.
Bona tarda a Sant Just.
Ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dijous, 9 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a la mesura municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, la primera hora la dedicarem pràcticament tota, per no dir tota,
a fer el cicle d'entrevistes que estem fent aquestes dues setmanes a les parades del Mercat de Sant Just.
Concretament tindrem a la peixateria Calamagdalena, a Leopoldos, forn de pa, i també a la carnisseria Enclau.
Vindran les assentadores propietàries d'aquestes parades del Mercat.
Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem l'espai de la xarxa 06, aquest grup vinculat al món educatiu,
que dediquen aquest trimestre a parlar dels jocs en l'entorn familiar.
Tindrem una família per parlar sobre el temps que dediquen a jugar amb els seus fills.
Després, tot seguit, acabarem el programa fent una altra entrevista en una parada del Mercat de Sant Just.
Aquest cop tindrem a la Paqui i al Paco parlant sobre el bar del Mercat.
Doncs bé, no marxeu, tot això serà de seguida.
Comencem!
Fins demà!
Avui, pràcticament, que tenim un dia complet, monogràfic express,
dedicat al cicle d'entrevistes que estem fent aquest trimestre al magazín de tardes
la Rambla de Ràdio d'Esvern, dedicat a les parades del Mercat Municipal.
Recordem que és un cicle on hi estan passant els i les assentadores
per conèixer una mica millor qui són i com és el seu dia a dia al mercat,
la història de la parada, per saber també quins són els hàbits de consum de la clientela Sant Justenca
o com és la competència dels grans supermercats, com vam veure també i viure en l'època de la pandèmia.
Doncs bé, dimarts passat ja vam iniciar el cicle, xerrant amb en Just Fosalva de la parada Fosalva.
I al llarg del programa d'avui tindrem a quatre entrevistes més.
En aquesta primera hora hem fet passar a tres d'elles.
Primer parlarem amb la Yolanda Bermudo de la peixateria Calamac d'Helena,
després amb la Míriam Vila del forn de pa Leopoldos
i acabarem amb la Vanessa Rodrigo de la carnisseria Enclau.
Doncs obro ja els micròfons.
Hola, què tal?
Comencem parlant, a veure si ho dic bé, amb la Yolanda Bermudo de la peixateria Calamac d'Helena.
Hola Núria, bona tarda.
Hola, què tal? Bona tarda.
A veure, si entrem al mercat de Sant Just i parem davant de la peixateria Calamac d'Helena,
què és el que hi veiem? Quins productes ens oferim? Què podem comprar?
Doncs mira, peix i maris de proximitat, de molta qualitat i, bueno, tenim també xuxis i tenim fumets i...
Molt bé.
Molta varietat.
I qui ens atendrà? És a dir, qui hi ha darrere de l'aparador?
Hi ha algú encarregat, una encarregada, es pas tu mateixa?
Bé, estem el meu marit i jo, el Jordi i la Yolanda.
I...
Els dos. Estem, bueno, despatxant i...
I ens pots parlar una mica, Yolanda, dels inicis de la parada.
Sí.
No sé quin any us vau assentar al mercat de Sant Just?
Bé, jo porto al mercat com 12 anys treballant.
Jo treballava per la Madalena, per això es diu, que la Madalena, la parada.
i, bueno, però la Madalena, la seva peixateria és de més de 100 anys.
Vull dir, sí, sí, sí.
I llavors, bueno, es va jubilar, me la va despassar i, bueno, jo fa 5 anys que la tenim nosaltres.
Molt bé. O sigui, podríem dir que era un negoci familiar, no?, de la Madalena i ara ja fa uns anyets que estàs tu al mercat.
Sí, sí.
Perquè, Yolanda, tu abans havies treballat en el món o en algun altre mercat que no fos el de Sant Just o en el món de la peixateria?
No, no, no. Jo vaig entrar, bueno, doncs ja et dic, sense saber el que era un saïtó o una sardina.
Ostres!
Sí, sí, fa 12 anys, això.
I, bueno, van confiar en mi i, mira, he imaginat el que ha passat i molt agraïda sempre a la Madalena i al seu fill, el Miquel, que no el teníem nosaltres, però, bueno, sempre molt agraït també.
Home, doncs una gran responsabilitat, no?, també agafar un negoci també amb tanta tradició a Sant Just.
La veritat és que sí.
Podem dir que la Madalena va ser qui et va ensenyar, qui et va instruir?
Sí, sí, sí. Jo crec que és la millor i sí. Ella i el seu fill, el Miquel.
Que bé.
I jo soc peixatera i soc el que sé i sé el que sé.
Gràcies a ella.
Per ell i tant, no?
Sí, sí, sí.
Escolta'm, i la clientela? Perquè imagino que, clar, la gent que anava a la parada quan estava a la Madalena fa uns quants anys, també tu l'has intentat mantenir, no?
Sí, bé, sí, sí. Bueno, com amb tot, no? Hi ha gent que ha marxat, però, bueno, molta, molta, molta gent s'ha quedat amb nosaltres i confia molt en nosaltres.
I una mica la rutina del dia a dia a la peixateria com és? És a dir, a quina hora, Iolanda, comenceu a moure el producte?
Bé, nosaltres, mira, ens aixequem com a les 4 del matí.
Mare meva.
Això, cada dia.
Marxem al Mercabarna.
Sí.
I, bueno, allà, doncs, comprem tot el peix i sobre les 7 del matí estem al mercat.
Bé.
És quan descarreguem i ja muntem parada i comencem.
Comencem a treballar, ja, bueno, esperar que vingui la gent, a fer encàrrecs, bueno.
Sí, sí.
Com és la clientela que ve a la parada?
Bé, doncs, eh...
És fidel?
Sí, sí.
La veritat és que sí.
Jo penso que sí.
És bastant fidel.
I, bueno, ens agradaria potser més gent jove que, bueno...
Quin perfil hi ha de gent normal?
Hi ha més homes, més dones?
Més dones, més dones.
Al cap de setmana potser n'hi ha més homes, eh?
Sobretot dissabtes, però normalment són dones, més dones.
Sí.
I es deixen...
De mitja edat, bueno, més grans també.
Vale.
I es deixen aconsellar, és a dir, et demanen el teu consell del...
Què és el que és més fresc?
Sí, sí, i tant, i tant.
A més, tinc clients inclús que em truquen per telèfon o em fan un whatsapp i em diuen
tu mateixa, d'aquests tinc, eh?
Posa'm el que tu veus és millor, sí, sí, confia en moltíssim.
Sí, perquè la clientela que tu tens, Iolanda, normalment fa les compres, és a dir, li agrada
veure el producte que hi ha allà o, per exemple, et truca, t'envia whatsapps, quin tipus
de clientela?
Bueno, ho tinc de tot, però, bueno, més venen al mercat potser.
Vale.
Suposo que agrada més veure...
Sí, sí, jo crec que sí.
Una parada de peix, sobretot a primera hora, és molt maco veure-ho, eh?
perquè n'hi ha molts colors i n'hi ha...
Bueno, quan hi ha més, no? Suposo que quan està més fresc, també quan...
Sí, clar, clar.
Després, també, parlant una mica de la competència, parlo de dins del mercat o també de fora,
eh?
Sí.
Quins avantatges creus que des de la peixateria que la Magdalena podeu oferir a la gent que
ve a comprar?
Bueno, doncs assessorament, vull dir, ells, el que havíem parlat, no?, et pregunten què
és el més fresc o el que més convé.
per preu, també, perquè a vegades això també ho pregunten molt, i, bueno, doncs
fins i tot donem receptes i...
Ostres!
Preparem, inclús per nadons, no?
Saps que ara...
També.
Bueno, ara, doncs són 50 grans de llucs o de rap, doncs ho preparem ja tot passat i
que ho tenen...
Molt bé.
Ho tenen ja tot preparadet, sí, sí.
I tu què diries que és el més dur o, bueno, sí, la part més...
més sacrificada, no?, de... no només estar en una parada, sinó d'estar en una peixateria.
Sí.
Bé, bé, el més sacrificat, bueno, jo, per exemple, el de llevar-me molt d'hora...
d'anar a comprar el Mercabarna, home...
Home, és que aixecar-se a les quatre...
Clar, per això et dic, i després una vegada arribes al Mercabarna, doncs comprar, mira,
clar, tens que mirar molt i mirar preus i... per oferir qualitat i...
si pot ser millor de preu, millor, clar.
Clar.
A tu això et va ensenyar també la Magdalena o ho has anat aprenent a base de...
No, jo he sigut amb la Magdalena, anant a comprar el Mercabarna amb la Magdalena.
Vale.
Vale, ostres.
Déu-n'hi-do, eh, l'aprenentatge que...
Perquè, clar, la gent es pensa que és entrar en una parada i començar a vendre,
però darrere hi ha d'haver un rodatge, hi ha d'haver un... agafar un negoci...
Sí, sí.
Molt bé.
Després parlarem d'altres temes, si et sembla, també amb la Vanessa i la Míriam.
Me'n vaig ara a parlar amb la Míriam, la Míriam Vila, que la tenim al forn de pa Leopoldos.
Hola, Míriam, què tal? Bona tarda.
Hola, Múria, bona tarda.
A veure, quan entrem al mercat i ens farem davant de Leopoldos, la gent, què és el que pot beure?
Doncs, a veure, beu pa, clar.
Òbviament.
El que passa que, bé, és un pa fet a consciència, un pa de farines antigues, com el blat serraí, l'espelta, el blat de moro...
Després, alguna cosa molt important són pans d'una molt llarga fermentació, que això vol dir que no et fa mal a l'estómac, i massa mare.
Després, també, timbulleria, cafeteria, molt petitet, una zona de degustació.
Els caps de setmana, també, doncs, algú salat, com empanada, pizzes, quich...
i mig, i després, per encàrrec, pastisseria.
Vale, déu-n'hi-do, eh, la de coses...
Sí, per lo petiteta, que és la botiga, déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
I remuntant una mica als orígens de la parada, quan... sempre ha estat teu el negoci?
No, no. Jo fa vuit anys que soc aquí al mercat.
jo vinc d'una... d'una... bueno, som una saga de quatre generacions, jo soc la quarta generació, els meus pares estan a Sant Joan d'Espí, i la noia de davant de la meva parada, la noia del bacallà, és la meva cosina germana.
Ostres!
I abans jo venia molt a veure-la, i aquesta parada de pa estava tancada, duia cinc anys tancada, i jo venia a veure-la i jo pensava, ostres, aquesta parada, ostres, però em feia por.
Però va arribar el dia que no em va fer por, i ala, m'he tirat a la piscina, i aquí estic, i encantada, eh? Estic supercontenta.
Per tant, des d'aquí any, des del 2015, eh?
Sí, quinze. Però bueno, porto tota la vida treballant amb pa...
Bé, clar, ja has dit que és un negoci...
Sí, familiar.
Familiar, per tant. Jo soc la quarta generació.
I teniu més botigues a...
A Sant Joan d'Espí.
A Sant Joan d'Espí. Sí, estan els meus pares i la meva germana.
D'acord. I aquí, al mercat, estàs tu sola, o hi ha alguna cosa més de carregat?
No, estic jo sola, estic jo sola.
D'acord. Sí, sí.
I la rutina és una mica que tu segueixes? Suposo que pel tipus de producte, com la Iolanda,
no t'has d'aixecar a les quatre del matí, o més o menys, també, eh?
No, jo m'aixeco a les cinc.
Bueno, una hora de diferència, però també estem en el mateix ranc.
Jo m'aixeco a les cinc, sí, perquè hi ha molt de pa per coure.
Clar, jo quan obro a les vuit, ja porto igual dues hores coent pa i muntant la parada.
És el que dèiem, estic sola, llavors necessito molt de temps.
És tot artesanal? Ho fas tu? Hi ha algú que t'ajuda? O ho portes de les pastisseries?
Ho porto de, bueno, diversos forners i diversos pastissers.
Però tot artesanal.
Jo, bueno, si està bé, jo soc molt friqui amb això de, sí, m'agraden les farines bones,
m'agrada el producte artesà, perquè de lo normal hi ha tot arreu.
I jo no vull tenir lo normal.
Jo vull tenir un producte bo i sa.
I abans, de cada persona, o de cada forner, o que em diuen,
mira aquest treballa molt bé, mira aquest d'allà, vaig i el que m'agrada ho porto.
perquè hi ha algun tipus de producte que vegis que la clientela et demani més,
que sàpigues que sigui una mica, entre cometes, el producte estrella,
o que dius, escolta'm, que els agrada molt, no sé, dir que el pa d'espelta.
Sí.
I ja sàpigues...
Mira, el producte estrella és el blat serraí, l'espelta, blat de moro, sègol,
tots aquests pans es venen moltíssim.
moltíssim. Aquí, jo trobo que aquí la gent es cuida molt.
Molt. Vigila molt el que menja.
Que fort.
No menja en qualsevol cosa.
Bueno, també és veritat que en la societat que estem avui en dia,
tot el tema del gluten, de les celiaquies,
això també suposo que la gent a casa que es dedica al forn de pa, no?,
això també ho ha de tenir en compte i ha de tenir una oferta cada cop més variada, no?,
d'aquest tipus de productes, o què?
Sí, el que passa és que jo sense gluten no tinc res,
perquè sense gluten vol dir que no ho pots barrejar amb les altres farines.
Ja.
Llavors, sí que tinc coses més baixes, com el blat serraí,
però la massa mare és de blat normal, llavors porta gluten.
Però, bueno, ja et dic que sí que hi ha celiacs i persones intolerant-se al gluten,
però en molts casos és la fermentació d'aquella peça,
que si no té les hores que ha de tindre, et fermenta l'estómac.
I a vegades és això el mal que fa.
Clar.
Que no és una intolerància o és, a vegades és això,
que els llevats químics són molt dolents.
