logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 403
Time transcribed: 41d 17h 18m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ràdio Desperd, 48.1
Ràdio Desperd, 48.1
L'essència de Sant Jus la tens a la Rambla, a Ràdio Desperd.
Bona tarda Sant Jus, passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimarts 4 de juliol.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de Ràdio Desperd en aquesta edició d'estiu.
Programació especial i més distesa ara en aquests dies del mes de juliol.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Jus.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot farem l'espai de llibres amb l'Arnau Consul,
propietari de la llibreria Cal Llibreter de Sant Jus.
Cada setmana ens fa la seva recomanació literària particular,
ens recomana un llibre, una novetat editorial i també ens parla de la conferència setmanal de la Universitat Sant Jus
en cada estiu que organitza la llibreria.
Tot seguit, també farem secció de cuina amb en Joan Targarona,
propietari del restaurant Cuina Miracle de Sant Jus,
amb qui cada setmana parlem de gastronomia i alimentació saludable.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els 8 lletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem l'entrevista de la tarda en Ferran i Joan Esmerats,
dues generacions de Sant Justencs, pare i fill,
que estan al capdavant d'un comerç centenari del poble.
Un negoci que aquest 2023 fa 100 anys,
que va obrir les seves portes a Sant Just.
Escoltarem la història de la botiga especialitzada en electricitat, lampisteria i gas,
la coneguda Esgalucs, ara anomenada senzillament Esmerats.
Això sí, acabarem el programa fent referència als dies internacionals d'avui
a les efemèrides del 4 de juliol.
Fets històrics que m'han succeït el dia com avui, però de fa uns quants anys.
Doncs bé, tot això és el que tindrem de seguida aquesta tarda.
No marxeu, que comencem!
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusque en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
Això sí, començarem la tarda de la millor manera possible, ben animats i animades,
i ho farem amb una cançó que es diu Cor del grup Catarres, que és el seu últim tema.
Vinga!
Vinga, no marxeu, eh, que la tarda acaba de començar aquí a Ràdio d'Esvern!
Crec en el cor, donant-ho tot, i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc,
tenir-te a prop, quan em seràs bon, vine al meu costat i que se'n soli el món.
No crec en tresors ni en gàbies fetes d'or,
però sé que el que em fa ric és el que he compartit amb tu,
i amb tot l'or del món no es compra el que he viscut.
No crec que l'amistat filtre de l'Instagram,
però tinc la meva gent i és més que suficient al teu costat.
Tot el que em passa és espectacular.
Crec en el cor, donant-ho tot,
i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc,
tenir-te a prop, quan el sol es pot,
vine al meu costat i que se'n soli el món.
Quan caus a terra i et sembla que no tens ales per volar,
jo crec, jo crec, jo crec que tu.
Quan tens la força d'una llau, ningú ni res et frenarà.
jo crec, jo crec que tu.
Quan estem junts, quan estem lluny,
crec que en el cor, donant-ho tot,
i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc,
crec que en el cor, donant-ho tot,
i abans cremar-se que apagar-se a poc a poc,
tenir-te a prop, quan el sol es pot,
vine al meu costat i que se'n soli el món.
Quan pensem en màgia,
ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc,
és la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques,
a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya,
7 milions i mig de futurs.
Ràdio 1, 2, 3, 88.1
Ràdio 1, 2, 3, 88.1
I ara marxem fins al carrer Bona Vista,
ens aturem davant de la llibreria Cal Llibreter
i saludem l'Arnau Consul.
L'Arnau, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Què tal? Com va tot?
Doncs mira, aquí,
suposo que ja us ha arribat,
i si no em podeu fer notícia,
de suspendre l'acte de la Universitat de demà.
Ostres!
Perquè se'n parla poc,
però tornem a tenir Covid entre nosaltres.
Què dius?
O en tot cas,
vaja, aquí Sant Just potser no,
però just el ponent,
el conferenciant que havia de venir demà,
el Ricardo Robledo,
ens va fer saber això,
que està amb Covid
i que no es pot moure el llit
i que li sap molt greu,
però no podrà venir.
Per tant, ja ho hem començat a anunciar
via mails
i ara potser em deixen més xarxes,
però aprofito també aquesta plataforma
que em blindes
per dir això,
que demà a la Universitat d'Estiu
no podrem fer aquest acte,
no tenim sentit a buscar una cosa ràpida
i per tant,
res,
us prenguem
i a tots els meus clients
i amics
i estudiants
els fiquem per l'altra setmana
ja
a la següent sessió.
Són coses que no podem controlar,
això passa quan menys ho esperem,
per tant.
A més,
el que em va semblar més curiós
és que em veiessin Covid justament,
no?
Ah, carai,
doncs així n'hi torneré.
I en dos o tres dies
em van arribar altres casos.
De més casos.
O sigui que mires.
Bé,
en fi,
doncs haurem d'esperar
a la propera sessió
de la Universitat Sant Justenca.
El dia 12,
amb el llum Maria de Net.
Molt bé.
Avui ens portes
alguna recomanació literària?
Doncs avui tinc un llibre
molt curiós
d'aquests que jo crec
que fa molt estiu.
Aquests que et pot servir
per anar
desengreixant
amb altres lectures
o per anar combinant
d'alguna manera, no?
Sí.
És un llibre de contes curts,
un llibre de contes humorístic,
amb un to molt desenfadat
i d'a més d'un autor clàssic
com és Karel Kápek,
crec que s'ho havia pronunciat
Xàpek,
però a mi no em surt,
però és en tot cas
un autor xec
de primera meitat
del segle XX
i que tenia un punt d'humor
així molt característic,
no?
Vull dir que ens pot recordar
molts autors d'aquella època
amb el Borsol de Tres Baix
i altres autors
que tenien aquesta mena
de gràcia
a l'hora de mirar-se
la realitat
des d'un altre punt de vista.
I en aquest cas són,
el llibre es diu Apòcrif
i l'han publicat
Males Verdes
amb aquesta política
que té de recuperació
de clàssics
de tant en tant.
Sí.
I per resumir-lo
també s'hagués pogut titular
allò
Història de la Humanitat
amb, no sé si són 25 capítols
o si són més, no?
Quan dic Història de la Humanitat
és perquè cada conte
que la majoria són curtets
és d'algun moment destacat
de la història de la humanitat
des de la prehistòria
fins pràcticament
als nostres dies
als nostres dies
del de cara al Càpec
que va morir als anys 30, no?
Sí.
I d'alguna manera
amb un punt homògic
a plantejar-se
algun moment.
Per exemple,
el primer conte
en el fons no és ni història
perquè el que fa és revisitar un mite
el famós mite de Prometeu
que és aquell que va robar
el foc als homes
als déus
i clar, això va convertir
la humanitat
de fet, la humanitat
molts estudiosos
consideren que
es pot considerar història
quan l'home
sap controlar el foc
a banda
com bèsties
però que
singularitzarà
però el que fan
quan heu d'explicar
que serien
els col·lectius
o els homoàbilis
intentant fer foc
és agafar el mite
de Prometeu
en el moment en què
doncs
s'ha de venir
per haver-hi un judici
perquè aquest home
ha robat el foc als déus
el foc és sagrat
que està fent
l'hem de condemnar
això no està bé
el foc
clar, imagina't
i llavors comencen a discutir
clar, els homes amb foc
què podríem fer
clar
si podíem cremar
la collida del veí
podíem cremar la casa
per no sé què
podríem, clar
tots som malvestats
no, no, això no pot ser
quan li diuen
hem de defensar-se
ell per exemple
responde
no, no, jo no la rebaig
jo l'he pres a fer
clar, no, què has dit
blasfem
però com vols fer
el foc
no és una cosa
que es pugui fer
és una cosa
que ens ve donada
pels llams
i aquests
per tant
aquest punt de vista
com molt divertit

a més fin d'un gir final
que és a dir
bueno, la veritat
és que la carn rostida
és més bona que crua
diu un dels que l'havia acusat
i amb detallets
com aquest
doncs et va repassar
en això
doncs és a dir
un moment
una carta que Alexandre Magnes
escriu a Aristòtil
quan està de campanya
diu
bueno, no, jo és que no volia
conquerir tant
però cada vegada
que conquereixo un territori
em trobo que he de
conquerir-lo més enllà
perquè clar
si no
que ells em vindran a atacar
però he descobert
que
hi ha aquí una sèrie
de tribus
que m'han convertit
en Déu
i aleshores
tots em respecten molt més
i com que començo a notar
que els meus soldats
clar, estan molt lluny de casa
estan cansats
potser el que caldria
és que Grècia
també em consideressin Déu
per què no vas preparant
el terreny
tot això amb una carta
l'idea a dir
a Alexandre Magnes
el seu mestre
Aristòtil
el qual fa anys
que no el veu
però l'escriu
per anar explicant-li coses
per tant
aquest punt de vista humorístic
doncs el repassarem
personatges de
algun fins i tot
allò que dèiem
Prometeu és un mite
en algun moment
surt Hamlet
que es manté
i escriu d'ell
una obra de teatre
perquè això que ha escrit
aquest bon home
això no va enlloc
clar
evidentment surt Napoleó
surt Llàcer
o sigui que és un llibre
sí, sí
putejat
per dir
home
això de fer-me ressuscitar
escolta
jo estava molt bé mort
aquest Jesús
que desgraciat que és
que és un llibre
que recull
com diferents textos
que va publicar
Carle Càpec
no, no, no
és un llibre de contes
que ell va pensar
com a llibre de contes
i cada conte
és un moment
de la humanitat
la majoria
moments històrics
vist des d'un punt de vista
humorístic
i donant-li la volta
i com que això
com que la majoria
de contes són breus
crec que és molt fàcil
allò de tenir
ui, ara m'he cansat
d'aquests
llegeix un parell
de contes breus
et fa riure
perquè la majoria
són molt graciosos
i per tant
crec que en aquest sentit
és molt estival
fins allò
típic llibre de platja
ui, és que em portava
tota una novel·lota
a la platja
i no m'acaba de concentrar
amb aquest no cal
ni concentrar-te
perquè la lectura
és molt àgil
i molt ràpida
us el recomano molt
Apocris
de Carle Càpec
i com va arribar
aquest llibre
a les teves mans
Arnau?
és una novetat
d'aquest any
Males Herbes
ens ho va enviar
aquest mes
Males Herbes
des de les editorials
ens envien coses
i doncs mira
ja com Barrión
em va cridar l'atenció
perquè de cara al cap
et coneixia alguna cosa
però no aquests contes
i a seguida vaig dir
que això és molt desenfadat
i és divertit
i t'hi enganxes
és que és això
només llegir el primer conte
aquest de Prometeu
ja tens ganes
d'anar passant
al segon llibre
a veure com parlarà
de Jesús
a veure com parlarà
de Napoleó
perquè on que té
sempre aquest por irònic
la veritat és que
fa gràcia
i això
crec que és un llibre
com per anar
combinant amb altres
o bé no no
es pot llegir tot
d'una passada
just a l'estiu
que és un moment
que podem dir moltes coses
doncs aquestes
anar fent per part
molt bé
molt bé
doncs ens quedem
amb aquesta recomanació
de l'Arnau
d'aquest llibre
que es diu
Apòcrif
de Karel Kapek
publicat a Males Herbes
és un llibre
amb toa humorístic
i que es pot llegir
com ha dit
per anar a la platja
a la platja

