Aviam, primer, jo crec que a una denunciant, per sistema, ha d'estar blindada i protegida. Bàsicament perquè, si tu mires les dades oficials, les de la Fiscalia General de l'Estat, et diu, primer, que les denúncies falses són un mite. Només existeixen el 0,007% de les denúncies falses. I després, que tots els estudis el que et demostren és que hi ha una...
infradenúncies i és que el problema és que no estan blindades les víctimes primer perquè no sempre se les ha cregut i segon perquè no denuncien el problema que tenim les dones en aquesta societat és que malgrat les agressions que estan més que documentades que patim no les denunciem perquè encara no ens sentim protegides i si els protocols han fallat amb el cas d'alguns partits polítics ha estat justament perquè resulta que denúncies establertes per canals interns com va passar amb el cas de Salazar
van desaparèixer. Quan s'haurien d'haver investigat, quan s'haurien d'haver acompanyat a les víctimes, les denúncies que han estat posades en canals interns han desaparegut. Per tant, en cap cas hi ha hagut ni cultura de la cancel·lació cap als agressors ni protecció a les víctimes que es mereixerien quan s'atreveixen a fer el pas. I això segon és el preocupant, que no hi ha protecció i en canvi s'han articulat una sèrie de protocols que han generat molt de soroll i que no han servit absolutament per això. Amb això estem d'acord, haurien d'haver sigut encara molt més restrictius perquè les víctimes fossin el més protegides possible.
Jordi. Venint de la pregunta inicial sobre la que la Laura ha introduït un matí realment interessant que jo desconeixia, que era l'actual, i l'altra pregunta, la pregunta en la que si es creia que hi havia, que existia una igualtat o no. Si el feminisme era necessari. En la mesura que si considerem que hi ha igualtat o no, és evident que no n'hi ha.
salarialment sabem que no n'hi ha, i sabem que la setmana passada va ser devastadora pel que fa a la violència masclista. Aquest és el punt de partida i que fa patir que els joves creixentment no vegin en el combat democràtic per la igualtat
una obligació de la seva participació en la vida pública i l'exercici de ciutadania. El punt de partida, per mi, és aquest. No hi ha igualtat,
perquè s'exerceixi la violència sobre les dones i no s'aconsegueix revertir-la perquè aquesta sigui una societat més justa i perquè salarialment això no existeix i per mi això fa que el feminisme sigui una causa justa i necessària. La qüestió és qui ha tingut la capacitat de redefinir què és vist majoritàriament avui pel feminisme i que aquest és un problema gros.
I aquí és on diria que el Nacho ho planteja. És a dir, si tu en el nano de... Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 998.1, ràdio d'Esbert.
Bon dia, passant 8 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Fa quatre anys que Europa conviu amb una guerra que, tot i la seva proximitat geogràfica, sembla haver quedat normalitzada. La invasió russa d'Ucraïna, iniciada al febrer del 2022, s'ha convertit en un conflicte llarg, cru i sense un final clar. I aquesta és, probablement, la gran derrota col·lectiva.
La guerra continua cada dia, cada nit, amb vilers de drons sobrevolant ciutats, amb soldats morint al front i amb civils resistint entre fred, apagades i incertesa. Però fora del camp de batalla la fatiga és evident. La guerra ha deixat de ser titular constant i ha passat a ser soroll de fons. I això, precisament, és perillós. No hi ha guanyadors. Rússia no ha aconseguit els seus objectius estratègics i ha reforçat justament allò que volia evitar, una OTAN més gran i més cohesionada.
Ucraïna resisteix, però a un cost humà i material devastador. Europa paga una factura econòmica i energètica elevada i la resta del món observa, sovint amb distància i amb interessos propis. Quatre anys després, la diplomàcia continua bloquejada. Les negociacions topen sempre amb el mateix mur, el territori. Cap líder vol assumir el cost polític de les concessions, però la realitat és...
que cada dia sense acord implica més morts i més destrucció. Mentrestant, els equilibris geopolítics es redefineixen i el conflicte es cronifica. El factor dels Estats Units tampoc ha portat la solució ràpida que alguns prometien. Les cimeres, les trucades i les pressions no han estat suficients per forçar un alto al foc. I mentre les potències juguen la seva partida, la població ucraïnesa continua sent la principal víctima.
La guerra d'Ucraïna és també la guerra dels drons, de la tecnologia barata i de la deshumanització del combat. Matar distància, destruir infraestructures, desgastar l'enemic, una nova manera de fer guerra que ja marca el futur dels conflictes i que Europa observa amb inquietud. Quatre anys, quatre hiverns i cap horitzó clar.
La gran pregunta ja no és qui guanyarà, sinó quan el món decidirà que està patint ja suficient. És a dir, en el moment en què el món decideixi que aquest patiment ja ha arribat al seu màxim. Fins llavors, la guerra continuarà quilòmetre a quilòmetre, vida a vida, mentre la resta del planeta mira cap a una altra banda. Sóc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I després d'aquesta reflexió, motiu del quart aniversari de l'inici de la guerra d'Ucraïna, que recordem que es celebrava ahir dimarts 24 de febrer, engeguem el nostre magazín amb el repàs del sumari d'avui. Començarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit farem un repàs.
de les portades dels diaris a Mariona Sales, i també parlarem de les efemèrides i del temps. A la segona hora, el col·lectiu Meraki ens visita a Ràdio d'Esberna, l'entrevista del dia, i també ho fa Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, per parlar de vins. Tancarem el programa d'avui parlant de teatre i parlant de llibres, amb l'Espai Bada Llibres, Recomanacions Literàries, amb l'Arnau Cònsol, de Cal Llibreter.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.fm. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí a casa vostra, a casa nostra, a Ràdio d'Esvern i també, com sempre, celebrem l'inici de la jornada amb una mica de música i aquesta és la cançó d'avui. Bon dia!
Fins demà!
Bona nit.
Gràcies.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
I els matins de la Rambla també són matins per informar. Nosaltres arrenquem el nostre magazín cada dia amb els tres títols destacats de la jornada. Saludant a Mariona Salas. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Benvingut al programa.
Doncs molt bé, aquí començant el dia, com sempre. Avui dimecres, 25 de febrer, mitja setmana, a punt d'acabar aquest mes de febrer. Com ha anat aquest mes de febrer? Doncs m'ha passat volant. Sí, eh? Sí, així com el gener és un mes que sol passar llarg, que es fa llarg, que hi ha les típiques bromes de dir que avui estem a 36 de gener, que no s'acaba mai...
Clar, el febrer potser comences, que encara et penses que estàs fent realitat aquest meme, que estàs el 36 de gener i no, realment estàs a febrer. I quan t'adones que estàs a febrer ja estem al dia 28, ja pràcticament. Clar, no ajuda el fet que sigui el mes més curt de l'any? Exacte. Això no ajuda. O sí que ajuda, vull dir, perquè el fa més àgil, no? Però vull dir que en aquest aspecte, clar, no t'adones i ja estàs a la meitat del mes. A la meitat del mes què vol dir? 14. Exacte. El 14 de febrer ja el dia del...
de Sant Valentí, que aquí celebràvem també el Carnestoltes, ja estàvem a meitat de més, i ara és ja a finals a les acaballes, acabar-lo de la millor manera possible, ho estem dient, com si ens paguessin o com si fossin esponsors de Ràdio d'Esvern, però acabarem el mes molt bé, que serà amb l'esmorzar de Forquilla del CUP. Però és que a nosaltres aquests plans ens agraden molt. Ens agraden molt, exacte.
Aquests plans ens agraden molt. De fet, jo ja he quedat amb els meus amics que em passin a recollir per casa a les 10 i mitja per anar cap allà, perquè així l'ambient ja estarà una mica animadet. A les 10 i mitja ja hi haurà una mica més d'ambient. Jo n'hi puc ser-hi perquè me'n vaig fora aquest cap de setmana però em fa molta ràbia. La gent del CUP avisa tard a les coses.
I això és que la veritat són amics teus, eh? Exacte Mare meva, que fort, sí, sí No, no, és veritat, que a vegades els costa una mica anticipar-se i avisar-nos amb temps I això que tenim, nosaltres un infiltrat, eh? Nosaltres tenim el Carles Rius, DJ Carlitus, que és membre del CUP i que a vegades també li costa No ens va avisar amb temps No m'està escoltant, però m'estava mirant així raro No ens va avisar amb temps, si no ens haguéssim quedat aquí Exactament, no, no, jo m'he quedat, tu, tu, parla per tu
Després hi haurà Roseta a casa meva, eh? Si vols venir, estàs convidat. No, no puc venir. No hi soc, no hi soc. No, era per fer-te tantetes, per fer-te tantetes. Ja veig, ja veig. Vinga. Passem als titulars. Avui parlem que Sant Jus porta al ple la modificació del PGM, del Pla General Metropolità, l'adhesió a la taula de sense llarisme i també noves subvencions esportives.
Parlarem de Canatelia Cerezo, presidenta de Sant Jús al recull de comptes Ara sóc un llac, i també parlarem dels nous pals de voleibol al parc de la Plana Pedrosa per ampliar l'ús esportiu de la pista. Comencem parlant de política, Mariona.
Exacte, i és que la sessió ordinària del ple municipal del mes de febrer de l'Ajuntament de Sant Jus se celebra demà 26 de febrer a les 7 de la tarda i es podrà seguir presencialment o en directe a través del canal de YouTube municipal. Com és habitual, a les 6 de la tarda tindrà lloc l'espai de prems i preguntes de la ciutadania, que també es retransmetrà en directe i que es podrà formular tan presencialment com envien consultes al correu electrònic habitual.
I bé, entre els punts destacats a l'ordre del dia hi ha l'adhesió a la taula de sense llarisme del Baix Llobregat, impulsada pel Consell Comarcal, amb l'objectiu de coordinar accions, compartir dades i avançar cap a un model comarcal d'atenció basat en els drets de les persones. També es proposarà el nomenament d'Ivon Pilar Prieto com a jutgessa titular del jutjat de Pau, després de la convocatòria pública oberta arran de la renúncia de l'anterior titular. En l'àmbit urbanístic, el ple debatrà l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità,
per adaptar la densitat d'habitatges i regular els usos de les plantes baixes amb la voluntat de facilitar l'habitatge assequible i protegir el comerç de proximitat. Així mateix es votaran les bases reguladores de subvencions per a esportistes i centres de dansa del municipi i la sessió inclourà també tres mocions sobre el model de finançament autonòmic, un model de seguretat democràtic i de proximitat i la incorporació de criteris lingüístics en la contractació pública abans del torn final de prems i preguntes del regidorat.
Recordem que la sessió ordinària del ple municipal de febrer a l'Ajuntament de Sant Just es celebrarà el 26 de febrer, és a dir, demà mateix a les 7 de la tarda i es podrà seguir pel canal de YouTube. Passem a parlar de cultura, passem a parlar, en aquest cas, de l'Ateneu de Sant Just.
Exacte, i és que el Club Literari de l'Ateneu de Sant Just organitza el 26 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Piquet, la presentació del llibre Ara sóc un llac, de l'escriptora Natalia Cerezo, amb la participació també de Pilar Carseller. L'acte inclourà una conversa amb l'autora i un col·loqui sobre el paper del conte en la literatura universal, amb referències a autors com Charles Dickens, Edgar Allan Poe, Anton Chekhov, Catherine Mansfield o Pere Acaldés.
El llibre recull cinc relats centrats en la joventut, l'amistat, els vincles familiars i la recerca d'identitat, amb escenaris que van des d'un hospital de Taipei fins a espais íntims i quotidians que exploren els desitjos i les emocions dels personatges. Natalia Cerezo, nascuda a Castellà del Vallès el 1985,
És llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i autora del recull de comptes a les ciutats amagades. Guardonat amb el Premi Ojo Crítico de RNE, així com de la novel·la, hi van passar tants anys, i l'activitat tindrà una durada d'hora, d'una hora aproximadament, i l'entrada és gratuïta.
Molt bé, doncs recordem aquesta activitat que organitza en aquest cas el Club Literari de l'Ateneu Sant Justenc, que també ha posat ja en marxa el segon concurs de microrelats, que recordem que ja està operatiu, que ja podeu consultar tota la informació al web de l'Ateneu de Sant Just i res, fèiem menció d'aquesta notícia perquè també ha estat una de les notícies de la setmana.
Marxem a parlar d'urbanisme perquè també l'espai de la Plana Pedrosa està sent bastant, diguéssim, el focus aquests dies, Mariona. Sí. Parlàvem del centre cívic, ara parlem d'una altra qüestió. Sí, exacte, que la pista del parc de la Plana Pedrosa s'ha adaptat també per la pràctica del voleibol, amb la instal·lació de nous elements per ampliar les opcions esportives de l'espai.
L'actuació ha estat a terme amb l'objectiu de donar resposta a la demanda de les persones usuàries. I bé, l'actuació ha consistit en la instal·lació de dos pals fixes aprofitant la pista de bàsquet existent, fet que permet adequar la zona per la pràctica del voleibol. Aquesta millora facilita un ús més polivalent de l'equipament esportiu i fomenta l'activitat física a l'aire lliure.
Els pals han quedat instal·lats de manera permanent, però les persones que vulguin utilitzar l'espai hauran de portar la seva pròpia xarxa. Per tant, només hi ha els dos pals posats. I bé, és una iniciativa que vol promoure l'esport i la convivència. Els espais públics amplien les possibilitats d'ús dels parcs del municipi. Tu que jugues a voleibol, Mariona, és habitual tenir una pròpia xarxa?
No. Bé, clar, no ho sé, normalment no, la gent no solta ni xarxes, i més no, una xarxa gran de voleibol normal, no sé si xarxes més petitones, però no sé, jo no conec pràcticament ningú que tingui una xarxa a casa. Clar, perquè la iniciativa és molt positiva, però si no hi ha la xarxa no sabem com es jugarà voleibol.
Clar, no sé, a veure si... Això s'ha posat després d'una demanda de persones usuàries, que entenc que segurament seran veïnes de la zona. O potser estan vinculades al club voleibol Sant Just. No ho sé, potser algú té xarxa, no sé, també al barri on està, amb aquelles que estan grans, segur que tenen espai per una xarxa de voleibol. Però no sé, la gent no en sol tenir. I també és veritat que la pista potser queda una miqueta petitona per jugar a voleibol.
Sí? És que ara no la tinc al cap, jo. És... Si entres a la pàgina web de Ràdio Desvent, que ja està penjada la notícia, no sé si ja... Visualitzarem la imatge i així també els oients... Es veu una mica, no s'acaba bé del tot, clar, no s'entén com de gran és, potser... Però, clar, és a un parc de sorra que hi ha, doncs, la part asfaltada de la pista. Clar, és una pista estrateta, és petitona. Mare de Déu, fa anys que no pujo aquí dalt, eh?
Clar, no sé, el voleibol 4 sí, però el voleibol que es juga normalment amb 6 persones, doncs et queden una mica justes les persones aquí. Sí, i a més també, no és per criticar, però el fet de tenir les cistelles de bàsquet tampoc facilitarà, diguéssim, els saques, perquè quan s'hagi de sacar hauran d'anar amb compte de no fer canasta.
Però sí, sí, no, està molt bé, és una bona iniciativa, els pals es veuen molt bé, vull dir, són pals que estan molt bé, però haurem de fer seguiment d'aquest ús, no?, perquè realment a mi el que em genera aquesta incertesa és això, no?, potser quan hi hagi centre cívic a la Plana Pedrosa, que és allà mateix, potser allà s'hi pot tenir una xarxa, però fins al moment la gent s'haurà de dur la seva pròpia xarxa.
Molt bé, doncs fem un repàs d'aquestes tres notícies, d'aquests tres titulars, de forma ampliada, com fem sempre abans de passar a les portades dels diaris. Comencem amb Sant Just, que porta al ple la modificació del PGM, del Pla General Metropolità, amb l'adhesió a la taula del sense llarisme i també noves subvencions esportives. La sessió ordinària de febrer també inclourà el nomenament de la jutgessa de Pau i diverses mocions sobre finançament, seguretat i llengua.
