Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans.
Sintonitza ràdio d'Esbert, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes,
de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'APP de Ràdio d'Esbert o a la web radiodesbert.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981.
Molt bon dia Sant Just, passen 10 minuts a les 10 del matí d'avui dimecres 23 d'octubre.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca amb la Mariona Sales Vilanova.
Llegirem els 3 titulars de les notícies més estacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català.
La portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
Una previsió que estem esperant amb moltes ganes per saber si aquest segon cap de setmana de festes de tardor tindrem pluja o no.
A veure, a les 11 i 10 a segona hora farem l'entrevista del dia.
Avui ens visita la veïna santjustenca Rosa Maria Maristany del col·lectiu Trans.
Ella és la presidenta de l'associació Transvaishpower i Roses de Sant Feliu.
I bé, en motiu de l'octubre Trans.
Tot seguit ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimecres al matí.
A les 11 i 40 vindran les persones que formen part de l'associació de gent gran de Sant Just.
Amb ells estarem fent una estona de tertúlia i comentant les activitats que té pendent l'entitat aquestes properes setmanes.
I ja després, a partir de la tercera hora del programa, primer de tot saludarem a l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata,
amb qui estarem comentant avui la relació que hi ha entre l'enologia, els vins, i la cultura.
I després, ja a última hora, fins a tocar la una del migdia, farem l'espai de coaching amb l'advocat Frank Rigol.
Connectarem amb ell via telefònica.
Vinga va, no marxeu, que tot això és el que tenim de seguida.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el gobell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les zones.
Un quart d'onze, comencem amb un tema d'estopa.
Superior a mi
Es la fuerza que me lleva en el pulso que mantengo con la oscuridad que tienen de oscuro tus ojos negros.
Y que no cuentas del tiempo que pasa en tu pestañeo y que me traes por esta calle la amargura y de lamento.
Que yo sé que la sonrisa que se dibuja en mi cara tiene que ver con la brisa.
Que abanica, tu mirada es tan despacio y tan deprisa, tan normal y tan extraña.
Yo me parto la camisa como camarón.
Tú me rompes las entrañas, me trepas como una araña, bebes de sudor que empaña el cristal de mi habitación.
Y después por la mañana despierto y no tengo alas.
Llevo diez horas durmiendo y mi almohada está empapada.
Todavía ha sido un sueño muy real y muy profundo.
Tus ojos no tienen dueño porque no son de este mundo.
Que no te quiero mirar, pero es que cierro los ojos y hasta te veo por dentro.
Te veo en un lado y en otro en cada foto, en cada espejo.
Y en las paredes del metro y en los ojos de la gente hasta en la sopa más caliente.
Loco yo me estoy volviendo.
Que yo sé que la sonrisa que se dibuja en mi cara tiene que ver con la brisa.
Que abanica, tu mirada es tan despacio y tan deprisa, tan normal y tan extraña.
Yo me parto la camisa como camarón.
Tú me rompes las entrañas, me trepas como una araña, bebes de sudor que empaña el cristal de mi habitación.
Y después por la mañana despierto y no tengo alas.
Llevo diez horas durmiendo y mi almohada está empapada.
Todavía ha sido un sueño muy real y muy profundo.
Tus ojos no tienen dueño porque no son de este mundo.
Y a veces me confundo y pico a tu vecina.
Esa del segundo que vende cosas finas.
Y a veces te espero en el bar de la esquina.
Con la mirada fija en tu portería.
Y a veces me tomo tu boca o el muro.
Y a veces te siento y a veces te tumbo.
A veces te leo un beso en los labios.
Y como yo no me atrevo, me corto y me abro.
Que yo sé que la sonrisa que se dibuja en mi cara tiene que ver con la brisa.
Que abanica tu mirada tan despacio y tan deprisa.
Tan normal y tan extraña.
Yo me parto la camisa como camarón.
Tú me rompes las entrañas, me pepas como una araña.
Bebes el sudor que empaña el cristal de mi habitación.
Y después por la mañana despierto y no tengo alas.
Llevo diez horas durmiendo y mi almohada está empapada.
Todavía ha sido un sueño muy real y muy profundo.
Tus ojos no tienen dueño porque no son de este mundo.
No, no, no, no, no.
Ara mateix passen 19 minuts de les 10 del matí.
Comentem les notícies a Sant Jus amb la Mariona Sales.
Hola Mariona, què tal? Bon dia.
Bon dia, Núria.
Vinga, comencem amb l'actualitat d'aquí del poble avui, dimecres 23 d'octubre.
Doncs mira, comencem explicant que l'Ajuntament celebrarà aquest dijous,
és a dir, demà, un ple extraordinari per aprovar el pressupost municipal
i les ordenances fiscals per l'any 2025.
L'acte, com tots els plens de l'Ajuntament, es podrà seguir en directe per YouTube
i inclourà també la presa de possessió del regidor David Magallón Sánchez,
del grup del PSC, en substitució de Ginopol Borràs.
Ostres, és un ple important, eh?
Perquè... Sí que ho és, sí.
Bon, tema pressupostos, ordenances fiscals, el que havia a la fi són els diners
que es dedicaran a les properes inversions, els impostos que haurem de pagar
a la ciutadania de Sant Just.
Exacte.
O sigui, que el que es decideixi i el que s'aprovi o no, doncs ens afectarà.
Exacte, de fet, per això es fa especialment aquest ple extraordinari,
només pels pressupostos i les ordenances, per alleugerar,
però d'alguna manera el ple de la setmana que ve,
i també perquè això és un punt molt important i necessita, doncs, un ple només.
Dedicat a això, lògicament.
Serà un ple amb sis punts de l'ordre del dia,
que serà l'aprovació del pla d'assanejament financer,
que s'aprova per corregir el dèficit del pressupost del 2023
i equilibrar els comptes municipals en un termini màxim de tres anys.
També hi haurà l'aprovació inicial del pressupost general de l'Ajuntament i de Promunsa,
que el pressupost general ascendeix a més de 30 milions d'euros,
inclou les previsions de despeses i ingressos de Promunsa.
Un altre punt serà l'aprovació provisional de la modificació de les ordenances fiscals,
que s'ajusten les ordenances per millorar la gestió tributària i respecte als límits legals,
l'aprovació inicial de les modificacions de les ordenances de preus públics
i la revisió de preus del contracte per la gestió del complex esportiu de la Bona Aigua pel 2024.
Es reviran les condicions econòmiques del contracte i s'actualitzaran els preus de la concessió.
I, per últim, l'aprovació de les tarifes per la prestació dels serveis del complex esportiu municipal de la Bona Aigua,
que s'aprovarà un increment del 3,4% en les quotes i serveis seguint l'IPC.
L'hora del dia complet es pot consultar l'enllaç que trobareu d'aquí uns minuts a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern
i, com ja he comentat, es podrà seguir en directe a la sessió pel canal de YouTube de l'Ajuntament.
I dir, doncs, que el dimecres 30 d'octubre se celebrarà el ple ordinari,
que es canvia a dimecres per no coincidir amb el dia 30, amb la castanyada, no?
Exacte.
Bé, bé, bé.
O sigui, tenim un parell de setmanetes, Mariona, que a nivell de plens municipals anem carregades.
I tant.
El d'aquesta setmana és l'extraordinari per celebrar, bueno, per celebrar, per comemorar aquest ple tan important, no?,
de pressupostos i ordenances i després el de la setmana vinent, que és l'ordinari per la resta de temes.
Exacte.
Molt bé.
Mariona, farem notícia d'aquí uns dies, doncs, amb tot el que s'acabi de decidir i debatre en aquests plens.
Mentrestant, seguim amb més titulars.
Doncs mira, tenim que l'Ajuntament de Sant Jus organitza un itinerari pel barri del Born de Barcelona
el pròxim 26 d'octubre a les 11 del matí.
Aquesta ruta, guiada per Jordi Pisa, permetrà descobrir la història, tradicions i llegendes
d'un dels barris més antics i actius de la ciutat, que es va desenvolupar al voltant de l'Església de Santa Maria del Mar.
Per tant, el recorregut començarà a la Catedral del Mar i portarà els participants a conèixer el patrimoni històric i cultural del Born,
tot explicant les llegendes i les tradicions que l'han convertit en un dels sectors amb més personalitat de la ciutat.
L'activitat té un preu de 12 euros i requereix inscripció prèvia a l'enllaç que també trobareu d'aquí uns minuts a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé. Doncs, Mariona, hem llegit ja els tres titulars, no?, perquè fa referència a la informació d'avui.
En falta un.
En falta un?
Sí.
Ostres, val.
En falta un i aprofitem per parlar també de festes de tardor.
Sí.
Que l'últim, bueno, dic, que l'últim dia de les festes arrencarà el diumenge 27 d'octubre a les a dos quarts de nou del matí, ben d'hora.
Hola.
Amb les tradicionals matinades.
Aquest recorregut pels carrers del poble comptarà amb la participació de la Colla Gegantera i el Drac de Sant Jús, que animaran la jornada amb música festiva.
i el trajecte començarà al Parc Maragall, continuarà pel carrer Major, carrer del Pilar, Creu, Raval de la Creu, Bona Vista, Badó, plaça Campreciós, plaça Verdaguer, Carles Mercader, carrer Miquel Reverter i acabarà a l'Avinguda Indústria, on se celebrarà el Sant Jús del carrer.
Molt bé. Escolta, Mariona, jo això de les matinades mai ho he entès.
Ho he vist molts cops, escrits en moltes festes majors o festes populars, no?
I sempre hi ha un dia en què es fan aquestes anomenades matinades, que lògicament són a primera hora sempre, però ja ho diu la paraula, matinades.
El que passa és que mai sé que es celebra exactament.
Què vol dir això de les matinades?
És un acte tradicional més de cultura popular en el qual...
Es va despertant a la gent, per demà dir-ho.
Hòstia, quina mala llet, no?
Sí, la gent de les colles populars, que tenen sobretot música, per exemple, la colla gegantera, tenen els grellers, el rat de Sant Jús tenen la batucada.
La gràcia és que la gent de les colles va pels carrers, no sé si tradicionalment es fa l'últim dia de les festes, però bé, o algun dia de les festes,
doncs tocant pel carrer per anar despertant al poble i que tothom s'uneixi a la festa per acabar fent la celebració conjunta.
Ah, mira.
Saps? Vull dir, té tota una...
Una explicació, no, no, clar.
No, sí, i jo crec que és una tradició molt maca, la veritat, per fer participar a la gent del poble.
També t'haig de dir una cosa, que vaig llegir les matinades de la festa d'esplugues i les matinades eren matinades.
Vols dir més d'hora, encara?
Hòstia, a les vuit del matí, no?
Clar, la cosa és que...
Vull dir, a la matina, o sigui...
Bé, aquestes són a dos quarts de nou, eh?
Ja hi ha.
Vull dir, tampoc estan més tard.
No, no hi ha, però, bueno, no ho sé.
El que sol fer també molta gent, sobretot la gent jove, és empalmar amb la festa i acabar-se per les matinades.
També, també, també.
Però bé, la festa se'ns acaba...
Hòstia, pots començar les matinades amb uns xurros amb xocolata.
Exacte, però clar.
En aquest cas, la festa se'ns acaba a les quatre de la matinada, si no m'equivoco, vull dir...
Clar, hi ha un lapsus de quatre hores i mitja que fer una bacaineta entremig crida molt, eh?
Sí, clar, però vull dir, o sigui, el fet d'aguantar d'empalmada de les quatre fins a les vuit i trenta és una matada, eh?
És molt sacrificat, és molt sacrificat.
Exacte.
No, no té molt sentit.
Molt bé.
Bé, doncs, Mariona, ja hem vist que l'actualitat d'aquests dies està passant sobretot per les últimes informacions pel que té a veure a les festes de tardor d'aquí de Sant Just,
que, bé, recordem que ja hem passat el primer cap de setmana, ens queda el segon.
Això sí, Mariona, restarem a l'espera de quina és la previsió meteorològica.
Després ho comentarem amb el Carles, però...
Sí, sí.
Bé, no volem avançar esdeveniments tràgics.
Però pinta malament, no?
Però pinta la cosa una mica gris i mai millor dit.
Exacte.
En fi, deixem una promoció i seguim a continuació llegint les portades dels diaris, va?
Perfecte, Nòria, fins ara.
Fins ara.
Hola, soc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ICTUS, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Falten tres minuts per dos quarts d'onze del matí.
Mariona, posa'ns al dia del que diu la portada del diari ara.
Doncs el diari ara obre notícia principal sota un titular que diu Visions de l'Estat.
Diu que ella replica Ayuso i li retreu que enfronti Espanya i Catalunya.
Pel que fa a Salvador Illa, avisa que cap presidenta de la comunitat representa més Espanya que els altres.
I pel que fa a Isabel Díaz de Ayuso, diu que critica el cuponàs i concertàs
que pretenen fabricar amb els diners i sacrificis de tots els espanyols.
En fotografia principal, veiem que Putin s'envolta de líders mundials.
El president rus, Vladimir Putin, va aconseguir ahir deixar clar a Occident,
que no està sol i aïllat, ni de bon tros, en el marc de la cimera dels brics.
Va reunir a Kassan, líders mundials com els presidents xinès i indi,
entre una vintena de mandataris.
I els veiem a la fotografia principal amb aquesta taula que és en forma com de dònut.
Sí.
Que estan aquests líders que he mencionat fent aquesta trobada.
Més notícies, veiem que Junts permetrà ara debatre una proposta d'Esquerra
per regular els lloguers de temporada.
Perdona, eh, Mariona, però més que forma de dònut és com de filipino,
perquè el dònut té el forat més petit.
Bé, sí.
És una circunferència buida per dins que estan, de fet, crec que estan menjant, no?
Jo crec que sí, és una fat, això, eh?
Sí, però t'hi fixa, clar, estan menjant cadascun amb un plat com molt separats entre ells.
I tenen un micro també per parlar.
O sigui, és una fat que dius, és pitjor que els Nadals, no?, de casa meva.
Exacte.
Estan a quatre quilòmetres cadascun amb el seu plat.
I clar, per parlar s'han de posar el micròfon.
O sigui, imagina't que estàs allà menjant-te el pollastre i...
que se sent pel micròfon les mastegades que vas fent.
En fi, tot molt incòmode i, a més, amb els seguretats al darrere que dius,
tope natural, eh?
Exacte.
Com dir-ho jo cada dia a casa meva, amb un ram de flors més aquí al mig.
Ala.
Al mig del filipino, com has dit.
Sí.
Bé, seguim amb més notícies de la portada d'avui de l'Ara.
Veiem que Espanya és líder en creixement segons l'FMI.
L'organisme situa l'Estat per davant dels Estats Units.
També veiem que el New Zealand descarta repetir a Barcelona.
Grant Dalton diu que vol fer créixer la Copa Amèrica.
I això és tot de la portada de l'Ara.
Saltem a la Vanguardia,
que obre amb titular principal sobre guerra a Ucraïna.
Diu, Putin exhibeix aliances internacionals davant el bloqueig d'Occident.
El líder rus acullen la cimera dels Brics,
tres desenes de mandataris, entre ells Xi Jinping.
En fotografia principal, veiem una notícia que diu
Incivisme conscient dels patinets.
I veiem una imatge que sembla que sigui a Barcelona.
No sé exactament on, que es veu a un lloc on és peatonal,
amb uns quants patinets passant pel mig entre la gent.
I diu, els usuaris del patinet són plenament conscients
de la seva actitud incivica quan circulen per Barcelona.
Ho constata l'última enquesta que ha fet el RAC entre els ciutadans
que fan servir aquest mitjà de transport.
Un 74% admet que circula per la vorera malgrat que està prohibit
i un 24% reconeixen que s'assalta els forts en vermells.
Els semàfors, entenc.
S'ha avorrat una part de la paraula?
Sí, sí, els semàfors.
Doncs això.
De fet, també ho va dir l'alcalde de Sant Jus l'altre dia,
que en temes ara mateix de via pública, sobretot,
que més que problemes en altres qüestions,
sobretot s'estaven trobant,
o sigui, que més que problemes amb bicis,
que també n'hi ha, sobretot amb el tema de lloguer de les bicis públiques,
de les bicis elèctriques, de l'ambici,
s'estaven trobant, sobretot, incidents i accidents,
bàsicament, pel que fa als patinets,
és a dir, la convivència entre els patinets i els peatons,
o els patinets i accidents que puguin tenir també amb els cotxes
o amb els vehicles que van posar això per la cera.
Exacte.
A veure, Mariona, què més tenim?
Doncs tenim una notícia que diu Miró i Matís,
aliats amb la fascinació.
La Fundació Miró explora els vincles entre els dos titans de l'art.
També veiem que l'Ajuntament de Barcelona
no té previst repetir la Copa de l'Amèrica,
que l'organització de la regata
no tindrà el suport econòmic públic municipal.
També veiem que Espanya es destaca
com l'economia de la zona euro que creix més.
I en fotografia petita veiem a Madrid
que Adif va fer descarrilar un tren per evitar un xoc.
i veiem el tren aquest descarrilat o de costat dins d'un túnel.
