logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 575
Time transcribed: 62d 2h 28m 42s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio d'Esvern
per punt com. Us saluda l'Enric Riba
que tindrà el privilegi, vaja, tindré
el privilegi d'acompanyar-vos durant aquest
mes de juliol. La Núria
doncs la tenim fent altres coses, tornarà
la propera temporada, però aquest
especial de la Rambla d'estiu
doncs el farem un servidor i a la part
tècnica el Pol Ferreres, Pol, bon dia
que ens acompanyarà durant aquestes
properes tres hores de ràdio.
Passejarem plegats per l'actualitat, la cultura,
les històries que ens connecten
amb Sant Just amb bon humor i amb
ganes de compartir aquest matí amb vosaltres.
Dia de sol, calor
d'estiu, algun núvol decoratiu
al cel, temperatures altes i ambient
càlid tot el dia. D'aquí una estoneta
passarà per l'estudi Emilio
Escazó Culló de Ràdio d'Esvern, la Mariona
Sales per parlar-nos de les notícies de Sant Just.
Repassarem les portades dels diaris
amb el Pol, repassarem
les efemèrides amb un toc
d'història i sabrem com pinta el dia
pel que fa al temps amb el Carles Hernández.
A l'entrevista del dia avui ens visita
Jan Sánchez d'un Sant Justenc
que ens explicarà la seva experiència Erasmus+.
També conversarem
d'art i benestar
amb l'Helena Álvarez i la Mònica.
Avui
explicarem
com gestionar les emocions.
També al llarg del programa d'avui
visitarem
una exposició
i és que avui
s'inaugura
al Celler de Can Ginestar
mig segle de Canetroc
amb imatges d'en Francesc Fàbregas.
L'exposició, com dèiem, s'inaugura
el proper 28 de juny
amb un vermut
i la presentació del llibre
Donat Puig
sobre la història del festival.
Doncs bé,
avui recuperarem una conversa
que vàrem mantenir
amb el Francesc Fàbregas
dins l'espai Gent de Sant Just
per conèixer una mica
la seva vida,
la seva trajectòria,
la seva implicació
amb Sant Just.
Tot això ja serà
a la tercera hora del programa
on també passarà
per l'estudio
de Ràdio d'Esvern
amb Francesc Rigol,
coach selling
que ens reflexionarà
sobre l'economia
mitjançant
l'àmbit del coetx.
Tot això, com sempre,
des d'ara mateix
i fins la una del migdia.
Benvinguts i benvingudes
a la Rambla.
Som-hi!
a la Nòria
i a una altra fotocòpia.
Quants cops hauré marxat
fugint del meu costat?
No sé
No sé on em porta
Però si no torno encara
Guarda'm
Si no hi ha llum
Un trosset de terra
Portes
Escrit als ulls
La vida sencera
Late night
Sal i llimona
You know
I'm coming home again
Ja no m'importa
res més
I ho he tingut
de dins
jo buscant-ho fora
Marxarem d'aquí
Pararé la Nòria
Potser no arribarà
demà
Però si no torno encara
I si no torno encara
Guarda'm
Si no hi ha llum
Un trosset de terra
Portes
Escrit als ulls
La vida sencera
Guarda'm
Si no hi ha llum
Un trosset de terra
Portes
Portes
Escrit als ulls
La vida sencera
Si una més ni tu
Ets només per mi
Ni jo sóc només per tu
Però t'necessito
Pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pa, pito i t'anyo
Té, té, té
Que tot el que tingui ho regalaré
Eh, eh, eh, eh, eh, eh.
Et guardo, si no hi ha llum, un trosset de terra.
Portes, escrit als ulls, la vida sencera.
Guarda, si no hi ha llum, tu no és només per mi,
ni no sóc només per tu, però et necessito.
Portes, escrit als ulls, eh, eh, que tot el que tinc
i tu regalaré, guarda'm, si no hi ha llum,
tu no és només per mi, ni no sóc només per tu.
Portes, escrit als ulls, la vida sencera.
Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals
que ens fan viatjar.
O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses,
com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desver, al 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat per qui us parla.
Meneu 10 anys.
Música
Un quart, tocat d'11 del matí.
Mariona Salas, Vilanova.
Què tal, com estem? Bon dia.
Bon dia, Enric.
Com va tot? Setmana curta, no?
Setmana curta, setmana estranya.
Perquè, clar, això que sigui festa un dimarts,
jo avui em pensava que era dilluns,
si al cap d'un rato he dit, oh, fes.
Si et lleves amb aquell, no diria mal humor,
però aquella sensació de dilluns,
i quan ja t'ha rentat les dents, la cara, dius...
Te n'adones i dius...
Però si és dimecres.
Si això ja ho tenim colla avall.
Exacte, exacte.
Escolta'm, i l'actualitat de Sant Jus per on navega?
Doncs mira, comencem explicant que
Sant Jus celebrarà la Rebella de Sant Pere.
Ara que ja hem celebrat Sant John,
doncs ara toca Sant Pere.
Evidentment, doncs, al Parc de les Basses de Sant Pere,
com cada any, aquest divendres.
Amb activitats programades des de les 6 de la tarda
fins a les 2 de la matinada.
La festa també comptarà amb una botifarrada popular
organitzada per l'agrupament Escolta I
a Martin Luther King, al cau.
I a partir de les 10 de la nit,
la vetllada continuara amb música en directe
a càrrec del Quartet Sol i Mar,
que animarà, doncs, una mica la Rebella
amb un repertori festiu.
L'esdeveniment és organitzat per l'Associació
de Veïns i Veïnes de les Basses de Sant Pere
i l'Ajuntament.
Un clàssic, un clàssic.
Exacte, amb la col·laboració, doncs,
evidentment, del cau de Sant Jus.
Amb la botifarrada també clàssica,
que no pot faltar mai.
Exacte.
Doncs la possibilitat de celebrar la Rebella de Sant Pere,
que no és tan potent com la de Sant Joan.
No, sempre és una Rebella més petitona,
més promès de poble, sobretot de barri.
Sobretot en el cas dels veïns de les Basses de Sant Pere,
que és una mica com la seva festa gran.
Sí, sí, sí.
Però jo, clar, com a membre del cau de molts anys,
he anat molts cops a aquesta Rebella
i realment és molt divertida.
Vull dir, hi ha molta menys gent que a Sant Joan,
perquè, clar, la gent a Sant Pere no ho té tan en compte.
No, s'ha anat perdent.
Abans hi havia Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume.
Ara la de Sant Jaume ja ha quedat diluïda.
A més, no poden.
Jo no sé ni quan és.
Imagina't si ha quedat diluïda.
Imagina't si ha quedat diluïda.
Què més ens expliques, va?
Doncs mira, ara expliquem que la Taneu de Sant Just
acollirà aquest dissabte, 28 de juny, a les 12 del matí,
la inauguració de l'exposició fotogràfica
50 anys Canet Rock, 1975-2025,
amb imatges de Francesc Fàbriques,
com tu ho has explicat a la presentació d'aquest programa.
La mostra commemora el 50 aniversari del festival
i repassa mig segle de música i contracultura.
L'acte d'inauguració inclourà un permut i la presentació del llibre Canet Rock,
mig segle de música i follia, del periodista Donat Puig,
que ofereix una mirada històrica i vivencial sobre el festival i el seu impacte generacional.
L'exposició es podrà visitar del 28 de juny fins al 6 de juliol en horari de matins de 10 a 2 a la sala Piquet
i és d'entrada gratuïta.
Has pogut anar mai al Canet Rock?
No, he dubtat per un moment perquè entre el Canet Rock i el Cabro Rock,
que el Cabro Rock no sé quants anys té.
Menys.
Segurament.
Menys i menys.
Els confonc, però no, Canet Rock no.
Hi ha hagut molts anys que hi he volgut anar, però al final no hi he acabat anant.
El que sigui no hi ha anat.
