sentireu ara, podreu comprovar que l'ama fins i tot va perdre la veu. Gol, gol, gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol! Gol, gol, gol! Gol, gol, gol! Gol, gol, gol! Gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol, gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol
Ara, el subdirector m'indica que el porter del Benfica porta el mateix nombre de gols de la Champions que Vinícius. Oh! Boníssim, boníssim, boníssim.
Els va costar una mica, però minuts després que s'acabés el partit, Poli Rincón, madridista recalcitrant, va assimilar el que havia passat, ho va entendre, i ho va expressar d'aquesta manera. He de dir que la música de violins que sentireu l'he afegida jo.
El equipo no ha mejorado absolutamente en nada. Tú no puedes hacer este partido. El primer tiempo puede haber terminado 5-1. De Vinicius no quiero ni hablar. Es un equipo sin ideas. Un desastre auténtico. De los centrales ni hablamos. Yo no pedía ni jugar bien. 12 veces te ha rematado. Chuameni, Guller, Bellingham. ¿Cómo vamos a manejar nosotros un partido? Estamos hablando en serio. Hausen es que no puede con ningún futbolista. Asensio no quiero ni pensar. Yo los tacos que lleva no sé cómo serán. Esto es el Real Madrid. Ese escudo y esa camiseta es lo que es y lo que significa.
La imatge del Madrid, per a mi, ha sigut prefasta. Oh, que ben quadrat. A la cert, també els va costar encaixar el cop i, de fet, ja no sabien a qui s'havia de donar les culpes. Viene Ornes, sube con todo, lo va a poner, balón colgado, puede llegar el remate, gol, gol.
Para completar un partido tremendo el de Murillo. Para perpetrar una derrota intolerable el Real Madrid. Después de la derrota en Albacete, la excusa era que un día solo, Xavi Alonso, patatín patatán, aquello quedó barrido. Lo de hoy, lo de hoy para el madridismo va a ser insoportable. Sí, una mica sí. ¿Y el chiringuito qué? Evidentemente el sabón culé ahí va a esperar.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia. Passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
10 i 8 del matí, com sempre, comencem amb l'editorial del dia. Avui s'engega una nova edició de la mostra de Cinebaix dedicada al cinema asiàtic, una cita ja consolidada al calendari cultural del Baix Llobregat, que torna a convertir el cinema Cinebaix de Sant Feliu...
en un espai de descoberta, reflexió i diàleg. Del 29 de gener al 1 de febrer, la mostra proposa una programació centrada en mirades contemporànies, veus emergents i cinematografies sovint absents dels circuits comercials. Films procedents del sud-est asiàtic, la Xina, Taiwan, Mongòlia i Bangladesh, configuren un recorregut ric i plural pel cinema d'autor, independent i socialment compromès.
amb una clara voluntat d'obrir finestres a realitats complexes i diverses. La selecció inclou preestrenes, òperes primes i obres reconegudes en festivals internacionals, amb relats que exploren conflictes territorials d'identitat, transformacions socials i experiències humanes des d'una mirada crítica i alhora poètica.
La combinació de ficció i documental, així com les activitats complementàries, col·loquis i debats, reforcen el caràcter de la mostra com a espai de pensament crític i de contextualització. Aquesta edició té, a més a més, un component especial i emotiu. És la primera que se celebra sense Xavier Bax, director i ànima de Cinebaix i també de la mostra durant anys. La figura clau que va impulsar i donar sentit a aquest projecte.
La seva absència es fa present, però també ho fa al llegat d'un compromís ferm amb un cinema lliure, exigent i transformador. Organitzada per Cinebaix, cinema associatiu i autogestionat, la mostra reafirma un cop més la seva aposta per la diversitat cultural, la cultura com a eina de transformació social i la programació completa. I els horaris els podreu consultar, com sempre, al web de Cinebaix. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, donant un cop d'ull al sumari. Avui començarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades del diari. Ho farem amb Mariona Sales, cap d'informatius. Tot seguit, també en aquest mateix espai, en aquest mateix bloc, tindrem les efemèrides del dia i la previsió del temps amb en Carles Rius. A la segona hora, després dels bolletins, entrevista del dia. Avui parlarem amb Astrid Goldstein de...
al centre d'estudi Sant Justens de l'encesa de Torres, Talalles i Talajots. Tancarem la segona hora amb la secció de Dermatologia amb la nostra dermatòloga de capçalera, la Verònica Ruiz, i avui el programa posarà la cirereta amb Coucheling, amb Frank Rigol i amb teatre, amb Maica Dueñas.
Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més aquí al 98.1 FM. És un plaer estar amb vosaltres a Ràdio d'Esvern. Un matí més, un matí que esperem que sigui tranquil, però a l'hora també amb una miqueta de sol, perquè ja ens va bé. De moment estem veient aquestes clarianes que ens acompanyen al llarg d'aquest matí de dijous. Esperem que sigui així.
Ho reforçarem també a l'espai de la previsió del temps amb en Carles Rius, però mentrestant intentarem fer un matí entretingut, informatiu i també amb caires injustem, com ho fem cada matí aquí a Ràdio Desbens. Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més a la Rambla. Comencem amb una mica de música. Bon dia!
Fins demà!
Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
se't faran molt curtes.
Comencem el nostre magazín a dos minuts que passen d'un quart d'onze del matí. Pel primer espai, pel primer bloc informatiu, comencem per les notícies de Sant Just. Tot saludant a Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani.
Tres titulars de la jornada. Avui parlarem del Servei Local de Català i el Voluntariat per la Llengua, que impulsen sessions express de conversa a Sant Just d'Esvern. També parlarem de l'atac vandàlic contra el moral dels drets humans al camp de futbol i tancarem amb la Biblioteca Joan Margarit, que tanca el 2025 amb més de 41.000 visites i una activitat sostinguda en aquest temps, en aquest any 2025. Comencem, com dèiem, amb l'espai del Servei Local de Català. Mariona.
Exacte, i és que les sessions de voluntariat express arribaran a Sant Just amb dues convocatòries adreçades a l'alumnat per promoure la participació al programa de voluntariat per la llengua. Els dies 2 i 3 de febrer les activitats tindran lloc a la sala polivalent de les escoles amb sessions a horari de tarda i de matí i les sessions consistiran en rondes breus de conversa de 3 minuts en què les persones voluntàries parlaran successivament amb diferents participants amb un mínim de 10 parelles.
Durant aquests intercanvis es formularan preguntes senzilles amb l'objectiu de facilitar la pràctica oral del català i donar a conèixer el funcionament del programa. Un cop finalitzades les rondes, les persones participants podran decidir si volen inscriure's com a aprenents. És una activitat que requereix inscripció prèvia i que compta amb la col·laboració d'Omnium Batllobregat Est, la Cal i la Taneu de Sant Just. Les sessions són organitzades pel Servei Local de Català de Sant Just i el Voluntariat per la Llengua.
És una mica com els speed datings, però en aquest cas per la llengua, per aprendre català. Molt bé, doncs marxem a una altra qüestió, marxem a societat, perquè en aquest bloc parlem d'un vandalisme, d'un atac vandàlic que ha succeït
en els darrers dies a Sant Just d'Esverna. Ens estem situant al carrer Ramon i Cajar, a la zona del cap de futbol de Sant Just, on en aquesta paret s'hi va endur a terme fa ja uns quants anys unes pintures, uns murals que reivindicaven els drets humans. Ja va haver un atac vandàlic en el seu moment, es van reparar, es va posar una espècie de tel protector per tal que si tornés a haver un atac vandàlic es pogués eliminar.
a reparar amb més facilitat, però en aquest cas el que ens ha passat és que hi ha hagut un segon atac, en aquest cas només en una de les peces, i anem a ampliar una mica d'informació, Mariona, perquè aquesta situació esperem que es pugui solucionar aviat a nivell, diguéssim, de reparar la pintura, però també s'ha de fer pedagogia i s'ha d'explicar a la ciutadania que això no està bé i que això no s'ha de fer, no?
Exacte, aquest segon atac ha deixat una de les imatges completament malmeses i com bé has dit, tot i que després del primer atac el mural havia estat restaurat i protegit però com que ara han fet servir una gran quantitat de pintura s'ha fet impossible preservar-lo.
No és un atac aïllat, no és un cas aïllat. Les darreres setmanes han aparegut amb més pintades de caràcter racist en diversos espais del municipi, fet que apunta a una repetició d'actes vandàlics amb contingut discriminatori i ha generat preocupació entre el veïnat. Des de l'Ajuntament s'ha informat que aquests fets seran denunciats i que el mural es tornarà a restaurar tan aviat com sigui possible i també s'ha remarcat el rebuig a qualsevol expressió de racisme o discriminació independentment del gènere, orientació sexual o origen.
I tanquem parlant de cultura, tanquem parlant d'un dels equipaments que tenim més a prop aquí a Ràdio Desbend, que és la Biblioteca Joan Margarit.
Exacte, i és que la Biblioteca de Sant Just ha tancat l'any 2025 amb unes dades que consoliden el seu paper com a equipament cultural de referència al municipi. Al llarg de l'any s'hi han registrat 41.371 visites presencials i 51.288 préstecs, unes xifres que d'alguna manera evidencien l'ús intensiu dels serveis bibliotecaris per part de la ciutadania.
L'equipament compta actualment amb 6.739 persones usuàries, de les quals 467 s'han donat d'alta durant el 2025. L'activitat cultural ha estat un dels eixos principals, amb 118 activitats programades que han aplegat 2.395 participants, amb un peix destacat dels clubs de lectura i de les propostes adreçades al públic infantil i familiar. En l'àmbit educatiu, la biblioteca ha acollit 49 visites escolars, amb la participació de 840 alumnes...
reforçant la relació amb els centres del municipi i a més s'ha potenciat la presència digital a través del web i les xarxes socials en un context que confirma que la biblioteca és un espai actiu, accessible i plenament integrat en la vida cultural local. Recordem que aquí també en aquest mateix magazín, a la Rambla, tenen un espai mensual on ens presenten les novetats i les activitats també per cada trimestre, per cada mes i que bé, doncs és un plaer també tenir-los aquí al 98.fm.
Fem un petit repàs, una petita pinzellada d'aquests tres titulars, aquestes tres notícies que han estat avui les protagonistes d'aquest espai informatiu municipal. Comencem parlant del servei local de català i el voluntariat per la llengua que impulsen sessions express de conversa a Sant Just d'Esvern. Les trobades amb suport d'entitats locals es celebraran els dies 2 i 3 de febrer a la sala polivalent de les escoles per promoure la pràctica del català.
També hem parlat de l'atac vandàlic contra el moral dels drets humans al camp de futbol de Sant Just. És la segona vegada que la pintura és malmesa en un context d'aparició recent de pintades racistes en diversos punts del municipi. I tanquem amb l'espai de la Biblioteca Joan Margarit, que hem fet menció fa breus minuts,
Hem parlat que tanca el 2025 amb més de 41.000 visites i una activitat sostinguda. L'equipament reforça el seu paper cultural a Sant Just amb un elevat volum de préstecs, activitats i participació educativa. Ara fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb el repàs de les portades dels diaris. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Ràdio 2B FM 98.1 5 minuts per dos quarts d'onze del matí, ara portades de diaris. I arrenquem com cada matí amb la portada del diari Ara Mariona.
Doncs el diari ara obre amb la crisi de mobilitat i diu que el caos ferroviari reté les mercaderies als ports catalans. Diu que el tancament del túnel de Rubí per una esquerda bloqueja els convois en direcció França des del sud. També que es torna a tallar la P7 des de Martorell en direcció sud, mentre l'AVE pateix forts endarreriments. També veiem que diu que l'oposició demana la dimissió de Paneke per Rodalies i el govern ofereix un pacte de país.
En fotografia principal veiem a la Minyamal i Rafinha, celebrant aquest 4-1 i diu remuntada i directes a vuitens de final. Diu que el Barça es refà el segon temps del gol inicial del Copenhague i liderat per la Minyamal i Rafinha, goleja els danesos per acabar cinquè i estalviar-se els desens de final, els 700 de finals, perdó. El Madrid, derrotat pel Benfica de Mourinho, sí que els haurà de jugar. Molt bé, passem a més qüestions, marxem als Estats Units.
Doncs veiem que Trump exigeix a l'Iran un pacte nuclear, diu que ha enviat vaixells al golf i amenaça amb un atac. I tant que portat avui al diari ara parlant del doble de supervivents de càncer en 40 anys. Diu que el 2026 es pot arribar als 300.000 diagnòstics a l'Estat.
I seguim amb més qüestions. Marxem a una altra portada, en aquest cas, a la del periòdico en català, que obre amb una exposició immersiva que presentarà projectes inèdits de Gaudí. També ens parla de la Generalitat i Esquerra, que plantegen que el director de Rodalies també gestioni Renfe.
En aquesta qüestió ens amplien informació i diuen que el govern mantindrà la rebaixa del transport públic al 50% fins al 2028. Pel que fa a mobilitat, tenim tres imatges, tres persones, tres personalitats polítiques. Per una banda, PSC, diu Dalmau, proposa a l'oposició fugir un pacte de país per refundar la xarxa ferroviària.
De Junts, Sales exigeix que es pari el traspàs de Rodalies, volem Renfe fora de Catalunya. I pel que fa a Esquerra, Capella demana que l'Estat assumeixi tots els costos derivats del col·lapse de l'última setmana. El bloqueig de les mercaderies al port de Barcelona obliga a actuar d'urgència el túnel de Rubí. L'APC torna a tancar el trànsit en sentit sud al tram de l'accident de tren de Gelida.
Pel que fa a la imatge principal, es repeteix una de molt similar de la portada del diari Ara. En aquest cas, els protagonistes són Rashford i Marc Casador, que celebren el gol ahir a la nit al Camp Nou, que ara hi creu de Barça i Madrid. L'equip de Flick-Benz a Copenhague 4-1 i es classifica entre els vuit primers de la Champions, mentre que els blancs cauen contra el Benfica 4-2 i hauran de jugar...
el playoff previ als vuitens. I és que el partit del Benfica a Madrid va ser molt intens, sobretot al final, en aquell últim minut, quan el porter del Benfica va anar fins a primera línia per xutar un córner, va aprofitar, va centrar amb el cap i va marcar aquest... Va marcar el porter. Va marcar el porter del Benfica.
Sí, això ho fa encara més històrica, aquesta victòria del Benfica. Ahir 4 a 2, com dèiem, que no li dóna oportunitat al Madrid. En aquest cas haurà de jugar aquests play-off. I en aquest cas també el Benfica salva, segueix viu en la competició. I com dèiem, el Barça de moment pot estar tranquil, està a vuitens. Per tant, anar fent. Aviam què passa. També està viu a les altres competicions de l'Estat. Recordem tant a la Copa del Rei com a la Lliga.
