Ràdio Tosfet 98.1
Ràdio Tosfet 98.1
Bona tarda Sant Just, passen 11 minutets a les 5 de la tarda d'avui dimecres 22 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de Ràdio d'Esverm.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, la millora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs ve d'aquí i fins les 6 farem l'espai de vins i cultures.
Tartulia amb l'Albert Macià, que ens porta sempre a l'agenda d'activitats de l'Ateneu d'aquests propers dies,
i també amb l'Astrid Goldstein, del celler de Can Mata,
amb qui parlem sempre del patrimoni, de la cultura i, com no, de la vinya, el vi i tot el món de l'anologia.
Després, a segona hora de la Rambla, i a partir ja de les 6 i 10,
després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esverm,
farem una entrevista a Martí Bailac,
que és membre de l'equip de l'Ateneu,
dedicat a batllar pels objectius de desenvolupament sostenible.
És un equip que va néixer fa poquet, fa qüestió d'un any més o menys,
i ens parlarà el Martí de com està sent el seu recorregut i quins són els objectius que es marca,
i quins són els seus fulls de ruta.
I després, tot seguit, acabarem el programa d'avui fent l'espai setmanal Just el que no saps,
amb el nostre col·laborador de l'Hospitalet de Llobregat, en Marçal Ferret.
En Marçal, cada setmana, ens descobreix la biografia d'un nou personatge famós,
i ens ho fa de forma amena i divertida.
Vinga va, tot això ho tindrem de seguida.
No marxeu, que comencem en breus.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esverm.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu accé.
Només hem de començar.
Aprovem-ho en català.
Tu per ving i jo per tu pur.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Vinga va, i ara sí comencem.
La tertúlia, aquest espai de vins, cultura amb l'àstrit.
I també l'Albert.
Hola, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs la primavera la sang altera.
I la calor també.
Bé, l'acabó d'estones, eh?
Perquè després el vespre encara...
Ahir mateix que hi havia l'acte aquí, Can Ginestar.
I a Fresqueta.
Jo anàvem al jersei, a mesura que anava avançant l'acte,
anava a pujar-me a la cremallera i aixecàvem ben tapadet.
Clar, tampoc no era una jaqueta molt gruixuda,
però segons quina hora...
És que estem a l'època que estem.
Sí, és l'època que el sol estem a 20 graus
i a l'ombra podem estar a 10 graus.
O sigui, t'has d'anar abrigant o desabrigant a anar amb capes.
Nosaltres ahir al vespre al celler fèiem un tast
i la porta no estava pas tancada, no?
Era allò que...
No feia un corrent d'aire.
Vale.
Però sí que és allò que dius,
bon parell de pangs oberta...
Bueno, és que...
És a dir, la primavera.
El que sí que hem de mirar és que plogui,
perquè calen pluges.
Això sí que és una autèntica emergència.
Sí, sí, perquè parlaven que les darreres sequeres
que hi havia hagut les havia salvat una primavera plujosa.
Però, clar, si no hi ha primavera plujosa, què fem?
Estem una mica agafats.
Està un condemnat.
Sí, sí, pràcticament.
Ens haurem de dutxar amb vi.
Amb vi?
Sí, això sí.
Com veus la proposta de l'Albert?
Els viticultors estaran contents d'incrementar la venda.
N'hi ha vinoteràpia.
O sigui, hi ha gent que paga per anar a fer-se tractaments amb...
Vinoteràpia?
Amb vi, sí, per les propietats que té el...
Per la pell?
El raïm, per la pell.
Porta molts antioxidants i salts minerals.
Això és com els bans amb xocolata, els bans...
Sí, sí, és el mateix.
Exactament, cadascú deu tenir la seva particularitat, però bàsicament...
Sí, i fins i tot hi ha unes cremes.
al Porrera van crear una microempresa que es diu Nina Priorat.
No sé si encara la fan amb vi, van començar a utilitzar les restes de llavors de vi i extractes i feien unes cremes hidratants.
Jo les havia tingut al celler, n'havia portat i ara potser m'equivoco, eh?, però anaven potser més a un vessant més d'avellana.
Oh, caram.
Que també és típic i també té molt...
Han anat cap arreus, han deixat el priorat i han anat a baixant.
Sí, perquè també té molts àcids grassos, és allò que dius, té moltes propietats també a l'allana.
Ara, després hi ha d'haver un servei de dutxa o algun, perquè no en pot sortir, no?
L'alcohol és molt enganxós.
Sí, però com que n'havien fet com unes cremes, a més, eren molt naturals.
I no, no, i tenien una olor.
Era, si sí, feien sabons...
Això és el millor.
Sí, sí, jo el vaig descobrir anant allà en allotjaments rurals.
Que bé.
I els tenien allà les ampolletes i molt interessant, fins i tot vaig anar a un celler, el celler Burgos Porta, va fer una tarda d'agost a Torrid,
però com que el celler està en una zona relativament obaga, passava un airet molt interessant
i mentre fèiem el tas de vins ens van estar explicant les propietats i tot
i vam estar veient com es feia això, un massatge amb aquestes cremes i exfoliants amb base vinícola.
Hòstia, caram.
Sí, sí, sí.
És molt antic això.
No, no, sí, barrejar el tema del vi i la salut corporal a nivell dermatològic.
Sí, sí, sí.
Parlava d'Astrit que ahir vau fer un tast, de què estava dedicat?
Ahir vam fer un tast dedicat bàsicament a un...
Bàsicament.
Totalment a un celler, el celler Herència al Tés, que estan situats a la Terra Alta
i va venir un comercial i una persona del celler a explicar...
Explica una mica què fan en el terreny, en els vins...
A més, és un celler dels relativament més joves que hi ha, no?
Tota la part, aquesta vessant més ecològica, més sostenible, fins i tot del celler, no?
Sí, sí.
Projectes de papallones...
Ah, mira.
O sigui, al final és tot com un cercle...
i comentàvem que justament la Terra Alta, que és d'aquelles zones més seques que tenim,
els d'uns últims dos anys és de les zones que més han plogut.
Bueno.
Sense fer grans destrosses, eh?
Però sí que ha anat... ha estat una miqueta més constant que aquí.
Hi ha altres llocs, sí.
Abans l'Albera, de fet, ha començat parlant ja que ahir va haver-hi aquí un acte...
La setmana va embutida.
...de Can Ginestà, perquè et donava el tret a el que es coneix com la Primavera literària
aquí a Sant Jus, amb tots els actes que hi ha pendents de fer.
I parlem de literatura i parlem també de Vince Astrid.
És una bona combinació?
A molta gent són dos grans temes que...
Jo crec que sí, i l'Albert és testimoni.
L'Albert seria el testimoni entre aquells anys enrere,
em sembla que era pel 2012, ja fa més de 10 anys, eh?
13, 2014.
Sí, i jo diria que 10, 12, que vam començar amb els llibreters.
Sí.
Amb la Rau i la Silvana a fer aquests maridatges de Vince i poesia a la Taneu.
O sigui, per això dic que l'Albert és testimoni i parculpable també
per sempre cedir-nos els espais, quan la llibreria no estava ni tan sol somiada, no?
I empenyíem una mica.
I empenyíem i fer un acte de...
I empenyíem perquè era un acte que tenia una gràcia, no era un acte habitual a molts llocs,
allò de fer un tas de vins al mateix temps que estava fent un recital de poesia.
Un diumenge a la tarda.
I sempre va estar molt ben rebut, molt ben rebut.
Sí, sí.
Tenia molt bons records.
I ja havíem tingut.
No va ser complicat.
No.
Comunicàvem lo justet que teníem de xarxes.
Clar, i s'ha de trobar just el vi adequat amb l'acte...
Sí, jugàvem una mica, no?
Amb el nom del vi, la procedència, la varietat...
Era, sí, era com un jugar, no?
Una mica com el que encara anem fent, però...
I aquesta primavera estareu presents, Astrid, o vosaltres pel Salletir o pel vostre bàndol?
Aquesta primavera estem presents en el sentit que l'Associació d'Esvern Comerç i Empresa
col·laborem exposant un poema d'en Joan Margarit, escollit per cada establiment.
Ah, jo ho he vist, avui ho he vist en un establiment, un poema...
Crec que no som gaires.
No? Mira, et dic que l'establiment ara no ho he vist perquè he passat per davant, m'he fixat en místic.
Sí.
He passat i dic, ostres, mira, un poema.
Clar, perquè ella té una gran finestra.
Té un vidre molt gran.
Però jo tinc una pissarra molt gran.
Ah, una pissarra.
I m'ha capingut un poema perfecte, perquè si l'escollo un palet més llarg...
Hòstia.
Havia pensat a fer-ho a la paret, eh? Allò, no en plan grafiti, però sí que és allò que dius,
la idea hi era d'exposar, però no vaig arribar gaire més.
I sí, he buscat una pissarra prou gran per exposar-lo.
I sí, la gent s'està aturant, se l'està llegint i comenta, mira, aquest poema és del Joan Margarit.
O sigui, és un poema que ja fa... quan va morir el vam escriure en el vidre.
Que com que tenim aquests vidres tan xicarrons, era molt difícil i a més estava una mica com desestructurat.
Tenia una lògica una mica... que no sabia si anaves de dalt cap a baix, cap allà.
Tenia un punt de divertiment, però no es podia seguir gaire correctament, i ara almenys.
Bueno, estic, hi ha vins de primavera, o sigui, hi ha vins que entren més en aquesta època,
que no, per exemple, a la tardor o, no sé, a l'estiu o a l'hivern?
Tenim molta llum, potser ens venen de gust, així, colors, una...
Abans l'hivern era com més fos, més apagat, això ja no ho tenim.
No, els hiverns ja no són com...
Perquè continuen tenim llum, estem sense aigua, no passem gaire fred.
La temporada de tardor, aquella tardor així, entre cometes, s'allarga molt.
A tocar Nadal, em sembla que per Nadal, per Nadal sí que feia una calor rurosa,
prendre més vermuts que mai.
És tot una mica així, però sí que hi ha certs moviments que ara ve de gust
beure vins més consistents perquè ve el fred, però el fred ve quan vol.
Ara, l'època del rosat ja no cau, ha empicat com abans.
Es manté, es va manté.
Es manté a l'estiu, a partir d'ara, augmenta, i fins a tardor quasi ve.
T'anem a collir bolets.
Anem a buscar bolets i encara teniu rosats ben xulos.
Si plou.
Si plou.
Si no plou, no...
Ni bolet ni res.
Però sí, jo diria que l'efecte llum, el menjar és important, eh?
Però l'efecte llum, el voler sortir, el treure et roba,
influeix, influeix, influeix.
Jo ara a casa, per a jo no tinc un vermut rosat,
que és allò que el diumenge agafes el gotet i no te'l prens dins de casa,
ja surts a la terrasseta, no?
O sigui, aquesta necessitat de respirar també fa que escollis un estil de vi o un altre, no?
Suposo que també va molt acompanyat, com has dit tu, amb el menjar.
És a dir, clar, si a l'estiu quan fa més calor entren un tipus de plats o així com més frescos...
Ara és una miqueta boig.
Sí, ara sí, però no...
Perquè encara tenim calçotades...
Sí, calçotades fins al reviu, jo crec.
Gossos i barbacoes.
De tot, eh?
I la gent abans era ui, el negre, la barbacoa, tal...
Ara és això, no?
És aquell...
A un li agrada això, a l'altre li agrada una altra cosa.
Al final és més obert.
Està obert.
Per tant, ara les temporades queden més obertes.
Però sí que hi ha una necessitat de...
de coses més fresques que vinguin de gust.
Potser uns vins blancs una miqueta més amb cos i uns negres una miqueta més...
Més lleugers.
Fèiem referència també al canvi climàtic, a la vinya, com afecta el fet que no plogui.
Comentàvem, fa bastants programes, que, per exemple, una de les causes de les conseqüències
és que, en lloc de recollir el vi, al setembre o així, no?
Ara s'està fent en alguns llocs, a l'agost, inclús a finals de juliol, em vaig dir...
Sí, sí, sí, s'avança.
S'avança perquè la planta madura molt ràpid.
L'efecte a aigua és necessari com a aliment.