molt bé
doncs Arnau
moltíssimes gràcies
també ens hem anotat
que l'acte de demà
de la Universitat
Sant Justenca
d'estiu
que el llibre té
queda suspès
queda suspès
llavors ens hem d'esperar
a la següent
o aquesta mateixa
conferència
quedarà
permesa
aquesta de moment
la suspenem
i clar
els altres dimecres
ja s'han agafat
i amb el Ricardo Roblero
si intentarem ser lligats
de cada l'octubre
fer una altra sessió
ja ho veurem
la programació
queda tal qual
evidentment
perquè amb el autor
era molt difícil
molt bé
doncs Arnau
moltíssimes gràcies
que acabis de passar
bona tarda
i fins la propera
ah sí sí
fins la setmana que ve
vinga
adeu
chau
un escapador rural
i calo un jupo
i trago
per tindre nota final
fer bé
desferdelles
i un escapador rural
calo un jupo
i trago
per tindre nota final
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com el chill out
l'smood jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més sual
100% música relaxant
cada dia de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
t'hi esperem
va, que ara agafem les coses
i anem fins davant del restaurant Cuina Miracle
i saludem el seu propietari, en Joan Targarona
Hola Joan, què tal? Bona tarda
Hola, bona tarda, Núria
Què tal? Com estàs?
Bé, molt bé
amb ganes d'escoltar-te per parlar de gastronomia
de cuina, a veure què és el que ens portes avui
Doncs mira, com estem en aquesta època
doncs han acabat les escoles
estem entrant en època d'estiu, amb calor
he pensat que estaria bé parlar una mica d'aquells aliments
que ens afavoreixen que la nostra pell estigui més protegida
davant de les radiacions solars
perquè al final volem fer també activitat física
sortir, anar a la platja, anar a la muntanya
passejar, perquè també ara estarem mig de vacances
i ens ve de gust
amb família, amb nens, nenes, etc.
Doncs clar, trobo que és important
que no només ens protegim la pell
amb cremes
que ja també parlarem
doncs quines serien
les millors
cuidem una mica la nostra alimentació
doncs també ens ajudarà
També tenim cura, clar
Exacte, sobretot
aconseguirem sobretot
que retardar una mica
l'envelliment
de la nostra pell
Productes suposo que també hidratants, no?
Exacte, sí, sí
o sigui, per exemple
ja ens hem de posar crema
també abans de l'exposició del sol
però després
productes hidratants
o olis essencials
que ens podem passar per la pell
després d'haver pres el sol
per tornar-la a nutrir
i per estar en bones condicions
perquè fa sobretot el tema d'alimentació
tots aquells aliments
que siguin rics en vitamina C
vitamina E i vitamina B
Inicialment
sempre pensem
que la pasta naga
seria el millor exemple
Sí, l'estrella
L'estrella
per protegir-nos del sol
Només és la pasta naga
sinó ja tinc
tots aquells aliments
que continguin vitamina C
E i D
Qualsevol tipus de vegetal
o verdura
antioxidant
antiinflamatòria
ens ajudarà
a protegir-nos d'aquestes radiacions solars
Tot això
ha estat documentat
en diferents estudis
i sobretot
hi ha una nutricionista
que és la Marina Dianez Pérez
que és professora del TAL Màster
a la Universitat Oberta de Catalunya
i sobretot fa una mica
d'investigació sobre el tema
Exacte, fa una mica d'un escrit
i un article sobre aquest tema
sobre tots aquests nutrients
antioxidants
que hem de menjar
Per tenir cura de la pell
Sí, per parlar de temes més específics
per exemple
o sigui, de fruita
la magrana
el mango
el maracullà
la taronja
el meló
menjar tomàquet
el raïm
i uís
maduixa
Molt antioxidants
pel que veig
suposo que
lligats amb el tema
d'evitar l'envelliment de la pell
que quedi com
bueno, arrogada
suposo
en aquesta direcció
Sobretot
molts antioxidants
molta vitamina C
molta vitamina E
i poca cosa més
però sobretot
tots aquests aliments
evidentment
evidentment
sempre que puguem
amb la mesura del possible
doncs
cruzo
o sigui
quan parlo
parlo de tomàquet
sí que és veritat
que podem fer uns tomàquets
al forn
però si el mengem cru
aprofitem molt més
totes les seves vitamines
i totes les seves propietats
això significa que
tots aquests aliments
per exemple
si els hem de potenciar
per menjar-los crus
on queden millor
per exemple
seria posar-los en amanides
o potser fer algun batut
o com?
exacte
fer-los
fer-ne batuts
en amanides
etcètera
sobretot
també
que també
en parlarem
també puc fer aquest incís
ara
però vull dir
que si fem batuts
doncs
evitar el sucre
d'acord?
o sigui
el sucre
seria
el nostre gran
enemic
que aniria
totalment en contra
de tots aquests aliments
que ens estem menjant
per tant
si fem un batut
home
fem-lo sense sucre
si és possible
perquè el sucre
ens fa
l'efecte contrari
és a dir
el que recomanen
precisament
a l'estiu
i per protegir
la pell
de les radiacions
solars
és evitar
el sucre
i sobretot
aquest sucre
amb productes
doncs
prefabricats
com
la brioixeria
pastet
pastes
de forn
etcètera
que contenen
molt de sucre
i que no ens convé
gens
o sigui
va en contra
de tot el que estem
parlant
per tant
tampoc
si fem algun batut
fem-lo natural
no hi afegim
no hi afegim
sucre
ni adolcorants
d'acord?
ja ho sabem
que ens agrada molt més
però aprofitem
aquest propi sucre
de la fruita
i la verdura
que conté la fruita
exacte
com a verdures
doncs
cal destacar
per exemple
la col
cale
o per exemple
el bròcoli
cols de brusel·les
etcètera
no?
totes
aquelles verdures
que
que són riques
en vitamina C
amb un alt contingut
de nutrients
que ens ajuden
a reduir
la inflamació
i al final
en definitiva
són antioxidants
i ens ajuden
a protegir-nos
de l'envelliment
de la pell
pot ser Joan
que també
coincideixi
que en la temporada
en què
bueno
quan és temporada
d'aquest tipus
de fruites
són precisament
les fruites
i verdures
que van millor
per protegir-nos
del sol
correcte
exacte
precisament
la fruita
i la verdura
que hi ha
a la temporada
és la que hem de consumir
i la que ens protegeix més
o sigui
sempre
sempre
ho he defensat
i és així
i ho diré
però no perquè ho digui jo
sinó perquè
és
diguem-ne
el tarannà
de milers i milers
d'anys
de menjar
i d'experiència
que té la humanitat
diguem-ne
o sigui
hem de menjar
fruita i verdura
de temporada
per diferents motius
per diferents motius
primer
un dels motius
no és que sigui
més important
que l'altre
però
un dels motius
motiu econòmic
sempre la fruita
i verdura
de temporada
serà més econòmica
que si mengem
una fruita
fora de temporada
que s'ha hagut de cultivar
expressament
per aquesta època
i altres motius
sobretot
és el que tu apuntes
el tema
de salut
o sigui
el cos
ens ajuda
i ens protegeix
i ens hidratem
si mengem
aquell producte
de temporada
és a dir
per exemple
mengem síndria
que ara és l'època
de síndries
doncs la síndria
té una quantitat
d'aigua
molt abundant
que ens hidrata
que ens hidrata
el cos
i ho necessitem
necessitem prendre
síndria
clar
l'estiu sí
exacte
perquè passem calor
i és important
no
hauríem de prendre
altres fruites
fora d'aquesta
d'aquesta època
no vol dir
que en un moment donat
mengem alguna
i no passa res
però
recomanable
menjar
les
de temporada
però per aquests
motius
o sigui
motius
econòmics
motius
de trobar
el mercat
de salut
etcètera
que aprofitem
al màxim
totes les seves
propietats
les seves vitamines
els seus nutrients
etcètera
uns altres
productes
que també
són
molt interessants
serien
doncs
tota la gama
de fruits secs
ja sigui
per exemple
les ametlles
amb un gran
gran contingut
de vitamina E
que tenen
també a més a més
éxits grassos
insaturats
i aleshores
ens ajuda
molt
sobretot
a disminuir
les arrugues
de la pell
la interpigmentació
etcètera
saps?
si els fruits secs
també van bé
per la pell
mai ho hagués dit
exacte
les ametlles
també les
nous
i molts fruits secs
de llavor
que continguin
vitamina E
com per exemple
les llavors
de girassol
per exemple
que les van
prendre les senceres
o inclús
triturades
posades a sobre
d'alguna
d'alguna amanida
dins d'algun iogurt
etcètera
doncs
sempre
tots aquests fruits secs
ens ajuden
ens ajuden molt
per altra banda
també
encara que
sembli mentida
i anem a
donar-nos
una alegria
també
el cacau
també
ens ajuda
a protegir
la pell
el cacau
és un
gran antioxidant
també
i també
ens protegeix
ens protegeix
i ens va
molt bé
és rica
en
flavanoles
que són
doncs
bueno
diguem-ne
unes propietats
que
ens protegeixen
molt
del cos
a part
de tenir
minerals
com el calci
cobre
fosfor
potasi
sodi
etcètera
però
el cacau
millor consumir-lo
sense
com menys sucre
millor
és el que et anava a dir
és el que et anava a dir
o sigui
el més
el més
en percentatge de cacau
més alt possible
i si és
en algun
si és
en algun
mal distintiu
ecològic
doncs
molt millor
encara millor
però
comprar un cacau
d'un
80-85%
doncs
ja comença a ser
un cacau
que està molt bé
que està bo
que es pot menjar

home
una mica marc
no
el 85%
bueno
o es pot aguantar
encara
encara
encara
encara
el trobo
encara el trobo
prou bé
em pots
comprar de pitjors
em pots comprar de pitjors
ja
però
sobretot això
no
doncs que
intentem
el que tu dius
sobretot
doncs
estem intentant
parlar
doncs
de tots aquests
aliments
que ens protegeixin
que no porti suc
d'afegit
o que no porti
massa sucre
vale
bueno
per una altra banda
doncs
el té verd
també
el té verd
sobretot
per les seves
capacitats
doncs
antiinflamatòries
a més a més
també doncs
és un gran antioxidant

que lluita
faratjament
contra els radicals
lliures
etc
val
o sigui
és el màxim
exponent
contra l'envelliment
de la pell
i curiosament
també
el cafè
la cafeïna
doncs
també
ens pot ajudar
a reduir
la inflamació
causada
pel sol
també
contra
antioxidants
compost antiinflamatoris
etc
evidentment
tornem-hi
tant el té
com el cafè
home
intentem-ho
sense sucre
o amb molt poc sucre
que diem
eh

i del té
abuseu-ne el que vulgueu
del cafè
doncs
no tant
anem amb compte
també
anem amb compte
perquè
la cafeïna
també
per una banda
doncs molt bé
ens pot protegir
de la inflamació
causada pel sol
però per una altra banda
doncs ens activa
ens excita
si tenim problemes
per dormir
doncs ens pot
afectar
o de vegades
no tenim problemes
per dormir
i també ens afecta
en el moment donat
si ens hem accedit

vull dir
també ho hem de vigilar
una miqueta
d'acord
i bé
i poca cosa
simplement
que
que tinguem
que tinguem
molt clar
això
no
tots aquells
aliments
fruites i verdures
amb vitamina C
vitamina E
vitamina D

que es cuinin
el més
lleugerament possible
per aprofitar al màxim
totes les seves propietats
i a partir d'aquí
doncs
segur que anirem
anirem bé
molt bé
pel que faci
i per acabar
sobretot
comentar-vos
el tema
de les
de les
cremes
les cremes
sempre
haurien de ser
amb protecció
física
val

estem parlant
de cremes solars
no de cremes
de puré
no no no
no no
les cremes
de cremes solars
les cremes solars
no
que n'hi ha
de molts
de molts tipus
les més recomanables
són les que tenen
filtres minerals
o físics
que es diuen
que
són cremes
que no
són cremes
que tenen
partícules
minerals
com l'òxid de titan
i l'òxid de zinc

