Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Tens moltes formes de començar el dia.
A Ràdio d'Esbert volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzí matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia, de dilluns a divendres, al 98.1 de la FM, i en streaming a la web radiodesbern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 9.8.1.
Molt bon dia, Sant Just. Passen 10 minuts de les 10 del matí d'avui, dimecres 13 de novembre.
Benvinguts i benvingudes a La Rambla, el magatzí matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu cint, unitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres, de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris.
Concretament llegirem la portada del diari Ara, també La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical i acabarem l'hora amb en Carles Rius.
A les 10.50 ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11.10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim en Ramon Figuarola, el portaveu del grup de Junts per Catalunya aquí a Sant Just.
Amb ell tractarem alguns dels temes de l'actualitat de Sant Just, passant sobretot també per comentar la seva proposta dels pressupostos per l'Ajuntament de cara al 2025.
Després, tot seguit, rebrem a la terapeuta emocional i tallarista Sant Justenca, Elisa Linares.
Amb ella sempre fem la secció de sexualitat, plaer i alegria.
Després, a tercera hora, a partir de les 12.10 vindran l'Àstrid Goldstein del celler de Can Mata i l'Albert Acià.
L'Albert ens porta l'agenda d'activitats de l'Ateneu de Sant Just pels propers dies
i també aprofitem que tenim a l'Àstrid per fer una mica de tertulia sobre el món dels vins.
Acabarem el programa d'avui ja encalant-nos cap a la una del migdia amb l'advocat Frank Rigol,
quinzenalment ens porta un espai de coaching.
Tot això és el que farem avui dimecres.
Vinga va, no marxeu, que comencem!
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio Despert.
Són les 10 i 13 minuts.
Deixem un tema musical i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble.
Deixem un tema musical i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble.
Deixem un tema musical i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble.
Deixem un tema musical i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble.
i seguim amb l'actualitat d'aquí del poble.
d'aquí del poble.

d'aquí del poble.

d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.

d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
d'aquí del poble.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, Núria!
Vinga, comencem amb els títols que ens portes avui dimecres.
Doncs mira, comencem parlant de l'Ateneu de Sant Jusk,
que organitza l'activitat titulada Artaneu en Guain,
aquest diumenge, 17 de novembre, a les 7 de la tarda,
a la Sala del 50 anari.
I tal com diu el nom, Artaneu en Guain,
es tracta d'una sessió de pintura i degustació de vins.
Ah, molt bé!
Dinamitzada per l'artista i professora Imma Brunat,
que guiarà els assistents en el desenvolupament d'una obra
mentre gaudeixen de diferents varietats de vi.
Ah, fantàstic!
Sí, pinta molt sobre, la veritat.
Sí, sí, sí, està molt de moda.
No ho veig ara, això de l'art?
Sí, jo també ho he vist bastant.
O sigui, no només a Sant Just, eh?
En general, sí, sí.
Que ja s'han fet algunes propostes, inclús a l'Ateneu també,
això d'alguna conferència sobre vins
o acompanyar actes potser artístics, teatrals...
Sí, i en concret també activitats d'anar a pintar amb vi.
Jo ho he vist bastant, eh?
O sigui, jo crec que el que dius tu, que està bastant de moda,
doncs això, anar amb un grup d'amics o amigues
en un lloc on et parlen d'un parell o tres de vins,
mentre fas un quadre, encara que no el sàpigues pintar.
Sí, sí, jo t'haig de dir que ho tindria complicat
perquè ni se'm dóna bé pintar...
Ni t'agrada el vi, no?
Ni m'agrada el vi, o sigui, que ha imaginat...
Bé, jo realment una miqueta com tu, eh?
El vi tampoc m'apassiona i pintar, bueno, seríem quadres abstractes,
no passa res.
No, no, ja veus tu.
Jo agafaria el vi, potser el regalimaria sobre el quadre
i dic, mira, abstracció pura.
Home, podria quedar xulo i tot.
Sí, com és? Quina és aquella obra?
Crec que, saps, l'obra aquella tan famosa
d'un plàtan enganxat a la paret...
Sí, sí, que l'altre dia hi havia una notícia d'aquesta obra.
Sí, una notícia que la venien per no sé quants milions.
Exacte, sí.
El plàtan enganxat...
Jo és que hi ha coses de l'art que mai entendré.
Realment t'ho dic, Mariona,
no, hi ha coses que jo mai entendré.
Vull dir, un plàtan enganxat en una cinta,
en una paret, milions...
Tindrà el seu significat.
Eh?
Tindrà el seu significat, que jo ara mateix no sé quin és, eh?
Però, clar, jo també li puc donar un significat a una mandarina
enganxada a un pelillo, o sigui...
Bé, en fi, no tractarem aquest tema
perquè és ficar-se en un jardí una mica perillós.
Exacte.
Vinga, això, l'activitat aquesta, per això, amb la Imma Boronat,
això sí que és garantia de qualitat.
La Imma és...
Sí, tant.
És fantàstica, a més, és un plaer sempre parlar amb ella.
O sigui, transmet una energia a la Imma boníssima
i segurament serà una estona superxula.
I tant, doncs, això, un moment, doncs, per convenir art i enologia
en un ambient distès, on es podrà, doncs, això,
pintar un quadre mentre es desgusten alguns vins i, sobretot, dir...
A part que pinta, bueno, la Imma, a mi m'encanta els quadres que fa.
A mi també.
Va fer un, tinc així en ment, un per la Vall d'Avers.
Sí, el de la portada.
El de la portada, sí, sí.
El de, bueno, el quadre que estava a la inauguració que va fer.
Exacte, pel 45è aniversari de la Vall d'Avers i les 500 revistes.
Va fer un quadre, estava allà a l'entrada i estaven gran.
I, ostres, era un quadre preciós.
Exacte.
I bé, sobretot dir que és una activitat que requereix inscripció prèvia
i que les places són limitades.
Així que aquest tipus d'activitats solen tenir molta demanda.
Per tant, qui vulgui anar, que corri i s'apunti,
trucant a l'Ateneu i, doncs, dient que es vol participar.
Molt bé.
Mariona, què més tenim, va?
Doncs mira, tenim que l'Ajuntament de Sant Jus,
a través del Servei de Promoció Econòmica,
ha organitzat el 19 de novembre la ponència titulada
No és qüestió de si, sinó de quan.
La ciberseguretat és cosa de tots.
Una conferència, doncs, destinada a empreses i persones
emprenedores del municipi.
Sí.
Que serà una sessió que estarà a càrrec de Vanessa Daza,
que és doctora en matemàtiques i professora a la Universitat Pompeu Fabra.
I tindrà lloc a l'Hotel Sant Jus, de 9 del matí a 11 del matí.
Val.
Repeteixo, el 19 de novembre.
Sí.
És una ponència que abordarà la importància de la ciberseguretat per a les empreses
i Daza, que és, en concret, experta en criptografia i ciberseguretat.
Exposarà com les amenaces digitals, com el ransomware o el phishing,
poden comprometre greument l'operatiu empresarial,
causant pèrdues financeres i afectant la reputació de l'empresa.
Per tant, mitjançant casos reals i estratègies pràctiques,
els assistents podran aprendre com protegir les seves empreses
i fomentar una cultura de resiliència digital.
Per participar en aquesta sessió, és necessari inscriure's a l'enllaç
que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé. Doncs sessió de formació empresarial,
bé, xerrada, jornada, aquí a Sant Just.
I passem al tercer titular, Mariona.
Doncs parlem també de l'Ateneu, que oferirà aquest dissabte a les 11 del matí,
una sessió de cinema infantil dins del cicle Cine Xic,
amb la projecció de la pel·lícula Billy Janet i altres cròniques marcianes.
Una pel·lícula dirigida per Samantha Cutler i deien Daniels Nado.
La pel·lícula, com totes les del Cine Xic, estan doblades al català,
té una durada de 59 minuts i està recomanada a infants a partir de 3 anys.
D'acord.
I doncs la història d'aquesta pel·lícula parla de Billy Janet,
que són dos protagonistes que viuen en un planeta llunyà que està habitat per dues famílies de marcians
que tenen costums i aparències molt diferents.
Per una banda hi ha els vermellets, que prefereixen l'aigua i beuen llet rosa,
i per altra banda hi ha els blauets, que viuen als turons i beuen te negre.
Molt monos, eh? Jo discuto si són moníssims.
M'ho has d'explicar ni m'ho estic imaginant.
I m'agafen a mi ganes d'anar a veure la pel·lícula per margellets i blauets.
Exacte.
Ai, per favor.
Llavors, què passa? Que malgrat les diferències i les tensions que hi ha entre les dues famílies,
els protagonistes, que són el Bill i la Janet, es coneixen i s'enamoren.
I davant la desaprovoció de les seves famílies decideixen fugir junts.
Per un moment, això és a partir de tres anys?
Sí.
Caram, tu.
Vull dir que un nen de tres anys ha d'entendre el procés d'enamorament, separació, família...
A veure, entenc que no cal que...
Conflict.
No estarà superdetallat tot això, perquè, sobretot, el que vol tractar aquesta pel·lícula
és la tolerància i l'acceptació de la diversitat,
mostrat a través d'una trama familiar
i veure com les diferències culturals poden ser superades a memòria i a entesa.
Per tant...
Amb tres anys, Mariona.
Núria, tu no saps la...
Les pel·lícules, el ben fet, és que poden arribar als nens.
O sigui, és evident que un nen de tres anys
no s'endurà la reflexió més profunda de la sala,
però alguna cosa ja va calant.
Segur que va calant, no?
Exacte.
Vinga, va, confiem.
Exacte.
I jo què sé, imagina't que aquests nens tenen a la classe una persona que ve de fora.
Amb diversitat o qualsevol cosa diferent, no?
Jo què sé, els seus pares, per exemple, li podrien dir
escolta, te'n recordes de la pel·lícula dels blauets i els vermellets,
com s'acabaven estimant encara que fossin diferents?
Sí.
I el nen diria, ostres, és veritat.
Ostres, mira, acabo de buscar una fotografia de Billy Janet, cine xic.
Mira, ja m'he enamorat de la pel·li, ja.
És que són boníssims.
Són boníssims.
Trobo que les imatges són boníssimes.
Mira els cels de darrere, que es veuen com els planetes.
Sí, sí, sí.
Ai, per favor, que xulo.
Bé, doncs, recomanem a les famílies que portin els nens i nenes de l'Ateneu
a veure aquesta pel·lícula, cine xic, a partir de tres anys.
Una pel·lícula que, com ens ha explicat la Mariona,
té un munt de valors al darrere.
i això, que parla sobretot de l'acceptació i d'entendre les diferències
i això, d'acceptar-les.
Exacte.
Molt bé, Mariona, hem llegit ja els tres titulars de les notícies d'avui de Sant Just.
Deixem una promoció i seguim llegint les notícies que obren els diaris.
Perfecte, Núria. Fins ara.
Fins ara.
Un dia t'aixeques i dius, vinga, que avui faig el pas.
I sents que pots fer-ho tot.
Ser tu mateixa.
I estimar qui vulguis.
Com el pas de trobar
el que et fa sentir bé.
El de fer barri.
O el de cuidar el planeta.
Nosaltres el fem per connectar a aficions.
Natros per gaudir la colla.
Jo per parar.
Per fer un nou pas amb més força.
Estar al pas de
crec en mi
i crec
expressar-me.
Vinga.
Aprendre coses noves.
Ok.
Estar al de fer cim
i dormir a prop de les estrelles.
Estar al de viatjar.
No, no.
Al de viatjar més, lluita.
Un dia descobreixes que per fer-ho tot només has de fer un pas.
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat, a CaixaBank o a Imagin.
Fes el pas, baixa't l'app i gaudeix dels avantatges del carnet jove i del Pac Jove 2024.
Escolta és la Rambla.
La vida s'enjustenca a través de les zones.
Gairebé dos quarts d'onze del matí.
Mariona, seguim ara llegint les notícies que obren els diaris en català.
Doncs comencem amb el diari ara, que obre amb una notícia sobre el mercat bancari
i diu que competència complica el BBVA l'opas sobre el banc Sabadell.
Diu que l'organisme estatal passa el cas a fase 2 i sotmetrà l'operació a un anàlisi més estricte.
També veiem que la decisió afobreix el banc català i deixa el desenllaç en l'aire almenys fins a l'estiu del 2025.
Amb fotografia principal veiem una imatge d'uns carrers plens de fang i tot de gent netejant
i diu Alerta Roja al sud de Catalunya.
Veïns i voluntaris de Paiporta continuaven netejant ahir els carrers a l'espera de les pluges d'avui
que han portat l'EMET a decretar l'Alerta Roja a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona
i que també preocupen a València i a la Can.
És a dir, la fotografia en concret és de Paiporta, que si no m'equivoco és la zona 0.
Sí, és on hi ha més afectats.
Crec que la meitat de les persones, o gairebé la meitat de les persones mortes...
Són d'aquest poble.
Sí, sí, sí.
Doncs això, a la fotografia apareixen tot de voluntaris i de gent netejant els carrers com poden
i això diu que hi ha Alerta Roja al sud de Catalunya, en concret a les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona
a veure com acabarà afectant aquesta dana aquí a Catalunya.
També veiem, referent al fet de València, diu, veiem que Feijó evita avalar l'actuació d'Amazon,
que vol blindar-se remodelant el govern.
Més notícies de la portada d'avui de l'Ara.
Veiem que l'Eurocambra ajorna l'elecció de Rivera, que el PP pressiona contra la ministra per la Dana.
I tanca portada a l'Ara parlant de les eleccions anticipades a Alemanya
i diu que això els afronta una moció de confiança sense opcions.
Molt bé. Això, pel que fa de moment a la portada del diari Ara?
La Vanguardia. Obre també amb els efectes de la Dana.
Veiem que emergències es va plantejar confinar o evacuar abans d'enviar l'alerta.
que el SACOPI ja disposava d'informació sobre la gravetat de la situació a les 6 de la tarda,
dues hores abans de l'avís telefònic.
Els equips de rescat creuen que ja no trobaran més cadàvers a la superfície,
però en poden aparèixer sota el fang.
És a dir, veiem que des d'emergències ja s'estaven plantejant confinar o evacuar
abans que la gent sabés que la situació era molt greu.
Sí, sí, sí. O sigui, directament, com si diguéssim del no passar res,
a confinament. O sigui, a no podeu sortir de casa.
Sí, sí. Exacte.
I a la fotografia principal veiem el ministre Ángel Víctor Torres
i el president Carlos Mazzón el SACOPI d'ahir.
A més, la fotografia els ha agafat justament en un moment
en què cadascú està mirant cap a un altre cantó
com volguen simular aquesta mena de...
Jo no vull saber res de l'altre.
Però bé, seguim.
Sí, una mica... No és problema meu, no?
Exacte.
És una foto realment bastant bona, no?
Bé, bona. Vull dir, que a nivell informatiu o a nivell del que transmet...
Exacte.
Vull dir, acompanya molt a...
Que transmet un missatge claríssim.
Sí, sí, sí. Vull dir, tu mires per un cantó, jo miro per l'altre,
mentre fem del problema aquí ningú sap res i...
Més notícies de la Vanguardia. Veiem que el PPE força que s'ajorni la votació sobre Rivera i la resta de comissaris.
Els populars porten a Brussel·les la Batussa amb el PSOE per València.
També veiem que Competència vol més dades i complica l'OPA del BBVA al Sabadell,
que l'òrgan avaluarà millor els efectes sobre el mercat i decidirà el 2025.
Parlem de Trump, que diu que s'envolta de falcons crítics amb l'OTAN i la Xina
i, per tant, que a portada d'avui de la Vanguardia veiem en fotografia petita
l'arcabisba de Canterbury, que cau per un cas d'abusos, que es veu que l'havia ocultat.
Llavors, doncs, s'ha retirat.
Sí, sí, sí.
També veiem en fotografia a Pombo, que guanya el Cervantes per la seva lírica singular.
I tanca la portada avui de la Vanguardia amb una notícia sobre Barcelona
que diu que els bars obtenen 36.000 firmes a favor de les terrasses.
Bé, l'arcabisba de Canterbury diu que cau, però és perquè va dimitir.
Exacte, sí, perquè va marxar.
Va dimitir ell perquè s'ha descobert que havia ocultat un cas d'abusos.
I, molt bé, això és tot per la Vanguardia.
Mariona, si et sembla, passem al periòdico que obre una imatge del rei Felip VI
vestit amb el tratge militar.
Diu, el rei amb l'exèrcit a València.
Diu que Felip VI visita les unitats militars que ajuden després de la Dana
i que qualifica el desplegament fet com una operació sense precedents.
ha tornat Mariona, el rei, els carrers afectats, els pobles.
Aquest cop...
No fes a veure, no?
Bé, aquest cop sembla ser que no va amb el tratge de rei, per dir-ho així.
S'ha volgut camuflar vestit d'exèrcit, no?
A veure si així no li tiran fang.
Exacte.
Crec que no li han tirat fang aquest cop.
Diu, Masson prepara una gran àrea de govern de diverses conselleries per la reconstrucció.
També diu que Sánchez porta la tragèdia del temporal a Bakú
com a exemple de la gravetat de la crisi climàtica.
Bakú, a Cerro Ejant, que és on s'està fent la COP29,
que és aquesta conferència que fa cada any la ONU,
en torna a combatre el canvi climàtic.
Bé, en qualsevol cas, també parla en el periòdico de la cimera del clima,
diu que hi ha un nou rècord de les emissions globals de petroli, gas i carbó el 2024.
També parlant de l'alumnat català, que és líder a Espanya en competències digitals.
També el periòdico titula que Barcelona Comerç
premia les cinc millors botigues de barri d'aquest any.
