logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 403
Time transcribed: 41d 17h 18m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
No esperis a que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la ràdio d'Esbert, el magasí matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria García davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'Esbert.com.
A la ràdio passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justell.
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba laramblanouitu i torna a escoltar el podcast a la web de ràdio d'Esbert.
No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Molt bon dia Sant Just, passen 6 minuts a les 10 del matí d'avui divendres 15 de desembre.
Benvinguts i benvingudes a la ràdio amb el magazín matinal de ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Salas llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català.
Després passarà l'Enric amb l'efemèrida del dia i també l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb el Casles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem com sempre l'entrevista del dia.
Avui tenim a la gent del CUP.
Descobrirem què és el CUP.
Ens podem avançar de moment.
A saber què és una nova entitat santjustenca.
Però volem saber qui la forma, què es dediquen, quina activitat fan i quan els veurem presents aquí pel poble.
Tot seguit ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui divendres al matí.
A les 11 i 40 connectarem via telefònica amb l'advocat Joel Reguant que sempre ens porta l'actualitat política i jurídica a nivell català, també espanyol i de tot el món.
A tercera hora a partir de les 12 i 10 escoltarem a Maria Quintana, la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs, que ens farà una crònica de com va anar la batllada poètica de Nadal que va fer el centre ahir per la tarda a l'Ateneu de Sant Just.
Acabarem el programa amb l'espai de psicologia que ens fa el psicòleg David Fernández del Servei Integral de Salut de Sant Just.
Avui ens farà un especial sobre l'autocrítica.
Doncs bé, tot això serà el que tindrem de seguida. No marxeu, que comencem!
I comencem avui divendres, dia 15 de desembre, a 10 dies de Nadal, amb un tema molt nadalenc, català, un tema maquíssim, en el que hi participa doncs Miqui Puig, Josep Tió, Adrià Puntí,
el grup dels gossos, és la cançó Quan somrius. Vinga, va, aquí a Ràdio d'Esvern.
Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen, danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fredo tan records
Ara que s'obren les paraules
Ara que el vent bufa tan fort
Avui que no em fa falta veure't
Ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat
És Nadal el meu cor
Quan somrius content de veure't
Quan la nit es fa més freda
Quan t'abraces el meu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor
És el buit que deixes
Quan t'aixeques
És el buit que es fa a casa
Quan no hi ha ningú
Som petits detalls
Tot el que em queda
Com queda el jersey i un cabell llarg
Vas dir que mai més tornaries
El temps per la gent anar passant
Qui havia de dir que avui
Estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat
És Nadal el teu cor
Quan somriu content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço el teu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encens amb el teu somriure
Quan et parlo amb el cor
M'il·luminen nit i dia
M'il·luminen nit i dia
El meu país
La pluja no s'aplou
El canvi climàtic
Aseca els rius
Posa en risc l'abastament d'aigua
I la producció d'aliments
Treballem per fer front a la sequera
I garantir l'aigua
Però cal l'esforç de tothom
Cada gota compte
La pluja no la controles
L'aixeta sí
Generalitat de Catalunya
Són ara mateix gairebé un quart d'onze del matí
Comencem amb la informació de Sant Just
L'actualitat d'aquí del poble de la mà de Mariona Salas
Hola Mariona bon dia
Bon dia Núria
Què tal?
Molt bé i tu?
Doncs bé mira de divendres
A punt d'agafar ja cap de setmana
I tant
I tenim ganes d'escoltar els titulars que ens portes
Sí mira tenim que l'AFA de Sant Just
O sigui l'associació de famílies de l'escola Montseny

Organitza un mercat de Nadal de segona mà
El pròxim diumenge 17 de desembre a partir de les 10 del matí
Davant de l'escola
Ah que bé mira un mercadill un altre
Exacte i bé doncs pretén ser un espai familiar
Amb una amplia gama de paradetes
On es puguin trobar joguines, roba i altres articles de segona mà
I a part del mercat també hi haurà activitats
Com per exemple hi haurà un pintacares
Pels més petits i petites
I també una cantada popular de Nadales
Molt bé
O sigui activitats nadalenques eh
També aquest cap de setmana
Exacte
Home i tant
Ara toca
Toca toca
Si no és ara quan
Si no és ara quan no?
Exacte
Les inscripcions estan obertes a través del correu electrònic
De l'AFA del Montseny
Per a tots aquells aquelles que vulguin posar una paradeta
I bé evidentment doncs la iniciativa pretén ser un punt de trobada
Per celebrar el Nadal conjuntament
Sobretot amb tothom de l'Escola Montseny
Clar
Però qui vulgui doncs està convidat a passar-se pel mercat
Que bé
Doncs una molt bona proposta de l'Associació de Famílies de l'Escola Montseny
I què més tenim Mariona? Segur que tenim altres titulars informació
Si tant
Tenim que les bases de Sant Pere experimentaran un canvi significatiu
Amb la seva gestió d'aparcament a partir del 8 de gener
Oh
Amb la introducció d'una nova zona verda
Mmm, ostres
Llavors aquesta mesura que inclourà una cincuantena de places
Té com evidentment doncs com a objectiu principal
Prioritzar l'aparcament per als residents de la zona
De les 305 places d'aparcament disponibles que hi ha actualment a la zona
52 es convertiran en zona verda
Situades totes a l'Avinguda de la Generalitat
A més, també s'habilitarà una zona específica per càrrega i descàrrega
Així com 6 places destinades a l'ús de petó i adeu
A prop de la nova escola Bressol Mainada
Petó i adeu, que són aquest tipus de places d'arribar
Sí, es diuen en anglès quiz and ride
En català li han dit petó i adeu
Petó i adeu
Exacte, aparcar ràpid, deixar el nen a l'escola i marxar
Va bé, sí, sí
I bé, abans d'aquesta implementació de les noves places
Es va realitzar una sessió informativa amb els veïns i veïnes
Doncs per explicar tots els detalls i avantatges d'aquesta iniciativa
I bé, aquesta zona verda serà la tercera a implementar-se a Sant Jus
Sumant-se les que ja existeixen als barris Centre i Modulell

I bé, durant aquest mes de desembre
Doncs els residents poden consultar a la web de Promunça
de Promunça les matrícules dels vehicles que es beneficiaran de les tarifes reduïdes d'aquesta zona verda

Així també com, doncs, resoldre qualsevol dubte
o preguntar el que necessiten
La tarifa per resident serà d'uns dos euros al mes
que es podrà pagar a través dels parquímetres o mitjançant l'aplicació AMB residents
Molt bé
I això, doncs, qui visqui per la zona
que consulti a veure si
si es pot beneficiar d'aquesta nova zona verda
Les zones verdes el que tenen, Mariona, és que
és a dir, la gent que no viu en el barri paga com si fos, crec, eh?
Com si fos una zona blava normal, no?
O fins i tot m'atreviria a dir que és una miqueta més cara
O potser inclús una mica més
Però no estic segura
Clar, la gent del barri el que té és que paga menys
És a dir, en les màquines del parquímetre
ja t'obliga a introduir la matrícula
i suposo que ja deuen tenir registrades les matrícules dels cotxes que viuen del barri
Exacte
I a l'hora de pagar, doncs, tens, bueno
Bueno, clar, és que dos euros al mes
No, no, no, realment s'hi pots apagar sota casa fàcilment
Clar, clar, clar, clar, dos euros al mes t'ho diràs
Sí, sí
Per tant, doncs, bé, per la gent del barri, punt positiu, tu
I tant
Molt bé, i a part d'aquesta novetat, suposo que ens queda un altre titular, Mariona
Sí, mira, tenim que aquest Nadal, la comarca del Bas Llobregat, ofereix un centenar d'activitats, més o menys, per a tots els gustos i edats
Sota la campanya És Nadal, impulsada pel Consorci de Turisme del Bas Llobregat
Doncs, aquesta campanya convida residents i visitants a gaudir d'una àmplia varietat d'experiències
des de mercats i fires de Nadal fins a pessebres vivents i espectacles de llum
Per exemple, els amants de la tradició, doncs, podran experimentar la Fira Avícola de la Rassa Prat, la Fira de la Puríssima Sant Boi, la Fira Madieval Castrum Fidelis de Castelldefels, etc.
Mare meva
A més, també es podran gaudir d'espectacles de llum, com L'Humàgica Barcelona, a Catalunya en miniatura
o el Bosch dels Somnis a Sant Boi de Llobregat i el Bosch Encantat a Gavà
Per a petits i petites hi ha tallers i gimcanes i la Fira Infantil de Cornellà de Llobregat, entre molts altres

Els amants de l'esport també podran fer patinatge de gel en diferents pistes repartides per la comarca
Encara que suposa un gas d'aigua en un moment en què potser no tocaria
També inclouen fires i mercats de Nadal, Abrera, Gavà, Esplugues d'Ullobregat, Olesa, Sant Esteve, Sarrovires, Esparreguera, Collbató, Sant Andreu
Heig de dir que Esplugues, Mariona, tenen un túnel posat de llum, xulíssim, sí, a la plaça, crec que és a la plaça 11 de Setembre
que és una plaça enorme, que està davant d'un club esportiu, bueno, club, d'un pavelló, com si fos la bona aigua, però d'Esplugues, allà a la plana
Han posat una pista de gel sintètica, és a dir, no és de gel, és...
No, no s'hauria d'escriure una pista sintètica
No sé quin material és, simula gel perquè passes per damunt amb uns esquís, ai, esquís, amb uns patins que et llogues allà
Que es tira com aire, no?, una mica, des del terra
No sé quin material és, no és gel, però has de patinar per sobre
A mi em recorda una mica, saps, els jocs aquells de, bueno, en zones de jocs de recreo, es diu
Sí, que et jugues com amb una mena de...
Aquelles màquines d'aire amb un disc, no?
Sí, amb un disc, em recorda una mica això, les pistes sintètiques, però no sé
Si funcionen igual, m'estic tirant un triple, potser
Bueno, la qüestió és que en aquella plaça han posat com també unes llumetes de colors
I a més a més han posat com un túnel de llum
Que clar, la gràcia és que pots passar pel túnel
I tens damunt les llums de colors que van canviant de color
Que xulo
Sí, sí, sí, és molt, molt guai
Doncs mira, ens queda aquí ben a prop de casa
Sí, sí, sí, sí, sí
A part d'òbviament tots els pessebres vivents que deuen haver-hi també al voltant del Baix Llobregat
I hi ha una Barcelona que es diu una Torancesa
Que fan allà els jardins de Pedral des del Palau Reial
Per aquella zona
Que també jo hi vaig anar l'any passat
I aquest any es torna a fer
I és molt maco
És molt maco també de veure
Doncs mira, ara que a més molta gent té alguns dies de festa
I els nens ja no van anar a l'escola
Doncs és un moment ideal per anar a visitar
I el que deia, doncs, en aquesta campanya del Baix Llobregat
Que també ofereix un sorteig d'un lot solidari
I una escapada en família
Combinant turisme, cultura i solidaritat
Que bé
Mariona, deixem una promoció
Perquè ja hem acabat amb les notícies de Sant Jús
La gent pot consultar-ne més si vol a la web
Radiodesvern.com
Allà té tota la informació
Exacte
I hi ha més notícies que sortiran al llarg del dia d'avui també
Això, deixem la promoció
I seguim llegint les portades i les notícies
Que obren els diaris en català
D'avui, divendres 15 de desembre
Perfecte, Núria, fins ara
Fins ara
Servei d'acreditació de competències professionals
Jo porto molts anys treballant de venedora
I ho he acreditat
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat
Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat
Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina
Si tens experiència laboral o formació no reconeguda
Ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer
I créixer professionalment o continuar formant-te
Servei d'acreditació de competències professionals
Si ets professional, fes-ho oficial
Generalitat de Catalunya
Vinga, doncs comencem amb la portada del diari Ara
Mariona, què tenim? Què ens diu la portada?
El diari Ara obre dient que la Unió Europea obre el camí a l'entrada d'Ucraïna
Diu que els 27 han anunciat un acord històric
Que inclou també obrin negociacions amb Moldàvia
I diu que el primer ministre d'Hongria, Víctor Orbán, aixeca el veto a canvi dels diners bloquejats
Molt bé, doncs notícia important per la política europea també
Home, i tant
Geogràfica, demogràfica, en fi
Entrada d'Ucraïna
I també referit a aquesta guerra a Ucraïna
Putin, que està en campanya electoral, no cedeix
I ha dit que la pau arribarà quan hàgim assolit tots els nostres objectius
Molt bé
Seguim en fotografia principal
Veiem una foto de Xavi
Que sembla que estigui trist
Perquè està cap cot
I diu
Xavi es queda sol després d'en Vers
I diu
La relació de l'entrenador amb Deko toca a fons
I alguns directius donen per fet que els partits contra el València i l'Elmeria seran decisius per al seu futur
Buah, sí, sí, eh
El tema d'Eco i Xavi, doncs està bastant
Notícies del Barça
Entre la porta d'Eco i Xavi ja ho rematen tot

A veure, què més diu el diari?
Pel que fa política catalana
Diu que Junts anuncia una reunió entre Puigdemont i Sánchez
La Guàrdia Civil va espiar unes 40 persones pel cas Tsunami
També veiem que el govern podrà tutelar els agressors sexuals menors de 14 anys
La mesura vol evitar la impunitat i alertar les famílies
I per acabar amb la portada d'avui
De l'Ara diu que la reforma elèctrica que ha pactat a Europa salva les ajudes a les nuclears
Molt bé
Doncs sí, més notícies també pel que fa en aquesta política d'energies renovables
I passem a la següent portada, Mariona, que és la de La Vanguardia
La Vanguardia obre de la mateixa manera que a l'Ara amb aquesta guerra a Europa
I diu que hi ha llum verda de la Unió Europea per negociar l'entrada d'Ucraïna i Moldàvia
Que l'hongarès Orbán que suposava l'adhesió
S'absenta de la sala per permetre a la resta de socis europeus que decideixin sense ell
I la fotografia principal es veu a Putin amb les mans aixecades
Sembla allò la imatge de
Manos arriba, esto es un atraco
Exacte
Pues igual, Putin amb les mans així com si l'estiguessin apuntant amb una pistola
Exacte, i ell mateix diu
O hi ha acord o ho resolem a la força
Diu que Vladimir Putin va advertir ahir que no hi haurà pau mentre Ucraïna no accepti un acord
Que tingui en compte les preocupacions de seguretat de Rússia
I perquè el conflicte s'acabi va afegir
Les tropes russes han de complir els objectius que es van fixar quan el 2022 es van travessar la frontera amb Ucraïna
I es va iniciar la contesa
Seguim amb més temes de l'avantguàrdia
Diu que les pràctiques de milers d'estudiants d'EFP estan en l'aire
Que la inscripció obligatòria a la Seguretat Social va en retard per falta de regulació
Caram tu
Sí que és veritat que el tema de la formació professional falta poder una mica d'organització
No sé si és que els hi ha vingut de cop que hi hagi hagut tanta gent que opti per aquests estudis
Que fa uns anys estaven potser infravalorats
Desvaloritzats, exacte, perquè tothom era com si no vaig a la universitat
No soc ningú i ara penso que socialment s'ha intentat fer bastanta campanya
Com per donar valor a les EFPs
I hi ha molta gent que s'ho ha replantejat
I ara es veu que no donen l'abast
També s'ha de dir que a les universitats d'ara n'hi ha moltes que el nivell ha baixat
De fet hi havia un professor que deia poso ara un examen
Del 2000 i no l'aprova ningú
Del 2000 i no l'aprova, vamos
Per tant també qüestionem el sistema una mica universitari
I la qualitat
No i a més ja s'ha vist que el nivell educatiu ha baixat en tots els nivells
Per l'amor de Déu
Vull dir, després de les proves PISA
De fet ahir vam fer un gag al Polònia
Saps el típic gag que surt el del croissant fent...
Bé, són uns gags que...
Bé, el gag d'ahir concretament era que els polítics els reunien en una mena de sala
Que simulava que era com una classe
Intentaven fer una reunió dels polítics i els tractaven com si fossin els alumnes
D'acord? Primer els hi treien les taules
Deia a partir d'ara farem les classes en Rullana
I clar, els hi deien els polítics
Farem les reunions en Rullana
No, ara ja no teniu els informes impresos
Ara ho farem tot amb el núvol i tot tecnològic
Ara no, ara la caixa d'idees i de propostes les posarem en una caixa
I tindrem racons de projectes
O sigui, ho simulaven tots
I els polítics són com desorientats
Però què m'esteu dient? No sé què, no sé quant
I clar, del pal de dir, bueno, tants canvis a veure com els gestionem
En fi, temes educatius a part
Seguim amb la portada de l'avantguàrdia
Pel que fa política diu que Junts assegura
Que ha pactat una reunió de Puigdemont amb Sánchez sense data
També veiem que un ajutge admet que es qualifiqui de testimonis de Jehovà
Els testimonis de Jehovà, perdó
De secta perillosa
Vaja
Caram, tu
Sí, sí, hi ha fotografia petita
Veiem un tema de Barcelona
Qui diu que un error permet legalitzar 886 pisos turístics
En fi
Déu-n'hi-do
I es veu un grup de persones amb unes maletes
Sí, amb moltes maletes
Per tema espanyol veiem que el bar va fallar
Perquè un jutge qüestiona el descens de l'espanyol
Osti, tu, això és fort, eh?
Sí, sí, mare meva
Que clar, que falli una cosa que faci depèn de que un equip vagi de...