Sí, s'impressiona molt la imatge del tren així.
Sí, realment sí.
Totalment volcat.
Hòstia, no sé.
Exacte.
I tanca la portada avui la Vanguardia
amb un estudi que diu que Espanya,
diu Espanya,
8 maneres de veure la crisi climàtica.
Molt bé.
Passem ara a les altres portades que ens queden.
Mariona, comencem amb la del periòdico
que obre amb una dada dels agents de la propietat immobiliària.
El titular diu
Els nous lloguers comercials a Barcelona dupliquen la mitjana actual.
Diu que el preu mitjà dels contractes que es firmaven el juny
va ser de 3.025 euros.
També la portada diu,
fa referència a l'import dels arrendaments,
que ha crescut un 11% l'últim any.
Què més?
Seguim amb la portada del periòdico.
Una fotografia i el titular que diu
Miró i Matís, cara a cara.
Diu que la fundació dedicada a l'artista català,
a dir a Miró,
explora els contactes i influències
amb el mestre francès del color, Matís.
I es veu, doncs això,
una persona d'esquenes mirant un parell de quadres.
Seguim amb més notícies del periòdico.
Diu, enquesta del RAC.
Diu, el 74% dels usuaris de patinets
han circulat per la vorera.
També diu, anunci dels kiwis, entre cometes.
Diu, els guanyadors de la Copa Amèrica
descarten que Barcelona repeteixi com a seu de la competició.
També diu aquí,
guardons, SEAT i RCR,
premis de la Fundació Catalunya Cultura.
I s'acaba amb el gran titular, també,
que diu aquí que Espanya és l'economia desenvolupada
que creix més segons el Fons Monetari Internacional.
També ara passem a la portada del Punt Avui,
que obre amb una...
Avui sí, avui és una fotografia.
Normalment el Punt Avui ho fa amb imatges,
amb cartells, amb pancartes...
Avui és una imatge.
Es veuen dues persones passejant per una platja
i diu, més enllà de l'estiu,
diu que el turisme allarga temporades
però cal adaptar els serveis abans i després de juliol i agost
que minven en el percentatge global de visites.
També altres notícies del Punt Avui.
Diu que la reforma de la plusvàlua
ha fet perdre 500 milions als ajuntaments.
També titulen que hi ha un nou pla
per guanyar habitatge assequible.
Parlen que el 61% d'usuaris de patinets elèctrics
se salten semàfors en vermell.
Que hi ha una exposició que reconstrueix a Barcelona
la relació entre Matís i Miró.
I acaba el Punt Avui fent referència a una notícia esportiva.
Concretament parlen del primer triomf europeu
del Girona contra l'Esloven de Bratislava.
Girona va guanyar aquest equip 2-0
i era el primer partit de Champions
que em sembla que guanyava el Girona.
Per tant, es va desenfrenar l'emoció a Girona.
Mariona, deixem aquí les portades.
Si et sembla, t'escoltem a les 11 i a les 12
amb els botlletins i després a la 1
amb tot l'informatiu complet de les notícies de Sant Just.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Que vagi bé.
Adéu.
Passant 5 minuts a dos quarts,
doncs escoltem un tema d'Escoti Dicà i Mama Duixa.
Sant Tornemi.
I em dic troncs un altre cop, vinga Sant Tornemi.
La flor al cul que ja no val, fins una altra immersi.
Ai, tantes ganes que t'anies de mi.
Ara em diuen que m'he d'animar.
Ja no queda una foto a Instagram.
Se'm fa gran al meu llit.
M'has robat tot pel cor, vinga Sant Tornemi.
M'has deixat tot pelat, vinga Sant Tornemi.
i em dic troncs un altre cop, vinga Sant Tornemi.
La flor al cul que ja no val, fins una altra immersi.
Ai, si la cosa jo ja sé com va,
però a la pràctica estic reventat.
Molt bonic el missatge final, va quedar superclar.
M'has robat tot el cor, vinga Sant Tornemi.
M'has deixat tot pelat, vinga Sant Tornemi.
I em dic troncs un altre cop, vinga Sant Tornemi.
La flor al cul que ja no val, fins una altra immersi.
M'has robat tot pel cor, vinga Sant Tornemi.
M'has deixat tot pelat, vinga Sant Tornemi.
I em dic troncs un altre cop, vinga Sant Tornemi.
La flor al cul que ja no val, fins una altra immersi.
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Gairebé a les 10.40 parlem ara amb l'Enric
per comentar les efemèrides de tal dia com avui.
Bon dia, Enric.
Bon dia. Avui és 23 d'octubre i marcem fins al 1940,
dia en què es va produir la famosa entrevista
amb Hitler i Franco a Endaia, a França.
Aquesta reunió va ser molt fotografiada, segur que l'heu vist alguna vegada.
Franco havia arribat al poder poc després de la Guerra Civil Espanyola,
que havia acabat el 39,
i mantenia una política de neutralitat en el conflicte mundial que ja estava en curs.
Hitler volia convencer Franco perquè s'unís a l'eix
que formaven Alemanya, Itàlia i Japó.
Sí.
Però Franco estava en un moment en què tenia un país totalment devastat.
La precarietat econòmica, el país havia quedat absolutament devastat per la Guerra Civil
i va decidir que no volia intervenir a la Guerra Mundial.
Correcte.
A més, a més, Franco temia la reacció dels aliats, especialment del Regne Unit,
que tenia un fort control del Mediterrani gràcies a la seva presència a Gibraltar.
Així, doncs, Franco va posar unes condicions molt complexes perquè Hitler les aprovés
i, finalment, van quedar com a país neutral durant aquesta Segona Guerra Mundial.
De tota manera, no és ben bé cert perquè Franco va col·laborar amb l'eix que havíem comentat
en aspectes com el comerç de matèries primeres
o va permetre la creació de la Divisió Azul, un contingent de voluntaris espanyols
que van combatre el front oriental amb els alemanys contra la Unió Soviètica.
Tot i així, si Espanya arriba a intervenir ja en la Segona Guerra Mundial...
No sé ara en quin estat estaríem.
Que ara estaríem més devastats.
Sí.
Bé, i el 1941 s'estrenen una pel·lícula que segurament la majoria de vosaltres heu vist alguna vegada.
És una pel·lícula d'animació, el protagonista és un elefant que té les orelles molt grans
i que es diu Dumbo.
I és que el 23 d'octubre de 1941 va estrenar la pel·lícula Dumbo produïda pel Walt Disney Productions.
Aquest film era el quart llarg metratge animat de Disney
i explica la història de Dumbo, un elefantet ridiculitzat per les seves grans orelles
que descobreix que pot volar i que es converteix en una estrella de circ.
La pel·lícula es va fer en un pressupost molt baix
perquè la pel·lícula anterior de Disney havia estat fantasia que va ser un fracàs.
Hòstia.
I a Disney ja estava passant un moment molt complex.
Dic que vam fer una pel·lícula que era molt curteta, dura 64 minuts,
i que tenia una banda sonora que inclou una cançó molt famosa que es diu Baby Mind,
que estem escoltant,
i que va guanyar premi a l'Òscar la millor pel·lícula, cançó original.
Aquesta cançó és un dels moments emotius de la pel·lícula
quan la mare de Dumbo està tancada en una gàbia i el consola des de la distància.
Una pel·lícula trista, amb un happy end,
suposo que no cal explicar-ho, però vaja, en tot cas,
no faré un spoiler, si no l'heu vist,
és una d'aquelles pel·lícules que val la pena de veure algun cop a la vida.
Sí, la veritat és que aquest moment no el recordava el de la cançó,
però sí que és un moment molt maco.
Realment, vist en perspectiva adulta,
sí que és molt tendre, és un moment molt emotiu
quan està la mare consolada, quan el separen,
quan separen el fill, el Dumbo de la mare,
doncs apareix aquesta cançó.
I tal dia com avui, també es va produir una circumstància històrica
que la majoria de vosaltres recordareu.
Va ser el 23 d'octubre del 77,
quan el president català Josep Tarradellas
va pronunciar la seva frase
«Ja soc aquí» des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya
després de retornar de l'exili.
30 anys i va estar a l'exili.
Dir que Tarradellas havia estat el president de la Generalitat
des del 1954,
després de la Guerra Civil Espanyola
i de la caiguda de la Segona República.
Després de la mort de Franco, el 75,
Espanya va iniciar un procés de transició
durant el qual va començar a restaurar institucions polítiques
i democràtiques que havien estat abolides
durant el franquisme.
El 77, en el context de les primeres eleccions democràtiques,
es va negociar la restauració
de la Generalitat.
Després de llargues negociacions entre el govern espanyol
liderat per Adolfo Suárez, president en aquell moment,
i Josep Tarradellas es va acordar el seu retorn.
I el 23 d'octubre del 77,
Tarradellas va arribar a Barcelona
després de 30 anys a l'exili, a França.
Des del balcó,
va pronunciar el seu famós discurs,
culminat amb la frase
«Ciutadans de Catalunya, ja soc aquí».
Va ser un símbol d'un retorn.
Sí, sí, sí. Gran efemèride, eh?
I tant, i tant, i tant.
Molt bé.
I acabem amb l'efemèride musical
que també torna a ser actualitat, d'alguna manera.
I és que, tal dia com avui,
es va publicar l'àlbum
«What's the story, morning glory?», dels Oasis.
Es va llançar als Estats Units el 23 d'octubre del 95
i és considerat un dels àlbums més icònics
del moviment deep-pop i de la dècada dels 90.
Va ser el segon àlbum d'estudi
de la banda britànica de Noel i Liam Gallagher
i els va portar a la fama mundial.
La cançó més coneguda
és la que estem escoltant, «Wonderwall».
Enric, gràcies.
Ens quedem escoltant «Wonderwall».
Va.
By now you should have somehow realized
what you gotta do
I don't believe that anybody
feels the way I do
about you now
Backbeat, the word is on the street
that the fire in your heart is out
I'm sure you've heard it all before
but you never really had a doubt
I don't believe that anybody
feels the way I do
about you now
And all the roads we have to walk
are winding
And all the lights that lead us
there are blinding
There are many things that I
would like to say to you
But I don't know how
But I don't know how
Because maybe
You're gonna be the one
that saves me
And after all
You're my Wonderwall
Today was gonna be the day
But they'll never throw it back to you
By now you should have somehow realized
what you're not to do
I don't believe that anybody
feels the way I do
about you now
And all the roads that lead you there
were winding
And all the lights that light
the way are blinding
There are many things that I
would like to say to you
But I don't know how
I said maybe
You're gonna be the one
that saves me
And after all
You're my Wonderwall
I said maybe
You're gonna be the one
that saves me
You're gonna be the one
that saves me
You're gonna be the one
that saves me
That saves me
That saves me
That saves me
That saves me
I
La vida s'enjostenca a través de les zones.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Passem a fer la previsió del temps amb en Carles Rius. Bon dia, Carles.
Molt bon dia, què tal?
Bé, molt bé. Estem impacients per conèixer una mica com es van...
les previsions, com van avançant, no? Què és el que ens diuen del cap de setmana?
Doncs sí, parlem una miqueta d'aquesta situació complicada, fruit d'un front que ens vol tocar una miqueta els nassos.
Ui, se m'està tornant boig l'ordinador una miqueta.
que vol participar de les festes de tardor també, Sant Pere, es veu?
No ho sé, no se l'havia convidat massa.
Alguna vegada ha passat que per festes de tardor...
Ha baixat Sant Pere.
Doncs ha baixat Sant Pere i ha fet una mica de les seves.
I avui ens hauríem de quedar amb la imatge de la previsió americana, del GFS.
Per què ho diem això?
No, ho diem en el sentit que ahir dimarts la gran majoria de mapes no pronosticaven que arribés a caure cap gota enlloc
i els americans sí que pronosticaven que a Catalunya hi podien haver precipitacions.
Havia algunes previsions del temps, xarxes, que reforçaven aquesta teoria o aquesta previsió dels americans
i va acabar plovent fins a 50 litres a l'interior de Catalunya.
Tot el que és paral·lel a la costa central, tot el que és la part interior de Catalunya,
doncs hi van haver precipitacions.
A prop d'aquí va llirant a un litre per metre quadrat, aquí quatre gotes al migdia, molt poca cosa,
però va arribar a ploure.
Per què vam fer amb aquesta reflexió?
Doncs perquè els americans eren els únics que ho deien i va acabar passant.
La resta de previsions deien que no i no la van encertar.
I per què diem això?
Doncs perquè els americans ens estan pronosticant un cap de setmana gris de pluja i per aigua
i la resta no és tan intensa la precipitació com marquen els americans.
Comencem amb els americans.
Bé, dir-vos que avui estem encara en una situació d'una certa lleventada anticiclònica que diem,
que són vents humits de mar cap a terra i al matí teníem un dia així.
A la tarda es van núvolar i fins i tot van caure aquestes gotes que comentàvem.
Correcte, sí, sí.
Avui, doncs més o menys una mica la mateixa situació.
A la tarda poden haver alguns núvols més, però poca cosa.
Temperatures que van recolant molt a poc a poc.
Avui, ahir 23, avui 22.
O sigui, anem baixant la temperatura.
La mínima avui a Sant Jus ha estat de 14 graus i és un dia, doncs, de trànsit.
Igual que demà dijous.
Demà és un dia també molt tranquil, fins i tot amb més estones de sol que no passa avui dimens
si s'acaben núvolant a la nit.
I en un dia on la temperatura més o menys serà igual que la d'avui.
També al voltant dels 22 graus i mínimes al voltant dels 14.
a partir del dijous, del dijous a la tarda, obviem bé, es podria començar a núvolar una mica.
Però vaja, no tots els mapes ho indiquen, o sigui, podríem tenir alguns núvolets més.
I aquest front és un front atlàntic, normal i corrent.
Hi ha un anticicló molt potent al nord d'Europa i aquest front, doncs, no pot lliscar per les illes britàniques
i pels països escandinous, sinó que el seu centre baixa una miqueta més de latitud
fruit d'aquest anticicló, doncs, que fa de barrera i fa que baixi una miqueta més aquesta depressió.
Si fos una depressió normal, doncs, parlaríem de possibilitat d'algun ruixat i poca cosa més.
El problema d'aquest front és que porta al seu centre una bossa d'aire fred de menys 32 graus
a 5.500 metres d'alçada.
Això en aquesta època de l'any, quan amb la temperatura de l'aigua del mar encara està al voltant dels 20-21 graus,
va baixant, però ja no és la de l'estiu, però va baixant la temperatura,
doncs, pot provocar una mica d'enrenou i pot provocar precipitacions importants,
pot provocar tempestes i pot provocar ruixats en molt poca estona.
Ara no recordo la població d'ahir, però hi ha una població a Catalunya que ahir van caure al voltant de 50 litres per metre quadrat.
A Catalunya, eh?
Sí, sí, sí. Ahir al migdia va haver pluja important, fins i tot alguns carrers baixava aigua amb molta intensitat.
No va passar a Sant Just, no va passar a Barcelona, però sí que a l'interior.
Doncs bé, d'aquests 50 litres, 30 van caure en 20 minuts.
O sigui que a vegades la intensitat és molt forta amb aquestes situacions d'aire fred en alçada
que visiten el país i encara estem amb la ressaca de l'estiu, o encara amb el record de l'estiu,
perquè la temperatura en superfície és elevada i aquest contrast afavoreix la formació de núvolades, ruixats i tempestes.
Doncs bé, aquest front ens arriba puntualment divendres.
Divendres al matí encara farà sol, els núvols aniran a més,
a partir del migdia els núvols cada cop seran més destacats i els mapes ens indiquen.
Els que no ho tenen massa clar ens diuen que a partir aproximadament de les 8-9 del vespre
podria començar a ploure amb molta intensitat a Sant Just
i els americans, que és els que van una miqueta més forts,
també ens marquen aproximadament a partir de les 5-6 de la tarda que podria començar a ploure.
O sigui que aquesta pluja que comença divendres ve associada amb aire fred en alçada
i això provocarà que en el moment que comenci a precipitar aquest aire fred també es desploma
i la temperatura començarà a caure en picat.
O sigui que el divendres probablement sigui un dia que al matí encara puguem arribar als 20 o 21 graus,
però ràpidament la temperatura començarà a baixar a partir de la tarda
fins a arribar a una mínima del voltant de 10 o 11 graus tan sols a les 12-13 graus
a les dues del migdia de dissabte.
O sigui, hi ha una baixada important de les temperatures que anirà fent durant la nit
i que al migdia de dissabte no s'haurà recuperat.
O sigui, estem parlant d'una temperatura mínima que podria estar màxima
del voltant de 13-14 graus només dissabte.
O sigui que el fred està assegurat.
Parlem dels americans i després parlem de la resta.
Els americans ens diuen que durant el dissabte estarà plovent amb petites pauses,
però amb precipitacions importants, sobretot a última hora de la matinada
i també al migdia poden ser precipitacions molt destacades.
Durant el dia pot anar fent amb molt poca cosa i es podria reactivar la precipitació
a partir de les 8-9 del vespre.