I el gran titular, per això, que obre el diari d'avui, el periòdico,
diu que la CNMC dona peu al fet que el govern intervingui en l'OPA del BBVA al Sabadell.
Diu que competència amplia el termini d'anàlisi de la integració tres mesos més
i obre la porta al fet que l'executiu, que s'hi oposa,
pugui imposar condicions adicionals en determinats supòsits.
i un titular realment molt complicat, Mariona.
Vull dir, per tot el que està dient a nivell econòmic,
ve a dir que l'operació de l'OPA del BBVA al Sabadell
passa a una segona fase
i deixa aquest desenllaç fins al 2025.
Exacte.
Vinga, passem ara al punt avui, l'última portada,
o una portada on es veu un carrer també ple de fang, molt brut,
i diu, pendents del cel, l'alerta per noves pluges
obliga a treballar a preu fet per retirar el fang abocat al clavegaram,
que, endurit, obstrueix els col·lectors i podria causar més inundacions.
O sigui que molta de la feina que han estat fent
els pot portar més problemes que altra cosa o què?
No, no, no, està dient que com que hi ha previsions de pluges a València
i les clavegueres estan obstruïdes pel fang,
estan a córrer cuita, abans que arribin les pluges,
traient, o sigui, treballant al clavegaram,
traient el fang que s'ha secat i ha quedat dur.
Clar, sí, però diu el fang que han abocat al clavegaram.
Entenc que, clar, l'anaven movent.
Sí, clar, suposo que l'anaven traient dels carrers i l'anaven tirant por all.
I ara és un problema.
I molt que hi ha el clavegaram i ara han de córrer a treure'l
per, bueno, per no obstruir això, la claveguera,
i que pugui passar l'aigua si es queda a ploure.
Perquè, clar, imagina't, hi ha una capa de fang
i allà no passar aigua, doncs més inundacions.
No.
Doncs bé, pendents del cel estan a València també.
Altres notícies de la portada del Punt Avui
diu que investiguen la mort violenta d'un pare i un fill
en un habitatge a Arenys de Mar.
També que la CNMC vol més temps per analitzar bé
l'opa del BBB al Sabadell.
Ja hem dit que s'esperen fins al 2025.
I també mencionen aquest fre a la impunitat de la pederàstia.
i pel que fa als esports, comenten que el Barça
goleja el sang Polten en la Champions 7-0
abans de visitar el Madrid en la Lliga.
Mariona, deixem aquí les notícies i les portades, si et sembla,
i t'escoltem després a les 11 i a les 12 en punt
amb els butlletins i a la una amb tot l'informatiu complet
de les notícies de Sant Just.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Treu la llengua.
Treu la llengua.
Fora, al carrer.
Esclar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo
no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar treient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
10 i 38, deixem un tema musical
i seguirem amb les efemèrides del dia.
I know you wanted me to stay
but I can't ignore the crazy visions of me in L.A.
And I heard that there's a special place
where boys and girls can all be queens every single day.
I'm having wicked dreams of leaving Tennessee
If Santa Monica is where it's calling me
won't make my mama proud
it's gonna cause a scene
she sees her baby girl
she sees her baby girl
I know she's gonna scream
scream, God, what have you done?
you're a pink pony girl
and you dance at the club
oh mama
I'm just having fun
on the stage in my heels
it's where I belong
it's where I belong down at the
it's where I belong down at the
it's where I belong down at the
pink pony club
I'm gonna keep on dancing down in West Hollywood
I'm gonna keep on dancing down in West Hollywood
I'm gonna keep on dancing at the
pink pony club
pink pony club
I'm up and jobs are on the floor
lovers in the bathroom and a light outside the door
black lights and a mirror disco ball
every night's another reason why I left at all
I think my wicked dreams are here from Tennessee
oh Santa Monica
you've been too good to me
won't make my mama proud
it's gonna cause a scene
she sees her baby girl
I know she's gonna scream, God, what have you done?
you're a pink pony girl
and you dance at the club
oh mama
I'm just having fun
on the stage in my heels
it's where I belong down at the
pink pony club
I'm gonna keep on dancing at the
pink pony club
I'm gonna keep on dancing down in West Hollywood
I'm gonna keep on dancing at the
pink pony club
pink pony club
don't think I've left you all behind
still love you in Tennessee
you're always on my mind
and mama
and mama
every Saturday
I can hear your southern draw
a thousand miles away
saying
God, what have you done?
you're a pink pony girl
and you dance at the club
oh mama
oh mama
I'm just having fun
on the stage in my heels
it's where I belong down at the
pink pony club
I'm gonna keep on dancing at the
pink pony club
I'm gonna keep on dancing down in West Hollywood
I'm gonna keep on dancing at the
pink pony club
pink pony club
pink pony club
I'm gonna keep on dancing
I'm gonna keep on dancing
I'm gonna keep on dancing
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta tècnica és complexa, és a dir, es polia una superfície d'una placa de coure amb plata perquè quedés molt brillant,
s'exposava la placa a uns vapors d'iode, cosa que creava una capa d'iode dur de plata sensible a la llum,
es posava la placa dins la càmera i s'exposava la llum, la llum fixava la imatge i més endavant es revelava.
Va finalment submergir la placa en una solució de sal comuna per evitar que s'esborràs la imatge amb el temps,
és a dir, complexa, complexa, però tot i així va ser la primera fotografia.
Aquesta tècnica, per cert, aquesta fotografia de la llotja mar no es conserva, és una pena?
No es conserva?
No es conserva.
Ostres, l'estic buscant jo aquí al senyor Google i...
Hi ha una imatge, però no és aquesta.
No era aquesta.
No és aquesta, no és aquesta.
O com a mínim no es conserva l'original, potser hi ha hagut una reproducció.
Crec que el que m'estan apareixent són reproduccions.
Sí, al llarg de la dècada del 1840, altres fotògrafs van començar a captar imatges de Barcelona amb aquesta tècnica
i, de fet, Barcelona va ser de les primeres ciutats del món en ser fotografiades per aquests pioners.
Oh, que bé.
És una pena perquè moltes d'aquestes imatges s'han perdut.
Sí, clar.
Però bé, dic que tal dia com avui, doncs es va fer aquesta primera foto.
I el 2003, durant la campanya electoral, segurament molts de vosaltres ho recordareu tu, no ho crec, perquè el 2003 eres molt jove.
Sí, era molt petita i no... vull dir, campanyes electorals no m'interessaven.
En aquella època, i el tema que es tractava era l'Estatut, el nou Estatut de Catalunya,
i va haver-hi un míting al Palau Sant Jordi, que va acollir Pasqual Maragall, que aspirava a convertir-se en president de la Generalitat.
L'esdeveniment va ser emblemàtic, estava ple a vessar, i el senyor José Luis Rodríguez Zapatero va deixar anar una d'aquelles frases que han passat a la història,
que és, Pasqual, aprovaré l'Estatut de Catalunya que s'aprovi aquí.
Va, la frase sí que em sona molt, o sigui, no recordo quan el dia que es va dir, però sí que com a frase mítica sí que em sona.
Sí, sí, Zapatero es va comprometre a donar suport a la reforma de l'Estatut d'Autonomia que aprovés al Parlament.
Aquesta promesa, doncs, es va complir d'aquella manera, perquè l'Estatut va ser retallat primer a Madrid,
es va aprovar a Catalunya en referèndum i, a posteriori, va ser retallat per al Constitucional.
Bé, va quedar al final un estatut una mica diluït, el Tribunal Constitucional del 2010 va anul·lar parcialment aquest estatut
i va provocar, doncs, un debat polític molt fort, i hi ha molta gent que diu que aquell dia,
o aquella decisió d'anul·lació del Tribunal Constitucional va ser l'inici del procés.
En el moment en què molta gent va decidir que no hi havia res a fer,
que s'havia seguit tot un argumentari i tot un procediment que marcava la Constitució,
i finalment, doncs, no es va acceptar.
No, no, no, realment, jo crec que, bueno, no me'n recordo, eh, en el moment,
però deuria ser un cop molt dur el tema, tot aquest tema de l'Estatut, no?,
veure com s'havia generat realment un gran moviment a...
Sí, hi havia certa expectativa, hi havia més certa unitat dels partits polítics,
perquè en aquelles eleccions es va guanyar a Maragall,
va governar el tripartit, amb Esquerra, Iniciativa i el PSC,
però, a més a més, el que era Convergència i Unió també es va unir a aquesta proposta,
és a dir, era una proposta bastant de consens.
Sí, clar.
I es va fer seguint tot el procediment marcat per la Constitució.
Es va anar a Madrid, allà es va retallar, i un cop aprova, fins i tot, s'aprova,
i ho aprova en referèndum al poble de Catalunya, arriba el Constitucional,
que són els homes de negre en aquell moment,
i, va, doncs, ho van passar, com deia el senyor Guerra, pel curró.
Sí, sí.
En fi, doncs, deuria ser, com has dit, no?,
una mica l'inici de tot el moviment del procés.
Sí, sí, sí.
Hi ha gent que diu que va ser això,
és a dir, el que es va veure que no hi havia un camí d'acord,
i es va buscar l'altre, que tampoc va anar del tot bé.
Bé, 13 de novembre de 2015.
Estat islàmic a perpetre una sèrie d'atemptats coordinats a París.
Els atacs van deixar més de 130 morts i més de 350 ferits.
Va ser dirigit especialment contra civils,
amb l'objectiu de causar el màxim impacte i terror.
Els actes van començar a les 9 i 20 del vespre,
a l'estadi Estat de France, a les afores de París,
on es celebrau un partit amistós entre França i Alemanya.
Tres suïcides van intentar entrar a l'estadi,
però, en ser aturats a la porta, van detonar les bombes a prop,
matant diverses persones i semblant el pànic entre el públic.
dir que si arriben a aconseguir entrar,
la massacra hauria estat impressionant.
Simultàniament, diversos grups armats van començar a disparar
en restaurants i cafès dels districtes 10 i 11 de París,
escollint locals molt concorreguts.
Els atacs van causar múltiples morts,
la Petit Cambotja, Le Bon Vie, o Le Bon Equip,
tres locals d'oci molt populars.
L'atac més greu, però, va tenir a la sala de concerts Bataclan,
on la banda de rock nord-americana Eagles of Death Metal
estava fent una actuació.
Tres terroristes armats van rompre la sala
i van començar a disparar de forma indiscriminada contra el públic.
Van causar una autèntica massacre.
Els assaltants van mantenir ostatges durant diverses hores
fins que les forces especials de la policia francesa
van aconseguir entrar.
En aquesta acció, 89 persones van perdre la vida.
Sí, sí.
Doncs sí, són els coneguts com a atemptats de París, no?
Sí, sí, doncs van passar fa uns quants anys,
el 13 de novembre de 2015.
No tants, no tants, 9 anys.
No, no, no, no.
9 anys.
I escolta'm...
Que, per cert, hi ha un documental,
no sé si és ciència-ficció o 30 minuts,
sobre els atemptats, no?
I tu saps que el Bansky a la porta de Bataclan
hi va fer un...
Dibuix.
Va fer un dibuix a la porta.
Doncs saps que es van...
Van robar la porta.
No, no ho sabia.
Doncs van robar la porta
i van estar investigant
i al cap d'un temps la van trobar
que la tenia un home amagada en el garatge
per vendre-la al Mercat Negre
que, dius tu, una obra que la fa...
Bueno, han robat parets on hi havia obres de Bansky.
Sí, sí, però amb aquell significat
que era un lloc on els familiars de les víctimes
doncs tenien com no...
Gent sense escrúpol sempre n'hi ha.
Sí, sí, sí.
Per pensar que ningú ho farà és molt il·lusió.
Robar la porta on va haver-hi un atemptat
més enllà del valor econòmic que pugui haver, no?
Vull dir, a nivell...
No sé.
Em va semblar a mi com un horror.
M'agrada que pensis això.
Vol dir que encara estàs prou neta de ment.
Home, és que no sé.
En fi.
13 de novembre de 2015
el grup de Roc Català Abrams celebra el seu 25è aniversari
amb un concert a la Sala Polo.
Escoltem la cançó de l'últim Tiravol.
Dir que aquest esdeveniment va marcar la culminació
de la gira commemorativa de la banda
que havia iniciat aquell any
per celebrar un quart de segle de trajectòria musical.
L'actualació a la Sala Polo
va comptar amb la participació de Charango
i dels Catarres que van contribuir
a fer aquesta nit una celebració especial
de la música en català.
Escoltem l'últim Tiravol.
Molt bé, Enric. Gràcies. Fins a MAP.
Estava a punt de fer 23 anys
S'acostava corpus, se li veien els ulls
Enceses com a espurnes de peton
Mèix poble deia que era un bon segal
L'altre mig que era un bur de gas
I la noia que estimava
No li fotia cas
Dimeques de peton
Vam quedar a la brana
Però no s'hi va presentar
D'un trevó
Amb el seu cotxe vell
Va deixar la pell
La música acompanyava
Unes llàgrimes galtes a ball
Quan vaig tornar a la plaça
La música acompanyava
Unes llàgrimes gotes de ball
Quan vaig tornar a la plaça
Potser va ser la màgia de la petó
O la barreja i la cerveza
Però aquest fet per mi no va ser
Pas una sorpresa
Em va semblar
Veure'l arribant pel barret
I el mocador no sap
Em va dir que la pera té per costum
Deixar els pergadans
Fem de ressalta per tu
Na-na-na-na-na
Na-na-na-na-na
Na-na-na-na-na
Na-na-na-na-na-na-na-na...
Na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-n-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na-na!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i que portàvem des dels dos episodis, el Glòria i el de finals d'any,
que no teníem aquesta precipitació i realment ara la pluja és molt important
i podem veure un aspecte de Sant Jús que potser fa set mesos el veies
i deies no té res a veure amb el que veiem ara en aquests moments.
Doncs bé, sembla ser i tot indica que els mapes van preveient una parada
pel que fa a la inestabilitat, tot i que alguns ja comencen a apuntar
que de cara el dimarts que ve podria ploure.
Però bueno, com a mínim dijous, divendres, dissabte, diumenge, dilluns
tindrem una mica de pausa i això és una bona notícia.
Avui és un dia d'hivern, ens hem aixecat amb una temperatura de 9 graus,
és la mínima d'aquest mes de novembre i ja portem 3 dies que la mínima
cada nit és una miqueta més baixa, dels 12 de dilluns avui els 9 aquests.
Pel que fa a les temperatures màximes, doncs estem en temperatures molt baixes,
no cal dir que en el moment que ahir va començar a precipitar
la temperatura es va desplomar de cop, o si estàvem en 15 o 16 graus
i vam baixar a 10 o 11 i ja no ens hem mogut d'aquí.
Hem de dir que a hores d'ara tenim unes temperatures força baixes a Sant Jús
amb un ambient que podríem dir que és força fred
i que podríem trobar-nos en dies molt semblants al d'avui
en un mes de gener i no passaria absolutament res.
O sigui que realment l'ambient és frescot aquí a casa nostra
i la temperatura en aquests moments a Can Ginestat és d'en sols de 14 graus.
O sigui, en un mes de gener pots trobar-te una mínima de 9 i una màxima de 14 en un dia gris.
O sigui que és un ambient... Sí, sí, sí.
És més fred el febrer potser, no? Que el gener o...
Sí, més o menys. Bé, el dia es va allargant però hi ha enfredurades.
Teòricament, teòricament i segons estadística, l'última de desembre i la primera de gener
són les setmanes més fredes. La dels barbuts és potser la segona de gener
i després de mitjana les temperatures ja van pujant una miqueta.
Això no vol dir que no et nevi a Sant Jús un mes de febrer
o que et pugui nevar també en un mes de març.
O sigui, Sant Jús pots trobar-te en situacions així de fredurades puntuals.
Però tradicionalment entre l'última de desembre i la segona de gener
és on sempre marquem la mínima anual aquí a Sant Jús.
Però bé, el mes de gener pot trobar-te dies de 18 i dies de 14 i dies de 5.
Doncs bé, aquesta temperatura és un dia pràcticament a les portes de l'hivern.
I aquestes temperatures tenen tendència a recuperar-se una miqueta
de cara als propers dies, com hem anunciat avui a xarxes.
I la tendència és que vagin millorant una mica les temperatures
i vagin pujant, sobretot les màximes, les mínimes quedaran fresquetes.
A hores d'ara la precipitació és important a gran part de la costa catalana
pràcticament des del Maresme fins al delta de l'Ebre hi ha precipitació.
Hi ha unes tempestes molt, molt, molt importants enfront de la costa tarragonina
i barcelonina que viatgen en direcció cap a l'interior
i és bastant probable que si no es desfant al llarg de les properes hores
hi hagi precipitació.
Creiem que les que estan més a la costa barcelonina, a la costa central,
aquestes sí que perdran una miqueta de pistonada,
però hem d'estar molt atents a hores d'ara amb el radar
a les tempestes que s'estan formant enfront de la costa del sud de Tarragona,
això afectaria des del Tarragonès fins al delta de l'Ebre,
que aquestes sí que poden entrar amb molta inestabilitat
i molta precipitació.
Tornem a veure amb el servei d'avisos del Servei Meteorològic de Catalunya
com ens marquen totes les comarques del sud,
totes les comarques del delta de l'Ebre estan a nivell molt alt,
amb aquell grau de perill que la simbologia és vermella i blanca,
o sigui que fa mal als ulls.
Sí, sí, sí, que dius aquí ha de passar una desgràcia, no?
Sí, que pot ser desastrosa.
A més a més, ja portem moltes hores en precipitació.
És 6 sobre 6, no?
Sí, sobre 6, sí.
I això aquest matí, doncs, sembla ser que podria afectar,
matí, migdia, tarda, podria afectar les comarques del delta de l'Ebre.
