Bon dia, estàs escoltant Ràdio d'Svern? Aquí i ara comença el resum de la Rambla.
Al llarg de les dues properes hores escoltaràs totes les entrevistes que hem fet al llarg d'aquesta setmana aquí a Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM, a l'espai de la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Soc Daniel Martínez, conductor d'aquest magazín i és un plaer estar avui dissabte amb vosaltres aquí a les zones del 98.1 FM i també al www.radiodesvern.com. Recordar-vos que podeu recuperar totes aquestes entrevistes
al nostre web i també al nostre canal de YouTube. Comencem, com sempre, aquí amb ganes, amb il·lusió, compartint el cap de setmana amb vosaltres. Bon dia!
I seguim al magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara és el moment de l'entrevista del dia. I avui volem parlar de Transbaix Power, l'entitat de la nostra comarca, del Baix Llobregat, que també fa acció a Sant Just d'Esvern i que celebra 5 anys de la seva revista, Transbaix Power, la revista. En aquest cas tenim Rosa Maria Maristany, la presidenta de l'entitat i també directora de la revista. Rosa Maria, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Molt bé, la veritat és que molt bé.
Un cotx sempre vindrà a aquesta ràdio. Ara feia dies que no parlàvem aquí a l'emisora i la veritat és que fa gràcia i també nostàlgia, no?, el fet que hem compartit molts debats aquí en aquesta mateixa taula, a les tardes, al refugi. Durant tres anys hem estat aquí donant la matraca, però ha estat molt bé, la veritat, tot té una època, té moments.
Sí, la veritat és que hem pogut parlar de moltes coses i això també ens ha permès descobrir la vida, descobrir la història que hi ha darrere de la revista. Però pels oients que ens estan escoltant avui al 98.ufm o al www.radiodesvern.com, els hi farem cinc cèntims d'on neix la revista Transbaix Power i com es comença a editar. Explica'ns una mica.
El primer número no es va arribar a imprimir, estava penjat a la pàgina web, va ser un format folletí, seguint, diguéssim, una mica la iniciativa que havien pres l'antic col·lectiu, l'històric col·lectiu de transsexuals de Catalunya, que havien fet una revista que es deia BSTC, si mal no recordo,
i que van treure tres o quatre números en pla fullatí, eh? I nosaltres, la primera iniciativa que anem a fer va ser en aquest format. La Susana Canet, que és la jefa de maquetació i la que és la... De fet, és l'armamater de la revista Les Cos, com si diguin... La coordinadora. És...
Vamos, ho té tot, eh? Doncs va dir, escolta, per què no fem una revista més a cara i ulls, no?, que tingui un component polític, que tingui un component, perquè a fi a cap tot el social és polític, o sigui que nosaltres podem parlar de tot el que és LGTBI i trans, però també ens interessa molt el que és la política a nivell comarcal o inclús la política a nivell de Catalunya i ara ja estem en un nivell de, inclús, política nacional, no? Mhm.
Molt bé, doncs aquí és on comença aquest bagatge, aquest viatge, que és en aquest fullatí que no es va arribar ni a imprimir, que estava només a la pàgina web de Transbaix Power, que també per a aquella gent que ens estigui escoltant és una entitat que més o menys es crea de forma paral·lela o Transbaix Power ja existia abans de la revista?
Ja existia. O sigui, Transvaish Power l'anem a crear fa uns vuit anys. Vuit o nou, ara no me'n recordo, eh? Sincerament, saps el que... Ja ens fem grans, tu, ja no recordem les dates, no? Però sí, fa uns vuit o nou anys anem a crear primer com una mica d'intencionalitat estar a Sant Feliu de Llobregat.
I després, doncs, anem a focalitzar el tema en l'educació, en l'educació a les escoles i als instituts, donar tallers del respecte per totes les diversitats, no?, i la prevenció del bullying a les escoles, no?,
Inicialment des d'aquest camp, però després hem anat evolucionant més de cara al concepte respecte. És aquest el kit de la qüestió. I gràcies a aquestes iniciatives, a aquestes xerrades que fèiem des de l'entitat, hem pogut començar a construir el que és la revista.
Perquè podríem dir que l'entitat té moltes potes, una d'elles fonamental és aquestes formacions que comentaves a centres educatius, l'altra podria ser també aquestes intervencions que han anat fent durant tot el temps a emisores i també a mitjans de comunicació, també la revista, lògicament, i a partir d'aquí m'imagino que hi ha un col·lectiu de persones que està al darrere, que és el que van pujant i que va tirant endavant aquesta entitat.
Ho saps perfectament bé que és així, ens costa molt, ningú cobre un sou per tirar endavant aquest projecte, tothom ho fa de manera altruista, ens costa bastant, ja saps el que hi ha darrere de tot això, perquè a tothom hi vagi bé, vagi fent la feina, abans la traiem cada dos mesos i ara la traiem de manera trimestral, però clar, amb 60 pàgines, vull dir, abans la fèiem amb 22, 30 pàgines, però ara la fem amb 60,
Comporta molta més feina, comporta molta més capital humà a dintre, i després també s'ha d'anar jugant una mica amb l'estil de cadascú. Hem tirat aquest projecte endavant i la veritat és que ens fa molta il·lusió poder celebrar aquest cinquè aniversari, que inicialment ens donaven dos números com a molt.
dos números sí? a l'inici de la revista a l'inici de la revista els enys municipals, polítics, etc. ens donaven dos números i ara ja portem cinc anys i cada vegada és més potent la revista cada vegada agafa més conscienciació és una revista que en aquests moments se'ns està descarregant a tot Amèrica
S'està descarregant al nord d'Àfrica, cosa curiosa, oi que sí, no? Doncs també al nord d'Àfrica es descarrega i a Europa, evidentment, com que ara la fem en català, castellà i anglès, ha dit la web, impresa, sempre en català, perquè nosaltres la revista ho tenim molt clar, volem, fomentem l'ús i la lectura del català.
És una revista que és gratuïta, que això també és un fet que si poséssim a avaluar tots els factors que ens acabes de comentar, el fet que la gent dedica el seu temps de forma altruista, que la revista és gratuïta, això vol dir que hi ha unes subvencions al darrere, que hi ha uns ajuts per poder tirar endavant. La importància també d'aquestes subvencions i d'aquests ajuts i més enllà de la solvència econòmica que pugui tenir la entitat,
Però realment és important, no?, també, aquests factors per dur la terme? Aviam, Dani, el tema de les subvencions és un tema complex, és un tema de difícil digestió, segons com tu miris. Tenim una petitíssima subvenció del que és l'Ajuntament de Sant Feliu,
Però la financera principal de la revista són els tallers que donem a les escoles i als instituts. És així. Hem accedit també a les subvencions de la Generalitat, però hem renunciat a la subvenció de la Generalitat. Per les complicacions que pugui tenir aquesta.
Perquè el projecte que teníem per tirar endavant aquest projecte, fer-lo molt més gran, i la realitat, que et topes amb la realitat, que una cosa és el que tu puguis arribar a demanar i una altra cosa és el que se't pot arribar a oferir, feien que justificar el total del projecte, per nosaltres això és un delta baix, i el que no farem és...
és buscar camins estranys per justificar la subvenció. Nosaltres som molt clars, molt transparents i és diner públic, de fet, i nosaltres amb el diner públic ens ho hem.
Avui estem parlant amb Rosa Maria Maristany, presidenta de Transbaix Power i directora de Transbaix Power, la revista, i en aquest cas ara marxem a parlar d'aquest cinquè aniversari de la revista Transbaix Power, que, com dèiem, celebrarà una petita gala, de petita en tindrà poc, pel que m'has explicat a fora micròfons,
Però val més ser modest, no?, en aquests casos, perquè després la gent es sorprengui. Però en aquest cas, aquesta gala es durà a terme el dijous 5 de març a la Saliberia de Sant Feliu de Llobregat, a dos quarts de sis de la tarda. Qui trobarem en aquesta gala?
Home, doncs deu-ho. Suposo que hi ha molta gent dels col·lectius que vindran perquè estan convidats, vindrà gent de Madrid, vindrà gent del Parlament de Catalunya, vindrà la consellera Sílvia Paneque, que ha sempre sigut una gran col·laboradora de la nostra revista, vull dir, de fet...
Ens ha escrit uns articles potentíssims, sempre, curiosament molt neutres, no enfocats de cara a temes partidistes, sinó que han sigut articles molt neutres, i la veritat és que ens ha agradat molt la seva proximitat, perquè és una persona molt propera, que pots parlar amb ella, que pots...
I la veritat és que estem molt contents que vingui la consellera, també ve el director general de polítiques públiques LGTBI, que és l'Alberto Lacasta-Huelin, i també vindrà el secretari de polítiques LGTBI de Madrid, que depèn del Ministeri d'Igualtat de l'Anna Redondo, també vindrà.
Vull dir, vindrà l'alcalde de Cornellà, vindran alcaldes, suposo que el Joan Basaganyes també farà presència, vindrà la secretària d'Igualtat, que és l'Egna Pol, vindrà la Mireia Mata-Solsona, d'Esquerra Republicana, que és l'antiga secretària d'Igualtat i Feminismes,
de la Generalitat de Catalunya, una de les impulsores del servei SAIS de Catalunya, vull dir, són gent que han ajudat a portar aquesta revista a tirar-la endavant. I a partir d'aquí l'acte, quins blocs tindrà, per on passarà, vull dir que, sense fer massa spoiler, com es sol dir, però més o menys què hi podrem trobar en aquest acte?
Home, la veritat és que a l'acte, ja saps tu que com que l'alcaldessa en ficció és la Lourdes Borrell, haurà de fer una presentació, evidentment...
que és obligat. Vaig demanar a la regidora de l'Ajuntament que també fes una mica de Parlament en aquest sentit, va dir, no, no, no, això vosaltres feu i tal i qual, jo estaré allà, ja està, i llavors començarem a presentar l'acte. L'acte té a primer hi haurà una presentació de l'entitat, abans de qualsevol Parlament, una presentació amb un vídeo molt potent que hi ha,
S'han de fer unes petites correccions, s'han de fer... Hi ha un acabat que li vaig demanar a la Susana que el fiqués, que no és la que has vist, eh? Ens l'ha ensenyat, ens l'ha ensenyat al vídeo. És la fortuna de la ràdio, que com que no tenim imatge, doncs podem anar fent coses... Exacte, exacte. Però, bueno, la qüestió és que hi ha un acabament...
I després també s'estableixen una línia de premis. Fem els premis als millors articles que ens han escrit a tota la revista. Evidentment, hem tingut en compte molts factors per aturar aquests premis.
Però bàsicament m'agradaria que tots els que ens han escrit, tots haurien de tindre el premi, perquè nosaltres publiquem articles normalment que són bastant potents, són bastant bons, vull dir, n'hi ha de millors i de pitjors, però a nivells generals el nivell és altíssim.
Perquè si ens ve un article fús, aquest ja no el publiquem. Clar. Doncs ja sabeu, si voleu llegir aquests articles i també gaudir d'aquesta lectura, ho podeu fer a través del web de Transbaix Power, perquè allà està en tota la revista Rosa, com deies. Menys l'última. Menys l'última, que encara no. L'última, que ja la tenim impresa, ja la tenim editada, però és la del cinquè aniversari i fins al dia 5 de març no haurà de llum.
Molt bé, i entenc que potser allà la tindrem, no?, en físic. Sí, cada persona que vingui a l'acte tindrà una revista d'aquestes en físic. Doncs la revista Transvash Power està d'aniversari, amb aquest cinquè aniversari, cinc anys d'acció, cinc anys d'escriptura, i en aquest cas, doncs, celebrar la Sala Ibèria de Sant Feliu del Llobregat, al carrer Pi Maragall XXI. Digue, Rosa.
Podria afegir també que en acabar l'acte, que serà un acte molt lluit i esperem molt lluit, i amb la participació de totes les persones de l'entitat, o sigui que hi ha persones que tenen pànic escènic, però ho faig expressament perquè també es vagin habituant a estar sota els focus, que això és important,
Però, d'entrada, a l'entrada de l'acte hi haurà un fotocall, ens farem fotografies tots plegats, i després, al final de l'acte, hi haurà un pica-pica contundent. O sigui, ja que la gent ha fet l'esforç de venir a Sant Feliu, almenys que ha sortit allà brenat. Però bé brenat, eh? I a la final farem un brindis amb Cava i en tant...
Totes les celebracions amb una mica de ressupor són més celebració, oi? Sempre, sempre, sempre. És un crit, és un crit. I tant, magnífic. Doncs molt bé, això és la informació que us volíem donar. Aquesta és l'entrevista que avui volíem fer a Rosa Maria Maristany, com dèiem, presidenta de Transvaix Power. Avui hem parlat d'aquesta celebració, d'aquest cinquè aniversari de la revista, que com també hem esmentat, serà la celebració de Sant Feliu de Llobregat a dos quarts de sis de la tarda, a les cinc i mitja. Rosa Maria, alguna cosa més que vulguis afegir?
La veritat és que has citat els tres anys que hem passat per Catalunya Ràdio. Ens ha servit molt el bagatge i us donem les gràcies per aquest bagatge que ens ha donat i aquest suport a l'entitat. O sigui que Sant Just en aquest aspecte és una vila acollidora de totes les diversitats.
