Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Bona tarda, Sant Just, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dimarts 11 d'avui.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM, l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs bé d'aquí i fins les 6.
Primer de tots farem l'espai de llibres amb l'Arnau Consul, propietari de la llibreria que el llibre té d'aquí de Sant Just.
A veure quina és la recomanació, aquesta novetat editorial que també ens porta cada setmana.
Després, tot seguit, farem l'espai de cuina amb en Joan Targarona del restaurant Cuina Miracle de Sant Just.
Amb ells fem sempre l'espai de gastronomia i alimentació saludable.
Això serà la primera hora.
Després, a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10 i després dels botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esbert,
farem els dies internacionals i les efemèrides d'avui, 11 d'abril.
I tot seguit tindrem l'entrevista del dia.
Vindrà en Javi Ribas, que és el pare de l'Olivia i també el creador, juntament amb la mare de l'Olivia, del projecte solidari Superoli.
Un projecte per recaptar fons per la investigació del càncer infantil, a través de la venda de quadres amb missatges i frases que surten de converses als hospitals.
Doncs bé, al mes de febrer, aquest projecte Superoli va organitzar amb les associacions de famílies d'alumnes de les escoles Montseny i Montserrat,
una xocolatada solidària per recaptar fons, que va anar molt bé.
I aquest proper cap de setmana, dia 16 d'abril, amb la festa de la primavera de l'escola Montserrat, han organitzat una cursa solidària, anomenada la Vuelta al Col·le.
Vindrà el Javi i també ens explicaran què consisteix.
No marxeu, que tot això comença ja de seguida.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla.
A Ràdio Despert.
I agafem les coses i ens aturem davant la llibreria que el llibre té de Sant Just per parlar amb l'Arnau Consul.
Hola, Arnau, bona tarda.
Molt bona tarda.
Aquesta música és molt inspiradora, eh?
És una música que d'entrada podríem considerar com un cant d'amor o francès, a la pàtria de Georges Moustakí, que és aquest cantant, amb aquest lemetec, potser un dels seus temes més coneguts, que explica això.
Diu, jo sempre he sigut un exiliat, algú que, bé, ell és d'origen greco-egipci, i evidentment és un dels grans cantautors francesos.
I a la seva música sempre hi ha aquesta barreja, no?, aquesta, de fet, el que diu aquesta cançó, sempre ha sigut un jueu errant, sempre ha sigut algú de fora, amb cara d'Ulisses, amb cara de pare grec, en el sentit de pare eclesiàstic, no?
Sí.
Doncs bé, avui justament parlem d'un llibre, que és el que aquesta tarda valorarem al Club de Lectura de l'Ateneu, que és un llibre que m'ha enamorat, i és un llibre que és, entre moltes altres coses, una cançó d'amor a la llengua francesa.
Oh.
Feta per una no francesa, en aquest cas canadenca, però fins i tot diríem no francòfona.
Per tant, d'alguna manera, com Georges Moustakí, tot i que no tinc classe, Georges Moustakí ja va néixer francòfon, perquè d'aquí eren els seus ancestres, que venien de fora.
De Grècia i de...
Però, en tot cas, justament, l'Ori Sant Martà, Per qui emprenc, publicat per la Breu Edicions, parla d'una decisió radical de la seva autora.
És un llibre novel·lat, que en el fons enfila un seguit de pensaments, enfila una biografia molt particular, perquè ella, en cert moment de la seva vida, decideix...
La paraula fàcil seria canviar de llengua.
Fins aquí ho han fet molts, Nabokov, grans escriptors de... què sé jo, podríem enfilar uns quants.
Agota Christophe, per exemple, també és una escriptura hongaresa que decideix... no decideix escriure en francès, sinó que, clar, viu a França exiliada,
i si vol fer carrera literària...
A la pèdra.
L'ha de fer en francès, i, per tant, escriu aquella biografia que es diu l'analfabeta.
Podria tenir alguns ressons amb Agoto Christophe, justament, o, per exemple, amb aquest autor greco-suec,
que s'ha posat tan de moda últimament, Teodor Califatides, d'origen grec,
però que, en canvi, fa tota la seva vida a Suècia i es converteix en un gran autor suec.
Però que aquestes són alguns canvis per necessitat.
El que explica l'Ori Sant Martran, nascuda a Ontario, per tant, una província del Canadà anglòfona,
com la majoria del Canadà.
De fet, el francès al Canadà només es parla...
Al Quebec, i dintre del Quebec hi ha algunes ciutats, com la cita de Quebec,
que són purament francòfones, i després hi ha Montreal,
que és una gran ciutat bilingüe, on tothom parla els dos idiomes,
i és una ciutat que ella, en algun moment de llibre, compareix en Barcelona,
com vulguem dir, hi ha dues llengües que conviuen sense cap mena de problema.
I diu, però no, no, hi ha un moment de la meva vida en què jo decideixo
no només convertir-me en una escriptora en francès,
sinó renunciar a la meva llengua d'origen,
l'anglès, i això suposa, evidentment,
jo, a més a més, no vull que, quan visqui al Quebec o quan visqui a la Montreal,
em diguin que bé que parles el francès,
cosa que no és habitual, però normalment els anglesos sempre el parlen amb accent,
sempre el parlen d'aquella manera que hagi impostat.
Que es nota, no?
No, no, vull que no se n'adonin, que soc anglesa.
Uf, de fet, vull renunciar.
Ho diu amb algunes frases, ho diu constantment al llarg del llibre,
que anirà explicant el per què d'aquest refús.
Però diu, per exemple, agafa un paràgraf així a l'atzar,
que diu, la llengua és un mar on ens banyem.
Vaig remar contra corrent.
Vaig remar contra la meva llengua materna.
Vaig remar contra la veu que tenia quan la parlava,
les frases que hauria pronunciat
i els pensaments que hauria tingut.
La llengua primera és immersió,
un gran bany tevi de sons i sentits.
Volia llençar l'aigua del bany,
llençar la banyera,
llençar fins i tot el bebé que jo havia estat en les meves aigües nadiues,
i nedar amb totes les meves forces cap a unes altres ribes.
Aleshores no pensava en acumulacions,
sinó en refús, en mort, en donar llum.
Vaig adoptar la llengua francesa
tal com diem que adoptem un infant,
però per esdevenir una dona
i tornar a néixer de nou.
Era la meva identitat el que m'hi jugava,
un salt al buit.
Entre la gent normal, el nom i la sang,
el lloc i la llengua coincideixen
i formen un tot ben entrenat que en diem jo.
Vaig tallar aquests lligams,
ho vaig deixar tot enrere.
Em vaig desfer,
i refè.
Vaig canviar de lloc, de llengua,
de nom,
de tot.
Ostres!
Aquesta decisió radical,
que d'alguna manera es pot entreveure
en aquest Per qui em prenc,
que és el títol d'aquest llibre
del qual vull parlar avui,
és això,
de sobte,
no només ella sent un enamorament
per la llengua francesa,
que evidentment aprèn com a segon idioma
quan té 12 o 13 anys,
a l'escola,
el dia que toca,
és l'única nena de la classe
que hi posa interès,
per la resta de companys seus,
el francès,
bueno,
és aquella,
o sigui,
un avorriment,
una llengua que no serveix per res
i que fins i tot...
Quasi com una obsessió,
no?
Podria dir.
És una obsessió del tot.
I evidentment,
poc a poc,
en el llibre,
va desgranant que ell,
evidentment,
amb la llengua,
ja no és només
que vol adoptar el francès,
sinó refusar l'anglès.
Evidentment,
hi ha un refús de la seva personalitat,
de la seva família,
de classe obrera,
a poc a poc descobrirem
un estibentós amb la mare terribles,
i per tant,
el que ella vol fer és això,
vull esborrar del tot
la meva identitat anglesa,
vull anar a viure
en un lloc en francès
i aprendre'l del tot.
Llavors, evidentment,
en el llibre
et va explicant els perqués,
i els perqués
tenen a veure
amb un cognom
que en anglès,
ara no us el revelaré,
però en tot cas
ja el trobareu,
diguéssim que
es procliu
a que et facin bromes,
aquells cognoms
que la gent se n'en fot fàcilment,
un descontentament
a l'adolescència
perquè era més aviat
grassoneta
i aleshores era
l'ase dels cops
de la classe,
un d'allò
no estic bé amb mi
i, bueno,
la manera de saltar,
a més a més,
la meva mare
m'ho prohibeix tot,
estic farta
i amb la meva germana
no m'hi entenc,
doncs me'n vaig
radicalment,
trenco així que puc
i trenco de la manera radical
fins al punt que això,
quan a l'adolescència
comença a aprendre'm seriosament
d'aprendre el francès,
immergir-se del tot,
veu que el seu cognom,
aquest que era tan fàcil
de burles,
clar,
dius,
amb aquest cognom
mai em prendran per francesa
perquè és evident
que és un cognom anglès.
Anglès, totalment.
Per tant,
decideixo canviar-me'l
i a l'adoles fa un seguit
de reflexions
i diu,
hauria de ser el més natural
del món
quan un no està content
o no és que qualsevol dona,
estem parlant del món anglosaxó,
canvia de cognom
quan es casa.
Canviar de cognom
li passa a totes les dones.
Jo no vull
canviar de cognom
amb aquest cognom
que no m'agrada,
que em porta records obscurs
d'una infància
que no ha sigut feliç
i tal,
perquè, bueno,
perquè em lliga un home.
Perquè, de fet,
no vull tenir fills.
Vull portar una altra vida
absolutament lliure.
Vull trencar del tot
amb la manera
que m'han imposat per viure.
Això li porta de dir
un dia
a agafar una llista,
un llistint telefònic,
començar a buscar,
diu,
m'agrada aquest.
Que fort.
I tria Sant Martèn.
Anem a escollir el cognom, va.
Sí, sí.
Lori, com a nom,
se'l queda
i tria Sant Martèn.
I acabarà convertint-se
en acadèmica.
Sí, sí,
a partir d'aquí
ella acabarà sent
professora universitària,
escrivint algunes novel·les
i fins i tot
entrant a l'acadèmia
de la llengua quebequesa,
o de la llengua francesa
del Quebec,
no sé ben bé
com es diu l'organisme.
Clar,
el llibre és
una introsprecció brutal
del per què aquest canvi
i després fins i tot
més endavant
de dir, bueno,
al final el fet
d'adoptar una llengua
a mi em porta
això
a omplir buits
fins al punt
que hi ha un moment
que explica
que quan es posa
a estudiar espanyol
i hi ha un moment
de llibre...
Ah, també estudia espanyol?
Més endavant
decidirà
aprendre espanyol a fons.
No tant en aquest cas
per
per refusar res.
De fet,
amb l'anglès
acabarà tornant-hi,
s'hi acabarà reconciliant
quan finalment
sí que tindrà fills.
D'acord.
I
cosa que la portarà
fins i tot
a refer els ponts
amb la seva família
amb la qual havia trencat del tot.
Bueno.
Perquè es casa
amb un home francès...
Llavors hi ha un doble gira
aquí de...
D'alguna manera, eh?
D'alguna manera, eh?
Aleshores,
però lo bo és això,
com les llengües...
Aleshores,
ja és un llibre molt reflexiu
de com les llengües
ens configuren
i per tant,
doncs,
jo m'hi vaig a fons.
I en algun moment
que hi ha una pèrdua
molt important
a la seva vida
decideix que
per superar aquesta pèrdua
la manera que té
de superar-ho
i això ocuparà tant
el meu cervell
que, doncs,
em farà oblidar
la pena que sento
per la mort d'algú
que ja us ho trobareu, no?
Vale.
I, en fi,
i poc a poc,
també et vas adonant,
ella arriba a la conclusió
de dir...
Diu, bueno,
jo he canviat de cognom,
he canviat de llengua,
he canviat d'identitat
i potser això
portava als meus gens.