I que el gras més petit després.
El gras més petit.
Clar, l'aigua, ara és allò que dius seria perfecte, no?, que plogui.
Sí, tot just comença a brotar, eh?
És allò que... Però que podria anar fent aquella pluja agraïda que cau bé,
aquella pluja que diuen que quan plou mulla i rega bé, doncs això seria l'ideal.
Ara ja estem en aquell punt que ja ens faria patir alguna gelada.
Bé.
Una padregada.
que ens haurem d'anar acostumant.
Potser també haurem de fer inversió a les vinyes per tindre unes zones per poder posar aquestes retes.
És l'imaginari aquell de zona de padregada amb què tapen...
Surtout a la zona de Lleida.
Lleida, Pirineus...
I si anem a països com Àustria i més centre Europa, també, eh?
És allò d'aquell punt de protecció i que alhora també tindrà aquell punt de protecció d'accés de llum de cara a l'estiu.
Però si necessitem aigua, la planta necessita aigua, el subsol ha d'haver-hi aigua.
Després sí que podem estar a una època que dius...
Perquè la protecció de la llum també és important.
La protecció de la llum és molt important perquè si podem tindre fulles...
Aquesta la conec molt bé perquè, com la meva família ve de la Canda, de Novelda,
que és el lloc on es produïa antigament, ara encara se'n fa,
però tot el raïm que es consumia per cap d'any.
I es consumia per cap d'any, aquella varietat, la Ledo, senzillament,
perquè quan sortien els botims es posen amb bosses de paper.
es lligaven amb espar, perquè jo tinc record, jo era molt petit,
jo ho havia vist fer, jo no ho havia fet, però ho havia vist fer.
I clar, el no tocar-li el sol, jo trigava molt i molt més...
Maduracions més lentes.
Per tant, clar, això també ha de tenir importància.
Potser també haurem de...
És un tipus de vi que no és de taula, no és per fer dir aquell raïm,
però el procés és el mateix.
És el mateix.
Potser haurem d'intentar no tindre aquestes exposicions tan cap a sud o est
i anar mirant una miqueta més a l'est, que seria aquest sol de matí,
o fins i tot alguna zona una miqueta com més obaga,
que no tingui tanta incidència,
però sí que amb el risc que si ens ve un any fred, doncs me lluri.
Clar, què passa?
Hi ha un article del diari Ara que pregunta
com afronta la vinya a l'emergència climàtica.
I en un dels fragments, un dels paràgrafs,
ens parlen d'un estudiant que ha realitzat un treball, un estudi,
i ens diuen que, bueno, diu,
Pere de Tudela, que és el nom de la persona,
diu, és conscient que el canvi climàtic...
Oriol?
Ara l'hi he complit.
Ostres, doncs ara no...
És que només conec un Pere de Tudela i es diu Oriol, ja posats.
Bueno, si és dins del camp...
Sí.
Doncs potser és ell.
Bueno, la qüestió que diu...
És conscient que el canvi climàtic afecta el cultiu de la vinya,
però que ho fa de manera molt diferent.
Atenció, eh?
En vinyes joves, cap velles com les seves.
Diuen, una finca amb ceps joves, una sequera com la d'enguany,
pot fer baixar la producció d'un 30 a un 50% en el pitjor dels casos,
i un cicle més curt també pot afectar el grau alcohòlic.
I diu, les vinyes velles produeixen menys raïm, però són més resistents
en relació a les vinyes joves, molt potents, molt de vigor, però poc regulars.
Diu, i és que aquí, cap a on va l'ADO Tarragona,
en la qual pertanyen les vinyes de Pere de Tudela,
que, a més, és responsable també de comunicació de l'ADO Tarragona,
diu, seguint el model, que denominacions veïnes com Priurat, Montsant o la Terra Alta
ja van emprendre fa unes dècades.
Aquesta és la manera d'adaptar-se millor a uns estius secs,
que cada cop es repeteixen més i provoquen descensos de producció molt acusats
en vinyes joves, que són les que estan destinades a ser base
per al cava i al raïm, de les quals les grans productores cada cop paguen més barat.
O sigui, tot va lligat, eh?
Sí.
Sí, moltes vegades és perquè aquest valor a la vinya vella,
la vinya vella s'autorregula, també tindrà unes arrels...
Més profundes.
Més profundes, perquè la planta serà més vella,
o sigui, la capacitat d'arrelament d'un cep és descomunal
i va constantment allò...
Quan ens crigen a arrelar un cep?
No, d'arrelar a terra, el que passa és que com més lluny arribin,
més capacitat de trobar aigua tindran.
L'altra és les varietats,
i aquestes varietats que sempre diem que són les mediterrànies,
les adaptades a la climatologia, són aquelles que...
sàvies, no?, per dir-ho d'alguna forma,
en què tenen aquesta capacitat de...
d'adaptar-se...
Vinga.
...al que pugui vindre.
Val?
Sempre serà...
A veure, n'hi ha reg per goteig a la vinya.
També, sí.
Si tu regues una planta...
Sí.
...i un dia deixes de regar-la,
aquella planta estarà esperant rebre l'aigua.
Per tant, el seu cicle es veurà alterat
perquè tu l'has educat...
D'una forma, no?
...o ensenyat perquè rebi l'aigua sense demanar-te-la.
Quan una vinya, com el Priorat,
pateix i està acostumada a patir...
Ja s'ha espavilat.
...t'ha una capacitat, sí,
de no rebre i d'adaptar-se
i de continuar treballant amb normalitat,
per dir-ho d'una forma molt planera.
És el que han fet totes les espècies...
Naturals.
Si jo sé que rebo aigua,
només m'he de preocupar...
No, t'has d'esforçar.
...en fer unes arrels ben profundes.
Exacte.
En canvi, si l'he de buscar com sigui,
doncs m'he d'espavilar.
Vull dir, això...
Una vinya molt jove sempre es diu
triga-ho com uns cinc anys a produir,
una certa ja qualitat,
però és jove, no?
Jo sempre ho comparo una miqueta amb les criatures.
Són vigoroses, són nervioses, són excitants,
però és allò que arriba un moment que...
...que cauen, no?
I els vins són així.
Però, clar, sí,
donen molta producció,
som productives.
I si tu, a més,
tens res per gotet,
segons la zona on estiguis o així,
els grans estan macos,
i això...
Clar.
Bé.
Ajuda.
Et dic, es paga, es paga relativament,
perquè es paga com a vinya jove,
per tant...
Clar.
Es diu Oriol, eh?
Sí, ho he buscat.
Oriol.
Oriol Pérez de Tudela.
Bona persona, bona persona.
Sí, sí, diu que baramava els seus últims ceps...
Una persona molt observadora.
Els seus últims ceps de cartoixar vermell,
a la partida dels escaus,
situada al terme de Vilavella.
Vilavella, exacte.
A pocs centenars de metres de Bràfim,
a tocar del riu Gaià.
Tots de noms que dius,
a veure, m'han dit molts noms,
però no en sé ubicar ni un.
És una zona que diríem,
sí que hi passem,
però com que no ve molt de pas.
Sí?
No, sí, sí.
Ell té...
Una mica més tirant cap al mar.
Al camp, no?
És al camp,
però és un al camp relativament a prop del camp,
però sí que una mica com entre autopistes,
per dir-ho d'alguna forma, no?
Ell...
Jo el vaig conèixer gràcies a un vi a l'Aura tan macabeu que fa,
que és molt, molt xulo.
I té aquest cartoixar vermell,
que el cartoixar vermell seria aquest xarelo vermell,
que en terres més tarragonines,
se li diu cartoixar.
Doncs això,
Perdetudela diu que una sequera com la d'aquest estiu
li ha fet baixar la producció de cartoixar vermell
perquè les plantes estan més estressades hídricament
i per característiques d'aquesta varietat
també ha pogut esperar més a baramar
que amb el macabeu,
que es produeix més ràpid quan madura massa
i que l'ha hagut de recollir 10 o 12 dies abans del que és habitual.
En canvi, el xarelo,
el xarelo ja per si té una capacitat de retindre l'acidesa,
per tant, el pots collir més verd per elaborar uns vins escumosos
o el pots arribar a collir un palet més tard,
ens arribarà una bona acidesa,
perquè és això.
Ja és d'aquelles varietats que podríem dir que també ens refresquen.
No acostumem a associar el xarelo com a varietat càlida,
perquè és això.
El tindre l'acidesa és xispa.
Legint alguns articles també es veu que productors experts
expliquen que aquest augment de temperatures
obliga a cercar aquestes noves estratègies
per mantenir la qualitat del vi
i que les solucions o les vies per les quals estan una mica lluitant
són, una, recuperar varietats ancestrals
i l'altra, practicar la vinya en altura.
Però, clar, això depèn molt del territori,
vull dir, no pots estar...
No pots dir-me les emporto.
No, no, clar.
No podem anar tots cap a la Cerdanya.
No.
Ja n'hi ha...
Anava a fer un acudit molt dolent.
Però sí, hi ha viticultors
que estan apostant moltíssim per l'alta muntanya.
És molt més costós,
molt més costós
i té un risc també molt més alt.
Pel terreny.
Per la situació
i, sobretot, sí,
és tot com més lent
però també estan molt més exposats a glaçades
i a tempestes d'estiu
que si aquí ja vam veure
com patien molts cellers
sobretot a la zona del Penedès, Garraf,
imagineu a Alta Muntanya.
Les tempestes d'Alta Muntanya no són lleugeres, no?
Després la temperatura potser també ens baixa massa.
Sí, l'alçada és
per això també s'han trobat moltes...
O sigui, si ara, per exemple,
parlem vins d'alçada,
uah, està de moda...
Sí.
Però durant uns anys no n'hem parlat.
No n'hem parlat potser
perquè venia un tema d'èpoques
que no eren tan càlides
i, per exemple, en el cas si anem més cap a Pirineus...
Bueno, perquè no hi havia tanta sequera, tampoc.
La zona de Pallars, Andorra,
hi ha molta documentació
datada cap al segle XII
i després t'estàs una bona colla de segles
que no hi ha, no?
O sigui, també és en el segle XII
es constata que hi ha molta vinya.
Què passa després?
No, ja pot haver-hi glaçades.
O sigui, és això, no?
Sí.
Són cicles.
Aquí Sant Just tenia vinya
fins que van arribar dos anys de glaçades generals.
I adeu vinyes.
I adeu vinyes,
i adeu molt cultiu.
Clar, això,
o tu apostes
perquè potser no tens una altra solució
i continues apostant
per aquesta producció
o plegues i dius...
Tanques la barraca.
Abandonament del camp, no?
I, esclar,
com podem parlar de vinya
dels últims 20 anys
si el camp ha estat abandonat, no?
Astrid,
passem a comentar una mica
l'agenda de l'Ateneu,
les activitats que tenim.
Albert,
ho tenim preparat?
Sí, sí, sí.
Sí, preparadíssim.
Això està...
Està cabut.
Aquest cap de setmana
tenim unes quantes activitats.
divendres no en tenim cap.
Estrany.
És estrany.
Perquè els divendres normalment...
Perquè és un dia
que normalment
hi ha bufetades
per utilitzar la sala
del cinquantenari.
I comencem dissabte
amb la sortida
de la Seas Jove.
D'acord.
Fan una sortida hivernal
de dos dies
a la Vall d'Incles,
a Andorra.
Dormida en un refugi
que diria que és lliure.
La cabana Sonda
em sembla que és lliure.
No ho sé.
ara hauria de...
Ho vaig llegir ahir.
Això hauria de buscar-ho.
No m'acord.
Aquí, com sempre,
els joves que estiguin interessats
han de mirar el web
on ja està descrit
l'itinerari que es farà
i els socis de la Seas
té un cost de 10 euros
i els de no socis 15.
tota la informació
s'ha de buscar
a la veu
de la Seas Jove.
Perfecte.
Sortiran molt d'hora
a les 6 del matí.
Uuuh, mare meva!
El primer dia ja
es poden arribar allà
i arribar fins al...
Fins al...
Hi ha un bon tros, eh?
No, no, hi ha un bon tros.
És canyera, és canyera.
Hi ha un bon tros.
Sí, sí, sí.