Per tant, anirem seguint de ben a prop. Recordeu que nosaltres fem tertúlia esportiva cada dilluns a les 12 i mitja del migdia. Per tant, el dilluns vinent també comentarem aquestes qüestions en aquesta tertúlia. Marxem a parlar del govern que busca atreure junts el decret de pensions amb garanties davant l'impagament de lloguers. Els postconvergents s'obren a modificar la llei de delegació d'immigració perquè Podem l'aprovi.
I tanquem portada amb el cas Coldo. A Valós serà jutjat pel Suprem malgrat renunciar a l'acte de diputat. A Brussel·les, Barcelona, elegida primera capital europea del comerç de proximitat i la Guàrdia Civil investiga si la trama de l'abocador de Ceba va estafar a DIF.
I marxem a la vanguardia, Mariona.
Doncs la Vanguardia obre amb la crisi de mobilitat i diu que el caos ferroviari multiplica el temps de viatge a Rodalies i l'AVE, que el bloqueig dels convois de mercaderia es deixa illat al port de Barcelona, que la P7 es torna a tallar en sentit sud durant almenys una setmana més, que la demanda del pont aèri augmenta pels problemes de l'alta velocitat i que el govern i l'oposició xoquen el Parlament per la gestió del servei de trens. Fotografia principal també és pel Barça, que passa al top 8 i Maurinho fa fora al Madrid...
que el Barcelona va haver de refer-se ahir a la nit d'una mala primera meitat per acabar golejant al Copenhague i classificar-se per vuitens de la Champions. Els gols de Lewandowski, la Minyamal, Rafinha i Rashford van capgirar el marcador. A Lisboa el van ficar de Mourinho, es van posar al Madrid amb un 4-2 que jugarà al top 24.
També veiem l'avantguàrdia que marxa cap a conflicte bèl·lic a Europa. Diu que Rússia utilitza el fred com a arma de guerra. Putin ataca centrals elèctriques per deixar sense calefacció ni llum Ucraïna durant aquest hivern especialment gèl·lit. Diu que també un estudi xifren 1,8 milions les baixes russes i ucraïneses.
També passem a altres coses de la Vanguardia. Veiem que hi ha hagut un intent d'agressió a una congressista demòcrata a Minneapolis. També parla del risc d'allaus. Diu que el Cristin deixa una gran nevada a mig Espanya. I parla de la dieta i poc exercici que eleven el càncer en joves, segons un informe del 2025. I tanca portada a la Vanguardia avui parlant d'un acte suspès, diu desenllaç de la pugna entre Ucles i Pérez Reverte.
Molt bé, doncs passem a més qüestions, marxem a l'última portada del dia, marxem al punt avui, que en aquest cas destaca diverses qüestions. Arrencan amb l'entrevista a Joan Granados, copartícip de l'Avui, diu Granados, cabron, has dado por culo al ministro de la Gobernación. Una cita seva, entenc que fent al·lusió a alguna qüestió.
Pel que fa a l'Observatori Municipal, s'aturen a Vinerós per dir una cruïlla per articular l'entrevista a l'alcaldessa Maria Dolores Miralles. La podeu trobar a la pàgina 23 a la 25. Pel que fa a la imatge principal, veiem una estampa preciosa del priorat més enllà del vi. La producció vinícola i el turisme que hi va lligat són els principals actius econòmics d'una comarca que busca noves oportunitats.
Pel que fa a l'espai del d'ahir, diuen signatures per foragitar Renfe, una campanya per fer fora la companyia de Catalunya. Es fa tan viral que fins i tot junts se la fa seva al Parlament. Les cròniques passen per trens, vies i el destí de la consellera i l'emoció i la reivindicació al Palau. Pel que fa a l'esportiu, tanquen amb aquest espai, amb aquesta secció, destacant el Barça, que acaba cinquè i accedeix als vuitens de la Champions. Els blaugranes remunten al Copenhague en quatre
1 al Madrid cap a la repesca.
I fins aquí tota la informació i actualitat que us oferim sempre a primera hora. Ens acomiadem de Mariona Sales. Mariona, t'escoltem als butlletins i a l'informatiu. Exacte, Dani, ens escoltem ara. Molt bé, i amb vosaltres fem petita pausa musical, tornem de seguida aquí a Ràdio d'Esvern, doncs amb més qüestions, recordeu amb les efemèrides, amb el temps i bé, doncs amb tot el programa fins a la una aquí a Ràdio d'Esvern. Tornem de seguida.
i don't
Bona nit.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre regius.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Doncs ara toca en efemèrides, ara toca fer un repàs a la història i veure què ha passat el dia com avui. Ens plantem primerament l'any 1981, quan el 29 de gener d'aquell mateix any Adolfo Suárez va dimitir com a president del govern espanyol, posant fi a una etapa clau de la transició espanyola. En el seu missatge televisat, Suárez va explicar que la seva decisió buscava evitar que la democràcia fos un parèntesi espanyol.
de la història d'Espanya, en un context marcat per la crisi econòmica, la pressió del terrorisme d'ETA i també les profundes divisions internes a la Unió Centro Democràtica, el partit que en aquell cas existia a Espanya, i en aquell mateix dia també va anunciar la seva renúncia a la presidència del partit, que havia fundat i liderat des del 1977.
Bona nit.
Marxem a més qüestions. Marxem a l'any 1996, quan un incendi va destruir la Fenís de Venècia, un teatre amb més de 200 anys d'antiguitat. També l'any 2000 es va aprovar a Montreal el Protocol sobre Seguretat de Biotecnologia del Conveni sobre la Diversitat Biològica. Pel que fa al 2002, el president estadunidense George Bush va utilitzar per primer cop l'expressió «eje del mal» per referir-se als governs d'Irak, Corea del Nord e Iran,
...als que acusava de recolzar el terrorisme. Tanquem amb un parell d'efemèrides... ...que són una mica més properes, les dues del 2021. La primera ens parla de l'Agència Europea del Medicament... ...que va aprovar la vacuna d'AstraZeneca a la Unió Europea... ...i activava el control de les exportacions de vacunes. I també aquell mateix any el Ministeri de Cultura i Carmen Thyssen... ...van prolongar el lloguer de la seva col·lecció 15 anys més...
per 6,5 milions d'euros. Marxem als aniversaris. Tenim bastants aniversaris tal dia com avui. El primer, l'any 1867, naixia Vicente Blasco Ibáñez, novel·lista espanyol. També ho feia Romario Souza, futbolista brasilè, aquest l'any 1966, i Marc Gasol, l'any 1985, el jugador de bàsquet espanyol.
Pel que fa a altres qüestions, marxem avui a la celebració del Dia Mundial. Avui, 29 de genès, el Dia Mundial del Trencaclosques. I tanquem amb l'efemèrida musical del dia, tornant una mica als naixements, als aniversaris, perquè tal dia com avui va néixer, i fa anys, Alejandro Martínez de Obago, més conegut com Alex Obago, cantautor espanyol, del qual avui li dediquem aquest espai de l'efemèrida musical i escoltem
una de les seves cançons.
Si ayer tuviste un día gris, tranquila, yo haré canciones para ver si así consigo hacerte sonreír. Si lo que quieres es huir, camina, yo haré canciones para ver si así consigo fuerzas pa' vivir.
No es más que un reflejo de mi pensamiento Hoy te echo de menos
Quiero hacerte saber, amiga, estés donde estés, que si te falta el aliento yo te lo daré. Y si te sientes sola, háblame, que te estaré escuchando, aunque no te pueda ver.
De tantas cosas que perdí diría que solo guardo lo que fue mágico tiempo que nació un abril Miradas tristes sobre mí se anidan y se hacen parte de mi piel y ahora siempre llueve porque estoy sin ti
Tengo más motivos para darte que esta fría soledad que necesito darte tantas cosas más. Creo ver la lluvia caer en mi ventana, te veo pero no está lloviendo, no es más que un reflejo de mi pensamiento, hoy te echo de menos.
Solo quiero hacerte saber, amiga, estés donde estés, que si te falta el aliento yo te lo daré. Y si te sientes sola, háblame, que te estaré escuchando, aunque no te pueda ver, aunque no te pueda ver.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar, molt per parlar.
Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
Doncs aquesta cançó comença a sonar perquè Sant Just està preparant per viure el Carnestoltes 2026 amb un cap de setmana ple de disfresses, música i activitats per a totes les edats. La programació arrencarà el 7 de febrer, la setmana vinent, amb una festa jove al Casal de Joves i culminarà el 14 de febrer amb la tradicional roba i el concurs de disfresses pels carrers del municipi. És així que a la vida no hi ha nadie solo, siempre hay alguien...
Com dèiem, la primera cita serà dissabte 27 de febrer amb una festa jove adreçada a majors de 16 anys que tindrà lloc al Casal de Joves de Sant Just de 11 de la nit a 3 de la matinada. La festa comptarà amb ambientació musical de DJ Dinyo i Psicos i tindrà com a temàtica principal les sèries de la infància. L'accés serà gratuït per totes aquelles persones que hi assisteixin disfressades. Per tant...
Ja sabeu, a currar-se una bona disfressa i a gaudir de la nit del 7 de febrer. Pel que fa a la celebració, continuarà el dissabte 14 de febrer, el dia dels enamorats. Ha coincidit així, mira, les coses coincideixen a vegades. En aquest cas, amb la rua de Carnestoltes, que sortirà del parc de la Sagrera, de Can Sagrera, i finalitzarà...
al Parc Maragall, on tindrà lloc el concurs de disfresses. La jornada inclourà, també, una xocolatada popular organitzada per la Comissió de Festes del Barri Nord i el lliurament de premis, en final de festa amenitzat per el DJ Axel P.
I què hem de fer per inscriure'ns en el concurs? Doncs les inscripcions per participar en el concurs de disfresses estaran obertes fins al 10 de febrer. Podreu consultar les bases al web www.sanjus.cat. L'Ajuntament anima la ciutadania a preparar la seva disfressa i a participar amb ganes, amb il·lusió i amb molta energia. Com dèiem, el programa és el següent, dissabte 7 de febrer, amb aquesta festa jove al Casal de Joves. El dissabte 14 de febrer, amb la concentració de comparses, la rua fins al Parc Maragall...
el concurs de difeses, la xocolatada, el lliurement de premis i el final de festa amb Axel P. Tot això ho trobareu a web www.sanjus.cat i també en breus al nostre web a Ràdio Desbend. Fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb el temps. Fins ara.
No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo? Apunta't al Voluntariat per la Llengua, al programa de les parelles lingüístiques a vxl.cat. Perquè quan parles, fas màgia. Generalitat de Catalunya. 100 milions i mig de futurs. 012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a gencat.cat barra atenció a les dones.
012, la Generalitat al teu costat. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'Smooth Jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
I tot i que alguns des de casa patien perquè deien, ostres, no hi haurà temps pel temps, tranquils que aquí sempre hi ha temps pel temps i amb en Carles encara més. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? 5 minuts per les 11, tot teu. Sí, doncs 5 minutets. Aviam, anem a explicar una miqueta aquesta festa que continuem tenint al cel, tot i que tenim moments de pausa com és en aquests moments que tenim el cel força serè, continuen passant fronts, continuen creuant fronts per sobre del nostre país.
I els propers dies, ja ho comentàvem, portem un parell de dies dient-ho, fins ben bé dijous de la setmana que ve no s'acabarà aquesta circulació de frons. Seran uns frons que potser aquí a Sant Just no els notem tant perquè no ens afectaran tant directament, però sí que en les zones on hi ha moltíssima neu... Ahir em van passar una foto d'un amic que fa molta muntanya i es veia una persona amb els esquís, només se li veia els peus, i als seus peus havia...
La part d'un màstil, jo no sé si has anat molt pel Pirineu a caminar, hi ha uns màstils de fusta que fan uns dos metres vint aproximadament, hi ha uns cartellets que t'indiquen cap a l'esquerra, te'n vas cap aquí, cap a la dreta, te'n vas cap allà, i aquí tens tres quilòmetres de distància, aquí en tens quatre. Són unes senyalitzacions que munta la Generalitat i que et van amb els camins rurals.
que hi ha pel Pitineu i per tots els punts de Catalunya, doncs són avisos, aquí a Coixerola també en tenim, quan en diuen allò, mira, cap a la fonda del... La fonda de la beca, la fonda de la beca. Doncs aquests cartells, la neu només deixava veure el cartell, o sigui, tot el que era el pal estava ple de neu,
O sigui, era el nivell de la neu i veies només la part del pal i els dos cartellets anunciants. Això, més o menys, et dic jo que amb el braç estirat ho toques. Que estem parlant dos metres de neu. Dos metres de neu ben bons. O sigui que realment és una animalada el que arribem a tenir allà dalt. La zona on jo acostumo a ser-hi, per allà al Pirineu, hi ha una estació que es diu Portainer, que està a prop de Sort i de Rialp. Sort és la capital del Pallars Sobirà.
Doncs bé, l'altre dia va sortir una notícia que deia que a Portainer, aquesta estació, és la quarta estació del món amb neu. O sigui, per davant seu hi ha dues estacions al Japó, una a Suïssa i després està a Portainer. O sigui, és una autèntica animalada la quantitat de neu que tenim, que ja fa més de 20 anys que no s'ha vist una cosa així. O sigui, que ja comença a ser un tema de rècord. Això, Carles, es tradueix en aigua després? Clar.
Clar, clar, moltíssima aigua. L'explosió d'aquesta primavera serà brutal. O sigui, estem fent unes reserves d'aigua que no només és pel 26, sinó que també serà pel 27. És moltíssima aigua el que hi ha en aquests moments acumulada al Pirineu. I el que dèiem, hi ha molta diferència amb el que tindrem aquí a Sant Jús amb el que tindrem al Pirineu. Perquè al Pirineu n'hi ha un sol que arriba demà, un altre sol que arriba dissabte i un altre sol que arriba dilluns. O sigui, sols diem fronts.
I aquests fronts, tant demà com dissabte com dilluns, donaran precipitació en forma sòlida, i la de dilluns pot ser forta. O sigui que realment la neu no s'acaba aquí, sinó que fins dilluns o dimarts, fins i tot dimecres, podria continuar anavant el Pirineu. O sigui que són encara molts dies. A Sant Jús el que dèiem serà una mica diferent, perquè els fronts sí que afecten encara nord del Pirineu, sí que afecten el Pirineu, però a Sant Jús ho tindrem una mica diferent. Sí que tindrem núvols, però la pluja no serà tan quantiosa com aquests darrers dies. Ho intentem explicar així molt ràpid. Avui dijous...
