Bon dia, estàs escoltant Ràdio d'Esvern, aquí i ara comença el resum de la Rambla.
Al llarg de les dues properes hores escoltaràs totes les entrevistes que hem fet al llarg d'aquesta setmana aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM, a l'espai de la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez, conductor d'aquest magazín i és un plaer estar avui dissabte amb vosaltres aquí a les zones del 98.1 FM i també al www.radiodesvern.com. Recordar-vos que podeu recuperar
totes aquestes entrevistes al nostre web i també al nostre canal de YouTube. Comencem, com sempre, aquí amb ganes, amb il·lusió, compartint el cap de setmana amb vosaltres. Bon dia!
I seguim el magasin de Matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia i avui parlem de la nova xorreria de Sant Just que va obrir divendres 13 de febrer del 2026 després del procés municipal impulsat per autoritzar la seva instal·lació a la via pública.
el procediment de llicència temporal iniciat pel consistori els darrers mesos. El nou establiment s'ha instal·lat a la Rambla de Sant Just amb el carrer Creu, un dels emplaçaments autoritzats pel decret municipal, i començarà l'activitat amb una llicència temporal d'acord amb les condicions fixades per l'Ajuntament. La posada en marxar permet recuperar aquest servei tradicional al municipi i ampliar l'oferta de comerç de proximitat. L'Ajuntament recorda que la instal·lació compleix
i que en aquest cas ja és operativa al nostre poble. Parlem amb Sandra Quadro, responsable d'aquesta xorreria, que en aquest cas ens atén avui a Ràdio d'Esvern en directe al 98.1 FM. Sandra, bon dia. Hola, buenos dias. Com estàs? Benvingut al programa.
Moltíssimes gràcies. Explica'ns una mica d'on neix una mica la idea, la iniciativa de començar aquesta trajectòria a Sant Just, en aquest cas de posar una xurreria al nostre municipi, un municipi que feia temps que no en tenia i que en aquest cas omple un forat que molts santjustencs i santjustenques agraeixen i també de ben segur que us ho deuen agrair a vosaltres en persona.
Pues sí, la verdad es que sí. Pues bueno, nosotros llevamos, la verdad es que no es un tema que lo hayamos empezado ahora. Llevamos 35 años con esta profesión, tenemos varias churrerías y una de las churrerías la tenemos en Esplugas. Entonces, la verdad es que nos venía mucha gente de Sanyús.
¿Por qué no poníamos una churrería? ¿Por qué no lo miramos? Y la verdad es que hemos estado... Llevamos ya como un año detrás de ello y al fin se ha conseguido. La verdad es que está siendo...
Bueno, ha superado bastante nuestras expectativas. La gente está súper agradecida, está súper contenta. El producto que damos es un producto, lo hacemos todo artesanal, todo con mucho cariño y las materias primas son de lo mejor que hay en el mercado.
Clar, preguntem una mica també a la Sandra com funciona una xurreria, perquè nosaltres normalment estem acostumats a anar-hi a comprar, veiem els productes que són habituals, que són els xurros, les porres, també altres productes dolços, alguns desalats per fer el vermut, però com s'elabora tot això?
Bueno, pues a ver, nosotros sí que es verdad que tenemos un horario de apertura a las 8, pero piensa que a las 7 de la mañana ya estamos allí haciendo todo. Todo tiene un proceso, se necesita tiempo y bueno, lo que hablamos, hay que prepararlo todo, todo se prepara en el día, todo se hace al momento...
Aviam, pregunta complicada, Sandra. Ets més de xurros o de porres?
Yo es que después de 35 años, la verdad que... Els has afartat una mica tots, no? Bueno, bueno, siempre cae alguno, pero sí que es cierto que, mira, es que según el día, las porras con el chocolate están buenísimas y los churros con azúcar están de lo mejor, pero bueno, las dos cosas... Cada cosa tiene lo suyo, y para gustos, pues los colores. Los niños son más de churritos rallados, eh? Sí, eh?
De churritos ratllados, que monos. Sí, sí. Clar, perquè potser també són més fàcils de menjar, són més petitons, també potser és el que estem més acostumats a menjar quan són petits, però després de grans, a mi les porres m'encanten i sóc una mica especial, a mi m'agraden sense sucre, m'agraden tal qual perquè m'agrada notar el gust aquest, entre dolç i salat, perquè no són salades però tampoc són molt dolces, llavors és allò de m'agrada estar allà.
Bueno, sí que es cierto de que, a ver, si las porras están bien hechas, es decir, porque hay gente que a nuestras chorrerías, por ejemplo, viene la gente, ay, es que me como vuestras porras y me sientan bien, no me hacen daño, es que no tienen aceite. Digo, bueno, es que, a ver, al final la experiencia y lo que te vuelvo a repetir, hay que utilizar buenos aceites, hay que... Es que la materia prima y el cariño también es muy importante.
Clar, abans comentàvem també així per sobre que l'Ajuntament recorda, i que també a la notícia que vam publicar en el seu dia a Ràdio d'Esvern també en feien menció, que la instal·lació compleix aquests requisits sanitaris, tècnics i de seguretat establerts, que és una cosa que podem passar per òbvia, però realment en un espai tan petit també té moltes limitacions, el fet aquest de...
que clar no tens aquest espai com els grans restaurants que tenen grans cuines sinó que en un petit espai en aquest cas amb rodes doncs has d'operar i has de fer tota la feina però això no treu que no hagi d'estar net ni que no hagi d'estar endreçat i que no garanteixi evidentment aquests requisits sanitaris
Hombre, es que, vamos a ver, lo primero es que la limpieza tiene que ser lo más, es decir, es que da igual que sea un restaurante como que sea una caseta ambulante. Tú piensa que nosotros para abrir, nosotros hacemos muchos eventos, hacemos muchas cosas y para abrir no un local, es decir, para abrir lo nuestro muchas veces nos piden y nos exigen muchísimos más papeles que a un local, te lo puedo garantizar.
Desde un plano de un ingeniero hasta un boletín firmado y sellado por la ECA, que es lo de... O sea, es que, a ver, es que no hay unas inspecciones de sanidad, hay una regulación de lo del gas, o sea, es que al final los reciclajes del aceite, tiene que venir una empresa especial para llevarse el aceite usado, es que está todo mirado con lupa.
Y bueno, y claro, después de tantos años, la verdad es que jamás hemos tenido un problema. Clar. I t'anam a preguntar també una mica relacionat amb el tema de tot plegat, amb tot això que estem parlant ara. Heu trobat que l'Ajuntament us ha posat alguns impediments? Heu trobat que l'Ajuntament us ha facilitat aquest procés? Com ha estat una mica per part de l'Ajuntament aquest procés?
Bueno, sí que es cierto de que, a ver, llevamos mucho tiempo detrás de ellos. Solicitemos el permiso hace ya casi un año, pero ha habido muy buena voluntad. La verdad es que ellos lo han hecho... Todo tiene un proceso, todo tiene los permisos de vía pública y más cuando ya llevaban muchos años que no habían instalado nada en la vía pública. Pues entonces yo entiendo que hay que hacer unos decretos, hay que hacer...
Hay que seguir una serie de pasos. No es decir, pues mira, me quiero poner, venga, en un mes, como tienes todos los papeles en regla y todo está bien, te damos el permiso. Claro, el ayuntamiento es normal. Ellos tienen que hacer las cosas pues como tocan. Lo que pasa que a veces, pues claro, no es una cosa que lo tengan ellos a mano de decir, pues mira, va, nos ponemos y vengan un mes. No.
ha requerido un cierto tiempo pero por cosas internas del ayuntamiento, es decir, bueno, pues por, no sé, papeles que tienen que mirar, lo tiene que estudiar un ingeniero, lo tienen que hacer todo muy bien ellos y nosotros, claro. I bé, doncs ara tornant una mica més a les condicions més comercials del projecte, que en aquest cas, doncs comentem, estem parlant de la xorreria, m'agradaria saber com ha rebut la gent de Sant Just aquesta xorreria.
Pues la verdad es que yo esperaba que nos recibiesen bien, pero ha superado todas las expectativas. La gente con un cariño, con una amabilidad, la verdad es que nos sentimos... Es que no sé ni cómo explicártelo. La gente está súper agradecida.
La Rambla esta nos cuentan, el trocito de Rambla nos cuentan que estaba súper parado, pues ahora es el centro de reunión. Ahora hay gente siempre para arriba, para abajo, los domingos, el sábado por la tarde, el domingo por la tarde, por las mañanas igual. La verdad es que muy bien. La clientela de Saint-Just de Ole, porque son, la verdad es que son maravillosos en todos los aspectos. Son gente súper agradable.
te tratan con un cariño, te hablan con una amabilidad, te agradecen, todo el mundo nos da la enhorabuena de que buenísimos están los churros. Genial, la verdad es que genial. Lo que sí que me preguntan mucho, no os vais a ir, ¿no? Os quedaréis, ¿eh? Por favor. Digo, bueno, nuestra intención es esa. Además se ha hecho una churrería, no sé si la has visto. Muy maca, sí, sí.
S'ha fet una xorreria molt acorde amb el poble. És molt fina, molt cuca, molt bonica. La hem estrenat allà, precisament. La instal·lació s'ha fet per aquest espai, eh?
Sí. La verdad es que lo hemos hecho pensando en todo, en lo que encajaba bien en el parque, en lo que encajaba bien en el pueblo y creo que lo hemos conseguido porque ya te digo, la gente está encantada, todo el mundo nos felicita tanto por la chorrería como por el producto. Clar. I quins són els productes que s'endú més la gent?
