A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Salut, on es parla i es dona veu, sobretot, a les entitats i a la ciutadania de Sant Just.
Només hi faltes tu. Segueix el dia a dia de la Rambla a Instagram i Twitter,
arroba l'aramblanouboitou, i recupera els podcasts que més t'agradin.
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dilluns 3 d'abril.
Estrenem el mes aquí al programa de tardes de la ràdio.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot, tindrem a la convidada Montserrat Sastre.
Ella és ceramista, és escultora d'aquí del poble de Sant Just.
Tot això té una projecció a nivell català i a nivell de tot l'estat espanyol.
La tindrem aquí a l'estudi de ràdio per comentar amb ella les últimes instal·lacions que ha fet aquí als voltants del poble,
concretament a Sant Joan d'Espí i també a la casa de Sofia de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Després, tot seguit, també comentarem les efemèrides i els dies internacionals d'avui.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
i després d'escoltar els bolletins i informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
tindrem una segona entrevista.
Aquesta la farem a mossèn Xavier Sobrevia, el rector de la parròquia dels Sant Just i Pastor.
El tindrem a la ràdio per parlar del sentit i del significat que té la Setmana Santa
i també perquè ens parli de les activitats litúrgiques que es fan aquí al poble,
ja que estem en aquesta època de reflexió.
Tot això serà el que tindrem de seguida.
No marxeu perquè comencem!
Ràdio d'Esvern, 98.1
Va, que ara mateix són les 5 i 12 minutets.
Animem nosaltres tot seguit a Ràdio d'Esvern, a l'escoltora i, com hem dit,
serà mista també a la presentació d'aquí de Sant Just, Montserrat, Sastre i Planella,
tot i que també terrenom català, hem dit, i arreu d'Espanya,
per parlar avui, això sí, de les seves dues últimes instal·lacions
que s'han fet recentment, aquest 2023, de dues obres seves.
Una s'ha col·locat a l'Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues,
i l'altra a la plaça 8 de març de Sant Joan d'Espí.
Li obro els micròfons. Hola, bona tarda, Montserrat.
Hola, bona tarda.
No pares, eh? No hi ha any?
Que sembla que no facis alguna estrena, que no col·laboris amb alguna exposició col·lectiva.
Bé, a mi m'encanta, és la meva feina, és la meva vida.
A l'aixecar-me cada dia i tenir objectius d'entrar al taller, fer coses, pensar coses...
Que bé.
Bé, per mi és un ideal de vida.
Ben inquieta, mans inquietes, ho plasmes de forma artística, perfecte llavors.
Per a aquells i aquelles que ens estiguin escoltant, Montserrat,
farem una breu descripció de com és la teva obra artística,
que tot i començar sobretot amb el fang, al llarg dels anys,
també has anat incorporant altres materials, com el ferro, la fusta, el bronza, la resina i el marbra, oi?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs bé, a audiència, la Montserrat Sastre és artista polifacètica.
El 75 va fundar l'Escola Municipal de Ceràmica d'Esplugues,
de la que va ser mestra i directora fins que es va jubilar.
Tot i que uns anyets abans, Montserrat, el 71, va ser quan vas instal·lar-te amb el taller a Sant Just.
Sí, exactament, sí, sí, sí.
Té obres, a més a més, a diversos parcs, ajuntaments, polisportius,
també centres de l'àrea metropolitana de Barcelona,
i algunes de les escultures d'interès estan ubicades, per exemple,
en llocs com el Museu del Barça, el Museu d'Història de l'Hospitalet,
el Casal Cultural Robert Brillas d'Esplugues,
el Parc Milenari d'aquí de Sant Just, també a l'edifici Walden,
a l'Ajuntament de Macael, al Maria, també a l'Ajuntament d'Arenburg, a Alemanya,
a la Diputació de Jaén, també al Fondo de Arte del BBVA de Barcelona,
aquí a la Bona Aigua, també al Pavelló Municipal,
o, per exemple, també al Pavelló Municipal de Bàsquet Club Joventut de Badalona.
Per dir, algunes de les cosetes m'ho seran més destacades, eh?
Sé que el teu currículum és molt més extent.
Gràcies, gràcies.
I bé, anant a les últimes coses, i de les que parlarem avui,
aquest 2023 has instal·lat, no sé si són obres, com ho classifiques tu, instal·lacions...
Bé, aquí a Sant Joan de Déu, el que han anomenat com a Casa Sofia,
que és un centre per atendre infants amb malalties cròniques, complexes o avançades,
sí, és un centre que han muntat, que també es pensen ampliar,
però han muntat amb, vull dir, amb molt de carinyo, vull dir,
i ha sigut una satisfacció per mi que acollirin aquest plafó,
aquest plafó que ja vaig fer pensant en els nens,
que tenia de ser una cosa alegre,
i per això és com l'he titulat jardí amb papallones.
Oh, que bé!
