Bona tarda Sant Jús, passant 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui, dilluns 6 de febrer.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emissora municipal de Sant Jús.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí fins les 6.
Primer de tot farem l'espai de Medi Ambient amb el Sant Justin Quim Calonja,
que cada setmana ens acosta un tema d'ecologisme i de natura per tenir cura del planeta Terra.
Després començarem a fer l'especial Carnestoltes i és que al llarg d'aquesta tarda anirem parlant
amb les 3 diferents AFAS de les escoles de Sant Jús.
Les AFAS són les associacions de famílies d'alumnes i parlarem amb elles
per saber com s'estan preparant les comparses escolars
i com fan front al concurs de disfresses de la festa de Carnestoltes d'aquí del poble,
que es farà el dissabte 18 de febrer pel matí a la plaça Maragall.
Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
començarem fent una entrevista a Miquel Obrador, el president de l'Ateneu de Sant Jús,
per parlar de l'actualitat de l'entitat cultural i d'aquelles noves activitats
que s'estan programant per les properes setmanes.
I acabarem parlant també amb les altres AFAS de les escoles de Sant Jús.
Parlarem amb l'AFA de l'Escola Montserrat, també amb l'AFA de l'Escola Montseny
i amb la del Canigó, que ens expliquin una mica com van les disfresses dels centres escolars.
Doncs bé, no marxeu, que tot això serà de seguida.
I per començar amb energia, la setmana, el dia i la tarda,
us deixem un tema d'Anna Mena, un tema que es diu Un Clàssico,
és la seva última canció.
Potser ho ha resolt de familiar aquest tema
perquè és una reversió que ha fet ella d'una cançó italiana que es diu Superclàssico.
Que alguien ya te lo decía, hasta tu hermana te aconseja déjala pasar
Y a las mujeres como yo nunca son de fiar
Pero escribiste al poco tiempo
Y ahora estoy sintiendo que yo también te pienso
Dios, qué fastidio
Es que mi pulso es errático
Cuando te encuentro en la calle es como un árbit de copa
Somos como un clásico
La chica con la que es me ha recordado a mi es que era un capullo galáctico
Y hay una parte de ti que forma parte de mí
Sería eterno y fantástico
Que todo fuera más práctico, más elástico, baby
Hola, ¿qué hay?
Dime cómo lo has hecho, cómo te has metido
Entraste en mi cabeza sin pedir permiso
Es un bello desastre que yo necesito
Y como en cincuenta sombras tomo yo el control
Es como si bajo la lluvia te hiciera el amor
Y tú te calles de repente
¿Qué pasa por tu mente?
Te noto indiferente
Dios, qué fastidio
Es que mi pulso es errático
Cuando te encuentro en la calle es como un árbit de copa
Somos como un clásico
La chica con la que es me ha recordado a mi es que era un capullo galáctico
Y hay una parte de ti que forma parte de mí
Sería eterno y fantástico
Que todo fuera más práctico, más elástico, baby
Te aburrirás
Y yo me iré cuando tú menos te lo esperes
Tú te quitarás la máscara y sabré quién eres
Y lo que antes te encantaba ya no te apetece
Y yo me olvidaré de ti y tú me olvidarás
Es como si todo lo vivido no pasó jamás
Me pensarás de vez en cuando
Y tú estarás con otra
Y yo con otro al lado
Dios, qué fastidio
Y es que mi pulso es errático
Cuando te encuentro en la calle es como un árbit de copa
Somos como un clásico
La chica con la que es vos me ha recordado a mi es que era un capullo galáctico
Y hay una parte de ti que forma parte de mí
Sería eterno y fantástico
Que todo fuera más práctico, más elástico, baby
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
I n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat
Tot això i més ho trobareu al programa a l'audició
Que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
O en les seves repeticions
Us hi esperem
Reconeixeu aquesta cançó de fons
Correcte, No Woman No Cry de Bob Marley
I per què la posem?
Doncs que sapigueu que avui 6 de febrer es celebra el dia de Bob Marley
Cada 6 de febrer es ret homenatge a un dels màxims exponents de la música reggae de tots els temps
En Bob Marley
La data de celebració d'aquesta efemèride coincideix amb el natalici d'aquest afamant cantant jamaicà
Sent nomenat com a dia especial del cantant
Les seves cançons, com aquesta que sentim de fons, són relaxants, són alegres
I amb un alt contingut de consciència social, política i racial
A més de transmetre també missatges de pau, justícia i d'amor
També podem conèixer altres dies implicats
Com per exemple el dia internacional del reggae
Però que no cau en un 6 de febrer
Qui va ser Bob Marley?
Doncs bé, Robert Nesty Marley
Millor conegut com a Bob Marley
Va ser un gran músic, guitarrista i compositor de música reggae
Que va néixer el 6 de febrer de l'any 1945 a Jamaica
La seva mare era afro-jamaicana
I el seu pare va ser un capital de la Marina
Descendència anglesa
Va tenir quatre fills amb la seva dona Rita Anderson
I va reconèixer legalment a nou fills d'altres parelles
Va forjar una prominent carrera en el gènere musical del reggae
I va ser líder, compositor i guitarrista de bandes musicals
Com The Wayliors
I també l'altre de Bob Marley i The Wayliors
Gràcies a la seva trajectòria artística
Va contribuir a la difusió a nivell mundial de la música del Jamaica
I va impulsar el moviment Rastafari
Del qual n'era un fidel representant
Va morir l'11 de maig del 1981 a la ciutat de Miami, Florida
Als 36 anys d'edat, a causa d'un melanoma
De fet, aquesta música que escoltem, aquesta cançó
No Woman, No Cry
És de les seves cançons i dels seus temes més coneguts
Hola, sóc la Mireia Belmonte
En la natació, la velocitat és clau
I també ho és per salvar una vida
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental
Si notes un canvi brusc en una persona
Com ara, pèrdua de força a una banda del cos
Canvis en la parla o en l'angès de la cara
Truca ràpid al 112
No t'ho pensis
Davant l'ictus, truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
Vinga, bé, i ara sí, comencem l'espai de natura i medi ambient
De la mà del Quim Calonja
Hola, Quim, què tal?
Hola, molt bé, bon dia
Ai, bona tarda, perdó
Bona tarda
Bueno, ja han passat unes horetes, eh, del matí
Sí, sí
Doncs a veure, quin és el tema que ens planteges avui a la ràdio?
Doncs avui anava com bastant relacionat amb el tema anterior
Del setmana passada
I és que vam parlar de, bueno, de quina seria la dieta més sostenible
Sí
O, bé, com alguns a grans trets, no?
Llavors avui portava com alguns aliments
que podríem introduir a la nostra dieta per fer-la més variada
Vale
I potser també més sostenible
Molt bé, aliments concrets que tu has trobat, no?
Sí, aliments que potser no consumim tant com hauríem, no?
O que no els tenim, no els coneixem tant
I que, bueno, per les seves propietats nutricionals
I també per el, bueno, bàsicament no n'hi ha cap que sigui carn
O sigui, els seus vegetals i tal
Per les seves diferents factors
Són sostenibles pel medi ambient
I alhora són molt sants per les persones com a aliments
Són molt sants
Molt bé, o sigui que seguim una mica amb la línia de la setmana anterior, no?
Sí
De proposar aliments, no?
Coses a nivell alimentari i nutricional
Que són bons per nosaltres i també pel planeta Terra
Sí, exacte
Molt bé, doncs tu diràs
Escolta'm, quines fruites o verdures, hortalisses
Són les que van millor
Doncs, bueno, hi ha moltíssimes, no?
Com tant, bueno, hi ha molts aliments al món, no?
Al final
I, bueno, al final tampoc
No sé hi ha cap horda en concret
És a dir, no hi ha cap horda d'importància
Però, bueno, aniré comentant-les
Llavors, un tipus d'aliment així en general
Que estaria molt bé introduir a la dieta
Serien els bolets
Ostres, vam dedicar a un programa, eh?
Parlar dels bolets
Sí, de manera potser més forestal
Però sí, sí
I són uns aliments molt interessants
Ja que tenen, o sigui, per exemple
Bé, primer de tot m'agradaria dir que no mencionaré cap aliment de carn
O sigui, i alhora, doncs, intentaré com
Com es diu
Com aportar, o sigui, aportar idees per substituir la carn
Per algun dels aliments que diguis
Sí, exacte
I amb els bolets, bé, més que rep el fet que és la tendència
Pel tema que la carn és molt...
Bé, la producció de carn requereix molta aigua
I moltes emissions de carboni
I en el context climàtic en què estem
Doncs es recomana reduir la carn
D'acord, és a dir, potser en lloc d'utilitzar productes càrnics
Per a la nostra alimentació
Trobar altres substituts
Com, per exemple, no sé, alguns que ens puguis dir
Sí, sí, ja anava a dir, per exemple, els bolets
No és que siguin el substitut perfecte pel tema de les proteïnes
Que, tot i tenir-ne, no és que en tinguin moltes
Però és més aviat pel fet de la textura i també el gust
D'acord
És a dir, si, bé, per la gent que vulgui passar una dieta
Bé, transicionar cap a una dieta més vegana o vegetariana
Sí
Seria un bon aliment, ja que té una textura molt similar a la carn
I la pots preparar de manera molt similar, també
D'acord, suposo que hi ha bolets i bolets
Exacte
O sigui, dintre de les espècies de bolets que deu haver-hi, no?
Hi ha moltíssimes espècies
I cadascuna té la seva característica, bueno, singular, no?
I això també, bueno, això és un punt molt a favor, no?
Oh, i tant
Sí, sí
I bé, i una cosa també més, això seria pel tema, això, per substituir una mica la carn
Sí
Doncs, per exemple, a títol personal, l'altre dia vaig voler buscar com, bueno, perquè vaig veure per Instagram un dia
Un vídeo d'una persona fent, bueno, aquest vídeo és de cuina
Vale
Així ràpids
Doncs fent aletes de pollastre, però a vegades
Ah, vale
Sí, i les feia amb, bueno, era en anglès oyster mushroom, que seria gírgula
Sí
Que és bastant comú, bueno, al súper s'en troba bastanta
I aleshores jo la vaig intentar fer a casa
I la veritat és que no era gaire difícil
Potser és la preparació una mica, però a l'hora de fer-lo no és difícil
És fàcil
Sí
Vale
Era, per exemple, agafaves dos bols i en els dos li posaves el mateix
Farina cigró, hi ha un pols, ceb en pols i alguna espècie
Vale
I en els dos el mateix, però en un li posaves aigua
Bon, les proporcions no me'n recordo, però hi havia uns proporcions
Més o menys una, depenent també de les gírgules, o sigui, érem gírgules
Vale
I llavors, una era com moi, i l'altra sec
I aleshores la idea era agafar les gírgules
Sí
Primer passar-les per la farina de cigró amb les espècies moi
Amb adornar-ho, com una pasta
Sí
I després passar-lo per el bol sec
I aleshores et quedava com arrebussat
Exacte, la idea és com arrebussar-ho
I aleshores amb una paella amb oli, ben calent, doncs ho fregies
Vale
I realment l'aspecte quedava molt similar a les galetes de pollastre
Com si fossin nuggets, no?
Sí, més o menys, un mix
Un mix
Nàgats perquè està com així com arrebussant, no?
Exacte, i a més no té os a dins perquè és llet
Ostres, curiós, eh?
