Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
No esperis a que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la ràdio d'Esbert, el magazín matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria García davant els micros.
De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'Esbert.com.
A la ràdio passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justenc.
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la ràdio d'Esbert, i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esbert.
No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Bon dia Sant Just, passen 10 minuts de les 10 del matí d'avui dimarts 27 de febrer.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin matinal de Ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, La Vanguardia, El Periòdico i El Punt Avui.
Després, a dos quarts d'onze, tindrem un espai puntual per parlar sobre emprenedoria i la zona de confort.
Ho farem amb la creadora de continguts digitals, la Montse Sants.
Acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tindrem els alumnes del segon cicle d'ESO de l'Escola Madre Sacramento de Sant Just
perquè a finals de gener van participar a un projecte que es diu Mart 21.
Un projecte que es va dur a terme al campus Baix Llobregat de la Universitat Politécnica de Catalunya.
Ens explicaran quines són les tasques que van a fer durant aquest projecte i de què els hi ha servit.
Llavors, ja tot seguit també seguirem rebent altres col·laboradors i col·laboradores.
Tindrem a l'Albera Sánchez amb l'espai de nutrició a partir de les 12 i 10.
I ja acabarem el programa a les 12 i 40 amb l'Arnau Consul, el propietari de la llibreria Cal Llibreter,
que ens farà la recomanació literària de la setmana.
I també ens parlarà de l'acte literari que fan demà a la llibreria,
on també presentaran el resum d'actes que faran durant el mes de març i abril.
Vinga, va, no margeu, que tot això serà de seguida.
Va, que comencem!
Deixem aquesta de Buos, Juan Magan i Víctor Magan.
que ens diu El Món de Veritat.
Després dels mil m'agrada que hem intercanviat
i els cors de matinada que ens fem d'amagat.
De veure els dos la lluna, cadascú al seu terrat.
Veiem-nos ja d'una en El Món de Veritat.
Que la història més bonica és la que mai es publica
i el TikTok que és més perfecte és si em balles en directe.
No vull que em tornis a obrir per parlar-nos per privat.
ens toca sortir una nit, descobrint junts la ciutat.
Després dels mil m'agrada que hem intercanviat
i els cors de matinada que ens fem d'amagat.
De veure els dos la lluna, cadascú al seu terrat.
Veiem-nos ja d'una en El Món de Veritat.
Mai no, mai vaig sentir les coses com les tinc.
El cor, la llum, no em deixa veure el cint, tinc la mirada.
Posada en conquistar-te i ara tot és que res m'agrada.
Si no parla de tu, de coses que sé que...
Em passaria tonto a ensenyem les teves cartes
i juguem a fer-ho tot mal, tot mal, tot mal.
Però mai jo et faré cap mal, cap mal.
Després dels mil m'agrada que hem intercanviat
i els cors de matinada que ens fem d'amagat.
De veure els dos la lluna, cadascú al seu terrat.
Veiem-nos ja d'una en El Món de Veritat.
Vinga, i ara són ja un quart d'onze
i passarem a fer les notícies de Sant Just.
Ens posarem al dia amb l'actualitat Sant Justenca
que ens la portarà, com sempre, la Mariona Sabàs,
responsable dels serveis informatius d'aquí, de Ràdio d'Esvern.
Bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
Vinga, doncs, comencem amb les notícies de Sant Just, no?
Doncs sí, mira, comencem dient que l'Institut de Ciències del Cosmos
inaugura una exposició titulada
amb A d'Astrònoma
al Centre Cívic Joan Maragall de Sant Just
el pròxim divendres 1 de març a dos quarts de 4 de la tarda
i, bé, aquesta mostra està dedicada a les astrònomes
que han fet aportacions significatives a l'astronomia al llarg dels segles
destacant figures femenines de diferents països i èpoques.
És una exposició que estarà oberta fins al 2 d'abril
i realment és una oportunitat per posar en valor el treball
sovint menys conegut de dones en el camp de l'astronomia.
I, bé, és una iniciativa fruit de la col·laboració entre l'Ajuntament de Sant Just
i l'Institut de Ciències del Cosmos.
Molt bé.
Això hem dit que estarà al Centre Cívic Joan Maragall.
Exacte.
Molt bé.
I què més tenim, Mariona?
Doncs mira, tenim que el Casal de Joves ofereix una tarda de concerts
amb les actuacions de diversos grups dels books d'assaig del casal
el pròxim divendres 1 de març, de 7 de la tarda, a 10 de la nit, a la Sala Utopia.
Llavors, aquesta sessió, que està sota el nom de Book Session,
actuaran tres bandes de joves titulades Underverden, Flower Power i Foodgel,
o Foodgel, no sé com es pronuncia.
Bé.
I, bé, doncs aquestes tres bandes actuaran oferint una varietat de sons
i estils musicals al llarg de la tarda.
és un esdeveniment amb entrada gratuïta i oberta a tothom
i que no cal inscripció prèvia.
I això, doncs, qui vulgui gaudir d'una tarda de música en directe, de...
Molt bé.
Book Session, no?
Book Session.
Perquè són els grups que assagen en els books d'assaig del Casal de Joves.
Exacte.
Ah, mira.
O sigui, el Casal de Joves té aquests books que estan molt bé de preu, de fet,
i va a diferents bandes a, usualment, assajar.
Llavors, els donen també l'oportunitat de, doncs, de tant en tant,
oferir un concert gratuït, obert a tot el poble,
doncs, per poder mostrar el que assagen al Casal.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
Entenc que el tipus de música que fan aquests grups ha de ser una mica variat per estar a tots els gustos.
Normalment, quan...
Bé, depèn, eh?
Hi ha dies que junten, doncs, grups que siguin una mica iguals,
perquè la gent de...
perquè, doncs, per fer temàtiques de concerts, vull dir, per exemple,
doncs, uns toquen...
Si tenen un parell de grups que toquen folk, doncs, els ajuntem.
En aquest cas, en principi, són estils de música diferents.
No sé què toquen cadascun,
però bé, qui ho vulgui descobrir, doncs, ja sap.
Aquest divendres, de 7 de la tarda, a 10 de la nit, a la sala Utopia del Casal de Joves.
Molt bé.
Mariona, ens falta un titular, per això?
Sí, mira, tenim que el Club Literari de la Taneu
ofereix el Club de Lectura de Còmic Infantil,
el pròxim dissabte 2 de març,
al Centre Cívic Soledat Sanzi Serafini de Maslluí, a les 12 del matí.
i, en aquesta ocasió, es tractarà l'obra de Míriam Bonastre, titulada Huki.
I és una sessió recomanada per nens i nenes d'entre 8 i 12 anys.
Aquest Club de Lectura, que segueix el gran èxit de la seva primera edició,
perquè, realment, va funcionar molt bé.
Sí, va funcionar bé, no?
Sí, sí.
Doncs és una iniciativa, com ja he dit,
organitzada pel Club Literari de la Taneu,
amb la col·laboració de la Taneu, evidentment,
i l'objectiu és fomentar l'amor per la lectura entre els més joves,
proporcionant un espai on puguin compartir les seves impressions i idees
sobre el còmic.
Home, és que hi ha molts nens i nenes que els agrada
i que llegeixen còmic.
Sí, i tant.
I jo crec que també es va voler fer aquest Club Literari de còmic,
que és una mica més atractiu per infants,
per atreure també els nens i nenes d'aquestes edats a llegir,
encara que sigui còmic.
Clar, sí, sí.
I sabem la persona que els dinamitza?
Doncs no estic...
Ara mateix no.
Sí que, per exemple, amb els del Club Literari,
els clubs de lectura de novel·la gràfica per adults,
com si diguéssim, del Club Literari,
els porta el Javier del Campo.
No sé si potser també l'escollien a ell
per fer aquests clubs dedicats a infants.
Ara mateix no ho sé.
De fet, crec que no ho han dit encara qui el porta.
Podria ser, podria ser.
Bé, la qüestió és que també s'ha de saber portar un club de lectura amb nens i nenes,
perquè vulguis que no, clar, és una mica...
Bé, potser per ells...
Bé, no ho sé, els és més difícil parlar sobre el llibre.
Bé, suposo, evidentment, no es tracta de la mateixa manera un grup d'adults que un grup d'infants,
i també si estem parlant de lectura, que han d'obrir-se i dir el que en pensen ells...
És que, clar, jo em poso en la pell del Club de Lectura i dic,
hòstia, a mi potser, quan jo quan era nena, potser ja em feia vergonya presentar un llibre allò davant de la classe...
Clar, i tant.
A sobre haver de compartir.
Sí.
Mira, això és que quan llegia pensava això, quan no sé què...
Jo crec que això ho vol dir això.
Clar, quan ets...
Clar, és que estem parlant de nens d'entre 8 i 12 anys.
Sí, sí.
Però bé, suposo que, de fet, si la primera edició ja va ser un èxit...
Sí, sí.
Doncs ja esperen que s'apuntin bastants nens, vol dir que va funcionar i que els va agradar.
No sé si deuria quedar la llista d'espera o...
No estic segura.
Que es van omplir les places, segur, segur.
Doncs això, i ara en aquesta edició també preveuen una alta participació.
Per tant, qui estigui interessat, doncs que estigui temps.
Molt bé.
Mariona, hem llegit els tres titulars de les notícies d'avui,
i deixem una promoció i seguim amb les portades dels diaris en català.
Perfecte, Núria. Fins ara.
Fins ara.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Les 10 i 22 passem a llegir els titulars dels diaris en català.
Mariona, comencem, com sempre, amb la portada del diari Ara.
L'Arabull obre dient que Aragonès i Illa tanquen un acord pels pressupostos.
Diu que el compromís amb el Hard Rock desencalla el pacte amb el PSC,
però complica el sí dels comuns.
També diu que els comptes inclouen mil milions per la sequera,
un 9,5% més a Educació i un 1,7% més per a Cultura.
amb fotografia principal.
Veiem una fotografia així una mica estrambòtica.
A veure.
Que surten unes persones amb mòbils fent fotos a una mena de pantalles que distorsionen la imatge.
Sí, és una imatge molt...
Sí, i diu les telecos contra Google i Apple.
José María Álvarez Pallete, president de Telefónica,
va obrir ahir el Mobile World Congress cridant a un front comú de les telecos
per encarar les grans inversions que requereix la intel·ligència artificial
i que les enfronta a les grans tecnològiques.
Sí, sí, es veu que la intel·ligència artificial va ser com el tema top de...
Bueno, va ser, està sent el tema top del Mobile World Congress, vaja.
Sí, sí, sí, evidentment.
Vull dir, ara és el gran tema a nivell tecnològic.
Si es fa aquest congrés, que és tan important a nivell mundial,
doncs evidentment la intel·ligència artificial...
Hi ha de ser-hi.
I tant.
Seguim amb més notícies de l'Ara.
Diu que hi ha sorpresa a les tombes de Santes Creus,
que una vintena dels sarcòfags del claustre
conserven contra pronòstic restes de famílies nobles.
Caram, tu.
Uau, eh?
Seguim amb més notícies de la portada d'avui.
De l'Ara diu que 400.000 infants viuen en la pobresa a Catalunya.
Gairebé la meitat de catalans arriben justos a final de mes.
Mare meva.
Sí, sí, Déu-n'hi-do. 400.000 infants.
Sí, sí, sí.
Estem parlant que viuen en pobresa, eh?
No en això de justos a finals de mes només.
No, no, no, en pobresa, en pobresa.
400.000 infants en la pobresa a Catalunya.
També veiem que l'Ara fa una entrevista a Josep Maria Flotats,
que és actor, i ell mateix diu
que és un fet excepcional que jo sigui aquí.
Caram, tu.
Caldrà veure què es refereix, per això caldrà llegir l'entrevista.
I per tant, que amb la portada d'avui de l'Ara veiem que Jordi Turull es recupera a l'UCI
després d'un infart.
El secretari general de Junts és intervingut d'urgència a Villvitge.
Doncs sí, és bo que estava fent un acte aquí a Sant Feliu,
i a l'acabar l'acte li va agafar aquest infart, o atac d'acord, el que fos.
Mare meva, bé, des d'aquí esperem que es recuperi.
Sí, sí, sí. Vinga, seguim amb la portada de l'Avantguàrdia.
L'Avantguàrdia obre amb indicadors de l'INE,
diu la taxa de pobresa greix malgrat que augmenten els ingressos i l'ocupació,
la inflació agreuja les condicions de vida,
Andalusia obté la pitjor dada, un 37%,
i a Euskadi la millor, un 15%,
davant del 21% de Catalunya i el 19% de Madrid.
En fotografia principal, també veiem Mobile World Congress,
diu el Mobile és més que mòbils quan fa 18 anys.
Uau, ei, majoria d'edat de la fira del Mobile World Congress.
Sí, sí.
I vinga, regeu aquí tot de gent, concretament,
no sé, és una secció, no es veu la marca,
però estan aquí provant mòbils, en fi.
Diu, el Mobile va obrir les portes ahir,
va atent rècords d'assistència
i convertint en la gran cita internacional de la digitalització.
Compleix 18 anys a Barcelona,
un segon, és que se m'estan en la veu.
Pobre Mariona.
Deixem que recuperi.
Bé, provem.
Diu, compleix 18 anys a Barcelona,
exhibint un certamen on no només hi ha mòbils.
Les últimes novetats en intel·ligència artificial i tecnologia
també es mostren al sector de l'automòbil.
i a la imatge veiem unes hostesses de la Xina,
de la Xina Mobile,
que, com has dit, estan aquí provant mòbils,
que a més van vestides amb...
Amb kimonos, no?
Amb robes tradicionals.
Sí, sí, sí.
Chineses.
Sí, sí.
Ah, val.
Sí, sí, són amb...
Sí, van vestides amb la típica...
És que no sé com es diu,
peineta aquesta que porten al cap, amb decoracions...
Sí, sí, sí, tal qual.
Vinga, què més diu a la portada a l'avantguàrdia, Mariona?
Veiem que hi ha ultimàtum del PSOE a Avalos,
que deixa la presidència de la Comissió d'Interior.
Els socialistes proposaran una investigació al Congrés
sobre els contractes durant la pandèmia
i el PP al Senat.
Molt bé.
També veiem l'avantguàrdia que diu que Hongria cedeix
i permet que Suècia es converteixi en el país número 32 de l'OTAN.
També veiem que el govern i el PSC
ultimen l'acord per als pressupostos del 2024.
I en fotografia petita veiem el cas
de l'incendi de València.
Diu que el foc hauria pogut començar
al motor d'un tandal,
que va donar com un curt circuit.
Sí.
I es deuria calar foc a un primer balcó
i en qüestió de mitja horeta o així
s'havia sucermat tota la façana.
Déu-n'hi-do.
La Vanguardia també parla de la sequera històrica.
Diu que els aiguamolls
perden un 80% dels seus ocells.
Uau.
Déu-n'hi-do.
Clar, és que la sequera afecta...
No només ens afecta a nosaltres, eh?
Vull dir que la natura, els animals...
Sí, evidentment.
Els d'essers vius també els afecta, òbviament.
I, per tant, que amb la portada d'avui
de la Vanguardia veiem la carella
d'un moderador de meta que prospera
perquè el jutge l'admet.
Molt bé.
Passem ara a les altres portades.
A la del periòdico,
obre dient que l'IVA de la llum
està a un pas d'escalar del 10 al 21%.
Diu que l'abaratiment del mercat del gas
porta a la suspensió de la mesura anticrisi.
Diu que el preu majorista de l'electricitat
va pel camí d'acabar al mes
per sota dels 45 euros per megawatts
i deixaria així sense efecte la reducció impositiva.
I els abonats vulnerables mantindran la rebaixa.
En la imatge de portada del periòdico,
la dediquen també al Mobile World Congress.
Capital tecnològic, aposen.
Diu que el Mobile obre
amb les mirades posades en la intel·ligència artificial.
Palet reclama les tecnològiques
que evitin posicions abusives.
I també hi ha un assaig
que s'està fent en sis caps
perquè la intel·ligència artificial
alleugereixi els metges
de les tasques rutinàries.
I veiem la fotografia
amb un desplegament de les autoritats.
El rei visita el Mobile World Congress,
està flanquejat per al president de la fira,
en Pau Radat,
també per al conseller delegat,
en John Hoffman,
i també per als ministres
José Luis Escrivá i Jordi Areu,
i també els alcaldes,
Núria Martín, de l'Hospitalet,
i Jaume Collboni, de Barcelona.
També a la portada del periòdico,
altres notícies,
el cas Koldo diu
que Ávalos s'aferra a l'escoi
amenaça d'anar-se'n al grup mixt.
També diu aquí
que els fills són el principal motiu
de conflicte entre les parelles,
pobres, eh?