Hem vist alguna fotografia i realment desperta com hi ha molts colors,
una cosa molt viva, no?, molt animosa.
És el que necessiten els nens que estan en aquestes etapes, tristament.
Com et va arribar la proposta?
O va ser una donació teva que ja la vas fer pensant una mica en...?
Sí, jo la vaig fer ja pensant en els nens,
i llavors jo vaig contactar amb ells,
de seguida van acollir la meva idea
i, bueno, ja s'ha posat a terme,
vull dir, això ja portem potser un any i mig o així,
però, bueno, s'ha portat a terme ara finalment.
Vale.
Sí, sí.
Tu sabies que existia la casa de Sofia
o simplement tu volies fer una donació a Sant Joan de Déu
i ells van decidir que aniria a la casa de Sofia?
Bueno, aquest centre, que, de fet, antigament,
bé, no tants anys, era una residència d'ancians, diguéssim,
jo ja li guardo un record especial
de tal com van atendre una persona molt vinculada a la família
que va morir allí,
a part de la meva mare que també va morir allí.
Vull dir que és un espai de referència per mi important.
Llavors ja, quan estava jo amb la meva mare,
ja vaig expressar la idea que volia donar alguna cosa.
Han passat els anys que no te'n dones ni compte,
però, bueno, finalment, vull dir,
ja s'ha pogut donar terme,
encara que tinc altres idees,
que si me les acullen, doncs molt bé.
Home, altres idees?
Ostres, què vols dir això?
Més plafons allà a Sant Joan de Déu?
Bé, ja veurem.
Oi, mare, mare.
Ha estat una donació, eh?
Sí, sí, sí, ha sigut donació.
Molt bé.
Sí, sí, sí, sí.
Es diu Jardí de les Papallones,
perquè què és el que hi ha al plafó?
Què s'hi pot veure?
Bé, s'hi pot veure com,
amb el fons està pintat com si fos un jardí
amb l'oclusió del sol i el cel.
Llavors, a sobre hi ha tot de formes
treballades amb fusta de tiler,
llavors, vull dir, són formes vegetals,
llavors, i entre mig, com si volessin,
vull dir, hi ha les altres formes
que són com les papallones,
que inunden aquest jardí.
A més, és un plafó bastant, bastant gran, eh, Montserrat,
perquè amb les fotografies agafen referències,
per exemple, a tu que estaves posada al davant.
Sí.
És un plafó bastant gran.
No sé si està en algun lloc així molt visual.
Doncs, mira, està entrant a la casa Sofia
a l'escala de pujada.
Té bastanta bona llum, perspectiva,
i deu fer com, ara no em recordo exactament,
però més o menys un diàmetre de metro i mig.
Sí, sí, metro i mig, ben bé.
Sí.
Has comentat la fusta de tiler.
Tu, normalment, Montserrat,
treballes amb aquest tipus de material,
amb la fusta de tiler,
o és que és concreta?
No és fàcil de trobar segons quines fustes.
I més últimament,
perquè hi ha empreses que han tingut de plegar,
sobretot el 2007, 2008,
i ara, doncs, no diguem.
Però, bueno, sí.
Aquesta fusta ve de la Borgonya.
es veu que és un arbre de creixement relativament ràpid,
i en serveixen.
Sí, sí, ara, realment,
jo havia treballat aquesta fusta,
et diré, els anys 87, 88, 89,
i fins ara no l'havia tornat a trobar.
Val, eh?
Sí.
I, Montserrat,
no és la primera vegada, em sembla a mi,
que alguna de les teves obres
acaba parant en algun centre hospitalari,
en algun centre sanitari,
que anteriorment ja havies exposat,
o hi ha hospitals que tenen obres teves?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, perquè la labor que fan aquesta gent
és una labor que jo admiro molt,
perquè és vocacional.
Sí, totalment.
És vocacional,
tant des de les infermeres
a la persona de manteniment,
als metges,
i, bueno,
estem en una època
que no és tan fàcil,
aquestes professions vocacionals.
Sembla que tot amb la pandèmia
també va esclatar bastant,
ara també nombroses manifestacions
per part del sector, no?,
per demanar millors condicions.
Sí, sí, jo ho he explicat ja altres vegades,
que va ser a través del Ramon López,
exalcalde de Sinturc,
exalcalde,
que llavors estava dirigint l'oncològic,
a Belvitge,
a Belvitge, exactament,
i llavors va ser amb ell
que vam començar a parlar d'això,
vull dir, al principi,
potser va ser una idea d'ell
de fer dels hospitals humanitzar-los.
i jo vaig trobar una idea excepcional
i em vaig acollir amb aquesta idea
perquè m'agrada molt,
vull dir,
em dóna molta satisfacció.
La gent que va amb tractaments
i t'envia un WhatsApp de dir,
mira, he estat amb tractament
en aquest hospital
i he vist aquesta escultura,
i t'envia la foto.
Que bé, és maco.
És molt maco, això.