De categoria, de primera o segona
Sí, sí, sí, bueno
I l'última noticieta?
La Vanguardia destaca l'Espacial que fem que diu que ja és Nadal a Barcelona
Òbviament serà un extra del diari que hi ha dins tot de propostes culturals
A lo time out, no?
Exacte
Per fer coses pel Nadal a la ciutat
Vinga, doncs seguim amb les altres portades
El punt avui obre amb una cita d'una entrevista que li fan a Míriam Nogueres
La portaveu de Junts al Congrés dels Diputats
I la cita diu així, diu
S'ha de poder dir el nom dels jutges del lawfare
Diu que el CGPJ no decideix si una intervenció al Congrés està bé o malament
Si els molesta, és problema seu, diu Míriam Nogueres
I també diu
Veurem si alguns dels que ara critiquen tant la llei d'amnistia un dia
demanen de poder acollir-s'hi
La imatge del punt avui diu
El llegat de Pere Formiguera es fa visible al Menach
Diu que la família del fotògraf de Pere Formiguera
que va morir fa 10 anys
dona al museu una extraordinària col·lecció del seu treball
També el punt avui diu
que la Unió Europea acorda obrir negociacions d'adhesió amb Ucraïna
Que PP i Vox canvien la data històrica de la diada de Mallorca
Vaig veure...
Sí, sí, sí, molt fort
Canvien la història
És a dir, el PP i Vox tenen una versió històrica de com va anar el tema de Mallorca
i per ells la diada, el dia destacat de Mallorca, és una altra
Diu que els grups mallorquinistes denuncien
l'intent d'eliminar la marca de catalanitat que té la diada del 31 de desembre
És a dir, suposo que la diada de Mallorca té a veure amb uns fets en la història de Catalunya
o dels països catalans
I clar, això PP i Vox els hi ocasiona...
Però em sembla fortíssim
Certa al·lèrgia...
Sí, molt bé, no estaràs d'acord amb les reivindicacions que deu haver-hi darrere d'aquest dia
però...
Passar-te el joc...
Vinga, és com dir, canviem l'11 de setembre
Sí, no m'agrada l'11 de setembre

A partir d'ara, el 12 d'octubre
perquè Catalunya és Espanya, saps?
Sí, sí, sí
No tenen límits
No
I l'altra notícia del punt avui, l'última, diu que la temporada alta voreja els 94.000 espectadors
Acabem amb la portada del periòdico
que també amb la mateixa imatge que la Vanguardia, Putin amb les mans així alçades
amb una cita, diu que hi haurà pau quan aconseguim els nostres objectius
És a dir, que hi haurà pau quan aconseguim el que vulguem
Sempre sent
Després, el titular diu
Històric acord dels caps d'estat i de govern
perquè la Unió Europea obre la negociació per l'entrada d'Ucraïna
I també notícia política monetària
que el Banc Central Europeu manté els tipus d'interès
i evita donar pistes sobre més baixades
També que Barcelona ofereix més aforament a les tres pròximes fires d'abril
en el fòrum
I també diu que el PSOE i Junts busquen data i lloc per la reunió entre Sánchez i Puigdemont
També diu al periòdico que els pisos pensió proliferen a Barcelona
que es disputen pels casos de vivendes reformades per llogar habitacions per mesos
I també fa una entrevista al periòdico
Anna Simó, la consellera d'Educació, diu que dividir l'alumnat per nivells
seria una regressió brutal
Doncs bé, aquestes són les notícies dels diaris d'avui en català
amb 15 de desembre
Mariona, gràcies, t'escoltem a les 11 i a les 12 amb els botlletins informatius
de Ràdio d'Esberna a la 1 amb l'informatiu complet
i també a les 7 amb l'informatiu de la tarda
Perfecte, Núria, fins ara
Vinga, que vagi bé
Adéu
Les reserves s'esgoten
La sang segueix sent necessària
Una donació pot salvar fins a 3 vides
Si tens més de 18 anys, vine a donar sang
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti
Dona sang
Salva vides
It's the most wonderful time of the year
With the kids jingle belling and everyone telling you be of good cheer
It's the most wonderful time of the year
It's the hap-happiest season of all
With those holiday greetings and gay happy meetings
When friends come to call
It's the hap-happiest season of all
There'll be parties for hosting
Marshmallows for toasting
And caroling out in the snow
There'll be scary ghost stories
And tales of the glories
Of Christmases long, long ago
It's the most wonderful time of the year
There'll be much mistletoeing
And hearts will be glowing
When loved ones are near
It's the most wonderful time of the year
There'll be parties for hosting
Marshmallows for toasting
And carols are out in the snow
There'll be scary ghost stories
And tales of the glories
Of Christmases long, long ago
It's the most wonderful time of the year
It's the most wonderful time of the year
There'll be much mistletoeing
And hearts will be glowing
When loved ones are near
It's the most wonderful time
Yes, the most wonderful time of the year
It's the most wonderful time of the year
Festa de Bici sense Edat
Festa de Bici sense Edat
Passem ara a fer l'espai d'Efemèrides amb l'Enric. Hola, Enric, bon dia.
Bon dia, Núria, com estem?
Bé, doncs a les portes d'un parell de dies de festa.
Sí, senyora, posa la música una mica.
Sí, eh?
Ja haureu reconegut que es tracta de la banda sonora de la pel·lícula que es va traduir aquí com
El que el viento se llevó.
El que el vent s'endugué, per TV3.
Gone with the wind és en anglès.
La pel·lícula es va estrenar tal dia com avui, 15 de desembre de 1939, a Atlanta, Georgia.
Aquí sí que no havies nascut ni de broma, eh?
Home, aquí ni molts llocs.
Ni potser els teus pares.
No, els pares sí. No, els pares tampoc.
Veus?
No, és veritat tampoc.
Però va ser un esdeveniment increïble.
De fet, no sé si has pogut veure la pel·lícula.
Doncs no, no l'he vist, mira.
Mira, de veritat, Núria, te la recomano.
A mi, m'has d'entendre, però l'has de col·locar en un context de l'any 39.
Això sempre.
Aquesta pel·lícula és una adaptació d'una novel·la publicada el 36.
Va ser, de fet, una novel·la que va guanyar un Pulitzer.
La història en situa al sud dels Estats Units durant la guerra i després de la guerra civil americana
i se centra en la vida d'una noia, Scarlett O'Hara, una jove del sud
i la seva relació tumultuosa amb un home que es diu Red Butler.
Val.
La història la va dirigir Víctor Fleming.
La realització va ser un desafiament.
La pel·lícula és llarguíssima, durà gairebé tres hores.
Gran quantitat d'extres, recreació d'escenes de la guerra civil americana,
actors i actrius destacats, Clark Gable, Vivian Lake, Olivia de Havilland, perdó,
i, de fet, s'ha convertit en una de les pel·lícules més icòniques de la història del cinema.
Més de 10 premis Oscar, inclou el millor pel·lícula,
i destacar que té la polèmica del tractament de l'esclavitud.
Sí.
En aquella època hi havia un conflicte relacionat amb l'esclavitud dels Estats Units,
entre el sud i el nord,
i en aquesta pel·lícula, doncs, ja, evidentment, està feta en aquell moment
i, per tant, la mentalitat és una altra.
Sí, sí.
Però tot i el tractament de les persones de resa negra
és vist des del punt de vista de l'època.
Però tot i així és una d'aquelles pel·lícules que, de debò,
encara es deixa en veure malgrat ser una pel·lícula de l'any 39.
Va ser de les primeres que es va fer amb color, amb so estereofònic,
una autèntica joia al cinema.
Que guai.
I avui fa 12 anys que es va estrenar.
Va guanyar 10 òscars.
Home, és que m'estic imaginant ara una pel·lícula de 10 òscars.
Seria, bueno, una revolució.
És que pensa que va ser...
Clar, la veus ara i dius...
Bueno, clar, però és que és de l'època.
L'any 39 veus tot allò i al·lucines.
Les escenes de les batalles.
Brutal, brutal.
Si un dia tens 3 horetes, crec que la pots veure a Amazon Prime i a Filmin.
Sí, sí.
3 horetes, eh?
3 horetes, però t'agradarà molt.
Vale.
T'agradarà molt.
Que bé.
Insisteixo, eh?
Has de posar-te mentalment en un context diferent.
Sí, sí, sí.
Clar, en l'època dels Reels i dels 20 segons...
Has de canviar el xip.
Sí, sí, s'ha de canviar totalment el xip.
Has de canviar el xip.
Bé, i el 1995, els 15...
Això va relacionat amb una efemèride que vam fer fa poc, eh?
És a dir, l'any 92, vam explicar l'altre dia, que es va firmar el Tractat de Maastricht.
Sí.
Doncs ve uns anys més tard, l'any 95, el dia com avui, els 15 van...
En aquell moment, els 15 membres de la Unió Europea van aprovar en una cimera a Madrid la creació de l'euro.
La moneda única europea.
En aquesta cimera, els líders dels països, membres de la UE, van acordar la creació d'aquesta moneda única.
Cada moment, en aquell moment, només era per fer transaccions de forma telemàtica.
És a dir, el paper moneda encara no existia.
Estava pensat per inversions entre estats.
I per estabilitzar els preus i posicionar Europa com a potència global.
L'euro es va anar introduint inicialment com a moneda virtual, com dèiem,
i fins l'any 2002 no va començar a aparèixer com a moneda nacional dels països participants.
Ja, com dèiem, això ve de l'any 92, aquell moment clau en què es va signar el Tractat de Maastricht.
Molt bé.
I l'any 2000, tal dia com avui, Ucraïna tanca oficialment la central nuclear de Txernòbil.
Ostres, de quin any has dit? El 2001?
L'any 2000. Recordem que l'any 1986, uns quants anys abans, hi havia hagut la catàstrofe de Txernòbil.
La central nuclear de Txernòbil situada a Ucraïna, llavors formava part de la Unió Soviètica,
va patir la pitjor catàstrofe nuclear de la història, va explotar el reactor número 4,
va alliberar gran quantitat de material radioactiu a l'atmosfera.
en aquell moment la Unió Soviètica, hi havia allò que anomenaven el taló de ser, van intentar amagar-ho, evidentment, es va saber de seguida.
La catàstrofe ambiental, humana, va ser impressionant. Milions de morts.
Sí, la van tancar 14 anys després de l'accident.
Sí. Aviam, van crear un sarcòfag de ser al voltant del reactor número 4.
Primer van haver-ho de refredar, que no era fàcil, és a dir, va trigar anys, això.
I van intentar mitigar-ho com van poder.
De fet, va rebre moltes crítiques a la Unió Soviètica,
es van oferir científics d'arreu del món per ajudar,
perquè, clar, diguem que el núvol tòxic no es quedava a Ucraïna.
No, no, òbviament, allò s'escampa.
Va arribar ràpidament a Suècia, a Finlàndia, que són els primers que van detectar-ho.
I van trigar bastants anys a tancar-ho,
perquè la resta de reactors continuaven funcionant.
I una central nuclear, el problema que té, o un dels problemes que té,
és que no pots dir, vinga...
Demà apaguem la...
Apaguem la bombeta i marxem.
Sí, baixem la...
S'han de refredar els nuclis, s'han de fer moltes coses.
De fet, hi ha una sèrie a HBO...
Que diu Chernobyl, no?
Chernobyl, que és espectacular.
De fet, és una de les sèries més ben valorades per a IMBD.
Crec que té un 10.
Uau.
No n'hi ha quasi cap.
Quina llàstima, ja, que estic a HBO, perquè HBO no...
Ah, jo la tinc a HBO.
La tens, bueno.
Sí, sí.
Jo la que no tinc és Netflix.
Ah, mira, hòstia.
Em sembla que vas al revés del món, Enric.
Sí, sí, és igual.
No té més.
Doncs és una sèrie de cinc capítols, d'una hora,
que explica la història i que és espectacular.
Molt bé.
Bé.
I l'última, com sempre fem, acabem la setmana amb una efemèride musical.
L'any 2018, Ariana Grande publica Thank You, Nex.
Va ser un èxit increïble.
De fet, és la cançó que ha arribat a les 100 milions de reproduccions d'estriming més ràpid.
Va trigar 11 dies.
Ostres.
Sí, sí.
La cançó, com dèiem, va ser llançada tal dia com avui del 2018.
Un senzill que mencione relacions passades d'Ariana Grande
i que es caracteritza per el seu missatge d'autoempoderament.
Lletres que reconeixen quatre de les seves relacions passades
i d'aquesta manera intenten reflectir la generalitat i la maduresa
de com Ariana Grande va transformar el seu dolor en el creixement personal.
A més, a més, musicalment, una joia.
I amb aquesta cançó...
Ens quedem.
Que sàpigues que de reproduccions a Spotify, d'aquesta cançó,
té 1.790 milions de reproduccions.
1.790 milions.
Brutal.
Pensa que va arribar als 100 milions en 11 dies.
Encara no ho ha batut ningú, això.
Hòstia.
I estem parlant d'Spotify, però clar, hem de pensar que tenim Apple Podcasts,
Amazon Music, YouTube Music...
Una pila més.
Sí, sí, sí.
És a dir, que estem parlant d'Spotify
i que probablement el Gran Gruix s'ho emporta a Spotify.
Sí, sí.
Però també hi ha d'altres.
Bé, impressionant amb aquesta...
Vinga, ens quedem escoltant, doncs, Arianna Grande.
Bon cap de setmana.
Igualment, Enric.
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Bé, impressionant amb aquesta...
Fins demà!
Fins demà!
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Vinga, a les 10 i 46 i parlarem una mica del temps.
Hola Carles, bon dia.
Molt bon dia, què tal? Com va?
Doncs bé, força bé. Sembla que el fred ha fluixat una mica.
Doncs sí, realment estem...
Tots els mapes ens marquen un ambient bastant més fred del que realment tenim.
O sigui, avui, per exemple, gairebé totes les previsions marcaven una mínima de 5 o 6 graus a Sant Jús.
5 o 6 graus, però gairebé totes, eh?
Tret d'uns, els suïssos, eh? Per poder-los dir, que ens marcaven una mínima avui de 10 graus.
I realment s'han apropat, són els suïssos els que avui han guanyat aquesta quiniela,
perquè sembla que sigui una competició aviam qui l'encerta, però realment avui l'han encertat.
La temperatura mínima a Sant Jús aquesta nit ha estat...
Doncs espera que aquesta no és correcta.
Temperatura mínima d'heu, vam estar cap als 7 graus, potser?
Oh, que va molt més amunt.
Més amunt, hosti tu.
Sí, sí, sí. L'estació que tenim al costat de l'Ajuntament ha marcat 8 graus,
però, per exemple, l'escola Montseny ha marcat 11 graus de mínima,
és una temperatura molt alta, podríem estar tranquil·lament parlant de màximes,
i s'estan assolint ara, o sigui, és el que no acabo d'entendre.
Em sembla que les estacions avui m'estan fent una jugada,
però sí, 10 graus de mínima ha estat a l'una de la matinada aproximadament.
Jo he vist algun termòmetre aquest matí que em marcava 9 graus,
més o menys és una mica el valor que hem tingut avui a Sant Jús,
és una baixada que n'esperàvem més, realment.
Nosaltres també vam preveure ahir que s'anirien cap als 6 o 7 graus,
fem mitjana de totes les previsions,
però realment no acaba de ser una temperatura que baixi massa.
També hem de dir que ha bufat vent.
I parlant de vent, ahir es va assolir el rècord d'aquest 2023,
un cop de vent màxim de 156 km per hora per bou.
O sigui, penseu que la tramuntana i el Mestral
han bufat amb molta força les últimes hores,
s'ha format el torp, aquest típic vent del nord
que fa que la neu s'aixequi d'alta muntanya i baixi cap a les valls,
doncs ahir havia torp.
I aquest vent encara pui bufant una miqueta,
encara hi ha un petit avís del servei meteorològic durant avui,
que algunes comarques, com per exemple la Cerdanya,
el Ripollès i també l'Alt Empordà,
el vent encara pot bufar una mica amb força,
la tramuntana sobretot,
el Mestral ja fluixa bastant,
encara es notarà una miqueta a les Terres de l'Ebre
i també vigilar amb l'estat de la mar,
no és una època que també vagis a fer massa mar,
però tant a l'Alt i al Baix Empordà
també hi ha avisos que l'estat de la mar pot ser una mica fumut.
Aquesta tarda el que dèiem, o sigui que afluixa molt,
o sigui que a partir d'aquest migdia ja perdrem
la intensitat del Mestral i la tramuntana,
només quedarà a la mar amb avisos del servei meteorològic
a l'Alt Empordà,
però tot això té tendència a fluixar.
Ens arriba un anticicló molt potent,
un anticicló molt fort,
de 1.040 hectopascals al seu centre,
ens està entrant a tot el que és la meitat sud d'Europa,
o sigui que això farà que s'estabilitzi
i molt el temps al llarg dels propers dies.
I quan entra un anticicló tan, tan, tan potent,
no només és per dos o tres dies,
sinó que a vegades són sis, set o fins i tot deu.
O sigui que s'estabilitza molt el temps.
Si avui haguéssim de fer una previsió,
haguéssim d'omplir un quart d'hora,
no sabríem què dir perquè realment...
Seria dit tot el mateix, no?
Sí, si heu vist avui les xarxes socials,
doncs podeu comprovar com divendres, dissabte i diumenge són tres.
Sol, sol, sol.
Algun mapa indica que entre dissabte i dimenge
podem tenir algun nubolet més, molt poca cosa,
i també ens indiquen i continuen insistint,
tot i que avui podem arribar als 16-17 graus,
que al cap de setmana les màximes quedaran una mica més curtes.