val
que el que creen
doncs
és una barrera
a la pell
no
per tant
sí que
afavoria
aquestes cremes
val
sempre
jo
defenso
a nivell
particular
doncs
que
pot tenir
el segell
ecològic
perquè
diguem-ne
que seria
el més respectuós
per la nostra pell
ja que
la nodreix
i la deixa
respirar
correctament
val
i
a partir d'aquí
doncs
que n'has
puc
desfaci
el seu gust
però bueno
jo
a nivell
particular
són les
recomanacions
que jo faig
perquè són
les que
miro per mi
i per
tota la meva
família
per tant
i sobretot
que la gent
també tingui en compte
que les primeres
vegades que es va a la platja
o que es pren el sol
també són les més
vulnerables
com si diguéssim
no
és el primer
contacte
per dir-ho així
de la pell
amb el sol
i sempre és quan es produeixen
més cremades
quan
el primer
bany
per dir-ho així
sí, sí
exacte
i
sovint també
cometem aquest error
de
ai
vaig a la muntanya
imagina't
és l'estiu
vaig a la muntanya
i penses
va
com anem a la platja
no em cal
no, no
sí que et cal
sí que et cal
perquè totes aquelles parts
del cos
que
estaran
en contacte amb el sol
doncs necessiten
protecció
al final acabaràs
anant a la muntanya
acabaràs
a espetagar
qualsevol riu
i et vindrà de gust
ficar-te
en banyador
i fer una banyada
doncs escolta
protegeix-te
abans
que no costa
que no costa res
i
i ho agrairàs
al final
i que a la muntanya
el sol també
els rajos també
peguen
peguen molt fort

sí, sí
correcte
correcte
molt bé
doncs hem parlat
de la pell
de com tenir-ne cura
de protegir-la
d'estimar-la
de mimar-la
Joan
moltíssimes gràcies
a nivell
tot òbviament alimentari
que acabi d'anar bé
la tarda
i ens tornem a parlar
la propera
perfecte
igualment
moltes gràcies
que vagi bé
adeu
a nivell
les àvies i els avis
són sàvies i savis
no deixis que ells
ni les seves històries
caiguin en l'oblit
festa
de bici sense edat
en bici sense edat
és una iniciativa solidària
que busca combatre
la soledat
entre els més grans
la soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada
i depèn de tu
que ho facin sols
sortides en bicicleta
per al municipi
amb la gent gran
acompanya'ls a veure
el poble on es van criar
dóna'ls vida
que tornin a sentir
el vent a la cara
et necessiten
i tu a ells
també
des de bici sense edat
et necessitem
festa voluntari
més informació
al portal
justsolidari.cat
o
amb la col·laboració
de l'Ajuntament
de Sant Just
es veu
vinga va
que després d'escoltar
la secció
de cuina
i gastronòmia
alimentació saludable
amb en Joan Targarona
del restaurant
Cuina Miracle
de Sant Just
escoltem ara
un tema musical
ben refrescant
que està sonant
per tot arreu
està sent un dels temes
més top
d'aquest estiu
es diu
clavaíto
i és una cançó
de Xanel
i Abraham Mateo
que sona així
clavaíto
tan clavaíto
que
tan clavaíto
que
tan
clavaíto
que
tan
clavaíto
que
se te ve
tan bien
con ella
y no es que
no me alegre
por ti
aquí estoy
tras una
botella
la cual
me da
el valor
de sí
que mi sonrisa
está ensayada
al igual
que mi mirada
por ti
estoy llorando
por ti
paseo
por la calle
solo
con un frío
que ni en el polo
pensando que
vienes a por mí
y sigues
clavaíto
tan clavaíto
que
duele
tan clavaíto
que
gusta
tan clavaíto
que
duele
que
te
lejos
de ti
me
asusta
clavaíto
y
sigues
clavaíto
me
ves bien
con ella
y no es así
y aunque
no me creas
sigo
tras de ti
y vos
relitorial
cuando te busco
también soy
yo el que
te llamen
oculto
que
mi sonrisa
estén sellada
al igual
que mi mirada
por dentro
estoy llorando
por ti
paseo por la calle
sola
mismo
perfume
amapola
pensando que
vienes a por mí
y sigues clavadita
tan clavaíto
que
duele
tan clavaíto
que
gusta
tan clavaíto
que
duele
esto
you
asusta
y
be
tan clavaíto
que
duele
tan clavaíto
que
gusta
tan clavaíto
que
duele
Es tan lejos de ti me asusta
Y sigue clavadita tan clavadita que duela
Tan clavadita que gusta
Tan clavadita que duela
Es tan lejos de ti me asusta
Y sigue clavadita que duela
Y sigue clavadita
Ràdio 1, 2, 3, 4, 4, 5, 4, 5, 5, 5, 5, 5, 5, 5, 6, 5, 6, 7, 8, 9, 9, 9, 9, 10
Vinga, i ara no marxem
que dedicarem aquests últims minuts abans de les 6 de la tarda
a escoltar una entrevista que va fer la Maica Dueñas
Sant Justenca, col·laboradora d'aquí de la Casa de Ràdio d'Esvern
fa setmanalment l'actualitat de la cartellera de teatre
de les sales de Barcelona aquí a la ràdio
i la setmana passada li va fer una entrevista
a una de les membres de la companyia Casa Real
una de les membres d'aquesta companyia
La Rocío
que forma part d'aquest equip artístic
on dramaturgues, intèrprets, músiques, sonògrafes, fotògrafes, dissenyadores i realitzadores
fan un espectacle que es diu Assajar és de covards al teatre Tantarantana
és un espectacle una mica especial
i aquesta convidada doncs ens va estar explicant en què consisteix, com ho munten, com ho preparen
és un espectacle ben curiós i val la pena escoltar què és el que la Maica li pregunta a la Rocío
Vinga, va, escoltem-ho
I em penso que tenim el convidat d'avui, sí?
Hola
Rocío?
Sí, soc jo
Ah, hola, guapa Rocío, com estàs?
Molt bé
Doncs estem parlant de totes les novetats, com cada setmana que es fa, que es poden veure als teatres de Barcelona
i aquesta setmana el teatre Tantarantana fa una cosa que fa 10 anys que la fan
10, eh? Poca broma
i que es diu Assajar és de covards
Efectivament
Llavors, volia parlar amb tu, jo ja sé de què va, però m'agradaria que una persona que està dins d'aquest, diguem-ne, d'aquesta organització d'assajars de covards
que m'expliqués una mica què és el que feu i per què això d'assajars de covards
perquè, clar, el teatre s'ha d'assajar molt perquè les coses surtin bé, eh?
O sigui que, explica'm
Sí, normalment nosaltres a la vida real som molt d'assajar, però en aquest format que fa 10 anys que vam crear
la idea és que creem un equip pensat per l'ocasió
un equip composat per una dramaturga, una directora, una música, dues interprets
una persona que fa el cartell, una que fa fotos
cada dia diferent i que tenen dues hores
Il·luminació també, no? Suposo
Sí, bueno, no, normalment ho fem amb l'il·luminació que hi ha de l'obra que hi ha en aquest moment en cartell
Però, bueno, diguéssim que es fa una lectura dramatitzada en directe
de... o sigui, preparada en dues hores abans que arribi públic
però el que tenim aquest cartell de setmana és una versió especial d'aquest format
Per als 10 anys, diguem-ne, no?
Sí, no, no, és una cosa que fem cada any al final de temporada
el que passa és que ara amb la pandèmia portàvem dos anys sense fer-ho
Però és una cosa que fem al final de la temporada
amb molta de la gent que ha vingut durant totes aquestes sessions que t'explicava
i que el que fem és que ens tanquem dos dies en el teatre
dormint i tots, una mena de colònies teatrals
i un sorteig creem uns equips que tenen el temps que dura el dissabte i part del diumenge
per crear una peça inèdita, creada que no existia el dia d'abans
per presentar-la al públic aquest diumenge a les 19.30 al Tantarantana
És a dir, que la gent que vingui a veure-ho
el que veurà serà una peça creada sense dormir pràcticament
Això no va dir, això no va dir
Perquè, a més a més, jo conec el Tantarantana
sempre dic que és com casa meva perquè he treballat molt allà
i molts anys
i la veritat és que dormir allà a unes quantes persones
ho veig una mica difícil, eh?
Ni a baix ni a dalt, eh?
Sí, no, pugem totes a dalt, com ara tenim l'àtic
i convertim la sala gran de l'àtic
la convertim en una casa de colònies
i a les dades, a les dades, a les dades, el que fem
és que, bé, com que fem que tot això pugui passar
assistim als equips en el que necessitin
els hi donem de menjar, els hi preparem tot
perquè sigui el més amable i fàcil possible
i al final el que es crea
és molt sorprenent perquè és això
que és gent que no es coneixia
i que de cop està creant una peça de no res
i que, a més a més, hi ha com un caliu molt fort
que és un caliu especial
que és el que es veu, la gent que ve a veure-ho sempre diu
ostres, quin bon rotllo, quina sensació que dona, no?
perquè és molt especial
Escolta'm una cosa, i com escolliu l'equip aquest
que digus que no es coneixen i tal?
Com ho feu?
Per un sorteig, és a dir, hem portat tres dramatures
tres directores, sis intèrprets
no, en aquest cas, nou intèrprets
però com escolliu aquestes tres?
Amb un sorteig, fem unes boletes
i aleshores les dramatures agafen
i agafen, aquí serà per un sorteig
amb una boleta tipus
Però, a veure, dramaturges
n'hi ha moltíssimes de Catalunya
com ho feu?
Ah, val, val, vols dir durant l'any
Clar, clar
A veure, poseu
unes boletes
No, durant l'any
les convidades que venen
és perquè nosaltres tenim un llistat
de gent que coneixem
més la gent que l'apareixem
és gent que s'apunta durant l'any
D'acord
Quan algú ve a una sessió regular, diguéssim
durant l'any
tenim també un llibre, una llisteta
on la gent diu
però jo s'ho treguem aturcat
vull venir
i aleshores també contacten a la gent
A més a més, al final nosaltres coneixem també molta gent
perquè, bueno, doncs
també ens dediquem a això
i al final coneixem molta gent
i a vegades que no cal que les coneixis
doncs et sona algú
o saps que algú està fent una obra
doncs la contactes i, bueno
portem deu anys
per tant, a part ha passat mig planeta
per a aquest
per a aquest
d'acord
si entres en el web
i vas al corral
que posem allà
totes les gallines que han passat pel corral
i clar, hi ha moltíssima gent
han passat molta, molta gent
Bueno, doncs m'agrada dir-ho molt
I llavors
el públic que trobarà
un microteatre
o una obra llarga?
Sí, són peces curtes
perquè, clar, imagina't
en 48 hores
menys de 48 hores
perquè de 11 del matí
a 7 i mitja de la tarda
del diumenge
no arriben ni a dos dies
sencers
per tant, el que veurà
serà una peça
de 10-15 minuts
per cada grup
Si són 3 peces inèdites
de 10-15 minuts
O sigui que
heu fet 3 grups
per entendre'ns
3 grups

on estàs esperant
esperant per sortets
i demà
els 3 grups
ningú sap amb qui anirà
encara
I cada grup té
una dramaturga
un director
uns actors
no?

i una persona que fa la música
i a més a més
tenim un equip
que nosaltres
els anomenem
les Freelands
que són
una vestuarista
una escenògrafa
una
assistent de producció
un vestuari
també, suposo
les tècniques de la sala
vestuaristes
i aleshores
aquestes persones
són les que
assisteixen
als 3 grups
aquestes no tenen
un grup fixe
sinó que
no donen suport
als 3 grups
Escolta
i aquesta idea
que ja fa 10 anys
que la feu
a qui se li va ocórrer
al Víctor
o al Julio
que són els dos?
No, no
això va ser nosaltres
la companyia
el Julio
va convidar
moltes companyies
aleshores joves
a la llarga de la tribuna edat
per intentar dinamitzar
l'espai de l'àtic
quan el van
escriure
i aleshores
amb la Raquel Loscos
i l'obligament
de fet
crec que va ser la Raquel Loscos
que va proposar
com aquesta idea
i els va agradar molt
i aleshores
van començar
fent proves
cada vegada
va anar mutant
el concepte
i a principi
era
dones intèrprets
i els textos
que ja venien de casa
i una música
i després
vam fer-hi
que hi havia algú
que feia la direcció
després
vam fer-hi
que algú
que venia a fer fotos
dissenyadores
vam anar com afegint capes
el cartell
el disseny del cartell
que al principi
el fèiem nosaltres
i al final
també ve una dissenyadora
la idea també
és com poder barrejar
gent molt diversa
del món de l'art
i com que es puguin conèixer
una dissenyadora
gràfica
amb un actriu
o una música
amb un fotògraf
han sortit
moltes sinergies
d'aquestes trobades
perquè hi ha molta gent
que s'ha conegut aquí
Rocío
la música
és en directe
de totes
les peces
que guai
i quina mena
de músics teniu?
de tot
ha vingut gent
que és guitarrista
de guitarra
piano
han vingut gent
que fa música electrònica
o life coding
coses aquestes així
més modernes
de pedaleres
i aleshores música
més experimental
han vingut amb ukelele
han vingut amb percussió
han vingut a
hi ha hagut
de tot tipus
al llarg d'aquests 10 anys
tot tipus de música
cantants
que venien amb bases gravades
bueno de tot
i els músics
com s'escolleixen?
o sigui
també
igual que la resta
igual que la resta
jo tinc un amic músico
o mira
jo conec algú
o gent que ve
diu
ah jo som música
un altre dia em truqueu
vale
molt bé
molt bé
o sigui
que el diumenge
a dos quarts de vuit
al tantarantana
es podrà veure
un espectacle
estreno mundial
no?
és això?
estreno mundial
estreno exclusiva
per a les persones
que vinguin
estreno mundial
la resposta del públic
la teniu clara?

normalment
ja per si
en els estersers normals
durant l'any
hi ha molta gent
molt fidel
que sap que cada dia
és diferent
i que és un espai
com molt bon rotllero
no?
que és com molt agradable
venir
i tal
ja saben
que venir aquí
és com
treure's de sobre
el mal rotllo
i venir a passar-s'ho bé
per tant
la gent que ve
ja sap que ve
a passar molt bona estona
i a riure's
perquè tot és
les peces
poden ser més còmiques
o no
no tenen per què ser
de comèdia
però l'espai
en si
i les presentadores
diguéssim
intentem que tinguin
un to
divertit
desacomplexat
i molt proper
i molt divertit
i molt humà
doncs me n'alegro
molt d'aquesta iniciativa
i d'aquesta iniciativa
que porta 10 anys
i que està funcionant
és una idea
molt original
penso
i que dona
una mica
sortida
a gent
que potser
no fan
gaire teatre
o li costa
són gent jove
va néixer així
la idea
és barrejar gent
nosaltres diem
les èpoques
aquestes
on no tens feina
és una manera
de trepitjar escenari
però en realitat
barregem gent
que està molt en actiu
i que porta tota la vida
fent teatre
i que és superreconeguda
amb gent que acaba de sortir
vull dir que no només
és per gent que no té feina
sinó que la idea
és també
com barrejar
gent molt diversa
en tots els sentits
doncs res
ja ho sabeu
aquest diumenge
a dos quarts de vuit
al tantarantana
d'això
podeu venir
a l'estrena mundial
d'una obra
que encara no sabem
com es dirà
i encara no sabem
qui la interpretarà
o això
sorpresa
sorpresa
sorpresa
perquè encara no heu fet
no heu tret la boleta
en el sortit
i si la gent
vol seguir una mica
per xarxes
tenim una cronista
també
la seva moralera
que anirà fent crònica
en directe
del que va passant
en el tancament
per tant no només
podeu venir a veure
els espectacles
sinó que a les nostres xarxes
podeu anar seguint
el procés
de com es crea
una peça inèdita
i així
després venir a veure
el resultat
havent tingut també
aquesta informació
de com es fa
una cosa així
una idea molt original
en el teatre
tantarantana
què la feu
a dalt
o a baix?
a la sala de baix
a la sala de baix
a la sala de baix
els 22
doncs res
moltíssimes gràcies
Rocío
gràcies a vosaltres
és una idea fantàstica
i la veritat
és que
molta merda
per diumenge
gràcies
adeu
adeu
adeu
adeu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ho ha explicat la consellera d'Economia, Iisenda Natàlia Mas.
Portarem els serveis financers al 53% de pobles i ciutats de Catalunya
que ara mateix no en tenen.
Un fet diferencial que plantegem, com es mentava,
és que no es tracta únicament d'oferir un servei de caixers
de disposició d'efectiu, sinó anar més enllà
perquè els ciutadans de tot el territori puguin tenir accés
a un ampli ventall de serveis financers.
És el que dèiem, la meitat dels municipis catalans, 503,
no tenen cap sucursal bancària.
En aquests pobles hi viuen gairebé 310.000 persones, 310.000 catalans.
Catalunya té avui gairebé 2.200 oficines,
però des del 2008 n'ha perdut prop de 6.000, més del 70%.
Notícies breus, Quim Balaguer.
Descens moderat de l'atur al juny, de 6.000 persones,
però que situa la xifra de prats a Catalunya per sota dels 330.000.
La més baixa des de l'any 2008.
A l'hora hi ha una xifra rècord d'afiliats a la Seguretat Social.
Són 3,7 milions de treballadors, 26.000 més que al maig,
però amb un ritme de creixement menor que els últims mesos.
L'atur ha baixat sobretot a les demarcacions de Girona i Lleida
i al sector serveis.
El vot per correu a la demarcació de Barcelona està aturat.
El motiu és que encara falten per resoldre alguns recursos judicials
que el partit extraparlamentari, Unidos Sí,
ha presentat contra l'exclusió de la seva candidatura a les generals.
El cas està en un jutjat de Barcelona i fins que no es resolgui,
en qüestió de dies, diuen,
la Junta Electoral no donarà el vistiplau
a l'enviament de les paperetes del vot per correu.
Això pot tensionar, clarament, encara més,
el servei de correus,
que haurà d'accelerar les trameses
per fer que els vots arribin a temps a les urnes el dia 23.
Només a la demarcació de Barcelona,
que és l'afectada per aquest bloqueig,
90.000 electors han demanat el vot per correu.
Dues dones crítiques amb el líder xatxer, Ramzan Kadyrov,
han rebut 5 anys i mig de presó
i una pallissa brutal, respectivament.
La pena de presó ha recaigut sobre Zarema Musaeva,
acusada de frau i agressió a un policia,
i han causada, segons organitzacions de drets humans,
per ser la mare de dos activistes opositors al líder xatxer.
La condemnada n'hi ha els càrrecs
i els vincula a una represàlia
pel que va publicar a Telegram
respecte a la situació a Xatxènia.
Una altra restricció contra les dones a l'Afganistan.
El règim dels talibans
ha anunciat la prohibició dels salons de bellesa
i dona un mes, un mes de termini als propietaris,
perquè tanquin, del tot.
L'ordre l'ha donada el líder suprem dels extremistes
i l'ha executada el Ministeri de Propagació de la Virtut
i la Prevenció del Vici,
creat pels talibans
per aplicar la seva rígida interpretació
de la llei islàmica.
La Junta d'Andalusia reclama a Boliden
que pagui uns 90 milions d'euros
per la rehabilitació integral
que ha hagut de fer el territori
després del vessament contaminant de la mina
que l'empresa explotava fa 25 anys.
Javier Serrano, tècnic de la Junta,
que es va ocupar de la descontaminació,
afirma que l'empresa va netejar al principi,
però de manera massa superficial.
La habían hecho muy mal
porque usaron una maquinaria inadecuada,
se llevaron, porque era la maquinaria de mina,
que era una maquinaria pesada,
de grandes dimensiones,
entonces no pudieron hacer un trabajo fino,
sino que hicieron, pues movían metros cúbicos de tierra,
pero junto con los lodos se llevaron el suelo
y eso provocó que luego nosotros,
la Junta de Andalucía,
tuviera que invertir mucho dinero
para poder hacer viable esos suelo, de nuevo.
Esports, Marta García.
S'ha acabat ja la quarta etapa del Tour de França
que ha estat seguint Isaac Vilalta.
Bona vesprada.
Bona tarda, Jasper Philipsen
és l'esprinter d'aquest Tour de França.
Segona arribada massiva,
segona victòria del velocista belga.
Avui s'ha imposat en un final molt accidentat
aquí al circuit de velocitat,
malgrat que la carretera era ampla,
l'asfalt estava en bones condicions,
hi ha hagut molts nervis,
molta velocitat,
molta tensió en aquests últims metres
i ja dins dels últims dos quilòmetres
hi ha hagut un parell de caigudes.
Un ha afectat Fabio Jacobsen,
un altre dels sprinters,
un altre, per exemple, Luis León Sánchez,
veurem l'abast de les seves lesions,
però en qualsevol cas,
victòria d'etapa per Jasper Philipsen,
la segona del belga,
a la Generala no hi ha canvis,
Adam Yeats es manté com a líder.
Isaac Vilalta, Catalunya Ràdio Nogaró.
L'aval de 6,6 milions d'euros
que Joan Laporta i altres directius
han firmat avui en la Lliga de Futbol
com a garantia del pla de viabilitat
permeti ja al Club Blau grana
inscriure els contractes pendents
o fer noves incorporacions.
L'Espanyol ha tancat el segon amistós
previst per a esta pretemporada,
serà el 26 de juliol,
a les 6 de la vesprada,
contra les Palmes,
coincidint amb l'estàs
que l'equip blanquiblau farà en Marbella.
I l'horatge ha retardat el debut
de Paula Badosa en l'Oberta Anglès
fins demà al migdia,
quan jugarà, finalment,
contra l'estat unitenca Alison Risk.
El número mundial Carlos Alcaraz
ha passat ronda en superalèl
el francès Jeremy Chardy.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
Amb l'arribada de l'estiu
i les temperatures elevades,
l'Ajuntament de Sant Just ha posat en marxa
una iniciativa per proporcionar
refugis climàtics a la ciutadania.
Aquests espais ofereixen
una temperatura fresca i protecció contra la calor,
permetent que els residents puguin gaudir
d'un ambient més agradable i segur
durant els moments de calor intensa.
Els diversos equipaments municipals
que funcionen com a refugis climàtics són
el mil·lenari,
el centre cívic Salvador Espriu,
la vagoneta,
la biblioteca Joan Margarit,
el centre cívic Soledat Sants
i el centre cívic Joan Maragall.
L'Ajuntament també ha emès alguns consells
per afrontar les onades de calor
de manera segura.
Els podeu trobar a la pàgina web
de l'Ajuntament.
Per a més informació sobre aquesta iniciativa
i altres consells davant les onades de calor,
es pot consultar a la pàgina web
de la Generalitat de Catalunya.
La CEES està preparant
la 38ena sortida de veterans,
una escapada a la vall de la Riberola
per ascendir a la punta CEES,
situada a 2.293 metres d'altitud.
L'esdeveniment està programat
pels dies 8 i 9 de juliol.
La sortida començarà dissabte 8 de juliol
des de l'aparcament de l'Escola Montseny,
a les 6.45 del matí.
El grup s'enfrontarà a una ascensió desafiadora
amb un desnivell de 650 metres
fins a arribar a la punta CEES.
Es recomana als participants
dur a esmorzar i dinar de casa.
Posteriorment, es passarà la nit
a l'hotel La Bell Ot, situat a Matamala,
i el diumenge 9 de juliol
es dedicarà al matí a activitats lliures,
amb diverses possibilitats de visites
a llocs com les grutes de Fontraviosa,
Montlluís, els banys de Sant Tomàs
i altres llocs d'interès a prop.
Els preus per aquesta sortida de veterans
són de 85 euros pels socis de la CEES
i 88 per als no-socis.
Aquells participants que no tinguessin
el carnet de federat
han de pagar una llicència temporal
de 5 euros i 40 cèntims.
Per assegurar una adequada coordinació
i preparació,
es realitzarà una reunió prèvia
demà 5 de juliol
a les 8 del vespre
al local de la CEES.
Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern
a Juli Hernández i Oriol Villén,
membres de l'Assemblea
del Casal Popular
La Sala de Sant Just,
per parlar sobre el projecte
que tenen des del Casal
per a l'ús de la masia de Can Freixas.
El Casal Popular La Sala
té com a objectiu
ser un aglutinador d'entitats
i una coordinadora
del teixit associatiu del municipi,
així com un espai polític
d'autorganització.
L'Assemblea es va crear el 2019
i està formada
per diferents persones involucrades
al teixit associatiu del poble.
Pel que fa a Can Freixas,
els membres del Casal
consideren que no s'ha dut a terme
un procés participatiu adequat
per decidir els usos de la masia.
Creuen que la majoria
de la gent de Sant Just
no sap què és el projecte
de la Casa de la Dona,
que és l'entitat
que anirà a Can Freixas en principi,
i reafirmen que cal preguntar realment
què vol el poble per la masia.
Expliquen que han desenvolupat
tot un projecte per a aquesta masia.
La seva voluntat
és arribar a un conveni
de sessió d'ús amb l'Ajuntament
perquè quedi per escrit
que la masia cedeix
al Casal Popular la Sala
i, en conseqüència,
a totes les entitats
de cultura popular de Sant Just.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda.
Fins ara.
Aquest estiu
sintonitza el Just a l'estiu
de dilluns a divendres
a Ràdio d'Esvern
al 98.1 FM.
De 10 del matí
a 1 del migdia
us esperem
al magazín matinal
Just a l'estiu,
la versió més fresca
del Just a la Fusta
tots els dies de juliol.
Entrevistes,
seccions,
notícies,
informació
Sant Justenca
d'actualitat
i tertúlies.
No te'l perdis.
Aquest estiu,
entre piscina i platja,
els matins
de Ràdio d'Esvern
són tendència.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora,
al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
No treu la llengua.
O a la feina,
a l'escola,
a la universitat,
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua?
O a internet,
quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar
traient la llengua?
Entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua.
Va, passem ara
a un dels moments
més emotius de la tarda
aquí a Ràdio d'Esvern.
Ens toca fer una entrevista
que requerirà
fer memòria històrica
i que la farem
a dues veus
amb dues generacions diferents.
Ells són pare i fill,
són propietaris
d'un dels pocs comerços,
negocis i establiments
centenaris
que té Sant Jus.
Parlem d'en Ferran
i d'en Joan Esmerats.
Insígnies,
els dos del conegut Esgalux,
botiga dedicada a electricitat,
lampisteria i el gas
que aquest 2023
celebra els seus 100 anys
que recentment
també ha canviat el nom.
Veiem el nou rètol
que posa Esmerats.
Bona tarda els dos.
Què tal?
Com esteu?
Molt bé,
patint de calor.
patint de calor.
Bona tarda,
sí, sí.
Ens ha costat arribar a l'estudi
que hi ha foc,
realment,
i primer molt agraïts
per aquesta consideració
que tinc un ràdio d'Esvern
a l'hora de convidar-nos
per començar a celebrar
aquest fet històric
d'un negoci familiar
que farà 100 anys
a finals d'aquest mateix any.
Primer de tot,
felicitats
i enhorabona
pel centenari.
Ferran,
sembla que fos ahir
quan es va posar davant
del mostrador de la botiga
venent bombetes
i fent d'electricis
tapar les llars
de Sant Jús.
Quina edat teníeu
quan va començar
amb l'ofici?
Bé,
tenia 13 anys.
anava a l'escola
a l'escola Esnúria,
vull dir,
per tant,
tenia 3 anys
i llavors
ho vaig agafar-ho.
Ho vaig agafar-ho
perquè, vull dir,
em van tornar a l'escola,
però vull dir,
ho vaig tornar a agafar-ho
de l'empista
i de l'electricista.
O sigui que
el pare
els hi van marxar
tots els aprenents
i vull dir,
jo vaig ser aprenent.
Que bé.
El negoci
entenem que era
d'una generació abans
o de dues
del seu pare.
Sí.
Ens vol explicar
una mica la història.
Sí.
Bé,
el meu avi
es deia pastor
Esmerats Naviners.
Sí.
Això volia dir
que deien
que el pastoret.
O sigui que no era motiu,
però deien
que el pastoret
li deien així,
que el pastoret
sí.
Llavors va començar
l'any 1923
a establir-se
a fer de Lleoner
i de l'empista.
Però com que el poble
era molt petit
va tindre
que combinar-ho
amb terrenys
que tenia
a l'urbanització
la Miranda
de llavors
d'això
en el que havia
Mallers, Garrofers
i Oliveres
i fent de Berber
els dies de festa
al matí.
Ostres,
és a dir que
a principi de tot
el negoci
va obrir
en una altra localitat,
en una altra localització
de la que està
ara?
A la plaça
que en preció
és número 1.
Caram!
Llavors vull dir
quan el pare
es va casar
es va
establir
al carrer
Bona Vista
número 64
ara 80
i ampliant
el negoci.
Per tant
vull dir
feia d'electricista
de lampista
i de gas.
Caram!
Per tant
el taller
el tenia
al carrer Bona Vista
80.
llavors
es va jubilar
i el negoci
me'l va passar
a mi
Ferran Esmerats
Martí.
I per què?
En quin moment
li fa el traspàs
del negoci?
Que és per jubilació?
És perquè ja el veu
a vostè preparat?
Bé,
perquè vull dir
estava malalt
tenia un infart
i un darrere
l'altre
i estava malalt
i llavors
vull dir
portar el negoci
no
un estat de nervis
per exemple
i llavors vull dir
el vaig portar jo
i llavors
el vaig ampliar
per exemple
tenint
12 treballadors
12
12 treballadors
i
això és el resultat
de treballar
als pobles veïns
i hasta la mateixa
Barcelona
i llavors vull dir
ho porta
el meu fill
Joan Esmerats
Gallart
que està
al cap
de davant
del negoci
per tant
és una empresa
centenària
i de quarta generació
Exactament
i sabem
per què
en el seu moment
el seu avi
Ferran
va decidir
obrir
o posar-se
amb el tema
d'electricitat
lampisteria
El meu pare
El teu pare
El seu pare
perdó

El meu pare
va ser
vull dir
anava a l'escola industrial
a Barcelona
i llavors
vull dir
va ser
pel gas
l'electricitat
i l'aiga
que li van vindre
de l'ofici
I vostè
recorda
com eren aquells anys
d'aprendre
l'ofici?
Com se'n recorda
com
Aquells anys
vull dir
hi va haver-hi
de tot
vull dir
vaig
il·luminar
la selva negra
de l'urbanització
de Vallirana

llavors posava
les llums
de Nadal
pels carrers
durant
bastants anys
ho vam fer
ara ho fa
l'Ajuntament
i llavors
vull dir
l'església
la vaig
il·luminar
i llavors
per la festa major
il·luminàvem
la plaça
la plaça
M'està parlant
d'aquí
de Sant Jús
o de Vallirana
ara mateix?
No
estic parlant
de Sant Jús
i llavors
vull dir
a Barcelona
parlo
Barcelona
el cort inglès
de la zona franca
vam il·luminar
el per Nadal
també
Caram
Ostres
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do


I després
com va ser
el traspàs
no?
d'ensenyar
Joan
el seu fill
tot el tema
del negoci
ell mostrava interès?
El meu fill
vull dir
treballava
amb mi
i vull dir
riem
mostrava interès
Vigila
vigila el que dius
eh
vigila el que dius
aviam
si sortiríem
englobo
Mostrava interès
així com així

Fa 60 anys
per exemple
hi havia molts electricistes
molts lampistes
aquí a Sant Jús
i hi havia competències
Llavors hi havia
el Pere Bosch
amb els dos fills

el Jordi i el Jaume
i llavors hi havia
un tal
Carmona
que estava
a la carretera
de Sant Jús
i llavors hi havia
un
un Enric Malaret
un Enric Malaret
que era parent
dels Malarers
la meva dona
vull dir
es diu
Maria Teresa Gallar
Malaret
Llavors
Òntigament
tocava en família
Joan
ara és el teu torn
també
volem sentir
la teva veu
com va ser
tot el tema
d'agafar aquest negoci familiar
la responsabilitat
com recordes tu
aprendre
el negoci
la professió
no jo
la veritat
que
clar
amb un negoci familiar
això es porta
pràcticament
des que ets una criatura
és a dir
des que surts
de l'escola
a les 5 de la tarda
evidentment
també fas les coses
que fan els nens
però ja comences
a fer-te càrrec
de responsabilitats
com despatxar la botiga
d'anar a cobrar factures
d'anar a fer
d'aprenent
com deia el meu pare
que era el pas
és un dels passos
que desgraciadament
avui en dia
no existeix
que tothom m'ha ensenyat
i ningú sap res
però sí que és veritat
que aquesta figura
de l'aprenent
històricament

és el que estava
dient el meu pare
ara
tenia 12 treballadors
inclús hi havia
diferenciació
entre el que era
instal·lador d'aigua
i instal·lador de llum
i a més a més
la figura de l'aprenent
que el xicó
que tenia gràcia
doncs

se li entregava
també simbòlicament
una quantitat
de diners
perquè evidentment
estigués content
que els llumgués
a la seva família
o per gastar-se'ls ell
el que vulgués
i de pas
aprenia un ofici
clar
totes aquestes
etapes
jo les he passat
però sí que és veritat
que per circumstàncies
jo vaig seguir l'empresa
li hauria correspost
més al meu germà
que era el que estava
més integrat
però bé
ja et dic
degut a
malauradament
que ell va patir
un accident
el que em vaig fer càrrec
de l'empresa
ja des de fa
una pila d'anys
quasi 30 i pico
ja ni ho recordo
sóc jo mateix
i sí que és veritat
que durant aquests 30 i pico
la gran majoria
el meu pare
ha estat al costat meu
per la seva experiència
la seva professionalitat
el seu contacte
amb els clients
i ell
ho ha dit
molt de passada
però sí que
d'aquest local
del Bona Vista 80
d'això que es veu
tan petit
han sortit feines
que ni grans empreses
les han fet
què vols dir
és a dir
per exemple
hem sigut
i corregis-me
si m'equivoco
papa
corregis-me
papa
hem sigut pioners
de les instal·lacions
de les llums de Nadal
al carrer
però no les llums de Nadal
com les veiem ara
que arriba una grueta
allà tots monos
gràcies a Déu
hi ha més seguretat
això també
s'ha d'aplaudir
abans es daven
en dues escales
es fabricaven
les garnaldes
a mà
amb fil ferro
es posava bombeta
a bombeta
cada garnalda
compteu que tenia
sobre unes 40 bombetes
amb la bestiesa
de consum
que això representava
i era tot
completament artesanal
o sigui
era una feina
i bé
a Barcelona
lògicament
el que és
el barri centre
tot el que coneixia
amb la catedral
ja n'hi havia
de lluns
però
el resta
de poble Sant Feliu
espluga
no existia
cap carrer
amb llum de Nadal
i vosaltres
vau ser els pioners
els pioners
juntament
amb el senyor Botí
amb l'enginyer
d'aquella època
l'Ajuntament
bé que encara
volta
i comerciant
sobretot
perquè això va ser
una iniciativa
de la Unió
de Botiguers
i era
concessionària
de les
fonts aigues
públiques
de Sant Just
ostres
Ferran
vostè
com recorda
tot el tema
de transmetre
i ensenyar
en el seu fill
què és el que més
potser ha costat
el que
bueno
però de què vas
de què vas
coses més difícils
bueno
jo
vaig
va entrar
d'aprenent
per exemple
i l'operari
és el que li ensenya
per l'ofici
o sigui que
vull dir
pretenia
que anés
amb operaris
força valents
al llarg dels anys
com han estat
els diferents serveis
tot el que
han anat fent
a la botiga
és a dir
no sé si
instal·lacions
tot el tema
d'electricitat
gas

aviam
sobretot
com deia
el meu pare abans
no
en aquells
anys 50
de Sant Just
que no sé
si eren 3.000
4.000 habitants
pràcticament
només
havien dos instal·ladors
que era el bosc
i nosaltres
els esmerats
i és veritat
que
nosaltres
estàvem més especialitzats
en el tema d'aigua
i com deia
el meu pare
tenien la concessió
de tots els pous
i totes les fonts d'aigua
que ara sembla
que sigui
una cosa menor
però en aquells moments
tenien molta importància
perquè se vestia
gran part del poble
d'aquests subministres
més més més
l'aigua de Camp Meli
l'aigua de Camp Meli
i eren feines
que
sobretot la dels pous
eren feines
bastant
arriscades
i complicades
perquè moltes vegades
es tenien que baixar
a 50 metres
d'aquestes construccions
amb el risc
que això comportava
per unes escales
que evidentment
no us podeu imaginar
ni el que eren
i això
papa tu tens una anècdota
d'això
home la volem sentir
l'anècdota
volem sentir l'anècdota
d'aquella
una trista anècdota
però bé
perquè veiem
perquè la gent es faci car
una trista anècdota
trista anècdota
va ser
caram
jo
el meu pare
estava malalt
i el meu germà
i d'això
i la meva dona
el cuidaven
i llavors jo vaig anar
a la torre
que hi havia el pou
i van
d'això
es van
voltant
el pou
i va haver-hi
gent
i llavors jo
perquè ens va caure
un operari
ens va caure
un operari
i llavors
hi havia gent
i d'això
i
vaig
preguntar
si era mort
si era mort
perquè
baixar
35 metres
caure
de 5 metres
40
d'això
i llavors
em van dir
que es queixava
i llavors vaig baixant
sense pensar-m'ho
vaig baixar
a l'escala de gat
i llavors vaig veure
una imatge d'en Tesca
caram
només li sortia
el cap
de laia
ai per favor
i llavors
em van tirar
una corda
de la gent
que hi havia a dalt
per ajudar
però no es forçaven
perquè la clavícula
la tenia trencada
i el genoll
amb un trau
molt fort
i llavors
vaig veure
enseguida
me'l vaig a centrar
als ombros
i vaig veure
l'escala del gat
pujant
pujant
pujant
quina experiència
per favor
que si dura
més de 10 metres
se'ns anem
tots dos a l'any
això més que res
és perquè
perquè es vegi
la duresa
de la feina
i llavors
el vam treure
viu
però va estar
una setmana
a la clínica
i
i es va morir
se li va
coagular la sang
i es va morir
això sembla
quasi
pobre home
però és més que res
per il·lustrar
és per il·lustrar
la realitat
i la duresa
i no sé si
tenim la Mireia aquí
també
que ha entrat ara fa un moment
i ella
sí que també
així com
he començat
amb paraules d'agraïment
abans per tu
Núria
per convidar-nos
a aquest reconeixement
jo crec que si no
hagués sigut per ella
no sabríem
ni els anys que tenim
ni si feia 100 anys
ni si feia 200
perquè

ja la coneixes
és una persona
que li dons
qualsevol dada
i la busca
per impossible
que sembli
i és ella
la que ha trobat
realment
la fulla
i a partir d'aquí
pot explicar
això que preguntaves
abans
com es van passar
els llauners
lampistes
i bé
i el dia exacte
que és el 21 de novembre
de 1923
justament
amb el Jordi Amigo
així que Núria
si vols
aquí la tens
hola
bona tarda Mireia
hauries d'agafar
l'altre micròfon
aquest

exactament
aquest
aquest

digue'm
doncs bé
en Joan ens ha dit
que tot el tema
de les dates
el portes tu
per dir-ho així
a rajatabla
i per tant
que gràcies a tu
també
tenim constància
de diferents fets
no?

el que ens comentava
era el Joan
el fet aquest
del novembre
del 1923
què és el que va passar?
doncs
a veure
tot comença
amb dos factures
que em fa arribar
el Just for Salva
del mercat
això quin any era?
1926
no
el Just
ens ho va fer

fent neteja
ens fa passar

ens fa arribar
dos factures
no?
i la meva sorpresa
una era
de Josep Esmerat
de Pastors Marats
i l'altra
del Josep Esmerat
d'acord?
una corresponia
a l'any
1926
que aquesta és la
que em va sobtar
perquè
no
no
no m'ho imaginava
tan
tan
tan llunyà
i l'altra
és la del
1954
val
val
i bueno
són unes
unes obres
que
unes reparacions
que es fan
no?
de fet
una de les factures
puja
2.117 pessetes
amb 50 cèntims
val
i l'altra
puja
64 pessetes
amb 60 cèntims
vull dir que
i aleshores
m'adreço aquí
a l'arxiu
i començo
a buscar
vull dir
a remenar
investigar una mica
investigar una mica
buscant els cents
i tot plegat
i
clar a mi també
em va sobtar
perquè
jo ja sabia
quan havien arribat
els primers esmerats
aquí a Sant Jús
que era cap allà
al 1700
i no tenien res
que veure
amb el tema
d'electricitat
res eh
res
eren mestres d'obres
o bé
eren
ferrers
vull dir
res
una altra professió
una altra professió
totalment diferent
i aleshores
el que començo a trobar
primer
és que aquest
el pastor
esmerats
naviners
era barbé
on sortíem
a barbé
bueno

i aleshores
amb un paper
que hi ha
dins d'un
d'un arxiu
i a més a més
aquest paper
sol
vull dir
no estava agafat
amb res
no estava contextualitzat
amb res
cap altre document
que va
hi ha una contribució
industrial
que és del
21
de novembre
de 1923
i t'haig de dir
que a més a més
posen aquest paper
que Sant Jús
constaven
1173 habitants
i que
doncs
l'esmerats
naviners
pastor
de la plaça
Can Preció
és número 1
es dona d'alta
com a
ojalatero
ojalatero
què significa això?
ojalatero
és llauner
són els antics llauners
però clar
jo ja veig
que en l'any
1926
aquesta primera factura
ell
en les factures
ja posava especialitat
en
instal·lacions
sanitàries
i posava
ojalateria
i lampisteria
aquí ja comença
el tema llavors
aleshores començo
a rascar una miqueta
el tema dels llauners
els llauners
tant al diccionari
bueno
diccionaris
i enciclopèdies
catalanes
i tot plegat
doncs
és el mateix
o sigui
els llauners
són els antics
plomers
i
d'aquí podria venir
tota la història
d'aquí ve
que els electricistes
o aquesta paraula
de lampista
que és molt catalana
i que
fora de Catalunya
no existeix
treballessin
tot el mateix
perquè
eren
bueno
es treballava el plom
i aleshores
a partir del plom
passaven
totes les conduccions
de tot
aleshores
quan es descobreix
la llum
o quan es fa
la primera bombeta
el que fa
Thomas Edison
és una mesura
una mica
econòmica
que és perquè
en aquell
perquè ens entenguem
i resumim
molt ràpid
vull dir
els portalàmperes
de les làmperes
de gas
per dir d'alguna manera
eren de lleutor
i això és el que feien
els llauners
els llauners
que també eren vidrers

perquè les lampes
aquestes
portaven vidre
també
i d'aquí
que el meu sogre
també sap tallar vidre
ah mira
doncs
el Thomas Edison
el que fa
és adaptar
aquesta rosca
o aquest portalàmperes
o per on sortia el gas
per il·luminar
aquestes lampes
de gas
les adapta
a la rosca Edison
que és la rosca
de la bombeta estàndard
que coneixem avui
perquè això fos
com més econòmic
i tothom es pogués
canviar directament
del gas
a l'electricitat
ràpid
i llavors
és aquí
quan comença
a evolucionar
tot
de fet
les claus
eren
de gas
eren de plom
les tuberies
totes eren
de plom
després
va passar el ferro
per això
clar
es va aprofitar
tot el que eren
els soldadors
els treballadors
que treballaven
en les làmperes
de carosser
com diu la Mireia
els ojalateros
i els van utilitzar
per fer tots els temes
de suministre
d'aigua corrent
perquè treballaven
el mateix material
o els van adaptar
perquè fos menys costós
i sí que és veritat

el meu pare ha treballat
i ho pot dir-ho
que és una de les coses
que ha canviat
durant aquests 100 anys
el tipus de material
i
els interruptors
eren de porcelana
i els portalapres
també eren de porcelana
o sigui que eren blancs
vull dir
clar
i com ha viscut
Ferran
vostè
aquests canvis
hi ha hagut molts canvis
en 100 anys
aquests canvis
els he viscut
els he viscut
molt de pressa
o sigui que per exemple
de canonades
de plom
i desen
per exemple
han passat
de coure
i de plàstic
passant pel ferro
o sigui que
han passat de plàstic
per tant
vull dir
vull dir
és inexplicable
vull dir
és una cosa
vull dir que
és tan bèstia
el canvi de material
que pràcticament
es pot dir
que són oficis diferents
perquè clar
avui en dia
no hi ha pràcticament
cap instal·lador
entre altres coses
perquè no he tingut
l'experiència
de treballar
amb aquests materials
que pugui fer
i encara existeixen
amb algunes vivendes antigues
tant aquí a Sant Just
com a Barcelona
inclús
hi ha moltes instal·lacions
de gas
el que era gas ciutat
que es deia abans
que ara és el gas natural
potser
segurament
que un operari
d'avui
no sap fer una soldadura
no no no
és això el que dic
o sigui
que si hi ha
un problema
amb el plom
d'una entrada
sobretot de gas
que és el que més
es conserva
tenen dificultats
per trobar
un oficial
que sàpiga fer
aquesta reparació
i no vull dir
que abans
fos més difícil
o ara sigui
més fàcil
etcètera
evidentment
els materials
han evolucionat
però sí que
cada cop
és més fàcil
ser instal·lador
és molt més fàcil
fer les connexions
avui en dia
del tub de plàstic
que si tens una mica
de gràcia
una mica de manetes
són com
un Lego
per dir alguna cosa
hi ha moltes coses
que es fan
inclús amb les mans
o amb màquines
especialitzades
per aquest tipus
de material
una altra cosa
és fer el disseny
de les instal·lacions
i el projecte
però el que és
l'execució en si

si ets un tio
una mica espavilat
i bé
i tens
les eines adequades
ho pots fer tranquil·lament
un que no sigui
lampista
i electricista
clar
això tampoc cal que ho diguis
ja has dit
fer amics
per exemple
el meu pare
a part del plom
que és una cosa
que es va trobar
també em vas trobar
amb el tema
del ferro
que el ferro
encara avui en dia
aquí Sant Just
moltes vivendes
i moltes comunitats
en tenen
la Mireia
vol fer un apunt
hi ha
hi ha moltes cases
sobretot
cases de pagès
masies
o
les porteries
dels antics edificis
aquells
de pisos
de blocs de pisos
més antics
de Barcelona
les porteries
encara funcionen
amb
125
o sigui
ara la llum
ens arriba
Joan
a quant?
a 230
a 230
segons companyia

amb uns
menys de 7%
i 125
era aquella llum
que a vegades
quan anàvem a la casa
dels avis
saps
gairebé ni ens veia
hi ha masies
aquí Sant Just
que encara tenen
aquí Sant Just
hi ha cases
al centre de Sant Just
que encara tenen
125


de fet
al carrer de baix
n'hi ha una
sí n'hi ha una
al carrer de baix
i sobretot
moltes porteries
antigues
de Barcelona
que no
que no s'han reformat
que funcionen
amb
en 125
no?
el que també
cal remarcar
del
del Fernando
és que
en un moment
donat
ell ja ho comenta
estan a la
plaça Campreciós
número 1
que és on
aquí hi ha una anècdota
hi ha una anècdota
perquè vam passar
a una vista 80
ara després
ens l'explicaran
però hi ha un moment
donat
doncs
que
la mare
del Fernando
decideix
anar-se'n a viure
a la plaça Campreciós
ara l'explica
una anècdota
vinga
Ferran
acaba
i passa
la botiga
passa
a la plaça
ai perdó
al carrer
Bona Vista
sempre havia sigut
un negoci
botiga
botiga
botiga i vivenda
ja no
però vull dir que botiga
sempre havia sigut
el negoci de l'empista
però botiga com a tal
allò de vendre
o sigui
hi ha el negoci
que és el que porta el Joan
o el que ha portat el Fernando
però botiga com a tal
no hi havia hagut mai
no?
i és en un moment donat
que la mare
del Fernando
decideix
doncs
la màlia
la màlia
posar allà
quatre bombetes
i quatre piles
i obrir una botigueta
i obrir una petita botigueta
i una botigueta
que va
heredar
la meva sogra
o sigui
ni el Joan
ni el Fernando
ni
no no no
i en un moment donat
me la quedo jo
o sigui
ha sigut la botiga
de les dones
és el que estic veient

pràcticament
o sigui
el negoci
el porten ells
que ja està bé
i la botiga vosaltres
i la botiga
sí sí
la botiga
la portem
nosaltres
les dones
que està molt bé
i per molts anys
no?
i evidentment
revolucionant-la al màxim
i portant els nous productes
i donant serveis
sobretot al poble
no?
que aquesta sempre ha sigut
la nostra vocació
però sí que és veritat
que fent peu
això que deia la
la Mireia
no?
és que aquesta anècdota
m'encanta
m'encanta
perquè
clar
el meu pare
que no el veus
i el seu germà
van néixer a la botiga
van néixer a la botiga
al local de la botiga
allà va néixer
i què va passar
quan tenies 14 o 15 anys?
què li va dir la iaia a l'avi?
Ferran ho volem escoltar
però digue-ho
amb aquella energia
que parlava la valenciana
digue-ho
home
vinga
Josep
ho dic en sèrio
passa a la plaça
que amb preciós número 1
i deixa't estar aquí
de la botiga
botiga i taller
o sigui que
vull dir
però explica
per què va ser
quins personatges
corrien per allà
per bona vista 80?
no, no me'n recordo
quins animalons
quins animalons
corrien
no me'n recordo
no corrien
no corrien
ratolins i tot això
ah sí

encara em tornen a córrer
eh també
però
la Núria és especialista


i llavors
llavors
em vaig casar
i llavors
del terrat
vam fer
un ati
o sigui
vam fer un ati
i llavors
actualment
vivim
a la plaça
que amb preciós
número 1
que
hi havia viscut
el meu avi
molt
ostres
quina història
o sigui que vull dir
o d'això
el que leva la vista
és botiga
i taller

correcte
també s'ha de dir
que l'any 1979
ell
i
i
diversos
lampistes
i electricistes
d'aquí
de
no
del Baix Llobregat

van
fer
el gremi
d'instal·ladors
de
jo
jo
soc
fundador
del gremi

soc fundador
del gremi
de electricistes
i d'això
i de lampistes


d'Hospitalet Llobregat
de l'Hospitalet
caram
i una altra cosa
també força
innovadora
per aquell temps
va ser quan
es va obrir
Camp Mèl·lic
van il·luminar
totes les
totes les pistes
de tenis
això en aquella època
era
bueno
era innovador
pel tipus de focus
que
es necessitava
podríem dir
que llavors
Esmerats
ha estat
com
una marca
de referència
no només
a Sant Jus
sinó també
a municipis
al costat
al Bast Llobregat
vull dir
deixant
la costa
diguem-ne
o sigui
a part de
Badalona
allà
ho explicaré
més bé
Ibáñez
vivia
de les pistes
de tenis
o sigui
de terra
batuda
i llavors
jo
li feia
la il·luminació
per tant
vull dir
no hi ha
cap
poble
de la costa
costejant
que no hi hagi pistes
de tenis
fetes
il·luminades
per nosaltres
caram
caram
ostres
era una especialitat
això també
perquè
el transport
de tots aquells
bàcols
d'aquelles columnes
que eren de 9 metres
era una aventura
o sigui
jo personalment
he portat
durant quilòmetres
a coll
faroles
de 9 metres
de 3 polsades
que és
una cosa
que ara
és increïble
explicar-ho d'aquesta manera
i bé
es feien les feines així
molt manualment
però bé
teníem una experiència
evidentment
quan vam fer la primera
doncs
com tot
teníem que
saber
com es projectava
etcètera
però

va ser un moment
sobretot ell
jo aquí encara
era aprenent
o petit
va aconseguir
amb el l'Ibany
que és aquí
Sant Jus
el fill de fet
encara
encara volta per aquí
i era un constructor
que es va especialitzar
en fer pistes de tenis
i amb això
va ser un boom
als anys 70
que era
un esport
com pot ser ara
jo què sé
el triomògic
o el que sigui
vosaltres
farà amb vos les mans
per il·luminar-les
sí sí
evidentment
evidentment
sí sí
o sigui
amb tots aquests
en tots aquests anys
clar
has d'anar fent memòria
perquè
hi ha hagut
i ho comentes així
ràpid i de passada
però per exemple
una altra cosa
que bé
que va donar molt joc
en aquella època
va ser quan al carrer Bonavista
no era com ara
com que s'han fusionat
només queden dos entitats bancàries
hi havia com 10 o 12 entitats bancàries
doncs pràcticament totes
les va fer
les va fer ell
perquè era
l'instal·lador del poble
i llavors va arribar un moment
que tenies 12 comptes diferents
a cada banc
no tenies ni un duro
a cap compte
no
no tenia 12 llibretes
com de dura
n'ha estat al llarg dels anys
la feina
és més difícil
i més sacrificat
del que pugui semblar
bueno
però
ampliàvem
els pobles veïns
per exemple
i a Barcelona
no
pregunta si ha sigut
molt sacrificada
la feina

si has gaudit
de la teva feina
al llarg de tots aquests anys
fa mig-mig
mig-mig
i he gaudit
i després he passat
molts mals moments
molts mals ratos
i sobretot
això
tenint un personal
molt bo
tenint un personal
molt bo
amb què es pateix
sobretot
en aquest ofici
amb el tema de la seguretat
amb el tema econòmic
amb què es pateix
amb Hisenda
es pateix amb el tema econòmic

amb Hisenda

de la seguretat
no ho diguis
que no s'anirà
res
amb l'aspecte econòmic
es pateix
perquè vull dir
hi ha persona
que vol fer moltes coses
i no té
no té calés
per fer-les
és clar
vull dir
vull dir
no però
en el balanç
de tots els anys
jo crec que l'aspecte és positiu


sí que és veritat
que és una feina
que evidentment
com totes
que totes són molt respectables
però aquesta feina
de donar llum
a una casa
o a una aigua
jo crec que això
és bestial
o sigui
entres en un lloc
que estan sense llum
i surts d'allà
i els hi has reparat
i tal
i bé la gent
està superagraïda
sí que sempre
hi ha aquell
tant per cent petit
que són una mica
més complicats
però
la gent en general
la clientela
jo crec que
podem estar ben contents
ara per què anava
preguntar
com ha estat
Ferran la clientela
aquí
Sant Justenca
com és
que es
mostra satisfeta
després de la vostra feina
la clientela
s'ha renovat
fins
fins i tot
a dalt
a dalt del cel
dit i molts
o sigui que tinc
89 anys
89 anys
88 encara
el 24 de juliol
el faig 89
o sigui que me'n vaig
els 90
i verdaderament
vull dir
tinc que fer
molta memòria
de moltes coses
i moltes coses
o sigui
sí que és veritat
que clar
el target
els clients
a Sant Just
ha canviat completament
bé abans
hi havia
primer perquè hi havia
menys instal·ladors
no?
d'altra banda
els instal·ladors
no es movien
tant com ara
ara vull dir
un instal·lador a Sant Just
no s'entén per què
pot de fer una feina
a Badalona
i encara no s'entén
perquè els costos
són molt més grans
de desplaçament i tal
però bueno
la cosa està muntada així
encara us truquen
de Badalona
i de municipis
tan llunyans?
aviam
el tema
d'anar a aquests llocs
o era a través
de promotors
o a través
de grans empreses
com podia ser
el cort anglès
o a través
de jo què sé
de clients
com podien ser
distribuïdors
de material
de llums
que et portaven
a llocs
a fer la feina
perquè et coneixien
perquè ja havíem
treballat amb ells
i tal
a partir d'aquí
clar
tu
amb el que comptes
és
sobretot
o fins ara
que és això
que anava a explicar
és
el canvi
que hi ha hagut
de clients
clar
el meu pare
ha treballat pràcticament
i el meu avi
amb tots els constructors
històrics
que hi han hagut
a Sant Just
però ara vas a buscar
aquests constructors
històrics
i no en queda ni un
però és que
o perquè hem tingut filles
o perquè els fills
s'han dedicat a una altra cosa
mira
et vaig a dir-te una cosa
escolta
jo pujo al carrer Bonavista
on està la botiga i el taller
i m'assento
i miro pel carrer
i veig tota gent
no conec a ningú
no conec a ningú
però això és normal
però això és normal
i estan tots morts els teus
hòstia
8 o 9 anys
i ja t'estic llenç
ja t'estic llenç
podria haver-n'hi que no
podria haver-n'hi que no
no li queden 3
amb una foto
i porto una foto
que en queden 2
encara
però els altres 11
estan tots morts
però sí que és veritat
i bé
parlant de
el que sí que va començar
al principi de tot
també és cert
que al principi
els oficis
estaven com molt ben
delimitats
delimitats
perquè sí que és cert
que els esmerats
comencen a ser
lleuners
i lampistes
i això de vidriers
i sobretot
el tema sanitari
i el tema
dels pous
portaven
tots els pous
de Sant Jús
que clar
aleshores hi havia
molts pous
aquí a Sant Jús
i les bombes
dels pous
i tot plegat
però realment
aquí a Sant Jús
qui comença
com a electricista
electricista
va ser
el bosc
el bosc
el primer
però ell
ja va començar
directament
amb la llum
vull dir
no va
fer altra cosa
aleshores
el bosc
només tocava
llum
i no tocava
res més
vull dir que
i després
un altre lloc
també
com vam anar-hi
a fer
que va ser
molt xulo
durant uns quants anys
just abans
de la crisi
tot plegat
va ser aquell centre comercial
Diagonal Mar
que muntàvem
tota la il·luminació
de Nadal
es feia a la nit
al mes de desembre
ho fèiem de nit
anàvem a treballar
inclús jo havia anat
jo aquí tinc una anècdota
boníssima d'això
i muntàvem
un arbre
d'uns 40 metres
30
30 metres
però era un dels arbres
amb muntatge
més alts que hi havia a Espanya
perquè et faig una idea
la grua venia de Madrid
perquè tenia que ser
i els mecànics de la grua
només la podien tocar
ells també venien de Madrid
aquella grua i els mecànics
igual costaven cada nit
1.200 euros
però bé
aquests centres comercials
s'ho poden permetre
es veu
però sí que és veritat
que
clar
sobretot
el dia del desmuntatge
era un dia estressant
perquè
es feia la nit de reis
i el primer any
que em va tocar
fer aquesta feina
pensava que anaves a dir
el que de
digues
digues
no no digues tu
digues tu
no és que no sé
que no puc dir
el que anava a dir
sí sí sí
el primer any
bé que vaig fer
aquesta feina
que era d'un volum bestial
perquè pensava
que tenia com unes 20 persones
sota el meu càrrec
a més a més
amb una responsabilitat bestial
perquè tu penses
que toques un bill
a aquest centre comercial
se'm va fer punyetes
i bé
llavors ja pots tancar la persiana
i marxar quasi de Catalunya
anar allà als Pirineus
a Huesca
amb les vaques
i justament aquell any
mira que
no és que ho portés demanant
però ho podien haver sigut
altres anys
em foten a fer
això de
vigila que hi ha nens
eh?
vigila que hi ha nens
bueno és veritat
tens raó
a col·laborar amb la cavalgada
a col·laborar amb la cavalgada
amb la cavalgada
amb la cavalgada
vaig tindre que fer allò
que m'ho vaig passar
també en grande
de pressa
corrents
sense poder gaudir
només pensava
no no sí sí
sí que va
jo ho gaudeixo tot
al moment
això no hi ha problema
però clar
inclús va anar al sopar
que es fa
i tal
però vaig tindre que sortir pitant
cap allà
perquè tenia 20 persones
parades durant 4 hores
i hosti
què li ha passat
què no li ha passat
clar
tampoc podia explicar-ho
perquè això
com tots sabeu
és una cosa
que t'ho diuen
dues hores abans
no?
i clar
i tal com t'ho diuen
et foten allà a dins
ja vas fent
però sí que és veritat
que el diuen que Mireia
que són feines
jo ja t'ho dic
sí que és veritat
que a vegades
et canses
sobretot
del dia a dia
perquè clar
cadascú
amb les seves feines
és allò
que mira
i diu
ostres
aquell fa una altra cosa
i sembla
que segurament
és que no
sembla que sigui
més tranquil
o menys estressant
però jo crec
que el retorn
que tenim nosaltres
la gent que fem serveis
i sobretot
aquests serveis tan bàsics
jo crec que poques feines
el tenen
i bé
no ho sé
Ferran
vostè té 89 anys
però
bastant sovint
i fins no fa tant
l'hem vist per allà
voltant a la botiga