Sí, la veritat és que em va agradar molt, o sigui
Has dit farina de cigró
Sí
Seva amb pols
Seva amb pols
Seva amb pols
I a les espècies, bueno, era pebre negre
Vale, una mica al gust del consumidor
Sí, exacte, caien, si vols, una mica picantet, sí
Molt bé
I quedava bastant bé
L'aspecte era potser més aviat
No tant com...
O sigui, era més aviat industrial, no?
Perquè era com...
Sí, bueno, hi havia la part de fregit
Exacte, fregit
Però era molt bo
I al final estàs menjant bolets, o sigui
Clar, t'anava a dir, el resultat estava bo?
Sí, sí, sí
Vale, doncs llavors ja està, ja ens serveix, Quim
Exacte, sí, sí
Bolets ja estava bo, escolta'm
Què més volem? Fantàstic
Sí, sí
Molt bé, doncs mira, hem donat una idea
Als radioyens, per si s'aniguen a provar-ho
Exacte
És a dir, bueno, és un exemple per dir que
Hi ha moltes maneres de substituir la carn
I no té per què, o sigui, perquè a vegades molta gent
Té la idea de menjar a vegada
És, o sigui...
Una fulla d'encià amb el plat, no?
Sí
És com, tampoc
O no pots gaudir tant del menjar, ja que la carn
No hi ha carn i llavors és com que perd la gràcia, no?
Clar
És a dir, mai hi haurà...
O sigui, si deixes la carn, no tornaràs a provar
És a dir, no pots trobar una cosa igual que substitueixi l'altra
Està clar
Però, bueno, hi ha opcions
Exacte, hi ha moltíssimes
I a més a més, als súpers hi ha, per exemple, hi ha marques com la Eura
Que és una empresa catalana
Que fan... que es dediquen a elaborar productes de proteïna vegetal
Que s'hi semblen molt a la carn
Sí, sí, realment imiten bistecs, imiten hamburgueses
Imiten un...
Pujastre, també
Coses típiques que es fan amb carn, no?
Sí
Ho camuflen entre cometes
Sí
I tenen... ho aconsegueixen bastant, s'ha de dir, eh?
Sí, sí, sí
Amb tofu, amb saità, amb un munt de coses
I ho tenen ben aconseguint, la veritat és que sí
I també és preocupant pel tema dels nutrients
Vull dir, si mires els paquets, també normalment trobes que han posat vitamina B12
Que és aquella vitamina que...
Que clar, si deixes la carn és la que queda més fluixa
Exacte, és aquella, sí
Molt bé
Això, sí, sí
I a parlar dels bolets, bueno
Això, que són una molt bona alternativa per substituir la carn per la seva textura, gust i això
I a l'hora, doncs, tenen molts minerals
Vale
És a dir, ens va bé
Exacte
Vull dir, sí, són aliments que, a diferència d'altres, tenen molts minerals
Tenen també certes vitamines
Com especialment de la vitamina A i algunes vitamines del grup B
Vale
Sí
I també tenen vitamina D, que és aquella vitamina que absorvim amb el sol
Ah, sí
Sí, sí, sí
Però que a l'hora, l'ingerim amb els aliments
És a dir, fem... necessitem les dues coses
Vale
És a dir...
No ho sabria dir exactament
No només amb bolets aconseguirem la vitamina D, no?
Exacte, necessitem prendre el sol
Necessitem consumir altres coses
Sí, de fet, els bolets adquireixen vitamina D gràcies al sol
Vale, és a dir, sols no fan res, com si diguéssim
Exacte
Necessiten de l'altra part, no?
Necessiten sintetitzar-ho a través de la llum solar
Vale, vale, vale
I llavors, això em va sorprendre molt
Bueno, em va interessar molt
Buscant per internet informació sobre els bolets i això
Doncs vaig, bueno, deia que
Bolets que, per exemple, els champignons
Que potser han estat cultivats en ombra
No perquè quedin blancs o no sé ben bé
Bé, clar, si no els hi arriba el sol
És com que no poden fer massa...
Exacte
Llavors, en ombra i no tenen...
Llavors, clar, no poden sintetitzar la vitamina D
Si tu els lamines, o...
Bé, no, i els poses al sol
Poden adquirir la vitamina D
Només estan tallats
Només pel fet de posar-los al sol
Ostres, que fort
És a dir, si agafem un bolet que ha estat criat en un lloc ombrívol
És a dir, sense que li hagi tocat el sol
I el laminem o el tallem
I després el posem realment al sol
A secar-se al sol
És a dir, fa com...
Li toca el sol, podríem dir, eh
En el bolet li toca el sol i agafa la vitamina
Tot i no està, no sé, viu, entre cometes
Bé, perquè els bolets realment
Potser, crec que vaig parlar, bueno, ja fa temps
Sí
Però el dia que vam parlar dels bolets
No són més que la part reproductiva d'un fong
Vale
No és...
Perquè potser et sembla que sigui com el bolet tot un ésser, no?
Però realment és com l'aparell reproductiu d'un fong que viu sota terra
Vale
I és un miceli
Sí
I al final, clar, quan l'estàs tallant
No mates el fong
Estàs traient...
És com un fruit
Sí
Saps?
Quan agafes un fruit d'un arbre no li fas...
No el mates ni res
Clar
Agafes el fruit
I sí
I es veu que això, que si el poses al sol, pot absorbir vitamina D
És molt interessant
Molt curiós, sí, sí, sí
Vale
Bé, els bolets...
Bé, avui no...
No com es diu...
No aprofunditzaré en...
Vale
En cap cosa, sinó...
Anirem
Podria't recomanar aliments que poden...
Bé, que són molt interessants en el sentit nutricional
Segurament no acabarem i haurem de seguir en altres programes
Però no passa res, tu escolta'm
És un tema que pot tenir diversos capítols
Sí, exacte
Aleshores, un altre aliments que estaria molt bé introduir
Serien tot allò que siguin proteïnes vegetals
Bé, de fet, ja anàvem una mica en la línia
Sí, ja anàvem així
Sí
Com serien, per exemple, de la soja
Seria un molt bon... com es diu... una molt bona opció
Perquè... perquè... tenen proteïna completa
Què vol dir això, completa proteïna?
Això vol dir que...
Hi ha certs aliments que tenen... bueno, la proteïna es conforma d'aminoàcids
Sí
Llavors, hi ha certs aliments que només en tenen uns quants
I, bueno, i cada aliment en té els seus, no?
Sí
Tenen uns noms, aquests aminoàcids
Vale
Com científics, bueno, bastant complexos
Ara no els posarem a dir perquè ens quedarem tots igual amb els noms
Exacte, no cal
Diferents aminoàcids
I jo no em sec quasi cap
Sí, sí
I llavors, per exemple, el plat d'arròs i llanties
Sí
És una molt bona combinació
Perquè l'arròs té aquells aminoàcids que la llantia no té
I a l'inversa
Ah, per tant, es complementen a la preparació
Exacte, es complementen superbé
Oh, mira
I per això, bueno, a part d'aquest bo, no?
Doncs és un plat nutricionalment molt adequat
Complet
Sí, complet
Perquè té uns aminoàcids que li dona l'arròs, suposo
I uns altres que li dona la llantia
Exacte
I conjuntament creen una proteïna completa
Vale
I aleshores, el que passa amb la soja
És que per ella sola ja té proteïna completa
Vale
Té tots els aminoàcids essencials
Sí
Perquè tu puguis obtindre proteïna
Mmm
Llavors, com, bueno, dintre del món del...
Bueno, amb la soja
Hi ha diferents com, bueno, processats de la soja
Sí
I que, bueno, alguns coneixereu
Com són el tofu, el temper, els...
No, aleshores, i tant no
Bé, ja l'explicaré
Eh, el tofu, el temper, hi havia un altre que ara no em surt
Però, bueno
Sí
Vale, o sigui, el tofu és un...
Perquè a vegades això que és una mica de liu
Si no estàs molt posat en el mundillo
A vegades, jo, per exemple, pensava que el tofu i la soja eren coses diferents
Però no, és...
El tofu és un processat de la soja
Exacte
El tofu es fa a partir de la soja
Vale
La soja és una planta, no?
És un...
Sí, la soja és un llegum
Sí, és un llegum
Vale
I el tofu es fa a partir de les faves de la soja
Vale
Bueno, clar, en anglès seria vins
És que ho estava pensant
Faves
Crec que és potser una paraula general
Sí
Vale
Sí, o si no, llavors de la soja
Vale
Sí, com la...
Sí, les llavors
I el que es fa és...
Bueno, es trinxen
Sí
Bueno, primer remullen, després es trinxen
O sigui, realment, per fer el tofu es fa com si fos una beguda vegetal
Com si fos la beguda de soja
I el que es fa després és quallar-ho
Com si fos un formatge
Vale
Llavors obtenim el tofu
Exacte
Per això queda com allà un...
Bueno, quadrats blancs, no?
Sí, una mica estranys
Semblen inclús com formatge, una mena de formatge així com fresc
Sí, és curiós
Una mica estrany
Sí
Vale
Clar, i això és això
És com si fos una beguda vegetal, més o menys
Ens ho podríem imaginar
Però quadriada
Vale
Densificada, no?
I, clar, el tofu seria...
Seria com...
Bueno, no seria com els bolets que són supergostosos
I podrien substituir la carn així com així
No, sinó una mica més aviat del contrari
Exacte
És una mica que dius
Bueno, doncs tofu, no?
És...
És molt sa, però no m'ho menjaria...
No, no m'ho ha de tant menjar tofu
Exacte
Però la bona notícia és que el tofu absorbeix molt el gust de...
Dallò que li tiris
Exacte
De qualsevol cosa que li tiris
Llavors, per exemple, si cuines el tofu amb espècies
Doncs fas que el tofu tingui més bon gust, no?
Vale
Ah, mira, veus?
Sí
Jo, la veritat, del tofu no he experimentat gaire
Perquè era jo que no...
No crida l'atenció
Exacte, no m'atreia gaire
I he experimentat més amb bolets
Però...
Però...
Bueno, no s'ha de tenir en compte, també
Sí, exacte
I és molt bona opció pel tema d'això de la proteïna completa
Perquè al final és soja processada
Però...
Vale
Sí
Molt bé, doncs també punt positiu pel tofu, va?
Sí
I seguint la niña de la soja també tindríem el temper
Que he buscat informació i és molt interessant perquè
La manera de fer-lo és també remullant les faves de la soja
I llavors, remullant-les i llavors, a diferència del tofu, es couen
I després, això és interessant, es fermenten en un fong d'un gènere que es diu risopus
I d'aquesta manera, bueno, es crea el temper amb les llavors fermentades
I després, no sé ben bé com, encara no he indagat gaire més
Però amb un miceli, crec que és del mateix gènere aquest, del fong aquest
Sí
El miceli serien com les arrels entre cometes, però no són arrels, són com...
Es diuen ifes
Vale
Que són aquestes, bueno, filaments
Que conformen un fong
Vale
Un tipus de fong
Doncs el miceli s'encarrega d'unir les faves de soja
Vale
I queda com tot compactat
I aleshores és curiós perquè és com faves de soja
Sí
I les pots veure si ho talles i tot
Sí
Però tenen tot de...
Bueno, estan aglutinades amb aquest fong, bueno, aquest miceli
Curiós, eh?
Sí
Del temper no s'accepta, no és tan conegut com el tofu, que tu dius
I a la gent li vèncer aquí del cap que és una mica el tofu, no?
Però canvi, dius temper, i és una mica el tofu, no?
No sap ben bé què és, no?