Aleshores,
a poc a poc
va tirant endarrere
i diu, clar,
jo vinc d'un poble d'Ontario
que es diu Kitchener.
Sí.
Però Kitchener
no era el seu nom
perquè, de fet,
Kitchener va néixer
o es va fundar
com a Berlín.
Diu, sí, efectivament,
era un poble
poblat d'alemanys
que, en cert moment,
els alemanys
que majoritàriament
viuen en aquesta colònia,
després de la Primera Guerra Mundial,
el rebuig,
l'odi contra els alemanys,
perquè han sigut els dolents
contra els quals
han lluitat fins i tot
tropes canadenques
ajudant a l'imperi britànic,
decideixen que, bueno,
han d'abandonar
la seva llengua
i fins i tot
rebategem el poble
i li posen el nom
d'un general anglès,
justament,
que es diu Kitchener.
Vale.
I, per tant,
dius,
potser jo això
ho portava els gens,
perquè, de fet,
ningú a la meva família
ha parlat mai alemany
o això em pensava.
De fet,
els meus avis
sí que venien de l'alemany
i el van refusar.
També xapar l'alemany?
No,
i diu justament,
i aquesta és una quarta reflexió,
la meva quarta llengua
és la meva llengua fantasma.
És la llengua
que els meus gens
probablement portaven,
per la qual vam haver de renunciar
perquè la família
de sobte va decidir que
no transmetia l'alemany
per no portar problemes als fills,
perquè arriba un moment
que parlar alemany
o ser alemany,
tenir tradicions alemanyes
al Canadà
és un problema,
perquè els alemanys
són vistos com els dolents,
els que han provocat
la Primera Guerra Mundial.
Fins al punt, això,
que rebateixen el poble,
un poble que
s'havia fundat
com a colònia Berlín.
Per tant,
ja veieu
que el món de la llengua
dona mil voltes
en aquest llibre,
primer,
però molt intens,
i que m'ha sorprès moltíssim
pel que en sé.
Ha agradat molt també als lectors,
tot i que en parlarem
ara aquí una estona,
és una novetat de fa
un parell de mesos,
que a més a més
amb la traducció catalana
de l'Antoni Clapés,
que sona magníficament,
porta un pròleg
de la Cristina García Molina,
l'autora dels irredems,
que val moltíssim la pena,
així que realment
és d'aquells llibres
per sorprendre.
Ara que ve Sant Jordi
voleu dir
un llibre d'allò
que no sigui gens habitual,
algú que llegeix molt
i que ja està cansat
de novel·les,
però no ho sé,
doncs és que aquest llibre
ho té tot,
és un assaig,
és una biografia,
el pots llegir
poc o molt com una novel·la
en la qual et va escrivint
la història
de tota una família
de manera desordenada,
que és això,
és aquesta família
que probablement
d'origen alemany
acaba canviant a l'anglès
i una filla
que renunciarà a l'anglès
per anar al francès,
en el fons
per unes raons personals
molt, molt íntimes,
és un llibre preciós,
és un llibre ple de poesia
també,
i que us farà replantejar
el fet de dir això,
la llengua
no només és allò
que parlem,
com ens influencia,
i en una societat
bilingüe com la nostra,
crec que va,
toca punts
molt, molt essencials,
molt allò de dir
no hauríem de veure
com un conflicte,
plantegem-nos exactament
què és una llengua,
quina és la relació
que hi tenim,
per què val la pena
parlar bé les llengües
i anar-hi molt a fons
i no agafar-les
com un mera objecte
de comunicació,
Per qui emprenc?
De l'Ori Sant Martèn,
un llibre sensacional.
Per qui emprenc?
Per qui emprenc?
D'acord.
El número 34
de la col·lecció
La Intrusa
de la Breu Edicions.
Molt bé,
a veure què és el que
els hi ha semblat,
no?
La gent també de...
Crec que a més a més
és un llibre per...
de grup de lectura.
Crec que agradarà molt
i que donarà molt debat,
que finalment és el que busquem.
Ja l'han llegit per això o...?
Sí, suposo que sí.
La idea és que fa un mes
que l'han llegit
i avui en parlem.
D'acord.
Veurem.
Després una altra cosa també,
Arnau,
perquè...
Ah, no,
aquest cap de setmana
encara ens queda més
una sessió encara
fins abans de Sant Jordi.
Fins a Sant Jordi
encara farem una sessió més
de la setmana que ve.
D'acord, molt bé.
Doncs res més, Arnau,
moltíssimes gràcies
per passar-te aquí
a Ràdio d'Esvern
i ja tornarem a parlar
a la propera
amb més cosetes de Sant Jordi.
Bon aterratge a tots
després de la Pasqua
i, sapigueu això,
que l'han de dir la Núria.
Quinze dies i Sant Jordi.
Molt bé.
Adéu.
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
012

Sous-titrage ST' 501
012
012
012
012
012
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
L'essència
Sous-titrage ST' 501
012
012
A veure...
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
I ara agafem les coses i marxem fins a banda del restaurant Cuina Miracle d'aquí de Sant Just i parlem amb el seu propietari en Joan Targarona. Hola Joan, què tal? Bona tarda.
Hola, bona tarda, Núria. Què tal? Com estàs? Bé, molt bé. Tornant ja d'aquestes vacances i de la Setmana Pasqua i res, amb ganes de tornar-te a sentir.
Bé, sí, com estem una mica, doncs, cansats de mones i segurament, doncs, bé, ens hem pogut celebrar en família, doncs avui també us porto parlar una miqueta, doncs, d'una llegum, que són els cigrons, d'acord?
I d'aquesta manera, doncs, fer també plats també, doncs, una mica saludables i que ens reconfortin i ens ajudin una mica, doncs, a pair tot el que hem acabat menjant aquests dies, no?
Però, sobretot, parlar dels cigrons, les receptes més tradicionals i més catalanes, però també aquelles receptes que al final han traspassat fronteres i s'han cuinat arreu del món, no?
Com pot ser l'humus, d'acord?
Però bé, sobretot, us vull parlar dels cigrons per destacar una miqueta, doncs, totes les seves característiques.
A part de ser una proteïna vegetal molt interessant per a totes aquelles persones, doncs, que segueixen una dieta vegetariana,
sí, doncs, conté àcids grassos poliinsaturats, vitamina A, vitamina E, vitamina C, magnesi, potassi, ferro,
i, doncs, és molt, molt, molt, molt interessant i molt adient per a la nostra salut, d'acord?
D'acord.
D'entrada, ens tira una mica enrere el fet de cuinar-los des de zero, perquè heu de saber que els hem de tenir en remull durant unes hores,
perquè s'estobin i després coure'ls en una cocció amb aigua i bullir-los, però també els podem utilitzar de pot, no hi ha problema.
En conserva, no?
En conserva, exacte, vull dir, no hi ha problema.
Però, bueno, que si sempre seran més bons, si anem a alguna parada del mercat o, és igual, o a qualsevol supermercat,
els comprem secs, diguem-ne, i els posem en remull durant unes quantes hores, si voleu, poden ser d'un dia per l'altre,
o de la nit al matí, per exemple.
Si li poseu una miqueta de bicarbonat, doncs, ens ajuda a que la pell no quedi tan dura,
i després els podrem treballar millor, els podrem coure i podrem fer altres receptes,
inclús parlarem d'alguna recepta que no els hem de coure, ara ja us ho explicaré.
D'acord.
Un cop cuits, doncs, els podrem fer, doncs, milers de prats.
Sí, eh? Amb amanides, no? Suposo que també amb...
Exacte. Amb amanides, qualsevol plat de cassola o de cullera, que us pugueu imaginar,
ja sigui, doncs, fer uns cigrons...
De putajres, no?
Exacte. O amb xoriço i botifarra negra i cançalada, per exemple, no?
O fer uns cigrons amb sípia, que també en siguin bé, cigrons amb espinacs, cigrons amb gambes, amb bacallà,
podem fer... els podem utilitzar de mil maneres, no?
Tradicionalment, per exemple, aquí a casa nostra, doncs, fer una escudella barrejada,
que porta carmes, pastanaves, cigrons...
Exacte, exacte, perfecte.
I, a partir d'aquí, que són aquests plats que estem parlant, doncs, diguéssim, serien els plats més tradicionals, més nostres,
sí que hi ha plats, doncs, que s'han utilitzat els cigrons com a base i que han traspassat fronteres,
com, per exemple, és l'humus, val?
L'humus no és res més que els cigrons cuits, triturats i barrejats amb suc de llimona,
amb l'ataïn, que és una pasta de sèsam, i comí, una miqueta de sal, una miqueta de pebre, no?
I això vindria a ser, una mica, la base d'un humus, d'acord?
Bàsicament, sí. A més, l'humus és una recepta bastant, bueno, aquí a casa nostra,
que s'ha introduït fa no gaire, bastant novedosa.
No, no, però vull dir que s'ha introduït molt, molt, vull dir que està arribant a moltes cases.
Sobretot quan ha arribat a les cases és gràcies a la seva comercialització als supermercats, no?
Que han trobat, doncs, que fan producció d'humus, fan un envasat,
i, per tant, és molt més assequible per a tothom.
Sí.
Sí que és veritat que no és difícil fer l'humus a casa,
però hem de tenir els ingredients i hem de tenir una miqueta de temps.
A partir d'aquí, aquesta pasta de cigrons, anem a dir-li així, o a l'humus, val?
Que podem utilitzar tant per agafar, doncs, unes llesques de pa
i per picar una mica, doncs, podem fer-ne moltes altres versions, val?
Val.
Per exemple, nosaltres aquí a Cuida Miracle fem l'humus de carxafa, per exemple, val?
Val.
Que no és res més, sempre que parlem de les versions d'humus,
sí.
vull que els oients mantinguin que el que es fa és fer un humus tradicional
on li incorporem un altre ingredient.
Val.
Per exemple, doncs, faríem un humus.
És a dir, canviar els cigrons per un altre ingredient o afegir-los als cigrons?
No, no, afegir aquest ingredient als cigrons.
Val.
O sigui, nosaltres faríem com un humus tradicional,
fem cigrons amb suc de llimona, amb taïn, amb comí, amb una miqueta de sal,
amb una miqueta de pebre,
i tot això triturat, aquí tindríem un humus tradicional, d'acord?
On jo incorporo carxofa.
Per exemple, pot ser una carxofa guisada, pot ser una carxofa que hem fet al forn
i després li traiem la cant de les fulles i ho barregem amb l'humus, etcètera.
Però, a partir d'aquí, podem fer infinitat de les versions que vulgueu amb els cigrons i amb l'humus.
Per exemple, fer un humus de pebrot del piquillo.
Doncs seria exactament fer l'humus tradicional on incorporem el pebrot del piquillo.
Per exemple, nosaltres hem fet a Cuina Miracle també un humus que li diem humus mallorquí.
Oh, mira!
Que és un humus tradicional on hi hem barrejat sobrassada,
sobrassada de por negre, típica de Menorca,
i el que fem és posar-li una mica de formatge de tamahó per sobre
i gratinar una miqueta abans de servir.
O sigui, aquesta és l'altra, diguem-ne, versió d'humus que hem fet.
Bastant elaborada, eh, la versió, hem de dir.
Bastant elaborada, però n'hi ha moltíssimes diversions.
Per exemple, doncs, se m'acut, per exemple, humus de remolatge, per exemple,
que no deixa de ser també, doncs, com m'han dit, un humus tradicional
on hi hem incorporat, doncs, una mica, inclús, i fixeu-vos que dic una mica,
tampoc cal passar-se, de remolatge.
Remolatge ja cuita.
Per què?
Perquè ens donarà aquest color morat i característic de la remolatge,
a més a més, doncs, aquest gust mig de terra i de verdura,
que és molt interessant, no?
Sí, sí, és...