Recordeu que ja portem molta estona precipitant,
que dels llocs on més ha plogut és en aquella zona les darreres hores,
recordem que avui, doncs, això està actualitzat fa unes quantes hores,
però vaja, fa el 7 ja han recollit 10, a Prades 10, a Tivisa 10,
però és que ahir a la illa de Buda ja van caure 30 litres,
al Canà també, al Parelló, o sigui, a l'Aldé a 16 litres,
o sigui que van acumulant, i aquests avisos pot ser, doncs,
que puguin acumular al llarg de tot aquest episodi més de 100 o 150 litres per metre quadrat.
Clar, és que això és moltíssim.
Sí, hem vist imatges, per exemple, en xarges de Vinerós,
que també estic a tocar amb la frontera amb Castelló,
doncs, amb els carrers negats d'aigua, amb un pam o dos d'aigua,
o sigui que haurem d'estar atents a aquesta situació al sud de Catalunya
perquè la inestabilitat pot ser marcada.
I, Carles, també al sud d'Espanya, també,
perquè, bueno, ahir almenys deien que Màlaga estava com...
Sí, perquè és una de les...
Tot vermell, tot vermell i ho pensava.
Sí, sí, en funció de l'Adana, afecta un cantó o afecta un altre.
Com que ens han senenat molt cap a l'Atlàntic,
doncs no afecta la conca mediterrània,
però sí que afecta el sud d'Andalusia,
i allà podem tenir problemes amb precipitacions importants,
i Màlaga també és una zona on tenen una serrada litoral
que també pot fer molt la guitza,
o sigui que haurem també d'estar pendents.
Però dient, no confinament, però han anul·lat les classes,
els nens no van a l'escola...
Però això és reflex del que ha passat a València i l'operància,
o sigui, millor ser preventius que no passar de tot i anar-te'n d'aniversari.
El fet és que aquí a Sant Jus la tendència és que anirà fluixant,
és que ja són les 11, no ho he explicat i no he explicat el cap de setmana.
A Sant Jus creiem que a partir del migdia es trencarà bastant,
fins i tot pot treure una miqueta el nas al sol amb molts núvols.
Demà dijous serà un dia variable amb sol i núvols,
però ja no caiem que plogui la temperatura un palet més alta.
Si avui fem 14-15, demà 16.
I de cara al divendres i al cap de setmana seran 3 dies variables amb sol i núvols,
no s'esperen pluges i les temperatures màximes cada dia pujaran una miqueta més,
17-18, fins i tot al cap de setmana podríem arribar als 19 o als 20 fins i tot diumenge.
Ostitud, on i do.
Sí, que aniran pujant una miqueta.
Això tornarà a baixar la setmana que ve,
però com a mínim el cap de setmana que estem a l'exterior
i que a Sant Justenc gaudim moltes hores al carrer,
la temperatura al migdia acompanyarà.
Matí i vespre no, però al migdia acompanyarà.
Molt bé, ens quedem amb això, Carles,
sobretot que no cancelem res del que ens espera aquest cap de setmana i res.
Demà seguirem amb més actualitzacions, Carles.
Doncs perfecte, aquí serem.
Gràcies.
Vaig bé, bon dia.
I bé, esperant que durant aquestes hores no hi hagi incidències importants.
Recordem, tot plegat en un dia on s'han suspès ja les classes
i s'ha suspès també i ajornat tota l'activitat assistencial, judicial
i en tots els àmbits que no sigui estrictament essencial i d'emergència.
Les restriccions també afecten els serveis de transports públics
aquí al sud del país,
tant pel que fa als autobusos com pel que fa a les línies ferroviàries.
Jordi Barranca, Catalunya, Ràdio Tortosa.
Més notícies ja serà, Riera.
Al País Valencià han trobat els cossos de dos nens de 3 i 5 anys
que van desaparèixer a Torrent quan estaven amb el seu pare
i que feia dies que buscaven.
Mentrestant, està plovent moderadament a la zona zero,
s'han suspès classes en una cinquantena de municipis
i les autoritats temen que el terreny no absorbeixi l'aigua que està caient.
A més, es recomana als voluntaris que avui no vagin a ajudar les zones afectades
i el temporal també ha obligat a suspendre la recerca de desapareguts.
S'ha enviat especial al País Valencià.
Des de Catarroja, Miquel Járquez.
Bon dia.
La pluja rega tota la Rambla del Pollo, la zona zero de la Dana.
A Catarroja plou de forma continuada des de primera hora.
Això ha fet assentar la pols que havia mantingut en una boira marró tot el poble.
Mentrestant, s'avisa a la població.
Recomendamos estar pendientes de la evolución porque el alcantarillado está colapsado.
Precisament aquest problema de clavegueres totalment embossades sembla que té solució.
Ho explica el soig oficial del sector de Catarroja.
És membre dels bombers de la comunitat foral de Navarra.
Tenemos maquinaria especializada, camiones de descigue,
con una pressión de 300 bares que rompe ese tipo de lodo sólido
y lo convierte en un lodo aspirable.
Con esta lluvia no pasa nada. Con más lluvia, pues veremos.
Tot això és un procés lent que es fa metre a metre.
Miquel Járquez, Catalunya Ràdio, Catarroja.
El ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres,
demana consens polític per afrontar la reconstrucció del País Valencià
i ofereix al PP un pacte d'estat climàtic.
Ho ha dit el Congrés dels Diputats, on el ministre compareix aquest matí
per explicar la resposta del govern espanyol a l'emergència a Madrid.
Dani Sainveja, bon dia.
Bon dia.
sense renunciar a defensar l'actuació de l'estat durant la riuada,
el ministre Torres ha demanat un convès a aparcar les diferències
i ha reclamat unitat a l'oposició per tirar endavant l'ajuda dels afectats
i l'adaptació al canvi climàtic amb un pacte d'estat.
No van a encontrar en esta intervención ningún señalamiento,
sino que lo que queremos hacer es un llamamiento al trabajo conjunto,
a arrimar el hombro, a compartir sacrificios para dar la mejor respuesta
que se nos exige, creo que se nos clama, por parte de la ciudadanía.
El debat segueix en marxa, marcat per les crítiques del PP
a l'absència de Pedro Sánchez o Teresa Rivera,
que tenen agenda internacional,
o les acusacions de compromís d'Esquerra contra la gestió de Carlos Mazón.
Dani Sainveja, Catarroña, Ràdio Madrid.
Begoña Gómez, la parella del president espanyol,
veu un objectiu polític darrere de la causa judicial contra ella
pel finançament de la seva càtedra a la Universitat Complutense.
És el que ha dit en la Comissió d'Investigació de l'Assemblea de Madrid
creada pel PP i on avui està citada a declarar.
Després d'aquestes paraules s'ha acollit el dret a no respondre
les preguntes dels grups.
Anem fins allà a Madrid. David Melgarejo, bon dia.
Bon dia. Dos minuts durant la intervenció de la dona del president Sánchez,
Begoña Gómez ha defensat la seva professionalitat durant 25 anys
i ha volgut acabar parlant per primer cop del que pensa
de la investigació judicial oberta pel jutge Peinado
i també d'aquesta comissió forçada pel Partit Popular a l'Assemblea de Madrid.
Tant els portaveus del PP com Vox estan aprofitant els seus 20 minuts d'intervenció
per demanar explicacions a Gómez, malgrat no tenir respostes.
La dona de Sánchez no s'evita avui l'exposició pública.
David Melgarejo, Catalunya Ràdio Madrid.
L'Audiència de Girona ha condemnat a més de 10 anys de presó
3 Mossos d'Esquadra de Santa Coloma de Farners a la Selva
per pertinença a grup criminal que traficava amb marihuana.
Girona, Núria Pereira.
Bon dia. La sentència considera que el caporal dels Mossos
era el líder de la trama i li imposa la pena de 10 anys i 9 mesos de presó.
La gent que feia d'intermediari té una pena de 10 anys i un mes
i el tercer mosso implicat de 9 anys, 9 mesos i 15 dies.
També es condemna a l'home que estava acusat de vendre la marihuana
que els agents robaven de les operacions policials.
Se li imposa una pena de 2 anys i 3 mesos de presó.
La seva dona queda absolta.
Els agents han estat condemnats per un delicte de salut pública
pertinent a grup criminal, furt continuat i falsedat en document oficial.
Núria Pereira, Catalunya Ràdio, Girona.
Esports, Marcos García.
El Barça femení és el segon classificat del seu grup de Champions
després de superar el Zenk Ponte austríac per 7 gols a 0.
L'equip de Pere Romeu té 6 punts a 3 del Manchester City, que lidera el grup.
Avui a les 6, partisan Barça, partit de l'Eurolliga de Basque.
Tal podreu seguir a la transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio.
A l'Eurocup, el Joventut rep el Buduch Nos de Montenegro.
A dos quarts de 9, encara en bascat victòria del Manresa.
78 a 89 a la pista del Chemnitz, a la Copa FIBA.
Tenis.
Marcel Granollers voreja l'eliminació en dobles.
Al Màsters ATP fem parella amb Horacio Ceballos.
La derrota de la parella Goldhoff-Metsdick deixa Granollers i Ceballos
amb un peu i mig fora de la competició a Màlaga.
Avui comença la Copa Vilgin, encara en tenis.
Paula Badosa i Marina Bassols jugaran els seus primers partits contra Polònia.
A la Champions masculina, el Barcelona passa a la segona fase.
Ha guanyat a Budapest contra el Bassas per 10 a 15.
En canvi, el Sabadell es complica la classificació.
Empat a 11 a Sabona.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 7 minuts de les 11 us informa Mariona Sales Vilanova.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Just
porta per títol Els Corts de Clavé, una nova cultura popular laica i republicana.
I serà a càrrec d'Anna Costal i Fornells, doctora en Art i Musicologia.
L'acte tindrà lloc el dijous 14 de novembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
Anna Costal i Fornells, professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya
i coordinadora del màster en recerca musical, explorarà la vida i obra de Josep Anselm Clavé,
destacant la seva contribució al camp coral, a l'associacionisme i als ideals republicans i democràtics de la seva època.
La conferència aprofitarà el bicentenari del nejament de Clavé
per analitzar els aspectes culturals i socials de la seva trajectòria com a músic, poeta i polític
i per revisar els ideals que van impulsar el seu projecte cultural i social al segle XIX.
L'esdeveniment és oberta a tots els públics amb entrada gratuïta pels socis de l'Aula Universitària
i una aportació de 5 euros per als no-socis.
L'Ajuntament de Sant Just, a través del Servei de Promoció Econòmica,
ha organitzat el 19 de novembre la ponència titulada
No és qüestió de si, sinó de quan.
La ciberseguretat és cosa de tots,
destinada a empreses i persones emprenedores del municipi.
La sessió, a càrrec de Vanessa Daza,
doctora en matemàtiques i professora a la Universitat Pompeu Fabra,
tindrà lloc a l'hotel Sant Just de 9 del matí a 11.
La ponència abordarà la importància de la ciberseguretat per a les empreses
i Daza, que és experta en criptografia i ciberseguretat,
exposarà com les amenaces digitals, com el ransomware o el phishing,
poden comprometre greument l'operativa empresarial
causant pèrdues financeres i afectant la reputació.
Mitjançant casos reals i estratègies pràctiques,
els assistents podran aprendre com protegir les seves empreses
i fomentar una cultura de resiliència digital.
Per participar en aquesta sessió informativa és necessari inscriure's prèviament
a través de l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
La Taneu de Sant Just oferirà aquest dissabte 16 de novembre a les 11 del matí
una sessió de cinema infantil gratuïta amb la projecció de Billy Janet
i altres cròniques marcianes, dirigida per Samantha Cutler i Daniel Snadon.
La pel·lícula, doblada al català i amb una durada de 59 minuts,
està recomanada per a infants a partir de 3 anys.
La història de Billy Janet transcorre en un planeta llunyà
habitat per dues famílies de marcians amb costums i aparències molt diferents.
Els vermellets, que prefereixen l'aigua i beuen llet rosa,
i els blauets, que viuen als turons i beuen té negre.
Malgrat les diferències i les tensions entre les dues famílies,
els protagonistes, Bill i Janet, es coneixen, s'enamoren
i davant la desaprovació de les seves famílies decideixen fugir junts.
La pel·lícula ofereix una reflexió sobre tolerància i acceptació de la diversitat,
mostrant a través d'una trama familiar
com les diferències culturals poden ser superades per l'amor i l'entesa.
Aquesta sessió forma part del programa del Cine Xic de l'Ateneu,
que busca apropar el cinema en català al públic infantil
amb històries enriquidores i entretingudes.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet horari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.


Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
comencem.
Fins ara.
Fins ara.
ràdio.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
molt bon dia.
.
fins ara.
.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
tant de l'inici de curs.
Això.
Com que no.
Us havíem tingut abans.
Aquí.
A Raios d'Esvern.
I també.
De l'arrencada.
Una mica.
Del curs polític.
Aquí.
Al poble.
Els temes prioritaris.
Per Junts.
No.
Que veieu des del partit.
Aquí.
Els propers mesos.
A Sant Just.
Quins són?
Bé.
Nosaltres.
hem fet el curs i ja inclús hem fet el ple de pressupostos i ordenances que ara en parlarem.
Però sí que nosaltres ja abans de l'estiu ja vam començar a detectar certs temes que quedaven
molt pendents, que estan molt penjats, que van preocupant, que es van allargant en el temps,
que van aprofundir.
I hi ha en alguns articles, inclús per xarxes, nosaltres li hem dit això de dossiers oberts,
perquè hi ha diversos temes concrets que veiem que s'han d'anar, diguéssim, liquidant
i posant marxa i bé, i s'han de ficar atenció en ells.
I hi ha diversos, eh?
Perquè parlem de...
Quan nosaltres parlem d'aquests dossiers oberts, pensem...
Doncs un, per exemple, serien les obres, aquestes obres aturades o eternitzades o que
no han acabat d'arrencar, que en són vàries.
O sigui, parlem de l'Ateneu, parlem del centre cívic de la Plana Vellsoleig, parlem de la
galleria, que sí que ara sembla que ja va avançant, però fins ara no ha tornat.
Parlem dels juvenívols, també, que està pendent.
Vull dir, hi ha moltes obres, diguéssim, pendents, o bé per arrencar, o bé que estan aturades,
o bé que estan a mitges.
Llavors, ja no entro en pavellons i tal, eh?
Però sí que hi ha bastants, que això és una cosa que ens preocupa.
Després, també, l'Institut d'Escola de Maslluït, tot el que està passant.
Després, si vols, ja en parlarem.
Són temes que també hem d'enllestir i s'han d'anar...
Sobretot que no s'eternitzin, no?, que és aquest acostum que anem veient.
I també parlem de la inundabilitat, ara que està tan, diguéssim, de moda, per desgràcia, no?,
però que és una cosa que preocupa la població i que, bueno,
que recentment, doncs, hem tingut aquests episodis, no?, a València.
Sí, que tenim l'ull fixat, no?
Està com molt pendent.
I això són temes que també arrastrem, que també ja en parlarem després,
que això també...
Bueno, m'agradaria parlar-ne, però que ens preocupen, també, cara a aquest curs.
a les...
Bueno, després també tenim que a les Olors, al barri Sud,
tenim també les molèsties que generen alguns comerços, també, bueno,
algunes...
Aquestes cuines...
Bastant concrets, no?
Sí.
Sí, exacte. Doncs tot això que també hem estat allà a treballar.
I nosaltres estem, eh?, treballant, també, per trobar solució.
I ja no, doncs, places a l'escola Brassol, mobilitat...
Vull dir, hi ha molts temes, realment.
Llavors, si et sembla, anem avançant.
Sí, anem avançant.
I ens l'anem trobant perquè tot això, exacte, ens preocupa, no?
Comencem, doncs, per exemple, parlant en temes i àmbit d'ensenyament,
a la columna del butlletí...
D'octubre, sí, correcte.
Sí.
Exposeu que els plans que regeixen l'ensenyament no estan a l'alçada del poble, no?
Ni tampoc dels reptes que la gent de Sant Just, doncs, potser necessita.
A què us referiu, no?
Sí, no.
Exactament.
No, nosaltres parlem de la gestió, de com encarar el curs,
no tant en l'ensenyament que tenen les escoles en la direcció,
en això no m'hi poso, perquè a més sí que ens consta,
i som conscients perquè parlem amb famílies constantment,
que les escoles de Sant Just funcionen a nivell educatiu,
no és un problema.
Nosaltres parlem a nivell de planificació,
sobretot a nivell d'estructures,
de nivell de la capacitat que tenen d'assumir els infants de Sant Just
de poder anar o no a l'escola.
Les quatre, bueno, Montseny, Montserrat, dic quatre,
perquè també, vulguis o no, ja tenim concertats,
inclús també tenim privats, o sigui que podríem dir-nos més, no?
Però, bueno, parlem dels, si més no, dels tres públics que hi ha ara
i aquest quart, que ara seria l'Institut d'Escola,
que encara que només tenim un curs, per això dic aquests quatre,
agafat amb pinces perquè són tres i mig i més alt concertats.
Bé, doncs veiem que estem molt saturats,
per això s'obreta aquest institut,
i com hem gestionat aquesta saturació.
És a dir, nosaltres ja aquest any ja sabem,
tenim les dades, que poden estar, poden variar uns dies, no?
Però quants nens han nascut, nens i nenes han nascut entre gener i setembre, no?
Doncs que nosaltres, quan acaba l'any, ja veiem.
Per tant, ja podem preveure, que després poden venir nens de fora i poden,
o sigui, hi ha de tot, eh?
Sí, hi ha més variables.
Que podem fer una orientació.
