Bona tarda, Sant Just.
Farem amb el gerent del Sant Just Pàdel Club, l'Enrique Rodríguez de Medina, que ja el tenim aquí a l'estudi.
Després, tot seguit, farem l'espai de la xarxa 06.
Farem una trucada telefònica a la convidada d'avui.
Concretament serà a la Imma Marín, que és especialitzada en el joc.
Amb ella parlarem sobre com ha de ser aquest joc en l'entorn familiar.
Després, a segona hora de la Rambla, i ja a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem entrevista en Just Fossalba, regidor d'Educació i també com a acompanyament de l'escolaritat.
Amb ell parlarem sobre el fòrum que es farà aquest dissabte del projecte educatiu de ciutat.
Concretament, també li preguntarem sobre què és això de les ciutats educadores
i en quins eixos i àmbits es basa el pla del projecte que tenim actualment.
Després, acabarem el programa d'avui fent la secció de la salut al dia.
Amb aquesta secció tractem temes de salut, temes mèdics amb professionals del CAP i de l'ambulatori d'aquí,
del poble de Sant Just.
Avui, concretament, ens parlaran de l'obesitat.
Vinga, no marxeu, que tot això és el que tenim aquesta tarda.
Comencem!
I ara ens toca parlar de pàdel i per això tenim ja l'Enrique Rodríguez de Medina,
el gerent del Sant Just Pàdel Club a l'estudi.
Hola, Enrique, què tal? Bona tarda.
Què tal? Com estàs, Núria?
Bé, sabem que estaves acabant d'actualitzar informació, no?
No ho he aconseguit, però, bueno, us informo que tenim un Sant Justenc que està a Abu Dhabi,
al primer golpall tour de l'any, que és un jugador espectacular, que es diu Toni Bueno,
que molts de vosaltres el coneixeu, que ahir va guanyar el Lucho Capra,
que és un jugador molt bo, molt boníssim, i que avui està a quarts de final del torneig de World Padel Tour de Abu Dhabi.
És un noi que conec de fa molts anys, de fet, el Xavi Lombard, que t'ho coneixes, que és el seu cosí.
Ah, mira.
És el Xavi Lombard Bueno, aquest és el Toni Bueno, tots són molt bons.
I valgui la redundància.
Valgui la redundància.
I el Toni és una persona que ha crescut esportivament a Can Bèl·lic, va començar a jugar a Padel allà, a Ciutat Diagonal,
ha estat entrenant també al Sant Just, a Padel Club, i és una persona molt, molt, molt estimada per nosaltres.
Ens alegra moltíssim que estigui al quarts de final.
Té un partit, o ha tingut un partit, perquè és el que volia actualitzar, i no...
Molt dur, molt complicat.
Sí, ostres.
Jugar ja amb...
És que aquests nivells arriben a un punt que realment tots els partits són una prova de foc, eh?
Per entendre'ns, ara juga contra un Barça o un Madrid, o una cosa d'aquestes, saps?
Que, evidentment, que el Barça i el Madrid també perden partits, eh?
Sí, sí, clar, òbviament.
I després, que el Toni no és un tercer regional, eh?
És un tio que ha jugat amb els àngels, eh?
El que passa que estem parlant d'enfrontar-se allà a primeres espades...
Home, és que el WP del Tour és el top, vull dir, després d'això no hi ha res més.
Exacte, o sigui, el més dolent del WP del Tour és un 10.
És un 10, és un diós.
A català, a vegades, no sé si pronuncio prou bé, d'acord?
Però és jugar d'una manera espectacular, el més dolent, no?
El més dolent, imagina't.
Quan ja ets bo, com el Toni, eh?
Doncs ja és una cosa...
I quan ja ets el dels millors millors, doncs és una cosa estratosfèrica, no?
Jo convido a la gent que per la tele es pot veure, ja per internet...
Sí?
Sí, ja, com es diu, WP del Tour TV.
Mira, fixa't.
Es poden veure partits i és espectacular.
Però molta gent que veu partits per la tele i que li sembla espectacular i tal, quan va a un WP del Tour en directe, normalment flipen.
Sí?
Normalment flipen.
Bueno, és que jo crec que sempre passa les coses en directe, notes més l'emoció, no?
Sí.
Els nervis...
I hi ha detalls que s'escapen, no?
Clar.
Et sembla que no, no?
Càmera, fer una càmera enfoca el que enfoca la càmera.
Es perden moltes altres coses.
I hi ha altres coses que es veuen millor, també, eh?
Sí.
Des de casa, no?
Perquè tu posen...
Tu la pateixen...
Tu repiten el punto, no sé, tu just en aquell moment estàs estornudant i tu vas perdó, no?
Però és veritat que hi ha coses, no?
Que hi ha...
O sigui, veure la velocitat de la bola a la que va, no?
Veure com surten de la pista, tornar a les boles que surten de la pista.
Això es veu per la tele, però veure-ho allà, que és realment espectacular.
Jo ho recomano, que...
Home, si t'agrada...
Si no t'agrada el pàdel, fliparàs també.
Les pistes de pàdel, la gent que va veure els partits, és a dir, com és un anfiteatre, per dir-ho així, o una...
Un partit de World Pàdel Tour, doncs, vindria a ser similar a un partit de bàsquet.
D'acord?
D'acord?
O sigui, normalment, per exemple, el Sant Jordi, el Palo Sant Jordi, es jugava normalment al World Pàdel Tour de Barcelona.
Es va jugar molts anys al Polo, al Club de Polo de Barcelona.
Però, quan va començar a sortir per la tele, ja pràcticament tornejos de World Pàdel Tour en outdoor, no?
Es fan contats, d'acord?
Per què? Perquè el partit s'ha de retransmetre a una hora concreta, plogui, no plogui...
Clar, però amb el tenis sí que és outdoor.
Sí, però, bueno, sí, però en el pàdel, com que la pista és més petita, és una mica més petita,
doncs, és més fàcil fer un indoor, d'acord?
I llavors, doncs, normalment, més que ara per l'exigència de la televisió, de tenir uns horaris, de respectar uns temps, no?,
doncs, la majoria dels tornejos estan jugant en indoor, no?
I, bueno, doncs, no sé a què venia això...
No, perquè estàvem parlant del Toni Bueno, que quan competeix Abu Dhabi, que, bueno,
que normalment dèiem que els camps són en...
Ah, sí, com són, no?
Sí.
Doncs, per exemple, a Barcelona cada vegada són més indoor, cada vegada més es juguen en un poliesportiu, que té grades, d'acord?
El World Padel Tour busca cada vegada més aforament, perquè cada vegada hi ha més gent, que, me'n recordo...
Que ho vol anar a veure, no?
Fa uns anys, fa uns anys demanaven 4 o 5.000 persones que poguessin veure o seients, no?, localitats.
Sí.
Ara ja estan demanant 6, 7, 8, estan omplint, també en Barcelona demanant 20.000, d'acord?
Però això des d'un Palau Sant Jordi, per exemple, es veu, o suposo que deuen posar pantalles i això,
perquè, clar, la pilota de bàsquet no és el tamany de la pilota de pàdel, per exemple.
Bueno, aviam, evidentment...
Vull dir, per veure els jugadors feina i imagina la pilota.
Com a qualsevol espectacle o qualsevol espectacle esportiu, hi ha diferents preus d'entrades,
i, clar, les més cares es veu millor.
Clar.
Després, clar, si et toca molt a dalt, doncs...
Bueno, com un camp de futbol, no?, més o menys, vull dir...
Sí, jo me'n recordo...
Jo no soc futbolero, però me'n recordo quan van guanyar el Champions, no?, el triplete,
el triplete, sí.
Doncs, bueno, les meves filles volien anar al camp, la meva dona també,
i, bueno, doncs anem, i com que vam arribar tard i ho vam decidir,
doncs vam pujar a dalt de tot.
A dalt de tot, bueno.
Clar, i entre que jo no sé quins... els jugadors, perquè no conec els jugadors de futbol,
i és que jo no sabia els que eren, si eren... no sabia si era negret, si era blanc,
si era xino, el número impossible, o sigui, no veiem res, no?
Però la gent va allà i veu el partit des d'allà, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, jo et diria que a una entrada mitja els veu el partit molt bé, d'acord?
I una cosa a comentar, si algú... a mi, per mi, on es veu millor el partit de pàdel
és des de darrere de la pista, d'acord?
Des de darrere?
Sí, no des de... en el tenis es valora molt estar en una pista,
o sigui, en una posició central, diguéssim, el més a prop de la xarxa, no?
Sí, és a dir, que ni a un costat ni a l'altre, no?
Exacte.
Com més al mig de la pista, millor, d'acord?
Per mi, no és que tinguis una mala òptica, des d'allà, és bona,
però per mi m'agrada més veure el partit de pàdel des de darrere.
Des d'un dels extrems, com si diguéssim.
Des de darrere, la paret de darrere, que tingui qualsevol dels dos equips,
allà, perquè ho veig... a mi m'agrada molt veure-ho des d'allà.
I, de fet, si et fixes, la televisió retransmet des de normalment les càmeres estan allà, darrere.
De fet, ara mateix acabo d'entrar al Twitter del Toni Bueno,
dic, a veure què s'hi coga les xarxes.
Ah, sí, i què diu?
I ell té clavat, com si diguéssim, el partit que s'està jugant ara mateix en directe,
és a dir, té retweetat a World Padel Tour, la compta de World Padel Tour,
que des de la compta de Twitter World Padel Tour està retransmetent el partit en directe.
El que no sé veure...
Bueno, estic veient que les càmeres, com tu dius, estan des de la posició que tu dius,
des d'un dels extrems... o sigui, des d'un de les parets de darrere.
De darrere, exacte.
I els resultats, doncs, bueno, no surten.
O sigui, estan retransmetent el partit, però no es veuen els resultats.
I si et fixes, amb els anys han après a retransmetre molt bé el Padel.
Ah, sí, mira, 15, bueno, i l'altre company, que no és...
Sí, Marc Quílez.
Quílez, sí, sortia... surt Q-U-I, entenc que és Quílez.
3, 2, i el resultat, com si diguéssim de més a la dreta, 15.
És que ho dic així perquè no sé quin és el significat.
No saps quin és el 3, o sigui, no saps com van.
El 3 és la primera columna, la segona columna 2,
i la tercera, que és la que està sombrejada en blanc, 15.
I els que estan a sota tenen, en aquesta columna que està sombrejada,
com si diguéssim 30. Entenc que van guanyant.
Van guanyant 30-15.
El joc que estan jugant, el que no sé és de jocs com van.
Deuen anar 3-2.
3, 2, i els altres, els de l'altre equip, 6-4.
I tu què ho estàs veient? El 3, qui el té?
El 3 el té el Toni Bueno i el Quílez.
Però això és molt bona notícia. Vol dir que van per sobre.
Ah, d'acord.
Que van guanyant.
Si ho hem interpretat bé, van guanyant.
Per ser que el qual està molt bé.
Perquè l'altre són Tàpia, i no me'n recordarà la parella del Tàpia.
Tàpia i Coe, posa.
Coen, sí.
Coen.
Sí, sí, sí.
Coello.
Ah, Coello.
Coello, perdó.
Coello.
I clar, aquests són primeres, són primer nivell.
Allà hi ha que heu de veure, per exemple, un que ha sortit de la pista
per donar-li la raqueta amb la pilota.
Jo no sabia que això es podia fer.
Això es pot fer.
Això es pot fer.
Doncs mira, m'han acabat ara.
Coenjugador, surt d'una pista per donar-li amb la pala a la pilota
i que segueixen el joc.
Sí, sí, sí.
Per això et dic que és un espectacle.
Sí, sí.
Clar, també hi ha un monòleg del, com es diu, un tio que es diu Leo Harlem, no?
Sí, Leo Harlem.
Que parla del pàdel, no?
I parla de les normes del pàdel, no?
Sí.
I és divertit.
Perquè diu, entonces, que si toca i toca la bola en no sé què i con l'esquina, tal, no?
Vale, no?
I clar, perquè qualsevol joc, si surt del camp, s'acabaria el punt.
Clar, sí, sí.
Però aquí, si no...
Amb el pàdel, no, eh?
No, fins que no toca el terra, és vàlida.
Amb la qual cosa la pots tornar, saps?
I amb el World Padel Tour, a Abu Dhabi aquest any és una competició que es fa de forma anual?
al World Padel Tour?
Sí, a Abu Dhabi, ostres, ara em pilles una mica, però tot el que és aquests països, el pàdel està agafant molta força.
Jo diria que Abu Dhabi ja s'ha jugat a un altre World Padel Tour, Qatar, es va fer el Mundial ara fa poc.
Aquests països estan bojos amb el tema del pàdel.
Sabem la història o el recorregut que té el World Padel Tour als anys?
Perquè has dit que, per exemple, aquí a Barcelona, una edició es va fer aquí a la ciutat, a Barcelona?
No, s'han fet cada any, a Barcelona es fa cada any des de fa molts anys.
Ah, d'acord.
Sí, sí, sí, sí, sí.