Bueno, a vegades crida l'atenció, no?,
que veiem també en restaurants o en llocs que fan aquests humus amb aliments
que a vegades tenen aquesta pigmentació de...
o molts colors així com molt llampants, com la remolatge, o més verds,
i dius, ostres, això sembla gairebé com plastelina de diferents colors,
però és humus amb ingredients diferents, no?
No, no, però és superxulo aquest humus de remolatge,
però també podem fer, mira, per exemple, humus del bocat, per exemple,
on inclús podem incorporar algunes fulles d'alfàbrega, etc.
amb humus d'albergínia, humus de carbassó,
humus amb qualsevol tipus de verdura.
Podríem fer un humus amb coliflor, per exemple,
o un humus amb bròquil, d'acord?
També.
Simplement incorporant, doncs, aquest ingredient a la...
A la barreja, no?
A la base inicial, que seria l'humus, d'acord?
D'acord.
Perquè, Joan, normalment, quan feu l'humus,
els ingredients que poseu, per exemple, els cigrons,
els tritureu com?
Amb alguna trituradora, amb les mans, amb la forquilla, com ho feu?
No, no, no, els triturem amb trituradora, sí, sí.
D'acord.
Pot ser una trituradora de braç, diguéssim,
com la que podem tenir a casa,
o potser algun altre tipus de trituradora.
Sí que és veritat que
hi ha una cosa que sí que hem de tenir en compte,
que, al final, hem d'obtenir una textura,
sí,
diguem-ne, no massa espessa,
però tampoc no massa líquida,
val?
I estem amb una mica de compromís.
Si nosaltres hem de poder-hi sucar
una llaqueta de pa, diguem-ne,
i poder-la sucar,
que voldria dir que la barreja no t'ha quedat massa espesa,
és a dir, pot sucar,
i una altra cosa és que quan ho duc, xiquis la torrada,
no se't comenci a regalimar tot,
és a dir,
que si et comença a caure l'humus de la torrada
és perquè està massa líquida.
D'acord?
D'acord.
Per tant, hem d'arribar a aquest compromís.
I, aleshores,
per arribar a aquest compromís,
sovint, no només és suficient,
sinó amb els cigrons,
amb el suc de llimona,
sinó que podem utilitzar una mica d'aigua de cocció
per fer aquesta barreja una miqueta més líquida.
D'acord.
Si, en el cas de cigrons en conserva,
doncs, utilitzar la pròpia aigua de la conserva.
D'acord?
D'acord.
Però sí que és veritat,
i si no,
si no,
mal que mal,
doncs,
podem afegir una mica d'aigua mineral.
No hi ha problema.
D'acord?
Però sí que hem de trobar aquesta textura
que ens permeti una mica,
doncs,
sucar-hi una llesca de pa torrat
i que, diguem-ne,
que es quedi l'humus enganxat
en aquesta llesca de pa torrat.
D'acord?
D'acord.
A partir d'aquí també
podem jugar
a fer versions
d'humus
amb altres llagums.
Ah, mira.
Ja sigui,
ja sigui,
substituir els cigrons
amb algun altre llagum.
Clar,
perquè dos llagums potser és massa,
no?
No,
no passaria res.
Es pot fer una barresa de cigrons
amb mongetes,
per exemple.
o pots fer una barresa de cigrons
amb llanties,
però també pots fer
la prova de fer
un humus només de llanties
o un humus només de mongetes
o d'algun altre tipus de llagum.
Sí que és veritat,
sí que és veritat,
que els més puristes,
jo també,
potser també penso una miqueta
en aquest sentit,
doncs que
si no hi porta cigrons...
No és humus.
No és humus,
perquè la humus,
la paraula humus,
tradicionalment,
el que vol dir,
vol dir cigrons,
val?
Per tant,
si no porta cigrons,
no és humus.
No és humus,
bueno.
I per mi també,
que és un ingredient
molt, molt important,
que és la taïn,
que és la pasta
o crema de sèsam,
si no porta aquesta pasta
o crema de sèsam,
per mi tampoc és humus,
val?
O sigui,
són dos ingredients
fonamentals.
I on es troba aquesta pasta?
La feu vosaltres?
Això s'ha de comprar,
no?
Poder?
S'ha de comprar,
es diu taïn,
però també la pots fer tu,
perquè també,
al final,
no deixa de ser sèsam
i una miqueta d'oli
i tot això triturat,
ben triturat,
fins que fas una pasta.
D'acord.
Que pots passar inclús
per un colador
perquè la llavor del sèsam
no se't quedi per allà,
però bueno,
si compres fet,
doncs millor,
perquè ja t'ho han passat
pel colador.
D'acord.
Però aquesta pasta de taïn
és fàcil trobar-la?
Sí,
més o menys,
pot ser més o menys fàcil,
si a molts supermercats,
ara avui en dia
ja en trobes,
vull dir,
no és complicat trobar-la,
la veritat.
D'acord.
Més o menys,
ja us he fet una mica
l'explicació
de diferents plats
que fem
i com també us he comentat abans,
per exemple,
una recepta de cigrons
que nosaltres també fem
a Cuina Miracle
i que us he dit
que els cigrons
no els cuinaríem,
fixeu-vos-ho,
és fer el falafel.
El falafel
són unes hamburguesetes
de cigrons,
unes hamburgueses petites
de cigrons,
que es fan
amb els cigrons
que sí que hem posat
amb remull,
prèviament remullats,
però cruços,
cruços,
d'acord?
i després el que fem
és barrejar-los
amb ceba tendra
crua,
amb julivert,
amb coriandre
i sal,
una mica de pebre
i el que fem
és triturar-ho
i fer una pasta
que després
fem les hamburgueses,
o sigui,
formem unes hamburgueses
o unes mandonguilles
que aixafem una miqueta
i després ho passem
amb una mica de farina
de cigrons
i ho fregim,
d'acord?
Això és un falafel,
no?
I això seria un falafel,
val?
Això seria un falafel.
Que no porten
cap tipus de carn.
No porta cap tipus de carn
i a més a més
doncs els cigrons
tenen la característica
de que estan cruosos,
val?
Simplement remullats
i triturats
i barrejats
amb això,
amb la ceba tendra crua,
amb el julivert,
amb el coriandre,
amb una mica de comí,
una mica de sal,
una mica de cebra,
val?
I amb això
doncs fem una massa
i fem-les
com unes mandonguilles
primer
i després les aixafem
una miqueta,
enrebussem
o enfarinem
amb farina de cigrons
i fregim,
val?
I és un altre
versió
d'utilització
de cigrons
que a més a més
no els hem hagut de coure.
No.
És més ràpida,
no potser?
És més ràpid
i potser ja estem
reduint
diguéssim
una miqueta
doncs els processos
d'elaboració
dels cigrons,
val?
Sí que és veritat
que el falafel
no et quedarà bé
si el vols fer
amb cigrons
en conserva,
val?
No quedarà bé
perquè
els cigrons
en conserva
estan ja
cuits,
com si diguéssim,
o...
Exacte,
perquè estan cuits
i seran massa
tos
i no serà
el mateix.
Però bueno,
es pot provar també
a veure com quedaria,
però vull dir que no seria ben bé
un falafel
perquè ens entenguem
d'alguna manera.
perquè els cigrons
del falafel
del falafel
com els tritureu
també amb la trituradora,
no entenc?
Sí, sí,
els faries
amb una trituradora
igual que faries
el...
trituraries
l'humus
doncs igual,
l'únic que
no aconseguiràs
triturar-los
igual com uns cigrons
cuits
i tampoc
t'interessa
triturar-los tant.
Tu no vols
aconseguir
una crema
de cigró
no cuit,
diguem-ne,
només que estiguin
una mica
triturats
i ja està.
i a partir d'aquí
doncs
poca cosa més
perquè sí que
dir-vos
doncs que
heu de...
podeu fer
moltes proves
a casa
doncs de fer
humus
de cigrons
de diferents
versions,
incorporar-hi
pastanaga,
incorporar-hi
carbassa
a prop del
piquillo,
incorporar-hi
qualsevol
tipus de verdura
que
ens faci gràcia
inclús
el carbassó
pelat
i cru
i barrejat.
Sí, a vegades
a l'hora
de posar
l'acompanyament
de l'humus
hi ha llocs
que et posen
bastonets de pa
o hi ha llocs
que et posen
com verdures
com crues.
Sí,
com un cruite de verdura
per agafar
de carbassó,
de pastanaga...
Correcte,
correcte.
I després
les versions
o les facilitats
que ens dona
l'humus
a l'hora de,
per exemple,
si ens fem
un dia
un entrepà
no és
temporà
de tomàquets
però tampoc
ens hi volem
muntar
amb mantega
doncs
ens ho podem
muntar
amb l'humus
per exemple.
Com si fos un paté
tal qual.
Exacte,
com si fos un paté,
com si fos una mantega
i podem utilitzar-lo
i ens va molt bé
diguem-ne
doncs
no ho sé
per exemple
amb un vento
però si tu fas
un entrepà
vegetal
que potser
no et ve de gust
o no vols
posar-hi
maionesa
doncs
és una bona opció
doncs
és untar
amb humus
les dues llesques
i ficar-hi
doncs
encià
amb ceba
i el que vulguis tu.
Però vull dir
que ens dona
aquesta opció
també
d'utilitzar-lo
com
per untar
diguéssim
o un entrepà
o unes llesques de pà
etcètera
i en realitat
al final
també
i ja per acabar
l'humus
doncs
ha arribat també
a les nostres cases
i ha estat molt popular
a qualsevol festa infantil
o
qualsevol celebració
sense anar més lluny
mira
et recordo ara
l'última festa
d'aniversari
que hem celebrat
amb
amb amics
del meu fill
de l'escola
doncs
bueno
hi ha pares
que porten humus
és el pica pica
una mica
per excel·lència
ara mateix
hi ha les olives
les patates
i l'humus
i l'humus
també s'ha convertit
això
que agrada a tothom
en un ingredient
molt
en un plat
molt típic
de qualsevol festa
i celebració
sobretot per picar
una mica
aquesta pols
així com
groga
no
taronja
vermella
radioactiva
que a vegades
porta al damunt
Joan
allò què és
és una espècie
normalment
per sobre
com a deconació
s'hi posa
o bé
sèsam
sí
llavors de sèsam
o bé
una miqueta
de
pebre vermell
dolç
i una miqueta
d'oli
i una miqueta
d'oli d'oliva
d'acord
o sigui
una miqueta
aquest és
aquest és l'ingredient
que es posa
una mica
per sobre
a partir d'aquí
sí
evidentment
que
li pots posar
una mica
de cúrcuma
molta
si vols
donar
una mica
de color
o una mica
de comí
o inclús
si el vols
fer
amb un toc
una mica
gamberro
i vols
picar
una mica
de picant
doncs
també
ho pots
fer
però tradicionalment
el que s'hi posa
és una miqueta
de pebre vermell
dolç
amb unes llavors
de sèsam
i una miqueta
d'oli d'oliva
això
seria el més
tradicional
com a
decoració
molt bé
doncs Joan
ja tenim
idees
per fer
amb cigrons
posant al mig
la recepta
de l'humus
esperem
trobar-nos
d'aquí uns dies
també
per escoltar
més cosetes
sobre el món
de la cuina
molt bé
perfecte
moltes gràcies
que vagi bé
Bona tarda
Bona tarda
Adéu
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria,
que aporta molt al sector de les cures.
Jo faig energies renovables.
Curso una FP dual. Estudio i treballo a l'hora.
Informa't de les preinscripcions
i descobreix el teu futur a
fp.amb.cat
F-Pro. Aviat podràs volar.
Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional
i l'AMB.
Ara mateix són les 5.50.
Seguim en aquesta segona hora
del magasin de tardes La Rambla.
Aquí a Ràdio d'Esvern escoltarem
un tema de Nil Moliner i Marlena.
El tema es diu
Nada que decir aquí a la Ràdio
Municipal de Sant Just.
