Bon dia. Passant 7 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
I avui, 3 de desembre, a Ràdio Desverna, ens sumem a la commemoració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Un dia que es celebrarà arreu del món amb l'objectiu, clar, promoure els drets i el benestar de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la societat i fer visible una realitat que massa sovint queda silenciada.
I és que aquest dia ens recorda que la inclusió no és només una paraula bonica, sinó també un compromís que ha de traduir-se en gestos i decisions concretes. Parlem d'accessibilitat real als carrers i als equipaments, d'oportunitats laborals dignes, d'educació inclusiva i de trencar barreres físiques, socials i també mentals que encara persisteixen. Conscienciar sobre la situació no vol dir destacar allò que ens separa, sinó tot el contrari.
és posar en valor el talent, la força i l'aportació imprescindible de les persones amb discapacitat a la nostra comunitat. Una comunitat que només és completa quan tothom hi pot participar en igualtat de condicions. Des de Ràdio d'Esvern fem una crida a mirar més enllà del que és evident, a escoltar les seves veus, a reconèixer els seus drets i, sobretot, a actuar.
Perquè la discapacitat no defineix a ningú. El que defineix una societat és la manera com garanteix que tothom pugui viure plenament. Aquest 3 de desembre ens serveix per reflexionar, però també per reforçar el compromís d'avançar cap a un poble més just, més accessible i més inclusiu. Cada dia i per tothom. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
i ho fem com sempre donant un cop d'ull al sumari.
Avui dimecres 3 de desembre arrenquem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit amb les portades dels diaris en farem un repàs amb Mariona Sales, cap d'informatius. També parlarem de les efemèrides del dia i del temps amb en Carles Rius. A la segona hora, després dels butlletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern, tindrem a Isabel Dardé, portaveu del PSC, per valorar el ple del mes de novembre, que es va celebrar el 27 de novembre, la setmana passada, dijous passat.
I bé, doncs parlarem amb ella d'aquestes qüestions i d'altres d'actualitat política sant-justenca. També parlarem amb Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, l'espai de vins, i tancarem el programa d'avui amb una xerrada amb en Josep Lluís Gil, director de la Vall d'Avers, parlant de la nova edició, del nou número de la revista, en aquest cas el del mes de desembre, i tancarem el programa amb emocionat l'espai d'Elisa Linares.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí a Ràdio d'Esvern al 98.uf. Avui arrenquem amb una cançota de Police, Messaging the Bottle, aquesta cançó que sona ara aquí a Ràdio d'Esvern. Bon dia.
Message in a bottom, yeah Message in a bottom, yeah
Fins demà!
I hope that someone gets mine I hope that someone gets mine I hope that someone gets mine Message in a bottle Message in a bottle
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
I'm sending out an SOS.
Sending out an SOS
Sending out an SOS. Sending out an SOS. Sending out an SOS. Sending out an SOS. Sending out an SOS. Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla!
Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar, ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Fins demà!
I seguim el magassin de Matins de Ràdio Desbem. Seguim a la Rambla, passant dos minuts d'un quart d'onze del matí. I ara saludem a Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Benvinguda al programa. Doncs molt bé, la veritat. Amb ganes de posar fil a l'agulla, de conèixer també les notícies d'avui. En titulars, destaquem la campanya solidària Cap Infant Sense Joguina, que activa la venda de vals a diversos comerços de Sant Just. També parlarem d'un concert de pel·lícula de l'Orfeo Enric Moreira i Coraggio pel 20è aniversari de Cinebaix...
I tancarem aquest espai monogràfic municipal amb Sant Just, que guanya població amb un dels saldos migratoris més alts del Baix Llobregat. Comencem en societat, comencem parlant de cap infant sense joguina.
L'Ajuntament de Sant Jus impulsa a partir del 9 de desembre la campanya solidària Cap Infant Sense Joguina, que posa a disposició de la ciutadania vals de 5 euros per la compra de joguines destinades a infants de famílies vulnerables. Els vals estaran disponibles fins al 2 de gener, segons recull el cartell oficial.
Els tiquets es poden adquirir en diversos comerços del municipi, com que el llibreter, la papereria i l'escrivà, la cestelleria i ballar, la via amb papier, confeti i tuto Barcelona, i és una fórmula que permet que els regals es comprin directament al comerç local i que les joguines siguin noves i adaptades a cada edat. L'acció pretén fomentar la solidaritat veïnal durant les festes i garantir també que cap infant del municipi es quedi sense joguina, alhora que també es dona suport al teixit comercial de Sant Jus. I l'Ajuntament remarca que és una campanya oberta a la participació d'absolutament tothom.
I seguim amb més qüestions, Mariona.
Doncs passem a Cultura i es veu que l'Orfeo Enric Morera i Coraggio... Es veu. Es veu, eh? D'acord, com si tu no formessis part d'una d'aquestes dues corals. Exacte. D'acord. Doncs això, que oferiran un concert per celebrar el 20è aniversari del Cinebaix, que tindrà lloc demà 4 de desembre, a dos quarts de vuit del vespre, en el marc de la programació commemorativa de l'entitat. La proposta inclourà melodies emblemàtiques de musicals i bandes sonores, com Somriures i Llàgrimes, La vida és vella, Memory de Cats o Tonight, de West Side Story,
I el concert s'inscriu dins la celebració dels 20 anys del Cinebaix, que és el Cinema Associatiu de Sant Feliu de Llobregat, que aquest 2025 commemora dues dècades de cultura, voluntariat i compromís col·lectiu. Durant aquesta trajectòria, el projecte ha consolidat un model d'autogestió que s'ha convertit en referent al territori, mantenant viva la relació entre cinema i comunitat i reforçant el paper de les sales com a espais de reflexió, trobada i transformació social.
Cinebaix, que va néixer de la mobilització ciutadana per evitar el tancament del cinema Guinart, ha evolucionat fins a esdevenir un equipament cultural obert i actiu. I les entrades pel concert tenen un preu de 7 euros per socis i sòcies i 9 euros pel públic general. Molt bé, doncs molt pendents d'aquest concert que celebrarà demà al Cinebaix, al Cinema Associatiu de Sant Feliu del Llobregat, un cinema que per nosaltres també és capdalt perquè molts dels seus espectadors són sanjustencs, ja que aquí sanjust no tenim cinema, molts anem allà
a veure pel·lícules i també a participar de forma activa, perquè el teixit de voluntaris també regeix, no bàsicament perquè hi ha d'arreu del Baix Llobregat, però gran part d'aquests voluntaris que formen part d'aquest cinema són d'aquí del nostre municipi.
Per tant, enhorabona per aquests 20 anys, Cine Baix, i a seguir construint més anys, perquè al final això es construeix a pic o pala, anar picant, anar construint també aquest camí que els ha portat fins aquí. Passem a més qüestions, marxem a una altra notícia, en aquest cas avui tanquem amb una última de Societat, que parla sobre el Baix Llobregat i concretament sobre el nostre municipi.
Exacte, parlem de dades de migració i és que l'Observatori Comarcal del Bas Llobregat ha publicat les dades de moviments residencials del 2023 que mostren una clara capacitat d'atracció de població a Sant Just. El municipi registra 1.607 moviments d'immigració i 1.309 de migració amb una taxa d'immigració del 77,4 per mil, que és una de les més elevades de la comarca.
La major part de les persones que arriben al municipi provenen de la resta de la província, de Barcelona, i de municipis del Bas Llobregat. Les sortides també mostren una mobilitat significativa. El 31,2% dels residents que marxen ho fan cap a altres municipis de la província, mentre que el 22,8% es traslladen a l'estranger. Amb tot, Sant Just tanca l'any amb un saldo migratori positiu de 298 moviments, equivalent a una taxa de migracioneta del 14,4 per mil per sobre de la mitjana del Bas Llobregat.
Les dades indiquen que l'arribada de població jove i en edat activa continua sent el principal motor d'aquest creixement. En el conjunt de la comarca, els moviments residencials mantenen una dinàmica similar. El 2023 es van registrar 41.522 immigracions i 32.070 immigracions amb un saldo positiu de 9.452 moviments.
La comarca rep principalment població procedent de l'estranger i d'altres punts de Catalunya, mentre que les sortides es dirigeixen sobretot cap a municipis catalans i cap a l'estranger. Podeu consultar totes les dades de migració de la comarca en l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I ara sí, fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb el repàs de la premsa, en aquest cas premsa en paper, que ens porta bones notícies pel Barça i altres notícies que destacarem en breus minuts. Fins ara. Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
Ràdio desvent, sintonitzes. Ràdio desvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio desvent, 98.1. Ràdio desvent.
I a 5 minuts de 2.45 del matí marxem ara a repassar les portades dels diaris.
I ho fem, com sempre, amb la Mariona, que es queda amb nosaltres en aquest espai per repassar aquestes portades dels diaris de la jornada d'avui, dimecres 3 de desembre del 2025. Comencem amb la portada del diari Ara, Mariona, que ens destaca diverses qüestions pel que fa a política, pel que fa també a salut i pel que fa a esports. Repassem aquesta portada que ens porta avui Lara, avui, com dèiem, dimecres 3 de desembre.
L'Ara obre avui amb la governabilitat de l'Estat i diu que Sánchez fa autocrítica i anuncia mesures per mirar de retenir junts. Assumeix els retards amb els de Puigdemont amb plena pressió del PP per una moció de censura. I diu que el decret amb els punts pactats inclou a jornar fins al 2027 el nou sistema de factures per a pymes.
En fotografia principal veiem tema esportiu. Diu el Barça, treu el caràcter de líder. Els blaugranes aturen un Atlètic de Madrid en ratxa, després de remuntar el 0-1 inicial amb gols de Rafinha i Olmo, resistir l'empenta visitant i superar les adversitats de les lesions. El Camp Nou ha entregat esclat amb el 3-1 de Ferran Torres.
També veiem una cita avui a la portada del diari Ara que diu, si no podem exportar, sobren porcs. Diu que els consumadors no redueixen el consum i continuen els controls dels casos positius. Molt pendents d'aquesta situació que ens està afectant de ple perquè es coll serala. Per tant, nosaltres...
Tenim aquests accessos limitats al parc natural de Collserola, recordeu, des de la setmana passada, i molt pendents del que ens vagin dient, del que ens vagin informant també des de l'Ajuntament, des del consistori, perquè també ells estan molt pendents i hi ha constant informació també amb les autoritats pertinents que estan gestionant aquest brot que s'ha detectat de pes de porcina africana.
Més qüestions, marxem ara també a parlar de Putin, que també està sent un dels homes de la setmana. Sí, sí, diu que Putin avisa que el país està preparat per una guerra a Europa. Els Estats Units i Rússia negocien a Moscú l'acord de pau per a Ucraïna. També per tancar portada del diari ara parla de l'Ebel, que vol convertir Barcelona en un hub de llarg radi. Diu que l'aerolínia es manté dins del grup IAG, però s'independitza d'Iberia.
Passem pàgina, marxem al periòdico. En aquest cas també ens destaca una fotografia similar, però en aquest cas més petita que la del diari ara. Estem parlant de Rafinha. En aquesta imatge no fa el petó a l'escut, sinó que el que fa és assenyalar l'escut del Barça i diu que el Barça s'imposa a l'Atlètic amb gols de Rafinha, Olmo i Ferran Torres.
Pel que fa a la portada d'aquest periòdic, ens la destaquen amb un titular ben gros i diu que el govern eliminarà tots els senglars de la zona 0 del focus de pesta porcina. El nombre d'animals morts pel virus a Cerdanyola s'infla a 9. S'enfila aquesta xifra a la xifra de 9 porcs morts per aquesta malaltia.
El pla de contingència ordena una reducció dràstica de la població en l'àrea de vigilància que s'entén fins a Barcelona. El porcí espanyol afronta restriccions arreu del món i caigudes de preu a les portes del Nadal.
La imatge principal és la de Donald Trump, que anuncia atacs per terra a Venezuela ben aviat. El president redoble les amenaces al narcotràfic i inclou Colòmbia. Acabarem amb aquests fills de puta, diu en una cita de Donald Trump al diari El Periódico.
Més qüestions. Sánchez pica l'ulleta Junts facilitant la despesa d'ajuntaments i ens local. El PP presumeix d'haver forçat el líder del PSOE a reaccionar després de l'oferta de Fejó als postconvergents. Pel que fa als problemes per pagar, doncs ens diuen en l'espai El Panorama la banca última a prorrogar l'alleujament hipotecari per a rendes mitjanes. La iniciativa seria voluntària però s'espera que s'assimuin la majoria d'entitats.
Pel que fa a la guerra d'Ucraïna, en una cita de Putin diu que no volem guerra amb Europa, però si comencen ells estem a punt. I tanguen portada al periòdico amb reconeixement a Barcelona, escollida capital europea de Nadal 2026 pel seu model festiu. I seguim amb més portades, marxem ara a La Vanguardia.
Mariona, la Vanguardia. La Vanguardia obre amb la governabilitat i diu que Sánchez ofereix un gir a Junts per reconduir la legislatura. Diu que el partit de Puigdemont valora que el president reconegui a RAC1 els seus incompliments. I diu que el líder del PSOE acusa Avalós d'escampar mentides i l'avisa. Ni amenaces ni xantatges.
En fotografia principal veiem a Putin amb la delegació encapçalada per Huitkov, l'enviat de Trump, el Kremlin, i diu Putin repte a Europa una guerra. Asegura que Rússia està preparada a partir d'ara mateix per vèncer. També a altres notícies de La Vanguardia veiem que la grip posa les urgències dels hospitals catalans al límit, que l'epidèmia es dispara abans del que s'esperava i el pitjor ha d'arribar.
També veiem que Llorca ha de demanar perdó a les víctimes en assumir la presidència valenciana. També parla tema esportiu. Veiem, contra Alemanya, 3 a 0, Espanya, campiona de la Nations League. També, el millor Barça es retroba contra l'Atlètic amb un 3 a 1. I tanca portada l'avantguàrdia d'avui amb notícia sobre la pesta africana. Diu, la Generalitat prepara ajuts al sector porcí.
Tornant a esports i destacant també que la Vanguardia és la primera portada d'aquestes tres que hem repassat, que destaca la victòria d'Espanya com a campiona de la Nations League. Això ens fa pensar que el Barça, en aquest cas masculí, ha tingut més protagonisme que no pas les noies, que ahir van fer història aquí a Espanya amb aquesta victòria masculina.
a la Nations League. Passem a més qüestions, marxem a l'última portada del dia, parlem del punt avui i és que ens destaca en l'entrevista a Maria Freixanet, responsable de gènere del CIPS, diu que creuen que el feminisme s'ha passat i que no són ells els discriminats. Pel que fa, en aquest cas, perdoneu la correcció que faré ara d'aquesta cita perquè no l'he llegit bé,
però certament creuen que el feminisme s'ha passat i que són ells els discriminats. Això és el que diu de les persones que creuen això. Més qüestions, marxem a l'Observatori Municipal, marxem a Tàrrega, aigua remoguda, entrevistes a l'alcaldessa Maria Alba Pijuan i a la cap de l'oposició Rosa Maria Parelló.