I, Míriam, quina és la part més sacrificada d'estar també en una parada, no?,
concretament en un forn de pa?
Ai.
Ara em diràs, no, jo m'ho passo bomba cada dia.
Sí, jo m'ho passo bomba.
Sí, sí, sí, perquè com que ho he viscut,
jo des de ben petita és el que he viscut,
no sé fer una altra cosa, jo m'ho passo pipa.
A més a més, cada dia és diferent.
Un dia parles amb la Pepita, un altre dia amb la Maria,
una t'explica, l'altra...
No hi ha cap dia igual.
A mi m'agrada el meu treball.
A més, sóc una persona que m'agrada molt xerrar,
i bueno, és perfecte.
Sí, en donem fe,
Jolanda, Vanessa, en donem fe, que li agrada parlar.
Sí, sí, sí, sí.
Vale.
Molt bé.
I, Míriam, parlant de clientela,
quin tipus de gent és la que s'acosta a Leopoldos?
Doncs, com deia la Jolanda,
els dies a cada dia és gent més gran,
i els divendres i els dissabtes,
doncs, gent jove.
Molta gent jove.
Però els dies a cada dia sí que és veritat que són més grans.
És un perfil de gent més gran.
Sí, i després, jo el divendres tinc molta venda per WhatsApp,
moltíssima.
O sigui, és el que deia la Jolanda,
superxulo, perquè és gent que confia en tu.
T'envien la comanda,
i t'ho vas posant,
i ells venen a la tarda a buscar-ho,
però molta, molta comanda per WhatsApp.
Molta.
Home, també és un tipus de producte, no?,
que si comentes tu que aquí i jo...
Bueno, són productes que al cap de setmana
la gent potser també li entra més, no?,
per al tipus de menjar,
que potser ja està preparat.
No, i la gent jove carrega, eh?
No venen a anar per un pa,
potser s'emporten quatre o cinc pans.
Els fan tallar,
els fan...
Me'ls poses amb els emboliques,
que els poso al congelador,
i anem per tota la setmana.
Carreguen per tota la setmana.
Sí, sí.
I puc preguntar d'on ve el nom de Leopoldo?
Ja, per exemple,
amb la peixateria que la Magdalena sabem,
fent referència a la Magdalena, no?,
com ens ha explicat la Jolanda,
però Leopoldo, d'on ve això?
Mira, t'ho faré molt curtet.
Molt curtet, perquè és una història molt llarga.
Quan, bueno, jo la meva parada
va ser un sorteig públic,
i es tancava del dia a les dues al migdia.
Jo, bueno, em vaig equivocar d'autobús,
jo venia amb autobús,
em vaig equivocar,
i eren menys deu.
Oh.
I tinc una tieta que és superforofa de...
Fray Leopoldo.
I sempre m'adonava estampetes.
I al posar la mà al bolso
per treure el mòbil per trucar a un taxi,
em va sortir l'estampeta d'aquest home.
I jo li vaig dir,
ai, si em treus aquesta,
li poso el teu nom a la...
Nom a la...
A la tiga.
Sí, sí, sí.
De veritat, ostres.
I així va ser.
Vaig arribar, ai, 58,
entrava per la porta de l'Ajuntament
i, bueno...
No m'ho crec.
I me l'abandonava la parada,
bueno, me l'abandonava la vaig comprar,
i llavors vaig posar a Leopoldo's.
Leopoldo's,
doncs quin remei, no?
Escolta'm, mare meva.
Jo crec que hem parlat bastantes cosetes de Leopoldo's.
Si et sembla,
passem a parlar ara mateix amb la Vanessa.
Vanessa, què tal? Com estàs?
Hola.
Bones tardes, Vanessa.
Bona tarda.
A veure, parlem de carnisseria.
En clau.
Carnisseria en clau.
Què és el que veiem quan entrem i parem davant d'en clau, Vanessa?
Bueno, carn, empanades, cabritza i bou.
Bueno, tot el que són derivats de la carn.
Molt bé.
I, escolta'm,
igual que, per exemple, la Míriam Anzella,
que en lloc del pa també té altres productes,
tu també tens, no sé,
algun plat preparat o algun altre tipus de producte?
Bueno, els tipus canelons,
lasanyes, canelons sense gluten,
croquetes,
empanades argentines,
ah, mira,
burritos.
I això,
i ho feu vosaltres també?
Bueno, m'ho porten,
però són,
són obradors molt petitets.
Sí.
Llavors,
però són més,
més casolans, tot.
Vanessa,
fem referència ara,
si et sembla una mica,
a la història de la parada.
a quin any tens l'adjudicació
o és un negoci agafat de fa alguns anys?
Fa cinc anys, més o menys,
que la tinc.
Bueno,
em sembla que a la vegada aquella.
I què és el que et va portar
a ficar un dia a la porta del mercat de Sant Just?
Bueno,
jo estava en un altre mercat
i l'home es jubilava
i, bueno,
vaig estar mirant
i vaig veure
que estava
en traspàs
aquesta parada
i, bueno,
vaig provar sort.
Vale.
I en quin altre mercat?
Per aquí,
per la zona també,
pel Baix Llobregat?
No,
estava Barcelona,
el mercat de Fort Pieng,
l'altra banda,
Barcelona.
Ostres,
doncs sí,
quin canvi, no?
Home,
el mercat de Sant Just
és un mercat,
suposo que més petitet,
no?
Bueno,
de gran,
més o menys,
l'altre també són dos xaparades,
però, bueno,
no és el mateix.
Clar.
I el nom d'en Clau
va ser idea teva?
Com va sorgir?
Bueno,
idea de la meva germana,
nom de les nenes,
Andrea la petita
i Clàudia la gran.
Va ser una fusió.
Caram!
Sí,
perquè trobar el nom
era una miqueta
difícil
i va ser una fusió.
I,
per tant,
vol dir que a la parada
sou tu i ta germana?
No,
no,
soc jo.
Solament jo.
I no tens ningú
que t'ajudi?
O sigui,
estàs tu sola a la parada?
Sí,
i, bueno,
és que tampoc.
Tu no puc fer-ho tot.
Tu pots fer-ho tot sola?
Sí,
de moment sí.
Escolta'm,
jolín,
quina feinada.
Per tant,
sabem que estàs tu sola,
a la parada a la parada,
en clau,
sabem els tipus de productes.
Parlem ara de la clientela.
Com és la gent que ve,
que passa per la carnisseria?
Normalment,
hi ha algun producte
que et demanin més
o que tu recomanis?
Bé,
per exemple,
la vedella madurada
es veu bastant bé,
que ara està més de moda,
les empanades argentines també,
sobretot el cap de setmana,
per el que deia ella,
que és el més ràpid
per el cap de setmana,
per sopar,
per...
Clar,
algú potser ja ha fet,
no?
Sí,
bueno,
la gent jove.
Perquè tu,
Benessa,
notes el canvi
en funció del tipus
de la clientela que tens?
Per exemple,
no sé si...
Suposo,
eh?
La gent més gran
et compra un tipus de producte,
carn més fresca per fer
i la gent,
amb un perfil més jove,
et compra una altra...
Sí,
sí,
això sí.
La gent més gran
és més de bistec
o per fer estofat.
La gent jove
tira més de canelons,
hamburgueses...
O sigui,
més...
menjar és més ràpid,
tipus planxa
i tot això.
Vale.
I,
Vanessa,
tu quines diferències
veus entre
el mercat que estaves
fa uns quants anys
i el mercat
de Sant Just?
Bueno,
és que és diferent
perquè allí
és el centre de Barcelona,
tot són edificis,
hi ha molta gent.
Aquí és més
de poble,
no?
És més tranquil·let.
Sí.
Bueno,
que està bé
perquè la gent
és més fidel.
Allí és com que
un dia vaig aquí,
un altre dia allí.
aquí, aquí.
I tu notes algun,
bueno,
no sé si com elles,
també com han comentat
la Míriam i la Jolanda,
que uns dies
hi ha més gent
o hi ha un tipus
de perfil també
de gent,
com deien,
una mica més gran,
no?
I els que a la setmana
hi ha gent més jove?
Sí,
els dies de cada dia
és per les dones
que no...
Bueno,
les que treballen
a casa
i tot això
perquè...
Bueno,
les que tenen
torn de tarda
perquè l'horari
com és fins a les dos,
la gent jove
normalment
si plega a les dos
no pot venir.
I tu
a quina hora
t'aixeca?
Sorprèn-nos.
No,
jo a les sis.
Jo a les sis,
bueno,
també és d'hora
però no són les quatre,
no?
De la Jolanda,
però...
Sí,
perquè el que és la carn,
m'arriba la carn
i és col·locar-la
i sí que els elaborats
durant tot el matí
i tot això
pots anar fent.
Les hamburgueses
i tot això.
Perquè com funciona
tot el tema
de la carn?
També vas a Mercabarna
o no cal?
No,
ara ja estem
més modernitzats
amb el tema carn,
ja te la porten
per sort
perquè si no...
I jo tinc un dubte
de tot aquell producte
que hi ha
si a vegades s'obre.
Què en feu
de tot allò?
Suposo,
va a algun lloc
en concret
o es llença directament
perquè no hi ha
cap altra forma
d'aprofitar-ho?
Bueno,
a veure,
la vedella en si
realment
té bastant
rotació.
Sí,
se li pot donar...
Sí,
perquè pots fer
d'un bistec
pots fer hamburgueses
i si no,
després
el consum de casa
també
hem de menjar.
Exactament.
Van menjant
que avui
sobran canelons
o caduquen,
tu menges
o congeles
i tu portes
un altre dia.
Igualment
hi ha productes
que...
Canelons,
les cues,
hi ha coses
que els clients
porten congelades.
D'acord.
Clar,
s'ho porten
i suposo
que ells
també ho congelen
a casa
i ho aprofiten
després.
És la forma
de tenir sempre
perquè hi ha coses
que potser
venen un dia
i no tinc
i si hi ha congelats
ho porten
i ja està.
I tu,
Vanessa,
d'on has après
a l'ofici
perquè entenc
que no sé
si vens
d'una saga
de generacions
anteriors
de carnissers
o has après
de la parada
que estaves
anteriorment
a l'altre mercat.
Bé,
no,
realment
sí que tinc
família carnissera
però no...
Vaig a aprendre
amb els típics
contractes
aquests
de formació
que te feien
amb 18
vaig entrar
al Carrefour
i me'n van
tres anys
de formació
després
a l'altre mercat
i després aquí.
I què és
el més difícil
o potser
el més dur
que hagis
de fer
en el negoci
no sé
si potser
tallar carn
o...
No,
durant l'any
tampoc
el tema
de la campanya
de Nadal
que és la més
sacrificada
diguem,
per la quantitat
de feina
i això
però
l'any
tampoc.
L'època
amb més feina
que normalment
tens a la carnisseria
que és per Nadal
llavors?
Sí,
per Nadal.
Sí,
perquè la gent
vol fer els rustits,
els xais,
els cabrits
i tot això
i...
Bueno,
suposo que també
una mica
com la Yolanda
no sé si la Míriam
en el seu cas
amb el tema
del pa
també
per Nadal
o...?
Sí,
sí,
sí,
sí.
Clar,
perquè són els torrons.
Sí,
bueno,
clar.
I els panetones.
Sí,
sí,
òbviament.
Clar,
sí,
sí,
sí.
I tu i Holanda
suposo que també
Sí,
molta,
molta feina.
Per Nadal
suposo que deu ser
el boom.
Sí,
sí,
sobretot per això,
pel 24
és la locura màxima
i,
bueno,
pel gener,
pel 38
així
és més tranquilet,
però el 24
a Nochebuena
és tremendo,
sí,
sí.
Bueno,
clar,
és que són dates en què,
bueno,
les reunions familiars
i la quantitat
d'aliments que hi ha,
la gent també vol producte
de qualitat,
no?,
per no quedar malament
amb la família
i se'n va al mercat.
Sí,
sí.
Bueno,
doncs ja sabem una mica més
de la feina de la Míriam,
de la Vanessa,
també de la Iolanda,
de les diferents parades,
ens ubiquem una mica
i ara,
si us sembla,
fem una mica de
tenim temps suficient
per fer una mica
de debat,
col·loqui,
per aspectes que potser
són més generals
del mercat.
A veure,
com us hi sentiu vosaltres?
Com veieu l'ambient
en general
del mercat?
S'hi nota molt
quan és cap de setmana,
la gent entra,
fa la compra
i surt ràpidament,
li agrada parlar
amb els assentadors
i assentadores?
Com percebeu
l'ambient del mercat?
Qui parla,
jo?
Vinga,
Iolanda.
Doncs,
bueno,
el cap de setmana
es nota
un ambient maco,
familiar,
molt familiar.
Fa goig.
Veus cotxets,
nens,
petitets,
saps allò que dius,
mira,
que maco.
No,
i bueno,
i sí,
sí que
els agrada parlar.
Nosaltres som molt xerraires
a les parades
i ens agrada molt parlar,
la veritat és que sí.
I,
bueno,
fem això.
I com porteu?
Perquè, clar,
estem en una societat
de lo quiero ahora,
lo quiero ya,
la gent,
el tema de les cues,
la paciència,
clar,
dieu que us agrada parlar.
Això,
com ho porta la gent?
Respecta?
Té paciència?
Bueno,
sempre,
coneixes més o menys
a la gent.
Llavors saps
el que va per feina
i llavors
el despatxes
el millor que pots
i,
però, bueno,
saps que no li pots donar
una conversa
o hi ha persones
de tot,
clar.
Però,
bueno,
ara potser
la gent
és bastant
pacient,
crec,
eh?
Sí.
De totes maneres,
tens dues mans,
pots parlar.
Ah, no,
no,
això també.
Pots anar fent
amb l'estudació.
Això sí,
les mans no paren.