Pues es que se lo llevan todo, es que les encanta todo. Ayer me decía un señor, dice, porque ahora estamos en temporada de cuaresma de buñuelos y hacemos los buñuelos artesanales y un señor me dijo, uy, ¿qué son los buñuelos de Lempurda? Digo, pues mira, son parecidos a los de viento, pero tienen otro sabor, tienen otras masas, pruébalo. Y ya me decía, no me des más a probar, Sandra, por favor, porque es que me lo llevo todo, todo me gusta.
Y la verdad es que todo, desde las patatas, las cortezas, que está todo hecho al momento, es que es todo. La gente está encantada, la verdad es que están encantados. El producto es bueno y lo saben valorar.
Que bé, que bé. Doncs ara sí, per anar tancant una mica l'entrevista, Sandra, senzillament saber una mica el vostre horari, en quin horari us podem trobar d'obertura a l'espai que està, com comentàvem, al parador i res. Convida tothom a que hi vagi. En quin horari us pot trobar?
Pues mira, estamos abriendo el jueves y el viernes por la tarde de 5 a 8 y sábados, domingos y festivos de 8 de la mañana a 1 de la tarde y de 5 a 8. Molt bé, perfecte. Doncs ara ja sabem els horaris de la xurreria que està instal·lada al Parador. Recordem que aquesta instal·lació es va inaugurar el 13 de febrer del 2026 i esperem que estigui molt de temps amb nosaltres aquí a Sant Jús. Sandra, una abraçada, un plaer molt gran conèixer-te.
Moltíssimes gràcies i gràcies per l'oportunitat de donar-nos un poc més a conèixer. I ja us dic, aquesta és la intenció, poder estar moltíssims anys amb vosaltres. Doncs així esperem que sigui. Una abraçada, cuida't molt. Un abraç, gràcies. Adiós.
Aquest diumenge, 8 de març, arriba el Festivalet Folk a Sant Just d'Esvern, un recorregut musical amb tres miniconserts de música d'arrel, a càrrec de Clàudia Cabero, Silvestres i La Filadora.
Els concerts començaran simultàniament a les 11 del matí a Can Cardona, Mercart i al Claustre de les Escoles. Organitzat per l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern i l'Ateneu en el marc del Dia Internacional de les Dones. Pots comprar les teves entrades a 7 euros a Entràpolis o a Secretaria de l'Ateneu.
I seguim avançant en el nostre magazín, seguim a la Rambla. Segona hora, en aquest moment, encetem l'entrevista del dia. Avui parlem amb la Taneu de Sant Just, que impulsa la primera edició del Festivalet Folk, una nova proposta cultural centrada en la música d'arrell i la cultura popular, que tindrà lloc el 8 de març del 2026 al municipi.
neix amb la voluntat d'apropar el Folc a la ciutadania i també d'una forma itinerant, com heu pogut sentir en aquesta falca que sentíem abans d'aquest espai d'entrevista. Salutem avui a Marta Malaret i Lluís Terres, que ja els tenim aquí a l'estudi. Molt bon dia, com esteu? Bon dia, molt bé. Teneu de Sant Just per tal de parlar d'aquest projecte. Explica'n-nos una mica d'on neix el Festivalet de Folc.
Doncs ja sabeu que aquí a l'Ateneu amb la Marta estem treballant per la cultura d'aquest municipi i ho fem a través de l'Ateneu i generem molts projectes i volem provar també com coses noves que aquí a Sant Just no es fan.
i vam pensar que seria una bona idea portar grups de música folk. I a partir d'aquesta idea, aquí sí, a Sant Lluís hi ha una persona molt entesa, és el Cisco de Can Cardona. Per tant, vam parlar amb ell i li vam exposar que teníem aquesta intenció, per si ell també es volia fer càrrec d'aquesta organització.
I ell ens va començar a llançar diferents idees. Nosaltres no sabíem molt bé si volíem fer com un concert concret o un parell de concerts i ells ens va plantejar aquesta possibilitat que s'està fent a Sant Boi també i que agafen com a tres masies i fan com mini concerts. I ens va agradar molt la idea i a partir d'aquí doncs ja vam estar treballant el projecte i ara ja està, ja el tenim en marxa.
Molt bé, doncs aquesta jornada que començaran tres concerts acústics simultanis de 30 minuts en format 360. Expliqueu-nos una mica el concepte, perquè la veritat és que em sembla interessant i a més una cosa una mica innovadora, no? Sí, a més a més ens estan arribant veus que hi ha gent que no ho acaba d'entendre, però mira que em sembla que ho estava ben explicat. O sigui, al mateix temps començaran tres concerts a tres llocs diferents.
Llavors, quan un compra l'entrada, que demanem que les comprin per Entràpolis, i valen 7 euros escoltar els 3 concerts, doncs pot triar per on va començar. Però tots els grups passaran pels 3 llocs, així amb la direcció de les agulles de rellotge, més o menys.
O sigui, els que comencen a Can Cardona, després passen a Mercart i, finalment, a Claustre. Els que comencen a Mercart, Claustre i a Can Cardona, així successivament. Quan acabi el primer concert, que dura mitja hora, el grup es traslladarà d'espai
i a l'hora estipulada començarà el segon concert, que també durarà mitja hora, i així amb el tercer. Aquest és com funciona. L'espai escènic, diguéssim, l'hem viscut com està molt proper, al costat i rodejant el grup que canta i que toca,
O sigui que serà com això, un concert proper per gaudir de la nostra cultura i de la nostra música. Diguem que com per fer un paral·lelisme diríem que el microteatre, que tu estàs en un espai i vas veient diferents obres, doncs és exactament el mateix. Sí que és veritat que a l'hora d'explicar-ho o de posar-ho sobre paper...
Ens va costar. Costa una miqueta, però és això, vull dir que els grups que són màxim de 60 persones acabaran passant pels 3 espais. Llavors nosaltres posem persones allà, responsables de l'Ateneu, que s'encarreguen de gestionar el grup i els van portant d'un lloc a un altre. Llavors seran això, concerts de 30 minuts.
Clar, són tres espais que relativament estan a prop l'un de l'altre, vull dir que al final també no estem parlant tampoc de grans desplaçaments, sinó que de Can Cardona a Mercart tenim una distància, diguéssim, bastant curteta, d'uns 5-6 minuts, depèn del ritme de les persones, i del Mercart al claustre les escoles, com que fa una mica de baixada, doncs encara és millor, no?
Sí, nosaltres en principi la intenció, la que ens va plantejar el Cisco, és que ho féssim a Masos, als patis, però quan vam mirar tots els possibles que hi ha a Sant Just, la distància potser entre ells era molt, molt gran. Llavors el que sí que ens interessa és que després de cada concert hi hagi màxim com uns 10 minuts, màxim, màxim, des d'un punt fins a un altre.
i al final el tema de les masies ens vam quedar amb Can Cardona, hi havia altres possibilitats, però eren complicades, i al final vam decidir aquests tres espais. Sí, ens va portar feina, això, perquè aquesta no queda tancada, perquè esclar, també es tracta una mica que es reculli el públic, perquè hi ha una validació de les entrades, han d'entrar els que han pagat, efectivament. Bé, no requeria... Alguns eren massa petits, però vam estar buscant bastant, eh?
amb aquells espais al poble i a més també molt variats i amb casuístiques i també amb condicions totalment diferents i això és important també tenir-ho en compte quan estem parlant d'uns concerts que com bé comentava la Marta es realitzen amb aquest preu únic de 7 euros 3 concerts que senzillament m'imagino és per poder pal·liar aquelles despeses que tingui l'esdeveniment perquè per 7 euros 3 concerts és
és un preu molt reduït i que realment també apropa una mica amb l'objectiu que té l'Ateneu, d'apropar la cultura a la gent i també amb preus especials i amb preus adaptats a totes les butxaques. Sí, és important aquí dir que nosaltres quan ens vam plantejar aquest projecte i vam començar a posar sobre taula diferents grups, efectivament cada grup té un catxet i aleshores també vèiem que nosaltres l'Ateneu no podríem arribar a cobrir com totes les despeses aquestes,
I també en paral·lel, nosaltres quan vam decidir, nosaltres volíem fer una calçotada, ara en parlarem en tot cas a continuació, i estàvem mirant també què fan les entitats i quines calçotades fan en el poble. Llavors vam dir, aquest cap de setmana ja, nosaltres vam agafar el dia 8.
Quan vam agafar el dia 8 vam veure que era el Dia Internacional de les Dones. Per tant, vam dir, ostres, l'Ajuntament segur que deu de fer activitats també aquest dia. Llavors, és com absurd contraprogramar-nos. Llavors, vam parlar amb l'Ajuntament i els vam proposar que aquesta primera part que fem del Festival de Foc ho organitzessin conjuntament. I sí, sí, ells van dir que sí, que els encantava el projecte. A més, tot són grups de dones i tot és una mica amb clau femení també.
Això també afegeix a la programació del 8M una activitat diferent, una activitat que des de la cultura també reivindica la figura de la dona en el món de la cultura. Molt bé, doncs seguim repassant més qüestions. Estem parlant del Festivalet Folk, ho estem fent amb Marta Malaret i amb Lluís Terres, l'Ateneu de Sant Just Impulsa aquesta primera edició. Entenc que també...
per la forma en què esteu treballant i també com estem veient aquesta implicació per part de l'Ajuntament, de l'Ateneu i dels diferents agents que també estan participant, es busca una continuïtat en aquest projecte? Tant de bo, no? Sempre és el...
També experimentes una mica la prova i error, també pot passar això, no? I llavors decidim que, bueno, que esperarem un altre moment, però, clar, és una cosa tan voluminosa que la intenció és que pugui tenir continuïtat.
