I acabo amb un apunt d'esports aquest cap de setmana. El Madrid rep l'Elx, en Carlos Herrera ha fet allò tan típic per quedar bé quan et visita un rival fluix, que és parlar-ne bé, fins que arriba el senyor Andalus, que li fa els esports i diu la veritat. Vamos a ver, cuidado con el Elche, cuidado con el Elche, que está jugando bien al fútbol.
No metes gole, pero bueno. Bueno. No costúa, pero bueno. Bueno, pero... No todo va a ser todo. No todo va a ser lo de siempre. Claro, claro. Es más insaciables. Pero lo que es jugar a la pelota, juega. Exactamente. Doncs, fins aquí els altres. Faran espalda, Milano Espredo Oliver, Artura Puente, Jordi Cominal. Bon cap de setmana. Que vagi molt bé. Farem una pausa dos minuts. A seguida, amb nosaltres, Joan Laporta, candidat a la presidència del Barça.
A Capravo, aquest dissabte et regalem el 100% de la teva compra gratis en drogueria i perfumeria amb vals de descompte. Amb la targeta Club Capravo i una compra mínima de 12 euros. Qui et vol bé et farà estalviar. Capravo, consulta les condicions a capravo.com.
Vinga, nens, avui ens abriguem bé, em sentiu? La bufanda, poseu-vos de bufanda. Però no te la treguis? Que no te la treguis? I l'altre amb l'abric descordat. Sempre estem igual. I sí, a ells només els preocupa passar-s'ho bé. Per això els dono un Actimel cada matí, amb probiòtics exclusius LKC i, a més, vitamines, que ajuden el sistema immunitari.
Soy Carlos Arguiñano. Si quieres un ahorrico que vale la pena, aprovecha estas ofertas. Confirmat? M'han robat el mòbil. Doncs ja saps què et toca fer. Posar una denúncia.
Quina mandra. Home, segurament no el recuperaré. Si no hi ha denúncia, no hi ha investigació policial. Tens raó. Si has viscut un delicte o en tens coneixement d'algun, cal que ho comuniquis a les autoritats interposant una denúncia a qualsevol comissaria. Per més informació, entra a interior.gencat.cat i si tens una emergència, truca al 112 112. Telèfon d'emergències. Generalitat de Catalunya. Regalar és recordar-te de cop i volta d'ell.
Regalar és voler fer-li alguna cosa més a part d'un petó. Regalar és saber què li agradarà. Regalar és venir-ho a buscar i demanar que t'ho emboliquin. Regalar és que t'ho portin i ho emboliquis tu. Regalar sempre serà més gran que qualsevol regal. Del 10 al 19 de març, dia del pare, al Corte Inglés. A la botiga Web i App.
Benvinguts a la renaixença del segle XXI. Quan hi ha un incendi surt aquell polític allà amb aquella carpa blanca que dius que ho expliqui el bomber. Perquè aquest senyor trajat aquí al mig d'aquesta pols i tot plegat queda més besarda que una altra cosa. Què vols dir? No, res, res, res. No, no, tots els meus respectes per vostè, que es diu. Com es diu, per cert? Senyor Fel.
Què he dit? L'alcalde de Chicago. M'ha vingut aquí. Roswell. Roswell, eh? Roswell, Roswell. La relicença del Matí de Catalunya Ràdio, amb en Peyu i companyia, de dilluns a dijous a les 12 del migdia. I si ens vols veure cada nit al Canal 33 i a la plataforma 3CAT. El Matí de Catalunya Ràdio. L'Enigmàrius, amb Màrius Serra.
Avui l'Anic Marius feia poca vergonya de tardor, i la resposta era fresca. A la tardor arriba la fresca, i una fresca és una poca vergonya. 787. Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.
Bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Avui divendres volem començar el programa parlant de seguretat i de la importància de la col·laboració ciutadana. Durant aquest mes de març, la policia local de Sant Just ha dut a terme dues actuacions que han acabat amb detencions relacionades amb delictes contra el patrimoni, en intervencions que mostren com la rapidesa en la resposta i també les eines tecnològiques poden ser clau per prevenir i resoldre incidents.
En una de les actuacions, els agents van detenir una dona acusada de temptativa de furt després que intentés sostreure el rellotge d'un veí del municipi, utilitzant el conegut mètode de la mimosa. Es tracta d'un sistema basat en l'engany i la proximitat física amb la víctima, sovint persones d'edat avançada, per sostreure, en aquest cas, objectes de valor.
En el motiu d'aquesta situació, l'avís immediat de la víctima a la policia local va permetre una intervenció ràpida que va acabar amb la detenció de la sospitosa. En una altra actuació, el sistema municipal de lectors de matrícules va detectar un vehicle d'interès policial
relacionat amb delictes contra el patrimoni. Gràcies a aquest sistema de vigilància, el vehicle va poder ser localitzat i interceptat. L'operatiu va acabar amb la detenció d'una persona que presumptament acabava de cometre un delicte amb violència al municipi veí d'Esplugues de Llobregat.
Aquests fets posen de manifest dos elements essencials per a la seguretat del municipi. Per una banda, la feina de la policia local i l'ús de la tecnologia per reforçar la vigilància i, d'altra banda, també la implicació de la ciutadania del poble de Sant Just.
que amb avisos ràpids i responsables pot contribuir de manera decisiva a prevenir situacions de risc. Des del cos policial també recorda que qualsevol incidència es pot comunicar de manera immediata a través de l'aplicació M7, una eina que permet connectar directament amb la policia local i facilitar així una resposta ràpida davant de qualsevol situació.
La seguretat és una responsabilitat compartida i exemples com aquests demostren que quan institucions i ciutadania treballen plegades, el municipi és un lloc molt més segur per a tothom. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem donant un cop d'ull al sumari d'avui divendres 13 de març del 2026. Començarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales. Tancarem aquesta primera hora amb les efemèrides i amb el temps. I després dels butlletins de les 11, entrevista del dia avui a David Espòxito. Parlarem d'ell, ell és músic, parlarem d'aquests concerts solidaris...
que organitza per l'Hospital de Sant Joan de Déu. Tancarem la segona hora amb Joel Reguant, amb l'actualitat política general, de ben segur que parlarem de diverses qüestions relacionades amb la guerra d'Orient Mitjà, també de coses relacionades amb casa nostra, i estarem molt pendents...
d'aquells temes que ens pugui abordar en Joel Reguant en els minuts de la seva secció. Tancarem el programa d'avui parlant de llibres i també amb en David Fernández a l'espai de psicologia.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí al 98.ufm a Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí al www.radiodesvern.com i també a la freqüència modulada de Ràdio d'Esvern. Comencem un matí més amb una mica de música. Avui és divendres amb ganes ja de gaudir del cap de setmana. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Talk to me, girl.
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla!
Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar, ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes.
La sardana va de baixa? La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Fins demà!
I encetem el nostre magazín, com ho fem sempre, saludant a Mariona Sales i presentant les tres notícies que avui són les protagonistes del nostre web, del www.radiodesben.com, i que també us seran dels espais informatius del programa. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Avui comencem destacant aquests tres titulars. Parlarem de que Sant Just impulsa un servei de mediació policial per gestionar conflictes.
També de la Festa Literària a Sant Just d'Esvern per homenatjar Irene Pujades i Silvana Vogt. I tancarem aquest espai amb el Cine Chic, que porta Iucu i la Flor de l'Himalaya a l'Ateneu de Sant Just. Comencem en clau de societat, comencem parlant de la policia local. Exacte, i és que la policia local de Sant Just ha posat en marxa un nou servei de mediació i resolució de conflictes amb l'objectiu de facilitar el diàleg i contribuir a millorar la convivència al municipi.
El servei, que ha estat presentat recentment, ofereix a la ciutadania una via alternativa per gestionar desacords a través de processos de mediació. Aquest recurs està pensat per intervenir en conflictes veïnals, comunitaris, familiars o escolars, amb la finalitat d'ajudar les parts implicades a trobar solucions consensuades.
La mediació és un procés voluntari i confidencial en què una persona mediadora facilita la comunicació entre les parts perquè puguin expressar les seves necessitats i explorar possibles acords. Amb aquesta iniciativa, la policia local reforça la seva tasca de prevenció de conflictes i impulsa mecanismes de resolució basats en el diarac i l'acord. Les persones interessades a rebre informació o sol·licitar aquest servei poden contactar amb la policia local de Sant Just al telèfon 93 480 48 48.
I en clau de cultura estem de celebració i ja ho hem anat dient al llarg d'aquests dies, però aquest cap de setmana és el moment de celebrar-ho i de gaudir tots plegats d'aquesta afemèrida que molt probablement costarà tornar a repetir-se perquè que dues s'enjusten que es guanyin en la mateixa edició un dels premis més importants de literatura del nostre país.
és un fet bastant aïllat, però que esperem que es vagi repetint al llarg del temps, perquè això vol dir que tenim bones escriptores i que hi ha bona feina novel·lística d'escripturar al nostre municipi. I tant, i tant, totalment. Doncs ara tenim que la llibreria que el llibreter de Sant Just organitza un acte d'homenatge a les escriptores Irene Pujadas i Silvana Boc, després que totes dues hagin estat reconegudes amb el Premi Finestres de Narrativa 2025.
L'acte se celebrarà el 15 de març, a dos quarts d'una del migdia, i compta amb la col·laboració del Club Literari de l'Ateneu de Sant Just. La trobada vol reconèixer la trajectòria i l'èxit literari de les dues autores vinculades al municipi, Irene Pujadas, filla de Sant Just, que ha estat guardonada en la categoria de narrativa en català per la novel·la La intrusa, mentre que Silvana Boc, veïna del municipi i llibretera, ha guanyat en la categoria de narrativa en castellà, amb El fino arte de crear monstruos.
El Premi Finestres de Narrativa és un dels guardons literaris més prestigiosos i millor dotats del panorama actual, com tu has dit, Dani, i aquest acte serà obert a tot el públic i vol convertir-se en una celebració literària i cultural al municipi amb la presència de les dues autores i amb l'objectiu de compartir aquest reconeixement amb el veïnat i el món cultural local. Durant la trobada també es preveu un espai de trobada amb les escriptores que atendran els mitjans de comunicació i els assistents.
I moment de tancar aquest espai amb cultura, marxem a l'Ateneu de Sant Jús, Mariona. La sala del 50 anari de l'Ateneu de Sant Jús acollirà la projecció de la pel·lícula infantil Yuku i la flor de l'Himalaia, dins del cicle Cineshec. L'activitat tindrà lloc demà 14 de març a les 6 de la tarda i està pensada pel públic familiar amb entrada gratuïta i oberta a tothom. El film explica la història de Yuku, que és una jove ratolina que emprèn un viatge per trobar la flor de l'Himalaia, que és una flor amb llum eterna que vol oferir a la seva àvia.
Durant el trajecte ple d'obstacles, la protagonista fa noves amistats gràcies a la seva música i les seves cançons que l'ajuden avançant l'aventura. I és una projecció que tindrà una durada d'una hora i que està recomanada a partir de quatre anys. La sessió forma part del programa del Cine Xic, que és una iniciativa per apropar cinema familiar en català al públic infantil, i és una activitat organitzada per l'Aire d'Activitats de l'Ateneu de Sant Just i que compta amb la col·laboració d'Òmnium Cultural Baix Llobregat Est.
Aquests han estat els tres titulars de la jornada. Avui hem parlat de Sant Just d'Esvern, que impulsa un nou servei de mediació policial per gestionar conflictes. La iniciativa de la policia local ofereix una via voluntària i confidencial per abordar desacords veïnals, comunitaris, familiars o escolars a través del diàleg.
També hem parlat de la festa literària a Sant Just per homenatjar Irene Pujadas i Silvana Vogt, que el Llibreter i el Club Literari de l'Ateneu organitzen el 15 de març un acte de celebració per les dues autores guanyadores del Premi Finestres de Narrativa 2025.
I hem tancat parlant del cine xic que porta Yuku i la flor de l'Himalaya a l'Ateneu de Sant Just. La projecció familiar adreçada a infants a partir de 4 anys tindrà lloc el 14 de març a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari amb entrada gratuïta. Breu pausa, tornem de seguida amb les portades dels diaris.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
I ara, portades de diaris. Fem un repàs dels principals diaris catalans, dels principals diaris que també signen en català, i en aquest cas arrenquem amb la portada del diari ara d'avui divendres, Mariona.
Doncs a la portada del diari ara obre amb la guerra a l'Orient Mitjà i diu que Hamenei promet venjança. Un missatge atribuït al nou líder suprem diu que mantindrà els atacs i el tancament de l'estret d'Hormuz. També que el trasllat de les bateries de defensa asiàtica al golf fa créixer els dubtes sobre l'arsenal dels Estats Units. I en fotografia veiem un dels vaixells destruïts.
Mentre el petroli segueix descontrolat. Diu, drons iranians ataquen patrullers al golf i les hostilitats mimben la producció de petroli i gas de països com l'Iraq, Kuwait, l'Aràbia Saudita i Qatar. El preu del petroli Brent, que és molt inestable, està disparat i es manté al voltant dels 100 dòlars.
Molt bé, doncs marxem a parlar d'altres qüestions, perquè si ahir parlàvem del tema del sensellarisme amb José Antonio Montiagudo, també li vam plantejar qüestions relacionades amb el govern i amb els pressupostos, ara la següent notícia va relacionada amb aquest tema.
Exacte, parlem que el govern avisa que sense pressupostos perillen actuacions en 138 municipis. També fem referència a un dels grans temes del moment aquí a Catalunya, que és el de la pesta porcina africana. Ahir ja deien que matarien els 500 sanglars de Collserola. Per Catalunya Ràdio vaig sentir que deien que fins i tot n'hi havia més de 600. Però bé, això, que el parc estarà tancat fins que eliminin tots els animals.
que hi ha al parc de Collserola i llavors el podran tornar a obrir perquè ja estarà controlat aquest brut de pesta porcina. Això que l'únic que li sembla molt radical, aquesta proposta? Sí, clar, xoca. Quan diuen que mataran a tots els senglars, l'únic que és que aquí darrere hi ha experts en control de plagues, en control d'epidèmies i entenc que aquestes són les mesures que segueixen segons quins llindars es passen de contaminats o el que sigui, però clar, sí que és veritat que
quan donen aquesta notícia et quedes impactat, perquè dius, clar, és que mataran a tots els senglars. Allò de muerto el perro, muerta la ràbia, no? Sí, exacte. Però, clar, la meva pregunta és, si algun d'aquests senglars ha marxat fora de Collserola, ha anat a un altre espai i està allà i allà ha propagat el virus, què, haurem de matar tots els porcs senglars de Catalunya?
No sé com funciona això, ja et dic Dani, els experts saben, entenc que hi ha diferents passos a l'hora de contenir aquests tipus de brots i entenc que a la que es passa un llindar de contaminats o de zona o el que sigui, la mesura que s'ha de fer per precaució i per seguretat és matar tota la població de sanglars. Entenc que evidentment si ho fan és perquè és necessari.
Sí. Però és una notícia que xoca. És impactant. O sigui, quan la vaig sentir i la ràdio també va ser com un, ostres, quina pena. Sí, sí, totalment. Bé, doncs, aquest titular que ens ha deixat una mica així glaçat, jo quan l'he llegit de primeres, quan fèiem el repàs de la portada, m'he quedat així una mica glaçat perquè dic, ostres, és que és molt fort.
matar els 500 angles de Collserola, deies que en podrien haver més de 600. Bé, estarem molt pendents de poder ampliar aquesta informació. I marxem a una última notícia amb la que tanca, en aquest cas, la portada l'Ara, avui divendres. Exacte, a part la del tramvia que arribarà al port de Badalona. Diu, el pla de les 3 Xameneies reactiva l'allargament de la via.