A partir d'aquell moment podríem tornar a parlar de precipitacions destacades
que ens podrien acompanyar durant la nit i matinada de diumenge.
Els americans continuen amb la seva previsió molt fumuda
i és que el diumenge a les 8 del matí encara plaurà.
O sigui que a les 8 del matí quan es comença
o ja està pràcticament tot a punt per començar el Sant Jus,
el carrer plaurà.
Hi ha una petita pausa, és cert, que va entre les 11 i les 5 de la tarda.
En aquell moment entre les 11 i les 5 de la tarda
marca pluja però marca molt poca cosa.
O sigui que podria estar núvol i podria parar.
I a partir del vespre podria tornar a ploure un altre cop i podria ploure durant la nit de diumenge
i inici de la matinada de dilluns.
És el mapa més fosc que tenim pel que fa a previsió del temps.
És la part més fumuda d'aquesta previsió.
I ens agafem a la que els altres estan comentant i estan dient que és més benévola
i la deixem pel final perquè la gent agafi un brí d'esperança.
Un brí d'esperança, no? Cap a les festes de tardor, mare meva.
Sí. Anem a veure els altres mapes, gairebé tots també coincideixen,
que el divendres, això que dèiem abans, cap a les 8-9 del vespre, no a les 5,
però a les 8-9 del vespre podria començar a ploure amb molta intensitat.
Durant la matinada de dissabte podria ploure amb ganes,
m'ho faria fins ben bé a les 4 o les 5 de la tarda,
o sigui que el dissabte aniria plovent,
però aquesta pluja, a mesura que anés avançant el dissabte,
aniria perdent pistonada.
I és probable que cap al migdia quedi residual la precipitació,
però sí que ens la marca fins a les 4 o les 5.
A partir d'aquell moment es trencaran els núvols,
no hi haurà més precipitació i la nit serà tranquil·la, serena i freda.
Ja. Hem de seguir, hem de seguir mirant a veure.
Sí, ho hem de seguir.
I després el diumenge hi ha molts mapes que ens posen bon temps,
o sigui que el diumenge ho salvaríem.
Però la situació està així.
En aquests moments, el dissabte,
les possibilitats de pluja continuen entre un 50 i un 70%.
Això és moltíssima pluja.
El divendres a la nit,
que ara ja sabem que s'ha canviat l'obra de teatre,
que s'ha fet al claustre de les escoles per una zona interior,
dins del casal de joves.
Del casal de joves.
Aquesta possibilitat de pluja també està entre el 60 i el 70%.
Una bona decisió.
És una bona decisió perquè segures que ho faràs.
Clar, clar, clar.
No t'anar patint ni mirant el cel tota l'estona.
O sigui que continua pintant magre.
El cap de setmana portem ja tres dies veient aquesta possibilitat de precipitacions.
Pot canviar, aquesta és la bona notícia.
Encara ens queda dimecres, encara ens queda dijous,
per poder veure com evoluciona això
i anar precisant una miqueta més quan arriba aquest front,
que arribarà quan porta precipitació,
que plaurà segur,
i la fra durada, que també la tenim assegurada,
de cara al cap de setmana.
Màximes, que ens quedarem amb 16 o 17 graus,
com a molt, tant dissabte com diumenge.
O sigui, serà un cap de setmana de festes de tardor,
d'anar una mica brigadets.
Això de la mànica que ho vols inventar als curs,
ho deixem per un altre cap de setmana.
D'acord.
Molt bé, Carles.
Doncs escolta'm, gràcies per la previsió
i demà seguirem amb més actualitat meteorològica.
meteorològica.
Doncs aquí serem.
Vinga.
Adéu.
Adéu.
Escoltes la Rambla.
La vida s'enjustenca a través de les zones.
Caldo i fades.
Conec un lloc on hi ha dies amagades.
Qui, qui, qui, qui.
Qui deu avançar?
Són les Venus catalanes.
Sempre fa calor
i es treballa una panela.
Coco, tothom es treca el coll.
Volen veure el meu tresor.
Quin goig.
Pots viatjar pel món.
Pots viatjar pel món.
Però no s'és igual que cal arretjada.
Tothom en banyador.
I t'enamoraràs de jo.
Catalunya.
Catalunya, girls mediterrànies.
Molta crema, ulleres del sol.
Vent, torra, sot.
Vostè s'ha fet com les sons.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Catalunya, girls mediterrànies.
Tenint fama internacional.
Fem un primres amb les copes catalans.
Oh, oh, oh, oh, oh.
Sol i platja, molta arena.
Anem a la mama sent gamberra
de Gandia fins a Barba.
Tots els nins són xocolata.
Vull dir horxata, vull dir encimada.
Xuca, ho toca, ho pa amb tomàquet.
Les fadetes a la furgoneta i en galles
a produc a moteta.
Tota la cara cremada, tu i jo la s'obraçada.
En català sona millor,
com tiro des d'aigua al cor.
Directa fins al teu cor,
passegem per Manacor.
Surfegem el nostre amor,
Torfades.
Sabia que mandé ahí.
¿Quieres liarte conmigo a la playa?
No te entens, sos catalana.
Catalonia, en gas, maritarranea
con la crema,
huyeras pasar.
En tu raza,
postas un combras,
oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh.
Catalonia, en gas, maritarranea
zan infama,
y nota nacional,
amb un brem més amb les copes de parar.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Catalona, Catalona.
Caput a la retjada.
Catalona, Catalona.
Són les venus catalanes.
Bon dia, us informa Joan Bota.
L'Ajuntament i els organitzadors de la Copa Amèrica
refreden que la regata de vela se't repeteixi a la ciutat.
El govern de Jaume Collboni ha comunicat als organitzadors
que no posarà més diners
perquè es faci una segona edició de la Copa Amèrica a Barcelona.
I els organitzadors veuen complicat
que l'esdeveniment pugui créixer a la capital catalana.
amb les infraestructures actuals.
Des de l'oposició municipal,
el portaveu de Junts per Catalunya, Damià Calvet,
fa aquest advertiment al govern Collboni.
Que aquesta decisió,
que aparenta una separació amistosa,
no serveixi ni per diluir,
ni per amagar responsabilitats
o per evitar el retiment de comptes.
Esquerra Republicana opta per la prudència
fins que hi hagi dades reals
sobre l'impacte de l'esdeveniment.
Però el seu portaveu municipal, Jordi Castellana,
avança que les sensacions no són positives.
De moment, pel que sembla,
pel que donen les notícies,
l'estat de la Copa Amèrica queda bastant lluny
del que es podia preveure.
Més notícies a la Riera.
Junts i Esquerra adverteixen al govern espanyol
que la negociació pels pressupostos espanyols
va pel mal camí. Avui al Congrés
Junts ha tornat a condicionar el seu suport
al fet que es millori la inversió a Catalunya
i els republicans han avisat
que encara esperen la trucada del PSOE
per negociar a Madrid.
El govern espanyol necessita el sí
de tots dos partits independentistes
si vol salvar els comptes i avui tots dos
han advertit a la ministra d'Hisenda
que ha fet pocs mèrits fins ara per convèncer'ls.
Josep Maria Cruzet de Junts ha recordat
quines són les seves condicions.
Sap que mentre no reconegui i actui
contra el càstig pressupostari a Catalunya
amb nosaltres no hi podrà comptar.
I també Gabriel Rufián d'Esquerra
diu que la negociació pel primer pas
pels objectius de dèficit va malament.
Va mal.
¿Por qué?
Porque nos llaman poco.
Llaman massa Junts?
A ver, es que sí.
El govern espanyol respon que estan parlant
però que caldrà esperar que passin
els congressos de Junts i Esquerra
per entrar de ple a la negociació.
Paula Brujats, Catalunya Ràdio Madrid.
Aquesta hora és previst que comparegui al Parlament
la consellera de Drets Socials,
Mònica Martínez Bravo,
per donar explicacions sobre el cas
dels pagaments de la renda garantida
que els ciutadans van cobrar de manera indeguda.
Un cas que es va avançar el matí de Catalunya Ràdio
i que segons les primeres estimacions
que va donar la conselleria
afectaria unes 9.500 persones.
Anem al Parlament.
Marriera, bon dia.
Bon dia.
S'espera que la consellera anuncii un canvi legal
que permeti que els col·lectius més vulnerables
afectats no hagin de tornar aquestes ajudes,
segons ha pogut saber Catalunya Ràdio.
Caldrà veure si afecta tot el col·lectiu
o només els beneficiaris
que de manera proactiva van informar a l'administració
que la seva situació havia canviat
i aquesta va trigar més o fins i tot anys a respondre.
Això és el que ahir va demanar també la síndica de Greuges
que per als altres casos,
que els ciutadans no van comunicar-ho,
demana que es tingui en compte la situació personal
i si tenen fills i es flexibilitzi al màxim el pagament.
Marriera, Catalunya Ràdio Parlament.
Úrsula von der Leyen viatge avui a Albània
a l'Eurocambra.
La detenció de migrants impulsats per Itàlia en aquest país balcànic.
En un debat a l'Eurocambra,
socialdemòcrates, liberals i verds han rebutjat la mesura,
secundada obertament per la presidenta de la Comissió Europea,
Brussel·la Jordi Baró.
Bon dia.
Von der Leyen avui a Albània
per reunir-se amb el primer ministre en un moment delicat
mentre Itàlia intenta salvar dels revessos judicials
l'acord per enviar migrants a centres de detenció en aquest país,
un model que la presidenta de la Comissió Europea
avala explorar a escala europea,
però que topa amb resistències.
A l'Eurocambra avui s'ha fet visible
l'oposició dels grups de l'esquerra i liberals.
Iratxe García, dels socialdemòcrates,
Valeria Ayer, del partit de Macron.
La senyora von der Leyen debe abandonar su propuesta inhumana i legal
porque es inaceptable arrodillarse ante la extrema derecha.
A la crisi del cos de la vida s'hi afegeix avui la del cos del populisme,
una política que no només no respecta els nostres valors
sinó que, a més, no funciona.
Jordi Baró, Catalunya de Ràdio Brussel·les.
El conductor d'un patinet elèctric i un motorista,
dos homes de 49 i 58 anys,
han mort aquesta nit en un accident de trànsit
a la carretera Nacional 2 entre Mataró i Sant Andreu de Llaveneres, al Maresme.
Al Sinistre també s'hi ha vist implicat un turisme.
Anem a Mataró, Marta Vallès.
Bon dia.
Al Sinistre va passar minuts abans de les 10 de la nit
en sentit nord-direcció Arenys de Mar
quan, segons el Servei Català de Trànsit,
el patinet elèctric va fer un gir
per creuar la via i va impactar amb la moto.
El motorista va caure i un turisme el va atropellar.
Les víctimes són el conductor del patinet elèctric,
un veí de Mataró, de 49 anys,
i el motorista, veí de Sant Andreu de Llaveneres, de 58.
Amb aquestes dues víctimes mortals,
ja són 111 les persones mortes en accidents de trànsit
a la xarxa interurbana de Catalunya aquest any.
De les 13 víctimes mortals aquest mes d'octubre,
hi ha 6 motoristes, 3 ciclistes, un conductor de patinet elèctric i un vianant.
En l'accident d'aquesta passada nit,
el patinet elèctric circulava per una via interurbana,
un fet que està prohibit.
Marta Vallès, Catalunya Ràdio Mataró.
Esports, Marcós García.
El Barça té avui el primer gran test de la temporada.
A les 9 del vespre, una hora abans,
a la TTT de Catalunya Ràdio, Barça-Bayern de Múnich.
És partit de la tercera jornada de la Champions masculina.
Ahir, victòria del Girona, 2 a 0,
sobre l'Esloven de Bratislava,
la primera de l'equip gironí a la Lliga de Campions.
També ahir, Real Madrid 5, Borussia Dortmund 2.
El Joventut experimenta la quarta derrota consecutiva.
Va perdre ahir a la pista del Besic Testurc
per 82 a 76 en partit de la cinquena jornada de l'Eurocup.
Avui qui té partit en aquesta Eurocup?
Però la femenina és l'Uni Girona,
que aquesta tarda a les 6 visita la pista del Peig,
un equip d'Hongria, encara amb bàsquet d'Hongria.
Perdó, encara amb bàsquet aquesta matinada,
serà històrica per al bàsquet a casa nostra
perquè l'NBA al Badal Uní Jordi Fernández debutarà
com a primer tècnic dels Brooklyn Nets a la pista dels Atlanta Hawks.
I a la Lliga Europea d'en Vols,
segona victòria en 3 jornades per al Freikin Granollers.
Ahir es va imposar contra el Silkeborg Danès per 36 a 27.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 11.
us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Just celebrarà aquest dijous 24 d'octubre
un ple extraordinari per aprovar el pressupost municipal
i les ordenances fiscals per l'any 2025.
L'acte, que es podrà seguir indirecte per YouTube,
inclourà també la presa de possessió del regidor David Magallón Sánchez,
del grup municipal del PSC, en substitució de Ginapal Borràs.
Els sis punts de l'ordre del dia són els següents.
Hi haurà la votació de l'aprovació del Pla d'Escenejament Financer,
la votació de l'aprovació inicial del pressupost general de l'Ajuntament i de Promunsa,
la votació de l'aprovació provisional de la modificació de les ordenances fiscals,
la votació de l'aprovació inicial de les modificacions de les ordenances de preus públics,
la revisió de preus del contracte per la gestió del complex esportiu de la Bonaigua pel 2024
i la votació de l'aprovació de les tarifes per la prestació dels serveis del complex esportiu municipal de la Bonaigua pel 2025.
L'ordre del dia complet es pot consultar enllaç que trobareu la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern
i es podrà seguir la sessió en directe pel canal de YouTube de l'Ajuntament.
A més, el dimecres 30 d'octubre se celebrarà el ple ordinari del mes d'octubre
per no coincidir amb la festivitat de tots sants.
L'últim dia de les festes de tardor de Sant Just arrencarà el diumenge 27 d'octubre
a dos quarts de nou del matí amb les matinades.
Un recorregut pels carrers del poble per despertar els sants justencs i sants justenques
per animar-los a unir-se a les últimes celebracions de la festa.
Hi participaran la colla gegantera i el drac de Sant Just,
que anem ara en la jornada amb música festiva, amb gralles i tambors.
El trajecte començarà al Parc Maragall i continuarà pel carrer Major,
carrer del Pilar, carrer Creu, Raval de la Creu, Bona Vista, Badó,
plaça Campreciós, plaça Verdaguer, Carles Mercader, Miquel Reverter
i finalitzarà a l'Avinguda de la Indústria, on se celebrarà el Sant Just al carrer.
L'Ajuntament de Sant Just organitza un itinerari pel barri del Born de Barcelona
el pròxim 26 d'octubre a les 11 del matí.
Aquesta ruta, guiada per Jordi Pisa, permetrà descobrir la història,
tradicions i llegendes d'uns dels barris més antics i actius de la ciutat,
que es va desenvolupar al voltant de l'Església de Santa Maria del Mar.
El recorregut començarà a la Catedral del Mar
i portarà els participants a conèixer el patrimoni històric i cultural del Born,
tot explicant les llegendes i tradicions que l'han convertit
en un dels sectors amb més personalitat de Barcelona.
L'activitat té un preu de 12 euros i requereix inscripció prèvia.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació del putllet horari de les 12.
Fins ara.
M'agrada que hem intercanviat,
Després dels mil m'agrada que hem intercanviat
i els cors de matinada que ens fem d'amagat,
de veure els dos la lluna, cadascú al seu terrat,
veiem-nos ja d'una en el món de veritat.
L'estòria més bonica no és la que mai es publica
i el TikTok que és més perfecte és si em balles en directe.
No vull que em tornis a obrir per parlar-nos per privat,
ens toca sortir una nit descobrint junts la ciutat.
Després dels mil m'agrada que hem intercanviat
i els cors de matinada que ens fem d'amagat,
De veure els dos la lluna, cadascú al seu terrat
Veiem-nos ja d'una en el món de veritat
Mai no, mai vaig sentir les coses com les tinc
El cor, la llum, no em deixa veure el sent, tinc la mirada
Posava en conquistar-te i ara tot és que res m'agrada
Si no parla de tu, de coses que sé que em passaria
Don't ho ensenyem les teves cartes i juguem a fer-ho tot mal
Tot mal, tot mal, però mai jo et faré cap mal, cap mal
Després dels mil m'agrada que hem intercanviat
I els cors de matinada que ens fem d'amagat
De veure els dos la lluna, cadascú al seu terrat
Veiem-nos ja d'una en el món de veritat
Passant 12 minuts a les 11 del matí
Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins
De Ràdio d'Esvern al 98.1 FM
També a ràdio d'Esvern.com
Comencem a la segona hora i ho fem amb l'entrevista del dia
Que també podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora
I la convidada d'avui és la Rosa Maria Maristany
Veïna Sant Justenca i presidenta de l'Associació Trans Baix Power i Roses de Sant Feliu
Entitat que treballa per la defensa dels drets de les persones trans
I que és una entitat de referència al Baix Llobregat i també a tot Catalunya
Què tal? Molt bon dia, Rosa Maria
Molt bon dia
Bé, comencem perquè des del 2007, el tercer dissabte d'octubre
Es celebra el Dia Internacional d'Acció per la despatologització trans
Una acció que al seu moment va ser convocada per la campanya Stop Transpatologization
I, bé, una paraula que no sé si he dit bé
Però, en fi, gairebé després de dues dècades
Què segueix d'alguna forma reivindicant el col·lectiu?