Clar, nosaltres aquí amb l'Ateneu, amb la programació que fem, ja estem fent com molt prova i error també, a veure què està funcionant, què no està funcionant, no? O sigui, ha de quedar clar que nosaltres quan programem, i en aquest cas programem des de l'Ateneu, el que volem sobretot és que vingui gent a gaudir d'aquestes activitats. No és com un plantejament de, no, no, anem a fer això, anem a guanyar diners, no, no, no, o sigui, és per la cultura.
Llavors hem de veure les acceptacions que tenen tots els projectes que nosaltres posem sobre la taula i en funció de l'acceptació que tingui i els comentaris que ens acabin fent i això, doncs que nosaltres anem fent com les valoracions de dir tirar endavant. D'entrada sí, et diria que estaria bé que aquest festivalet vingués per quedar-se.
Això sumaria també als festivals que ja existeixen a Sant Jus amb més continuïtat, la Vall Festival, que ja té nova data, que és pel juny, i que en aquest cas també s'incorporaria a aquests festivals musicals del poble, que n'hi ha pocs i que seria interessant que d'alguna manera el nostre municipi també tingués aquests punts de referència a nivell musical. El festival continuarà al Patí del Roure, en aquest cas amb una calçotada popular oberta a la ciutadania, ens agradaria també que ens expliquessin una mica això,
I és bonic també veure com l'objectiu que ha tingut la nova Junta, que ara recordem que també ha estat renovada la nova Junta de l'Ateneu, que ha sigut el fet de també descentralitzar algunes de les activitats de l'Ateneu. És a dir, que l'Ateneu no només són les quatre parets de l'edifici que podem trobar al carrer Ateneu amb carrer Creu i Major, sinó que l'Ateneu també és sant just. També, d'alguna manera, al final sigui aquí, al Pati del Roure.
Bé, és que el pati del roure realment és un carmelet que hi ha en aquesta entitat, no? Que la gent l'està gaudint molt perquè al restaurant hi fa una terrassa quan ve el bon temps, però en si, en si mateix, veure el roure i estar a sota...
Ja és tot un espectacle, llavors comencem a pensar que l'aprofitarem molt més, el Pati del Roure, d'ara endavant, i la calçotada era el trampolí per poder començar a fer això, aquest propòsit que tenim ara mateix a l'Ateneu. I com que estàvem programant una activitat de cara a la ciutadania, evidentment la calçotada és una invitació...
que vingui la Citzadania a gaudir d'estar una estona a sota del pati del Roure i menjant uns bons calçots i unes bones botifarres. És que el pati del Roure té entitat pròpia. És un espai que l'ha utilitzat el restaurant, bàsicament, però crec que allà nosaltres podem organitzar molts actes culturals, també. Ara vam estar aquest cap de setmana a l'esmorzar de Forquilla, que va estar molt bé, que organitzava el CUP,
Molt xulo, sí. I ja els hi hem tantejat perquè fem una primera tarda, un tardeig, allà en el Patí del Roure, i suposo que potser durant el mes d'abril... Una altra prova d'aquestes que ens posem al cap de fer i aviam cap a on ens porta. Que bé, que bé, que bé. Doncs molt interessant. Com funciona el tema de la calçotada? La gent que vulgui taula, com ho ha de fer per inscriure's? S'ha d'acostar a la Taneu?
per Antràpolis que compri més a més ara ja l'estem pràcticament tancant o sigui que la gent que encara s'ho està pensant que s'ho deixi de pensar i s'apunti perquè esclar hem d'anar a fer tota la compra passem de sobres de 100 persones aleshores això vol dir que hi haurà feina i que hi haurà quantitat de menjar per comprar per tant necessitem que tanquem ja les inscripcions i us apunteu
Si pot ser avui, millor. Nosaltres hem marcat fins a 150 i estem a uns 120, o sigui que ens queden realment poques entrades. Doncs aquestes són les activitats, les diferents accions que hi haurà al llarg del dia de diumenge amb aquest festivalet de Folk.
I ara aprofito per enllaçar i també per tancar amb la programació musical quines seran aquelles artistes que estaran a dins d'aquest recorregut rotatiu i també aquestes corrandes que podrem escoltar al final de la calçotada. Explica-nos-ho una mica.
Són tres grups que estaran al matí. Un és la Filadora, que farà el seu inici a Can Cardona. Després estan les Silvestres, que estaran al Mercart, i la Clàudia Cabero, que estarà al claustre de les escoles.
Això seran les activitats del matí. Després, a la sobretaula de la calçotada, farem corrandes amb glosa càustica, que crec que serà, per acabar aquesta jornada de festivalet per aquest primer any, crec que estarà molt divertit.
Molt bé. Doncs aquests són els grups que podreu escoltar, les formacions musicals que participaran en aquest festivalet de folk i que, si voleu més informació, podeu accedir al web de radiodesven.com i allà trobareu els noms i podreu també fer aquesta recerca.
La filadora, Silvestre Esbeus i Clàudia Cabero en aquest programa rotatiu, amb aquest sistema de recorregut rotatiu que de tal manera el públic dividit en grups es desplaçarà entre aquests tres punts, Can Cardona, el Mercat i el Clostre de les Escoles. Tothom per 7 euros veurà els tres concerts.
i en aquest cas, l'acabar la calçotada que celebra la Pati del Roure, podrem veure el grup Glossa Càustica, que portarà humor i improvisació per allargar una mica la celebració fins a la tarda. En aquest cas, contents que el Festivalet Folk es vulgui consolidar, com dèiem, com a espai de trobada, convivència i comunitat, apostant per la tradició, la música i la vida cultural local. Lluís, Marta, no sé si voleu afegir alguna cosa més.
Jo vull agrair a l'Ajuntament que organitzi conjuntament amb la Taneu això. Crec que ja no només l'Ajuntament com a institució, sinó que nosaltres també estem explorant diferents vies per fer projectes conjuntament amb altres entitats del poble, que crec que això enriqueix molt el propi projecte que organitzem. Sí, mhm.
És un dels punts que ara estem treballant i enfocats a crear sinèrgies amb altres entitats. Per exemple, abans del Folk, el dissabte el Tutuguri va fer un circ participatiu i després una projecció del seu curtmetratge que tenen. O sigui que ja estem agafant aquest propòsit de crear sinèrgies amb tot el meravellós que tenim al poble. Perquè...
Nosaltres estem molt contents del que estem fent, però veiem moltes coses molt boniques que fan els altres. Un altre exemple, aquest de col·laboració, també és que enguany farem, entre finals de maig i principi de juny, la primera mostra de teatre infantil de Sant Just.
Això vol dir que convidem a totes les escoles que estan fent en aquests moments teatre que vinguin a l'Ateneu a fer la representació de les seves obres. Que en total, calculat que potser són com uns 350 nens i nenes d'aquest municipi que estan fent teatre en aquests moments.
Molt bé, doncs aquesta és la cultura que té el nostre municipi jo crec que ens hem de creure una mica més perquè realment no ens falta de res, tenim de tot i ara en aquest cas el que hem de fer és ser partícips d'aquestes activitats prendre partit, fer-les nostres i gaudir d'aquestes accions com per exemple l'activitat de diumenge avui tot el dia aquest festivalet de Folk i Calçotada al Pati del Rolo organitzat per l'Ateneu de Sant Just Lluís, Marta, gràcies A vosaltres, que veig bé Gràcies
Continuem el nostre magazín amb l'entrevista del dia. Avui en aquest espai parlem amb Isabel Darder, portaveu del PSC Sant Just, per valorar els principals acords del ple de febrer, també amb mesures sobre sense allarisme, urbanisme, esport i diverses emocions polítiques. També parlarem de l'actualitat municipal i en aquest cas ho fem tots saludant a Isabel Darder. Isabel, bon dia. Bon dia. Gràcies per acompanyar-nos un mes més. A vosaltres per convidar-me.
I arrenquem amb aquests acords del ple ordinari de març. Arrenquem amb el primer bloc parlant que el ple va aprovar l'adhesió de Sant Just a la taula de sense llarisme del Baix Llobregat. Què suposa aquesta adhesió per al municipi i quins objectius es volen aconseguir?
Bé, la taula sense llarisme jo crec que és una decisió del Consell Comarcal que hi ha un tema que és el sense llarisme, que vol dir persones que no tenen llarg, no només persones que viuen al carrer, sinó persones que no tenen llarg, que també es contempla les persones que estan en un pis ocupat o persones que viuen... Algú els ha deixat una habitació o persones que estan provisionalment en algun refugi o en algun lloc. Tot això és sense llarisme, eh?
I tant el Consell Comarcal com, jo crec, tots els Consells Comarcals de Catalunya hi ha una sensibilitat molt alta pel que està succeint en aquest moment. Un dels problemes és que l'habitatge s'ha encarit molt, hi ha poc habitatge, han vingut moltes persones noves a Catalunya i, per tant, tot això hi ha una necessitat molt alta.
I llavors s'han fet diverses trobades al Consell Comarcal i s'ha creat aquesta taula amb la intenció de compartir la informació del que passa en les poblacions del Vall d'Obregat i de pensar en mesures encomunades en tots els municipis des del Consell Comarcal per poder atendre aquesta necessitat de la forma...
peculiar que té cada municipi o que té la comarca. Habitualment, en aquests espais d'entrevista, estem parlant d'un concepte que potser a alguns dels oients els resulta no del tot quotidià, que és el fet de parlar del Pla General Metropolità. L'hem explicat en diverses ocasions aquí en Antena, en Emissió, al 98.1 FM, i bàsicament en aquest ple del mes de febrer també es va aprovar inicialment la modificació puntual
del PGM, d'aquest pla general metropolità, en aquest cas per regular usos i densitat en planta baixa, especialment en el nucli antic. Com pot beneficiar això a la vida urbana i a la convivència veïnal?
