que se'n van portar tots els ponts,
el barranc de la Galera desbordat,
amb Estanverge també se'n van portar el pont,
va ser molt catastròfic,
i arrel d'això
es van posar mesures
i es van arreglar coses que, evidentment,
ara estan servint en aquest episodi actual.
Això no treu que quan plou molt,
per exemple, el Canà té una situació molt complicada,
s'han fet algunes millores darrerament
després dels últims aigüats,
però és complicat.
Jo el que volia dir sobre el tema de...
Un momentet, us ho apunto,
i veus que compleixo la promesa.
Stefania, dèiem.
Sí, aviam, jo volia reprendre el cas de la Palma.
Fa poc vaig ser-hi l'any passat a fer una conferència
i allà encara hi ha molta gent
que aquests titulars tan pomposos,
que també es deien en pandèmia,
sortirem millor, ajudarem aquesta gent,
un paquet d'ajudes...
Hi ha gent que encara està vivint
en cases d'aquestes prefabricades de PUBC
perquè no han pogut encara accedir
a aquests ajuts que s'havien promès.
Per tant, jo crec que tenim un problema
bastant greu i també fins i tot els polítics.
Jo aquests dies sí he sentit, no?
Fins i tot invertirem els recursos de la Unió Europea
en reconstruir aquestes zones.
M'agradaria veure això.
I crec que també és tasca nostra,
dels mitjans de comunicació.
Evidentment no podem estar tot,
perquè cada dia estem sobrepassats
per 85 coses,
però si realment traguéssim els colors
de la classe política,
quan prometen reconstruir i ajudar,
i després això mai arriba
o queda en molt menys del que s'havia promès,
doncs segurament forçaria
que les coses realment s'acabessin de fer.
I jo després hi ha un altre element
que es comentava abans,
de la coordinació entre les administracions.
Ara mateix hi ha un debat
que és, en un primer moment,
jo crec que molta part de la mala gestió
va venir per part de la comunitat valenciana.
Ara bé, el govern espanyol
i molta gent està indignada,
i jo també,
quan veus aquestes imatges i penses
és que no tenim suficients efectius
perquè tinguem desplegat l'exèrcit,
qualsevol autoritat que calgui,
perquè es diu que ara s'incrementaran en 500
sumats a molts guàrdies civils,
policies, bombers, UME,
que ja hi ha desplegada.
Però vivim en un país,
la cinquena economia de l'euro,
realment hi ha gent
que han de passar voluntaris
a repartir aigua
perquè no arriben les autoritats.
O sigui, jo crec que,
i al fil això que jo comentava,
si el govern espanyol volgués intervenir,
podria,
podria declarar l'estat d'alarma,
assumir un comandament
i intentar coordinar la situació.
Què passa?
1. Si fes això,
es diria que li treuen competències
a la comunitat valenciana.
Com ja vam veure en pandèmia,
què passa quan,
l'administració central
s'intenta fer càrrec d'alguna cosa.
Per altra banda,
sembla ser que la comunitat valenciana
no ha sol·licitat el nivell 3,
tal que volen mantenir el comandament,
i el que poden fer
és demanar l'ajuda
a l'estat central.
Per tant,
jo veig també això,
el típic,
no em trepitllis la manguera,
però després,
les certes inoperàncies,
a l'hora de veure
que tenim recursos
perquè això es pugui agilitzar,
però sembla que la cosa no tira.
Jo,
si fos una d'aquestes persones,
estaria bastant indignada.
I després,
una cosa,
quan jo he dit
que molta gent té por,
no m'ho estic inventant.
Hi ha ajuntaments
que les seves xarxes socials
ja han penjat
que la gent es quedi a casa
per la por als sequejos
i la situació d'hostilitat
que s'està produint
en alguns llocs.
Per tant,
tampoc minimitzem les coses.
Ja, home.
Sobre el tema
de les assegurances,
és veritat
el que ara deia l'Estefania,
i passa molt sovint.
Ahir es va denunciar,
crec que el president Mazó
en va anunciar
250 milions d'euros,
que amb tots els respectes
són diners,
però ni de lluny
suficient
per cobrir el que hi ha.
Després,
mirant la lletra petita
de les assegurances,
per exemple,
els cotxes,
que també van dir
que hi hauré ajudes,
és una cosa
que m'agradarà molt de veure,
perquè són milers
i milers
i milers de cotxes,
i és cert
que el Consorci d'assegurances
que s'ocupa
d'aquests casos,
jo crec que abans
farà altres coses
com en parlàveu,
l'agricultura,
l'economia,
les cases,
els edificis,
i la part petita
que és la que afecta
a moltíssima gent,
mobles que hem vist
de baixos,
inundats,
no sé fins a quin punt
els arribaran ajudes realment
o els arribaran poques ajudes.
Ahir el president Mazó
també crec que va parlar
d'un màxim de 6.000 euros,
que això evidentment són diners,
però si tu t'has perdut el cotxe,
has perdut els mobles
o t'has una casa inundada,
amb això no ho cobreixes,
per tant,
passarà com sempre,
s'allargarà durant molt de temps
i ja veurem què passa.
I en relació als saquejos,
que ara parlava l'Estefania,
és veritat
que hi ha molts,
anava a dir un insult,
no?,
hi ha gent que s'ha de ser
molt miserable
per en una situació així
saquejar alguna cosa.
també és veritat
i no ho perdem de vista,
que això ens passés a nosaltres
i tens a casa gent gran
o tens nens
i no tens aigua,
no tens menjar,
no tens coses bàsiques
i el supermercat està devastat,
doncs segurament jo també
entraria a buscar alguna cosa
si a casa meva ho necessito.
Per tant,
en aquests casos
sempre surt
la misèria més extrema,
també surt
les parts positives,
abans parlàveu
amb un testimoni
de Grequeria Pai Porta
que parlava de tota la gent
que està portant coses,
no?,
i això també evidentment
són coses
que s'han de tenir en compte,
gent que està caminant cada dia
o va amb bicicleta,
avui també ho he vist,
al dematí,
portant aigua,
portant coses molt bàsiques
per la gent,
per tant,
és cert que hi ha saquejos,
és cert que hi ha una quarantena
de detinguts,
jo també estic de acord
amb l'Estefanía,
que està molt bé
que els posin a la presó
perquè amb la gent
que fa això
s'ha de ser inflexible
perquè és un plus
de miserable,
però també hi ha
també el punt de necessitat
de la gent
en situacions
de desesperació
perquè si no hi ha serveis bàsics
doncs la gent també
s'ha de buscar
una mica la vida.
Bé,
jo no desconec
si ho fan només
per efectes
de generar por
o de demanar
la presó preventiva
per tots aquests casos,
però d'entrada
presó preventiva
perquè mentre es duri
el desastre,
diguéssim,
i les fernes d'evacuació
i de neteja,
etcètera,
aquesta gent no estigui al carrer.
Això és el que hem dit precisament,
per falta d'efectius
per controlar-lo
si els genera.
Clar, clar, clar,
vull dir,
tu no tornes a sortir
almenys durant aquests dies,
almenys durant aquests dies,
la presó preventiva.
No sé si és per efectes d'això,
però a mi m'ho ha semblat,
no?
La primera percepció
que he tingut
és aquesta idea
respecte a les subvencions.
Bueno,
recorda molt,
hi va haver una època
en el Covid
en què el govern espanyol
tirava d'anunci
de subvencions,
va arribar a una escala,
o sigui,
a una escala
de segmentació
per mínxols,
per col·lectius,
per necessitats,
ajudes de 200 euros,
ajudes de 300 euros,
els comerciants
s'han hagut de tancar,
ajudes dels autònoms,
no?,
que van incrementar,
bueno,
va ser una gran disposició
de tràmits burocràtics,
no?,
que s'havien d'omplir,
d'ajudes que més o menys
van arribar,
algunes s'han reclamat després,
després van arribar tard,
no eren prou urgents,
etcètera,
i això era l'estat d'excepció
del Covid,
no?,
que no s'havia donat mai,
i jo crec que hi ha
molt poca confiança
en que funcionin
realment l'urgència
d'aquestes ajudes,
que realment tornin,
la gent n'és bastant conscient
que no es pararà a rebre
subvencions públiques
per funcionar,
s'haurà de treure
estalvis de la família,
comptar amb la solidaritat
de la família
o del barri,
i haurà de tirar endavant
com pugui,
i malauradament
el negoci de les assegurances
és un negoci,
jo crec que bastant vampir,
no?,
per naturalesa,
però a més a més,
tal com no ha estat
influenciat
pel món financer
i pel món especulatiu,
etcètera,
però jo crec que ara mateix
hi ha agents
d'assegurances
comptant com poden
escaquejar-se
de retornar diners,
i a més a més,
hi haurà
en el mercat automobilístic
gent mobilitzant cotxes
pel mercat de segona mà,
justament per aprofitar-se
de les compensacions
de les assegurances.
Ferran, ara sí,
metro de València.
Metro de València.
Bé, sobre el tema
de les subvencions,
aquí entra el Consorci
de compensació
d'assegurances,
però bé, al final,
si no tens una assegurança
en vigor
i mirem la lletra petita,
per molt que entri
el Consorci...
Sí, perquè a més,
les catàstofes naturals
en alguns casos
les assegurances
tornen a veure.
Sí, sí.
No, sobre el mètode de València,
reprenent ara
el que deia el Jaume,
jo crec que són dos casos
molt diferents.
Evidentment,
la configuració sociopolítica
del país valèncer
és la que és,
evidentment,
és una societat
que en les darreres dècades
s'ha dretanitzat força
i la força del Partit Popular
és evident
i després ha sorgit Vox
i la crescuda de Vox,
però jo crec que no són comparables
els dos episodis.
Primer,
per l'abast de la situació
que estem vivint,
la magnitud de la tragèdia
és brutal,
i segon,
perquè en aquell moment,
en el metro de València,
hi havia una opacitat
molt forta
a causa del control mediàtic
que el Partit Popular
tenia,
especialment
en les mitjans
del país valencià,
i la veritat
és que durant molt de temps
el tema
va quedar molt ocult,
i això es demostra
en que qualsevol
que passés
per les concentracions
de la plaça
de la Mare de Déu
a València,
dels familiars
de les víctimes,
era desolador.
Estaven sols,
absolutament sols.
És que fèiem mal al cor.
I en canvi,
en el moment
que el tema
mediàticament
va fer un salt,
que va ser
amb el programa
de Jordi Evole,
tots recordem
l'allau,
la plaça plena,
la desbordada,
la concentració,
i d'allà sí que
sorgeix la derrota
del Partit Popular.
Que no dic
que només fos
per la repercussió
retardada
de les víctimes
del metro de València,
hi havia altres coses,
la corrupció,
etcètera,
però sí que és evident
que va ser
un detonant
bastant important
el fet
que el tema
del metro de València
anys després,
paradoxalment,
impactés mediàticament.
I ara
és que
això queda
en la retina
del conjunt
de la ciutadania,
però totalment.
Altra cosa
és que això
veurem com queda
en la retina
de la gent no afectada,
que és el que parlàvem
al principi del programa,
que a València,
ciutat,
no tothom
ho està evint
de la mateixa manera.
Vull dir,
que hi ha molta gent
que farà
la castanyada
i farà el Halloween.
abans ho deia,
sí, sí.
Vull dir...
Hem arribat a un quart d'onze,
després de dos dies d'especials
al matí de Catalunya Ràdio,
avui doncs reaprenem ja
una certa regularitat
en la programació
i és per això que,
re,
publicitat molt curta
i obrim la peixateria.
Catalunya Ràdio
Bonpreu i Esclat
dona suport
a la cultura catalana
i patrocina
la sardana esportiva.
Avui des de Girona
celebrem la final
del Campionat de Catalunya
en categoria gran.
Segueix-ne el resultat
amb Bonpreu i Esclat.
Bonpreu i Esclat
El matí
de Catalunya Ràdio.
Sí, Carmeta,
sols no tenim.
Vull dir,
per si hi ha namunt,
la vida continua
i avui castanyada.
I què s'ha de fer?
I què s'ha de fer?
Macà, condena.
La vida és així,
Carmeta.
Vull dir,
hi ha un moment
que un s'ha de remengar
i vinga,
tornem-hi,
que no ha passat res.
I collons si ha passat
i tant que ha passat.
Bon dia, amics.
Bon dia.
Bon dia, Carlos.
Bon dia, Carlos.
content de tornar-te a sentir,
tornar-te a sentir per aquí.
I jo de sentir-vos a vosaltres, eh?
Hombre, Freddy,
hombre, Freddy.
Una abraçada.
Una abraçada.
Quins dies, quins dies, quins dies.
Ostres.
No, no, però apassionant,
apassionant la ràdio
que esteu fent.
Moltes gràcies.
Des de la peixateria,
moltes gràcies,
una abraçada a tots.
Moltíssimes gràcies
i us la tornem.
Escolteu,
jo,
tema que m'he apuntat
perquè estic ansiós
de saber coses.
A veure,
la Molina,
la Molina
es disfraça
i va amb els seus amics
a fer per les cases
trucosa i dracosa,
això que fan?
Però tu?
Aviam, no,
jo ahir al vespre
estava treballant,
estava a la televisió.
Imagina't.
És un d'una.
No pares, eh?
No pares.
Vull dir...
N'has de tenir de calés
tant de treballar
tant de treballar.
Una...
No et pensi,
tota setmana passada
vaig anar de viatge.
Veus?
On te vas anar?
On te vas anar?
Ja?
Mira, vaig anar,
molt bonic,
ho recomano,
a Eslovènia,
a la capital,
a Ljubljana
i sobretot al Llac Bled.
i després vaig anar a Zagreb.
Zagreb no és tan maco,
a Croàcia.
A Ljubljana, dius, eh?
A Ljubljana jo ara ho recomano.
Zagreb no hi deu tenir-hi amics
i a Ljubljana sí.
Però jo sí que m'he disfressat
alguna vegada amb els amics
i hem muntat la festassa a casa.
Sí, sí, sí.
Jo vaig disfressar de...
com es diu en català?
Diablesa?
De dimoni.
Yep.
Oh, carai, ja és això.
Ja és això.
Ja t'hi veig.
Ja t'hi veig.
Ja és això.
Ja és això.
Sí, sí, era total, total.
El tràje, el vestit era espectaculat.
Ara que estem en plan confessions,
Arrufete, aquest t'has disfressat, va.
No, per què?
Per la castanyada?
Sí.
No m'he disfressat mai.
No t'has disfressat?
No fotis.
Ni per carnaval, mai?
No, per carnaval.
Bueno, és que aviam.
I són de Vilanova.
Eh?
Són de Vilanova.
Per això, per això.
Per això em sorprenia.
7 dies de carnaval.
Cada dia és una cosa diferent.
Sí, i tu no et disfresses ara?
No, jo crec que per preguntar-ho per la castanyada.
Sí, sí, sí.
No, no, per la castellada.
Per la castellada.
Per la castellada.
Per la castellada.
Per la castellada.
Per la castellada.
Per la castellada.
Per la castellada.
Per la castellada.
Per la castellada.
No acabem avui.
Quin és, allò que diguis, el disfressat que dius, collons, el refrat aquest any s'ha passat?
Quin és el més bèstic que has portat de disfressat?
Hòstia, no.
Està rumiant molt, eh?
Confessa.
Sí, sí, clar, clar.
És que moltes vegades són disfresses col·lectives.
Ah.
I per tant, i s'entenen en el context local, no sé, nedar...
que fa por.
Ferran, no em fas castanyes?
Em faig, però, pels altres.
No t'agraden?
Xiquet, tinc una al·lèrgia que no...
Molt com.
No, en sèrio?
Fotria en l'aire la castellada.
Si m'enprengues alguna, no...
Però em faig, em faig, sí, sí, sí.
Tinc la paella amb els forats i...
Ah, sí, sí, sí.
És professional.
Que la castellada fot molta gràcia, però la castellada, quan n'has menjat tres, que tens de vol...
Vull dir...
Ja estic amb tu.
Ja estic amb tu.
L'únic avantatge és que jo havia mosquatell per...
Saps?
L'excusa de la castanya és per poder fotre tant un mosquatell, perquè la castanya en si no val res, eh?
Ja diem el plat, i els panellets encara alegren, però la castanya...
Si només hi hagués la castanya, no celebraríem res.
A la brasa, boníssimes.
I bullides també estan molt bones.
Bullides no...
Hòstia, castanya bullida em costa, eh?
Castanya bullida, a mi jo ja m'entro una tristesa.
Castanya bullida, ja jo ja tanco poixeteria avui, eh?
Hòstia, castanya bullida.
Em va parir.
Hòstia, vinga, va.
A celebrar la castanyada, castanya bullida.
Vinga, va.
Vinga, vinga.
Bueno, doncs, escolta, i la castanyada vostra com pinta?
O com pinta, com ha pintat, vaja.
Bueno, cara dura, eh, la meva.
Sí, cara dura, no?
Cara dura, no?
Cara dura, jo.
Jo fins dilluns, això, anirem de castanya amb castanya.
Pots et una mà de patacades, jo, de castanya amb castanya?
Seguirem les castanyes, doncs.
Pèl Fageda, és Carles Joriquera, moltíssimes gràcies.
Vinga, vinga.
Un abraçada.
Gràcies també, jo, Maclutet, Estefania Molina,
Quim Arrufat i Ferran Espada.
Ho deixem aquí i de seguida al Dilema.
Som-hi.
Sobre el paper, tot m'està bé, però Estavenell està millor.
Perquè és la companyia que t'ofereix tots els serveis connectats de la teva llar,
facilitant-te la vida i l'estalvi.
Llum, fibra, mòbil, plaques solars, alarmes...
Truca al 900 828 494 o entra a estavenell.com.
Estavenell, per un aquí millor.
Benvinguts als 8 dies d'or del Corte Inglés.
Només fins al 3 de novembre tens més de 600 marques amb fins a un 30% de descompte.
Totes les teves marques preferides de moda, llençaria, sabateria, accessoris, bellesa, esports i llarg.
Entra ara en els 8 dies d'or del Corte Inglés a la botiga Web i App.
De l'1 al 23 de novembre torna la 31a edició del Sant Cine,
Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient.
Gaudeix del millor cinema ambiental mundial i més actual.
A Barcelona Calafell i Vilabecans i a les plataformes
App Sant Cine, 3CAT, Xarxa Més, Caixa Fórum Plus i Play Renfe.
Més informació a sancinefest.com.
Amb el patrocini de Renfe i la Fundació La Caixa.
El 5 de novembre el món pot canviar de rumb.
Donald Trump i Kamala Harris s'enfronten en unes eleccions decisives als Estats Units.
I el matí de Catalunya Ràdio hi serà per explicar-ho.
A partir de dilluns, especial eleccions als Estats Units amb Ricard Tostrell.
I en Francesc Garriga amb Sèries Cernades, Frederic Vincent, Luís Rojas Marcos, Valentí Fuster i Ariadna Ferrés.
A més, l'anàlisi de Laia Balcells, Núria Ribó, Gustau Alegret, Ferran Fernández, Sílvia Coppolo i Xavier Vilar.
Viu la setmana decisiva de les eleccions dels Estats Units amb el matí de Catalunya Ràdio.
Amb el suport de Pala Shooter, la marca catalana de pales de pàdel i pica al vol, el nou esport de moda.
A Barcelona, totes i tots, decidim.
Decidim si volem una nova pista de bàsquet al barri.
O un rocòdrum.
Decidim que cal millorar l'entorn de la nostra escola.
Aquest 2024 decidim en què invertir els pressupostos participatius a la nostra ciutat.
Fins al 29 de novembre, entra i fes les teves propostes a decidim.barcelona.
Barcelona, Ajuntament de Barcelona.
Cinema, cemes, documentals, plataformes, les xarxes, xarxes.
La finestra indiscreta.
Perdi el control.
Tots som addictes a alguna cosa i tots creiem que tenim el control.
Per això és tan interessant la sèrie Jo Addicto,
que serà la gran protagonista de La finestra indiscreta d'aquesta setmana,
on també parlarem de la que segurament serà l'última pel·lícula de Clint Eastwood
i de la nova pel·lícula de la Marc Coll.
Els divendres a les 12 de la nit, La finestra indiscreta, amb Toni de la Torra.
Una finestra per saber què val la pena mirar i per què ho estem mirant.
Aquest divendres, 1 de novembre, l'actor i cantant Eloi Gómez, a la vida és un musical.
Eloi Gómez és el Ferran, el promès de la Blanca de Maricel.
Diu que el que passa amb l'himne dels Pirates al final de cada funció
no ho havia vist mai en un teatre.
Amb d'agoll de gom ja havia estat la consciència del poble gris, a l'alegria que passa.
Però també va ser la guineu del petit príncep o el mòrix del despertar de la primavera.
Aquest divendres, a partir de les 8 del vespre, l'actor i cantant Eloi Gómez,
a la vida és un musical, amb Marta Romagosa i Ignasi Abad.
Doncs continuem al matí de Catalunya Ràdio.
Avui, moment del dilema amb el filòsof Oriol Ferrer.
Què tal, Oriol, com estàs?
Hola, molt bé, bon dia.
I el dilema, ja sabeu, això vol dir Judit Mascó.
Què tal, Judit?
Molt, bon dia.
I Xavi Canelies, com estàs?
Bon dia de nou, Freddy, molt bé.
Aviam, avui tenim un dilema d'aquells que es va comentar molt en el seu moment
i que, escolta, ha generat tot tipus d'opinions.
Això és un dilema, vaja.
Exacte.
A veure, el titular del Departament de Sanitat del Regne Unit
va publicar un article al Daily Telegraph.
Llavors la cosa va portar moltíssima cua
perquè proposava que la població a l'atur amb problemes d'obesitat
podrien rebre injeccions per aprimar-se perquè així poguessin tornar a la feina.
És a dir, el tema era que, esclar, si estaven a l'atur
era perquè, d'alguna manera, el fet de la seva obesitat els deixava com impedits.
I aquesta mesura proposava un tractament mitjançant injeccions
amb uns medicaments que hi ha actualment
que provoquen que t'aprimis.
I amb això deia que, efectivament,
es podien estalviar diners pel Servei de Salut,
pel National Health Service del Regne Unit,
que, a més a més, era bo per als mateixos pacients,
perquè així es podien aprimar.
Bueno, si és que els considerem pacients, aquí hi ha una altra qüestió.
I que, a més a més, això també podria reactivar l'economia.
En fi, no ho sé, el dilema d'avui es podria formular així, no?
És legítim que un govern fomenti tractaments mèdics
per aprimar la població?
Judit, que no li es, com ho veieu?
Home, jo, d'entrada...
O sigui, no puc contestar-te, eh, professor, aquesta pregunta,
però el que sí que diria és que...
La teva opinió és molt important, avui, eh, Mascó.
Vale, doncs jo el diria és...
Perquè hi ha una part d'estètica important.
Suposar que si estàs prim, tindràs feina,
és molt suposar, no?
Jo li he deu de la volta a l'assumpte.
O sigui, aquesta és la qüestió.
Clar, però el tema és si és una arma de doble fil.
És a dir, si utilitzen aquest argument
per dir-li a la gent que s'aprimi.
Sí, però...
A canvi de tenir feina.
És que tot plegat és una mica rocambolesc, no?
Però vincular la condició física a la persona i a la feina,
a mi això em sembla una animalada.
Però a la persona i a l'estat de salut sí que té raó.