Per tant, ja sabem que tindrem aquestes necessitats.
I una mica el que nosaltres ens queixem
és en aquesta manca de previsió,
que és el que venim queixant-nos sempre, eh?
I sobretot, és una queixa
i sempre nosaltres amb la voluntat de trobar la solució
i el que creiem que s'hauria de fer
quan no s'ha planificat bé,
que és el que creiem que és la clau, eh?
Poder planificar les coses.
I ho veiem amb l'Institut d'Escola de Maslluï.
Què passa amb l'Institut d'Escola de Maslluï?
Com ens hem trobat que s'havia de fer...
Bueno, l'Institut d'Escola de Maslluï trobem que no dona temps
perquè el procés de construcció, doncs, donarà per uns quants anys.
Per tant, es decideix, com hem d'assumir,
hem d'incorporar, doncs, això, més cursos i més aula,
doncs, fem aquests mòduls provisionals
mentre no estigui a l'Institut d'Escola de Maslluï.
I llavors es decideix, doncs, cedir aquests terrenys
que queden de l'antiga brigada, es fan els mòduls,
i es comencen a fer els mòduls.
Des del departament ja s'obren les inscripcions,
o sigui, que tots els pares i mares de Sant Just
van poder inscriure els fills a l'Institut d'Escola Maslluï per I3,
només van obrir aquesta línia, però donant que, per suposat,
que entrarien els mòduls.
El que passa és que vam anar veient com, per raons,
més o menys, no entrarem en qui és culpable,
qui és culpable, perquè, bueno, sí que és veritat
que abans els agradava molt passar-se la pilota.
Entenc que ara, com som del mateix color a tot arreu,
tant sigui a nivell local com a nivell català com a nivell espanyol,
doncs ja costarà més dir que la culpa és d'un o dels altres.
però pel que sigui és que nosaltres ja vèiem que el mes de juny,
el mes de maig, anàvem avisant ple rere ple,
que no arribaríem a que aquests mòduls estiguessin llestos,
que ha passat que no van estar llestos al mes de setembre,
per tant vam haver de buscar provisionalment un lloc provisional
al provisional que havia de ser els mòduls,
que no oblidem que és una cosa provisional.
Llavors aquesta manca de previsió, que sí que és veritat que respon ràpid,
però respon ràpid a un problema que potser s'ha generat des d'un principi
per aquesta manca de gestió.
I bé, a l'institut d'escola, doncs ara estan en aquest centre cívic de Maslluí,
havien de ser per un període de dues setmanes,
això va començar al setembre, estem al novembre, encara hi segueixen.
A més a més s'ha afegit que aquests períodes de pluja
doncs han hagut problemes al centre cívic,
per tant els nens han hagut de tornar a moure dintre del centre cívic,
no vull entrar gaire perquè al final,
però sí que és veritat que se'ls ha donat resposta,
però aquesta infraestructura que havia preparada,
que com repeteixo és provisional,
doncs s'ha hagut de tornar a moure
perquè amb les pluges han hagut problemes
i els nens s'han hagut de moure.
Per tant, aquí és on nosaltres veiem què és el problema,
en aquesta gestió de les infraestructures
que ja sabent quina és la demanda que tenim com a municipi,
doncs no es fa res, o quan es fa ja es fa tard,
quan hi ha el problema ja el tenim a sobre.
I això és el que nosaltres critiquem,
no tant quan parlem d'educació o d'ensenyament,
parlàvem sobretot de les infraestructures.
De la gestió i de més.
Exacte.
Seguim parlant dels pressupostos municipals del 2025,
gran tema, a finals d'octubre es va fer el ple extraordinari
per debatre'ls.
Es van acabar aprovant amb els vots del PSC i també dels comuns.
Junts vau votar en contra, no només els pressupostos,
també a la modificació de les ordenances fiscals i en els preus públics.
La pregunta, clar, per què no hi vau donar suport, no?
I una mica saber si teníeu algun altre tipus de proposta política
en aquests pressupostos.
Bé, ja vaig resoldre, de fet, amb la intervenció final en el ple,
ja vaig dir que nosaltres serem...
bé, els vam fer una mica el repte a l'equip de govern
i vaig dir que els ficàvem fàcil,
que quan ells compleixin els pressupostos,
doncs nosaltres ens plantejarem en els segons pressupostos
inclús votar-los a favor si cal.
El problema és que els seus propis pressupostos
després no els compleixen.
I això és el que nosaltres hem pres aquesta decisió
de votar en contra en aquests.
Per què?
Els primers pressupostos que nosaltres ens vam trobar
són l'any passat,
ens venen, ens els ensenyen, no?
i nosaltres sí que veiem que hi ha coses a millorar
i els hi vam fer, de fet, 10 propostes molt concretes
que creiem que si aquestes 10 propostes podien entrar dintre dels pressupostos
doncs nosaltres ens podíem venir a negociar
perquè hi havia coses dintre dels pressupostos que estaven bé
però hi havia certes mancances que nosaltres creiem importants.
vam fer aquestes 10, la negociació va anar, si més no va haver-hi negociació
que això crec que és important,
però de les 10 no vam trobar acord amb aquestes 10
però sí que ens van dir que 7, unes 7 que ens la podrien.
Per tant nosaltres l'any passat vam acabar decidint no votar en contra
però tampoc vam votar a favor perquè no vam trobar aquest acord
i vam fer l'abstenció
però clar, aquesta abstenció anava amb un condicionant
i és que en els propers les coses anessin avançant
clar, ens plantem un any més tard i diem
de les 7, que si més no aquestes 7 ells s'havien compromès
que això no vol dir que de les altres coses nosaltres desistim
seguirem lluitant-les, però d'aquestes 7
quantes hem complert a dia d'avui?
clar, trobem que hi ha 2-3 que sí
i les altres doncs queden molt encara en a l'aire.
Clar, no podem dir
ostres, si de les 7 coses que ens hem compromès
per ara en tenim 2 o 3
encara que algunes pugui estar treballant o no
ja de primeres hem de dir, esclar,
hem de resoldre primer
el que ja havíem acordat en el seu moment
però a més a més
en aquests pressupostos
no sabenen
ja no donar peu a un punt concret
sinó
el que ens trobem és que la totalitat dels pressupostos
jo crec que
que quasi venen a ser un vot en contra
amb una esmena a la totalitat dels pressupostos
així com els passats
doncs podíem trobar punts
que vèiem que les línies
estaven més acordades
o que estaven més en línia
amb la qual nosaltres consideràvem
que estàvem bé
aquí ens hem trobat
doncs això
en aquesta gestió
que de fet
ja ho hem parlat abans
a nivell educatiu
però és aquesta planificació
que estem pressupostant coses
en les quals
a dia d'avui
el finançament que tenim
doncs
depèn encara molt de tercers
no el tenim aquí
per tant
inclús nosaltres posem en dubte
que algunes de les coses
que estan pressupostant
puguin complir-se realment
durant l'any que ve
això vol dir
i aquí els hi denso la
diguéssim
o els hi tendeixo la mà de dir
que estic convençut
que hi ha la voluntat
que es facin
però veiem difícil
inclús que els mateixos pressupostos
que ells plantejaven
amb els recursos que tenim actualment
i veient a l'històric
encara que sigui només de l'any passat
dels compliments
d'aquests compromisos
que ells prenen
doncs clar
ens fa dubtar molt
doncs que aquests pressupostos
realment els puguin complir
un raó més que jo crec que suficient
doncs per aquesta manca de previsió
aquesta falta de planificació
aquesta acumulació d'aquests retards
en infraestructures
també que hem parlat abans
doncs crec que amb tot això
hi havia raons suficients
com per tenir aquest sentit en contra
els pressupostos
i a les ordenances
una mica el mateix
però a més a més a les ordenances
se'n suma doncs evidentment
que ens hem hagut de pujar
doncs un 5% aquests impostos
per tant exacte
ens puja encara més
que no només és aquest 5% d'augment
sinó que també tenim una taxa nova
que és la taxa d'escombraries
de la qual ja l'hem parlat
en la qual les famílies poden arribar
sí que és veritat
que aniran amb la bonificació
però inclús a pagar per vivenda
200 euros més
per tant estem parlant d'un 5%
fins a 200 euros més
d'impostos
i tot i així
ens trobem
que evidentment
fan aquesta pujada
perquè entenem que hi ha contractes
que han pujat
perquè han tocat renovar-los
i hem trobat que són més cars
i necessitem pujar
però després
ens trobem
que a l'hora d'analitzar
aquests pressupostos
o amb les ordenances
diguéssim
que serà la recaptació
que nosaltres tenim
doncs veiem que hem baixat
doncs la dinamització comercial
per dir alguna cosa
eh
alguns exemples
baixa un 22%
o que
o que la mobilitat internacional
per exemple
desapareixen
o que
o inclús
doncs
partides que a nosaltres
ens preocupen
ens preocupen
ens interessen
i creiem que són importants
com el català
i altres
bueno
ja no és que marxi
i no desapareguin
tampoc augmenten
que és una mica
un dels compromisos
també que havíem dit
tot i que estem treballant
amb coses d'aquestes
però
tot això
doncs fa que no
que no poguéssim
fer un vot en contra
o sigui
que no ens poguéssim
fer un vot a favor
evidentment
ni a pressupostos
ni a les ordenances
perquè per vosaltres
per junts
en quins àmbits
potser caldria fer
més inversió
o
bé nosaltres
aquests per exemple
que hem baixat
o sigui
la
per parlar de la llengua
sí que és veritat
que estem allòs
ens hem arremangat
i juntament
amb el servei local
de català
i amb el govern
estem treballant
per buscar
més
més
bueno
més accions
que no generin
cost
a nivell
pressupostari
però sí que és veritat
que a nosaltres
ens agradaria
poder tenir més pressupost
en aquesta part
però
us he parlat abans
de la denominització
dels comerços
que nosaltres estem
i quan parlo de comerços
podem estendre-ho
també
evidentment
a empreses
en general
nosaltres
creiem bastant
important
doncs això
poder
doncs
a mitjans
podria ser
per bonificacions
no fa falta
que siguin ajudes directes
hi ha moltes alternatives
però sí que és veritat
que potenciar
i poder
fer créixer
l'economia
del municipi
doncs seria clau
i el que precisament
trobem amb aquest
és que el que fem
és de créixer
allà on podríem fer
per ajudar
que creixés
l'economia
del municipi
en aquest ple
extraordinari
Ramon
també es va aprovar
la revisió
dels preus
del contracte
per la gestió
de la bona aigua
i l'augment
del 3,4%
en les seves quotes
i serveis
aquesta última
proposta
de l'empresa
concessionària
junts
com la resta
de partits
excepte
el PSC i Comuns
vau votar
en contra
què està passant
també
amb el tema
de la bona aigua
la bona aigua
de fet
jo recordo
perfectament
precisament
és que vam gravar
inclús
vídeos
davant de la
davant de la bona aigua
ja abans
en campanya
nosaltres
el que
vèiem
incomprensibles
que es tinguessin
els preus
que hi havia
i que seguissin
pujant
de fet
arrel d'això
un cop ja vam entrar
ara no recordo
quan va ser
però l'any passat
un dels articles
que vam fer
durant l'any 23
precisament
vam fer una comparativa
vam fer un estudi
dels complexos esportius
similars
que presteixen
més o menys
les mateixes condicions
perquè és evident
que no és el mateix
un pavelló
amb una sala
que un complex esportiu
en el qual
posem-te'n piscina
doncs vam anar a mirar
i vam fer la comparativa
perquè a més
ho vam treballar
des de l'equip de Junts
vam fer la comparativa
amb un d'Esplugues
amb un de Sant Joan d'Espí
i amb un de Sant Feliu
i clar
comparàvem
i que inclús
tenint més serveis
i sent més grans
els altres tres
doncs nosaltres anàvem
molt per sobre
en quant a preu
i bé
a fet
ara no tinc les dades
però està
en un dels bolletits
de l'any passat
parlàvem d'això
i de la comparativa
i de la comparativa
llavors veiem com la quota
estem tenint
amb menys prestacions
una quota més alta
i estem equiparant-nos
alguns
bueno
en alguns
gimnasos
o complexos
de Barcelona
que inclús privats
vull dir
tenim una quota
bastant elevada
per tant
clar
si ara ens presenten
que el que volen
és pujar-la més
doncs
llavors ja
ja no
per tant és una cosa
que ja vam fer en campanya
que hem anat seguint
i que nosaltres
el que veiem claríssimament
és que s'ha de fer
una revisió
d'aquest contracte
vull dir
això és el que apostem
i realment
com has dit
crec que ho creiem nosaltres
i ho creiem
tots els altres grups municipals
de l'oposició
a finals d'octubre
junts vau fer
una nova sessió
del vostre projecte
de comunicació
amb la ciutadania
anomenada
donem-nos la paraula
per xerrar una estona
doncs amb els veïns
les veïnes
bueno
en general
de diferents
barris del municipi
per parlar
una mica
de les seves inquietuds
les seves necessitats
i
l'última
que vau fer
d'aquestes sessions
de donem-nos la paraula
va ser
amb la gent
del barri
de Maslluí
què us va transmetre
el veïnat?