Jo als festivals hi ha tanta gent, ja no són tanta la meva devoció, ja m'ha passat l'època.
Però no hi has anat mai al Canet Rock?
Mai, mai, mai.
De fet, a festivals poquets, el de Tàrrega i seria més de teatre que de música.
Escolta, Mariona, destacar també que avui recuperarem una conversa que vàrem mantenir fa unes setmanes
amb en Francesc Fàbregas, aquí al Gent de Sant Just,
on parlàvem de tota la seva trajectòria aprofitant aquesta inauguració.
Serà una conversa que va ser molt interessant,
ens explicava la seva primera relació amb Sant Just i com va arribar a ser el fotògraf dels concerts
gràcies a la figura d'un altre Sant Justen i il·lustrat com és Àngel Casas.
Això serà a partir de la tercera hora del programa.
I un apunt més d'actualitat.
Doncs mira, tenim que la Taneu de Sant Just acollirà el dissabte 28 el concert de final de curs
de l'Orfeo Enric Morera, que en guany presenta un concert de pel·lícula.
Aquest és el nom del concert.
que tindrà la participació també del Cor Coratjo i començarà a les 7 de la tarda a la sala del cinquantenari.
El programa, com bé diu el títol del concert, inclourà una selecció de cançons emblemàtiques del cinema i els musicals,
com Somriures i llàgrimes, La vida és vella, també hi haurà Memory the Cats, Tonight the Wayside Story,
o Happy Day de Sister Act o Mamma Mia.
Va, totes cançons han de sonar les boníssimes.
Sí, i conegudíssimes.
Sí, exacte, populars.
Qui vingui a veure aquest concert...
S'ho passarà bomba.
Segurament, pràcticament, se les sobrà totes.
Que serà part de la gràcia.
Sí.
Serà això el dia 28, també?
El dia 28, a les 7 de la tarda, a la sala del cinquantenari.
El dia 28 tenim una pel·le d'activitats.
Déu-n'hi-do.
Tenim l'exposició, la revetlla i aquest concert.
Sí, sí, Déu-n'hi-do.
Però, o sigui, pel que fa Sant Jús és estrany perquè ja sabem que aquest poble,
quan és estiu, es queda desèrtic, però encara no...
Home, ara, a més a més, és la pausa abans de la tempesta de la festa major.
Sí, sí, sí.
Ja haurà un juliol.
Però bé, aquest cap de setmana encara, com has dit, hi ha prou altres coses.
Ara veurem els propers dins.
Home, i venim de la revetlla, també.
Sí, sí.
Venim de la revetlla, per la que va fer la gent de la sala, com la del Walden, és a dir...
Que, per cert, molta gent, eh?, a les dues revelles.
Molt bon ambient, no?
Sí, sí, s'han dit diverses persones que van estar a la del Walden i que diuen que s'ho van passar molt bé.
La del Walden, clar, sopar en eren moltíssima gent.
Vull dir, és que només hi ha amb la gent que viu a el Walden, que són moltíssims...
Que, d'alguna manera, era el fet de sortida de l'aniversari del Walden.
Exacte.
I després, la festa amb els del CUP, que van fer projeccions a la façana de la Taneu, on va dir, del Walden, que estava xulíssim.
Clar, és que només amb el Walden gairebé que l'enfoques en dos llanternes,
i és bonic.
I és xulo, sí, sí, sí.
I després vam tenir DJs.
Exacte. DJs que feien versions així dels anys 80 de música tecno, que és el que els agrada a l'entitat del CUP.
I molta gent...
No sé si els veïns del Walden...
Bueno, clar, entenc que aquella nit van exaltar el que hi havia.
I, per altra banda, la rebella de la sala també molta gent sopant.
Eren pràcticament 200 persones.
Per tant, aquell que digui que el poble no es viu...
No, no.
S'equivoca.
S'equivoca, i tant.
Mariona, la informació torna cap allà a les 11 i 5, d'aquí una estoneta.
Ara el que fem és escoltar una mica de música, i després repassem les portades dels diaris.