Tu creus que s'humanitza, no?,
que a més aquests centres
que, bueno, no sempre hi ha un ambient
del tot agradable
i, a més, amb alguna escultura
o amb peces artístiques,
també és una forma, no?
Exactament, exactament.
Jo trobo que tot el que sóc
es pugui donar que la gent
sigui més feliç
i que estigui més acollida
val la pena.
Escolta'm, tu, si a casa teva
tens tot d'escultures,
deu ser un lloc superconfortable, no?
Doncs sí, jo sempre dic
que vic amb els mobles dels meus,
de la meva família,
que en tinc pocs,
i els quadres dels meus amics
i les meves escultures.
Sí, sí, perquè hi ha algun tipus
de material, Montserrat,
que tu utilitzis,
que creguis que, per exemple,
la fusta,
doncs potser li dona
una certa calidesa a l'escultura, no?
O, per exemple,
hi ha, no sé,
hi ha com altres materials,
com el marbre,
que potser queda una mica més fred,
o hi ha aquesta combinació
de materials,
tu saps com combinar-les bé,
suposo, no?
Perquè quedi...
Bueno, suposo que també
he passat per diferents etapes
i el saber treballar
els diferents materials
també et dona molta llibertat
en quan tu el que penses,
la idea de la que vols fer,
pots triar de dir
o aquesta idea que jo tinc
em va millor amb aquest material
o amb aquest altre.
El llenguatge,
vull dir,
cada material té el seu llenguatge,
llavors vull dir,
t'associes amb aquell llenguatge
d'aquell material.
Jo trobo que dona
una llibertat creativa
molt important.
El plafó de la Casa de Sofía
de Sant Joan de Déu
té sobretot els colors
que es veuen més immediats,
són el blau i el verd.
Tu normalment poses color
a les escultures?
No, no, realment no.
No.
Les de ferro, sí.
Bueno, per exemple,
aquesta última
que s'ha fet
per Sant Joan de Déu,
ai, perdó,
per Sant Joan d'Espí
és una escultura
que té d'anar a l'aire lliure
i el material més adequat
és a l'oxicorten.
La mateixa oxidació
que dona el ferro
el protegeix.
Clar.
Però quan hi he pogut,
o sigui,
quan ja directament
jo he fet escultura
que físicament
jo he pogut soldar
i tot això i tal,
perquè, clar,
aquesta escultura
quasi medeix 4 metres,
necessites una grua,
necessites una sèrie,
ja té de ser un calderer,
un taller especialitzat,
encara que tu estiguis allí.
No,
però les escultures
que jo m'he fet
directament
m'agrada molt
posar-li color vermell.
Vale.
Per exemple,
Arbreda,
que està davant del Walden,
que crec que va ser
del 2020 o així,
no?,
més o menys,
aproximadament.
Bueno,
es va posar
en aquest any.
Ah, ja la...
Però és molt més anterior.
Ah.
Jo no sé,
ara,
jo és que amb les dates
em faig un lío,
però jo diria
que el vaig fer
cap a mitjans del 80.
Ostres.
L'havia fet,
sí, sí,
fa molts anys
que jo l'havia fet.
Però per ubicar-la al Walden
o de moment
o no tenien en aquest moment...
No, no, no,
la vaig fer,
me'n recordo
que la vaig exposar,
llavors es feia
Art Expo,
ahir a Montjuïc,
eh,
llavors jo havia exposat
amb la Galeria Grife i Escoda,
que ja no hi és,
i em van deixar l'entrada
per exposar
aquestes peces.
i des de llavors,
doncs que no,
que no estava,
no havia estat vista,
diguéssim.
Molt bé,
i llavors després
de fa uns anyets
la van posar allà davant.
Ah, exactament.
Sí, sí, sí, sí, sí.
En un raconet molt maco.
Parlem ara també,
per cert,
de Giacau,
ho has nomenat a l'escultura
que hi ha aquesta tan gran,
no?,
a Sant Joan d'Espí,
està en un lloc
que es diu
la plaça Vuit de Mar.
Sí.
I per tant,
l'escultura...
És clar,
dedicada a les dones.
Es diu dones.
Es diu dones,
exactament.
Com és aquesta escultura,
per fer-nos una idea?
Sí,
bueno,
aquesta escultura,
clar,
tenia de fer referència
a tota la problemàtica
que tristament
estem vivint
amb les dones,
no?
i llavors vull dir,
primer vaig fer un projecte,
però no m'acabava d'encaixar,
encara que m'agradava molt
la forma
de la peça
que vaig pensar,
però no m'encaixava
amb la finalitat
que tenia de tenir
per posar-la
en aquesta plaça.
Llavors em vaig remetre
a la idea
de les tres gràcies.
Les tres gràcies
que en totes les cultures,
vull dir,
s'han fet escultures,
s'han fet referència
sobre elles,
elles representen
la fertilitat,
la bondat,
la intel·ligència,
tota una sèrie de coses
que,
vull dir,
la dona engloba.