És a dir, que...
L'estat de salut.
Clar, però a l'estat de salut...
Però estem parlant...
Perdona, però és que estem parlant...
A veure, si no m'equivoco, estem parlant
que les persones que tenen obesitat
hi estan a l'atur.
Exactament.
I les que tenen obesitat i estan treballant,
aquestes no se'ls ofereix una injecció.
Aquí hi ha un problema, això és una molt bona pregunta,
perquè, clar, és a dir, què passa?
Si és un problema a l'obesitat, un problema de salut,
aleshores també els que estan treballant
d'alguna manera quedarien discriminats de la mesura.
I després una altra cosa,
que també és la que apuntaves al començament, Judit.
O sigui, els que estan a l'atur i són obesos
estan a l'atur pel fet de ser obesos?
Si després s'aprimen, automàticament trobaran feina?
Però després, perdona, Oriol, és a dir,
és un ajut perquè trobin feina
i perquè tinguin una millor qualitat de vida?
També seria aquesta la pregunta, no?
Bueno, és que, clar...
Si ens ho agafem per l'altra cara,
és a dir, és allò de matar dos pajarors d'un tiro.
O tres, fins i tot.
Perquè, d'alguna manera, ajudes a la gent...
Bé, clar, és que pot ser l'excusa i el pretext, també,
de que s'aprimen.
O sigui, tu quan vas per la vida
i veus que la gent està executant les seves feines,
tu vas a un restaurant
i tens uns cambrers i unes cambreres que et serveixen.
Per exemple,
o sigui, el que contracta aquests treballadors,
penseu que està condicionat en si estan prims o grossos,
l'interessant és que treballin bé, no?
Això és el que és en el món ideal,
però què passa en la realitat, també?
El problema d'aquestes qüestions
és que s'ha defensat
que això és matar tres pardals en un mateix temps.
Veus?
O sigui, es redueix el problema de l'obesitat.
Clar.
Això és una pregunta
si realment així el podríem reduir.
Però, bueno, sembla que aquesta és la intenció.
S'augmenta la productivitat del país
perquè hi ha menys baixes laborals.
I al mateix temps la factura
de l'NHS, el National Health Service,
es pot reduir
perquè les malalties associades amb l'excés de pes
també es podrien reduir.
Sí, però així és com se l'ha defensat.
Puc dir una cosa amb això?
És a dir, sí, però no,
vull dir, perquè gastaran menys amb això,
però aquests medicaments
també s'han de comprar
i no són baratos.
Però no creus que tenen calculats, Freddy?
Això ja...
Segurament, però recordem que amb això
hi ha una altra cosa,
això ja me'n vaig a la banda més econòmica,
però l'empresa més potent ara mateix d'Europa
és l'empresa que fabrica aquests medicaments,
és l'Osempic.
És l'empresa més valuosa d'Europa.
És a dir, que una altra vegada
ens estem trobant amb les farmacèutiques
davant de tot això per fer diners.
Vostè haurien així?
No, però que és un factor.
És un factor.
Però bueno, ja me'n vaig a la banda socioeconòmica.
Escoltà, el director executiu de Lili,
perdoneu, molt ràpid,
molt ràpid.
No, si ho tenim temps.
Què ha dit?
Què ha declarat?
Ha dit, donem la benvinguda
a aquesta oportunitat
de col·laborar amb el govern del Regne Unit
per combatre i prevenir malalties
i accelerar la innovació
per avançar en els models de prestació de cures.
A veure, aquesta gent
s'estan fregant les mans, clarament.
Però no sé, la Judit anava a dir alguna cosa.
No, però no té res a veure amb la part econòmica,
sinó amb el fet de ser persona.
Hem avançat molt amb els drets dels treballadors.
Jo torno una miqueta enrere.
Ja sé que segurament aquí hi ha interessos econòmics.
Estic segura perquè el món funciona així.
Però si entrem en aquests camins
que portem al camí de la ciència
a un fet tan senzill com formar-se,
no haurien d'invertir en lloc d'injeccions
a la gent que té obesitat...
Torno a repetir-ho, perquè és que és molt fort, eh?
És que em sembla tan bèstia.
A gent que té obesitat
i que està a l'atur, aquesta causística només.
No hauríem d'invertir més en la formació?
Potser aquestes persones...
Totalment.
...que estan obeses, sí, o que tenen obesitat,
si les ajudem a formar-se
i a tenir una vida digna i una feina digna,
potser deixaran d'estar de baixa i d'estar a l'atur
i estaran en actiu
i contribuiran els nostres interessos econòmics.
O fomentar una millor qualitat de vida, no?
Que no sigui una cosa tan tècnica, tan medicinal...
Estic parlant d'això, ara.
...tan heavy com, escolta, mira,
que et posarem una injecció
i et tirarem al carrer amb el millor de sentits
perquè busquis...
I a més a més, per què aquest col·lectiu
i no els que tenen depressió
o els que no poden dormir tenen insomni?
Per què han de ser aquests i no els altres?
Perdoneu, abans de les dues coses.
Deixeu-me que doni el telèfon del programa
perquè això s'està animant.
93-201-7474, 93-201-7474.
Les dues coses, Oriol.
Les dues coses, lligat amb això,
és a dir, medimentocràcia.
Clar, exacte.
Hi ha gent que ha parlat de medimentocràcia.
És a dir, de resoldre...
Què és això?
Resoldre problemes socials
i problemes de salut
amb la idea, amb el tòpic,
amb el prejudici,
que de tot problema hi ha un medicament
que el podrà resoldre.
I, per tant, clar, la medimentocràcia
ens posa en mans de les farmacèutiques,
que, en fi, això és una qüestió
de grans corporacions,
però, fins i tot a nivell de concepte,
potser els problemes socials
són molt més complexos.
I és el que deia la Judit.
És a dir, potser aquestes persones
estan a l'atur
per causes que són molt diverses
i que poden tenir a veure
amb els cicles econòmics,
amb la formació que tenen,
etcètera, etcètera, etcètera.
Estàs estimatitzant-los
per ser només obes, no?
Clar, és una de les coses que pensaves,
és a dir, aquesta mesura,
diguem-ne, alimenta el tòpic
que una persona obesa
prendre un plat és un gandul.
Exacte.
Diguem-ne, estar obès perquè vol.
O que li costa treballar.
O que li costa treballar.
Precisament, jo penso que el ser humà
s'ha de treballar,
s'ha d'esforçar,
s'ha de formar.
I ens hem de cuidar, també, eh?
També.
És a dir, no hem d'oblidar...
Però és que segur que va de la mà.
Segur, segur.
Però que hi ha un punt
que moltes vegades ens oblidem
i que cada vegada ens cuidem menys
alguns sectors de la societat.
Jo crec que fomentar sempre l'esport
i la bona alimentació
és una cosa que no hauríem de perdre
ni aquí, ni és igual, eh?
Ni al Regne Unit, ni a Amèrica,
ni als Estats Units,
que tenen problemes amb l'obesitat.
I també va molt relacionat amb la pobresa.
Clar, totalment.
Perquè, és clar,
el menjar escombraries
és el menjar més econòmic.
O sigui, tot plegat fa que pensis
que aquesta mesura és una animalada.
I un invent, com ha apuntat en Freddy,
a una farmacèutica
i a una manera d'injecció de calés, no?
Entenc, comprant per part del govern britànic
aquests medicaments.
Bé, aquí hi ha una magnífica oportunitat
per la mateixa empresa.
És a dir, si ens fem la pregunta
a qui beneficia això, no?
El Cui Prodest.
Clarament, en primer lloc,
aquesta empresa farà un grandíssim negoci
si és el mateix govern
el qui li compra
tots aquests medicaments
per tota aquesta població.
I l'altre tema
és una qüestió bioètica, també.
Tot tractament té un risc.
Estem parlant de medicaments
com l'Osempic,
que hi ha ara, el Freddy.
Efectivament.
A veure, no són innocus, tampoc,
aquests medicaments.
Per tant, no sé fins a quin punt
això pot ser una miqueta ingenuo.
I el que deia el Xavi, per últim,
jo penso que hi ha un punt
de grassofòbia amb tot això.
Un cert prejudici,
i també ho ha dit la Judit,
del fet que aquestes persones
són gandules,
aquestes persones no surten de casa seva,
estan tot el dia tirades al sofà...
Estigmatitzar.
Exactament.
La paraula és aquesta.
Estigmatització.
Per tant, jo no sé fins a quin punt,
i tornem amb el mateix tema
que ja va sortint un altre dia,
que és aquesta cosa del puritanisme secular.
Ah, totalment.
A vegades sembla que no ens agradin les persones
que no són com ens agradaria ser a nosaltres.
Ja ni tan sols com som nosaltres,
sinó com ens agradaria ser a nosaltres.
93 201 7474, 93 201 7474.
Núria de Gran Munt, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com ho veu, això?
Bon dia.
Bon dia.
Com ho veus?
Com ho veus?
Com ho veig?
Jo estic molt d'acord amb tot el que esteu dient, d'acord?
Lo de les farmacèutiques...
Però jo ho veig des d'un altre punt de vista, també.
Jo des del punt de vista...
Les persones que tenen sobrepes,
jo m'hi fico, en aquest grup,
volem una solució màgica.
Si l'Estat te dona una solució màgica,
que és posar-te una injecció,
i per això te'n vas a treballar,
jo m'hi tiro de cap.
Ja.
Ja.
M'hi tiro de cap.
Ara bé, tot l'altre, totalment d'acord.
que m'hi fomentin un altre estil de vida.
Que fomentin amb formació,
que fomentin amb educació.
Però la gent el que vol és màgia.
I si la màgia existeix,
la gent ho farà i ho veurà amb bons ulls.
Però vol dir, Núria,
i els companys de taula,
vol dir que si et posen aquesta màgica injecció,
trobaràs feina?
Perquè, clar...
No, però sí que et pots aprimar.
La Núria diu...
Sí, però estic fent una pregunta una mica,
ja ho sé, amb doble sentit, ja ho sé.
Però el tema és com els fumadors.
La Núria aquí ho està simplificant
amb el tema de...
Som una societat
que en el moment que un fumador li dius
mira, si et prens una pastilleta,
deixaràs de fumar,
el fumador diu
dona'm la pastilla.
No tindrà ni en compte
els efectes secundaris de la pastilla.
Sí, però si no hi ha esforç darrere...
Sí, però que la cultura de l'esforç...
No hi ha consciència.
Bueno...
Espera, Núria, digues,
perquè si aquests dos s'hi posen no acabarem.
Sí, perdona, Núria.
Ja ho sé.
No, no, si estic totalment d'acord.
Cultura de l'esforç,
fomentar el tractament,
fomentar la salut...
Tot això estic totalment d'acord.
El que també estem
amb molta gordofòbia pel món.
A veure, currículum sense foto.
Per què?
Perquè si veuen que ets una persona obesa,
depèn del lloc de treballar,
no t'agafen.
És el que deia la Jú...
Però mira,
això és el que enllaçava
amb el que deies tu abans.
Vull dir que a vegades sí
que vam la feina.
A vegades sí,
i moltes vegades no,
perquè, no sé,
obrim els ulls a la nostra societat
i quan ens movem
per les nostres ciutats i pobles
veiem que hi ha gent
de molta diversitat.
Però tu no hauria t'estrobat
amb això,
amb grassofòbia laboral,
digueu-ne.
Home, i tant.
És que és una realitat, eh?
És a dir,
és que no la podem obviar.
Jo ara estava pensant
si a través d'aquesta notícia
i tot el que estem comentant
no li estàs creant
una falsa esperança
o un escenari...
un efecte a placer
una miqueta a la gent.
Però un punt de pensament màgic.
Exacte.
És molt paternalista, això, eh?
No, no, no.
Que proposa aquest govern.
Però jo també et pregunto,
això és una mesura estrella?
Sembla ser, no?
Potser no exactament
una mesura estrella,
però en tot cas
una mesura que ha fet molt de soroll
perquè ha generat molt debat.
Potser perquè no es parli
d'altres coses, eh?
Aquí hi ha una qüestió important
que és la política comunicativa.
Primer,
per el que diu la Judit,
potser això és una cortina de fum
i no s'estan tocant
altres qüestions.
La segona qüestió
és també
que hi ha un tema
de grassofòbia, també.
En l'article,
en el Daily Telegraph,
apareixia la següent frase.
Les faixes que s'eixamplen
li estan costant
molts diners al contribuent.
Qui ho deia, això?
Això ho deia l'autor de l'article,
que és aquest,
el titular de Sanitat
del Regne Unit,
que és el que va fer
aquest article d'opinió
el Daily Telegraph.
És que hi ha moltes restes,
d'aquest tema.
Atenció a això també.
Però deixa'm que acomiadi
la Núria.
Núria, moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Ai, gràcies.
Ja no t'hem deixat ni parlar, Núria.
Sí, home, sí.
Però hi ha un detall important
amb tot això,
ara vaig amb aquesta història,
però parlàvem d'això
de la vareta màgica.
Aquests medicaments,
per aprimar-se,
que és veritat
però és per sempre, eh?
Vull dir,
que un cop te'l poses,
te l'has de continuar posant.
Ah, que per sempre l'ho va dir.
I quantes vegades
te'l financia algú,
en aquesta mesura.
Quan costa sense el finançament.
Hi ha molts experts
que diuen alerta,
perquè és un medicament
originalment pensat per diabètic.
Clar, diabètic és crònica,
la diabetis és crònica.
Clar, clar, clar.
La diabetis és crònica.
I llavors pot ser
que te l'hagis de punxar
per sempre,
i no és barato.
Un cop encara m'agrada
menys aquesta idea.
I és a què estem parlant,
és a dir,
que tu li estàs donant la píndola
per entendre'ns
a la primera parada.
És a dir,
mira, jo primer
et foto aquesta injecció,
troba feina.
Això és una idea de bombero, eh?
Això és una idea de bombero.
Bueno, és molt macabre, eh?
Si t'hi poses apressant.
És horrorós.
És controvertit.
Jo no sé fins a dir,
si fos crònic,
és a dir,
si el fet d'aprendre's
el medicament
s'hagués de fer
durant tota la vida,
estem parlant
pràcticament de medimentocràcia.
És a dir,
totalment.
Part de la població
ha quedat enganxada
hem regalat a la enganxa
aquesta addicció.
Clar, però jo dic,
torno mateix a la comparativa,
que no té res a veure,
però amb el tema
dels medicaments
per deixar de fumar,
el govern
te'ls subvenciona
una vegada.
Després,
s'ha de passar
com 3 o 4 anys
i si vols tornar a l'intentar
ja te l'has de pagar
absolutament tu.
Aquí entenc
aquest finançament,
no sé si té
data de caducitat
o no d'aquest medicament.
No ho sabem tampoc, no?
Aquí hi ha
hi ha una altra qüestió
també relacionada amb això,
que hi ha els efectes
secundaris del medicament.
perquè potser ataca el pàncreas,
no sé,
hi ha una qüestió important
en aquest sentit també.
Com més parlem,
pitjor ho veig.
I si t'ho deixes
a prendre la raó.
Deixem-ho aquí.
I l'efecte robot.
Sí, sí.
Perdó,
però no veieu
que com més
li donem el cap
amb aquest assumpte...
Totalment,
perquè hi ha
el tema de la gordofòbia,
el tema de...
Els efectes secundaris.
Les oportunitats laborals
d'una persona.
Exacte.
Com això afecta la societat?
Com t'afecta a tu
com a individu?
Però si estem en un moment
ja que la intel·ligència artificial
pot treure llocs de treball,
com podem pensar
que aquest és el camí
i que jo penso
que el que treu
és la llibertat del ser?
És que jo crec
que es podria fer...
És a dir,
deixem que ho miri
pel costat amable de la vida,
que ara aquí
estic sent hipòcrita una miqueta.
Si tu vols fomentar
una bona qualitat de vida,
podries fer-ho,
com deies abans,
d'altres maneres,
no fotent una injecció.
És a dir,
si la relació
és directa amb la feina...
Exacte.
És que el que estem parlant és...
És...
Promoure la salut
és important.
Aquí hi ha una qüestió importantíssima.
És a dir,
hi ha un problema de salut
amb l'obesitat.
Això és una cosa
que sembla que hi ha evidència.
És a dir,
proves en aquest sentit.
Perquè poden existir
malalties associades
amb l'obesitat.
Totalment.
El problema del plantejament
i del paradigma
que entemo
que està en aquesta notícia
i en el debat
que s'ha generat
és que estem tractant
un problema de salut
que té derivades econòmiques
només des del punt de vista
de l'economia laboral
i de la productivitat.
Ara, ara ens centrem.
Són dos reduccionismes.
Primer,
el reduccionisme farmacològic
i després hi ha
el reduccionisme econòmic.
Però darrere
d'aquests dos reduccionismes
hi ha una qüestió
de la persona
que està patint
un problema de salut
que també pot ser
un problema social.
Per tant,
em sembla que és
una simplificació caricaturesca.
Perfectament,
ara que tenim més consciència,
també anímic,
psicològic.
És a dir,
un cop te m'han xufat
una enllicció,
pregunto jo,
hi ha un acompanyament?
Hi ha un acompanyament
d'alguna altra manera,
amb una pauta de vida
més saludable,
amb un acompanyament psicològic.
Que segur que no hi és,
ja t'ho dic ara.
No, clar que no.
Jo estic convençut que no,
però ara estava pensant jo que...
És una mesura
molt,
que sembla molt llaminera,
amb unes intencions
que segur que són econòmiques
i perquè els votin
i bla, bla, bla,
tot això ho sabem segur
i que no l'hi veig
llarg recorregut,
ni mitjà recorregut.
I et dic una cosa,
utilitzant una mica
la política de la por.
És a dir,
perquè estàs dient,
estàs a l'atur,
és a dir,
senyales algú dient-li
estàs aturat
i tens sobrepès.
No, no,
és que segurament és
estàs aturat
perquè tens sobrepès.
Encara és més greu.
Saps que són dues coses
que ens importen molt,
la nostra salut
i el nostre benestar,
la nostra feina,
la nostra economia.
Home, és la nostra autoestima.
Nosaltres t'ajudem,
a més a més,
et proporcionem
una millor qualitat de vida
i això segurament
que t'obre les portes
al mercat laboral
i podràs seguir treballant.
Segurament.
A la gent
la recones bastant a la paret,
contra l'espai i la paret.
li estàs dient
t'aprimaràs
i trobaràs feina,
fes-nos cas.
Si ho reduïm
una miqueta és això.
I l'altre tema
és que jo no sé
fins a quin punt
el mateix sistema de salut
és el que hauria
de tractar aquesta qüestió
a partir del metge
de capçalera
o qui hi hagi
en lloc de muntar
tota aquesta campanya
amb aquest ressò econòmic.
És que això portarà
molta cua, eh?
En fi,
ho hem de deixar aquí
però vaja,
té tota la pinta
que en continuarem parlant.
És que això no es queda aquí.
Perquè com dèiem,
aquest tipus de mesures,
com deia la Judit,
cada cop se'n planten més.
Quan més es parla,
més merda treus.
Oriol Ferrer,
Judit Mascot,
Xavi Canelies.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Adéu.
Pensa en un producte
i ara imagina
que regalem el 25%
del seu preu
per una pròxima compra
i així en més de 2.000 productes
de Supercor i Percor
i Supermercat al Corte Inglés.
Per exemple,
en totes les cerveses,
refrescos, sucs i aigües
i en totes les conserves
de peix i cafè.
Bé, oi?
En l'aniversari
de Supercor i Percor
i Supermercat al Corte Inglés.
Què necessites avui?
I hi ha un milió d'euros
en premis.
Les biografies
que no t'explicarà
ningú més
que en Peyu,
en Jair i la Neus.
No a meses mai
per antena.
El Búnker Confidencial,
un llibre que val més adquirir
abans que el treguin de circulació.
A la venda,
a la botiga,
a Trescat
i als punts habituals.
L'Incat.
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio.
El 9 de novembre,
el trio Fortuny
i la companyia de dansa
contemporània
Malpelo
presenten
La nit,
una proposta
que combina
música i moviment
amb obres d'Arnold Schoenberg
i altres compositors
del segle XXI.
Descobriu
nous universos sonors
el 9 de novembre
a l'Atlantida de Vic.
Més informació
a l'AtlantidaVic.cat
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
Arriba la 31a edició
del Sant Cina,
el Festival Internacional
de Cinema del Medi Ambient
amb les darreres estrenes
del cinema ambiental mundial
i convidant a la reflexió
sobre un futur
més sostenible.
De l'1 al 23 de novembre
gaudeix-ne de manera gratuïta
a Barcelona,
Calafell i Viladecans.
També a través
de l'app del Festival
o a la plataforma
3CAT,
entre altres.
Més informació
a sanscinefest.com
Recomanat
per Catalunya Ràdio.
L'Incat.
L'Incat.
A Catalunya Ràdio.
Bon dia
i benvinguts
a la fonte
de Catalunya Ràdio.
Què s'està cuent?
Aquest 1 de novembre,
dia de tots sants,
mentre un torri
a castanyes
i els altres
a Excalibimoniatus,
nosaltres parlarem
d'oli d'oliva
verge extra
des de les comarques
de Tarragona.
Anirem a Godall,
anirem a Jesús
i també
a Ullacona.
Quan és festa
i cau entre setmana,
obrim la fonda
de Catalunya Ràdio
amb Pep Noguer.
Us esperem,
sí senyor.
A quina hora?
Aquest divendres
a les 12 del migdia.
On?
A la fonda.
Vinga, va!
On te teniu el porró?
Els matins del cap de setmana
al Suplement.
És que ara m'he perdut,
però em continuem, Albert.
Ara seguim amb Ascat.
No, a l'ACB.
Doncs tira, tira tu,
perquè és que tinc aquí
tots els papers desbordats
i l'ordinador que s'ha penjat.
I Gran Canària, 82,
joventut 76.
Entre que tinc els papers,
l'ordinador que es penja
i que és el moment
d'entrepar,
que tampoc em deixes
acabar la queixalada,
doncs...
Això te n'ha de dir,
que això...
Tot és culpa meva.
No ho veu en els oients
del Suplement,
però ara Roger Escapa
està fent un entrepà
de formatge.
No, deixa'm.
El Suplement,
ràdio amb esperit
de cap de setmana,
amb Roger Escapa.
És de formatge o no?
Crec que sí.
Ah, creus que sí.
Alguna cosa
que s'assembla formatge.
El matí de Catalunya Ràdio.
Frederic Vincent.
Tres quarts d'onze
al matí de Catalunya Ràdio
en aquest dia de tots sants.
Taula del cor,
l'Ònina Vázquez,
com estàs?
Molt bon dia.
Elisenda Pinada,
bon dia, com esteu?
Bon dia, Fredi.
Comprova la castanyada?
Bé.
Sí?
Mira, jo ahir,
amb tot aquest tema
tremendíssim de València,
m'ho veig a dormir d'hora, tu.
Veus?
Em vaig pensar,
no estic per celebrar ni per...
Castanyades.
No, no, no.
I avui potser sí que fareu
un parell de panellets
i ja està,
el dia farà un any, tu.
És així.
Jo és que no soc gens festera,
he de dir, eh?
Què dius?
No soc festera,
però fora d'horari laboral,
diguéssim, saps?
Llavors,
ara mateix,
com estic treballant,
ahir vaig dir,
no, no,
he d'anar a dormir d'hora,
perquè si no,
que li explico al Freddy.