Tenim aquest cel serè, però al migdia es pot tapar una miqueta més. De cara al vespre s'obriran moltes clarianes, o sigui que podrem veure aquest quart creixent de la lluna. Demà divendres començarem amb sol i alguns núvols, però ràpidament s'anirà tapant. I alguns mapes ens indiquen, no tots, que demà a la tarda i demà a la nit podria ploure una miqueta Sant Jús. Seran els dos moments en què podria ploure una mica, però aquests núvols s'aniran trencant i dissabte al matí
Tot i que al matí encara tindrem molts núvols, sembla que al migdia farà bo i tindrem el sol com a protagonista, però es tornarà a tapar de cara al dissabte a la nit. De moment sense precipitació, diumenge seria un dia una mica més grisot, o sigui, el millor dia del cap de setmana vist des d'avui és dissabte, que al migdia farà força sol.
tot i que a primera hora i a última hora tindrem molts núvols. I diumenge serà un dia més variable, amb més núvols que no pas sol, i potser a última hora ens arriba aquest front que sembla que ens podria afectar d'una manera més directa entre diumenge, dilluns, dimarts, dimecres, això està per veure quan arribarà, però que ens podria portar precipitacions a Sant Just i que molts mapes ho indiquen.
Pel que fa a temperatura ràpidament, ahir vam baixar molt, s'ha notat la refrescada i a la nit 6 graus, a més amb el vent fotia molta sensació de fred. Avui es recupera una mica la màxima i també la mínima, demà divendres més o menys la mateixa situació i de cara al dissabte, doncs també, no canviarà massa les temperatures, un grau amunt, un grau avall, en funció de si al migdia tenim sol o no, o sigui que anirem jugant amb aquesta situació. Demà divendres ja prometem curar una miqueta més la previsió d'aquest cap de setmana per Sant Jusk.
Doncs estarem molt pendents d'aquesta previsió del temps pel cap de setmana, que, com deia el Carles, té cert punt d'incertesa, tot i que ja ens ha apuntat molt bé també aquests punts on haurem d'estar bastant pendents d'aquestes possibles pluges ruixats que podrien caure al nostre municipi. Demà ampliem informació. Gràcies, Carles. I amb vosaltres us deixem amb els bolletins informatius. Tornem a la segona hora de la Rambla amb l'entrevista del dia. Fins ara.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Els funcionaris de presó seran considerats a partir d'ara agents de l'autoritat i s'equipararan així amb altres col·lectius com per exemple els Mossos d'Esquadra. Ho ha aprovat aquest matí al Parlament arran d'una proposta del PSC. A la pràctica aquest reconeixement suposarà que els delictes que siguin objecte com ara una agressió penalment es considerin agreujats. Parlament, Marta Corbalan.
Hola, bon dia. El reconeixement com a agents de l'autoritat és una reivindicació històrica dels treballadors de presons i estan convençuts que permetrà reduir el nombre d'agressions que pateixen per part dels interns. Alberto Gómez treballa a Brians 2 i és el coordinador sindical de CSIF.
Pensa que aquest any, el que ha finalitzat ara 2025, prop de 700 treballadors han patit una agressió. Llavors, entenem que aquesta mesura farà reduir aquesta xifra i que, bueno, el que vulgui cometre una agressió, abans de fer-ho se la pensarà.
Més notícies, Natàlia Ramon. El Tribunal Suprem avala l'eutanàsia de Noelia, una noia catalana amb paraplègia. Ho fa després de desestimar el recurs que havia presentat el seu pare, representat per l'Associació d'Advocats Cristians. Aquesta entitat de caire conservador havia presentat un recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que sí que havia donat el vistiplau a l'eutanàsia de la noia. Ara, però, anuncien un nou recurs al Tribunal Constitucional.
Des del Suprem, però, asseguren que aquest cas ja no es pot elevar a cap més tribunal, malgrat que admeten que hi ha hagut algunes irregularitats en el procediment administratiu.
Nou matí de rodalies funcionant a mig gas, amb limitacions i nou retard, sobretot a l'R1. Encara hi ha diversos trams que es fan per carretera, tot i que ja s'ha restablar la circulació habitual de trens a l'R11 entre Caldes de Malavella i Girona. Anem a l'estació de Sants. Joan García, bon dia. Bon dia. També hi ha hagut retards a la R2 Sud, als regionals del Sud i a la R11. Tot per un problema de senyalització entre Sants i Bellvitjor. Els usuaris afectats es queixen que el tren no els acaba d'arribar mai.
Van sortir contínuament a les pantalles que es va demorant, ara una andana, ara l'altra. Una mica la informació falla una miqueta.
Es mantenen talls per obres a 9 punts. Els principals són Manresa Terrassa i Sant Sadurní Martorell de la R4 i Martorell Sant Fos de la R8, que afecta especialment el trànsit de mercaderies. Joan García, Catalunya Ràdio Estació de Sants. L'alcalde de Sant Sadurní de Noia, Pere Bernet, denuncia al matí de Catalunya Ràdio que se senten aïllats i que no han rebut cap tipus d'informació sobre el tall de l'AP7 a Martorell, que s'allargarà fins a setmana que ve. Una afectació que els col·lapsa a les rondes del municipi.
Tampoc tenim molta informació de quina previsió hi ha d'obertura, de res, estem bastant aïllats. L'autopista P7 estarà tallada en sentit sud a Martorell fins la setmana que ve. A més, no recuperarà completament la normalitat, és a dir, amb tots els carrils oberts, fins la setmana del 9 de febrer.
Un equip internacional de científics han descobert un nou planeta que podria ser potencialment habitable. Aquest cos és a 146 anys llum de distància de la Terra i es podria situar dins l'àrea habitable a la seva estrella. El planeta és una mica més gran que la Terra, orbita una estrella semblant al nostre Sol i tindria unes condicions similars a les de Mart. A més, l'òrbita que segueix al voltant de la seva estrella també semblant a la de la Terra d'uns 355 dies en aquest cas.
Tot i això, aquests investigadors expliquen que, malgrat les semblances, també podria ser com una mena de superbola de neu, un món gelat amb temperatures per sota dels 70 graus sota zero. És a dir, podria tenir aigua, però en gran part estaria congelada.
El Barça acaba cinquè a la lligueta de la Champions masculina i passa directament als vuit anys de final. Ahir Barça 4, Copenhagen 2, Copenhagen 1. Els possibles rivals del Barça a la següent eliminatòria que jugarà al mar són PSG, Newcastle, Mónaco i Carabaj. El Madrid haurà de jugar a la repesca de Rota 4-2 contra el Banfica de Mourinho i els blancs acaben novens. L'Atlètic de Madrid també va a la repesca, l'Atlètic Club eliminat. Demà es farà el sorteig de la repesca d'aquesta Champions masculina.
Avui, olímpiacos-Barça, partit d'Eurolliga. Un quart de nou en farem la transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. El Barça-Bàsquet recupera Bill Clyburn, encara en bascat classificació de l'Uni Girona, per la final 6 de l'Eurolliga femenina. Primera vegada la seva història després del triomf sobre el caroló francès per 89.
a 58. I Arina Sabalenca acaba de classificar-se per a la final de l'Open d'Austràlia de tenis. En el quadre femení, Sabalenca acaba d'eliminar les semifinals esvitolina en dos sets, 6 a 2 i 6 a 3. La segona semi la jugaran Pegula i Ribàquina. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 5 minuts de les 11 hores informa Mariona Sales Vilanova. Les sessions de voluntariat express arribaran a Sant Just amb dues convocatòries adreçades a l'alumnat per promoure la participació en el programa de voluntariat per la llengua. Els dies 2 i 3 de febrer les activitats tindran lloc a la sala polivalent de les escoles amb sessions en horari de tarda i de matí.
Les sessions consistiran en rondes breus de conversa de 3 minuts en què les persones voluntàries parlaran successivament amb diferents participants amb un mínim de 10 parelles. Durant aquests intercanvis es formularan preguntes senzilles amb l'objectiu de facilitar la pràctica oral del català i donar a conèixer el funcionament del programa.
Un cop finalitzades les rondes, les persones participants podran decidir si volen inscriure's com a aprenents. L'activitat requereix inscripció prèvia i compta amb la col·laboració d'Omnium Baix Llobregat Est, la Cal i l'Ateneu de Sant Jús. Les sessions són organitzades pel Servei Local de Català de Sant Jús i el Voluntariat per la Llengua.
I en societat, el mural dels drets humans del camp de futbol de Sant Jús ha estat atacat per segona vegada en una nova acció vandàlica que ha deixat la imatge completament malmesa. Els fets es van produir ahir i tot i que després del primer atac el mural havia estat restaurat i protegit, la gran quantitat de pintura utilitzada ha fet impossible preservar-lo.
Aquest atac no és un cas aïllat. En les darreres setmanes han aparegut pintades de caràcter racist en diversos espais del municipi, fet que apunta a una repetició d'actes vandàlics amb contingut discriminatori i ha generat preocupació entre el veïnat. Des de l'Ajuntament s'ha informat que aquests fets seran denunciats i que el mural es tornarà a restaurar tan aviat com sigui possible. I també s'ha remarcat el rebuig a qualsevol expressió de racisme o discriminació, independentment del gènere, orientació sexual o origen.
I en cultura, la Biblioteca Joan Margarit de Sant Jús ha tancat l'any 2025 amb unes dades que consoliden el seu paper com a equipament cultural de referència al municipi. Al llarg de l'any s'hi van registrar 41.371 visites presencials i 51.288 préstecs.
Unes xifres que evidencien l'ús intensiu dels serveis bibliotecaris per part de la ciutadania. L'equipament compta actualment amb 600.739 persones usuàries, de les quals 467 s'han donat d'alta durant el 2025. L'activitat cultural ha estat un dels eixos principals amb 118 activitats programades que han aplegat 2.395 participants, amb un pes destacat dels clubs de lectura i de les propostes adreçades al públic infantil i familiar.
En l'àmbit educatiu, la biblioteca ha acollit 49 visites escolars amb la participació de 840 alumnes, reforçant la relació amb els centres del municipi. A més, s'ha potenciat la presència digital a través del web i les xarxes socials en un context que confirma la biblioteca com un espai actiu, accessible i plenament integrat en la vida cultural local.
I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
Que no me deja sola A veces no siento que está ahí Pero me acompaña a dormir Y cuando me despierto Suelo analizarlo Aunque no sea bueno qué decir Siempre formará parte de mí Tengo un sentimiento Que no me deja sola
Pero desde que te conocí y me dejaste entrar en el jardín de todo tu cerebro, este pensamiento se hizo muy pequeño y explotó y se transformó en toda esta canción.
Siento que está pasando El día en que me doy cuenta De que me apetece estar toda la vida contigo Y quiero hasta gritarlo Y no, no quiero dártelo todo Y así te sigan sobrando las ganas Y nunca te canses de estar conmigo Ahora que te tengo
Sé lo que es el miedo, pensando en que algún día acabará todo este nuevo mundo que me das. Pero no es el momento de pensar en esto, porque te dedico esta canción y quiero que sea grande y que hable de algo mejor.
Siento que está pasando el día en que me doy cuenta de que me apetece estar toda la vida contigo y quiero hasta gritarlo. Y no, no quiero dártelo todo y así te sigan sobrando las ganas y nunca te canses de estar.
Gràcies.
Bona nit.
Come on and sing along. We're going to parties, to ramble, fiesta forever. Come on and sing.
Fins demà! Fins demà!
Come on and sing my song.
Fins demà!
Everyone you meet, they're jamming in the street all night long Yeah, I said Everyone you meet, they're jamming in the street all night long
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, al matí que no s'adorm mai. A l'escoltes Ràdio Desvent, sintonitzes Ràdio Desvent, la ràdio de Sant Just.
Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia i avui parlarem amb el Centre d'Estudis Sant Justencs, que organitza el proper 31 de gener del 2026, és a dir, dissabte, l'acte encesa de torres, talalles i talallots de la Mediterrània, un cant pels drets humans, que tindrà lloc a un quart de set de la tarda a la plaça de l'Església de Sant Just. La iniciativa d'un doble objectiu, sensibilitzar la població sobre la situació de les persones migrants
a la Mediterrània, també reivindicar el valor patrimonial. Per fer-ho, per poder parlar d'aquest tema, avui hem convidat a l'Astrid Goldstein, que és assiduejar el nostre programa i que en aquest cas es canvia de cartera per poder parlar del Centre d'Estudis Sant Justens. Astrid, bon dia. Molt bon dia. Tu és que també estàs una mica a tot, no? Estàs a totes. Sí, hi ha de ser.
Sí, ha de ser. Els compromisos són els que són. I encantada. Aprofito que et tinc aquí per parlar una mica del moment actual de Centre d'Estudis Sant Justencs, abans de passar a parlar d'aquest tema que ens ha portat avui, que és l'encesa de Torres, Talages i Talallots.
En aquest cas, ens agradaria parlar una mica de com està el centre d'estudi Sant Justenc. Sabem que en aquest 2025 vau tenir una pèrdua molt gran, la de Maria Quintana, que també heu hagut de reconstruir una mica la junta directiva de l'entitat i ens agradaria saber una mica com està a hores d'ara aquesta entitat Sant Justenca.
Bé, va ser un cop que la Maria ja ho va deixar tot just un any. Ja va haver-hi el canvi, però l'impacte ha estat gran. I bé, anar encaixant aquestes peces de com encara és una nova etapa.
Demà al vespre tenim l'assemblea. Per tant, és allò que dius... Comencem un nou any. I bé... Dirien que... No voldria utilitzar la paraula ben liats, però sí com... Encarem l'any amb moltes coses sobre la taula. I també és bonic que hi hagi moltes entitats i d'altres que...
que ens facin arribar projectes i col·laboracions. Quines línies seguireu aquest 2026? Teniu com algunes pautes, alguns reptes que us agradaria complir? Més que el 26, jo crec que ja estem mirant una miqueta el 40 aniversari.
Per tant, és el que tinc, eh? Moltes coses sobre la taula i... I anar fent a poc a poc. I anar fent. Home, sí que col·laboració sempre és benvinguda. Per tant, qualsevol persona, ja sigui soci, sòcia o no, o que se'n vulgui fer, doncs benvinguda. Perquè, clar...
Hem tingut la pèrdua de la Maria, però també hem tingut moltes altres pèrdues. O sigui, ha estat un any d'aquells que Déu-n'hi-do la gent que ens ha deixat, no? Per tant, sobretot gent jove, et miro, eh? I no tan jove, doncs que vulgui col·laborar o aportar idees, doncs benvingudes. Doncs el Centre d'Estudis Sant Justens, que fa una tasca, com deies, des de fa 40 anys, aquesta tasca... Quasi, quasi. Quasi, encara no, encara no. No posem les espelmes al pastís, que encara no...