I marxem a la portada vermella, marxem al periòdico. El supervivent de Charlie Hebdo publica el còmic Dos Mujeres Desnudes. En aquest cas, doncs, és una de les notícies que podeu trobar també al periòdico en català. El diesel i la gasolina pateixen la pujada més gran dels últims quatre anys. El govern planeja rebaixes fiscals al camp i al transport.
El ministre Kuerpo afirma que els sectors econòmics i els agents socials demanen no recuperar les bonificacions en els combustibles i sí aplicar mesures sobre els impostos. L'Iran i Hezbollah ataquen Israel, imatge del dia. Tel Aviv respon a l'operació conjunta amb força, incluent-hi un bombardeig a la platja pública de Beirut, en què es refugiaven desplaçats.
Imatge, doncs, de ciutadans refugiats en una estació de tramvia a Ramat Gant al costat de Tel Aviv. Més qüestions, marxem a les eleccions del Barça. Entrevista Jaume Guardiola, responsable econòmic de Víctor Font. Els líders populistes guanyen, però el Barça serà capaç de superar aquest mal.
I marxem a la columna on trobem quatre últimes notícies, una relacionada amb Rodalies. Diu, va ser la xarxa de Rodalia més impuntual d'Espanya el 2025. Els talls han costat al govern 11,2 milions en servei d'autobusos. Pel que fa, el tramvia tindrà dues parades noves el 2033 per arribar a les tres xamanelles, com ja ens avançava el diari Ara.
I tanquem amb un parell d'informacions més. Alfonso Fernández Mañueco, candidat del PP a Castella i Lleó, recordem són les eleccions en breus, Vox ha de decidir si és part del problema o de la solució pel que fa a les baixes de cuidadors, pujan un 70% en 6 anys i posen en risc l'atenció.
Dos minuts passen de dos quarts d'onze del matí. Marxem a l'avantguàrdia, Mariona. Doncs l'avantguàrdia obre amb el setge del règim dels Ayatolàs i diu que el nou líder iranià clama venjança contra els Estats Units al seu primer missatge públic. Diu que el fill de Hamenei, que genera dubtes sobre la seva salut, anuncia que Ormuz continuarà tancat. També que Trump diu que ja no li interessa el Nobel i avisa que quan el petroli puja els Estats Units guanyen.
I també que la Casa Blanca admet que no és capaç d'escoltar patrulers per l'estret. Veiem en fotografia principal d'avui de la Vanguardia una fotografia que té de títol No és Gaza, és Beirut. Un home observant l'estat en què ha quedat una vinguda del sud de Beirut després d'un dels atacs d'Israel en resposta al llançament de missils per part de Hezbollah.
Altres notícies d'avui de la portada de la Vanguardia. Diu que l'executiu prepara mesures per ajudar al camp i al transport, perquè fa a la guerra, i també que la gasolina puja més a Espanya i supera la mitjana de l'eurozona. Altres notícies. Veiem que les agressions verbals i físiques als metges creixen un 9% a Espanya i avui fan una entrevista a Joan Laporta, candidat per presidir el Futbol Club Barcelona.
Posen una cita seva que diu que Cruyff xaleria de valent amb aquest Barça. També parlem per tancar ja la portada de la vanguardia de la pesta porcina, que diu que Collserol es tanca a l'activitat lúdica.
Es tanca l'activitat lúdica, però ahir, per exemple, a Tibidabo sortia dient que la seva activitat seguirà operativa, que pots arribar al parc d'atraccions amb cotxe o amb la cuca de llum, que és un dels transports que també ofereix per arribar a Tibidabo. Llavors dius, aviam, amb què quedem? Sí, perquè ja es va dir això com sempre, vull dir, es tanca unes mesures, es tanca el parc. No pots entrar-hi tu a córrer, a fer esport o el que sigui, o a fer, jo no sé, quedar amb els amics al parc.
Però si es tracta d'activitats econòmiques, doncs sí, també entenc, per salvar els negocis que tinguin a veure, que estiguin ubicats a Collserola. I entenc que el Tibidabo entra dins d'aquestes... Clar, però precisament també és un dels espais... Que rep més gent. Efectivament, milers de persones cada dia. Llavors dius, aviam, no sé si...
Clar, estem parlant també de la pesta porcina, vull dir que en principi no hi ha problemes amb el contacte humà, però... No, és la propagació. Clar, és tot més per prevenció i per això, pel que dius, per la propagació, que no d'alguna manera transportem el virus amb algun menjar o el que sigui, però bé, clar, entenc que les activitats econòmiques s'han de protegir d'alguna manera i...
Però bé, si els han de matar tots, ara ja és igual, no? La propagació, al final, dius... Sí, no sé. En fi, un pèl indignat amb aquesta decisió que llegíem ara a uns minuts al diari Ara. Marxem al punt avui, on l'entrevista del dia és Joan Isaac, en aquest cas cantautor, diu «Estem sent massa benevolents amb els feixistes».
Pel que fa a les estrenes de la setmana, una batalla tras otra surt com a favorita per la gran gala dels Òscars. La coproducció catalana cirat aspira a dues estatuetes. No entenc res, és una pel·lícula que a mi no m'ha arribat en absolut, una batalla tras otra, però bé, és el que hi ha. Jo no l'he vist. És la de Leonardo DiCaprio.
Sí, sí, és una pel·lícula que l'haurem de reveure, aviam si m'enganxa per algun costat, però de moment sembla que no serà la pel·lícula que vegi més de seguit a casa quan surti, però sigui com sigui, és una de les pel·lícules, diguéssim, de l'any, que de ben segur, estic bastant convençut que guanyarà els Òscars com a millor pel·lícula, però estarem pendents, i no sé si t'has enterat de la polèmica de Timothy Chalamet,
M'he enterat que hi ha hagut polèmica. He de dir que aquest cop no he anat a buscar què ha passat, ni què ha dit. Pot ser que sigui d'un vídeo que ha dit alguna cosa de l'òpera i no sé què. Doncs per no tenir ni idea, la veritat és que... Però jo crec que havia vist que era un vídeo recuperat de feia anys.
Ja et dic, no ho sé, no ho asseguro perquè és això, no m'he informat del tot aquesta polèmica, però... No en soc conscient, jo pensava que era recent el vídeo, eh? Però sigui com sigui, és un vídeo on està tenint una conversa amb un altre actor i, bueno, parlen de diferents... El que passa és que el vídeo es va treure de context, eh?
Si veus el vídeo sencer, es veu que ell explica bastant que les sales de cinema, el cinema en general, està de capa caiguda, la gent li costa més anar al cinema, i ja ni t'explicaré l'òpera i el ballet. Una mica fa aquesta referència de si el cinema està, diguéssim, en hores baixes, imagina't... L'òpera i el ballet encara més. Doncs es va treure de context això,
I llavors el clip que s'ha fet viral és l'òpera i el ballet estan de baixa perquè a ningú li interessa. Llavors, clar, i per mi fa un papelon a la pel·lícula Martín Suprim, per mi hauria de guanyar l'Òscar i no guanyarà l'Òscar per culpa d'això.
Ja no sé. Jo és que ja et dic no he vist. He vist algun tros del clip i dic, bueno, estic completament incontextualitzada com per entendre què està passant aquí. Però em genera certa discapància que passin aquestes coses. Passava l'any passat també en Carles Sofía Gascon pels tuits que va fer aquests sí anteriors, tuits de feixistes i tuits que no...
que no és ben bé el mateix. Aquí hi havia odi cap a un col·lectiu, cap a diversos col·lectius, hi havia odi. En el cas de Timothy Chalamet no odia els ballarins de ballet en absolut, sinó que senzillament... Tu pots pensar que l'òpera t'avorreix i que no va amb tu, i dir-ho en una entrevista potser no de la millor manera, i evidentment que se't critiqui per dir-ho, perquè a més si ets un actor de renom...
no pots desprestigiar altres barancars de les arts. Fins, aquí estem d'acord, però que es minusvalui la seva feina en una pel·lícula que per mi hauria de guanyar l'Òscar a millor pel·lícula i per mi hauria de guanyar l'Òscar a millor actor, una de les millors feines que ha fet Timothy Chalamet després de Call me by your name, dius no entenc aquest regut. Sí, jo moltes vegades sí que et compraria el discurs de...
retirar segons quins reconeixements o quins premis a gent que ha tingut discursos molt problemàtics i que ha fet coses molt problemàtiques. Fins aquí estem d'acord. Hem de tenir uns mínims com a éssers humans i vivim en societat i hi ha coses que no es poden tolerar. Però sí que és veritat que la cultura de la cancel·lació ha agafat uns volums i una força, de vegades, penso jo, superdesmesurada. I no pots cancel·lar una persona perquè hagi tingut una opinió una miqueta
Podria ser problemàtica, però que no és tan profunda com el que dèiem de la Carla Gascón, que tenia discursos d'odi molt marcats. És un tio que ha dit que a l'òpera no li interessa ningú, així exagerant una mica, pel que dius tu, a sobre estava tret de context. Ostres...
Sí, se li pot dir, tio, has pixat fora de test, se li poden demanar disculpes, ets un actor, no pots dir aquestes coses, però d'aquí a, de cop i volta, super cancel·lat, ostres, gent, hi ha coses més importants. Totalment, sí, sí, és així. Per mi és claríssim i és això, però com que és un actor que no agrada a tothom, és un actor que no treballa al gust de tothom, no és el típic actor que a tothom li idolatra, sinó que... Això no ho sabia tant, jo penseu que era bastant estimat per tothom.
Bueno, hi ha gent que no li acaba d'encaixar perquè és un actor molt jove, perquè ja ha estat nominat diverses vegades, perquè ha fet moltes feines i totes les feines que ha fet han sigut feines que han funcionat bastant bé, i això no agrada a tothom. I després hi ha l'altre tema, que és que hi ha persones que, amb el seu criteri, i jo això no entraré a jutjar-ho, diuen que és un actor bastant poc polifacètic i que és un actor bastant pla, és a dir, que no té massa registre.
Bé, jo l'he vist fent de Willy Wonka i després fent, per exemple, en aquesta pel·lícula última de Martin Supreme. No sé, jo crec que és un actor que ens està demostrant les seves capacitats interpretatives amb una edat molt, molt, molt jove. Per tant, jo crec que aquí es mereix el respecte. Bé, ja veurem, a veure si guanya l'Òscar.
Pendents, marxem a més qüestions. La imatge de portada que ens destaca el punt avui és Amor, a primera vista és un llibre amb un fons vermell i diu Seduir el lector, el disseny de cobertes de llibres a les editorials catalanes. Tema interessant. Molt interessant. Tema interessant. Sí, sí, perquè la portada és importantíssima. La quantitat de gent que compra llibres només per la portada...
Eso de juzgar el libro por su portada, ¿no? Literal. És que, a veure, és important. Sí. És important. Jo hi ha llibres que... A veure, està malament, eh? No té res a... O sigui, la portada pot ser un trunyo i que el llibre estigui... Bueno, que sigui súper xulo. Però és que, si no t'entra pels ulls ja de primeres, que dius, per favor, que cutre... La portada i el títol. Jo crec que són dos que han d'anar de la mà. Sí, sí, els títols. Sí, sí.
Jo vaig llegir fa molt de temps un llibre que era així, rotllo d'autoajuda, que es deia El sutilarte de que casi todo te importa una mierda, que es va fer molt famós. I jo recordo, era una portada taronja, era un color molt estrident. Home, això crida segur. Et pot agradar o no, també, de dir? Jo aquests tipus de títols ja els trobo massa... Crillats. No sé, em semblen com molt que rosen el cringe.
Després llegeixes el llibre i la veritat és que és bastant interessant, però... No l'he llegit, no ho sé. És cert que a vegades van molt a buscar això, a cridar l'atenció. Sí. Marxem a més qüestions, perquè la portada del punt avui també ens destaca a l'Espai Aldair, signat avui per Xevi Salapuig. Diu, imperialisme i ruralisme. Els sense terra planten cara al Brasil i a Trump li rellisquen els nens morts. Ah, bon.
Per agafar la crònica, trobem no són els seus morts i també una mirada al passat honesta i autocrítica. Tanca en portada amb l'esportiu, la mala ratxa dels davanters centre del Barça, entre Lewandowski i Ferran, han fet 3 gols en 10 partits.
Bé, doncs amb això tanquem l'espai de repàs de portades de diaris d'avui divendres 13 de març, tornarem com sempre dilluns amb més portades de diaris, però deixeu-me, permeteu-me, doncs acomiadar-me de la Mariona, escoltareu els butlletins informatius i també l'informatiu edició migdia. Mariona, gràcies. Fins ara, Dani. Bon cap de setmana. Adéu. A vosaltres, petita pausa i tornem de seguida.
Ja tenen 16 anys i ara totes cremes refreguen els cossos pels camps del costat. Un vestit de flors
en l'herba si el riu és a prop marxen les hores buscant pigues noves tan sols els ocells les han vist agafant les bicis sabent que és l'inici sobre els seus caps s'ha fet de nit quan li agafa la mà
No passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat. No sé què som, què està passant? I entra uns dits als dits de l'altre, com si fos un videoclip. Què ens ha passat? No sé què som, però què ho ha passat?
La Jana ja dorm, perquè quan sent un pip contra l'esquena li agafa la son. L'Eva s'ha llevat, està molt nerviosa perquè té un examen a la facultat.
Fa la mà, no passa el temps, saps que t'estimo, mai m'ha passat, no sé què som, què està passant. I el record, les tardes bones, com si fos un videoclip del que ha passat, de tot el que som, però que guapa estàs.
Li fa un petó al front, mentre la camilla la Jana fa estona que pensa que es mor. Una mica més, un terç d'una joia ja és fora del temple on la vida neix.
És tan petita i té els ulls de la jana i quan plora se'ls leva, somriu. Ja passa vegades que algunes històries tenen un final feliç.
I ara marxem a les efemèlides.
Joaquim Quilés, molt bones, com estàs? Bones Dani, molt bé, i tu? Benvingut al programa. Gràcies. Avui arrenquem l'espai d'Efemèrides marxant a l'any 1881. En aquest cas, en aquest mateix any, tal dia com avui, 13 de març, va ser assassinat el sar Alexandre II de Rússia en un atemptat a Sant Petersburg.
També l'any 2013, ja venint una mica més al nostre temps, el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio va ser escollit papa amb el nom de Francesc, el primer pontífex llatinoamericà. Recordem l'efemèrida també més propera que tenim del papa francès, la seva mort, que ara a l'abril farà un any, just en Setmana Santa, i bé va ser un papa molt estimat per tothom.
I jo recordo perfectament quan va ser escollit en Francesc Papa perquè va ser una fita històrica. Primer papa que abdica en no sé quants anys, en aquest cas Benet XVI, que va abdicar de la seva labor com a papa i en aquest cas es va fer el conclau i en el conclau va aparèixer com a
com a guanyador, com a escollit, doncs, a Jorge María Bergoglio, que es va convertir en el papa francès primer. I en aquest cas, doncs, és una fita molt important que ens van remarcar molt. Me'n recordo l'escola que fèiem, doncs, la típica assignatura de religions, la marcaven molt perquè era una cosa que fèiem molts anys que no havia passat i que, bé, doncs, durant una època van haver els dos papes vius, no? I en aquest cas, doncs, un que estava retirat i l'altre que sí que estava en el càrrec.
Marxem amb més qüestions, ara marxem a naixement, perquè avui hauria sigut l'aniversari de Carme Chacón, que va néixer l'any 1971, política espanyola, que va ser ministra de Defensa, també regidora d'Esplugues, recordem que va néixer al poble veí, Esplugues del Llobregat, ens va deixar fa uns anys, i Carme Chacón, una de les figures socialistes més importants i referents de Catalunya.
I marxem a dues efemèrides més, una de funció i en aquest cas també un dia de celebració que coincideix amb el dia d'avui, 13 de març. Bé, doncs ens acomiadem de Teresa Pàmies, que va morir el 2012 i va ser una gran escriptora i periodista catalana. I avui es celebra el dia internacional del Riesling, que és un tipus d'avi blanc alemany.
