Bon dia, estàs escoltant Ràdio d'Esvern, aquí i ara comença el resum de la Rambla.
Al llarg de les dues properes hores escoltaràs totes les entrevistes que hem fet al llarg d'aquesta setmana aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.fm, a l'espai de la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez, conductor d'aquest magazín i és un plaer estar avui dissabte amb vosaltres aquí a les zones del 98.fm i també al www.radiodesvern.com. Recordar-vos que podeu recuperar totes aquestes entrevistes al nostre web
i també al nostre canal de YouTube. Comencem, com sempre, aquí amb ganes, amb il·lusió, compartint el cap de setmana amb vosaltres. Bon dia!
Matí de ràdio, matí de la Rambla, aquí a Ràdio d'Esberna, al 98.1 FM, ara l'entrevista del dia. Avui parlem amb la Cristina i el David de Trail Barcelona, que ens explicaran aquesta nova iniciativa que es durà a terme el dissabte 9 de maig del 2026, a partir de les 6 de la tarda, aquí a Sant Jus d'Esberna.
Molt bon dia, família, com esteu? Bon dia. Benvinguts al programa de nou. Avui us hem convidat per parlar del Just Urban Trail, una cursa que porta l'esperit de muntanya al cor del poble, escales que es converteixen en pujades, carrers empadrats que fan de camins i places que recorden clars de bosc i pendents que posen el desnivell.
Estem en un moment en què, evidentment, la pesta porcina africana ha afectat la serralada de Collserola, ha afectat de Sant Just d'Esvern des de fa un parell de setmanes. Recordem que el parc de Collserola és tancat. També vam saber la setmana passada la notícia de la batuda.
batuda que el que vol és acabar amb la majoria dels post-sanglars, per no dir amb tots, i en aquest cas, evidentment, el parc de Collserola romandrà tancat les setmanes que convingui. Vosaltres, la vostra activitat és habitualment en espais de muntanya, en aquest cas a Collserola, com us ha afectat aquesta restricció i com us ha portat a organitzar aquesta cursa?
Ens ha afectat, òbviament, perquè el nostre espai de l'activitat és colcerola, bàsicament, però és veritat que toquem altres espais i llavors ens hem adaptat a la situació i tant amb infants com amb adults hem ubicat en altres espais, també hem combinat una mica d'espais urbans perquè al final nosaltres també
fem una altra feina a través d'altres espais, com aspectes urbans, tècnica, i treballar tot això. I, bé, com sabeu, nosaltres havíem fet fins ara una cursa, ja portava aquesta, tocava la tercera edició, que és la Just Trail, en guany no es pot celebrar pel tema de les restriccions, i hem volgut fer una adaptació en espais urbans, que és la Just Urban Trail.
Molt bé, doncs expliqueu-nos una mica de què va aquesta Just Urban Trail, que jo, permeteu-me, l'he fet una mica anglosaxona, això del Just convida a vegades a fer una mica aquesta versió, però hem de reivindicar el que és nostre, per tant, Just Trail, que la presentava com Just Trail, perquè és així com una mica més modern, ara sembla que tot s'ha de dir en anglès, però no, hem de reivindicar la nostra llingua, Just Trail, en aquest cas, doncs, Urban, aquesta versió urbana. Explica'ns una mica, David.
Ja ho deies bé perquè la intenció quan vam anomenar Just Trail era per diversos motius. El primer era perquè Sant Just és just, però també just per justícia i moltes coses per una cursa solidària.
Bé, per aquesta cursa el que hem volgut fer és, com diu el lema, baixar la muntanya aquí a Sant Lluís, al cor de Sant Lluís, i fer una cursa que sigui una mena de City Trail, que es diu, on es fa trail per la ciutat.
Nosaltres aquí al nostre país tenim el trail com una cosa molt tècnica, molt de muntanya, molt desnivell, molt difícil, podria ser, però a altres països no és així. A Estats Units, per exemple, trail és córrer per un parc. Doncs què hem fet? No es pot anar a Goixerola, anem a fer trail aquí a Sant Lluís. Llavors plantegem una cursa que surti des d'aquí, des de Can Ginestà,
al ben mig de Sant Lluís, passi per els jocs més emblemàtics de Sant Lluís i també passi per escales que es converteixen en pujades, no? Parcs, es passen per tres parcs i vas fent alternant, diguéssim, escales, asfalt, parc i tot això passant pels jocs més emblemàtics de Sant Lluís
Tot això és la Just Urban Trail, oberta a tothom, nens i adults també. Volia afegir que el lema de la cursa és la muntanya comença just aquí, precisament perquè tots sabem que des de Sant Lluís veiem colcerola i la tenim aquí als peus, ho tenim molt a prop, llavors volíem que aquest sigués el lema de la cursa.
Molt bé, doncs expliqueu-nos una mica les diferents categories que tindreu, perquè estem a la vostra web, trailbarcelona.com, aquí estem veient les inscripcions, que la gent ja es pot inscriure per un preu de 10 euros, i ens agradaria que ens explicéssim una mica com heu fet les categories i en què consisteix cadascuna d'elles.
Doncs mira, tenim diverses categories, són 5 concretament, com he dit abans, obertes a tothom, tothom vol dir tothom. La primera categoria, la Mini Urban Familiar, que és per nens de 0 a 4 anys. Els que encara no han nascut, encara no, però aviat. És una cursa de 300-350 metres, que surt des de Candinestà i arriba aquí a Candinestà també. I hi posarem una mica també de parc.
La següent categoria, Urban Kids, de 5 a 7 anys, ja són 600 metres de cursa, i també amb escales, una mica de parc, i totes les curses surten des de Can Ginstà i arriben a Can Ginstà. Foto preciosa, eh? L'arribada i la sortida, eh?
La següent, la Urban Junior, aquesta ja és mitja milla. Hem volgut posar la distància en milles a partir d'aquí perquè, curiosament, ens coincidia amb dues milles la distància gran i, curiosament, les altres també més o menys coincidien. La Urban Junior, de 8 a 10 anys, mitja milla.
que són uns 800 metres, més o menys, 850. La següent categoria, l'Urban jove, d'11 a 14 anys. Aquesta, diguéssim, seria l'última categoria per nens. I aquesta té una milla. Aquí ja sí que toquem molt de parc, molt de trail urbano.
I la categoria per adults, i no adults, perquè és a partir de 15 anys, és la que posa nom a la cursa, que és la Just Urban Trail, són dues milles, i es fa per diversos parcs, pujades, escales. Cal dir que la primera cursa surt a les 6,
de la tarda, i la Jus Urban Trail, la d'adults i nens a partir de 15 anys, a les 7 i mitja a Prox. O sigui, serà una cursa de tardeo. Que bé, que bé, que bé. S'estarà ponent el sol i estarem corrent pels carrers de Sant Jus i en aquest cas, doncs, amb una estampa tan meravellosa que, ja que no podem trepitjar la muntanya, com a mínim la veurem, no? Veurem com el sol s'amaga darrere de Collserola, darrere de la penya del Moro.
Doncs una mica és això, una mica és aquesta cursa que jo ara estic stafanejant una mica la pàgina web, veient una mica aquestes inscripcions, com s'han de realitzar d'una forma fàcil i dinàmica, que ho podeu fer en un moment a la web, com comentàvem, al www.trailbarcelona.com, allà trobareu tota la informació del que és aquesta cursa i també les diferents opcions d'inscripció.
Una cursa que, com ens comentaven els seus organitzadors, vol ser una mica aquest motiu de portar la muntanya al nostre municipi. Durant aquest any heu passat per aquí pels micròfons de Ràdio d'Esvern a parlar de diverses iniciatives que heu realitzat. Aquesta, què es diferencia de les anteriors? Perquè hem parlat...
de la Walden, de la cursa solidària, hem parlat de moltes curses i aquesta també té aquest tret diferenciador de les anteriors.
Com a principal novetat afegiria que és una cursa per a tothom, de totes les edats, que fins ara la cursa de muntanya que fèiem la Jazz Trail era només infantil i juvenil, aquesta abarca totes les edats.
Llavors poden córrer des dels més petits, des de zero anys fins a... sense límit d'edat. Llavors això ofereix una possibilitat als anys més petits tenir un primer contacte de cursa del trail, cosa que fins ara no era factible. I això és la principal novetat.
També hem volgut portar l'itinari per a llocs emblemàtics de Sant Just, l'església, l'Ajuntament, el Mercat, diferents parts, escales... I són llocs que segurament
tothom ha passat alguna vegada, però no corrent, i després hi ha algun racó que quan portes a la gent, ostres, això no havia passat mai per aquí, no? I, bueno, el tema que sigui també de dues milles, que és poca distància, però és potent, o sigui, és intens, doncs l'obre també a tothom, no? Tothom que, escolta, jo no corro, bueno, no corre, la fas caminant,
però tampoc estaràs 3 hores per fer-la, no? O sigui, és un passeig per Sant Just agradable, on esperem que sigui una festa de la gent, dels enjustencs, de l'esport, de la muntanya, i, bueno...
Sí, també és una cursa que el que vol és apropar el trail més al poble, donar-lo a conèixer, perquè al final moltes vegades la gent ens veu allà, és com aquells que van a córrer la muntanya. Los raritos. I d'aquesta manera és una miqueta també de portar el trail al poble i donar-lo a conèixer, que no és tampoc molt més enllà del que veurem amb aquesta cursa.
I com és el tema de pujar escales, baixar escales de forma una mica més corrent o d'una forma una mica més dinàmica? És a dir, ens hem de preparar d'alguna manera? Perquè és una cosa que pot impressionar algú, no? Perquè a Sant Just tenim molta pujada, això és cert, i tenim molta escala. Com s'ha de fer? Com s'ha de fer un bon ús d'aquesta dinàmica per tal de gaudir-la?