Recordeu que després de 6 a 7
seguim amb el programa i tenim més coses.
Concretament una entrevista que no us podeu
perdre amb un projecte solidari
molt i molt maco al darrere.
Tot això aquí al 98.fm.
Com si vivieran suspensión
Suena esa canción
Y me acuerdo de ti
Y me acuerdo de mí
Y no hables en plural
Si ha pasado otra oportunidad
De verme feliz
Y cada golpe que te he perdonado
Y siempre quieres más
De mí
¿Qué esperas tú de mí?
¿Me vuelves a buscar?
¿Por qué ahora estás aquí?
Si ya no hay más que hablar
Y nos hacemos viejos
Y no te veo en el espejo
Te pido por favor
Que no me llames más
Que sale a tu perdón
Y no me va a hacer olvidar
Que nos hacemos viejos
Sigo esperando en el espejo
Y ahora
¿Qué esperas que diga yo?
Si no hay nada que decir
Dime
¿Qué esperas que diga yo?
Si te toca hablar a ti
Es que en verdad
Ya me da igual
Sé que te voy
A superar
Y aunque tú no
Lo harás jamás
Tú no
Lo harás jamás
Quítame de la ecuación
Si me late el corazón
Ignórame
Y olvídame
Si te vas de aquí
No hables en plural
Si ya ha pasado
Otra oportunidad
De verme feliz
Cada golpe que te he perdonado
Y siempre quieres más
De mí
¿Qué esperas tú de mí?
¿Me vuelves a buscar?
Porque ahora estás aquí
Si ya no hay más que hablar
Y nos hacemos viejos
Y no te veo en el espejo
Te pido por favor
Que no me llames más
Que solo tu perdón
Me va a hacer olvidar
Que nos hacemos viejos
Sigo esperando en el espejo
¿Y ahora qué esperas que diga yo?
Si no hay nada que decir
Dime
¿Qué esperas que diga yo?
Si te toca hablar a ti
Si te toca hablar a ti
Seguiré con los recuerdos
Si me toca hablar a mí
Pediré que caiga el cielo
¿Qué esperas tú de mí?
¿Me vuelves a buscar?
¿Por qué ahora estás aquí?
Si ya no hay más que hablar
Y nos hacemos viejos
Y no te veo en el espejo
Te pido por favor
Que no me llames más
Que solo tu perdón
Me va a hacer olvidar
Que nos hacemos viejos
Sigo esperando en el espejo
¿Y ahora qué esperas que diga yo?
Si no hay nada que decir
Dime
¿Qué esperas que diga yo?
Si te toca hablar a ti
Ràdio 2B
FM
98.1
Vinga, hi ha els minuts que ens queden
fins a arribar a les 6 de la tarda
a les 6 en punt
comentarem alguna de les notícies curioses
que més estan sent llegides
i també comentades als portals
de mitjans de la CCMA
de la Corporació Catalana
és a dir, de TV3, 324
Catalunya Informació
i també Catalunya Ràdio
Són les més llegides
i donen la casualitat
que també són bastant, bastant curioses
Per exemple, comencem amb la primera
que ens parla de la síndrome de Jerusalem
La notícia explica què és aquest síndrome
que és un trastorn que afecta alguns turistes
que van a Terra Santa
òbviament un tema relacionat també amb la religió
ara que hem passat a la Setmana Santa
i és que cada any resulta que es detecten un centenar de casos
d'un trastorn mental
que fa que algunes persones es pensin
que són personatges bíblics
Mare meva, agafeu-vos fort
que això té traca
Doncs sí, un dels llocs on la Setmana Santa es viu
amb més intensitat és, com hem dit, Jerusalem
La ciutat té un atractiu indiscutible
i són milers i milers de persones
que hi van a recórrer els escenaris sagrats
per cristians, jueus i també musulmans
Doncs bé, la visita impressiona
Però sempre hi ha alguns pelegrins
que queden tan aclaparats
que poden arribar a patir
una mena de trastorn mental transitori
Està estudiat i té nom
Es diu la Síndrome de Jerusalem
Tal qual, eh? Així d'original és
Doncs bé, els que la pateixen
tenen al·lucinacions
i arriben a creure que són personatges bíblics
Entre els homes, molts creuen que són Jesús
i entre les dones, la Mare de Déu
Doncs sí, s'estima que la Síndrome de Jerusalem
afecta un centenar de turistes a l'any
Alguns presenten una fragilitat psíquica prèvia
però d'altres no
El cansament de viatges llargs en avió
i també els múltiples estímuls que reben
per voler veure-ho tot en uns pocs dies
poden ajudar també a desestibilitzar aquesta gent
Sovint entren en un estat d'angoixa i excitació
Alguns, fins i tot, els han d'ingressar
Doncs bé, la majoria de fidels afectats
per aquesta Síndrome són cristians
A molta distància hi ha els jueus
I entre els musulmans hi ha pocs casos
perquè per a ells el lloc més sagrat és la Meca
Vinga, anem per una altra notícia també
i és que la jornada de 32 hores, és a dir, setmana laboral de 4 dies
que s'ha començat a aplicar de forma pilot a València
S'està estudiant l'impacte d'aquesta jornada laboral reduïda
en aspectes relacionats amb l'economia
també en la gestió de la ciutat o la salut de les persones
Sí, sí, la ciutat de València ja va començar ahir, dilluns
perquè per ells no hi havia festa
aquesta mena de prova pilot
per avaluar el funcionament de la setmana laboral
d'aquestes 32 hores en lloc de 40
Són 32 hores que estan agrupades en 4 jornades de treball a la setmana
és a dir, fent 8 hores cada dia
és a dir, 8 per 4, 32
doncs 4 dies en lloc de 5
S'aprofita la circumstància que al calendari
coincideixen 3 dilluns festius consecutius
això s'ha de dir, eh?
El dilluns de Pasqua, el Sant Vicenç Ferrer i l'1 de Maig
i s'ha traslladat la festivitat de Sant Vicenç Màrtir
del gener al 24 d'abril
Així, al llarg de 4 setmanes
els valencians gaudiran de setmanes
de 4 dies laborables tan sols
Avui també ens hem fet ressò d'una altra notícia
i ha estat la mort de Joan Veient
al Pinotxo del Mercat de la Boqueria
que ha mort, doncs això, en plena polèmica
ja coneixíem, eh?
el tema del nom del bar
va ser aquest home, en Joan Veient
la cara visible de l'establiment
immers ara en un polèmic traspàs
després de la venda de la llicència
per les desavinences familiars
doncs això
mor al mític cambrer del bar de la Boqueria
el Pinotxo
en Juan i tu, com el coneixia tothom al mercat
ha mort avui dimarts
als 88 anys
a Barcelona i estava ja ingressat des de divendres
segons ho han informat a fons de la família
i acabem amb l'última notícia
i és que Brad Pitt va deixar viure un home
en la seva mansió fins als 105 anys
l'actor resulta que li havia comprat una casa a Los Ángeles
quan en tenia 90
i va continuar vivint fins a seva mort
als 105 anys
és a dir, ha continuat vivint a la mansió de Brad Pitt
durant 15 anys
sense pagar absolutament res
doncs sí, fa gairebé 30 anys
el 94 Brad Pitt va comprar aquesta mansió
en un exclusiu barri de Los Ángeles
anomenat Los Feliz
on més tard hi viuria
amb la seva dona Angelina Joliet
i també els seus fills de la parella
fins que es van separar el 2016
la venedora de la casa
va ser actriu i presentadora de televisió
Cassandra Peterson
que en va treure prop de 2 milions de dòlars
ella ha explicat a la revista People
algunes operacions immobiliàries de l'actor
doncs bé, Brad Pitt
sense problemes de diners
anava comprant totes les cases
del voltant que podia
i va arribar a tenir-ne fins a 22 propietats
segons Peterson
entre aquestes
una era
la casa d'un vidu de 90
que es deia John
i que va arribar a un acord de compra
perquè l'home pogués continuar vivint
a la casa
fins la seva mort
ara
passem a Catalunya Ràdio
Unetari Internacional
alerta de l'alt risc
d'una crisi financera
l'FMI
rebaixa les perspectives
de creixement
de l'economia global
de tot el planeta
però incrementa
les d'Espanya
que aquest any
se situaria
diuen
a nivells
prepandèmia
Washington
Francesc Garriga
Bona tarda
l'FMI
millora les previsions econòmiques
per Espanya
col·locant l'Estat
al capdavant del creixement
a la zona d'Europa
el 2023
segons l'informe publicat
aquest dimarts
Espanya creixerà
un 1,5%
el 2023
mentre cap al 2024
rebaixa una mica
les expectatives
i ho deixa
en un 2%,
4 dècimes menys
que en l'anterior informe
amb tot
les xifres espanyoles
contrasten
amb les de França
que no passa
de l'1,3
o d'Itàlia
que no arriba l'1
Alemanya
té creixement negatiu
el 23
i tot just
un 1% positiu
el 24
les previsions
a nivell mundial
mostren un alentiment
general de l'economia
que segueix creixent
però a menor ritme
a més
l'informe
posa molt d'èmfasi
en els riscos
per la salut
del sistema bancari
després de la pandèmia
i de la guerra d'Ucraïna
ara és el sistema financer
qui posa en risc
el panorama
segons l'FMI
la prioritat dels estats
ha de seguir sent
la lluita contra la inflació
que mostra símptomes
de baixada
però no suficients
Francesc Garriga
Catalunya Ràdio
Washington
Notícies breus
Sergi Molero
La CUP rebutja
la proposta
que ha fet avui
el president
de la Generalitat
Pere Aragonès
sobre l'anomenat
Acord de Claredat
la proposta
del govern
per aconseguir
un nou referèndum
d'independència
pactat amb l'Estat
i amb reconeixement
internacional
la portaveu
CUPaire
Laia Estrada
assegura que
la via negociada
amb l'Estat
ja és pantalla passada
quan nosaltres situàvem
que calia tornem a dur a terme
un referèndum
en aquesta legislatura
estàvem parlant
un referèndum

Balears
la xifra
a la xifra
a la xifra

a la xifra

a la xifra
de la xifra
i el partit
del partit polític valents
és fundat
per Manuel Valls

a la xifra
fan talls de trànsit
afecta
l'autopista
del Garraf
des de Viladecans
compta
i la ronda litoral
amb bus
també des de zona franca
fins a Port Olímpic
sentit Trinitat
per un vehicle avariat
a la xifra
a la resta de la xarxa
viària
aturades
a la Peceta Vilafranca
i a Sant Cugat
sentit Nord B23
de Molins de Real Papiol
C58
i C33
des de Montcada
cinturó de litoral
a Cornellà
en tots dos sentits
C60 Argentones
sentit Mataró
C17
a Parets del Vallès
i per obres
també hi ha retencions
a la 2
a Granyanella
direcció cap a Barcelona
i a la Nacional 2
de Vidreres
a Massarret de la Selva
sentit Sud
Celia Quintana
Catalunya Ràdio Equip Viari
Esports Marta García
El balonmano
Granollers disputa avui
l'anada dels quarts
de final
de la Lliga Europea
d'Ambol
davant el Flensburg Alemany
el partit
és en l'Olímpic
i comença ara
a tres quarts de set
en la Champions de Futbol
anada dels quarts
de final
però a partir de les 9
Manchester City
Bayern de Munic
i Benfica
Inter de Milà
Robert Lewandowski
s'ha mostrat crític
amb el seu rendiment
i reconeix
que des del Mundial
no acaba de trobar
el seu millor to
el davanter polonès
admet que ahir
va jugar el partit
contra el Girona
lesionat
després d'una trompada
que va tindre
en el clàssic
contra el Madrid
d'altra banda
el president Joan Laporta
compareixerà dilluns que ve