Això és cert, eh?
Parlem i fem i,
sí.
Ja quan veus algú
a la cua
que veus que
ja les cares li canvien,
doncs ja intentes...
No,
que mira el rellotxar.
Això ja és senyal
que et miren,
que feu una mica el cap
com ho veiem dir,
no et s'ha arristat
i t'afalles una miqueta
i ja està.
El dimarts
parlàvem amb en Just Fosalva,
vam començar el cicle amb ell,
ell és un dels assentadors
que fa més anys
que està al mercat.
Jo no sé si vosaltres
heu viscut
moltes transformacions
a el que és
el mercat de Sant Just.
Clar,
entenc que les parades vostres,
bueno,
excepte el cas
de la peixateria,
però clar,
vas agafar ja
el negoci i Holanda
no fa tant.
Per tant,
no sé si heu viscut
massas transformacions
del mercat,
millores que hi hagin hagut.
Bueno,
millores sí.
Sí,
millores sí.
Sí?
Sí,
perquè jo quan vaig entrar
no estaven els lavabos nous.
Sí,
tot això es va fer...
L'escala estava diferent.
Sí,
sí,
les neveres també
han canviat alguna cosa.
Bastantes coses,
al terra.
Sí.
Van pintar,
moltes coses.
En vuit anys que jo porto
sí que s'han fet moltes coses.
S'han fet,
sí.
Sí,
sí,
sí,
sí.
i vull treure també
el tema de la pandèmia
perquè això ha sigut
un boom
que per molta gent,
per molts negocis
va suposar
un delta baix
però,
bueno,
jo,
algun cop que passava
per davant del mercat,
el veia bastant ple de gent.
Expliqueu-me la vostra
la vostra experiència,
va,
que comenci,
va Vanessa,
parla'ns alguna cosa
de la...
Com et va anar a tu
la pandèmia,
va?
No,
la veritat que molt bé.
No ens podem queixar,
no?
No,
la veritat que no.
Com ho vas notar?
Hi havia més gent
que venia al mercat,
que et demanava més?
Sí,
bueno,
demanaven per telèfon,
perquè també van passar
els telèfons
des de l'Ajuntament,
la gent demanava per telèfon,
portàvem a casa,
sí que era una miqueta bogeria.
Després,
tota la gent que estava
a la cua,
fent cua,
que no podien entrar...
Uf,
va ser un poc...
Vas canviar alguna cosa
del sistema de vendre
que abans de la pandèmia
no feies
i que ara,
o que amb la pandèmia
vas haver de canviar
o ja s'ha quedat així
per sempre?
No,
més o menys
el mateix,
perquè la gent
que demanava domicili,
com és a partir de les dues,
tampoc alterava molt.
Vale.
No creuen...
I vosaltres,
Míriam i Jolanda,
com vau viure?
A tope,
a tope,
o sigui,
treballa moltíssim
i amb una miqueta de por també,
perquè clar,
no sabíem...
Clar.
El tema era delicat,
però hem treballat moltíssim.
hem fet molt de repartos,
nosaltres ja fèiem repartos,
sempre hem fet repartos,
però, bueno,
pensar que repartíem
no només a Sant Lluís,
a Esplugues,
Hospitalet,
Barcelona...
Ostres!
Vull dir,
jo me'n recordo aquest any,
el dijous sant aquell,
vam acabar de repartir
a les 11 de la nit.
A les 11?
A les 11 de la nit,
aquell any,
bueno,
va ser...
Ostres!
I, bueno,
vam treballar moltíssim,
la veritat és que sí.
I en el teu cas,
Míriam?
Doncs també,
molta,
molta feina
i possiblement
no tenia jo tanta venda
per WhatsApp
i des de llavors
sí que s'ha quedat
la venda per WhatsApp.
I, bueno,
això és el que diu ella.
A més a més,
per exemple,
la Yolanda i jo,
ella em portava
a moltes cases pa.
Clar.
Que,
Yolanda,
vas a aquesta casa així,
té,
porta-li això,
tu vas caminant,
perquè jo anava a tot arreu caminant.
Jo feia 25.000 passos diaris.
Mora meva!
6 quilos.
Fent els encarres i els repartiments.
Perquè jo anava caminant.
Ostres!
I abans,
si jo,
si passava per alguna casa,
deia,
dona que jo t'ho porto,
tu em portes això allà.
Però sí,
sí,
molta feina,
moltíssima.
Jo crec que,
clar,
com que la gent no podia sortir fora,
tot el que no feia els restaurants
i bars que estaven tancats
ho feien a casa
i, clar,
anien al mercat.
Bueno,
venien,
trucaven
o WhatsApp.
I creieu que heu pogut
fidelitzar aquesta clientela
que durant la pandèmia
podríem dir
que va descobrir el mercat
o és gent que ja s'ha dispersat?
Bueno,
alguna s'ha quedat,
alguna s'ha quedat,
però la majoria no,
la veritat.
Gent que no coneixíem
i, llavors,
bueno,
una vegada
ja han pogut fer
la seva vida normal,
clar,
jo sí que també,
però ja no
no les tenim com clientes.
I creieu que va haver-hi
algú de Sant Lluís
que va descobrir el mercat?
És a dir,
que va venir com
per primera vegada
que us descobria...
I dit per ells,
eh?
Sí, sí, sí.
No sabia que havíem
marcat a Sant Lluís.
Sí, sí, sí.
Mare meva.
Seguim amb altres temes.
Per exemple,
com és la relació
que teniu
els diferents assentadors,
assentadores
al mercat?
Perquè, clar,
el dia a dia
el que porta la rutina
és entrar,
començar
i a vegades
no sé si teniu
molt de temps
per fer pinya
entre vosaltres
o us coneixeu molt.
És com una comunitat
de veïns.
Et pots portar
millor en muns
o...
Saps què passa?
que a l'haver-hi dos passadissos
també tu
amb el teu passadís
clar,
xerres més
i et veus més.
I, bueno,
però que no,
bé,
no...
Bueno,
ens portem bé.
Sí.
Sí.
Jo xerro amb tots.
Clar,
bueno, totes.
Bueno,
és veritat
que amb tots
els passadissos
i...
Clar,
i quan hi ha votacions
és com una comunitat
igual.
si és que realment...
Igual un diu negre
l'altre diu blanc
però, bueno,
si surt negre
doncs oye,
és negro
i és el que hi ha.
Però ja està.
Per quines coses
us reuniu
o feu votacions
o feu més assemblees?
Bueno,
qualsevol cosa
respecte al mercat.
per les festes...
Sí,
per les festes...
Per les festes
de carnaval
i les decoracions...
Això com ho decidiu?
Perquè quan al mercat
ja veiem decoracions de Nadal
o veiem decoracions temàtiques
de l'època,
això com ho feu?
Com ho decidiu?
com...
Doncs es parla
i es diu,
per exemple,
jo què sé,
d'això,
d'això,
d'això,
què votem?
Doncs aquest,
ha sortit aquest,
doncs aquest.
Donem idees,
clar.
Sí,
es van donant això,
es van donant idees
i el que surt.
I de grans superfícies,
supermercats,
amb la quantitat
d'inputs i d'ofertes
que hi ha de productes
i menjars,
creieu que els mercats
en un futur
acabaran desapareixent
on vosaltres mateixes
amb les vostres parades
teniu molta competència?
Ho noteu
al dia a dia?
Sí,
la competència,
clar que hi ha,
jo tinc molta,
amb el pa i arreu,
venen pa a les benzineres,
o sigui que...
Sí,
sí.
però bueno,
jo...
jo el meu,
no sé,
jo ven qualitat
i després
soc una persona
que xerra molt,
que a les senyores
també els agrada això,
que les escoltis
i que parlis
i que els hi diguis
i bueno,
suposo que les grans superfícies
això no ho tenen.
No,
clar.
El tracte
de tu a tu
o si es posa malalta
i tens...
Jo tinc clientes
que estan malaltes
i com que tinc els whatsapps,
els hi pregunto,
Maria,
com estàs?
Fa tres dies que no et veig,
ai,
estic refadada,
estic...
Doncs això no ho tenen
en una gran superfície.
Està la part,
la part humana,
la part,
no sé...
Més del tu a tu,
no?
Sí,
del tu a tu
i que et preocupes,
o sigui,
jo em preocupo de veritat.
Mira,
avui he trucat amb una noia
que feia una setmana
no sabia d'ella
i estava malaltona.
Ai,
gràcies,
Míriam,
no,
però és que et preocupes de veritat
i això,
doncs,
una gran superfície
no t'ho pot donar.
Clar.
I bueno,
i la qualitat,
eh?
Agafes carinyo i tot.
Clar,
que agafes carinyo.
Clientes que les estimes
perquè són tants anys
i sí que és cert
que li agafes carinyo.
Sí,
sí,
a més quan et falta alguna
agafes uns berrinxes.
Sí,
sí,
és veritat.
Mira,
amb fulanita,
ostres,
el demà té plural.
Sí,
sí.
Perquè noteu
que el tipus de clientela
que entra al mercat
és,
va fer una parada,
o sigui,
va una parada en concret
a comprar allò exactament
que hi ha
o és un tipus de clientela
que bueno,
entra aquí,
compra una mica
de la carn d'aquí,
compra del pa d'allà,
compra fruita d'aquí,
ara com...
Normalment,
no,
tenen les seves parades,
però jo crec que sí,
que tenen les seves parades.
Si em compren a mi el peix,
doncs sempre van,
normalment,
em compren a mi,
si no,
em compren al costat,
vull dir,
amb això són fidels,
no?
Potser.
Sí,
sí,
jo crec que sí.
Bueno,
jo tinc clientes
que compren a mi alguna cosa,
la suci una altra,
la nuri una altra,
que més o menys,
que està bé,
perquè no tenim el mateix.
Clar.
I també vull parlar
del tema de les fires,
que a vegades es fan anar a Sant Jus,
fires comercials.
que ens parlem ni una.
Som les feriantes.
Som les feriantes totales.
Bueno,
nosaltres tres,
i la Sandra,
la de la fruita.
La noia de la fruita també.
Com organitzeu això?
Què és el que més us motiva
d'anar a les fires?
Tot.
Ens agrada.
Ens agrada.
Ens agrada.
Ens agrada.
Sí,
ens agrada.
Ja ven,
comença fa molt de temps
i no hi ha fira que s'escapi.
Home,
però és dur,
eh?
Preparar una fira de casa.
Sí,
però s'ho passem bé.
I són llargues,
eh?
Perquè comences a les 6
i arribes a casa a les 10.
Sí,
sí,
sí.
Però ens agrada.
Bueno,
l'última de Torreblanca
vam arribar més tard.
Sí,
sí.
A les 12 o a la 1.
Sí,
vam...
Sí,
sí,
sí,
tot el dia a Torreblanca,
que va ser la dels Tres Sants,
era?
Clar,
Sant Jus,
Sant Joan i Sant Feliu.
Sí,
sí,
els Tres Sants.
I perquè no fan més,
que si no totes anem.
Si fessin més també aniríem.
Per qui ho feu?
Perquè així la gent us coneix més,
perquè a vosaltres us...
Bueno,
vam començar així,
per la idea de que fem promoció
de les nostres parades,
que promocin el gènere,
i ara ja,
doncs per tot una mica.
Sí,
perquè ens ho passem bé.
Sí,
sí.
Molt bé.
És un vici,
ja.
Sí,
és un vici,
sí.
És un vici,
perquè a les hores,
és que és massa feina,
si comptes les hores,
no et surt a compte.
No,
no et surt a compte segur,
però bueno,
sí que surt que t'ho passes bé
i ens ho passem molt bé.
Sí,
ens ho passem molt bé.
La veritat que sí.
Vale,
i que sobretot per al bon ambient que hi ha,
no?
i entenc que no és que hi aneu,
per exemple,
se m'acuta amb això de les tres sants,
no és que cadascuna posi la seva parada,
sinó que us m'encomuneu una mica.
Fem unes juntes,
fem les quatre juntes de la meva parada.
Fem unes,
sí,
sí,
que bé.
Aquest sí,
cadascuna porta la samarreta amb el seu nom.
Això sí.
Ah,
bueno,
clar,
de la parada.
Bueno,
posa el mercat de Sant Just
i a darrere posa el nom de cada parada.
De cada parada.
Vinga,
veia ara una pregunta així una mica més espinosa.
Cosetes que milloraríeu del mercat?
És a dir,
coses que vosaltres,
per exemple,
com a objectiu digueu,
va,
en això ets a millorar,
per exemple,
donar-me a conèixer a les xarxes socials
o oferir més producte
i després coses que,
per exemple,
escolta'm,
al mercat ens faria falta,
jo què sé,
dic,
una rampa no sé on
o ens faria falta que,
jo què sé,
que els vidres estiguéssim més nets
o coses així per millorar,
sempre amb crítica constructiva
per fer les coses,
bueno,
doncs millor,
no?
No sé.
Home,
estaria bé que les dues parades
que estan buides
estiguessin obertes.
Potser sí que estaria bé.
Sí,
posessin facilitats
perquè aquestes dues parades
no estiguin buides.
Crec que estan en procés,
no?
Sí,
però,
bueno,
és que els requisits
són per un emprendedor.
Sí.
Són perillagudos.
Sí,
no,
seria millor un juguer,
potser.
Mhm,
clar.
Vosaltres,
com ho vau,
bueno,
la Yolanda ja ens ha explicat
que ho va agafar
de la Magdalena,
vosaltres vau fer també
el procés d'adjudicació.
Bueno,
jo va ser un traspàs,
llavors vas fer el traspàs
amb el noi
que no el traspassava
i ja està.
Clar,
no,
jo va ser procés
de...
I...
horrorós,
és horrorós.
A nivell burocràtic,
a nivell de tempos...