M'hauré de dir alguna cosa.
Llavors,
si fora d'horari laboral,
alguna festeta,
però sí que no soc de dates.
Vull dir,
per mi no és ni la castanyada,
ni cap dany.
O sigui,
és possible que et veiem
un dimarts a la nit
disfressada de diablesa,
per exemple?
Un dimarts a la tarda.
Podria ser,
o un dimecres a les 9 del matí,
bufant les espelmes
del meu aniversari,
encara que el meu aniversari
s'hi ha passat fa dos mesos.
Veus?
Sí, sí, sí.
Ets anàrquica,
en aquest sentit.
totalment,
totalment.
Sí, sí, sí.
Ens agrada.
Doncs va,
de què parlem avui?
Parlem dels protagonistes
de la setmana,
un d'ells per mal,
vaja,
Luis Tamalló,
dentista i marit
de la influencer Marta Pombo.
I aquest tio en casita,
per fin.
Me pegué un macas,
que hoy es día
de darle al de globo por vino,
la va dar cas,
además,
porque menos la lluvia
se ha comido,
el pobre.
Això ja n'hi ha,
això té tela,
però això també.
Aquí,
muy buenas.
Està caído, eh?
Un bebé,
hoy te lo has ganado,
macho.
Igualmente,
tío,
eso lo tengo la noche.
A més,
aquest home traia en pit
de donar una bona propina,
en teoria,
tot i que l'hauríem de veure,
a un repartidor de menjar a domicili
en plena tempesta a Madrid,
que li acabava de portar
d'una hamburguesa,
vaja.
Mira,
vaig coincidir precisament
amb aquest senyor dimarts
a la nit,
hores després va ser
quan va gravar aquest vídeo,
va assistir als premis vanitatis
perquè la seva dona
i la seva cunyada
les pombo rebien un premi,
encara no sabria explicar-te per què,
perquè crec que va ser
la festa dels guardons
més estrats de la meva vida
perquè també va rebre un premi
Victoria Federica
que dius,
bueno...
Què ha fet,
no?
Sí,
doncs mira.
Però que els van llençar així
a la platea
i els van agafar aquí
com al ram de la núvia.
Sí, exacte.
Mira,
jo no em vaig agafar cap.
Sí,
és una festa
que guardonava
influencers
i gent influent
que no són,
suposo,
les mageres persones
que ens estan influint
ni a tu,
ni a la Pini,
ni a mi,
ni molt probablement
el 94%
de les persones
que ens estan escoltant.
Lluís Tamayó
és un dentista
que és conegut
simplement
per ser marit
de la Marta Pombo.
A ell li va semblar
molt bona idea
malgrat
de les primeres xifres
de morts
i del temporal
que estava assolant
València
demostrar la seva solidaritat
donant-li
un bitllet de 10 euros
a un senyor
de l'empresa Globo
que li portava
una hamburguesa
com tu has explicat.
Saps el problema principal?
Que quan van començar
a trucar-lo
als seus amics
i la seva dona
ell no entenia
que havia fet malament.
Clar, clar.
I això ho he dit,
amb una persona
coneguda d'aquest país
demanar-se un Globo
caient
una cortina d'aigua
tremendíssima
i fer el comentari
diu
està plovent una barbaritat
i abans
ja, ja
per tu que vas a trucar
a una persona
que s'està jugant la vida
en una carretera
i no només això
és que ho graves
sí, sí, sí
en precari
més a més
ho graves
ho ensenyes
i et penses
que ets super bona persona
per fer això
si us plau
fem nosaltres
una reflexió
ja que no ens donaran
cap premi
per influir ningú
una petita reflexió
des d'aquest humil
programa de ràdio
si us plau
estem fent rics
a unes persones
que no s'ho mereixen
estem creant
unes figures
sense valors
sense empatia
per això són rics
és aquest
el punt de partida
és bàsicament aquest
és tremendo
aquest senyor
dius que és dentista
doncs mira
tant de bo
se li podreixi la boca
amb el metge del Globo
que és tot porqueria
i estigui
tota la vida
amb uns dolors
i uns marrameus
que no volem
adoctrinar ningú
simplement
és una reflexió
que llancem des d'aquí
i molt bona reflexió
exacte
i simplement no passa res
més protagonistes de la setmana
Lola Indigo
la cantant responia així
en ple concert
els que li han criticat
alguna vegada al físic
quan jo me de la vuelta
i veis que tinc un cuerpo normal
os teniu que recordar
del potage que me comí
de lo bé que vivo
i de lo fèlix que soc
perquè diga lo que diga la gent
jo me hice cantante
porque era mi sueño
y lo que más feliz me hace
yo estoy aquí
para ser feliz
no para cumplir
los estereotipos
de mierda
de ninguna persona
venga
in your face
aplaudint amb les orelles
estem
totalment
totalment
a banda
a banda
que Lola Indigo
sigui una tia
que està estupendíssima
hem de començar a entendre
ja que els nostres cossos
simplement
és un recipient
on hi posem la nostra ànima
i punto pelota
i la gent amb la seva ànima
es tracta si ets bona persona o no
després si ets una mala persona
i vas fent mal
pels puestos
doncs això sí que és qüestionable
però que tinguis més quilos
o en tinguis menys
o que tinguis més pit
o menys cul
o que tinguis
les cames més primes
o més grosses
això és totalment indiferent
indiferent
jo crec que és una projecció
del que fem de nosaltres mateixos
quan critiquem el cos dels altres
vull dir
segurament aquesta gent
que es posa a xarxes
amb aquesta impunitat
que ens dona
sempre ja el sabem
aquest discurs
de bueno
no sé què
teniu un perfil
no en guanyem quantos
llavors ens dona llibertat
per poder criticar els altres
de forma totalment
doncs això
sense miraments
aquest recipient
que dius
que és el cos que tenim
hi ha persones
que a més
tenen un servei
que l'omplen amb un servei
que és el cas de l'Ola Índigo
com l'anterior persona
que hem parlat
el Luis Tamayoa
no en tenia
clar
ara veiem la diferència
llavors ara l'Ola Índigo
la critiquen pel físic
en sèrio?
absolutament
diuen que està grassa
diuen que està grassa
t'explico bé
hi ha algunes persones
a les xarxes socials
que gràcies a la immunitat
i a la impunitat
i a l'anonimat
de les xarxes socials
doncs la insulten
és una projecció
segurament aquestes persones
després els portaríem aquí
i estarien acomplexadíssims
de coses del seu mateix cos
llavors el que fan
és projectar la merda cap als altres
i ho fan a través de xarxes socials
doncs jo crec que tampoc
se'ls ha de donar
aquesta importància
que allos que critiquen
no sé què
que diguin
que diguin
és que clar
el problema principal
és que encara li donem
massa importància
potser
al cos de les dones
això és bàsicament de dones
perquè realment
ella és cantant
i és artista
i és veritat
que la seva imatge
és superimportant
però quantes vegades
veiem dones
que no cal
que el seu cos
sigui perfecta
dic perfecta
per les mides estipulades
i van una direcció
i una altra
jo recordo
quan va esclatar Adel
de les coses
que més es comentaven
era això
diguem
era el seu físic
i després
quan s'aprima
que ella pot fer
el que li doni la gana
la van criticar
per això
va dir
està malalta
es va primar
perquè no li va quedar
un altre remei
perquè la tenien
atossigada
i es va
pobre
jo et diria
que es va inventar
la pobre
que era un tema
de salut
perquè no podia viure
així
també és veritat
que moltes vegades
les dones patim
moltíssim
quan tenim sobrepès
perquè és que
ens sentim jutjades
permanentment
però clar
jo moltes vegades
ho explico
jo no soc model
soc periodista
a mi m'agradaria
moltes vegades
que em diguessin
hòstia
això que has escrit
m'ha agradat molt
o això que has dit
a Catalunya Ràdio
és una merda
però no
moltes vegades
hòstia
aquest vestit
aquests pantalons
és un pal
però mira
això que acaba de fer
la Lola Indigo
està molt bé
està molt bé
perquè
moltíssimes noies
que la segueixen
i moltíssims nois
molt probablement
alguna cosa
se'ls quedarà
aquell ressò
que et queda
d'una reflexió
sobre d'un escenari
d'una persona
que admires
i m'he volgut posar
aquest body
perquè m'agrada
i el plato del potaje
que em sembla una meravella
que també fas
i apologia
de la cuina domèstica
i casolana
i de disfrutar
amb el menjar
correcte
que ella no et diu
m'ha anat a un restaurant
de 3 estrelles
sinó que m'he menjat
el potaje de la abuela
a muntar
amén
amén
sí senyora
amb cullera
endavant Lola Indigo
aquesta setmana
també s'ha casat Anna Guerra
i volem comentar
una absència
amb l'absència d'Aitana
hem de llegir-ne
alguna cosa
d'aquí
o no
s'ha comentat
molt també
Lola Indigo
també l'has plantat
mira
principalment
sí que és cert
que Tana Itana
com Lola Indigo
mai han protagonitzat
un reportatge
on parlin
sobre la seva vida privada
què passa
que aquesta boda
la d'Ana Guerra
i Víctor Elias
cosí segon
de la reina Letícia
veus
i va anar ella
no
la reina
i no l'hi va anar
no
era una tieta
la tita Enar
que li diuen
la tita Enar
ja quan et diuen
la tita Enar
la reina Letícia
suposo que estava
vull pensar
molt preocupada
per tot el que estava
passant a València
tot i que encara
els reis no hagin aparegut
per allà
per cert
no han assistit
diuen que perquè
hi havia una exclusiva
de la revista Hola
i ni Aitana
ni l'Ola Indigo
se sentien
suficientment còmodes
anar fent el periper
deixant-se fotografia
a canvi de diners
però tots sabem
que això no és així
evidentment
vull dir que això
és el discurs
que ens doneu
gràcies Pini
et diré una cosa
per un moment
m'ho havia cregut
això és el que han explicat
la d'estrelles
han posat l'estora
i la porqueria
l'han deixat a sota
i és una estora preciosa
400 fils d'Egipte
tot el que tu vulguis
i més
però tu quan l'aixeques
hi ha un merder tremendo
perquè evidentment
són gent jove
que han tingut relació
amb senyors
amb senyores
etc.
i aquí
i amb senyoris
i aquestes relacions
doncs evidentment
t'enganxes els dits
a vegades amb les amistats
que tu has anat amb aquest
ets amiga de l'altre
amb qui jo
vaig tenir una feira amorosa
a veure és que aquella edició
d'Operación Triunfo
on es van conèixer tots
va ser Sodoma i Gomorra
i les valls del festival
home
allà es plegava
els polpissos entre tots
però llavors el tema
és aquest
no hi van
perquè dir
em trobaré gent
que no tinc ganes de veure
absolutament
i a més la seva relació
tampoc és que sigui tan profunda
han assistit personatges
jo que sé
per exemple
des de Manu Guix
amb Roberto Leal
Belén Rueda
altres companys
Rossi de Palma
Rossi
Cepeda
que diu Cepeda
sí també
se suposa
que és el motiu
d'aquest trencament
de l'amistat d'elles dues
a més
Anna Guerra
crec que amb unes declaracions
espera que m'he perdut això
el Cepeda
és un senyor que canta
també
que té un bigoti
un senyor amb bigoti
d'aquella edició
és una mica senyor
o també
que fa de vegades
uns comentaris
a les xarxes socials
que també deixa el córrer
doncs aquest noi
s'entén en un moment
amb totes dues
i elles són molt amigues
i aleshores
quan entra una amistat
i poses un senyor amb bigoti
doncs tu t'enganxes els dits
a no ser que la teva amistat
sigui molt forta
què passa després
amb això també
que la carrera d'Aitana
es dispara
d'una manera tremenda
i la d'Anna Guerra
no
i aleshores jo crec
que aquí també
entra el factor
de amb ella li ha anat bé
a mi no m'ha anat tan bé
no són amigues
són bones companyes
però no són amigues
però sí que és cert
estic amb la Pini totalment
evidentment
en el cas d'Aitana
i Anna Guerra
el senyor Fepeda
va tenir molt a veure
en el cas de Lola Índigo
va tenir a veure
que elles durant un moment
de les seves vides
van tenir una història
d'amistat molt especial
que va deixar de ser-ho
i de cop i volta
doncs
els seus camins
es van separar
ja
o sigui que no té més tampoc
no
segurament que tu
amb els teus amics
de l'institut
o de la carrera universitària
tindràs
ja no sé ni on són
xochoneo
i amb uns altres
no en tindràs cap ni un
no saps ni on són
amb algun
algun estarà a la competència
ara mateix
fent un programa de ràdio
espero
no estaran tots a casa
algun sí
algun sí
algun buscant buscant
algun trobarem
menys mal
m'havies espantat
i veia promoció
de caca
no
no
no
però volia
no
ara m'he dit
que hem perdut el contacte molt
la Pini ara està fent rapes
no no
està basant el mateix
la Pini ara està dient
a veure aquell
on deu parar
jo els companys d'institut
els conservo tots
ah sí
jo també
jo també
sí sí sí
jo crec que és l'època
que també
tu estàs creixent
són 14, 15, 16, 17, 18 anys
i jo sé que aquí
és quan els vincles
però jo conservo més
els d'EGB
mira
els de l'institut
em queden potser 8-10
però els del col·le d'EGB
com germans
sí sí sí sí
que bé
érem 44
a la classe
et sabria dir
la llista i tot
és que sí sí
home
des dels 3 anys
fins als 14
encara fem sopars
i aquestes coses
sumant
EGB institut
és igual 1 o 2
llavors el problema
potser tens tu
no en tinguis cap dubte
i si eres el friki de la classe
és que vol dir
i sí
està confinatíssim
que és així
bueno va
canviem de tema
Risto Mejide
per què parlem de Risto Mejide
doncs mira
em fa poc parlar de Risto Mejide
perquè cada vegada
que parlo de Risto Mejide
envia un burofac
saps
llavors estic cagada
però què té el Risto?
està enfadat sempre
no
em refereixo a aquest èxit
entre les senyores
perquè hi ha senyores
que es deixen
es deixen enganyar
ho podem dir així
d'acord
o sigui
estem dient que ell
desplega unes habilitats
que després
doncs
quan s'ha d'aterrar
tot allò
doncs no hi ha res
és una persona
que sedueix
des de
l'embaucament
jo crec que sedueix
molt
és d'aquestes persones
d'una primera
la primera trobada
la primera cita
la primera imatge
et toca el piano
sí
no sé
a veure és un tio
molt intel·ligent
no ho dubto
és un tio culte
segur que té unes eines
per lligar
que són
no sé
jo ara mateix
no li trobo
però segur que les té
i escolta
cada dos per tres
va amb senyoretes
jo el problema
jo el problema que tinc
és que
a mi m'és igual
que vagi amb senyoretes
amb senyors
o amb girafes
però és que sempre
li han d'agradar
noies tan més joves
perquè ara va amb una noia
que es diu
Grécia Casta
que és actriu
és una noia
que té
28 anys
tenen una diferència
d'edat de 21 anys
i hòstia
em costa
com assumir
que sempre
li agradin
les noies
tan més joves
de fet jo crec
que l'última parella
que va tenir
amb una edat similar
a la seva
és la Ruth Jiménez
que és la mare
del seu fill gran
i després ja
a partir de la Ruth
totes les relacions
que ha tingut
la farmacèutica
aquesta noia
Natalia Almarxa
exacte
són totes
de menys de 30 anys
ara també he tingut
un rotllito
amb una altra periodista
que es diu Eva
del País
ell diu que és un rotllito
però per l'Eva
va ser un rotllito
la fera
amb Risto Mejide
quina bona pregunta
pregunta-li a l'Eva
que crec que no està
gaire contenta
per cert
és més
us he de dir
en exclusiva
mundial
que algunes
altres senyoretes
que pensaven
que tenien
una relació
amb Risto Mejide
quan van veure
les fotografies
de la revista
setmana portada
que anava
el Risto Mejide
agafat de la mà
d'aquesta actriu
Grecia Casta
durant el concert
de Joan d'Aussà Madrid
al Palacio de Vista Alegre
es van sorprendre
com nosaltres
van dir
coño
que el Risto
té nòvia
si jo em pensava
que era la parella
del Risto
en sèrio
ell diu
en el seu
en el seu cercle
que està sorprès
perquè
darrerament
no para de lligar
i dius
jo també estic sorpresa
perquè no pari de lligar
però escolta
que des d'aquí
des d'aquí superbé
Risto
ei
jo no vull criticar-ho
et tinc enveja
fins i tot
perquè jo sóc soltera
i no lligo tant
i molt menys
amb tios
de menys de 20 anys
això no perquè
bueno
hi ha una cosa
afegida en aquest sentit
només demanem-li
a Risto Mejide
que sigui sincer
sincer amb tothom
i digui la veritat
escolta
que tinc relacions obertes
no passa res
però no menteixis
no menteixis
el de sac greu
ho hem de deixar aquí
perquè ens acostem
a les notícies de les 11
Lorena Pazca
d'Elisenda Pineda
moltíssimes gràcies
arribem a les notícies
de les 11
i continuem després
amb la taula cultural
Catalunya Ràdio
les notícies de les 11
bon dia
us informa Joan Bota
a la ciutat de la justícia
de València
s'ha hagut d'habilitar
un altre espai
per cadàvers
de la Dana
que no paren d'augmentar
les autoritats valencianes
demanen als familiars
dels desapareguts
i víctimes
que no hi vagin
perquè estan saturats
València
Maria Núria Rebella
bon dia
hola bon dia
sóc davant de la seu
de la Prefectura Superior
de la Policia
d'aquí de València
on el degoteig
de familiars
de desapareguts
i víctimes
és constant
per tal
que se'ls prenguin
mostres d'ADN
i es procedeixi
a la identificació
dels cadàvers
les xifres oficials
queden molt curtes
segut com deies
d'ampliar
l'espai
per lliurar els cossos
als familiars
amb l'ajut de l'exèrcit
exèrcit
són molts
els valencians
que dediquen
la jornada d'avui
a ajudar els damnificats
sentim aquest testimoni
pues estábamos dudando
entre
Iracata Roja
Paiporta
o Alfafar
¿Tenéis familiares ahí?
¿No nos ha tocado
de cerca amigos?
Sí
Maria Núria Revell
de Catalunya
Ràdio València
Més notícies
Eva Pineda
A les poblacions
més afectades
pels aiguats
continuen les feines
per trobar els desapareguts
mentre els veïns
s'organitzen
per treure el fang
de baixos i carrers
tot i això
l'espera que arribin
els mitjans promesos
per les autoritats
que demanen
a la població
que no es mogui en cotxe
perquè les carreteres
estan saturades
Enviats especials
a Paiporta
José Antonio Muñoz
i Maria Costa
A Paiporta
avui han arribat
desenes i desenes
de voluntaris
carregats amb pales
escombres
motxilles plenes
amb menjar i eines
i arriben furgonetes
i picaps
amb productes bàsics
perquè els veïns
puguin recollir aigua
La situació però
continua sent
molt complicada
Creo que hay ocho coches
detrás de nosotros
y están los bomberos
rompiendo los cristales
para ver si hay cadáveres
Que nos tengamos
que acostumbrar
a esto
es que esto
estamos en shock
es una situación
dantesca
y un poco caos
porque esto es un barrizal
y pues no hay una estructura
y bueno pues vamos
parecemos zombis
José Antonio Muñoz
Maria Costa
Catalunya Ràdio Paiporta
Mentrestant a les Terres de l'Ebre
ha començat a ploure
amb intensitat
i els municipis
del Baix Ebre
el Montsear
i la Terra Alta
es mostren preocupats
per l'afectació
que pugui tenir
en aquelles zones
on hi hagi barrancs
tot això
amb les Terres de l'Ebre
i també el Camp de Tarragona
en alerta a taronja
per intensitat de pluja
i acumulació d'aigua
a les pròximes hores
Alcanar, Albert Cots
i Clara Xavier Domingo
Entre els municipis
que segueixen més de prop
l'evolució de les pluges
hi ha Alcanar
que en aquests últims anys
ha partit greus destrosses
durant temporals
com el Gloria
o el Filomena
l'alcalde Joan Roig
n'ha parlat en declaracions
a Catalunya Ràdio
Vista la situació
d'alguns pobles
de l'interior
que en aquestes últimes hores
han vist com
el volum d'aigua
dels seus barrancs
o afluents
ha creixut moltíssim
Clar, nosaltres estem situats
al sud
som el territori
on desemboquen
tots aquests barrancs
al mar
i per tant
aquesta preocupació
ara està ben latent
aquí al nostre municipi
Albert Cots
i Clara Xavier
a Unitat Mòbil
de Catalunya Ràdio
des d'Alcanar
El nombre de visitants
als nous cementiris
de Barcelona
s'ha multiplicat per dos
en els últims quatre anys
avui que és Tots Sants
molta gent continua
complint amb la tradició
d'anar-hi per recordar
els difunts
Cementiri de les Corts
de Barcelona
Maria Guixà
Sí, malgrat que
ahir en divendres
com aquest any
i això permeti
per exemple
allargar el cap de setmana
o marxar de pont
el cas és que
la tradició del dia 1
encara pesa molt
i portar flors
als familiars
buscar un moment d'oració
o netejar els nínxols
és com una liturgia anual
imprescindible
a part les famílies
és el cas de les germanes Aguilera
Nosaltres sabem
que ells estan amb el senyor
però el seu cos
està aquí
està aquí
arreglar-los una miqueta
netejar-los
i ficar-los bé
La nostra manera
que els tenim aquí
i els veiem
ja sabem que no hi ha res
perquè estan al cel
però estan els seus ossos
i aquí estem
quan venim
estem més relaxades
se'n recordem de Valtros
Maria Guixà
Catalunya Ràdio
Cementiri de les Corts
A Girona aquest matí
s'hi fa el 83è
concurs de colles
sardanistes
dins les festes
de Sant Narcís
és la darrera jornada
de la lliga de sardanes
a la categoria gran
la màxima competició
Girona
Quim Rollan
bon dia
Hola
molt bon dia
la colla Mare Nostrum
només necessita guanyar
una de les tres sardanes
per complar-se
campiona de Catalunya
mentre que la mirant
al cel de Sabadell
hauria de guanyar
les tres sardanes
que es juguen avui
per forçar un desempat
Àngel Salip
del grup sardanista
JEC de Girona
entitat organitzadora
No sabem
les colles
amb quina força vindran
totes venen preparades
per guanyar
vindrà de detallet
se preparen tots
molt i molt i molt bé
La resta de places
que avui també estan en joc
quedaran entre les colles
mans amigues
de Caçada a la Selva
que matemàticament
opta el bronza
la Tarragona d'Ànsia
i la Matge a Barcelona
que jugaran
per les tres darreres places
del campionat
Quim Rollan
Catalunya Ràdio Girona
Esport Ricard i Cidró
Avui comença a disputar-se
la dotzena jornada
de la primera divisió masculina
de futbol
amb l'Alaves Sevilla
que començarà
a les 9 del vespre
al Girona
rebrà demà el Leganès
i diumenge jugarà
el derbi Barça-Espanyol
el conjunt blaugranà
i arriba amb l'ampliació
de contracte de Fermín
fins al 2029
i els blanquiblaus
amb la classificació d'ahir
per a la segona ronda
de la Copa
l'Espanyol va derrotar
el Sant Tirso a Gallec
per 0-4
amb un hat-trick de Belis
però amb la lesió
de Pol Lozano
que li impedirà
disputar el derbi
en canvi
derrotar i eliminació
del Vic
que va veure
com l'Atlètic de Madrid
el superava
per 0-2
els últims 10 minuts
del partit
el Barça de Bàsquet
per la seva banda
cau a la pista
de l'Olimpiakos
per 95 a 74
i trenca una ratxa
de 5 triom
seguits
a l'Eurolliga masculina
a la Lliga Femenina
avui es disputa
la cinquena jornada
pel que fa als equips catalans
a dos quarts d'una
joventut estudiantes
a la set
Saragossa
un i Girona
i a tres quarts de nou
cadira seu
Guernica
en en vol
el Barça va empatar
a 31
a la pista
del Nantes francès
a la Champions
a la Lliga Futbol
a la set
Barça-Saragossa
i a partir de les nou
Movistar
Indústria Santa Coloma
i a motor
Peco Banyalla
domina la primera jornada
del Gran Premi
de Malàisia
de MotoGP
al davant de Jorge Martín
els catalans
Mavri Villanes
Àlex Marquez
Àlex Rins
i Marc Marquez
entren a la Q2
Fins aquí
les notícies
El matí de Catalunya Ràdio
Frederic Vincent
11 i 7 minuts
taula cultural dels divendres
Mariola Covells
com estàs?