A veure, la sensibilitat de l'equip de govern de l'Ajuntament és donar resposta a les necessitats del municipi i, com he dit abans, una de les respostes és que hi hagués més habitatge i més habitatge assequible. En el nostre municipi tenim quasi ja plenes totes les possibilitats de crear nou habitatge, encara en queda alguna, però molt poques,
I pensàvem també en noves maneres d'intentar que els joves de Sant Just es puguin quedar a Sant Just, crear més habitatge assequible, etc. I una de les maneres, que és un gra de sorra segurament, però que jo crec que tot ajuda, és augmentar, com tu m'ho has dit, la densificació de Sant Just.
i es pot fer de dues maneres en tot cas és la que ha triat l'equip de govern una és
Proposar als propietaris de les cases unifamiliars grans que vulguin convertir-les en vivendes de dos o tres vivendes, per dir-ho, habitatges, però sense augmentar el volum, sense augmentar la capacitat. Per tant, les puguin dividir.
Com és el cas d'algunes torres d'aquí del municipi que ja ens trobem amb això. Hi ha habitatges a Sant Jus molt grans i moltes vegades també pensem que abans les famílies eren nombroses, abans vivíem més d'una generació amb un sol habitatge i ara hi ha molta gent que viu sola, les coses en canvien molt, no ens necessita tant habitatge, a més és molt car mantenir un habitatge tan gran.
I donem la possibilitat que aquests habitatges es puguin dividir en dos i en tres. Depèn del tamany de les parcel·les, etcètera. Llavors, el que sí que fem és dir que la tercera divisió, o sigui, el tercer habitatge que es crida, ha de ser d'HPO, d'habitatge de protecció oficial. Per tant, tindrà que ser de lloguer d'aquest tipus. Ens sembla que és una manera d'anar creant habitatge. I aquesta és una de les molt drets. I l'altra és...
Els locals que hi ha a Sant Lluís, que segurament teniu al cap molts locals que es van crear i mai s'han obert com a botiga o com a despatx o com a el que sigui, no s'han obert mai com a negoci i que estan tancats des de sempre i intentar promocionar que aquests locals puguin convertir-se en vivendes també de protecció oficial.
perquè puguem donar un tomb això és augmentar la densitat no és canviar el municipi ni fer més cases més pisos a sobre de les cases no, és donar aquesta possibilitat Entenc que això són mesures per pal·liar una mica aquesta crisi de l'habitatge perquè realment viure en un local hi ha locals de molts tipus i es poden adaptar el que sí que
que té de bo també aquesta adaptació nova, és aquest canvi, és que el que fem és protegir les zones d'eixos comercials, que no ho estaven, i llavors diem, definim uns eixos comercials, que tots els coneixeu, no cal que els ho digui, és allà on hi ha més botigues a Sant Lluís, i els protegim, perquè clar, el que podia passar amb aquesta nova normativa és que alguns locals, que en aquest moment són botigues, són despatxos, són tallers,
es convertissin en vivenda i això no té i convertiríem Sant Jus en un poble que no té vida perquè els comerços fan vida al poble llavors el que fem és protegir aquests eixos comercials que fins ara no ho estaven i dir aquí només es podrà fer vivenda a darrere botiga com abans s'haurà de protegir tota la façana comercial i hauran de fer botigues
si el local és molt, molt gran, doncs darrere la botiga aquí d'abans, on vivien les persones, es podria fer una vivenda. Però en tot cas, protegim els eixos comercials i demanem l'oportunitat a aquelles locals que fa molt temps que estan buits, jo recordo, per exemple, els de la carretera allà a les bases de Sant Pere, hi ha uns locals que fa molt temps que estan buits, no hi ha hagut mai ningú, doncs donar l'oportunitat de crear vivendes.
De protecció oficial, sobretot. Aquesta és una de les accions que entren dins d'aquest pla general metropolità. Alguna qüestió més ha destacat d'aquest punt? No, ja he dit que hi ha dues opcions, convertir les parcel·les en les vivendes dividides i els locals en vivendes d'HPO.
Entesos. Molt bé. Doncs passem al següent punt. Passem a parlar del ple que ha aprovat també bases per subvencions esportistes i escoles de dansa. En aquest cas ja és una dinàmica que el govern municipal porta des de fa uns quants anys i entenem que si ho fan és perquè té una importància aquesta decisió pel govern municipal.
Sí, el que succeeix és, per exemple, aquestes bases es van aprovar ja fa un any, i les hem estat aprovant un any, i el que hem fet és una petita modificació, perquè la sol·licitud per demanar aquests ajuts a les bases posava que tenies que accedir a través d'un aplicatiu que fan servir les entitats per demanar subvencions.
I ens hem adonat que amb aquest tipus de peculiaritat, que a més els vam treure precisament de les bases generals, els vam treure a fer unes bases específiques, tampoc amb aquest aplicatiu funciona perquè són persones físiques i a més són escoles.
no són empreses, no són associacions i abans el que hem fet és dir, bueno, la forma de sol·licitar aquest ajut serà a través de l'instància ordinària que hi ha a la pàgina web, que és com es feia abans que hi hagués l'aplicatiu per demanar subvencions a entitats.
Abans de passar a les mocions polítiques i tenint una mica ja sobre de la taula alguns dels temes que es van tractar en aquest ple ordinari de març, ens agradaria saber com ha valorat el Partit Socialista Sant Just d'Esvern i com ha valorat la seva portaveu Isabel Darder aquest ple ordinari de març.
Bé, jo crec que va anar bé, va ser interessant. El més interessant van ser possiblement les mocions, perquè va haver-hi bastant debat. I...
i enriquidor. Jo crec que moltes vegades jo crec que la tasca diària de govern ens porta a ser poc conscients que necessitem explicar molt més la tasca que fem, per què la fan d'aquesta manera, quina és la manera que triem, quin és el dia a dia del govern. Jo crec que els plens serveixen per això, perquè malgrat que no hi ha molta gent que els escolta, però jo crec que és interessant
segurament el fet que sortir en directe també hi ha més gent que pot escoltar-los i, per tant, veure el debat que es proposa i les solucions que es proposen, fins i tot, no sé, venir a la sessió de 6 a 7 i fer preguntes i fer demandes sobre les necessitats.
Recordem que el ple es pot seguir pel canal de YouTube de santjus.cat, de l'Ajuntament del nostre municipi. I bé, doncs també entenc que anirem veient un increment d'aquestes visualitzacions al llarg dels propers mesos, perquè també el taulell polític es començarà a moure ja de cara a les eleccions municipals del 2027. Marxem a parlar de les mocions polítiques, deia la portaveu,
que va ser un dels aspectes també que va tenir una mica més de suc i també de rellevància en aquest ple del mes de març. En aquest cas, el ple va donar suport a la moció en defensa del nou model de finançament autonòmic, també posant una mica en valor aquesta qüestió, quin posicionament defensa el PSC en aquest cas.
El PSC va ser qui el va presentar perquè ens sembla que és un canvi substancial, és un nou model que no s'havia fet fins ara i que a més dona més recolzament als ajuntaments i els dona més possibilitats i els ajuda molt més
amb totes les qüestions educatives, de salut, tots els serveis a les persones també. Ens semblava important poder-lo explicar i que la ciutadania el conegués i que a més li donéssim un recolzament des de l'Ajuntament dient que nosaltres estem d'acord. És un nou model de finançament perquè
el que fa és ajustar molt més les necessitats a la diversitat d'autonomies que hi ha a Espanya. I llavors el que fa és que en el moment en què es va crear el primer model de finançament, l'últim, que era el del 2008 i va caducar el 2014,
el moment que es va fer i després es van anar incorporant autonomies que van anar agafant noves competències i per tant ara es quedava desajustat. Hi ha més autonomies que tenen més competències i per tant quan es va crear el 2009 no n'hi havia tantes.
I una altra cosa que també es va fer és ajustar a la població real que hi ha en cada autonomia. Com diria la població real, vol dir el nombre d'infants, el nombre de gent gran, les necessitats de les autonomies són diferents en funció del tipus de població que té, de dones, d'homes, etc.
perquè hi ha unes necessitats pel que fa als serveis d'educació, als serveis sanitaris o als serveis de seguretat, etcètera, dels serveis socials, molt diferent del que fa les autonomies. Llavors, seguint aplicant el model anterior, provocava un desequilibri bastant gran.
Fins i tot, un desequilibri que hi havia entre algunes autonomies, hi havia un desequilibri del 34%. Aquest nou model acaba provocant algun desequilibri, però no és gens fàcil perquè hi ha molta diversitat, i provoca un desequilibri com a molt del 14%. Per exemple, poso un exemple.
El desequilibri, a més, no tenia a veure amb el tipus de població ni amb la riquesa d'aquella autonomia. Per exemple, la Cantàbria, que és una comunitat rica, tenia un 34% més de guany estructural que Múrcia, que és una comunitat pobra. Per tant, això no tenia cap sentit i això és un exemple. Múrcia sortia perdent, no?
I amb aquests desequilibris podríem dir que Catalunya, per exemple, estava infrafinançada, com molts partits polítics. El que hem fet és posar-nos al dia, perquè nosaltres tenim moltes més competències, tenim molta més població, i tenim més població jove, molta població de gent gran, que quan es va fer el model anterior no ho teníem. I per tant això el que hem fet és posar al dia el que nosaltres necessitàvem.