No
No, no, no, a vegades passa, eh, amb el tema aquest dels productes vegetals o...
Sí
Sí, per això...
Costa ubicar-los, vull dir, si ens treus ja del tofu, de la soja i de les quatre coses
Ja, ja
Tinc un altre nom i la gent els queda una mica descol·locada
Sí
Per això trobo important, doncs, que se sàpiga, bueno, conèixer aquests aliments
I no només per la salut, també pel ambient, bueno, per tot el que l'agat, al final
I per, bueno, també per la gastronomia, és interessant
Com alternar, o sigui, experimentar amb diferents aliments
Tenir diferents opcions, vaja
Sí, exacte
Bé, jo deixaria la soja ja...
Sí, la deixem apartada
Sí, hem fet un tastet
Llavors hi hauria, bueno, uns aliments que serien els pseudocereals
I us preguntareu per què es diuen així
I és perquè s'assemblen molt als cereals
Però no ho són
No ho són, exacte
Vale
O sigui, es tracten com si fossin cereals pel tema que es cuinen igual i tot això
O sigui, pots fer una farina
I al final són llavors molt petites
Sí
Però el fet pel qual no es consideren cereals
És perquè en comptes de venir d'espècies herbàcies
Venen d'altres, bueno, no sabem bé quins...
Potser hi ha diferents tipus de plantes
Però no venen d'espècies herbàcies
Vale, venen de...
Venen de plantes
Vale
Per exemple, hi ha una que és la...
No, sí
L'amaran, per exemple
És això, és un pseudocereal
Sí
I ves que si us explico...
Bé, clar
Perquè pseudocereal, per exemple
A mi em venia al cap
Però jo no sé si és un pseudocereal o no
Per exemple, la quinoa
Sí, sí, sí, és un pseudocereal
És un pseudocereal, oi?
Sí, sí, sí
No sé si també el cègol
Aquest diria que no, eh?
No
El cègol és més cereal
O el cuscús
Clar, això no ho controlo tant
Però jo tinc aquí, bueno, uns quants cègols de cereals
Sí, ah, vale
I la quinoa en seria un
Perquè és...
Vale
Si us hi fixeu, si veieu a l'internet, per exemple
Una planta de quinoa
Sí
No és com una...
Com, per exemple, el blat, que és...
Com una espiga, no?
Exacte, com una herba
Sinó és més...
Bueno, és una planta bastant...
Més planta
Sí, grossa
Com semblava un arbre, però molt petit
O sigui, com en fulla, saps?
Bueno, són diferents
Sí, exacte
Vale
Sí, sí, sí
I llavors altres cereals serien l'amarant
Que...
Sí, llavors és que estic dubtant si també...
Perquè hi ha una planta autòctona
Que es diu, és el bled blanc
Sí
I aquesta, doncs, és un cero de cereal, també
I de fet és molt similar al quinoa
Però és autòctona
I és bastant interessant en aquest sentit
Oh, molt bé
Sí
I crec que l'amarant, no sé si és el mateix
O és un altre nom
Ah, és un altre nom, bueno
Sí, però també té el nom de bled blanc
Bled blanc, sí
Un altre serien el blat serraí
Seria un cero de cereal
Sí
Sí
És aquell blat que a vegades
Quan el veus en els supermercats
O en el lloc on el venguin
A vegades semblen inclús com crispetes petitíssimes
Sí, sí, sí
Tenen una forma curiosa
Un fumet així blanc, no?
Sí
Crec que són com triangulars, no?
Sí, sí, sí
Però, bueno, el blat serraí també el posen en...
Bueno, també estan pols, no?
Sí, sí, clar, clar, clar
Sí, de fet
Bé, jo estic intentant no menjar gluten
Per, bueno, per diferents temes
I, clar, el blat serraí és una molt bona opció
I a la fleca, bueno, a una fleca de Sant Joan d'Espí
Sí
A vegades anem a buscar blat serraí
I sempre està com exaurit
La gent el compra molt, eh?
Exacte
És que jo crec que el blat serraí és una de les opcions
Per la gent que no pot o no vol menjar gluten
Per exemple, doncs, comprar farina d'aquest tipus de blat
Sí, d'alternatives
Sí, sí, sí
Inclús de blat de moro
Potser és més comú
Sí, sí, sí
I també, clar, trobar pa d'aquest tipus
Clar, perquè el pa
Que no hi ha gluten
Sí
Directament també és més complicat
Sí, sí, i deu ser molt bo
Jo crec que l'he tastat però ja fa temps
I ara estic esperant a veure si em queda algun dia
A veure si algun dia arriba a temps, no?
Sí, exacte
Quim, escolta'm, hauríem de deixar l'espai aquí
Ens quedem a mitges
Suposo que tindrem
Sí, bé, al final unes reconecions bastant grans trets
D'aliments que podem introduir
Que no són tan coneguts, potser
Doncs em sembla si continuem d'aquí uns dies
Sí
Amb l'espai
Sí, la següent setmana hi haurà una sorpresa, no?
Hi haurà un espai especial amb el Quim
Sortim del tema de medi ambient
Sortim del tema de natura i la cura de la terra
Sí
I ens plantem en un ambient més musical, per dir-ho així
Sí, sí, sí
Tampoc no adelantem més sorpreses, els Radiants
També portarem una convidada
Hi haurà una convidada especial, efectivament
I potser inclús hi haurà música en directe
I aquí ho deixem
I que els Radiants es connectin, si volen, també el proper dilluns a la mateixa hora
Exacte
D'acord, Quim
Sí, sí, totalment
Molt bé, doncs a preparar-se pel programa vinent
I res, que vagi bé, bona setmana
Bona setmana
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Si això fos un mal sort, què et cambraries?
Teníem una opció, però vam cometre un error.
S'esgota el món i tu just a temps te'n vas.
No puc marxar amb vols, veuré caure el cel des del portal.
Que esclat i tot.
Que esclat i tot.
Si això fos un mal sort, què et cambraries?
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Teníem una opció, però vaig triar ser lliure.
I ara espero en silenci que esclat i tot.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
Voleu conèixer quan i a on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa a l'audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o en les seves repeticions.
Us hi esperem!
Vinga, ve, deixem un tema musical d'antanyo de fa ja uns anyets,
danza kuduro i truquem a la primera associació de famílies,
alumnes de la primera escola per saber com estan preparant les comparses escolars.
La mano arriba, cintura sola, da media vuelta, danza kuduro.
No te canses ahora, que esto solo empieza, mueve la cabeza, danza kuduro.
La mano arriba, cintura sola, da media vuelta, danza kuduro.
No te canses ahora, que esto solo empieza, mueve la cabeza, danza kuduro.
¿Quién puede tomar las fuerzas del mar que se mete por tus venas?
Lo caliente del sol que se te metió y no te deja quieta, nena.
¿Quién puede parar eso que al bailar descontrola tus caderas?
Y ese fuego que quemas por dentro y lento, te convierte en piedra.
Con una mano arriba, cintura sola, da media vuelta, danza kuduro.
No te quite ahora, que esto solo empieza, mueve la cabeza, danza kuduro.
Eche kuduro, balanzación de locuras, morena, freya de un lado.
Y que hay vallica esperado, quiero que eche kuduro, balanzación de locuras.
Por el no falla a mi lado, que hay vallica esperado.
Oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye.
Oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye.
Es para quebrar, futuro, vamos a danzar, futuro.
Oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye, oye.
Seis ya morena, no loira, ven a danzar, futuro.
Oye, oye, oye, oye.
La mano arriba, cintura sola, da media vuelta, danza tu duro, no te cansi ahora, que tú solo empiezas.
Avui al llarg del programa anirem parlant amb cadascuna de les AFES, les associacions de famílies d'alumnes de les escoles de Sant Jús,
que el proper dissabte 18 de febrer participaran a la Rua de Carnestoltes del Poble.
Cada AFES té una comissió dedicada a les festes que es fan al llarg del curs i les escoles sempre han tingut especial dedicació al Carnestoltes i a la preparació de les comparses del Carnaval.
Recordem, però això sí, que aquest any la festa de Carnestoltes té una novetat i és que la festa es divideix pel matí i per la tarda.
Per la tarda hi ha la tradicional Rua, des de la plaça Maragall fins al Casal de Joves, la salutació també del rei Carnestoltes i el concurs de disfresses individuals o comparses de grup.
Però pel matí, a les 11, a la plaça Maragall, hi ha animació infantil, xocolatada i també el concurs de les comparses exclusivament de les escoles.
A continuació tenim aquí ja connectada via telefònica a la Eva Zapata de la comissió de Carnestoltes de l'escola Montserrat.
Hola, bona tarda, Eva.
Bona tarda, què tal? Com estem?
Bé, molt bé. A veure, explica'ns una mica, Eva, com esteu organitzant des de la comissió per preparar el Carnestoltes d'aquest any?
Què és el que us està portant més feina?
Bé, doncs des de la comissió, que, bé, és una comissió que no...
Si hi ha dos anys que no ens presentàvem al Carnestoltes de Sant Just, aleshores, bé, ha sigut una mica començar de zero, no?
Tornar a començar. Aleshores, bé, tot ha sigut també una iniciativa de dues mares, sobretot, no?
Sí.
I gràcies a aquestes dues mares, doncs s'han anat pujant al carro i sumant més famílies i animant.
Clar.
Aleshores, tot va de... Bé, vam començar a parlar del tema del Carnestoltes just abans de les vacances de Nadal.
Aleshores, el temps de tenir les vacances de Nadal al mig, clar, va fer que es parés una mica de cosa,
però després de les vacances ja ens hi vam posar a treballar amb el tema.
A saco una mica, eh? Perquè sembla que no, però el temps es tira a sobre.
Clar, i és això. No hem d'oblidar, no?, que tothom té les seves rutines i les seves coses
i, aleshores, és treure temps d'allà d'on no es té. Però amb molta il·lusió.
Molt bé. I, escolta meva, una mica has dit que feia dos anys que no us presentàveu
i així, a moda curiositat, per què no us presentàveu? Perquè no hi havia gent
per preparar realment el Carnestoltes? Perquè era molta feina?
Doncs, que jo recordi l'últim any, t'ha dit dos anys, però potser és un any.
L'últim any que recordi va ser pel tema de la pandèmia.
Que, finalment, no es va poder... Que va ser el febrer del 2022, van començar un altre cop
haver-hi confinaments i brotses, escoles i demés, i no es va poder participar.
I quanta gent sou a la comissió preparant tota la festa, les comparses?
Mira, jo t'explico. Des de l'escola, al Montserrat, vam estar coordinats amb l'Ajuntament,
ja ens van cedir un espai per poder treballar amb tot el que és la tretzo
i, a més, de la comparsa, no? De la presentació que fem.
Aleshores, ja et dic, des de després de tornar a les vacances de Nadal,
ja ens vam començar, ens vam posar a treballar.
I tenim una sala reservada dilluns, dimarts, dimecres i els divendres.
I, bé, hem creat un grup de WhatsApp on estan totes les famílies interessades
i allà fem intercanvi d'informació i com ja se sap quin és l'horari
on es pot venir a la sala a treballar, les famílies van venint a treballar.
Perquè hi ha coses que estem treballant en comú, coses que s'estan treballant per petits grups,
però, bé, el tema de WhatsApp facilita bastant el tema de coordinació.
Clar. Quan dius les famílies interessades i que esteu treballant una mica també en petits grups,
què és el que esteu treballant? És a dir, una mica, quan parlem de comparses escolars,
què és el que es presenta, no?, en aquesta, bueno, a la festa, per dir-ho així?