La imatge principal del punt avui, el català, s'aprèn parlant-lo. Uns 12.000 voluntaris integren els programes de la Generalitat, la Cal i Òmnium, per parlar català amb nouvinguts davant els retrocés en l'ús social de la llengua. I veiem una imatge, doncs, on persones de diferents ètnies, de diferents procedències, es miren unes bafarades al cel que posa català, castellà, català, castellà, com indecisos, perquè a vegades, doncs,
És complicat triar el català quan tens por d'errar-lo i nosaltres, els que parlem el català, diem, home, a nosaltres ens agrada que ens parlin català sigui el nivell que sigui i a partir d'aquí ja anar-lo perfeccionant. I per això serveixen també aquests voluntariats que recordem que a Sant Just estan actius, parelles llingüístiques que també el que fan és això, que de mica en mica la gent que no el sap el vagi aprenent. Aquestes pors fora i anar aprenent el català, que és una llengua preciosa.
Marxem a més qüestions. El dia d'ahir, Carina Filella destaca avui més porcs que senyors. Detecten nous anglars amb pesta porcina mentre Putin rebutja les propostes europees del Pla de Pau per Ucraïna. Pel que fa a la crònica, avui es destaca el Mea Culpa de Sánchez a Junts i també la plataforma 3CAT al rescat del jovent. Pel que fa a l'esportiu, el Barça remunta. En aquest cas, talla la ratxa de l'Atlético i a ferma
El lideratge amb un 3 a 1. Rafinha Olmo i Ferran neutralitzen el 0-1 de Beena en una gran nit.
Doncs, Mariona, ho deixem aquí, en aquest punt. Nosaltres tornem demà, com sempre, en aquest espai, amb el repàs de les portades dels diaris i amb les notícies de Sant Just, però podeu recuperar tota la informació al www.radiodesband.com pel que fa a les notícies municipals i també als bolletins horaris de les Hores en Punt i a l'informatiu Edició Migdia. Fins ara, Mariona.
I nosaltres seguim aquí a la Rambla, anem a dir el refugi, ja sabeu que de tant en tant se m'escapa, serà doncs això, l'enyorança, però amb vosaltres estem molt bé aquí als matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara amb aquesta cançó de The Cure.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat perquè us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
I ara marxem a les efemèrides. Marxem a rebuscar el calendari, tal dia com avui, 3 de desembre. Què és el que ha passat? Què es commemora? Comencem amb aquesta segona. La commemoració d'avui l'hem destacat també a l'espai de l'inici del programa...
En aquest editorial ja hem arrencat una mica parlant que avui es celebra el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una data per reivindicar drets, inclusió, igualtat i visibilitat per a les persones amb discapacitat. Però ara marxem als fets històrics destacats, perquè tal dia com avui, de 1984, la catàstrofe de Bhopal a la Índia, una fuga de gas tòxic en una planta química de la Unió Carbida, va provocar milers de morts i ferits.
en un dels accidents industrials més greus de la història. Marxem altres qüestions. Marxem més lluny encara, el 1818, quan l'estat d'Illinois s'incorpora com a 21è estat dels Estats Units.
També tal dia com avui, de 1910, es va fer la primera demostració pública de llums de neó a la fira de l'automòbil de París, un invent que transformaria la il·luminació urbana.
I marxem directament al 1947, quan ens trobem l'estrena de Broadway a l'obra de teatre, un tramvia anomenat Desig, una obra de teatre de Tennessee Williams, que va ser tot un èxit i que marcaria l'escena teatral nord-americana.
Tanquem amb naixements i personalitats i és que avui tenim tres naixements destacats. Un d'ells el deixarem per l'Efamèria de Musical i els altres dos són el de Jean-Luc Godard, cineasta clau a la Nobel Bach francesa nascut aquest dia de 1930, i el de Julianne Moore, que és una actriu nord-americana premiada amb l'Òscar, que també celebra l'aniversari avui, concretament va néixer el 1960. Música
I tanquem amb el naixement d'Osi Osburner, que va néixer el 1948, una icona del rock i líder de Black Sabbath, que va néixer també un 3 de desembre. Us deixem amb una de les seves cançons. Això és Crazy Train.
Fins demà!
Bona nit!
A l'escoltes, ràdio d'espel, sintonitzes, ràdio d'espel, la ràdio de Sant Just, plorant de mi porcú.
I aquests són els matins de Ràdio d'Esvern, aquests són els matins de la Rambla. Sóc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.ufm. Avui, al llarg de tot el matí, tenim una programació molt especial per a tots vosaltres.
I és que, com cada dia, intentem tenir una programació variada i per tots els gustos, perquè pugueu estar entretinguts i entretingudes i també informats i informades al llarg de tot el matí. Pel que fa d'avui dimecres, serà un matí molt complet perquè el matí ha arrencat amb aquestes notícies que hem fet aquí a la Rambla. Hem fet un repàs de les notícies municipals i també de les notícies nacionals que ens hem llevat amb elles a les portades dels diaris.
També hem parlat d'efemèrides, d'aquí no res parlarem del temps amb en Carles Rius. I també avui a la segona hora ens visita Isabel Dardé, portaveu del PSC. Amb ella avui el nostre repte és repassar el ple celebrat la setmana passada aquí a Sant Just d'Esvern i també repassar altres qüestions com per exemple aquelles qüestions de política santjustenca que estan a l'ordre del dia.
Avui ho farem, com dèiem, amb Isabel Darder. En aquesta entrevista del dia parlarem amb ella, amb la portaveu del PSC, per comentar temes destacats, com, per exemple, com dèiem, el nou pla d'acció cultural, les decisions del darrer ple i la compra dels 118 pisos de Mas Lluí. També, evidentment, sortiran altres temes, com podria ser, per exemple, el de la pesta porcina africana, que també hem mencionat avui al programa i que, evidentment, també és un problema que afecta els injustencs i injustenques i que també ens preocupa perquè...
Bona tarda!
que saben molt de vins i que nosaltres aquí ens porten aquest bozinet, aquest tastet de vins. A vegades un tastet literalment perquè ens porten les copetes de vi i tot i podem tastar en directe i d'altres és un tastet una mica més un tast d'allò que han provat aquells dies, un tast de les activitats, un tast que de ben segur també disfrutem.
Pel que fa a la tercera hora del programa, encara hem d'esperar una mica, però a partir de les 12 avui parlarem amb el responsable de la Vall d'Avers, amb en Josep Lluís Gil, que parlarem de la nova edició de la Vall d'Avers, l'edició d'aquest mes de desembre, que també segur arriba amb més novetats, i també tanquem avui el programa amb l'Espai Emociona't. Al llarg d'aquesta temporada amb l'Elisa Linares hem fet un canvi de gir a aquesta secció. Anteriorment parlava de sexualitat, en aquest cas...
Ara, aquesta temporada, l'Elisa ens acosta a les emocions, ens acosta a aquestes qüestions que a vegades no són tan tractades i que aquí intentem també posar-li nom. Això, avui, a Ràdio d'Esvern. Aquest és el menú per la Rambla. Ja sabeu que amb moltes ganes, amb molta il·lusió, anem avançant aquí, al 98.fm.
Bona nit.
Fins demà!
I passem de Colom de Gang, d'aquest Get Down On It, a l'espai del temps, a la previsió meteorològica, amb en Carles Rius.
Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com estàs, com va tot? Bé. Bé? Sí, no hi ha caixeta, estic tranquil. No hi ha caixeta, avui no hi ha caixeta. Crec que li posarem a l'Astrid avui. Ah, sí? Aviam què fa l'Astrid. Aviam què fa. Perquè l'Astrid ja saps que amb aquestes coses s'emociona, s'emociona molt. Aviam què fa i que li toca, perquè com li toqui cantar l'Astrid pot ser divertit també. També. Ah, potser ens sorprèn, eh? Sí, sí, potser un bosserroni està... Sí, sí, perquè...
Que jo sàpiga, no canta l'Orfeo Enric Morera, però podria fer-ho. És un problema de temps. Sí, és un problema de temps, perquè ara està també ficada al centre d'estudi Sant Justenc, ja no li dóna per més. El temps és el que és. Parlem de temps, anem a fer la previsió del temps pels propers dies.
Doncs sí, parlem una miqueta d'aquesta situació de diferents fronts que ens estan afectant i que van creuar en el país, que deixen nevades al Pirineu, que ens passen sense pena ni glòria per Sant Jus i que al cap, el dia que ja ha passat el front, doncs ens queda aquesta entrada de vents del nord com tenim avui, amb un ambient fred, en aquests moments a Sant Jus no arribem als 10 graus, o sigui que fa fred, hem baixat fins als 6.
I és el que passa, o sigui, nits serenes, temperatures cap avall. Les nits una mica nubulades pel pas de fronts, temperatures una mica més altes. Ahir vam arribar als 14, avui ens quedarem al voltant dels 13 aproximadament. Vam arribar als 15, avui ens quedarem amb 13, 14. I fins i tot demà baixaran més les temperatures. Demà és el dia que les temperatures toquen fons. Portem moltíssims dies amb una influència de nord. Això està provocant que també portem molts dies, des de finals de novembre i aquest inici de desembre, amb unes temperatures per sota del que tocaria.
I això, tard o d'hora, s'acabarà. I tindrem unes temperatures normals per l'època, o fins i tot, si l'anticiclò s'imposa, doncs podríem tenir una situació diferent. I té tota la pinta que després del pas del front de demà, demà dijous, doncs tirarem cap a l'anticiclò i estarem una temporadeta, potser no massa dies, però estarem uns quants dies amb anticiclò. Això farà que es talli aquest corrent de nord,
i que canvia una mica la situació a Catalunya i ara ho explicarem. Això també coincidirà amb el pont de la Puríssima, que ja el tenim a tocar.
De moment, avui, temps sereu, sol és el protagonista, vent del nord-oest, bufà tramuntània i mestrada als dos extrems del país, sensació de fred, hemòmetre cap avall, ambient de ple hivern, tot i que estem als inicis de l'hivern, encara no ha arribat l'astronòmic, però el meteorològic sí. Des de l'1, no? Sí. Llavors, que no sigui d'estranyar el fet que potser de cara als propers dies parlem d'un augment de les temperatures i diem, ostres, si a finals de novembre feia més fred que ara, no hi ha mai ningú content amb el temps,
i amb la meteorologia i amb les previsions, però vaja, és bastant probable que els propers dies les temperatures puguin tirar una miqueta amunt. Demà no és el cas, és el que comentàvem, demà tindrem un dia força gris amb el pas d'aquest front, no esperem precipitació, alguns mapes marcaven a principi de setmana la possibilitat d'alguna gota, ara ja no ho marquen, o sigui que de moment...
sembla que no hauria de ploure demà, però sí que pot caure alguna nevada cap al Pirineu, un Pirineu que ja està força blanc, sobretot cara nord. Aquesta nevada pot saltar una mica a la cara sud, una mica, i amb unes temperatures realment baixes, amb cota de neu al voltant dels 800 o 900 metres, o sigui que allà on nevi el Pirineu serà en forma de neu.
De cara a última hora de dijous s'obriran moltes clarianes i divendres tornaríem a parlar d'estabilitat. Haurà passat aquest front, que és el darrer, i torna l'estabilitat divendres. Però no tenim més fronts a la recàmera, sinó que l'anticicló, que en aquests moments es troba cap a l'oest del Marroc, cap a les Canàries, ens entrarà cap a nosaltres, tallarà aquesta corrent de vent del nord i canviarà completament la situació a casa nostra. Què vol dir això?
que tiren amunt les temperatures tant a alta muntanya com a la costa, o sigui que aquests valors de medijous de 11 a 12 graus canviarà radicalment, divendres ja podem pujar als 14 a 15 i fins i tot al cap de setmana superar als 15, 16 o fins i tot 17, o sigui que les màximes pugen, tindrem anticicló, temps molt estable a alta muntanya i a la costa i a l'interior apareixen aquelles coses...
aquell efecte, aquell fenomen que normalment a l'hivern passa quan tenim anticiclò, que són les boires. Tant a l'altiplà central com al Pla de Lleida, les boires es poden imposar, poden ser duradores i aquestes boires, a mesura que vagin avançant els dies, estem parlant de dissabte, diumenge, dilluns, dimarts, poden ser persistents. O sigui que tindrem dies molt diferents en funció d'on anem.
Si ens n'anem cap al Pla de Lleida ens podem trobar valors propers als 0 graus amb un ambient gèlid i boirós, i en canvi a la costa ens podem trobar un ambient de 16-17 graus amb solet, i també alta muntanya, el sol serà el protagonista. De moment tenim aquesta situació. Sembla que el pont de la Puríssima serà anticiclònic, el temps serà bastant tranquil, pot ser alguns dies amb més o menys núvols,
Però el que dèiem, costa muntanya sol i cap a les planes de l'interior la boira pot ser important i fins i tot persistent de cara a diumenge, dilluns, dimarts. A partir de dimecres es podria canviar una mica la truita, que es podria retirar una mica aquest anticicló, i és que a les capes altes i a més llarg termini,
els moviments de les capes d'aire que tenim al Pol Nord, que són els que marquen una miqueta a l'hivern, doncs sembla que continuen marcant una situació d'una certa inestabilitat que això podria portar cap a Europa
amb bosses d'aire fred. No vol dir que arribin a Catalunya, però sí que el fred rigorós que estem tenint des de mitjans de novembre, aproximadament, podria continuar. Tot i que aquesta pausa que estem parlant del Pont de la Puríssima podria continuar al llarg del mes de desembre. No estem parlant de Catalunya, però estem parlant a termes molt generals. El Pol Nord, el que s'està fabricant i tal com s'està movent el jet, que diuen,
doncs és bastant probable que continuem aquest desembre amb irrupcions d'aire fred, amb bosses d'aire fred que puguin entrar a Europa i puguin afectar aquella zona, o sigui que sembla que l'hivern encara té empenta de cara a aquest mes de desembre. Ho anirem seguint, però vaja, de moment parlar d'aquest frontet de demà i després Anticicló, que ens acompanyarà al Pont de la Puríssima amb unes temperatures que aquí a Sant Jús pugen, seran més altes, seran més agradables al migdia i les nits, si fa o no fa, també estaran força bé.
Doncs ens quedem amb aquest titular, un pont de la Puríssima que es preveu bo, que es preveu amb bones temperatures, que es preveu amb bon temps, però que no ens en descuidem que l'hivern meteorològic ja és aquí. Sí, sí, a més això, que si anem a Lleida és una cosa completament diferent. Pensem en les boires perquè les planes interiors el fred ja serà rigorós, però la costa i la muntanya s'estarà prou bé. Gràcies, Carles. Fins demà. Fins demà.