Perfecte.
Em vaig deixar la meles llavis i la sensació que tot comença massa tard i acaba massa aviat com un esbós de llapis del que prometia ser la millor obra d'art.
L'estiu en calma.
Calma, dies perfectes, les nits t'enllargues, les mans entrellaçades i els cors en flames.
La vida una bombolla on el temps no passa, però lluny el món segueix girant indiferent, amb altres clans per a nosaltres.
Música
Música




Vam començar a viure.
Música
5 minuts i dos quarts d'11, temps per repassar l'actualitat del dia, en format portades dels diaris.
Mariona, què ens diu l'Ara?
Doncs l'Ara obre, amb notícia principal sobre el sistema financer, diu que el govern espanyol complica l'OPA al Banc Sabadell,
que Economia obliga a mantenir l'entitat catalana com un banc separat entre 3 i 5 anys.
Diu que el BBVA avaluarà la nova condició, la Unió Europea es mostrarà ressalosa i Foment ja dóna per morta l'operació.
Veurem.
Exacte.
No està clar, és un tema que portem arrossegant fa temps.
Sí, sí, tant.
I veurem si el Sabadell desapareix i canvia de nom, encara que sigui d'aquí un parell d'altres d'anys.
En fotografia principal, veiem la notícia que diu que Trump aterra Europa i diu que Espanya és un problema.
Que el president dels Estats Units, Donald Trump, que la foto el veiem a la foto de família de la cemera de l'OTAN, a l'AIA,
on Washington vol que tots els socis es comprometin a augmentar la despesa en defensa fins al 5% del PIB.
És una barbaritat.
Exacte, un objectiu que Espanya ha rebutjat.
En sèrio, pensa que Espanya estava pagant l'1,6, 1,7.
Ara han arribat a un acord a arribar al 2,1.
Exacte.
Però arribar al 5% del PIB, és a dir, imagina't la quantitat de milers de milions.
Les empreses d'armament deuen estar fregant-se les mans amb aquestes pressions de Donald Trump.
I tant, i tant.
I tot el que s'haurà de, entre cometes, retallar per arribar a aquest 5%, és que és una autèntica brutalitat.
Autèntica brutalitat.
Sí, de fet, per això Pedro Sánchez ha aconseguit aquest pacte del 2,1%, com deies.
Però que hi ha gent que diu que no és vàlid.
Veurem.
Veurem.
És a dir, Trump no hi està d'acord.
No.
I aquest surt allà i diu, aranzels per Espanya.
Exacte.
Vinga, del 70%.
Depèn de com s'aixequi, el tenim, dient això, un matí qualsevol.
Sí, sí.
Bé, què més?
Més notícies del diari ara.
Veiem que el jutge del cas Begoña demana imputar Bolanyos,
que el ministre carrega contra Peinado i espera que el Suprem rebutgi la proposta.
Sembla una sèrie d'aquestes d'Antena 3, eh?
Sí, i tant.
Peinado, Bolanyos, Begoña...
Aquí no hi quim viva.
I tant, totalment.
En fotografia petita també de la portada d'avui de l'Ara,
veiem un edifici completament destrossat,
perquè parlem que els Estats Units forcen un alto al foc al Pròxim Orient.
Diu que Trump renya Netanyahu i l'obliga a posar fi a la guerra contra l'Iran.
Recordem, però, que els Estats Units van bombardejar tres equipaments,
presumptament, on s'hi estava Enriqui Norani.
Exacte.
Jo crec que també, o sigui, la seva intenció també era fer aquest toc d'atenció,
però, clar, el món ho va rebre com una declaració de guerra.
Sí, sí, semblava que la cosa es tornava a complicar.
Sembla que en aquest sentit hi ha hagut cert pas enrere.
Exacte.
I que no hi haurà una esclarada del conflicte hi ha nivells insospitats,
perquè si els Estats Units entra en guerra mirant conjuntament amb Israel,
ja no sabem com pot acabar tot.
Com pot acabar, exacte.