El primer dia ja
han de fer
el 50% de l'excursió
fins al refugi
i el segon dia
tampoc no arribaran aquí
a les 5 de la tarda.
Podem dir que...
Arribaran...
No ho sé, això no ho sé a l'hora
però lògicament
els quedarà fet
tota la resta de la jornada
fins a tornar al lloc
on estan els vehicles
i llavors tornar
cap a Sant Just.
Molt bé.
Això és dissabte.
Val.
Ja dic, sortida
molt d'hora al matí.
Les 6 del matí
l'esplenada de l'institut.
A les 6 de dia, a les 6.
Sí, a veure,
no és una malhora
per anar d'excursió.
Per mi és perfecte.
El que passa que
quan ho expliques
a la gent
que no acostuma
que no ha anat gaire
d'excursió
li sembla
que és una bestiesa
però inclús estan...
En aquest cas
han de fer el transport
lògicament al cotxe
però a vegades
estàs en un refugi
i t'aixeques
a les 3 de la matinada
per tirar
dalt i fer un cim.
Vull dir que...
Sí, sí,
a vegades
són aquests horaris una mica...
Si t'agraden
les excursions
i fer cims
que no pot ser
és mandrós.
Són dues coses
incompatibles.
T'has d'adaptar
a la llum
a les diferents circumstàncies
que, bueno,
a vegades
no s'adapten
a la comoditat.
I tenint en compte
que aquest cap de setmana
hi ha el canvi d'hora,
a més a més.
efectivament.
durmiran una hora menys
i a la nit
una hora menys.
això sí que és fotut.
Ara que va de caure
l'Astrit, eh?
L'he vist la cara...
Ja la recuperaràs.
L'he vist la cara.
No, ja tenia l'esperança
que aquest any
ja no es canviés
i que tornéssim
a aquesta naturalitat solar
que...
Veus?
Parlem molt de connexió
amb la Terra
i anem a dues hores del sol.
No ens atrevim a fer-ho
com a societat.
No ens haurà de fer.
Perquè mira que hi ha
fa anys que se'n parla
i s'havia arribat a dir
l'any que ve
l'últim cop
i, bueno,
estem exactament...
Sí, però la comunitat
internacional
sempre té coses
més importants
a debatre
que no al canvi d'hora.
Sempre bastant coses.
Quan es posen
a debatre aquest tema
sempre...
No sé,
sempre hi ha com temes
que...
En fi, no sé.
Perdona, Abert,
que t'hem tallat.
No, el dissabte a la tarda
hi ha el Musi Coral
que és el concert
que organitza
la Federació Catalana
d'Entitats Corals
i que aquí,
en el Baix Llobregat,
el Musi Coral
és un cicle
de molts concerts
que es van fent
en diferents poblacions.
Cada 4, 3, 4, 5 anys
li toca a l'Orfeó
organitzar-ho,
diguem,
aquí a Sant Just
i en aquest cas
l'Orfeó,
que és el que participa
anirem a Cornellà
al Patronat Cultural
i Recreatiu
i dissabte
a les 7 de la tarda
en aquest festival
en el qual
cantem 4 corals.
Caram,
coincideix amb la festa
de la plaça de la Pau.
Coincideix amb la festa
de la plaça de la Pau,
sí.
Eh que l'any passat
el Musi Coral
es va organitzar aquí
a Sant Just?
Ara t'eneu?
L'any passat
es va organitzar aquí,
sí.
per tant,
teòricament,
fins d'aquí 3 o 4 anys més
no li toca una altra vegada
organitzar-ho a Teneu.
Però efectivament,
coincideix amb la festa
de la Pau,
per tant,
els cantaires
ens hi apuntarem
quan tornem de Cornellà,
els que vulguin,
vaja.
Sí, sí,
i tant.
Molt bé.
A part d'això,
ja anem a diumenge,
diumenge a la Cedès
fa una matinada a Montserrat,
exactament,
en el torrent del pont
i el camí dels francesos,
dels francesos,
és el que surt
pràcticament del monestir.
És una matinal
que s'hauria d'haver fet
el diumenge passat
i per diferents motius
ja van anunciar
el canvi
i per fer-lo
aquest diumenge.
Repetim,
com sempre,
que et sortiran
un pel més tard,
a dos quarts de vuit,
perquè no és el mateix
anar de Sant Lluís
a Andorra
que no anar de Sant Lluís
a...
És la típica excursió
que hi ha algú
que encara no es canvia
el rellotge,
que arriba tard...
I arriben tard.
És un mal cap de setmana
per llevar-se...
Exactament.
Jo crec que,
no sé si ho ha fet
la CES,
però amb els correus
hauria de posar
els que esteu...
De recordar-ho.
Penseu de canviar
l'hora del rellotge.
Jo me la canvio
vant a anar a dormir.
Molta gent,
afortunadament,
ja va amb el mòbil...
Sí,
i és automàtic
quan et lleves.
I el mòbil canvia
automàticament
i ja t'ha canviat.
Si has posat
el despertó
amb el mòbil...
Però sempre hi ha el despistat.
Sí, sí, sí.
I per anar a comprar també,
eh?
Allò el...
Ai, ai,
que ja tanques,
és que no sé
l'hora que és.
Sí, sí, sí.
És allò que dius
fa dies, eh?
Que està canviant-la.
Bé,
doncs aquesta excursió,
com sempre,
el mateix que dèiem abans,
el que estigui interessat
ha d'anar al web
i veure les condicions,
etcètera, etcètera.
Diumenge a la tarda,
l'Esbart actua
a Molins de Rei.
És una mostra d'Esbart
que organitzen allà,
i actua a l'Esbart
de l'Ateneu,
actua a l'Esbart
de Molins,
i l'Esbart
de Sarrià.
Molt bé,
diferents esbars.
Una actuació
a les 6 de la tarda,
em sembla que és.
D'acord.
I la Cireneta Grossa
del Cap de Setmana
el tenim
amb la Virce.
Home!
Tornem al cicle
de la Virce,
aquests concerts,
bàsicament,
de dones
promeses
de la cançó,
no sé si són promeses
perquè moltes ja són
veus reconsagrades,
vull dir que les que han passat,
eh?
Un cicle
de veus femenines.
Un cicle
de veus femenines.
Jo crec que
els que hem assistit
als concerts anteriors
podem donar fe
del nivell
de qualitat
d'aquest cicle.
Totalment.
Encara que siguin
conegudes
o no conegudes.
Sí,
exactament.
Les que no són conegudes
també ho fan,
o sigui,
ho fan superbé.
Aviam,
aquí havíem de dir
que el Lluís Terrés
té bon ull.
Té bon ull
i bona uïda,
perquè escolta algú
i jo recordo
quan vam organitzar
els primers alberts
que dic,
aquesta no la conec,
ara no me'n recordo
que era.
Albert,
confia
perquè et puc assegurar
i vam confiar
i realment.
Sí, sí,
el Lluís és el programador
de la BF.
Sí, el programador
de la BF
i ens porta
a Tenea Carter,
que és una cantant
i teclista
barcelonina
i, bueno,
i el grup
col·lectiv,
el seu grup.
És de jazz.
Han circulat
uns quants vídeos
aquests dies
per la xarxa
bàsicament
que es pot
veure
al nivell
del que estem parlant.
A més,
es va presentar,
no sé si va sortir
cantant també
en el programa
l'any passat,
FACS
de TV3.
Havia actuat
a FACS
en aquell moment,
també
alguna vegada
a Catalunya Ràdio,
ha fet actuacions
a Ràdio 3.
I ha actuat
als resmetats,
ha actuat
al Jamborí.
Exactament,
vull dir que
no estem parlant
d'una persona
que no coneix
ningú
i que coneix
tant que no la coneix
ningú
que no actuen
mai enlloc.
Podríem trobar-ne
una així
amb molt bona veu
també,
però no és el cas,
estem parlant
d'una persona
que ha actuat
en llocs
que no deixen
actuar qualsevol.
No, no,
en el seu cas
es va formar
els tallers
de músics
de Barcelona
i el seu estil
ara mateix
és el jazz,
el sol,
el R.B.
I a més a més
una cosa
que té la TNA Carter
perquè he estat
investigant una mica
és que
és vocal coach
i a través
del seu canal
de YouTube
imparteix
com bastantes classes
a nivell online,
dona trucs
com tècniques vocals
a través del seu canal
de YouTube
que explica
diferents conceptes
o diferents tècniques
a més a més
de ser un canal
que també
ella va penjant
les seves versions
les seves músiques
però té com
ha creat
com una mena
de sistema
o de
com d'escola
per dir-ho així
i l'està potenciant
a través
de les xarxes socials
o sigui
que està
allò també
a tope
a través
de YouTube
i Instagram
vull dir que
també s'està donant
la conèixer
és el comunical que fas
que moltes vegades
és
si no
tens una certa visibilitat
no es veu
com si no fes res
quan una persona
dona aquestes
classes
diguem
un any
aprofitant
les xarxes
moltes vegades
guanya
hi ha molta gent
que s'hi apunta
perquè
bueno
és el filtre
és natural
si la persona
ho fa
i s'hi apunta
i si no ho fa
la gent s'hi apunta
i al cap de dos
ja deixa de seguir-la
vull dir
jo crec que és una persona
que té molt de futur
que veurem
amb escenaris
més grans
i tenim ara
l'oportunitat
de veure-la
aquest diumenge
a les 7 de la tarda
al cinquantenari
l'entrada
val 15 euros
i es pot comprar
anticipadament
per a Entràpolis
i els òrgis
de la Teneu
són 12 euros
exactament
a més
també afegir
que demà
la tindrem
via telefònica
ja m'ho imaginava
al programa de ràdio
d'aquí a les tardes
i parlarem
una estoneta
per saber una mica
també
els seus referents
musicals
la seva història
com va començar
una mica
que ens expliqui
també
què escoltarem
diumenge
amb el seu grup
molt bé
això és el que tenim
sí sí
que ja és prou
ja és prou
sí és un programa normal
4-5 cosetes
bueno doncs
Estrit Albert
si us sembla
deixem en aquest punt
la tertúlia
ha estat un plaer
tenir-vos una tarda més
de dimecres
i ens tornem a saludar
d'aquí uns dies
el proper dimecres
que serà una mica
més de dia
serà una hora
concretament
tindrem més sol
jo vindré més tapada
ja
tapada no
home no
pel sol
ah bueno
clar
tenint en compte
si hi ha
té pelletòtiques
les persones sensibles
al sol
aquí
és on patim
sí
bé
ho fem tot més d'hora
ho hem de fer tot més d'hora
bueno
també
això també
no hi havia pensat
bé
que suposo que també
seran aquelles coses
que anirem trobant
cada vegada més persones
amb càncers de pell
bueno
exposició solar
exposició solar
haurem d'anar també
a aquest canvi climàtic
sí sí
com ens anirà afectant
perquè és allò que
tindrà diferents
afectacions
en diferents camps
encara no hi som conscients
però
fins que comencin a sortir
problemes
fins que comencin a
ets conscient
quan et surten a tu
però quan estàs allò
a l'hospital
veus tanta gent
la societat
va molt lenta
en reaccionar
a aquest tema
i encara ho fomenta
ja ho veiem
amb la sequera
ens quedarem així
fins que no
ens tanquin l'aixeta
fins que no ens tanquin l'aixeta
i no ens puguem dutxar
la gent dirà
hòstia
què ha passat
com estem
què hem fet
què podem fer
i et diran
no tenim aigua
no tenim aigua
què havíem de fer
i ho dirà la mateixa gent
que
que omplia el pantà
de sau de cotxes
per anar a veure
com estava de baix
sí
exactament
és que no tenim remei
no tenim remei
vinga
ho deixem
fins la setmana vinent
adeu
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!


adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
adeu!
servei d'acreditació de competències professionals
jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat
jo he fet de cambrer i ho he acreditat
jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat
demostra al professional que hi ha darrere la teva feina
si tens experiència laboral o formació no reconeguda ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te
servei d'acreditació de competències professionals
si ets professional fes-ho oficial
Generalitat de Catalunya
vinga bé i ara deixem un tema musical un dels amics de les arts un tema conegudíssim el tema Jean-Luc
ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema frances a la fresca
el meu plan era tornar aviat però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de gresca
se'ns va fer tard
va dir
no agafis pas al cotxe si vols et pots quedar que al pis hi tinc un quarto express per convidats
i et deixo aquí sobre un cobre llit perquè ara no però després fotràs que ja veuràs
si tens gana vols aigua tu mateix pots fer pots fer com si fossis a casa
la manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable
vaig augurar una nit per la posteritat fer un cinc, fer un vuit mil, fer qualcom difícilment igualable
però ja no passava res
només aquell silenci trencat pel meu somier
potser no era el seu tipus millor que no fer res
i amb una paret o fons
impresa en blanc i negre hi havia un pòster d'en Babart
potser ell podria dir-me per què em ballava el cap
mi menys l'estat
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig,
sinó d'estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir, rija, però si ara hi vaig, ella no ho vol.
Després què? Després tot això acaba sent un rotllo patatero.
Em va convidar a fumar i en un pleno seqüència una frase magistral.
Una dona és una dona, no et preocupis tant se val.
L'any demà vam esmorzar, ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
Ella em va fer un petó que encara no s'interpreta.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Fins demà!
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
Ara mateix falten quatre minutets perquè siguin les sis en punt i comentarem els dies internacionals.
Que sapigueu que avui és el Dia Mundial de l'Aigua, 22 de març, una data proclamada per l'ONU, l'Organització de les Nacions Unides.
Una data que se celebra des de l'any 1993, amb l'objectiu de generar consciència sobre la importància de tenir cura dels recursos de l'aigua al planeta.
Un element vital per la vida de totes les espècies de la Terra.
Amb la celebració d'aquesta efemèrida es pretén donar a conèixer la crisi mundial de l'aigua i la problemàtica
que afronta milions de persones que no tenen accés al subministre d'aigua potable.
Així com també les mesures urgents que s'han de prendre al respecte.
El Dia Mundial de l'Aigua va ser proclamat, com hem dit, per l'ONU l'any 92.
Aquell any es va celebrar a Rio de Janeiro, com tothom deu saber, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament.
I d'allà va sorgir la proposta, sent l'any 93, el primer any de la celebració d'aquest Dia Mundial de l'Aigua.
Posteriorment van tingut lloc altres mencions.
Per exemple, es va dedicar l'any internacional de cooperació a l'esfera de l'aigua el 2013,
o inclús també el de ZENI, Aigua per al Desenvolupament Sostenible, entre el 2018 i el 2028.
Tot això remarca la idea de l'ONU que l'aigua és fonamental pel desenvolupament i la pau mundial.
L'aigua, de fet, és un dret fonamental per a la preservació de la vida en totes les seves formes,
considerada com un dret humà, aquest valiós indispensable de recurs natural no arriba de forma segura a un gran número de persones de diferents països.
El tema del 2023 és que siguem al canvi, és a dir, accelerar aquest canvi amb una crida a l'acció per la societat.
Es tracta de posar en relleu la necessitat urgent d'accelerar el canvi per aconseguir que l'aigua arribi a tots els racons del planeta,
inclús també als més pobres.
S'ha creat una campanya mundial per animar les persones a prendre mesures per canviar la forma en què s'utilitza l'aigua.
Doncs bé, ja ho sabeu, avui dia internacional, dia mundial de l'aigua,
i també tenim que avui comença el Ramadà a celebrar el novemès del calendari islàmic.
Comença el Ramadà 2023, en realitat el 21 de març per la tarda, i s'allarga fins al 20 d'abril.
Amb això es comemora la primera revelació del profeta Mahoma,
en la qual l'any 610 després de Cris, l'arcàngel Gabriel,
se li va aparèixer al profeta Mahoma i li va revelar el Quran, considerat el llibre sagrat de l'islam.
És per això que els musulmans fan dejú durant aquest mes per commemorar aquesta revelació del Quran.
Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià.
L'exalcalde de Badalona i candidat del PP a les pròximes eleccions municipals del 28 de maig,
Xavier García Albiol, anirà a judici.
Un jutjat d'instrucció de la ciutat ha confirmat l'acusació pel cas de la suposada instal·lació irregular
d'antenes de telefonia a la comissaria de la Guàrdia Urbana de la població de Badalona.
El jutge instructor considera que hi ha prou indicis per imputar-li un delicte de prevaricació urbanística i ambiental continuada
i li demana, per això, dos anys i deu mesos de presó i deu anys d'inhabilitació.
Segons la instrucció judicial, les antenes van funcionar entre els anys 2012 i 2018,
malgrat la seva instal·lació irregular.
A través de les xarxes socials, el mateix Albiol s'ha mostrat sorprès per la decisió judicial
i l'ha vinculat al moment preelectoral per perjudicar-lo, diu, políticament.
Con toda esta información es evidente que no es casualidad lo que está ocurriendo,
que aparezca esta información a dos meses de las elecciones municipales
o que nos acusen, también por parte del PSC, de organizar la quema de contenedores.
A mí todas estas cuestiones os puedo garantizar que no me van a distraer de lo verdaderamente importante.
Els bombers confirmen que no hi ha ferits en l'esfondrament d'aquesta tarda
d'un edifici de dues plantes a Sitges, al Garraf.
Els primers indicis apunten que les obres que es feien al costat de l'habitatge
serien la causa de l'ensorrament.
Última hora, Sitges, Montse Genem.
Hola, bona tarda.
Doncs, si ara ja s'ha confirmat, tothom respira tranquil
després de la constatació dels bombers que no hi havia ningú a la casa esfondrada.
Josep Morales, sotsoinspector del cos de bombers.
Una vegada, d'alguna manera, ja que els inquilins i els ocupants de l'edifici
hagin pogut comprovar que totes les persones que havien de ser estan fora o estan bé,
hem pogut fer una petita revisió amb el grup de recerca caní que tenim
i també els gossos han descartat que hi hagi cap víctima,
per tant, ja procedim a dir que la zona no té cap cos soterrat dins la runa.
Quan la casa de planta baixa i pis s'ha esfondrat, hi havia 11 persones al bar de sota.
Uns segons abans, un dels clients, l'empista de professió,
havia estat comprovant unes esquerdes que han sortit avui.
Quan ha vist que s'obrien amb rapidesa, hi ha baixat corrents al bar,
els ha fet sortir corrents a tots i al cap de 30 segons s'ha esfondrat.
Com s'ha esfondrat del tot, deixant la casa sense terra ni sostre
i totes les vigues de fusta caigudes.
El cap de bombers ens ha comentat que possiblement
els treballs de cimentació que es feien avui al solar del costat
han provocat que s'hagi perdut suport i la casa no hagi aguantat.
Ara acabaran d'enronar la façana per assegurar-ho tot.
Montsegèner, Catalunya Ràdio Sitges.
El ministre espanyol de l'Interior, Fernando Grande Marlasca,
ja s'ha pronunciat sobre la dimissió de la directora general
de la Guàrdia Civil, Maria Gámez,
per la citació judicial del seu marit en un cas de corrupció
que penja dels heros d'Andalusia.
Madrid, Paula Brujats.
Bona tarda, Gámez ha dimitit en un moment molt delicat
per la Guàrdia Civil, enmig d'aquests dos casos
de presumpta corrupció, però el ministre Fernando Grande Marlasca
n'ha desvinculat del tot la dimissió.
Para nada y las veces que sea necesario
compareceré para negar una falsedad de ese tipo.
Porque están mal puestos.
Como bien sabéis, su investigación
se trató de parar en el año 2017
con otro gobierno
y con otros ministros del interior.
Maria Gámez ha deixat el càrrec
aquest migdia, ho ha fet estrictament, diu,
per la imputació judicial del seu marit
per un cas de corrupció vinculat als heros d'Andalusia.
Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
El cap de la planta d'Icocsa
que va explotar l'any 2020
al complex petroquímic de Tarragona
ha dit davant la jutja que el material que va provocar
l'explosió no estava catalogat
com a perillós.
En els casos de la cúpula directiva
s'ha tancat la fase d'instrucció.
Tarragona, Ricard Boigués.
Bona tarda, Juan Manuel Rodríguez Prats
ha mantingut la mateixa línia de defensa
que l'exdirector general d'Icocse.
L'advocat de la defensa, Emilio Osegrií,
ha dit que no són responsables del que va passar.
Segur que no són responsables
del que va passar en el procés
i el que s'investiga no és això,
és si podíem preveure
que això pogués passar
i no vam posar els recursos perquè no passés.
I ells realment no se senten responsables
des d'aquest punt de vista.
Ricard Boigués, Catalunya Ràdio Tarragona.
I ara, Beethoven.
Perquè resulta que l'anàlisi genètica
dels seus cabells, de l'úbdic Van Beethoven,
han revelat que l'alcohol,
l'hepatitis B i la cirrosi
van contribuir a la seva mort als 56 anys.
Segons la revista científica
Caron Biology,
un equip internacional de científics
ha estudiat per primera vegada
el genoma del geni musical
a partir de 5 cabells seus
i descarta la hipòtesi
que fos enverinat en plom.
Per esbrinar les causes de la seva mort
s'han coordinat durant 8 anys
9 institucions científiques i culturals,
entre les quals la Universitat de Cambridge,
que lidera el projecte,
i el Beethoven Center
de la Universitat Estatal de Sant José,
als Estats Units.
L'estudi assenyala que no es pot afirmar
del cert que va matar el geni de la música,
però sí que es confirma
una forta predisposició genètica
a les malalties apàtiques.
Esports, Marta Gràcia.
Renko Ebenpul ha guanyat
l'etapa reina de la volta a Catalunya,
disputada avui sobre 180 quilòmetres
de recorregut entre Olost i la Molina.
En la General no hi ha canvis
i l'eslober Primoz Roglic
se manté al capdavant de la classificació.
Pedri estarà un mes extra de baixa,
unes 3 o 4 setmanes més,
apartat dels terrenys de joc
per una xicoteta recaiguda
en la lesió del recte anterior
de la cuixa dreta.
Això vol dir que no estarà
per al clàssic del 5 d'abril en la Copa.
El Barça pagava
l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres,
Enriquet Negreira,
per garantir-se la neutralitat arbitral,
però mai va pagar a àrbitres.
Això és el que s'explica
en el sumari del cas
de 1.800 pàgines
i el que ha tingut accés
Catalunya Ràdio.
Negreira ha admet
que els seus interlocutors
eren els expresidents
Bartomeu i Rossell.
A les 8
en l'Eurocup de bàsquet,
Venècia,
Juventut de Badalona.
Els verd i negres
busquen ser primers de grup,
però no depenen d'ells mateixos.
Ara, dos quarts de set
en la Champions FIBA,
Rita,
es bàxi Manresa.
Per estar en els quarts de final,
els manresans
han de guanyar-ho pedre
per 12 o menys punts.
A les 7
l'Atlètic Barceloneta
rep l'Olimpiakos
grec en la Champions de Waterpolo.
I Marc Durán
ha aconseguit
el tercer títol de campió
d'Espanya Absolut
de tenis taula
al segon consecutiu.
Avui mateix comença
la fase prèvia
de la Copa del Rei
i de la Reina,
també en Jaén.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
us informa l'Ua López Ribas.
Cal llibreter
inicia la primavera
i celebra el Dia Mundial
de la Poesia
amb dos actes
molt interessants.
El primer
és la visita
del reconegut
escriptor
i critic literari
Julià Guillamón
al món orgànic
a la sala Mercat
per presentar
el seu últim llibre
a les Hores Noves.
En aquesta obra
que presenta avui
a les 7 del vespre,
Guillamón explica
un any a la muntanya
amb arbres,
plantes,
flors,
pomes,
cuques,
pagesos
i buscarols.
Durant l'esdeveniment,
Guillamón conversarà
amb el llibreter
nou cònsul.
La traca major
arriba a Sant Just d'Esvern
amb Bonnie Joe Campbell
i la presentació
de Mujeres i otros animales.
Aquesta segona presentació
tindrà lloc
el diumenge 26 de març
a quarts d'una del migdia.
Sant Just d'Esvern
acollirà
un esdeveniment literari
molt especial
amb la presència
de l'autora nord-americana
del llibre
Mujeres i otros animales.