Bé
Bé
Bé
Bé
No és el millor dia
No, ja m'ho penso
Per això t'agraeixo
que estiguis amb nosaltres
per parlar de cultura
perquè també ens convé
Sí, sí
Però era inevitable
preguntar-te com ho portes
com
si esteu tots bé
i aquestes coses
Estem tots bé
a casa
perquè
aquí hi ha una
una cosa increïble
i és que
bueno, jo visc
en València Ciutat
al centre de la ciutat
i clar
sembla
jo vaig vindre
vaig arribar a ir
de Cádiz
i
sembla increïble
que tot el que està passant
estigui a 10 minuts
de ta casa
perquè ta casa està perfecta
el teu barri està perfecte
i
i no
i no t'ho pots creure
llavors jo estic una miqueta
tinc una miqueta
d'extranyamiento
que no sé com es diu en català
però m'enteneu
perplexitat
sí, de perplexitat
sí, sí
de perplexitat
i ara estàvem
estàvem
a casa
pensant
i no
no
a banda de tota la controvèrsia
que ja sabeu perfectament
amb les dificultats.
Però jo sí que demano que la gent no s'oblidi
perquè de veritat és que és encolpidor.
En fi, era inevitable preguntar-li a la Mariola
per la catàstrofe de València, entre altres coses,
perquè, com deia ell, encara la magnitud real no la sabem.
Però vaja, també deia al principi,
és important parlar de cultura, sempre ho és,
però incluent en moments com aquest.
I ara hem sentit de Llucia Ramis, com estàs?
Bon dia.
Anna Guitart, bon dia.
Bon dia.
Bernat Dedeu, què tal?
Anem fent.
Anem fent, també.
Anem fent, a poc a poc.
Vinga, 11 i 9 minuts avui, com sempre,
com cada divendres, recomanacions
i comencem justament amb la Mariola.
Aquí se trabaja en cadena, como en cualquier cocina.
Lo usas, lo limpias.
Vidal, nos manda a todos.
Y yo?
Me mandas a mí.
Eso.
¿Cuántos años tienes?
Diecisiete.
Pareces más pequeño.
Mariola, dieciocho.
Dieciocho, mira, ve que ni pintada esta serie,
que, bueno, en este moment que necessitem tolerància
i solidaritat, és una sèrie que estrena,
que ha estrenat Radio Televisió Espanyola Play,
que produeixen, a més, tres televisions públiques,
perquè està, es parla català, bueno, en nostre valencià.
la dirigís un cineasta català, que vaig a intentar dir el nom de Ramon Font,
que és mestís, a més, de pare àrab, musulmán i mare espanyola i catòlica,
i és molt interessant escoltar-lo, i és una ficció que narra en realitat la història d'amor entre dos joves de 17 anys.
Fins ahir, tot correcte, no? Ningú diria tal.
Clar, la història és que un dels prota, és el que hem sentit en el tràiler,
és un menor estranger no acompanyat.
No mena, que tal com em va dir el director, que es va estrenar també en Serializados i en Cadiz,
és una paraula que no es fa servir mai a la sèrie,
perquè ell considera que és una etiqueta que et deshumanitza.
I té d'especial la sèrie, primer, que el missatge que llança és molt potent
i que és molt lluminosa, tot el contrari del que tu t'esperes en una sèrie sobre aquest tema.
Llavors, jo la recomano moltíssim perquè de veure que has de tindre la mirada molt bruta
per després de veure tots els capítols, que són capítols curtets,
a més, no cauen en sensibelieries ni en mojigateries, no, no.
És una sèrie potent, sobria, sense tonteries,
i tu, si veus això i encara et queda al cap alguna història sobre l'univers dels menors no acompanyats,
que consideres que no han de vindre o que consideres que són delinqüents i tal,
tens un problema real, perquè la sèrie és de veres que, a més, jo crec que la mirada d'aquest director,
que, clar, és un director que és d'ací, que s'ha creat ací, que ho té tot ací,
és molt interessant, perquè ell parla molt bé de com es mira des de l'audiovisual el seu món,
ell que no és migrante, que és simplement racialitzat,
se n'adona de com és la mirada perversa que hi ha sobre això.
Llavors, crec que és una sèrie superinteressant, molt, molt interessant,
no només per als xavals, perquè no és una sèrie per als xavals, vull dir,
és una sèrie per tot el món. La recomano moltíssim.
Dieciocho, eh?, que està a RTVUV Play, és la...
Sí, i està, bueno, exacte.
Digues, digues.
No, no, que està també, bueno, està també a punt, està també a...
a... a IB3.
I és interessant, és molt interessant, Borela.
Dieciocho és la primera proposta que vull de la taula dels divendres. Continuem.
Va deixar d'anar i Déu-nos en guarda un ja està fet,
d'un ja està fet.
No és ni bonica ni lletja.
És una flor...
Anna, ens porta rodoreda, que sempre és una bona idea.
Us porto rodoreda i us porto flors.
Molt bé, encara millor.
Perquè he pensat, clar, avui que és el dia, no?,
que tanta gent va a portar flors, els semantidis, els d'estats estimats,
vaig pensar, doncs nosaltres portarem flors en format rodoreda,
que com dius, sempre és una bona idea, no?
Com us podeu imaginar, no és cap novetat,
però sí que són unes flors amb un format diferent.
Aquestes flors que jo us proposo,
el llibre es diu Flors de debò, de la rodoreda,
que publicen dues editorials que m'agrada molt
perquè són de l'Abisbal i de Salrà,
si allà és de l'Abisbal i Edicions del Ventre del Llop és de Salrà,
que s'han unit per publicar per primera vegada soles aquestes proses poètiques.
Són 38 flors que va escriure la Mercè Rodoreda.
És un llibre que va començar a fer quan ella vivia a Ginebra
i que finalment va publicar molts més anys després,
quan ja estava instal·lada aquí, el 1980,
i és la primera vegada que les flors s'editen soles
perquè habitualment és possible que els oients diguin
ah, són les flors dels viatges i flors, efectivament,
perquè en un primer moment es van publicar junts
viatges a uns quants pobles i aquestes flors
i llavors el llibre era viatges i flors.
Però ara aquestes dues editorials han volgut publicar-les soles
perquè és una edició molt especial.
Les flors que explica la Rodoreda, com us podeu imaginar,
a veure com us ho diria, són flors,
ella té la flor ballarina, flor desesperada,
flor morta, flor felicitat, flor dolenta.
Hi ha una bellesa indescriptible en les flors de la Rodoreda
perquè hi ha bellesa indescriptible en la seva escriptura
i algunes flors són terribles,
també hi ha una mica de foscor,
però per primera vegada les han volgut il·lustrar.
És a dir, que en aquest llibre el que trobareu
és cadascuna de les flors il·lustrada per un artista diferent.
I a més a més, han fet una cosa que a mi em sembla molt interessant,
que és que la Rodoreda en sabia molt de flors, de plantes,
li agradaven molt, en tenia al seu jardí moltíssimes.
Llavors hi ha dos botànics que participen al llibre
i que han intentat veure en quines flors reals
ell es va inspirar per escriure aquests textos.
Llavors Albert Mallol i la Mònica López fan com conjectures,
amb la qual cosa, si a més a més d'agradar-te a la Rodoreda,
de voler llegir aquestes flors, també t'agraden,
és molt bonic, perquè al final et van dient
doncs jo crec que aquesta surt d'aquí, aquesta podria ser aquesta.
I la coberta, deixa'm dir-ho, és de la Rodoreda.
O sigui que és un llibre molt bonic.
Ells diuen, és un bon llibre regal.
Doncs mira'ls, dono la raó.
És preciosa, de vist estar aquí.
Sí, és molt bonic.
I per dins és tot il·lustrat.
I clar, és que el que deies tu, la Rodoreda...
Sempre és una bona idea.
Sempre és una bona idea, sempre.
perquè jo la recuperava, l'havia llegit fa temps,
i és que és una meravella com escriu.
És realment que vas llegint i gaudint
i dius, això és brutal.
Més a més, aquesta connexió amb flors així reals
també és interessant,
també és interessant de veure aquesta reflexió de botànics i companyia.
Sí, sí, sí, té molta gràcia.
La veritat és que, a més, el llibre està editat amb molta cura,
està molt ben fet,
i mira, pensava avui,
són unes altres flors que es poden portar.
Ideal.
Flors de debò de Mercè Rodoreda,
és la proposta de l'Anna Guitart.
Ara continuem.
Llucia, ens portes de festival, tu.
Sí, el desert aniversari i festival
ha dit llegendari,
que és una paraula que a mi m'acosta molt de dir,
perquè...
És que és punyetera, eh?
No, i ja som llegista.
Sí, sí, no és fàcil.
A més, a més, llegendari i llegir,
m'acosta, m'acosta.
I si poses frat-dip al principi...
Sí, frat-dip al principi ja...
Ja, ja, és un barbús.
Me tranquil·liza, això,
perquè jo pensava que era només a mi,
que no soc catalana de mena,
a la que li costava.
No.
Sempre m'ha passat amb palafrugell,
que és que soc incapaç de fer-ho.
És una paraula que...
És un poble que heu inventat,
els catalans,
que me'n fotre al món.
No, no, no.
Bé, jo soc molt lleïsta,
o sigui que m'acosta molt.
Festival Prat-dip llegendari.
En què consisteix?
Podríem dir que és una combinació
de fira tradicional d'artesania,
mercat medieval,
llegendes populars
i castanyada alternativa Halloween, no?
De fet, el seu lema és
deixa't a Halloween
i viu la castanyada més llegendària.
Tot i que trob que hi ha un cert apropicionisme
perquè els que vagin vestits...
T'has posat fàcil avui, eh?
Sí, avui, avui.
Perquè els que hi vagin vestits
de forma llegendària
diuen que passis per la caseta de l'associació
i rebràs un obsequi, no?
A tots els que vagin vestits
de manera llegendària.
Per cert,
es donarà el tret de sortida
avui a l'hora baixa d'aquest festival
i qui ho farà serà en Xavier Graset,
avui a les 5,
que farà aquesta inauguració oficial del festival, no?
Llavors, durant 3 dies,
el poble de Prat-dip, a Tarragona,
es transforma en una mana d'escenari mitològic
que acull espectacles teatrals,
música, tallers, foc...
I des d'avui mateix,
i tot el cap de setmana,
podrem veure, per exemple,
un concurs de crits.
Un concurs de crits?
El crit més esgarripós.
Ai, ai, ai.
Però concurs de crits com?
Es per a i dos.
Com el faríeu vosaltres?
Es per a i dos.
Però ha de ser...
Ha de ser des de dins.
Però com si t'espantessis o...
No, no, per fer por, per fer por.
Ah, per fer por tu.
Ah, per fer tu por.
o notar que fas...
O que t'estan fent por tu.
No ho sé.
No hi he participat mai.
Ara fa ganes com d'assajar,
ja sé que això no s'ha de fer a la ràdio,
cridar i tot, però...
No?
El Marc diu, pelant, eh?
No, no caldria.
No ho sé.
També hi ha contacontes,
també hi ha concerts de rock
amb els millors himnes del rock de tots els temps.
Hi haurà un duo de violonxels
amb Susana Sarrià i Júlia Oliver,
que fusionarà música clàssica i contemporània
amb La primavera de Vivaldi,
o Cinema Paradiso de Morricone.
I també hi haurà el Carreró de la Por,
que és un dels espais preferits pels visitants.
Es va crear el primer any, el 2014,
per un grup de voluntaris de l'AFA
de l'Escola Santa Marina de Prat-Dip,
i el que fas, doncs,
transportar-te a una atmosfera de por,
de misteri, amb ambients tenebroses, inquietants,
i supos que allà hi pots cridar,
tant com vulguis.
Per anar-hi per assajar.
També hi ha Escape Room,
l'Enigma ancestral de Prat-Dip,
i una cosa anomenada,
Seducció de Sang,
que és un espectacle de foc al castell,
que el que fa és mesclar misteri i erotisme,
segons el programa,
i això serà diumenge a les sis i mitja del vespre.
I també hi haurà relats de por i de misteri,
per exemple,
explicaran la llegenda d'On ofre de Dip,
hi ha titelles al poblet dels Dips,
i diumenge al migdia, a les dotze,
es preestrena un documental
sobre Joan Perutxo i el fantasma de Cal Groc,
dirigit per Ismael Z i Muñoz
a la Sala Polivalent, no?
També hi ha organitzat un concurs literari
de Prat-Dip legendari,
vull dir que si voleu conèixer Prat-Dip,
no el coneixeu,
i voleu veure'l i viure'l de manera llegendària,
doncs aquest cap de setmana
és una bona ocasió per fer-ho,
i podeu consultar el programa a la pàgina web.
Com a alternativa a Halloween
i a aquestes històries.
Sí, sí, una castanyada llegendària.
Llegendària.
Parlar de Halloween, Mariola,
tenim les plataformes,
ja en parlarem un altre dia,
però plenes de pel·lis de pors...
No ho soporto, jo.
Per això t'ho preguntava.
Per això t'ho preguntava.
No trobaràs mai una recomanació meua
en esa direcció.
A més, odié profundament Issa Festa.
Sí.
La primera vegada que la meva filla em va dir
mama, mañana és Halloween,
me tengo que disfrazar,
volia cremar l'escola,
i no entès mai
que ens hagin menjat a Issa Festa,
saps?
Quan nosaltres érem petits,
no la fèiem.
Bueno, però això...
Què? Això què?
No t'enfadis, dada, no t'enfadis.
No t'enfadis.
No puc.
No, jo tampoc som especialment de Halloween,
però escolta'm, a vegades...
O dir que, a més,
estiguen totes les plataformes
fent catàleg...
No puc, no puc.
Mira, no puc.
No trobareu en mi
una dona que puga recomanar-vos...
A més, trob que és bastant trist
que demà és Dia de Difunts,
ara és un moment com per recordar
la gent que ja no hi és.
Exactament.
Podria fer-se des d'una altra perspectiva,
i no des de la perspectiva de la por,
relacionar tots sants i Dia de Difunts
amb Halloween,
és veritat que és poc propi.
Jo anava a preguntar
si us agraden les pel·lis de por
i aquestes coses,
però no hi ha clima,
veig que no hi ha clima.
A mi m'encanten, eh?
Sí?
M'encanta.
No, perdona,
són coses diferents.
Una cosa,
la bona pel·li de por,
thriller de terror psicològic,
tot el que tu vulguis,
i una altra cosa és la festa
i els catàlegs de gore absurdos
que hi ha a tota la...
O sustos, no?
Les pel·lis de sustos.
O sustos, exacte, o sustos.
Sí, sí, sí.
Callao, ja.
Jo no l'estic a veure
perquè m'espanto molt.
Sí.
I quan anava al cine
amb un amic meu em deia
quan vas al cine
a una pel·li de por,
boles,
perquè contínuament
estic saltant de la cadira,
és bastant ridícul.
Sí, sí, sí.
Jo m'ha fascinat,
m'encanten.
Sí?
Odio passar por,
jo què sé,
en les atraccions, no?
És a dir,
sóc incapaç de pujar-me
a una atracció
al Dragon Camp,
una cosa d'aquestes,
o sigui, no puc.
Però, en canvi,
les pel·lícules de por
m'encanten.
Suposo que perquè
m'expliquen la manera...
Però incluent aquestes
que deia la Mariola,
les gores aquestes,
tipus so i companyia.
Les gores no,
són massa incòmodes,
però elles d'en surts
tampoc perquè...
Perdó, eh?
Perdó,
és que he dit so
i veig a l'Anna
que s'ha pràcticament tremolat
i sento la Mariola
que diu, per favor!
I dic aquí
la tertúlia menys Halloween
del dia
que trobareu
a tot el panorama
radiofònic català.
No, cap dubte.
Sí, sí, sí.
Deies, Llucia, perdona.
No, que seria una mica això,
que seria la sensació
d'intel·lectualitzar
una mica la por,
de molt bé la por.
Això sí que m'agrada.
Ah, això està molt bé.
No diguis això,
que li dones raó a la Mariola,
que diu que som una colla
d'intel·lectuals.
No ens ho traurem de sobre, això.
La segona,
la meua segona recomanació
va directa
com una bofetada
a tots vosaltres.
Ah, sí?
No, no, Mariola,
abans que soni,
vull dir-te
que ojalà...
Que tu l'has sentit.
No, no, que em xifla.
Vale, perfecte.
Doncs va,
anem a la segona recomanació
de la Mariola.
Som-hi, va.
Ojo, eh?
Vinga!
Com riu la Mariola.
És que m'encanta.
Deixem que canti, eh?
Per favor,
no tallem el canet.
Deixem-lo sentir una mica.
La frase primera
és fonamental.
Hey,
no vayas presumiendo
por ahí.
Nos la sabemos,
no?
Home, i tant.
Jo estic cantant
per dins.
L'Anna està fent
el karaoke dels divendres
al matí de Catalunya,
va, diu,
avui és l'Anna.
Sí, sí, sí.
Bueno, a veure,
això és un podcast,
val?
És un podcast
que està fet,
clar, ho té tot,
és a dir,
està fet per intel·lectuals
com vosaltres,
val?
Que són els de
Primavera Sound,
tal,
esta gent superguai
que fa coses
vanguardistes
des de la seva
élite
intel·lectual,
val?
Sí.
Però que de
quant en quant
es posa en
el que és
més trash,
que els agrada
molt
a cert tipus
de gent,
no vosaltres,
eh, no vosaltres.
Llavors,
què passa?
Que ells han
aprofitat,
són dos experts
que fan això,
està en
esta plataforma,
en
Primavera Sound
també,
i utilitza
el cas
de Julio Iglesias
per contar
coses
relacionades
amb el món
de l'espectacle,
prou insòlites,
prou divertides,
és una història
no tant sobre ell,
o sigui,
ell és l'excusa,
no?
Encara que sí
que parlen
molt d'ell,
eh?
I conta un poc
la evolució
global
de la indústria
musical,
es diu Hans Laguna,
jo no el coneixia,
però és un
intel·lectual guai,
super...
És músic també.
És músic,
exacte.
Toca en les ovegas.
I, clar,
demostra
per què Julio Iglesias
és qui és,
no?
Llavors,
és molt divertit,
de veure,
és molt interessant
que has de anar
més enllà
de Julio Iglesias.
I després,
una altra cosa
que fa,
que jo crec que sí
que és una cosa
a revisar,
és a dir,
tots tenim prejudicis
cap a Julio Iglesias,
jo la primera,
jo la primera,
que crec que ara,
en este moment actual
que s'està revisant tot,
estem arribant
a ser
desprejudicament.
Ja.
Me passa ara
com a la que no sé
dir esa paraula,
ja sabeu.
i això és molt interessant
perquè,
com diu una amiga meva
que és experta també musical,
Julio Iglesias
no té cancón mala.
És a dir,
pensem a això,
pensem a això.
Ara,
em escapa el bamboleo
i no sé què dir-te,
eh?
No,
però en el sentit
este de Manuel Alejandro
que li va a fer les cançons,
el tío se ho curraba molt,
però hem tingut
sempre prejudicis cap a ell.
Llavors,
el podcast,
jo el recomano molt
perquè de veure
és que és molt,
molt,
molt interessant.
Bueno,
i si no sou de podcast
i vos agraden més els llibres,
també hi ha el llibre
de Hans Laguna
que es diu així,
Julio Iglesias
i la conquista d'Amèrica,
l'editorial Contra,
que és molt interessant.
L'he vist diverses vegades
allò com d'any de llibreries,
l'he vist diverses vegades,
he tingut a les mans.
És que jo soc un gran defensor,
la Mariola se n'en fot de mi,
però de com la cultura pop
explica determinades coses
de la nostra època
jo sempre ho trobo apassionant.
perquè jo soc superdefensora
també d'això.
Sí, sí, sí.
Jo t'he fotut canya
per altres coses,
però no per això.
Vale, vale.
És molt interessant
i a més a més
és molt divertit el llibre.
Rius molt.
Sí, sí, sí.
Vinga,
que encara farem
alguna proposta més.
La calavera, Anna.
Espero que no em mati
la Mariola
per fer una cosa de poc.
Oye, de veres, eh?
Que jo vos respecte molt.
Jo que vos respecte molt,
per favor.
Perfecte, perfecte.
Hombre, no.
No, però tenia moltes ganes
de recomanar un llibre
i ho hagués fet igualment
fos el dia que fos,
del John Classen,
que és un autor
que per nens petits
fa uns àlbums meravellosos
i ara ha escrit un llibre
que s'acaba de publicar
a Blackie Books
que es diu La calavera,
la traducció al català
és de l'Helena Martí Sagarra,
que és una història fantàstica.
Està basat
en una llegenda tirolesa
que ell un dia
que estava a una biblioteca
d'Alaska
esperant per presentar un llibre
va agafar,
la va començar a llegir,
li va fascinar tant
que va dir
l'escriuré.
Llavors, al cap d'un any,
quan recupera la llegenda,
va agafar el text
un altre cop
i diu
Ostres,
jo no la recordava així,
la llegenda,
jo li havia fet
un final diferent.
Llavors, el que fa ell
és adaptar-la
a com ell se l'havia inventat.
Llavors,
és la història d'una nena
que corre pel bosc,
corre, corre, corre, corre.
Sembla que té la sensació
que els arbres
diuen el seu nom,
no?
Utília, Utília.
I segueix corrent, corrent, corrent
fins que arriba a una casa
preciosa, immensa,
però com molt abandonada.
I quan pica a la porta,
una veu li diu
Qui ets?
Què vols?
I és una calavera.
Llavors,
esperar amiga
d'aquesta calavera,
perquè jo crec
que aquest és un llibre d'amistat,
però de seguida descobrirà
que la calavera
està amenaçada
per un esquelet
a qui li falta
precisament
el cap,
la calavera,
que cada nit
apareix
i se la vol endur.
Llavors,
fins aquí,
no us explico més,
però us diré
que és un llibre meravellós,
que els nens
s'ho passaran superbé
i vosaltres,
si el llegiu amb ells,
també.
I no cal ni dir
que les il·lustracions
del Classen
són espectaculars.