Què és el que la gent veu?
Clar, jo, la que la gent veu, bueno, per el que jo també he viscut d'altres anys del Montserrat, no?,
es proposa una temàtica i envers aquesta temàtica es fa com una espècie de performance
on hi entra tot el tema de manualitats a l'hora de elaborar les disfresses
o el que és l'atretzo, com si diguéssim, no?, les estructures que formen part d'aquestes disfresses.
També entra en valor el tema de la música, perquè està acompanyat d'una música.
També hi ha un tema de muntatge de coreografies, no?, o de, com d'entrades dins d'aquesta posada en escena.
Vale.
No? I llavors, clar, es munta com, és com una espècie de teatre musical, no?,
o almenys jo és la idea que recordava i el que intentarem fer aquest any també.
I va fer...
Digues, digues.
No, anava a dir si anava per cursos dels nens i nenes o indistintament tothom,
tota la família del Montserrat, fa el mateix.
Doncs, bueno, això va ser una mica el que ha anat agafant forma a mesura que ha anat passant el temps, no?,
perquè ho volíem fer com una mica general, no?, vull dir, sí que volíem que dins de la gran temàtica
hi haguessin petites temàtiques, però que cadascú voluntàriament és igual el curs que anés
que si sumés a una petita d'aquestes temàtiques, no?
I al final sí que és veritat que la manera més fàcil que hem tingut ha sigut per cursos.
Al final sí que hem funcionat per cursos, però no és una cosa inamovible, vull dir,
si hi ha una família o un nen que vol participar d'una altra temàtica, d'un altre curs,
no passa res, no?, però una mica, sobretot pel tema dels grups, no?,
també les relacions entre les famílies, doncs potser és més fàcil.
Si m'he de posar d'acord de segons quines coses, doncs amb pares i mares que ja conec i ja m'hi porto,
que no amb gent desconeguda.
Ens pots adelantar, Eva, quina és la temàtica de les compasses d'aquest any?
Si es pot desvetllar el secret o això ho manteniu?
Us puc donar pistes.
Vale, alguna pista, bueno, va.
Us puc donar pistes, sobretot per deixar la gent amb les ganes de venir-nos a veure
el dia del Carnestoltes, no?, el dissabte 18.
Aleshores, bueno, nosaltres hem relacionat el tema del projecte interdisciplinari que es fa a l'escola.
Sí.
Vale.
L'hem relacionat amb la temàtica del Carnestoltes.
Vale.
I aquesta temàtica ens facilita reviure un moment històric de Barcelona.
Baixem així.
Vale.
Molt bé.
Escolta'm, ho has deixat bé, eh?
Ho has deixat bé.
Un moment històric de la ciutat de Barcelona.
Bueno, poden ser moltes coses, però, bueno, ja ens ubica la ciutat geogràficament i també la matèria,
que és una cosa històrica.
Molt bé.
Exacte.
I sí.
I, bueno, digues, digues.
No, jo t'anava a preguntar perquè, clar, parlaves de diferents temàtiques, per cursos,
dic, però això necessita moure realment moltes famílies, pares, mares,
infants.
Com està sent la involucració de l'alumnat i de tota aquesta gent en les disfresses?
Bueno, tot s'ha de dir que el Montserrat és una escola gran, perquè no és una escola
petita.
i, clar, mobilitzar tothom per igual és molt difícil, no?
Però, tot i així, el que som, la base principal de la comissió, estem força contents per la
implicació de les famílies.
A més, les famílies que s'hi estan implicant s'ho estan prenent en sèrio i estan participant
molt.
I jo crec que als alumnes els fa il·lusió aquesta part d'implicació dels pares dins d'un projecte
seu.
Clar.
És una cosa conjunta.
Nosaltres estem per les tardes treballant aquí i els nens estan treballant amb nosaltres.
O sigui, no és que els pares estiguem fent les coses, no, no, no.
És que està fent un treball cooperatiu entre nens, nenes, pares, mares, no?
inclús hem tingut ajuda d'algun avi, no?
Ostres!
O sigui, és una implicació molt...
Transversal.
Intergeneracional.
Exacte, exacte.
No?
I jo crec que està sent molt xulo, de veritat.
Que bé.
O sigui, ens sorprendran les isfresses, no?
Bé, jo crec que és el conjunt.
El conjunt.
Sorprendrà, jo crec, el conjunt.
O sigui, les expectatives que tenim són força bones.
I que és veritat que això ha anat fluctuant amb el temps, no?
Perquè hi ha moments que dius, ara no responen les famílies, ara sí.
Però sembla que la cosa s'està animant molt.
I jo estic superagraïda amb les famílies que s'estan implicant.
I jo crec, bé, serà divertit i està sent divertit.
També és això.
No som ni especialistes en les arts escèniques, ni plàstiques, ni res.
Exacte.
Aleshores està sent una exploració...
Total.
...en grup.
Sí, sí.
A veure què surt.
I què us sembla aquest nou format?
I ja per anar acabant també una mica, eh?
Nou format aquest de la Rua de Carnestoltes, no?
Perquè aquest any, bueno, sabem que es divideixen dos.
Ah, exacte.
Tot el tema més escolar, per la tarda de forma més, bueno, més de grup o individual, us beneficia aquest canvi?
Bueno, beneficia... Ara veurem com funciona, perquè també com és un canvi que tampoc encara no hem pogut dur a terme,
ara, tampoc sabem a veure com anirà.
Sí que és cert que, bueno, el tema de que sigui pel matí, comptant més hores de sol i tot això, pot ser beneficiós, sobretot pels nens més petits.
Sí.
No? Perquè, clar, arriba... El que passava en l'altre format és que a la nit els nens estaven molt més cansats.
Clar.
No? I amb aquest nou format, doncs, segurament els nens també...
Tenen més energia.
Exacte. Tenen més energia i estan més participatius.
Sí que és cert que, clar, tenen un dissabte al matí, potser hi ha més pares que encara treballen, no?
I potser hi ha menys participació. És que no ho sé, no hi hauria... Tot això és...
Clar.
A veure com va.
Clar, s'ha de...
I com no tenim el record de l'any passat, doncs tampoc podem veure.
Però, bueno, és un canvi i és a veure com funciona aquest canvi.
Exactament.
Molt bé.
Sí, sí.
Doncs, Eva, ja hem fet una mica de tastet sobre com estan anant les coses per aquest carnaval,
aquesta festa de carnestotes i com ho esteu preparant des de l'Escola Montserrat.
I res, et deixo que em sembla que esteu ara també amb mans a l'obra,
per dir-ho així, amb nens i nenes.
Sí, sí.
Potser s'escolten de fons, no, ara?
Bueno, esteu preparant les disfresses. Tot queda aquí.
Exacte, sí, sí.
Molt bé.
Molt bé, Núria.
Moltes gràcies per tot.
Igualment.
Gràcies, merci. Adéu, adéu, adéu, adéu.
Adéu.
Doncs ja ho sabeu, eh, si el dia 18 pel matí a les 11 us passeu per la plaça Maragall
o directament hi aneu perquè voleu veure les compasses escolars,
que sapigueu que l'Escola Montserrat ens han donat la pista
que estan preparant una cosa relacionada amb un event històric de la ciutat de Barcelona.
i serà interessant, eh, perquè fa un parell d'anys que no s'hi presenten.
Per tant, segurament aniran amb moltes ganes
i amb ganes de guanyar el concurs, clar que sí.
A la segona hora, a partir de dos quarts de set,
tenim pendent parlar amb la Laia Alcón,
membre de la Comissió de Festes de l'Escola Montseny,
i a tres quarts de set, just a l'acabar,
amb la Laura Manyalic, de la Comissió de Carnestoltes de l'Escola Canigo.
Això sí, les dues seran també via telefònica
i després de l'entrevista que li fem al president de l'Ateneu, en Miquel Obrador.
Parlarem amb ell sobre les noves activitats
i totes les propostes que estan fent aquests mesos,
que s'estan consolidant i gairebé ja en aquest primer any de junta,
de la nova junta de l'Ateneu,
que d'aquí unes setmanes, doncs això, farà justament un any
que estan presidint l'Ateneu.
Sant Just, encara fumes?
Has pensat a deixar de fumar?
El cap Sant Just t'hi pot ajudar.
Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a
santjustencarafumes, arroba santjust.cat
Sant Just és una delícia i el tabac una brutícia.
Un poble tan adorable i el fum tan insuportable.
Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa.
Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis, ara t'ho manes.
Per què fumes?
Encara fumes?
Per què fumes?
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
El Ministeri d'Igualtat espanyol dirigit per Irene Montero de Podem
qualifica de greu retorcés la proposta de reforma del PSOE de la llei del només CSI
i fa més visible que mai l'esquerda amb el seu soci de govern.
La número 2 de Montero fins i tot ha arribat a posar en el mateix paquet
socialistes, PP i l'ultradreta, Vox.
Madrid, Àngels Lafuente.
Bona tarda.
De moment delicat i preocupant de pas enrere, així es veu des del Ministeri d'Igualtat
la proposta del PSOE per modificar la llei del només CSI.
I és que per Àngeles Rodríguez, secretària d'Estat d'Igualtat,
tornar a introduir la violència i la intimidació
és tornar al codi penal antic
que veuen amb bons ulls tant el PP i fins i tot l'extrema dreta.
Nos sorprende que, compartiendo el diagnóstico
de que ninguna reforma penal va a servir ahora
para evitar estas indeseadas rebajas de penas,
se haya optado por una propuesta penal
que supone una vuelta al Código Penal de la Manada
a la que, por cierto, coincide en su totalidad
con la propuesta que ha hecho el Partido Popular
y a la que, sorprendentemente, o quizás no tanto,
ha hecho buenos ojos hasta Vox.
Àngels Lafuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
Notícies breus, Sergi Molero.
El govern turc començarà a partir de demà
l'evacuació controlada de les zones més afectades
pels forts sismes, que han deixat més de 1.500 morts al país
i on milers d'edificis han quedat destruïts.
La sacsejada ha fet uns 900 morts més a la veïna Síria.
A la zona turca, prop de 4.000 edificis han quedat destruïts
i també s'han produït esquerdes en alguns embassaments,
però sembla que no hi ha danys estructurals.
El president del país, Recep Tayyip Erdogan,
ho ha definit com el pitjor desastre des del 1939.
No sabem fins a quin punt augmentarà el nombre de morts i ferits,
ja que continuen les obres d'eliminació de runes
a molts edificis de la zona del terratrèmol.
La nostra esperança és que ens recuperem d'aquest desastre
amb la menor pèrdua de vides possible.
El Servei d'Emergències de Turquia ha informat
que prop de 10.000 persones participen en les feines
de localització i assistència a les víctimes
i nombrosos països han anunciat l'enviament d'equips d'especialistes.
La policia local de Tortosa ha detingut un home
relacionat amb dos petits focs paral·lels
a l'incendi de Vitem al Baix Ebre.
Els bombers han extingit aquesta tarda el foc principal
que ha afectat 26 hectàrees.
Tarragona, Ricard Boigues.
L'Ajuntament de Tortosa ha confirmat
que estan investigant una persona relacionada
amb l'origen de dos focs que els bombers van detectar diumenge
després que l'incendi de Vitem entrés en fase de control.
L'Agència Catalana de Notícies ha avançat
que la policia local l'havia detingut.
L'alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roger,
diu que tenen indicis que podrien ser provocats.