Llavors,
per això parteix
la peça
de tres bases,
com si fossin
tres branques.
Ostres!
Tres branques
que al capdamunt
s'abracen.
Oh!
Com si fossin
unes fulles
que s'abracen.
I que s'abracen
perquè per donar
vull dir,
recolzament
a totes aquestes dones
que han patit
en una societat
que realment,
vull dir,
la gent,
ens quedem
tots,
vull dir,
indignats
amb totes
les notícies
que ens arriben.
És a dir,
que hi ha,
que és una escultura,
has dit,
de quatre metres,
és a dir,
és prou alta,
prou gran.
i té aquesta forma
com que es divideixen
en tres,
no?
Sí.
Simbolitzen
aquestes tres parts
que has dit
i a la part de dalt
es tornen a unir.
Exactament.
Sí, sí, sí, sí,
com si s'abracessin
i ja dic,
vull dir,
un recolzament.
Com símbol de recolzament,
t'anava a dir,
d'unió, no?
Exactament.
D'amistat.
i on s'ha posat
de la plaça
cap a...
perquè és una plaça,
més que ho he buscat
al Google Maps,
perquè ara mateix
jo no em feia la idea
de com era la plaça
avui de març
a Sant Joan d'Espí
i Déu-n'hi-do,
és una plaça
bastant generosa, eh?
Sí, sí,
no, no,
estic molt contenta
perquè m'han donat
un lloc esplèndid
per lluir
la meva obra.
En quin material
està feta?
En l'oxicórten.
Ah, en l'oxicórten.
Sí,
és el que et parlava abans,
que la mateixa oxidació
protegeix la peça.
Mossadet,
quan et proposen
fer alguna escultura,
tu vas a veure
el lloc
o demanes,
sobretot,
que t'expliquin
com volen que sigui
o quin significat
hauria de tenir
la peça?
Exacte,
exactament.
Sí, sí, sí,
clar.
I com t'inspires?
Bueno,
doncs no ho sé,
vull dir...
Perquè després de tants anys
de carrera
és que és com,
ostres,
sembla que s'hagin
d'acabar les idees.
Ah,
doncs no.
No.
Ah, doncs no,
diu, no,
no, clar,
ja ho veig.
No, no,
bueno,
és que una peça
et porta a l'altra
i sempre estàs pensant
o dibuixant
o una peça
et suggereix
una altra
o una vegetació
et suggereix
tal cosa
o,
no ho sé,
una o també
et suggereix.
Vull dir,
no ho sé,
clar,
no t'ho sabria
explicar exactament.
Com diferents estímuls,
no?
que...
Sí,
exactament.
Estàs molt ben dit
el que m'has dit.
Que bé.
i així a nivell
de projectes
individuals
o d'altres exposicions
o de coses
que estiguis també
fent ara mateix
tramant per al teu taller
que ens puguis
dir,
Montserrat,
alguna coseta.
Home,
sí que ja...
avançar alguna cosa.
Doncs jo crec que...
Vull que ara que ho dius,
no?
Sí,
sí,
hi ha projectes
per aquí mateix
a Sant Jús,
però bueno,
ja estarà molt bé
que sigui sorpresa.
Clar,
no serà pas
per aquesta rotonda
que volen posar
a l'entrada
del poble?
No,
no,
a més encara
no sé
quines bases
ni res,
ja m'agradaria,
però vull dir,
no sé
què és el que...
No he vist
publicades
les bases encara
del que...
No,
no,
potser encara no estan,
eh?
Jo l'únic que sé
és la notícia
de que sí que es vol
obrir aquest...
Exacte,
jo també ho vaig llegir
però bueno,
depèn,
depèn
del que sigui,
del que vulguin,
si es pot adaptar
al meu treball
o no.
Clar,
perquè a tu què t'agrada
més treballar
amb escultures,
t'agrada més
amb plafons,
t'agrada
quin és el...
o si tens
algun material
per a dillecte,
no?
A l'hora de...
o potser ja dius,
ostres,
per una escultura
sempre és millor
utilitzar
aquest material
amb aquest
o...
Depèn de moltes coses.
Mira,
pública
té de ser ferro
o bronzo.
Pública vols dir
a l'aire lliure,
no?
Exactament.
Clar,
amb arbre pot ser,
amb arbre pot ser,
però si vols fer
una escultura
que tingui
un cert tamany
per les meves...
a veure com t'ho diré...
Experiències.
Per les meves experiències
o per les meves circumstàncies,
sí,
em va millor
que fos
o bronzo
o ferro.
clar,
bronzo,
una peça en bronzo
es pot fer primer
en fusta,
es pot fer en guix,
es pot fer en fang,
llavors després
es pot passar en bronzo.
Per exemple,
la del mil·lenari,
jo la vaig fer en fusta.
Val.
Llavors després
es va fer mollo
i es va fer...