I com ja avançàvem, ara fem una petita pausa als bolletins informatius de les 11 del matí. Tot seguit també farem l'entrevista del dia avui a la portaveu del PSC, Isabel Darder, i tot seguit també parlarem de vins amb l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Tornem de seguida. Fins ara.
A l'escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Els efectius de gent rural, policies i militars revisen la zona zero i de vigilància del brot de pesta porcina africana, on fins ara s'han trobat una quarantena d'animals morts, 9 dels quals confirmats infectats. Tècnics de la Generalitat, del Govern espanyol i d'Europa avaluen el que s'ha fet fins ara i sí que cal prendre noves mesures per evitar que la malaltia arribi a afectar els porcs de granja. Al migdia hi ha una reunió per abordar també possibles ajudes econòmiques. Anem al centre de comandament de Torreferrús a Santa Perpètua de Mogada. Marta Vallès.
Bon dia, agents rurals, agrupacions de defensa forestal, la unitat militar d'emergències i la Guàrdia Civil estan desplegats per la zona del focus de contagi. El treball es fa per terra, trepitjant l'àrea de 6 quilòmetres on han aparegut tots els animals morts i els nou porcs sanglès que han donat positiu en pesta porcina africana. Aquí és fonamental la feina dels gossos que detecten cadàvers i també
el rastre dels animals que estan vius i es mouen per la zona. Aquest matí s'han incorporat els efectius quatre equips de gossos de la Guàrdia Civil especialistes en aquests treballs. El capital de la unitat, David Garcia, diu que tenen l'àrea molt ben delimitada. No se han movido del sitio supuestamente los jabalí porque tenían comida y no han tenido que ir a buscar comida a otros lados entonces pues básicamente sí que están, sabemos que están más o menos en una zona.
En el cas dels Mossos d'Esquadra, estan desplegats per vigilar camins i controlar les zones afectades on està totalment prohibit accedir. Marta Vallès, Catalunya Ràdio, Centre de Coordinació de Torreferrussa.
Més notícies, Natàlia Ramon. El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, ha fet una crida a tots els partits polítics perquè faci empinya amb el govern per ajudar a gestionar la crisi de la pesta porcina. Els grups de l'oposició han tornat a retraure el president de la Generalitat, Salvador Illa, que no hagi sospès el seu viatge oficial a Mèxic. Parlament, Marta Corbalan, bon dia.
Hola, bon dia. Tot i les crítiques de l'oposició per l'absència del president Illa, Junts per Catalunya ha estès la mal govern per ajudar a afrontar la crisi. Sentim la diputada de Junts, Janina Vella, i la resposta del conseller Urdeig. Posar el país per davant, avui passa per deixar de banda els retrets, per estendre-li la mà i per donar una imatge portes en dintre i portes en fora d'unitat per superar la crisi de la peste porcina africana.
Li acceptem aquesta complicitat que demana i els hi demanem, si us plau, a tots els partits suport, unitat i una imatge seriosa al conjunt del país, d'Europa i del món.
Marta Corbalan, Catalunya, Ràdio Parlament. Junts per Catalunya manté el trencament amb el PSOE i avisa que el gir de Pedro Sánchez no canvia res l'endemà de les mesures del govern espanyol per retenir el suport dels Juntaires. La seva líder a Madrid, Míriam Nogueres, ha culpat els socialistes del bloqueig de la legislatura i els ha advertit que només podran comptar amb el seu suport si abans compleixen tots els punts acordats. Unitat mòbil a la seu de Junts, José Antonio Muñoz i Jordi Corbalan. Junts no es mourà i manté trencades les relacions amb el PSOE, malgrat els gestos de Pedro Sánchez. Només reaccionen quan estan acorrelats, assegurament.
No és que no poguessin, sinó que no volien. Tot això, però, no canvia la nostra posició, no canvia la posició de Junts per Catalunya. Som on érem. El que es va aprovar ahir és part del que fa temps s'hauria d'haver aprovat.
Nogueres no aclareix, però si la ruptura és irreversible, hi tira la pilota Pedro Sánchez perquè expliqui si està disposat a complir amb tots els compromisos amb el partit de Puigdemont. Jordi Corbalan, José Antonio Muñoz, Catalunya Ràdio Barcelona.
La consellera de Salut Olga Paner calcula que el pic de la grip arribarà per Nadal i es mostra preocupada perquè són dies de molta interacció social. Són declaracions al matí de Catalunya Ràdio. Nosaltres calculem que en tres setmanes o així estarem arribant al pic. Coincidint amb el Nadal, el qual preocupa perquè al Nadal ens trobem molt les persones, no?
i és més fàcil que ens contagien coses. Per tant, una recomanació molt important, que la gent es vacuni. I, per tant, si ja ens vacunem ara, per Nadal estarem protegits. És per això que assegura que votarà a favor del protocol d'actuació comú a tot l'estat espanyol davant dels virus respiratoris, que avui vol tirar endavant la Comissió de Salut Pública del Ministeri de Sanitat amb les comunitats autònomes.
Els actuals mapes de gens humans que s'utilitzen com a base per diagnosticar i tractar malalties estan distorsionats perquè estan basats en mostres bàsicament de població europea i, per tant, no inclouen altres varietats genètiques que no queden representades. És el que assegura un estudi del Centre de Regulació Genòmica i del Barcelona Supercomputing Center, el primer sobre els biaixos existents en els mapes genètics. El 90% de les mostres utilitzades pels mapes actuals corresponen a europeus. Sentiu Pau Clavell, és un dels participants en aquesta recerca.
El que hem descobert és que un dels recursos més fonamentals en biomedicina, que són els mapes gènics, no són representatius de totes les persones. I això implica que molècules d'ARN, que potencialment són importants en malalties, són invisibles per tota la comunitat científica. També aquí destaquem que la inclusivitat en estudis genòmics és beneficiosa per totes les ascendències.
Esports, Marcos García. El Barça ofereix la seva millor versió d'aquesta temporada i consolida el lideratge de primera. Ahir, Barça 3, Atlètic de Madrid, 1. Avui fan proves Dani Olmo, que es va retirar lesionat a l'espatlla esquerra. També a primera, a les 7, Atlètic Club, Real Madrid. L'equip blanc vol retallar distàncies amb el Barça, que a hores d'ara té un marge de 4 punts al capdavant de la Lliga. Encara en clau blaugorant, el club dona explicacions a aquesta hora sobre els problemes amb les entrades del partit de Lliga contra l'Aves de dissabte passat.
Avui tenim doble presència catalana a la segona ronda de la Copa del Rei de Futbol, les nou Reus Reial Societat i Ourense Girona. A més, l'acció espanyola femenina de futbol guanya la Lliga de les Nacions, en superar Alemanya per 3-0 a la tornada de la final. Anem vol el Freikin Granoller, és classificat per la segona ronda de la Lliga Europea.
Ai, victòria ballesana, 29-28, sobre el minor Bahia Mare Romanès. Avui, a tres quarts de nou, Barça PSG és partit de la Champions masculina. I a l'Europeu de Natació amb piscina curta, a Lublin, a Polònia, els 100 estils. Carles Coll no ha disputat els 100 estils que havia de nedar aquest matí. I, en canvi, Emma Carrasco ha estat disseten a la seva prova. Ha quedat fora de les semis d'aquests 100 estils femenins. Coll competeix a la tarda a la final del 100 braça.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 7 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Just impulsa a partir del 9 de desembre la campanya solidària Cap Infant Sense Joguina, que posa a disposició de la ciutadania vals de 5 euros per la compra de joguines destinades a infants de famílies vulnerables. Els vals estaran disponibles fins al 2 de gener, segons recull el cartell oficial. Els tiquets es poden adquirir en diversos comerços del municipi, com Cal Llibreter, la Papereria L'Escrivà, Cistelleria Ballart, la Vinpapier, Confeti i Tutu Barcelona.
Aquesta fórmula permet que els regals es comprin directament al comerç local i que les joguinas siguin noves i adaptades a cada edat. L'acció pretén fomentar la solidaritat veïnal durant les festes i garantir que cap infant del municipi es quedi sense joguina a l'hora que es dona suport al teixit comercial de Sant Just. L'Ajuntament remarca que és una campanya oberta a la participació de tothom.
Pel que fa a cultura, l'Orfeu Enric Morera i Coratge oferiran un concert per celebrar el 20è aniversari del Cinebaix, que tindrà lloc demà 4 de desembre de dos quarts de vuit a dos quarts de nou, en el marc de la programació commemorativa de l'entitat. La proposta inclourà melodies emblemàtiques de musicals i bandes sónores com somriures i llàgrimes, La vida és vella, Memory the Cats o Tonight the West Side Story.
El concert s'inscriu dins la celebració dels 20 anys de Cinebaix, el cinema associatiu de Sant Feliu de Llobregat, que aquest 2025 commemora dues dècades de cultura, voluntariat i compromís col·lectiu. Durant aquesta trajectòria, el projecte ha consolidat un model d'autogestió que s'ha convertit en referent al territori, mantenint viva la relació entre cinema i comunitat i reforçant el paper de les sales com a espais de reflexió, trobada i transformació social.
Cine Baix, que va néixer de la mobilització ciutadana per evitar el tancament del cinema Guinart, ha evolucionat fins a esdevenir un equipament cultural obert i actiu. Les entrades pel concert tenen un preu de 7 euros per socis i sòcies i 9 euros pel públic general. I pel que fa a societat, l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha publicat les dades de moviments residencials del 2023 que mostren una clara capacitat d'atracció de població a Sant Just.
El municipi registra 1.607 moviments d'immigració i 1.309 de migració, amb una taxa d'immigració del 77,4 per mil, una de les més elevades de la comarca. La major part de les persones que arriben al municipi provenen de la resta de la província de Barcelona i de municipis del Baix Llobregat.
Les sortides també mostren una mobilitat significativa. El 31,2% dels residents que marxen ho fan cap a altres municipis de la província, mentre que el 22,8% es traslladen a l'estranger. Amb tot, Sant Just tranca l'any amb un saldo migratori positiu de 298 moviments, equivalent a una taxa de migracioneta del 14,4 per mil per sobre de la mitjana del Baix Llobregat. Les dades indicen que l'arribada de població jove i en edat activa continua sent el principal motor d'aquest creixement.
En el conjunt de la comarca, els moviments residencials mantenen una dinàmica similar. El 2023 es van registrar 41.522 immigracions i 32.070 migracions amb un saldo positiu de 9.452 moviments que suposa una taxa de l'11,04 per mil. Podeu consultar totes les dades a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Tienes el podio de la gran desilusión
Un terrorista emocional del mayor desastre mundial. Es una perla, nadie se fía. Es una perla, una de mucho cuidado. El rey de la 13-14
No sabe lo que es cotizar. Él es el centro del mundo y ya después todo demás quedará. Por fin vas a terapia, vas a ser psicóloga, ni psiquiatra. ¿Pero de qué te sirve si siempre mientes más que hablas te hará?
Fins demà!
Bueno, es que, claro, no referirse a él como icono sería para él una narrativa reduccionista, ¿me entiendes? Nunca le prestes nada, no lo devolverá. Serv a la perdida de su especialidad. La lealtad y la fidelidad.
Es un idioma que nunca entenderá, su masterpiece, su colección de bras, si le pides ayuda.
Es una perla, una de mucho cuidado. A las contras, para viudas que... Smooth Jazz 1.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sou o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia.
I avui a l'entrevista del dia parlem amb Isabel Dardé, portaveu del PSC Sant Just d'Esvern, per comentar tres temes destacats. El nou pla d'acció cultural, les decisions del darrer ple, i també la compra dels 118 pisos de Mas Lluí. A més a més, també s'hi sumaran altres temes d'actualitat. I ara sí, saludem a la Isabel, que ja la tenim aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern. Isabel, bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Benvinguda al programa. Moltes gràcies. Ens comentaves fora de micròfons que volies començar fent una reflexió sobre el dia que celebrem avui.
Sí, avui és el Dia Internacional de la Discapacitat i també en el ple vam aprovar el pla local per a la inclusió social. I jo pensava que era una bona manera per començar, i com que avui és el Dia Internacional, a parlar de discapacitat. I més que discapacitat, hauríem de parlar de capacitats diverses. Perquè la paraula discapacitat, el primer tros és dis, vol dir que té les...
les capacitats disminuïdes o diferents, etc. Però en tot cas, tots en aquest cas seríem discapacitats perquè tots som diferents i tenim algunes coses en què som més talentosos, tenim més coneixements, tenim més habilitats, però no amb totes. I per tant, en algun aspecte de la nostra vida som discapacitats. Jo, per exemple, soc una persona molt dislèxica des de tota la vida i em va costar molt aprendre llegir i escriure quan era petita.
Per tant, jo crec que hem de reconèixer-nos en aquesta nova visió de dir que cadascú té les seves capacitats en els seus àmbits i no hem de fer diferències. Quan parlem d'inclusió, la inclusió no són els discapacitats, la inclusió és el contrari. És com hem de canviar el nostre entorn, les nostres organitzacions, el nostre espai, la nostra manera de relacionar-nos perquè hi càpiga tothom. Això és la inclusió.
La inclusió no és tenir en compte els discapacitats, perquè és tenir en compte a tothom segons les seves capacitats i les seves possibilitats. I llavors les persones amb discapacitat hi cabran completament. No és què hem de fer perquè les discapacitats hi càpiguen, sinó què hem de fer perquè tothom hi càpiga.
com hem de canviar les coses i, evidentment, hi ha coses físiques que són molt senzilles, les rampes, etcètera, etcètera, però hi ha coses que no ens en adonem i són molt discriminatòries en el moment que les fem. I, per tant, hem de ser molt sensibles en aquest aspecte i no tenir prejudicis i, a més,
prejutjar com aquella persona amb qui he de parlar, si li he de parlar més fort, si no ho entendrà... No, no, no. Les persones som diverses i tots ens hem de respectar en aquesta diversitat. Això és molt important. Jo crec que a Sant Just estem fent forces coses...
I encara en farem més amb aquest pla local per la inclusió social, que vam donar compte en el ple passat, i que té diferents eixos, que són la inclusió socioeconòmica, la salut i el benestar, l'habitatge i l'accés a recursos...
educació i inclusió digital i participació ciutadana i cohesió comunitària. La idea és anar revisant que sigui del més transversal possible que puguem col·laborar tots junts en tots aquests temes per anar-nos acostant a la inclusió. La inclusió és molt difícil, però en tot cas anar-nos acostant i tenir l'intensió, la sensibilitat i estar atents a poder materialitzar aquesta inclusió.