A Abu Dhabi jo crec que porten dos o tres anys fent-ho, s'ha fet als Estats Units, es fa a França, es fa a Mònaco,
bàsicament es fan molts a Espanya, es fa a Argentina, es fa a Brasil, que a més, és que hem d'aixar de països,
però s'està internacionalitzant molt.
Jo em pensava que era una competició el World Padel Tour, que cada any es feia en una ciutat diferent.
No, no, no, el World Padel Tour és un circuit.
És un circuit, clara, ho entenc.
I ve a ser com la Fórmula 1.
Vale, sí.
La Fórmula 1 té una sèrie de llocs mítics, no?, que any rere any...
Circuits de diferents ciutats.
Es van repetint, per exemple, Montmeló, no?, doncs es fa el Gran Premi d'Espanya, tal, no?,
i es fa cada any, i les motos, igual, no?, i van a Spa-Francochamps, i cada any van a Spa-Francochamps.
I després, cada any s'incorpora algun, i potser hi ha una baixa, doncs mira, aquest any, amb tot el tema de la guerra,
i l'any passat a Rússia no es va, ni es va fer, ni es farà aquest any un Gran Premi de Fórmula 1 a Rússia, no?,
però potser es fa a un altre lloc que no es feia, eh?, però bàsicament diguéssim que el 90% del circuit es repeteix, no?,
no es repeteix, i aquí amb el World Padel Tour és el mateix, vull dir, és com el circuit de tenis,
cada any hi ha el Godó, cada any hi ha Roland Garros, cada any hi ha Wimbledon, cada any hi ha l'Open d'Austràlia, no?,
I el Toni, per el que m'has explicat, que va començar, bueno, que va créixer sobretot a nivell esportiu,
al principi, principi de tot a Can Mèl·lic, és un dels que es passen del tenis, no?, al Padel.
Bé, és que ara hi ha molta gent que ja neix amb el tenis, però el que passa és que ell es va passant al Padel molt, molt aviat, eh?,
Ah, val.
Molt aviat, o sigui, de petit, petit, petit, a veure, no conec molt la història, i aviam si un dia, si el Toni diu, eh?, què estàs dient, no?,
però jo he vist fotos d'ell de petit amb raqueta de tenis, però he vist fotos d'ell molt petit en ja pelada de Padel.
O sigui, que jo crec que el tenis va jugar dos anyets, no ho sé, no m'invento, dels sis als vuit, eh?,
però que als set ja també combinava amb el Padel i després ja es va acabar.
Val, que n'hi ha d'altres que potser fan aquest canvi quan són una mica més grans o quan ja han fet un recorregut més llarg potser amb el tenis.
Per exemple, la Lucía Sainz, que vam estar amb ella aquí, te'n recordes?
Sí, sí, sí.
Que, bueno, doncs la Lucía va ser tenista de molt nivell i es va passar al Padel, doncs devia tenir ja 18 o 20 anys, no?
Gemma Triay, que és una gran jugadora número 1 actualment, si no m'equivoco, de Padel, si no ha canviat el rànquing en els últims.
Era tenista professional, Marta Marrero, que també és tenista, és extenista professional ATP, vull dir, aquesta noia, Marta Marrero, havia competit en Roland Garros Wimbledon, saps, tot això?
I ja gran, gran, gran vol dir 20 i pico, eh? Es va passar a jugar a Padel, i de fet els tenistes, els tenistes de tot nivell que juguen raonablement bé a tenis...
Algun cop o altre han passat, han jugat a Padel, no?
I si passen, i si prenen la decisió de passar al Padel, són gent que juga molt bé. Per què? Perquè el tenis és un esport de raqueta, jo diria que...
Més difícil que potser el Padel, eh?
Jo diria que jugar bé és més difícil que jugar bé al Padel. Jugar a primer nivell, com el Toni, és exactament igual de difícil amb un que un altre.
Fer tot amb nivell d'excel·lència, qualsevol cosa, és molt difícil, igual de difícil, d'acord?
Però, diguéssim que divertir-te amb el Padel és molt més fàcil que amb el tenis, jugar bé és molt més fàcil amb el Padel que amb el tenis,
i llavors una persona que juga bé a tenis, una vegada supera quatre coses que ha de canviar el seu cap, que ara te les comento,
jugar de manera bé al Padel. Sense canviar-les, normalment juguen bé, però quan les...
Tant sap potser a la pala, no? També, o al pes...
Mira, hi ha diverses coses. Una, que el jugador de tenis, quan la bola el supera, ha perdut el punt.
Sí o no? Sí, sí, sí, clar.
La bola es perd i ha perdut el punt. Amb el Padel, aquesta bola et toca el vidre i torna.
Llavors, el jugador de tenis té una obsessió perquè la bola no li passi.
Quan t'acostumes a jugar a Padel, la paret de darrere pot ser una aliada teva.
Una bola va molt ràpida, quan toca la paret perd velocitat.
Llavors, si tu l'esperes al lloc adient, potser te la ponen a huevo.
Un altre problema dels jugadors de tenis. Li donen sempre molta velocitat a la bola.
Per què? Perquè en el tenis, donar-li molta velocitat a la bola, com que si la bola et passes per tot el punt,
complica el tema al contrari, no?
Clar, però aquí...
Aquí, com que està a la paret, potser li poses les coses fàcils.
Perquè diu, mira, aquesta bola va a 10.000, me voy hacia la red en lugar de ir a buscar-la a la paret,
i quan vuelva la tinc a huevo per assecar-la de la pista o per donar-li un canyardo, que aquest sí que és definitiu.
Llavors, quan comences a jugar a Padel, te n'adones d'això.
I després, un altre problema que tenen els tenistes és acostumar-se als rebots de les parets.
Sí.
Clar, hi ha els rebots, però la bola porta efectes, d'acord?
Llavors, no sempre és igual. Has de llegir la bola, que diem, no?, els dos jugadors de Padel, i costa.
Perquè no és una cosa impossible, però a vegades, clar, no calcules bé l'efecte que porta, porta més del que tu creus, d'això, no?
Llavors, quan un tenista aconsegueix acostumar-se a deixar passar la bola,
quan sap llegir la bola i el rebot, i és capaç de, a vegades, jugar més amb la picaresca que amb la força,
com que són gent que normalment té molta mà d'haver jugat a tenis molt,
normalment són gent molt complicada de guanyar.
De fet, quan et trobes, jo que jugo veterans de la federació, no?,
amb l'equip del Sant Just, doncs a vegades em trobo amb veterans, que són extenistes, no?
I una de les... si són molt, molt, molt extenistes, o sigui que encara tenen molt el tema del tenis al cap,
una de les coses que a vegades fem per intentar complicar-los la vida és baixar la velocitat de la bola.
Ah, allà es perden, eh?
Ah, ja es perden. Quan la bola la tenen massa fàcil, has de jugar molt bé per saber-li donar velocitat.
Si no, el més normal és que se te'n vagi el vidre.
Si no, la primera, la segona i si no, la tercera, no?
Bé, els tenistes estan acostumats a jugar amb la bola molt ràpida.
I llavors, quan els hi...
Un desavantatge que...
Els incomoda molt.
Els incomoda molt, o els globus, no?
Tirar globus i obligar-los a baixar a la xarxa, els complica molt el tema d'apretar la bola i donar-li molta velocitat.
Llavors, es comencen a trobar incòmodes, es posen nerviosos, comencen a fallar una bola, comencen a fallar una altra...
I han perdut.
Comencen a tenir crisis d'identitat i tal.
I, bueno, a vegades no ho aconsegueixes i et donen una pallissa, no?
Però, bueno, és una de les coses que dius, ostres, no hi ha manera d'aquests tius complicar-los la vida.
Doncs què anem a fer?
En comptes de jugar més ràpid i amb més potència, anem a baixar la velocitat de la bola.
Baixar la velocitat de la bola no vol dir posar-li fàcil.
És important baixar la velocitat de la bola, però que la bola, quan voti, intentar que no pugi per sobre de la red.
Perquè, si és així, no la poden apretar molt.
Es descol·loca, això.
Bueno, truquillos.
Truquillos de bolete.
Bueno, això que a vegades de l'experiència de jugar contra gent que potser s'ha dedicat més a l'anys.
La teoria és molt fàcil.
Després fer-ho ja és més complicat.
Falta la pràctica.
Molt bé, doncs Enrique, si et sembla, deixem el programa en aquest punt.
Que acabis a passar bona tarda i també bona setmana i ens anem a trobar a la propera.
D'acord.
Vinga, que vagi molt bé.
Adéu.
D'acord.
D'acord.
D'acord.
D'acord.
D'acord.
D'acord.
D'acord.
D'acord.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert.
Les reserves s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a tres vides.
Si tens més de 18 anys, vine a donar sang.
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti.
Dóna sang.
Salva vida.
Vinga, va, escoltem aquest tema de Coldplay que es diu Viva la vida
i seguim amb l'espai de la xarxa 06 que avui ens porten de convidada a la Imma Marín,
especialista en el joc i fundadora de l'empresa Marimba,
especialitzada en el joc com a transformació i com a eina social.
I used to roll the dice, feel the fear in my enemy's eyes,
Listen, as the crowd would sing.
Now the old king's dead, long with the king.
One minute I held the key, next the walls were closed on me,
And I discovered that my castle stand, upon pillars of salt and pillars of sand.
I hear Jerusalem bells ringing, Roman cavalry choirs are singing.
Beam a mirror, my sword and shield, my missionaries in a foreign field.
For some reason I can't explain, once you've gone,
There was never, never an honest word, that was when I ruled the world.
It was a wicked and wild wind, blew down the doors to let me in,
Shattered windows and the sound of drums, people couldn't believe.
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Me and Sam in the car talking about today.
S'emliguem ara al magazin de tardes de la Rambla aquí a Ràdio d'Esvern
i ho fem amb la secció del grup La Xarxa 06 de Sant Jús,
grup transversal vinculat al món educatiu on famílies, escoles, alumnat,
professionals dins de l'àmbit hi tenen protagonisme.
La convidada del programa d'avui a la Xarxa 06 és l'Imma Marín.
Està especialitzada en educació, en la comunicació a través del joc
i en la ludificació, és a dir, a tot el que té a veure amb les ludoteques
com a espais pedagògics amb finalitats socioeducatives.
L'Imma Marín té un recorregut i una experiència professional molt extensa
entre el que destaca la fundació de l'empresa Marín, Bajoc i Educació,
que està especialitzada en el joc com a element provocador
d'innovació i transformació.
També l'Imma Marín ha estat a la presidència de l'associació IPA a Espanya,
que és l'associació internacional que lluita pels drets dels nens i nenes a jugar.
També a la fundació de l'associació de ludoteques de Catalunya
i també ha estat a la presidència del Consell d'Administració de Play to Growth.
És directora, consultora i assessora pedagògica en infinitat d'empreses,
fundacions, universitats i projectes catalans, espanyols i europeus.
I ha treballat també, entre altres, amb la fundació Crecer Jugando,
amb Abacus, amb l'associació Kids Cluster o, per exemple,
a l'Instituto Tecnológico del Juguete.
A més, també té una activitat docent destacada.
Ha estat directora d'alguns estudis, ponent en congressos i trobades,
professora d'universitats i centres de formació en el lleure i animació sociocultural,
professora de seminaris, directora de cursos, membre de comitès científics, etcètera.
A més a més, té publicats alguns articles en revistes de psicologia, educació i criança.
A grans trets, que Inma Marin és experta en joc, joguines, tecnologia i educació en el temps d'oci.
Avui a Ràdio d'Esvern la tenim via telefònica per parlar concretament del joc en l'entorn familiar.
Saludem-la, doncs. Bona tarda, Inma.
Molt bona tarda. A més, et puc dir, Núria, que sóc mare de tres fills, àvia de dues netes,
que em van portar el rei i que em van portar el rei un dia 6 de gener.
Ai, mare meva, doncs per afegir al currículum, eh? Informació que no falti.
Exacte, exacte, que no falti. Aquest és molt important.
La de ser mare i ser àvia m'ha ajudat molt.
Home, per què és important el joc en el desenvolupament de les persones, Inma? Què ens ajuda?
Mira, jo diria que més que important és vital. És a dir, una criatura no pot créixer sense jugar,
no pot créixer de manera sana, de manera saludable.
El joc per a un nen o per a una nena és la seva manera d'explorar, d'investigar, de descobrir el món,
de poder-lo dominar, diguem-ne, conèixer i dominar, i per tant de poder-lo estimar.
Tot el que fa una criatura ho fa jugant.
És la manera que naturalment tenim de fer-nos amb el nostre entorn, no?
I no és la societat conscient, en som, realment conscients d'aquesta importància
o d'aquesta vitalitat que té jugar, perquè a vegades es valoren molt altres aspectes,
però la necessitat de jugar potser queda en un segon terme.
En som poc conscients, sens raó, no?
O sigui, vivim en una societat de l'útil, no? Tot ha de ser útil.
Les coses que fem, tot ha de tenir un resultat, no?
Fins i tot les persones, no? Si no són útils, les descartem, no?