Clar.
que em sembla
que ja s'ha parlat
sobre això,
però la del mil·lenari
va passar
que primer
estava ubicada
en una piscina,
en una peana
al mig,
després es va canviar,
es va posar
entre mig
de l'egerdinament.
Li tocava l'aigua
i llavors
aquella figura
es anava tombant.
Llavors es va portar
a la fundició
perquè arreglessin
la peana
i a la fundició
la van robar.
Per favor!
I llavors
la sort
és que jo
l'havia fet en fusta
i llavors
es va poder fer
moll
un altre cop
d'aquell original.
Mare meva,
però el destí
d'aquella peça
era...
Llavors,
clar,
per això
estava el Perpinyà
aquí com a alcalde
i li vaig dir
mira,
escolta'm,
porta't l'original
a l'Ajuntament
perquè si passa alguna cosa
i jo no hi soc
doncs mira,
la podeu tornar a fer.
Almenys.
I per això està
l'Ajuntament
davant del despatx
de l'alcalde.
Molt bé,
ostres,
bé.
Curiositats
que un acaba
aprenent.
Sí,
sí,
sí,
sí,
hi ha escultures
que desapareixen,
que volen.
Sí,
ostres,
t'ha passat a...
Sí,
sí,
sí.
però a llocs públics
o dius que t'han
tratat a robar
algun cop
al taller?
Sí,
no,
al taller no,
gràcies a Déu no,
no,
no,
no,
però per exemple
l'escultura
que hi ha
a la dona guitarra
davant del
casal de cultura
Robert Esmíria,
que ella també
l'estaven traient
i un veí
va alertar
la policia.
Caram.
I llavors
els van agafar
abans
que se la sortessin.
Sí,
sí,
sí.
I un altre
que ha desaparegut,
que no se sap
on està,
és una
que estava
al complex
polideportiu
la plana
d'Esplugues.
D'acord,
ostres,
en aquella plaça
allà és enorme.
No,
no,
dins,
dins de la piscina,
dins,
dins de les instal·lacions
de la piscina.
Sí,
sí.
A veure,
l'original
el tinc jo
i ha sigut
una de les peces
que he donat
a la Fundació
Fèlix Llovet.
D'acord.
O sigui que
la fusta
que hi ha
que és
d'Irocoteca
a la Fundació
Fèlix Llovet
és l'original
del bronzo
que van robar
que ha volat.
Caram,
ostres,
i això passa sovint
que et quedes
tu l'original
i...
Quan
quan la peça
es fa
a fusta,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí.
Bueno,
hi ha museus
que hi ha originals
de peces
de guix,
per exemple,
que d'allí
s'ha tret
el bronzo,
sí,
sí,
sí,
sí.
i també he llegit
a no sé
on Montserrat
i per això
ja també
anem tancant
l'entrevista
si et sembla,
en alguna residència
de gent gran
pot ser que també
hagis
més o menys
recentment...
Sí,
aquesta que comentava
del Fèlix Llovet
en aquesta,
val,
saps?
I després la residència
aquesta de la Mallola.
De la Mallola.
Saps?
A on fan totes les conferències
de les aules universitàries
de gent gran,
que són conferències
molt interessants.
Sí,
sí,
molt a la gent
que hi vagi.
Jo hi vaig,
eh?
Ets usuària
del servei
d'aquest de...
Sí,
sí,
sí,
sí.
Potser no sempre,
però de tant en tant.
Sí,
sí,
sí,
sí.
Sí que és veritat
que la gent
que organitza
aquestes...
Bueno,
l'aula universitària
de gent gran
d'Espluga Sant Just
porten a persones,
realment ho comentàvem
l'altre dia,
molt interessants,
persones que en el seu camp,
perquè cada setmana
o cada mes
són persones
d'àmbits
totalment diferents,
eh?
Sí,
sí,
que en el seu àmbit
són persones destacades.
Exactament,
exactament.
Sí,
sí,
catedràtics,
vull dir,
a més,
molt divers,
vull dir,
des de conferències
de polítics,
l'altre dia vam tenir
una sobre literatura,
eh?
I vull dir,
molt interessant,
sempre,
sempre aprens.
Que bé.
Sempre aprens.
Molt bé.
Sí,
sí,
sí.
Doncs amb aquesta recomanació
que ens fa Montserrat Sastre,
artista,
ceramista,
escultora d'aquí,
de Sant Just,
tanquem l'entrevista,
Montserrat,
ha estat un plaer
tenir-te aquesta estona
aquí a la ràdio.
Moltes gràcies a vosaltres.
I anirem seguint també
a les xarxes
i això,
a veure si podem localitzar
també i veure
en primera persona
aquestes escultures.
El plafó potser és més difícil
estar a dins de la Casa Sofia,
però bé,
la de la plaça 8 de març
de Sant Joan d'Espí,
segur que ens hi podem passar
i contemplar-la una estona
i gaudir d'aquests
quatre metres d'escultura.
Moltes gràcies.
Que acabis de passar bona tarda
i bona setmana santa també.