Bueno, a veure, al final, si estàs acostumat a córrer, doncs, a veure, en dues milles tampoc et cansaràs molt, diguéssim, no? Però sí que és veritat que es pot entrenar aquesta cursa alternant escales, tant a pujada com a baixada, perquè hi haurà algunes...
que siguin amb baixada, ojo al dato, i també alternant escales, asfalt i sobretot també zones de sorra. No es pot trepitjar la coixerola, però es pot anar per qualsevol parc o fins i tot
anar cap al riu Llobregat o d'altres zones a partir de Sant Joan Despí, això sí, i entrenar allà. Sí que és veritat que al final qualsevol corredor la pot fer, però si vols fer un bon temps, doncs has de preparar-te amb aquest tipus d'entrenament. Més variat i d'aquí una de les gràcies de la cursa, que és molt variat, molt canviant,
moltes girs, moltes pujades, baixades, sorra, asfalt... Llavors, jo crec que agradarà per això. I bonica. És una cursa bonica, que el que volem és això, que la gent gaudeixi també. Hi haurà de tot, hi haurà gent que anirà a córrer i hi haurà gent que anirà a gaudir-la i a veure aquests racons de Sant Just, d'una altra manera.
Totalment, al final és una excusa per gaudir del nostre municipi per fer esport i també per generar aquest moment de record en totes aquelles persones que hi participin perquè són aquestes curses que potser si l'any que ve tornem a tenir el Parc de Collseral obert ja tornem una mica a aquesta dinàmica de sempre
però està molt bé que ens adaptem, no?, i que no es deixin de fer aquestes accions perquè és important. Digues, David. No, jo crec que esperem que es quedi, no?, encara que obrim. Si ha vingut com a mínim que es quedi, no? Sí, exacte, ja que ha vingut, no?, doncs que es quedi, no?, perquè és una cursa que potser la muntanya fa respecte a molta gent,
Però, ostres, córrer per aquí al poble una tarda, una tarda, no?, a mitja tarda amb els nens, poder córrer amb els nens, juntament, no sé, crec que és maco i l'itinari també està, jo crec que ben trobat i, bueno, sortir des de Can Ginestar, la veritat, és una passada i arribar també, no sé, crec que és una cosa xula, divertida i diferent del que es fa normalment.
Volia afegir també, Dani, que estem parlant tota l'estona de participants de Córrer, que també hi ha la possibilitat de participar com a voluntaris. Com sempre, qualsevol esdeveniment d'aquest tipus necessita de moltes mans i des d'aquí fem una crida a tothom que vulgui participar corrents o no corrents o amb dues coses, perquè es pot compatibilitzar les dues coses,
fem una crida a tothom que vulgui perquè participi com a voluntari per fer un cop de mà entre repartint dorsals, controls durant l'itinerari, avituallaments... Bosa del corredor, no ens oblidem. Llavors, qui vulgui, a la nostra web, dintre de l'apartat de la Jusur Bantrell hi ha un apartat que posa voluntaris i allà es poden inscriure. O sigui que tothom serà benvingut
rebre una samarreta i un obsequi, així que... Doncs importantíssima també la feina del voluntariat, que estarà pendent que aquesta cursa sigui un èxit. David, bona a casa, Cristina Sánchez Sierra, gràcies per estar aquí amb nosaltres al 98.ufm. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans d'acomiadar-nos, però si no, de ben segur que ens anirem escoltant i també anirem xerrant una mica al llarg del curs. Aneu passant cada X mesos a dir-nos les vostres activitats. David, endavant.
Sí, només una cosa, hi ha moltes coses que s'han cancelat aquí a Coixerola, la gent que no s'adormi perquè són places limitades i el ritme de descripció ens vam obrir divendres, crec que va ser, i ja hi ha gent que, bueno, no diré bastanta, però hi ha gent, molta gent que ja s'ha inscrit. Sí, va a bon ritme i és per això, perquè hi ha manca de curses i estem veient que hi ha moltes ganes. Sí, passa...
Sempre, però sobretot l'última vegada que vam fer la del Walden va ser brutal. Vam rebre com 30 o 40 peticions més per dorsals i ja no teníem. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do. Queda dit. Família, gràcies. Molt bé, gràcies a vosaltres. Adéu.
I seguim el magazín de Matins de la Ràdio d'Esben, seguim a la Rambla, i és moment de l'entrevista del dia, i avui parlarem amb David Cordero, Sant Justenc, que estrena nou llibre, Gossos, que fa unes setmanes va ser presentat a Cal Llibreter, a la llibreria de confiança d'aquesta emissora. Sabeu que també tenen un espai aquí al programa. I bé, per presentar-lo, en David Cordero és autor de Quan la mort és la vida i la vida és la mort, el 2017,
i també els germans que vota el 2021 Western Català contemporani publicat a la campana. En aquest cas, ens arriba amb una nova novel·la que defineixen com a una novel·la inquietant, intrigant, en aquest cas, Gossos, una novel·la poderosa sobre la lluita per defensar el dret a existir i a viure en un lloc. David Cordero, bon dia. Com estàs? Benvingut al programa. Bon dia. Gràcies per convidar-me.
Explica'ns una mica d'on neix aquest gossos, aquesta novel·la que vas estrenar fa unes setmanes.
La idea principal surt de fer com una pregunta, perquè tothom la pogués desenvolupar, de com és l'ésser humà en un habitat en què no hi ha una autoritat i un control, on no hi ha policies, ni jutges, ni presons. Era per veure si la societat actual nostra d'ara es comporta de manera cívica i social,
i educada diguéssim i que respecta la propietat privada i les diferències econòmiques entre persones perquè som sociables i educats i així naixem i ens eduquen o si és només perquè hi ha una autoritat que veia perquè sigui així.
Llavors, d'aquesta manera el que vaig intentar fer va ser agafar uns personatges de la nostra societat actual, diguéssim, i portar-los a un lloc extrem on no hi ha aquest control, que seria un poble habitat dels Pirineus, i allà veure com es desenvolupen perquè allà, sense saber-ho, es troben amb un grup de gent que sí que s'ha educat d'aquesta manera, sense normes,
i només per satisfer els seus instints. Llavors, allà sí que han de lluitar amb aquesta gent, que és gent que es comporta com una manada de gossos, com territorials i salvatges.
En aquest cas, doncs, és un llibre que ens reboca una mica el que ens explicaves, no?, el fet aquest d'aquests gossos que d'alguna manera es comporten més com animals, no?, aquests personatges. Explica'ns una mica com va anar aquesta presentació que el llibre té i com ha sigut també poder presentar aquest llibre a Sant Just d'Esvern, al teu poble. Doncs molt bé, perquè...
En el cas d'Arges Manscavot, la presentació es va fer a la setmana del llibre i no vam poder fer-la, perquè el llibre té. El primer llibre que vaig publicar ho vam fer a Can Llinestar i aquesta vegada ja tenia ganes, vaig parlar amb l'Arnau, ja tenia ganes de fer-ho allà.
Primer, perquè penso que el millor lloc per presentar un llibre sempre és una llibreria i perquè és l'única que tenim al poble i també perquè allà és una llibreria que sempre cuida molt tot el catàleg que té i és un lloc on he descobert autors que no coneixia i que m'han influenciat molt i llavors tenim moltes ganes de fer-ho allà i fer-ho
Jo la presentació me'n faig poques perquè penso que al final la gent que hi ve ja té el llibre comprat i ja et coneix. Ho prenc més com una festa i això és el que fem fer, com una trobada, una festa entre amics, per celebrar que el llibre s'havia publicat i fer-ho tot junts amb amics i coneguts. I en aquest cas, Gossos, a quin tipus de lector recomanaries aquest llibre?
En principi és per tot tipus de director perquè ara l'editorial comercialment l'ha etiquetat com a thriller, thriller rural sí que és veritat que té tots els ingredients per fer-ho i també com que hi ha com una moda molt gran
de thrillers en català, doncs podria etiquetar-se d'aquesta manera, però jo crec que va més enllà. Aquest llibre no és el típic thriller on hi ha un mort o diferents morts i es tracta d'esbrinar qui ho ha fet, com i per què. És més relacions entre persones, una història d'altres parelles, de personatges molt diferents.
que també que escapen de la ciutat perquè volen tornar a ser autosuficients i escapar d'aquesta manipulació que tenim avui dia una mica condicionada per les xarxes i per la tecnologia. I és més una història també entre persones que després a poc a poc sí que és veritat que la història es fa més dura a partir d'un aïllament que pateixen i es fa una mica entre terror i violència psicològica.
en una manera psicolastrofòbica, però tota la primera part és molt la història de tres parelles amb relacions molt diferents que s'allunyen de la ciutat per fer una nova vida en voltes de la natura.
I com creus que està actualment, parlàvem ara de la presentació d'aquest llibre que el llibre té, també dels teus anteriors treballs, com creus que està actualment la indústria del llibre, la indústria de les novel·les aquí a casa nostra en català? És un tema complex, recordem que les xifres del català són poques prensadores en aquest sentit i tota la feina que es pugui fer en català per
en reforçar l'ús d'aquesta llengua, doncs és benvingut. Com creus que està en aquest moment la ficció en català? A veure, jo crec que té bona salut, almenys. Sí que és veritat que, com dius, sembla que la llengua està retrocedint en molts àmbits, també amb la gent jove al carrer. Es veu que està més de manera només acadèmica, o si més formal, o professional a les feines.
però en el que conveni de literatura sembla que ara està passant per una bona època, tot això que t'he dit del nou boom de novel·les de Ferry Loer, hi ha molta escriptora femenina que ha rebuntat i que està fent molt bé, i arrossega molt també un lector que sempre havia estat femení i que potser estava una mica orfe, no?, de...
d'autores per qui seguir i l'únic que és veritat que es publica molt i també és veritat que has de competir amb molta gent que ja té la part comercial feta molt periodista molta gent així una mica coneguda cares conegudes que treuen molts llibres sobretot ara també de cara a Sant Jordi i si no tens un padrí o algú que et publiciti molt doncs la veritat és que està bastant difícil competir amb tota aquesta gent però penso que la...
l'ataca havia sofrut el llibre per altres àmbits que el posaven en perill, crec que està suportant bastant bé, almenys en català. Tu tens, diguéssim, ja pensada en alguna campanya de cara a Sant Jordi, fer alguna activitat, alguna acció més, potser aquí al municipi, potser fora a Barcelona, explica'ns una mica.