Llavors, totes les activitats que els demanem o que pensem que són bones per a una criatura
estan impregnades d'aquesta, que li serveixi per a alguna cosa, no?
I el joc realment és una activitat una mica màgica,
perquè precisament quan més valor té, és quan més inútil aparentment és.
És a dir, el jugar per jugar és on t'arrao aquesta importància del joc, no?
Per exemple, sí, és com, et diria, com l'endivinatge,
aquesta que és allò que es trenca només anomenant-lo, el silenci, no?
Sí.
Amb el joc passa una mica el mateix, no?
Quan més desestructurat, quan més espontani, lliure,
quan menys patint res en concret,
més transformador és.
El Francisco Tonucci ho diu d'una manera molt impactant, no?
Ell, quan parla del joc dels infants, diu,
només hi ha un verb amb el que jugar es pot acompanyar, no?
I aquest verb és deixar, deixar jugar, no?
Si et fixes en el joc, sempre li hem de posar una toqueta, no?
La joguina que sigui educativa, el joc educatiu.
No, jugar és educatiu, és l'aire que respiren els nens i les nenes
per poder créixer de manera sana a nivell físic i a nivell mental.
Hi ha un estudi, crec que és del 2018, si no ho dic malament,
de l'Associació Americana de Pediatria,
que per primera vegada associa els problemes de salut mental greus,
com pot ser l'estrès infantil, com pot ser la depressió.
dic infantil, o sigui, amb canalla fins als 10-12 anys,
és la primera vegada que un estudi l'Associació a la manca de joc lliure.
Fixa't que ja no és que ja en siguin més llestos
o que aprenguin millor a jugar, no, no.
Estem parlant de la seva salut física,
pensant en l'obesitat infantil,
que és, si no, en manca de joc físic,
i la seva salut mental,
que és aquests espais de llibertat,
que l'error forma part del procés,
d'estar en el present,
de crear,
d'incentivar la teva autoestima,
la teva capacitat, no.
Tot això és el que aporta a jugar, no.
Però, Imma, només en la infantesa,
el joc podríem dir que també té aquests beneficis
que ens comentes en edats més adultes,
ja quan els infants passen a l'adolescència,
a la joventut,
a la vida adulta plena.
Sí, el joc,
diguem-ne que la infantesa
és l'única manera pràcticament
que té una criatura de desenvolupar-se.
Quan ens anem fent grans,
aquesta manera, aquest joc,
es va ampliant.
I ja no només juguem amb joguines,
sinó que tota activitat lúdica,
sigui fer ganxet,
o punt de creu,
o anar al teatre,
o anar al cinema,
o escoltar música,
o fer música,
o formar part d'aquesta activitat lúdica,
podríem dir, no?
Que és absolutament necessari
al llarg de tota la vida.
És a dir,
una de les coses que ens distingeix dels animals
és que nosaltres,
els éssers humans,
juguem al llarg de tota la vida.
La major part d'animals que juguen,
juguen sobretot,
sobretot a la infantesa,
quan són cadells,
com una manera d'entrenar-se
i d'adquirir les habilitats
que els portaran a sobreviure.
l'ésser humà
juga al llarg de tota la vida.
El que passa,
que va ampliant
la seva manera de jugar
al llarg de la vida.
Però això que,
aquesta actitud física,
aquesta salut física
i salut mental,
ho és amb la infantesa,
però ho és al llarg de tota la vida.
el ballar,
el cantar,
això forma part
d'aquelles activitats
que necessitem
com a persones
des que nascem
fins que marxem d'aquest món.
De fet,
cada vegada
veiem com
hi ha més activitats
lúdiques
per a durs,
o els hem enganxat més,
perquè realment
ens fa falta
i després d'un dia estressant
te'n vas a fer
la teva dansa
o te'n vas a fer
el teu
el que sigui
o vas a un karaoke
i surts
tu has canviat.
Se t'ha passat el mal humor,
se t'ha passat el mal de Junolls,
se t'ha passat tot,
diguem-ne,
i arribes feliç a casa,
esgotat però feliç.
I concretament
en l'àmbit familiar,
com ha de ser
aquest joc?
És important
que els fills,
que les filles
també puguin passar
una estona
lúdica
en família,
no?
Suposo que
deu aportar
alguna cosa
aquesta estona
de joc compartit.
I tant,
o sigui,
a la família
diguem-ne
que és el nucli principal
on els nens
reben
que aquella activitat
que és jugar
és bona
per a ells
o no
i per tant
l'abandonen abans
o no l'abandonen.
Això vol dir
l'espai
que a casa seva
la seva mare
o el seu pare
hagin recreat
perquè puguin tenir
el seu joc,
la selecció
de jocs i joguines
que els hi brindin,
el temps
que els hi ofereixin
perquè puguin jugar.
Tot això
passa a la família,
diguem-ne,
no?
I dintre d'aquest
passar a la família,
clar,
el mateix
això que dic,
l'espai per jugar,
no?
Hi ha espais
estimulants del joc
i espais
que més enllà
doncs
el que fan
és que
s'acabin
les ganes de jugar,
no?
hi ha joguines
que motiven
més a un joc
més creatiu,
més obert,
més espontani
i joguines
que més aviat
tanquen,
no?
aquests jocs
o punts de sortida
o punts finals,
podríem dir-ho així,
no?
I tot això,
com tinguem les joguines,
no?
Hi ha,
passa com qualsevol,
com una botiga
o quan vas,
no?
Depèn de com tinguin la roba,
t'enamores de tota
o no et compraries res,
no?
Doncs amb les joguines
passa igual,
depèn de com les tinguis
a l'habitació,
o al lloc on te la tinguis
et convidaran a jugar
o no et convidaran a jugar
i per suposat
amb qui jugues,
no?
Òbviament.
Per jugar fa falta espai,
fa falta temps,
fa falta una bona selecció
de jocs i joguines
i fa falta jugar amb algú.
Aquest algú,
per una banda,
són el pare,
la mare,
els adults que tens al teu voltant,
compartir temps amb ells
és el millor regal
que puguem fer als nostres fills,
temps de qualitat
compartit amb ells,
riure's,
passar-nos-ho bé,
disfrutar dels nostres fills,
ens ho mereixem
com a pares
i com a mares
i l'altre
és brindar els fills dels païs
perquè puguin jugar
amb altres iguals,
amb altres nens i nenes
i els nens necessiten
jugar amb nosaltres
però també jugar
al parc
amb altres nens i nenes
que es puguin trobar
i jugar a casa
i jugar a l'aire lliure
i això dependrà
que nosaltres
li diurem
aquests espais
on els hi vinguem.
Clar, perquè els infants
també han d'aprendre
d'alguna manera, no?
Per exemple,
a jugar sols
és important, no?
Els infants
han d'aprendre
a estar sols,
és a dir,
a estar bé amb ells mateixos,
podríem dir-ho,
diguem-ne, no?
Però això
s'aprèn
a poc a poc,
és a dir,
igual que a nosaltres
ens ve més de gust
sortir a sopar
amb uns amics
que sortir a sopar sols
i ens ve més de gust
sortir al cine
amb una amiga
o amb la parella
o amb una altra
que no pas
en el cine sols,
a les criatures
a les criatures
exactament
i a les criatures
més, perquè tenen
menys recursos,
diguem-ne,
llavors ja arribarà,
no?,
aquell moment.
A vegades,
per una criatura,
el jugar sol
és més fòcil
si se sent
la presència
del pare i la mare.
és a dir,
no és que sempre
hagin de jugar
amb nosaltres
quan estan a casa,
però sí que ens han
de sentir presents,
que no és el mateix,
sentir presents,
és a dir,
potser jo estic cuinant
i tu estàs dibuixant
o estàs
classificant
unes joguines
per colors
i de tant en tant
dius,
mami,
mira el que estic fent
i tu mires
i dius,
i li dones una idea
i te la retorna
i, saps,
estàs present
amb allò que està passant
encara que tu estiguis
fent la truita
o parant la taula
o el que sigui.
A banda
que a part dels moments
propis
d'estar
en un joc
o en una joguina
concret
jugant a alguna cosa,
jo sempre dic
a les filmes
i pop-ins,
les filmes i pop-ins
que qualsevol cosa
es pot convertir
en un joc,
parar la taula,
desparar la taula,
fer el sopar,
endreçar la nevera,
netejar la nevera,
tot pot ser
tot pot ser
alguna cosa simpàtica
diguem-ne
i compartir
i passar-nos-ho bé
o pot ser
una obligació
i un desastre
i
és un mal moment
diguem-ne,
no?
Perquè
quan els adults
juguen amb els infants
els adults
han de dirigir
aquest joc,
s'han de mantenir
el marge
o és el que tu comentes,
no?
De fer-ho una mica
tots plegats.
Mira,
jo crec que
hi ha moments per tots,
quan menys dirigim,
millor,
o sigui,
el paper de l'adult
en el moment del joc
sempre ha de ser
un paper molt discret,
o sigui,
el teu paper
sobretot
és crear l'entorn,
l'espai,
el clima,
posar al seu abast
aquells elements lúdics
amb els que podrà
desenvolupar el seu joc
i un cop el joc comença,
tu,
sigui,
és el rotllo,
si estàs fent sopetes
i et porten sopetes
per sopar,
doncs et prens les sopetes,
però,
bueno,
no els hi dius,
no,
les sopetes amb forquilla,
no,
tinc una cullera
que jo no me les puc prendre,
no?
doncs jugant
les sopetes
es poden prendre
en forquilla
i no et pau ni una gota,
no fa res,
estem jugant,
diguem-ne,
no,
i aquí està la imaginació,
no?
Evidentment,
si estem jugant
en un joc de taula,
doncs estem jugant
i estem jugant
de veritat
i aquí
qui dirigeix
són les regles del joc
i si el joc
surti fins que no et surt
un cinc,
no pots fer no sé què,
doncs aquí
tots igual,
no els deixaràs guanyar,
no els hi donaràs peixet,
als nens
els hi ha de guanyar
perquè ens guanyen,
no perquè els deixem guanyar.
Exactament.
A més a més,
normalment quan juguem
ells juguen
concentrats
i com que nosaltres
estem mirant la tele,
contestant un whatsapp
amb l'orella posada
no sé què
i vigilant
que no se'ns crea
i mirar el sopa
que tenim el d'allò,
fem una periódica de memòria
i ens acaben guanyant.
O sigui que
diguin,
perquè els nens
sempre estan en el present
i quan jugues
s'estan en el present
i els adults
estem molt poqueta estona
en el present.
Totalment.
estem més aviat
en el passat
o en el futur
i a vegades coincidim
poc en l'espai-temps
amb els nostres fills.
Qui ha de triar
els jocs i les joïnes?
És aconsellable
que les famílies
diguin, per exemple,
que no
a algun joc
o alguna joguina
que puguin demanar
als fills, filles?
Sí,
jo crec que els pares
i les mares
han de poder dir
que no a alguna cosa
que ells considerin
que salta una línia vermella,
diguem-ne,
no?
I això per una banda,
però també és cert
que els nens
han de poder demanar
el que ells vulguin,
llavors, això sempre
els hi dius els pares,
home, sempre tenim
un recurs fàcil.
Aquella joguina
que tu has dit
sempre que no
i que no t'agrada gens,
si s'està convertint
en un drama
perquè prohibir una joguina
té una contradindicació
moltes vegades
i és que quan més dius
que no,
més ganes tens,
diguem-ne,
i a vegades
també és veritat
que hi ha joguines
que formen part
del que li podem dir
sentir-te
que formes part
d'un grup d'iguals.
Per exemple,
si tots els nens
i les nenes
de la classe
tenen una Monster High
i jo no,
sóc l'única
de la classe
que no tinc,
doncs potser
em fa vergonya
que vinguin a casa
perquè jo no tinc
Monster Highs.
Si amb una Monster High
s'ha de passar
aquest mal de panxa,
doncs mira,
que vingui la Monster High
i la s'hi quedi.
I dic la Monster High
com puc dir
qualsevol altra joguina
que potser
em pot agradar més
o em pot agradar més.
Però en el cas
que tu
hagis posat
una línia vermella
i dius
a mi aquesta joguina
o perquè és bèl·lica
o perquè és una nina
excessivament
hipersexualitzada
o pel que sigui.
A mi no m'agrada
i jo no vull
que estigui a casa.
Sempre hi ha
una solució.
Si això
se converteix
en un problema
la poden portar
els Reis Mags.
La poden
comprar
l'àvia o l'àvia
i tenir la casa
de l'àvia o l'àvia.
O sigui,
aquí hem de buscar
també una mica
de picardia
i sentit de l'humor
i estratègies,
no?
Perquè quan hem dit
que una cosa no,
doncs jo què sé,
potser els Reis
ens la porten
i ens expliquen
per què els la porten
a pesar que al pare i la mare
no els agrada gaire
i buscar aquests recursos.
Però sí,
jo crec que
sense fer
una creuada
ideològica
de les joguines,
tu com a pare
una mare,
igual que hi ha menjars
que potser els donaràs
i altres que no,
també poses
unes barreres
i una roba
que potser li compraries
i una altra
que potser no.