Hem parlat també que Natàlia Cerezo presenta a Sant Jus el recull de contes Ara sóc un llac. L'acte amb Pilar Carseller inclourà un col·loqui sobre el paper del conte en la literatura universal a la sala Piquet de la Taneu. I hem tancat parlant dels nous pals de voleibol al parc de la Plana Pedrosa per ampliar l'ús esportiu de la pista. La instal·lació permet jugar voleibol en aquest espai públic, tot i que les persones usuàries hauran de portar la seva pròpia xarxa. Fem petita pausa. Per publicitat, tornem de seguida.
Els dimecres a les deu de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
I ara, portades de diaris. Repassem les portades dels diaris, Mariona, començant, com sempre, amb la portada del diari Ara. Doncs el diari Ara obre amb la negociació i diu que la Generalitat perdrà 1.500 milions si no hi ha acord de pressupostos. L'executiu d'Illa presentarà uns comptes de rècord pròxims als 50.000 milions d'euros. Esquerra renuncia a una esmena a la totalitat i condiciona el seu vot favorable al traspàs de l'IRPF.
En fotografia principal marxem a Ucraïna i veiem que diu que Zelensky convida Trump a Kiv perquè vegi el patiment. Europa va fer costat ahir a Ucraïna a Kiv en el quart aniversari de la invasió rusa, una cita que no va comptar amb cap representant estatunidenc.
Diu que els líders de la Unió Europea es van comprometre un altre cop a enviar aviat el préstec promès. I veiem en fotografia una persona ajeguda plorant davant de la tomba d'algú que segurament deu ser un amic o un familiar.
Una cosa, ens està passant ja com a Roma, com a Itàlia, que... Que no poden fer res.
No poden fer res, excavem una mica i ens trobem coses. Exacte, a Roma, a ciutats com Roma, que no poden construir res, no poden excavar res, perquè és que a la mínima que es posen a picar pedra...
troben coses. Sí, és una mica el que els passa al metro, no?, que han d'anar molt avall, molt avall, molt avall, per tal de no trobar-se coses, perquè si rascan a, diguéssim, a superfície, s'ho troben molt aviat. Però bé, això és molt bonic, o sigui... No, no, està molt bé, però és que ens està passant últimament a Barcelona el mateix, perquè ens va passar també fa uns mesos que fent les obres de la Rambla també es van trobar alguna cosa, algun vestigi, i dius, ostres, van trobant coses, dius, mare meva, hi ha més aquella zona, dreçanes i tot allò, hi ha moltes...
i estem parlant ni més ni menys que el fòrum de la Barcelona romana que el fòrum era com el centre més important de l'organització d'una ciutat romana on la gent es trobava on hi havia els espais aquests de trobada del poble i on hi havia figures dels déus i tot vull dir que era un punt molt important de la ciutat i que s'hagi trobat ara és una descoberta prou important
Espero que no poguessin fer un hostel, perquè si volien fer un hostel, em sembla que ara haurà de ser un hotel de cinc estrelles, perquè, clar, la inversió no serà la mateixa, però de ben segur que també això serà un reclam per la gent que vulgui anar a l'hotel. Sí, el terra de vidre, no? Exacte. Que posin tot el terra de vidre i així puguin veure les restes del fòrum, que aquestes coses sempre queden xulíssimes, la veritat.
Sí, però només faltava això, que nosaltres ara aquí donguéssim peu a donar idees perquè Barcelona estigui més omplerta de guiris. Sembla que ens vulguem mal. Per sort és això, el que han trobat del fòrum de la Barcelona romana no es pot equiparar a un fòrum d'Atenes o a un fòrum de Roma, no atraurà tanta gent.
jo crec que ho hagués preferit perquè així com a mínim l'hotel hagués anat avall ara així amb això potser l'hotel l'han de mantenir i veure com ho fan però la imatge és molt maca una imatge oferta per l'Ajuntament de Barcelona que podem veure no de forma ampliada però sí de forma bastant clara i la veritat és que és molt bonic passem a més notícies
Doncs sí, últimes notícies d'avui de la portada del diari. Ara tenim que la jutgessa de la Dana demana imputar mazón per homicidi imprudent. I també veiem que un de cada dos joves de l'Estat veu en el feminisme manipulació política.
Doncs passen quatre minuts i escaig de dos quarts d'onze del matí. Marxem al periòdico. L'Hospitalet tindrà un parc tan gran com la Ciutadella. Aquest és el tema del dia que destaquen a la portada del periòdico. Però també ho fa la imatge principal, que no és pas aquesta, la d'Hospitalet, sinó la d'Europa, que acompanya Ucraïna. Antonio Costa i Ursula von der Leyen, ahir a Kyiv.
Els ucraïnesos commemoren amb el suport dels líders europeus i sense els Estats Units el quart aniversari de la invasió rusa. Marxem amb més notícies. També ens parlen de la nova edició del baròmetre FAT Joventut. Només 4 de cada 10 joves es declaren feministes. Gairebé la meitat dels menors de 29 anys veuen el feminisme com una eina de manipulació política. La involució s'ha produït tant en nois com en noies.
Passem a parlar de la jutja de la Dana, que demana, en aquest cas, que investiguin a Amazon per grullera negligència. Ho podeu trobar a la pàgina 16 de Panorama. També ens parlen de Transports i a DIF, que xoquen per la retirada de proves de Damuz. Pel que fa al Mobile, convida per primera vegada uns empreses palestines. I també ens parlen d'Eduard Romeu, exvicepresident del Barça. La Porta ha d'acabar el projecte.
Tanca en portada, amb les llars de Barcelona paguen 131 euros de mitjana per les escombraries. No parlem més d'escombraries, per favor, que ja hem tingut prou, que portem uns mesos amb la taxa de residus aquí a Sant Just, que amb un avall ja estem una mica farts d'aquest tema i preferim passar a una altra portada, en aquest cas a la portada blava parlem de la Vanguardia.
La Vanguardia avui obre amb la catàstrofa de València. Diu que la jutgessa de la Dana demana imput a mazón per grullera negligència. La instructora de Catarroja eleva al Tribunal Superior una exposició sobre la responsabilitat de l'expresident i la seva actitud passiva. En fotografia principal veiem les tombes dels militars caiguts que van aparèixer ahir amb banderes ucraïneses a Kharkiv en el quart aniversari de la guerra.
i diu que Europa confronta els ucraïnesos amb bones paraules, però sense diners.
Et vaig dir una cosa, la imatge que hem vist del diari ara era colpidora, perquè era aquella senyora que estava batllant unes tombes als seus estimats, però aquesta imatge és demolidora. Sí, és una imatge que es veu des de dalt, totes aquestes tombes de milers de militars caiguts, totes posades en un paisatge completament nevat i amb tot de banderes ucraïneses a sobre de les tombes.
Demolidor. En fi, seguim amb més qüestions. Altres notícies de La Vanguardia. Veiem que Vox reacciona o ofesa la proposta de negociació de Feijó i que els inversors es retiren de l'habitatge a Catalunya, segons els notaris. També veiem que La Vanguardia avui parla de substàncies tòxiques. Diu, els efectes d'escalfar menjar preparat als envasos. També parlen de la troballa que s'ha fet a Barcelona. Diu que l'ordenació urbana de Barça no era com es pensava.
I tanca portada a La Vanguardia avui, parlant de pobresa, diu que creix la xifra de persones sense llar a les principals capitals.
Marxem al punt avui, parlem de l'entrevista a Raül Ruiz, professor de llengua de signes catalana. La llengua de signes, en aquest cas a casa nostra, està minoritzada a Catalunya. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxant a Lleida, parlen de l'impuls econòmic i recerca social, entrevistes a l'alcalde Fèlix Larrossa i al cap de l'oposició, Xavi Palau. Pel que fa a la imatge principal, veiem una plec de sardanes, veiem...
La veritat és que fa goig. Diferents qüestions culturals de la nostra terra. Veiem uns gegants de fons, veiem una coble, veiem gent ballant sardanes i diu les autèntiques xarxes socials, l'històric moviment atenista del País Maldà, doncs, contracorrent per fer-se fort i rellençar-se com a focus d'activitats lúdiques i culturals. En aquest cas, doncs, destacant el fet aquest, no?,
de la cultura popular. Marxem a parlar del DAI, signat per Xevi Salapuig, que diu una de desclassificada S. Pel que fa, a partir d'avui, tothom pot accedir als documents del 23F, però durant 45 anys ens han tractat com a menors d'edat.
Margem a parlar de les cròniques. Trobem la paraula d'illa i el principi de la realitat i el màrtir d'Ortega Smith. Tanquen portada amb l'esportiu. Flix celebra el seu 61è aniversari amb 7 punts més que l'any passat. El tècnic ha aconseguit 4 títols al Barça i ha guanyat 5 clàssics.
Molt bé, doncs aquesta és la informació que ens aporta avui el punt avui. Ho deixem en aquest punt, mai més ben dit, i nosaltres ens acomiadem de Mariona Salles. Mariona, que acabis de passar un bon dia. Igualment, Dani, ens escoltem ara. Ens escoltem als butlletins i a l'informatiu edició migdia quan acabi aquest magazín. I amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida. Fins ara. Música Música Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
I ara, afamèrides.
Però abans de les efemèrides, avui us volem presentar el Joaquín, que el tenim aquí amb nosaltres. Joaquín, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Bé, i tu? Benvingut al programa, molt bé. Doncs volem presentar-te a l'audiència, clar que sí, perquè sempre ho fem amb tots els alumnes de pràctiques que tenim aquí a l'emissora, i en aquest cas el Joaquín ha començat fa un parell de setmanes, oi? Sí, un parell.
I estàs amb nosaltres aquí, doncs estaràs durant uns mesos fent les pràctiques a casa nostra, a Ràdio d'Esvern. Bastant polivalents, eh? Et veig bastant posat en diverses coses, eh? Què estàs fent ara, aquí, de pràctiques? Bàsicament estic amb el Sergio, que és l'altre company de pràctiques, i m'has ensenyat com funcionen les taules. I també m'has sigut organitzant una mica com va la pàgina web. Estem fent un canvi de programa.
I això ho estàs fent amb l'Enric Riba, no entens? Sí. Molt bé. Veig que tocaràs molts pals i això és molt interessant i que et podrem tenir aquí de tant en tant també al programa, l'anireu escoltant i en aquest cas avui farem les efemèrides, però abans m'agradaria que ens expliquessis què estàs estudiant. Doncs la siga estudiant un grau superior de Sistema Telecomunicacions e Informàtica i la siga estudiant a l'Escola Industrial. Molt bé. I què tal? Estàs content?
Sí, estic molt content. T'agrada el que fas? T'agrada el que estudies? Sí. Clar, perquè per arribar aquí, al cicle superior, has hagut de fer un de grau mig, no? Sí, vaig fer un grau mig d'imatge i so a l'escola Mercè i també em va agradar molt, però per tirar cap a grau superior vaig veure més interessat les telecomunicacions. Perfecte. I què t'agradaria treure d'aquestes pràctiques? Amb què t'agradaria quedar-te?
Doncs ara mateix ben bé no ho sé. Perquè has estat uns quants mesos, eh? Has estat uns quants mesos i espero que puguis treure alguna cosa de profit, vull dir, d'aquestes pràctiques. Pues bé, mai havia pensat així com era la ràdio i sí que és una cosa que m'interessa... Bueno, més que m'interessa m'agrada més del que pensava, no? Mai havia pensat com era i... Te l'imaginaves així o no? No, que és una cosa que poses a la ràdio i escoltes, però no... Jo crec que molt poca gent arriba a pensar el que n'hi ha al darrere.
Tu escoltes la ràdio habitualment? No, però ara que estic aquí a la ràdio m'he fet pensar i sí que l'escoltaré més. Em sembla bastant interessant i una cosa que pel dia a dia està molt bé.
és que sembla que com que ens treuen un factor que és molt important, que és la vista, perquè estem molt acostumats a la tele, a les pantalles i tot això, sembla que hagi de ser menys. I en realitat és encara més màgic, perquè estàs escoltant i la gent des de casa probablement amb la meva veu es pensarà que sóc una persona realment atractiva i formidable de 35 anys, potser catxes i tot, i després quan veuen la foto es desil·lusionen.
Després quan busquen Daniel Martínez diuen aquest noi esquifit i de 27 anys que està aquí... Bé, encara no els he fet els 27, que està aquí presentant. Vull dir, la màgia de la ràdio té això, que jo probablement deu haver gent a casa a l'altra banda que deu pensar, ostres, que bé que ho fa aquest noi, no sé què...
Deu ser guapíssim i mira, després es porta desil·lusions. A mi m'ha passat, eh? D'escoltar la ràdio i dir, mira, que guai, i després mides la foto i dius, bueno, perquè les veus i les cares a vegades no acompanyen, però bueno, tu tens bona veu, eh? Tens veu radiofònica, eh? Gràcies. Que ho sàpigues, que ho sàpigues.
Això no és bo per tu, perquè et tindrem molt aquí a l'estudi. És que ho està passant una mica malament, té una mica de vergonya, és normal les primeres vegades, però també hi ha responsabilitat perquè tu ets de Sant Just. De Sant Just de tota la vida. Net de la Lina Santa Bàrbara, deixa'm-ho dir, perquè si no rebento que la Lina va ser una dona molt important, impulsora també d'aquesta casa, i que ens l'estimem molt. I realment, doncs bé, en aquest cas, benvingut aquí a la ràdio.
i espero que puguis aprofitar molt la teva estada aquí a Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies. Vinga, comencem. Que ens has preparat a les efemèrides avui?
Doncs bé, avui he preparat 5 efemèrides del 25 de febrer i he trobat 5 que em semblen una mica interessants. Les has dividit, veig, una mica per temàtiques. Començarem parlant de lleis, començarem parlant de tal dia com avui, però del 2021, quan Austràlia aprovava una llei pionera que obliga gegants tecnològics a pagar els mitjans pels seus continguts.
També en aquesta mateixa data, l'any 1948, els comunistes fan un cop d'estat a Xacoslovàquia amb suport soviètic. I ens ha portat també que avui recordem el naixement, el 1778, de José de Martín, figura clau de la independència d'Argentina, Xila i Perú. I tanquem amb dues efemèrides musicals, ja sabeu aquí als oients que ens agrada fer-ho amb aquesta temàtica.
Has trobat dues. Tu te'n deixo l'última, però aquesta primera em fa també especial il·lusió. Està relacionada amb els Beatles? A tu t'agraden els Beatles?
Bé, no els escolto, però... No saps ni quines cançons tenen. És que el jovent d'avui dia, jo ja sé que també sóc jove, eh? Jo ja ho sé, però és que jo sóc un viejoven. Jo sempre ho explico, jo sóc un viejoven. A mi m'agrada molt la música d'abans. I la veritat és que els Beatles són la meva debilitat. Avui va néixer, tal dia com avui, en aquest cas 25 de febrer, però de 1943, George Harrison, el guitarrista dels Beatles. I tanquem, com dèiem, amb la femenina musical del dia.
Bé, doncs, finalment, un dia com avui, el 2014, va morir Paco de Lucia, un guitarrista reconegut i referent del flamenc. Doncs, magnífic, magnífic. Em sembla meravellós acabar amb música de gran mestre de Paco de Lucia. Gràcies, Joaquín. Gràcies a tu.
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desbens. Seguim a la Rambla. Gràcies, Carles, per aquest cop de micro que acabes de fer. Meravellós, és molt radiofònic, tot plegat. Paco Deludia sonant de fons. Ara sí, marxem al temps. Carles Rius, bon dia.
Bon dia, què tal? Com estàs? Bon dia. Ui, quins ànims, no? Bon dia, què tal? És que el dia és trist, és així grisor, molts baixos, mala visibilitat, humitat, plet... No, és una mica avui que compres molt les coses. Tu vas molt preparat per passar l'hivern, sempre, amb roba. Què vols dir? Que vas molt prim.
Encara tens sobre que no te'n costipes. Home, clar. Sí, estem al mes de febrer. A la mesura que està una mica tapada, la temperatura ja no s'enfila gaire. Llavors has d'anar amb les capes. Portes dos només. Ah, vale, perdó. Doncs ja faré més capa. Això mateix. Puc venir pijama a la feina? Amb pijama pots venir. Perquè clar, és ràdio, no? No et veu ningú. Perfecte, doncs empata i pijama en tindràs demà. Perfecte.