s'ha de dir
que va ser
clar
nosaltres
ja ho vam
també ho vam anunciar
en el seu moment
i ja vam fer
la programació
aquesta
aquesta
trobada
havia de ser
donem-nos la paraula
que cada dos mesos
anem fent itinerants
per diferents barris
en portem tres
havia de ser
cap a finals de setembre
i nosaltres
havíem demanat
precisament
et dic aquest petit preàmbul
abans d'explicar-te això
perquè havíem demanat
al centre cívic
evidentment
no de poder tenir l'espai
per poder fer
aquesta audiència pública
diguéssim
que prestem
barri a barri
però clar
ens vam trobar
que quan ja vam fer
la sol·licitud
al mes de juliol
que en principi
tampoc ens va tenir
contestació
però això ja és bastant habitual
que quan queda poc
llavors ja ens diuen
sí
i ja hi comptàvem
però quan vam començar
el setembre
ens van dir
no podem
perquè les sales
estan ocupades
perquè resulta
que no tenim lloc
o sigui
els mòduls
no estan acabats
i aquí hi ha
l'institut d'escola
per tant
ens vam trobar
al setembre
quan ja estàvem
a punt de fer-la
que no la vam poder fer
perquè estava ocupat
per l'institut
llavors vam decidir
el mes de
a finals
el mes següent
a l'octubre
doncs fer que
donem-nos la paraula
peu de carrer
sí que és veritat
que va ser un dels dies
que va ploure bastant
tot i així
tot i així igualment
ho havíem anunciat
vam fer
vam venir
van venir
mitja dotzena de veïns
i tot i així
independentment
i tot i així
ja vam anunciar
que el gener
esperem
que ja no estigui ocupat
el centre cívic
doncs la puguem tornar a fer
al barri de Maslló
en condicions
llavors
els que van venir
no ens van comentar
sí que hi ha
bueno
segueix
segueix
hi ha veïns
que els preocupa
el pavelló
com s'anirà resolent
per tant
ens preguntàvem molt
com estava el tema
i com avançaria
i l'altre tema
l'altre tema important
també instituts d'escola
com estava
com evolucionava
i un dels greus problemes
que té aquest barri
que és la mobilitat
això segueix sent
allà
és la gran preocupació
després poden sortir temes
o sigui
hi ha diferents punts
evidentment
els veïns
hi ha queixes comunes
com pot ser les escombraries
que això és una qüestió
del barri de Maslló
i el barri del sud
i el barri nord
i la plana
és igual
és queixa general
i evidentment també
dels pressupostos
d'ordenances
també es va parlar
però sí que concretes
del barri
parlàvem de
pavelló institut
i mobilitat
i preocupa molt
la mobilitat
nosaltres hem demanat
preocupa molt la mobilitat
perquè ara ja
està molt tensionada
i és aquestes coses
que han d'anar venint
que parlem de pavelló
i parlem d'institut
encara que sigui
en un recorregut més gran
doncs
no se li escapa a ningú
que
que mourà més gent
per tant
és alguna cosa
que es veu
que veiem
que preocupa
i per tant
nosaltres
el que intentem
ja només
no només
és recollir
aquestes queixes
o aquestes preocupacions
que tenen
els veïns i veïnes
de Sant Jús
sinó que ja
estem treballant
amb tot el que podem
en aportar solucions
si parlem d'habitatge
el ple municipal
d'octubre
Esquerra va presentar
una moció
a favor de la regulació
dels contractes
de lloguer
de temporada
i de lloguer
d'habitacions
i junts
vau votar-hi en contra
no esteu d'acord
en què l'Ajuntament
refermi una mica
aquest compromís
en la regulació
d'aquests tipus
de lloguer
nosaltres vam votar
en contra
més ho vam tenir
molt clar
quan vam llegir
la moció
que va presentar
Esquerra Republicana
sí que és veritat
que la preocupació
jo crec que
cap grup municipal
et dirà
que no és una
de les grans
preocupacions
que té la ciutadania
que és aquest accés
a l'habitatge digne
i el problema
que tenim
és aquest accés
a l'habitatge
per tant
és una preocupació
important
i cada cop
a nivell
ja de país
jo crec que
ja està entre
les tres primeres
preocupacions
que té la ciutadania
i no només de Sant Jús
per tant
sí que és evident
que primer
com a titular
d'emoció
era un
ostres
anem a veure
si això ens dona
una solució
o ens dona
alguna opció
interessant
per poder fer front
a aquesta preocupació
que tenim
que aprofito per dir
que en l'últim ple
vam crear
el Consell Municipal
o vam reafirmar
després d'haver estat
presentat
i no haver tingut
delegacions
al Consell Municipal
d'habitatge
que això serà
una eina
per poder treballar
per futures solucions
d'habitatge
amb tots els grups
i amb entitats
per trobar consens
això es va aprovar
en aquest ple d'octubre
com un punt
però sí que és veritat
que és una eina més
però aquí
aquesta moció
en concret
no ens parlava tant
a nivell local
sinó anava a demanar
peticions
a nivell
sobretot
a nivell de generalitat
clar, nosaltres
donat fet
que la problemàtica
a l'accés a l'habitatge
és una
és alguna cosa
importantíssima
que vam trobar
en aquesta moció
i per això
vam veure
que no la vam poder
ni no es podia
ni tan s'esclonar
perquè venia
directament
molt de partit
i clar
vam trobar
com ja els havíem dit
que de fet
ja ho hem dit
i quan això
es va presentar
aquesta proposta
de llei del Congreso
doncs
hi ha una falta
de consens
en la proposta
de fet et diré
tres o quatre coses
per les quals
vam votar en contra
i dos o tres coses
per les quals creiem
que seria millor proposar
una mica amb el que t'he dit
abans que
recollim la queixa
i després donem la solució
doncs intentem
fer aquesta
oposició
de dir
escolta
jo et dic que no
i et dic que no
perquè ho faria així
doncs
precisament és això
per una banda
perquè la moció
tenia una falta
de consens
respecte als sectors
implicats
és a dir
no només
és una cosa
que han de decidir
des dels partits
sinó que ho han de parlar
amb els llogaters
amb els propietaris
amb els col·legis professionals
cosa que no estava feta
en aquesta proposta
de llei
que és la que volia
recolzar
aquesta moció
després també
en aquesta moció
doncs
ens anem directament
a la llei
que es proposa
en el Congresso
precisament
doncs
no respectant
les competències
que té la Generalitat
aquí
des de la Generalitat
de Catalunya
nosaltres creiem
que no podem recolzar res
que precisament
el que faci
sigui menjar
les competències
que tenim a la Generalitat
perquè estan donant
més competències
a l'Estat
quan això
ho hauríem d'estar gestionant
des d'aquí
des de Catalunya
i no des de Madrid
després
els efectes adversos
que implica
doncs
aquest topall
aquesta limitació
del preu
que ells
proposaven
doncs això
hem vist
que en el mercat
de lloguer
doncs
afecta
afecta també
a petits propietaris
no només
en els grans
com ells
parlaven
i que aquests
contractes
de temporada
hi ha vegades
que sí que són
legítims
i són necessaris
i no per això
s'ha de regular
d'aquesta manera
no veiem que sigui
una bona solució
llavors per això
llavors per això
nosaltres



m'agradaria veure
si són reals
que s'ha millorat
tant com diu
aquest reciclatge
si és així
doncs
benvingut
el que sí que és evident
que és que el sistema
de comptabilitzar
aquestes bonificacions
que després es podran fer
o penalitzacions
que després es podran fer
sobre la taxa
d'escombraries
aquí hi ha un greu
nosaltres ja de base
creiem que estem fent
un sistema
que és molt car
raó per la qual
hem de pagar tant
perquè l'Ajuntament
està obligat
que amb els seus propis
amb els impostos
de la gent
doncs es pugui pagar
i no es necessiti
de cap altre
finançament
per poder pagar
el sistema
recollida
per tant creiem
que el sistema
recollida
doncs és més car
del que potser
ens podríem permetre
això ho hauríem de valorar
ells
l'alcalde en el ple
i això li vam
li vam preguntar
i precisament
ell ens va dir
potser no hauríem
de ficar tants contenedors
potser pot ser
una solució
no ho sé
però si així
hi ha baratíssims costos
potser ens compensaria
de no haver de pagar tant
i llavors
el que es queixa la gent
sobretot és d'aquest sistema
ells es van parlar
que
amb tants cops
obris el gris
com més vegades
x vegades obris el gris
doncs més pagaràs
i contra més vegades
obris el marró
doncs menys pagaràs
sí que és veritat
que això vam veure
que ja podia haver-hi
molta picaresca
i que no funcionava
i que el que no podíem
fer en cap cas
és penalitzar la gent
sinó que és millor
bonificar-la
i sí que això ho han recollit
i sí que sé que encara
no ho han definit
però sembla ser
que no es castigarà
castigar entre cometes
però no es penalitzarà
per obrir el gris
sinó que només
es prendrà la bonificació
pels marrons
sembla ser que això
per l'orgànic
sembla que això
ja ho han agafat
i sembla que serà
al final així
per tant ens alegrem
d'aquest canvi
de
diguéssim
de l'hora d'escollir
però sí que és veritat
que tot i així ens balla
i la gent
doncs bé
no
la resposta que tenim
de la població
és que no està contenta
amb aquest sistema
sobretot
evidentment
per l'increment de costos
que genera
i bé
això de
la targeta
que al final
clar
tu estàs comptant
per quants cops obres
no és real
Ramon
ho hem de deixar aquí
moltíssimes gràcies
per haver vingut avui
a Ràdio d'Esvern
i t'esperem a la propera
moltes gràcies
vaja molt bé
adeu
adeu
a Ràdio d'Esvern
You were made for me
Somebody right from the recipe
Been trying hard not to overeat
You're just so sweet
I wanna shower for you like you want
Closed on the counter for you trying on
If I'm allowed I'll help you take a while
11.43 tenim la terapeuta emocional i també tallerista, molt creativa, l'Elisa Linares, aquí a Ràdio d'Esvern per fer l'espai de sexualitat, plaer i alegria.
Hola, Elisa, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Com va? Bé. Has vingut a parar aigües, eh? Sí, avui sí. Sí, perquè plovia una mica, o sigui, anar resguardades. Això.
Bé, Núria, avui et vull obrir un nou meló. Sí? Avui vull parlar de desig. Oh. I ho farem diversos dies perquè realment té molta tela.
És un temón. És un temón. De fet, el temón és la manca de desig, no? Més aviat. Sí, exacte.
Però bé, doncs, clar, què passa? Que la passió i el desig estan vius. Al final tenen cicles i van com amb nosaltres.
I jo, de fet, em noto molt menys desig. No sé si et passa a tu amb l'hivern i la temperatura i saps com...
Sí, sí, sí. Home, hi ha d'haver alguna mena de relació, no? De vincle.
fred, foscor... No és el mateix, vull dir, les sensacions que pot tenir una persona quan està a l'estiu, on t'hi ha més claró, on t'hi ha més vida...
Vull dir, això afecta, sí, sí. Totalment. És que, en el fons, nosaltres som cos i som natura, amb la qual cosa és que és lògic que ens passin aquestes coses.
Clar. Però què passa normalment? Que anem en contra de la nostra natura i del que ens indica el nostre cos i ens forcem.
I llavors, doncs, clar, ens acabem, doncs, en uns embolats bastant grossos.
Bé, comencem. El tema és que, primer de tot, vull parlar del desig en solters i solteres.
D'acord? Perquè quan estem a soles també se'ns en va el desig.
Sí. I llavors, quines poden ser les causes de manca de desig?
Doncs hi ha infinits motius. Un dels grans motius és l'estrès.
Feina, feina, feina, i no prioritzar-me. Al final és com tot, saps? Productivitat, enfora, no sé què...
I quan estic per mi? Quan m'estic donant aquest moment d'estar amb mi?
Doncs pràcticament mai.
I si me'l dono és des de l'estrès, amb la qual cosa acaba sent un moment ràpid, no?,
que sempre et parlo d'aquest buscar a l'alliberar-me, que també està bé, vull dir, és un recurs que tenim,
la sexualitat, sobretot genital, ens pot servir per alliberar tensions d'un pic d'estrès, d'emocions reprimides, diguem-ne.
El que passa és que tot això, doncs, es deixa molta part del cos sense explorar i, sobretot, sense gaudir, no?
Un altre tema és l'estat emocional. Moltes persones que poden tenir depressions
i llavors estan en un estat com apàtic, procrastinant-ho tot, no?
I tot això se'ls fa una muntanya i se les emporta.
A banda de la medicació, si prenen antidepressius, totes aquestes medicacions,
la quimioteràpia també, tot això afecta molt el desig, molt el desig, afecta també la lubricació en les dones, etcètera, etcètera.
O sigui que també és un tema a tenir en compte.
Oh, tant!
Després, un altre tema és l'autoestima.
Si tinc temes de no m'agrada el meu cos, llavors no tinc ganes tampoc de tocar-lo, no?
Vull dir, tot el que se'm mou emocionalment afecta molt.
I després hi ha dones que m'estan dient que, ai, és que si estic sola no tinc ganes perquè, clar, em porta tristesa estar sola.
La soledat una mica, no?
La soledat absolutament, una mica, no?
Totalment.
Sí.
Ostres, però no hauria de ser així, no?
Jo les puc entendre perquè jo també ho he sentit, això.
Quan portes temps sola, és com, saps, aquesta sensació de, ai, ara altre cop és tocar-me jo sola, no?
És com entres en aquesta, doncs això, veure aquest forat, aquesta mancança que sents tan gran, no?
Aquesta carència.
Llavors jo dir-los-hi que a mi em va anar molt bé començar-me a reenamorar de mi mateixa i començar a canviar aquest discurs i començar a parlar de la por més sencera, no?
Que ja te n'he parlat, no?
Aquesta idea que jo soc una poma sencera i no espero cap mitja taronja i, per tant, doncs, començar a nodrir aquest amor en mi.
Perquè si no el nodreixo endins, el que m'arribarà seran segurament engrunes d'amor i estaré acceptant gat per llebre, sí?
Clar.
A veure, també, evidentment, hi ha sexualitat, que hi ha persones que tenen les coses molt clares i només van a buscar sexualitat i se'n tornen a casa i tal.
El que passa és que hi ha moltes persones i, sobretot, dones que ens confonem per aquí el camí, perquè la sexualitat està molt relacionada amb l'estimació, amb l'amor, amb sentir que hi ha una persona que vol estar amb tu, no?
Que es moven moltíssimes coses més.
Sí.
Bé, doncs, tot això és el que per aquí corre.
Quan estàs xof, més taïlles, més apatia i entres en aquest bucle de tot em va malament.
I després hi ha també en les dones el tema de l'ovulació, el tema menstrual.
Això també afecta el desig.
I tant.
El cicle menstrual ens afecta moltíssim i és interessant que cada dona es coneixi amb ella mateixa.
hi ha dones que, en general, poden tenir més ganes perquè tens més energia quan estàs en la fase preovulatòria.
En l'ovulació poden sentir-se més coquetes davant de l'altre, provocant no sé què.
I després poden inclús dones que em diuen que tenen un repunt al premenstrual.
Ostres!
Sí, com que de cop estan fugoses.
Però això és bastant... és un patró? És a dir, és qüestió també d'hormones o...?
Vull dir, això coincideix bastant amb...
Jo sento que sí, que hi ha uns patrons generals i l'interessant, sobretot, és que t'observis a tu mateixa.
Perquè cada persona pot tenir les seves tendències diferenciades.
I després el que dèiem, estacions de l'any, els planetes com estan, etcètera, etcètera, no?
Sí, sí.
Però bé, anem a veure què hi podem fer, no? Anem a veure com podem reactivar aquest desig.
A veure?
Doncs a veure, cada persona tindrà la seva realitat i el que està clar és que si estàs transitant un dol...
Sí.
...has d'acceptar que hi ha un temps que et sentiràs fet un nyap o fet un nyap, sí?
i que forma part del procés que ara fins i tot se li està posant un verb que es diu duelar, no?
Què dius? Hòstia, això és la primera vegada que ho sento.
És que és duelar en castellà, en català encara no sé com se li dirà.
D'on ve duelar? De quines...?
Del dol, permitir-te el duelo, és duelar.
Clar, perquè no ens ho estem permetent.
En aquesta societat que va tan ràpid, etcètera, etcètera,
i que, a més a més, la gestió emocional que es fa és patètica,
doncs el que acaba passant és que arrossego el meu dol però no el transito,
no em permeto tot el que hi ha a sota.
Permetre'm l'enfàdu, la no acceptació, el plorar-lo, saps?
Anar fent totes les fases fins a arribar a l'acceptació.
El que acaba passant és això, que els altres ens diuen
bueno, i hauries d'estar millor, ostres, és el meu procés,
o sigui, no em vinguis amb aquestes, saps?
Sí, sí, totalment.
Doncs això és un factor important a tenir en compte.
Però després hi ha coses que sí que ens poden ajudar a reactivar el desig.
El primer és l'autoestima, començar a...
És que la paraula treballar també tinc tot un conflicte amb ella,
perquè és com...
Sí, treballar l'autoestima.
Què vol dir treballar?
No es tracta de treballar, es tracta de tregaudir, saps?
Com convertir una paraula que realment no ens porti a l'esforç.
Saps?
Clar, no, no, no, és una cosa com per tu, no?
Clar, recuperar la teva autoestima, redespertar-la, no sé,
retrobar-te amb ella, no?
I això és mica en mica també.
I sobretot adonar-te'n de quines frases t'estàs dient a tu mateixa.
També em trobo amb persones que em diuen
jo ja mai tindré desig sexual.
Aquest mai és una creença limitant increïble.
Et transforma en aquella realitat de que mai s'acabó, saps?
Home, sí que és veritat que a vegades som molt catastrofistes, no?
Som com o mai, o sempre, o tot, o res, i clar,
això suposo que si t'ho vas dient això et condiciona, no?
Sí, i començar-te'n a adonar de les paraules que et dius,
canviar-les, és un segon pas.
Primer és adonar-te'n.
Adonar-te'n ja és moltíssim, perquè pots ja començar a dir
ostres, vaig a canviar aquest mai per ara mateix no tinc desig sexual, saps?
Vaig a intentar, doncs, veure què m'està passant.
Primer és això.
Clar, no, no.
I l'altre és soc massa gran.
Soc massa gran, ja no, saps?
Ja no m'excito igual, soc massa gran, no sé què.
Una qüestió d'edat, no potser.
Sí, relacionem la bellesa amb la degradació.
En realitat, hauríem de deixar d'utilitzar la paraula bellesa,
si té totes aquestes connotacions pejoratives,
i parlar de maduresa, per exemple,
i començar a redescobrir la saviesa d'aquesta maduresa.
Clar, perquè, escolta'm, els homes grans maduren,
però les dones envelleixen.
Envelleixen.
Ah, amigo.
Clar, clar, clar, George Clooney està...
És madur, és madur.
Clar, clar.
Però, clar, la Mary Lee Strip s'està envellint,
li surten arrugues, s'està envellint.
Doncs canviem el vocabulari,
la Mary Lee Strip està madurant, també.
Està madurant, està madurant.
Totalment, és una poma sencera, madura.
Home, no és just.
Ostres, i a més a més, una gran actriu, eh?
Per això.
I una gran persona, també.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs sí, sí, sí, això ens passa
i, bé, ja en parlarem un altre dia amb calma
de la menopàusia i la maduresa
perquè sento que hi ha molta desinformació
i quan les dones, que és el que més coneixo,
van al ginecòleg i pregunten i tal,
el que els diuen és
tota la vida ara necessitaràs lubricant
i cremes i no sé què,
i moltes dones tenen dolor a la penetració,
no saben res més, no?
Com tenen molt pocs recursos
i es troben, doncs, que comencen a generar
aquesta por a la penetració,
de manera que comencen a no voler
generar aquesta trobada,
saps, evitar-la...
O sigui, que acaba sent un tema
que en la parella s'acaba movent,
que és significatiu
i que sàpigues, doncs, que això,
que es pot, que es pot
tregaudir
i transformar
a través de la veu i el cos del plaer,
que és començar a reconnectar
amb el ritme real del cos,
escoltar el cos,
obrir la veu,
perquè els dos,
sempre t'explico, no?,
que els dos centres
estan superrelacionats
i es va relaxant la vagina
i torna a tenir una lubricació natural
que, evidentment,
no serà la que tenies abans
en dos milisegons.
El que passa és que hi ha un canvi
i és tota aquesta maduresa,
descobrir la saviesa de la maduresa
i no entendre-ho com
ja no puedo hacer esto
y esto se me ha acabado para siempre, ¿no?
Crec que això és important dir-ho.
I, bueno, i d'aquí,
doncs, ja anuncio
que qui vulgui, doncs,
tragaudir-ho...
Tragaudir-ho.
Entre treballar i gaudir-ho.
Això mateix,
que em faci un truc,
que jo encantada
d'acompanyar
les dones i les parelles
que ho necessitem.
Tu com ajudes, Elisa,
en aquests processos,
per dir-ho així?
Doncs, primer,
fent conscient
de què està passant
i de totes les opcions
de més que tenim.
Quines...
Donar-los idees,
generar aquesta motivació
perquè es trobin
amb ells mateixos,
elles mateixes,
o amb la parella
i generar tota una sèrie
de noves propostes,
portar-los a inspiració,
al final.
Doncs,
noves idees
que els puguin ajudar
a retrobar-se
d'una altra manera.
És això,
generar aquest espai
de confiança
amb mi
on puguem començar
a tractar el tema,
veure què està passant,
què hi ha darrere,
començar-ho a treballar soles,
trobar totes les eines
que t'obren,
perquè al final,
encara que la parella
no estigui per la labor,
tu pots fer moltíssimes coses
que et canviaran
la teva relació també.
Clar.
I la teva realitat.
O sigui que...
Endavant.
I llavors,
l'altra cosa
que podem començar a fer
és explorar la creativitat.
La creativitat més àmplia.
perquè el desig,
i això ho vaig escoltar
amb una experta
i em va semblar
molt interessant,
una dona li deia
no tengo deseo sexual
i ella li va dir
però tu tienes creatividad,
tu uses tus manos
per hacer cosas,
tu te pones en la cocina
i te pones a...