I la veritat és que cada vegada en vèiem més pel carrer. I això, doncs a nosaltres ens agrada pensar que hi hem ficat la nostra petita llavor, també, pel foment d'aquest respecte de totes les diversitats a nivell municipal, no?
A Ràdio d'Esvern procurem que hi hagi varietat de veus i que també, doncs, tothom s'hi senti identificat i tothom s'hi senti representat. Per tant, també gràcies per aquesta tasca que heu fet al llarg d'aquests anys. Primerament amb Núria García, al capdavant del magazí, i després amb mi al llarg de dos anys al Refugi. Rosa Maria, una abraçada molt gran. Cuida'm molt, que vagin molt bé aquest cinquè aniversari a la Sala Ibèria de Sant Feliu. Molts èxits i esperem, doncs, que aquests cinc, si sumin cinc més, cinc més i els que calgui.
Bueno, que hi hagi una continuïtat també generacional, eh? Perquè, escolta, jo ja m'estic fent grandet, eh? Demans la jubilació, ja, demans la jubilació. Jo ja vaig cap al 68, eh? O sigui que té la marinera, eh? Està bé, està bé fer aquestes demandes, potser les hauràs de fer també allà a la sala, eh? Sí, sí, segurament, segurament, segurament. Rosa Maria Maristany, gràcies. Gràcies a vosaltres. Que vagi bé, adeu-siau. Adéu.
Sintonitzes l'àdio d'esperc, la ràdio de Sant Just.
I seguim el magasin de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, i avui també volem posar el focus en una de les mocions que es van presentar i que de fet es van arribar a aprovar al ple municipal del gener aquí a Sant Just d'Esvern. La proposta va ser de Junts Sant Just per crear un espai d'oci social i nocturn al municipi. Una iniciativa que el Partit Socialista va compartir...
en el fons, tot reconeixent les dificultats d'encaix que s'han evidenciat en intents anteriors. Això és extret d'una entrevista que vàrem fer aquí a Ràdio d'Esvern a Isabel Darder, portaveu del Partit Socialista a Sant Just d'Esvern. Avui en parlem de tot plegat amb Joan Serna, president local de la JNC i un dels impulsors de la proposta. Joan, bon dia. Bon dia, Dani. Moltes gràcies per convidar-nos.
Benvingut al programa, arrenquem coneixent una mica d'on neix aquesta proposta de crear un espai d'oci social i nocturna a Sant Just i ens agradaria saber si és una demanda detectada entre el jovent Sant Justenc.
Primer de tot, deixar palès que la JNC aquí a Sant Just té una vida de gairebé 4 anys, no arriba, i per tant de diferents iniciatives o diferents propostes que hem anat duent a terme en aquests anys, una de les coses que ens hem anat trobant amb diferents joves amb els quals hem pogut parlar, ens hem pogut trobar, és que hi ha una manca d'espai d'oci nocturn pel jovent.
I quan parlem d'oci nocturn, també una mica, perquè hi ha molta gent que aquests dies, havent aprovat aquesta moció, m'ha parat pel carrer dient, ei, no volem un Walden 2, evidentment això ja deixar clar que no serà així, és a dir, es buscarà un lloc concret on no hi hagi, diguem-ne, un impacte concret en veïns, i que per tant això també vull deixar-ho clar, és un principi que no serà ni el centre del municipi, ni molt menys. I amb el que tu deies, perquè me n'he anat una mica,
Nosaltres, a mesura que hem anat parlant amb gent i tal, sempre el que ha sortit a debat ha estat el tema de que tots els joves de Sant Just parlem de gent, potser més també semblant a la meva edat, que és la que jo he pogut parlar, però gent potser que ja no és tan jove, sinó de gent de 30 i escaig o 40, o fins i tot de la meva edat, que estan acostumats a quan després de sopar volen anar a fer un beure,
o qualsevol cosa d'aquest estil, doncs es troben que han d'anar a Sarrià, a Sant Cugat, a Sant Feliu, i que no tenen oferta aquí a Sant Just. Per tant, nosaltres, en aquesta situació, i evidentment traslladant-la a Junts per Catalunya, vam trobar la necessitat de presentar aquesta moció, i bàsicament hem començat a caminar amb això. Quan parlem d'oci social i nocturn, de què estem parlant exactament? Quin model teniu al cap?
La nostra proposta de model no és ni una macrodiscoteca ni un macroespai on allò es converteixi en cap inconvenient per la integració en el municipi, sinó que sigui una cosa que estigui... Primerament, la nostra idea és que, o almenys la idea principal, també per un tema d'equipaments d'espais públics, és que això es situï a la zona de Porta Diagonal, perquè ja és una zona oberta, que no és com el políum, que és una cosa molt tancada i que a nivell de...
Seguretat pot portar algun inconvenient, està ben connectada amb el tramvia i que per tant ens permet reunir moltes condicions que amb un equipament d'aquest estil jo crec que són més que necessàries. Per tant, tenint en clar que avui dia també és veritat que no hi ha cap equipament disponible però pensem que hi pot ser.
I la idea és que hi hagi una cosa que s'obri a licitació, que una persona de l'àmbit privat pugui licitar aquest espai, encara no hi ha un full fet concretament de quines seran les normes per poder fer això, però al final és un espai que tu puguis anar a fer una copa, que puguis anar a prendre alguna cosa i que sigui com una espècie, podríem dir-ho, de bar musical. Aquesta és la primera idea.
que quan això es posi a funcionament vingui algú que ens faci una altra proposta, doncs evidentment això s'ha estudiat amb l'equip de govern, anem de mà de l'equip de govern i per tant s'estudiaran totes les mesures i totes les opcions que tinguem en aquell moment sobre la taula i evidentment es parlarà i sobretot es consensuarà amb els veïns. Pel que comentaves amb la resposta anterior, entenc que és una proposta pensada per públic jove però que no s'esclou a un públic més ampli.
No, no, evidentment que no. De fet, no volem explorar ningú. Volem que totes aquelles persones, tinguin l'edat que tinguin, que els vingui de gust una esculta música, que els vingui de gust fer una copa, anar després de sopar, doncs la puguin fer. Evidentment, com repeteixo, no sé quins són els paràmetres exactes, això s'ha de pactar, s'ha de veure qui voldrà ser la persona que vulgui explotar o experimentar aquest espai,
però com es fan a molts llocs, per exemple, hi ha els dijous que són més 35 i musicals 80, potser els divendres és per gent més jove després de classes i els dissabtes potser és un espai una mica diferent. Això s'ha de veure a mesura que es vagi desenvolupant la idea i que la gent ho vagi acceptant. Nosaltres sobretot el que volem és que això tingui un bon encaix amb el poble, que tingui un bon encaix amb la zona i sobretot que sigui un valor afegit pel municipi. I això nosaltres treballem en aquesta via.
Parlaves de l'espai, parlaves del format i jo m'he anat directament a un local que hi havia justament a l'espai que tu comentaves, un local que va estar obert, si no m'equivoco, durant uns mesos al llarg de l'any passat. Crec que era un bar musical que també oferia menjar i oferia música i que va acabar tancant els mesos. Aquest exemple és un dels molts exemples en què ens trobem a Sant Just, locals
de restauració, gastronòmics, locals d'aquest tipus que han de tancar per no poder fer front al tema econòmic que suporta. Entenc que si en aquest cas hi hagués un suport de l'Ajuntament, hi hagués un suport municipal, tot això seria molt més senzill i que per tant potser hi hauria més empresaris, més persones que voldrien apostar el seu capital en aquest tipus de projectes?
La nostra primera via, i això parlo ja a nivell de Junts, que és la proposta que fem, i que evidentment aquí anem de la mà amb l'equip de govern, és que la nostra primera proposta és que això es faci a través d'un equip municipal i, per tant, amb una col·laboració directa amb l'Ajuntament, que a partir d'aquí es posin les bases de com es vol fer això,
però tampoc no ens tanquem a que un espai de caràcter privat vulgui posar a disposició un espai i que realment hi hagi algú que el vulgui explotar, doncs nosaltres vulgui fer una explotació d'aquest espai, nosaltres estarem oberts a tot. Ara bé, primer en parlant-ho, sobretot que hi hagi un bon encaix, i vull reiterar perquè vull ser molt concret en això,
amb l'entorn i amb els veïns i que a partir d'aquí nosaltres puguem sobretot explorar aquesta possibilitat perquè al final el que volem és que quan parlem d'oci nocturn també parlem de mares, de pares sobretot i els que ens estiguin escoltant que sabran què és, que la inquietud una mica quan el fill surt de festa i torna a les 3, a les 4 o a les 5 del matí, doncs allò de que arribi a casa...
també és un tema que això ho puguis tenir al costat de casa i que si passa qualsevol cosa, que si se'ls ha d'anar a buscar, que si també es pregunta la tranquil·litat també tenir-los a cinc minuts o a deu de casa no és el mateix que tenir-los a mitja hora i haver d'agafar el cotxe i travessar l'autopista. Per tant, ja recull una sèrie de necessitats que no només passen en passar-s'ho bé i sortir de festa, sinó en tenir uns serveis que puguin oferir al municipi. I per tant, reitero que nosaltres volem treballar amb aquesta via i amb que això surti el millor possible i que totes les parts, tant els joves i la gent que vulgui, doncs,
d'aquest esbarjo i als veïns hi hagi un bon encaix amb aquesta via i que, per tant, sobretot ho treballarem de la mà del govern i amb la proactivitat que això surti el millor possible.
Està clar que les principals dificultats vindrien a ser el tema de l'ubicació, el soroll, potser un tema també de normativa, i també hem d'estar molt pendents que Sant Just és una població que vol viure tranquil·la, que vol estar tranquil·la i que sempre s'ha fartat molt d'això, de la tranquil·litat que s'hi respira Sant Just. Clar, un tipus de local d'aquest, ja em comentaves, una ubicació que realment està bastant
a les afores d'una ubicació molt... Del nucli. Exacte, un nucli d'habitatges, perquè tenim els habitatges una mica més lluny, per tant, podríem dir que és una zona bastant apartada. Però, clar, hem d'entendre també que aquest tipus de locals també generen espais, generen també hàbits, no? Podrien haver, per exemple, botellots a la zona...
Clar, tot això s'ha de regular, tot això s'ha de treballar, s'ha d'estudiar. També heu pensat en tot això, en tot el mecanisme que s'hauria d'articular a l'hora de muntar un... Evidentment, nosaltres podíem tirar per dues vies. És a dir, de presentar una emoció directament, de dir, no, escolta, aquí volem posar això, volem que es canviï la normativa i que directament pugui venir qualsevol particular i posar una discoteca aquí. Per tant, nosaltres, com que volem que sigui una cosa efectiva, una cosa ben feta i que no sigui una improvisació d'una emoció,
I presentem una primera moció posant una necessitat sobre la taula, deixant clar que ho volem fer bé i que, per tant, evidentment, ara mateix la realitat és que l'alcalde és el senyor Joan Bassaganyes, que és del Partit Socialista i que té un pacte de govern amb els comuns i nosaltres som oposició, i que si volem que les coses surtin bé, perquè al final és per un bé que nosaltres considerem que és per un bé del municipi, sobretot del jovent, doncs que això es faci plegats. A partir d'aquí nosaltres presentem una primera moció, que és començar a treballar envers això,
i a partir d'aquí mirar que es pugui fer tot amb la millor ben entesa amb tots els actius del poble perquè això no generi cap ocasió. Evidentment, tot el que tu en quantàs a nivell de seguretat, tot això som conscients que serà un valor afegit i s'hauran d'explorar tots els mecanismes possibles perquè això tingui el menor impacte
cap a la convivència entre els veïns, evidentment també serem molt contundents amb totes aquelles pràctiques que es duin fora del marc plantejat amb la propietat. És a dir, no serà allò de dir, bueno, escoltin, vostès posin aquí i facin i que la gent surti de festa, no, escoltin, vostès podran fer...
podran fer això, podran explorar aquesta via, podran tenir el seu negoci, però evidentment hi haurà, bé, el que vindrien ser els drets i deures, no? Vull dir, tindran vosaltres aquestes, tindran aquesta opció, aquesta possibilitat d'explotar això, però per altra banda, es troben un municipi que, com tu dius, té unes característiques que aquí la gent, sempre a Sant Juro ha estat un poble, doncs que a la gent li ha agradat la tranquil·litat, ha sigut fer una vida bastant tranquil·la i que evidentment nosaltres no volem que això canviï,
Volem que Sant Jús sigui un municipi més proactiu, evidentment, però no volem que això pertorbi sota cap concepte el benestar i la tranquil·litat dels veïns de Sant Jús i això va per sobre de tot.
Avui estem parlant amb Joan Cerna, com ja hem avançat anteriorment. Estem fent-ho, com dèiem, amb el president local de la JNC i estem parlant sobre aquesta moció de l'oci nocturn. M'agradaria també entrar en un tema que ja he tret una mica en la introducció, el fet aquest de que
El govern, de fet, més aviat el Partit Socialista, i si no vaig errat, cap al 2010-2011 ja va fer un intent on es va fer una convocatòria on no s'hi va presentar ningú. No sé si heu investigat, no sé si heu treballat una mica amb aquestes anteriors convocatòries per veure què és el que va fallar, però a mi m'agradaria saber...
