14. Encomanem cultura en català. El suplement. En Roger escapa. Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla.
Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar, ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvent.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
Bon dia i feliç dissabte. Arrenc aquí ara el resum de la Rambla.
Soc Daniel Martínez, presentador de la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern i avui us portem el resum de la Rambla, aquell espai on recuperem les entrevistes destacades de la setmana i us les portem aquí al cap de setmana perquè les podeu escoltar amb deteniment.
Aprofitem que estem a les zones del 98.1 FM avui en dissabte per saludar-vos, per desitjar-vos bon cap de setmana i per convidar-vos a escoltar els propers minuts aquí al 98.1 FM. Soc Daniel Martínez i ara comença el resum de la Rambla.
Doncs arrenquem la segona hora de la Rambla, arrenquem com sempre amb l'entrevista del dia. Avui en aquest espai posem el focus a Cuba. Parlem amb Cinta de Paz i Júlia Hernández, dues senjostenques que el passat mes de desembre van formar part de la Brigada dels Països Catalans. Un projecte de cooperació i solidaritat internacional i és que la brigada va arribar a Cuba cap als vols del 22 de desembre i va fer la seva primera parada
a l'Escola Grandes Alamedes, coincidint amb el Dia de l'Educador, una data molt significativa al país, ja que celebra el motiu del final de l'analfabetisme a Cuba. En aquesta primera visita es va fer entrega del material recollit als països catalans, material escolar, fruit de la solidaritat de moltes persones i col·lectius. Avui ens explicaran aquesta experiència, la que han viscut elles i també l'impacte que té aquest projecte. Cinta Júlia, benvingudes al programa.
Bon dia. Doncs comencem una mica aquesta entrevista perquè ens expliqueu què és exactament la Brigada dels Països Catalans i amb quin objectiu vau viatjar a Cuba.
La brigada dels Països Catalans és una brigada que organitza l'ICAP, que és l'Institut Cubà de Minsat amb els Pobles, deia Cuba. I són una brigada que s'organitzen cada any, diversos M etapes de l'any. I aquesta vegada l'Esquerra Independentista, liderat per l'organització ITACA, que és l'organització internacionalista, ens va contactar les diverses organitzacions de l'Esquerra Independentista i vam anar a Cuba.
Llavors, per què es va Cuba i amb quin objectiu? Doncs una mica és com que Cuba el tenim com a exemple de societat socialista i pel nostre projecte que tenim com a Esquerra independentista creiem que és important anar a fer feina allà tant com per conèixer la realitat del seu projecte com per també difondre la nostra. I per què vau decidir formar-ne part personalment i com us va motivar a fer aquest pas de participar de la brigada i de marxar cap a Cuba uns dies?
Sí, doncs nosaltres també com a militants de l'esquerra independentista i per tant amb un projecte polític semblant al que té Cuba ara mateix, bàsicament estem motivades perquè és com un dels pocs exemples que queda al món de país socialista on va aconseguir triomfar la revolució i per tant creiem que hi ha molt a aprendre de...
d'aquesta societat, alhora també sabem que hi ha un bloqueig per part dels Estats Units que fa més de 60 anys que dura i per tant creiem que és necessari anar allà com a solidaritat entre pobles oprimits per tal de fer tot el que puguem tant allà com des d'aquí i per últim també per explicar una mica quina és la nostra realitat com a països catalans i quin és el projecte polític de l'esquerra independentista en aquests països catalans que estaven en una conjuntura concreta també.
Molt bé, doncs també expliqueu-nos una mica, com hem comentat a la presentació, vau fer la primera parada a l'Escola Grandes Alamedes. Com va anar aquesta primera rebuda i el contacte amb l'escola?
Doncs va anar perfecte. De fet, és un exemple de com la importància que donen allà l'educació i el pilar fonamental que té allà les escoles com a institució i també els docents com a persones. Ens va impactar molt també el tema que l'educació és com un fet molt globalitzador en el que també donen molta importància a l'art, a l'esport...
i a la figura de l'educador com a referent en aquest sentit. També ens van explicar el tema de la campanya de l'analfabetisme, que van tenir molta importància a les escoles rurals pel fet que, com en zones més aïllades de les grans ciutats, costava molt bé analfabetitzar mala gent i van tenir un paper primordial en aquest sentit. I l'entrega de material escolar també va ser com un intercanvi de coneixement amb els docents, directors i directores de les escoles que van venir a l'acte
tota la recollida que vam fer els casals i ateneus d'aquells països catalans va servir d'alguna cosa perquè arribés a aquesta gent.