La policia ho està investigant
i, per tant, a partir d'aquí,
quan tinguem ja més dades,
ja us ho farem saber, estem investigant.
Creiem que pot haver estat provocat una part
no sabem si ven bé tot.
Els Mossos i els agents rurals estan investigant
aquests dos focs i l'origen del foc principal.
En aquest cas, tot apunta que va ser causat
per una crema de restes vegetals mal apagada.
Els bombers han donat per extingir el foc aquesta tarda.
El sector de vehicles amb conductor d'empreses tradicionals
desconvoca les marxes lentes
que havia convocat per demà i dimecres
a la ciutat de Barcelona.
Després de fer una performance,
una actuació mostraven la mort del sector,
s'han reunit amb ells grups parlamentaris
tret del PP i Junts per Catalunya.
Els representants de les BTCs confien
que es facin les modificacions a la norma
que permetin salvar un sector
que a Catalunya aplega almenys 800 llicències.
Segons el seu portaveu,
amb aquestes modificacions,
es podrien recuperar unes 300 llicències
de les 500 que ara estan denegades.
La capella ardent de Josep Maria Espinàs,
mort ahir als 95 anys,
s'instal·larà demà al Saló Sant Jordi
del Palau de la Generalitat.
L'endemà de la seva mort,
la societat catalana el recorda
i des del món cultural es reivindica
el seu llegat literari.
Josep Maria Espinàs,
considerat el gran coronista de Catalunya,
deixa un llegat de més de 90 llibres
i més de 10.000 articles.
Esports, Marta García.
Sergio Busquets estarà dos setmanes de baixa
per unes 15 en el turmell esquerre,
segons han confirmat les proves que li han fet avui.
Pareix difícil que el capital blau grana
puga jugar l'anada dels setzents
en l'Europa League contra el Manchester United,
però sí que podria arribar a temps
per disputar la tornada.
Mao Yeh-U, el conseller delegat de l'Espanyol,
assegura que han parlat amb la Federació Espanyola
arran dels arbitratges dels últims partits
i afegeix que aniran al Tribunal Administratiu de l'Esport
per l'afer Lewandowski.
A les 9, Rayo Almeria és el partit
que tanca la vintena jornada en primera divisió.
La Iacudina i Salma Parà Lluelo
són les dues úniques jugadores del Barça
convocades amb Espanya
per a la Copa de les Nacions,
que se disputa en Austràlia del 13 al 22 d'este mes de febrer.
Noia Voltregar,
Liceo Caldes,
Barça, Igualada i Reus Calafell
són els aparellaments de quarts de final de la Copa
que s'han sortejat avui.
La competició s'ajugarà del 2 al 5 de març en Calafell.
I el Barça d'envol renova fins al 2025
el brasiler Anil Langaro.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa l'Ua López Ribas.
Inaugurada l'exposició al món orgànic,
la nova proposta del projecte Mons.
El projecte expositiu d'art contemporani Mons
ja va omplir la sala Mercat el 2022
amb tres exposicions,
comissariades per Laura Baringo i Quim Deu.
Enguany renoven el projecte amb tres exposicions més,
començant per al món orgànic,
que busca celebrar com a humans
l'accés prioritari que tenim per entendre,
respectar i connectar amb el món orgànic.
Una vegada més, repetint el model d'anteriors ocasions,
l'exposició és col·lectiva,
presentant les obres de sis artistes
nacionals i internacionals
que conviden les persones espectadores
a reflexionar sobre el seu entorn i la natura.
L'exposició mostra un diàleg
entre el text de Bàrbara Rocheque
i amb les obres d'Isabel Banal, Batllei Roig,
Lluís Bisba, Joan Fontcuberta,
Anne Barbecau i Jèssica Moroni.
L'exposició es pot visitar
fins al dia de Sant Jordi,
el 23 d'abril, a la Sala Mercart,
en els següents horaris.
De dimecres a divendres,
de 6 de la tarda,
a dos quarts de 9 del vespre,
i els dissabtes,
d'11 del matí,
a dos quarts de 3 del migdia.
Menys d'una setmana per la primera cursa familiar
d'orientació de Sant Jus d'Esvern.
Hem tingut avui els micròfons de ràdio d'Esvern
el Toni Serrallonga,
un dels organitzadors de la cursa,
i la Marta Malaret,
membre de l'actual Junta de l'Ateneu de Sant Jus,
impulsors de la iniciativa.
La primera cursa familiar d'orientació
es durà a terme aquest diumenge,
12 de febrer, a les 10 del matí,
sortint de la plaça Antoni Malaret i Amigó.
Serrallonga ha volgut repassar el funcionament
d'una cursa d'orientació.
Normalment es duen a terme a la muntanya,
tot i que aquesta serà pels carrers de Sant Jus d'Esvern.
Consisteix a trobar un seguit de controls
amagats pel municipi,
amb el lema pensar i córrer.
No sols es tracta, doncs, de córrer,
sinó de veure quina és la manera més ràpida
d'arribar al control mitjançant el millor recorregut.
Hi ha diverses modalitats de curses d'orientació.
La que es durà a terme aquest diumenge
estarà formada per 18 a 20 controls
i guanyarà qui en faci més en un temps determinat,
una hora i mitja.
Actualment ja hi ha 18 equips apuntats,
el que suposa quasi 80 persones participants
en la primera edició.
Encara queda temps per apuntar-se fins a dissabte
a través del formulari que trobareu
a les xarxes socials de l'Ateneu.
Des de l'organització hem demanat
que els equips s'apuntin en previsió
per poder preparar la cursa de la millor manera.
I demà continua el cicle Pinzellades d'Història
a Can Ginestar.
Aquesta vegada es parlarà dels pobles del mar,
tot fent un viatge a l'antiguitat
i coneixent de forma independent
els pobles que van provocar la caiguda dels palaus
en el pròxim Orient Antic,
en el que s'ha denominat pels historiadors i historiadores,
el col·lapse del bronze final.
Aquest col·lapse va tenir lloc entre el 1200 i el 1150 abans de Cris,
quan els missènics, que dominaven les geals i tites,
que eren un poderós regne a Anatòlia,
i moltes cultures del llevant mediterrani
van desaparèixer o quedar molt tocades,
per segurament diversos factors que es van produir alhora.
Segons sembla, alguns fenòmens naturals,
com sequera, juntament amb problemes amb el comerç de bronza
i les migracions dels anomenats pobles de la mar,
van deixar un rastre de desolació
que canviaria bona part de la geografia política del moment.
Les persones interessades podran seguir
aquest cicle Pinzellades d'Històries que comença demà
i tindrà lloc aquest mes de febrer
a la sala Isidor Cònsul de Can Ginestar.
La primera xerrada del cicle
tindrà lloc demà, dimarts 7 de febrer,
de dos quarts de vuit del vespre a dos quarts de nou.
El preu és gratuït,
però podeu reservar la vostra plaça
a través de la pàgina web del Centre Cívic Joan Maragall.
I això és tot.
Tornem amb més informació i tota l'actualitat
s'enjustenca als s'enjust notícies de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.
El meu xicot-pastí no és tan original.
Vinga, va, comencem la segona hora de la Rambla,
el magazín de tardes de ràdio d'Esvern,
i tal com hem dit a la presentació,
ho farem parlant amb en Miquel Obrador,
el president de l'Ateneu de Sant Just.
Volem posar-nos al dia amb alguns temes d'actualitat
de l'entitat cultural, podríem dir-ho en majúscules,
de Sant Just.
Hola, Miquel, què tal?
Bona tarda.
Bona tarda, què tal?
Bé, molt bé.
Vèiem l'altre dia per al programa d'ETB,
aquest reportatge que us vam fer des de,
deixa'm recordar, el programa,
Atalaiar.
Atalaiar.
Sí, que és que té un nom així que costa una mica recordar.
Entre Atalaiar i...
Correcte, correcte.
Doncs molt bona proposta, eh?
Passar una mica en mitja horeta,
fa un repàs complet i absolut,
parlant també amb l'Albert Macià.
Com és que us van proposar fer aquest reportatge?
Per algun motiu en concret?
No, bé, almenys no que coneguem.
De fet, Esplugues Televisió
pretenen ser televisió referent en tot el Barça de Llobregat,
entenc que estan al cas de les coses que passen per aquests vons,
i no sé si ho han fet,
ignoro si ho han fet amb altres Ateneus,
però sí que se'ns van dirigir a nosaltres,
se'ns van adreçar,
dient-nos això,
que volíem fer-nos un reportatge de l'Ateneu,
un reportatge que no fos només el moment present,
sinó justament el contrari,
que parlés una mica de tots els antecedents,
el que havia sigut la casa, etcètera.
I bé, ens va fer molta il·lusió,
perquè, home,
una entitat centenària,
que hi ha gent que gairebé és uest de centenària també,
sí, sí, gairebé sí.
Doncs hi ha moltes coses per explicar, no?
I llavors ens va semblar interessant,
ens va semblar engrescador,
i ens hi vam posar.
Com tu me'l dius,
vam fer nosaltres una selecció
de persones que creien idònies per intervenir-hi,
evidentment fent més èmfasi,
potser fins i tot amb el passat que no el present,
perquè definitivament el present és molt nou,
i va quedar resultant.
Ja n'estem contents,
i sobretot contents que ens ho hagin fet
d'iniciativa pròpia, no?
Clar.
Hem de dir als radioigents que si ens estan escoltant
i van dir, ostres, no el vam veure,
no ens en vam enterar,
que sàpiguen que si entren a ETV a la carta,
està disponible el reportatge,
veuran la Maria Quintana,
l'Albert Macià,
el Tresorer,
el Miquel també parlant,
etcètera.
Molt bé,
que per cert,
ja fa gairebé...
pràcticament d'aquí a unes setmanes
farà més o menys un any
que la nova Junta està al capdavant, no?
Bé, l'any el farà el mes que ve,
va ser el pitjans de març,
no recordo exactament la data,
em sembla que va ser el 16,
que era un dissabte.
Per tant, sí,
sí, sí,
estem a tocar de l'any
d'aquesta nova experiència.
Mare meva,
i com ha estat aquest primer any,
Miquel?
Com el resumiries?
Bé, ha sigut...
Perquè han passat moltes coses, eh?
Sí, sí, han passat moltes coses.
Mira,
les positives,
que són les que a tots ens fa goig ressaltar,
doncs és que la nova Junta
té una capacitat d'unió entre uns i altres
doncs indiscutible.
Ens ajudem,
ens recolzem,
ens fem propostes
i el que ens ha costat molt assolir
és la situació actual,
que penso que ja és prou interessant,
està prou ben aconseguit,
que és la de repartir-nos les feines.
És a dir,
repartir-ne...
O sigui,
una Junta de tanta gent
té l'avantatge, efectivament,
doncs,
que les feines es poden repartir,
però a l'hora de repartir-les,
doncs,
no sempre
encertes
amb la forma i manera
i les capacitats
de cada un
de fer-ho,
no?
Clar.
Dic onze
i en part
no és
una dada exacta,
perquè ja vam anunciar
en el moment de la creació
d'aquesta nova Junta
que hi havia un equip
d'una trentena de persones,
que evidentment
no hi són totes,
hi ha una part
d'aquestes trenta persones
que es vien ofert des del primer moment
a fer de col·laboradors
en diferents àmbits
i diferents àrees
i les estem fent servir,
les estem fent servir
i força, no?