Què podria haver de diferent ara? Per què altres vegades ha funcionat i en aquest cas, aquesta moció, podria proliferar i arribar a bon port? Nosaltres, com et deia, ha sigut primer posar unes vessants, començar a treballar sobre una idea concreta,
que a partir de començar a treballar això diguem-ne el que s'ha fet és mirar els errors del passat en quan s'han fet coses que han sortit millor o pitjor però el que sí que tenim clar és que quan es presenti la licitació o es doni realment o es faci algun canvi a nivell d'usos d'alguns espais si és que això s'acaba fent perquè com dic encara estem veient a veure com ho encaixem quan tinguem tot això fet la nostra idea és que
hi hagi un marge, un ventall una mica més ampli, que la persona que s'hi vulgui posar, o l'empresa o l'entitat que s'hi vulgui posar a fer l'exportació d'aquest espai, tingui un marge una mica, hi hagi un marge més ampli, és a dir, que tu no vulguis fer passar un armari de dos metres per un espai d'un metre, és a dir, que tu tinguis un marge de poder, doncs,
La nostra idea seria, o el que seria més ideal, seria parlar amb empreses o particulars que tinguin ja experiències amb altres espais, amb altres municipis de la similitud de Sant Just, com pot ser Sant Cugat o zones de Barcelona que han treballat amb espais com aquest i que saben del que es parla i que fins i tot poden fer una guia a l'Ajuntament i dir, escolti, nosaltres tenim aquest projecte i que realment es pugui trobar aquest encaix. I a partir d'aquí, com bé dic, de moment encara això no s'ha solicitat, no s'ha acabat de fer...
diguem-ne un blanc sobre negre del que es podrà fer i com es podrà fer i a partir que quan tot això estigui sobre la taula, que hi estem treballant i estic convençut que el govern també hi ha una voluntat clara que es pugui resoldre aquesta situació, doncs a partir d'aquí la nostra via, com reitero, és que l'ideal seria que hi hagués una empresa o una persona
que estigui, diguem-ne, que hagin treballat o que fins i tot tinguin altres espais d'oci nocturna a altres zones i que per tant puguin tenir la capacitat de fer que un espai així a Sant Jús funcioni i que evidentment estem oberts a que això es pugui plantejar de diferents maneres, però sobretot que encaixi a Sant Jús.
I deixant una mica de banda el tema de l'oci nocturn, tot i que va de la mà perquè realment és així, creus que s'enjusta una assignatura pendent amb el jovent pel que fa a espais propis? Clar, ara avui en dia, quan parlem d'espai pels joves dels municipis, jo crec que a tots ens ve el cap al casal de joves. I jo em sap que va ser l'última entrevista que vaig fer, que jo diria que la vaig fer amb la Núria, em sembla, vull dir que ja potser parlo de la temporada passada,
Doncs clar, nosaltres la sensació que tenim una mica els joves és que hi ha un espai molt concret, que és el casal de joves, que jo crec que necessita una actualització urgent, és a dir, tenim un espai que jo crec que necessita una inversió, perquè jo crec que hi ha espais que comencen a necessitar una inversió per millorar les instal·lacions, i per altra banda...
Nosaltres ho preguntàvem, vam fer fa poc una campanya, sobretot que els joves ens explicaven que falten potser algun espai a nivell, tenim la zona que s'introdueix cap al parc de Collserola, es poden fer zones, per exemple, a Calistènia, hi havia joves que ens parlaven fins i tot de més espai per poder anar amb les bicis, més seguretat en aquest sentit. Ara que des que es va posar l'ambici, evidentment hi ha un ús creixent de la bicicleta al municipi, doncs una cosa que se'ns ha anat parlant i per què no, doncs algun espai
que alguna infraestructura nova que pugui permetre que més joves de Sant Joc es puguin sentir abraçats per l'administració del nostre municipi i que, per tant, totes aquelles coses que l'Ajuntament pugui fer amb aquesta línia, nosaltres ens hi tindran de costat i, a més, intercedint amb tot allò que se'ns necessiti, perquè al final la funció de la Joventut Nacionalista de Catalunya és ajudar que els joves tinguin un millor present i, sobretot, un millor futur.
I ja per anar tancant i que la moció ja està aprovada, quin és el següent pas, Joan?
Nosaltres, això evidentment, hi ha una part, diguem-ne, d'actuació al ple, que nosaltres formem part, tenim un conveni de col·laboració amb Junts per Catalunya, que és el nostre partit mai, nosaltres som la seva joventut, a partir d'aquí nosaltres volem fer un seguiment, a nivell d'això també hi parlem, evidentment, un seguiment de com això es va duent a terme, de posar sobre la taula quines són les regles del joc, parlant una mica...
i, sobretot, amb quina capacitat nosaltres volem intercedir, que al final és amb tota la que puguem, de poder, sobretot, treballar en aquesta via. Diguem-ne que hi hagi algú que vulgui fer una explotació d'un espai a Ciència Sant Just, si és de Caire Municipal, doncs millor, perquè també tens, evidentment, més marge per maniobrar i, doncs, perquè al final tota aquesta...
que al final els joves de Sant Just i la gent que li vingui de gust fer un coper o un tardeig el pugui fer i que no hagi de marxar a un altre lloc. I a partir d'aquí treballarem aquesta via, nosaltres ens volem reunir quan puguem amb l'equip de govern i també el grup municipal de Junts per posar sobre la taula les propostes dels tres grups, veure exactament com volem enfocar i a partir d'aquí començar a treballar amb el màxim consens
i perquè al final, reitero, la nostra prioritat és que això tingui el menor impacte per la convència de Sant Just i que, per altra banda, els joves del nostre municipi no hagin de marxar i es puguin quedar aquí a gaudir d'aquest lliure. Joan Serna, president local de la JNC i un dels impulsors d'aquesta proposta que avui ha estat la protagonista d'aquest espai de l'entrevista del dia. Moltes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Moltes gràcies a vosaltres, Dani, i que tingueu molt bon dia.
Passeu minut d'un quart de dotze del matí. Ara continuem a la Rambla, el magassin matinal de la ràdio d'Esvern. Encarem la segona hora del programa amb l'entrevista del dia parlant d'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes. Joan, bon dia. Bon dia. Amb ell parlarem de la sessió ordinària del ple municipal corresponent...
el mes de gener, amb diversos punts rellevants en l'àmbit econòmic, normatiu i social. Pel que fa a les mocions, també destacarem que el ple va aprovar la proposta de Junts Sant Just per la creació d'un espai d'oci social i nocturn, la moció de Sant Just en Comú, de la solidaritat al poble venezolà, i també la iniciativa de Junts per revitalitzar els espais infantils i d'oci familiar al municipi.
Pel que fa a altres qüestions, avui parlarem amb perspectiva, analitzarem què impliquen aquests acords i també com afecten el dia a dia dels sants justencs i sants justenques. Com sempre, acabarem amb l'espai L'Alcalde Respon, amb les preguntes que ens heu fet arribar a través de xarxes socials, tant d'AICS com d'Instagram. Doncs, alcalde, si li sembla, comencem amb el primer bloc, parlant de context polític, parlant una mica també d'aquest ple, el ple ordinari del mes de gener, celebrat el 29 del passat mes,
va aprovar diversos punts econòmics, normatius i de caràcter social que marquen, d'alguna manera, l'inici polític. Alcalde, el ple de gener va ser el primer ordinari de l'any, com dèiem, que marcava aquest inici polític pel 26, i va incloure decisions rellevants en l'àmbit pressupostari i organitzatiu. Quin balanç en fa d'aquesta sessió?
Bé, va ser un ple relativament tranquil, no es van portar temes molt importants, exceptuant una modificació de crèdit que sí que tindrà un cert impacte durant aquest any, però diria que va ser un ple bastant ordinari, mai millor dit. Pel que fa a l'inici polític d'aquest 2026 a l'Ajuntament, com el valorar?
Estem ja en una dinàmica que no veiem tant els canvis més a més, sinó que anem valorant els canvis en funció del grau de maduresa que tenen els diferents projectes que estem engegant.
I sí que tenim la sensació que en aquest primer trimestre de l'any 2026 han d'agafar molta velocitat projectes que són compromisos d'aquest govern i que s'haurien de desenvolupar, si no íntegrament, si parcialment durant aquest any. Pensem que és un any que en aquest sentit ha de viure canvis significatius.
Pel que fa, doncs, també durant el Ples va aprovar inicialment la modificació de crèdit 2 barra 2026 del pressupost municipal, així com canvis en les retribucions i assistències dels membres de la corporació i també en les dotacions econòmiques dels grups polítics municipals. Per què s'han fet aquests ajustos, alcalde, i quin impacte tenen en el funcionament, en aquest cas, de la corporació?
La modificació de crèdit que té a veure amb les retribucions, el que es tracta és d'aplicar els càrrecs electes el mateix que s'aplica als treballadors públics. Nosaltres sempre dividim els increments retributius en funció de si les persones afectades són treballadors, si són directius, si són regidors o si són electes. I a més a més també hi ha la dels grups municipals.
i entenem que tots han de tenir la mateixa consideració i l'any passat, a finals d'any, es va aprovar l'increment del 4% per als treballadors públics de l'Ajuntament, acord amb els compromisos
signats entre sindicats i el govern espanyol i aquests mateixos acords es trasllaran també, com et deia, els electes i els grups municipals. Marxem a parlar de les mocions. De fet, al llarg d'aquesta setmana ja ho hem començat a fer. Ahir ens va visitar en aquesta mateixa franja horària Joan Sàlvia, membre de la JNC.
en aquest cas per parlar d'aquesta moció amb la qual arrencarem aquest bloc, aquest bloc l'hem denominat Mocions, en aquest cas per parlar de les que hem esmentat també a l'espai introductori. I bé, com dèiem, també es va aprovar la moció de Junts per la creació d'un espai d'oci social i nocturn. En què es concreta aquesta proposta i quins passos s'han de fer a partir d'ara?
Bé, el que descriu aquesta moció és una realitat que compartim, govern amb Junts per Catalunya, que a Sant Just, a diferència d'altres municipis de l'entorn, no hi ha un espai d'orci nocturn. Des que va tancar la discoteca del Walden i des que les activitats nocturnes del Casal de Joves s'han regulat més,
Actualment la gent jove de Sant Just i també aquells que no són tan joves però també tenen ganes de viure la nit, han de marxar als municipis. I això és cert que genera una sèrie de problemes i incomoditats.
A partir d'aquí, des del govern entenem que com a ajuntament podem engegar una sèrie d'iniciatives que vagin destinades des de l'administració a oferir...
oferta d'oci nocturn, especialment a la gent jove. I en aquest sentit, des de la regidoria de joventut, s'està iniciant, s'està dissenyant un cicle de festes nocturnes, algunes a l'aire lliure, altres en espais tancats, de manera que més o menys cada mes, com a mínim, hi hagi un dissabte on existeixi aquesta oferta. Això per un costat.
I per l'altre, nosaltres sí que entenem que si hi ha d'haver una oferta més estable és el sector privat a qui li correspon presentar aquesta oferta. Clar, i parlant del sector privat, faig menció també a una entrevista que vam tenir amb Isabel Darder, la portaveu del seu partit, que ens deia que una proposta molt similar ja s'havia dut a terme l'any 2011 i que cap empresari o cap persona en particular s'hi va voler.
Correcte, aquesta és la segona vessant. En aquest sentit, nosaltres també compartim que seria bo que hi hagués un lloc on la gent pogués prendre una copa, ballar fins a una hora, no sé, a les 3, a les 4, sense desplaçar-se, però també entenem que és important buscar un lloc que no generin molèsties veïnals, perquè quan és així...
al final acaba sent un problema per tothom. Són problemes pels veïns, però també són problemes pel mateix propietari del local o del negoci, que cada dos per tres té visita de la policia, té queixes veïnals, etc.
En aquest sentit hem de buscar un emplaçament que entenem que s'hauria de situar en les zones d'activitat econòmica que tenim, de manera que en algun punt d'aquí es pugui buscar un lloc, un establiment que ofereixi aquest servei, que cobreixi aquesta necessitat que tenim detectada al municipi.
I aquí no només hem d'esperar que un privat ho faci tot, sinó que també entenc des de l'administració que podem ser proactius buscant o facilitant oportunitats a aquelles persones que sabem que tenen voluntat d'engegar un projecte d'aquestes característiques. En aquest sentit estem parlant amb persones que en algun moment o altre han manifestat aquesta voluntat
i estem buscant espais on aquesta activitat es pugui desenvolupar sense generar molèsties veïnals. A l'entrevista d'ahir a la JNC es plantejava Porta Diagonal.
Portadiguanals seria una possibilitat, polígon industrial podria ser una altra. Estem parlant de zones d'activitat econòmica on no hi ha veïns que hi dormen i per tant són espais, tots ells en pros i contres, però són espais més adequats perquè es pogués desenvolupar aquesta activitat si és que finalment acaba havent-hi gent que aposta per fer-ho.