Sí, però bé, com ja t'he dit, també el dia de Sant Jordi és un dia que és molt maco, però està també molt pensat i dirigit per la gent mediàtica. Sí que pots fer alguna cosa i fer alguna signatureta i anar per aquí i anar per allà, però en veritat aquest dia està molt orientat per la persona, les cares conegudes. Fixes també en la llista dels més venuts, doncs serà tota aquesta gent.
més famosa, més coneguda, les que ocuparan totes les primeres posicions. I altres vegades, ja he anat també alguna vegada a fer assignatures, però bé, doncs clar, no tens molt poder de convocatòria i venen els quatre amics i coneguts. I és, ja dic, que és un dia que està més pensat per la venda a l'engròs, sobretot de la gent que és molt coneguda, així que estigui tot molt publicitat.
Avui estem parlant amb David Cordero, escriptor de Gossos, aquesta nova novel·la que ha sortit fa unes setmanes i que vam poder gaudir d'aquesta presentació aquí a Sánchez, concretament a Cal Llibreter. Estem parlant d'ell, no només...
d'aquesta novel·la, sinó també una mica de com està ara mateix actualment el sector del llibre en català. I, clar, realment aquesta peça que avui ens presentes, David, és una peça que, com ens explicaves, aquest tipus de thriller rural... És un tema molt concret, però que cada vegada té més adeptes aquest tipus de llibres.
Sí, sembla que la gent també s'apunta una mica al carro, no? I ara sí que és veritat que hi ha un moment en què hi ha molta oferta de novel·la negra, de thriller, thriller rural... La veritat és que clar, jo soc una persona que no em dedico a això tampoc, i la meva feina, i puc escriure a estones, i clar, jo Gossos vaig començar a escriure fa més de quadrans, en aquell moment.
no sabia que això passaria. Però hi ha altra gent que sí que pot dedicar-hi més temps i ja s'encarrega d'aprofitar aquestes tirades per treure llibres més encaminats al gènere literari que en aquell moment tingui més seguiment. En el meu cas, el tinc provitzat una mica perquè si ara estic escrivint un altre llibre, l'acabaré dintre de 3 o 4 anys i s'ho tira dintre de 5.
No sé en aquell moment el panorama literari com estarà, si estarà millor o pitjor, però bé, jo igualment ho faig perquè m'agrada i m'ho passo bé, sense una intenció tampoc d'un èxit més enllà d'això, que el meu editor continuï confiant, que li agradi i continuï donant l'oportunitat.
d'editar-lo i un cop que estigui editat, que la gent que li arribi, que serà més o menys segons la promoció que has pogut fer, que en aquest cas tampoc serà molt tant, doncs almenys que li agradi i que s'ho passi bé. Clar, quan no tens, diguéssim, el tema aquest de viure-hi del llibre, pots anar més tranquil, pots escriure-lo amb calma,
Fins i tot en el punt de que fins que no estigui com jo vull que estigui, no marxa la impremta, com aquell qui diu. Però, clar, per altra banda, sí que és cert que són tempos diferents i en aquest cas el teu. Ens comentaves que estàs començant a escriure alguna cosa? Pots avançar alguna cosa?
Bé, sí, sempre tinc alguna cosa en ment. Sempre intento fer... Jo sempre penso una idea, una història que vull explicar, com en aquest cas el que t'he explicat d'aquesta gent que marxa per intentar fer una vida diferent a la que fa. I a partir d'aquí invento uns personatges. M'interessa molt les relacions entre ells i que siguen els que expliquen aquesta història. I com a últim, escullo sempre un general literari, que és l'últim que faig en el primer...
el llibre que vaig escriure era com un testament vital, en el segon, Els germans cabot, era un western americà portat a la Catalunya actual, però amb els incladents de western, i en aquest cas era un llibre també de terror, diguéssim, que al final també l'he etiquetat com a thriller o thriller rural, sempre intentant això, dos agafar també gènades que no estiguin molt togats, almenys a...
original en català, sí que hi ha molta traducció, però no en original. En aquest últim ja tinc una història pensada, amb uns personatges també que tinc, i a genera també, però no ho diré, per intentar que continuï sent un gènere que no estigui molt tocat.
i que sigui una mica sorpresa quan surti molt bé, molt bé, està molt bé doncs magnífic avui, com dèiem a l'espai de l'entrevista del dia hem tingut el plaer de parlar amb David Cordero que ens està explicant el seu últim llibre Gossos, no sé si vols afegir alguna cosa abans de tancar jo sí que convidaria la gent a passar-se per aquest llibreter a buscar un exemplar de gossos i que facin la lectura i que també facin aquesta immersió en aquest món que ens planteja en David Cordero
Doncs res, això mateix, convidar tothom que tingui ganes o inquietud o vulgui llegir una història una mica diferent, i si pot ser que el compri a una llibreria, en aquest cas la nostra, que és que el llibre té, i si ho fan, doncs espero que us ho passin bé.
David, una abraçada molt gran, cuida't molt, que vagi molt bé aquest nou llibre, aquesta aventura amb aquest nou projecte i també que puguis, d'alguna manera, recollir també aquests fruits de gossos que s'acaba d'estrenar, que ja la teniu a les llibreries i que també convidem que cadascú tingui el seu exemplar també a casa. Una abraçada, David, cuida't. Molt bé, moltes gràcies, bon dia.
Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1 Ràdio Despert 98.1
Passa un minut d'un quart de dotze del matí. Continuem a la Rambla, al magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui encarem a aquesta segona hora del programa amb l'entrevista del dia, on repassarem l'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes. Avui posarem el focus en el balanç del ple municipal corresponent al mes de febrer, amb diferents punts destacats que afecten el dia a dia del nostre municipi. Parlarem, entre d'altres qüestions, de l'adhesió a Sant Just a la taula de cincellerisme del Baix Llobregat,
També de la modificació puntual del Pla General Metropolità per augmentar oferta d'habitatge. I també abordarem subvencions destinades a esportistes, escoles de dansa, així també com qüestions de seguretat arran de darreres actuacions policials. A més a més, també tractarem l'actualitat mediambiental amb especial atenció a la situació de la pesta porcina africana.
Acabarem amb l'espai de l'alcalde Respon, on donarem veu als oients amb preguntes que ens heu fet arribar a través de xarxes socials, de l'Instagram i del Twitter, de l'ICS, en aquest cas, de l'emissora. Bé, doncs tot això és el que tenim preparat per als propers minuts. Això és el que us servirem aquí al 98.1 FM i ho fem tots saludant l'alcalde de Sant Just. Joan, bon dia.
Bon dia. Benvingut al programa. Comencem, com sempre, amb el primer bloc que fa balanç del ple municipal, en aquest cas corresponent al mes de febrer, que va abordar, com ja comentàvem a la introducció, diferents qüestions socials, urbanístiques i institucionals. Alcalde, quin balanç fa d'aquest ple de febrer i quins diria que han estat els acords més rellevants per al municipi?
Bé, va ser un ple tranquil, en el qual jo crec que van predominar els grans acords, que és una mica la tendència d'aquest mandat municipal, i probablement l'aprovació més important va ser la modificació de planejament per la densitat. Crec que aquesta és la modificació més important que es va aprovar en aquest passat ple.
La comentarem d'aquí una estona, però abans també ens agradaria parlar sobre aquestes polítiques socials que mencionàvem. Aquesta taula de cincellarisme, un dels punts aprovats va ser aquesta adhesió de Sant Just a la taula del cincellarisme del Baix Llobregat.
Un espai de coordinació entre municipis per abordar la problemàtica de les persones sense llar. Aquí al programa fa uns dies vam tenir a José Antonio Montiagudo, responsable en aquest cas del Consell Comarcal d'aquest àmbit d'acció social i ens agradaria saber des de la veu de l'alcalde del nostre municipi què implica per Sant Just formar part d'aquesta taula comarcal.
Bé, doncs implica estar d'entrada en un espai en el qual es debaten les polítiques per fer front a un problema que hem vist que ha anat en augment en els darrers anys i que intuïm que continuaran en augment en els propers anys fruit de les dificultats per accedir a l'habitatge.
i també fruit d'un increment creiem que hi ha hagut de les malalties vinculades amb la salut mental. Per tant, és una problemàtica o una realitat que tenim a sobre,
i amb la qual hem d'actuar conjuntament totes les administracions. No pot ser que ens anem passant la pilota els uns als altres i que anem desplaçant els problemes d'un municipi a l'altre, sinó que el que hem de fer és buscar solucions a una realitat que no desapareixerà si no actuem sobre aquesta.
inclús actuant-hi, té una complexitat tan gran que és molt difícil, per no dir impossible, solucionar-la íntegrament. I aquesta coordinació també és essencial perquè, com ens explicava el conseller del Baix Llobregat en aquest cas, ens explicava, ens deia que, clar, una persona que, per exemple, està vivint al carrer, potser avui viu a Sant Just i demà viu a Esplugues, no?
Sí, les persones sense sostre abans es deien rodamons i aquest nom el portaven precisament per la seva mobilitat. Persones que pernoctaven en diferents llocs, a vegades s'instal·lava una temporada en un lloc, si tenien unes condicions de seguretat...
però la tendència normalment era d'anar-se desplaçant. Per tant, són problemes o realitats que són, com et deia abans, que no es poden abordar des d'un punt de vista estrictament local, sinó que s'ha de fer amb la coordinació de tots els municipis i també d'altres entitats supramunicipals. I en aquest sentit vull agrair aquesta preocupació que està tenint el Consell Comarcal
que està entomant aquesta realitat i està començant a plantejar solucions o línies de treball en un futur. Per una banda, parlàvem del balanç del ple municipal, per l'altra, aquestes polítiques socials amb la taula de sense allarisme. Marxem ara a la modificació del pla general metropolità, que ja l'alcalde mencionava en la seva introducció, i és que aquesta proposta el que vol i el que permet és
per exemple, subdividir grans habitatges en dues o tres unitats, amb l'obligació que la tercera sigui d'HPO, també transformar en habitatges assequibles alguns locals buits, i ens agradaria saber si aquest objectiu principal, que és el d'augmentar l'oferta d'habitatge, creieu que amb aquestes propostes, i també si vol fer alguna menció més, s'acabaria assolint aquesta augmenta de l'oferta d'habitatge.
Aquesta modificació de planejament parteix de dues constatacions. La primera és que avui en dia l'accés a l'habitatge és probablement la problemàtica número 1 que tenim al país i en aquest sentit Sant Just no n'és una excepció.