Diu que la majoria de peticions
de teràpia familiar
estan causades pels adolescents
i la criança d'anadons.
Bé, no em sorprens gens, eh?
No, no, la veritat.
Realment.
És una realitat, jo què sé.
Educar una persona des de zero
és molt complicat,
i si t'has de posar d'acord
amb una altra persona és normal
que puguin sorgir conflictes.
Totalment, des d'escollir a escola
fins a...
o no li facis aquests comentaris
o vigila quan actuïs així
o ara porta-tos nens, saps?
Vull dir, és que...
Sí, sí, és tot.
Estem parlant d'una cosa
molt, molt, molt important
i molt complexa.
A més que les teràpies famílies
també estan bé, escolta'm.
Sí, home, i tant.
I diu aquí també
Acord imminent, Esquerra i el PSC
encarrilen els pressupostos
i esperen els comuns.
I per acabar,
enquesta del GESOP, el periòdico,
diu que els votants del PP
rebutgen la reconciliació a Catalunya
perquè proposa Feijo.
A Catalunya que proposa Feijo.
Exacte.
Després, el punt avui, va,
acabem amb aquesta portada,
es veu d'imatge un tractor
i diu
La revolta del camp.
Un tractor que, atenció,
té motius com militars, dibuixats.
Diu
Els pagesos es mobilitzen
arreu d'Europa
per reclamar dignitat
i poder viure de la seva feina.
Notícies
contra la criminalització
del dret de protesta,
diu
Clam de 150 entitats i personalitats
perquè es desvinculi
les manifestacions del terrorisme.
També
Trump posa la directa
cap a la nominació república
en la Casa Blanca.
També
que la intel·ligència artificial
és la protagonista indiscutible
del Mobile World Congress
i acaben també
amb la notícia
que troben intactes
les restes
de vuit nobles medievals
al monestir de Santes Creus.
És que clar,
estem parlant de nobles
medievals, eh?
Vull dir...
Sí, sí, sí.
Que no s'ho esperaven trobar
i vinga, allà els tenen.
De fa molts, molts anys.
Moltíssims.
Mariona,
t'escoltem a les 11 i a les 12
amb els butlletins informatius
de Ràdio d'Esvern
i després també ja a la 1
amb l'informatiu complet, d'acord?
Perfecte, Núria,
ens escoltem ara.
Que vagi bé, doncs.
Adéu.
Adéu.
En Next con Yermi de Jesús
te traigo entrevistas
de arte, moda, cultura
y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 horas
te espero a través de Radio Desver
en la 98.1 FM.
Losing friends, left and right
Save my pen and write
Some love, let us to heaven
Put your skirt skirt on your body
Performing just like my Rari
You're too frank, need a ticket
I bet you taste expensive
Pouring up, up, up, out a liter
You keeping up, you just keep it
Tequila and vodka
Girl, you might be a problem
Run away, run away, run away, run away
I know that I should
But my heart wanna stay, wanna stay, wanna stay
Wanna stay now
You can see it in my eyes
That I wanna take it down right now
If I could
So I hope you know what I mean
When I say
Let me take you dancing
Two steps to the bedroom
We don't need no dance floor
Let me see your best move
Anything could happen
Ever since I met you
No need to imagine
Baby, all I'm asking
Is let me take you dancing
Like
Put your skirt skirt on your body
It's just us two in this party
That Louis, that Prada
Looks so much better off you
Turn me up, up, up, be my waitress
Love me not in lunch
Let's make it
Tequila and vodka
Girl, you might be a problem
Run away, run away, run away, run away
Run away, I know that I should
But my heart wanna stay, wanna stay, wanna stay, wanna stay
Now
You can see it in my eyes
That I wanna take it down right now
If I could
So I hope you know what I mean
So I hope you know what I mean
When I say
Let me take you dancing
Two steps to the bedroom
We don't need no dance floor
Let me see your best move
Anything could happen
Ever since I met you
No need to imagine
Baby, all I'm asking
Is let me take you dancing
Like
Da-da-da-da-da
Da-da-da-da-da-da-da
Da-da-da-da-da-da-da
Oh-oh!
Da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da, da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da-da sana
That I bet ждet that I need to absolutely
Let me take you dancing
Two steps to the bedroom
We don't need no dance floor
Let me see your best move
Anything could happen
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Amb la Montse Sanz, que ja la tenim aquí a l'emisora.
Hola, molt bon dia, Montse!
Hola, Núria! Molt bon dia!
Molt bon dia!
La Montse és creadora digital de continguts, no?
Sí.
Montse, tu una mica com et definiries la feina que fas a través també de les pantalles, no?
O ets fundadora també d'una acadèmia?
Explica'ns una mica tot això.
Doncs sí.
Bé, abans de tot, el que vull és donar-te les gràcies.
Em sento molt alegada i molt feliç des d'aquí amb tu.
i, bueno, vull donar-vos les gràcies i que estic, em sento molt, molt alegada.
Doncs mira, jo em defineixo, em presento, ja m'has presentat, soc Montse, soc de Barcelona,
vaig viure i vaig estudiar a Cornellà.
i, bueno, vaig ser una nena que sempre volia fer coses diferents,
sempre pensava que hi havia més coses, no?, de les que ens ensenyaven a l'escola o a la universitat.
I em defineixo com una persona molt, molt emprenedora.
Que bé!
Sí.
Emprenedora és una paraula que potser anirem sentint alguns cops.
Emprenedora, per què? En quin sentit?
Doncs mira, jo t'explico.
Jo vaig estudiar la carrera de Relacions Públiques i Turisme.
Sí.
Això a mi em va ajudar molt a poder conèixer molta gent, molts països,
i viure amb gent que tenia un estil de vida diferent,
el que jo, potser, tenia estipulat dintre de la meva ment,
que era com els estereotips aquests que...
Que et vas creant, no?
Exacte, que et vas creant, o que la pròpia societat ens va creant.
Sí.
Doncs el fet de... Bé, és d'estudiar, és de trobar una feina, i és de...
Formar una família...
Exacte.
I els fills, i tal i qual.
I com que tot estava molt ja estipulat.
I gràcies a haver estudiat Relacions Públiques i Turisme,
em vaig adonar que hi havia moltíssima gent que estava fent coses...
Sí.
I que no era necessari haver d'estar treballant per algú,
sinó que nosaltres mateixes, o nosaltres mateixos,
tenim molta força i tenim una empenta que de vegades no coneixem
i que no la desenvolupem perquè estem com molt limitats per la societat, no?
Que ens limita, quan trobaràs feina?
I has trobat feina i ara les oposicions, i ara tal.
I vaig trobar la manera de poder emprendre, de poder...
Com per tu mateixa, no?
És a dir, per tu mateixa...
Bé, doncs això tirar endavant com el teu projecte o...
Exacte.
Sense haver de seguir, potser, una mica els patrons que acostumen a estar marcats.
Totalment, Núria, així ens és.
Llavors jo tenia la meva feina, jo era feliç treballant,
perquè, bueno, era el que m'havien ensenyat,
que havia de tenir una feina, que havia de treballar,
i vaig estar treballant per una agència de viatges molt important durant molts anys.
Però, bueno, que jo venia a molts viatges,
i eren viatges a tot arreu, eren voltals al món, eren creuers, eren...
I jo deia, ostres, doncs jo crec que amb el meu sou,
aquests viatges jo no sé si els podré aconseguir alguna vegada, no?
I això, doncs, em frustrava una mica, deia...
A veure, hi ha d'haver alguna manera, no?
De poder aconseguir, doncs, aquesta llibertat.
Ja no estic parlant de luxe, sinó qualitat de vida, no?
Tenir molt de temps, tenir més...
Molta més llibertat a l'hora de decidir, doncs, mira,
vull venir a treballar avui aquí, o tinc els meus fills
treballant a l'altra banda del món, doncs vull viatjar amb ells,
que no haguem d'estar com molt arraigats,
en puest, o de feina, doncs, com fixa, no?
I vaig trobar la manera de poder sortir d'aquest vincle.
D'aquests patrons, no? Potser, o de...
Bé, tu tenies una idea, en menys, suposo,
d'estil de vida o de voler fer unes coses,
i potser amb el que estaves acostumada a veure
no acabava d'encaixar i vas voler buscar la teva manera.
Ah, exactament, exactament.
Vaig a indagar, vaig a estudiar, vaig a mirar,
i al final, doncs, vaig dir, mira,
vaig a recomanar alguna cosa que a mi m'agradi molt,
que és el tema de la salut, del benestar,
i vaig a aprovar aquesta marca,
i aquesta marca a mi em va ajudar moltíssim
a millorar molts aspectes,
tant interns com externs.
Em va enamorar.
És una cosa que vull dir-vos,
és molt important, Núria,
quan emprenem, quan tirem endavant un projecte,
hem d'estar enamorades del que estem fent,
perquè, si no, és molt difícil arribar a la gent.
I jo em vaig enamorar completament.
Per mi va ser, doncs, un canvi espectacular
en el meu físic i a nivell intern, sobretot.
És a dir, sentir, bueno, passió, no?,
per allò que fas i per allò que, en realitat,
t'estàs posant en marxa
i que tu mateixa també estàs provant.
Exactament.
Llavors, va ser això que...
Jo el que va ser, doncs,
enamorar-me d'aquesta marca
i em vaig a donar que, bueno,
quan t'enamores d'una marca
i que aquesta marca té un estereotip il·limitat
a l'hora de remunerar-te
i a l'hora que tu puguis desenvolupar-te,
dic, doncs, vaig a recomanar això
i vaig pensar
quantes coses he recomanat jo
durant tota la meva vida
i mai m'han premiat, no?
Sempre recomanem, doncs, mira,
vull anar a aquest restaurant
o mira, aquesta botiga
o una obra de teatre
o un cinema o una pel·lícula.
i aquí hi havia coses que deia,
ostres, si jo m'he enamorat del projecte,
del producte,
i a part m'estan remunerant
amb aquest temps lluny,
amb aquestes formacions,
amb aquesta empenta,
dic, això és meravellós.
Clar.
De veritat.
I tu com vas?
O sigui, com a l'hora de recomanar,
no?, per dir-ho així,
a la teva audiència
o a la gent que et segueix?
Sí.
Com ho fas?
Dones consells?
Dones trucs?
O poses exemples
de com tu t'apliques als productes?
O com vaig?
Sobretot,
intento empatitzar molt amb la persona
i no entrar per el producte en si,
sinó empatitzar amb aquesta persona,
que aquesta persona se senti recolzada
o que se senti bé en mi,
que confiï en mi.
El que sempre faig és crear una confiança,
un vincle,
i a partir que jo ja tinc aquest vincle
i aquesta confiança,
el que faig és recomanar-hi
el que jo estic utilitzant.
D'acord.
És a dir,
suposo que deus dir
per quins motius a tu et va bé,
com te l'apliques,
no?
Exacte.
Sí, sí.
I m'encanta perquè, clar,
estic ajudant a moltíssimes persones
que estan millorant molt
la seva qualitat de vida,
ja no només a nivell de producte,
que al començament jo deia,
bueno, estic recomanant el producte,
soc venedora i tal,
i jo em creia que, bueno,
que sí, que estava bé
no tenir la meva feina,
recomanava el producte,
però vaig tenir la sort
que em vaig adonar
que veritablement
hi havia molta gent
que no només volia
provar el producte
o comprar-lo,
sinó que volia fer el mateix que jo,
que era recomanar el producte.
Clar.
I llavors vaig passar
de ser, doncs,
una recomanadora,
venedora, comercial,
a ser una creadora digital.
Va.
I el que faig és crear equips,
equips que creuen molt en la marca,
s'enamoren del producte
i ajudo molt a moltes persones,
sobretot dones, no?
que de vegades som com una miqueta
més valentes,
de vegades, no?
I tenim com aquestes coses
on ens agrada més cuidar-nos,
però ja també hi ha homes
i els homes,
de veritat, també.
Sí, sí.
Ho estan fent molt bé.
I com els formes tu
en aquests grups?
Què feu?
Trobades?
O els hi expliques?
com han de fer?
Sí, sobretot explico la meva història,
una història totalment real, Núria.
Com una noia amb tres fills,
treballant vuit hores,
amb moltes obligacions,
vaig començar aquest projecte
que a mi em va canviar la vida,
o sigui, de veritat que m'emociono.
O sigui, de vegades penso
és que jo tinc el que sempre havia somiat,
que era una llibertat.
I, bueno, vaig poder decidir,
em va començar,
vaig haver-hi un moment
que havia de decidir
i continues treballant per algú
o treballes per tu,
llavors va ser un moment decisiu
molt important
i vaig decidir
per apostar per la meva empresa
i em vaig muntar
a la meva pròpia empresa.
Què és l'acadèmia
que també surt a les xarxes
o és diferent?
No, l'acadèmia Creciendo Juntas,
que per l'audiència,
o sigui, es diu
Creciendo Juntas,
estan totes les meves companyes
i que, per cert,
els envio una salutació
que m'estan escoltant ara mateix
i un abraçament molt gran
perquè ho estan fent molt bé
i elles són les que m'ajuden molt
en el tema de, bueno,
de fer juntes molta força
perquè jo els estic ajudant
a que aconsegueixin
aquest somni,
aquest projecte
que elles tenen en ment.
Llavors, jo el que faig
és, sobretot,
motivar-les moltíssim.
És com una mena de coach.
Sí.
No?
Sí.
Les acompanyes potser en el procés.
En tot, a nivell personal.
Doncs mira, tinc aquesta cosa,
tinc aquest problema
i jo no sé aquest.
Mira, tu has de...
O mira, estic recomanant aquest producte
però és que no sé com arriba a la gent.
Doncs mira, no et preocupis.
Anem a fer una cosa.
Anem a mirar
i anem a mirar
que sempre el client,
sempre la teva clienta
tingui, doncs, un benefici.
Comenta-li el resultat.
Mai entrem en el producte,
sinó en el resultat.
Comenta que tu pots ajudar
aquesta persona,
que estàs a recomanar
alguna cosa molt maceta,
que de fet és salut.
I, bueno, sobretot,
intento que estiguin molt motivades,
que estiguin, sobretot,
felices, no?, treballant
i cada dematí, doncs, els envio
el missatge, els envio...
Que bé.
Bueno, tot el que han de fer.
Després faig reunions, també,
de, bueno, doncs, com començar, no?,
com és la millor manera de començar, etcètera.
I el que tu em deies
de la teva empresa...
Sí.
Entenc que és un projecte a part,
que és una cosa diferent.
Sí.
I que, clar, suposo que a l'hora
de començar-la,
com que és un projecte teu propi,
et vas llançar una mica a la piscina
sortint de la teva...
En aquell moment,
de la teva zona com de confort, no?
Totalment.
I vas emprendre-ho allò
cogiendo los toros por...
Sí, sí, sí, vaig dir...
Con los cuernos.
Vaig pensar que és una cosa
que de vegades no pensem tots,
que la vida no és tan llarga
per fer coses que no ens omplen.
I vaig dir, doncs, mira,
em llenço a la piscina,
vaig a fer la meva empresa,
vaig a crear,
i vaig a confiar molt en mi,
sobretot,
hem de treure molta força
i de veritat que hi ha molta gent,
molta gent, Núria,
que no sap veritablement
la força interna que té
i no sap a on pot arribar, no?
I jo me n'alegro molt
que cada vegada hi hagi més persones
que estan apostant per elles mateixes.
Clar.
Tu vas tenir l'ajuda d'algú, Montse,
o vas ser tu mateixa que...
Ho vas fer una mica sola, això?
No, i vaig tenir l'ajuda
de la persona que em va presentar
el projecte,
sobretot al començament,
perquè a veure,
al començament quan comencem
és que no sabem res.
És un camí d'incerteses.
Jo,
ara, per exemple,
estic aquí,
la veritat és que estic tranquil,
estic feliç,
estic treballant,
però jo al començament
quan havia de fer una reunió,
quan havia de comentar-los
a les clientes
el que estava utilitzant,
em posava molt nerviosa,
llavors aquesta persona,
per això és molt important
tenir una persona
que t'ajudi molt
i que et recolzi molt
des del primer moment,
aquesta persona
em va acompanyar molt
durant el primer any,
i després ja vaig dir,
mira,
jo sola ja començo aquí,
era,
doncs,
la meva,
era el meu model,
aquesta persona,
perquè ja havia aconseguit
coses molt xules
i ja teníem un projecte
i ja tenia molta gent
que estava fent
el mateix que ella,
dic,
jo també.
I,
i bueno,
em vaig adonar,
em vaig sentir molt orgullosa
que vaig poder arribar
a on estic ara
i bueno,
que això és el començament,
o sigui que espero que...
Quants anys fa que estàs
amb aquest projecte?
Doncs, cinc anys.
Cinc anys.