Vull dir,
l'àmbit que potser ressalta més
i que hi ha més gent implicada,
doncs,
és tot el tema
de comunicació,
perquè creiem
i creiem
i seguim creient,
doncs,
que és molt important
que el que es fa
en una casa
com la Taneu,
doncs,
siguem capaços
de comunicar-ho
de la millor manera possible.
no és fàcil,
no és econòmic
i entre que no és fàcil,
que no en sabem massa
i que no és econòmic,
que no tenim gaire els diners,
doncs,
hem de fer una mica
s'ha d'anar tirant.
Hem de fer una mica
d'equilibri per anar-ho fent.
Però bé,
és una de les àrees
que més bé funciona
i ja pròpiament
en les de,
diguéssim,
de la feina
i de l'activitat,
doncs,
l'àrea d'activitats
és sens dubte
la que s'emporta
el pes i el gruix
de tota la moguda,
no?
Bàsicament,
sense comptar
les persones col·laboradores,
està formada,
doncs,
per tres persones,
la Marta,
el Lluís Terrés
i el Lluc Tost.
Per ells
i per tota la resta
ha sigut una experiència
genial,
està siguent
una experiència genial.
jo penso que
independentment
dels programes,
de les activitats
que reiteradament
s'han vingut fent
en molts darrers anys,
doncs,
tota la incorporació
de coses noves
té molta frescor,
té molta gràcia,
té molta iniciativa
i molta voluntat,
sobretot,
de fer-ho i de fer-ho bé
i està donant resultat,
la veritat és que
està donant resultat.
Què està costant
per parlar
de les coses difícils?
Mira,
el que està costant,
com sempre,
és fer aixecar
la gent del sofà de casa
i fer-la venir
a el que nosaltres oferim.
Al marge d'això...
Participació,
no?,
una mica,
amb les coses que es fan,
amb les activitats...
Sant Just,
a més a més,
té una oferta
lúdica i cultural
molt potent
i molt extensa,
des de l'Ajuntament
fins a altres entitats
particulars
i l'Ateneu,
doncs,
volem ser capdavanters
perquè creiem
que tenim una diversitat
d'aficions
a dintre la casa,
prou genial
com per oferir
a tothom,
però
costa molt
fer venir la gent.
Estem votant
que uns espectacles
o unes activitats
que hem implantat
de nou,
com són tot el tema
de les dedicades
a Canalla
i a la gent jove
i a les famílies,
doncs,
són les que,
d'alguna manera,
tenen més pràcticament,
estan creixent
amb més rapidesa,
tot i que no
el ritme
que ens il·lusionaria fer,
però sí està creixent,
la proposta
del CineChic
doncs està
siguent molt i molt
ben acollida.
Home,
això és aclaparador, eh?
Sí, sí, sí,
està siguent,
si has tingut oportunitat
d'estar amb alguna d'elles
doncs és realment
aclaparador,
la Canalla surt
supercontenta
i...
També és que s'omple la sala.
Sí, sí, sí,
i les persones
que els acompanyen
doncs també,
vull dir,
són,
com sabeu,
doncs,
propostes generades
originalment
des de l'Unió Cultural,
això vol dir
doncs que tot el que fa
garantia
a l'adequació
de la Canalla
a la que va dirigida
al foment
i treball
de la llengua catalana,
etcètera,
doncs,
i són,
bueno,
presents total i absolutament
a la molla de l'os
i estan molt i molt i molt
ben reubdes
per la població.
La sedes infantil,
no?,
també és un altre...
La sedes infantil
és un tema
que ha sigut
de generació espontània,
aquí haig de reconèixer
que a la Junta
no hi hem tingut
res absolutament a veure,
a part de donar-los-hi
una sonora benvinguda,
però això ha nascut
clarament,
doncs,
de les seves
i de la seva gent
i nosaltres estem
molt cofois
perquè és una proposta
que ens consta
que es va gestar
fa...
d'abans de la pandèmia,
exactament,
d'abans de la pandèmia,
ha costat
per diverses raons,
ha costat molt
posar-la en marxa,
però també
ha nascut
amb el peu
pitjant a fons
l'asservador,
vull dir,
està creixent,
està creixent molt de pressa,
la gent jove
que ho gestiona
i la canalla
que hi participa
doncs,
estan també entusiasmats
i, bueno,
nosaltres contents.
I la darrera
secció
que
hem incorporat
que ha sigut
doncs
el Club Literari,
el Club Literari
neix
d'una proposta
d'una sèrie
de socis
que d'alguna manera
o altra
estaven vinculats
en els clubs de lectura,
en les activitats
culturals
d'aquest món.
Varen creure
que es podia
fer un bano
més ample
de possibilitats
culturals,
no només
així tan
tancades
amb la nostra
realitat
cultural,
sinó també
fer venir gent
de fora,
fer venir
autors,
fer venir
escriptors,
fer passejades
literàries
doncs
seguint
la petjada
que hagin pogut
deixar determinats
escriptors
a la ciutat
o a Catalunya
i això
està engegant
a bon ritme
amb gent il·lusionada
aquí la velocitat
no és tan de creuer
perquè tampoc
podria ser-ho
però es va iniciar
amb unes 14 persones
avui en són
a prop d'una vintena
i de mica a mica
va caminant
i va caminant
també amb molta força
i amb molta il·lusió.
Bé,
l'únic més,
els documentals,
estones de clàssica...
Anar-ho mantenint
una mica.
Anar-ho mantenint,
fer-li canvis,
una cosa que hem fet
amb el tema
sobretot de les estones
de clàssica
és provocar
a proposta
de qui gestiona
aquesta entitat
provocar
que al final
de l'actuació
al final
de l'activitat
es provoqui
a redundància
una conversa
una sentada
un petit fòrum
entre els assistents
i els músics
i això
està agradant molt
està agradant molt
perquè
des de que puguis
estar interessat
per a determinada
tipologia de música
fins com jo mateix
que no sóc tan prosaic
però em vaig interessar
per saber quantes cordes
té un arpa
i altres coses
d'aquest tipus.
Bé,
preguntes com
de fos
totes fa
i és com
val.
Doncs resulta que sí,
resulta que és molt interessant,
que agrada molt
i que fa que tot plegar
l'estona
i el final de festa
sigui també
més agraïnt.
Bé...
Li dóna un punt més?
Sí.
Això no vol dir
que ens sentim
triomfalistes,
seguim remant
cada dia
és...
Bé,
sabíem on
ens posàvem,
sabíem el que volíem fer,
no ens estem portant
cap mena
de sorpresa
i a nivell organitzatiu
la Tareu
camina i funciona
perquè ens el van donar
caminant i funcionant
o qual cosa,
doncs,
re.
Encantats de la vida
i feliços
de fer aquest servei.
Escolta'm,
hi ha una...
No podem acabar
aquesta xerrada
sense parlar
de la calçotada,
no?
És una activitat
que, escolta'm,
és la primera vegada
que es fa
i mira que és una...
que és tradicional,
eh,
la calçotada
i mai s'havia fet
així de forma...
No,
no,
no en tenim
almenys constància.
Jo no m'agrada
parlar de la primera
calçotada de neu
perquè no voldria
que fos la segona
i nosaltres
diguéssim la primera,
però,
tot i després
d'haver consultat
doncs,
la gent que porta
molts anys
a anar a casa,
sembla ser que sí
que és la primera.
Bé,
al final,
no és cap idea original
que els ciutadans
se'n fan moltes
i cada setmana
sí que cal,
no?
Sí que és veritat
que en aquest esperit
de doble,
voluntat doble
d'obrir
la casa
a una
població
més popular,
més pròpiament
que el soci,
doncs,
començar a fer coses
en les que tothom
hi pugui participar,
seguint una mica
la petjada
doncs,
del que va ser
el Sant Juscanta,
venint-hi gent de fora,
venint-hi gent convidada,
venint-hi familiars,
amics,
coneguts i saludats.
Bé,
ens va semblar
doncs,
que si tenim sort
i així ho dius gent,
doncs,
que el diumenge
26 de febrer
sigui un diumenge
solellat,
doncs,
creiem que serà
molt maco
doncs,
poder fer una
una trobada
així desenfadada,
alegre,
simpàtica,
que a més a més
té un component
molt maco
que tothom
hi participa
i que hi ha
sempre amb aquestes coses
hi ha d'haver-hi
uns fogoners
que siguin
els que d'alguna manera
facin que el foc
no s'apagui
però després
tothom hi posa la seva,
tothom hi cou
i tothom ho gaudeix
i tothom fa la festa,
no?
Vull dir,
ens va semblar
que era una manera
molt participativa
de fer una trobada
de socis
i oberta
una mica més a tothom
i, bueno,
preparant-la
amb molta il·lusió,
els que se'n cuiden
d'aquest mes de febrer
destaquem
una cosa
que ha vingut aquest matí
a parlar
la Marta Malaret
sobre el tema
de la cursa familiar
d'orientació
que també
tindrà
acabuda
al cap d'aquí pocs dies,
el dia 12
i després
una cosa
que també sorprèn
la secció de Villar
una secció
mítica
de l'Ateneu
però que
estan allà
posats
que ningú els treu
de...
que ningú els veu
perquè estan
regalçats
un concurs
obert
a la ciutadania
de Sant Just
correcte,
correcte,
això que és
que es volen...
que els heu punxat
una mica
des de la Junta...
Bé,
ha sigut...
Aviam...
Sí,
però no s'han...
No s'han resistit.
Exactament,
no s'han resistit
ni gota, no?
Vull dir,
la secció de Villar
és una secció
amb molts anys,
amb molta cursa,
amb gent
que a mi
em va sorprendre
perquè realment
són una gent
que hi gaudeixen,
que hi disfruten,
que hi van els diumenges
i quan la teneu està tancat
i donen les claus
perquè i tal
i que em truquen
anecdòticament
un dia m'han trucat a casa
un diumenge,
no me'n recordo
quin era,
disculpte,
saps si està obert
a la Villar aquesta tarda
o algun podia venir a obrir?
Clar.
Bé,
i eren dos amics
dels que volien anar a jugar,
no?
Bé,
sí,
sí,
és una secció
que té una activitat,
com tu molt bé deies,
doncs,
que queda darrere
una vidriera glaçada
i llavors no sap ben bé
què passa allà dintre,
però a mi m'ha xocat,
m'ha xocat,
doncs,
perquè realment
doncs s'ho enfoquen
d'una manera
molt professional,
valgui l'expressió,
i quan va sortir el tema
de per què no organitzem
un campionat,
de fet s'han proposat
més coses,
s'ha fet una proposta
de campionat,
s'ha fet una proposta
de cursets de billar
per si un món juvenil
doncs s'hi volgués
volgués anar a aprendre,
s'han ofert a fer-ho,
de moment encara no està en marxa,
però estàs sobre la taula
també la consideració d'això,
i sí, sí,
doncs un campionat de billar
sense anestèsia ni res,
si es mateix ho sé que té.
Mare meva,
bueno,
serà la primera experiència
així més oberta a Sant Llull.
Bé,
i la cursa aquesta d'orientació
sembla ser que hi ha,
no hi ha números clausos.
18 equips,
a dir-te,
la Marta,
mare meva.
No hi ha números clausos,
però el darrer dia
que vam parlar
d'aquest tema
amb la Marta
estava superil·lusionada
i platòrica
perquè estava veient
que hi havia
molta participació,
molta il·lusió.
Es havien proposat
de fer grups petits
de dos i tres,
s'han hagut de fer
moltes expressions
perquè hi ha grups
de tres i de quatre,
bueno,
no ho sé,
potser sí.
Una bucanada també
de gent jo,
això, eh?