No?
O sigui,
com que no cal
que sigui amb un pinzell
i estiguem pintant,
pot ser qualsevol cosa creativa.
Perquè tot això,
quan estem sobretot
apàtics,
apàtiques,
com tristos,
tal, tal, tal,
començar a explorar
amb la creativitat
o anar-te a apuntar
a una activitat
que tingui un punt
d'aquests
de creativitat,
tot això
torna a les ganes
i l'alegria
de viure.
I l'alegria
de viure
està molt relacionada
amb el plaer.
I amb el tenir
i el desig.
I amb el desig.
Perquè és aquest plaer
de cos sencer
que dic jo.
i mica en mica
doncs ja tornarà
també el desig sexual.
Tot és, no?,
un procés
que pot...
Clar,
no pots passar
del zero
al cent, no?
Vull dir,
tot és progressiu.
Això mateix.
s'ha de tregaudir
una mica.
Això mateix,
sí,
és una transformació
que va per capetes
i llavors també,
si te'n vas a fer
una activitat
de cop surts de casa
quan has estat
molt de temps
que no ho estaves fent
i allà coneixes gent
i és gent a fi
perquè aquesta activitat,
no?,
al final et porta
a socialitzar-te.
T'obra moltes portes,
no?
Clar.
Llavors,
bueno,
començar a fer això
sento que és important.
Home,
és posar-se
un mateix
a les coses fàcils.
i segons el que a tu t'agradi,
jo sento que hi ha
moltes persones
que s'obliguen
a fer activitats
extraescolars
que sempre són
des del punt de vista
cognitiu, no?
Doncs he d'estudiar anglès,
he de no sé què
i sí,
potser sí,
meravellós,
potser t'ho passaràs bé
i tindràs un...
Però potser estaràs
encara més,
saps?
Clar, sí, sí, sí.
en el ronron mental
i el que necessites
és baixar el cos,
baixar el cos,
baixar el cos.
Clar.
Llavors,
bueno,
mira,
com que acabo el temps,
l'altre és
posar-te música
per casa
i moure la pelvis.
Ah, mira!
Que això també és creativitat.
Ballar una mica, no?
Ballar una mica,
música que t'agradi
i fins i tot
cantar,
o sigui,
deixa't anar.
A mi això em va anar
superbé.
Sí?
Jo ho feia
quan estava molt malament,
em va sortir
amb una boa.
Una boa que era...
O sigui,
jo vaig agafar una bufanda,
una bufanda normal i corrent,
així que era gruixudeta
i la vaig fer servir
com una boa
per estar per casa
davant del mirall.
Vaig començar a reenamorar-me
de mi cantant cançons,
saps?
D'aquestes picantones
i no sé què,
amb mi mateixa.
Cadascú ha de trobar,
evidentment,
la seva manera.
Són opcions
a tenir en compte.
Al final és això,
tenir clar que el desig
neix a la pelvis
i estar en la creativitat.
Llavors,
bé,
tot això,
evidentment,
té més explicació.
Avui ja no tinc temps.
Només dir-te això,
ja acabo amb la publicitat,
de nou.
Mira,
que estic fent uns tallers
d'art-teràpia
a Maslluí,
al Centre Cívic de Maslluí,
els dijous al matí,
de 10 i mitja
a 12 i mitja.
Val.
Que pot venir la gent
a fer una prova,
que m'ho diguin,
només per tema dels materials,
i que vinguin a provar
que al final és una manera
d'això,
de tregaudir,
de començar
a reconnectar amb tu,
amb què t'està passant.
És una teràpia suau.
Al final és,
a través de la creativitat
més lliure,
doncs,
poder començar
a reconnectar
amb la meva alegria
de viure.
Molt bé.
O sigui que,
aquí ho deixo.
Elisa,
ens hem de quedar en aquest punt.
Gràcies per haver vingut
i t'esperem a la propera.
Fantàstic, Núria.
Gràcies.
Que tinguis bon dia.
Adéu.
Adéu.
Conductors que estan
entre resignats i indignats.
alguns han fet
més de dues hores
o dues hores de cua.
Sí, sí, ho sabia, ho sabia.
Doncs ara tirar cap a casa.
Tirar cap a casa
ja està,
no me la jugo.
Sabia que hi havia
avís d'emergència,
però no que hi havia
restriccions de trànsit.
No estàvem informats
i de la feina
tampoc han tocat
a la Lili avisant,
no?
Llavors anaven a piorar,
a gratallops
i estem aquí atrapats
des de Vilafranca
ja fa dos hores.
Mentrestant,
amb el perill elevat
a vermell,
a l'Ebre,
els ajuntaments
redoblen les accions
de prevenció
en uns pobles
i ciutats
migdeserts
on la majoria
de veïns
s'han quedat a casa.
Benel Sastre,
Catalunya,
Ràdio Torredambarra.
Les pluges d'aquesta tardor
estan tenint impacte
en les reserves d'aigua
amb millores significatives
a les conques internes
que ja estan
al 34% de capacitat.
Això són 15 punts
per sobre
que ara fa un any
i 3 per sobre
que fa una setmana.
El pantà de Foix
ha pujat 30 punts
en 3 setmanes
i ja està
al 100% de capacitat.
També hi ha millores
a la Baells
que està al 59,
més del doble
del que tenia
ara fa un any
o a Reu de Canyes
que ha passat
d'estar pràcticament buit
està a més del 18%.
L'Agència Catalana
de Consum
està fent el seguiment
dels preus
de 80 empreses
d'electrònica
i tecnologia,
roba i articles
per la casa
de cara a les rebaixes
del Black Friday
que seran majoritàriament
l'última setmana
d'aquest mes.
Vol detectar
si fan pràctiques fraudulentes.
La més habitual
és pujar preus
uns dies abans
del Black Friday
per rebaixar-los
durant la campanya
de promocions.
Això ho prohibeix
la normativa.
El preu
a què s'ha d'aplicar
el descompte
ha de ser el més baix
que ha tingut el producte
els 30 dies anteriors.
Pujen les infeccions
respiratòries
prop d'un 20%
l'última setmana
als centres
d'atenció primària.
Segons el Departament
de Salut
el que més puja
són els casos de grip
i en només una setmana
se n'han confirmat
uns 400 casos més
respecte a la setmana anterior.
Això suposa
un 25% més
malgrat que estem
en xifres habituals
per l'època.
Pel que fa
a les infeccions
per Covid
també hem repuntat
després de 6 setmanes
de baixades consecutives
hem passat de 1.000 a 1.200 casos
un 20% més
que la setmana anterior
i tot plegat
mentre el president
del Col·legi de Metges
de Barcelona
Jaume Pedrós
alerta
que el ritme
de vacunació
d'aquesta campanya
contra la grip
i la Covid
no va al ritme
esperat
tant pels professionals
de la salut
com per la ciutadania
que està cridada
a vacunar-se.
Indignació
al Baix Penedès
i al Garraf
pel col·lapse
dels trens
de primera hora del matí
les incidències del servei
i l'algument
de passatgers
de Tarragona
als trens
de Rodalies
des del tall
del túnel
de Roda de Barà
han provocat
la protesta
dels ajuntaments
de Covelles
i Cunit
corresponsal
d'aquestes comarques
Montse Genérriba
Hola, bon dia
els grups de WhatsApp
dels usuaris
de Calafell
fins a Sitges
s'omplen cada dia
de queixes
i fotos de persones
embutides
en els trens
o esperant
una hora i mitja
al pas d'un tren
que desapareix
sense saber per què
així ho han denunciat
Jaume Cassanyes
i Rosa Fonoll
tinent d'alcalde
i alcaldessa
de Cunit
i de Covelles
Continuen apretats
continuen havent
els mateixos trens
vam demanar
a Renfe
que doblessin
les places
no han doblat
ninguna plaça
hi havia imatges
ahir a Vilanova
que la gent
ja no podia ni pujar
i no pot ser
un país
on no funcionen
els trens
és un país
en crisi
i és el que està
passant avui
a Catalunya
és una reivindicació
que portem un mes i mig
ningú ens diu res
estem igual
parlem amb el director
i bueno
aquell home
doncs
diu el que pot
però no executa
res del que diu
diuen que fa mesos
que tenen demanada
una reunió
amb la Generalitat
Montsegén
arriba a Catalunya
Ràdio
Covelles
Esports Marcos Garciel
el Barça femení
és el segon classificat
el seu grup de la Champions
va superar ahir
el Zenk Polten austríac
per 7 gols a 0
l'equip de Pere Romeu
té 6 punts
i el líder
al Manchester City
en suma ja 9
avui a les 6
partisan Barça
partit de l'Euroliga
de Basca
transmissió
a l'antena digital
de Catalunya Ràdio
a l'Eurocopa
el joventut rep
el Budich Nost
a Montenegro
a dos quarts de 9
en tenis
Marcel Ganollers
fent parella
amb Horacio Ceballos
voreja l'eliminació
els dobles
del Masters ATP
la derrota
contra la parella
Colhoff
Mektich
deixa Granollers
i Ceballos
amb un peu i mig
d'aquesta competició
fora
a Màlaga
avui comença
la Copa
Billie Jean King
Paula Badosa
i Marina Basol
jugaran els seus primers partits
contra Polònia
en embola
el Barça
segueix invicta
la Lliga
després de la victòria
42 a 25
contra la de Mar de Lleó
i en voleibola
el Sant Cugat
juga avui a Itàlia
la tornada
als 16 de final
de la Challenge Cup
femenina
s'enfronten
a les 8
el Kieri 76
l'actual campió
d'aquesta competició
a l'anada
les Vallesanes
van perdre
per 0
16 a 3
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
passant 6 minuts
a les 12
us informa
Mariona Sales Vilanova
La pròxima conferència
organitzada
per l'Aula Universitària
de la Gent Gran
d'Esplugues i Sant Just
porta per títol
Els Corts de Clavé
una nova cultura popular
laica i republicana
i serà càrrec
d'Anna Costal i Fornells
doctora en Art
i Musicologia
L'acte
tindrà lloc
el dijous 14 de novembre
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola d'Esplugues
Anna Costals i Fornells
professora
a l'Escola Superior
de Música
de Catalunya
i coordinadora
del màster
en recerca musical
explorarà
la vida i obra
de Josep Anselm i Clavé
destacant la seva contribució
al canc oral
a l'associacionisme
i als ideals republicans
i democràtics
de la seva època
La conferència
aprofitarà
el bicentenari
del naixement de Clavé
per analitzar
els aspectes
culturals i socials
de la seva trajectòria
com a músic
poeta i polític
i per revisar
els ideals
que van impulsar
el seu projecte
cultural i social
al segle XIX
l'esdeveniment
és oberta
a tots els públics
amb entrada gratuïta
per als socis
de l'aula universitària
i una aportació
de 5 euros
per als no-socis
L'Ateneu de Sant Just
organitza l'activitat
Artaneu Unwine
el diumenge 17 de novembre
a les 7 de la tarda
a la sala del cinquantenari
Es tracta d'una sessió
de pintura
i degustació de vins
dinamitzada
per l'artista
i professora
Imma Boronat
que guiarà
els assistents
en el desenvolupament
d'una obra
mentre gaudeixen
de diferents
varietats de vi
Aquesta activitat
combina art
i enologia
en un ambient distès
oferint als participants
l'oportunitat
d'explorar
la seva creació
i activitat
mentre gaudeixen
d'una experiència
sensorial
Segons els organitzadors
és una ocasió
perquè els assistents
es relaxin
i experimentin
amb la pintura
sense pressió
L'activitat
requeria inscripció prèvia
però les places
ja estan exaurides
L'Ajuntament de Sant Just
a través del servei
de promoció econòmica
ha organitzat
el 19 de novembre
la ponència titulada
No és qüestió de sí
sinó de quan
La ciberseguretat
és cosa de tots
Destinada a empreses
i persones
emprenedores del municipi
La cessió
a càrrec de Vanessa Daza
doctora en matemàtiques
i professora
a la Universitat
Pompeu Fabra
tindrà lloc
a l'Hotel Sant Just
de 9 del matí a 11
La ponència
abordarà la importància
de la ciberseguretat
per a les empreses
Daza
expert en criptografia
i ciberseguretat
exposarà com les amenaces
digitals
com el ransomware
o el phishing
poden comprometre
greument l'operativa
empresarial
causant pèrdues financeres
i afectant la reputació
Mitjançant casos
reals i estratègies
pràctiques
els assistents
podran aprendre
com protegir
les seves empreses
i fomentar una cultura
de resiliència digital
Per participar
en aquesta sessió informativa
és necessari
inscriure's
prèviament
a través de l'enllaç
que trobareu a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de la UNA
Fins ara
Ràdio d'Esvern
I know sleep is friends
with death
but maybe I should get some rest
cause I've been out here
working all damn day
Blueberries
and butterflies
the pretty things
that greet my eyes
when you call
and I say
I'm on my way
One, two
You and me
belong
together
like cold ice tea
and warm
the weather
where we lay out
laid underneath the pines
and we still have fun
when the sun won't shine
You and me
belong
together
all the time
Spilling wine
and homemade drinks
we throw a cheers
the worries sink
damn it
damn it
it's so good
to be alive
we know
we know that we don't
got much
and the game
is just enough
to always find a way
for a good time
you and me
you and me
belong
together
like cold ice tea
and warm
the weather
where we lay out
laid underneath the pines
and we still have fun
when the sun won't shine
you and me
belong
together
this love
is all we need
oh we've got so much
oh we've got so much
you and me
oh
you and me
belong
together
like cold ice tea
and warm
weather
where we lay out
laid underneath the pines
and we still have fun
when the sun won't shine
you and me
belong
together
all the time
goes on and on and on
goes on and on and on
goes on and on
oh
oh
12 i 12 minuts
comencem la tercera hora de la Rambla
al magazín de Matins de Ràdio d'Esvern
i ho fem com cada dimecres
amb la tertúlia dedicada a cultura
i també al món del vi
i per això tinc els dos millors
contertulians d'aquí
no és broma, home, tots són bons
tots són bons
tinc l'Albert Macià i l'Astrid Goldstein
del celler de Can Mata a la ràdio
estem rient molt, eh?
Bon dia, sí
quina presentació
els millors
tothom haurà entès que era una exageració
tothom haurà entès
ja quan ha dit els millors
ja haurà dit, home, l'Albert i l'Astrid
no cal dir més
veu estar els cars
l'Albert el vaig veure
a més corria el seu fill
a més va fer podi
que li vaig donar l'enhorabona
i em diu, bueno, jo només vaig construir el car
i jo, home, pues
la meitat de la part gairebé, no?
i això ja fa prop de 30 anys, eh?
sí
jo i en cars que els veig i penso
no sé com aguanta
o sigui, no sé com estan sencers encara
sí, sí, mira, que he rebut moltes trompades
a volcat
però mira, encara aguanta
ara ja fa molts anys que no faig de mecànic
ara això ja és cosa del meu fill
ja farà el que voldrà
sí, sí, sí
tu a Astrid vas estar als cars?
no, jo vaig estar
a Vilafranca del Penedès
a...
que és aquest festival de cinema
i vi
sí?
al Most Festival
oh, mira
i la veritat és que tenint una agenda
tan justa com la que porto
només em quedava el diumenge
bueno
per tant
vas a descansar
vas a anar cap a Vilafranca
sí
a veure
El Mago del Vino
una
que és un documental
documental
sobre el viticultor Raúl Pérez
ah
i de
no sé qui és
és dels personatges
que estan elaborant més vins
i alhora com més desconeguts, no?