Sí,
perquè has de fer moltes coses,
has de fer una història,
has de fer dossiers,
has d'esperar després
15 dies,
després un mes,
després ara te la donen,
ara un tant percent d'això,
un tant percent de l'altre,
és horrorós.
però bueno...
Clar,
bueno,
és una mica...
No és arribar i moldre.
No, no.
No, no.
Clar,
no és un pim-pam, eh?
No,
però jo estic contenta.
Molt bé,
clar que sí.
Ha quedat clar,
no?
Sí, sí, sí.
I cosetes que trobeu a faltar
o que us agradaria canviar,
millorar?
Bueno,
no sé,
per demanar,
ens agradaria...
No ho sé.
Bueno,
per demanar
que féssim més publicitat
al mercat,
ja està demanat.
Sí,
sí, sí.
I ara,
de moment ja,
ens ajuden una mica,
però...
Perquè la gent d'on ve
sabeu de quins barris es mouen?
Per exemple,
és més gent del barri centre o...?
Bueno,
de tot,
eh?
Perquè també de...
de Can Meli,
Can Can Meli,
no?
Sí.
de Majuí també.
Jo tinc algun client de Majuí també.
Ostres,
doncs,
menys de lluny.
Però més divendres i dissabtes.
Sí,
sí, sí.
Sí, sí, sí.
Sí, perquè si volen alguna cosa entre setmana
m'ho demanen i ho porto,
però si no venen,
sí,
divendres i dissabtes.
cada dia és barri centre.
Sí,
sí, sí.
Sou de Sant Just,
vosaltres?
No.
No?
Perquè us anava a preguntar,
dic,
potser sent de Sant Just,
escolteu gent que comenta alguna cosa,
que fa comentaris sobre el mercat,
o de coses que passen.
Bueno,
ja hi havia clientes que no sabien
ni que hi havia mercat.
De Sant Just?
Sí.
Clientes que portaven anys,
bueno,
seran les mínimes,
no?
Però hi havia algunes que...
És que no sabia que hi havia un mercat.
Ostres.
A més,
és xulíssim,
perquè l'edifici del mercat
és super maco.
A més,
és molt xulo,
perquè és petitet,
però...
No,
està molt xulo.
I hi ha de tot,
és que hi ha de tot.
Prepara l'edifici,
la façana,
no sé,
crida molt l'atenció.
Bueno,
però com està més a la part de dalt,
jo crec que la gent que està
o a les cases,
o al maig lluï,
o...
Clar,
passa a casa en just,
té pujades i baixades,
i fins a arribar al mercat...
Sí.
Bueno,
és complicat,
sí.
Si vens de baix,
és més pujada,
i a la gent gran potser també...
Potser un autobús,
no?
Que...
Sí, directe,
no?
Un trenet,
o una pàgina web conjunta,
que tinguéssim una persona
amb un cotxet d'aquests
com els de la brigada,
que anés a repartir.
Sí,
no està malament.
Bueno,
això...
Ja l'estan fent,
eh?
La pàgina web,
en teoria...
Però això és l'oferilla,
no?
De fer-ho i no...
Però ens van dir una borrada de...
Ah,
per la de...
Sí, sí, sí.
Era un servei mínim,
que havia cap a...
Bueno,
la qüestió és que dia a dia
esteu al mercat,
esteu donant servei també
a la gent de Sant Jús,
perquè clientela fora de Sant Jús
ja...
Sí,
es plogues també.
Es plogues també.
Es plogues,
i de Sant Joan d'Espí.
I de Sant Joan d'Espí també,
de la part de Torre Blanca,
tot això.
Ostres.
Moltes,
i del centre.
Hi ha clientes que...
Sí,
jo que els meus pares
tenen la pastisseria
a Sant Joan d'Espí,
jo veig de moltes clientes
als meus pares
que venen a comprar Sant Jús.
La seva mare,
la mare de la vida,
és clienta meva.
Sí,
la meva mare.
Molt bé.
Però hi ha molta gent,
sí, sí.
Que bé.
Doncs me n'alegro.
Escolta'm,
jo no sé què més dir-vos,
no sé si vosaltres
us heu quedat amb ganes
d'afegir alguna altra coseta
referent a la parada
o al mercat en general.
No.
Ens quedem.
Per exemple,
la participació de la firada
normalment,
que se m'ha vingut al cap
a la nit de la...
com la Shopping Night.
La nit de la etapa.
Com abans sí que tenia constància
que el mercat
hi participava
de forma més activa,
és a dir,
que recordo jo
èpoques
que la gent entrava,
que feia cua
del mercat.
L'edició passada
no va ser així,
sí, sí,
aquest any vam fer...
No,
però l'edició passada
vam ser les quatre
de les fires,
però va estar molt bé,
molt bé,
perquè va venir molta gent
i sí,
va venir molta gent.
i vam estar a les quatre
la Sandra,
Yolanda,
Vanessa,
Míriam
i ja està.
I hi havia de tot,
cart, peix...
Però estàveu dins del mercat?
Sí, sí,
dins del mercat,
les quatre soletes.
Ara no recordava la...
no tenia la...
Sí, sí,
i ens van anar
superbé.
Bueno, sí,
cinc parades
que teníem la del costat,
també.
Bueno,
però érem les quatre.
Sí, sí,
no,
va estar superbé.
I què us sembla
que a dalt hi hagi
la sala Mercat?
Perquè això sí que us ha...
no ens agrada molt.
No?
No.
Per què?
Perquè jo un...
Algo de comerç
que atreia a la supermercat,
no?
Com abans...
Us ha afectat negativament
d'alguna forma
a nivell de vendes,
per exemple,
o d'ambient o...
jo per mi
jo penso
que a tancar el consum...
El consum
és el supermercat
que hi havia abans.
Sí,
el que hi havia abans
teníem més feina.
La gent pujava a dalt,
agafava les leunes,
les ampolles
i baixava
a buscar el producte fresc.
Vale.
I sí,
jo crec que al tancar-lo...
Sí,
és que cada mercat
normalment,
jo,
tots els que conec
tenen un supermercat
molt...
A la vora.
Quan és un mercadona
és un consum o és un...
Això ja és més...
Però que la majoria
dels mercats,
jo els que conec...
Però el consum
estava bé
perquè no tenia res de tall.
El tall no tenia res,
ni peix,
ni...
És a dir,
competència,
competència,
no era.
No era.
O sigui,
la gent venia a carregar,
doncs,
això,
llaunes,
ampolles...
Sí,
la llet,
l'oli,
l'aigua,
no?
Aquestes coses
i l'o fresc estava baix.
Sí que tenien coses empaquetades,
o sigui,
porc,
vadella,
però empaquetat
i no és el mateix.
S'han de portar el que hi ha.
Si està tallat gruixut,
gruixut,
no poden escollir.
No,
però et vull dir que això anava bé
perquè llavors baixaven a baix
pel fresc.
Sí.
I amb les exposicions,
per exemple,
quan hi ha les inauguracions
que en aquell dia,
per exemple,
els dissabtes a les 12,
normalment,
no...
No,
no té res,
perquè si comencen a les 12
i acaben a les 12,
que és quan tanquem,
no,
però no.
La gent no ve a comprar.
En les exposicions,
no.
Quan es fan coses
al carrer Bonavista,
sí,
llegeixen.
Sí,
repitats.
Això sí que porta molta gent.
L'altre,
no fa molt,
va estar ballant
a les Bars d'Ensaire,
també va portar
molta gent al mercat.
Què més,
les caramelles.
Quan canten les caramelles,
el mercat està platori.
Està superxulo.
Coses així,
sí.
Però les exposicions,
venta,
a nosaltres,
no...
No,
no...
Bé,
almenys a mi.
No,
la veritat és que no...
Bé,
molt bé.
Però també està xulo
tindre un espai a d'ara.
A veure,
està molt...
Sí,
per estar buit
millor que estigui...
No,
però que està molt xulo,
és molt maco,
la neixa molt maco.
Molt bé.
Bueno,
hi ha coses positives
i coses no tant.
Doncs res,
Míriam,
Vanessa i Holanda,
ha estat un plaer
tenir-vos a les tres aquí.
Ens falten res,
quatre minutets
perquè toquin
la sis en punt.
Ja està experiència passada,
ja heu passat per la ràdio,
ja veieu que no estan,
home,
que aquí tots queden família.
tenien nervis,
ara ja estigui nervis.
Ja,
quan heu entrat
estàveu com un flam.
Si ens dona una hora més,
seguim.
Ara ja aquí
ja sou unes expertes.
Doncs res,
ha estat un plaer tenir-vos
i escoltar-vos aquí
a Ràdio d'Esvern.
Esperem que es pugui repetir
en més ocasions,
que pugueu venir més cops
també per aquest feeling
i per tenir també
un feedback
del que passa
al mercat de Sant Jús.
un gran centre
i una gran sort
també que el poble
pugui tenir
doncs bé,
assentadors i assentadores
com vosaltres,
no?
També tan simpàtics
i tan simpàtiques
aquí al poble.
Res més,
que vagi bé.
Gràcies.
I bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Gràcies.
Potser aquest no és
el lloc indicat
Potser esperàvem
la primera cita
més intimitat
Jo creia que era tard
per tornar a estimar
que això d'enamorar-se
estava caducat
Sempre vaig amb pressa
rep preparat
Culpo dels meus errors
el signes odiacal
Però això que hem passat
és molt heavy
Sembla un guió de pel·li
M'he enamorat de cop
entre sucs i refrigeris
Mira quin misteri
El que em fas té molt de mèrit
No et coneixia
i ara volo com un globo d'elit
Però quan soni aquesta cançó
entre els avisos de les promocions
tinc una oferta i no pots dir que no
M'he enamorat
El supermercat
Puja la calor
La secció del consalat
M'he enamorat
El supermercat
He trobat l'amor
al lloc menys esperat
M'he enamorat
El supermercat
I ara per fi
Tinc la sort de buscar
M'he enamorat
El supermercat
De com has deixat
el cop supermercat
M'he enamorat
M'he enamorat
M'he enamorat
M'he enamorat
Em passo el dia menjant
Per buidar el rebost
Per tornar-te a veure un altre cop
Per fi
Jo que sempre trigava
anant a comprar
Tinc targeta de client habitual
VIP
I estic en oferta
Tu hauries de pensar
Sóc quilòmetre
Zero
Producte
Proximitat
I és que m'he enamorat
I encara no sé ni com
En un supermercat
Que no em paga
Per dir el nom
Però quan soni aquesta cançó
Entre els avisos
De les promocions
Tinc dos per un
I no pots dir que no
M'he enamorat
El supermercat
Puja la calor
La secció del congelat
M'he enamorat
El supermercat
He trobat l'amor
Al lloc menys esperat
M'he enamorat
El supermercat
I ara per fi
Tinc la sort de buscar
M'he enamorat
El supermercat
De com has deixat
El cos supermercat
Escoltes la Rambla
La vida s'enjustenca
A través de les zones
Bona tarda
Us informa Kilian Sabrià
El jutge de Manresa
Encarregat de l'accident
A la mina de Súria
Ja ha aixecat els cadàvers
Dels tres treballadors
Que aquest matí han mort
En quedar atrapats
A uns 900 metres
De profunditat
Arran d'un despreniment
Són tres joves
D'uns 30 anys
Els quals ja s'ha pogut identificar
Segons acaba d'anunciar
El president de la Generalitat
Pere Aragonès
Des del lloc dels fets
Súria, Nàtia, d'ell
Bona tarda
Ja s'han pogut rescatar
Aquests cadàvers
Anunciat que s'han identificat
Són tres joves
D'una trentena d'anys
Com havíem avançat
I que ara caldrà aclarir
Què ha passat
Ja s'ha procedit
Doncs també
A la identificació
Dels tres cossos
Ara continuarà
El procediment
I el procediment
Doncs és que
S'obrirà
Doncs a la investigació
Està oberta
Per part de l'autoritat judicial
Per part del cos
De Mossos d'Esquadra
Doncs es col·laborarà
En totes les tasques
Vinculades a aquesta investigació
Aragonès ha donat
El condol
A la família
I als treballadors
Aquests els ha ofert
Suport psicològic
I també fer un reconeixement
A la feina
Dels equips d'emergència
El president ha dit
Que el rescat
Dels cossos
Ha estat una tasca
Complicada
Per garantir
La seguretat
Dels equips d'emergència
Nàtia, d'ell
Catalunya, ràdio, Súria
Notícies breus
Sergi Molero
El Tribunal Suprem
Avala
Que les empreses
Puguin fer fitxar
Els treballadors
Cada cop que surten
A fumar
O a prendre un cafè
Rebutgeixia el recurs
Que va presentar comissions obreres
Contra la decisió
De les benzineres Galp
T'obligar a registrar
Les interrupcions
Durant la jornada laboral
A les seves oficines
De Madrid
El sindicat defensava
Que hi havia hagut
Un canvi
De criteri de Galp
Després de l'aprovació
De la reforma
De l'Estatut dels Treballadors
Del 2019
Que va fer obligatòria
El registre
De la jornada laboral
Arran del canvi legislatiu
L'empresa va enviar
Un correu electrònic
A els seus treballadors
En que especificava
Que també calia fitxar
Per esmorzar
Sortir a fumar
O prendre un cafè
I que aquest temps
No s'integrava
A la jornada efectiva
El Suprem entén
Que no s'ha aprovat
Que els descansos
Formessin part
Del temps efectiu
De treball
Brussel·les ha acordat
Flexibilitzar
Les ajudes públiques
Per contrarrestar
El pla de subsidis massius
Dels Estats Units
I la Xina
La Comissió Europea
Ha relaxat les normes
Perquè els governs europeus
Puguin impulsar
Les inversions
En tecnologies verdes
Brussel·les
Jordi Baró
Bona tarda
Més flexibilitat
En les ajudes públiques
A empreses europees
Davant el risc
Que marxin
Els Estats Units
Atretes pel pla massiu
De subsidis verds
De l'administració Biden
Brussel·les ha donat
Llum verda
A relaxar les normes
Sobre ajudes d'Estat
Per sectors
Que són clau
Per la transició
Cap a la neutralitat climàtica
Les noves regles
S'aplicaran
Fins a finals de 2025
I han de permetre
Accelerar el desplegament
D'energies renovables
I el seu amagatzematge
S'amplia la llista
De projectes
Als quals
Es podran concedir
Ajudes d'Estat
Amb més facilitat
Per exemple
Els relatius
A bateries
I plaques solars
Turbines eòliques
O bombes de calor
Jordi Varo
Catalunya
Ràdio Brussel·les
Familiars
Dels 72 migrants
Morts al naufragi
Del 26 de febrer
Davant les costes
De Calabria
Iàlia
Han rebut el govern
De Giorgia Meloni
Amb bossets de peluix
L'executiu italià
Ha celebrat avui
Un consell extraordinari
A la populació
De Cutro
Per homenatjar els morts
I també per aprovar
Un decret
Per aplicar més madura
Contra els traficants
De persones
De fet
No es descarta
Que hi hagi més víctimes mortals
Perquè al vaixell
Hi anaven 180 persones
I encara hi ha desapareguts
El Parc Científic
De la Universitat de Barcelona
Ha inaugurat aquesta tarda
El primer aparell
De ressonància magnètica
Nuclear
De molt al camp
D'Europa
Barcelona
Montse Poblet
Bona tarda
El nou aparell
Situat en un dels sòtans
Del Parc Científic
Genera un camp magnètic
500.000 vegades
Més potent
Que el camp magnètic terrestre
I permet obtenir informació
De les biomolècules
Més complexes
Com explicava
Absolutament entusiasmat
El doctor
Miquel Pons
Aquest imant que hi ha aquí
En aquest moment
És el imant més potent
És el camp magnètic
Més alt
Que hi ha ara disponible
Per què?