Però sí que fa una tasca des de fa gairebé 40 anys d'això, de memòria, de posar en relleu aquesta memòria històrica, aquest passat de Sant Just i que ho ha fet a través de les miscel·lànies, ho ha fet a través de tots els actes que dueu a terme, les commemoracions, etcètera, etcètera. I xerrades. Xerrades, conferències...
Un grapat d'activitats que a vegades no es posen en valor i s'han de posar, no? Perquè aquestes activitats estan fetes des del voluntariat, des de la mateixa junta, des del mateix grup de socis i sòcies, com comentaves, que sense afany de lucre treballeu perquè la gent recordi el que va passar a casa nostra, no? Exacte. I pot fer més o menys temps...
Però és això, molts hem oblidat, ara, només mirant, observant Sant Just, i és allò que dius, hi ha molta cosa que visualment ja l'has perduda. És allò que dius... Compte, eh?
Sí, jo me'n recordo el Pol Arrazuri, que va passar pels micròfons de Ràdio Desbem fa uns mesos, a presentar el seu projecte, que està fent un curtmetratge sobre la lliva del Vivaró, sobre la Guerra Civil Espanyola, que també us està demanant assessorament al Centre d'Estudis Sant Justenc, ens deia, és que clar, vull gravar Sant Just, però no puc gravar Sant Just perquè no hi ha cap carrer, no hi ha cap espai que s'adacui a l'època en què jo estic... Molt poc, quedarien racons, perquè si ho observes queden raconets. Sí.
però res més. Clar, clar. La transformació ha estat... Exacte. Te'n vas a la plaça dels Estudis Vells, Can Freixes, racons d'aquests que... Se'n reconeix, sí. Però perds el context, no? Històric, també, és allò que...
Totalment, i està bé que entitats com la vostra ens recordin una mica què és el que va passar, perquè també marcarà el nostre futur, és a dir, nosaltres també hem de ser molt conscients de tot allò que ha viscut Sant Just al llarg dels anys. De més de mil. De més de mil, exacte, anava a dir, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, perquè el mil·lenari ja ens cau bastant lluny. Sí, sí, molt. Per tant, mirem el segon mil·leni, no?
I tant. En aquest no sé si hi serem tu i jo, però penso que no. Però alguna cosa hem de deixar. Exactament. Si no, no, s'ha de deixar llegat. Si ha de ser. Molt bé, doncs passem a parlar d'aquest acte, d'aquesta encesa de torres, talalles i talallots de la Mediterrània, com dèiem, un cant pels drets humans, que es durà a terme a un quart de set de la tarda a la plaça de l'Església. Aquest acte, per què s'ha escrit, Sant Just? Per què s'hi ha sumat aquest esdeveniment?
Deixa'm fer un petit incís. Aquest any el traslladem de la plaça de l'Església a un espai amb més visibilitat. Ah, molt bé. Sí, perquè ens trobàvem que encendre les bengales al campanar està molt bé, però no les podem observar correctament. Si a més aquella tarda, que a més acostuma ja a ser aquesta hora, que ja fosqueja, que està molt bé, et dóna visió de llum, però depèn d'on bufa el vent, no veus res. Llavors aquest any s'ha buscat un indret...
No es pot dir l'indret? Sí que es pot dir l'indret, perquè si no no vindrà ningú. S'ha buscat un indret proper on sí que serà visible aquesta encesa de les bengales. La trobada serà a les 6 de la tarda al Passatge Montseny. Per tant, número 2, davant de la Porta de les Monges. I s'entrarà el recinte. La visualització i l'acte el podrem fer en un espai privat...
però que de forma molt amable ens han cedit per poder-lo, més que fer, observar. Per tant, et queda el campanar de l'Església molt a prop. És a dir, l'encesa sí que es farà a l'Església. Exacte. L'encesa continua la visualització així en grup.
i la lectura del manifest la fem a l'espai de les monges on anirem a un espai concret amb una certa alçada on es podrà veure per tant, canviem d'espai
Sí i no. Ens adaptem a buscar una visualització molt més còmoda i potser més conscient, perquè està sota el campanar i no veure aquest punt de frustrant.
Qui no ha estat mai a la residència de Nuestra Senyora de Lourdes té unes vistes impressionants, són precioses i a més és un espai molt agradable on recordem que hi ha molta gent de Sant Jus que decideix passar el seu últim tram de vida allà i la veritat és que en un lloc, en un espai molt gratificant i amb bona companyia. Aquesta residència de Nuestra Senyora de Lourdes on es durà a terme la lectura del manifest per una banda...
Exacte, o sigui, fem la crida que vingui la gent, o sigui, la trobada és el passatge Montseny número 2 a les 6 de la tarda, a les 6.15 farem la lectura del manifest i a les 6.30 farem l'encesa de bengales al campanar. Per tant, a l'espai on estarem situats tindrem una visualització fantàstica. Per tant, molt més conscients.
També en l'ordre del dia hi ha la cantada col·lectiva del viatge a Itaca, no? Sí, sempre es fa. Sempre ho feu. Sempre es fa. Anem amb les veus que tenim. Que cadascú ho porti. Però sempre és allò que tenim algú que té bona veu i ens fa una bona empenta...
per alçar-la, no? Perquè és allò que a vegades vas... Recordàvem abans la Maria Quintana. Sí. A la nit estelada, jo me'n recordo que més d'un cop es posava allà a dirigir el cant de la senyera, a l'himne dels segadors, no? Era la responsable. I en aquest cas, doncs, ho haureu de fer amb els que hi sou, no? Sí, però sempre ve algú amb bones veus per animar-nos a la resta a pujar el to.
Ben fet. Per tant, em deies. Et deia. Per què ens hi veu sumar? Per què us hi veu sumar? Perquè cal ser-hi. Primer de tot. Aquest any serà el desè aniversari que celebra. Per tant, aquestes trobades són relativament joves. Per tant, penso que això s'organitza...
originàriament s'organitza des de la coordinadora d'entitats que bàsicament comencen a les illes i des d'aquí es va fent com aquest efecte crida. Ara ja diríem que es gestiona o s'organitza a través de l'Institut Ramon Montaner, per tant és allò que tens un contacte directe amb un munt d'entitats i associacions.
A veure, el centre d'estudis és qui organitza, però també tenim una colla de col·laboradors, col·laboradors i gent que ens dona, o entitats que ens dona suport. Per tant, tampoc me les voldria deixar, no? A part de col·laborar amb l'Ajuntament de Sant Just, perquè clar, anem amb normatives, s'han de demanar...
Permisos, llicències, el que sigui. Permisos, llicències, si no... Potser podríem fer coses més grosses. Però anem amb les bengales, tot molt controlat, s'han de tindre una sèrie de permisos. I comptem amb el suport de Sant Just Solidari, l'Ateneu de Sant Just, la Parròquia dels Sants Just i Pastor, la Flama del Canigó, Òmnium Cultural, Justícia i Pau i la CEAS. Per tant, fem aquesta xarxa de col·laboracions.
Però per què cal ser-hi? Doncs perquè els drets humans, cada vegada anem veient molt per la tele, i ara venia cap aquí i ja està pensada. Crec que veient el que està passant en molts països, la situació política, social, què passa? Ens hem oblidat una mica de tota la gent que està morint a la Mediterrània, no?
s'organitza per això, no? És aquest punt de memòria de tota aquesta gent que continua morint al mar fent aquesta travessa per un futur millor, no? Però és que mires les pantalles i ja no només és el que passa en la Mediterrània, sinó més enllà, no? Per tant, és aquesta m'agrada dir-ho, no sé, eh? Potser com presa de consciència del que passa a l'entorn i del que ha passat durant segles.
I que si s'utilitzen aquests espais de torres, talaies i talajots és perquè eren els espais on les comunitats es comunicaven. Per tant, ara ho fem a través del mòbil.
al llarg del segle sempre s'ha fet des dels espais més alts, com podria ser la penya del moro. Que la trobem a faltar, no? Que la trobem a faltar, la trobem a faltar. També s'hi va fer alguna incursió? Sí, sí, sí, s'ha fet i la veritat és que seria l'espai, no?
Però es queda lluny i costa una mica que la gent també es mogui, no? Per tant, mira, a cada municipi també s'escoll a l'espai. I també crec que està bé que es pugui anar canviant l'espai, no? Perquè la veritat és que hi ha molta gent que no ho sap. I clar, fer-ho visible, ho fas visible, però necessitaries per anar bé un bon canó de llum, no?
Clar, parlaves de la defensa dels drets humans, parlaves també que a través de la televisió veiem com a vegades aquests drets humans es trenquen, es veuen vulnerats, però no cal anar a la televisió, podem passejar per Sant Just i ho vam veure, de fet avui hem obert el magazín amb aquesta notícia, que s'ha tornat a vandalitzar una de les pintures, un dels murals dels drets humans que està allà al camp de futbol.
Per tant, clar, totes aquestes accions que van en contra dels drets humans, que el que fa, doncs, és vulnerar aquests drets humans, com dèiem, al final, per molt que puguem veure a la tele, està en el nostre dia a dia i està també a Sant Just. I a vegades sembla que una simple pintada no sigui res. No sigui res, no? Exacte. I és molt. Perquè a més, això passa, i passa sovint, i a més amb aquests morals...
Es reincideix. Clar. Es queda segona vegada que passa, eh? Aquí està. Per tant, és allò que dius... Ens ho hem d'agafar molt seriosament. I com es combateixó? Aquest és el repte. I s'hi treballa des de les escoles, entitats, associacions... Però encara es continua així, no? I encara com es criminalitza la gent que s'ha mogut per buscar un futur millor, no?
és complicat però dissabte 6 de la tarda és un bon moment per per conscienciar-ho per exposar-ho estaria bé que la gent que de forma anònima fa aquests atacs vandàlics també de forma anònima participés d'aquestes accions com a mínim jo crec que és el mínim que podríem fer per veure l'altra cara de la moneda per veure
realment si el que estan fent, si l'acte que estan fent és un acte vandàlic amb sentit des de dins, és a dir, que ells ho fan amb un sentiment o senzillament perquè van en contra d'alguna cosa però no saben ben bé en contra de què van, perquè moltes vegades...
també ens hi trobem això. Llavors, estaria bé també que prenguéssim part i que avui ens ha quedat una mica el programa així, perquè també hem de ser reivindicatius i hem de posar els punts sobre les is, però realment és que és això. Al final, a mi m'agradaria saber per què causen aquests aldarulls, per què causen aquests estralls.
quan en realitat el que volem, jo crec que és el que vol tothom, viure tranquil, i aquesta gent que fa aquestes travessies és el que vol també. És el que vol, i tampoc és que vulguis fer la travessa a un altre país per buscar un futur, tothom crec que té, o voldria tindre el seu futur en el seu propi país, però no és possible.
Totalment. Per tant, prens aquesta decisió i són decisions que, és que, han de ser molt dures, han de ser tremendes, no? Llavors, vas, veus una pintada, bueno, allò, veus un mural en defensa dels drets humans, pintar és allò que dius, què més poden arribar a fer, no? Clar, quan aquesta gent també després pot prendre decisions polítiques, fins i tot a l'hora d'anar a votar, tot això també ens marca. Mhm.
a la resta, no? En el sentit de quines polítiques després, aquests dirigents, qui hagi aconseguit els vots, què faran? Per tant, és allò que dius, pot semblar una simple pintada, però darrere d'una pintada n'hi ha molt més. Per tant, ho tenim complicat i potser hauríem de fer aquestes enceses de consciència de forma molt...
molt més contínua, no? Per posar també una mica de llum i esperança al discurs que comentàvem, darrere d'una pintada hi ha molt més, però darrere d'aquesta encesa de torres, talatges i talajots també hi ha molt més. Hi ha aquella gent que lluita, aquella xarxa, no? Exacte, aquella xarxa i que si fa 10 anys es va començar d'una forma més minsa, avui en dia estava mirant...
Estava mirant on estava llegint tot, perquè sempre m'agrada llegir allò d'on es fa. En aquesta edició es participa 52 punts d'encesa repartits en 45 municipis dels territoris de Catalunya, País Valencià i La Franja.
Però és que també s'hi sumen altres espais i fins i tot d'Astúries, de Galícia i fins i tot del Marroc.
i a Cisjordània, o sigui, és allò que dius, potser hem de tornar a fer aquestes enceses. Encara que no els banyi el Mediterrani ells reivindiquen. Exacte, és allò que dius, és cura de civilització. Civilitzacions.
Per tant, va molt més enllà i una cosa, jo crec que és com un puzzle, no? La situació actual, la que venim patint els últims anys i això, em sembla que, mira, ja no parlem de pasteres, de gent...
que s'han mogut, no?, veus imatges pel mòbil, sempre amb aquell dubte de si seran reals, no, i és que ho són, no tot ens ho hem d'atregar, però sempre és això, no?, buscar informació verídica i es continuen vulnerant els drets humans arreu del món.
I fins i tot, ara potser no tocaria, però també com persones o empreses, entitats i altres països, blanquegen aquests règims, que potser també això caldria denunciar-ho molt més.
Totalment, totalment, sí, sí, així és. Doncs nosaltres també aprofitem per fer una petita falca publicitària, perquè aquí a Ràdio d'Esvern tenim una secció, el magassin de tardes, el Refugi, que és Veus de Migrants, conduït per en Jordi Laconsol,
I tots dos porten persones migrades de Sant Just o persones migrades de Barcelona a altres indrets de Catalunya que venen a explicar la seva història de migració, com des del seu país, des de la seva llar. Alguns venen d'altres parts d'Europa, d'altres venen d'Àfrica, d'altres venen de...
de molts indrets del món, inclús de Llatinoamèrica, i expliquen una mica com han arribat a Catalunya, com s'han vist acollits per la nostra ciutadania, i és molt interessant, francament, per tant, us recomanem que això que feu, aquesta revisió d'aquest podcast, que trobareu al web de Ràdio d'Esverns, si poseu veus de migrants,
Trobareu tota aquesta informació, tots els podcasts que s'han fet al llarg d'aquestes dues temporades i que encara continua a les tardes amb el programa de Jaume Lies, que realment és molt interessant el fet d'aquest, de posar-hi atenció, perquè a vegades, quan ho veiem a la tele, quan ho veiem a xarxes, no hi parem massa atenció, però quan escoltes, quan tens aquella persona que t'està parlant a cau d'orella, que t'ho està explicant tot... T'ha explicat tota aquella odissea, no?