Campbell està de gira
per Europa
per presentar
els seus llibres.
Sant Just d'Esvern
és una de les tres
úniques parades
que farà el país
després de passar
per Girona
i abans d'aterra a Barcelona.
I l'Aula d'Extensió Universitària
presenta demà
la conferència
George Gershwin
de Broadway
a l'Olimp de la Clàssica
càrrec del reconegut
musicòleg
i periodista
Xavier Chavarria.
La xerrada
tindrà lloc
el dijous 23 de març
a les 6 de la tarda
a l'Auditori
de la Residència
a la Mallola.
Aquesta conferència
se centrarà
en la vida
i obra de George Gershwin
un dels compositors
més influents
del segle XX.
Chavarria explicarà
com Gershwin
va aconseguir
traspassar les fronteres
entre la música clàssica
i el jazz
un fet que s'evidencia
en les seves obres.
Els socis i sòcies
de l'associació
tindran l'oportunitat
de gaudir
d'aquesta conferència
de manera gratuïta
mentre que les persones
no sòcies
hauran de fer
una aportació
de 5 euros
per poder assistir.
Aquesta conferència
forma part
de les activitats culturals
organitzades
per l'Aula Universitària
que busca promoure
la cultura
i el coneixement
de qualitat.
I Terra Solari
organitza una jornada
de portes obertes
per promoure
l'energia solar
a Sant Just d'Esvern.
L'empresa Sant Justenca
especialitzada
en projectes
d'energia solar
mostrarà
aquest divendres
24 de març
projectes innovadors
i oferirà estudis
de viabilitat energètica
així com una compra
col·lectiva
per facilitar
l'accés a l'energia solar
a un cost més interessant.
Terra Solari
és una empresa
santjustenca
amb més de 6 anys
d'experiència
en el sector
que ofereix
solucions d'energia solar.
Tracten tots els temes
relacionats
amb l'energia fotovoltaica
amb empreses,
residencials
i comunitats
de propietaris
iniciant recentment
un projecte nou
per crear una comunitat solar.
Ens ho ha explicat
amb detall avui
la seva directora comercial
Mara Armilles
a ràdio d'Esvern
en un podcast
que podeu recuperar
a la nostra pàgina web.
Terra Solari
ha creat així
un nou projecte
de la primera
comunitat solar
a Sant Just
per a l'abastiment
d'energia a empreses.
Paral·lelament
també es presenta
una compra col·lectiva
per als veïns residencials
per tal d'accedir
a l'energia solar
a un cost més interessant,
una iniciativa
sense cap mena de cost
ni compromís
per a l'usuari.
El divendres 24
s'oferirà així
una rossada
a la seva seu
de Sant Just d'Esvern.
Es pot assistir
confirmant la vostra assistència
a través del correu
electrònic
o l'arroba
terrasolari.com
o trucant al 93 038 0169.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Just tenc
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins a la mateixa.
Ràdio 2BM
98.1
Cara B,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat.
Passen ara mateix
12 minutets
de les 6 de la tarda
estem a la segona hora
de la Rambla
al magazín de tardes
de ràdio d'Esvern
i obrim aquesta segona hora
fent l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres
aquí els estudis de ràdio
en Martí Bailac
Sant Justenc
i membre de l'equip
que treballa
pels objectius
de desenvolupament
sostenible
a l'Ateneu de Sant Just.
Hola Martí,
què tal?
Hola.
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs bé,
estàs tu sol
però hem de dir
que a l'equip
el formen més persones.
Sí,
el formem tres persones
en casal
pel president
de l'Ateneu
el Miquel L'Obrador
després l'Anna Campreciós
i per últim jo.
Molt bé.
un equip
amb petit comitè
però que està treballant
per seguir
una mica
els diferents objectius
que us vau marcar
suposo
a l'inici
de començar
la vostra activitat.
Sí,
i que justament
aquest mes
o aquests dies
està a punt de fer un any
que vam començar
a engegar-ho tot.
Ostres,
parlem,
fem una mica
de retrospectiva
si et sembla
perquè potser
els oients
no estan gaire al cas
o no estaven
ni assabentats
que existia
aquest equip.
Quan neix
i quines són
les motivacions
de crear
aquest grup?
Doncs va néixer
l'any passat
i arran de la renovació
també
de l'òrgan directiu
de l'Ateneu
i va sorgir
de
no una necessitat
però sí
com un repte
per poder
millorar
l'Ateneu
de cara
a la sostenibilitat
i això
de la sostenibilitat
són tres potes.
Una és
l'econòmica
l'altra
la social
i per últim
l'ambiental
que és potser
la més coneguda.
I
potser encara
tenim més enrere
no parlant
de l'Ateneu
sinó
de què són
els ODS
que com he dit
els objectius
de desenvolupament
sostenible
són uns objectius
que es va
marcar
les Nacions Unides
el 2015.
El 2015
eh?
O sigui
ja fa
vuit anys.
Bé, perdó
el 2015
es va començar
a aplicar
el 2014
llavors el 2015
va començar tot
i aquests objectius
són 17 objectius
que
bueno
no tinc tota la llista
però
que es poden trobar
cal dir-los tots
però són 17
com 17 punts
no?
Que venen a tractar
una miqueta
això
des d'economia
des de la social
i ambiental
i la part ambiental
que podem trobar
a fer comunitats
més sostenibles
a lluitar
per la igualtat
i altres coses
llavors nosaltres
l'any passat
vam començar
amb la intenció
de
anem a llegir-nos
què és això
anem a informar-nos
i llavors
anem a veure
com la teniu
podem ajudar
també a formar
part d'aquests
ODS
és a dir
si els esteu complint
o si
de quina forma
podeu millorar-los
si no
s'acaben
han de complir tots
i afegir-los
en el nostre dia a dia
perquè al final
és un dels objectius
que té
un dels objectius
que té
les Nacions Unides
que la gent
se'ls faci seus
i que se'ls incorpori
en el dia a dia
i pugui
millorar la seva qualitat
de vida
i les altres
a través d'aquests objectius
Clar
entenc que són com
17 punts
que ells posen
però cada entitat
o en funció
de les seves característiques
això com tu has dit
se'ls ha de fer seus
i se'ls ha d'adaptar
al seu dia a dia
Correcte
i nosaltres
vam pensar
amb quatre objectius
que vindrien a ser
l'objectiu número 3
que és la salut
i el bonestar
Val
Després el número 5
la igualtat de gènere
i els últims
són el 12
i el 13
el 12
seria el de producció
i consum responsable
i el 13
és acció pel clima
Val
En aquest últim
seria el que
s'engloben més coses
de la sostenibilitat ambiental
Val
Val
I llavors
vam
vam dir
comencem
amb aquests quatre
i mirem
com
cada secció
i la ternaia
mateix pot
encabir-los
i fer-los seus
i llavors
vam donar-nos
uns mesos
principalment
era un any
però
encara
seguim necessitant
més temps
per veure
com
recollir dades
per una banda
i veure
què és el que estem fent
sense tenir en compte
dels ODS
veure el que estem fent
llavors
sabent
d'on partim
i què podem millorar
És a dir
una mica
volíeu saber
cada secció
què és el que estava fent
o com estava gestionant
en algun d'aquests punts
que has comentat
Sí
i també a la vegada
saber una miqueta
en general
en general
l'activitat
i coses que
que
ara ens hem agafat
amb aquests quatre objectius
però potser també hi ha coses
així en general
que no podem encabir-les
en aquests quatre
i de cara al futur
potser diguem
mira doncs
allerguem un cinquè objectiu
que serà
i així també
podrem incorporar
les coses
que no puguem incorporar
aquests dies
bueno
aquests mesos
Perquè el modus operandi
com si diguéssim
de l'equip
a nivell intern
us trobeu
per exemple
cada mes
o cada dues setmanes
com ho treballeu?
Fins ara
hem treballat cada mes
i ha sigut
una miqueta
d'engegar la maquinària
perquè clar
cap dels tres integrants
té una relació
amb els ODS
de forma
directa
completa
i directa
sí
llavors
ha sigut una miqueta
d'aprenentatge
i
anava creixent
a la vegada
llavors
però ens trobem
un cop cada mes
per
comentar les coses
com estan
i què poden fer
de crear
nous projectes
perquè les seccions
les heu implicat
d'alguna forma
de moment
o sigui
les seccions
saben
que han d'actuar
d'alguna forma
o que
hi ha aquest equip
i que es vetlla
una mica
per aquesta part
també més
sostenible
a principi
de temporada
escolar
d'aquesta temporada
del setembre
a l'octubre
vam començar
a contactar-los
i vam demanar-los
assistència
a una d'aquestes reunions
per presentar-nos
com bé has dit
sí que vam veure
que no hi havia
tanta assistència
llavors vam dubtar
si era
perquè havia arribat
el missatge
o per l'interès
al final
clar
demanem assistència
però no obliguem
a ningú
no, no, clar
i
bé
vam demanar
assistència
i vam assistir
tres seccions
i
després d'aquesta
reunió
vam informar
la resta
de seccions
del que havíem dit
en aquella reunió
i compartir
els el PowerPoint
de presentació
i les línies
que volem seguir
de cara a aquest any
molt bé
i quines són
aquestes línies
o en quin punt
esteu ara mateix
a l'equip
i què és el que voleu fer
de moment
estem més
pensant
en coses
concretes
perquè no hauria
de ser així
perquè
ja hem
desloçat
els objectius
que serien
més adaptables
a l'Ateneu
però llavors
després
hauríem de buscar
a través
de les línies
estratègiques
de l'Ateneu
allò
un cop
la nova junta
entra
a la direcció
per saber
on volen arribar
d'aquí
quatre anys
també s'haurien
d'incorporar
aquests objectius
o d'eses
però com que
vam arribar
més tard
que la nova junta
doncs
ha costat
una miqueta
però
sí que vam
intentar
fer que
per una banda
la gent
que està
relacionada
amb l'Ateneu
o que
passa per l'Ateneu
sàpiga que existeix
la intenció
o un grup
d'ODS
un grup
que està
vetllant
o intenta
vetllar
per la sostenibilitat
després
vam
engegar
projectes
més materials
més
específics
i com per exemple
fa
aquest mes
de març
hem començat
a demanar
en alguns
esdeveniments
de l'Ateneu
com es desplaça
l'assistent
fins a
l'esdeveniment
per saber
també
una miqueta
la petjada
de carboni
diguéssim
si va en cotxe
o va caminant
i
de moment
els esdeveniments
que hem fet
aquest mes
podria dir
que el 90%
de la gent
va caminant
o sigui que és una bona
senyora
bueno
això està bé
això està bé
home és que
si són actes
que són per aquí
al poble
a vegades costa més
agafar
ve d'agafar el cotxe
desplaçar-te
ve de buscar
lloc per aparcar
i tot
per tant
correcte
i
també hi va haver
gent que va assistir
des de Barcelona
o sigui que va venir
des de Barcelona
i també ens interessava
saber com es movien
aquesta gent
i
la bona cosa
és que
tres d'aquests
assistents
dos van venir
amb transport públic
i un altre
amb un cotxe elèctric
ah bueno
home doncs
comença a ser positiva
eh la cosa
sí sí
de moment
amb el poc
que anem coneixent
el nostre públic
i tal
també ens permet
veure aquestes dades
i
esteu començant a treballar
també en les bones
pràctiques
ambientals
aquest és un dels punts
que volem
incidir
però clar
fer unes bones pràctiques
ambientals
tenim la sort
que la Federació
de Tàneus de Catalunya
té un document
que
podem
adaptar-lo
a les nostres necessitats
però també ens agradaria
fer-nos
el nostre
llavors
sí que
per poder fer unes bones pràctiques
ambientals
hauríem de conèixer
tot el que estem fent
a nivell més
de dades
i llavors
a partir d'aquí
és el que deia
un any potser
encara
necessiten més temps
per conèixer
tot el que estem fent
tot el que
consumim
i a nivell energètic
també
per exemple
és un
un moment
complicat
perquè
estem intentant
aconseguir dades
però
no acaben de tenir-les
completes
costa no?