També una fita molt important en el nostre municipi en aquest any ha estat el 50è aniversari del Centre Pilot, que també ha estat una qüestió molt destacada perquè és un projecte pioner que ha funcionat molt en el nostre municipi i que també reforça una mica aquesta voluntat que comentaves que teniu des de l'Ajuntament. Sí, fem coses transversals amb el Centre Pilot. Per exemple, entre el Centre Pilot i l'Institut Algueró vam fer uns pictogrames en un projecte
que anem col·locant pel poble, i això us ho heu donat, ara n'hi ha diferents espais municipals, en què ajuden a les persones que tenen problemes de comunicació. És una comunicació alternativa, que sàpiguen què es passa allà, què es fa, i per tant és una manera més de ser inclusiu en aquest poble.
Perfecte, doncs ara si ja podem tancar aquest bloc n'obriríem un altre que seria el de l'entrevista com a tal ens agradaria parlar de diverses qüestions començant pel nou pla d'acció cultural 2530 que es va aprovar recentment i ens agradaria saber què representa per Sant Just i quins canvis es notaran no només els veïns i veïnes sinó també els impulsors d'aquestes accions culturals
Sant Just és un poble cultural amb lletres majúscules. Hi ha molts artistes, hi ha moltes persones dedicades al món de la cultura, del coneixement, de la música, de l'art, de la pintura, de l'escultura, de la dansa, etc.
I jo crec que Sant Just ja fa moltíssimes coses. Llavors, l'últim pla era del 2015 i ens semblava que tocava actualitzar-lo. A més, la Diputació ens va donar una ajuda per poder posar del dia aquest pla.
I el que hem fet és marcar unes línies de coses que potser ja fèiem o potser no les fèiem de tot correcte, malgrat que teníem les eines per fer-les, i estiguéssim una mica més amatents a treballar, com també he dit abans, amb la inclusió, de forma més transversal.
Tenir-nos més en compte, no que cadascú en el seu racó faci el que li sembla que ho fa molt bé i de forma brillant, però si no, que puguem fer coses més transversals, col·laborant i escoltant-nos uns als altres. Hi ha...
Hi ha moltes coses diferents a fer. Una d'elles és crear una comissió d'estudi i seguiment de l'execució d'aquest pla on hi haurà entitats i personalitats de la cultura de Sant Just.
I després buscar la forma en què coses que ja existeixen però que no acaben de funcionar mirem per què no funcionen i que acabin funcionant. Una, per exemple, és ja tenim una agenda compartida a dins la web de l'Ajuntament per mirar que no coincideixin activitats amb dia i hora, etc. I llavors que quan algú programi una activitat miri si en aquell dia, en aquella hora o quan hi ha un forat buit.
I és una cosa que ja existeix, però que se'n fa poc ús. I a vegades la gent s'ho programa i no acaba de fer aquest últim pas, que és molt poc, que és mirar què passa aquell dia. És un espai que està adreçat a les entitats culturals. A les entitats culturals, sí.
Bé, les entitats en general que facin accions, però en aquest cas estem parlant de cultura. Que a vegades, no passa sempre, però a vegades, i els regidors ens en donem compte quan hem d'anar a activitats i diem, però si tenim tres coses a la mateixa hora, al mateix dia, és molt difícil poder anar tot, no? Llavors és allò que queda una mica forçat, que apareixes 10 minuts i marxes i vas 10 minuts amb un altre...
Però amb aquesta agenda compartida jo crec que haurem de mirar, però també haurem de mirar perquè no se'n fa ús o recordar-ho o esforçar-nos a fer. Hi ha una sensació també molt generalitzada, Isabel, que és el fet que a vegades no arriben algunes comunicacions a tothom.
que hi ha algunes activitats que a vegades arribes i veus que no hi ha prou quòrum o quòrum que tu et pensaves, i moltes vegades és perquè la gent diu, ostres, no me n'havia assabentat que havia passat això. És una qüestió que passa a Sant Just només? Que hi ha moltíssimes activitats, també. Jo crec que a Sant Just, respecte a la població, al nombre d'habitants, hi ha moltes activitats, moltes més que a altres pobles, perquè també hi ha una concentració molt alta d'artistes i de persones...
del món de l'art i del coneixement. Un altre aspecte és semblant el que tu dius, no des del vessant que tu has dit per no assabentar-se'n, sinó perquè a vegades el que hem de fer és una difusió per tothom, no només per la nostra entitat, per les persones que venen habitualment, per els que més s'assabenten,
sinó per poder arribar a més ciutadans i ciutadanes de Sant Just. I això també és un dels propòsits del pla cultural. Vull dir que hi ha molts eixos, però aquests són els que jo crec que són més evidents i que a més ens amoïnaven, perquè eren coses que ja havíem programat, ja havíem...
pensat però no acaben de funcionar i per tant hem de buscar com, quina és la fórmula per poder-ho fer. I de fet també volíem preguntar-te Isabel sobre també el fet d'apropar la cultura als barris, sabem que és un poble que ha crescut molt en els darrers anys que també ho ha fet
una mica a les afores del centre, per dir-ho d'alguna manera. Tenim aquest barri de Maslluí, que també pertany a Sant Just, però que està més alçat, que està més amunt i, per tant, a vegades, a l'hora d'integrar-lo, queda una mica fora d'algunes programacions, tot i que ara és un barri que està generant una programació molt interessant i que, de fet, també s'hi estan fent moltes coses, però...
Hi ha la sensació d'això, que està allà desvinculat quan en realitat no ho és. El que passa és que des de l'Ajuntament sí que fem un gran esforç de dir, per exemple, ara per Nadal hi ha activitats programades diverses i fem una mica l'esforç de dir, unes les fem a Masllui, unes les fem al barri Centre, unes altres al barri Sud...
I intentem, a veure, potser aquest any l'hem fet unes en un lloc... Anar rotant. Anar rotant, però també ens trobem que no és tan senzill fer això perquè els espais municipals estan on estan, no estan a tot arreu ni a tots els barris, i a més hi ha qüestions d'infraestructures que no són senzilles.
de moure, i en tot cas, ara no vull posar exemples perquè són sobre coses infantils i no ho vull dir per la ràdio, però hi ha coses que no són tan fàcils de moure, malgrat sembli que ara ho fem aquí o ho fem allà, hi ha qüestions de seguretat, hi ha qüestions d'auditori, que les anem treballant i sí que fem una mica l'esforç d'anar-ho canviant perquè estigui a tot arreu.
Doncs una mica referent a això, com es vol aconseguir el fet d'apropar la cultura a tots els barris i també de donar més eines als creadors locals, que també és una qüestió que destacaves en la teva intervenció anterior, el fet que a Sant Jus hi ha molts creadors, hi ha molta cultura, gràcies a aquest PAC 25-30, com es vol aconseguir que això s'impulsi?
Amb aquella comissió que he dit que es farà, hi ha una mica la intenció de fer una governança cultural col·laborativa. O sigui, que tothom hi pugui participar i dir de la seva d'una forma més directa. Hi pugui participar als calendaris anuals... Com un Consell de Cultura, per dir-ho d'alguna manera. No li hem posat nom encara, però hi ha un Consell de Cultura...
Ja va haver-hi un Consell de Cultura i es va fer la proposta d'aquesta comissió. No hi van venir totes les entitats, que hi havien de venir, però en tot cas sí que se'ls enviarà una carta dient que els agradaria que participessin en aquesta comissió, que hi aportessin la seva saviesa i les seves ganes i les seves intencions de com fer una governança cultural de Sant Just d'una forma més col·laborativa, eficaç, inclusiva, arrelada al territori, o sigui, amb moltes vessants.
Doncs passem a un altre bloc. Anem a parlar del ple municipal de novembre que es va celebrar la setmana passada. El ple va aprovar definitivament els pressupostos 2026. Quins són els eixos prioritaris i com valoreu aquesta aprovació?
Bé, ja havia estat el pressupost i el que fa és tornar després de la... Havia estat aprovat en l'Extraordinari, va ser? No, al principi havia estat com a... perquè després la gent fes al·legacions i ja havia estat i ara era l'aprovació definitiva després de les al·legacions. Sí, correcte. Jo crec que ja vaig venir aquí i vaig explicar una mica els trets fonamentals del pressupost i que tenia a veure amb...
amb els ingressos i les despeses. Jo crec que ja vaig explicar que ja teníem ingressos de diferents impostos i un dels que creixia era degut a que, com que hem passat a ser més de 20.000 habitants, l'Estat ens dona més diners, perquè hi ha una part important dels ingressos que venen de l'Estat, i després un altre ve de l'impost dels residus, de l'IBE, de l'IPC, etcètera.
i de les zones blaves i crear una zona taronja nova. I després les despeses, les més altes són les despeses socials, sobretot de l'increment del SAT, que farem un nou conveni per l'any 26, que s'haurà durar 3 anys amb un de pròrroga.
i aquest ha crescut molt perquè hi ha hagut un nou conveni de sous dels treballadors d'aquest àmbit que estaven negociant des del 2023 i llavors es fa una pujada de sous amb caràcter reductor actiu des del 23 i es fan el 26, 27 i 28 i això puja bastant al que fa el SAT
Molt bé. Després també tenim versions importants al camp de futbol, que s'ha d'arreglar, s'ha quedat molt bellet, i a l'Ateneu.
Sí, l'Ateneu que encara està en reformes. En reformes i que hem de seguir acabant i deixar un Ateneu bonic. Que lligant-ho amb el PAC també és molt important, aquesta reforma de l'Ateneu. Passem a més qüestions. Marxem a parlar també de les modificacions urbanístiques que s'han aprovat, en aquest cas el Parador i el Carrer Major. Quin impacte tindran aquestes aprovacions?
En realitat és una posada al dia del que suposa la denominació del terreny on està el parador i on està aquell espai petit on ja l'ha anat.
del Parc Maragall, de la plaça Maragall. I llavors el que fem, fem un intercanvi. Aquell espai era un espai edificable i el convertim en zona verda i l'espai que teníem de zona verda al Parador el convertim en espai no edificable, sinó on hi pot haver un establiment adequat.
En tot cas, jo crec que no es notarà, però el que sí que ja hem fet i estem a punt de treure la licitació és el parador. Per tant, properament, qui guanyi podrà començar. Licitació de bar, entenc. Sí. Molt bé. Més qüestions ara en transport públic. La moció per un transport públic digna va rebre suport unànime. Recordem, en aquest últim ple es va celebrar també aquesta moció. Quines millores concretes s'esperen?
Bueno, fa uns mesos ja ens vam posar d'acord tots els grups polítics per fer una moció semblant, perquè Junts va presentar una moció i llavors vam estar treballant amb els tècnics de la casa, les demandes que podíem fer a l'AMB, com havien de ser el transport i els recorreguts als busos i les freqüències i tot això, vam treballar i vam fer una demanda concreta, però degut a la concessió que ha guanyat en alguns busos,
hi ha coses que no acaben d'anar prou bé, i com que ERC va presentar aquesta moció dient que millorin i que no siguin com són, ens hi vam afegir perquè tampoc ens agrada com estan les coses, malgrat que ja estem treballant, ja estem apretant, ja estem fent pressió,
però han de millorar i sobretot l'X30 ha de tenir més freqüències. Ha millorat l'X30 amb aquestes millores que es van fer a finals de mes passat? Estem amb l'avaluació d'això. Per nosaltres ens sembla que tot ha de millorar una mica i per tant per això vam dir que sí.
Recordem que va haver-hi una integració d'un nou autobús, que això havia de permetre puntualitat a les tardes, etc. Molt bé, passem a més qüestions. Marxem a parlar de la gratuïtat, del menjador escolar i les extraescolars. També va ser una moció aprovada. Com valora aquest pas, Isabel? Sí, a veure, quan el Sador d'Illa va presentar-se per president de la Generalitat, hi va haver un acord entre Comuns, Esquerra i el PSC d'una sèrie de coses, i una era aquesta.
a intentar fer la gratuïtat dels extraescolars i dels menjadors escolars quan fos possible i ens sembla adequat i ens sembla adient però evidentment això només és possible quan hi ha pressupostos nous perquè si no
els pressupostos ja estan prorrogats i llavors els diners ja estan destinats a coses i no es pot introduir coses noves estem en aquest impàs, en aquest moment de mirar com fer-ho
A nosaltres ens sembla important tot el que sigui adreçar serveis i ajuts a la infància. Perquè, i ho vaig dir en el ple també, perquè algú deia que era una despesa extra, que eren molts milions, que això qui ho pagava i això si pujessin els impostos. No, i jo vaig dir, quan invertim en la infància, el que estem fent és invertir en futur.
Perquè segurament, si aquests nens venen ben venjats i tenen hores de dedicació extraescolar i combatim les diferències en la infantesa, perquè està pujant la pobresa infantil,
Si fem això, ens estalviarem diners més endavant. Ens estalviarem diners segurament a benestar social, a salut, a moltes altres coses. Perquè aquests infants pujaran ja amb un solatge, amb uns aprenentatges, amb una salut de tots els tipus, amb unes seguretats, que si haguessin tingut moltes carències a la seva infantesa, això no hauria passat.
Doncs és important també aquest pas endavant que comentava l'Isabel Darder, portaveu del PSC, que està amb nosaltres avui per parlar de totes aquestes qüestions relacionades al ple municipal de novembre i també per l'actualitat política. Pel que fa, doncs, en aquest ple que comentàvem, també es van debatre dues mocions que finalment no van prosperar. Una d'elles, la de CUP amunt, sobre els fets de les festes de tardor, i una altra de Vox sobre el dia de l'eliminació per la violència contra les dones. Com valoreu aquests dos punts i aquests debats?
A veure, l'emoció de la CUP pel suport a la violència policial, afectades per la violència policial, del que va succeir a les festes de tardor, jo crec que és un tema que ve de llarg i que no s'ha acabat.
Jo crec que va succeir una cosa curiosa, jo crec que en positiu, que és que a l'estona de pregs i preguntes del públic, que ara ho fem de 6 a 7 abans del ple, una persona al públic va preguntar sobre aquest tema. Perquè l'Ajuntament no es presentava com a acusació popular, etcètera, etcètera, no?
I llavors l'alcalde va estar explicant una mica tots els esforços que s'estan fent des de l'Ajuntament en aquest sentit i la forma que creia que s'havia de fer, que és la discreció. És un tema difícil, és un tema sensible, és un tema que cal fer-ho, i aquesta és l'opinió del govern, de la forma més discreta possible perquè acabi de la millor manera possible.