Nosaltres ho diem perquè és que a tot arreu
ens surt que la màxima podria estar al voltant dels 15 o 16 graus, tan sols.
És una mica per sobre del que tocaria,
però bueno, tampoc no és una temperatura que faci calor al migdia.
I pel que fa a les mínimes, com que encalma el vent,
també tindran més facilitat per poder baixar
i un altre cop ens estan fent la previsió
de que tant dissabte com diumenge
les temperatures mínimes estan al voltant dels 6 o 7 graus, tan sols.
O sigui que hi ha una petita baixada aquest cap de setmana
que tots els mapes ho indiquen,
després falta que passi,
però vaja, sembla ser que sí,
que tindrem una situació una miqueta més fresqueta al cap de setmana.
Ja ho diem, eh?
Molts mapes parlen de sol a dojo,
alguns ens marquen algun nubolet per fer bonic,
i després tindrem altres punts de Catalunya
en què hi haurà un ambient completament diferent.
Molta gent ha assabentat de les nevades d'aquests últims dies,
de la neu que hi ha a la cara nord del Pirineu,
sobretot a les comarques més a tocar,
de la frontera amb França,
i sobretot al Pirineu de Lleida,
doncs ha caigut neu, hi ha neu, es pot esquiar,
i hem d'anar una mica al tanto
perquè sortim amb un dia esplèndid
des de Sant Just cap a muntanya,
i quan arribem a les planes de l'interior,
allà ens trobem unes boires
que podrien anar més i que podrien ser persistents.
Estem parlant de comarques com la Noia,
sobretot la Sagarra, la Noguera,
també cap al Solsonès,
en aquestes zones,
i també més avall a l'Urgell,
també cap al Pla d'Urgell, cap al Segrià,
tota aquesta zona interior de Catalunya,
la boira és persistent,
podria continuar,
i aquí tindran una situació completament diferent
a la que ens podem trobar a Pirineu,
que cap de setmana farà un bon sol,
o també a Costa,
que també farà un bon sol,
perquè en aquestes planes interiors
de les comarques,
sobretot lleidatanes,
la boira pot ser persistent,
pot aguantar durant tot el dia,
i allà sí que la temperatura queda molt baixa.
Penseu que a la zona interior de Catalunya
les temperatures no són com les que tenim
a la Costa aquests dies,
les temperatures mínimes
estan al voltant d'un o dos graus,
si tot el dia tens aquesta boira fixa
a sobre teu,
la temperatura no arriba als 5 graus en tot el dia,
o sigui que ens trobem un combinat
així una mica especial,
si ara ens imaginem una sortida
viatjant de Sant Jús
cap a la vall d'Aran,
per exemple,
doncs baix jobregat,
estaríem encara prou bé,
però a la que comencéssim a entrar
cap al Bages,
o cap a sobretot Igualada,
el que dèiem abans,
a Garra, Noguera,
allà trobarem una gran quantitat
de núvols amb boira,
amb mala visibilitat,
i després ja quan pujéssim cap al Perpirineu,
aquestes boires quedarien enrere
i al Pirineu trobaríem també un bon temps,
així que al Tanto,
a l'hora de viatjar,
perquè la boira és punyetera per conduir
i molta calma.
I el que dèiem és,
aquesta és una mica la situació,
i fins quan?
Doncs bé,
vam bé,
vist des d'avui,
fins dimecres,
parlaríem d'estabilitat i d'anticiclò.
A partir del dimecres,
alguns mapes ens porten a algun canvi,
no són tots,
o sigui que ahir apuntàvem
que potser el dia 24 podria ploure,
això ha desaparegut avui,
com podeu comprovar,
quan mirem mapes a molt llarg termini,
ens canvia molt la previsió d'un dia per l'altre,
perquè és normal,
i ara de moment,
doncs sembla que potser a partir de dimecres
algun mapa indica que hi hauria més núvolositat,
amb unes temperatures que no variarien massa
al llarg dels propers 10 dies.
Ja veurem com va la cosa,
però de moment sembla que aquest anticiclo
és molt potent,
així mirant-ho des de fora,
i que no només avui,
i també que hem comentat el cap de setmana,
sinó que bona part de la setmana que ve,
i l'altre,
o sigui que ens aniríem a les portes del 24,
sembla que l'estabilitat està marcada.
Els mapes que fan en semblès,
que es diuen que agafen totes les previsions,
les posen totes juntes i fan un gràfic,
quan mires el mapa de previsió a llarg termini,
no veus gran,
una gota al 24,
potser una gota al 25,
estem parlant a molt llarg termini,
que això no passarà,
algun agotet al 27,
algun agotet al 28,
però jo crec que aquest any ja el tancarem
amb aquesta manca pluviomètrica bastant important,
a no ser que ens arribi un canvi,
que ara els mapes no veuen,
però vaja.
Mare meva.
Esperem i tinguem esperança
que això pugui canviar,
que puguin arribar precipitacions
cap a finals del mes de desembre,
perquè és que si no seria
de traca i pendereta
aquests dos últims mesos.
Recordem encara
que l'últim cop que va ploure Sant Jus,
encara Lluís,
va ser el mes d'octubre,
estem a 15 de desembre
i amb la manca pluviomètrica que tenim
realment es fa feixuc
parlar de les quantitats d'aigua
que hem rebut a l'octubre.
Van caure aquells 20 litres en un dia,
que són els 21 que tenim al mes d'octubre,
1,2 litres al mes de novembre
i ara al mes de desembre,
el dia 3,
ens van caure 8 dècimes de litre,
que tal com pinten els mapes avui
és que no arribarem ni al litre
al mes de desembre.
Ja, ja.
O sigui, que la cosa està fumudeta,
esperem que la cosa canviï
començant el 24,
perquè sembla que el 23
ja el donem per portuda,
perquè fa precipitació.
Ostres, el 2024
jo crec que el desig
de molta gent
serà que plogui.
Sobretot els de pagès.
I l'aigua, sí, sí.
I tant.
Doncs bé, Carles,
ara ens quedarem aquí
fent també un repassitllu
de les estacions d'esquí
que a les portes
el cap de setmana
a molta gent també l'interessa.
S'ha d'aprofitar.
I res,
t'escoltarem ja el dilluns
amb més novetats.
Igualment.
Doncs estarem aquí
bon cap de setmana.
Igualment.
Adéu.
Vinga, va, doncs,
pas a les pistes.
Andorra, de moment,
les té totes obertes.
Gran Valira,
Vallnord,
Palarinsal
i Ordino.
A més a més,
per exemple,
la d'Ordino
tenen mig metre
de niu acumulada
també a Vallnord.
Tenen 35 centímetres
i a Gran Valira, 40.
A Gran Valira
tenen 40 pistes obertes.
A Vallnord, 15
i a Ordino
també 12.
Déu-n'hi-do.
Al Pirineu català
estan obertes
8 a Ull,
Baqueira,
Beret,
Portainer,
Espot,
La Molina,
Masella
i Vallter 2000.
La Contra estan tancades,
Tabascan,
la Vall de Núria,
Port del Comte
i Lles de Cerdanya.
Les pistes
que, per exemple,
tenim a la Masella
i a la Molina
a cada estació
són 15 pistes obertes
i hi ha entre 25
i 30 centímetres
de neu acumulat,
tant en una
com en l'altra.
Per exemple,
a Vuita Ull
tenim 9 pistes obertes
amb 30 centímetres.
A Baqueira,
Beret,
tenim 47 pistes obertes
que signifiquen
més de 70 quilòmetres
esquiables
amb mig metre
de neu acumulat.
També a Portainer,
Déu-n'hi-do,
40 centímetres
de neu acumulada
a les pistes
n'hi-n'hi-n'hi-no,
40 centímetres
de neu acumulada.
Ja hem parlat
de la Molina
i la Masella
i acabarem parlant
de Vallter 2000
que té 3 pistes obertes
i hi-n'hi-no,
només 20 centímetres
de neu.
Bé,
almenys
ha pogut obrir.
També
altres pistes,
les del Pirineu-Aragonès
estan totes
tancades,
no està oberta
ni Formigal,
ni Serlé,
ni Panticosta,
ni Estún,
ni Can d'Enxú.
Sierra Nevada sí que està oberta
tenen 40 centímetres de neu
hi ha 11 pistes obertes
i dels Alps francesos
estan pràcticament
pràcticament totes obertes
i n'hi ha algunes
que hi ha gairebé
dos metres de neu
acumulades
doncs bé, aquest és l'estat de les pistes
i res més
qui vulgui anar a esquiar ja sap
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Aquest matí està previst el desallotjament d'un bloc de pisos a Badalona.
L'immoble està situat al carrer Calderón de la Barca d'aquesta localitat
on des de primera hora s'ha desplegat un dispositiu policial
i s'ha tallat la via al trànsit.
Un informe tècnic obliga a enderrocar l'immoble per qüestions de seguretat.
Badalona, David Àngel, bon dia.
Hola, bon dia. Fa pocs minuts han viscut moments de tensió i de corredisses
quan els Mossos d'Esquadra han avançat la seva línia fent servir les forres
després que alguns dels veïns concentrats els hagin llançat ous.
Més d'un centrar de veïns i representants dels partits polítics de les ciutats,
drets del PP i del PSC, es concentren per donar suport a la vintena d'afectats
que han començat a treure dels pisos després de l'arribada de la comitiva judicial.
D'interessant, recordem que l'alcalde Jove García Albiol
els titlla els inclins d'ocupes i de delinqüents
mentre que les entitats veïnals asseguren que aquests veïns eren solvents
i que no havien provocat incidents al barri.
David Àngel, Catalunya Ràdio, Badalona.
La Generalitat ha obert dos expedients endesa
pel retard en l'emissió i el cobrament de factures als clients
segons ha avançat el matí de Catalunya Ràdio.
Els expedients els gestiona la Direcció General d'Energia
i estan en fase d'intercanvi d'informació amb la companyia.
Són per situacions com aquesta.
El problema que estic tenint és que fa 9 mesos
que no en facturen el rebut de la llum,
és a dir, no m'arriben ni a la factura
i, per tant, tampoc a la domiciliació en el compte bancari.
El que pot passar és que les factures arribin de cop amb imports altíssims.
L'Agència Catalana del Consum ha rebut més de 400 queixes
en aquests últims 3 anys per aquest motiu.
El 2022, la Generalitat ja va multar endesa
amb 600.000 euros per la falta d'emissió de factures.
La popular ninotaire vigatana Pilarín Vallès
estrena aquesta tarda a la seva pròpia fira
a la capital d'Osona,
que s'allargarà tot el cap de setmana a Vic Natiadell.
Bon dia.
Es diu la fireta de la Pilarín
i inclou paradetes, jocs, música,
contacontes, fotocolls, xocolata
i un espai per dibuixar Nadales.
Tot això el centre cívic Joan Triadu,
l'antiga biblioteca.
La Pilarín, als seus 82 anys,
es explica en una entrevista aquesta missora
què significa per ella la fireta
i què hi trobarem.
És un trobar-nos amb el nostre públic.
Hi haurà sorteig de dibuixos,
hi haurà noixagantés,
cantada de Nadales,
pastoreig de l'escola Andersen.
El precedent el trobem fa dos anys,
quan la Nino Taire va obrir les portes
del seu estudi per trobar-se amb el seu públic.
La convocatòria va tenir tant d'èxit
que es va desbordar
i es van engrescar a muntar una fireta
com la d'aquest any,
amb la complicitat de l'Ajuntament.
L'entrada a la fireta de la Pilarín
és gratuïta,
però d'aforament limitat.
Natiadell, Catalunya Ràdio, Vic.
Esports Odal Serra.
El Barça fa avui el darrer entrenament
abans de jugar demà
el partit de Lliga al Camp del València.
Xavi Hernández també té previst
compareixer davant els mitjans
de comunicació a acabar l'entrenament.
La 17a jornada de Lliga de primera,
però, ja comença aquest mateix vespre
amb un partit,
o s'assuna a Rayo Vallecano
a partir de les 9.
També avui comença
la 20a jornada de Lliga segona
amb l'Uviedo Elx.
L'Espanyol juga demà a Andorra
i Ramis també farà aquest migdia
la roda de premsa prèvia.
Ambàsquet a l'Urulliga.
El Barça rebrà el Milà,
el Palau Laurant,
a partir de dos quarts de nou.
Els italians venen sense Mirotic,
que està lesionat.
Aquest partit el podreu seguir
en directe pel canal exclusiu digital
del web i l'app de Catalunya Ràdio,
així com també per la plataforma 3CAT.
I aquest migdia es fa el sorteig
als quarts de final de la Champions
masculina de Waterpolo,
unirà l'Atlètic Barceloneta
i també el dels vuitens de final de l'Eurocup,
amb la presència del Club Natació Sabadell
i el Club Natació Barcelona.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 11,
us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Associació de Famílies de l'Escola Montseny de Sant Just
organitza un mercat de Nadal de segona mà
el pròxim diumenge a 17 de desembre
a partir de les 10 del matí davant de l'escola.
Pretén ser un espai familiar
amb una amplia gama de paradetes
on es podran trobar joguines, roba
i altres articles de segona mà.
A part del mercat, també hi haurà activitats
com un pintacares per als infants
i també una cantada popular de Nadales.
Les inscripcions estan obertes
a través del correu electrònic
de l'AFA del Montseny
per a tots aquells i aquelles
que vulguin posar una paradeta.
La iniciativa pretén ser un punt de trobada
per celebrar Nadal en comunitat.
Les bases de Sant Pere de Sant Just
experimentaran un canvi significatiu
en la seva gestió d'aparcament
a partir del 8 de gener
amb la introducció d'una nova zona verda.
Aquesta mesura, que inclourà
una cinquantena de places,
té com a objectiu principal
prioritzar l'aparcament
per a residents de la zona.
De les 305 places d'aparcament
disponibles actualment,
52 es convertiran en zona verda
situades totes a l'Avinguda de la Generalitat.
A més, s'habilitarà una zona específica
per a càrrega i descàrrega,
així com sis places destinades
a l'ús de petó i adeu
a prop de la nova escola Bressol Mainada.
Abans d'aquesta implementació,
es va realitzar una sessió informativa
amb els veïns i veïnes
per a explicar els detalls
i avantatges d'aquesta iniciativa.
La zona verda de Basses de Sant Pere
serà la tercera a implementar-se a Sant Just,
sumant-se les ja existents
al barri Centre i Modulell.
Durant el mes de desembre,
els residents poden consultar
a la web de Promunsa
les matrícules dels vehicles
que es beneficiaran de tarifes reduïdes,
així com resoldre qualsevol dubte
o tramitar les altes necessàries.
La tarifa per a residents
serà d'uns dos euros al mes,
que es podran pagar
a través dels parquímetres
o mitjançant l'aplicació
AMB Residents.
Aquest Nadal,
la comarca del Bas Llobregat
ofereix més de 100 activitats
per a tots els gustos i edats.
La campanya És Nadal,
impulsada pel Consorci de Turisme
del Bas Llobregat
i disponible a la web
esnadal.cat,
convida residents i visitants
a gaudir d'una àmplia varietat
d'experiències,
des de mercats i fires de Nadal
fins a pessebres vivents
i espectacles de llum.
Els amants de la tradició
podran experimentar
la Fira Vícola de la Raça Prat,
la Fira de la Puríssima de Sant Boi
i la Fira Medieval
Castrum Fidelis de Castelldefels.
A més, també podran gaudir
dels espectacles de llums
com L'Humàgica Barcelona,
a Catalunya en miniatura,
el Bosc dels Somnis
de Sant Boi de Llobregat
i el Bosc Encantat de Gabà.
Per als més petits i petites
hi haurà tallers,
gemcanes
i la Fira Infantil de Cornellà
de Llobregat, entre altres.
Els amants de l'esport
gaudiran de diverses pistes
de patinatge
i gel repartides per la comarca.
El calendari festiu
també inclou fires
i mercats de Nadal
a Brera, Gabà,
Esplugues de Llobregat,
Olesa de Montserrat,
Sant Esteve,
Sarrovires,
Vegas, Esparreguera,
Collbató i Sant Andreu de la Barca.
Aquestes festes
també són una oportunitat
per descobrir els llocs
emblemàtics de la comarca
com les coves de Montserrat
i el nucli antic
medieval de Collbató,
entre d'altres.
Finalment,
la campanya ofereix
un sorteig d'un lot solidari
i una escapada en família,
combinant turisme,
cultura i solidaritat.
Podeu consultar
totes les activitats
i ofertes
a la pàgina web
de Turisme Baix Llobregat.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet i horari
de les 12.
Fins ara.
Totes les coses que m'han passat,
totes les coses que m'han passat,
totes les coses que m'han passat,
totes les coses que m'han passat.
Fins demà!
Fins del meu cap i no pots sortir
Crive'm si és veritat si penses en mi
Tot el cor trencat te sento venir
Però quan has arribat ja no sé què dir
Sé que t'agrada veure'm la cara
Si et desafio amb la mirada
Sé que t'agrada veure'm la cara
Si et desafio amb la mirada
Terima de por, pencejo
Ja, na, na, na, na, na, na, na, na, na, naw, 있나, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, na, no scompa yay!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gairecosa!
Bon dia els dos!
Què tal?
Com esteu?
Molt bon dia!
Bones!
Volíem posar de fons música electrònica, una mica adequada a l'ocasió.
El que passa és que potser després, si volem penjar l'entrevista a YouTube, per drets
d'autor i temes, potser tenim algun problema.