Molt bé, doncs vosaltres arribeu, feu aquest primer contacte i bé, què és el que us vau trobar? Quina és la situació que us vau trobar i com vau viure aquest primer contacte amb Cuba i amb els joves amb els que va coincidir durant aquesta estada en aquest espai que recordem aquesta primera acció va ser en aquesta escola. Sí, a veure, va ser molt interessant també perquè és una societat
junts geogràficament, però molt a prova políticament. Des del primer moment hem tingut molta curiositat per saber com el jovent d'allà també viu i milita i com és el seu dia a dia. Ha sigut una mica un intercanvi cultural i social constant, de preguntar moltíssim, d'escoltar moltíssim, també d'intercanviar una mica com són els dos projectes polítics, com estem nosaltres aquí, perquè també hem de tenir en compte que
és el que et deia, que és una realitat que tenim geogràficament molt lluny i que, per tant, hi ha tota una sèrie d'informacions que ens arriben, que són les que interessa que ens arribin, que clarament estan bastant allunyades de la realitat i el mateix passa amb la nostra realitat, perquè les brigades també són un punt de trobada amb molta gent de molts països diferents i ens vam trobar que molt poca gent sabia que eren els països catalans, que molt poca gent sabia...
quina és la situació dels Països Catalans ara mateix i una mica com la lluita per l'alliberament nacional que tenim des de fa anys. Llavors també va ser molt interessant aquest punt de trobada i d'intercanvi tant de projectes polítics com de reptes que tenim actualment com a persones que militem i que lluitem per un món millor. I seguint una mica aquesta línia, parlem d'impacte. Quins beneficis reals d'aquest tipus de cooperació per a les comunitats cubanes?
Doncs moltíssim, perquè, o sigui, per una banda, pel bloqueig dels Estats Units, que cada vegada és més agressiu, sobretot des que va tornar Trump al govern, i això fa que les vies d'entrar i sortir productes siguin molt escasses i també com el tema de les transaccions bancàries i tot això, vull dir, és que...
tenen molt bloqueig en aquest sentit. Llavors el paper que podem tenir nosaltres és bastant gran. Un, pel que comentava la Júlia, de trencar la desinformació, desmentir tot això que ens arriba aquí per viure-ho de primera mà i veure realment quina és la realitat allà. I dos, també perquè que vagi gent de tots aquests països que vagin allà directament, doncs també trenca en certa manera en un petit percentatge tot aquest tema del bloqueig perquè els podem portar coses, perquè podem parlar amb ells de primera mà i tot això.
Clar, ara parlem d'aquest altre sentit, de l'impacte personal que vosaltres us emporteu. Què us en dueu d'aquesta experiència?
Nosaltres, sobretot, ens enduem una mica tots els valors que tenen com a societat cubana, que són valors que són herència de la revolució encapçalada per Fidel Castro i Che Guevara, i són valors com la solidaritat, l'altruisme, sobretot el compartir el que es té i no el que s'obre, i tota la importància que li donen a la cultura, a la història, a l'educació, a l'art...
vull dir, no sé, és una societat que ha decidit posar al centre els drets de la població i les necessitats bàsiques i no el benefici econòmic i això evidentment té els seus fruits i podem veure que són persones que, com que el seu dia a dia és molt diferent del nostre, que allà el que importa és que tothom estigui bé i que tothom ho tingui tot cobert i no el benefici econòmic que se'n pugui extreure de...
del sistema productiu, llavors creiem que això és com el major aprenentatge i sobretot també la resistència i la resiliència com a poble cubà davant d'una agressió que no fa més que agreujar-se. Mhm.
Sí, jo et diria això. Creieu que d'alguna manera aquestes iniciatives també ajuden a trencar tòpics sobre Cuba? Perquè, clar, ara nosaltres tenim una sobreinformació, és a dir, estem sobreinformats de tot i en molts casos això també fa que a vegades no tinguem una informació clara del que està succeint. Ens ha passat una mica ara en Venezuela, amb tot el que està passant des de fa una setmana i escaig.
tot el que passa a Venezuela, totes aquestes accions que ha dut també el govern de Donald Trump sobre la població venezolana. Clar, estem veient totes aquestes accions. A Cuba m'imagino que també tenen la seva realitat i moltes vegades aquestes realitats no ens acaben d'arribar del tot aquí a Catalunya, oi?
