logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 516
Time transcribed: 55d 3h 29m 48s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Començar amb ganes la setmana i que el bon ànim segueixi fins divendres, està a les teves mans.
Sintonitza ràdio d'Esbert, el 98.1 de la FM, cada matí de 10 a 1 del migdia.
I escolta la Rambla, el magatzin de Segell 100% Sant Justenc, presentat per la periodista Núria García Alibau.
Cada setmana l'acompanyen col·laboradors i col·laboradores per parlar d'actualitat, de cuina, de tendències a les xarxes,
de psicologia, astrologia, recomanacions de llibres, teatre, esport, política...
T'ho perdràs?
Ni t'ho pots perdre, ni t'ho perdràs.
Escolta'ns també des de l'app de Ràdio d'Esbert o a la web ràdio d'Esbert.com
i recupera tots els continguts i podcasts que vulguis escoltar de nou.
O bé seguiu-nos la pista a Instagram i Twitter a arroba la Rambla 981.
Molt bon dia Sant Just, ara mateix passen 9 minuts de les 10 del matí d'avui, divendres 14 de març, divendres plujós.
Agafem el cap de setmana amb el cel ben tapat.
Bé, benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin matinal de Ràdio d'Esbert.
N'esteu sintonitzen al 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant, com sempre fins les 11, parlem de l'actualitat santjustenca amb la Mariona Sales Vilanova
que ens llegirà els 3 titulars de les notícies més destacades a Sant Just
i amb qui llegirem també les portades dels diaris en català, la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i també l'efemèrida musical
i tancarem aquesta primera hora trucant a en Carles Rius, el meteoròleg, a les 10 i 50
perquè ens faci la previsió del temps per les properes hores aquí a Sant Just.
Bé, després ja seguirem a la segona hora amb l'entrevista del dia.
Avui recuperem una entrevista del magatzin de tardes al refugi.
En Dani Martínez, el conductor del programa, va fer una entrevista a l'Ester Figueres,
la directora del centre pilot de Sant Just, un centre del grup Esproceat,
i també el psicòleg orientatiu del centre pilot.
Ells dos van venir fa uns dies aquí a l'emissora
i van parlar dels objectius de l'alumnat, de com funciona el centre...
Doncs bé, tot això ho tornarem a escoltar avui aquí, divendres,
una entrevista ben profitosa que ens servirà per tancar la setmana aquí a l'emissora,
del magatzin de matins.
Després, tot seguit, rebrem en Rafa Redondo,
amb qui fem puntualment sessions d'actualitat econòmica
per estar al dia de tot el que es mou,
sobretot a Europa, a nivell, doncs això, econòmic.
I després, a tercera hora, a partir de les 12 i 10,
primer de tot, escoltarem a l'Aranxa Limón,
amb la seva secció d'Astrologia.
Sempre ens informa de com està el cel
i com ens pot afectar això anímicament.
i acabarem el programa ahir la setmana de la millor manera
amb en David Fernández fent la secció de Psicologia.
Va, no marxeu, que tot això ve de seguida.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
10 i 13 són aquí a Ràdio d'Esvern,
Aitana amb aquest tema,
amb el seu tema Segundo Intento de l'últim àlbum.
Aitana, que ara està en boca de tothom
per, sobretot, el seu documental a Netflix, Metamorfosis.
Fins demà!
i jo aquí en el meu quarto
però te lo confieso
no veia venir
no passa na
sé que
és normal
ja estàbamos
sentiéndonos
mal
supongo que cada
principio tiene
un final
ja lo puedo entender
esto
no iba a funcionar
pero te digo que
no fue que lo hicieras
fue como lo hiciste
no fue que te fueras
fue como te fuiste
pero aún me duele
porque te creí
tanto prometiste
en el segundo intento
y te despediste
en tan poco tiempo
otra vez no vuelvas
ya te lo advertí
sé que quizá
era necesario hablar
pero yo no te quiero hablar
porque
tú ya no eres para tanto
esto no lo aguanto más
pero escucho la canción
de ti
de mí
y me da la sensación
que estás aquí
te pregunto si también
piensas en mí
¿será que sí?
¿será que sí?
¿será que sí?
¿será que sí?
no pasa nada
sé que es normal
ya lo puedo entender
esto no iba a funcionar
pero te digo que
no fue que lo hicieras
fue como lo hiciste
no fue que te fueras
fue como te fuiste
pero aún me duele
porque te creí
tanto prometiste
en el segundo intento
y te despediste
en tan poco tiempo
otra vez no vuelvas
ya te lo advertí
ya te lo advertí
ya te lo advertí
ya te lo advertí
La vida s'enjostenca a través de les zones.
Passa un minut d'un quart d'onze del matí, esteu escoltant Ràdio d'Esberna, avui 14 del 3.
Sapigueu que és el Dia Mundial de l'Endometrosi, el Dia Mundial del Número Pi,
també és el Dia Internacional de les Matemàtiques i el Dia Mundial de la Son.
Mariona, molt bon dia.
Mare meva.
És que, i no els he dit tots, eh? No els he dit tots, perquè avui també, ja que hi som,
doncs vinga, el Dia Internacional de l'Acció pels Rius i el Dia Blanc, és del Dia Blanc, avui és...
Què vol dir, el Dia Blanc?
Dia Blanc, 14 de març, Dia Blanc, una ocasió, és que és, no sé, inclús masclista,
en què els homes regalen a les dones xocolata blanca i altres regals en agraïment.
Diu que la tradició, diu que els homes han de tornar a les dones un regal
tres vegades més valiós que el que la dona els hi va fer per Sant Valentí el 14 de febrer.
I en moltes ocasions, en lloc de xocolata, doncs, l'home regala regals com joies o peces de roba de vestir,
per exemple, és un dia molt comercial.
És que ni l'he dit, de fet, perquè em sembla una xurrada, com pots estar comprovant ara mateix,
però, bé, els que sí són dies destacats són el Dia de les Matemàtiques,
el Dia de la Son i el Dia de l'Endometriosi.
I el número pi, perquè, bé, el número pi és 3,14, etcètera, etcètera, etcètera,
i com que avui som 14 del 3, doncs...
Exacte, va.
Molt enginyosos.
Té sentit, té sentit, que s'ha de avui el dia del pi.
Sí, sí, molt enginyosos ells, doncs, van dir, vinga, doncs 3,14,
com que no hi ha 14 mesos, doncs 14 del 3.
Exacte.
Doncs 14 de març, el Dia del Número Pi.
Comencem amb les notícies de Sant Just, va, aquests 3 titulars que ens portes.
Doncs mira, comencem explicant que l'agrupació fotogràfica de Sant Just
organitza el dilluns 17 de març una exposició taller dedicada al fotògraf Salvador Rull i Vínzia,
que va ser un retratista avançat a la seva època.
L'acte tindrà lloc a les 7 de la tarda a La Vagoneta, a la plaça de la Pau,
i serà conduït pel fotògraf professional Román Gausa Rull, que és el net del protagonista.
Sí.
Durant l'activitat, Gausa explicarà el funcionament de les tècniques fotogràfiques del segle XIX,
amb una demostració pràctica de l'ús de càmeres de fusta, plaques de vidre de 13x18 centímetres i brumor de plata.
També es mostraran fotografies originals fetes per Salvador Rull entre el 1876 i el 1901,
destacant el seu valor històric i artístic.
Román Gausa, amb una trajectòria de 60 anys en el món de la fotografia comercial, editorial i de retrat,
ha estat docent a l'Institut d'Estudis Fotogràfics i a Grisart.
I aquesta serà, doncs, una activitat gratuïta i oberta a tothom.
Molt bé, doncs, activitat aquí a Sant Just relacionada amb la fotografia.
I què més tenim? Seguim.
Doncs mira, tenim que alumnes i persones voluntàries del programa Voluntariat per la Llengua
participaran el 18 de març a partir de les 12 del matí.
Una visita guiada pel barri de la Ribera, de Barcelona, en punt de trobar el Born Centre de Cultura i Memòria.
I és una activitat organitzada pel Servei Local de Català de Sant Just i el Voluntariat per la Llengua.
La sortida té com a objectiu fomentar l'ús social del català a través del coneixement de l'entorn,
tot passejant per les façanes de la ciutat i descobrint alguns dels seus secrets arquitectònics i històrics.
La iniciativa forma part del programa d'activitats complementàries als cursos de català i a les parelles lingüístiques
que promouen l'aprenentatge de la llengua en contextos reals i propers.
Doncs em sembla molt bé, escolta, amb això d'integrar l'aprenentatge del català en diferents situacions, àmbits i no només a l'aula, no?
Jo crec que és fantàstic i a més complementa molt bé l'aprenentatge de la llengua.
Exacte. Vull dir, anar pel carrer coneixent la ciutat, parlant entre ells
i coneixent coses culturals de la ciutat i tot en català, doncs, és una manera molt més dinàmica d'aprendre.
Sí, de fet, vam tenir l'altre dia la responsable del Servei Local de Català, la Marta Mossà,
que aquí a Ràdio d'Esvern i ens explicava que la gràcia de practicar i d'aprendre una llengua,
més enllà de les quatre parets de la classe, que sí, pots aprendre vocabulari i gramàtica, no?
Però també utilitzar la llengua, escoltar-la, haver-la d'utilitzar fora de classe,
és com també, com s'aprèn al cap i a la fi, posant-te una mica a prova, no?
Exacte.
I ja ho estan intentant amb els comerços d'aquí de Sant Just, també amb parelles lingüístiques,
i mira, ara en aquesta ocasió, doncs, preparant aquesta sortida per al barri de la Ribera,
un barri, Mariona, que de fet no és dels més, és a dir, penses en barris turístics a Barcelona
i penses, ostres, sí, el barri de Gràcia té el seu encant, no?
El Born.
El Born, el Raval, jo què sé, el barri gòtic, no?
Exacte.
Tu vi que sempre una mica amb els mateixos paràmetres, no?
Sí, però a mi em dius el de la Ribera...
No te'l sent ni posar el mapa.
No, no, no, no, per això que és un barri una mica, bueno, poc conegut, i, bueno, doncs, molt bé.
Què més tenim, Mariona?
Doncs mira, per últim tenim que la xarxa educativa de Sant Just organitza el pròxim 18 de març a la una del migdia
una trobada a l'Institut Escola Maslluí.
Val.
El centre obrirà les portes per mostrar el seu projecte educatiu i donar-se a conèixer
entre els membres de la comunitat educativa de Sant Just,
i bé, la visita, doncs, s'adreixa a professionals, famílies i entitats vinculades a l'educació del municipi
i s'emmarquen el cicle de trobades que impulsa la xarxa per fomentar el coneixement mutu entre escoles i serveis.
Per qui no ho sàpiga, la xarxa educativa es va crear el 2011 dins del projecte educatiu de ciutat
i reuneix, doncs, centres, entitats, famílies, administració, professionals
i tota la gent relacionada amb el món educatiu, doncs, amb l'objectiu de promoure accions conjuntes
per a la infància i l'educació aquí al poble.
Molt bé.
Mariona, deixem aquí aquests tres titulars de Sant Just, deixem una promoció i seguim llegint els diaris d'avui.
Perfecte, Núria. Fins ara.
Fins ara.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia.
Compartim notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat.
Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre
amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí.
Veus de la Parròquia.
A la Rambla, res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Set minuts perquè toquin dos quarts d'onze del matí.
Mariona, comencem llegint les notícies que hi ha a les primeres pàgines dels diaris i comencem amb Lara.
Doncs Lara obre amb tema de guerra ucraïna i diu que Putin recel·la de la triba que vol Trump.
Diu que el líder rus tem que l'alto al foc serveixi a Ucraïna per rearmar-se quan està perdent sobre el terreny.
També que Moscú no rebutja la idea però vol recuperar carsc abans d'un cessament de les hostilitats.
En fotografia principal veiem la notícia que diu que Sánchez es compromet a no retallar despesa social.
Diu que el president espanyol va rebre ahir a la Moncloa els líders dels grups parlamentaris
per exposar-los la seva postura sobre el rearmament d'Europa
i va assegurar que l'augment de la despesa militar no es farà a costa de les polítiques socials.
I a la fotografia apareixen saludant-se el president Sánchez amb Feijó donant-se la mà.
Sí.
Amb una fotografia davant de... no sé si és davant de la Moncloa.
Podria ser davant de la Moncloa.
Bé, fotografia institucional dels dos líders polítics saludant-se.
A més notícies de la portada de l'Ara veiem que Trump amenaçat la Unió Europea
amb aranzels al vi del 200% i insisteix a quedar-se Groenlàndia.
També veiem que Laura Borràs demana al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
que tramiti el seu indult.
També veiem que el Cercle vol que la recaptació d'impostos sigui compartida amb l'Estat.
I tanca portada avui al diari Ara amb la notícia que diu que els professors de filosofia alerten
que a Catalunya és on menys se n'ensenya.
On menys s'ensenya filosofia.
Filosofia, exacte.
D'acord. Suposo que el fet que no sigui assignatura...
Ara no sé si és assignatura obligatòria o no a...
A mi no m'ha acabat... O sigui, al final no m'ha quedat clar si era obligatòria o no.
No, oi? És que sempre ho van canviant entre història i filosofia.
Hi ha anys que pots escollir alguna de les dues.
Hi ha anys que és obligatòria examinar-te.
Bé, en qualsevol cas, els professors diuen que s'ensenya poc filosofia.
Exacte.
Passem a la portada de La Vanguardia, que també obre en Guerra Europa.
Sí.
dient que Putin accepta una treba ucraïna.
Si s'afin en les condicions, que el Kremlin teme que aquí utilitzi l'altor al foc de 30 dies per rearmar-se
i obre negociacions amb els Estats Units.
En fotografia principal també veiem a Sánchez i Feijó saludant-se.
I parla del pla de rearmament, que està entre la tabiesa i el rebuig.
Sí.
Que Sánchez i Núñez Feijó es van veure ahir a la Moncloa.
Era la Moncloa?
Doncs sí, és que semblava la Moncloa, perquè de fons es veu allà la típica porta amb les escales,
i de fons com la casa, com si diguéssim.
Sí, sí, sí.
Doncs això, es van veure ahir la Moncloa per primera vegada en 15 mesos per parlar de l'augment de la despesa en defensa.
Feijó va demanar que les decisions passin pel Congrés dels Diputats
i Sánchez no va aconseguir atreure suports només al del PNB
i els seus aliats d'Esquerra van ser crítics amb la idea del rearmament.
També veiem una notícia que diu que hi ha alarma en el sector vinícola per l'amenaça d'Arangels.
Diu que Trump anuncia taxes del 200% que perjudicarien Catalunya i Andalusia.
Sí.
També el diari Ara Avui fa una entrevista a Estefan Sejorn, que és el vicepresident de la Comissió Europea,
i posen una cita seva que diu que en 100 dies el món ha canviat i Europa s'ha d'adaptar.
Totalment.
També veiem una notícia que diu que 5 anys sense solució per la Covid persistent.
Diu que avui es compleix un lustre de l'inici del confinament per la pandèmia
i els afectats per Covid persistent encara esperen un tractament.
Quan dius un lustre, la paraula lustre sempre em sona com si fossin molts anys un lustre.
Sembla que dius aquí tres segles.
Una era, no? Una era.
Exacte, un lustre són 5 anys, que de totes maneres 5 anys hi ha de l'inici del confinament.
És que 5 anys, aquest matí ho sentia per la ràdio i és veritat que deien 5 anys, pot ser, ostres, ja fa 5 anys, eh?
Però també 5 anys pot ser, és que només fa 5 anys.
Depèn de com t'ho miris, depèn de què, lògicament.
Sí.
Darrere, quan hi ha tant de dolor, tant patiment i quan s'ha passat tan malament, és com...
Sí, ja són 5 anys, saps?
Però que a vegades, ostres...