per donar explicacions
del cas Negreira
la blaugrana Irene Paredes
es titularà amb Espanya
en l'amistos
que disputen
contra la Xina
com a preparació
del Mundial
que comença
el 20 de juliol
en Austràlia
i Nova Zelanda
Marc Márquez
serà baixa
també
en el Gran Premi
de les Amèriques
que se disputa
este diumenge
en Austin, Texas
les proves fetes
avui confirmen
que el dit afectat
segueix en procés
de recuperació
i no volen arriscar
i en Antalí
a Turquia
ha començat avui
l'Europeu de Gimnàstica Artística
amb la jornada
de qualificació
en la competició masculina
amb els catalans
Tierno Diallo
i Pau Jiménez
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
Mariona Sales
Vilanova
Des del 4 d'abril
fins al 18 de maig
es pot sol·licitar
el vot per correu
aquesta opció
està disponible
per a aquelles persones
que no puguin votar
presencialment
el dia de les eleccions
El vot per correu
es pot entregar
fins al 26 de maig
en persona
a través de les oficines
de correus
o a la seva pàgina web
amb el DNI electrònic
o un certificat digital
vàlid
El cens electoral
que inclou
les dades
de totes les persones
que tenen dret
a votar
en una circunscripció
electoral determinada
es va publicar
ahir
10 d'abril
Es pot consultar
fins al 17 d'abril
i es poden sol·licitar
esmenes
per possibles errors
Aquesta llista
es revisa
i actualitza
periòdicament
per assegurar
que només
les persones
que compleixen
els requisits legals
puguin exercir
el seu dret a vot
a Sant Jús
a Sant Jús
aquestes eleccions
hi ha unes 15.000 persones
amb dret a vot
2.000 més
que les anteriors eleccions municipals
del 2019
Aquest any
hi ha 9 col·legis electorals
a Sant Jús
Com a novetat
les persones que abans votaven
al centre cívic
Joan Maragall
ara ho faran
al mil·lenari
les que votaven
al centre pilot
i al centre cívic
Salvador Espriu
votaran
el casal de joves
i els votants
de Maslluí
ho faran
al centre cívic
Soledat Sants
i Serafini
Comencen els cursos
de primavera
als centres cívics
de Sant Jús
L'última setmana
d'abril
començaran els cursos
del tercer trimestre
de la Casa de Cultura
Can Ginestà
dels centres cívics
Joan Maragall
Salvador Espriu
i Soledat Sants
i Serafini
de la Vagoneta
i de les escoles
Amb una oferta molt àmplia
es poden fer cursos
i tallers
d'expressió i creativitat
humanitats
cuina
arts plàstiques
valls
tecnologia
i altres
i ja es poden consultar
a les pàgines web
dels centres
Al centre cívic
Joan Maragall
les inscripcions
van començar
el dilluns 27 de març
les places són limitades
i es reserva
el dret
de suspendre
les activitats
amb poca inscripció
Us podeu inscriure
a través de la web
del centre cívic
A Can Ginestar
en canvi
la matrícula
s'ha de fer
presencialment
al centre
I això està tot
Tornem amb més informació
a l'informatiu
complet
de les 7
Fins ara
A la Rambla
res s'atura
Vine
queda't
i escolta'ns
Ara mateix
són les 6 i 9 minuts
estrenem
aquesta segona hora
del magazín de tardes
La Rambla
de ràdio d'Esvern
d'avui 11 d'abril
a la tornada
d'aquesta setmana santa
i d'aquests dies
de festa que hem tingut
D'aquí una estoneta
farem l'entrevista
del dia
en Xavi Ribas
que és el creador
d'un projecte solidari
anomenat
Superoli
perquè és pare
d'una nena
l'Olivia
després escoltarem
el seu testimoni
i quina és aquesta nova activitat
que presenten
aquest cap de setmana
a l'Escola Montserrat
Ara però
recuperem
una altra entrevista
que vam fer
la setmana passada
una entrevista
molt i molt interessant
a una santjustenca
una artista
de cap a peus
ella és la Montserrat Sastre
ceramista i escultora
en projecció
no només aquí a Sant Just
també a nivell de Catalunya
i també a tot Espanya
la vam tenir
la setmana passada
aquí
als estudis de ràdio
i ens va explicar
quines han estat
les seves recents
instal·lacions
que s'han inaugurat
una a Sant Joan d'Espí
a la plaça
Vuit de Mars
i l'altra també
a Sant Joan de Déu
concretament
a la casa de Sofia
escoltem doncs
aquesta entrevista
a Montserrat Sastre
s'anima amb nosaltres
tot seguit
a Ràdio d'Esvern
a l'escultora
i com hem dit
seramista també
a la presentació
d'aquí de Sant Just
Montserrat Sastre
i Planella
tot i que també
terrenom català
hem dit
i arreu d'Espanya
per parlar avui
això sí
de les seves
dues últimes instal·lacions
que s'han fet recentment
aquest 2023
de dues obres seves
una
s'ha col·locat
a l'Hospital Sant Joan de Déu
a Esplugues
i l'altra
a la plaça
Vuit de Mars
de Sant Joan d'Espí
Li obro els micròfons
hola
bona tarda Montserrat
hola
bona tarda
no pares eh
no hi ha any
que sembla que no
facis alguna estrena
que no col·laboris
amb alguna exposició
col·lectiva
bueno
a mi m'encanta
és la meva feina
és la meva vida
a l'aixecar-me
cada dia
i tenir objectius
d'entrar al taller
fer coses
pensar coses
que bé
per mi
és un ideal de vida
ben inquieta
mans inquietes
ho plasmes
de forma artística
perfecte llavors
per aquells i aquelles
que ens estiguin escoltant
Montserrat
farem una breu descripció
de com és la teva obra artística
que tot i començar
sobretot amb el fang
al llarg dels anys
també has anat incorporant
altres materials
com el ferro
la fusta
el bronza
la resina
i el marbre
oi?
sí
sí
doncs bé
la Montserrat Sastre
és artista
polifacètica
el 75
va fundar
l'escola municipal
de ceràmica
d'Esplugues
de la que va ser
mestra i directora
fins que es va jubilar
tot i que uns anyets abans
Montserrat
el 71
va ser quan vas
instal·lar-te
amb el taller
a Sant Just
sí
exactament
sí
sí
té obres
a més a més
a diversos parcs
ajuntaments
polisportius
també centres
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
i algunes
de les escultures
d'interès
estan ubicades
per exemple
en llocs com
el museu del Barça
el museu d'història
de l'Hospitalet
el casal cultural
Robert Brillas
d'Esplugues
el parc mil·lenari
d'aquí de Sant Just
també
l'edifici Walden
l'ajuntament
de Macael
el Maria
també l'ajuntament
d'Arenburg
a Alemanya
la Diputació
de Jaén
el Fondo de Arte
del BBVA
de Barcelona
aquí a la Bona Aigua
també al Pavelló Municipal
o per exemple
també al Pavelló Municipal
de Bàsquet
Club Joventut
de Badalona
per dir
algunes de les cosetes
Montserrat
més destacades
sé que el teu currículum
és molt més extens
gràcies
i bé
anant a les últimes coses
i de les que parlarem avui
aquest 2023
has instal·lat
no sé si són obres
com ho classifiques tu
instal·lacions
bé
aquí a Sant Joan de Déu
el que han anomenat
com a Casa Sofia
que és un centre
per atendre infants
amb malalties cròniques
complexes o avançades
és un centre
que han muntat
que també es pensen ampliar
però han muntat
amb molt de carinyo
i ha sigut una satisfacció
per mi
que acollirin aquest plafó
aquest plafó
que ja vaig fer
pensant en els nens
que tenia de ser
una cosa alegre
i per això
és com
l'he titulat
jardí amb papallones
oh que bé
hem vist
hem vist
alguna fotografia
i realment
desperta
com
hi ha molts
bueno
colors
una cosa molt viva
no?
molt animosa
és el que necessiten
els nens
que estan en aquestes etapes
tristament
com et va arribar
la proposta
o va ser una donació
teva
que ja la vas fer
pensant una mica
si jo la vaig fer
ja pensant
amb els nens
i llavors jo vaig contactar
amb ells
de seguida
van acollir
la meva idea
i bueno
ja s'ha posat
a terme
vull dir
això ja portem
potser un any i mig
o així
però bueno
s'ha portat a terme
ara finalment
tu sabies
que existia
la casa
de Sofia
o
simplement tu volies
fer una donació
a Sant Joan de Déu
i ells van decidir
que aniria
a la casa
de Sofia
bueno
aquest centre
que de fet
antigament
bueno
no tants anys
era una residència
d'ancians
diguéssim
sí
jo ja li guardo
un record especial
de tal com
van atendre
una persona
molt vinculada
a la família
que va morir allí
a part de la meva mare
que també va morir allí
vull dir
que és un espai
de referència
per mi
important
llavors ja
quan estava jo
amb la meva mare
ja vaig expressar
la idea
que volia
donar alguna cosa
han passat els anys
que no te'n dones
ni compte
però bueno
finalment
vull dir
ja s'ha pogut
donar terme
encara que tinc
altres idees
que si me les acullen
doncs molt bé
home
altres idees
ostres
què vols dir això
més plafons
allà a Sant Joan de Déu
bueno
ja veurem
ai mare mare
ha estat una donació
eh això
sí sí sí
ha sigut donació
molt bé
sí sí sí sí
es diu jardí
de les papallones
perquè
què és el que hi ha
en el plafó
què s'hi pot veure
bueno
s'hi pot veure
com
amb el fons
està pintat
com si fos
un jardí
amb l'oclosió
del sol
i el cel
llavors a sobre
hi ha tot
de formes
treballades
amb fusta
de tiler
llavors
vull dir
són formes
vegetals
sí
llavors
i entre mig
com si volessin
vull dir
hi ha les altres formes
que són com
les papallones
que inunden
aquest jardí
a més
és un plafó
bastant
bastant gran
eh
Montserrat
perquè amb les fotografies
agafant referències
per exemple
a tu que estaves posada
al davant
sí
és un plafó
bastant gran
no sé si està en algun lloc
així molt visual
doncs mira
està entrant
a la casa Sofia
a l'escala de pujada
té bastanta bona llum
perspectiva
i deu fer
com
ara no em recordo exactament
però
més o menys
un diàmetre de metro i mig
sí sí
metro i mig ben bé
sí
has comentat
la fusta de tiler
tu normalment
a Montserrat
treballes amb aquest tipus
de material
amb la fusta de tiler
o és
que és concreta
no és fàcil
de trobar
segons quines fustes
i més últimament
perquè hi ha
empreses
que han
han
tingut de plegar
clar
sobretot
el 2007
2008
i ara
doncs no diguem
però bueno
sí
aquesta fusta
ve de la borgoña
es veu que és un arbre
de creixement
relativament ràpid
i en serveixen
sí sí
ara
realment
jo havia treballat
aquesta fusta
et diré
els anys
87
88
89
i fins ara
no l'havia tornat a trobar
val
sí
i Montserrat
no és la primera vegada
em sembla a mi
que alguna de les teves obres
acaba parant
en algun centre hospitalari
en algun centre sanitari
que anteriorment
ja havies
exposat
o
hi ha hospitals
que tenen
obres teves
sí
sí sí
sí sí
sí
perquè la labor
que fan aquesta gent
és una labor
que jo admiro molt
perquè és vocacional
sí
totalment
és vocacional
tant des de les infermeres
a la persona de manteniment
als metges
i
i bueno
estem en una època
que
que no és tan fàcil
no
aquestes professions
vocacionals
sembla que tot
amb la pandèmia
també va esclatar
bastant
ara també
nombroses manifestacions
per part del sector
no?