Sí, totalment. Això del que parlàvem abans de tot el tema de què és important, conèixer la realitat de primera mà i anar allà per veure realment què està passant i no creure en ser el que ens arriba aquí. Nosaltres, com el que més ens va impactar és el tema de conèixer la realitat del poble cubà i entendre millor de què parlem quan parlem de bloqueig, perquè es diuen bloqueig als Estats Units, però
Com a entendre bé què significa això i quines polítiques fan que hi hagi aquest bloqueig. Després també com a entendre bé que és una certeja política per intentar ofegar el país, que bàsicament és un tema ideològic i polític perquè trenca amb el model capitalista i evidentment als Estats Units això no ho vol permetre a sota cap concepte.
i després com que la realitat allà és complicada vull dir la gent està evidentment passant-ho malament perquè el bloqueig no fa més que anar agraujant-se i hi ha molts països que donen l'esquena evidentment un dels països dels que rebien més suport era Venezuela com has dit i ara doncs
evidentment el que ens arriba aquí és tot el tema que Maduro ja tenia una dictadura posada allà, que la gent estava molt pobra i que estava molt malament, i totes aquestes informacions, quan veus que vas allà, realment la gent està vivint malament, però està vivint malament perquè els Estats Units perpetuen aquest...
que hi hagi aquest malestar dins de la societat i els ofega constantment. Llavors, com que el poble cubà també el que ens va demostrar és que defensarà el seu projecte polític de la revolució dels seus valors, costi el que costi, i que si calgui tornar a plantar cara als yanquis ho faran totalment sense mirament, i això també ens ho està demostrant ara al poble venezolà.
Doncs ara sí, abans d'acabar, si algun s'està escoltant i vol implicar-se en projectes de solidaritat internacional, quin missatge o consell els hi donaríeu després de la vostra experiència?
Sí, nosaltres ho resumíem una mica en tres punts. En primer lloc, que no serveix de res com anar fins a aquests països o col·laborant en aquests projectes internacionals si tampoc ets una persona que t'impliques en el teu poble o en el teu barri. Per tant, que és imprescindible que ens organitzem a nivell local per tal d'intentar canviar aquella realitat que ens toca més de prop...
físicament, per dir-ho així. En segon lloc, que també la gràcia de participar en aquests projectes és també que hi hagi aquest intercanvi polític i, per tant, socialitzar com quina és la feina política que estàs fent, el d'on vius i de l'espai polític que participes, que en el nostre cas, com hem dit, és l'esquerra independentista.
I en tercer lloc, que és molt important que la solidaritat internacional no es perdi i que es posi èmfasi en aquesta necessitat de col·laborar i d'ajudar-nos entre pobles per tal d'intentar trencar una mica amb el sistema aquest que ens han imposat des de fa anys. I que Cuba, en aquest sentit, és com una mostra del brí d'esperança que tenim en aquest món de grisos, una mica per fer que torni una mica el color i es torni a posar al centre el benestar comú i no...
i no el benefici econòmic d'uns pocs. Llavors, per acabar, sí que també ara tenint en compte tota la situació que està passant al poble venezolà i recordar que els Estats Units sempre ha tingut molt clar el que va fer els països, que és a quedar-se amb els seus recursos i a sotmetre la gent a un règim de misèria. Llavors, tenir present que el Llatiu Amèrica és com un dels últims bastions
on encara hi ha projectes que lluiten pel benestar de la gent i que ens hem de mirar en aquests i que sempre que puguem anar-hi per tal d'aprendre i intentar-ho replicar als països catalans. Doncs, Júlia Hernández, Cinta de Paz, moltes gràcies per compartir aquesta estona amb nosaltres, també aquesta experiència que heu viscut i per tota la feina que heu fet des de Cuba. Una abraçada. Una abraçada. Cuideu-vos molt.
I ara, petita pausa musical. Tornem de seguida. Bona tarda, Marc. Bona tarda, Eduard. Què tal, com esteu? Molt bé. Perfecte, nosaltres també molt contents de tenir-vos per aquí. Per començar, per ubicar una mica l'oient, que encara no conegui això de les estones de clàssica, ens podeu fer cinc cèntims de què és això?
Sí, tant. És un cicle de concerts que es va iniciar ja fa uns sis anys, més o menys, que jo coordino des de fa tres anys, ara farà quatre, i és un cicle que està destinat a apropar la música clàssica al públic, a aquelles persones que no coneixen la música clàssica, que tenen ganes de conèixer aquest estil de música,
Són uns concerts amb un preu molt popular i on venen músics d'una categoria molt important. Músics molt bons per apropar la música clàssica als ullens.