sí
clar
ara esteu en una fase
doncs això
de recollir dades
saber
abans de posar-se
en marxa
alguns projectes
no potser
s'ha de saber
en quin punt
de quin punt partim
per dir-ho així
i
a nivell intern
per això de la Taneu
per exemple
se m'acut
no sé
a l'hora de reciclar
o
el tema que comentaves
de la igualtat
de gènere
això ho esteu tocant
o
ho esteu treballant
o esteu també
inspeccionant
com s'està fent
d'alguna forma?
amb el primer punt
amb el tema
de reciclatge
vam contactar
però ha sigut
un primer contacte
encara no hem avançat
molt més
amb les seccions
per avisar
o per preguntar
quin
si
per una banda
si seguien
alguna forma
de reciclatge
o separació
de residus
i
per l'altra
veure
si necessiten
ajuda
o si volen
participar
també
amb un altre tipus
de reciclatge
en aquest cas
de llibres
hem engegat
un
està encara molt
per començar tot
però hem engegat
una
col·laboració
amb els integrants
del club literari
de la Taneu
per intentar
fer un espai
de book crossing
que seria
un intercanvi
de llibres
a dins
de la Taneu
i això
com dic
que està molt
encara
per materialitzar-se
però hi ha
les ganes
d'en dues parts
per fer-ho
perquè
trobem que
pot ser
un espai
a part de pas
i de veure
com podem veure
un cop entrem
a la Taneu
podem veure
informació
de les següents
activitats
i tal
doncs també
provoca que
si veus un llibre
que t'agradi
poder-los agafar
com una mena
de biblioteca interna
alguna cosa així
sí
biblioteca
i llibre
també
en el sentit
de
vam pensar
les condicions
que tindria
aquesta
biblioteca
i seria
de
si tu
trobes que hi ha
algun llibre
que tinguis
interès
com que és
un book crossing
significaria
que has de deixar
un per l'altre
però llavors
aquí
pensem
de no fer-ho així
que si tens
algun llibre
que t'interessi
veus algun llibre
que t'interessi
doncs
tinguis la llibertat
d'agafar-lo
sense haver de deixar
un altre
com una mena
de préstec
no?
correcte
llavors
després
sí que
demanem
que el llibre
hauria de tornar
a estallar
un cop te l'acabis
que tornis
a deixar-lo
perquè així
alguna altra persona
pugui
gaudir-lo
i per exemple
a nivell energètic
ara que hem de passar
a l'hivern
tot el tema
de calefaccions
a fer un ús correcte
de no abusar
o ara que potser
d'aquí uns mesos
que arribarà més
la calor intensa
amb els aires acondicionats
això també seria
un bon punt
a tenir en compte
de no
vinga
malgastar
i malbaratar
energia
sí
aquest punt
és
potser el més visible
de cara
a la gent
que assisteix
a les activitats
i tal
perquè al final
quan nosaltres
venim de fora
fa una temperatura
X
i entrem
ja sigui l'hivern
o l'estiu
fa una altra temperatura
i volem
acomodar-nos
llavors
sí que
no ho hem tocat
encara
amb el tema
d'energia
però perquè
estem esperant
el tema
de les instal·lacions
de plaques
fotovolcaiques
perquè
és un
és un punt
que està sobre la taula
amb la sala gran
amb la sala gran
o amb el tema
de la construcció
de la taneu
de la taulada
i d'a més
poder posar
correcte
d'acord
d'acord
entenc que llavors
en aquest tema
s'ha d'esperar una mica
que estigui més avançat
el que sí que podem fer
és
afalar les dades
que estem tenint
ara
a dia d'avui
els consums elèctrics
d'un any
dels mesos anteriors
i els que venen
per així saber
quan
no teníem plaques
quan gastàvem
i quan tenim plaques
quan gastem també
vale
i després també
l'altre tema
potser ara
perquè
estem en una situació
d'emergència climàtica
amb el tema
de l'aigua
de l'ús
les aixetes
sobretot
amb els lavabos
per exemple
això també
és tema
que està damunt
la taula
entenc
el tema
d'adaptar
els lavabos
a les
potser
o sigui
segurament
cadascú
que hagi anat
per l'aeroport
o
per altres llocs
que hagi vist
uns tipus
d'aixetes
que són
sense contacte
són
polítiques
d'estalvi
d'aigua
perquè al final
només
deixa passar
aquella aigua
que és necessària
o sigui
si
imagina'm
que algú
us deixés
l'aixeta
oberta
no estaria fent
un desperdici
d'aigua
extra
i les coses així
també s'hauran de tenir
en compte
de cara
a futures
remodelacions
o sigui
també
hem de jugar
hem de saber
que
no podem anar
demanant
grans canvis
d'un dia
per l'altre
perquè
per una banda
tenen un cost
elevat
i per l'altre
doncs
potser no estan
dins els plans
de la direcció
clar
i aquest grup
que formeu
aquestes tres persones
té previst
d'ampliar-se
busqueu
més integrants
de moment
tres persones
ja va bé
per començar
estem començant
i la veritat
no
ni ens ho havíem plantejat
en el sentit
que si hi ha gent
interessada
en la sostenibilitat
ja sigui
de les tres potes
estaven molt més
que benvingudes
a participar
en aquest grup
i
si
algú està interessat
també podria
contactar-nos
a través del correu
ja sigui
per dir
que vol entrar
i formar part
del grup
d'ODS
de l'Ateneu
com per
deixar de suggerències
o comentaris
i
bueno
si
dic el correu
sí
sí
i tant
seria
Ateneu
S-J
O-D-S
carrobaixome.com
és a dir
no seria
com el correu habitual
de l'Ateneu
sinó que hi ha un correu
inclús específic
sí
i hi ha algun tema
Martí
que ens deixem de parlar
o que vulgui
ressaltar
o
fer palès
no
no
en principi
bàsicament
seria tot això
explicar
què són
bé
què és el que hem fet
ja explicar
què són els ODS
i en quina direcció
esteu treballant
des de l'Ateneu
per tocar
alguns
alguns d'ells
no els 17 sencers
ni complets
perquè és molt difícil
però sí
almenys
posar damunt la taula
que això
que els esteu tractant
i que hi esteu treballant
sí
molt bé
doncs Martí
moltíssimes gràcies
i anirem sabent també
notícies vostres
i ja ens anirem posant al dia
d'acord?
moltes gràcies
bona tarda
bàsic
Bàsic
Bàsic
Vaig deixar caure una lágrima en l'arena
Al final tot va de dalt, a tu cuerpo alegria a mà
Érem, érem, érem com palmeres aguantant el temporal
Tots els plos que ens van buidar ens omplien de demà
Érem l'horitzó i les ganes que anés tot bé
Érem com vaixells de paper
I don't wanna wake up
Cause I'm lost in my dreams, I'm lost in my dreams
I don't wanna wake up, I don't
I don't wanna wake up
Cause I'm lost in my dreams, I'm lost in my dreams
I just wanna make up with me
Ja sabem que estem bé, no hem trobat un perquè
Si demà hi ha nois soma, equivoquem-nos bé
I pot semblar que tinc temps d'escoltar com tu i tu
I tu faria el millor
Vas donant la culpa als altres
Però saps que si no la cagues no avances
I és per això que tant, tant, tant, calles
I et falles a tu
Vas donant la culpa als altres
Però saps que si no la cagues no avances
I és per això que tant, tant, tant, tant, calles
I et falles a tu
I don't wanna wake up
Cause I'm lost in my dreams, I'm lost in my dreams
I don't wanna wake up
I don't, don't
I don't wanna wake up
Cause I'm lost in my dreams, I'm lost in my dreams
I just wanna make up with me
I pass ara i pass ara i tot guai
Pot semblar que no se acabe mai quan caig
Passara i passara i tot guai
I naï no nai
Pasara i passara i tot guai
Pot semblar que no se acabe mai quan caig
Passara i passara i tot guai
Y tot el dia lailo like a mi tonight
You'll be free
Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges, història.
Bentrobats, cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Vinga, va, i ara deixem un altre tema musical.
Aquest cop és de Blaumut, el tema es diu Pamboli i Salt.
I després, seguidament, en uns minuts, comencem la secció Just el que no saps, amb en Marçal Ferret.
Aquest cop el tindrem connectat via telefònica, però no deixarà de presentar-nos la biografia d'un nou personatge
de forma amena i divertida.
A veure quin personatge ens portarà avui, ho sabrem en uns instants.
Un, dos...
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure amb marçal.
Fes una foto del terrat que des d'aquí es pot veure amb marçal.
La roba estesa, el meu agost, un camp d'espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred i sota l'arbre parlarem de tot.
Un biorritme elemental, un mar d'antenes i animals.
Els astronautes volen baix, els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans, caminarem els passos d'altres preus.
Esmorzarem pan bol i sal, ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixem davant de la ciutat, la tarda és llarga i potser més, molt més de nit.
Un altre lloc, un altre temps, on parlarem amb altres veus.
El meu secret s'ho titulat que...
Ara escolta l'estàdio d'esmerc, sintonitza l'estàdio d'esmerc.
Parlar de Sant Llús, cura de mi por tu.
Vinga, va, doncs, comencem la secció Just el que no saps amb en Marçal Ferret,
el nostre col·laborador que ens parla avui des del telèfon.
Hola, Marçal, què tal? Bona tarda.
Molt bones, què tal? Com anem?
Mira, sincerament, s'ha de estar fent una mica estrany el fet d'estar veient la paret de la meva habitació,
però ens hi adaptem, ens hi adaptem, que avui no he pogut venir.
No passar res massa alta, escoltem, que això és l'important.
Exacte.
I res, esperem que ens portis la biografia d'un personatge suculent avui, també.
Sí, sí, jo crec que sí, que pot ser prou interessant, sí.
Doncs bé, tu diràs amb quin sorprèn's.
Sí, avui parlarem d'un personatge que realment és prou curiós.
Es tracta d'algú que va ser especialment important pel que fa a la literatura medieval i, sobretot, l'anglesa.
Va dir que va ser, en gran part gràcies a aquest escriptor diplomàtic i filòsof,
que es va legitimar l'ús de l'anglès en la literatura,
ja que anteriorment al Regne d'Anglaterra només s'escrivia en llatí i francès.
Igualment, se'l reconeix per haver escrit els famosos contes de Canterbury
i per ser el primer personatge en ser sepultat en el famós racó dels poetes de l'abadia de Westminster,
on avui descansen gent com Georg Friedrich Händel, Lorenz Olivier o Charles Dickens.
Entrem en matèria i descobrim la vida del gran escriptor Geoffrey Chauser.
Abans de parlar de Geoffrey Chauser...
De fet, es diu Geoffrey Chosa.
És com es pronunciaria. Geoffrey Chosa.
Chosa.
És com es pronunciaria.
Però, com que sóc jo i m'és igual, li seguiré dient Geoffrey Chauser.
Vale, Chauser.
Perquè és un m'hi he dit tota la vida.
Molt bé, doncs ens quedem amb el nom de Chauser, no?
Chauser. Geoffrey Chauser. Perfecte.
A tu o a tu, perfecte.
Perfecte.
Abans de parlar del personatge, contextualitzarem una mica la seva família,
la qual va fotre una escalada social espectacular.
Quina sort, tu!
Sí, sí, no, ara veuràs, anem a resumir-ho.
El jove's avi era taverner.
El seu avi treballava com a proveïdor de vins
i el seu pare, John Chauser, es va convertir en un important comerciant de vins
amb un nomenament reial.
O sigui, de tenir un bar a ser el punyatero màster en vendre vi a l'engròs hi ha un bon salt.
Bé, tot entre vinyes, per dir-ho així.
Sí, tot queda entre vinyes.
Sí, sí, però tot i així, el més interessant de la vida del pare
no és que ho patés més a l'època com les bodegues torres.
El més interessant és una experiència que, a mi sincerament,
jo quan ho he dit he deia, ostres, no pot ser.
L'any 1324, i sí, estem en 1324, per tant, si no m'equivoco,
aquest és el personatge més antic que hem fet.
Sí, eh, Déu-n'hi-do, 1300.
Sí, sí, exacte, mira, ara l'any que ve farà 700 anys.