Entesos, marxem a la següent moció que es va plantejar per incorporar criteris lingüístics en contractació pública i l'atorgament de subvencions també en aquest cas va ser aprovat. Com valora el seu grup aquesta proposta, el fet que hi hagi aquests criteris lingüístics en la contractació pública?
Sí, nosaltres vam fer un sí crític perquè nosaltres estem d'acord amb defensar el català i per sobre de tot perquè necessita... De fet, el conseller va ser rebut per l'alcalde fa unes setmanes. Sí, i a més és el primer conseller de Pública Lingüística que té un govern de la Generalitat de Catalunya.
nomenat pel senyor Illa, no hi havia existit cap vegada. I va venir aquí i ens va explicar que el que està fent és organitzar una sèrie de programes i propostes pels ajuntaments i per als consells comarcals, les diputacions, de com promocionar més el català en diferents àmbits, en la restauració, en l'escola, en diferents àmbits, no?
Llavors aquesta proposta el que deia és que nosaltres exigíssim en les contractacions que fa l'Ajuntament que es parlés català. I nosaltres ens diuen que ens sembla que sí, però potser només
quan hi ha les persones que atenen el públic, les persones que fan comunicacions, etc. Les persones que no necessiten tenir el català, malgrat, ens sembla que tothom hauria d'aprendre'l, però no és tan fàcil perquè no tenim tantes formacions de català per atendre tota la població que ho necessita. Malgrat que sigui necessari, no hauria de ser obligatori? Bé, sí, obligatori. En tot cas, com que fins ara no ho havíem posat mai,
Exigir-ho d'entrada ens semblava fort per tothom i jo crec que amb el temps ho podem fer. Per exemple, nosaltres en el plec de licitacions pel parador ja ho hem demanat. Hi ha punts per atendre en català el públic que ens sembla important.
Si no, lluitem ara per la llengua catalana. En pocs anys és una llengua que és minoritària, que està perdent molts parlants i molts escoltants per internet, perquè no és prioritària internet i, per tant, hem de lluitar per aquesta llengua que és la nostra i és la llengua en què...
dels nostres avis, dels nostres pares i hauria de ser dels nostres fills i, a més, la llengua en què estimem, en què expressarem emocions, en què escrivim i té una riquesa altíssima. És la nostra. Molt bé, doncs tanquem aquest bloc parlant d'aquella emoció que no va prosperar. Estem parlant de l'emoció d'Esquerra i la CUP per impulsar un model de seguretat democràtic, preventiu i de proximitat. Quins van ser els motius d'aquesta negativa, Isabel?
Sí, nosaltres, no sé, suposo que ho sabeu, però quan es presenten mocions que es presenten habitualment 15 dies abans del ple, a vegades tenim la intenció d'aprovar-les, el que fem és negociar amb el partit que les ha presentades i els hi presentem les menes i els hi diem, si afegeixes aquest paràgraf en Sant Mirebé, si envies aquesta paraula, si treus aquest punt, no? I...
I en aquesta moció que venia molt dirigida al que havia succeït a les festes de tardor, nosaltres vam demanar que es tregués un dels punts que hi havia i Esquerra i la CUP, que eren qui ho presentaven, van dir que no volien treure aquest punt, que els semblava un punt molt important.
Nosaltres els vam dir que el que succeeix amb la seguretat és que no és una qüestió de fer molts plans i molt organitzats i moltes reunions, sinó és que teniu bons protocols. I un dels punts ho deia i a nosaltres ens sembla bé. I a més fer prevenció.
treballar i a més ens ha donat la raó el que ha succeït a les festes de tardor treballar amb els cosos de seguretat i les persones que organitzen les festes abans dir què pot passar, què no pot passar i també hi afegíem una cosa que la va explicar l'alcalde molt bé al ple i jo trobo que va ser molt encertada que és dir, per molts plans i per molts protocols que fem al final qui acaba executant la seguretat són les persones
I el que ningú garanteix per molts plans que fem és que les persones que acaben executant aquestes seguretats potser aquell dia tenen un mal dia, potser aquell dia no han estat a l'alçada, potser aquell dia no han respost de la forma correcta. I això no ho podrem evitar per molts protocols que hi hagi. I per això nosaltres volíem que traguessin un dels punts, que era fer una mena de pla...
També a vegades saps què succeeix? Que a vegades es presenten moltes mocions i les aprovem perquè amb el paper, el paper ho aguanta tot, farem un pla, deixarem de fer i després si no l'acabem fent, que ens hem compromès a fer una cosa seriosa, a nosaltres ens semblava que amb el que teníem en aquest moment i com ho estàvem fent i com ho estàvem portant era suficient i no ens semblava que havíem d'anar més enllà.
Molt bé, doncs tanquem amb altres temes d'actualitat. Marxem ja a l'últim punt, a l'última pregunta, se'ns acaba el temps. Volem parlar del nou butlletí municipal que ha arribat a les llars en torn de les setmanes finals de la setmana passada i que en aquest cas també està disponible l'enllaç que podeu trobar a la notícia de comunicació al web de santjus.cat i a la mateixa web podreu trobar també el butlletí municipal.
En aquest cas destaca la instal·lació de l'escultura Benvinguda al Poble, One, que ja està instal·lada en aquest lloc que dona la benvinguda al nostre municipi en aquesta rotonda. També les tasques dels serveis socials i les activitats programades pel Dia de la Dona i aquí és on ens aturarem ara a parlar d'aquest 8M que es celebra i es commemora al nostre municipi.
Sí, jo crec que un any més arribem al 8M i crec que és molt important que ens hi aturem i que tots reflexionem una mica. Què hem fet durant aquest any? Què ha passat? Què és el dia a dia? Hem anat canviant, hem millorat, hem ajudat a la igualtat de les dones.
Què passa amb la fractura social? Estem al 24%. És molt fort entre dones i dones els llocs de treball. Jo crec que hem de reflexionar. Jo he fet un article que dic el 8M batega perquè ens ajuda a recordar que és tot l'any que hem d'anar bategant per aquesta igualtat.
Fem tres actes principals, un el divendres dia 6 a la tarda, que és una obra de teatre que la fa la companyia de les frites, que es diu Bonfair Show, i que serà molt divertit, i després hi ha un aperitiu i un sopar al Casal de Joves, i cal reservar tickets per 15 euros, les dues coses conjuntament.
Després, el dissabte al matí, ja fan una masterclass de zumba familiar i un vermut feminista, que serà a les 11 del matí. I el diumenge, primer, a les dos quarts de deu, farem una repintada del mural feminista que hi ha a la plaça Camuapa. I després, conjuntament, hem organitzat amb l'Ateneu un festivalet folk amb veus femenines, que és una proposta musical on s'ofereixen
Recorreguts en tres concerts simultàniament, en tres espais singulars Sant Just, que és Can Cardona, Les Escoles i Mercart. Aquí també es demana que la gent s'inscrigui i vagi fent el recorregut d'aquests tres concerts feministes amb preu de 7 euros. Es pot adquirir a Entràpolis i a l'Ateneu.
Molt bé, doncs Isabel Dardé, amb això tanquem l'entrevista d'avui. Moltíssimes gràcies per visitar Ràdio d'Esvern i també per posar-nos una mica al dia de l'opinió del Partit Socialista, de les accions que està fent també a Govern. Una abraçada i ens escoltem i també xerrem el mes vinent ja parlant del darrer pleg, en aquest cas serà el ple de març. Moltíssimes gràcies. Bon dia a tothom. Adéu-siau. Fem una petita pausa. Tornem de seguida.
La ràdio de Sant Just, 98.9.
Seguim al magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara és moment de l'entrevista del dia i avui volem parlar de tres activitats en relació al 8M que s'engeguen, que s'impulsen des de l'entitat Dona i Empresa. Recordem que Dona i Empresa és una entitat que potencia els projectes en clau femení que té el nostre municipi, projectes empresarials,
dones que tenen comerços, projectes, empreses i que d'alguna manera estan arrelades també al nostre poble. Per parlar d'aquest tema tenim la presidenta Pilar Mas. Pilar, bon dia. Bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa. Molt bé, moltes gràcies per convidar-nos.
Definir l'entitat no és fàcil, ho he intentat fer així amb una pinzellada, però realment som una entitat que va més enllà també de l'emprenedoria, perquè també participeu en activitats de caire cultural i sempre esteu una mica al peu del canó, podríem dir. Som una associació molt transversal, de fet, i que tot i que tenim moltes activitats que projectem de cara a la dona emprenedora, dintre de dona i empresa, cap tota dona...
que sigui de Sant Just o bé que tingui la seva activitat centrada en el poble, tingui empresa o no. I sempre totes les nostres activitats volem que siguin molt transversals i que puguin omplir tots els interessos de les nostres associades. Per això fem activitats molt enfocades tant a l'emprenedoria com al que és pròpiament l'interès de la dona, autocura, activitats que puguin arribar a totes les dones del poble.
Des de la seva fundació fins al dia d'avui han passat molts anys, perquè recordem que fa uns anys vam celebrar la gala, que vam gaudir molt, una jornada molt bonica que recordem allà al Casal de Joves pel desè aniversari, i ara han passat moltes coses i també heu gaudit, jo crec, de...
d'una vitalitat i d'una energia i d'un pulmó associatiu important, perquè sou moltes les que també us involucreu, us impliqueu en les activitats, en moments destacats, per exemple, a la Shopping Night, on també teniu el vostre espai a la plaça Antoni Malaret, a les diferents fires de comerç del poble.
amb accions com per exemple el Neve Sant Just, que també s'ha quedat una mica en el panorama d'activitats del mercat de Nadal. Són un seguit de coses que d'alguna manera marquen l'agenda, el caminar d'aquesta associació que té més de 10 anys de història i que en aquest cas, quan mirem el calendari i veiem el 8M mercat Nadal,
en el mes de març, també en tenim algunes activitats com molt vostres, perquè ja fa molts anys que també feu un seguit d'activitats en relació amb aquesta commemoració.