Sí, però realment ha sigut una cosa que ens ha marcat tant, que va ser com un abans i un després, quasi, a les nostres vides,
que de cop igual te dius, hòstia, ja fa 5 anys, eh?
Sí, sí, sí, d'allò tan heavy, no?, que encara tenim sequeres com tan recents, per dir-ho així, no?,
que encara ho tenim com tant i tant present, que de fet no fa tant, tant, tant, tampoc, que les mesures,
perquè sí que és veritat que fa 5 anys de la Covid, però realment el món no fa tant,
que tampoc ha tornat a la, deixa'm dir-ho, normalitat.
Ah, normalitat totalment, sí, sí, però...
Totalment, o sigui, des del 2000... el 2022 encara teníem mesures rares, aquelles.
Exacte.
I tampoc fa... o sigui, d'això tampoc fa tant...
Sí que és veritat que potser...
a mi personalment, per exemple, em dóna la sensació com, hòstia,
va ser molt fort, ho vam patir, o sigui, va ser un canvi molt dràstic a les nostres vides
durant uns mesos, però ara queda com...
Bueno, ja l'estem com oblidant una mica, no?,
com si no hagués... bé, va ser un tràmit així ràpid.
Però sí que és veritat que va afectar molt a part de la població
i sobretot, per exemple, com el que diu aquí la notícia,
vull dir, hi ha gent que té Covid persistent.
Clar, clar, és que hi ha persones que tenen seqüeles...
i que les tindran per sempre, saps?
Exacte, que els va canviar la vida dràsticament.
Total.
Perquè ja hem tingut aquí, ja ha passat per ràdio d'Esvern,
una Sant Just... va venir la Mònica i una altra dona,
que també Sant Justenca.
va venir la Mònica Condemines, que va ser portada, de fet,
el cap de setmana passat al diari Ara,
por todo lo alto,
perquè, doncs, això, per ramamorar aquests cinc anys
i de recordar que encara, o sigui, que hi ha persones amb Covid persistent.
i ha vingut aquí a Ràdio d'Esvern,
crec que en dues o tres ocasions, a parlar del tema.
En una ocasió ho va fer sola
i en les altres dues va venir acompanyada de persones
que s'estaven tractant amb ella a l'Hospital Sociosanitari de Sant Joan de Déu,
el que hi ha aquí al límit entre Esplugues i Sant Just,
com si diguéssim,
eren companys seus de tractament, no?
No sé si aquestes persones eren de Sant Just també
o eren d'Esplugues o eren d'altres indrets.
La Mònica sí que és 100% Sant Justenca,
això està en aquesta seguretat de dir-ho,
però la resta ara no sabria concretar.
Però possiblement hi hagi més Sant Justencs
i Sant Justenques que també estiguin afectats
per Covid persistent.
Sí, perquè hi ha més gent de la que ens pensem.
I el Covid persistent és molt fotut,
perquè la majoria de la població hem passat la Covid,
però sí que és veritat que també la majoria l'ha passat asimptomàtic,
que és com, sí, he tingut el Covid, m'he hagut de confinar,
però el màxim que he tingut és una mica de tos
i que no tenia olfacte.
Però hi ha gent que l'ha agafat molt forta,
que va ser això que ho va passar molt malament
i que a sobre ho té persistentment
i no podrà tornar a fer vida normal mai més.
No, no, no.
I la cosa és que, clar,
tampoc com que és algú nou,
no hi ha hagut prou assajos clínics,
tampoc no s'ha pogut fer prou investigació.
No, clar, se n'està fent ara.
No se sap per què ha passat,
o sigui, per què hi ha persones que sí,
per què hi ha persones que no,
que hi ha persones que reaccionen d'una forma,
un tractament o un altre,
o l'evolució de la pròpia malaltia.
Per tant, és que calen anys per...
I, de fet, bueno, aquestes persones...
Bueno, la Mònica mateix
està en diferents assajos clínics, no?
Una mica perquè els científics puguin anar investigant
i fent proves i mirant.
Exacte.
Bé, esperem tenir-la aquí, a la Mònica.
La tindrem d'aquí uns dies.
Oh, que bé, que bé.
Sí, sí, passarà per aquí.
Molt bé.
Mariona, seguim amb més notícies, amb més portades, va.
Seguim amb la Vanguardia, ràpidament acabem,
que fan una entrevista a Arturo Béjar,
que és l'ex-directiu de Meta,
i diu que l'algoritme de les xarxes
danya el servei dels nostres fills.
També parla del gol de l'Atlètic,
diu les regles que donen validesa al penal anul·lat.
També parla, per acabar ja amb la portada de la Vanguardia,
del pla municipal,
i diu que Barcelona vol recuperar el seu paper a Europa.
Molt bé.
Això és tot de la Vanguardia.
Molt bé, doncs passem als altres diaris.
Obrim aquí la portada del periòdico,
que obre, de fet,
a la part superior del diari
hi ha com una imatge de fons d'uns virus flotant en sang,
com si diguéssim simulant el virus, el Covid,
i han fet un reportatge especial de sis pàgines
que diu les lliçons no apreses de la Covid
cinc anys després.
Després, aquest seria el tema principal.
Després també a baix hi ha altres temes polítics.
La imatge donant-se la mà de Feijó i Pedro Sánchez
davant de la Moncloa,
diu que només el BNG i Podem
rebuig en l'augment de la despesa en defensa.
Després també el Tribunal Constitucional
avala la llei catalana que limita els pisos turístics.
diu que Collboni afirma que la sentència aplana el camí
perquè s'eliminin a Barcelona.
També una imatge de Putin.
Diu, Putin d'acord amb la treva,
però amb condicions.
Altres tres notícies han patit del periòdico
per acabar la portada.
Doncs que el Cercle aposta per un sistema
de finançament federal.
També diu que el sector del Cava
veu amenaçat el seu segon mercat
pels aranzels, recordem, Donald Trump
ha dit uns aranzels del 200%
al vi, al Cava i a les begudes alcohòliques a Europa
i el 81% també dels espanyols
diu aquí que demanen un pacte PSO-EPP
per al sistema autonòmic.
I marxem a l'última portada,
la del punt avui,
una imatge que diu vides segades.
Es veu un cartell com si diguéssim
d'un soldat caient en combat
amb un fons vermell
i és una mena de cartell
perquè és un dibuix
d'un soldat així pintat de color negre.
I això, vides segades,
unes lletres que estan en negre i en blanc
i ens parla que l'historiador Jordi Oliva
revela en un llibre
la dimensió del cost humà
de la guerra civil a Catalunya,
que són 80.000 morts
amb noms i cognoms.
I cinc noticietes més al punt avui.
En petit parlen de Cent Scali
que torna amb una gran exposició
a la Pedrera.
També parlen de l'homenatge
a la cuinera assassinada
fa un any a Mas d'Enric
a la presó.
També comenten
l'increment de la despesa en defensa
que no passarà pel Congrés.
També parlen
que SEAT
bata el rècord d'ingressos
i augmenta les vendes.
I mencionen
els casos Tsunami i Bolhov
enterrats.
Recordem,
aquestes dues causes polítiques
que es van obrir
fa uns mesos
i finalment
han quedat
en no res.
Doncs bé, Mariona,
aquestes tres,
aquestes quatre
o cinc portades
que hem llegit
són les notícies d'avui.
14 de març.
T'escoltem després
a les 11 i a les 12
i a la una
amb l'informatiu
de les notícies de Sant Just.
Perfecte,
l'Orient.
Escoltem ara.
Ràdio Tosbet
98.1
Ràdio Tosbet
98.1
10 i a 35
Escoltem ara Catarres.
I la sensació
que tot comença
massa tard
i acaba massa aviat
com un esbòs de llapis
del que prometia
ser la millor obra d'art.
L'estiu en calma,
dies perfectes,
les nits tan llargues,
les mans entrellaçades
i els cors en flames.
La vida una bombolla
on el temps no passa,
però lluny el món
segueix girant
indiferent
amb altres plans
per a nosaltres.
Vas aparèixer
com un huracà
amb tu etres a volar,
trobarà a faltar
sempre
i cridaré
fins que mori la veu
que som ocells
el veu
sortint d'un arc hivern.
amb anar-me'l ven
a fer-te'n a fer-te'n a fer-te'n a fer-te'n achieving.
però et juro que en aquell instant em vas deixar perdut.
A la deriva, allà patia, no hi ha sortida,
però a poc a poc el temps em cura la ferida.
La psica cru de sobte em sembla més bonica
perquè em recorda que en aquell lloc i en aquell moment
vam començar a viure.
Vas aparèixer com un huracà
amb tu et res a volar.
Em trobarà falta
i cridaré fins que mori la veu
que som ocells al vent
sortint d'un arc hivern.
L'estiu en calma, dies perfectes, les nits tan llargues,
les mans entrellaçades i els cors en flames.
La vida una bombolla on el temps no passa
però el món tenia uns altres plans per a nosaltres.
l'estiu en calma, dies perfectes, les nits tan llargues,
les mans entrellaçades i els cors en flames.
La psica cru de sobte em sembla més bonica
i en aquell moment vam començar a viure.
Vam començar a viure.
L'essència de Sant Jus l'atens a la Rambla, a Ràdio d'Esbert.
10 i 38, i parlem amb l'Enric per les efemèrides del dia. Bon dia.
Bon dia, Núria, com estem?
Doncs gairebé de dissabte.
Sí, molt bé. Divendres sempre és una mica d'alegria, amb aquest dia plujós,
que costa una mica, però si plou així, va molt bé.
Tenim els pantans que van pujant, les muntanyes amb neu, els equífers més plens, els camps remullats.
Clar, quan es vagi desfent la neu també anirem agafant més aigua, o sigui que...
Avui estàvem ja a les conques internes del 42, des de l'agost del 2022, que no hi havia aquestes dades,
i pujant, perquè esperem que segueixi plovent una mica més.
Bé, i a més a més encara està arribant aigua dels últims aigüats, o sigui que segur, segur.
Molt bé, molt bé.
Si ens plantem als 50, és una gran notícia.
Escolta'm, Taldia, com avui, si no et fes el temps, que no és el meu espai.
No ens toca, no?
1964, Jack Ruby, assassí de l'assassí Lee Harvey Oswald, un cas esparpèntic, eh?
Autor de l'assassinat contra el president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy, és condemnat de mort.
És a dir, Jack Ruby va matar l'assassí de Kennedy.
Jack Ruby, en principi, era el propietari d'un bar, d'un nightclub a Dallas, tenia vincles en el món de l'espectacle,
i segons alguns informes, podia tenir algun tipus de connexió amb el crim organitzat, però no tenia ni antecedents.
És a dir, tot plegat era molt estrany, que un paio sense antecedents fes el que va fer.
A més a més, Ruby va aprofitar que els mitjans de comunicació van tenir accés al trasllat de Harvey Oswald,
també molt estrany, va entrar a l'edifici armat amb una pistola, també molt estrany que pogués entrar així,
i li va disparar a Oswald a l'abdomen davant de les càmeres.
Ruby va dir que ho havia fet per evitar que Jack Lincoln Kennedy hagués de passar per un judici públic
i per venjança per la mort del president.
Bé, tot i així, encara és més estrany perquè si el 64 va ser declarat a mort, el 67 va morir a la presó d'un cancer de pulmó.
Bé, l'assassinat d'Oswald per a Ruby ha estat objecte de moltes especulacions,
algunes teories conspiratives que suggereixen que Ruby formava part d'una conspiració més gran per silenciar Oswald
i ocultar la informació sobre l'assassinat de Kennedy.
Tanmateix es va fer una comissió oficial, la famosa comissió Warren,
va investigar els fets i van arribar a la conclusió que no havia passat res, que havia actuat sol.
Sí, realment és un d'aquells casos de...
Tot és molt estrany, des de la mateixa mort del president, Kennedy...
Sí, comencen per allà, ja.
És a dir, que Lee Harvey Oswald actués sol, que disparés des d'on va disparar i en certes de ple...
Hi ha moltes teories, jo crec, i moltes confabulacions de com es va fer, de qui ho va fer, de per què...
Sí, sí, ara s'estan començant a desclassificar alguns documents, però mai ho sabrem.
No, aquestes són d'aquelles coses que...
Mai ho sabrem.
Escolta'm, i avui fa anys de l'estrena d'una pel·lícula...
Sí?
Espero que l'hagis vist, perquè sempre que et parlo de pel·lícules d'aquesta fila, bastant antigues, eh?
Sí, ah, bé, home, doncs encara pitjor m'ho poses, eh, Enric.
El Padrino.
Vale, no l'he vist, Enric, no l'he vist. O sigui, si quina és, eh? Vull dir, si la trama i tal i qual, però no...
Doncs avui fa anys de l'estrena d'una de les pel·lícules més importants de la història del cinema, El Padrino, de Francis Ford Coppola.
L'ha fet, la cinta es va presentar en un teatre, un teatre de Nova York, i des d'aleshores el món del cinema ha canviat.
Basada en una novel·la, que es deia El Padrino, ens endinsa en el poderós univers de la màfia i de la família Corleone,
una saga mafiosa on es barregen les lleialtats, la rebenja i la corrupció.
Repartiment estelar, Marlon Brando, un jove alpa xino, la pel·lícula va captivar públic i crítica.
Va guanyar tres premis Òscar, millor pel·lícula i millor acto per Brando, que, per cert, va rebutjar el premi en suport a la protesta dels natius americans.
El Padrino no només va ser un èxit de taquilla, va marcar un abans i un després,
de la manera de fer el cinema de l'època, i va provocar que es fes una trilogia, una trilogia legendària,
una trilogia fascinant, una joia del cinema que, si no has vist, et demanaria que la miris algun dia.
M'ho demana l'Enric, no?
És veritat.
No vinguis a la ràdio, queda't a casa, però mira El Padrino.
La setmana que ve tens festa, no?
Vale.
Ja et fareia el programa.
Però mira El Padrino, per favor.
El Padrino i El Padrino 3.
La 2, no?
Sí, també, també, també, però va baixar una miqueta.
Bueno.
Va baixar una miqueta, però, és a dir, va baixar una miqueta, continuar sent una obra mestra.
Ja, no, no, clar. Però, bueno, la 1, això passa sempre.
Escolta'm, 14 de març del 2020.
El Consell de Ministres Espanyol declara l'estat d'alarma a tot el país en resposta
a l'expansió del virus SARS-CoV-2 causant de la Covid-19.
Un moment històric, iniciar el confinament general,
un confinament sense precedents en l'Espanya democràtica.
Mesures, confinament domiciliari, val?
Només es podia sortir per motius essencials, comprar aliments, treball autoritzat, farmàcies, hospitals o passejar al gos.
I això ho van dir per dues setmanes, eh?
Després van ser tres mesos.
Sí, sí, ara ho explicarem, sí.
Suspensió dels demaniments públics, educació presencial i activitats comercials,
control de la mobilitat interterritorial, intervenció de les utilitats sanitàries per part del govern.
És a dir, des d'aquell moment, Catalunya, per exemple, té una Conselleria de Salut,
però bàsicament va passar tot a poder de l'Estat.
Sí, sí, o sigui, es van traslladar les competències.
Aquesta és la més important, mobilització de l'exèrcit, per forces de control i assistència.
La pandèmia s'estania ràpidament per tota Europa, els hospitals espanyols es van saturar,
els primers mesos van ser molt durs, milers de morts, sobretot entre la gent gran i les residències.
Com deies tu, l'estat d'alarma, que a principi era per dues setmanes,
jo pensava, no, no serà dues setmanes, ens ho allarguaran fins a Setmana Santa per fer net.
Per fer net, sí.
Per fer net.
Doncs fins al 21 de juny del 2020, amb etapes de desescalada progressiva.
Sí, sí, allò de les fases...
Tu recordes aquell primer moment?
Ostres, si el recordo.
Jo recordo pensar, hi havia uns municipis que estaven a la fase 0, uns altres a la 1...