Cinc, cinc, cinc.
I l'evolució és bona?
És molt bona,
és molt bona.
Gràcies a que
ens estem adonant
cada cop més
que la gent
volen fer coses diferents
i,
sobretot,
cada vegada,
doncs,
tinc més persones
interessades,
cada vegada es coneix,
cada vegada
coneix a sa gent diferent.
Perdona.
La pandèmia et va agafar pel mig?
Et va suposar
algun sotrac o...?
Sí,
em va suposar
una empenta
en el meu negoci.
Ah, mira.
Sí.
Ostres.
Sí, perquè...
Clar,
ser tot digital, no?
Exacte.
És tot digital
i arrel de la pandèmia
ja ens hem quedat
com molt enganxats,
no?,
a les xarxes socials.
A la pandèmia
vaig dir,
ostres,
em vaig quedar
a l'atur
perquè l'empresa
no es podia treballar,
no?
era un treball físic
i em vaig quedar a casa,
bueno,
com tots,
no?,
tancats,
amb fills
i deia,
com surto d'aquí?
Ja, clar.
I el que vaig fer
és, sobretot,
llançar-me
a les xarxes socials.
I la veritat,
Núria,
que ara ja sé
que em segueixes,
ja sé que el vostre
però em segueix
i intento fer-ho
cada dia millor
perquè, bueno,
tota la vida,
de fet,
la vida és un aprenetatge.
Totalment.
Però quan vaig començar
era paté,
o sigui,
bueno,
ara me'n dic,
ho vaig fer molt bé
i quan fas les coses
amb molt de carinyo
és veritat,
és veritat
que te surt molt bé,
és el que te surt molt bé
i, bueno,
és igual,
encara que no fos
tan maco
com jo volia
en aquell moment,
doncs ho vaig fer
amb molt de carinyo
i això,
quan fas les coses
amb molt de carinyo...
I vas anar aprenent,
no?
Mica en mica?
Molt, molt, molt, molt.
M'he adonat
que no era l'única
persona atrevida
i valenta
que estava en les reds socials
que hi havia molta gent
i vaig dir,
doncs mira,
aquesta és la meva
i llavors en el confinament
vaig créixer molt
a nivell de trobar persones
que estaven a casa
que deien,
però què faig?
i la veritat
és que vaig conèixer
gent de tot arreu,
de tot arreu,
de tot Espanya
perquè, bueno,
el meu negoci,
el meu projecte
es pot desenvolupar
tant a nivell nacional
com internacional
i la veritat
és que em va donar
una empenta molt bona.
Malauradament
per molta gent
que no va passar-ho tan bé
i jo reconec
que sí,
que va ser...
Una empenta.
Una empenta per mi,
exacte.
Molt bé.
Montse,
ho hem de deixar en aquest punt.
Ha estat un plaer conèixer-te.
Igualment, Núria.
Que et vagi tot molt bé,
d'acord?
I a seguir
amb l'empenta
i l'emprenedoria també
i apostant
per nous projectes
i per tots els reptes
que et vinguin d'ara
en endavant.
Doncs moltíssimes gràcies,
Núria.
Molt bé.
Un plaer.
Igualment,
que vagi bé.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Vinga, ara mateix
falten
un minut
per les onze en punt.
Passarem
als
butlletins
de Catalunya Ràdio,
després el
butlletí de Ràdio
d'Esvern i després a la segona hora seguirem
amb l'alumnat de l'escola Madre Sacramento
que ens parlarà d'un projecte
Mart 21, un projecte de la Universitat Politécnica
de Catalunya en el qual hi han participat
i llavors també farem la predicció del temps
amb el Carles
de la Universitat Politécnica
de les 11
Bon dia, us informa Joan Bota
El president Pere Aragonès i el líder del PSC
Salvador Illa signaran l'acord de pressupostos
aquesta tarda i demà al matí el govern
donarà llum verd als comptes perquè comencin
la seva tramitació al Parlament
A hores d'ara Aragonès no té els suports necessaris
perquè s'acabin convalidant però espera convèncer
els comuns. A l'alum de la Generalitat Albert Prat
Bon dia, el govern assegura que no podia esperar més
el calendari va més tard que el de l'any passat
i que era urgent iniciar la tramitació parlamentària
un cop s'ha assegurat 66 dels 68 vots que necessita
L'executiu doncs prem l'accelerador
per elevar la pressió als comuns
que segueixen insistint que no donaran suport als comptes
si Aragonès no enterra definitivament
el projecte Harroc. En una entrevista al matí
de Catalunya Ràdio el viceconseller del govern
Sergi Sabrià ha deixat clar que no s'ha destinat
ni un sol euro al projecte
però que si ara se'n desdiuen
hauran d'indemnitzar els inversors.
Té una majoria al Parlament
per tant hi ha una majoria
de la representació política d'aquest país
que vagi endavant
però també té una part tècnica
que en el punt on som
tirar-lo enrere
doncs es fa molt difícil
i que ens portaria segurament
a compensacions molt importants.
Albert Prat, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat.
Més notícies, Mireia Salah.
El secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán
ha anunciat que aviat José Luis Ábalos
comunicarà la seva decisió
sobre si deixa l'escó de diputat
tal com li reclamen els socialistes pel cascoldo.
Mentrestant, la presidenta del Congrés
Francina Ramangol
ha parlat per primera vegada
per defensar-se de les acusacions del PP
que la relacionen amb aquesta fer.
Madrid, Paula Brujats, bon dia.
Bon dia, Ábalos.
Desafia el PSOE
i esgota el termini
que li han donat
per retornar l'acte de diputat
que acaba d'aquí una hora.
La direcció socialista encara no sap
què pensa fer a Ábalos
si retornarà l'acte
o si plantarà cara
i passarà el grup MIG Santos Cerdán
secretari d'organització del PSOE.
A lo largo de la mañana
él hará un comunicado
entonces cuando conocemos el comunicado
pues ya veremos, ¿vale?
¿Y qué habla usted con esta mañana, por tanto?
He hablado con él
y me ha dicho que él va a hacer un comunicado.
¿Y le ha adelantado lo que va a hacer?
Paula Brujats, Catalunya, Ràdio Madrid.
Centenars de tractors
tornen a tallar diverses vies
per exigir a les administracions
solucions als problemes del camp.
Entre les vies bloquejades
hi ha la P7 i la Nacional 2 a Puntós,
la 2 a Tàrrega i la P2 a Soses.
També es volen tallar els punts afronterers
en França, el Ripollès i la Cerdanya
per rebutjar els acords de lliure comerç
a la Unió Europea.
Alguns dels pagesos i ramaders concentrats
tenen la intenció d'allargar els talls
fins que vegin compromisos concrets
per part de la Generalitat.
Unitat Mòbil a Puntós,
Josep Plazas i Laia Claret, bon dia.
Bon dia.
Aquí a la P7 els manifestants
comencen a deixar passar camions
que havien quedat atrapats
al tall des d'aquesta matinada.
De moment passen en sentit nord
i ho fan pel voral.
Els camions que no deixen passar
són els que porten fruita del Marroc.
Els pagesos consideren
que la Unió Europea
els fa complir mesures molt estrictes
que des del Marroc no tenen
i això és competència deslleial, diuen.
Estan buidant les caixes de fruita
amb maquinària
i asseguren que la donaran
al banc dels aliments.
Els camioners a qui buiden les mercaderies
no ens han volgut fer declaracions
però sí que hem pogut parlar
amb Fran Rojas.
Ell és un transportista
que ha quedat atrapat aquí
des de quarts d'una de la matinada.
Tinc casa meva a cinc minuts
però m'he adonat que
la reivindicació que fan
és real.
Aquesta gent no fa això per fer-ho
i el govern s'haurien d'ajudar.
Havien de tallar la P7
a partir de les 8 de matí
però ho han fet per sorpresa
quarts d'una de la matinada.
Laia Claret, Catalunya, Ràdio Punt 2.
El Parlament Europeu vota aquest migdia
la controvertida llei de restauració
de la natura
enmig de les protestes dels agricultors
contra la gent de verda europea.
Tant el PP europeu
com els grups d'ultradreta
han demanat el vot en contra
en l'últim intent poc probable
de fer descarrilar la mesura.
Brussel·les, Jordi Baró.
Bon dia.
Vot final avui al ple de l'Eurocambra
Estrasburca
a la llei de restauració de la natura.
Últim tràmit,
habitualment sense sorpreses
però avui envoltat d'incertesa.
La tramitació d'aquesta regulació
que vol restaurar com a mínim
el 20% del territori marí i terrestre
el 2030
i tots els ecosistemes
el 2050
ha estat plena d'entrebancs
i d'intents fallits
de conservadors
i ultraconservadors
de fer-la caure.
I avui el més probable
és que no hi hagi sorpreses
i la llei s'acabi aprovant.
Però els grups contraris
mantenen l'oposició
fins l'últim minut.
El PP europeu
es manté ferm
en defensar un retrocés
en l'Agenda Verda.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
Al llarg d'aquest matí
coneixerem l'índex
de preus de referència
pel lloguer de pisos
en zones tensionades
que a Catalunya
concentren el 80%
de la població.
Un índex
que no convenc
la Generalitat
perquè és homogeni
per tot l'Estat
i no incorpora
la proposta catalana a Madrid.
Jordi Brascó.
De moment,
Catalunya és l'única
comunitat autònoma
que ha decidit
aprofitar l'oportunitat
que ofereix
la reforma
de la llei d'habitatge
i limitar
el preu del lloguer
però no està d'acord
en el mètode
que s'utilitzaria.
La Generalitat
va fer una proposta
que consistia
a fixar
un preu de referència
únic
per a cada zona
però el Ministeri
d'Habitatge
ha tirat pel dret
amb un índex homogeni
per a tot l'Estat
i que oferirà
una forquilla de preus.
La consellera d'Habitatge
Esther Capella
creu que el problema
persistirà.
Malauradament
el Ministeri
no ho veu
i que els preus
no baixin.
A les 12
el secretari d'Estat
d'Habitatge
David Lucas
oferirà una roda de premsa
on donarà més detalls
i on podrem conèixer
el topall
que els grans tenidors
estaran obligats
a complir
en cada població.
Jordi Bresco
Catalunya Ràdio Madrid.
Esports Marcos García.
El Girona
és el segon classificat
a primera divisió
després d'imposar-se
el Rayo Vallecano
per tres gols a zero.
Un gol de Zigan Kof
i dos de Sabinyo.
Els de Mitchell
se situen a sis punts
al Madrid
que és el líder
i tenen un avantatge
a dos sobre el Barça
que és el tercer.
Avui tindrem
el primer finalista
de la Copa del Rei de Futbol
a dos quarts de deu
Reial Societat Mallorca
a l'anada
empata a zero
a Somoix.
Encara en futbol
el València
no deixa entre les càmeres
de Netflix
a més talla.
El club no autoritza
que la productora
rodi un documental
sobre el racisme
i el futbol
i Vinícius
al pròxim València-Madrid
que es juga
el proper dissabte.
El club argumenta
que la presència
de càmeres
tenint com a focus
al jugador del Madrid
provocaria una reacció
dels aficionats
allunyada,
diuen,
de la realitat.
En tenis,
el català Albert Ramos
juga avui
a setzents de final
al torneig
de Santiago de Xile.
Ho fa contra el bolivià
Hugo Delian.
I a la Lliga Femenina
de Waterpolo
avui tenim dos partits,
Catalunya-Mataró
i Sabadell-San Feliu.
Tots dos
es juguen
a tres quarts de nou.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies
de Sant Just.
Bon dia,
passen set minuts
a les onze,
us informa
Mariona Sales-Vilanova.
L'Institut de Ciències
del Cosmos
inaugura una exposició
titulada
Amb A d'Astrònoma
al Centre Cívic
Joan Maragall
de Sant Just
el pròxim divendres
1 de març
a dos quarts de 4 de la tarda.
Aquesta mostra
està dedicada
a les astrònomes
que han fet aportacions
significatives
a l'astronomia
al llarg dels segles,
destacant figures femenines
de diferents països
i èpoques.
L'exposició,
que romandrà oberta
fins al 2 d'abril,
és una oportunitat
per posar en valor
el treball sovint
menys conegut
de dones
en el camp d'astronomia.
És una iniciativa
fruit de la col·laboració
entre l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
i l'Institut de Ciències
del Cosmos.
El Casal de Joves
de Sant Just
ofereix una tardada
a concerts
amb les actuacions
de diversos grups
dels VUCs
d'assaig del Casal.
El pròxim divendres
1 de març
de 7 de la tarda
a 10 de la nit
a la Sala Utopia.
Sota el nom
de VUCsession,
les tres bandes
de joves
Underverden,
Flower Power
i Budgel
actuaran
oferint
una varietat
de sons
i estils musicals
al llarg de la tarda.
L'entrada
és gratuïta
i oberta
a tothom
i no cal
inscripció prèvia.
El Club Literari
de l'Ateneu
ofereix
el Club de Lectura
de Còmic Infantil
el pròxim dissabte
2 de març
al Centre Cívics
Soledat Sanz
i Serafini
de Maslluí
a les 12 del matí.
En aquesta ocasió
es tractarà
l'obra de Míriam Bonastre
titulada
Huki
i és una sessió
recomanada
per a nens i nenes
d'entre 8 i 12 anys.
Aquest Club de Lectura
que segueix
el gran èxit
de la seva primera edició
és una iniciativa organitzada
pel Club Literari
de l'Ateneu
amb la col·laboració
de l'Ateneu de Sant Jús.
L'objectiu
és fomentar l'amor
per la lectura
entre infants i joves
proporcionant un espai
on puguin compartir
les seves impressions
i idees sobre el còmic.
Huki
és una elecció
encertada
per a aquesta edat
ja que combina
aventura,
màgia i humor
d'una manera
que captiva
la imaginació
dels infants.
El Club de Lectura
ofereix una oportunitat
perfecta
perquè els joves lectors
desenvolupin
les seves habilitats
de comprensió lectora
i expressió oral.
L'accés a l'esdeveniment
és lliure
i es preveu
una alta participació.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació
al butllet horari
de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
diguem-ne que siguin mentides
no tirin més al·lel a ferida
està com una llimona
cítrica i colona
i baby
demana't un altre tequila
i enmig de la barra
t'oblida
i crida
gasolina pa la moto
i jugada pa el piloto
quan viatges
sempre vam al món d'avion
no suporta
que la truc insista
en un fiestó
tu s'has ja per inventar
és la seva passió
no alintaràs al marruz
hasta el culebrón
no me trullo
la baby
està feliz
no diu que avui se desata
li agrada dolça
i agrada rica
freses con nata
està pel·lita la bona
no se tira barata
parlant amb plata
és una diàbla
la benja en la màu
que és un escàndol
i amb els punkis
els pogons no té bàndol
sense pijama
en la cama
una tigressa
però si se'l posa
ja torna una princesa
passa bé una càmera
Analògica, selfies al mirall cada tret dia,
però analista si tira no contesta,
és capritxosa, vol trobar-te de festa.
Ja troba de festa, ma, quan ho veia cau la tempesta, ja.
Busca, del club de les ratxetes i estes,
si un cobron s'apropa molesta.
Tete, molestes.
Aquella xori, una diable del mal,
crea el jangueo si ve per la zona,
acaba sonant cinc carnet de batial,
una ratxeta, pija i piquetona.
Me la trobo cada dos per tres,
un uvalla o l'unpa pel mes,
un mallet per treure al estrés,
és difícil, no és com les dames.
És una diable,
ara deixo la mou, que és un escàndol,
i amb els punkis, els pogons no te van dur,
sense pijama, en la cama una tigresa,
però si se al posa, ella torna una princesa,
passa bé una càmera analògica,
selfies al mig d'all, cada tret dia,
però una lista, si tira, no contesta,
és capriptosa, vol trobar-te de festa.
És una diable,
d'aquí m'ho veïn la gangsta catalana,
com l'ofica flau, tu saps, aquí la mosquí.
d'aquí m'ho veïn la gangsta catalana,
com l'ofica flau, tu saps, aquí la mosquí.
Ara mateix, passant 13 minuts de les 11 en punt,
comencem la segona hora de la Rambla,
el magazín de matins de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM.
Aquesta hora, habitualment, fem l'entrevista del dia,
però avui ho farem en un format més col·lectiu,
amb uns convidats i convidades ben especials.
Són en Víctor Laiguera, la Lucía Mondejas
i també la Laia Prats.
Són alumnes de Quart d'ESO de l'Escola Madre Sacramento de Sant Jusk
que han vingut avui a l'emissora
en motiu de la seva participació al projecte Mart 21,
un projecte que s'organitza des del 2008
al campus de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació
i Aeroespacial de Castelldefels de la UPC.