És un incident puntual d'un dia que va succeir una cosa que no havia d'haver succeït, en unes circumstàncies X, i que l'alcalde i l'equip de govern estan treballant perquè la situació sigui un mal record.
no sé quines paraules utilitzar perquè com que això queda gravat em fa una mica de recansa i he de pensar totes les paraules que dic perquè no digui el que no vull dir però a vegades... Aquí tenim espai i temps, per tant... Llavors, jo crec que en aquesta conversa que va haver-hi a la zona de 6 a 7 de premsa i preguntes, jo crec que l'alcalde en un moment d'etat els va dir una feu confiança
perquè estem treballant perquè això acabi de la millor manera possible, dintre de les circumstàncies, i si ens presentéssim com a acusació popular no podríem fer el paper que estem fent ara, que és el de mediador. Estem mediant entre dues parts perquè aquesta situació, com he dit abans, quedi amb un mal record.
Però el que és important és també fer aquesta confiança. També l'alcalde va estar explicant, jo crec que ho va fer molt bé, va explicar que des del 2021 a la comarca no s'ha aprovat mai cap acusació popular.
Per tant, ens podríem presentar, però ens podríem dir que no. Llavors ja no podríem tenir aquesta força que tenim ara de mediadors, perquè ens hauríem presentat com a acusació popular. No sé si m'explico bé. Hi ha hagut un posicionament determinat per part de l'Ajuntament. I per tant, ara l'Ajuntament el que vol és intentar mediar i resoldre de la millor manera possible. Llavors, com que va haver-hi aquest diàleg
en pregs i preguntes, al principi, quan va arribar la moció ja havíem parlat d'aquest tema, per tant, ja no hi va haver-hi debat, cadascú va dir la seva opinió i com a PSC vam dir el que acabo d'explicar i, per tant, va quedar així. O sigui, el debat va ser previ. Vull dir, clar, potser algú que no va estar al pregs i preguntes no va entendre
que el debat d'aquest tema tan important quedés molt discret, perquè abans hi havia hagut un debat molt intens sobre aquest tema, que jo crec que l'alcalde fins i tot, a l'acabar els preixos de preguntes, va aixecar i va anar a parlar amb les persones que...
li havien fet aquesta demanda i els va dir feu confiança sisplau perquè jo tinc la sensació que les coses es podran resoldre de la millor manera possible en aquestes circumstàncies i en canvi si ens presentem segurament ja no tindrem aquesta possibilitat.
Molt bé, doncs t'haig d'interrompre, Isabel, perquè hem d'anar una mica picadets. Tenim tres minuts i vull comentar un parell de coses. Havíem comentat també el tema de Vox, molt breu, l'emoció aquesta de Vox que no va sortir. Senzillament, si vols dir alguna cosa d'això. Realment, jo crec que l'anàlisi que es fa no és correcta.
Un anàlisi que va relacionat amb aquesta moció que comentàvem de l'eliminació de la violència contra les dones. D'acord, marxem molt breu als habitatges a Maslluí. El govern ha comprat 118 pisos a Maslluí per ampliar el parc públic. Què en opineu? El govern de la Generalitat de Catalunya.
No el govern municipal, sinó amb la Generalitat. Home, per nosaltres és una gran notícia, perquè a més portem molts mesos a darrere d'aquest tema en què vam estar darrere de qui són els propietaris d'aquests pisos perquè garantir que els llogaters que en aquell moment estaven tinguessin dret a comprar aquests pisos i fins i tot si no ho poguessin fer ells ho poguessin fer nosaltres, etcètera, etcètera, no?
Vull dir que vam anar molt al darrere, no s'acabava de definir què acabava de passar i segurament és que ja estaven treballant en aquest sentit amb el Govern de la Generalitat per tenir aquesta resolució. Passa que són aquelles coses que com que mai saps cap a quin costat cauran, fins que no es resolen, no és senzill. Per tant, per nosaltres és una gran notícia que a Sant Jus, els pisos HPO que estaven a punt de caducar, no caduquin i que en tinguem més.
Doncs podeu també ampliar aquesta informació al www.radiodesben.com. Marxem amb una última pregunta a breu, Isabel, que és el fet dels ports anglars. Tenim la pesta porcina a Collserola. Aquí a Sant Just també hi ha restriccions a l'hora d'entrar i de passar per la serra de Collserola. Això de moment, quines informacions teniu des del govern municipal?
Sí, l'última, que és molt important, és que la gent, i precisament aquest cap de setmana que ve és de tres dies, i per tant és molt important que la gent no baixi a Collserola, ni a caminar, ni a anar amb bicicleta, ni a passejar, ni a fer esport.
perquè malgrat no sé, jo he parlat amb gent diversa que diuen no, és que com que no afecta als humans però és que sí que afecta molt greument a l'economia catalana perquè és molt important és una part molt important de l'economia catalana tenim moltes granges de porcs que en aquest moment estan parades i si acaba sortint de Collserola segurament totes les granges estaran parades i això pot ser un delta-baix econòmic molt important per Catalunya
Per tant, tinguem la consciència que això és així i que pel fet de caminar per calzarola, anar amb bicicleta per calzarola, a les sabates, a les rodes de les bicicletes, ens podem endur aquest virus que infecta i que mata només els porcs i els porcs senglars.
I és molt important que això no passi i que ho acotem on està acotat. De moment sabem que els ports que han anat morint estan dins d'aquest radi de 6 quilòmetres que hi ha al costat de Vellaterra, de Cerdanyola, i que no ha sortit d'aquí. Això és el que sabem de moment i l'autopista està fent bastant de...
de barrera, però igual que arribar fins allà pot arribar fins a un altre lloc. I per tant, la consciència ciutadana és molt important que si en un temps curt aconseguim erradicar i que no s'expandeixi,
haurem salvat una part molt important de llocs de treball, de diners, de feina, de treballadors i treballadores i empresaris de Catalunya. A les portes del Nadal i al negoci del porc ara està en aquest dubte. Però els porcs a les granges no estan infectats i això és molt important perquè si no llavors sí que seria... El que sí que està afectant és l'exportació, això sí que ho hem de dir.
Bé, perquè hi ha països que es posen en alerta, però no la comunitat europea, etc. Jo crec que és important que tinguem aquesta consciència de dir, com que no em passarà res i no em morirà, no, però tu propagaràs
a això a fora. Jo no sé si heu vist imatges de bombers o de la UME, com entren els seus camions i entra el seu personal per llocs on hi ha aigua amb lleixiu o amb detergents que combaten el virus. És molt important. Les coses no es fan perquè sí.
Col·laborem, sisplau, tots. Molt important. No anem a Collserola ni a caminar ni a anar amb bicicleta perquè podem propagar el virus i realment seria un daltabaix per a l'economia catalana. Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Just. Gràcies. Que vagi bé. Gràcies a vosaltres. Bon dia.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem el xip. Ajuntament de Sant Just d'Esvern. I ara toca parlar de vins.
I com fem els dimecres, saludem l'Strit Goldstein del celler de Can Mata per parlar de vins, per parlar del celler i per parlar de totes aquestes coses que passen a Sant Just, que són moltes. Street Goldstein, bon dia, com estàs? Bon dia. Benvingut al programa. Merci. Amb ganes de parlar de vins, amb ganes de fer un tast, perquè veig que avui vens ben equipada. Sí, faig una acció política avui. Sí, eh? Sí. Explica'ns una mica, de què va això? Aviam, anem a escoltar.
Meravellós. Meravellós, meravellós. És que això és... La millor acció política que podem fer és decidir el què, el com i on. Sí, sí. Comprem, mengem, bevem. Per tant, fem territori. Acció política. I tant. Doncs et deixo explicar perquè jo ara passaré a l'estudi amb tu i així fem el tastet junts. Vinga, va, ves xerrant.
Vinga, xerro. Xerro, que m'agrada xerrar. Doncs mira, dilluns a la tarda sortia jo corrent, com sempre, pel carrer. Tenia una reunió de la junta del centre d'estudis i em vaig trobar amb un viticultor del Priorat que venia amb un parell de caixes. Anava acompanyat d'un noi
Aquest viticultor, el Marc Aguiló, a part té una de les botigues de referència de vins, a Falcet, juntament amb el seu germà Enric. I allò que li dic, no arribo, no arribo, haig de marxar corrents. I pensava que em portava, no sé, perquè em diu, és que tinc una cosa per tastar. Et dic, mira, la deixes i ja està. Jo pensava que duia la no banyada del seu vi o alguna cosa.
i em vaig oblidar del tot ahir fins a aquest matí. Què dic? Que l'hi porto amb el Dani, que avui el farem treballar una micona, i obro la nevera perquè va ser així molt pim-pam-en-lo ràpid i el vaig guardar a la nevera així ben en fred, cosa que potser no feia falta guardar-la molt en fred perquè deixant-la fora ja el deixem a una temperatura fresca.
I dic, oh, aquest no el conec. O sigui, et porto un vi que no sé res d'ell. Que no el coneixes? No el conec, l'he tapat perquè hi ha posats, ja et faré aquí el... M'encanta, m'encanta. El què? Sí. I jugarem una mica. Quan he dit una acció política és d'aquelles decisions que a vegades la gent parla molt de la política com una cosa que li és com aliena, no? Aquella cosa que fan els altres i que des del sofà a vegades es critica, no?
I quina millor opció, quina millor forma de decisió política que pot fer cada persona, que és, jo consumeixo, jo compro, jo conec els viticultors del territori, per tant, del país.
Et dic una cosa, jo que acabo d'entrar... Ara, ara t'he atabalat. No, no, no, és que acabo d'entrar a l'estudi i fa un aroma vi. Fa un aroma vi. Vull dir, no m'hi ha costat la copa encara, eh? Mira quin color. No m'hi ha costat la copa, però fa un olor... Mira quin color més intens, eh? Va, comencem amb el color. No tenim cap superfície blanca. Bueno, mira, el mandú. El comandament de l'aire. El mandú, jo he fet aquí una castellanada.
El comandament. El comandament de l'aire. Mira quin ton més lilós, no? És aquell color que teníem una cirera picota però que encara conserva molt aquells blaus. No veig els dits, eh? No veig els dits. Posa els dits. Jo no veig ni el comandament aquí sota. No veig els dits. Mira, posa-l'hi aquí. Ah, quin color més bonic. Sí, sí, sí, sí.
Que fort, eh? Preciosa. El que podríem dir aquell color porpre, no? És allò que diu, se'n va cap als morats, blauosos, tons lilosos. Això, bàsicament, el que ens indica és... Segurament serà una varietat de raïm d'aquelles que tenyeix bastant, per tant, que té bastanta matèria colorant, i l'altre podria ser que sigui també molt jove. Ah, no sabem gaire. Una de les coses...
Ho esbrinarem d'aquí una estona, tenim l'ampolla tapada encara. Doncs anem a olorar. No cal acostar-s'hi molt la copa. Cheers! També cal celebrar les coses. Encara que no hi hagi molta cosa. Potser celebrar, però ens hem vist feia una setmana que no ens vèiem. I tant, i tant. El teu malson sembla que de moment s'ha esborrat un any, no? El meu malson del verifacto és...
Però a la passada parlàvem del verifactum. Sí, encara no he tingut res de promoció econòmica que m'hagin dit Astrid, relaxa, però és una assignatura pendent pels organismes públics. Sí, sí, totalment. Que parlàvem de política una mica avui, no? D'actor polític, doncs vinga. Sí, sí, home, doncs... A més, molt reivindicativa. Sí, ni una pagesa menys, ni un pagès menys. M'encanta, m'encanta. O sigui, és allò que...
S'ha de reivindicar cada dia i sinó més no va aixecar la gent. L'olor, l'olor és, uau, és que explota. És una explosió. Sobre surta la copa. No, no, és el que et deia, ha sigut entre l'estudi i ha sigut la protagonista olfactiva de l'estudi. I no fa olor d'alcohol. O sigui, no marcaria l'alcohol, sinó...
Una mica, eh? Però bàsicament és una explosió de molta fruita vermella, de flor, de pètal de rosa, fins i tot, eh? Sí, ho deies, no? De grosella, de fruita vermella... Tenim alguna cosa àcida, no? És una ampolla que es va obrir el dilluns. O sigui, el que més m'agrada a mi és tastar vins... No sempre acabats d'obrir allò elegantment, allò a vegades és...
Era una ampolla que ens la van obrir i va haver-hi una trobada dins del Priorat, el dilluns, al Palau Robert. I com que no vam anar, perquè no s'arriba tot, doncs van vindre ells, que també és bonic. Te la van fer arribar, eh? La van fer arribar.
Per tant, és una ampolla que porta... Estava ja bastant buida. Esgotada. Sí. Per tant, ha estat un contacte... Era tap, eh? Tap de suro tapat, sense treure oxigen ni res, eh? A la normal, a la que faria qualsevol persona a casa seva. Tap de suro amb cera...
Tamp de puro, de suro, aquí va amb cera. Sí, una mica cera, no? Ara està molt de moda posar-ho així. Aquesta, com que és negra, no es veia tant, no? És de color negra. Ens evitem haver de produir, per tant, de comprar i d'utilitzar productes, que són una miqueta aliens, no? A mi m'agrada. A mi també. Ara, compte'm, depèn de quines ceres, eh?
Sí. Perquè si a casa dius, mira, passes l'escombra. Sempre dic, depèn de quin restaurant estiguis maniurent. Buah, quina vergonya, ho has de fer apartat de la taula. Sí, perquè la lies, no? Perquè et vas mi colant, sí. Ja, ja, ja. Però bé, no passa res. Comentàvem, jo m'he estat fixant en la ploranera. Plora bastant aquest dia, eh? Sí. Té bastanta llàgrima. Deixa... Mira, mira.
Sí, sí, uns rajolins, però són macos, eh? Però són molt bonics, per tant ens indicaria que té una bona quantitat d'alcohol, no? Que és això que quan l'olores, notes que és un vi, eh?, amb cos, però l'alcohol no estaria per sobre de l'aroma, sí que hauria ajudat segurament el fet d'haver-lo deixat oxigenar, al final el fet d'haver-lo obert i tapat així sense treure l'oxigen.
No li són sempre tan a la contra. A vegades va bé perquè respiren una mica, no? Clar, en un ambient fred. Total. El problema ja et vindria potser una temperatura de 20 graus, però com que estava a la nevera, sense miraments. Sí, sí. Aquest matí l'he tret i és quan he descobert de oh, no sé res.
I jo, és negra. Val, perfecte. Per tant... Això ens ha anat bé a l'hora de triar les copes, no? Sí, les he portat. Que m'imagino que has portat aquestes copes també per vi negra. L'he de deixar-lo una mica. Molta fruita negra, sobretot. Seria aquesta fruita més de bosc. I a l'hora té un punt com fresc, no? Clar, t'anava a preguntar per la varietat, t'anava a preguntar per moltes coses, però no podem. Jo si ho predico. Faré un...