Això ja va ser més tard, i això ja va ser el desconfinament.
Però jo recordo, la primera va començar tot...
Evidentment, primer va començar tot a Xina, després va arribar a Itàlia.
Quan estava a Xina, pensaves, això no arribarà aquí.
Jo recordo...
De Xina va passar a la Conca d'Òdena, eh?
Sí, sí.
I de la Conca d'Òdena a la resta del món.
Tota la zona d'Igualada va ser la primera en confinar-se.
La consellera de Salut era d'Igualada, la Vergés.
Sí, sí, després ja...
I sortint en rodada de premsa, plorant, la dona,
és que els meus fills, la meva família s'ha quedat allà dins,
jo estic aquí, però...
Personatges com la Carmen Cabezas, el doctor Gimón,
és a dir, els veiem cada dia.
A mi el que més em va espantar,
i si em permets diré la paraula colloní,
va ser el dia que va sortir en Sánchez...
Amb l'exèrcit darrere, no?
Al voltant de militars.
Amb 80 militars.
Al voltant de militars.
Sí, sí.
Ostres, si una pandèmia mèdica o de salut l'hem de...
Ja, però allò va passar dos cops i ja ho van deixar de...
Ah, però...
És que era ridícul.
Era increïble.
Hi havia un, sobretot, que feia ser un llenguatge xosquero
que deus, mare de Déu.
Mare de Déu.
I escolta, acabem amb un...
Avui m'agrada molt l'efemíria de musical,
bàsicament perquè soc molt fan d'Adèle,
i tal dia com avui, el 2001,
aquesta cantant britànica va captivar a mig món
amb Rolling in the Deep.
22 anys, Adèle es convertia en una estrella mundial,
una potència vocal increïble,
unes lletres molt xules,
seu segon disc, 21, va captivar públic i crítica.
Rolling in the Deep és una cançó de desamor,
un clam de força després del dolor,
una mostra brutal del talent d'un artista que connectava amb tothom.
i amb aquesta cançó acabarem...
Quasi 15 anys ja, d'aquesta cançó, Enric.
22 anyets tenia, Adèle.
Era una nena i una estrella mundial.
Sí, sí, és veritat, quasi 15 anys.
Però la veu d'aquesta noia és sensacional.
I el talent, no només la veu, és a dir, un talent increïble.
Vinga, ens quedem escoltant, Adèle.
Gràcies, Enric.
Sous-titrage ST' 501
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bicicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dona't d'alta ara a ambbici.cat.
Gràcies.
I abans de fer la previsió del temps, escoltem un tema de Joan Dausà.
Tot anirà bé.
할 terme.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a ell, soprat.
Gràcies.
Gràcies.
Meureta ben un tema клас Trel
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara el meu cor em diu que tot anirà bé.
I ara el món em diu que tot anirà bé.
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense Edat.
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat o enbicisenseedat.cat.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari.
Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Escoltes la Rambla.
La vida santjustenca a través de les zones.
I consultem la pàgina web del Servei Meteorològic de Catalunya, el Meteocat.
Ens anem a la predicció municipal de Sant Just d'Esvern i consultem què tindrem avui divendres, dissabte i diumenge.
Doncs bé, sapigueu que la pluja ens acompanyarà tot el dia d'avui i arribarà més o menys fins la matinada de demà dissabte.
No seran pluges molt exuberants, sinó anirà caient a poc a poc, una mica com fa fins ara.
La pluja anirà caient a poc a poc.
De temperatura tindrem 9 graus, una temperatura que es mantindrà molt estable al llarg del dia.
No canviarà. Ara mateix tenim 9-10 graus i així es mantindrà fins la matinada de dissabte.
Demà, què passarà?
Començarem a la matinada amb aquestes gotes, també amb 8 graus.
Tindrem un dia a partir de les 7-8 del matí ja amb núvols, tot i que no s'espera que plogui,
però això sí, el cel ben ennubolat.
I temperatures que aniran pujant una miqueta al llarg del dissabte fins al migdia.
Arribaran als 12-13, fins als 14 graus podríem arribar cap a les 4 de la tarda.
Però això sí, tot bastant ennubolat.
Potser alguna ullada de sol a partir de les 12 del migdia,
però això sí, sense pluges ja ni al matí, ni al migdia, ni a la nit de dissabte.
Després, el diumenge, el cel inclús més ennubolat que dissabte,
però sense pluges.
Ni matinada, ni migdia, ni tarda, res.
Començaríem el dia de diumenge, per la matinada, amb temperatures de 5, 6, 7 graus.
Després, cap al matí, cap a les 9, 10, 11, ja ens anirem enfilant cap als 11, 12,
inclús fins als 14 graus diumenge.
Podríem arribar al migdia, a la 1, a les 2, a les 3 del migdia.
A la tarda de diumenge, doncs, també bastant ennubolat,
amb alguna ullada de sol, cap mena de precipitació,
i el cel s'anirà ennubolant encara més, per això, fins a arribar a les 7, 8, 9, 10, 11 de la nit,
que tindrem allò un cel ja fosc, però amb núvols.
Això, precipitacions cap ni una.
Per tant, la gent que s'hagi apuntat a la marató aquest diumenge,
que no es preocupi perquè, en principi, no hi ha d'haver cap mena de pluja.
Doncs res, aquesta és la previsió que hi ha per Sant Just aquests propers dies.
Escoltes la Rambla, la vida Sant Just tenca a través de les ones.
Ara, fins que abans que toquin les 11 en punt,
escoltem Miqui Núñez amb aquest tema, pura vitamina,
un tema que ha publicat amb el seu últim àlbum.
Tu, que sempre has d'estar en la meva vitamina,
vas ensenyar-me com fugir de tot malson, caminant sense por.
Crida, quan vulguis escapar de la rutina,
quan no trobis el sentit d'aquesta vida,
tu crida, crida.
Quan no surti el sol i els dies no canti,
ni les nits ens classifarem,
que tot el que sempre ens afoja ens faci més forts.
Quan estem junts som pura vitamina.
Som pura vitamina.
Sortirà la rutina.
Som pura vitamina.
Vine, t'he escrit una cançó per ballar nit i dia.
Tu, que sempre has estat la meva melodia.
Vas ensenyar-me com fugir de tot malson,
caminant sense por.
Deixem-ho tot, tornem a començar.
Dóna'm la mà, no la deixis anar.
Som com un riu desbocat cap al mar.
Vine a ballar i oblidem tots els mals.
Que no ens marguin com hem de ser.
Ningú ens diu el que hem de fer.
Els errors també van bé.
Som la llum que ve després.
Quan no surti el sol i els dies no canti,
ni les nits ens classifarem,
farem que tot el que sempre ens afosa
ens faci més forts.
Quan estem junts som pura vitamina.
Són pura vitamina.
Som pura vitamina.
Sortirà la rutina.
Som pura vitamina.
Vida.
T'he escrit una cançó per curar...
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El preu dels lloguers ha baixat un 6,4% a Barcelona
i un 3,7% de mitjana a Catalunya
des de l'aplicació ara fa un any
de la regulació de rendes.
Segons dades que ha avançat el matí de Catalunya,
ràdio la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez.
La limitació dels preus de lloguer
a les zones estacionades de Catalunya
inclou 271 municipis.
Segons la ministra,
aquesta és una bona mesura
per facilitar l'accés a l'habitatge,
però caldrà complementar-la amb més actuacions.
està sendo difícil
porque hay que poner muchos recursos,
hay que regular
y hay que atender la demanda social.
Pero estamos poniendo, yo creo,
que todos los instrumentos necesarios
porque no hay balitas mágicas,
hay que tocar muchos palillos
para hacerlo posible.
La ministra posa el focus
en l'ampliació del parc públic d'habitatge
i també aposta per la rehabilitació
dels pisos buits
per fer augmentar l'oferta de lloguer.
Més notícies, Sara Riera.
La Covid persistent pot afectar
fins a una quarta part dels infectats
en comptes d'entre el 10 i el 15%
que es pensava fins ara
i els símptomes es poden allargar
almenys dos anys després de la infecció.
Són dades de les conclusions d'un estudi
amb més de 2.700 catalans
liderat per Isglobal.
Ho ha explicat a Catalunya Ràdio
Manolis Cogevines,
l'autor principal de l'estudi.
23%, doncs,
quasi una quarta part de la població
que està infectat amb el virus,
doncs, desenvolupen símptomes
de Covid persistent.
I quasi la meitat
continuen dos anys després.
Avui fa 5 anys
que es va decretar el confinament total
per frenar la propagació de la Covid-19.
Protecció Civil té activada
la prealerta del pla Neucat
per les nevades que poden caure
gran part del Pirineu i el Prepirineu
i recomana prudència,
sobretot als conductors
que hagin de desplaçar-se
per aquestes zones
durant aquest cap de setmana.
Marta Pibernat
és la cap de guàrdia
del Centre d'Emergències de Catalunya.
Que tinguin...
disposin de cadenes
amb el seu vehicle,
tinguin el dipòsit
ambatginar ple,
les bateries igualment
que les hagin supervisat
i que estiguin en condicions
i que també tinguin
els mòbils carregats
per si en algun moment
estiguessin en alguna situació complicada
i haguessin de fer alguna trucada.
Les reserves dels embassaments
continuen a l'alça
i aquesta setmana
han pujat més de dos punts
en el total
de les conques internes
que ja se situen
en el 43%
de la seva capacitat
mentre que fa un any
els teníem només el 15%.
Si mirem el detall,
hi ha canvis substancials
a Sau
quan encara en quatre dies
ha pujat cinc punts,
a la Baells
que n'ha augmentat quatre
o a Darnius Boadella
que té tres punts més
de reserves
i ja se situa
al 34%.
Els comitès d'empresa
de Renfe i Adif
justifiquen la vaga
a Rodalies
que comença dilluns
pels efectes
que diuen
que tindrà el traspàs
del servei
a la Generalitat
en les seves condicions laborals.
Ho focalitzen
en el fet
que es treguin línies
de la xarxa ferroviària
d'interès general.
Creuen que això
els afectarà
les titulacions.
N'ha parlat
el president
del comitè d'empresa
Andrés Rubió
a TV3.
Las condiciones laborales
van muy relacionadas
precisamente
con el tema
de que se mantenga
la red ferroviaria
d'interès general
por las titulaciones,
licencias
y certificados
que tenemos.
La proyección internacional
que tienen nuestros títulos
y nuestras certificaciones
al salir todo esto
de la red
pues nos afectaría.
També ha retret
la gestió del servei
que ha fet
fins ara
la Generalitat.
Las competencias
en materia
de transporte ferroviario
la Generalitat
las tiene
desde el año 2010
y ningún govern
ha apostado
por mejorar
este servicio.
Recordem
que a dilluns
a Rodalies
hi haurà vaga
els serveis mínims
a les hores puntes
seran del 66%
i a les hores
Vall
del 33%.
Unes vagues
que s'allargaran
després
fins a 15 dies
és a dir
fins a principis
d'abril.
Esports,
Marcos García.
L'Espanyol i el Girona
acaben de preparar avui
els seus partits
de demà
a la Lliga
de primera.
Aquest migdia
rodes de premsa
dels entrenadors
Manolo González
i Mitchell.
I és que l'Espanyol
visitarà demà
el Camp del Mallorca
i el Girona
rebrà el València.
El Barça jugarà
diumenge
contra l'Atlètic de Madrid
en una jornada
que arrenca avui
a les 9
amb les palmes
a l'avés.
Encara en futbol,
l'exjugador del Barça
Gerard Piqué
declara avui
com a investigat
per possibles irregularitats
en el trasllet
de la Supercopa
Espanyola de Futbol
a l'Aràbia Saudita.
Kevin Panter
és la principal novetat
en el Barça
de Bàsquet
per rebre 3 quarts
de nou
al Partizan
de Belgrat.
És partit
de la 29a jornada
de l'Eurolliga.
Panter ha estat
un mes de baixa
per la GIO
i avui torna
a estar disponible
per a Joan Peña
Roia.
El Barça
Partizan
el transmetrem
a l'app
i al web
de Catalunya
ràdio
de 3CAT.
a Granollers
des d'avui
fins diumenge
es disputa
la Copa Femenina
d'Enbol.
Avui es juguen
els partits
de quarts.
De final
l'equip
ballesà
s'enfronta
a un quart de set
al Mor Verde.
També avui
el de Porrinyo,
Vera Vera Gran Canària
i Betty Onac
Atlètic Guardés.
I amb motociclisme
aquest migdia
es disputa
la primera sessió
d'entrenaments
al Gran Premi
de l'Argentina
és la segona cursa
de la temporada
del Mundial
de MotoGP
en Fórmula 1.
Segona sessió
del Gran Premi
d'Austràlia
ja celebrada.
Charles Leclerc
ha estat el més ràpid.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia,
us informa
Mariona Sales Vilanova.
L'agrupació fotogràfica
de Sant Just
organitza
el dilluns 17 de març
una exposició-taller
dedicada
al fotògraf
Salvador Rull i Vínzia,
un retratista
avançat
a la seva època.
L'acte
tindrà lloc
a les 7 de la tarda
a la vagoneta
i serà conduït
pel fotògraf
professional
Román Gausa Rull,
net del protagonista.
Durant l'activitat,
Gausa explicarà
el funcionament
de les tècniques
fotogràfiques
del segle XIX
amb una demostració
pràctica
de l'ús
de càmeres de fusta,
plaques de vidre
de 13x18 centímetres
i brumur de plata.
També es mostraran
fotografies originals
fetes per Salvador Rull
entre 1876
i 1901,
destacant el seu valor
històric i artístic.
Román Gausa,
amb una trajectòria
de 60 anys
en el món
de la fotografia comercial,
editorial i de retrat,
ha estat docent
a l'Institut d'Estudis
Fotogràfics
i a Grisart.
L'activitat
és gratuïta
i oberta al públic.
alumnes i persones
voluntàries
del programa
Voluntariat per la Llengua
participaran
el 18 de març
a les 12 del matí
en una visita guiada
pel barri
de la Ribera
de Barcelona
en punt de trobar
del Born
Centre de Cultura
i Memòria.
L'activitat
és organitzada
pel Servei Local
de Català de Sant Just
i el Voluntariat
per la Llengua.
La sortida cultural
té com a objectiu
fomentar
l'ús social del català
a través del coneixement
de l'entorn,
tot passejant
per les façanes
de la ciutat
i descobrint
alguns dels seus secrets
arquitectònics
i històrics.
La iniciativa
forma part
del programa
d'activitats complementàries
als cursos de català
i a les parelles lingüístiques
que promouen
l'aprenentatge
de la llengua
en contextos
reals i propers.
La xarxa educativa
de Sant Just
organitza
el pròxim
18 de març
a la una del migdia
una trobada
a l'Institut
Escola Maslluí.
El centre
obrirà les portes
per mostrar
el seu projecte educatiu
i donar-se a conèixer
entre els membres
de la comunitat educativa.
La visita
s'adreça
a professionals,
famílies
i entitats
vinculades
a l'educació
del municipi
i s'emmarquen
al cicle
de trobades
que impulsa
la xarxa
per fomentar
el coneixement mutu
entre escoles
i serveis.
La xarxa educativa
es va crear
el 2011
dins del projecte
educatiu
de Ciutat
i reuneix
centres,
entitats,
famílies
i administració
amb l'objectiu
de promoure
accions conjuntes
per la infància
i l'educació.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació
als butlletins horaris
i a l'informatiu.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
Hola, soc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau
i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112
és fonamental.
Si no tens un canvi brusque a una persona
com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Ara mateix són les 11 i 12 minuts,
moment de fer l'entrevista del dia.
Com hem anunciat a la presentació del programa,
avui remetrem un espai, una entrevista
que va fer el nostre company
del Magassin de Tardes, Dani Martínez,
del programa El Refugi,
una entrevista dins de l'espai
que fa el Magassin de Tardes,
la xarxa de les Ones,
una entrevista al centre pilot
del grup Esproseat d'aquí Sant Just.