Doncs parlem una mica d'aquesta boira, boira magnífica que avui ens hem despertat, sobretot a Barcelona, les imatges de Barcelona eren molt impactants, però aquí a Sant Just també ens ha arribat i Déu-n'hi-do-ret, ens costava veure una mica la penya al moro a primera hora del matí. Sí, són aquests núvols baixos que hem anat comentant durant la setmana, que no ens la jugàvem massa a dir que podien arribar a Sant Just, perquè sempre dèiem que es queden a la línia de la costa,
Però amb aquesta entrada marítima, que el que fa és que ahir poguéssim arribar als 18 graus, però ja va entrar una mica d'aire fred i no vam superar els 20, tot i que vam dir que potser tocava sostre la temperatura i dimarts no va pujar tant com ens esperàvem. També hem de veure com com més amunt vas, més alta és la temperatura i més avall, més baixa és. O sigui, l'aire fred es queda a les fondalades en època anticiclònica.
i provoca que, per exemple, cap a la zona de l'escola Montseny, allà la temperatura es va quedar amb 17 graus, i en canvi aquí de la que engin està, que hi ha una petita diferència de 50 metres de diferència d'alçada, estiguéssim a 18. O sigui, que hi ha una diferència de gairebé un grau i mig amb un punt i un altre de Sant Just, les màximes d'ahir. O sigui, això que...
Això vol dir que l'aire fred es queda una mica més estancat a baix i les zones altes van més ventilades i tenen aire una miqueta més càlid. Aquests núvols baixos és típic, ho hem explicat aquesta setmana, ho tornem a explicar perquè no ens hagi escoltat, és temperatura de l'aigua del mar freda o temperatura en superfície més càlida i això provoca que aquest contrast, si hi ha corrent marítim, si hi ha marinada, si hi ha vent de mar cap a terra, fa que es formin aquestes boires baixes, aquests núvols baixos, que a vegades es queden a la mateixa línia de la costa, però...
Hi ha vegades i moments que són prou importants aquests vents com per entrar a tot el que és el delta del Llobregat, com ens està passant aquí, també a la zona plana de tot el que és la part de Barcelona, doncs aquí també aquestes boires baixes i pràcticament fins al Bassos, o sigui que realment tota aquesta zona es veu amb aquestes boires, unes boires...
que el que provoquen, per una banda, és que no hi hagi radiació solar, això fa que la temperatura no es pugui enfilar tant, i que fins i tot amb aquesta humitat marítima tinguem més sensació de fred. Ahir a aquesta hora ja rondàvem amb els 16-17 graus, i ara en aquests moments a Sant Just tenim unes temperatures bastant més curtes, o sigui, una temperatura que, per exemple, ahir a les 10 arribava als 18 graus aquí a Can Ginestar, i en aquests moments a Sant Just en tenim 12, és una diferència brutal, però clar, és el que hem anat comentant aquests dies, si ens arriba anticicló,
Sí que si fa sol i no hi ha masses influències de vents, les temperatures es poden enfilar i molt, però en canvi, en el moment en què es tapa el cel, no tenim radiació solar i l'ambient ens ve una mica del mar, que es troba al voltant de 13 graus la temperatura, doncs ja tenim aquests 12, ja tenim un ambient força més fred i ens torna a fer pensar el fet que...
Doncs que encara estem a l'hivern, i que ara 12 graus és una temperatura molt normal, però els 18 d'ahir a les 11 del matí no era normal. Llavors aquest contrast tèrmic fa que un dia surtis amb pantalons curts, l'altre dia surtis abrigats fins les orelles, tinguis calor, i fa anar una mica boig, és el que sempre recomanem aquí, que la gent es posi capes i que vagi traient i posant en funció del moment del dia.
Clar, i li preguntaven al Francesc Mauri, ja sé que tu no ets molt aficionat, però li preguntaven, li deien, s'ha acabat l'hivern, ja hem de treure la roba d'estiu, i ell li ha dit, en cap cas, vull dir, que no, que encara no, que encara ha de fer hivern. El Mauri no va per estadística, ni va per previsions, ni va per res, o sigui, el Mauri diu, espera't un moment, que penso...
Perdó, eh? De debò, Carles? Sí, perquè és que estic pendent de trucades i no pot ser. Però és el director de la ràdio. Ah, val, val. Ai, el podem agafar i li diem... Sí, li diré. Hola. Hector, estic en directe. Estem en directe, Hector.
I tu també estàs sortint en directe, és broma, és broma, bon dia. Estàs sonant en directe, com estàs? Culpa meva per portar el telèfon enxufat. És que saps què passa? Que el Carles no sap fer ràdio i ha entrat a l'estudi en directe, ha entrat en directe amb el telèfon mòbil encès i clar, sonava i dic agafa'l, agafa'l, si és lector, agafa'l. Clar, és important.
Doncs bon dia a tothom. Bon dia. Estem fent el temps. Sembla que la cosa... que l'hivern no ha acabat, eh? Va més fresca. Sí, sí, sí. I aquests núvols baixos els has vist, eh? Avui, a primera hora del matí. Ha vingut del mar, no? M'han dit? Sí, això han dit. Molt bé. Molt bé. Estàs informat. Així m'agrada.
Doncs et trobo ara mateix, ara acabo. Molt bé. Vinga, fins ara. Fins ara, Héctor, gràcies. Adéu. Bé, doncs coses que passen en el directe, que s'han d'aprofitar, s'han d'aprofitar. Tot està vinculat, tot està vinculat. No, no, totalment. Va, anem ràpid, que se'ns acaba el temps i no he dit res. Exactament. Núvols baixos. Bé, sí que he dit coses, però tampoc no tenen a veure amb la previsió del temps. Aquests núvols baixos es mantindran, probablement al migdia es puguin trencar, temperatures que poden pujar una miqueta, però ja no pujaran tant, al voltant dels 16 a 17 graus. Sempre estem parlant que estem per sobre de les temperatures que haurien de tocar.
Avui la temperatura que ha enginestat ha baixat fins als 8, però si anem a l'escola Montseny, que la temperatura és una miqueta més baixa, ha baixat fins als 7,4, o sigui que realment les temperatures mínimes hi ha contrast tèrmic. 18, 7 és molt contrast, 11. Ahir, per exemple, havien zones de Catalunya que al migdia arribaven als 24 graus i a la nit havien estat a 4 sota 0. O sigui, és una animalada, són 28 graus, és una bestiesa. O sigui que no és tan bèstia aquí a Sant Just, però sí que hi ha altres punts de Catalunya en el contrast tèrmic és molt animal.
De cara als propers dies, seguirem amb una situació molt semblant. L'anticiclo continua amb nosaltres, només hi ha una línia frontal que en Mauri no la veu, però que hi ha molts mapes que si la veuen, és una línia frontal que arriba al cap de setmana, ha anat saltant d'un dia per l'altre, de si ve divendres, que si ve dissabte, que si ve diumenge.
També ha anat dient durant tota la setmana que cada cop ja anava perdent més pistonada, o sigui, només avui ens parla que podria caure alguna goteta la nit de diumenge a dilluns, o sigui que ens afectaria molt poc, però sí que és cert que a partir de divendres, dissabte o diumenge, tindrem alguns núvols més. Farà sol, però hi haurà alguns núvols més.
I també un altre dels ingredients és que mantindrem temperatures tant avui com dijous i divendres, però al cap de setmana baixen. O sigui, si estem en 16-17 aquests propers dies, tant dijous com divendres, dissabte potser baixarem cap als 14-15 i diumenge també. O sigui, les temperatures es normalitzen una mica al cap de setmana.
La setmana que ve no es veuen canvis a la vista, però sí que els mapes a llarg termini ens marquen que a mitjans de març podrien tornar a retirar-se l'anticicló i a poder arribar nous fronts, noves depressions, que ens afectarien de diversa manera, que podrien afectar només l'Honor i el Sant Just no, però vaja, que ens entraran fronts, que això ens portarà temperatures una mica més fresques i ja veurem com va tot. Però vaja, de moment, molta tranquil·litat fins a aquest frontet de finals del cap de setmana, que l'haurem d'anar seguint els propers dies.
Doncs aquesta és l'actualitat meteorològica, l'anirem seguint i res, esperem que demà ens puguem tornar a trobar aquí els micròfons de ràdio i desversi. Jo crec que sí. Si no ens han... Ara ens fotran al carrer pel que hem fet. Exacte, perquè després del que hem fet de posar en antena en directe al director de la ràdio potser ens fan fora, però bé... Em faran més fora a mi perquè és culpa meva.
completament, per haver portat el telèfon a dins de l'estudi. Però tu ja tens la vida solucionada, que tens molts anys de finiquí tu, eh? Tens molts anys de finiquí tu. Sí, sí, sí. Tens molts anys de finiquí tu, eh? Vinga, Carles, una abraçada. Fins demà. Amb vosaltres, petita pausa. Tornem de seguida.
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 11. Bon dia, us informa Joan Bota.
El Congrés Junts per Catalunya ha confirmat que demà tombarà el paquet de mesures socials que inclou la prohibició de desnonar famílies pobres. Pedro Sánchez els ha retret que ho vinculin sense rom les ocupacions i ha culpat Junts de comprar els relats de l'extrema dreta. Anem al Congrés. Paula Bruixats, bon dia. Sí, bon dia. Junts no cedeix i aprofundeix el xoc amb el govern espanyol. Ja ho havien advertit i avui Miriam Nogueras ha confirmat cara a cara a Pedro Sánchez que demà tombaran les ajudes per apagar aigua, llum i gas perquè la Moncloa ja ha barrejat la prohibició de desnonar.
Nosaltres no enganyem i anem de cara. Votarem no. Escut social sí, ocupacions no. Nada tiene que ver una cosa con la otra, señoría. ¿Por qué usted tiene que copiar precisamente los discursos de la derecha? La sessió ha demostrat que Junts i Sánchez estan molt lluny de la reconciliació i ha acabat amb el president espanyol prometent un cop més a Junts, però també a Esquerra, que complirà tots els acords pendents. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies, Natàlia Ramon. Esquerra manté la pressió al president Salvador Illa perquè forci el govern espanyol a pronunciar-se a favor del traspàs de l'IRPF a la Generalitat. Primera sessió de control avui al Parlament, amb Illa després de la seva baixa mèdica i amb els pressupostos com a platfort. Parlament, Albert Prat, bon dia.
Què tal, bon dia, si el president veu marge per entendre's amb el partit d'Oriol Junqueras i fa valer la seva paraula en seu parlamentària, però el cap de files d'esquerra al Parlament, Josep Maria Jové, li manté al pols i insisteix que no aixecaran el Beto mentre el govern espanyol no faci els deures. Això no és el final de res. I jo a vostè hi ha sigut parlamentari que també els hi estigui a la mà. I els demano que l'agafin. I farem tots els esforços que siguin necessaris per fer-ho. La responsabilitat és tota i absolutament seva.
I no erri en la pressió, president. Aquí ha de pressionar el PSOE, no Esquerra Republicana. Perquè nosaltres sempre hi som, amb la mà estesa. A petició de Junts, Salvador Illa també ha confirmat que compareixerà al Parlament per donar explicacions sobre el caos a Rodalies i les diverses protestes durant el mes que ha estat de baixa. Albert Prat, Catalunya, Ràdio Parlament.
L'inspector que va fer la investigació econòmica del cas Pujol assegura que els diners que té la família Andorra no provenen de la deixa del pare de l'expresident, ho acaben de dir a l'Audiència Nacional. En el judici a Jordi Pujol i als seus fills, enviada especial a l'Audiència Nacional, Maria Núria Revelle.
Bon dia. L'instructor que s'ha presentat com un expert en delictes econòmics i formació d'auditor diu que els diners dels Pujol no responen a una herència. 11 referències que se hacen simultáneas a varios hermanos, a Oriol, Mireia, Marta, Oleguer, Pere i Josep, no responden a ningún reparto de herència. ¿Por qué? Porque vienen, por ejemplo, de una sociedad instrumental en Panamá, vía Suiza.
Maria Núria Revetlle, Catalunya Ràdio, Audiència Nacional.
Segona denúncia contra l'exportaveu de Sumay, Íñigo Errejón, per una nova suposada agressió sexual. L'ha presentat una dona que vol mantenir l'anonimat i denuncia que a l'octubre del 2021 Errejón la va forçar a tenir relacions sexuals i la va amenaçar si s'hi resistia. Aquest segon cas hauria passat un mes després de l'abús sexual que ja va denunciar l'actriu Elisa Molià i que està pendent de judici.
Han detingut a València dos menors de 14 i 15 anys acusats de violar un altre menor, en aquest cas de 16 anys, gravar-ho i difondre-ho. Segons la Policia Nacional, els fets van passar el 10 de febrer a la capital del País Valencià, però s'han conegut avui. Per ordre de la Fiscalia de Menors, els adolescents van passar a disposició judicial que ahir mateix va resoldre que havien de quedar en llibertat vigilada amb la prohibició d'acostar-se o comunicar-se amb la víctima. Agents del grup de menors de la Brigada Provincial de la Policia Judicial també han investigat un tercer menor, en aquest cas de 13 anys,
que per la seva edat és inimputable. Esports, Marcos García. El Newcastle és un dels dos possibles rivals que poden tocar el Barça als vuitens de final de la Champions masculina de futbol. Ahir Newcastle 3, Carabaj 2, van passar els anglesos. L'altre possible rival sortirà del PSG, Mónaco, que juga avui a les 9 del vespre amb un gol d'avantatge per l'equip de Luis Enrique de la nada.
També avui a les 9, Real Madrid-Benfica, amb un gol de marge per l'equip blanc. També avui encara, Juventus, Galatasaray i Atalanta-Borussia Dortmund. Podreu seguir tota la jornada de les Champions a través de l'app de Catalunya Ràdio i també 3K. De la jornada d'ahir es van classificar, van anar al Newcastle, l'Atlètic de Madrid, el Bayern Leverkusen i el Bodo Glimm.
A l'Eurolliga de Bàsquet, avui Virtus de Bologna, Barça, dos quarts de nou, en farem la transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. Abans a dos quarts de vuit, Eurolliga femenina, Unigirona, Fenerbahce. Derrota del Granollers a la Lliga Europea d'en Vol, l'equip Ballasà queda cué de grup després de perdre ahir contra el Porto, 27 a 29. I a les Xàmpions d'Hokei Patins, Igualada Reus, avui a les 9 del vespre, l'Igualada és cinquè i el Reus és quart. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 11 us informa Mariona Sales Vilanova. La sessió ordinària del ple municipal de febrer de l'Ajuntament de Sant Just se celebrarà demà 26 de febrer a les 7 de la tarda i es podrà seguir presencialment o en directe a través del canal de YouTube municipal. Com és habitual, a les 6 de la tarda tindrà lloc l'espai de prets i preguntes de la ciutadania, que també es retransmetrà en directe i que es podrà formular tant presencialment com enviant consultes al correu electrònic habilitat.
Entre els punts destacats a l'ordre del dia hi ha l'abdesió a la taula de sensellerisme del Baix Llobregat, impulsada pel Consell Comarcal, amb l'objectiu de coordinar accions, compartir dades i avançar cap a un model comarcal d'atenció basat en els drets de les persones. També es proposarà l'anomenament d'Ibon Pilar Prieto com a jutgessa titular del jutjat de Pau, després de la convocatòria pública oberta arran de la renúncia de l'anterior titular.
En l'àmbit urbanístic, el ple debatrà l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità per adaptar la densitat d'habitatges i regular els usos de les plantes baixes, amb la voluntat de facilitar l'habitatge assequible i protegir el comerç de proximitat. Així mateix es votaran les bases reguladores de subvencions per a esportistes i centres de dansa del municipi.
La sessió inclourà també tres mocions sobre el model de finançament autonòmic, un model de seguretat democràtic i de proximitat i la incorporació de criteris lingüístics en la contractació pública abans del torn final de prems i preguntes del regidorat. Pel que fa a cultura, el Club Literari de l'Ateneu de Sant Jost organitza el 26 de febrer, a dos quarts de vuit de la tarda a la Sala Piquet, la presentació del llibre Ara sóc un llac, de l'escriptora Natàlia Cerezo, amb la participació també de Pilar Carseller.
L'acte inclourà una conversa amb l'autora i un col·loqui sobre el paper del conte en la literatura universal, amb referències a autors com Charles Dickens, Edgar Allan Poe, Anton Chekhov, Catherine Mansfield o Pere Caldés. El llibre recull cinc relats centrals en la joventut, l'amistat, els vincles familiars i la recerca d'identitat, amb escenaris que van des d'un hospital de Taipei fins a espais íntims i quotidians que exploren els desitjos i les emocions dels personatges.