John Chauser va ser segrestat quan tenia 12 anys, això el pare,
va ser segrestat quan tenia 12 anys per una tieta
amb l'esperança de casar-lo amb la seva filla
per mantenir les terres que tenien a Ipswick.
Com? O sigui, va ser segrestat per una familiar seva?
Per la tieta per casar-lo amb la filla.
Ai, per favor, que trist.
Em sembla una borrada espectacular.
Clar, amb això la tieta va ser empresonada
i la van multar amb 250 lliures,
la qual cosa avui en dia seria fent la conversió
unes 200.000 lliures esterlines.
Això diu que la família s'ho podia permetre
i que la tieta era un perill públic, però de seriosos.
Home, però després que et segrestin,
en Chauser devia quedar una mica trastocat, no?
Sí, el dinar familiar de Nadal ja no era el mateix.
Home, tensió a la taula.
Clar, la tieta no sé què, bueno.
En fi, el John Chauser aquest es va casar amb Agnes Copton
i van tenir descendència i el seu fill més conegut
evidentment serà el nostre protagonista d'avui.
que és Geoffrey Chauser, nascut a Londres cap a 1343.
De fet, de la seva infantesa, se'n sap bastant poc.
El primer dels registres de vida de Chauser
apareix el 1357, amb uns 14 anys,
en els comptes familiars d'Elisabeth de Burg,
la comtesa d'Ulster,
quan es va convertir en el seu patge
per gràcies a connexions del pare.
Clar, la comtesa,
que no és un postre que avui en dia es diu Vianeta,
estava casada amb Lionel Danvers,
primer dubte Clarence,
i que era el segon fill supervivent del rei Eduard III.
És a dir, estem dient que el nostre protagonista
treballava per el fill del rei.
Uh, mare meva, això és estar ben col·locat, eh?
Sí, no, ben col·locat ho estava i un rato,
ja ho he dit, escalada social, bastant bèstia.
Clar, lògicament,
tenia una posició avantatjosa dins la cort
i la va gaudir enormement.
Lamentablement,
ens trobem en l'any 1359.
A les primeres etapes...
Quan era un adolescent, no?
Més o menys...
Quan era un adolescent, sí.
Sí, exacte, sí, sí, sí.
Sí, aquí tenia uns 16 anys, aproximadament.
16, 17, aproximadament, sí.
Estàvem a les primeres etapes de la Guerra dels Centa anys,
que va ser molt important,
una guerra que va durar molt de temps, evidentment,
entre francesos i anglesos,
que realment va durar 116 anys,
però, mira,
no,
dir Guerra dels 116 anys
és més complicat de dir dels 100 anys,
per tant, ho deixem així,
ja ho faci, ja ho dic.
T'anava a dir, la Guerra dels Centa anys.
La Guerra dels Centa anys.
Això és com el coex.
Exacte.
Per tant, què toca ara?
Doncs toca guerra.
Eduard III, el rei,
va voler envair França
i el nostre Chauser va viatjar
amb Lionel Danvers, el fill,
com a part de l'exèrcit anglès.
És a dir, que se'n va amb les tropes
de l'exèrcit britànic
a la guerra.
Exacte, agafen els cavalls
i se'n van cap a França
a invair-ho tot.
D'acord.
Clar, anem al 1360.
Es va assatjar la ciutat famosa
de Reims
en el setge.
Sincerament, va ser molt dur
perquè estava dins del setge,
però també perquè estava fora,
perquè, clar,
no teníem formada a mantenir-ho
i aquestes coses.
I, de fet, una de les víctimes
va ser el nostre protagonista,
qui, durant aquest període,
va ser segrestat.
Un altre cop?
Va ser...
Clar, no, el que havia estat
segrestat per la Tierra
era el pare.
Era el pare, és veritat, és veritat.
Era el pare.
Era el pare.
Ara, ell és segrestat
per als francesos
i el rei Eduard III
es veu obligat
a pagar 16 lliures
pel seu rescat.
Una suma que actualment
serien les 12.261 lliures.
Vull dir, és bastant,
tenien molt de preci
i, de fet,
així va ser alliberat
dels francesos.
Home, que paguin un rescat
significa també
que tenen en consideració.
Això s'ha de dir.
Sí, sí, no,
i que el pagui el rei
encara més.
No, no, clar.
Clar,
després d'això
la vida de Chauser
és més incerta,
però sembla que va viatjar
per França,
Espanya i Flandes.
Possiblement com a missatger
i potser fins i tot
anant amb peregrinatge
cap a Santiago de Compostela.
Buf!
En el mig de la guerra
no sembla una mica estrany
fer tants viatges?
Doncs, una mica, no?
Amunt i avall,
bomba, bun,
bomba,
també parla.
Exacte,
però direm una cosa,
Geoffrey Chauser
va ser probablement
espia del rei anglès.
Espia?
En sèrio, Março?
Sí, sí, sí.
Va començar,
sembla ser
que va ser espia.
De fet,
en els documents
se'l descriu
explorant camins
a través dels Pirineus
perquè les forces angleses
poguessin estar preparades
per envair Espanya.
Va pressionar Itàlia
per obtenir diners i tropes
i potser també
per investigar
la sospitosa mort
de Lionel Danvers,
aquell que era el fill
del rei,
que havia anat a la guerra
i tot això,
i aquí probablement
van enverinar
poc després
del seu segon casament
amb violant Visconti,
que era nebó
d'un senyor
que es deia
Bernabó Visconti,
que era un hambú
que va ajudar a idear
un protocol de tortura
per 40 dies,
un psicòpata.
Vaja protocol,
tortura per 40 dies.
No sap ben bé
què va passar,
però es veu que sí,
que Geoffrey Chauser
m'està encarregat
d'explorar una miqueta,
d'investigar
aquesta mort sospitosa
del fill del rei.
També en la poesia
de Chauser
es reflecteix
la seva experiència
com a agent
del regne d'Anglaterra.
Li agradava jugar
a fer diferents rols
i assumir moltes identitats
en els seus escrits.
A més a més,
sembla ser que sovint
enviava als seus caps
fragments
d'un missatge
dividit entre diversos missatgers
perquè només amb tots
es pogués entendre
la informació.
O sigui,
li agradava jugar
com a fe d'espia,
missatges secretets,
a descobrir...
Exacte,
però clar,
amb aquest vincle
amb el rei,
clar,
el més probable
és que sí que hagués
fet alguna funció
d'espia.
Va,
o sigui,
que això d'espia
queda d'un paper,
eh?
Sí,
sí,
semblaria que sí.
Igualment,
hi ha supòsits
d'un viatge
a l'any 1377
bastant misteriós.
Hi ha documents
posteriors
que suggereixen
que era una missió
juntament amb
Jean Frosard,
escriptor francès,
d'arreglar un matrimoni
entre el futur rei
Ricard II
i una princesa francesa.
Posant així fi
a la guerra dels 100 anys,
és a dir,
posant una pau
entre englesos i francesos.
Tot i així,
a veure,
si el propòsit
del viatge
era aquest,
no es pot dir
que tingués èxit
perquè això no va passar mai.
aquest matrimoni
no va arribar enlloc.
Però sí que sembla
que li van encarregar a ell.
Sí,
sí,
sí,
sí,
exacte.
En fi.
Per cert,
la cançó que està sonant ara,
m'encanta el títol
que li han posat
al grup de,
bueno,
a YouTube,
la unió de les cançons,
la carpeta,
diguéssim.
Per què?
Celebremos como si fuera 1399.
Ah,
igual,
igualet,
eh?
Com que tothom sap
com era el 1399.
Exacte,
em sembla espectacular
el títol.
Val,
anem,
cap a 1366,
33 anys de Celebremos
como si fuese
el 1399.
Sí.
Chauser
es va casar
amb Filippa de Roet.
No se sap
quants fills van tenir,
però se'n cita
amb més freqüència
d'aproximadament
uns 3 o 4.
Bueno.
Sí,
sí,
el seu fill Tomas,
Tomas Chauser,
evidentment,
va tenir una carrera
bastant il·lustre
com a majordom
en cap de 4 reis consecutius
i va ser president
de la Cambra dels Comuns.
Home,
és que tenint el pare
amb el càrrec que tenia,
no?,
tan vinculat a la cort
i al rei,
doncs,
un...
Sí, sí,
no,
manté l'estàtus.
Evidentment,
sí que l'il·lustre
de la seva carrera
va ser un bon rato.
Sí, sí.
De fet,
va tenir altres fills,
un altre que se'l coneix bastant
és un que es deia
Lewis,
que se'l coneix sobretot
perquè el Geoffrey Chauser
li havia regalat
un tractat
sobre una eina
que es deia Astrolavi
al seu fill
com a regal.
Li vaig dir,
et regalo aquest manual
que dius,
bueno,
com a regal
n'he vist de millors.
Justet, eh?
Justet.
Sí, bueno,
també s'ha de dir,
aquest tractat
és el primer manual tècnic
en anglès.
Ah,
bueno,
potser tenia més valor.
És el primer que s'ha escrit
en tota la història.
Potser tenia més valor.
Sí, sí,
clar,
tenia valor,
però tot i així,
a veure,
és un assaig
d'aquest tipus,
no li regalis el teu fill,
pobre nano,
que voldrà morir-se al final.
Bé,
com a escriptor,
de fet,
va ser molt,
molt i molt reconegut.
Una possible indicació
que la seva carrera
com a escriptor
va ser apreciada
va arribar
quan Edward III,
el rei,
va concedir a Chauser
un galó de vi diari
per la resta
de la seva vida.
Què vol dir un galó?
Per una tasca
que va fer
no especificada.
Ah,
un galó de vi?
Què vol dir això?
un galó de vi diari?
Doncs un galó de vi,
doncs no sé ben bé
quan és un galó,
però és vi,
bàsicament,
pagava en moneda líquida,
per dir-ho d'alguna manera.
Vale,
o sigui,
un regal,
allò ben valorat.
Sí,
exacte.
De fet,
aquesta subvenció,
que era bastant inusual,
va ser donada
en un dia de celebració,
va ser donada
en el dia de Sant Jordi
del 1274,
quan tradicionalment
es premiaven
els esforços artístics.
i de fet,
clar,
se suposa que
va ser aquest premi,
doncs va ser
per alguna obra poètica
primerenca.
Vale.
Chauser,
de fet,
va seguir cobrant
aquest estipendi líquid
fins que Ricard II
va arribar al poder.
Després de la qual cosa
es va convertir
en una subvenció monetària
a partir del 18 d'abril
del 1378.
Mmm,
molt bé.
Val.
Ara començarà a sonar
una música
així
tanabrosa una mica.
D'aquest tipus,
així de por.
Exacte.
De suspens.
Durant els pròxims anys
va escriure
algunes de les seves
millors obres,
com els contes
de Canterbury,
des d'on arriba
a acusar els jueus
d'assassinar els cristians,
en una època
en què els jueus
de tota Europa
estaven sent atacats.
Aquests poemes
en particular
generen acusacions
contra Chauser
per propagar
material sexista
i antisemita.
De fet,
també es diu
que va segrestar
o violar,
depenent de la traducció,
a una jove
anomenada
Cecil Chaumpen.
Un altre segrest?
Això no,
parar de segrestos, eh?
Sí, sí,
però va ser ell
que, clar,
en el document
ficava la paraula
Rampus,
que pot ser,
em sembla,
no,
Raptus,
perdó,
que es podia interpretar
com a segrest
o com a violació,
no?
La sap.
Però sembla que
Cecil,
aquesta dona,
va acusar Chauser
d'algun delicte
d'aquesta mena
i ell li va pagar
per netejar-se un home.
Hosti,
hi ha molts diners
entre amics,
moltes lliures,
molts segrestos,
missatges...
Sí, sí, sí, sí, sí.
Clar,
què et sembla aquest gir?
Vull dir,
estàvem amb aquest tio
que semblava bastant
enrotllat fins a ser el punt
i sexista,
antisemita,
ara potser violador.
Què et sembla?
Home,
em sembla una mica estrany,
la cosa pintava bé
però de cop i volta
s'està girant
cada cop més fosc
el tema.