Doncs sí, i aquest mes de març el tenim també farcidet d'activitats al voltant i emmarcades dintre d'aquest 8M. La primera de les quals serà aquest mateix diumenge, si el temps ens ho permet. Farem la repintada del mur feminista, mur que vam pintar per primera vegada el 2016.
i que l'hem anat repintant i que amb el seu lema que ens acompanya, igualtat sense excuses, el mantenim i creiem que és més vigent que mai encara avui dia. És una activitat que està oberta a tothom, a petits i grans, que començarà a les 9 i mitja del matí i finalitzarà al voltant de les 11.00.
És una activitat que és col·lectiva, que serà festiva, però també reivindicativa. El fet de repintar el mur és perquè tinguem constància i ens recordem que queda molt camí per recórrer encara per assolir aquesta igualtat.
A la plaça Camoapa, si recordem que hi ha unes escales que baixen cap a la plaça de la Pau, en aquell mur que hi ha a Esquerra es repintarà i en els propers dies, si la climatologia també ens ho permet, podrem veure aquest mural repintat a la plaça Camoapa, que entenc que també hi ha una implicació que és important i necessària per part de les associades,
també per portar una mica la batuta i organitzar una mica tots els elements que són necessaris. Exacte. De fet, nosaltres ja fa dies que hem començat tant amb el disseny del mural com amb la preparació del mur i, de fet, nosaltres abans del diumenge ja tindrem aquell mur preparat perquè quan tothom arribi el diumenge amb moltes ganes de pintar
sapiguem com fer-ho farem una projecció prèvia i prepararem a part del disseny que ja fa dies que les nostres dissenyadores hi treballen i la comissió del mur hi treballa doncs prepararem físicament aquell mur perquè tothom pugui venir i gaudir de l'activitat
Doncs que també se sàpiga, que també es vegi aquesta feina que hi ha darrere d'aquesta repintada, perquè a vegades la gent es pensa que és anar allà amb un pot i pintar-ho, hi ha un treball i un procés, entenc que també veurem una transformació que potser serà diferent al mur que tenim ara, vull dir que potser el disseny canvia...
Sí, sí, el disseny. Cada vegada que es fa aquesta repintada es pensa en un disseny. Nou. Nou, exacte. I, per tant, hi haurà una renovació i una renovació important del disseny que tenim ara. Això és lo xulo, no? I poder-ho obrir a tot el poble i que tothom pugui venir i també prendre una mica partit i ser conscient del perquè d'aquest mur, que jo crec que aquesta és l'acció transcendent.
Ser conscient del per què d'aquest mur. Una frase que crec que és important recalcar perquè ara m'agradaria fer un breu speech i és que certament aquest tipus d'accions, aquest tipus d'activitats el que volen és fer inclusiu el nostre municipi i que el municipi tingui clars els valors i els fonaments amb els que vol créixer. Un d'ells, l'igualtat sense excuses.
I aquí vull enviar un missatge no a aquelles persones que fan possible el mur, sinó a aquelles persones que fan possible la malmesa d'aquests murs. És a dir, aquelles persones que vandalitzen aquests murs. Aquest missatge és per ells i per elles. No ho feu. No ho feu perquè no arriba enlloc. És a dir, el tornarem a pintar. És el que t'anava a dir. Nosaltres el repintarem tantes vegades com calgui.
Ens ho hem trobat en diverses ocasions, sobretot també els murs dels drets humans que estan al camp de futbol, que estan a pocs metres d'aquest mural, també han estat vandalitzats en diverses ocasions, tant que inclús la protecció que tenen per...
per ser netejats, no ha evitat malmetre els dibuixos i en aquest cas m'agradaria fer aquest missatge de no a l'odi, sí a la inclusió, sí als drets i sí a dir les coses com i quan s'han de dir i amb respecte.
i realment això no fa mal a ningú, aquests murals no fan mal a ningú, en absolut, al contrari, el que diuen és que Sant Just està obert a tothom i que una minoria, que gent del municipi es dediqui a vandalitzar-los, em sembla un acte fatal i que crec que des d'aquí, des de mitjans de comunicació com el nostre, ho hem de reivindicar.
Doncs passem a més qüestions perquè també, a part d'aquesta activitat, en teniu una altra pel dia 9, pel dilluns. Sí, de fet, el dia següent, el dilluns, i al nostre local de dona i empresa, que està al carrer Cervantes 32, a les 8 del vespre oferim un taller d'autocura emocional. La nostra sòcia, Roger Bosch, que és terapeuta i és terapeuta especialitzada en l'acompanyament emocional,
emocional i professora de ioga integral i professora de psicologia de l'autoconeixement, ens ofereix un taller molt, molt pràctic en el que ens dona eines, eines físiques i fàcils perquè nosaltres el puguem aplicar en el nostre dia a dia i millorar el nostre bonestar, tant mental com emocional.
Que important que és això, eh? Superimportant i cada vegada més. I aquest, doncs això, serà un taller d'autocura que tindrà lloc al nostre local i a les 8 del vespre.
Perfecte. Molt bé, doncs molt important aquest taller d'autocura, que en aquest cas també posa focus a l'autocura i a la salut emocional. Serà dirigit per Roser Bosch, que també és associada a Dona i Empresa, i en aquest cas aquestes accions, aquestes activitats,
que es desenvolupen també amb aquest fi de posar focus, de també que aquestes associades també mostrin una mica les seves tasques, com és el cas també de Verònica Ruiz, que és col·laboradora d'aquest magazín, gràcies també a partir d'una entrevista que vam fer a Ràdio d'Esvern i col·labora amb nosaltres periòdicament, en aquest cas la dermatòloga. La Verònica també col·labora amb vosaltres i ho fa amb nosaltres de forma periòdica i és...
És gratificant veure com gent que està vinculada amb Sant Just, que té aquesta vida activa i que d'alguna forma també vol compartir els seus coneixements amb la ciutadania, crec que és molt enriquidor.
Sempre estem obertes a totes les propostes que ens fan les nostres associades. De fet, tenim dintre de la nostra associació un perfil tan transversal de dones que ens poden oferir la seva saviesa. Nosaltres sempre estem obertes, i ara, a més que tenim el nostre local i que ens dona més peu a tot això i més facilitat,
a oferir tots els seus serveis a totes les dones de Sant Jús i són activitats que estan obertes a tothom i que moltes d'elles són gratuïtes. Vull dir que val la pena poder-ho aprofitar. Permetem-me aturar-me aquí a allò del local, perquè ara, si no m'equivoco, crec que ja farà un any que teniu el local. Sí, un any escaig, sí.
Llavors m'agradaria saber com està funcionant, com està evolucionant el projecte, el fet de tenir un local, m'imagino que no deu ser senzill i en aquest cas la gestió d'aquest també per part de totes les associades, com està funcionant i com valoreu aquest any i escaig de l'obertura local.
Molt positivament. De fet, era una fita que feia molt de temps que anàvem al darrere d'ella. Creiem que l'associació no estaria complerta o no s'assentaria fins que no tinguéssim un local físic propi i, de fet, així ha sigut.
ara l'estem dotant de contingut, que tampoc és fàcil, però que sempre l'hem posat a l'abast de totes les sòcies. De fet, ara estem molt contentes perquè hem engegat la iniciativa de posar l'apareador del local al servei de qualsevol sòcia que es vulgui publicitar, que pugui tenir un espai i en aquests moments està Electrodomésticos Murciano exposant els seus productes.
Allà celebrem tallers, tallers també dirigits a totes les sòcies, celebrem, evidentment, totes les nostres reunions. Se celebren les reunions de les comissions de treball de l'associació, que nosaltres ens organitzem per comissions de treball a l'hora d'abordar els diferents temes. Vull dir que és un local que volem que és viu i que volem que continuï sent viu i que respiri dona i empresa.
Molt bé, doncs amb aquesta vida i amb aquesta il·lusió que ens ho explica la Pilar Mas, responsable presidenta de Dona i Empresa, ens dirigim a l'última de les tres activitats que volíem destacar avui, i és que el dia 19 també feu una nova trobada del Diet Talk.
Exacte. Va ser un projecte que vam engegar a partir del 2024, va ser la primera, i que són xerrades amb diferents enfocaments i diferents ponents que creiem que puguin ser de l'interès de les nostres sòcies, de les dones del poble i de tot el poble en general. Ensetem aquest 2026,
en la primera Dietalk, que té com a nom Dones que emprenen històries que inspiren, es celebrarà el 19 de març a les escoles a les 6 de la tarda. És una xerrada de dones emprenedores de diferents generacions i trajectòries, molt arrelades totes elles del poble,
i que ens explicaran les seves experiències i com han afrontat els diferents reptes que ens estan trobant i com han fet créixer el seu projecte.
Serà un format de taula rodona i en el que hem convidat dues dones emprenedores que ja tenen una llarga trajectòria, com és la Olga González, que porta ja més de 25 anys al front de Servei Integral de Salut,
i ella és terapeuta corporal i la Pepa Cassan és que em porta més de 40 al capdavant de Pepa Moda i compartirà en taula amb elles dues dues dues dones més joves, emprenedores com és la Irene Almendros que és arquitecta i fa un parell d'anys que ha format el seu estudi
d'arquitectura, i la Núria Rey, que fa també un parell d'anys que s'ha posat al front, en aquest cas, una empresa i amb una tradició familiar com és Xabata.