No podem perquè el paperet està... No t'amoïnis amb el temps, jo vull que ho facis a gust. No, me'l puc menjar. Tu menja tal que... Home, a sobre que ha sigut jo... Menjo les notícies de Catalunya Ràdio. Si ens les hem de menjar, ens les mengem, perquè a sobre que ha sigut jo que he anat tard avui i ens estàs portant aquest tast, per favor, que no falti el temps per l'àstic. Oh, que bé passar per sobre.
no no és el que ja ens demanarem disculpes a Catalunya Ràdio però no passa res els anglars continuen igual el verofacto està fora exacte importància a l'important aquí les notícies de Sant Just les tindrem que això és el més important vinga va i tant doncs anem a tastar Astrid oh que interessant eh té uns dos segons de com de suavitat i com un cop el tens a sobre de la llengua explota
notes que la llengua se't queda rugosa. Sí. O sigui, queda aspre. A l'hora, comences a salivar. És com una explosió. Saps aquells grans de raïm que quan es mosseguen fan... Sí, això. És aquella sensació. La llengua és molt arrespositat que s'ha notat molt ràpid.
El gust, molt el que trobàvem amb nas, l'alcohol, i és present. Però m'ha passat, allò, molt fresc. L'he portat a temperatura també fresqueta. Sí, sí, sí. I aquí sembla que l'hagis portat donant a veure una altra, perquè avui a l'estudi estem bastant fresquets aquí. Sí, també, així és considerat. És un priorat.
Val, tenim aquesta informació. És un priorat, varietat autòctona, la trobem arreu de Catalunya, però també la trobem a Aragó, la trobem a la Catalunya Nord, la trobem a altres llocs.
però ens la sentim molt nostra, no? Sobretot en terres que són molt dures. La trobem al Priorat, al Montsana, a la Terra Alta, a l'Empordà. Per tant, quan... A mi m'agrada, ja ho saps, eh? Que m'agraden molt els Priorats i sempre que els olors és aquella sensació de... És casa. Totalment. Aquella sensació de... Això m'ho conec, tot i que no hagi tastat aquest vi, però són aquelles varietats que les acabes identificant, no? Aquesta... El pel color...
i sobretot per aquests anomes més de fruita negra, i quan el poses a la boca, l'acidesa, que és més punyent. És un... Va, anem a treure l'ampolla, que estem ja dubitatius, volem saber coses. Mira, el vi es diu el solc de la rella.
2023. Bastant jove encara. Sí, i tant. Bastant jove. Vinyes velles. Quan et diuen vinyes velles, a vegades pot ser un tema, que te'l trobis a l'etiqueta, perquè pot ajudar a vendre o no, i l'altra cosa seria l'edat real de les vinyes. Què es considera vinyes velles? Home, a partir de 30 anys, ja, Déu-n'hi-do, no serien considerades velles, però cap als 50-70, sí. Val. Per tant, aquí tenim un temps enrere, que és com si ens bebéssim
Ens bevem el temps, la història. Aquest temps, absolutament. El solc de la rella, vinyes velles, una vinya situada a Gratallops.
Dels dos vins que van deixar, un posava la vilella alta, jo diria que posava l'alta, i l'altre aquest posa Gretallops. Per tant, de la vila de Gretallops, 2023, 100% carinyena. Aquest color que és tan llu. Carinyena no seria de les varietats que més trobem de forma més habitual a la vila de Gretallops, però de carinyena és molt vella, sí.
O sigui, si anem a buscar vinya vella, n'hi ha moltes carinyenes que estan allò amb vinyes una miqueta com de difícil accés, que no són les més properes, però que en trobem de moltes que ja tenen un cert any. Ampolla número 18 de 304.
M'encanta, m'encanta. Això em sembla meravellós, que ho vagin apuntant. 18, eh? Sí, 18. Embotellata per Clos Pachem, el registre embotellador, obligatori, si ho embotella Clos Pachem ha de posar el seu registre embotellador, situat a Gratallops per Ferran Llaurador, que deu de ser el nom del vitícol.
Per tant, no, té celler, interpretem que no hi ha celler, és un petit projecte, dos vins a 300 ampolles cada un, estem parlant d'una bota, quasi bé.
Però està molt bé, 300 ampolles. Per començar. Està molt bé. Per començar. Vinya, molt bella. I que ens diu aquí a l'etiqueta, el grau alcohòlic. Vinga, tu quan creus que té? Perquè no hem tingut sensació ni de... És un vi molt càlid? Ni de... Uau, marca molt l'alcohol. Ens l'ha marcat en imatge.
A la copa, on ha fet aquestes llagrimones. Que això també pot ser pels sulfits? No, és l'alcohol. Els sulfits hi són i el podem interpretar o que t'apaga el vi o que... Uf, quin mal de cap que m'acaba d'entrar.
Moltes vegades és un tema que hi ha de ser. Pots decidir no utilitzar sulfits. Però el vi també et queda una miqueta més lliure. Per tant, pot anar una miqueta més a la seva i tu no tindre'l tan domesticat. Per tant, el moment que decidim aquestes ampolles posar-les en una estanteria i que ens vingui un estiu i que faci calor...
que si ha quedat aquí una vida una miqueta activa dins de l'ampolla decideixi anar una mica a la seva, refermentar o passar alguna gran cosa. Clar, el sulfit ens fa que el camí sigui bastant més... És una miqueta més higienitzat, o sigui, diríem que... Marca el camí. No, més que marcar el camí, et controla aquesta vida... aquesta vida... que puguin tenir els llevats o d'altres. Mhm.
És una mica com de reconduir-lo. Un vi amb molt, molt, molt, molt de sulfit, potser el podrem guardar molts anys, però ens estarem bevent una cosa morta i alhora contaminada. Clar, hem de trobar una mica l'equilibri, no? Sí que treballar amb poc sulfit, el vi és com
Clar, molt lliure. I tornant a la graduació alcohòlica... Ostres, no sabria què dir-te, eh? Perquè, clar, parlàvem dels sulfits, però... I no tens una sensació de... La graduació alcohòlica... Perquè està fresc, però no està fred, eh? No, no. Jo tiraré a la piscina, jo diré una graduació alcohòlica bastant alta, però perquè potser són d'aquells que enganyen, eh? Jo diré en 15%.
Sí? Clavat. Home, mira. 15 graus. Sí. És el priorat. Podem fer vins amb menys grau alcohòlic. L'haurem hagut d'escollir molt més aviat. Clar.
Per tant, notarem una part com més verda. Això és com de collir pomes verdes. Seran més estringents, no? Aquí és allò que dius. La fruita l'has de collir quan toca. Sí que pots decidir collir una miqueta abans buscant aquests puntets més de frescor, però quan has collit ja 15 graus en terreny de pissarra segurament està bastant a la solana, no? Mhm.
però és molt fresc, és molt interessant m'ha agradat moltíssim l'he tastat igual que tu ara sí, hem fet el test junts, a mi m'agrada això el sol de la rilla segurament deu de tindre, calculo potser un any amb bota per aquesta sensació resposa, a no ser que també l'hagin fermentat amb rapa la rapa seria el tronc del raïm i moltes vegades el que li dona és aquesta textura, no? aromàticament
Sí, que notes aquests tocs una miqueta més de torrats, de vainilla, que pot haver donat una bota. L'altra cosa seria com són aquests torrats, si són molt marcats o no, perquè també et marcaria, o si la bota és nova o no. Però aquest punt així, que ara potser fent així la copa sense acompanyar-ho amb res, sí que pot ser una miqueta a vegades molest, no?, que et quedi la llengua rasposa, però només que ara que estem en època de...
Senglars, senglars, senglars, però estem en matança del porc, acompanyat d'un àpat de porc, perquè és el que mana també la tradició. Li pot anar genial. Buscant aquella melositat, eh? Potser no seria un vi directament per fer a copes, tot i que de pen, eh?
Potser a copes, no? Però potser la copa, no? Una sí. O amb un àpat, amb un gall o és allò que dius, un àpat d'aquells de xup-xup, eh? Sí, sí, sí, amb un capó, no? No veuràs en molta quantitat perquè el grau alcohòlic.
també ens anirà una miqueta relaxant, però sí que és allò que dius, un vi per acompanyar un bon àpat o buscar un embotit una miqueta...
Cap de senglar. Jo vaig... Anem al senglar, eh? Sí, perquè és allò que dius, estem parlant molt, però el més afectat és el pobre senglar. Desvenzo, el criminalitzem, però qui els ha portat? Que no podem anar a gollxarola, pobres de nosaltres, no? I els pobres senglars estan allà patint. I l'altre és, com que ho hem anat eliminant tot, pensem en els depredadors més grans, que n'hi ha que no els agraden, és lògic, però és això...
El depredador gran no pot sempre ser l'humà, que és el que decideix. Ara sí, ara no. Ara no. Sí, sí. Totalment el soc de l'arrelia. Però sí, sí, si anem ara per enjornar al mercat i anem, per exemple, a la parada del Jaume Cardona i demanem així un cap de senglar...
Per acompanyar. I tant. Pot anar molt bé. I tant. Amb uns cargols a la llaura també l'acompanyaria, eh? I tant. I tant, i tant, i tant. Doncs mira, et deixo... Plats d'hivern, eh? Realment. Sí. No, no, home, és que és el que toca. És el que toca. És el que tenim, perquè a més fa fred. Són vins d'aquells de fred. T'anava a dir en un trinxat de la sardella. També. Que bo, eh? Sí. Ara em ve de gust. Ara em ve de gust un trinxat. És l'hora, eh? És l'hora. Sí, sí, sí. Et deixo cloure el vi mentre passo controls. Va, digues alguna cosa més.
Vinga, què puc dir? Doncs... Mira, que sempre n'hi ha dies d'aquells que no esperes gran cosa. És allò que dius ja, dilluns encetàvem desembre i estem quasi bé pensant en què regalarem, què comprarem. El tema estrès, àpats de Nadal, acostuma a vindre una miqueta més tard, però la veritat que aquest vi, tant si és aquest vi, com si és un vi...
d'aquest estil, són d'aquests més que idonis per acompanyar el que haurien de ser aquests àpats de Nadal, que era estona, la taula, família... El temps, no? Potser tornar a guanyar el temps d'estar compartint. Compartir. Jo crec que és molt compartir, eh? Sí. És molt compartir. Una paraula que va molt encertada amb aquest vi. I ara que... Sembla que tinguem com un hivern, no? Més o menys. Sí.
No ens plou, però és allò que dius, les nits són frescotes. Doncs és allò que dius, una copeta d'aquest vi. No cal que sigui una gran, eh? Només allò d'anar-lo assaborint, perquè la veritat és que és molt intens. Sí, sí, un bon llibre. Jo ja saps que sóc molt de llibre i vi, o sigui que un bon llibre, una miqueta de vi i ja està. Astrid Goldstein, un plaer estar amb tu. Igualment. Compartir aquest matí de dimecres una versada molt gran. Que vagi bé. Adéu. Adéu.
Petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb la tercera hora de la Rambla. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 8 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Jus impulsa a partir del 9 de desembre la campanya solidària Cap Infant Sense Joguina, que posa a disposició de la ciutadania vals de 5 euros per la compra de joguines destinades a infants de famílies vulnerables. Els vals estaran disponibles fins al 2 de gener. Els tiquets es poden adquirir en diversos comerços del municipi, que el llibre té, paperaria l'Escrivà, cistelleria Ballart, lavió en papier, confeti i tutu Barcelona. Aquesta fórmula permet que els regals es comprin directament al comerç local i que les joguines siguin noves i adaptades a cada edat.
L'acció pretén fomentar la solidaritat veïnal durant les festes i garantir que cap infant del municipi es quedi sense joguina, alhora que es dona suport al teixit comercial de Sant Just. L'Ajuntament remarca que és una campanya oberta a la participació de tothom. Pel que fa a cultura, l'Orfeo Enric Morera i Coratge oferiran un concert per celebrar el 20è aniversari de Cinebaix, que tindrà lloc el 4 de desembre, de dos quarts de vuit a dos quarts de nou, en el marc de la programació commemorativa de l'entitat.
La proposta inclourà melodies emblemàtiques de musicals i bandes sonores com Somriures i Llàgrimes, La vida és vella, Memory de Cats o Tonight de West Side Story. El concert s'inscriu dins la celebració dels 20 anys de Cinebaix i el Cinema Associatiu de Sant Feliu de Llobregat, que aquest 2025 commemora dues dècades de cultura, voluntariat i compromís col·lectiu.
Durant aquesta trajectòria, el projecte ha consolidat un model d'autogestió que s'ha convertit en referent al territori, mantenint viva la relació entre cinema i comunitat i reforçant el paper de les sales com a espais de reflexió, trobada i transformació social. Les entrades pel concert tenen un preu de 7 euros per socis i sòcies i 9 euros pel públic general. I pel que fa a societat, l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha publicat les dades de moviments residencials del 2023 que mostren una clara capacitat d'atracció de població a Sant Just.
El municipi registra 1.607 moviments d'immigració i 1.309 de migració amb una taxa d'immigració del 77,4 per mil, una de les més elevades de la comarca. La major part de les persones que arriben al municipi provenen de la resta de la província de Barcelona i de municipis del Bas Llobregat.
Les sortides també mostren una mobilitat significativa. El 31,2% dels residents que marxen ho fan cap a altres municipis de la província, mentre que el 22,8% es traslladen a l'estranger. Amb tot, Sant Jus tanca l'any amb un saldo migratori positiu de 298 moviments, equivalent a una taxa de migracioneta del 14,4 per mil, per sobre de la mitjana del Vas Llobregat.
Les dades indiquen que l'arribada de població jove i en edat activa continua sent el principal motor d'aquest creixement. Podeu consultar totes les dades a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
A les portes plà i unes bé.
La meva perdició, la teva mel, els teus petons caiguts del cel, dues bales a l'aire que s'abracen. Som tu i jo som la vida que dispara com una cançó que no s'acaba. Els teus petons caiguts del cel, dues bales a l'aire que s'abracen. Som tu i jo som la vida que dispara com una cançó que no s'acaba.
Et cantaria el box per tu al mig del serangueti. Jo no puc arribar on ets tu. Tu fas que la vida peti. M'ha fet com Vodú, com un encanteri. Tan a prop dels teus ulls és normal que em perdi. Gossegem com si fos l'últim cop. A poc a poc. Gossejo. Gossejo.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desbem, seguim a la Rambla, és un quart d'una del migdià, i ara és moment de parlar de la Vall d'Avers, és moment de parlar amb en Josep Lluís Gil, director de la revista de Sant Just la Vall d'Avers. En Josep Lluís, bon dia. Molt bon dia a tothom. Com estàs? Benvingut al programa.