Sí, sí,
segur,
segur.
I també creiem
que serà un tema
familiar,
serà un tema
que ens dona visibilitat
al poble,
que, bueno,
que, en definitiva...
Gent amunt i avall,
corrent,
trobant la...
En definitiva,
vam la línia
de tot el que estem buscant,
no?
Molt bé.
Doncs, Miquel,
hem de deixar aquí
l'entrevista,
t'has de complar
de tenir-te aquí
als estudis de ràdio
i res més,
que vagi tot molt bé,
que acabis de passar
molt bona tarda
i bona setmana
i fins la propera.
Igualment a tots vosaltres
i fins quan vulgueu.
Vinga, adéu.
Adéu.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
Vinga, adéu.
Que és el que hem fet
i porta un gec de trec,
que te trec,
un gec destracant,
pelut,
ribetat,
cabellut
i en la remana
i dos cigrons
per botons.
En Pasqual
és en tot original
com tal.
Porta corbata
d'encenalls
el meu Pasqual
i un coll molt alt
de set o vuit colors
i una bufanda
amb un serrell
així de llarg
que li serveix
d'espolsadors.
Me'n gasta guants
de pell de mila,
mitjons de fil,
d'en Pelomar,
calçats d'espai
i de gorila
i punys de goma
de borrat.
Elàstics,
gots,
engecats,
en cançà,
es porta el meu enamorat
i el barret de costat
de color verd
que és el que hem dit
i porta un gec
que te cric,
que te trec,
l'injecte estragant
per boc,
ribetat,
el bellut
i l'argoni
d'ocigrons
per botons.
En Pasqual
és en tot original
com cal.
Porta camisa
amb la petxera
de xerol
un girassol
les àvies i els avis
són sàvies i savis.
no deixis que ells
ni les seves històries
caiguin en l'oblit.
Festa de Bici
Sense Edat
En Bici Sense Edat
és una iniciativa solidària
que busca combatre
la soledat
entre els més grans.
La soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada
i depèn de tu
que ho facin sols.
Sortides en bicicleta
per al municipi
amb la gent gran.
Acompanya'ls
a veure el poble
on es van criar
Dóna'ls vida
que tornin a sentir
el vent a la cara.
Et necessiten
i tu a ells
també.
Des de Bici
Sense Edat
et necessitem.
Festa Voluntari
Més informació
al portal
justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern.
Vinga va
escoltem aquest tema
de Rosalín
que es diu Snap
un dels temes
que es va presentar
a Eurovisió
l'any passat.
Just need time
Snap in one, two
Where are you?
You're still in my heart
Snap in three, four
Don't need you here anymore
Get out of my heart
Cause I might snap
I'm writing a song
I'm writing a song
I'm Wiki
said to me
This is on the opening
I feel the last one
How many last
songs are left
I'm losing count
Since June 22nd
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ens ha costat una miqueta i aquest any hem posat tot el que hem pogut posar-hi
per aconseguir aquesta participació i la veritat és que de moment els resultats
han estat bastant bons, han superat les expectatives amb els creix.
Oh, que bé! Escolta'm, quant temps fa que esteu amb els preparatius?
Doncs amb els preparatius, de fet, vam començar a pensar-hi quina temàtica
podríem proposar sobretot per això, per guanyar participació,
que la gent s'animés, que les famílies s'animessin
i això vam començar a pensar-hi a finals de novembre, a principis de desembre.
Tot i que, des del punt de vista més efectiu, hi ha el que és l'organització
a nivell de grups de treball i tot això ja va ser un cop passades les festes de Nadal.
Val, val. Perquè parles que hi ha bastanta implicació, que esteu molt contents
que les famílies i també els infants, suposo, que estan participant, no?,
en preparar les compasses i això. Quanta gent sou a la comissió?
A la comissió, de fet, som unes 14 persones, però que hem participat així més activament
i hem estat vuit persones, vuit persones, sí.
Val, escolta'm, i per curiositat...
Ens hem repartit bastant les tasques i, bueno, i al final, doncs, tot això
optimitza una mica el rendiment de tot allò que estàs buscant, no?
I, Laura, com ho feu perquè les famílies i els alumnes també s'involucrin, no?
Com els esteu convencent?
Doncs, sí, inicialment vam muntar un vídeo amb imatges, vídeos de participacions d'anys anteriors
i després, doncs, la proposta de la temàtica d'aquest any, un vídeo, la veritat, bastant...
Bé, que tenia elements així per atraure la gent, no? Això d'entrada.
I després, doncs, bé, a través dels xats dels diferents delegats i delegades de les diferents classes,
doncs, molta propaganda, no? En relació a, doncs, apunta-t'hi, participa, no?
Ens ho passarem bé, al final és aprofitar aquesta festa, aquesta celebració per conèixer famílies,
perquè els infants gaudreixin d'aquesta festa i així, molt insistent.
Perquè vosaltres us havíeu presentat, és a dir, l'escola Canigó s'havia presentat als anys anteriors
també en el concurs de comparses escolars?
A veure, jo, la meva filla fa primer i, aleshores, jo així, començament, doncs, a P3 vam participar
i la veritat és que ens ho vam passar molt i molt, molt bé.
i després ja va venir la pandèmia i els anys que hi hagi, doncs, no s'ha calabrat.
Llavors, jo, fins a aquest moment tinc coneixement de, bueno, que, si que és veritat,
que respectants anys anteriors, el tema de la participació era una cosa,
un aspecte que ens costava a l'escola i per això, doncs, hem volgut
incorporar, doncs, bueno, coses noves per part, per, diguem-ne, guanyar aquesta participació, no?
És que sempre és difícil.
Ens pots avançar una mica a la temàtica de les comparses?
Com seran les disforses?
Ja no puc facilitar gaire informació en aquest sentit,
però, bueno, la veritat és que estem, bueno, tant les famílies i els nens
que participen com tots els membres de la comissió, de moment estem molt contents
amb els resultats i com hem organitzat la comparsa i nosaltres creiem que agradarà, que agradarà.
Perquè tots els nens i nenes van amb la mateixa disfressa o hi ha diferents temàtiques?
Sí, hi ha diferents, hi ha diferents. Hem creat com diferents grups de treball
i, bueno, evidentment hi ha com un nexe, no?, entre els diferents grups,
hi ha un punt de connexió, però els nens expressa diferents, sí.
I quins cursos participen més? O sigui, els alumnes tenen més ganes o estan més motivats?
Cursos més grans o més petits, potser?
Sí, sempre són els més petits, això sí que és veritat.
Nosaltres, la veritat, és que hi hem posat molts esforços amb la temàtica
per atraure cursos de cicle mig i superior, però sempre costa una mica, sempre costa.
I són els cursos, sobretot cicle inicial, d'alguns de cicle mig, que s'animen més,
que participen més, això sí que és veritat.
Perquè les disfresses les feu juntament les famílies amb els alumnes,
o és una cosa que delegueu potser més als alumnes, ho feu tots plegats, tots junts, quedeu...
Doncs, com hem creat grups de treball, doncs, amb els diferents grups de treball
hi ha algun membre de la comissió i això, doncs, facilita la comunicació entre les diferents famílies
que formen part d'aquest grup de treball a l'hora de, doncs, una mica el que és la discressa, no?,
si fem alguna cosa de 13 o de la representació i tot això, doncs, el fet que hi hagi un membre
a cada grup de treball, doncs, bueno, facilita una mica tota aquesta tasca.
I ja per anar acabant, Laura, què us sembla aquest nou format de la Rua de Carnestoltes d'aquest any a Sant Just?
Això que s'hagi dividit, no?, el dia 18 de febrer, una part més, les compasses de les escoles pel matí
i tot el tema de la benvinguda amb el Carnestoltes i, bueno, més les disfresses individuals per la tarda.
Això, a priori, què us sembla?
A veure, nosaltres, sí que té l'aspecte positiu que és veritat que als infants més petits,
doncs, potser al format de tarda, doncs, els nens acabaven més cansats, no?,
amb el que és la representació de les diferents comparses, després la rua, això sí que és cert.
Però sí que, d'altra banda, doncs, bueno, el fer-ho per la tarda era com una festa
com més compartida tant dels nens com dels pares, no?, dels adults, no?,
que era com més, bueno, que ho gaudien tots plegats, no?, i aquí, doncs, no ho sabem, eh?,
perquè és un format que s'esprena aquest any i potser la veritat és que el resultat és ben bo.
Però no sabem fins a quin punt després la participació d'aquestes comparses escolars,
doncs, hi tornen a la tarda, no?, no ho sé, no ho sé.
Bé, caldrà veure, com que és la primera vegada, és el primer cop, és un canvi,
exactament, per tant, caldrà veure com funciona.
Molt bé, doncs, Laura, res més, moltíssimes gràcies per atendre'ns aquí a Ràdio d'Esvern,
que vagi molt bé, seguiu amb la preparació i, escolta'm, adonar-ho tot el dia 18.
Molt bé, moltes gràcies.
Vinga, una abraçada.
Bona tarda.
Adéu.
Gràcies, adéu.
Ai, que a l'Escola Canigó no ens han volgut avançar, quina temàtica, eh?
Tenen preparades amb les seves comparses, caldrà esperar, doncs, el dia 18 a veure'ls.
Vinga, va, i ara escoltem un tema musical de Manu Guix, que es diu Com em mires,
i continuem aquesta roda amb les associacions de famílies d'alumnes a les escoles d'aquí de Sant Jus.
De moment hem parlat ja amb l'Associació de Famílies del Montserrat,
també acabem de parlar amb la del Canigó i ens falta la del Montseny.
Com em mires m'emociona
La teva forma de parlar em fa voler estar amb tu
Tota l'estona
Com t'inventes les paraules
Com et menges consumants
Com a cop de valentia
Superes l'impossible mentre jo t'estic mirant
El teu desig de divertir-te
El mal humor que gastes quan t'acabes de llevar
O com m'abraces quan em véns a despertar
Tot va bé
Perquè cada cop que em llegi pel matí et sentiré
I sé que ja no necessitaré res més
Tot va bé
I cada cop que em cridis jo hi seré
Si la vida ja és bonica
Amb tu és més
Ets un sol que s'encomana
Il·lumines cada dia
Per molt que els núvols tapin el cel
Com m'agafes de la mà i em fas seure
I jo moro al veure que tens ganes de fer-me un concert
Una cosa tan petita
I no saps com m'al·lucina
Que res no et fa mai por
Que et converteixes en
Que vius en una gran cançó
Tot va bé
Tot va bé
Perquè cada cop que em llegi pel matí et sentiré
I sé que ja no necessitaré res més
Tot va bé
Tot va bé
I cada cop que em cridis jo hi seré
Si la vida ja és bonica
Amb tu és més
I és que tot va bé
Tot va bé
Quan em parles
Si pogués
Aturaria el temps
I és que tot va bé
Tot va bé
Perquè cada cop que em llevi pel matí et sentiré
I sé que ja no necessitaré res més
I és que tot va bé
Tot va bé
I cada cop que em cridis jo hi seré
Si la vida ja és bonica
Amb tu és més
I caldrà el temps
A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Vinga, va, doncs ara seguim.
Bé, seguim i acabem aquesta roda que hem fet amb les AFES de les escoles aquí de Sant Just
que participaran el proper dia 18 de febrer en aquest concurs de les comparses escolars
per la festa de Carnestoltes.
Ja hem parlat amb l'AFA Montserrat, també amb l'AFA Canigó
i ara parlem amb la Laia Alcón, que és membre de la comissió de festes de l'Escola Montseny.