Ràdio Tosbet 98.1
Ràdio Tosbet 98.1
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esverns.
Seguim al Refugi en un nou espai
de la xarxa Les Ones,
l'espai de la xarxa educativa
del nostre municipi.
Avui ens visiten a l'emissora
l'Ester Figueres,
directora del centre pilot,
i l'Àlex Morón, psicòleg orientador,
que d'aquí uns instants
els encendrem els micròfons
per parlar sobre el programa
de transició a vida adulta
i també de diferents aspectes
del centre Esproseat, en aquest cas.
Molt bona tarda, com esteu?
Benvinguts i benvingudes.
Hola, bona tarda.
Què tal?
Bona tarda.
Avui parlarem, com dèiem,
del centre pilot,
parlarem una miqueta de tot plegat
i comencem, Estès, si et sembla,
parlant de en què consisteix, no?,
aquest programa de transició
de la vida adulta.
Molt bé, doncs aquest programa
de transició de la vida adulta
que fem a l'escola
és un programa adreçat a l'alumnat
que té, és major de 16 anys.
Llavors, a la nostra escola
pot estar fins als 21 anys
i són aquests 4 anys
que fan de preparació
pel que vindria a ser després,
doncs, la seva vida
a nivell, doncs, amb la comunitat
i a nivell, doncs, més diària
de dia a dia a casa
i amb totes aquelles activitats
que tenen a veure
amb fer-se gran, en definitiva.
Si ho dividim en blocs,
començaríem parlant una mica
del seu objectiu,
també, de parlar
de quins alumnes va adreçat
i, evidentment,
doncs, aquí entraríem també
amb l'edat,
amb quines activitats es realitzen.
Explica'ns-ho una mica.
Hi ha, sobretot,
tres àmbits de treballar
en aquest PT-UBA,
que li diem nosaltres,
el trànsit a la vida adulta.
El primer seria
l'àmbit més d'integració social
i comunitària,
com si diguéssim,
que seria, doncs,
dedicar a aquestes activitats
més d'oci,
més de temps lliure,
també de veure, doncs,
com es desplacen
per la mateixa ciutat,
el poble on viuen,
els desplaçaments
que es fan en metro,
en bus,
per buscar, justament,
aquest punt de comunicació
i també d'autonomia.
Després, també,
conèixer el context
on el que estan,
no només d'escoles,
sinó a nivell comunitari,
el mercat,
l'Ajuntament,
els diferents equipaments esportius.
Aquest seria el primer,
el d'àmbit d'integració més
i de vida comunitària.
El segon àmbit
seria, sobretot,
el que centra aquest programa,
que és d'autonomia personal.
És a dir,
el que busca
és que la persona, doncs,
pugui ser autònoma
al llarg de tota la vida
i aquest és un punt inicial
on es posa, doncs,
la base del que després podrà ser.
Llavors,
important,
sobretot autonomia,
no només en les activitats diàries,
que això ja ho portem treballant
durant molts anys
dintre de l'escola,
sinó que seria l'autonomia
a la pròpia llar,
que és el que ens interessa, no?
Poder fer l'abugada,
poder cuinar,
poder fer activitats,
doncs,
que els produeixin,
doncs, això, no?
El que el seu dia a dia
sigui més beneficiós
i que també puguin treure,
doncs,
el màxim profit possible
i que siguin autònomes
durant tota la vida.
També important,
com a últim i a punt
d'aquests àmbits de treballar,
seria aquesta formació prelaboral.
És a dir,
nosaltres no fem
una formació específica
com poden fer un IFE
o un PFI,
és una formació
en la que fem tallers,
és a dir,
fem, per exemple,
el taller de cafeteria
i el que es dediquen,
doncs,
és a poder fer,
doncs,
per tota l'escola
els cafès que,
per exemple,
professionals o alumnat
voldria,
o entrepans,
per exemple.
després també
tot el tema
de les compres.
Fem taller
de cuina,
doncs,
anem també al súper,
anem a comprar,
fem aquesta llista
de la compra,
treballem el que seria
la llengua,
anem a comprar el súper
de forma vivàncial
i de forma...
T'anava a dir,
no?
De forma pràctica
també aprenem
moltes coses,
no?
Els alumnes aprenen,
doncs,
diverses qüestions
de la vida quotidiana
que,
perquè fer-ho des de l'aula
podem t'ho fer
vivint aquella experiència,
no?
Exacte,
és aquesta la diferència,
és a dir,
que fem activitats
molt més vivencials,
el que et comentava,
no?
Anar al súper,
anar a fer la compra
com fa qualsevol persona
normal, no?
Del dia a dia
i d'una persona,
doncs,
autònoma 100%,
va acompanyada,
evidentment,
dels mestres,
eh?
I després també
hem de tenir en compte
que també fem activitats,
per exemple,
per activitats
per vendre,
no?
Per exemple,
amb paper,
amb resina,
fem també mercats
de Nadal,
mercats per Sant Jordi,
per treure també
beneficis per l'escola
i això també ens ajuda
aquest alumnat
a poder fer
aquestes creacions
més manuals
i fer,
doncs,
una miqueta,
seria un prelaboral
pel que també pugui ser.
Després us,
t'explicarem una miqueta
en què,
en què es pot
generalitzar això
d'aquest alumnat
i cap on pot anar.
D'acord?
D'acord?
Perfecte.
Deixem també
que saludi de nou
a l'Àlex,
que el tenim aquí
també a l'estudi.
Explica'ns una mica
en què consisteix
aquesta tasca
de psicòleg orientador.
Bé,
una mica el que comentàvem
també, no?
És el psicòleg orientador
que una mica
les funcions
són més
de cara al futur,
no?
També d'adoptar
d'habilitats
a aquest alumnat
perquè pugui ser,
no?
Al final,
en un altre servei
també,
que es pugui desenvolupar
de millor manera,
no?
Així,
en aquest cas,
amb el nostre perfil
d'alumnat
també tenim diferents opcions
per orientar,
no?
Tenim el tema
d'UNIFE,
que és un itinerari
formatiu específic,
que el que es tracta
també és una mica
d'una continuïtat
a aquest PT-UBA
perquè al final
són quatre anys
que també,
no?,
treballem molt
específicament
amb el tema
dels àvits
de via diària.
Llavors,
també hi hauria
l'altre punt
que seria el PFI.
també estaria orientat
amb el tema
de treballar més
de cara
a la part professional.
No seria
a nivell de mecànic,
a nivell de
treballar tallers,
treballar també
el tema
de donar
com cures animals,
a nivell de jardins
també.
Llavors,
una mica,
aquest seria una mica
la funció
d'orientar.
Seria una mica
també veure,
conèixer l'alumne
i també on pot anar
depenent
de les seves necessitats
i característiques
individuals.
Estem parlant avui
amb l'Ester Figueres
i també
amb l'Àlex Morón.
Estem aprofundint
una miqueta més
sobre aquestes tasques
que realitza
el Centre Pilot
i concretament
en el programa
de transició
a la vida adulta.
Parlem
de quins aspectes
contempla
el pla individual
de cada alumne
que entenc
que també és
part important
d'aquest projecte.
Sí,
a tota l'escola.
Aquest pla
de suport individual
no només està
amb els alumnes
de PTUBA
sinó que està
als alumnes
de tota l'escola.
Un cop arriben
els alumnes,
primer els hem de conèixer
quan entren
a l'escola.
Hem de saber
quines són
les seves habilitats,
les seves fortaleses,
quins coneixements
ens tenen
i a partir d'aquí
cada tutor
juntament també
amb els especialistes,
l'equip psicològic
també ens ajuda
molt en aquest aspecte,
doncs elabora
aquest pla
que és veure
quin és el punt
en què està l'alumne
i sobretot
més que en el punt
perquè no ens podem quedar
només aquí
a la superfacilitat
sinó que hem d'anar
una miqueta més enllà
i hem de veure
quins objectius
ens marquem
amb cada alumne
de manera individual
com diu bé el pla
per poder afavorir
el seu desenvolupament
i poder seguir creixent.
Parlem de les famílies
sempre que ens visita
l'Esther
també és un tema
que toquem bastant
perquè al final
les famílies
també han de formar
part activa
de tot aquest procés.
Quin és el paper
de les famílies
en aquest cas?
És bàsic,
és important
i és imprescindible
que elles continuïn
treballant amb nosaltres
de forma
com ho han fet
des del principi.
És un dels punts
també claus
dintre de l'escola.
Nosaltres
com a formadors,
com a educadors,
com a mestres
sí que és veritat
que tenim un paper
molt important
perquè és tota la part
més pedagògica
i educativa
però pensem
i això sempre ho diem
a les famílies
quan entren també
a l'escola
que ens han d'acompanyar
les hem d'acompanyar
i també ens han d'acompanyar
és a dir
hem de treballar
molt de manera conjunta
no paral·lela
a casa no pot ser
que passin unes coses
i a l'escola
que en passin unes altres
hem d'anar
amb una mateixa línia
de treball
hem de compartir molt
fer moltes coordinacions
moltes reunions
perquè això sigui possible
que sigui un fet
i no això sigui
una realitat
ens agrada compartir
tot el que fem
ens agrada també
des de la part més educativa
poder també
donar eines
a les famílies
i poder-los acompanyar
ja que és un procés
complicat
el tema
de la discapacitat
a casa
i és important
això
poder-los dotar
de les eines necessàries
perquè puguin
seguir ajudant
els seus fills
i filles
al dia a dia
Àlex
parlem una mica també
de com respon
l'alumnat
del PTBA
en aquest cas
durant el procés
i també
quan arriba
aquest punt
de fer la transició
que comentàvem
de dir
hem de començar
a manegar-nos
de forma més
diguéssim
autònoma
i intentar
fer vida
tot i que sona
molt malament
perquè al final
vida normal
qui fa vida normal
abans comentàvem
fora micròfons
que anem tots
ofegats de feina
cadascú ho porta
com pot
i al final
també
les persones
amb capacitats
diferents
també ho portaran
com bonament
puguin
no Àlex
al final
al final
també depèn
molt
de cada alumne
perquè al final
no hi ha
com un temps
una temporalitat
potser estàndard
sinó que ens adaptem
també molt
a les seves necessitats
hi ha alumnes
potser que també
necessiten
dos
tres anys
també per estar
en aquest pla
i hi ha altres
que ràpidament
ja poden
fer aquesta orientació
a un punt
ja més
a un altre servei
perquè ja està més
capacitat
per desenvolupar-se
millor
en aquestes
diferents àrees
llavors també
és molt
és un treball
molt d'anar
a conèixer
molt l'alumne
com comentava l'Ester
i també
d'adaptar-nos molt
a les seves necessitats
llavors també
al final
això és com
és una mica
una muntanya russa
perquè hi ha anys
que potser
veus preparat
i dius
mira
aquest any
serà el que
potser pugui
marxar
a un altre centre
o a un altre recurs
però hi ha altres
que dius
ostres
potser
hem intentat
hem recolat una mica
llavors sempre és una mica
anar adaptant-nos molt
al que necessita
el nostre alumnat
i a quins llocs de treball
poden accedir
aquests alumnes
entenc que clar
hi ha molts perfils diferents
i us heu d'anar adaptant
però més o menys

com comentava abans
també hi ha diferents
diferents vies
tindríem l'IFE
que és els itineraris
de formes
formatius específics
llavors aquí portem
o sigui aquí orientem
més alumnes
potser amb diversitat funcional
que al final
tenen des que per s'intentar
actual més moderada
que també els costa
més aquesta
aquesta autonomia
llavors allí sí que fan
un treball
més específic
i més extens
durant quatre anys
per intentar també
que siguin més
funcionals
en la vida diària
també tenim
amb alumnat
potser
que ja no té
que té més habilitats
potser per
desenvolupar-se
en el dia a dia
a un PFI
sobretot també busquem
molt el tema
d'educació especial
seguim la mateixa
línia
perquè al final
també hi ha un
seguiment
més individualitzat
i també els podem
la temporalitat
són de dos anys
perquè el PFI
sense educació especial
seria només d'un any
aquí també
el punt a favor
és el
que ja ràpidament
també els capaciten
per fer una professió
hi ha diferents famílies
professionals
com parlaríem
d'un PFI
o d'un grau mitjà
i llavors també
ja ràpidament
ja també els donen
com a eines
per intentar també
buscar una professió
que al final
també es puguin
incloure
i puguin tenir
una inserció laboral
òptima
i quin tant per cent
d'aquests alumnes
aconsegueixen treball
aquesta inserció laboral
Esther
a veure clar
a part dels programes
com ha explicat
l'Àlex
del PFI
de l'IFE
també hem de tenir en compte
que tots els nostres alumnes
sí que és veritat
que primer de tot
han de passar
per un EBO
que és una
una acreditació
que dona també
l'apartament
més de salut
en aquest cas
i de
tot el tema
més de serveis
i que dona aquí
un com si diguéssim
de sortida
laboral
no la marquem
només nosaltres
sinó que ve marcada
primer de tot
pel que vol l'alumne
després pel que la família
també pensa
que pot ser el millor
per ell
i després el que nosaltres
també aconsellem
des de la nostra
part professional
a partir d'aquí
quan tenen l'EBO
i tenen aquesta resolució
que marca ja
Departament
de Salut
aquí el que fem
doncs és
assessorar-los
tenim també
una treballadora social
dintre de l'escola
dintre d'Esproceat
que ens ajuda també
a poder buscar
doncs totes
les sortides
més laborals
podem tenir
o bé un centre
ocupacional
que seria
una continuació
també d'escola
amb activitats
amb un
més o menys
el mateix horari
amb activitats
més d'oci
també
més laborals
i poden estar allà
des dels 18 anys
fins als 65
després tindríem
la part més formativa
que és la que hem comentat
d'IFE i PFI
i després hi hauria
la part del CET
la part del CET
és un centre
específic de treball
és a dir
que ja poden treballar
a el que seria
doncs
un entorn més ordinari
sempre acompanyats
amb referents
perquè els doni seguretat
i perquè puguin fer-ho
de la manera
de millor manera possible
és a dir
que tenim
aquests tres escenaris
no?