Bé, la veritat és que és una reflexió interessant aquesta que acabes de fer
Perquè queda molt clar que han passat 30 anys
Han passat 30 anys des de l'assassinat de la Sònia Rascalvo
33 anys per ser més exactes i encara sigui igual
Estem lluitant pels nostres drets
Estem lluitant perquè sigui reconeguda totes les entitats trans
Perquè si en totes reconegudes sense tindre cap mena d'ingerència mèdica o psiquiàtrica
Que això ja, per llei, ja es va assolir
El que passa és que sempre queden gent que van a la seva bola, per dir-ho d'una manera
I exigeixen certes documentacions, certes exàmens mèdics
Sobretot el que és la Catalunya exterior
No pas a l'àrea metropolitana de Barcelona ni de Barcelona
Sinó el que és la Catalunya exterior
Hi ha certes reticències
Sí, hi ha aquestes visions clàssiques, antigues
Per dir-ho d'una manera
Que encara no està del tot resolt
Ens trobem, de tota manera, que hi ha informes mèdics
Sobretot en qüestions de salut, de menors trans
Doncs que encara els informes posen els seus noms d'origen
Vull dir, això és una cosa que...
Ostras
Sí, això és tremendo, no?
Això és tremendo
De tota manera, penseu que quan...
Quan l'Estem va registrar a fer un canvi de nom i de sexe
Doncs antigament nosaltres passàvem, en el meu cas també
Doncs passàvem pel que era, doncs, un...
Tenint que passar, però, davant d'un jutge
Sí
I tindre un informe mèdic
Conforme portàvem un cert temps d'hormonació
I un informe psicològic
Aconsellant, diguéssim, aquest canvi de nom i sexe, no?
Sí
Perquè el jutge ho validés, no?
I tot així, passar per un metge forense
Perquè validés
Sí
Que tu, efectivament, estàs fent un trànsit de gènere, no?
O un trànsit de sexe
Perquè, si comencem a entrar per aquí, entraríem...
No acabaríem mai
La discussió de sexe-gènere sempre és una cosa que està molt...
Sí
Sovint es parla que les identitats trans són maneres de viure lliurement
La identitat o l'expressió de gènere, no?
Precisament
Conjuntament, sí
Sí, són conceptes, termes que...
Bé, la societat confon o és el mateix
Què seria la identitat de gènere i l'expressió de gènere?
Va lligat?
Moltes vegades, sí
La identitat de gènere és tal com tu et perceps davant de la societat
I l'expressió de gènere és tal com tu et mostres a la societat
Vull dir, perquè m'entenguis una cosa
O sigui, no tens per què ser trans per tenir una expressió de gènere, diguéssim, poc normativa, no?
O sigui, ja ho hem parlat moltes vegades, això anys enrere ho havíem parlat, no?
Sí
Doncs, per la feina que fan, tenen una expressió, doncs, més del cantó, diguéssim, femení, que no pas del masculí, no deixen de ser homes, com per exemple molts perruquers, no?
Que tenen aquesta empatia per la seva clientela femenina, no?
Jo vull pensar que és imposada, que no és, que és una cosa comercial, que no pas una cosa que, doncs, que se'ls ha agafat de tant parlar amb dones, no?
No ho crec, eh? No ho crec, jo crec que això, perquè estan casats, tenen les seves famílies, vull dir, no tenen, m'entens?
No tenen la... Seria un exemple, no? Un burt d'exemple, perquè, esclar, cadascú és ben lliure d'expressar-se com vulgui davant de la societat, vull dir, això està més clar que l'aigua.
Durant prop de 70 anys, la identitat trans ha figurat com a malaltia en els principals manuals de diagnòstic i en les principals classificacions de malalties,
com el CIE-10, que és la classificació internacional de malalties, també de, per exemple, el manual de diagnòstic de malalties psiquiàtriques.
El DSM-5.
DSM-5, exacte, l'Edital American Psychiatric Association, l'APA, sota els qualificatius de trastorn de la identitat sexual o desordre de la identitat de gènere.
I, bé, amb el diagnòstic mèdic associat, del qual és la disfòlia de gènere.
Quins efectes, estimadors, Rosa Maria i prejudicis han comportat al llarg dels anys, no?, aquestes classificacions?
Bé, sé per on va la teva pregunta, l'entén perfectament.
Així com nosaltres, vull dir, hem passat per tots els processos, les persones que som com jo, eh?
Hem passat per tots els processos i, mira, quan hem tingut el que hem volgut ja ens hem quedat tranquil·les, perquè d'una manera...
Doncs sí que hi ha molta gent, doncs, que no té una identitat d'una expressió de gènere pròpiament definida
dintre el que és el cànon de la dicotomia home-dona, dintre el binarisme de gènere,
que se senten de diferent manera, es perceben de diferent manera, s'expressen també de diferent manera,
i totes aquestes persones, doncs, en quedaven excloses, quedaven excloses sistemàticament.
Ara, amb la nova llei estatal, no queden incloses, perquè precisament el tema del no-binarisme no es va incloure,
no es va incloure, i ara, doncs, s'està promoguent, a través de moltes entitats, a través de temes socials,
diguéssim, aquesta forma de no-binarisme, no?, en diferents estaments, en diferents institucions de la Generalitat de Catalunya, no?
Bé, entrarà la llei transcatalana, i en el moment que caientri, doncs, es plantejarà novament aquest tema,
tot i que tindrà poc abast o poc recorgut, perquè no deixa de ser una competència estatal, eh?
I per l'Estatut d'Economia, doncs, no tenim aquesta competència estatal, que és el que marca el DNI, no?
I el que és l'autodeterminació, diguéssim, aquesta percepció, doncs, està emparada, la llei 4 del 2023,
però no està ni contemplada la reforma de l'11 del 2014, per exemple, no?
En canvi, amb aquesta reforma, doncs, sí que es posa, doncs, l'acció de la llei transcatalana, no?
Quins són els desafiaments que la comunitat trans enfronta, sobretot tenint en compte aquí la comarca, al Baix Llobregat, no?
Bé, la veritat és que jo gratament, gratament dic que la nostra comunitat va augmentant,
però no és que vagi augmentant de per si, sinó perquè es va visibilitzant molt més,
doncs, perquè aquí a la comarca, doncs, tenen un... és un refugi, és un refugi per tots els col·lectius LGTBIQ, eh?
Vull dir, és un refugi...
El Baix Llobregat, eh?
Sí, sí, el Baix Llobregat, vull dir...
És comarca d'acollida, per a dir-vos.
Sí, és comarca d'acollida, la gent se sent molt còmode, dels col·lectius se sent molt còmode visquent aquí al Baix Llobregat,
perquè s'ha fet una feina al darrere, les entitats del Baix Llobregat hem treballat molt durament
durant aquesta visibilització durant bastants anys,
i això està durant els seus fruits.
El millor fruit que hi ha és que, doncs, totes les dissidències de gènere o de sexe,
doncs, puguin tindre una certa acollida, determinada acollida o bona acollida, diguéssim,
al que és el conjunt de la societat del Baix, no?
I més explícitament aquí a Sant Just.
Aquí a Sant Just teníem moltes persones que són dissidents de gènere,
les veus pel carrer i tothom ho considera ja normal.
Home, sí que xoca quan et trobes amb una persona d'aquestes perquè no és freqüent, no?
Però en el moment que hi són, doncs, ho acceptes tal qual i punt i s'acabó.
Ara veus moltes parelles de persones homosexuals i lesbianes pel municipi
amb expressions carinyoses i ningú, absolutament ningú,
si hi fiquen velles ni res, això és preciós, això és molt maco.
Tu creus, Rosa Maria, que es viu diferent, no?, per exemple, el fet trans aquí a, com deies,
a l'àrea metropolitana, que potser en una zona més...
Remota.
...més remota, més, bueno, potser de la Catalunya més central o...
Sí, és una...
...més rural, per dir-ho ja més lluny encara.
Sí, perquè aquestes coses, doncs, al final el que provoquen és un sexili, no?,
per dir-ho de la manera, no?, aquestes persones necessiten obrir-se al món
i explicar el món tal com són o tal com se senten
i es troben una resistència, de vegades, ferotxa,
al que és el conjunt d'aquestes zones rurals que són altament patriarcals, no?,
i llavors, doncs, no tenen més en part que vindre, doncs, a l'àrea metropolitana de Barcelona
o a Barcelona capital, no?
De fet, és un desplaçament de la gent, de la gent LGTBI cap a Barcelona.
És trist, no?, perquè la veritat és que la gent, amb una educació correcta,
amb una... si féssim com aquí, no?, que ens mostrem obertament
i que cada vegada veu més la gent, no?, i cada vegada ho normalitza tot molt més, no?,
vull dir, ja no és... ja no és... ja no som notícia.
Això és el bonic, no ser notícia, eh?
Clar.
Que sigui notícia el moment, doncs, que vas al supermercat i saludes
a Fulanito, Manganito i Sutanito, no?, i retornen a la salutació, no?
I això és el que s'ha de treballar, això és bonic.
Jo aviso que m'agradaria, doncs, que tot el personal LGTBI del nostre municipi
i dels municipis de la comarca, com a exercici, diguéssim, ja no espiritual,
sinó com a exercici personal, a tothom que es trobi pel carrer, que la coneguin
o no la coneguin, que li digui un bon dia, no passa res, no et menjaran per dir bon dia, eh?
Però quan la tornis a trobar, ja hauràs tu que és un kit per cua, eh?
Et tornaran el bon dia i després ja serà normalitzat el saludar-se i més endavant la presentació
i a partir d'aquí, vinga, una relació d'amistat, escolta'm.
Exactament, i això és bonic, això a Barcelona no t'ho trobes perquè és totalment impersonal,
a no ser que estiguis concentrada en el que és el gueto del guai xample, no?
Ja.
Però aquí, als nostres municipis de la comarca, això és pressiós, és molt maco, és molt maco.
La veritat és que és molt maco.
Un dels eixos claus de l'associació és l'àmbit educatiu de l'associació Transbaix Power
a través de xerrades, no?
En teniu alguna programada, aquest curs?
Ja les hem fet.
Ja les heu fet?
Sí, ja les hem fet, el que passa que ara ens estan tancant un contracte a Sant Feliu
perquè casa l'errero, cuchara de palo, no?
Vull dir, a Sant Feliu.
Estem registrades a Sant Feliu i a Sant Feliu no fèiem xerrades,
fèiem xerrades a la comarca, però no fèiem xerrades a Sant Feliu.
Això, xerrades, formacions, i bueno, la veritat és que les fem aquí a Sant Junts,
d'aquí a Sant Junts hem tingut molt d'èxit amb aquest tipus de xerrades
i m'és molt gran, ja us dic que per mi em sento superorgullosa
que els nanos ja pugen molt preparats.
O sigui, per les preguntes que et fan, ja veus que són preguntes que són ja una mica més complexes.
Vull dir que ja tenen la seva manera, el seu propi criteri, ja comencen a respectar-ho, tot això, no?
I això és molt bonic. Això, la veritat, és que jo les estic superorgullosa.
L'associació va néixer el 2018 per donar visibilitat al col·lectiu trans.
Creieu que en aquests sis anys han millorat el marc normatiu dels drets de les persones trans al Baix Llobregat
o a Catalunya, no? O que almenys s'ha visibilitzat més, no? Entenc llavors el fet trans.
Bé, de fet és que hi ha moltes propostes dintre del marc educatiu que ha promogut la Generalitat,
com per exemple aquests cursos de polítiques de gènere, aquest postgrau que es fa a través de la Universitat de Lleida
i que, bé, hi ha molta gent tècnica, molta gent amb carrera i tal, doncs s'hi ha apuntat per poder transmetre aquesta voluntat
acollidora de tots els col·lectius, no? I la veritat és que dintre la nostra associació, el nostre secretari,
que és l'Àlex de Roques, en aquests moments està a tindre aquest curs, eh?
Vull dir, l'està fent, sí, sí, sí. Hem aconseguit que pogués estudiar aquest curs
perquè considerem que l'associació també hem de... Nosaltres, les dos fundadores, jo i la Fina Campàs,
ja tenim el curs de formadors de la Generalitat de Catalunya. És el titulín que et donava...
que era necessari, doncs, per poguessis anar a una escola a fer una formació, una xerrada d'aquests tipus, no?
Però, sí, però és un titulín. Ara la cosa està molt més especialitzada, la cosa està molt més...
Reglada, poder...
Sí, però, ja et dic jo, però d'una manera molt més objectiva, no?
O sigui, nosaltres, quan fem una xerrada i parlem, ens poden veure, ens poden percebre d'una manera o d'una altra,
i, en canvi, en aquest curs, doncs ja està tot molt més tipificat, no?
Perquè, d'una manera, tot i que, com ho sabeu, tot el que es refereix a les identitats i les expressions,
és una... no es pot objectivitzar, doncs, perquè és un tema molt objectiu, subjectiu personal.
Per tant, és complexa.
Les necessitats, de quin àmbit creieu que ara mateix estan més descobertes, no?
Entre el col·lectiu, el laboral, el jurídic, el sanitari...
Sempre. El sanitari, bueno, ja s'està arreglant, ja s'està posant en clau de sofà,
vull dir, des de la creació del Plataforma de Salut Trans aquí a Barcelona,
doncs ja es van traslladant tots aquests coneixements, ja es van traslladant totes aquestes...
a base de decrets que s'han fet des del Departament de Salut i es tiren endavant.
O sigui, per aquest punt, val.
Que és una plataforma, dius, de Barcelona?
Sí, però ja fa molts anys que existeix.
Nosaltres hi formem part, de fet, hi formem part, hi formem part, Trans Baix hi forma part,
les coses com siguin, però, bueno, és una plataforma que es va crear amb totes les entitats de Catalunya,
doncs per poder treballar el que eren els protocols de salut de les persones trans, no?
Un protocol determinat, no?
Vull dir que hi ha algunes coses que es poden millorar, sempre, sempre,
i també depèn molt de la sensibilitat política que estigui governant en aquell moment.
És que, esclar, això són coses...
Ja s'escapen una mica, no?,
del objectiu inicial per el qual es va crear aquesta plataforma, no?
Però, bueno, en fi, és el que hi ha, no?
O sigui, no ens agrada estar dintre la política,
però creiem que hem de ser-hi perquè és necessari.
Per tant, el laboral, sens dubte, com deies...
Sens dubte, sens dubte, el laboral és el més castigat.
Tot i que nosaltres, des de l'associació, anem a proposar,
ja ho hem dit moltes vegades, dintre l'Estatut del Treballador,
doncs canviar el que és l'apartat de les no discriminacions en lloc de treball,
totes les identitats i les expressions de gènere que només hi havia en les orientacions sexuals.
I ara, doncs, hi ha les orientacions sexuals i la identitat sexual.
Vull dir, així de clar.
Tot perquè els segments més reaccionaris antitrans,
doncs, que deixin, bueno, va, tot el que no ponga trans ja a mi a mi va bé, no?
Doncs identitat sexual, agafeu la Guquipèdia i mireu a veure en què posa.
Què s'ha creat aquí? Una tatologia, no?
Perquè una tatologia jurídica, doncs, perquè l'orientació sexual està doblada.
O sigui, el compendi de la identitat sexual és l'orientació sexual, la identitat i l'expressió de gènere.
És així, però, com que l'orientació sexual ja estava, no la toquen.
Queda com doblat, no?
Exactament, queda doblat.
O sigui, justificar-nos dues vegades que l'orientació sexual no se poda discriminar a nadie, no?
Són coses, però, bueno, ja hi estem conformes perquè és un pas molt significatiu.
A més, aquest detectat es va aprofitar per altres articles de la llei transnacional
i suposo que també servirà per la futura llei transcatalana, no?
D'això mateix ara volia parlar perquè el gener del 24 el Departament d'Igualtat i Feminismes
ultimava l'avantprojecte de la llei transcatalana,
una llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere,
que no sé si ara es troba en fase d'audiència i d'informació pública o...
Bé, en qualsevol cas...
No han tret el Parlament, eh?
Eh?
De moment encara no han tret el Parlament.
No han tret el Parlament.
No.
Aquest nou marc normatiu, de qualsevol forma,
quins avanços, no? Consolida o què reconeix?
O tu com hi has participat, Rosa Maria?
Bé, jo has participat-hi molt poquet al començament,
perquè jo ja veia per on anava totes les coses i dic,
a mi ja estic plenament emparada a la 4 del 2023
i considero que, tot i que falten algunes cosetes,
com parlàvem abans del tema de les persones no binàries,
vull dir, això és una cosa molt subgènere, no?
Doncs, per tant, hem d'estar amb el mateix.
Tindre aquesta llei transcatalana...