Aquell periple per arribar a un espai. I a més, pensem que els que hem nascut a Sant Just, no sempre la nostra família ha estat nascuda a Sant Just, no? O sigui, Sant Just, realment, parles allò amb els nostres pares o avis, i molts han vingut de pobles que potser eren d'aquí del Penedès o de més enllà, no? Sí, sí, o de Tarragona. I que dius, hi havia gent...
Aquí a Sant Joc hi ha moltes famílies que els seus orígens són comuns perquè sortien d'aquells pobles, no? I dius, va, era un trajecte que per ells ja podia ser traumàtic. Era anar a ciutat o al més a prop de ciutat per buscar un futur. Però, clar, quan estàs fugint de guerres i és allò que dius, encara s'hi suma un desastre més, no?
una cosa és un futur millor i l'altra és aquell, el fugi, més l'aquella cerca de futur, que moltes vegades la fan sols i van perdent, han perdut família pel camí. Hi ha històries realment que són tremendes i a vegades és això, no? Criminalitzar-ho des d'aquí, des de la teva posició, pot quedar còmode, però és que és molt dur. Jo sempre penso...
o hauríem de vigorar, no?, posar-nos a la seva pell. Doncs, Astrid Goldstein, moltíssimes gràcies per passar pel magassin de Medins de Ràdio d'Esvern un matí més, avui com a Centre d'Estudis Sant Justencs, per poder parlar d'aquesta acció que es du a terme el 31 de gener del 2026, l'acte d'encesa de torres, talalles i talallots de la Mediterrània, un camp pels drets humans, que tindrà lloc, recordem, a les 6.15, és a dir... A les 6, 6...
6, concentració. A les 6.15, la lectura del manifest. A les 6.30, l'encesa de bengales. I aquesta cantada del viatge a Ítaca. Doncs recordem el punt de trobada a la residència de Nuestra Senyora de Lourdes, al carrer Montseny, número 2. Una abraçada molt gran, cuida't molt. Igualment. I que vagi bé la setmana. Que vagi bé.
At last My love has come along My lonely days
And life is like a song Oh, yeah, yeah, at last The sky's above the blue My heart was wrapped up in clover
I found a dream that I could speak to A dream that I can call my own I found a thrill to press my cheek to A thrill that I
You smile, you smile. Oh, and then the spell was cast. And here we are in heaven. For you are mine.
Tu i jo hem sopat en bons restaurants, tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal, tu i jo volàvem en un fort fiesta groc, tu i jo hem cantat a la vora del foc, tu i jo hem buscat coses similars, tu i jo hem tingut el cap ple de paradals, tu i jo del de la nòria, tu i jo i la nostra història, però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Plantem les tovalloles, convido a un gelat. Juguem a pala grega, esquivant passejants. A l'horitzó es divisen les veles d'uns nens que fan optimist. A la cala del costat torno una estona ara que bufa de mar. Així estirada se't veu espectacular. Llarga i blanqueta a la sorra llegint intrigues vaticanes. De final inesperat és abusiva, tanta calor.
Fins demà!
Així doncs, si un dia vens i passes per aquí, i si malgrat la feina et trobem un matí, no em perdonaria mai, no et podria sumir, no agafar-te amb la moto i que no féssim camí molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món, i amb xiringuit un quatre pins al fons, tu i jo asseguts a la barra d'un bar, sona bona música i som debat del mar, ara.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Passa un minut de 3 quarts de 12 del migdia. Bon dia per a la gent que s'acaba d'incorporar al 98.1 FM. Nosaltres ara marxem a parlar de dermatologia amb la nostra dermatòloga de capçalera, en Verònica Ruiz.
Verònica Ruiz, bon dia. Hola, molt bon dia. Benvinguda al programa, una setmana més, com estàs? Molt bé, encantada d'estar aquí de nou amb vosaltres. Feia dies que no ens escoltàvem, ens vam escoltar a principis de... De fet, va ser el primer programa de l'any, el 2 de gener, i ara també teníem ganes de tornar-te a...
de parlar de dermatologia, de posar una mica de context al dia mundial que ve la setmana vinent i per això també avui el que farem serà parlar, apuntar les primeres claus sobre el càncer, el càncer de pell, perquè la setmana vinent, si no vaig errat el 4 de febrer, celebra el dia mundial del càncer i en aquest cas també al llarg d'aquest mes.
Hi haurà moltes activitats i moltes accions en torn a aquesta temàtica. Nosaltres, el dijous 5 de febrer al programa, hem convidat a Pau Verbel de l'Associació Contra el Càncer i ens vindrà a parlar sobre diverses qüestions, però ens agradaria també poder-ho apuntar des d'aquest prisma, des del tema de la dermatologia, perquè també el càncer de pell és un càncer que també està a l'ordre del dia. Verònica, explica'ns una mica, per on vols començar?
Sí, doncs mira, el càncer de pell de fet representa el càncer més freqüent als humans i a tot el món i a més la seva incidència està augmentant els darrers anys. Això converteix el càncer de pell en un problema de salut important. Però hem de dir que tot això és també un dels més fàcils de prevenir i de curar si es detecta temps i per això és tan important parlar-ne.
Doncs sí, per això ho fem avui, el fet de parlar d'aquest tema, de parlar del càncer de pell. Parlaves de la prevenció. Quins serien els punts clau d'aquesta prevenció del càncer de pell?
Sí, mira, el més important seria educar la població en una bona... com pot protegir-se de forma adequada el sol, ja que el sol, com sabem, és un dels principals factors de risc en el desenvolupament del càncer de pell. La segona cosa que podem controlar, que podem fer des del nostre àmbit, és fer revisions cutànies regulars, no només...
els pacients que han tingut antecedents ja personals d'un càncer de pell en els darrers anys, sinó tota la població, en principi, es recomanaria fer una revisió de tant en tant o persones, sobretot, que han tingut moltes cremades a la infància o que tenen antecedents familiars de càncer de pell, que tenen molts lunars o, com deia, antecedents personals i o familiars
sobretot de càncer de pell. Aquests serien els dos factors principals que podem fer com a població general per prevenir o detectar en les fases inicials un càncer de pell.
Molt bé, doncs a partir d'aquí aquestes són les primeres passes, les primeres accions a seguir també. En aquest espai, Verònica, hem parlat diverses vegades del fet de fer autoobservacions, el fet d'observar-nos, d'anar veient...
com està el nostre cos, perquè també hi ha indicatius que ens podrien estar dient que tenim aquests indicis, aquestes primeres passes d'alguna malaltia, en aquest cas de càncer de pell. Quines són les qüestions més detectables a primera vista? Sí, el principal benefici, sens dubte, d'una revisió cutània...
és que permet detectar, com estem dient, el càncer de pell en capes inicials, quan és més fàcil detectar i té millor pronòstic. I això relleva no tant per les lesions que ja són visibles, que el pacient es pot veure, sinó per les lesions que estan localitzades a zones menys visibles pel pacient, o bé per aquelles que té des de fa temps però que com són asimptomàtiques no li ha donat importància.
Signes d'alarma que podem detectar, per exemple, un petit bult o una sobrelevació de nova aparició que va creixent, tot i que sigui de forma lenta, però que no desapareix amb el temps. Aparició d'alguna crusteta, alguna descamació...
petida úlcera o erosió cutània amb probable sagnat associat i que tampoc desapareix. Hem de dir que tots aquests canvis apareixen fonamentalment en zones de pell que han estat o que estan fotos posades al sol i que no desapareixen en el transcurs de mesos, setmanes,
i fins i tot van augmentar progressivament de tamany. Llavors, per això és molt important fer revisions regulars. Molt bé, doncs aquestes qüestions que ens està comentant la doctora, que ens està comentant Verònica Ruiz,
Són molt importants, el fet d'anar fent aquestes revisions, anar comentant-ho també amb el nostre metge i que puguem fer aquestes revisions pertinents per veure si hi ha algun indici d'aquest càncer de pell. Comentaves, el càncer dels més freqüents que hi ha, que existeixen, és el de pell. Això què és 10?
Sí, doncs el càncer és el càncer més freqüent. Precisament, bueno, hi ha diverses categories principals de càncer cutani, no? Diem el no melanoma.
que seria el més freqüent, i el melanoma. El melanoma seria més agressiu. I és freqüent perquè un dels principals factors de risc és l'exposició al sol. I clar, nosaltres estem en un país de sol, no?, i rebem molt temps d'exposició solar al llarg de l'any. Llavors, clar, la pell, hem de dir que la pell té memòria, no?, i cada cop que ens cremem o passem massa estona al sol sense protecció, anem acumulant d'any.
Llavors aquí influeix també la quantitat de melanina que tenim a la pell, que determina el color de pell que tenim, més clara o més fosca,
i el sol que hem acumulat i com ens hem exposat el sol durant sobretot infància i adolescència, els primers 20 anys de vida. Abans, fa anys, no hi havia tanta informació sobre la protecció solar. Ara, ja en les últimes dues o tres dècades, hi ha més informació, hi ha més consciència a la població sobre com ens hem de protegir adequadament del sol. I els nens avui en dia ja es protegeixen cada cop més de forma més adequada.
Comentaves, la pell té memòria, això és molt interessant. Anem a estirar una mica d'aquest fil. Quan dius que la pell té memòria, que la pell se'n recorda de si ha sigut maltractada en aquest cas o si ha sigut exposada en accés al sol, nosaltres com ho podem fer per ser més conscients de la pell i de la bona cura d'aquesta?
Sí, doncs les pells més claretes, com deia, tenen menys melanina. La melanina ofereix una protecció natural, no?, de cara a la protecció solar. Però tot així, inclús les pells més fosques encara s'han de protegir, és a dir, s'han de protegir de tota manera, no?, tots els tipus de pells, les pells més clares amb més intensitat. Llavors, amb una protecció solar, sobretot, bueno, de 50 o més, no?, sobretot amb pells més clares,
i intentar evitar l'exposició solar a les hores entres del dia, sobretot en època d'estiu, o primavera quan ja el sol és més fort, quan ens estem apropant a l'estiu. Però no oblidem que la primera protecció contra el sol és la roba, la pròpia roba protectora.
La protecció solana en format de cremes es considera una segona barrera. La principal barrera seria l'ús de ropa protectora.
roba adequada, samarretes, gorra, ulleres de sol i després l'aplicació de la crema protectora seria com una segona barrera en segon termini però amb una bona protecció en principi és el que inicialment recomanaria
Molt bé, doncs avui estem parlant amb Verònica Ruiz, responsable d'aquest magazín de l'espai de dermatologia i que en aquest cas ens porta cada mes a aquesta secció, a aquest espai informatiu on nosaltres podem ser més conscients de la salut, del nostre cos i també de la nostra pell. Algunes qüestions abans d'anar tancant l'espai, Verònica, ens queden encara 5 minuts.
durant aquest mes del càncer, aquest mes que es dedica, que es fan accions, que es fan també algunes tasques per recaudar fons, per treballar intensament en la recerca de la cura del càncer. Què posaries sobre el relleu de tot plegat? Perquè, clar, nosaltres ara estarem un mes parlant molt d'això, però després els 11 que queden...
els 11 mesos que queden de l'any, també haurien de ser conscients d'aquesta malaltia? Clar, sí. De fet, a part dels dies assenyalats, el dia europeu del càncer de pell, per exemple, és el 13 de juny, és a dir, hi ha diferents dies al llarg de l'any, hi ha diferents accions, juntament amb la recerca, que ens fan recordar que el càncer i el càncer de pell en aquest...
en aquest moment és un problema de salut important i que és important parlar-ne i reflexionar perquè cada vegada hi hagi més consciència a la població sobre la importància de protegir-se i de fer unes adequades revisions cutànies. De fet, aquí al poble Sant Jús ja des de fa un any i dos cops l'any, amb dona i empresa, fem una sessió un dia de revisions cutànies
tot aquell de la població que vulgui afegir-se serà benvingut, ja ho avisarem més endavant, perquè és normalment a la primavera i a la tardor. Però al llarg de l'any es fan accions adreçades a aquest problema.
Doncs que la gent no tingui por, no tingui vergonya de poder aprofitar aquest servei que ofereix la Verònica, que en aquest cas és un servei que també pot salvar vides i que en aquest cas ens pot alertar en el cas que tinguem alguna malaltia o alguna qüestió important de posar fil a l'agulla, perquè moltes vegades...
És allò que no prenem consciència o que relativitzem les coses. Fa uns dies, en una conversa aquí a Ràdio d'Esvern amb el cap de Sant Just, parlàvem que a vegades també hi ha coses que les donem per fetes. En plan, normalitzem coses que no són normals. Parlàvem, per exemple, del tema de la contenció de l'orina, per exemple, que a vegades...
en funció de quin aspecte de la nostra vida, si anem estressats, si anem amb nervis, doncs a vegades donem coses per fetes, quan el més important és acudir a un especialista i que sigui ell el que dictamini si allò és normal o no ho és. Sí, sí, estàs sent l'ocerc, sí, sí, correcte. De fet, és que, clar, les revisions cutàniers són importants per això, perquè potser el pacient s'ha vist
lesions que no li ha donat importància perquè són asimptomàtiques o l'ha tingut des de fa temps i no li dona la importància que potser mereix, o altres que no s'ha pogut veure perquè estan a zones més amagades o que no s'ha arribat a veure i que una bona revisió cutània amb un especialista pot posar llum i dir-li el que ha de fer encaminat a tractament d'aquestes lesions si s'han de tractar.
Doncs, Verònica Ruiz, moltíssimes gràcies per l'espai d'avui on hem pogut reflexionar, on hem pogut entendre més el càncer de pell, també ja començant amb aquesta precampanya del Dia Mundial del Càncer, que serà la setmana vinent. Recordem que nosaltres aquí al Magassin de Matins tindrem, com dèiem, el dijous 5 de febrer a Pau Verbel, representant l'Associació de Càncer de Catalunya.
i que podrem parlar amb ell de forma també més extensa dels tipus de càncer, dels que més afecten, com dèiem, el que té més afectacions és el càncer de pell, aquest òrgan, l'òrgan més gran que tenim al nostre cos, i que en aquest cas l'hem de cuidar i l'hem de mimar, perquè moltes vegades és l'últim que deixem, i és important també...
ser conscients que la pell és important, és important una bona hidratació i que tingui salut i vida aquesta pell que ens acompanya a tot arreu.