Vinga,
que hem d'anar a treure
el nas a Girona,
però abans,
Llucia,
última recomanació.
Sí,
he volgut que sones
l'àrbis que número 1
a Automita,
perquè és la sintonia,
era la sintonia
amb què començava
Planeta Imaginari.
I tant.
Programa creat
per Miquel Ubiols,
que va morir
d'un menjar passat
a Taradell,
ell va néixer
a Roda de Ter,
però estava molt vinculat
a Taradell,
va ser escriptor,
va ser Deixeble,
de Militeixidor.
I volia tornar
a Planeta Imaginari
per parlar
de la segona proposta,
que és el desè
a Festival d'Astronomia
del Montsac,
a AJA.
Normalment
tenc reticències
a fomentar el turisme,
però en aquest cas
trob que la proposta
és interessant.
És apropar la ciència
com a nova forma
de fer turisme,
ells en diuen
el turisme
de les estrelles.
Val a dir
que el Parc Astronòmic
del Montsac
és el pilar bàsic
de la recerca,
de la formació,
de la divulgació
de l'Astronomia a Catalunya
i aquest cap de setmana
hi haurà moltes activitats,
hi haurà visites guiades,
exposicions,
tallers,
experiments científics,
hi ha activitats diurnes
com una anomenada
viatgers galàctics
o una observació
del Sol,
també hi ha
l'exposició
Nous Mons
o experiències nocturnes
com el cel de la tardor
en què hi ha sessions
de planetària
en viu i en directe
a l'ull del Montsac
i l'observació
al parc de telescopis
o també el concert
música sota les estrelles
entre altres propostes.
El Festival d'Astronomia
del Montsec
pinta molt interessant
i el que dèiem,
per rematar una mica
la taula
hem d'anar fins a Girona
on segueixen
les festes de Sant Narcís
i allà hi ha el Quim Rullant
que és el 8-3-3-è
concurs de sardana
de la ciutat
que acull la jornada final
del campionat
de colles sardamistes.
Quim, què tal, bon dia?
Hola, bon dia, Federico, què tal?
Com pinta això, aquesta final?
Doncs bé, molt competit,
molt renyit
perquè de fet
avui és la darrera jornada
i en dues colles
que opten a portar-se
el campionat cap a casa
una és la colla sardanista
Mare Nostrum de Barcelona
l'altra és la colla
Miren al cel de Sabadell
i al darrere
tres colles més
que opten
per la tercera, quarta
i quinta plaça
que són la gent
de Mans Amigues
de Caçada a la Selva
la Tarragona d'Ànsia
i la Maig de Barcelona.
Ara mateix
ja ha començat
la primera sardana
vàlida per al concurs
i per tant
per dir-hi-mi
aquest campionat 2024
de competició sardanista.
I per cert
em deien ara
que tu volies parlar
de les arrels catalanes
del Halloween
em deia ara.
Sí, bueno.
Sí, veus, ja riu la Mariola.
És que m'ha fet molta gràcia
el comentari
jo particularment
també estava bastant en contra
però vaig començar
a rascar una mica
perquè recordava de petit
ja tenim una data
i recordava de petit
haver buidat carbasses
i vaig parlar
amb la meva mare
la meva àvia
la meva àvia
que ja té 97 anys
i vaig descobrir
que la tradició
de mitjans
o primers del segle passat
de buidar carbasses
a Catalunya
per marcar els camins
els esperits
doncs era un fet
i l'altra cosa
que també vaig descobrir
sí, sí, sí
i l'altra cosa
que també vaig descobrir
és que els nens
almenys del meu municipi
al segle XIX
sortien a fer captes
a les cases
i a les masies
i per tant
anaven a demanar coses
ara
d'aquí a fer
el trucotrato
vestir-se
com zombies estranys
això no
però que es feia
que es feia
i l'altra cosa
que passava
i que de fet
amb la meva parella
que també
companya d'aquesta casa
estàvem parlant ahir
és que hauríem de recuperar
una tradició
molt d'aquí
de casa nostra
que és fer rodar
les matraques
sabeu el que són
les matraques
i tant
les carraus
i llavors
en lloc de fer
d'ahir ve matraca
donar la matraca
exacte
i llavors
en lloc de fer
el trucotrato
el que hauríem de fer
és la traca traca
i sortir
i anar rodant
les matraques
per a matar
els xiquets
ja
no
només faltava
això
sí
o sigui
que a veure
que no estem tan lluny
que no estem tan lluny
no no no
és interessant
molt interessant
molt molt interessant
Quim
moltíssimes gràcies
per aquesta aportació
i que vagi bé
la final
del campionat
de colla sardanistes
aquí estarem seguint-ho
fins ara
abraçada Quim
Lucia
Anna
Mariola
moltíssimes gràcies
fins la setmana que ve
que vagi molt bé
a Sardana
adeu
Bon preu i esclat
dona suport
a la cultura catalana
i patrocina
la Sardana Esportiva
avui des de Girona
celebrem la final
del campionat de Catalunya
en categoria gran
segueix-ne el resultat
amb bon preu i esclat
bon preu i esclat
si pujéssim a Wallapop
tot el que tenim guardat
i no fem servir
podríem viure diverses generacions
sense fabricar coses noves
així que en comptes
de guardar-ho tot
sense pensar
vent-ho a Wallapop
i guanya diners
Wallapop
el que està fet
fet està

a la Harris
s'enfronten
en unes eleccions
decisives
als Estats Units
i al matí
de Catalunya Ràdio
hi serà per explicar-ho
a partir de dilluns
especial eleccions
als Estats Units
amb Ricard Ostrell
i amb Francesc Garriga
amb Sèries Cernades
Frederic Vincent
Luis Rojas Marcos
Valentí Fuster
i Arianna Ferrés
a més
l'anàlisi de Laia Balcells
Núria Ribó
Gustau Balagret
Ferran Fernández
Sílvia Coppolo
i Xavier Vilar
viu la setmana decisiva
de les eleccions
dels Estats Units
amb el matí
de Catalunya Ràdio
amb el suport
de Pala Shooter
la marca catalana
de pales de pàdel
i pica el vol
el nou esport de moda
benvinguts
als 8 dies d'or
del Corte Inglés
només fins al 3 de novembre
tens més de 600 marques
amb fins a un 30%
de descompte
totes les teves marques
preferides de moda
llençaria
sabateria
accessoris
bellesa
esports i llarg
entra ara
en els 8 dies
d'or del Corte Inglés
a la botiga web i app
el meu català suma
el meu català suma
el meu català suma
el meu català suma
al carrer
a classe
a la feina
al comerç
al mercat
a les xarxes
de festa
a Barcelona
el teu català suma
Ajuntament de Barcelona
la dana
ha tingut conseqüències
catastròfiques
al País Valencià
fenòmens com aquest
cada vegada
seran més freqüents
amb el canvi climàtic
ho analitzem
a col·lapse
dissabte a la nit
a TV3
i a la plataforma
Trescat
Bon dia, són les 7
i us saludem
en directe
des d'Alfafà
al País Valencià
en moments excepcionals
sempre hi som
les imatges que veiem
són molt de fang
cotxes col·lapsats
tot ha fet un caos
me quiero ir ya de aquí
no tenemos agua
no tenemos luz
no tenemos comida
ni nadie
a darnos ni material
ni palas
ni nada
pues no
con las manos
no se puede limpiar
però no hi ha encara
xifra oficial
ni aproximada
de persones desaparegudes
amb un equip de professionals
compromès amb l'actualitat
rigorós amb la informació
continuem amb la programació especial
per aquests estrells
que ha provocat la dana
al País Valencià
s'atenen les persones
que encara no han pogut localitzar
els seus familiars
silenci absolut als carrers
estem trepitjant fang
fang per tot arreu
i us mantindrem informats
de tot el que està passant
i també tenim desplegat
al País Valencià
aquest pont
hi ha entrevessat
un tràiler
un contenidor d'un tràiler
i som a tot ara
i a tot arreu
Paiporta és segurament
la població més afectada
si s'hi entra de nit
com hem fet nosaltres
fa una estona
aquesta és la força
de la ràdio pública
moltes gràcies a vosaltres
per donar-nos el veu
i per tant
gràcies a la ràdio
conseguir saber
que por lo menos
estaba bien
per ràdio
pel web
o a través de la nostra app
connecta amb
Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació
ningú et donarà més
ningú t'ho explicarà millor
Crimes
a Catalunya Ràdio
Cervera
juny del 1950
oh i encara no ha tornat
no va tornar la Natàlia
una cosa estranya
però no era inusual del tot
es van començar com
a encendre una mica
les alarmes
però no excessivament
la Natàlia Alcubé
baixa del tren a Cervera
però no arriba mai
a Granyena
al seu poble
i on vas amb aquest sac
m'he trobat aquest sac
per la carretera
i clar
les veïnes
amb una broma
macabra
i en trenc
li van dir
no portaràs pas
a la Natàlia aquí
Qui va matar
la Natàlia Alcubé
sospites i rumors
a Granyena de Sagarra
aquest divendres
a la una del migdia
a Catalunya Ràdio
Crimes
amb Carles Porta
Catalunya Ràdio
Molt bon dia
sóc el calet
d'aquí del quiost
Dic no pot ser, home
Quan ve el temps
de collir castanyes
Home, és el mal temps
ara fa fred
La castanyera
La castanyera
No m'agrada a ningú
Ven castanyes
a la muntanya
I tant que sí
A la plaça
de la ciutat
Ah, hi ha
Sardaniola
al poble
Molt bé, molt bé
Abrigueu-se
que a partir de demà
fa fred
i molta cuidau
Arriba l'hora
dels temes pendents
amb el Gerard Juvan
Xavi Espinosa
i l'Ona
Vinyamata
en un dia
en què
evidentment
hem de parlar
de la castanyera
La tradició
de la castanyada
Una puta mela
Home
Vinga, vam fer alguna cosa
i la nit o no?
Sí, home
I tant
Vam estar sopant una mica
amb la família
els nens
com mig disfressats
cara pintada
amb altres nens
amics seus de l'escola
també mig disfressats
amb pares
Sí, pares de l'escola
acompanyats
per les seves intoleràncies alimentàries
i els seus arguments
per no consumir alcohol
que en cap moment
he demanat que exposin
però no
bé, bé, bé
nit de terror
el que s'esperava
Clar, jovany
no et vas disfressar
No, ahi no
Ahi no
Pensar que diries
és d'aquests que
no, vaig disfressar tot l'any
que no fot ràbia ni res
Vostè Hermínia
que va fer alguna cosa?
Quan?
Home, ahi la nit
estem parlant d'això
Què vols dir
si vaig fer alguna cosa?
Vaig fer el que fa
la gent normal
catalana
per la castanyada
que és quedar-se a casa
menjant panellets
unes castanyetes
un boniato
Una cosa discreta
Un colet de birranci
en silenci
i bueno
aquest matí
he culminat
la festa
portant flors
al cemeteri
En fi
a veure quan arriba el dia
que m'hi quedo jo
dintre
Ah, no
No és l'actitud
Carai, per la castanyada
cada any et passa el mateix
Sí, és que celebrar la castanyada
de la manera tradicional catalana
és veritat que t'enfonsa
una mica
Sí, et porta a voler-te morir
Sí
El dia 2 ja
ja se'm ha passat
però el 31 la nit
i el dia 1
Sí
Doncs què vols que et diguis?
Molt, tingui
Bueno, sort que fan això
del Halliway
Halloween
Sí, això
Halloween
Que li agrada Halloween
M'ha sorprès ara?
No, els odio
No, a mort
els odio
Però m'emprenya tant
que em truquin a la porta
que se'm treuen les ganes
de morir
per lo menys
i saps què em venen ganes
de matar-los amb ells
Home, això tampoc
Són uns torracollons
uns torracollons
Tu creus
que t'han de trucar a la porta
perquè els hi obris
llavors quan els hi obres
et diuen
Truco
o trato
que encara no sé
quin collons
de resposta és la bona
Truco seria com la traducció
Que més igual
Home
amb les coses que passen
Li està explicant
Calla!
Li està explicant
de què va
Mira, no
És que m'és igual
Estan passant unes coses
i aquesta gent encara
deixa entrar
la canalla a les cases
i que vagin allà
a demanar coses
Mira, un dia
t'enganxen una mica
irritable
i fent el manteniment
de la ballesta
i mira
ja hi serem
No, no
La gent normalment
no té ballestes a casa
I no n'hi ha ni un
que parli català
que aquesta és l'altra
La majoria són nens
memes d'aquests
No, no vol dir
menors no acompanyats
m'imagino
No, no, no
acompanyats sí que estan
que això és lo pitjor
Perquè obres la porta
i mentre et diuen
truco-treto
veus l'adul allà
que els acompanya
cap a dintre de casa
fins que li dius
Què te pasa en el cuello?
Eh, que los tires tanto
bandarra
Bueno, queda clar
Armínia
Deixa'm-ho aquí jo crec
Ja et truquen a la porta
Els bebes
Els bebes són aquí
A la porta de l'estudi
Traieu les coses
de valor de la vista
Porteu-me a la bañesta
Déu-me a la bañesta
Déu-me a la bañesta
Déu-me a la bañesta
Ja vaig a obrir
A veure
Truco, traco
Ai, merda
M'he lloguat
No, espera
Un altre cop
Vale, tanque
No, no, era el Sergi
Sí
Una altra vegada
Truco, el trasto
Joder, no
Perdó, espera un moment
Perdó
Un altre
Últim cop
No, Sergi
Entra, entre, Sergi
Entra
Sergi
Sergi Barjuan
Què tal?
Bon dia
Bueno, em dic Sergi Barjuan
No soc el Sergi Barjuan
del futbol, eh
Sí, sí
Ja ho sabem
Soc professor, jo
Sí, sí, sí
Professor de...
De baixa
No
No et preguntava
De baixa per ansietat mental
Em sembla
O salut cranial
O no
No sé
Escolta, que què estàs fent, Sergi
Vas trucant a les portes de la gent
És a mi?
Sí, sí
Estic treballant amb tu
Has vingut tu, Sergi
No, és que el Halloween
És més chulo que la castanyada
Halloween
Vaja m'ho hermazo, tio
Ja veus, tio
Quin mal rotllo, tio
Saps?
Els panellets, no?
Per què estàs parlant això?
Hola
Per quina edat et penses que tens?
Tio, tio
Què ets?
Un panellet
Però què fas?
Panellet
I de pinyons
No sé
Les castanyes, perdona
Hola
Què passa?
Sóc un porc
I m'estàs engreixant amb castanyes
Per matar-me
No?
Per, no sé
Fer espai a la xai
No, Sergi
Seriosament
Estàvem intentant parlar una mica de la castanyada
Ui, sí
Que català que soc
Menjo muniatos
Perdona
De veritat que
Arriba en la postguerra
I no me entarà
Bueno, escolta'm
Jo sé que vol dir postguerra
Algú li pot donar una pantuflada
En aquest
No
Què te ha tocat?
Un muniatos a la cartilla de racionamiento
No sé, tio
Jo flipo molt amb usados
De la castellada
O sigui
Que és la
Buah
Has acabat de fer l'idiota
Truco o traco
Marxa
Marxa
M'he tornat a llibotar
Sí, sí
T'has tornat a equivocar
Però se't faig un susto
Buah
Disparo ja
Sí, sisplau
Apa
Això m'ha fet ja mentida, eh
Pels oients
Mira, me l'ha tre...
M'he de...
M'he desmitat!
M'has matat!
Va, seguim, seguim
Va, seguim
Eri, com aneu, valents?
Home, Nando Jovany
Grans dia
Ara comença la festa
Tots panellets, home
Hòstia, quin detall
Nando
Home, gràcies
Els he fet ara
Mentre baixava de centelles, eh
Per la C17
Ah, sí
Feies els panellets
Mentre venies amb cotxe
Anaves conduint fent panellets
Bueno, estic entrenant una mica
Pol de car
Molt bé
Per la C17
Correcte
I mentrestant
Calla
Fes-li-sers uns panellets
En aquesta colla
Que és molt fàcil, eh
He gravat un vídeo a YouTube
Valen?
Sí
Perquè veieu com se fa
Molt bé
Amb quatre coses
De seguida
Els tindres fets, Frederic
Veus?
Mira
Saps com s'atreuen
Els pinyons d'una pinya?
Té, mira, res
Com s'atreuen els pinyons d'una pinya?
Saps una mica de foc
No, no, no facin un foc
Aquí a l'estudi
Res
Tu, tira la pinya al foc
Va, que s'espera
Ah!
Què està passant?
Estic plingut amb una vaca
Què passa aquí?
I què van a fotre els jocs nous
El llet de vaca
És la Rubita
Rubita!
Molt bé
La vaca
Es diu Rubita
La teva vaca
Tinc la morena
Que és la dona
I la Rubita
Que és la vaca
Molt bé
Ara s'hauríem d'espistuir
No, Nando, Nando
No, no, no
No passa res
Què està passant ara?
Estàs munyint una vaca
Calles
Foto classes de violí
Ah
Eh
Espera
Bueno, ja em sortirà millor
M'ha dit per col·laborar
Al concert de Sant Esteve
Aquí al Palau
Res, parella de coses de Vivaldi
I ja està
Molt bé, molt bé
Ja està
Doncs gràcies
Nando
Que fotrem un mòcle aquí
Espera
Per posar-li uns perellets
I deixar el violí
Nando
No, calla
Que en un moment
Ja surten els pinyons
Què?
Deus?
Deus?
Ah, sí, sí, sí
Estan sortint els pinyons
Dintre la pinya
Que havies tirat el foc
Fa un moment
Tu saps com treure
Les escases d'un peix?
No, és que a més igual
Espera
Aquí n'haurà un restaurant
A Kuala Lumpur
Vinga
Vinga, gaire aquí
Patapam
Vinga
Apa
Què ha passat ara?
Tenia unes croquetes fensa
Ah
Molt bé
No, Rubita
Aguanta
Passa fora, Rubita
Quira cap allà
Dibau
Si la pots treure
No, estic intentant
No, deixa-la
Tan per tant
Ja la cuela
No el fot
Molt bé
Us he dit que estic fent
Una sèrie pel Netflix
Què dius?
De la vida teva
Espera
Que surt un moment
A buscar quatre bolets
Pots contestar alguna pregunta
Nando
No hi ha bolets aquí fora
Almenys 5 quilos de rovellons
Si estem al mig de la diagonal
No hi ha bolets
Puja algun cep i tot
Ja està al gonau de reig
Molt bé
No, no, no
No he vist mai
Oh, saber buscar-los
Burro
Buscar-los
Ja
Ara fem la nostra propria cervesa
No sé si us ho he dit tampoc
Ah, sí, fa cervesa també
Cervesa Nando
Nando, jo
Hòstia, gràcies
Ja és aquí
Patapam
Estic fent fins i tot
un embolín
Així en el guió
De veritat
Ja no sé
Mira
Vaig fer un tome
Al circuit de Catalunya
M'estàs posant
Molt nerviós
Nando
Fredi
Si tu m'ho demagres
Li poso una altra
Fletxa a aquest senyor
No, de moment no
Hermínia
Se m'ha escapat
Se m'ha escapat
Mira
Segueix parlant amb una fletxa
Clavada
No passa res
Hermínia
Mira, amb la sang que m'està sortint
Quantes peixes que tinguem a casa
Faig botifarra negra
Molt bé
T'està tastar l'hermínia
És bona, eh?
Ai
Nando
M'he comprat un dinosaure
Molt bé
Val, val, val
Perfecte
És un Tomàs
Tomàs
Tinc suerts
Tomàs
Va, va, va
Escolta
Que prendrem mal
Canviem de tema
Va, canviem de tema
Sortiu tots, hòstia
Que veus
Som masses
La Seu Vella va tenir l'any passat 65.000 visitants
I només 117 eren asiàtics
La Seu Vella de Lleida està de moda al Japó
I a Corea del Sud
El motiu, i ho hem dit alguna vegada
És que la Seu Vella és un dels escenaris
On s'ha rodat el nou videoclip d'un grup de música japones
Que té milions i milions i milions de seguidors
A Lleida, de fet, temen que la Seu Vella es converteixi
En una mena de punt de peregrinació
Per les legions de fans d'aquest grup
Que es diu Misamo
Ei, tio, perdona un moment
No sé dir la primera vegada tampoc que passa això
Lil, Dami, bon dia, benvingut
Ei, al supermercat
Oh, puja la calor a la secció del congelat
Calla, com estàs, Lil?
Recordeu això que esteu sentint?
Sí, home
Aquest amacle meu
Sí, sí, sí
Lo de m'he enamorat al supermercat
Sí, sí, això
Sí, sí
Ens vam cansar de sentir aquesta cançó
Doncs la lletra estava curradíssima, Tete
Pensa que, bueno, hi ha un moment que dic
M'he enamorat al supermercat
Sí
I m'has deixat el cor supermercat
Bon és sempre
Sí, sí, és poesia, això
Sí
Lil
Penseu que el supermercat on vam rodar aquell videoclip, Titus
O sigui, fa brutal, Tete
O sigui, en cosa de dies
Sí
Si digui dies, hores
Sí
Es va convertir en un lugar de peregrinación que, pfff, tio, riu tant tu de Santiago de Compostilla o com ens digui
Sí, Compostela, sí
Des que vam fer videoclip, tu pensa, eh, que cada dia, cada dia, hi ha gent que anava a comprar
Deixer jo
Bueno, Lil, és normal que vagi gent a comprar al supermercat
Sí, sí, vale, vale
Però mira, el meu tema 0082, que suposo que el coneixeu
No
Aquell que fa...
Bueno, aquell que vaig una col·labor amb el Quilla
Sabeu?
Sí, no sé què és Quilla
No sé de què m'estàs parlant
No entenc la majoria de les paraules que em dius
És que no estàs al dia
Vam rodar-ho a Terrassa
I des de llavors, pua, tio, tu vas pel carrer de Terrassa
Sí
Per exemple, un dissabte, un dia qualsevol
Sí, no he anat mai a Terrassa, em sembla
Ple de gent allà caminant
Molt bé, escolta'm, calla
Coneixes aquest grup japonès que ha rodat un videoclip a la Seu Vella, de Lleida?
No, té, té
No, saps què passa? Que jo estic en una altra onda
Ah, ja, ja
A mi el... és K-pop, no?
Sí
Jo tinc influències més de la segona etapa de Tupac, de JC
Si... l'icecube més tardà, potser, del primer jup-dog, saps?
Sí, sí, sí
Rojoem i anem abans d'Eight Miles, saps?
De veritat
I clar, a cap a poc, no ho sé
Bé, m'agrada l'Iltami, sí
És molt interessant això que ens estàs explicant
A veure, tenim una turista que s'ha perdut
La podemos ayudar en algo, señorita
No, no, no
Per què li parles en castellà?
No, no, no, sí
Ah, és una de les components del grup Misamo
Aquest grup que ha gravat el videoclip a la Seu Mella de Lleida
Doncs res, benvinguda al matí de Catalunya Ràdio
Dozo yoroshiku irashai-mase
Watashi wa mamo desu
Ogenki des yo
Ja no sé què diu
És que no parlem japonès
Vull dir, és que no l'estem entenent
Perdón, yo shikerei
Yo me defiendo un poco
Andrés Iniesta, bon dia
Bon dia
Tu has jugat unes quantes temporades al club aquell japonès
Por supuesto, el bisel
El bisel koe
El bisel koe
Bisel koe
Bisel koe
Bisel koe?