Natàlia Cerezo, nascuda a Castellà del Vallès el 1985, és llicenciada en traducció i interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i autora del recull de contes a les ciutats amagades, guardonat amb el Premi Ojo Crítico de RNE, així com de la novel·la i van passant tants anys.
L'activitat tindrà una durada d'una hora i l'entrada és gratuïta. I pel que fa urbanisme, la pista del parc de la Plana Pedrosa de Sant Just s'ha adaptat també per la pràctica del voleibol amb la instal·lació de nous elements per ampliar les opcions esportives de l'espai. L'actuació s'ha dut a terme amb l'objectiu de donar resposta a la demanda de les persones usuàries. L'actuació ha consistit en la instal·lació de dos pals fixes aprofitant la pista de bàsquet existent
fet que permet adequar la zona per la pràctica del voleibol. Aquesta millora facilita un ús més polivalent de l'equipament esportiu i fomenta l'activitat física a l'aire lliure. Els pals han quedat instal·lats de manera permanent, però les persones que vulguin utilitzar l'espai hauran de portar la seva pròpia xarxa. Aquesta iniciativa vol promoure l'esport i la convivència als espais públics, ampliant les possibilitats d'ús dels parcs del municipi.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
I hear the drums echoing tonight And she hears only whispers of some quiet conversation She's coming in 12.30 flight The moonlit wings reflect the stars that guide me toward salvation I stopped an old man along the way
Hoping to find some old forgotten words or ancient melodies. He turned to me as if to say, Hurry boy, it's waiting there for you. Gonna take a lot to drag me away from you. There's nothing that a hundred men or more could ever do.
I seek to cure what's deep inside Frightened of this thing that I've become
A hundred men are more than ever to.
Bona nit!
Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just, parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desver, seguim a la Rambla, ara és moment de l'entrevista del dia. Avui parlem amb col·lectiu Meraki, un grup d'artistes i artesans locals apassionats per promoure la cultura, la creativitat i el respecte pel medi ambient. Ells i elles formen part d'aquesta entitat que es va fundar a Sant Just fa uns anys i que ha patit un canvi, una modificació en l'estructura més legal de la Junta Nacional
directiva, i per això, per veure quins han estat aquests canvis reals i també quins són els objectius de futur, de futur més pròxim i també més lluny, per fer un balanç de l'entitat, hem convidat en Daniel Cano, president, i a la Blanca Viladoms, tresorera d'aquest col·lectiu Meraki. Bon dia, família, com esteu? Bon dia, bé, bé. Bon dia.
Benvinguts al programa. Comencem una mica amb la pregunta que crec que és ineludible, no? El fet de què és Col·lectiu Meraki i com el definiríeu? Doncs mira, el Col·lectiu Meraki és un col·lectiu que va néixer fa tres anys fruit d'una necessitat d'ajuntar artistes i artesans que volíem començar a fer coses al poble però no teníem el respecte ilegal ni el respecte
per poder participar-hi activament dins de l'entramat d'activitats de fires del poble. Llavors va sorgir així i ens hem ajuntat. Actualment som uns 30 socis o sòcies que volem fer coses pel poble, som artistes que ens dediquem a la cultura, volem promoure la nostra cultura, el nostre art i la nostra artesania i és un marc legal per poder encabir-vos a tots.
Diguéssim que d'alguna manera és aquest paraigües que xupluga a totes aquestes persones que de manera, diguéssim, individual volen formar part d'aquest col·lectiu i participar de l'artesania del nostre poble. Clar, dèiem, aquesta entitat va néixer ja fa uns anys, però ara hi ha hagut una reestructuració dins de la Junta. Què es deu aquest canvi?
Doncs mira, es diu que nosaltres vam començar des de zero, quan vam arribar. Tant la Blanca com jo vam funuar en part de l'antiga Junta, eren vocals, però la Junta, la que portava més pes, les tres noies que portàvem, la Sara, l'Aranxa i la Mari Àngels, doncs van fer molt esforç per tirar-ho endavant, però ara creien que havien de fer un pas al costat per deixar entre noves idees i per fer una nova empresa.
Molt bé. I Blanca, vosaltres com heu viscut aquest canvi? És a dir, ara teniu una part una mica més activa dins de la Junta, ja formeu part, com ens ha explicat el Dani, com a vocals, però ara com a president i tresorera, com esteu vivint aquest canvi?
Bé, a poc a poc ens estem posant al dia. La veritat és que ens està costant perquè una cosa era venir com a vocal, participar o estar-hi a les juntes i l'altra és ara el Dani s'ha de fer tota la subvenció, ens hem d'entrar tot com funciona. Hi ha molts temes potser no legals o de presentació de subvencions o coses que no som nosaltres professionals aquest perquè som artesans en aquest sentit. Clar.
I ens toca remangar-nos i veure com funciona. I anar tantejant i preguntant i picant portes, també. Però bé, amb ganes, perquè realment el que ve darrere serà xulo.
Clar, en el món de les entitats et veus obligat i abocat a entendre de burocràcies quan tu realment no tens aquesta base i no t'ho ensenyaran en ningú lloc i no hi ha tampoc cap directori on tu puguis entendre bé tot això com funciona. Clar, la gent que treballa a l'Ajuntament, els tècnics tècniques, la gent que està acostumada a demanar subvencions...
ho té molt per la mà, però les persones de carrer, diguéssim, vosaltres sou artistes, com tu comentaves, i és una mica més complex. Us heu trobat dificultats? Com ha estat la relació amb l'Ajuntament a l'hora de demanar ajuda? De moment està sent bona. També és veritat que el que passava és que l'antiga Junta, abans de formar part del col·lectiu Meraki, ja formaven part de l'entremat de l'Ajuntament, havien fet altres associacions, llavors tenien una relació més directa amb tot aquest tema, però no només burocràtic, sinó
Personal. Sí, coneixien a les persones, a les tècnics. Nosaltres no coneixem... Jo ara, quan faig reunions, he de preguntar qui és qui perquè és que no conec a ningú. Però la veritat és que, de moment, tot està sent bastant fàcil. Sempre que escric un mail per preguntar qualsevol cosa m'ho contesten sense cap tipus de problema i, de moment, dins de tota la feina i l'estrès una mica de voler-ho fer-ho bé, perquè, a més, que és el tema subvenció, que és el més important, perquè si ho fas malament...
Te la podem denegar. Clar. I no és només per mi, és per tots els socis. És a dir, que potser és el tema més important. Que hi ha un punt de responsabilitat. Sí, sí, això. Però de moment bé. De moment bé. Sí, sí. També s'ha de tenir en compte que tots els que formem el col·lectiu Meraki, principalment, que gairebé potser el 80% de nosaltres tenim la nostra feina. En una jornada sencera, en una altra feina...
I això ho fem encara dia d'ara en paral·lel per intentar enxegar el nostre projecte o el que ens agradaria ser el dia de demà. Llavors, és doble feina perquè dius la nostra jornada sencera, no? Més la nostra feina en paral·lel, que és, mira aquí. Sí.
Doncs avui estem parlant amb el col·lectiu Meraki, concretament amb en Dani Cano i amb la Blanca Viladoms, i també ens agradaria saber una mica quins són els reptes i els objectius que es planteja aquesta nova junta.
Doncs mira, el principal repte que tenim és trobar una mica més de col·laboració per part dels socis, també fer-los més proactius dins d'aquesta associació perquè sí que és veritat que ara ens trobàvem que a l'hora de participar en fires i col·laborar aquí sí que col·laboràvem de forma puntual però en el dia a dia de l'associació és veritat el que diu la Blanca que és que és molt difícil trobar el moment perquè cadascú té la seva feina
però volem intentar promoure coses i fer que com que la roda vagi rodant durant tot l'any, que no sigui només els moments de les fires, sinó anar fent projectes. Ara, per exemple, volem encetar una pàgina web, portfolio, perquè tothom pugui entrar i veure qui són els socis de l'associació, qui fa cada cosa, potser estar interessat en veure com una mica de promoció,
I volem fer això, volem començar a fer tallers, no només els dies de la fira, perquè aquí, al cap i a la fi, fem la fira de primavera, tenim la nit de Sant Just i tenim el mercat de Nadal, que són tres moments puntuals. Què passava? Que els socis semblava que la resta de l'any...
no es feia res. Parada, no existia, en aquest sentit. I la intenció també, perdó, Dani, una de les coses que ens agradaria també potser és intentar lligar una miqueta el col·lectiu amb el comerç de Sant Just i fer lligams també amb les tendes o els comerços que tenim aquí nosaltres. Potser també podríem, amb el porfoli de la web que fem nosaltres i les tendes de Sant Just,
que realment vegin que nosaltres també podem aportar molt al comerç de Sant Just en aquest sentit. Molt bé, doncs important també aquest repte que té la Junta, el repte de tirar endavant també aquesta vessant una mica més visual, més que la gent conegui els socis i sòcies.
i que també sigui conscient que a part d'aquestes activitats, d'aquestes accions que es desenvolupen de forma periòdica en el calendari d'activitats de Sant Just, vosaltres també teniu, diguéssim, un motor que esteu fent coses i que s'està fent una activitat de forma permanent.
Clar, perquè a part d'aquesta cara més visible, que són els mercats, també participeu en alguns moments determinats oferint tallers, oferint activitats. Entenc que això també d'alguna manera mostra, evidencia el caràcter que teniu creatiu i també d'alguna manera és un escaparat, un espai de parador de la vostra feina i de com s'elabora aquesta feina, no?
Sí, sí, del qual. El que volem fer és això també, obrir-ho més al poble, que tota la gent vegi que som molts artistes i artesans diferents, que cadascú fa la seva cosa, que a més som molt diversos i que tenim molt per oferir al poble, des de pintors, tenim gent que fa macramé, tenim gent que es dedica més...
A la fusta tenim moltes coses, tenim un teixit artesanal i artístic jo crec que bastant enriquidor i només per portar 3 anys, però ens falta això, que la gent ho vegi, és aquí cap on volem encaminar l'associació.
Que la gent i la gent del poble sàpiga que Sant Just és un poble ple d'artessants i d'artistes en aquest sentit. Crec que això és molt important i molt valorable cara a fora. Tot el que tenim aquí dins del poble i que li hem de donar valor.
Clar, sí, sí, no, no, totalment. Al final, moltes vegades tendim a anar fora, no? I quan anem a fora, doncs ens ha agradat molt aquests mercats d'artesania, no? Jo recordo que en algun moment donat tots hem anat, per exemple, a la Fira de Santa Llúcia o hem anat en fires d'aquestes puntuals i temàtiques i que també van molt amb el calendari, no?
i que no dubtem en apostar per aquest tipus de fires i per aquest tipus de turisme, per dir-ho d'alguna manera, de gaudir del que tenim a casa. Però a vegades ens oblidem del que tenim justament al nostre poble, no? I crec que és important també...
que s'hi faci realitat i que d'alguna manera també aquest col·lectiu d'artistes, mira aquí, doncs tingui aquesta intrusió en el poble, que la gent us conegui, que la gent sàpiga l'acció que feu i que la gent sàpiga que a Sant Just es mou molta creativitat. Correcte. Jo hi anso fins i tot aquí...
Deixo aquí el missatge que potser fins i tot podríem fer el dia de l'artesania a Sant Just, ja ho deixo aquí, i fer una mostra un cop a l'any conjuntament amb l'Ajuntament. És una cosa que potser podríem nosaltres també, quan a poc a poc estiguem ja assentats a la Junta, parlar-ho per veure si es podria fer, perquè és una manera també de donar a conèixer tots els nostres socis del col·lectiu.
Sí, són idees que anem tenint, però també és veritat que hem arribat com a Junta i hem dit, si arribem amb quatre persones joves amb totes les idees als socis, potser s'atorullen una mica i diuen... Poc a poc. No farem. Llavors sí que ens hem proposat que durant aquest primer trimestre sortirà la pàgina web, que és una cosa tangible, que ells tenen la seva part de feina de fer-nos arribar tota la informació que vulguis que surtin i nosaltres ens hem compromès...
en fer-ho. Un cop ho tinguem, quan ja vegin ells també que mira, això què diuen, es fa. Doncs vinga, anem pel següent pas. Perquè si arribem així i volem fer tot, després potser passa com abans, com va passar antigament, que cadascú té la seva feina i quan abarques moltes coses no pots. És a dir, hem preferit anar a poc a poc, fer un pas un, pas dos, pas tres, i algú tangible que es digui, mira, s'ha fet. I que si no es fa, ens puguin dir, mira, vau dir que havíeu fet això, no ho heu fet.
Totalment, sí, és interessant també tenir aquest full de ruta, aquesta guia a seguir d'accions que s'han d'anar implementant, no fer-ho tot de cop perquè llavors és quan, com diu el Dani, la cosa a vegades es torça perquè és més complicat assolir-ho tot i més quan és, recordem, una acció voluntària, que són gent que el que fa ho fa de forma voluntària
altruista, no?, per beneficiar aquest col·lectiu i que ens comentaves a fora de micròfons, Dani, que li heu dedicar aquelles hores que teniu lliures que normalment i habitualment són les hores de son, no?, treure-hi hores al descans per poder dedicar-li, no?, és a dir, a la nit, quan arribes a casa, quan tens ja, diguéssim, una mica el dia tancat, obres aquest calaix de sastre, no?, i comences a treballar una mica amb tot plegat.
Sí, sí, tal qual. A més, la meva situació personal és que tinc dos nens petits i jo quan vaig començar, amb la meva parella vaig dir que no volia treure temps dels nens i fins que no s'adormen, a no ser que tingui molta feina tant del meu projecte d'artesania com ara, però el que és normal és que fins que no s'adormen llavors obro el meu despatx i és quan començo a treballar.
Avui, per exemple, tenim reunió als quatre de la Junta a les nou de la nit. Llavors fem un online, una quedada, i marquem les feines que tenim pendents, què hem fet i cap a on anem. Sí, sí.
Doncs el col·lectiu Meraki, l'Associació d'Artistes i Artesans de Sant Just d'Esvern, que ens han vingut avui a presentar el projecte Carre Nova i que, a més a més, ve en pas ferm per mantenir aquesta idea clara, no?, la de que un espai d'artesania i de creació a Sant Just és possible. Dani Cano, Blanca Viladoms, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Gràcies, moltes gràcies. Cuideu-vos molt. Molt bé.
Bona nit.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer alfans. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en el gest de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria, que aporta molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO, amb l'EFP aviat podran volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi, it's rolling. I'm sorry, Charlie. I was having too much fun.
I ara traiem la polleta de vi, sigui del celler, sigui de la nevera, si és un vi blanc, sigui el que sigui, i vinga, va, posem aquí les dues copetes fictícies avui, però que conviden molt a parlar de vi. Estret Goldstein, bon dia.
Molt bon dia. Sí, tocava copa, eh? Però encara estic rentant la dada de l'últim tast, que va ser... Que no és una rentada avui. Sí, sí, sí, em vaig adonar que per un tast per 20 persones havia arribat el límit de copes, perquè, clar, al llarg de l'any se'm van trencant, no? Clar. Hi ha accidents. I ho vaig descobrir dissabte, quan vaig dir, oh, n'hi ha per 20, no per 21...
del tamany de les grans, eh? O sigui, doblaríem, eh? I així estem rentant. I el tast va ser al celler? Sí, un tast privat. 20 persones, eh? Que xulo. Un tast privat, sí. És molt bonic perquè és un senyor que celebra el seu aniversari convidant els seus amics i els hi fem un tast dins del que és fer un tast per 20 persones, que no és el mateix que tindre aquell públic
tranquil, pausat, les quatre, sis o vuit persones, que més o menys poden anar a xerrar, però acostuma a haver-hi més aviat silenci de... M'heu entès? Va tot bé? Clar, vint, un dissabte al vespre era una miqueta... Jo pensava, oi, els veïns... Ai, ai, ai. I no, es van portar bé? Bueno, el soroll hi era, el soroll hi era, però no, no, tothom sentat, no van ballar ni res, eh? Però clar, és...
Va ser d'aquelles jornades que te'n vas tranquil·lament a sense hores. Clar, clar, clar. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. I ara, doncs... Noi, que quan estàs acostumat a parlar-li a 3, 4, 5, 6, 10 persones... I 15 també. I 15 també. Era ja... El CUP. I sí, l'altre dia ens va passar aquí a la ràdio exactament el mateix, que normalment jo estic acostumat a això, que si haig d'explicar alguna cosa...