Ja tenim connectada via telefònica i la saludem.
Hola, Laia, què tal? Bona tarda.
Hola, molt bona tarda.
Bé, doncs explica'ns una mica com us esteu organitzant des de l'Escola Montseny
per preparar aquest Carnestoltes.
Doncs des de l'Escola Montseny entenc que, com les altres escoles,
existeixen comissions dins de l'AFA i una d'elles, doncs, és l'encarregada de la festa del Carnestoltes
i de gestionar tot el tema de les comparses que se celebren al poble.
I ens estem organitzant així, a través de la comissió de Carnestoltes.
Molt bé.
Sí.
I, escolta'm, què és el que més us està costant o el que us està portant més feina de cara a l'organització?
No sé si hi ha algun tema de coordinar amb les famílies, de coordinar-vos també amb els alumnes...
Què és allò que us costa més, va?
Bé, en general, tot plegat es fa una mica muntanya amunt.
Sí, en general, una miqueta tot plegat.
Jo crec que, per començar, les pròpies persones que formem part de la comissió de Carnestoltes,
organitzar les nostres agendes, les trobades, les reunions...
Quan quedar, doncs, tots som pares i mares, per tant tenim infants, alguns més petits, altres més grans...
Els horaris es fan complicats, trobar-nos...
Això costa.
Però, bé, com que hi ha molta il·lusió i moltes ganes, al final ho ensenyem.
Tireu endavant.
Tireu endavant.
I després, la comunicació amb les famílies també, no?
Doncs trobar el punt mig d'aquesta comunicació per no ni ser pesats,
ni tampoc deixar de comunicar el que és important.
I, bé, anar trobant una mica l'equilibri amb tot.
I quant temps fa, Laia, que us esteu posant allò, menjar l'obra, amb el tema de Carnestoltes, aquest any?
Sí.
Jo crec que, realment, el tema de Carnestoltes, per qui realment és fan de la festa i li agrada i la viu molt,
doncs, ja quan es torna de l'estiu, ja és que us arrenca el curs.
Ja és una cosa que vas tenir present...
Bé, vas tenir present, veus lluny...
Sí, i penses.
I no fas res, eh? I no fas res.
Ja.
Però penses, d'aquí uns mesos ens hi trobarem.
Aleshores, sí que, realment, posar-nos-hi...
I la primera reunió ve a ser abans de Nadal.
I el primer comunicat a les famílies també ve a ser abans de Nadal.
i on s'apreta més i on es fa més intens és a la tornada de les festes, realment, que és on apretem més tots.
Ho teniu a sobre.
Sobre tot la comissió de Carnestoltes, sí, ho tenim a sobre.
Clar.
I mica en mica, doncs, vam creixent, no?
Doncs, reunions...
Quanta gent sou a la comissió?
Doncs, som forces persones.
Estem molt contentes aquest any perquè som 14.
és veritat que hi ha grans implicació i també, no perquè no es vulgui, sinó pel que t'explicava abans,
perquè hi ha circumstàncies molt diverses.
Sí.
I aquí pot menys, i aquí té horaris i nenes més petits o, bueno, saps?
Però, bueno, som forces i estem molt contentes.
I anem amb molta energia, jo crec, i amb molta il·lusió, que és el més important.
Clar. Això és important, sí.
I, escolta'm, ens pots avançar una mica, una mica, a veure si podeu, eh?
La temàtica de les compasses d'aquest any, amb què ens sorprendreu o què?
Mira, jo crec que realment una de les coses més entranyables, boniques o especials d'aquesta trobada entre escoles,
o almenys jo la recordo així d'altres anys, és que sempre se n'està preguntant
i tu saps què fan, i tu saps què fan.
Sorpresa, no?
Ja, diu, fa misteriós i fa bonic que jo crec que no s'aconsegueix, al final,
perquè això no deixa de ser un poble.
Clar, la gent parla.
Sí, la gent parla, però jo crec que també fa bonic que pensar que aquell dia esclatarà el que és treballar a cada escola
i que per alguns potser encara serà sorpresa i també forma part d'aquesta màgia, no?
O sigui, que ens haurem d'esperar el dia 18, no?, a veure de què tracta la comparsa.
O sigui, que jo et dic que a l'escola Montseny som creatius, continuarem creant i esperem que ho veieu així el dia 18 i res més.
Però hi ha grups de treball dins d'aquesta comissió?
O sigui, com us esteu organitzant també a l'hora de fer les disfresses o les comparses?
És a dir, no sé si aquestes 14 persones que feu la comissió ajudeu també a les famílies o com va això?
Bé, jo crec que hi ha molt equip.
Realment, les famílies participen molt i s'esforcen moltíssim i hi ha molta voluntat, que és molt xulo.
I després, dins de la pròpia comissió, lògicament, hi ha persones que es senten amb un perfil més creatiu,
persones que es senten amb un perfil més de logística, amb un altre perfil més de comunicació o, saps, hi ha diferents perfils
i s'organitza una miqueta així, que al final no està supermarcat, sinó que és bastant espontani.
I després, dins de les classes hi ha els delegats i les delegades que ens ajuden moltíssim, moltíssim i que fan molt de suport,
ens fan molt de suport a nosaltres també i després, lògicament, l'univers de les famílies, que és molt guai,
que participen molt i que són molt creatives també.
A la seva manera, que no hi entro zero, perquè per mi el més xulo és la voluntat de tothom i això.
Infants i famílies, ho feu a la vegada? És a dir, els preparatius i tot, ho feu a la vegada?
Clar, sempre la idea és que pugui ser així, que si hi ha coses a pintar, que les puguin pintar ells
o que també les distresses puguin ser al màxim fetes de mà a casa i que ells puguin participar també,
però també ho deixem una mica lliure a tothom i a les possibilitats de tothom, està clar, i del temps de tothom.
I sí que s'oferta, per exemple, espais on es puguin reunir les famílies amb els nens i les nenes per poder treballar les distresses
i s'intenta que sigui, que sigui en aquest nivell cooperatiu dintre la família, que tots participin i entre famílies dins de les mateixes classes també.
Que hi participen? Sobretot, potser infants de cursos més inferiors o els grans també estan allò motivats?
Hi ha de tot, hi ha de tot. També és veritat que venim de dos anys anteriors que no hem pogut viure el Carnestoltes amb tota plenitud.
Aleshores hi ha famílies noves d'aquest any i no tan noves d'infantil que no han viscut l'experiència de Carnestoltes al poble
i que, per tant, hem hagut de ser una mica més de força per explicar molt què és l'experiència i com es viu i com la vivim des de l'escola i com a comunitat d'escola.
i després hi ha la part de famílies més veteranes que ja saben què significa i que continuen sent, jo crec, fidels i que volen participar i que els hi agrada.
Hi ha de tot, jo crec que hi ha de tot. Potser quan s'és més grans hi ha més vergonyes, però hi ha de tot, de veritat que...
i que al final que també diem que és una cosa voluntària i que vingui qui vulgui, que vingui qui s'ho vulgui passar bé i que, per tant, els que siguem, benvinguts siguin tots i res més que això.
I l'última pregunta, Laia, què us sembla aquest nou format de la Rua de Sant Just, de fer-ho pel matí més la part de les escoles amb les comparses i el concurs més destinat a comparses escolars
i després per la tarda un altre concurs, bé, amb la salutació del Ric Carnestoltes, d'haver-ho separat en dos?
Doncs, crec que hi ha un mental bastant obert d'opinions i també correspon una mica això que dèiem de les edats, no?
Que jo crec que famílies amb infants petits s'ha rebut, doncs, molt bé, perquè sempre és millor fer-ho de dia,
sempre és millor fer-ho pels petits i les petites amb llum del sol, amb més caloreta,
sempre s'arriba millor a la part final del concurs, que és on, doncs, això, no?, on hi ha el veredicte
i que d'altres anys, a vegades, fent-ho de vespre a nit, doncs, els més petits i les més petites no hi arribaven,
almenys desperts segur que no, o gent que marxava feia molt fred, però també hi ha, i és veritat, hi existeix,
doncs, una gran part de famílies també que s'assenden una mica desvinculats a la resta de la festa,
i que també era un moment que es compartia molt, que, bé, això que era directe, que es vivia directe,
que es vivia molt, i a mi, que també m'ha arribat una cosa que m'ha sorprès,
però que també és veritat, que el sector nits també feia molta festa, no?
I és veritat que el repetir la representació a la nit o veure representacions a la nit quan es feien,
doncs, feia molt bonic també.
També tenia el seu punt, clar.
I és veritat, bé, tot això, no?
Sí.
Però jo crec que, bé, que al final és experimentar-ho,
i que està bé viure-ho també per saber que t'hi agrada més i tenir altres opinions i que al final és una cosa nova i, bueno...
Se li ha de donar una oportunitat al canvi.
Sí, sí, que està bé, que està bé, que està bé i al final és festa durant tot un dia al poble.
Sí, sí, m'ha dit tarda.
Moltes versions, amb diferents formats, com tot i amb tot no es pot arribar a tothom, ni fer content a tothom i ho tenim clar.
I aleshores, doncs, bueno, a veure què passa, però jo crec que està soluc experimentar-ho i després, doncs, que se'ns recollin les opinions.
Clar que sí.
Doncs res.
Però bueno, que hi ha de tot, hi ha de tot.
Sí, sí.
Laia, ens quedem amb les ganes de saber, eh?
Per això, com anireu des de l'escola Montseny, haurem d'esperar i venir-vos a veure el dia 18 allà a la plaça Maragall.
D'acord.
Jo crec que això, que sapigueu que anem amb moltes ganes de passar-ho bé.
És l'important.
És l'important.
Per fer la festa s'han de tenir ganes, si no...
Exacte.
Malament.
Laia, que vagi molt bé.
Res, fins al dia 18 i que acabis de passar bona tarda i també bona setmana.
Doncs igualment també per vosaltres.
Vinga, una abraçada.
Una abraçada igualment.
Adéu.
Adéu, adéu, adéu.
I l'escola Montseny tampoc ens ha volgut desvetllar cap mena de pista ni secret sobre com aniran el dia 18, el que hem dit amb la Laia, eh? Que ho haurem d'esperar.
Nosaltres deixem el programa en aquest punt.
Gairebé són les 7 de la tarda, toca escoltar llavors l'informatiu complet de les notícies de Sant Just per estar al dia de tot el que passa aquí al poble i ho farem de la mà de l'Ua López que ens informarà.
Per cert, nosaltres tornem demà dimarts també a la mateixa hora de 5 a 7 per fer-vos companyia aquí a Ràdio d'Esvern en 98.1 FM, la ràdio municipal de Sant Just.
Esperem que hagi tingut una bona estoneta aquí acompanyats i acompanyades de la nostra mà.
Podeu recuperar tots els continguts d'avui a la web a radiodesvern.com, també als podcasts que anem penjant, o bé seguir-nos a les xarxes socials, tant a arroba ràdio d'Esvern com també a les xarxes del programa, arroba la rambla 981, tot junt, tot seguit, en minúscula, la rambla 981, tant a Instagram com també a Twitter.
A més a més, anem penjant algunes fotografies dels convidats i convidades que van passant per aquí, per la casa.
Tres més, que acabeu de passar molt bona tarda i nosaltres tornem demà, aquí a Ràdio d'Esvern. Que vagi bé!
Tres més, que vagi bé!
Tres més, que vagi bé!
Tres més, que vagi bé!