Doncs perquè estudiem
Molècules d'alta complexitat
I què estudiem
Amb aquestes molècules?
Podem fer diagnòstics
Podem saber
Buscar fàrmacs
Com podem modificar
El comportament
D'aquestes molècules?
Doncs mirant
Com interaccionen
Montse Poblet
Catalunya Ràdio
Barcelona
I aquesta nit
Premis en derroc
No ho puc evitar
25ena edició
A Girona
S'hi fa la tarda
De Catalunya Ràdio
Des d'allà
I en aquest programa
El director del grup
Lluís Gendrau
Ha explicat
Que la catifa
Per on passaran els artistes
No serà vermella
I ha posat en valor
El talent femení
En el programa musical català
I aquesta catifa de color lila
Ens semblava
Que valia la pena identificar-nos
Perquè hi ha una escena musical
Femenina brutal
En aquest moment
I jo crec que un bon reflex
És el que passarà
Aquesta nit als premis
No desvetllaré res
Però
Em dóna la impressió
Que ja fa anys
Que estem parlant
Que hi ha moltes dones
Que lideren projectes musicals
Que són molt bones
Que hi ha molta qualitat
I jo crec que aquesta nit
Beurem el salt
De la qualitat
A la popularitat
El Barça torna
Aquesta tarda
Als entrenaments
Després de dos dies
De descans
Per preparar el partit
De Lliga
D'aquest diumenge
A Sant Mamis
Just després de l'entrenament
Entrevista en directe
Pel tot costa
Al davanter
Brasile
Rafinha
Vuitens de final
De l'Europa League
Avui destaquen
A tres quarts de set
El Roma Real Societat
I l'esporting
De Portugal
Arsenal
I a partir de les 9
Manchester United
Betis
I Sevilla
Fenerbahçe
El Barça jugarà
La semifinal
De la Copa de Futbol
Sala
Contra el Palma Futsal
Una competició
Que es disputarà
En Tequera
L'1 i el 2 d'abril
L'altra semifinal
Enfrontarà
El Peníscola
Amb el Cartagena
El Barça
D'Uquipati
Ens pot aconseguir
Avui la classificació
Matemàtica
Per la final
Avui de la Champions
Ho farà si guanya
La pista de l'Odi Italià
A les 9 del vespre
En el Masters
D'Indian Wells
Aquesta nit
Jugarà Albert Ramos
Contra l'eslovac
Alex Moltchan
En ciclisme
A la París-Nissa
Triomf a l'esprint
Per l'erlandès
Koch
Del Jumbo
A la cinquena etapa
L'eslover Pogatxar
Es manté al capdavant
De la classificació
General
A la Tierra Adriàtic
Triomf
Per a Roglic
A l'esprint
De la quarta etapa
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies
De Sant Just
Bona tarda
Us informa
Lua López Rivas
Ja s'ha posat en marxa
L'estació de transferència
d'ambici
situada a Palau Reial
L'estació
situada al carrer
de John Maynard Keynes
a tocar
del Parc Pedralbes
és la primera
que permet
la integració real
de l'ambici
amb el servei de bici
Paral·lelament
Aquesta nova estació
també permet
la connexió
entre l'ambici
i el metro
Una connexió
que fins ara
només es podia fer
a canvi de LED
o a senil de fons
Properament
es desplegarà
també l'estació
de transferència
Coll Blanca
per metrar
l'enllaç
amb la línia blava
Amb l'obertura
d'aquesta nova estació
situada a Palau Reial
també està disponible
l'opció
de comprar
l'abonament compartit
d'ambici
amb el bici
Aquest costa 65 euros
si es vol el bici
tarifa plana
o 53
en cas que s'opti
per la tarifa plana
per ús
Es pot continuar
agafant també
només el servei
d'ambici
que en aquest cas
té un preu
de 25 euros
tot l'any
Aquelles persones
que van comprar
l'abonament d'ambici
quan es va obrir
el servei
no poden optar
ara a l'abonament compartit
però sí que poden
comprar per separat
l'abonament del bici
Membres de l'associació
de gent gran
de Sant Jus
són partícips
d'un taller
de fotografia participativa
Hem vingut avui
a Ràdio d'Esvern
a sis participants
del taller
la Joana
el Claudio
la Palmira
la Maite
la Maria Lluïsa
i el Joan
que ens han donat
més detalls
de la seva experiència
conjuntament amb
la responsable
del taller
la Lua
Es tracta d'un taller
setmanal
que durarà
tot el segon trimestre
l'origen del taller
és el treball final
de màster d'antropologia
de la Lua
i l'objectiu
era treballar
amb la fotografia
com a eina
d'empoderament
fent una mica
de recerca
va descobrir
que el treball
amb persones grans
en aquest àmbit
era gairebé inexistent
va ser així
com es va posar
en contacte
amb l'associació
de gent gran
de Sant Jus
d'Esvern
el taller
té l'objectiu
que les persones
participants
puguin continuar
fent fotografies
un cop aquest acabi
és per això
que en comptes
de proporcionar càmeres
va demanar
a les persones
participants
que portessin
els seus propis
aparells
fotogràfics
finalment
per utilitat
tots i totes
han acabat
utilitzant
els seus telèfons
mòbils
el taller
va començar
ensenyant
els bàsics
de la càmera
repassant aspectes
com la composició
el color
o la llum
actualment
es troben immersos
en la creació
del projecte final
el grup
expressava
que si l'apartac tècnic
va ser més fàcil
d'afrontar
la cosa es va complicar
amb la primera idea
de fotografiar
sensacions
i sentiments
més abstractes
la por inicial
però
s'ha transformat
en il·lusió
i ganes
d'experimentar
si voleu
conèixer més detalls
sobre el curs
podeu escoltar
l'entrevista completa
a través del podcast
de Ràdio d'Esvern
o el vídeo
que trobareu
al canal de YouTube
de Ràdio d'Esvern
tornant als Premis VOC
la mostra de cinema
en català
a Sant Just d'Esvern
per això
original en català
és un projecte
impulsat per Òmnium Cultural
amb la finalitat
d'estimular
la producció
de continguts audiovisuals
de qualitat
en llengua catalana
contribuir a la seva difusió
i ampliar-ne al públic
anualment
se celebra
la mostra VOC
de cinema i audiovisual
que premia
els millors curtmetratges
de ficció
i documentals
Sant Just d'Esvern
amb la sala cinquantenari
de l'Ateneu
és una de les 90 sales
dels països catalans
que tindrà l'opció
de veure els curtmetratges
participants
en aquesta mostra
en guany
la mostra tindrà lloc
aquest dissabte
11 de març
a partir de les 5 de la tarda
primer es projectarà
la sessió 2
sota el títol
arrelant
a les 6 i 25
es farà un petit descans
i s'oferirà un aperitiu
finalment
a les 7 del vespre
es projectarà
cossos en moviment
la tercera sessió
de la mostra
en total
es projectaran
10 curtmetratges
5 a cada sessió
que el públic
Sant Justenc
podrà gaudir
de manera totalment gratuïta
només cal reservar
la vostra entrada
a través de la pàgina web
de boc.cat
i això és tot
tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Justenca
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre
fins ara mateix
Escoltes la Rambla
la vida Sant Justenca
a través de les zones
I ara seguim
amb l'Espai Quinzenal
Radiofoni
que té la xarxa
06 de Sant Just
grup transversal
estretament vinculat
amb el món educatiu
aquí al poble
Aquestes setmanes
estan abordant
el tema del joc
en l'entorn familiar
De fet, a la darrera sessió
aquí a la ràdio
i a la primera
en què es presentava
el tema
vam portar de convidada
a la Imma Marín
educadora i assessora
pedagògica
especialitzada
en el joc
i la joguina
com a eines
de transformació social
Avui, la xarxa 06
ens proposa
parlar del joc
que es produeix
en l'entorn familiar
amb una família
que tingui infants
d'entre 0 i 3 anys
Per aquest motiu
tenim a l'estudi
de ràdio
el Sergi Bertran
que és pare del Pep
que té 2 anys
i també del Quim
que és una mica més grandet
que en té 6
Hola Sergi, què tal?
Bona tarda
Hola, bona tarda
Molt bé
Doncs bé, excusem
la mare del Quim
i del Pep
que avui no ha pogut
estar amb nosaltres
malgrat que segur
li hagués fet
molta il·lusió
Li feia, li feia
Sergi, tu i la Núria
teniu dues criatures
Dues
el Quim i el Pep
Sí, de fet el Pep
acaba de fer
fa uns dies
els 3 anys
Ah, sí?
Sí, va ser el seu aniversari
el 20 de febrer
O sigui que...
Bueno, un patit encara, eh?
Què deu fer, P3?
P2, P2
P2, però és dels grans
Bueno, clar
Sí, sí, sí
Exacte
Doncs bé
segurament es passen bona part
del dia jugant
Explica'ns una mica
quin tipus de joc
els hi agrada jugar
La veritat és que
tenen un tipus de joc
molt diferent
Els dos?
Sí
I per edat
evidentment els toca
tenir un joc diferent
però també si ho compares
el Quim, que és el gran
quan tenia l'edat del Pep
també tenen un joc diferent
Són persones diferents
i juguen diferent
I normalment
ho fan sols
no sé si tenen l'oportunitat
de fer-ho amb amics
o altres infants
i igualment ho prefereixen
jugar sols
Sí
tenen espais per tot
O sigui, el Quim
que és el gran
potser té un joc
és capaç de concentrar-se
també per l'edat que té
llavors juga a jocs
a vegades més individuals
molt d'aquests de reptes
li agrada molt el tema
intel·lectual també
i és capaç d'estar-se
en un mapa del món
col·locant imants
i països i tal
i estar-s'hi una estona
pot estar 20 minuts
fent una cosa
En canvi el Pep
juga tot i no juga res
O sigui, el Pep
en 10 minuts
juga 15 jocs diferents
Ostres
Vull dir que sí
que cada un té la seva manera
de jugar
I quin tipus de joc
que per exemple
no sé
se m'acuden puzles
o jocs més
exactament
Sí
Al Pep
el petit
construccions
li agrada molt
i ara que hi ha aquestes
construccions
que són inventades
Ah sí
que les sostenen
llavors ell pot fer figures
i les col·loca
i llavors
no és aquella
també juga
les construccions de pilar
però és que com que no té control del cos
de seguida li cauen
es frustra
i llavors prefereix les inventades
i construeix coses
que se sostenen
amb imants
i això li agrada molt
per exemple
i també li agrada molt
la plastilina
no sé
jugar a cotxes
també
cuinetes
tot això li agrada molt
i el Quim potser no tant
el Quim
el joc simbòlic
al Quim no li agrada tant
potser al Pep li agrada més
però és això
el Quim es concentra més
en una cosa
molta estona
i el Pep és volàtil
I tenen
algun espai
en concret
a l'hora de jugar
és a dir
les joguines
per exemple
les teniu
en alguna sala
concretament
a la seva habitació
Nosaltres tenim
el menjador
ocupat
per les joguines
dels nens
ho vam plantejar així
i vam dir
seran uns anys
que
haurà de ser així
a més volíem jugar
volíem jugar tots junts
que fos un espai
que tota la família
comparteix
i d'alguna manera
tenim
el menjador
ocupat
a la seva habitació
dormen
llegim contes
però el joc
de tirar les coses
pel terra
desordenar
és sobretot
el menjador
i al final
és la lluita
d'anar desordenant
i anar ordenant
i anar recollint
perquè és un espai
també de vida
i no és només de joc
però ho tenim tot allà
i conjunt
les joguines
d'una i de l'altra
i juguen allà
i després recullen
o això ja costa més?