Per tant, ens quedem amb les ganes i ja la posarem després.
Bé, explica-vos una mica què és això del CUP, no?
No en sabem gaire cosa, sabem que el grup acaba de néixer o almenys us heu donat a conèixer
fa poc, de moment com a col·laboradors per exemple d'activitats del Casa Popular La Sala.
Expliqueu-nos en què heu participat de moment.
Bé, doncs la nostra iniciativa comença, de fet fa bastant de temps, anys podríem dir,
de la inquietud que tenen moltes persones joves del poble, de voler un espai diurn, d'oci,
alternatiu a l'oferta que hi ha hagut fins ara aquí al municipi,
inspirant-nos molt en altres propostes que hi ha arreu del territori i en altres països i altres llocs del món,
de voler intentar fer una alternativa al que ja hi ha aquí i és crear tardes de música electrònica,
d'estil tecno, house, estem oberts a tots els gèneres i la conversa surt un dia al bar de dir, tu,
cada cop hi ha menys bars a Sant Just, hi ha poca oferta, fem-ho, vull dir, fem una entitat d'esdeveniments de música electrònica
i tirem endavant, com ho podem fer, ens comencem a reunir, comencem a reunir gent de tota mena,
gent que ha estat en entitats, gent que no ha estat en entitats i diem, vale, quins són els passos per fer-nos una entitat,
constituir-nos i a partir d'aquí començar a treballar.
I tot sorgeix d'això, d'una idea de voler tenir una alternativa aquí al poble de tardes.
L'alternativa és només exclusivament amb música electrònica o també amb creacions pròpies
o teniu algun repertori o teniu ja música, és a dir, no sé si dir repertori estaria adequat amb música electrònica o què, però...
teniu ja fet...
O sigui, en un principi és això, o sigui, és música electrònica, ens obrim a tot tipus de música electrònica,
tot tipus de creació de música electrònica, ja pot ser en directe com pot ser punxada,
per diferents artistes d'aquí, d'en Blanc del Poble, intentar buscar el Baixi Obregat també,
que vinguin, que punxin, que posin música, vull dir, pot venir un baixista, pot venir una persona amb un violi i seguir fent música electrònica,
podem variar de gèneres, podem explorar tot tipus de possibilitats,
però, o sigui, no és com ens posarem a produir música sinó que muntarem aquest tipus d'esdeveniments
per poder mostrar al poble que, doncs, que una altra alternativa és possible
i que a la música electrònica es pot apropar a tots els públics i totes persones del poble.
Clar, precisament, Ana va dir, al ser una oferta de tardes, això també implica, no?, la voluntat aquesta d'acostar-ho potser a públics,
que potser per la nit no acostumen a sortir o per les nits opten per altres opcions, no?
Sí, sí, la veritat és que sí, també és cert que a Sant Jus és complicat fer coses també nocturnes i nosaltres també és veritat que sortim molt cap a Barna i arreu del Baix Obregat.
Aleshores, fer una proposta de tarda crec que és molt bona opció per fer com una pre i després sortir cap a un altre lloc en el cas que vulguis i que és molt compatible amb altres, això, amb altres propostes musicals d'arreu del territori, no ho sé.
Perquè per les tardes, per exemple, on teniu pensat poder-hi actuar? Teniu algun lloc com a seu o algun local o...?
Sí, ara mateix com a seu no tenim seu, serem bastant nòmades, el que volem és diversificar l'oferta per tot el poble, per tampoc matxacar els veïns sempre al mateix lloc i que al final sigui accessible per a tothom,
de dir, doncs, podem fer una festa al mil·lenari, podem fer-ne a Can Freixas, la podem fer aquí mateix a la Can Ginestau, podem apropar cap al barri de Maslluí...
Al Molí, vull dir, al Canigó...
Exacte. Com que és una proposta que es pot anar variant de lloc, o sigui, no tenim seu com a tal, no estem adherits tampoc a cap altra entitat o col·lectiu, serà una miqueta...
Obert a tot.
Sí, estem molt oberts a tot, a col·laborar amb tothom i a fer-ho nòmada, al final, que per tot Sant Just es pugui omplir de música i que no només sigui un mateix lloc.
Ens heu explicat que la primera llavor, com si diguéssim, va ser en una conversa de bar, no?, de dir, escolta'm, podem oferir una altra cosa també a la gent de Sant Just, de l'oferta que ja hi ha,
però més o menys, quant temps fa? No sé si heu anat donant algunes passes concretes o si ja definitivament sou una entitat establerta, per dir-ho així, jurídicament.
Això comença al setembre, si no m'equivoco.
Aquest setembre, eh?
Sí, o sigui, estem al setembre en una taula de segon bar, estem tres amics i diem, fem-ho.
I a partir d'aquí ja comencem a contactar amb altres persones que sabem que estan involucrades amb el món, o sigui, vam parlar amb el Pol, amb l'Amador, per exemple,
i vam anar com aglutinant gent i a mesura que anàvem fent reunions, ens hem anat reunint també amb bars, ens hem reunit també al local de la sala, que s'hi inaugurarà d'aquí a poc,
i vull dir, hem anat fent passets, hem anat fent reunions, hem anat aglutinant gent i ara sí que estem ja en el procés de la Constitució de l'entitat,
ja tenim l'acta fundacional feta, estem presentant els papers, diguéssim, com que quedi qui diu, i això, i si volem, o sigui, si tot dia endavant, serem entitat d'aquí res,
i ja podrem aplicar subvencions, tenir el NIF, estem fent els passos i els tramits legals, i això, i hem fet un parell de, bueno, hem fet una actuació, Pol?
Sí, una vam fer, ens van deixar, eren les jornades, ara no me'n recordo, sí, per Can Freixes,
sí, per Can Freixes, ens van deixar un espai, i vam estar allà punxant un parell d'hores o tres,
i ens han convidat els de la sala també el pròxim dissabte 23, a la jornada inaugurada local,
i també estarem allà a la una i mitja, crec, i a partir de les cinc, també.
Sí, correcte.
Molt bé.
Vull dir, anem fent a poc a poc coses, però res encara a nostre propi, anem amb la gent.
Clar, bueno, és que acabeu de començar com...
Per això, que gent que vol col·laborar, doncs, ens va proposant coses, però que no...
Bé, ja anirà sortint.
Per exemple, us molaria molt poder tocar en algun acte o activitat, jo què sé, eh,
dic a la festa major, o bueno, no sé si tu, Roger, també et ve molt al setembre,
el fet d'haver estat poc després de la festa major també, potser a l'actuar en algun lloc va quedar com el coquet, no?,
amb ganes de tirar endavant aquest projecte o de provar-ho.
O sigui, no sé si... no és només iniciativa pròpia, vull dir, és una cosa que hem anat perint entre tots
i que... o sigui, sorgeix d'això, de voler anar més enllà i de no...
O sigui, ara estem fent aquests actes, diguéssim, com adherint-nos a les coses,
però la idea és de cara a primavera, diguéssim, ja quan comenci, ja dir, potser serà el març, l'abril o el maig,
ja fer el nostre primer esdeveniment independent amb artistes locals,
també fer-ho amb diferents tallers, amb xerrades, amb mercats artesanals, amb espais per la gastronomia local del poble
i muntar un esdeveniment nostre, això, de cara a primavera, i fer-ho...
i, o sigui, fer-ho això, en plan, desmarcar-nos una miqueta del que s'ha fet aquí fins ara
i, bueno, sí, en plan, jo a nivell personal també com a DJ aquí a la...
o sigui, el que vam fer per... per això, per la festa major, va estar molt guai, ens va agradar molt,
o sigui, en plan, em va agradar molt i va ser com, ostres, tant de bo, doncs tota aquesta gent que està gaudint aquí
ho pugui gaudir més sovint, aquí al poble.
Ara mateix quantes persones hi sou al CUP?
Ostres, el grup, t'hauria de mirar, crec que som 7...
Sí, 17 o 19, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, i és el que dèiem abans, que és molt guai
perquè si està involucrant gent que mai havia estat involucrada a la vida associativa del poble,
que per mi això ja és un èxit, que hi hagi gent que se segui en assemblea, que faci actes que estigui en comissions,
no sé si ho has comprovat, són 17...
Som 17 persones i...
Quin perfil de gent hi ha? És gent més aviat, gent jove, gent adulta jove...
De moment jove, però estem oberts, qualsevol persona, doncs...
De qualsevol edat, si es vol unir, doncs...
Vull dir, estem obertíssims a escoltar tot tipus de propostes i de persones, vull dir,
contra més siguem, jo crec que també més diversitat, inclús musical, dins de l'electrònica pot haver-hi.
Hi ha d'haver algun requisit per formar part de...
És a dir, per exemple, s'han de tenir coneixements musicals o...
Motivació.
Motivació.
Sí.
I alguna manera d'aprendre, no sé si feu alguns tallers o això és voluntat de...
Estaria molt guapo, la veritat. No ho hem parlat, però estaria molt guapo.
De fet, de formatius estaria molt guais, la veritat.
La veritat que sí.
Però vull dir, no és com un...
Uah, si no saps la tecno, no pots entrar.
Vull dir, hi ha gent que està a l'entitat, diguéssim, i que...
Li agrada i ja està.
O que de primera es diu, bueno, potser no és el gènere que a mi més m'agrada, però jo el que vull és fer cultura i fer coses pel poble.
I al final dius, ostres, potser no sóc el gran fan del tecno, no sóc el gran fan de la música electrònica i tal, potser a mi m'agradaria més que es fessin jams.
Hòstia, doncs fem jams també, saps? O intentem barres de gènere. Vull dir, que no ens limitem en aquest sentit.
Per tant, per exemple, en el grup pot haver-hi gent que sàpiga de música, gent que no, gent que li agradi més l'electrònica o gent que li agradi potser més un altre estil, no?
Us heu dividit ja en comissions i tot això o encara esteu...?
Sí, sí, ens vam dividir, de fet, crec que a les primeres reunions.
A la segona o tercera reunió.
Sí, i ja estem començant a fer les nostres feines cada comissió.
vull dir que anem tots avançant força a l'hora perquè sortir tot, el que deia el Roger, doncs cap a l'abril, març, maig, així, o a primavera, així.
Sí, sí, i tenim les tasques, les mítiques tasques d'una entitat, que seria president, secretaris, tresoreria, disseny, comunicació amb l'Ajuntament,
sàssers socials, promoció, busca d'artistes, vull dir que sí, estan dividits amb això.
Hi ha gent que no té tasca com a tal, però quan s'apropin els esdeveniments, d'ara, ostres, doncs tu portes les comandes,
doncs tu portes la beguda, tu portes el contacte amb l'entitat aquesta, tu portes l'altre, vull dir que sí que hi ha una feina repartida i totalment horitzontal.
I deixeu-me que us pregunti, per què el CUP? Què et don bé el nom? Què significa?
Vam fer moltes... o sigui, bueno, moltes reunions tampoc, però sí que vam estar com molta estona i molts dies pensant en el nom i no sortia cap.
Sí que hi havia una idea principal, que, bueno, no sé si vols comentar.
Sí, sí, sí.
Però, no sé, al final va sortir el CUP, no...
Sí, crec que va ser, en plan, ens dim a CUP perquè podem i perquè volem, al final, perquè teníem diferents propostes,
volíem que fos un nom en català, volíem que fos un nom relacionat amb el poble,
que tingués algun tipus de com de relació i vam estar, doncs, potser un mes i mig decidint el nom
i va aparèixer com un bolet al mig d'una reunió i vam dir, pum, ens agrada i crec que el que més ens va agradar del nom
és que pots jugar molt amb el concepte del CUP, amb les cares del CUP, pots, fins i tot,
volem que la nostra senya d'identitat sigui com muntar l'escenari en forma de CUP.
Sí, clar, no només sobre pantalla, en digital, sinó també en físic, a l'hora de fer l'escenari
o qualsevol estructura o qualsevol cosa, doncs, donar bastant de joc.
I el CUP es pot muntar, es pot desmuntar, pot estar en construcció, es pot fer un camp,
una transformació, es pot obrir, es pot tancar, vull dir, és...
O sigui, el concepte és el que ens va agradar.
Sí.
Que guai, teniu logo, xarxes o...
Tenim logo i...
Tenim Instagram?
Sí, tenim Instagram, que és el CUP.xyz
X, Y, Z, perquè sí, no? Això també.
Per la X, per la Y, per la Z de...
Ah, val, val, val.
Sí, de les direccions que...
I també perquè és un domini, el que volem fer és una cosa com que no...
O sigui, com no és una cosa molt normativa, diguem,
i volíem també sortir del punt com, del punt cat, del punt...
Dels típics, saps?
Sí.
Que fos diferent.
X, Y, Z, Y.
I ens va agradar també pel que deia el Roger, de les puntes aquestes.
Vull dir que desmarcava de tot.
Vull dir que te'n recordaves.
Si vens, no, doncs, dóna que parlar, de fer la pregunta i ja se't queda.
I també pel domini, que vull dir...
No, si és original, és original.
Sí, tenim domini allà, també, que és el Q.ins i la Gazzeta,
però encara no hi ha pàgina web, o sigui que...
Bueno, és que avui en dia, deixem-ho que us digui que pàgines web,
ja, mentre la gent tingui el tema de l'Instagram molt ben portat
i també s'hi creu en Twitter, les webs, cada cop...
És posicionament i per entrades en un cas que hi hagués en un futur i poc més, vull dir, tampoc.
Respecte això dels posicionaments, teniu clares una mica les vostres línies o àmbits d'actuació?
Sí que és veritat que, clar, entenc que és una entitat transversal que això pot haver-hi gent amb uns gustos amb uns altres,
però, clar, ser una entitat, no sé si també teniu algun posicionament o us definiu amb unes ideologies o maneres de fer.
De moment és una cosa que no hem parlat, o sigui, el que sí que hem comentat és que, vull dir,
no es definim en cap línia política, no es definim en cap línia tampoc partidista,
que tampoc vol dir que siguem apolítics, perquè ser polític no és el que...
O sigui, una persona sempre... Una entitat sempre és política, sempre està fent política,
però jo crec que amb el tipus de persones que estem conformant aquesta entitat,
ens regim pel sentit comú, ens regim per aquelles línies, diguéssim,
on els valors siguin naturals, intrínsecs, vull dir, dintre de les festes,
doncs no es toleraran actituds de merda, no es toleraran actituds fascistes, masclistes...
Crec que en aquest sentit totes les persones de l'entitat anem amb una línia, diguéssim,
més enllà d'ideologies polítiques com a tal o ideològiques,
però crec que sí que hi ha unes línies que, com qualsevol acte de desaveniment
i qualsevol persona, que ha de tenir intrínseques,
però ja et dic, no és una conversa que haguem tingut de dir
ens marquem això, ens marquem això, ens marquem això,
també perquè som una entitat que la conformen amb moltes persones diferents,
amb ideologies diferents, en l'econòmic, en l'econòmic, en l'econòmic,
però crec que hi ha coses que sí que en tots estem d'acord.
I hi ha algun lloc o en algun esdeveniment que us faria especial il·lusió
o, bueno, que us serviria de motivació d'aquí de Sant Just
per poder-hi actuar o posar música.
El nostre.
Jo crec que el nostre.
Sí.
Sí, crec que quan fem la primera festa serà quan diguem,
això en sèrio, això serà guai.
La carta de presentació, diguem.
Sí.
Sí, sí.
I tinc, per curiositat, el tema de la música electrònica,
com es fa?
Es barregen músiques de cançons que ja existeixen o...
Per si hi ha gent que ens està escoltant i diu,
ostres, però què fan?
Creen ells música?
La barregen d'altres ja existents?
O teniu algun programa?
O què necessiteu per fer...
Per punxar?
Sí.
Ah, doncs uns CDJs...
Uns CDJs, perdó.
A veure, explica'ns què és això, perquè, clar,
ha dit així amb el nostre.
Bé, una taula de mescles.
Sí.
I, bé, doncs ens baixem la música d'internet
i, doncs, les mesclem entre elles.
Vull no...
I s'ha de tenir alguna formació o simplement gust musical o...?
Bé, justament el Roger i jo som DJs,
però no tenim cap formació...
Tu tens alguna informació?
No tenim formació.
Hem après de forma autodidacta.
Anys d'experiència.
Bé, com la majoria, no, de gent, de fet.
Vull dir que, de fet, qualsevol persona a casa
amb una taula de mescles així econòmica,
senzilla, ja pot començar a aprendre.
Practicant.
Sí, és practicant.
Jo crec que és una cosa que s'aprèn practicant.
És molt pràctica.
I el que deies, si es fa barrejant,
o sigui, es poden fer barrejant dos músiques a la vegada,
barrejant-ne tres, produint en directe,
vull dir, pots tenir un programa i anar afegint bombos,
platillos, pots anar ficant sintetitzadors,
pots anar fent un directe,
o pots fer música electrònica amb instruments, també.
Vull dir, tens tot tipus d'això.
El més bàsic estàndard normal que veiem
és un DJ amb una taula de mescles
i barrejant les cançons.
I aquí ja barrejar-la d'una manera o d'una altra
ja va més amb l'estil de la persona,
el coneixement que tingui,
la pràctica que tingui.
100%.
Doncs jo crec que no ens queda res per tractar.
No sé si voleu fer algun comentari
o explicar-nos alguna altra cosa.
No sé si, per exemple, teniu alguna llista a Spoti
o la gent us pot seguir, a part de, de moment, a Instagram.
A l'Instagram i ja està.