aquestes tres sortides
i dependrà
del nivell
de cada alumne
que pugui ser una
o pugui ser l'altra
tot això
ho treballem conjuntament
i és molt important
treballar-ho
amb temps
és a dir
l'anticipació aquí
sí que té un paper
molt important
perquè donem temps
primer de tot
a l'alumne
a madurar
acabar de madurar
en segon lloc
a les famílies
per donar-los marge
que també és un procés
doncs això
que s'ha d'anar incorporant
i hem d'anar-ho
com fent-ho
molt a poc a poc
perquè és una sortida
ja de l'escola
i el que representa
la sortida de l'escola
i entrar ja
al món adult
i en tercer lloc
doncs això
poder proporcionar
totes les eines necessàries
perquè allà on vagi
sigui un èxit
que és el que ens interessa
que l'escola
està molt protegit
i està
doncs molt
en un entorn
molt segur
però quan sortim
de l'escola
sobretot és això
no estem parlant
d'un, dos, tres anys
estem parlant
de tota la vida
i és una paraula
molt gran
com per treballar-la bé
com per donar-los
el que cadascú d'ells
necessita
en definitiva
parlàvem de la importància
del suport de les famílies
de la predisposició
dels alumnes
però també ens hem de posar
amb la visió econòmica
de tots aquests projectes
i també
entendre
quin suport rebeu
de les administracions
i què trobeu a faltar
perquè entenc
que aquí
la llista
no deu ser
no deu ser curta
però també
per altra banda
també entenc
que siguin
privats o públics
doncs
deveu rebre ajudes
i suports
per tal de realitzar
aquesta tasca
em fas així amb el cap
costa
cada vegada costa més
clar
nosaltres som una escola
concertada
es procés
sí que és una entitat
sense anim de lucre
que es dedica a tindre
persones amb discapacitat
al llarg de la vida
llavors
som una entitat
del tercer sector
moltes ajudes
doncs la veritat
és que les hem d'anar
a buscar
les ajudes
més que donar-nos ajudes
hem de fer
moltes subvencions
fem molts
molts concursos
precisament per això
per buscar els millors recursos
per poder dotar
i donar
a totes les persones
en definitiva
que estan als nostres serveis
en definitiva
és això
i poca cosa més
departament sí que és veritat
que tenim una aula
que sí que tenim
concertada
per fer aquest programa
perquè sense tenir
aquest vistiu blau
del departament
nosaltres aquest programa
no el podríem tenir
i a partir d'aquí
és amb el que
departament ens atorga
que és
el mínim
anar construint
des de l'entitat
i anar donant
nosaltres
el màxim
és a dir
anar buscant
anar cercant
i anar fent
el millor que podem
per aconseguir
que aquest programa
sigui també
un èxit
clar
moltes vegades
entenem el centre pilot
com una escola
a l'ús
i està molt bé
a nivells d'inclusió
però clar
per altra banda
hem de ser realistes
i també
amb aquesta entrevista
s'evidencia
que hi ha
moltes altres coses
molts altres serveis
molts altres projectes
que van a banda d'una escola
a l'ús
i al final també
aquí és on
requereixen també
totes les ajudes possibles
per tal d'adurar la terme
i perquè no s'esgoti
aquesta ajuda
que esteu oferint
que al final
ja fa molts anys
que l'oferiu aquí a Sant Just
i hi ha moltes famílies
que estan molt agraïdes
perquè són moltes famílies
les que es beneficien
de la vostra feina
també
i tant
i nosaltres a ells també
també donem les gràcies
per la confiança
i perquè ens triïn
perquè en definitiva
és això
és una elecció
que fan
i estan molt contents
que vinguin a la nostra escola
i som feliços
de veritat
Esther Figueres
directora del Centre Pilot
i Àlex Morón
psicòleg orientador
gràcies
una abraçada molt gran
que vagi molt bé
i ens sentim aviat
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
l'estem-e'siau
l'estem-te que
ràdio
s'ad canta
98.1
amb l'estem-te
ràdio
Ara són les 11 i 31 minuts, escoltem el tema Mamma Mia d'Ava
i després passarem a trucar en Rafel per parlar d'actualitat econòmica aquí a la Rambla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a l'acet i l'alumini
perquè l'importador
deixarà de comprar-li
o li baixarà el consum
i tractarà de comprar en un altre lloc
que no tingui grans cels, però clar
l'acet i l'alumini directament
va contra el sector
de l'automòbil
el sector de l'aluminària
el sector de les herramientes
què va passar
la vegada anterior?
la vegada anterior va passar
que no solament van augmentar
la producció dintre dels països
això que diu America's First, estupendo
però no augmenta la producció
però sí que augmenta la recaptació
de l'Estat
fabricarà més Estat Unit
posant arancels?
no, perquè l'acet no el tenen
l'han de comprar
i si posen arancels
a tots els països
és igual
li han posat arancels a Europa
a Canadà, a Xina
si d'aquí està venint el 80%
de l'acet que consumeixen
és a dir, què passarà?
doncs que els productes que necessiten
els cotxes
és el que consumeix més
entre l'acet
o l'acet normal
o l'alumini
bueno, doncs
tots aquests cotxes
pujaran
un 20%
un 25%
de fet l'acet
l'Estat Unit
ja ha pujat
en els últims mesos
ja ha pujat un 30%
ja
un Ciudad
perquè com està pujant
el mercat mundial
ha pujat un 15%
doncs allà
puja un 30%
perquè l'empresa americana
han comprat
abans
que li arribés
l'acet
han fet estocs
els propis americans
han fet estocs
però t'ho dic
clar, com ens hem de protegir
doncs si tu em poses
arancels
a productes meus
que en aquest cas
és l'acet
i l'acet en brut
o a través de màquines
o el que sigui
doncs Europa
com li ha respost
doncs li he dit
mira
doncs
te poso
amb el tema
del whisky
te poso
amb el tema
de la
de la Levis
de la marca Levis

però principalment
on estan
en Europa
Europa està posant
l'arancels
que ara
a partir del mes d'abril
serà quan els apliqui
és el mateix
Estat Unit
posa 28.000 milions
d'arancels
a Europa
i Europa posa
26.000 milions
d'euros
és la mateixa quantitat
però què és
el que
principalment
principalment Europa
li posarà
arancels
li estan mirant
de posar-li arancels
a temes
agrícols
agrícols
i de tema
de les càrnicos
i tu dius
i per què
i per què
aquest producte
per què
et poso
amb la soja
no passa res
perquè li compraré
a Brasil
o a Argentina
perquè Brasil
i Argentina
fabricen tanta soja
com tu
produeixen tanta soja
com tu
i ells es porten
a China
envien a Europa
no hi ha problema
però on està
l'equip de la qüestió
l'equip de la qüestió
és que tot
aquestes
productes
agrícoles
i productes
càrnics
principalment
n'hi ha
tres estats
americans
que és
Alabama
Nebraska
i Kansas
Kansas
a nivell
càrnic
que aquests estats
són principalment
votants
republicans
votant
republicans
aleshores
si jo
et poso
una arancel
a la carn
i als productes
del camp
d'aquests estats
aquests estats
no podran
vindre
a Europa
perquè
el consumidor
l'importador
europeu
doncs
allò d'importar
d'Estats Units
baixarà el consum
d'Estats Units
i comprarà
amb un altre puesto
o amb altres països
de la resta del món
i que
a vegades
se sentiran afectats
se sentiran afectats
ells
que no poden exportar
ja
ells
que aquest és el tema
si jo te poso
l'encent
tu baixes el consum
meu
l'has incrementat
d'un altre puesto
però clar
home
representa
que s'han d'incrementar
a favor
de productes locals
no?
com si diguéssim
és a dir
que si els de fora
tenen preus
tan elevats
és per fomentar
el consum
sí Núria
totalment d'acord
però per això
necessites
tu
tindre capacitat productiva
ja clar
si tu no la tens
ja
a veure
Estats Units
no té capacitat productiva
per produir
la quantitat
de milions
de tonelades
d'acert
que li arriba
que arriba
de Canadà
de Xina
a Europa
per afectarà
per afectarà
principalment
a Alemanya
a Itàlia
a Holanda
a Espanya
també
a Espanya
esportem
300.000 tonelades
d'acer
a ser
negociable
alumini
però com a tot això
està molt globalitzat
si tu li poses
arancels
a Canadà
resulta que els cotxes
una part
estan fent
els Estats Units
i una altra part
l'estan fent
en Canadà
però quan
la part que està
semblant
en Canadà
la importes
perquè acaba produint
el teu cotxe
la importes
un 25%
més car
perquè poses
arancel
a nivell
arancel
el que passa
que
de lo que
no s'estan reunant
i el que jo t'he dit
és que
el tema
està
la deuda
tan gran
tan gran
que té
els Estats Units
els Estats Units
té una deuda
tremenda
i amb els últims
4 anys
de Biden
l'han pujat
molt
molt més
l'han pujat
moltíssim
moltíssim
i
per què?
perquè
això és el que passa
en política
si jo sé
que puc perdre
les pròximes eleccions
jo gasto
moltíssim
en els dos últims anys
i
quan tu prenguis el poder
tu no pots gastar
perquè tens la deuda
que l'has de pagar
doncs
en aquest
en aquest Estat
s'hi troba
ara
el Trump
que ha de finançar
doncs
9 billones
és clar
9 billones
se lo refinancio
o
poso arancels
perquè aquests arancels
els cobra
l'Estat
l'Estat
és el que cobra
és un impuesto
que tu li poses
en un producte
però és que això
el que jo vull
que quedi clar
qui està pagant
aquest impuesto
és el que està
comprant-lo
no el que l'està
venent
que la gent
em sembla
que no ho tingui
clar
és a dir
si el Donald Trump
posa
un impuesto
sobre l'oli
d'oliva
d'Espanya
o de la comunitat
europea
diuen
un 25%
d'arancels
aquest 25%
ho ha de pagar
l'americà
l'europé
no paga res
l'americà
jo de costar-li
10 dòlars
doncs li costa
12
clar
què fa l'americà
intentarà comprar
oli d'oliva
d'un altre lloc
però si no
n'hi ha oli d'oliva
a la resta del món
ah no clar
llavors
haurà de pagar-ho
sí o sí
clar
doncs tindràs
que pagar-lo
sí o sí
efectivament
efectivament
tindràs que pagar-lo
però aquí
ja li afectarà
li afectarà
al consumidor
ja
al consumidor americà
si aquí pujan
el Levis
i pujan
la Harley Davidson
doncs el que vulgui
comprar són un Levis
doncs un 25%
més car
i el que vulgui
comprar són
la Harley Davidson
doncs un 25%
més car
clar
què passarà
o t'he comprat la moto
o no t'he comprat la moto
o t'he comprat els taxants
o no t'he comprat els taxants
clar
si vols aquelles marques
no
vull dir
o és allò
o és allò
o llavors
de pagar aquell preu
no no no
és que
jo avui
el Levis
paga
25%
perquè ha pujat
però no és que hagi pujat
és que
l'estat espanyol
està cobrant
un impuesto
perquè la comunitat europea
ha decidit
que se li ha de cobrar
tot
tot els productes
que vinguin
dels Sats Units
els que estiguin
amb aquest
amb aquest
darrango d'arancels
com la comunitat europea
en aquest cas
és la que marca la pauta
doncs l'estat espanyol
serà el beneficiat
de la importació
de l'Evis
de la importació
de
de
de
de
de
de
l'importació
de
la importació
de
per què
perquè
cobrarem
què ens passarà
doncs l'espanyol
que vulgui comprar
si la jarrita
més sol
li costarà
un 25%
més cara
i aquí
li afectarà
aquest arancel
aquest arancel
li afectarà
la butxaca
del consumidor
sigui americà
sigui europeu
ja
sempre el consumidor
sí sí sí
és el consumidor
i tots els estats
els que es queden
amb aquests arancels
i què fan
amb aquests arancels
doncs bueno
de cop i volta
doncs els Estats Units
si posa un 20%
d'arancel
a tot el que importi
doncs si està important
bilions
recuperarà
mils
o milers de milions
però no cobrirà
els 9 bilions
és considerar
que com a molt
recuperarà
3 bilions
recuperarà 3
però igual
si tinc que
refinanciar
9 bilions
i 3
els cobro
no me refinanciaré 6
entens?

però el joc
el joc ve donat
per aquest motiu
per la deuta
tan gran
tan ingente
que té els Estats Units
i que va créixer
moltíssim
els últims 4 anys
va créixer
moltíssim
s'ha desmesurat
perquè el mig
va ser quan es vam trobar
amb la pandèmia
clar
va passar
que
totes les indústries parades
tot el consum parat
tot el comerç parat
i què va
i què va fer
que els estats
es van tindre
que endeutar
perquè la gent
pogués menjar
els estats
es van endeutar
perquè
sense que treballés
ningú
tothom cobrava
i no pagava l'estat
l'estat
l'estat
són tots
què passa
aquesta deuta
que es va generar
tan grossa
l'any 2020
2021
és la que s'ha de tornar
a pagar
el problema està
que es va gastar
més
el 22
i el 23
que no es tendria
que
que
que
gastar
però bueno
els països
van continuar
gastant
com si no
hi hagués un demà
i ara
estem en aquesta situació
i ells
tenen una situació
molt complexa
els americans
a nivell de deute
i això
Núria
no es diu
no no
el que
no no
escolta
per què
els americans
posen els arancels
perquè
quan va entrar
el Biden
no va treure
els arancels
els va mentir
fins a l'any
2021
ja ja
no els van treure
no els van tocar
no
per què no els van treure
l'any 2020
perquè
com
tenint la pandèmia
i necessitaven
sèntims
pues escolta
van deixar els arancels
i els estaven cobrant
i Europa
pues també
el mantenia
i l'any 2021
van dir
bueno
nos ponemos
d'acuerdo
per no
col·locar
els arancels
amb aquesta
que sempre
n'hi ha
arancels
però
petits
de 2
de 3
de 5%
que sempre n'hi ha
segons quin producte
sempre tenen arancels
Europa
li està posant
arancels
als cotxes
elèctrics
que venen de Xina
tenim un arancel
del 15%
crec que és
però
però
Rafa
és que aquest matí
o
no sé si va ser ahir
que va sortir la notícia
que
Donald Trump
volia posar
arancels
del 200%
en cava
xampany
no sé si era
també
en
el vi
i en productes
bueno
en begudes
alcohòliques
això
perquè com a Europa
li posa el 25%
el whisky
el bourbon
ell va sortir
amb una d'aquestes
sortides típiques
que ja comencen
a tenir acostumat
i va dir
pot el 200%
el vi
i el xampany
i es va quedar
tranquil
clar
és que el 200%
això
una cosa és que diguis
arancels del 25%
però del 200%
què vol dir això?
bueno
vol dir
vol dir que
vol dir que
li atacaré
directament
al Macron
no no
li atacaré
directament
al Macron
per què?
perquè la gent
de seguida
quan diuen xampany
miren cap a França
ja
perquè nosaltres
estem en vien molt
però bueno
ells miren
miren a
a França
per què t'hi poso?
bueno
perquè els alemants
també produeixen
molt vi blanc
perquè
pues
ataco
ataco
els països
què fa Europa?
ataca
a Arkansas
a Alabama
a Nebraska
bueno
us ha de tenir en compte
que California
té tants habitants
com Espanya
que ells són 300 milions
d'habitants
que per ells
un estat
d'allà
té tants habitants
com un estat
aquí en Europa
o més
i ells se senten
tan afectats
clar
ara digui-li
a los de Kansas
que arrel
de tot això
tota la carn
pues que no
poden exportar
a Europa
perquè Europa
us ha fet
un arancel
del 25%
i què passarà?
pues que la carn
que arribi a Europa
pues a lo millor
vindrà d'un altre post
o vindrà d'Argentina
jo què sé
vindrà de l'Índia
i això sàpiga
m'entens?
sí, sí, clar
aquest és el tema
del que ha fet
això és a l'inici
d'una guerra
comercial
gràcies a això
que és comercial
que començarà
ara
el mes d'abril
perquè els estan
començant
aquí
els començaran
a posar
l'abril
no?