Perfecte, doncs avui a brindar amb un Riesling i a gaudir d'aquest cap de setmana que està per venir, perquè en breus ja arrenquem el cap de setmana aquí a Ràdio d'Esvern amb ganes, amb il·lusió. Recordeu que nosaltres tindrem programació com sempre, la programació habitual fins al vespre, però els que treballem al matí tenim la sort que agafem el cap de setmana abans. Joaquín, una abraçada, cuida't. Igualment, Dani. A vosaltres, petita pausa, tornem de seguida amb el temps.
A veces somos, a veces no Un día soy yo, otro es amor
Fins demà!
Sin dudas y más de veinte noches a oscuras que no llegaste.
Tú me vas cambiando las señales, rompes mis planes y así no vales. Yo estaba esperando algo distinto, será mi distinto el que me falló. A veces somos... A veces no.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
I ja que sembla que se'ns escapa el temps de les mans, marxem a parlar del temps perquè, bé, doncs volem actualitzar també una mica tona allò que a nivell meteorològic passarà en les properes hores. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Explica'ns una mica, què hem d'esperar del temps per aquest cap de setmana? Doncs no ho sembla, un canvi radical, completament, o sigui, és un canvi bastant bèstia, encara som a l'hivern. Ah, mira, ja podem anar recordant que la primavera està a tocar, ens arriba aquest any el dia 20 de març,
A les 15 i 46, quan faltin 14 minuts per les 4 de la tarda. El 20 de març és quan entrem a la primavera astronòmica. La meteorològica, com ja sabeu, ja la tenim, perquè la meteorològica agafa des de l'inici del mes que entra. No es complica, la meteorològica... No, la meteorològica diu 1 de desembre, no m'espero el 21, ja és hivern. I amb la primavera passa el mateix. A l'1 de març ja és primavera per ells, però l'astronòmica ens arriba el dia 20 aquest any. No arriba el 21, sinó que arriba el dia 20, com deien, quan faltin 14 minuts per les 4 de la tarda.
I com que estem molt a prop d'aquesta data allà, i a l'hivern va començant a fer figa, podríem dir, de tant en tant l'hivern diu, escolta, em vaig a recordar-los què és això de l'hivern, perquè encara no toca, no? I el que tindrem demà és un dia de ple hivern, o sigui, demà és un dia realment que costa de creure veient el dia d'avui, tenim una mica de boira, hi ha humitat elevada...
Però ja hem pogut comprovar aquest matí que les temperatures s'han tirat una miqueta més amunt, ahir parlàvem de 7 graus, avui han pujat fins als 10 de mínima, o sigui que és una temperatura força elevada. Ahir a aquesta hora més o menys estàvem al voltant dels 15 graus, en aquests moments estem en 14, però avui les temperatures tenen tendència a pujar una miqueta més, o sigui que la tendència és que siguin una mica més elevades i això encara fotrà més que la tallot de cara a demà. Si avui tinguéssim una temperatura com ahir més o menys de 16 graus,
doncs demà no ho notaríem tant, però és que avui podem enfilar-nos fins als 17 o fins i tot no deixaria caure un 18, ja veurem com va la cosa. El fet és que, clar, si avui parlem de 18 graus de màxima i demà parlem de possiblement el migdia, que és quan tenim la màxima a Sant Jus i a tot arreu, doncs ens quedem en 8 o 9, realment són 10 graus de diferència, és una baixada espectacular, o sigui que...
Ahir t'ho comentava, el fet d'agafar la mínima de cada dia, quan ens aixequem al matí i sortim al carrer, doncs aquella mínima serà la màxima de demà. O sigui que és una temperatura al voltant dels 7 o 8 graus, realment farà fred. I també ens arriba la pluja, és una bossa d'aire fred de menys 35 graus a 5.500 metres d'alçada. Aquesta bossa d'aire fred el que fa...
En aquesta època de l'any, que el sol ja comença a escalfar, que ja té una alçada una mica més important que no pas a l'hivern i calenta en superfície, també calenta en alçada, aquest contrast tèrmic entre el sol, que ja escalfa una miqueta més, aquestes bosses d'aire fred, fa que l'atmosfera s'inestabilitzi molt i això pot provocar situacions complicades tampoc, però situacions meteorològiques una mica més mogudes.
Què tenim? Doncs tenim precipitació, aquesta pluja podria començar a arribar de matinada, de moment encara no, la pluja pot arribar a partir de les 4, 5, 6 de la matinada, creiem que aquesta nit, doncs més o menys gran part de la nit encara aguantarà, però es taparà molt ràpid el cel, aquesta tarda alguns núvolets, però ja de nit i matinada es taparà molt ràpid.
La precipitació podria arribar a primeríssima hora, el que dèiem, 5-6 del matí. Després anirà evolucionant amb pluges intenses durant el matí i durant la tarda, que és on s'intensificarà més. La possibilitat de pluges està entre 10 i 20 litres per metre quadrat. I el vespre nit marxarà. O sigui, tindrem aquests núvols i la precipitació cap a les 8 o les noves començaran a obliclarianes i ens quedarà una nit serena. Al tanto, la nit de dissabte o diumenge, si sortiu de festa, perquè la temperatura baixarà i molt. Podríem tenir una mínima de 4 o 5 graus només. O sigui que fotrà...
bastant de fred. I diumenge tindrem un dia, doncs, força bo. Amb sol, amb algun nuvolet per fer bonic, creixement de nuvolades que no ens toquen a nosaltres, no tocaran Sant Just, i amb unes temperatures que es recuperen, clar. O sigui, dels 8 de màxima de dissabte podríem pujar a 13. És un cap de setmana d'hivern. Dissabte d'hivern dur i diumenge d'hivern normal. O sigui que...
Hem d'anar recuperant aquestes temperatures, ho farem a partir de la setmana que ve, i mirant a llarg termini, ja sé que m'estic passant un tou, però mirant a llarg termini, el cap de setmana que ve podríem tornar a tenir una altra tongada de precipitacions importants. O sigui que sembla que s'han posat d'acord, no sé qui, a fotre'ns en l'aire el cap de setmana i tenir setmanes bones, els laborables, i el cap de setmana tenim el temps.
Doncs aquesta és la tònica habitual d'aquestes setmanes. Veurem aviam si s'acaba trencant. De moment pendents amb aquesta davallada de temperatures que arribarà demà, és a dir, entre avui i demà. Per tant, pluja i davallada de temperatures. No pensem que estem ja a la primavera, que aquest matí d'avui pot enganyar una mica, sinó que baixaran les temperatures i ens haurem d'abrigar. Carles, una abraçada i que vagi bé el cap de setmana. Igualment.
I amb vosaltres, molt pendents d'allò que diu el butllet informatiu de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, tot seguit a la segona entrevista del dia avui. David Espósito, fins ara. Bon dia, us informa Joan Bota.
El govern espanyol treballa en una fórmula de consens sobre el traspàs de l'IRPF a Catalunya que convenci Esquerra Republicana perquè se seguin a negociar els pressupostos de la Generalitat. Segons la ministra portador del govern espanyol, el Massaiz, ara com ara les posicions estan a lluny, però es tracta de trobar un punt d'acord com va passar amb el model de finançament autonòmic, ho ha explicat al matí de Catalunya Ràdio.
No hay un acuerdo, pero estamos trabajando para seguir en la línea de conseguir los acuerdos. Lo que estamos dispuestos es a encontrar los acuerdos necesarios y el consenso. Vamos a ver si podemos encontrar algo que pueda acercar las posturas. Recordem que ERC ha presentat esmena a la totalitat dels comptes que va aprovar el Govern.
Més notícies, Natàlia Ramon. El govern espanyol aprovarà mesures per abaixar el preu dels combustibles que beneficiaran tots els ciutadans. Aquest és el compromís de la Moncloa, que de moment apunta mesures fiscals per als sectors més afectats. En canvi, descarta actuar ara en el sector de l'alimentació perquè no hi ha una apujada de generalitzada dels preus. Anem fins a Madrid. Tània Tàpia, bon dia. Bon dia. A l'espera de saber-ne la fórmula, el ministre d'Economia, Carlos Cuervo, ha deixat clar...
que les mesures que aprovaran mitigaran la pujada del preu del gasoil i la benzina i que això beneficiarà tots els ciutadans, no només els transportistes o els agricultors. El que sí que es descarta, però, són bonificacions generalitzades als 20 centis que es van aplicar, recordareu, a la guerra d'Ucraïna. Ho ha dit el Ràdio Nacional d'Espanya.
Vamos a limitar el efecto que tiene esa subida de carburantes, de gasoil y gasolina en sus bolsillos. Y este es el mensaje de tranquilidad que estamos trasladando al ciudadano de a pie. També hi haurà mesures perquè no pugi massa la factura de la llum i el gas i es prohibirà tallar-ne els subministraments. Però, de moment, la Moncloa no intervindrà als preus dels aliments perquè no detecta un augment generalitzat. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Alemanya i el Regne Unit es desmarquen de la decisió dels Estats Units d'aixecar temporalment la prohibició de la compra de petroli rus. Berlín i Londres consideren que l'anunci de Washington és un error que ajudarà Moscou a invertir més diners a la guerra d'Ucraïna. En canvi, Rússia celebra la decisió de l'administració Trump. El Kremlin assegura que, sense el seu volum de cru circulant pel món, l'estabilització dels mercats en el context de la guerra a l'Iran és del tot impossible.
Rebuig unànima dels docents a l'acord del govern amb comissions obreres i la UGT, segons la consulta feta pels sindicats que suposen aquest acord. I han votat en contra el 95% dels consultats, més de 40.700 mestres i professors, una xifra que representa la meitat de la plantilla d'escoles i instituts. Des del Departament d'Educació es li meten a dir que hi ha un acord firmat, no hi ha negociacions en marxa ni tampoc previstes, i insisteixen que tothom s'hi pot sumar.
Des de l'UGT, un dels dos sindicats que van firmar l'acord amb el departament denuncien que hi ha un clima d'assetjament contra ells i no descarten denunciar-ho. Ho ha dit a 3CATINFO, la responsable i portaveu d'Educació Pública de l'UGT, Lorena Martínez. Estan estripant les noces.
amb les nostres fotografies, amb les nostres dades personals. S'estan penjant a les diferents xarxes les nostres cares, els nostres noms. I demanem, sisplau, que s'afluixi una miqueta aquestes accions que estem fent, perquè nosaltres també som persones i nosaltres també tenim famílies i estem patint.
Un estudi del Barcelona Supercomputing Center demostra que la Dana de València va ser un 15% més intensa del que tocaria per l'excepcional escalfament de l'Atlàntic Nord. Fins ara s'havia estudiat la contribució del Mediterrani en la potència de la precipitació, però és el primer cop que s'avaluó el paper que hi va jugar l'Atlàntic, que també registrava temperatures excepcionalment altes, com ens explica Ramiro Saurral, l'autor principal de l'estudi. El Mediterrani estava a uns 3 grados por encima y fue la fuente más importante de humedad y de inestabilidad y de precipitación.
El Atlántico Norte estaba muy caliente, algo así como unos dos grados y medio, tres grados por encima de lo normal, y también contribuyó sensiblemente a que el aire que provino de esa zona viniese mucho más cargado de humedad y desencadenase más precipitación.
Avui s'acaba la campanya per a les eleccions al Barça de diumenge i el candidat a la reelecció, Joan Laporta, ha passat pel matí de Catalunya Ràdio. Laporta treu pit de la feina feta al club els últims cinc anys. Alerta del perill que creu que suposa font per a projecte i s'ha referit als directius i col·laboradors que han marxat del club durant aquest temps.
I a tots els que han marxat, la majoria van prescindir dels seus serveis. Alguns van marxar 5 minuts abans que els acomiadessin. No tots, però la majoria sí que he de dir que ja tenien esgotada el seu recorregut a Can Barça.
Ha mort Enric Reina, expresident del Barça entre les presidències de Joan Gaspar i Joan Laporta el 2003. Reina, empresari vinculat a la construcció, tenia 85 anys. Poc abans de les 10 de matí, l'expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, ha entrat a la ciutat de la justícia, on avui ha de comparèixer davant del jutge com a investigat per l'anomenat Barçagate. Ciutat de la justícia, Maria Núria Rebella.
A més de Bartomeu, també està citat Jaume Masferrer, exassessor de Bartomeu i en l'ull de l'huracà del cas. El Barça Gay té una campanya de difamació a les xarxes socials presumptament orquestrada per la directiva de Josep Maria Bartomeu per desacreditar jugadors com Messi o Piqué i per desacreditar també els seus opositors al club, amb un perjudici econòmic calculat fins ara d'un milió d'euros.
A l'Eurolliga de Bàsquet, avui Barça-Japuel a dos quarts de nou i amb transmissió del Totgira, l'antena digital de Catalunya Ràdio i amb motor. Mercedes domina la primera sessió del Gran Premi de la Xina de Fórmula 1 amb Russell i Antonelli, seguits del McLaren de Norris. Sainte Alonso han acabat 17è i 18è. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
La policia local de Sant Jus ha posat en marxa un nou servei de mediació i resolució de conflictes amb l'objectiu de facilitar el diàleg i contribuir a millorar la convivència al municipi. El servei presentat recentment ofereix a la ciutadania una via alternativa per gestionar desacords a través de processos de mediació.
Aquest recurs està pensat per intervenir en conflictes veïnals, comunitaris, familiars o escolars amb la finalitat d'ajudar les parts implicades a trobar solucions consensuades. La mediació és un procés voluntari i confidencial en què una persona mediadora facilita la comunicació entre les parts perquè puguin expressar les seves necessitats i explorar possibles acords. Amb aquesta iniciativa, la policia local reforça la seva tasca de prevenció de conflictes i impulsa mecanismes de solució basats en el diàleg i l'acord.
Les persones interessades a rebre informació o sol·licitar aquest servei poden contactar amb la policia local al telèfon 93 480 48 48. I en cultura, la llibreria Cal Llibreter de Sant Just organitza un acte d'homenatge a les escriptores Irene Pujades i Silvana Vogt, després que totes dues hagin estat reconegudes amb el Premi Finestres de Narrativa 2025. L'acte se celebrarà el 15 de març a dos quarts d'una del migdia i compta amb la col·laboració del Club Literari de l'Ateneu de Sant Just.
La trobada vol reconèixer la trajectòria i l'èxit literari de les dues autores vinculades al municipi. Irene Pujades, filla de Sant Just, ha estat guardonada en la categoria de narrativa en català per la novel·la La Intrusa, mentre que Silvana Boc, veïna del municipi Llibretera, ha guanyat en la categoria de narrativa en castellà amb El fino arte de crear monstruos.
El Premi Finestres de Narratives és un dels guardons literaris més prestigiosos i millor dotats del panorama actual. L'acte, obert al públic, vol convertir-se en una celebració literària i cultural al municipi amb la presència de les dues autores i amb l'objectiu de compartir aquest reconeixement amb el veïnat i el món cultural local. I encara en cultura, la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Just acollirà la projecció de la pel·lícula infantil Yuku i la flor de l'Himàlaia, dins del cicle CineChic.
L'activitat té lloc el 14 de març a les 6 de la tarda i està pensada pel públic familiar amb entrada gratuïta i oberta a tothom. El film explica la història de Yuko, una jove ratolina que emprèn un viatge per trobar la flor de l'Himalaia, una flor amb llum eterna que vol oferir a la seva àvia. Durant el trajecte, ple d'obstacles, la protagonista fa noves amistats gràcies a la seva música i les seves cançons que l'ajuden avançant l'aventura. La projecció té una durada d'una hora i està recomanada a partir de 4 anys.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers
Fins demà!
Cuando no estás, lo que me ha sido ladrarte así es todo tú. Estoy perdida, vivo, anclávate así como un pájaro a su cielo azul. Dusty.