Avui tenim un d'ells, l'Eduard. Eduard, tu ens pots ubicar una mica qui ets i què fas. Sí, clar. Primer de tot, gràcies per convidar-me a aquest programa. És un privilegi. No, gràcies a tu. Bé, jo soc l'Eduard Maria, soc el violonçalista del Trioxes, que és el trio que la Mar ha escollit per tocar aquest cicle.
I bé, amb el trio Occés estem estudiant actualment el màster de música de càmera, dedicat al trio, que és un trio clàssic de piano, cello, violí, amb Enrique Rovirosa, que és el nostre professor. Molt bé, ideal. I des de quan aquest trio va funcionant?
Fa un any ens vam formar fa un any, és veritat que tots tres sempre hem volgut tenir un trio, hi ha diferents tipus de formacions cambrístiques, i el trio per nosaltres subjectivament és la cambra per excel·lència,
És on hi ha més repertori, és on hi ha més versatilitat per aquest instrument. Llavors, solidificar-nos com a tal fa aproximadament un any, més o menys. I com neix aquest vincle, Marc? Com et vas fixar en el Trioxis?
Sí, jo soc bastant amiga, companya de joventut, diguéssim, de la professora de l'Eduard, del Conservatori, de l'Esther. I llavors, parlant amb ella un dia, dic, ostres, és que tinc molt interès a portar un trio, però que sigui jove, que siguin persones que ja hagin acabat la carrera, que siguin professionals, però que estiguin, diguéssim, començant la vida professional ja.
i em va dir, ostres, mira, l'Eduard és fantàstic i justament està fent el màster de la licenciatura, de la postlicenciatura, i te'l recomano moltíssim. El contacte és l'Esther Vila, que és una violoncialista de gran categoria. Molt bé. I una de les claus del projecte són els preus, tu mateixa ho has dit, preus populars, per apropar aquesta música clàssica a la societat,
I preus populars que trenquen una mica amb el clitxer que la música clàssica és cara. Exacte, sí. La música clàssica és cara d'estudiar, però no és cara d'escoltar. Perquè avui dia, amb els medis que tenim, Spotify, YouTube, etc., realment la cultura està a l'abast de tothom. No és com antigament, que certament aquests estils de música estaven reservats només a una minoria culta i rica. És a dir, el...
El poble no podia accedir a concerts de música clàssica ni anar a veure òperes. En canvi, avui dia està a l'abast de tothom. I és un estil de música que val moltíssim la pena, perquè és un estil de música, jo sempre ho dic als alumnes, que et pot acompanyar durant tota la vida.
I és un estil de música que es pot gaudir fent tasques relaxants a casa, disfrutant dels timbres, de les diferents sonoritats dels instruments. Són instruments, moltes vegades, que si no tens l'acostum d'escoltar-los, et poden sorprendre en com et poden remoure emocionalment, en com et poden fer sentir. Què passa que per conèixer-ho ho has d'escoltar.
Llavors, a vegades hi ha com la barrera, diguéssim, mental, no?, de dir, ostres, no, aquesta música és com... Antiga, no? D'un altre nivell social. Ah, també, sí. Perquè avui dia tot és de tothom. Vull dir, tots podem accedir a tot i és fantàstic, no? A més, el tipus de concert està dissenyat, quan vaig agafar jo el cicle, vaig donar-li així com una volta, i està dissenyat d'una manera que és que no té programa de mà.
Llavors, no té programa de mà i si no s'utilitza el piano, que en aquest cas s'utilitza el piano de mà... Perquè per la gent que no entenem tant, què vol dir que no tingui programa de mà? Sí, el programa de mà és aquest díptic o folletó, diguéssim, on surten les cançons, les obres musicals que interpretaran els músics i surten els currículums dels músics que tocaran.
Llavors, a Estones de Clàssica, una de les coses que vaig decidir quan vaig agafar el cicle va ser eliminar el programa de mà. No amb intenció de no donar a conèixer els músics ni el repertori, sinó perquè els músics expliquessin al públic el que tocarien. Llavors, d'aquesta manera, es trenca la frontera entre el públic que escolta i el músic i es crea com un vincle de comunicació i aquest concert es converteix una mica...
amb una classe de música clàssica, també. I apropa encara més, diguéssim, al format de música clàssica. Molt bé. I Eduard, això quan t'ho va vendre, com ho vas rebre? I tens ganes també ara de parlar amb el públic? Sí, i tant. De fet, ja tenim uns quants concerts a les esquenes en poc més d'un any.