Molt bé. Doncs com fem a principis de mes, fem un repàs d'aquell material que anirà inclòs a la nova edició, el nou número de la Vall d'Avers, en aquest cas el corresponent al mes de desembre. Explica'ns una mica com anirà aquest número que anirà carregat perquè manté aquestes 36 pàgines que portaven els anteriors. Sí, portem uns mesos que tenim més material de l'habitual i ens sembla que val la pena...
també perquè ens ve més publicitat institucional de la que ve habitualment i això ens obliga una mica a estirar les pàgines i estem fent últimament de 36 quan l'habitual són 32 pàgines perfecte i amb això estem
Bona notícia, bona notícia, que es pugui ampliar i que hi hagi més contingut. Sí. Molt bé, doncs explica'ns una mica, em deies que hi haurà una editorial bastant estrafolària. M'ho explicaves a fora de micròfons, però no m'has volgut explicar massa més. Explica'ns una mica, de què anirà això? Serà una editorial amb molt poc text,
però molt impactant. Val. I ho deixem aquí. Perfecte. Ja s'ho trobarà el lector, no? Ja s'ho trobarà. He de dir, per donar una pista, per donar una pista, el títol és Nadal de Pau amb interrogant,
Bé, aquest número ens ve que hi ha alguna altra col·laboració, hi ha una col·laboració d'un col·laborador extern que va a la bústia, que té a veure amb el tema de les guerres i tot plegat. Aleshores, bé, ens ha sortit ja una mica de contingut redundant amb el tema, per sortir una miqueta dels tòpics del Nadal,
Pal per tothom i Bonomia i està molt bé això, però hem fugit absolutament d'això i hem anat per un altre cantó. Hi ha, per exemple, la contraportada, una Nadala nostra i Fuig també absolutament...
dels tòpics nadalencs i va enfocada a la pau, la no la guerra i coses d'aquest tipus.
Perfecte. Doncs seguim comentant més qüestions d'aquesta revista, que començarà amb aquest editorial, que convida una mica també a l'exploració i a... Aviam amb què ens electen a la Vall d'Avers. Bé, tenim en portada una... Hem fet una entrevista una mica particular amb el Daniel Lleixà, un pintor vinculat a la seva joventut i adolescència a Sant Just,
on va fer les primeres exposicions i els primers premis els va obtenir amb aquestes exposicions a l'Ateneu de Sant Just. És un... desconegut segurament per molts santjustencs, sobretot els més joves, però molt reconegut en el món de l'art pictòric.
I el tenim vivint a l'Empordà. I hem aprofitat, hem encarregat una col·laboradora habitual que és Sant Justenca també, la Judit Covenya, que també està...
diguéssim, exiliada a l'Empordà, i ens ha fet una entrevista interessant i maca. Aquest personatge, insisteixo, desconegut, però de molt valor.
Molt bé, què més tenim a la revista de desembre? Tenim, com sempre, els breus, les notícies de format curt, hi ha la notícia, diem-ho així, del rebuig de l'Ajuntament a personar-se en el cas de les detencions de les festes de tardor, hi ha...
Informem del tancament de Cuina Miracle, que ha tancat, i hi ha una sèrie de joves, o no tan joves, s'enjustencs que han obtingut guardons, és el cas del Joan Urpinell, la Natàlia Albert,
I el Biel Bullic, que no és que hagi tingut un premi, però es pot dir que és així per un jove de 19 anys que ha actuat per primera vegada en els premis primera fila, acompanyat d'artistes de renom com és el Miquí Núñez o l'Alfred Garcia.
Molt bé, doncs d'alguna forma també aquest espai que dona distinció a aquests enjustencs que han tingut algun guardó, algun reconeixement o algun moment estel·lar en els darrers mesos, darreres setmanes. Ens sembla que encara que visquin o no visquin a Sant Just, si són enjustencs els hem de donar altaveu perquè se sàpiga que aquí hi ha gent que fa coses, no?
Informem que tenim, ja en clau pròpia nostra, tenim un nou col·laborador a la taula de redacció, jove, i amb això som vuit membres actualment a la taula de redacció.
La gran majoria estan entre els 21 i els 28 anys. Tenim l'Issac, que té 46, i estic jo, que no dic l'edat. Que feu trontoll a la mitja, no vols dir? Feu trontoll a la mitja. Jo, sobretot, la faig...
La trenco. Doncs amb aquesta nova incorporació també sumeu una nou peu a la Vall d'Avers. Sí, i a més s'ha estrenat ja aquest mes amb alguna col·laboració amb els breus, amb un parell de breus, i això posem èmfasi en que la Vall d'Avers és una cantera de periodistes, perquè són periodistes titulats i de Sant Just.
i confirma una dada històrica que és que per la Vall d'Haberts han passat moltes persones, molts col·laboradors, molts d'ells periodistes, i que alguns d'ells han fet carrera, no?
Llavors, vull dir, hem fet carrera amb mitjans d'abast ja més general i més importants, no? I ens sembla que valia la pena dir-ho. I també informem que hi ha un nou punt de venda de la Vall d'Avers, que està al Matlluí,
que es diu Reina Batata, és una botiga del barri, i que col·laborarem nosaltres a difondre la Vall d'Avers. Perfecte, doncs amb aquesta notícia també donem aquesta enhorabona, aquesta botiga que suma el seguit de botigues de Sant Just, que ofereixen la revista municipal, i en aquest cas... No, la revista municipal...
Una revista d'abastiment municipal, volia referir-me, que no és municipal, que està subjecte a l'Ateneu de Sant Just, però que sí que té aquest abastiment municipal. Gràcies per la correcció. I res, senzillament, amb això suma aquestes que habitualment són les llibreries, els quioscos de Sant Just. Ara, de quioscos no en queden a Sant Just, no? No, tenim... A veure, recordo, aprofito per recordar els punts de venda,
que no és el nostre Ford, evidentment, però que ens agrada potenciar-ho. Clar, perquè treballeu el fet d'enviar-ho a casa, no? Sí, bàsicament el nostre client, el nostre lector és subscriptor. Estem a la ratlla dels 450 gairebé. I els fons de venda són el Cal Llibreter, el Carre Bonavista, l'escrivà Salvador Espriu...
el quiosc del carrer Nord, el quiosc La Mallola, tenim la botiga Margarita del carrer Major, número 5, i ara el rei Navatata, que està, ho dic bé, a Cinta Amigó, de Mas Lluïc.
Perfecte. Doncs seguim amb més qüestions. No sé si volies destacar alguna cosa més també. Sí, a veure, hi ha dos articles interessants, són dues pàgines cadascun. Un d'ells és la tercera entrega i última de la sèrie que hem fet aquest any amb el motiu dels 50 anys del Walden. Vam fer una primera entrega al setembre, si no recordo malament, una altra aquest mes de novembre passat...
i ara hem fet una... hem parlat amb tres persones que hi viuen o que hi han viscut, una d'elles hi ha viscut en els seus inicis i en la seva joventut, i una mica que ens expliquin què els va portar a anar al Walden, si per necessitat, per preu...
per la cosa exòtica o especial que representa... En fi, ens han explicat una miqueta el sentiment de per què han anat a viure i han viscut i com hi viuen, no? I això ha complementat amb unes fotos que francament agradaran de l'Àngel Porcel, que em sembla que agradaran molt.
Fotografies que no sé si seguiran en la línia dels darrers números, però recordem que una de les portades d'aquest nou curs va ser una fotografia del Walden inusual, podríem dir, que és una fotografia des de dins, que estem acostumats a veure l'edifici des de fora, i aquestes imatges també conviden una mica a veure la qualitat de l'edifici a nivell també artístic. Amb aquesta portada vam voler trencar aquesta idea, perquè el Walden s'ha vist i se li han fet fotos
des de l'aire, des de la dreta, des de l'esquerra, des de baix, i sempre és la mateixa imatge tòpica externa de la closca, diguéssim, de l'edifici, però no s'ha vist tant les entranyes. Per això vam fer aquella portada amb aquesta visió,
Però ara hem aconseguit unes fotos que llavors no teníem de l'interior, repeteixo, de l'Àngel Porcel, que realment són molt maques. Molt bé, doncs amb això tancaríeu, no? Sí, sí, tancaríem aquesta sèrie de tres que es va interrompre un mes, però que hem volgut dedicar...
Tres vessants, una tècnica, una altra va ser de l'Anna Bofill, que era ideòloga i formava part de l'equip impulsor de l'edifici, i després els que ja han viscut, una miqueta...
Hem passat per totes les vessants. Interessant també l'entendre i el saber com es viu en un edifici tan emblemàtic, tan inusual, tan extraordinari, perquè al final és un edifici que per molts motius també a vegades pot ser incompatible per algunes famílies, no? És a dir, no està fet per tothom.
el Walden tradicionalment sempre ens han arribat els que som més vells en el terreny comentaris de tota mena des de rebuig a entusiasme pel fet de viure i la gent que hi ha anat uns hi han anat per necessitat perquè per preu era el que es podia trobar si volies quedar a Sant Just havies d'anar allà perquè era el que es podia fer
I altres perquè estaven realment fascinats per la idea, pel concepte, per l'estètica, pel que sigui, no? Llavors, és un poti-poti de... Ells estan parlant ara actualment d'allò és com una mena de poble dintre d'un poble,
que té les seves activitats i que ha viscut èpoques de més esmorteïment, de més poca vida, i ara estan volent donar-li vida pròpia a base de fer activitats i coses. És un article que ha quedat francament interessant.
Clar, també hem de recordar que són a vora uns 800 habitants, no? Ens parlen de 1.000. Entre 800 i 1.000, Déu-n'hi-do. Ens parlen de 1.000. I una de les interlocutores és la presidenta de l'associació d'habitants o de... Sí, de veïns, no? De comunitat. De comunitat del Walden. I, per tant, coneix i ens parlen d'uns 1.000. Carai. Que Déu-n'hi-do.
I tant, i tant, i tant. Aquest edifici tan emblemàtic que si entres o surts de Sant Jús, doncs el veus, no? El veus inevitablement, venint des de la ronda litoral o venint d'on sigui. I davant d'on siguis del Baix Llobregat també el veus, de la distància. El veus, absolutament, perquè queda allà amb una atalalla espectacular, no? Sí, sí, és maco, és part de la nostra fotografia principal, del nostre municipi.
Molt bé, més qüestions per anar tancant ja, Josep Lluís. Sí, tenim un article que hem dedicat al projecte de transformació de la B23, l'autopista de sempre, que hi ha un projecte a llarg termini per no cobrir-la, però sí urbanitzar-la i dotar-la de més permeabilitat en quant a mobilitat, a base de fer-hi un lateral...
En definitiva, es tracta d'allargar la diagonal des de la sortida de Barcelona, a l'alçada de l'encreuament amb la ronda de dalt, fins al riu, fins al Llobregat, i donar-li un caire més urbà, més metropolità, sense...
que deixi de ser una via ràpida, és a dir, seguirà sent el que és ara però amb vies paral·leles que permetin travessar o comunicar-se millor per la zona. Això és la part bonica que implicarà més construcció. Més obres.
més obres i més... Llavors nosaltres exposem el projecte tal com se'ns va explicar en una presentació que es va fer fa un parell de setmanes, promoguda pel grup Impulsa, ara no vull equivocar-me amb el nom, Impulsa, que agrupa industrials i comerciants de Sant Just,
La part bonica és aquesta, cosir el territori, però, clar, hi ha també sobre la veda a mantenir l'especulació i tal. I fem una reflexió en aquest sentit, no? Sant Just Impulsar.
Sant Lluís Impulsa, correcte. Sant Lluís Impulsa, que és aquest grup que comentava el Josep Lluís, que forma part i que de fet es va fer una acció fa molt poquet, en la que s'explicava aquest projecte de la B23. Sí, és a partir d'aquesta presentació que hem agafat la definició del projecte i hem fet una mica de reflexió de les coses que van...
lligades amb ell. No se sap, per exemple, l'augment de població que es produirà. Sant Jus no està tan afectat com Sant Joan d'Espí, això s'ha de dir. Però veurem, veurem. Però en tot cas és un projecte a llarg termini. Estan parlant de 20 anys i si ara ja parlen de 20 anys vol dir que seran 30.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Sí que estan parlant per llarg, jo pensava que seria una cosa com més... Bé, el promotor o el que ha fet el projecte demanava als polítics que ho engesteixin més aviat.
però els polítics segurament perquè els mitjans econòmics són els que són suposo que s'ho miren amb una altra perspectiva. Veurem el que ens depara això que pot tenir com tota la vida té coses positives i negatives i veurem què es resol i què no es resol.
Doncs també estarem pendents d'aquesta acció, que es dugui a terme 20, 30 o no sé, ja veurem com acaba evolucionant tot plegat. Doncs res, ara si per anar tant que en Josep Lluís, alguna cosa més que vulguis afegir? Alguna punt més?
No, això que ens ha quedat una revista molt complerta i que seguim amb la línia aquesta d'intentar tocar molts temes, cosa que més rere més se'ns reconeix, no? Que estem tocant molts temes diversos i d'una manera més llarga, més curta, però això dona agilitat i interès a la revista.
Doncs, Josep Lluís Gil, director de la Vall d'Avers, gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i res, que tinguis molt bon mes de desembre, bones festes si no ens veiem, encara queda una mica, però també en el context que ens anem veient cada mes, doncs aprofito també per felicitar-te a les festes i per desitjar també a tots els lectors de la Vall d'Avers, doncs bones festes i que gaudeixin també d'aquesta revista de desembre que pinta molt bé.
Gràcies i aprofito per això de desitjar bones festes a tothom i bona entrada d'any. Això seria el missatge tòpic i típic. Ja, per trencar aquests missatges ja tenim l'editorial d'aquest mes de desembre que ens has deixat avui i aquí expectants. Que vagi bé. Adéu-siau. Gràcies.
Breu pausa. Tornem de seguida aquí a Ràdio d'Esvern amb l'espai Emocionat amb Elisa Linares.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les 10 de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant, sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
I tanquem el programa d'avui dimecres amb l'Elisa Linares i l'espai d'Emocionat. Ens emocionarem aquí una estona junts parlant d'aquests temes d'això, del nostre jo més profund i de les nostres emocions, que a vegades són temes que queden més apartats i que no tractem, i llavors es fan aquelles boles que ens acaben ofegant una mica, que les tenim aquí a la boca de l'estómac,
i que ens costa seguir en el nostre dia a dia, i per això parlar de les nostres emocions és una cosa que hem d'anar fent, trencat a bus, i aquí és un espai on intentem fer exactament això, trencat a bus. Elisa, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Bé, avui parlem de la boca de l'estoma. Ah, sí? Doncs mira, no ho sabia, eh? Ha sigut casualitat. D'alguna manera, sí.
Que bo. Doncs sí, jo no me n'havia adonat, i quan he arribat aquí i he vist totes les coses de Nadal i tal, ha estat com, ostres, jo vull parlar d'engolir, o sigui, d'engollir, no?, en castellà, i dic, on dia, no hi havia pensat que ve el Nadal i que realment... Engollim també, no? Exacte, és quan més engollim.