¿Por qué no pienso perderte todo?
Es delicioso verte llegar, ver los efectos que causas tú. Con tu sonrisa angélica llenas la habitación de luz. Solo en ti encuentro satisfacción de tanto por descubrir aún. Es toda una dulce confusión y tu piel es la plenitud.
Eres irreal Lo que me hace enamorarme cada día más Lo que me hace adorarte así es todo tú Estoy perdida, vivo, anclar a ti así como un pájaro a su cielo azul Te estimo
Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern.
De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern. Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes.
i seguim avançant al nostre magazín, seguim avançant a la Rambla, i ara, a l'espai de l'entrevista del dia, avui parlem d'un projecte musical que combina cultura i solidaritat. El proper diumenge 17 de maig, a l'Ateneu de Sant Just, acollirà un concert molt especial dins del cicle Expo, una iniciativa que recorre el territori amb concerts solidaris per recaptar fons per la recerca del càncer infantil de l'Hospital de Sant Joan de Déu a Barcelona.
Per parlar-ne tenim amb nosaltres el seu impulsor, el David Espósito, que ja ha actuat en altres ocasions aquí a Sant Jus i que en aquest cas s'ha animat en aquesta petita gira. David, bon dia. Molt bon dia. Benvingut a programa. Explica'ns una mica d'on neix el projecte, quin és el seu origen, com va començar tot.
Ostres, això va ser un dia que em van trucar de Sant Joan de Déu, perquè uns dels que estan allà i treballen allà, va venir un concert meu, aquí, l'últim que vaig fer, i em van trucar i em van dir, ostres, ens va agradar molt la iniciativa, ens va agradar molt la manera de fer un concert, i doncs...
va sorgir la idea de fer un concert, o sigui, de fer diversos concerts per tota Catalunya per aquesta recerca. I de mica en mica hem anat avançant en aquest projecte i ara ja és una realitat. Ja podrem fer concerts per tot arreu de Catalunya. Explica'ns una mica la teva experiència musical. Quan comences a sentir alguna cosa per la música?
Doncs això remunta, o sigui, va ser, jo vaig començar, o sigui, a primera l'ESO, els meus pares un dia estàvem a casa i em van dir, ostres, Torna a Operación Triunfo, que era un programa que ells, sí, o sigui, ells eren joves i demés, que es feia aquí a Sant Jús. I els meus pares em van dir, ostres, anem a veure aquest programa que t'agradarà.
I... vaig començar a veure-la i tal... I... Ostres, em va agradar molt. Jo no tocava res, jo no tocava ni la guitarra ni la guitarra ni res. I va ser en aquell moment on... De sobte, ostres, em va agradar molt. I... I què passa? Que va ser que... A mi m'agradava molt i jo el veia i vaig veure... De sobte un home que estava allà tocant el piano, saps? I vaig dir, ostres, aquest home? O sigui, en sap molt més que tothom. Vull dir...
era el Manoviix i em vaig interessar molt pel que feia ell i un dia va sorgir que ma mare em va dir fa un concert a Cornellà i si vols podem anar a veure'l i vaig anar i vaig dir mama jo vull fer això era brutal
I els meus pares em van ajudar, em van dir, ostres, apúntate a una acadèmia, saps? Em van ajudar. I des d'aquell moment vaig tocar el piano, vaig fer classes de cant i vaig, no sé, vaig fer petits concerts, vaig fer un Parlel-Alzheimer, o sigui, és...
i des d'aquí un moment doncs mira doncs aquí neix una mica el coquet per la música i a partir d'aquí ens arriben projectes com aquest que has iniciat ara amb la voluntat de poder ajudar que el projecte tingui aquest objectiu clar que és ajudar a la recerca del càncer infantil
Per què vas decidir també vincular aquests concerts amb la feina de l'Hospital de Sant Joan de Déu? A part que et vinguessin a buscar, entenc que amb el projecte de l'hospital també tens cert vincle, que et deu agradar com també treballa, quin és el tipus de feina. És un hospital que recordem que és molt ben valorat a Catalunya i al món, perquè realment és pioner.
I en aquest cas barrejar aquesta música amb la solidaritat també té un punt clau que de ben segur els espectadors que visitin els teus concerts ho gaudiran molt.
Realment, saps què passa? Que jo ho faig també perquè un m'agrada ajudar, eh? M'agrada ajudar la gent i em sento bé. Però realment jo em dedico al món de la rehabilitació, al món de l'esport. Vull dir, no és... La meva feina no és la música. Tant de bo, eh? Però no és la meva feina. O sigui que ho miro des d'un punt de dir... Puc fer el que m'agrada?
i a sobre ajudo la gent saps? no busco ningú de dir hòstia em faré ric no no em faré ric amb això o sigui jo o sigui és una il·lusió ha sorgit així i no busco fer-me ric si puc ajudar perfecte jo tinc el meu treball jo sóc feliç amb el que faig i mira
Clar, diguéssim que tu tens la teva feina i després el que t'omple una mica el cor i l'ànima és la música i que per tant també aprofites aquesta excusa per poder fer aquests projectes que també puguin salvar vides i ajudar la gent que més ho necessita. Doncs parlem una mica d'aquest cicle perquè els concerts no passen només per un lloc, no passen només per l'Ateneu de Sant Jó, recordem la data, serà el 17 de maig.
aquí a Sant Just d'Esvern, sinó que recorren també Centella, Sant Joan de les Abadeses i Castellbisbal. Explica'ns una mica el per què d'aquest recorregut i com funcionarà aquest format itinerant i per què visiteu aquests llocs. De moment tenim aquestes dates, però és veritat que des de l'Ajuntament de Sant Just, que també és una iniciativa Maze,
m'estan ajudant molt en el fet que els pobles també s'integrin a aquesta iniciativa. Vull dir, en Joan està parlant amb els pobles, està impulsant aquesta iniciativa. Hi ha molts pobles que ara estem tancant més, vull dir, serà més llarga. El primer cicle, sí que és veritat, que és Sant Jús, començarem la gira aquí a Sant Jús, ens anirem a Sant Joan de les Abadeses, que és maquíssim, és el Palau de l'Abadia,
Després anirem a Centelles, sí, no, perdona, Centelles 23 de maig i Sant Joan de les Desses el 30 de maig, que farem aquests 3 caps de setmana seguits. I a Castellbisbal també ho hem tancat, que serà el novembre, el 13 de novembre. Perfecte. I, pues res, també s'estan parlant amb més pobles i n'hi hauran més concerts.
Tu entrada és esperança, això és el que podem llegir en el cartell d'Expo, aquesta gira de concerts solidaris que ha impulsat en David Expósito amb el que estem parlant avui al llarg d'aquest espai de l'entrevista del dia. Què ens podrem trobar en el concert del 17 de maig a l'Ateneu de Sant Just? Ens agradaria saber una mica, sense fer massa spoiler, què és el que ens hi trobarem en aquest concert? Saps què passa? Que molts spoilers no podem fer, perquè què passa? És veritat que jo tinc el meu repertori,
o sigui, segueix una miqueta una línia, les cançons que més m'agraden i de més, no?, però realment, qui va venir a l'últim concert, és una miqueta piano bar, eh?, o sigui, en aquest, per exemple, el de Sant Just,
Hi haurà alguna sorpresa que algú pujarà a cantar i de més, la gent demana cançons, això m'encanta, que la gent demani una cançó i la puguem fer al moment, o que algú pugi a cantar, o sigui, és una miqueta piano bar.
És veritat que començo amb artistes que jo... O sigui, m'agraden molt. I, bueno, doncs... No faré spoiler, però... Però, bueno, és aquest el rol. Doncs interessant aquest format, no? Més íntim, un format més de lliure elecció, d'anar triant les cançons, d'interactuar amb el públic, que això també és important, no? Entenc per tu, el fet de tenir una connexió amb el públic. Sí, perquè imagina't estar allà i una hora i mitja, una hora i quart, una hora i mitja de tostón, saps? De...
no no serà més lliure doncs perfecte amb aquestes explicacions queda bastant clar com funcionarà aquest concert del 17 de maig i res per comprar les entrades explica'ns una mica com ho hem de fer i també doncs d'alguna manera aquella gent que ens estigui escoltant i vulgui comprar les entrades per algun d'aquests concerts què és el que ha de fer David?
Doncs, o sigui, al meu Instagram tenen el link, perquè ja han sortit les entrades de Sant Jus, Sant Elles i Sant Joan de les Adesses, i les pots comprar a l'Entradium o des del meu link de l'Insta, que si mires els destacados, allà trobaràs el link. Seguiré pujant vídeos on explicaré com comprar-les i de més.
Però aquest és una mica on les trobaràs. A la pàgina Sant Joan de Déu també a l'agenda també hi estarà. La Taneu també pujarà cartells. O sigui que tens vàries opcions per comprar-les. Però has d'anar de pressa, eh? Perquè les estic mirant i estan pujant.
Estan volant per aquest concert de Sant Jús, que és el que ens cau més a prop, però la gent que vulgui també seguir el David en aquesta petita gira, en aquest primer cicle d'Expo, ho podrà fer, com dèiem, a Sant Jús el 17 de maig, a Centelles el 23 de maig, al 30 del mateix mes a Sant Joan de les Abadeses i tancant a Castellbisbal, en aquest cas, ja al mes de novembre.
Seguim aquí a l'entrevista del dia, aquí a la Rambla, estem parlant amb en David Espósito i ara ens agradaria, ja per anar tancant una mica aquesta entrevista, David, que ens expliquis com creus que serà l'acollida per part del públic i com ha estat l'acollida en els darrers concerts que has fet.
i com creus que calarà aquest projecte social, aquest projecte solidari, que té un vessant molt maca i que en aquest cas va dedicat a l'Hospital Sant Joan de Déu.
Doncs com ho rebrà el públic? Mira, jo penso que la gent va de cul tot el dia, tot el dia. Què passa? Que ho hem posat un diumenge a la tarda, a les 7 de la tarda, que la gent ja està aquí a Sant Jous, que la gent no té res a fer. I què passa? Que jo crec que és un bon espai, una bona estona per...
Pasa una bona estona, jo crec i m'agradaria que la gent sortís una miqueta més feliç de com ha entrat, que la gent no es preocupés, que deixés un impàs d'una hora de dir, hòstia, només vinc a escoltar música i a relaxar-me. És una miqueta el rol que vull que la gent vingui i estigui a gust, que escolti música, que si vol ballar que balli, que si vol cantar que canti...
ojo, que canti una miqueta bé però sí, sí, és una miqueta aquest i amb ganes que el projecte segueixi creixent i tant, i tant i tant doncs David Espósito, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esbert recordem-ho, concert expo el diumenge 17 de maig a les 7 de la tarda a la Taneu de Sant Jús, una cita musical i solidària per donar suport a la recerca del càncer infantil de l'Hospital de Sant Joan de Déu, aquí a
a Barcelona. David, gràcies i que vagi molt bé el cap de setmana i aquesta gira de concerts. Gràcies a tu. Adeu.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carillo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mà que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el govell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
I seguim avançant en el nostre magazine. Quan passen sis minuts de dos quarts de dotze del migdia, nosaltres ara marxem a l'actualitat política, marxem a aquest espai que fem quedar divendres amb en Joel Reguant. Joel, bon dia.
Molt bon dia, Sant Jus, com esteu? Benvingut al programa, una setmana més. Avui actualitzem els nostres oients amb els temes més candents de l'actualitat política. Certament, hi ha uns quants, des que vam començar la temporada, portem setmana rere setmana, jo crec, dient el mateix, no? Aquesta setmana ha estat tensa, aquesta setmana ha estat...
i al final dius que no hi ha massa diferència d'una setmana a l'altra perquè realment estem vivint un període de molta actualitat, de molta informació, i en aquest cas molta convulsió, efectivament, i molta inestabilitat en diferents casos. Parlem, si et sembla, posem fil a l'agulla, no sé per on vols començar, però m'imagino que una mica per la política internacional, no?
Sí, correcte, perquè si a més a més aquesta setmana ja hi havia prou tensió, perquè és el que tu dius, o sigui, crec que no hem fet ni un programa dient que no hi ha setmana dura, intensa, que no hi ha tensió, però aquesta setmana, a més a més, pels que som d'aquí futboleros, s'hi ha sumat Víctor Font i Joan Laporta, a la tensió, o sigui, ja només ens faltava el debat futbolístic en torn del millor club del planeta, i sí, és el millor club del planeta. Per tant, només ens faltaven dos debats tan pujats de to com els que hem viscut, però vaja, la gran tensió, jo diria que mundial...
se centra l'Iran una setmana més, han passat coses, d'una setmana a l'altra, ja tenim nou líder suprem de l'Iran, per cert, em va preguntar la setmana passada que per què li dic nou líder suprem, o sigui, per què li dic líder suprem, que és com s'anomena en aquest cas el president, igual que Donald Trump li dic president, el líder suprem dels Estats Units, perdoneu, dels Estats Units de l'Iran, li he de dir líder suprem, o el l'endakari basc, que és l'endakari, el nom del càrrec, però sí que volia fer aquest matís perquè semblava que
No sé, que el van agloriar, no, no, és el nom del càrrec, líder suprem. Sí, sona una mica gros, però és així. Ja tenim nou líder. És el fill de l'Al-Khamenei, o sigui, és un dels seus fills, que diuen els experts que ja tenia experiència governamental a l'Iran. Per tant, bàsicament, el que s'ha produït és una herència, el més pur estil monarquia, que el príncep passa rei, i en aquest cas, això ha estat un nou element de tensió entre els Estats Units i l'Iran.
Els Estats Units, les notícies que arriben des dels Estats Units amb Donald Trump són una miqueta variades. És a dir, tant Donald Trump diu que estan al final de la guerra com, acte seguit, també s'anuncia una campanya mortífera perquè Iran avisa que es produiran els atacs més durs des de l'inici. Evidentment, les hostilitats entre els tres països, recalco el tres, perquè Iran, Israel i Estats Units són els tres que estan en conflicte i moltes vegades ens oblidem
però les hostilitats continuen. Això crec que no sorprèn a ningú. El gran problema se situa a l'estret d'Hormuz, que pels qui no ho sàpiguen, l'estret d'Hormuz és el pas més important de les línies, en aquest cas comercials de petroli, del planeta. Llavors, clar, que qui estigui tancat per culpa d'Iran està provocant que el preu del cru estigui pujant internacionalment. Important dir que l'Iran va anunciar que deixava d'atacar els seus veïns sempre i quan no hi haguessin atacs dels veïns,
a Iran. Veïns em refereixo a Qatar, Aràbia Saudí, els Emirats Àrabs, és a dir, tots aquests països que havien rebut míssils, projectils, vinguts des de l'Iran. No han complert? No massa. Però és veritat que alguns sí que, com a mínim, hi ha hagut una gran reducció dels atacs i sí que alguns fins i tot no hi ha hagut atacs. Alguns han seguit arribant a aquests míssils i això. Aquest és el focus, podríem dir que aquest és el gran focus internacional. Iran és el centre mundial ara mateix.
El segon centre seria Washington. És evident que les decisions que es prenen a Washington i els anuncis que es fan des de Washington, doncs ara mateix aquest és l'eix, no? Teheran, Washington, Washington, Teheran. Però, fixa-t'hi que t'he dit tres fa un moment. Quin seria el tercer discòrdia? Israel. Israel té altres focus. No només Iran és un dels focus. El Líban és un altre focus on Hezbollah, diguem que ha aprofitat el moment
per entrar en conflicte amb Israel, o al revés, Israel ha aprofitat el moment per entrar en conflicte amb Hezbollah. Saps el llibre de Tanto Monta Monta Tanto? Doncs més o menys estaríem en una situació d'aquestes. Sí, és a dir, en aquest cas no queda molt clar qui ha començat què, ni com, ni quan, ni on. Simplement Hezbollah era un dels grups més partidaris. Diran, doncs, és allò, per dir-ho així, dos i dos sumava quatre. I així és el que ha passat. Si tu gires la suma, es continua donant quatre, bàsicament.