I la segona constatació és que la solució a aquest problema no només pot passar per nous creixements urbanístics. Jo crec que ha de passar per nous creixements urbanístics, per incrementar el parc d'habitatges amb nous creixements, però aquesta no pot ser l'única eina, l'única solució a aquesta problemàtica.
És per aquest motiu que posem sobre la taula aquesta modificació de planejament, que té tres línies de treball. La primera és, com bé deies, que les cases unifamiliars de grans dimensions, en finques de sobre 400 metres quadrats, es puguin dividir en dos o tres habitatges.
Aquesta és una primera línia. La segona línia és reduir la superfície mínima dels habitatges passant de 100 a 80 metres quadrats. Aquesta és la superfície que determina el nombre d'habitatges que pot acabar havent-hi en un edifici.
No vol dir que tots els habitatges siguin abans de més de 100 metres quadrats i en el futur més de 80, però sí que la superfície total de l'edifici dividida abans per 100 metres quadrats i en el futur per 80 és la que determinarà...
el nombre màxim d'habitatges que pot haver-hi en l'edifici. Per tant, reduint aquest paràmetre en un mateix edifici, en un mateix volum, podran haver-hi més habitatges. Aquesta és la segona línia de canvi, diguéssim,
I la tercera és que allà on s'ha esgotat la densitat, en aquells edificis on ja estan exaurits el nombre màxim d'habitatges que hi poden haver per la densitat existent, doncs permetrem sempre i quan els locals comercials no estiguin en els que considerem els eixos comercials prioritaris que aquests locals puguin passar a ser habitatges de protecció oficial.
Aquests canvis són canvis que allà on s'han implementat més o menys amb canvis semblants tenen una trajectòria molt lenta. Són canvis molt graduals però que suposen, aquestes modificacions, sembrar avui per recollir d'aquí uns anys. Són canvis a llarg termini però que són necessaris.
I s'ha de garantir, no? Això és una cosa que ens subratllaven molt els portaveus que també han passat per aquests dies aquí pels micròfons de ràdio i expert, no? El fet de garantir que aquestes mesures no afectin el comerç, en aquest cas, en els eixos principals. No, aquests eixos queden blindats i el que sí que som tots conscients, crec que passejant per Sant Just ho podem detectar,
que molts carrers de Sant Just, que històricament havien estat comercials, ja fa moltíssims anys que hi ha molts més establiments tancats que oberts. Entenent que els propietaris dels locals comercials el que voldrien és tenir un lloguer que els generés uns ingressos,
Si tenen els locals buits és perquè no troben comerciants que s'hi vulguin establir perquè el comerç també està vivint una transformació.
Per tant, és molt millor que aquests locals, en comptes d'estar buits, estiguin ocupats com a ús residencial per persones que ho necessiten i que estiguin amb clau d'habitatges de protecció oficial en un moment com l'actual, en què hem d'incrementar tant com puguem el nombre d'habitatges assequibles.
En l'àmbit esportiu, alcalde, el Plàneri també va aprovar les bases per atorgar subvencions a esportistes que participen en competicions oficials, en aquest cas també aquestes ajudes eren per a escoles i centres de dansa. Quin objectiu té aquesta línia de suport i com pot ajudar els esportistes? Aquestes línies ja fa temps que existien. El que s'ha fet és una modificació a les bases per simplificar el procés. Estem intentant agilitzar els processos de concessió de subvencions
que lamentablement no són tots els ràpids que ens agradaria i propostes com aquestes van en aquesta direcció de tenir una administració més àgil cap al ciutadà.
Marxem a parlar d'actuacions policials. Aquest mes de març s'han produït dues actuacions destacades al municipi. D'una banda, la detenció d'una dona per temptativa d'afurt amb el mètode de la mimosa gràcies a l'avís ràpid de la víctima. D'altra, la detenció d'una persona relacionada amb un robatori amb violència a esplugues després de ser detectada pel sistema de lectors de matrícules. Paral·lelament, la policia local també ha posat en marxa aquest nou servei de mediació i resolució de conflictes
per ajudar a gestionar desacords veïnals, familiars o comunitaris a través del diàleg. Ho hem volgut unir tot en un mateix bloc per preguntar-li quina valoració fa d'aquestes actuacions policials, quin paper tenen aquestes eines, com per exemple l'actor de madrícules, i també després parlarem d'aquest servei de mediació, però primerament parlar d'aquestes detencions.
Bé, jo crec que estic molt content del servei que presta a la ciutadania de Sant Just la policia local. Fa molts anys que estem treballant en la bona direcció i els resultats així ho avalen i en aquest sentit vull destacar que ja fa molt de temps que Sant Just va fer una aposta per vincular la ciutadania amb la política preventiva de seguretat ciutadana desplegant
el sistema de l'M7, que permet que pugui haver-hi una interacció molt més àgil entre els ciutadans i la policia local. Aquest sistema ens ha permès detencions importants en el passat i genera una dinàmica de col·laboració entre ciutadania i policia que és molt interessant i que va servir, per exemple, per detenir aquesta persona que es dedicava als furs a través del mètode de les mimoses. I vi?
La segona línia de treball són tenir agents, tot el sistema policial pot estar molt ben desenvolupat a nivell tecnològic però al final el que necessites és la presència d'un agent que pugui actuar i en aquest sentit Sant Just ja fa anys que va fer una aposta per complir
amb aquest rati d'un agent cada 500 habitants que marca la Comissió Europea i que pocs municipis del nostre país compleixen. En canvi, Sant Just, malgrat que té un cost important a nivell de pressupost, de capítol 1, doncs creiem fermament que és necessari.
La tercera línia són les càmeres lectores de matrícules, que fa que qualsevol vehicle que sigui d'interès policial, un cop entra a Sant Just, li podem fer un seguiment pràcticament carrer per carrer. Això també ens ha permès detencions molt destacades, no només aquesta que mencionaves, sinó d'altres en el passat.
I ara obrim una quarta línia de treball, que és incrementar la presència de càmeres de seguretat ciutadana, que fins ara eren molt residuals, però que entenem que són necessàries en algunes zones on hem detectat que tenim un risc més elevat que puguin haver fets delictius. Barri Centre, per exemple? Avui en dia tota la concentració de caixers la tenim al carrer Bonavista,
I aquí és on hem detectat una major presència d'aquests furts contra persones, que malauradament l'any 2025, malgrat que en línies generals va ser un any amb bones dades a nivell de seguretat ciutadana, aquest tipus de delicte sí que ens va fer.
Pujar notablement i per tant hi hem de posar eines que ens serveixin a no només prevenir sinó un cop es produeixen poder procedir a fer les detencions molt més ràpidament. Per tant, en aquest any, any que ve com a molt, afegirem aquesta quarta línia de treball.
esperant d'aquesta manera millorar la seguretat ciutadana i sobretot continuar treballant en aquesta línia que, evidentment, no podem garantir el risero, però sí que podem garantir que Sant Just és un municipi molt segur. I tanquem aquest bloc parlant del servei de mediació. Quin objectiu té i quins casos pot recórrer la ciutadania a fer servir aquest servei?
Bé, doncs ho has explicat molt bé anteriorment, al llarg de l'any es produeixen moltes situacions de conflicte, intrafamiliar en alguns casos, en d'altres és entre veïns, són els típics conflictes que hi ha entre persones que conviuen, que són properes,
I abans que es calin, a vegades va bé que hi hagi una tercera persona que faci una funció de mediació, que parli amb les dues persones i que pugui buscar solucions.
històricament aquest paper estava molt reservat pels jutges de pau que tenien, exercien aquesta tasca però en els darrers anys aquestes figures han anat despullant de competències amb aquestes modificacions que hi ha hagut també, no?
I avui en dia, nosaltres considerem que la policia local, evidentment, ha de col·laborar amb Mossos Esquadra en les matèries de Seguretat Ciutadana, però no podem oblidar que la policia local també té assignades altres competències, com són a nivell de regulació de trànsit, de mobilitat i, també molt important, de proximitat, i aquí és on encaixa aquesta figura del policia mediador.
I tanquem ja aquesta entrevista amb el sisè bloc. Sí que després obrirem el bloc de l'alcalde Respont, però pel que fa a les preguntes que fa aquesta redacció, tanquem amb el medi ambient, amb aquesta pesta porcina africana, que en aquest cas la detecció d'un nou cas de pesta porcina africana en un senglar a Sant Jús ha fet que el municipi, juntament amb Esplugues, entri dins de la zona del risc establerta per la Generalitat.
El brot ja sumava, en el moment de la confecció d'aquest guió, 216 sanglars infectats i ha comportat restriccions d'accés al medi natural en diversos municipis del territori. Alcalde, què implica per Sant Just entrar dins d'aquesta zona del risc? Després també a l'espai de l'alcalde respon hi ha alguna pregunta relacionada amb aquest àmbit, però també ens agradaria saber què implica per Sant Just i si això que diuen, que han de matar aquests 500 sanglars,
si vostès creuen que és la decisió correcta o que és el que s'ha de fer.
Bé, el que implica, anant a la teva primera pregunta, és que tornem al moment 0, quan es va detectar el brot, i es van definir dues zones en funció dels risc que tenien, la zona 0, que estava a Cerdanyola, i la zona 1, que eren els municipis que estàvem al voltant de Cerdanyola, amb un perímetre que anava...
dels 6 als 20 quilòmetres. Sant Josep ja hi estava i en aquell moment ja es van aplicar durant algunes setmanes restriccions, sobretot que les persones no podien accedir lliurement al medi natural.
Es van aixecar parcialment perquè semblava que el focus estava molt concentrat a la zona zero. Posteriorment s'ha vist que, malauradament, alguns senglars infectats van sortir de la zona zero i, evidentment, quan vam detectar que hi havia positius a Papiol, Molins, Sant Feliu...
doncs érem conscients que era només qüestió de temps que també haguéssim tenint positius a Sant Just, com així va ser. Ara el Departament d'Agricultura, conjuntament amb Agents Ronyals, que és Departament d'Interior, el que estan és intentant reduir a la mínima expressió la població de senglars,
coinciden que està al voltant dels 500 senglars, caçadors s'estimen que és un nombre una mica superior, que estaria a l'ordre dels 1.000. El cas és que en les darreres setmanes hi ha hagut uns 130 senglars abatuts.
Nosaltres el que creiem és que aquesta situació no es pot allargar molt més en el temps. Creiem que més enllà de quatre setmanes més serà molt difícil que siguem capaços d'evitar que la gent entri a Coixerola. Així com els primers dies, les primeres setmanes, va haver-hi un alt grau de compliment de les mesures de les restriccions,
Darrerament, els punts que té col·locats el Consorci del Parc Natural de Coixerola, de comptatges de persones que entren al medi natural, doncs sí que ja s'està detectant que cada cop hi ha menys compliment i intuïm que conforme vagi venint el bon temps aquest incompliment anirà augmentant.
Com que és molt difícil també posar mecanismes de control eficients, perquè mai millor dit estem posant portes al camp, doncs creiem que el que s'hauria d'anar és cap a mesures més quirúrgiques que passin per tancar el parc durant les nits i que puguin ser durant les nits que s'acabin de fer aquestes batudes per reduir la població de senglars.
Jo, honestament, entenc que és un problema molt complex estar en joc la supervivència d'un sector que és clau en l'economia catalana, com és l'agroalimentari. Per tant, entenc que les mesures es prenen pensant en la globalitat. No m'agradaria estar en el lloc del Consell d'Agricultura...
El que sí que demanem és una mica de sentit comú i que si es veu que les mesures que s'adopten ja no tenim capacitat per fer-les complir, anem el més aviat possible cap a aquesta segona fase de mesures més quirúrgiques com les que et comentava abans.
Molt bé, doncs ara marxem a l'espai de l'alcalde Respon. Ho fem amb certa celeritat perquè una de les preguntes també va relacionada amb aquest tema i és per això que anirem directament amb ella. Com sabeu, aquest és un espai on vosaltres, els oients, feu les preguntes. És a dir, els i les oients ens feu arribar les preguntes a través de xarxes socials i Instagram OBEX,
i en aquest cas nosaltres les agrupem en temàtiques o les intentem portar de la forma en què ens les heu escrit però intentant posar una mica de context i explicant també una mica la situació. En aquest cas volíem marxar directament a parlar de la Pesta Porcina perquè ja era el tema del que veníem i un oient ens explica que viu i treballa dins del parc de Coll Salola i que fa uns dies va aparèixer un sengla mort a prop de la zona on treballa.
Evidentment, referint-se a aquest positiu que esmentàvem. Es va posar una cinta de no passar, però molta gent no l'ha respectat. Es veu que hi ha hagut accions d'òcia. Això és un missatge que rebíem a mitjans de la setmana passada. I ens pregunta si no caldria reforçar la informació i la vigilància en aquestes zones perquè la gent sigui conscient del risc i respecti les restriccions.
Nosaltres, com a mínim a Sant Just, crec que som dels municipis que més estem col·laborant en aquestes mesures de control. Durant diversos caps de setmana hem tingut controls estàtics de protecció civil, precisament amb caràcter informatiu, perquè protecció civil no té potestat sancionadora, i controls dinàmics de policia local.
són a dia d'avui també els controls que ens demanen des de la Generalitat de Catalunya. Si hi hagués una petició expressa que anéssim a una altra tipologia de controls, doncs evidentment col·laboraríem amb el govern del país com no podria ser d'una altra manera. Però a dia d'avui estem fent el que ens estan demanant i li puc assegurar que som els municipis que estem més compromesos en aquestes mesures de control.
Marxem a parlar de les obres al polígon, en aquest cas Narcís Monturiol amb Blasco de Garay. Fons mesos, l'obligent que ens escriu, va preguntar per unes obres que es van fer al polígon, a la Cruïlla, de Narcís Monturiol amb Blasco de Garay, on es van repintar i redistribuir les places d'aparcament. Poc després de fer-ho, i fins i tot sortir al bolletí municipal, diu, doncs es va tornar a obrir el terra i encara continua així. La resposta que va rebre és que això era perquè un altre municipi havia de fer una actuació,
Però han passat més de sis mesos i tot segueix igual. Com pot ser que no es faci un seguiment? No, s'està fent un seguiment. De fet, hi ha visites periòdiques dels nostres tècnics amb aquesta urbanització, que és la del sector de Bellavista, Sant Joan d'Espí.
I aquesta actuació el que passa és per soterrar a partir de Sant Joan aquesta línia que és de mitja alta tensió i no és fàcil soterrar una línia d'aquesta categoria. Però...
però hi estem fent seguiment i penseu que aquest soterrament passa per haver de fer unes perforacions per sota de la via del tramvia per donar pas a les línies soterrades i són actuacions que són complicades, que s'han hagut de fer amb mitjans avançats però que són lentes. Hi ha algun termini?
No m'atreviria a dir-ho perquè tampoc depèn de nosaltres, però en principi jo crec que aquest any hauria d'estar acabat. Marxem a parlar. I quan estigui acabat es restituirà l'estat anterior. Entenem que quedarà com estava, no? Correcte. Perfecte. Doncs marxem a parlar dels horaris de la biblioteca. Aquesta oyent ens pregunta si hi hauria la possibilitat d'ampliar els horaris de la biblioteca Joan Margarit perquè es pugui anar tant al matí com a la tarda tots els dies.
Nosaltres fa uns anys ja vam tenir una petició de diverses persones en aquest sentit i el que vam fer va ser encarregar un estudi i una enquesta per detectar si hi havia molta demanda per poder ampliar els horaris.
I el que ens va sortir en aquest estudi, jo en aquella època era regidor de cultura i jo recordo perquè vaig ser el responsable de tirar-li endavant, és que hi havia poca demanda.
és veritat que han passat ja uns anys i en aquests anys ja han hagut bastants canvis a nivell d'hàbits de la gent sobretot després de la pandèmia crec que hi ha hagut un abans i un després i el que sí que podem ara és tornar a estudiar l'increment dels horaris sí que vull dir que aquests increments tenen costos
i per tant abans de comprometre noves despeses s'han de fer anàlisis acurats perquè un cop s'amplia costa molt després reduir i s'ha de veure que realment hi ha una demanda associada més general per ampliar els horaris. Si fos així sí que podríem començar a prendre mesures per ampliar l'horari de la biblioteca.
és un servei que si detectem que hi ha demanda no posarem cap mena de trava per incrementar en els seus horaris. Penseu també que una part de la demanda que ens venia era d'aules d'estudi,
Aquí sí que teníem identificada una demanda important i crec que hem donat resposta, si no totalment sí, d'una manera considerable, a aquesta demanda a través de les aules d'estudi que tenim al Centre Cívic Soledat Sants al barri del Maix Lluit. Per tant, sí que una part dels resultats d'aquelles enquestes sí que han tingut aplicabilitat a posteriori.
I d'aquests horaris que volen alguns que siguin ampliats, a horaris que sembla ser que són massa matiners. Ara marxem a parlar del camió d'escombraries. Hi ha necessitat que el camió d'escombraries passi a dos quarts de sis del matí. No hi ha una ordenança que prohibeixi fer soroll abans de les vuit, ens diu aquest oient. Molts veïns ens despertem cada dia a les cinc i mitja, dos quarts de sis, o a les sis, o fins i tot abans, i voldria saber si es poden revisar aquests horaris.
El tema dels horaris de la recollida de residus és molt complicat, perquè evidentment els camions escombreies el que evitem és no concentrar el seu pas, la seva tasca,
a les hores en què hi ha més trànsit als carrers, perquè és un element que dificulta el trànsit. Per aquest motiu, algunes recullers, alguns serveis, es produeixen en horari nocturn, precisament amb aquesta voluntat de no dificultar el trànsit durant el dia, que és quan hi ha major afluència de vehicles en els carrers de Sant Just.
Ho mirem, però és com un sudoku, moure els horaris dels camions, i jo crec que el que sí que s'intenta és que aquelles fraccions que recullen durant la nit no siguin els vidres, que són els que fan més soroll, i que siguin aquelles fraccions que provoquen menys molèsties a nivell de soroll en els veïns. Però, de totes maneres, ho mirem.
Marxem a parlar de transport públic, que és un tema que de forma recurrent va sortint també en aquest espai de l'alcalde Respon. Primerament, la primera pregunta va relacionada amb si es farà alguna cosa per millorar el transport públic dels matins cap a Barcelona. Els problemes del bus X30 ja es coneixen i línies...
com la L51, L61 o L64, sovint van tan plenes que ni tan sols es poden parar. Així és com ho relata l'audient que ens escriu. El tram baix també fa una volta molt llarga i acostuma a anar ple. És una situació que afecta a molta gent. Alcalde, què té a dir aquesta pregunta?
Hi ha dues mesures que es prendran. Una és a curt termini, maig-jun, crec, que suposarà la incorporació de sis autobusos articulats a la línia X30, que permetrà pràcticament duplicar la capacitat d'aquesta línia d'especial necessitat a les hores punta del matí.
I després, en mig termini, tenim previst que també s'incrementi la freqüència del just metre, i també intentarem que el 63 pugui arribar al centre de Barcelona amb uns terminis molt inferiors, ens agradaria que fos la meitat, que els que tenim a dia d'avui.
A veure, 63 dona una volta considerable. Per això, estem intentant, parlant-ho amb TMB, que aquesta línia es converteixi en un express i d'aquesta manera també creiem que podem donar resposta a aquesta necessitat. Bé, és amb el que estem treballant.
Molt bé, doncs del transport públic cap a Barcelona, marxem a parlar del transport públic, en aquest cas el JT, que és l'altra línia de Sant Justenca, i també la línia N12. L'OIEN ens pregunta si es preveu ampliar els horaris del bus JT, especialment els diumenges, que si no anem arrats, doncs no opera.
i millorar el servei els dissabtes i allargar-lo entre setmana més enllà de dos quarts de 9 les 9. I en relació amb la línia N11, també ens pregunta si seria possible afegir alguna parada a Miquel Revertit en direcció Barceloneta i millorar la cobertura amb noves parades més properes, com Avinguda Indústria, per donar millor servei a barris com la Miranda, Can Candeler i Can Mèl·lic.
Bé, doncs l'N12 el que ens ha costat deu i ajuda és que arribés al Mas Lluí, on sí que teníem detectada una demanda molt important. Era l'únic barri del municipi de més de 2.000 habitants que no tenia aquest servei, per tant creiem que era necessari.
i a curt termini no preveiem nous canvis en el bus nocturn. Respecte al Justram, estem treballant amb una proposta per millorar el Justram, que passaria perquè hi hagués un nou vehicle en aquesta línia, que és un bus intern,
que ens permetria millorar freqüències i sobretot arribar a llocs on actualment no està arribant. Però això passa, jo crec, i no volia enganyar ningú, perquè el nou contracte, i aquest nou contracte no serà abans de tres anys. Intentarem que aquest tercer vehicle es pugui incorporar abans, però ara mateix la situació de l'àrea metropolitana...
no ens convida a l'optimisme perquè estan sent molt restrictius a l'hora d'incrementar despeses. L'àrea metropolità ha estat en una situació financera complicada, fruit d'una sentència que va haver-hi en el seu moment, que va tenir un efecte molt important en el que és el tríbut metropolità, ha suposat una reducció d'ingressos considerable,
I ara l'àrea metropolitana està en una fase de contingència a nivell de despeses que fa molt poc permeable aquest tipus de noves peticions que en dades contextos potser haguessin estat més ben acollides.
Ara mateix és factible modificar recorreguts, el que és molt més difícil és incrementar el nombre d'autobusos, el nombre de vehicles, perquè això suposa increment de despesa i ara, com et deia, l'àrea no està per la labor. I per tant, els diumenges no es preveu que hi hagi aquesta incorporació? No, no es preveu, no. Però la demanda hi és, els diumenges? No.
Fins ara no teníem identificada aquesta demanda, sincerament. Nosaltres tenim molta relació amb l'Associació de Veïns de la Miranda, que és una mica qui ens transmet les peticions del veïnat, ho dic perquè pels llocs on es demanava semblava que els veïns podien ser de Can Candeler a la Miranda,
i ells aboguen més perquè pugui haver-hi una millora de freqüència dies feiners i dissabtes que no pas obrir el meló del diumenge. Entesos. Marxem a les dues últimes preguntes, una referent a l'aparcament a Maslluí i l'entorn laboral, en aquest cas l'oient que viu a Maslluí i treballa a la zona de carretera reial, l'alcalde Arís i Països Catalans explica que és molt difícil aparcar les zones laborals
regulades, doncs sovint estan plenes d'ampleats d'oficines i cada cop hi ha menys places disponibles. Es podria revisar el sistema d'estacionament per facilitar l'aparcament a les persones que treballen en aquesta zona perquè es troben que el viure a Maslluí i l'aparcament en aquest espai de carretera reial troben dificultats.
Bé, de fet, a la zona de carretera reial, Camp Modulei, hem habilitat places d'aparcament vermell, precisament dirigits a Taronxa, precisament dirigits a treballadors d'aquell entorn. O sigui, que si aquesta persona treballa en aquest barri, doncs hi podrà aparcar en una d'aquestes places, a més a més amb uns preus molt competitius.
Estem intentant veure la publicació que va fer aquesta persona perquè concretament també parlava del tema d'aquest espai taronja, sigui com sigui, entendre, alcalde, que aquesta zona taronja és, diguéssim, per persones que treballen allà.
Correcte. En aquella zona. Sí. I s'ha ampliat recentment i avui en dia les dades que tenim és que està tenint un ús molt elevat però no està saturada. Molt bé. Zona vermella, el carrer Ateneu, que m'imagino que s'està referint al Keys and Ride que hi ha davant de Madre Sacramento. I en aquest cas li farem arribar també aquesta situació
Aquesta resposta és una taronja plena dels treballadors. Sí, però la zona taronja de la carretera s'ha incrementat, s'ha ampliat recentment i la setmana passada les dades que jo tenia era que estava tenint un ús elevat però no estava ni molt menys congestionada.
Perfecte, fèiem la revisió per si l'Auglina en aquest cas feia menció, evidentment em fa menció de la zona taronja, però en aquest cas, degut a aquesta modificació que comentava l'alcalde, també seguirem una mica actualitzant aquesta informació. I tanquem ja amb l'accés de velocitat al carrer Major, detecten un accés en aquest tram, en aquest carrer del nostre municipi, un accés de velocitat, i ens pregunten quan ens preveu instal·lar controls de velocitat o reforçar la presència policial en aquest carrer, perquè alguns conductors circulen a gran velocitat.
Bé, ja fa temps que tenim queixes en aquest sentit d'alguns veïns. S'han adoptat ja algunes mesures com posar un radar pedagògic i també dos reductors a l'alçada del carrer Montserrat.
però evidentment si persisteixen aquests problemes la solució passa per fer controls amb radar mòbil i si no han començat a fer-se es faran properament perquè ja és una queixa que
que continuem tenint, que amb les mesures que s'han adoptat no han servit per solucionar-ho. És veritat, és un carrer que hi passo freqüentment i hi ha vehicles que van a una velocitat excessiva, en una zona que no hi haurien d'anar, i per tant en aquests casos l'única solució passa per la sanció.
Si no l'hem començat a fer ja, ho farem properament, començarem a establir controls de redar mòbil. Aquest increment de velocitat que s'adicta a la zona de... Crec que és el tram entre Bona Vista i Parc Maragall, crec, perquè en el tram inferior, per sota de Bona Vista, ja hem posat els reductors. I per sota de Rambla?
No, jo crec que sota Rambla és de pujada i allà vam posar una gigasaga al nivell d'aparcament que jo crec que no hi ha els accessos... S'especifica l'Auillena en aquest cas quin és el tram, per això preguntava. Jo crec que no hi ha els accessos que tenim a la part de dalt. La part de dalt sí que és un carrer que ens ha augmentat el trànsit fruit de la construcció del carril bici a la carretera reial. Hi ha hagut una part del trànsit que s'ha desplaçat a carrer Major i
És un carrer que no hi ha aparcament, per tant, la gent té una sensació d'amplitud i jo mateix he constatat que hi ha, efectivament, excessos de velocitat. Les mesures que s'han adoptat, la via punitiva sempre és l'última, però està clar que no han acabat de funcionar i, per tant, en aquests casos no queda més remei que anar per la via punitiva.
Molt bé, doncs això és tot per avui. Alcalde Joan Bassaganyes, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un mes més i respondre totes les preguntes que preocupen el veïnat i que també li hem fet des d'aquesta redacció. Que vagi molt bé aquest mes de març i ens sentim després de Setmana Santa aquí al programa per respondre, en aquest cas, les preguntes corresponents al ple de mes de març i també a aquella actualitat que tinguem en el moment. Moltes gràcies a vosaltres.
Ràdio 2B FM 98.9
I seguim avançant el nostre magazín. Seguim aquí a la Rambler. És moment de l'entrevista del dia. Els que ens esteu seguint avui pel canal de YouTube veureu que hi ha molta gent a l'estudi, però és que encara hi ha més gent a la redacció. Avui estem... La veritat és que no ens hi cabem avui gairebé i ens fa molta il·lusió. Avui volem celebrar el Dia Mundial de la Poesia, que és un dia molt important i que en aquest cas es celebra el 21 de març. Però nosaltres aquí a l'emissora ho fem...
Ho fem avui de la nostra manera i gràcies també al Servei Local de Català. Per explicar una mica i posar una mica de context en l'espai d'avui, també tenim aquí a la meva dreta la Irene Sabrià, que és professora del Servei Local de Català de Sant Just. Irene, bon dia. Bon dia. Benvinguda al programa. Gràcies. Explica'ns una mica què viurem en els propers minuts aquí a Ràdio d'Esvern.
Bé, doncs el que hem vingut a fer aquí a la ràdio és llegir per commemorar el Dia Mundial de la Poesia un poema en diferents llengües i per això han vingut alumnes del nivell bàsic 2 de català per tant això és molt important perquè és un nivell baixet
del Bàsic 2, a llegir-ho amb el seu idioma. Jo el llegiré en català i llavors ell ho llegirà en anglès, en alemany. I el poema és d'un autor que es diu Blai Bonet. Aquest senyor, aquest autor és mallorquí, és d'un poblet de Mallorca que es diu Santanyí.
i és un referent imprescindible de la literatura catalana a tots els territoris de parla catalana i bé, la seva obra és molt important té una gran força verbal i una sensibilitat extrema bé, tant té poesia com també obra en prosa però nosaltres el que venim a fer és llegir un poema
Perfecte. Doncs el poema que s'ha triat en aquest cas és Foc d'ocell. Endavant, Irene. Començarem escoltant aquesta poesia en català i tot seguit anirem escoltant diferents idiomes. També presentarem els altres convidats que tenim sobre la taula. Ara, en aquest cas, parlem amb Irene Sabrià, que, com deia, és professora del Servei Local de Català i l'escoltarem amb la lectura d'aquest poema.
Molt bé. Foc d'ocell. La llibertat és una cantata a la llibertat. Si es creu o mana creure que és més que un cant, és perquè tan sols no és un càntic. La llibertat també ha de ser una cançó de poble. La llibertat no és. Just dura el temps en una rosella dels segadors. Quicar la foc a l'ocell del desig és el misteri.
El misteri de l'amor és el temps, com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant, perquè l'amor fet i la llibertat són el mateix càntic.
El plaer de l'amor fet és una cantata a l'amor. No és l'amor. La llibertat és just un himne a la llibertat. No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què? Tu voldries ser lliure, però que no et passi res, i res és massa poc, talment com tot són massa coses.
Doncs aquesta és la poesia triada aquest any, aquesta poesia que s'ha fet lectura ara en català i marxem a escoltar-la en alemany. Verena, bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé, gràcies. Sí, visc el any just des del setembre i llegiré el poema en alemany. Perfecte, molt bé, doncs t'escoltem.
«Vogel in Brand»
Was den Vogel des Begehrens in Brand setzt, ist das Geheimnis. Das Geheimnis der Liebe ist die Zeit, so wie das Geheimnis der Freiheit die Zeit ist, die ihr Gesang dauert. Denn vollendete Liebe und Freiheit sind derselbe Lobgesang.
Die Lust der vollendeten Liebe ist eine Kantate an die Liebe. Es ist nicht die Liebe. Die Freiheit ist bloß eine Hymne an die Freiheit. Es ist nicht die Freiheit. Ich sehe, du glaubst es nicht. Weißt du, warum? Du wärst gerne frei, doch dass dir nichts passiere. Und nichts ist zu wenig, genauso wie alles zu viel ist.
Que maco, la veritat és que anirem escoltant al llarg d'aquest espai diversos idiomes, la seva musicalitat i la veritat és que és meravellós poder tenir aquest espai que tenim avui, que ja fa diverses temporades que podem gaudir d'aquesta secció que fan un cop a l'any el Servei Local de Català, en commemoració d'aquest Dia Mundial de la Poesia. I ara l'escoltarem en aquest cas en portuguès. Tinc aquí a la meva esquerra el Joao. Joao, bon dia.
Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Sí, bàsicament fa 6 mesos que visc a Sant Just, exactament al mateix temps que fa que visc a Catalunya des que em vaig traslladar a Portugal i doncs soc portugués, llegiré en portugués el poema.
Porta sis mesos i, home, el català, Déu-n'hi-do, eh? El parles molt bé? Una mica, crec que una mica. Home, no, no, molt bé, una mica, molt. Sí, sí, no, no, està molt bé. Sí, crec que vaig tenir l'oportunitat de treballar en un lloc, que és el Barça, que es parla molt català, doncs escolto molt cada dia i crec que em va ajudar.
Que bé, que bé, que bé. Doncs, endavant amb aquesta poesia en portugués. Canvia a portugués. A ave, a teia. A liberdade é un canto à liberdade. Crer-se ou fazer crer-se que é mais do que isso é porque simplesmente não o é. A liberdade tamé ha de ser cântiga. A liberdade não é. Dura uma flor antes da ceifa.
És el misteri que com el desejo a avateia. El misteri del amor és el temps. I el de la liberdà és saber quan l'he dura el canto. Perquè ella i el amor, després de fet, són el mateix canto. El prazer del amor, després de fet, és un canto amor. No és el propio amor. La liberdà és només un hino a la liberdà.
No és a propria liberdade. No acreditas no que eu canto? Bem vejo. Sabes porquê? Gostavas de ser livre sem que nada te aconteça. E nada é muito pouco, embora tudo seja demasia.
Preciós, preciós aquest poema. Irene, l'anem sentint en diverses llengües i la veritat és que és enamora, és molt bonic. Gràcies, Joao. Marxem a l'última d'aquest primer bloc. Marxem a saludar la Nora, que la tenim aquí, Nora. Bon dia.
Bon dia, bon dia. Quan fa que estàs a Sant Just? Vaig a Sant Just fa un any. Un any, eh? Molt bé, molt bé. D'on vens? D'Alemanya, també. D'Alemanya. Molt bé. En aquest cas, per això, l'escoltarem en anglès, no, el poema? Sí, presentaré la versió en anglès. Perfecte, doncs t'escoltem.
Freedom is a bird of fire. Freedom is a cantata of freedom. If believed or it makes you believe, it is more than a song. It is because is it not a hymn. Freedom must be sung by the people as well. Freedom there is not, for it lasts just the time in a reaper's poppy.
Bona nit. Bona nit.
I see you do not believe it. Do you know why? You want to be free but wish nothing to befall you. And nothing is not enough, just as it is too many things.
el mateix poema del català a l'anglès passant per l'alemany i el portugués. Aquest ha estat el primer bloc. Fem una petita pausa per publicitat. Tornarem de seguida, hem de fer canvi de taula. Escoltarem a continuació també aquest mateix poema en castellà, en la versió castellà de Venezuela i també en castellà argentí i també en francès.
En breus instants tornem de seguida quan tinguem aquí la taula composada i puguem continuar una mica amb l'espai d'avui. Fins ara. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
Continuem avançant en aquest tram de l'entrevista del dia. Avui una entrevista molt diferent perquè estem rendint homenatge a aquest regal que ens han donat les lletres, que és la poesia, i en aquest cas, com que el dia de la poesia celebra aquesta mateixa setmana, hem decidit en marc d'aquest dia mundial, que és el 21 de març,
celebrar avui també la nostra petita commemoració fent aquest espai avui d'homenatge amb el Servei Local de Català. Abans, en aquest primer bloc, hem escoltat la poesia, aquest foc d'ocell, l'hem escoltat en alemany, portuguès i anglès i també inicialment en català, llegit per Irene Sabria, professora del Servei Local de Català.
En aquest segon bloc l'escoltarem en castellà de dues maneres, en castellà venezolà, en castellà argentí i tancarem en francès. Deixeu-me saludar primerament el trio que conforma aquesta lectura en castellà venezolà. Elles són l'Anselma, la Oriana i la Sheila. Bon dia, com esteu? Bon dia, molt bé. Sí, benvingudes al programa. Bé, tot vostre, us escoltem amb aquesta lectura del poema en castellà venezolà.
La libertad es una cantata a la libertad. Si cree o se hace creer que es más que un canto, es porque ni siquiera es un cántico.
La libertad también tiene que ser una canción de pueblo. La libertad no es apenas dura el tiempo en una amapola. Continuem. Andavan. Bon dia. Soy Oriana de Venezuela del Estat Zulia. Y llegiré al siguiente par.
Quien prende fuego al pájaro del deseo es el misterio. El misterio del amor es el tiempo. Como el tiempo de la libertad es el tiempo que dura su canto. Porque el amor hecho y la libertad son el mismo cántico. Buen día, soy la Sheila. Soy de Venezuela, la capital, Caracas. Y llegiré el siguiente párrafo.
El placer del amor hecho en una cantata de amor. No es el amor. La libertad es apenas un ritmo de la libertad. No es la libertad. Veo que no lo crees. ¿Sabes por qué? Tú querrías ser libre, pero que no te pasará nada. Y nada es demasiado, poco. Igual que todo es demasiado.
Doncs aquesta lectura del poema, en aquest cas llegit amb aquesta divisió dels tres paràgrafs, per l'Anselma, la Oriana i la Sheila, gràcies. Marxem ara a escoltar el Pablo. Pablo, bon dia, com estàs? Bon dia, tot bé. Benvingut al programa, acostarem una mica el micro. Explica'ns una mica d'on vens, Pablo? Jo soc de Buenos Aires i fa tres anys que vaig venir a viure aquí a Barcelona.
Molt bé, molt bé, perfecte. Doncs ara entenc que ens llegiràs aquesta poesia en castellà argentí. Tot teu. Fuego de pájaro. La libertad es una cantata a la libertad. Si se cree o se hace creer que es más que un canto, es porque ni siquiera es un cántico. La libertad también tiene que ser una canción del pueblo. La libertad no es. Apenas dura el tiempo en una amapola.
Quien prende fuego al pájaro del deseo es el misterio. El misterio del amor es el tiempo, como el misterio de la libertad es el tiempo que dura su canto, porque el amor hecho y la libertad son el mismo cántico. El placer del amor hecho es una cantata al amor, no es el amor. La libertad es apenas un himno a la libertad.
No es la libertad. Veo que no te lo crees, ¿sabes por qué? Tú querrías ser libre, pero que no te pasara nada. Y nada es demasiado poco. Igual que todo es demasiado.
Doncs aquesta lectura en castellà argentí interpretada pel Pablo, que com ens deia ve de Buenos Aires i porta tres anys vivint aquí a casa nostra. I tanquem la lectura en francès per la Marí. Marí, bon dia, t'acostem el micròfon, com estàs? Hola, bon dia. Benvinguda al programa. Explica'ns una mica la teva història, quan fa que estàs aquí?
Sí, fa nou anys que visc aquí, a prop de Barcelona, primer a Esplugas i ara aquí a Saint-Just. I ara, aprenant el català, soc molt feliç de fer poble. I gràcies a Montse, que va explicar-me aquesta expressió de català fer poble. I bé, vaig a llegir en francès. Endavant.
La liberté est une cantate à la liberté. Si l'on croit ou l'on fait croire qu'elle est plus qu'un champ, c'est parce qu'elle va au-delà du cantique. La liberté doit aussi être la chanson d'un peuple. La liberté n'est pas. Elle ne vit que le temps d'un coquelicot des moissonneurs.
C'est le mystère qui enflamme l'oiseau du désir. Le mystère de l'amour est le temps, tout comme le mystère de la liberté est la durée de son champ. Car la liberté et l'amour accompli sont le même quantique. Le plaisir de l'amour accompli est une cantate à l'amour. Ce n'est pas l'amour. La liberté n'est qu'un hymne à la liberté. Ce n'est pas la liberté. On dirait que tu n'y crois pas.
Tu sais pourquoi? Tu voudrais être libre, mais qui ne t'arrive rien. Et rien ce n'est pas assez. De même que tu, c'est beaucoup trop. Doncs aquest ha estat l'espai d'avui, aquesta secció on hem pogut escoltar aquesta mateixa poesia, aquest foc d'ocell, que l'hem escoltat, com dèiem, en alemany, interpretada per la Verena, en portugués pel Joao, en anglès per la Nora...
en castellà de Venezuela amb l'Anselma, l'Oriana i la Sheila, en castellà argentí pel Pablo i finalment en francès per la Mari. Moltíssimes gràcies, aquesta lectura també ha sigut possible gràcies al Servei Local de Català, també gràcies a la Irene Sabrià, que ha fet la lectura també en català d'aquest poema. Una abraçada, cuideu-vos molt i que vagi molt bé aquest aprenentatge del català.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia. Avui parlem d'ànima, de natura, de Josep Morral i Marta Pruna. L'exposició que podeu trobar al llarg d'aquest mes de març i ja fins la setmana vinent, fins al 24 de març.
al celler de Can Ginestà, la natura i l'ésser humà units. Aquest diríem que és una mica la filosofia que engloba aquest projecte, però per parlar amb profunditat sobre aquesta exposició hem convidat els seus responsables. Josep, Marta, bon dia. Hola, bon dia. Benvinguts al programa. Expliqueu-nos una mica de què va ànima de natura.
Doncs una mica ja ho has dit. No sé, parlo jo, eh, Marta? Sí, sí, bueno, no sé, va ser un projecte que va néixer amb la Marta i vam semblar interessant que tots dos treballem amb la natura. Una mica volíem manifestar les nostres maneres de fer diferents, les nostres maneres de treballar diferent, però unint creació amb natura i un sentit àmpli de la natura que també engloba, evidentment, l'ésser humà.
I una mica, què és el que podem trobar en aquesta exposició? Com d'alguna manera aprofunditza en tot això l'espectador el visitant quan visita la vostra exposició? Trobem escultures de la Marta, trobem obres de creació pictòrica bàsicament de part meva. També hi ha dos vídeos d'obra de creació
trobem un espai més tancat, més íntim. Les obres, en principi, es distribueixen a dret i a esquerre per separat, però a la part central, que és allò en centre, a la sala, hi ha un espai que en dialoga una mica entre elles. Això va a grans temps, diguéssim. Explica'ns una mica, Marta, com funciona, com treballa la teva peça també en aquesta exposició.
Bé, a l'entrada hi ha un avaurador que és com per començar l'exposició, com si fos algo místic, allà on et mulles les mans per netejar-te.
per entrar en aquesta ànima, i les meves escultures així grans tenen aquesta autenticitat, aquest misticisme també a vostè, que cal avui, i estan fetes amb pedra, amb fusta, materials així naturals, que el que volen és donar pau a l'ésser humà.
estan fetes amb la radial, amb la motoserra, són màquines, però el resultat és que hi ha unes escultures molt autèntiques, nobles, materials nobles, que són bastant grans,
60 quilos cada una i donen aquest pes a la vida. Avui, com dèiem, estem parlant amb en Josep Morral i la Marta Pluna d'aquesta exposició d'Ànima de Natura que podeu trobar al celler de Can Ginestà on treballen el tema de la natura, com ens pot arribar a tocar l'ànima i també aquestes peces que podem veure al celler de Can Ginestà ho fan.
Explica'ns també, Josep, en aquesta part pictòrica com l'has treballada i què és el que hi podem veure. Sí, el meu treball és més pictòric. Bàsicament treballo amb pintura equírica. També hi ha materials més tradicionals com el llapis de grafit o fins i tot llapis de color o a vegades resina epoxi. Hi ha una mica d'experimentació amb el material pictòric perquè considero també que
Es pot sortir de la superfície del suport, de la tela, de la fusta, alliberar-se i esdevenir una mica com un objecte. Això, clar, explicat així potser no s'entén, s'hauria de veure. L'angle de pintura se separa del suport i a vegades es veu una fulla que s'enganxa per la paret directament. O s'incorpora amb altres materials naturals que anem recollint, trossos de branques de romaní o arrels d'altres plantes i, d'alguna manera, hi dialoga.
Fa difícil explicar obres de creació de la Marta i meves, si no les teniu al davant. Animem a anar-hi perquè és l'única manera que toqui realment l'ànima, perquè les nostres paraules poden una mica ajustar-se, però sense tenir-ho al davant és complicat. També heu realitzat un parell de visites guiades aquests dies per explicar la vostra obra. Com han anat aquestes visites?
Bé, molt bé. Vols explicar la primera, Marta, o...?
Sí, bé, com vulguis, eh? Sí, bé, bastanta gent, el dia 6, va ser bonic. És bonic aquestes visites guiades, jo també em faig aquí al camí. És bonic perquè tens l'altre davant i llavors realment l'obra la fas per l'altre, no la fas per tu. Tu no fas les obres d'art per tu, la fas per l'altre.
I explicar-ho, explicar-ho i que t'entenguin, és quan has d'haver bonic, no? I jo crec que aquest dia 6 va ser molt bonic. Tots estaven com molt, oh, m'ha tocat, no? M'ha tocat, perquè realment el que fa l'obra és tocar-te, però si l'artista t'ho explica, encara et toca més, comunica més, no? Hi ha moltíssima gent, perdona.
Moltíssima gent que, a més, és difícil moure's per l'espai, perquè és una mica reduït. És un espai molt maco, però és una mica reduït. Ahir ja no érem tants, però també va ser molt íntim, molt interessant. Si hi ha menys gent, també permet una mica, a vegades, de diàleg, cosa que al dia 6 no va ser tan possible. I la gent sempre ho troba interessant, perquè darrere les obres hi ha històries, hi ha moltes coses a explicar. I es fan més assolibles, més...
S'entra més aquesta ànima que volem que arribi i es fa un contacte més directe. En el fulletó de presentació de l'obra podem llegir natura i ésser humà units, com llegien també a l'inici d'aquesta entrevista. El rostre s'integra a la fusta, la branca es converteix en un os, tronc i pedra de mirada penetrant, la fulla esdevé llum fullera i en aquest cas ben dins...
nostres fan visibles tantes semblances, lligams indestructibles del nostre origen. La natura ens toca l'ànima, ens fa vibrar i es transforma en pensament. Això és el que podem llegir en aquest fulletó de benvinguda de l'ànima de natura que, com comentàvem, es va inaugurar el 19 de febrer i que en aquest cas estarà disponible fins al 24 de març.
Alguna qüestió més que vulgueu destacar abans de tancar aquesta entrevista, família? No sé si voleu convidar també els oients que ens estiguin escoltant a participar també de forma activa d'aquesta visita. Sí, sí, i tant. Evidentment que per fi d'aquests dies, perquè només queda aquest cap de setmana i dos dies més.
i per tant que vagin a veure que això ja s'acaba. Algun treball, alguna obra que estigueu ara mateix en projecte, alguna cosa que tingueu en vista pels propers mesos o pels propers anys a nivell de feina?
Bé, sí, jo ara inauguro el dia 28 a un altre lloc, que és un molí d'oli, aquí a la zona, però encara no tinc l'invitació, però serà interessant. Set mesos es queden les obres en aquest espai arquitectònic bestial, però encara no puc dir el nom.
Però jo convidaria també, com diu el Josep, a la gent que vagi. Avui és el solstici, és una oportunitat de canvi. La gent va, mira, però la gent també pot comprar com a Europa.
La gent pot posar-se l'ànima a casa. Li donarà molt més que roba o anar de viatge i tornar a donar sauna. Això és més etern. Ho tens cada dia, ho tens 20 anys i l'acarícies.
de fet no té preu però l'hi posem però és una cosa feta a mà cada una per ella sola cap és igual que l'altre és única és una cosa que no s'hauria de dir però s'ha de dir aquí a Catalunya s'ha de dir a Espanya perquè la gent compra molt menys que Europa o Mèxic o etcètera
no només comprar sinó també a vegades simplement assistir a una exposició la gent li fa manda li costa més hi ha manifestacions artístiques que són més fàcils i que arriben directament a través de les xarxes socials o jo què sé qui menys va al cinema o des de casa mateix veu una pel·lícula
o llegeix una mica, però a l'exposició se va a un museu quan viatja, però vaja. Però a l'exposició és a dir, li costa. Aquí a Sant Jus, jo no sé, però tenen al costat de casa i segurament en un mes no hi haurà anat. I és un llest molt senzill. I com deia la Marta, nosaltres això ho fem perquè arribi, perquè volem que...
que aquest missatge s'escampi i contamini, per dir-ho així, arribi a les ànimes de les persones i els faci reflexionar i els faci pensar sobre aquest món convuls que vivim en què hem oblidat la natura i de la qual formem part, perquè són part íntegra, però sembla que sigui una cosa allunyada, molt distant...
i que això no va amb mi, no sé, esclar que va amb mi, perquè estem en una zona de conflicte i cada vegada ens estem distanciant més i som una espècie que posa en perill una mica tot el planeta. Per tant, és un moment de reflexió i un moment d'anar-hi. I que un cop hi vas, tampoc és que te trobis una cosa dramàtica, que potser ho pinto molt dramàtic, sinó que més aviat ens surts, penso jo, per la gent que hi ha anat i els comentaris, ens surts més viu, més optimista, jo crec.
Doncs, digues, afegeix, Marta. Perdó? Afegeix endavant, sí, sí.
jo crec que també comença una època com molt consumista això també faria canviar també el ser humà el fet d'observar una cosa que no es mou, contínuament totes les coses que mirem s'han de moure contínuament i ràpid ho veiem a les xarxes, ho veiem als concerts, quasi que no hi ha temps de veure com un braç
té sentits que ja s'està movent i segueix, i un moviment, i l'autre, velocitat, que es vindica, no? Això està quiet, està quiet, i tu dones la volta al ràdio. I això és interessant, no? Aquest diàleg amb algú quiet, perquè al final és el nostre esperit que s'ha d'alimentar. Hem de ser més espirituals.
que ho hem perdut. Hem de tenir més cultura i, bé, cultura en el sentit d'aquestes revistes que hi havia als 80, per exemple, L'Àpiz, Ajo Blanco, que jo era col·leccionista, tot això ja no existeix, perquè tampoc el públic pot, ja no pot fer aquestes revistes, perquè no hi veuria públic, és que ningú se les miraria, ningú buscaria el número 29, que em faltava, no?
perquè ha canviat aquest públic. Llavors mirem a veure si ja aquesta possibilitat ha canviat.
Doncs amb aquest desig tanquem l'entrevista d'avui, que ha estat amb Josep Morral i Marta Pruna. En aquest cas, Artífecs d'Ànima de Natura, aquesta exposició que podreu veure fins al 24 de març del 2026. Gràcies per aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern. Una versada i que vagi molt bé aquesta exposició i els nous reptes que tingueu per endavant. Gràcies.
I fins aquí el resum de la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui dissabte. Un plaer estar amb vosaltres compartint experiències, compartint entrevistes aquí al 98.ufm. Soc Daniel Martínez, responsable de la Rambla, i és un plaer estar amb vosaltres, de fet,
cada dia de dilluns a divendres i també els dissabtes amb aquest resum. Ja sabeu, ens torneu a escoltar a les zones del 98.fm a partir de dilluns amb el nostre magazín de 10 a 1 i en aquest resum els dissabtes en aquesta mateixa hora i a la mateixa freqüència moderada. Tornem dilluns, que vagi bé, adeu-siau.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!
You know how, you know how. Ràdiu dosmen.
Bona nit.
Fins demà!
I thought I knew them all by name But they started looking much the same And it's no surprise
I don't want to listen too much How can I give up on all the days I know I want? There's nothing but rainbows I believe in the shadows behind me Thought I might be dropping out But now I'm gonna work it out I'm gonna work with me
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Ara escoltes ràdio despert, sintonitzes ràdio despert, la ràdio de Sant Just.