sí, sí, sí
els arancels
en Europa
començaran
a aplicar
perquè els diuen
te'ls aplico
allà
i Europa
ha dit
jo
vale
pues en abril
te'ls aplico
jo
te dono
dos o tres setmanes
de marxa
per intentar
negociar
en una altra cosa
escolta
jo poso un 25%
però això és una negociació
noria
que és el que la gent no veu
jo te poso un 25%
per acabar negociant
un 10
m'entens?
per què negociem
un 10%?
perquè jo necessito
financiar aquesta deuta
la tinc tan gran
i el problema
continuo dient
al principi
que és la deuta
que tenen
ells que tenen
que financir
aquest any
2025
llavors
que posaran els cels

però no poden
posar els cels
molt més alt
del 20
del 25
no poden
per un motiu
perquè si el pugen
l'únic que li afectaran
a ells directament
serà
amb
la inflació
li pujarà la inflació
i si n'hi ha inflació
baixarà el consum
si li baixa el consum
deixa
no ingressaran tant
sí que ingressaran
per la diferencial
de la inflació
però no
el que ells
pretenen
o intenten cobrar
principalment
tenen un problema
de gasto intern
molt bèstia
molt gran
segons quines partides
que són les que ells
han d'anar
que ells han d'arreglar
com a país
el que passa
que en un primer moment
si jo he de dir-li
a l'opinió pública
anem a fer
a retallar
gasto
que això significarà
crear molta gent
a l'atur
perquè hi ha gastos
duplicats
desvient l'atenció
cap als arancers
i diem
que primer
és Amèrica
i que el que anem a fer
és produir aquí
i farem més producció
no, no, no faràs
l'altra vegada
es va demostrar
que no van augmentar
van haver-hi sectors
inclús
que van baixar
ara es preveu
que amb el tema
de l'alumini
i això li pugui
afectar l'alumini
hi ha un mil persones
que dinar a l'atur
als Estats Units
arran dels arancers
això pel cap
no és tan
no és tan fàcil
però és que
tampoc és
per a Europa
però és clar
si Canadà
esporta
6 milions
de tonelades
als Estats Units
Estats Units
no pot deixar-la
de comprar
no, no
per què?
perquè
qui més es porta
després
que jo el tinc
aquí davant
és Brasil
Mèxic
Corea del Sur
doncs entre tots 3
fan 8 milions
però clar
ells no poden
en crema
què fas
li col·loques
l'alancers a Brasil
a Bèxic
sí que li col·locaràs
però clar
entre Mèxic
i Canadà
ja són 10 milions
de tona
a la resta
del món
que t'estan enviant
no t'estan enviant
10 milions
de tona
que de tots països
que són
amb tu d'acord
són els que t'estan
enviant
tota aquesta producció
què faràs?
no la pots instituir
per una altra
per una altra
perquè a nivell mundial
no hi ha producció
excedent
com la que li estan
enviant
de Canadà
de Brasil
de Mèxic
i de Corea del Sur
és que no n'hi ha
no n'hi ha més
és a dir
o la compres
en aquests països
o
no tens
l'acert
i l'alumini
què faràs?
sí que
m'entrarà
l'alumini
pagarà l'acert
pagaré el 25%
l'Estat
cobrarà el 25%
i els cotxes americans
pujaran el 25%
Déu-n'hi-do
escolta'm Rafa
està mogudeta
l'actualitat
amb el tema
de Donald Trump
amb el tema
d'aquesta guerra
d'aranzials
perquè
és que no només
és una guerra
que té
bueno
guerra entre cometes
però guerra
situació amb Europa
també
amb Xina
amb Canadà
amb Mèxic
és a dir
tothom
que li pugui fer
una mica de
per dir-ho així
una mica de nosa
no s'ho pensa
a dues vegades
no, no
això
Núria
això és el que estan venent
carinyo
perdó
això és el que està
entratllant
a l'opinió pública
t'he dit que la realitat
la realitat
va per un altre lloc
és el problema
de la deuda
aquesta tan gran
que tenen
i no saben
com finançar-la
i és clar
si jo començo
a refinanciar
aquesta deuda
de 9 bilions
9 bilions
he de fer retallades
en moltes coses
als Estats Units
doncs aleshores
allò que el dolent
sigui jo
que estic aplicant
aquestes
aquestes
retallades
doncs dic
que el problema
són els altres països
que
que no
que
que volen
que volen cobrar-me més
i aleshores
el que tinc que posar
en ser
per produir aquí
va
doncs produiràs
o no produiràs
perquè no augmentaràs
la teva producció
pot ser que augmenti
la teva producció
en una factoria
o en una altra factoria
fabricaràs
10.000 cotxes més
o fabricaràs
50.000 cotxes més
però el que no pots fer
és fabricar
3 milions de cotxes
perquè no tens capacitat
per fabricar-los
i t'estan venint
de Mèxic
de Corea del Sur
d'Europa
del Japó
tu no pots
substituir
substituir
aquests cotxes
per produir-los
en el país
perquè no tens
és el mateix
que aquí en Espanya
aquí en Espanya
n'hi ha
4 o 5 fàbriques
de cotxes
i si aquí
diu
Espanya
fabriquem
un milió de cotxes
però és que
el millor
es portem
300 o 400 mil
però és que
estem
importants
300 mil
i que diu
escolta
tot el que
fabricarem
és aquí

però el que vol
el BMW
què passa
no comprarà
i l'altre
no comprarà
i el de l'Audi
no el comprarà
i el del Mercedes
no el comprarà
i m'entens
i què passarà
en tot el sector
que és d'aquests cotxes
no augmentarà
la producció
és que no l'augmentarà
perquè tindrà
perquè te faltarà
la part d'exportació
i no aconseguiràs
perquè el fabricant
l'interès
a vendre
en el seu país
però l'interès
a exportar
perquè normalment
quan estàs exportant
estàs obtenint
un preu millor
aquesta és la realitat
és a dir
no poden substituir-lo
l'únic que diuen
mira si importo
4 milions
de cotxes
i li poso
un arancel
del 10%
doncs estaré
cobrant
el 10%
de cada cotxe
si arriba
on s'adivisa
doncs de cop i volta
cobraré
un arancel
de mil
de mil dòlares
si això
en va bé
i es continua
perquè
perquè no hi ha
cap fàbrica
en Estats Units
que pugui
assolir
entre
l'escola
l'Ibisa
no sé què
no sé quant
els 200, 300, 400, 400 mil cotxes
que arribin
d'aquell sector
d'aquell volum
no n'hi ha
senzillament no n'hi ha
no ho tenen
però no es poden muntar
en 4 anys
una fàbrica de cotxes
no es pot fer

que es pot fer
en 4 anys
però perquè comenci a funcionar
el que fa 5 o 6
i ell se li acaba
els 4 anys
no té temps
què pot fer
doncs
hi ha aquests arancels
i ja està
i intenta arreglar
la deute
però això és una negociació
estan negociant ara
ara parà
és una negociació
Rafa
ho hem de deixar
en aquest punt
segurament
la propera
la propera trucada
el tema dels arancels
seguirà en peu
per tant
seguirem tractant el tema
en qualsevol cas
res
que acabis de passar
un bon divendres
un bon cap de setmana
i
igualment
tornarem a posar-nos al dia
estupendo
molt bé
gràcies Rafa
adéu
adéu
vinga
marxem a Catalunya Ràdio
bon dia
us informa Joan Bota
la regulació dels lloguers
torna a baixar-ne els preus
segons el govern
van acabar el 2024
un 3,7% més barats
que abans de la limitació
els municipis de Mercat Tens
i un 6,4% a Barcelona
d'acord amb les dades
que recull l'executiu
dels contractes
registrats a l'Incasol
Barcelona
Jordi Canal
bon dia
la consellera de Territori
Sílvia Pane
que destaca el bon funcionament
de la regulació
diu que
són dades amb motiu d'esperança
posa de relleu
que a més de baixar els preus
des de les regulacions
fan més contractes
al contrari del que deia
el sector immobiliari
que pronosticava
menys oferta
a tot Catalunya
el nombre de contractes vigents
segueix creixent
a tot Catalunya
els contractes vigents
en valor absolut
segueixen creixent
en aquests moments
hi ha 3.070 contractes vigents més
és a dir
nous
a Catalunya
aquest quart trimestre
del 2024
Jordi Canal
Catalunya
Ràdio Barcelona
doncs bé
des del sindicat
de llogateres
el portaveu
Enric Aragonès
rebutja
el to triomfalista
de la ministra d'Habitatge
del consell de Territori
Sílvia Paneque
i de l'alcalde Collboni
i reclama una regulació
dels preus de temporada
aquí s'ha promogut
que hi hagi dos mercats
un de regulat
i un de desregulat
que no para de créixer
i que serveix
per apujar preus
i per expulsar
llogaters
i per tant aquí
el que cal
és modificar
la lau
per regular
el preu també
dels lloguers de temporada
i d'habitacions
que desapareguin els incentius
per fer fora llogaters
per tal de posar
co-living
o per tal de posar
lloguers de temporada
Més notícies
a la Riera
L'any passat
es van fer 20 desnonaments
cada dia a Catalunya
a prop de 7.400
en total
segons dades
del Consell General
del Poder Judicial
és un 3% més
que el 2023
Catalunya
és la comunitat
on es van fer
més desnonaments
per cada 100.000 habitants
uns 23
la metxana espanyola
ronda els 14
de total
de desnonaments
més del 80%
són d'habitatges
de lloguer
i seguim amb aquest tema
perquè els propietaris
d'habitatges
ocupats il·legalment
a la demarcació
de Barcelona
ja no estaran obligats
a continuar pagant
subministraments
com la llum
i l'aigua
fins ara
no fer-ho
es considerarà
un delicte
de coaccions
el canvi
és fruit
de la decisió
dels magistrats
de les seccions
penals
de l'Audiència
de Barcelona
d'unificar criteris
en diverses matèries
entre les quals
les ocupacions
d'habitatges
així quan un propietari
vegi ocupat
d'un habitatge
seu
no caldrà
que segueixi
mantenint l'alta
en els subministraments
de serveis
o en el pagament
de les factures
com passava fins ara
això segons els magistrats
no suposarà
com dèiem
un delicte
de coaccions
el Kremlin
espera més concrecions
de la Casa Blanca
sobre la proposta
d'una treva temporal
però parla
d'optimisme prudent
després de la trobada
de Vladimir Putin
amb l'enviat especial
de Donald Trump
el portaveu del govern rus
Dmitry Peskov
considera necessària
una conversa
entre els dos mandataris
per avançar
cap a una solució
encara no s'ha acordat
quan serà la conversa
entre els dos presidents
però quan el senyor
Huitkov
hagi transmès
tota la informació
que ha rebut a Moscou
el seu cap d'estat
determinarem
el moment exacte
en què es podrà
fer aquesta conversa
La inflació
s'ha situat
el febrer a Catalunya
al 3,1%
ha pujat una dècima
respecte al mes anterior
i és la taxa
més alta
des del juny
en un any
el que més s'ha encarit
és la llum
s'ha disparat
un 28%
els aliments
mantenen en general
augments moderats
tret de la carn
la vedella
i el xai
s'han encarit
més d'un 10%
i del peix
que costa
un 6% més
que fa un any
també la xocolata
està pels núvols
amb una pujada
del 24%
a l'altra cara
de la moneda
i a l'oli d'oliva
que val ara
un 30% menys
que fa un any
Fins aquí
les notícies
a Catalunya Ràdio
comença
que no surti d'aquí
amb Roger Carandell
Juliana Canet
i Marta Montaner
que no surti d'aquí
el món dels famosos
a Catalunya Ràdio
Ja sap preços
que no han de sortir d'aquí
com ara
que el nou kèfir d'Activia
a més de tenir propiòtics
és un esmorzar
mmm
deliciós
El nou kèfir d'Activia
patrocina
que no surti d'aquí
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
us informa Mariona Salas Vilanova
L'agrupació fotogràfica
de Sant Just
organitza el dilluns 17 de març
una exposició taller
dedicada al fotògraf
Salvador Rull i Vínzia
un retratista avançat
a la seva època
L'acte tindrà lloc
a les 7 de la tarda
a la Vagoneta
a la plaça de la Pau
i serà conduït
pel fotògraf professional
Roman Gausa Rull
nit del protagonista
Durant l'activitat
Gausa explicarà
el funcionament
de les tècniques fotogràfiques
del segle XIX
amb una demostració pràctica
de l'ús
de càmeres de fusta
plaques de vidre
de 13 x 18 centímetres
i brumor de plata
També es mostraran
fotografies originals
fetes per Salvador Rull
entre 1876 i 1901
destacant el seu valor
històric i artístic
Roman Gausa
amb una trajectòria
de 60 anys
en el món
de la fotografia comercial
editorial i de retrat
ha estat docent
a l'Institut d'Estudis Fotogràfics
i a Crisart
L'activitat és gratuïta
i oberta a tothom
alumnes i persones voluntàries
del programa
Voluntariat per la Llengua
participaran
el 18 de març
a les 12 del matí
en una visita guiada
pel barri de la Ribera
de Barcelona
en punt de trobar
del Born
Centre de Cultura
i Memòria
L'activitat és organitzada
pel Servei Local
de Català de Sant Just
i el Voluntariat
per la Llengua
La sortida cultural
té com a objectiu
fomentar l'ús social
del català
a través del coneixement
de l'entorn
tot passejant
per les façanes
de la ciutat
i descobrint
alguns dels seus secrets
arquitectònics i històrics
La iniciativa forma part
del programa
d'activitats complementàries
als cursos de català
i a les parelles lingüístiques
que promouen
l'aprenentatge
de la llengua
en contextos reals
i propers
El Centre Pilotes
Proceat de Sant Just
ofereix un programa
de transició
a la vida adulta
adreçat a joves
d'entre 16 i 21 anys
amb diversitat funcional
L'objectiu
és dotar-los
d'autonomia personal
social i prelaboral
mitjançant activitats
vivencials
que inclouen
desplaçaments
gestió domèstica
i tallers
com el de cuina
o la cafeteria escolar
També elaboren
productes artesanals
per la venda
en fires com
Sant Jordi o Nadal
amb una finalitat
pedagògica
i d'autogestió
Esther Figueres
directora del centre
i Àlex Morón
psicòleg orientador
han explicat
a Ràdio d'Esvern
que el programa
es basa en tres eixos
integració comunitària
autonomia personal
i formació prelaboral
A més
cada alumne
té un pla
de suport
individualitzat
que marca
objectius específics
segons les seves
capacitats i necessitats
Aquest acompanyament
es fa conjuntament
amb les famílies
que tenen un paper
fonamental
al llarg del procés
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
als butlletins horaris
i a l'informatiu
Fins ara
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
i a l'informatiu
Fins demà!
Fins demà!
Escoltes la Rambla, la vida santjustenca a través de les zones.
Tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així.
Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz, el Funk, el Sol o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Són les 12 i 12 minuts d'avui divendres, 14 de març.
Anem a veure com estan els planetes, com estan posats, com estan ubicats i l'Aranxa Limón ens dirà com ens pot afectar anímicament, a nivell de caràcter.
Escolta'm, Aranxa, bon dia.
Bon dia.
Com tenim els planetes avui, 14 de març?
T'ho haig de dir o has passat sentint? Com ho has passat sentint? Com t'està afectant?
És que jo crec que m'afecta més el tema climatològic, o sigui, la pluja, tot tapat, jo crec que m'afecta més que no pas una altra cosa.
Tampoc crec que sigui gratuït, que tinguem justament aquesta situació meteorològica.
Potser també ve donada en mesura, potser no, per la confluència energètica, més enllà de...
Igual que se sap que la Lluna fa moure les aigües del mar, doncs podríem potser tenir alguna cosa a veure amb el fet que tenim un eclipse avui de Lluna,
on la Terra està just a mig camí entre el Sol i la Lluna.
El fenomen que normalment definiríem com a Lluna plena, avui parlaríem d'avui tenim Lluna plena verge, no?
Justament perquè a vegades la gent no entén astrològicament com definim o com expliquem o per què sabem que hi ha eclipsi.
El que hem de pensar és que quan fem una representació de la carta natal del moment, no?
Si jo repico l'hora, no? El dia i tal, i la localització amb un calculador de cartes natals,
veurien que hi ha una alineació perfecta entre unes coses que es diuen nodo nord i nodo sud,
que són uns senyalitzadors, indiquen a quins punts estan les elíptiques, a quins punts,
com la carta natal es fa assumint que la Terra està al centre,
llavors el Sol i la Lluna, l'elipse de la Terra al voltant de la qual gira la Lluna
i l'elipse del Sol, que en teoria també gira als voltants de la Terra, es creuen.
Es creuen.
Llavors, quan aquests punts, clar, quan aquests punts de creuament s'alineen,
tenim el Sol en un lloc, la Terra al mig i la Lluna en l'altre.
Per això podem dir que una dinàmica que normalment seria considerada com de Lluna plena
i explicaríem la tasca a fer o la crida que el moment requereix,
assumint que és una Lluna plena, agafa una altra intensitat. Per què?
Perquè la Terra, en certa mesura, juga també un paper a l'equació.