Sí, de moment tenim l'Instagram,
arroba el cub.nizy.gazeta.
Allà començarem a penjar ja cosetes de presentació.
Aquesta setmana.
Aquesta setmana i la setmana que ve
hi ha presentació una miqueta de l'entitat,
de línia estètica que portarem,
el logotip, que es pot ja intuir una miqueta
per la foto de perfil i pel nom.
Però bé, que ja han estat treballant,
doncs el Pol, l'Albert i la Mador,
han estat treballant bastant,
amb molt bona feina.
I això, el primer acte que tenim ara
és el de l'anegulació del Casa Popular de la Sala,
el 23,
que farem primer vermut a la una i mitja
i després a les cinc farem el segon cub,
el cub 0.2, diguéssim, així,
que el farem d'una manera diferent,
a Can Freixas ho vam fer amb una estructura física.
Aquí serà digital, vull dir,
però serà digital i física a l'hora.
O sigui que si voleu veure com serà,
haureu de venir.
Val.
Però això ja marca la manera llavors
que tindreu de...
Creixo ja un precedent,
en la manera de vosaltres d'actuar
o de fer-vos mostrar?
O sigui, tindreu ja sempre aquesta estructura o...
Està en procés.
Està en procés de construcció.
Vull dir, un cub el pots començar de moltes maneres,
per les arestes, per les cares,
o sigui que estem explorant també moltes opcions
i diferents maneres de construir aquest cub
a nivell de com d'escenari.
O sigui que ja ho anireu veient.
O sigui que si ho voleu veure,
doncs haureu de venir el dia 23,
a la cinc de la tarda.
Sí.
I ja ho veureu.
També si voleu venir a fer el vermut,
convidadíssims, eh?
També.
I ja, doncs,
de cara a l'any vinent, 2024,
esperem que el cub ja estigui construït,
ben plantat aquí a una plaça o part del poble.
Molt bé.
I que tothom vingui a gaudir.
Molt bé.
Doncs, Roger, Pol,
moltíssimes gràcies per passar-vos a Ràdio d'Esvern
i explicar-nos una mica com s'està gestant el cub.
I res més,
esperem tenir més notícies vostres properament.
Moltes gràcies.
Vinga, que vagi bé i ara sí,
ens quedem escoltant un dels temes
que hem dit que escoltaríem al final.
Vinga, adeu.
Adéu.
Adéu.
A la benjo, la moto es una escándula,
i amb el punkis al poc no te van dur.
Sense el pijama, en la cama una tigressa,
però si és el cos, li torna una princesa.
Mami, digam-me que siguin mentides,
no tiren més a la la farida.
Està com una llimona,
si trica y culona.
A la benjo, la moto es una escándula.
però si se'l posa, li torna una princesa.
Passaré una càmera analògica.
Selfies al mirall cada tres dia,
però una lista, si tira no contesta.
El cap i tot, la volta a la festa.
Que troba de festa, ma,
quan ho veia cau la tempesta, ja.
del club de les ratxetes i estes,
si un cabrón se propa molesta.
Tete, molestes.
Aquella xori, una diabla del mal,
crea els fingreos i ve per la zona,
acabes sonant sincarniré de bacial.
Una ratxeta, fifa i piquetona,
me la trobo cada dos per tres.
Balla 8 copes més,
maillete patronal, estrés.
És imícil, és com les d'ambés.
Eres una lia.
De cop, una llimó.
A la veja, la mogu és una càndola,
llama al punky, tal, po, no te bando.
Senza el pijama, en la cama no es tigresa.
Roses al pos, el porno a una princesa.
Passa bé una camara analògica.
Selfies al mirall cada tres dia,
però una lista, si tira no contesta.
El cap i tot, la volta a la festa.
El cap i tot, la volta a la festa.
El cap i tot, la volta a la festa.
Si pienso en que pienso de más,
si pienso en ti y ahora no estás,
si pienso en que ya no estarás,
me voy a un altrac en base y crees que no me escapás.
esta loco, esta loco, esta loco, esta loco, esta loco.

El cap i tot, la volta a la festa.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
No vol dir que no haguem de fer res, però sí que llanço aquesta reflexió de fins a quin punt anem a l'hora de fer-ho o no.
I saps on es fa? Doncs es fa a Dubai, que seria, no crec que el paradigma de l'ecologisme d'entrada.
Però, vale, tots els líders hi han anat amb avió. Però, vale, ho acceptem tot. A partir d'aquí, el tema era que havíem d'acabar amb els combustibles fòssils, però que hi havia unes possibilitats de vetos d'alguns països.
Com ha acabat? Ha acabat en que hi ha un acord per treballar per al final de l'era dels combustibles fòssils.
Clar, això no és una obligació, ni és una imposició, ni és un objectiu aconseguir en un termini concret, no sé, que les conclusions finals diguin una altra cosa.
Sí que és veritat que es decretarà al final de l'era dels combustibles fòssils, que, per tant, ja s'està dient que aquesta etapa s'ha d'acabar,
però molt possiblement la gran majoria ens hauria agradat que ens diguessin quan acaba, perquè realment el clima està com està, la situació global està com està,
i no crec que puguem esperar gaire més. Sí que és veritat que, a nivell català, segurament hauríem de fer una miqueta més d'autocrítica de quines mesures s'estan prenent,
i això ho lligo amb la sequera. La sequera, quant fa que dura aquesta sequera? Dos anys, més o menys.
Quines mesures s'han prenent? Sí, i inclús diria que una mica més, no? Una mica més de dubte.
Dos anys i mig, ja, qui diu, exacte. Però bé, aquí hi ha una miqueta de dubte, perquè al final es considera que l'estiu no es paguen molt plosiós,
però sí que la tarda ho és. Però bé, posem dos i mig. Quines mesures s'han pres des del govern?
Aquesta pregunta és molt bona, perquè al final ara s'estan prenent unes mesures quan tens els embassaments.
Parlo de l'àrea nostra, del Ter Llobregat. Estan al 17%. Llavors, les mesures aquesta setmana hi ha hagut molta polèmica,
perquè primer es van anunciar que a partir del gener, si s'entrava en fase d'emergència... El matís és important, eh?
Sí, s'entrava en fase d'emergència. Ho dic perquè jo he llegit gent que diu, a partir de l'1 de gener, no, no, no saps quan s'entrarà en fase d'emergència,
perquè és quan les reserves baixen del 16%. Per tant, fins que això no passi, no entres en emergència.
Que, evidentment, s'apunta que és 2024, però no saps si serà l'1 de gener o el 25. Això no ho sabem.
Llavors, una de les mesures era que en tots els centres esportius, fins a les centres esportives, no es podien utilitzar les dutxes.
Saps el que serà això per a la ciutat de Barcelona, en el transport públic, sobretot? Això podria ser terrible.
Total, que el govern fa marxa enrere, considera que s'ha equivocat i, per tant, determina.
En els centres esportius sí es podran utilitzar les dutxes. Una altra cosa és que segurament es tocaran les pressions,
hi haurà menys pressions d'aigua i, per tant, es gastaran menys aigua, però, en canvi, en les instal·lacions esportives
on hi hagi rec, en aquest cas de gespa, habitualment, s'ha de triar o regues o dutxes.
Les dues coses no es podran fer. Traducció, el Barça, quan acabi el partit, els jugadors s'haurien d'anar a dutxar a casa.
D'acord? I que el Barça, però això opera també per l'Espanyol, opera pel Girona, opera pel Sabadell,
opera per tots els que vulguin regar, en aquest cas, la gespa del terreny de joc.
No sé si ets molt futbolera o no, però que sàpigues que els que teniu fills que juguen a futbol,
que els jo filles, perquè el fa mai i també compte, doncs que sàpigueu que, segurament,
això serà una realitat a la que s'entri en emergència.
Una emergència que, per cert, una dada que aquesta setmana ha fet grinyolar una miqueta,
els més... que a vegades ens posem molt durs perquè hi ha una sequera molt important,
han dit que no és la sequera més important de Catalunya.
És cert, n'hi ha hagut de pitjor, però sí que és la més sostinguda.
La que dura més, no?
Exacte, mai havia passat que durant un període de temps tan prollongat haguéssim tingut aquesta sensació.
Si a mi em preguntes quan és l'últim cop que ha plogut, jo no me'n recordo,
perquè a part de les quatre gotes absurdes que han caigut aquest desembre,
potser m'han d'anar a l'octubre o setembre per recordar una nit en pluja, per dir així, eh?
I hem passat la tardor, tardor, pluja.
Sí, sí, sí, la tardor que representa que és l'època de l'any en què...
Tardor i primavera és quan plou.
Sí, sí, sí, per tant, si ja no plou, quan ha de ploure no ho farà, no?
Ah, quan ho farà, no?
Ara ens diuen, no, potser anem, bueno, doncs que anem bé, cap problema, però...
A vegades és allò que dius, és que cada mes diem aquest mes, no?, si no el que ve, si no...
Sí, clar...
Jo a l'abril deia, va, a l'abril segur, al maig també.
Clar, jo també em pregunto, no?, de per què el govern s'ha trigat tant com a començar a posar en marxa...
També et diré que hi ha hagut moltes mesures que es podien haver aplicat i no s'han aplicat.
Clar.
Per exemple, i per qui li interessi, que miri el cas de Sant Cugat, d'acord?
Sant Cugat és una població que el 2008, amb la sequera tan important que hi va haver,
adopta una sèrie de mesures destinades a la reutilització de l'aigua.
I Sant Cugat, amb això, és un dels municipis que més ha treballat.
Què vol dir?
Que s'està utilitzant menys aigua de boca per funcions, tals com, per exemple, en el lavabo,
perquè s'aprofita el que es comencen, els que s'anomenen com aigües grises,
que comencen sent aigua de boca i acaben sent aquestes aigües grises
perquè s'han depurat en les pròpies vivendes, en els pròpis edificis, en hotels,
i es reutilitzen, que això fa baixar el consum de l'aigua.
Per què només Sant Cugat té aquesta normativa?
No és l'únic, eh, de Sant Cugat, però sí que és el municipi més gran que ho té.
Per què no s'ha treballat en moltes fuites d'aigua importants,
que aigua esterniogregat, que la Generalitat coneixen?
Hem passat més de dos anys.
És evident que quan tu tens les reserves al 80%, això no et preocupa.
Però, a feina del govern, també és prevenir.
Llavors, per això, una mica, normalment no faig crítica, sinó que informo de les coses,
però avui em permeteu aquesta petita reflexió, també perquè s'estan a punt de provar una sèrie de mesures,
però no se n'estan tenint en compte d'altres, que crec que també són molt importants.
Que és evident que tu no les pots implementar d'avui per demà,
però que si les haguessis implementat fa un any, doncs possiblement ara ja en tindràs diverses en marxa.
No ha passat.
Doncs això és un inconvenient.
Si vols no ens movem del govern de la Generalitat,
perquè aquesta setmana també hi ha hagut una polèmica bastant grossa en el Departament d'Educació.
A veure, diguis.
Informa PISA, per situar-vos, Informa PISA, que la setmana passada no ens vam veure,
Informa PISA ha estat demolidor i ha vingut a dir que Catalunya té un dels pitjors sistemes,
no sistema, no sistema, nivell, permeteu-me el matí,
nivell d'educació, primera de l'estat espanyol i segona de nivell europeu.
Perquè feu un símil, França ha tingut uns resultats similars i ja hi ha mesures aprovades.
És a dir, ni en 15 dies han necessitat, per tenir mesures aprovades els francesos,
que ho han considerat una crisi nacional.
Sí, perquè us feu una idea de qui s'ho pren en sèrio, això.
Sí, sí, clar.
A França, evidentment, ja ha començat a dir que s'agregarà alumnes per raó de nivells,
perquè considera que no es pot entorpir el ritme de la classe.
Experts avui assenyalen que els alumnes d'avui són incapaços d'aprovar un examen de l'any 2000.
Perquè ens fem una idea de com ha evolucionat l'educació.
El problema molt important que també tenim aquí és quantes leis d'educació hem tingut en els últims 20 anys.
No ho sé, però moltes, no?
Un munt, una vuitena, més o menys, unes vuit.
Fem el model portuguès, per exemple, a Portugal fa uns 20 anys, 25,
va tenir uns resultats molt dolents, molt dolents, similars als que tenim nosaltres ara.
S'ho van prendre, no en sèrie, no en l'ús següent,
un pacte polític amb totes les forces, un sistema molt clar del que volien fer,
una confiança plena amb els professionals de l'educació
i a partir d'avui, d'aquí, van començar a incrementar, incrementar, incrementar,
a reforçar el seu sistema, a posar-hi més recursos, a canviar algunes petites coses,
anar corregint. A dia d'avui, el sistema portuguès és un dels més forts de l'eurozona.
Doncs, home, tenint-lo tan a prop, potser que ens el mirem.
Potser que ens el mirem.
En aquest cas, d'on ve la polèmica?
Tota aquesta prèvia per explicar-vos d'on ve la polèmica.
La polèmica neix arrel d'unes declaracions de la consellera d'Educació,
la senyora Cibó, que ve a culpar, per dir-ho així, en un inici,
que potser l'informe PISA s'ha fet amb molts estudiants vinguts de fora,
no? Vinguts, migrants, que han fet baixar el nivell.
Evidentment, aquestes afirmacions no és que aixequin ampolles,
sinó que provoquen una tempesta política important
i 24 hores després surt i les matisa i diu que no ha estat encertada
perquè sap, més que res perquè l'informe PISA es pot consultar
quines són les fonts on s'obtenen els resultats.
I bé dir que hi ha hagut comunitats autònomes
on el percentatge d'adomnes vinguts de fora o migrants
ha estat superior del català i, en canvi, han tret millors resultats.
Per tant, no és aquesta la raó de per què el resultat és tan dolent.
A partir d'aquí, hi van haver unes altres declaracions
en què deia que potser s'ha de dotar de més nivell els docents.
Van sentar molt malament a la comunitat educativa
perquè va considerar que se'ls estava culpabilitzant,
criminalitzant d'aquell com que no els és imputable,
com són uns mal resultats en l'informe PISA.
Això és de l'aire i, evidentment, han anunciat mesures,
mesures poc invasives, han dit, i una desena de mesures.
Quines són aquestes mesures? No les sabem.
No les sabem.
Evidentment, aquesta setmana, al debat del Parlament,
aquest tema va sortir.
Com no? Fixeu-vos als francesos.
Crisi nacional, directament al Parlament,
gabinet de crisi del govern d'Emmanuel Macron,
i, per tant, aquí ja s'hi han posat.
Aquí estem en una fase més enrederida,
però sí que sembla que això no serà un foc d'encenats,
que vull dir, no serà una qüestió que durarà un dia,
sinó que ens durarà diversos dies
i que hem d'aprendre a veure què és el que fem.
Per això us feia aquesta prèvia del sistema portugués,
de dir, no es poden adoptar mesures
que siguin el que en castellà s'anomena
pam parao i hambre para m'yana.
No pots adoptar una mesura ràpida, correctora, avui,
perquè si alguna cosa necessita l'educació, és temps.
Si alguna cosa necessita molta continuïtat, és l'educació.
Si alguna cosa necessita estabilitat, és el sistema educatiu.
I amb això no vull dir que no s'hagin d'incorporar
mecanismes, mètodes, elements de tecnologies,
que això canvia d'una manera brutal.
Això no ho estic dient.
Si no, que hem de confiar en el sistema, hem de confiar en el model,
però hem de dir quin és.
Hem de saber quin és, perquè hem fet masses canvis
i això s'està notant.
I sobretot que potser no ens hem sabut adaptar a les coses.
Què vull dir?
Hem abaixat nivells.
Quan potser el que havíem de fer era buscar
per on reforçar-los per assolir-los.
no abaixar-los.
I això, aquí hi ha hagut masses canvis legislatius
que segurament ja han afectat.
Això pel que fa a l'educació catalana,
que està com està, segons l'informatissa,
i que segurament en parlarem diversos dies.
Hi ha hagut més polèmiques, si en vols saber algunes,
abans de passar amb l'amnistia.
A veure.
Que per cert, pels que ens estiguin escoltant,
l'amnistia era el primer tema que jo li he passat a la Núria.
Sí, sí, sí, sí.
I ens hem de quedar a l'últim.
Sí, bé, no passa res.
Però és que com que hem entrat en les polèmiques,
dic, vinga, anem a fer polèmiques,
la polèmica és que alcaldes de Junts
demanaven l'expulsió de delinqüents
d'incidents d'immigrants, no?
Demanava que es fossin expulsats.
Això ha aixecat una polseguera enorme,
escrits de racista,
comparacions amb l'alcaldessa de Ripoll, Silvia Oriols,
i evidentment hi ha hagut tot tipus de crítiques, no?
Per tant, aquí el dubte estava en saber
què faria la direcció del partit.
Sí, diria, no, aquesta no és la línia de Junts,
o diria, sí, és la línia de Junts, no?
I ahir es va pronunciar el secretari general,
Jordi Turull, a favor de la iniciativa,
i, per tant, considera que Junts demanarà
l'expulsió del país de...
És que aquí hi ha una doble manera de anomenar-ho.
Clar, hi ha notícies que diuen
Junts demana l'expulsió de migrants K
i hi ha una altra notícia que és
Junts demana l'expulsió de delinqüents migrants.
I aquí cadascú, cadascú,
tornem a informar-ho.
Però, perdona, Joel,
no he acabat d'entendre.
Sí, quan es dona la notícia,
la notícia és que Junts demana
que les persones que són delinqüents reincidents
vinguts de fora
siguin expulsades del país.