I normalment el nostre format és aquest. Mira, molt bé. En comptes d'imprimir un díptic i tal, crec que és molt interessant, és molt més proper cap al públic, i més avui dia, no? Que tothom ho veu tot a través d'una pantalla, tal, poder tocar i parlar, no? I explicar, això ha sigut, hem tocat el trio de Beethoven, hem tocat aquest, hem tocat qualsevol tipus d'explicació, però molt més propera.
I, de fet, aquest concert em fa molt d'il·lusió, precisament perquè va ser el primer concert que vam aconseguir com a trio. O sigui, quan justament ens estàvem... Encara estàvem parlant de... Vinga, com farem això, no? Quins dies d'assaig, tal? Com ens direm, inclús?
em va trucar a l'Ester i em va dir, mira, trucarà una noia molt maca que t'oferirà un concert i tu allà, jo te lo dejo allà i va ser molt o sigui, tenim moltes ganes va ser el primer concert que ens han programat que bé, que bé, doncs sí, això recordem que serà el 18 de gener el diumenge a les 6 de la tarda i escolta, Eduard per conèixer una mica més sobre tu en quin moment neix la teva passió per la música?
A veure, jo puc dir, i això li farà molta il·lusió a ma mare, que és gràcies a la meva mare perquè em va apuntar els 5 anys a l'escola de música del municipi de Sant Andreu, que és on vaig conèixer l'Ester. I va ser, a veure, des de petit...
M'ha agradat molt. Passió crec que més endavant, quan comences a desenvolupar-te una mica més i comences a conèixer una mica més, però des dels cinc anys ja m'ha agradat molt el violoncel concretament, tenir una facilitat molt especial amb el violoncel, molt més que amb els instruments.
I va ser des dels 5 anys. Després vaig estudiar fins als 21, perquè no tenia classe de Carme o no, la típica, la que no fes què fer amb la teva vida. I quan estava treballant d'informàtic, me'n recordo perfectament, a una empresa molt xula i el típic treball d'informàtic superguai, vaig dir que estic fent la meva vida...
si jo toco el cello perquè estic aquí tancat darrere una pantalla i vaig deixar la feina i vaig dedicar-me al 100% a tocar el cello i a voler dedicar-me al cello que és voler ser músic és realment complicat avui dia parlo aquí a Espanya almenys no sé fora com està el panorama però a Espanya és realment complicat va ser una apuesta un poco arresgada sí sí arresgada i com està sortint? molt bé
De moment, molt bé. Vaig acabar l'any passat el grau superior, la carrera, perquè ens entenguem, i m'estanen sorprenentment bé, però ho parlava amb la Mar fa poc, fa poca estona, que falta molta... Avui dia hi ha molta inseguretat, molta inestabilitat en aquest panorama. Hi ha poques orquestres que et donin aquesta estabilitat, pocs...
poca oferta realment, molt poca oferta. Òbviament, si busques i dediques gran part del teu dia a enviar correus, a fer spam ajuntaments, a associacions, a centres culturals, etc., acabaràs trobant. És a dir, gran part que em estigui anant relativament bé
És perquè s'ha buscat, no m'ha vingut el cel, vull dir... Però bé, no em puc queixar. Esperem que millor, amb més estabilitat, sobretot. I tant que sí, i tant que sí. Una mica amb les arts i tot això és el que sempre passa, aquesta petita inseguretat. Però bé, Mar, què voleu oferir al poble de Sant Just amb aquesta iniciativa?
Bé, amb estones de clàssica, sempre ho comento a les entrevistes, diguéssim, el que volem és simplement que la gent de Sant Just s'animi a venir a l'Ateneu a escoltar música clàssica, i escoltar música clàssica com si estiguessin al sofà de casa. És com que es teletransportin, diguéssim, del sofà a la butaca de l'Ateneu, perquè és ben bé...
Un ambient el que es crea, i això és així, amb tots els músics que han passat per estones de clàssica, el comentari sempre és el mateix, que es crea un ambient molt bonic, d'un caliu i una energia superxula, i ho recomano a tothom, que s'animin, encara que faci una mica de mandra, diumenge a la tarda, que s'animin i que vinguin cap a l'Ateneu a gaudir d'aquests músics que són impressionants.
I tant que sí, perquè aquest concert més o menys quina durada té?
Una horeta, sí. I després la xerrada. Clar, llavors durant el concert hi ha algun comentari i han acabat, doncs hi ha aquesta oportunitat que el públic pot preguntar coses als músics sobre els seus instruments, sobre la seva carrera musical, sobre el repertori que han interpretat. Bueno, es crea així com un diàleg també molt enriquidor per tothom. I tant que sí, i tant que sí.