Llavors, en un eclipse, la Lluna, si hi ha la Lluna plena,
en qualsevol Lluna plena ja dient que la Lluna implica una presa de consciència
sobre un registre intern que hem d'aplicar a totes les temàtiques de verge,
que és on està la Lluna, temes de disciplina, temes d'hàbits,
temes de tenir més o menys una vida suturada, temes de més o menys aplicar
una manera de vida molt sistèmica, molt toc, molt endreçada.
És a dir, si per una Lluna plena ja tocaria posar el foc i veure quin registre intern sento
respecte d'aquestes temàtiques, el fet que hi hagi un eclipse, el fet que hi hagi la Terra al mig,
amplia la profunditat, amplia l'alçada, amplia els efectes que aquesta feina interna implica per nosaltres.
Llavors, clar, de què es tracta? Els eclips tenen lloc quan el que toca fer és, com diria la mare,
ara, i vull que ho facis ara, amb aquell cop de veu, amb aquell cop o el jefe,
és que és ara, ho has de fer ara, ja no més dilacions, no pots endarrerir-ho més.
Un eclipse no escapa romansos. Un eclipse és brutal, les circumstàncies que envolten l'eclipse
no és un avís càndid i empàtic, no.
Et peten una mica els murros, no? És com no pots fer-hi res, no?
Evidentment, és a dir, i provoquen una enorme mobilització en el plànol emocional,
perquè, clar, treu a la superfície tot allò que tenim ocult.
Ens ajuden a reconèixer. És com una presa... Si ja les llunes plenes són preses de consciència,
mira, la lluna plena sempre diem, quan la llum de l'habitació està tancada és la lluna nova,
és aquest moment d'intimitat on ens podem deixar anar, on podem començar a germinar un propòsit.
Però quan ja la lluna està plena, hem encès la llun, podem veure què hi ha realment.
Sempre són moments de finalització, de conclusió, de presa de consciència.
Si és una lluna plena eclipsada, ja podem reconèixer sense cap mena d'excusa,
els condicionaments o els lligams que ens impedeixen elaborar la feina
que tenim pendent de fer i d'una vegada ja sanar-nos i alliberar-nos.
És a dir, tallar els vincles amb un passat que ens impedeix expressar una llibertat interior.
Per què? Perquè la lluna, en certa mesura, representa sempre el passat.
La Terra simbolica el present i el Sol simbolica un futur potencial.
Llavors, en aquests tres que estan alineats, ens estan dient
has de transcendir dinàmiques de Bèlgia per poder dirigir-te al Sol de Peixos.
I a més a més, si poguéssiu veure la carta d'aquest moment,
es veu que hi ha una cometa còsmica, que ja n'hem parlat alguna vegada,
on el Sol és el destí, és la punta de la cometa.
I el que hi ha a sota d'abast és la Lluna.
Llavors, com dèiem, una Lluna Bèlgia haurà de fer una feina a l'hora de veure
per què està tan lligat a aquestes metodologies, a aquests hàbits.
És un tema d'hàbits, és un tema de quina mirada,
amb quina mirada registro la realitat, registro la meva manera d'operar,
per què soc tan toc amb el tema del detall,
per què ha de ser tot endreçat o tot ha de funcionar d'aquesta manera,
que potser em rigiditza, em fa molt crític, em fa molt toc, molt inflexible.
El Sol, que està a més a més amb Satúna, Peixos i Neptú,
i amb el Nou d'Honor, estan dient, desdibuixa aquesta, no?,
deixa't anar, deixa anar, dissol aquesta digidesa, no?
És una miqueta aquesta polarització, no?,
que sempre diem entre el toc, no?, i els yerbes, no?,
entre aquella persona...
El yerbes.
Sí, perquè és molt representativa i ajuda molt a entendre,
però hi ha un punt on, d'alguna manera,
ser lligams respecte a metodologies, respecte a d'hàbits,
no ens deixen fluir, no ens deixen dissoldre'ns
i participar de realitats més grans que nosaltres,
que en aquest moment definitivament ens han de portar,
ens han d'integrar, ens han de sumar,
ens han de transportar a una nova experiència
de ser part, de ser un ésser humà en aquest moment
de la revolució històrica.
És a dir, hi ha una cosa de mi ara que està passant,
que és més gran que jo, i ja toca que em dissolgui.
I si no em dissolgui, que és que encara soc molt toc,
molt crític, molt inflexible, encara necessito adoptar
una sèrie de rutines o una mirada molt rígida,
que a mi em dona control, que a mi em fa sentir més segur,
però que evidentment em fa perdre tot el que està passant.
T'ho imagina d'aquestes típiques pel·lícules
que està a punt de caure amb un meteorit
o que està a punt de passar-hi una de les reals.
És la típica pel·lícula apocalíptica nord-americana
que estan allà tots esperant,
l'exèrcit desplegat, allà...
Correcte, escena típica de tots els colzes,
no, allà amb la tasca, allà,
a la N-Witchway, aquesta escena.
Imagina't, en certa mesura, que és un moment on...
Mira els animals, no?
Què fan els animals quan ha de venir un perill?
Què fan?
Es connecten amb la intuïció.
Els animals estan connectats amb una força superior amb ells,
però que els donen avisos importants, pertinents,
perquè hi ha moltes coses que estan passant
que s'allunyen i que estan més enllà
del que jo puc arribar a controlar amb la meva limitada ment.
Llavors, és aquesta idea, no?
Fixa't com estan els humans allà,
tots agafen el cotxe, tots fan tal,
o es queden a casa fent els seus dals...
Però els animals el que fan és...
S'han sentit, s'han deixat sentir,
estan participant de l'ànima de la Terra.
Hi ha moltes coses de nosaltres que si ens deixéssim anar,
si ens connectéssim amb una part de mi
que no està tan condicionada, tan regida,
tan tiranitzada per les rutines,
per aquesta manera de sistematitzar,
que calma la meva identitat mental,
que calma la meva necessitat limitada i mental,
de sentir que tinc una absurda i il·lusòria idea de control,
insisteixo, si comencem a detectar tots aquests mecanismes
que ens rigiditzen i ens allunyen
d'un sentit més gran,
més col·lectiu i alhora més veritable,
podrem prescindir el que ve d'ara endavant.
Jolín.
Doncs déu-n'hi-do, eh, que l'eclipsi lunar,
escolta'm, però ara en ja tindrem més fenòmens d'aquesta mena
al llarg de l'any?
Home, clar, sí, sí, d'aquí re tenim el...
Llavors tindrem l'eclipsi solar.
Es parla de temporades d'eclipses
perquè aquests nodes, aquests punts de...
detall de les elíptiques estan alineats.
Llavors a la lluna d'aquí re es posa,
la lluna pensa que s'hi està dos dies i mig per signe,
llavors dos, tres, quatre, dins, sis,
amb uns quinze dies ja estarà a costat del sol
i llavors hi podria fer un altre eclipse.
El farà a peixos aquest cop, no?
Però el que està clar és que a nivell temàtiques
ja ens deu estar passant, no?
Aquelles persones que s'estan...
allò que s'estan agafant com un ferro calent, no?
a tenir control mental, que les coses passin,
rigidesa, criticar per tot i tal.
I ara deuen estar veient
com d'alguna manera hi ha un caos imparant,
sembla que tot és confusió,
les coses no surten com jo havia volgut
i es deuen d'estar sentint molt desafiades.
Què passa? És que res és com...
Saps? Vull dir, justament peixos és aquesta energia
de dibuixar, de caos, de manca de forma,
de manca de...
És un acte de realment ajupir-te al terra,
estirar els braços i dir...
Una mica em quedarà molt bíblica això,
però quan hagasse amb mi segons tu que l'hable, no?
Facis amb mi segons la vostra voluntat.
Això em supera, això em queda gran.
Llavors, ja dic que a nivell particular,
que cadascú, depenent d'on li quedi,
que comparteixi si li ve de gust com ho està vivint,
però està clar que depenent de la producció d'aigua,
de terra carta, d'on tenen la gent als planetes,
poden estar sentint molt aquest clima molt dens,
molt confús, molt poc definit,
on sembla que res va per on...
No m'acau de sentir identificat amb el que hi ha a fora.
La realitat no m'està donant un reflexe
que a mi em faci sentir còmodo,
que em faci sentir que controlo el que està passant.
Estic en un moment on estic quasi tenint més de confiança
en que sap el que dius que era,
que no pel fet d'aquell... Saps?
Va per aquí el que es deu estar sentint.
I, escolta, però aranxa, quins són els signes?
O sigui, els que són de tipus...
Els que has dit tu d'aigua són els que noten més aquest...
A veure, l'aigua de peixos és ara mateix la que està en joc,
és l'energia que està absolutament exacerbada.
La gent que tingui molta aigua, molta aigua pisciana,
pot depèn de com tinguis el balanç d'aigua i terra a la seva carta.
L'hauríem de mirar cada cas.
Una persona que pot ser molta aigua i té poca terra,
com la lliçó que en aquest moment ens està donant
és saber deixar anar l'accés de control a temps
per poder participar d'escenes un pèl més caòtiques.
Mira, jo et dic una cosa.
Amb el que es vaticina pel 2025-2026,
que tot ha de canviar tantíssim,
ja va bé que un eclipse d'aquests ja s'estigui dient
millor que t'acostumis una mica al caos.
És com aquestes dones que volen ser mares
i alguna amica que ja ha estat mare li diu
sí, sí, vés-te'n oblidant de tenir la casa neta i polida
com t'agrada tenir-la,
perquè quan hi hagi nens
hauràs de negociar una quota de caos al teu voltant.
Té sentit, això?
Sí, sí, sí, sí.
Doncs una miqueta al moment ens ve a dir això, no?
Allò que ve, allò que està per venir en els propers anys,
ja ho estem veient, eh?
Vull dir, situacions absurdes a nivell polític internacional
que estem, dient, estem llocos o què?
Vull dir, notificacions, anuncis, coses que estem dient preciosa,
estem bojos, vull dir, hi ha tota una situació externa
que s'està tornant caòtica, imprevisible, descontrolada.
Llavors, a més, patim, a més,
identificats estiguem amb una necessitat de control
a que allò que em vols estigui igual de controlat que la meva ment,
a més ens lliguem a això, més patirem la mancadora de fora.
Llavors, a més ens relaxem, a més estem disposats a negociar
certes parcel·les de caus i de confusió a fora,
ho patirem.
Llavors, com ens prepara la vida, com ens prepara la Terra?
Portant-nos petits exercicis en el nostre entorn quotidian,
en el nostre entorn vital, on ens toca fer com aquest exercici.
És un practiquem-ho.
Practicarem com hem de baixar-nos, no?
I en aquest cas, com deia,
doncs això, baixar-nos aquesta necessitat de controlar,
necessitat que tot sigui d'acord com la nostra petita
i limitadament ha de projectar la realitat.
Llavors, dit això, clar, el sol a peixos es pot estar vivint.
Si tens molta aigua carta o molta energia de peixos
i tens poca terra, potser la persona se sent molt desbordada en aquest moment.
La poca terra que tenia no li serveix
i deu sentir que està en un globus,
que no controla res a la seva vida,
que està absolutament surant per la realitat.
Una persona amb molta terra potser s'està sentint molt desafiada
perquè és que les circumstàncies que li envolten
li estan contínuament, no?, suposant una frustració.
Ja.
Bé, clar, això depèn.
Aranxa, déu-n'hi-do, eh?
Tenim aquest eclipsi i ja hem començat així.
Lluna vermella, eclipse de lluna vermella.
Sí, de fet, ho he buscat a Google per veure com s'havia de veure la lluna, no?
I m'ha sortit aquest color així com gairebé de color de préssec.
Sí, perquè la Terra reflecta la llum sobre la lluna.
Això a cop d'ull es pot observar?
Mira, ahir, em sembla, ahir es veia molt bé.
Ahir es veia molt bé.
Clar, és que amb els núvols i això que hi ha aquests dies...
Però tenim molt núvol, tenim molt de núvol.
No sé avui com estarà.
No sé si era ahir abans d'ahir, que vaig veure-la,
vaig pensar, mira que bonica aquesta.
I estava quasi plena.
Va ser ahir o abans d'ahir?
No ho sé.
No, va ser abans d'ahir.
Aquests dies es veia i es veia molt plen.
És que ahir a la nit hi havia uns núvols...
No, ahir no.
Ahir abans d'ahir va ser.
Que realment el cel es veia fins i tot molt clar per la nit
dels núvols que hi havia.
Sí, no, no.
Dubto que avui la puguem veure,
però segur que hi ha altres punts de la terra que sí,
que veurem fotos precioses a la xarxa.
Però no ho dubto amb aquest cel tan nubolat que podem veure.
Però bueno, per qui la vegi,
si la veu vermelleta ja té tot el sentit del món.
Molt bé.
Doncs escolta'm, Aranxa,
moltíssimes gràcies per la sessió d'avui.
Gràcies a tu.
Que acabis de passar un bon divendres.
Igualment.
Que s'ho deixi notar també aquest cap de setmana,
aquests dies.
I res, ens tornem a parlar la propera setmana.
Perfecte, bonica.
Doncs bon cap de setmana.
I si a algú li ve de gust,
que li fem l'estudi a la carta
per veure com li poden afectar tots aquests trànsits.
O només per entendre millor el potencial energètic.
Ja saben on es poden adreçar a mi.
que és Aranxa amb Tx,
guió baix limon,
a les cestes socials a Instagram
o al 626 934 850.
Molt bé.
O bé passar-se pel local, no?
Una altra opció.
Passar-se pel meu local,
a Sant Joan d'Espí,
davant de la farmàcia de Carre Gaudí,
davant de TV3.
Molt bé.
O que em truquin i quedem.
O sigui, no serà per vies, eh?
Aranxa, vull dir...
Qui no em troba és perquè no vol.
És perquè no vol, exactament.
Bon cap de setmana, Aranxa.
Igualment, bonica.
Adéu.
Que vagi molt bé.
Adéu, adéu.
Ràdio Tosbert
98.1
Ràdio Tosbert
98.1
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Ràdio Tosbert
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tens moltes formes de començar el dia!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
12 i 34
abans de trucar al psicòleg
David Fernández per fer l'últim espai
d'avui i de la setmana
escoltem aquest tema de gent estar
que es diu l'últim ball
Passegem
avui ha sortit el sol
repiquen campanes
i un cuinarà pels dos
entrant a la plaça
saludant
enmarca venteja el mercat
sopensen i trien
un tall de salmó
enterrat entre glas
seu
té ganes de plorar
se li encongeix el cor
hi ha llagrimes
salades
quan el mar
parteix el món
li agafa
les dues mans
li besa
cada dit
i a l'anular
si queda
per si torna
alguna nit
afanya't
que no se et refredi el plat
comença tu
té una carta entre les mans
es posa
es posa a llegir-la
notant com la veu
l'està tremolant
aquella notícia
que mai vols que donin
però ja t'han donat
que no se obra
es posa
Dieu
ce
és
que no se
aquí
i
est observed
llarga
M'agafa les dues mans, li besa cada dit.
I a l'anul·lar s'hi queda per si torna alguna nit.
No em vull trencar veient el far i cada nit somiat que tornes.
I està en carmen els detalls.
Concedeix-me a un últim ball.
I cau la neu sentint la veu clavança fort entre els desordres.
Un hivern tan fred i llarg.
Concedeix-me a un últim ball.
Un hivern tan fred i llarg.
Un hivern tan fred i llarg.
Fins demà!
A l'inici del programa hem mencionat els dies mundials que teníem avui i destaquem sobretot el dia mundial de l'endometriosi perquè és una malaltia que afecta a milions de dones a tot el planeta i en consonància també amb la voluntat de ràdio d'esvern de lluitar cada dia i donar a conèixer no només els drets a les dones i de reivindicar-los sinó també de donar a conèixer per exemple dies com a l'endometriosi.
que afecten per exemple a malalties en els quals a vegades i al llarg de la història hi ha faltat sempre inversió per estudiar.