el gran comença
sí
el gran és més responsable
i el petit
li costa més
però perquè és més petit
el petit
almenys
li fem que tingui
la intenció
de recollir
i que entengui
què vol dir recollir
tot i que al final
potser posa tres peces
a la caixa
però que vegi també
funciona molt
l'exemple del gran
si el gran ho fa
el petit
és més fàcil
que ho faci
si el gran
no ho fa
el petit
li costa més
l'exemple aquest
quan em preguntaves
a què juguen
també
m'ha volia de dir
una cosa molt important
i és que
el petit
juga molt
el que juga el gran
i això és una gran diferència
que hem trobat entre el petit i el gran
el gran va passar
per totes les etapes
doncs va començar
per coses més senzilles
jugava a jocs molt simples
propis de la seva edat
i en canvi
el petit s'ha saltat
moltes etapes
perquè com que juga amb el gran
és molt difícil
que el gran estigui jugant
a tirar cotxes
per una rampa
i ell en canvi
li donis un cotxet de fusta
més senzill
no, ell vol el que vol el gran
llavors
ha fet més salts
el petit
no ha fet sempre
potser el que li tocava
a la seva etapa
sinó que ha anat més
en canvi
el petit sí que li podies
dosificar
a més hi ha una altra cosa
i és que
el gran
estava sol
i les joguines
anaven arribant
a mesura que ells
anaven fent gran
però el petit
les té totes allà
llavors no li van arribant
és com que té
moltes fonts
de
molts inputs
no és el millor
ho sabem
però no sabem com
resoldre'ho tampoc
perquè al final
veu el gran jugar
i també és positiu
que jugui amb ell
juguen molt
ells dos
junts
o cadascú té el seu espai
el seu moment
si m'ho preguntes
fa sis mesos
no jugaven gaire
no
ara a poc a poc
van trobant
jocs molt senzills
ahir la nit
estàvem jugant
amb un globus
a tirar-lo cap a dalt
i vam estar una estona
i jugàvem tots junts
i era realment compartit
d'igual a igual
i tots jugàvem igual
i participàvem igual
normalment és difícil
perquè el gran
vol jugar un tipus de joc
que encara que el petit
s'hi afegeixi
no està preparat
per jugar-hi
llavors es frustra molt
perquè no li surt
i és difícil
però hi ha jocs
hi ha jocs
la plastilina
la comparteixen
això és fàcil
i els dos fan coses
i tal
i això
jugar
el típic
el típic de tirar cotxes
per una rampa
els agrada els dos
i juguen bé
a la cuineta
poden jugar els dos
però després hi ha jocs
més d'habilitat
o de motricitat
més fina
que el gran
domina més
domina més
i li surt
i la petita es frustra
perquè veu que no li surt
i no entén
perquè ell no li surt
i el gran sí
i vosaltres
els pares
tu i la Núria
poseu
límits
per exemple
a l'hora de jugar
o sigui
en el temps
per exemple
dediqueu
no sé
poso eh
els matins del cap de setmana
doncs jugarà
o
ho marqueu
amb el temps?
el joc no
o sigui
a veure
aleshores
sí que hi ha hores de sopar
a dormir
que són un límit
o per exemple
hi ha dies de la setmana
que toca banyera
i toca banyera
i no hi ha més
però dir
que juguen uns dies
i uns altres no
tal
no
ni en el tipus de joc
ni en l'horari
és a dir
ells poden jugar
si estem a casa
i estem junts
juguen
no hi ha cap
però evidentment
si és un dimecres
i el dimecres toca banyera
perquè el dijous
van a casa els avis
i potser no en fan
ni el que sigui
i el dimecres
han de fer banyera
sí o sí
doncs no
no es juga
i això porta problemes
però és que els conflictes
i els problemes
són part del tema
també
i a l'aire lliure
els hi agrada jugar?
molt
intenteu que sigui
una cosa combinada
és a dir
que no sempre estiguin
en un lloc tancat
i que també estiguin
a l'aire lliure?
sí
per sort tenim un espai
que sí que poden jugar
a l'aire lliure
i de fet la lluita és
quan estan nevant
i volen sortir
i els dius
avui potser no és el dia
però ells sí
els encanta
els encanta
a més
a l'aire lliure
de l'espai de natura
que tenen
ells en podrien estar allà
amb qualsevol
vull dir
hi ha un llimoner
i agafar llimones
és un joc millor
a vegades que qualsevol
o trobar una pinya
i jo què sé
i treure els pinyons
exacte
treure els pinyons
treure les ametlles
treure ametlles
picar ametlles
i treure el que hi ha dins
és el super joc
i poden estar
aquí sí que poden estar
una hora i mitja els dos
llavors sí que ens agrada
i ho intentem
quan es pot
no sempre es pot
i tu i la Núria
que jugueu
amb ells
o a quin tipus de joc
acostumeu a fer
amb ells?
som bastant
de jugar amb ells
el que passa
és que
també és veritat
que hi ha moments
que et satures
o sigui
sí que a mesura
que es van fent grans
els jocs són més
clar, són més fàcils
per l'adult també
i els jocs que et proposa
el Quim
hi pots estar una estona
els jocs que et proposa
el Pep
intentes canviar de joc
i a mi em passa
o sigui
el Pep pot estar
un quart d'hora
fent la mateixa cosa
que és normal
crec
jo no soc especialista
però crec que això
de repetir
repetir
repetir
però per l'adult
a vegades és dur
explicar un compte
quatre vegades
al mateix compte
a mi
a mi personalment
se'm fa dur
i intento
canviar de compte
però som tossuts
llavors
sí que amb el gran
juguem gaire bé
amb normalitat
jo et diria
vull dir que ens agrada
i tal
i amb el petit
intentem anar variant més
o sigui
forçar-lo una mica
al canvi de joc
perquè poden jugar
poden ser molt insistents
i per la nostra salut mental
intentem canviar
per no estar tota l'estona
fent el mateix
clar
perquè a casa
qui decideix el joc?
ells
ells
ells?
sí
a l'hora de comprar
us veieu influenciar
no
a l'hora de comprar
no decideixen ells
molt pocat
o sigui
sí que poden expressar
la voluntat
i si ho veiem
més o menys bé
i tal
sí que els hi respectem
no sé
en moments de l'aniversari
o altres moments
sí que intentem respectar
si veiem que és adequat
però
ells agafarien
i s'ho comprarien
vull dir
ells agafen un catàleg
i et senyalarien
35 coses
i això
no ho respectem
perquè
entenem que
també els motius
pels quals
ells trien
doncs a vegades són aquest estímul
aquests estímuls
tan bèsties
que els hi posen
això del catàleg
l'anunci
a la tele
o a un company
que ho té
i bueno
creiem que són estímuls
que en realitat
són molt ficats
que generen necessitats
que a vegades
correcte
i llavors
comprar-los
sí que et diria
que majoritàriament
els comprem nosaltres
però un cop estem a casa
a què juga
respectem bastant
el que ells volen
perquè quan compreu
vosaltres els jocs
normalment són
per als que
ells
us demanen
o perquè
no ho sé
hi ha alguna família
que us recomana
a algun joc
o perquè vosaltres mateixos
els veieu pels mitjans
o per les xarxes socials
com feu l'elecció?
el Quim ja demana
i ho demana molt
a veure
demana coses
que li agraden
algunes
i algunes
com que tenen
els nens de la classe
les nenes de la classe
i ell hi vol jugar
i com que ho tenen
els altres
també ho demana
això ja comença
a haver-hi aquest punt
el Pep no demana res
el Pep sí que
els triem segons
el que veiem
que a ell
li interessa
i tal
però ell no verbalitza
avui això
avui l'altre
llavors nosaltres
veiem una mica
que li agrada més
intentem triar jocs
que tinguin una mica
que no siguin molt explosius
hi ha molts que són molt explosius
a l'inici
que són molt cridaners
però ja sabem
perquè ja hem vist
com juguen
que hi juguen dos dies
i fora
perquè el joc realment
no té molt més darrere
és molt cridaner
intentem
que siguin jocs
que es puguin anar
que tinguin moltes capes
que puguis jugar
de forma senzilla
però després també puguis
fer més coses
la plastilina és xula
perquè és plàstic
a la vegada
i és simbòlic
perquè es posen a la cuineta
i et fan menjar
amb la plastilina
llavors jocs aquests
o els imants aquests
que et deies
són la construcció
en si mateixa
però també és artístic
o també pot ser
el pàrquing dels cotxes
que després fan córrer
llavors aquests jocs
més transversals
són els que acostumem
a comprar
que tenen molts usos
i moltes mirades
i teniu alguns requisits
pels jocs concrets
per exemple
els bèl·lics no entren
o
no sé si
els bèl·lics no entren
és un requisit
també et dic
que ells es fan
una espasa
de qualsevol cosa
o es fan
un canó
de qualsevol cosa
o sigui
tu no li compres
canons i espases
però el Pep
agafa un pal
i ell diu
que és una espasa
o agafa l'imant aquest
que et deia
i els posa
d'una manera
que fa pum pum
vull dir que
a veure
no els hi comprem
però d'alguna manera
hi són
en el seu imaginatiu
del que agafen
en fan
per exemple
un arma
sí
ho fan
i eviteu estereotips
de gènere
el triar jocs i joguines
els inculqueu
d'alguna forma
que no hi ha jocs
per nens
i per nenes
els deixeu
que juguin
o sigui
no
evidentment
no ho verbalitzem mai
com això és
això de nens o de nenes
evidentment no ho fem
amb el Quim
ho vam fer més intencionadament
per exemple
quan tenia
3 anys
vam comprar-li una cuineta
sí
que bueno
no sé
allò
sembla que hagi
de ser més
segons la societat
més de nena
i l'havíem comprat
expressament per això
de dir
escolta
em va jugar això
perquè evidentment
pot ser superinteressant
jugar i tal
la veritat és que
no hi va jugar molt
llavors en aquell moment
vam veure
que potser també
imposar nosaltres
aquest joc
perquè
nosaltres
volem que
no era molt efectiu
perquè al final
si tampoc hi jugava
a més una cuineta
és grossa
i és el menjador de casa
llavors la teníem allà
que
no hi jugava
i nosaltres
intentàvem
forçar
de dir
va vinga
Quim
només jugava
a cuinetes
i tal
i ell no s'enganxava
molt
però per sort
el Pep s'hi ha enganxat
molt
però amb el Pep
no ho hem fet
amb el Pep
ja no li comprem coses
per fomentar
tal
sinó que respectem
els seus interessos
i en aquest cas
al Pep li encanta
la cuineta
i sí que fa cuines
i porta el menjar
i vols cafè
i tal
massa calent
massa fred
ui
falta sal
tot això
el Pep s'hi enganxa
i el Quim no s'hi ha enganxat mai
llavors
ara respectem els interessos
i a vegades
passa que els agraden moltes coses
que en principi
segons la societat aquesta
que vivim
i passa de forma natural
no ho forcem nosaltres
i dosifiqueu una mica
també
per exemple
sí que ens has explicat
que hi ha
que les joguines
estan allà
al menjador
però estan totes a l'abast
per exemple
intenteu que estigui tot
més dosificat
en diferents zones
estan totes a l'abast
o sigui
segur que no és
la millor manera de fer-ho
perquè
és molt estímul
i tal
però sí
la veritat és que
les tenim totes allà
i les que no hi són
és perquè no hi caben
realment
perquè a vegades
sí que
no sé
arriba
els reis
ens porten moltes coses
o
hi ha un aniversari
i tal
i llavors sí que
tenim un espai
que és el que és
i sí que
la cosa que sí que fem
a vegades
és treure'n alguna
o sigui
quan alguna
joguina no ens està agradant
no sé
com
o perquè genera
conflictes
o no és adequada
a la seva edat
i juga molt
i està molt enganxat
amb allò
o no ho sé
qualsevol
o juga massa
o és molt mono
mono
dius
bueno
ja està molt bé
que treies això
sempre
però
juguem altres coses
llavors a vegades
desapareix una temporada
això sí que ho fem
però anar-les
és que no
no tenim temps
o sigui
ho sento eh
però
ho veiem
que no és la millor manera
però no ho fem bé
no
l'estan totes allà
i
bueno
és que cadascú gestiona
l'espai que té com pot
correcte
i el temps també
sobretot
clar
tema pantalles
videojocs
són molt petits
no
encara
els dos
però
a vegades comencen a edats
amb molt primerenques
també a demanar pantalles
i quan se'ls acostuma
per exemple
que estiguin més tranquils
amb una pantalleta
i que facin
a vegades també costa molt
desencanxar-los
després
això amb el Pep i el Quim
com ho esteu gestionant?