I hi són aquest tipus de propostes per les persones no binàries,
per tant, hem d'estar amb el mateix.
Vull dir, fins i tot Esquerra Republicana ho sap perfectament,
que les competències estatals no les té l'Estatut d'autonomia.
Sí que podran, amb una targeta sanitària,
posar sexo o posar gènere...
Res, una casella buida, no?
Això ho podran posar, o posar no binària,
o podran arribar a posar persona no binària,
però amb un DNI això no.
I, a més, el DNI és que és l'única reivindicació
que tenen les persones no binàries que jo conec.
Que jo conec, eh?
Que jo conec, només l'única reivindicació que tenen
és que no posi res amb el DNI
o que posi persona no binària.
És l'única reivindicació que jo conec enferm,
perquè les altres no tenen cap...
Jo no conec cap persona no binària
que digui, és que tinc un problema
per alquilar un piso per ser una persona no binària.
No en conec cap, eh?
Així és de clar.
En canvi, jo sí que he patit aquesta discriminació.
Ho sabeu, que jo vivia a Sant Feliu
i ara visc a Sant Just.
Clar, és que...
Sí.
Vamos a ver...
Escolta, no hem de vestir un sant i desvestir-ne un altre.
Jo crec que primer hem de treballar molt més
el conjunt dels drets per les persones trans,
els de sempre, els que hem treballat sempre,
i després, amb tot el que es pugui aprofitar,
doncs que s'apareixi en la resta.
Ara, no es pot fer una llei global,
per tots igual,
que incloïn unes persones,
unes persones que tinguin una manera d'expressió
o que tinguin una identitat,
doncs que l'única reivindicació que tinguin
és el seu propi reconeixement com a persona
que no pertanyi a un cantó ni a l'altre.
Vull dir, no sé.
Ja, clar.
Jo, sincerament, ja sé que amb això, ara, aquí,
amb la gravació,
em tallaran de radical feminista trans excloent,
però no és així, no és ni molt menys,
perquè jo tinc persones a l'associació
que es consideren no binàries
i són respectades.
Ara, m'agrada contextualitzar
i profunditzar amb les coses.
A mi no hi ha molta desinformació al respecte.
Hi ha quatre persones que parlen molt bé
per les xarxes, és així,
o fan un discurs molt ben treballat,
les coses com siguin,
i es podria haver d'acceptar,
però quan arribem amb el punt
de quina és la teva reivindicació,
només et parlen del DNI.
Clar.
Nosaltres, escolta, hem treballat de salut,
estem batallant per la vivenda,
estem batallant per l'inlel laboral,
per l'inlel laboral,
i jurídic, i jurídic,
perquè hi ha línies vermelles
que no hi ha cap partit, cap, ni un,
però és que cap, eh?
Ni progressistes ni progressistes
que ho podrà creuar mai,
com és el referent al tema familiar.
És així.
No hi ha volta de fulla,
és que és així,
les persones trans que han tingut fills
amb els anteriors matrimonis,
doncs ens trobem bastant indefenses
davant de la justícia clàssica
que ja està ablerta,
amb els casos del divorci,
patris potressats i aquestes coses,
bé, és tremendo, és tremendo.
Sempre acabeu, entre cometes, perdent?
Sí, sempre, sempre.
No, no, entre cometes, no.
Perdent, sempre.
Perdent, sempre.
Sempre.
Sempre.
O sigui, no hi ha cap dona trans
que hagi guanyat res.
Sempre ha perdut.
Sempre.
Doncs això ja et demostra una cosa, no?
Sí, sí.
Una cosa és la producció familiar.
En canvi, les meves filles
a mi m'estimen molt,
i ho diuen públicament.
Clar.
Ho diuen públicament,
i els mateixos estudiosos,
diuen,
és que no ens hem sentit mai desateses
pel teu carinyo,
pel teu amor,
i per la teva aportació dinerària,
pel teu suport financer, no?
Per poder tirar endavant els estudis,
l'alimentació, etcètera, etcètera.
Vull dir,
llavors,
no sé com dir-ho.
Comenteu, Rosa Maria,
que tu ja et senties emparada
per la llei 423.
Sí.
Aquesta és la llei a nivell...
Estatal.
Estatal, de veritat.
Com hi va participar,
si hi va participar l'associació o...
Sí, sí, ja us ho comentat.
Amb el que és, eh?
Sí, sí.
A la primera mesada del treball,
jo a la Irene Montero
ja li vaig dir directament.
I a la Vot,
i li vaig directament.
I dice,
aquí el que primer no que hay que hacer,
si se quiere llegar a un sitio,
es establecer un marco,
un marco de reglamentación
per a l'Estatut del Trabajador.
I vaig dir,
mi propuesta es esta,
esta y esta y esta.
Uy,
tomaremos buena nota,
tomaremos...
Porque ahora,
como el Estatuto del Trabajador
se está reformando
en clave feminista,
pues,
venga,
aquí vamos a incidir, ¿no?
Un parell de qüestions més,
Rosa María,
que ens quedem sense temps.
Molt bé.
Vinga,
primera,
com viu el col·lectiu trans,
l'auge de l'extrema dreta a Europa
i també l'auge dels discursos d'odi,
no?
Envers...
En por.
En por.
Vivim en por.
En aquesta por.
En aquesta por,
que tot el que hem treballat
i tot el que hem arribat a conquerir,
que no és nostra la conquesta,
la conquesta és de la societat en si, eh?
perquè nosaltres ja ens hem definit qui som i com som des del primer dia.
la societat és la que ha d'haver-hi aquest retorn, no?
I en aquests moments està retornant.
El que passa és que tots aquests discursos neoliberals
d'aquestes partits de dreta extrema i d'extrema dreta,
perquè ara se'n diu així,
doncs ens volen ficar el dit a la llaga
i fer-nos mal novament,
gratuïtament,
perquè nosaltres no fem mal a ningú,
és que no sé què els molesta,
no entenem què els molesta.
I l'última qüestió,
es va fer història al Consell Nacional de les Dones de Catalunya
fa uns mesos, no?,
perquè per primer cop,
i per unanimitat,
les entitats del Consell
van aprovar la creació
del que és el primer grup de treball de dones transsexuals.
Exactament, sí.
El terme transsexual es va ometre,
es va aniquilar, diguéssim,
de totes les lleis,
perquè consideraven que
algunes persones consideraven
que era una paraula de contingut patològic,
sense preguntar i consultar
les persones transsexuals.
Això no té cap sentit.
Les persones transsexuals són transsexuals,
punta i s'acabó.
Són diferents de les persones transgènere,
que totes som trans,
sí, d'acord,
però nosaltres no som transgènere,
som transsexuals.
I donem suport a les transgènere?
Sí, jo ho he demostrat
al Consell Nacional de l'Egitabí
que he donat suport a les dones transgènere.
Ara, elles no m'han donat suport a mi.
Que això és diferent.
Escolta, doncs,
si jo,
de què em serveix que jo us doni suport a vosaltres
si vosaltres no em doneu suport a mi?
Doncs, escolta,
la manera,
doncs, creem un grup de treball
de dones transsexuals
al Consell Nacional de Dones de Catalunya,
a partir d'aquí anem treballant.
No farem mal a ningú,
però anem a defensar els nostres trets.
En som unes quantes.
És una teula de treball
de dones transsexuals.
Sí, és que en som unes quantes.
És que aquí a Catalunya
és que en som moltíssimes dones transsexuals,
però moltíssimes,
moltes més que transgènere.
És que això és l'extrany.
Però, clar,
una dona transsexual,
quan assoleix ja
el seu trànsit,
la seva manera de viure el trànsit,
quan ja assoleix el punt final,
doncs ja vol desaparèixer
del que és el sector,
del circuit de l'activisme trans.
Del camp de batalla, no?
Sí, sí, desapareixen,
fan les seves vides,
cadascú fa les seves vides
i no volen saber res,
es desconnecten totalment.
És lícit, eh?
Cadascú pot escollir el que sigui.
Però, esclar,
després,
quan es troben amb algun problema,
alguna cosa,
han de tirar de veta
i ho conozco,
i ho conozco,
i ho conozco.
O, doncs participeu una miqueta,
ni que sigui una miqueta,
una miqueta,
i amb aquesta miqueta
doncs tirarem endavant
moltes més coses.
Miquem en mica s'omple la pica.
Sí, exactament, sí.
Rosa Marió,
hem de deixar en aquest punt.
Ha estat un plaer
tenir-te aquí
als estudis de Ràdio d'Esvern.
Desitgem que acabis de passar
bon dia
i també una bona setmana.
Moltíssimes gràcies, Núria,
i la veritat és que m'ha fet
molta il·lusió
que em convidissis
a parlar amb aquest programa,
perquè jo tinc el recordatori
del primer any
que anem a fer
la xerrada aquí
amb Transbaix.
Sí, sí, sí.
I que, bueno,
anem a tindre grans tertúlies,
no?
I la veritat és que
és sempre un honor
vindre aquí a Ràdio d'Esvern
perquè sou una antena preciosa,
diguéssim,
per el que és el col·lectiu trans.
i a l'EGTV en general.
Recollim aquests afalacs,
en Rosa Maria.
Moltes gràcies, Núria,
un petonàs.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
A l'EGTV en general.
A l'EGTV en general.
A l'EGTV en general.
A l'EGTV en general.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara comencem la tertúlia amb l'Associació de Gent Gran de Sant Jus.
Anem a parlar concretament, i ja els tinc aquí davant,
amb la Lídia i amb l'Artur, membres de l'entitat,
que avui han vingut a parlar-nos de totes les activitats
que tenen aquestes properes setmanes.
Ja m'ho ha dit la Lídia, ara els jo abro els micros,
ja m'ho ha dit la Lídia abans d'entrar,
diuen que és que tenim la gent de tapaïda.
Anem a tapaïts, a tapaïts.
Sí, sí, bon dia, hola, bon dia.
Bon dia.
Sí, estem bastant...
Aquest mes, entre el mes aquest i desembre,
és el que tenim més a tapaïts.
Un trimestre, bueno...
Sí, aquests dos, novembre i desembre, bastant.
Però bé, entre tots fem la feina que podem,
i el millor que sabem.
Escolteu-me, abans de parlar de...
Feu-me un breu resum de com va anar per Cambril,
si hi veu anar.
Nosaltres no hi vam anar,
però ens hem preocupat de preguntar.
Ah, molt bé, molt bé.
De preguntar i n'hi ha gent contenta,
o sigui, els hi ha agradat,
l'hotel està bé.
Bé, jo havíem anat l'any passat.
Ah, val.
I llavors ja el coneixem i tot.
Unes altres persones,
i nosaltres també,
som partidaris de l'any que ve
canviar d'allò,
doncs per conèixer més.
Clar.
Tindre més oportunitat de conèixer llocs.
i algunes persones ja no us l'han dit,
tio, a veure si podeu canviar,
portem tres anys o així.
Anant a Cambrils, no?
A Cambrils,
doncs fer una mica,
i això és el que intentarem
aquest any que ve,
quan fem les activitats del 2025.
Clar.
Més o menys fer això.
Molt bé.
i de moment.
Però estan contents, eh?
Tothom està bastant content.
Perquè, a més,
és un lloc molt assequible.
És fàcil anar-hi, no?
A l'autobús,
després surts de l'hotel
i està a la platja allí mateix.
O sigui, està bé, la veritat.
Però bé, així coneixem més coses.
Home, de fet,
ja fa anys que hi van al mateix lloc
i sempre l'han omplert a l'autocar
fins a rebussar.
Vull dir,
està que inclús de vegades
s'ha quedat gent que no hi ha pogut anar.
Ja.
Llavors,
sap greu deixar-ho,
però dius,
home,
també vull conèixer algú nou.
És més que res per això.
Això passa una mica, també,
a l'hora d'escollir,
quan vas de vacances,
dius,
què faig,
trio algú nou o...
O repeteixo el mateix.
O repeteixo allò que ja sé que és bo, no?
Sí.
És una mica de...
És una mica això.
Llavors,
possiblement,
l'any que ve,
canviem alguna cosa
i si no ens agrada tant,
doncs d'aquí dos anys
i tornem.
Clar.
No hi ha problema amb això.
Sí, exacte, exacte.
Molt bé,
vinga, va.
A veure,
de les cosetes que tenim pendents.
Doncs mira,
que parles tu o jo?
Vinga,
Artur,
tu Matías, va.
És que jo no soc el que porto aquest tema,
jo soc el que porta el tema de diners.
Ah, a mi...
Jo soc el tesorer.
Tu ets el tesorer de l'entida.
Jo soc el tesorer.
Aquest és el que s'escaparà,
algun dia.
El que quedarà fart, ja.
Llavors,
bueno,
jo comentar que aquest any
ha sigut tot més fàcil,
almenys treure la subvenció de l'Ajuntament.
Sí.
Ha sigut més fàcil
perquè ens demanaven un sistema nou de demanar-ho,
fer unes instàncies a l'Ajuntament
que pensàvem que això es complicaria molt
i que no en sabríem,
però la veritat,
vam fer el paper
i aquest any,
en lloc de cobrar-ho el desembre com l'any passat,
ho hem cobrat a l'agost.
Per tant,
hem tingut els calés aviat,
però això portant-la per contrària.
Tens calés,
gastes més.
De l'altra manera,
no tenies calés,
doncs anaves aguantant.
Clar, clar, clar.
Ostres.
Però, bueno, bé.
Mira,
és una cosa positiva, no?
Que he tingut en aquest sentit
les coses una mica més fàcils.
Hem fet més inversions en material
perquè així com per primers d'any,
quan vam cobrar la de l'any passat,
vam comprar l'ordinador,
però l'hem comprat al gener,
per tant,
entra amb els gastos d'aquest any.
Clar.
Llavors,
aquest any,
com hem comprat,
ens hem portat a l'agost,
els diners,
hem fet la inversió,
que hem comprat un projector
per passar pel·lícules,
i vídeos,
i tot això,
i ho hem comprat al setembre.
Ah, molt bé.
Per tant,
hem comprat doble aquest any.
Teniu ordinador i projector.
Sí.
Sí, molt bé.
Ara només ens faltarà la pantalla
que ho deixem per l'any que ve
perquè si no,
no arribem.
Clar.
Bueno,
es pot projectar en una paret,
no?
Sí, sí,
de moment farem això.
Val.
I tenim un projector,
però que és del mil·lenari,
de fet és de l'Ajuntament
i el guarden en el mil·lenari.
Sí.
I possiblement a l'Ajuntament
ni se'n recorda que el tenen.
Ja.
Però no és nostre,
ara ja sí.
l'hem de demanar
i en volem tenir un per nosaltres
per no tenir que demanar.
No, no.
Perquè si algun dia ve algú
a fer alguna conferència,
no?
O que ha de passar a diapositives.
Exacte.
De fet,
l'hem fet servir.
Sí.
Però, clar,
l'has de demanar a l'Ajuntament
i, val,
és un tràmit.
Bueno,
és millor tenir-ne...
Sí, tenir-ne un...
I si n'hi ha cèntims,
o sigui...
Clar, no.
A la subvenció,
doncs,
va a la merda.
Bé,
són bon invertits.
Clar.
Sí, sí.
De tota manera,
aquest any acabarem...
Justets?
Teníem diners,
però en tindrem menys.
Vull dir,
acabarem amb un saldo més baix
perquè estem gastant més
del que tenim.
Perquè on van, també,
quan les despeses de l'associació,
com si diguéssim,
a banda d'aquest...
Bàsicament,
en comunicació.
Sí?
Comunicació,
en fer cartes.
Cada dos mesos
fem una remesa de cartes
a tots els socis,
a través de correus.
Sí.
i paral·lelament
per mail.
Però la majoria
de socis
són gent gran
i no tenen mail.
I si el tenen,
no se'l miren.
Ja.
Llavors,
fem a tothom
per carta.
Llavors,
això,
avui dia és car
fer cartes.
Sí.
I, a més,
aprofito per queixar-me
una miqueta.
A correus
tarden molt
a portar les cartes.
ben veus a setmana, eh?
A contra de Sant Just.
Correus, Artur,
aquí a Sant Just,
bueno,
no és que tingui problemes
amb l'associació,
és que hi ha molts llocs
que tenen problemes.
Sí.
Perquè és possible
que alguna adreça
la tinguem malament,
algun número,
de la...
Sí, però ja no.
Això es fa un o dos o tres,
però que molta gent
se'ns queixa
que no arriba
la cartes.
Que no li arriba
la informació.
Ostres.
Llavors...
Però bé,
suposo.
Clar.
I el tema
de la quota,
socis,
sòcies,
com van?
La gent va complint
o no?
Sí.
Bastant.
Millor que abans?
A veure,
sempre hi ha socis nous,
perquè aquest any,
per exemple,
se n'han entrat
potser 40 de nous.
Perdona,
40 socis nous?
Sí.
Home,
això és bon,
no sé,
però quin any
ho porteu.
Però n'hi ha 40 o 45
que no han pagat
i que l'any que ve,
si no paguen,
els haurem de donar
de baixa.
Clar.