Moltes gràcies.
Adéu.
És fàcil veure
que no hi ets
ni un paper
ja poc importa
Poso els peus a terra
vull caminar
necessito despertar
en un dia radiant
tot allò que m'he amagat
i que no m'he volgut dir
Corren, corren, corren pels carrers
corren, paraules que no s'esborren
imatges que no se'n van
i floren, i floren, ploren pels carrers, ploren, com gotes d'aigua senyora, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau
Mentre un altra
Mentre un altre em treu la sete
Plou i fa sol alhora
Tom, balabala, tom, balabala
que m'apuntava
era la meva
jo mateixa
em disparava
Raig de llum
Il·lumina em treu-me el fum
Una revolució dins meu
Que s'adueix i es transforma
No, no, no, no, no, no, no, no s'esborra
No conformo en mirar-me
Mirar-me d'endins cap on fora
On puc
Anar-te a buscar
Nena, no és broma
Hauria d'haver estat diferent
Però en un moment
S'han tancat les portes
Poso els peus a terra, vull caminar
Necessito despertar
En un dia radiant
Encara em queda temps
De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out
L'esmood jazz
El funk
El sol
O la música electrònica
Més sual
100% música relaxant
Get back to surrender
Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda
Smooth jazz club
T'hi esperem
Ara mateix passen 40 minuts a les 5 de la tarda
Seguim en aquesta primera hora de la Rambla
El magasin de tardes de Ràdio d'Esvern
Sintonitzant el 98.1 FM
Per cert
Que també ens podeu anar seguint per internet
Radiodesvern.com
Repassem el dia internacional que tenim avui
I 3 d'abril
Que ja hem dit que estrenàvem al mes
Aquí al programa de tardes
Al programa de matins
Ho han fet a la justa
De 10 a 1
I ara ho fem aquí a la Rambla
Avui és el dia mundial de l'arc de Sant Martí
Les franges multicolor
Han esdevingut
Al llarg de la història
Una icona positivista
Arreu del món
És un símbol d'esperança
D'alegria
De diversitat
Aquestes franges multicolors
Aquest arc de Sant Martí
Que pot representar
A cap i a la fi
Diferents conceptes
I tots són positius
El 3 d'abril
Es celebra aquest dia mundial
D'aquest fenomen
Que va més enllà
De la meteorologia
I que també ja s'ha convertit
A escala global
En tot un símbol de resistència
Potser no tot el món
Sigui capaç d'explicar
Per què apareix el cel
Però sí que es comparteix l'opinió
Que veure'l
L'arc de Sant Martí
Comporta un moment d'alegria
En realitat
L'explicació científica
És fàcil
Resulta que els rajos de sol
Trevessen les gotes de l'aire
Les quals actuen
Com una mena de prisma
Per descomposar en colors
La llum que les travessa
I que conformen
L'arc de Sant Martí
D'altra banda
L'explicació del positivisme
Que desperta
Raua en una lectura
Més psicològica
Segons el psicòleg
Fernando Catalán
Associem
L'arc de Sant Martí
Al final d'un capítol fosc
O que ens resulta molest
Després de la pluja
Surte el sol
I els colors al cel
Marquen el canvi de tendència
I el començament
D'una etapa millor
Per això
L'arc de Sant Martí
És un recurs metafòric
Comú en cançons
O també en l'imaginari infantil
Com per exemple
En contes
Pel·lícules
O també joguines
Una mostra recent
On l'arc de Sant Martí
Ha esdevingut una icona
Destacada
Ha estat per exemple
Durant la pandèmia
De la Covid-19
Quan els missatges
Positivistes
S'acompanyaven
D'un arc de Sant Martí
Com a símbol
Que arribaria al final
D'aquesta mala etapa
Més enllà també
D'aquests elements
Meteorològics
Que hem dit
L'arc de Sant Martí
Ha estat lligat històricament
Als conceptes de pau
De tolerància
I de diversitat
En les últimes dècades
La bandera
De l'arc de Sant Martí
A Narbona
També el moviment
LGTBI
Per tot el món
Com a icona
De diversitat sexual
I de gènere
El mateix concepte
De tolerància
S'ha utilitzat
Tradicionalment
Com un símbol
Pacifista
Encara més extens
Doncs ja ho sabeu
Avui dia mundial
De l'arc de Sant Martí
I llàstima
Que no plogui
I que no
Tinguem aquesta oportunitat
Potser
Si fes sol també
De veure el cel
L'arc de Sant Martí
Estem escoltant ara
Una cançó
Del grup Bombay
La cançó es diu
Suena en les bodes
Me cuesta tanto decidir
¿Qué hago si no estás aquí?
Hace frío
Ya no sale el sol
Todos los días
Quien sentí
Te llame para decir
Si me falta
Se me va el color
Me cuesta tanto decidir
¿Qué hago si no estás aquí?