Però hi ha dues maneres de donar la notícia.
És a dir, Junts està demanant
que s'expulsi a immigrants delinqüents reincidents
o Junts està demanant que s'expulsi,
perdoneu-hi, torno,
Junts està demanant que s'expulsi
a delinqüents reincidents
que són immigrants.
Què passa?
Que quina paraula va davant
determina quin discurs hi ha darrere.
Que vull dir, si tu el que vols
és apuntar cap un tema de racisme,
diràs immigrants delinqüents reincidents.
Si no ho vols portar per aquí,
diràs delinqüents reincidents
que són immigrants.
Sembla molt tonto, però no ho és.
Perquè tots els partits
estan medint quina paraula va davant.
I si no, mireu què diu cada líder polític,
mireu què diu cada mitjà de comunicació.
I veureu quina és la línia que té cadascú.
Per això volia fer aquesta separació, eh?
No li ha de dir, escolteu,
la notícia és aquesta.
A partir d'aquí,
depèn de quina paraula hi poseu davant,
va cap a un cantor o va cap a l'altre.
La realitat és
que això ja està contemplat en el codi penal.
O sigui, no és que s'ho estiguin inventant,
ja existeix.
Una altra cosa és que es demani,
que s'apliqui,
perquè no s'aplica.
És a dir, bueno,
doncs si hi ha una persona
que és multireincident,
perquè això és el que deia la norma,
multireincident,
i és immigrant,
expulsió.
Això és el que deiu la normativa.
Ja.
Opinions,
cadascú tindrà la seva.
A partir d'aquí no m'hi fico.
El que està clar és que
quan són persones nacionals,
aquest debat no hi és
perquè tantes de menjar amb patates
i se'n van anar a la presó i punt.
Però vaja,
també hauríem d'analitzar
el nivell de reincidència.
Si voleu,
això dono un dia
per un debat monogràfic,
també perquè és un tema
de dret penitenciari,
de quin tractament
són les presons,
que això és un tema
molt desconegut.
Si algun dia podem,
farem una mica d'especial d'això,
perquè està demostrat
que aquells països
que incideixen molt més
en el tema de la reinserció
i que apliquen polítiques
que incideixen directament
en la vida dels interns,
els interns vull dir
de les persones que estan a la presó,
incideixen directament
en la seva vida
a nivell psicològic,
a nivell laboral,
a nivell formatiu
i, per tant,
s'aplica tot això
dintre de la presó,
el nivell de reincidència
baixa molt més
que els que no apliquen
aquest tipus de polítiques.
Catalunya està a mig camí,
per dir-ho així.
Hi ha comunitats
com Astúries, per exemple,
que s'aplica molt més
i dates com Madrid
que s'aplica molt menys
i, bàsicament,
allò és un aparcament.
O sigui, deixes aquí
els delinqüents
i quan acaba la condemna
tornes a buscar-los,
ja està.
I també aquí hi ha molt debat.
Què s'ha de fer
en una presó?
Una presó no és un hotel,
una presó és un lloc
que també castiga un delicte.
Però també diu la Constitució
que la finalitat
és la reinserció.
Per tant,
hem de trobar un equilibri
entre les dues coses.
És un debat
que, si vols,
un dia podem tenir més clar
perquè hi ha moltes coses.
Realment,
els que, per desgràcia
o per cert,
hem tingut contacte
amb la vida de presó,
en el meu cas,
no hi he entrat mai
per l'altre post,
hi he entrat per la de l'advocat.
Això és paratual.
Sí, sí,
és important el matís.
Però vull dir
que descobreixes
moltes coses
que molt possiblement
no t'haguéssit plantejat
i que molt segurament
abans et deies
d'on si són és per alguna cosa.
I després,
quan ets allà,
dius, ja,
però alguna cosa hem de fer.
Alguna cosa hem d'aconseguir també
perquè la societat
se senti més segura
quan surti.
Però vaja,
això ja ho tocarem
en un altre moment
que tenim l'amnistia encara.
L'amnistia, vinga.
ens queden quatre minuts
per parlar-ne.
Doncs fem l'amnistia.
Què li passa a l'amnistia?
L'amnistia li passa
que ja ha passat
el primer tràmit parlamentari
al Congrés dels Diputats.
Primer tràmit,
que ningú digui
que ja està aprovada,
demà Puigdemont és aquí.
No, primer tràmit
al Congrés dels Diputats
que ha passat satisfactòriament
gràcies a la majoria absoluta
de l'acord d'investidura
a excepció de la coalició canària.
Per tant,
un vot menys,
només 178.
A tot això,
bronca monumental
entre el Partit Popular,
Vox,
contra el PSOE,
s'ho van dir tot,
amb les acusacions
que es van barrejar
d'unes declaracions
que va fer el líder de l'Ox
Santiago Abascal,
que li va dir a Sánchez
que el poble
el penjaria dels peus.
Això és una frase
que ve de l'època de Mussolini,
perquè us feu una idea,
una frase d'aquesta feixista.
El PSOE
l'ha denunciat a la Fiscalia
i Abascal replica
des de l'escola
i replica
al diputat Patxi López
que si li sembla correcta
que gent de la joventut
del Partit Socialista
en el seu moment a València
Guillotinés Uninot
de Mariano Rajoy
que vagi a la Fiscalia
i li va dir
a la Fiscalia López
a la Fiscalia
cridant com fa Abascal.
Feijo no es va quedar enrere,
Feijo va comparar tot això
amb el 23 de febrer,
amb el cop d'estat.
Li va dir que era
la sessió més vergonyosa
des del 23 de febrer.
Per tant,
comparació de les forces també.
Míriam Nogueres
de Junts
va tenir una intervenció
en la que va parlar
de jutges
amb els cognoms dels jutges,
també va parlar
de coronels policials
i per què?
Perquè parlava del Lófer
això també va provocar
molt malestar
fins al punt
que membres del Suprem
del Consell General
del Poder Judicial
van suspendre
les reunions
que tenien
amb el ministre de Justícia
Fèlix Bolaños.
O sigui,
imagineu on t'arriben
les conclusions d'això.
També des del PSOE
apunten
a que es faran
la setmana que ve,
per tant,
que tothom tranquil.
I tot això desemboca
en que aquesta setmana
en ple demà
Pedro Sánchez
com és president
de la Unió Europea
perquè la presidència
torni a Espanya
compareix a Estrasburg
a l'Eurocambra
per rendir comptes
perquè ja acaba
a la presidència.
I qui hi havia
a l'Eurocambra?
Doncs un diputat,
un eurodiputat
que es diu
Carles Puigdemont
i Casa Major,
expresident de la Generalitat
i eurodiputat,
que el va interpel·lar
des de l'ESCOR.
Per tant,
hi ha una imatge
en la que es veu Sánchez
escoltant Puigdemont
i molta gent
recordava
del que havia dit Sánchez
en campanya
de Puigdemont.
I ara, en canvi,
que no només hi pacta
sinó que se l'ha d'escoltar
a l'Eurocambra.
Una altra de les imatges
segurament que ens dona
aquesta setmana
que passi amb el primer
filtre de l'amnistia,
tranquils perquè l'amnistia
quan s'aprovi del tot
ha de anar al Senat
i allà al PP i té majoria
absoluta.
Per tant,
amb això vull dir
que anirà per llarg
perquè haurà de tornar
al Congrés
i el Congrés pot,
el que es diu,
aixecar el veto del Senat.
Però clar,
això és un altre tràmit
i per tant això vol dir
una altra intervenció
de Fejo,
de Sánchez,
de Bascal,
de tothom.
Hi haurà moltes coses,
passaran moltes coses.
Des de l'Eurocambra
també n'han de passar
algunes encara.
que us dic
és que també Espanya
no portarà a votació
l'oficialitat del català.
Que hem de veure
cap on desemboca
respecte al tema
Esquerra-Junç
i al Partit Socialista.
Que n'estarem atents
també d'això
perquè segurament
hi haurà reaccions
aquesta setmana
o ja la setmana que ve,
millor dit,
vull dir,
en el transcurs d'una setmana.
Per tant,
molta atenció
que l'últim programa de l'any
em sembla que ens vindrà
carregadet de notícies,
eh, Núria?
Prometrà,
prometrà.
El que passa
a veure...
El proper programa
és el dia 22,
Sí, correcte.
Estarem per aquí.
Ja t'he fet un espòiler
perquè tothom estic enganxat
i amb què ha passat.
Aviam, aviam.
Joel,
no ens queda gaire temps.
Recorda'm
que també
pel proper programa
que ens expliquis una mica
què està passant
o què va passar
amb el Voltregà
de Club Patins.
Sí.
De Malifeo, no?
Vale.
Sí, sí.
Terreny pantanós.
Jo diré que no va passar
més aviat
perquè va passar a tots.
Vale, vale.
Felicitats de Sant Just, eh?
Per cert,
hi ha equip de Copa del Rei.
Sí, sí, sí, sí.
Estem allà, estem allà.
Brutal, empatant el Moya.
Que bèstia.
Molt bé.
Doncs ja us ho explicaré,
sí, no us preocupeu.
Perfecte, Joel.
Doncs moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Que tinguis bon finde.
Igualment, adeu.
Vinga, adéu.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Vilanova i la Geltrú acollirà
a partir del curs que ve
un centre de formació integrada
per totes les ocupacions
del transport ferroviari.
El govern l'ha presentat avui
com a pas necessari
per assumir el traspàs de Rodalies.
Vilanova i la Geltrú,
Joan Garcia, bon dia.
Hola, bon dia.
Serà el primer centre públic
de l'Estat
on hi haurà integrada
tota l'oferta de formació
del sistema ferroviari
des de maquinistes
i personal
per a la circulació
i infraestructures
fins a operaris
de manteniment
i per a tots els operadors.
La consellera de la Presidència,
Laura Vilagrà,
ha vinculat, però,
aquestes trenes,
sobretot,
el traspàs de Rodalies.
Més notícies a la Riera.
La manifestació del sector d'infermeria
continua a camí del Departament de Salut.
Protesten pel nou conveni
de l'Institut Català de la Salut
que ha firmat el sindicat majoritari
del seu sector,
però no accepten altres sindicats
com el d'infermeres de Catalunya.
Milers de professionals
segueixen aquesta manifestació
i estan provocant embussos
de trànsit importants.
Unitat Mòbil a Barcelona,
David Mendoza i Roger Segura.
Bon dia.
Després de dues hores
la manifestació
que ha arrencat a la Diagonal
ja baixa per la travessera de les Corts
i participen unes 2.500 persones
segons Mossos
i molts d'ells
vesteixen bates blanques,
mostren pancartes
i fan sonar a xiulets
per exigir millores laborals.
Manel Martínez
és infermer
al cap de Viladecans.
Que ens reconeguin la categoria,
que ens valorin
com a professió
i que ens valorin
tasques que fem
que no ens corresponen
i les estem fent
a un preu
per l'empresa Mòdic
de Low Cost.
El convocant
de l'aturada indefinida
és el sindicat d'infermeria
que tot i ser minoritari
exigeix seure
a negociar amb salut
per posar fi a la vaga.
El sindicat majoritari
saps
admès avui
que hi ha greuges
en les taules salarials
i ha expressat
el seu suport total
al col·lectiu.
David Mendoza,
Roger Segura,
Unitat Mòbil a Barcelona.
Només el 8%
de les famílies
ateses per Càritas
Catalunya rep
la renda garantida
o l'ingrés mínim vital.
l'entitat denuncia
que els tràmits actuals
són un maltracte institucional
i que les actuals prestacions
són insuficients
per arribar a cobrir
les necessitats
més bàsiques.
Barcelona, Marriera,
bon dia.
Bon dia.
les prestacions més mínimes
no arriben
per desconeixement
però sobretot
pels tràmits burocràtics
i l'accés de documentació
que es demana.
El 63%
de les ajudes
tramitades per Càritas
han estat rebutjades.
El director
de l'entitat
a Barcelona,
Eduard Sala,
reclama canvis
i alerta
que les quanties
econòmiques
són insuficients.
Això és l'informe
PISA
de les prestacions.
Un sospès del tot.
Sospenem del tot
a nivell
de prestacions
d'ingressos mínims.
Perquè està deixant
forn a la tira de gent.
Perquè és una ajuda
que no arriba.
Marriera,
Catalunya,
Ràdio Barcelona.
El govern espanyol
també es planteja
revisar l'impost
extraordinari
sobre la banca
a més del que s'aplica
a les companyies energètiques.
Segons la ministra
Nadia Calvinyo
la situació econòmica
ha canviat
i per això cal veure
si s'ha de fer
algun ajustament.
N'ha parlat Antena 3.
Fue una bona decisió
igual que ara
me parece
que es el momento
de revisar
y ver si hay que ajustar
algunos de los parámetros
en el nuevo escenario
en el que estamos
en el que ya no hay
esa subida tan ràpida
de los tipos de interés
y esa subida tan ràpida
de los precios de la energía
tenemos que ver
si esos dos impuestos
hay que hacer
algún ajuste o no.
El cantant italià
Albano
qualifica de treball
dupre bonic
la seva participació
al disc de la maratona
ha parlat avui a Barcelona
on ha presentat
la gira
que farà
el març del 2024
per Espanya
i que passarà
també
per la capital catalana.
He hecho
un trabajo increíble
por suerte
tenía
instructores
de idioma catalán
que me corregían
continuamente
pero me han dicho
que
parezco
un catalán
esto ya es un resultado
una bella
dura
pero bella
bella
bella

comunicación
la 17a jornada
de Lliga
de Primera
pero ya
comienza
comienza


el Bolíac
el Bolíac
meni
crec que
aquesta eliminatòria
es jugarà
a només dos partits
en ara i tornada.
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
passen 6 minuts
a les 12
us informa
Mariona Sales
Vilanova.
L'Associació de Famílies
de l'Escola Montseny
de Sant Just
organitza un mercat
de Nadal
de segona mà
el pròxim diumenge
17 de desembre
a partir de les 10 del matí
davant de l'escola
Pretén ser un espai familiar
amb una amplia gama
de paradetes
on es trobaran
joguines, roba
i altres articles
de segona mà
A part del mercat
també hi haurà
activitats
com un pintacares
per als infants
i també una cantada
popular de Nadales
Les inscripcions
estan obertes
a través del correu electrònic
de l'AFA del Montseny
per a tots aquells
i aquelles que vulguin
posar una paradeta
Les bases de Sant Pere
de Sant Just
experimentaran
un canvi significatiu
en la seva gestió
d'aparcament
a partir del 8 de gener
amb la introducció
d'una nova zona verda
Aquesta mesura
que inclourà
una cinquantena de places
té com a objectiu principal
prioritzar l'aparcament
per als residents de la zona
De les 305 places
d'aparcament disponibles
actualment
52 es convertiran
en zona verda
situades totes
a l'Avinguda
de la Generalitat
A més, s'habilitarà
una zona específica
per a càrrega i descàrrega
així com 6 places
destinades
a l'ús de Petó i Adeu
a prop de la nova
Escola Bressol Mainada
Abans d'aquesta implementació
es va realitzar
una sessió informativa
amb els veïns i veïnes
per explicar els detalls
i avantatges
d'aquesta iniciativa
La zona verda
de Basses de Sant Pere
serà la tercera
a implementar-se a Sant Just
sumant-se a les ja existents
als barris
Centre i Modulell
Durant el mes de desembre
els residents
poden consultar
la web de Promunça
les matrícules dels vehicles
que es beneficiaran
de tarifes reduïdes
La tarifa per a residents
serà d'uns 2 euros al mes
que es podran pagar
a través dels parquímetres
o mitjançant
l'aplicació
AMB Residents
Aquest Nadal
la comarca del Baix Llobregat
ofereix un centenar
d'activitats
per a tots els gustos i edats
La campanya
És Nadal
impulsada pel Consorci
de Turisme del Baix Llobregat
i disponible a la web
esnadal.cat
convida residents
i visitants
a gaudir
d'una amplia varietat
d'experiències
des de mercats
i fires de Nadal
fins a pessebres vivents
i espectacles de llum
Els amants
de la tradició
podran experimentar
la fira vícola
de la raça Prat
la fira
de la Puríssima
de Sant Boi
i la fira medieval
Castrum Fidelis
de Castelldefels
A més
també podran gaudir
dels espectacles
de llums
com
Lo Màgica Barcelona
o Catalunya
a Catalunya
en miniatura
el bosc dels somnis
de Sant Boi
de Llobregat
i el bosc
encantat
de Gabà
Per als més petits
i petites
hi haurà tallers
gimcanes
i la fira infantil
de Cornellà
de Llobregat
entre d'altres
Els amants
de l'esport
gaudiran
de pistes
de patinatge
de gel
repartides
per la comarca
El calendari
del Baix Llobregat
i aquestes festes
també són una oportunitat
per descobrir
els llocs emblemàtics
de la comarca
com les coves
de Montserrat
i el nucli antic medieval
de Collbató
entre d'altres
Finalment
la campanya ofereix
un sorteig
d'un lot solidari
i una escapada
en família
Podeu consultar
totes les activitats
i ofertes
a la pàgina web
de Turisme
a Baix Llobregat
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justen
que l'informatiu complet
de la UNA
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins demà!
Ràdio d'Esvern 98.1
Ràdio d'Esvern 98.1
I ara tenim aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern la Maria Quintana, la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs,
que ens farà una petita crònica de com va anar el recital poètic, la vetllada poètica de Nadal,
que tradicionalment fa cada any l'entitat a l'Ateneu. Hola, Maria, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Enyoro el Lluís Llach.