I va venir una classe sencera de l'institut, 17 persones. Aquí dins? Bueno, sí, a la ràdio. Aquí dins a l'estudi no, però a la ràdio. I clar, els vam fer com una formació, vam parlar sobre la comunicació local, les fake news, la intel·ligència artificial va ser molt interessant, però clar, eren 17 persones a l'emissora i va ser com, mare de Déu, és que no sé en posar-los. I aquest silenci que tenim...
Clar, estem acostumats a això, a ser un, dos, i a dins de l'estudi com a molt quatre, cinc, i ara de cop i volta, però sí, sí, amb ganes de parlar de vins perquè tens una agenda molt xula aquesta setmana. Sí, i les que venen, eh? Sí, sí. No, no, jo he xafardejat, eh? Ah!
És que ahir vaig estar al celler. Molt bé. Ahir vaig estar al celler. Ahir vaig anar al celler perquè avui tinc un sopar i dic necessito un vi. Gallec. Ho has dit. No, tu has xivat bé, eh? T'han fet allà el parter. El Conqueiro. És que em va agradar molt. Riveiro, sí. És que clar, saps què passa? Treixadura aquest era. Sí, 100% treixadura. Saps què passa? Que en el tas de Gallec que vam fer l'any passat, que em va encantar, em vas posar el Conqueiro però l'altre.
El que era l'ampolla tan bonica amb llar... Saps que tenia com la part de l'amor llarga? Allò era... No em sortirà el nom del rei. Que té un premi, aquell vi té un premi, és meravellós. Sí, sí, sí, sí, allò és una cosa molt especial. I jo vaig anar amb aquella idea prefixada, jo volia aquell Conquello. I quan vaig arribar no hi era, però vaig dir, home, fer per fer, jo m'imagino que aquest també pot estar bé. I me l'he endut. Més lleuger, més fresc, més...
És per acompanyar una quix, Loren. Jo crec que de manera perfecta. Sí, sí, sí. No ho sé, ja et diré com surt la quix. Tinc tots els ingredients. Això ja és un altre tema. Exacte, exacte. Al final és això, el vi. El podem anar avaluant. És curiós, eh, del vi. L'almirem, l'examinem, l'avaluem, el critiquem i a vegades el plat... Què? Què?
Clar, clar. És allò que dius. Jo li poso la mateixa exigència en un que l'altre. Molt bé. Jo soc molt oxigèn i li poso la mateixa. I a més, com que el que cuina soc jo, doncs també és... Has de posar tot i més. Sí, sí, sí. Però bueno, també et dic una cosa. Al migdia hi ha unes mandonguilles...
que depèn de com es torci la cosa, com que la persona amb la que haig de dinar és la mateixa que amb la que haig de sopar, potser obrim el vi abans, no sé si m'explico. Sí, i aneu fent. I a les mandonguilles tampoc estaria malament, no? No. Mandonguilles amb una salsa així, d'aquestes reposades que t'agraden a tu. D'anar sucant. Sí, amb vi, saps? Que li vaig posar vi negre, li vaig posar vi ranc, li vaig posar vi blanc...
i amb aquell xup-xup, amb tomàquet, amb un sofregit senzill, ceba, all i julivert, i ara ja li estan trencant a l'Astrid. He esmorzat molt d'hora. Jo ni he esmorzat, tinc el cafè i prou. Ara aprofitaré. Doncs s'ha de vindre esmorzat. Sí, tens tota la raó. Si avui haguéssim fet tast, probablement amb la copa ja hagués quedat piripi. Explica'm una mica això del pla de banyes.
Perquè jo m'anava al Penedès, que clar... La que viu al Pla del Penedès soc jo. És casa teva ara, però no, Pla del Penedès no. Pla de Bages. Pla de Bages. Una de les zones vinícoles més antigues de Catalunya. Sempre s'ha dit, eh? Són d'aquelles coses que... No, no tindríem aquell apunt científic, però que el nom de Bages vindria del Déu Pagar del Vi.
Bacus. Per tant, hi hauria aquella connexió una miqueta més espiritual, però sí que és una denominació d'origen que sempre, com a zona vinícola, és més que antiga i té diverses riqueses. Una seria l'entorn.
O sigui, a part dels vins que avui en dia podem consumir, un altre seria l'entorn, aquest paratge que queda entre zones muntanyoses, entre rius, com seria el Llobregat, el Cardaner, i l'altre punt, que a vegades és el més desconegut, és que fa 40.000 anys va ser un mar.
Què dius? Era una zona que estava enfonsada, per tant era un mar, automàticament tenim una terra que conserva encara aquelles restes del que havia estat aquest mar, per tant una zona amb molts fòssils i amb moltes característiques que la farien bastant úniques.
visualment són zones, petites parcel·les, entre boscos, i recordes que ara fa uns quants anys, ja no me'n recordo, perquè el temps passa ràpid, va haver-hi un gran incendi a la zona del Bages, que va afectar també una part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Ubac. Em sona. Doncs, gràcies, o malauradament, gràcies alhora a aquell incendi es va descobrir un patrimoni
que és el que sempre diuen, eh?, el bosc, s'ho va menjant tot, i visualment havíem perdut aquella visió que teníem de... que en certa època el cultiu de la vinya al Baixes era tan gran...
en què s'havien fet molts marges de pedra seca per intentar guanyar el màxim de terreny per cultivar, i alhora aquelles edificacions de pedra seca, tant per resguardar-se, que serien les barraques de vinya, com les tines per elaborar el vi. Ostres, i ho van trobar tot. I es va veure, o sigui, va quedar, clar, el cremar-se el bosc va quedar visualment
a l'intempèrie, no? Com si diéssim allò... Descobert. El descobert, exacte. I, per tant, és allò que ara volem donar aquest valor afegit més d'aquell patrimoni en què en aquella època, sobretot, en què hi havia molta, molta demanda de vins i d'alcohols
i en què apareix la filoxera, sobretot a la zona de França, doncs el cultiu de vinya a Catalunya és com la febre de l'or i tothom comença a plantar allà on pot, perquè a més tot el que es planta més es ven, no? I allò és molt bonic de veure, perquè veus com ja no només transportaven el raïm, sinó que per les condicions de la zona ja gairebé s'elaborava el vi in situ, perquè clar...
necessitaves d'un gran recorregut per arribar, no? Per tant, és allò que un patrimoni més que únic, no? I l'any passat, no, deu de fer cosa ja d'un any i mig o així, vam fer una excursió, vaig conèixer el Pere, el Pere de Trapé, a l'escola de...
d'enoturisme de Catalunya, a Vilafranca, i ell fa de guia, per tant, qualsevol persona que vulgui endinsar-se dins del parc i descobrir, perquè pot anar tant amb guia, que és el més aconsellable, o per si sol, endinsar-se per dins del parc i veure tot aquest patrimoni és més que únic. Intentarem fer aquesta memòria històrica
geològica, històrica, el patrimoni, els vins que vam tindre, clar, han quedat enrere, ni tan sols a la memòria, podem explicar més o menys quines varietats tenien. Sí que quan comença una miqueta...
cap als anys 80, 90, a tornar una miqueta a aquesta força de la denominació d'origen, es treballa molt amb les varietats que s'havien plantat. Feia poc, que eren cavernets, marlots, xardoners... És bonic de veure, o d'haver tastat en el seu moment aquestes varietats, i com ara anem buscant el picapoll blanc, el picapoll negre, el mandó, el somoll...
Totes aquestes varietats, les havíem anat abandonant. Això és genèric a tot arreu, però aquí es posa encara més de rellevància. Ens posaves aquest context històric, ens explicaves com aquest enfoc del Pla del Bages era, per dir-ho d'alguna manera, un lloc, és un dels llocs més antics del vi, que tenim tota aquesta...
Història també que em sembla molt bonica, molt màgica, el fet del lligam que podria tenir amb el nom de Bacus. Però, clar, la meva pregunta ara és, ara se li dona la mateixa importància? És a dir, té tanta rellevància com els seus orígens al Pla de Bages a nivell del vi? No, clar, un cop entra a la filoxera...
El típic, eh? S'abandonen les vinyes, la gent deixa de treballar la terra, se'n va a ciutats, a treballar fàbriques, i la recuperació de la vinya no ha estat la mateixa, n'hi ha hagut.
Però, evidentment, no és la mateixa. Perquè si preguntes a algú sobre Via Catalunya, quina em recomanes? Doncs no acostuma a ser... Anem molt a... Sí, clar, Penedès. Priorat, Empordà. Ah, sí, Costés del Segre. Montsant. Montsant. Relativament, en pocs anys... Ha fet un salt. Ha fet un salt, perquè és la denominació que s'hi ve de les més joves que tenim. Qualitatiu i quantitatiu, també, no? Sí, terra alta, però Pla de Bages queda allà i no la visualitzem. Clar.
I, clar, és allò que, doncs, toca, no? Perquè a més la podem lligar. Històricament les podem lligar totes, eh?
però aquesta és de les que ens queda més amagada, havent estat una gran productora, i per tant jo crec que és un tas d'aquells de descobrir i anar a buscar aquesta forma més paral·lela, les varietats que hem tingut fins ara i ara com ja anem apostant per aquestes recuperades, per dir-ho d'una manera.
doncs demà dijous, 26 de febrer, a les 7 de la tarda, la mateixa hora que el ple, bueno, 7 i mitja, que poso, la mateixa hora del ple, us contraprogrameu, però jo crec que a la gent si li dones escollir, vindria un tas de vins, eh? A nivell...
A nivell xarxes. Jo abans mirava el ple pel YouTube i a vegades hi havia 3, 11 visualitzacions. Era com, uau, n'hi ha 11 persones mirant. També és curiós que només n'hi ha gent. Suposo que les recuperem després, no? Sí. Però és allò que dius... No, no tinc tanta gent apuntada. Ara anava a dir, a veure si tindré més públic al ple. Tampoc m'he anat a posar ara què va a ple demà.
Bueno, jo una mica... Ho vaig fullejar així una mica per sobre, allò de, mira, n'hi ha aquesta emoció ni el no sé què, però arriba un moment que dius, ho tens el cap aquí o el tens allà? Sí, sí, avui hem comentat a la primera hora del programa, però sí, sí. No, bueno, sigui com sigui, si la gent, doncs, es vol permetre el luxe de perdre's el ple, doncs aneu a un tast. Sempre es pot recuperar, és més fàcil recuperar el ple que no pas un tast, que és molt més complicat, no? I les dues coses es poden fer. Moltes vegades hi ha gent que diu, és que clar, n'hi ha futbol,
Ep, epa, frena. Jo no deixo de fer res pel futbol. Hi ha hagut molta gent que a vegades ha dit, ostres, quant dura el tast. En una hora, hora i mitja haurem acabat i veus que porten dues hores allà i el treuen una miqueta el mòbil així, però no han anat a casa.
Per tant, és allò que dius. Jo, una de les alegries que m'he endut en els últims mesos va ser en un tast, bueno, en un tast no, però jo no vaig deixar d'anar el tast, l'últim tast que vaig fer, que va ser el de Rivera versus Rioja, que va estar molt xulo, i me'n recordo que aquell dia jugava a l'Albacete contra el Real Madrid. Ostres!
Que va ser el dia que el Reial Madrid va perdre i que va marxar de la competició de la Copa del Rei. Doncs va ser fer el tast, arribar a casa, posar la tele i que marqués l'Albacete. Dius, mira, he pogut fer les dues coses. He pogut fer les dues coses. Perquè al futbol sempre n'hi ha aquell minut 90 que n'hi ha un afegit, no? En canvi, en un tast no et pots perdre cap minut. I ara anem a parlar d'aquests minuts. Què passaran en aquests minuts del tast i quins vins podrem tastar?
Doncs encara tenim un parell allò... En dubte. Sí, perquè és allò que... És habitual, això. Sempre acaba... Sí, sí, sí, sempre apures a l'últim moment. Lògicament hi haurà un del celler a Badal, perquè a Badal va ser una miqueta el celler Insigne que va produir aquest canvi de model i va ser dels primers cellers amb vinga, que hi som i ens hi posem i...
retornem, seria. Tastarem un vi del... Ara no em sortirà. Del Carles Pleià, perquè ell com a tal no té...
No té celler, és el president de l'ADO, però no té celler en una altra. A l'hora d'un cabaret franc, aquelles varietats que venien de la zona de Bordeus, però la veritat és que es van adaptar molt bé. Així com hi ha hagut zones que dius, uf, què queda de tot allò? Pla de Baja sí que podem dir, Déu-n'hi-do, la qualitat dels vins amb varietats forànies, no?
Testarem l'exhibit del Joan Soler. Joan Soler va ser l'anòleg que va estar a Badal i que va revolucionar la zona. I serà una mescla d'un Cabaret Sauvignon amb mandó i somoll. O sigui, jugant amb això, amb el que vam fer i amb el que ara recuperem. I n'hi ha un quart que li estem donant voltes, que segurament serà un mandó 100%.
del celler Més que paraules. Estem parlant d'aquestes varietats de raïm, per exemple el mandó, o el picapoll negre. Les produccions són encara tan petites que a vegades és... A veure, aquesta temporada, què queda? Perquè, clar, no hi ha de tot. Però aniríem per aquí. Per tant, un blanc seguríssim, igual també un rosat, un parell de negres. Estem així, donant...
Serà un tast molt variat, doncs. Molt variat, perquè a més és això, que a vegades comences a buscar i dius, vas amb una idea que en principi són quatre vins, però sempre n'hi ha, bueno, ja ho veurem. Jo quan vaig a un tast, és a dir, no és un condicionant, però sí que ho valoro molt, que hi hagi una varietat. Quan hi ha, doncs, algun blanc, algun negre i algun rosat,
Per mi és un tast que... Que suma. Que suma. És a dir, després pots anar a tastar alguna cosa concreta, no? A la Wayne Week, per exemple, vaig fer un tast que em va agradar molt d'un projecte de Navarra, que eren tot negres, però perquè ja vas a provar alguna cosa molt especial, no? Vam fer el tast de Rivera versus Rioja i també, no? Anaves allà i provaves... Que el podríem haver fet en blancs, eh?
Sí, sí, ho sé. Que no el descarto fer-lo, eh? Ens ho vas dir, de fet, ahir em vaig quedar amb les ganes d'endur-me un blanc, perquè ens vas dir, aquest negre està bo, però el blanc està boníssim. Del López, crec que era el López. Ah, el Gómez Cruzado. Això, Gómez Cruzado. Doncs també t'aniria molt bé amb les mandonguilles, eh? Sí, el blanc. Sí, perquè passa barbota. Sí, sí.
No, no, és que el vaig veure allà i dic... No sé què fer, però sí, sí. No, no, fort, fort. Per això que sempre anem a aquella idea de què hi ha allà, no? No. Com més global, millor, siguin estils més antics o estils més moderns. Perquè també és això, eh? El vi té estils.
Totalment, totalment. Ens hem de deixar emportar una mica i també deixar-nos aconsellar pels professionals que estan darrere dels cellers, com l'Astrid i el Pep, que al celler de Can Mata ens atenen fabulosament i que, en aquest sentit, també ens donen la seva opinió. Després, cada gust és un món, Astrid, i això està claríssim. I tu també has de tenir una mica la idea. I has ferit crític de cadascú. Correcte, és meravellós. Que és el millor, eh? És meravellós. Crear aquell dubte i després és, feu, feu, aneu tastant i valoreu.
Sí, sí, la carta de presentació jo crec que de ser-hi, no? És en plan, hola, mira, soc el Dani, vinc a buscar un vi, el necessito per això, i a mi m'agrada així. I a partir d'aquí el professional dirà, doncs mira, per aquí, per allà, podem tirar, podem fer això, podem fer l'altre, i crec que és interessant també. Sí.
Doncs Pla de Bages, quin planazo per demà, a la tarda, a quarts de vuit del vespre, al celler de Camata. Ja preparant l'altra setmana. El de whisky no sé si el farem. Et veurem. Perquè l'hem passat. Ah, sí, és veritat. L'hem traslladat, l'hem ajornat.
T'anam a preguntar si... Però s'ha quedat així com... Sí, no? Amb silenci, no tinc resposta. És que el de whisky potser és una mica més... No ho sé, però a vegades demanen. Vam proposar un de cervesa i no s'ha apuntat ningú i hem dit, bueno, que problema, fora. O sigui, aquí... Nosaltres posem títols. Que arribem. Perfecte. Que no. Passem full. Una altra cosa. I el 10 de... No sé com vaig de temps. No, no, dos minutets tenim.
El dimarts 10 de març ja farem Terra Alta, anem al... No, anem. Venen del celler Herència Alders. Aquest té molt bona pita, eh? Aquest és molt xulo, perquè tastarem dos vins de finca qualificada. Aquest el tinc apuntat jo, eh? Aquest és molt, molt, molt xulo, perquè a més no són anyades molt joves, eh? El blanc és 21. Mhm.
I aquest pinta molt bé, perquè ja n'hi ha la 22 o la 23 i em diuen que ara el vi està esplèndid. Doncs és això, anar a buscar el més antic. Per què no? Els blancs també es poden guardar. I la setmana següent, el dimecres 18, farem un tast vertical de nit del Prioret. Un tast vertical és això, aquest tast. El mateix vi, però de diferents anys. I vindrà la mateixa Meritxell Pallajau.
que ens explicarà el seu projecte, com comença, i ens portarà, suposo, que unes anyades més... Anava a dir fredes, no? Fredes al periurat, no? Fresques, potser. Les fresques, les caloroses, que hagi plogut, per veure com marca el que se li diu l'efecte anyada, que seria com ha estat l'any...
a nivell de temperatures, pluviometria, i com queda reflectit en el vi. Per tant, no sé encara quines anyades tastarem. Que rebusqui. I tant. I aquí m'he quedat. Més enllà, ja...
Més enllà la gent que busqui la newsletter i que vagin enviant, o si no, al vostre Instagram, que també aneu publicant. Astrid Goldstein, un plaer. Igualment. Demà brindeu pel programa, també. I tant. I aviat t'explicaré una...
Tots esteu amb novetats, eh? Una sorpresa, va. Una sorpresa no, perquè... Però una... Sí, sí. Una cosa. Perfecte, perfecte. La deixo així, amb una cosa. Sí, sí. Avui l'Arnau Cònsol ens farà el mateix. També? També m'ha dit el mateix. El que passa, perquè nosaltres enregistrem l'espai, l'emetrem d'aquí una estona, i també m'ha dit, i una cosa, però la setmana que ve et diré jo, que no em podeu fer això. Jo la diré... No em podeu fer això. No sé quan, la que ve, potser l'altra, ja, més menys, perquè ens ha dit, ei, no ho feu públic. Val.
Expectants. Anirem a rebre una cosa. Ah, molt bé. Genial. State Goldstein, una abraçada. Igualment. Ara vull llatins. Fins ara. Bon dia, us informa Joan Bota.
I estem pendents que aquest migdia es desclassifiquin aquests documents secrets del 23-F i aquesta qüestió ha enfrontat Pedro Sánchez i Alberto Muñoz Feijó a la sessió de control al Congrés. El president del govern espanyol ho ha qualificat d'un gran dia per la democràcia i el líder del PP li ha reclamat que també sigui tan transparent amb d'altres polèmiques com els casos de corrupció o les causes de la pagada.
No va a haber que esperar 45 años, señoría. No pasarán 45 días desde el cambio de gobierno para saber lo que ha hecho usted. Qué desafortunado, pero ¿por qué les molesta que se desclasifiquen los papeles del intento de golpe de estado de 23?
També hi ha hagut crítiques a la banda dels socis que consideren que la desclassificació d'aquests documents del cop d'estat fallit els semblen insuficients. Bildu reclama també que surti a la llum altres temes que afecten Euskadi i l'orgeix a aprovar una nova llei de secrets oficials. La Moncloa va impulsar-ne una l'estiu passat, que és aturada al Congrés per falta d'acords. El PNB fa temps que ho intenta per la seva banda. Sánchez anima els grups a donar suport aquest setembre, aquest semestre, a la iniciativa del seu govern.
Més notícies, Natàlia Ramon. El govern espanyol vol prohibir les begudes energètiques als menors de 16 anys, ho ha anunciat el ministre de Drets Socials i Consum, Pablo Bustindui, a Barcelona, on ha afegit que l'executiu de Pedro Sánchez també proposa ampliar la prohibició als menors de 18 anys quan la beguda energètica tingui més de 32 mil·lígrams de cafeïna per cada 100 mil·lilitres. Bustindui assegura que és una evidència científica que aquest tipus de begudes s'ha convertit en una amenaça per a la salut del jove.
Ucraïna, Rússia i els Estats Units reprendran les converses tripartides per un acord de pau a principis de març i no aquest febrer, com es preveia en un principi. Ha anunciat el president ucrainès Volodymyr Zelensky l'endemà de complir-se el quart aniversari de la invasió russa a gran escala contra el seu país. Les delegacions de Washington i Kiv es trobaran demà a Ginebra per intentar avançar en el pla de pau.
Encallat en la qüestió territorial, el Kremlin vol quedar-se a la regió ucranesa del Donbass, que té pràcticament conquerida a més de les poblacions de Kherson i Zaporizhia. Zelensky es nega a renunciar-hi perquè ho considera una submissió a Moscou i un premi a les ambicions de conquesta de Rússia.
Escalfar el microones un menjar preparat envasat en plàstic pot alliberar entre 300.000 i 500.000 dosis de microplàstics que es filtren els aliments i acabem ingerint. És una de les conclusions d'un informe de Greenpeace sobre els envasos etiquetats com ara aptes per escalfar, en què també s'alerta que contenen substàncies químiques perilloses per a la nostra salut. Julio Barea és el portaveu dels ecologistes.
Pueden generar enfermedades como infertilidad, alteración hormonal, enfermedades metabólicas y también cardiovasculares, obesidad, diabetes tipo 2 y algunos incluso son precursores de algunos tipos de cánceres.
Malestar dels veïns del barri de Pedret de Girona, un dels principals accessos a la ciutat pel radar que des de l'estiu passat limita la velocitat a 30 km per hora. Segons han avançat aquesta emissora, en sis mesos ja han posat més d'11.000 multes. Girona, Maria Rovira. Consideren que s'han multiplicat les multes a gent que hi passa cada dia i ha baixat el nombre de clients en algun comerç? Ernest Calderón, president de l'Associació de Veïns de Pedret.
La queixa veïnal hi és, el perjudici realment hi és i ens sembla això, que el benefici que porta el redat amb la reducció de velocitat serà 30,40. Segons el regidor de mobilitat Isaac Sánchez, des de l'agost s'han posat 11.500 multes, però remarca que ara se'n posen la meitat que al principi i que s'ha reforçat la senyalització. Podrem començar a analitzar i avaluar com ha anat el fet de posar aquest senyal, si han baixat més les sancions on han baixat. Hem mirat també el tema de l'excidentalitat. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Fons del Ministeri de Transport han explicat a Catalunya Ràdio que la DGT analitzarà tots els cartells de l'AP7 a Catalunya per si s'incompleix la normativa lingüística i Plataforma per la Llengua denunciava a aquesta emissora que el govern espanyol feia servir en alguns casos només el castellà en indicacions viàries. De fet, alguns usuaris de les xarxes socials es queixaven d'indicacions d'advertència en castellà. Per exemple, atenció, línia discontinua solo indica EG...
i de topònims de municipis com ara Montornès o Barberà, on s'ha perdut l'accent gràfic o l'han convertit en un accent tancat. Les mateixes fonts del Ministeri expliquen que la col·locació dels nous cartells coincideix amb l'aixecament dels peatges de l'autopista. Segons transports, s'han hagut de modificar les numeracions de les sortides, que argumenta estaven mal quilometrades. Detallen que s'han renomat 22 cartells, dels quals 20 serien, segons el Ministeri, exclusivament en català. Dos d'aquests nous cartells s'haurien fet en versió bilingüe.
Esports, Marcos García. El Barça no podrà obrir encara el gol nord del Camp Nou per dimarts a la tornada a les semifinals de Copa del Rei contra l'Atlètic de Madrid. L'Ajuntament encara no ha concedit la llicència UC al Club Blaugrana. Avui quedarà resolta la fase de repesca de la Champions masculina de futbol a les 9 Real Madrid-Banfica amb un gol de marge per l'equip blanc. També avui PSG Mónaco, amb avantatge també d'un gol per els de Luis Enrique del partit de nada. Encara avui Juventus Galatasaray i Atalanta Borussia Dortmund. Podreu seguir
tota la jornada de Champions a l'app de Catalunya Ràdio i 3CAT. El Newcastle és un dels dos possibles rivals que poden tocar el Barça als vuitens de final d'aquestes Champions masculines de futbol. Ahir Newcastle 3, Carabaj 2. L'altre possible rival sortirà del partit que hem dit PSG-Monaco.
A l'eurolliga de bascat, avui Virtus de Bologna-Barça. A dos quarts de nou en farem transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. Abans a dos quarts de vuit a l'eurolliga femenina, un i Girona-Fenerbahce. I derrota del Granollers a la Lliga Europea d'en Vol. L'equip Ballasà queda a cuer de grup després de perdre ahir contra el Porto 27-29.
I per tancar aquest butlletí tenim dues informacions d'última hora. D'una banda, la vicepresidenta del Govern espanyol i ministre de Treball, Iolanda Díaz, acaba d'anunciar que renuncia a ser la candidata de les formacions a l'esquerra del PSOE de cara a les properes eleccions generals. Per tant, tot l'espai de sumar ha de buscar un candidat alternatiu. I l'altra notícia que tenim és que el Vaticà acaba de confirmar la visita del Papa Lleu XIV a Catalunya. Ho podem ampliar amb la Gemma Bonet des de Barcelona. Gemma, bon dia.
Sí, hola, bon dia. El viatge a l'estat espanyol serà des dels 6 fins al 12 de juny. Aquestes són les dates que el Vaticà té previst fer i que ha confirmat avui que accepten la invitació que els han fet els bisbes espanyols per fer aquest viatge arreu de l'estat. Concretament a Barcelona serà
el 9 i el 10 de juny. El Papa Lleó XIV vindrà a Barcelona el 9 i el 10 de juny per inaugurar la Torre de Jesús de la Sagrada Família. El 6 i el 8 serà a Madrid i a Canàries també hi anirà entre el 10 i el 12 de juny. De moment està encara per concretar l'agenda dels actes que pugui fer a Barcelona el Papa Lleó. Gemma Bonet, Catalunya Ràdio Barcelona. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. La sessió ordinària del ple municipal de febrer de l'Ajuntament de Sant Jus se celebrarà el 26 de febrer a les 7 de la tarda i es podrà seguir presencialment o en directe a través del canal de YouTube municipal.
Com és habitual, a les 6 tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes de la ciutadania. Entre els punts destacats a l'ordre del dia hi ha l'adhesió a la taula de Sant Cellerisme del Bes Llobregat, impulsada pel Consell Comarcal, amb l'objectiu de coordinar accions, compartir dades i avançar cap a un model comarcal d'atenció basat en els drets de les persones.
També es proposarà el nomenament d'Ibon Pilar Prieto com a jutgeja titular del jutjat de Pau. En l'àmbit urbanístic, el ple debatrà l'aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità per adaptar la densitat d'habitatges i regular els usos de les plantes baixes amb la voluntat de facilitar l'habitatge assequible i protegir el comerç de proximitat.
Així mateix es votaran les bases reguladores de subvencions per a esportistes i centres de dansa del municipi. I la sessió inclourà també tres mocions sobre el model de finançament autonòmic, un model de seguretat democràtic i de proximitat i la incorporació de criteris lingüístics en la contractació pública.
Pel que fa cultura, el Club Literari de la Taneu de Sant Just organitza el 26 de febrer a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Piquet la presentació del llibre Ara sóc un llac, de l'escriptora Natalia Cerezo, amb la participació també de Pilar Carseller. L'acte inclourà una conversa amb l'autora i un col·loqui sobre el paper del conte en la literatura universal, amb referències a autors com Charles Dickens, Edgar Allan Poe, Anton Chekhov, Catherine Mansfield o Pere Caldés.
El llibre recull cinc relats centrats en la joventut, l'amistat, els vincles familiars i la recerca d'identitat amb escenaris que van des d'un hospital de Taipei fins a espais íntims i quotidians que exploren els desitjos i les emocions dels personatges. Natalia Cerezo, nascuda a Castella del Vallès el 1985, és llicenciada en traducció i interpretació per la UAB i autora del recull de contes a les ciutats amagades, guardonat amb el Premi Ojo Crítico de RNE, així com de la novel·la i van passar tants anys.
L'activitat tindrà una durada d'una hora i l'entrada és gratuïta. I en urbanisme, la pista del parc de la Plana Pedrosa de Sant Just s'ha adaptat també per la pràctica del voleibol amb la instal·lació de nous elements per ampliar les opcions esportives de l'espai. L'actuació s'ha dut a terme amb l'objectiu de donar resposta a la demanda de les persones usuàries.
L'actuació ha consistit en la instal·lació de dos pals fixos aprofitant la pista de bàsquet existent, fet que permet adequar la zona per la pràctica del voleibol. Aquesta millora facilita un ús més polivalent de l'equipament esportiu i fomenta l'activitat física a l'aire lliure. Els pals han quedat instal·lats de manera permanent, però les persones que vulguin utilitzar l'espai hauran de portar la seva pròpia xarxa. Aquesta iniciativa vol promoure l'esport i la convivència als espais públics, ampliant les possibilitats d'ús dels parcs del municipi.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. Sant Just tenca l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Fins demà!
Nois, aquest pis és espectacular, té pistes al mar, és un pati que s'inonda, quina calma tan profunda, té tanta llum...
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, i avui és moment de parlar de teatre. Marxem fins al Teatre Gaudí de Barcelona, on està a punt d'estrenar-se l'obra Busco pis, un musical en lloguer temporal, una obra de la companyia Generació de Merda. I per parlar d'aquesta obra de teatre que s'estrena, com dèiem, a Barcelona, el Teatre Gaudí, hem convidat aquí al programa en Gerard Cessé, que és actor, compositor i una mica home orquestra d'aquesta obra. Gerard, molt bones, com estàs? Benvingut. Hola,
Què tal? Molt content d'estar aquí. També tenim el Xavi Murató, dramaturg, director i també una mica Chico para todo. Com estàs? Bé, fent de tot. M'ha semblat molt correcte això del Chico para todo, amb tots els seus sentits. Molt encertat. Aquí fem de tot.
Ben fet. I també tenim la Judit Malet, que la tenim per aquí, amiga d'aquesta casa. Judit, com estàs? Hola, què tal? Molt de gust de ser aquí. T'has de fer un selfie ara. És que està gravant. Gira, gira't la càmera. Sí, perquè fa la xarxa. També fa tot. Fa d'actriu, fa xarxes. Gravo jo, si no. Dóna'm d'hora. Ja estic aquí.
Eh, ara sí. Què dius, com estàs? Molt bé. Doncs vinga, comencem. Això és meravellós perquè és súper radiofònic, eh? És fantàstic, de les càmeres. La gent a casa està apreciant aquest moment, li està agradant. No, ara no, però ho apreciarà quan hagi fet l'edició. Exacte, quan ho vegin a xarxes. Molt bé, doncs vinga, si us sembla, comencem una mica amb l'entrevista. Estem escoltant ja música, o sigui que hem arrencat ja a saco, eh? Molt bé. Calor l'estiu congelats l'octubre, això.
Aquesta és una de les cançons d'aquest musical. Explica'ns una mica, Xavi, de què va aquest Buscopis i per què voleu parlar d'aquest tema? Mira, és un musical molt pràctic en aquest sentit perquè es diu Buscopis i no has d'explicar gaire cosa. O sigui, va literalment de Buscapis, que és la situació en què està tantíssima gent avui dia. O sigui, és un drama, o sigui, s'ha convertit en els últims anys que...
Abans, més o menys, encara es podia viure, mai trobar pis mai ha sigut la cosa més fàcil del món, però és que ara és una tasca absolutament impossible i la gent necessita llocs per anar a viure. Llavors nosaltres el que fem en aquest musical és fer una miqueta com una radiografia molt divertida, però com de tota la situació, o sigui, què està passant, per quin motiu...
de sobte ara és tan difícil, doncs clar, tens les immobiliàries que t'ensenyen uns pisos fastigosos, això, per 1.500 euros al mes, tens els turistes que estan omplint la ciutat i que no permeten que la gent que tota la vida hi ha viscut, de sobte, se n'han d'anar a fora de Barcelona o a fora de... Bueno, i els que diguéssim... A les afores de les afores. Clar, exacte, i el que ja vivia a les afores se'n va més... No? Sí, sí.
Hi ha onades que cada vegada la gent se'n va més lluny dels centres. Hi ha, no ho sé, els fons voltors, hi ha els grans tenidors, aquesta gent que tenen 30, 40, 50 pisos. O sigui, fem com tot aquest retrat, hi ha molt vestuari, perquè fem molts personatges, llavors anem ensenyant com tot aquest món...
d'això, de... Bueno, per què passa? I ho intentem ensenyar amb molt d'humor i seguint la història d'una noia, que és la Laia, que té 36 anys, que viu amb els seus pares, i que no s'ha pogut independentitzar i no hi ha manera. I ella mira que ho intenta, però és que no pot, no pot, no pot, no pot.
Doncs és un tema molt interessant també perquè durant molt de temps, però fa uns mesos estem veient molt a les notícies, als diaris, que la premsa va a tot arreu amb això, amb el tema del pis, amb el tema dels lloguers, amb el tema de...
de la vivenda, no? És una crisi que podríem dir està a tot Espanya, però concretament aquí a Catalunya, concretament a Barcelona tenim una crisi molt important. I concretament aquí a la ràdio de Sant Jus, perquè jo mateixa estic buscant pis. Ah, sí? Ah, mira, perfecte. Tot queda a casa.
Hem anat reduint el cercle i al final estem aquí, no? Però passa una mica això, i jo també m'hi trobava amb aquesta situació fa uns mesos, ara per sort vaig trobar alguna cosa, i quan trobes alguna cosa d'aquestes, a la mínima oportunitat ja t'aferres com si fos el clau ardiente, que es diu en castellà, és allò de dir... I explicada aquesta situació, ara me'n vaig amb el Gerard com es fa un musical d'això.
Ah, nosaltres fem musicals de... De tot, eh? Sí, tu em dones la part del darrere d'un xampú, que llegeixes en el vàter, i podem fer un musical amb això. 14 temes, eh? Et fem 14 temes. Sí, sí, sí. Com es fa un musical d'això? Bé, nosaltres tenim un humor molt característic, generació de merda, i per tant, com que fem sàtira, fem ironia, fem conya de tot... De fet, una de les coses que és molt xula, aquest musical, de tota la cosa que anava enumerant el Xavi, és que no en surt ningú ben parat, eh?
O sigui, toquem tots els pals, els piquem i, a més a més, el que deies tu ara, abans de contestar-te la pregunta, però crec que és important dir-ho, que surt a tot arreu el tema de buscar pis, del tema immobiliari, és que justament no fa massa per primera vegada
segons el Centre d'Estudis d'Opinió de Catalunya, el CEO, va sortir que els catalans tenen com a principal preocupació l'habitatge. Ja no és la inseguretat, ja no és la immigració, ja no és... Jo què sé, és l'habitatge. Per tant, és un tema que interpel·la directament a la societat catalana, a tots...
I mira, la persona que està narrant aquesta entrevista fa poc que buscava pis, una de les integrants de la companyia està buscant pis. L'il·luminador que va venir l'altre dia, que s'ensenyó que mai li agrada res, i li va agradar molt l'obra perquè va dir, és que jo estic així. Jo estic així, clar. Sí, sí, sí. Toca a molta gent. Tothom es pot sentir molt...
Correcte. Interpel·lat. Identificat. Exacte. Llavors, com es fa un musical d'això? Doncs la resposta podia ser molt bonica, molt artística, però la realitat és, el Xavi i jo seiem en una taula, d'un bar va ser concretament, d'un bar... La Maquinista, em penso que vam anar. Sí, un bar més conegut perquè fa uns croissants petitets... Ai, són bons! Tothom els ha copiat molt. Sí.
Doncs en aquest bar... 20 minuts, eh, teníem d'entrevistar. Allarga'ns-ho, tens-nos una pròrroga. Allà asseguts, vam començar a vomitar idees sobre totes les cançons. Ja no la trama, eh? Les cançons que podem fer. Quina cançó podem fer? Sobre la política que t'enganya, que diu que hi ha cases per tothom i després no hi ha. Vinga. Una cançó sobre els turistes i els... Vale. Una cançó sobre els grans tenidors que... Vinga. Una cançó sobre... La burocràcia. La burocràcia per demanar un tràmit. No sé què.
Entre els dos, cadascú tenia com els temes que va, això ha de sortir, això ha de sortir. I llavors vam fer la llista i a partir d'aquí ell fa un text amb unes cançons i jo faig una música. O sigui, aquesta seria l'explicació de com es fa música. Literalment així, eh? A generació de merda. O sigui, que van sortir abans els temes que la trama i tota la resta, eh? Normalment construïm trama a través d'escena... Les nostres cançons, de fet, podien ser petits monòlegs del Club de la Comèdia. És a dir, funcionen soles. I llavors la gràcia després és cosir-ho amb una trama
Una d'elles és aquesta, Kiris.
que tots o la gran majoria en algun moment de la nostra vida hem sigut guiris, no? Perquè hem marxat a un altre país i hem anat de... Però quan ens ho fan a nosaltres molesta una mica més, eh? Sí, sí, sí. I d'això també en parlem, perquè com deia el Gerard, aquí ningú ens surt ben parat i llavors no volem dir, ai, mira, és que nosaltres que bé que ho fem i que malament que ho fan els altres. No, no, aquí tots ho fem malament. Segurament també hi ha els que ho fan més malament que altres, però tots tenim part de la culpa, encara que sigui... Evidentment, doncs jo tinc menys responsabilitat que un fons voltor que segurament sí. Però bueno...
Ningú és coherent al 100% i hi ha moltes coses que... Llavors ens aprofitem sempre d'aquestes contradiccions humanes. O sigui, fem molta broma amb això. O sigui, a la mínima que trobem una contradicció en algun lloc, fiquem el dit a la llaga absolutament. Sí, sí. De fet, no només toquem tema...
o sigui, és un tema social en molts aspectes, el buscar pis, però és que també tractem els temes dels desnonaments, per exemple, que això també és un altre bolet important. De fet, hi ha un desnonament en l'obra. Això és molt espòiler o no? Bueno, una mica. És igual, però diguem-ho, no passa res. Després tallo, després tallo. No, no, no, està bé, està bé. No tallaré, és la típica cosa que es diu, però que... Ens han portat un vestuari, l'hem provat avui, un vestuari de Mossos,
Fa molt goig, fa molt bé. Però vull dir que des d'una cosa tan profunda i tan heavy com és un desnonament, a, per exemple, una cançó sobre aquells que et fan reformes i són uns chapusses. Vull dir que el viatge que fa la Laia per trobar pis és tan absolutament, com ho podíem dir, eclèptic, que és una muntanya russa i toquem molts temes i molts d'ells, com ja hem dit al principi, que la gent se sentirà molt identificada.
És que realment, a mesura que aneu parlant, jo me'n vaig recordant coses perquè tinc l'experiència molt recent, eh? Però és que el primer problema, el primer maldecap és trobar pis. Però quan trobes pis, el fet de trobar pis ja és com una cosa passada, no? Que dius, bueno, havia de trobar pis, ja l'he trobat. Ara tinc mil maldecaps, saps? Que l'aixeta de la cuina... Allò que no havies vist. Exacte, allò que no havies vist, no? No t'havien avisat. Clar, jo la primera setmana d'entrar al pis em vaig quedar tancat al lavabo.
pel pastell no, perquè la maneta estava trencada em vaig quedar tancat al lavabo i vaig haver de sortir pel pati de llums per la finestra del pati de llums si ho voleu afegir a la història i amb calça curta? no, calça llarga podria haver sigut millor encara la imatge era més bizarra era bastant desagradable tot plegat però al final vaig aconseguir sortir però som allò de dir que de ben segur que quan anem a veure l'obra passaran coses d'aquestes episodis i de ben segur que ens en teníem identificats
Permeteu-me que barxi l'equip actoral, que està representat avui amb la Judit Malet, perquè havíem Judit... No, no, totalment, però explica'm una mica, no, Judit? Com va la cosa? Raja, raja. Com és ensajar, ensajar, ja com les avis, eh? Ensajar. Com és assajar aquesta obra i com és, doncs, això? Com ha estat el procés creatiu, diguéssim, des d'aquest punt? És intens. Hòstia!
Has rajat amb elegància, però hagués sigut millor que ens hagués posat a perill. És intens, és uau. La veritat és que jo estic molt contenta amb tot l'equip perquè penso que tots tenim tantes ganes que això surti que crec que és molt guai la motivació que hi ha en general i que fa que tot l'equip remi a favor del projecte, que és molt guai.
Després, com a tot arreu, hi ha més nervis i, depèn del dia, tenim més dificultats, per dir-ho d'alguna manera. Però, en general, crec que està sent molt xulo el procés. Crec que som un equip que ens estimem molt, que ens valorem i ens respectem tot. Ho està arreglant. No, no, ho penso de veritat. Què us penseu? No, no estaria aquí, eh? Fora! No, no, en sèrio, ho dic de veritat. I llavors, el procés, doncs, vam començar ja fa mesos, des que vam començar a tenir les cançons que ens va...
començar a composar el Gerard, que vam anar provant, etc. I entre coreografies, cançons, assajos musicals i assajos de text, hem anat muntant l'obra i, bueno, venim de fer un pass i que ni tan mal. De fet, avui, perquè veieu la motivació, això que deia, hi ha un dels actors que s'ha posat a fer uns barretets petits...
per uns personatges que surten i s'ha posat a fer manualitats. Vull dir que, de sobte, veus que fan coses per la producció i és fantàstic. Jo crec que, sí, en aquesta companyia tots fem de tot perquè tots volem que surti com el millor, la perfecta no existeix, però el millor possible dintre de les nostres possibilitats, tant econòmiques com del cos.
Sí, no, perquè aviam, és una realitat, vull dir, la Judit que actua, però és que també estàs fent totes les xarxes, ha fet molt disseny gràfic d'algunes de les imatges del Buscopís. Doncs igual que tu també. Sí, sí, però em refereixo que ho podem vendre com som molt guais o també per la precarietat del sector.
Però llavors sabem de què parlem. Perquè aquí aquesta gent milionària no et pot fer un musical sobre el que és buscar pis. Nosaltres ho sabem, el que és buscar pis. Però està molt bé que ho expliqueu, i més aquí al 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern, a la Rambla, perquè els oients que ens estiguin escoltant no pensin que a l'hora de seure's a la seva butaca...
pagar la seva entrada religiosament i seure's a la seva butaca, es pensaran que hi ha un equip de 20 persones darrere vostra fent una cosa i fent una altra i realment això no és així per desgràcia i en la majoria dels casos. Sí, és més, si ho hem d'explicar tot, hem de dir que anem a taquilla, és a dir que el Xavi i jo, que som els productors, estem posant uns diners, que també hem tingut algun per sort, si no, no s'hagués pogut fer ni de broma. Ho hem d'anomenar perquè no ho podríem fer, Conserves Dani.
ens ha pogut fer una ajuda a canvi de molt poquet que els citem i que surtin al cartell però vull dir que estem posant uns diners que si després no hi ha ningú a la butaca els perdrem i sí, que la gent no li faci por pagar els 20 aurets 24 a cabal que realment amb tota la feina que hi ha darrere perquè jo no estic gaire per perdre diners ara mateix vull dir que...
Jo tampoc. Jo crec que ningú en aquest món. No, en aquest món sí. En aquest món hi ha gent que té marge. Nosaltres en tenim menys. O no en tenim.
Exacte. La veritat és que és això, que tot l'equip va molt a favor. Els anomenaré perquè els coneixem tots una mica. Per favor, i tant. La Xenia Noguer, que fa de Laia, el Joan Saez, que fa de Jofre, la Mireia Lorente, que fa els altres personajillos que no podem abarcar, el Gerard i jo, també. La Judit Porta, que cobreix a la Mireia Lorente els dies que no pugui ser. Aquí, el Xavi Morató present, que també cobrirà el Joan Saez quan no pugui. Ai, m'agrada.
I el Bernat Castellvell que fa de becari i també actua en algun moment, que també és una bellíssima persona. Una altra demostració de la precarietat que deia, eh? El becari l'estem explotant com mai, pobra. Sí, sí, i bueno... Dit així sembla horrible, eh? No, som molt amics.
Sí, sí, és meravellós, però era allò que... Bueno, et semblaria haver sortit... Ara l'hem incorporat a quasi totes les escenes. L'obra no es pot fer sinó. No, no, ja no es pot. Avui ha marxat a mig passa i ens hem enfonsat. Ella està encantat, ella encanta. Bueno, però amb això vull dir que tots som actors, però tots fem de tot, i és així. I és que ara aquesta vida, si no toves tu, ja pots esperar assentat que...
Totalment, totalment. Doncs estem escoltant la generació de merda, estem escoltant aquest pis ideal, aquesta obra de teatre musical que podreu veure en aquest cas al Teatre Gaudí de Barcelona del 26 de febrer al 29 de març. Les entrades ja estan a la venda i les podeu adquirir a teatregaudibarcelona.com
I abans d'anar tancant aquesta entrevista, si us sembla, m'agradaria que, sense fer-me massa spòiler, m'expliquéssiu si teniu algun moment que us encanta fer de l'obra, perquè això passa sovint, que estàs fent alguna obra, estàs fent algun projecte, i quan arriba aquell moment del guió, en el que has de fer aquella escena, dius aquí a disfrutar-ho perquè m'encanta, ho passo molt bé. Teniu algun moment d'aquests?
Què, Judit? Contesta tu perquè... Jo no puc contestar en si perquè faig spoiler, però tinc un personatge que m'estimo molt en aquesta obra, que és d'una edat avançada, és una iaia, i li tinc molt de carinyo, aquest personatge. Hem de dir que tu i les àvies... Exacte, t'anava a dir, tu i les àvies, perquè jo ja t'he vist alguna mala fet d'àvia. Però és que les disfruto molt. No sé, tenen aquesta cosa com delicada, fràgil, però alhora amb caràcter, i és guai.
És brutal, o sigui, clar, jo no estic a dintre, de moment ja hi seré, però jo de veritat que hi ha un moment de l'obra que és el final del primer acte que té a veure amb aquest personatge, que és que m'emociono cada dia. Que guai. Imagina't quan tinguem llums i quan tinguem... Però és com... A veure, a veure. És un moment que... Espero que tothom pugui també... Sí, perquè té... Per primera vegada hem fet una cosa també...
Una miqueta emocional. Que toca. Sí. Normalment fèiem només... Només hi-hi-ha-ha i la gent plorarà. I aquest com és hi-ha-ha, bua-bua. La gent plorarà. Sí, estic convençut. Jo, si t'haig de dir, en algun moment... És complicat, perquè és allò d'escollir un fill. Però sí que és veritat que jo tinc un personatge que m'agrada molt, que a més a més... És el de sempre. Sempre fa el mateix personatge. Correcte. Generació de Merda ja porta... Serà el tercer musical on el mateix personatge surt. I no és que sigui el mateix. És que... Vull dir...
diguéssim, és com una sèrie que canvia... És com el Joey, no? Després de Friends van fer una sèrie del Joey, no? Doncs aquest personatge és el mateix que va sortir en el musical El futbol és així de gay, que era l'entrenador.
després en el poliamor és així, era el que entrava a una triella, diguéssim, i ara s'ha reformulat la seva vida, però estem parlant del mateix personatge, amb el mateix nom, etcètera, que ara és venedor d'una immobiliària. Un API, per tota la vida. Sí, sí. Llavors aquest personatge em fa molta gràcia perquè...