Correcte, és així. És la nostra targeta de presentació de cara al món i és l'òrgan, com tu has dit, més gran, l'hem de cuidar i hem de saber com cuidar-ho. Ens han de dir, els professionals, com hem de cuidar-ho adequadament. Doncs, Verònica, una abraçada molt gran. Cuida't molt i ens escoltem properament. Moltíssimes gràcies, una abraçada. Adéu-siau. Adéu-siau.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Aquesta hora tenim en marxa al Senat la compareixença del ministre Òscar Puente per donar explicacions dels accidents de tren de Damus, de Còrdoba i de Gelida i també pel caos derivat a Rodalies. El titular de Transports està justificant que la via d'alta velocitat a Andalusia s'havia renovat i revisat i res avisava del que podia passar i carrega contra la dreta per inventar-se, diu, notícies falses. Anem cap a Madrid. Tenia Tàpia, bon dia. Bon dia. Així ha arribat el PP al ministre de Transports.
És la primera compareixença parlamentària del ministre Puente que està relatant la cronologia dels fets de l'accident de Damus sense aportar de moment no els detalls de les causes. Puente ha defensat la seva actuació aquests dies.
Yo he asumido riesgos y seguramente cometeré errores. Ninguno de mala fe, créanme. No tengo ninguna intención de ocultar nada.
que també estava citat al Senat, que no hagi anat i hagi delegat per covardia en el ministre Puente, diuen en els files del PP. El president espanyol donarà explicacions, això sí, l'11 de febrer al Congrés. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Continuem parlant de trens, Natàlia Ramon. Els principals socis del govern de la Generalitat, Esquerra i els comuns, aposten perquè l'empresa que ha de gestionar la xarxa de rodalies acabi sent 100% catalana. Ara com ara, el traspàs preveu una estructura mixta en la qual l'estat també hi té a dir a través de Renfa.
Ara bé, tots dos partits coincideixen a 3CatInfo que la Generalitat ha d'aspirar a assumir tota la responsabilitat després del caos dels últims dies. Isaac Albert d'Esquerra i Jèssica Albiach dels Comuns. Una operadora catalana que gestioni el servei de ferrocarrils a Catalunya, que hi hagi una empresa que gestioni les infraestructures, 100% catalana. Ara, si comencem la casa per la teulada...
No la tindrem mai. Necessitem accelerar aquest traspàs i, sobretot, el que ha de quedar molt clar és que el titular del servei, que és la Generalitat, és qui té la primera i l'última paraula. Les pèrdues econòmiques pel tall total a l'autopista P7 en sentit sud poden ser enormes pels transportistes. Segons ha avançat a 3CATINFO, l'Associació General de Transportistes de Catalunya estem parlant de 2 milions d'euros cada dia
pel cap baix. Els transportistes, normalment autònoms i microempreses, s'han de desviar aquests dies per vies alternatives com la 2 i la C32 per les obres que s'estan fent a l'autopista arran de l'accident de Gelida i això provoca endarreriments en l'entrega de mercaderies d'entre una i dues hores cada dia per un sector molt castigat ja per les últimes protestes dels pagesos. Està plovent, diuen sobre mullat, sentiu Carlos Folqui, que és el president de l'associació.
L'AP7 és una de les principals vies per les exportacions de la península a la resta d'Europa. És un volum de 20.000 vehicles per una via d'alta capacitat que ja es va pensar en el seu temps com a via per fer aquestes exportacions i ara mateix estem fent servir vies alternatives que en cap cas es van pensar per fer aquesta operativa que estem fent servir ara mateix.
Protecció Civil de Portugal confirma una cinquena víctima mortal a causa del temporal Cristin a la zona de les Silves, al sud del país. L'accident va passar ahir quan el cotxe on anava la víctima va ser arrossegat pel riu. A Portugal, on s'han registrat unes 6.000 incidències relacionades amb el temporal, encara hi ha escoles tancades i carreteres tallades per culpa de les destrosses que hi ha hagut els darrers dies, especialment dimarts.
El pas del temporal també ha deixat unes 3.000 incidències recollides pel 112 a Andalusia, la majoria relacionades amb la caiguda d'arbres i objectes inestables a les passanes dels edificis.
El Tribunal Suprem avala l'eutanàsia de Noelia, una noia catalana amb paraplègia que fa un any i mig que va demanar aquest dret. Ho fa després de desestimar el recurs que havia presentat el seu pare, representat per l'Associació Advocats Cristians. Aquesta entitat ultraconservadora havia presentat un recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia que sí que havia donat el vist i plau a l'eutanàsia de la noia i ara anuncien un nou recurs al Constitucional. Des del Suprem, però, asseguren que aquest cas ja no es pot elevar a cap tribunal més.
Des de l'Associació Dret a Moridignament, Cristina Vallès està convençuda que Advocats Cristians presentarà nous recursos al Constitucional i al Tribunal Europeu només per allargar el procés amb aquest objectiu i aquestes conseqüències. És que quan vagin al Tribunal Europeu també els diran que la Noelia tenia tot el dret
i que la Comissió de Garantia i Evaluació ho ha fet bé. O sigui que l'únic que estan fent és endarrerir un cas. Per què? Per qüestions ideològiques. No perquè es preocupin de la Noelia, perquè la Noelia en aquest moment viu sedada.
Esports, Marcos García. El Barça acaba cinquè, la lligueta de la Champions masculina. Passa directament als vuitens de final. Ahir, Barça 4, Copenhague 1. Els possibles rivals blauren a la següent eliminatòria que jugarà al març. Són PSG, Newcastle, Mónaco o Carabaj. El Madrid haurà de jugar a la repesca, si vol accedir als vuitens. Derrota 4-2 contra el Banfica de Jose Mourinho. I l'equip blanc acaba 9. Demà es farà el sorteig de la repesca d'aquesta Champions masculina.
Avui, olímpiacós-Barça, partit de l'Eurolliga de bàsquet. A un quart de nou, amb la transmissió a l'antena digital, el tot gira de Catalunya Ràdio. El Barça recupera Bill Clyburn, encara en bàsquet. Classificació de l'Uni Girona per la final a sis de l'Eurolliga femenina. Victòria sobre el caroló francès per 89 a 58. Esport en directe a la segona semifinal de l'Open d'Austràlia.
en el quadre femení, esport de tenis. Pegula, Ribàquina. A hores d'ara, Ribàquina s'ha imposat en el primer set per 6 a 3 i, en canvi, Pegula domina el segon per 1 a 0. Qui guanyi jugarà a la final contra Sabalenca, que ha superat Esvitolina a la primera semifinal 6 a 2 i 6 a 3. I en hockey patins, el Vultraga i Ferran López han acordat la marxa del tècnic. Feia dues temporades que era el club. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 7 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
Les sessions de voluntariat express arribaran a Sant Just amb dues convocatòries adreçades a l'alumnat per promoure la participació en el programa de voluntariat per la llengua. Els dies 2 i 3 de febrer les activitats tindran lloc a la sala polivalent de les escoles amb sessions en horari de tarda i de matí. Les sessions consistiran en rondes breus de conversa de 3 minuts en què les persones voluntàries parlaran successivament amb diferents participants amb un mínim de 10 parelles.
Durant aquests intercanvis es formularan preguntes senzilles amb l'objectiu de facilitar la pràctica oral del català i donar a conèixer el funcionament del programa. Un cop finalitzades les rondes, les persones participants podran decidir si volen inscriure's com a aprenents. L'activitat requereix inscripció prèvia i compta amb la col·laboració d'Omnium Baix-Llobregat Est, la CAL i la Taneu de Sant Jus. Les sessions són organitzades pel Servei Local de Català de Sant Jus i el Voluntariat per la Llengua.
I en societat, el mural dels drets humans del camp de futbol de Sant Just ha estat atacat per segona vegada en una nova acció vandàlica que ha deixat la imatge completament malvesa. Els fets s'han produït aquest gener, tot i que després del primer atac el mural havia estat restaurat i protegit. La gran quantitat de pintura utilitzada ha fet impossible preservar-lo.
Aquest atac no és un cas allat. En les darreres setmanes han aparegut pintades de caràcter racist en diversos espais del municipi, fet que apunta a una repetició d'actes vandàlics amb contingut discriminatori i ha generat preocupació entre el veïnat. Des de l'Ajuntament s'ha informat que aquests fets seran denunciats i que el mural es tornarà a restaurar tan aviat com sigui possible. També s'ha remarcat el rebuig a qualsevol expressió de racisme o discriminació, independentment del gènere, orientació sexual o origen.
I en cultura, la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just ha tancat l'any 2025 amb unes dades que consoliden el seu paper com a equipament cultural de referència al municipi. Al llarg de l'any s'hi han registrat 41.371 visites presencials i 51.288 préstecs, unes xifres que evidencien l'ús intensiu dels serveis bibliotecaris per part de la ciutadania.
L'equipament compta actualment amb 6.739 persones usuàries, de les quals 467 s'han donat d'alta durant el 2025. L'activitat cultural ha estat un dels eixos principals, amb 118 activitats programades, que han aplegat més de 2.000 participants, amb un pes destacat pels clubs de lectura i de les propostes adreçades al públic infantil i familiar.
En l'àmbit educatiu, la biblioteca ha acollit 49 visites escolars amb la participació de 840 alumnes, reforçant la relació amb els centres del municipi. A més, s'ha potenciat la presència digital a través del web i les xarxes socials en un context que confirma la biblioteca com un espai actiu, accessible i plenament integrat en la vida cultural local.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Un sabotatge, algú havia afluixat els engranatges. Se't veia tranquil·la desplegant el poder del teu encant personal i els vas, els vas respondre que no, que s'equivocaven
Fas veure el que penses, però saps molt bé el que fas. Oh, ets estupenda i saps molt bé el que fas. I no em posaré de genolls. I ja m'he posat de genolls. I no em posaré de genolls.
Però és que l'havia destrossat, la maquinària. Un criminal l'havia fet passar, les reserves d'aigua. I per si era útil vas dir als senyors agents que m'havies vist bon al lloc dels fets.
que s'equivocaven, però els seus gruixos entrenats em van trobar a la cantonada. Fas veure què penses, però saps molt bé el que fas. Oh, ets estupenda i saps molt bé el que fas.
I no em posaré de genolls. I ja m'he posat de genolls. I no em posaré de genolls. I ja m'he posat de genolls. Van dir-nos adéu només amb mots. Jo vaig morir cent cops. Tu tornes cap a ell i jo torno.
Pots veure què penses, però saps molt bé el que fas. Ets estupenda i saps molt bé el que fas.
i sempre saps quin és el següent pas.
I seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Ramblar. És moment de parlar amb Frank Rigol de Co-Shelling. Sabeu que cada dues setmanes, per via telefònica, connectem amb en Frank i parlem sobre algun article que ha escrit i que ha publicat al seu perfil de LinkedIn. Avui parlarem de la justícia silenciosa i parlarem de tot allò que l'envolta. Frank, bon dia.
Hola, bon dia Dani, bon dia a tothom, què tal com estem? I bon any, eh? Gràcies, igualment. Doncs parlem una mica d'això, parlem de la justícia silenciosa, parlem d'aquest el que calla o torga, que és la frase amb la que comences aquest article, i parlem una mica en referència a això, el fet de quan decidim contestar sense una resposta verbal.
Clar, sí. Doncs mira, jo he volgut posar-li aquest nom, Justícia Silenciosa, perquè realment jo crec que, ostres, estem una mica mancats de silenci, no? Tenim molt de soroll al voltant, no? Molt, molt de soroll. O sigui, ja siguin les xarxes socials, en fi, hi ha quantitat de canals de comunicació i qualsevol, en fi, molts canals d'informació, no?
Per això dic que hi ha molt de soroll. Jo començo aquest article de Justícia Silenciosa parlant del que calla o torga. Aquesta dita, aquest aforisme popular que parla que, una mica traslladat des del dret romà, que ve a dir allò que si calles davant d'una acusació, doncs senyal que consenteixes en aquesta acusació, aquesta afirmació o el que sigui.
En el món del dret, això es castiga molt. Per què? Perquè en el món del dret, si algú et formula alguna mena d'acusació o afirmació, la càrrega que tens tu, com l'interlocutor, també és desmentir-ho o dir alguna cosa al respecte. Perquè si no dius res, doncs...
l'ordenament jurídic t'acaba castigant i acaba pensant que estàs consentint amb allò que t'estan acusant. No estàs acceptant, estàs consentint aquella acusació. Bé, jo no vull parlar de dret, aquí com sempre parlem de Coucheling, però he pogut introduir aquest concepte perquè realment a vegades sí que cal guardar silenci. Jo crec que és molt positiu guardar silenci perquè
moltes vegades la gent més que, com jo dic en l'article, més que respondre el que fa és reaccionar, no? Jo em dono molta compte en la meva vida professional, no?, moltes vegades, fins i tot sempre jo parlo que a vegades els testimonis que un proposa, no?, els que proposa, jo, per exemple, que pugui proposar amb un plet, doncs un testimoni, a vegades, carai, hi ha testimonis que són molt xerraires, no?, tenen massa gana de parlar,
I a vegades, doncs, parlen massa, fatalment de la cosa, no? I, doncs, o diuen les coses de manera, doncs, inapropiada, no? I és important, això. És molt important perquè, al final, el silenci també comunica. El silenci és una manera de comunicar, també, no? Totalment. I jo, doncs, em faig ressò una mica, doncs, del que diuen, fins i tot, la filosofia estoica, no?, i molts altres...
en fi, en moltes altres dimensions, no?, a part de la filosofia, que reconeixen un valor al silenci, no? I jo realment, doncs, em reafirmo en això, no? Ja diu, bueno, hi havia, jo aquí faig una cita del Beethoven, no?, del Ludwig van Beethoven, que deia, nunca rompes el silenci si no es para mejorarlo, no?
Jo és una cita que, quan la vaig llegir, vaig pensar, ostres, és que està molt encertada. I, de fet, jo hi penso bastant en això, eh? Perquè jo sóc una persona, sobretot quan... D'entrada, sóc una persona que puc semblar, si entro, diguéssim, en un grup de persones que es coneixen i jo no conec a ningú, no? Posem l'exemple clar...
Aquest tipus de moment en què entres en un grup que no és el teu grup comú, no és el teu grup de costum i de cop i volta, com pot ser, per exemple, quan vas a una escola, quan vas a una classe, quan vas amb un grup d'amics que potser coneixes algú però no coneixes tothom. Sóc una persona que d'entrada puc semblar tímida perquè m'agrada molt observar i m'agrada molt entendre
Una mica com es comunica l'entorn, no? I en aquests moments, en aquests casos, puc ser bastant silenciós. Però després, quan ja agafes confiança i això, i estàs allà en tu salsa, sí que és cert que hi ha moments que el cos a vegades em demana escoltar o em demana no escoltar.
no ser el centre d'atenció, no? Perquè moltes vegades tendim, doncs, això, i la gent que som del món de la comunicació, de les escèniques, doncs, moltes vegades pot donar la sensació que el que volem és ser el centre d'atenció o ser el focus, no? I també està bé, doncs, perquè és la nostra forma de comunicar, és la nostra forma de fer, i a vegades també està bé, doncs, agafar una forma més pausada, Frank. Clar, clar, jo dic, fixa't el que has dit tu, eh, també, amb això de ser el centre d'atenció, eh, fixa't, no?