Per tant,
ens vam mantenint
més o menys,
som uns 230,
240 socis.
Bueno,
està bé.
No,
ho dic malament.
Són 230 cartes,
però n'hi ha 40,
són 270.
Uns 270.
Sí,
perquè 40 són matrimonis
i amb una carta
tens dos,
no?
Clar.
Però d'aquests
270 n'hi ha entre 40 i 50
que no han pagat.
I bueno.
Bueno.
Ja veurem l'any que ve que fem.
Clar,
clar.
Lídia,
comenta'ns ara,
vinga.
doncs mira,
ara la pròxima activitat
és el dia 25,
el divendres,
sí,
que ve un,
hi ha un espectacle
de playback,
que són un conjunt
de calella,
que són molt divertits.
Ja els coneixeu?
Sí,
ja van vindre l'any passat.
Es diuen
la vida és vella.
i es diuen
la vida és vella
i fa en plaiva,
però bueno,
uns bastuaris i tot
i molt divertit.
La veritat que és,
està molt bé.
I venen aquest divendres,
aquest divendres a les 5,
i bueno,
i després hi ha una mica
de cava,
panellets,
per fer,
per celebrar una mica
la castanyada.
Ah,
molt bé.
i llavors és
el més aviat
que és aquest divendres.
Val.
I després tenim,
ja,
ara avui s'està pagant
la sortida de Boí.
Oh,
anir avui.
En Lliats de São Morici,
i la sortida
és el 9 de novembre.
Val.
I com ha hagut
tanta demanda,
9 i 10.
9 i 10.
Dos dies.
Sí.
9 i 10.
Val.
És un cap de setmana.
Ah, val.
És un cap de setmana.
Val.
i dic que aprofito
l'havien entès
que si el divendres
algú es vol fer soci,
que la merda ve
que aniria.
Molt bé.
Tant bé.
Això ara ho pensava,
dic que sí,
perquè clar,
això ho fem pels socis,
però bé,
veig gent que no és soci.
Tant bé.
I vull dir...
Volia aprofitar per dir
que ara mateix
s'estan cobrant
aquesta excursió,
que encara hi ha places.
Ah, val.
Però perquè s'està fent...
A veure,
la d'aquest dia,
9 i 10 està plena,
però s'està omplint
un altre autocar
que és pel 31 de novembre
i 1 de desembre.
Ah.
30 de novembre
i 1 de desembre.
Ja caga.
Sí.
Val.
I encara en aquest segon
hi ha places.
S'hi poden apuntar socis
i no socis.
Sí, exactament.
Ho dic perquè si volen anar ara
allà al mil·lenari,
encara hi ha temps d'apuntar-s'hi.
Val.
Molt bé.
Això ho diem.
Sí.
després d'això,
el proper dia
és el dia,
el 22 de l'11,
que tenim el dinar
de Germanó,
que també qui es vulgui apuntar,
i anem al mirador
de Sant Just.
Molt bé.
També ja fa anys,
no?,
que aneu allà o...?
No, l'any passat
vam estar a la TNU.
Ah, val.
Ah, pot ser.
Sí.
Podria comentar una altra cosa
respecte al mirador,
que ho hem retornat a fer
en el mirador,
que s'havia fet anys enrere.
Sí.
Fa dos o tres anys
es veu que van tenir un problema.
Sí.
I se'ls va, diguem,
clausurar temporalment
el negoci.
Sí.
Comentar que aquest problema
no era per res
del tema de restauració,
sinó que era un problema
que van fer a baix a la discoteca,
que es veu que uns nanos joves
que van fer una festa
organitzada pel mirador,
però van veure més del conte
i llavors van fer una mica de merder
i els pares van denunciar.
Per aquest tema es va tancar el mirador,
no pel tema de restauració.
Val.
Que ho sàpiga tothom
perquè és qui s'ho ha apuntat
pel dinar,
perquè ho faci.
Que no pensi que va ser
algú del menjar.
Algú del menjar, no?
Sí, exacte, exacte.
Vale.
I llavors el 22 és això, el dinar.
El dinar a la germanor.
Molt bé.
El 29 també un altre espectacle.
Oh.
Orga de Gats.
És un congent.
Aquests és la primera vegada
que venen, no ho sabem,
però, bueno, es veu que canten,
fan màgia
i fan una mica de varietés.
Molt bé.
Bueno, és un espectacle, no?
Sí, és un espectacle també a la tarda.
El 29 de novembre,
al mil·lenari.
Al mil·lenari.
Tot això,
les cançons,
bueno,
els conjunts
venen al mil·lenari.
Val.
I després ja fem,
farem el dia 5 del 12,
espera't,
ah,
bueno,
el dia 2,
nosaltres,
i jo sóc de la Coral,
cantem a la residència,
a la Vitàlia.
Val.
El dia 2 de...
de desembre.
Val.
Cantem a la Vitàlia,
eh,
i després ja anirem al 16,
cantem a la residència de Lourdes.
Sí.
I al 23,
a la Maiola.
Molt bé.
A la Maiola.
O sigui,
tots aquests dies
els tenim ocupats en la Coral.
Teniu bolos,
escolta'm.
Sí, teniu bolos.
Som,
ens hem fet uns artistes.
Sí, sí.
I després,
el dia 18,
fan la festa
al mil·lenari,
però ja és de l'Ajuntament
del Nadal.
Val.
I nosaltres tenim una excursió
el dia 19,
del 12,
de pre-Nadal,
Ostres!
a Tordera,
a les Rosetes,
a veure un pessebre.
Oh,
que bé!
Sí.
No hem anat mai,
o sigui,
que potser ens agradarà.
Què hi ha a les Rosetes?
Es veu que és com un poble,
no?,
alguna cosa així,
i allí fan un pessebre.
Això està per Tordera.
Sí.
Ah, vale.
i és el pessebre de les Rosetes,
que li diuen.
Que és el pessebre de les Rosetes.
Particularment no el coneixem,
no podem opinar encara.
Vale.
S'hauríeu de parlar amb la Maite,
que és la que més domina el tema.
Sí, sí, sí, sí.
Bueno,
qui es vulgui fer soci,
està la Maite i la Maria Lluïsa allà,
que sempre...
Al peu del canó, no?
Sí.
Insistint a la gent.
S'hauríeu de parlar tant més allà.
I el 27,
nosaltres cantem
i fem la festa
al mil·lenari,
de Nadal.
Vale.
Al 27 de desembre.
Molt bé.
I de moment aquest any
estem així ja...
Bueno, acabant l'any, no?
Complert.
I acabem l'any i ja està.
Oi tant.
Ara estem nosaltres una mica,
doncs,
ja fent-lo del 25,
del 2025.
Clar.
Les activitats,
la Maite parlant
a l'agència de viatges,
on volen fer...
Només que s'han de preparar les coses.
Sí.
Amb temps, no?
On es pot fer.
Realment s'ha de preparar amb temps perquè...
Volen fer una calçotada.
Ara, al novembre,
hem de començar a planejar
el que posarem al desembre
escrit, diguem,
per fer gener i febrer.
Clar.
Perquè hem d'enviar la documentació
al primers de desembre,
per tant ho hem de planejar al novembre.
Quan us reuniu, la Junta?
Normalment cada dues setmanes.
N'hi ha alguna vegada
que les fem seguides.
Però cada dues setmanes, no?
El mes són dues vegades.
Però, bueno, aquest mes ja en portem tres, eh?
Perquè hem anat seguit.
Tenim que ens obrar
i hem anat seguit.
Si no hi ha algun extra,
doncs, una setmana sí,
una setmana no.
I així.
Jo m'he quedat amb ganes de preguntar-vos
a l'excursió d'avui,
que heu comentat, no?
Sí.
La que s'omplert i que ara esteu obrint,
una segona...
Un segon autocar.
30 i a l'1.
Quin és el plàning que hi ha de...
És a dir, aneu a...
Clar, avui és una zona de muntanya, no?
Què hi aneu a fer excursions?
Anarem a fer alguna excursió,
però clar, depèn...
Sí.
Hem d'agafar uns 4x4s
que ens pujaran fins a la zona de llacs, diguem.
Sí.
Ens deixaran per allà una estona
perquè passegem i ens tornaran a baixar.
i l'endemà em sembla que anem al llac de Sant Mauri, sí.
Sí.
I tornar, vull dir...
O sigui, més o menys és això.
Qui sempre té l'opció que qui no pugui anar,
perquè, clar, va, gent gran,
doncs es podrà quedar a l'hotel
i estar prellat o el que sigui.
Això ja ho diem,
quan ara van apagar l'excursió,
doncs...
Sí.
Perquè, clar, és muntanya,
és...
Depèn del temps que faci.
Clar, no ho sé.
No ho sé, eh?
Perquè, clar, aquesta encara fa bo,
però la del 31 ja és més desembre, no ho sé.
Sí, sí.
Però, bueno, aquesta és la...
Hi ha algun puesto més.
Anàvem a veure un museu o algun punt lloc més.
No ho sé, ho tenim a la carta.
A la carta.
I, escolteu-me, el preu que poseu
és un preu que inclou,
com si diguéssim els àpats,
la nit a l'hotel...
Sí, tot, tot, tot.
L'autocart, tot, eh?
Per exemple, val 165.
D'acord.
No està malament, no?
Només hi ha suplement
si vols una habitació individual.
Individual.
Clar.
Però d'això tenim un tope,
que sempre...
Demanen més de les que ens ofereixen a l'agència.
D'acord.
Ah, clar.
Perquè ens en donen 3 o 4
i hi ha molta gent que viatja sola
perquè està acostumada a viure sola
o el que sigui.
I vol estar sola.
I els hem d'ajuntar de dos en dos,
vulguis o no.
Clar, compartir habitació, no?
Sí.
Sí, però sempre em demanen.
Aquesta vegada hi havia més gent
que havia demanat habitació sola.
Clar, que no pas les que us oferia a l'agència.
I a l'hotel.
Llavors, clar, s'han de moldar una mica, això.
Sí.
Però, bueno, normalment s'arregla, eh?
Es posen tots.
Sí, perquè ja ens coneixem la majoria
dels que tenen els coccions, els autocars,
sempre dius, aquest ja és l'altre vegada
i sempre ens coneixem.
Molt bé.
Bueno, i també es tracta una mica d'això, no?
De socialitzar i d'estar també en companyia.
Home, d'això es tracta,
de moure la gent gran, diguem,
però és que ells per si se'ls no ho farien.
D'aquesta manera, si els hi dones ja fet
i els hi dius, sortirem del mirador,
ai, del mirador, del parador.
Sí.
Us tornarem al parador.
Us ajudarem si us hem de baixar la maleta.
Tot això, doncs ajuda que vinguin.
Clar, són incentius.
Sí.
Que motiven.
Perquè hi ha moltes persones
que també porten el taca-taca, aquell.
Ah, sí, el caminador, no?
El caminador, exacte.
Bueno, potser aquests no van avui, no?
Els que portin caminador.
Això no ho sé, perquè...
Perquè, clar, si s'ha d'anar a les danyes amb Maurici...
Llavors, en aquest cas, els obliguem
que portin un acompanyant.
Val.
Si són dos, llavors, que l'acompanyant s'hi faci càrrec.
No, i sempre tenen l'opció de...
El que et dic, està a l'hotel.
Bueno, no sé, a l'hotel que hi haurà pels voltants,
però més o menys és això.
Perquè aquesta m'assembla que és la primera vegada.
O ja l'havíem fet.
A mi, jo últimament,
per les excursions que ha anat comentant la Maite,
a mi em sona que és la primera vegada, avui.
Sí, potser.
Sí que havia sentit a Roses, a Cambrils...
Sí, sí, sí.
A algun lloc així, a Reus,
i de més, però...
A Padalona també em sembla,
però així avui és la primera vegada.
Sí, aquesta és una miqueta més arriscada,
i per l'any que ve n'estarem proposant
de cinc o sis dies, també.
Molt bé.
Bueno, s'ha d'aprovar.
Tu no veig mai a veure les actuacions,
per exemple, divendres estàs treballant.
No, no, la veritat és que estic sempre fent mil coses.
No, no, no puc...
Ho hem de deixar aquí, són les 12 punts.
a tu, Lili, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a tu per venir aquí a l'emissora.
Una abraçada.
Que tingueu un dia.
Igualment.
Igualment.
Adéu.
Adéu.
El problema és de disseny.
La renda garantida s'ha de tramitar de manera manual
i farien falta 2.000 persones per fer tràmits manuals.
I actualment només hi ha un centenar de treballadors.
Per això demana aplicar mesures excepcionals.
Explorar vies legals que facin possible
una possible amnistia a famílies vulnerables
que han rebut aquests pagaments indeguts
sempre i quan es documenti la seva vulnerabilitat,
que segueixen en situació de vulnerabilitat
i que no hi ha hagut mala fe
o intent d'amagar informació d'aquestes persones
que és la immensa majoria dels casos.
A més, demana una nova llei de renda garantida
automatitzada per solucionar el problema de cara a un futur.
Marriera, Catalunya, Ràdio Parlament.
Més notícies, Sara Riera.
La ministra Isabel Rodríguez compareix d'aquí uns minuts
al Congrés dels Diputats
per explicar possibles solucions
a la crisi de l'habitatge a l'estat espanyol.
Es trobarà un ambient tens,
fins i tot amb els seus socis de govern.
Sumar reclama més intervenció en el mercat de l'habitatge
i pressiona el PSOE advertint que podria estar en joc la legislatura.
Els socis d'investidura li reclamen mesures contundents.
Madrid, Àngels Lafuente, bon dia.
Bon dia.
Esquerra, Bildu i el Benegant,
demanat la compareixença de la ministra,
li exigeixen que passi de les paraules als fets,
que aporti mesures i solucions a la crisi de l'habitatge.
Sentim el republicà Gabriel Rufián i la ministra Isabel Rodríguez.
Ya hay tres soluciones.
Intervención del mercado.
Topen precios.
Expropien viviendas.
Y cabren un poco a la derecha y ultraderecha de una vez.
Yo espero poder contar con la colaboración de su grupo parlamentario.
La misma colaboración que yo le brindé al gobierno de la Generalitat
cuando era gobernado por ustedes.
És el cara a cara a la sessió de control del govern,
previa a la compareixença de la ministra,
que també haurà de convèncer els seus socis de coalició.
Una compareixença que, per sumar,
pot ser un punt d'inflexió de cara a la continuïtat de la legislatura.
Àngels Lafuente, Catalunya Ràdio, Madrid.
Gairebé un de cada quatre joves que treballen a Catalunya
ocupen llocs de feina per sota de la seva qualificació,
ho diu un estudi que ha presentat el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya
que demana promoure la formació professional per accedir als sectors emergents.
RL ha bombardejat aquest matí l'històric port libanès de Tir
després d'ordenar-ne l'evacuació parcial.
És la primera operació militar a gran escala contra aquesta ciutat
declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.
Hi viuen 14.500 persones, de les quals una quarta part són desplaçats.
L'ONU calcula que l'exèrcit erralià ja ha ordenat a evacuar
més d'un quart de territori libanès
des que va llançar l'ofensiva contra Hezbollah a final de setembre.
L'editora Glòria Gasc s'estrena com a escriptora
amb la novel·la breu Ara i cada demà, publicada per Empúries.
La història intimista aboca al primer amor
i vol ser un homenatge al gènere epistolar
i al fet d'escriure cartes, com ha explicat l'autora
al matí de Catalunya Ràdio.
Cartes escric. Ara estic escrivint una carta a un amic
i ell no ho sap.
Una carta és imbatible.
La nena és un WhatsApp que és un por de confusions.
Esborres un WhatsApp i diu que has esborrat el WhatsApp,
que és una cosa tan perversa.
Un dels protagonistes de la novel·la és el mar i la navegació,
l'altra gran passió de l'editora de columna Edicions,
a més dels llibres.
Esports, Marcos García.
Primera gran prova de foc de la temporada
per al Barça de Hansi Flick.
A les 9 del vespre, una hora abans a la TTT de Catalunya Ràdio,
Barça-Bayern de Múnich,
partit de la tercera jornada de la Champions masculina.
Eric García, encara amb molèsties musculars
a l'editor de la cama dreta,
és baixa per aquest partit.
Ahir, victòria del Girona, 2-0 sobre l'Esloven de Bratislava,
la primera de l'equip gironí en tota la seva història a la Lliga de Campions.
També a Israel, Madrid 5, Borussia Dortmund 2.
La penya encaixa la quarta derrota consecutiva.
Ahir a Turquia, besictes 82, joventut de Badalona, 76, partit de l'Eurocup.
També a l'Eurocup, en aquest cas la femenina,
avui té cita l'Uni Girona a les 6 de la tarda
a la pista del Peig, hongarès.
Encara amb bàsquet aquesta matinada serà històrica per a l'esport català
perquè a l'NBA el tècnic badaluní Jordi Fernández
debutarà com a primer entrenador als Brooklyn Nets
a la pista dels Atlanta Hawks.
