Ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1.
Bona tarda, Sant Just, passen ara mateix 10 minuts a les 5 de la tarda d'avui, divendres 5 de maig.
Tenim moltíssimes ganes ja d'agafar aquest cap de setmana, perquè a més a més aquí a Sant Just s'hi faran moltíssimes activitats.
Benvinguts, benvingudes a la Ràdio d'Esbert, n'esteu sintonitzant al 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Qui ens espera en les properes dues hores? Doncs bé d'aquí i fins les 6, primer de tot, farem un nou capítol amb en Marcel Ferret,
el nostre col·laborador que ve des de l'Hospitalet, aquesta secció que porta ell, que es diu Just el que no saps.
Esbrinarem una nova biografia o potser ens farà un nou capítol, perquè ja en porta 20 d'aquesta secció i ens fa un programa especial.
Bé, la qüestió és que després, tot seguit, de parlar amb en Marcel, farem una entrevista a la Penya del Vidre,
que és l'afició més canyera i vibrant de l'Hockey Club Sant Just.
Volem saber quina és la seva activitat i com neixen, perquè, a més a més, demà fan l'últim partit de Lliga Regular de l'Hockey Lliga Plata.
Serà un partit molt emocionant aquí a la Bona Aigua.
Parlarem amb ells, a veure com s'estan preparant per aquesta cita.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, i després d'escoltar els butlletins i informatius de Catalunya Ràdio i també els de Ràdio d'Esverm,
farem un repàs amb els podcasts més reproduïts i també més interessants que hem tingut al llarg d'aquesta setmana.
Passarem l'entrevista de la xarxa 06 aquesta setmana a la Júlia Viladot, que ens parlava dels divendres al parc.
També escoltarem la sessió de cuina amb en Joan Targarona i la de llibres amb l'Arnau Consul.
Doncs bé, tot això serà el que tindrem aquesta tarda. No marxeu, que comencem!
Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les ones.
Fins demà!
I una altra secció amb en Março, just el que no saps, aquest espai que fem els dimecres.
Hola, Março, què tal? Bona tarda.
Molt bones, bona tarda, què tal? Com anem?
Doncs aquí molt felices de celebrar ja dues...
Anava a dir dues dècades perquè són 20, però no...
Dues desenes?
Dues desenes.
De seccions, sí, sí, correcte.
Sí, estem de festa.
Avui estem de festa, avui estem de programa especial, número 20.
Està molt bé, està molt bé, vull dir...
Jo ja no sabia quants programes duraríem, i mira, doncs...
Home...
Almenys 20 portem, esperem que arribin molt més.
No, tothom arriba a 20 programes, eh?
Bueno, també és veritat que si les seccions es fan...
quinzenal o mensual, doncs és molt difícil arribar al 20, eh?
Però bueno, sent una secció...
Totalment.
Una secció setmanal està molt bé.
Sí, sí, sí, sí, estic molt content i de debò que fer 20 infinites vegades,
les que convinguin, que m'encanta.
Molt bé, doncs a veure què és el que ens portes en aquest especial...
Clar, clar, clar, clar.
...vinitè aniversari.
Clar, avui toca programa especial, és el capítol número 20, i cal fer alguna cosa diferent.
En el capítol número 10 vam parlar, te'n recordes, de cançons infantils i històries...
Me'n recordo perfectament.
Enrerefons bastant pertorbadors, alguns...
Sí.
Doncs, en aquest cas, novament veurem el costat fosc del món de la música.
De fet, sí, he triat aquest tema, ha estat perquè ho vam estar parlant l'altre dia,
i he estat donant voltes fins que m'he dit, vinga, pelante, tira.
Vinga, va, clar que sí.
Veurem un costat terrible del món de la música,
les morts vinculades al consum de diferents drogues.
Càram, càram.
Sí, sí, sí, són moltíssims els artistes que han acabat morint per culpa de les addiccions,
i m'ha semblat prou interessant fer aquest recopilatori.
De fet, ho estic fent per diferents motius.
És un tema força interessant, realment.
Sí.
I així puc fer un petit homenatge a aquesta gent,
però com a músics, com els grans músics que eren, evidentment.
Ja n'hi ha prou de romantitzar la idea aquesta de viure la vida a tope
i que sigui igual el que passi.
Ja està bé.
A veure, he sentit gent dient que morirà als 27,
com ho van fet no sé quants músics.
No, no, s'ha de ser carallot per pensar coses així, sincerament,
perquè sí, la gent que he sentit que ho han dit
no toquen ni quarts ni hores, realment.
Bé.
Avui parlarem d'algunes de les icones musicals del segle XX
que van trobar un final tràgic per culpa de les drogues.
Endavant amb aquest capítol tan animat.
Per cert, una altra cosa no,
però la música d'avui serà impecable, serà espectacular.
Bé.
Flipareu amb la selecció musical.
Perfecte.
Però va, sí, sí, no, i tant, i tant, i tant.
Comencem, va.
Tal com he dit, això de no romantitzar aquests morts, si us plau,
però tampoc és lògic començar a pensar en teories de la conspiració
i supersticions del món dels escenaris i d'això.
No hem de pensar així.
Si aquesta gent va morir,
va ser perquè tenien un ritme de vida molt frenètic,
però portar roba groga en un escenari
o portar un encenedor de color blanc a sobre
no són malediccions, tal com pensen certes persones.
Igualment, tal com també s'ha dit,
aquests fenòmens musicals no van donar la seva ànima al diable
per assumir aquesta fama.
És que s'ha de ser burro de debò per pensar aquestes coses, no?
És que m'ensenc moltíssim, m'emprenya molt.
La gent de, no passis per sota l'escala,
ai, s'ha trencat un vidre, ai, un gat negre.
Bueno, són supersticions que té la gent.
Sí, però jo tinc un gat negre i per ara les coses em van bé.
Vull dir, jo tinc un gat negre per casa rondant i no passa res.
Home, jo t'haig de dir que, per exemple,
per sota un andami, per sota una escala...
Però jo ja no ho faig per allò que no se'm caigui a sobre i em matis.
Més enllà, no?
Més enllà de la superstició.
Però això, vull dir, aquesta gent no va morir per això.
Van morir perquè vam dur un ritme de vida que no havien de portar.
En fi, saps identificar el que estava sonant ara mateix?
No, massa, la veritat.
Touch Me, de The Doors, un gran grup.
A veure, i si posem aquesta cançó, et sona?
Home, que estàs bastant coneguda, no?
Sí, home, és més like Teen Spirit, de Nirvana.
Sí.
Però, però, vale, i aquesta altra que sona ara?
No la tinc gaire localitzada, però sí que, escoltat,
o sigui, no sabria dir-te de qui és.
És Painted Black, del Rolling Stones.
Em sabries dir què tenen en comú,
la gent que interpreta aquestes cançons, els cantants?
Home, doncs que són jefazos de la música.
Són jefazos de la música, això sens dubte.
Això sens dubte.
Però tots ells, sí, digues, digues, digues.
Bueno, no sé, que ho han petat molt.
Ho han petat moltíssim.
No sé, que...
Tots ells formen part del Club dels 27.
Amb Federico García Lorca i Vicente Alexandre, no, no.
Sí, t'anava a dir, com aquests, pots dir?
Generació del 27, no, no.
Es tracta del Club dels 27,
un grup de músics reconeguts amb una gran projecció
que van morir massa joves, concretament als 27 anys.
Vale.
Massa joves i, de fet, massa espectaculars.
Ja en vam parlar de la Amy Winehouse, no?
Exacte, la Amy Winehouse entra dins d'aquest grup.
Clar, un dels personatges que formen aquest grup
és Brian Jones, membre fundador dels Rolling Stones,
que va ser trobat ofegat a la seva piscina
després de, presumiblement,
patir un atac d'asma mentre bussejàvem.
Sí, clar, quin trauma.
Sí, a veure, això no s'ho creu ni cristo, sincerament.
Però t'agafa un atac d'asma, ah, o sigui, estan...
A veure, que et pot agafar, et pot passar alguna cosa greu,
et pots arribar a morir, si tu vols.
Sí, fantàstic, però sembla ser que en el seu organisme
van trobar drogues i alcohol i tal, vull dir...
Ah!
També hi ha una teoria de la conspiració
que va ser assassinat, realment.
No s'ha acabat de confirmar, però en qualsevol cas,
l'atac d'asma és bastant sospitós.
Sí, que s'haguessin inventat un altre escull.
Ah, exacte.
Va morir el 69, al 1969,
sent l'iniciador d'aquest club dels 27.
Ah, va.
Durant els pròxims dos anys, també van morir, amb 27 anys,
els grans Jimi Hendrix,
trobat ofegat pel seu propi vòmit mentre dormia,
després d'haver consumit 18 vegades la dosi recomanada de Vesparax,
un medicament.
Vale.
Janice Joplin, que va ser descobert en la seva habitació
del Landmark Motor Hotel,
després d'haver patit una sobredosi d'heroïna.
Ostres.
I Jim Morrison, que és el primer que hem escoltat,
el cantant de The Dors,
que va ser trobat a la banyera del seu pis de París,
havent patit una aturada cardíaca fruit d'una vida dedicada
a estudiar, menjar bé i anar a dormir molt d'hora.
Sí?
Sens dubte.
No, evidentment no.
Evidentment va ser perquè va consumir més del que havia de consumir.
Vale.
Jo crec que...
No hi ha un mínim, tampoc.
No hauries de consumir.
Quan els cantants passen la barrera dels 27,
deuen fer una festa...
És probable.
Una celebració...
M'agradaria serien alguna...
Ostres.
Home, serien alguna...
Sí.
A veure què hi ha en aquella festa.
Com un triomf, no?
Bueno, hem passat dels 27, seguim vius, ole, ole, ole, ole.
Aquestes vegades creen tot de supersticions altres
perquè també hi ha el mateix, però amb el número 32,
si no m'equivoco, vull dir...
Hi ha diferents coses així de...
Van passant com a edats.
És com les noces de...
Quan estàs casat, les noces de plata,
les de platir, les d'or, les de no sé què...
Sí.
Doncs el mateix...
Això una mica igual, no?
Exacte.
Vull dir, quan s'ho pas superant els anys,
vas celebrant que no t'has mort.
No celebres més anys, celebres que no mors.
No, no, que no mors.
Exacte.
En aquest grup, més tard, també s'hi va venir Kurt Cobain,
de Nirvana,
qui es va suïcidar l'any 1994,
havent viscut una depressió severa
que segurament va empitjorar
degut al consum d'arruïna.
I la nostra estimada Amy Winehouse,
sobre qui ja vam parlar
i que va morir després d'una gran ingesta d'alcohol.
De fet, fent recerca sobre aquests personatges,
he descobert que hi ha molta gent
que creu que els 27 són una edat perillosa pels músics
i fins i tot s'han fet estudis per demostrar que no.
Que em sembla una cosa flipant,
perquè dius, a veure,
a veure si hi ha un pic,
hi ha un pic de mortalitat als 27.
Clar, és com...
És una casualitat, vull dir,
els 27 no és una edat perillosa.
No, no.
Vull dir, si no...
Estàs a la flor de la vida, no?
Em queden 3 anys, a mi, llavors.
Vull dir, no, no, no, no és viable.
Sens dubte que morin tan joves és esgarrifós,
però no són els músics que han mort més joves.
Aquí tenim la cançó de Bodis, de Sex Pistols,
que és una de les poques cançons
que va gravar el baixista del que parlarem,
que és Sid Vicious,
que és el baixista dels Sex Pistols,
que va morir amb 21 anys
per sobredosi d'heroïna.
De fet, ja va sortir en el capítol número 2,
si no m'equivoco,
que era de Johnny Rotten.
Pot ser.
Que era el cantant dels Sex Pistols.
També hi ha Haile Leslovak,
fundador de Red Hot Chili Peppers,
que va morir als 26,
de la mateixa manera,
o Tommy Bolin,
qui va seguir t'arristada a Deep Purple
i que va morir als 25
que havent patit una sobredosi d'heroïna,
cocaïna i alcohol.
Buf.
Evidentment,
n'hi ha hagut molts d'altres
que no han pringat tan joves,
però que sens dubte lamentem la seva mort,
ja que eren músics enormes.
Anem a fer un cop d'ull
a alguns d'aquests personatges.
els veurem en ordre cronològic de mort.
Tana va dir que això és tirar molt enrere,
eh,
el que està sonant o no?
Tira prou enrere,
tira prou enrere,
tampoc tant realment coincideix
amb altres personatges
que havíem viscut en aquella època,
que eren més moderns,
però ho farem cronològic
perquè em sembla que és la manera
millor d'il·lustrar-ho.
Sí, sí.
En aquesta llista
començarem amb la dona
que s'està sentint,
que és Billie Holiday,
una de les veus femenines
més destacades
i més intenses
del món del jazz
i en general
de la música del segle XX,
de fet.
Se la considera
la reina de la cançó,
o se li va dir així,
i va morir l'any 1959,
arrestada per possessió de narcòtics,
enmanillada a un llit d'hospital
per cirrosi sapàtica,
fruit de les drogues
i l'alcohol.
Quina mort, per favor,
és molt...
És terrible, terrible.
Però clar, és això,
el 1959,
en aquella època...
No, no, ja.
Però t'imagines
la situació d'allà,
enmanillada, en el llit?
Clar, és que totalment,
totalment,
una situació tràgica
i és el que et deia,
vull dir,
en 1959,
si no m'equivoco,
Elvis ja tocava en aquell moment,
Little Richard també,
vull dir,
ja eren coses més modernes
del rock and roll,
però, clar,
ja es dedicava al jazz
i llavors sí que fins a cert punt
és aquest tipus de música
originari de principis
del segle XX
i per això, doncs,
doncs,
sembla més antic,
però realment va coincidir
amb grans fenòmens
de la música del rock and roll.
Molt bé.
I si la reina de la cançó,
Billie Holiday,
mor d'aquesta manera,
el rei del rock and roll
no serà menys.
Endavant, Elvis.
Elvis Presley
va morir el 1977,
després de viure
durant molt de temps
enganxat a les drogues.
Doncs sí.
Entre la seva addicció
i la continuada ingesta
de menjar poc saludable,
el rei va arribar
a passar més de 130 quilos.
Sí, Elvis Presley...
Elvis Presley va arribar a pesar
més de 130 quilos.
Doncs deuria ser molt alt
i es deuria compensar la torta.
No tant, no tant.
No, no,
us va engreixar moltíssim.
De fet,
emès d'algun article
que feia que va arribar
als 159 quilos,
però ja no ho tinc clar.
Però més de 130 sí que era...
Hosti,
això és perillós, eh?
És molt perillós.
Clar,
finalment,
què li va passar?
Doncs que el cor
li va rebentar,
figuradament,
però li va morir
d'un infart fulminat.
Això sí que m'ho crec, veus?
Als 42,
als 42 anys.
Uf.
Aquest va passar als 27,
bueno.
Aquest va passar als 27.
Sí, clar,
però el 42 tampoc és l'edat d'aquest moris.
No, no, no, home, no.
És això, vull dir,
sí que n'hi ha d'altres
que moren molt més tard
per tema de drogues,
per exemple,
Ike Turner,
el marit de Tina Turner,
va morir amb 77 anys,
si no m'equivoco,
el dos mil i pico,
vull dir...
Vale.
I aquest ja era més gran
que dius, 77 anys,
ja podries calmar-te, nen,
però...
No, no, allà seguien, eh?
Aquest senyor dius,
mira,
de fet era un malparit aquest senyor
i maltractava Tina Turner
per tot arreu,
per tant,
un dia ja el pillarem per banda
i l'explicarem,
però clar,
ja és als 77 anys,
dius,
bueno,
ja fins a cert punt
ja has viscut tota la teva vida.
42,
és poc.
És poc.
Això és el que deia,
durant els pròxims anys
també van morir
altres estrelles del rock,
com Keith Moon,
el boig bateria de The Who,
que va morir als 32 anys,
després de prendre
32 pastilles
de Clometiazol,
un sedant hipnòtic,
que també dius,
que deu celebrar
el seu aniversari així?
Va fer 32 pastilles
als 32 anys.
Ja, ja.
Que dius,
molt bé,
cada any anem sumant una.
Com va això?
Els anys menys complicats
són quan tens un,
dos,
però tampoc convé.
Bueno,
en fi,
deixem la tonteria.
També Bon Scott,
el cantant original
d'ACDC,
que va morir
per sobradosi d'heroïna
abrietat i ofegat
pel seu propi vòmit,
com Jimi Hendrix,
o John Bonzo Bonham,
que era bateria
de Led Zeppelin
i que va morir
de la mateixa manera,
però per haver consumit
una quantitat massiva
d'alcohol.
Sí, sí.
Totes aquestes morts
sembla que ens quedin
molt lluny,
però ojo,
no només,
ui,
un gallo,
no només
és cosa del passat,
no són coses
que passessin només
durant el segle XX.
No oblidem això,
per exemple.
Michael Jackson
va morir
als 50 anys.
50?
Als 50,
i ara fliparàs
fa 14 anys.
14 anys?
Fa 14 anys
de la mort
de Michael Jackson.
va morir l'altre dia?
Va morir l'altre dia,
no,
va morir el 2009
Michael Jackson.
Hòstia,
quina bufetada
m'acabas de fer, eh?
14 anys
de la mort
de Michael Jackson,
és una cosa flipant,
de debò.
però fa dos dies?
Sí, sí,
fa dos dies,
no, no,
no fa dos dies,
no, no, no.
Jo me'n recordo
que me'n vaig entrar
estant de colònies.
Bueno,
en fi.
Hòstia,
quin trauma tu.
Sí, sí,
jo me'n recordo
d'aixecar-me al matí
i que em diguessin
ha mort Michael Jackson
i dic...
Plorant.
Vinga,
anem a fer teràpia.
Sí, exacte.
Bueno,
molta gent recordarà
el cas
en què es va acusar
el metge
d'haver-li receptat
certs medicaments
a Michael Jackson.
Sí.
que es veu
que aquella nit
no podia dormir
i prenia
Propofol
barrejat amb l'hiducaïna.
Sembla ser
que va tenir
més problemes
del compte
per dormir aquella nit
i va prendre
més coses.
De fet,
em sembla espectacular
haver trobat
la llista
de les coses
que es va prendre
i l'horari.
És a dir,
a la una i mitja tal,
a les dues tal,
a les tres tal.
En sèrio?
Sí, tal qual.
Però he fet un resum,
ho he agrupat tot.
Es va prendre
10 miligrams
de diazepam,
4 de l'orazepam,
4 de midazolam
i 25 miligrams
tot això és per dormir.
Espera't a que et faci efecte.
Es va dormir
i no es va despertar.
Exacte,
es va dormir
i ja no va tornar
a despertar mai.
Però és això,
vull dir,
nen,
espera't a que et faci efecte
un moment.
Si t'ho prens en un moment,
espera't un rato,
intenta tancar els ulls,
no estiguis amb el mòbil.
No, no,
però clar,
és això.
Home,
li va fer efecte
i jo suposo que,
a més a més...
I per sempre.
No, no, clar.
O sigui,
li va fer efecte per sempre
tant que no es va ni despertar.
Ja no es va ni despertar mai més.
Però hauria consumit
alguna cosa més,
alcohol o...
En principi no,
en principi no.
Sembla ser que no.
És que em sembla,
o sigui,
és molt, eh?
Però per ser ella
em sembla poc.
Sí,
però també s'ha de dir
que Michael Jackson
no era un tio especialment gran.
No.
A saber quin costum
tenia en aquestes drogues,
quina era la resistència
que ho faria.
També havia passat
per totes les operacions
i aquestes històries.
Llavors,
a saber,
a saber,
potser tenia el cost d'habilitat
igualment,
vull dir,
tampoc ho sabrem.
Tres anys més tard,
també va morir
la gran Whitney Houston,
la qual va ser trobada
a la banyera
de la seva habitació
a un hotel
de Beverly Hills.
A la banyera
estava ofegada
després d'haver consumit
cocaïna,
canabis,
benadril,
flexidril i xànex,
és a dir,
ansiolítics,
sedans
i relaxants musculars.
Vinga,
un combo,
allò...
Sí, sí,
és un maxmix aquí.
Bueno,
sí,
t'ho prens
i ja no et despertes mai més
un altre cop.
Evidentment,
hi ha hagut casos
més propers.
Aquest n'és un exemple.
Dolores O'Riordan,
cantant de The Cranberries,
va morir l'any 2018
a l'hotel London Hilton,
igualment a la banyera,
després d'haver consumit
una dosi excessiva d'alcohol.
Amb què ens hem de quedar d'això?
Que les banyeres
són perilloses.
No us drogueu
i us banyeu.
Si us drogueu,
no us banyeu.
que quedi clar.
Tot va relacionat
amb banyeres,
amb dutxes,
amb morir amb propis vòmits.
Clar,
perquè si t'adorms
llavors caus en dins
i ja està,
i s'ha acabat.
Però això,
drogueu-vos,
però no us banyeu.
No,
al revés,
banyeu-vos,
però no us drogueu.
Exactament,
és la correcta recomanació.
Exacte,
bé,
estem a la ràdio.
O banyem-nos
o dutxem-nos millor.
Exacte,
dutxem-nos,
dutxem-nos i si pot haver-hi
algú a casa
per si et caus,
millor.
Millor.
Exacte.
En el mateix any
també va morir
aquest nano de 28.
Tim Bergling,
més conegut com Avicii,
no el català.
Avicii,
ah,
per favor.
Txister,
txister de músics,
eh?
Doncs aquest home
es va suïcidar
a Oman
i sembla que no va ser
cosa de drogues,
però...
Com aquest sí que fa dos dies.
Aquest fa dos dies,
bueno,
ara ja fa cinc anys,
també s'ha de dir.
Bueno,
vale,
hòstia.
Bueno,
és que a mi saps què passa,
que amb el de la pandèmia
per mi són com...
Vem perdre dos anys
i ja està.
Sí,
sí,
sí,
vull dir...
Sí,
sí,
fa dos dies
de la mort de Avicii,
però no tant.
Clar,
sembla ser que la seva addicció
a l'alcohol
i als analgèsics
el van dur a una depressió
i a una inestabilitat mental
força preocupant.
Vale.
Molts atribueixen
la seva mort
al resultat
de la seva drogodependència,
diguéssim.
És a dir,
no és una cosa directa
per les drogues,
però el que li va portar
les drogues
va ser el que el va portar això.
Suposo que en el cas
de Corcovent,
que es va suïcidar
però també per una depressió
i per...
Per més coses
que hi havia al darrere,
no?
Exacte,
per tot el que hi havia
al darrere,
correcte.
Vale.
Ara mateix,
també hi haurà
qui estarà pensant,
però això només passa
en altres països.
Ah,
sí?
Alguns dels personatges
de l'Espanya
dels 70,
80 i 90
van morir
per barrejar
diferents substàncies,
com és el cas
d'Enric Orquijo,
o com a resultat
de dur una mala vida,
com va passar
amb Antonio Vega.
Aquí escoltem
ara mateix
amb aquesta genial cançó
El sitio de mi recreo.
Gran cançó, sí.
I tant.
El seu deteriorament físic
degut al desenvolupament
de les seves addiccions
emmarcades
per la movida madrilenya,
tal com va passar
en molts altres casos,
van fer que als 51 anys
patís una neumonia aguda
i un posterior
càncer de pulmó.
De fet,
volia parlar més
del tema de la movida,
volia centrar,
de fet,
aquest capítol
en el tema
de la movida,
però crec que...
Ja faré un altre especial,
perquè és una cosa
molt interessant,
el de la movida madrilenya,
la ruta del bacalao,
tot aquestes coses
de l'Espanya
de la segona meitat
del segle XX,
doncs vala molt la pena,
perquè veiem un món
que potser molta gent
ara mateix
no es pot ni plantejar
que això
hagi passat a Espanya.
No, no.
Igualment,
motivat per una depressió,
després de perdre
la seva mare
dues setmanes enrere,
això ho sabrà molta gent,
Antonio Flores,
fill de Lola Flores,
va morir amb 33 anys,
l'any 95,
per una sobradosi
d'alcohol
i diferents barbitúrics.
Tal com es pot veure,
no és tan sols coses
de músics
d'altres països.
Després d'aquest capítol,
que ha quedat
com una llarga
necrològica,
sembla ser.
Sí, sí,
la veritat és que
una mica sí,
una mica traumàtic
aquest capítol,
podríem dir.
Repetiré que cal parar
molt de compte.
Aquestes persones
van viure
moments molt complicats
i molts d'ells
no van gestionar bé
la seva fama,
una fama immensa,
però no s'ha d'idealitzar.
És a dir,
jo la major part d'aquests
els tinc com a ídols,
m'encanten,
però...
Els tens com a ídols
perquè d'agrada la música.
Correcte,
per la música.
L'estil de vida
no és el que va portar ningú.
No per com van acabar.
Exacte,
correcte.
Però saps amb qui mai passarà
alguna cosa així
perquè són massa cracs
com per veure
en tot això?
Com per caure
en tota aquesta situació?
Home,
doncs no sé,
se m'ha acudit
bastanta gent,
la veritat.
Jo et diré
els convidats
que tindrem
la setmana vinent.
Ah,
que a més els tindrem
aquí a la ràdio.
Diem qui són.
Bueno, va,
jo t'ho deixo
que ho diguis tu
perquè...
Sí,
la setmana que ve
entrevista
a Miquel Pérez
i Martí Selga
del Pony Pisador.
Home,
el Pony Pisador.
Estarem super,
super contentes
de tenir-los aquí.
Uai,
jo estic motivadíssim,
tinc unes ganes.
Perquè, a més,
és que van venint
una festa major
de Sant Jus.
Sí,
és veritat.
No em preguntis l'any
perquè et diré un any
i se li haurà
d'afegir un zero
al darrere, va?
Llavors,
prefereixo
no arriscar-me.
Sí, sí,
correcte,
correcte,
i no dir res,
però uau.
Tenim moltíssimes ganes
vaig poder contactar
amb ells
i diuen que endavant
i que sí,
que hi vindran
almenys dos d'ells
i encantadíssims
de poder fer aquesta entrevista.
La setmana que ve
us coneixerem.
Doncs sí,
Março,
moltes ganes
que els puguis fer
aquesta entrevista.
I tant.
Des d'aquí a la ràdio
també els obrirem les portes
i els escoltarem
a veure què és el que
ens han d'explicar.
I tant,
perfecte,
molt rebé.
Doncs,
Março,
felicitats per aquests
20 programes
aquí a Ràdio d'Esvern
amb els del que no saps.
Ho hem celebrat avui
fent aquest especial
i podríem dir
que la setmana vinent
amb el programat
també podem fer
un extra de celebració.
Correcte,
correcte,
també farem celebració.
Programa número 21
no és un número important
per ningú.
Bueno,
mira,
la data en la que va morir
Sid Dicius,
per exemple.
Ah, sí?
Doncs mira,
ja està.
Ja podem anar encaixant temes.
Ja anem encaixant temes.
No, no, no,
però endavant,
que hi ha moltes ganes,
ja veureu que serà una gran entrevista
i ens ho passarem molt bé,
ja ho veureu.
Que bé,
doncs,
Marçol,
que vagi bé
i fins la setmana vinent
amb els poni pisadors.
Moltíssimes gràcies,
adeu.
Adéu.
Ser un pirata
és molt divertit
fins que avui
tallem un over
tot
és part de ser un pirata
no es pot ser un pirata
La cançó que escoltem,
òbviament,
és el...
Ràdio Tos Vent
Durant a 8.1
Ràdio Tos Vent
Durant a 8.1
Ràdio Tos Vent
Vinga, va, que ara mateix
passen 5 minuts a dos quarts
de 6 de la tarda. Estem en aquesta
primera hora de la Rambla, el magazín
de tardes de ràdio d'Esvern
i amb aquesta música acabem la setmana
de la millor manera possible, eh?
Perquè, atenció,
ho fem amb multitud. Una multitud
sorollosa, cridanera,
optimista, invencible
i molt fidel. Aquesta multitud
es diu la penya del vidre
i són els que donen suport i els
qui animen de forma incondicionada
els jugadors de l'Hockey Club Sant Just.
Els tenim a la ràdio perquè estem ja
a la final de temporada,
s'acaba la lliga i queda un partit importantíssim.
Avui tenim a l'estudi, i ara mateix els
obriré els micròfons, a l'Adri,
al Marc, al Damià i a l'Edgar
de la penya del vidre.
Què tal? Bona tarda, com anem?
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Escolta'm, una mica apagadets, no?
Per ser demà a la final.
M'esperava així com a veure un
bona tarda.
Sí, ens estem guardant la veu.
Ens estem guardant la veu.
Això m'agrada.
Expliquem-ho una mica, perquè crec que és
el primer cop que entrevistem
a la penya del vidre aquí a la ràdio.
Quan és la penya del vidre?
Bé, bueno, la penya del vidre fa anys
que es demana una agrada d'animació
pel hockey.
Alguna vegada s'havia comentat amb el
president, jo personalment ho he
parlat amb ell més d'una vegada,
i aquest estiu rebo un missatge d'ell
durant les vacances, em diu que vol
parlar amb mi per telèfon, i en una
trucada em trasllada la seva intenció
de crear una agrada d'animació, de fer
un grup conforme vol animar el club,
el primer equip, durant els partits
locals de moment de la temporada.
A partir d'aquí, doncs jo ho trasllado
al meu millor amic, l'Adrià Climent, que tinc
aquí al meu costat, i ho traslladem al grup
d'amics, i parlant a poc a poc, fent
petites reunions, vam anar fent idees
per proposar, doncs en una reunió oficial
al club, les coses que havien plantejat.
Molt bé. I que us preguntia, penya del vidre, d'on ve aquest nom?
Bueno, te la responc jo, Núria.
Vale, vinga.
La penya del vidre neix realment quan a la pandèmia hi havia restriccions d'accessos
als pavellons o llocs on es practiquen els partits, i aleshores la bona aigua té
aquesta estructura que es pot mirar des del vidre del pàrquing a la pista inferior de
a la bona aigua. Aleshores, els que érem d'aquí a Sant Just i que podíem moure'ns
pel poble però no entrar a la bona aigua, el que fèiem era venir al vidre i des del
vidre animàvem els jugadors. Llavors d'aquí ens vam fer dir com la penya del vidre, però
era com una mica una cosa entre nosaltres. I aleshores, quan estàvem pensant noms per
la penya, per fer-ho una mica més organitzat, vam dir, ostres, la penya del vidre.
Ens va agradar, ens va molar i així s'ha quedat.
A part també perquè tenia una història darrere, que era no només un nom en si,
sinó que tenia aquesta història que havia explicat l'Adrià i que, bueno, va ser
una molt bona idea aprofitar-ho i donar-li aquest nom.
I està comptabilitzada? La gent s'ha d'apuntar en algun lloc o ho teniu tot
comptabilitzat o sou com una mena, com una multitud?
Ara mateix sou una mica una multitud i dintre de la desorganització hi ha una
organització. Ah, bueno, també això.
Com que se'ns acabava la temporada i va ser una mica precipitat al final, vam decidir
que ho comptabilitzaríem venint samarretes. I llavors, pel nombre de samarretes, sabem
més o menys els membres que som. De cara al pròxim any, si la gent segueix animada i
estem contents i com sembla que estem sent, la idea és professionalitzar-ho una miqueta
més i portar un control més nom i detallat. Parleu de samarretes. Quina és l'equipació
que ha de tenir un bon aficionat o aficionada per formar part de la penya del vidre?
Bé, bàsicament és la samarreta de color groc. Una de les coses que vam dir és que s'havia de notar
que hi havia molta gent al pavelló i el color groc era el més proposat, ja que el
Sant Jus abans anava de color groc. I, bueno, la samarreta té l'escut al davant amb el
nom de la penya i el número 6 darrere conforme és el sisè jugador.
Ah, d'acord. O sigui, tot es porta en el número 6.
Correcte.
D'acord. I més o menys, teniu calculat quantes persones sou? Més o menys?
Sí, hi ha vora 150. No arribem a 150 samarretes som.
Ostres, Déu-n'hi-do. I jo entenc que les 150 persones a tots els partits locals no van, no?
Però més o menys, quantes per partit, per exemple?
Bueno, m'atreviria a dir, clar, realment des d'aquí hi ha la idea que és a l'estiu
fins que comencem en sèrio, passen molts mesos. I llavors, aquests últims dos mesos,
que és el temps de vida que ha tingut oficial, o sigui, que ho coneix la gent,
realment jo crec que aquestes 150 persones sí que han vingut a la bona aigua.
Sí? Ostres, uau. Quins són els partits que falten ara mateix més importants?
L'últim, l'últim, és el de demà?
Bé, sí, ara realment demà és el gran partit. O sigui, convoquem també tota la gent
que ens estigui sentint a animar-la perquè vingui a donar suport a l'equip
i a les 5 estigui a la bona aigua. És l'últim partit de la Lliga regular
i l'equip es juga matemàticament al fet de poder classificar-se pels play-offs de 100.
Depèn d'ell mateix, amb la victòria, facin el que facin els rivals que venen per darrere,
l'equip podrà optar a jugar aquest partit. Així que oficialment, a dia d'avui,
és l'últim, però bé, creiem i estem segurs que enviindrà alguna altra
amb el futur play-off.
Que bé. I només esteu animant a l'equip de l'Hockey Lliga Plata
o en altres categories també esteu per allà?
És el que et dic, que com que fa relativament poc que ens hem donat a conèixer,
de moment ens hem centrat en l'Hockey Plata, però sí, la idea,
el segon equip del club també està per fer uns play-offs
i jo crec que si tothom segueix tan animat se'ns quedarà a cortar tot el que pugui vindre
i voldrem més i no descartem anar a molts altres partits.
La gent de vostra personal, és a dir, o de qui forma part de la penya del vidre,
es mou una mica en funció del calendari de partits o com ho gestioneu això?
Perquè clar, estar a l'afició implica anotar-se quan hi ha partits, estar al tanto, no?
Vull dir, com ho gestioneu això amb la vostra vida personal?
Bé, no sé si et refereixes a com coordineu tota la gent.
Sí, com coordineu tota la gent i després vosaltres, entenc que portar una afició també,
us ocupa part del vostre temps personal.
Sí, bé, la primera part, normalment convoquem a la gent,
la gent ja s'enterà del partit i tot, però sí que si els fem venir de groc
o els fem estar a un mig, tres, quarts d'hora abans o 30 minuts abans,
ho comuniquem per Instagram.
Primer vam pensar que potser era millor agafar números de mòbil
i fer un grup de WhatsApp, però vam pensar que arribaríem a moltíssima més gent
si ho fèiem per Instagram.
I aleshores, siguis de la penya o no, pots venir igual i et pots enterar igual
de les informacions que donem.
I aleshores el tema que dius que ens ocupa, bueno, és que per nosaltres és com una manera
de passar-nos-ho bé. Estem amb amics, ho faríem igualment, però ara ens hem decidit
a fer-ho i fer-ho bé.
Jo en aquest cas també afegia una mica, bueno, tot el que dia l'Adrià,
a ell personalment li suposo també un petit esforç més el fet de fer els diferents cartells,
les publicacions que es van fent a les xarxes socials, que vulguis que no, té una feina darrere
i que l'ha estat fent durant aquest temps, amb l'ajuda del Damià, el Marc,
el Pol Mir, que avui no està aquí també perquè està entrenant.
I la veritat que també és d'agrair. Al final el que volem també des del club
és gent implicada, que tingui ganes de fer aquestes coses i en aquest cas
ells tres i l'Adrià en particular, que és el que li està dedicant una mica més de temps
en l'edició dels cartells i les publicacions a Instagram.
També és temps seu personal que li dedica això per animar que la gent vingui
i que tingui ganes d'estar als partits del primer equip.
Perdona, Edgar, deixa'm afegir que t'ha faltat una persona molt important
que és la persona que ens va fer el logo, el logo que tenim com a foto de perfil d'Instagram,
que és el Sergi Villar, que és dissenyador gràfic i ens va fer un cartell que és brutal.
Els quatre sou de Sant Just? O què us dic amb l'Hockey Club?
No sé si algun cop hi heu jugat o...
Tots hem estat jugadors...
Correcte, tots hem passat per la base inferior, sí.
I tots ens hem retirat.
I tots us heu retirat.
Hem passat a millor vida.
Però d'una forma o d'una altra seguim vinculats al club.
Tant el Damià com l'Adrià i jo estem dins de l'estaf tècnic com a entrenadors de diferents equips de la base.
El Marc en aquest cas sí que va deixar de jugar, però bé, segueix vinculat al club.
I sí, jo no sóc de Sant Just, però passo més hores a Sant Just que a Barcelona, també ho he de dir.
Però la resta sí, són tots aquí de Sant Just i jo vaig venir aquí molt petit també.
A vegades, des de la graderia, hi ha molta tensió acumulada, hi ha molts nervis i també qualsevol paraula malentesa a vegades pot portar lloc a enfrontaments, no?
Potser amb l'afició dels contrincants.
Això ha passat? Passa? Passa sovint?
O no sé si teniu alguna tècnica per calmar els ànims?
Bé, sí que passa.
Sí que passa, no?
És difícil que passi, però una de les normes que tenim, sobretot si vols formar part de la penya al vidre, és tindre respecte tant pel rival com pel públic.
Vull dir, sempre intentem que no hi hagi cap tipus de males paraules cap a cap de les persones que hi ha a la bona aigua.
És difícil, és complicat, jo m'incloc, però s'intenta, s'intenta, sí, sí.
Al final les pulsacions dins d'un partit, tot i que no estàs a la pista, estàs allà fora animant i també tens ganes, bueno,
hi ha moments que s'ha de gestionar bé, intentar no sobrepassar segons quins límits i en aquest cas jo crec que dins del que portem fent la penya al vidre és un punt que tenim bastant a favor.
Sí, bé, també crec que els quatre ens sentim responsables de la penya al vidre i si passés alguna cosa greu, vull dir,
algun insult així molt fora de lloc o, bueno, gestos que no volem veure a les pistes, a nosaltres encara ens afectaria més i ens sabria molt més greu.
Per això, normalment, els dimarts ens reunim abans de... si el dissabte hi ha un partit important, a la mateixa setmana els dimarts ens reunim i parlem d'aquest tema,
igual inclús de la seguretat, clar, a vegades es marca un gol i tothom, a la gent sa, bé, bueno, anem a mirar que ningú es faci mal també.
que ho tenim conscient. Però, doncs, dieu que sí, no?, que és possible animar tot respectant els rivals i també a l'àrbitre, no?,
que és una figura també que a vegades en els partits així més emocionants o en categories sobretot bastant superiors,
a vegades els àrbitres també surten malparats, podríem dir-ho així, o què?
Jo t'haig de dir que de totes les persones que poden pillar, per dir-ho d'alguna manera, en tot el polisportiu, l'àrbitre és el que més pilla.
Sí, clar.
I és complicat, és representant la persona que dictamina si una cosa es falta o no, llavors això et surt, pot sortir car o et pot sortir greu.
Sí.
I és complicat, és complicat, però, bueno, això es gestiona, s'intenta i s'anima la gent a que no falti el respecte, òbviament.
Tampoc som una afició violenta, no som, som tot gent jove.
Som tots amb una edat que tenim bastant coco, però intentem ficar pau dintre de la guerra i ens portem bastant bé, realitat, però és difícil.
Donem moltíssima més prioritat a animar l'equip que no desprestigiar el contrari o l'àrbitre, tot i que, no t'enganyaré, sí, hi ha hagut situacions que busquem apretar, però fins a un punt, òbviament.
Clar. A veure, anem a consultar una mica el vostre Instagram i veig que una de les darreres publicacions de la penya del vidre que heu fet a Instagram diu
Puja a la Mianeta. Enteneu com a gent de la Xavineta, no?, el gag de Xavi Hernández.
Correcte.
Però expliqueu-nos una mica quin significat té, perquè, clar, qui no estigui ficat en el món de l'hoquei, Mianeta, què vol dir aquesta paraula?
D'on ve? Mianeta és l'entrenador, és el Josep Maria Urdeig, que li diuen Mia.
Ah, bueno.
Tothom s'adreça a ella com a Mia. Aleshores, bueno, mirant per Instagram, de cop ens va sortir la Xavineta.
La Xavineta i vau dir, vinga, vau aprofitar.
Comencem a retallar jugadors i els posem aquí a veure què tal queda. I va quedar graciós i la veritat és que va tenir molt bona rebuda entre l'afició dels Anjos.
Sí, sí.
I als jugadors? I als jugadors també els va fer gràcia, la veritat, que va ser una publicació
que va estar prou bé, sí.
Fins i tot ja hem fet sticker per passar-nos-ho per WhatsApp.
Ah, mira. Ah, molt bé, molt bé.
Quina opina els jugadors de la penya del vidre? Estan contents? Estan flipant? Us animen a vosaltres?
Avui hem penjat un vídeo a Instagram que es veu tots els nens de la base, des dels més petits fins a Joan Ila,
que serien 16-17 anys, animant el primer equip, amb un muntatge una miqueta i tal.
I volíem que els jugadors fossin els primers a veure'l. I ahir, abans del seu últim entrenament de la setmana,
amb el projector i altaveus i tal, els vam posar i la veritat és que van quedar emocionadíssims.
Estan, bé, pel que em diuen, estan superagraïts a la penya del vidre, s'ho passen superbé els partits,
només fa falta veure que al final del partit sempre es queden, celebren amb l'afició i juguen amb l'afició,
perquè fins i tot el Borja, el capità, va agafar una bandera l'últim cop i la va començar a mentejar al mig de la pista.
Donen joc també als jugadors.
Que bé, que bé. Aquesta temporada, 2022-2023, l'Hockey Club ha tingut algunes novetats
pel que fa a la difusió de la seva activitat a mitjans i també tinc anotat aquí pel que fa a les retransmissions.
Primer de tot, heu contractat una persona que s'encarrega d'enarrer els partits.
Entenc que no sé si des de la penya del vidre ho porteu o és més des de comunicació.
Sí, això forma part de la comunicació del club. En aquest cas, l'Ismael Cuevas i l'Anaí són qui ho han estat gestionant.
La persona que dius és el Joan i la veritat que ho fa de deu.
Jo que he estat al seu costat comentant algun d'aquests partits quan he pogut, m'ho he passat molt bé,
perquè és una persona que té un to de veu increïble, una forma de narrar molt, molt bona,
i li ha donat un punt que era necessari també per als partits del primer equip.
Jo crec que ha sigut una molt bona iniciativa per part del club i el fet de poder veure els partits des del YouTube
quan no pots anar-hi a la bona aigua està molt bé.
I el Joan, en aquest cas, amb les diferents companyies que han anat tenint en aquests partits,
una vegada he sigut jo, algunes altres han sigut el Fred, l'Adrià, l'Adrià, crec que també ha partits de patenat més d'una.
Bé, ell sempre ha estat fixa i la resta hem anat passant per allà per ajudar-lo una miqueta en la retransmissió
i que jo no estigués sol, però jo crec que és molt, molt positiu i és part de la comunicació del club
i no de la penya del vidre, en aquest cas, òbviament.
I tot el tema de la retransmissió dels partits, això també és una cosa nova o...
No sé si per YouTube, no? Retransmeten, no sé si teniu...
Crec que, sobretot així en viu, o sigui en directe...
Les dues últimes temporades, crec.
Arran del Covid, probablement, però sí que és veritat que abans,
a partir de la categoria on estem, que és Ocplata,
la federació t'obligava a retransmetre els partits i després penjar-los,
però no havien de ser en directe.
Arran del Covid, pel tema que et deia que no es podia accedir als pabellons,
es va començar a tenir aquesta iniciativa i, de fet, ara ja tots els clubs de la categoria
ho fan en directe.
Sí, com deia...
Categories més inferiors també...
Sí. Bé, com deia l'Adrià, en aquest cas l'Hockey Plata és des del Covid,
ara que ja tens raó.
Anteriorment estava narrant també l'Alberto Pastor, ara us ho fa el Joan,
i sí, sí, tot el que sigui visualitzacions perquè es puguin veure els partits de hockey,
en aquest cas els del Hockey Club Sant Just, sempre és una molt bona idea, està benvingut.
i, a part d'acabant, teniu algun càntic des de l'agradaria, o és que, a veure, això ho havia de preguntar, ja sé que us fa molta vergonya,
però teniu algun càntic o, no sé, algun gest o alguna cosa especial?
Tenim un nou càntic per aquesta setmana.
Per aquesta setmana?
Que, va, això és càntic per a la setmana.
És aportació de l'Edgar.
Aquesta setmana hi ha...
Bueno, no sé si són sorpreses ja, però...
Sí que és veritat que tenim pancarta nova de la Penya al Vidre, que tothom la podrà veure el dissabte,
i és espectacular.
També donar gràcies al club, perquè l'ha fet possible.
Aleshores, també podran adquirir els que vinguin a veure el partit,
els aplaudidors, aquests inflables...
No sé com descriure-ho.
Sí, bueno, són aquests aplaudidors que serveixen per fer soroll i per animar tot el que sigui fer soroll
i fer que l'àmbient sigui el millor possible perquè els jugadors estiguin al 100%, serà benvingut.
Els podran adquirir demà la bona aigua, també, abans del partit.
I, per últim, tenim el nou càntic, que volem que sigui el càntic oficial de la Penya al Vidre.
El provarem demà, però s'ha de dir que al final hi ha un càntic que és el que sempre dona més joc,
que és el dia de partit.
Aquest sempre és el que, en el moment de començar-lo a cantar,
és quan no només l'apenya al Vidre, sinó tota la bona aigua s'anima
i comença a pujar l'ambient a dins de la bona aigua, sí, sí.
Molt bé. Però i els càntics quan els feu?
Quan comencen els partits? Quan es marca gol?
Quan s'acaba? Tota l'estona en l'up?
Tota l'estona.
Tota l'estona.
Tota l'estona.
Així acabem de la veu.
Sí, no? Bueno, bueno.
I alguna cosa per fer soroll?
Porteu?
No sé si...
Tenim un megàfon.
Ah, un megàfon.
Tenim un megàfon.
Un megàfon, el timbal i el tabal, que l'ha encarregat és el Damià.
Molt bé, molt bé. I Damià, escolta, em digues alguna cosa, no?
Què tal? Bona tarda, Damià.
Bona tarda.
Bona tarda.
És fàcil tocar el tabal?
Sí, bueno, jo perquè ja vaig estar a la colla gegantera d'aquí sin just
i són ells els que ens l'han deixat.
D'ara per ara.
Sí, sí. Portem un tabal i també tenim un bombo.
Ah, mira.
Sí, sí.
Molt bé.
Doncs res, jo crec que no ens deixem res per comentar.
Vosaltres teniu alguna coseta més que vulgueu dir aquí a la ràdio,
anunciar, no sé, novetats de cara a la propera temporada,
tot i que les que heu dit avui per al propi partit ja són novetats.
Òbviament aquí estem els que més o menys estem...
Al cotarro.
Al cotarro, una mica, sí.
Però, òbviament, jo crec que hem d'agrair, òbviament, el president, el Jordi Garolera,
i després a l'Isma i a l'Anaí, que són les persones que han estat amb nosaltres a les reunions
i els que ens han ajudat a fer possibles moltes coses com aconseguir les samarretes.
Molt bé.
Jo crec que sempre està bé agrair al club i a aquesta gent.
Paraules d'agraïment.
I que la gent s'assumi, no?, a la penya del vidre, també,
que si realment van als partits, que no costa res fer-se de la penya,
comprar-se una samarreta i, escolta'm, i animar els jugadors.
I tant.
Tothom que tingui ganes, demà a les 5 a la Bonaiba s'ho passarà molt, molt bé,
podran veure un gran partit de hòquei i una afició que segur que els enganxarà.
Genial.
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies, Adri, Marc, Damià i Edgar.
A vosaltres.
Per haver vingut i molta sort i que vagi bé.
Vinga, adeu.
Adéu.
L'essència de Sant Just, la té a la Bonaiba.
a la Rambla, a Ràdio d'Esvern.
I ara seguim amb un tema musical aquí a la Rambla, fins que toquin les 6 en punt
i fem la desconnexió amb Catalunya Ràdio i després també per escoltar els butlletins informatius de Ràdio d'Esvern.
Escoltem un tema de fa justament ara 20 anys.
És un tema que té dues dècades.
El tema és Dragostea d'Intell.
Metri.
Maia tea.
Maia tea.
Maia tea.
Maia tea.
Maia tea.
Maia tea.
Maia tea.
Maia tea.
Maia-tu, maia-ho, maia-ha-ha
Maia-ki, maia-tu, maia-ho, maia-ha-ha
Alo? Salut! Sunt eu, un haiduc
Și te rog, iubirea mea, primește fericirea
Alo? Alo? Sunt eu, Picasso, ți-am dat bip
Și sunt voinic, dar să știi, nu-ți cer nimic
Vrei să pleci, dar numai, numai ei
Numai, numai ei, numai, numai, numai ei
Chipul tău și dragostea din te-i
Mi-amintesc de ochii tăi ei
Vrei să pleci, dar numai, numai ei
Numai, numai ei, numai, numai, numai ei
Chipul tău și dragostea din te-i
Mi-amintesc de ochii tăi ei
Te sun, să-ți spun, ce simt acum
Alo? Iubirea mea, sunt eu, fericirea
Alo? Alo? Sunt iarăși eu
Picasso, ți-am dat bip
Și sunt voinic, dar să știi, nu-ți cer nimic
Vrei să pleci, dar numai, numai ei
Numai, numai, numai, numai, numai, numai ei
Chipul tău și dragostea din te-i
Mi-amintesc de ochii tăi ei
Vrei să pleci, dar numai, numai, numai, numai, numai, numai, numai, numai
Per cert, que no ho hem dit, però avui 5 de maig tenim uns quants dies internacionals
Almenys anomenar-los, alguns d'ells
Avui és el Dia Mundial de la Higiene de Mans
També és el Dia Mundial del Patrimoni Africam
El Dia Internacional de les Matrones
El Dia Mundial de la Hipertensió Pulmonar
El Dia Mundial de la Llengua Portuguesa
I el Dia Internacional de la Tuba
Imagineu-vos avui, estic de maig
I no marxeu perquè encara ens queda una horeta més, eh?
I no marxeu perquè encara ens queda una horeta més, fins les 7 aquí a la Rambla aquesta tarda de 5 de maig.
El que farem en aquesta segona hora serà un repàs dels podcasts més interessants que hem tingut aquesta setmana.
Escoltarem a l'Arnau Consul, llibre T, recomanar-nos un llibre, també en Joan Targarona parlant-nos de gastronomia i alimentació
i també escoltarem a la Sant Justenca, Júlia Viladot, presentant-nos l'activitat dels divendres al parc.
Bona tarda, us informa Kilian Sabria.
Acabada la reunió entre Patronal i sindicats espanyols en què s'ha segellat un preacord
per apujar els salaris al menys un 10% pels pròxims 3 anys.
Tot i que les parts admeten que hi ha serrells encara per tancar,
fons de la negociació apunten a Catalunya Ràdio que ja s'han superat els esculls principals.
Àlex Giral, Robert, Madrid.
Hola, bona tarda. Sí, el preacord inclou una pujada d'un 4% dels sous aquest 2023,
és un 3% per al 2024 i també el 2025 formarà part del cinquè gran acord de treball
i la negociació col·lectiva que signen Patronal i sindicats.
L'últim, ho recordem, es va negociar el 2018 i abastava fins al 2020.
Com que el pacte aborda molts àmbits, les parts sostenen que hi ha detalls pendents de resoldre
i que les negociacions encara continuaran els pròxims dies.
Això sí, reconeixen que ja han tancat el nucli dur d'un pacte
que ha costat més d'un any de converses.
Àlex Giral, Robert, Catalunya Ràdio, Madrid.
Notícies breu, Sergi Molero.
Clara Ponsatí torna a reclamar al jutge Pablo Llarena
que suspengui la causa per jutjar-la per desobediència.
Després de la seva incompareixença al Suprem,
la defensa de l'eurodiputada ha respost a Llarena
que Ponsatí té immunitat que ha demanat en part al Parlament Europeu
i això obliga a paralitzar el procediment.
L'advocat de Ponsatí, Gonzalo Bolle, avisa a Llarena
que ha de suspendre la causa i que no la pot detenir si torna a Espanya.
L'OMS ha anunciat la fi de l'emergència sanitària global
per la pandèmia de la Covid-19 després de més de 3 anys.
Ahir, el comitè d'emergències va reunir
i va recomanar la fi d'aquesta emergència,
segons ha explicat el director de l'OMS, Tedros Adhanom,
que ha afegit que és una situació presa amb tota la precaució,
una decisió que s'ha hagut de pensar
i que no es dubtarà a tornar a declarar l'emergència
si la situació torna a canviar, que també podria passar.
Aquest és el moment de l'anunci que ha fet fa uns instants.
Ahir, el comitè d'emergència es va reunir per quinzena vegada
i em va recomanar que declarés la fi de l'emergència de salut pública
d'importància internacional.
He acceptat aquest Consell i per això amb gran esperança
declaro el final de la Covid-19 com a emergència global de salut.
Els usuaris del metro de Barcelona i també dels ferrocarrils de la Generalitat
no poden fer pagaments amb targeta bancària
a les màquines d'autovenda de bitllets.
Les operadores ho atribueixen a una caiguda del sistema
per una avaria del proveïdor
i recomanen fer els pagaments en efectiu.
Aquesta és la segona vegada que cau el sistema de pagament
amb targeta en poc menys d'un any.
La producció catalano-francesa Robot Dreams de Pablo Berger
participarà a la secció oficial fora de concurs
del Festival de Cinema de Canes
que es farà del 16 al 27 de maig.
Robot Dreams és la primera pel·lícula d'animació
dirigida pel director de títols com Blancaneu o Torremolinos 73
i es podrà veure a Canes a la secció oficial del festival
dins de la secció Special Screenings.
Com sempre, tarda de divendres, trànsit, Celia Quintana.
Bé, doncs, si sortiu a la carretera,
ara us trobareu cua compacta a la C33 de Montcada
fins a la Llagosta, sentit cap a Mollet per un accident.
La P7 amb cua a Llers, també hi ha hagut un accident sentit sud
i més endavant de gelida a Sobirats, en la mateixa direcció.
Bosses d'aturades a Sant Cugat i a Mollet sentit nord.
I retencions a la C58 de Montcada
perdó, fins a entrar pel nus de la Trinitat.
C60 a Argentona, sentit cap a Mataró
i a les rondes a Barcelona i a Transllars, sentit Trinitat
sobretot a la ronda litoral de Zona Franca al Poblenou
per un accident.
Celia Quintana, Catalunya, Ràdio Equip Viari.
Esports, Roger Bussà.
Leo Messi demana disculpes pel viatge que va fer
sense permís del PSG a l'Aràbia Saudita
per un compromís comercial.
L'argentí diu que ara queda pendent de la decisió
que prengui el club francès.
Messi ho ha dit en un vídeo que ha publicat
a les seves xarxes socials.
Carlos Alcarada és el primer finalista
del Màsters 1000 de Madrid de tenis.
El murcià ha superat el croat Borna Coric,
6 a 4 i 6 a 3.
Més tard, a partir de les 8, jugarà la segona semifinal
entre l'alemany Jan-Lenar Estruf
i el rus Slan Karadzev.
Al quadre femení, la final demà la jugaran
la violorussa Arina Sabalenka
i la polonesa Iga Sviantec.
El Barça d'en Bola es classifica
per a les semifinals de la Copa del Rei
després de superar el Torre a la Vega
a quarts, 43 a 29.
La semi serà demà contra la de Mar de Lleó.
La final serà diumenge.
Avui podria quedar definit ja el pleió final
de la Lliga de Waterpolo.
A tres quarts de nou, Barcelona Atlètic-Barceloneta.
De moment en domini per als segons, per 1 a 0.
Ahir el Sabadell es va classificar per a la final.
A la Lliga de Futbol s'ala també avui
Indústria Espozo a dos quarts de nou.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda.
Comencem amb l'actualitat Sant Justenca.
Us informa Mariona Sales Vilanova.
La programació de Primavera de les Jugateques Ambientals
es posa en marxa aquest cap de setmana
amb una sèrie d'activitats per a tota la família
per aprendre i gaudir de la natura.
A partir del dissabte 6 de maig i fins al 18 de juny,
cada tarda dels dissabtes i diumenges
es realitzaran activitats en dos parcs emblemàtics de la ciutat,
el Parc del Milenari i el Parc de Torreblanca.
Totes les activitats són gratuïtes
i no cal inscripció prèvia per a participar-hi.
Al Parc del Milenari,
les activitats començaran el dissabte 6 de maig
amb el taller Bombes de Llavor,
organitzat juntament amb bosc de llum.
En aquest taller, els nens i nenes
podran aprendre la tècnica japonesa de Nendo Dango
per reforestar i crear bombes de llavors
per plantar-les a casa, al jardí o al parc.
Al Parc de Torreblanca,
les activitats començaran el diumenge 7 de maig
amb la Marató de Jocs per Gaudir del Parc amb la família.
Sant Just s'ha iniciat una nova campanya
per reduir el malbaratament alimentari.
Aquesta iniciativa complementa el projecte anterior
que es va portar a terme en menjadors escolars,
que va tenir com a objectiu recollir els menús excedents
de la cuina de l'escola i repartir-los a persones
amb necessitats socials.
Segons les dades proporcionades per l'Ajuntament,
el 42% dels aliments que acaben a les escombraries
procedeixen de les llars,
mentre que la resta correspon a la fabricació,
distribució i al sector de la restauració.
Per aquesta raó,
s'estan visitant els establiments d'alimentació del municipi
per explicar-los en què consistirà la campanya
i lliurar-los exemplars de la guia
per a la prevenció del malbaratament d'aliments a les llars
que repartiran entre la seva clientela.
També s'instal·larà un punt informatiu fix davant del mercat
on es repartiran més exemplars d'aquesta guia.
La iniciativa busca promoure pràctiques sostenibles
en la gestió dels aliments per evitar que acabin a la brossa.
La campanya té com a objectiu
sensibilitzar i educar els ciutadans
sobre la importància de no valbaratar aliments
i incentivar-los a planificar les seves compres d'aliments
de manera responsable.
Amb aquesta nova iniciativa,
el municipi espera reduir la quantitat d'aliments
que es malbaraten a les llars
i, en conseqüència,
millorar la sostenibilitat ambiental del municipi.
La regidora no adscrita, Anna Vilanova,
ha expressat la seva opinió
sobre la qüestió del servei d'atenció domiciliària
en una entrevista a Ràdio d'Esvern.
Les treballadores del SAT de Sant Jus
van demanar, en el passat ple municipal del 27 d'abril,
la municipalització d'aquest servei,
alegant que tenen unes nefastes condicions laborals
amb l'empresa externalitzada que hi ha actualment a Sant Jus
per realitzar aquest servei.
Anna Vilanova ha dit en l'entrevista
que creu que el proper govern que surti de les eleccions municipals
hauria de treballar en profunditat
perquè es municipalitzi aquest servei,
que ja havia estat municipalitzat en el passat,
i que alguns dels treballadors i treballadores
fan molts anys que hi treballen.
Ha afirmat que tenen unes condicions de treball lamentables
i que estan fent una feina que hauria de tenir un valor inquestionable,
no només econòmic, sinó de reconeixement social.
Des del seu punt de vista,
se'ls hauria de donar el màxim suport.
Segons la regidora,
l'equip de govern no va ser prou empàtic
amb les reivindicacions d'aquestes treballadores,
ja que, com ha exposat Vilanova,
la resposta del consistori al ple
va ser que recollien les seves peticions,
però que resten a l'espera de la resposta
de l'empresa que gestiona aquest servei al poble.
Pel que fa això,
Anna Vilanova afirma que aquestes reivindicacions
no són noves
i que fa temps que estan en peu de lluita
i que aquests deures els haurien d'haver fet abans.
Podeu escoltar l'entrevista completa
al podcast que trobareu a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca
a l'informatiu complet de les 7 de la tarda.
Fins ara!
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
T'he dit que no em venia't a gust.
Ja, però mira com estic.
Ara no em pots demanar que pari.
Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones
s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Romba catalana.
Per la vana, per la vana.
Som-hi!
Som a reta d'imperi.
Pantalons que no lliguin gaire.
Seguim ara a la Rambla,
el programa de tardes de ràdio d'Esvern,
amb una altra sessió que té el grup de la xarxa 06 de Sant Just,
un espai quinzenal d'aquest grup transversal,
la xarxa 06,
que està vinculat al món educatiu del poble
i en el que hi participen alumnes,
famílies, docents,
professionals de lleure, associacions...
Doncs bé, la xarxa 06 tracta normalment un tema cada trimestre.
Aquest trimestre l'estan dedicant al joc en l'entorn familiar,
però avui ens venen a parlar d'un altre tema.
La xarxa 06, en aquest espai quinzenal a la ràdio,
avui ens porta la convidada Júlia Viladot,
que és tècnica de l'Ajuntament de Sant Just
i també és una Sant Justenca molt vinculada
amb les activitats i les associacions del lleure d'aquí del poble.
Hola Júlia, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Doncs bé, avui ens véns a parlar dels anomenats divendres al parc.
En què consisteixen?
Bé, doncs els divendres al parc ja fa molts anys que es fa
i consisteix en gaudir dels parcs del municipi d'una manera diferent.
Volem apropar als infants i a les famílies al parc
i oferir-los tot activitats de lleure, d'oci i artístiques
per fer-les conjuntament i a la vegada també, d'aquesta manera,
crear relacions entre infants i famílies
que potser són d'altres escoles i de normal no es troben.
D'acord. I aquestes activitats, normalment,
bueno, es fan, entenc que els caps de setmana, no?
Fora una mica de la rutina del dia a dia.
Normalment, quan són?
Són els divendres, els divendres de mag,
per això es diu divendres al parc,
i cada any ha anat variant.
Abans de, o sigui, per preparar l'activitat en si,
reunim a diverses entitats que es volen involucrar
i desenvolupar algun tallet durant els divendres al parc.
Llavors, decidim si fer-ho durant un divendres,
dos divendres, tres divendres o quatre,
en funció de la implicació de les entitats que hi hagi.
D'acord.
Perdona, eh?
Quines entitats, normalment, d'aquí del poble,
s'encarreguen o organitzen?
O sigui, de normal participen...
Això ho organitza les xarxes Erosís.
D'acord.
Que som l'Adèlia, la directora de l'Escola Bressol,
i en aquest cas jo, també.
I les entitats que participen i col·laboren,
de normal són AFAS de les escoles,
molts cops de siset,
que també a la vegada fan diners
per als veges de final de curs.
D'acord.
També l'AFA de Marrecs,
aquest any també participa al cau,
l'espai de joc,
que és aquest servei que hi ha a la vagoneta,
també fa un espai.
El Carreau Blau sempre participa, també.
Patim, patam, també fan tallers.
La colla gegantera,
venen amb l'arrel, que la fan ballar.
Molt bé.
La mostren els infants,
que es poden posar sota,
toquen la graia.
També ve la biblioteca,
que fa un racó del conte.
I altres anys havia participat també al hockey,
que era molt habitual,
l'única aquest any,
no sabem per què pot no participar,
i també pel projecte de lectura.
Ah, és veritat,
el projecte d'animació lectura.
Correcte, això.
Molt bé.
I normalment es fa per temporades
o es fa tots els divendres del trimestre?
Com s'organitzia?
Es fa al maig,
que creiem que és una època
que ja fa bon temps per estar al carrer
i tampoc és un abril,
que a vegades són molt plujosos.
Llavors es fa aquells divendres del mes de maig.
Intentem que no coincideixi amb altres activitats
i sempre intentem que comenci el primer divendres de maig,
per si plou,
per si passa alguna cosa,
doncs que es pugui allargar per darrere.
Tot i que aquest any,
com que el divendres 6 de maig,
perdó, el divendres...
Aquest divendres...
Aquest divendres és 5.
Doncs aquest divendres 5 de maig
es celebra el dia de la lança aquí a Sant Jús.
És veritat.
Llavors, per no contraprogramar,
ho comencem el dia 12 de maig.
I es tria alguna temàtica
o algun fil...
Bé, temàtic,
no sé si en aquests 4 divendres
o cada divendres són activitats a part diferents.
No hi ha cap temàtica que ho relacioni,
més enllà del joc pels infants,
que siguin el centre d'atenció,
l'experimentació,
tallers artístics
i espais de joc lliure.
O sigui, no hi ha cap temàtica que ho relacioni tot.
D'acord.
I cada divendres,
en funció de les entitats que participin,
es fan uns tallers o uns altres.
hi ha algunes entitats que participen tots els divendres
i hi ha d'altres que només un dels dos en aquest any.
I teniu un calendari ja posat, per exemple,
en les diferents activitats que es fan cada divendres
o en quins parcs es celebra?
Perquè entenc que potser es celebren en parcs diferents d'aquí del poble.
Altres anys s'ha fet de diverses maneres.
Fa uns anys sempre era a un mateix parc, sempre.
Sempre celebraven tots els dies al mateix parc.
Va haver-hi un moment que va canviar
i van decidir que cada divendres es feia un parc diferent del municipi.
Per així també anar coneixent els diferents parcs.
I ja fa un parell d'anys que s'ha tornat a apostar
per fer cada any a un mateix parc.
És a dir, aquest any serà a la Passada de la Pau,
els dos divendres que ho fem.
I les entitats es posen d'acord per preparar activitats conjuntes
o cada entitat que participa en aquell divendres
prepara la seva proposta diferent?
Cada entitat prepara la seva proposta,
però sí que fem una reunió per veure quines propostes es fan,
per no solapar-nos, per no fer propostes molt semblants
i que d'aquesta manera hi hagi un ventall més ampli d'activitats.
I a quines edats, més o menys?
De 0 a 12.
De 0 a 12.
I d'altres experiències d'altres anys,
més o menys, el feedback de la gent que hi participa,
quin és?
Doncs...
Queden contents...
Queden molt contents, molt contentes,
participen moltíssimes famílies i molts infants.
L'any passat, que ho van fer dos divendres diferents,
cada divendres van passar a vora 30 persones,
entre infants i famílies.
Sí.
Tots quedan molt contents,
estan des que comença fins que s'acaba,
que durarà dues hores i mitja,
i tots repeteixen, la veritat.
I és una proposta que ja es porta fent diferents anys,
una mica, també, explica'ns si el coneixes,
una mica l'origen o d'on neix aquesta idea.
Clar, jo justament porto amb aquest projecte un any,
serà el segon divendres al parc que participo.
Sé que fa tranquil·lament 10 anys que es va començar,
com a mínim, potser en fa més,
però sí que ja fa bastants anys que es fa.
Suposo que a principi també era un format més petit
i cada vegada s'ha anat ampliant
i s'ha anat involucrant més entitats i serveis.
Els infants, quan participen en activitats així de lleure,
com si diguéssim, fora del seu entorn més de les escoles,
quins beneficis tenen o què hi guanyen ells, en realitat,
també, a part de passar-s'ho bé, òbviament.
A part de passar-s'ho bé, fora de l'escola,
vull dir, les activitats, quan participen,
no estan tan limitats, no estan tan marcats
que podria ser una escola que és una professora o un professor
per 20 infants, sinó que aquí també hi ha potser
un o dos tallaristes per 10 infants
que els deixen experimentar lliurement,
poden fer servir tots els materials que vulguin,
tots els recursos,
i és una manera d'aprendre molt diferent
i de gaudir,
i també d'autoconeixer,
de poder practicar o posar en coneixement
tot allò que...
Bé, tota la part artística, sobretot, saps?
Perquè la gent experimenta, crea,
i això són beneficis que s'emporten molt els infants.
I són activitats que poden fer juntament amb la família
o les famílies agafen més, potser,
un rol com d'espectadors, espectadores?
Poden fer-ho com vulguin.
Les famílies se les convida a participar, també,
vull dir, no és un lloc on tu deixis l'infant
i ja el deixis com a un tallarista o a una tallarista
perquè faci el taller,
sinó que les famílies també s'involucren,
participen,
i hi ha moltes vegades que mentre l'infant està fent
la manualitat o el taller que sigui,
l'adult també l'està fent al seu costat per ell mateix.
D'acord.
I això també podríem dir, no?,
que, en certa manera,
millora, potser, després també els vincles
amb els infants i les famílies, o...?
Exacte, perquè altres vegades,
vull dir,
costa trobar espais on els infants i les famílies
puguin desenvolupar aquest tipus d'activitats plegats.
I els tallers,
normalment,
o tenen a veure,
ja que estem al parc,
en un ambient natural,
amb aspectes relacionats amb la natura,
o això simplement és per ubicar-los en un lloc?
Bé,
depèn de les entitats.
Hi ha entitats que simplement fan tallers,
per exemple,
aquest any hi ha uns que fan mandales,
fan lettering,
que no tenen molta relació amb la natura,
però sí que hi ha d'altres tallers
que és com decorar el parc,
pintant pedres per després poder fer uns mosaics al parc
i deixar-los al parc per ampliar les pedres del parc,
o d'altres anys s'han pintat
fulles, flors,
s'han fet murals amb flors,
d'aquesta manera van a buscar
en el mateix parc aquests elements naturals
per poder fer el taller després.
Vull dir que hi ha de tot tipus.
I s'ha pensat de fer-ho en algun altre mes de l'any?
Perquè potser,
si realment tenen tanta bona acollida
i participar tanta gent,
potser fer-ho dues sessions al mes de maig
no potser es queda curt?
Per exemple,
al mes de juliol no,
perquè fa molta calor,
però per exemple cap a la tarda o cap a l'octubre o així?
Doncs no,
per ara no ens hem plantejat.
Sempre ha sigut així,
però sí que es pot canviar
i de fet estem benvingudes
a rebre noves ofertes i propostes,
així que ens ho anotem.
I parla'ns una mica
de les dues sessions que hi ha
per aquest maig,
exactament la hora i això,
perquè les famílies també ho tinguin en compte?
Doncs és el divendres 12
i el divendres 19 de maig,
de 5 a dos quarts de 8 del vespre,
a la Passada de la Pau,
que ja que és nova,
doncs també volem que les famílies
i els infants de senyos
la coneguin.
Hi haurà tallers de pintacares,
tallers de lettering,
tallers de mandales,
tallers per decorar el parc,
tallers artístics del carreau blau
que per pintar la silueta de cada infant.
També hi haurà l'arrel
que ens farà ballar tots
i la podrem conèixer
i posar-los a sota.
Hi haurà un racó
per llegir contes
i per estar tranquils.
També el cau
i l'escola Montserrat
ens portaran berenars
que els podem comprar,
és a dir,
et recomanem que les famílies
aquest divendres
no portin berenars
pels seus infants.
que no berenin els nens, eh?
Exacte, que vagin a berenar allà.
També hi haurà l'espai de joc
que ens porta
una activitat
que es diu
els infants
a la jungla,
que és un joc
de moviment
que ells ens explicaran
que està basat
sobre un conte.
I també els dos dies
hi haurà
la busca
del tresor.
Hi ha un espai
entre tot d'arbres
que els infants
podran anar a buscar
els tresors.
I, Júlia,
són activitats inclusives?
És a dir,
tots els infants
hi tenen cabuda?
Tots els infants
hi tenen cabuda.
Per què?
Perquè tots aquells infants
que tenen necessitats
específiques
de suport educatiu
no cal que facin cues,
entren directament
a fer l'activitat
i també el primer divendres
durant tot el dia
de divendres
o sigui,
durant tota l'activitat
del divendres
no hi haurà música
per tal que aquests infants
mateixos
que el soroll
els posin més nerviosos
doncs podran gaudir
tranquil·lament
de les activitats.
Llavors,
el segon divendres
que és quan ve
l'arrel
la geganta
amb la música
i també hi ha
un espàtacle infantil
llavors aquest divendres
que són benvinguts
igualment
però que sap
que hi haurà
més soroll.
i estem intentant
aconseguir cascos
d'ambient
perquè puguin
perquè siguin
inclusius
pels infants.
Molt bé,
suposo que cada cop
també es tenen més a compte
correcte, sí.
A més a més
amb el naixement
aquí a Sant Just
d'aquesta nova entitat.
Sant Just i Inclou, sí.
Sant Just i Inclou.
Vam fer una reunió
amb ells
per veure
quines necessitats
tenen les famílies
i els infants
dins d'aquestes activitats
d'oci
i de lleure
i per això
les hem contemplat també.
Clar,
és bo tenir
ni que sigui
una xerrada
per veure
realment
quines necessitats
tenen
aquests infants
i tenir-ho en compte
a l'hora de preparar
les activitats.
Exacte.
Molt bé,
doncs jo crec que no
ens deixem de parlar
res d'aquests divendres
al parc
que ens esperen
en aquest mes de maig.
Jo no sé si vols
afegir alguna coseta més,
Júlia.
Jo crec que hem fet
un repàs general.
Sí,
jo crec que ho han explicat tot.
Ho hem tocat tot.
Molt bé,
doncs res més,
moltíssimes gràcies
per passar-te
aquests minuts
aquí a la ràdio
i que sigui tot un èxit.
A tu,
moltes gràcies.
Adéu,
bona tarda.
Adéu,
bona tarda.
Adéu,
bona tarda.
Bona tarda.
Massa calor.
Ara en temps no corren
i això fa por.
Jo potser és que fa massa calor.
Eps,
estava enllega
el ventilador.
Al nen.
Arrico-co-co-co-co-quito-co-co-nei-lei-lei.
Que m'atrevi la mandra
surta al carrer.
Si la vergonya et pesa
com el llençol.
Potser que m'acompanyis
a donar un volt.
Ai,
canya que riu
amb el teu bastí.
Recorda que et volen
per ser així.
Faràndola i barbenes
ves-te-me-jol.
Esperta,
llevo i no tinc
mankind.
Sa marretta d'imperi.
Pa pa.
Pa.
Pantalons que no lliguin gaire.
I una camisa oberta
amb topos vermells
per no perdre l'aire.
Sa marretta d'imperi.
Pantalons que no lliguin gaire.
I una camisa oberta
amb topos vermells
per no perdre l'aire.
Sa marareta d'imperi.
Pantalons que no lliguin gaire.
I una camisa oberta
amb topos vermells
per no perdre l'aire.
Sa marreta d'imperi.
pantalons que no lliguin gaire
i una camisa oberta
tot us permets per no perdre l'aire
Eixi, renganant!
Sopà, pica!
O potser és que fa massa calor
ara el temps no corren que això fa
O potser és que fa massa calor
O potser és que fa massa calor
ara el temps no corren i això fa
O potser és que fa massa calor
O potser és que fa massa calor
O potser és que fa massa calor
Hola, sóc la Mireia Belmonte
En la natació, la velocitat és clau
i també ho és per salvar una vida
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental
Si no tens un canvi brusc a una persona
com ara pèrdua de força a una banda del cos
Canvis en la parla o en l'angès de la cara
Truca ràpid al 112
No t'ho pensis
Davant l'ictus, truca ràpid al 112
Generalitat de Catalunya
Catalunya és europea des de la seva fundació
Si et preocupa el canvi climàtic
Si et preocupa el canvi climàtic, la salut, el respecte pels drets civils
la protecció del català o les migracions
Si vols decidir sobre el futur d'Europa
Tu tens coses a dir
Catalunya té coses a dir
Ara que hem de construir el nou futur d'Europa
Entra al portal de la Conferència sobre el futur d'Europa
I participa-hi
Escolta Europa
Europa ets tu
Generalitat de Catalunya
I agafem les coses i ens desplacem fins davant del restaurant Cuina Miracle de Sant Jus
i fem sortir en Joan d'Argarona per parlar una estoneta amb ell
sobre algun tema relacionat amb l'alimentació, la gastronomia
Hola Joan, què tal? Bona tarda
Hola, bona tarda, Núria, com anem?
Bé, molt bé
En ganes de tornar-te a escoltar una setmana més
perquè segur que ens portes un tema molt interessant
Sí, mira, doncs
Estava llegint un article que parla d'un aliment que no hauria de faltar mai a la nostra dieta
segons diferents estudis científics
És un aliment que ja et dic ara que l'article diu
poques persones poden resistir-se a menjar-lo
inclús de vegades en menges un
I no pots parar
I resulta que no pots parar
I estem parlant del festuc
festucs, pistatxos
Sí
Ho corboro, eh?
Corboro que la majoria de gent comença i després no para
És veritat
O sigui, quan menges un o dos ja te n'has de menjar cinc o sis
O set o vuit
Sí que és veritat que és molt addictiu
Molt addictiu, molt addictiu
Però a més a més, diferents estudis han demostrat que a més a més és molt saludable
Ens aporta molt poques calories
Pensem que si una quantitat més o menys diària seria menjar-se en unes 47 peces més o menys
Sí
Que serien unes 168 kilocalories
Vull dir, és molt poca cosa
Però sí que ens aporta molta fibra i molt ferro
A més a més, són superantioxidants
O sigui, protegeixen el nostre organisme davant de possibles enfermedades cròniques, cardiovasculars, diabetis
Que bé
Neurodegeneratives, etcètera
Inclús, potser no està demostrat del tot, però potser algun tipus de càncer inclús
També
Però sobretot hi ha estudis que avalen les seves propietats
I que a més a més, sobretot, el que aconsellen és que el mengem, diguem-ne, fresc, sense torrar, etcètera
D'acord, perquè normalment, Joan, quan els festucs, quan els trobem als supermercats, ens el venen envasat, no?
Aquell festuc està torrat, està salat, està... o ja és cru?
Sí, el més normal, o sigui, normalment pots trobar inclús el festuc natural o pots trobar el festuc torrat o inclús salat, val?
A veure, en principi hauríem de menjar-lo el més natural possible, d'acord?
O sigui, cru, bàsicament
Cru, bàsicament cru
Si és torrat, doncs perdrem una miqueta les seves propietats
Mira, per exemple, com té un percentatge elevat de proteïna, quan el mengem cru, tenim un 27,1% de proteïna
I, per exemple, quan el mengem torrat, doncs passem a un 25,1%
És a dir, perdem un 2% de la proteïna que ens pot aportar, de menjar-lo cru a menjar-lo torrat, per exemple
I, evidentment, la sal tampoc ens ajuda massa
Òbviament, la sal mai ajuda, no
Exacte, vull dir que, en principi, sempre hauríem de seguir una dieta baixa amb sal
Evidentment, jo soc del parer, com a, per exemple, responsable de cuina Miracle
i el meu saber fer a la cuina
Jo sempre soc del parer, doncs, que hem de posar sal en els productes, o sigui, no podem no posar sal
El que sí que hem de fer, o que podem fer, i que està a les nostres mans, és controlar la quantitat
Clar, regular una mica, no?
Regular una mica, però, sobretot, el Festuc està especialment dissenyat, doncs, per...
Amb totes aquelles dietes d'aquelles persones vegetarianes o veganes, o sigui, dietes d'origen vegetal
Sí
Per esportistes, i, sobretot, ja us dic, per la quantitat de proteïna que té, segons un estudi que va fer el Departament de Ciències Animals de la Universitat d'Illinois, als Estats Units, que va trobar aquesta diferència de quan el menys és cru o quan el menys és torrat, no?
Que disminueix una mica la quantitat de proteïna, però, bueno, però que és igualment saludable, d'acord?
I, sobretot, per la quantitat d'aminoàcids, la gran quantitat d'aminoàcids que té, vare
El que destaca molt en aquests estudis és menjar el Festuc cru, eh?
Que és el que estàvem...
Vale, a més que cru, jo crec que es pot barrejar amb bastantes coses, no?
Vull dir barrejar utilitzant diferents plats a la cuina, per exemple...
I tant, i tant
En amanides, no? En picades...
Sí, sí, i tant, i tant, ara en parlarem, ara en parlarem perquè també en podem fer salses i tot això
Simplement dir-vos, doncs, que els seus beneficis com a dieta antioxidant, val?
Fan, doncs, ens permeten, diguéssim, combatre els radicals lliures que ataquen les cèl·lules bones del nostre organisme, val?
Per exemple, altres aliments antioxidants àmpliament coneguts, doncs, són, per exemple, el bròcoli, el tomàquet, els aràndanos, per exemple, val?
O sigui, hi ha diferents productes, doncs, que tenen... són molt antioxidants, val?
I que, per tant, doncs, també ens van bé per l'organisme, però comparat, el fastuc és igual o més que aquests que hem dit, d'acord?
D'acord? Vale, molt bé.
I, ja per acabar, no?, dir-vos que el fastuc l'any 2022, sobretot amb aquests estudis que es van fer als Estats Units, exacte,
va ser un dels aliments mediterranis, diguéssim, considerats el més saludable, perquè ens entenguem d'alguna manera, val?
I, sobretot, molt versàtil a l'hora d'utilitzar amb moltíssimes receptes, ja sigui amb receptes dolces, val?, que se'n fan galetes, se'n fan gelats, etcètera, o receptes salades.
Nosaltres podem utilitzar el fastuc, per exemple, amb una amanida, podem utilitzar el fastuc fent una salsa de pesto, però en comptes de pinyons posar-hi fastuc,
el podem utilitzar de guarnició, podem utilitzar-lo amb molts plats de carn, o sigui, podríem fer un purieste rostit amb ceba i fastucs, per exemple, perquè no, val?
O també, doncs, el podem menjar per esmorzar, o a mig matí, o per berenar, no?
En principi, el que seria ideal seria menjar-lo bé al matí o per berenar, no?
Perquè és la manera que no el combinem amb altres aliments i, per tant, podem aprofitar tots els seus nutrients i totes les seves proteïnes, etcètera, val?
Per tant, sobretot això, o bé al matí, o bé per berenar, doncs, com a pica-pica, i no us preocupeu si en mengem una miqueta més al compte, eh?
No cal menjar-se dos quilos, però, eh? Perquè, al final, tot amb accés ens pot estar malament.
Tot suma, clar, al final, tot amb accés no és bo.
Però, vaja, que si mengem uns quants de més, i, a més a més, sobretot que siguin crusos, que no siguin salats, o que tinguin molt poca sal, doncs, molt millor.
Sí, val.
Sobretot, jo recomanaria, sobretot, doncs, si poguéssim comprar-los en algun lloc de producte ecològic i de proximitat, però, també, a molts mercats els podem trobar a granel, si el comprem amb closca, doncs, molt millor.
Els que, penseu que els que no tenen closca o ja venen pelats, generalment, doncs, són els que venen torrats o salats, d'acord?
Per tant, sobretot, doncs, amb closca.
Amb closca, que després treure'ls és divertit una mica, eh?
És divertit.
El sistema del fastú, d'anar-lo pelant, és graciós.
I t'entreté i ja està, però vull dir que, sobretot, això, o sigui, tenint en compte, doncs, que ens aporta molts nutrients i proteïna, que és molt saludable,
incorporar-lo a la nostra dieta, que el podem incorporar fàcilment a diferents plats, que el mengem, que el consumim, sobretot, en el format de cru, i almenys a la possible, perquè ens entenem d'alguna manera.
Mira, he estat consultant algunes dades sobre els orígens d'on es poden plantar els fastucs, de quins llocs, sobretot, hi ha bastants cultius, i a Espanya hi ha unes 12.000 hectàrees d'aquest cultiu de fastuc,
que és, en realitat, menys del 2% mundial, que ni tan sols cobreixen el 50% del consum que genera el mateix país.
I, bé, d'aquestes 12.000 hectàrees que hi ha aquí a Espanya de cultiu de fastucs, el 80% es fa a Castella-La Manxa,
i la majoria, doncs, són en plantacions joves.
I aquí a Catalunya m'ha semblat que les zones on més es planta és a les terres de la Garriga, la Sagarra, també en zones de Ponent.
I que, a nivell mundial, el país que més en produeix és l'Iran.
O sigui...
Ostres, que curiós, mira.
Sí, sí, sí, sí, sí. Els primers importadors són alguns dels grans mercats mundials, com, per exemple, Hong Kong, Vietnam o la Índia,
però que els primers productors, a part dels Estats Units, també hi ha l'Iran i, sobretot, també Turquia.
Bé, és que també els països asiàtics i orientals, doncs, tenen molt de costum d'utilitzar-lo a la seva cuina.
Clar, suposo.
O sigui, el trobem amb molts postres i amb molts plats.
És aquí, a Europa, on el concepte del fastuc és una mica diferent.
el mengem més com a aperitiu o pica-pica, d'acord?
Molt bé. Doncs, Joan, hem parlat una estoneta dels fastucs.
Molt bé.
I res, la setmana vinent, amb més cosetes, ens tornarem a trocar.
Parlarem d'altres temes.
Molt bé. Doncs que vagi bé. Bona setmana.
Vinga. Adéu.
Bona setmana.
Ràdio 2VM 98.1
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Vinga, que seguim aquí a Ràdio d'Esvern després de fer la secció de Cuina i Alimentació Saludable amb en Joan Targarona,
escoltant aquest tema d'Estei Holmes, que es diu La Nòria, del seu últim àlbum publicat aquest mateix 2023.
Quants cops hauré marxat fugint del meu costat?
No sé, no sé on em porta, però si no torno encara, guarda'm, si no hi ha llum, un trosset de terra.
Portes, escrit als ulls, la vida sencera.
Late night, salí llimona, you know I'm coming home again.
Ja no m'importa res més.
I ho he tingut a dins, jo buscant-ho fora, marxarem d'aquí, pararé la Nòria.
Potser no arribarà demà, però si no torno encara, i si no torno encara, guarda'm, si no hi ha llum, un trosset de terra.
Portes, escrit als ulls, la vida sencera.
Guarda'm, si no hi ha llum, un trosset de terra.
Portes, escrit als ulls, la vida sencera.
No hi ha llum, ni tu ets només per mi, jo soc només per tu, però necessito, pa, pa, pa, palpito i t'anyo.
Té, té, té, que tot el que et tingui ho regalaré.
Et guardo, si no hi ha llum, un trosset de terra.
Portes, escrit als ulls, la vida sencera.
Guarda'm, si no hi ha llum, no és prou, només per mi, jo soc només per tu, però necessito.
I tu portes, escrit als ullet, que tot el que tinguin t'ho regalaré.
Guarda'm, si no hi ha llum, ets només per mi, jo sóc només per tu.
Portes, escrit als ulls, la vida sencera.
Fins demà!
Molt per parlar, molt per viure.
Ràdio Nascen.
Ara escoltes, Ràdio Nascen.
Flora't a mi, flora't a mi, flora't.
I amb aquesta tranquil·litat i com si es tractés del Far West, ens dirigim cap a la llibreria que el llibre té de Sant Just i saludem l'Arnau Consul.
L'Arnau, què tal? Bona tarda.
Molt bona tarda.
A veure, ens portes avui un llibre...
Amb aquesta meldiosa veu de Hank Williams, que evidentment ens evoca això que tu has dit, els westerns.
Sí, tenim molta tirada, però aquesta vegada anem a buscar un clàssic traduït al català per primera vegada.
Justament, allí on es diu que comença l'oest. Avui, si un va a Nebraska, crec que és a la ciutat d'Omaha, hi ha un carrer marcat amb una X a terra que ara ja ha convertit en monument nacional que diu aquí comença l'oest.
Ah, mira.
Nebraska és un d'aquests estats que hem de situar allò plens de blat, allò al mid-oest americà.
Sí.
Clar, durant un temps, quan els Estats Units s'han perfundat, teníem bàsicament les colònies de tot el que és la costa atlàntica i a poc a poc anaven guanyant terreny.
Les últimes ciutats fundades eren aquestes, crec que Omaha o Lincoln, que són les dues ciutats importants de Nebraska.
Nebraska ja és d'aquests estats que són, i ha de dir, a grans extensions de terreny i al sol que no es pot mai.
I si un mira el mapa encara queda un munt d'Estats Units.
No sap, en el mig està més cap a la costa atlàntica.
Doncs bé, justament allí, a Nebraska, abans de constituir-se com a estat, eren els territoris de Nebraska,
que era un territori molt més gran del que és ara, va passar als estius de la infància, bona part de la seva joventut,
una de les grans escriptores americanes que es diu Willa Cather.
Willa Cather, d'origen irlandès, diria, i que en tot cas, doncs això,
ella decideix que vol ser escriptora, ho acabarà sent més endavant,
i evocarà molta part d'aquestes vivències que ella viu en aquests pobles que s'acaben de fundar on ella,
que viu a cavall del segle XIX i el XX...
A t'anar a preguntar això a l'edat, més o menys?
Neix el 1873 i morirà el 1947, però aquests estius, aquests anys de joventut que ella passa en 10 o 12 anys,
la primera de l'essència, per tant, finals del segle XIX, la viu això, en un poblet de Nebraska,
que ella després farà com Faulkner i farà com tants altres escriptors, no li posarà aquest nom,
sinó que en moltes de les seves novel·les crearà una zona que es diu The Divide i un poble que es diu Hanover.
D'acord, però això és inventant, no?
Hanover, si un busques, sí que troba una mena de comptat que es diu Hanover a Nebraska,
però no hi ha cap poble que es digui així,
i The Divide, jo ho he estat buscant i a tot arreu, The Divide, me l'ha colat,
perquè The Divide és una denominació que s'inventa ella,
que vindria d'alguna manera a dir això, no?
The Divide, ella ho explica en algun moment, que és el lloc on els rius que neixen,
divideix els que se'n van cap a l'oest i els que se'n van cap a l'est, d'alguna manera.
En realitat, aquesta gran divisió, geogràficament es produeix molt més enllà i és molt important,
té un altre nom i dedueix, són els grans rius que van uns cap al Pacífic i els altres cap a l'Atlàntic.
En Nebraska això no passa, i ella s'inventa The Divide d'alguna manera com una mena de regió
que encara, això, el que divideix en el fons és l'espai colonitzat del que està per colonitzar.
I situarà diverses novel·les, una de les quals és la que la farà famosa l'any 1913,
que és la que s'ha traduït per primer cop en català.
En català, uau.
Traducció de Núria Sales, que llisque molt, molt bé,
publicada per Cal Carré i que es diu Pioners o Pioners.
En anglès és directament O Pioneers, en català i aquesta duplicació de Pioners o Pioners,
perquè, de fet, el títol surt d'un poema de Walt Whitman, que és justament això,
una vocació als Pioners.
Qui eren els Pioners?
Doncs la gent que retrata aquest llibre, òbviament, que són aquells que van agafar i els van dir
doncs, escolteu, obriu terra, si a les ciutats us han cansat, si aquí som molts Pioners.
En aquest cas, és a dir, els encarregats de fer aquesta tan literaturitzada i cinematografiada
Conquesta de l'Oest, que va ser probablement molt menys èpica del que ens han acostumat
amb gent a cavall i corrent i caçambúfals i esbarallant-se amb els indis i fent grans matances
i una part d'això, evidentment, però la part més dura, la part potser menys coneguda,
la part menys èpica, és la que justament Vila Cácer es proposa de retratar a les seves novel·les,
especialment en aquesta, on de fet acaba sumant dues històries que ell havia escrit per separat
i les acaba sumant demanant que formen una sola novel·la, i és molt bonic perquè els protagonistes
són femenins, que és justament el tòpic que trenca l'Oest, el vaquer, bàsicament.
Per tant, pioneres, no?
Per tant, de fet, són pioneres, evidentment hi ha un retrat de tota una família
i la frase que trien com a símbol, com a lema de la novel·la en el punt de llibre que han fet
des de la història d'un país comencen al cor d'una dona. És una frase que surt a la meitat del llibre
i que realment és això, et presenten una família d'emigrants suecs que, bé, doncs, han arribat a un poble
a la part alta, els ha tocat la part alta allunyant el riu, no hi ha manera que se'n surtin
i, bé, el pare mort mig malalt i deixa l'herència, doncs, bé, totes unes terres
que encara no són poc fèrtils als seus fills i els diu sobretot fieu-vos el que digui
la filla, perquè de tots és la més mantenimentada. Vosaltres sou molt treballadors
però la filla, l'Alexandra, prometeu-me que seguireu els seus consells.
I realment l'Alexandra és la protagonista d'aquesta novel·la, una dona adusta, una dona que
prefereix no casar-se i, si no, més aviat això, casar-se amb la terra.
I la veritat és que el llibre és preciós, perquè justament el que fa és explicar
com a poc a poc ella té la visió d'aquestes terres, treballant-les, acabaran sent fèrtils,
acabaran sent riques, probablement si deixem de fer les coses com les fa tothom,
que ja es veu que no funcionen, sinó seguint els consells de gent que en sap,
gent que ho ha provat a altres llocs, fins i tot envia un dels germans a la universitat
de dir tu estudia perquè potser aprendre's coses, què?
I aleshores ets això, la solitud d'aquesta dona que aconsegueix fer una gran fortuna,
la importància no és tant la fortuna, sinó sobretot el fet de transformar la terra,
que semblava molt seca, que el seu pare no va germinar en cap moment,
en justament tot el contrari, en uns camps absolutament florits,
en uns camps on hi va un temblat, blat de moro, on anant contra el que fa tothom,
que és per exemple, hi ha un moment que es decideix a plantar alfals,
i tothom li diu per què alfals, i l'alfals només serveix per a les bèsties.
Dius ja, però l'alfals em servirà per regenerar la terra.
Ah, mira.
Tot això farà que, bé, ell evidentment, hi haurà un moment que s'adona
que les terres acabaran valent molts diners per quan les compre,
tot i que s'ha d'endeutar per comprar-les,
però sap que hi haurà un moment que en tindrà tantes i seran tan riques
que podrà pagar els deutes ben en terra.
Diguéssim que és la primera que comença a fer,
i això està molt ben retratat en aquest pioners o pioners,
on justament això, no hi ha l'èpica del que va a cavall,
no hi ha l'èpica de lluitar contra els indis,
i hi ha l'èpica de treballar la terra i convertir la terra
en el que ara són aquests canvis del mid-west.
Quan ens imaginem ara mateix al mitjà oest,
veiem immensos camps de blat que no s'acaben mai,
o de blat de moro, que penses, uau, quines terres tan riques, no?
I on a tot arreu hi ha rius, i on a tot arreu dius,
clar, perquè dius, sí, però d'entrada no eren així.
Van haver de treballar-se molt perquè fossin el paradís, l'Eden,
en què s'han convertit, no?
De quin any és el llibre? Quan el va escriure?
El llibre l'escriu el 1913.
L'escriu el 1913?
El publica el 1913.
Ostres, doncs, val.
Per tant és això, vull dir, quan...
I fins ara no es tradueix al català, no?
Exactament, quan anem i s'ha publicat.
Jo diria que la traducció és de fa uns anys però no s'havia publicat,
i ara Calcarré, justament el que ha fet és sabent que hi havia aquesta edició,
jo diria que no s'havia publicat, ara no voldria caure en un error,
però en tot cas és molt d'aplaudir,
que justament Calcarré decideixi agafar aquesta novel·la
que en el fons és una de la... funde tot un mite, no?
Vull dir, tot aquest mite de l'oest, una part,
la que no ens arriba pel cine però perquè poc o molt...
Bueno, trenca una mica amb la imatge que tots podem tenir, no?
I sobretot en que amb la imatge.
d'això de les terres aquestes, no?
De faruers, de les lluites, d'això que has dit tu,
d'animals corrents, d'espases o de...
Justament, i sobretot és algú que, clarament,
en 1913, ella això ho viu quan té 10 anys,
per tant, 20 anys o 30 enrere de quan ho escriu.
El que és molt bonic del llibre,
més enllà d'aquest convertir la terra en alguna cosa que doni profit,
és la mescla absoluta que hi ha.
Perquè la protagonista es diu Alexandra Bergson i és sueca i al seu voltant només hi ha suecs i noruecs,
però a la colònia del costat, que fan junts algunes festes, hi ha bàsicament francesos i més enllà hi ha alemanys.
I aleshores és aquest moment dels Estats Units on tothom encara és molt del lloc on ve.
Perquè, malgrat que l'Alexander Bergson no em queda clar si ha nascut als Estats Units,
en tot cas té molt clar que el seu pare era suec, que havia vingut de Suècia,
que manté unes arrels i fins i tot hi ha una sèrie de personatges que surten,
algun de molt estrafolar i molt bonic, el vell i bar,
que és una mena de naturista, van la letra,
és algú que viu pràcticament en una cova i que té cura dels ocells
i que prohibeix a tothom que mati ànecs,
perquè és una de les formes d'alimentar-se quan la terra encara no d'hora,
és caçar i ell els fa veure que no, que els ànecs són fills de Déu
i és algú que llegeix la mirada de la zona i la llegeix en noruec.
I entre ells va fent la remarca de dir, no va aprendre mai bé l'anglès,
de fet hi ha algun personatge que parla així com a minfinitius,
com si fossin els indis, allò que hem vist a les pel·lícules dels indis
parlant malament l'anglès, diu no, d'entrada qui parlava malament l'anglès
eren tots aquests pioners, totes aquestes onades migratoris
amb les quals van fundar els Estats Units, i això és molt bonic també.
Veure com inclús quan un d'ells se'n va, un dels protagonistes,
a la segona part se'n va a estudiar, en realitat acaba a Mèxic,
quan torna, torna tot vestit així com un mexicà, parlant espanyol,
i fa molta gràcia a tothom, perquè és això justament,
la gràcia amb carreta de Vila-Cácer, les diferències absolutes
i com mantenien encara el seu esperit originari.
Els francesos seguien sent molt francesos, i hi ha molts txecs també,
que de fet no li diuen txecs i no bohemis,
perquè venen de la regió de la Bohèmia,
i també els retrata com la gent més adusta,
com la més enforronyada, la que no riu mai,
el cosat dels francesos que estan tot el dia de tabola i festa,
i els suecs i els noruecs com gent molt recta,
i que no es cansa mai de treballar,
i que absolutament...
Per tant, aquestes menes de diferències són una delícia,
com estan retratats.
De debò que Pioners o Pioners és un llibre,
allò, ara que veu el bon temps,
si us heu de pensar ja, a veure, l'estiu que vull llegir,
aquesta és una...
Una bona proposta.
Una delícia.
Que bé.
Hi haurà històries d'amor,
hi haurà la que no es vol casar, la que sí,
alguns gelos entre ells...
Molt bé.
En fi, un llibre preciós.
Doncs fins la propera,
anau fins la setmana vinent,
doncs.
Així sigui.
Adeu.
I ens quedem escoltant aquest tema
Cold Cold Heart,
de Hank Williams.
...to show that you were my every dream.
Yet you're afraid each thing I do
is just some evil scheme.
A memory from your lonesome past
keeps us so far apart.
Why can't I free your doubtful mind
And melt your cold, cold heart
Another love before my time
Made your heart sad and blue
And so my heart is paying now
For things I didn't do
In anger, untimed words are said
That make the teardrop start
Why can't I free your doubtful mind
And melt your cold, cold heart
You'll never know how much it hurts
To see you sit and cry
You know you need and want my love
Yet you're afraid to try
Why do you run and hide from life
To try it just ain't smart
Why can't I free your doubtful mind
And melt your cold, cold heart
There was a time when I believed
That you belonged to me
But now I know your heart is shackled
To a memory
The more I learned
To care for you
The more we drifted
Escoltes la Rambla
La vida s'enjustenca
A través de les zones
Hem de deixar el programa en aquest punt
Ens hem estat fent companyia des de les 5 i ara a les 7 ja hem de plegar
Que acabeu de passar molt bona tarda de divendres
Aquest cap de setmana s'enjust i duen a terme moltíssimes activitats
Nosaltres tornarem dilluns també ja a la mateixa hora aquí de 5 a 7
A Ràdio d'Esvern
El 98.1 FM
Podeu recuperar tots els continguts d'avui
I els podcasts tant a la web
Radiodesvern.com
Com també a les xarxes socials
Arroba Ràdio d'Esvern
O arroba la Rambla 981
Tot junt i amb minúscules
Tant a Twitter com a Instagram
Ara a les 7 en punt
Toca escoltar l'informatiu de notícies
De l'ama de la periodista
Mariona Sales Vilanova
Ella ens explica tota l'actualitat del poble
Per estar al dia del que passa aquí a Sant Just
Res més, descanseu
Feu la mitja d'Esvern
Aneu a veure l'últim partit de l'Hockey Sant Just
En aquesta Lliga, Hockey Lliga Plata
O també a la celebració de la Cruz de Mayo
De la Casa Regional d'Extremadura, per exemple
Res més, això són les activitats
Algunes de les activitats que tindrem aquest cap de setmana aquí al poble
Tornem a escoltar-nos ja dilluns aquí
El 98.1 FM
Ràdio d'Esvern
La Ràdio Municipal de Sant Just
Molt bon cap de setmana
La Ràdio Municipal de Sant Just
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast
A les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones
Trobaràs l'atenció que necessites
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual
O assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills
Abusos o situacions de violència masclista
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció
Gràcies.