I justament amb aquestes obres, amb aquests concerts de càmera, aquí a la sala de cinquantenari de l'Ateneu, el preu és això que hem dit, preu reduït, des de 14 euros, tot i que si sou menors de 30 anys són 10 euros, i els alumnes de música només res, gratuït. Exacte, els alumnes de l'escola de música és gratuït. És el vincle aquest una mica que es crea amb la idea que l'alumnat s'engresqui també a veure músics en directe.
Jo us vull preguntar una mica als dos quin és l'estereotip més gran que existeix sobre la música clàssica i què s'hauria de fer per trencar-lo. Estereotip.
Que és música per gent gran. Jo m'ho passo de puta mare, si es pot dir aquí, a la ràdio, tocant qualsevol tipus de repertori. Bé, a mi, a nivell personal, Mozart m'ho regeix una mica, però tota la resta, de veritat que és espectacular. Això és de gent gran, res. De fet, tinc família que no s'atreveix a venir perquè es pensa que s'ho passarà malament, saps? O sigui, no, s'amorriré molt, tal, és que...
i opina i diu, si no et fot la pell de gallina, certes coses, o tens ganes de plorar, o et cabreges, hòstia, potser no tens massa ànima, perquè és un estereotip molt gran, això del típic senyor de traje...
Clar, també el que deia una mica la Mar, que és per la classe més alta i res a veure. Sí, el tema edat i classe social s'ha de trencar, ja, perquè no és real, o sigui, és una cosa com inventada, és com si diguéssim els extraterrestres estan aquí ara fent entrevista, és que no és real, però falta el pas aquest, no?, que la gent, diguéssim, també s'atreveixi, no?, faci com el pas, diguéssim, això.
També hi ha un dels concerts d'estones de clàssica del cicle, que és precisament el Team Classic, que és destinat a adolescents. I es fa tota la feina, diguéssim, amb l'Institut de Sant Just, amb l'Escola Alemana, etcètera, on es vincula, diguéssim, els adolescents a que vinguin a escoltar el concert, aquest concert gratuït.
i on l'intèrpret és adolescent també. Llavors aquí també és molt interessant l'aposta aquesta de realment apropar la música clàssica a tothom i en especial als joves.
i en aquest concert del trio Occés. Ens diu un repertori, ens interpretaran obres de Beethoven, Schubert i Mendelssohn. Què veurem exactament? Bé, hi ha dos... La primera obra serà el segon moviment del segon trio de Schubert, que Schubert és un dels compositors. És clasicisme, escoltarem un clasicisme. El clasicisme encara no es deixa emportar tant per les emocions,
Tot i que dins d'aquesta estabilitat emocional és preciós, és perfecte. Però és molt difícil, perquè aquesta perfecció també s'ha de traduir als instruments. Va una mica lligat de la mà el quant al·locada és l'obra amb quant difícil és.
Ja estem parlant a nivell de molt detall, però és molt difícil. De totes formes, fora de dificultat. És una obra molt bonica. A més, és un moviment bastant conegut perquè va sortir a una pel·lícula de 1968, del qual mai me'n recordo del nom, sempre que la presento, i ara tampoc, òbviament. Però és bastant conegudet, aquest moviment.
Després d'obrir el concert amb aquest moviment, tocarem el trio endomenor de Beethoven, que és de l'opus 1. L'opus, per qui no entengui, és la publicació. És a dir, si és l'opus 1, és la primera publicació que es va fer pública a Beethoven, a la seva època. No ara, sinó a la seva època. Per tant, estem parlant d'una obra super... super...
jove, de Beethoven, i és el tercer trio, el tercer trio de set, que en té, si no m'equivoco ara mateix, crec. I després, el trio de Beethoven sí que el tocarem sencer, són quatre moviments, i després...
Bé, el primer moviment... Sempre hi ha ràpid-lent, ràpid-lent normalment, però en aquest cas són... És ràpid-lent, primer moviment ràpid, segon-lent, molt bonic el segon, és un tema amb variacions, el tercer és un rondó que és molt juganer i el quart acaba amb... és superèpic. O sigui, és un petoera al máximo, sí. I després acabarem, per tancar el concert, amb el segon moviment del primer trio de Mendelssohn, que és un caramelito, és una cosa...