Doncs amb les joguines
és exactament igual.
Sense fer d'això
una creuada ideològica
perquè certament
els nens
amb allò
juguen molt diferent
i veuen
alguna cosa molt diferent
del que nosaltres
com a adults veiem.
I això també
ens ha de tranquil·litzar,
no?
En què ens hauríem
de fixar
abans de comprar
un joc
una joguina?
Per exemple,
el tema de l'edat
o que sigui
una joguina bèl·lica
o no?
Mira,
l'edat
és una de les primeres,
és a dir,
que sigui adequada
a l'edat,
a l'edat física,
a l'edat mental,
manipulativa
d'aquella criatura,
no?
Sí.
Totes les cases
en aquests moments
els fabricants
posen una edat orientativa
i és orientativa.
Després tu has de conèixer
la teva criatura,
no?
No és el mateix
un primer fill
que li regales un Lego,
per exemple,
que no n'ha vist mai cap
i és la primera vegada
que el manipularà
que quan tingui un germanet
que has d'adormir
ja amb una peça de Lego
al bressol
des de l'endemà de néixer.
Clar.
Aquí,
amb el nostre coneixement
del nostre infant,
doncs vas fent,
no?
És que siguin joguines
estimuladores.
Estimuladores de què?
Doncs de qualsevol,
estimuladores de les ganes
d'investigar,
de les ganes de saber,
de les ganes d'abraçar,
de les ganes de conèixer,
de les ganes de crear,
d'imaginar,
de manipular.
O sigui,
les joguines
han de ser joguines
que et portin a l'acció,
a fer, diguem-ne.
I llavors,
aquí hi ha els gustos
de cada criatura
i el moment evolutiu
de cadascú
que agradarà més
un tipus de joguina
o un tipus d'un altre.
Que siguin variades,
moltes vegades
no és tant
aquella joguina
o aquella altra,
sinó que
quin és el repertori
que té una criatura?
Només té nines?
Només té cotxes?
Home, no,
doncs nines,
cotxes,
pilotes,
bicicleta,
construcció,
joc de taula,
o sigui,
ha d'haver-hi varietat,
no n'ha d'haver-hi moltes,
no ha d'haver-hi un excés.
L'excés de joguines
mata les ganes de jugar,
però el que hi hagi
ha de ser variat
perquè pugui ser un joc
quan més ric millor
i barrejar
tres menes de joguines,
poden dir unes que li diem
oji cuines ocasional,
o sigui,
el pal d'escombra,
la cullera de pal
que pot ser un micròfon,
que pot ser una fletxa,
que pot ser mil coses,
les joguines que podem dir
autoconstruïdes,
no,
agafo la capsa de les sabates
que ha comprat la mama
i m'ajudo a forrar-la
i fem un llitet
per un brassolet
per la meva nina.
No, clar.
I després les que comprem.
I necessiten de les tres menes,
no?
I sobretot en el que és
el joc simbòlic,
quan més obertes,
o sigui,
quan et permetin
un joc més espontani
i que puguem imaginar
més coses diferents
amb elles,
millor que millor,
no?
Que siguin segures,
que siguin de qualitat,
que no tinguin residuants
de plàstic,
que no tinguin rabades,
si són de fusta,
que no et quedi
el...
que siguin
de qualitat acceptable,
no?
És a dir,
tampoc cal sempre
una despesa econòmica
per poder jugar.
En absolut,
en absolut.
O sigui,
els nens que no tenen joguines
se les inventen.
Els nens que en tenen massa
deixen de jugar.
No, no, no.
O sigui,
evidentment,
és veritat que
quan busques
les dues joguines
de qualitat,
joguines de fusta,
que van pujant
moltes vegades
el preu,
diguem-ne,
no?
Perquè, bueno,
la fusta és ecològica,
perquè s'han buscat
tots els pigments
que són d'una determinada
i això,
doncs, bueno,
va pujant el preu.
però dintre d'aquesta gama
hi ha coses molt diferents
i alhora
tu vas al parc
i amb una gallera
i amb una pala
els nens continuen divertint-se.
I combinar, no?
Ara que dius al parc
el joc en espais interiors
com sales,
ludoteques
i menjadors.
Això és una de les coses
que ha canviat més
al llarg dels últims 50 anys.
Cada cop es juga
més a casa
i menys espais exteriors.
Això és bo?
Això és molt dolent.
Això no ho estem fent bé
i el Covid
encara ens hi ha portat
més a jugar a casa.
Està molt bé
que juguem a casa
però no en detriment
del que juguem a fora.
Els nens necessiten jugar
a l'aire lliure.
L'espai a l'aire lliure
i la natura especialment
és l'espai més estimulador
del joc
que puguem conèixer.
El bosc
és el millor lloc
per jugar
perquè hi ha
una estimulació
que no és estressant.
Hi ha mil coses per fer
però els colors
són de tonalitat,
no hi ha un estrès de colors,
no hi ha un estrès
d'impactes visuals.
Per tant,
els nens passen,
ja no l'estudi
crec que és a Inglaterra
que deia
que a unes certes edats
els nens
passen més estona
a l'aire lliure
un pres adult
que una criatura.
Mare meva!
Ostres,
això és fort, eh?
Tal qual.
Què pot passar?
És a dir,
els nens
que fem
per les activitats,
o sigui,
surten els nens
a l'escola
i no van al parc.
Ja no.
Van molt poc,
o sigui que hi van,
hi ha parc
i n'hi ha,
però tenim
més parts que mai,
millor acondicionat
que mai
i s'utilitzen poc.
Sí, sí.
Perquè els nens
van a anglès,
van a dansar,
van a música,
van a piscina,
van a futbol,
van a bàsquet,
van a...
A mil llocs.
Són plens
d'activitats
extraescolars
que teòricament
han de millorar
el seu futur
i els han de donar
més possibilitats
i ens oblidem
que la principal activitat
per a un infant
és jugar.
Sí, sí.
Sense,
o sigui,
amb una posició
de l'adult
lo suficientment
a prop
perquè se senti
valorat,
se senti segur
i lo suficientment
lluny
perquè pugui
fer el seu joc.
Claro.
Imma,
marxarem,
ens recomanes
o ens proposes
un joc
abans de tancar?
Doncs,
un joc
per jugar en família,
per exemple.
Per exemple,
sí.
Bueno,
doncs mira,
dues idees.
Una és
un joc
per al dia aquell
que arribem tard a casa
i ja els nens
estan dormint
i ens queda
aquella sensació
de culpa
que ja no els hem vist
i et quedes així
com malament.
Doncs mira,
una bona idea
és pintar-te els llavis,
anar al seu llit,
omplir-los de petons
i que quan s'aixequin
al dematí
tinc tota la cara
ben enganxada
de molts petons.
O deixar-li purpurina
al llit,
o deixar-li...
Això funciona,
funciona molt bé,
no?
I després,
doncs jo,
com a joc
també us recomanaria
buscar qualsevol
qualsevol excusa
d'aquells jocs
que coneixem nosaltres
de quan érem petits,
el veig-veig,
i qualsevol moment
a cantar cançons
i que l'altre
les adivini,
si de són...
O sigui,
aquestes coses simples,
no?
Que no necessiten material
ni necessiten
res més
que el record
d'aquell moment
que tu també
vas passar bé,
això continua funcionant
i a més als nens
els sembla
apassionant.
Els sembla apassionant,
per exemple,
saber que poden jugar
a barcos
sense tenir
l'ondir la flota,
que poden jugar
amb un paper i un llapis.
Els nens
no ho saben,
això.
ima,
ho hem de deixar aquí.
Ha estat un plaer
tenir-te aquests minuts
aquí a Ràdio d'Esvern.
Jo m'ho he passat
molt bé,
també.
És una cosa que m'agrada.
Ens anotem les propostes
per la propera.
Molt bé,
Núria,
encantada.
Una abraçada,
bona tarda.
Molt bona tarda.
Adéu.
...la unitat de suport
a l'alumnat
en situació de violència
per poder indagar
a fons
en tota la situació,
independentment
que hi ha
la investigació judicial
que també tots i totes coneixeu.
En funció dels resultats
s'activaran uns protocols
o uns altres.
El centre no havia detectat
cap problema específic
d'assetjament escolar,
però sí que havia donat
suport psicològic
i d'orientació
a les alumnes
des d'inici de curs
per problemes
socials i familiars.
Els Mossos
no descarten
cap hipòtesi
i és que segurament
com passen molts suicidis
no hi ha un sol detonant.
Notícies breu,
Sergi Molero.
Els treballs de clausura
de l'abocador de Solius
a la comarca del Baix Empordà
finalitzaran l'any 2025.
Aquesta setmana
ja s'han cobert
les deixalles
del dipòsit
amb terra.
Santa Cristina d'Aro,
Roger Santaló.
Bona tarda.
L'agència ja ha iniciat
el projecte de clausura
per ordre judicial
de l'abocador de Solius
que tindrà un cost
de 3 milions d'euros.
Però encara queda pendent
resoldre el procés
de tancament
de la planta de compostatge
i l'increment de cost
del desplaçament
de residus
a Bequerisses
després de la negativa
de la planta
de Lloret de Mar.
Isap Paraire
és el director
de l'Agència Catalana
de Residus.
En el moment
hem enfocat
el capítol
de l'abocador
i anem enfocant
cadascun dels que ve
i estem convençudíssims
que segurament
hi haurà imprevistos
en cadascun
d'aquests capítols
i que intentarem
que siguin
els menors possibles.
Roger Santaló,
Catalunya Ràdio,
Santa Cristina d'Aro.
Ecologistes
i associacions
de foment
del transport públic
suposen
el trasllat
del tren convencional
des del centre
de Figueres
a l'estació
de Vilafant
on hi ha
l'alta velocitat.
alerten
que això
atemptarà
contra la mobilitat
sostenible
i apunten
que per eliminar
els passos a nivell
hi ha altres opcions
que no suposen
eliminar
l'estació central.
Una trentena
de tractors
participaran
en la manifestació
que es farà
diumenge a Sabadell
contra la construcció
de la Ronda Nord
del Quart Cinturó
que aduni
Sabadell i Terrassa.
La protesta
l'organitza
la plataforma
Campanya
contra el Quart Cinturó
i rebrà
manifestants
de diversos pobles
de la comarca
i també
del Vallès Oriental.
El portaveu
de la campanya
és Isidre Soler.
Aquesta brama
que diuen
que hi ha
un consens
per fer
el Quart Cinturó
no és cert
és totalment
fals
i que al contrari
és que hi ha
una gran mobilització
que hi ha
un gran consens
pel rebuig
d'aquesta
autopista
que s'autovia
que evidentment
acabaria
per destruir
el Vallès.
Més de la meitat
de les noies
d'entre 15 i 16 anys
té un estat d'ànim
negatiu.
En el cas dels nois
és un de cada quatre.
Les noies
també tenen
més tendències
suïcides.
De fet,
el 23%
de tots els joves
encastats
pensen en algun moment
a treure's la vida
i l'11%
gairebé cada dia
hi pensen.
I aquí,
com dèiem,
les noies
també en són més,
són més afectades.
Conclusions
d'una enquesta
sobre salut
i lleure
dels adolescents
feta per la Diputació
de Barcelona.
Lluís Caporvi
és tècnic
de salut
de la Diputació.
Els joves
majoritàriament
perceben
que tenen
la salut
bona
o molt bona
però atenció
a les desigualtats
en gènere.
Les noies
expressen molta pitjor salut
que no pas els nois.
Aquesta desigualtat
ha augmentat
al llarg de la pandèmia.
En els joves
ha pujat
del 10 al 15%,
però en les noies
el creixement
ha sigut,
diguem,
gairebé de doblar-se,
del 15%
al 27%
de les noies.
I ara,
Interpol.
avui actuen
a la sala
de resmetats
de Barcelona
i presenten
el seu darrer disc
The Other Side
of Make Believe
que van compondre
i gravar
durant el confinament
quan cadascun
dels seus tres membres
estaven en un punt
diferent del planeta.
El resultat,
un disc més reflexiu
i introspectiu
que els altres
i una de les ciutats
per cert
des d'on van arribar
les idees
va ser a Barcelona
perquè el guitarrista
de la banda
nena el Kessler
hi té una casa
i de fet
en una entrevista
a l'ICAT
a independents
de l'ICAT
assegura
que se sent
un barceloní més.
Ara ja fa 7 anys
que tinc casa a Barcelona
i de seguida
vaig connectar
amb la ciutat
i la seva gent
i he fet bons amics
i tothom
m'ha tractat molt bé.
És fantàstic
viure a Barcelona
i ara jo
hi he escrit
moltes cançons
des d'aquí.
Esports, Marta García.
Avui s'ha disputat
la torna
dels setzents
de final
de l'Europa League
i el Barça
visita el camp
del Manchester
i una llet
a partir de les 9.
Una hora abans
començarà
la transmissió
de la TVT
per l'antena
de Catalunya Ràdio.
En l'anada
el resultat
va ser d'empatadors.
Vull se tanca
la primera volta
de la fase
de grups
de la Champions
masculina
d'Hockey Patins.