Aquí rau una de les claus del silenci, per exemple, perquè jo no crec que parlant o xerrant més siguis el centre d'atenció. A vegades, guardant silenci, t'acabes convertint en el centre d'atenció. Per què ho dic això? Doncs perquè es parla molt però es diuen poques coses. Jo no sé si tu estàs d'acord amb això, però tu ets un comunicador.
I, òbviament, has de fer la teva feina, que és d'informar i comunicar. Però vull dir que hi ha molta gent que parla molt però no diu absolutament res. Correcte. I dius, escolta, dius, a vegades, si no has d'aportar res en un grup, en una reunió familiar, ara que venim d'aquestes dates del Nadal, no? Escolta, si no has de dir res que aporti un cert valor, jo soc de l'opinió que a vegades...
Va més guardar silenci, no? Allò de aporta o aparta, no? Una mica. Sí, mira, jo no ho he dit més bé. Aporta o aparta, no? O allò que diuen, no? Menos es más o lo bueno y breve es doblemente bueno, no? Escolta, i si pots utilitzar dues paraules, per què utilitzar-ne tres, no? Sí, sí, totalment. Sembla una afirmació una mica, no sé, una mica, diràs, ostres...
que et fa rar-ho pensar així. Jo no ho crec, perquè moltes vegades et trobes amb... El que ens sobra, precisament, és molta xàxera. Tenim massa canals, com et deia al principi, d'informació, massa bombardeix d'informació per quantitat de canals diferents, i jo crec que a vegades, doncs...
doncs a mi m'incomoda parlar de coses que són irrellevants, que són innecessàries, o que són redundants, perquè dius, bueno, això ja m'ho has dit, jo conec gent que amb la qual parles de tant en tant i sempre t'expliquen el mateix, les mateixes anècdotes i tot el mateix. El monotema, no? El monotema. Sí, sí, estaria bé que diguessis, ostres, Dani, no m'expliquis sempre el mateix, no? I si no has d'explicar res nou, escolta,
podem estar callats, no passa res. Sí, sí, totalment, totalment d'acord. Al final és una mica això, el fet de ser conscients de com comuniquem les coses, de com ho fem. També el fet de fer pauses, de fer silencis, a mi m'ajuda quan el moment és important, Frank. Quan el moment és que necessita de tota la meva atenció,
A mi m'agrada fer aquestes pauses, aquests silencis per dir, d'acord, això que estic fent o això que estic dient és molt important, ho haig de dir de tal manera, haig de triar molt bé les paraules i aquestes pauses m'ajudaran a agafar aquest pes, aquesta força i també a dir cada paraula molt més segur que l'anterior. Jo crec que la paraula, la llei de la paraula, el poder de la paraula és enorme, perquè tu tot el que dius
realment doncs comuniques, no? Comuniques i tots comuniquem, amb la paraula o amb el llenguatge no verbal, corporal, en fi, comuniquem de moltes maneres, no? Però jo fixa't, jo crec que el silenci, o una pausa, o guardar una mica, o donar uns milissegons abans de contestar, jo crec que és bo, però no per tergiversar o manipular el teu interlocutor, sinó per
al contrari, per dir bé allò que tu vols transmetre. És necessària aquesta pausa. Jo crec que és molt bo, perquè també et trobes amb gent que és el que deia abans, més que contestar o respondre, el que fa és reaccionar. I això és molt dolent. Hi ha gent que parla des de les tripes, des de les vísceres, a vegades, i dius, home, compte, perquè quan contestem des d'aquestes
sense aquest control emocional doncs pots acabar la situació pot acabar en un desastre i jo crec que és bo és bo de tenir aquesta pausa o simplement guardar silenci si no tens res res nou o res de valor a dir jo, hi ha una hi ha un proverb xinès que diu, hi ha tres coses que nunca he bovenat res, diu la paraula pronunciada, la fletxa lanzada i la oportunitat errada
Bé, jo que és veritat, no? O sigui, un cop, clar, a vegades som esclaus del que diem. Aleshores, ara que s'ha posat a moda aquesta paraula, no?, del bocachancla, no?, que a vegades ara em sembla que l'han introduït en el diccionari, no? Doncs sí, la gent a vegades parla massa, no? Hi ha gent que té, no sé si és una necessitat,
Però dius, ostres, no cal parlar tant, no? Pots ser entretingut si vols. Jo no dic que no, però no aportes massa res, no?
En tot cas, clar, si parles molt has de saber l'objectiu amb el que estàs fent allò, no? Jo, per exemple, ara que comentaves això, els àpats, aquests moments més de socialitzar, jo sé que moltes vegades quan explico històries, quan explico coses de la meva vida quotidiana, quan explico alguna anècdota, jo faig molt reiteratiu. Explico les coses dues o tres vegades, tal, però perquè... No, però si no...
Perquè estic fent un rol, exacte, això és el que volia diferenciar, perquè jo estic fent un rol en aquell moment, saps? Que és el que vull entretenir, vull fer, o el que sigui, no? Però en canvi, en cada moment, doncs hem de saber també com comuniquem, no? Aquesta part diferenciadora.
És a dir, a guardar silenci, jo crec que no té res a veure amb això que dius tu, perquè jo crec que tu potser pots ser una persona molt didàctica amb la teva manera de parlar, d'exposar els temes, de fer broma també, no? Vull dir que t'agrada comunicar-ho i fer-ho d'una manera, però això no vol dir res. Per mi no va per aquí. Jo quan parlo de... dic, ostres, carai...
l'aforisme popular, aquell que diu, Dios nos dio dos orejas y una boca, para que escucháramos el doble de lo que hablamos. És curiós, però és veritat, no? En canvi, hi ha gent que parla molt més, no? Fa anar més la boca que no pas les orelles, no? I jo crec que, per exemple, la uïda és una... Guardar silenci, escoltar, però també és una font de saviesa, no? És una font de coneixement, d'aprendre dels altres, no? De com s'expressen, de
I de fer aquesta pausa que també et dona aquesta mica de temps, a vegades, per donar la resposta més òptima. Jo crec que això es nota. La gent que té un cert autocontrol, emocional sobretot, sap donar aquesta pausa i sap contestar bé, perquè es donen aquests microsegons per poder contestar i elaborar una resposta. Jo...
Jo dic que en el meu article, hi ha gent que més que respondre el que fa és contestar compulsivament. I això no és bo per aquella persona que ho fa. Al final, el que surt més perjudicat és aquella persona que no pensa, que no medita la seva resposta.
No, i perquè a vegades ens pensem, franc, que sense la paraula no vivim, no? És a dir, si estem allà amb una altra persona i l'interlocutor no diu res, doncs em tocarà dir-ho a mi, perquè aquells forats, aquells silencis molesten, estorben, incomoden.
I crec que hem de trencar una mica amb tot això, no? Amb el fet de... Nosaltres els silencis molesten. Hi ha moments de silenci que són molt agraïts, que pots compartir, no? Quan estàs amb una parella, en aquell moment de confiança, amb el que aquell silenci és màgic, quan estàs amb un amic, amb un familiar. Jo recordo ara, per exemple, en un funeral, no?, amb uns familiars que se'ls havia mort l'àvia i jo estava allà i de cop i volta...
es va generar un clima entre nosaltres. L'espai era allà a l'aire lliure, hi havia el sol que ens tocava a la cara, hi havia els ocells que sonaven. I jo en aquell moment podria haver dit moltes coses, ells també podrien haver dit algunes altres, i vam triar tots per fer silenci i va ser un moment de pau que va ser brutal, no? I és allò de dir, valorar aquests moments, també. Sí, sí. És que jo crec que, personalment, si parlem avui en dia que dius que la gent està...
La gent està perduda, la gent està despistada, potser hi ha un cert desordre. A vegades potser cal aquest silenci, potser la meditació pot ser una sortida, o simplement guardar el silenci en una habitació tranquil.
sense escoltar absolutament res, ni el mòbil, ni l'ordinador, ni el telèfon, ni no fer servir cap mena a dispositiu. Jo dic que això és molt bo. Per què? Per què passa això, que la gent odia tant el silenci? Perquè no suporta estar amb si mateix. Quan tu estàs en silenci, malauradament, o al contrari, tens la sort de poder estar amb tu mateix. I a vegades, quan estàs sol amb tu mateix, doncs pots trobar moments inspiradors.
pots trobar moments que, carai, que pots reflexionar sobre coses que no pares a pensar cada dia, a cada moment que anem tots de cul, no? I jo crec que precisament per això és recomanable el silenci, no? Per deixar una mica enrere aquest soroll, no? Però hi ha molta gent que, fixa't tu, que parla perquè vols sentir-se acompanyada, es vols sentir com integrada en un grup, no? Em sembla que si no parles, no t'integres, o no et sents acompanyat, et sents sol, no? Perquè necessites parlar.
Jo ho veig molt sovint en la meva feina, cada dia hi ha persones que venen i dius, ostres, escolta'm, ja ho has explicat, no?, tot això, vull dir, jo, ara el que cal és escoltar més que parlar, no?, però, bueno, la gent sembla que sí, se sent més acompanyada, no?, que no se sent gargola. Jo has donat la clau aquí, tu, eh?, quan ho comentaves abans, això, no?
Sí, totalment, perquè a vegades ens pensem que aquell acompanyament també ha de ser verbal i no és necessari. Moltes vegades no cal que ho sigui. És a dir, aquell moment d'escalf, de connexió, també es pot trobar sense que hi hagi aquest moment verbal. És cert que a l'inici pot incomodar, perquè pots estar allà pensant i l'altra persona ara vol que digui alguna cosa? O jo hauria de dir alguna cosa? Perquè clar, ara mateix...
però després ja quan es troba aquell, diguéssim, aquell pilot automàtic, saps? Ja està, ja entres allà i has de gaudir d'aquell moment. Sí, però hi ha gent, Dani, que no sap estar-se'n de parlar, vull dir, aquest és el tema. Sí, no, no, totalment, totalment. Perquè no vol estar sol amb els seus pensaments, no vol estar sense soroll, llavors es tira del mòbil o es tira de qualsevol cosa. Jo ara aquí he fet com una mena d'avantatges o beneficis que té el silenci, no?
I si vols ho comencem ràpidament, si tenim temps. Repassem-ho ara, però abans deixa'm fer un apunt al que deies tu, no? Perquè ara deies, és que la gent a vegades tal... Clar, a mi passa una cosa, jo parlo de seguit, 3 hores cada dia, aquí amb vosaltres, al magazín de matins de Ràdio i d'Esvern. I després, quan estic a casa, soc molt de parlar sol.
I d'endreçar les idees. I, bueno, solo amb les meves gates, que els dic això, els dic l'altre. Que d'alguna manera algú em podria aprendre per boig, però a mi m'ajuda això també per endreçar les coses i dir, ai, ai, ara he de fer això, ara he de fer l'altre, he de tocar. I això també ajuda. Dit això, que era un apunt, senzillament, digues Frank. Sí, sí. No, no, parla sol, perquè viu sol. Clar, sí, sí, efectivament. Això sembla ser que és una cosa de la gent que vivim.
que vivim o passem estona sols, que al final necessitem verbalitzar això, fixa't tu, que també és una forma de sentir-te acompanyat, parlar sol. I això m'ho diu molta gent que viu sola, que diu, escolta, a vegades jo parlo sol. Doncs mira,
És curiós, no?, perquè és una cosa que és molt habitual, molt usual, amb la gent que vivim o estem moltes estones sols. Doncs ens queden uns minuts, com deia en Frank, ens queden uns quants minuts i podem fer aquest repàs, com deies, d'algunes avantatges de guardar silenci.
Doncs mira, jo perquè els nostres oients, a veure si estan d'acord o no, a veure què els sembla si això, d'aquestes avantatges que diem del silenci, els poden ser útils, no? Jo dic, una de les avantatges, no? Solament parla quan sigui necessari i útil, no? O sigui, parlar de coses estèrils, avorrides, innecessàries, jo crec que et converteixen en una persona amb poca profunditat i de poc valor, perquè t'acabes convertint en una mena de xerrai patològic, no?
Potser aquell diàleg que tu tinguis amb aquella persona o persones pot ser entretingut, però crec que en el fons t'acaba empatitint a tu com a una persona xerraire. Crec de poc profunda o diguéssim o massa pelique. Massa pelique sense motiu, sense aportar res de valor.
Un altre avantatge que jo crec que té el silenci és aprendre dels altres. Jo crec que allò que dèiem que Déu ens va donar dues orelles i una boca per algú. Doncs sí, aprendre dels altres, perquè quan tu escoltes, aprens dels altres, pots detectar incongruències, contradiccions dels altres, o pots veure el seu llenguatge corporal, pots estudiar, pots afinar la teva intuïció, també jo crec, quan escoltes i no parles.
I obres la teva ment amb el coneixement perquè aprens, no et perds, diguéssim, l'altre. Pots aprendre els seus arguments, els seus punts de vistes, els seus escenaris, des d'on aquella persona apuntava els seus raonaments.
o en debats o negociacions. A vegades el silenci pot tenir un impacte molt positiu. Jo el faig servir molt, també, a la meva feina o a la meva vida privada particular, normal. I també una altra cosa, home, no cal parlar més del compte. Jo crec que quan parles amb qui sigui, donant la informació justa, útil i precisa, en tens suficient. No necessites donar.
d'informació addicional o extra o que no ve al cas. No sé, perquè reservar-se aquella informació que no ve a cuento també és una manera de... perquè has de donar informació que no és d'aquell tema. Al final aquesta informació potser te l'acabaran tergiversant o te l'acabaran aprofitant per altres coses.