Llavors és una miqueta el que està passant. Per tant, la zona està tensionada, està molt calenta fins al punt que, i això es nota a nivell català, no només per el preu del cru, de la benzina, si aneu a carregar els vostres vehicles veureu que ha pujat. I compte perquè s'està avisant que es podrien arribar als dos euros al litre, que això seria també un fet històric.
Però és que, a més a més, s'acosten les vacances de Setmana Santa, perquè aquests que ja les teniu al calendari, doncs es van acostant. Em sembla, Daniel, que ens n'hi ha d'haver una petita parada. Una pausa, estarà bé, però encara que sigui sense sortir de casa, perquè si ens ha d'acostar la benzina... Però molta gent tenia bitllets d'avió per molts dies, no? Què passa? Que, clar, amb tota aquesta zona tensionada, que a més a més queda bastant al mig...
doncs això és complicat, no? Llavors, què està passant? Que hi ha moltes anul·lacions, coses que ja s'havien anul·lat, perquè, doncs, evidentment, hi ha una gran gruix dels vols comercials que havien de passar per Abu Dhabi, que havien de passar per Qatar, que havien de passar per Dubai, i clar, tot això ha patit, doncs, anul·lacions. Què pot passar? Que beneficia Catalunya. Bé, doncs, escolta, per com ha descrit turístic, Catalunya pot estar beneficiada per tot el que està passant. No és que m'en alegri, evidentment, perquè una guerra no és un motiu d'alegria.
però vaja, si us trobeu en aquesta situació, jo sí que us diria que us informeu, que busqueu, si teniu un vol previst, evidentment, si em dius, no, és que jo anava a Itàlia, no passa res, si dius, ostres, que jo me n'anava a Dubai, informeu-vos, entreu a la pàgina web del Ministeri d'Exteriors, pregunteu a la vostra agència, a l'eurolínia, és a dir, jo sí que faria una tasca prèvia, és que aquesta Setmana Santa marxeu, no és per posar pel cos, perquè d'aquí a Setmana Santa veurem com estan les coses, Donald Trump diu que la guerra durarà molt menys del que es preveia,
És veritat que l'exercici dels Estats Units està guanyant molt terreny, per tant, i la capacitat d'atac d'Iran cada dia està més limitada. Llavors, no vull pujar por per als que tingueu vols agafats, però informeu-vos. Crec que això sí que és un consell que us podem donar sempre. Informar-se és molt bo. I la pàgina web del Ministeri d'Exteriors normalment explica moltes d'aquestes coses. Per tant, entreu-hi, mireu-vos-ho i a veure quina situació hi ha. I sempre és millor fer una trucada telefònica que no anar una mica a l'aventura, a veure què passarà i que després
ens quedem tirats a des de saber quin país i des de saber com tornem. Per tant, és bo que hi perdem uns minuts i que, per tant, fem aquest exercici. Al nostre país també hi ha moltes notícies. Una és on vivim. Collserola està tancat perquè, no és perquè vivim a Collserola, però entenem, Sant Just és limitrofant tot el que està passant. Correcte. Per què? Doncs perquè tornem a tenir el tema de la pesta porcina a Collserola.
africana, PPA, Pesta Porcina Africana. Que per cert, si heu vist això de PPA, per això us deia les sigles. Què és el que ha passat? Doncs que s'han detectat a Collserola i s'han tancat tots els accessos a Collserola. Punt important, no ensaltem les prohibicions. Perquè no, és que no passa res, no sé què passa. No, jo només vaig de camí... No, estan tancats els accessos per un motiu molt clar i compte perquè hi haurà batudes. Fins i tot el conseller de la presidència, el senyor Albert Dalmau, va dir que les batudes han de ser
molt més dures de les que han set i que per tant Sada pràcticament elimina la presència del porc senglar a Collserola. Joel, avui parlàvem d'aquest titular que a mi la veritat és que m'ha semblat esfereïdor i excessiu, però no ho sé fins a quin punt.
Avui parlàvem que els mataran 500 porcs senglars, però la idea és acabar amb els porcs senglars de Collserola. Clar, no hi ha cap altra alternativa, no hi ha cap altra opció, és a dir, aquesta és l'única opció. El problema és el control que tu puguis fer. El problema és el control, és a dir, quin control hi fem amb aquesta població de porcs senglars que tenim corrent per Collserola. Primera, que era una població, i això no es passem més cap un cantó cap a un altre, però és veritat que la població...
n'hi havia molta més de la que es podia assumir i hi ha l'entrada del punt 1 perquè clar quin depredador té en una zona aquesta tan propera a ciutats importants i a punts molt importants i a més a més que tenen fons d'aliment massa properes llavors el fet de tenir fons d'aliment tan properes fa que proliferin molt no tenen depredador i tenen menjar ostres, és l'ecosistema perfecte a més a més recordem que estan a tocar de carreteres importantíssimes com és la P7 estan a tocar de la gran ciutat com és Barcelona llavors això d'entrada hi era un punt de fricció que és veritat que aquí els animalistes doncs hi ha molta pressió
però a vegades també hem d'intentar que els ecosistemes siguin viables, no?, i que la biodiversitat que tu puguis tenir, evidentment, ha de mantenir un equilibri, aquest equilibri s'havia trencat totalment. En l'altre cantó que tens, que la indústria càrnica catalana és molt puntera, és una indústria importantíssima, o sigui, el sector primari, principalment, és d'això. Llavors, la podem deixar ensorrar? No, no la podem deixar ensorrar. És l'única solució? Segur que n'hi ha alguna més, però és la més ràpida, la més fàcil, això sí que és veritat. És la que més m'agrada? No, no és la que més m'agrada, evidentment, no?
També et dic, i aprofito per fer una miqueta de crítica general, o sigui, també m'incloca en la crítica. Ens hem pensat que eren animals de companyia i no ho són. Això també crec que és una cosa important, és a dir, quantes vegades els hem vist allà a les bessures i fins i tot gent que s'hi ha apropat, no?, i gent que al final s'han dut una mossegada. Una mossegada que et pot provocar una infecció, o sigui, i no parlo de la peste porcina, eh?, però és que no tenim el mateix, vull dir, no és un gos. De fet, una mossegada d'un gos pot ser molt perillosa, també, vull dir,
que són molt macos tot el que tu vulguis, però s'ha de saber respectar l'animal, i sobretot si no és teu. O sigui, jo tinc un gat i el conec perfectament, ja sé quan està empalat o quan no. Si hi ha un animal que jo no el conec, no el penso anar a tocar, només faltaria, que ja m'ho dirà el seu amo, en tot cas, de toc al toc al que no passa res. Només faltaria. Ho dic perquè hem de ser més conscients del món animal, de com funciona. Tots són molt animalistes, però d'altra manera el control que tenim és més aviat escàs. Quant durarà? No ho sabem.
Quan durarà, no ho sabem. Però sí que és veritat que tots aquests que, perquè sigui us ho salteu o passeu per allà per desconeixement, prengueu mesures. És a dir, els que aneu a bicicleta, una rentadeta amb aigua i així no aniria de més. És una mica tasca de tots, també, que anem prevenint tot el que està passant amb la pesta porcina africana, perquè, de veritat, no ho dic per escandalitzar ningú ni per crear una alarma, però no és una tonteria, és que en juguem una indústria que en el nostre país és molt important. I el sector primari està ja molt tocat com perquè, a més a més, li regalem bufetades.
Si les podem estalviar i si els podem ajudar, molt millor. Perquè quan vam venir amb els tractors per la Diagonal de Barcelona, tots vam empatitzar moltíssim i fins i tot ens va fer molta gràcia. Però realment, la reclamació no sabem ni quina era. I això ho dic com a crítica. És a dir, tots tenim molta empatia i vam simpatitzar molt, però no sabem ni què demanaven. I no ens va interessar, la gran majoria. Doncs anem a saber per què el sector primari d'aquest país està tan en retrocés i què podem fer una mica. I si ens demanen que no accedeixis a Collserola, ho dic perquè aquest matí el 3.24 sortia un que jo m'ho salto.
cap problema, home, doncs salta-t'ho tot i ja farem la resta, no? Doncs te'n donaràs una multa. Això és, per cert, és multa, eh?, saltar-s'ho, perquè sembla que no passa res, el celular és molt gran, té molts accessos, té molts corriols, és molt difícil de tancar-ho tot, és molt difícil, però et pots endurar multa. Llavors, bé, jo us diria que no ens ho prenguem amb tonteria, perquè no ho és, i perquè a més a més és que és important, és que hi ha molta gent que viu d'això, i si no pot viure d'això...
Doncs a mi no m'agrada enviar gent a la misèria, que voleu que us digui. Per tant, si ho podem estalviar, ens ho estalviem. Totalment. Tenim més temes. A mi em genera, ja per tancar aquest tema, em genera certa, diguéssim, incoherència en alguns moments, no?, quan llegim en portades, quan llegim en noticiaris, doncs,
Allò de, sí, però menys accepta les accions comercials, no? Per exemple, el cas que a mi m'ha cridat més l'atenció és el del Tibidabo, no? Que el Tibidabo estigui obert, que el Tibidabo faci promoció que està obert i que digui, no, podeu accedir mitjançant vehicle privat o la cuca de llum. I dius, aviam, quin sentit té que tinguis el parc obert perquè al final és un parc, desenganyem-nos.
que té moltíssima gent, és a dir, té molts visitants al llarg del dia. I si ara és l'única manera de poder accedir a Collserola, doncs els turistes, la gent que tingui ganes una mica d'esconnexió de muntanya, no s'ho pensarà més de dos cops. Això em recorda molt a la Covid. Quan estàvem amb Covid i dèiem, és que clar, sí, és que l'equilibri és superdicícil. I dèiem, és que han obert no sé què amb el que està passant. I dius, ja, i què fem? Perquè al final el debat és un altre. O sigui, tanquem el Tibideu, molt bé, què fem? Aquella gent no n'era,
és fotut, eh, dir un herè, vinga ostres, potser no, podem fer alguna restricció si s'has de deixar pujar jo crec que obertament no, o sigui, la situació és la que és però fixa't-hi que és un equilibri de vidre, o sigui, fas un pas en fase es trenca, és exactament així és superdifícil, i per això em recordo la Covid la Covid al final, segurament si ens passés ara faríem coses molt diferents segur, segur
Per què? Doncs perquè n'hem après, perquè vam veure quins efectes tenia, perquè al final, doncs, mira, ens hem de sortir molt bé, però realment va ser un moment complicadíssim, és que estava tot tancat. Ho havíem d'haver tancat tot. En aquell moment, sí, ara, potser no, però, clar, és que ara és molt fàcil. I, en canvi, en aquell moment no ho era de fàcil, no ho era gens. Però, vaja, aquest tema ens donarà bastant de sí, eh? Saps quin donarà molt de sí, també? Quin? El senyor Pedro Sánchez ha aprovat, ha presentat, millor dit, una nova plataforma, iniciativa, que es diu...
Odio conache. Sí, sí, jodio. Jo quan ho vaig veure em va sangrar els ulls i em van, bueno, bàsicament em van caure per les orelles cinc neurones, quan vaig veure aquella allà davant, no? Primer perquè vaig pensar que era un error i em va fer molt mal, després no, després no era un error, és com se li diu. Per què? Jodio, amag. Bàsicament el que està impulsant el president del govern és una espècie de plataforma per al tema dels discursos d'odio i per això utilitza aquesta paraula i li fica aquesta a cada banda.
No m'agrada, jo, allò de la cadavent, perquè és que, t'ho juro, a mi em fa mala vista. Si m'hagués preferit que li posessin, no ho sé, qualsevol altre nom. No sé, les sigles de plataforma contra odio, PCO, m'ho invento. Però vaja, més enllà del nom, es vol perseguir això, els discursos d'odi. Saps aquella frase de qui vigila el vigilant? Sí. Doncs és una miqueta el que m'està passant amb això. És a dir, què és un discurs d'odi? Perquè és evident que aquesta...
paraula, odi, tots tenim el que vol dir. Si jo agafo i t'amenaço de mort, és evident que aquest discurs és delictiu, no? No ho farem, evidentment. Però em refereixo... Això és odi, molt bé. Però odi és que jo mostri una opinió contrària al govern? Perquè, com a ciutadà, considero que tinc tot el dret del món a criticar des del respecte quelcom que no m'agrada. Llavors, ja hi ha acusacions de censura contra el president Sánchez, no? Això... Que, per cert, no t'havia dit de què volen dir les sigles. Odio...
Con H vol dir huella del odio y la polarización. A veure, no m'encaixa, perquè la polarización la P no la trobo per allò, però és igual. És que no m'agrada aquest nom, però bueno, al final el que és, qui creus que va ser la primera, ja t'ho dic, en femení primera, a sortir contra això? Doncs... Te he donat una pista important, dient primera. Isabel Díaz Ayuso?
Isabel Diaz Ayuso. Ja va sortir el dijous i va dir que la herramienta no és odio, sinó jodio. És que és oi, és icònica. I El Diaz Ayuso també et dic que està a mal de tot. És una persona que sap que té la popularitat alta i que fins i tot quan s'acostiona l'accions, m'ho veurem si no sona ella per substituir a Núñez. Però vaja, al final aquesta nova eina d'això de la huella de l'odio...
al final ho aplica el Ministeri d'Inclusió i Seguretat Social i és això que tu puguis. L'objectiu és, diuen ells, mesurar i avaluar la presència de discursos d'odi i de polarització en les xarxes socials. Hi ha una part que és automàtica, una altra que és manual, que per tant hi haurà una part de denúncies i aquí començarem, suposo, d'aquí un temps a dir què és, què hi ha. És a dir, realment hi ha un discurs d'odi que pot ser perseguit, és a dir, m'ho invento, eh?
Si jo dic que hem de matar a un col·lectiu, és evident que és un discurs d'odi que se m'ha de perseguir per haver dit això. Ho he posat per exemple, que ningú s'ho ha de fer el pedo de la lletra. Però si jo dic que no estic d'acord en una normativa que sap per què s'ha aprovat per això, per això i per això, i no surto del profund respecte, per molt que sigui contrari a no s'odi, és la meva opinió. I sóc el que considera, i em coneixes amb això, que una opinió respectuosa s'ha de dir, sigui a favor o en contra.
El que passa és que les xarxes són la barra d'un bar a les 5 del matí. I això és un problema greu, no? Però on es fixarà la línia vermella? Qui dirà que és un discurs d'odi o no? I amb això saltaré a un tema que tenia, abans que parlem dels docents, perquè aquesta setmana hem vist un tema d'odi molt clar, no? No en volia parlar perquè són temes cabrosos, però arriba un moment en què crec que ho hem de fer. Sara Santolalla contra Vito Quiles. Correcte. Aquest tema, vaja...
Sembla que, no sé, entre Mbappé i Esther Espósito i Vito Quiles i Saga Santolalla són les protagonistes de la setmana. I a mi és que m'agraden zeros aquestes coses, però què va passar? Doncs que Vito Quiles, tots sabem qui és Vito Quiles, és un pseudo periodista vinculat al món de Vox, també abans havia estat al PP, però vaja, és el que diu des del PSOE i Podemos, i sumar, perdó, bàsicament ell agafa el micròfon i se'n va fer preguntes
Ell li diu preguntes, jo tiri afirmacions punyents. Què passa? Que ell està acreditat per fer-ho. Ell és periodista, això diu, i està acreditat al Parlament, al Congresso. Se l'ha intentat fer fora. Ja hi va haver opinions a favor i en contra que hem de fer-ho fora, perquè on està la llibertat de periodisme, no està la llibertat d'expressió. Quin és el límit, perquè allò realment no era periodisme. Aquí, opinions en trobaries en tots els sentits i no seré jo qui digui què. Jo sóc els que considero que a vegades el pitjor d'expressi és no fer apressi. I avall.