Aquest any ha tingut lloc dues edicions més,
també la primera, que va ser del 25 al 31 de gener del 2024,
en la que hi van participar 84 alumnes
de Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Vila de Canç i Sant Just.
Bé, els obrim els micròfons i els saludem.
Hola, què tal? Com va? Bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Vinga, va, parlem una mica d'aquest projecte
en el qual heu participat, que porta de títol Mart 21.
Com va anar l'experiència?
No sé si havíeu estat abans en algun projecte similar,
havíeu fet alguna cosa semblant.
No, no. Jo crec que és el primer cop
que hem fet aquest projecte i ens va agradar molt.
Sí? Us imagineu vosaltres d'aquí uns anys a la universitat?
La veritat que no.
O sigui, m'agraden les ciències,
però aquestes coses de l'aerospacial i això no m'agraden molt, però...
O sigui, el que vau veure una mica,
el que feien a la universitat els estudiants universitaris
ho veieu una mica lluny encara.
Sí.
Sí?
Bé, jo espero arribar a la universitat,
però no amb temes matemàtics o aeroespacials,
però bé, aquest projecte ens ha demostrat a tots
que tots podem fer-ho,
encara que no se't doni bé,
tens capacitat suficient com per fer projectes així.
Per què vau voler participar en aquest projecte?
No sé si és una cosa que us va proposar l'escola
o vosaltres ho vau demanar.
Com va anar?
Els professors van explicar-nos el projecte
i jo em vaig veure amb ganes de fer-ho
i perquè veia que era capaç de fer aquest repte
i a mi em va agradar molt.
Va estar molt xulo.
També Madre Sacramento des del principi d'aquest projecte
sempre ha anat, tots els anys, més o menys,
doncs, fa sempre i ens ha tocat a nosaltres.
Que bé.
Us voleu dedicar en un futur a l'enginyeria,
alguna professió relacionada amb l'essència, la tecnologia?
Em sembla que la Laia ja m'ha dit que no,
que ella es veia a la universitat,
però potser amb una altra branca.
Soc més de lletres.
Jo segurament treballaré en termes empresarials
o seré en un millor professor
en temes d'enginyeria, no tant, no tant.
A mi m'agrada la psicologia i la medicina.
Val, bueno, una banda potser més científica.
Sí.
Esteu fent ara algunes assignatures optatives
així a l'escola vinculades potser amb la ciència
o no, simplement vinculades amb...
Sí, sí.
A veure...
Jo faig física i química.
Laia i jo fem economia.
És que tenim l'opció de fer entre llengües
o més tirant cap a ciències.
Nosaltres dos estem a la banda de llengües
i ell està més a la banda de ciències
i llavors fa optatives més amb números.
Sí.
Però també fan biologia els dos i jo faig tecnologia.
Val.
O sigui que una mica sí que la part de les ciències,
encara que no us acabi d'allò de ser les assignatures preferides,
sí que les toqueu.
Les toquem tots.
Sí, sí.
Molt bé.
A veure, parlem del projecte en si, de què tractava, no?
Què és el que vau haver de fer?
Quants dies va durar?
Com va anar?
Va durar més o menys una setmana,
de dijous a dimecres.
Val.
Víctor i jo anem al mateix grup,
que era el de l'alimentació,
perquè havíem escollit dies abans d'anar opcions de...
les nostres coses que ens agradaven
i havíem posat biologia i coses així
i ens va tocar junts.
Però laia va fer robots, no?
Sí.
Jo vaig fer una part més de mecànica,
perquè vaig posar les meves preferències,
que volia fer alguna cosa de mecànica.
I, bueno,
es van cuidar molt
que els nens es sentissin a gust en el seu grup
i llavors van mirar molt bé les preferències
i ens van posar en grups
que més o menys ens agradaven a tots.
I, bueno,
la meva estava més relacionada
amb programació de robots,
de drons,
de fer vol de drons i transport
a dins de la colònia,
que és del que tracta el projecte,
de fer una colònia a Mart.
I, bueno,
a mi la veritat és que em vaig sentir molt còmoda.
Sí.
Alimentació,
vam parlar sobretot de la dieta
i de com organitzar els menjars
i com poder que aguantin tot el viatge
perquè així aguantés l'aliment
i podrem menjar.
Però l'alimentació,
entenc de les persones que havia...
O sigui,
perquè el projecte,
com ha dit la Laia,
és de fer una colònia a Mart.
Sí.
Vale.
Llavors,
quantes grups o comissions hi havia?
Hem dit que hi havia la d'alimentació,
la de robòtica...
Hi havia també telecomunicació entre Terra i Mart,
i també hi havia telecomunicació de Mart entre els habitants.
Val.
I, si no m'equivoco,
també hi havia,
a part de drons...
Hi havia medi ambient
que es cuidaven,
doncs,
de com fer
més...
L'oxigen i tot això.
Sí.
Molt bé.
I vau estar...
Ah, entenc que llavors també amb aquests equips,
amb gent d'altres escoles, no?
Sí.
Sí, sí.
I com va ser aquesta experiència d'estar amb gent d'altres escoles?
Va estar bé?
Us va agradar?
Sí.
Sí.
Jo soc una mica tímida,
i em va gustar una mica,
però la gent és molt...
Jo, la veritat és que no.
Ens vam posar tots,
perquè també una de les causes que volien tocar
és que coneixíssim a nova gent,
ens relacionéssim amb altres persones que no fossin de la nostra escola,
i a mi em va tocar només amb una persona de la meva escola
i la veritat és que ni els vaig veure.
Vaig estar tota l'estona amb gent nova,
parlant amb gent nova,
coneixent gent
i m'he quedat amb diverses amigues talla.
Molt bé.
Que bé.
I a l'hora de fer els treballs,
no sé si potser teníeu algun professor que us guiava,
com anaven les sessions,
com les feia?
Anaveu pel matí allà i tornaveu al migdia?
Sí, sí.
Anavem en taxi,
crec que a les 8.45 sortíem del col·le
per arribar a l'OPC,
i a les 9.30 crec que era,
estàvem tots en una sala d'actes
i ens separaven en els diferents grups
i ens teníem com un tutor
que, depenent del que fèiem,
potser nosaltres anàvem al laboratori
o fèiem una mica de teoria
per després anar al laboratori i fer pràctiques,
perquè vam treballar també amb peixos,
amb mètodes de dissecció,
i ens va agradar.
Ah, molt bé.
Voleu explicar alguna de les cosetes
que vau estar fent algun dels dies?
Per exemple, això dels peixos,
això en què va consistir?
Vam mirar el tipus de peix
que havíem d'agafar,
perquè el peix és el que té més proteïna
per índex de massa, crec que era,
i llavors vam mirar els diferents tipus de peixos
i vam establir que els d'aigua dolça
eren els millors,
i vam anar mirant diferents peixos d'aigua dolça,
de peix, la seva mesura,
les seves característiques,
per poder escollir el millor.
I en el teu grup més de robòtica,
Laia, alguna de les pràctiques que vau fer?
Bé, al començament només feien programació amb l'ordinador
i coses de programar, com volar,
com aprendre a fer-lo, a utilitzar-lo,
però després vam començar a volar drons
i era una locura.
Era impressionant perquè, clar,
veies molts drons dins d'una mateixa classe
que estava preparada per poder volar els drons,
llavors tenia sostres molt alts,
i veies com el que tu havies programat a l'ordinador
s'estava plasmant al dron i et feia cas.
I era com, guai, ho he aconseguit jo,
fer que voli, fer que faci el circuit que jo li he demanat,
i llavors era com, oh, soc capaç de fer-ho.
O sigui, allò que havies fet tu, no?,
que li havies posat cafès, allò ho estava fent.
Clar.
Que guai, i això de programar, escolta'm,
però, home, això requereix la seva...
Vull dir que no ho fa qualsevol, això de programar.
No sé si us ho van ensenyar allà o...
Sí, la veritat és que teníem molt recolzament dels tutors,
ja que estaven sempre molt pendents de...
Si tenies algun dubte, sempre estaven allà,
t'explicaven pas a pas des del principi.
Jo el dia 1 vaig començar i vaig dir,
com que programes això, si jo no tinc ni idea.
Ja, clar.
I al final vaig acabar aprenent un monton de coses
sobre aquest tema,
i ara ja em veuria capaç de poder fer alguna cosa.
Val, molt bé.
I tu, Lucí, alguna coseta que vulguis explicar?
Que també, a partir del segon dia,
tots els matí, anàvem grups a fer presentacions
sobre què havíem fet els dies anteriors.
O sigui, que també havíeu d'explicar la resta una mica el que havíeu fet.
I això de posar en pràctica l'oralitat i la comunicació oral, què tal?
Bé, perquè es podia fer en castellà també i no em li va tant,
però tot bé, o sigui, els professors si no t'ajudaven,
si se t'oblidava d'alguna cosa, era molt tranquil,
no hi havia ningú tipus de pressió.
Que bé.
I això us ajudaven els professors,
o també hi havia inclús alumnes de la universitat
que us unaven algun cop de mà o que us explicaven?
Hi havia una mica de tot, hi havia.
Per part de gent més experimentada, com professors, que tu has dit,
i també hi havia alumnes que crec que volien crèdits o alguna cosa així,
ens va explicar una mica la nostra professora,
que era bastant jove, tenia...
Era estudiant.
Per això era estudiant, sí.
Estudiant, estudiant.
En el meu cas també, jo tenia un profe que treballava ja a la universitat
i també tenia un ajudant que era estudiant
i llavors com que li convalidaven a la seva nota
i llavors estava allà per ajudar el professor
si nosaltres teníem problemes
i els dos primers dies de classe que vam anar les va fer ell
i la veritat és que es nota que s'ho havia preparat
i que tenia ganes de fer-ho.
Què estàveu? Tot el dia? Tot el matí o tot el dia?
Tot el matí. Tornàvem a la una i mitja al col·le.
A veure, teníem una pausa per anar al pati i tot això,
però sí, tot el matí.
Molt bé. Fèieu tasques també, entenc, llavors,
de manera autònoma, de manera individual.
Veu aprendre coneixements que podeu aplicar,
per exemple, en algunes matèries o signatures de l'escola?
Sí. Nosaltres en el laboratori vam aprendre a utilitzar el pipetejador,
que és una pipeta, però que va amb una rodeta
i tu, doncs, és molt més fàcil comptar les gotes
i té també les mesures i és bastant útil per utilitzar-ho al laboratori.
Perquè material d'aquest de laboratori, per exemple,
també l'utilitzeu a l'escola en pràctiques de química o de física?
Sí, algun cop, algun cop ho hem fet.
I no sé si, per exemple, tu, Laia o Lucía,
també algunes coses que haguéssiu après i que també podeu aplicar.
No sé si a l'escola de programació en feu, per exemple, o no, no?
Bueno, a Informàtica, aquest any justament estem fent bastantes coses de programació,
però, clar, no té absolutament res a veure
en programar una aplicació, que és el que estem fent al col·le,
que no fer volar un dron, que ja és un sistema més complicat.
Són palabres mayores, no?
Sí, però, bueno, ens van ensenyar àmbits més tecnològics,
per la meva part, que era mecànica,
i llavors ens van ensenyar el de programació,
també els tipus de vols que pots fer,
els tipus de drons que pots utilitzar a la Terra, també.
Bueno, coses així més tecnològiques.
I en el vostre dia a dia,
aquesta experiència que heu fet al projecte Mar us ha servit
per a alguna...
Bueno, no sé si heu fet algun aprenentatge personal,
no tant potser aplicat a assignatures o a matèries, sinó...
Sobre el tema de les presentacions que he explicat la Lucía,
a mi m'ha servit molt perquè ja no tinc gaire vergonya,
ja no, abans em treballava molt, em costava molt parlar en públic,
però des que vaig anar a la UPC,
molt millor, em trobo molt millor exposant.
Molt bé.
Vosaltres coneixeu la UPC?
Sabíeu que hi havia la...
o sigui que existia la Universitat Politécnica i demés?
Jo no.
Sí, sí.
Jo sí, però mai m'havia fixat.
Sé que està allà, ja està.
No sabia res més, no sabia exactament a què es dedicaven allà.
I les instal·lacions i això us van sorprendre, us van agradar.
Sí, són molt bones.
És una universitat molt bonica.
A mi m'ha agradat molt anar a l'universitat.
Però també és com sortir del col·le i és com que et motives més.
És com fer alguna cosa més diferent, però igualment estàs aprenent.
I a mi m'agrada molt això.
D'alguna forma també és...
Clar, esteu a quart d'ESO, després podeu fer cicles o podeu fer batxillerat,
després també si voleu anar a la universitat, no?
Però d'alguna forma ja és fer-vos pensar també en un futur professional, no?
en guiar-vos cap a aquesta...
No sé si al col·le treballeu el tema de l'orientació una mica.
Això a vosaltres també us ha fet pensar, no?
De dir realment a què em vull dedicar, vull fer alguna cosa científic, tecnològica,
més de lletres, més d'humanitats...
Això hi heu estat donant voltes, no? Una mica.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs bé, no sé si preguntar-vos alguna cosa més.
Heu hagut de fer algun treball a l'escola sobre això?
Alguna memòria, o explicar l'experiència, o treure algunes conclusions...
No.
Perquè el projecte, Marc XXI, tenia alguna conclusió final?
És a dir, havíeu de dir si era viable fer una colònia o no?
Ah, sí.
L'últim dia vam fer com...
Una reunió de tancament.
Sí.
Bé, i tenia també com a...
Un dels objectius també era com la presència de la dona,
fer-la més visible a l'hora del camp científic,
ja que tots sabem que fa no molts anys la dona era com una dona que entra a ciències,
que fa una dona a ciències, i ara ells volien donar visibilitat a que les dones
també poden entrar a camps així, científics o tecnològics,
i tant igual que els homes.
i llavors un dels objectius que volien fer és aquest.
I també, bueno...
Perquè hi havia més noies o més nois en el projecte?
Crec que hi havia més noies.
Hi havia més noies.
Hi havia molta participació de noies, sí, sí.
Ah, mira.
Sí, sí, sí.
I la conclusió final, aquest dia de tancament o reunió que vau fer,
en què va consistir?
Doncs vam tornar tots a la sala d'actes
i va parlar la noia que estava al cap d'aquest projecte.
Sí.
Ens va donar unes paraules,
també van entrar uns quants representants dels ajuntaments
dels diferents pobles que van vindre,
i al final vam veure que era viable,
però encara queda molt per descobrir
i moltes tecnologies que hem d'utilitzar que encara no hem descobert.
Encara s'han de desenvolupar, no?
Exacte.
Ho recomanaríeu a futurs alumnes dels que ara estan pujant, no?
De primer, segon, tercer d'ESO,
ho recomanaríeu per fer?
Sí.
Sí, la veritat és que sí,
perquè almenys per la meva part,
jo pensava que, bueno,
quan em van dir
és que és amb gent d'altres escoles,
em feia així com una mica de vergonya,
dic, què faré ja amb gent desconeguda?
I mira, al final vaig arribar
i coneixes molta gent
i això també et demostra a tu
que pots fer més amics,
que hi ha més gent fora de la teva escola.
Clar, obrir una mica també, no?
Que a vegades a l'escola, al dia a dia,
estàs sempre amb les mateixes persones,
en un cercle també bastant tancat.
i després, a l'hora de la veritat,
quan arribes al món professional
o estudiant a universitats
o en altres cicles,
doncs és tot com ho veuran.
Bé, doncs, Víctor, Lucía, Laia,
moltíssimes gràcies per passar-vos aquí
a Ràdio d'Esvern.
Ha estat un plaer.
Tenen aquí el seu professor al costat,
no és que hagin vingut sols.
Però bé, gràcies per haver vingut
i res, molta sort també
en el vostre futur professional.
Vinga, adéu.
Adéu.
No tenia ganas de saltar
una vez más.
Me quedé de lado
sin saber reaccionar.
Son muchos años
buscando aquí la felicidad
o el despertar.
Y es que ningún lugar
es el erróneo que más da.
Todo andará.
Pero mi cuerpo está tan harto
de tambalear.
y me voy a bailar.
Too many drugs,
muy poco espíritu.
And I love drugs,
and I love spiritu.
ven a bailar.
Ven a bailar.
Ven con tu espíritu.
y me voy a bailar.
Y me voy,
sigo el camino.
Nos vemos ahora a las seis
en el café.
En el café.
Me voy,
ahora hablaremos de que todo estará bien
tomando un té.
Y a las seis
debatiremos sobre qué es lo que hay que hacer
para crecer.
Me voy,
todo está bien
porque es que siempre estuvo bien
y estará bien.
Me voy,
sigo el camino
y con mi ego
ya veré
cómo lo haré.
Me voy
de aquí
me voy
ya.