I ja per anar tancant, Frank, algun consell més que vulguis donar? Algun? Algun consell més que vulguis donar d'aquests avantatges que dèiem. Doncs jo crec que per mi, bàsicament, el silenci que jo intento practicar-lo, doncs la veritat jo veig com una forma també d'estar amb tu mateix, no? Que és el que manca avui en dia també, no? La gent, ostres, ens costa molt estar amb nosaltres mateixos
i ens costa emancipar-nos de tot allò, d'aquelles distraccions i aquell soroll que tenim. Jo diria que en el silenci, precisament, pots fer consciència, pots trobar claredat, pau mental, que és molt necessària, i després fins i tot pots revelar tot allò que inconscientment aquelles veritats, aquelles coses, aquells propòsits que tu tens,
Carai, si dones espai al silenci, jo crec que et dones l'oportunitat a que aflori tot allò que tens a dins inconscientment i que necessites per enfocar la teva vida. T'aporta foc, jo crec que sí. Doncs, Frank Rigol, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern un cop més. Una abraçada molt gran, cuida't molt i ens escoltem aviat. Gràcies a vosaltres, Dani, i als nostres vients. Una abraçada forta. Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Manquen dos minuts per tres quarts d'una del migdia. Nosaltres marxem a saludar la Maica Dueñas, que ja la tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern, per parlar de teatre. Maica, bon dia. Bon dia, bona hora. Com estàs? Encantada d'estar aquí, en aquest estudi, que a més és molt acollidor. Acollidor i calentor, perquè jo sempre tinc aquí la calefacció posada, perquè si no...
Sempre que estic a l'estudi, és que és molt acollida des de sempre, des que es va fer la ràdio. La veritat és que sí. Quants anys fa, mare meva? Vint i picos, perquè es va fer aquesta ràdio, aquests estudis. Abans estava a Nadal. Sí, sí, estava a Nadal. La ràdio té més de 40 anys d'història. Exacte, exacte. Jo me'n recordo, mira, me'n recordo quan vam començar a la ràdio, que els estudis estaven a Nadal, de Can Llinestar, a les Golfes, la casa estava buida...
O sigui, feia anys que estava tancada i plena de mobles vells per tot arreu, amuntegats. I nosaltres havíem de pujar les escales, perquè no hi havia ascensor, clar, havíem de pujar les escales fins a dalt de tot que teníem els estudis.
I l'anècdota és que la ràdio funcionava fins a les 12 de la nit. Fins a les 12 de la nit tenien programa. I ningú es volia quedar sol fins a aquella hora perquè, clar, havia de baixar l'escala, a l'entrada i tot sol. Feia por. I mira ara en què s'ha convertit.
Estem en un lloc preciós. Preciós. A més, nosaltres no tenim tan bones vistes, jo sobretot perquè estic d'esquenes a les vistes, però quan estàs tècnic de so, en aquest cas el Sergio, que és el nostre tècnic aquesta temporada, té unes vistes magnífiques a Collserola, a la Penya del Moro, i és brutal. Va ser un encert i una alegria que es fessin aquests estudis. Quan els venen a estrenar, estaven a la Glòria, perquè, clar, passant allà a dalt, a les fosques, a les escales, amb la por que passaven...
I venir aquí va ser una meravella, va ja. Sí, no, no, m'ho puc imaginar. Molt bé, doncs comencem el nostre espai de teatre setmanal i comencem amb una sintonia, amb una música. Aviam si els nostres oients la reconeixen i aviam si la Maica la reconeix. No se sent, jo no...
Estem escoltant un fragment d'aquesta obra. És una obra que va estar a Broadway, que ha estat a Broadway, que ha fet 10 sèries a Broadway, perquè és una obra que ha marcat, sobretot, la trajectòria d'Andre Lloyd Webber. Ah, sí, però se sent molt malament, no?
Nosaltres escoltem bé, potser és un tema dels teus auriculars. Tenies fluixet.
Doncs aquest fragment que estem escoltant pertany a l'obra d'Android Luke Weber, El fantasma de l'òpera, i en aquest cas hem volgut posar aquest fragment perquè començarem destacant obres que acaben en els propers dies, obres que acaben en les properes setmanes. En aquest cas parlem d'aquesta primerament, El fantasma de l'òpera, que acaba just aquest diumenge.
que és molt, molt, molt bona. Val la pena d'anar-hi. Perquè, a més a més, la interpretació és fantàstica, la història també, i jo crec que, si teniu ganes, si teniu temps, millor dit, val la pena d'anar-hi a veure el fantasma de l'òpera, l'estan fent al teatre Tívoli, i s'acaba el dia 1. O sigui que... Queden molt pocs dies per...
perquè s'acabi l'obra i val la pena d'anar-hi. Ja han estat molts mesos, per tant, no teniu excuses. Si no has anat a veure... Sí, sí. I parlant del Fantasma de l'Òpera, que és un clàssic, doncs també hem de parlar que també es pot veure aquests dies amb Hamlet.
Sí, amb aquesta nova versió que han fet en Peyu i l'Albert Pla. Sí, el que passa és que jo no puc entendre massa, no l'he vist, o sigui que no, però no puc entendre massa que Hamlet es pugui fer en humor.
Perquè, clar, és un clàssic i és molt dramàtic. I llavors, que l'Albert Pla hagi posat aquest punt d'humor a aquesta obra, bé, doncs m'agradaria anar a veure-la abans que s'acabi perquè en crida l'atenció, saps?
Correcte, això t'anava a dir, això s'ha de veure per veure que és per on tiren aquests dos comedians catalans. Clar, perquè Hamlet és un drama. És un drama de xés, però a més és un drama-drama. Llavors, com li han pogut treure...
Aquest punt d'humor, clar, perquè ells són d'humor. De fet, a la informació de l'obra ja et diuen, no espereu el drama Shakespeareà perquè aquest Hamlet només s'hi ve a riure. Per això t'estic dient que de l'obra de Hamlet no pots treure res que sigui humorístic, sincerament t'ho dic.
Doncs sí, aquesta obra encara té una mica més de vida, perquè acaba el 6 d'abril, però com comentàvem, primerament comentarem algunes obres que estan a punt d'acabar, que estan a punt de marxar, que marxaran de cartellera, i aquelles obres que ho faran, com dèiem, seran, per una banda, aquesta amb la que hem arrencat, amb el Fantasma de l'Òpera, també Glorious, que l'has portat un parell de vegades aquí al programa, hem parlat d'ella, és aquesta obra que narra la història de Foster Jenkins, aquesta
cantant d'òpera, la pitjor cantant d'òpera del món. Sí, que pagant Sant Pere canta. Ella té molts diners i com que té molts diners i ella vol ser cantant d'òpera, doncs es paga, diguem-ne, per tenir el teatre ple.
Per dir-ho d'alguna manera. Doncs aquesta obra, amb la direcció de Paco Mir, la podeu veure encara aquesta setmana al Teatre Poliorama. Damunt de l'escenari trobem artistes com Marta Rivera, Ramon Janer, Santi Millán, entre d'altres. I bé, doncs és una obra que, com comentàvem, es pot veure al llarg d'aquesta setmana ja per últim cop a la sala al Teatre Poliorama de Barcelona.
I una altra que es pot veure una altra vegada, que val la pena d'anar-hi, jo l'he vist un parell de vegades, perquè s'ha fet moltes vegades i continua tenint èxit, és Germans de sang.
que ho fan al teatre, com dels Germants de Sant, si no l'heu vist, val la pena. I, a més a més, és un musical. A la gent que potser al teatre li és una mica... Quan és un musical, a mi m'agrada tot, o sigui que no puc dir... I després també, una cosa que té aquest musical de Germants de Sant, és que hi ha un repartiment tan, tan, tan llarg, hi ha tantíssima gent treballant,
que val la pena de donar un cop de mà a aquesta gent que... Hi ha un repartiment increïble, de veritat. Hi ha un narrador, hi ha els actors, o sigui, els protagonistes... És un gran, gran, gran espectacle.
que realment, si teniu ocasió, aneu al Teatre Condal a veure-la perquè val la pena. Doncs aquests germans de sang que, com comentàvem, es va estrenar el 10 de desembre, estaran fins al 8 de març al Teatre Condal. Tenim temps, però aneu, aneu, que si no després es passarà els dies i no ho deixo.
I d'aquestes obres que hem destacat, que algunes s'acabaven aquest mes de gener, passem a parlar també d'aquestes estrenes o d'aquestes obres que han arribat al mes de gener, més de febrer ho faran a partir de la setmana vinent. Algunes d'elles són, per exemple, que ja la vam comentar la setmana passada, Maria Magdalena, que està des de la setmana passada al TNC, aquesta nova obra, aquesta adaptació de Michael Decoq i Carme Portacelli.
que el que fa és agafar aquest personatge bíblic i portar-lo a l'actualitat amb un tema que segur que ens generarà debat i serà curiós de veure. I un altre que també s'estrena justament ara és La mare, el dimoni i jo.
La mare, el 19... La direcció és del Roberto Alonso, que és un gran, gran director, i comença justament ara, el dia 29, i es podrà veure a la sala Versus Glòries. Després també tenim Els Fills, que està dirigida per el David Selvas,
El David Selvas ja sabeu que és un gran actor, un grandíssim actor. El que passa és que últimament s'està dedicant més a la direcció que... Que també ho fa bé, eh? Sí, sí, ho fa bé. A mi m'agrada molt perquè fa versions molt interessants de les obres. És un grandíssim actor i director, la veritat. Després recordeu, perquè qui li agradi la màgia...
A més a més, jo sempre recomano la màgia si teniu crios i adolescents perquè és una bona manera de començar a anar al teatre, saps què vull dir? No és teatre de text i per tant pots portar els fills que comencin a anar al teatre i s'ho passin bé. Al Teatre Victòria es pot veure el Mago Pop que a més a més és genial
Jo sempre, sempre que està el Mago Pop a algun teatre de Barcelona vaig a veure'l perquè no sé si és que jo tinc un espírit molt infantil perquè sempre em quedo així poca vegada veient el que fan a l'escenari, no?, quan fan màgia.
És fascinant, la veritat és que de la màgia marxarem a parlar de la comèdia, que també és molt complicada, la comèdia, no és fàcil fer una bona peça de comèdia? Jo sempre dic que és molt més fàcil, molt més fàcil fer plorar al públic que fer-lo riure, eh? Totalment. I ho tinc comprovadíssim, amès a més.
I el que té molt d'èxit per fer riure la gent és Alberto Romero, que arriba amb el seu espectacle Lo Nunca Visto del 4 de febrer al 15 de febrer, és a dir, a partir de la setmana vinent el tindrem un parell de setmanes, un parell de cap de setmana al Teatre Tívoli, i jo soc molt fan de la dupla que fa amb l'Andreu Buenafuente, i la veritat és que és un còmic que és molt divertit, que és molt desenfadat i t'ho passes bé.
Estem donant coses molt diferents, no? Molt variades, molt variades. De drama, del handel, coses de fer... I una altra que també està molt interessant és a la Sala Arts, que ja saps que és una sala petitona del centre de Barcelona i que estan fent encara i no quedarà ningú, no?
Abans la feien en català, no quedarà ningú, i ara la fan en castellà. Per a la gent que no l'hagi vist i que vulgui anar-hi, doncs val la pena, perquè és molt, molt interessant. És una conversa entre unes quantes persones en una casa i l'anfitrió encara no ha arribat.
I llavors comencen a parlar, comencen a parlar i passen moltes coses que no podem explicar, perquè si no la trencarien del tot, perquè és una mica d'això, d'intriga, de suspens. Però val la pena, perquè fins al final no es veu ben bé el que fan, no?
Després, continua, i ho dic perquè si no l'heu vist val la pena, perquè ho passareu superbé, no et vesteixis per sopar. No et vesteixis per sopar és una obra que es va estrenar, jo diria que l'any 22 o 23, o sigui, fa ja anys que es va estrenar.
L'han fet unes quantes vegades, ara mateix la podeu veure a la sala Arts i la veritat és que val la pena d'anar-hi perquè ho passareu superbé. I després una obra que em té intrigada, que encara no he anat a veure-la, però que aniré perquè m'intriga, perquè el títol és Tallar-se un peu amb una motosierra.
O sigui, un títol una mica bufant a la Beckett i la veritat és que em crida l'atenció perquè el títol és molt llarg i el que t'està explicant és de l'autoria i la direcció és de la Bàrbara Mestrança jo he treballat unes quantes vegades amb ella vaig conèixer-la quan era molt, molt joveneta que va estar amb mi en una obra que vaig dirigir
que la vam fer a Barcelona, i després alguna vegada també he treballat amb ella com a companya. I la veritat és que les coses que he vist d'ella escrites per ella, escrites, m'han agradat molt. En aquest cas, a part de l'autoria, també porta la direcció.
I, a més a més, el repartiment, que són tres dones, són tres dones fantàstiques, la veritat, perquè és la Rosa Voladeres, que és una magnífica actriu, ella mateixa i la Júlia Molins. O sigui que val la pena anar a veure aquesta obra, que l'estan fent a la sala Beckett.
I que pinta, pinta molt bé. A vegades pinten bé les coses i no surten com penses, però vaja. Ara es pot passar, sí, sí. Però no només l'autoria és bona, sinó també la gent que està damunt de l'escenari, o sigui que val la pena.
I abans, fora de micròfons, també parlàvem de Sergi Belbel, que ara mateix escriu i dirigeix El casalot, un exercici delirant sobre l'impossible, el terror, en un escenari de teatre. En aquest cas, aquesta obra es pot veure al Teatre Caudí de Barcelona. I bé, és una obra que també ens presenta en Sergi Belbel, que està bastant a tope aquests dies a Barcelona, perquè té bastantes obres i bastantes peces, o sigui que... Sergi Belbel treballa moltíssim, moltíssim, moltíssim. Jo fa molts anys que el coneixo...
I la veritat és que el teatre és la seva vida. Jo crec que és una de les coses més importants per a ell. Doncs, Maica, ho hem d'anar deixant aquí perquè ens queda un minut i escaig per la una de migdia, però et volia agrair que una setmana més et tinguéssim aquí a l'Espai de Teatre de la Rambla.
Doncs bé, fins la setmana que ve. Recordeu que el Tantarantana estan fent les mans brutes, que també és molt i molt interessant l'obra, d'acord? Perfecte, doncs ho tenim anotat per passar pel teatre Tantarantana. Una abraçada, cuida't molt. Adeu! I fins aquí la Rambla d'avui.
Doncs moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dijous. Ha estat un plaer acompanyar-vos de 10 a 1 aquí al 98.ufm. Avui hem parlat d'actualitat, també hem fet un repàs de les efemèrides i, com no, del temps amb en Carles Rius. A la segona hora hem tingut l'entrevista del dia on hem parlat amb l'Astrid Goldstein del Centre d'Estudis Sant Justens i també hem parlat de dermatologia, concretament de la pell i del càncer de pell amb la Verònica Ruiz.
Hem tancat el programa d'avui parlant de Coucheling amb Frank Rigol i de teatre amb Maica Dueñas. Tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio Desbem. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
Va pujar la febre l'altre dia i van trucar uns doctors especialitzats en extreure la pedra de la bogeria, en fer brullar la font de la felicitat. Hi va venir molt son mentre m'adormien, va dir soc teu, tu ets meu, no t'escaparàs.
Vaig dir molt bé malsons, però els malsons que somien...