per demanar
millors condicions
sí sí
jo ho he explicat
ja altres vegades
que va ser
a través del Ramon López
exalcalde
exalcalde
que llavors
estava dirigint
l'oncològic
a Belvitge
a Belvitge
exactament
i llavors
va ser amb ell
que vam començar
a parlar d'això
vull dir
al principi
potser va ser
una idea d'ell
de fer dels hospitals
humanitzar-los
i jo
vaig trobar
una idea excepcional
i
em vaig acollir
amb aquesta idea
perquè
m'agrada molt
vull dir
em dóna
molta satisfacció
la gent
que va
amb tractaments
i t'envia
un whatsapp
de dir
mira
he estat
amb tractament
amb aquest hospital
i he vist
aquesta escultura
i t'envia
la foto
que bé
és maco
és molt maco
tu creus
que s'humanitza
una mica més
aquests centres
que bueno
no sempre hi ha
un ambient
del tot
agradable
i a més
amb alguna escultura
o amb peces artístiques
també és una forma
exactament
exactament
jo trobo que
tot el que sóc
es podria donar
que la gent
sigui més feliç
i que estigui
més acollida
val la pena
escolta'm
tu si a casa teva
tens tot d'escultures
deu ser un lloc
superconfortable
no?
doncs sí
jo sempre dic
que vic
amb els mobles
dels meus
de la meva família
que tinc pocs
i els quadres
dels meus amics
i les meves escultures
sí sí
perquè
hi ha algun tipus
de material
Montserrat
que tu utilitzis
que creguis
que per exemple
la fusta
doncs potser
li dona una certa
calidesa
a l'escultura
no?
o per exemple
hi ha
no sé
hi ha com
altres materials
com el marbre
que potser queda
una mica més fred
o
hi ha
aquesta combinació
de materials
tu saps
com combinar-les bé
suposo
perquè quedi
bueno
suposo que
també he passat
per diferents etapes
i el
saber treballar
els diferents materials
també et dona
molta llibertat
en quan tu
el que penses
la idea
de la que vols fer
pots triar
de dir
aquesta idea
que jo tinc
em va millor
amb aquest material
o amb aquest altre
el llenguatge
vull dir
cada material
té el seu llenguatge
llavors vull dir
t'associes
amb aquell llenguatge
d'aquell material
jo trobo
que dona
una llibertat creativa
molt important
el plafó
de la casa de Sofí
de Sant Joan de Déu
té sobretot
els colors
que es veuen
més immediats
són el blau
i el verd
tu normalment
poses color
a les escultures
no, no
realment no
no
les de ferro
sí
bueno
per exemple
aquesta última
que s'ha fet
per Sant Joan
de Déu
ai
perdó
per Sant Joan d'Espí
és una escultura
que té d'anar
a l'aire lliure
i el material
més adequat
és l'oxicorten
la mateixa
oxidació
que dona el ferro
el protegeix
però
quan hi he pogut
o sigui
quan ja directament
jo he fet
escultura
que físicament
jo he pogut
he pogut soldar
i tot això
i tal
perquè clar
aquesta escultura
quasi medeix 4 metres
necessites una grua
necessites una sèrie
ja t'he de ser
un calderer
un taller especialitzat
encara que tu
estiguis allí
no
però les escultures
que jo m'he fet
directament
m'agrada molt
posar-li
color vermell
per exemple
Arbreda
que està davant
del Walden
crec que va ser
del 2020
o així
més o menys
aproximadament
es va posar
en aquest any
però és molt més anterior
jo no sé
ara
jo és que
amb les dates
em faig un lío
però jo diria
que el vaig fer
cap a mitjans
el 80
l'havia fet
sí sí
fa molts anys
que jo l'havia fet
però per ubicar-la
al Walden
o de moment
o no tenia
en aquest moment
no no
la vaig fer
me'n recordo
que la vaig exposar
llavors es feia
Art Expo
ahir a Montjuïc
llavors
jo havia exposat
amb la galeria
Grife i Escoda
que ja
ja no hi és
i em van deixar
l'entrada
per exposar
aquestes peces
i des de llavors
doncs que no
que no estava
no havia estat vista
diguéssim
molt bé
i llavors
després de fa uns anyets
la van posar allà davant
exactament
sí sí sí
en un raconet molt maco
parlem ara també
per cert
de Gagau
esnomenat
l'escultura
que hi ha
aquesta tan gran
no?
a Sant Joan d'Espí
està en un lloc
que es diu
la plaça
Vuit de Mar
sí
i per tant
l'escultura
esclar
dedicada a les dones
es diu dones
es diu dones
exactament
com és aquesta escultura
per fer-nos una idea
sí
bueno
aquesta escultura
clar
tenia de fer referència
a tota la problemàtica
que tristament estem vivint
eh
amb les dones
no?
i llavors
vull dir
primer
vaig fer un projecte
però no m'acabava
d'encaixar
encara que m'agradava
molt la forma
sí
de la peça
que vaig pensar
però no m'encaixava
amb la finalitat
que tenia de tenir
per posar-la
en aquesta plaça
llavors
llavors em vaig remetre
a la idea
de les tres gràcies
les tres gràcies
que en totes les cultures
vull dir
eh
eh
s'han fet escultures
s'han fet referències
sobre elles
elles
representen
la fertilitat
sí
la bondat
la intel·ligència
tota una sèrie de coses
que
vull dir
la dona engloba
llavors
per això
parteix la peça
de tres bases
com si fossin
tres branques
ostres
tres branques
que al capdamunt
s'abracen
com si fossin
unes fulles
que s'abracen
i que s'abracen
perquè
per donar
vull dir
recolzament
a totes aquestes dones
que han patit
en una societat
que realment
vull dir
la gent
ens quedem
tots
vull dir
indignats
amb totes
les
les notícies
que ens arriben
és a dir
que hi ha
que és una escultura
has dit de quatre metres
és a dir
és prou
prou alta
prou gran
i té aquesta forma
com que es divideixen
en tres
simbolitzant
aquestes tres parts
que has dit
i a la part de dalt
es tornen a unir
exactament
sí
sí
com si s'abracessin
i ja dic
vull dir
un recolzament
com simbol de recolzament
t'anava a dir
d'unió
exactament
d'amistat
i on s'ha posat
de la plaça
perquè és una plaça
més que ho he buscat
al Google Maps
perquè ara mateix
jo no em feia la idea
de com era
de com era
la plaça
avui de març
a Sant Joan d'Espí
i Déu-n'hi-do
és una plaça
bastant
bastant generosa
sí
no estic molt contenta
perquè m'han donat
un lloc esplèndid
per lluir
la meva obra
en quin material
està feta
en l'oxicorten
ah
l'oxicorten
sí
el que et parlava abans
que la mateixa oxidació
protegeix la peça
sí
Mossadet
quan et proposen
fer alguna
alguna escultura
tu vas a veure
el lloc
o demanes
sobretot
que t'expliquin
com volen
que sigui
o quin significant
hauria de tenir
la peça
exactament
sí
sí
sí
clar
i com t'inspires
però
que com
bueno
doncs
no ho sé
vull dir
perquè després de tants anys
de carrera
és que és com
ostres
sembla que s'hagin d'acabar
les idees
ah
doncs no
no
doncs no
diu
no
no
clar
ja ho veig
no
no
bueno
és que una peça
et porta a l'altra
i sempre estàs pensant
o dibuixant
o una peça
et suggereix una altra
o una vegetació
et suggereix tal cosa
o
no ho sé
una o
també et suggereix
vull dir
no ho sé
clar
no t'ho sabria explicar
exactament
com diferents estímuls
no?
sí
exactament
estàs molt ben dit
el que m'has dit
i així a nivell
de projectes
individuals
o d'altres exposicions
o de coses
que estiguis també
fent ara mateix
tramant
per al teu taller
que ens puguis
dir
Montserrat
alguna coseta
home
si ens pots avançar
alguna cosa
vull que ara que ho dius
no?
sí
sí
hi ha
hi ha
hi ha projectes
per aquí mateix
a Sant Jus
oh
eh
però bueno
ja estarà molt bé
que sigui sorpresa
clar
no serà pas
per aquesta
rotonda
que volen posar
a l'entrada
del poble
no
no
a més
encara no sé
quines bases
ni res
ja m'agradaria
però vull dir
no sé
què és el que
no he vist publicades
les bases
encara
de lo que
no no
potser encara no estan
eh
jo l'únic que sé
és la notícia
que sí
que es vol
que es vol
obrir
aquest
exactament
jo també
ho vaig llegir
però bueno
depèn
depèn
del que sigui
del que vulguin
si es pot adaptar
al meu treball
o no
clar
perquè a tu
què t'agrada més
treballar
amb escultura
t'agrada més
amb plafons
t'agrada
quin és el
o si tens
algun material
pretilecte
no
a l'hora de
o potser
ja dius
ostres
per una escultura
sempre és millor
utilitzar
aquest material
amb aquest
o
depèn de moltes coses
pública
té de ser ferro
o bronzo
pública
vols dir
a l'aire lliure
no
exactament
clar
amb arbre pot ser
però
si vols fer
una escultura
que tingui
un cert tamany
per les meves
a veure com
t'ho diré
experiències
les meves experiències
o
per les meves
circumstàncies
sí
em va millor
que fos
o bronzo
o ferro
clar
bronzo
una peça
en bronzo
es pot fer
primer en fusta
es pot fer
en guix
es pot fer
en fang
llavors
després
es pot passar
en bronzo
per exemple
la del mil·lenari
jo la vaig fer
en fusta
llavors
després
es va fer
mollo
i es va fer
que
em sembla
que ja s'ha parlat
sobre això
però
la del mil·lenari
va passar
que
primer
estava ubicada
en una piscina
en una peana
al mig
després es va canviar
es va posar
entre el mig
de l'egerdinament
li tocava l'aigua
i llavors
aquella figura
es anava tombant
llavors es va portar
a la fundició
perquè arreglessin
la peana
i a la fundició
la van robar
per favor
llavors
la sort
és que jo
l'havia fet
en fusta
llavors
es va poder
fer
moll
un altre cop
d'aquell original
mare meva
però
el destí
d'aquella peça
era
llavors
clar
per això
amb llavors
estava
el Perpinyà
aquí com a alcalde
i li vaig dir
mira escolta
m'emporta't
l'original
a l'ajuntament
perquè si passa
alguna cosa
i jo no hi soc
clar
doncs mira
la podeu tornar a fer
almenys
i per això
està l'ajuntament
davant del despatx
de l'alcalde
molt bé
ostres bé
curiositats
que un acaba
aprenent
sí
sí
hi ha escultures
que desapareixen
que volen
sí
ostres
t'ha passat
sí
sí
però a llocs públics
o dius
que t'han
tratat
a robar
algun cop
el taller
sí
no
el taller
no
gràcies a Déu
no
no
però per exemple
l'escultura
que hi ha
la dona guitarra
davant
del casal
de cultura
Robert Esmíri
que ella
també
l'estaven traient
sí
i un veí
va alertar
la policia
caram
i llavors
els van agafar
abans
que se la portessin
sí
sí
sí
i un altre
que ha desaparegut
sí
que no se sap
on està
és una
que estava
al compleix
polideportiu
la plana
d'Esplugues
d'allà
ostres
en aquella plaça
allà
no
dins
dins
dins
de la
dins
dins
de les instal·lacions
de la piscina
sí
sí
a veure
l'original
el tinc jo
i ha sigut una de les peces
que he donat
a la fundació
Fèlix Llovet
vale
o sigui que
la fusta
que hi ha
que és
d'Irocoteca
sí
a la fundació
Fèlix Llovet
és l'original
del bronzo
que van robar
que ha volat
caram
ostres
i això passa sovint
que et quedes tu l'original
i
quan
quan la peça
es fa
a fusta
sí
sí
sí
sí
sí
bueno
hi ha
hi ha museus
que hi ha originals
de peces
de guix
per exemple
que d'allí
s'ha tret el bronzo
sí
sí
sí
i també he llegit
a no sé on Montserrat
i per això ja
també anem tancant
l'entrevista
si et sembla
en alguna residència
de gent gran
pot ser que també hagis
més o menys recentment
sí
aquesta
que comentava
del Fèlix Llovet
en aquesta
val
saps
i després
la residència
aquesta de la Mallola
de la Mallola
saps
on fan
totes les
conferències
de les aules
universitàries
de gent gran
de gent gran
que són conferències
molt interessants
si animo
a la gent
que hi vagi
jo hi vaig
ets usuària
del servei
sí
sí
sí
potser no sempre
però de tant en tant
sí
sí
sí
sí que és veritat
que la gent
que organitza
aquestes
l'aula universitària
de gent gran
d'Espluga Sant Just
sí
porten a persones
realment
ho comentàvem l'altre dia
molt interessants
molt interessants
sí
persones
que en el seu camp
perquè
cada setmana
o cada mes
són persones
d'àmbits
totalment diferents
sí
sí
sí
que en el seu àmbit
són persones destacades
exactament
exactament
sí sí
catedràtics
vull dir
a més molt divers
vull dir
des de conferències
de polítics
l'altre dia
vam tenir
una sobre literatura
i vull dir
molt interessant
sempre
sempre aprens
sempre aprens
molt bé
sí
sí
sí
doncs amb aquesta recomanació
que ens fa
Montserrat Sastre
artista
ceramista
escultora d'aquí
de Sant Just
tanquem l'entrevista
Montserrat ha estat un pla
de tenir-te
aquesta estona
aquí a la ràdio
moltes gràcies a vosaltres
i
tenirem seguint també
a les xarxes
i això
a veure si podem
localitzar també
i veure
en primera persona
aquestes escultures
el plafó potser és més difícil
l'estan a dins de la casa Sofia
però bé
la de la plaça 8 de març
de Sant Joan d'Espir
segur que ens hi podem passar
i contemplar-la una estona
i gaudir d'aquests
4 metres
d'escultura
moltes gràcies
que acabis de passar
bona tarda
moltes gràcies
adeu
a la Rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
va
fem ara a continuació
l'entrevista
de la tarda
que tenim
a l'estudi
de ràdio
al Sant Justenc
Javi Ribas
que és el pare
de l'Olivia
que va ser diagnosticada
amb leucèmia
linfoblàstica
aguda
fa més de dos anys
a Javi
i la mare
de l'Olivia
van crear
el projecte
solidari
Superoli
per recaptar fons
per la investigació
del càncer infantil
a través de la venda
de quadres
amb missatges
i frases
que surten
de converses
als hospitals
el tinc aquí
el Javi
ja l'estudi
el saludem
hola
bona tarda
Javi
bona tarda
Núria
què tal
com esteu
vosaltres
l'Olivia
com està
perfecte
perfecte
la veritat que sí
que bé
bones notícies
està bé
la tia
ho ha fet molt bé
la tia
està molt bé
s'ha menjat el tractament
que bé
i anem pel camí
molt bé
la veritat que anem pel camí
podria dir-te
que tot està fet
o que ja hem fet molt
no
anem pel camí
està perfecte
està bé
avui està bé
sense baixar la guàrdia
sí
però tranquils
anem dia a dia
molt bé
d'això es tracta
bé
fa un parell de mesos
coincidint amb el dia internacional
del càncer infantil
va organitzar
amb les associacions
de famílies
d'alumnes
de les escoles
Montseny i Montserrat
una xocolatada solidària
en la que vau recaptar
crec que
prop de 750 euros
per la recerca
del càncer infantil
escolta
molt bona notícia
amb una experiència
molt positiva
també
no?