No t'agrada que et pregunte, però no contestis, ja va, i deixa que et xerri, si totalment el seu discurs ja el sap, no? Sara Santolalla és la parella d'un periodista que treballa a Televisió Espanyola. Per tant, ha cobrat de l'erari públic perquè ella també ha estat col·laboradora de Televisió Espanyola. De fet, ho és encara. I ell sí critica. De fet, ho és encara. De fet, on hi ha nosos col·laboradores és a 4, és a media 7. Mañaneros 360, Males Lengües crec que també està, estan diferents programes, Sara Santolalla. Aquí el tema és, una persona que cobra de l'erari públic fins on ha d'aguantar.
El debat és interessantíssim, fins on ha d'aguantar. Considerem que la crítica és legítima sempre que es faci des d'un respecte i no entrem en punts delictius. Què va passar? Que Vito Quiles s'hi va apropar, un dels, no sé si era vigilants o no sé què era de Sant Olalla, li va aclarar una bona puntada al Vito Quiles i la senat de Sant Olalla va dir que l'havia agredit. I va presentar una denúncia i s'ha anat presentant amb el que es diu un cabestrillo, amb el braç envenat.
Bé, passa que no hi ha cap imatge en què es vegi que hi ha una agressió. És més, per això he dit que hi va haver vigilant de seguretat que qui li dóna un cop és el Vitonguides. Això és la malgría, no sé de jo què hi digui, però no hem d'anar bufetades pel carrer. Llavors, aquí hi ha hagut una acusació de denúncia falsa contra delicte d'odi, contra... Fixa't-hi que es barreja moltes coses. Sarà Santolalla demana una mesura cautelar en forma d'una ordre d'allunyament. I el jutjat diu que no.
que no hi ha evidències i que el que ella reporta en un informe mèdic són simples. De fet, el metge et pot dir que tu, quan dius que et fa mal una cosa i ell no ho pot saber, el que diuen els metges és què refieres. Que vol dir, m'està dient que em té, però jo no puc saber-ho, jo no puc calcular si ara tu, Daniel, et fa mal un braç. Jo et puc mirar que no el tens trencat, però si tu em dius que et fa mal, jo no puc medir-ho, això, no? I què ha passat? Doncs que aquesta senyora se l'ha acusada de mentir. Només un avís. Les denúncies, veus, les falses, són un delicte.
Per tant, si es demostra que és així, que és el que està denunciant Vitoquides, això serà un altre procediment. Si es demostra que hi ha hagut una agressió, doncs, primer, hi haurà unes imatges que no hem vist i que, per tant, seran un delicte d'agressió, amb una graujant d'odi, i veurem què és el que passa. Fixa't que no he entrat a valorar què hi ha o què no hi ha. És a dir, per això em vull allunyar dels delictes aquests, que si és un discurs d'odi, que si sí, que si no, no, és que no ho sé, és que ho dirà la justícia, no ho diré jo. Jo no ho he vist, no ho he vist, però jo no sé si està portat al jutjat.
Per tant, que ho digui el jutjat, i si és falsa, doncs escolta, aquesta senyora s'haurà de pronunciar un procediment d'una denúncia falsa. Punt. Ni em penso pronunciar cap a un favor ni cap a l'altre, perquè no sé la realitat del tema. I per no deixar-me'l dels docents, que et volia dir, ho he mig introduït, ja sé que això de Sara Santolalla perquè va anar de víctima l'altre dia a quatre i va marxar...
va muntar tot un xou, també l'altre cantó també està en ple xou, vull dir que aquí n'hi ha per tots. I crec que inclús et diré que s'hi senten còmodes en aquest xou tots, vull dir, jo no li ho passaria fatal, però ells són feliços així, qui els hi vols dir. I l'un dels professors que volia comentar, que no me'n volia deixar, recordem que hi ha hagut un acord, del govern amb la major part dels sindicats, però l'AUSTEC el va rebutjar. Bé, han fet una consulta amb més de 40.000 docents, han rebutjat aquest acord. La consulta
perquè, perquè et facis una idea, el 95% dels vots d'aquesta consulta han estat contra l'acord que es van signar, que no he dit els sindicats, van ser UGT i comissions obreres, que són els majoritaris. Per tant, USTEC s'hi va posar, ha fet una consulta i el 95% dels docents que han votat, que han votat, que aquest mateix també és important, que han votat, s'han manifestat en contra. Més de 40.000 s'han manifestat en contra.
El govern havia anunciat que els professors catalans serien un dels més ben pagats d'Espanya, i possiblement el que més han arribat a dir, però això canvia una miqueta les coses. Veurem què és el que passa, perquè ja han anunciat protestes, ja han anunciat vagues, ja han anunciat... Clar, això pot fer tornar aquella marea groga als carrers una vegada més. Va ser la més massiva de la història, passa que amb la llavantada va quedar així una miqueta tapat. Però la realitat és que els professors estan en peu de guerra.
I això, evidentment, no és bo per cap govern, ni menys quan ha anunciat un acord. Veurem aquí si Salvador Illa no ha de buscar un nou camí o una nova solució. Però saps què és el millor de tot això, Daniel?
que ho explicarem aquí, a Ràdio d'Esbert. Doncs així ho farem, ho anirem explicant, ho anirem seguint en un dels moments que podríem dir més convulsos de la legislatura de Salvador Illa. En aquest cas està tenint molts fronts oberts, però ja ho ampliarem en properes setmanes. Joel Reguant, una abraçada, cuida't molt i que tinguis bon cap de setmana. I els culers a votar diumenge.
I tant que sí. Una abraçada. Ara, si fem una petita pausa pels butlletins informatius de les 12 del migdia, tot seguit, arrencarem la tercera hora de la Rambla, avui parlant de llibres i també parlant de psicologia amb en David Fernández. Fins ara.
Lluís Gavaldà, gràcies per aquesta llista musical. Fins divendres vinent. Una abraçada. Cuida't a Londres, que surti el sol. Bon dia us informa Joan Bota.
Israel bombardeja diversos punts de Teheran coincidint amb les manifestacions anuals a l'Iran en suport a Palestina en què han participat desenes de milers de persones. Alguns projectils han explotat a prop del centre per on desfilaven els partidaris del règim i hi ha almenys una dona morta segons la televisió iraniana. L'exèrcit nord-americà mentrestant ha confirmat la mort de quatre tripulants d'un avió cisterna que s'ha estaballat a l'Iraq.
Un grup pro-iranià ha reivindicat haver atacat aquest avió, però els Estats Units neguen que l'aparell sinistrat hagi estat abatut per foc enemic. A Turquia, les forces de l'OTAN han destruït un missil provinent de l'Iran, segons ha informat el govern de Turquia. És el tercer projectil des de l'inici de la guerra interceptat a l'espai aèri d'aquest país.
Més notícies, Natàlia Ramon. Repsol produirà gas a Venezuela que en el futur es podrà exportar a d'altres països. El canvi de règim permetrà que la companyia espanyola reactivi l'activitat i juntament amb la italiana Eni han firmat un acord amb el govern de Delsi Rodríguez per exportar un dels jaciments gasístics del país.
De moment, aquest gas servirà per a l'abastiment industrial i domèstic a Venezuela, però es permetrà que després se n'envia a l'estranger. Segons la presidenta veneçolana, tenen la intenció de convertir-se en un país exportador. I fora del mercat energètic, les empreses tecnològiques són el nou blanc de guerra al conflicte a l'Orient Mitjà. Aquests dies hem vist com l'Iran ha esborrat literalment del mapa una empresa nord-americana que factura milions de valors.
i diversos centres de dades dedicats a la intel·ligència artificial han quedat afectats. Són infraestructures que al seu dia es van instal·lar als països del Golf perquè l'energia hi era més barata que als Estats Units i Europa. La guerra qüestionaran aquestes localitzacions i posen en risc també l'accés a la intel·ligència artificial per part de milions d'empreses arreu del món.
Novetats en el cas contra Íñigo Arrejón, la segona dona que l'acusa d'agressió sexual no ha confirmat la denúncia davant del jutge i el cas està abocat a l'arxivament. La dona, una actriu que vol mantenir l'anonimat, va denunciar que l'exportaveu de Suma l'havia violat fa 5 anys després que tots dos coincidissin en una festa. A part d'aquesta segona denúncia, que acabarà arxivada, Íñigo Arrejón està pendent de saber si va judici per abusar sexualment de l'actriu Elisa Molià.
Condemnats a 21 anys de presó, els autors de la mort d'un home a Valls, a l'Alcant, per un deute de 35 euros en droga. El tribunal ha exculpat dos dels cinc acusats. Tarragona, Manel Sastre.
Bon dia. L'audiència els considera autors d'un assassinat amb traïdoria. Segons la sentència, els dos homes van retenir i lligar la víctima a una cadira i després de matar-lo el van semienterrar als baixos d'un edifici abandonat de Valls al març del 2023. A més dels 21 anys i mig de presó, també els condemnen a pagar una indemnització de 150.000 euros. Una tercera persona ha estat condemnada a tres mesos de presó per encobriment i s'han absolut dos acusats més perquè no s'ha constatat que participessin en els fets. Manel Sastre, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Avui és el darrer dia de campanya a les eleccions de la presidència del Barça, que aquest diumenge enfronten dos candidats, Joan Laporta i Víctor Font. Laporta ha passat avui pel Matí de Catalunya Ràdio. S'ha referit als executius que han marxat del club en el seu mandat. I a tots els que han marxat, la majoria van prescindir dels seus serveis. Alguns van marxar 5 minuts abans que els acomiadessin. No tots, però la majoria sí que he de dir que ja tenien esgotada el seu recorregut a Can Barça.
Aquesta entrevista arriba hores després del debat electoral de Catalunya Ràdio i TV3 entre els dos candidats. En aquest debat ahir el nit Font va criticar la porta per, segons ell, trinxar les seccions. Font, a més, promet un 75% de descompte als abonats fidels. L'expresident del Futbol Club Barcelona, Josep Maria Bartomeu, compareix avui a la Ciutat de la Justícia. Ho fa com a investigat per l'anomenat Barça Gate. El Barça, per cert, ha confirmat fa uns minuts que aquest diumenge, contra el Sevilla, ha estrenat al Camp Nou la nova zona d'animació situada a la primera graderia del Gol Sud,
batejada com a gol 1957. I en bascat, el Barça rep a dos quarts de nou del vespre el Hapoel de Televip. És un partit sense públic al Palau Blaugrana, partit d'Eurolliga. L'equip de Xavi Pasqual vol trencar la dinàmica negativa de tres derrotes seguides en competició europea. Aquest partit el transmetrem a l'app i al web de Catalunya Ràdio i també a 3CAT. Encara en bascat, Albert Aliaga seguirà com a president del Força Lleida i el bascat Girona confirma que Maxi Fellerup es perdrà el que resta de temporada per lesió.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
La policia local de Sant Just ha posat en marxa un nou servei de mediació i resolució de conflictes amb l'objectiu de facilitar el diàleg i contribuir a millorar la convivència al municipi. El servei, presentat recentment, ofereix a la ciutadania una via alternativa per gestionar desacords a través de processos de mediació. Aquest recurs està pensat per intervenir en conflictes veïnals, comunitaris, familiars o escolars amb la finalitat d'ajudar les parts implicades a trobar solucions consensuades.
La mediació és un procés voluntari i confidencial en què una persona mediadora facilita la comunicació entre les parts perquè puguin expressar les seves necessitats i explorar possibles acords. Amb aquesta iniciativa, la policia local reforça la seva tasca de prevenció dels conflictes i impulsa mecanismes de resolució basats en el diàleg i l'acord. Les persones interessades a rebre informació o sol·licitar aquest servei poden contactar amb la policia local de Sant Just al telèfon 93 480 48 48.
La llibreria Calibre té de Sant Just organitza un acte d'homenatge a les escriptores Irene Pujades i Silvana Vogt, després que totes dues hagin estat reconegudes amb el Premi Finestres de Narrativa 2025. L'acte se celebrarà el 15 de març a dos quarts d'una del migdia i compta amb la col·laboració del Club Literari de l'Ateneu de Sant Just.
La trobada vol reconèixer la trajectòria i l'èxit literari de les dues autores vinculades al municipi. Irene Pujades, filla de Sant Just, ha estat guardonada en la categoria de narrativa en català per la novel·la La intrusa, mentre que Silvanaboc, veïna del municipi i llibretera, ha guanyat en la categoria de narrativa en castellà amb El fino arte de crear monstruos.
El Premi Finestres de Narratives és un dels guardons literaris més prestigiosos i millors dotats del panorama actual. L'acte, obert al públic, vol convertir-se en una celebració literària i cultural al municipi amb la presència de les dues autores i amb l'objectiu de compartir aquest reconeixement amb el veïnat i el món cultural local.
Durant la trobada també es preveu un espai de trobada amb les escriptores que tindran els mitjans de comunicació i els assistents. I encara en cultura, la sala del cinquantenari de l'Ateneu de Sant Jus acollirà la projecció de la pel·lícula infantil Yuku i la flor de la Malaia, dins del cicle Cine Chic. L'activitat tindrà lloc el 14 de març a les 6 de la tarda i està propensada pel públic familiar amb entrada gratuïta i oberta a tothom.
El film explica la història de Yuko, una jove ratolina que emprèn un viatge per trobar la flor de l'Himèlaia, una flor amb llum eterna que vol oferir a la seva àvia. Durant el trajecte ple d'obstacles, la protagonista fa noves amistats gràcies a la seva música i les seves cançons, que l'ajuden avançant l'aventura. La projecció té una durada d'una hora i està recomanada a partir de quatre anys.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers
Bona nit.
She'll come and stay the night and I think I might have it all. And I thank God every day for the girl he sent my way. But I know the things he gives me he can take away. And I hold you every night and that's a feeling I wanna get used to.
There's no man as terrified as the man who stands to lose you. Oh, I hope I don't lose you. Please stay. I want you, I need you, oh God, don't take it.
These beautiful things that I've got Please stay I want you I need you oh God Don't take These beautiful things that I've got Please don't take
I found my mind, I'm feeling sane. It's been a while, but I'm finding my faith. If everything is good and it's great, why do I sit and wait till it's gone? Oh, I tell you, I know I've got enough. I've got peace and I've got love. But I'm up and I'm thinking I just might lose it all.
Fins demà!
Fins demà!
Amb aquesta introducció veritablement no donen ganes de començar perquè deixaries una... aquesta trompeta, tot el que fes falta, meravellós. Arnau Consol, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Doncs és una trompeta que crec que molts hauran reconegut que ens porta als Balcans. Una trompeta que comença molt sola però que després s'anime absolutament com s'anime el llibre que porto avui que evidentment ens convida a anar a l'antiga Jugoslàvia.
I ja el cos es mou sencer, tens aquest moment de trance, d'estar allà, diguéssim, immers en la música de cop i volta, ja quan comença tot l'elenc, ja és una festa continuada. Doncs encetem aquest espai de Badallibre, recomanacions literàries amb l'Arnau Cònsol d'Aquest llibre T, avui parlant d'aquest llibre que es diu Malvina.