Too many drugs,
muy poco espíritu.
And I love drugs,
and I love spiritu.
Ven a bailar.
Ven con tu espíritu.
Ven con tu espíritu.
No existe el mal.
Solo hay espíritu.
Y es que yo siempre intentando entender.
Y es que yo siempre intentando entender.
Cosas que tienen que ver con el ser.
Y es que yo siempre intentando soñar.
Y al final todo reside en mirar.
que dentro yo tengo un palacio real.
lleno de cuartos donde patinar.
Too many drugs,
muy poco espíritu.
And I love drugs,
and I love spirit.
Ven a bailar.
Ven con tu espíritu.
No existe el mal.
Solo hay espíritu.
Solo hay espíritu.
Mueve tu espíritu.
Como un esqueleto.
Directamente desde Colombia.
Todo tu espíritu moviéndose al ritmo de la cumbia,
de la rana, de la gente que hace.
Sincronización Argentina YouTube.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Home, però això és estrany, eh, que quedin encara.
Sí, sí, sí i no, perquè, clar, és un cap de setmana
i la gent està acostumada a sortir al mig de la setmana.
Val.
Però, bueno, ja l'omplirem, falten poquets, eh,
no sé si fan quatre o cinc, em falta.
Quants marxeu a Panyiscola?
Quants, dues persones?
Sí.
Ara, en aquest moment, n'hi ha en 35.
35, i hi ha un màxim d'aquest, d'un autocar, d'unes 50?
Es pot fer, és de 50.
Val.
Bueno, doncs sí, sí, encara queden places.
Sí, però, bueno, en 40, en 35 ja marxarà l'excursió,
perquè també tenim un tope de pocs i de més, saps?
Però, vull dir, bueno, esperem que vinguin.
Heu estat a Panyiscola, alguna de les dues?
Jo sí.
Jo també.
Tu també, Lluisa?
Amb el meu marit, sí.
Jo també amb el meu marit fa molts anys, sí.
Sí, i us va agradar?
Sí, està bé, vam pujar del castell que et mates.
Sí, home, com que et mates, a veure.
Home, és que, Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, i les pedres que hi ha per terra.
El castell del Papaluna.
Sí, sí, sí.
No, no, però és molt interessant, molt maco.
A Panyiscola és maco, és un lloc de costa,
i realment el seu centre, bueno, el que té més turístic és el castell.
Clar, clar.
Realment després, doncs, és passejar pel passeig, no?
El parc i que hi ha, i tot això, sí.
No, no, sí.
No, no, estarem estupendament bé, perquè allí tenim l'hotel, i llavors allò és, pel rato que tinguem lliure, poder-ho fer pel nostre compte.
Clar, perquè les visites que has dit dels pobles, un entenc que és abans d'arribar a Panyiscola, que us arriba de camí, o...?
No, anem a Panyiscola directa.
Directament, eh?
I dinem allà.
I a la tarda anem a Villafames, o sigui, agafem a l'autocar i ens porta aquí.
I després, el diumenge al dematí esmorzem i ens porta a Benicarló.
I tornem a dinar a l'hotel, després de dinar a la Vallaruca i andando.
I andando cap a casa.
És que a la Vallaruca no pot fallar, eh?
Ah, no, no, no, nena, fem molt exercici allà, més que a la piscina.
Com a la piscina. Ara sí que ha tret el tema, eh, Lluísa?
Ara ha tret el tema de la piscina.
És que abans hem tingut un moment de censura, de dir, escolta'm, això de la piscina ho diem o no ho diem bé.
No, però sí, dona, perquè...
Clar.
Home, ho has dit tu, eh, Maria Lluísa?
Sí, pel bé del meu cos, jo ja ho entenc, però fa mandra.
Sí, és que la tinc a animar, perquè ella no ve.
Anima-la, Lluísa.
I m'ha dit, anima-la a veure si vindré.
Bé, et deixo ja amb la Lluísa, pregunto-li el que vulguis, per favor, moltes gràcies i un petó per a tothom.
Sí, però no marxis, eh, Maria Lluísa?
No, no, no, no, quedo aquí.
Es queda aquí.
A veure, Lluísa, hem dit que tu fa poquet que formes part de l'associació.
Sí, sí.
Quan fa, més o menys?
Bueno, mira, el mes de maig.
De maig.
Val, o sigui, no fa ni un any encara.
No, no, no.
I què tal? Com han estat aquests primers mesos?
Bé, molt bé, molt bé. Estic molt contenta, molt arropada per les companyes, són unes persones meravelloses i te sents molt bé, com siguessis, vam, tota la vida amb elles.
Que bé. Has anat alguna de la d'excursions?
Sí, i tant, i tant, i tant.
Tu ets de les que t'apunta, eh?
Jo m'apunto, i a més, jo soc de les que tiro la... i dic, una habitació doble, toqui en que toqui.
Toqui en que toqui, no?
Sí, sí, i tinc molta sort perquè sempre tinc companyes molt maques, molt maques.
Sí, sí.
Alguna excursió que t'hagi quedat així com amb un especial record o que tu haguessis passat molt bé?
Sí, o Cambrils.
Cambrils.
Cambrils cinties a un hotel.
Home, home, llavors jo també, eh, la Marco.
Al costat de la platja van tindre la sort que feia molt bé en temps, i a mi l'aigua del mar és que ens relaxa, i bueno, ho passaven de bé, de dia a la platja, el dinar i l'hotel boníssim, després a la nit els espectacles que feien, el ball, molt bé, molt bé.
I la calçotada?
Bueno, això ha sigut després.
Això ha sigut ara.
La calçotada ha sigut ara.
La calçotada també, no?
Ha sigut l'últim que he fet, perquè abans de la calçotada, la sardinada, a Canet de Mar, sí, sí, sí.
També molt bé, no?
Sí, i després fem també moltes visites culturals, perquè aquesta de Canet de Mar, de Montaner, i després, sí, aquesta va ser molt maca, Domènech i Montaner, que vam estar a casa d'ell, on feia els planos, que va ser un discípus de Gaudí.
Però aquesta va ser de l'Ajuntament.
Ah, aquesta va ser de l'Ajuntament, sí, sí, sí, que també va ser molt maca.
També va ser molt maca.
És igual, s'apunta totes.
No, no, és el que estic veient, dic, Lluís, te dic, mare meva.
Sí, el ball en línia, el taller de memòria, tot el que fan, m'apunto.
Però això és el mil·lenari.
Sí, sí, el mil·lenari.
No, nosaltres som l'associació.
Ah, val.
Amb l'associació.
No acaba d'entendre, no ho entenen massa els nous, això.
No, no, jo com estic allà i són totes les companyes que tenen el mil·lenari,
doncs penso que tot funciona igual.
Clar, tu, Lluís, a Bàsia és igual si ho fa el mil·lenari o l'associació,
tu vas a Gaudí allà i ja està, no?
I a veure si ens pagaran, eh, ens pagaran quan tornem.
No, però sí que és veritat que les activitats que organitza l'associació,
com heu dit la sardinada, la calçotada, tot això de Cambrils,
realment són...
A olor, a l'escuder, ja...
Bé, però amb tot això sempre hem de fer una visita cultural.
Sí, a la casa Millet.
O sigui, el primordial és fer la visita cultural.
I després, clar, com que estem llum, hem d'anar a dinar i segueix la festa.
Sí, sí, el dinar i la ballaruca, no?
Però sempre, sempre les sortides culturals.
Sí, sí, perquè aquesta de Montferri i de Montserrat va ser preciosa,
que està aquí al costat, a prop de Vilafranca del Penedès,
i jo no l'havia vist mai.
O sigui que...
Que bé.
Recomano que la gent s'apunti a l'associació del mil·lenari,
perquè...
De la gent gran.
De la gent gran, que són una gran gent.
Sí.
No gent gran, una gran gent.
Una gran gent.
Sí, sí, i dóna molt suport per les persones que han patit una enfermetat llarga al costat de la família.
Dóna molt suport.
Perquè tu, Lluïsa, una mica el motiu d'apuntar-te, o l'empenta que et va fer de dir,
vinga, va, entro a l'associació.
Sí, sí.
Què és? Què va ser?
Doncs buscar, buscar, ocupar temps que abans dedicava a la família.
I ara, doncs...
Perquè quina era la teva situació?
Home, la meva situació, el meu marit tenia un càncer de pulmó,
si han sigut vuit anys.
Vuit anys.
Sí, sí.
I aleshores, doncs, te deixa que, quan acabes, dius, i ara què faig?
Te quedes molt buida, però vas tindre la sort d'anar allà de seguida,
i això va ser el mes d'abril, el mes de maig vaig anar allà,
de seguida me vas apuntar i no he deixat d'anar-hi.
Clar.
Ara estic allà tots els dies.
Que bé.
Clar, suposo que del fet d'haver d'estar, no?, pendent,
no sé si gairebé 24 hores d'una persona, en aquest cas.
Sí, perquè, clar, venien els metges espal·liatius, venien a casa, i, clar...
Havies d'estar tu allà, també pendent.
Sí, sí, sí.
I ara que formes part de l'associació, també és un temps que et dones a tu,
un temps que potser fa...
Durant uns anys no tenies, l'havies de dedicar.
No he gaudit de res.
Clar, l'havies de dedicar.
De sortides, ni de parlar, ni d'estar amb companyes,
i ara em sento molt arropada i molt bé.
I tu notes diferències, Lluïsa,
de quan, per exemple, fas aquest tipus d'activitats més socials,
d'estar amb gent, de parlar, de ballar...
A nivell de salut, també, mental, tu t'ho notes, això?
Home, que sí, m'ho noto molt, molt.
Psicològicament és, bueno, una empenta molt gran, molt gran.
Sí, sí.
I jo lo recomano.
Recomano a tothom que, si té més de 60 anys,
que vingui i s'apunti a l'associació.
Perquè fas, Lluïsa, fas altres activitats,
a més a més, d'estar a l'associació.
Sí, jo, bueno, el primer que faig, anar a la piscina.
Vinga, està l'esperant que ho diguessis.
Sí, sí.
Jo cada matí a la piscina.
Sí, perquè tinc problemes de salut a l'esquena
i això és perfecte.
I després, la ment, doncs, ocupar-la a l'associació,
amb les companyes, sí.
T'agradaria formar part d'aquí un temps,
quan ja portis potser una mica més a temps,
de la Junta o ho veus molt lluny?
Jo ara, de veritat,
m'encosta perquè encara tinc que orientar la meva vida
cap a on vaig.
Clar.
I aleshores, doncs, no et dic que no,
perquè m'agrada col·laborar.
Jo, per exemple, m'he dit que aquesta tarda
n'hi ha un brenar i hem de preparar la sala?
Doncs cap allà que vaig.
Que n'hi ha que treure les cadires?
Doncs jo vaig, també.
Ens ajuda molt.
Sí, sí.
Està molt integrada.
A més, necessitem aquesta gent pels relleus, saps?
Clar, clar.
Perquè no crec que durem tant.
Sí, bueno.
A poc a poc anirem aprenent d'elles.
És l'important.
És l'important.
Que fan una gran feina.
Sí, sí.
I t'agradaria, Lluís,
jo què sé, preparar alguna activitat
o pensar en alguna activitat o la temàtica
de dir, escolta'm,
doncs estaria molt bé, no sé.
Ah, sí, sí.
Si m'hi ve alguna idea per al cap,
li diria...
No, no, mira, avui mateix hi havia un company,
el Joan Maria,
que em diu, escolta'm,
per què no anem al castell de Paralada?
Ai, al castell, sí,
al castell de Paralada.
Dic, home,
mira, és una bona opció,
ja m'ho he apuntat per la propera reunió,
fer una proposació.
O sigui que tot el que ens puguin dir
els nostres associats,
tot es posa i es parla a la Junta
i es debata a la Junta.
O sigui que pot intervindre tothom.
Sí, sí, sí, sí, clar.
I el tema aquell dels papers
que estàveu allà a mitja,
que els estàveu presentant,
tot allò que havíeu de presentar a l'Ajuntament...
Sí, va anar bé, tot bé.
Va anar bé,
si al final ho vau arreglar...
No, no, o sigui,
ho van estar fent
i es va presentar en plaç i tot.
Val, molt bé.
Això és el que em va dir
mi el secretari,
el Joan Sànchez,
i el Jordi Ferras,
que és el que ajuda
a fer coses d'aquestes.
Tot va anar bé.
Molt bé.
És que a la tertúlia,
potser la Lluís no ho sap,
però a la tertúlia del dia passat,
a la secció que vam fer,
va haver-hi algú que va fallar
perquè es va haver de quedar, no?
Exacte.
Acabant d'omplir uns papers
que s'havien de presentar...
Exacte, exacte.
Sí, va fallar el comptable.
Sí, sí, sí, però bé.
Ja ho vau acabar de resoldre?
Sí, sí, sí,
es va presentar tot bé.
Molt bé.
Tot bé, sí.
Molt bé.
Doncs, Lluís,
jo no sé si hi ha alguna altra cosa
que ens vulguis comentar.
Ja ens hem quedat
amb la recomanació
que a tothom que tingui més de 60 anys...
Sí, sí, que s'apunti.
Que s'apunti.
I tant que sí.
A l'associació.
Ara la Maria Lluís
li xiva una cosa.
Que vinguin a Penyiscola.
Sí, sí,
que vinguin a Penyiscola.
I que vinguin a Penyiscola també.
Sí, perquè jo a Can Brils
me lo vaig passar,
bueno, de fàbula.
De fàbula.
El que passa que era
el que potser deia la Maria Lluís
que el Can Brils
el ser potser entre setmana, no?
Que també agafava...
A Can Brils vau estar...
No, a Can Brils
va ser una setmana.
Va ser una setmana.
Una setmana va ser.
Sempre és una setmana.
Sí, sí.
A Can Brils, sí.
I ara estem pensant ja
en la sortida de primavera
que s'està preparant ja,
està madureta,
però ja el que vindrà
em sembla la Maite
i ja us ho explicarà
perquè si no,
masses coses.
Clar.
Poquetes, concretes
i que vingui la gent.
Concises, clar, clar, clar.
Perquè la que vau fer a Can Brils
quan va ser?
Quina època era?
Va ser a l'octubre.
A l'octubre.
I ara voldríem fer-la
al setembre
que fa més bonança.
Sí.
Però si va fer
una setmana boníssima
aquella setmana.
Però t'agafa molt
la vall
i molta gent
no es va banyar,
jo sí,
perquè m'agrada
l'aigua gelada,
però estava molt gelada
per molta gent.
Jo, com passava
tot el dia a la platja,
la vas trobar a la gelada.
Clar.
Cap problema.
Sí, sí, sí.
problema.
Molt bé.
Doncs,
què bé
que estigueu
també,
Lluïsa i Maria Lluïsa.
Mira,
és que la veritat
és que
encara que no ho sembli,
ajudem a molta gent
que està sola.
Sí, sí.
molta gent
que està sola.
L'edat
és el pitjor,
no?
Exacte.
I llavors
els animem,
els enviem whatsapps,
els dien
bon dia,
bona nit,
vull dir,
fem caliu
durant tota la setmana,
m'entens?
Durant tot,
tot el mes,
tot l'any.
L'únic que fem vacances
a l'agost
i potser aquest any
encara faríem alguna cosa.
Vull dir que
està en projecte
moltes coses.
i hi ha la festa major,
la primera setmana d'agost
i sempre hi ha
un dia,
una tarda
que es dedica a fer...
El berenar de l'Ajuntament,
que escolta'm,
no és un berenar, eh?
Jo vaig estar l'any passat
i perdoneu, eh?
Però allò,
un berenar,
allò és un banquet.
Allò és un banquet de boda.
És un banquet de boda.
Al migdia no dines.
Però què dines?
Ni dines ni sopes.
Oh, que vas.
Ni esmorzes pràcticament.
No, no, no,
però sí,
jo vaig barallar de tot.
De tot, de tot.
Cruquetes,
truita,
de canapés...
Sí, sí, sí.
Ara també t'haig de dir
que era una bona colla, eh?
Sí, cada vegada més.
Taules rodones grans de...
De 10.
De 10 o 12.
De 10 o 12 n'hi havia...
Un bon d'on, sí, un bon d'on.
Sí, sí, un munt, un munt.
Sí, sí, sí, sí.
Sí que...
Perfecte.
Bé, doncs,
que vagi molt bé
i fins la propera trobada.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Gràcies a tothom.
Adéu.
Adéu, adéu.
Gràcies a tothom.
Mira què hem fet
i tu sembles tan tranquil·la
tu com si res.
Mira què hem fet
ja no sé si em prens la mida
o no ho has entès.
Tira, tira cap.
