Bon dia, passen 5 minuts de les 10 del matí.
Ara, a Ràdio d'Esvern, fem la Rambla.
Bali, Nova York, Londres, Marrakech, Roma, Madrid...
Aquest estiu hem visitat moltes d'aquestes ciutats
sense tan sols sortir de casa.
Les hem vistes a través del mòbil,
concretament a través de les xarxes socials,
TikTok, Instagram i, pels més vintage, a Facebook.
Durant l'època estival,
és inevitable obrir alguna d'aquestes aplicacions
i trobar-se amb milers de reportatges casolans
fets per amics, familiars, coneguts o desconeguts,
en definitiva, per persones.
Persones que seguim per algun motiu.
I és que el motiu és el de menys.
El que realment agafa importància en tot això
és l'absurditat del concepte en si mateix.
veure per una pantalla que tenim a les nostres mans
com cobren vida monuments, carrers, plats, persones, ciutats
i un sense fi d'elements que tenim tan lluny
i que gràcies a aquestes imatges sentim tan a prop.
Jo no soc ningú per jutjar l'acte de compartir
i xarxes socials un viatge o una experiència en concret
perquè soc el primer que ha fet un reportatge fotogràfic detallat
del meu viatge per a Itàlia.
Però no puc evitar pensar que és una mica de mal gust
el fet de compartir-ho tot.
Sobretot penso en la gent que no pot viatjar
per qualsevol motiu
i que es troba amb el mòbil inundat
d'aquests vídeos aparentment idíl·lics,
amb una edició més o menys cuidada,
però que mostren autèntiques meravelles i privilegis
que poden posar les dents llargues a més d'un.
Potser haurien de fer un treball personal
per gaudir més d'aquests moments,
de les petites coses, d'aquells dinars,
de les postes de sol, dels viatges en barca
i deixar de posturejar.
Si ja de petit trobava innecessari
revelar tots els carrets de les vacances,
ara penso que no cal penjar-ho tot.
Aviam si amb el temps reprenem
a omplir la memòria de records
per així no haver de buidar la memòria del mòbil.
Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I ho fem, com sempre, amb el sumari d'avui dimecres.
Avui a la Rambla començarem amb l'inici de la primera hora,
amb les notícies de Sant Jus, amb Mariona Sales,
tot seguit les portades dels diaris Ara,
la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui.
També en aquesta primera hora,
femèrides del dia i mites,
i tot seguit el temps, amb en Carles Rius.
A la segona hora tindrem l'entrevista del dia
amb MTK Space,
una productora d'aquí del Bas Llobregat.
Ens visitarà la Laia Junquera,
una de les seves responsables.
També a la segona hora, la secció Ramblajant,
amb la Gemma Janer.
Avui parlem d'un autor i el seu llibre.
I a la tercera hora tindrem la secció
al Parador Musical, amb Alaska,
i tot seguit la secció Educació,
un espai on avui parlarem de l'inici de curs escolar
amb en Ricard García.
Espero que estigueu bé,
que tingueu ja sintonitzat 98.1 FM
o també el www.radiosmen.com,
això vol dir que ens esteu escoltant
i que ens acompanyareu al llarg del matí,
i sobretot espero que aquest retorn,
aquest inici a la rutina,
estigui sent el millor possible,
perquè a vegades costa una miqueta els primers dies arrencar,
però jo ja començo a sentir-me que aquests engranatges van encaixant
i segur que vosaltres també.
Vinga va, fem una petita pausa musical
i a l'arrencada comencem amb les notícies.
Fins ara.
Ja no te creo, ja no te deseo,
E-o
Solo te veo, solo te deseo
E-o
Mira, Sofia
Sin tu mirada sigo, sin tu mirada sigo
Dime, Sofia
Cómo te mira, dime, cómo te mira, dime
Sé que no, sé que no, sé que no, sé que solo, sé que ya no soy yo, yo, yo, yo
Mira, Sofia
Sin tu mirada sigo, sin tu mirada, Sofia
Dices que éramos felices, todo ya pasó, todo ya pasó, todo ya pasó
Sé que te corté las alas, él te hizo volar, él te hizo soñar
Ya no te creo, ya no te deseo, E-o
Solo te veo, solo te deseo, E-o
Mira, Sofia
Mira, Sofia
Sin tu mirada sigo, sin tu mirada sigo, dime
Dime, Sofia
Cómo te mira, dime, cómo te mira, dime
Sé que no, sé que no, sé que solo, sé que ya no soy yo, yo, yo, yo
Mira, Sofia
Sigo sin tu mirada sigo, sin tu mirada, Sofia
¿Y por qué no me dices la verdad?
Sigo sin tu mirada, Sofia
Eh, eh, eh, eh, eh
¿Y por qué no me dices la verdad?
Mira, Sofia
Sin tu mirada sigo, sin tu mirada
Dime, Sofia
Cómo te mira, dime, cómo te mira
Mira, Sofia
Sin tu mirada sigo, sin tu mirada sigo, sin tu mirada sigo, dime
Dime, Sofia
Cómo te mira, dime, cómo te mira, dime
Sé que no, sé que no, sé que solo, sé que ya no soy yo, yo, yo
Mira, Sofia
Sin tu mirada sigo, sin tu mirada, Sofia
A l'escoltes, Ràdio Desvent, Sintonitzes, Ràdio Desvent, la Ràdio de Sant Just, 98.1
Ràdio Desvent, 98.1
Ràdio Desvent, 98.1
I a dos minuts per arribar a un quart d'onze del matí, nosaltres ara ens adrecem a informar-nos, a saber una miqueta més del que està passant al nostre entorn, del que passa a Sant Just. I ho fem encenent el micròfon a la Mariona Salas. Mariona, bon dia.
Bon dia, Dani. Com estàs? Molt bé, molt bé. Avui arrenquem el dimecres, mitja setmana ja gairebé. Com va la tornada a la feina?
La veritat és que molt bé, eh? Sí. Sí, jo crec que és dels anys que m'estic acostumant més ràpid, eh? A haver acabat les vacances.
També et dic, eh? Veterana ja, eh? La Ràdio Desvent. Veterana i això també fa, eh?
Bueno, bueno. Això també fa. A mi, si em diguessis les tardes, encara, els matins encara m'està acostant una mica.
Però és normal, clar, comences fent programa nou. Nova etapa.
Vull dir, jo, si estigués al teu lloc, segurament també estaria molt desubicada encara, eh?
Ens anirem trobant. Sort, tenim bons companys aquí a la casa i ens anirem trobant i entre tots ens anirem ajudant.
I tant. Doncs vinga, comencem amb aquestes notícies del dia. Avui ens portes, com sempre, aquestes tres notícies a nivell municipal.
I comencem amb les escoles. Exacte, i és que l'Ajuntament ha dut a terme durant els mesos de juliol i agost
diverses actuacions de manteniment i de millora als centres educatius públics d'aquí al poble,
aprofitant, doncs, el període de vacances escolars.
L'objectiu és garantir que els espais estiguin en bon estat per l'inici de curs del 2025-2026.
Que, de fet, els mestres i professors ja han començat i ja estan a tope preparant aquest curs,
però els alumnes encara no han començat aquest curs escolar.
Però bé, les actuacions que s'han fet han estat, per exemple, a l'escola Montserrat.
S'han reparat humitats, s'han fet millores al pati i a la instal·lació de...
O sigui, hi ha hagut instal·lació de noves cistelles i substitució de reixes.
A l'escola Montseny s'han fet millores a l'hort escolar, retirada de tanques i actuacions de seguretat a les sortides.
Al Canigó s'han fet treballs de pintura als excessos.
A l'escola Bressol Marrecs s'ha fet reparació d'humitats a la zona de cotxets i millores de seguretat.
A l'escola Bressol Mainada s'ha fet instal·lació de nous pals per tandals.
I a l'Institut d'Escola s'han fet treballs de seguretat al pati i instal·lació d'un punt d'aigua.
I, a més a més, també s'han dut a terme treball generals de jardineria i de manteniment a tots els centres
per garantir entorns educatius segurs, còmodes i adaptats a les necessitats de l'alumnat
i del personal docent.
Com deies, el curs escolar està a punt d'arrencar.
Això vol dir que els mestres, professors i professores ja estan també arrencant amb aquest inici de curs.
També ho està fent els serveis de brigada i de manteniment de l'Ajuntament
perquè estan fent aquesta posada a punt perquè els alumnes puguin arribar.
I ara només falten ells i elles, els nens i nenes, els joves i adolescents,
que ompliran totes les aules del nostre municipi al llarg d'aquestes properes setmanes.
Estarem molt pendents també d'aquesta tornada a l'escola,
un dels moments més importants per a la nostra infància i adolescència.
I ara passem a altres projectes perquè aquí a Sant Just estaven tindint novetats en aquest terme.
Exacte.
Doncs mira, ja en vam parlar abans de les vacances, dels projectes als quals es destinarien 10.000 euros
des de l'Ajuntament de Sant Just, que la població d'aquí votaria tres projectes
dins de totes les opcions que hi havia per destinar-hi aquests 10.000 euros.
Cada projecte rep una aportació de 3.333 euros.
Aquests tres projectes ja han estat escollits,
que han estat el de la crida d'emergència davant la crisi humanitària palestina i el Líban,
arran de l'escalada de violència per part d'Israel.
El segon projecte és el de dret a l'aigua potable a Burkina Faso,
amb la construcció de dos pous i la rehabilitació de dues infraestructures existents
al Departament de Beurà.
I per últim el projecte Rato Baltin al Nepal,
que està centrat en la igualtat de gènere i la salut menstrual
per combatre la pràctica discriminatòria del xaupadi.
I amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament pretén reafirmar el seu compromís
amb la solidaritat internacional i amb la implicació activa de la ciutadania
en la presa de decisions sobre les polítiques de cooperació.
Que també recordem que aquest procés participatiu ha estat impulsat
per tercer any consecutiu a través del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
I en guany han participat 105 persones.
Molt bé, doncs també tindrem present aquest projecte per a futures edicions.
I res, això també marca molt el projecte de solidaritat i cooperació
que té el nostre municipi, també amb altres municipis, països,
i també aquest compromís que és tan i tan important.
I sembla que dilluns tenim una cita, hem d'anar a prendre un cafè amb l'Imba Periques.
Exacte. Parlem una mica ara d'activitats de l'Ateneu,
que últimament estan a tope.
I ara, doncs, amb l'inici de curs reprenen ja, eh?
Exacte. I d'aquí a poc ja parlarem bastant de l'Ateneu també,
perquè en teoria han d'obrir les portes a la nova sala del cinquantenari.
Estem molt pendents d'aquestes obres.
De fet, també des de l'Instagram de l'Ateneu s'ha fet un seguiment molt constant
i la veritat és que des de casa hem pogut seguir molt aquestes reformes,
aquestes obres que s'han dut a terme al llarg de l'estiu a la sala del cinquantenari.
Una reforma que podríem dir bastant completa,
perquè hi haurà canvi a la platea, també a l'escenari,
hi haurà canvi en els camerinos,
i això també permetrà que no només els espectadors estiguin més còmodes
a la sala del cinquantenari de l'Ateneu,
que de moment és l'única sala gran que té l'Ateneu,
fins que no acabin les reformes de la sala gran d'aquest equipament.
I també, doncs, tenint en compte això,
veurem que aquestes reformes també ajudaran aquells i les artistes
que actuïn en aquest espai també estaran més còmodes que vosaltres,
des de Coratgio, que tu ja sé que participes activament en activitats de l'Ateneu,
doncs també trobareu una comoditat, no, Mariona?
A camerinos i a tot arreu.
I tant, i tant.
Bé, clar, són sales que feia temps que no es reformulaven,
que es feien petits canvis,
i ara, doncs, segurament haurà quedat xulíssima,
i estem a res de poder-hi tornar a entrar.
Però, de moment, com tu deies, el dilluns tenim una cita
a les 7 de la tarda, a la sala Piquet,
amb la Sant Justenca Ima Periques,
al voltant de la seva obra Licor d'Aranyons.
L'actuïtat proposa, doncs, una trobada propera amb l'autora
per comentar el contingut del llibre,
conèixer també el procés creatiu,
i intercanviar preguntes i impressions amb els assistents.
És un acte que requereix inscripció prèvia,
que la podeu fer a l'enllaç que trobareu a la notícia
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern,
i compta amb la col·laboració que el llibre té.
I és organitzada, doncs, pel Club Literari de l'Ateneu,
i, bueno, en comparació de tota l'Ateneu.
Així que, doncs, això, dilluns 8 de setembre,
a les 7 de la tarda, a la sala Piquet,
aquest cafè literari amb l'Imma Periques.
Doncs sí, molt pendents,
perquè no sé si la coneixes de prop, a l'Imma,
però és una persona molt interessant,
té moltes facetes.
Sí, i tant.
Nosaltres aquí a Ràdio d'Esvern la temporada passada
vam tenir l'oportunitat d'entrevistar l'Ajuntament
en Dolors Cardona.
Podeu recuperar l'entrevista al www.radiodesvern.com.
Van ser sòcies d'honor de l'Ateneu de l'any passat,
i l'Imma, doncs, ens explicava moltes coses
del seu bagatge, la seva experiència,
en molts àmbits.
Per tant, jo crec que serà també una trobada cultural
molt enriquidora.
I tant.
Doncs, Mariona, fem una petita pausa per publicitat,
i després d'aquesta pausa
tornarem amb les portades dels diaris d'avui dimecres.
Fins ara.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet,
quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas
a casa, a la feina i al carrer
quan anem de festa o al taller
Parla'm amb el teu accés
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per tinguis jo per tu pur
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar, molt per viure
Molt per parlar, molt per viure
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
Hola, sóc la Mireia Belmonte
En la natació la velocitat és clau
i també ho és per salvar una vida
Davant l'ictus
trucar ràpid al 112 és fonamental
Si notes un canvi brusque a una persona
com ara pèrdua de força a una banda del cos
canvis en la parla
o en el gest de la cara
truca ràpid al 112
No t'ho pensis
Davant l'ictus
Truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
I ara, portades de diaris
Fem un repàs d'aquelles portades
de quatre diaris
com fem cada dia
En primer lloc, doncs, citarem
el diari
La Vanguardia
Tot seguit
El País
Ai, perdoneu
El Periòdico
El Punt d'Avui
I l'Ara
Aquests diaris els comentarem
amb Mariona Sales
i amb en Gerard Rangel
que ja els tenim aquí
al programa
Bon dia
Què tal, bon dia
Mariona, et tornem a saludar
Bon dia
I ara sí, comencem
amb aquestes portades
De fet, l'ordre el podeu triar vosaltres
Jo he posat un ordre
que realment
no és el que hem fet aquests dies
però, si et sembla
comencem amb tu, Gerard
Amb quin diari comencem?
Doncs comencem amb el Periòdico
que obre
amb la fotografia principal
d'Illa i Puigdemont
que diuen
que trenquen el gel
a Brussel·les
El president defensa
que la cita
serveix per avançar
en el diàleg
i el líder de Junts
que prova
que no hi ha
normalitat democràtica
Després seguim
amb el titular principal
que és que
Montero interpreta ara
que l'estalvi d'interessos
es pot dedicar a despesa
perquè les autonomies
disposaran de 7.000 milions
amb l'equitació del deute
El Consell de Ministres
aprova l'avantprojecte
per condonar
83.252 milions d'euros
prestats a través del FLA
a les comunitats
i el PP reitera
que els seus presidents
no acceptaran l'operació
Després seguim
amb una nova aliança econòmica
que hem estat comentant
aquests dies
i és que Putin i Xi
acorden fer un altre
gasoducte de Rússia
a la Xina
A més, també
s'ha vist molt
aquests dies
també l'entrevista
a Televisió Espanyola
de Pedro Sánchez
i comenten
que la judicatura
es replica
després de les acusacions
de politització
de Sánchez
També una anúncia de Trump
i és que
als Estats Units
dispara un vaixell
acusat de salpar
amb drogues de Venezuela
i acabem
amb una nova novel·la
i és que
Pérez Reverte
recupera 14 anys després
el seu capità
a la Triste
Molt bé, doncs
seguim amb més portades
Mariona
Doncs passem al diari
ara
i parlem també
de la fotografia principal
que és
si no m'equivoco
exactament la mateixa
que la del periòdico
i és
la fotografia
del dia
perquè apareix
en portada
a tots els diaris
i que és
evidentment
la fotografia
de Salvador Illa
i Carles Puigdemont
en aquest cas
el titular
del diari
ara és
Amnistia Política
però encara no judicial
diu que
el president
de la Generalitat
Salvador Illa
i l'expresident
i líder de Junts
Carles Puigdemont
es van trobar
ahir
a la seu
de la Generalitat
a Brussel·les
en una reunió
d'hora i mitja
que normalitza
les relacions
entre els dos dirigents
titular principal
del diari
ara d'avui
parla de finances
públiques
i diu
tret de sortida
pels pressupostos
diu
condonació del deute
diu que
el govern espanyol
aprova la llei
que permetrà a Catalunya
ixugar 17.000 milions
d'euros
que devia
al FLA
també diu
sostre de despesa
diu que
la Generalitat
tindrà més recursos
el 2026
i per primera vegada
podrà gastar
més de 40.000
milions d'euros
dos altres notícies
del diari
ara que també
apareixien
al periòdico
que Putin
lliga la Xina
al futur econòmic
de Rússia
que parlen
d'aquest acord
per construir
un gasoducte rus
a Sibèria
i a Mongòlia
i també
de la notícia
dels Estats Units
que ataquen
un vaixell
amb droga
segons
com va dir
Donald Trump
procedent
de Venezuela
diu
revés judicial
a Trump
pel desplegament
de la Guàrdia Nacional
de moment
sense masses novetats
més o menys
estem trobant
portades bastant
similars
en el dia d'avui
dimecres 3
de setembre
aviam
si en Gerard
ens dona
alguna novetat
amb la següent portada
doncs
el punt avui
sempre porta novetat
i és que
parla de
bueno
ofereix una pregunta
als espectadors
que diu
com fer
50.000 pisos
de lloguer s'equible
veiem una fotografia
d'unes casetes
en miniatura
unes maquetes
embalades
amb plàstic de bombolles
que això és important
també destacar
i diu
que el pla
de la Generalitat
per accelerar
la creació
d'habitatge protegit
o públic
d'aquí al 2030
implica municipis
i actors privats
també parlen
de la carpeta
del correu Brossa
i és que
el ressò
de la trobada
entre Illa
i Puigdemont
deixant un racó
als morts
del Sudán
i
de l'actor
Graham Greene
també
parlen
de la
cordialitat
m'ha quedat
la manca
de normalitat
que
era una crònica
sobre
des de Brussel·les
parlen
i finalment
acaben amb
la notícia esportiva
que
diuen que
el mercat
mostra la pèrdua
de potencial
de la Lliga Espanyola
perquè
la diferència
amb la Premi
era en despesa
per fitxatges
s'ha accentuat molt
Molt bé
doncs ara sí
acabem
amb la Vanguardia
La Vanguardia
la mateixa fotografia
des d'un angle diferent
però és
la mateixa fotografia
perquè estan
en la mateixa posició
que ha estat
Carles Puigdemont
completament recte
i Salvador Ulla
obrint els braços
i veiem
els dos dirigents
ahir a la delegació
de la Generalitat
a Brussel·les
i diu que
ella dona
caire institucional
a la relació
amb Puigdemont
amb una cita
a Brussel·les
també parlen
del finançament
diu que
el PP rebutja
acollir-se
a la condonació
de deute autonòmic
també veiem
notícia
força principal
de la Vanguardia
parlar de la crisi
demogràfica
diu que
el relleu laboral
dels boomers
exigeix incorporar
3,5 milions
de joves
diu que
un informe alerta
que la falta
d'agricultors
paletes
electricistes
industrials
professors
o metges
serà insostenible
quan es jubilin
els més grans
de 50 anys
és a dir
que es necessita
molt relleu
de les generacions
per sota dels boomers
Està passant
una cosa
que hi ha una falta
diguéssim
d'aquests oficis
que potser
feien
les generacions
dels nostres avis
i inclús dels nostres pares
i que
mica en mica
aquests oficis
es van disolent
i acabem trobant
feines
que no
passen
per oficis
jo m'imagino
que això també
té a veure
amb el sistema educatiu
amb el tipus
de formacions
que s'ofereixen ara
que passen més aviat
per universitats
i aquest tipus
de centres
que no pas
per
EFP
tot i que
els cicles formatius
els estem veient en alça
perquè hi ha
molta
demanda
i no tanta oferta
i per tant aquí
també tindríem
un punt de debat
com per exemple
la situació
que s'està vivint
en l'Espanya buida
l'Espanya buidada
amb tota la situació
dels boscos
per exemple
que s'està dient
que realment
també
això està afectant
que ja no hi ha
tanta pastura
i aquestes qüestions
també afecten
diguéssim
el nostre entorn
no només
diguéssim natural
sinó
el nostre entorn més proper
a les ciutats
pobles
etc.
Bé i no només això
també vull dir
aquesta situació
en què dius tu
que falten
i de fet
com diu
que falten
agricultors
paletes
electricistes
industrials
tot un tipus de feines
que ara
ja fa molt temps
que no es veuen
com un referent
pels joves
també va molt lligat
amb tots els discursos
i l'educació
super neoliberal
que estem tenint
en què
es ven
el model aquest
d'èxit
en el qual
tu has de ser
el màxim exitós
que has d'arribar
a tenir
el màxim
rèdit econòmic
a ser
sempre
doncs això
i no
i no s'ha fet
doncs un discurs
més tirat
cap a
doncs cap a
les feines
de tota la vida
guanyar-se la feina
dignament
amb qualsevol feina
i
per això
vull dir
totes aquestes
feines de tota la vida
estan vistes
d'una manera
com negativa
pels joves
i
realment
ostres
doncs segurament
els joves que triïn
per estudiar
ser fusters
per exemple
segur que tindran feina
i una feina
molt més digna
i molt més ben pagada
que
moltes
feines ara
considerades
molt més exitoses
i molt més ben vistes
sí, és de clar que tenim una titulitis
en el nostre país
bastant gran
però també
per altra banda
hi ha dues coses
que per mi són claus
una va molt relacionada
amb el que tu comentaves
que és
l'augment
d'aquests gurus
d'aquesta gent
que diu
ser tu propio jefe
o como conseguir
ganar
miles de
o si no madrugues
és un fracassau
i aquestes coses
que al final
doncs
aquí veiem una mica
també
on s'emmirallen
els joves
d'avui dia
per altra banda
també la migració
de les famílies
dels petits pobles
a les grans ciutats
i això també està fent
doncs
que aquest desplaçament
doncs
acabi
acaparant
acabi
també bloquejant
moltes vegades
grans ciutats
i per altra banda
deixi buides
ciutats
i pobles
més petits
i de no tancar l'atge
que realment
doncs
també és preocupant
perquè com comentàvem
aquest buidament
doncs també
pot significar
moltes altres
qüestions negatives
pel nostre territori
i tant
seguim repassant
aquesta portada
de la Vanguardia
perquè ens han quedat
algunes qüestions
tot i que
com comentàvem
s'han repetit
bastant avui
els titulars
a les portades
de fet
també
la Vanguardia
menciona
aquest atac
al vaixell
de Venezuela
que segons
Donald Trump
portava
molta droga
diu que l'operació
suposa una nova escalada
en la política del país
contra els càrtels
estrangers
també menciona
bé
menciona
han fet una entrevista avui
a Arturo Pérez Reverte
que ha publicat
Missione en París
i posen una cita seva
que diu
a la triste
prova d'incorporar
les dues Espanyes
en un sol personatge
i tanca portada
la Vanguardia avui
amb una notícia
sobre València
i diu que el Roig Arena
és a punt d'obrir
les portes
Molt bé
doncs estarem pendent
de totes aquestes notícies
que hem fet lectura avui
demà seguirem
amb portades
amb més notícies
a tu Mariona
t'acomiado fins després
als bolletins horaris
i també
a l'informatiu
de la una
i amb tu Gerard
doncs ens sentim
molt aviat
amb les efemèrides
i bé
doncs compartirem
una estona de ràdio junts
fins ara
Fins ara
Pausa musical
ara Amy Winehouse
aquí
a Ràdio d'Esvern
All I can ever be to you
is the darkness
that we know
and this regret
I got accustomed to
Once it was the ride
when we were at our hide
Waiting for you
in the hotel at night
I knew I had them
at my match
But every moment
we get snatched
I don't know why
I got so attached
It's my responsibility
You don't own nothing to me
But to walk away
I have no progress
of day
He walks away
The sun goes down
He takes the day
But I'm grown
And in your way
In this blue shade
My tears dry
on their own
I don't understand
Why do I stress the man
When there's so many
real things at hand
We could've never had it all
We had to hit a wall
So this is inevitable withdrawal
Even if I stop one of you
And perspective pushes true
I'll be some next man
Or the woman
So
I
Can I pray myself again
That she'll just be
my own best friend
And I put myself in the head
With a stupid man
He walks away
The sun goes down
He takes the day
But I'm grown
And in your way
In this blue shade
My tears dry
On their own
I wish I could sing
No regrets
No most of no days
Cause that's a kiss goodbye
The sun sets
So we are history
The shadow covers me
The sky above the place
Lonely lovers see
He walks away
The sun goes down
He takes the day
But I'm grown
And in your way
My blue shade
My tears dry
On their own
Oh, he walks away
The sun goes down
He takes the day
But I'm grown
And in your way
My deep shade
My tears dry
On their own
He walks away
The sun goes down
He takes the day
But I'm grown
And in your way
My deep shade
My tears dry
My tears dry
My tears dry
My tears dry
Nicotina
Arsenic
Cianur
Poloni 210
Naftalina
Botà
Quitrà
El fum del tabac
Perjudica també
La salut dels qui no fumen
Fem un entorn
Lliure de fum
Per a tothom
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no separo la brossa
Em fa mandra
Tu sí?
Esclar
Marcel
Cada cosa em toca, eh?
Esclar
Reciclar
És massa evident
Per no fer-ho
Envasos de cartró i paper
El contenidor blau
O el covell del porta-porta
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
Un dia t'aixeques i dius
Vinga
Que avui
Faig el pas
I sents que pots fer-ho tot
Sé tu mateixa
I estimar a qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar a aficions
Natros per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas amb més força
Estar al pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar al de fer cim
I dormir a prop de les estrelles
Estar al de viatjar
No, no
Al de viatjar més
Si ui
Un dia descobreixes
Que per fer-ho tot
Només has de fer un pas
Fer-te el carnet jove
A carnetjove.cat
A CaixaBank
O a Imanagint
Fes el pas
Baixa't l'app
I gaudeix dels avantatges
Del carnet jove
I del pac jove 2024
Doncs vinga
Ja ens anem acostant
Mica en mica
Al final d'aquesta primera hora
Però encara queden 22 minuts
Per arribar a les 11 del matí
Ara saludem de nou
En Gerard Rangel
Que avui m'he proposat
Gerard
Com a repte del dia
Pronuncia bé
El teu cognom
Efectivament
M'ha sorprès
Que ho has dit bé
A la segona
A la segona
A la primera no
A la primera no
Perquè no estava concentrat
Però ara m'he concentrat
I dic Rangel
I ja està
I així el pronunciem bé
Perquè ahir vam tenir
Un moment còmic
Fora de micròfons
On comentàvem
Que a vegades
No pronunciem bé
El teu cognom
Veig que és una cosa
Que passa sovint això
No, m'ha passat tota la vida
Amb els professors del col·le
Amb el treball ara
I és una cosa
Amb la que m'he acostumat
I que ja
Directament és que ja
Ni intento
Que la gent ho pronunci bé
Perquè és complicat
És complicat
Aquí procurem fer les coses bé
Per tant
Ens hi hem esforçat
I no he dormit
Tant tota la nit
Però ho hem aconseguit
Molt bé
Doncs ara sí
Ens anem a les efemèrides
Ens destacaràs algunes
També a nivell musical
I jo també tinc
Una preparada per tu
Aviam
Aviam què et sembla
Però vinga va
Arrenca't tu primer
Doncs comencem
Anem directament a 1994
Que va haver un acord històric
Entre la Xina i Rússia
Perquè va impactar el control d'armes nuclears
I van deixar
Doncs d'apuntar-se mútuament
Amb missils
Una curiositat que tenim
És que aquest gest
Va posar fi
A dècades de tensió
Entre la frontera
Xino-soviètica
On als anys 60 i 70
Hi havia hagut
Fins i tot
Enfrontaments armats
Molt bé
Doncs seguim amb més efemèrides
Doncs tenim també
Que el 2004
Va haver-hi una tragèdia
A Beslan
A Rússia
I és que
Un terrorista islàmic
Va assaltar una escola
I va acabar amb la vida
De 335 persones
La majoria nens
Després
D'una operació de rescat
Que també va ser
Molt polèmica
Molts
Dels supervivents d'allà
Doncs recorden
Que els assaltants
Havien minat el gimnàs
Amb explosius
Casolans
I malgrat tot
Doncs la ciutat
Doncs
Cada 3 de setembre
Fa sonar una campana
En record
De les víctimes
I avui
Doncs
Tornarà a sonar
Més cosetes, Gerard
I el 2006
Espanya va ser
Campiona del món de bàsquet
La selecció espanyola
Va aconseguir
Per primera vegada
El títol mundial de bàsquet
En derrotar Grècia
A la final del mundial
De Japó
Una curiositat és que aquell partit
No el va poder jugar
Pau Gasol
Per l'Asió
Però va ser elegit
Igualment
MVP del torneig
Que és una cosa
Molt poc habitual
En la història del bàsquet
Aviam, jo no sé si ets fan
Dels cotxes, tu
Soc, soc
Perquè sé que vens en cotxe
A la ràdio
Que...
Però no sé
De fet ens coneixem poc
Ens anem coneixent
Al llarg d'aquest mes de setembre
Bé
Jo soc
Jo soc una mica fan
Dels cotxes una mica
Per obligació
Perquè el meu pare
És electromecànic
Aleshores he viscut una mica
Amb els cotxes
He treballat amb ell
Aleshores ser una mica
No tant com ell
Però m'agrada
M'agrada
Doncs mira
L'efemèride del dia
Va relacionada
Amb el motor
I amb els cotxes
Perquè tal dia com avui
3 de setembre
Però del 1875
És a dir
Ha plogut bastant
Va néixer
El fundador
De Porsche
Ferdinand
Porch
I aquesta és una efemèride
Que també volem destacar
En el dia d'avui
I acabem amb una efemèride musical
Perquè ens portes
Doncs
Una
Una efemèride
Que ens aboca a la nostàlgia
I que també
Doncs ens recorda
El dia
En el que ens va deixar
Un
Un dels mítics
És que
I sí
Perquè el 2009
Va ser quan va morir
Michael Jackson
El rei del pop
I és que
Dos mesos després
De la seva mort
Michael Jackson
Va ser enterrat
Al cementiri
Forest Lawn
De Glindale
A Califòrnia
Una curiositat
És que aquest lloc
També és la tomba
De moltes altres estrelles
De Hollywood
Com Walt Disney
O Elizabeth Taylor
Que era molt amiga
Com acabo de dir
Del rei del pop
I
Per això
Doncs acabem
Les efemèride
Des d'avui
Amb una de les seves cançons
Però deixa'm una pregunta
Perquè ara aquí
M'has deixat una mica loco
No va morir
El 3 de setembre
Sinó que va morir
Dos mesos abans
No
Tampoc
Dos mesos després
De la seva mort
Dos mesos després
De la seva mort
D'acord
Va ser enterrat
Al cementiri
De Forest Lawn
Vale
No va morir
No però va ser enterrat
Dos mesos després
Això sí
És a dir
Dos mesos després
De la seva mort
Va ser enterrat
Te'n sembla
Una mica bèstia
Això
Sembla fort eh
Això és el que
Vull dir
La caixa
La caixa
La caixa
Deuria fer pudor
Perquè clar
Segurament
Saps què vull dir
Tenir
Dos mesos allà
Al mort
Però bé
Sigui com sigui
Nosaltres marxem ara
A Thriller
Que també
Rebifa morts
Trat�
A
Jules
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
www.ambici.cat
Doncs a 10 minuts d'arribar a les 11 del matí,
ara és moment de saludar el Carles Rius per parlar del temps.
Carles, bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Molt bé, i tu? Com vas?
Doncs força bé. Recuperant una miqueta la veu...
Sí, és veritat.
Una miqueta, i a més és curiós, eh?
Com que ma mare m'escolta sempre, ja l'he de felicitar amb ella,
em va donar un remei ahir i diu, això de la gola,
això, solució fàcil, agafes una mica de farigola, la bolleixes,
quan la tens així a tèbia que s'ha refredat una miqueta,
la troes la farigola, deixes el líquid només,
unes gotetes de llimona i fots...
Com es diu gàrgares?
Gàrgares!
Ostres!
Gàrgares, ostres, en...
Podríem dir...
Gàrgares...
M'encanta...
Estem aquí picant...
Gargarisme?
Gargares...
Ah, no, gàrgares, cony.
Gàrgares.
Està ben dit.
Sí.
Està ben dit, gàrgares.
Doncs fas gàrgares.
Clar, és que m'he quedat clavat i què.
Sí, sí, sí.
El problema és en castellà, que potser no és igual.
No ho sé.
Potser no són gàrgares en castellà.
Igual en castellà no, no.
Doncs fas gàrgares, una miqueta,
tens un procés, ara que sigui una mica aprensiu que no,
escolti, tens un procés d'expulsió, podríem dir.
Val.
Però, escolta'm, la gola suavitza.
Ja no tens aquell, no és aquell problema de dir,
perquè a mi m'és molt estrany, parlo més de mica del temps,
però vull dir, no m'havia passat mai tenir carregat el pit.
O sigui, normalment vaig cap a dalt jo, cap als sinus i sinusitis,
i realment, bueno, és una altra experiència,
que arriba quan vol, aquesta carregamenta de pit,
però els remeis casolans de ma mare m'han anat molt bé.
Perigola una miqueta llimona,
i mel l'hi posa, no l'hi posa, no li hem de posar mel, eh?
No, no cal.
Doncs ja està, ja està.
I una mica de gargarisme, com diuen en francès,
que ara ho he vist aquí.
Gargarisme.
Gargarisme, i ja està, ja ho tens.
Perfecte.
Va, anem a parlar d'aquest temps una mica avorridot,
podríem dir, perquè no està passant massa coses.
L'espectacle d'ahir a la tarda va ser brutal.
Fotos per un tub, tothom que veia el cel,
aquest cel vermell, que semblava que tinguéssim un incendi a sobre.
Depèn, si ho miraves entre arbres,
doncs semblava aquest vermell i aquest taronja tan potent
que ens va donar la posta de sol.
Jo em vaig emocionar i tot, saps?
Sí?
Això de mirar a la finestra i dir, ostres, que bonic, eh?
Que bonic, eh?
I, a més, tots quedem així com bonic, a l'armorgosos.
Amb els verds dels arbres, preciós, eh?
Sí, sí, és molt bonic.
Sí, sí.
Doncs una situació que normalment els avis i els pagesos
deien abans que era sinònim de pluja o vent,
el cel rogent aquest.
Potser tenim vent de pluja, no se n'espera massa,
tot i que sí que hi ha un petit canvi de temps
que potser afecta una miqueta més al nord.
Nosaltres avui a les xarxes socials hem posat
que potser la nit de dijous cau alguna goteta.
És una línia frontal que ens creua,
una línia frontal doncs bastant descafeinada,
que podria deixar algun ruixat o alguna tempesta,
sobretot al Pirineu o al de Lleida.
Després pot fer recorregut
i es pot animar una miqueta a la costa central.
Ho anirem veient, però això seria el dijous a la nit.
De moment, avui és un dia esplèndid.
No tenim tants núvols com ahir.
Això vol dir que si ahir vam arribar als 28,3,
avui encara pujarem una miqueta més.
L'ambient és força càlid al migdia
i també contrasta molt amb la nit,
perquè realment avui la mínima ha baixat dels 18.
Hem estat a 17,6.
Una mínima realment molt bona
per poder conciliar el son.
I, com dèiem ahir,
les mínimes més o menys els propers dies
es mantindran bastant poc problemàtiques.
O sigui, que conciliar el son
serà una tasca bastant senzilla.
Però, un cop hagi passat aquest front de dijous,
el dijous demà tindrem alguns núvols més que no pas avui,
avui tenim un dia molt maco.
Això farà que demà reculi una miqueta la temperatura.
Potser no arribem a tocar dels 29,
ens quedem amb 27.
És molt poc el moviment.
El migdia fa caloreta.
I, a més a més, és curiós,
perquè al matí fa fresqueta.
Avui hem pogut veure gent que
a primera hora del matí va una mica
amb la rebaqueta que deien les llais
i després que al migdia ens a sobre pràcticament tot.
Però entre les dues i les sis
és quan la temperatura es dispara més,
quan tenim el nivell més alt de temperatura
i després ja cap al vespre a nit
torna a recular cap als 23, 22 i va baixant.
O sigui, que a primera hora del matí i al vespre
ja comencem a notar
que ja no és aquella calor que és persistent
durant tot el dia,
sinó que tenim concentrat al migdia la caloreta.
I després arriba una frescó a aquestes hores.
Arriba una miqueta més de fresquet,
és més suportable.
Llavors, dijous, demà,
més núvols en general,
núvols més gruixuts
pel pas d'aquesta línia frontal
que no és massa activa
però que es podria reactivar una miqueta
al passar per casa nostra
i el que dèiem,
a la nit, possibilitat d'alguna gota,
alguns mapes ho indiquen,
altres s'ho salten ja pràcticament,
o sigui que serà poca cosa
si cau alguna cosa.
I de cara al divendres
reculen una miqueta les temperatures,
baixaran un palet,
molt poca cosa,
però podríem quedar-nos amb 25 o 26,
farà que l'ambient sigui una mica més fresquet
a Sant Jurs,
26 de màxim aproximadament.
I el tanto perquè
un cop hagi passat aquest front,
divendres tenim aquest vent del nord,
però després tenim una bafaradeta,
ho diem en diminutiu
perquè tenim una castanya d'estiu
que coincidirà amb el cap de setmana
i la castanya serà
pel fet que les temperatures
poden remuntar força,
o sigui que entre dissabte i diumenge
podem tenir valors al voltant dels 28
o fins i tot 29.
És una miqueta d'aire africà
que deixarà així el cel una mica
enterbolit amb alguns núvols,
sobretot diumenge,
però durarà molt poc,
el que dèiem,
dissabte, diumenge,
dilluns comença a recular la temperatura
i estem una mica pendents
de la possibilitat
que entre dimarts i dimecres,
que hi ha bastants mapes
que ho indiquen,
podria arribar-nos a un canvi de temps,
alguns mapes ho porten ja
a la nit de dilluns a dimarts,
però entre aquests tres dies,
entre el 8 de setembre i el 10,
podríem tenir una miqueta d'enrenou,
un front que ens podria portar
una mica de precipitació a Sant Jurs
i també una baixada de les temperatures,
o sigui que podríem,
tot i tenir un cap de setmana d'estiu,
la setmana que ve tornar un altre cop
a una normalitat meteorològica
amb temperatures de 25-26
i de moment,
pel que fa a l'11 de setembre,
aquest megapont,
potser els primers dies del megapont
aquest de l'11 de setembre
tindrem alguns núvols
amb unes temperatures a ratlla,
però després ja cap al cap de setmana
el sol tindria més protagonisme.
Això ho anirem seguint,
encara ens queda una setmana,
però vaja,
estem en aquesta situació
de nits agradables,
temperatures que volen pujar una miqueta
de cara al cap de setmana
amb una miqueta de calor
i pendents,
que demà ho acabarem de confirmar,
d'aquesta possibilitat de pluja
de cara a la nit de dijous o divendres
que ens podria caure alguna tronada.
I pel que fa a la setmana vinent
ens comentaves, doncs,
aquesta situació, no?,
d'anallogenint temperatures.
Sí, és un canvi de temps
que podrien arribar entre dilluns,
dimarts i dimecres
i això farà que baixin les temperatures
i les possibilitats de pluja.
Precipitacions el dia 11,
de moment encara no podem medicinar?
No, de moment no.
De moment el dia 11
el que tindríem,
si els mapes d'avui tenen raó
és temperatures bastant curtes
amb forces núvols,
que això és d'agrair aquí a Can Ginestà
perquè si ja sol
doncs la gent es fregeix una miqueta
perquè és una activitat a l'aire lliure
però l'ofrena floral
també podria ser bastant més agradable
que altres anys
aquella calor tan forta
però de moment no marca pluja enlloc.
Perfecte, doncs Carles
anem seguint aquest temps,
el temps que ens acompanyarà
al llarg d'aquest mes de setembre
que es preveu, diguéssim,
una tardor bastant anticipada, oi?
Sí, ha començat una mica abans,
podem tenir alguna calorada
encara la segona quinzena de setembre
però ja els dies es van escurçant
amb molta velocitat
i hi ha calors molt intenses
no arribaran.
Allò de superar els 30 graus
això ja ho hem posat a la maleteta
per l'estiu que ve.
Molt bé, doncs que es quedi allà.
Vinga va Carles, gràcies.
Que vagi bé, bon dia.
Doncs abans d'acomiadant la primera hora
del refugi, no va dir de la Rambla
costums, costums de dues temporades
d'estar amb vosaltres a les tardes
ara als matins aquí a la Rambla
acomiadem la primera hora d'avui dimecres
i ho fem, doncs, fent un petit repàs
del que ens queda de programa.
A la segona hora tindrem aquesta entrevista
del dia amb la Laia Junquera
de MTK Space
i tot seguit la secció
Ramblajant, un autor i el seu llibre
amb la Gemma Janer.
També avui al programa, a la tercera hora
parlarem de música amb Alaska
i tots els grups que han anat tenint
al llarg dels anys, des de la muda madrilenya
fins a arribar, doncs, al dia d'avui
amb Nacho Canut,
els responsables de Fangoria.
I res, tot seguit
comentarem també
qüestions de l'inici de curs escolar
amb en Ricard García
en una tertúlia
a la tercera hora
i a l'espai de secció del dia.
Farem, doncs, això, un repàs
de l'inici de curs
amb el pedagog Ricard García.
Nosaltres tornem de seguida
aquí, a Ràdio d'Esvern.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins demà!
Home, això...
Res, ja està.
La passejada del gos serà a Woodstock, al festival de Woodstock,
que avui passegem un xiuaua que detecta marihuana,
de la Marina Casanelles, que l'havíem entrevistat.
Hòstia, avui m'interessa molt el programa,
entre la marihuana i els cossos morts.
Clar, entre els morts i la marihuana.
Escolta, no trobareu altra oferta cultural més ben parida catalana.
Entretinguda.
Doncs a partir de les 11 ho escoltem a la Renaixença.
Fel faixer d'Escarra Xuliguera, Peyu, que vagi bé.
Ricard, us salen. Adiós, fins demà.
Adiós.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Sirat, Romeria i Sorda són les tres pel·lícules precandidates de l'Acadèmia Espanyola de Cinema
de cara a competir pels Òscars de Hollywood.
Els acadèmics han triat aquest any tres coproduccions catalanes
que ja han tingut presència prèvia en algun festival europeu de primera fila.
per exemple, a Sirat, d'Oliver Lacks es va endur el premi del jurat del Festival de Canes.
Aquest impactant drama sobre la pèrdua destaca per la fotografia i la música i està protagonitzat per Sergio López.
Romeria és la tercera part del tríptic familiar de Carles Simón després del Carràs i estiu 1993.
i Sorda, Deva Libertat es va endur el Premi del Públic de la secció Panorama de la Berlinale
i també la Bisnaga d'Or del Festival de Màlagues, el primer film en tota la cinematografia espanyola
protagonitzat per una actriu sorda, Míriam Garlo.
Més notícies, Natàlia Ramon.
1.300.000 nens i nenes començaran dilluns al curs escolar, 8.400 menys que no pas l'any passat.
Tot i que hi haurà menys alumnes a totes les etapes, excepte a l'educació postobligatòria,
el Departament d'Educació ha augmentat la dotació de mestres i professors
i a aquest curs n'hi haurà 1.600 més a les aules.
La consellera Esther Niubo justificava aquest increment de plantilla
per l'augment del nombre de nens i nenes amb necessitats educatives especials.
La gran novetat d'aquest curs és la prohibició dels telèfons mòbils a primària i secundària.
La consellera ho ha defensat amb aquests arguments.
Considerem que la seva eliminació del context escolar és un pas més
que contribuirà també a millorar l'aprenentatge del nostre alumnat,
a la convivència i el clima en els centres educatius
i que preservarà l'escola dels riscos d'accés a determinades xarxes socials
que en aquest cas estan menys protegides.
L'expresident Carles Puigdemont reuneix aquest matí a Waterloo
al nucli d'1 de la direcció de Junts l'endemà de la seva trobada
amb el president Salvador Illa.
El govern espanyol de Pedro Sánchez tanca files amb el president Illa
davant les crítiques del PP.
Sentim el ministre d'Afers estrangers, José Manuel Álvarez, a Onda Cero.
Yo creo que esa foto representa una amplísima mayoría de Cataluña
y es una foto que mira al futuro.
E insisto, la labor de la política, en muchas ocasiones,
es saber avanzar y saber pasar página.
I el govern espanyol posa fil a l'agulla i ja ha donat l'ordre
per iniciar la tramitació dels pressupostos del 2026.
El primer pas ja és el bolletí oficial de l'estat Madrid.
Tania Tàpia, bon dia.
Bon dia.
És una ordre d'Hisenda per posar tota la maquinària a funcionar
i és que Pedro Sánchez governa amb els del 2022
i en els dos últims anys no han hi portat els comptes al Congrés.
Ara el compromís és intentar-ho, tot i que l'aritmètica no ho posa fàcil,
entre d'altres per les condicions de Junts i de Podem.
Després de la publicació al BOE,
Hisenda Java l'aprova al setembre el soste de despesa
i els objectius d'estabilitat, és a dir, la base dels pressupostos.
Sánchez ja ha deixat claperó que si no aconsegueix aprovar els nous comptes
no avançarà a eleccions.
Tania Tàpia, Catalunya Ràdio, Madrid.
Els Mossos d'Esquadra investiguen a Badalona
la mort d'una persona en una baralla que ha començat al carrer.
Els fets han passat a les 7 del matí.
Segons fons policials, la persona que ha acabat morint
ha entrat en un edifici i ha caigut a terra.
El sistema d'emergències mèdiques ha intentat reanimar-lo sense èxit.
Els Mossos han detingut una persona relacionada amb els fets.
La Divisió d'Investigació Criminal de la Regió Metropolitana Nord
s'ha fet càrrec de la investigació i està pendent de l'autòpsia de la víctima.
Esports, Marcos García.
Daniel Olmo admet que Hansi Flick va parlar d'Egos al vestidor del Barça
després de l'empat a Vallecas en declaracions al tot costa de Catalunya Ràdio.
Olmo explica que no hi ha cap problema al vestidor
i que veu l'equip motivat.
També en declaracions al tot costa,
el director esportiu de l'equip femení del Barça, Marc Vivés,
avança que les renovacions de Catacoll i Clàudia Pina
estan gairebé enllestides.
A l'Eurobàsquet, la selecció espanyola
es jugarà demà a la classificació per als vuitens contra Grècia.
A Itàlia, 67.
A Espanya, 63.
A l'europeu, d'hoquei patins.
Segon triomf consecutiu de l'equip espanyol.
Aquest cop contra Itàlia per 3 gols a 1.
I a l'Open de tenis dels Estats Units,
Djokovic i Alcaraz jugaran la primera semi masculina.
Al quadre femení la primera semi enfrontarà
Sabalenca i Pegula.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 5 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament ha dut a terme,
durant els mesos de juliol i agost,
diverses actuacions de manteniment i millora
als centres educatius públics del municipi,
aprofitant el període de vacances escolars.
L'objectiu és garantir que els espais estiguin en bon estat
per l'inici del curs 2025-2026.
Les actuacions fetes han estat les següents.
A l'escola Montserrat s'ha fet reparació d'humitats,
millores al pati, instal·lació de noves cistelles
i substitució de reixes.
Al Montseny s'ha millorat l'hort escolar,
retirada de tanques i actuacions de seguretat a les sortides.
A l'escola Canigó s'han fet treballs de pintura en els accessos.
A l'escola Bressol-Marrex, reparació d'humitats
a la zona de cotxets i millores de seguretat.
A Mainada, instal·lació de nous pals per tandals
i a l'Institut Escola Treballs de Seguretat al pati
i instal·lació d'un punt d'aigua.
A més, han dut a terme treballs generals de jardineria
i manteniment a tots els centres per garantir entorns educatius segurs,
còmodes i adaptats a les necessitats de l'alumnat
i del personal docent.
La ciutadania de Sant Jús ha escollit els tres projectes
de cooperació internacional als quals l'Ajuntament destinarà 10.000 euros.
El procés participatiu, impulsat per tercer any consecutiu
a través del Fons Català de Cooperació i el Desenvolupament,
ha comptat amb la participació de 105 persones.
Cada projecte rebrà una aportació de 3.333 euros.
Els projectes més votats han estat el de la crida d'emergència
davant la crisi humanitària a Palestina i al Líban
arran de l'escalada de violència per part d'Israel,
el del dret a l'aigua potable a Burkina Faso
amb la construcció de dos pous i la rehabilitació
de dues infraestructures existents al Departament de Beurà
i el projecte Ratovàlting al Nepal,
centrat en la igualtat de gènere i la salut menstrual
per combatre la pràctica discriminatòria del xaupadi.
Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament pretén reafirmar
el seu compromís amb la solidaritat internacional
i amb l'implicació activa de la ciutadania.
La Sala Piquet de l'Ateneu acollirà el dilluns 8 de setembre
a les 7 de la tarda un cafè literari
amb la Sant Justenca Ima Periques
al voltant de la seva obra, Licor de l'anyons.
L'activitat proposa una trobada propera amb l'autora
per comentar el contingut del llibre,
conèixer el procés creatiu
i intercanviar preguntes i impressions amb els assistents.
L'acte requereix inscripció prèvia
i compta amb la col·laboració de cada llibreter
i l'organització va a càrrec del Club Literari de l'Ateneu.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació del butllet i horari de les 12.
Fins ara.
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
L'acte requereix inscripció
Fins demà!
La Ràdio Despert, la Ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio Despert, 98.1, Ràdio Despert, 98.1.
I a tres minuts per arribar a un quart de dotze del migdia, seguim aquí a la Ràdio, a el magazzin de matins de Ràdio Despert.
Soc Daniel Martínez i ara és moment de presentar-vos l'entrevista del dia.
Avui marxem fora de Sant Just
però amb un bon motiu
perquè volem parlar-vos del que passa al Bas Llobregat
volem parlar-vos de MTK
una cooperativa audiovisual
que ho està petant molt fort
des de fa uns anys
i ara amb nous reptes
està treballant en el món audiovisual
de forma considerable
i per fer-ho, per saber una miqueta més
sobre aquesta cooperativa
avui hem convidat a la Laia Junquera
membre de l'equip
Laia, bon dia
Molt bé, moltes gràcies per convidar-nos
i donar-nos aquest petit espai
per explicar una miqueta el projecte
Comencem amb una pregunta que no pot faltar
Què és MTK?
Bona pregunta
MTK Space sempre ens definim com a cooperativa
que treballem dins el sector audiovisual
i cultural
llavors, dins del projecte d'MTK Space
tenim com 3 satèl·lits
ens agrada dir que MTK Space és el planeta
i llavors tenim 3 satèl·lits
Studios, que és com va néixer
tenim uns platós aquí a Sant Feliu de Llobregat
llavors Agency
que el nom no enganya
ho hem posat així en anglès
per fer-ho més així divertit
però no enganya
som agència de comunicació digital i marketing
i després la part de productora
la part de mídia
que és la que porto jo
llavors, segurament en aquesta entrevista
jo aniré fent una miqueta d'espoiler
d'aquesta part
però parlaré de tot, òbviament
Que bé
Comentaves dels orígens d'aquests platós
com sorgeix la idea
de fer uns platós
és a dir, vosaltres
veu notar que hi havia una necessitat
d'aquest tipus d'espais
Alves Llobregat?
Mira, neix de diverses necessitats
la veritat
no només d'una
els tres socis
que van fundar
que van fundar
M.T. Gaspais
el 2018
treballaven de manera individual
a la indústria
on era productor
l'altre tècnic de so
i l'altre agàfer
tècnic de llums
llavors
el fet de treballar dins la indústria
vam veure
una necessitat de canvi
una mica de canvi
en diversos temes
en democratització
en què costa excedir-hi
i llavors també evidentment
el tema dels espais
tot està supercentralitzat a Barcelona
llavors, ostres
i si ens ajuntem
i fem una cosa
i fem que passin coses
al Baix Llobregat
que passin coses
audiovisuals i culturals
llavors
els tres socis
són molt de Sant Feliu
llavors van dir
on si no
que a Sant Feliu
i es van engrescar
a fer aquest projecte
que va néixer
com tenim la nau
a Sant Feliu de Llobregat
al polígon de Matacàs
i són 750 metres quadrats
d'espai audiovisual
llavors ho tenim dividit
en tres platós
i en diversos espais
i van néixer com a això
com a platós
llavors més endavant
amb la incorporació
de servidora
per exemple
de l'equip
doncs vam poder anar
doncs explorant
altres línies
i obrint
aquests tres satèl·lits
que ara tenim
que comentava abans
a Agència Mèdia
i mantenir els estudis
clar
molt interessant
deies no
Sagill
Sant Feliu de Llobregat
perquè doncs
els seus fundadors
doncs són d'allà
però també
teniu un segell
que crec que us defineix molt
que és el del Baix Llobregat
que és una mica
marca Baix Llu
que crec que cada vegada més
doncs
hi ha molta gent
que està apostant
per aquesta marca
per exemple
un dels seus ambaixadors
és el Nil Moliner
que també treballa
a Casa Vostra
que també ha gravat
cosetes a MTK
i també és un gran
ambaixador
del Baix Llobregat
creus que
d'alguna forma
doncs
també han de sorgir
doncs aquest tipus
d'iniciatives
perquè
descentralitzem
una miqueta
doncs
Barcelona
perquè al final
tot passa a Barcelona
i al Baix Llobregat
també poden passar moltes coses
sí, sí, totalment
mira, per exemple
jo sóc de Vic
que no sé si ho hauràs notat
per el meu accent
em delata una mica
una mica
clar, al final
tant per estudiar audiovisuals
com per treballar-hi
ja vaig haver de venir
a Barcelona
i llavors
aquí he posat
el meu exemple personal
però
evidentment
se'n va
a qualsevol
persona
que no sigui de Barcelona
i vulgui estar
dins del sector audiovisual
llavors per nosaltres
la marca Baix Llo
com bé dius
que també en fem
molta bandera
és important
no només per descentralitzar
l'audiovisual de Barcelona
com he dit
sinó també per reivindicar
que al Baix Llobregat
passen coses
llavors
no només ho fem
a través de l'audiovisual
sinó també
a través de l'economia social
i solidària
nosaltres com he dit
som cooperativa
llavors
la voluntat de fer
un audiovisual diferent
no és només
que fem productes
audiovisuals diferents
sinó la manera
de fer-los
seguim molt aquesta filosofia
diguem-ne així
però volem sortir
de les connotacions negatives
que pugui tenir
economia social
i solidària
al final és economia
generem economia
però decidim
fer-ho d'una altra manera
clar
perquè puguem entendre
quina diferència
hi hauria
diguéssim
més tangible
entre una productora
normal
i una cooperativa
audiovisual
la manera
de treballar
dintre dels valors cooperatius
quins són
aquests valors cooperatius
perquè també
a vegades
te'n fa molta bandera
i ens parlem
dintre el propi discurs
llavors és important
tenir-los presents
jo sempre poso
l'exemple molt clar
i ara sí que m'ho porto
al meu terreny
de la producció audiovisual
però ho fem
tant en l'agència
com en els estudis
no té cap mena
de sentit
que jo faci
una història
supertrencadora
amb una crítica social
increïble
una narrativa
que bueno
que caus de cul al terra
si després
tot el procés
de creació
d'aquesta peça
tinc el meu equip
treballant 15 hores
sense conciliar
bueno
un llarg etc
no
és una miqueta
hipòcrita
podríem dir
llavors clar
nosaltres
vetllem
perquè aquest audiovisual
qui hagi treballat
a l'audiovisual
ho sap
i qui no crec
que pel meu to de veu
ho pot entendre
o suposar
que és complicat
el sector
a nivell
de tot això
llavors
el fet de generar
aquesta economia
dins el Baix Llobregat
i aquest audiovisual
diferent
no significa
només en les narratives
sinó en la manera
de produir
doncs també
dintre del tema
sostenibilitat
evidentment
el que dic
un llarg etc
és que podria
explicar moltíssim
no no
jo el que
estic comprenent
de tot això
que ens expliques
Laia
és que bàsicament
al final
és ser coherent
amb allò
que estàs explicant
i amb allò
que estàs fent
al darrere
correcte
deixa'm també
que et pregunti
sobre el dia a dia
de MTK
és a dir
tu quan arribes
a MTK Space
quin és el vostre dia?
depèn
perquè m'imagino
que no deu ser
una feina monòtona
deu ser una feina
que cada dia
deu canviar
que deu anar variant
explica'ns una mica
la teva experiència
sí
també depèn molt
del departament
en el que estiguem
jo per exemple
de media
doncs depèn
els dies d'oficina
doncs
arribo a l'oficina
faig doncs
típica feina
de producció
de preproducció
preparar permisos
contactar amb diverses persones
etc
llavors els dies de rodatge
sí que són els dies
doncs
més guais
és com un amor-odi
els rodatges
perquè
quan estàs allà
estàs molt bé
però alhora
a l'última hora de rodatge
és com
vull anar a casa ja
però bé
per això
la veritat és que és això
és zero monòton
i cada dia
doncs fas una cosa diferent
en la part d'agència
doncs
ve a ser una mica el mateix
però
més dins de la
la part de comunicació
i màrqueting
i llavors
si hi ha rodatges
doncs llavors
entro jo
com a
com a media
i
i fem també
per això dic que
monotonia
zero
el dia a dia
la veritat és que
canvia molt en funció
de les necessitats
i dels projectes
que tinguem
encaminats
i també
doncs si tenim reunions
amb clients
etcètera
estem parlant
amb la Laia Junquera
membre de l'equip
de la cooperativa
audiovisual
MTK Space
que estan ubicats
com ens comentava
al Matacàs
a Sant Feriu
del Llobregat
i nosaltres
doncs ens feia molta il·lusió
tenir-vos al programa
per poder parlar
una miqueta
doncs d'aquests projectes
audiovisuals
de tota aquesta feina
que estan fent
des de l'any 2018
i que doncs ha patit
doncs una metamorfosi
i ha patit
un canvi
positiu
durant els últims mesos
i res
senzillament també
que ens expliquis
una miqueta
doncs
aquests projectes
que teniu ara
en mans
amb què esteu treballant
i què es pot explicar
també
Sí
Mira
aquí aprofito
també
per colar
una cosa
és que nosaltres
de part de projectes
audiovisuals
per reivindicar
el fet
que passin coses
al Baix Llobregat
i que passin coses
també a Sant Feliu
a la nostra ciutat
treballem diversos projectes
com els ateneus cooperatius
del Baix Llobregat
o per exemple
som impulsors
de la comunalitat urbana
de Sant Feliu
de Llobregat
per precisament això
dinamitzar
la ciutadania
i els projectes
de les persones ciutadanes
tant de Baix Llobregat
com de Sant Feliu
perquè puguin fer coses
llavors
des d'aquests projectes
és
perquè es vegi
una miqueta
que no només
treballem dins de l'audiovisual
sinó que
amb això
intentem
que es dinamitzi
el màxim possible
la comarca
i llavors
de projectes
ja sí
audiovisuals
doncs mira
és que en tenim
en tenim diversos
ara tenim
a l'espera
un projecte
amb la Generalitat
bastant
bastant gran
bastant
xulo
també amb Ecoembes
hem fet diverses coses
amb l'empresa
de la bola
amb una empresa
es diu dir Dinsky
també hem fet
uns xútings
fotogràfics
per un nou llançament
que tenen
fem bastant de tot
tant contingut
de xarxes
que és el que
ara està més
a l'ordre del dia
i tant
totalment
com espots
publicitaris
ara ens estem
anant una miqueta
la vessant de reportatge
una miqueta
estil documental
també
doncs
a videocorporatiu
en fem bastant
som una miqueta
ens adaptem
el que sigui
treballem en format
de hub
és a dir
nosaltres
tenen una plantilla
fixa de sis persones
però per projectes
per poder
adequar-nos
al projecte
del client
doncs
subcontractem
fem
aquest hub
i prioritzem
que les professionals
siguin
persones
del Baix Llobregat
a poder ser
per així també
donar feina
a la comarca
totalment
totalment
doncs
anem a fer
un petit
anem a fer
un
re
una explicació
molt breu
de com és aquest espai
perquè la gent
se'l pugui imaginar
perquè jo
he pogut estar
i bàsicament
us heu d'imaginar
un polígon industrial
que és bastant gran
i en un d'aquests espais
hi ha una nau
on trobem
doncs
aquests tres platós
de MTK Space
amb una zona
bastant
bastant
ampla
al davant
on també
facilita una mica
doncs
m'imagino
l'entrada
a la sortida
de materials
etcètera
també teniu
un bar
que si no m'equivoco
també gestioneu
en part vosaltres
vull dir que
al final
no deixa de ser
com una petita
comunitat
una petita ciutat
on
on hi sou vosaltres
i allà
doncs
us hi podeu passar
el dia sencer
perquè clar
fem coses
i tant
no no
allà en fem moltes de coses
clar
la cosa xula
és que
el polígon Matacàs
al final
és el polígon més antic
de Sant Feliu
i l'ha absorbit
la ciutat
o sigui
està absolutament
rodejat
d'edificis
i d'habitatge
sí que abans
estava a les afores
però ara ja
forma part
diguéssim
del centre
diguéssim
del nucli urbà
exacte
llavors
sí que
és cert
que costa
que la ciutadania
hi accedeixi
i amb el tema
d'aquesta voluntat
de tot el que fem
de portes de dins
volem que tingui
una repercussió
de portes a fora
volem que
aquestes persones
entrin
dintre d'MTK
d'aquest espai
i el bar
també és una
gran facilitat
per això
llavors
aquesta voluntat
que passin coses
dins d'MTK
però també
de Sant Feliu
és
tenim un espai
llavors
això és perfecte
per fer coses
si entitats
necessiten
doncs això
algun espai
per fer alguna
activitat
parlar amb l'Ajuntament
que passin coses
és que ens encanta
aquesta frase
que passin coses
perquè
de què ens serveix
tenir
un espai
si no el dinamitzem
més enllà
evidentment
que vinguin
projectes audiovisuals
i productores
a rodar
doncs per exemple
els del Barça
venen molt
perquè estan
literalment al costat
acaben d'entrenar
i venen
ja ens les coneixem
a la Itana
d'Alexia
però a part
de tots aquests projectes
que evidentment
són necessaris
perquè hem de pagar
un lloguer
i hem d'anar
al súper
a part d'això
també
un espai
hi han de
passar coses
culturals
hi han de passar
coses audiovisuals
fora de la
de la feina
podríem dir
clar
també tinc constància
que en els anys
de la pandèmia
on hi havia
moltes dificultats
per fer coses
i per veure coses
també vosaltres
vau ser un gran motor
en el sentit
que gràcies
també
a tot el material
a tots els coneixements
que vosaltres teníeu
també podíeu apropar
la cultura
a la gent de Sant Feliu
per exemple
amb aquest meravellós
seguici
que feu
el mes d'octubre
que
de forma ja
crec
que
de forma ja
dinàmica
i també
cada any
doncs ja
feu
la retransmissió
en directe
si no m'equivoco
la vam fer
crec que va ser
el 2023
l'any passat
no la vam realitzar
perquè la va fer
una altra empresa
però
sí
de fet
la del 2023
la vam retransmetre
a través de
comunalitats urbanes
que és aquest projecte
que comentava
llavors
nosaltres
com a MTK
érem l'entitat
que fèiem
la retransmissió
i comunalitat
era qui ho impulsava
per això
crec que
tots aquests projectes
que fem fora
de l'audiovisual
crec que també
són molt importants
que el reivindiquem
i en espais com aquest
per exemple
doncs
vinc a fer-ne bandera
i tant
és plantar el gra
perquè després
segueixi creixent
que moltes vegades
el projecte
se l'acaba quedant
més endavant
perquè potser
tens compromisos
pel que sigui
se l'acaba quedant
algú altre
però tu ja has posat
aquell granet de sorra
i tu ja ho has fet
i això és molt bonic
i ser abanderats
de la cultura
jo crec que ara
és un moment
en el que ho hem de ser
i de la cultura
d'aquí
de casa
de Catalunya
Sí, sí, sí
també
doncs això
amb entitats com
l'Ateneu Sant Feliu
que ara estan fent
una campanya
molt potent
per promoure
tant el comerç
com la història
de Sant Feliu
que la gent
doncs
li tingui carinyo
descobreixi
que no marxi
i nosaltres
també ens hem
vinculat
a aquesta
campanya
amb vídeos
des de la comunalitat
que produïm
des d'MTK
llavors
és això
que
veure
on ets
què està passant
al teu voltant
i formar-n'hi part
Doncs
Laia Junquera
membre de l'equip
de la cooperativa
audiovisual
MTK Space
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
per atendre'ns
per estar aquí
a casa teva ja
perquè
Ràdio d'Esvern
és casa de tothom
i res
doncs
nosaltres aquí
molt pendents
de tot el que passi
al Matacàs
de tot el que passi
a MTK Space
Moltes gràcies
a vosaltres
gràcies
Tu que has sangrado
tantos meses
de tu vida
perdóname
antes de empezar
soy engreída
y lo sabes bien
a ti que tienes
siempre caldo
en la nevera
Tu que podrías
acabar
con tantas guerras
escúchame
Mamá
Mamá
Mamá
Paremos
la ciudad
sacando
un pecho
fuera
al puro estilo
de la Croix
Mamá
Mamá
Mamá
Por tantas
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Todas las
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Tu que amarraste
bien tu cuerpo
a mi cabeza
Con ganas
de llorar
pero con fortaleza
Escúchame
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Paremos
la ciudad
Sacando
un pecho
fuera
al puro estilo
de la Croix
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Por tantas
Mamá
Mamá
mamá
Mamá
Mamá
Todas las
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mó
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
Mamá
No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas
Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza
Y lo sabes bien
No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas
Y vinga va seguim amb més qüestions perquè ara hem de marxar als mites
Aquelles qüestions que a vegades doncs ens pensem que són reals i no ho són i ho fem
Amb en Gerard que ja torna a estar aquí a l'estudi Emilio Escazóquio de Ràdio Desvem. Gerard, què ens portes avui?
Doncs porto una sèrie de mites, uns altres quatre mites que segur que com mai t'acabaran sorprenent
Bé, el primer de tots és que si traves els ulls es quedaran així
Aquesta també és un dels clàssics que molts pares i avis han dit als nens per evitar que facin ganyotes
Però la realitat és que els ulls no es poden quedar trabats per voluntat pròpia
Perquè els músculs oculars treballen en parelles i es coordinen constantment per moure els ulls de manera segura
Si forces massa simplement et cansaràs i potser tindràs una sensació d'incomoditat temporal però res més
Bé, doncs estarem pendents també de no fer masses ganyotes per això, per si un cas
Què més?
Doncs tenim també que els camaleons canvien de color per camuflar-se
Això és cert que a vegades el canvi de color pot ajudar-los a passar desapercebuts
Però aquest no és el motiu principal
Els camaleons canvien de color per regular la temperatura corporal
Posant-se més foscos per absorbir calor o més clars per reflectir-la
I també com a senyal de comunicació perquè per exemple per mostrar agressivitat davant d'un rival
O per atraure una parella també els pot servir camuflar-se segons l'entorn
No és una cosa merament estètica sinó que senzillament també parteix d'una vessant més biològica
I per un tema de supervivència
Què més?
Doncs aquesta no la sabia i és que les vaques sempre estan dretes quan dormen
Això és una altra mita
Que és que molts cops s'han vist les vaques que dormen de peu
I és que és veritat que les vaques passen molta estona dretes i que poden relaxar-se sense ajupir-se
Però també necessiten estirar-se a terra per descansar bé
De fet, les vaques dormen a jegudes una bona part del dia
Sobretot quan es troben tranquil·les i en un ambient segur
O sigui que lleuen, estan tranquil·les i també poden dormir d'aquesta manera
L'important descansar, eh?
Tots els animals, tots els éssers vius hem de descansar
Alguna cosa més per avui?
Tenim l'últim mite que és que els ossos trencats es curen més forts al punt de la fractura
És a dir, quan tu et fractures els ossos després creixen més forts
Doncs això també és un mite perquè quan un os es trenca i es produeix la curació
Es forma una mena de call-oci
Que és una acumulació temporal de taixit oci nou que uneix les dues parts
Durant un temps sí que pot semblar que la zona és més forta
Però amb el pas dels mesos l'os remodela i torna a tenir la mateixa resistència que abans de la fractura
Ni menys, no és ni menys ni més fort
Així doncs, la pregunta del dia és, t'has trencat mai algun os?
Sí, de fet sí i me l'he curat malament
Aleshores jo sí que el tinc menys fort
Carai, carai, quina mala sort
Jo de moment toquem fusta, no m'he trencat mai res
Esperem que no perquè sóc molt mal malalt
I si m'heu d'aguantar aquí a la missa hora amb alguna cosa trencat
Jo crec que haurem d'agafar la baixa a tots
Vinga, ara sí, marxem cap a publicitat i tornem de seguida
Gràcies Gerard
Fins ara
Treu la llengua
Treu la llengua fora, al carrer
Treu la llengua
És clar que s'ha de treure la llengua
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua
Ei, vinga, som-hi ja
És el moment de fer alfans
A casa de feina i al carrer
Quan anem de festa o al taller
Parla'm amb el teu accés
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per mi i jo per tu
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar, molt per viure
Provem-ho en català
Molt per parlar, molt per viure
Generalitat a Catalunya
Sempre endavant
Hola, sóc la Mireia Belmonte
A la natació la velocitat és clau
I també ho és per salvar una vida
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental
Si no t'has un canvi brusc a una persona
Com ara, pèrdua de força a una banda del cos
Canvis en la parla o en l'angès de la cara
Truca ràpid al 112
No t'ho pensis
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria
Puc aporta molt al sector de les cures
Jo faig energies renovables
Curso una FP dual
Estudio i treballo alhora
El teu fill pot ser un d'ells
Descobreix el seu futur a fp.amb.cat
EFA Pro, amb l'EFP aviat podran volar
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB
I ara, remblegem una estona
Gemma Gené, bon dia
Bon dia
Com estàs?
Molt bé, avui toca llibres, eh?
Avui toca llibres?
Autors
Autors, llibres, una miqueta de tot
M'encanta com ens està quedant aquest remblejant
Sí
Perquè trobo que és un espai que estem coneixent i descobrim moltes coses
Vam començar amb les activitats de Sant Jusper aquesta setmana el dilluns
El dimarts amb les festes majors, que va ser ahir
I avui arrenquem espai de remblejant llibres
Perquè parlarem, doncs, d'un autor i els seus llibres
Avui a remblejant llibres us parlarem d'un autor que ens ha enamorat
Els seus lectors, jo em considero un d'ells
I és que les seves històries ens fan pensar, emocionar i mirar la vida d'una altra manera
Avui parlem d'Eloi Moreno
Gemma, tu coneixies Eloi Moreno?
La veritat és que no, me l'has descobert tu
I tinc moltes ganes de saber
Perquè ahir vaig estar trastegant una miqueta
Per saber una miqueta d'ell
I la veritat és que sembla molt interessant
Has investigat, eh?
Sí, una mica, sempre
És xulo, perquè els seus orígens, ara ho comentarem
Però són d'allò més humils
Vull dir, al final, una persona
Que ha acabat escrivint una miqueta
Doncs perquè ho va provar
I d'aquí s'ha arrencat
I això és meravellós, no?
Quan passen aquestes coses
Que de mica en mica vas provant coses
Que potser no has provat mai
I t'adones, doncs, que ets un geni de l'escriptura
Sí, i que té molts lectors
I molt fidels, eh?
Pel que he vist
Molt, molt, molt
Hi ha una comunitat molt fidel
De fet, n'ha escrit molts de llibres
Funcionen molt bé
I tots tenen aquesta vessant, diguéssim, social
Parlen d'alguna cosa
Que ens interpel·la directament com a persones
I crec que això, doncs, és molt interessant
Perquè els seus llibres et poden fer millor persona
Sí, sembla que sap despertar aquelles sensibilitats
Està molt bé
Totalment
Doncs vinga, qui és Eloi Moreno?
Eloi Moreno va néixer a Castelló l'any 1976
Enginyer informàtic de formació
Va començar escrivint com a hobby
Però la seva passió per explicar històries
El va portar a autoditar la seva primera novel·la
Sense el suport inicial d'una gran editorial
Ell mateix va vendre el llibre per llibreries
Porta a porta
I fins i tot a través de xarxes socials
Aquesta perseverança va fer que el seu somni
Has fet realitat
Avui, Eloi Moreno és un dels autors més llegits i estimats
En llengua castellana
I ara parlem una mica d'això, no?
De la importància de xarxes socials
Sí, el cert és que
Sobretot aquest autor
El que és molt important és aquest treball que ha fet ell
D'autopublicar-se i de fer aquesta difusió a través de les xarxes socials
Realment ens adonem que abans aquest contacte tan directe entre l'autor i el seu client final
Que en aquest cas seria el lector
En altres tipus de feines també
Però avui estem amb el tema de llibres
Doncs ens dona aquest pas, no?
Que les xarxes socials el que precisament permeten
És que pugui fer difusió de la seva obra
Que pugui estar en contacte una mica amb aquest lector
En saber què li ha semblat el seu llibre
Saber les opinions
Saber una mica què és el que pensen de les seves obres
I sobretot això
Sobretot trobar
En aquest cas
Jo veig que aquesta vessant com més positiva
No sé què et sembla a tu
A les xarxes socials que ara
Últimament estem parlant des d'un sentit com més negatiu
Sí, totalment
I en aquest cas potser aquest vincle entre el creador de contingut de llibres
I el lector final
Realment pot ser una relació molt positiva
Perquè ja et dic
En aquest seu cas li ha permès no tenir que passar per una editorial
Sinó que s'ha pogut autopublicar i vendre les seves obres
Totalment
Jo penso que aquesta és la cara bonica de les xarxes socials
Que de tant en tant també existeix
Perquè no només són els trens de TikTok
Allò d'aquelles tendències
D'aquelles danses que fan els influencers
I tot això
Sinó que hi ha molt més
Rèdol de les xarxes socials
De fet avui arrencàvem el programa
Amb l'editorial del dia
On parlàvem d'això precisament
De les xarxes socials
De l'estiu
Que moltes vegades a l'estiu
Obrim el telèfon mòbil
I ens trobem amb molts viatges
Viatges de molta gent
I volíem reflexionar una mica
Sobre l'absurditat del concepte
Del fet de penjar-ho tot
D'omplir la memòria del mòbil
Quan a vegades potser
Hauríem d'omplir la memòria
Del nostre cap
I així deixar una mica més buida
La del mòbil
I no haver de fer neteja després
Sí, com fa poc
No me'n recordo qui ho comentava
Aquesta diferència entre
Omplir, o sigui, tenir una vida plena de coses
O unes vivències que realment siguin plenes
Que ens donin aquesta
Aquesta, no felicitat, sinó
Però aquest sentit, no?
De vegades un viatge
És per disfrutar-lo
Per experimentar-lo
I no per tenir que
Que fer l'exposició de fotos
Que toca
Perquè tothom sàpiga on has anat
El que t'ha costat
I el bé que t'ho has passat
Que moltes vegades
Sempre tenim també
Has vist aquests vídeos
Que d'abas es fan allò de
El que es veu a les xarxes
I el que hi ha darrere, no?
Sí, sí, totalment
Que d'abas pot haver-hi una parella allà
Fent-se una foto molt idílica
I després quan acaba apagant el mòbil
S'estan tirant el rom de flors pel cap
Sí, sí
És trist
Però és així
I una miqueta
Doncs aquests llibres
També volen parlar i reflexionar
De tot això, no?
De la psicologia humana
I de com la societat a vegades fa coses
Que no corresponen
Amb allò que intentem vendre, no?
I tant
Parlarem d'algunes obres
La primera va ser
El bolígrafo de Gel Verde
El llibre amb què tot va començar
Una història
Que ens parla del ritme frenètic
De la vida, la rutina
I la necessitat de parlar
De parar i viure
Allò que realment importa
És una novel·la propera
Que connecta amb molts lectors
Que se senten atrapats
Amb la pressa del dia a dia
I amb la rutina
Jo és un llibre que vaig començar
Fa uns anys, Gemma
I t'haig de reconèixer
Que el vaig deixar a mitges
Perquè vaig creure
Que no era el moment de llegir-lo
I per què?
Perquè el personatge, el protagonista
Deuria tenir uns 30-40 anys
I jo no em sentia massa identificat
Amb el protagonista
I vaig pensar
És un llibre molt potent
Però que ara mateix no m'està enganxant
I el vaig deixar
Penso que potser d'aquí uns anys
Quan tingui parella
O quan tingui fills
O quan tingui una altra perspectiva de vida
Molt probablement
Aquell missatge m'interpel·li més
Això t'ha passat alguna vegada a tu?
M'ha passat
El que passa és que
La redundància
El que sí que és veritat
És que trobo que a vegades
Ens podem aproximar
A una pel·lícula
A un contingut
A un llibre
Sense veure'ns reflectit
És en plan
Ser totalment observador
El que passa és que és veritat
I en això estic molt d'acord amb tu
Que a vegades hi ha llibres
Que et toquen
Perquè precisament
Trobes que hi ha un paral·lelisme
O t'està passant alguna cosa similar
I en aquest cas llavors
Suposo que et mou més una miqueta
Això per exemple
També passa en els llibres
Però passa en les pel·lícules no
Que a vegades hi ha aquells
Fa la quota de personatges
Quan hi ha una sèrie
Una pel·lícula
Que hi ha la mare
El pare
L'adolescent
Perquè d'alguna manera
El públic
Sempre acabi
Algú se sent interpel·lat
Conectant amb algú
Exacte
Que connectis amb alguna trama
Però
És veritat que
Aquest primer llibre
Que vaig estar llegint una miqueta
Sobre ella
I la comunitat de fans
Realment hi havia gent
Que s'havia enganxat molt
I jo crec que precisament per això
Perquè es veien molt reflectits
I en el teu cas
Potser en aquell moment
No era el millor llibre
Per començar amb l'Eloi Moreno
I després el reprendràs
I el disfrutaràs molt més
O sigui que també
Em sembla una bona opció
De vegades aparcar el llibre
Per saber que el disfrutaràs més endavant
Clar, també és veritat
Que no va ser el primer llibre
Que vaig llegir d'ell
Val
Ja havia llegit un
Que comentarem més endavant
Que és Tierra
I clar
Va ser un llibre
Que a mi em va encantar
Que em va fascinar
Que jo crec que està dins dels llibres
Que m'ha agradat
Està en el top 3 segur
De millors llibres
Que he llegit a la meva vida
I clar
Vas d'un llibre
Que t'ha marcat
Com a persona
I que t'ha marcat
Com a adolescent
En aquell moment
I de cop i volta
Agafes aquell llibre
I no em va acabar d'encaixar
També em va passar
Amb un altre llibre
Que comentarem més endavant d'ell
Però ara seguirem
Amb lo que encontré
Bajo el sofá
Que el tinc
Però no l'he llegit encara
Que és una novel·la
Que combina misteris, secrets
I reflexió social
Mostrant-nos el que s'amaga
Sota la superfície
Tant a les cases
Com a les persones
Tu creus que les cases
Reflecteixen
A les persones?
És a dir
Cada casa
Cada llarg
Reflecteix
Al seu propietari?
Home, jo trobo que sí
Trobo que
Com a mínim
Potser no és una radiografia completa
Perquè a vegades
Potser també les persones
En funció
Del que podem
Tenim una casa o altra
Potser ens encantaria
Tenir una casa
En gerbia a tots
Però no pot ser
Però tornant a la realitat
Que és potser
Com la tenim decorada
O com la tenim endreçada
O com això
Sí que crec que reflecteix
De fet
Només com tens
La teva taula de feina
Per dir-ho d'alguna manera
Ja reflecteix una mica
El tipus de persona
Que pot ser
Llavors
Sí, crec que les cases
Descriuen bastant
Són una mica mirall
Et diré una cosa
No sé si saps
Quin és el meu escriptori
El meu escriptori és aquest
Val
Tenim dividits calaixos
Val
Perquè tenim tres calaixos
I un calaix
És de cada persona
Molt bé
El meu calaix és d'al·l mig
Et demanaria
Que no l'obrissis mai
D'acord?
Et demanaria
Que l'obrissis mai
Això no vol dir
Que ser desendreçat
sigui negatiu
No vol dir això
No
En absolut
Però sí que
Pots reflectir
Potser una personalitat
Amb més creativitat
O amb més inquietuds
No, no
Tinc de tot
Tinc sobres de ketchup
Tinc un bano
Qui no té sobres de ketchup
Amagat en el bany
De la casa
Del bolso
Total, total, total
Escolta'm una cosa
Seguim amb més cosetes
El regalo
Un relat
Ple de sensibilitat
Que ens convida
A valorar les coses petites
I a viure el present
Perquè els millors regals
No són materials
Sinó moments
No puc estar més d'acord
Amb aquesta frase
I tant
La veritat
Que defineix molt el llibre
Jo em penso
Sí, de fet
Tornant
Mira
El que estàvem parlant
Al principi
De les vacances
Segurament
La millor fotografia
De les vacances
És aquella
Que no li has fet foto
Ah
Segur
Total, eh
Clar que sí
Perquè és en plan
Quan estàs pendent del moment
Quan estàs vivint l'experiència
No sé
De vegades el brindis
Aquell amb els amics
O la posta de sol
Que no tens el mòbil preparat
Segurament és la més bonica
És com aquella gent
Que se'n va a veure espectacles
I els graves sencers
Això passa amb els concerts
Els concerts
Vas veure el bumburi
Que es va enfadar
Va sortir per xarxes socials
El bumburi
Que s'havia enfadat molt
Perquè tota la gent
I és veritat
A vegades
Vas a un concert
I tens d'apartar els braços
Per poder mirar directament
A l'artista
Sí, a vegades ho veus abans
Per la pantalla d'un mòbil
Que no pas per l'escenari
Exacte
A més, jo sempre penso
Entenc que en un moment durat
Tu puguis tenir un record
O gravar un trosset d'una cançó
Però la gent que es passa
Gravant tota la cançó
Semblant
Que trist, no?
En plan, si precisament
El millor de ser música en directe
És que estàs allà
I que ara pots cantar
I ballar sense tenir
Que hi hagi pantalles
La meva pregunta és
Si després això ho veuen
Jo crec que va
Saps on els mitjons perduts?
De la rentadora?
Allà van els vídeos
Aquests que queden desaparallats
Sí, allà al mateix lloc
Que van aquests mitjons
I van a parar
Aquests vídeos de gent
Que no els torna a veure mai més
Només els graves
I saps on acabes trobant tot?
On?
Bajo el sofà
Això
Doncs seguim
Seguim amb més cosetes
Perquè ja arriba el llibre
Invisible
D'Heroe Moreno
Una de les més emotives
I més llegides
Una novel·la
Que parla de l'assetjament escolar
Des d'una perspectiva valenta
I diferent
Donant veu
A qui sovint
Ascent invisible
Que ha emocionat
A milers de joves i adults
No només amb la pel·lícula
Ai, perdoneu
Amb el llibre
Sinó també
Amb la sèrie
De Disney Plus
Que es va estrenar
Fa cosa d'un any
Per allà
Jo no
Ni he llegit el llibre
Ni he vist la sèrie
Jo t'agrada dir que tampoc
Tinc el llibre
És que la gran majoria
D'aquests llibres
Els tinc a casa
He llegit alguns
D'altres no
Però aquest en concret
No l'he llegit
I tinc ganes
De primer llegir el llibre
I després veure la sèrie
Perquè si ho faig al revés
Penso que potser
El problema és que si ho fas
A mi m'ha passat almenys
Si ho faig a l'inrevés
M'entra mandra
M'entra mandra de llegir
En canvi
Quan he llegit
Sí que és veritat
Que després
Els personatges
A més tens més creativitat
Te'ls fas
Si has vist la sèrie
A vegades tens tendència
A posar l'actor
O actriu que ho fa
Li poses la mateixa cara
O sigui que
Jo també recomanaria
Fes aquest esforç
Va
Fem la lectura
Va
Primer fem la lectura
I després
Ara que tinc les tardes lliures
Perquè clar
Fixa't clar
Ara
Estic de matins
Ara les tardes
Tu no saps
Les tardes
Que estic tenint
Aquesta setmana
No sé què fer
Gemma
No m'ho puc creure
No sé què fer
No m'ho puc creure
Doncs ja ho sé
Passejant pel pis tota l'estona
Fem punyetes
No sé què fer
Les tardes
A més
Sóc com a de tardes
No tens excusa
Sí però no tens excusa
Perquè ara no fa calor
Ja
Per tant
Quan fa calor
No es pot fer res més
Que estar a casa
Allà en plan quiet
Totalment
Però ara
Doncs mira
T'has de posar a veure
La setmana que ve
Preguntaré a veure
Com portes invisible
El llibre
Vinga va
M'hi posaré
M'hi posaré
Comencem
I ara marxem
Per mi
Dos dels llibres
Més importants
De l'autor
Tierra
Una obra que juga
Amb el misteri
I la reflexió
Sobre l'ésser humà
El seu comportament
I les segones oportunitats
Un llibre
Que enganxa
Des de la primera pàgina
I que fa
Pensa en la nostra manera
De viure
Ens posa en una espècie
De gran hermano
Però
A l'univers
A la lluna
On
Hi ha això
Com una espècie de concurs
Que és com un gran hermano
Però a l'espai
I això
Doncs també genera
Doncs
Que a mi em semblen superinteressants
Ens fa reflexionar molt
De la vida
I crec que
Crec que és un llibre
Que ningú se l'ha de deixar escapar
Sobretot als joves
Que estan estudiant ara
A quart de l'ESO
Per exemple
Que crec que ja és una bona edat
A partir de quart de l'ESO
Primer d'achillerat
Que llegin Tierra
És una mica
Llarg
És un tou de llibre
Però
Val molt molt la pena
Val molt la pena
Si me'l recomanes
Doncs
Què em recomanes
Per això
Començar per Tierra
O començo pel
Bolígrafo de Gel Verde
Que va ser el seu primer
Jo crec que començaria primer
Pel Bolígrafo
I després marxaria a Tierra
Val
Doncs vinga
Et faré cas
Però en tot cas
No te'l compris
Perquè el tinc a casa
I te'l deixaré
Perquè tu m'has deixat llibres
Doncs jo et deixaré també a tu
Vull dir
Això és un que et preocupo
I ja saps que
Jo sóc també
M'encanta comprar llibres
Perquè m'encanta alimentar
La meva llibreria
Però al mateix temps
M'encanta també
Anar a la biblioteca
I tant
Una miqueta
S'ha de fer una miqueta de tot
Això sí
Són de versió d'butxaca
No sé si tindràs problema
No
A més
Que hi ha gent que diu
No diré que li tiro el cafè per sobre
No passa res
Llibertat expressiva
Vull dir jo
Faig el mateix
A mi em passa el mateix
Jo tinc els llibres arrugats
Saps que ningú ens deixarà llibres ara
Si ens estan escoltant
Però ens els podem deixar entre nosaltres
Perquè llavors no sabrem
Qui ha fet la taca
Qui l'ha trencat més
Clar
Qui ha fet la taca
O qui l'ha trencat més
Com prou
Molt bé
Doncs vinga
Acabem amb Diferente
Un dels títols més recents
Una història que ens recorda
Que tots som únics
I que la diferència és una fortalesa
No un defecte
Un llibre que no és per tothom
I crec que
Que és un llibre molt dur
Perquè relata
Doncs
Els últims dies de vida
D'una nena amb càncer
Amb una malaltia
No sé si era càncer
O
Crec que era càncer
Llavors
Clar
És un llibre bastant dur
Totalment
Perquè estem
És com si
Anés a la planta d'oncologia
D'un hospital
Oncologia infantil
O si anés a fer un voluntariat
A Sant Joan de Déu
Que et trobes en una situació
Realment dura
Doncs una mica aquest llibre
Acaba reflectint això
I no és un llibre per tothom
Però jo crec que
Però sí necessari també
És super necessari
És super necessari
Sí, jo per mi estaria una mica en el top
Amb tierra
Jo crec que estaria per allà
Però s'ha de saber de què va el tema
Per anar preparat
Per llegir
Exacte
Jo crec que sí
Que és un llibre que és important
Que la gent sàpiga de què va
Perquè
Més que res per això
Perquè si no després
Ens podem trobar
Doncs
Que potser
Ens fa una mica de
Si vens en una situació delicada
Doncs potser no és el moment
De llegir-lo
Totalment
Però està molt bé
Que algú escrigui sobre aquesta visió
Per descomptat
Em comentaves abans
Els llibres
Que tu els taques a vegades
No sé què
Clar, la meva pregunta
No, no, no
No quedarà
No quedarà
Aviam
En quin minut ho has dit
Que farem un tall
Farem un tall
No, saps quina pregunta et volia fer?
Si eres més de llibre en físic
O d'e-book
Físic
No, no
Sense cap mena de dubte
Que ja m'havia resolt el dubte
Abans de fer-te la pregunta
Però per si un cas
Jo pregunto
Sí
Que això no vol dir
Quan
He tingut
A vegades que he viscut
He fet un viatge més llarg
I per circumstàncies
Llavors
Vols anar carregada de llibres
Però no portar-los
I més ara
Com estan les companyies aèries
Que tens
Que amb l'equipatge de Mallor
Enxubat a sota els peus
Justet
Doncs en aquest cas
Sí que en l'iPad
O en el Kindle
Trobo que és molt pràctic
Portar
I està molt bé
Que hi hagi llibres
En versió electrònica
També
Crec que per gent
Que s'autopublica
També és una bona manera
De no
De no gastar diners en impremta
Sinó de fer-ho més accessible
Però és veritat
Que soc una clàssica
Jo
Soc de la generació
D'analogia
Anòloga
No
Anòloga no
Deixos de venir
Anòloga
Que també una mica
Sí una mica
Una mica anòloga també
Tu m'has entès
Sí sí sí
Aleshores necessito
Necessito el tacte
És analògica
Totalment
Sí sí
I aleshores necessito
No hi ha cosa que m'agradi més
D'un llibre d'estiu
Que caigui la sorra
Quan l'obres a l'hivern
O quan l'estàs endreçant
Que hi hagi sorra de la platja
Que xulo
O una mica de pinassa
Trobo que fa
Què hi poses entre les fulles
Dels llibres
Poses alguna cosa?
Jo normalment
Poso moltes vegades
En plan
Com tu diria
Tríptics o informatius
Per exemple
Dels cursos de
Can Ginestà
Doncs ho faig servir
Una postal d'algun amic
Que m'han enviat
Que també m'agrada molt
Rebre postals a l'estiu
Físiques
Que no ho fa gaire gent
No la veritat
Jo t'haig de dir
Que m'encanta rebre-les
Però m'haig de posar
Les piles en fer-ho
Aleshores
Això m'agrada molt
I després tinc alguns
Alguns
Ja t'ho diré
Punts de llibre
Punts de llibre
Sí
Punts de llibre
Estic una mica encallada
Estem espessos tots avui
Estic una mica espessos
No passa res
Un punt de llibre
Que tingui algun
Bonic, especial
Així també m'agrada
Doncs jo et diré
Que poso
Que és que sóc una mica
Que et xupes
No, jo sóc molt culturet
Ja ho saps
Jo poso
Les entrades
De teatre
Ah
Quan vaig a un teatre
Em donen l'entrada en físic
Poso l'entrada en físic
I la faig servir de punt de llibre
De cinema
Potser també
Però sobretot de teatre
Clar
Jo
Havia recopilat
A la meva època
D'entrades de música
Però ara he de reconèixer
Aixecar les entrades de teatre
Com normalment
Les ho faig jo online
Clar
Doncs s'ha perdut això
De tenir entrades físiques
Jo tinc una col·lecció
D'entrades
D'entrades físiques
De cinema
Que algun dia
Quan vinguis a casa
Te l'ensenyaré
Que és una col·lecció
D'entrades de cinema
D'entrades de cinema
des de l'any 2017 fins a l'any
2022, per allà.
I és una carpeteta
molt cuca, on tinc guardades
tot d'entrades, clar, fins que en un moment
vas veient el procés. Les primeres entrades
són precioses i després ja són
tiquets de paper com si fossin rebuts del súper.
És veritat. I llavors
ja ho vaig deixar de fer. Però
jo, ja sé
que ho fan pel medi ambient
i ja ho sé que ho fan per tot, però reivindico una mica
a tona l'entrada en físic
dels concerts, l'entrada en físic
de tot això, perquè crec que és
maco. Jo crec que sí, que és un
record, però és veritat que al final
anem acumulant i toca fer una
mica de neteja. Però ja
reconec que hi havia abans entrades, jo
recordo de concert, que eren precioses i a més
les guardaves en plan com si
fossin or. I tant. Doncs mira,
deixa'm que fem una mica
de tancament de secció perquè
el tancament funcionarà
de la següent manera. Proposta
que et faig. Aviam si
acceptes el repte. Vinga. Com que jo
aquesta setmana he triat jo
l'autor, ara et toca triar a tu
un autor o una autora, no cal que el diguis ara,
però vagis pensant i rumiant
perquè la setmana vinent et toca a tu. Em sembla
perfecte. A més, aquesta setmana, que és la primera
que hem començat a fer el remblejar,
m'estàs posant deures. Sé que demà tinc pendent
el tema del Prado,
el quadre que més m'agrada.
I després, per la setmana que ve,
doncs pel dimecres que ve,
he encantat de portar un autor o autora.
a veure si us agrada, a veure si et sorprenc una miqueta.
I deixa'm que et pregunti, perquè fa una estona
que m'hi he percatat, tens tres llibres
a sobre de la taula? L'has passat per la biblioteca?
No, de fet, és passar per
retornar-los. Ah, retornar-los.
Perquè els he portat una mica, perquè com
m'havia sentat una mica
que presentessis l'Eloi, però dic
si en algun moment...
Doncs, si es cau.
Si es cau, hi ha algun moment...
Són els tres llibres que he llegit aquest estiu.
Que dels tres, al final,
el que he acabat són dos,
però simplement sí que els volia
com anomenar-te'ls o recomanar-te'ls,
perquè sobretot hi ha un que m'encanta,
que ha sigut, que s'anomena
El bosc vermell, un cavall fuig,
que és de la Marta Soldado,
i que va ser Premi Ciutat de Tarragona,
de novel·la Pini Soler,
i és un llibre que a mi m'interpel·la molt
perquè va sobre els cavalls prevalski,
que són els cavalls mongols,
els més antics,
i la història passa
a una Rússia en plan una miqueta
entre cometes no apocalíptica,
però sí una miqueta postnuclear,
perquè això passa a Txernòbil.
Però el més bonic és la relació que s'estableix
entre un cavall ferit i una noia.
D'acord? Aleshores, aquest m'ha agradat molt.
Després l'altre, que és Cor Agra,
de la Nora Ephron,
que està basat en...
Bueno, també és el guió d'una pel·lícula
que es deia, amb ser el títol en castellà,
que és S'acabó el pastel,
que explica una mica les seves verències ficcionades,
però és molt divertida.
La Nora Ephron és la guionista
de Cuando Harry en contrasali,
i que està molt bé.
I l'altre, Lleguas exaustes,
que encara vaig per la meitat.
Llavors aquest, simplement,
m'encanta el nom perquè és Lleguas exaustes,
i tot el que faci referència a cavalls m'encanta.
A cavalls, meravellós.
Però, simplement, he vingut a portar una miqueta.
L'has de renovar, per això?
Aquest l'haig de renovar, sí.
L'últim sí que ara és de renovar,
els altres els puc retornar.
Doncs, no puc marxar sense fer-te una pregunta,
que és...
Ara parlàvem una miqueta de cavalls.
Abans, fa una estona,
no sé si ho has escoltat,
estàvem parlant a l'espai de mites
sobre les vaques,
que no dormen d'en peu,
sinó que també se geuen.
Van intercalant els cavalls com dormen.
Els cavalls, principalment,
principalment, dormen de peu,
perquè són animals de presa
i estan acostumats a que els cassin.
Llavors, tenen que estar atents.
El que passa és que, de tant en tant,
tu pots passar per un camp
i veure un cavall a gegut,
perquè, segurament,
la seva manada el protegeix
i se sent segur.
Normalment, això ho fan més de dia.
Llavors, s'estiren i estan tranquils.
Però, quan són animals de presa,
sigui un cavall, sigui una gazela o així,
normalment dormen de peu
per si cal sortir corrents per potes.
Doncs, vinga, ja ho sabem.
Gemma, Gené, moltíssimes gràcies
i fins demà. Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Un de cada cinc alumnes del nou curs
que comença la setmana que ve
té necessitats de suport educatiu,
ha revelat la consellera d'Educació
i Formació Professional, Esther Niubo,
durant la presentació del curs vinent,
que tindrà 8.000 alumnes menys,
però més docents.
Anem al departament, doncs.
Sara Canyete, bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, en total al curs que ve hi haurà
336.000 alumnes amb aquestes necessitats
de suport educatiu.
Són 9.000 més respecte al curs passat
i per la consellera d'Educació,
Esther Niubo.
Això justifica augmentar la inversió
per atendre aquesta diversitat
i això vol dir més docents,
més personal d'atenció educativa
i més hores de vetlladors.
A alumnes amb diagnòstics
de necessitats específiques
de suport educatiu,
això acaba suposant gairebé
el 21% del conjunt d'alumnat que tenim.
Per tant, és una dada bastant rellevant
que fa que, tot i que és aquesta reducció
de natalitat i que tinguem
2.000 alumnes menys aproximadament
al sistema educatiu,
tinguem necessitat de reforçar-lo,
amb personal tant docent
com personal de suport educatiu
per millorar precisament aquesta atenció
si volem garantir la igualtat d'oportunitats.
José Antonio Muñoz
y Sara Canyete,
Cataluña Ràdio Barcelona.
Més notícies, Natàlia Ramon.
L'endemà de la reunió
entre el president Salvador Illa
i l'expresident Carles Puigdemont,
el nucli dur de la direcció de Junts
està reunit a Waterloo
per preparar el nou curs polític.
Els juntaires pendents
del que decideixi la justícia
sobre el retorn a Puigdemont
tenen un paper clau
per garantir l'estabilitat
del govern de Pedro Sánchez.
Waterloo, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia.
Reunida des de les 11
en un hotel de Waterloo,
la direcció de Junts, Puigdemont
al costat de Míriam Nogueres
i Jordi Turull
i la resta de Permanent
en una trobada que ja estava prevista
però que agafa més pes
per produir-se finalment
després de la reunió d'ahir
a la delegació del govern a Brussel·les
de Puigdemont
amb Salvador Illa.
Una cita celebrada
pel president de la Generalitat
com una mostra de diàleg
mentre que l'expresident
ha denunciat
que no hi ha
normalitat democràtica
pel fet que no es va poder fer
al Palau.
Hi ha armatisme
sobre el contingut d'ahir
de la reunió
però s'ha produït
a l'inici d'un curs polític
on s'han de posar a prova
les relacions de Junts amb el PSOE.
Jordi Baró,
Catalunya Ràdio,
Waterloo.
El germà d'Helena Jubany
ha presa la jutgessa
que porta el cas
de l'assassinat
de la seva germana
perquè reobri la investigació
a Anna Etxa Guibel,
una de les sospitoses del cas.
En una entrevista
al matí de Catalunya Ràdio,
Joan Jubany
ha subratllat
que les noves proves d'ADN
al jersei de la víctima
mostren el perfil
d'una dona
que podria ser el seu.
Demana que es comparin
la mostra
perquè la data límit
per imputar-la
vens aquest 7 d'octubre.
En el nou informe d'ADN
a més s'han localitzat
després de 25 anys
restes biològiques
de Santi la Iglesia
al jersei
que l'Helena Jubany
duia
quan la van matar.
Ja parlen clarament
de coincidència
de l'ADN del Santi
amb la barreja
d'ADNs
que hi ha al jersei.
Fins ara s'estava parlant
de probabilitats estadístiques,
ara ja es parla
amb contundència
de coincidència.
La setmana del llibre
en català
que aquest any
entre el 19
i el 28
de setembre
repeteix.
El passeig
Lluís Companys
creix sobretot
en espai.
Disposarà
de 1.000 metres quadrats
més que el 2024
fins a arribar
gairebé
als 9.000.
Un espai
en què s'encapiran
312 expositors
dels quals
265 són
segells editorials.
Cristina Domènech
és la directora
de la setmana.
Provenen
de tots els territoris
de llengua catalana,
Illes Balears,
País Valencià,
Andorra,
Catalunya Nord,
Catalunya òbviament.
Per tant,
és un esforç
també
de convertir-nos
en anfitrions
d'aquesta festa literària
de la llengua catalana
en català.
Esports,
Marcos García.
El motmet
que Hansi Flick
va per l'Adegos
al vestidor del Barça
després de l'empat
a Vallecas.
Declaracions
al tot costa
de Catalunya Ràdio.
El mot explica
que no hi ha cap problema
al vestidor
i que veu
l'equip motivat.
També declaracions
al tot costa.
El director esportiu
de l'equip femení
blaurana,
Marc Vivès,
avança
que les renovacions
de Coll i Pina
estan gairebé enllestides.
A l'aerobàsca
de la selecció espanyola
jugarà demà
la classificació
per als vuitens
contra Grècia.
En marxa,
la presentació
del Gran Premi
de Catalunya
de MotoGP
que es disputarà
aquest cap de setmana
i a la volta
avui es disputa
l'onzena etapa
de mitja muntanya,
sortida i arribada
a Bilbao
i on es vingue
cor lidera
aquesta volta.
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
de la selecció espanyola
de la selecció espanyola
Bon dia,
passant 5 minuts a les 12
s'informa
Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament
ha dut a terme
durant els mesos
de juliol i agost
diverses actuacions
de manteniment
i millora
als centres educatius
públics del municipi,
aprofitant
el període
de vacances escolars.
L'objectiu
és garantir
que els espais
estiguin en bon estat
per l'inici
del curs 2025-2026.
Les actuacions fetes
han estat
a l'Escola Montserrat,
que s'han reparat
humitats,
millores al pati,
instal·lació
de noves cestelles
i substitució
de reixes.
També a l'Escola Montseny
amb millores
a l'hort escolar,
retirada de tanques
i actuacions
de seguretat
a les sortides,
al Canigó
treballs de pintura
en accessos
i a les escoles
bressols,
amb arrecs,
reparació d'humitat
a la zona de cotxets
i millores de seguretat
i a Mainada
instal·lació
de nous pals
per a tandals.
També a l'Institut
d'Escoles
han fet treballs
de seguretat
al pati
i instal·lació
d'un punt d'aigua.
A més,
s'han dut a terme
a treballs generals
de jardineria
i manteniment
a tots els centres
per garantir
entorns educatius segurs,
còmodes
i adaptats
a les necessitats
de l'alumnat
i del personal docent.
La sala Piquet
de la Taneu
acollirà el dilluns
8 de setembre
a les 7 de la tarda
un cafè literari
amb la Sant Justenca
i Maperiques
al voltant
de la seva obra
Licòrdone d'Aranyons.
L'activitat
proposa
una trobada propera
amb l'autora
per comentar
el contingut del llibre,
conèixer el procés creatiu
i intercanviar
preguntes i impressions
amb els assistents.
L'acte requereix
inscripció prèvia
i compta amb la col·laboració
de Cal Llibreter
i és organitzat
pel Club Literari
de la Taneu de Sant Just.
La cooperativa audiovisual
MTK Space
ubicada a Sant Feliu
de Llobregat
ha consolidat
la seva activitat
des de la seva creació
el 2018
i afronta
nous projectes.
Segons ha explicat
l'Aia Junquera,
membre de l'equip,
l'entitat es defineix
com una cooperativa
cultural i audiovisual
amb tres àmbits
de treball diferenciats,
els estudis,
l'Agència de Comunicació
i Màrqueting Digital
i la productora.
Els orígens del projecte
es remunten a la iniciativa
de tres socis de Sant Feliu
que, després de treballar
individualment
en el sector audiovisual,
van decidir
unir esforços
per crear un espai
al Besllobregat
i descentralitzar-hi
i l'activitat
concentrada a Barcelona.
Amb aquesta idea
va néixer
una nau
de 750 metres quadrats
amb tres platós
i diversos espais
i més endavant
el projecte
es va ampliar
amb les altres línies
de treball.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Aràdio d'Esvern.
Està un beso
i últim estrem
d'esvernament
I always thought
that love
should be
that way
Then comes
the time
that you're
ridden
with doubt
You've loved
all you can
and now
you're all
of doubt
Ooh
Ooh
Baby
We've been
a long
long way
And who's
to say
where we'll
be
tomorrow
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ihrer!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
Doncs jo no s'ha parlat la brossa.
Em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau o el covell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
O un dia t'aixeques i dius, vinga,
que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Sé tu mateixa.
I estimar qui vulguis.
Com el pas de trobar.
El que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
crec en mi.
I crec.
Expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer 5.
I dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat,
a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app
i gaudeix dels avantatges del carnet jove
i del pack jove 2024.
I arrenquem la tercera hora de la Rambla
d'avui dimecres 3 de setembre
amb el parador musical.
Gerard.
Què tal? Bon dia.
Molt bones.
Doncs vinga, avui arrenquem amb Alaska
perquè avui el parador musical,
l'espai on descobrim els artistes
que han deixat empremta la música,
parlarem d'una dona que és tota una icona
a Espanya i a Llatinoamèrica,
cantant, presentadora i referent
del moviment contracultural dels anys 80.
Prepareu-vos perquè avui viatjarem
al món del glam,
de la moguda madrilenya
i també de les cançons
que mai passen de moda.
Bailando
Me passo el dia
Bailando
Y los vecinos
Mientras tanto
No paran de molestar
I per parlar de l'Alaska
hem d'entendre els seus orígens
i també els inicis de la seva carrera.
Doncs Alaska va néixer
com Olvido Garajoba
l'any 1963 a Ciutat de Mèxic.
Als deu anys es va traslladar
amb la seva família a Madrid.
El seu debut musical
va ser amb el grup Caca Deluxe,
una banda pionera del punk a Espanya,
però la seva fama explota
quan funda Alaska
i los pegamoides
amb temes com
horror en el hipermercado
i aquesta que estem escoltant
ara mateix
Bailando,
una cançó que es convertiria
en tot un himne de la movida.
Amb aquesta cançó
Alaska va posar
la primera pedra
del seu camí
cap a convertir-se
en tota una estrella
del pop espanyol.
I ara parlem
de l'època d'or
perquè després dels pegamoides
a Alaska
continua reinventant-se
i funda Alaska Guinarama,
un dels grups més importants
dels anys 80.
Amb ells
arriben grans èxits
com ni tu ni nadie
i a qui en l'importa,
autèntics himnes
que encara avui
són reivindicats
per la comunitat LGTBI
i també per tothom
qui defensa
la llibertat
i l'autenticitat.
Sabíeu que
a qui en l'importa
es va convertir
en una cançó icona
a tot el món
també gràcies
a una versió
que va fer Talia?
Doncs sí, així és.
Però ara
escoltem
ni tu ni nadie
d'Alaska i Dinarama.
d'Alaska i Dinarama.
d'Alaska i Dinarama.
d'Alaska i Dinarama.
Dinarama.
d'Alaska i Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinaama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
Dinarama.
però sí que m'agrada i sobretot
el duo que fan per ella
m'agrada molt, sí.
Tu ets molt jove, et toca molt lluny tot això
però també és veritat que és un gènere molt concret
que no a tothom li agrada aquesta música
ni la movida madrilenya
i que a vegades aquestes cançons
poden quedar molt lluny per segons qui
però realment si hi ha una cançó
que crec que hem ballat i cantat tots
és aquesta.
Un clàssic, un clàssic d'Alaska
que ha anat passant de generació en generació
i també de grup en grup perquè ara actualment
Fangoria també la segueix cantant.
Explica'ns una miqueta aquesta etapa
d'Alaska, Fangoria i també la seva reinvenció.
Doncs bé, als anys 90
crea Fangoria amb Nacho Canut
un projecte que mescla electrònica
i pop. Amb Fangoria
Alaska aconsegueix connectar amb noves generacions
gràcies a temes com
No sé què me dar, retorciendo palabras
i sobretot, drames i comèdies
un altre gran èxit. Una curiositat
és que Alaska és una gran amant
del cinema de terror i té una col·lecció
immensa de figures i objectes
relacionats amb aquest gènere
que, a més, a Alaska i Mario
la sèrie, doncs, les ensenya molt
i és realment
notes a la seva casa
com està plena
de coses que
amb les que no t'agradaria conviure
D'això estem segurs
Home, conviure, viure i dormir
perquè dormir amb allò
jo veig una mica complicat
Drames i comèdies és la segona
la següent canció que escoltarem de Fangoria
en aquest cas, una de les cançons
actuals que crec que ha tingut
més èxit de la cantant
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era responsable del servei educatiu que va a Viladecans fins al curs 24-25!
Ara és un feliç jubilat que ens acompanya aquí als matins de Ràdio Desvent Ricard!
Bon dia!
Bon dia!
Dic-lo de feliç jubilat perquè és que se't veu feliç!
Sí!
És un canvi!
S'ha de tenir molt en compte el que deixes enrere però si mires endavant i el que veus t'agrada doncs veritablement val la pena!
Que bé!
Que bé!
Doncs me n'alegro molt!
I res!
Avui et volíem convidar tu!
Ja formes part activa d'aquesta casa!
Ets col·laborador del magazín de tardes de Ràdio Desvern!
I et volíem convidar doncs bàsicament per poder parlar de la comunitat educativa, d'aquest inici de curs!
És important també tenir en compte doncs aquesta arrencada que és d'aquí molt poquet!
tot i que els professors i professores ja n'ha arrencat diguéssim des d'aquest mateix 1, dilluns 1 de setembre molts d'elles i d'ells ja n'ha arrencat aquest curs lectiu i que per tant doncs també és important no?
Quan s'engega la maquinària què és el que passa? Com funciona?
I bàsicament doncs volíem convidar-te aquí a la tertúlia doncs per això per poder comentar una mica tot això!
Molt bé! Molt bé!
Tothom sempre doncs ràdios, televisions, diaris tothom sempre a principi de setembre doncs engega comença el curs escolar arrenquem màquines però si ho fessin d'una manera una mica literària podrien dir que tot va començar al juliol
és a dir, que la història comença al juliol quan bé, doncs tothom pensa que la professorat se'n va de vacances, doncs que després de Sant Joan ja no queden ningú els centres...
Això bé, no és veritablement així...
Això que els professors tenen dos mesos de vacances...
Exacte, exacte, no és així...
És un mite, podríem dir, no?
Sí, és un mite, en la majoria dels casos evidentment, com a qualsevol col·lectiu professional hi ha de tot el món, però la gran majoria de persones que han treballat amb mi o que he conegut al llarg d'aquests anys, el juliol s'aprofita.
I hi ha també per egoisme professional, perquè tot allò que facis al juliol doncs et dona més marge al setembre doncs per tenir més cintura i per modificar coses i fins i tot crear, no? Ser creatiu amb la teva feina.
I això és molt important. Vull dir, el juliol veritablement és quan els centres, si de primària o de secundària, es dediquen doncs per un costat a saber quin públic tindran. Per públic entenem l'alumnat, evidentment.
És a dir, que tenen la recepció als centres de secundària de l'alumnat que els arriba de primària. Els centres de primària tenen la recepció de l'alumnat que els arriba per començar.
O bé educació infantil o bé educació primària. Això ja et permet saber amb qui comptes a nivell de població, no? De població d'alumnat.
I això et permet començar a fer grups. Això és molt important. Vull dir, els centres al juliol acaben amb els grups fets, però això és una feina ingent per part de l'equip directiu.
O els equips directius, en molts casos, estan fins a finals de juliol als centres deixant aquestes coses enllestides.
L'altra part de juliol que també és important és el professorat. És a dir, en un sistema com el nostre, no podem pensar en un món ideal
amb el qual al juliol ja tens un claustre consolidat, tant a primària com a secundària, amb el qual saps tot el professorat que treballarà amb tu.
Ens al contrari, és a dir, cada any, i més aquests últims dos anys, diguem-ne, hi ha hagut oposicions diverses.
Per tant, això vol dir que hi ha hagut molt moviment, gent que ha arribat al sistema educatiu, gent que ha canviat d'espai dintre del sistema educatiu d'un lloc a l'altre.
I clar, tot això és molt important per veure qui t'arriba i saber què pot fer i què està disposat a fer amb les seves destreses i amb les seves habilitats.
Vull dir que això és molt important. Projectes, especialitats, i això no ho tens tot enllestit al juliol,
perquè t'arriben les persones que tenen un destí. I aquest any hi ha hagut molt en renou, perquè sabeu que es va, diguem,
haver de tirar enrere un concurs de trasllats perquè va haver-hi uns embolics que fins i tot, per sort,
el Departament d'Educació va tenir l'honestedat de reconèixer que hi ha hagut uns errors, va fer esmena i això va enterrarir les coses.
Però amb tot el juliol, doncs més o menys les persones que eren funcionàries ja sabien on treballarien.
Però clar, com sabràs, hi ha la part de professorat que no és funcionari, que són interins o substituts.
I aquests, en molts casos, no sempre saben a finals de juliol on estaran.
Per tant, això, evidentment, a nivell personal amb ells és un enrenou, però també pels centres.
Perquè, clar, tu pots arribar a l'1 de setembre i no saber ben bé amb qui comptes al 100%.
Per tant, no saps qui pot fer de tothom, qui pot donar anglès, qui pot donar música, en segons quins casos.
I a cinema secundària, doncs ja saps, especialitats, matèries, que en molts casos no tens tothom fins al dia 1, 2 o 3.
Això és molta feina, molta feina.
Clar, d'alguna manera, per entendre-ho d'una forma més gràfica, el mes de juliol és el mes, diguéssim, de fer el forat,
d'excavar aquell forat del nou curs, començar a posar fonaments, tot i que els fonaments moltes vegades arriben, com deies, al setembre,
i a partir d'aquí ja vas construint el curs en funció de tota aquesta informació que vas tenint.
Deixem que et pregunti, perquè hem citat el teu càrrec que tenies, el servei educatiu de Gavà Viladecans.
Què és un servei educatiu?
Molt bona pregunta, perquè no tothom ho sap.
Un servei educatiu no és una escola, no és un institut, un servei educatiu és un espai, n'hi ha molts per Catalunya,
n'hi ha un a cada territori més o menys municipal o d'agrupació municipal.
En el nostre cas, per exemple, era Gavà Viladecans, Vegas i Sant Climent.
Aquí teniu Sant Just i Esplugues, que tenen un servei educatiu, i el servei educatiu és on es troben.
Els tècnics que porten tota la formació del professorat d'aquella zona,
quan dic porten la formació és o bé que la donen ells per la seva especialitat,
per exemple, jo soc d'anglès, aleshores jo feia el seminari d'anglès
i anava a assessorar els centres que calia amb metodologia o amb recursos d'anglès,
un company meu era de tecnologia i anava a assessorar,
o portava els seminaris de matemàtiques o de robòtica,
o la companya que portava els seminaris de 06 o de COCOVE,
que és una figura de benestar emocional pels alumnes.
Tot això es fa des del servei educatiu.
A més a més, ets el representant oficial del Departament d'Educació,
evidentment, per tant, ets qui certifiques totes les formacions que fa el professorat.
Sabeu que en el sector públic, tot el que és trasllats, promocions, tot això,
i la formació passa per una certificació oficial del Departament d'Educació.
Aleshores, la teva tasca dins del servei educatiu és, a part de donar la formació,
certificar-la que facin els centres.
Ells et diuen, jo porto, és igual, qui sigui l'Eduard Bueno,
a fer una formació sobre neurociència,
ells et donen, doncs, diguem-ne, uns objectius, uns continguts i una, diguem-ne, una estructura,
i tu certifiques això i això fa que el professorat que fa aquest curs,
doncs, certifiï dos, tres, quatre, cinc, deu hores de cara a trasllats i a promoció.
Això és la part de professorat a nivell de formació,
però un servei educatiu és encara més important.
Allà tenim el que són psicopedagogs i psicopedagogues, el que es coneix com EAP.
Això és importantíssim, i més a dia d'avui,
amb el gran nombre creixent d'alumnat amb necessitats educatives especials,
doncs, tot això es gestiona des d'un servei educatiu.
Allà hi ha els psicopedagogs i psicopedagogues, psicòlegs o psicòlegs,
psicòlegs que van als centres, assessoren, donen servei
i deriven l'alumnat amb aquestes necessitats a altres tipus de tractaments,
o se'ls hi fa el tractament, o se'ls hi fa la intervenció dintre del centre.
Hi ha els logopedes i logopedes, també,
hi ha també els treballadors socials i treballadores socials, importantíssim.
Jo aquests anys m'he adonat veritablement de la feina que fa un treballador,
una treballadora social d'un servei educatiu,
perquè veus veritablement la varietat, la diversitat que hi ha a Catalunya,
i t'adones de les famílies que tenen necessitats.
I els treballadors socials el que fan és gestionar les beques,
tant beques de menjador, beques de material,
ajuts que van molt més enllà d'això,
tot això passa per un servei educatiu.
És molt important, és molt rellevant,
i, evidentment, les escoles ho coneixen.
És curiós perquè el professorat nou a vegades no sap què és,
la meva filla fins i tot que ara ha començat a treballar en una escola,
no tenia ben bé el que havia fet el seu pare fins ara,
i ara ho comença a conèixer.
Però, evidentment, la societat no ho té tan clar,
i és molt important, molt important.
Avui estem parlant amb Ricard García,
membre de la comunitat educativa,
com comentàvem, fins a aquest curs 24-25,
va ser responsable del servei educatiu que va Viladecans.
I, si et sembla, comencem a posar fil a l'agulla,
jo crec que hem fet una bona base,
tenim molt de material ara a sobre de la taula per anar comentant,
però m'agradaria començar amb xifres,
mostrar les dimensions a la nostra audiència
de realment quin és el gruix de feina que hi ha a la nostra comunitat.
Evidentment, evidentment,
i amb les xifres que donaré podem veure,
podem copsar veritablement que educació,
en tant que és una màquina que necessita un engranatge,
té un públic, té uns treballadors,
és una gran empresa, és una empresa ingent.
Vull dir, estem parlant de més o menys més de 5.000 centres,
5.000 petites factories, una mica,
5.000 centres de treball, d'acord,
amb els quals tenim més de 1.700.000 alumnes,
dels quals més de la meitat són de primària
i la resta és de secundària,
obligatòria, batxillerat i cicles formatius, d'acord?
Vull dir, estem parlant de més d'1.700.000 alumnes,
a grosso modo, d'acord?
I tot això amb un corpus de treballadors
que estem parlant de més de 100.000,
130.000 treballadors, 130.000 professors, d'acord?
Pot ser que aquestes xifres, Ricard, no corresponguin gaire?
És a dir, que per la quantitat d'alumnats que hi ha,
potser hi ha pocs professors?
Bé, senzillament una imatge que ens pot donar aquesta xifra,
però realment no és així.
Això és una cosa que amb el temps ha anat canviant.
Jo recordo quan vaig començar el meu primer any a l'institut
que em vaig trobar amb un segon de BUP,
és a dir, un quart d'éson 43 alumnes.
Això ara seria...
Impensable.
Impensable, no?
Ara estem parlant d'una, diguem-ne,
un ventall que va des dels 25 màxim a primària,
als 30 màxim a secundària.
Evidentment, per necessitats específiques d'un centre
o d'una aula o d'un alumnat que arriba a vegades,
si s'ha de posar en un centre, en una aula i arribar a 31,
si la inspecció dona el vistiplau, això passa.
De la mateixa manera que et trobes en escoles de primària,
que per les seves especificitats,
doncs tenen 8, 10, 11 o 15 nens, d'acord?
Vull dir que això depèn una mica,
però al màxim són 25 i 30.
Evidentment, quants menys millor i més,
i més avui en dia amb això que dèiem abans,
amb l'alt grau d'alumnat amb necessitats educatives especials,
que hi ha més que abans.
No ho tinc clar, no sé si és que n'hi ha més
o és que abans no es detectava,
però el que és cert és que avui en dia això està detectat,
hi ha molts casos diagnosticat,
i això necessita uns recursos.
El recurs és un especialista dintre l'aula,
una persona de suport, això són diners,
i el Departament d'Educació té els diners que té,
i per tant fa el que pot, fa mans i mànigues.
Però de la mateixa manera, clar,
si aquests especialistes, aquests suports no poden arribar,
quants menys alumnes hi hagi,
quan menys alumnes hi hagi a l'aula,
més fàcil és pel professor castellà,
la professora, el mestre,
que està allà a peu del canó,
amb aquesta varietat, no?
Vull dir que això és molt important.
Estem amb xifres,
diguem-ne, cada vegada ja la ràtio és més baixa,
però això no et troba,
vull dir que ara mateix igual ens truqui un profe
que digui, doncs jo tindré 34,
hi ha casos així, i això és greu.
Llavors, sempre estem amb les mateixes,
jo penso que l'educació és prou important
com que els diners es posin primer aquí,
que no pas a tres llocs.
Són xifres, de fet,
per tant, que encaixen,
que ens poden encaixar,
aquest nombre d'alumnats per aquest nombre de professorat
correspon, com comentaves,
però m'agradaria seguir analitzant les xifres,
perquè realment ara, quan esbiaixem,
quan veiem el viatge, diguéssim,
de primària, de secundària, de batxillerat,
veiem canvis notoris, no, aquí?
Sí, sí.
Sí, suposo que et refereixes al fet del filtre,
una mica, no?
Efectivament.
Evidentment, evidentment.
Tu ara si mires, per exemple,
estic parlant de xifres a grosso modo,
en qualsevol cas, vull dir que són xifres
que no són precises,
però són aproximades,
i molt aproximades
i molt properes a la realitat.
Clar, per exemple, tu veus,
ostres, secundària,
hi ha uns 500.000 alumnes,
però després arribes a batxillerat
i hi ha 170.000 a batxillerat
i 180.000 a cicles formatius.
Per tant, si tu sumes
cicles formatius i batxillerat,
són 350.000 alumnes.
Què passa dels 500.000 als 350.000?
És a dir, una vegada fas la secundària obligatòria,
em veus que si sumes batxillerat i FEP són 350.000.
Falten 150.000, no?
Que desapareixen.
Clar, evidentment,
això està relacionat amb el món laboral.
És a dir, en tant que és educació secundària obligatòria,
la societat el que demana
és que tothom arribi als 16 anys
amb una escolarització, amb una ESO,
d'acord?
Amb una educació secundària obligatòria.
A partir d'aquí,
evidentment, qui vol fer batxillerat,
vol anar a uns estudis superiors
o a un cicle formatiu superior,
passa per aquí.
O el que vol buscar hi ha un viatge
molt més professional.
perquè té clar què li agradaria fer
o perquè té clar cap a un món l'anar,
doncs va cap a un cicle formatiu de grau mig,
d'acord?
Però hi ha gent que diu,
bé, pel que sigui,
o perquè la meva situació familiar
o el meu enfoc personal
és que jo vull treballar
i deixar-me allà de mandangues,
doncs, evidentment,
hi ha gent que el 16 deixa tot
i ja se'n va a buscar
aquest món laboral
que és difícil amb 16 anys.
vull dir que teòricament
el que vol la societat
és que la gent es formi,
sigui com a personal
de món acadèmic
a nivell universitari,
però també com a persones
que es formin a nivell professional
amb graus.
És molt important
la formació professional,
moltíssim.
Ha estat molt negligida
durant els anys,
és a dir,
tu ho saps perfectament,
doncs,
que durant dècades,
doncs,
deia que el que no sap
va a FP
o el que no vol estudiar
va a FP
i això és un gran error.
Aquí al Baix Obregat
hi ha instituts
molt potents
de formació professional,
de graus de formació professional
que formen professionals
d'una manera impecable,
és més,
i en molts casos
amb un índex
d'accés al món del treball
molt alt.
Això és molt important
que la societat ho sàpiga.
Hem de trencar d'una vegada,
tot i que cada vegada
és més així,
però ho hem de trencar
per sempre,
el fet que
si no fas batxillerat
malament rai.
No, no.
Vull dir,
els cicles formatius
són molt importants
i són un accés
al món laboral
òptim
amb recursos,
que és el que estàs marxant
aquí el departament
i les empreses
per formar bons professionals,
tant els mitjans
fins als 18 anys
com els superiors,
d'acord?
A més a més,
tu després d'un cicle formatiu superior
pots accedir
a una universitat,
a fer un grau universitari.
Tot això no tothom ho sap,
que també això és
feina de les escoles
i dels centres,
dels instituts.
Una part molt important
és la relació amb les famílies.
Una bona tutoria,
un bon tutor
és aquell
que informa l'alumnat,
informa
a les famílies
el que té per davant.
això penso jo,
jo he estat anys
tutor de batxillerat,
que la meva tasca
era evidentment
posar la mà aquí a l'espatlla
amb un alumnat
per animar-lo
que aprengui
i encoratjar-lo,
però també
veure-li el que té davant.
Això és molt important
perquè
van molt despistats,
pobrets,
vull dir,
els 17,
18 anys.
És molt difícil.
Són molt joves
quan trien.
I abans
havia,
no m'ho invento ara,
però havia 50 carreres,
d'acord?
Ara n'hi ha 300,
250,
vull dir que
la varietat
és tan àmplia,
això fa que
no tinguis molt bé,
molt clar
on apuntar,
no?
I això és feina
dels centres
i jo penso
que amb això
ho fan força bé,
força bé.
M'agrada que t'hagis aturat
els EFP
perquè de fet
tenia jo també
una intervenció
per posar una mica més
d'informació
sobre la taula.
De fet,
avui hem estat parlant
d'aquests temes
a l'espai de notícies
perquè hi ha
moltes portades
de diaris
que avui
parlaven d'això
precisament
i realment,
clar,
a mi em sobta
aquestes 180.000 places
per escases,
no?
Em semblen poques
perquè realment
hi ha molta gent
de cicles formatius
que s'inscriu
i que es queda fora,
que no pot cursar
aquests cicles formatius.
Què s'hi pot fer?
O què s'està fent
des de l'apartament?
d'educació.
Clar,
jo això et puc parlar
des del punt de vista
com a director
d'un servei educatiu
que surto
però que no toquem
tota la part aquesta
de recursos
i de despesa pública.
Sé que l'any passat
va haver-hi molt en renou
per això
perquè la meva parella
és professora d'FP
i ho van patir moltíssim
i el que el Departament d'Educació
es va comprometre
amb ampliar les places
i facilitar l'accés
que moltes vegades
per timing
o per gestions
és molt difícil accedir
i això ho han facilitat
però sembla ser
pel que m'estàs explicant tu
que seguim amb el mateix problema.
Jo penso que
és una aposta necessària
per part de qualsevol govern
de qualsevol govern
apostar per això
apostar per
el fet
que quants més professionals
formats hi hagi
la societat
millorarà molt més.
És a dir que
abans
fa molts anys
que ni tu ni jo
vam viure
doncs hi havia els aprenents
hi havia gent que
doncs acabava
l'Educació General Bàsica
o el que fos
i es posava a treballar
d'aprenent en un taller
els oficis
la importància
dels oficis
que també hem mencionat
abans del programa.
Exacte, això ja no existeix
tot passa
per uns camins
molt més reglats
la vida
la nostra societat
està tot molt més
monitoritzat
llavors això passa
per formar-te
en un cicle formatiu
per tant
jo penso que
si bé l'any passat
es va posar fil i l'agulla
pel que dius tu
encara hi ha aquestes mancances
doncs suposo
que el govern
el que haurà de fer
és seguir treballant
amb això
i augmentar aquestes places
perquè són importants
i si ho mirem
des d'un punt de vista egoista
de la nostra societat
molt necessàries
molt necessàries
Sí, no, no
totalment
i si ara posàvem el focus
a l'alumnat
que parlàvem d'aquests
800.000 alumnes
a primària
d'aquest mig milió
a secundària
després de batxillerat
ja baixava el ràtio
no a 170.000
i a 180.000 alumnes
en aquest cas
ara ens centrem
al professorat
perquè el professorat
comentàvem
amb aquests
130.000 professors
aproximadament
tots xifres aproximades
però que
bastant
acurades
com es divideix això
en
primària
i secundària
més o menys
un 50%
més o menys
és primària
i un 50% secundària
més o menys
més o menys
això és molt important
perquè
aquests dos últims anys
s'ha intentat
donar molta estabilitat
a les plantilles
vull dir
ara fa
dos anys
vull dir
històricament
hi havia
el que es coneix
com a oposicions
d'acord
que no tenien
diguem-ne
una obligació
de fer-se de manera cíclica
vull dir que
depèn del govern
que hi hagués
doncs es podien haver
oposicions al cap de dos
o tres anys
potser una època
cada any
però no era una cosa
establerta
i els últims
dos o tres anys
també una mica
per prescripció
de la comunitat
d'Europa
de la comunitat
europea
es va
es va
tocar una mica
el crustó
al govern
espanyol
amb el sentit
que s'havia
d'estabilitzar
tot l'interinatge
és a dir
històricament
a Catalunya
i Espanya
hi havia
mils d'interins
és a dir
gent que portava
molts anys
molts anys
20 anys
per exemple
amb el circuit
treballant com a interins
un interi
és una persona
normalment
que té una plaça
estable
tot l'any
vull dir
que gent
que segurament
tenien una estabilitat
en un centre
durant 10 o 12 anys
i no eren funcionaris
llavors el que es va dir
no pot ser
doncs
ens diuen
que hem d'estabilitzar això
aleshores
això
va provocar
que es fes
un procés
d'estabilització
la gent que portava
molts anys
van poder accedir
a ser part
del funcionariat
d'acord
havien de tenir
uns requisits mínims
i aleshores
això per un costat
però
a part d'aquesta gent
que es va estabilitzar
és a dir
que això va implicar
mils
d'interins
i interines
que van passar
a formar part
del cos
de funcionariat
és a dir
en plaça fixa
d'acord
també
seguint
aquestes prescripcions
europees
es va engegar
doncs el procés
de cada any
fer oposicions
d'acord
i durant dos anys
va haver oposicions
a més a més
va haver un concurs
extraordinari
a mig curs
això va crear
unes mogudes
impressionants
als centres
a nivell
quan les persones
prenen posició
quan
demanen
una plaça
això va haver
molts moviments
i això
va ser
un problema
pels centres
com dèiem abans
en juliol
tu vols saber
amb qui comptes
i qui serà
qui farà
aquella tutoria
qui donarà
aquella assignatura
aquella matèria
tot això
i tot això
va provocar
una mena
de còctel
de logística
explosiu
explosiu
va ser dos anys
molt durs
ara s'ha estabilitzat
una mica
hi ha hagut oposicions
cada any hi hauran
el que passa
és que no és segur
que siguin cada any
de totes les etapes
és a dir
pot ser que l'any que ve
hi hagi oposicions
de secundària
i no de primària
aquest any hi ha hagut
d'unes i no de les altres
però
sempre seguint
una mica
aquesta prescripció europea
d'anar acabant
amb la interinitat
una cosa molt important
és que
està bé que la gent ho sàpiga
una cosa és
un professor o professora
interi
i una altra
un professor o professora
substitut
un professor o professora
interi
pren possessió
d'una plaça
durant un any
que es va renovar
cada any
vull dir que
en tant que ets interi
no ets un funcionari
no és un contracte
de per vida
sinó que es va renovar
cada any
això implica
el vistiplau
de la inspecció
que va veure
com fas les classes
el vistiplau
de l'equip directiu
i això et permet
si tot va bé
i si no hi ha
un funcionari
que arriba
i pren possessió
de la plaça
doncs tu pots seguir allà
i després
hi ha el professorat
substitut
professorat substitut
el que fa
és
va cobrint
aquestes mancances
provocades
per les baixes
d'acord
per les baixes
a nivell de maternitat
de cura d'alumnat
de cura de fills i filles
de causa major
mil coses
vull dir que hi ha
un corpus de professorat
que està en unes llistes
i que el van cridant
d'acord
clar
això que t'estic explicant
són mils i mils de persones
organització
és molt difícil
és molt complex
molt complex
perquè clar
estem parlant
com comentaves
no només de l'organització
sinó que també
després
clar
l'adaptació d'aquest professor
doncs també
és una diferent
a la del professor
que potser ha començat
la seva adaptació
el juliol
que si entres
a mig curs
o el que sigui
doncs clar
són adaptacions
són processos
també la incertesa
que pot generar això
el mestre
el professor
doncs també
és important
i és destacable
i si et sembla
a mi m'agradaria
anar-me'n
tres punts
que tens tu aquí al guió
que em semblen
molt importants
que són els problemes actuals
que per una banda
destaques
la motivació
de l'alumnat
també la de professional
i la relació
entre les famílies
per què has fet
aquesta divisió
entre aquestes tres
dificultats actuals
en el món educatiu
sí
mira aquí
no és que et trenqui el guió
però quan estava esperant
he afegit
una coletilla
però que no
simplement és
aviam
passa una cosa
que està totalment relacionada
amb això
i fujo
del fet aquest
de ser pessimista
aviam
la societat que vivim
és una societat
amb la qual
els individus
segueixen sent gent
amb valors
és a dir
seguint tenint persones
que creuen
en un futur millor
i aquestes coses
no es pot ser tremendistes
dir
ens anem tots a nord
i tal
no
perquè veus
que gent
molta gent
com hem vist aquest diumenge
amb l'Udegasa
vull dir
creu en un futur millor
però la societat en si
com a grup
és més superficial
estem veient una mica
les coses que atrauen més
les coses que entretenen més
a nivell de mídia
i més individualista
no Ricard
i tant
i tant
i tant
més individualista
més superficial
i potser menys reflexiva
a nivell de societat
eh
de societat
sí
què passa
l'escola és un mirall
de la societat
totalment
aleshores
l'alumnat
que arriba a les escoles
arriba
doncs a partir
d'una mena
d'ensinistrament
per la societat
i per les famílies
les famílies
no deixen de ser
pares
mares
que veuen unes teles
que llegeixen
i que fan una sèrie
d'activitats
que venen conformades
per aquesta societat
més superficial
més individualista
aleshores
l'alumnat
arriba amb unes demandes
unes demandes
que volen
coses més fàcils
coses més ràpides
coses amb menys valors
i xoquen amb una escola
que té uns ideals
que vol ensenyar això
i tal
aquest xoc
fa que l'escola
i l'alumnat
hagi d'ajustar-se
i això és molt difícil
és a dir
podem concloure
de manera senzilla
que l'alumnat
necessita
una motivació diferent
per tant
no ve tan motivat
pel que l'escola
ha ofert sempre
per tant
l'escola
ha de
moldejar
això que ofereix
sense deixar d'oferir-ho
però per arribar
al seu públic
que és l'alumnat
aquest tan diferent
llavors això
i les famílies
les famílies
no deixen de ser persones
que tenen uns valors
formats per aquesta societat
que és diferent
a fa 30 i 40 anys
l'importància de les ampes
de les afes
molt
molt
perquè són les que gestionen això
les que gestionen
aquests valors familiars
i aquesta relació
amb les escoles
tot això fa que a vegades
el professorat
tingui tendència
no en general
però molta gent
es quedi molt més
decebuts
i tirin tovalloles
a vegades
perquè diuen
ostres tu
és que és molt difícil
això ajuntament
amb el que dèiem abans
d'aquest augment
d'alumnat
amb necessitat
educatives especials
això fa
que el professorat
tingui una lluita diària
que veritablement
has de tenir
molta vocació
molta vocació
i quan la vocació
a vegades grinyola
és quan hi ha falta
de motivació
per part del professional
i això
i això evidentment
no sé si tenim prou temps
però
dona per moltíssim
però
passa també
evidentment
per reconèixer més
aquesta
professió
del docent
és a dir
si tu vols que aquest docent
tingui més motivació
ensalça-l
és a dir
digues
ostres
quina feina que fas
més important
i això sabem
que en molts casos
perquè tenim
moltes casuístiques
i jo les he vist
en molts casos
les famílies
no ho tenen en compte
hi ha moltes famílies
que diuen
ostres tu quina feina
que fan
moltes gràcies
però hi ha moltes
que no
que pensen
que allò és un lloc
on venen a ensenyar
unes matèries
i ja està
és curiós
però això segueix així
i això
si juntes
amb tot el que hem dit abans
cal que els reconeixem
molt més
els reconeixem molt més
per també poder-los exigir
exigir el que toca
i el que fan
però jo penso
que si tu
t'exigeixen
però si a la vegada
jo en el que fas
cada dia et lleves
amb ganes de fer-ho molt millor
totalment d'acord
totalment d'acord
i crec que és
com una frase perfecta
per poder tancar
aquest espai
d'avui
d'aquesta tertúlia
però també amb una imatge
una imatge
que s'ha anat repetint
al llarg
d'aquesta tertúlia
tu no l'has pogut veure
no l'has pogut gaudir
perquè estaves mirant-me
a mi
cap a la peixera de control
però jo que sí que
tinc
un camp visual
gran
que dona
diguéssim
el pàrquing
d'aquí
de Campa Droseta
que puja
a Can Ginestar
hem vist
com grups
de nens
nenes
sobretot
nois i noies
adolescents
pujaven
cap a Can Ginestar
que això
és símptoma
és significat
que han anat
a l'institut
a recollir
les claus
de la taquilla
i que això
s'engega
que s'engega
un nou curs
i aquesta ha estat
una imatge
que hem pogut veure
aquí a Ràdio Desbem
com alumnes
de l'Institut Sant Just
pujaven
a aquestes escales
que molt probablement
feien
aquest espai
de retrobada
amb els companys
companyes
del curs
aquesta estona
d'aprendre
una Coca-Cola
d'aprendre alguna cosa
de xerrar
com ha anat l'estiu
quan passen uns minuts
que han recollit
aquestes claus
de la taquilla
i que és una experiència
maquíssima
com a adolescent
coneix
tornar de l'estiu
veure els teus amics
els teus companys
veure-los a la cara
compartir
això és riquíssim
és riquíssim
totalment
doncs
podem dir el mateix
que ha estat un plaer
retrobar-nos
aquí a Ràdio Desbem
Ricard
moltes gràcies
que vagi molt bé
el curs
el teu curs diferent
en guany
25-26
però que el gaudeixis molt
molt bé
gràcies
vinga
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
I amb aquest Mànic Monday
tot i que estem a dimecres
tanquem
a l'espai d'avui
el programa d'avui
i hem de dir
aquesta frase tan nostrada
que és
fins aquí
la Rambla d'avui
Moltíssimes gràcies
a tota la gent
que ha fet possible
la Rambla d'avui
dimecres
3 de setembre
hem arrencat
amb la primera hora
amb les notícies
de Sant Jusso Mariona Sales
i també
amb les portades
dels diaris
tot seguit
les efemèrides del dia
amb el nostre
company Gerard Rangel
també
a la primera hora
hem tingut
el temps
i a la segona hora
hem fet l'entrevista
del dia
MTK Space
a Laia Junquera
hem acabat
aquesta segona hora
ramblajant
un autor
i el seu llibre
amb la Gemma Jané
i el programa
ha acabat
amb el parador musical
d'Alaska
i també
amb la secció
d'educació
amb en Ricard García
nosaltres
tornem demà
a la mateixa hora
que sigueu
molt feliços
adeu-siau
a la propera
ared
Fins demà!