A dos quarts
de set
Barça
l'Odi.
Més tard
a dos quarts
de nou
Calafell Liceo
i Sporting
de Portugal Reus
i tancarà
la jornada
a partir
de les 9
el Noia
Tricino.
El Balomano
Granoller
s'enfrontarà
a la Rioja
en els quarts
de final
de la Copa
de la Reina
d'Ambol
que s'ha sortejat
este matí.
La competició
se jugarà
del 21 al 23
d'abril
en Màlaga
i en tenis
en el torneig
de Rio de Janeiro
Albert Ramos
s'enfrontarà
al colombià
Daniel Galán
està vesprada
en la ronda
de huitens
de final.
Fins aquí
les notícies.
Els matins
del cap de setmana.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa
Lua López Rivas.
Demà fa un any
de l'inici
de l'atac
de Rússia a Ucraïna
hem repassat
a Ràdio d'Esvern
l'actualitat
del conflicte
i dels projectes
solidaris
a Sant Just d'Esvern
amb la veïna
Maia Zolidova.
El 25 de febrer
del 2022
va començar
davant la sorpresa
del món
la invasió militar
a Ucraïna
per part
de les forces
militars russes.
Hem tingut avui
la veïna
a Sant Justenca
d'origen ucrainès
Maia Zolidova
als micròfons
de Ràdio d'Esvern
per repassar
com han viscut
els ciutadans
i ciutadanes
ucraïnesos
aquest últim any.
Ha expressat
que ha estat
un any molt trist
i complicat
ja que per una banda
Zolidova
ha experimentat
la sort
de tenir aquí
una part de la gent
que estima
i poder-hi fer coses
i sentir-se útil
però per l'altre
ha estat una sensació
d'angoixa
i tristesa constant.
En un inici
quan la guerra començava
semblava que el conflicte
havia de ser curt
però després d'un any
l'angoixa ha crescut
ja que no veuen
el final.
Si voleu conèixer
en més detall
el conflicte d'emocions
de les persones ucraïneses
arribades a Sant Jús
la recollida de roba
o aliments
o el projecte de pròtesis
amb l'Institut d'Esvern
podeu recuperar
l'entrevista completa
amb la Maia Zolidova
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
La Vall d'Averra
troba el debat
l'habitatge a Sant Jús
conservar les arrels
o haver de marxar.
El debat
sobre l'habitatge
al nostre municipi
programat inicialment
pel mes de novembre
va quedar ajornat
per la renúncia
de darrera hora
de dos dels ponents.
Finalment l'han pogut
tornar a organitzar
dijous que ve
dos de març
amb nous protagonistes
un debat
que tindrà lloc
a la sala
del cinquantenari
de l'Ateneu
a partir de les vuit
del vespre.
Aquesta vegada
les persones ponents
seran la Carme Arcarazzo
portaveu del sindicat
de Llogateres
el Guifreu Medes Amat
actual director general
de Mat Immobiliaris
i Gina Pol Borràs
com a primera tinenta
d'alcaldia
de Sant Jús d'Esvern.
El debat
serà moderat
per l'Olga Vallejo
periodista
amb experiència
a diversos mitjans.
Qui ho vulgui
ho podrà seguir
en línia
en directe
i en diferit
a través de la pàgina web
de la Vall d'Avers.
Nova formació
en línia gratuïta
a perfil d'empresa
Google
posicionat al mapa
i crea una web senzilla.
Aquesta nova formació
és organitzada
pels serveis
de promoció econòmica
dels ajuntaments
de Sant Feliu
de Llobregat,
Sant Joan d'Espí
i Sant Jús d'Esvern
i està adreçada
a empreses
d'emprenedoria
i emprenedoria.
Es farà dimarts 28 de febrer
a les 3 del migdia
en format online
i durarà dues hores.
L'objectiu
és que persones
emprenedores,
autònoms i autònomes
i treballadors
i treballadores
d'empreses
puguin aprendre
com amb el perfil
d'empresa
de Google My Business
es pot controlar
el que es mostra
de la teva empresa
a les cerques
de Google i Google Maps.
També permet
que els clients
et trobin a internet
amb una senzilla web.
No són necessaris
coneixements previs
per poder gaudir
de la formació
a càrrec de Marcots.
Us heu d'inscriure
a través del formulari
que trobareu
a les xarxes socials
i pàgina web
de l'Ajuntament de Sant Just
i a la notícia
de Ràdio d'Esvern.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat
santjustenca
als Sant Just Notícies
de les 7 del vespre.
Fins ara mateix.
A l'Ajuntament de Sant Just
de l'Ajuntament de Sant Just
Ràdio d'Esvern
Ràdio Salva, regidor d'Educació, Infància i Acompanyament a l'Escolaritat de l'Ajuntament de Sant Just
i comptem amb ell aquesta estona perquè aquest proper dissabte 25 de febrer a dues quarts de deu del matí
comença el fòrum del PEC, el projecte educatiu de ciutat de Sant Just.
Una jornada de treball i reflexió organitzada per l'Ajuntament
i això sí, oberta a la ciutadania per poder participar activament en la definició d'aquest projecte educatiu.
Saludem el Just. Hola, què tal? Bona tarda.
Hola, què tal? Bona tarda a totes i tots.
Fem una mica de memòria. A Sant Just, més o menys, sabem l'any que va signar la Carta de les Ciutats Educadores?
Jo crec que estem parlant de l'any 2007 o 2008.
Més o menys quan forma part d'aquesta Associació Internacional de Ciutats Educadores.
En la pràctica, què implica formar-ne part, just?
Primer, assumir els valors de la Carta de Ciutats Educadores,
que principalment el que ens explica aquella carta és que els municipis també tenim una responsabilitat
a l'hora d'educar les persones que vivim en els municipis.
i ho entén així perquè creu que l'educació no es dona només a l'escola, en els espais formals,
sinó que es dona a tot arreu i al llarg de la vida.
Per tant, no només quan anem a escola o a l'institut o a l'universitat o a la formació professional aprenem,
sinó que aprenem quan estem amb la família a casa, quan ens movem pel carrer,
quan anem a comprar, quan entrem a la biblioteca, quan fem servir qualsevol servei públic,
quan anem a les entitats esportives a fer esport, quan anem al cau o a l'esplai.
Per tant, les oportunitats educatives, quan anem al mil·lenari, amb la gent gran,
a les activitats del centre cívic, als diferents centres cívics del municipi,
per tant, no s'aprèn només en una etapa de la vida, sinó durant tota la vida,
i per tant, hi ha tots arreu.
Per tant, tota la ciutat o el municipi,
parlo de ciutat perquè és ciutat educadora, sempre ens referim a la ciutat.
Sí, però vull dir que podem parlar del poble, és igual,
la dimensió no importa, es fa servir consciència de ciutat educadora.
La idea és que en aquests espais urbans tenim oportunitats per educar les persones,
ja siguis gran o petit, i que les hem d'aprofitar i les hem de posar en valor.
En valor per diversos motius, una, per compensar les desigualtats inherents del nostre sistema.
Si ve un sistema que és desigual, no tothom té les mateixes oportunitats,
i la ciutat educadora el que vol és mirar de corregir amb les eines que té,
doncs aquestes desigualtats, perquè tu com a individu,
però també com a col·lectiu, puguis desenvolupar el teu propi potencial humà,
per dir-ho d'una manera suau.
Llavors, la idea de la ciutat educadora és precisament aquesta, no?
Entendre que som una xarxa, que estem connectats,
que l'infant, el jove o l'adult es mou per els diferents àmbits,
se'n va comprar al mercat, va a la biblioteca, entra a l'ajuntament,
es mou pels carrers, es queda a la plaça, va a un espai de joc,
vaja, es va movent.
I tot això pot estar connectat,
es pot ser conèixer d'un dels altres de les oportunitats
i les fauleses que tenim,
corregir-les o potenciar-les en el cas que sigui
i aprofitar-se'n,
aprofitar-se'n per seguir millorant, de fet,
i fer un Sant Jus millor, no?
Aquesta és la idea.
I això que és tan metafòric i que és bonic d'explicar...
S'ha de materialitzar d'alguna forma, no?
S'ha de materialitzar.
I com es materialitza?
Bé, quan formem part de l'AICE,
de la Societat Internacional de Ciutats Educadores,
l'AICE ens proporciona bancs d'experiències d'altres ciutats
que tenen projectes que poden ser molt variats i molt diferents,
des de projectes d'inclusió, projectes feministes,
projectes de respecte a la natura i del medi ambient,
projectes de treball intergeneracional
entre diferents generacions del municipi,
hi ha de cooperació internacional,
hi ha molts...
I de diferents àmbits i temàtiques, eh?
De cultura, és que els àmbits i les temàtiques
són molt amplis, perquè ja et dic,
aquest concepte d'aprendre, al final la pots aprendre
des del món de la cultura, des del món de l'esport,
des del món del...
És transversal.
És totalment transversal.
I a part d'això,
el que també ens articula
és que com a municipi ens podem organitzar
a través d'un projecte educatiu de ciutat
que no és més que un document
o unes línies d'actuació en definitiva
per fer accions
per convertir Sant Jus en ciutat educadora
o per seguir convertint Sant Jus en ciutat educadora.
Ja vam fer un PEC a l'any 2017,
durant el 16-17,
vam fer un,
que van sortir quatre línies d'actuació,
algunes d'elles les coneixereu,
a l'espai de participació d'infants i adolescents,
que a vegades venen aquí a la ràdio.
Aquest és un espai que neix
en aquell moment, eh?
del projecte educatiu de ciutat del 2016-17.
Per tant, ja veiem una cosa material, eh?
Sí, perquè era el primer, no?
Era, va ser el primer projecte educatiu de ciutat.
I el que tenim fins ara, de fet.
Sí, és el primer espai de participació d'infants
i l'únic que tenim,
que llarga vida, eh?
Sí, sí.
I això n'és precisament
del projecte educatiu de ciutat,
que perquè la ciutadania participés
vam fer el fòrum educatiu local,
que és el que repetirem ara.
Sí, d'acord.
El 2017 en vam fer un,
que va ser molt bonic,
va venir moltíssima gent,
i una de les quatre línies d'acció
que es va proposar
precisament va ser aquesta reflexió, no?
Dicen, els infants no tenen veu,
ni vot, ni capacitat de transformar-se en just,
perquè no sols escolta,
ni tenen un espai per a debat,
ni tenen un espai per dir la seva.
I de veritat, no hi era, no hi era, no?
Tenim espais, tenim consells de participació
per als adults, però no pels infants.
I d'aquí va néixer,
d'aquesta necessitat,
d'aquesta visió de ciutat educadora,
d'aquesta visió de veure
que els infants no tenen aquest espai,
anem a crear-lo, i es va crear.
Com diu això, també va sortir,
per exemple,
el celebrar el Dia Internacional
de la dona i la nena
en la ciència,
l'11 de febrer.
11 de febrer, sí, sí.
I no l'havíem celebrat mai,
i des del 2017-18
ja se'l celebra Sant Jús
amb activitats a l'institut,
però també activitats al fora escola,
i així són diversos projectes
que vam portar a terme,
i que han canviat una mica
la fisionomia de Sant Jús.
I ara el que volem fer és repetir-ho.
Volem, aquest dissabte,
volem que les persones que vulguin
no s'ha de ser mestre,
no s'ha de ser educador,
està oberta a qualsevol persona
que se senti cridada
a parlar d'educació,
en un sentit tan ampli
com el que he explicat,
no a parlar de mestres,
de classes, de tamaris.
Continguts ni res, eh?
No, anem a parlar
de com podem fer Sant Jús
un espai perquè tinguis
oportunitats educatives
per a tothom i arreu.
I anem a parlar d'això.
Per tant, entenc que si es volen,
que si es torna a fer una mica
aquest fòrum, no?,
per a aquest projecte,
es volen canviar els eixos
o les línies d'actuació?
Es triaran quatre noves línies d'actuació.
Sí.
O sigui, dins de nosaltres,
que al final parlar d'una cosa tan àmplia
costa una mica centrar-se,
i com que costa centrar-se,
hem decidit crear quatre calaixos,
que no són,
són una mica maleables,
però perquè ens entenguem
són quatre grans calaixos,
on creiem que de cada calaix
pot sortir una acció,
una acció per transformar.
La primera és el que diem l'escola,
i ara mira que estàs repetint
que la ciutat educadora
és precisament no només l'escola,
però l'escola és un pilar essencial.
Llavors, el dins escola
serà un espai
on qui vulgui anar a fer debat
en aquell espai
durant el dia de dissabte
parlarem de quins projectes
podem des de l'Ajuntament
i des del municipi
i des de les entitats
impulsar perquè dins l'escola
hi hagi noves oportunitats
i hi hagi nous projectes
i hi hagi coses que puguin sumar.
Per fer una referència
en el projecte anterior,
aquí va néixer el dia
de la dona i nena
amb la ciència,
va néixer d'aquesta línia anterior,
per tant,
tornaríem a una línia similar.