Les causes, una d'elles és l'endometriosi, una malaltia que afecta a una de cada cinc dones que tenen entre 14 i 49 anys i està infradiagnosticada per això, perquè mai se li han donat suficients recursos i mai s'ha investigat prou per ser i per tractar-se del cos de la dona.
L'endometriosi és una malaltia inflamatòria que afecta a les dones i que es caracteritza per un dolor pèlvic crònic, sol ser més intens durant el període menstrual.
Aquest patiment provoca danys en l'aparell reproductor femení on acostuma a aparèixer un creixement benigne de teixit endometrial que ocasiona l'aparició de quistes i altres malformacions en els ovaris i que en alguns casos pot deixar a la dona fins i tot infèrtil.
Resulta difícil trobar un diagnòstic precoç en aquesta patologia i això impedeix que les pacients siguin tractades.
És una malaltia crònica que a vegades triga d'entre 7 i 10 anys a ser detectada i que fins ara està catalogada com una patologia desconeguda que inclou, inclòs pot causar discapacitats en les persones que la pateixen.
A tot el món ja ha calculat més o menys que hi ha una afectació de 180 milions de dones amb endometriosi.
L'endometriosi, ja ho hem dit, malaltia benigna que no té cura, sens dubte pot ser tractada amb alguns fàrmacs com antiinflamatoris, analgèsics i també hormones.
Quan presenta complicacions més grans com adherències, quistes o retraccions també, el més recomanable és a vegades la intervenció quirúrgica inclús.
Depenent de la mida present de la regió genital això pot ser causa d'infertilitat o també d'una menopausa precoç.
Per aquesta raó molts especialistes en aquest camp recomanen allargar l'alternativa el més possible i així preservar els desitjos de maternitat a qui té excés i dret la dona.
L'endometriosi pot resultar una malaltia limitada en la dona que inclús també pot afectar la seva autoestima i per oferir recolzament és molt important l'ajuda familiar també inclús en la intervenció, lògicament, d'especialistes en salut mental.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
A nivel profesional, si es que necesitamos a alguien especializado que nos pueda echar un cable, ya sea psicólogo, coach, alguien que se dedique a eso, a ayudar a las personas, tanto o pedir ayuda en general a nuestros más allegados, a familiares, amigos, en un ámbito quizá más cercano.
A ese nivel, primero de todo, a las personas que tenemos más a nuestro alrededor, al día a día, ¿por qué nos cuesta pedir ayuda incluso cuando la necesitamos?
Pues mira, básicamente hay personas que les cuesta mucho pedir ayuda, a otras no tanto, pero a las personas que les cuesta pedir ayuda son personas que no les gusta molestar, que realmente creen que ellos solos pueden,
que realmente lo van a solucionar, que ya lo solucionarán, con lo cual van postergando esa posibilidad de pedir ayuda porque también tienen ellos la creencia que van a poder solos.
Puede ser que surjan emociones como la vergüenza quizás, el miedo, el orgullo, supongo que todas estas emociones están relacionadas con el hecho de pedir ayuda o de que alguien nos dé su opinión sobre algún tema que nos esté afectando.
Claro, aquí también es muy importante entender por qué pedimos ayuda y a quién pedimos ayuda.
Si yo, por ejemplo, tengo un problema legal, sería bueno pedir ayuda a alguien que sepa de derecho o que me pueda informar,
pero sí que es cierto que a veces también no es buena idea pedir ayuda a alguien que no sabe,
porque realmente también las personas tenemos la tendencia a dar consejos cuando no sabemos bien bien lo que siente la otra persona o lo que está necesitando.
Entonces, yo siempre aconsejo en consulta que no se pida ayuda a aquella persona que no te pueda ayudar de verdad,
porque si no, lo que puede hacer es que genere más dudas dentro de tu cabeza.
Vale, y claro, en el caso de ya nivel general, ¿no?, de pedir ayuda, ya sea pues amigos o familiares o alguien profesional en psicología o en lo que sea.
Ajá.
Claro, el hecho de no pedir ayuda a veces también nos viene como un poco aprendido, ¿no?, de lo que hemos visto de los modelos que hemos aprendido a lo mejor cuando éramos más pequeños, ¿no?
Si hemos visto que se valoraba el hecho de que no, de que cada uno puede con lo suyo, de que cada uno ya se apaña, esto también se aprende desde que somos niños, ¿no?,
es algo que vamos cogiendo, bueno, modelos que vamos aprendiendo.
Sí, vamos aprendiendo modelos, lo que pasa que, como te comento, Nuria, es muy importante entender para qué pides ayuda,
porque imagínate que tienes un problema personal con alguien y necesitas un consejo, puede que la persona que te dé el consejo te esté dando un consejo desde su visión
y no desde lo que realmente la persona necesita, con lo cual a veces la ayuda es una ayuda que no es ayuda, que es una confusión mayor, ¿no?,
porque muchas veces creemos que las personas cuando les damos un consejo tienen la misma capacitación que nosotros que estamos dando el consejo, ¿no?
A partir de ahí habría que discriminar qué tipo de ayuda se está pidiendo, si es una ayuda donde, pues te comentaba, ¿no?,
es un problema de que tiene que ir al aeropuerto y no tiene coche y puedes pedir que te lleven, pues eso es una forma de pedir ayuda, ¿no?,
donde ahí puede que haya la vergüenza en no querer molestar, pero cuando es un tema personal y pides ayuda,
a veces se genera una desayuda mayor, porque realmente hay una duda que se está inoculando, ¿no?, dentro de la cabeza.
Entonces, antes de pedir ayuda, quizás lo que hemos de valorar también es a quién pedírsela, ¿no?, un poco.
Totalmente, claro, claro.
Por ejemplo, estamos un poco en la cultura del yo puedo solo, de la autosuficiencia, ¿no?,
del orgullo, de ese individualismo también, o esa presión por mostrar siempre que estamos fuertes, ¿no?,
que no podemos ser débiles.
Sí, claro. Ahí es otra vez entender cuando yo tengo un problema, pues si yo soy suficientemente capaz para resolverlo
y si realmente tengo un amigo que siempre me dice, no tienes que saberlo todo, sí que tienes que conocer a la gente que sabe hacerlo, ¿no?
Por lo tanto, a veces no tienes que saber de todo, pero si conoces a quién te puede ayudar en un momento determinado,
pues eso hace que tengas más posibilidades, ¿no?, en la vida.
Si no sé de finanzas, puedo pedir a alguien que me ayude con las finanzas.
Si no sé de derecho, puedo pedir a alguien que me ayude con el derecho.
Y eso es lo importante, ¿no?, conocer a la gente que lo sepa, no tienes que saberlo todo.
Pero, ahora bien, cuando son temas personales, yo siempre digo, pues tienes que escoger a gente que sepa escuchar,
que sepa no dar opiniones, sino que simplemente te conforte y te valide, ¿no?
¿Crees que hay estigma en necesitar ayuda? O sea, hay en necesitar apoyo o, bueno, no sé, a veces también la vergüenza nos bloquea, ¿no?, el pedir ayuda.
Sí, la vergüenza, sí, el ego, el orgullo, el no saber cómo hacerlo, el miedo al rechazo.
Miedo a que te digan que no, miedo a que te digan que, pero, ¿qué haces? No sé.
Son una serie de miedos que existen en el ser humano y que, precisamente, cuando algo necesitas,
pues a veces se pone en marcha ese mecanismo, ¿no?, dentro de nosotros.
Claro, y haciendo referencia también, David, a lo que decías al principio, ¿no?, de saber a quién pedir ayuda,
eso a veces también va muy ligado con el tema de las habilidades sociales o de la educación emocional,
porque a lo mejor hay gente que incluso tiene dificultad para poder identificar, ¿no?,
qué tipo de ayuda necesita o incluso de saber expresar esas necesidades, ¿no?, de...
Hay gente que...
Totalmente, totalmente, de acuerdo.
Sí, sí.
Incluso hay gente que viene a consulta que te dice, no, no sé qué me pasa.
Ya.
Solo sé que estoy triste y realmente no sé explicar nada más, no sé ni qué contarte, ¿no?
Y a partir de ahí, pues, les ayudas a abrirse y les ayudas a que te expliquen cosas,
pero, de entrada, no saben bien bien ni por qué les pasa, ni qué les pasa, ni nada, ¿no?
Con lo cual es importante, sí, el que una persona, pues, se conozca tanto que entienda qué necesita, ¿no?
Pero, como antes decías, desde la cultura que tenemos desde pequeñitos, a veces no nos enseñan, ¿no?,
a conocernos demasiado a nosotros mismos, ¿no?
Conocemos los países, conocemos la geografía, conocemos la historia, pero poco a nosotros mismos, ¿no?
Claro, y qué papel juega la autoestima, ¿no?, en nuestra capacidad de pedir ayuda.
Es decir, a veces hay gente que cree que no merece ser ayudada o que no merece que sus problemas o que sus dudas, ¿no?,
sean también a veces un poco más el centro de atención.
Así es.
Hay personas que tienen miedo a expresarse.
Como antes decías, la autoestima es un papel muy importante porque es ese quererse a uno mismo, ¿no?,
el saber que uno es digno para que realmente pueda manifestar lo que siente, lo que piensa y lo que realmente, pues, necesita.
Y eso muchas veces no se pone en marcha por lo que tú decías, ¿no?, por el merecimiento, ¿no?
Hay personas que no se sienten merecedoras y eso es ahí donde está la tristeza, ¿no?, para estas personas que tienen como más obstáculos en la vida.
Claro, miedo al rechazo, medio miedo al juicio, ¿no?, un poco en…
Totalmente, totalmente.
Sobre todo eso, miedo al rechazo y miedo al juicio, sí, sí.
¿Tú crees, David, que se piden menos ayudas en ciertas áreas?
Es decir, por ejemplo, la gente le es más fácil pedir ayuda a nivel… sobre temas económicos o laborales
y, en cambio, en lo emocional está como más… todo, bueno, más de un lado, ¿no?
Bueno, está cambiando la tendencia.
Está claro que cuando tienes un problema legal, el abogado es mucho más consultable, ¿no?
Pero creo que hay un cambio de tendencia donde la gente se está empezando a abrir,
donde la gente empieza a entender que ir a un psicólogo no es solo tener un problema mental,
sino que también es un tema de salud, salud corporal y mental,
porque al final no tienes que tener un gran problema para poder entender que alguien desde fuera te pueda ayudar, ¿no?
Una ruptura con un amigo, una ruptura con la pareja, un problema en el trabajo…
Empiezas a entender que un psicólogo, una psicóloga, te puede dar una estabilidad emocional, ¿no?
Claro. ¿Y es más fácil ofrecer ayuda, David, que recibirla?
¿O al revés?
Pues no, yo creo que depende del trabajo de cada uno.
Yo soy una persona que hago terapia y recibo terapia.
O sea, que quiero decir, en este caso me pongo en manos de las dos fuentes, ¿no?
O sea, yo ayudo a la gente y también necesito que me ayuden y que me vean desde fuera, ¿no?
Con lo cual, yo creo que depende de cada profesional, de cada persona,
pero a mí me gusta, por ejemplo, pedir ayuda en diferentes áreas, no solo…
De hecho, hay temas que están externalizados, ¿no?
Dentro de mi trabajo, porque yo no soy tan eficiente, ¿no?
Como tema de redes o temas de web, pues se pide ayuda, ¿no?
O tema personal, ¿no?
También, y también pues ofrezco ayuda de lo que realmente entiendo, ¿no?
O si alguien me pregunta por temas económicos, probablemente no voy a saber dirigirlo ni ayudarlo,
pero si me pregunta por temas emocionales, ahí sí que puedo ser de gran ayuda, ¿no?
Claro. Y esto a veces pasa, también hay diferencias quizás entre hombres y mujeres,
que los hombres, también por los estereotipos a lo largo de la historia, ¿no?
De los años, a veces, esa figura, ¿no?
Que se les ha, bueno, o esa forma de ser que se le ha otorgado como de ser más fuerte, ¿no?
Como de que solos podéis con todo y a veces cuesta más quizás que los hombres se abran o pidan más ayuda, ¿no?
Por esa imagen como de fortaleza o…
Sí, pero yo creo que son estereotipos que van cambiando, o sea, que poco a poco los hombres se van abriendo,
van enseñando o van mostrando su vulnerabilidad.
Creo que la sociedad va haciendo un cambio a mejor, ¿no?
Creo que nos estamos abriendo a la posibilidad de eso, de pedir ayuda cuando uno la requiere,
por lo menos en el tema emocional, ¿no?
Que es el que me ocupa, pero los hombres también se van abriendo, van mostrando sus emociones, ¿no?
Que antes estaba como, es verdad, nos hemos criado a veces con la creencia de los hombres no lloran, ¿no?
Y esto, gracias a Dios, pues va cambiando y un hombre puede llorar igual que una mujer y puede expresar
y es síntoma de salud mental, ¿sabes?
Sí, es como que la sociedad siempre ha valorado más, ¿no?
A quienes pueden casi con todos, solos, y ahora es verdad que se está viendo, ¿no?
Que realmente casi que pedir ayuda es visto como un acto de valentía, ¿no?
Totalmente, de inteligencia y sabiduría, claro.
Sí, sobre todo, más que nada, bueno, a nivel emocional, ¿no?
Que a veces se necesita dar ese paso, ¿no?
Sí, sí, y de hecho ha cambiado, nosotros, yo soy del 75, ¿no?
Antes, un problema que la persona tenía una gran dificultad, hoy en día se ha normalizado,
se entiende y es un servicio que ayudan y creo que a futuro mucho más, ¿no?
Creo que la gente se abrirá más porque funciona, la gente se da cuenta que invertir en uno mismo
ayuda a incrementar la felicidad, el equilibrio, ¿no?
Sobre todo el equilibrio con uno mismo y andar con, bueno, pues con menos bloqueos, ¿no?
Y ya para terminar, quizá, David, ¿no?
Que la gente vea que pedir ayuda, bueno, fortalece los vínculos con los demás también
porque es como que, bueno, la gente entonces ve también que confía en ella, ¿no?
Que, ostras, cuando alguien quizá nos pide ayuda es como, ves como, bueno, pues cree que soy capaz también de ayudarle, ¿no?
Confía en mí, hay ese vínculo, pues que, bueno, que en principio, pues, bueno, salen cosas buenas, ¿no?
También cuando alguien nos pide ayuda, a uno se le sube un poco la autoestima en el sentido de, bueno, pues, ostras,
confían que mis consejos, pues, pueden ser buenos, ¿no? Y le pueden servir.
Claro, es un síntoma de confiar, ¿no?
Cuando alguien solicita ayuda a alguien, pues le está diciendo, yo confío en ti y me fío de tu criterio
o de alguna manera me importa tu opinión, ¿no? Con lo cual siempre es positivo
y evidentemente ayuda a subir la confianza, la autoestima, la seguridad.
En cualquier caso, bueno, como síntoma también de esa madurez emocional.
David, lo hemos de dejar en este punto, que tengas buen fin de semana.
Feliz viernes.
Muy bien. Pues gracias a ti, Nuria, también. Gracias a todos los que nos escuchan.
Y volvemos a hablarnos la semana que viene.
Así es. Pues buen fin de semana.
Venga, David, que vaya bien. Adiós.
Chao, chao. Adiós.
Nosaltres deixem el programa. En aquest punt us hem estat fent companyia des a les 10 del matí.
i ara us deixem amb l'informatiu de les notícies d'aquí de Sant Just,
amb la Mariona Sales Vilanova i per la tarda al magazin Al Refugi amb Dani Martínez.
Que acabeu de passar bon divendres, bon cap de setmana i tornem dilluns aquí a la Rambla.
Apera de la Mariona Sales Vilanova i per la tarda al magazin Al Refugi amb Dani Martínez.
Apera de la Mariona Sales Vilanova i per la tarda al magazin Al Refugi amb Dani Martínez.
Fins demà!