és allò que sí que n'hi ha
tot un grup de gent que diu
uau, Raúl Pérez, no?
sí
sempre
fa vins a diversos llocs
el Bierzo
la Ribeira Sacra
amb amics
i
sempre buscant
les particularitats
les singularitats
tant d'una mencia
com d'un prieto picudo
les parcel·les més petites
les que donen
les millors
condicions
el que
diferencia
que un vi sigui
d'una forma o d'una altra
i es presentava
aquest documental
que és el no precís moment
és al llarg d'un any
però
comença i acaba
en aquell moment
que li donen
els 100 punts
Parker
d'aquesta llista
Parker
nord-americana
que ja és
l'excel·lència
d'una finca
que estaria
al voltant
dels
mil i mil
45 metres
d'alçada
una zona
molt
concreta
i de com
es va creant
i això
i de com ha marcat
la pèrdua
del pare
i sobretot
d'una neboda
molt jove
que moren
a dins del celler
per tant
és allò
és una pel·lícula
molt molt emotiva
molt xula
m'encantar
que surt d'allà
dient
aquest estiu
hi vaig
el mago del vino
el mago del vino
sí
perquè si el busques
veuràs
que té una
no no
de moment
només s'ha presentat
al most
i
anava en producció
de Mediaset
suposo que
es podrà veure
a Telecinco
i a Filmin
no ho sé
perquè allà van a parar
les coses més xules
no et sabria dir
si també hi ha conveni
amb Filmin
com que fan al most
a Vilafranca
i al Priorat
qui et diu
que d'aquí
un parell de mesos
no la tenim
ja voltant
els interessa
d'alguna manera
un cop fet
un documental
una pel·lícula
que circuli
és
molt xula
molt interessant
molt emotiva
i ell té aquesta imatge
així
per això li diuen
també el nom
del mago
perquè és allò
que dius
va amb aquesta barba
tan característica
hòstia
acabo de veure
una imatge
seva
però
uau
uau
però un moment
si això sembla
saps
el Hobbit
exacte
porta un barret cònic
no
no
una cavallera
molt llarga
i arrissada
després busca'l Albert
busca'l
va ser escollit
en Sánchez
que era el 2014
i el 2016
com a millor
anòleg del món
que fort
és jove
Sánchez
que és dels anys 70
per mi és una persona jove
però és allò que
és una persona normal
l'únic que et caracteritza
és la barba
vull dir
la resta és
vull dir normal
a veure
què és normal
i què no
però
el que crida l'atenció
és la barba
simplement
que és com graciós
ara l'he vist
ara l'he vist
té una barba
més
més
pronunciada
bastant
molt més pronunciada
que la meva
home
bueno
és que
té més cabell
que tots treix junts
exacte
també
és d'una melena
per què no
és interessant
veure com es mou
en un poble
de 200 habitants
i com viatja
pel món
amb qui es relaciona
clar clar
no no
molt molt interessant
per tant
mira vaig passar
el matí
molt bé
la Franca
aquesta pel·lícula
no me la podia perdre
n'hi ha moltíssimes
de molt molt interessants
es va presentar
al festival
amb el polvo seran
sí
que també està aconseguint
o aconseguirà
una bona colla
de premis
em sembla
però
però bé
molt bé
és el
o vas cap aquí
o vas cap allà
per tant
Astrid
també m'has comentat
un tema
solidari
sí
una subhasta
una subhasta
una subhasta de vins
sí
que fem cada any
bueno
que organitza
l'associació molinenca
del TAST
sí
a Molins del Rei
dins del
posa't la gorra
per recaudar diners
pels nens amb càncer
de Sant Joan de Déu
especialment
dedicat
a la casa dels xuclis
perquè és allò
que hi ha moltes famílies
que han de vindre
de més lluny
o a vegades
de no tan lluny
i que necessiten
aquell espai
molt a prop
de l'hospital
per poder-se
mínimament
poder organitzar
una mica
sí
aquest moment
tan complicat
i a l'hora
sempre
hi vaig jo
de forma allò
personal
per col·laborar
durant el TAST
ara li explicava
l'Albert
es fa un sopar
per unes
35 persones
a on?
a Molins del Rei
va haver-hi uns anys
que es va fer
a la sala gòtica
que és impressionant
però ha estat d'obres
i ara ho fan
a la Federació Obrera
i automàticament
aquests 35 euros
que costa
els 30 euros
que costa el sopar
ja van
al 100%
a la recaudació
de diners
per tant
tot el que es dona
al sopar
tant a nivell menjar
com a nivell vins
estem parlant
de 12 vins
es posen
als cellers
o diverses botigues
i establiments
de Molins de Re
per tant
és allò
que dius aquí
que és net
el benefici
el benefici
ha de poder ser net
clar clar
i a l'hora
sempre anem
a un grup de sommeliers
per presentar
els vins
o sigui
es fa
aquest tas
maridatge
sí
es fa un plat
i ens sembla
que són
dos vins possibles
cada un
pel tema
organitzatiu
llavors presentem
el vi
qui l'elabora
de quines varietats
i això
ja l'anem explicant
i al llarg
del sopar
es va fent
la sovasta
una sovasta
que durant uns mesos
s'estan demanant
als cellers
que agafin una
agafin
i cedeixin
una de les ampolles
més especials
que tinguin
que la signin
que la signin
el viticultor
o el propietari
es faci la foto
que ara és el que
per xarxa
s'està promocionant
i
entra en sovasta
per tant
és
molt molt bonic
molt gratificant
poder
posar aquest
petit granet
de sorra
perquè la gent
o sigui
tu hi participaràs
com a sommelier
ara participo
com a sommelier
sempre
entre una colla
intentem allò
de dir
va
doncs
apretem per aquest vi
apretem per l'altre
acostumen a ser
ampolles magnums
perquè també
són més especials
clar
són més grans
són més grans
i les pots compartir
primer me'n recordo
els primers anys
que anava
i allò
cadascú intentava
tindre la seva magnum
ara ja tenim
n'hi ha moltes
però n'hi ha gent
que
que fa molt
molt
per tant
la tàctica
ara és
entre una colla
i intentar
quedar-te
aquella ampolla
ja bueno
per tant
és bonic
la gent pot
de fet tenir
més informació
també
si entra
a fanoc.org
a fanoc.org
o ha posat
la gorra
o a
molinenca
de tast
per Instagram
jo encara m'hi haig
a posar seriosament
a repiolar-ho tot
sí
falta una miqueta
de temps
i si volen
més informació
em sembla que
és molinenca
de tast
arroba
hotmail
punt com
molt bé
però val
val
val
molt la pena
i després
abans de passar
també a parlar
una mica
xerrar amb l'Albert
sobre les
les activitats
de la Taneu
vino vell
vino vell
el dilluns
era Sant Martí
i per Sant Martí
mata el porc
i mata el vi
enceta el vi
i dic no ho sé
mata el vi
ja el matem
i el rematem
sí
el primer vi
de l'any
o sigui
és aquesta festa
és celebració
és benvinguda
és una miqueta
el
uau
hem pogut collir
hem pogut fer vi
malgrat
tot
sí que últimament
hi ha molts malgrats
exacte
i
és
és aquest primer vi
de festa
que coincideix
amb aquesta època
de recollida
de patata
de matança
del porc
de fer una miqueta
del rebost
a casa
i a Catalunya
el celebrem
amb Sant Martí
seria una miqueta
la festa paral·lela
del que molta gent
diu
uau
però és que el bujolet
el bujolet no bo
francès
és més bo
no
el bujolet
és una zona
del sud
de la Burgonya
que fan el mateix
que nosaltres
celebrar aquesta primera
acollit
aquest primer vi
és un vi novell
un vi fet
a la ràpida
per ser begut
ràpid
aquest hivern
i ells el treurem
el tercer dijous
no novembre
és l'única diferència
la zona
les varietats
de raïm
aquí ja vindria
el gust personal
una mica més al nord
sí que té aquella cosa
de uau
ja surt el bujolet
no?
és el vi novell
bueno
el primer fruit
i al celler de Can Matan
fareu algun tast
ho heu celebrat
d'alguna manera
o
veu encetar
alguna ampolla
no vam arribar a encetar
perquè ens les vam portar
divendres anterior
i va haver-hi gent
que ja quan vam veure
el vi novell
vam dir
jo em vull
jo em vull
i després
ja la setmana
com que també ha començat així
que si plou
no plou
ara sí
és allò que hem dit
no sabem com organitzar-nos
avui teníem un tast
esplugues
i hem tingut un parell
bueno
quatre baixes
i el passarem
a un altre dia
per tant
la setmana
l'anem construint
o reconstruint
com podem
i encara no hem obert res
bueno
no ho descartem
i escolta
màstic
abans la Mariona
ens ha llegit
un dels titulars
de les notícies
i és que aquest cap de setmana
es fa una activitat
d'art
i de via
i de via
per això no dic
que el dissabte al matí
obrirem ampolles
perquè
ja
dissabte, tarda, nit
ja tenim
l'activitat solidària
a Molins
i el diumenge a la tarda
tenim a l'Art TV
per tant
que ningú ens busqui
dissabtes, nits
ni gaire diumenge al matí
anirem amb una cara de son
d'aquelles
però molt contents
com serà aquesta activitat?
com serà?
encara l'estim repensant
perquè em va sortir
inicialment
amb 20 places
només amb 20?
i es va ampliar
a 10 places més
per tant
hi ha 30 persones inscrites
o sigui
ja estan les llistes
ja estan acabant
les inscripcions
les últimes 10 inscripcions
i 24 hores
hòstia
Déu n'hi do
de la demanda
que hi ha hagut
és que és una activitat
ho comentava amb la Mariona
és una activitat
que s'està posant
molt de moda
sí
o sigui que
s'està ofertant
molt també
i que la gent
vol viure l'experiència
sí, sí, sí
clar, ara el tema és
li vaig dir a la
ahir m'ha aboronat
de dir
busco unes característiques
molt
fàcils
eh
sí
o sigui
tindria
tinc intenció
perquè del blanc
encara no l'hi he escollit
de prengula
buscar una cosa
que sigui
clara
àcida
no?
una cosa que
posi una miqueta
la pell
com de gallina
també pot ser
perfumat
o sigui
al final són buscar
un grup de sensacions
que trobes
quan tastes el vi
perquè aquella persona
que decideixi
si
acompanya
la seva obra
amb un vi negre
o amb un vi blanc
li provoqui
el què
per poder
plasmar
no?
el vi negre sí
que serà
d'un color lila
una cosa
perdona
però llavors entenc
que la mecànica
és primer tasto
i després pinto
o al revés
o es fa tota la vegada
o es pot fer
tota la vegada
perquè hi haurà gent
que igual farà el tast
i
automàticament
o gent
que veurà tant
o gent que anirà
que li vindrà la inspiració
de cop i volta
uns quadres abstractes
que bueno
no vegi
aquí està una miqueta
l'experiència
no?
de dir
hem d'anar preparats
per a veure
què vol fer
cada persona
si només tastar un vi
o voler tastar els dos
ja
clar
per tant
ho deixem com
una cosa molt
molt lliure
i què pintaran
aquestes tres persones?
el que vulguin
el que el vi
o les sensacions
d'haver begut
del vi
però sobre un cavallet
o sigui
sobre un
ostres
uah
molt bé
molt bé
i això on ho fareu
entenc que a la sala
cinquantenari
no?
crec que és a la sala
del cinquantenari
i més ara
tenint més gent
és que no hi ha
no hi ha lloc
30 persones
no hi ha altra lloc
perquè la sala
el piquet
la gent estaria donant-se
cops de colze
sí
i tu faràs
entenc
alguna explicació
del vi
faré l'explicació
la vaig estar dubtant
eh
de si també
posar-me a pintar
però és allò
que vaig dir
estaré xerrant
i no em deixaran
crear res
clar
ja ho imagino
no et deixaran
però m'hagués apuntat
o i tant
que m'hagués apuntat
però bé
molt bé
jo m'ho faré
quan pugui
però sí, sí
amb aquesta activitat
que es fa a la Taneu
enllacem Albert
amb altres propostes
i activitats
que hi haurà
els propers dies
bé
els propers dies
pensem que tenim
que tenim
en aquest moment
l'exposició
de Maria Àngels Abad
sí
a la sala
a la sala
piquet
fins al dia 29
l'exposició
té el títol
recordant del pasado
con la il·lusión
del presente
i ja dic
fins al dia 29
es pot visitar
molt bé
després avui
avui tenim Tertúlia
avui tenim una Tertúlia
que fins allà
on jo he captat
hi ha molta gent
interessada
és una curiositat
una curiositat
que té molta gent
perquè la Tertúlia
és
Descobrint el món
de l'aviació
on
en Lluís Casals
Sant Justenc
un pilot
ens parlarà
una mica
de
com s'organitza
l'espai aèri
i sortiran
sense dubte
anècdotes
clar
segur
ja ho veig
serà una xerrada
més carret
d'això
sí
a vegades
quan parles
d'un tema
de qualsevol tema
doncs
quan et parlen
t'ho explica
a algú que coneix
descobreixes
moltes coses
si a sobre
és el món
de l'aviació
o un món
que potser
la gent
després
tot i que
ja fa moltes dècades
que funciona
això de l'aviació
però
que en última instància
tothom
pràcticament
tothom ha agafat
com a mínim
un avió
o l'agafa sovint
i en canvi
sempre queden
aquells dubtes
de
com és que
els avions
tenen un ordre
tenen uns carrers
per aquí dalt
perquè van per aquí
i no van per allà
i com és que
ven ni tants
és un sistema
tan segur
tot això
ens ho explicarà
ja dic
Lluís Casals
acompanyat
de l'Isidre Vila
que també és un altre expert
en aquest tema
i ja dic
que a mi
fins allà
on he captat
ja és un tema
que hi ha molta gent
que té curiositat
i que ja anirà
l'entrada
l'entrada és lliure
molt bé
això
això és
això serà
avui
quants d'avui
demà
tenim una reunió
del Club de Lectura
de Novella Gràfica
que parlaran
de Mònica
que és una sèrie
dic una sèrie
perquè no és només
un llibre
és tot una
una sèrie
de narracions
interconnectades
les unes a les altres
perquè
al voltant d'un personatge
molt bé
l'autor és Daniel Clous
i bé
l'entrada també és lliure
en aquest cas
lògicament
la gent que hi té interès
en novel·la gràfica
a vegades
qualsevol persona
pot anar
i començar
amb aquest món
per descomptat
jo el tinc començat
no hi arriba
com que no arriba
a acabar res
el tinc començat
pensar a la biblioteca
a buscar-lo
al llibre
al llibre
i el tinc allà
l'altra cosa serà
arribar demà
a poder-hi anar
bé
a lo millor
encara que no l'hagis acabat
si tens
l'has acabat
no no no
l'has obert
l'he obert
és que és gran
no és per
endur-te-la
la motxilla
a l'autobús
no
si tens
la sort
d'estar lliure
a les 8 del vespre
que és l'hora
que començarà
la sessió
doncs
bé
estarà perfecta
després ens en anem
ja el divendres
divendres tenim
el documental del mes
el somni magicà
que parla
d'una dona
que després
d'haver estat
sofrint
una relació abusiva
fa una lliga de trompes
se'n va a ciutat
al Mèxic
això passa
a Mèxic
i bueno
intenta
perd la custodia
dels fills
i bueno
és la lluita
la lluita
d'aquesta dona
per seguir
això
el preu
són 5 euros
pels socis
de l'Ateneu
7
pels no socis
i les entrades
es compren
directament
en taquilla
dissabte al matí
tenim el Cine Chic
aquesta vegada
és a les 11
al matí
que normalment
el Cine Chic
es fa a la tarda
en aquest cas
aquest dissabte
per la quantitat
de programacions
de coses programades
s'ha programat
el dissabte al matí
bona opció
la pel·lícula és
Bill i Janet
i altres cròniques
marcianes
sí
i bueno
com sempre
entra de lliure
organitzar
l'Ateneu
és un cicle
que munta
Òmnium Cultural
amb entitats
amb diverses entitats
a cada població
i en aquest cas
de Sant Jus
és l'Ateneu
a més
és pel·lícula
en català
i per nens
d'animació
sí
el Cine Chic
sempre
és
és un projecte
un dels projectes
d'Òmnium Cultural
de portar cinema
en català
a les poblacions
i llavors
sempre
les pel·lícules
sempre són
traduïdes
al català
i bàsicament
és cinema infantil
sí
sí
molt bé
a la nit
també a la sala
al cinquantenari
dissabte
dissabte a la nit
sí
tindrem el concert
de Santos Puertas
en The Sound Poets
sí
que a part del
Sant Justenc
Santos Puertas
tenim un altre
Sant Justenc
en Joan Urpinell
oi sí
i després tenim
a la guitarra
i després tindrem
a Miquel Ballester
a la bateria
és complicat
també la data
o sigui
la hora
perquè clar
dissabte
hi ha la nit
de Sant Just al carrer
sí
però bé
sempre es pot
això a les set
de la tarda
per tant
pots estar
una mica
per fora
entre les set
surts
després
menges alguna cosa
sempre
clar però
a les set
també hi ha
activitats
a les jornades
feministes
sí
però
coincideix
tot
coincideix
tot
però
afortunadament
també hi ha públic
per tot
això és veritat
afortunadament
ho hem vist moltes vegades
eh
i més
i més
aquest cap de setmana
que l'haver-se traspassat
el de la nit
de Sant Just
etc
estic segur
que molta gent
que habitualment
sortiria
es quedarà a Sant Just
això és la meva visió
particular
mai se sap
no no
però és veritat
Albert
n'hi ha les primeres nevades
i sabem
que hi ha un
sí
però jo no sé
si la quantitat
de neu
que ha caigut
pot caure
pot fer
que amb dos dits
fa
sí sí
tirar-se
pel mig de les pedres
sí
possiblement
jo ho havia
jo ho havia fet així
vull dir tirar-me
des de dalt
del Puigmala
i allà
això t'ho dic
i allà
sigui el que sigui
molt bé
i bé
amb això ja
amb això ja
acabem la setmana
perquè
el botó final
de la setmana
és l'art enguany
que ja ens n'ha parlat
l'escrit
perquè està
directament
implicada
és que era molt ple
jo crec que
algú
el fet de
posar una nit
potser s'hagués hagut
de replantejar
el model
en pla B
sí
ja no de nit
sinó per la quantitat
de coses
que ja estan agendades
de fa mesos
exactament
tot el programa
però passa amb totes les entitats
i tots els particulars
perquè potser hi ha gent
que va dir
mira aquest cap de setmana
que tinc lliure
me'n vaig al Pirineu
o me'n vaig a veure
i pam
ja ho col·loquen les festes
i llavors quan en mouen això
però bueno
has d'escollir
has d'escollir
efectivament
és que clar
si no ho feien aquest cap de setmana
bueno
clar
si no ho feien aquest cap de setmana
potser anar-se'n més enllà
ja tocava
o canviar el model
ja parlaríem de festes d'hivern
gairebé
amb el mercat de Nadal
la nit de Sant Jus
alguna cosa
sí, sí
jo crec que
bueno
quan hi ha canvis
motivats
per inclemències meteorològiques
això no
és que no hi ha res a fer
els hem d'acceptar
no hi ha res a fer
clar, no, no
vull dir
és així
hi vas o no
i ja està
llavors potser volies anar-hi
i no podràs
perquè tens una altra cosa
o potser ja no hi anaves
i dius
mira que bé
ara me l'han posat en una
ho quedes lliure
clar
hi ha de tot en el món
sí
has tritatut afectat
d'alguna
jo no sé si tu participes
a la nit de Sant Jus
no participem
perquè en inici
ja no me'n recordo
que tenia l'altra nit
ah sí
tenia l'Open House Barcelona
o sigui
com que anava de voluntari
a l'Open House
ja vaig dir
o una cosa o l'altra
i aquesta
la subhasta de Molins
ja és fixa
que et pot canviar
o de 16 a 23
o sigui
però sempre em cau
en una data o a l'altra
per tant
quan em donen la data
és
allò va
sí o sí
és així
i l'únic
que afecta
és que
algun
algun comerç
o alguna entitat
ens havia demanat
de preparar-me
vi i cava
per aquella nit
ja la tens comprada
i van passant
les setmanes
ja
per tant
l'acabaré pagant
sense haver-se consumit
per tant
és allò que dius
ara que no ploui
que s'ho vegi algú
i si no
doncs mira
és l'únic que afectaria
és un tema organitzatiu
ja
del
has de servir amb aquest
has de servir a l'altre
i el no sé què
ho tenim tot més o menys controlat
però
bueno
està controlat
és l'únic
molt bé
doncs Astrid Albert
moltíssimes gràcies
per passar-vos un dia més
aquí a l'emissora
a Ràdio d'Esvern
ha estat un plaer
xerrar una estoneta amb vosaltres
sí
a més estem de subidó
amb l'entrada
que ens has donat
home
avui no dinarem ja
no no cal
ni dinar ni sopar
ni ja
fins amà passat
molt bé
molt bé
doncs que vagi
molt bé
que ho dius del cap de setmana
de totes les coses
que ajudo a fer
endreçar-lo una mica
no sé Astrid
la teva agenda
jo m'estaria ja
tirant dels cabells
no no és
mira
avui doncs ha estat
veus
tot i que jo també
la cotxe no la tenia bastant plena
tu la tens
jo també
però és allò que dius
mira la tenia més plena
amb una activitat avui
mira això
passarà una altra setmana
que és allò que dius
ai
perquè la setmana que ve
també ens va
plena
sí
bueno
per tant
bueno
anar fent el dia a dia
anar gaudint el dia a dia
ja està
efectivament
que vagi bé
una abraçada els dos
adeu
igualment
escoltes la Rambla
la vida s'enjustenca
a través de les zones
com el temps ens torna així
com el temps ens torna així
com el temps ens torna així
quan tot pot ser més senzill
per què la vida ens porta aquí
si abans tot estava bé
i ara res es veu igual
i ara res se sent igual
perdó comptant les hores d'un rellotge aturat
desfent el temps amb versos
per voler-nos trobar
però no
el temps s'esgota i no
buscant en una idea
com poder-nos mirar
si tot el que teníem
ho deixàvem marxar
però no
el temps s'esgota i no
però t'espero
el temps potser s'acaba
però t'espero
si creus que ens hem perdut
jo aquí t'espero
i et seguiré esperant
vaig guardar-me dins el cor
cada tros que em vas donar
però suposo que hem canviat
les paraules
per un puto punt i a part
perdó comptant les hores d'un rellotge aturat
desfent el temps amb versos
per voler-nos trobar
però no
el temps s'esgota i no
buscant en una idea
com poder-nos mirar
i tot el que teníem
ho deixàvem marxar
però no
el temps s'esgota i no
però t'espero
el temps potser s'acaba
però t'espero
si creus que ens hem perdut
jo aquí t'espero
et seguiré esperant
et seguiré esperant
et seguiré esperant
Un dia t'aixeques i dius
Vinga, que avui faig el pas
I sents que pots fer-ho tot
Sé tu mateixa
I estimar a qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar a aficions
Natros per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas amb més força
Estar al pas de
Crec amb mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar al de fer cim
I dormir a prop de les estrelles
Estar al de viatjar
No, no
Al de viatjar més
Lluita
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
Només has de fer un pas
Fer-te el carnet jove a carnetjove.cat
A Caixabanc o a Imagen
Fes el pas
Baixa't l'app
I gaudeix dels avantatges del carnet jove
I del pac jove 2024
Hola, sóc la Mireia Belmonte
En la natació
La velocitat és clau
I també ho és
Per salvar una vida
Davant l'ICTUS
Truca ràpid al 112
És fonamental
Si notes un canvi brusc
En una persona
Com ara
Pèrdua de força
A una banda del cos
Canvis en la parla
O en l'angès de la cara
Truca ràpid al 112
No t'ho pensis
Davant l'ICTUS
Truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
Tastes like strawberries
On a summer evening
And it sounds just like a song
I want more berries
And that summer feeling
It's so wonderful and warm
Breathe me in
Breathe me out
I don't know
If I could ever go without
I'm just thinking out loud
I don't know
If I could ever go without
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar high
Watermelon sugar
Watermelon sugar y
зал
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i la brigada, bueno, m'ha semblat, no sé, molt encertat.