De tot n'acostumem a fer una muntanya
mai no comptem a tres abans de parlar
però en els meders dels altres
ens disfressem de...
gent molt ben equilibrada,
gent perfectament estable,
gent que té les coses clares,
gent que sap què vol.
gent molt ben equilibrada,
gent molt ben equilibrada,
gent perfectament estable,
gent que té les coses clares,
gent que sap què vol.
Vinga, va, ara farem la previsió del temps,
ni que sigui amb quatre ratlles, va.
Bon dia, Carles.
Molt bon dia, què tal, com va?
Doncs bé, bé, bé, bé.
Avui fred, eh?
Sí, avui més fresqueta.
A més, també bufava vent del nord
i això ha provocat que la sensació de fred
sigui més acusada aquest matí.
Hem baixat fins als 7 graus a Sanxos
aquesta matinada.
Són temperatures una miqueta
més normals per l'època que toca,
que això també és notícia.
I hem de dir que aquest vent del nord
estava provocant durant el dia
que tot i que la temperatura
tampoc no sigui extremadament baixa,
sí que la sensació és més baixa.
Per exemple, ara tenim 12 graus i mitja a Sanxos.
Altres moments del mes de gener i de febrer,
ara podríem estar tranquil·lament a 16 o 17 graus.
Són 12 graus, però la sensació és d'11 només.
O sigui que seguim amb aquest vent del nord-oest.
Que ahir, com que ens va passar el front,
com que m'explicava, passava la depressió,
va haver-hi un moment que van enviar vents del sud-oest,
que s'ha escalfat,
i en el moment de passar per sobre de Catalunya
va fer que en un moment del migdia,
cap a les 3 de la tarda,
la temperatura fes de cop i volta una pujada,
vam arribar als 18 graus a Sant Jus,
20 a Barcelona,
però va ser un moment puntual,
després la temperatura va tornar a tirar avall.
D'altra banda, aquelles possibles gotes,
ahir sí miràvem cap a la ciutat de Barcelona,
direcció nord,
doncs podíem veure aquestes grans nubulades
que afectaven tot el que és el baix a Empordà,
sobretot la selva,
i que donaven precipitacions espectaculars.
Platja d'Aru, 60 litres per metre quadrat,
a Palamó, 64 litres per metre quadrat,
o sigui, pluges molt benvingudes
a tot el que és el baix a Empordà
i també l'alt Empordà.
També nevades que continuen cayent
a la cara nord del Pirineu,
molt bona notícia,
perquè seguiran,
i aquesta tarda continuarem
amb aquesta mateixa situació.
Dir-vos que avui continuem
sota la influència d'aquest aire fred en alçada
que provoca que creixin nubulades a la tarda
i que puguin tornar a donar precipitació,
i avui tenim un avís
del Servei Meteorològic de Catalunya
de nevades, d'acumulació de neu
i també de vent,
el que és la Vall d'Aran i el Pallar Sobirà,
però també de nevades i de vent
a gran part del Pirineu i Prepirineu,
Barcelona, Lleida Tà i també el Gironí,
o sigui que la zona de l'alt Empordà
també avui es pot veure afectada per aquest vent.
I pel que fa a la precipitació en forma de neu,
doncs continua a la cara nord,
també caient a la cara sud,
i això continuarà aquesta tarda.
Seguirem amb aquesta situació de neu
amb un perill alt,
perquè està nevant amb certa intensitat.
Mentre hi hagi vent del nord i nord-oest,
que avui està bufant amb força,
la nevada és assegurada a la zona del Pirineu,
o sigui que anirem fent.
Demà dimecres continua,
potser es queda una mica més centrada
a la zona del Pirineu.
No parlem de Sant Jús,
perquè Sant Jús l'únic que anirà més jugant
amb uns dies una mica més de núvols,
una mica menys de núvols,
temperatures que no es mouen massa,
i aquesta situació de neu
podria afluixar una miqueta
de cara a l'última hora de dimecres i dijous.
Sembla ser que dijous i divendres
tindríem com una pausa
i faria més solet i podrien fins i tot
remuntar una mica les temperatures.
I potser coincidint amb l'última hora de divendres
i el cap de setmana,
una altra línia frontal
podria tornar a portar precipitacions,
també en forma sòlida al Pirineu,
però nosaltres veuríem un augment de núvols.
De moment, pluja a Sant Jús
no se'n veu massa.
O sigui, els mapes avui han reculat molt,
o sigui, d'una manera exagerada,
la possibilitat de ruixats,
o sigui que ens hauríem d'anar gairebé el dilluns
o la setmana que ve per veure algun ruixat.
Però bé, de moment,
avui aquestes nubolades de tarda
tornaran a créixer al mateix lloc,
però alguna despistada
podria arribar a Sant Jús
i que hi haurà quatre gotes.
Això és difícil de preveure.
Pràcticament parlem d'un temps de primavera
en ple ivern.
I entre dimecres, dijous i divendres
sembla ser que hi ha menys possibilitats.
Temperatures que no es mouen massa,
potser pujan dijous
i al cap de setmana
ho anirem veient en vida que avança la setmana,
perquè hi ha una altra línia frontal
que creu que pel dissabte,
però que de moment sembla que passarà
sense pena ni glòria,
sense masses canvis.
Ho anirem seguint.
Però de moment,
aquests uixats de mitja tarda
que vagin regant el país,
que vagin avançant a les contes altes del Pirineu,
que vagin acumulant centímetres,
que tot això són reserves d'aigua.
Encara que no reguem el país,
com a mínim estem fent una miqueta de reserva.
Sí, sí.
Molt bé.
Gràcies per la informació meteorològica, Carles.
Fins demà.
Fins demà.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Acabat el termini que el PSOE havia donat
José Luis Ábalos
per deixar l'escola al Congrés
arran de la seva relació amb el cas Coldo.
De fet, amb Coldo García,
el seu principal investigat en aquest cas
en la presumpta compra fraudulenta de mascaretes.
La decisió de l'exministre és una incògnita.
A Madrid, Paula Bruixats, bon dia.
Bon dia.
De moment, res s'ha mogut.
Ábalos manté l'acte de diputat del PSOE
i encara no ha comunicat al partit.
Què pensa fer?
La decisió no la coneix ni la direcció socialista.
Tant el secretari d'organització, Santos Cerdán,
com el portaveu, Patxi López,
remeten el comunicat que diuen
farà l'exministre de Transports.
Yo no tengo el comunicado ni conozco nada más, ¿vale?
Muchas gracias.
Pues no lo sé, hasta que no lo vea, hasta que no lo vea.
¿Va a sacar un comunicado?
Bueno, pues esperemos el comunicado.
Si Ábalos no retorna a l'acte al PSOE
i se'n va al grup mix desafiant del tot Pedro Sánchez,
fons del PSOE visen que seran contundents
i que l'expulsaran del partit
per desacatar un ordre de l'executiva.
Paula Bruixats, Catalunya Ràdio, Madrid.
El govern i el PSC han tancat avui un acord
pels pressupostos de la Generalitat del 2024.
L'espera que s'hi sumin els comuns,
però el grup que lidera Jéssica Albià
que està lluny ara per ara d'avalar els comptes
si el president Pere Aragonès no enterra definitivament
el complex recreatiu del Harroc al Camp de Tarragona.
Parlament, Marta Corba, bon dia.
Hola, bon dia.
Tot i l'acord amb el PSC,
al govern encara no li surten els números
per poder aprovar els pressupostos
i li cal el suport o l'abstenció d'un altre grup.
Totes les mirades estan posades en els comuns
que insisteixen que no hi haurà pressupostos
si el Harroc segueix endavant
i admeten que a hores d'ara estan molt lluny de cap entesa.
De fet, no preveuen que es desencalli res aquesta setmana.
De moment, el govern i el grup de Jéssica Albià
que es tornaran a reunir dijous
l'endemà que el govern aprovi aquest dimecres els pressupostos
en un consell executiu extraordinari.
Veurem si el fet d'anunciar abans l'acord amb el PSC
ajuda o complica encara més la negociació amb els comuns.
Marta Corbalan, Catalunya Ràdio, Parlament.
Rússia veu inevitable el conflicte amb l'OTAN
si els socis europeus envien tropes a Ucraïna.
És l'advertiment del portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov,
que considera que aquest moviment
no interessa als països occidentals.
Aquest nou escenari evocaria un conflicte directe,
segons Peskov.
És la resposta de les autoritats russes
a la possibilitat llançada ahir
pel president francès Emmanuel Macron.
Avui no hi ha consens per enviar tropes terrestres
d'una manera oficial, assumida i avalada,
però no s'ha d'escloure res en el futur.
Farem tot el necessari perquè Rússia no pugui guanyar aquesta guerra.
És la primera vegada en dos anys de conflicte condirigent occidental
es manifesta en aquests termes.
Fins ara els aliats d'Ucraïna s'han limitat
a donar-hi suport polític, militar i financer
per fer front a l'agressió russa.
Un projecte de l'Hospital Germans Trias i Pujol,
Telefònica i dues empreses de robòtica,
permet traslladar el que veu un cirurgia
durant una operació en 3D a distància
i per un nombre il·limitat de persones.
S'ha presentat avui al Mobile World Congress
en un acte durant el qual s'ha connectat en directe
amb una cirurgia real.
Anem al Mobile Purificació Barcelona.
Bon dia. La plataforma permet una connexió bidireccional,
immersiva i massiva.
Des del Congrés, el cirurgia Jordi Tarasco
podia veure i seguir l'operació com si estigués al quiròfan.
Aquest era un moment de la connexió.
Aquí tenim la reciclabilitat.
Doncs vamos a proseguir la intervención.
La idea és separar el estómago por esta línea aquí
i després fer la secció, és a dir, portar i grapar
com molt bé ens ha indicat.
Purificació Barcelona, Catalunya, Ràdio Mobile World Congress.
Esports, Marcos García.
La davantera del Barça, Caroline Graham,
té una sobrecàrrega als escutivials de la cuixa dreta.
Les darreres proves evidencien que la Noruega
no té cap lesió i que Graham treballarà
per arribar al partit del 7 de març a Bilbao.
Seran les semifinals de la Copa de la Reina
contra l'Atlètic Club.
A primera, el Girona és el segon classificat
després d'imposar-se el Rayo Vallecano
per 3 gols a 0.
Els gironins tenen 6 punts menys que el Madrid,
que és el líder.
El Barça és tercer a 2 punts del Girona
i 8 del Madrid.
La Reial Societat i el Mallorca
juguen avui a una plaça a la final de la Copa del Rei de Futbol.
A dos quarts de 10, Reial Societat Mallorca,
l'anada, recordeu, empat a 0 a Somoix.
En tenis, el català Albert Ramos
juga avui en setzents de final.
El torneig de Santiago de Xila
contra el bolivià Hugo de Lien.
I a la Lliga Femenina de Baterpolo,
Catalunya Mataró i Sabadell Sant Feliu.
Són dos partits que juguen avui a 3 quarts de 9.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 5 minuts a les 12.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Institut de Ciències del Cosmos
inaugura una exposició titulada
Amb A d'Astrònoma,
al Centre Cívic Joan Maragall de Sant Just.
El pròxim divendres, 1 de març,
a dos quarts de 4 de la tarda.
Aquesta mostra està dedicada a les astrònomes
que han fet aportacions significatives
a l'astronomia al llarg dels segles,
destacant figures femenines
de diferents països i èpoques.
L'exposició, que romandrà oberta
fins al 2 d'abril,
és una oportunitat per posar en valor
el treball sovint menys conegut
de dones en el camp de l'astronomia.
És una iniciativa fruit de la col·laboració
entre l'Ajuntament de Sant Just
i l'Institut de Ciències del Cosmos.
El Casal de Joves de Sant Just ofereix
una tarda de concerts amb les actuacions
de diversos grups dels books d'assaig del casal.
El pròxim divendres, 1 de març,
a les 7 de la tarda, 10 de la nit,
a la Sala Utopia.
Sota el nom de Book Session,
les tres bandes de joves,
Underverden, Flower Power i Food Gel,
actuaran oferint una varietat de sons
i estils musicals al llarg de la tarda.
L'entrada és gratuïta i oberta a tothom
i no cal inscripció prèvia.
El Club Literari de l'Ateneu
ofereix el Club de Lectura de Còmic Infantil
el pròxim dissabte, 2 de març,
al Centre Cívic Soledat Sanz i Serafini de Maslluí,
a les 12 del matí.
En aquesta ocasió es tractarà l'obra de Míriam Bonastre,
titulada Huki,
i és una sessió recomanada per a nens i nenes
d'entre 8 i 12 anys.
Aquest Club de Lectura,
que segueix el gran èxit de la seva primera edició,
és una iniciativa que té l'objectiu
de fomentar l'amor per la lectura
entre infants i joves,
proporcionant un espai on puguin compartir
les seves impressions i idees sobre el còmic.
Huki és una elecció encertada per a aquesta edat,
ja que combina aventura, màgia i humor
d'una manera que captiva la imaginació dels infants.
El Club de Lectura ofereix una oportunitat perfecta
perquè els joves lectors desenvolupin
les seves habilitats de comprensió lectora
i expressió oral.
L'accés a l'esdeveniment és gratuït
i es preveu una alta participació.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
S'enjustenca l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
L'any 1938.
L'any 1938.
Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament construeixen el refugi antièri de les escoles,
un espai que serviria de protecció per a la població en cas d'atacaeri.
No ho puc avitar, ja no sé com fer un arribo.
Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi, un espai per i amb el poble, on cada tarda de 5 a 7 a Ràdio d'Esvern encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio.
.
Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més.
Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern. Benvinguts al refugi.
Intento no creuar-te la mirada.
Ara mateix som les 12 i 12 minuts. Passarem a fer l'espai de nutrició amb l'Elvira Sánchez.
Avui parlarem de l'alimentació.
L'alimentació.
Que potser aneu sentit a parlar a les xarxes socials, potser ho heu vist per internet, per la televisió...
En fi, és un concepte que no està gaire ben definit, la gent el desconeix,
i que l'Elvira ens acabarà de posar una mica de... bueno, d'aclarar en què consisteix tot plegat.
Doncs anem a parlar amb ella i li anem a fer la primera pregunta,
perquè volem saber què és, Elvira, l'alimentació punk d'on sorgeix i també què la caracteritza.
Hola, buenos días.
Bueno, pues yo antes de explicar què és l'alimentació punk,
me gustaría explicar un poco el movimiento.
Ésta tiene sus raíces sobre el año 1970 en el Reino Unido y Estados Unidos,
y este movimiento cultural musical estaba marcado con una actitud de rebeldía
y sobre todo de llevar la contraria a cierta...
Hola, buenos días.
Bueno, pues yo antes de explicar qué es la alimentación punk,
me gustaría explicar un poco el movimiento. Ésta tiene sus raíces en...
sobre el año 1970 en el Reino Unido y Estados Unidos,
y es un movimiento cultural y musical que estaba marcado con una actitud de rebeldía
y sobre todo de llevar la contraria a ciertas normas
y evidentemente el lema más conocido es hazlo tú mismo, ¿vale?
Entonces, la alimentación punk se desarrolló como una extensión de estos principios.
Los punk a menudo adaptaron una actitud crítica hacia la sociedad de consumo,
incluida sobre todo a la alimentaria.
Además, aquellos que eran sumamente jóvenes eran además económicamente desfavorecidos
y tenían recursos ilimitados, lo que le han llevado a adoptar hábitos alimenticios económicos
y a veces poco convencionales.
Algunas de las características básicas de la alimentación punk incluye,
que como les he dicho antes, ¿no?
Como muchos punk optaban por alimentos económicos debido a sus restricciones financieras,
básicamente los alimentos que eran más utilizados eran alimentos enlatados,
alimentos básicos como el arroz, pasta, legumbres, etc.
Luego también, algunos punks rechazaban los alimentos producidos en masa por grandes corporaciones,
optando en su lugar por alimentos locales, orgánicos o producidos de manera sostenible
cuando les era posible.
Los punks a menudo abrazaban la filosofía hazlo tú mismo lo que llevaba a la preparación de comidas en casa
en lugar de confiar en alimentos procesados o comidas rápidas.
Esto podía incluir la fermentación de alimentos, la cocción del pan, la preparación de cerveza,
la preparación de conservas, etc.
También la alimentación punks estaba a menudo implicada con una actitud de experimentar
y de creatividad en la cocina.
Ya eran capaces de realizar recetas nuevas, de investigar
o inventar formas para preparar alimentos con los ingredientes básicos y que le eran asequibles.
Luego, para algunos punks, su elección de alimentos también tenía un componente político y social
para evitar ciertos productos por razones éticas como el veganismo o el vegetarianismo puro.
O podrían bien buscar apoyar a agricultores locales, a pequeñas empresas en lugar de grandes corporaciones.