Alguna cosa més a l'Ara?
Això és tot del diari Ara.
Doncs al periòdico també el tema de portada són les exigències del govern
amb l'OPA del BBVA al Sabadell.
L'executiu prohibeix la fusió fins d'aquí almenys tres anys
i exigeix que es mantinguin les plantilles.
Ara suposo que faran números, perquè potser en aquestes condicions ja no els interessa.
No, exacte.
No ho sé, veurem el Banc d'Origent Basc analitza la viabilitat de l'operació en aquest nou escenari.
Fotografia a portada de la cimera de defensa,
la cimera de la despesa de defensa,
Zelensky reclama a l'OTAN part de l'augment del seu pressupost militar.
Els compromisos d'Espanya amb l'aliança ja superen el 2,1% del PIB
i Trump carregarà contra Sánchez per negar-se a arribar al 5%.
El govern crea un fons de 22,7 milions d'euros per a petits municipis
i l'UCO prova, en principi, que Cerdán és propietari de l'empresa clau de la trama.
Els agents aporten al jutge contractes firmats per l'ex número 3 socialista
de la compra de 6.000 euros del 45% d'aquesta empresa que es diu Servinbar.
Bé, la trama, l'opressió de trama es complica.
També veurem si esquitxa més gent o queda aturat aquí.
Què més?
Passem a l'avantguàrdia, no?
A l'avantguàrdia que obre també amb moviments financers.
Diu que l'executiu endureix l'opa del BBVA prohibint una fusió almenys durant 3 anys,
que els inversors en borsa reaccionen amb dubte sobre la viabilitat de l'operació
per adquirir el Sabadell després de les noves condicions al govern central.
Les portades avui també són totes molt iguals,
perquè en fotografia principal també veiem aquesta fotografia de família
on apareix Donald Trump amb els diferents dirigents de l'OTAN.
Diu que la decisió d'Espanya de no augmentar la despesa militar fins al 5%,
com reclama el president dels Estats Units,
marca la cimera de l'OTAN que va començar ahir a l'AIA,
on es va fer la foto de família,
que és la que veiem a les portades d'avui dels diaris.
Diu que el cap de l'OTAN es doblega davant Trump
i li assegura que Europa pagarà en gran.
El president dels Estats Units insisteix que Espanya és un problema
per la negativa augmentar la despesa militar fins al 5%.
També l'avantguàrdia parla de l'alto al foc,
diu patrocinat pels Estats Units,
entre l'Iran i Israel es manté inestable.
També veiem que el jutge demana al Tribunal Suprem
que imputi Bolanyos, pel cas de Begoña Gómez,
i avui l'avantguàrdia fa una entrevista a Carme Trilla,
que és la presidenta de l'Observatori d'Habitatge,
i posa en una cita seva que diu
que la reforma del 30% d'habitatge social no pot esperar més.
I tant, que portada avui l'avantguàrdia
amb una notícia sobre Barcelona
i parla del judici per assassinat a un aspirant a Mossa.
Sí, un tema bastant d'èrbol.
I tant.
I això és tot de l'avantguàrdia.
El punt avui, com acostuma a ser habitual,
el tema de portada és una miqueta diferent.
Exacte.
Cap infant sense casal.
Les entitats demanen dues setmanes garantides d'activitats
per assegurar la igualtat en l'accés al lleure de l'estiu.
També en portada podem llegir que Sánchez dona vida al Sabadell
amb les condicions posades per la possibilitat
que el BPA absorbeixi amb aquesta opa hostil al Sabadell.
Iran anuncia el final de la guerra contra Israel
després de 12 dies d'hostilitats
i vet del PSOE el traspàs de la prefectura de Via Laietana
a la Generalitat.
Són aquestes algunes de les notícies de portada.
També una entrevista a Raquel Serrat,
Coordinadora Nacional d'Uni de Pagesos,
s'especula amb la Terra per a qualsevol interès.
I també entrevista a Hugo Cortada,
cap de desenvolupament de negoci de sharing,
extreiem dades amb la IA d'un milió de planes diàries.