sí
sí
va ser
va ser una tarda
molt xula
i la veritat
que
que tots els companys
i totes les famílies
que passaven
per
bueno
anaven a recollir
els nens
paraven
paraven a la paradeta
i
bueno
feien una
bueno
a l'esmorzar
una xocolata
com a mínim
una tasseta de xocolata
sí
s'emportaven
sí
que més al mes de febrer
allò entrava de gust
sí
va estar molt bé
la veritat que
va ser una experiència xula
perquè
l'AFA
o en aquest cas
la Dessi
que va ser
l'encarregada
d'organitzar
tot aquest moviment
aquesta tarda
xula
sí
va quedar sorpresa
de la resposta
que hi va haver
i un moment
hi havia una cua
una cua
grossa
va ser xulo
va ser molt xulo
que tota la gent
bueno
s'impliqués
una miqueta
no?
un granit de sorra
sí
omple la platja
va estar molt bé
va ser una experiència
molt divertida
a més
Javi
està corrent
un cartell
per les xarxes socials
per tot arreu
de la volta
a l'escola
un cartell
de la festa de primavera
de l'escola
Montserrat
explica'm
què és
aquesta nova activitat
perquè
organitzeu
entre altres
des del projecte
Superoli
no?
sí
aquí en aquest cas
un altre cop
l'AFA
del Montserrat
s'agafa
bueno
agafa
aquesta iniciativa
que ja
és una iniciativa
de l'any
2020
sí
que amb la pandèmia
es va quedar aturada
no es va poder realitzar
però ja era
com una
una cursa
que es volia fer
vale
ara
amb tot
bueno
malauradament
amb l'Olivia
amb el cole
ha agafat més força
aquesta cursa
sí
i és una cursa
que surt
de la Fundació
1 en 300.000
vale
la Fundació
1 en 300.000
són pares
i mares
i gent
implicada
en la investigació
del canter infantil
que busquen
recursos
busquen
fer
ressò
per aquesta
malauradament
i
per la investigació
dedicar els diners
d'alguna manera
recaptar diners
per la investigació
aleshores
ells
tenen
un
un moviment
que és molt xulo
que és
la vuelta al col
la tornada a l'escola
o la
fent amb aquest joc
de paraules
de la volta al col
sí
aleshores
és fer una
cursa
en principi
amb els nens
del col
o
tothom
que es vulgui
apuntar
que es vulgui sumar
i és donar
la volta al col
per a mi
fer una volta
fer una volta
però una volta
corrents
o caminant
una minicursa
la volta al col
transformada
en una cursa
en aquest cas
està bé
perquè
el col·legi
Montserrat
o el recorregut
del col·legi
Montserrat
són 400 metres
que és
una volta olímpica
i mira
li dona com aquest joc
d'olimpiades
d'a més
fer una
una volta
rodona
a mi personalment
com a para de l'oli
la volta al col
té
molt
de significat
aquesta
aquesta frase
feta
que pot ser
com tu dius
dar una volta
al col
a la manzana
sí
però també té
el significat
de la tornada
al col
d'un nen
o una nena
que
ha passat
aquesta malaltia
clar
perquè s'està en un temps
sense poder anar a l'escola
sí
sí
és
l'Olivia
bueno
es va aturar tot
ella anava a P5
i ha tornat
bueno
sí
ella anava a P5
i ha tornat
a final de primer
gairebé començant segon
exacte
aleshores
la tornada al col
o la volta al col
per nosaltres
o crec que
que té un
un significat
molt potent
perquè
significa
oi tant
moltes coses
no
tornar al col
volver al col
la vuelta al col
és molt potent
es fa molt
és una cosa
molt forta
no només és
tornar a començar
com ho pot passar
un nen o nena
al setembre
de tornar al col
i això
sinó que a més a més
un nen
o nena que ve
de passar un tractament
amb càncer
la tornada al col
ja té molts més significats
exacte
sí sí
és tornar a veure els amics
tornar a fer
bueno
a tornar a la teva educació
clar i a més
amb edats tan petites
també
sí
estàs construint amistats
i un temps
estan fora
doncs bueno
també deu tenir
el seu impacte
moltíssim
moltíssim
com ho va viure això
l'Olivia
el fet de tornar
després de tant de temps
ella
ho va portar
bastant bé
sí que és veritat
que evidentment
tenia por
tenia nervis
tenia pors
tenia
bueno
aquest neguit
de tornar
però a més
era de tornar
amb
bueno
amb tot el que
suponia
o
clar
ella va tornar
amb el cabell
molt molt molt curt
després de passar
el tractament
no?
suposo
clar
sí
ja estava bé
com per tornar
però clar
físicament encara
no estava
diguéssim
com
com quan va marxar
exacte
aleshores
tenia
tenia molt neguit
però bueno
quina va ser la resposta
dels nens i nenes
de la classe?
la veritat que
superbé
els nens tenen una
jo crec que tenen
una cosa molt diferent
els adults
que no es fixen
ni en
no jutgen
no
no
evidentment
no tenen cabell
o tenia el cabell
més curt
bueno
com a mínim
poden mirar
què ha passat
però
clar
sense anar més enllà
ja està
nosaltres som els que
segurament als adults
li donem més voltes
a coses que no tenen
més enllà
com els nens
de donar-li
un segon de
ah pues mira
pues
la importància justa
tu abans
tu abans eres
rosa
ja està
s'acabó
anem a jugar
això
la primera setmana
poder
pues sí que va tindre
més el nervisisme
de tornar
que no
vosaltres els pares
també estàveu nerviosos
sí
clar
com reaccionaran
els nens de la classe
perquè sabien
els professors
o professores
havien
havien parlat
una mica amb ells
abans que tornés
l'Olivia
o les famílies
sí
els del cicle sí
el resta
del col·le
no tant
sí que
jo ho vaig parlar
amb la directora
de poder
estaria bé
fer
no sé
cinc cèntims
de tot això
perquè
bueno
això
quan torni
i la vegin
físicament canviada
que no sigui
molt impactat
per ells
perquè ella
pues això
ho tenia més que assumit
o més que
ja era normal
perquè ella portava
molt de temps
en aquesta situació
física
d'ella
molt bé
i com es va tornar
a reenganxar
vull dir
ha necessitat
més ajuda
o potser
sí
el pla
el seu pla
és una miqueta
diferent
al col·le
però bueno
rep suport
sí
però ja està
està molt
quasi quasi
no et diria
que ja està igual
però bueno
molt espavilada
sí
no
la tia
la tia va fent
que bé
sí
això també
era un
nàbit nostre
d'aquesta
com treballarem
la frustració
de
jo no estic
igual que ells
a nivell col·legi
a nivell
electrostics
escritura
o matemàtiques
com funcionarem
o com
no
però bé
perquè ara
a nivell de tractament
l'Olivia
segueix fent
els seus passos
o perquè
per exemple
has comentat al principi
que hi ha bones notícies
que està bé
i això
però per exemple
el fet que hàgiu
organitzat també
el tema de la volta
a l'escola
vosaltres
seguireu
així
organitzant
actes per la recerca
encara que l'Olivia
vagi millorant
i hi hagi un punt
que ja estigui
desvinculada
del càncer
sí
jo crec que
quan et trobes això
o malauradament
ho tens
dintre
ja no surts
però no surts
perquè
no vulguis
o perquè
no
ja
veus que tens
que ajuda
el càncer infantil
la leusèmia
està com
o són
catalogades
de malalties
rares
aleshores
hi ha
molt
poca
incidència
hi ha
pocs
diagnòstics
comparats
amb altres
malalties
aleshores
no es fomenta
la investigació
no es fomenta
o no es donen
recursos
aleshores
aunque yo
acabi
seguiran
havent
diagnòstics
seguirà
necessitar
recerca
investigació
ajudes
això no pararà
no pararà
la paraula
càncer
és molt gran
és molt gran
dona molta por
i
la investigació
té que ser-hi
perquè és
l'única
l'única
forma
de que
no crec que s'acabi
perquè això
és
sempre
hi haurà
la necessitat
d'ajudar
i de portar
recursos econòmics
sobretot
sí
però estarem
més a prop
d'un tractament
més curt
d'un tractament
menys agressiu
més especialitzats
menys estones
a l'hospital
estarem més a prop
de
fa deu anys
o fa quinze anys
no eren així
els tractaments
eren més durs
eren més agressius
abans
jo crec que abans
a la medicina
també és això
que dius
sí però avança la medicina
però no avança la investigació
clar quan parlem de medicina
sí avancen els medicaments
però tenim que tenir medicaments
específics
per segon
què malalties
o segon què tractaments
o segon
bueno
clar
hi ha moltes pates
en aquesta
o també per exemple
per subvencionar
tractaments
a persones
que potser
no s'ho poden
permetre
també
les ajudes
també
també van
en aquesta direcció
parlant una mica
de la volta
a l'escola
hem dit
que és un recorregut
no?