I a la Lliga Europea d'en Vol,
Frai Quingranollers 36,
Silkaboard Danès 27.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 5 minuts de les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'últim dia de les festes de tardor de Sant Jugos arrencarà el diumenge 27 d'octubre,
a dos quarts de nou del matí, amb les matinades.
Un recorregut pels carrers del poble per despertar els santjustencs i santjustenques
per animar-los a unir-se a les últimes celebracions de la festa.
I participaran la colla gegantera i el drac de Sant Just
que animaran la jornada amb música festiva, amb gralles i tambors.
El trajecte començarà al Parc Maragall i continuarà pel carrer Major,
el carrer del Pilar, el carrer Creu, Raval de la Creu, Bona Vista,
Badó, plaça Campreciós, plaça Verdaguer, Carles Mercader,
Miquel Reverter i finalitzarà l'Avinguda de la Indústria,
on se celebrarà el Sant Just al carrer.
L'Ajuntament de Sant Just organitza un itinerari pel barri del Bon de Barcelona
el pròxim 26 d'octubre a les 11 del matí.
Aquesta ruta, guiada per Jordi Pisa, permetrà descobrir la història,
tradicions i llegendes d'un dels barris més antics i actius de la ciutat,
que es va desenvolupar al voltant de l'Església de Santa Maria del Mar.
El recorregut començarà a la Catedral del Mar
i portarà els participants a conèixer el patrimoni històric i cultural del Born,
tot explicant les llegendes i les tradicions
que l'han convertit en un dels sectors amb més personalitat de Barcelona.
L'activitat té un preu de 12 euros i requereix inscripció prèvia.
Bristol Idiomes organitza una activitat especial
per celebrar Halloween el pròxim dissabte 26 d'octubre,
a un quart de 12 del matí, a la seva seu del carrer Creu.
L'esdeveniment, anomenat Spooky Fan & Crafts,
és dirigit a infants d'entre 5 i 7 anys
i oferirà una jornada plena de diversió,
amb manualitats, jocs i una cançó esgarrifosa.
Els nens i nenes poden assistir disfressats
per afegir més diversió a la festa i l'actuïtat és gratuïta,
però és necessari inscriure's prèviament a través d'un enllaç
que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
L'objectiu és oferir una experiència lúdica i educativa en anglès
pels més petits i petites, aprofitant l'àmbient de Halloween.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat.
S'enjustem que a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.




.
.








.

l'àmbit relacionat.
.
és l'art.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.


.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
ja seria això, no?
Anar a buscar fins i tot pintors d'altres d'altres games en què han tingut la seva relació amb alcohol.
I la Imma t'ha fet algun requeriment concret? T'ha donat lliure elecció? Porta oberta?
Hem deixat clar que seran dos molt diferents. Encara no m'ha acabat de perfilar si un serà d'un color o l'altre d'un altre, però hauria de ser així, eh?
Un potser que no deixa d'estar també relacionat, ara pensava, eh?, amb el Marcel Gorgori, que també buscava un vi pàlit, tàcid, perfumat, o un de negre, fosc, pesat.
No? Al final són coses molt oposades i que haurien de donar una reacció totalment oposada, no?
Aquí serà l'interessant, encara que poden assistir 20 persones.
Ah, bueno...
Per tant, està molt bé, eh? Jo ho m'ho estic rumiant.
Home, és que 20 persones...
Però dues coses alhora no puc fer, per tant.
No, 20 persones creant i pintant i...
Pot ser molt interessant, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Tant de bo s'apuntin una bona colla, però jo crec que pot ser...
Home, és una bona experiència.
És una bona experiència.
Sí, sí.
I demà, Astrid...
Sí.
Feu un tast de vins, un tast vertical...
Sí, que no és que ens posem drets.
No, eh?
Tast vertical del vi Lluna Vella del Saller Balaguer i Cabrer, amb denominació d'origen de qualitat priorat.
Sí.
Exacte.
Un tast vertical és això.
Què és un tast vertical?
El tast del mateix vi...
Sí.
Lluna Vella...
Val.
Del Saller Balaguer i Cabrer, de Gratallops, el priorat, 100% garnatxa negra.
Sí.
Però de diferents anys.
Ah.
D'això se li diu vertical.
Val.
Un tast horitzontal podria ser un tast de la mateixa anyada, 2023, i de diversos vins.
que no tindria sentit del mateix vi.
Clar.
Per tant, seria el mateix vi, 5 ampolles.
Hmm.
Iguals, no?
Val.
Doncs, en aquest cas...
És vertical.
És tot el contrari.
És el mateix vi, però de diferents anyades.
Què volem fer amb això?
Doncs, observar, palpar, tastar, com marca el que se li diu el factor anyada.
El factor anyada seria tota aquesta suma de condicionants de si ha fet calor, si ha fet fred, si ha plogut, si hi ha hagut sequera.
Si hi ha hagut sequera només aquell any o fins i tot anys anteriors, no?
Hmm.
Llavors, és anar a buscar a través del tast de...
Aquestes variables, no?
Si el trobem, suau, lleuger.
Clar.
Llavors, jo li vaig preguntar amb el Jaume Balaguer, que a més vindrà ell a fer el tast...
Ah, molt bé.
...que em definís una miqueta del...
Jo totes aquestes anyades les he tastat i a vegades recordes una o fins i tot recordes la primera.
Hòstia, jo no sé com te'n recordes, eh?
De veritat, això has de tenir ja al palà.
Per això dic, a vegades recordes la primera, perquè si t'ha impactat.
Sí.
El recordes?
2014, més o menys el recordo, però clar, tampoc te'l sabria definir.
I ell, del 2010 ja no li quedava.
La idea era anar al màxim d'enrere possible, però encara guarda ampolles del 12,
i el 12 ell el defineix com a complexitat.
Quan parlem de complexitat, és que té moltes connotacions, no?
Clar, sí, sí, sí.
Moltes sumes.
El 2011 va ser ja sec i calurós.
Sí.
El 12 no...
Va ser calurós, però potser no va ser tan sec, aquí ja no me'n recordo.
Ja.
El 2014 ell li diu estructura.
Ah, mira.
Estructura vol dir que anem a...
Uau, que té volum, eh?
Sí.
Per tant, no seria un any d'aigua.
Ja.
Em sembla que el 14 va ser aquell que va ploure just en el moment de fer verema.
Després, el 2015, delicadesa.
Oh.
Un vi com més prim, més perfumat.
Mira.
I el 2017, mineralitat.
Què vol dir aigua, això?
Clar, què vol dir mineralitat?
Mineral, això és aigua.
Mineral, això és aigua.
Exacte, que potser et recorda més a la terra, no?
Sí.
Tenint en compte que el terreny del priorat és bàsicament pissarra.
Per tant, un terreny molt mineral.
Sempre es parla, eh?
Oh, aquest vi és molt mineral.
Clar, com defineixes tu aquesta mineralitat?
Ja.
És allò que dius.
Quins components té la terra mineral?
Seria la màxima expressió del terreny, d'un terreny tan mineral.
Però al final tots els terrenys també són influents, no?
I tant.
Per tant, tenim aquí un...
I les paraules entenc que les ha escollit ell.
Les ha escollit ell, sí.
perquè la meva memòria no arriba.
Ja.
I tu creus que realment es pot apreciar les diferències?
Sí.
Entre...
Vull dir, la gent de peu de carrer que no està...
Sí, sí, sí, sí.
Són evidents.
Són evidents.
Per tant, quan un demana un vi pensant que té un gust perquè és el mateix vi, no?
I dius, hòstia, em va agradar aquell vi.
Em va agradar aquell vi.
Però li porten d'una anya diferent del que va provar?
Pot ser que...
La gent ho nota.
La gent ho nota.
I hi ha gent que a vegades ha vingut i dius, mmm, m'agradava més l'altranyada.
Bé, és que ha canviat, això ha canviat.
Ostres.
No és estàtic ni és una aixeta d'anar obrint.
No, no.
I que sigui igual al llarg dels anys, malament, eh?
O sigui, desconfiem.
Sí.
Sí que prengem una amb altres begudes.
Ja pot ser això, no?
Un whisky.
Sí.
Que a vegades ens posa 10 anys, 12 anys.
El que justament es busca és que al llarg dels anys tu vagis trobant aquesta igualtat amb totes les ampolles.
Ja.
No és el mateix, eh?
Ja és un destil·lat.
I si et posa l'any, voldrà dir.
Ja.
Que aquell sí que serà diferent, no?
Però els bàsics, el que es busca, el que seria el mestre del bodeguer, el que busca és que n'hi hagi sempre aquest perfil com molt igual, molt estàtic, perquè la gent no vol sorpreses.
No.
Amb un vi s'accepta, perquè és això, té anyada.
Clar.
Per tant, molt interessant, sí, sí.
Sí.
Bueno, són coses que, escolta'm, i a més a més, estic veient el preu d'aquest tast i, home, està bé, no?
18 euros, estem pagant un vi del priorat.
Sí.
Sí, sí.
I denominació d'origen qualitat, eh?
Perquè...
Sí, qualificada.
Ah, perdó, perdó.
Qualificada.
Qualificada.
Existeixen les denominacions d'origen normal i corrent.
Sí.
I després n'hi ha les qualificades, que aquí no hi ha tantes, on les exigències per ser-hi són molt més altes.
Mhm.
Per tant, qualificar-ho.
Vale.
Aconseguir ja la qualificació de qualificada és...
Sí.
Uau, hem arribat a...
No, no.
Per tant, totes les praxis haurien de ser el més correctes possible.
Sí.
I ja per acabar, Astrid, com van altes d'ahir que...
Molt bé.
que era sobre el cultiu a la vinya, el mediterrani i el canvi climàtic, no?
Sí.
Una mica també, suposo que de...
Bé, fent referència també, doncs.
Fent referència.
Ens vam aderir aquesta campanya del Consorci de Turisme del Baix Llobregat i vam voler lligar això, no?
El canvi climàtic, la sostenibilitat, parlant de cellers, un penedès, l'altre priorat.
I també, en aquest cas, va ser un tas de diferents vins, dos escomosos, un ancestral, l'altre un clàssic penedès,
un rosat i un blanc sense sulfits afegits, o sigui, com més despullat.
Sí.
I anava parlant això, no?, de quins canvis han hagut de fer el celler, tant a nivell vinya, de quines varietats no ens estan resistint ni saqueres o altes temperatures.
quins canvis, quins canvis al final veiem a l'hora d'anar a comprar, que tu vas a comprar un vi rosat elaborat 100% amb un merlot
i resulta que el merlot ja se'ns mora, se'ns asseca i allò està canviant i ara porta altres varietats i fins i tot reïm blanc.
El per què, no?, el per què?
En què trobes reptes de futur?
Ara aquest, i si us ha parlat molt sobre el mosquit verd.
El mosquit? Hòstia, doncs...
Mira, primer cop que ho sento.
És una miqueta com una llagosta.
És el primer cop que ho sento.
Però és molt, molt, molt petitó, a cop d'ull, es veu, veus una, perquè és fluorescent, eh?, i ajuda.
Ah.
Però, sí, sí, a la part interior de les fulles es posa aquest mosquit i el que fa és, l'esxucla, es veu la saba.
Hòstia.
nascut, que no saben ben bé d'on.
Mare meva.
Especia invasora.
I va assecant les fulles automàticament.
Si assequen les fulles, no hi ha fotosíntesi si no hi ha fotosíntesi.
Es moren.
El gra de raïm tampoc se'ns engreixarà.
O sigui, és com una aturada de motor, no?
Sí, sí.
I és un dels últims reptes que, pobres, s'estan trobant, no?
És manca d'aigua.
Estia mosquit verd, tu.
Va anar molt bé perquè vam estar plantejant allò diverses situacions de què s'ha fet en un passat,
que es trobaven abans els viticultors.
S'ha fet memòria del pare, de l'avi.
Clar.
Que al final és això, és cultiu d'assecar tot el Mediterrani, eh?
O sigui, ja la idea ja és d'assecar, però anem a coses molt dràstiques de pluges, d'humidats, de fongs, de mosquits
i reptes de futur amb...
Què farem? Perquè és veritat, hi ha molts viticultors del Penedès que ja es plantegen arrencar vinya i plantar festucs.
Sí.
Greu.
Mare meva.
Per tant, és allò d'aquests reptes.
Sí.
I va ser més que interessant, la veritat.
Molt bé.
Escolta, Màstrid, doncs desitgem que...
Bueno, suposo que parlarem abans de que...
Bueno, dimecres...
Sí, dimecres que ve, abans de...
Ja estarà tot més preparat.
La jornada canina.
Molt bé.
Hi ha molts cellers que també tenen...
Quasi tots els cellers tenen...
Mascota.
Mascota, tenen l'animal, també és allò que dius, passeja.
Formen part també d'aquest paisatge, no?
Per això amb el cartell que encara no hem publicitat...
Jo ja l'he vist.
Sí.
Hem volgut posar això als gossos formant part d'aquesta imatge que tenim d'una vinya i d'una taula plantada allà al mig de la vinya, que això també ja comencem a veure-ho, fer tastos al mig de la vinya i ara a més incorporem la...
Per tenir més contacte amb l'entorn, també potser, no?
Exacte.
Sí, perquè totes aquestes visites i així també...
Home, potser el mes de gener no ve molt de gust.
Però podem capodar.
Bueno, bueno.
En fi, l'Astrid té solucions per tot, tu.
Jo, sí.
Tampoc són tan terribles els hiverns.
No, clar.
L'Astrid és una amant del fred, no suporta la calor, beu un raig de sol i s'amaga.
A l'hivern té això, eh?
A 22 graus ja porta el seu barret, no?
I és com...
Sí.
Però a l'hivern sí que té...
És com un contacte molt de...
Tampoc he apuntat tant, eh?
Però l'experiència que vaig tenir a la xia primera era...
Home...
Era hivern fred i boira, no?
I tens un contacte amb aquell cep de molta cura, de molta calma i de dir,
estic decidint el que aquest estiu escollirà.
Sí.
I llavors està bé.
L'hivern és com més interior, és una cosa més...
Sí, sí.
És posada, és tranquil·la.
I sempre tens el gos allà mirant-te.
Clar, clar, clar, clar.
No, no.
O sigui, ja et brillen els ulls i tot de parlar.
Mira, doncs igual aquest hivern podríem organitzar un taller de poda.
Ah, mira.
Amb calçotada després.
Hòstia, Astrid, ja estàs envalant, estàs envalant.
Ho deixem en aquest punt.
Vinga, va.
I seguirem la setmana vinent.
A veure quina idea porto.
Vinga, apa.
Adeu, Astrid.
Adeu.
I can lift you up.
I can lift you up.
I can show you what you want to see and take you where you want to be.
You could be my luck.
Even if the sky is falling down, I know that we'll be safe and sound.
We're safe and sound.
We're safe and sound.
Safe and sound.
We're safe and sound.
We're safe and sound.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vinga, i ara comencem l'espai de coaching amb en Frank Rigol, que ja el tinc al telèfon.
El saludarem. Hola, Frank, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia, Núria, i bon dia a tothom. Què tal? Com esteu?
Bé, molt bé, molt bé. Amb ganes de comentar l'article que ens vas passar.
Estupendo.
A veure, el títol es diu Cosmovision i realment és un article que toca parts científiques,
o almenys posa en dubte, no?
Sí. Més que posar en dubte, jo el que vull d'alguna manera en aquest article
és expressar això, aquesta lògica científica que durant molts anys s'ha imposat a Occident,
que està molt bé, que ens ha aportat progrés, ens ha aportat a benestar,
perquè també ens aporta molta investigació, molts descobriments,
i també molta tecnologia.
Però, al final, ha arribat un punt que el que volem és, pràcticament,
és entrar en aquesta cientificitis, que tot ho volem d'alguna manera,
que passi pels sedars de respostes com automàtiques a la vida,
respostes, doncs, que tot sigui verificable, que tot sigui comprobable.
O sigui, hem entrat en una dinàmica que tot ha de ser, doncs, com jo dic l'article.
Que es pugui comprovar, que es pugui quantificar,
inclús que es pugui...
Alguna cosa, també, que es pugui comprovar sempre amb fórmules, no?,
que es pugui, d'alguna manera, resoldre o explicar,
doncs, això de forma sempre científica, no?,
sense...
Exacte.
Sense donar pas a altres aspectes com, bueno,
podrien ser més la creativitat o l'espiritualitat, no?
Exacte.
Sí, sí, l'espiritualitat, que és el que jo dic realment és el que hem perdut, no?
O sigui, pràcticament és allò com castigar el cos però perdre la nostra ànima, no?
En aquest sentit, no ho dic en sentit religiós, eh?
Ho dic en sentit que, de fet, el cientificisme, no?, no és...
Són teories, eh?, que s'han arrelat a la filosofia i tal,
però que realment sí que han arrelat també la societat moderna a la que estem ara, no?
Doncs que tot ha de ser, doncs, verificable, no?,
tot ha de ser, doncs, demostrable, ha d'haver-hi evidències,
ha d'haver-hi una llei, una llei, unes fórmules, el que sigui,
que confirmin, doncs, allò que s'ha investigat o allò que...