Doncs bé,
bé, bé,
bé que diguis això
perquè sembla ser
que s'ha descobert
durant els últims anys
que això és mentida.
tornem a posar
celebremos
como si fuera
1399,
sisplau.
Tornem a posar-ho.
No ens estressem.
Deixem la música fosca enrere.
Exacte,
que aquesta és la part
més fosca de la seva vida
i sembla que és mentida.
Exacte.
Les últimes investigacions
semblen dir
que va donar suport
al dret de les dones
a triar la seva pròpia farella
i el desig humà
d'alliberar-se
de l'esclavatge,
la coacció,
l'abús verbal,
la tirania política,
la corrupció judicial
i el trànsit sexual.
Bueno,
home,
això està millor, no?
Això és totalment
al contrari
del que s'havies entès.
En els seus llibres,
de fet,
suposa també
l'assassinat,
l'infanticidi,
el feminicidi,
el maltractament dels presos,
l'assetjament sexual
i l'abús domèstic.
De fet,
va parlar a favor
de les dones
dels esclausi dels jueus
moltes vegades.
Oh, mira,
li dedicarem uns aplaudiments
des d'aquí.
Vinga, va.
Bé, bé, bé,
Chauser, bé, bé, bé, bé, bé.
Ho va fer bé,
ho va fer bé en Chauser.
Sí,
de fet,
no es sap ben bé,
clar,
encara hi ha dubtes,
però sembla ser
que el més probable
és que fos així.
Potser tampoc tan exagerat,
però sí que defensava molt
el dret de les dones,
esclausi i jueus.
De fet,
dels jueus,
Chauser,
jo al seu antic heroïsme,
en el seu primer poema
La casa de la fama,
un dels seus primers poemes,
els descriu com un poble
que va fer un gran bé
pel món,
però que només
va ser recompensat
amb calúmnies.
Les pròpies paraules
de Chauser
demostran,
sense dubte,
que quan la priora,
que apareix en el conte
de la priora
dels contes
de Canterbury,
explica
que és
defensa una història
de declamació antisemita
i Chauser
no la recolza
en el llibre.
Ell ho escriu,
però no ho recolza.
Vale.
No li dóna suport?
No,
no, no, no.
Ell ho escriu
però com un personatge
negatiu,
no com un personatge
al que li doni
el seu vestibular
o el seu convenciment,
diguéssim.
Clar,
vale.
Clar, exacte.
A més a més,
és poc probable
que fos un violador
o un segrestador.
El cas suggereix
que bé podria haver estat
només un blanc
d'algun home poderós
potser fins i tot
per la seva feina.
També es diu
que és probable
que ell defensés
a la víctima
o que el document
no es va traduir bé
i només va ser
un problema
de contractació
laboral
entre ells
però ja està.
Vale, vale, vale.
Sí, sí,
no era el bitxo
que es deia
que era.
No, no,
menys mal,
menys mal.
Jo vaig veure
tota aquesta informació
i després vaig veure
l'altre punt
i aquesta informació nova
és bastant moderna
des de fa
cinc anys o així.
És que, clar,
la idea d'un personatge
obscur,
violent,
maltractador
canvia molt
quan veus
que fa coses
que van en l'altra direcció.
Sí, sí,
clar, totalment.
Clar,
no se sabia
i llavors,
que també és veritat,
vull dir,
potser d'aquí a 10 anys
diuen
no, perquè llavors
va escriure això
i no sé què
i llavors es reafirma
no sé què.
No, no,
fa 700 anys.
Però,
bueno,
és un punt de vista
vàlid,
jo crec
i tenint en compte
els nous descobriments
doncs crec que val la pena
donar almenys
el benefici del dubte.
Clar que sí.
Clar,
finalment,
doncs Geoffrey Chauser
va morir
per causes desconegudes
el 25 d'octubre
de 1400,
encara que l'única prova
d'aquesta data
prové del gravat
de la seva tomba
que va ser elegit
més de 100 anys
després de la seva mort.
Uh!
No se sap
de què va morir.
Poques proves tenim, no?
Què?
Perdona?
Poques provetes tenim, no?
Que ens diguin...
Sí, clar,
és poques proves,
vull dir,
la prova que tenim
més d'una làpida
de 100 anys després
que morís,
clar,
és que a saber,
a saber,
potser sí,
potser no.
Bueno,
ens fiarà.
Hi ha especulacions
sobre què podria haver-li passat.
Oh!
Es diu que va poder ser
assassinat
per enemics del rei,
sí,
de Ricardo Sajón
en aquest cas,
o fins i tot
per ordres
del seu successor
que era Enric IV.
Oh!
Tant relacionat
amb la cort,
amb el rei i tot
i després assassinat...
Exacte,
però amb aquests reis
moltes vegades
el que passa és
si estàs a favor d'un,
el següent
estarà en contra teu
perquè estaves a favor
de l'altre.
Clar,
potser no causava simpatia.
És complicat,
és complicat,
però clar,
tampoc se sap
i és difícil de saber
perquè s'hauria d'estudiar,
per exemple,
molt bé el cadàver,
per exemple,
de saber si tenia
alguna marca
del que sigui
o mirar si l'havien enverinat.
És que és molt complicat,
és molt difícil.
finalment,
Schauser va ser enterrat
a l'abadia de Westminster
a Londres.
El 1556
les seves restes
van ser traslladades
a una tomba
més ornamentada,
fet que el va convertir
en el primer escriptor
enterrat
a la zona
que ara es coneix
com el racó
dels poetes
de Westminster.
Oh!
Que maco això,
no?
Exacte,
de fet,
va ser molt ben valorat.
Realment,
és l'autor
que va escriure
per primer cop
o un dels que va escriure
per primer cop
en anglès.
Clar,
home,
això és marella,
està en un lloc
il·lustre almenys.
Clar,
sens dubte.
Per acabar,
us explicaré
una última curiositat.
La mil anys
més tard
el poeta
Geoffrey Schauser
escribió un poema
que se hizo
muy viral
decía
que en San Valentín
algunos pajarillos
se juntaban
en un árbol
para procrear
en toda inlaterra
justo este poema.
Explicaré una cosa.
Aquesta és una cançó
d'un grup
que es diu
Destripando la Història
que tenen molts vídeos
a Youtube.
Val molt la pena,
sincerament,
si us interessa
en temes d'aquests.
Val.
I bé,
aquest em sembla,
si no m'equivoco,
ara no ho sé,
però si no m'equivoco
és el primer vídeo
que vam fer
d'aquest tipus
dels que estan fent ara.
Es deia,
és l'origen
del dia de San Valentí.
Ah, mira.
Anem a veure,
durant l'edat antiga,
sé que ara mateix
sembla que no té res,
cap connexió amb res,
però ho veureu.
Durant l'edat antiga,
a Roma,
se celebrava
una festa pagana
dedicada a la fertilitat,
que es deia
l'upercàlia.
D'acord?
Durant aquesta festa,
les dones
esperaven ser
culpejades
amb fuets
fets de pell
de cabres
i de gossos,
els quals
estan mullats
amb sang
d'aquests
mateixos animals,
ja que es deia
que així
amb aquest ritual
s'atorgava
fertilitat.
Caram,
tu,
mira que hi ha maneres,
eh?
Sí, sí, sí,
random absolutament,
però hi havia
aquesta festa
que si no m'equivoco
l'upercàlia
aquella
14-15 de febrer
aproximadament.
Vale.
Uns quants segles
més tard,
l'any 496,
el papa Gelasi I
va prohibir
la celebració
de l'upercàlia
i va instaurar
que el 14 de febrer
com a dia de festa
fos el de San Valentí.
Ah, mira.
Exacte,
va ser aquest home.
Oh, mira,
doncs aquí tenim
els orígens de San Valentí
del 14 de febrer.
Exacte,
però és que San Valentí
en principi,
la teoria més acceptada
és que no ve
d'època romana.
San Valentí,
el senyor
en Zimatés
a qui se li va
dedicar el dia,
no tenia a veure
amb el tema
de l'amor.
Ah,
hem viscut enganyats.
Eh, digues?
Hem viscut enganyats.
Hem viscut totalment
enganyats,
però és que ara ho explicaré.
El 1382
Geoffrey Chauser
va escriure un poema
titulat
Parlament dels Ocells,
en el qual
es diu
per primera vegada
el dia de Sant Valentí
com un dia de festec
per als enamorats.
Ah,
bueno,
una referència.
I a partir d'allà,
ja...
A partir del poema
de Chauser
es va començar
a considerar
el dia de Sant Valentí
com un dia
dedicat a l'amor.
O sigui que Chauser
té la culpa
que el dia de Sant Valentí
s'atribueixi
a l'enamorament,
a l'amor
i a tot allò romàntic,
no?
I que s'infravalori
al costat del món
Sant Jordi.
Sí, efectivament.
l'entén.
Home, doncs,
clarament,
jo poso per Sant Jordi
i...
Jo també.
I no sabia
que això venia
d'aquest home
del Groffi Chauser.
Doncs sí,
sí, sí, sí.
Vé de la Joffi Chauser
que va ser ell
que va plantejar això
perquè deia,
com deia la cançó,
que els ocells
el dia 14 de febrer
doncs
anaven a un arbre
i llavors
tenien fills
allà a l'arbre
i tot.
Exacte.
Llavors,
molta gent d'Anglaterra
va començar
a plantejar-ho
com si fos
una cosa de veritat.
Ostres,
anem a celebrar l'amor
amb aquest poema
i no sé què,
no sé quantos.
Clar,
doncs d'aquí acaba sortint
el dia de l'amor
de Sant Valentí.
Ah, mira, fixa't.
Sempre s'aprenen
coses noves
i els personatges
a vegades que menys
t'ho esperes
implanten coses
i que queden ja per sempre.
Totalment, totalment.
De fet,
evidentment,
el que sense dubte
recomano
és que els oients
i tu si vols
i jo també
perquè hi ha uns quants
que no m'he llegit
fem un cop d'ull
als contes de Canterbury
que és una col·lectivitat
això d'aquí,
de contes que va fer
és llarga.
Jo m'han llegit uns quants
però, clar,
no me'ls he pogut llegir tots
però sí que recomano
que val molt la pena
recuperar aquest bon home
que a l'època
m'ha de dir
que fos uns contes
que estaven molt ben parits,
realment.
Molt bé.
Doncs, Março,
si et sembla,
deixem just
el que no saps
en aquest punt
i ens tornem a trobar
la setmana vinent.
Clar que sí.
Molt bé.
Doncs que vagi bé
que acabis a tenir
bona tarda
i bona setmana, Março.
Moltíssimes gràcies,
igualment.
Adéu-siau,
Sant Just.
Adéu.
Nosaltres deixem el programa
en aquest punt.
Ha estat un plaer
estar una tarda més.
Des d'aquí,
des de les 5,
aquest parell d'horetes.
Podeu recuperar
tot el contingut d'avui
al radiodesvern.com,
la web de la ràdio
o també a les xarxes socials.
Ens podeu anar seguint
a arroba
la rambla
9-8-1
tot seguit
amb minúscules
tant a Twitter
com a Instagram.
A més a més,
també trobareu
algunes fotografies
dels convidats
i convidades
que van passant
per aquí
pel programa.
Res més,
ara a les 7 en punt
toca escoltar
l'informatiu
de la mà
de l'Ua López
per estar al dia
de tot el que passa
aquí al poble
Sant Just.
Res més,
una abraçada
i que veu de passar
bona tarda.
Ens tornem a trobar
ja demà dijous
a la mateixa hora
aquí a les 5
a Ràdio d'Esvern.
Les àvies i els avis
són sàvies i savis.
no deixis que ells
ni les seves històries
caiguin en l'oblit.
Festa de Bici Sense Edat
En Bici Sense Edat
és una iniciativa solidària
que busca combatre
la soledat
entre els més grans.
La soledat
és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar
les persones
d'edat avançada
i depèn de tu
que ho facin sols
sortides amb bicicleta
per al municipi
amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure
el poble on es van criar.
Dóna'ls vida
que et tornin a sentir
el vent a la cara.
Et necessiten
i tu a ells
també.
Des de Bici Sense Edat
et necessitem.
Festa Voluntari.
Més informació
al portal
justsolidari.com