Además, la alimentación punks también estaba marcada por una resistencia a las normas establecidas en cuanto a la comida.
Los punks solían cuestionar y desafiar las prácticas alimenticias convencionales
optando por formas alternativas de alimentarse que reflejan sus valores y creencias.
Y esto puede manifestarse en la elección de dietas éticas, así como en la búsqueda de alimentos locales y sostenibles.
Y Elvira, ¿existe una preferencia o alguna tendencia cap a dietas específicas,
como puede ser el veganismo o el vegetarianismo dentro de la comunidad punk?
Dentro de la comunidad punk, la tendencia hacia dietas específicas como el veganismo o el vegetarianismo puro
se debe a una fuerte alineación con valores fundamentales del punk.
Estos valores incluían la resistencia contra la explotación animal, el consumo ético y la preocupación por el medio ambiente.
También, por ejemplo, cuando hablamos de la resistencia contra la explotación animal,
el punk como movimiento contracultural a menudo se opone a las prácticas que considera injustas o explotadoras.
Muchos punk ven en la explotación animal como una forma de opresión
y se oponen a industrias como la ganadería intensiva, la experimentación con animales
y el uso de productos derivados de animales en general.
Por la parte ética, el punk promueve la conciencia sobre las consecuencias éticas de nuestras acciones,
incluidas las relacionadas con la alimentación.
Muchos punk adoptan el veganismo o el vegetarianismo puro como una forma de vivir de una manera coherente con sus valores,
evitando contribuir a la explotación y el sufrimiento animal.
Por otro lado, el punk a menudo aborda temas también relacionados con la crisis climática y la degradación ambiental,
dado que la agricultura animal es una de las principales causas de deforestación, contaminación del agua y emisiones de gases de efecto invernadero.
Muchos punk ven en el veganismo o en el vegetarianismo puro una forma de reducir su impacto ambiental y promover un estilo de vida más sostenible.
Següent pregunta, Elvira, de quina manera les restriccions econòmiques poden influir en les eleccions alimentàries
dins d'aquesta comunitat punk de la que estem parlant?
Bueno, las restricciones económicas, claro que ejercen una influencia importante en las elecciones alimenticias dentro de la comunidad punk,
como te he dicho anteriormente, pues muchos de ellos carencian de poder adquisitivo, ¿de acuerdo?
Entonces esto les obligaba a buscar alimentos que fueran accesibles y económicos o técnicas,
o sea aprender técnicas de cocción y de mantener y cuidar los alimentos de alguna manera.
Como resultado, básicamente es que opten por alimentos como legumbres, cereales integrales, vegetales de temporada,
que son los más accesibles que las opciones de tipo, por ejemplo, de proteínas de tipo carne.
Además, la cultura punk fomenta la mentalidad de hacerlo tú mismo, lo que significa que debes de ser autosuficiente
y tener la capacidad de crear o hacer mucho con poco.
Esta mentalidad incluye o influye, perdón, en las elecciones alimenticias de los punk de muchas maneras.
Primero, puede llevarlos a elegir ingredientes más económicos que pueden usar de manera creativa en la cocina,
como por ejemplo, preferir comprar ingredientes básicos y preparar sus propias comidas en lugar de opciones pre envasadas o preparadas,
que suelen ser más costosas.
Además, la capacidad de cocinar en casa permite a los punk tener un mayor control sobre lo que están comiendo
y cómo se prepara, lo que puede ser mucho más económico y saludable a largo plazo.
En resumen, las restricciones económicas y de la cultura hazlo tú mismo del punk
sí que tienen un impacto significativo en las elecciones alimentarias de esta comunidad.
Por eso, les llevan a preferir alimentos que sean accesibles y económicos
y optar por cocinar en casa y ser creativos con ingredientes mucho más asequibles.
Vinga, doncs passem ara a la següent pregunta, Elvira, sobre tot el tema de l'alimentació punk, no?
Quin és el paper de l'alimentació en la creació i el manteniment de la identitat i també de la comunitat punk?
Bueno, pues, básicamente, si en las personas normales la alimentación es una forma, una parte importante de nuestra vida,
también para la comunidad punk desempeñaba un papel crucial, no solamente por el apartado nutricional,
sino en la creación y mantenimiento de su identidad y la comunidad punk.
Entonces, ¿por qué? Porque básicamente servía de expresión a sus valores y creencias.
Estas elecciones alimenticias que tenían van más allá de simplemente satisfacer el hambre.
Era una forma de expresar sus valores y creencias fundamentales.
Por ejemplo, el adoptar dietas como el veganismo o vegetarianismo puro manifestaban su compromiso con principios
como la autonomía, la resistencia y la solidaridad.
Estas decisiones alimenticias no solo estaban relacionadas con la salud individual,
sino que también eran declaraciones políticas y sociales que reflejaban los ideales de este movimiento.
Por otro lado, era una forma de ser solidarios y hacer comunidad,
ya que su principal función era compartir comidas y recetas dentro de la comunidad,
ya que esto fortalecía los lazos sociales y creaba un sentido de pertenencia.
La comida, al ser una parte esencial de la cultura humana,
sirve como vehículo para conectar a las personas y demostrar apoyo mutuo.
Organizar eventos como cenas comunitarias los permitía reunirse,
compartir experiencias y construir relaciones basadas en intereses comunes,
fortaleciendo así la comunidad en su conjunto.
Y también era una forma de resistencia cultural.
La alimentación punk también funciona como una forma de resistencia cultural
contra ciertas normas establecidas, ya que al rechazar los estándares convencionales de alimentación
y optar por formas alternativas de comer,
estaban desafiando las expectativas sociales y culturales impuestas por una sociedad dominante.
Esta resistencia cultural fortalecía a su identidad
y lo reforzaba en el sentido de comunidad entre aquellos que compartían estas ideas,
creando espacios donde podían expresarse libremente sin conformarse con las normas impuestas.
Y yo aquí haría un resumen a tu pregunta diciendo que la alimentación en la comunidad punk es mucho más que una cuestión de nutrición,
es una herramienta para expresar valores, fortalecer la solidaridad comunitaria y resistir a las normas culturales establecidas,
todo lo cual contribuye a la formación y el mantenimiento de esta identidad.
Vinga, doncs, i ara ja anem per l'última pregunta, Elvira.
¿Cómo aborden los punk, los temas de salud y de nutrición en el contexto de las elecciones que hacen a nivel alimentario?
Los punk, o la comunidad punk, abordaba los temas de salud y nutrición de una manera diversa dentro del contexto de sus elecciones alimenticias.
Y esto era porque había una gran variedad de factores que reflejaban su identidad y valores únicos.
Por ejemplo, había una priorización de la salud. Algunas personas punk consideraban importante mantener una dieta balanceada y saludable como una parte integral de su estilo de vida.
Y esto implicaba la inclusión consciente de una variedad de alimentos nutritivos, el monitoreo de la ingesta de nutrientes esenciales y el cuidado del bienestar físico en general.
Estas personas pueden ver la alimentación como una forma de mantenerse fuertes y activos para poder participar en las actividades como conciertos, manifestaciones o simplemente para resistir contra el sistema dominante.
También hacían énfasis en los aspectos éticos, es decir, por otro lado había otro grupo que podría centrarse más en los aspectos éticos de sus elecciones alimentarias.
Para ellos, para este grupo, la alimentación no era solo una cuestión de nutrición personal, sino que también era un acto político y de resistencia.
Muchos de ellos al adoptar el veganismo o el vegetarianismo puro como una forma de protesta contra la explotación animal, la industria alimentaria industrializada y otros problemas éticos relacionados con la alimentación.
Ellos ven en la elección de esta dieta como una forma de alinearse con sus valores de justicia y empatía hacia todos los seres vivos.
También había otro grupo que tenía una perspectiva alternativa sobre la salud y la nutrición, es decir, tienden a cuestionar las normas convencionales que estaban relacionadas con la salud y la nutrición.
A menudo adoptaban prácticas alimenticias que no eran tradicionales y que además desafiaban las ideas preconcebidas sobre lo que constituía una alimentación saludable.
Por ejemplo, el hecho era de, el más evidente es el de practicar el ayuno intermitente o consumir alimentos fermentados o explorar dietas históricas o culturales como la paleolítica.
Para ellos, la alimentación no se trata solo de nutrir al cuerpo, sino también de explorar nuevas formas de cuidado personal que se alineen con su enfoque de vida punk,
desafiando siempre, evidentemente, las normas establecidas y buscando la autenticidad en todas las áreas de su vida.
En resumen, los punk abordan los temas de salud y nutrición desde diversas perspectivas que reflejen su identidad única y sus valores,
ya sea priorizando la salud, ya sea enfocándose en sus aspectos éticos o adoptando perspectivas alternativas sobre la alimentación,
los punk buscan formas de alimentarse que no solo alimenten sus cuerpos, sino sus mentes y su espíritu rebelde.
En definitiva, yo creo que la cocina punk, la creatividad y la resistencia se mezclan para crear platos que desafían las normas,
alimentan la identidad y fortalecen la comunidad.
Hazlo tú mismo, come con conciencia y vive con autosicidad, sería su eslogan.
Doncs molt bé, molt interessant tot el tema de la comunitat, no només de l'alimentació punk,
sinó també entendre, bé, per entendre aquesta alimentació punk també s'ha d'entendre una mica el funcionament,
la manera de pensar i que hi ha al darrere dels punk, vaja, que també ens ha fet un resum l'Albira necessari
per entendre també com s'alimenten i com entenen l'alimentació,
que com ha dit ara aquí al final no només serveix per alimentar el propi cos a nivell físic,
sinó, com diu ella, també per alimentar l'ànima, no?
Doncs molt bé, Elbira, moltes gràcies i fins la propera sessió.
Gràcies, hasta la próxima vez, nos vemos.
Vinga, doncs, ara deixarem un tema musical i passarem a parlar amb l'Arnau Cònsul
de la llibreria que el llibre té per fer la recomanació literària de la setmana.
A veure quin és el llibre que ens recomana per aquests dies, va!
Catalunya
Catalunya està en emergència per sequera.
La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua
i a garantir-ne l'eficiència.
Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja.
És regenerada o desalinitzada.
Però no n'hi ha prou.
Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom.
Quan estalvies, assegures aigua per tu, per als qui estimes i per al país.
L'aigua no cau del cel.
Estalvia aigua.
És urgent.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Vinga, i el tema que escoltarem es diu Waiting for Love i és un tema de Abitge.
There's a way kind of beautiful
And every night has a state so magical
And if there's love in this life, there's no obstacle
That can't be defeated
For every tyrant to tear up all the vulnerable
And every loss all the bones of a miracle
For every dreamer, a dream we're unstoppable
With something to believe in
Monday left me broken
Tuesday I was through with hoping
Wednesday my empty arms were open
Thursday waiting for love
Waiting for love
Bang the stars this Friday
I'm burning like a fire gone wild on Saturday
Guess I won't be coming to church on Sunday
I'll be waiting for love
Waiting for love
To come around
To come around
We are one of a kind, irreplaceable
How did I get so blind and so cynical
If there's love in this life, we're unstoppable
No, we can't be defeated
Monday left me broken
Tuesday I was through with hoping
Wednesday my empty arms were open
Thursday waiting for love
Waiting for love
Bang the stars this Friday
I'm burning like a fire gone wild on Saturday
Guess I won't be coming to church on Sunday
I'll be waiting for love
Waiting for love
To come around
I'll be waiting for lamenting
I'll be waiting for joy
Fins demà!
Fins demà!
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Agafem les coses i marchem fins avant la llibreria Sant Justenca, que el llibre té,
i parlem amb l'Arnau Consul, propietari de la llibreria.
Hola, Arnau, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Avui us esperàvem un poema per llegir-vos així d'entrada.
Sí, no?
Sí, mira, la cançó de les flors de la camèlia.
Són fosques fosques les fulles de la camèlia.
Les flors de l'arbús de la camèlia són encara més blanques que la neu.
Em podria submergir dins teu.
Estimar-me a mi mateixa en l'abraçada.
Catherine Mansfield
Catherine té a veure amb l'acte literari, no?, que esteu preparant.
Justament, i és el llibre de la setmana, és el primer acte que fem allò d'aquesta preprimavera,
i a més a més ens servirà per anunciar tota la programació de març-abril, una bona part.
Per tant, l'acte de demà una mica és com el del retorn, no?, després d'aquest mes estrany que hem passat.
Una mica estrany, sí.
Perquè vam tancar, vam marxar, hem tingut a suplents de la llibreria, després hem tornat...
Ara ja som tots dos plenament aquí, ja comencem encara a Sant Jordi,
per tant ens posem realment a la feina, doncs.
I a la feina que el llibre de vol dir també tenir un petit programa d'actes literari,
per animal cotarro, i vaja, tenim jo crec una agenda prou maca,
entre altres noms, els llenços així, i a demà a les xarxes ja ho trobareu.
Sí.
Però protagonistes del març seran, doncs, de març i abril,
Pierpaolo Pasolini, Kafka...
Ostres, uau!
Raquel Pena...
Hi ha una barreja, entenc que hi ha una barreja d'actes,
és a dir, seran trobades literàries, seran recitals...
Hi haurà un parell de recitals, hi haurà un parell de xerrades,
de presentació purament de novel·la, alguna més d'assaig,
i tindrem el Premi Sant Jordi.
Oh!
El Premi Sant Jordi vindrà a Sant Just.
Que fort, eh!
I ho presentarem, el presentarem com cal, quan toqui.
Sí.
Ja puc anunciar, va, aquest l'anunciarà, serà el 14 de març.
14 de març.
Jordi Puntí, la teneu.
Molt bé, uau!
Sí, sí, clar, la teneu, perquè a la llibreria, si no...
Potser no hi cabríem.
Potser no hi cabríem, Arnau.
I en tot cas també es tracta de vestir-nos de Festa Major,
perquè és el que ha de ser el Premi Sant Jordi, no?
I la presentació de tota aquesta agenda, de tots aquests actes,
la fareu justament demà?
Demà, d'alguna manera, volem que sigui un acte amb fanfària,
també per això hem posat una miqueta de jazz clàssic aquí,
per animar un llibre que, evidentment, és un llibre de poesia,
un llibre de poesia íntima, el de Catherine Mansfield,
però d'un llibre on hi ha molta naturalesa,
on hi ha molts ocells, on hi ha moltes papallones,
tenia un imaginari molt...
Catherine Mansfield pot sonar de dir, ah, anglesa,
ull perquè en realitat era nova-zelandesa.
Va passar 20 anys, bueno, 15, de fet, vivint a Nova Zelanda,
fins que la seva família es trasllada a Europa,
perquè consideren que les nenes havien d'estudiar a Europa, no?
Fins d'una família britànica, allò, colons a Nova Zelanda,
per tant, família avient, allò, família rica.
Sí, família avient, ja ho has dit.
Però clar, els 15 primers anys, ella té un imaginari,
doncs, bueno, doncs, Nova Zelanda,
si tots tenim alguna imatge de Nova Zelanda,
és d'una naturalesa salvatge, no?
Això es veurà molt en la seva poesia, justament,
que després d'això ho arrossegarà a Europa.
A Europa, ella, aleshores, es convertirà una mica
en l'epítom de la dona lliberada.
Sí.
Els feliços anys 20 abans de ser-ho,
perquè, de fet, ella morirà molt jove l'any 23,
per tant, els feliços anys 20 pràcticament ni els viu.
No, no, no.
I, en canvi, a Europa l'enganxa la guerra plenament.
Però, malgrat això,
ella es presenta a Europa amb 15 anys,
comença a estudiar i començarà a viure una vida, això,
vida loca, bohèmia, de dona de...
Jo no segueixo les convencions,
i entrarà en un grup d'escriptors a Anglaterra molt potent,
entre elles Virginia Woolf,
que serà la seva primera editora.
Sí.
I, per tant, bueno, d'alguna manera,
l'imatge aquesta de la dona dels anys 20 lliure,
que vesteix i fren i que té un...
És aplicable a Catherine Mansfield,
tot i que Catherine Mansfield pràcticament als anys 20 no els viu, no?
És com una avançada...
Sí, avançada a l'època.
A l'època que vindrà.
I, doncs, bueno, per això és important l'acte de demà,
que, bueno, li volem donar també aquest acte de fanfària,
de cosa divertida,
en què, doncs, presentarem aquesta sèrie d'actes
de març i fins a principis d'abril,
allò de dir, ja, Sant Jordi el deixem més enllà,
és com una altra divisió, no?
Però pràcticament, doncs, cada setmana tindrem alguna coseta.
I, ja et dic, molt variat.
Novelistes catalans, novel·listes de fora...
A l'acte de demà, aquí hi vindrà algú...
Sí, evidentment.
important a notar-ho.
Sí.
És el Marcel Riera,
que ja serà, jo diria, la tercera o la quarta,
de cada cap de Sant Just.
Sí, em zona que ja ha vingut algun cop.
És un dels grans traductors
de les lletres britàniques a casa nostra.
Amb ell li devem, doncs, per exemple,
això que estigui traduït al català,
Bukowski, Brodsky, Jane Austen...
Uau, Déu-n'hi-do.
Bueno, només hi haurà aquests noms.
Sí, no, no, evidentment...
Bueno, i m'en deixo molts, eh?
Ara m'he quedat així en blanc.
Oden, també, per exemple,
que l'ha traduït a Emily Dickinson.
I, bueno, dintre el seu imaginari,
diguéssim que Catherine Mansfield
li lligui molt.
No només...
No és que sigui british,
però tindrà una educació british
i probablement és molt
aquesta imatge
de la dona britànica alliberada,
tot i que fos neozelandesa.
I, a més a més,
una poesia, doncs,
que el títol ho diu bastant,
el títol que ha triat ell
per l'antologia.
Sí.
Ell ha triat de tota la poesia
de Catherine Mansfield,
que probablement és la seva part
menys coneguda,
perquè és coneguda, sobretot,
per novel·les breus
i, sobretot, per contes.
És coneguda per una gran contista,
per retratar tots aquests ambients.
Sí.
També perquè va escriure's
moltes cartes
i, com que era amiga
de tants escriptors de l'època,
s'ha publicat molt sovint
les seves cartes,
va dir, clar,
les cartes, doncs, això,
amb Virginia Woolf,
amb Tia Selle,
i tot amb...
En fi,
amb...
Amida Baker,
que és la seva amiga amant
durant tota la vida,
vida curta,
perquè insisteixo,
ella ha mort l'any 23,
nascuda l'any 88,
per tant, realment...
Per tant, aquí només hi ha...
El títol, en tot cas,
és Salvatge i freda.
Sí.
Aquest color blau ja és gèlid,
que, d'alguna manera,
dius, home,
no invita a aquesta...
no?
Aquesta Nova Zelanda
tan vigorosa.
Bé, i és per la part de Salvatge,
freda per la distància,
perquè, sobretot,
ella serà molt directa
a l'hora de dir,
bueno, quan estic trista,
estic trista,
i els seus poemes,
com aquest que he llegit al principi,
ho diu, no?
Necessito abraçar-me un arbre,
no?
D'alguna manera.
Bé, ella es trobarà,
segons com,
com molt incompresa,
perquè, ho dèiem abans,
és una avançada al seu temps,
i, bueno,
Europa, doncs,
no vol ser,
tot i que acabi
passar la Primera Guerra Mundial,
tan salvatge com
la Nova Zelanda
que ella coneix.
Per tant, aquest contrast,
aquest viure contra
la voluntat dels seus pares,
que de seguida
la intenten internar
a diferents llocs
perquè no s'escapi,
ella s'escapi sempre,
a Alemanya,
doncs, bueno,
no entén mai els alemanys
i té un llibre
que es diu
en una pensió d'alemanys
que es explicava
i dir, quin horror,
vull dir, és que, clar,
aquesta gent és molt capquadrada.
Potser la poesia
era una manera, també,
d'enfocar la seva,
aquesta salvatgesa, no?
Bueno, sí, sí,
evidentment,
escriure ho va fer sempre,
realment era una necessitat vital
i, doncs, això,
molt més coneguda
pels seus contes,
potser perquè és el que,
clar, són més fàcils d'entrar,
es van publicar
moltes revistes literàries
de l'època,
potser pel mestratge
Virginia Woolf,
se sabia, evidentment,
tothom sap que
cada nit Mansfield
també s'havia publicat poesia,
però, per exemple,
en català
no s'havia traduït mai.
Per tant,
gran tasca
de l'Abreu
i de Marcel Riera
de dir, doncs,
bueno,
tard o d'hora
això ho havíem de tenir
i us convido,
us convido,
evidentment,
només a què vingueu,
sinó que entreu
a un llibre
que, com amb un pròleg
de Marina Porras,
t'explica molt justament això,
comença dient
que els poemes
de Catherine Mansfield
són plens d'ales
i, efectivament,
amb molts poemes
hi trobem ocells,
parla de papallones,
parla del fet de volar,
de la fragilitat
de quan algú vol,
dius, hòstia,
sembla que hagi de caure,
sempre tens la por
que una cosa que vol
i caigui,
i doncs aquesta fragilitat
és la metàfora
una mica de la seva vida,
aquest batec d'ales,
aquest,
bueno,
aquesta com sensació,
no?
I fins i tot aquesta sensació
de dir,
em puc ofegar
i, efectivament,
l'ofec,
ell acabarà morint
de tuberculosi,
doncs també és
una mena de,
diguéssim,
de doble manera,
de doble reser
d'entendre la seva existència.
Perquè el recull
d'aquests poemes
pertanyen a una etapa
en concret de la seva vida
o són així més a l'atzar?
A l'atzar no,
però evidentment
són poemes
que de fet
van oberts
o van dividits
per parts
on s'hi marca l'any,
per exemple,
la primera part
hi posa 1903
Fulles de Falguera.
Ella té un poemari
publicat com a
Fulles de Falguera
i llavors d'aquest poemari
n'hi ha uns quants.
Però després hi ha
una altra part del llibre
que s'entra en una pàgina blanca
i diu 1904.
un poemes que va escriure
que va escriure aquell any
a cap d'una estona
1910.
No és que tots els de 1910
per tant hi ha el mateix poemari
però sí que
estan d'edats com a mínim
d'estar escrits aquest any.
Per tant, d'alguna manera
pot saber dir
si són 1910
ja era Europa.
Clar.
Si són 1903
doncs no,
encara no s'havia traslladat
per tant són poemes.
Encara estava a Nova Zelanda.
Primer,
que ella és molt jove,
1903,
ella té 15 anys
però efectivament
amb 15 anys
ella ja havia necessitat
escriure
el que Marina Porras
el pròleg
diu
poemes d'això
de la típica adolescent mística
que necessita expressar-se
dius
potser d'entrada
penses
això ho escriu
qualsevol adolescent
però ja hi comences
a veure una traça
i per tant
té gràcia
el poemari
tot el volum
perquè veus clarament
l'evolució
dius
ja veus traces
als 15 anys
d'un poema
que pot semblar fàcil
de fascinació
de la naturalesa
i de
oh, la meva habitació
doncs que bé
que ja estic aquí tancada
però dius
bueno
però hi ha algun detall
hi ha algunes
alguna imatge
que dius
però tot això
ho anirà allargant
i ja hi veus
la gran poeta
que després
serà.
Marcel Riera
suposo que
en parlarà de tot això
i també comentarà
la feina
de traduir
aquesta autora
la gràcia
de quan ve el Marcel Riera
ja us ho anuncio ara
és que
les seves sessions
de poètiques
acaben convertir-se
en una classe universitària
una masterclass
sí, sí
perquè realment
ell està
simbueix molt
del personatge
a qui tradueix
i per tant
sempre que ha vingut
ens ha fet
tot un
bueno
tot un retrat d'època
de manera que
quan llegeix els poemes
que ell tria
i selecciona
dintre la selecció
que ja han fet
clar, clar
doncs per il·lustrar-ho
per acompanyar
la xerrada
d'ús
sí, esclar
no és que entenguis
el poema
és que veus
que dius
clar, és que aquest poema
havia sortit així
perquè amb tot el que m'ha explicat
era evident que
doncs
Cadrin Mansfield
o Brodsky com va venir
o què sigui
o Bukowski
doncs bueno, clar
imagina't
estava acompanyat
de tot això
val molt la pena
realment venir
a escolta el Marcel Riera
és una sort que
s'animi a tornar a venir
doncs sí
perquè, bueno, és això
acabareu imbuïts
d'aquestes petites pinzellades
que jo us he fet ara
sobre Catherine Mansfield
d'una manera així
apressada
i us ho farà
com a l'actor
també
us ho farà a fons
realment sortireu amb ganes
de dir
carai, quin personatge
i us voldreu fer moltes preguntes
i a més a més
amb Virginia Woolf
clar, però fins on eren amigues
i amb el seu marit
i a Mida Baker
bueno, serà tot això
tot aquest món
de pre
i durant la guerra a Europa
malgrat tot
hi havia una vida cultural
i va donar personatges
doncs com aquests
molt bé
doncs Arnau
demà
no hem dit l'hora per això
dos quarts de vuit
dos quarts de vuit
a la llibreria
i sapigueu que
a les hores de partir de les vuit
podeu córrer ja
a Twitter
i a Instagram
perquè sabreu
tot el que us esperi
és que de fet jo ahir
buscava
perquè ho va anunciar
la Mariona a les notícies
i jo buscava per les xarxes
dic però
on deu estar el calendari
d'actes
però encara no
encara no
encara és segret
de moment
els soients de Ràdio d'Esvernia
sabem que el 14 de març
Jordi Puntí
de Repremi Sant Jordi
serà Sant Just
un acte que farem junt
amb Òmnium
que és qui donen els premis
clar
ens guardem la data Arnau
i amb tu
ens tornem a trobar
la setmana vinent
aquí a la ràdio
així sigui
vinga
adeu
a la ràdio
a la rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
les 12 i 48
ara parlarem
dels dies internacionals
que tenim
27 de febre
avui és el dia internacional
de l'os polar
és una data important
per conscienciar
sobre els desafiaments
que s'enfronta
aquesta espècie
tan poderosa
i fràgil
a la vegada
perquè s'enfronta
perills
com la pèrdua
del seu hàbitat
i també
per la caça
il·legal
l'os polar
l'os polar
va ser la primera espècie
animal
a entrar en perill
d'extinció
doncs bé
per aquest any
la campanya
es centra
en protegir
a les mares
i a les seves cries
donar-los
les millors oportunitats
de supervivència
ja que
l'època
de la guarida
és el moment
més vulnerable
en la vida
d'un os polar
menys de la meitat
de totes les cries
aconsegueixen
arribar
a l'edat adulta
el dia internacional
de l'os polar
es celebra
des de l'any
2006
i l'acció
del 27 de febrer
com a data
per celebrar
aquest dia
es deu
a que
és el dia
en què
els ossos polars
estan
en el seu
màxim
estat
de dejú
a l'àrtic
abans que comenci
la temporada
de caça de foques
la idea
que hi ha darrere
d'aquesta
elecció
de l'edat
és cridar l'atenció
per aquests desafiaments
que
s'enfronten
als ossos polars
el rei de l'àrtic
com hem dit
està amenaçat
i se'l coneix així
rei de l'àrtic
és de
peradador
i
habita en regions
molt molt fredes
les més fredes
del planeta
tenen
com ja se sap
un palatge blanc
i gruixut
que li ajuda
a mantenir
la calor
i el fred extrem
mentre que
les seves potes
que són
molt amples
i molt fortes
els permeten
caminar
damunt la neu
i el gel
amb molta facilitat
a més
a més
d'estar
lleugerament
palmejades
per remar
mentre es neden
i tot i que és una de les criatures més poderoses del planeta
l'os polar
doncs es troba en aquesta situació precària
degut a la pèrdua sobretot del seu hàbitat
perquè el gel es va desfonent a l'àrtic també
el calentament global
com hem dit
és una de les seves
amenaces més grans
i a mesura que la temperatura de la terra
va augmentant
el gel marí de l'àrtic
s'està desfent
i a un ritme
realment
molt i molt alarmant
cosa que fa que sigui
més difícil
pels ossos polars
trobar aliment
i treure
les seves cries
endavant
la falta de gel
també significa
que els ossos polars
tenen menys espai
per moure's
cosa que augmenta
les possibilitats
de conflictes
també amb els humans
i a més aquest canvi climàtic
com hem dit
la caça excessiva
també ha tingut un gran impacte
i molt significatiu
en les poblacions dels ossos polars
durant molts anys
aquesta espècie
ha estat caçada
per la seva carn
la seva pell
i el seu greix
cosa que els ha portat
a una disminució
del número d'individus
generalment a l'àrtic
afortunadament
la caça de l'os polars
s'ha prohibit
en molts països
cosa que ha ajudat
a protegir aquesta espècie
en perill d'extinció
ja ho sabeu
avui dia internacional
de l'os polar
també avui
és el dia mundial
de l'esterilització
animal
és una data
que es celebra
des de l'any
1995
i que té
una connotació
i un significat
molt especial
pels amants
i els defensors
de la mascota
és una data
que busca
controlar
la població
de mascotes
evitant el sacrifici
d'animals
sants
aquest dia
va ser proclamat
com hem dit
a mitjans de la dècada
dels 90
per la Human Society
Veterinary Medical Association
per ajudar
a augmentar
la consciència
d'aquesta necessitat
d'esterilitzar
i de castrar
per salvar
les vides
dels animals
en què consisteix
l'esterilització
de mascotes
és una extracció
quirúrgica
dels ovaris
i de l'úti
de l'útera
en el cas
de les femelles
així com
dels testicles
en els mascles
per evitar
la reproducció
de cries
i tenir moltes camades
suposar
que per el fet
de tenir mascotes
aquestes
no són susceptibles
de convertir-se
en animals
de carrer
i sense llar
està molt allunyat
de la realitat
s'estima
que hi ha
un gran percentatge
d'animals
abandonats
que alguna vegada
sí que van tenir
algun allar
i que posteriorment
han estat deixats
de la mà de Déu
a la sort
per causes
de diversa índole
sent
per exemple
les més comuns
la dificultat econòmica
de mantenir
la seva alimentació
posar les vacunes
reglamentàries
o també
com la falta
de parícia
per dir-ho així
per adoptar
i criar
una mascota
com a un membre
del grup familiar
d'acord
amb els estudis
i les recomanacions
efectuades
per metges
veterinaris
és evitar
la importància
esterilitzar
i castrar
a les mascotes
i és preferiblement
fer-ho
abans
del primer zel
per les següents raons
primer perquè ajuda
a prevenir malalties
també perquè evita
la superpoblació
canina
i de gats
i també perquè
beneficia
el comportament
de les mascotes
especialment
en l'època
del zel
i també
en certa manera
disminueixen
certs comportaments
agressius
com es pot
recolzar
aquesta causa
doncs primer de tot
esterilitzant
les mascotes
en segon lloc
doncs recolzant
també activitats
educatives
i xerrades
que es puguin fer
en comunitat
sobre aquest tema
o també
que si la nostra
mascota
no està esterilitzada
doncs no deixar-la
sobretot
que surti
sola al carrer
o portar-la
deslligada
cosa que ja està
prohibit
però tenir sempre
el gos
ben controlat
a l'hora de treure-la
a passejar
si és que no
està esterilitzat
molt bé
doncs ja ho hem dit
avui també
dia mundial
de l'esterilització
animal
acabarem
amb l'últim dia
perquè és especial
avui és el dia
mundial
de les ONGs
sí
ha celebrat
des del 2010
una efemèride
que commemora
doncs
l'extraordinària feina
que fan les persones
que formen part
d'aquestes organitzacions
socials
visibilitzant
la seva importància
i impacte
en la societat
també es vol donar
un reconeixement
a les persones
que de forma altruista
recolzen
i ajuden
aquestes ONGs
perquè puguin
seguir desenvolupant
la seva feina
la creació
d'aquest dia
remunta
l'any 2010
gràcies a la iniciativa
d'un estudiant
universitari
que feia
un curs
en el dret internacional
i les legislacions
de les ONGs
doncs bé
va ser reconeguda
aquesta efemèride
un 17 d'abril
del 2010
en un foro
que es feia
al Mar
el TIC
és una iniciativa
també
hem de dir
que commemora
la importància
d'aquesta
labor
i d'aquesta feina
que fan
aquestes organitzacions
doncs bé
fins aquí
hem dit
els dies
internacionals
avui
27 de febrer
escoltes la Rambla
la vida s'enjustenca
a través de les ONGs
falten tres minuts
per la 1 en punt
hem de deixar el programa
en aquest punt
nosaltres tornarem demà dimecres
per fer-vos companyia
de 10 a 1
aquí a Ràdio d'Esvern
al 98.1 FM
ens podeu seguir
per les xarxes socials
arroba
la Rambla
9
8
tot seguit
i amb minúscules
i també
arroba
Ràdio d'Esvern
tant als comptes
de Twitter
com d'Instagram
ara a la 1
en punt
l'informatiu de notícies
amb Mariona Salles
Vilanova
i per la tarda
el magazin
El Refugi
amb Dani Martínez
cada dia
també
de 5 a 7
que acabeu de passar
bona tarda
de dimarts
i sintonitzeu-nos
demà
també aquí
a Ràdio d'Esvern
que vagi bé
bona tarda
a Ràdio d'Esvern
i sintonitzeu-nos