És a dir, tot això, però, s'ha traslladat a molts àmbits de la societat, no?
No sé, en el dret fins i tot també, no?
Que, escolta, que hem de tenir...
Fem moltes lleis, moltes, moltíssimes, vull dir que arriba un moment que els advocats
tampoc no podem arribar a totes les lleis que s'hi van aprovar,
perquè són centenars de lleis,
i, bueno, i, clar, tampoc potser ens estem passant de regular,
perquè no cal tenir tantes lleis per respondre als reptes que ens planteja la societat,
vull dir que, però, clar, necessitem una llei o una forma de pensar cirurgística, no?
Com allò, una premissa, no?, que al final acabi confirmant
una determinada conseqüència o conclusió, no?
No, però...
I, a més, a més, perquè realment hi ha coses, com tu també molt bé apuntes en l'article,
que a vegades la ciència no pot explicar, no?,
que a vegades no tot recau sobre la ciència,
vull dir que es necessita aquesta part més de misticisme, no?,
més de...
Clar.
Bé, més d'espiritualitat, una altra cosa que no sigui potser tan científica.
Clar, clar, clar, que precisament...
Jo no és que sigui dolent la part científica, eh?,
de la realitat, eh?, que hi ha de ser, i ens ajuda, no?
Però, quan dic cientificisme, em refereixo a tot el que ens envolta,
des de la telefonia, la tecnologia, la intel·ligència artificial,
doncs, les lleis que descobreixen els científics,
o, en fet, tota la investigació que es du a terme en el camp científic, no?
més empirista, no?,
aquell que vol que, escolta, que tot tingui una explicació, no?,
tot ha de tenir una explicació racional i lògica, no?
Necessitem tenir una resposta que diguis, no, mira, un més un són dos,
doncs, mira, doncs, a vegades, a la vida,
no tot es pot explicar tan fàcilment així, no?
I, doncs, sí, i estem molt solapats i molt eclipsats per aquesta cultura
de l'ús científic i de la lògica i de la raó, no?
Quan no deixem cap espai ni temps per cultivar la nostra, potser, espiritualitat,
o el nostre desenvolupament, el nostre autoconeixement, no?
Sí, parles també, sobretot, d'aquesta riquesa, no?,
que podem tenir, sobretot, a nivell de coneixements
o coses més científiques, no?,
a través de coneixements, d'estudis i de més,
però que realment ens falta en els humans desenvolupar, potser,
més aquest jo interior, no?,
aquesta part més, bueno, de més d'introspecció,
més riquesa...
De més profunditat.
Sí, més riquesa espiritual, que, per una banda, tenim,
bueno, almenys a Occident, no?,
tenim tots aquests avenços tecnològics i de més,
però que, en canvi, ens falta cultivar
tota aquesta part que, bueno, que és més interior
i que fa falta també indagar i treballar.
Exacte, exacte.
Que això, Orient, ho tenen més, ho tenen, bueno, a la Índia o...
Això ens guanyen per golejada, sí, sí, per golejada,
perquè ells, realment, doncs,
l'Orient sempre ha cultivat molt aquesta part més mística,
més espiritual de la persona, no?,
que, bueno, que també el món s'està globalitzant
i potser, doncs, tot això també els acabarà arribant, no?,
però sí que tenen molt clar, també donen molta, molta importància
a cultivar aquest interior, aquesta profunditat, no?
No dic des del punt de vista religiós,
no vull que se m'interpreti com un missaire, jo, ara, eh?
No és això el tema, no?
Però és que l'espiritualitat no equival a la religió,
l'espiritualitat és alguna cosa més profund
i que va més enllà de qualsevol doctrina religiosa, no?
Tu et refereixes potser més a construir
una mena de sentit, no?, de sentit de vida, no?,
més que...
Exacte, exacte, no?
Jo, quan la gent, doncs, moltes vegades,
escoltes, bueno, és que la gent avui en dia, doncs,
no sap qui és, la gent, doncs, té una crisi,
hi ha molta gent que no, doncs, no li troba sentit a la vida,
hi ha molta gent...
Doncs, home, doncs, home, potser,
precisament és aquí on raó el problema, no?,
que hem de, no sé, estimular o estimular-nos nosaltres mateixos
a sortir una mica d'aquest cientificisme
que avui en dia està ocupant la societat
i potser, doncs, mirar de...
fer una mirada interior i dir, bueno, escolta'm,
treballar-me jo mateix, no?, treballar-me jo.
No cal estar tot el dia a Instagram
o tot el dia, doncs, no sé, a les xarxes socials
o... perquè això t'ocupa molt, molt de temps, no?
I, al final, doncs, és soroll, també, no?
És soroll buit, a vegades, eh?
Sí.
És soroll buit.
I amb tant de soroll no ens podem sentir a nosaltres mateixos, no?
Potser és aquest el problema, no?
Sí.
D'acord?
També, a mi m'agrada molt una part de l'article, no?,
que dius que les persones creuen que estan separades
del món i de la realitat.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Jo, jo, això n'estic convençut.
Jo crec que això és una...
La creença més arrelada en el món, des de sempre,
no ara, eh?, no faig una crítica de la ciutat actual,
sinó des de sempre, és que les persones ens pensem
que som persones aïllades, que no...
Estem sols, eh?, vull dir, que estem desemparats,
que ningú té cura de nosaltres, no?
I que som, doncs, com, o sigui, com persones,
entitats desarrelades, i no, no, formem part d'aquest món,
d'aquest planeta i d'aquest univers, no?
I aquest és el problema, no?, que molta gent
se sent sola, tu pots estar sol,
però una altra cosa és sentir-te sol, no?
Jo crec que això és el que ha de veure la gent,
doncs, que forma part, potser, d'un engranatge, no?,
d'una cadena i que la gent ha de pensar
que són persones que són una baula important d'aquesta cadena, no?
Aquest és el problema, no?, que es pensen que són baules,
o ens pensem, són baules perdudes,
que no formem part de res, no, no, formem part d'aquest engranatge, no?
La gent hauria de pensar, no?
Falta cultivar més, potser, tota aquesta...
O sigui, ensenyar a la gent, no?, aquesta cosmovisió,
aquesta visió de la vida com un tot en general,
és a dir, no aquesta separació, no?,
que dius entre la realitat, entre el que és el món,
sinó veure tot com més un...
Com...
Bueno, en aquest sentit com més espiritual, no?,
com més...
Sí, sí.
Com un tot.
Com sentit de també integrat en el món, no?
No desintegrat o desrelat o a la marginalitat, no?,
com molta gent es pensa, doncs, que, bueno,
que això porta realment a moltes també...
Bé, això els psicòlegs suposo que ho poden explicar-ho, no?,
però molta gent se sent sola perquè se sent marginal, no?,
per molt de soroll que hi hagi a la seva vida,
i moltes coses, coses materials,
però en el fons després se senten, doncs,
això, marginals, no?, no se senten integrades.
I aquest és un problema que si tu et cultives,
si tu busques respostes,
tu pots d'alguna manera,
doncs, sentir-te d'alguna manera diferent, no?
O sigui, cultivar l'espiritualitat, per exemple,
que no ha de ser necessàriament religiosa, insisteixo,
és el millor que pots fer, no?
Jo, de fet, molts místics, molts...
Bé, hi ha molts estudiosos, no?,
que ho confirmen així, no?,
que realment cultivar una espiritualitat sanar,
que no ha de ser estrictament religiosa,
doncs, ajuda, pesament, això, no?,
a augmentar el nivell de consciència de la gent, no?
Això és el més important.
El que passa és que, clar, avui en dia,
tal com funciona una mica el món
i com estan plantejats, també,
i ja em poso aquí amb els plans educatius, no?,
o a les escoles o als centres d'ensenyament
on sempre preval, doncs, els continguts més,
bueno, més lògics, més...
Clar, tot aquesta part queda més arraconada,
com si diguéssim, no?
Vull dir que tot va enfocat...
És aquesta...
No, el progrés...
Clar, però és aquesta la crítica.
Sí, sí.
Jo, Núria, la crítica que faig és aquesta, precisament, no?
Per mi és, escolta, ens estem d'alguna manera
alienant nosaltres mateixos de la nostra pròpia vida, no?,
a base de tot aquest xoroll, no?,
que no et permet, doncs, escoltar i aprofundir, no?
Aquest és el...
Jo crec que és el gran drama de la gent,
que la gent no sap qui és, no sap qui és.
sap el que té, sap amb el que compta, no?,
sap el que fa cada dia o el que acumula,
però no sap realment qui és, no?
D'això, pesament, parlo.
Molts científics, premis noveduts,
no estic parlant de...
Han arribat a la conclusió, doncs,
que el món es regeix per unes lleis
que van molt més enllà,
que són alguna cosa que és impossible,
potser ara, com ara, de descobrir,
que van més enllà de les lleis científiques de la gravetat
o les lleis que coneixem més, diguéssim, més famoses, no?
Però són lleis que no tenen una explicació, eh?
Això parlo d'Einstein o parlo de grans científics, eh?
No, no.
Que tots van posar en dubte, doncs,
que hi ha alguna cosa, no saben el què,
que fa alguna cosa més, d'acord?
Que no té una explicació científica.
o sigui que això és el que hauríem d'aprendre, no?
Precisament, aquesta vessant de dir, bueno,
el món no tot és un i un, són dos, no?
Els científics ho confirmen, molts d'ells,
que no és així.
Que hi ha alguna cosa que cal...
Que cal desenvolupar o treballar
o almenys tenir en compte que també ens pot ajudar
a créixer o a desenvolupar-nos
com a éssers propis i també, en general, com a societat, vull dir...
Exacte, exacte.
Sí, sí, per això el títol de la cosmovisió, no?
Tenir una cosmovisió, una visió molt més àmplia
de qui és un mateix, no?
De que no som persones aïllades
i que formem part d'un univers
on cadascú compta, no?
O sigui, cadascú de les persones
compten i sumen, no?
En aquest desenvolupament, no?
En aquest progrés, no?
I no pensar, no tenir aquesta creença
tan sumament perniciosa
de pensar, doncs,
que un no pinta res en aquest món, no?
Potser el món està esperant
que tu facis alguna cosa perquè vagi millor.
Clar.
Una mica seria canviar el discurs, no?
Que els canvis també...
O sigui, una manera de progressar, no?
Com diu una cita que has posat també a l'article,
una manera de progressar, no?
És també acceptant aquests canvis, no?
No només conformar-se amb les lleis i la lògica,
sinó també agafant i entomant aquests canvis
que poden fer que al cap i a la fi acabem progressant.
Exacte, exacte.
Sí, sí, sí, tal qual.
Però el canvi l'ha de fer un mateix, no?
Sí.
Segurament no trobaràs potser un sentit de vida
tot el dia, doncs, bueno,
tenint aquesta lògica o busquem...
Volem buscar evidències a tot el que fas,
o buscar-ho, doncs, a les xarxes socials,
o buscar-ho, doncs, a molts llocs així.
Potser cal una mica més de menys soroll,
més pau per poder també cultivar aquesta part,
que és tan el més important que la material, no?
O sigui que jo crec que aquest és el menys soroll
i potser més contemplació.
Sí, exacte.
Potser, com deia un, no?
Menys medicació i més contemplació, no?
La gent es pensa que s'ha de medicar
i potser el que ha de fer és contemplar.
Sí, totalment.
És així.
Frank, no sé si tens alguna altra aportació
en quant a l'article titulat Cosmovisió.
Doncs jo convidaria la gent,
està penjat a LinkedIn,
que explico l'anècdota, no?
Perquè com els científics llegeixen
aquestes normes a vegades inexplicables
de com funciona l'espai, no?
Aquí explico la història de l'astronauta
i el neuròleg russos, no?
Sí.
Que discutien sobre religió.
I està molt bé, no?
És el d'un filòsof, d'acord?
Aquesta història, l'expliquen al seu llibre.
I està molt bé, molt encertada,
perquè realment és així, no?
O sigui, al final, escolta'm,
no hem de buscar explicacions empíriques
o evidències a tot el que fem, no?
Clar.
Perquè hi ha coses que no segueixen aquesta dinàmica
o aquestes normes, no?
Aquesta mena de cirurgismes
no es donen a la vida, no?
Per tant, no sé, jo crec que està bé
que la gent comenci per...
Hi ha molts llibres que parlen sobre
el tema de l'espiritualitat.
Jo acabaria amb Richard...
Perdó, Richard, hi ha un que es diu...
Jo diré demà...
El doctor Hawkins, d'acord?
Aquest senyor es va dedicar, doncs,
durant més de 20 o 25 anys,
no sé si ho he dit alguna vegada en algun programa,
ja, a estudiar la consciència, no?
Els diferents nivells de consciència
que tenim les persones, no?
Sí.
És una persona molt bàsica,
molt bàsica vull dir que regeix pràcticament
per la força, d'acord, eh?
Per la força, pels estímuls més primaris, diguéssim, no?
Sí, sí.
Doncs, al victimisme, al millor, doncs,
la por, no?
En fi, la vergonya, no?
I fins a gent, doncs, molt alta espiritualment,
doncs, que es regeix per l'amor,
per altres tipus d'emocions, no?
Sí.
I ell, el que ve concloure, aquest senyor,
es va dedicar més de 25 anys
a investigar sobre aquest tema.
Sí, sí, no, no, té molts llibres, eh?
És molt conegut, sí.
I ell diu, el que diu és que
l'única manera o la fórmula
per poder passar d'un estat
o d'un nivell de consciència
o un de superior, no?
Una de les coses que més fa
que puguis fer aquest salt
és pesament, és aprofundir
a la part més espiritual d'un mateix, no?
Doncs, mira.
Sí, sí.
I això ho diu un home que, no ho sé,
era psiquiatra, doctor,
em sembla que en filosofia també,
vull dir, era una persona cultivada, formada
i una persona que va dedicar,
potser, en 25 anys de la seva vida,
a estudiar això, no?
O sigui, sabia el que deia, vaja.
Sí, sí, sí, sí.
No, no, realment,
és una referència
i té molts llibres molt bons
que jo, de veritat,
que recomano
perquè realment, doncs,
va aportar molt a mi,
de veritat,
és que em va ajudar moltíssim.
Molt bé.
Frank,
ho deixem en aquest punt,
si et sembla.
Gràcies per agafar-nos el telèfon
i res,
tornarem a la propera,
d'acord?
Molt bé.
Molt bé, estupendo.
Gràcies, Núria.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Adéu a tothom.
Adéu.
Que vagi bé.
Tinc un bon dia.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu, adéu.
Ara mateix són les 12 i 55.
Acabarem el programa
de la Rambla d'avui
escoltant un tema musical
i sentirem
Jonas Brothers.
We go together
Better than birds of a feather
You and me
We change the weather
Yeah
We feelin' heat in December
When you found me
I've been dancin' on top of cars
And stumblin' out of bars
I follow you through the dark
Can't get enough
You're the medicine and the pain
The tattoo inside my brain
And baby you know it's obvious
I'm a sucker for you
Said I wouldn't have
Go anywhere blindly
I'm a sucker for you
Yeah
Any road you take
You know that you'll find me
I'm a sucker for all
The subliminal things
No one knows about you
About you
About you
About you
And you're making my typical me
Break my typical rules
It's true
I'm a sucker for you
Yeah
Don't complicate it
Yeah
Cause I know you
And you know everything
About me
I can't remember
All of the nights
I don't remember
When you're around me
I've been dancin' on top of cars
And stumblin' out of bars
I follow you through the dark
Can't get enough
You're the medicine and the pain
The tattoo inside my brain
And baby you know it's obvious
I'm a sucker for you
I'm a sucker for you
Said I wouldn't have
Go anywhere blindly
I'm a sucker for you
Yeah
Any road you take
You know that you'll find me
I'm a sucker for all
The subliminal things
No one knows about you
About you
About you
About you
About you
And you're making my typical me
Break my typical rules
It's true
I'm a sucker for you
Yeah
I've been dancin' on top of cars
And stumblin' out of bars
I follow you through the dark
Can't get enough
You're the medicine and the pain
The tattoo inside my brain
And baby you know it's obvious
I'm a sucker for you
Yeah
Said I wouldn't have
Go anywhere blindly
I'm a sucker for you
Yeah
Any road you take
You know that you'll find me
I'm a sucker for all
The subliminal things
No one knows about you
About you
About you
About you
And you're making my typical me
Break my typical rules
It's true
I'm a sucker for you
I'm a sucker for you
Vinga, nosaltres deixem el programa en aquest punt
Us hem estat acompanyant des de les 10 del matí
Nosaltres tornarem demà dijous a la mateixa hora
Ens podeu anar seguint a les xarxes socials
Tant a Twitter com a Instagram
Arroba la Rambla 981
O també si voleu
Als comptes de Ràdio d'Esvern
Arroba Ràdio d'Esvern
També a Twitter i a Instagram
Ara us deixem
Amb l'informatiu de notícies
Amb Mariona Salles Vilanova
I per la tarda
El magazín El Refugi
Amb Dani Martínez
Que vagi bé
Molt bona tarda
Tarda
I per la tarda
Fins demà!
Fins demà!