Increïble. Realment hem muntat aquest concert pensant en que la gent vol conèixer la música clàssica i s'ho vol passar bé i vol... Aquí no us avorrireu, és impossible. És la veritat que acabem el concert i després ja veurem si hi ha molt d'aplaudiment. Doncs esperem que sí, que la gent aplaudeixi molt i puguin veure això també. I tu abans has dit que tens un vincle especial amb el Txelo. Què et va enganxar a tu d'aquest instrument? Home, és...
No ho sabria dir, crec que ens passa a tots tres, bueno, qualsevol música que hagi escollit el seu instrument, és una cosa que no es pot explicar exactament, però vaig provar el piano.
No acabava d'adaptar-me molt. Vaig provar... Què vaig provar? Vaig provar tres instruments més, no? La típica roda d'instruments que fas de petit. I amb el xelo va ser immediat. O sigui, va haver-hi alguna acció... No sé, és com...
Algo màgic, sí, sí. Algo així, d'acord? Però sí, algo així. Per la gent que l'ubiquis, aquest, que és el més grandot, no? No, és el tercer. És a dir, hi ha el violí, la viola, que és un violí més gran, el cello, que es toca assentat, i després hi ha el contrabaix, que es toca de peu, que és el més... Aquell sí que és un armari. Molt bé, molt bé. I més endavant, Marc, també tindrem el mes de març, el trio Galea, que presentarà Salon Music. Què ens oferiran ells?
Ells és un trio, són dues flautes traveseres i piano. També farà un repertori clàssic una mica més a través de la història. Després, al maig, vindrà el team clàssic.
crec que és al maig, em sembla que sí que és al maig, amb el Pau Bosch, que el Pau ara està precisament a Musiquene, m'estudia en direcció d'orquestra, que és super, super complicat entrar a aquest conservador Musiquene, és molt, molt important. I això fa un jove, no? Sí,
És el concert de Tint i el Pau just, bueno, just ha començat la carrera ara aquest any, diguéssim, té 18 anys, exacte, 18 anys i vindrà al maig, vindrà a Musiquene a fer el seu concert amb el violí, ell és violinista acompanyat al piano pel seu pare, pel Pau Bosch, que és també un superpianista, el Pau.
I després, a final del 2026, que ja serà la temporada 26-27, tindrem una cosa molt xula, que seran les sonates de Beethoven, però la integral de cello i piano, que les interpretaran els músics en dos concerts. Faran el primer concert a la tardor i el concert del gener del 2027 serà la segona part d'aquest concert de la integral de les sonates per piano i cello de Beethoven. O sigui que tenim aquí...
Tenim una bona programació per davant, eh? Una bona programació en marxa. I durant aquests sis anys, com ha estat la resposta del públic fins avui en dia? Ha estat bona. És un cicle que es va mantenint, és un cicle que... Clar, si són sis anys vol dir que té cert èxit. Sí, sí, sí, té un recorregut ja i té un... Bueno, forma part de l'Ateneu, no? Jo sempre dic que l'Ateneu és la casa de la cultura i com a tal ha de tenir diferents registres. És a dir...
que hi hagués un concert cada mes de música clàssica, potser és massa excessiu, no?, perquè s'ha de donar avantall a tots els registres musicals, a totes les arts, diguéssim, també ha d'haver-hi teatre, també ha d'haver-hi teatre musical, ara faran, ara aquest cap de setmana al Trencanous, amb dansa, vull dir, realment, és la casa de la cultura, no?, i com a tal ha de promoure la cultura.
I la música clàssica ha de ser-hi. Ha de ser-hi. Jo estic molt contenta de poder aportar aquest granet de sorra. I tant que sí, i tant que sí. Clar que ha de ser-hi. I ja anem a mirar una mica cap al futur. Comencem per tu, Eduard. Quins projectes o quines novetats tens previstes per aquest futur?
Home, clar... On et podrem sentir? On em podrem sentir? Bueno, a veure, esperem que hi ha molts llocs, però... Clar, tenim amb el trio, parlo en nom dels tres, és una prioritat bastant gran. És a dir, li comentava la Mar fa una estona que la nostra idea és seguir endavant...
Fins que duri, no? Sí, fins que duri, exacte. I que gran part de la nostra professió sigui la música amb aquest trio. O sigui, fer música amb el trio. Perquè en el món de la música com funciona? Que us heu d'anar fent un nom, no ho entenc? Sí, sí. Hi ha dos o tres factors superimportants. El primer factor, que ja es dona per suposat teòricament, que és quan acabes la carrera que toques bé. Exacte. Jo ho sorprendria, però...