a veure
o sigui
donar-los el mòbil
com
ui
donar-los el mòbil
perquè desapareguin una estona
que és un recurs
això no
no ho fem
el que sí que fem
és
sí que veuen la tele
com tots els nens i nenes
i el veuen
a més hi ha moments
que
quan en teníem un
encara ens ho podíem manegar
però amb dos
si estàs sol amb els dos
i has de fer el sopar
o fas això
20 minuts
mentre fas el sopar
o no hi ha manera
llavors sí que veuen la tele
el que fem és cuidar
que juguen
i què veuen
això sí que ens hi fixem
llavors
a la tablet
tenen un parell
o tres de jocs
al Quim li agrada molt jugar
el Quim juga una mica
escacs
i començar
ara
i jugar aquest del
això li agrada molt
i ens agrada el joc
també
és com aquest de cotxes
que hi ha com
un embús de tràfic
i tu tens un cotxe
i has de moure
la resta de cotxes
per treure el teu cotxe
de l'embús
és com de
seqüenciar els moviments
i tal
i com que a ell
li agraden molt
les coses intel·lectuals
s'hi enganxa
i això hi juga bastant
i el Pep
juga
a alguns d'aquests
molt bàsics
d'identificar colors
formes
a través d'un joc
i juguen
poquíssim
a la tablet
molt poc
molt poc
intentem
està molt dosificat
no ens agrada molt
el tema pantalles
és a dir
no està allà
sobre la taula
la tablet
i estem amb nosaltres
al costat
normalment
no ens agrada
la veritat
clar
no és allò
que deixis
la pantalla
allà
l'ús del nen
no
o sigui
entenc que també
és també
cadascú
una mica
li veu
nosaltres
no som molt
de pantalles
no ens entusiasme
molt el tema
de pantalles
segur que hi ha
aplicacions
que estan molt bé
perquè avui en dia
n'hi han
que estan molt ben pensades
i tal
llavors segur que
hi ha famílies
que ho fan
que posen la taula
i hi posen coses
que estan molt bé
com que nosaltres
no les coneixem
no és un món
que dominem
i les que veiem
no ens agraden molt
no tenen molta taula
tele sí
que en veuen
més
la norma
és caps de setmana
i el dijous
a la tarda
poden veure tele
i llavors
alguns dies
si estem sols
o la Núria
o jo
amb els nens
quan fem el sopar
també els hi posem
però és que
crec que hi ha continguts
de tele
que realment
em convencen
i m'agraden
al Pep
li agrada el mic
i el mic
és fantàstic
o sigui
no em sento malament
ni penso i tal
perquè no
no
però
algunes coses sí
que a vegades
les veus i dius
això no és adequat
horaris infantils
coses que surten
en horaris
que dius
home
això posa un mes tard
exacte
ho hem de vigilar
però sí que els hi posem
i hi ha altres
no sé
el Quim
li agrada molt
el Germans Krat
que té molt a veure
amb la biodiversitat
amb el
amb el
el planeta
i tal
i també ens agrada
els continguts
i el missatge
si els tries bé
jo crec que
la tele pot ser educativa
si no n'abuses
i sí que la veuen
i amb els amics i amigues
també són
petitons encara
però
no sé si
es juguen
o
amb festes d'aniversari
els hi agrada
compartir moments
de joc
amb els seus iguals
sí
el Quim
el gran
ja té el concepte
d'amic i amiga
o sigui
ell ja parla dels seus amics
i seves amigues
i juga
i els vol veure
i sí
molt esport
et diria
potser és una relació
molt esportiva
jugant a bàsquet
jugant a futbol
jugant a pillar-se
és molt d'exterior
i activitat física
quan sortim de l'escola
i això
el Pep
potser encara
no
no té tan clar
els amics
el que és un amic
clar
no té consciència
ell diu amic
però en realitat
a vegades
anem al parc
perquè hi ha els seus amics
i ell
ja està dos minuts
i després va
a tirar-se pel toboggan sol
vull dir no
el tema de la socialització
al Pep
encara no li troba
tant valor
i va més al seu rotllo
però el Quim sí
el Quim juga amb els amics
i la veritat
és que tenim la sort
que més o menys
crec que les famílies
que són més o menys
coincidim bastant
no hi ha conflictes
de joc
de dir
ostres
és que estan jugant a això
o l'altre
i tal
és bastant fluid tot
molt
i ja per acabar
amb Sergi
recomaneu-nos
algun joc en família
que jugueu amb ells
ja sigui els quatre plegats
o amb algun d'ells
que us agradi
que sigui divertit
per passar una bona estona
jo
si tens un de sis
i un de tres
la plastilina
amb tots els
o sigui
ha de tenir complements
o sigui
la plastilina
amb aquests complements
que hi ha una premsa
que fas espaguetis
que fas una hamburguesa
que fas un no sé què
dona molt joc
per jugadors
i pares
i tal
perquè és això
és molt transversal
és artístic
és simbòlic
pots relacionar-hi
la cuineta
i tal
i amb això
passem bones estones
i els tens concentrats
una estona
entenc que els pots
de la plastilina
estan completament barrejats
quan juga el Quim
encara
el Pep
és tot marró
marró
rosa
aquest color
que queda
quan barreges tot
i llavors amb allò
fem hamburgueses
tenim una hamburgueseria
perquè clar
tots els pots
són d'aquest color
ara
i per tant
hem posat una hamburgueseria
que clar
quan és nova la plastilina
intentes guardar els colors
i llavors quan és nova
fem espaguetis
maduixes i tal
i al cap de dues setmanes
ja només fem hamburgueses
bueno
és un joc que és senzill
de tota la vida
però realment ens dona
molt
imagina-s'hi el poder
que bé doncs
Sergi
ha estat un plaer
tenir-te aquí
aquests minutets
a Ràdio d'Esvern
gràcies
un plaer estar aquí
i a gaudir també
juntament amb la Núria
del Pep i el Quimi
d'aquestes estones
en família i en joc
fantàstic
moltes gràcies
que vagi bé
q
I'm writing a song, so this is the last one
How many last songs are left, I'm losing count
Since June 22nd, my heart's been on fire
I've been spending my nights in the rain trying to pull it out
So I'm snapping one, two, where are you?
You're still in my heart
It's not the three, four, don't need you here anymore
Get out of my heart
Cause I'm my best man
Cause I'm my best man
And if one more person says you should get over it
Oh, I might stop talking to people before I snap, snap, snap
Oh, I might stop talking to people before I snap
Snap and one, two, where are you?
Where are you?
You're still in my heart
Still in my heart
It's not the three, four, don't need you here anymore
Need you here anymore
Cause I'm my best man
Cause I'm my best man
Cause I'm my best man
Cause I'm my best man
Cause I'm my best man
Get out of my heart
In my heart
Cause I'm my best man
Sant Just, encara fumes?
Has pensat a deixar de fumar?
El cap Sant Just t'hi pot ajudar.
Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a
santjustencarafumes.cat
Sant Just és una delícia
i el tabac una brutícia
Un poble tan adorable
i el fum tan insuportable
Sant Just t'omple la vida
i el tabac te l'esquitxa
Pensa bé que tu t'enganyes
No juguis, ara t'ho manes
Perquè fumes
Encara fumes
Perquè fumes
Encara fumes
Creu la llengua
Treu la llengua fora, al carrer, quan et creus amb més gent
Encara que vagis amb pressa, saludes sempre treient la llengua
Quan juguis, a l'escola, al pati o al parc, treu la llengua
A les extraescolars, extra de llengua
Treu la llengua, quan facis un directe o comentis un partit
Que si marca, no marques, treguis la llengua
Treu la llengua, traient la llengua o viciant-te a un joc amb amics
Treu la llengua quan llistis a la dreta, en una primera cita, abans d'un primer petó
Els petons de debò es fan amb la llengua
Treu la llengua arreu i amb tothom
Estiguis de pas o et quedis per sempre
Fes-ho com vulguis, però deixa't anar i treu la llengua al parlar
Treu la llengua, comparteix el català
Et penses que a Ràdio d'Esvern et deixem les tardes lliures perquè t'avorreixis?
Doncs no, escolta de dilluns a divendres, de 5 a 7, el programa de tardes La Rambla
amb entrevistes d'actualitat, tertúlies esbojarrades i seccions variades
Aquí, la gent i les entitats de Sant Just en sou els protagonistes
i recupera tots els podcasts que vulguis a radiodesvern.com
o al perfil arroba la Rambla981 d'Instagram i Twitter
I ara acabarem el programa fent la cinquena entrevista del cicle temàtic
que estem fent al magazín La Rambla de Ràdio d'Esvern
sobre les parades del mercat de Sant Just
per conèixer de més a prop qui hi ha darrere dels aparadors
i saber, entre altres, els hàbits també de consum dels santjustencs i santjustenques
o com és el dia a dia al mercat del poble
i també, per exemple, quin repte s'afronta
tenint al costat grans supermercats
A primera hora hem parlat amb les paradistes
la Iolanda, la Míriam, la Vanessa
i ara ho fem amb la Paquita i també amb el Paco
que són propietaris de la parada Bar al Mercat
els hi abro els micròfons i els saludem
Hola, què tal? Bona tarda
Hola, bona tarda
Hola, bones tardes
Doncs bé, si algú entra al mercat
en Paco, Paquita
i para davant del bar
de la vostra parada
què és el que s'hi troba?
Què és el que pot consumir?
El que pot menjar?
Expliqueu-nos, va
Què és el que poden comer?
Poden tomar primer un cafè
una pastita
un bocadillo
y bueno, y al mediodía
si entra al mediodía
o se queda
pues un menú
y cualquier cosa que le apetezca
se le puede hacer al momento
Guau
Y entiendo que lo hacéis vosotros
Sí, sí
todo lo hacemos nosotros y allí
¿Qué horario tiene el bar?
¿Tiene el mismo que las otras paradas?
No, yo tengo otro horario
porque claro, al mediodía
ellos a las dos
los demás paradistas a las dos
cierran, ¿no?
Menos el viernes
que es hasta las ocho de la tarde
Vale
Y yo me quedo hasta las cuatro
Vale
Sí, a las cuatro se cierra la puerta
Claro, entiendo que para las comidas
Claro, si no al mediodía
no tendría sentido
Claro
¿Y quién hay de encargado?
¿Estáis vosotros dos?
¿Hay alguien más
que os eche una mano?
Sí, sí
Y ahora tenemos una nueva
adquisición
Y se ríen
Que es mi hija
mi hija Cristina
Vale
Un saludo para ella
Un saludo Cristina
Que bueno, nos ayuda
nos ayuda porque es que
Genial
Es muy estresante
Sí, ¿tenéis mucha gente?
Pues no nos podemos quejar, ¿eh?
Sí, sí
Sí, tenemos
Sí, sí
Contándonos un poco la historia
de la parada
de Bar al Mercat
¿Cuándo abrió las portas?
Hoy exactamente
hace veinte años
¿Hoy es el aniversario?
Hoy es el aniversario
Ostras, veinte años
Veinte años hace
¿Y cómo surge esto?
¿En qué momento entráis
decidís coger la parada?
¿Teníais experiencia en otros sitios?
¿En el gremio?
Bueno, esto surge porque
yo tenía un trabajo
era cocinera en una casa particular
Vale
Entonces la señora
hacía las compras allí
y yo pasaba a recogerlas
¿En el Mercat de Sánchez?
En el Mercat de Sánchez
¡Guau!
Y yo pues llevaba a comprar
a Casa Seba
Sí
Y siempre
siempre iba y hablaba
con la gente
y cuando se hizo la remodelación
del mercado
de arriba a abajo
que antes estaba
arriba y abajo
pues se eliminó
la parte de arriba
donde se empezó
el supermercado
Entonces
la gente me decía
¿Pero por qué no
tú eres buena cocinera?
¿Por qué no coges el bar
que lo van a dejar?
Y pensé
¡Uf!
Va a ser mucho para mí
Porque él tenía su trabajo
Pero bueno
pensé
bueno
pues ¿por qué no?
Y ya fue preguntando
y con información
y bueno
y ahí estamos
¡Guau!
Y tú Paco
¿Trabajabas en algo
relacionado con la gastronomía?
No
Yo trabajé 25 años
en Telefónica
¡Ostras!
Antes de llegar aquí
Sí
Un
Sí
Un cambio
Un cambio
Un cambio
Un cambio
Un cambio
Un cambio
Sí
¡Guau!
Mucho
Y
¿Y cómo
bueno
la evolución
de la parada
supongo que
no es la mateixa parada
que va a comenzar
hace 20 años
cada día
¿En qué cosas
han cambiado?
¿En qué sabéis
especializado
o mejorado?
Seguimos especializándonos
y mejorándonos
Día a día
Intentamos
Intentamos
Hemos cambiado mucho
Sí
El mismo local
Cada día
intentamos
mejorar en la calidad
Y
Ufarín
cosas
también nuevas
¿No?
Sí
Sí
Pasa que
me limito a un menú
y bueno
Y entonces
claro
yo intento
innovar
pero todo es muy caro
Claro
Pero bueno
Se hace lo que se puede
¿Y cómo es vuestro día a día?
¿A qué hora empezáis?
No sé si os levantáis
muy temprano también
como las otras paradas
¿Cómo pensáis los menús
o lo que vais a hacer?
¿Cómo es vuestro día a día?
Pues levantamos muy temprano
nos vivimos aquí
y así ya estamos
en la carretera
Entonces llegamos
corriendo
y bueno
ya nada
empezamos
y yo veo pasar el pescado
y todo me gusta
y
¿Sabes?
Ves pasar por ahí
producto fresco
y entonces ya
me surgen las ideas
y enseguida
pues ya me pongo en marcha
y cojo mi libreta
y me apunto
y ya está
ya voy mentalizándome
de lo que toca
Porque para que tú
piensas día a día
diferentes platos
para el menú
entiendo que tenéis
un menú de mediodía
Sí
y además es que
hay clientes fijos
que no puedes repetir
vale
y
siempre
siempre intento
innovar
y
no poner lo mismo
y
todo muy casero
dentro de
una plancha
de
de
un metro
veinte
por cincuenta
o sea
Eso es lo que tenéis
en la parada
¿Eh?
La plancha
de metro
de metro veinte
¿Y qué hacéis allí?
Todo
¿Todo?
¿Pero tortillas?
¿Qué hacéis?
¿Todo tipo de platos?
Todo tipo de platos
Y paellas
Desde un estofado
hasta un fumet
Todo
Yo todo lo hago allí
¿A ti Paco
que se te da mejor?
Yo
charlar con la gente
Charlar
Paco me ha dicho
Paco es más relaciones públicas
y yo soy más la cocinera
Bueno
Yo hago los cafés
pongo cervezas
pongo bebidas
hablo con la gente
Importante
También trabajo
Fidelizas al cliente
¿No?
También
Aunque la Paco
se enfada conmigo
mucho
Porque me paseo
por el mercado
Y
Bueno
Hay que estar más
atento a la
a la faena
¿No?
Paco
¿Y hay algún
producto estrella?