Molt bé, doncs seguim avançant perquè també va haver altres mocions en aquest ple, aquesta la més, diguéssim, d'alguna manera extraordinària, perquè és una reivindicació que des del jovent de Sant Just s'ha fet des de fa temps, però també ens agradaria parlar sobre la moció de Sant Just en Comú, de la solidaritat amb el poble venezolà. Quin és el posicionament institucional que expressa l'Ajuntament amb aquesta moció?
Bé, la moció va aprovar-se per tres vots de favor i dos en contra, per tant, s'intueix que el vot majoritari va ser abstenció i crec que va ser abstenció perquè la majoria de grups, compartint que l'actuació dels Estats Units ha vulnerat el dret internacional,
Però també entenem que el règim de Maduro tampoc anava en benefici dels veneçolans. Havia tingut una deriva en els últims anys que s'havia accentuat encara més autoritària, on s'estaven empresonant. Afortunadament ara s'han alliberat alguns d'ells.
o molts d'ells presos que estaven a la presó per les seves opinions polítiques i entenem que si no es rebutja aquest règim tampoc es pot rebutjar la intervenció dels Estats Units.
I pel que fa a la darrera moció que es va plantejar, que anava relacionada amb els espais infantils i d'oci de famílies, els parcs, com va donar aquesta moció i també si hi ha previstes actuacions concretes a curt o llarg termini en aquests espais?
També compartim aquesta necessitat de fer una renovació o ampliació en alguns casos de jocs infantils. És un projecte amb el qual ja estàvem treballant. De fet, recentment s'han renovat en els darrers dos anys els jocs infantils a la plaça Mediterrània.
els de la plaça Maragall el mes de març es faran els de la plaça Sant Pastor i és veritat que hi ha 3 o 4 punts que també necessiten una renovació per exemple el parc de la Plana Pedrosa Parador també seria un lloc que mereixeria una renovació i creiem que Mas Lluí, el parc de Lluiaqueta si bé els jocs no s'han de renovar
sí que entenem que la zona infantil s'ha quedat petita i estaria bé incorporar algun parell o tres de peces més. Ens agrada que aquests canvis vagin acompanyats d'un procés participatiu, en el que a part dels infants de l'espai de participació, que són infants del poble que dediquen a part del seu temps a fer propostes per millorar el poble, doncs hi puguin dir la seva,
Però a més a més també entenem que hi han de participar els infants que viuen en aquests entorns perquè al final acaben sent els principals usuaris. Ara estem en aquesta fase de crida d'aquests grups perquè participin, ens donin idees.
i creiem que, si tot va bé, a finals d'any podem veure realitzats tots aquests projectes. Doncs ja amb l'any 2026 en marxa, acabem de passar carnestoltes, tenim moltes coses a sobre la taula, la setmana passada es va viure un episodi de ventada extrema, també hem sabut la notícia del port senglar trobat amb pesta porcina africana a Sant Feliu del Llobregat,
Hi ha moltes qüestions sobre la taula, alcalde, com valora que està engegant aquest 2026 i com el govern municipal està fent front a aquests reptes que apareixen.
Bé, com tu deies, dels temes que has comentat, uns quants tenen a veure amb crisis, amb urgències que ha viscut el país en els últims temps. Crec que en els darrers anys hem anat patint episodis de crisis i en aquest sentit tots hem fet un aprenentatge de com gestionar-les.
Crec que els ciutadans poden estar tranquils en el sentit que, a diferència del que ha passat en altres indrets, aquí han tingut uns responsables polítics i tècnics que major o menor en cert s'han posat al capdavant d'aquestes emergències, que han intentat prendre decisions per minimitzar els riscos i els danys, cosa que no sempre s'aconsegueix,
I al final, jo crec que el dia de la ventada va ser un bon exemple de com es van anar prenent una sèrie de decisions que evidentment no van evitar que es produissin danys en patrimoni, perquè van caure molts arbres. Sant Just tenim un poble que hi ha molt arbrat.
però en contrapartida, fruit de les decisions que es van prendre des de la Generalitat i que els ajuntaments hem ajudat a implementar, es va evitar, per exemple, que hi haguessin danys personals. Crec que en tot Catalunya hi ha hagut només una víctima mortal. Això ens sembla que està bé, però si no s'haguessin pres determinades decisions orientades a limitar molt la mobilitat, potser avui en dia estaríem donant les altres xifres.
Per tant, el que intentem és anticipar-nos als problemes, col·laborar amb el govern de Catalunya per implementar aquelles mesures que es decideixen en els organismes de gestió de crisi i crec que en aquesta darrera ens n'hem sortit prou bé.
I respecte a la que feia esment de la pesta porcina, doncs començo a estar preocupat perquè, evidentment, abans teníem tots els casos positius molt focalitzats a l'entorn de Cerdanyó, a la vella terra, però el brot aquest ha saltat. Papiol primer, Molins després, Sant Feliu, els següents, doncs som els que estem a límits, som nosaltres.
i quan es detecten casos positius en un lloc passes a tenir les mateixes restriccions que té la zona zero, que són molt limitatives, i per tant jo crec que estem molt acostumats, els Sant Justencs, a gaudir d'aquest fantàstic entorn que tenim, que és Coixerola,
I, malauradament, si es detecten casos positius a Sant Just, s'hauran d'aplicar restriccions. Per tant, com et pots imaginar, és una situació que em comença a preocupar.
Ara, de moment, la primera notícia com una mica més al respecte d'això en l'àmbit municipal, en l'àmbit de Sant Just, és la mitja d'esvern cancel·lada. Sí, estan activitats de més de 10 persones, no les estan autoritzant, i més ara que la peste porcina que surtin casos positius en entorns molt més propers.
Doncs, alcalde, tanquem l'entrevista amb el torn de preguntes que ens ha fet arribar a la ciutadania. Aquest és el blog de l'alcalde Respon i engeguem diverses qüestions que han arribat, com dèiem, a través de les xarxes socials. Ho dividim de forma temàtica, arrenquem amb mobilitat i col·lapse viari, així és com hem anomenat aquest blog, perquè és, d'alguna manera, com...
Han expressat diversos oients que ens expliquen que les rotondes de l'avinguda Baix Llobregat sobre la B23 i de la carretera Reial, que hi donen accés a Sant Just, estan col·lapsades cada tarda laborable. Parlen de rotondes físicament bloquejades, amb cotxes que impedeixen entrades i sortides i ho defineixen com un malson diari per tornar a Sant Just si treballes fora. Ens agradaria saber si sou conscients d'aquesta situació i si hi ha alguna actuació prevista.
Sí, som conscients d'aquesta situació que en els darrers temps s'ha vist agreujada per les obres de soterrament que estan fent que les sortides des de Sant Feliu siguin molt més difícils i això està fent que molta gent... Soterrament de les vies de Sant Feliu. Correcte, què he dit? Sí, sí, sí, el soterrament, però ens quedava saber d'aquest tractament. Perdona, de Sant Feliu, que està fent que molta gent opti per entrar i sortir per l'avinguda Baix Llobregat Ricard de Bofill.
Aquest problema, quan acabin les obres, jo crec que reduirà, però la clau està en un projecte que estem treballant, que és l'ampliació del pont sobre l'E23, que a més a més de permetre que es pugui anar a peu i en bicicleta a l'altre costat de l'autopista,
també suposarà un canvi molt important que millorarà molt la mobilitat pels vehicles rodats. I és que la rotonda que està davant de l'hotel Esperia està previst que es redueixi les seves dimensions i que es faci un carril de sortida directa des de l'autopista sentit Barcelona que vagi cap a Sant Joan d'Espí. El que tenim a les altres rotondes, amb les altres sortides...
seria replicar-ho amb aquesta rotonda. Això permetria que aquesta rotonda es descongestionés molt i de retruc afectaria l'altra rotonda que està a l'altre costat de la B23 on ara s'ha col·locat l'escultura benvinguda a Sant Just.
Aquest és un projecte que inicialment semblava molt complicat perquè fins fa dues setmanes aquesta via era competència de l'Estat i l'Estat a l'hora de fer el projecte ens exigia construir un tercer pont. Construir un tercer pont per poder fer passar els vianants suposa...
un cost al voltant dels 10 milions d'euros. És una inversió molt alta per a qualsevol administració, però especialment per a un ajuntament com Sant Just. Aquesta via ha estat traspassada a la Generalitat de Catalunya, afortunadament,
I amb la Generalitat de Catalunya estem negociant poder fer en comptes d'un tercer pont un boladiu, com el que s'ha fet al pont d'Esplugues, que permeti passar a bicicletes i vianants,
Llavors entenem que el cost de la infraestructura es redueix dràsticament passant dels 9-10 milions als 2-3 milions, que és una quantitat molt més assumible per a Ajuntament i Generalitat de Catalunya. Ara mateix estem esperant que Generalitat de Catalunya ens validi aquest canvi,
Si aquest canvi ens fos validat, redactarem immediatament el projecte, ja tenim una enginyeria contractada per fer-ho i després ens hem de posar a buscar el finançament per poder engegar aquesta obra. Crec que amb les magnituds que parlem és una obra que durant el proper mandat es podria assumir perfectament.
I suposaria una gran millora per a la mobilitat de tota aquesta zona.
plantejava ser risc per la gent que vol creuar cap a Sant Joan d'Escó. Sí, es tracta de millorar per un costat la connexió de vianants i bicicletes, que cada cop entenem que serà més important, tenint en compte que a l'altre costat de l'autopista hi tenim, per exemple, el nostre hospital de referència, que és el Moisés Brogi, això per un costat, per l'altre ens permetria millorar molt la mobilitat en tot aquest entorn, pel qual, evidentment, cada dia passen molts vehicles. Sí.
Parlem de transport públic perquè diverses preguntes coincideixen al mateix tema, el bus X30. Alguns oients el defineixen directament com un perill i demanen si hi ha algun pla d'actuació per solucionar els problemes recurrents. Què està passant amb l'X30 i si s'està treballant d'alguna forma amb l'operador o amb l'AMB per millorar el servei?
Sí, estem treballant amb l'AMB i l'AMB amb l'operador i jo lamento molt no compartir aquest diagnòstic tan pessimista. Ara mateix l'X30 té uns nivells de puntualitat en dies feiners d'entre el 88% i el 89%. Estem parlant d'uns nivells de puntualitat molt per sobre de la mitjana de les línies d'autobús metropolitans que té AMB. Per tant,
Abans sí que teníem un problema greu a nivell de puntualitat de l'X30, però aquest, fruit de les mesures que ha pres l'àrea metropolitana amb l'operador, ha millorat dràsticament i dels darrers mesos la incidència que ens consta és la del dijous passat, que un autobús va quedar bloquejat a la rotonda del carrer Indústria,
i Miquel Reverter va coincidir amb l'avantada. Sí, no tenia res a veure amb l'avantada, però efectivament va haver-hi un problema molt volant amb la direcció de l'autobús i l'autobús sí que va estar més d'una hora allà aturat. No ens consten més incidències greus.
Quan parlem de perill, l'OI no especificat podria ser també per la capacitat, que hi hagués molta gent. La capacitat també és un altre problema, que estem en vies de solució. Com bé sabeu, ja ho he comunicat en altres ocasions, a partir del mes de maig s'incorporen sis autobusos articulats de l'X30, que actualment s'estan fabricant,
I això suposarà, primera, que aquesta línia tindrà molta més capacitat i, segona, s'aprofitarà per connectar Sant Just amb l'estació de tren de Sant Feliu, de manera que...
El dia que Rodalies millori, els veïns de Sant Just tindrem una altra via de connexió directa amb Barcelona a través de les línies de tren. Són millores importants que s'estan fent gradualment i estem treballant moltes.
colze a colze amb l'àrea metropolitana perquè l'X30 cada cop sigui més eficient i doni més servei. Tenim dades bones del 2025, l'X30 ha superat per primer cop el millor de passatgers, per tant entenem que no és una línia que funcioni tan malament, i va funcionar durant un temps que van haver-hi moltes incidències, molts retards,
però en els darrers mesos ens consta que aquesta situació ha millorat notablement. Doncs marxem a parlar de sanitat, perquè una oient ens escriu que a l'hora de trucar al CAP es troba que no té resposta. Hi ha alguna solució perquè l'ambulatori respongui les trucades?
Aquest no és un servei que gestioni directament l'Ajuntament, ens han fet arribar aquestes queixes de diferents vies i les hem traslladat al CAP. Al CAP el que ens assegura és que han pres mesures i que darrerament aquest fet ja no es produeix. Si fos així sí que demanaríem que se'ns informi per poder traslladar aquestes incidències al CAP.
Marxem a parlar de manteniment perquè un veí alerta d'un arbre a la part baixa del carrer Antoni Notenes, que, segons diu, podria suposar un risc. Asegura haver avisat dues vegades el M7 i, bé, doncs en aquest cas no ha rebut resposta o no ha rebut, diguéssim, solució.
Des del servei de jardineria de medi ambient s'han fet gestions amb el propietari de la finca, se li ha demanat que tali l'arbre o bé que podi les branques, us he dit que el propietari no està d'acord amb haver de prendre aquestes mesures, ell diu que no hi ha aquest perill,
I sí que agrairíem a aquest veí o veïna que es dirigeixi a nosaltres a través d'un mitjà privat, a través de la ràdio i ens ho feu arribar a nosaltres, per saber si estem parlant d'un fet puntual o que ha passat molts cops.
Ho dic perquè a l'hora de prendre altres mesures i anar més enllà, també volem estar convençuts, segurs, que no és un fet puntual, sinó que suposa un perill real. Per tant, agrairia si ens pogués contactar per privat i fem aquesta gestió.
Perfecte. Doncs continuem. Avancem amb més qüestions en aquesta mateixa línia. També volem parlar que ens arriba una queixa sobre l'estat deplorable de la vorera del carrer Joan Ramon Jiménez, que connecta Maslluí amb la resta del municipi, especialment complicada per persones amb cotxet o mobilitat reduïda. Hi ha prevista alguna actuació en aquest tram?
És veritat que és un carrer que abans tenia un caràcter únic i exclusivament industrial i ara des que es va fer la passera del Mas Lluí hi passen, a part de bicicleta, també hi passen persones. La vorera en si no està malament, el que sí que està malament són els guals d'accés a les naus industrials. Doncs prenem nota...
i buscarem una solució que passi perquè tinguin un païment diferenciat i a la vegada puguin un païment més resistent al pas de vehicles pesats i a la vegada puguem garantir la circulació per part de les persones que van amb cotxets o que tenen mobilitat reduïda. Prenem nota.
Molt bé, doncs marxem a parlar de mobilitat sostenible fiscalitat. És una pregunta que, de fet, repeteix a l'anterior entrevista, perquè també havia aparegut una pregunta similar, però hem cregut oportú també tornar-la a treure aquí a sobre de la taula. Parlem que un oient pregunta si els parquímetres de zona blava i verda, amb descomptes per vehicles zero emissions i eco, estaran disponibles en algun moment a Sant Just, si s'està estudiant l'opció de bonificacions ambientals en l'estacionament regulat.
Nosaltres ja tenim modificacions ambientals no per la zona verda sinó per la zona blava el que passa és que aquesta s'ha d'accedir a través de l'APP els parquímetres no tenen aquesta bonificació però a través de l'APP crec que els vehicles de baixes emissions tenen un descompte que si la tarifa és de 2 euros l'hora aproximadament
pagarien 1,2 i els vehicles de zero emissions els elèctrics em sembla que paguen 0,8 per tant sí que hi ha unes bonificacions i s'ha d'accedir a aquestes a través de l'APP
Molt bé, doncs, alcalde, si li sembla, marxarem a parlar d'educació i matrícula. Amb això tancarem l'entrevista d'avui, però ja que ens queden uns minuts també podem extendre'ns una mica amb això, perquè la pregunta en concret està formulada per l'Institut Escola, que diu que no atraua més famílies, i aquesta persona pregunta...
perquè és així, perquè l'Institut Escola no atrau més famílies. I m'agradaria també, aprofitant que estem ja a punt de començar aquesta part del curs on s'engeguen les preinscripcions, també a fer una mica de presentació d'aquestes escoles, d'aquests col·legis que tenim a Sant Just, que aquí al llarg d'aquests dies de Carnestoltes també hem entrevistat a les seves gafes,
també els hem preguntat per la seva satisfacció amb el centre i ens agradaria saber també què opina l'Ajuntament. Si li sembla, arrenquem amb aquesta primera resposta, amb la de l'Institut d'Escola i després ens allarguem. L'any passat va ser un mal any per l'Institut d'Escola a nivell de matriculacions, però en canvi aquest any em consta que hi ha molta gent apuntada
a les jornades de portes obertes, el doble que l'any passat. Per tant, és un indicador que hi ha interès. Hi ha interès perquè el projecte educatiu... Els germans, no m'imagino, de la primera línia o no tan per això. No, perquè aquests jo crec que ja no fan jornada de portes obertes perquè ja coneixen el centre.
No, jo crec que el que està funcionant és que el Bocorella trasllada que el projecte educatiu de l'Institut d'Escola és molt potent i els pares i mares amb qui parlo que porten els seus fills a l'Institut d'Escola estan molt contents amb l'escola i això al final...
acaba transpuant i acaba arribant a molta ciutadania i el millor indicador és aquest que d'entrada les portes obertes que es faran properament s'ha apuntat molta més gent que l'any passat.
I després jo crec que el que ha penalitzat l'Institut d'Escola és que hi havia una situació d'interinitat, no se sabia l'emplaçament, no se sabia quan es podria traslladar el centre, el Mas Lluit, on provenen bastantes famílies...
En definitiva, hi havia un excés de provisionalitat que jo crec que en aquests moments sí que ja estem en condicions de dissipar. Al curs 27-28, l'Institut d'Escola, si no hi ha cap entrebanc de darrera hora, es traslladarà al Maix Lluí. De fet, des de l'Ajuntament ja estem fent els moviments a terra per deixar la parcel·la a punt perquè es pugui fer aquest trasllad.
L'Institut d'Escola també es podrà beneficiar de la pista poliesportiva que estem construint. Per tant, en aquest sentit, des de la direcció del centre ja podran explicar millor que fins ara el futur del projecte i donar garanties que aquest tindrà continuïtat.
I jo espero que aquests missatges, juntament amb el projecte educatiu que hi ha al centre, que és molt potent, farà que aquestes males dades que van haver l'any passat es reverteixin i que el curs vinent tingui una afluència significativa a aquest centre.
I pel que fa a la matrícula 26-27, com valora els centres educatius i com valora també com s'estan plantejant aquestes preinscripcions? I bé, ara mateix a Sant Jus nosaltres tenim la sort de tenir també projectes molt diferents a nivell educatiu.
Sí, jo crec que hi ha molta varietat. La gent pot escollir amb certes garanties que la seva primera opció es podrà satisfer. Per tant, crec que en aquest sentit la gent ha de tenir aquesta tranquil·litat.
Tenim unes escoles de molta qualitat, no es poden oferir dades del... Del grau de satisfacció, diguéssim. No, de les puntuacions que tenen els alumnes d'aquestes escoles, però són molt bons, per tant, són projectes que funcionen correctament, o molt correctament, millor dit, i nosaltres animem a la gent de Sant Just que faci una aposta...
per les escoles públiques, per moltes raons, però la principal és perquè si l'escola pública a Sant Jus funciona bé, la cohesió social en el municipi funcionarà millor encara. Aquesta és la raó principal. L'altra és que creiem que també té impactes positius a nivell de mobilitat o d'altres elements.
I bé, esperem que aquest any tinguem una taxa d'escolarització a la pública més alta que l'any passat, que no estem satisfets amb les dades que van haver-hi, i que gradualment, juntament amb unes portes obertes dels centres més ambicioses, doncs tinguem uns indicadors més bons. I dic que més ambicioses perquè...
amb molt bon criteri, des de les direccions ens estan apretant molt aquests dies, perquè des de l'Ajuntament acabem de posar al dia les instal·lacions perquè el dia que es facin les portes obertes puguin lluir aquestes amb les millors condicions. Aquesta és una actitud molt positiva per part dels centres, dels direccions, perquè vol dir que som conscients que les portes obertes són importants a l'hora de captar nou alumnat. En aquest sentit estem satisfets que hi hagi aquesta ambició.
Perfecte. Doncs, alcalde, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un mes més i per respondre a totes aquelles qüestions que hem plantejat aquí, tant en el primer tram de l'entrevista com en el segon, a l'espai de l'alcalde Respon. Els oients, recordar que poden recuperar totes aquestes preguntes i les seves respostes.
a web www.radiodesvern.com, que en unes hores estarà ja disponible la notícia per poder consultar-la. I bé, ens veiem, ens escoltem, ens parlem, alcalde, en la propera cita, que serà ja pel mes de març. Doncs, allà estarem. Moltes gràcies. Que vagi bé. Adéu.
I seguim avançant el nostre magazín. Avui posem el focus en el primer ple ordinari de l'any a Sant Just, celebrat el 29 de gener, una sessió que marca l'inici polític del 2026 amb decisions rellevants en l'àmbit econòmic, normatiu i social. Per analitzar-ho, conversem amb el representant del Partit Popular al Consistori, Enrique Salvadores. Enrique, bon dia.
Hola, bon dia. Benvingut al programa. Moltes gràcies. Avui dividim l'espai en tres blocs. Parlarem de pressupostos, ordenances i també d'aquest ple ordinari. Farem també balanç d'altres qüestions significatives del funcionament polític del consistori i també parlarem de les mocions i del model de municipi.
Comencem amb aquest primer tram. El ple de gener acostuma a marcar el to polític de l'any. En aquesta sessió es va aprovar inicialment la modificació del crèdit 2 barra 2026 del pressupost municipal, així com a justos en les ordenances. Enrique, quin balanç fa el Partit Popular d'aquest primer ple de l'any? I si diria que el govern comença el 2026 amb una línia clara.
Bé, nosaltres i personalment jo la valoració que faig és el primer ple del curs polític. Normalment els primers plens de l'any solen ser plens molt tranquils, que vull dir que més enllà de les petites modificacions com aquesta modificació de crèdit que feia s'esmena, que ara comentarem si de cas i fiscal,
però en principi ha sigut un ple que òbviament no passarà la història per la seva magnitud en quant a importància d'ordre del dia, però sí que és cert que un ple tranquil, ja et dic, amb aquestes modificacions de crèdit que ja ens tenen acostumats per l'altra banda, perquè sol ser bastant habitual, i més enllà d'això és tot bastant correcte, hi ha les expectatives ja de que passi aquest curs,
i després ja veurem què passa perquè en principi ja és l'últim, després ja ens veurem abocats en unes municipals i ja veurem què passa. Nosaltres aquí a l'Ajuntament sí que és cert que a nivell personal tenim bon intent amb totes les formacions i tenim un grau de respecte entre uns i els altres, més enllà dels nostres posicionaments ideològics, amb la qual cosa molt tranquil, content i a l'expectativa, no?
Entrem en matèria econòmica. Com bé avançava el portàleg del Partit Popular la modificació del Crèdit 2 barra 2026? Ens agradaria saber si el PP considera que respon a necessitats reals, és a dir, aquesta modificació, si considera que respon a necessitats reals del municipi o evidencia mancances en la planificació pressupostària?
Bé, nosaltres, amb el tema de les modificacions de crèdit, són qüestions que, òbviament, nosaltres estem com a menys espectadors, perquè, a fi de comptes, ja entenc que així ha de ser el govern de Sant Lluís fa i desfà amb el seu...
amb el seu criteri i amb les seves maneres de fer. Jo sí que a mi em sobta una mica, nosaltres des del Partit Popular sempre hem defensat un principi d'austeritat perquè és bo que aquest ajuntament és un ajuntament que s'ha naixat econòmicament i
Però sí que ens agradaria que tots els remenents de diferents partides pressupostàries que, per la raó que siguin, no s'acaben consolidant o no es fa la despesa total que hi havia inicialment prevista, amb la qual cosa, quan tenim...
dins del pressupost tenim partides que ens deixen uns cèntims a la Caixa, nosaltres sempre hem defensat que farà bo tindre un remenent econòmic important per la Caixa, més que res perquè les polítiques del Partit Popular en aquest sentit són bastant clares i l'objectiu principal és baixar els impostos dels veïns. Aquí no es fa així, aquí...
Si ens sobren diners, se'ls fan servir amb altres coses. Aquí en aquest cas, amb aquesta modificació en concret, es fa una despesa, un canvi de cromos, i els cèntims de partides que no s'havien consolidat, o per la raó que sigui, que ens han deixat un saldo a favor nostre,
Aquests cèntims s'inverteixen en diferents qüestions, però una sí que ens ha sobtat bastant, no a mi, sinó a tots els grups que conformem l'oposició,
que ha sigut, jo entenc que s'ha de potenciar la cultura, òbviament, i a més s'ha de fer d'una forma clara, perquè això és el que ens ajuda a totes les societats a vertebrar-nos com a ser humà. Jo crec que la cultura és un pilar fonamental. Però dic això, es fa una despesa, ara es fa un dipòsit d'uns 20.000 euros perquè es vol, segons l'equip de govern, es vol fer una camarada musical,
perquè l'Ajuntament fins ara no tenia una banda de música pròpia, diguem-ne, i ara, degut a la reforma que tindrà la Teneu, es vol posar en marxa, però ens fan una lectura una miqueta borrosa, no gaire clara, no hem sigut capaços d'entendre aquests sentits on van i de quina manera, si és per aquesta constitució d'una futura banda...
que més o menys actui de forma sempre i contínua a Sant Lluís, o és un sentim que se li dona un altre conjunt musical que ja està actuant a Sant Lluís però que són de Sant Feliu de Llobregat. En fi, hi ha hagut qüestions que no han quedat clares, no dir que no estiguin ben fetes, però sí que...
no han sigut suficientment clars a l'hora de fer l'exposició i això és un sumall sigui, vull dir que és aquesta intencionalitat clara
de tota despesa que tenim per gastar-la, no? Llavors, a vegades, dona la sensació, i dic, eh, dona la sensació perquè vull ser respectuós, però dona la sensació que a vegades hi ha una miqueta de premura i de manca de planificació clara a l'hora de gastar els centris, no? Portaveu!
Sí. Permeti'm una pregunta, Enrique. Perquè estava parlant de cultura i crec que ara mateix va, com a nyell el dit, treure aquest tema. Vostè ha llegit el PAC, el Pla d'Acció Cultural? En tot, no. Lo he llegit en forma diagonal. Què n'opina?
Jo opino que tot és millorable, però també opino que, i sobretot fent referència a la que la cultura estem parlant, nosaltres no tenim participació, no tenim la possibilitat de sumar o de fer modificacions o de fer esmenes, perquè a més històricament totes les esmenes que fem els grups de l'oposició normalment
en gran medida son tombades, llavors que he de dir, bueno, però això és un pla que me sembla correcte, però que manca d'una participació més global de tots nosaltres. Aquí és en just la cultura, i ara sí que t'ho dic que això és des del Partit Popular, doncs està enfocada molt clara d'una manera molt catalanista, i jo la respecto, però entenc que el municipi es conforma de molts ciutadans
de moltes colors, de diferents nacionalitats a més, i trobo a mancar una miqueta un desenvolupament cultural que sigui més plural i no tan abocat al catalanisme. No és que li vulgui treure importància, perquè jo, òbviament, soc català i així em considero.
Però sí que trobo a faltar una manca de participació dels altres grups, o sigui, en prou de l'equip de govern de tindre aquestes ganes d'agafar altres formacions per buscar un consens que al final els consensos només fan que enriquin totes les qüestions amb les que s'hi participen.
Llavors, m'ha semblat un bon pla, però manca d'una pluralitat ideològica i d'una pluralitat, crec jo, que no estigui tan abocada al catalanisme. Dit això, em sembla un pla correcte, nosaltres no l'hem confeccionat i segurament seria susceptible de canvis, però és el que tenim.
Marxem al proper bloc, però gràcies per respondre la pregunta, perquè m'interessava ja que havia tret també el tema d'aquests músics de cambra, que també és un tema que s'està estudiant des de l'Ajuntament, també en perspectiva. Sí, però que quedi clar, i perdona que t'interrompis, però que quedi clar que, per exemple, i en aquest cas concret dels músics de cambra, nosaltres no és que ens hem manifestat de forma negativa, l'única...
Sí que manifestem que no hi ha hagut la suficient transparència i que nosaltres detectem, perquè fins i tot al ple del mes de gener, quan se'ns va explicar, vam tindre explicacions diferents per part de l'alcalde i per part d'altres institucions.
d'altres regidors que conformen el govern de Sant Lluís. Vull dir que no ens ha arribat la informació de forma clara ni sabem exactament aquests cèntims per què es faran servir ni què s'ha tingut en compte per posar aquesta quantitat en concret a sobre de la taula. I tampoc sabem si aquesta quantitat podrà beneficiar a músics directament de Sant Lluís o de moment no serà així i anirà a parar en una associació que fins on jo sé
pertanyar al municipi de Sant Feliu. No estem en contra, però no ens ha arribat la informació de forma clara o, por lo menos, que nosotros ya hemos sido capaces de poderla entender. Molt bé, doncs ho seguirem pendents també aquest abans, aquesta continuïtat del projecte.
Marxem a parlar d'altres qüestions, perquè durant la sessió també es van modificar les retribucions i assistències dels membres de la corporació, així com també les dotacions econòmiques pels llocs municipals. Quin va ser el sentit de vot del PP en relació amb l'actuació de retribucions i per què?
Bueno, pues ahora seguramente me matarás, ¿eh? Però crec recordar que amb la puxada de retribucions pels regidors ens vam abstindre i per la puxada de les aportacions de gris municipals ens vam votar a favor. Crec recordar que ha sigut així. Si no, me corriges, ¿eh? Sí, em va ser així.
Sí, doncs mira, jo n'opino, i això estic totalment en contra de la manifestació que va fer el portador de la CUP, perquè crec jo, jo crec que els polítics,
i ara hablo en termins generals, però els polítics han de tindre unes retribucions econòmiques que els permetin viure, això està clar, i crec que el bon talent, i és molt necessari en un municipi, s'ha de pagar.
Dit això, hi ha algú que diu que els grups de l'oposició, com va fer Esmena el portador de la CUP, que a vegades cobrem dietes perquè nosaltres no som sou, són dietes per assistència. I que a vegades cobrem una dieta per assistència amb una reunió que dura 10 minuts. I que ell va posar a gritar-se que això no és cert, perquè nosaltres, i sobretot el que fa referència als grups de l'oposició, com tu ben saps,
nosaltres tenim les nostres feines particulars. Llavors, quan tu vas a una reunió, que evidentment i òbviament en moltes ocasions dura 10 minuts, però aquesta reunió, per poder-la desenvolupar en 10 minuts, tu has hagut de tenir un temps de dedicació, de preparar-te-la, de buscar documentació, de contrastar, en fi, hi ha una tasca darrere i jo crec, sincerament, crec que nosaltres estem ben...
ben pagats. Hi ha un salt, els ajuntaments tenen una forquilla per apagar por arriba i por abajo. Sí que és important posar de manifest que l'equip de govern en la horquilla aquesta que t'he descrit, ells estan per la part alta del tot. I nosaltres, els ulls de la posició, estem en la part més baixa.
Dit això, jo considero que estan ben pagats i considero que les aportacions de grup també són importants perquè els grups municipals han de tindre certa capacitat econòmica, certa, per poder desenvolupar el seu discurs, les seves activitats, la seva feina quotidiana, que és per a la que ens han posat aquí. Amb la qual cosa jo ja estic d'acord. Ja et dic, ha sigut una pujada, et diria que ha sigut...
molt irrisòria, però bé, però benestar, perquè la vida pot ser tot va als cèntims i crec que ha de ser així, a més. O sigui que estic content, amb aquest aspecte estic content.
Permetim que faci una puntualització. Segons la informació que nosaltres tenim, el web de comunicació.sanxus.net, en l'àmbit d'Alcaldia i Serveis Generals, es van aprovar aquesta modificació dels imports en la retribució i assistència dels membres, en aquest cas de la corporació, així com les dotacions econòmiques. És a dir, que es va votar...
Les dues qüestions eren un mateix espai, no sé si així va ser, però així és com també ho mostra aquest document on vostès es van votar, com deia, es van abstendre, van quedar en aquest cas ni a favor ni en contra. Per tant, sí que aniria per aquí aquesta intenció de vot que vostè ens ha dit, però senzillament per donar la dada correcta, o com a mínim la dada que està publicada al consistit.
Nosaltres votem, i acabo amb aquest tema, però nosaltres votem abstenció amb el que és la retribució a la persona, al regidor, diguem-ne, per no qüestió de formes, perquè nosaltres ni marquem els salaris, ni marquem les dietes, ni marquem absolutament res. I marquem vot a favor de l'aportació de grup, perquè això sí que deiem que és un element molt important, com he dit, per poder desenvolupar la teva activitat política dins del municipi, no?
I és per això, el nostre posicionament de vot va ser per això. Miri, anem a parlar d'emocions perquè realment ha estat un ple bastant interessant perquè fa aquest aspecte. M'estàs tractant de vostè, però m'ha pots tractar de tu, si vols. Jo li agraeixo, procuraré fer-ho de vostè, però si en algun moment em salto el tu, doncs queda dit que tinc el seu permís.
I tant, i tant, faltaria més. No, dèiem que m'agradaria parlar de les mocions perquè Enrique es va parlar també d'aquesta moció de Junts per crear un espai d'oci social i nocturn. Comparteix el PP aquesta iniciativa i quin model d'oci creu que necessita Sant Just d'Esvern?
Bé, no la comparteixo i a més ja ho vaig manifestar al ple. Vull dir que no la comparteixo però perquè no l'acabo d'arribar a entendre. No l'entenc del tot. Allà, segons Junts, es va presentar, és com un espai multicultural, multigeneracional. Bé, és una cosa per mi, crec una miqueta rara i que no crec que jo...
Crec, penso jo, i a més crec que històricament ja hi ha hagut alguna iniciativa amb aquesta línia i no ha tingut èxit. Al final, la manera de divertir-se i la manera de gaurir de l'oci és molt diferent en funció de l'edat que tens.
I entonces intentar aglutinar aquestes maneres amb diferents tipus d'edat i tal... Jo, sincerament, jo crec que els joves no s'hi troben a gust amb la gent gran i viceversa, perquè vivim moments diferents... No vaig ser capaç de poder entendre massa bé la proposta de Junts. Quin és el nostre model? Perdona, digues. No, no, endavant, perquè li anava a preguntar precisament per això.
Nosaltres creiem que des de l'Ajuntament hem de donar totes les facilitats en quant a dispensació de personal, en quant a infraestructures, perquè la gent pugui desenvolupar el seu temps lliure i el seu oci.
tant sigui per fer esport, tant sigui per tenir postes per trobades, per poder desenvolupar les seves activitats socials i d'equació social, però, i en quant a l'oci nocturn, crec que Sant Lluís, en aquest sentit, té una ordenança en prou del descans veïnal que és bastant restrictiva, però tot i això, i l'oci nocturn ja ho deixaria destinat al sector privat,
Nosaltres com a Ajuntament l'únic que sí que és la nostra obligació és garantir la seguretat que tothom i sobretot el jovent pugui porular pel municipi amb tota i completa tranquil·litat.
I ara, i perdona que no ha de fer-los a Úbedes, però aquí a Sant Lluís, i això ens ho va comentar l'alcalde, estan proliferant els hurtos a nivell personal. Robades de mòbil, de patinets elèctrics, d'atracaments a carrer, han disminuït, han disminuït.
els atracaments a vivendes, directament, entrar en una vivenda i robar, però això amb números totals ha disminuït, però sí que ens va posar de manifest que estàvem mancant l'urto a nivell personal, a nivell de calle. I això ens ve molt bé per dir que l'Ajuntament té l'obligació de garantir la seguretat.
Nosaltres per tindre un oci de qualitat, i a l'oci nocturn majoritàriament està abocat a gent jove i de mitja edat, que puguin portar i que agafin les opcions que agafin, que siguin opcions que les puguin gaudir amb total seguretat. Nosaltres, vaig comentar a l'Ajuntament, que teníem la intenció, que si l'Ajuntament ho havia contemplat o no, però nosaltres tenim la intenció de poder desenvolupar una nova comissaria de Sant Lluís.
Aquí cada vegada faran falta més agents i més espais i més d'agents i més eines. I l'alcalde es va contestar que això era una... que òbviament convenia amb nosaltres que s'havia de reforçar i que la comissaria actual s'havia quedat molt petita, però que això era un pla que ja ho teníem com una actuació a fer, però que era un pla de largo recorrido a uns 10 anys vista. Bé, jo crec que nosaltres i aquí a Sant Lluís
Arribarem als 30.000 habitants, però nosaltres cada vegada anem a més. I repeteixo, un bon oci nocturn, i sobretot l'oci nocturn, perquè com no entendo demasiado la proposta de Junts, ho entendo en el sector privado, la nostra responsabilitat és garantir que tot el jovent ho pugui dir, sea el que sea el que tengamos, que no és demasiado, dicho sea por cierto,
ser segur i se poder disfrutar amb total tranquil·litat. Sobretot, jo no tinc fills, però jo em poso en el lloc de qualsevol pare o mare de Sant Lluís i quan les seves filles o fills surten,
tenen el seu neguit. I depèn d'on estiguis de Sant Lluís i on vulguis anar, segurament també serà la nostra responsabilitat poder facilitar la mobilitat nocturna. En fi, nosaltres hem de facilitar que la gent pugui gaudir, però que ho faci amb seguretat i tranquil·litat.
Vull aturar-me en una cosa que ha dit, tot i que tinc poc temps, per tant, li demano que sigui breu, però ha dit que Sant Just seguirà creixent. Vostè creu que Sant Just pot creixer molt més amb les condicions que té actualment?
Mira, Sant Lluís sí que és cert que per una qüestió de característiques del nostre municipi està arribant al tope. Però veurem, veurem, perquè és un municipi de primera corona i és un municipi que és molt envidiable per moltíssimes persones. I ara estic pensant en persones d'un poder adquisitiu mitjà a mitjà alt, perquè Sant Lluís és el que és, no?
Però sí, sí, seguirà creixent, seguirà creixent. Les estimacions que manega el govern, que no les dic jo, manega el govern és que en deu anys podem estar ja a vora dels 30.000 habitants. I això farà que segurament s'hauran de reconvertir.
reconvertir plans d'actuació, s'hauran de modificar qüestions, allà on es permetia un tipus d'edificació, però segurament s'hauran d'augmentar, i tot i això és que repeteixo, estem llegant al límite de la nostra capacitat a l'hora de poder implantar vivendes a Sant Lluís. Però tot i això, i els números que maneguen ells, és que malauradament, i dir malauradament, perquè el model de municipi que tenen els veïns,
Se'n van orris, se'n van orris. Això ja està començant, comença a desaparèixer. A mi no fa molta pena. Jo no sé per què, i sincerament t'ho dic, no sé per què tenim aquesta necessitat imperiosa de créixer, de créixer. Jo no l'acabo d'entendre, perquè més enllà d'engraixar els pressupostos municipals anuals i de més, no li veig el que hi ha. A mi Sant Lluís
És un municipi que sempre m'ha enamorat moltíssim, no he tingut la sort de poder viure en aquest municipi, però soc coneixedor i sé que és un municipi amb unes característiques molt privatives i molt individuales.
y dentro de estas características está el modelo de municipio que tenemos, que es un municipio de concordia, de convivencia, de multiculturalidad, y esto se está empezando a difuminar con este crecimiento demográfico que tenemos, y que apuntan ellos, repito, que no son dadas que han usado trastinguin,
que ens les dona l'equip de govern. I els 30.000 habitants ja és una dada que ja comencen a manegar. I jo crec que llegarem, 110 anys llegarem. Estem en 21.000 i escaig ara mateix. Jo quan vaig entrar a la regió, i ara parlo de tiraries 10 anys enrere, més o menys... 15, no? 14-15.000. És el que te la va dir, estàvem 14-15, i fixa't.
Sí, sí, ha crescut molt. Si ho fem d'una manera proporcional, arribant a 10 anys, estem al 30. Per acabar, Enrique, i sí que li demano que sigui telegràfic perquè tinc molt poc temps, quin model de Sant Just defensa avui al Partit Popular i si hagués de resumir-lo en tres prioritats per aquest 2026, quines serien?
Per mi la prioritat número 1 és la vivenda. La vivenda, perquè com us he comentat, l'equip de govern té les seves polítiques i les seves prioritats, però per exemple, i ara parlo del pavelló, a vegades tu prens decisions que t'hipotequen econòmicament per als exercicis venideros.
I ara tenim un problema molt important a Sant Lluís de vivenda, molt important perquè la gent que ja us vaig dir amb l'anterior entrevista, hi ha una necessitat molt gran de poder tindre un projecte de vida, de poder separar-te, de poder emancipar-te dels teus pares i no tindre que marxar del municipi. I això és importantíssim. I això s'ha de fer. S'ha d'incrementar la mobilitat, s'ha de millorar la mobilitat i per descomptat s'ha de millorar la seguretat. Ja comencem a fer curs.
I això són coses que són prioritàries per nosaltres. I termino perquè m'has dit que més ràpid. Et comento, nosaltres no tenim poder d'actuació, però vull deixar un missatge. Començo a creure que es pot dibuixar una conformació de partits diferent a la que ja tenim aquí.
Nosaltres tenim els partits socialistes, des que la tele era en blanc i negre, i jo crec, i vull dir als veïns, que tenim la possibilitat de començar a fer les coses una miqueta diferents. Tampoc es vendran grans canvis, però sí que hi haurà una optimització dels cèntims i baixada d'impostes per tots els veïns, per descomptat.
Aquest és el meu somni per aquest exercici. Como no va a ocurrir, nos esperaremos a las municipales y espero que la confianza de los vecinos nos dé la potencia suficiente para poder desarrollar nuestras políticas, que de momento estamos como espectadores, espectadores de lujo, pero espectadores a fin y a cabo. Enrique Salvador, és Partit Popular. Moltes gràcies per atendre'ns avui aquí a Ràdio d'Esvern i ens escoltem properament amb més entrevistes per analitzar la política santjustenca.
Bé, jo també aprofito per donar-vos les gràcies i perquè, com sempre, m'adoneu l'oportunitat de dir la meva, encara que sigui una miqueta comprimit, però us estic molt agraït. Gràcies, una abraçada, cuidis. Igualment.
Són un quart de dotze del matí. Continuem a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui encarem aquesta segona hora del programa amb l'entrevista del dia. Parlen d'actualitat municipal amb Laia Flotats, portaveu d'Endavant Sant Just. Analitzarem amb ella el preu ordinari del mes de gener. També destacarem algunes qüestions
del del mes de desembre, i en aquest cas parlarem sobre l'inici polític del 2026 al municipi, amb les decisions en l'àmbit econòmic, normatiu i social, parlarem també de diverses mocions aprovades, i tot plegat ho farem des de la mirada de l'oposició. Quin balanç en fan, quines crítiques plantegen i també quines propostes posen sobre la taula. Deia Fotats, bon dia.
Hola, molt bon dia. Benvinguda al programa. Arrenquem primerament amb aquest bloc de valoració. El ple de gener va ser el primer ordinari de l'any. Recordem que el del mes de desembre no vàrem tenir oportunitat de comentar-lo tampoc aquí al magazín. Per tant, si vol fer alguna aportació pot fer-ho en aquest bloc. Senzillament parlar del balanç general que feu des d'endavant Sant Just d'aquests plens.
Gràcies. Començaré valorant el ple de desembre, que bàsicament nosaltres el resumim amb el ple de les ovelletes bomberes de Sant Just. És el ple de les ovelletes bomberes, on el regidor de Medi Ambient, per cert recordo el qual hem demanat la dimissió, pel tema de la taxa, tres anys, tres taxes diferents...
és un desori això, un desgavell, doncs bé, per defensar la col·locació d'un centre gru-ramader, que va ser la quota que ells van imposar per poder signar el segon conveni de la vall i poder desencallar el tema urbanístic.
volen justificar que hem de tenir ovelles i cabres de titularitat municipal, doncs va estar explicant les bondats de les ovelles i les cabres, que no diem pas que no, són bones, i va acabar qualificant-les d'ovelletes bomberes. I està bé, tindrem ovelletes bomberes medi dins en just.
Genial. Entenc que no estan gaire a favor d'aquesta... No és que no estiguem a favor, és que és una botade. Són problemes de rics, que diem nosaltres. Això només ho poden permetre aquestes formacions polítiques que viuen de la riquesa dels altres. Bé, això és un punt ideològic, òbviament. Però bé, això era el ple de desembre, ja està. I parlen ja, si vols, del ple de gener. Si vols que parlem del ple de gener...
Si aquell era el de les ovelletes bomberes, el de gener té alguna titularitat particular o com el descriuria? Sí, la dotació de subvencions a entitats fantasmes. I si vols en parlem ja, que va ser el primer punt i hi va haver molta polèmica. Una modificació de crèdit...
Basada en el següent, hi havia una plaça de funcionària que l'ocupava una persona que tenia un cost d'uns 70.000 euros. La modificació de crèdit és superior, és de 90.000 euros. La modificació de crèdit és agafar diners del pressupost que estan assignats a una partida per posar-los a una altra partida. Són 90.000 euros en total els que es modifiquen. D'aquests 90.000, 70.000 venen d'un sou, del cost d'una plaça.
que ocupava una persona que ara se n'ha anat de l'Ajuntament a fer de gerent a Promunça. Aleshores, aquella plaça, en lloc de buscar algú per cobrir aquell abacant i que faci la feina que feia aquella persona, han decidit que no feia falta i que quedaven alliberats aquests 70.000 euros.
Per tant, el primer interrogant que es va sorgir és perquè estàvem pagant 70.000 euros a una persona, o ens estàvem gastant 70.000 euros de diners públics, els diners de tots, per mantenir una persona a sou, que la feina que estava fent es veu que no era tan important o és una feina que poden reabsorbir els seus companys i companyes i, per tant, potser s'haguessin fet des del minut zero
Una gestió molt més racionalitzada i optimitzada dels recursos de l'Ajuntament, que vull recordar que són limitats, no són il·limitats, són limitats. Això d'anar amb la idea de que els recursos públics són il·limitats perquè podem anar pujant els impostos lliurement als ciutadans per tal d'anar tenint més diners, no, això no funciona així, són limitats.
i per tant requereixen d'una gestió eficient, eficaç optimitzada, racionalitzada no es pot malbaratar el diner públic i el primer que salta a la vista amb això és que potser s'estaven malbaratant 70.000 euros bé, doncs aquest va ser el primer interrogant el segon interrogant va venir quan ens van dir a on anaven destinats aquests 90.000 euros i aquests 90.000 euros que es treien d'unes caixetes per posar-los a unes noves caixetes
n'hi havia 20.000 que es destinen a una entitat que ni en les comissions informatives ni en el ple van ser capaços de dir-nos quin nom té aquesta entitat sí que ens van reconèixer que és una entitat que no és de Sant Just que per poder optar a una subvenció del poble totes les entitats del poble saben que han d'estar inscrites en un registre municipal no està inscrita en aquest registre municipal aquesta entitat a la qual es volen destinar aquests 20.000 euros i
No ens van dir, tampoc no ens van confirmar si aquesta entitat estaria formada per gent de Sant Just. I tot plegat, és una mica estrany, obscur i sospitós. Perquè el que sí que ens va quedar clar és que és una entitat de l'àmbit de la música, que el que volen tirar endavant és la posada en marxa d'una camerata...
Que la idea en si està bé, que hi hagi un grup de gent de Sant Just, que per això els diners són de Sant Just, que hi hagi un grup de gent de Sant Just que vulgui tirar endavant una entitat per muntar una orquestra municipal, ens sembla fantàstic.
Però clar, gent de Sant Just i en tot cas la subvenció se li dona igual que es donen les subvencions a totes les altres entitats. És a dir, l'entitat ja ha d'estar constituïda, ja hi ha d'haver un projecte fet, però en aquest cas no. En aquest cas no hi ha entitat, no sabem qui hi ha al darrere, no sabem qui es beneficiarà del poble i ja li estem reservant 20.000 euros.
perquè això ho va dir la regidora de Cultura al ple perquè si no feien aquesta reserva pressupostària de 20.000 euros per aquesta entitat, aquesta entitat no es pot posar en marxa home
Ni aquesta ni cap. Qualsevol persona de Sant Just, i jo convido a tots els ciutadans i ciutadanes de Sant Just, que si tenen una idea genial per tirar endavant una entitat, no cal que es trenquin les banyes fent tot un projecte d'execució, tot un projecte, una idea, anant a constituir l'entitat. No, no.
amb que vinguin i piquin a la porta de la regidora de cultura o de l'alcalde dient tinc una idea i la vull tirar endavant sisplau guardeu-me diners del pressupost perquè jo pugui tirar endavant la proposta entenc que els donaran cobertura perquè si ho fan amb aquesta entitat ho han de fer amb totes si ho fan amb aquesta idea ho han de fer amb totes o potser és que hi ha idees que si són de l'entorn dels regidors de govern poden tenir possibilitats de tirar endavant d'aquesta manera que és del tot irregular
I si no estàs en aquest entorn, doncs és igual, la idea te la guardes al calaix. Això no és correcte. Aquesta notícia de la camarata, Leia Flotats, també ens arriba en el moment en què ja es compleixen un parell de mesos, tres, de la creació del nou PAC, del nou Pla d'Acció Cultural. No sé si has tingut oportunitat de llegir-lo i m'agradaria saber la vostra opinió des d'endavant, Sant Jus, què opineu d'aquest Pla d'Acció Cultural?
No, no l'hem llegit, sincerament. No l'hem pogut llegir, aquest pla d'acció cultural. Es publiquen molts documents cada dia de l'Ajuntament i vull recordar que els regidors de l'oposició no tenim dedicació reconeguda per part de l'Ajuntament per fer la nostra feina. Per tant, nosaltres la feina de regidors i regidores l'hem de fer traient hores de la nostra feina habitual, perquè ens hem de guanyar la vida, com tothom, que és en l'àmbit privat. Tenim la família, també, com tothom, i el nostre dia a dia.
I per tant, la immensitat de documentació que surt cada dia de l'Ajuntament, no hi ha temps material de poder-la absorbir tota. El Pla d'Acció Cultural és un més dels documents que emet l'equip de govern, amb unes línies mestres i una idea del que volen tirar endavant.
que està molt bé i que si allà contemplen la possibilitat que es creï una cambra, una camerata, o qualsevol altra cosa, és perfectament legítim. Si és que nosaltres no qüestionem la voluntat de tirar endavant certs projectes, el que nosaltres estem qüestionant és com s'està fent això, perquè no s'està fent en igualtat de condicions que amb la resta d'entitats i ciutadans i ciutadanes de Sant Just. Aquest és el problema.
Si una entitat vol accedir a una subvenció de l'Ajuntament, ha d'estar inscrita al registre. Primer ha d'estar constituïda. Ho diu clarament el reglament d'entitats i de subvencions públiques. Aquest sí que ens l'hem llegit. Ens l'hem hagut de llegir profundament per poder parlar d'aquest tema.
Una entitat ha d'estar constituïda. No és el cas. Ha d'estar inscrita en el registre d'entitats de Sant Just. No és el cas. Ha de portar un benefici clar pels habitants de Sant Just. No és el cas perquè no hem vist el projecte. No sabem res d'això. Només una idea. Aleshores, s'està destinant 20.000 euros a subvenció nominativa, és a dir, només per aquesta gent. No per tothom, sinó només per aquesta gent.
A dedo. Home, nosaltres ho vam dir al ple. Ei, per què no us espereu uns mesos que l'entitat estigui constituïda, que tinguin el projecte més clar, i podeu venir aquí i explicar la proposta, o vosaltres, o la pròpia entitat, d'una forma bastant més clara, i serà tot molt més racional, però no, molt més transparent. Però no, no, o sigui, és que si no, no poden tirar endavant. No, clar, hi ha molta gent que té moltes idees que li agradaria tirar endavant,
i no les tira endavant perquè no sap com finançar-les. És que això no s'hi val. Passem a més qüestions, marxem a parlar del següent tema, perquè vostè estava parlant també del tema de la conciliació de les feines, que des de l'oposició evidentment no teniu una implicació total perquè ho heu de compaginar amb les vostres feines i en aquest sentit
També és cert i s'ha de posar també en valor que sí que hi ha una retribució i aquesta retribució i aquesta organització municipal també es va dur al ple. Va aprovar canvis en retribucions i existències dels membres de la corporació de les dotacions econòmiques dels grups municipals. Quin va ser el vostre posicionament i per què?
Nosaltres estem d'acord en el sentit que això de les retribucions són les dietes. Els regidors i regidores de l'oposició cobrem dietes per assistència. És a dir, si vas a les comissions informatives, que són les reunions prèvies al ple o al ple, cobres aquestes dietes i si no hi vas, no les cobres. Per tant, tu pots haver fet tota la feina de preparació, que la fem sempre, i si aquell dia estàs malalt no tens cap retribució. Això per una banda...
Aleshores, aquestes retribucions es van actualitzant amb els anys. Cada any s'actualitza i es fa servir el mateix percentatge que s'actualitzen els sous dels funcionaris. Els sous públics. I no entrem aquí, no entrem. És així, ja està. No hi ha res a discutir.
En tot cas, hauríem de discutir el tema de les dedicacions, però és un altre debat aquest, més profund. Vostès en aquest àmbit vau votar en abstenció, si no vaig errat.
Molt bé, doncs passem a més qüestions, marxem a parlar d'altres coses amb laia flotats aquí a l'espai de l'entrevista del dia. Recordem que avui estem dedicant aquest espai a parlar amb la portaveu d'endavant Sant Just i també ens agradaria parlar del tema de les mocions, que crec que és un tema que també va ser bastant ampli en aquest ple concretament.
Es va apropar la proposta per crear un espai d'oci social i nocturn i crec que aquest és un tema que hem estat parlant molt. Aquesta setmana ha sigut una setmana molt política a Ràdio d'Esvern. Hem tingut en Joan Sàlvia al programa explicant una mica el projecte des de la JNC, també l'alcalde Joan Bassaganyes dimecres.
Ahir, Enrique Salvadores, tots ens han donat la seva opinió i ens agradaria també saber la vostra. Què opineu sobre la creació d'aquest espai d'oci social i nocturn i com s'hauria de desenvolupar? Doncs t'hauria de dir, ja que parles d'en Joan Sàlvia, doncs jo et podria dir que aquesta proposta, jo vaig sentir parlar d'aquesta proposta quan el Joan probablement devia tenir 5 anys.
Sí, és una proposta molt antiga. L'anterior alcalde, Josep Perpinyà, ja em va parlar alguna vegada d'allà a la zona de Porta, Barcelona, posar un... Sí, de fet, si no vaig errat el 2011 ja hi havia hagut alguna cosa sobre la taula. Sí, o sigui, la idea era posar-ho allà, com que en aquell moment hi havia un local de titularitat municipal que estava buit, una planta baixa...
i la idea era posar allà un dels usos, un espai d'oci nocturn, donat que no està al costat de la trama urbana de veïns i veïnes, no està al costat d'habitatges, i per tant, si allà hi havia soroll, per dir-ho d'una manera, doncs no, què és el que passa amb l'oci nocturn, que hi ha soroll per la nit, doncs no molestaria. Però això no va prosperar, aquell local va acabar ocupat per una escola bressol,
I el que nosaltres vam dir en el ple, és que l'any passat es va posar en marxa a l'Esperia, als baixos de l'hotel Esperia, que hi ha molts locals, i això està allà mateix, també. Correcte. Un bar, i va durar sis mesos. Sí, feia música en directe, hi havia una mica de caliu, però no es va poder fer... Sí, partits de futbol, però no va així bé, això no va sortir bé. Escolta'm, si el lliure ha marcat...
es posen iniciatives i no funcionen, és perquè potser aquesta demanda que tots pensem que hi ha no hi és tant, o potser aquell no és el lloc més adequat. Volem recordar en aquest sentit, que és el que vam dir a l'emoció, que no es pot arribar amb transport públic, hi ha parts del poble que no estan connectades amb transport públic en aquest barri, i per tant s'hi hauria d'anar amb cotxe, i la gent quan ha d'agafar el cotxe va a altres llocs. Pot anar a altres llocs. Però el tram i l'X30 sí que passen per allà.
El tram només connecta una part de Sant Just. De fet, el tram connecta des de la Rambla de Sant Just, tot un tram de carretera reial, de Walden, fins a aquesta zona de les oficines. Hospital Brogi. Sí, però el Canigó no està connectat amb el tram, Bell Solets no està connectat amb el tram, Mas Lluí no està connectat amb el tram, no té cap sentit.
I a l'X30 també connecta només més o menys els mateixos barris que t'he comentat, per tant, tampoc no té cap sentit. O sigui, realment, si és per temes d'ubicació de transport públic o accessibilitat, no és el més adequat.
També té sentit, perquè quan tu parles d'ubicar espais d'oci nocturn lluny de la trama urbana per no causar molèsties als veïns i veïnes, doncs, normalment són espais que tampoc tenen transport públic, perquè el transport públic està allà on viu molta gent. Per tant, aquest argument no val. Aleshores, bé...
Van fer abstenció, perquè entenem la demanda, sempre hi ha sigut, ens encantaria, vull dir, de fet, ens encantaria, però aquest projecte en concret és desenterrar una cosa que ja se'n va parlar fa molts anys, 15 anys o més, i...
i no va tirar endavant i de fet tenim la prova que ara fa recentment algú apostant als seus recursos propis ho va intentar tirar endavant i no li ha funcionat no podem una altra vegada malbaratar recursos públics tirant endavant un projecte que el sector privat el lliure mercat ja ens ha ensenyat que no funcionarà
Clar, i per altra banda, establir-lo, posar-lo al centre del municipi és una cosa que, com comentaves, és bastant improbable, i pel que fa als polígons, que seria l'altra alternativa, no sé com ho contemplaríeu. Primer s'ha de fer el canvi d'ús.
dels polígons, perquè ara mateix encara que hi hagués molts diners per poder posar aquí un gran centre d'oci o petit és igual, però una iniciativa d'aquest tipus, el Polígon Sud-Oest o el Polígon Pont-Reixat, encara que ho volgués fer, no ho podria fer perquè els usos que tenen descrits
Les naus dels polígons, o sigui, quina activitat poden fer les naus que hi ha en els polígons, no contemplen l'activitat d'oci nocturn. Perquè això pugui passar, s'ha de fer un canvi de planejament dient uns nous usos. Tots els polígons de la vora ja ho han fet, fa anys que ho han fet. I, per exemple, a l'Hospitalet, a Cornellà, hi ha els famosos sàltings, no? I altres activitats d'oci. Correcte. Perfecte. Això és perquè han fet canvis en els usos que es poden fer en aquells polígons.
Això aquí no s'ha fet. Nosaltres tenim els usos de fa la tira d'anys, quan és evident que el sector industrial i el sector econòmic de l'àrea metropolitana, que és on som, ha canviat radicalment des de fa 30 anys. I tots aquests polígons dels pobles veïns s'han posat les piles i s'han anat actualitzant perquè no se'ls mori el teixit productiu, però en canvi aquí l'hem deixat, l'hem abandonat i el polígon està així. Per tant,
Poder posar una discoteca o un bar d'oci nocturn ara mateix en qualsevol altre emplaçament del poble que sigui un polígon industrial no es pot fer. Molt bé, doncs marxem a les altres mocions perquè també va haver-hi una moció relacionada amb la solidaritat amb el poble venezolà. Quin valor polític i institucional té aquest tipus de posicionaments en l'àmbit local per a vosaltres?
Bé, nosaltres, el nostre grup polític, Endavant Sant Just, som una formació d'àmbit local només. Ja vam dir al principi del mandat que totes les mocions que no tinguessin a veure directament amb coses de Sant Just faríem abstenció i no entraríem en el debat, i aquesta és evidentíssim que no té res a veure amb Sant Just. I per tant, és una moció política i ideològica dels comuns, que té a veure més amb una batalla d'àmbit nacional i ideològic, que no pas amb un problema de Sant Just.
i en tot cas nosaltres vam fer abstenció no entraré a valorar el contingut de la moció perquè no pertoca, òbviament ens la vam llegir i ja li vaig dir, vaig dir on anem al ple i ho dic aquí també, no ens agrada gens aquesta moció però el que sí que vaig dir és que trobava a faltar així, en caràcter general, que els defensors
o els que s'apunten la medalla que són els únics defensors o els genuïns defensors de la cosa pública, que són els comuns i els socialistes, trobo a faltar que no presentessin una moció denunciant el dèficit greu que hi ha amb les inversions a Rodalies i l'estat lamentable en el que estan els trens a Catalunya. Això sí que afecta a la població de Sant Just i que és un tema molt greu. Trobo a faltar que no s'hagi presentat una moció denunciant això.
L'emoció que sí que té més a veure, que té més impacte al nostre municipi, que en aquest cas també aportava Junts, és la de la revitalització dels parcs i espais familiars. Quines mancances detecteu que hi ha actualment en aquests espais?
Bé, deixadesa de manteniment. Sorrals que s'inunden, parcs que no tenen tant d'alls. Vull recordar que nosaltres vam presentar mocions fa dos anys demanant que es posessin ombres als parcs, que es va aprovar, i encara estem esperant, algunes actuacions. Hi ha deixadesa, per exemple, amb el recanvi de...
d'activitats, d'atraccions. A vegades, per exemple, amb els lluïns explicaven que es van espatllar uns gronxadors i que han estat més de mig any pendents que els substituïssin.
Bé, és tot molt precari, una mica de precarietat. Aleshores, nosaltres vam donar suport perquè estem a favor, vull dir, perfecte, clar que sí, si fa dos anys ja vam presentar mocions nosaltres en aquest sentit, qualsevol actuació o moció que presenti qualsevol partit polític de l'Ajuntament en la línia de reforçar els parcs infantils i juvenils que tenim a Sant Just, tindrà el nostre suport, òbviament.
Molt bé, i tanquem un parell de blocs més que ens queden encara a sobre de la taula. El primer, el de Llengua, Cohesió i Pacte Nacional per la Llengua, i és que divendres passat Sant Just va rebre la visita del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i durant la jornada es va signar l'adhesió al Pacte Nacional per la Llengua i es va mantenir també una reunió de treball.
amb el Servei Local de Català. Com valoreu des d'endavant Sant Just aquesta adhesió i si creieu que el català està sent una eina central de cohesió social al nostre municipi?
Gràcies. Doncs nosaltres ho valorem favorablement. De fet, em sembla que ja va ser fa dos o tres mesos que ja es va parlar d'aquest tema al ple. Nosaltres vam donar suport a l'emoció que es va presentar. Estem a favor? O sigui, el català és la llengua de Catalunya, Sant Just és un poble de Catalunya i per tant el català és la llengua de Sant Just. I això està claríssim. I és la nostra llengua comuna.
i sobre la que s'ha de basar la nostra cohesió social. Entenem que això ha de ser així, i l'únic problema que veiem és que, malauradament, amb tots aquests anys passats del procés, el català, per algunes parts de la societat, s'ha identificat com...
un símbol del moviment independentista i per tant tots aquells que no creuen en la independència de Catalunya s'han sentit o senten o perceben que el català no és el seu vehicle de transmissió o que no ho perceben com a una cosa hostil perquè és una cosa de l'altra banda. I això és un problema, és el que diem que s'ha polititzat la llengua
I això és un problema. El català, si volem que sigui un vehicle de normalització i de socialització, no hauria d'estar etiquetat o utilitzat en les discussions d'aquest àmbit més identitari.
Molt bé, doncs ara sí, ja per finalitzar, ens agradaria saber com definiu el paper d'endavant Sant Just en aquest moment del mandat, un moment que recordem que ja està, diguéssim, en un punt ja per anar finalitzant qüestions i perquè al setembre ja, diguéssim, se n'obrin de noves, no? Perquè tots sabem que l'any vinent, el 2027 hi ha eleccions municipals i això també m'imagino que d'alguna manera mou una mica el taulell polític del partit.
És genial això que m'acabes de dir perquè per anar finalitzant qüestions diré que ara fa poc hem aconseguit finalitzar una qüestió que no era d'aquest mandat, era de l'anterior mandat, que és l'escultura de Benvinguda Sant Just.
Que per fi ja la tenim. One. Yes. Que està ja instal·lada. I el tema és que, clar, anar finalitzant qüestions, les d'aquest mandat, al ritme que anem, suposo que les d'aquest mandat les finalitzarem el proper mandat, perquè ara estem finalitzant les qüestions de l'anterior mandat. Per exemple, l'escultura.
L'escultura, vull recordar la història, perquè avui tenim una escultura de benvinguda, i això va ser fruit d'un acord per aprovar pressupostos que vam signar amb el Partit Socialista des d'endavant Sant Just el 2021 per poder aprovar els pressupostos del 2022. I vam demanar que en aquests pressupostos s'inclogués una partida pressupostària per construir un monument de benvinguda a Sant Just com tenen tots els altres municipis de Catalunya.
I aquí és on va començar aquesta història i aquest projecte. Nosaltres vam demanar, i així es va fer, és l'acord que vam fer amb el Partit Socialista i amb els Comuns Socialistes,