Després, una línia
de les transicions educatives,
perquè un dels elements
que sempre es detecta
és que el que sempre més ens costa
a la vida
és els canvis,
triar.
Costa des del món
estudiantil
quan has de passar
al laboral
és un salt important
i està molt bé
tenir acompanyament,
però també costa
a vegades saltar
de l'ESO
al batxillerat
amb un canvi important,
al batxillerat
o a la formació professional
o a la primària
o a la secundària
o, vaja,
acompanyar-te
en la tria del teu futur,
saber què t'agrada
i triar bé,
que no és fàcil,
no és fàcil
perquè és més complexa
i a més les oportunitats
cada cop
estan més reduïdes
o són més complicades.
llavors també
que s'engegui
un programa
o alguna acció
encaminada
a aquestes
transicions
vitals
que patim
les persones
al moment
de deixar d'estudiar
i posar-se a treballar
o entre el canvi
d'estudis,
etc.
Per exemple,
de les xarxes socials,
no sé si de l'Ajuntament
ara,
però he vist que ara
estan alumnes
de l'Institut
fent una mica d'acollida
a les visites
que estan fent
alumnes de 6è
de les escoles.
Sí,
aquest és un projecte
que ja va néixer
fa molt de temps
però que el que vol
és apropar precisament
aquesta primària
i secundària
que aquest salt
de l'escola
a l'Institut
a vegades
costa,
els alumnes
tampoc saben
què van a veure,
no coneixen l'Institut
i anar
amb el teu grup
de 6è,
amb la teva mestra
6è a veure el pati
de l'Institut,
a veure les aules
de l'Institut,
conèixer alguns alumnes
de l'Institut,
doncs també fa que
de cara al canvi d'any
que l'any següent
o el setembre
i formaràs part
segurament d'aquest institut
doncs sigui més fàcil.
I un altre dels eixos
que també volem treballar
és el de ciutat educadora
que aquest és un concepte
més ampli
de com el municipi
i la seva facinomia
pot ajudar-nos
a ser més educadors.
Aquí, per exemple,
sorgeixen molts projectes
de mobilitat,
de canvi de mobilitat,
per exemple,
molts altres municipis
han impulsat
temes de
peatonalització
de carrers
o de reurbanització
de places
per fer-les més humanes,
no tan ciment.
Això també entra
dins d'educació, no?
Sí, bé,
això entra dins
el concepte
d'aquesta ciutat educadora
que és que
si la parcelem només
com una cosa
de la regidoria d'educació
ens equivoquem
perquè és un concepte
que veu d'urbanisme,
veu de serveis socials,
veu de salut,
veu de cultura,
veu de, vaja,
de tantíssimes,
de medi ambient,
per tant,
és un concepte
molt transversal.
No és un concepte
només parlar
de la regidoria d'educació
i les coses que fem
en l'educació,
el que s'intenta
és agafar una taca d'oli
i agafar totes les altres
també regidories
i implicar-les en això.
Per exemple,
a ciutats educadores
fan projectes
molt xulos
a nivell de transformació urbana,
d'això,
d'enseny d'espais públics,
de carrers,
d'enseny també
d'equipaments,
d'espais,
això també és una
de les línies
que tractarem.
En el d'anterior,
PEC,
aquí va néixer
la línia
de...
allà no m'ho sortirà,
de l'espai
de participació
d'infància i adolescents
i després tenim
el que...
antigament li dèiem
fora escola
però li hem canviat
una mica el nom
i que era
totes aquelles accions
que es poden fer
també més enllà
de dins l'escola,
hem fet el dins l'escola,
el fora escola,
les transicions
i la ciutat educadora.
Llavors,
a tothom que vulgui venir,
evidentment convidat
a les 10 i mitja
a la vagoneta,
farem una petita
presentació,
s'explicar una mica
d'on venim,
perquè jo crec que és important
posar context,
per tant d'on venim,
el que hem fet,
el que hem treballat
tots aquests anys
i llavors el que farem
seran unes petites dinàmiques
de grup...
Això t'anava a dir
la metodologia
de la sessió,
no sé si hi haurà
algú que dirigeixi...
Hi haurà algú que dirigeixi,
ens acompanya
a la Fundació Ferrer i Guàrdia
que tenen experiència
en fer aquest tipus
d'espais de participació
i llavors després
de fer aquesta revisió
i presentació
del que venim fent,
llavors situarem
el que volem aconseguir
en aquesta sessió
i a partir d'allà
farem grups de treball
on la gent anirà rodant
dels diferents grups
i podran anar parlant
a tots els espais,
es recolliran propostes,
es faran síntesi
d'aquestes propostes
i s'arribaran
unes conclusions
que s'exposaran
cada grup
en el gran grup
i llavors s'acabarà
en principi triant
quins són
els quatre grans temes
o eixos
o accions
que treballarem
de cara
als propers anys
en Sant Jús
com a ciutat educadora.
Això són...
Està bastant concentrat
perquè comencem
a les 10 i mitja
i a les 10 i mitja
la voluntat és que s'acabi
abans d'anar...
Per tant,
per dinar a casa.
Vull dir que no estarem
tot el dissabte.
No.
Que qui vulgui venir
que també ho sàpiga.
Són tres horetes
esperem que intenses
perquè segurament
són molts debats
i haurem de concentrar
i posar esforços
per anar...
per ser dirigents.
Però vaja,
que tothom està obert
a participar,
la gràcia és que participi
com més gent millor,
gent més diversa
també millor
i evidentment
jo des d'aquí
fer una crida
a convidar-los
a tothom
que tingui un cert interès
en dir la seva
que vingui.
I acabarem,
Jússia,
parlant també
d'altres...
Bé,
per exemple,
se m'acut,
el Pla Local d'Infància
també acompanya
tot això...
Estava inclòs
el tema
de projecte educatiu
de ciutat
està inclòs
dins del Pla Local
d'Infància
o va més enllà inclús?
Tots són elements
que al final
es vinculen
perquè quan parlem
del concepte...
El Pla Local d'Infància
respon a ser
ciutat amiga de la infància
que el que vol
és la ciutat amiga
de la infància
és aquella
que entén l'infant
com un ciutadamés
amb tots els seus drets
i el Pla Local d'Infància
i l'Adolescència
té la missió
una mica
de garantir
els drets dels infants
en totes les matèries
ja sigui
en accés a la salut
en l'educació
en els serveis socials
en els espais públics
en tots els serveis
que un ajuntament
pot oferir
també dret a tenir veu
per tant
a poder dir la seva
una mica
el Pla Local d'Infància
i l'Adolescència
és un garant
o vol ser un garant
dels drets dels infants
entenent que els infants
no són només
uns éssers puerils
que no tenen capacitat
de decisió
ni molt menys
sinó que són ciutadans
de ple dret
i aquest és el que vol garantir
que la ciutat educadora
també defensa aquesta idea
perquè la ciutat educadora
evidentment també defensa
que l'infant
és una persona capaç
i per tant té dret
a tenir els mateixos drets
o pràcticament els mateixos drets
i deures que un adult
per tant
sí que veu
una idea de l'altra
de fet
s'han fet molt
hi ha projectes
de ciutat amiga
de la infància
que es podrien etiquetar
com de ciutat educadora
i dissever-se
i ningú sabia distingir
Sí, perquè el límit
a vegades
la barrera
és molt fina
i inclús hi ha coses
que es comparteixen
ja et dic
quan he començat a explicar
era un concepte ampli
a vegades difícil
d'entendre
però que quan s'aterra
a la realitat
a mi em va costar
com a residu
entén del concepte
de ciutat educadora
vaig estar un temps allà
havent d'escoltar gent
i reflexionant-hi
però que clar
quan s'entén
és un concepte
molt ampli
i molt potent
és que el pla local de salut
també és ciutat educadora
el pla jove
també és ciutat educadora
quan parlem de
ja algú que no sigui
ciutat educadora
aquí o què?
quan parlem
de potenciar
la participació
en el disseny
d'un espai
com el de la plaça de la Pau
també és ciutat educadora
perquè està mestres
deixant que els ciutadans
intervinguin
de forma directa
en el disseny
dels seus propis espais
fent-los més humans
i més resilients
i alhora també
més accessibles
per tant
tot passa una mica
per aquesta idea
de la ciutat educadora
en resum
podríem dir
que Sant Just
és un poble
ciutat
compromès
amb l'educació
sí
a grans trets
nosaltres
com a mínim
des de l'Ajuntament
sí que creiem
que defensem
aquesta idea
i des de l'educació
amb una mirada ampla
i els resultats
del que es faci
el dia 25
aquest dissabte
s'hauran d'anar materialitzant
conforme
facin
els propers anys
entenc que
és veritat
que hi ha un canvi
hi ha unes eleccions
molt properes
nosaltres aprovarem
un PEC
un projecte educatiu
de ciutat
amb el compromís
que des del consistori
s'aprovi
de forma àmplia
perquè hi ha uns anys
que cada 4 anys
per exemple
s'ha de renovar el PEC
o quan neixen
no hi ha obligació
de renovar-lo
cada X anys
senzillament
hi ha voluntat
i és el que tenim
voluntat
de seguir
posant el granet de sorra
per fer de Sant Just
Ciutat Educadora
aquesta és la voluntat
nosaltres
aquest era un compromís
també d'aquest mandat
és veritat que
a mi particularment
m'hagués agradat
haver fet abans el fòrum
perquè
tenia més sentit
poder engegar les línies abans
jo crec que
hem tingut un mandat
molt complicat
amb una pandèmia
pel mig
les prioritats
han hagut de reordenar-se
per respondre
a moltes coses
i ara hem pogut
recuperar alguns
dels temes
i aquest era un
que teníem pandèmia
i que volíem
com a mínim
poder celebrar el fòrum
per això el fem ara
esperem adquirir
uns compromisos
que la majoria
del consistori
o la totalitat
del consistori
assumeixi
per garantir també
una mica
que si hi ha
un nou govern
el 2023
a partir del juny
doncs
també
segueixin
la línia
d'aquest projecte
educatiu
de la ciutat
perquè el grup
impulsor
té alguna cosa
a veure
el grup impulsor
és el grup
de persones
voluntàries
que està
fent seguiment
d'aquestes accions
i una mica
també
es corresponsabilitza
perquè
també veu d'aquesta filosofia
de la ciutat educadora
la idea no és
que l'administració
les persones
ben en participen
i l'administració
ja ho farà
i ja m'ho explicarà
d'aquí quatre anys
no
també volem
que les persones
que estan
proposant
aquelles idees
en la mesura
que elles puguin
evidentment
s'impliquin
de forma voluntària
en seguir
aquells temes
i perseguir-los
també
quan toca
i tirar-los endavant
i amb això tenim
un grup de persones
que estan implicades
cal dir-ho
i a la qual
agraeixo també
la seva implicació
des d'aquí
perquè ens ajuden
molt bé
doncs
deixem anar
a aquest punt
si et sembla
l'entrevista
gràcies per haver vingut
i que vagi
molt bé
aquest dissabte
al fòrum
moltes gràcies
només recordar
que esteu totes
i tots convidats
perfecte
adeu
adeu
a los contes
a los contes
a los contes
a los contes
a los contes
a los contes
a mí me vale
cualquier excusa
por un rato más
Cualquier pretexto para regresar
Si me da un poco de vida me vale
Y no me importa
Te juro que ya no me importa
Que el lado de mi cama quiera
Con tal de que mi cama escoja
Y no me importa
Te juro que ya no me importa
Que me despierte a medianoche
Con tal de compartir deshoras
Y no me importa
No importa
Que todo se rompa al final
Poder haberlo tenido me vale
A mi me vale
Cualquier excusa por un rato más
Cualquier pretexto para regresar
Si me da un poco de vida me vale
A mi me vale
No importa cuándo
No importa el lugar
Si no se acorta el espacio me vale
Si me da un poco de vida me vale
A mi me vale
A mi me vale
A mi me vale
A mi me vale
A mi me vale
Y no me importa
Desde hace mucho no me importa
Si para el tiempo si te acercas
La vida eterna se hace corta
Y no me importa
Y no me importa
Que todo se rompa al final
Poder haberlo vivido me vale
A mi me vale
Cualquier excusa por un rato más
Cualquier pretexto para regresar
Si me da un poco de vida me vale
Si me da un poco de vida me vale
A mi me vale
No importa cuándo
No importa cuándo
No importa el lugar
Si no se acorta el espacio me vale
Si me da un poco de vida me vale
A mi me vale
A mi me vale
Vale, vale, vale, vale
Vale, vale
Me vale
A mi me vale
Vale, vale, vale, vale, vale
Me vale
A mi me vale
Cualquier excusa por un rato más
Cualquier pretexto para regresar
Si me da un poco de vida me vale
A mi me vale
No importa cuándo
No importa el lugar
Si no se acorta el espacio me vale
Si me da un poco de vida me vale
A mi me vale
Vale, vale, vale, vale, vale
Me vale
A mi me vale
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
L'Ajusta, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Cada matí posa't al dia amb l'actualitat del nostre municipi.
Amb seccions de cultura, història, psicologia i moltes més.
I a les onze i quart toca l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa a Sant Just passa per l'Ajusta.