Aquesta taula la moderarà l'Alícia Flames, una altra dona que també té una llarga trajectòria i que és periodista i directora de l'Escola Briscoll d'Idiomes, que el 2025 van celebrar també els 40 anys de trajectòria. Esperem que sigui una xerrada motivadora i inspiradora.
Doncs que interessant el fet de tenir tantes cares conegudes del municipi en una mateixa taula.
Jo crec que serà molt engrescador i després de totes aquestes xerrades sempre fem un petit pica-pica al claustre de les escoles i llavors es pot xerrar amb les ponents, es pot compartir, fer una mica de networking que tant ens agrada i passant-s'ho bé, que al final és l'objectiu, fer xarxa i passant-s'ho bé.
I a més a més, si mirem una mica l'històric, no tan llunyà, aquesta setmana passada vau celebrar també un divendres molt especial, no? Sí, sí, sí, sempre a l'inici d'any sempre fem un sopar, un sopar de sòcies. I cada sopar té una història diferent al darrere. I en aquest cas va ser el Vall de Màscares, no? Llavors allà va ser... Ens ho vam passar fantàstic, totes molt caracteritzades...
Per l'ocasió vam riure, vam ballar, vam compartir, ens vam abraçar. Vull dir que sí, sí, són sopars que realment és allà on et dones compte quin és el valor també de l'associació. A part de fer aquestes trobades més professionals, fer aquestes trobades més de cohesió, de divertir-nos juntes.
De caràcter social. De caràcter social i que al final l'associació té aquest objectiu, que sigui una activitat o sigui una altra, tingui un caire on tingui un altre, el que volem és apujar-nos entre nosaltres, fer xarxa, cuidar-nos. Aquest és realment l'objectiu de Dona i Empresa.
Doncs ens queden clar aquests tres punts, aquestes tres activitats, aquestes tres accions per commemorar el Dia Internacional de la Dona, el 8M, concretament el dia 8 diumenge, la repintada del mural a la plaça Camuapa, el dia 9, el dilluns, aquest taller d'autocura i salut emocional amb Roger Bosch i tanquen, doncs, amb el dia 19, amb aquesta acció del Diet Talk, dones que emprenen històries que inspiren amb diverses emprenedores que també, doncs, ens ha destacat la Pilar.
Una abraçada, Pilar, gràcies per visitar els micròfons de Ràdio d'Esvern i esperem que tingueu molt bon curs. Ara estem ja en aquesta, no recta final, però ja estem com a la meitat del curs, ja comencem a veure una mica cap on tiraran aquelles activitats que potser seran més de cara a primavera i estarem també molt pendents de trucar-vos i de seguir informant a la ciutadania. Moltíssimes gràcies, en tenim moltes més per oferir-vos, moltes gràcies per convidar-nos i fins aviat. Una abraçada.
I seguim avançant el nostre magazín, seguim avançant la Rambla, i ara és moment de parlar de l'entrevista del dia. Avui hem convidat la Bet Collvinent per parlar del seu nou llibre, Vull vestir com tu. Ell és docent de la BAU, de la Universitat, en aquest cas de disseny, i que s'hi dedica a impartir les classes d'història de la moda i també de comunicació de la moda.
La tenim avui aquí amb nosaltres per parlar d'aquest llibre. Ella és Sant Justenca i ens fa molta il·lusió poder comptar amb ella en els propers minuts. Bet, bon dia. Bon dia. Benvinguda al programa. Gràcies. Explica'ns una mica d'on neix la necessitat d'escriure un llibre i d'on neix la necessitat d'escriure Bull vestir com tu.
Doncs mira, jo no tenia previst escriure cap llibre, la veritat, i quan... perquè no, vull dir, jo soc periodista però no em dedico professionalment a investigar sobre coses, tot i que arrel que em proposessin escriure el llibre, doncs ara se m'ha despertat com aquesta part de voler anar una mica més enllà a nivell com a acadèmic relacionat amb la moda, no? Em van contactar des d'Ara Llibres, que és l'editorial que ha publicat aquesta càpsula, que ells estaven com preparant aquest conjunt de càpsules o de llibres breus, de quadernets...
sobre diferents temes d'interès actual i un dels temes que volíem que hi aparegués era la moda. La moda, com ens afecta a nivell social, a nivell de tendències, a nivell de com ens vinculem amb internet i com això també afecta a l'hora d'expressar la nostra identitat, personalitat, a través de la roba que portem cada dia.
I això, llavors em van dir, tema lliure, vull dir, parla de moda, parla d'algú que ressoni actualment, però decideix tu de què vols parlar. I llavors vaig decidir que el que a mi m'obsessionava molt relacionat amb la moda era aquesta necessitat constant que ens ven la indústria de voler ser autèntics i de voler ser únics a través de la indumentària que vestim.
i si això era necessari per tal de sentir que anem a la moda i que ens vinculem d'alguna manera amb aquesta disciplina, o si podíem parlar de la moda com a alguna cosa molt més aterrada i molt més des del... Mira, a mi m'encanta la moda però no tinc aquesta necessitat de voler ser sempre única i tenir un estil únic, sinó que m'agrada copiar, m'agrada inspirar-me en els altres i a partir d'aquí trobar el meu estil.
Clar, ara mateix jo crec que si marxem a Barcelona trobem dues tendències bastant marcades, no? Aquells que van iguals, no? Aquells que trobes un patró que segueix bastant una mica la mateixa tònica, tant en el sexe femení com en el masculí, jo crec que... Però potser en els homes és una mica més habitual veure això, no? Conjunts bastant casuals i bastant habituals. I després tens l'altre vessant, deixem a banda, diguéssim,
la roba més protocol·lària o més d'uniforme, però veiem l'altra banda que és una mica més la trencadora, la de voler innovar, la de voler trobar alguna cosa diferent. També ho veiem quan passegem pels carrers de Barcelona, que tenim aquestes botigues de roba de segona mà, que també hi ha molta gent que explora, que busca, que també es busca en si mateixa, en aquests espais,
on troba robes i on troba, doncs, accessoris que després acaben combinant i acaben traient looks totalment diferents i trencadors. A què es deu això? A què creus que es deu això, aquestes dues tendències? Sí, com han explicat ja molts altres acadèmics i molt més...
reputats que jo, el fenomen de la moda s'entén en base de la contradicció, com d'aquesta necessitat de voler formar part d'un col·lectiu i alhora també la necessitat de voler ser com individual i que se't diferenciï de la resta. Llavors és constantment anar fent equilibris amb aquestes dues vessants. Llavors tens la part de dir com, ah no, jo vull anar igual que tothom per així poder...
sentir que estic com integrat i que tampoc ja puc estar tranquil, que no hauré de destacar d'aquest grup i, per tant, em vesteixo de manera similar. I després també, òbviament, hi ha l'altre vessant, que és de dir com, home, no, a mi el que m'agrada i el que m'interessa és poder fer-me el look especial o poder-me posar aquestes peces diferencials i que hi hagi com aquesta part de ser, no sé, com tenir com un estil més individual i que també em diferenciï de la resta. Llavors, jo crec que això aplicat a qualsevol ciutat o poble
es veu ràpidament com es van conformar en els grups i com en aquesta necessitat de jo vull que dins del meu grup d'amigues se m'entengui i que la gent em pugui llegir com que jo soc una moderna, una pija, una caietana fins i tot, encara que aquí crec que aquesta paraula jo l'atribuiria més com a estils més de Madrid o més espanyols perquè aquí no se'ns identifica tant amb aquesta estètica
però com buscar aquest estil com de compaginar-te amb la teva, entre moltes cometes, tribu urbana, i que també igualment tu em vulguis dir com, vale, sí, jo vull que el meu grup m'entengui i em rebi bé, però també vull donar-li com aquesta peça de segona mà que he trobat en aquesta botiga que ningú més ha trobat a cap altra botiga de fast fashion.
és interessant aquest debat i la veritat és que una mica també el toques en el llibre perquè ens explicaves a fora de micrófons que parlaves una mica el fet de conviure amb les últimes tendències amb la moda actual i també el tema dels uniformes i tot això que has fet una reflexió com comentàvem abans d'entrar a estudi que m'ha semblat interessant el fet de voler aglutinar tot un conjunt de persones gràcies o a partir d'un uniforme o d'un vestuari
Exacte. De fet, jo d'entrada, quan vaig voler parlar d'uniformes, vaig pensar que era un tema una mica pel·liagut, perquè, clar, l'uniforme l'associem de seguida com aquesta part autoritària, com d'eliminació total de l'estil individual de la persona que el porta, bàsicament perquè l'havien posat de fora que se l'ha de posar ja sigui per treballar, per anar a l'escola, en el cas dels uniformes escolars, o, òbviament, sempre, quan pensem en uniforme, pensem en l'uniforme militar.
Llavors jo el que vaig pensar és com aquesta part que ja està com superabordada i que també no vull entrar-hi perquè no tinc suficient coneixement com per poder desenvolupar més informació de la que ja hi ha.
vaig pensar, d'acord, i per què no em centro en parlar d'aquests uniformes, que en anglès se'ls anomena com signature look o look emblema, que cadascú porta, no com per definir una mica el seu estil i que en realitat potser són uns texans i una samarita blanca i unes converse o unes bambes, com podria fer.