La intel·ligència artificial que continua avançant
en passos de gegant.
Exacte.
Doncs són aquestes les notícies de portada
dels rotatius que es publiquen a Catalunya.
Les principals, com a mínim, l'Ara,
el periòdico, la Vanguardia i el Punt Avui.
De seguida fem les efemèrides abans una mica de música.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest conflicte va marcar l'inici de la tensió entre blocs durant la Guerra de Freda.
De fet, tècnicament, estan en guerra encara, tot i que fa molts anys que no es tira ni una bala, ni un míssil, ni res, però estan allà vigilant-se els del nord i els del sud, Corea del Nord i Corea del Sud.
Doncs mira, aquest punt de tensió, per dir-ho d'alguna manera fina, es va iniciar tal com avui, del 25 de juny de 1950.
És una cosa brutal, perquè és el que dèiem, no?, que tècnicament encara estan allà.
Sí, sí. La tensió segueix a vent i és que mai s'ha signat un tractat de pau.
Imagina't, imagina't. S'ha de dir, però, que no hi ha hagut, és a dir, malgrat algunes escalades de tensió, algun moviment de tropes de vaixells, d'algú que ha volgut escapar del nord al sud, no ha passat gaire cosa al llarg d'aquests anys.
També el 25 de juny, però del 1991, Eslovenia i Croàcia van ser notícia.
Sí, sí, Eslovenia i Croàcia declaraven la seva independència de Jugoslàvia.
Aquest pas va desencadenar una sèrie de conflictes armats en els Balcans que va durar gairebé una dècada i van canviar completament el mapa de la regió.
Va ser un dels orígens d'una de les guerres més sagnants de les darreres dècades que s'hagin produït a Europa.
Malauradament, ara s'està repetint tot una miqueta, no?, però aquella guerra de la famosa ex-Jugoslàvia
va estar marcada també per genocidis, mort, patiment, dolor, vaja, com la majoria de guerres.
Sí, sí.
I en aquestes parlem d'una revolució prou pacífica, fa 25 anys.
Sí, sí, prou de violència.
Fa 25 anys es va celebrar el primer Dia Mundial del Marí, reconegut per l'ONU,
per destacar la tasca vital de les persones que treballen al mar, que mouen gran part del comerç mundial.
I que al ritme que anem ens quedarem aviat sense, no?
Sí, sí.
Bé, 25 anys, Dia Mundial del Mar, reconegut, com dèiem, per les Nacions Unides.
I sempre quedem a l'espai d'Efemérides amb una cançó, amb una efeméride musical.
Què ens proposes avui?
Porto Purple Rain de Prince.
Brutal.
Un temazo, un temazo, sí, sí.
Avui celebrem anys de la publicació de Purple Rain.
de l'àlbum de Purple Rain, que va ser un dels àlbums més influents de la dècada dels 80.
El 1984 es va publicar.
Sí, efectivament.
Doncs, què et sembla si acabem escoltant Purple Rain?
Doncs, clar que sí, molt de gust.
Sempre bé, exacte, avui és un d'aquells dies que ve molt de gust l'Efemérides musical.
Moltes gràcies, Pol.
Home, això no és Purple Rain.
No, no, perdona, que m'he equivocat.
Ah, no m'ha dit, no em facis això.
Tenia tota la il·lusió d'escoltar...
Fallo tècnic.
No passa res.
Tenia la il·lusió d'escoltar Purple Rain de Prince.
Ho hem anunciat i així ho complirem.
Som-hi.
I never meant to call you in your sorrow
I never meant to call you in your pain
Only one to one time I see laughing
Only one to see you laughing
In the purple rain
Purple rain
Purple rain
Purple rain
Purple rain
Purple rain
Purple rain
Only one to see you laughing
In the purple rain
I never want to be your one
We can't keep no more
I don't want to be some kind of friend
Baby, I could never steal you from a lover
It's such a shame our friendship
Purple rain
Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
Purple rain, purple rain
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit