logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 749
Time transcribed: 82d 12h 6m 13s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

veient a les pantalles de televisió que tenim aquí a l'estudi, evidentment l'Iran bombardeja, fa estructures estratègiques clau. Llegia jo aquest matí en algun diari que deia que, per exemple, els Emirats estan pensant de quina manera prenen mesures perquè bona part dels professionals o de les empreses que van decidir en algun moment estratègicament ubicar-se allà per un tema de negoci, etcètera, estan marxant, no?
En quina mesura creus que els Emirats i aquests estats poden acabar fent algun tipus de pressió? Algun tipus de pressió, eh? Segurament serà el que serà cap al govern americà per intentar que Trump es mogui una mica, o això no serà res?
Provar-ho segurament ja ho han fet i ja ho han provat. De fet, ells van estar intentant parar l'atac tant com en pogués, és a dir, prèviament. Capacitat, diguem, d'influència limitada, limitada també. Amb ells els ha posat en una situació molt complicada, perquè els explotin.
posa, és a dir, el que ha fet és fer saltar pels aires una mica la noció de seguretat o l'arquitectura de seguretat que tenien aquestes monarquies petroleres del Golf, que era el recolzament, és a dir, el que els garantia la seguretat era tenir el recolzament dels Estats Units. El que els ha passat és que tenir el recolzament dels Estats Units és precisament el que els ha portat la inseguretat, el que els ha portat la guerra a casa. Llavors,
Això, a més a més, els ha fragmentat, els està fragmentant perquè no tots tenen el mateix posicionament o la mateixa vulnerabilitat. Per exemple, un dels casos interessants és Qatar, perquè Qatar tenint una base, la base més important, tenint la complicitat que té, havent tingut històricament unes relacions més o menys correctes amb Iran,
ara mateix està posicionant-se amb una actitud molt més negativa cap a l'Iran del que es podria preveure pels seus propis atacs. A més a més, els Emirats i Aràbia Saudita, això està fent, per exemple, que ara mateix està venent en un context de disputa regional entre l'Aràbia Saudita i els Emirats amb un to bastant elevat. Això, evidentment, ha rebaixat, perquè hi ha una prioritat que és veure com reaccionen...
Però no s'està veient tampoc una reacció coordinada entre els països del golf, la capacitat marge d'influència relativa, perquè aquí qui té tot el marge de capacitat, de pressió i d'influència és Israel. En aquest cas és el que hem vist, ha tingut la capacitat d'arrossegar als Estats Units i tramar una guerra. Llavors, poden dir, però poden fer molt poc.
Ignacio. Sí, professora, abans mencionava les vies paral·leles que té Iran per anar subministrant petroli, en aquest cas a la Xina. I, de fet, hi ha alguns analistes que apunten que un dels detonants de la guerra va ser un reforçament precisament d'aquesta col·laboració entre Iran i la Xina
que va portar l'Iran a imposar que el petroli iranià es comprés amb lluans i no amb dòlars. O que la majoria del petroli iranià es comprés amb lluans i no amb dòlars. Hi ha diferents teories respecte de què va ser el que suscita els primers atacs de Donald Trump o dels Estats Units, des de
Les més puerils i conspiranoiques, com poden ser els Epstein-Files, a altres com, fins i tot, una possible amenaça batllada d'Israel cap als Estats Units, indicant que podien arribar a utilitzar la bomba contra l'Iran. No sé si a alguna d'aquestes li sembla verossímil.
Jo crec que al final no cal buscar massa tres potes al gat. Jo crec que al final hi ha una visió, una visió que s'ha rescatat, no és nova, no és original de Trump ni de Netanyahu, és una visió que fa dècades que circula per l'administració dels Estats Units, que és aquesta missió de redibuixar el mapa de l'Orient Mitjà.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passen 9 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Ahir va començar una d'aquelles cites que, sense fer gaire soroll mediàtic, acaben marcant camins. Parlem del Saló de l'Ensenyament 2026, que torna del 18 al 22 de març al recinte de la Fira de Barcelona amb una promesa tan senzilla com complexa, ajudar milers de joves a decidir cap on volen anar.
I aquí és on cal ser clars. Triar què estudiar no és només escollir una carrera o un cicle formatiu, és sovint la primera gran decisió que prenem sobre el nostre futur. I això pesa. Pesa perquè hi ha pressió, perquè hi ha dubtes, perquè hi ha por a equivocar-se.
Però també pesa perquè en realitat no hi ha una única decisió correcta. El Saló és en aquest sentit un mirall de tot això. Més de 230 estants, universitaris, formació professional, idiomes, especialitzacions... Una oferta enorme que pot il·lusionar però també pot aclaparar.
I potser la clau és aquesta, entendre que no es tracta de veure-ho tot, sinó de saber què vols mirar. Per això, avui, més que mai, cal reivindicar la importància d'arribar-hi amb preguntes, no amb respostes, sinó què m'agrada, en què soc bo, com m'imagino d'aquí cinc anys. Són preguntes incòmodes, sí.
però són molt més útils que qualsevol fulletó, que moltes vegades anem en busca d'aquell fulletó màgic que ens doni la resposta. També cal trencar alguns prejudicis. Durant anys s'ha venut una única idea d'èxit, és a dir, per exemple, una carrera universitària. I avui el mateix saló ens demostra que això ja no és així. La formació professional guanya pes, els itineraris són més flexibles i el futur laboral demana perfils cada cop més diversos.
I sobretot, sobretot, sobretot cal escoltar. Escoltar els orientadors, els professionals, els estudiants que ja han passat per aquest camí, però també cal escoltar-se un mateix, que és probablement el més difícil. I ara sí, aquests dies, si aquests dies acabeu trepitjant la Fira de Barcelona, algun dels nostres oients acaba trepitjant la Fira de Barcelona o algun familiar, perquè sabem que potser teniu algun net,
algun nebot, algun fill que en aquests dies marxarà cap a aquesta fira a buscar respostes, com dèiem, millor anem a les preguntes ja formulades a casa. Però un consell, que ho facin en calma, sense pressa, sense pressió d'haver de sortir-ne amb una decisió triada. És a dir, el més important no és triar avui el camí perfecte, sinó començar a construir-ne un que tingui sentit per a vosaltres. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I comencem, com sempre, fent un repàs del sumari.
Avui dijous 19 de març parlarem de les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales. Tancarem la primera hora amb les efemèrides amb en Joaquín Quiles i també parlant del temps amb en Carles Rius. Tot seguit, a la segona hora, després dels bolletins informatius, entrevista del dia. Avui parlarem del Dia Mundial de la Poesia i ho farem amb el Servei Local de Català. També parlarem de xarxes socials, en aquest cas en Vanessa Montserrat.
I tancarem el programa parlant de cinema a l'espai Plano a Plano amb Maralla Meneses Washington. I tancarem el programa d'avui amb Maica Dueñas parlant, com sempre, com cada dijous, de teatre. Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més aquí al 98.ufm. Us parla Daniel Martínez. És un plaer estar amb vosaltres aquí a la freqüència módula de Ràdio d'Esvern. I res que us haig de dir. Arrenquem aquest dijous amb moltes ganes i amb bona música. Bon dia.
Bailando rezados los dos Los dos
Fins demà!
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Radio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Fins demà!
Engeguem aquesta primera hora del nostre magazín amb l'espai de titulars saludant Mariona Sales. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Benvinguda al programa. Comencem, com sempre, amb les tres notícies de Sant Just. Avui parlarem de l'entrada en funcionament de la segona fotolinera de Sant Just a Maslluí. També de la que ja és completada, la millora integral del carrer de la Riera amb la xarxa d'assenejament.
I tancarem parlant de la intensió de creació en aeris per fomentar l'expressió artística al casal de joves. Comencem parlant en medi ambient. En aquesta temàtica arrenquem parlant d'aquesta notícia que ja avançàvem fa uns instants, que en aquest cas és una notícia procedent del barri de Maslluí.
Exacte, i parlem de, com has dit, de la nova fotolinera de Masllui, que ja està operativa després de completar-se els treballs de connexió a la xarxa elèctrica en una actuació impulsada per l'Èrea Metropolitana de Barcelona dins del programa Marc d'Energia i Clima. Ubicada al carrer de Maria Montessori, es tracta de la segona fotolinera de Sant Just i permet la recàrrega simultània de fins a quatre vehicles elèctrics. La instal·lació disposa d'una pèrgola fotovoltaica de 10 kW i de dos carregadors de 22 kW amb quatre punts de recàrrega, amb sistema de repartiment de potència.
L'activació del servei es fa mitjançant l'app amb electrolineres i les tarifes varien segons el tipus de càrrega entre 0,24 euros al kWh o 0,36 euros al kWh, amb temps màxim d'estacionament limitat i recàrrecs per accés. A la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern podreu veure detallat quant val cada cosa.
I la infraestructura també permetrà l'autoconsum compartit d'energia amb equipaments municipals i la gestió fotovoltaica recau en terça, mentre que el servei s'integra a la xarxa metropolitana d'electrolineres amb suport del FEDER.
Marxem a Urbanisme, marxem a actualitzar una notícia que ens arriba en aquest cas, com dèiem, des del carrer de la Riera. Exacte, i és que aquest carrer ja disposa d'una nova xarxa de clavegaram després de la finalització dels treballs d'urbanització que han permès completar el sistema d'assanejament i millorar la infraestructura viària.
Fins ara aquest carrer no comptava amb xarxa d'assanejament, fet que obligava a gestionar les aigües residuals fins al punt de connexió amb la xarxa existent. L'actuació ha incorporat un col·lector, una estació de bombament i una canonada d'impulsió d'aigües residuals, solucionant aquesta mancança estructural.
També s'ha millorat la gestió de les aigües pluvials, ja que a la part baixa només hi havia una xarxa que abocava directament al medi natural, i les obres han inclòs el soterrament de la línia elèctrica aèria, la renovació de l'asfalt i actuacions per millorar la mobilitat, com la creació d'un espai reservat per vianants i la instal·lació d'elements reductors de velocitat. A més, s'ha dut a terme una nova ordenació de l'aparcament amb l'objectiu d'optimitzar l'ús de l'espai públic i millorar la seguretat viària.
I marxem a parlar del Casal de Joves, que ens proposa una nova activitat. En aquest cas, en clau de joventut, seguim amb aquest espai de titulars. Exacte, i és que el Casal de Joves acollirà el 21 de març a les 10 del matí a la Sala Utopia una intenció de creació en aeris adreçat a joves amb experiència prèvia. Una activitat centrada en el desenvolupament artístic i expressiu a partir de les tècniques aèries.
El monogràfic se centra en l'exploració creativa amb l'objectiu de construir seqüències i peces pròpies utilitzant teles i altres elements aeris. La iniciativa busca convertir la tècnica en llenguatge artístic, aprofundint en la vessant expressiva de la disciplina. És una activitat adreçada a persones d'entre 12 i 40 anys amb pràctica prèvia en aeris i té un cost de 7 euros amb 70.
Molt bé, doncs aquestes són totes les notícies que actualitzem avui a l'espai www.radiodesvern.com. Les podreu consultar d'aquí uns instants. Recordem, avui hem parlat que entra en funcionament la segona fotolinera de Sant Jus a Masllubí. La instal·lació situada al carrer Maria Montessori permet carregar fins a quatre vehicles elèctrics i també s'integra a la xarxa metropolitana amb energia fotovoltaica i també amb autoconsum compartit.
Hem parlat en segon terme que ja està completada la millora integral del carrer de la Riera amb nova xarxa d'assanejament. L'actuació incorpora clavegueram, soterrament elèctric i millores en mobilitat, seguretat viària i ordenació de l'aparcament.
I hem tancat aquest espai amb l'intensiu de creació d'aeris per fomentar l'expressió artística al Casal de Joves. L'activitat prevista pel 21 de març a la Sala Utopia és adreçada a participants amb experiència prèvia i també per proposar treballar la creativitat a través de teles i elements aeris. 6 minuts per dos quarts d'11 del matí. Marxem ara a una breu pausa publicitària. Tornem de seguida amb les portades dels diaris.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi.
on les teves tardes se't faran molt curtes. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
I ara, portades de diaris.
I arrenquem aquestes portades dels diaris d'avui, 19 de març del 2026, Dia del Pare. No sé si has felicitat el teu pare, Mariona. És que la meva família, ni el Dia del Pare ni el Dia de la Mare, la veritat és que no l'hem celebrat mai. Una cosa és celebrar-la i l'altra cosa és, papa, felicitats. Però ni felicitats. S'estranyaria, no? Si li diguessis felicitats avui, s'estranyaria. Molt bé. De fet, avui és el Dia del Pare, per tant vol dir que és Sant Josep. Doncs sí que puc felicitar el meu pare perquè el meu pare és Josep Maria. Ah!
Llavors, felicitar-lo, puc felicitar-lo pel sant. Però el dia del pare i el dia de la mare, no ho sé, tampoc són els motius pels quals no l'hem celebrat mai. No, no, no té cap explicació, però en aquest sentit, no, a vegades passa, que no li dones tanta importància a aquestes coses i potser no prens aquest partit, no? De dir, vinga, va, doncs anem a... Jo, a veure, una trucada sí que caurà, encara no l'hi he fet, però sí que caurà una trucada al meu pare, no és Josep, és Agustí, però el trucarem.
Aquí sí que hem de felicitar, quan acabi aquest espai, és el Josep Soleipareta, que està gravant l'espai de Sardanes, el Jus Sardanes, i l'haurem de felicitar que és el seu sant. Perfecte. Doncs després ho fem, que ens en recordem tots i totes. Molt bé, doncs ara sí, marxem a l'espai de portades de diaris, marxem a parlar del diari Ara d'avui dijous.
Doncs el diari ara habla amb governabilitat i diu que Illa retira els comptes i Esquerra els negociarà sense línies vermelles. Diu que els dos partits es donen temps amb l'objectiu de poder provar els pressupostos abans de l'estiu. També que Junqueras accepta estudiar la proposta del govern sobre IRPF sense esperar un gest de Sánchez.
I en fotografia principal veiem aquest Barça, que ahir va fer ni més ni menys que un 7-2. Brutal. Un Barça huracanat passa per sobre del Newcastle. Després de patir en l'anada i el primer temps, un Barça desfarmat escombra els anglesos al Camp Nou en una segona part màgica, amb gols de Lewandowski, Rafinha, Fermín, Marc Bernal i la Minyamal. I s'enfrontarà a l'Atlètic als quarts.
Però segons els locutors de Movistar no estava massa brillant el Barça ahir, a primera part no estava massa brillant. La primera part evidentment no va ser tan bona com la segona, però en la primera part ja va marcar molt el partit i en la primera part un Newcastle no va jugar malament, ho hem de reconèixer. Però d'això a dir que el Barça no estava brillant a la primera part em sembla un escándol.
Va marcar 3, després en va marcar 4 a la segona, vull dir, frenem una mica que a vegades els comentaristes els impau una mica la negua. Normalment un 7, que no es veu en partits d'aquest nivell dels dos equips. Es veu que el Barça no ha marcat mai 8 gols a la Champions. Mai a la història, eh? 7 suposo que sí, però 8 o... Home, 7 sí, com a mínim mai. Exactament.
Molt bé, molt bé. Gràcies, Mariona, pel punt esportiu. Doncs sí, sí, no, no, la veritat, va ser un partidàs, jo el vaig gaudir molt i sí, com tu dius, va marcar tothom aquí i vinga, va, anava entrant. La veritat és que va estar xulo. Inclús un canvi d'aquells estranys, no? Va haver-hi el canvi del porter, en aquest cas marxava Joan García per una molèstia al Bassó i va entrar...
Txesnik, que feia molt que no jugava, crec que 5 mesos, que no jugava cap partit oficial, per tant, home, Déu-n'hi-do-ret, il·lusió, il·lusió. El partit d'ahir hauria de ser xulo de veure, perquè jo no soc gens futbolera, ja ho saps, però algun partit que he vist, i a més el camp, els trobo tan avorrits, perquè clar, com que no entenc res del que passa...
Entre que no ve gairebé de lluny i que no entenc res del que passa, els trobo avorrits. I clar, com que normalment hi ha pocs gols en un partit, la diversió és poca. Ahir va haver-hi set gols del Barça, doncs hauria sigut un partit més divertit. Tota l'estona celebrant. De ben segur que veure el camp hauria sigut una festa ahir. Molt bé, marxem a altres notícies de l'ara.
Doncs el diari Ara també parla, evidentment, de la guerra a l'Orient Mitjà i parla d'un atac al jaciment de gas més gran del món que greuja la crisi de preus. El barril d'Abrèn s'acosta els 110 dòlars i arrossega les borses a la baixa. I últimes notícies del diari Ara. Parla d'un avenç en immunoterapia que permet atacar els tumors des de dins del cos. També que Europa vol que es pugui crear una empresa amb 100 euros i 48 hores. I tant que portada el diari Ara parlen de Barcelona que presenta un pla per revitalitzar el paral·lel.
Marxem a les notícies del periòdico en català. Socialistes i republicans es donen fins al juliol per tancar un acord. Illa i Junquera recondueixen el pols dels pressupostos. El president retira els comptes i Esquerra dilueix l'exigència de l'IRPF per negociar.
El Tribunal de Justícia Europeu deixa per al maig la sentència sobre l'amnistia, en una altra notícia també relacionada amb tema autonòmic, i tancant aquest tema el govern aprovarà avui un suplement de crèdit de més de 5.000 milions.
Marxem al Vendaval, al Camp Nou. El Barça s'enfrontarà als quarts de la Champions League a l'Atlètic, després d'escombrar el Newcastle en una segona part platòrica. 7-2, trobareu a l'espai Persones, de la pàgina 42 a la 44, i veiem a la imatge els blaugranes que celebren el segon gol de Lewandowski.
Pel que fa a aquest mateix espai, a la portada del periòdico trobem més notícies. Israel mata el cap d'intel·ligència iranià i ataca la planta de gas més gran del món. També ens destaca en seguretat viària una IA de trànsit que millora un 25% la predicció d'accidents a la P7.
Ens parlen també de les obres a la Rambla, les parades de Sant Jordi es mudaran al portal de l'Àngel i la catedral. Pel que fa a la petició del govern, la CEPI força la sortida d'Àngel Escribano dindrà abans de la fusió amb M&E. Pel que fa a l'espai panorama, també trobareu una notícia del Castàndem. La fiscalia demana 173 anys per a l'expresident del BBVA, Francisco González.
La Vanguardia, Mariona. Doncs la Vanguardia avui obre amb la governabilitat a Catalunya. Diu que Illa i Junqueras es donen quatre mesos per negociar els pressupostos. Que el president retira el seu projecte per exigència d'Esquerra, que votarà un suplement de crèdit. També diu que Sánchez endarrereix la presentació dels seus comptes.
En fotografia principal veiem l'Amenyabal, amb la notícia del Barça que ha estat desfarmat, es desafia amb l'Atlètic, després del 7-2 d'ahir, els de Hansi Flick van golejar ahir al vespre el Newcastle en una segona part de somni, en què el Barça es va divertir com poques vegades i va passar el 3-2 a esclafar els anglesos amb 4 gols, 2 de Lewandowski, per culminar l'accés de l'Amenyabal.
Els quarts de la Champions en què s'enfrontarà amb l'Atlètic. La nota negativa va ser la lesió de Joan Garcia.
Més notícies d'avui de La Vanguardia. Per la d'Israel, que ha bat un altre alt càrrec iranià. La mort del ministre d'Intel·ligència s'afegeix al misteri sobre Motser Bahamenei. També que els Emirats incentiven el retorn dels que van fugir i que el règim iranià podria estar intacte. També per la Vanguardia de la síndica, que demana canvis profuns en l'administració catalana, que veu obsoleta. També que Barcelona acollirà una cimera sobre drets digitals.
I passem a les dues últimes notícies d'avui de La Vanguardia, a parlar d'una nova ficció, diu l'era Trump, metralleta, el somni americà. I tanca portada parlant d'una notícia d'un nou pla, que perquè el paral·lel recuperi la brillantor, en el qual es destinaran 22 milions d'euros.
Doncs aviam si és veritat, perquè el paral·lel està una mica deslluit últimament i és com, diguéssim, l'artèria principal del teatre, del xou, de l'espectacle de Barcelona, el Broadway català, i en aquest cas, doncs, està últimament una mica...
doncs, poc cuidat, veurem com acaba evolucionant aquesta situació. Marxem a l'última portada del dia, avui parlem del punt avui, com ho fem sempre, tanquem amb aquest diari, i és que avui entrevisten a Josep Rovira, copartíssim de l'Avui, i diu, es va lluitar perquè el catalanisme aixequés la bandera a Tarragona. Pel que fa, l'Observatori Municipal, marxant avui al Prat del Llobregat,
101 pisos cooperatius de lloguer, entrevistes a l'alcaldessa Alba Bou i al cap de l'oposició Jordi Ivern. Pel que fa, doncs, a la imatge principal, veiem un dels hotels més emblemàtics de Rambles, l'Hotel Catalònia. Hotels amb segell català. La llarga tradició turística a Catalunya ha donat peu a la creació d'algunes de les marques hoteleres més sòlides del mercat.
També ens parlen del ciutadà Cris Charlier. En aquest cas, arrenca el judici contra un escandalós cas de vexació lingüística de la Guàrdia Civil a l'aeroport del Prat. També ens parlen de les cròniques. Ella cedeix i retira el pressupost i no a la guerra i més després de la liturgia.
Tanca en portada amb l'esportiu, el Barça esclafa el Newcastle el 7 a 2 i jugarà als quarts de la Champions. Nit màgica, tot i un primer temps mogut i ara toca de nou Atlético. M'agrada aquest adjectiu, un temps mogut, correcte, un primer temps mogut.
però no això de dir un Barça poc brillant, vull dir, un primer temps poc mogut, em sembla bé, però és que em va emprenyar molt, saps que estaves allà al Frankfurt veient el partit, gaudint amb els amics, i de cop i volta et trenquen amb aquest tipus de comentaris, els comentaristes haurien d'intentar ser el més imparcials possibles, perquè és que si no al final et trenquen una mica i desllueix una mica el moment que estan errant.
Sigui com sigui, el Barça ho tindrà complicat amb aquest Atlético, que recordeu que ens va deixar fora de la Copa del Rei. Veurem què acaba passant a la Champions. Molt bé, doncs ara sí, Mariona, moltíssimes gràcies per l'espai d'avui. Ens tornem a escoltar demà divendres, últim espai de la setmana. Ganes d'agafar cap de setmana allà. Ganes, ganes, com sempre. Vinga, t'escoltem als butlletins i a l'informatiu. Fins ara, Dani. Amb vosaltres, petita pausa, tornem de seguida amb les efemèrides i amb la carta del dia que tenim avui a la Palmira. Fins ara.
Si pudiera bajarte una estrella del cielo, lo haría sin pensarlo dos veces, porque te quiero ahí y hasta lucero. Y si tuviera el naufragio de un sentimiento, sería un velero en la isla de tus deseos, de tus deseos.
Pero por dentro entiende que no puedo y a veces me pierdo. Cuando me enamoro, a veces desespero. Cuando me enamoro, cuando menos me los espero. Me enamoro, se detiene el tiempo. Me viene el alma al cuerpo.
Yo juraría tu premio, yo juraría hacer cualquier cosa por ser su dueño, por ser tu dueño. Y si en tus sueños escuchas el llanto de mis lamanos, no sigas dormida, que es verdadero. No es un sueño.
Que a veces el final no encuentre su momento, oh no. Cuando me enamoro, a veces desespero. Cuando me enamoro, cuando menos me los espero. Me enamoro, se detiene el tiempo.
Sonrío cuando me enamoro. A veces desespero cuando me enamoro. Cuando menos, menos, pero me enamoro. Se detiene el tiempo. Me viene el alma al cuerpo, al cuerpo. Sonrío, sonrío cuando me enamoro.
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desbens. Seguim a la Rambla. Marxem ara a les efemèrides.
Joaquim Quilés, bon dia, com estàs? Bon dia, Dani, molt bé, i tu? Benvingut al programa, molt bé. Gràcies. Amb ganes de repassar aquestes efemèrides, avui comencem l'any 1882, que es va col·locar la primera pedra de la Sagrada Família, obra emblemàtica d'Antoni Gaudí. A tu t'agrada aquest monument de Barcelona? Molt. Sí? Sí, sí, és molt bonic.
Home, la veritat és que ara que han destapat aquella creu que han posat allà al damunt, que és l'església més gran del món, poca broma, vull dir, és un edifici, i crec que és l'edifici més alt de Barcelona, Déu-n'hi-do, fa impressió, eh? Jo quan passejo per allà fa impressió, sí, sí. Sí, sí, a mi em peia al costat de l'institut i és molt bonic.
no sé si la Toni Gaudí estaria molt orgullosa o no de l'obra perquè no sé fins a quin punt s'ha mantingut aquesta essència que ell havia d'alguna forma dissenyat no ho sé però no està aquí per preguntar-li o sigui que coses del món de l'arquitectura que en aquest cas estan trigant molts anys a construir-la jo crec que quan acabin de fer-la no tindrà tant èxit com té ara
Ja, ja. Si vols, hi podem preguntar algun dia al meu i al mà, que és treballar a l'apartament, bueno, com al despatx d'arquitectura de la Sagrada Família. Ah, sí? Ostres, que interessant. Doncs sí, mira, li podrem preguntar si ha canviat molt el disseny al llarg dels anys, però està clar que el dia que l'acabin del tot no hi haurà tant de reclam turístic, perquè jo crec que una mica el reclam també, el morbo, és el fet de veure, doncs allò, no?, que no acaba, que no acaba. És com l'obra més...
És l'obra més llarga, no? Ara tenim el cap nou també, però és com de les obres més llargues a Barcelona, no? Molt bé, passem a més qüestions. Més recentment, l'any 2019, Disney va anunciar la compra de 20th Century Fox per expandir-se en el seu món de l'estreaming. Va ser molt heavy, va ser molt heavy quan va passar això, perquè recordem que de cop i volta molt del contingut
que havia creat, bueno, la totalitat del contingut que havia creat Twenty Century Fox passava a ser, en aquest cas, de Disney. Vèiem coses tan curioses com, per exemple, El Simpsons, una sèrie que sempre ha tingut aquest punt picar o trencador, de cop i volta passa a ser de Disney, i dius, ostres, una marca que sempre ha intentat abogar pel contingut
per el contingut una mica més mainstream i ara de cop i volta entrava a la família els Simpson, una família més trencadora, més divertida i crec que també va ser una aposta interessant i que ara hem vist que de moment els hi ha funcionat perquè la plataforma Disney Plus va com un coet el que no va com un coet és el canal Disney Channel que recordem que va tancar fa parell d'anys si no m'equivoco
I res, com dèiem, aquesta efemèrida que tal dia com avui Disney anunciava aquesta expansió. Molt bé, marxem amb tres últimes efemèrides. Joaquim, tot teu.
Gràcies. Anem al 1955, que va néixer Bruce Willis, un actor nord-americà molt popular i reconegut. Gran actor, a mi m'agrada molt. La jungla de cristal, per exemple, pel·licolón. Sí, sí, què més tenim? I ens acomiadem de Juanita Reina, que va morir el 1999, destacada per ser una cantant espanyola i actriu.
Molt bé, i una efemèride que ja hem comentat abans en l'espai de portades, perquè també hem fet una mica de tertúlia amb la Mariona, però que és important també destacar, és que avui, 19 de març, es celebra... Es celebra el Dia Mundial del Pare.
I tant, el dia del Pare, i a més a més també Sant Josep, o sigui que el Santoral, aquella gent que ens estigui escoltant, que es digui Josep, Pepa, etcètera, moltíssimes felicitats i que a gaudir d'aquest dia meravellós. I nosaltres ho deixem aquí, Joaquín, per emplaçar-te a que tornis demà amb nosaltres.
a l'Espai d'Efemèrides i dedicarem una cançó a tota aquella gent que avui fa el sant, a tota la gent que avui també és el dia del pare, aquells pares que avui celebren aquesta efemèrida. Què vol dir tots creer? De Manuel Carrasco, que tot i que no està dedicada ni als Joseps ni als pares, doncs és una cançó que parla de l'amistat i de l'amor. L'escoltem ara aquí, a Ràdio Desbem. Gràcies, Joaquín. Fins ara.
Tiene un cañón de alegría disparando en los ojos. Y todo aquel que la mira se llena de amor. Es el ángel de la guarda para los demonios. Le juro que no le exagero, todo es corazón. Tiene la vida más vida si la tiene cerca. Es el paraguas, no te baila el agua sin más.
Tiene la risa que alivia todos los problemas Es esa palabra que escucha cada suspirar Es una vela encendida porque si hay un día en la oscuridad Vierte un ratito la herida por eso es mi amiga para bien y mal Qué bonito es saber que siempre estás ahí Quiero que sepas que voy a cuidar
Y poder confiar Afortunado yo Por tener tu amistad Es la brillita del agua vencida que rompe Cuando se pone valiente no sabe frenar
No tiene miedo a la gente luchar en el desorden De la justicia, canalla, por la libertad Es una vela encendida porque si hay un día en la oscuridad Vierte un ratito en la herida, por eso es mi amiga para bien y mal Qué bonito es saber que siempre estás ahí Quiero que sepas que
I aquests són els matins a Ràdio d'Esvern, aquests són els matins a la Rambla, i quan passen dos minuts i escaig de tres quarts d'onze del matí, ara marxem a la carta del dia amb la Palmira Badell.
Palmira, bon dia, com estàs? Hola, bon dia, bé. Avui és un d'aquells dies que hem de dir allò de visca el Barça i visca Catalunya, eh? Ai, espera't, espera't, no, escolta, porto una carta molt extensa avui, eh?
Ja m'he pensat, ja m'he pensat. És que estic eufòric per allò d'ahir, eh? Em fonaran perquè acabo de dir, és que els comentaristes haurien de ser una mica més imparcials, no sé què. Jo aquí diem visca massa, saps? No pot ser, això no pot ser. Això no pot ser. I més en una nit, com ha de dir. Totalment, totalment. Sí, sí, l'alegria, la il·lusió es desferma. Et deixo amb la carta pel mirar, tot teu. Això mateix. Avui no puc obviar que és Sant Josep.
Felicitem, doncs, els Joseps i Josefines, els Peps i les Pepes, Pepitos i Pepites, si hi ha algun altre derivat que es doni per entès, també. El que passo de celebrar és el dia del pare, eh? Però no passaré de fer i menjar-me una bona crema, una de les postres més típiques i ben considerades que tenim al país.
En quant al repàs dels temes que els manaires ens serveixen amb serrata, eh?, perquè començant per les vagues, vaga d'ensenyament i de sanitat, que són dos temes essencials per a un país, eh?, però es troba el govern de la Generalitat que encara no ha pogut aprovar els pressupostos d'enguany i què ha fet? Oh, sorpresa! Doncs diu que farà una empresa...
No sé on posaran tants diners, perquè imagina't 6.000 milions en prèstit, això no es porta al monedero, això no hi cap.
Bé, de totes maneres, ja ens ho explicaran, eh? Perquè aquests pressupostos ja porten tres anys. Jo no sé fins on pot arribar això, eh? Aquesta situació, eh? Avui, avui, avui se m'ha sigut recordant tot, eh? A veure si es posen les piles i surten d'aquesta paràlisi política i quan surtin a explicar la situació no tirin pilotes fora. Ah,
Parlant de pilotes, quins partits van fer ahir els equips de futbol del Barça? Homes i dones. Els homes van fer una golejada d'aquelles que es fan una vegada a la vida. Per la competició de la Champions van fer set gols. Sí, sí, ho he dit bé, set gols al Barça. I dos al rival, el Newcastle.
I sumant els que aportaven de l'altre partit, doncs, van quedar 8 a 3. No rugiria. Rugiria d'aquelles que ens recorden tota la vida. Però no s'acaba aquí. L'equip femení, aquestes noies, que tant ens han demostrat que són bones d'allò més, també van fer golejada. 4 a 1. No tant, però 4 a 1. Que sumats, tot plegat, ahir vam veure, no, entre ahir i l'altre dia, vam veure 14 gols.
Això és un festival. Una jornada possiblement irrepetible. Com que avui t'he dit coses que no puc obviar, tampoc no puc obviar pensar que la quantitat de gols que avui els hi sobraven poden fer falta un altre dia, oi? Mentrestant, però, celebrem-ho ara que podem. I una altra cosa. Vas fixar que portaven el nom...
darrere la samarreta els nois al Barça diferent, amb uns nombres també diferents? Sí, sí, sí. I per què? Jo ho sé, tu ho saps? Jo sí, sí. Ah, jo també ho sé. Jo he pensat que si no ho sabies t'ho explicaria. No, no, explica-m'ho, explica-m'ho igualment. A veure, és que es veu que era el Dia Mundial del Síndrome de Down. I tenim
una noia síndrome de Down que ha dissenyat els números i ahir li vam fer el que es diu un homenatge aquesta noia havia de sentir tan contenta ahir i penso que és un detall tan bonic entre una cosa i l'altra jo he dormit feliç avui que bé
És això el que sabies tu? Sí, sí, sí. O tens una idea diferent? No, no, exactament això, exactament això, sí, sí, una dissenyadora amb síndrome de Down que ha creat, doncs, aquests dissenys per commemorar el Dia Mundial del Síndrome de Down. Ho vaig trobar molt maco, molt. Molt, molt xulo, sí, sí. Bé, ja ho tenim, eh, ja ho té aquest club, que aquestes coses, aquests detalls els ha portat. Sí, home, sí, sí. És que ho té tot aquest club, és que no sé, a mi em té el cor robat.
Ara ens haurem de prendre la cançó aquella que cantava a la porta, eh? Ja te la saps? Quina d'elles? Perquè ja no va cantar tantes coses. Alolololó. Ah. Bé, deixem. Són moments d'eufòria. I tant. I tant, i tant. Bé, doncs, una bona crema.
I fins la setmana que ve. Boníssim, boníssim. M'encanta. Palmira, una abraçada. Cuida't molt. Adeu. I bon moment. Adeu. I ara res, eh? Un parell de publicitats. Tornem de seguida amb el temps.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
I ara sí, 4 minuts per les 11, saludem el Carles per parlar del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Benvingut al programa, molt bé, amb ganes de saber com va el temps. Avui jo pensava que hi hauria una mica de solet i de solet res. El teníem el solet, el que passa que tenim aquests vents humits de mar cap a terra que augmentàvem ahir i el que provoca que hi arribin aquests núvols carregats, a més són núvols molt baixos, o sigui, semblen molt foscos, sembla que hagi de ploure, però el problema és que són foscos perquè són molt baixos, llavors...
a aquesta alçada, el sol no els pot atravessar massa bé, llavors sembla que siguin núvols molt amenaçadors, però realment no porten massa cosa. També passava ahir a les 8 del vespre, abans, bueno, cap a les 6, 7 del vespre, que veies molts núvols que de cop i volta es va girar vent. Aquest vent és més fresquet, ja ho comentàvem ahir, i això provoca que tinguem...
unes temperatures avui clarament més baixes d'aquest matí a casa nostra. Si ahir estàvem més o menys amb valors, ara a aquesta hora, al voltant dels 15 graus, en aquests moments a Sant Just, per exemple, a l'escola Montseny no arribem als 13, estem a 12,9, o per exemple, aquí a Can Ginestà tenim una temperatura molt semblant, també de 12,9. Ha baixat un parell de graus la temperatura, es nota, i a més a més aquest vent, que és bastant humit, tenim un 74% humitat en aquests moments,
provoca que la sensació sigui de més fred. És una temperatura més d'hivern que no pas de les portes de la primavera, que per cert, avui és l'últim dia sencer de primavera, que demà... Ai, d'hivern, que demà ens arriba la primavera. I el que tindrem al llarg dels propers dies és aquesta temperatura que queda una mica més reduïda. Hem comentat aquesta setmana que tant dilluns, dimarts com dimecres arribàvem a 17, 18, ja vam baixar a 16 i avui ens quedarem amb 14 o 15 tot a estirar. És una temperatura que queda una miqueta més baixa. No esperem massa cosa pel que fa a la precipitació,
però sí que de cara als propers dies aquestes temperatures es mantindran amb uns valors una miqueta més normalets. Aquests 14-15 graus ja és més normal per estar a la segona quinzena del mes de març i pel que fa a les mínimes anirem en funció dels núvols que tinguem. Avui hem baixat fins als 10 graus perquè hi ha hagut una mica més de núvols al principi, demà probablement tindrem un cel més serè i podria baixar fins al 7, o sigui sí que les mínimes podran oscilar una miqueta, són uns valors que també podríem dir
que són bastant normals per l'època, però de moment hem de parlar de bastanta estabilitat, hem d'estar bastant contents pel que fa a estabilitat. Les temperatures podrien pujar a partir de la setmana que ve, dimarts o dimecres, es podrien enfilar cap un altre cop als 16 o 17 graus, però de moment ens vénen uns quants dies una mica a ratlla, tant avui dijous com divendres, dissabte i diumenge, sempre estarem amb uns valors molt semblants i de cara al cap de setmana, de moment parlaríem d'un dissabte bastant bo, amb el sol com a protagonista,
i després tindríem un diumenge on els núvols cada cop podrien ser una miqueta més destacats, els núvols el diumenge començarem amb sol, però cada cop seran més destacats, i no es descarta en aquests moments la possibilitat, això demà ho acabarem de confirmar, que la nit de diumenge, dilluns, podria plorar una miqueta, molt poca cosa, i el dilluns ens quedaria com una mica insegur i una mica inestable, sobretot a primera hora, després s'arreglaria més el temps.
Així que, de moment, tenim bastanta tranquil·litat, perquè fa el temps, amb aquests núvolets que avui són presents i que demà s'afluixen una miqueta, unes temperatures a ratlla i un cap de setmana, que de moment gran part d'ell estarà bastant tranquil, amb unes temperatures que són encara una miqueta d'hivern i no de primavera, i amb aquesta possibilitat de pluges la nit de diumenge, que ja ho comentarem demà, aviam si s'acaba confirmant.
15.46, de demà divendres, arriba la primavera Sant Just. Sí. Amb ganes, però sembla que l'hivern es voldrà cada uns dies. Sí, encara arrossegarem una miqueta d'hivern els propers dies. Perfecte, gràcies Carles, una abraçada. Després dels bolletins, tornem de seguida amb l'entrevista del dia. Avui parlem del Dia Mundial de la Poesia, que se celebra aquest cap de setmana. Fins ara.
Bon dia, us informa Marta Prat.
El govern aprova una injecció de 6.000 milions d'euros perquè la Generalitat pugui funcionar mentre no arribi un nou pressupost. És el mecanisme que PSC i Esquerra Republicana han acordat per donar-se marge per negociar els comptes. I la consellera d'Economia ja ha celebrat que els republicans hagin deixat enrere la cessió de l'IRPF com una condició imprescindible. Palau de la Generalitat, Albert Prat, bon dia.
El govern ha esgarrapat 5.900 milions d'euros de les seves arques bàsicament per pagar el sou dels funcionaris i complim les millores salarials que el govern ha promès a mestres i Mossos d'Esquadra. També assegura alguns projectes urgents, però ha hagut de congelar l'ampliació de l'Agència Tributària de Catalunya mentre no arribi un nou pressupost. Reforçar l'administració que ha de recaptar tots els impostos és justament un dels punts de negociació entre el govern i els republicans per tirar endavant els comptes i la consellera Alicia Romero ha valorat el canvi de parer dels d'Oriol Junqueras.
És una bona notícia, tenim la seva garantia, confiem en el grup d'ERC i esperem poder-nos posar a treballar el més aviat possible. A nosaltres ens interessen i treballarem sobre les competències i les condicions sobre les que tenim capacitat d'influir.
Albert Prat, Catalunya Ràdio, Palau de la Generalitat. I segons la número 2 del PSC, Lluís Amoret, en aquesta nova etapa de negociacions amb Esquerra, caldrà posar sobre la taula qüestions que vagin més enllà de l'IRPF, ara que pels republicans ja no és una línia vermella. Ho ha explicat el matí de Catalunya Ràdio.
El que veurem és un procés de negociació seriosa, rigorosa, que posa per davant els interessos del país i aniran sortint, imagino, projectes que tenen a veure amb aquests interessos. Ara, en aquests moments, estem iniciant o reiniciant les negociacions del nou pressupost i anirem veient com avança tot...
Més notícies a meva Pineda. Els últims atacs a grans jaciments i refineries de l'Orient Mitjà disparen els preus del gas i del petroli que assoleixen nivells màxims des que va esclatar la guerra ara fa 20 dies. El preu del gas natural és el que més puja. S'enfila més d'un 20% i supera els 65 dòlars per megavat hora després que Israel ataqués el jaciment més gran del món a l'Iran.
Aquest preu és més del doble que abans del conflicte i el més alt des de principis del 2023. La cotització del petroli s'incrementa un 7%. El barril de Krupp-Brent torna a superar els 115 dòlars. Abans dels atacs en costava uns 70. I precisament ara comença una cimera dels líders dels 27 per buscar mesures que compensin l'encariment dels preus dels combustibles a causa de la guerra contra l'Iran. La Comissió Europea és partidària de limitar el preu del gas o donar ajudes als estats per comprar-ne a Brussel·les Bruno Fortea.
Hola, bon dia. Unanimitat entre els líders europeus per assegurar que la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran no és la seva. El primer ministre de Bèlgica, Bart de Weber, ha resumit la posició comuna dels 27. No hem volgut aquesta guerra, no l'hem començada nosaltres. Tots volem que aquesta guerra s'acabi el més aviat possible i que no ens hi impliquem.
L'encariment de l'energia centrarà al gruix del debat. Per abaratir el preu de la llum, Itàlia i Polònia volen que les centrals elèctriques deixin de pagar un impost per les seves emissions contaminants. Espanya, els Països Baixos i els nòrdics s'hi neguen. Bruno Forte de Mires, Catalunya Ràdio Brussel·les.
Els metges estan cridats a la vaga avui i demà per reclamar millores laborals a un conveni propi i eliminar les guàrdies de 24 hores. Les noves aturades estan convocades pel sindicat Metges de Catalunya que denuncia falta de voluntat negociadora del govern. Aquesta hora la protesta es concentra a la plaça d'universitat. Anem a l'unitat mòbil a Barcelona. José Antonio Muñoz i Mónica Mas, bon dia.
Bon dia. Aquí el sindicat ha muntat un estant amb micròfon perquè tots els metges i pacients puguin explicar quin és el seu malestar i les seves reivindicacions i, sobretot, informar de per què estan en vaga. Irene Vermell és anestesiòloga de Bellvitge i vicesecretària de Metges de Catalunya.
que estem superbé, que només demanem més privilegis. Sisplau, que s'aprenguin uns minutets per escoltar la versió de les batxeses. Si tenen algú al seu abast d'un veí de l'escala o algú de la família, algú dels amics, que li preguntin quina és la seva situació de veritat, perquè llavors veuran que tenim un problema tots, nosaltres perquè ho treballem i ells perquè són els usuaris.
I assegura que la seva mobilització està en un punt de no-retorn. Mònica Mas, Catalunya, Ràdio Barcelona. I un altre sector que està mobilitzant-se en aquests moments és el de l'educació. Les comarques gironines han convocat diverses mobilitzacions que s'han convertit en dues columnes que van fins a la seu de la Generalitat. Un dels punts de concentració del matí era a Fontejau i s'han desplaçat cap a l'accés a l'autopista de Girona-Ouest. Josep Lluís Blasquet i Fèlix Martín, bon dia.
Bé, sembla que no és possible aquesta connexió amb Girona. Recordeu que els mestres estan de vaga avui a les comarques del Maresme. Ara ens diuen que sí que és possible aquesta connexió amb Girona. Fèlix Martín, bon dia. Sí, hola. L'accés a Girona oest a l'AP7, tant d'entrada com de sortida, està tallat pels Mossos.
al davant una àmplia concentració de manifestants, també alguns tractors de pagesos que els donen suport i si bé els vehicles no poden accedir a l'autopista, sigui que ho han pogut fer a peu alguns mestres i professors amb samarretes grogues i pancartes. Aquí han arribat des del punt de trobada de Fontejau i en aquests moments estan continuant aquesta marxa a peu en direcció, en principi, cap a Girona per participar en una gran manifestació al migdia davant la seu de la Generalitat. Fèlix Martín, Josep Lluís Blasquez, Unitat Mòbil a Girona.
I notícia d'última hora, l'escriptor i poeta mallorquí Vial Mesquida és el 58è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ho acaba d'anunciar Xavier Antic, president d'Òmnium Cultural Barcelona, Montse Camps. Bon dia, el jurat premia Vial Mesquida per ser un creador verbal que ha desenvolupat tots els gèneres literaris, per ser un baluart del diàleg amb les noves generacions i les noves tecnologies, per ser un dels millors rapsodes del panorama actual i per la seva defensa de la llengua i cultura catalana.
Ell mateix explica que fa literatura experimental i renovadora que tracta temes com l'amor, l'odi, el dolor o la joia. I la seva literatura trenca esquemes amb un llenguatge molt acurat i sensual. Vial Masquida, que es va donar a conèixer amb la novel·la L'Adolescent de Salt, Premi Prudència Bertrana, obra que tracta la temàtica gai que va ser censurada durant anys, rebrà el premi el 8 de juny al Palau de la Música Catalana. L'any passat el va rebre el filòsof i traductor Pere Lluís Font. Montse Camps, Catalunya, Ràdio Barcelona.
I els d'esports amb Marcos García. El Barça jugarà contra l'Atlètic de Madrid als quarts de final de la Champions masculina. Ahir a la tornada dels vuitens, Barça 7, Newcastle 2. Avui passant en prova Joan García i Eric García, que ahir no van poder completar el partit. L'Atlètic de Madrid al seu torn va superar el Tottenham als vuitens per un global de 7 a 5.
Aquesta eliminatòria de quarts Barça-Atlètic de Madrid es jugarà el 8 d'abril, anada a Barcelona i la tornada a Madrid el dia 14. La resta d'eliminatòries de quarts d'aquestes xampions masculines seran Sporting de Portugal-Arsenal, Real Madrid-Bayern de Múnich i PSG-Liverpool. El Barça femení jugarà la final de la Cupa de la Reina contra l'Atlètic de Madrid. L'equip de Pere Romeu va guanyar i el Badalona Women per 4 gols a 1 a la tornada de les semifinals.
En bascat el Barça té aquesta tarda partit de la 32a jornada a l'Eurolliga a la pista del València. Aquest partit començarà a les 6 de la tarda i, com sempre, el transmetrem a l'app de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. I avui arrenca la Copa Masculina d'Hoquei Patins. Es juga a Sant Sodornida de Noia fins diumenge. 6 de 8 equips catalans. Avui es juguen dos primers partits de quarts. A un quart de 7, Calafell Reus. A tres quarts de 9, Noia-Barça. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 8 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
La nova fotolinera de Mas Lluís ja està operativa després de completar-se els treballs de connexió a la xarxa elèctrica. En una actuació impulsada per l'Ère Metropolitana de Barcelona dins del programa Marc d'Energia i Clima. Ubicada al carrer de Maria Montessori, es tracta de la segona fotolinera de Sant Just i permet la recàrrega simultània de fins a quatre vehicles elèctrics.
La instal·lació disposa d'una pèrgola fotovoltaica de 10 kW i de dos carregadors de 22 kW amb contrapunts de càrrega, amb sistema de repartiment de potència. L'activació del servei es fa mitjançant l'APP AMB Electrolineres i les tarifes varien segons el tipus de càrrega entre 0,24 euros al kWh i 0,36 al kWh, amb temps màxim d'estacionament limitat i recàrrecs per accés.
La infraestructura també permetrà l'autoconsum compartit d'energia amb equipaments municipals i la gestió fotovoltaica recau en terça, mentre que el servei s'integra a la xarxa metropolitana d'electrolineres amb suport del FEDER. Pel que fa a urbanisme, el carrer de la Riera ja disposa d'una nova xarxa de clavegram després de la finalització dels treballs d'urbanització, que han permès completar el sistema d'assanejament i millorar la infraestructura viària.
Fins ara aquest carrer no comptava amb xarxa de sanejament, fet que obligava a gestionar les aigües residuals fins al punt de connexió amb la xarxa existent. L'actuació ha incorporat un col·lector, una estació de bombament i una canonada d'impulsió d'aigües residuals, solucionant aquesta mancança estructural. També s'ha millorat la gestió de les aigües plovials, ja que a la part baixa només hi havia una xarxa que abocava directament al medi natural.
Les obres han inclòs el soterrament de la línia elèctrica aèria, la renovació de l'asfalt i actuacions per millorar la mobilitat, com la creació d'un espai reservat per vianants i la instal·lació d'elements reductors de velocitat. A més, s'ha dut a terme una nova ordenació de l'aparcament amb l'objectiu d'optimitzar l'ús de l'espai públic i millorar la seguretat viària.
I en joventut, el Casal de Joves de Sant Just acollirà el 21 de març a les 10 del matí a la Sala Utopia una intensió de creació en aèris adreçat a joves amb experiència prèvia, una activitat centrada en el desenvolupament artístic i expressiu a partir de tècniques aèries. El monogràfic se centra en l'exploració creativa amb l'objectiu de construir seqüències i peces pròpies utilitzant teles i altres elements aèris. La iniciativa busca convertir la tècnica en llenguatge artístic aprofundint en la vessant expressiva de la disciplina.
L'activitat està adreçada a persones d'entre 12 i 40 anys amb pràctica prèvia en aeris i té un cost de 7 euros amb 70. I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
La ràdio de Sant Just, 98.1. Els meus ulls ja no saben si no contemplar dies i sols perdus.
Com sento rodar velles tartanes pels rials de cinera el meu record. Arriben olors de mar vetllada per clars estius.
per clars estius. Els meus ulls ja no saben si no he contemplat dies i sols per tu.
Obren els meus dits la rosa que vaig collir i els llavis horatge. Paraules esdevingudes, cendre.
Els meus ulls ja no saben si no contemplar dies i sons perdus.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
Tres hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smurf Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials.
El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
I seguim avançant al nostre magazín. Seguim aquí a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia. Els que ens esteu seguint avui pel canal de YouTube veureu que hi ha molta gent a l'estudi, però és que encara hi ha més gent a la redacció. Avui estem... La veritat és que no ens hi cabem avui gairebé i ens fa molta il·lusió. Avui volem celebrar el Dia Mundial de la Poesia, que és un dia molt important i que en aquest cas se celebra el 21 de març. Però nosaltres aquí a l'emissora ho fem...
Ho fem avui de la nostra manera i gràcies també al Servei Local de Català. Per explicar una mica i posar una mica de context en l'espai d'avui, també tenim aquí a la meva dreta la Irene Sabrià, que és professora del Servei Local de Català de Sant Just. Irene, bon dia. Bon dia. Benvinguda al programa. Gràcies. Explica'ns una mica què viurem en els propers minuts aquí a Ràdio Desvent.
Bé, doncs el que hem vingut a fer aquí a la ràdio és llegir, per commemorar el Dia Mundial de la Poesia, un poema en diferents llengües i per això han vingut alumnes del nivell bàsic 2 de català, per tant això és molt important perquè és un nivell baixet,
del Bàsic 2, a llegir-ho amb el seu idioma. Jo el llegiré en català i llavors ell ho llegirà en anglès, en alemany. I el poema és d'un autor que es diu Blai Bonet. Aquest senyor, aquest autor és mallorquí, és d'un poblet de Mallorca que es diu Santanyí.
i és un referent imprescindible de la literatura catalana a tots els territoris de parla catalana i bé, la seva obra és molt important té una gran força verbal i una sensibilitat extrema bé, tant té poesia com també obra en prosa però nosaltres el que venim a fer és llegir un poema
Perfecte. Doncs el poema que s'ha triat en aquest cas és Foc d'ocell. Endavant, Irene. Començarem escoltant aquesta poesia en català i tot seguit anirem escoltant diferents idiomes. També presentarem els altres convidats que tenim sobre la taula. Ara, en aquest cas, parlem amb Irene Sabrià, que, com deia, és professora del Servei Local de Català i l'escoltarem amb la lectura d'aquest poema.
Molt bé. Foc d'ocell. La llibertat és una cantata a la llibertat. Si es creu o mana creure que és més que un cant, és perquè tan sols no és un càntic. La llibertat també ha de ser una cançó de poble. La llibertat no és. Just dura el temps en una rosella dels segadors. Qui cala foc a l'ocell del desig és el misteri.
El misteri de l'amor és el temps, com el misteri de la llibertat és el temps que dura el seu cant, perquè l'amor fet i la llibertat són el mateix càntic.
El plaer de l'amor fet és una cantata a l'amor. No és l'amor. La llibertat és just un himne a la llibertat. No és la llibertat. Veig que no ho creus. Saps per què? Tu voldries ser lliure, però que no et passés res, i res és massa poc, talment com tot són massa coses.
Doncs aquesta és la poesia triada aquest any, aquesta poesia que s'ha fet lectura ara en català i marxem a escoltar-la en alemany. Verena, bon dia, com estàs? Bon dia, molt bé, gràcies. Sí, visc l'any just des del setembre i llegiré el poema en alemany. Perfecte. Molt bé, doncs t'escoltem.
«Vogel in Brand»
El que el volc de l'aixer és el llibre. El llibre és la temps, com el llibre és la temps, com el llibre és la temps, que el llibre és la temps, que el llibre és la llibre és la llibre.
Die Lust der vollendeten Liebe ist eine Kantate an die Liebe. Es ist nicht die Liebe. Die Freiheit ist bloß eine Hymne an die Freiheit. Es ist nicht die Freiheit. Ich sehe, du glaubst es nicht. Weißt du, warum? Du wärst gerne frei, doch dass dir nichts passiere. Und nichts ist zu wenig, genauso wie alles zu viel ist.
Que maco, la veritat és que anirem escoltant al llarg d'aquest espai diversos idiomes, la seva musicalitat i la veritat és que és meravellós poder tenir aquest espai que tenim avui, que ja fa diverses temporades que podem gaudir d'aquesta secció que fan un cop a l'any el Servei Local de Català, en commemoració d'aquest Dia Mundial de la Poesia. I ara l'escoltarem en aquest cas en portuguès. Tinc aquí a la meva esquerra el Joao. Joao, bon dia.
Bon dia. Com estàs? Molt bé, molt bé. Sí, bàsicament fa 6 mesos que visc a Sant Just, exactament al mateix temps que fa que visc a Catalunya des que em vaig traslladar a Portugal i doncs soc portugués, llegirem portugués el poema.
Porta sis mesos i, home, el català, Déu-n'hi-do, eh? El parles molt bé? Una mica, crec que una mica. Home, no, no, molt bé, una mica, molt. Sí, sí, no, no, està molt bé. Sí, crec que vaig tenir l'oportunitat de treballar en un lloc, que és el Barça, que es parla molt català, doncs escolto molt cada dia i crec que em va ajudar.
Que bé, que bé, que bé. Doncs, endavant amb aquesta poesia en portugués. Canvia a portugués. A ave, a teia. A liberdade é un canto à liberdade. Crer-se ou fazer crer-se que é mais do que isso é porque simplesmente não o é. A liberdade tamé ha de ser cântiga. A liberdade não é. Dura uma flor antes da ceifa.
És el mistério que amb el desejo avateia. El mistério del amor és el temps, i el de la liberdà és saber quan l'he dura el canto, perquè ella i el amor, després de fet, són el mateix canto. El prazer del amor, després de fet, és un canto amor. No és el propio amor. A liberdà és només un hino a la liberdà. No és a propria liberdà. No és el que jo canto ben vejo.
Preciós, preciós aquest poema. Irene, l'anem sentint en diverses llengües i la veritat és que és enamora, eh? És molt bonic, és molt bonic. Gràcies, Joao. Marxem a l'última d'aquest primer bloc. Marxem a saludar la Nora, que la tenim aquí, Nora. Bon dia.
Bon dia, bon dia. Quan fa que estàs a Sant Just? Vaig a Sant Just fa un any. Un any, eh? Molt bé, molt bé. D'on vens? D'Alemanya, també. D'Alemanya. Molt bé. En aquest cas, per això, l'escoltarem en anglès, no, el poema? Sí, presentaré la versió en anglès. Perfecte, doncs t'escoltem.
Freedom is a bird of fire. Freedom is a cantata of freedom. If believed or it makes you believe, it is more than a song. It is because is it not a hymn. Freedom must be sung by the people as well. Freedom there is not, for it lasts just the time in a reaper's poppy.
What sets aflame the bird of desire is mystery. The mystery of love is time. Like the mystery of freedom is the time span of its song. Because love made and freedom are the same hymn.
The joy of love made is a cantata to love. It is not love. Freedom is just a praise song to freedom. It is not freedom. I see you do not believe it. Do you know why? You want to be free but wish nothing to befall you and nothing is not enough just as it is too many things.
el mateix poema del català a l'anglès passant per l'alemany i el portugués aquest ha estat el primer bloc fem una petita pausa per publicitat tornarem de seguida hem de fer canvi de taula escoltarem a continuació també aquest mateix poema en castellà en la versió castellà de Venezuela i també en castellà argentí i també en francès per tant
En breus instants tornem de seguida quan tinguem aquí la taula composada i puguem continuar una mica amb l'espai d'avui. Fins ara. Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem. Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
Continuem avançant en aquest tram de l'entrevista del dia. Avui una entrevista molt diferent perquè estem rendint homenatge a aquest regal que ens han donat les lletres, que és la poesia, i en aquest cas, com que el dia de la poesia celebra aquesta mateixa setmana, hem decidit en marc d'aquest dia mundial, que és el 21 de març,
celebrar avui també la nostra petita commemoració fent aquest espai avui d'homenatge amb el Servei Local de Català. Abans, en aquest primer bloc, hem escoltat la poesia, aquest foc d'ocell, l'hem escoltat en alemany, portuguès i anglès i també inicialment en català, llegit per Irene Sabria, professora del Servei Local de Català.
En aquest segon bloc l'escoltarem en castellà de dues maneres, en castellà venezolà, en castellà argentí i tancarem en francès. Deixeu-me saludar primerament el trio que conforma aquesta lectura en castellà venezolà. Elles són l'Anselma, la Oriana i la Sheila. Bon dia, com esteu? Bon dia, molt bé. Sí, benvingudes al programa. Bé, tot vostre, us escoltem amb aquesta lectura del poema en castellà venezolà.
La libertad es una cantata a la libertad Si cree o se hace creer que es más que un canto es porque ni siquiera es un cántico La libertad también tiene que ser una canción de pueblo La libertad no es apenas
dura el tiempo en una amapola. Continuem. Andavan. Bon dia. Soy Oriana de Venezuela del Estat Zulia y llegiré el siguiente par. Quien prende fuego al pájaro del deseo es el misterio. El misterio del amor es el tiempo. Como el tiempo de la libertad es el tiempo que dura su canto. Porque el amor hecho y la libertad son el mismo cántico.
El placer del amor hecho en una cantata de amor. No es el amor, la libertad es apenas un himno a la libertad. No es la libertad. Veo que no lo crees. ¿Sabes por qué? Tú querrías ser libre, pero que no te pasara nada. Y nada es demasiado, poco. Igual que todo es demasiado.
Doncs aquesta lectura del poema, en aquest cas llegit amb aquesta divisió dels tres paràgrafs, per l'Anselma, la Oriana i la Sheila, gràcies. Marxem ara a escoltar el Pablo. Pablo, bon dia, com estàs? Bon dia, tot bé? Benvingut al programa, acostarem una mica el micro. Explica'ns una mica d'on vens, Pablo? Jo soc de Buenos Aires i fa tres anys que vaig venir a viure aquí a Barcelona.
Molt bé, molt bé, perfecte. Doncs ara entenc que ens llegiràs aquesta poesia en castellà argentí. Tot teu. Fuego de pájaro. La libertad es una cantata a la libertad. Si se cree o se hace creer que es más que un canto, es porque ni siquiera es un cántico. La libertad también tiene que ser una canción del pueblo. La libertad no es apenas dura el tiempo en una amapola.
Quien prende fuego al pájaro del deseo es el misterio. El misterio del amor es el tiempo, como el misterio de la libertad es el tiempo que dura su canto, porque el amor hecho y la libertad son el mismo cántico.
El placer del amor hecho es una cantata al amor. No es el amor. La libertad es apenas un himno a la libertad. No es la libertad. Veo que no te lo crees, ¿sabes por qué? Tú querrías ser libre, pero que no te pasara nada. Y nada es demasiado poco. Igual que todo es demasiado.
Doncs aquesta lectura en castellà argentí interpretada pel Pablo, que, com ens deia, ve de Buenos Aires i porta tres anys vivint aquí a casa nostra. I tanquem la lectura en francès per la Marí. Marí, bon dia, t'acostem al micròfon. Com estàs? Hola, bon dia. Benvinguda al programa. Explica'ns una mica la teva història. Quan fa que estàs aquí?
Sí, fa nou anys que visc aquí, a prop de Barcelona, primer a Esplugas i ara aquí a Saint-Just. I ara, aprenant el català, soc molt feliç de fer poble. I gràcies a Montse, que va explicar-me aquesta expressió de català fer poble. I bé, vaig a llegir en francès. Endavant.
Si, fa que tu sais, enflammer l'oiseau. La liberté est une cantate à la liberté. Si l'on croit ou l'on fait croire qu'elle est plus qu'un champ, c'est parce qu'elle va au-delà du cantique. La liberté doit aussi être la chanson d'un peuple. La liberté n'est pas. Elle ne vit que le temps d'un coquelicot des moissonneurs.
C'est le mystère qui enflamme l'oiseau du désir. Le mystère de l'amour est le temps, tout comme le mystère de la liberté est la durée de son champ. Car la liberté et l'amour accompli sont le même quantique. Le plaisir de l'amour accompli est une cantate à l'amour. Ce n'est pas l'amour. La liberté n'est qu'un hymne à la liberté. Ce n'est pas la liberté. On dirait que tu n'y crois pas.
Tu sais pourquoi? Tu voudrais être libre. Mais qui ne t'arrive rien. Et rien ce n'est pas assez. De même que tu, c'est beaucoup trop. Doncs aquest ha estat l'espai d'avui, aquesta secció on hem pogut escoltar aquesta mateixa poesia, aquest foc d'ocell, que l'hem escoltat, com dèiem, en alemany interpretada per la Verena, en portugués pel Joao, en anglès per la Nora...
en castellà de Venezuela amb l'Anselma, l'Oriana i la Sheila, en castellà argentí pel Pablo i finalment en francès per la Mari. Moltíssimes gràcies. Aquesta lectura també ha sigut possible gràcies al Servei Local de Català, també gràcies a la Irene Sabrià, que ha fet la lectura també en català d'aquest poema. Una abraçada, cuideu-vos molt i que vagi molt bé aquest aprenentatge del català. Una abraçada.
Per tu, no sóc un dels teus amants, però creo l'Himàlaia per tu, i robaré dotze diamants, un per cada lluna plena. Per tu, jugo a naus amb el perill, ballo sobre l'aba per tu, aguantaré tota la nit sense dormir. El que jo vull és cantar-te fins carrer.
i riure fins que ens falti l'aire.
Per tu, no seré mai un esclau, però guanyaré la guerra per tu. I lluito fins l'última sal amb les apostes en contra. Per tu, atrapo bales amb les dents i domaré les feres per tu. I accelero sense frens, de 0 a 100. El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba, tornar-me a embriagar amb el teu perfume.
Més enllà, més amunt, jo voldria seguir-te. Més enllà, més amunt, al costat més salvatge.
Més enllà, més amunt, al costat del salvatge. El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba, tornar-me a embriagar amb el teu perfum. Mentre fora el món va donant voltes i riure fins que ens falti l'aire, memoritzar-me.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català. Molt per parlar.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusca en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus l'esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Dos minuts per tres quarts de dotze del migdia. Nosaltres ens dirigim ara a l'últim espai d'aquesta segona hora. Venim de l'entrevista del dia, marxem ara a l'espai de les xarxes socials, a l'espai que fem amb la Vanessa Montserrat cada setmana. Vanessa, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Molt bé. Sí? De dijous? És que el cuerpo ya tiene ganas de fin de semana, eh? De marxar, eh?
Ja té ganes de cap de setmana el cos, sí, sí, la veritat és que sí. Molt bé, doncs avui parlem també d'un tema que, aviam, ho hem estat comentant al llarg de tot el programa, avui és el dia del pare, avui és Sant Josep, molts de nosaltres ho celebrem, d'altres no, jo, per exemple, doncs la meva celebració serà fer una trucada al meu pare i dir-li felicitats, però hi ha gent que potser no té tant d'acostum, ho parlàvem abans aquí a l'estudi amb la Mariona,
Llavors, explica'ns una mica què té a veure el tema del dia del pare amb el tema de les xarxes socials, també enfocat, entenem, a comerços, empreses que vulguin d'alguna forma també expandir-se o aprofitar aquest tirón per fer una mica de campanya.
Això mateix. En primer lloc, vull felicitar tots els pares. I tant. En especial el meu. Oh, que maco. És que estic el millor, com tothom, que deu pensar. Però jo, és la veritat, el meu és boníssim. Així que, papa, felicitats. Doncs aprofitem els dies especials, perquè sempre que tenim un negoci o una marca personal, doncs hem d'aprofitar-nos d'aquests dies especials per fer campanyes, d'acord?
Però no penseu que parlarem de la típica campanya de comprar colònies o carteres, el típic regal del papa o una corbata. No, no parlem d'això. Parlarem d'una cosa diferent i parlarem de com fer campanyes que arribin al cor. Perquè jo soc defensora, tot i que em dedico al tema del màrqueting digital i al final de la venda de productes i de serveis.
Però intento, o almenys és el que intento transmetre també als meus clients, que no m'agrada el consumisme massiu, o sigui, no soc partidària del consumisme massiu, potser és una cosa que és com rara, però és veritat, no? O sigui, jo crec que es pot donar una miqueta la volta i...
S'ha de vendre, en aquest cas, aprofitant el dia del pare, a vendre temps, a vendre records i sobretot a vendre valors, que això és el que marca la diferència també de si ens dediquem a vendre productes o serveis.
Per tant, si tenim un negoci, deixeu d'intentar encascatar estocs acumulats, sisplau, perquè és que això m'he trobat i dic, per favor, no. I apostem, sobretot, pel consum conscient. En aquest cas, podríem fer una estratègia que sigui l'estratègia de l'antirregal, com crear una campanya que digui, per exemple, aquest any...
No li regalis res, que acabi en un calaix. Si vens productes, podeu promocionar la durabilitat, com per exemple, un ganivet de cuina per tota la vida, per les paelles dels diumenges. Per exemple, és una manera de...
no està venent un estri de cuina, qualsevol, sinó que li dones una mica que va més enllà, no el compris per comprar-lo. Allò dels ganivets japonesos, aquells que estan tallats a mà i tot allò que dius, quina preciositat, no? Ja, que dius, ara entenc per què tu pots tallar amb aquesta precisió. Clar, que pot semblar que no hagi de ser un regal pel dia del pare, però si trobes el ganivet adequat o allò concret que...
que realment encaixi amb la persona, jo crec que al final també és el tema de personalitzar, d'anar a la personalització i no d'anar a lo genèric, perquè moltes vegades tendim això a la corbata, a la colònia, a la bufanda, a la cartera.
Són els típics regals, el paraigua, els típics regals pel pare, no? I al final arriba un punt que dius, anem a buscar això, no? El tema de la personalització. I és aquí on empreses que fan regals personalitzats triomfen, no? Aquestes ampolles de vi que els pots fer l'etiqueta personalitzada, les tasses personalitzades, aquest tipus de regals...
que vulguis o no, li donen aquest tret característic i diferenciador que fa que sobresurti d'una empresa a una altra, per exemple. Per exemple, perquè mira, una altra de les idees que és molt important, tant per regalar com per la pròpia marca, no?
Jo vaig a la part de la marca. En aquest cas, si sou un restaurant o un servei, podeu vendre un bal per un matí junts, per exemple, i el màrqueting de proximitat aquí guanya, perquè li podeu dir vine amb ell i la primera ronda de tapes la posem nosaltres perquè només us preocupeu de xerrar.
En aquest cas, si sou els consumidors, ja no esteu comprant un esmorzar o un dinar, sinó que esteu comprant valor, no? Un temps amb el teu pare i si sou al restaurant, doncs heu de mirar com aprofitar aquest punt, no? Totalment.
Si sou un professional o un creador, doncs el dia del pare és el moment ideal per deixar de banda el parlar de jo, jo, jo, jo, jo, jo i de mirar cap enrere. És a dir, per exemple, el repte del llegat. O sigui, podeu compartir un vídeo, editat amb edits, perquè estem dintre d'Instagram en aquest cas,
L'editeu amb edits i expliqueu una habilitat que vau aprendre amb el vostre pare o del vostre pare, que encara feu servir avui a la vostra feina. Per exemple, el meu pare em va ensenyar a ser puntual i així és com gestiono la meva marca. Al final, aprofites una miqueta el dia del pare amb el teu contingut.
També podeu fer contingut de valor gratuït. Per exemple, si sou coach, doncs feu una guia de 5 converses pendents amb el teu pare. Ets nutricionista? Doncs una recepta senzilla per cuinar plegats. I aquí no estem venent res, sinó que estem creant comunitat. I al final és una manera també de fer un tipus de màrqueting que no sigui pura i durament consumista. Mhm.
Llavors, una altra cosa que també és molt divertida és l'humor real, que es diu aquí el that joke. I podeu fer un reel amb les pitjors bromes o frases típiques del vostre pare. Aquí l'humor que ens identifica a tots és el contingut que més es comparteix de forma orgànica. Al final això és el que es fa viral i així feu creixer la vostra marca.
Sí, al final tot el que estàs dient es resumeix en característiques que els vostres compradors es sentin interpel·lats. És a dir, són frases, són aquest tipus de clickbait que d'alguna manera el vostre possible comprador es senti interessat per allò que estàs dient perquè connecta amb el públic. Exactament.
Després també podeu fer servir eines digitals, com per exemple el WhatsApp Business, per la nostàlgia, en aquest cas. En lloc d'enviar un catàleg, podeu enviar un missatge als vostres clients fixes. És a dir, vols que li enviem una nota de veu o un vídeo personalitzat al teu pare en nom de la nostra botiga?
Doncs això seria una personalització que és heavy, no? També, si feu servir Instagram edits o la realitat augmentada, podeu crear un reel amb un estil d'abans i ara i fer una foto antiga amb el vostre pare i una de nova al mateix joc. Aquí les transicions d'edits faran que sembli com una pel·li i això al final aboca nostàlgia, no?
I això és el motor més gran de les xarxes socials. El tema de la nostàlgia sempre et fa com una miqueta que et toca, no?, i dius, ai, doncs jo també vull fer això amb el meu pare, no?, en aquest cas. I també podeu fer directes amb valor, o sigui, no feu un directe per vendre, com les típiques que ens trobem de les botigues que es posaven a fer els directes venent roba, per exemple,
doncs podeu fer un directe que sigui un consultori on la gent pugui explicar anècdotes o crear també un espai segur i divertit que compartiu amb el vostre pare en aquest cas. Clar, al final també aquestes estratègies de màrqueting passen per
que siguin estratègies on el comprador es senti, com comentàvem abans, interpel·lat, però que no senti que li estan venint alguna cosa, que aquí és quan molesta, que nosaltres tots som compradors, hi ha gent que és compradora i que és venedora també, però al final els que som compradors només ens sentim a vegades una mica, ostres, m'estan intentant vendre alguna cosa, i ara les xarxes socials,
d'aquesta forma d'istesa, quan els influencers veiem que fan vídeos divertits, que ja et posa públic, però fan vídeos divertits integrant la marca en aquell gag. I estan fent un gag allà, al final és com una espècie d'esquetx on estan integrant la marca i sense adonar-te'n t'estan venent un producte. Una mica és això. Bé, al final sí, és una forma...
De no anunciar el producte de... Hola, et presento tal producte, saps? Sinó que l'integra i al final l'està donant a conèixer, no? O sigui, la finalitat és aquesta, vendre'l, però donant-lo a conèixer. Al final no és de dir, mira, et presento això i punt. Sinó que, bueno, i si ho fas amb gràcia i a més a més l'integres i li dones el teu toc, doncs és diferent. Clar.
No té res a veure en realitat, no? Llavors és això, no? Que no és... O sigui, tampoc estàs obligant a la persona a comprar el producte tan directament, sinó que, bueno, si ho fas d'una forma indirecta, almenys t'arriba d'una altra manera, i és això, no? Totalment, totalment. És aquesta la cosa. Doncs mira, us donaré tres idees. Super! Més, perquè ja us he donat unes quantes. Unes quantes, unes quantes, sí, sí.
Però que siguin originals sense ser consumistes. Per exemple, podeu fer una campanya de reparació. Aquesta m'agrada a mi, eh? O sigui, si tenim una botiga, doncs podeu fer un taller de vine, arreglar la bici amb el teu pare. En lloc de comprar una nova, doncs donem valor a la que ja tenim i és una forma, doncs, de també donar a conèixer la botiga, perquè al final és això, no? O sigui, és que la gent vingui al teu establiment, que la gent et conegui, llavors és una forma que entri, no?
I a més a més, d'aquesta forma jo crec que pot ser divertit. També podeu fer el mur de les anècdotes. Aquesta també és maca, jo crec. Ai, que guai, sí, sí. Podeu crear un sticker de preguntes a Instagram Stories i podeu dir quina és la frase que més repeteix el teu pare? Doncs comparteix les millors i això és engagement pur i dur i a zero cost. O sigui, això no té cost.
I també podeu fer una donació simbòlica, és a dir, aquest 19 de març, el 5% dels nostres beneficis aniran a una associació que cuida la gent gran, per exemple. I això ho diu molt més de tu que qualsevol descompte del 10% pel dia del pare. Jo crec que...
Jo aposto sempre per aquest tipus de consumisme, que al final no sigui massiu, sinó que feu alguna cosa que sigui diferenciadora i que jo crec que és una forma diferent de fer un màrqueting tan consumista, que jo no soc partidària, perquè no m'agrada aquesta cosa. Llavors...
En resum, jo crec que el millor regal que podeu fer aquest any és la presència, que això sempre guanya. I si la vostra marca ajuda a fer que un pare i un fill passin 10 minuts rient ni que sigui, o recordant coses, doncs ja heu guanyat la campanya de l'any, jo crec. O sigui que...
consumeu amb cap, editeu amb cor i seguiu connectats a la Rambla. Home, i tant, i tant. Nosaltres encantats que connectin el 98.bfm cada dijous per aquests consells que ens dona la Vanessa Montserrat, dirigits a aquestes empreses o a aquests autònoms que ofereixen els seus serveis, però també està bé, no?, els que són consumidors, saber aquest tipus de recursos que fan servir perquè és una manera també de...
de veure com funciona tot aquest mecanisme del màrqueting digital i de la promoció del contingut i dels productes de les diferents empreses. Vanessa, un plaer tenir-te aquí al programa una setmana més i res, la setmana vinent ens tornem a escoltar per anar actualitzant els nostres oients de tot allò que passa en el món digital.
Aquí estarem. Una abraçada. Cuidat. Fem una petita pausa per música. Tornarem de seguida amb més qüestions. Recordeu, enllaçarem amb els butlletins informatius de les 12 de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern. Tot seguit, tercera hora de la Rambla. Avui parlarem de cinema amb Mariah Meneses Washington i també parlarem de teatre amb Maica Dueñas. Tot això aquí al 98.fm amb Reus Minuts. Fins ara.
Bona nit.
Bona nit.
Una sola vez fue suficiente para tenerte a mis pies Si lo pido me lo traes
Como mi chica en Colombia, Ecuador y Panamá. Argentina, un paseo por mi city te vas a querer mutar. Paso como mi tarjeta, nunca rechazada. La con mi violeta, la Jorda, el costume.
Fue suficiente para tenerte a mis pies Si lo pido me lo traes
Bon dia, us informa Marta Prat.
Nova jornada de mobilitzacions de la comunitat educativa. Avui és el torn de les comarques de Girona, el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Segons edades provisionals facilitades pel Departament d'Educació, prop d'un 8% dels professionals dels centres educatius han secundat la vaga. A banda de la vaga també a primera hora s'han fet talls de carreteres com la C58 a Sant Quirze,
i la C32 a Mataró. I també s'estan fent manifestacions a Girona o Sabadell. Tan bon punt puguem connectar amb alguna d'aquestes localitats. Intentarem fer-ho. D'altres qüestions, amb el nostre company Albert Manya.
Metges de Catalunya xifren un 31% el seguiment de la vaga del sector avui. La protesta es nota més a l'atenció primària que fregaria el 40%. Són les primeres dades del sindicat convocant que s'acaben de fer públiques. Recordem que la vaga es fa avui i demà. Demanen millores laborals, un conveni propi i eliminar les guàrdies de 24 hores. Els serveis mínims cobreixen el 100% de les urgències, les intervencions quirúrgiques inajornables i els tractaments vitals.
Sembla que ara és possible la connexió amb Sabadell, amb la nostra companya Marta Vallès, per saber com està desenvolupant-se aquesta nova jornada de mobilitzacions de la comunitat educativa. Marta Vallès, bon dia. Hola, bon dia. Moltíssima gent aquí concentrada davant dels serveis territorials d'educació a la ciutat de Sabadell. Han arribat columnes de mestres en manifestació...
des de Moncada, Barberà, Ripollet, Cerdanyola i també des del nord de la ciutat. Estan ara a les portes dels serveis territorials una gran quantitat de persones, moltes pancartes, ous llançats contra els vidres del servei d'educació i també crits de volem més educació, volem menys policia. Marta Vallès, Catalunya Ràdio Sabadell.
Una desena de països àrabs han condemnat els atacs de l'Iran contra els països del Golf i avisen que tenen dret a defensar-se. El règim de Teheran ha continuat amb les represàlies contra infraestructures energètiques de la regió i ha castigat dues refineries de petroli de Kuwait i una de l'Aràbia Saudita, a més d'instal·lacions de gas a Qatar. Faisal Bin Farhan és el ministre d'Afers Estrangers de l'Aràbia Saudita.
Contestarem políticament, contestarem moralment i, tal com hem dit ben clar, ens reservem el dret d'emprendre accions militars si es considera necessari. No dubtarem a protegir el nostre país i els nostres recursos econòmics.
La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, evita mullar-se sobre la hisenda catalana i confia que acabaran arribant a un acord amb Esquerra Republicana sobre la recaptació de l'IRPF. En un esmorzar informatiu, la número 2 de Pedro Sánchez també ha volgut deixar clar que serà transparent sobre possibles enteses en aquesta matèria fonamental per als republicans. Madrid, Tania Tàpia.
Bon dia, Maria Jesús Montero reconeix que no s'ha mogut i manté la negativa de traspassar totalment l'IRPF a Catalunya, però assegura que la decisió d'Illa de retirar els pressupostos no té res a veure amb el govern espanyol i celebra que, davant d'una finestra d'oportunitat, diu d'aprovar-los més endavant, Illa els hagi retirat fins al juny i adboca per seguir negociant amb Esquerra sobre l'IRPF. Diàlogo, diàlogo, no? Es lo que yo pido porque no hay acuerdo en este momento en relación con esta materia, pero nosotros siempre seguimos dialogando y seguimos hablando.
Así que confío en que en esto, como en otras cosas, con mucho trabajo, con mucho diálogo, podamos llegar a un acuerdo. Montero també nega que la decisió d'Illa sigui per no perjudicar-la com a candidata a les eleccions andalusas. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
El síndic de Greuges de Barcelona proposa reduir l'estacionament de motocicletes en vorera i eliminar els 50 carrils bici que encara van per la vorera a Barcelona. També reclama un millor funcionament de l'administració. En la presentació del seu informe anual, David Bondia també ha criticat com s'està abordant el problema del sense llarisme a la ciutat. Barcelona, Nascura, bon dia. Bon dia.
L'any 2025 la Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre 1.623 queixes i va respondre 1.596 consultes. De tot plegant n'han sortit 10 propostes adreçades a l'Ajuntament, entre elles l'abordatge de la gestió del sense llarisme. David, bon dia, síndic de Greuges, ha remarcat que no és només un problema de serveis socials, sinó també d'habitatge, d'acompanyament i de desenvolupar projectes de vida.
No té gaire sentit continuar convocant taules per reflexionar sobre els ensayerismes. S'ha de ser més operatiu i s'han de buscar més models innovadors. Treballar de forma paral·lela i conjunta l'àmbit municipal, el sector social i el sector privat.
I ara els esports amb el Marcos García. El Barça s'enfrontarà amb l'Atlètic de Madrid als quarts de final de la Champions masculina. Ahir, tornada dels vuitens, Barça 7, Newcastle 2. Avui passaran proves Joan García i Eric García, que ahir no van poder completar aquest partit. L'Atlètic de Madrid, pel seu torn, va superar el Tottenham als vuitens en un global de 7 a 5. Aquesta eliminatòria de quarts, Barça-Atlètic de Madrid es jugarà el 8 d'abril, anada a Barcelona, i la tornada a Madrid el dia 14.
Ahir també es va definir una altra eliminatòria de quarts, Sporting de Portugal, Arsenal. El Barça fa venir. Jugarà la final de la Copa de la Reina. En aquest cas, també serà contra l'Atlètic de Madrid. L'equip de Pere Romeu va guanyar ahir al Badalona Women 4 gols a 1 en el partit de tornada de la seva semifinal.
En bàsquet, el Barça té aquesta tarda partit a la 32a jornada de l'Eurolliga a la pista del València. El partit començarà a les 6 de la tarda i el farem, com sempre, amb la transmissió a l'app de Catalunya Ràdio i també a la plataforma 3CAT. I avui arrenca la Copa Masculina d'Hockey Patins. Es disputarà a Sant Sadurní de Noia fins diumenge. 6 dels 8 equips són catalans i avui es juguen ja els dos primers enfrontaments de quarts. A un quart de 7, Calafell Reus. A tres quarts de 9, Noia-Barça.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
La nova fotolinera de Mas Lluís ja està operativa després de completar-se els treballs de connexió a la xarxa elèctrica en una actuació impulsada per l'Èrea Metropolitana de Barcelona dins del programa Marc d'Energia i Clima. Ubicada al carrer de Maria Montessori, es tracta de la segona fotolinera de Sant Just i permet la recàrrega simultània de fins a quatre vehicles elèctrics. La instal·lació disposa d'una pèrgola fotovoltaica de 10 kW i de dos carregadors de 22 kW amb quatre punts de recàrrega amb sistema de repartiment de potència.
L'activació del servei es fa mitjançant l'APP AMB Electrolineres i les tarifes varien segons el tipus de càrrega, entre 0,24 euros per quilowatt hora o 36 cèntims per quilowatt hora, amb temps màxim d'estacionament limitat i recàrrec per accés. La infraestructura també permetrà l'autoconsum compartit d'energia amb equipaments municipals.
La gestió fotulta i que recauen terça, mentre que el servei s'integra a la xarxa metropolitana d'electrolineres amb el suport de FEDER. Pel que fa a urbanisme, el carrer de la Riera ja disposa d'una nova xarxa de clavegaram després de la finalització dels treballs d'urbanització que han permès completar el sistema d'assanejament i millorar la infraestructura viària.
Fins ara aquest carrer no comptava amb xarxa d'assanejament, fet que obligava a gestionar les aigües residuals fins al punt de connexió amb la xarxa existent. L'actuació ha incorporat un col·lector, una estació de bombament i una canonada d'impulsió d'aigües residuals, solucionant aquesta mancança estructural.
També s'ha millorat la gestió de les aigües pluvials, ja que a la part baixa només hi havia una xarxa que abocava directament al medi natural. Les obres han inclòs el soterrament de la línia elèctrica aèria, la renovació de l'asfalt i actuacions per millorar la mobilitat, com la creació d'un espai reservat per vianants i la instal·lació d'elements reductors de velocitat.
A més, s'adota a terme una nova ordenació de l'aparcament amb l'objectiu d'optimitzar l'ús de l'espai públic i millorar la seguretat viària. I en joventut, el Casal de Joves de Sant Jus acollirà el 21 de març a les 10 del matí a la Sala Utopia una intensió de creació en aèris adreçat a joves amb experiència prèvia, una activitat centrada en el desenvolupament artístic i expressiu a partir de tècniques aèries.
El monogràfic se centra en l'exploració creativa amb l'objectiu de construir seqüències i peces pròpies utilitzant teles i altres elements aèris. La iniciativa busca convertir la tècnica en llenguatge artístic aprofundint en la vessant expressiva de la disciplina. L'activitat està adreçada a persones d'entre 12 i 40 anys amb pràctica prèvia a anar aèris i té un cost de 7 euros amb 70. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
la ràdio de Sant Just, 98.1. Aquesta cançó és per dir que no trobo gens en falta i quan me'n vaig a dormir amb la marreta ja em basta que si tinc els ulls humits és que hi tinc una llaganya
és perquè vaig currar pasta. I els amics que competim tots t'engallen. Sóc un home nou, mai he estat millor, i no saps quan fas tot.
I de res no en tinc ganes. No ets pas tu, sinó l'edat. Que als 30 anys això ja passa. Cada bé que em vas donar. El guardo perquè el vull vendre. I la teva foto he dit. No he tingut pas temps de treure-la. I els amics han convertit tots d'allà.
Mai he estat millor I no saps quan m'has enviat
No estic deprimit, no estic desnutrit, no m'aguanta un fil, no he perdut l'estil. No vaig predicant tots els teus encants, no t'he imaginat el llit tan estrany. No estic gens perdut, no hi ets, tururut, no em sento confús, no he estat cap il·lus. I serà un gran plaer avui fer-te saber que no t'enyoro.
A casa em pregunten per què vaig arribar tant targeting.
Estic fent tot per mi. Ha estat un any molt dur. Perfi ho aconseguir. Jo ja ho pensé, jo ja ho pensé, jo ja ho pensé en tu. I no em busqueu que jo no estigui a dormir quan s'acabe l'estim.
Estic fent tot per mi. Ha estat un any molt dur. Per fi ho ha aconseguit. Jo ja no penso, jo ja no penso, jo ja no penso en tu. I no em busqueu que jo no estic, ja dormiré quan s'acabi l'estiu.
I no em busqueu que jo no estigui a dormir
Amb un bon onze inicial vull guanyar tres punts de glòria per la porta principal entre els anals de la història. I és que amb temes de lligat bé que es pot perdre una lliga si no està tot estudiat.
Em posaré una cuirassa, per si d'entra naps i cols, va i m'enduc una carbassa. I una defensa de quatre, amb centrals ben contundents, la prudència i la paciència imparan en tot moment. Si les coses van mal de despens, ho planta l'autobús.
Deservo a la banqueta, un parell de melodrames, fan anar l'esquerra i la dreta, són els típics trencacames. I de quatre que això feixa, una excena gironat, donaran joc les ve baixes, que m'esforço a remarcar. Deixant-se caure l'esquerra, pivot recuperador, fixo en la mirada a terra, si la cosa de pitjor. De mitja punta fent boia, una cita intertextual, visca
i tota l'artilleria la concentraré al davant. A l'esquerra, un blanc de l'ella, provant d'habitar l'Orsay.
I arrenquem aquesta tercera hora del programa quan passen dos minuts d'un quart donat del migdia amb l'espai de Ramblajant. Anem a donar un cop d'ull a les activitats per aquesta setmana.
Fins demà! Fins demà!
També avui mateix, a les 6 de la tarda, a les escoles, Diet Talks, dones que emprenen històries que inspiren. Una xerrada amb dones emprenedores de diferents generacions i trajectòries que compartiran la seva experiència, els reptes viscuts i les claus per fer créixer un projecte propi. Conversaran, doncs, amb Alicia Flames, Olga González, Pepa Casanys, Rosa Puig i Irene Almendrós. Una trobada per inspirar, compartir i connectar el talent femení del nostre poble.
I de les escoles d'aquest Diet Talks marxem a la vagoneta, clar com l'aigua, el taller per conèixer millor el cicle integral de l'aigua i tots els elements que conformen per entendre i valorar la importància d'aquesta bona gestió que s'ha de fer de l'aigua.
Tarda de xerrades avui, eh? Tarda de conferències. Avui és dijous, per tant, ja sabeu que l'auditori de la residència de la Mallola, al carrer Raval de Sant Mateu, 46 esplugues, té lloc aquesta conferència de l'auge. En aquest cas, avui es parla d'Ucraïna, la guerra des de dins. En Lluís Caelles, periodista enviat especial de TV3, amb entrada gratuïta per no socis, una aportació de 5 euros. Col·labora l'Ajuntament de Sant Just.
I demà els tindrem al programa. En aquest cas estic parlant de l'exposició d'ànima de Natura. Ells són Josep Morral i Marta Pruna, que els tindrem demà al programa. És l'exposició que trobeu al celler de Can Ginestà i avui mateix hi ha la visita guiada. Organitza l'Ajuntament de Sant Just i la teniu a les sis de la tarda al celler de Can Ginestà.
I sembla que d'alguna manera el dijous no vulgui acabar perquè avui també tenim el curs de coneixements santjustencs, en aquest cas el cicle de tres conferències sobre el títol El patrimoni natural de Sant Just d'Esvern. Segona conferència, l'aigua oculta Sant Justenca, la mina Erasma amb en Jaume Campós i en aquest cas amb membres del col·lectiu E.M.I.N.
Eminka, que totes aquestes conferències recordem que són gratuïtes en conveni amb l'Ajuntament de Sant Just i organitzat pel Centre d'Estudis Sant Justencs.
I com ja hem avançat al llarg de la setmana, avui a dos quarts de vuit del vespre, l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret passi de la pel·lícula documental Broll, una terra oberta en canal de Cric Crac Produccions, el canal d'Urgell, cinc comarques, cinc intervencions artístiques. Organitzar l'Espai de Lliure Creació Carme Malaret.
Demà, a les 4 de la tarda, al Casal de Joves, campanya de donació de sang a aquesta iniciativa solidària que convida la ciutadania a participar en un gest senzill, però vital, que pot salvar vides. Ajudar a garantir les reserves necessàries per als hospitals i centres sanitaris. La teva sang és vida. Participa, comparteix i ajuda també a omplir el Casal de Joves de solidaritat.
Més accions previstes per demà divendres, el procés participatiu al Parc Júliaquieta, la remodelació dels jocs del Parc Júliaquieta al Mas Lluí, amb la participació dels infants del barri, demà a les 5 de la tarda, com dèiem, en aquest espai natural i també de lleure que tenim a Mas Lluí, estem parlant del Parc Júliaquieta.
Demà també, en aquest cas, al Casal de Joves, gravat DI, en aquest cas, crearan les seves pròpies estampassions amb recursos reciclats. Divendres d'Art, al Casal de Joves, a l'Espai Trobada. També demà, al barri Sud, en aquest cas, al Centre Cívic Salvador Espriu, Bingo i Berenà, al Centre Cívic, en aquest cas, un acte obert a tothom amb la finalitat de reunir els veïns i veïnes i passar una estona entretinguda en companyia. I al mateix temps, també ajudar a mantenir
l'activitat mental i l'atenció de la gent més gran que hi participa, col·labora a l'Ajuntament de Sant Just i organitza Amics del Barri Sud.
I ja per dissabte, algunes cites ineludibles d'aquest cap de setmana. Al Mercat de Maslluí, a la Júlia Quieta, ja sabeu com cada dissabte a partir de les 9, a l'intensiu de creació Anaeris, a la Sala Utopia del Casal de Joves, les Portes Obertes al Parc Ciclista, l'activitat oberta per infants de 5 a 12 anys, i també la Jugateca Ambiental Camins de Terra, que es realitzarà al Parc del Milenari a les 12 del migdia.
Marxem també el mateix 21, el dissabte, davant d'aquest llibreter, el recital del Dia Mundial de la Poesia, amb Pol Camp, Sant Justenc i Glosador, guanyador de diversos concursos de glosa. També a l'Ateneu de Sant Just seguim en clau cultural, Cap Buda que Buida, això no és un musical, a la sala del 50 anari de l'Ateneu, després...
De dos anys consecutius sense deixar cap butaca buida, la companyia resident de l'Ateneu, Mare meva, torna amb una nova proposta, un concert únic on la música, el teatre i l'humor més característics de la companyia es trobaran a mig camí entre la realitat i la ficció.
I ja tancant l'agenda pel cap de setmana, la Festa Jove a la Sala Utopia del Casal de Joves. També el recordatori, en aquest cas pel dia 22, per diumenge, que és l'últim dia de presentació d'obres de prosa i poesia, en aquest cas del Servei Local de Català. Col·labora l'Ateneu, el Taller de Músic i també l'Ajuntament, juntament al Servei Local de Català. Recordem aquest concurs de prosa i poesia en català per no professionals.
que tanca inscripcions el proper 22 de març. I res més, ja només ens queda destacar el Mercat de Pagès de diumenge, la Jogateca Ambiental al mateix espai, el Parc de Torreblanca, el Cap Boteca Buida a la següent sessió, que en aquest cas es realitzarà a la sala del 50 aniversari de l'Ateneu, i recordar-vos que totes aquestes activitats les trobareu a santjust.cat. Breu pausa musical, tornem de seguida perquè avui volem parlar de cinema, de teatre i molt més aquí.
a ràdio d'Esvern al 98.fm. Fins ara.
Neixes lluny de tot, alhora et sents tan a prop de tot que ets per tu. L'única que et sents tan sola en aquest món perdut. Carrers quadriculats, tot és igual, és diferent. Els carrers i el soroll, l'embús i els talons que trepitgen mentre marxes lluny. Els museus són frescos i són planta, gent corrent que vol sortir.
Els cens, els veus qui són, intentes obrir-te camí entre aquesta gent que mai no podràs distingir. Ni els carrers, ni el mercat, ni el tren, ni els terrats poden fer d'aquest un lloc per anar.
però quan sentis els ocells al matí dels diumenges no em pots dir que no sents l'energia lenta. Et juro que és possible, jo sóc aquí sempre, sentiràs que és casa teva.
Molt val! No saps si has d'abrigar-te, perquè potser suaràs. Refresca al matí, però al migdia no pots més. El sol que va avisant-me des d'escalfa constantment. Els carrers i l'asfalt, les cadires i els bancs, no t'hi asseguis que atacaràs.
Però quan sentis els ocells el matí dels diumenges, no em pots dir que no sents l'energia lenta. Et juro que és possible, jo sóc ara i sempre sentiràs que és casa teva.
Però quan sentis els oces al matí dels diumenges no em pots dir que no sents energia lenta. Et juro que és possible, jo sóc aquí sempre. Sentiràs que és casa teva.
Fins demà!
Afortunada, afortunada i sóc una monada, una monada No et pots enganyar, teu dic de veritat Ara i tots els dies sós vull sentir-te dir que sóc
Soc afortunada, afortunada i soc una monada, una monada No et pots enganyar, teu dic de veritat Ara i tots els dies us vull sentir-te dir i que soc
Fins demà!
Mira el fresc que em ve a la cara, ben que bufa de llevan. Degregues a la montana, a la pell i no té la sal. Tu i jo som terra i mar, el plaer descontrolat. I si la nau se'n força, jo em queda al teu costat. Som força, furia, sang, de sendes que enxafar. Protagonistes d'una història que no et contaran.
On esperen i van? On és que van trencant? On és la gent de la Mediterrània? Mediterrània és una festa, una cançó sense sentir. Mediterrània és la tempesta, Mediterrània és el nostre cri. Mediterrània és la tendressa, d'unes carícies al meu llit.
Mare terra, mare nostra, avui m'aclamo els teus encants. Tras a meues, casa vostra, una porta sense pany.
On és venen i van? On és que van trencant? On és la gent de la Mediterrània? On és venen i van? On és que van trencant? On és la gent de la Mediterrània? Mediterrània és una festa, una cançó sense sentir.
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Mediterrània és una festa, una cançó sense sentit. Mediterrània és la tempesta, Mediterrània és l'ostre gris. Mediterrània és la tendresa, d'unes carícies al meu llit. Mediterrània és la certesa, que si em parien ja si estic.
Permet-me suposar que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial, més o menys així com jo estàs assabentat de la meva existència, de les coses que faig ben volgut, jo ho reconec, que hi faré covard de mi. No és que siguis cada tarda el meu tema preferit, vostres són les promeses que ningú ja complirà.
que els telèfons no paraven de sonar, però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur. I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny. M'he volgut i en un somriure que fa sola caminant, i en aquella foto antiga, oblidada en un galàix, heu parat una furgoneta aprofitant.
la vista privilegiada d'una ciutat. Tu assenyales l'absent romànic d'una catedral i sou joves i forts i sentiu l'eternitat al vostre davant. I ben volgut ni sospiteu que gent com jo
I seguim avançant el nostre magazín, seguim avançant la Rambla i ara és moment de parlar de cinema.
Maraya, ¿cómo estás? Bienvenida al programa. Muy bien, muchas gracias. Maraya Meneses Washington, que ens visita cada 15 dies per parlar de cinema, l'espai Plano Plano. I avui parlarem de diverses qüestions. Hi ha molta teca. Si et sembla, arrenquem una mica amb la primera notícia que ja hem anat comentant al llarg de la setmana. Estem parlant dels Òscars, els premis de l'Acadèmia. Què et va semblar la gala dels Òscars?
Pues muy políticamente correcta y muy reivindicativa. A la vez. O sea, políticamente correcta, aparentemente, y luego me parece que los premios fueron muy reivindicativos todos. Haig de parlar de la polèmica. Haig de parlar de la polèmica de Timothy Chalamet i, en aquest cas, la victòria de Michael B. Jordan. Què n'opines d'aquest premi?
Bueno, yo creo que Michael B. Jordan, aparte de que no es de mis favoritos, hace dos papeles con dos acentos que no son suyos. Me parece un trabajo complicado. Me parece que este es uno de los premios a la minoría.
que se dan a la minoria clar, jo que vaig veure Martín Suprim que em va encantar que estava a tope amb Timothy Chalamet surt la polèmica, era per tant? no, lo de l'òpera i el ballet? no jo crec que no li hem donat per això la gente cree que es por eso tu no creus que sigui per això?
No, yo creo que no. Yo creo que han sido unos Oscars que han premiado mucho a los afroamericanos y a las mujeres. Sí, ¿eh? Sí. Dirección de fotografía se la ha llevado Sinners cuando teníamos Frankenstein. Frankenstein, no sé si la has visto. No, Guillermo del Toro. Exacto. Pares el frame que pares. O sea, tú lo pausas y es un cuadro.
Todo. Desde el principio. Al principio salen unos soldados, unos militares, bueno, unos soldados, con un uniforme azul. Aún no se ha visto al monstruo de Frankenstein, solo se le oye, se oye el ruido que parece en ese momento un animal. Y en la textura del uniforme se les posa la nieve. Y eso se ve, se ve la textura. Esa dirección de fotografía está tan bien trabajada que no entiendo por qué no tiene un Oscar. Ya.
Sí, sí. Hay un detalle en cada escena. Luego lo paras y, bueno, la imagen que todos tenemos es la de él cogiéndola a ella con el vestido de novia sangrando. O sea, una imagen súper bonita. Pero es que cualquier parte de la película es preciosa. Está hecha con una delicadeza y una sensibilidad que no tienen ninguna otra película. Entonces, yo creo que esta se merecía el Oscar. Entonces, la única respuesta que encuentro es que han querido premiar a minoritarios. En este caso, la directora de fotografía de Cines es una mujer.
Y entonces han hecho estos premios, bueno, en lugar de artísticos son políticos. Sí, sí, podria ser, perquè llavors també tindria bastant de sentit l'Oscar a millor pel·lícula per una batalla tras otra. Exacto. Que a mi és una pel·lícula que realment... De acción normalita, ¿no?
Sí, tiran a fluixa. A mí no me agrada massa, la veritat. No, yo només salvo a Benicio del Toro. O sea, imagínate... ¿Sí? ¿No te gustó DiCaprio? No. Ostras. No. Yo es que... ¿Viste el Gran Lebowski? De Big Lebowski en sus tiempos. Sí, sí, sí. ¿No te recuerda al Nota, el protagonista? Sí, sí, es verdad. Yo por eso le cogí cariño. Amb la bata, ¿no? Amb la bata. Exacto. Con la bata así torpe, fumando igual. Me parece mucho que está dirigido como el Nota. Yo le tengo cariño, por eso pensé a esa película le tuve mucho cariño.
Sí, sí, no, però a mi el gran Lebowski és una pel·lícula que m'agrada molt, Momento Volera, Hotel California, con los G.C. Kings, brutal, genial, però aquesta en canvi, no ho sé, jo no vaig entrar en cap moment, em va semblar que hi havia moments que, no sé, que obria com molts melons i no els acabava de tancar. Exacto, es que tiene demasiados temas.
En realidad el tema principal se supone que es la familia disfuncional. El problema es que han puesto tantas capas por encima, reivindicativas, una revolución... La inmigración, sobre todo. La inmigración, exacto, ir en contra del sistema... Han puesto tantas capas que la familia disfuncional se te queda un poco corta. Se queda como muy en el fondo, ¿sabes? Pero se suponía que ese era el tema principal. Familia disfuncional que pasa por algo y se convierte en familia funcional.
Sí. Sean Penn, que a mi és un actor que m'agrada molt, li vaig agafar un fàstic en aquesta pel·lícula, però brutal. Des de la primera escena en què surt, li vaig agafar un fàstic i és que no el podia veure. Sí? És que sortia a la pantalla i no el podia veure, t'ho juro. Jo crec que Sean Penn lo hace muy bien. Por lo bien que lo hace, probablemente, eh?
Exacte, però té moltes tics, a mi em pone nerviosa tant tic. El tic que té amb la boca me pone un poc de los nervios, però bueno, crec que ho fa molt bé, crec que sí està merecido. Ho fa molt bé, però a mi em donava certa reticència. I a Sinners què li ha passat, la pel·lícula més nominada de la història?
Que estava nominada por encima de sus posibilidades, ¿le ha pasado? Claro, o sea, yo para mí solo tendría que estar nominada a dos cosas y se ha llevado cuatro. Bastante suerte ha tenido. Sí, sí, sí. Sirat, que se emporta res, zero, se va con las manos vacías. Sirat, ya, es que claro, estaba con Sentimental Value y con otras películas que al lado de Sentimental Value creo que no, o sea, yo para mí, exacto.
I després en Fórmula 1, que també té el premi de millor so, és que té un so molt bo. Fórmula 1 és una pel·lícula que em va encantar. Jo la vaig veure i em va agradar molt. Em vaig dir, oh, que pel·lícula... No sé, em va agradar. No deixa de ser com un blockbuster, una pel·lícula així com molt tal. Supercomercial. Supercomercial. Però, ostres, em va agradar molt.
I mira que jo soc zero de motor, no m'agrada ni els cotxes, ni la Fórmula 1, ni res. I en canvi aquesta pel·lícula em va agradar molt, té molt de ritme, en aquest cas Brad Pitt ho fa molt bé. I estiran el conflicte, lo dominan molt bé el conflicte, per això enganxa també.
Sí, sí, sí, enganxa molt per això, perquè també m'imagino que té punts de realitat, que et pot generar com un panorama molt similar al que té la Fórmula 1 actualment. No ho sé, em va generar com... No ho sé, aquesta sí que em va enganxar. Vaig entrar molt bé. Vaig connectar molt bé amb aquesta pel·lícula. És que jo crec que té un control de l'obstàculo, del...
del conflicto que lo estira y lo maneja muy bien, alarga muy bien, alarga no, controla muy bien los tiempos y por eso creo que engancha mucho, a pesar de ser súper comercial y cosas que ya se han hecho anteriormente, pero sí, sí, porque Días de Trueno creo que era, es muy parecida, no sé si la has visto, es bastante antigua, de los 90 creo, pero es muy parecida a esta, lo que pasa es que esta controla bien los tiempos.
Sí, sí, totalment. I si hi ha una pel·lícula que a nivell de nominacions i de victòries li ha sortit molt bé la jugada, és Weapons. Que Weapons tenia una nominació i se l'ha endut, que és la millor actri secundària. És que és brutal. Aquesta pel·lícula a mi em va trencar tots els esquemes. Vull dir, em va agradar molt. En el seu moment la vaig veure al cine, després l'he vist a casa un altre cop.
i em sembla un pel·lículon, és que em sembla una pel·lícula que trenca amb tots els esquemes del cinema de terror, que fa un canvi per ser al final una pel·lícula de comèdia, i és genial, i ella és genuïna, ella és genuïna. Sí, sí, sí. Sí, sí, no, està molt bé. Muy bien. I has visto Hamnet?
No, no le viste. Hamnet no. Yo creo que Hamnet se merecía más nominaciones y más Oscars de los que ha tenido. Creo que está hecha con una sensibilidad muy especial. Creo que el uso del color y la temática del duelo y cómo cada persona afronta el duelo de manera distinta, que en los dos personajes es contrapuesto, está muy bien hecho. Creo que debería tener más Oscars, la verdad. Y más nominaciones.
Totalment, sí, sí. Doncs passem al darrer bloc, marxem a parlar de les estrenes de la setmana. Ens destaques avui 4, Maralla. En aquest cas, per on vols començar? Por Amarga Navidad, la última del Modóvar. Sí, sí. Amarga Navidad. 24ena pel·lícula del Modóvar? 24, 26, por ahí, crec que va. Por ahí, sí, sí, por ahí va. Me choca que se estrene en marzo. Sí, sí, a nivell comercial no és molt bona idea, potser. Claro, en Navidad.
La pel·lícula per estar a finals de novembre, principis de desembre... Exacte. O sea, por ahí, cuando todo el mundo va al cine en Familia Italia, además que va de Navidad, igual han tenido problemas con el estreno y se ha retrasado, esto no lo sé, pero sí, o sea, me extraña esta fecha de marzo, a no ser que sea para ir a algún festival. Sabes que a veces...
miran de si la escena en marzo voy a este festival, pero es que tampoco le cuadra con muchos, porque Málaga ya ha pasado, no lo sé, no sé por qué han hecho este esceno tan raro, habrá que verla, creo que es bastante estilo Almodóvar. Almodóvariana, en su estilo. Molt bé.
¿Qué ves? Elegir mi vida. Elegir mi vida son de estas películas que mi vida no me gusta, quiero cambiarla. Y es una road trip. Y, bueno, creo que es esperanzadora y tal. Eh...
Una hija en Tokio, també és d'estas de volver al hogar, de reencontrar a la família, de tot això. I Weasel, El silbido del mar, que és de terror. A ver se lleva mucho el terror en cine, perquè a la gente no le gusta ver el terror solo. Sí, total. Jo aquesta tarda vaig veure Scream 7, ja veurem, a veure què tal, però m'he tornat ara bastant fan de la saga i la veritat tinc ganes de veure què tal. Vas en cine con gente? Con companyia, sí, sí. No las ves solos en casa, no?
Bueno, sí, a vegades la puc veure sol, però és molt més divertit en companyia. O quan vas al Festival de Sitges, al Festival de Terramolins, vull dir, són aquests festivals que has d'anar i vas amb gent i aplaudir i a... I a reir-te al final, eh? Sí, sí, al Festival de Sitges és una festa, és una festa. T'has de deixar emportar totalment. Doncs, Maralla, ho hem de deixar aquí. Moltíssimes gràcies per l'espai d'avui. Hem pogut fer un repàs dels Oscars i també parlar de les estrenes de la setmana. Una abraçada i cuida't molt. Gràcies a vosaltres, merci molt.
Sé morir, sé viure. Sé fer pondre el meu sol. Sé fer mal, sóc de vidre. Sóc cuspira, estel i carícia. Faig del drama tres muntanyes. Faig allò que tots esperen. Faig roure's branques tendres. Sóc el terra amb l'herba seca.
I és quan dormo que hi veig clar, és la brisa i la marea, és com taronges d'Alcanar, sóc tardos i primaveres, si m'ensorro fes marrones, no m'enterris de l'arena, si és delicte en no guanyar, jo no vi aquesta condemna.
I per lliure avui un país, i per seure una vorera, per somiar que vens amb mi, per no perdre'm la drecera, el meu pit d'un cor sencer, a l'estómac papallones, a les mans fruits desvergers.
Jo record les tardes bones i cançons a mig d'esperc. El gat vell que m'ha vist créixer o fer el punqui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't als feiners. Estimar-te com la terra que fa viure siren.
Fins demà!
I nosaltres a aquell bar i la gent que sempre corra avui para saludar i el meu cor segueix en ordre. Viu de lluites quotidianes mentre tripa el que fa mal i l'escalfa si m'abraces.
Ja record les tardes bones i cançons amics desfer, a la pell que m'ha vist créixer o fer el punqui pel carrer. Treballar els caps de setmana i no veure't els feiners, estimar-te com la terra que fa viure el cireret.
Doncs estimar-nos, com la terra que fa viure el cirerès, aquesta cançó de Ginestà que sona ara a Ràdio d'Esvern. Deu minuts per la una del migdia, marxem ara a parlar de teatre. Això és espectacle.
Això és espectacle amb Maica Dueñas. Maica Dueñas, bon dia. Hola, bon dia, bona hora. Com anem? Com estàs? Benvinguda al programa.
Benvinguts a tots els oients de Ràdio Desver, a aquest espai, i moltes felicitats a tots els Joseps, Josefines, Pepes, Pepitas, perquè avui és Sant Josep. Hi ha moltíssima gent, moltíssima gent que celebra el seu sant avui. Però bé, no parlem de sant, parlem de teatre. Parlem de teatre, Maica, parlem de teatre. Mira, concretament, volia començar parlant de...
d'una obra que es pot veure al Teatre Poliorama i que es diu Perfectes Desconeguts i és superinteressant. Ja d'entrada està dirigida pel David Selvas que ja saps que és un gran actor i últimament molt, molt bon director de teatre i és curiós perquè aquesta obra de Perfectes Desconeguts
Realment està basada en... És una obra... Diguem-ne que... Podria dir-se que és una comèdia, però... Sí, és una comèdia, però és una pel·lícula que et fa una mica pensar. Et estava dient que realment aquesta obra...
va sortir d'una pel·lícula que es va fer el 2016, que estava dirigida per Paolo Genovese, una pel·lícula italiana, i que va ser adaptada, o sigui, mira si és bona l'obra,
que va ser adaptada a 25 països. I tant. De fet, aquí ens va arribar dirigida per Àlex de l'Eglésia en la versió cinematogràfica Perfectos desconocidos per Àlex de l'Eglésia, que és una pel·lícula que recomano molt a tothom si no l'heu vist encara. Doncs sí, aquesta és la que podem veure Perfectes Desconoguts. El Teatre Poliorama està fins al 26 d'abril,
O sigui que teniu temps però no dormiu perquè si no ja sabeu el que passa. I la veritat és que, ja ho he dit, 25 països, poca broma, s'ha estrenat aquesta obra. I a més a més de la pel·lícula. La pel·lícula planteja una cosa molt normal i molt corrent. És una reunió de parelles.
d'amics de tota la vida, de diferents edats, i la cosa promet molt bé, evidentment, però fan un joc que jo no recomano que es faci, perquè si veieu la pel·lícula no ho fareu. Quan es reuneixen, cada setmana que es reuneixen i tal, diuen de fer un joc que és deixar els telèfons mòbils allà a la vista,
i sentir si truca el bus, les converses, els missatges i tot això, no? Compartir, diguéssim, allò que apareix en el mòbil, no? Notificacions, el que sigui. Exacte, exacte. I llavors, durant aquest sopar, tots els secrets que semblava que estaven molt ben guardats,
doncs surten a la llum, no? I llavors el que passa és que, clar, que els amics de tota la vida veuen que no es coneixen de res i que, bé, que parten peres, que diuen, no? O sigui que és una obra divertida, però que en el fons no és tan divertida. Perquè, bé, per això, perquè pot passar la vida real, eh?
D'això, el Poliorama, Perfectes Desconeguts. Està fins al 26 d'abril. Després tenim una obra que jo la recomano perquè a mi m'ha agradat, però a més a més la recomano perquè és un luxe i el que tu vulguis. És una obra que estan fent al Teatre Goya. Es diu Mejor no decirlo.
Amb el qual també el títol ja... Ens pots. Ja esperes alguna cosa. Bé, doncs, millor no decir-lo... A mi m'ha agradat, la veritat. És una obra original d'un autor francès, però el que més m'ha agradat de tot és que surt de l'Himmanuel Arias, que feia molt de temps que no el veia, molt,
Està igual de guapo, encara que es faci gran, i igual d'educat i amable, perquè després de la representació vaig quedar-me a saludar i a felicitar-los, perquè em va agradar molt l'obra i, evidentment, la interpretació. I continua, ja dic, això sí, em va sorprendre molt, perquè porta el cabell...
I la barba, tota blanca. I em va sorprendre molt, perquè ja sé que és gran. Ja sé, ja sé que és gran. Però el fet que feia temps i no el veia, i trobar-me'l de cara, i amb tots els cabells blancs, em va fer un impacte gran. Però gran, gran, gran. Però bé, és una comèdia, una comèdia que...
que d'alguna manera tothom les podrà veure reflectit en aquesta comèdia. O sigui que val la pena anar-hi. Perfecte els desconeguts al poliorama. I... Ai, perdó, perdó. Mejor no decir-lo al Teatro Goya. Mejor no decir-lo al Teatro Goya. Lo de Limanol, sí. Sí. Després també tenim uns quants que...
també val la pena d'anar-hi. Per exemple, a l'atrium fan la segona millor, que també està força bé, i acaba... Mira, comencem per dir que acaba el 29 d'aquest mes, per tant, heu d'espavilar si voleu veure-la, eh? Jo crec que val la pena. I després la recomanació...
que fins que s'acabi l'obra al Teatre Romea, doncs, recomano-la totes totes, és Bania. Bania és una obra meravellosa d'un autor que a mi m'ha tingut sempre enamorada. I és una proposta, aquest Bania, que podem veure, una proposta molt atrevida i molt inaudita. En què consisteix? En canvi, el que...
En què consisteix aquesta proposta? Bé, doncs que està ambientada en el dia d'avui. La traducció és del Joan Sallent, la direcció és del Nelson Valente, que és magnífica, aquest director, i està feta per el Joan Joan, o sigui, està interpretada, per tant, està superbé.
Però, tot i això, costa trobar una explicació a les coses que li passen al tio Bania, a l'obra original, en el temps d'ara. Saps què vull dir?
Després, què més tenim? Tenim Els fills, a la Villarroel, que acaba el 29. Amb entrades d'exhaurides. Sí, tenim la segona millor, a l'Àtrium, que també acaba el 29. Després, bé, tenim el Pisset, a l'Eòlia. Aquesta és una obra també molt...
molt entretinguda i molt bona, el Teatre Aúlia, que també acaba el 29, estic dient les que acaben ràpid. D'aquí molt poquet, sí. Sí, i de totes maneres, la recomanació d'avui jo la posaria... Abans que es m'obliria el Hamlet, que es fa al Coliseum,
no és el Hamlet, bueno, sí, és l'original, però en to de comèdia, eh? Ho dic perquè la gent que hi va així, que no pensi que veurà el Hamlet Hamlet, eh? Doncs, Maica, ens quedem amb aquest Hamlet, perquè ho hem de deixar aquí, que ens queda un minut per la una del migdia. Tenim teatre... Perfectes, perfectes, has conegut el poliorama. La gran recomanada. Molt bé, Maica, una abraçada, cuida't molt, val? Adéu, adéu, adéu. Molt bé, doncs ara sí, fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dijous 19 de març del 2026. Us he estat informant i també presentant aquest programa. Entenem que aquesta és la nostra vocació i esperem que així sigui, entretenir-vos en aquest matí de dijous. Un servidor, Daniel Martínez. Moltíssimes gràcies per sintonitzar el 98.fm. Tornem demà de 10 a 1 aquí a Ràdio Desvern. Adéu-siau.
Fins demà!