Que la gente
alló
es el que se ha
de demanar
al marcat
al bar
Todo
Todo
Todo es estrella
Tortillas
o
no sé
por ejemplo
caldos
sopas de pescado
sopas
arroz
fideuá
todo esto es
reunido
también la varietad
de arrosos
fideus
todo eso
¿Cómo es
la clientela?
Antes
habéis mencionado
es que claro
hay clientes fijos
hay que no
¿Cómo es?
¿Cómo son los clientes?
Aquí Paco
me has de
responder tú
de hecho
tenemos tres clientes
de aquí
conocidos
que llevan
18 años
viniendo día
tras día
18 años
18 años
Clientes conocidos
famosos
la creme de la creme
pues sí
pues sí
¿No podemos desvelar
quién son?
Sí
los Malaret
Ah vale
Sí
los Malaret
y ellos mismos
son los que nos traen
clientes
muy buenos
artistas
gente buena
y con qué opinión
se van
pues piensa
si llevan
18 años
viniendo
la opinión
supongo que es buena
muy buena
porque
¿Qué ofrecéis
aparte del producto
que entiendo
que es exquisito
Paquita
porque si lleváis
20 años
y la gente
sigue viniendo
no sé
algún
¿Hay algo secreto?
Bienestar
Bienestar
todo hecho al momento
Claro
la gente
para comer
tiene que esperarse
Sí
eso es calidad
¿Cómo tenéis organizado?
¿Tenéis mesas?
¿Tenéis...?
Sí
Claro
Sí, sí
antes estábamos
debajo de una escalera
y ahora
es maravilloso
Tengo para comer
del tirón
22 comensales
en mesa
y luego en barra
también hay gente
que come en barra
y menos en 4
¿Cuánta gente
más o menos
pasa al día?
¿Más de 50?
Sí
bastante más
¿Y a la hora
de comer?
A la hora
de comer
es incierto
Depende del día
Sí, depende
de días
hay días
que yo que sé
es que está feo
poner
Es como el mercado
los viernes y sábados
más
se acerca más
la gente
¿Hay días que está
más abarrotado
el tema?
¿Que hay más gente
que se queda...?
Sí, los días
jueves y viernes
sobre todo
Sí
¿Y los fines
de semana?
Los sábados
Los sábados
solo
domingo
cerramos
Vale
¿Y entre semana
por ejemplo?
¿Entre semana
qué?
¿Entre semana
digo si hay
más gente
o a lo mejor
dices
no, los lunes
y los martes
son los días
más
No, siempre
siempre tenemos faena
da igual que sea
más, menos
pero siempre
tenemos faena
siempre
¿Y la gente
que viene
es normalmente
gente que trabaja
en los alrededores
o gente que...?
Tenemos de todo
gente que trabaja
en los alrededores
gente de la residencia
gente de allí
del propio mercado
gente nueva
que no sabemos
de dónde sale
Que no sabemos
de dónde sale
No sabemos
no, porque
son gente
que no los conocemos
y está muy bien
porque la gente
se va contenta
y es lo que pretendemos
Claro
Es un negoci
que porta 20 años
Quines
bueno
no sé
quines facetes
més dures
heu passat
no sé si hi ha
alguna cosa
concretament
que...
Obras
Les obres
La pandèmia
La pandèmia
La pandèmia
No son
La pandèmia
La pandèmia
Sí
La pandèmia
¿Cómo habéis visto
vosotros la pandèmia?
¿Tú habéis visto
que cerrar?
Tuvimos que cerrar
No
¿Y las otras paradas?
No, ellos no
porque no se podía comer
o sea
no se podía
Consumir
Consumir
Allí en el mercado
Todos los bares
la restauración
se cerró
Vosotros también
Claro
Somos restaurante
Somos restauración
Ostras
¿Y cómo hicisteis
para...
Luego a la vuelta
pues menos mal
que el ayuntamiento
nos cedió
una placeta de arriba
Sí
En el mercado
menos mal
que nos cedió aquello
para poder tirar
porque fue
fatídico
y ahora
empezamos a...
¿A remontar?
Ahora, ¿eh?
Sí, ahora
Sí, sí
porque como que se han cambiado
las costumbres
con la...
Los hábitos
Los hábitos
con la pandemia
¿Qué cambios habéis notado?
Pues que la gente
viene menos a desayunar
Sí
El desayuno
El tema de la comida
del menú
lo tenemos aún
yo creo que
a un 100%
pero el desayuno
se ha perdido mucho
¿Para llevar
o es que ya no vienen?
No, no, no
ya no vienen
Ya no vienen
Ya no vienen
Gente que...
Que antes venía quizás
y que ahora ya...
Sí, sí
Ha dejado...
Bueno
La gente desaparece
¿No?
Es que...
Es que desaparece
Ya no la vuelves a ver
y...
Supongo que mucha gente...
También la economía, ¿no?
Supongo yo que la gente
trabajadora
pues no puede
llevar ese gasto
el que desayuna
pues no come
y el que come
no desayuna en el bar
Eso es lógico
Claro
Antes pues la gente
teníamos clientes
que venían
a las 7 de la mañana
o a las 6 y media
que ya estábamos allí
Venían a tomar café
y luego a las 9
venían a almorzar
y luego
a la 1
a las 2
venían a comer
y bueno
yo supongo
que la gente
pues ahora
se les deja
para la comida
y prescinde
de otras cosas
que supongo
pues se las traerán
de casa
o...
¿Y servicio a domicilio
o encargos
o todo esto
lo habéis explotado
vosotros
o no?
Bueno, también
sí
sí, sí
lo que pasa
es que no tenemos
mucho servicio a domicilio
nosotros
Ya
pero si alguien
quiere una paella
un encargo
yo se lo acerco
de hecho lo hacemos
sí
lo podemos acercar
hay gente
sobre todo los sábados
que nos piden paellas
y las hacemos
y se las llevan
y redes sociales
instagram
por allí
tiráis también
bastante
mi hija
saludo a mi hija
os la lleva ella
ella es nuestra
es un crack
¿en qué os ayuda
vuestra hija?
en todo
en todo
organización
en las redes sociales
porque yo no puedo
no puedo hacer
mi trabajo
y las fotos
claro
y ella pues lo hace
y trabaja
y trabaja
trabaja mucho
nos ayuda mucho
trabajadora
le gusta la cocina
aprovecho para decir
que siempre viene tarde
¿qué es lo que da más faena
del negocio?
pensar los menús
cocinar
para mí limpiar
¿y para ti Paco?
también
también
limpiar
porque luego
estamos muy cansados
y ya la cosa
y ya estás deseando
acabar
pero yo
creo que lo más faenoso
es lo que hace mi mujer
la Paqui
lo que hace
el pensar
los menús
sí
claro
no se irían solos
elaborarlos
el poner la mesa
porque
no se sirve
ni un plato
sin que ella lo vea
¿sabes?
ella es la que da el visto
bueno para que el plato
salga a la calle
claro
a la mesa
vamos
es una faena
que sale
sin darte cuenta
pues
es así
o sea
hay
servimos todos los platos
y todos los tiene que supervisar
ella
claro
es duro
Paci
¿no?
el día a día
es muy duro
las compras
todo es muy caro
y
calcular
¿no?
y poner una calidad
¿dónde acostumbráis?
¿tenéis sitios fijos?
¿dónde vais a hacer las compras?
¿sitios de confianza?
sí
sí
sí
tenemos sitios de confianza
a servilletas
me gustan cosas del mercado
en un sitio
pero bueno
compramos mucho aquí en el pueblo
y
ya te digo
y es muy cómodo para mí
ver por ahí pasar el pescado
y decir
oh
esto para mí
claro
sí sí
y ahorramos mucho tiempo
porque
sí
si te hubiera que dedicar
una persona a las compras
uff
¿qué ventajas creéis que tiene
tener un
un bar
dentro de un mercado
afuera?
sé que no habéis tenido ningún bar fuera
¿no?
pero ¿qué creéis que
que de ventajas
o desventajas
puede tener el tema?
bueno
sí en las compras
lo tenéis ahí a mano ¿no?
claro
porque si no
uno de los dos
tenía que desplazarse
aunque se desplace un momento
no es lo mismo
para todo el que tenga un bar en la calle
y luego la seguridad
claro
la seguridad
yo la seguridad
estás tranquila
sí estoy muy tranquila
porque siempre hay gente
claro
entonces no estoy en un bar sola
que entra alguien
y me quiere acosar
o lo que sea ¿no?
y me siento muy segura
siempre hay alguien
está bien
cosas positivas
que pase por allí
claro
hablabais también de obras
¿qué pasa con las obras?
bueno
¿habéis visto?
pasamos una época muy mala
con las obras
de
de arriba
de la plazoleta de arriba
que
que bueno
que
son obras
las obras
son incómodas
son incómodas
y entonces pues
lo pasamos mal
claro
pero bueno
al final todo sale
y ya está
¿habéis visto
mucha transformación
del mercado?
mucha
bueno
en nuestro
nuestro sitio
porque nosotros
estábamos debajo
de una escalera
y
el ayuntamiento
se portó muy bien
con nosotros
y nos
concedieron
un sitio
donde tenemos ahora
el comedor
un espacio
un espacio
yo
no apostaba mucho
pero ahora
estoy súper contento
o sea
muy bien
muy bien
pero todo eso
fue una cosa
incómoda
donde hasta que
te sitúas
hasta que
ves
claro
difícil
pero bueno
al final todo
todo sale
todo sale
porque os cambiaron
de ubicación
entiendo
¿no?
bueno
no
no fue exactamente
ubicación
fue
el espacio
vale
o sea
teníamos un espacio
delante
donde no se podía
trabajar
porque había una escalera
pero bueno
estuvimos mucho tiempo
ahí trabajando
y
bueno
el ayuntamiento
tuvo que adaptarlo
a
claro
a nuestras necesidades
y bueno
y nos dejaron
un espacio
muy majo
yo pensaba
que no iba a funcionar
y funcionó
hombre
sí
sí
y
¿cómo se fideliza
al cliente?
¿cómo es el cliente
de San Just?
¿tiene algunas
cosas puntuales
o...?
pues quiere calidad
calidad
¿eh?
sí
cosas hechas
al momento
sí
sí
sí
cosa casera
sí
¿tenéis mucha competencia?
¿creéis que tenéis mucha competencia?
¿dentro del mercado?
dentro no
dentro no tenéis competencia
eso ya lo sabemos
no
dentro no
pero con los
bueno sí
hay competencia
claro
pero
yo creo que cada
bueno
cada uno
haga lo que puede
¿cómo os lleváis
entre
entre
las diferentes paradas
en el mercado?
¿cómo es el
el team building
este
que llaman?
¿se va haciendo día a día?
poco a poco?
yo es que
hay muchas mujeres
prefiero opinar
como una comunidad de vacinas
¿no?
en el mercado
en el mercado
hay muchas mujeres
y yo callado
¿alguna vez
habéis participado
en las ferias comerciales
en actividades
con el pueblo?
sí
sí
empezamos
íbamos a las firas
sí
¿y qué tal la experiencia?
¿bien?
bien
bien
bien
muy bien
es agotador
porque es
trasladarse
de todo
¿no?
pero bien
bien
muy bien
sí
sí
a mí me gusta
qué bien
y cositas que os gustaría
mejorar
vosotros en la parada
o ya que mejorase
a nivel del mercado
en general
bueno
crítica constructiva
¿eh?
sí
sí
para mejorar
sí
no
yo lo veo bien
que faltase
alguna cosa
para mejorar
que se abrirán
las paradas
que están cerradas
si tenemos suerte
y ponen cosas diferentes
y cosas así
paradas obertes
y con productos así
una mica
diferentes
sí
sí
Paco
¿tú trobes a faltar
alguna cosa
al mercado?
¿en cuanto
eche de menos algo?
¿mejorarías alguna cosa?
por ejemplo
el mercado
la sala de arriba
¿qué tal?
antes había un supermercado
sí
ahora está
lo de la
sí
a nosotros nos va bien
sí
o sea es indiferente
¿no?
bueno no
indiferente no
a nosotros nos va bien
porque
porque viene gente
y
sí
cuando hay exposiciones
viene gente
sí
sí
además los expositores
son clientes nuestros
y normalmente
pues vienen allá a comer
nos va bien
sí
que esté aquello también
mejor que
un supermercado
a lo mejor
bueno tampoco estaba mal
el supermercado
cuando estaba arriba
no no
a mí tampoco
me iba mal
muy bien
pues nada
nos quedan un par de minutos
para terminar el programa
si os parece
lo dejamos en este punto
muchísimas gracias
a los dos
por pasaros aquí
a la Rádio d'Esvern
gracias a ti
y supongo que habrá
más oportunidades
buenas tardes
buenas tardes
adiós
adiós
nosotras
deixem el programa
en aquest punt
tornarem
ja demà
a la mateixa hora
a las 5
podeu recuperar
tots els continguts
d'avui
a radiodesvern.com
i també
a les nostres xarxes
socials
arroba
la rambla
981
tot seguit
i amb minúscules
ara toca escoltar
la seta en punt
l'informatiu
de notícies
aquí de Sant Just
per estar al dia
de tot
que passa
al poble
amb la lua
López
als micròfons
res més
tornem divendres
també aquí
a la mateixa hora
a las 5
al 98.1 FM
a ràdio
d'esvern
una abraçada
i ja sabeu
consulteu la web
si voleu
radiodesvern.com
i també
els podcasts
del programa
que vagi bé
bona tarda
un biorritme
lamentant
un tros
de vida
artificial
els astronautes
volen baix
els núvols
passen
com qui
no
diu res
amb les potheques
a les mans
caminarem
els passos
d'altres
pleus
esmorzarem
pan bol
i sal
ho vestirem
amb unes copes
de vi
deixant
davant
de la ciutat
la tarda
llarga
i potser
més
molt
més
la nit
és
es
el
que