Ah, gràcies. Gràcies, home. Gràcies, gràcies, Núria. Estupendo.
Doncs sí, home, sempre intento parlar de coses que crec que poden interessar la gent, no?
Sempre està bé de fer articles que puguin sobtar o que puguin fer reflexionar la gent, no?
D'això es tracta de pensar, no?
En aquest cas, reflexionem sobre com podem ser millors persones,
perquè a vegades sí que entenem que són coses que per aconseguir-ho ens han de venir de fora
o que són coses externes i així aconseguirem ser millors, però no es tracta d'això.
No, jo per mi no. Jo tinc claríssim que no és un tema d'acció externa,
no és un tema que t'hagi de venir de fora ni que tu hagis de donar als altres alguna cosa,
sinó que crec que és una cosa que tu has de treballar, és una cosa treballable,
és una cosa que tu pots, d'alguna manera, cultivar-te, no?
De fet, aquest article, jo l'he fet, l'he escrit tot, com dic en l'article, pròpiament, també ho explico,
per què parlo d'això, perquè jo de tant en tant vaig a unes presons,
faig xerrades, conferències, i l'última que vaig estar, doncs, vaig fer tota una colla de preguntes als interns,
dic, bueno, escolta'm, a veure, de totes aquestes preguntes, de quina voleu parlar,
o quina us inspira més, o què, no sé, si vols, si vols, les dic.
Oh, i tant, sí, sí, sí, que són les preguntes que tu els hi vas fer, no?,
als presos que estaven en el centre que tu vas anar.
Sí, correcte. Jo vaig anar a aquest centre, a penitenciari, i vaig fer, passava un PowerPoint, no?,
i el que vaig fer és, bueno, posar amb aquest power totes aquestes preguntes,
i eren, la primera era que crees que la vida és justa o que seria una vida justa para ti,
la segona seria que canviarías si pudieres retroceder en el tiempo,
la tercera es por què crees que estàs aquí, el gobierno, la familia, el juez, por ti, ¿vale?
La cuarta seria crees en, A, los milagros, B, la suerte, C, Dios, D, el universo,
la cinquena seria crees que tu familia i entornos han influïd en tu vida
i la sisena, què crees que és la felicitat i l'amor?
Sí.
I l'última definitiva és, crees que tu puedes canviar?
Crees que puedes ser mejor persona?
Doncs bé, doncs, de totes aquestes preguntes, no?,
a mi em va sobtar una mica perquè la que potser va generar més debat i més controvèrsia
va ser l'última, no?
Sí.
Va ser l'última, bàsicament el que pregunta,
qui crees que puedes ser mejor persona, no?
I realment va ser molt interessant, no?, perquè, clar,
va dir, com es fa això de ser millor persona, no?
I ells, doncs, va sortir tota mena de respostes, no?,
doncs, a gent, doncs, que pensava que ser millor persona està relacionat amb els diners,
amb la competició, amb el poder, a l'èxit,
amb millorar les habilitats per sortejar els obstacles de la vida i coses d'aquest tipus, no?
I jo, al final, doncs, vaig donar la resposta, no?,
però al principi, doncs, sí, em vaig tenir que construir un relat previ, no?,
de què jo pensava que era ser millor persona, no?
I, bueno, i doncs, en aquest article el que faig és reproduir una mica el que vam parlar aquell dia en aquella xerrada, no?,
i dir, doncs, bàsicament, trencar una mica els paradigmes que hi ha avui a la societat
sobre què és ser millor persona, no?
Clar, coses que es creuen, no?, una mica de...
Exacte.
Ser millor persona significa tal, significa tal, i que tu, d'alguna manera, com...
No és que desmenteixis, però dius, escolta'm, hi ha una altra, no sé com dir-ho, una altra visió, no?
Clar, clar, jo crec, eh?, o sigui, si ho faig i jo l'article ho exposo i jo penso claríssimament
que aquests paradigmes que jo ara explicaré, Núria, no són ser millor persona, no?
Per exemple, la típica, doncs, que molta gent, doncs, volem ser millor que el veí, millor que el familiar,
millor que un amic, que els ciutadans d'un altre país, es creiem superiors, no?,
pel fet de, doncs, no sé, viure en un país, doncs, que tenim una certa confort, no?
Clar, més riquesa que una altra, no?
Exacte, més riquesa, o bé, que tens unes...
Comparar-te amb la gent, no?, amb la gent, d'allà on siguin, no?,
les seves víctimes, les seves debilitats, les seves fortaleses,
la seva capacitat professional, no?, la seva capacitat o prestigi o qualsevol altra circumstància,
jo entenc que això no és ser millor persona, no fa millor persona,
el fet de tenir més capacitat o més competència, d'acord?
Entenc que recorre a un judici comparatiu, en aquest sentit, no et fa millor persona,
no perquè tu visquis en un país o en un altre, o que tinguis unes competències
o una instrucció, unes capacitats professionals, això no et fa millor persona en absolut,
fa millor professional, però no et fa millor persona, d'acord?
Per tant, aquest paradigma de jo tinc una capacitat o soc, doncs, tinc una instrucció,
tinc una formació o tinc més èxit, no és determinant que siguis millor persona.
Tampoc ho és el fet de tenir, el fet de fer grans obres, no?,
o grans donacions o contribucions materials, no?
La història n'està plena, no?, perquè això és una cosa que s'ha fet sempre, no?,
de fer donacions, durant l'imperi romà ja se'n feien de donacions, no?
Els guanadors donaven moltes riqueses, no?, moltes obres per engalanar els carrers
o el, diguéssim, el domini públic, no?
I això tampoc ho és, per mi no és, Núria, perquè això bàsicament, en el fons,
el que estàs fent és també voler-te guanyar al favor dels altres.
Sí, és una mica com, bueno, fer-se autobombo, no?, una mica, o sigui...
Sí, sí, jo t'he dit ara l'imperi romà perquè es feia així.
En l'imperi romà hi havia els avergetes que deien, no?, que feien això, eh?
O sigui, eren grans sadors que, d'alguna manera, la classe alta, per dir-ho així,
en aquell moment de l'imperi romà, que el que feien era fer grans obres, grans donacions
per engalanar o per millorar el domini públic, no?, doncs, per fer estàtues, per fer, doncs, edificis, no?
I al final, això, més que res, era guanyar-te també el favor de la gent, no?
De ser com dignificar-te tu encara més, no?
Clar, hi havia un guany o a nivell, sí, de notorietat, de...
Exacte. Per tant, jo dic, escolta, ser millor persona no està amb les obres o amb les donacions,
sinó que, la veritat, està amb l'esperit amb què t'ho dones, no?
No té res a veure amb això, no?
Tampoc, tampoc dic, tampoc té a veure amb l'abundància, no?
Tenim la mala costum de pensar com, bueno, llavors, com jo soc molt abundant,
m'ha anat molt bé la vida i tinc molt èxit, no?
I tinc moltes coses o he acumulat molta riquesa o m'ha vingut per herències, igual, eh?
Com que jo tinc moltes coses, jo, d'alguna manera, doncs, això també em dona una aparença
de que m'ha anat millor la vida, no?
Sí, que soc millor persona.
Sí, sí, sí, és com si m'ha anat millor, el meu nivell de riquesa és molt alt
i això potser em fa millor, no?
Doncs, tampoc, tampoc és aquest.
I, bueno, n'hi ha dos més que diu, passa una altra fórmula de veure,
és de dir, escolta, jo soc millor persona perquè ajudo els altres, no?
Sí.
Doncs, mira, jo crec que tampoc, no? Perquè jo et diria que la gent que ajudem els altres, jo ho faig, jo ho faig.
Com els voluntariats, per exemple, no?
Jo soc voluntari, d'acord? I jo crec que, en el fons, està molt bé fer voluntariats.
Jo no critico la gent, jo ho soc, eh? De fet, i està bé donar als altres, oferir-te, ajudar, no?
Prestar-te als altres, no? D'alguna manera està molt bé, no?
Però pensem que a vegades el que estem fent, solidaritzant-nos amb els altres o empatitzant o de forma altruista,
potser el que fem també és cobrir una necessitat pròpia, no?
De forma egoista.
De forma egoista, Núria, potser el que estem fent és agradar-nos a nosaltres mateixos, no?
El que busques és curar-te tu a través del dolor dels altres, no?
Ara que tenim la Dana, no?, per exemple, justament, no?
Doncs, ei, que està molt bé, que s'ha d'anar a ajudar, clar que sí, que només faltaria, no?
De fet, jo parlo que aquest pot ser un ingredient de ser millor persona, però no és la recepta complerta, no?
Perquè entenc que a vegades satisfàs una necessitat o un desig teu de curar-te tu a través dels altres, no?
Aquí pot haver-hi un cert egoisme amagat, eh?
Totalment.
Un cert egoisme amagat en el voluntariat, no?
I per últim parlo també de ser respectuós, no?
De ser respectuós, jo crec que soc respectuós o un bon ciutadà, també, no?
Sí.
Doncs, pel fet de ser respectuós o no, ser respectuós pot millorar la teva bona educació,
pot ser un distintiu que ets una persona amb unes habilitats socials molt bones,
pot ser una persona, doncs, bueno...
Molt amable, molt cortès, no?
Sí.
Ara, molt amable, però això en realitat tampoc et fa millor persona.
Et fa millor com tenir habilitats socials o tenir, doncs, una educació,
doncs, que et fa tenir una bona manera de relacionar-te amb la gent, d'acord?
Però, en el fons, tampoc et fa millor persona, ni tampoc ser un distingit o respectuós ciutadà, no?
Jo, per la meva feina, com la nostra audiència ja sap, jo, a més a coach de l'or, soc advocat, bàsicament, d'acord?
Sí.
Jo dic en l'article, he conegut molta gent que realment el que hem fet és retorçar la veritat i la realitat moltes vegades fins a punts...
Inimaginables, no?
Inimaginables, no?
I, en el fons, a vegades, i aquestes persones es presenten com a dignes de respecte, com a persones, doncs, grans ciutadans, grans benefactors, ciutadans exemplars, no?
I, en el fons, jo puc dir que són realment i descobert que són persones mediocres o deshonestes.
Oh, ja.
Per tant, tampoc, les aparències...
Fixa't tu que amb tots aquests paradigmes que hem anat dient fins ara, tot són coses externes.
Sí.
O sigui, tu satisfàs sempre alguna cosa que està fora de tu.
No estàs mai fent acció pròpia.
Voluntariat, acció externa.
Donacions, acció externa.
Sí.
Ser una persona respectuosa o un gran ciutadà.
També, coses de fora.
També és a la ciutadà externa.
Clar, tot és a fora.
I, al contrari, ser millor persona és treballar-se des de dins, no des de fora.
Clar, intentar canviar, no?
Una mica des de dins, és a dir, començar per un mateix, no?
Intentar exterioritzar-ho sempre tot cap enfora.
Començar per un mateix.
Coneixes, no?
Clar, és que conèixer, jo crec que és la gran clau, no?
Això ja ho deia, ja es deia a l'antiguetat, no?
Conocete a ti mismo, no?
Es deia, no?
Imagina't, no?
És de fa molts segles, no?
I aquí, doncs, al final jo, el que vinc a dir, dic, escolta, ser millor persona per a mi és cultivar-se, coneixes, no?
També dèiem, créixer i arribar a ser la millor persona que pots arribar a ser, d'acord?
És a dir, ser millor persona, ser millor avui que ahir, però tu no respecta ningú, ni respecta l'exterior, ni respecta...
No, no, tu ser millor persona avui millor que ahir, no?
Això és l'objectiu que hauria de seguir la gent, no?
Per a mi, eh?
I després, doncs, bueno, jo aquí dic moltes coses.
Aumentar el nivell de consciència, no? Buscar la pròpia veritat, acceptar la responsabilitat per afrontar qualsevol circumstància que et vingui a la vida, no?
Que això, doncs, costa.
Totalment.
Això costa molt, acceptar la responsabilitat de tot el que et ve, no?
Potser és un signe de maduresa, no?
Això te n'ha de dir jo, dic, és un gran pas, és créixer en realitat, vull dir, quan un es fa adult, és això, és entomar responsabilitats, és el cicle de la vida, una mica.
Ja, Núria, però segurament que tu i jo coneixíem molta gent que no assumeix aquesta responsabilitat.
No, no, no.
Clar, les responsabilitats són dures, menys dures i duríssimes, o bones, no?
Vull dir, bueno, doncs, s'han de posar com vinguin, no? Aquí està la gràcia, no?
Frank, ho hem de deixar en aquest punt, que són la una.
Em sap greu perquè segurament estaríem parlant més sobre el tema.
Han d'entrar els informatius. Si et sembla, continuem la propera sessió que tinguem.
Vale, vale, ho acabarem, si vols, la propera sessió. Estupendo.
Vale, Frank. Molt bé, doncs.
Gràcies, Núria. Igualment.
Que vagi molt bé, que tinguis molt bon dia a tu i a tothom.
Molt bon dia, Frank. Adéu.
Molt bé, gràcies. Adéu-siau.
Adéu.
Vinga, nosaltres deixem el programa en aquest punt i ara entren els informatius.
Que vagi bé. Bona tarda.
I demà, aquí a la mateixa hora, al programa de matins de Ràdio d'Esvern, la Rambla.
Ara us eixo amb la Mariona.
Bona tarda.