De dilluns a divendres de 10 a 1, en directe a Ràdio d'Esvern.
Fem ara a Ràdio d'Esvern una nova entrega, un nou capítol,
el segon concretament de la recent estrenada secció titulada La Salut al dia.
Conduïda coordinada per la Sílvia Granollers, que és infermera del cap de Sant Just,
i que dona veu a professionals de l'àmbit sanitari i social del centre
per parlar sobre temes d'interès general relacionats amb la salut.
Recordem que normalment s'emet els últims dijous de cada mes,
però que la repetició també pot donar-se en altres dies de la setmana, al llarg del mes.
En cada sessió abordem un tema de salut diferent amb veus expertes en cadascun dels àmbits.
Avui tenim amb nosaltres a la nutricionista Belén Gil i també a la Noemi Morcillo,
referent de benestar emocional i comunitari de l'ambulatori de Sant Just.
I a més a més, ens parlaran, sabem, de l'obesitat.
Els jo abro els micròfons. Hola, què tal? Bona tarda a les dues.
Hola, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, Belén, com a nutricionista, tu què és el que ens pots explicar de l'obesitat?
Bé, més que res dir-vos que venim a parlar d'obesitat precisament perquè el 4 de març és el Dia Mundial de l'Obesitat
i és una malaltia multifactorial que cada cop té més prevalença i estem amb unes xifres una mica alarmants.
Sí.
Llavors, per això vam considerar que era important abordar una mica aquest tema.
Molt.
Jo crec que el més destacable és el que he començat a dir, que és una malaltia multifactorial.
Sí.
que de vegades es té la sensació que la gent té un excés de pes considerable per decisió pròpia
i moltes vegades no és així.
És una malaltia.
Sí, és una malaltia.
Hi ha molts factors de risc que de vegades no es coneixen.
O sigui, no només la gent té un excés de pes, però un excés d'ingesta d'aliments, un excés de calories.
Això és el que es pensa, potser.
Això és el més fàcil de pensar.
Però hem de tenir en compte que hi ha més factors de risc, com per exemple l'edat, a mesura que ens fem més grans,
tendim a agafar més pes perquè el nostre metabolismo es fa més lent, perquè som més sedentaris, no tenim tanta activitat.
Després, el tema del sexe, les dones tenim bastanta més probabilitat d'agafar més pes, sobretot per un tema hormonal.
Comencem amb els embarassos, que de vegades hi ha una predisposició normal i natural agafar pes perquè hem de garantir la lactància, l'alletament matern.
El nostre cos està dissenyat per això.
Però, clar, si no ens cuidem una miqueta i ens en va de les mans, aquest excés de pes, quan hem tingut la criatura, no tornem al nostre pes i anem tenint més embarassos,
al final podem tenir un excés de pes correcte.
I després, per exemple, el síndrome d'ovari poliquístic, que també és una malaltia bastant comuna, que també pot afavorir que hi hagi un excés de pes.
És a dir, estem veient que és una malaltia que, no només per la ingesta de calories, per un excés de consumir més aliments o més calories,
sinó que hi ha diversos factors que poden ajudar a que acabem patint obesitat.
Sí, després la raça també té bastant de pes perquè s'ha vist que afroamericans i hispans també tenen més taxes d'obesitat.
Després, sobretot, el sedentarisme, que és molt important. Cada cop ens movem menys. Les pantalles no ens ajuden, això.
Gens, eh? El sedentarisme i les pantalles, internet, no quallen bé.
Després, la medicació també és molt important perquè hi ha certs medicaments que també afavoreixen per un trastorn dels greixos en si.
Per exemple, antidepressius, ansiolítics... Hi ha molts medicaments. Hi ha gent que potser pateix una malaltia de salut mental,
que abans de fer tractament està en normopest, té un pes correcte, i que per aquesta medicació, que és necessària, agafa també excés de pes.
Que es concentra molt a la zona abdominal i això és un fet que amoïna molt.
És normal. O sigui, no és per un excés de calories, és perquè hi ha un mal metabolismo després dels greixos.
Que no té res a veure amb que hi hagi molt excés de consum de calories, d'energia.
Després també són molt importants els factors socioculturals, perquè també està demostrat i evidència que com més baix és el nivell cultural
i més baix és el nivell econòmic, es menja pitjor.
Clar.
Hi ha més dificultats també per accedir a una dieta de qualitat.
Clar, una cosa va lligada amb l'altra, no? Potser menys recursos, la gent tampoc coneix exactament els beneficis de prendre certs aliments
que conformen una dieta més saludable o això i...
Correcte.
No ajuda.
Sí. I després, clar, també està una alimentació poc saludable.
Ara és molt fàcil estar molt a l'abast aliments amb un excés de greixos, amb un excés de sal, ultraprocessats.
També econòmicament potser són més barats, més accessibles.
Llavors és molt fàcil caure amb això.
Clar, la gent que no té recursos també accedeix a aquest tipus de productes més processats que són potser més econòmics,
perquè és el que està més a l'abast de la putxaca, però clar, per altra banda, tampoc són plats o aliments verdura o fruita fresca,
com potser és el que és més recomanable.
És important, quan fem educació nutricional, explicar a la gent que tampoc t'has de gastar molts cales per menjar bé,
que hi ha moltes opcions, però de vegades hi ha com aquest sentiment, no?
És que menjar bé és molt car, no ha de ser molt car.
I clar, és fàcil fer aquest sesgo, no?
De dir, m'hi tiro a l'ultraprocessat perquè és més barat i no arribo a el que seria saludable.
És trist que la gent es quedi amb això i per això s'ha de fer molta educació.
També el nivell de... bueno, el ritme del dia a dia, no?
Que tampoc no ens...
També, no ajuda, no.
No ajuda, no ens deixa massa temps per estar potser a la cuina,
dedicar-li a poder cuinar millor, de forma més elaborada,
o plats com abans que les dones d'incorporar-se al món laboral, no?
Que estaven més a casa i tenien potser més temps per cuidar l'alimentació.
Avui en dia això, doncs, no...
Ho tenim més difícil, però...
De forma, o sigui, favorable.
La dona torna al mercat, o sigui, està al mercat de treball,
però per altra banda, doncs, clar, no està aquesta part.
Les tasques també s'han de repartir i no hi ha temps, potser, per dedicar-li.
Bé, llavors és qüestió d'organitzar-se.
Nosaltres recomanem fer el batch cooking,
que és un terme anglosaxol, però no és més res que planificat.
O sigui, una tarda a la setmana, en la que tu et vagi bé,
deixes fet per tota la setmana...
Tàpers, tàpers.
Clar, tàpers i hi ha vius de rentes tota la setmana,
perquè pots anar tibant.
I a més, arribes i ja ho tens.
Només has de pensar, va, però tido aquest, aquest, de l'altre,
i et muntes un plat saludable en 10 minuts.
Tàpers, congelador i etiquetes i anar posant.
Sí, sí.
I després, un altre factor de risc,
que també és important tenir-lo present,
són els hàbits incorrectes,
l'accés d'alcohol, el tabac,
o el que parlàvem dels ultraprocessats.
Clar, mira si n'hi ha factors
que poden fer tenir accés de pes, eh?
Déu-n'hi-do.
Què més ens pots dir?
No sé si hi ha més aspectes també,
veient tècnics...
Sí, bueno, podem parlar una mica, si voleu,
del que és la classificació,
del que és l'obesitat,
Sobretot dir que, de vegades,
ens referim a aquestes persones com obesos,
i això és un matís important,
perquè és una errada, no són obesos,
són persones amb obesitat.
D'acord.
Aquest matís, eh, important.
Sí, sí, perquè qualsevol que no diem
és un normopès,
doncs no diem és un obes,
perquè és com definir-ho...
Estar en normopès o...
Clar, clar.
Nosaltres, a consulta,
el que fem és, segons l'OMS,
l'Organització Mundial de la Salut,
fem una classificació
per veure quan comencem a actuar.
D'acord?
D'acord?
Considerem que una persona
està en normopès
quan té un índex de massa corporal
entre 18,5 i 24,9.
L'índex de massa corporal
és fàcil de calcular,
és agafar el pes de la persona,
i dividir-lo per la seva alçada
en metres al quadrat.
Per exemple, si jo peso 54 quilos
i faig un metro 60,
doncs hauria de dividir 54
entre 1,6 per 1,6.
D'acord.
Llavors, la xifra que surt,
això és el nostre índex de massa corporal.
I amb això fem aquesta classificació.
Llavors, quan ja passem
amb un índex de massa corporal
de 25 i fins a 29,9,
parlem de sobrepès.
Aquí és quan s'hauria de començar a actuar
per fer prevenció.
Perquè és veritat que és més fàcil
tornar a normopès,
que quan ja s'ha establert l'obesitat,
són molts més quilos
que potser hem de perdre,
llavors l'objectiu es fa una mica més.
Perquè l'obesitat,
a partir de quin número?
De 30.
A partir de 30.
Sí.
Quan les persones ja estan
amb un índex de massa corporal de 30,
ja considerem que hi ha obesitat.
Llavors, hi ha diferents graus.
Fins a 34,9 és obesitat,
de tipus 1.
Quan ja passem de 35 a 39,9,
és obesitat de tipus 2.
I quan ja superem un índex de massa corporal
de 40, ja és una patologia molt greu,
que és l'obesitat de tipus 3 o mórbida.
que la persona està realment en risc, no?
Entenem?
Sí, perquè penseu que l'obesitat
no és en si només tenir obesitat.
Això comporta una sèrie de,
el que nosaltres diem comorbilitats,
que són unes malalties associades,
secundàries.
L'obesitat és la malaltia primària
i de forma secundària
pot aparèixer hipertensió arterial,
pot aparèixer un excés de colesterol,
pot aparèixer una diabetes de tipus 2.
Llavors, clar,
el principal d'aquestes persones
no és només focalitzar i baixar el pes,
és tornar a tenir salut,
a ser una persona saludable,
perquè la salut es va perdent mica en mica.
Suposo que això són números també
que dona l'OMS, no?
Però que també potser s'han d'agafar,
bueno, cada persona és diferent
i, bueno, suposo que hi ha algun marge,
però a grans trets serien aquestes franges,
no?, aquests marges que diem.
I en el cas dels nens i nenes,
en el cas d'infantil?
Es treballa en percentils,
amb els nens,
llavors diem que quan s'ha superat el percentil 85,
comença a aparèixer sobrepes,
i és quan comencem a dir als pares
que potser hauríem de vigilar una mica
el que és l'alimentació
de tot l'entorn d'aquest nen,
perquè no es pot canviar l'alimentació del nen
i els pares no donen exemple,
perquè llavors no serveix de res.
És una mica, quan fem grups...
I als nens no se'ls posa a dieta, no?
No, és que aquesta paraula ja ni als adults tampoc ens agrada parlar de dietes,
ens agrada parlar d'aprendre a menjar bé.
D'hàbits.
D'hàbits saludables, sí.
I de fer petits canvis, canvis molt petits,
però que siguin constants.
Clar.
I llavors és més fàcil per les persones assolir aquest repte,
perquè ningú ens agrada que ens toquin les nostres rutines.
No, no, exacte.
I llavors quan parlem de nens, doncs igual.
Amb els nens no es mira aquest número, no?
L'IMC?
No, són percentils.
Ja et dic, és per sobre del percentil 85,
ja comencem a vigilar una mica perquè ja hi ha sobrepes,
i l'important és no arribar a un percentil per sobre de 95,
perquè llavors ja parlem d'obesitat infantil.
D'acord.
Llavors aquí sí que ja es considera malaltia com a tal
i sí que ja ens hem de posar una mica més seriosos
perquè estem comprometent la salut d'aquest infant.
Clar, vull dir, li quedan molts anys de vida.
Exacte.
A més està demostrat que nens que arriben a certes obesitats
continuen sent obesos a la seva vida adulta.
O sigui, és tenir una relació complicada amb el menjar
des que són molt petits.
Clar, i en el cas dels nens també pot ser una malaltia multifactorial, no?
La genètica suposo que també intervé.
Sí, però mira que la genètica només té un pes,
només, és important, però d'un 30%.
La gent es pensa que és molt més.
O sigui, un 30% és genètica
i un 70% és el que envolta aquesta genètica.
Són els hàbits.
O sigui, que sí que és veritat que naixem
amb un determinat mapa genètic
i ens condicionarà o tindrem més predisposició
a tenir obesitat,
però que això es pot arreglar.
O sigui, té molt més pes els hàbits
que tenim al dia a dia.
Per tant, amb el que ens explica la Belén
hem de tenir clar que l'obesitat és una malaltia multifactorial,
tenint en compte també una mica aquestes franxes que ens parla de l'IMC
i tenint en compte que també pot afectar els nens i nenes
i que es pot posar remei i solució.
I després, parlem amb la Noemi.
Què tal, Noemi?
Bona tarda.
Bé, aquí, escoltant tot el que diu la Belén,
que esteu parlant, que em sembla molt interessant
i que, a part de tots els factors aquests de risc
que ha anomenat ella,
també podríem trobar factors a nivell psicològic
que no sé si diríem de risc,
però que sí que influeixen en aquesta malaltia
com és l'obesitat.