No vull dir que sóc guió perquè seria horrible. És que ets tu, és que m'has votat. Però m'agrada molt. De fet, vaig fer una primera versió del guió que sortia molt menys. Estava com... I era més mesuradet, era un personatge... I ella em va dir... Jo crec que el Xavi ja s'inspira en tu. No, clar, llavors jo vaig dir... Vols això? Ja ho sé com s'escriu aquest personatge, m'agrada molt, però al principi vaig... Sí, sí, no, la primera versió d'aquest text s'ha de dir que era...
per anar al nacional era més tímida i ara ja vaig dir anem a jugar a això ara té més la vostra marca generació de merda
Doncs que bé, que bé, que bé. Si us sembla, triarem una cançó de les que teniu a l'Spotify. En teniu ja tres o quatre, no? Quatre, quatre, avançament. I què? Trieu una, va. Hem escoltat el Pisideal, Guiris... Queden tenidors i queda el Congrés Immobiliari. Pel nom, quina et crida més l'atenció a tu?
pel nom, home, la del Congrés Imobiliari. Doncs vinga. Marxem amb això o què? Som-hi, marxem amb això. Doncs moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio Desfern. Avui hem tingut, com dèiem, en Jadar C.C., actor i compositor d'aquesta obra, i també el Xavi Morató, dramaturg i director. La Judit Malet també ens ha acompanyat una vegada més aquí al magazín de Matins de Ràdio Desbens. Són Generació de Merda. Els podeu veure al Teatre Gaudí de Barcelona del 26 de febrer al 29 de març.
amb entrades a la venda a teatregaudibarcelona.com. Família, una abraçada molt gran, cuideu-vos molt. Gràcies. Adéu-siau. Esteu a punt, això és un èxit, som un munt. BCN!
Esteu contents, tothom vol seure en aquests seients. Podeu comptar que aquí la vida us canviarà. I al sortit hi treu el cotisme més fix. Benvinguts al Congrés Immobiliari, un bonic paradís pels propietaris. Segur que això relançarà, és millor que anar a un espai.
critiquen per ser molt milionaris, però es diu que té solo un perill, que ens han més que t'hi traudit. Aquí no hi ha res, si pisos no tens, aquí no hi ha res, allà hi ha un rus que en té molt sincer, així m'agusta ens fot molt calents. Oi, però quin home no!
quan ets pobre o llegeixes el diari, però en canvi tu has vingut aquí, quin nivell, quin pedigrí. Benvinguts al Congrés Immobiliari, el que té tu has vingut a molestar-hi, ningú no escolta allò que dius, més a viure forts d'un riu. Us demanem que els mòbils tanqueu, és molt extrem quan sonen arreu. Eh!
Que estem als seus peus. Ah, sí, sí, clar que són propietaris. No els apagueu. Podeu parlar. I també ho feu, que no és tan greu. Marxem amb les teves propietats, home no? Vens d'inclusió el congrés immobiliari. Poseu fort el que us sembli necessari. Aquí nosaltres som esclaus. Vinga, pegats!
A las gotas, la viuda es guerra.
I amb aquesta cançó de Queen, Friends Will Be Friends, encetem l'espai de Badallibre, recomanacions literàries amb l'Arnau Cònsol de Cal Llibreter. Arnau, bon dia. Molt bon dia i bona setmana.
Benvingut al programa una setmana més. Avui ens poses Queen. Estic una mica despistat, no sé per on pot anar. Avui l'agafo pel tema, sinó tant per l'origen, que és el que m'indica com triar la cançó, sinó pel tema, perquè un llibre que es diu Entre Amics ens ha pensat Friends Will Be Friends, perquè justament és un llibre de Hal Ebot, un autor del qual només se'ns diu, inclús ha buscat per internet, que és Nova Yorkers, que ha fet un màster d'escriptura,
N'hi ha una foto, puc intuir que és jove, està a la trentena, per entendre'ns, però no se sap res més. Això que és la primera novel·la, una novel·la molt celebrada als Estats Units i que acaba de publicar en català Periscopi, en castellà crec que la traurà tusquets, i que realment és d'aquelles novel·les que a mi, llegint-la, m'ha fet pensar en aquells autors americans capaços de reflectir, sobretot, les grans relacions humanes. Penso en Jonathan Franzen, penso en Nicholas Butler, penso fins i tot en Richard Ford.
Una novel·la aparentment senzilla que descriu l'amistat de dos nois al llarg del temps. Just que coincideixen en un cap de setmana a la quinta d'uns, per entendre'ns. De fet, tot comença amb això, un matrimoni amb una nena que se'n van a veure uns amics al cap de setmana agafant el cotxe i se'n van...
Aleshores, a poc a poc vas veient que a qui va anar a veure és el gran amic de la universitat d'ell, però després ha coincidit que les dues dones s'han fet tant i tant amigues i les dues filles, que tenen més o menys la mateixa edat, també són molt amigues. Per tant, anem a passar un cap de setmana idíl·lic a la casa d'aquests que viuen lluny de la ciutat. Se suposa que surten de Nova York, tampoc queda clar i és igual. Evidentment, en aquest cap de setmana passarà alguna cosa.
que posarà en dubte no només l'amistat del moment, sinó allò de dir tot el que hem viscut fins llavors, si aquesta amistat realment que havíem construït era realment autèntica o si se sustentava sobre alguna falsedat. I tot serà per petits detalls i la gràcia que té Halevot, insisteixo, els referents que faig servir són molt grans, i ho faig a propòsit, perquè a mi realment m'ha recordat molt la manera d'escriure
i sobretot la manera com amb mínims detalls, amb mínims girs, amb una acció que aparentment no té importància o recordant un fet del passat, doncs et descriu molt, no només cadascun dels sobretot quatre personatges principals, al final són sis, potser les filles tenen una mica menys de joc, sinó sobretot allò que per cadascun és important i per tant allò que fa que la relació sigui o no.
El detonant, en principi, serà que els dos homes s'aixequen el matí del diumenge, després que han arribat el dissabte del vespre, han sopat bé, al sopar han tingut una petita discussió, però no hi ha hagut res, i es posen a jugar a tenis, i un d'ells es torça el turmell, de fet l'anfitrió. I la dona de l'altre és metge, per tant, serà la que l'atendrà. I a partir d'aquí, doncs, hi haurà un joc com de mals entesos, que justament posa ara això, en dubte si el Friends o Will Be Friends, i ho són per sempre, i si l'amistat...
o no. O a vegades hi ha aquells petits dubtes, aquells petits amargors que no han sortit mai perquè millor que no surtin i quan surten és una catàstrofe. Per tant, entre amics, Halebot Bedebo, l'ha trobat molt profunda, que m'ha agradat molt, una...
Espero recomanar-la bastant, perquè a més és de lectura amable, perquè evidentment va molt aprofundir això, el que és un dels grans fets de la humanitat, com és l'amistat, però sobretot això, les petites misèries de cadascú que en el fons ens conformen al dia a dia i que podem passar-les o no. I aquí hi ha la literatura.
Jo penso que també és un dels grans debats de la vida i que tampoc s'ha portat massa a sobre de la taula, el fet de les amistats, que a vegades tens una amistat amb una persona que gairebé podries considerar de tota la vida i de cop i volta a vegades s'esfuma aquella persona sense que hi hagi un motiu sòlid i a vegades et quedes així com dient aquesta pregunta que formulaves, estar...
L'amistat tan sòlida com nosaltres pensem està en unes bases en les que realment són unes bases sanes, unes bases reals, o realment s'ha construït aquesta amistat amb falsedat o inclús...
tendint moltes vegades a idealitzar, no?, aquelles amistats, a pensar, a imaginar-nos aquelles amistats, i més quan, en aquests casos, doncs, a vegades no et pots veure tant com voldries, no?, i idealitzes i tens aquell imaginari. I sobretot penso en això, en altres novel·les que puguin parlar de l'amistat, que evidentment n'hi ha moltes, a vegades retretes allò, els molts anys que passen i com es van trobant, hi ha novel·les que tracten d'això...
Però recordo una de Joan Bilbao, que és una situació similar, un cap de setmana, en què tot es concentra en un univers petit i en pocs dies, tots els detalls compten. La convivència és complexa, això està clar. Al final és complexa no per la gran, allò l'amistat posava com una gran paraula de la humanitat, amor, mort, amistat, aquells...
Dius, no, no, això que tu dius, els petits detalls, per què posa el, ara m'invento, per què posa el ganivet al revés, o sobre la taula que no veu que està tacat de salsa i hem tacat les tovalles. Aquest és un detall així, que tothom passa a veure'l, n'hi ha un que no, i allò li fa mal i li fa forat.
I per tant són aquests petits detalls, la capacitat dels grans escriptors crec que és trobar el petit detall que fa que la gent reaccioni diferent. I a partir d'aquí aquest petit forat, anar fent-lo gran, anar fent una mena de bassa d'oli que dius, merda, tot ha començat per una cosa molt petita. Sí, però potser darrere n'hi havia més, no? O n'hi havia una suma de molts petits...
Inconvenients, exemples... En fi, entre amics, Hallebot, de debò, una lectura, a més a més, molt amable, perquè tot i que vas veient que la cosa es va torcent, no hi ha cap gran drama. No hi ha allò de dir un accident, o fa patir, o pateixen animals o nens, no, no, al final és un camp de setmana de convivència on començaran a torçar-se les coses.
Doncs ens ha anat molt bé pujar la música en aquest moment per gaudir del solo de guitarra de Brian May. Sí, i a més a més té aquesta mena de cosa nostàlgica, no? És un tema que justament posa sobre la... Crec que jo acompanyi bé aquesta mena de, bueno, això, un tema amable però no alegre. Té aquest punt de nostàlgia, sempre m'ha semblat just fent-ho i fent-ho quan dius, home, perquè estem parlant, doncs potser sí, potser d'una vida llarga. En fi, crec que, mira, més l'escolto i més he pensat, carai, l'has triat bé avui. Sí, eh?
Avui ha anat encertat. No voldria deixar l'espai, ja sé que era Robo Micro i potser tens pocs minuts, però... No, no, ara marxem a parlar del que s'hagi de parlar, Arnal. Sobretot aquesta setmana passaran coses importants, com diu aquell de TV3, passaran coses. En fi, demà dijous estigueu molt atents a les zones, a les emissions, i sobretot recordeu que divendres tenim una presentació quilòmetre zero.
Un llibre Gossos, de David Cordero, autor Sant Justenc, del qual vaig parlar fa dues o tres setmanes, en aquella mena de Twin Peaks, aquell dia vam posar banda sonora d'Àngelo Badalamenti. Doncs bé, la presentarem a Cal Llibre T, és la tercera novel·la que publica el David, i en fi, insisteixo, crec que val molt la pena, us esperem allà més d'hora. És una presentació que fem divendres, és la primera vegada que fem una presentació divendres perquè consideràvem que potser no era un bon dia, la gent se'n va de cap de setmana o...
I ell em va dir, no, no, és que tota la gent que jo sé que vol venir, el divendres és ideal perquè els crios no tenen activitats. Per tant, doncs, serà més d'hora, serà quarts de set en comptes de quarts de vuit, des vuit, que potser sí que per ser un divendres seria d'art. I això, doncs, quilòmetre zero. I demà, atents a les notícies.
Ui, ui, que passaran coses demà. Ah, ah. Ai, ai, ai, ara ens deixes aquí amb el cuquet. I sobretot el cap de setmana, recordeu que com que canviem de mes, tindrem ja a punt l'agenda d'actes del març, que ve pleníssima i ve això, amb una sorpresa grossa, grossa.
Molt bé, doncs ho tindrem present i estarem pendents. Gràcies, Arnau, cuida't. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve. Fins la setmana que ve.
Friends will be friends When you're in need of love They give you care and attention Friends will be friends When you're through with life When all hope is lost Hold out your hand Cause friends will be friends
I ara comencem un nou episodi del Parador Musical.
Benvinguts i benvingudes al Parador Musical, l'espai on descobrim la vida i la música dels grans artistes. Avui parlem de The Police, la banda britànica formada per Sting, Stuart Copeland i Andy Summers. Actius, sobretot entre els anys 1977 i l'any 1986. Van revolucionar l'escena musical amb una barreja única de rock, reggae i new wave, deixant himnes que encara avui sonen arreu del món.
I comencem, com sempre, parlant dels orígens. The Police va néixer a Londres l'any 1977, amb Sting al baix i a la veu, amb Stuart Copeland a la bateria i, poc després, Andy Summers a la guitarra. En poc temps, es van fer un lloc a l'escena britànica amb un so fresc i diferent que combinava el rock amb influències jamaicanes. El seu primer gran èxit va ser Rock 100 l'any 1978, que els va donar projecció inspiradora.
I comencem, com no podia ser d'una altra manera, amb aquesta cançó, amb Roxanne. The Police van demostrar que eren capaços de barrejar sensualitat, emoció i un toc de reggae dins del rock gràcies a aquesta cançó.
Bona nit.
I durant la seva trajectòria de polis van publicar 5 àlbums d'estudi entre l'any 1978 i l'any 1983. Entre ells, Outlandos d'Amor, Regata de Blanc, Centella Mondata o també Ghost in the Machine, entre d'altres. Hem de parlar d'una en concret, de Synchronicity.
que en aquest cas, d'aquest últim, va sortir el seu gran èxit global, Every Breath You Take, número 1 mundial l'any 1983 i encara avui un clàssic. També van triomfar temes com Message in the Bottle, Don't Stand So Close to Me i Every Little Thing She Does Is Magic. En aquest cas, comencem aquest rapes musical amb Message in the Bottle, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguim avançant en la vida i la trajectòria de The Police, aquest grup britànic que avui és el protagonista del parador musical. Però abans destacar que la seva música barrejava l'energia punk amb sofisticació musical i ritmes caribenys, una fórmula que els va fer únics i universals. I de fet sentim aquest ritme caribeny també de fons en aquest message in the bottle.
Marxem a una altra cançó, la icònica, aquella cançó que tots, jo en penso, com a mínim els que no vam viure aquella època, és la primera cançó de The Police que vam escoltar, el primer contacte. És Every Breath You Take, una cançó bastant controversial, com a mínim per la lletra, però que de ben segur que molts de vosaltres coneixeu, per no dir la gran majoria. Aquest tema clar de The Police sona ara aquí, al 98.fm.
Bona nit.
I amb aquesta cançó que ens la coneixem tots de fons, deixeu-me també que us parli de premis. The Police van aconseguir sis premis Grammy, diversos Brit Awards, i també van vendre més de 75 milions de discs arreu del món. Tot i separar-se l'any 86 per diferències creatives, el seu llegat continua viu. Recordem també que Sting va fer el seu camí en solitari. El 2007 la banda es va reunir per a una gira mundial que va ser una de les més exitoses de l'any.
amb concerts multitudinaris i entrades exaurides. I un altre hit de la banda. Marxem ara directament a escoltar Don't Stand So Close To Me. Don't Stand So Close To Me
Bona nit.
Gràcies.
Fins demà!
I tanquem, com sempre, aquest espai del parador musical amb una de les meves seccions preferides dins d'aquest bloc, que són les curiositats, perquè no sé si sabíeu que Sting no només va triomfar en Tépolis, sinó que també ho va fer com a solista, com us avançàvem abans, col·laborant amb artistes de jazz, clàssica i pop.
Stuart Copeland, a més, també reconegut per les seves bandes sonores de cinema, i Andrew Summers ha destacat en projectes de guitarra experimental. La màgia de The Police és que amb només 5 discs van marcar tota una època i van deixar un llegat atemporal. Per acomiadar-nos, marxem amb aquest de-du-du-da-da-da. Ai, una cançó que amb la lletera potser no s'hi van trencar massa, però és...
Brutal, brutal. Us la deixem aquí. Fins aquí el paradó musical d'avui. Moltes gràcies per acompanyar-nos i bé, ens retrobem aviat amb més música i més històries.
When their eloquence escapes me Their logic ties me up and wrecks me
Fins demà!
I amb aquesta cançó, que no podem evitar moure l'esquelet, moure les cames i cantar-la, perquè la lletra és bastant senzilla, ens acomiadem del programa d'avui. Fins aquí, la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres 25 de febrer del 2026. És un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.fm a Ràdio d'Esvern, ho diem cada dia, però és que és cert, és així. Nosaltres avui hem tingut les notícies de Sant Jus, hem fet també un repàs de les portades dels diaris.
hem parlat d'efemèrides i del temps, i a la segona hora hem tingut l'entrevista del dia al col·lectiu Meraki, i hem parlat també de vins. Hem tancat el programa parlant de tot una mica, de llibres, amb l'Arnau Cònsul, però també de teatre, i també hem fet un repàs musical amb aquest grup magnífic de Polis. Tornem demà. Que vagi molt bé. Una abraçada.
Bona nit.