Hace frío
Ya no sale el sol
Hace frío
Ya no sale el sol
Si no estás se me va el color
Y ahora cuento las horas
Para vernos a solas
Qué maldita la hora
La que nos separó
Y ahora suenan las bodas
La canción que nos mola
Va llegando el momento
De querernos mejor
Y ahora suenan las bodas
La canción que nos mola
Yo te veo como la niña de antes
Fui mirarte y recordarte
Y ahora solo quiero volver a enamorarme
Y yo quiero probarlo contigo
Siento que quieres lo mismo
Hace frío
Ya no sale el sol
Si no estás se me va el color
Y ahora cuento las horas
Para vernos a solas
Qué maldita la hora
La que nos separó
Y ahora suenan las bodas
La canción que nos mola
Va llegando el momento
De querernos mejor
Y ahora suenan las bodas
La canción que nos mola
Si no estás se me va el color
Me acuerdo tanto de tu olor
De tu forma de vestir
De los besos que jamás te di
Que sin querer
Que sin querer lo reviví
El momento en que te vi
Ven conmigo y vámonos de aquí
Y ahora cuento las horas
Para vernos a solas
Qué maldita la hora
La que nos separó
Y ahora suenan las bodas
La canción que nos mola
Va llegando el momento
De querernos mejor
Y ahora suenan las bodas
Y ahora suenan las bodas
La canción que nos mola
Y ahora suenan las bodas
La canción que nos mola
Y ahora suenan las bodas
La canción que nos mola
A la Rambla
Res satura
Vine, queda't
I escolta'ns
Ei, vinga, som-hi ja
És el moment de fer el pas
A cada la feina i al carrer
Quan anem de festa o al taller
Parla'm amb el teu acer
Només hem de començar
Aprovem-ho en català
Tu per mi i jo per tu
I quan vulguis tots plegats
Molt per parlar, molt per dir
Provem-ho en català
Molt per parlar, molt per dir
Generalitat a Catalunya
Sempre endavant
Falten 14 minuts
Per arribar a les 6 en punt
Recordem que després
A la segona hora
A partir de les 6 i 10
Ho tindrem aquí a la Rambla
Amb mossèn Xavier Sobrevia
És el rector de la parròquia
Dels sants just i pastor
Amb ell comentarem
El sentit que té
El sentit religiós
De la celebració de la Setmana Santa
Perquè és una època
En què els cristians
Reflexionen
I es prenen
Aquesta època
Com un nou començament
A més a més
També ens comentarà
L'agenda
D'actes litúrgics
Que hi ha al poble
Aquests dies
Mentrestant
Seguim aquí
En aquesta primera hora
A la Rambla
I ara comentarem
Algunes notícies destacades
Notícies que ens criden
L'atenció
Per exemple
La que fa referència
A la crida
D'una mare
Per trobar bambes
Del 59
Una crida
Una crida que va fer
Aquesta dona
I que ja ha donat
Els seus fruits
Resulta que
Ella
Rebecca
Kilburn
Estava desesperada
Per trobar calçat
Pel seu fill
L'Eric
Que
Doncs bé
Va decidir
A les xarxes socials
Penjar un vídeo
Que s'ha fet viral
Un vídeo
Que fins al punt
Que alguns fabricants
Es van posar directament
En contacte
Amb aquesta família
Amb aquesta dona
Per fer-li sabatilles
Esportives a mida
Home
És que un 59
No es troba
A qualsevol sabateria
Doncs bé
Això és el que va passar
Fa 15 dies
En aquesta dona
Rebecca Kilburn
De Godric
A l'estat nord-americà
De Michigan
Estava
Desesperadíssima
Desesperadíssima
No trobaven llocs
Sabatilles
Bambes
Esportives
Per al seu fill
Per als peus
Extragegants
Del seu fill
Concretament
Un noi
De només 14 anys
Que fa més de
Dos metres d'alçada
Clar
Òbviament
Amb aquesta mida de peu
Doncs bé
Contràriament
Al que es podria pensar
No jugar a bàsquet
Al noi
Sinó futbol americà
A l'institut
I com es diu popularment
Pot dormir dret
Doncs bé
Calça un 23
En la talla americana
Òbviament
En equivalència europea
Correspondria a un 59
I encara estan a data de créixer
Clar
Això comporta
Un greu problema
Perquè la majoria de fabricants
Manufacturen bambes
Només
Fins al número 1
22
En la talla americana
En How Tom Life
Que és un portal de notícies
En línia
De la xarxa del diari
You is is
Today
Es va fer ressò
De la crida
D'aquest vídeo
D'aquesta dona
Demanant les bambes
Pel seu fill
Perquè feia mesos
Que estava immersa
En una recerca
Infructuosa
A través d'internet
Per poder
Calçar
El seu fill
La història
De seguida
Es va propagar
Per les xarxes
I es va fer viral
I en poques hores
Les firmes
Puma