No conozc el bisel koe?
Sí, bisel koe
Pues si queréis yo puedo echar una mano con el japonés
Molt bé, doncs perfecte
En verdad conozco el grupo este, mis amo
Mis amo
Es como, bueno, son como las ketchup de ahí, ¿no?
Ja, fantàstic
Grans referents que tens tu
Doncs res, Andrés
Pregunta-li primer de tot
Per educació, com es diu aquesta noia
Vale
De què riu?
Name of you
Hi, hi, momo
Dice que es momo
Molt bé, però escolta'm
Per dir name of you
Que està fins i tot mal dit en anglès
Your name
Era your name
Sí, ja, però clar
És perquè li preguntis en japonés
Vale, espera
A veure, pregunta-li
Que quieres saber, a veure
Com és que han triat la seva ovella
Per rodar aquest videoclip
Vale
Conaco
Andrés
¿Cómo es que habéis
Escogido Lleida?
No, però a veure, una cosa, Andrés
No, no, un moment
És que no ens estem entenent
Però per preguntar-li castellà
Ja li podria preguntar jo
Teòricament tu has estat al Japó
Treballant i vivint uns quants anys
Ja, però és que no sé
¿Qué dices, Andrés?
Bueno, eh, dice que...
Es que ha hablado un poco cerrado
Y aquí va a saber...
Andrés
Bueno, dice que contenta de estar aquí
y que bueno, que hay que darlo todo
y no confiarse
y bueno, salir fuerte
del minuto uno, ¿no?
Escoltem, segur que ha dit això.
Segur, dice eso.
No, torcem preguntant a tu, Andrés.
Sí, dice que Lleida es una gran ciudad.
Molt bé, escolta'm,
deixeu estar. Gràcies, Andrés,
per l'esforç i digue-li a la Momo,
es deia, oi, que es deies Momo?
Momo, sí, sí, Momo, Momo.
Doncs digue-li que moltes gràcies per atendre'ns
i que fins un altre dia.
Momo, muchas gracias.
¡Arigatouzaimasta!
De nada, dice.
Molt bé.
El matí de Catalunya Ràdio.
Torna al Gastronòmic Fòrum Barcelona
a Fira de Barcelona.
Si ets professional de la restauració
o de la indústria alimentària,
no perdis la cita imprescindible del sector.
Més de 350 empreses i els millors xefs
hi presentaran les propostes més innovadores
per repensar la restauració.
Amb tast, show cooking i taules rodones.
Gastronòmic Fòrum Barcelona
del 4 al 6 de novembre a Fira de Barcelona.
Recinta Montjuïc.
Pensa en un producte.
I ara imagina que si en compres dos
te n'emportes tres.
Què, bé, oi?
Era un detergent Ariel original
o un litre d'oli d'oliva verge extra carbonell.
És igual perquè en l'aniversari
de Supercor i Percor i Supermercat
al Cort Inglés
hi ha més de 3.000 productes
amb 3 per 2.
Segur que algú en té descompte.
Supercor i Percor i Supermercat
al Cort Inglés.
Què necessites avui?
I a més,
hi ha un milió d'euros en premis.
El tram entre Glòries i Verdaguer
ja és aquí.
Dissabte 9 de novembre
vine a la festa d'inauguració del tramvia
a l'Avinguda Diagonal
entre Bruc i Girona.
Hi trobaràs música,
activitats i moltes sorpreses.
I també podràs visitar el tramvia per dins.
El 9 de novembre
t'esperem entre dos quarts d'onze i les dues
per donar la benvinguda
al nou tram del tram.
Ajuntament de Barcelona.
L'Incat
El teu enllaç amb la cultura
a Catalunya Ràdio
La Virreina, centre de la imatge,
presenta Gemendi Curvil,
prop d'aquí.
El treball del fotògraf Clemente Bernat
que plasma la seva mirada
sobre el conflicte basc
des dels anys 80 fins a l'actualitat.
Prop d'aquí, de Clemente Bernat,
fins al 26 de gener
a la Virreina, centre de la imatge.
Més informació a
barcelona.cat barra la Virreina.
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Incat
L'Hospitalet de Llobregat
s'omplirà de música i poesia
amb el festival Acròbates.
Del 7 al 24 de novembre,
la 19a edició
acull una programació diversa,
compromesa i per a tots els públics
amb Mishima, Lídia Pujol,
Pere Arquilloé i Toti Soler,
Vermuts Poètics i molt més.
Més informació a
efacròbates.com
Recomanat per Catalunya Ràdio.
L'Inca, L'Inca, L'Inca,
a Catalunya Ràdio.
L'Inca, L'Inca, L'Inca,
a Catalunya Ràdio.
Hamburguesa i Estats Units,
això ho sap tothom,
però descobrim altres aliments
que els Estats Units han exportat al món
i no imaginaries mai.
No és tan senzill,
com, oye,
els americans exporten
coses de fast food
i punto.
No,
hi ha
unes culturas
molt profundes
i unes raíces
molt interessants
que tenen
el seu valor.
Un restaurant
que aniva la Berlín.
Aquest diumenge,
a partir de la una del migdia,
amb Paula Molés.
Apunt semàfors,
comença la cursa de MotoGP.
Quan hi ha Mundial de Motociclisme,
connectem amb
Univers MotoGP.
Sempre amb doble transmissió
a l'app i al web
de Catalunya Ràdio
i també al 3CAT.
Els dissabtes,
la cursa Sprint
i els diumenges,
la cursa de Gran Premi.
Els caps de setmana
Mundial de Motociclisme
Univers MotoGP
amb Damià Aguilar.
Aquest cap de setmana
Gran Premi de Malàisia.
Univers MotoGP.
37 anys seguint el Mundial.
10 temporades
transmetent les curses
en directe.
Perquè el Mundial és nostre.
A l'àvia web
de Catalunya Ràdio
i també a 3CAT.
Catalunya Ràdio
Que únic pot ser
tornar a mirar
aquests somriures
fins a la sala O.
Buscar-nos
entre la maró de gent
i si ens trobem
que divertit serà.
Pot ser
molt perillós
remoure't
tot això,
però potser
tinc ganes
de tornar a estar
com llavors.
no pretenc
buscar el botó
de reset
i esborrar
tot aquest temps.
Però us penso
i per això canto.
Vull tornar a sentir-me viva
quan ballem
juntes al pis.
Vull tornar a sentir
la vida
de només
mirar-nos
vull que sapigueu
que no he estat bé
i que no és cap excusa
però us estimo tant
que jo us estimo tant
i m'he deixat
de fer.
Sou, com estàs?
Molt bé, bon dia.
Bon dia, bona Castanyà,
bon Tonsans,
bon tot.
A més a més,
ara deies,
avui toca treballar
per partida doble
amb nosaltres
i al vespre a la tele.
Sí, sí,
alguns estic
a la Corpo a tope.
Els dos llocs,
exacte, sí, sí.
Amb la Su sempre
ens porta una cançó
per rematar
la setmana del matí
de Catalunya Ràdio
i avui te a veure'm
al Barça una mica.
Sí, mira,
jo t'he de confessar
que no he sigut gaire
superforofa del futbol
en general
però és que últimament
està sigut tan preciós
que prometo
que m'està agafant
un amor.
Sí, sí, sí.
Llavors,
hi ha una cançó
que a mi em recorda molt
al Barça,
potser tu ja la veus
molt antiga
però a mi em recorda
molt al Barça,
no sé perquè és viva la vida
d'aquesta època
del Guardiola.
Del Guardiola.
Sí, sí, sí.
Llavors,
ens recorda molt al Barça,
crec que estem
en un lloc molt maco
també com en aquella època
i volia comentar
una cançó així
com melancòlica
que recordés el Barça.
I t'estàs fent,
però si em semblava
fabulós,
només una cosa
per curiositat,
així t'estàs fent
futbolera allò
amb llinar partits i tal?
Vaig anar al camp
l'altre dia
a veure el Barça Bayern
que va ser un regal també.
Home, tu diràs.
Va ser un regal.
Jo crec que allà
l'espurna del futbol
va començar a bategar
dins meu.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
Que fort que digui això.
Una fifa que soc ara.
Això diuen.
No, espero que no, espero que no.
Home, no, no fotis.
Espero que no, espero que no.
Doncs viva la vida
de Coldplay
en la versió de la Su,
com vulguis.
I used to rule the world
Seas were rise
when I kept the world
Now in the morning
I sleep alone
Ship the streets
I used to own
I used to roll the dice
Feel the fear
in my enemy's eyes
Listen as the crowd
was in
Now the old king is dead
Long live the game
One minute I hit
the key
Next the walls
were close on me
And I discovered
that my castle stands
Open pillars of sand
And pillars of sand
Here Jerusalem and bells
are ringing
Roman cavalry chords
are singing
Be my mirror
My sword and shield
My missionaries
in a fragrant field
For some reason
I can't explain
Once you're gone
There was never
Never in a honest world
That was when
I ruled the world
I hear Jerusalem and bells
are ringing
Roman cavalry chords
are singing
Be my mirror
My sword and shield
My missionaries
in a fragrant field
For some reason
I can't explain
Once you're gone
There was never
Never in a honest world
That was when
I ruled the world
That was when
That beautiful is this book
I love you
That's how much
You have been in the ages
You have been in the aid
You have been in the camp
of Bayern
Really
I have been very
assembled
Are you able to go
en veste sigui molt divertit. Mireu-lo a les 10.
A les 10. Serà guai.
Avui la Su i tota la tropa del Zenit
al 3Cat, a TV3. Som mil gràcies.
A tu, ens veiem. Ho deixem aquí.
De seguida les notícies de les 12
i al matí de Catalunya Ràdio, com sempre,
que torna dilluns que ve
amb la ronda, ja ho avanço,
de programes especials des dels Estats Units
per les eleccions americanes de dimarts.
Dimecres per nosaltres.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Uns 500 efectius de l'exèrcit
s'assumen avui a les tasques de rescat
del País València. L'últim balanç oficial de morts
puja fins als 155 i podria augmentar
perquè encara hi ha molts desapareguts.
Tres dies després del temporal
encara hi ha zones aïllades on no hi han pogut
arribar els equips d'emergència
i diversos municipis continuen negats
sense aigua ni llum. És el cas de Paiporta.
La seva alcaldessa, Maribel Alpevat,
descriu el municipi com a zona totalment
devastada i reclama mitjans.
Sentiu-la al matí de Catalunya Ràdio.
Necessitem que vinguin ja
que entren els camions en les màquines
perquè la gent no pot ni buitar
les cases
com estan els carrers.
He de tenir una reacordionació
ara però m'han dit que avui entrem.
Ja han tingut tractors,
però s'han prioritzat
primer en el rescat de les persones
i després també les persones mortes
sempre importa que hem tingut
un cop de la part.
Mentrestant, les autoritats
adverteixen que la dana continua
i criden a la prudència,
especialment al nord de Castelló,
les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona.
Més notícies, Eva Pineda.
A les Illes Balears,
l'Agència Estatal de Meteorologia
ha decretat també l'alerta taronja
pel risc de pluges intenses
a tot l'arxipel·la.
Que anem a Palma, Arnau Maimó.
Bon dia, l'episodi de pluja
ja ha començat a Eivissa i Formentera.
De moment està plovent sense incidències.
La tempesta anirà avançant
aquest migdia cap a Mallorca
i Menorca,
on en algun punt podrien caure
fins a 120 litres per metre quadrat.
S'ha activat l'alerta taronja.
Totes les Balears,
les autoritats,
demanen màxima precaució.
Petro, la d'àrea,
és tècnic d'emergències.
En aquest moment
és un moment de preparar-se.
Estam seguint l'evolució
de la meteorologia.
Ara pareix que els models meteorològics
són més clars,
permeten afinar un poc més,
però al final també
la situació
és d'estar en vall,
d'estar preparats
i d'estar vigilant.
L'Ajuntament de Palma
tancarà els cementiris
a partir de les dues del migdia
per evitar aglomeracions
coincidint amb tots sants.
Arnau Maimó, Catalunya, Ràdio Palma.
Doncs avui, que és a tots sants,
a Catalunya us expliquem
que el 80% dels funerals
són catòlics
i la resta són majoritàriament
cerimònies laiques
o d'altres confessions.
Les més habituals
són les islàmiques,
evangelistes i jueves
que ja disposen
d'espais habilitats
en cementiris
com el de Collserola,
Barcelona, Roques Blanques,
el Papiol
o el cementiri de Mataró.
Barcelona, Marriera.
Bon dia.
Les cerimònies no catòliques
van en augment
en ciutats de l'àrea metropolitana
i a la ciutat de Barcelona
ja representen
el 30%
de totes les que es fan.
Les mateixes comunitats religioses
són les que condueixen
l'enterrament
i el tracte
que es dona al difunt,
com ha explicat
a Catalunya Ràdio
Joan Ventura,
conseller delegat d'Àltima.
Cada comunitat religiosa
té els seus capellans
i les persones
que s'encarreguen
d'aquest tema
i ells són els mateixos
que preparen el difunt,
el renten.
Normalment,
les religions,
sobretot la islàmica
o la jueua,
tenen de ser persones
del mateix sexe
i són les que s'encarreguen.
No volen que s'encarreguin
persones
que no siguin
de la resta de la religió.
Marriera,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Més coses,
l'Ajuntament de Girona
no perllongarà
l'estada
de les atraccions
de fires
per compensar
els dies de pluja
que no han pogut obrir.
Avui,
Tots Sants,
és un dels dies grans
de la festa major
a Girona.
Fèlix Martín.
Sí,
bon dia,
dia gran avui
perquè hi ha moltes fires
repartides pel barri vell
de Girona
de l'artesania
del dibuix i pintura
d'antiquaris
brocanters
d'alimentació
i això omple
de gironins
i milers i milers
de visitants.
La previsió
també és bona
pel cap de setmana
i el regidor
de Cultura
Quimaiats,
ja avançat
a Catalunya Ràdio,
que no preveuen
prolongar els permisos
perquè els firaires
de la Devesa
s'hi puguin estar
més temps
com s'ha fet
algun any
si ha plogut.
No ens ho plantegem
en el sentit
que sabem
que ve un cap de setmana
llarg
i un cap de setmana
fort
perquè com dèiem
comencem l'1
però el dissabte
també és una
programació
molt extensa.
Les fides
de Sant Narcís
s'acabaran diumenge.
Fèlix Martín,
Catalunya Ràdio Girona.
El gremi
de pastissers
de Barcelona
preveu vendre
aquesta castanyada
a uns 11 milions
de panellets
artesans
a Catalunya.
6 milions
serien de pinyons
que són els grans
favorits.
Enguany
no es preveu
cap encariment
del cost
dels panellets
ja que els preus
dels productes
com el pinyó
o l'amella
no han pujat.
Els panellets
més demanats
són els tradicionals
tot i això
les pastisseries
artesanes
cada vegada
aposten
per gustos
més diferents.
Sentiu
Miquel Zaguirre
president del
gremi de pastissers
de Barcelona.
Sempre està
aquest esperit
creador
d'innovar
una mica
del pastisser.
El que passa
que realment
que sí que podem fer
com aquest any
s'ha fet
el de ratafia
o de músic
però realment
ja
totes les pastisseries
artesanes
tenen una gran
varietat de panellets.
El gremi calcula
que cada família
gastarà entre 20
i 22 euros
en panellets.
Esports Marcos García.
Després de l'eliminatòria
de la Copa
d'aquesta setmana
avui torna
la Lliga de Primera
a les 9 del Vespre
a la Ves Mallorca
el Girona
rebrà demà
el Deganés
diumenge jugarà
el derbi
Barça-Espanyol
a la Copa
l'Espanyol
va derrotar
ahir al Sant Irsó
Callec
0-4
però Polo Zanos
va lesionar
i no podrà jugar
el derbi
al Vic
fora de la Copa
0-2
contra l'Atlètic
de Madrid.
Contondent derrota
del Barça
a l'Eurolliga
de Basca
a l'Olimpíacos
95
Barça-74
a la Lliga
Femenina
cinquena jornada
amb aquests tres partits
en presència catalana
joventut
estudiantes
d'aquí a només
mitja hora
a les 7
Saragossa
Unigirona
i a tres quarts
de Neucadí
la seu Guernica
en el context
dels efectes
de la Dana
la Federació Internacional
de Motociclisme
expressa el desig
que es disputi
el Gran Premi
de València
de MotoGP
està previst
per al 16
i 17 de novembre
però no descarta
la federació
endarrerir-lo
en aquest mateix context
el campió
Peco Banyalla
es nega a disputar
la prova a València
encara diu
que això li suposi
perdre el Mundial
tot plegat
mentre els pilots
són amalais
i justament
Banyalla domina
la primera jornada
d'entrenaments
per davant de Jorge Martín
els catalans
Maverick-Pinyales
Alex Marquez
Alex Rins
i Marc Marquez
entren a la Q2
i el Barça
continua líder
a les Champions d'Hambol
després d'empatar
a 31
a la pista
del Nantes
a més de la Lliga de Futbol Sala
avui tenim dos partits
amb equips catalans
en joc
a les 7
Barça-Saragossa
i a les 9
Inter-Movistar
Indústria-Santa Coloma
Fins aquí
les notícies
els matins del cap de setmana
el suplement
és que ara m'he perdut
però em continuem amb Albert
ara seguim amb Ascat
a l'ACB
doncs tira tu
perquè és que tinc aquí
tots els papers desbordats
i l'ordinador que s'ha penjat
i Gran Canària
82
joventut 76
entre que tinc els papers
l'ordinador que es penja
i que és el moment
d'entrepà
que tampoc em deixes acabar
la queixalada
això te n'ha de dir
que això
tot és culpa meva
no ho veuen
els oients del suplement
però ara Roger Escapa
està fent un entrepà
de formatge
el suplement
ràdio amb esperit
de cap de setmana
amb Roger Escapa
és de formatge o no?
crec que sí
alguna cosa
que s'assembla formatge
benvinguts
als 8 dies d'or
del cort inglès
només fins al 3 de novembre
tens més de 600 marques
amb fins a un 30%
de descompte
totes les teves marques
preferides de moda
llançaria
sabateria
accessoris
bellesa
esports i llarg
entra ara
en els 8 dies
d'or del cort inglès
a la botiga web i app
amb cara i ulls
amb nom propi
talent i dedicació
amb cara i ulls
i un somriure
que som del barri
i ens agrada veure't
amb cara i ulls
per aconsellar-te
i preparar-te
el que més t'agrada
amb cara i ulls
t'esperem enlloc de sempre
comerços, mercats
i restaurants
amb cara i ulls
Ajuntament de Barcelona
Històries del 30 Minuts
un llibre per retrobar-nos
amb els protagonistes
d'alcuns dels reportatges
més emblemàtics
dels 40 anys del programa
com els ha anat la vida
què els va suposar
participar en el programa
ho descobriràs
al llibre
Històries del 30 Minuts
a la venda
a la botiga 3Cat
i als punts habituals
La Federació Catalana
D.O.P. I.G.P.
us ofereix
la fonda
de Catalunya Ràdio
Julià Castelló
Bon dia
Bon dia
Amb els xuxus
es pot innovar?
I tant
que es pot innovar
Ara hem entrat
a la tardor
i estem en fires de Girona
en planes fires
de Girona
i nosaltres
hem fet
dues novetats
per aquests dies
que hem fet
un xuxu
de panellet
de pinyó
i un xuxu
de panellet
de yema
per seguir
amb la tradició
dels panellets
i amb la tradició
pastissera
adaptada
a el que seria
els xuxus
Déu-n'hi-do
el xuxu
una d'aquelles
dolces
gironines
que
a la zona
de Barcelona
també
alguns
en diuen
tornemis
i això
que no sé
si per tu
que ets un home
que sempre
has fet xuxu
per tu
és el mateix
el xuxu
i el tornemi?
Ben bé
no
el que seria
la manera
de fer-la
ja radica
i és diferent
nosaltres
els xuxus
de Girona
són més
cilíndrics
no tenen
aquella forma
tan
tan abunyegada
tan botida
com ja en diuen
també globets
tornemis
i tampoc
tenen
aquella forma
tan acrosentada
nosaltres
el que diem
a Girona
tenim com
una dominació
una marca
de fàbrica
de producte
que ens el fa
a mi cilíndric
en el fons
pot semblar
el mateix
però
ben bé
no és el mateix
tu quan veus
aquests xuxus
que
és una massa
que
sembla
una massa
de dònut
que llavors
espregeix
i després
s'injecta
una crema
i la gent
li diu
xuxu
tu què penses?
Penso que ens estan
enganyant
perquè al final
aquest producte
es va concebir
per no ser així
el que passa
que la dificultat
dins la senzillesa
de la pròpia
recepta
que és
perquè estem pensant
que això
és un producte
que té 100 anys
fa 100 anys
els productes
eren molt nobles
i molt senzills
però no deixa
que la dificultat
del xuxu
enraua
amb la seva
elaboració
el seu seguiment
i el seu acabament
vosaltres moltes vegades
heu vist xuxus
grans
oberts
trencats
tot això
és el que s'ha d'evitar
amb un xuxu
perquè els olis
no entrin
i això ha fet
que cada vegada
hi ha menys professionals
com a tal
i el que
s'ha fet
és buscar una alternativa
si hi ha pastisseries
de la zona
inclús
a nivell català
que poden fer
un bon xuxu
però desgraciadament
no és el mateix
que el xuxu aquest
que parlaríem
d'una manera
més industrial
o més
més popular
ja no parlem
quan en lloc de xuxu
se li diu
xuxo
bueno
el xuxo
ja
ja fa mal
i tot
perquè al final
el que
nosaltres apostem
per la paraula
pel producte
el que fas
és distorsionar-ho tot
és com una apunyalada
a l'ofici
clar
és que són aquelles coses
dels homes
Julià
una cosa
el xuxu
que aquí
a comarques
geronines
té tanta història
té les seves versions
però té una història
que radica
diguem-ne
en l'artesania
d'un producte com aquest
i sobretot
per una banda
jo sempre dic
amb el continent
i el contingut
és a dir
per una banda
aquesta massa
no
follada
que té de fora
i després
amb la crema
que sigui una bona crema
totalment
és que
el que has dit tu
la pasta follada
amb aquest llevat
que té
amb aquesta fermentació
lleu
però molt ben feta
amb aquella cremositat
de la crema
li dona
una cosa
totalment diferent
al que
al que pots trobar
en la pastisseria
trobaràs
molt pocs
per no dir gairebé
cap producte
que sigui
d'aquesta manera
per tant
rau més
amb la complexitat
del fet
que no pas
com he dit abans
amb els
els ingredients
o sigui
no estem parlant
de mantequilles
estem parlant
de coses
molt més senzilles
que tot el procés
fa
que sigui
molt tranquil
molt elaborat
i al mateix temps
amb un resultat
totalment
diferent
clar
parlàvem d'innovació
i la innovació
dins del farcit
qualsevol cosa
que tingui una textura
semblant
a una crema
i combina bé
sobretot dolços
però també
alguna cosa salada
i he vist
en els teus xuxus
Julià
totalment
nosaltres hem fet
moltes proves
com bé saps
amb els xalats
i l'únic que nosaltres
hem apostat
per fer una mica
per tancar
tot el tema
del dolç
una vegada
tinguem consolidat
tots els sabors
que ja els tenim
però que la gent
sàpiga
que no només
hi ha xuxus de crema
sinó que van haver-hi
xuxus de temporada
que dic jo
o xuxus
de
de
de moda
fins i tot
val
després podem entrar
al món dels xalats
i quan ho fem
sortirem
amb uns salats
perfectes
i
amb uns sabors
exquisits
Escolta
si fem un rànquing
suposo
suposo
que el tradicional
és el que talla
el bacallà
no?