Sí, sí, totalment. No només a nivell de menjar, sinó també a vegades les emocions. Oh, i tant. Hem d'engollir emocions segons quines coses no es poden dir, segons quins sopars, i hem d'estar allà molt pendents de tenir la festa en pau, que se'n diu. Total. I això a vegades també passa factura. I en la incomoditat, en català es diu engolir. Engolir. Engolir per als oients i les oientes que ho sàpiguen.
En la incomoditat, engolim. O sigui que és clarament això, la típica taula de la tira de família que estàs incòmode, que no saps de què parlar, o que estan parlant molt i t'estan posant nerviosa. Totes aquestes coses moltes vegades porten a abstraure't, com a desaparèixer d'aquella taula tot i que hi siguis present. I un mecanisme, quan hi ha...
no? Torrons, maçapans, no sé què, tal, tal, tal, és halà. És clarament halà. Doncs bé, jo vaig una miqueta més enllà. Tu saps per què engolim?
No sé què dir-te. Per què engolim? M'imagino per no fer front a segons quines coses. Això mateix. Engolir ens calma momentàniament. I això ve de molt antic, perquè el bebè, quan no sabien què li passava, què feien, què li donaven...
Doncs el bíbaro. El bíbaro o el pit, o sigui, li enxufem, saps? Té, calla, en plan. I llavors què passa? Que en passar, i després ve l'engolir, que és en passar ràpid, sense respirar enmig i tal, el que fem és engolir aquesta emoció, engolir aquest malestar.
deixar de sentir-lo. I per això ens calma momentàniament l'ansietat. I llavors estem creant, sense adonar-nos, pares, mares i àvies i ta-ta-ta, estem creant petits i petites Bridget Jones, dic jo. M'encanta. Saps? M'encanta el concepte. M'encanta.
però te'n recordes d'aquella imatge d'ella al sofà amb el gelat de quilo i mig aquesta és la història jo sóc una mica Bridget Jones jo crec que ningú s'escapa d'això Dani estem tots i totes allà i llavors aquesta és la notícia és que ho podem fer diferent jo també sóc una petita Bridget Jones llavors es tracta de mica en mica anar canviant aquest hàbit
El primer pas és entendre el teu bucle, entendre la roda de hàmster. Per què estàs fent això? T'explico una història, un exemple. Tens sentiments de soledat...
d'ansietat, de preocupació, etc. I tot això et porta a menjar per calmar aquest buit o aquest malestar. Llavors, el que esculls de menjar ja diu molt de tu. Si esculls sucre, si esculls el dolç, si esculls les patates fregides o les pipes, etc. Tot això ja predisposa...
una manera d'estar a la xocolata, cadascú pot escollir què és el que menja i el que engoleix. Llavors, com que tu ja et pilles i saps què és el que et fa més mal,
pots ja fer el primer pas, que és canviar què engoleixo i posar-te a engolir coses que sàpigues que no et faran tan mal. Això és de calaix, no? O sigui, si saps que les xutxes et senten fatal i, en canvi, un tros de pa amb xocolata et sentarà millor, doncs intenta tirar, saps?, per les coses que et sentin millor. Si saps que el gluten et senta fatal, doncs evita les coses amb gluten. Evitem-ho. Exacte. Anar trobant què pots engolir que sigui més sa.
Per exemple, un exemple d'alguna cosa que podria ser sa seria un moniato. Si et val dolç, buscar coses que siguin verdures dolces, que es diu. La remolatge també et podria servir. Després hi ha cereals dolços, com el mill. El mill, en general, no el fem servir gaire.
Però quan comences a explorar tot això i et passes el menjar sense gluten, etcètera, el mill és un cereal que és dolç. I també pot canviar aquestes sensacions, saps? I aquestes necessitats d'engolir. Carai, que bé. Sí, això és... Hi ha oportunitats naturals i saludables, està clar. L'única cosa és descobrir-les i també fer un pas endavant, no? I dir, vinga, va, avui m'atreveixo amb això.
Clar, patates fregides, un altre enganxe, no? O pipes o coses d'aquestes. Què estem buscant? L'ocellat. Doncs anem a buscar coses salades que puguin ser més... De fet, l'ocellat, i moltes vegades amb el tema patates i el que hi ha també és un tema de masticació. Saps? Com aquest nervi que se't posa aquí a la mandíbula, estàs neguitós, neguitosa, i el que necessites és...
alguns els hi dona pel broncisme per apretar els dents i els altres els hi dona per menjar pipes pots provar amb una pastanaga perquè també té aquest cruixent i també pot calmar-te aquesta ansietat són moltes coses però és aquesta idea de primer intentar trobar un aliment que sigui més sa per tu
Perquè al final aquí tu entres en un bucle i és entendre el teu bucle, sí? Menjar massa ràpid, sense mastegar, sense qualitat o massa quantitat, sí? Pot haver-hi molta història aquí. Però llavors ve el mal de panxa. El mal de panxa és la indigestió, l'empatx. I llavors ve el fustigament. Perquè ho he tornat a fer, és que mira que soc burro, que soc burra, no? Com tot això...
I llavors he de gestionar el mal de panxa, perquè em fa mal a la panxa. I llavors estic allà incòmode, no sé què... I què està fent tot això, Dani? Doncs ens està fent mal. Ens està fent allà aquell nus que dèiem abans.
ja està amagant l'emoció. El que m'havia passat abans, que m'estava preocupant o que m'estava donant ansietat o que em sentia sol o sola perquè porto molt de temps així, no sé què, tal, tal, tal, tot això ja no ho veig, perquè només el focus està en que tinc mal de panxa. Ho veus? I en la fustigació a mi mateix, a mi mateixa,
perquè ho he tornat a fer. És allò de, hòstia, però si sé que em senta fatal la pizza, per què me l'he tornat a jalar? La cervesa, el no sé què, com tot això. I això és el bucle emocional, perquè hi ha un mecanisme d'addicció, perquè al final no deixa de ser una addicció, sí,
que em porta a tornar-ho a fer. I quan ho faig, si és que ni me n'adono que ho estic fent, saps? Estic amb l'alegria, no, vull aquestes patates em sentaran de conya, saps? O jo què sé, cadascú tindrà el seu d'allò, però és aquest d'allò. I llavors el cos què necessita? Doncs reposar, regenerar-se...
calma, no? I al cap de cert temps tornem a fer el bucle. I això és el mecanisme. Llavors, veure'l és un segon tip, no? Es diu ara? Sí. Un altre tip que us dono. Veure quin mecanisme tens. Veure quin és el... Detectar-lo, no? Detectar-lo i entendre que en el fons aquí hi ha una... O sigui, segurament tens ràbia cap a coses que passen i com que no les pots treure'm fora,
El mecanisme és treure-te-les cap a tu i t'estàs fent mal a tu. Terapèuticament es diu una retroflexió. Retroflexió vol dir que el latigazo te l'estàs donant cap a tu. És aquesta idea.
Llavors, el primer és... Bé, tot això ja ho he dit. Llavors, després vindria una altra idea que és deixar-te de dir soc una engollona o soc... Saps? Vull dir, com convertir-ho en una tendència. Deixar de dir que ets així per dir tinc la tendència d'engollir. Saps? Això em passa. Reconec que això em passa...
i alhora sento que hi ha la possibilitat que això ho puc anar transformant. Perquè és aquesta idea que les paraules creen realitats. Com tu més t'ho diguis, més t'estàs matxacant. És que ens parlem molt malament, eh?
ens parlem molt malament i sobretot en aquestes situacions encara ho fem més encara s'agreuja més el fet de parlar-nos malament de dir-nos unes coses que a vegades no els diríem ni als nostres pitjors enemics en canvi nosaltres mateixos ens odiem perquè volem canviar, perquè volem ser millors perquè volem la nostra millor versió però per anar a la millor versió no és això, ens odiem perquè ens volem fer mal hi ha una part nostra inconscient que s'està con el làtigo
I això d'on ve de la ment, per exemple? Això ve de patrons inconscients, el que ha passat a casa, el que has vist, que ja feien els teus pares, perquè segur que feien el mateix, saps? O sigui, tots aquests hàbits, sempre hi ha una Rottenmeier a dins de la nostra psique, que ens acompanya i també ens ha ajudat a ser qui som. Vull dir que...
També agraeixo la Rottenmeier, de tots i totes, segur que ens ha ajudat i l'hem necessitat en un moment donat. El que passa és que ara podem trobar també veus més amoroses. Era el que et deia el primer programa. Totalment. Això perquè ho tingueu en compte. Llavors, què és el que està passant per dintre? Doncs que has d'entendre que una part de tu necessita que la vegis, que l'escoltis i que li donis un espai més amable.
Llavors, quan vingui l'impuls d'engolir, en lloc d'anar a buscar les patates ràpid i tal, observa què està passant. Escolta aquella ansietat, aquella incomoditat, és molt desagradable, però escolta-la. I busca això, el...
poder-te donar un moment, mira, a mi una anècdota personal. Una vegada em va passar alguna cosa que ho vaig poder veure, vaig poder veure com estava agafant el pa, que a més estava sec, i que em faria mal quan me'l prengués, saps? I llavors vaig veure que era la meva nena, que ho estava passant molt malament, i li vaig proposar que el llapés. Mhm.
Te'n recordes dels palitos, aquells llargs que teníem? No sé si a la teva època n'hi havia aquells que et donaven el fort de pa. Sí, me'n recordo, me'n recordo. Doncs jo animo els forts de pa que tornin a fer palitos. Sí, eh? Perquè connecta molt amb la nena interior, el nen interior, saps? Vaig connectar amb aquell tros de pa sec i jo vaig connectar amb aquesta necessitat
Va ser una sensació de cuidar-me a mi mateixa, perquè només això, estar sentint aquell pa que es va estovant, que és el que fa el bebè, perquè el bebè el que necessita és això, un xomet, un no sé què, saps? Aquesta sensació de xuclar. Això va calmant el sistema nerviós, perquè és un hàbit que ha tingut, saps? Molt, molt antic.
Està clar que és connectar amb alguna cosa, el que passa que a vegades el fil conductor que triem no és del tot saludable, no és del tot... Ens pot generar una... Doncs això, el que comentaves abans, aquest palabro que deies abans, que m'ha semblat molt interessant i que al final resumeix molt el fet aquest d'anar-nos fustigant nosaltres mateixos una mica amb tot plegat.
Llavors és aquesta idea, respira profund, connecta amb els recursos corporals i creatius que jo ja t'he anat explicant i que et seguiré explicant, perquè tot això és el que calmarà el teu simpàtic, l'altre dia parlàvem del sistema nerviós, aquí està superactivat el simpàtic.
i deixaràs anar l'ansietat, i mica en mica és això, el meu cos aquell dia em va portar a aquesta història de la succió, però no és el que faig servir cada dia, vull dir, saps? És deixar-te sentir en aquell moment el que et ve. I mica en mica, doncs anar podent acompanyar el teu cos a...
a poder veure quan és que realment tinc gana i quan és que necessiten omplir aquest malestar, aquest buit, etc. I llavors, quan menjo de debò, també, no? Hi ha moltes persones que tenen aquest hàbit de menjar i córrer, córrer, córrer. I llavors, si vols, t'ho puc explicar el pròxim dia, perquè veig que volies fer... Ens queden dos o tres minutets encara, tres minutets. Sí, com vulguis. Pots fer pinzellades, si vols, i anem cap allà.
Bé, tenia una superllista de coses, i de cas t'ho explico el pròxim dia, de com menjar sentint el que estàs menjant i que et pugui sentar bé. És allò que li diuen mindful eating, no? Això, ara li diuen mindful eating. Però que és bàsicament menjar de forma conscient, no? Això mateix, sí, sí, sí, totalment.
Molt interessant i ho reprendrem el proper dia aquí al programa. Gràcies, Elisa, per l'espai d'avui. No m'acomiado de tu encara perquè durant aquests dies estem fent l'espai del calendari d'advent. És molt senzill, llavors, que ens portarà poc temps, però que els nostres veients d'aquesta manera també no només tenen el calendari d'advent a casa sinó que també el tenen a la ràdio i vosaltres, els col·laboradors del programa, sou partícips també d'aquest moment que és el del calendari d'advent.
I amb aquesta sintonia tan divertida que hem recuperat de TikTok, d'aquestes xarxes, és un vídeo viral que s'ha fet dels Like Right, una versió hindú que vam fer fa cosa d'uns mesos i s'ha fet viral. La tenim de sintonia mentre obrim aquesta caixa, si ets tan amable.
Vinga, som-hi. S'ha de dir que la caixa ja és bonica. És nadalenca ja, amb el seu arbre. Ai, mira! Trobem un paperet. Bon dia. Hem de fer un trivial avui, diu. Hem de fer un trivial. Vinga, pregunta del dia.
Quina figura del pessebre és famosa per amagar-se? Home, un clàssic, no? És un clàssic, és un clàssic. La dic jo? L'has de dir tu, clar. Doncs el caganer. I tant. El caganer és el que sempre s'amaga. Per amagar-se o per amagar-lo. Perquè moltes vegades és el cunyat, és el cosí gracioset, no? El que arriba a casa i t'amaga el caganer. El caganer.
i te'l canvia de lloc, te'l posa on ha d'estar el nen Jesús, i llavors t'amaga el nen Jesús, aquelles peripècies que li fem fer al pobre caganer, i és una figura. Doncs mira, tens un petit obcec aquí dins, un bombonet, per tu, per endurçar-te una mica la vida, i res, d'aquí dues setmanes ens tornem a escoltar. Això, per menjar-lo a poc a poc i gaudint-lo. Mindful meeting. Vinga. Que vagi bé, adeu. Adéu, Dani.
I seguim aquí a la Rambla, el magassin de matins de Ràdio d'Esvern. A molt poquet, per acabar el programa d'avui, us deixem amb una cançó que, doncs, diu així. La gent amb les ganes planteja sortir d'aquí que no hi ha bona boda sense el riquití.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
I amb aquest riquiti de mamaduixa nosaltres acomiadem la Rambla d'avui, acomiadem l'episodi d'avui dimecres 3 de desembre del 2025.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres. Ha estat un plaer estar amb vosaltres de 10 a 1 aquí a Ràdio d'Esberna. Avui hem parlat de les notícies de Sant Josep, hem fet un repàs també a les portades dels diaris i hem tancat la primera hora amb les efemèrides i amb el temps, amb en Carles Rius.
Avui al programa hem tingut l'entrevista del dia a Isabel Darder, portaveu del PSC, que ha repassat diferents punts del ple, entre altres qüestions d'actualitat política. També hem parlat de vins amb la Astrid Goldstein del celler de Can Mat. Hem fet un tast excepcional aquí als estudis de Ràdio d'Esvern i hem tancat avui el programa amb l'entrevista a Josep Lluís Gil de la Vall d'Avers i amb l'Espai emocionat amb Elisa Linares.
Nosaltres tornem demà, com sempre, 10 a 1, aquí a Ràdio d'Esbem, que sigueu molt feliços.