I Under Armour
Es van adreçar
A la mare
De l'Eric
Per solucionar
El problema
Aprofitant
La vinentesa
Per engegar
Campanyes
D'imatge
També
I de màrqueting
Doncs bé
Amig de la voràgina
Va arribar
La trucada
Que ha acabat
De propulsar
El cas
A l'escala mundial
Ha estat la trucada
De la exestrella
De la NEBA
Shaquille O'Neal
Conegut
Per la seva generositat
I sensibilitat
Pels temes socials
I aquí
Alguns usuaris
De Twitter
Ja havien instat
També
A donar
Un cop de mà
A l'Eric
Doncs bé
Una història
Realment sorprenent
També
Fa uns dies
Al voltant
De les 6 de la tarda
L'Eric
El noi
Va respondre
Una trucada
Que el va deixar
Estupar
Facta
Malgrat que
En 19 anys
De professional
No es va haver
De preocupar mai
Per tenir bambes
O'Neal
Aquest jugador
De la NEBA
A l'altra línia
Telefònica
Va empatitzar
De seguida
Amb la situació
Del jove
Li va reconèixer
Que quan tenia
També la seva edat
La seva mare
Tampoc trobava sabatilles
Per ell
I que l'objectiu
Era que no tingués
Mai més
Aquest problema
A la trucada
Es veu
Que el jugador
De bàsquet
De l'ex NBA
També
Li va donar
Un consell
De vida
En el noi
Li va dir
Vaig guanyar
900 milions
De dòlars
Escoltant
Els meus pares
Tu també
Els has d'escoltar
Doncs bé
L'endemà
Reebok
Va entrar
També
A Godric
Juntament
Amb una nota
Cinc parets
De bambes
De la talla
59
La talla 22
Americana
Que originalment
Havien creat expressament
Per a SAC
Doncs bé
Tota una història
Bastant curiosa
I parlem ara també
D'una altra notícia
I es tracta
De les novetats
Que hi ha
A l'hora
De portar
La feina
La baixa mèdica
Es gestiona
De forma diferent
Des de fa
Un parell
De dies
El metge
O la mútua
Resulta
Que envien
El comunicat mèdic
D'incapacitat temporal
A la seguretat social
Que comunica
A l'empresa
La informació
Rebuda
Doncs bé
Això es va posar
En marxa
Des del dissabte
1 d'abril
En què
Els treballadors
Ja no han d'entregar
A l'empresa
El comunicat
De baixa mèdica
Amb aquests
Nous canvis
Introduïts
Per la seguretat social
S'elimina
La còpia
Per l'empresa
I ja no serà
La persona
Que està malalta
L'encarregada
De portar-li
Sinó que serà
Una gestió
Simplement telemàtica
Què passava fins ara
Doncs bé
Fins ara
El treballador malalt
Tenia 3 dies
Per entregar el document
Que el metge li donava
I si no ho feia
Podia ser sancionat
O fins i tot
Acomiadat
L'objectiu
D'aquest nou canvi
És eliminar
Aquesta burocràcia
I aquests tràmits
Per als treballadors
Afectats
I que sigui
Simplement
L'administració
La que de manera
Telemàtica
I automatitzada
Sumeixi les gestions
Els metges
La seguretat social
Les mútues
I les empreses
Són ara
Les responsables
D'intercanviar-se
Aquests documents necessaris
De manera que
El malalt
El treballador
Ja no ha de fer
Els tràmits
Com es gestionen
Ara les baixes?
Doncs bé
Aquest procés de gestió
Confirmacions
O altes mèdiques
Canvia
I funciona
De la següent manera
El metge
La mútua
Primer de tot
Envien el comunicat
Mèdic d'incapacitat
A la seguretat social
Que de manera
Immediata
O amb un dia
Hàbil de marge
Com a màxim
Comunica
A l'empresa
La informació
Rebuda
I un cop
Rebuda
La notificació
L'empresa
Té un màxim
De 3 dies
Hàbils
Per formalitzar
Les dades necessàries
A través del sistema
Red
Per gestionar
Aquest tràmit
I si no ho fa
Dins el termini
Establert
L'empresa
Serà
Sancionada
La mesura
Ja ho hem dit
Va entrar en vigor
A l'inici del mes d'abril
I es va publicar
Al BOE
El passat 5 de gener
Estem escoltant
Lady Gaga
Amb aquest Bad Romance
Cançó del 2019
2009, perdó
I want your psycho
Your vertical step
While you admire
When no baby is sick
I want your love
Love, love, love
I want your love
Love, love, love
I want your love
You know that I want you
And you know that I need you
Cause I'm a free bitch
Baby
I want the bad
Your bad romance
I want your love
And I want your revenge
You and me
Could ride a bad romance
I want your love
And all your love
Has revenge
You and me
Could ride a bad romance
Oh, oh, oh, oh
Conrad bene romanse
Rá rá rá rá rá rá rá má
Gaga ooh la lá
Vote your best romantic
Rá rá rá rá rá rá rá rá rá má
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit