Ràdio d'Esbert, sintonitzes, Ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1, Ràdio d'Esbert, 98.1.
Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans.
Sintonitza Ràdio d'Esbert, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes, de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs. Escolta'ns també des de l'app de Ràdio d'Esbert o a la web radiodesbert.com i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981.
Molt bon dia Sant Just! Passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui dimecres 5 de febrer.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla al magazín matinal de Ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català.
La portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Després, tot seguit, farem efemèrides del dia i també tractarem els dies internacionals que tenim avui 5 de febrer.
Acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia. Avui tenim la portaveu del grup municipal del PSC, a la Isabel Dardé.
Amb ella tractarem alguns dels temes de l'actualitat del municipi.
Tot seguit, quan acabem l'entrevista, ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores que passaran per la Rambla avui dimecres al matí.
A les 11 i 40 farem secció amb la revista d'actualitat d'aquí de Sant Just, la revista La Vall d'Avers.
Vindrà el director de la publicació, en Josep Lluís Gil, i amb ell estarem comentant els continguts que hi ha a la revista del mes de febrer que ja deu estar a punt de sortir.
Després, a tercera hora, a partir de les 12 i 10, seguirem també amb altres seccions.
Tindrem la tertúlia dels dimecres amb l'Astrid Goldstein i l'Albert Nassian.
La tertúlia que parla del món de la cultura, del territori i del patrimoni, etc.
I acabarem avui el programa fent l'espai de sexualitat, plaer i alegria amb la terapeuta emocional, creativa i tallarista Elisa Linares.
Ja sabeu que passa per aquí a l'emissora de Sant Just, cada 15 dies i els dimecres ens porta a aquest espai tan interessant.
Molt bé, doncs tot això és el que tindrem de seguida. No marxeu, que comencem!
Escoltes la Rambla? La vida s'enjustenca a través de les zones.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Les 10 i 12 minuts, ara deixem un dels temes de l'últim àlbum dels Amics a les Arts,
un àlbum dedicat als seus 20 anys i fan un repàs de diferents temes i, a més a més, els canten amb diferents col·laboradors i col·laboradores.
Deixem ara un tema que canten amb la pegatina. La cançó es diu Ja no ens passa.
Ja no ens passa i no ens enamaguem, que duiem anys fent el paper.
Fingint que cada dia el rebíem com si fos el primer.
Genial, que fort que ve.
Ja no ens passa, ja no estem tan segurs que tinguem grans coses a fer.
Ni que un espia ens esperi amb els braços oberts.
i ens diguin només tu podria ser.
Doncs ja no ens passa, tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem.
La sala, el tren de Glasgow va ser un joc de nens.
No fem ni un pas en fals, planifiquem, no ens arrisquem i clar, no ens passa.
Ja no ens passa, ja no ens enamorem, que no volem fer el passarell.
Abans de caçadors hem venut massa cops la pell.
Ni el mal que fa, no el cura el temps.
Ja no ens passa, amb dòlars pel primer que ens porti aquí davant algú.
capaç d'escriure versos que ens facin un nous al coll.
Una cançó que ens ho regiria dintre tot perquè no ens passa.
Ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava,
que tot era mentida.
La vida
era el que venia
just després.
Ja no ens passa,
ja no sortim de nit,
que l'endemà no som ningú.
I el dia que sortim
cantem tan allà al mig
que ja podríem ser
els pares d'algú.
I això ja és massa,
ja no ens creiem a cap dels qui
diem saber el camí.
Que no hi ha un pam de net,
però quan beius
enxampen re
d'aquí tothom es fa el sorprès
o vinc a fer punyetes tots
que ja no ens passa.
Ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava,
que tot era mentida.
La vida
era el que venia just després.
que no ens va avisar.
I si no ets
hi ha una màgia
que no té truc.
És la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi.
Vols practicar català?
Vols ajudar
algú a parlar-lo?
Apunta't al
Voluntariat
per la llengua
El programa de les parelles
lingüístiques
av-xl.cat
Perquè quan parles
fas màgia.
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig
de futurs.
Sabies que el teu municipi
tens el servei
d'Ambici?
Bicicletes 100%
elèctriques
per connectar
amb el transport públic
i que el teu viatge
sigui millor.
Mou-te de manera
sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana
de Barcelona.
Per moure't bé,
millor amb bici.
Dona't d'alta ara
a ambici.cat
Vinga, són les 10 i 17.
Passem a fer
les efemèrides del dia
abans de començar
amb els titulars d'avui.
Bé, més que dies internacionals
i més que efemèrides
comentem els dies internacionals.
després, tot just
acabem, passarem a fer
l'actualitat s'enjustenca.
Que sapigueu
que avui 5 de febrer
és el dia mundial
de les persones
que fan el temps
dels meteoròlogs
i les meteoròlogues.
Sí, sí,
generalment
els butlletins,
els informatius
que es fan
als mitjans de comunicació,
a la televisió,
a la ràdio, etcètera,
també compten
amb els seus meteoròlogs,
meteoròlogues
o simplement
amb locutors
o locutores
que donen informació
sobre el temps.
Doncs bé,
el fet és que
es va escollir
aquesta data
perquè en John Jeffries
va néixer
un 5 de febrer
de l'any 1744.
I preguntareu
qui és aquest John Jeffries?
Doncs bé,
era un científic, físic
i cirurgia militar
dels Estats Units,
que es va convertir
en un dels primers
meteoròlogs
de la història.
Per tant,
doncs bé,
avui tenim
aquesta efemèrica.
Que sapigueu
que també avui,
en moda de curiositat,
és el dia mundial
d'unes de les cremes
de cacau
i avellanes
més famoses del món.
Estem parlant
del dia mundial
de la Nutella.
Doncs sí,
és una genial idea
de dedicar
aquest dia,
aquesta especial crema
de xocolata.
Gràcies a una dona
que es diu Sara Rosso,
que és una bloguera
americana-italiana
aficionada
a aquest famós producte.
I l'any 2007
Sara Rosso
va decidir
manatjar mundialment
aquesta deliciosa crema
i es va fer
realment molt viral.
Que sapigueu
que aquesta crema
de xocolata
i avellanes
és una crema espessa
procedent d'Itàlia
a l'acabar
la segona guerra mundial.
A més a més,
també avui
tenim el dia
de la lectura
amb veu alta.
És un autèntic plaer,
de fet,
alimentar
l'intel·lecte
i l'ànima,
sobretot quan es llegeix
amb veu alta.
I el primer dimecres
de cada mes
de febrer
es celebra aquest dia.
És a dir,
no és que estigui lligat
a cap fet
que hagués passat
un cinc de febrer,
sinó que se li dona
el primer dimecres
d'aquest mes.
La finalitat,
destacar la importància
de la lectura
amb veu alta,
visibilitzar l'alfabetització
com un dret humà
i fomentar la creació
de comunitats
i grups de lectura.
La creació d'aquest dia
va sorgir
per la iniciativa
d'una organització internacional
que es diu
Lead World
l'any 2010.
La intenció era
fomentar aquest hàbit
de la lectura
ajudant
a la creació
de vincles
entre lectors,
lectores,
escriptors,
narradores
i també
l'adquisició
d'aquests coneixements.
Per això,
la celebració
d'aquesta efemèrida
mostra el recolzament
també del que hem dit
de l'alfabetització
com a dret fonamental.
I potser us pregunteu
quins són
aquests beneficis
de llegint veu alta?
Doncs bé,
que sapigueu
que millora
la dicció,
enforteix la memòria,
afavoreix
la comprensió
lectora.
Llegint veu alta
també estimula
la imaginació,
enriqueix el vocabulari,
disminueix
la decepció
i l'abandonament escolar,
beneficia
el desenvolupament
neurològic
i emocional
dels infants,
ens ajuda
a ser més empàtics
i també
disminueix
els nivells
d'estrès
i d'ansietat.
Imagineu-vos
la quantitat
de dies internacionals
que tenim avui.
El dia de la Nutella,
el dia de llegir
en veu alta
i el dia
de les persones
que fan
les previsions
al temps.
Les 10 i 21,
vinga,
ara la Mariona
ens informa
dels tres títulars
de les notícies
de Sant Just.
Mariona,
què tal?
Bon dia.
Bon dia,
Núria.
Vinga,
tu ets aficionada
a alguna d'aquestes coses,
a menjar Nutella,
a llegir en veu alta
o t'agrada molt
l'Espai del Temps
que fa aquí a Carles
a Ràdio del Món?
Home,
l'Espai del Temps,
claríssim.
L'Espai del Temps,
no?
Claríssim.
Però també he de dir
que la Nutella
és la millor invenció
del món.
No anava a dir
el nom de la marca Nutella,
però hi ha marques
que quan són tan famoses
ja no...
És a dir,
no és que els estiguis
fent publicitat.
Ja no els fas publicitat.
És que no,
vull dir,
inclús el nom de la marca
ja està associat
a un tipus de producte
que potser estàs referint
a una crema en concret
i també li dius Nutella,
saps?
Vull dir,
és com el tema de...
Bé,
hi ha la Nutella
i la nocilla.
Sí,
sí,
això és cert.
Que per mi
no té color.
O sigui,
és la típica baralla
que ets Nutella,
nocilla
o que ets
Colacao en Esquic.
Ja,
i això és sempre...
Això porta molts dilemes,
eh?
Jo per mi,
Colacao en Esquic...
Ara,
jo ho tinc molt clar,
eh?
Jo ho tinc molt clar
les dues coses,
però Colacao en Esquic
encara puc entendre
que dius,
bueno,
jo sóc tinc Colacao,
total.
Jo també,
jo també,
doncs aquí coincidim.
Totalment,
però puc entendre
que la gent li digui
bueno,
va,
en Esquic,
perquè no t'agraden
que es faci grumos,
que per mi
és el millor del Colacao,
però bueno,
encara ho puc entendre,
pel gust tampoc és tan diferent,
però Nutella i nocilla
per mi és criminal.
Tu de quin ets?
Tinc Nutella total.
Oh,
no,
Mariona,
no,
no.
És que per mi,
per mi,
és criminal triar la nocilla.
Sí.
Perquè tenen...
Bueno,
clar,
això va a gustos totalment,
evidentment,
però la nocilla per mi
té un gust tan diferent
de la Nutella
i és tan més vol de la Nutella
que no puc entendre
que escolliu la nocilla.
Sí,
no,
no,
no,
a veure,
clar,
és que la nocilla
i la Nutella són,
bueno,
sí que té més sabor a avallana,
jo crec,
no?
No sé si és la Nutella
que té potser...
La Nutella,
la Nutella té més gust
a l'avallana,
però és que per mi
no té color,
de debò.
Ja,
bueno.
En fi,
escolta'm,
em volia posar aquí
una cançó de nocilla,
a veure.
No,
veus?
Bueno,
nocilla de dos colores,
és una cançó
de Catalina Grande,
en fi,
és igual,
Mariona...
I a més la de dos colors,
no em diguis que t'agrada la de dos colors.
No,
no,
la de dos colors no,
aquesta no l'aguanto,
no.
Que també ja no té la de dos colors,
si no m'equivoco,
però a mi això sí que em sembla vomitig,
o sigui,
la gent que us agrada la xocolata blanca...
No,
no,
a mi no m'agrada,
no m'agrada,
no la considero xocolata,
però bé,
hi ha gent per tot.
Sí, sí.
En fi,
vinga,
parlem de Sant Jús una mica,
no?
Doncs mira,
començem parlant una mica
de tema d'educació,
i és que els centres educatius públics
i concertats de Sant Jús
han consensuat l'eslògan
per l'educació
Trio Sant Jús
per difondre
la informació
referent a les preinscripcions
pel nou curs
2025-2026.
I,
per exemple,
han aparegut
dues pàgines
al butlletí municipal
amb tota la informació
de cada escola
perquè la gent pugui
començar
a escollir una mica
a quin centre
de Sant Jús
voldrà portar
els seus fills i filles
al curs que ve
i presentar-nos
una mica
els seus projectes educatius
i la seva oferta
de serveis
perquè les famílies
puguin triar l'escola
dels seus fills i filles.
D'acord.
El que podem dir
ara aquí ràpid
és que les preinscripcions,
les dates de presentació
de sol·licituds
del segon cicle
d'educació infantil
de 3 a 6 anys
seran del 12
al 16 de març,
educació primària
del 12 al 26 de març
i per l'ESO
del 14 al 26 de març.
Val.
Molt bé.
I a part,
hi haurà també
portes obertes
com cada any
perquè les famílies
puguin anar
a visitar els centres.
la de l'escola Canigó
seran el 6 de març
a dos quarts de 4
i el 7 de març
a dos quarts de 10 del matí.
L'escola Montseny
al 10 de març
a dos quarts de 4
i l'11 de març
a dos quarts de 10.
L'escola Montserrat
a dos quarts de 4
al 4 de març
i el 5 de març
a dos quarts de 10 del matí.
Com veieu,
són les mateixes hores,
un dia l'escollen a la tarda
i un dia l'escollen al matí
per poder permetre
un horari més variat
per qui no pugui venir de matí
i ens pugui venir de tardes.
L'Institut Escola de Maslluí
al 6 de març
a dos quarts de 10 del matí
i l'11 de març
a dos quarts de 4 de la tarda.
I l'escola Madre Sacramento
el 26 de febrer
a un quart de 4
i el 28 de febrer
a dos quarts de 10 del matí.
I l'Institut de Sant Just
serà només un sol dia
el 26 de febrer
a les 6 de la tarda.
Molt bé.
Doncs, Mariona,
hi ha aquestes opcions
per a la gent
que hagi de fer
les preinscripcions
en els centres educatius
que hi ha aquí a Sant Just.
Exacte.
I trobar més informació
si entren al link
a la notícia
que penjarem
a radiodesvern.com.
Exacte.
Que hi haurà
les fitxetes
que han fet cada escola
amb el que defineix
a l'escola
i algunes curiositats.
Molt bé.
Mariona,
passem ara
al següent titular.
Doncs sí, mira,
tenim que fins al 21 de febrer,
important,
21 de febrer,
es poden sol·licitar
les ajudes socials
destinades a l'impost
sobre béns immobles
de 2023
a Sant Just.
Segons les bases
de la convocatòria,
poden optar-hi
les persones propietàries
o lloguateres
d'un habitatge
al municipi
que sigui la seva residència
habitual.
Les sol·licituds
es poden presentar en línia
o de forma presencial
a l'Ajuntament
i la documentació
i les bases
es troben disponibles
a la plataforma digital
de seu.cat.
Sí.
Aquestes ajudes,
com ja hem anat dient,
estan orientades
a famílies
amb dificultats econòmiques
i tenen l'objectiu
de finançar parcialment
les quotes de l'IBI.
L'Ajuntament de Sant Just
informa
que durant la darrera convocatòria
es van concedir ajudes
a 49 famílies
del municipi
amb un total
de 10.153
amb 28 euros
destinats
a aquest fill.
Aquesta línia d'ajudes
forma part de les polítiques
de suport
a les persones
amb menys recursos.
Les persones interessades
evidentment
han de complir
amb els requisits
establerts
per les bases
i presentar la documentació
corresponent
fins al termini
establert
que recordo
que és fins al 21
de febrer.
Molt bé.
Doncs, Mariona,
després d'aquest titular
recordatori això,
21 de febrer
que la gent
s'ho anoti
i passem
al tercer titular,
a l'últim.
Doncs parlem
una mica d'atur
que ja hem tingut
un avançament
de les dades
d'aquest mes
de gener
del 2025
i és que
Sant Jus
ha registrat
521 persones
en situació
d'atur
aquest gener
amb una taxa
d'atur
del 5,3%.
Aquesta xifra
suposa un increment
de 13 persones
respecte al mes anterior
i un augment
de 9 persones
respecte al mes
de gener
del 2024.
Aquest increment
es produeix
malgrat que el municipi
manté una taxa
d'atur
relativament baixa
en comparació
amb altres municipis
de la comarca
i bé,
segons les dades
Sant Jus
mostra indicadors
d'estabilitat
respecte al creixement
de l'atur
sense variacions
dràstiques
en el context
de l'evolució
general
del mercat
laboral local.
En el conjunt
del Basliobregat
s'han registrat
33.310 persones
en atur
amb una taxa
del 8%,
la qual cosa
representa un increment
mensual
de 407 persones
però una reducció
interanual
de 994 persones
de 994 persones
és a dir
10 i 2
i bé,
aquestes dades
reflecteixen
un patró
general
d'alentiment
en la millora
de l'ocupació
a la comarca.
Com he dit,
el Basliobregat
té una taxa
d'atur
del 8%
i Sant Jus
és del 5,3%
per tant
Sant Jus
en aquest sentit
té unes dades
prou bones
pel que fa
a l'atur.
Molt bé.
Doncs,
Mariona,
després d'aquestes dades
de l'atur
també ja hem acabat
amb aquests 3 titulars
de les notícies
avui de Sant Just
si et sembla
deixem una promoció
i seguim llegint ara
les notícies que hi ha
a les primeres pàgines
dels diaris.
Perfecte, Núria,
fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Vinga,
anem a llegir
les notícies
de les primeres pàgines
dels diaris
i comencem
agafant la portada
del diari Ara.
Mariona,
què hi diu?
Doncs,
el diari Ara
obre amb aquesta guerra comercial
i diu que
la Xina respon
a Trump
amb aranzels
del 10%
i el 15%.
Que Pequín
obre una investigació
a Google
i limita
les exportacions
de minerals
estratègics.
El govern xinès
acusa els Estats Units
de violar greument
les normes
de l'Organització Mundial
del Comerç.
I amb fotografia principal
veiem a Donald Trump
i a Netanyahu
amb el titular
que diu que
Trump diu
que els palestins
han d'abandonar Gaza.
El president dels Estats Units
saluda a Netanyahu,
el primer mandatari internacional
que el visita
i afirma
que els palestins
no tenen cap més alternativa
que abandonar la franja
i signa l'ordre
de retirada
dels Estats Units
del Consell de Drets Humans
de l'ONU.
I els veiem.
doncs això
en una fotografia
que deu ser
una fotografia oficial
aquests dos polítics
Trump i Netanyahu
que
em fa gràcia
res,
una tonteria.
En aquesta foto
surten amb les corbates
el Netanyahu
porta corbata vermella
i Trump blava
i semblarà
que siguin aquí
república i demòcrata
però al revés.
s'han com intercanviat
les tornes
tot i que el blau
dels demòcrates
sol ser
el blau
més fosc
però de dues maneres
veure el Trump
amb la corbata blava
doncs.
Sí, sí, és una imatge
que bueno
diuen que
en fi
diuen que
la vestimenta
dels presidents
la imatge
el protocol
tot això
és importantíssim
i que realment
té més importància
del que
Sí, sí, no
i es té molt en compte
i es té molt en compte
vull dir que
que té un significat
per exemple
quan surten
fent discursos
analitzen
les coses
que surt
que hi ha damunt
la taula
en la qual estan
amb la postura
la fotografia
que hi ha damunt
la tauleta
si surt ell
si surt la família
si el ram de flors
quin tipus de flor és
si té algun vincle
amb el país
o sigui
és que ho analitzen
tot
Sí, sí, totalment
qui sap
el color de les corbates
dels dos presidents
sabent-se que
bueno
s'havien de fer fotos
i bé
ho deixem en l'aire
exacte
Mariona
què més diu
la portada del diari
ara?
També veiem
que la cambra
apunta que Catalunya
està canviant
el seu model
de creixement
i amb altres notícies
veiem que hi ha hagut
10 morts
en un atac
a una escola
d'adults a Suècia
diu que un home armat
provoca la pitjor matança
per tiroteig
al país
i tanca portada
avui l'ara
amb una notícia
sobre la reducció
de la jornada laboral
que està pendent
de Junts
diu que el govern espanyol
aprova el text
que ara s'haurà de negociar
doncs sí
ahir el Consell de Ministres
Mariona va aprovar
la jornada laboral
de 37 hores i mitja
una reforma
em sembla que
no
és una llei
la del treball
que no es toca
des de fa 40 anys
sí pot ser
que Jolanda Díaz
la líder de Sumar
era un dels seus
objectius
per aquesta
bueno
per aquesta
legislatura
i de fet
va ser un dels acords
que va
establir amb el PSOE
com a
per formar govern
poder fer aquest canvi
doncs bé
esperem que
repercuteixin
els drets dels treballadors
vinga
seguim
Mariona
amb més
portades
passem a l'avantguàrdia
que obre amb el Consell
de Ministres
i diu
que hi ha hagut llum verda
a la retallada
de la jornada laboral
ara en mans del Congrés
diu que la reducció
a 37 hores i mitja setmanals
que rebutgen
les patronals
s'enfronta
a una dura
negociació
amb fotografia principal
és per
aquesta matança
a una escola
de Suècia
on han mort
10 persones
a trets
diu que els tirotejos
en escoles
no només passen
als Estats Units
que 10 persones
van morir ahir
en un tiroteig
perpetrat per un home
de 35 anys
en un centre educatiu
per adults
a la localitat sueca
d'Orebro
un dels morts
era l'agressor
que es va suïcidar
i que segons la policia
no era conegut
perquè pertanyés
a cap banda
i la fotografia
doncs és
al moment
doncs entenc
que
que les forces
de seguretat
perquè veiem
una persona
de l'exèrcit
també veiem bombers
també veiem
sanitaris i policies
doncs
entenc que en el moment
que van anar
cap a aquesta matança
seguim
més notícies
de la Vanguardia
veiem que
Catalunya proposa
d'eliminar el mòbil
amb tota l'educació
obligatòria
que la Generalitat
també planteja
retirar el material
tecnològic
educació infantil
veiem que
doncs això
que la Generalitat
ha encarregat
una comissió
d'experts
que treballin
en la proposta
de retirar els mòbils
a l'ESO
com ja passa
a primària
a veure
ahir vam fer
un debat
molt interessant
al mes 324
a la nit
el programa
que porta
la Romero
sí
hi havia
diferents
bueno
diferents
perfils
de persones
fent un debat
que descontenia
la seva posició
hi havia
que deia
que això
ho havia de decidir
cada centre
en funció de la línia
o del projecte educatiu
de cada centre
n'hi havia
que estaven
d'acord
amb aquesta mesura
n'hi havia
que no
que si
que bueno
regulant
que es podia portar a terme
l'educació
en combinació
amb les pantalles
segurament
és un debat
que segurament
es pot recuperar
de la pàgina web
que realment
et recomano
és un tema molt interessant
però jo
des del meu punt de vista
em costa entendre
perquè hi ha gent
que no vol retirar-lo
quan
és evident
que el mòbil
ha fet molt de mal
les persones
que defensaven
el tema
de les pantalles
deien que
que bueno
que clar
que estem en una societat
en la que
ja no hi ha
com la marxa enrere
d'estar connectats
amb les pantalles
clar
si tenen raó
però jo crec que
aquestes edats
encara
o sigui
encara estan a temps
de com a mínim
vull dir
passen moltes hores
a l'escola
i moltes hores
a l'institut
doncs mira
precisament deien això
al contrari
la persona deia
és que clar
l'institut
o a l'escola
estan
deien 5 o 6 hores
i jo pensava
jo no estava a 8
però bueno
aquella persona va dir
que clar
estan 5 o 6 hores
a l'escola
al centre
i després
quan surten
estan
és a dir
deien
els hi traiem els mòbils
aquestes 5 o 6 hores
i després
les altres 18
estan amb el mòbil
no té molt de sentit
bueno això
home a veure
d'aquestes 18
8 se les passen dormint
a veure segurament menys
als adolescents
perquè
te'n vas a dormir tard
i et despertes d'hora
però
vull dir
continuen sent forces hores
jo crec que
jo em vaig quedar
jo em vaig quedar
enrocada
quan va dir
5 o 6 hores
jo pensava jo
5 hores
no he estat mai
només 5 hores
saps?
em vaig quedar allà
pensant
per quin horari
hi deuen fer ara
no
sí
els últims anys
a l'ESO
sí que fèiem
6 hores
6 o 7
que igualment
són bastantes hores seguides
saps el que vull dir
vull dir
no és que siguin
moltes hores
a nivell global del dia
sinó que són hores seguides
i jo crec que sí
que poden entrar
fora de l'escola
puc fer servir el mòbil
sí
i a l'escola
m'acostumo
que és un espai
on no estic
enganxat a les pantalles
jo personalment
també estic a favor
sense jo ser experta
ni res en el tema
clar jo tampoc
però també
nosaltres que vam ser
la primera generació
en què ens van posar
els portàtils
a la classe
va ser un fracàs
un fracàs
perquè funcionava
com malament
va ser un fracàs
perquè tothom
dona-li a un adolescent
un ordinador a classe
bueno és que hi havia
un professor que deia
és que ara els hi traiem
els ordinadors
i no poden estar atents
o sigui no saben
estar atents
a una classe
doncs ja ho aprendran
és que
clar no no
sí sí
vull dir
si ja els acostumes
des de baix
des d'infantil
primària
doncs
bueno
no sé
clar no
sí que és veritat
que estan tan superestimulats
que nosaltres no ho estàvem
a la seva edat
no no no
clar
que ara són incapaços
de seguir una classe
i realment
és veritat
els adolescents ara
s'avorreixen molt
a l'institut
i se'ls hi fa infumable
perquè clar
estan acostumats
a mirar vídeos curtíssims
superràpid
i contingut
o sigui
amb molt de contingut
en poc temps
que clar
tu les seus
és que res
una hora seguida
escoltar una persona
que t'està parlant
sobre un sol tema
i et quedes
i això
i clar
és normal
però
poc a poc
el que deien era com
no té molt de sentit
durant aquesta estona
treure'ls-hi el mòbil
perquè després surtin
i estiguin un altre cop
en fi
o sigui
no sé
bueno
ja veurem
com avança
aquesta proposta
de l'eliminació
del mòbil
a tota l'educació
què més
veiem que els Estats Units
envien a Guantànamo
el primer vol
amb deportats
també
que Trump
diu
que a Netanyahu
diu a Netanyahu
perdó
que els palestins
no tenen una altra alternativa
que deixar Gaza
en fotografia petita
veiem
una notícia
que diu
alerta per 8 assassinats
en només un mes
a Catalunya
també veiem
que parlen
d'una xerrada
amb Nadal
que ell mateix
diu
no he agafat una raqueta
des del meu comiat
i tanca la portada
a la Vanguardia
amb una fotografia
del pantà de Sau
que se'l torna a veure
saquet
exacte
es veu la totalitat
de l'església
de dins del pantà de Sau
i diu
que el pantà de Sau
doncs baixa
al 6,5%
de capacitat
que encara estem en saquera
que s'ha deixat de parlar
però no
perquè se'n deixi
de parlar
que ha plogut bastant
però que continuem
ben secs
vinga
més notícies
comencem ara
amb el periòdico
que obre
amb aquest tema
d'educació
que es plantegen
la prohibició
total dels mòbils
a l'ESO
també
a la portada
d'imatge
doncs
aquest tiroteig
mortal a Suècia
en què han mort
10 persones
en una escola
per adults
a la localitat
d'Ord d'Ebro
per als trets
d'un home
de 35 anys
altres notícies
del periòdico
fan referència
que Trump
envia
el primer vol
amb immigrants
a Guantànamo
també
que l'audiència
de Girona
avala el desallotjament
express
de pisos ocupats
també se'n fa enressó
del judici a Rubiales
diu
respongui les preguntes
amb claredat
no em fan ferroneria
vas veure el vídeo
en què li deia
el jutge
doncs
Déu-n'hi-do
diu
el jutge reprèn
l'excap de comunicació
de la Federació
de Futbol
jo he vist
que li deia
com
aquí les preguntes
les faig jo
no pots respondre
només el que et dóna la gana
o
o fer el teu propi relat
saps
vull dir
aquí
estàs
venint a ser interrogat
no explica el que tu vulguis
ja li va dir
menys xuleria
que aquí les preguntes
les agolles
li va venir a dir això
saps
perquè es veu que es va posar
en un toxi
com molt altiu
com
venga
i el jutge allà
marcant distàncies
i
i dient
bueno a veure
home clar
és que a veure tu
no vas a un mal ubicat
senyor
no vas a un judici
vengo a hablar de mi libro
o sigui
no
has de responder
lo que et pregunten
que para algo
están investigando el caso
ja
doncs bé
sembla que no ho havia
no tenia molt clar
on estava
en fi
diu aquí també
més de 9.500 contenidors
han cremat a l'àrea de Barcelona
des del 2019
i acabem la notícia
a la part superior
de la portada del periòdico
dient
que el saló audiovisual
ICE
i S.E.
arrendeix
a la intel·ligència artificial
acabem amb l'última portada
el punt avui
que obre
amb una
amb una portada especial
en què s'hi veu
una fotografia
en blanc i negre
penjada
com en una paret
i diu
patronat
de repressió
de la dona
diu
víctimes del poder
de l'estat
i l'església
franquistes
trenquen
el silenci
i reclamen
justícia
i reparació
en el peu
d'aquesta fotografia
que és una
ens represento
que és una fotografia
antiga
no
enganxada
com això
amb celo
en una paret
diu aquí
que el bisbe
Cartanyà
diu
inaugura
una instal·lació
del patronat
a Girona
als anys 60
és una fotografia
dels anys 60
i es veu
doncs això
aquest bisbe
bisbe Cartanyà
en la foto
dels anys 60
acompanyat
acompanyat dels governadors
òbil
i civil
els governadors
civil
i militar
en Josep Pagès
i també
en Rogelio Puig
és una fotografia
de l'Ajuntament
de Girona
suposem que
de l'arxiu
bé
altres notícies
de la portada
del punt avui
parlen de
Càritas i Esade
que avisen
que viure en habitacions
rellogades
s'està fent crònic
també que
Educació
planteja per al curs
vinent
prohibir l'ús dels mòbils
a l'aula
en totes les etapes
també es fan menció
d'aquest tiroteig
a una escola
d'adults a Suècia
que surt a subhasta
un quadre
de la primera època
de Dalí
per 150.000 euros
també aquest aval
que hi ha hagut
del Congrés
de la moció
de confiança
a Sánchez
una moció
que ha demanat Junts
i també
que el Consell
de Ministres
obre el camí
cap a la jornada
laboral
de les 37 hores i mitja
Mariona
deixem aquí
les portades
dels diaris
t'escoltem després
amb els butlletins
a les Hores en Punt
i això sí
a la una
amb l'informatiu complet
de les notícies
de Sant Just
perfecte
no li ens escoltem ara
adeu
adeu
a la Rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
ho hem estat
meditant molt
i sí
el refugi
és la millor alternativa
de les tardes
el refugi
el magasin de tardes
de Ràdio d'Esvern
cada tarda
de 5 a 7
al 98.ufm
i al 3w.radiodesvern.com
parlem de cultura
oci
de moltíssimes coses més
i ho volem fer
al teu costat
escolta'ns cada tarda
a Ràdio d'Esvern
10 i 43
ha arribat el moment
ara d'escoltar
el tema
de l'Axambusto
el tema
que boig al món
que no té cap
ni peus
i ens deixa
tenir
el que teníem
ahir
que boig al món
que no vol
aconseguir
per fi
esborrava
el mapa
aquelles coses
que menys
premis
ens fan sentir
masquins
a la distància
està el secret
que allà
t'occulpa
si hem discret
per art
de màgia
baixem
com
l'aigua
i a cada
obstacle
refem
com si resa
el camí
construït
a mida
el destí
estic
a contracorrent
de cara al vent
a mar de fons
i onades
governant
pel vaixell
que no té res
a perdre
res
a perdre
res
res a perdre
boig al món
és boig
que és nostre
i és el millor
d'entre els possibles
que boig al món
que em fa
anar amunt
i avall
i és tard
quan veig
que molt pitjor
estic jo
que boig al món
on podem creure
més d'un Déu
i això
ens obre
les ales
de la vanitat
podem ser
injustos
i malvats
però el pitjor
és
no saber
mai
qui mou
els fils
al teu
terrat
per
anar
de
màgia
baixem
com
l'aigua
i a
cada
obstacle
refem
com si
res
al camí
construint
a mida
el destí
construint
a mida
el destí
aconcle
corrent
de cara
al vent
amb mar
de fons
i onades
governant
tot el vaixell
que no té
res
a perdre
res
a perdre
res
res
a perdre
no
boig
el món
és
boig
però és
nostre
i és el millor
d'entre els
possible
podrà
de fons
un
dos
Kriston
ampli
amb
les
es
vi
vie
A compte corrent a cara al vent, mar de fons i anaves,
governa tu el vaixell que no tens res a perdre res, a perdre res,
a perdre res.
Pots, el món és boig, però és nostre i és el millor d'entre els possibles.
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les ones.
Abans de fer la previsió del temps, comentem una mica els fets històrics
que van passar del dia com avui, és a dir, les efemèrides.
Sapigueu que avui és el 36è dia de l'any, segons el calendari gregorià,
i que en queden 329 per acabar el 2025.
Vinga, parlem ara d'esdeveniments.
Que sapigueu que tal dia com avui, de l'any 1919, a Barcelona va començar, un 5 de febrer,
la vaga de la canadenca.
És molt coneguda, la vaga de la canadenca va ser una vaga important,
que es va produir durant els mesos de febrer i març del 1919,
que va constituir una de les fites més rellevants de la història del moviment obrer català.
El conflicte, aquesta vaga de la canadenca, va començar, per això, al gener del 1919,
quan l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, que és una filial de la Barcelona Traction Light & Power,
coneguda com la canadenca, per ser de capital canadenc,
va introduir canvis en les condicions de treball del personal de facturació,
cosa que representava una disminució dels sous.
Doncs bé, els treballadors de la canadenca van demanar l'assessorament i el suport
del Sindicat Únic d'Aigua, Gas i Electricitat, de la CNT,
i aleshores la direcció de l'empresa va respondre amb l'acomiadament de 8 dels treballadors afectats.
Doncs bé, tal dia com avui, s'iniciava la vaga de la canadenca l'any 1919 a Barcelona.
També, tal dia com avui, del 2011, en el Camp Nou a Barcelona,
van començar les emissions regulars del canal Esport 3,
un canal de televisió pública que pertany a TV3, a Televisió de Catalunya.
El canal Esport 3 és a tipus temàtic, està dedicat als esports,
i va començar a emetre en directe des del Camp Nou l'any 2011.
Ja va començar l'any 2010, a l'octubre, una mica abans, a fer emissions en prova
coincidint amb l'Special Olympics.
I, doncs, com hem dit, ja de forma regular ho va fer a partir de tal dia com avui, del 2011.
Anem a parlar ara de naixements, persones famoses, relativament conegudes,
que van néixer tal dia com avui.
Vinga, doncs, comencem amb el naixement de Red Buttons, actor estadunidenc,
que va néixer a Nova York, tal dia com avui, de l'any 1919.
També, tal dia com avui, a Salamanca, naixia la Carme Chaparro, periodista espanyola.
Doncs això, va néixer l'any 1973.
També, l'exfutbolista Laura del Río va néixer l'any 1982, tal dia com avui.
També, un altre futbolista, que va néixer, doncs, un 5 de febrer,
però del 1985, a Portugal, és Cristiano Ronaldo dos Santos.
Futbolista portugués, doncs, que bé, avui fa anys.
També ens fa Neymar, Neymar Junior, futbolista brasilè,
que va néixer uns anyets més tard que Cristiano Ronaldo.
Neymar va néixer a Sao Paulo, a Brasil, concretament a Moguides Cruces,
un municipi brasiler de Sao Paulo, concretament de la regió metropolitana.
I això, avui en fa 33, Neymar.
I després, acabem també ja amb les necrològiques.
persones, també, doncs, que bé, ens van deixar tal dia com avui.
És el cas de Josep Maria Espinàs, escriptor, periodista i editor català.
Va morir, justament, fa dos anys a Barcelona, un 5 de febrer.
També tal dia com avui, va morir Kirk Douglas, actor, director, productor de cinema i empresari.
Va morir, fa cinc anys, el 2020, a Beverly Hills, Califòrnia.
I fa quatre anys a Weston, als Estats Units, i moria l'actor canadenc, Christopher Plummer.
A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
012. La Generalitat, al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast,
a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites.
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual,
o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills,
abusos o situacions de violència masclista.
Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a gentcat.cat barra atenció a les dones.
012. La Generalitat, al teu costat.
10 i 53. Fem la previsió amb el Carles.
Bon dia, Carles.
Molt bon dia. Què tal? Com va?
Bé, bé, bé, bé.
Això és bo.
Sí. Esperant aquest canvi de temps que ens confirmis realment si serà divendres,
si tindrem pluja entre divendres i dissabte, a veure què passa.
No, ja ho has dit tu. Fins demà.
Ah, sí?
Que vagi bé.
Ja està.
És això?
Sí, sí, sí, molt bé.
L'has encertat. Estàs atent a això de la metrologia.
Home, com a bona catalana, això de la metrologia, els catalans...
Sí, és que t'escolto, eh? No et pensis.
Ah, està bé, està bé.
Doncs parlem una miqueta d'aquesta situació.
Es va confirmant una mica tot el que hem anat dient durant tota la setmana,
aquesta situació d'aquest anticiclo tan potent.
Realment la pressió és altíssima.
Jo no sé si afecta moltíssim a la gent,
però realment tenim una pressió atmosfèrica molt alta a Sant Jús.
Estem a 1.031 hectopascals.
Penseu que el normal, l'equilibri entre anticiclo i depressió,
estaríem al voltant dels 1.013 a 1.012.
Doncs 1.031 és molt alta,
però encara és més alta en zones del nord d'Europa,
perquè el centre d'aquest anticiclo tan, tan potent
que abarca el nord de les illes...
Perdó, el nord dels països escandinaus
i també arriba fins al Pol Nord,
és espectacular, és enorme.
I què està provocant?
Doncs que es despengin bosses d'aire fred
que circulen molt al nord,
però com que aquest anticiclo fa de barrera
a l'entrada cap a Europa,
baixen de latitud
i afecten altres punts no tan habituals
de bosses tan fredes.
I és el que passarà aquests propers dies,
si tenim una bossa d'aire fred
que es despenja del nord,
l'únic que se'n genera una miqueta de dubte
amb aquesta bossa és on t'anirà a petar.
I això pot provocar que els propers...
Sí que hi haurà pluja,
el que has comentat tu és cert,
però la quantitat de nevada
o la intensitat d'aquesta nevada
que podria arribar en zones de muntanya
de cara al divendres i al dissabte,
en funció d'on vagi el centre
d'aquesta bossa d'aire fred
ens afectarà una miqueta més
o una miqueta menys.
Però més o menys,
el que diuen els mapes,
és que estem parlant
d'entre 10 i 30 centímetres de neu nova
a pràcticament tot el Pirineu
i Prepirineu.
O sigui que realment
és una nevada que podria estar bé.
La cota de neu baixarà moltíssim,
estem parlant d'una baixada de temperatures,
és evident,
la cota de neu al Pirineu,
al Pirineu estarà al voltant dels 600 metres
i això pot baixar,
i pot provocar que hi hagi molta neu a les valls,
que les carreteres allà ja estan preparats,
però vull dir que si pugem els d'aquí,
que no ho estem tant,
doncs mirem una miqueta l'estat de les carreteres,
mirem la previsió,
perquè com que anava ara molts indrets,
no és una zona puntual,
els cotxes llevanous fan la seva feina,
però sí,
se genera un overbooking.
I a més a més,
la cosa coincideix
amb divendres, vespre, dissabte, nit,
ai, dissabte matinada,
és en el moment del desplaçament,
que quan arribes allà tard a la zona,
doncs no has agafat les cadenes,
arribes, fas pana
i provoques caravanes.
Bé,
ja he fet la previsió
pel que podria passar,
però esperem que la gent sigui coherent
i els que pugin cap allà
que vagin una miqueta preparats
i sobretot portar cadenes,
perquè és un cap de setmana
on la cota de neu serà molt baixa.
Però a Sant Jus,
nosaltres de moment
el que tenim
és aquesta situació d'anticicló,
portem ja tres dies,
dilluns, dimarts, dimecres,
les temperatures
han anat jugant,
han anat variant,
aquesta nit hem tornat
a baixar temperatura,
una temperatura que avui a Sant Jus
ha baixat fins als 4,2 graus
aquí a tocar de la ràdio,
a Can Ginestar,
una temperatura baixa,
recordeu que aquesta setmana
hem estat jugant
entre el 5 i el 7,
doncs ha baixat una miqueta
més la temperatura,
això és fruit de calvent
avui afluixat,
o el mínim vent
que podria fer la nit afluixa,
l'aire fred es desploma
i això provoca
que tinguem temperatures
una mica més baixes.
De cara a les properes hores
seguirem parlant d'anticiclols,
sol és el principal protagonista,
tenim sol avui per tot el dia,
potser a última hora de la nit
arriba algun núvol,
però no hem d'esperar
res de l'altre món
i demà dijous
tindrem gran part del dia
també molt semblant,
o sigui,
encara no arriba
aquesta inestabilitat,
dijous bona part del dia
seguirem parlant d'anticiclò,
d'unes temperatures
que estan jugant
entre els 14 i els 16 graus,
més o menys per aquí,
o sigui que són uns valors
bastant normals
pel mes de febrer
i demà dijous
seguirem amb una situació semblant.
Però ja comencen a notar-se els canvis,
demà dijous cap al vespre
ja notarem
que els núvols
van en augment,
no és que s'hagi de tapar el cel,
sinó que el sol
farà la seva tasca
durant bona part del dia,
o sigui que fins que se'n vagi
el tindrem present,
però sí que és cert
que ja de nit
els núvols aniran guanyant terreny
i ja ens arribarà un divendres
on hi haurà més núvols.
Què provocaran aquesta nuvolositat
més intensa
durant gran part del divendres?
Doncs que en comptes
de 14, 15 o 16 graus
baixarem cap als 13, 12
perquè els núvols
no deixaran fer la seva feina
al sol
i la temperatura
tirarà una miqueta avall.
També començarem a notar
que el vent
comença a ser una mica protagonista.
No massa,
tampoc no estem parlant
de grans bufades,
però el vent
començarà a ser protagonista.
A mesura que vagi avançant
el divendres,
els núvols seran més importants,
el sol cada cop
es veurà menys
i creiem que a partir
del migdia de divendres
ja els núvols
taparan completament
el cel de Sant Jús.
La temperatura començaria
a tirar avall
i la precipitació
podria començar
cap al vespre.
Cap a les 7, 8 del vespre
començaria a ploure Sant Jús,
precipitacions amb un ambient fred
d'en 10 o 11 graus
i aquesta precipitació
continuarà
durant el dissabte
sobretot
el que és la matinada
i primeríssima hora del matí.
Fins a les 12 més o menys
hi ha previsió de pluja.
Aquesta pluja
pot acumular divendres
entre 2 i 5 litres
el que pugui caure al vespre
i durant la nit
de divendres
a dissabte
i dissabte
al matí
fins al migdia
ens podrien caure
entre 10 i 20.
Això ho haurem de confirmar
encara som a dimecres
falta un parell de dies
però més o més
les quantitats
van per aquí.
dissabte no cal dir-ho
temperatures que queden
recolades
alguns mapes
marquen entre 8 i 9 graus
de màxima
tan sols
o sigui que dissabte
és un dia
fred i plujós
d'aquests que emprenya
ja en vam patir un
aquest dissabte passat
doncs ara ens en torna
un altre
i com que el diumenge passat
també va ser bastant
diferent del dissabte
doncs aquest cap de setmana
repetim
o sigui el dissabte
serà un dia gris
plujós
però ja a partir de la tarda
repetim patró
repetim patró
a partir de la tarda
s'obriran clarianes
tindrem
doncs el quart creixent
d'aquesta lluna
que tenim ara
doncs començarà
a trenar una miqueta
el nas
amb un ambient fred
i diumenge
sembla que tindríem sol
amb alguns núvolets
per fer bonic
i amb unes temperatures
que queden frenades
queda en un ambient
bastant fred
però el sol
sempre s'agraeix
més o menys
una mica
la situació que tindrem
demà i demà passat
ho acabem de confirmar tot
però vaja
va cap aquí
fantàstic Carles
doncs ara són les 11 en punt
marxem a Catalunya
Ràdio i a tu
t'esperem demà
Molt bé
Bon dia a tothom
Bon dia
us informa Joan Bota
El Departament d'Interior
descarta un patró comú
en el repunt d'homicidis
amb 5 morts violentes
en una setmana a Catalunya
en una entrevista
al matí de Catalunya Ràdio
la consellera Núria Parlón
ha apuntat
que en dos dels casos
hi havia un problema
de salut mental
Es veu clarament
que hi ha un patró
que afecta
l'estabilitat emocional
i psicosocial
d'aquestes persones
i per tant
moltes de les problemàtiques
que a dia d'avui
els alcaldes
i les alcaldesses
ens expressen
i es troben
a les juntes
de seguretat
de patrons
d'incivisme
crema de contenidors
al darrere
deixen veure
un patró
d'inestabilitat
física i emocional
Parlón constata
un increment
de la violència
en la resolució
de conflictes
i sosté
que no pot tenir
només una solució
policial
pel que fa al tiroteig
amb 150 trets
a principis de gener
al barri
de la mina
Sant Adrià de Besòs
la cap d'interior
assegura que la situació
ha millorat
i que es manté
la investigació
oberta
Més notícies
al darrere
Rebuig global
i contundent
de les faccions palestines
i de diversos països
de la regió
a la proposta
del president
dels Estats Units
Donald Trump
d'expulsar
els palestins
de Gaza
i aixecar-hi
un gran complex
urbanístic
Aquesta proposta
feta a la Casa Blanca
en presència
de Benjamin Netanyahu
implica
segons els experts
una neteja ètnica
de dos milions
de persones
que pateixen
una guerra
i una invasió
des de fa
un any i cinc mesos
Anem a Jerusalem
Jordi Brascó
Bon dia
Bon dia
La proposta
de Donald Trump
per Gaza
ha despertat
el rebuig frontal
per part
de les dues forces
que controlen
territori palestí
D'una banda
l'autoritat palestina
ha insistit
que l'única solució
vàlida
és la dels dos estats
De l'altra
Hamas diu
que la franja
no està en venda
Isat el-Rejik
és un alt funcionari
dels islamistes
Exigim al president
dels Estats Units
que es retracti
d'aquestes paraules
que posen benzina
al foc
El poble palestí
i les faccions
de la resistència
amb el suport
de la nació
frustraran
tots els plans
que pretenguin
deportar els palestins
i expulsar-los
de la seva terra
La mateixa postura
la comparteixen
la resta d'actors
de la regió
l'Aràbia Saudita
Egipte
Turquia
i els hutis
del Yemen
han mostrat
també el seu rebuig
Jordi Brascó
Catalunya Ràdio
Jerusalem
El servei de correus
dels Estats Units
ha suspès temporalment
l'entrada del país
de paquets provenients
de la Xina
i de Hong Kong
una mesura temporal
que Donald Trump
ha ordenat
per evitar
el buit legal
que permet
a empreses
com Temu
o Shein
enviar comandes
de baix preu
sense pagar
en gels
a Pequín
Francesc Canals
Bon dia
Pequín denuncia
la decisió
dels serveis
postals
nord-americans
que el considera
sense sentit
des de la república
popular
popular
de la república
de la república

de la república
de Donald Trump

dels interessos
de la patronal

en el moment

en més d'una ocasió.
Segons sembla, tots dos es coneixien
i tenien una relació de confiança.
El rector que viu a les Borges Blanques
va ser detingut pels Mossos ahir a la tarda
i aquest matí exposarà la seva versió dels fets
al jutjat de guàrdia.
També assegura que n'està fent un seguiment
al bisbat de Lleida.
En un comunicat afirmen que ja han activat
els protocols establerts en aquests casos
i que es posen a disposició del denunciant
i de les autoritats policials i judicials
sempre amb respecte per la presumpció d'innocència.
El capellà que té 58 anys
va començar a exercir de diar que l'any 2015
i el 2016 va ser ordenat
a la Catedral de Lleida.
Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Esports, Marcos García.
El Barça podria recuperar Dani Olmo
de cara al partit de quarts de final
de la Copa del Rei de Futbol al Camp del València.
El migcampista es va entrenar ja ahir
amb la resta de companys
després de quatre partits de baixa per lesió.
El primer semifinalista d'aquesta Copa
és l'Atlètic de Madrid.
Ahir va golejar 5 a 0 al Getafe.
Avui le ganés Reial Madrid a les 9.
En bascat a dos quarts de nou.
Partit d'Eurolliga.
Barça, Maccabi, Tel Aviv.
L'equip Lagorana vol reaccionar
després de perdre a la Lliga contra el Manresa.
Podreu seguir aquest Barça, Maccabi,
amb transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio.
A la mateixa hora, l'Eurocup,
Joventut, Baixe, Xehir.
A tres quarts de nou
a la Champions, Fibabaxi, Manresa, Tenerife.
En hockey i herba, a la Pro League,
tenim un partit en joc.
Es disputa Sidney, Austràlia.
En joc l'Austràlia-Espanya femení.
A hores d'ara, minut 60, de partit 4 a 1
per l'equip australià.
Abans, la selecció espanyola masculina
ha superat Austràlia per 1 a 2.
Hi ha la Champions de Waterpolo masculina.
Ferenc-Varoix, Atlètic-Barceloneta.
És un partit a les 8.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 7 minuts a les 11.
Us informa Mariona Sales-Vilanova.
Els centres educatius públics i concertats de Sant Just
han consensuat l'eslògan
Per l'educació, triu Sant Just
per difondre la informació sobre les preinscripcions
del curs 2025-2026.
Segons les dades facilitades,
les escoles del municipi presenten
els seus projectes educatius i serveis
amb l'objectiu d'ajudar les famílies
a triar l'escola més adequada pels seus fills.
Les dates de presentació de sol·licituds
de preinscripció pel segon cicle d'educació infantil
seran del 12 al 26 de març,
per educació primària del 12 al 26 de març
i per l'ESO del 14 al 26 de març.
Els centres educatius ofereixen informació detallada
sobre els seus projectes pedagògics
i serveis complementaris,
com ara activitats extrascolars i atenció a la diversitat,
per tal d'orientar les famílies en la seva decisió.
Fins al 21 de febrer
es poden sol·licitar les ajudes socials
destinades a l'impost sobre béns immobles
de 2023 a Sant Just d'Esvern.
Segons les bases de la convocatòria,
poden optar-hi les persones propietàries
o llogateres d'un habitatge al municipi
que sigui la seva residència habitual.
Les sol·licituds es poden presentar en línia
o de forma presencial a l'Ajuntament.
La documentació i les bases
es troben disponibles a la plataforma digital
seu.cat. Aquestes ajudes estan orientades
a famílies amb dificultats econòmiques
i tenen l'objectiu de finançar parcialment
les quotes de l'IBI.
L'Ajuntament de Sant Just informa
que durant la darrera convocatòria
es van concedir ajudes a 49 famílies del municipi
amb un total de 10.153,28 euros
destinats a aquest fi.
Les persones interessades han de complir
els requisits establerts per les bases
i presentar la documentació corresponent
dins del termini establert.
Segons les dades de l'Observatori del Treball
i Model Productiu de la Generalitat,
Sant Just d'Esvern ha registrat 521 persones
en situació d'atur el gener del 2025
amb una taxa del 5,3%.
Aquesta xifra suposa un increment
de 13 persones respecte al mes anterior
i un augment de 9 persones
respecte al gener del 2024.
Aquest increment es produeix
malgrat que el municipi manté
una taxa d'atur relativament baixa
en comparació amb altres municipis de la comarca.