Una cosa que ha explicat superbé la Belén
és que el tema de la relació amb el menjar
és superimportant, no?
És a dir, tot i que no parlen només del consum de calories
i tot això,
és veritat que des que som ben petits
ens ensenyen, no?
Ens premien o ens reforcen certs comportaments.
Si et portes bé, et compro, jo què sé, un huevo kinder, no?
Doncs perfecte, no?
Sí, com a premi o com a càstig.
Exactament, no?
Llavors això, que ho anem aprenent des de ben petits,
diguem que, bueno, a la llarga, no?
Quan som adults també ens passa, no?
Quants cops ens...
A mi mateixa, no?
A tothom ens ha passat...
Avui tinc un dia, no?
Que m'ha anat malament a la feina...
Així que estic trastada...
Exactament.
Vinga, va, doncs, em foto un premi, no?
Jo mateixa, perquè, guai, ho he aguantat
i necessito alguna cosa positiva, no?
I cacau, no?
Doncs una xocolata...
Clar.
Hi ha persones que són més de dolç o de salat,
però, bueno, una mica el concepte és aquest, no?
Que utilitzem el menjar com un reforç positiu, no?
Com un premi.
O molts cops també per omplir un buit, no?
Quants cops ens hem això, sobretot amb...
Com per angoixes, no?
Exactament, amb malestar, emocions desagradables, parlaríem, no?
Molts cops també utilitzem el menjar per pal·liar aquestes emoções, no?
Perquè quan mengem, normalment, no?
Estem pendents del menjar.
Clar.
I aquest menjar ens fa, a nivell cerebral,
ens agrega uns certs neurotransmissors
que fan que ens sentim, entre cometes, millor, no?
Aquest reforç positiu.
Llavors, ajudar a pal·liar aquest sentiment
o aquestes emocions més desagradables,
que, bueno, que són durant un instant, no?
Perquè al final tu tens, menges, però després aquesta emoció
segurament segueix, no?
I fem una mica d'habitació, no?
És a dir, com que em sento malament, menjo
i així no em sento malament.
Vale.
Però durant quan...
I no utilitzar el menjar com a tapadera
dels nostres problemes mentals, vaja.
Exactament.
O sigui, exacte, no?
No barrejar aquí temes...
Exactament, perquè si et fixes, també passa el contrari, no?
Quan estic bé, no?
Estic de celebració, jo què sé, he aprovat un examen, eh?
O jo què sé, tinc una fina.
Anem a dinar tots.
Vinga, i què dines?
Ja, clar.
O sigui, no dines...
Verdura bullida amb peix marinat.
Exacte, no?
O sigui, agafes, no?
I te vas...
A veure, això com a excepció, no?
Doncs sempre hi ha la data, no?
Que, bueno, doncs...
Però això com a manera excepcional, no?
Prendre-ho com a hàbit, no?
O rutina de quan em passa alguna cosa bo,
doncs, vinga, em puc gratificar.
Sí, de fet, una cosa que insistim molt als grups que fem
en persones amb obesitat
és que no...
Això ho diu més la Belén,
però que no hi ha aliments prohibits, no?
I que no hi ha una cosa que sigui dolenta o mala,
o sigui, dolenta o bona.
Que després, quan vetes una cosa,
quan ho proves és l'huracan, no?
Clar, i si et diuen, no pots menjar xocolata,
tu què voldràs?
Bueno, xocolata.
O sigui, llavors, sí que parlem d'aliments
que són de consum ocasional, no, Belén?
Sí, sí, sí.
Si m'equivoco, una mica pel que tu deies, no?
Que sí, que està bé, no?
Podem menjar, però potser no podem fer, no?
Un bufet lliure cada dia, no?
O menjar hamburgueses cada dia, m'invento.
Llavors, això.
I també comentar, no, que amb el tema del menjar,
després també s'enjunta molts cops al tema de l'autoestima,
que seria un altre factor que influeix en el desencadenant
i en el manteniment del que és l'obesitat, no?
Per molts motius, entre ells, perquè, bueno,
molts cops està associat que una persona estigui,
que, bueno, tinc obesitat amb el ser vago, el come mucho,
el no se mueve, no?
I és com tot això, no?, ho rebem d'una forma com de
jo no soc suficient, no soc vàlida, o no estic fent, no?
M'esforço, no?
I com que molts cops associem que aquesta patologia és culpa,
fixa't la paraula, no?, culpa nostra, no?
I, clar, imagina't això, no?
No té per què ser així, és que no és així.
O sigui, és el que ha dit la Belén, 30% genètic, 70% hàbits.
Sí, però també hem d'encabir, no?,
si jo tinc pocs recursos econòmics, no sé què,
potser no puc menjar tofu ahumado tots els dies, perquè, no?
O sigui, que hem d'encabir-ho allà.
I també, per una altra part, no?, a nivell social, tot el que comporta la imatge, no?,
la imatge corporal, quantes persones amb un cos no normatiu veiem, no?
I a les xarxes socials, a la televisió...
Fotografies, comparacions...
Exacte, no?
Sí, modelo curbi, sí, però modelo curbi és una mica de pit i de cul i ja està, no?
I la panxa, on la tens?
O sigui, que això també ens afecta, no?,
perquè és com que si no tens aquest cos perfecte, tampoc ets suficient, no?,
o ets menys vàlida, tens més vergonya...
O sigui, que l'autoestima realment també és una cosa que influeix a nivell mental amb l'obesitat.
Clar, perquè si jo penso, no?, jo em sento que tinc un concepte de mi de no ser vàlida o ser menys,
pel tema que sigui, no?, no solament pel meu pes, perquè això també influencia en unes altres coses, no?,
el tema d'aconseguir certes coses, no?
No, si no t'aprimes és perquè no ho fas bé, no?
Llavors, aquí és juntar moltes coses...
Frustració a vegades, potser, no?,
que, bueno, és una cosa que també...
És una malaltia que s'ha de tractar, que no és d'avui per demà.
No.
O sigui, requereix temps i constància, i entenc que això a vegades també, bueno,
la gent deu ser alguna cosa que li costa i que a vegades pot arribar a frustrar una mica.
Sí, i també aprendre que no ho hem de fer tot bé a la primera, no?,
i que tot, igual que no arribes a aquest pes, no?, amb aquesta patologia en dos dies, no ho podem pretendre...
Solucionar-ho...
No, és que no és un refredat, que et prens un...
No, o sigui, i fins i tot un refredat dependrà també de l'estil de vida que tinguis, no?
Sí, possiblement, sí.
Que no és que hi hagi un medicament, sinó que, a més, hi ha moltes altres coses, no?,
que ens estan influint aquí.
I diguem que un altre factor, no?, per...
de factor de manteniment a nivell psicològic, serien les nostres relacions interpersonals.
Quan diem això, les relacions que tenim amb altres persones, no?
Com deia, si ajuntem una mala relació amb el menjar, una baixa autoestima, amb altres persones, també, no?,
el que dèiem, quan surto a celebrar alguna cosa, o quants cops quedem, o sigui, quedem...
Sempre que quedem és al voltant d'una taula.
Molta gent no surt, vinga, quedem per anar a guagir.
Hi ha persones, eh?, però la majoria de cops quedem per menjar, o per fer un cafè, o per...
Sí, a nivell social, les celebracions les fem al voltant d'un àpat.
Exactament, no?
Llavors, què passa amb aquests àpats?
Que normalment el fem als restaurants, o a pastisseries, cafeteries, on les opcions de menú no solen ser les més saludables.
D'aquests menjars ocasionals, no?
Exactament, però fixa't que, clar, si jo quedo per sopar amb dues persones a una setmana, ja no està sent tan ocasional, no?
I aquí és important també treballar la comunicació assertiva, no?
Poder dir que no a un menjar o a un pla i poder proposar un altre que potser no em ve de gust anar a caminar, no?
Tant com anar a una cafeteria, però sí que sé que per la meva salut m'anirà millor, no?
I molts cops no proposem o no diem que no a certs plans per...
Ai, si s'enfaden o què pensaran, etcètera.
Llavors, hem...
Practica l'assertivitat.
Exactament, també és superimportant.
De fet, tot això que estic comentant...
Sí, ho posem en practica els grups que fem.
Molt bé.
Al cap hi ha uns grups dedicats, no?
Ja ens ho vau comentar també, em sembla que a la primera sessió que vam fer,
amb el tema de l'obesitat, potser específicament, grups?
Sí, sí, fem grups que són, bueno, ho vam explicar, però són de vuit sessions i fa una part la Belén,
que s'enfoca més al tema de nutrició, i una altra part la faig jo, a nivell de gestió emocional i aquests aspectes.
Llavors, el que treballem sobretot a la part més psicològica és motivar cap al canvi,
tenir aquesta confiança i esperança que es pot canviar, treballar que acceptaré errors o que m'equivocaré
i que potser avui començo i demà no ho faig bé, però, ei, que podem seguir, no?
Tenir un error no vol dir que, ala, ja tiro la tovallola i ja està, no?
També treballem la gestió emocional per promoure l'autoconeixement i identificació d'emocions, no?
Per tal, de treballar aquesta relació menys sana amb el menjar,
pautes que faciliten l'adherència als hàbits saludables
i després també habilitats socials que tenim.
També molt important, per treballar tot allò que dèiem, no?
De l'autoestima, de les relacions amb els altres...
I són persones sempre que tenen obesitat o sobrepès o...?
En aquest grup el que estem fent actualment, que anem fent-ho cíclicament, són persones amb obesitat.
Però sí que és cert que ens plantegem poder fer, no?, en un futur, a curt, mig plaç,
un grup per persones amb sobrepès, pel que deia la Belén, no?
Sí, detectar avenir.
Per prevenció, no?
És molt més fàcil assolir hàbits saludables, no?,
o comportar-se d'una forma més adaptativa
quan jo tinc un pes menys elevat que no quan ja tinc aquest pes, no?
Perquè l'obesitat també comporta, no?, més cansament...
Clar, si jo he de moure tot el cos per fer una activitat física, potser...
Ostres, encanso més ràpid, això comporta més frustració, llavors sí que ens plantegem fer...
Sí, el que passa és que ens trobem que la gent, quan té sobrepès,
no és massa conscient del risc que comporta el continuar acumulant un excés de pes i arribar a l'obesitat.
Llavors ens costa més tenir gent per fer grups,
i com hem vist que la demanda d'obesitat era bastant elevada,
i hem donat una mica de prioritat, llavors estem com desencallant una mica.
Sí.
Tota aquesta part que tenim...
Quants grups n'hi ha ara mateix?
Ara mateix tenim un, que l'hem hagut de fer bastant ampli,
perquè ens agrada no fer més de 8-12 persones,
i ens hem situat al voltant de les 15.
I ja tenim gent que està ja quasi muntat al grup que començarà el maig.
D'acord.
O sigui que aneu per feina, per dir-ho.
Sí, sí, sí.
El que passa és que són grups de tarda,
perquè també ens hem trobat que pel matí costa una mica més de venir,
tot i que si escoltant això la gent s'anima,
i tenen disponibilitat de matí,
nosaltres no tenim cap problema per muntar un grup o dos de matí,
que espai tenim.
Que bé.
Doncs ho hem de deixar aquí, Noemi, Belén,
moltíssimes gràcies per haver vingut un dia més,
una sessió més aquí a la Salut del Dia.
ens haguessin quedat cosetes per parlar,
per exemple, exactament més a què es fa en el Dia Mundial,
ja sabem que és el 4 de març.
També, per exemple, temes relacionats,
potser, i això caldria dedicar-li un altre programa,
amb tot el tema dels trastorns de la conducta alimentària,
que potser és un aspecte també més a nivell de salut mental,
però també pot anar lligat.
o, per exemple, tot el tema de la gordofòbia,
la pressió estètica,
que, en cap a fi, també són temes
que es poden tractar al mateix Dia Mundial.
Doncs res més, moltes gràcies,
i que acabeu de passar molt bona tarda.
Bona tarda.
Adéu.
Nosaltres hem de deixar el programa en aquest punt.
ens hem passat fent companyia des de les 5 de la tarda,
i ara toca escoltar l'informatiu complet de les notícies
d'aquí del poble per estar al dia de tot el que passa.
Nosaltres, aquí a la Rambla,
tornarem demà, ja divendres,
també a la mateixa hora, de 5 a 7,
al 98.1 FM,
Ràdio d'Esvern,
la ràdio municipal de Sant Jús.
Ens podeu anar seguint a les xarxes socials,
a Twitter com a Instagram,
amb l'usuari arroba la Rambla 981,
tot junt i amb minúscules.
O també trobareu tots els podcasts
i tot el contingut d'avui i del dia a dia,
a la web radiodesvern.com
o també a les xarxes socials de l'emissora
arroba ràdio d'Esvern,
tant a Twitter com a Instagram.
Res més, que acabeu de passar molt bona tarda
i ens trobem ja demà.
Que vagi bé!
A todos els plants!
Fins demà!
Fins demà!