El de crema
s'emporta
el 75-80%
de ventes
sí
I la innovació
cap on te va?
Què és el que els agrada més
als gironins
o diguem
al públic en general
perquè
tu diguem-ne
has internacionalitzat
una miqueta
el xuxu
que fins i tot
a Londres
i a Berlín
hi ha el teu xuxu
Sí
Nosaltres el que hem volgut
ara amb això
és que
fer aquest pas endavant
i pensar que
el xuxu de crema
és el conegut
però per exemple
et diré més
nosaltres hem estat
en una
fira al Japó
i al Japó
el que va sorprendre
una barbaritat
és el de poma
perquè la poma
els hi ha de molt
als japonesos
i la veritat
és que va ser una locura
el de crema
sempre és el de crema
però la crema
sempre té la referència
en canvi
aquest de poma
ha tingut
ha tingut
molta acceptació
i nosaltres
el que volem
és obrir fronteres
saber que el xuxu
és exportable
que el xuxu
és reconeixible
i que el xuxu
es valori
com s'ha valorat
en molts anys
enrere
una de les coses bones
que li ha pogut passar
al xuxu
ha sigut que
tu un bon dia
vas pensar
que el xuxu
podia entrar al restaurant
amb la tecnologia
amb la manera
de fer-lo
i fer-lo
per exemple
a la brasa
acompanyat
d'un gelat
i això
això també ha anat bé
és a dir
un producte de pastisseria
que ha acabat
els plats
del restaurant
totalment
bàsicament
és l'única manera
de poder estar
en els restaurants
és crear un xuxu
de cinquena gama
un xuxu
que el restaurant
el pugui tenir
i el pugui acabar
a la seva manera
que se'l faci seu
que sigui
un producte més
de la carta
però que al final
sigui acabat
una mica
a la seva manera
vull dir
pots ver-hi
de la mateixa manera
que un compra una carn
i l'acaba d'una manera
doncs un pot comprar un xuxu
i acabar el de la seva
i personalitzar-lo perfectament
a més a més
amb un producte
que és atemporal
vull dir que pots treballar
un xuxu de crema
una temporada
però després pots treballar
amb el mateix xuxu de crema
doncs amb gelat
o amb fruita
o amb qualsevol altra cosa
Júlia va a veure
quin és el pròxim xuxu
que passarà
per les mans
de en Júlia Castelló
bueno pues
aprofitant
que estem aquí
estem a tardor
ens proposem
a la fira
Orígens d'Olot
de presentar
un xuxu
de productes
de Girona Excel·lent
aleshores
el que farem
serà un xuxu
de castanyes
amb poma
castanyes torrades
i poma
ja combinen
eh
no no
és l'època
i a més a més són dos
dos ingredients
que casen perfectament
per la temporada
pel lloc
i per tot
ja me l'imagino
a la brasa
hem acabat
amb un cordill
allò
un cordonet
de ratafia reduïda
això pot ser
una bomba
això és magnífic
ja tinc ganes
de tallar el fet
i tastar-lo
Julià Castelló
artesà del xuxu
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
i a tu Pep
molt bon dia
i benvinguts a la fonda
de Catalunya Ràdio
avui és 1 de novembre
diada de tots sants
i hem començat parlant
de xuxus
i d'innovació
i seguirem com no
home
buscant un bon restaurant
perquè l'Òscar Gómez
ens el posi
a la nostra guia
de la fonda
de Catalunya Ràdio
i després anirem
cap a les terres
de Tarragona
per què?
doncs perquè volem parlar
d'oli d'oliva
volem parlar
de la maquinària
i volem parlar
d'aquestes andròmines
que han servit
al llarg dels anys
per fer aquest
or líquid
que tenim a casa nostra
i també volem parlar
de l'oli d'oliva
verge extra
i la salut
i amb això
anirem
amb l'Anna Paré
la nostra nutricionista
i dietista
del programa
perquè ens parli
dels ets i uts
de què té a veure
els polifenols
i el picant
i l'amargor
de l'oli
i és que
l'oli
també és salut
què us sembla?
comencem?
vinga va!
torrons i xocolates
virgínies
des del 1932
et porten gustos
i emocions d'alta cuina
patrocina aquest espai
i ja hi tornem a ser
perquè tenim
l'Òscar Gómez
a punt
per posar
una pàgina més
d'un restaurant
aquí a la fonda
de Catalunya Ràdio
Òscar Gómez
bon dia
hola molt bon dia
Pep
què?
ens veurem de Barcelona
o ens quedarem a Barcelona
aquesta vegada?
avui ens quedem a Barcelona
mal en pesa
perquè és veritat
que portem
una sèrie de
recomanacions
una mica centrales
en Barcelona
ho hem de corregir
o sigui
soc conscient
ja t'enviarem a fora
sí
exacte
soc conscient
però
però bueno
no em rei que dic
el Colmado Wilmot
que és on anem a voler
s'ha de recomanar
ai
Eugènia Diego
que ens té el cor robat
a mi em té el cor robat
escolta'm
ara hauríem de fer allò
de
saps allò
que fem
clar que tu ja tens una època
de
com es deia
aquell programa
el 1, 2, 3
que havies d'anar dient coses
ara ho deies tu
ara jo
ara tu era jo
i repetimos
exacte
i llavors al final
si t'equivocaves
sortava una campana
i et deixàvem de comptar
els punts
a veure
Eugènia Diego
per la ràdio
per les ones
pels podcasts
no sé com es fan
les majúscules
amb negreta
però Eugènia Diego
quan ho diem
a la boca
ho estem dient
en majúscules
i en negreta
és un gran títol
és un gran cuiner
aleshores
té el Colmado Wilmot
aquí al carrer Calvet
número 28
un local
on abans ja havia anat
havia hagut
un restaurant gallego
la Campana
si no recordo malament
el nom
i ell ara
ha fet un Colmado
amb una cuina catalana
tradicional
molt ben feta
però molt
molt
molt ben feta
molt gulafra
amb uns fondos
amb unes salses
amb uns sabors
que són els que nosaltres tenim
gravats a la memòria
com a poble
i com a gastronomia catalana
però a més a més
depurats
amb una puresa
i amb una intensitat
bestial
i aquí al Colmado Wilmot
hi podreu menjar
per exemple
uns macarrons
macarrons
de la Cardenal
que els porten
amb aquestes safates
de ferro
aquelles dantes
dantes
com et servien
a l'escola
els macarrons
això fa una mica
com a la peli
de Ratatouille
que et va
visualment
vas a la infància
amb aquestes safates
molt bons
excel·lents
unes mandonguelles
estrogonof
que són
igual o més bones
que els macarrons
perquè la veritat
és que les mandonguelles
són increïbles
amb aquest punt
mira
és d'aquells plats
jo sempre penso
que aquest l'estrogonof
és d'aquells plats
on veus
quina feina
tan bona
fa
la nata
és a dir
quan la nata
la poses
per refinar
una salsa
per lligar
per emulsionar
i per donar-li
aquell puntet
de cremositat
i no
com fan encara
molts llocs
la salsa
del pebre verd
o el roquefort
que és nata
amb roquefort
o nata amb pebre
que així
no es fa
aquestes salses
no no
aquesta és
absolutament
elegant
gens ambafosa
i la veritat
és que és
és un estrogonof
lleuger
podríem dir
o sigui
realment passa
molt molt bé
mira
tripa de bacallà
amb cigrons
i un vel de papada
ai mare de Déu senyor
que bo
que bo
uns cigrons d'aquests
que amb la llengua
fos una mica pressió
i ja s'aixafen
molt fins
no es nota la pell
i bueno
la tripa de bacallà
que és una textura
extraordinària
fantàstica
utilitzat
i la salsa
és una mena
de pil
pil
lligat
perquè clar
tota aquesta gelatina
que ha deixat anar
la tripa
la converteixen
lligada
amb una salsa
és un pil
pil
en el fondo
és per xocar i pa
i a més a més
aquí el pa
també és molt bo
és pa de pagès
d'aquell de
tota la vida
molt bon producte
fricandó de medella
que tens la versió
tradicional
o la versió plus
que és que porta
escamarlans
els dos estan
igual de bones
però la que porta
escamarlans
porta escamarlans
a més a més
són escamarlans
de veritat
passats allò
una miqueta
per la paella
posats al damunt
amb la salsa
de mar i muntanya
la carn sucosa
una cosa fantàstica
i escolta
si anem a la part
del
deixa'm dir
abans de les postres
perquè les postres
acaben per
bueno
és una cosa sideral
tenen terrassa
tenen també
evidentment l'interior
però la terrassa
és molt xula
i
les postres
ensaïmada
feta com una
torrada
de Santa Teresa
i amb una salsa
de tofi
que bona
que bona
és pura
seda
vici
vici
vici
són les postres
vicioses
absolutament
te la porten
amb una cullera
i una forquilla
no et porten
ganivet
i aleshores
aquell moment
amb la cullera
i la forquilla
separes una mica
els girs
de l'ensaïmada
els plecs
que fa
aquell
que queda com
enganxat
però es va
esbocinant
i va estirant
li cau
li regalim
per sobre
el tofi
te'l poses a la boca
és molt lliscós
molt cremos
molt sedós
té un dels sabors
torrats
caramelitzats
dolçor
la textura
d'esponja
de l'ensaïmada
és una
sideral
és una
mossegada
disserirà
aquesta postra
escoltem
Oscar Gómez
el Colmado
Wilmot
evidentment
el carrer
Calvet
número 28
entra a la fonda
de Catalunya Ràdio
apassionadament
i tant que sí
moltíssimes gràcies
A vosaltres
una abraçada
Adéu-siau
La fonda
amb Pep Noguer
I avui
passa pel bocato
di cardinale
el xef
Geroni Castell
dels restaurants
Les Moles
d'Ull de Cona
Geroni
molt bon dia
Bon dia Pep
Per esmorzar
dolç o salat?
Jo soc una mica estrany
per esmorzar
A veure
Un plàtano i un cafè
Un plàtano i un cafè
Molt bé
Del mar
què és el que t'agrada més?
Lo que vats us dieu
rajada
que jo dic escrita
Escrita o clavellada
Bé, bé
I de la terra?
De la terra
les tomaques
Quin és el teu plat preferit
a l'hora de sopar?
Lo que vats us dieu
pataca
conjeta tendra
que jo dic pataca
i bajocas
I bajocas
Un bici culinari
que puguis explicar?
Un bici culinari
Hòstia
la bolleria cutre
La bolleria cutre
Quin utensili
i de la cuina
no pots estar
sense ell?
Una paella
Un sabor
o aroma
de la teva infància?
L'escrita
que em feia
ma mare
el suquet d'escrita
que em feia ma mare
El dia de festa
vas a dinar a?
Casas Mundo
a la Ràpita
Que bé
Quin és el teu
bocato di cardinal
i aquella mossegada
que et fa veure
les estrelles?
Les ostres
Les ostres
Un producte
que no suportis
i és?
Formatge
Ostres
La truita de patata
amb ceba o sense?
Sobretot
ben feta
que estigui sucosa
i llavors
deixo triar
que me la posen
com vulguen
I l'últim
Acaba la frase
Un bon tall
de pernil salat
amb?
Un bon pa de peixes
Jeroni Castell
Moltíssimes gràcies
i passeu un bon estiu
Moltíssimes gràcies
a vosaltres
si el mateix
Una abraçada
Salut
Adeu
Aquest espai
I avui comencem el dia
a Jesús
a un poble
al costat
de Tortosa
que aquí
si alguna cosa
hi venim a fer
és a veure
una delícia
per la nostra vista
i és que
aquí hi ha un home
el pare
d'un bon amic
de la fonda
d'en Jordi Bort
que s'entesta
a recuperar
sobretot
totes les peces
d'un molí d'oli
perquè això
no passi l'oblit
m'han dit
que estava per aquí
a les afores
a veure si el veig per aquí
i ostres tu
mira
sí, sí
i tant
i tant
Pepe
bon dia
què tal
com esteu?
Hola Pep
bon dia
Pepe Bort
Pepe Bort
Xavarria
Xavarria
escolta
és molt curiós
perquè avui
tinc la sensació
de ser un gran privilegiat
perquè
heu muntat
el museu
de figures
de peces
d'un molí
d'olivera
gairebé només per mi
val a dir
un honor teu
que només l'he muntat per tu
Déu-n'hi-do
però escolta
què fa un home
que va començar
venent xupa-xups
que ha acabat fent
les peces
a escala
de les millors
maquinàries
diguem-ne
del món de l'oli
de la història de l'oli
doncs
en primer lloc
perquè jo soc
un enamorat
de l'oli
i la millor manera
que jo vaig veure
que la gent
pogués comprendre
el que era l'oli
és fer
una cosa visual
o sigui
el que jo dic
el que jo dic
és la manera
que
d'esta gent
quan veu
les peces meues
veuen el per què
veu el món
de l'oli
o sigui
l'oli
com si
sempre començo
a dir el mateix
l'oli va començar
sent
combustible
no comestible
clar
i servir per fer llum
exacte
i aquí
la col·lecció
que jo tinc
de maquetes
arrenca precisament
explicant
com era el procés
de com va néixer
o sigui
l'olivera
com a olivera
té més de 4.000
i escaig d'anys
però no va néixer
com l'arbre
que coneixem
de l'olivera
va néixer
com un arbust
o sigui
l'agribuco
que es diu
i vam veure
que allà
sortia
una semilla
aquella semilla
que hi ha a terra
i aquella semilla
que quedava a terra
té un líquid
total
conclusió
que en les maquetes
es pot veure
vam veure
que calentant
aquell líquid
va ser
la llum
de les cases
però escolta
vos veniu
xupa xups
com heu passat
del xupa xup
a les màquines
d'oli
doncs mira
com el xupa xup
era menudè
a fer coses
menudètes
però a mi
m'ha dit un ocellet
que tot això
va començar
quan us vau jubilar
és a dir
vosaltres no veniu
del món
de l'oli
i de l'olivera
que va
la meva família
mai ha vingut
del món
de l'agricultura
però sí
a mi m'agrada
fer coses
d'artesania
com altres coses
que no venen a la cuento
però jo deixo caure
com és
los carraus
i altres coses
Déu-n'hi-do
escolta
del carraus
en parlarem després
però explica'm una cosa
perquè clar
jo ara veig aquí
aquestes maquetes
fetes a escala
amb fusta reciclada
i començo a veure això
i veig un molí
d'avui en dia
i això ja no hi és
és a dir
heu dit
primer de tot
l'oli era
un combustible
i no
un ingredient
combustible
però clar
les olives
a mi hi ha una cosa
que sempre m'han dit
cap aquí baix
a les terres de l'Ebre
m'han dit
diu
no agafis mai un oli
que diguin
que han plegat
les olives
les olives
s'han de recollir
no plegar
això t'ho ha dit
un peixet del segle XXI
sí
un peixet del segle XIX
o segle XX
no t'ho diria això
sí
perquè
gràcies a Déu
la tecnologia ha avançat
i avui en dia
se veu
i en realitat
és així
correcte
que l'oliva
des que està a l'arbre
si no pot tocar terra
millor
clar
perquè si toca terra
pot agafar humitat
pot agafar
molts
tot el altre
sí
clar
això pot agafar
també aquests aromes
que es poden aixafar
poden fermentar
una peça amb l'altra
que fermenten
clar
escolta
veig aquí
potser més d'una vintena
de peces
quina és la més antiga
que heu fet?
la més antiga
tindria que dir
que és
l'origen
de com va naixer
el procés
de traure el líquid
d'esta semilla
que nosaltres diem
oliva
que ells no li diem
a oliva
que era
agafaven el producte
les olives
les trepitxaven
clar
aquí ve
com una mena
de piscina
baixa
això d'aquí
ho trepitxaven
i traien
l'olíquid
això
no és la peça
que jo tinc
més antiga
sinó que és
l'origen
de l'antiguetat
diguem
de la peça
primer el xafaven
després
quan necessitava
més líquid
ja van fer
els rodillos
xafar
en rodillo
després
ja van veure
que
la manera
els quedava
molta pasta
molta pasta
dins
la mateixa pasta
els quedava encara líquid
i la manera
i el que van inventar
el que jo dic
sempre vulgarment
bueno vulgarment no
en plan carinyós
que les dones
no saben més que naltros
que és el que es diu
escorre
posaven com uns sacs
exacte
posaven dintre un sac
i tal
i ha acabat
com la evolució
els de detrás
sempre ensenyen
els de davant
els de davant
ja van veure
com ara aquest
estos van inventar
el que era
la premsa de cunyes
posaven el sac
aquí baix
en vez que estos
ho feien a mà
estos posaven aquí
i per mig de masses
anaven apretant
aquí no hi havia
el burro encara
encara no
aquí no
el burro
no feia res
exacte
i per mig de masses
li pecaven
i anaven baixant
i anaven apretant
clar
aquesta era una manera
molt rudimentària
de quina època estem parlant
aquí Pepe
ui això
segle XIII
i segle XIV
clar
tot això
ve determinat també
per veure
els carrers
de moltes ciutats
i pobles de Catalunya
no
el fanal de l'oli
encara mentira
perquè clar
primer van començar
el producte
per a les cases
però acabà
van veure
que
es cel·li
que se podia aprofitar
els carrers
i acabà
tots els que eren
els carrers
i faixades
i muralles
i tal
posaven aquest sistema
d'illuminació
escudeu
devia arribar algun dia
que vau començar
pensa que
a partir d'aquí
quan se moderniza
és lo que
lo clàssic
que després
eren gas
si vos recordeu
los faroleros
que engegaven
les faroles en gas
clar
és lo mateix
de fet
els que som
de comarques gironines
hi ha una cosa
que potser
n'heu menjat alguna vegada
el xuxu
bueno el xuxu
que diuen
que té la forma
precisament
d'aquella andròmina
que vam fer amb un pal
per apagar
no?
sí
sí
exacte
va arribar un moment
jo suposo
que estem al principi
però que vam començar
a aixafar
les olives
amb unes roderes
de pedra
no?
ja estan
els primers
que consta
són els romans
aquests són els que van fer
la innovació
van fer la innovació
i van fer
el que es diu
l'omoli romà
que són dos pedres
horitzontals
horitzontals
que per més
de flotació
i tracció humana
no cal dir-ho
trepitxaven
l'oliva
déu-n'hi-do
escolta
però jo aquí veig
una pedra
molt diferent
és a dir
aquí estos
són els que
fan un invent
que justament
això ve
més curiós
més antic
encara que estos
que eren
la part d'Àfrica
la part d'Àfrica
van començar
fent
aquest sistema
però
estos van fer
un invent
que no se'n van
donar compte
almenys de moment
i van inventar
l'arc
clar
perquè si això
ho prolonguem
fa tota la volta
Fem una circunferència. Què fan, estos?
Ja ho copien enseguida.
I aquí sí que hi ha fins a servir els burros, eh,
per donar voltes. Exacte.
No, no, tracció humà. Tracció humà, encara.
Ah, humà? Caram.
Ah, humà, humà, humà. I ve el que fan ells,
inventen, el que estos han inventat,
que és l'arc, ho fan ja en una roda,
i ja ho fan tot girató.
Però sempre tracció humana, eh?
Déu-n'hi-do. Escolta, i va arribar
un moment també, suposo, que van passar
d'aquestes saques que hi posaven
la pasta. Això que,
com en dieu, els samals?
No. No.
Aquí, a la premsa,
aquestes
làmines que
són les que separen la pasta.
Cofins. Ah, això, cofins.
No sé per què punyetes li dic samals.
Cofins. Els cofins.
Sí, sí, clar. I en què vam anar a fer?
Vam veure que la manera de poder
treure tot el màxim de líquid era
inventar una palanca.
El clàssic, que ara ho veiem fàcil,
o d'anar-me un punt d'apolla que
l'evanta del món, no?
Doncs, bueno, per aquesta gent
ja ho van fer guard.
I agafaven un tronc d'un arbre,
l'ingrustaven en una roca o una paret
i per a mi de peces
de pedra
feien la pressió
i la manera de poder
treure encara més líquid.
Pepe, suposo que aquí,
en aquest moment,
va ser quan es va començar a dir allò
de l'oli del primer raig
o l'oli de la primera premsada.
Sí, per això ja és tècnica moderna,
Sigle XX.
Ells encara, això del primer raig,
encara no he parlat.
La prova és que són els romans
quan li comencen a donar
una importància, valor a l'oli,
que és en cosmètica.
Caram, encara no arribem a la taula.
Encara no arribem a la taula.
Pensa que el seu menjar
no eren salades,
era animal de caça
i a la brasa.
O sigui, allà no hi havia
ni forn ni ni condimentació.
O sigui,
que el que era líquid era...
I la cosa,
que també és curiós
i m'agrada explicar-la,
és que pensa que
aquesta cosmètica
la donaven els seus lluitadors
i les seues corones
eren d'olivera, eh?
No eren de llaure, eh?
Com ara,
que es pinta
el de llaure.
Era d'olivera, eh?
Per tant,
tot aquell líquid
ja li van començar a donar valor
i li van començar a donar
en cosmètica.
Fixeu-vos que a vegades
evolucionar és d'enrere
perquè ara, per exemple,
a Menorca
hi ha gent que fa te
de fulla d'olivera.
Sí, per cert,
diuen que és molt bona.
Diuen que sí que va molt bé.
Jo no ho he provat mai,
però diu que és bo.
I haurem d'anar a Menorca,
no?
Un dia muntarem un viatge,
anirem aquí.
Escolta,
ara estic veient aquí
que ara sí que hi arriba
l'atracció animal, eh?
Aquí arribem al 1900
i ja tenim
el que són
la tecnologia nostra.
Aquí parlo de molins de casa, eh?
O sigui,
no parlo d'Extremadura
què vam fer?
Nosaltres el que vam fer
va ser copiar
la roda dels humans,
però la roda oòlia
que es diu,
i la fem,
en este cas,
vertical,
eh?
I plana.
No comets que era
mitja canya, eh?
Clar, clar, clar.
Però tracció animal.
Encara no teníem llum
en esta època aquí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Encabem mos venen
els italians
i mos venen
una pel·lícula
que els italians
en això són
una mica més...
S'han hagut de vendre
l'òlia, Pepe,
els italians.
És que sí.
I mos venen
l'homolí del rulo,
que es diu.
I mos van dir
que es trapitjava
molt més a Oliva,
però mos van dir
la meitat de la veritat.
Per què?
Perquè si esta part d'aquí
li donen massa gruix,
no trapitjava
suficient a Oliva.
Però si trapitjava molt,
aquest burret
al cap d'una hora
ja era mort.
Ja no podia.
No podia.
Aquí va ser
quan van començar
amb les pedres
així dient
troncocòniques.
Exacte.
I què van fer
alguns païsers?
Natros van dir no.
Natros,
això de l'allò.
I el que van fer
alguns païsers,
que ja teníem la llum,
Ah, mira, sí,
ja la veig aquí.
Ja tenim la llum.
Un generador.
Ja tenim la llum
i el que fem és
alguns païsers
fan la roda
l'omolí mixta.