Enyoras el Lluís Llach?
Sí, no m'has posat el país petit, però tu perdono.
Farem una cosa, després a l'acabar l'espai, si et sembla, la deixarem.
Val, d'acord, perfecte, perfecte. No, ja ho entenc, eh, que tots tenim lapsos, digue-m'ho a mi.
Sí.
I bé, doncs ara, anant al tema, va anar molt bé.
Va anar molt bé perquè, doncs, com que ho fem a la sala Piquet, queda més íntim, més recollit,
llavors ens van venir unes 30 persones, eh, vull dir que és un acte íntim, per entendre'ns,
molt delicat, si posem-ho ja a qualificatius.
Vull dir, jo el veig, jo sempre el disfruto, perquè ja només preparant els poemes i preparant la gent que ha de llegir-los,
tenim una gent fidel, fidel, que llegeix el Júlia Txoa, el Pere Font, el Pere Oliver,
i aquest any hem incorporat els Joans Cerna i el Ricard Segura.
D'acord, o sigui, dues veus masculines.
Sí, però el Ricard estava una mica fumudet de veu, però això ja se sap.
A les dones, doncs, hi havia la part femenina, la Palmira, la Joan Algarra,
que té una veu preciosa, preciosa, la Montserrat Casals,
i havia d'haver-hi la Berta Quintana, però estava molt fumudeta
i una servidora va haver de fer la sublència, perquè no volia llegir,
però jo feia els anunciats, vaig fer la presentació, lògicament,
però hi vaig donar les gràcies a l'acabar, però no era la meva intenció.
i vaig dir, però bé, però va sortir molt bé, la gent molt contenta,
i vam acabar de fer el poema de Nadal d'en Josep Maria de Sagarra,
el vam fer el tercer, quart i el final del poema.
Del poema.
Sí.
És un poema llarg, no?
Sí, és molt maco.
Sí, sí, sí.
Hi ha qui la significa, hi ha qui...
Ha donat per molt el poema, dona per molt, que te'l fas teu,
i llavors hi poses una mica de la teva manera de fer, de la teva manera de ser.
També, doncs, vaig voler començar amb una oració a la llengua catalana,
que és d'en Folgueres, que jo vaig creure que era necessari posar aquest poema.
per, doncs, és molt bonic, no l'he dut, un dia d'aquests, quan torni,
el portaré, per llegir, perquè és molt bonic, molt punyent, però amb dolçura.
Ah, que bé.
I és molt bonic.
I després també vaig fer un divertimento, per dir-ho així.
Primer que era un grec, un groc, és el poema dels reis,
és aquell un grec, un grec, un groc, un groc, un grec, un groc i un negre.
Molt divertit.
Que un contesta l'altre, i així, aquest el va fer el Ricard i la Palmira.
Sí.
Els hi va quedar molt bé.
Sí, però és lleuger, vull dir, és una cosa...
Era per fer boca, per dir-ho així,
perquè això és una paraula que els artistes la fan servir molt,
per fer boca, per arribar a fer els dos cants i el final del poema de Nadal.
Clar.
Va anar molt bé, després vam fer les restolines,
i penso, penso, diguem,
que la foto que pot sortir d'aquest acte,
a fora d'alguna altra, que hi hagi algú que n'hagi fet i l'enviï,
però els oficials, pobret, el noi va arribar tard,
però després ens va fer les fotos a baix quan fèiem les restolines.
Ah, home!
Perquè després fem restolines.
On les vau fer, les restolines?
En el privat aquell que ja va ja al cafè.
Ah, val.
Que saps que aquella sala aquí acaben unes vint persones,
estàvem a peu dret, tot allà molt ben presentat,
la gent molt contenta,
i vam fer uns quants visques i...
Que bé.
Molt bé.
Vau brindar pel Nadal, no?
Per Nadal, per Sant Just,
Per la salut, per tot.
Per Sant Just, per nosaltres,
Pel centre d'estudis.
Sí, per Catalunya, per tothom.
Vam aixecar la copa.
I, doncs, va estar molt bé.
Llavors, tenim...
A mi m'agrada,
perquè com que m'agrada molt les flors,
doncs fem com si fos les candilejas,
que dirien, dels teatres,
de ponceties, no?
Ah, va.
I llavors hi ha una poncetia per cada lector
i una poncetia per la meva gent de junta,
que és la més maca del món.
Sí.
És la més efectiva i la més...
Que sempre et dóna un cop de mà allà on sigui.
Sempre, sempre.
No, no, és que formem un gran equip.
Ho dic amb la boca no petita,
amb la boca plena.
Que el centre d'estudis no només fa actes
o coses relacionades amb la història de Sant Just,
també la cultura.
Clar.
És que cultura és país.
Sí, sí.
És que la cultura no la podem oblidar.
No, no, no, no van de la mà.
Sí.
I per això vull dir...
Escolta, Maria,
ja heu pensat algun any en aquestes batllades poètiques tan maques
afegir-hi alguna part musical?
Ho havíem fet.
Sí?
Ja ho havíem fet.
Amb l'Aleix,
amb l'Aleix i la Mireia Bullit,
sí,
i l'Aleix Cueves.
L'Aleix Cueves, sí.
Ja ho havíem fet quan eren jovenets
i ens acompanyaven amb el piano i la flauta.
Ah.
El que passa és que es fan grans.
Ja ens surten coses.
Sí, surten coses
i després ja dius,
a veure, ara què fem?
Vull dir,
com que també això
ho havíem fet
quan se'l fèiem a la sala del cinquantenari.
Però ara el fer-ho també en allà,
que també es pot fer, eh?
Vull dir que no.
Però vull dir,
ja queda com més íntim,
no.
Et pot acompanyar sempre,
la música sempre t'acompanya,
però de veritat
que no m'ho havia pensat,
ara que tu m'ho dius,
i pensaré.
Sí, perquè, home,
sempre queda molt la poesia amb la música.
Sí, però també has de demanar
a algú que vingui a tocar.
Això implica més feina, òbviament.
Ai, que ara tinc examens,
ara que tinc no sé què,
vull dir,
i això també...
No, no,
és una dificultat a fer.
Això es va acabar per això,
perquè teníem que estudiar,
teníem que fer no sé què,
i vam dir,
bé, doncs ho hem fet aquests anys
i gràcies i ja està.
però bé,
és una cosa que també
es pot posar sobre la taula,
no hi ha cap problema.
Molt bé.
Doncs, Maria,
ens alegrem moltíssim
que anés superbé
la vetllada poètica,
una forma també
del centre d'estudis
de desitjar bones festes.
Sí, sí,
és on es tracta de Nadal.
És on es tracta de Nadal.
És dels primers
que es fan així de Nadal,
a nivell de dates,
de Sant Jusca,
després hi ha altres entitats
que també fan coses,
però al centre d'estudis...
Donem el tret de sortida.
El tret de sortida
a donar les festes.
I a donar les gràcies
perquè va venir la Eva Minyarro,
la regidora.
La regidora de Cultura,
que va venir,
jo l'hi estic molt agraïda,
perquè sé que tenen
una agenda complicadíssima,
complicadíssima,
però ella va venir,
va estar molt contenta de ser-hi
i nosaltres de rebre-la.
Això és veritat.
Molt bé.
Bé, Núria, doncs...
Maria...
Escolta,
que ara no ens veiem
fins l'any que ve, no?
Sí, dit així,
sembla molt de temps,
però bé,
ja estem a mitjans de desembre,
com aquell qui diu.
Perquè el 31...
Ai, l'1 és dilluns,
que em tocaria.
Sí, l'1 és dilluns,
però és festa mundial.
Per això?
Llavors, a veure,
parlem de quan torno,
a la millor parresa o després?
Potser una mica després.
Perquè fem vacances, oi?
Fem algunes vacances, sí.
Ai, que bé,
com els nens.
Sí, com els nens,
pràcticament.
Com els nens.
Són uns dies una mica diferents.
Sí, sí.
També va bé, de vegades,
descansar una mica
de les obligacions aquestes
del dia a dia.
Clar, de la rutina.
i poder fer una cosa,
i poder fer una cosa, doncs,
fora de lo normal.
Bé, Núria,
jo el que et desitjo
és que tinguis
molt bona
sortida d'any
i entrada d'any
i que tinguis salut
i que continuis tan maca
com sempre.
Gràcies, Maria.
Doncs, el mateix per tu,
per la família també
i també per la família
del centre d'estudis.
D'acord?
Moltes gràcies.
i per la ràdio,
per la gent de la ràdio,
que tots ens ho mereixem,
que caramba.
Vinga, doncs,
visca, Maria.
Visca.
Ara ens quedarem
escoltant Lluís Llach,
d'acord?
Ara sí.
Vinga, Maria.
Bon dia.
Adéu.
El meu país
és tan petit
que quan el sol
se'n va a dormir
mai no està prou
segur
d'haver-lo vit.
Diuen les
velles sàvies
que és per això
que torna.
Potser sí
que exageren
tant se val.
És així
com
m'agrada a mi.
i no en sabria
dir res més
que en tu
i sempre
em sabré
malalt de mort
pel meu país.
el meu país
és tan petit
que des de dalt
que des de dalt
d'un campanar
sempre es pot
veure
el campanar
veí.
Diuen que
els poblets
tenen por
tenen por
de sentir-se
sols
tenen por
de ser
massa
grans
tant se val.
és així
com
m'agrada a mi
i no en
sabria
dir res
més.
canto
i sempre
em sabré
malalt
de mort
pel meu
país.
el meu
país
és tan
petit
que
sempre
cap dintre
del cor
si és
que la vida
porta
lluny
d'aquí
i ens
fem
contrabandistes
mentre
no
descobreixin
detectors
pels
secrets
del cor
i és
així
és
així
com
m'agrada
a mi
i
no en
sabria
dir res
més
canto
i sempre
em
sabré
malalt
de mort
pel
meu
país
és
m Intimos
per
Solt
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mentrestant anem a parlar d'una temàtica nadalenca, anem a parlar de jocs de taula que són una molt bona opció per regalar o per comprar i passar inclús les festes de Nadal, ja sigui per als sobretaules dels àpats més tradicionals o també per la gent qui té canalla.
Doncs bé, els jocs de taula no només són per nens i nenes, també el públic adult, òbviament, i és gratament convidat a jugar-hi.
Parlem ara de cinc jocs de taula del món que s'han jugat al llarg de la història en diferents països i que han perdurat al llarg dels dies i que han arribat fins avui.
Com hem dit, Nadal és l'època propícia per compartir aquestes estones jugant a jocs de taula, ja sigui família, amics...
Aquests cinc jocs que parlarem ara són extrets d'un llibre que es diu Un món de jocs, la història dels jocs de taula, a càrrec de l'expert, creador i divulgador de jocs Oriol Comas i Coma.
Doncs bé, aquest tipus d'oci, segons l'autor, segons Comas, és una pràctica quotidiana de la humanitat, atenció, des de fa més de 4.500 anys, és a dir, fa moltíssims anys, milers, que es juga als jocs de taula.
Des del llunyà joc reial dur, a Mesopotàmia, fins al monopoli d'avui en dia.
Doncs bé, és una activitat prou habitual amb diferents finalitats, els jocs de taula, de les quals les més importants deuen ser el repte de divertir-se i el repte de la intel·ligència.
Comencem amb el primer joc, és un que es diu Ming-Mang, que són, per resumir-ho ràpidament, pedres que canvien de bàndol.
El Ming-Mang necessita dos jugadors, es recomana que l'edat mínima sigui de 10 anys, la durada de la partida pot ser de 45 minuts i el material que es necessita és un tauler i 66 pedres blanques i 66 pedres negres.
Per als experts o per als debutants, doncs 32 per cada, 32 blanques i 32 negres.
Doncs bé, és els mateixos elements, com hem dit, del clàssic joc xinès Gou, que és un altre joc diferent, doncs es poden practicar també altres jocs més lleugers com aquest, com el Ming-Mang,
que no és xinès com el Gou, sinó que és tibetà.
L'objectiu és capturar les pedres del jugador adversari.
Si no tenim un tauler i les pedres del Gou, com hem dit, ho podem dibuixar i jugar amb fitxes de qualsevol mena mentre siguin proporcionades al tauler que acabem de fer.
Es juga amb taulers de mida variable, per exemple, de 17x18 línies.
I si ens espanta una mica un tauler tan gran i ens fa mandre una partida massa llarga, com hem dit, de 45 minuts,
també podem jugar amb un tauler de 9x9 interseccions.
Per aquesta versió reduïda, en tindrem prou amb 32 pedres per jugador, per als debutants, com hem dit.
L'objectiu és deixar a l'adversari sense pedres al tauler.
La partida comença amb 33 pedres de cada color ja col·locades al tauler i la resta a la reserva de cada jugador.
I per torns, cada jugador fa un moviment.
Per moure, desplaça una fitxa llarg d'una línia horitzontal o vertical, tantes interseccions com vulgui, mentre no trobi cap obstacle.
Això sí, no pot saltar cap pedra, ni pròpia ni estranya.
Quedeu-vos amb aquest nou Ming-Mang, un joc tibetà.
Anem amb el següent joc, es diu Suracarta, que diu, si no fas voltes, no menges.
És un joc per a dos jugadors, es recomana a una edat mínima de 8 anys,
la durada de la partida és de 10 minuts i es necessita un tauler amb 12 fitxes blanques i 12 fitxes negres.
Doncs poqueta cosa se sap de la història d'aquest joc, del Suracarta, només que segurament prové de la gran illa de Java.
I és que en cap dels reculls del segle XIX sobre jocs del món hi apareix.
No és, de fet, fins a l'any 1973 que es publica una notícia i també s'hi publica en les regles del joc.
Es juga en un tauler que no se sap d'on pot provenir perquè no s'assembla a cap altre.
Les seves corbes el converteixen en una peça única i, a més, el tauler inusual, però fàcil de dibuixar,
només calen 12 fitxes blanques i 12 de negres.
Bé, fitxes o pedretes o monedes o botons.
Doncs bé, es posen les fitxes en la posició inicial i a fer marradar.
Sí, perquè d'això es tracta. L'objectiu del joc és eliminar totes les fitxes de l'adversari.
Els dos jugadors trien qui comença i després juguen per torns.
El que fa diferent el suracarta són les voltes.
Per menjar una fitxa cal fer com a mínim una volta fins a trobar una fitxa adversària.
I per menjar no és obligatori, però les voltes només es poden fer servir per anar de caça.
Un cop caçada, eliminen la fitxa i posem la nostra al seu lloc.
El camí entre la nostra fitxa i la que ens mengem ha d'estar absolutament lliure.
No es poden saltar fitxes.
I com que les partides són molt ràpides, en podem fer més d'una.
I és que no t'entenc, no t'entenc. Parlem un idioma diferent, diferent.
Doncs mireu, ja tenim aquests dos jocs, eh?
Aneu fent boca, el ming-mang i també el suracarta.
Quan em mires així, no sé si estic...
Per al suracarta ja hem dit que el tauler és una mica especial perquè té unes voltes.
Podeu buscar amb el senyor Google, posar suracarta i veureu com és el tauler.
Veureu.
Igualment és molt fàcil de dibuixar.
És com un tauler amb quadrats a dins,
el que passa que cada vèrtex del quadrat, com si diguéssim, té unes rodones.
Mireu, mireu, que és interessant.
Jo t'estimo igual, siguis de Lleida o de Martín.
Jo t'estimo igual, d'aquí o d'allà tant no fa.
Eh!
No sé si t'he trobat o m'has buscat.
Deixa que passi el temps.
Anem fent i anem-nos coneixent.
Tu que has estat a mil llocs, però mai has provat calçots.
Digue'm si a Plutó saben el ball de bastons.
Digue'm quina estrella té el teu nom.
Fes-me viatjar milers d'antium en un segon.
Sóc un home de l'espai, sóc a l'Elon.
i entro a l'estació espacial com qui va a comprar pel forn.
Quan em mires així,
no sé si estic volant o és que m'han abduït.
L'univers al teu costat em queda petit.
Ets tan especial i t'haig de dir.
Ets una altra espècie, però...
Jo t'estimo igual,
siguis de Vénus o Premiaga del.
Jo t'estimo igual,
de Júpiter o la ciutat com dalt.
Jo t'estimo igual,
siguis de Lleida o de Mar.
Jo t'estimo igual,
d'aquí o d'allà, tal me fa.
No sé si t'he trobat o m'has buscat.
No sé si t'he trobat o m'has buscat.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic.
Ara no em pots demanar que pari.
Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar mona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen
rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Vinga, i si parlàvem abans d'algunes opcions de jocs per jugar a aquest Nadal,
ara també donarem algunes idees de delícies gourmet per regalar a aquest Nadal.
Per exemple, torrons.
Els festes són dies de menjar coses bones i també de regalar-ne.
I algunes d'aquestes seleccions de productes gourmet que sempre ens fan quedar bé,
tant per regalar com per menjar i omplir-nos la panxa, són els torrons.
I hi ha una màxima que s'ha de seguir sempre,
i és comprar torró artesà.
En majúscules, artesà.
Aquest any toca triar el millor dels millors, com dirien a l'APM.
Aquest seria el guanyador del concurs del millor torró artesà de crime cremada d'Espanya,
que es troba a les comarques gironines,
concretament a una pastisseria que es diu Noguera,
que té botigues a Vilubi d'Unyà, on té la Seu, a Riudellots, a Massanet, a Girona, a Sant Gregori i a Vilabereig.
Si ens queda lluny, una altra opció és optar pel que va guanyar l'any passat,
el de la pastisseria La Colmena, a la plaça de l'Àngel de Barcelona.
Per tant, opció, torró artesà.
Concretament hem dit d'un parell de pastisseries, on han rebut premis per aquests torrons.
Després, també un altre delicatíssim del Nadal, els panetones.
Sí, en guany ha tingut lloc un fet únic,
i és que el guanyador del millor panetone tradicional
i el guanyador del millor panetone de xocolata de l'Estat
han recaigut al mateix obredor, a la pastisseria Vallflorida de Sant Esteve de Palau Tordera.
Quan es va anunciar que havien guanyat, van vendre al llarg de la primera setmana
el mateix que en tota la campanya de Nadal de l'any anterior.
En una setmana.
Bones notícies per a aquest negoci familiar que ara lideren els fills, en Lluís i el Gerard Costa,
amb l'energia de la joventut, però amb els peus molt ben arrelats a la terra.
Doncs això, els panetones i altres delícies també es poden comprar online.
Vinga, va, hem parlat de torrons, de panetones, coses dolces,
i ara toca parlar una mica de salat.
Parlem del porc.
El porc que mereixem, de porc i de senyor, s'ha de venir de mena, eh?
Així que, per si de cas, triem també els millors porcs.
I en aquest cas els trobem a Sagàs, d'on surten els embotits de Cal Rovira,
un exemple d'alta qualitat i compromís amb el medi ambient.
També d'economia circular, que passa per alta la gastronomia,
a través del restaurant de la família Els Casals, que és ben a prop de la granja.
Entrem a la web de Cal Rovira i es pot comprar en línia
o bé trobar els establiments més propers on tenen els seus productes
a disposició dels clients.
Un cop testeu la seva sobrassada, ja no hi ha marxa enrere, eh?
Quedeu-vos amb aquest nou, amb els embotits de Cal Rovira.
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Els motius per fer-li cas al cor.
Ara escoltes ràdio d'Esperm,
sintonitzes ràdio d'Esperm,
per ràdio de Sant Lluís.
L'hora de fer-te'n porto.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Vinga, a les 12 i 42 passem ara a fer l'espai de psicologia
amb en David Fernández.
Hola David, buenos dias.
Buenos dias Raquel.
Raquel.
Nuria.
Nuria.
Sabes que antes, bueno, hoy no, pero otro viernes me pasó con otro colaborador
que me llamó Mireia.
Ah, sí?
Sí, que es la presentadora que estaba antes de Raquel.
O sea, imagínate si nos vamos.
Si nos vamos para atrás.
Sí, sí, imagínate si nos remontamos.
O sea que tranquilo.
Nuria.
Es viernes.
Muy buenas.
Muy buenas.
Estamos de viernes, no pasa nada.
En fin, hablamos hoy de la capacidad autocrítica, ¿no?
De la autocrítica.
Sí, sí.
Ventana al crecimiento personal, podemos decir.
La autocrítica es como aceptar que hay cosas que no hacemos bien
o que no se nos dan bien o que nos hemos equivocado, que hemos hecho mal.
Mira, vamos a empezar con la introducción de hoy, que ha sido muy buena, ¿vale?
Sí.
Y no ha sido buscada, pero imagínate cómo podría yo orientar la reunión o la entrevista
en este momento después de haber cometido un gazapo de este tipo.
Podría estar nervioso, podría decir, caray, ostras, la has metido la pata.
O sea, pero la autocrítica es cómo tú realmente te llevas contigo mismo
y cómo realmente tu exigencia puedes llegar a ser un condicionante de bloquearte
o de salir hacia adelante, ¿no?
En un momento así puedes decir, vale, pues me he equivocado, laxus, ¿no?
Realmente te perdonas y sigues hacia adelante, aunque realmente es un error.
Y muchas veces el problema es que nos bloqueamos.
Y el problema es que nos ensimismamos en el error y no nos permite seguir avanzando.
Entonces, muchas veces podemos tener una mancha en el pantalón, en el jersey,
y estoy pendiente de esa mancha y no me proyecto en poder decir otras cosas.
¿Por qué? Porque tengo un error o he cometido un error y he dicho una palabra que no está correcta
y puedo decir, oye, disculpa, me he equivocado y sigo hacia adelante.
Pero muchas veces ese error empezamos a decir, ¿cómo lo verán los demás desde fuera?
Dirán que no tengo ni idea, dirán que me he equivocado, dirán...
¿Quién no puede equivocarse en un momento determinado?
¿Y cómo eso puede hacer que no podamos seguir adelante?
Porque realmente los nervios, el cuerpo, no me deje seguir adelante.
Hay veces que la autocrítica es negativa, ¿no?
Cuando únicamente la persona se ve sus fallos, se ve lo que...
Es decir, que de todo lo que ha hecho a lo mejor se queda solo con lo que ha hecho mal o con lo negativo, ¿no?
En cambio, no tener autocrítica es también negativo en ese sentido porque no te permite avanzar, ¿no?
No te permite corregir aquello que has hecho mal o que podrías mejorar.
Claro, por eso es tan difícil siempre poner una medida.
Por eso es tan difícil poner una definición.
La autocrítica es positiva, ¿vale?
Siempre y cuando no te bloquee.
Y la falta de crítica es positiva siempre y cuando no te haga hacer o ser demasiado idiota.
Ya, claro.
De alguna manera, si yo analizo la presentación y digo Raquel,
puedo decir, caray, sí que he ajustado hoy, ¿no?
Sí que estaba antes justo de hablar, tenía una llamada y cómo realmente me he de tomar un tiempo, ¿no?
Y estar como en mi presencia.
Y eso puede ser una buena crítica para que la próxima vez no me pase.
Una demasiada autocrítica puede hacer que realmente me sienta tan avergonzado,
o me sienta tan mal que no entienda que eso forma parte del ser humano.
Poderse equivocar, poder tener un laxus y poder seguir.
Si yo no me critico, puedo seguir cometiendo los mismos errores.
No estaría bien.
Una cosa es equivocarse un día, otra cosa es acostumbrarse, ¿no?
De ese error, ¿no?
Entonces, ¿cuándo está el equilibrio?
¿Cuándo está el término medio?
Cuando uno puede llegar a entender que todo lo que le pasa es una acción para seguir corrigiéndose,
donde tú eres tu propio reto, ¿no?
Contigo mismo.
Y al final, desde ahí vas mejorando.
Y si fallas, no pasa nada.
Seguimos intentándolo.
Iba a decir, leo un trocito de un artículo que he encontrado, también muy interesante,
que pone, dice, un nivel bajo de autocrítica no solo perjudica el crecimiento personal de las personas,
que es de lo que estábamos hablando, ¿no?
Sino que también afecta su relación con los demás.
Digo, esto es debido a que una persona con un bajo nivel de autocrítica difícilmente asumirá sus errores
y hará responsable a los demás por sus acciones.
Claro, fíjate que ahora podemos ir poniendo la cosa más compleja.
Claro.
Una cosa es que una persona pueda carecer de autocrítica, pero pueda criticar a los demás.
Entonces, ahí no habría una coherencia.
Si yo no tengo crítica conmigo, debería no tener crítica con los demás.
Si yo tengo crítica conmigo, también tengo crítica con los demás.
Claro.
Entonces, lo bueno es entender que el error forma parte del aprendizaje de cualquier persona,
que si algo no me gusta del otro, puedo decir cómo me sienta,
no que no lo haga, sino cómo me sienta a mí cuando estoy yo presente,
y luego intentar ver al otro como algo que no me responsabilizo de él,
sino que él se responsabiliza de sí mismo.
Entonces, de alguna manera, si hay un error en la interacción con el otro,
primero, yo siempre digo, mírate a ti.
Claro.
Porque lo que hace la sociedad hoy en día es mirar al otro.
Cuando hay un error en la interacción, cuando algo no me gusta,
yo siempre digo, es que el otro me ha hecho.
O es que el otro me ha dicho, mira lo que ha hecho.
No, primero fíjate a ti.
Ojalá la autocrítica empezara por uno, pero no para bloquearnos,
sino para entender qué es lo que nos molesta o qué no queremos
y cómo ponemos los límites.
Y yo creo que ese es el trabajo que tenemos que hacer.
La autocrítica es buenísima siempre y cuando no te castigue demasiado.
Y la interacción con el otro, primero deberíamos empezar por la autocrítica
y no por la crítica al otro.
Claro.
No, sí, sí.
Y también va en relación a lo que muchas veces nos dices, David,
es la de observarse, ¿no?
Y es que en este artículo también pone que esta capacidad de autocrítica
puede extrapolarse a cualquier aspecto de la vida de las personas
y que se encuentra en un constante proceso de construcción
y de autoconocimiento, es decir, un proceso de reconocimiento
de los aciertos y de los errores cometidos.
Es decir, de mirarse hacia adentro, ¿no?
Totalmente. Y decía la Biblia, ¿no?
Que era más fácil ver la paja en el ojo ajeno que no la viga en el propio, ¿no?
Eso.
Es total así. Normalmente tenemos la voluntad de ser buenas personas,
de ser buenos, con lo cual cuando yo explico algo a alguien
lo explico desde lo bueno que yo soy y lo malo que es el otro.
Es como, mira qué bien yo, mira el otro qué mal.
Y de alguna manera a veces eso te impide crecer.
Porque lo chulo es darse cuenta también como uno en el otro
también genera una reacción.
Claro.
Yo a veces me encuentro parejas, y esto es muy bueno,
donde cuando me lo explican ellos en terapia, ¿no?
Porque es que yo al final soy una persona que complace,
que todo lo hace bien, que yo al final le digo que quiere, ¿no?
Cuando los traigo a los dos me dicen,
es que yo me asusto solo de la cara que pone.
Al final me dice que haga lo que quiera,
pero me pone una cara que si hago lo que quiero me da miedo.
Entonces nadie te explica.
Y el otro no entiende que tal vez la cara que pone es una expresión de dolor.
Entonces muchas veces en el trabajo,
como cuesta trabajarse, uno está intentando mejorar,
pero no hay la comunicación de entender de esa cara tuya me ha hecho daño.
O esa cara tuya me hace sentir con una herida que yo tengo profunda
porque cuando mi padre me ponía esa cara yo me asustaba.
Cuando me la pones tú yo me asusto.
Y tengo un trabajo para no asustarme de esas caras,
pero también para decirlo, porque si no, no avanzamos, ¿no?
Sí, sí, sí, sí.
Y supongo que el tema de la autocrítica también
en las diferentes etapas de la vida se va adquiriendo, ¿no?
Es decir, supongo que un niño pequeño autocrítica no puede hacerse,
no, no sé, muy bien, pero a medida que, no sé,
se va ganando experiencia también, ¿no?
Un niño pequeño hace autocrítica en la medida que va cogiendo consciencia.
Está claro que cuando se cae intenta no caerse,
no le echa la culpa al suelo.
Ya.
Entonces el propio proceso...
Sería como una autocrítica casi inconsciente.
Claro, cuando son pequeñitos al final lloran
e intentan hacerlo de una manera diferente,
no son tan puros los niños,
si vamos a una edad mucho más temprana,
que al final lo que quieren es mejorar
y saben que la mejora está en ellos.
No está la mejora en nada más que en ellos.
Y de alguna manera van entendiendo ese proceso evolutivo
con refuerzos, con miradas, con gestos.
Y esa es la manera que tenemos que evolucionar,
igual que con los niños,
que cuando algo me sale mal intento que me salga bien.
Pero no le echo la culpa al suelo, al mundo, al otro,
a lo nervioso.
Y si es así, lo manifiesto.
Para entender cómo el otro me puede ayudar.
Si no me explica el otro cómo me puede ayudar,
¿cómo voy a crecer?
Es que ya lo deberías de saber.
Bueno, pues no lo sé.
Es malo tanto hacerse mucha crítica,
como que la crítica también sea mala,
porque hay gente que sí que se hace autocrítica,
pero también las cosas que se dice son un poco extremas.
O, por ejemplo, es que soy un inútil,
es que para esto no valgo.
Cosas que a lo mejor te paralizan, ¿no?
Te dejan como inmóvil, que no te dejan avanzar,
que te dejan como en un estadio muy...
que no te permite evolucionar o dar un paso más.
Te quedas como con el miedo.
Claro, la voz interior está muy relacionada
a cómo es la voz que te juzgó, ¿no?
Tus papás, cómo te hablaron,
si te hablaron bien, si te hablaron mal,
si eran exigentes, si no eran exigentes,
si realmente cómo tú te has empezado a hablar a ti mismo.
Es ahí donde tenemos que trabajar en nuestra voz interior.
Pero, ¿hay alguna fórmula, sí, un pasito más?
Si te dices, eres un idiota,
pues no puede decir, eres un buen tío.
O sea, no podemos hacer que cambies radical,
porque tu voz interior es así, es tu personalidad.
Pues entonces, por ejemplo,
cuando alguien viene a terapia y me dice,
es que mi voz interior me dice, es que soy un idiota.
Pues yo, un pasito más, ¿cómo sería?
Les pregunto.
Y, ostras, pues no sé, échame una mano.
Pues a lo mejor es, soy un idiota ahora.
O estoy idiota.
O estoy tonto.
Porque si yo digo, soy un idiota ahora,
vale, he cometido un error.
Puedo ser una persona excelente.
Acto seguido.
O si yo estoy tonto, estoy tonto ahora.
Pero si yo soy tonto,
¿cómo puedo cambiar un signo de identidad?
¿Cómo puedo ser una personalista si soy tonto?
Entonces, estoy tonto.
Ahora estoy tonto, ahora tengo buenos momentos.
Con lo cual empiezo a hablarme de una manera
que empiezo a conocerme mucho más.
porque si soy tonto,
todo lo que me venga en la vida
lo voy a trabajar con dificultad
porque soy tonto.
Entonces, es ahí la crítica.
Soy idiota.
No, soy idiota ahora.
Es un estadio superior.
Hay otros que se llevan muy bien
y entonces, pues,
no hay ningún problema.
Pero todos aquellos que son demasiado críticos
consigo mismo
pueden llegar a bloquearse
porque realmente encaren las dificultades
desde un estadio mucho más vulnerable.
Y la autocrítica también surge,
sobre todo también en el ámbito laboral, ¿no?
O en el familiar, por ejemplo.
Se me ocurre, padres o familias
que ven que no da resultado su forma de educar,
pues, ay, es que no lo estoy haciendo bien,
es que soy un mal padre,
una mala madre,
es que no le he puesto suficientes límites,
es que también, bueno,
creo que la autocrítica en estos dos ámbitos,
en el laboral también,
creo que son bastante más frecuentes
que a lo mejor, no sé,
en el ámbito de las amistades.
Es decir, ostras, pues,
a lo mejor esta relación no ha funcionado
porque, no sé,
no le he echado el tiempo suficiente
o no le he dedicado suficiente tiempo
a estar con esa persona
o a hablar de más
o a llamarle
o a lo que sea, ¿no?
Aquí es muy positivo
que diferenciemos esa autocrítica
a ese victimismo.
Porque a veces utilizamos el victimismo, ¿no?
Es que no soy un buen padre, ¿no?
Es que a mí la vida me va mal, ¿no?
Es que...
Y eso no es una autocrítica,
eso es un victimismo
donde yo realmente quiero que me digan,
no, tú eres un buen padre,
no, tú lo has hecho bien,
y a veces el autocrítico
acaba en un victimismo
para realmente
que la gente le diga todo lo contrario, ¿no?
Que tú eres un buen tipo, ¿no?
Que tú lo has hecho todo lo mejor posible, ¿no?
Es que tú lo haces bien, pero...
Y aquí hemos de ser sinceros
con nosotros mismos.
Porque tenemos una tendencia
muy victimista también
para que realmente llamemos la atención,
para que nos digan que no,
que todo está bien.
Claro, pero con el victimismo
uno no avanza, ¿no?
Uno cuando se hace la autocrítica
es para analizar sus errores
y para mejorar
y para avanzar, ¿no?
Pero con el victimismo,
sí, vale, te echas la culpa
o te miras los fallos,
pero si lo haces simplemente
para que el resto te diga algo
y no realmente
para poder seguir y avanzar,
realmente no sirve de nada.
Claro, Nuria,
y esa es la delgada línea roja
que a veces podemos traspasar.
Como una persona,
al final tiene que servir
su autocrítica
para avanzar y para crecer.
Si le bloquea,
si se vuelve en un victimista
donde realmente la gente
quiere que le recompense,
ahí ya no sirve.
O si realmente
dejo de ser crítico
y le pongo la responsabilidad
en el otro,
tampoco sirve.
Claro.
David,
lo hemos de dejar en este punto.
Falta nada,
un par de minutos
para la una de mediodía, ¿vale?
Muy bien, Nuria.
Así que nada,
otra semana más
y te esperamos el viernes que viene.
Pues muchas gracias.
Venga,
buen fin de semana.
Buen fin de semana.
Hasta luego.
Adiós.
Nosaltres deixem el programa
en aquest punt,
ara a l'informatiu migdia
amb la Mariona Sales Vilanova.
Seguiu-nos a les xarxes
Twitter i Instagram
arroba la Rambla 9-8-1
tot seguit i a minúscules
o arroba ràdio d'Esvern.
Seguirem ja dilluns
a la mateixa hora
de 10 a 1 aquí
a la Rambla
a la Ràdio d'Esvern
al 98.1 FM.
Que vagi bé
i gaudiu
d'aquests dies de festa.
Vinga.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.