Malvina, subtítol, La vida de Malvina Trifkovic, de Mirko Kovac, que crec que no pot tenir millor banda sonora que justament la de Goran Bregovic. És un llibre singularíssim que publica Leonard Muntaner, es podria dir un petit clàssic de la literatura balcànica, escrit per un dels tres o quatre autors de l'antiga Iugoslàvia probablement més reconeguts, just amb Danilo Kis i algun altre. Mirko Kovac, un autor que va fer poc soroll,
perquè, per exemple, va guanyar el Premi Herder, que és un premi que antigament es donava a Àustria per premiar o per donar a conèixer tots aquells autors de l'Europa de l'Est que, per allò del teló de ser, no tenien la possibilitat de creuar a l'Europa Occidental. Per tant, era un reconeixement d'aquests molt forts, com podria ser el Premi Formentor. De fet, alguns n'anomenaven com, amb lletra petita, el Nobel de l'Est, sense que tingués mai aquesta repercussió. Però que guanyes el Premi Herder, d'alguna manera el conjunt de l'obra, no pas per aquest llibre,
ens indica molt la importància aquest Mirko Kovac
que als anys 70 ens publica aquesta novel·la, perquè és una novel·la curta, per això utilitzo el tema francès, de fet, té tot just 100 pàgines, que se'ns presenta com un recull de documents. Algú ha recollit un lligall de cartes, informes, trossos de diaris que ens expliquen la vida d'aquesta tal Malvina Trívkowicz. I a través de la vida d'aquesta Malvina Trívkowicz, que s'eduque en una institució religiosa...
que acaba trobant el seu amor amb una companya, perquè evidentment els amors lèsbics no estaven gens ben vistos, com encara ara a vegades, segons com costa, molt menys als anys 70, i de fet això se situa a principis del segle XX a l'antiga Ivoslàvia. Però més enllà d'aquests amors prohibits, el que hi haurà aquí i esclatarà de seguida és...
d'alguna manera la por soterrada, la guerra silent entre croats i servis. I això molt abans, insisteixo, que la guerra dels Balcans, que tots recordem i tal. Estem parlant dels anys 20, estem parlant de la immediata postgarra de la Primera Guerra Mundial i, clar, sobretot és un problema religiós. Els servis són ortodoxos i, d'alguna manera, molt més austers i molt més profuns en les seves creences i els croats, que són catòlics, d'alguna manera són més liberals i poden entendre més coses.
Per tant, un casament entre un serbi i un croat és pràcticament inaudit, o potser no inaudit, però sí que molt mal vist. A través de les relacions que tindrà aquesta malvina Trivkovic, ella croata, el seu promès amb qui s'ha d'acabar casant, serbi, entren en contacte amb aquesta família que, a més a més, són uns molt religiosos, uns benefactors de la societat, bé, tot això li acabaran fent la vida impossible a la resta de germans,
tot i que ells també descendeixen d'un matrimoni entre un sèrbio i un croat. Tot això ho vas descobrint a poc a poc, no pas per un narrador directe, insisteixo, sinó per les cartes que aquesta malvina escriu a algú, per les respostes que ella rep, per notícies, per informes que fa el director de tal institució, el capellà de no sé on, i en la qual tu has d'anar reconstruint i et vas adonant de dir...
Carai, quin món aquest dels Balcans. Ja sabíem que era explosiu, però el problema és que ells ja ho sabien probablement això a principis del segle XX i han anat convivint sota diferents règims fins que la cosa va esclatar. Entens d'alguna manera, tot i que sigui molt indirecta, el gran odi que va esclatar als anys 90, quan salta Iugoslàvia, comencen les independències i el que hi ha sobretot és... Va molt més enllà que cadascú vulgués el seu país. És un odi molt arrelat, molt profund.
Tot plegat, insisteixo, en un llibre que el que tracta... Ja veus que la fotografia de portada és un casament, no? Un núvi, una núvia, els pares entén d'un dels dos que és, per tant, dius, ah, una història d'amor. Sí, i és. O en tot cas, n'hi ha un parell de molt boniques i un parell probablement de forçades. Però és a través...
del que suposa una boda, del que suposa entrar una nova família, aquests costums ancestrals que ens semblen molt antics però no ho són tant, el que fa és retratar-te aquesta societat, insisteixo, extraordinària. Aprofito, a més a més, per dir que la traducció és de Pau Sánchez Ferrer,
que, mira, ja que hi som, el podem felicitar i saludar des d'aquí, si és que ens arriba a sentir, perquè acaba de guanyar el premi a la millor traducció de l'associació Todos Tus Libros, l'associació de llibritats independents, no pas per la traducció d'aquest llibre, sinó per la traducció del llibre Breviari Mediterrani,
també d'un autor servocroat que va publicar a l'Abreu i que, en fi, del qual crec que ja vam parlar el curs passat. Casualment és el mateix traductor, un dels molt bons traductors i pocs que tenim, clar, en català, ell és valencià, és editor també, clar, del servocroat directe. La veritat és que és com un luxe, no?
Doncs sí, totalment. Doncs aquest llibre, que si no fos per l'explicació de l'Arnau Cònsol, aquesta imatge ens podria remetre a les històries d'Anton Chekhov, no? Aquestes famílies una mica burgeses, amb les seves peripècies, però en aquell cas no passava gran cosa, és a dir, eren drames una mica més quotidians o drames de la burgesia. En aquest cas, pel que expliques, les trifurques estan servides amb el vina.
Sí, d'alguna manera no és que els russos siguin més calmats que els Balcans, però aquesta ànima turbulenta que associem als Balcans, aquí esclaten tota la seva força, no perquè hi hagi grans escenes de violència, sí al final, però no direm res més, però sobretot és això, també hi ha aquesta cotidianitat on una dona, al casar-se amb un senyor, entra a formar part de la nova família, ha d'abandonar la seva, i bé, a partir d'aquí una mica es regeix pels costums d'aquella família, i malgrat que sigui la dona de l'hereu,
si hi ha una mare viva, la mare viva passa per sobre. Tota aquesta mena de consuetuts, tota aquesta mena de costums, aquí s'expliquen també molt bé, és cert, d'una manera txejoviana, però amb uns resultats molt més, perquè de seguida ella veu que li fan el buit, de seguida veu que... I de fet això, es casa amb un senyor, una mica perquè és el que ha de fer, el fet de casar-se amb aquest senyor la fa trencar amb la seva família, perquè clar, s'està casant amb un sèrbico, ell és croata, per tant el seu pare no en vol saber res, hi ha cartes del pare dient repudio la meva filla i tot plegat,
I, al revés, dintre la família començaran a fer-li el buit, menys, fins i tot el propi marit, menys una de les germanes, de la qual s'enamorarà i aquí hi haurà la gran història d'amor, entre la cunyada i ella, per entendre'ns. I has fet bé de, justament, posar èmfasi en aquesta fotografia, perquè, de fet, dintre el llibre hi ha tot de fotografies, que, d'alguna manera, et fan dubte a tota la zona i dius, ah, però està explicant una història de veritat, perquè, clar, m'està dient que aquests són els personatges, i, per tant, si aquests són els personatges, tot aquests...
Bé, jo crec que és una estratègia narrativa, que ell ha agafat fotos d'època i els hi ha posat els noms dels personatges, i que forma part una mica d'aquest no engany, sinó intentar dir jo estic retratant una societat que és certa encara que m'inventi tots els personatges. I si la fotografia m'hi ajuda, doncs escolteu, creieu-vos-ho que això era cert, perquè en el fons, si no amb aquests cognoms, si amb d'altres, això era cert.
Sí, totalment ajuda, no?, el tema fotogràfic, el tenir aquest suport visual, doncs ens fica més en la història i ens fa creure. O et fa més creïble, no?, d'alguna manera. O et fa creure que és més creïble, o dubtar de dir m'està explicant una història de veritat o s'ho ha inventat tot. Deixem el dubte, perquè tampoc ho sabrem. El senyor Mirko Kovács es va morir fa temps. Jo crec que és una estratègia narrativa molt ben pensada. L'estratègia narrativa va més enllà de les paraules. Pot usar, òbviament, fotografies.
Doncs molt bé, aquest llibre que ens arriba avui a aquest espai de Badallibres, que podeu trobar que el llibre té, i permeta'm abans de passar una mica a recordar aquesta cita de diumenge, que avui també faci jo una mica de llibre té i recomani també un llibre, que a més tens a casa teva si no vaig errat, és el llibre de l'Elisabet Collvinen, El vull vestir com tu. Sant Justè.
que va passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern fa uns dies, i vaig aprofitar per llegir el llibre, i la veritat és que m'ha agradat molt, m'ha agradat molt aquest assaig de moda, que ens ubica, diguéssim, en com d'alguna manera podem analitzar
els costums, com vestim, per què vestim d'aquesta manera, en qui ens fixem, qui agafem de patró. També hi ha un punt històric, punts històrics que realment em semblen molt interessants, en l'aristocràcia, en la monarquia, en les monarquies, sobretot en la francesa, i a partir d'aquí també una mica explicant...
Aquesta història de per què fem passalleres de moda, per què les mirem, quins punts tenen en comú, diguéssim, amb el nostre dia a dia, em sembla molt interessant un assaig que és molt fàcil de llegir, també, curtet, i que entra molt bé, i tot i que no sàpigues de moda, crec que també t'explica, doncs, et parla d'alguns noms, et parla d'alguns referents de la moda, que, òbviament, són coneguts per tots, d'altres que són més, diguéssim,
d'aquest món, del món de la moda i de les passareres, però realment és interessant per aprofundir en tot això i em quedo jo amb això, amb el fet aquest de, el títol ho resumeix molt bé, aquest vull vestir com tu, el fet aquest d'imitar els altres, el pensar en altres a l'hora de triar la roba per anar a un sopar, per anar a un dinar, el fet aquest que fem de forma inconscient i que moltes vegades ens passa, no?, quan...
És un molt bon títol, realment. A més, val la pena destacar que és aquesta nova moda que jo l'he detectat, si portem 10 anys com a llibreter, jo crec que és una moda dels últims 3 o 4, eh?
L'assaig s'ha posat de moda. L'assaig que tots associava a una cosa pesada, llarga... Universitària, no? Doncs clar, s'ha convertit en allò que probablement era en un principi. Poden ser llibres molt breus, ara fins i tot de petit format, hi ha tres o quatre editorials que n'estan fent de molt interessants, agafant escriptors novel·listes, que per tant d'alguna manera tenen el do d'escriure àgil i ràpid, per dir, escolta, amb 50 pàgines parla'ns d'un tema.
doncs en el cas de l'Elisabet Collvinent ella coneix el món de la moda no cal que faci 300 pàgines que li costaria ni una tesi ni una tesi una mica posada sobre la qüestió aquesta col·lecció compactos aquesta d'ara llibres crec que es diu brúixola bé, que al final és això de dir
Llibres ràpids, llibres breus, que són, evidentment, barats, de petit format, que caben als bolsos, caben fins i tot a les butxaques de les americanes. Crec que és una tendència molt maca, tenir en compte. Un tipus de llibre de consum ràpid, perquè al final, evidentment, darrere hi ha una reflexió d'algú que coneix el tema. Totalment. Sí, sí, m'ha semblat molt interessant i també ho volíem comentar. I marxem, doncs, ara sí, a recordar que aquest diumenge tenim una cita amb què el llibre té.
Home, doncs de Sant Justenques que escriu en petits assajos a Sant Justenques que han escrit dos novel·les que la llibreria Finestres de Barcelona ha considerat les millors de l'any.
N'hem anat per anar els últims mesos perquè totes dues eren semifinalistes, després finalistes i després el resultat que tant Irene Pujades per la intrusa, narrativa en català, com Silvana Bocht, el fino art de crear monstros per la narrativa en castellà, han guanyat els prestigiosíssims premis finestres. Crec que ara mateix són els premis que el sector editorial mire més.
Perquè al final és una institució privada, com pot ser Finestres, però amb molt de poder, amb molt de poder en el sentit de dir jo crec que ara mateix és la llibreria de referència a Barcelona, pel tipus de programació que fa, perquè al costat de la llibreria no només és una, té dues seus, ha anunciat que n'hi haurà dos més, té aquesta magnífica residència on tant la Irene com la Silvana han estat a Palamós, amb una casa increïble. Per tant, és tot un projecte que va molt més enllà de tenim una botiga i venim llibres i fem quatre presentacions.
El món literari, jo et diria que del món sencer, com a mínim de Llatinoamèrica, està mirant aquests premis, aquestes beques, aquesta residència, i doncs clar, que dues Sants Justencs es coincideixin al mateix any, sent premiades, de debò, crec que Sants Justencs no us podeu perdre, sé que anunciem pluja per dissabte, sembla que per diumenge no, en cas que plogui tenim alternativa.
veniu, veniu a Sant Just perquè es mereixen aplaudiment, els mereixen que els cantem una cançó, es mereixen que, què sé yo, vi nedant i fes una pererata, tu també, escolta't, no hi haurà paella al final, ja ho aviso, però alguna cosa per picar sí, i cerveses per a tothom qui vingui. I tant, doncs una celebració que no ens podem perdre, i a on, doncs el Far West, que el llibre té? Evidentment. Arnau Consol, una abraçada, cuida't molt. Fins la setmana que ve. Que vagi bé.
Fins demà!
See that girl, watch that sea Dig in the Dancing Queen Friday night and the lights are low Looking out for a place to go
Fins demà!
And when you get the chance You are the dancing queen
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I was waiting for And my time was running wild A million dead-end streets And every time I thought I'd got it made It seemed the taste was not so sweet So I turned myself to face me But I've never caught a glimpse Of how the others must see the faker
I'm much too fast to take that test Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch
Watch the ripples change the size But never leave the stream of warm and permanent sand So the days float through mines But still the days seem the same
And these children that you spit on Wednesday Try to change their worlds Are immune to your consultations They're quite aware of what they're going through Ch-ch-ch-ch-changes Turn and face the strange Ch-ch-ch-changes Don't tell them to grow up and out of it
Ch-ch-chang-chang-chang-chang-chang-chang-chang-chang-chang-chang-chang-chang-chang-chang
Fins demà!
I amb aquesta fantàstica cançó de David Bowie seguim avançant en aquesta tercera hora de la Rambla. Ja molt, molt, molt a punt d'agafar nosaltres el cap de setmana i que, per tant, agafi el relleu a l'informatiu Edició Migdia amb Mariona Sales, tot seguit continuant amb la programació habitual d'aquesta casa. Però, abans, fem una aturada a l'espai de Rambla. Ja, anem a descobrir aquelles activitats que tenim pel cap de setmana.
I abans de tancar el programa d'avui amb l'Espai de Psicologia amb en David Fernández, anem a donar un cop d'ull a les activitats que tenim a Sant Just d'Esverna en els propers dies, començant per avui. Avui divendres tenim divendres de jocs, l'activitat lúdica dirigida que anirà variant segons sessió al Casal de Joves, però que va relacionada...
amb els jocs de taula. També parlarem a continuació d'una altra activitat d'aquest equipament del Casal de Joves, la nit oberta al Casal, que torna amb l'experiència nocturna d'aquest equipament. Un cop cada timestre s'obren les portes fora de l'horari habitual per oferir una nit plena de diversió, activitats i sorpreses.
Tot seguit, demà tenim el Mercat de la Llúlia, el Mercat de Llúlia Quieta, a Maslluí, sabeu que és el mercat ambulant d'aquest barri, organitzat per l'Ajuntament de Sant Just. També tenim el Dia Mundial de l'Endometriosi, serà el dia 14, demà mateix, aquest Dia Mundial, una patologia crònica que afecta a una de cada 10 dones.
També tenim el Parc del Milenari, la Joguateca Ambiental, demà dissabte a les 12 del migdia, Joguateca Ambiental al món a través d'una lupa. També tenim Cinexic, ja ho hem comentat abans, amb Yuku i la flor de l'Himalaya, a les 6 de la tarda dissabte, a la sala del cinquantenari, al cim de les muntanyes més altes de la terra, hi viu la flor de l'Himalaya. I a partir d'aquí, Yuku, una jove ratolina, abandona la seva família per anar a buscar aquesta flor.