de així
senzillet
de 400 metres
però quines més opcions
hi ha
la gent que es vulgui
apuntar
perquè es pugui fer
una idea
més precisa
o concisa
a part de la cursa
estem preparant
més cosetes
volem que sigui
un dia festiu
o un matí festiu
que no sigui
vindre
córrer
i marxar
perquè és la festa
de la primavera
de l'escola Montserrat
aleshores
tenim
encara
s'està
acabant de tancar
el programa
començarem
aproximadament
amb les 10
i estarem
fins que puguem
però possiblement
fins a les 2
fins a l'hora de dinar
més o menys
sí
aleshores
estem preparant
amb els
bueno
amics
d'aquí de Sant Junts
per exemple
el bar Los Pinos
que està al costat
doncs
traurà messes
i una barbacoa
i farà esmorzar
a preus populars
per
bueno
per fer una
una miqueta
d'ajuda
i de soroll
allà
tindrem
a l'hora de la cursa
tindrem
4
horaris
per diferenciar nens
per fer
primària
la primera volta
que seria
els 400 metres
doncs serien
des de P3 a P5
i després
els cicles
primer, segon
tercer, quart
i
cinquè i sisè
cinquè i sisè
doncs
per tenir
com una diferència
d'edats
de nens
també de físic
clar
vull dir
no és el mateix
que corri un nen
de 3
que un de 12
sí
i aquests
tenim que acabar-ho de parlar
però en principi
els cicles
els cicles
grans
o
no sé si
a partir de tercer
farem dues voltes
seran 800 metres
per ser
una miqueta més
una miqueta més
clar que sí home
que segur que
corren més al llarg del dia
ells
i aguanten perfectament
sí
què més
què més
l'Olli està animada
per córrer
ella vol
vol volar-ho
sí
li fa
li fa
li fa il·lusió
sí
i si està
amb les amigues
i córrer
sí
li agrada
a ella li agrada
tot el que sigui
amb amigues
i fer
una miqueta
de fora de casa
perfecte
a l'aire lliure
sí
sí
li agrada
li agrada
com va el tema
de la venda
de quadres
del projecte
una mica inicial
no
de superoli
va bé
va bé
anem fent
sí
va bé
sí
això
de primeres
mai va ser
un projecte
com
per
si és
per intentar
treure fons
o recobar fons
sí
però sense ànim de lucre
no
per dir-ho així
sí
evidentment
tot va destinat
a l'anfisi
de la investigació
però mai vaig
aquest era
a veure
com
com tu diria
és un projecte
que sobretot
el que volíem
era
transmetir
les emocions
que nosaltres
vam necessitar
en moments
molt
puntuals
al llarg del tractament
quan
tu estàs allà
o en aquest cas
si el teu fill
està passant
per un tractament
d'aquesta
categoria
tu estàs sol
tu com a pare
com a mare
com
bueno
no tens
emocionalment
no tens
ningú
et trobes una mica
desemparat
en aquest sentit
perquè mai
ningú t'entén
jo puc parlar
fins que no
fins que no ho passes
no
aleshores
tant jo
com la mare
vam trobar
molt
molt importants
les paraules
que ens deien
altres pares
i sentíem
que verdaderament
ells
sí que
podien parlar
amb ells
perquè ells
ens entenien
i jo
ens entenia
a ells
aleshores
van sorgir
moltes frases
van sorgir
moltes paraules
que
bueno
abans de dormir
ens reconfortava
pensar-les
recordar-les
tancar els ulls
i repetir-les
van ser
quasi com mantres
aleshores
ens va
bueno
vam pensar
que podia ser
un projecte xulo
compartir
això
amb els altres pares
o amb la gent
en general
no amb pares
amb aquesta situació
que també
que són els que
a més
quan veuen una frase
o veuen
un superoli
són els primers
que em diuen
o m'envien un missatge
o a la Sandra
i diuen
buah
l'OEleidis
m'ha posat el pelo de punta
perquè era
això el que me passava
aleshores
que guai
això està bé
perquè
nosaltres tenim
un altre idioma
parlem igual que tu
bueno
parlem igual
però és un idioma
diferent
i els superolits
parlen aquest idioma
parlen aquest idioma
que maco
i aquesta comunitat
de pares i mares
de famílies
segueix també
fora de l'hospital
us recolzeu
encara que
potser els infants
ja no estiguin
en aquella situació
tan dura
però bueno
la comunitat
com si diguéssim
o la xarxa
aquesta que
vau anar construint
seguiu
us manteniu
us teniu
com a punt de referència
d'enclatge
no tant com a punt de referència
no tant com
aquest
aquest
ancla
de
hòstia
estic malament
vaig a parlar
no
amb ells
que segurament
en ple tractament
sí que seria així
però
ara que
per exemple
jo
o la Oli
no
va
tan seguit
a l'hospital
no coincidim tant
no és
t'allunyes
una mica
però els sentiments
seguint
seguint
estant
això passa
a vegades
per
Instagram
pel mòbil
en general
sí que tens
aquesta
aquesta ancla
però no és un ancla
recorrent
saps que
estan allà
que
t'agrada
veure
fotografies
t'agrada
veure
que l'evolució
funciona
que està
el teu amic
o algú
mira
s'han ido de vacaciones
a Setmana Santa
això sí que
està bé
jo crec que
són amics
per sempre
d'una altra manera
bueno
clar
són coneguts
us heu conegut
en un ambient
que
no és
el més agradable
per dir-ho així
no no no
realment
el que passa
que també
això et dona
l'oportunitat
de conèixer
gent
increïble
gent que
no imagines
que existeixi
en la situació
actual que vivim
de societat
mundial
o planetària
i existeix
hi ha gent
que
està en aquest món
per ajudar
i per
bueno
persones que al cap i a la fi
penses que estan passant
el mateix dolor que tu
i això d'alguna manera
també
però ja no et parlo
de pares
ja et parlo
de persones
persones
que tenen el seu treball
i van allà
de voluntari
professional mèdic
sí
de tot
per exemple
en aquest cas
i no sé si
segur que ens estan
escoltant
el Dani
és el que ha organitzat
la cursa solidària
i el Dani
que jo sàpiga
no
n'ha estat
més de dues hores
en un hospital
per al seu fill
vull dir
que ell
és un pare
involucrat
en una causa
que no li toca
o jo
ara igual
m'estic metient
però
vull dir que
bueno
un tio que li agradava
fer això
i volia
el seu
volia
donar
un cop de mà
perfecte
i
de persones
que s'involucren
solidàriament
te't trobes
moltíssimes
i et sorprèn
que avui
que en la societat
d'avui en dia
que amb les notícies
que arriben
que semblem
tots criminals
al final
que hi hagi
encara aquesta llum
que hi hagi
la part bona
també
de les persones
agraïes
també
en l'entrevista
passada
em sembla
tota la feina
feta
per part de l'hospital
del personal
que bueno
era una sort
tenir Sant Joan de Déu
aquí
pràcticament al costat
sí
tenir aquí
Sant Joan de Déu
tenim una sort
increïble
i de veritat
que ningú
que escolti això
ho tingui que comprovar
però
si arriba el moment
tenir-ho a
nosaltres
encara més sort
perquè ho tenim
a cinc minuts
però
el territori espanyol
directament
ja ni Catalunya
el territori espanyol
tenir aquest hospital
és una gran sort
moltíssima
moltíssima
moltíssima
moltíssima sort
perquè
els
bueno
m'he creuat
amb gent
de tot el món
de tot el món
que ve
específicament
a Sant Joan de Déu
o poder
també
pot venir
a Vall d'Hebron
però
a Sant Joan de Déu
concretament
sí, sí, sí
i tenim molta sort
molta sort
i bueno
evidentment
que ningú tingui
que
que comprovar-ho
que comprovar-ho
però bueno
posar-ho damunt la taula
sí
molt bé
Javi
jo no sé si vols
recalcar
algun altre aspecte
algun altre
sí
doncs mira
encara
invito
a tothom
que
aquest diumenge
que és el diumenge
16
sí
a partir
de les 10
vinguin
a la porta
de l'escola Montserrat
que ho tindrem
tallat
gràcies a l'Ajuntament
també
que ens ha donat
aquesta concessió
i amb
algun policia local
que estarà allí
controlant
que ningú passi
però no hagi de passar
i que tindrem música
que tindrem
un final de festa
també
que serà molt xulo
amb una masterclass
de la Raquel Rubiales
que farà una tancelera
de Zumba
i tindrem sorpreses
tindrem sorpreses
perquè ja teníem
moltíssimes
bueno
teníem ganes
de fer això
i hi ha gent
que
que s'ha implicat
que s'ha implicat
i tindrem sortejos
de premis
de regals
i la gent
que hi vulgui participar
s'ha d'apuntar
a algun lloc
o ha d'anar
directament
el dia 16
ho podem fer
de les dues maneres
avui ja s'han repartit
al col·le
bueno
al col·le Montserrat
s'han repartit
ja els
ja ho diré
els dursals
sí
perquè ja
si el nen
volen venir
perfecte
tenim una web
on
poder
inscribir-se
sí
i si no
si no t'ha donat temps
o no t'ho s'han recordat
el moment
del mateix diumenge
pots venir
i
molt bé
i córrer
perquè poden córrer
nens i nenes
del Montserrat
del Montseny
del Canigó
de qualsevol escola
sí
al final
l'escola
Montserrat
en aquest cas
ha sigut
bueno
per dir-ho d'alguna manera
és el punt
ja està
es farà allà
i sortirem
de la seva entrada
i passarem per dins del col·le
i tornarem a sortir
però podria ser
en qualsevol
un col·le
la volta al col·le
o la volta a l'escola
clar
molt bé
doncs Javi
ho hem de deixar en aquest punt
ha estat un plaer tenir-te de nou
aquí als micròfons
i molt bona notícia
saber que l'Olivia
està contenta
està feliç
i que sobretot
que va millorant
també a nivell de salut
res més
una abraçada
i fins la propera
a ti Núria
adeu
Nosaltres deixem el programa
en aquest punt
tornem ja dimecres
12 d'abril
de 5 a 7
també per fer-vos
companyia
aquí al programa
La Rambla
ens podeu anar seguint
a
arroba
la Rambla
9-8-1
tot seguit en minúscules
tant a Twitter
com a Instagram
o també podeu anar seguint
les xarxes socials
generals de l'emissora
arroba
ràdio d'Esvern
també tant a Twitter
com a Instagram
ara a les 7 en punt
toca l'informatiu
de notícies
de Sant Just
per estar al dia
de tot el que passa
aquí al poble
de la mà
de la Mariona Sales
res més
que acabeu de passar
molt bona tarda
i ens tornem
a escoltar demà
aquí
a Ràdio d'Esvern
que vagi bé
treu la llengua
treu la llengua
fora
al carrer
és clar
que s'ha de treure la llengua
però com puc treure la llengua
com trec la llengua
al carrer
quan la persona
amb qui parlo
no treu la llengua
o a la feina
a l'escola
a la universitat
quan a les aules
i a les sales de reunions
ningú treu la llengua
com trec la llengua
a les xarxes
comentant i compartint
si la gent m'insulta
per treure la llengua
o a internet
quan els cercadors
no m'entenguin
però jo vulgui
continuar treient la llengua
entra ja a la guia
de l'activista pel català
i descobreix
tot el que pots fer
per la llengua