Steve Jobs, no?, i que a partir d'aquest uniforme ell ja s'identifica, o sigui, ja identifica qui és i ja hi ha com un grup de persones que també volen o volien transmetre aquesta idea de tech bro, no?, o persona de la tecnologia que, no sé, que en sap molt i que vol construir un gran imperi, doncs també es vesteix d'aquesta manera, no?, per també transmetre com aquesta mena de valors. I això ha aterrat a una cosa més...
més quotidià, doncs, de quina manera, amb les teves amigues, amb les teves germanes, amb el teu grup, acabes generant com aquestes similituds, com si fossin uniformades en l'estil que teniu, tot i no buscant aquesta col·lectivitat, i no tant com aquest voler destacar dins del grup, sinó tot el contrari, com que hi hagi aquest estil compartit.
I a nivell, diguéssim, de país, creus que ara mateix s'està marcant un, diguéssim, d'alguna manera, un cop sobre la taula a nivell de moda? És a dir, estan parlant de la moda espanyola fora d'Espanya? Perquè trobo que a vegades, quan veus els grans esdeveniments, per exemple, les Olimpiades o esdeveniments d'aquests que tots els països porten la seva contribució, veus els atletes que van tots uniformats i veus que...
que d'alguna manera potser quan veus sortir l'equip, els equips d'esportistes espanyols, veus que potser no se li ha donat tanta importància o se li ha relegat aquesta feina de disseny a una gran empresa. I aquí és on se'm genera a mi una mica de debat, perquè Espanya va ser durant molt de temps cuna de grans...
de grans dissenyadors i ara potser et dona la sensació que a nivell internacional potser no se'ns té tant en compte. Ho parlo des de la ignorància, des d'una persona que potser no està tan ficada en la moda. A mi a nivell espanyol em costa parlar-ne perquè no domino tant, però sí que en termes de moda, a nivell històric, ha sigut sobretot dins de tot el que és Espanya,
Sí, nacions com País Basc o Catalunya, que sí que jo crec que han tingut molta més tirada a nivell d'indústria tèxtil. De fet, és on han sortit dissenyadors com Cristóbal Valenciaga, concretament a Euskadi. I aquí a Catalunya també hem tingut tot el moviment tèxtil durant el segle XIX i principis del XX.
Jo crec que és... Com que sempre hem volgut, en el cas dels catalans, que no se'ns vinculés excessivament amb la indústria de la moda per por de ser titllats de superficials o de frívols, ens hem desvinculat de tota aquesta idea i de sobte crec que no hi ha aquest reconeixement
exterior al que es fa des d'aquí, o al que s'ha fet històricament des d'aquí. I això és un gran problema, perquè a una persona francesa no se li passaria mai pel cap renegar de la indústria de l'alta costura, de la indústria del pret-à-porter, perquè els defineix com a país. I, òbviament, sobretot si vius a París, que és l'epicentre de tot plegat. Llavors, sí, jo crec que...
Potser és un dels problemes d'Espanya que tampoc hi ha com aquesta unitat conjunta de com ens definim a nivell d'estètica o de moda. Jo crec que això és superpositiu però clar, després a l'hora de projectar-te cap enfora tothom intenta com fer la seva i en el cas d'aquí a Catalunya de vegades estem com una mica obsessionats en voler que
en voler globalitzar el nostre estil. No, mira, amb la C80, que tothom ens miri. Fem coses per anar a nivell global, però després a nivell local falta moltíssima cultura de moda aquí a Catalunya i que la gent entengui per què és important i que la gent pugui parlar-ne amb propietat i que la gent pugui posar-li paraules i que no tots siguin anglicismes i coses que ens venen de fora perquè no se'ns ha ensenyat de cap altra manera.
I això, crec que també s'ha de perdre una mica la por a voler parlar de moda, a voler ser precís, a voler vincular-ho amb la teva identitat i amb la teva nació i amb el teu país. En tenim Catalunya com a nació i país.
Clar, doncs és important també remarcar això, el fet que moltes vegades es queda en les grans elites, o en els grans entesos, que acaben parlant de moda, i realment també, com dèiem, hem fet un viatge una mica pels carrers de Barcelona per parlar d'aquesta cultura urbana que hi ha, d'aquesta necessitat també de voler ser algú i de trobar-ho en aquestes botigues de segona mà, que al final també és important.
És una aventura on molts joves també exploren i també es descobreixen. Avui estem parlant amb Elisabet Collvinent, periodista especialitzada en comunicació de moda i màrqueting, i en aquest cas professora de Labau. I m'agradaria saber una mica com arribes d'estudiar periodisme, a ser professora, a ser docent de Labau, i també quin ha sigut el teu camí i com l'has viscut.
Doncs jo després de graduar-me en Periodisme i Humanitats vaig estudiar un màster en Comunicació de Moda i vaig fer un curs d'Història de la Moda i la veritat és que vaig començar a anar, jo què sé, a escriure el diari ara, vaig participar a La Turra, que és un programa de 3CAT, i allà vaig conèixer el Joan, que és el...
El meu Àngel, perquè gràcies a ell va ser qui em va proposar la idea d'impartir classes a una universitat, que era allò que tu sempre et penses, ostres, doncs crec que m'agradaria ser professor, però no sé com entrar-hi perquè no soc doctorant, de moment tampoc tinc tant bagatge acadèmic com perquè se'm fitxi des d'una universitat.
i el Joan aquell dia que vam coincidir en aquella gravació del programa suposo que va pensar que tenia coses importants a explicar als alumnes i que seria capaç de fer-ho i llavors em va donar l'oportunitat llavors a partir d'aquí em va sortir l'oportunitat d'escriure el llibre i això combinat amb classes també
és xulo perquè pots anar com paginant la part aquesta d'ensenyament i la part de formar-te tu per escriure alguna cosa que després llegirà més gent i jo crec que ara una mica el següent objectiu és fer un doctorat
Doncs vull vestir com tu aquest llibre que, doncs bé, s'ha presentat, es va presentar el 2 de març a Barcelona i en aquest cas el podeu comprar a Sant Just, aquell llibreter hi ha d'escriure. Doncs la veritat és interessant veure com ara mateix el panorama de Sant Just...
és, doncs, això, parlar de llibres, parlar de, en aquest cas, de moda i parlar d'aquest llibre que signa Bet Collvinen. Aquesta és la seva història, ens explicava ara aquí al 98.1 FM, a la Rambla, a l'espai de l'entrevista del dia, i també, doncs, és interessant veure com, doncs, joventut de Sant Just arriba també, doncs, a aquests espais, espais que són, doncs, realment importants i que a Barcelona, doncs,
La BAU és una universitat molt ben considerada i que en aquest cas també tracta el tema del disseny amb molta disciplina i que bé, hi ha molta gent de Sant Just també que hi estudia allà i que en aquest cas també tenir part de professorat que hi sigui del nostre municipi és bonic. Bet Collvinet, no sé si vols afegir alguna cosa més abans de tancar.
No, moltes gràcies per convidar-me aquí a la ràdio de Sant Jus, on jo he fet tota la meva adolescència. Doncs, un plaer. Una abraçada molt gran, cuida't molt i esperem que sigui un èxit aquest llibre i també que aquest doctorat que comencis a escriure sigui... A veure si començo en algun moment. Una abraçada, cuida't. Gràcies. Adéu.
I fins aquí el resum de la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui dissabte. Un plaer estar amb vosaltres compartint experiències, compartint entrevistes aquí al 98.ufm. Soc Daniel Martínez, responsable de la Rambla, i és un plaer estar amb vosaltres, de fet, cada dia de dilluns a divendres i també els dissabtes amb aquest resum. Ja sabeu, ens torneu a escoltar a les zones del 98.ufm a partir de dilluns,
amb el nostre magazín de 10 a 1 i en aquest resum els dissabtes en aquesta mateixa hora i a la mateixa freqüència moderada. Tornem dilluns, que vagi bé, adeu-siau.
Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
No, no, no, no, you'll never know No, no, no, no, you'll never know No, no, no, no Love me, love me, love me, love me, no
I will never show what I feel, what I need from you
Ràdi un dosmer.
Fins demà!
A les escoltes la viuda s'ver.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Oh, I want it to be so deep that you turn me, turn me inside. Inside out, inside out.
It used to be so easy To give my heart away But I found out the hard way There's a price you have to pay I found out that love Is no friend of mine
Fins demà!
Bona nit.
It was so long ago But I still got the blues for you So many years since I've seen your face But here with my heart there's an empty
It was so long ago But I still got the blues for you Oh, the days come and go There is one thing I know I've still got the blues
Ràdi un dos svem.
Fins demà!
Fins demà!
An extremely quiet child, they call you in your school report. He's always taken interest in the subjects that he's taught. So what was it that thought the squad car screaming of your drive?
Your parents are the manor in which you die At St. Patrick's every Sunday Father Fletcher hurt your sins Oh, he's unconcerned with competition He never cares
Fins demà!
They had you holed up in a downtown bar Screaming for a priest Some gooks said his brains just snapped Then someone called the police You knifed an evil waiter Who had tried to calm you down
Oh, you pulled a gun and told them all to lay still on the ground Promising to hurt no one, providing they were still
Bona nit.
Fins demà!
The area had been sealed off the kids sent home from school.
In a bar they're called The Kickin' Mew Well, they plead to your sanity For the sake of those inside Throw out your gun, walk out slow Just keep your hands held high
With a puncture full of rifle shells as you stepped out the door. Oh, you danced in a dance like a marionette on the vengeance of the Lord. You slept too long in silence, Mama said.
Remember mama said, dig in, dig in Crazy boy, you'll only wind up with strange notions in your head
Ara escoltes l'àdio d'Esbert, sintonitzes l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Junts.