També tenim el Mercat de Pagès, una trobada entre la pagesia del Parc Agrari del Baix i Bregat i els consumidors, consumidores, de dos quarts d'onze del matí a les dues del migdia, al Parc de Torre Blanca, el diumenge, 15 de març. Tot seguit, al mateix dia, al mateix lloc, al Parc de Torre Blanca, a les 12, Jugatec Ambiental, amb ecotitelles,
En aquest cas, un taller de creació de titelles en forma animal, persona, personatge fantàstic, en el que s'aprofitaran alguns residus habituals i altres materials. Tanquem el cap de setmana en diverses qüestions. Per una banda, amb la primavera literària, a dos quarts del migdia, l'homenatge, l'acte especial per homenatjar les escriptores sants justenques dins del marc dels 10 anys de la llibreria i també aquest homenatge per el Premi Finestres, que recordem, ho hem comentat uns minuts,
Amb l'arnau cònsul d'aquell llibreter va premiar Irene Pujadas i Silvana Vogt. Pel que fa al cocido extremenyo, és una altra de les activitats d'aquest cap de setmana, la festa tradicional de la Casa d'Extremadura, on es farà el cocido extremenyo pels assistents amb prèvia inscripció. Els preus són per persones associades 15 euros, els altres 20, i en aquest cas cal inscripció prèvia i col·laborar l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tanquem cap de setmana amb una última activitat. També ha passat pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Estem parlant del trio Galea. Les estones de clàssica tornen a la sala del cinquantenari de la Taneu a les 6 de la tarda, diumenge 15 de març del 2026. Un concert en torn de la tradició dels salons musicals burgesos del segle XIX, on s'interpretaven les obres més celebres i exitoses de l'època.
La formació de dues flautes i piano va néixer en aquest context. El programa inclou peces originals de Doppler i Bohem i flautistes i compositors representatius d'aquest estil. I fa un recorregut, per cert, per la història de la música amb obres de Bach, Mozart i Debussy.
en aquest cas juntament amb creacions de compositors contemporanis. Podeu comprar les entrades al web de l'Ateneu de Sant Just, en aquest cas per gaudir de les estones de Clàssica amb el Trio Galea, diumenge a les 6 de la tarda. Fem una petita pausa, tornem de seguida amb més qüestions aquí, a Ràdio Desvent. Fins ara.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes.
La sardana va de baixa. La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero!
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Les reserves s'esgoten. La sang segueix sent necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti. Dona sang. Salva vida. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
I vinga, amb aquesta sintonia ja arrenquem l'últim espai del programa. Tres minuts per tres quarts d'una del migdia, marxem a parlar de psicologia i ho fem amb en David Fernández. David, buenos días. Buenos días, Dani, ¿cómo tal? ¿Cómo estás? Bienvenido al programa hoy en formato telefónico.
Hoy en formato telefónico, así es. Nos gusta más tenerte aquí al estudio, pero es por una buena causa que entras por teléfono, es que tenías una cita antes que nosotros y me imagino que la cita se ha alargado y que es por eso que no has podido venir, pero bueno, es un buen motivo, con lo cual no hay problema. Así es, estaba en consulta y justo he terminado un poquito más tarde.
Sin problema. Nosotros encantados de charlar contigo, de comentar el tema de hoy que nos parece muy interesante. Como siempre, hoy vamos a hablar en torno a las adicciones. Qué tema, eh? Un temón. Porque además, ¿cuál dirías tú que es la principal adicción que tenemos? Yo diría directamente al alcohol.
Pero probablemente ahora mismo la principal adicción que tenemos es a las nuevas tecnologías o al teléfono móvil. Probablemente si de aquí a unos años se hace un estudio, saldría antes esta que no el alcohol, creo. Pero bueno, no lo sé. Coméntanos un poco cuál es la adicción que más... Te voy a descolocar un poco, Dani. La primera adicción que tenemos es al pensamiento.
Pues sí, me has descolocado totalmente. No lo hubiera dicho, pero razón no te falta, ¿eh? Estamos enganchados a nuestros pensamientos y nos cuesta mucho desapegarnos a ellos. Si tuviera que hacer un ranking te podría descolocar totalmente porque otra de las adicciones que no se valora mucho porque de alguna manera no tienen un efecto, pues...
nocivo, muy rápido, pero sería la comida. Donde hay muchas personas que no pueden dejar de comer en un momento dado y como es algo que es muy cotidiano no se valora demasiado. Pero es una de las causas principales de muerte la comida y el dejar de comer, ¿sabes? Sí, sí, totalmente. Claro, aquí te iba a preguntar con el tema del pensamiento que me ha dejado muy trastocado porque realmente es que es muy cierto, ¿no?
Pero ampliemos un poco la información respecto a este tema. Claro, al final muchas de las adicciones que tenemos o que puede tener la sociedad actual vienen relacionadas por esto, por el pensamiento, por darle vueltas, y al final terminamos desahogando estas penas en una adicción. Totalmente. El hecho de pensar, como a veces hemos hablado en el programa,
te hace que baje mucho tu consumo energético, con lo cual estás muy agotado. Hay personas que piensan en el pasado, se considera una depresión, personas que piensan en el futuro se consideran una obsesión, siempre y cuando todo acaba en un tema puramente de agotamiento. Es ese agotamiento lo que hace que la gente acabe en un suicidio e incluso no quiera continuar viviendo.
Algo que parece que no se tiene en cuenta porque, claro, cuando hay un exceso de pensamiento, bueno, pues es cuando hay un problema, pero normalmente pensar pensamos y no lo tenemos demasiado en cuenta, ¿no? Como que al final esto se puede ir de las manos. Y principalmente la sociedad que toma analgésicos viene por el pensamiento que tiene en la cabeza que no lo pueden parar, ¿no? Totalmente.
explicaba el tema de la comida, ¿no? Cuánta gente tiene, pues, bueno, la nevera y come, pero a veces una forma de apagar la ansiedad, de apagar el sufrimiento es comer y hay mucha gente, pues, que come y luego vomita y es demasiado accesible ese tipo de droga, ¿no? Que al final es la comida, es el azúcar incluso, el azúcar que tanto daño nos hace y que está en...
en demasiados productos y alimentos, ¿no? Es curioso porque este tipo de adicciones, como tú las has catalogado, muchas veces las relacionamos ya directamente con un trastorno alimentario, ¿no? Es decir, no lo relacionamos tanto con una adicción
sino con aquello en lo que terminamos volcando nuestra ansiedad, nuestro estrés, etc. Pero lógicamente tiene un patrón adictivo, porque al final las personas que sufren este tipo de trastornos realmente tienen un patrón en el que...
han generado una adicción a aquello que estén realizando y que sin aquello no pueden vivir en tranquilidad, ¿no?, por así decirlo. Totalmente, y además fíjate si es importante que se le ha dado como un apartado exclusivo para esto, pero realmente estamos hablando de lo mismo, ¿no?, cómo realmente la persona se relaciona con las cosas y el apego que se tiene, ¿no?, al pensamiento, a la comida, al azúcar, ¿no? Fíjate que el otro día me decían una estadística
de que los negocios que más proliferan en tiempos de crisis, y en tiempos de crisis entendiendo que son momentos más depresivos, por la crisis que está conllevando, son las cafeterías, que tienen mucho azúcar, con lo cual tienen donuts, croissants y un montón de productos que hacen que las personas ingieran más azúcar. Luego, el azúcar es uno de los problemas en el metabolismo que causan peor...
digestión y causan más enfermedades. Pero, no obstante, la mayoría de la población no lo tiene en cuenta, ¿no? Esto como un tipo adictivo, ¿no?
Luego vamos a lo que son las sustancias, ¿no? Efectivamente. Sí, no, te cortaba sencillamente para decirte que con lo que hemos arrancado el programa a mí ya me has desmontado porque realmente yo ahora estaba analizando y yo creo que si tengo una de estas adicciones que comentamos es la del pensamiento, la de darle mil vueltas a las cosas. Es una cosa que yo creo que muchas personas...
el hecho este de agradar, de tener este miedo del abandono, del miedo de agradar a todo el mundo y darle vueltas a aquello que hacemos. También cuando somos muy exigentes, autoexigentes, que queremos la perfección, personas perfeccionistas, me imagino que va por aquí un poco la cosa. Pero hemos empezado, como tú decías ahora, hemos empezado por un...
Por un bloque que es a lo mejor no el más directo porque no pensaríamos directamente. De hecho, tú me has hecho la pregunta y yo ya me he ido directamente a las sustancias, al alcohol. Vamos a hablar ahora de esto porque realmente son las que como más impacto generan en la sociedad este tipo de adicciones que son a sustancias nocivas para nuestro cuerpo.
La primera adicción como algo sustancia externa, más allá de lo que he dicho, que es muy real, diríamos la cafeína. La cafeína también al final es muy peligrosa, pero también está como muy en el día a día y no entendemos que llega un momento que también puede ser muy nocivo. Luego estaría el alcohol, que tú lo has nombrado.
Luego estaría lo que es el cannabis, estaría lo que es el tabaco y a partir de ahí otras sustancias más nocivas como la cocaína, la heroína, el M. Pero para mí ha sido interesante el hacer una reflexión de cuántas cosas nosotros podemos tener adicción, como tú antes también has dicho, incluso a la tecnología, donde...
Nosotros, los que tenemos hijos, hemos podido llegar a tener, porque eran mucho más pequeños, un control parental de que realmente no abusen de la tecnología, pero me encuentro muchas personas adultas que tienen un conflicto con la tecnología. Entonces, creo que el tema adictivo es algo que es importante darse cuenta, primero uno hacia uno mismo en qué está,
en que es aquello que le cuesta más renunciar o pierde consecuencias más en contraposición de lo que no puede, le quita la libertad, no puede decirle que no, ¿no?
Totalmente. Se nos ha cortado un momentito la conexión, David, pero ha sido algo espontáneo. Ahora que tenemos también este espacio para hacer un poco de recapitulación de lo que comentabas, para mí es muy importante el hecho este de tener en cuenta que las pantallas, la adicción a las pantallas, que es a lo mejor lo más nuevo que tenemos en nuestra vida y en nuestra sociedad...
Es algo que ya es latente, que ya existe, que ya se han dado casos y que en consecuencia pues tenemos que actuar. Yo creo que aquí es lo fundamental, ¿no? Actuar, pero yo a veces a lo mejor soy demasiado idílico o a veces confío demasiado en las instituciones, ¿de acuerdo? Pero yo creo que son ellas las que tienen que empezar a trabajar.
a poner un poco énfasis en esto y que también son ellas las instituciones las que tienen que poner este bloqueo de decir, por ejemplo, las redes sociales no se permiten hasta los 18 años, el consumo de alcohol ahora es en los 18, a lo mejor tendría que ser como Estados Unidos en los 21, no lo sé.
Pero el tabaco igual, ¿no? Hay muchos países europeos que también prohíben el tabaco a menores de X. Entonces, claro, aquí evidentemente a menores de 18, pero a lo mejor tendríamos que plantearnos un cambio, ¿no?
Tenemos que manifestar esta necesidad de cambios en el reglamento y de que de una vez por todas tengamos estas limitaciones para vivir un poco más tranquilos, pero también desde las instituciones tienen que poner un poco énfasis y luchar en esto porque nos va a la salud. David, nos va a la salud. Sí, y yo creo que la autoconciencia, ¿no? Porque las instituciones hacen lo que pueden, pero al final la responsabilidad es de uno, ¿no?
Porque de alguna manera a veces incluso dicen, oye, hasta los 18 no se puede beber, pero los críos sin haber cumplido la mayoría de edad acceden al alcohol. Pero al final eso es un tema de autoconocimiento, como siempre hablamos, de entender dónde uno es más vulnerable.
Y de cómo uno escapa de aquello que uno no quiere que le duela, ¿no? Que al final lo que estamos haciendo con todo esto es decir, cómo yo puedo hacer que cuando algo me duela o cuando quiera extender algo, tenga un recurso de fuera que me ayude. Pero a veces ese recurso que no es natural lo que hace es acabar haciendo más daño, ¿no?
Totalmente, es así. A mí me genera también cierta duda el hecho de que muchas veces cuando los padres intentan educar a sus hijos, lo hacen con muy buena fe, en algunos casos están allí como muy pendientes. Eso no es tampoco seguro de nada. Es decir, tú puedes estar muy pendiente de tu hijo, decirle a tu hijo que no consuma alcohol, que cuando salga de fiesta no sé qué...
Y luego el hijo puede hacer lo que buenamente quiera. Yo creo que aquí también se genera un poco el malestar en el entorno parental, en el sentido de que cuando los padres lo hacen con tan buena fe, están allí trabajando para educar bien a su hijo y al final...
A veces hay cierto descontrol. Claro, aquí desde el punto psicológico entiendo que lo que hay que hacer es preparar a los padres para que cuando haya una situación de este calibre sepan gestionarlo lo mejor posible y que esto no suponga un trauma, sino que se pueda de alguna forma enderezar la situación cuando se tuerza. Pero me imagino que debe ser complejo. Y también
En muchos casos hemos visto documentales, hemos visto también libros dedicados a esto de personas que tienen adicciones al alcohol, por ejemplo, y que dicen es que mi primer camello, mi primer facilitador ha sido mi padre, ha sido mi madre. ¿Por qué? Porque en casa había mueble bar y el primer facilitador han sido ellos. O cuando íbamos a celebrar mi cumpleaños y yo tenía 10 años, pues me ponían la copita de cava para que brindara...
o lo que fuera, ¿no? Quiero decir que a veces no nos damos cuenta pero nuestras tradiciones o la cultura también tienen unos patrones y esos patrones los pequeños también los ven y los siguen en muchos casos. Totalmente de acuerdo, Dani. Y además es eso, es lo que tú dices y a veces es incluso más complejo porque a veces los padres han estado trabajando y de alguna manera
no han cumplido con ese ejemplo que antes comentábamos, pero sí que han cumplido un patrón de ausencia, con lo cual el niño se ha juntado con una serie de amistades o han estado menos atentos a que haya hecho ciertas actitudes adictivas y no hayan estado presentes los padres.
Al final todo es bastante complejo donde uno siempre quiere que haya como una autorregulación de cada persona y yo creo que ese es el viaje de la vida, ¿no? El conocerse tanto como para no llegar a perder la libertad por nada de lo que hemos hablado hoy, ¿no?
Totalmente. Pues David, muchísimas gracias por estar una semana más con nosotros aquí en el 98.1 FM en Radio Desvern. Te deseo un muy buen fin de semana, que tengas un fin genial. Y nada, la semana que viene nos volvemos a encontrar aquí para seguir comentando cuestiones sobre la psicología humana y también sobre cosas de nuestro comportamiento que nos hacen debatir, que nos hacen pensar y reflexionar aquí en la radio. Un abrazo.
Un abrazo fuerte. Gràcies, Dani. Adiós. I aquest ha estat el programa d'avui, aquest ha estat el programa de divendres 13 de març, i com diem cada dia quan acabem el programa, fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui divendres. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just. Hem fet un repàs també de les portades dels diaris en Mariona Sales, cap d'informatius. També hem comentat les efemèrides amb en Joaquim Quiles i hem fet un repàs del temps amb en Carles Rius. A la segona hora, després dels bolletins, entrevista del dia. Avui hem parlat en David Expósito, músic Sant Justen, que en aquest cas presenta Expo, aquesta gira de concerts per Sant Joan de Déu.
i també hem pogut parlar d'actualitat política amb en Joel Raguant. El programa d'avui ha tancat amb l'espai de llibres, amb l'Arnau Cònsol. També hem parlat de les activitats, de la gent d'activitats per aquest cap de setmana, arremblejant, i hem tancat el programa parlant de psicologia, parlant de les addiccions, amb en David Fernández. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.ufm, és un plaer gaudir d'una setmana més...
plena i més que plena perquè hem tingut una setmana molt intensa aquí a les zones del 98.fm. Que tingueu molt bon cap de setmana, demà ens escoltem el resum de la Rambla com cada dissabte i res, dilluns tornem de 10 a 1 aquí a Ràdio d'Esberna. Adéu-siau!
Bona nit.
Don't you know I'm still standing Better than I ever did Looking like a true survivor Feeling like a little kid