Clar.
Però el nostre,
el molí d'aquí
és aquest.
Que era
sense llum
una roda
i a l'arribar la llum
com era tan fàcil
que donar-li
l'interruptor
van incorporar
una segona roda.
Una segona roda.
I les tolves,
perquè d'esta manera
si li posava la tolva
i ell mateix
no calia que estigui
la gent
tirant-li l'interruptor.
Es n'anava aixafant
l'oliva de mica en mica
i així també
una cosa molt important
que ara ho veiem això,
Pepe,
que és el tema
de la temperatura
de l'oli.
El que fa que un oli
d'oliva verge extra
avui en dia sigui bo
és que s'hagi controlat
la temperatura
quan s'extreu l'oli.
Mai,
jo crec que molta gent
ja ho sap
el que és
traure oli en calent
o oli en fred.
Molt fàcil.
Si nosaltres tenim
una gota d'oli
a la paella
i calentem la paella
veurem que aquest oli
s'hi creix, no?
Això què vol dir?
que l'oli
quan estigues pagesos
que tenien els molins
volien petir
una mica de picardia
què feien?
Calentaven la pasta
per a traure
per a traure oli, no?
Això és d'oli calent
i l'oli fred
és el que trau menys
però és oli fred.
Clar,
però August ja no és
el mateix.
No, és el mateix.
I aquí ja ens arriba
la tecnologia
al tindre llum
que s'acaben
tots els problemes
de premsa
de premsar
d'una manera
o d'una altra
i ja ho fem
a base de llum
i la final de tot
que va ser
la premsa hidràulica
que era
per més d'un pistó
se feia
allà
per a fer
per a dir una manera
100 litres
tenen que gastar
una setmana
o menys
aquí en mitja hora
ho feien
per a dir-ne el pistó
hidràulica
que en un moment
premsat
és per això també
que per aquí
aquesta zona
de Tortosa
també
encara hi ha
tantes empreses
de menyans
sí, claro
sí, sí
ah carai
pensa que aquí
indústries com
Baró
com Baulenes
com moltes empreses
van naixer
precisament
perquè aquí era
la cuna
de l'oli
aquí a Tortosa
Déu-n'hi-do
tenim la premsa hidràulica
i llavors
hi arriba un moment
aquest que és això
i això seria
la maqueta
del que seria
un molí d'aquella època
era
el molí
d'una roda
tal com va naixer
a partir d'aquella roda
sortia la pasta
la portaven
a los sacs
i el sac
lo portaven
a la premsa
amb els cofins
amb els cofins
el pistó
que és el que li donava
l'embol cap amunt
i això
el que molta gent
no sap
què és l'oliva
l'oliva
s'està considerada
com un fruit sec
però és un fruit sec
que en vez
de l'amellana
l'oliva és el que porta
més aigua
per tant
quan sortia el xorro
que es veia
que sortia el xorro
de la premsada
no era només oli
era oli
i aigua
i què passava
passava per mid
d'unes bombes
lo passaven
a les bases
de decantació
i la decantació
d'aquí cap amunt
era oli
i d'aquí cap a baix
era aigua
i per tant
acabat agafant
les paneres
això
jo encara ho he vist
això
aquí encara no hi havia
aquests filtres
aquestes màquines
ara no
ara ve un remolder
un peixer
i porta 300 o 400 quilos
o 1.000 quilos
d'oliva
els entra aquí
a 50 metres
i allà ja surt
un oli oli
sense aigües
ni res filtrat
i tot
quant tarda ara
a fer-se una olidesa
que arriba
a l'oliva
no te ho sabia dir
però puc dir que
un parell d'hores
que van i menys
menys
imagineu-vos
escolta
em veig uns quants
aquí teniu
molins del poble
d'aquí
de Jesús
sí
al poble de Jesús
tenim 6 molins
actuals
però pensa que
el poble de Jesús
un meu àmic
que es diu
Marc Ferrando
i jo
és el que estem fent
ara recopilant tot
tenim ja 80 i pico
sense haig
però en vam tindre
105 de molins
i saps per què
aquí a Jesús
tenim tants de molins?
Primera
perquè
hi havia molta zona
d'oliva
i per tant
hi havia molt
de consum
de l'oli
i després
hi ha una altra cosa
que hi ha un refran
que jo el dic
en plan carinyós
qui toca oli
los llits
se anunta
què vol dir?
que tothom
que podia
se muntava l'oli
per què?
perquè
arribava el Pep
i li portava
el pagès
i en aquest cas
que tenia el molí
li portava 300 quilos
i quan li arribava
deia Pep
300 no
només n'han sortit
280
perquè pedres
pam pam
i quan ha vingut
el rendiment
Pep
només ha tret
un 30%
de rendiment
que ha de dir
Pep
el moliner
clar
no ho sap
amén
no?
per tant
qui toca oli
els llits
per això
Jesús
se n'han
d'enfendre
els llits
teníem
tants molins
d'oli
jo
avui
al poble
de Jerúnie
tenim 6 molins
d'oli
que són
només
com una relíquia
els guardem
no produïsen
no fan
producció d'oli
però els aguanta com una relíquia
jo aquí
els posats
n'hi ha només 6
però en tinc
n'hi ha 6
en total
però
Pep
hi ha una cosa
que és important
és molt important
tot això
que m'ensenyeu
d'aquests molins
i de totes aquestes peces
del món de l'oli
però hi ha una cosa
que és clara
la innovació
és a dir
una cosa és
que no es perdi
inclús de recuperar
aquests molins d'oli
tal com teniu aquí
l'altra és que avui en dia
amb la maquinària
que hi ha
i la saviesa
diguem-ne
que hi ha
ostres tu
tenim olis molt i molt bons
aquí el vaig veure a Montseat
jo t'he de ser franc
jo m'encanta la història
però la tecnologia
també m'encanta
què vol dir
que avui se fabrica millor
el que es fabricava
clar, clar, clar
sin lugar a dudar
ara
la relíquia
del que és això
i poder mantindre
aquestes peces
per a mi és un honor
però reconec
que avui
la tecnologia que hi ha
és millor
el que és avui
Pepe
escolta
vau començar
tot això
aquesta feinada
quan us vau jubilar
què hagués passat
si en lloc de vendre
xupa-xups
o vendre una rajola
de xocolata
haguéssiu començat
en aquella època
perquè a mi em consta
que aquí a casa vostra
entre les gallines
els molins
i no sé quantes coses
més hi ha per aquí
no pareu
quants anys teniu?
oficialment
82 i 3 mesos
això està bé
però això
això no pareu
perquè
m'heu dit també
que feu carracs
carracs
o carraus
carraus
això
això és allò
del soroll
de la nostra infància
que si vol
ne farem sonar un
i veràs
ah sí
ne vols que ens sonés un?
sí
i tant
espera que
que m'entraga
un és també
a veure
a veure
a veure si ens en van a buscar un
perquè quan faràs soroll
ho sabràs millor
mira de cara a aquell
que aquest també
este noi
és un amunt nostre
i també està
al món del carrau
o sigui
el vaig introduir
al món del carrau
i és molt
clar
això és d'aquelles
andròmines
diguem-ne
aquelles peces de música
que ara només te les trobes
quan jugues
no?
quan ets petit
que vas a molts pobles
i que ho tenen
mira
carai tu
és molt gros això
per exemple
això és un carrau
ja
però jo em volia
que en veigués un
veig que si
no et trobes
tant més por ahí
això
aquest és
una mena de creu
sí
quatre
quatre
que hi ha aquí
a la banda de fusta
i per què servia això
Pepe?
per fer soroll
per anunciar
la setmana santa
els actes religiosos
per exemple
a la funció
s'anava pels carrers
anunciant
i es dia
el primer toc
de la funció
o el segon toc
o el tercer toc
o el quart toc
però jo vull que em faci sonar un
a veure
a veure
ja
em farem sonar un
anem a buscar-lo
a veure
cap aquí
escolta
i això
ho feu tots els dies a l'any
o quan us ve de gust?
setmana santa
només setmana santa
carai
però aquí
això sembla
el museu de la joguina
Pepe
jo
n'hi tinc un aquí
a veure
que m'agradaria
que el fessi sonar
a veure
a veure
home
escolta això
dius
com?
Pep Nogué
a la fonda?
ens heu fet un carrau?
Pepe
escolta
però això és
això és
de veritat
però
és de mentira
ves
a veure
escolta
això
això ho posarem
mira
és un carrau
que va dedicat
per suposo
a tu
no cal dir-ho
amb molt de carinyo
que posa
Pep Nogué
Pep Nogué
a la fonda
aquí
lo representativo
de la nostra terra
el llanguanisse
lo vi
les baldanes
la llioli
i l'oli
després
no cal dir
que estàs treballant
a Catalunya Ràdio
el logo de Catalunya Ràdio
i tant
m'ho explico
i encara no cal dir
que aquí
el que tenim famós
és lo llangostí
les almejes
los mejillons
i los tró
i la trinidad
escolta
això
és una delícia
i ara
pues fer l'honor
no cal dir
que això va
en este sentit
a veure
a veure
això
això
fer-lo
fer així
mira
sí
sí
escolta
sou un artista
Pepe
moltes gràcies
per això
si
perdem tot això
ho perdem tot
no, no l'hem de perdre mai
això
l'hem de perdre mai
ha sigut un honor
Pepe
moltes gràcies
gràcies a tu
no te l'has esperat
bé si està
la fonda
de Catalunya Ràdio
Jordi Hàvila
bon dia
molt bon dia Pep
què tal
Jordi Hàvila
cuiner
el gastropíndoles
aquest agitador
gastronòmic
i consultor
de caire domèstic
escolta'm
jo estic aquí davant
d'una nevera fantàstica
i sempre em plantejo
què és el que haig de posar
a dalt
el que haig de posar
a baix
el que haig de posar
a la porta
si els ous hi van o no hi van
perquè a mi m'han dit
que la factura
de la llum
un 30%
al voltant d'un 30%
té a veure amb la nevera
exacte
la nevera
és el nostre
electrodomèstic
per excel·lència
és aquell que treballa
365 dies l'any
24 hores
a partir d'aquí
el consum que tingui
aquesta eina
com és la nevera
una mica la responsabilitat
és nostra
perquè tots tenim
aquell cunyat o cunyada
que obre la porta
per decidir
què agafarà i què no agafarà
i la torna a tancar
sense agafar res
cada vegada
que obrim la porta
de la nevera
vol dir que aquest aparell
comença a treballar
comença a consumir
i com sabeu
les portes de la nevera
són molt grans
i entre tota l'escalfor
i aquests dies
que ens haurem d'abrigar
una mica
sembla ser
que arribarà
aquesta aterrador hiverna
una mica animadeta
és important
fer un bon ús
i això que deies
de la nevera
la nevera
la tenim programada
a uns 4-5 graus
això no vol dir
que tot ella
tot aquest calaix
que tenim
estigui a 4-5 graus
vol dir que
a 4-5 graus
estarà
els prestatges centrals
aquests sí que estaran
a 4-5 graus
els calaixos inferiors
que és allà
on també tenim
segons el fabricant
podem tenir aquest dibuixet
de la verdureta
o del peix i la carn
aquells calaixos
moltes vegades
estaran entre 1 i 0 graus
per això a vegades
hem ficat
l'encià amb el calaix
que no toca
i se'ns ha congelat
per què se'ns ha congelat?
no, no
la nevera està treballant
perfectament
passa que aquell calaix
està pensat
per conservar peix i carn
clar, de fet
pensem que la calor
sempre tira amunt
per tant
els prestatges
que hi ha
a dalt de tot
són els que tenen
una temperatura
més baixeta
exacte
més baixeta
més positiva
exacte
atentes perfectament
Pep
seria
això que hem dit
calaixos centrals
seria
seria una mica
els 4-5 graus
els de sota
seria
els més baixos
de temperatura
inclús arribant
als 0 graus
i després
tindríem
els calaixos
superiors
els de dalt de tot
que allà
què hauríem de conservar?
doncs allà
hauríem de conservar
els productes
que són de consum ràpid
o aquells
que són els làctics
allà podríem tenir
mantegues
podríem tenir formatges
podríem tenir iogurts
on la temperatura
no és del tot important
i seria una targeta
vermella
trepidant
trepidant
trepidant
tenir els ous
a la nevera
en els pitjors dels casos
les oueres
estan instal·lades
a la porta
que seria l'últim lloc
on jo col·locaria
els ous frescos
d'aquestes gallines felices
que comprem
per què?
perquè la porta
és on més oscil·la
els canvis de temperatura
on els canvis de temperatura
són molt
molt i molt trepidants
i els ous necessiten
una temperatura fresca
i estable
el millor lloc
per tenir-los
seria
si tenim l'oportunitat
a casa
un rebost
on hi hagi
una temperatura controlada
i en els pitjors dels casos
si tenim la calefacció
a tope
als pisos
amb els quals vivim
a dia d'avui
en els pitjors dels casos
i la manera millor
de resoldre
serien aquests
calaixos superiors
on hem dit
que guardaríem els làctics
aquí podrien anar-hi
però no és necessari
els ous poden estar
a temperatura ambient
i han de ser
d'un consum
força immediat
tu quan veus
algú que agafa
jo en dic
la frase en dic
que fan fotos
que agafa
obre la porta
de la nevera
i està allà
mirant la nevera
a veure què agafa
amb la porta oberta
evidentment
tu què els diries
a aquesta gent
que fan fotos
a la nevera?
mira
primer de tot
hi ha diverses qüestions
aquí per treure
la targeta vermella
una
el consum
sempre hem de parlar
d'estalvi energètic
això seria
l'antiestalvi energètic
el consum
és trepidant
quan tenim la porta oberta
i ens encantem
per decidir
si agafem
el iogurt de maduixa
o el iogurt d'ovella
no
abans d'obrir-la
ja hauríem de tenir
molt clar
i després hi ha
una altra qüestió
amb això
aquesta màquina
que treballa
365 dies
24 hores
l'any
està treballant
amb un sobresforç
que no li cal
i deixa'm donar
si et sembla bé Pep
un últim consell
les neveres
han de treballar
a 4 o 5 graus
en casos excepcionals
la podrem programar
perquè estiguin a 2 graus
però hem de calcular
que per sota dels 4 o 5 graus
cada grau que baixem
en negatiu
serà un 6% més
de consum
a la nostra factura
ja ho veurem això
a final de mes
Jordi escolta'm
un altre dia
parlem del congelador
perquè el congelador
també porta tela
el congelador
és el gran
pot ser un gran aliat
o un gran enemic
a l'hora de conservar aliments
tu quin és l'últim dia
que has fet allò
un cauinet
del congelador
que tens a la nevera
mira ara
per diverses coses
ens l'he fet recentment
però
he de ser sincer
hi han sortit
croquetes
que no sabia
que tenia
dintre el congelador
ni quan es van introduint
aquell congelador
Jordi Avila
moltes gràcies
moltes mercès
Pep
la fonda
quin plaer el de la cuina
quin plaer poder cuinar
una vida sense espines
una vida al punt de sal
també somnis nits divines
per poder-la acompanyar
hi ha unes postres ben fines
que sentia el paladar
dolces nits de somnis scurs
nits cendres llemineres
nits intenses
nits picants
nits cremoses
nits lleugeres
nits calentes
somnis verds
cuinats
amb molta tendresa
somnis que calmin l'estem
beguts amb delicadesa
i quan parlem d'oli d'oliva
verge extra
també parlem d'oli d'oliva
i moltes vegades
hi ha molta gent
que es pensa
que tots els olis són iguals
i és que no tots són iguals
perquè uns estan refinats
els altres es diuen
verges o verge extra
precisament perquè no ho estan
però tots tenen les mateixes
propietes nutricionals
per parlar d'això
avui hem fet venir
de fet hem trucat
a l'Anna Paré
que és la nostra especialista
en nutrició
en dietètica
i també en farmàcia
Anna Paré
molt bon dia
hola bon dia
com esteu
bé bé bé bé
escolta
gràcies avui per atendre
la nostra trucada
un dia de festa
com és avui
per a molta gent
però escolta
és que volem parlar d'això
i és que a vegades ens pensem
que tots els olis són iguals
i no tots els olis són iguals
pel que fa al tema
de la nutrició
no?
exacte
depèn molt
en primer lloc
si és un oli d'oliva verge extra
o és un oli d'oliva refinat
ja canvia la seva composició
i per tant
també les seves propietats
escolta'm una cosa
mira
jo l'altre dia estava mirant
i per exemple
veig que
la fulla
ja no el fruit
ja no l'oli
però fins i tot
la fulla d'olivera
té propietats
antioxidants
i antiagregants
que impedeixen
l'acumulació
de colesterol
ara haurem de fer
te de fulla d'olivera
i tot?
la fulla d'olivera
de fet
es recomana molt
en persones
que tenen
hipertensió arterial
perquè té un efecte
vasodilatador
i per tant
millora
les xifres de pressió arterial
quan estan elevades
però
la composició
és diferent
del que trobem
en l'oliva
l'oliva en si
és el fruit
que és el que s'utilitza
per fer l'oli d'oliva
i de la qual
s'extreuen
tots els nutrients
que té l'oli
d'una banda
el greix
que això sí que no canvia
tant si és un oli
refinat
com un oli
extraverge
el tipus de greix
que trobem a l'oli
que són aquests greixos
monoinsaturats
i especialment
l'acid oleic
que és el que fa
que l'oli d'oliva
sigui tan especial
i diferent
d'altres olis vegetals
i després tenim
altres
altres components
que trobem
en els olis
i que
que no són
part d'aquest greix
sinó que és la vitamina E
components
antioxidants
i antiinflamatoris
com per exemple
els polifenols
escolta'm
és important
això dels polifenols
perquè a més a més
va íntimament relacionat
amb que l'oli
diguem-ne
tingui un component
de picor
o no
ara que tenim
els primers olis
ja diguem-ne
de l'any
al mercat
que els podem comprar
allò que dius
ostres
ara
l'oli pica
és amargant
no?
hi tinc alguna cosa
a veure
que piqui
o que sigui amargant
amb el tema
dels polifenols?
de fet
si heu tastat mai
un oli d'oliva
verge extra
quan us l'empasseu
notareu
que fa aquesta picor
en el coll
i això es deu
precisament
a aquests compostos
que són els polifenols
concretament
en l'oli d'oliva
hi trobem uns compostos
aquí ja sabeu
que quan parlem
de nutrició
surten uns noms
una mica complicats
que són el tiroxol
l'hidroxidiroxol
l'oleocantal
l'oleuropeïna
que són aquests polifenols
tan interessants
perquè són antioxidants
i antiinflamatoris
i que ens donen
aquesta miqueta de picor
al coll
quan a tots en passem
i diuen que aquests polifenols
Anna
diu que són un demolidor
efecte anticancerigen
aviam
s'han fet molts estudis
amb l'oli d'oliva
els que els coneixen més
són a nivell
de protecció
de les malalties
cardiovasculars
amb el colesterol
per exemple
sabem que l'oli d'oliva
té la propietat
de disminuir
els xifres de colesterol
total
i augmentar
la colesterol HDL
que és el que
moltes persones
coneixen
com el colesterol
rule
és una cosa
que és
poc
hi ha estudis positius amb l'oli d'oliva.
I cert, també és cert que alguns estudis d'alguns tipus de càncer
s'han començat a veure, sobretot amb el càncer de colònia recta,
per exemple, que és molt interessant incloure l'oli d'oliva verja extra
de forma habitual en la teva alimentació.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
I a més a més, una altra cosa important,
que és quan arribes a la cuina i has d'escalfar, no?
I això, sempre els cuiners i cuineres,
ho diem amb el tema de la prova del fum, no?
És a dir, tu posa un oli d'oliva a escalfar
i quan tregui fum és quan l'oli es comença a cremar
i veiem que l'oli d'oliva verge extra,
els olis d'oliva verge, sobretot el verge extra,
que aguanten a molta temperatura.
Per això, i moltes vegades es parla d'això de
quin és el millor oli per fregir, no?
I aquí hi ha moltes teories, a vegades, no?
Però aquí podem veure que l'oli d'oliva verge extra
aguanta a més de 200 graus de temperatura,
la gran majoria d'ells.
En tots els olis vegetals,
el que és l'extra, la verge extra,
és el que té més quantitat d'antioxidants.
I això també passa amb l'oli d'oliva.
Què els passa als greixos quan s'escalfen?
Que s'oxiden, d'acord?
I quan s'oxiden és quan es fan malbé.
Si tenim més quantitat d'antioxidants,
com per exemple la vitamina E,
però parlaríem també d'altres antioxidants
com els carotenoides o aquests mateixos polifenols,
polifenols, actuen de protectors
i fan que l'oli no es faci malbé
de la mateixa manera o tan ràpid
com seria un oli refinat.
Ara bé, també cal tenir en compte
que en els olis refinats,
tots aquests compostos que no formen part del greix,
sinó que hi ha anomenats a part,
com els carotenoides, la clorofila, els polifenols,
es perden en el procés del refinament.
Per això val la pena utilitzar un oli d'oliva verge extra.
Que vagi molt bé. Escolta, cuina força aquest dies.
Molt bé, ja t'explicaré.
Vinga, una abraçada.
Adéu.
Adéu.
Productes catalans amb denominació d'origen.
Aliments autòctons, excepcionals,
únics i oficialment reconeguts per la Unió Europea
per la seva alta qualitat.
Arrelats a un territori que els proporciona
un caràcter específic.
Les denominacions d'origen són el resultat
de l'estreta relació existent entre el producte,
l'entorn geogràfic, el saber fer i el talent humà,
amb el suport de la Generalitat de Catalunya.
I per acabar aquest dia d'avui,
una frase del senyor Einstein que diu
Un estómac buit és un mal conseller.
Quina raó que tenia aquest estómac.
No aneu mai a comprar amb gana,
perquè sempre comprareu de més.
Esperem que us hagi passat de meravella
i que us hàgim agafat, sobretot,
amanint la plata de l'amanida
amb un bon reig de oli d'oliva.
Adéu-siau i moltes gràcies.
All guns away, all guns away, surrender, surrender.
Stop you running, stop you running, surrender, surrender.
So long now, so long now, surrender, surrender.
No sugiés, no surrender, surrender.
No sugiés, no surrender.
Catalunya Ràdio, les notícies de la UNA.
Bon dia, us informa Joan Bota.
I s'acaba d'actualitzar el balanç de víctimes mortals
per l'Adana al País Valencià.
Ja són 202 les persones que van perdre la vida dimarts
en aquests aiguats que van afectar la ciutat de València
i el seu entorn.
Tot això continua el degoteig a l'arribada de Cossos
a la Ciutat de la Justícia i a Fira de València.
Durant tot el matí han estat moltes les persones
que s'hi han acostat perquè no saben res
de familiars o amics que encara estan desapareguts.
De fet, els desapareguts es compten per desenes
i, per tant, estem que aquesta xifra
que us acabem d'actualitzar de 202 morts
encara pugui pujar més.
València, Maria Núria Rebella, bon dia.
Hola, bon dia.
La consellera de Turisme i Indústria
de la Generalitat Valenciana, Núria Montes,
demana als familiars de les víctimes
que no s'acostin ni a la Ciutat de la Justícia
ni a Fira de València,
on s'ha ampliat el lloc on es recepcionen
els cossos sense vida
perquè no s'atendran els familiars.
Només es farà a les oficines de la policia.