però vull dir
la meva jove
des que va a coixa
o la Mireia
l'he tornat
a col·locar a la botiga
Mireia a la coixa
i estic als matins
però només
solament
per apuntar els recados
i
i fer sopes
de lletres
o sigui
que vull dir
espero que
passin
sense crosses
per tornar
a marxar
ràpid
per què creieu
i amb això
ja anem clausurant
l'entrevista
per què creieu
que la gent
de Sant Jusos
fa confiança
que entra
per exemple
a mantenir
un bon nivell social
que arriba a una vista
i passa a moltíssima gent
ser partícip
de les activitats
del poble
vosaltres dos
tant vostè Ferran
com el Joan
formen part
d'entitats
culturals
esportives
a nivell polític
també s'han mogut
això creieu
que us ha ajudat
d'alguna forma
també
a nivell social
o no?
de fet
la feina
vull dir
o quedes bé
o no quedes bé
o sigui
que vull dir
tenim fama
de treballar bé
oi?
ara
una petita ajuda
per exemple
jo podria dir
que he estat
president
de l'Orfeo
durant 19 anys
o 20 anys
per això
president del club
de bàsquet
durant 6 anys
i després
vull dir
regidor
regidor
regidor
de l'Ajuntament
no diguis
a l'època
durant 6 anys
sense cobrar
sense cobrar
sense cobrar
ara justament
que ha sortit
el cartipàs
i tots cobren
o sigui que mateix
la fulla
la fulla
vull dir
és molt llarga
és molt llarga
és veritat
que
quan tu tens
d'alguna manera
sobre ell
ell ha sigut
molt més partícip
que jo
jo sí que és veritat
que els últims 10 anys
doncs estic més vist
que la Monius
però sí
sí que és veritat
que
a mi per exemple
ser regidor
em va perjudicar
segons quines feines
bé per temes
d'incompatibilitat
etcètera
aquestes tonteries
que s'inventen
quan són feines
que tu ja les fas
des de fa molts anys
i que no te l'està proporcionant
cap administració
sinó que tu ja realment
ja les tenies
però bé
són aquestes lleis
que evidentment
s'han de fer
en marcs legals
perquè entri tothom
jo aquí vaig perdre
bastantes feines
però sí que és veritat
que a nivell
com diu el meu pare
bé de les entitats
que participes
lògicament
vas coneixent
una sèrie de gent
que t'obre portes
t'obre portes
a l'hora de
fer treballs
però al final
aquestes portes
tu has de complir
amb una sèrie
de condicions
com són
el servei
que a vegades
no es pot atendre
amb la immediatesa
que es voldria
però sí que les urgències
normalment sempre mirem
de ser curosos
de posar
diguéssim
en valor
el que realment
ho necessita
de veritat
i a partir d'aquí
sobretot
ser un bon professional
i fer-ho
com si ho fessis
a casa teva
cosa que avui en dia
per desgràcia
hi ha vegades
que manca bastant
aquesta professionalitat
què passa
que el tu
voler ser professional
i fer
les feines
com toquen
sí que és veritat
que suposa
un cost afegit
que a vegades
hi ha gent
que ho entén
i gent
que no ho entén tant
hi ha gent que a vegades
escolta jo també em poso'm al sac
que a vegades busques preu
i a vegades
és allò que diem
el preu
quan agafes
alguna cosa econòmica
doncs
l'has de pagar
dos vegades
però bé
això és una altra història
sobretot
és complir
treballar bé
perquè
l'estar
lògicament
en un carrer
com el carrer Bonavista
tot i que
ha canviat
de context
tant a nivell
orogràfic
com a nivell
de mobilitat
etcètera
si les obres
us les heu empassat
sempre
sempre
sempre
no
però part
a part de tot això
el sentit
que abans
podes circular
amb més cotxes
tenies més visibilitat
però bé
ara tens visibilitat
de gent que camina
que tampoc passa res
mai sabràs
el que és millor
o pitjor
però sí que
a part de tot això
segueixes
en lo 30
no sé en quin tant
per cent
dir-ho
de la gent
que ve a la tenda
evidentment
també
el tema de xarxes
tema de

de
d'altres
de fer difusió
però
segueix
havent-hi gent
que ve a la botiga
és instal·lació
és un comerç
pròxim
és un instal·lador
pròxim
i si quedes bé
la gent
no s'encaparra massa
saps
busca el teu servei
i sobretot
has de quedar bé
per seguir
mantenint-ho
com a client
el negoci familiar
Joan
s'acabarà
familiar
eh dic
s'acabarà
amb la teva generació
no ho sé
no ho sé
perquè
el negoci potser
continuarà
però amb la tradició familiar
a vegades en pot
ens anar a casa

perquè
ell té
dues
dues noies

llavors
la gran

un noi
i una noia
però el noi
és aviador
porta avions
està parlant
de les meies germanes
i els dos
de la rosa
la petita
però
estudiant
i volen fer
la carrera d'abogat
i
vaja
que no hi ha ningú
de la família
que
a no ser que hi hagi
algun gènere
que estigui disposat
potser posarem
durant un temps
ens vam fer broma
que
es busca
es busca
la pista
es busca
i no
con conocimientos
de pantanés
no ho dic en castellà
per cap
m'ha sortit així
de totes formes
el meu fill
ho té
molt difícil
eh
perquè
contratistes
de Sant Lluís
no en queda cap
ja no en queda cap
per tant
vull dir
el contratista
de fora
es porta
a la seva colla
per tant
és difícil
és difícil
el teu fill
ho té difícil
el teu fill
que ha portat
10 anys
però sí
sí que és veritat
o més
ja no me'n recordo
però sí que és veritat
que
sobretot
clar
si tu
a vegades
dius
ostres
t'hauries de haver fet
una altra cosa
a veure
tot el passat
tothom parla
i tothom veu
que és el millor pitjor
però clar
quan tu tens
una clientela
més o menys
que et dona molta feina
per molta gent
a vegades
sí que és veritat
que
descuides
de
tindre altres compromisos
amb el sentit
d'anar a buscar
altres
altres vies
de negoci
i bé
això va ser
molt sobtadament
que
amb els tres constructors
que treballàvem
fa cosa de 5 o 6 anys
van desaparèixer
ja et dic
per diferents circumstàncies
i
com bé diu el meu pare
ara és
complicat
però no complicat
amb el sentit de la feina
és complicat
perquè t'has de bellugar més
i ja està
o sigui
a partir d'aquí
una es belluga
i es van buscant coses
que se n'han trobat
de fet
o sigui
en aquests últims 4 o 5 anys
bé també hem fet clíniques dentals
hem fet fires
etcètera
o sigui
que vull dir
pisos
i blocs de pisos
això ha sigut sempre
però vull dir
que sempre
la feina està allà
i bé
s'ha de trobar
a vegades
és més fàcil
perquè te la porten
i a vegades
costa una mica més
però ens belluguem
i està
sense cap problema
però molt bé
aviam atenció
que la Mireia
vol fer un últim afegit
no, jo volia fer una crida
a tots aquells
que estigueu a casa
i que tingueu factures amagades
o cosetes amagades
que si
doncs

jo estic fent un recull
de factures
igual que em va arribar aquesta
que em va donar
de qualsevol època
del Just for Salva
de l'any 1926
doncs
sobretot
em manquen moltes
de l'època
del Fernando
vull dir
perquè és un tio com jo
és un tio discret
és ordenat
és ordenat
el Ferran
però
bueno
que si algú
doncs
entre els papers
i tal
doncs
troba factures
o troba papers
amb el nom d'esmerats
sigui l'esmerats
que sigui
doncs que
clar
que les porti a l'autiva
que me les porti
i aquesta crida
suposo que
bueno
des d'aquí
exacte
o sigui
agrair-li
en el Just for Salva
en el seu moment
quan em va donar això
perquè va ser
just una abraçada
des d'aquí
un altre centenari
o més que centenari
bueno
de fet
a Sant Just
quedem
que jo sàpiga
em sembla que
no fa gaire
van venir
els
els jardiners
al Isar
sí al Isar
però que segueixin
fent el mateix
d'alguna manera
que del Just for Salva
el Cardona
de la plaça
i la granja
sí sí
i nosaltres
i nosaltres
però vull dir que
ja ho hem dit
ells són més antics
que nosaltres
sobretot
el Just for Salva
encara és bastant més antic
però
però bueno
que
és arrell
d'aquesta factura
no?
doncs que jo vaig
no i res
ja acabo
i agrair també
al Jordi Amigó
perquè
per la
per la paciència
i per la paciència
que ha tingut amb mi
perquè
al Jordi li agrada
al Jordi li agrada
això
vinga Joan
ràpid que ens hem d'anar
sí ràpid acabo
i aquesta crida la fa
perquè tot el que tindrem
mirarem
mirarem de fer algun muntatge
ah molt bé
del mes de novembre
i convidarem
el dia que sigui
es n'anirà a dir
una festeta
una festeta
però sobretot també
perquè la gent vegi
una mica el recull
de tot el que es feia
i tot el que s'ha fet fins ara
ah i fotografies
exacte
i fotografies
Joan
esmerats
i claus ingleses
si teniu
Mireia
moltíssimes gràcies
i sobretot
sobretot
Ferran
moltíssimes gràcies
per haver vingut
fins aquí a Ràdio d'Esvern
ha estat un plaer
escoltar-lo
sentir-lo
i reviure també
memòries
doncs
de fa uns quants anys
amb el negoci esmerats
una abraçada als tres
que vagi bé
una abraçada
que vagi bé
adeu-deu-deu
Nosaltres hem de deixar
el programa
en aquest punt
us hem estat fent companyia
des de les 5 de la tarda
ens podeu escoltar de nou
els podcasts
que anem penjant
a radiodesvern.com
i també
seguir-nos a les xarxes socials
tant a Twitter
com a Instagram
arroba
radiodesvern
o arroba
la Rambla
9-8-1
tot seguit
i amb minúscules
ara a les 7 en punt
toca escoltar
l'informatiu
de notícies
d'aquí de Sant Just
de la mà de Mariona
Sales
Vilanova
informatiu
de les notícies
per estar al dia
també
de tot el que passa
aquí al poble
res més
que vagi bé
que acabeu de passar
molt bona tarda
i nosaltres tornem
demà ja dimecres
aquí al 98.1
a FM
Ràdio Desverna
Ràdio Municipal
de Sant Just
fins demà