Segons les dades,
Sant Just mostra indicadors d'estabilitat
respecte al creixement de l'atur
sense variacions dràstiques
en el context de l'evolució general
del mercat laboral local.
En el conjunt del Bes Llobregat
s'han registrat 33.310 persones en atur
amb una taxa del 8%,
la qual cosa representa
un increment mensual de 407 persones,
però una reducció interanual
de 994 persones.
Aquestes dades reflecteixen
un patró general d'alentiment
en la millora de l'ocupació a la comarca.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butlletí horari de les 12.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Són les 11 i 14 minuts, esteu escoltant Ràdio d'Esvern, això és el magasin de matins La Rambla.
Anem a fer l'entrevista del dia.
Avui ens visita, aquí als estudis de Ràdio d'Esvern, Isabel Darder, la portaveu del grup municipal del PSC a Sant Just.
Amb ella tractarem ara alguns dels temes de l'actualitat.
Bon dia Isabel.
Bon dia.
Vinga, la setmana passada va tenir lloc ple municipal a l'Ajuntament de Sant Just, el del mes de gener.
Parlem una mica dels temes.
Un dels punts que es va aprovar, gairebé per unanimitat, va ser l'autorització a l'empresa IG Sport,
que gestiona l'activitat esportiva a la bona aigua, de construir una nova piscina petita a l'exterior.
i també de reformar la zona verda.
En el ple es van autoritzar les obres, però l'execució i el finançament recau sobre l'Ajuntament, sobre l'empresa concessionària?
Tot recau sobre l'empresa. L'empresa vol fer unes millores dins la seva concessió i que són d'aquesta piscina de 6x6, petita, que està a sobre de la piscina actual i llavors és a risc i ventura de l'empresa.
Això ja forma part del contracte.
No, no, pregunto. Hi haurà alguna compensació econòmica?
No, no, no. Ells volen fer una millora en les instal·lacions perquè els sembla que per la demanda que tenen i pels usuaris que hi ha és necessari
perquè el que succeeix sovint és que els nens es posen a la zona de la piscina que et poden tocar, més baixeta, i llavors quan hi ha gent que vol nedar i vol nedar amunt i avall hi ha dificultats per combinar les dues coses,
que els nens es puguin banyar i que a més es pugui fer una natació o es pugui nedar al llarg de la piscina. Per tant, a més, tampoc és molt segur perquè, clar, no hi ha un límit.
Llavors, si ells fan una piscina petita els sembla que hi podrà acabar més gent, serà més segur, etcètera.
El contracte de l'empresa Igesport és fins al 2033?
Sí.
Hi ha previsió que s'allargui aquest contracte?
Bé, en principi s'ha de revisar. Quan a punt d'arribar s'ha de revisar i s'ha de mirar el que s'ho posa.
Moltes vegades el que es fa són comparacions amb aquesta empresa i altres poliesportius d'altres llocs, però les prestacions no són comparables,
perquè Sant Just és molt singular pel que fa en aquest poliesportiu, els usos que se'n fan, les prestacions que hi ha, les possibilitats, com és el poliesportiu, com s'ha de refrigerar, etcètera.
I a vegades no és tan fàcil fer aquesta comparació i, per tant, el que sí que farem, bé, el govern que hi sigui llavors,
és una mica estudiar quines són les possibilitats i s'ha de fer una nova licitació, etcètera.
D'acord. Un altre dels punts aprovats en el ple i del qual també volem tractar ara, de fet va ser una moció que va presentar Junts,
la del projecte del Parc Central per desenvolupar aquest gran parc a la vall de Sant Just i que permeti la regeneració de la riera,
protecció d'espais naturals. PSC hi vau votar a favor. Com recolliu aquest projecte? Quin futur hi veieu? Com concebeu vosaltres aquest parc?
Bé, nosaltres, des del PSC ja, des del govern anterior, estàvem per fer el corredor verd,
que es diu que fer tot un corredor verd des del principi de la vall de Sant Just i que baixi per tot el...
Bé, per la Bona Aigua, després al polígon i que segueixi fins a Sant Feliu i al parc de Torreblanca.
i tot això. I per tant hem d'anar recuperant tot allò que potser ha estat o mal canalitzat o que ja està mal treballat o que hi ha camps abandonats, etcètera, etcètera,
i anar recollint tot això en un projecte. Ja vam fer el pont de Maslluí com una cosa que formava part d'aquest entorn, de poder respectar...
La passarel·la, no?
La passarel·la del pont, sí. I, bueno, hi ha tota una sèrie de projectes en aquest sentit, eh?
I una de les parts, una de les fases era aquest tros, no?
Fet aquest corredor verd, que nosaltres no li dèiem parc central, sinó que li dèiem parc forestal...
Ah, val.
Sí? Bé, ja s'ha dit de molts noms i de moltes maneres, no?
En tot cas, nosaltres vam votar a favor perquè, com molt bé jo els hi vaig dir, benvinguts i anem de la mà.
I el que hem de fer és lluitar per la vall, però tots junts i d'una manera racional.
I l'Ajuntament ja ha fet perquè això fos possible, és treure molta construcció de la vall i desplaçar-la a una altra part del poble, no?
I, per tant, com més siguem i més juntem i més opinions tinguem de com es pot fer això i com no es pot fer això,
doncs jo crec que millorarà molt la vall i millorarà molt el poble.
D'aquest corredor verd, no?, que aneu anomenat, que, bueno, que també és en el qual s'integra aquest parc, no?
Ara mateix, com ja està, s'està executant, l'heu dividit en parts, en trams...
Bueno, en fases, hem fet en fases.
El que passa és que, clar, primer hem d'endreçar tot el que era edificable i que no ho pot ser i això ho hem d'acabar de fer
perquè vam fer moltes parts i les vam anar distribuint en altres parts del poble i estem acabant això.
A més, també hem de fer una edificació a sobre els garrofers, que és d'HPO, que és municipal...
Bueno, estem acabant de mirar que tot quedi ben enllaçat perquè sigui possible començar a fer.
Perquè si comencem a fer aquest parc forestal o aquest parc central o el que sigui, però, en canvi, no tenim clars les delimitacions que tindrà, no és possible.
I, per tant, estem una mica acabant de tancar la fase de les edificacions per, al màxim fora de la vall, per poder començar a definir això.
Clar, sí. Entenc que seria com el corredor aquest que també, bueno, d'alguna manera arribaria també a la zona dels garrofers, no?
Sí, sí, sí, sí, clar. És que és de dalt de la vall fins a Torreblanca.
Seguim amb més temes, Isabel. Aquestes primeres setmanes del 2025 hem preguntat als diferents portaveus també dels grups polítics
sobre les obres, els projectes i equipaments que s'espera que s'inaugurin aquest 2025
o que comencin a moure's també aquest any. Pel PSC, quines són les més urgents, no?, necessàries?
A nosaltres hi ha diverses. Hi ha un tema que ens amoïna moltíssim i que, a més, la ciutadania de Sant Just també els amoïna
per a l'última enquesta que ha fet la Diputació surt com la primera, que és l'accés a l'habitatge.
Realment és una preocupació molt gran i, bueno, és del poble, també és de país, perquè realment, bueno,
el fet que hi hagi habitatges de temporada i que s'estagin repartint ja per tot Catalunya
és una dificultat molt gran i llavors la gent té més dificultats i s'està, diríem, no és equiparable,
però s'està fent com una bombolla molt gran en aquest respecte, no?, perquè la situació no és la mateixa del 2007,
però s'assembla bastant, no?, perquè anem creixent i sembla que això no tingui sostre, no?
I llavors nosaltres estem molt amoïnats en aquest tema de l'habitatge i estem fent grans esforços.
També vam fer aquest desplaçament de les zones de vivendes, d'habitatges de la vall,
en molts altres llocs, amb la intenció també de poder fer més habitatges de protecció oficial.
Nosaltres estem molt capficats en fer això.
Ara tenim, que ens sembla que ja comencen, però fins que no comencen no ens sentim a gust,
240 habitatges de protecció oficial ja dissenyats per començar, no?,
i vull dir que són el dels juvenívols, que s'ha de per gent jove,
que seran 8 habitatges aquí a l'antic juvenívols, on ara hi ha els cotxes.
Després també hi ha un segon mil·lenari a la zona de darrere de l'Algueró,
que hi haurà 40 habitatges per gent gran.
I després també hi ha 17 habitatges a sobre els garrofers, que tenim dues parcel·les grans,
potser en farem una per fer a sobre els garrofers.
Clar, entenc que va haver-hi d'aquests pisos de garrofers un tant per cent, són de l'Ajuntament, no?
Són de l'Ajuntament, sí. S'han de cedir a l'Ajuntament perquè faci habitatge.
S'ha decidit que es faci habitatge de protecció oficial.
Sí, sempre que construïm ara sempre decidim això, i a més de lloguer, no amb dret a compra,
perquè si els que vam fer fa molts anys ara els fossin de lloguer i no hagués sigut amb dret a compra,
potser tindríem un parc més gran, però per això no el tenim, i és important que el tinguin.
També aposteu pel lloguer.
Per lloguer. I llavors també queden tots els habitatges que s'han de fer a la carretera reial allà en Lluvia, a la Bómer.
Que aquells també, hi ha una part molt important que seran de protecció oficial,
i també hi ha una part molt important que seran per donar a famílies amb pocs recursos.
Allà n'hi haurà 20 que s'integraran als que ja tenim benestar social, acció social.
Que en tenim 21 i ara en tindrem més quan se'n facin aquests de Bómer.
Creieu que es podrà garantir que ningú quedi fora del mercat de l'habitatge per aquests preus?
Esperem que sí, perquè clar, de no tenir-ne a obrir aquest ventall és molt important.
Ara ens sembla que estem treballant molt perquè tot això sigui possible el més aviat possible,
valga la redundància, perquè estem molt amoïnats, perquè és una realitat.
I ens hem convertit en un poble amb dificultats d'accedir a l'habitatge reals.
Clar, de cara a aquest any, el 2025, que es comencin aquestes promocions,
per exemple, el dels garrofers, els pisos que hi han d'anar enllà de protecció oficial,
això començaria a moure's el 2025 o potser seria més aviat de cara a aquesta legislatura?
Saps què passa? Que no m'atreveixo a dir res, perquè estem convençuts que tot és ja,
però fins que no ho veiem no serà ja.
Però nosaltres estem pentant perquè tot comenci el més aviat possible.
D'equipaments o de...?
Digues, digues.
Sí, sí, sí, d'equipaments.
També al març inaugurem la nova deixalleria.
Això anava a preguntar.
I que ben esperada i que li ha passat com a totes les construccions que es fan en els municipis de Catalunya en aquest moment,
que és que a vegades en les licitacions es presenten empreses que tenen moltes ganes,
perquè ara hi ha molta feina per a tothom,
hi ha èpoques en què no es poden fer obres perquè hi ha pocs recursos,
perquè els ajuntaments estan amb menys ingressos, etcètera, etcètera.
Ara hi ha un bon moment i, per tant, hi ha moltes licitacions,
moltes empreses es creen per aprofitar aquest bon moment
i a vegades es presenten empreses a molts llocs
i llavors el que passa a vegades és que no poden atendre tot el que guanyen.
I llavors, a nosaltres ens està passant igual que molts ajuntaments a Catalunya,
per aquesta causa.
I llavors, finalment, podem fer la inauguració al març.
Al mes de març.
Després també estem treballant molt,
malgrat que Puigeno és la nostra principal càrrega,
és el nou institut d'escola.
Hem anat molt al darrere, hem volgut que les coses estiguin a punt,
vam treballar per donar un espai,
han posat els mòduls i, finalment, al gener han pogut entrar
els infants que estaven a Soledat Xans
i, realment, les famílies que van estan molt contentes
perquè són molt acceptables.
La gent sempre es pensa, anem a mòduls i serà allò molt desagradable
i, en canvi...
Bueno, perquè es té la idea de l'antic barracó.
De l'antic barracó, sí, sí.
I també estem molt agraïts a l'equip de mestres
perquè realment ha fet un esforç molt bonic
per fer un projecte engrescador
i acollir molt bé les famílies i els infants.
I les famílies ens han dit que estan agraïdes.
És clar, és un projecte del Departament d'Educació,
no és nostre, però, en tot cas, nosaltres ens hem esforçat molt
perquè puguem posar les coses,
per estar alerta, per, mentre els mòduls no podien funcionar,
adequar-se a Soledat Xans perquè poguessin estar allà, etcètera.
Perquè a nosaltres ens sembla important
que els alumnes de Sant Just
puguin anar a escola a Sant Just,
que ens sembla que és un lloc molt agradable
per anar a escola i poder ser infant a Sant Just,
no haver de desplaçar-te tres quarts d'hora, una hora,
a un autocar lluny del poble.
Quins punts forts té l'educació pública, no?
Al poble veiem que ara el lema és per l'educació triu Sant Just,
que és aquest lema que hi ha a la portada del butlletí de Sant Just d'aquest mes,
perquè les preinscripcions, de fet, per el 2025-2026 estan ja al caure.
Clar, quins punts forts té l'educació pública al poble?
Per què les famílies de Sant Just s'haurien de decantar
per un centre educatiu aquí a Sant Just?
Perquè els projectes educatius dels centres públics a Sant Just són molt bons.
Hi ha equips molt compromesos.
I, a més, les ampes s'impliquen molt en el centre educatiu.
No passa això a tot arreu de Catalunya.
Majoritàriament passa com a Sant Just,
però hi ha llocs on, pel que sigui,
hi ha més dificultats perquè això sigui d'aquesta manera.
Malgrat que el Departament d'Educació treballa insistentment en cohesionar equips,
però, bé, a vegades la mobilitat mateixa del funcionari docent
fa que costi consolidar espais.
També hi ha hagut, en els últims anys,
hi ha hagut una jubilació d'un grup important de docents
que van entrar fa uns quants anys,
i s'han jubilat tots molts alhora,
i això és una espartesa que s'ha perdut.
Si les jubilacions dels professionals són esgraonades,
es fa una transmissió del coneixement.
En canvi, quan són massives,
es costa molt més d'això.
Si en una escola d'un any per un altre
es jubilen 5 professors o 10 professors,
costa molt més transmetre als docents nous que venen
l'expertesa que tenien aquests docents.
Això ha passat en els últims anys,
i no només en educació, també ha passat en el món de la salut.
Són el col·lectiu al que jo pertany,
són els baby boomers,
que vam entrar a les professions, a les feines,
i ara ens hem jubilat quasi tots.
A mica en mica, però ens hem anat jubilant,
i ha sigut d'això.
Això costa una mica a les escoles fer aquesta ocasió,
però jo crec que a Sant Just això ho hem pogut mantenir,
preservar i estan treballant molt seriosament en aquest sentit.
L'altre dia el regidor de l'educació, en Just Fosalba,
ens comentava en referent a l'Institut d'Escola
que hi havia una mena de comissió,
que hi havia contactes entre l'Ajuntament i Generalitat
per mirar el tema que la construcció de l'Institut d'Escola
de l'edifici definitiu anés a ritme,
per controlar una mica els tempos,
el PSC forma part d'aquesta comissió.
No, nosaltres estem preocupats i ocupats en aquest tema molt.
Malgrat, ja com he dit abans,
és un tema que no ens toca molt directament
perquè no és la nostra competència.
La competència en aquest sentit,
a l'escoles d'infantil i primària,
només és de manteniment de l'edifici,
posar-li una persona a la recepció, etcètera.
Però per nosaltres ens amoïna
perquè creiem important que l'educació
és un fet important en el nostre poble
i perquè tenim forces infants
que van fora del municipi i es desplacen.
En canvi, la riquesa d'estudiar en un poble com Sant Jus
jo crec que és molt alta.
Jo, com a pedagoga, he de dir
que és molt important l'arrelament al territori
i que poder jugar amb els teus companys
i que els teus companys siguin companys,
a més d'escola, que siguin companys de carrer
i siguin companys extraescolars
i siguin companys de...
els vegis a les festes els caps de setmanes,
que puguis anar a casa seva.
Això és molt important.
És allò que aquell lema de dir, no?,
que fem tribu.
Sí.
I, per tant, nosaltres estem molt per promocionar
l'escola pública de Sant Jus
que és de qualitat.
Vinga, altres temes.
També fa dues setmanes
hi ha hagut reunions veïnals entre l'Ajuntament,
els veïns del barri de Maslluí
i també els del barri Centre
per la proposta sobre zones blaves
i verdes d'aparcament, no?,
en respectius barris.
Sembla que les reunions
no han arribat a cap decisió en concret, no?
La proposta del grup del PSC
pel que fa a la millora de l'aparcament
en aquestes zones, quina és?
Sí, va haver-hi una reunió
per a dalt de tot el carrer Catalunya
a prop de la zona de Madre Sacramento
per parlar de les zones blaves
i tota aquella zona al voltant,
de les zones blaves i verdes
i també proposar que hi hagués,
com a les altres escoles públiques,
que aquesta és concertada,
hi hagués 10 places de Patòia Déu.
Del Kiss and Ride, no?
Sí, a mi m'agrada dir-ho en català.
Patòia Déu, Patòia Déu.
Sí, i també vam estar treballant
allò de les zones blaves i verdes,
de moment només s'ha concretat
allò del Patòia Déu
i allò de més vam fer unes propostes.
És que ens sembla que a vegades
endreçar els espais
on aparquen els cotxes és important
perquè si no hi ha zones delimitades,
hi ha la zona blanca, per exemple,
també succeeix que ens trobem
que hi ha persones
o d'altres municipis o d'altres àmbits
o que es pensen que el carrer
és un pàrquing etern.
I el que volem és que quedi clar
que no és així,
que és un lloc per aturar-se,
que hi ha d'haver entrades i sortides,
que és perquè la gent necessita
que va a comprar
i que potser ha de desplaçar-se, etcètera, etcètera.
Llavors, jo crec que costa a vegades
entendre que si passem d'una zona blanca
a una zona blava i verda,
doncs potser no podré aparcar,
no podré anar a prop de casa meva.
I en canvi la intenció és diferent
perquè hem fet estudis dels carrers,
de dir, aquí quin tipus d'aparcament hi ha?
En aquesta zona hi ha més cotxes de la zona
o hi ha cotxes de fora?
En aquesta zona hem fet tot estudis
i les propostes eren fonamentades en aquests estudis.
I la zona verda és per donar prioritat
a les persones que viuen en aquell entorn,
perquè malgrat paguin un pagament simbòlic,
però elles tenen assegurades que poden aparcallar
i que no vindrà ningú d'un altre barri
o d'un altre municipi
i deixarà allà el cotxe durant dos mesos
fins que hagi d'anar a la muntanya a collir bolets.
I llavors passa que a la gent li costa aquest canvi,
però en tot cas, jo que són coses
que crec que han passat a tots els barris
i que anem treballant
i mica en mica anirem trobant la solució.
La setmana passada, i canviant de tema,
també es va fer una visita a les obres
de la Masia de Can Freixas,
s'està rehabilitant.
El PSC, quins usos us voldria donar-li?
I esteu pensant des del grup municipal?
Teniu alguna idea?
A veure, hi havia propostes de l'anterior mandat
i allà queden,
i jo crec que les refarem o les repensarem
o les ratificarem quan sigui el moment,
però de moment les obres aquestes estan durant molt
perquè realment hi ha que fer molta feina.
És una masia molt antiga
que cal preservar moltíssimes coses.
Aquesta vegada, fent un dels treballs,
han descobert que dins hi havia una masia petita.
Dins de Can Freixas.
Sí, i han descobert una porta més petita a dins
que era l'entrada de la masia.
I això era habitual.
O sigui, la gent tenia primer un tipus de construcció
i a mesura que anava creixent la família
anaven fent habitacions
i potser arribava un moment
que havien de fer una façana nova més endavant
i una porta nova.
Llavors la porta inicial quedava dins de la masia.
I això, fent aquestes obres,
van descobrir això, que és molt bonic.
Això surt al botlletí.
Isabel, potser no tenim entrevista abans del 8 de març,
del Dia de la Dona.
Sí.
Ha sortit ja la programació per commemorar el dia aquí a Sant Jus?
amb diferents propostes.
Bé, ja la tenim, ha de sortir en un o dos dies.
La tenim a punt
i tenim diferents tipus d'actes.
Per exemple, el 4 de març
farem una exposició sobre la dona d'Afganistan
i una xerrada de la Nàdia Gullam,
que és aquella noia, no sé si ho recordeu,
que té la cara cremada, va venir, sí.
I que està lluitant per les dones d'Afganistan des de fora
i que escrivia, escrivia en nom del seu germà
perquè no estava permès que escrivís,
és escriptora.
I vindrà ella, eh?
I vindrà a les escoles a les 7 de la tarda,
el dia 4 de març.
El 5 de març, a les 8,
a les escoles també hi haurà un diatalc
del poder del femení de la Mercè Brei,
que ens parlarà des de dona i empresa
d'una mica l'empoderament
de les dones emprenedores.
El 6 de març, a les 5 de la tarda,
també a les escoles,
farem un dictat i un CAHU
pel Dia Internacional de la Dona Treballadora
des del Servei Local de Català.
Ja es farà un concurs.
I es donarà un premi per qui guanyi el CAHU.
A les 6 de la tarda,
el mateix que ens hi ha,
a les sessions de l'Espai Dona,
vindrà la coa Joao Sobera
i farem parlar sobre la veu
i l'autoconeixement.
Una altra sessió de...
Una altra sessió de...
Val.
I després, a les 6.30,
al Casal de Joves,
es farà una masterclass de zumba
amb la Raquel.
I el divendres 7 de març,
a les 8, al Casal de Joves,
hi haurà la Tarda de Dones
amb obra de teatre i aperitiu.
Això és una mica el que fèiem
pel dia 8, fonamentalment.
Però com que el dia 8 és dissabte
i moltes dones volen anar
a la manifestació de Barcelona,
que és molt gran i multitudinària,
aprofitem el dia abans,
la nit abans,
per fer una mena de...
Bueno, sopor o sopor,
estem acabant de definir.
Sempre s'ha fet un sopar
i a vegades hi havia gent
que l'altre dia,
al Consell de Dones,
deia
potser preferim que fem
com un granar sopar de peu,
bueno, més informal.
Aquí es farà
una obra de teatre
que és com un homenatge
a una dona que es diu
Ana Maria Martínez Seguí,
que va viure entre el 1907 i el 2000,
que era poeta, periodista,
esportista, professora
i fotoperiodista
de la Guerra Civil,
que va quedar oblidada
per la Guerra Civil
i pel franquisme i tot això.
I ens semblava important
poder recuperar la figura
d'aquesta senyora.
El preu seran 15 euros
perquè hi haurà la cessió
més el pis colabis.
Molt bé.
Doncs...
i, bueno, sí.
Em sembla que estem fins aquí.
A l'11 de febrer
farem també
alguns actes
sobre dones tecnòlogues.
Intentarem
parlar sobre l'Alícia Casals,
però ho estem acabant de lligar
perquè ens està costant
més del que ens pensàvem.
Molt bé.
Doncs, Isabel,
hem de deixar l'entrevista
en aquest punt.
Gràcies per haver vingut aquí
a l'emissora, a Sant Just.
I res,
que acabis de passar
una bona tarda de dimecres
i fins la propera.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Adéu, bon dia.
Adéu.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau o el cuvell del porta-porta.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les coses que em vas dir, el teu amor, el meu verí, una part de tu em floreix a dins, el meu amor, el meu destí.
Sóc feliç, però te'l parir, només sóc un desig, com un desig.
Queda'm mort en aquest món, i t'estimo molt, i t'estimo molt, i també tinc por.
Sempre porto un tros d'ahir, i un altre cop m'escapo, i un altre cop m'escapo.
Sempre porto un tros d'ahir, i un altre cop m'escapo.
Vam plorant els núvols grisos, i ens fan enyorar el bon temps, el record del que vam ser, que tots em vagi a la merda.
Ei, recordo que t'ho vaig dir, que seria millor així.
No sé res, però m'ho vull creure, que al final s'ha decidit.
Si en el fons som la veritat, de tot el que ens ha passat, som la sort de ser aquí.
Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre, llum i dint.
Cel de llums, per fer-te feliç.
Brilla la nit i ho fa per tu, perquè ets aquí.
Tan estrany i tan bonic, entre el miracle i el desastre, llum i dint.
Cel de llums, per fer-te feliç.
Brilla la nit i ho fa per tu, perquè ets aquí.
Segur que sí.
Sempre porto un tros d'ahir, i un altre com escapo, i un altre com escapo.
Sempre porto un tros d'ahir, i un altre com escapo.
Un altre com escapo.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Són les 11.48. Fins que toquin les 12 en punt, seguirem aquí a Ràdio d'Esvern.
Concretament, repassarem aquest rànquing de les notícies que ara mateix estan sent més comentades
i llegides dels mitjans de comunicació catalans, és a dir, del portal 3CAT.cat,
el portal que suma, doncs, Catalunya Ràdio, TV3, Esport3, etc.
Vinga, anem amb aquest rànquing d'aquestes 10 notícies.
Comencem amb el primer titular, que fa referència, de fet, a una cosa que ens pot haver passat a tots i a totes,
i és els errors que estan a vent-hi en les factures de gas d'Endesa.
Endesa ha admès que hi ha errors en la facturació del mes de gener.
Per tant, si rebeu alguna factura del gas que està disparada, pot ser d'acuta que realment Endesa hagi tingut algun error.
La companyia, de moment, està assegurant que està treballant ja per resoldre aquest problema,
que consisteix a haver fet regularitzacions de consum que no tocaven a clients que tenien tots els pagaments en ordre.
Doncs bé, si el mes de gener ja costava de passar, pot ser més difícil si rebem factura inflada més del que ja és habitual.
Se n'han trobat ja alguns clients d'Endesa que aquesta factura l'han rebut disparatada.
I, per sort, Endesa ha admès que hi ha hagut aquests errors.
Això sí, com podem saber si estem afectats per aquest error?
Doncs bé, el primer que ens ha de fer sospitar que alguna cosa no va bé és l'import de la factura.
El mes de gener pot ser una mica més alt del que és habitual perquè el preu ha pujat i, a més a més, el fred també,
de manera que el nostre consum pot haver augmentat realment.
Per sortir de dubtes, l'únic que hem de fer és consultar la factura
i si apareix el concepte de quota de regularització del consum és que podem ser algun dels afectats.
Vinga, aquest és el primer titular, el de la factura disparada del gas d'Endesa
que ja ha admès que ha estat un error també, que estan havent-hi errors en les facturacions de gener.
La segona notícia, també més comentada i més llegida,
és la declaració de la renda del 2024 que ja té calendari.
La notícia que fa referència, quan comencen aquest calendari de la renda,
les dates claus de la campanya del 2025,
doncs bé, que sapigueu que el calendari comença el 2 i 3 d'abril.
El 2 d'abril és l'inici de la campanya de la renda del 2024
i el dia següent, el 3 d'abril, obertura del termini
per presentar les declaracions per internet fins al 30 de juny.
El dia 29 d'abril és l'inici de la sol·licitud de cita prèvia
per fer la renda per via telefònica,
una cosa que es pot fer no fins al 30 de juny, però fins al 27 de juny.
El 6 de maig començaran les declaracions de la renda per telèfon
i el 29 de maig l'inici de sol·licitud de cita prèvia
per fer la renda de via presencial.
La renda per via presencial es pot fer fins al 27 de juny.
Així, com hem dit, el mes de juny té 3 dates claus.
El dia 30 de juny, que és quan s'acaba la campanya,
és a dir, més enllà del 30 de juny ja no es podrà fer la declaració de la renda.
El dia 2 de juny és quan començaran les declaracions de la renda presencialment a les oficines
i el 25 de juny és l'edat a límit per les declaracions
amb resultat a ingressar i a domiciliació.
Vinga, altres notícies també en aquest rànquing, més llegides i consultades,
és la de la mort d'un adolescent de 17 anys per l'atac d'un tauró a Austràlia.
Ja sabem que les notícies ve de successos, aquestes notícies de crimes,
notícies de morts, doncs també són les que a la gent més li pica el cuquet
i més, bé, més hi clica, per tant també és una de les més consultades.
Resulta que és el segon atac mortal de taurons des de principis d'any a Austràlia
i el tercer des del 28 de desembre.
La noia de 17 anys va morir per aquest atac
quan estava nedant en una platja a la illa Bribi, a l'estat de Queensland, a Austràlia.
Això va ser el dilluns.
I com hem dit, el tercer atac mortal de tauron, poc més de cinc setmanes al país.
On, si bé el nombre de taurons considerats perillosos és molt gran a Austràlia,
no ho són tant els atacs i les morts de persones.
La cosa és que l'adolescent, la noia, es trobava a Waring Beach,
que és una platja freqüentada per molts turistes, també per molts surfistes,
com hem dit, a la illa de Bribi, que està a 50 quilòmetres al nord de Brisbane,
que és la capital de l'estat de Queensland.
Doncs bé, l'atac de l'animal va causar ferides a la noia a la part superior del cos,
ho informa la cadena australiana ABC.
I bé, els paramèdics van intentar salvar-la,
però uns 15 minuts després va morir a causa de les ferides.
L'altra notícia, també, que ja s'ha posat en aquest rànquing del top 10
és aquest recent massacre que hi ha hagut d'almenys 10 persones mortes,
persones també ferides en aquest tiroteig de l'escola d'adults de Suècia.
Més notícies, una que parla que més del 30% dels càncers
són habitables amb hàbits saludables.
Són recomanacions que fan els experts de l'Institut d'Oncologia de la Vall d'Hebron
que reclamen posar el focus de la recerca en la prevenció
més enllà en el diagnòstic i en el tractament.
Recordem que el dia 4, ahir, va ser el Dia Mundial del Càncer
i que, a més a més, també Televisió de Catalunya ja va fer justament en la data,
una data oportuna per fer-ho, va dir que la marató del 2025,
la marató de TV3 a Televisió de Catalunya,
es dedicaria, es dedicarà aquest 2025 al càncer.
Una altra notícia que també es cola en aquest rànquing
de les 10 notícies més comentades i llegides
és la del per què les nenes tenen ara la regla abans.
Els disruptors endocrins, diuen, són les peces clau per entendre-ho.
Diu aquí que hi ha molts dels components químics
que trobem a dia d'avui en l'alimentació,
els teixits o els productes de neteja o cosmètica
que poden accelerar aquest inici de la pubertat.
El que hem anomenat com a disruptors endocrins
són els sospitosos d'estar darrere d'aquest avançament
de la pubertat i de la regla.
Són substàncies químiques, això dels disruptors endocrins,
que la paraula és una mica estranya.
Doncs bé, són substàncies químiques que, com hem dit,
estan presents en alguns productes que mengem
o que ens posem a la pell cada dia
i que, d'alguna manera, entre cometes,
hackegen el nostre sistema hormonal.
Això ho assenyalen alguns estudis que analitzen aquests components
i que també conclouen que tenen un efecte directe
en el nostre desenvolupament.
Això sí, què es considera menstruar de forma precoç?
Menstruar abans d'hora?
Doncs bé, es considera tenir la pubertat avançada
si ens ve la regla abans dels 8 anys
i una menstruació abans dels 11.
En l'últim segle, cada dècada s'ha avançat 3 mesos
l'inici de la pubertat i, per tant, de la primera regla.
De fet, a finals del segle XIX,
les nenes tenien la regla als 16 anys
i ara la mitjana ja està en els 12 anys i mig.
Per tant, si cada any s'inicia de mitjana 3 mesos abans,
la regla, doncs, hem arribat a tenir aquest desajust.
I acabem amb una altra notícia.
Diu aquí que la Sagrada Família, doncs bé, està sortejant 8.500 entrades
per visitar gratis el temple per Santa Eulàlia el 2025.
Seran unes jornades a portes obertes
que es celebraran aquest cap de setmana el 8 i 9 de febrer
i el dilluns el temple, la Sagrada Família,
va anunciar ja els guanyadors del sorteig.
Vinga, fins les 12 en punt.
Amb aquests últims minutets ens quedem escoltant
aquest tema musical, Break My Love.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
It's yours to take
We got more to make
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 12
Bon dia, us informa Joan Bota
El preu mitjà de l'habitatge continua pujant
El quart trimestre de l'any passat va créixer un 0,7% a Catalunya
en comparació amb el trimestre anterior
són dades del Col·legi de Registradors
segons els quals ara
el preu del metre quadrat se situa de mitjana als 2.615 euros
A Barcelona ja frega els 4.500 euros al metre quadrat
L'estadística dels registradors
també revela que més d'un 16%
de les compres d'habitatges
dels últims mesos de l'any passat
a Catalunya les van fer estrangers
sobretot francesos i alemanys
La demarcació més pes d'aquestes vendes és Girona
on és també on més va augmentar en concret
prop d'un 30% dels habitatges
que es van comprar a Girona
entre l'octubre i el desembre
els van adquirir estrangers
Més notícies, Sara Riera
Les escoles immersives en català de la Catalunya Nord
la Bressola
han fet avui un crit d'auxili al Parlament
davant la greu situació financera que travessen
No els hi surten els comptes per poder acabar aquest curs
i reclamen ajudes urgents
a les institucions
Parlament, Marta Corbalan, bon dia
Hola, bon dia
La Bressola té actualment 1.100 alumnes
repartits en 7 escoles d'infantil i primària
i dos centres de secundària
però el seu futur està en perill
perquè els hi han retallat les ajudes públiques
El president de la Bressola, Guillem Nivet
ha vingut avui al Parlament
a demanar ajut als diputats
per garantir la supervivència
d'aquestes escoles
que fan classes només en català
Evidentment que els diners
sempre faciliten les coses
Jo tinc una altra
una altra idea de com ens podeu ajudar
és defenseu la llengua catalana
cada dia i el més possible
perquè la nostra feina té sentit
si la llengua catalana té futur
Marta Corbalan, Catalunya, Ràdio, Parlament
El president espanyol, Pedro Sánchez
aposta per crear xarxes socials
de matriu europea
per frenar el poder del magnat
Elon Musk i altres col·legues seu
Sánchez alerta d'una casta de dirigents
que segons ell volen controlar
el poder polític i democràtic
No podemos permitir que nuestros datos
que nuestras infraestructuras
que nuestras comunicaciones
queden en manos de potencias extranjeras
o de empresas sin ningún tipo de control democrático
Por tanto necesitamos invertir en innovación
desarrollar nuestras propias tecnologías
también nuestras propias infraestructuras
L'Hospital de Bellvitge
ha incorporat un quart robot quirúrgic
i es converteix en el centre mèdic
de l'estat espanyol
amb més maquinària robòtica
d'última generació
en l'àmbit de la cirurgia oncològica complexa
El nou robot, anomenat Versius
permetrà fer unes 200 operacions robòtiques més
aquest 2025
que són 1.200 intervencions en total
Ginecologia i urologia
seran dues especialitats
en què s'incorporarà
l'ús d'aquest nou robot
Aquesta cirurgia robòtica
d'última generació
permet reduir la mida de les incisions
de manera que també s'escurça
el període de recuperació dels pacients
La policia de Suècia
creu que l'autor del tiroteig d'ahir
en una escola d'adults
al centre del país
es va suïcidar
Tots els elements apunten
en aquesta direcció
ha dit en roda de bremsa
el comandant del cos
incident en el fet
que l'agressor ja fos mort
quan el van trobar
L'home va entrar a l'escola
i va matar a 13-10 persones
els 6 ferits
continuen hospitalitzats
5 els han intervingut
per impacte de bala
No s'han publicat
nous detalls
sobre les circumstàncies
ni sobre l'arma
que es va fer servir
La policia manté un to prudent
tot i això
l'atacant no era conegut
de les autoritats
ni sembla que tingués
vincles amb grups criminals
Esports Marta Garcia
El blaugrana Dani Olmo
segueix treballant amb el grup
tal i com ja va fer ahir
i rebrà l'alta mèdica
per tant
Hansi Flick
podrà disposar d'ell
de cara al partit
de demà de quarts
de final de la Copa
contra el València
en canvi Gabi
segueix treballant
al marge de l'equip
El primer semifinalista
de la Copa
és l'Atlètic de Madrid
després de la golejada
ahir 5-0
davant el Getafe
avui a partir de les 9
le ganés Madrid
A les 7
primera semifinal femenina
de la Copa Catalunya
de futbol
entre l'AM Lleida
i el Barça
amb fins a 7 baixes
del primer equip
per part de les blaugranes
Euroliga de bàsquet
a dos quarts de nou
amb el Barça
que rep el Maccabi
i Televip
un partit que podreu seguir
amb la transmissió
per l'antena digital
de Catalunya Ràdio
A la mateixa hora
és joventut
Baixac Xehir
partit intrascendent
en l'Eurocup
amb els badalonins
ja eliminats
i en la Champions FIBA
Baxi Manresa Tenerife
partit de la segona fase
a tres quarts de nou
L'Atlètic Barceloneta
visita la piscina
del French Baros Hongarès
a les 8
en partit de la segona fase
de la Champions Masculina
de Waterpolo
i la selecció espanyola
masculina d'Ocailler
ha guanyat a Austràlia
a domicili 1-2
mentre que la femenina
ha caigut golejada
per 4-1
contra el mateix rival
Són partits de la Pro League
l'antiga Lliga Mundial
que disputen
les millors seleccions
del rànquing
i que puntua
efectes de classificació
de cara al Mundial
i també dels Jocs Olímpics
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passant 5 minuts
a les 12
us informa Mariona Sales Vilanova
Els centres educatius públics
i concertats de Sant Just
han consensuat l'eslògan
per l'educació
Trio Sant Just
per difondre la informació
sobre les preinscripcions
del curs 2025-2026
Segons les dades facilitades
les escoles del municipi
presenten els seus projectes
educatius i serveis
amb l'objectiu
d'ajudar les famílies
a triar l'escola
més adequada
pels seus fills
Les dates de presentació
i de sol·licitud
de preinscripció
seran
pel segon cicle
d'educació infantil
i l'educació primària
del 12 al 26 de març
i per l'ESO
del 14 al 26 de març
Els centres educatius
ofereixen informació
detallada
sobre els seus projectes
pedagògics
i serveis complementaris
com ara
les activitats extraescolars
i atenció a la diversitat
per tal d'orientar
les famílies
en la seva decisió
Fins al 21 de febrer
es poden sol·licitar
les ajudes socials
destinades a l'impost
sobre béns immobles
del 2023 a Sant Just
Segons les bases
de la convocatòria
poden optar-hi
les persones propietàries
o llogateres
d'un habitatge
al municipi
que sigui la seva
residència habitual
Les sol·licituds
es poden presentar
en línia
o de forma presencial
a l'Ajuntament
La documentació
i les bases
es troben disponibles
a la plataforma digital
seu.cat
Aquestes ajudes
estan orientades
a famílies
amb dificultats econòmiques
i tenen l'objectiu
de finançar parcialment
les quotes de l'IBI
L'Ajuntament de Sant Just
informa que
durant la darrera convocatòria
es van concedir ajudes
a 49 famílies
del municipi
amb un total
de 10.153 euros
destinats a aquest fi
Segons les dades
de l'Observatori del Treball
i Model Productiu
de la Generalitat
Sant Just d'Esberna
ha registrat 521 persones
en situació d'atur
el gener del 2025
amb una taxa d'atur
del 5,3%
Aquesta xifra
suposa un increment
de 13 persones
respecte al mes anterior
i un augment
de 9 persones
respecte al gener
del 2024
Aquest increment
es produeix
malgrat que
el municipi
manté una taxa d'atur
relativament baixa
en comparació
amb altres municipis
de la comarca
Segons les dades
Sant Just mostra
indicadors d'estabilitat
respecte al creixement
de l'atur
sense variacions dràstiques
en el context
de l'evolució general
del mercat laboral local
En el conjunt
del Basllobregat
s'ha registrat
33.310 persones
en atur
amb una taxa
del 8%
la qual cosa
representa un increment
mensual
de 407 persones
però una reducció
interanual
de 994 persones
Aquestes dades
reflecteixen
un patró general
d'alentiment
en la millora
de l'ocupació
a la comarca
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de la UNA
Fins ara
Tornem amb tota l'actual
Tornem amb tota l'actual
Tornem amb tota l'actual
d'alentiment
Tornem amb tota l'actual
Tornem amb tota l'actual
Hola, pero desde que te conocí y me dejaste entrar en el jardín de todo tu cerebro
Este pensamiento se hizo muy pequeño y explotó y se transformó en toda esta canción
Y hoy siento que está pasando el día en que me doy cuenta de que me apetece estar toda la vida contigo y quiero hasta gritarlo
Y no, no quiero dártelo todo y así te sigan sobrando las ganas y nunca te canses de estar conmigo
Són les dotze i deu, acabem d'escoltar aquest tema de Maia i en un minut passem a fer l'espai amb la revista La Vall d'Avers
Pensando en que algún día acabará todo este nuevo mundo que me das
Pero no es el momento de pensar en esto porque te dedico esta canción
Y quiero que sea grande y que hable de algo mejor
Y hoy siento que está pasando el día en que me doy cuenta de que me apetece estar toda la vida contigo y quiero hasta gritarlo
Y no, no quiero dártelo todo y así te sigan sobrando las ganas y nunca te canses de estar conmigo
Y no, no quiero nada
Y no, no quiero nada y ahora saludemos el director de la revista La Vall d'Avers
En Josep Lluís Gil que ens parlarà dels continguts de la revista del mes de febrer
Que deu estar a punt de sortir i a punjar d'arribar a totes les cases
Josep Lluís, què tal? Molt bon dia
Molt bon dia
Doncs bé, comencem parlant de la revista de febrer
Amb ganes de rebre la més que mai
Per aquest lapsus, no? Que hi ha hagut una mica de...
Entre mig, d'entre desembre i febrer
De fet, hauríem d'aclarir
És veritat que surt el febrer
Però seria la revista de gener i febrer
Gener i febrer, eh?
Com una cosa excepcional
Degut a que el mes passat, per problemes interns
Sí
Ens va ser molt difícil de fer la publicació
I llavors hem preferit no treure el número gener
I anar més o menys a l'hora el mes de febrer
Això implica...
Hem de demanar disculpes perquè ja
Dintre de la problemàtica d'una publicació mensual
Que hi ha certes notícies
Quan les publiques ja perden una mica
L'actualitat o la immediatesa
Aquest mes, excepcionalment
Hi ha algunes notícies que agafen una mica més lluny
Que venen de més lluny
Però que ens ha semblat que valia la pena
Que quedessin plasmades per allò d'aquella concepció que tenim
Que el paper queda al final i valia la pena plasmar-les
Molt bé
A veure, com obrim la revista de febrer?
Obrim amb la portada
Amb una foto espectacular de la Clara Segura
A la que fem una entrevista llargament esperada
I perseguida
I en la plana 4 i 5 apareix l'entrevista a la Clara Segura
Molt bé
Home, llargament esperada perquè Clara Segura
Ha rebut a la Creu de Sant Jordi
Ara ha rebut també un premi feroz
Un premi gaudí, nominada als Goya
I perquè ens ha costat molt poder
Fer-la, no?
Poguer quadrar agendes
Clar
És el que té...
Està molt sol·licitada per part d'ella
I llavors trobar el forat és difícil, no?
Ha estat difícil, molt bé
Doncs bé, esperem moltes ganes de llegir aquesta entrevista
Aquesta revista estarà... la tindrem ja a les mans el divendres, aquest divendres
O sigui que a partir del mateix divendres, dilluns, ja començarà a arribar a les cases
Molt bé
Vinga, què més tenim a...
Tenim un editorial que fem una crida
Titulem
Es busquen persones de menys de 55 anys per treball altruista
Per treball altruista, això què vol dir? Cridar relleus de...
Cridar a aquesta generació que se n'ha dit la generació perduda
Sí
De... que aniria aproximadament dels 55 anys en avall
O sigui, a més joves
En que no els trobem gaire en les entitats
Ni a nivell participatiu ni directiu, no?
I per això se'n diu una mica
Algú en diu la generació perduda, no?
Perquè les entitats de tota mena
El país s'està envellint
I no hi ha relleu a les entitats, no?
Això no és una cosa nova, no ens ho inventem
Ja ho hem reivindicat més d'una vegada
Però ens ha semblat bé tornar-hi
Agafant com a referència dos fets que s'han produït aquest mes de gener
En dues entitats de Sant Just
Sí
Que han renovat presidència
En un cas, amb un home de 45
I amb un altre de 40
No és un fet habitual
Benvingut sigui i tant
Però agafant una mica aquesta excusa
Fem una reivindicació de la necessitat d'implicar-se
Perquè si no ens quedarà una societat sense ànima
I els que som grans tard o d'hora haurem de deixar passar
I si no ve ningú a darrere les entitats acabaran desapareixent
Acabaran desapareixent i quedarà tot en mans de les institucions
I això és un perill
No només de desaparèixer, també de poder-se renovar
Perquè clar, que hi hagi al capdavant una persona de 75 o d'una de 40
Doncs potser és diferent, no? La visió que es té de...
Sí, però si no hi són
No, no, clar
Si no hi són, no podem fer res
No hi ha res, no, no, no
Nosaltres els que volem és que ens facin fora
Que ens empenyin des de baix i ens facin fora
No és una qüestió de voler acaparar res
Simplement és que o hi som o les entitats desapareixen
Ho dic en general i no és un problema només de Sant Just
No, no, no
Però, bueno, celebrem aquesta benentesa
Que dues entitats amb pes a la societat Sant Justenca
Amb dificultats i que d'alguna manera han passat per un perill de desaparició
Si no es trobava un relleu
Doncs, ni que sigui provisionalment, han aconseguit aquest relleu
I ho valorem i ho celebrem
Molt bé
Vinga, doncs després d'aquesta crida, no
Que es fa a l'altruisme amb persones més joves de 55 anys
Altres temes que també hi hagin?
Tenim en la plana de política
Un afer que vam començar al mes de desembre
Sí
Amb una notícia que aparentment no era massa transcendent
Però que ha tingut un recorregut gràcies a que de la nostra notícia
Se n'ha fet ressò la publicació digital de Sant Feliu
El fet a Sant Feliu
Sí
El fet a
El fet a
Sí, que és aquest portal, no?
De digital
És una publicació digital
Sí
I a partir
Ells ho han fet a partir de la nostra notícia
I a partir de la d'ells
El Baix.cat
Ho ha seguit
Ho ha seguit i de manera que hem pogut elaborar tirant del fil de l'inici nostre
Sí
Com ha quedat el tema
Es refereix a unes declaracions amb seu de ple municipal de l'alcalde Bassaganyes
Que venia a dir que semblava que en el que en diuen la pastilla de Maslluí
Que és al costat del Pàbel
Sí
Que en un principi s'havia dit que es faria la ciutat del futbol català
Després això va quedar així i així
Sí, sí, sí, d'això ja fa alguns anys
Sí
Bé, el juliol del 23 en parlàvem nosaltres
Sí
Aleshores
L'alcalde va dir que semblava que Sant Feliu ho faria allà
I que inclús veia bé que si es feia la pista en aquell indret
Que es podríem encomunar entre Sant Just i Sant Feliu
Aquesta notícia quan ha arribat a Sant Feliu
Els regidors d'allà han dit que
Bueno, que és que ells estan en un procés de fer una
Una consulta popular o alguna cosa així
Un procés de participació popular
I clar, el que passa, tot plegat posa en entredit
La puresa d'aquests processos, no?
Perquè d'un cantó sembla que ja està decidit
Però després es maquilla, volem fer un procés participatiu
Que va més enllà, té a veure amb aquell tros de Mac Lluï
I conseqüentment i lligat d'alguna manera
Al destí del complex que Sant Feliu en diuen de les Grasses
Que és on està l'actual pista
La de l'atismà, sí
Que allà és on sembla, semblaria
Semblaria
Que ha d'anar a aquella famosa ciutat del futbol català
Però que també sembla que estava decidit
Però que es vol fer
És a dir, hi ha aquí una situació de
Fem veure què, però
I la notícia des del nostre punt de vista
Perquè tot això afecta Sant Feliu
Però que tot això ha nascut d'unes afirmacions
De l'alcalde Bassaganyes
Llavors, nosaltres titulem l'article
Bassaganyes a xafa
L'estratègia de Sant Feliu
És així
Val
Sí, sí
A veure, jo recordo que
Ara no sé dir exactament
Quin any va ser
Però recordo haver escoltat
El tema aquest de la intenció
De voler fer en aquella zona de
Mas Lluï, en aquella pastilla
Alguna cosa relacionada
Amb el tema del
Bé, com de...
Nosaltres, la Vall d'Avers
Ho vam treure el juliol
Si no recordo malament
Juny o juliol
Crec que juliol del 23
I allà va quedar la cosa
I ningú va dir ni que sí ni que no
Tant la federació com l'Ajuntament de Sant Feliu
Es va...
Es va...
Mig oblidar
I ara, quan surt aquest tema
Són dos temes diferents
Però que van lligats
Perquè implica
La desaparició
O el trasllat de la pista
En fi, és una mena de permuta
D'intencions
Sí
I d'acord que Sant Feliu
I no acostumem a parlar de temes
De fora de Sant Just
Però aquí
Hi ha aquesta implicació
Que l'actuació de l'alcalde
Ha provocat un...
Una situació incòmoda
Per Sant Feliu
No pas per Sant Just
Perquè
Aquest procés participatiu
Neix viciat
Amb la sensació
Que les coses
Que és una mica la sensació
Que tenim sempre
Quan es fan aquests processos
Que les coses estan decidides
Però que es volen maquillar
Fent veure que hi ha un procés participatiu
Molt bé
Això a la plana política
Ens has dit Josep Lluís
Sí
Què, altres temes que també...
A veure, aquest mes
Hi ha molts, molts, molts
Breus
Molts, molts
Molts, què vols dir?
Deu pàgines de breus?
Deu no, però sí, sí
Val, val, bueno
Destaco així molt ràpidament
Que el Melix Esport Club fa crac
Està en un procés...
Concurs de cradors, no?
Complicat
Val
Parlem efectivament de, com he dit abans
De la renovació...
L'elecció del Roger Contillas
Com a president de...
Del centre d'estudis
Del centre d'estudis
I de l'Òscar Pancorbo
Com a nou president
De l'Associació de Veïns de Sant Just
Què més?
Parlem del projecte de l'Ateneu
Que es diu
Reconectem-nos
Sí
Per...
Vol ser una obra que tracti
El tema de les addiccions tecnològiques
Parlem de...
Del Carnestoltes
Deixa'm mirar
El Cine Baix
Que el dia 13 hi ha una...
Una projecció d'un documental
El viatge a Ditza
Que té relació amb Sant Just
Perquè Sant Just Solidari
I ha col·laborat
I ha col·laborat
Perquè el Javier Ruiz
Que és Sant Justenc
Però que està...
En el fons...
En el fons català de cooperació
O de...
I que ha participat
I que ara està aquí a Sant Just
I tal
Un nou llibre del Francesc Fàbregas
Què més podem dir?
Deixa'm mirar
Breus informatius, vaja
Sí, sí, sí
Una mica de tot
Hi ha en les pàgines de Cultura
Tres articles
Sí
Un en què
Parlem del fort augment
De la participació
En els actes que organitza l'Ateneu
I les seccions
Diem fort
No pas per comparació
Perquè no hi ha dades anteriors
Al 24
Però la sensació
Que tenen els responsables
De l'Ateneu
Sí
I que tothom veiem
I corroborem
És que hi ha més participació
Hi ha més assistència
Hi ha més actes
I més assistència als actes
No?
Doncs hem trobat unes dades
Que ens ha facilitat
La pròpia entitat
En què fem una taula
Doncs amb els actes que s'han fet
I els assistents
En aquests actes
Segurament hi ha alguna imprecisió
Però no és culpa nostra
Diguéssim
Són les dades que ens disposa
I suposo que amb el temps
Es podran perfilar una miqueta més
D'acord
Hi ha un altre article
Que té a veure amb l'Ateneu
Que és amb un tema
Més peliagut
Que té a veure amb
La relació amb les seccions
I que no desvetllaré
M'estimo més que
Que la gent llegeixi l'article directament
Serà més productiu
Més productiu
Vinga
I més clar
Aleshores hi ha un altre article
De cultura
Que seria
El projecte Sant Lluís Pop
Que lidera l'Anna Hultén
Sí
Que és un cor femení
Que combina pop, jazz i sol
Sí
És una entitat aliena a l'Ateneu
Però que assaja l'Ateneu mateix
Sí
Aleshores ens ha semblat
Que valia la pena
Perquè hi ha força dones
Sant Justenques
Que hi estan implicades
Que agafa un ventall
Des dels 40
Als
Més de la jubilació
40-70
65
Suposo
I per tant
Doncs
Val la pena
Posar-ho de relleu
En l'apartat del comerç
Parlem de l'Esperança
La perruqueria
Que ha passat
Que porta molts anys
Sant Just
Sí
Que ha pentinat
Com diem en el titular
Ha pentinat moltes històries
De Sant Just
Ah, mira
Està bé
Ben buscada el titular
Sí
Tenim un col·laborador nou
En la crònica passada
Que és l'apartat d'història
Sí
El Salvador
Juan i Babot
És un
Apassionat del cinema
Va ser en la seva joventut
Un dels promotors
Un d'ells
Del famós Cineclub Recerca
I ens ha fet un article
Sobre una projecció
Una filmació
Que es va fer a Sant Just
D'una pel·lícula
Sí
Que
Una part
Unes escenes
D'una pel·lícula
Que al final
No es va acabar
No es va acabar mai de fer
Sí
De fer sí
Però que no es va
Projectar mai a Espanya
Ah
A Espanya
No va ser tampoc
Una pel·lícula excepcional
No
Val
Però bé
És l'anècdota
De
De com va anar aquest tema
No
Avanço
Aquest mes
Tenim
Molta participació
A la bústia
Com sabeu
La bústia
És
L'apartat
D'opinió
De lliure creació
Dels nostres lectors
I en tenim
Cinc
Caram
Quatre pàgines
Amb cinc aportacions
Diverses
I
Fent un salt
Als esports
L'article principal
Parla
Dels
Lligams
Que
L'Atlètic Sant Just
Té oberts
Amb Àfrica
I en concret
Amb Nigèria
En quant a
Col·laboració
Amb un club d'allà
Amb aportació
De material
Solidari
Material usat
Que es recull aquí
Que es porta cap allà
I
Ens fem ressò
D'aquesta
D'aquesta
Situació
Molt bé
I com sempre
Doncs
La foto del mes
El parlem bé
Que
El concurs
De la
Esbrina la paraula
I els indrets perduts
Que fem una comparativa
D'una vista
Parcial
Antiga
De Sant Just
Des del Campanar
Sí
Amb la
La mateixa
Vista
Actual
I
El canvi
El canvi
És pronunciat
No?
Es nota
Es nota
El canvi
És radical
Encara que es reconeixen
Alguns dels elements
Encara hi són
Però
Molt poquets
Molt poquets
Bueno
Ens fiem que
Doncs
Ens dieu que és la mateixa imatge
Bueno
Que és la mateixa
Sí
L'angle
És
És el mateix
És el mateix
I a més s'identifica
Molt fàcilment
Que és el mateix angle
Però
Els elements de la foto
Han canviat
I deixa'm dir
Una última cosa
Sí
Que aquest mes
Nosaltres
Ensetem
Una mena de campanya
Sí
Que
Es
Plasma
En la contraportada
En la nostra
Ambició
De ser
Un mitjà
Que fa comunitat
Que fa
Poble
Que fa
Sant Just
Hem encetat
Una
Una campanya
Que diu
Digues bon dia
Ah
Amb el sentit
Que quan vagis a comprar
Quan
Anem a passejar
Sí
Doncs saludem
Que
Trenquem barreres
Amb els que ens envolten
I que d'alguna manera
Ens
Retrovem
Aquell esperit
De poble
Que abans
Era més fàcil
I que avui dia
Doncs
Ens convertim
En
Una mena de
Zombis
Que
Que caminem
I no ens coneixem
No?
Sí
Bueno
Una miqueta
Insisteixo
En aquesta ambició
De fer comunitat
De fer poble
Perquè
No ens agrada
Sentir-nos
Ciutat
Molt bé
Doncs
Escolta'm
Josep Lluís
Moltes gràcies
Tenim ja una idea
De com
És el contingut
De com serà
La revista
Del mes de febrer
Genè febrer
Genè febrer
Perdó
Revista
Genè febrer
Perquè com has dit
Bé
Hi ha alguns temes
També que encara
Rascan són de gener
No?
La gent la podrà
Comprar
A partir de divendres
Ens has dit
A partir de divendres
Com sempre
Als establiments habituals
Alcalde Llibreter
Alcalde Escrivà
Alquios del carrer Nord
I a Cala Margarita
Del carrer Major
Molt bé
I la gent que és subscriptora
Doncs bé
Confiem que a Correus
Faci bé la seva feina
Ja no treballem en Correus
Ja no treballem en Correus
Mira
Molt poquet
Només
Les de fora de Sant Just
I una molt petita part
De les que són de Sant Just
Però el gruix principal
Ja no ho fa Correus
I ho expliquem en aquest número
També ho expliqueu
Sí, perquè hem estat un mes i mig
Hem fet dues proves
Ens han funcionat
I com que han funcionat
Seguim endavant
I ho donem a conèixer en aquest número
Precisament
Josep Lluís
Ho deixem en aquest punt
Gràcies per haver vingut
Fins la propera
Gràcies
A l'escoltes
Escolta, estadi un desgret.
Late night, I'm missing home.
Més voltes a la nòria.
Un altre fotocòpia.
Quants cops hauré marxat
fugint del meu costat?
No sé, no sé on em porta.
I no marxem de l'Ateneu,
perquè seguim amb l'Albert Macià,
que ens porta, com sempre fem els dimecres.
Avui no serà Tertúlia dels dimecres,
ens falta una part, l'Àstrid,
però podem comptar, tenim la sort d'estar amb l'Albert,
que ens fa una repassada
de les activitats que tindrem aquests propers dies a l'Ateneu.
Albert, què tal? Bon dia.
Bon dia. Sí, avui tenim el 50%.
Sí, el 50%, eh?
Però bé, de sobres per poder estar enterats i enterades del que passarà properament.
Molt bé.
Tenim, com sempre, activitats de diversos tipus.
En primer lloc, convocatòries,
dir que tenim, encara que no sigui aquesta setmana,
tenim ja oberta ja les inscripcions a la matinal,
que es farà el dia 16 de la CEES,
al Pic de Solius, aquesta ja està oberta,
per tant, la gent que estigui interessada ja s'hi pot apuntar.
I bé, a part d'això, doncs les activitats de la setmana.
Dir també que el tema va haver-hi reunió pel tema aquell de les truianes d'oripides.
Si algú està interessat, encara hi ha les portes obertes, eh?
Està obert, sí, sí.
Els projectius que vulguin participar en aquesta adaptació d'aquest clàssic,
una adaptació contemporània, eh?
Sí, sí, sí.
Molt bé, a partir d'aquí tenim activitats.
Tenim activitats...
Avui estem a dimecres, sí.
Avui som dimendres.
Passat divendres, a les vuit del vespre de la Sala Piquet,
hi haurà la conferència del Cicle de la CEES.
Val.
La fi del comptat de Pallars amb Manja els Casals.
I ens explicarà una mica, bueno, el títol ens diu el que...
És bastant de batllador.
Sí, i ens fa ja una mica de portada de cap a on tenirem d'excursió el diumenge, no?
Ah, molt bé. Clar, va lligat amb l'excursió.
Sí, més o menys.
Sí.
Anem a la Sala Piquet, com sempre ho veus,
aquestes conferències gratuïtes, obertes a tothom,
organitzades per la CEES.
I l'excursió de diumenge serà a Figuerola d'Urcau,
estant al Pallars Jussà.
Sí.
Em sortia el parador a les set del matí.
Per anar d'excursió és bona hora, eh?
No, no, clar.
Vull dir, s'ha de...
Em posaves una cara al moment de dir, i que d'hora...
Bueno, no, no, no, clar, però és que el Pallars, clar, queda...
que no està aquí, no és el Montseny.
No, s'han de fer uns quants quilòmetres per anar-hi.
Per tant, bueno, doncs, encara accepto que sigui a les set.
I bé, i bé, hi ha les inscripcions, ja ho vam dir la setmana passada,
però si queden places jo diria que encara en queda alguna, segueixen obertes.
Per tant, si algú està interessat.
Això ja quan es fa la inscripció ja hi ha totes les indicacions,
perquè recordem que aquelles persones que no estiguin federades,
federades, doncs, han de...
Tenen...
Han de pagar una part.
Han de pagar una...
Com a molt, sempre el divendres anterior han d'haver ja pagat la part d'assegurança
per tenir temps per tramitar aquesta assegurança.
Exacte.
Aquesta setmana no tenim res més, eh?
La setmana que ve sí que tenim...
Podem fer ja un flash del que tenim la setmana que ve,
que comencem el dijous que ve la segona part del taller d'arbres genealògics.
Ah, mira, ostres, ja ha passat, caram!
Sí, sí, la segona part.
Sí, sí.
I d'aquest, diguem, jo m'atreviria a dir primer taller,
perquè vista la quantitat de gent que s'ha quedat sense poder fer,
no m'estanyaria, doncs, com a mínim no tinc notícies que hores d'ara ja estigui agendat,
però que hi hagi un segon taller per donar més oportunitat a més persones.
Això serà el dijous, al set de la tarda, però recordem que només per les persones que ja estan inscrites al taller.
És la segona sessió d'una primera sessió que ja va haver-hi, que, bueno, és com si fos un curset, no?
Sí. Divendres tindrem la setmana que ve el documental del mes
amb el documental Mina i la ràdio dels presos, que parla d'una locutora de ràdio noruega, danesa, noruega.
Diria que noruega, bastant coneguda, que, bueno, la van acomiadar per motius que jo desconec,
va amuntar una ràdio en què el seu personal, diguem que els periodistes eren presos,
i això dona, doncs, una manera de sortir d'aquesta gent, d'ajudar-los a sortir del pou en què estan.
Ja hi haurà un col·loqui posterior amb la Quima Jiménez i amb Dolors Ferrer,
que aquesta última és una voluntària de les presons de Can Rians.
Molt bé.
I, finalment, anunciar ja, perquè aquell que no tingui entrades que les vagi comprant,
perquè no es quedi última hora sense,
el diumenge tindrem teatre amb l'obra Absenta,
amb en Quimet Pla, un gran actor.
Sí.
És d'aquestes obres que es porten en col·laboració amb la Federació de Taneus,
amb la xarxa de teatres de Taneus de Catalunya, i bé...
D'aquests espectacles que estan en aquest catàleg, no?,
que hi ha, com si diguéssim, de la xarxa.
Sí.
L'Ixtac fa un catàleg i el posa a disposició de tots els Taneus de la xarxa,
Taneus que tenen un espai on es puguin realitzar aquest tipus d'actes,
perquè, lògicament, si no hi hagués una sala del 50 Navi no es podia...
No, no, clar.
que hi hagi el catàleg, si no tens espai tampoc no es pot.
I bé, estant a la venda ja les entrades,
i recordar que, bé, si algú vol assegurar,
més val que les compri que no es pugui l'última hora.
No, no, no, això te la jugues, eh?,
veient l'èxit que tenen ara les activitats de la Taneu.
Sí.
Si t'esperes molt...
I estem portant...
Ve un actor conegut.
Home, clar.
Que estem...
A vegades venen obres també d'altres centres
que els actors que hi ha al darrere possiblement no són coneguts per la gran majoria,
perquè són amateurs, el que sigui, però en aquest cas estem parlant del Quimet Pla,
que, bueno, és...
No, no, té el seu recorregut i té el seu reconeixement.
i l'obra, doncs, suporta.
Jo crec que ens ho passarem molt bé.
I també és veritat, Albert,
que aquesta setmana ja han començat,
estan obertes les inscripcions a la mitja d'Esvern.
Sí, ja estan obertes, sembla una mica llunyà,
però estan obertes les inscripcions,
tant les inscripcions per participar,
si entres es trobaran totes les explicacions,
com aquells que vulguin voluntàriament participar,
col·laborar a que la mitja d'Esvern sigui possible,
també tenen ja...
També ja es poden començar a apuntar.
El seu espai.
Sí, perquè darrere d'una prova d'aquest tipus
requereix molta gent en temes logístics,
i, per tant, cal preparar-se amb temps.
Però sí, ja estan obertes.
No sé si t'inscriuràs aquest any, també.
Ja, ja, ja estic inscrita, Albert.
Ja estic inscrita, sí.
Molt bé.
Doncs, en principi ens ho hem.
Això sí que és el 25...
26 d'abril.
És el 26 d'abril.
És el dia de la cursa.
El dissabte, això.
A primera hora del matí, eh?
I feina feta.
Estic parlant molt de memòria, eh?
Però em sembla que els dorsals
es donaran el vespre anterior a les CES
i al mateix dia els que no l'hagin recollit
ja el poliesportiu.
Sí, sí, ja ho tenim aquí.
Sí, sí.
Sembla que faltin tres mesos.
Però, bueno...
Però d'aquí quatre dies, d'aquí quatre dies hi serem.
Sí, sí.
Tu ho has dit, Albert.
Ens queda la Setmana Santa pel mig.
Bé, això és veritat.
Per reflexionar.
Gràcies, Albert, per portar-nos l'agenda de l'Ateneu.
Molt bé.
La setmana vinent seguirem amb més activitats.
Perfecte.
Que vagi bé.
Adéu, Albert.
No digués res, havia de passar.
Que tu vols vindre amb mi, jo t'estava esperant.
Els ulls se t'il·luminen, potser mai has marxat.
Tu i jo morim de ganes, la vida ens puja al cap.
Una cançó sense sentit ens fa embugir.
El món va donant voltes i el meu cor diu que sí.
i sentir que tot estava al lloc que ho vam deixar, com si res hagués canviat.
Deixa'm que et canti la cançó que mai s'acaba.
Jugant a baby look fins l'hora blama.
Passarà la nit ballant mediterrània.
Que ens mirin com els diamants.
seré l'estrena dosa en pèl de guerra.
Vinga, a les 12 i 40 i saludem ara a la terapeuta Elisa Linares,
que ens ve un altre dimecres amb l'espai de sexualitat, plaer i alegria.
Elisa, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Doncs la sessió passada fèiem una dinàmica...
Dinàmica corporal, eh?
Corporal, sí.
Sí.
Avui no sé si seguim parlant d'aquestes energies.
Doncs sí, perquè sento que és interessant, no?
Ja que li vam donar èmfasi un dia a l'energia més sensual,
Sí.
Doncs avui parlarem de l'energètica.
Molt bé.
Sí.
I, bueno, per parlar de l'energètica primer necessito aterrar-ho,
perquè aquí els experts, diguem-ne, amb la part energètica són els orientals
i ens n'anem al taoïsme i al tantra.
I llavors el que pretenc avui és parlar-te de la sexualitat tàntrica,
però a la catalana.
Ah, mira, molt bé.
Sí, perquè al final...
Ja ens diràs tu què és això, però...
Bueno, com cada...
A veure, què penses tu?
Quan penses en sexe tàntric, què et ve el cap?
Doncs, si et soc sincera, no tinc molta idea de...
Sempre ho he sentit a parlar, però saps allò que...
Dius, bueno, no sé exactament què deu ser, no?
Però...
Clar.
I encara menys a la catalana.
La catalana.
Bueno, la catalana és per aterrar-ho.
Però, clar, és com que quan parles amb persones que et diuen, no?
Uau, orgasmes estratosfèrics, connexió d'ànimes, no sé què, no?
Com...
Com tot aquest...
I llavors, bueno, tot això també genera com una expectativa sobre aquest tipus de sexualitat més energètica i em venia a gust com a aterrar-ho.
Molt bé.
Les eines que jo utilitzo en mi, i ara també amb la meva parella, no? De la sexualitat tàntrica.
Perquè sento que és molt interessant.
I per persones que puguin connectar molt amb el tema energètic, no?
Que aquestes persones normalment ho tindran molt reprimit, com havíem comentat, faig un petit repàs.
Però és aquesta idea de que, clar, al final, si jo, quan em toquen, començo a tremolar, l'altre començarà.
Què et passa? Què et passa? Què et passa, carinyo? Què... No?
Sí.
Clar, és un ensurt. Llavors, què passa?
Que segurament ja quan comencem d'adolescents, o potser fins i tot amb tu mateix, mateixa,
si tu ja tenies aquestes tendències, les vas anar capant, les vas anar reprimint.
Tot això, tot el que sigui raro fora, no? Com saps?
I llavors es tracta de redescobrir-nos, de reconectar amb tots aquests espasmes involuntaris.
Perquè són els que van permetent que el plaer s'escampi pel cos.
Llavors, per això et parlo una miqueta de portar-ho cap al nostre terreny i cap a la catalana.
Sí que és molt cert que, a part, fomenta molt la connexió amb la parella,
perquè hi ha una escolta del cos molt important, s'està molt present a través de les claus, no?
Que sempre et dic, la respiració, no? La veu, la mirada amb l'altre...
Això genera com que hi hagi com... són com quasi com dos imants que es van connectant i atraient.
I llavors, bé, doncs ja de mica en mica ho anirem desgranant.
Començo pel principi, per no fer la casa per la teulada.
Doncs, què és el tantra?
Doncs, el tantra és una filosofia de vida.
L'objectiu, la paraula tantra, el que vol dir és èxtasis.
Sí.
I és com una connexió amb tot.
Amb tu, amb l'altre, amb l'entorn, absolutament amb tot.
I del que es tracta és d'aconseguir aquesta expansió energètica
que no sigui des del buscar-ho, perquè si hi poso ment, no?, és com tot.
Ja, llavors estàs, no?, pertorban d'alguna forma.
Sí, això mateix. I a banda, doncs, al final, com que el cos el que vol és anar deixant anar tots aquests bloquejos,
l'energia, quan comences a moure-la a través de la pelvis, etcètera, etcètera,
doncs és capaç d'ajudar que aquests bloquejos es moguin i, per tant, per això es parla de la sanació.
I es connecta molt el massatge tàntric, per exemple, amb la sanació,
perquè aconsegueixes fer obertura del cor, comencen a passar coses dins del cos,
perquè es comença a obrir i es comença a fer espai, d'acord?
A banda, doncs, s'ha de dir que, que segur que ho has vist, no?, que els temples de la Índia estan plens d'estàtues.
Els temples estaven plens d'estàtues perquè no se separava la sexualitat de la resta de la vida, saps?
I llavors això també és molt interessant perquè ha generat una altra, no?, genera una altra visió que la que hem tingut aquí.
I llavors Occident, no?, quan va arribar això del tantra, es va veure com una cosa molt atractiva
i es va crear el que se'n diu el neotantra.
Ah, mira.
Que perd, diguem-ne, tota la base més filosòfica, no?, espiritual, etcètera,
i es queda amb aquesta part més carnal, diguem-ne,
que també al final, doncs, hi ha aquesta connexió, etcètera, etcètera, que et parlava, no?
I es tracta una mica d'això, d'aterrar aquestes idees, d'acord?
Us vull parlar una mica de la relació entre l'energia i la sexualitat.
Mira.
Perquè al final el plaer és energia, és energia escampança pel cos.
Com més permeto, més plaer tindré, com més permeto que aquesta energia s'esparceixi pel cos.
i l'energia, i això és ciències, la física quàntica que ho demostra, etcètera, etcètera,
l'energia va allà on te poso la intenció i l'atenció.
De manera que si jo estic al cap donant-li voltes i no sé què, no aconseguiré res,
i si començo a connectar amb les sensacions corporals, etcètera, etcètera,
tot això anirà sent possible, no?
Torna a ser igual que amb l'alegria, no?
Que és un fake it till you make it, saps?
Aquesta idea que al final és com si es comença a generar la química de l'alegria, no?
Quan comences a riure, encara que sigui forçat, es comença a generar.
Doncs aquí és el mateix, la mateixa dinàmica, sí?
Llavors, sempre et dic el mateix, que l'inconscient, qui és?
L'inconscient és qui mana.
Clar, no, sí, sí, totalment.
I llavors aquesta és per mi la idea bàsica.
L'inconscient és qui permet o no permet que tinguis orgasmes,
que tinguis plaer, que tinguis erecció...
Totalment, allò que no podem controlar, no?
És allò que és.
Això mateix.
Que en el fons és una part de nosaltres mateixos que el que pretén és protegir-nos.
O sigui, la vam educar, diguem-ne, per això, des de la infància...
És com quan surt una mica l'instint, no?
Una mica...
Exacte.
Coses que a vegades no...
D'allò que surt que no tenim controlat, no?
Exacte.
I per tant, la clau és mostrar aquesta part teva,
que en el fons no deixa de ser el nen, la nena interior, sí?
Demostrar-li que tu estàs preparat, preparada,
perquè si surten emocions, doncs poder...
Les pots assolir, entomar-les, no?
Exacte.
Les pots gestionar.
Tens una solidesa suficient com perquè allò,
doncs, bueno, no trontolli de per vida, saps?
No, no.
Sinó que, bueno, a més a més, no sortiran totes de cop.
No serà obrir la caixa a Pandora,
sinó que serà com mica, miqueta, saps?
Sortirà de manera que tu puguis gestionar.
Serà molt progressiu, d'acord?
Llavors, la idea per mi clau és enfortir el cos,
sobretot des de les cames,
perquè això també és aquesta idea de l'arrelament,
que es treballa molt també amb el ioga, el pilates, etcètera, etcètera.
Tota aquesta idea d'enfortir la base.
Sí.
Jo parlo molt de l'arbre, sí?
Perquè és aquesta idea de m'enforteixo de la base.
Des de l'arrel, no?
Exacte.
I després tinc des de la pelvis flexibilitat i mobilitat
per adaptar-me al que em passa a la vida.
Una mica com aquest arbre és el símil de l'arbre
que si després ve un vent de bal, no?
Sí.
Tinguï prou força a la base,
com perquè això no l'arrenqui,
sinó que és com, vale, me zarandea una mica,
però torno al meu centre i em torno a equilibrar.
Clar.
Llavors, això és interessant.
I després aquesta flexibilitat també,
a la pelvis, als braços, etcètera,
perquè això ja serà el primer que ens permetrà
que pugi l'energia.
Ens farà que l'energia es comenci a moure pel cos.
I llavors, bueno, ja aprofito i faig aquí la cunyat publicitària,
que si algú vol venir a dansar,
doncs que...
Hi ha grups oberts, no?
Exacte, que estem allà tots els dimecres,
al Centre Cívic Joan Maragall,
i que realment, des de l'alegria
i des de, doncs això, generar complicitat entre nosaltres,
fer activitats divertides, creatives, etcètera,
en el fons estem treballant tot això,
estem enfortint el nostre cos
perquè després, doncs, puguem tenir...
Surt aquest moviment, no?
Aquesta dansa.
Més capacitat de viure la vida
i tornar al nostre centre, passi el que passi,
que per mi sento que és la clau.
I llavors, doncs, aquesta idea de que...
No sé si has sentit a parlar dels xacres.
Sí, els xacres sí.
Que n'hi han set, no?
Sí, bueno, a vegades n'hi han set, a vegades n'hi han vuit.
En realitat n'hi han moltíssims.
El que passa és que els principals
es diu que són set.
Llavors, els xacres,
els hindús, ho veus amb moltíssimes imatges,
el yoga també, no? Etcètera.
La idea és que cada xacra està connectat
a una sèrie d'òrgans del cos,
parts del cos,
però també parts més emocionals.
o sigui, és com els xacres de baix
estan connectats amb la supervivència,
amb, saps, la teva seguretat, etcètera.
El segon xacra està més relacionat
amb la connexió amb l'altre,
amb les relacions.
Cadascun deu tenir un confort, no?
Sí.
La creació també,
perquè evidentment està connectat
als genitals, etcètera.
Bé, total, que hi ha molt la idea
que l'energia puja pels xacres,
i llavors t'ho pinten, no?
Sí.
Com botonets, diguem-ne, en el cos,
segur que ho has vist de colors, de colors.
Sí, de fet ho he vist molt.
Sí, cada plantat com un xacra
hi ha una part diferent del cos
que està com alineat, no?
Exacte.
O, bé, quan a vegades no estan alineats
et diuen, anem a alinear-te el xacra.
També, també, també.
A veure què em faran per alinear-me això, saps?
Bé, totalment, ja em fufa,
aquí podria parlar amb moltes coses, eh?
Però aquí, per mi,
l'aprenentatge que jo he fet
és que el més important
és l'atenció al teu cos
i sentir el que tu sents
i acceptar
i, com si diguéssim,
validar-te tu mateix, mateixa,
el que estàs sentint.
Perquè a vegades ens diuen
el quart xacra,
que és el del cor,
és verd.
i tu dius,
però si jo no veig colors
ni veig res, no?
I la gent, com que
això també és un tema
que potser se'n va una mica
a la sexualitat,
però que ioga ho vius molt, no?
I és un tema
que, el que et deia l'altre dia,
tenim diferents tipus de persones
i hi ha persones
que connecten més amb el visual,
persones que connecten més
amb el kinestèsic, no?
Doncs tot això també està lligat
amb el tema dels xacres.
Llavors, el més interessant d'aquí
per mi
és que
els xacres,
quan els veus en una imatge,
te'ls pinten aquí al mig,
no?
La panxa, no sé què,
el cor, tal, tal, tal,
i en realitat
els xacres estan a l'esquena.
Ah, mira.
De fet, estan a la columna
i són,
jo sempre explico
que són com un diàbolo,
saps els diàbolos de circ?
Sí, sí, sí.
Doncs seria aquesta forma,
dos cons,
que un va endavant
i l'altre va endarrere.
Llavors, hem de començar
a posar
l'atenció
cap enrere
perquè, clar,
com que tenim la imatge aquesta
que veiem,
estem només activant
la part de davant
i el potencial,
el que,
realment,
el que està interessant
és activar
el de darrere.
Vale.
Llavors,
a mi em va molt bé
la imatge
d'imaginar-me
com una mena de flotador,
saps els flotadors
de la platja?
doncs un flotador
que envolta
tota aquesta franja
d'on et dibuixen
el xacra,
el punt,
doncs no imaginar-me
un punt,
sinó imaginar-me
com un flotador
que m'envolta.
Que ho envolta tot,
eh?
La part del davant
i la del darrere també.
Sí,
i mica en mica,
perquè jo era molt,
jo era enginyera,
o sigui,
no, no, no,
clar,
vull dir,
fer aquest pas,
l'Elisa,
no deu haver estat fàcil,
eh?
Però és des del cos
que ha anat venint,
saps?
I mica en mica
ho sents,
sents aquesta sensació.
Quan poses l'atenció
al plexa solar,
que seria el tercer centre,
començo a sentir
un flotador
que em va envoltant
per tot arreu.
Ara puc sentir
aquesta sensació,
saps?
I torna a ser això
que et deia
del fake it till you make it,
saps?
Tu comences a imaginar
i mica en mica
ho aniràs sentint
i ho aniràs sentint més.
I realment,
quan poses l'atenció,
comencen a passar cosetes,
o sigui,
comences a sentir formiguejos,
etcètera, etcètera.
Llavors,
bé,
la proposta
que et porto a boí
és de connectar
amb aquesta idea
i no tant sentir
que puja recte
pels xacres,
sinó sempre
amb aquesta idea
que com que hi ha
bloquejos emocionals
per tot arreu,
és realment
com un arbre,
com les branques
que van
per on poden
de dins del teu cas.
Exacte,
com una enreladera.
Com aquella enreladera,
sí.
Així m'ho he imaginat jo,
eh?
Quan ho has dit.
Fantàstic.
Doncs aquesta seria
el símil perfecte.
I llavors,
doncs això,
que ho pots acompanyar
amb una mica
de massatge
per obrir,
perquè al final
es tracta
de fer lloc.
Doncs fer lloc
és això,
un massatge així activador
que et vagis
com, saps,
amassant
i fent espai
muscular,
també et serveix
per començar-te
a activar.
És tot per deixar lloc
aquesta energia
de la que parlàvem
al principi, no?
Exacte.
Sí.
I l'altre element clau,
llavors es començaria així,
es començaria,
per exemple,
no?
Una trobada,
avui ho parlaré
des d'una part
més activa,
més intensa,
també ho podem fer
molt suauet i tal,
però bueno,
començaríem com
amb un massatge activador,
que te'l pots fer tu sola,
si estàs a soles,
o si esteu els dos,
podeu jugar
a fer-vos una mica
de massatge
entre tots dos,
sí?
Després,
començar a moure
la pelvis,
això del hula-hop,
sí?
Vas movent la pelvis
i et vas imaginant
que estàs encenent
el primer flotador,
comences a visualitzar
un flotador
al voltant
de la teva pelvis,
vas sentint
els teus peus
contra el terra,
o si estàs asseguda,
doncs asseguda
al terra,
per exemple,
bueno,
com tu estiguis a gust,
també ho pots fer
amb una cadira,
ho pots fer estirada,
si ho fas estirada,
doncs boca amunt,
també és molt interessant
perquè tota la zona,
com que et dic
que el potencial
està darrere,
tota la zona
de la columna
anirà rossant,
i hi ha punts
que són molt claus
i molt energètics,
per exemple,
el sacre.
El sacre
és superinteressant
d'arrossar-lo
i tot això,
clar,
es va combinant
amb moltes coses,
però tot això
també activa
les ganes
i el desig.
Jo això a vegades
m'ho sento amb mi,
que no en tinc ganes
i començo
a rossar-me així,
i el meu company
està allà,
no sé què,
però jo m'estic rossant
al anar
com activant-me
jo soleta.
Et vas activant-te sola,
no?
És a dir,
que et fes energètic,
és com molt...
Clar,
és com que
cada cop
tens més recursos
per acompanyar-te
a tu mateixa
a estar millor després
amb la relació
o també estar amb tu,
no?
Al final,
és això,
si ho practiques amb tu,
ho explores amb tu,
després ho pots aplicar
i a vegades
no cal ni que ho expliquis.
Sí que hi ha activitats
xulíssimes
de connexió
i, bueno,
si la gent
en té ganes,
doncs que m'escriguin
i podem,
doncs això,
preparar una sessió
específica
per una parella
i fer-la així
amb intimitat,
que no cal despullar-se,
que ningú s'escandalitzi,
saps?
Que realment
doncs els puc ensenyar
a que puguin tenir
noves eines
de connexió,
de sentir,
etcètera,
etcètera.
El que passa
és que també és interessant
que tu mateix,
tu mateixa,
vagis explorant-t'on tu
i vagis veient...
Bueno,
ens hem quedat
una miqueta
a curs de temps,
avui hem fet la teoria...
Bueno,
ho hem aterrat una mica,
exacte,
ho hem aterrat una miqueta
i llavors,
si de cas,
et deixo la pràctica,
us la faré
el pròxim dia
i explorarem
una miqueta
això
perquè pugueu
sentir-ho.
Oh, i tant.
Doncs escolta,
Melísia,
moltíssimes gràcies
per almenys
haver-nos introduït
en aquest món
del tantra,
no?
A la catalana,
com ho has dit?
Això mateix,
sí.
Bueno,
aquesta importància
que també té
tota l'energia
i d'establir
aquesta connexió
també,
com es diu ara al final,
entre les parelles,
el proper dia
en sabrem
una mica més,
sobretot amb
aquesta part més pràctica
que també
ens portaràs.
Acaba de passar
un bon dimecres,
Elisa,
i res,
fins la propera.
Igualment,
Núria,
que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Nosaltres deixem el programa
en aquest punt,
us hem estat fent companyia
des de les 10.
Ara us deixem
amb l'informatiu
de notícies
a la 1 en punt
amb la Mariona Sales Vilanova.
Després de la tarda,
com cada tarda,
de 5 a 7,
al magazín El Refugi
amb Dani Martínez.
Seguiu-nos a les xarxes socials,
tant a Twitter
com a Instagram.
Ens podeu anar seguint
arroba ràdio d'Esvern
o bé arroba
la Rambla 9-8-1
tot seguit
i a Minúscules.
Bona tarda
i fins demà.
Quan pujo al Pedra Forca
o faig trekking
per Montserrat.
Jo que voto convergència
i que tinc somnis eròtics
amb en Jordi.
Pujol.
Jo que sóc soci del Barça
i no trago ni amb pintura
els periculs de Sarrià.
Jo que...
Jo que l'údo cubra
i defensa les urnes
i gaudre piolines i porres.
Jo que porto l'estelada
aquí tatuada
i tiro barras
amb el pol de Pompeu Fabra.
Jo que sempre he defensat
els productes de la terra
ara m'he enamorat
d'una jollida
que este fa...
Oh Jennifer
Entoneixeré el cotxe per tu
Oh Jennifer
Anirem a ponert els dos junts
i lluitarem pel nostre amor
prohibit.
Oh Jennifer
Jennifer
Jo que sóc més català
que el pi de les tres blanques
o la guita
de la patú.
Jo que sóc un gran entès
de la cobla i la sardana
i el mundillo
casteller.
Jo que sóc més radical
que l'oïent de la sotana
cremant urquinaona
i la ietana.
Jo que de la rosalia
sempre escolto un millonari
però sóc més de figaflauats
i catarrans.
Jo que sento devoció
pel romesco i els calçots
i el pa amb tobacs sagrats.
Tarra calçot.
Jo no guanyo gràmics
perquè canto en català.
No em basilis
amb el dits culturals.
Què passa bé?
Jo que sempre he defensat
els productes de la terra
ara m'he enamorat
d'una jollida que este fa...
Oh Jennifer
Jennifer
A tu neixaré jo que te aparto
Oh Jennifer
El tí no n'ajem
Arribem a por la ericul
El tí no n'ajem