Que això, òbviament, per suposat, quan et contractes amb músic, que toca bé, perquè té la carrera. Un cop has acabat la carrera, hi ha el segon punt, que és ser molt pesat en enviar missatges, correus, currículums, anar aquí i allà per dir, hola, no em coneixeu de res, no tinc res, però confieu en mi, saps? Amb el trio ens va passar això, vull dir, va ser enviar i a veure qui tenia la bona fe de...
I el tercer és tenir sort, com a tot arreu. O sigui, realment són tres... Bueno, aquests dos últims són bastant aplicables a tot. T'has de currer molt el sortir cap enfora, t'has de currer molt que no et cauren les coses del cel, i has de tenir molta sort, també.
Sí, exacte, però jo sempre dic que al final la sort també es treballa, no? Perquè si et quedes esperant al sofà, està clar que aquest punt de sort no t'arribarà. Però si et mous i canvies correus i coses, potser tens un punt de sort, però perquè te l'has treballat. Sí, sí, el 3 sense el 2 no vindria. Exacte. Totalment. I tu, Omar, et veurem fer més projectes de música clàssica aquí a Sant Just. Què tens pensat? Bé, tu fas de tot una mica, perquè també vas fer l'Octoberfest una mica, no, de Sant Just. Ah, exacte. Sí, sí. Tu ja sap, Jaume, que soc una persona activa.
El Jaume en coneix perquè és exalumne meu de secundària de música. Doncs sí, jo activa amb el poble sempre, sempre des de ben petita, nascuda a Sant Just, vaig començar a estudiar música a l'Ateneu, precisament, de molt, molt petitona.
I sempre portant el que deia abans, granets de sorra al poble dins de les possibilitats, no?, de temps, del que permet també, no?, la família, és molt important per mi, estar amb la família és prioritari. I tot el que sigui cultura i donar un cop de mà i ajudar, per mi és imprescindible. I sobretot...
aquestes tasques una mica més altruistes, que penso que han de formar part de la vida de la persona. No tot pot ser diner, no tot pot ser produir, produir, produir. S'han de fer accions, diguéssim, també que comportin el donar a la comunitat. O sigui, és una cosa realment important. I això existeix en les zones de clàssica i això existeix en la comunitat internacional, que també els ajudo
establir aquest vincle, diguéssim, entre la part internacional de Sant Jús i els locals d'aquí. Molt bé. Doncs clar que sí, Mar, estarem també molt atents a tot el que vagis movent i res, ja ens queda poquet temps, ens anem acomiadant. Mar, Eduard, gràcies per venir i estarem molt pendents d'aquest concert que segur que anirà molt i molt bé. Molt bé, gràcies. Gràcies a tu. Adéu. Adéu, gràcies.
Gràcies.
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desven, seguim a la Rambla, avui a l'entrevista del dia parlem de política municipal i d'actualitat de Sant Just i ho fem en el marc del darrer ple municipal del mes de desembre i també de qüestions que hagin succeït en les setmanes posteriors.
Volem parlar d'aquesta sessió del mes de desembre, com comentàvem, on es van tractar qüestions rellevants com la fiscalitat, la gestió de serveis públics, l'urbanisme i els drets socials. Per analitzar el desenvolupament d'aquest ple, també volem conèixer el posicionament de l'oposició davant dels principals reptes del municipi. Avui conversem amb Ramon Figuerole, regidor i portaveu del grup municipal Junts, que actualment es troba a l'oposició. Bon dia, Ramon. Molt bon dia, Dani. Què tal?
Amb ell parlarem de la seva valoració d'aquesta sessió i de com està Sant Just actualment, després d'aquestes festes nadalenques que tots i totes hem passat. Comencem parlant una mica de la valoració general d'aquest ple. Quina valoració fareu fer del ple de desembre, que com comentem, potser a vegades ens pot semblar que cau una mica lluny perquè ja fa unes setmanes d'això han passat unes festes
de per mig, però què valoreu i què creieu que va ser rellevant en aquesta sessió? Bé, doncs primer que tot, bon any també a tothom i com bé dius, doncs és un ple que ens quedem allà perquè és anterior a la...
Els Nadals sí que hi ha un ple que, a més, si fem encara més memòria, ens ve d'haver fet un ple extraordinari al mes de novembre i en pocs mesos, per tant vam tenir en qüestió d'un mes, era el tercer ple que teníem en una franja curta, per tant no hi havia molts temes, no va ser un ple molt contundent, no van haver emocions i per tant van ser realment 3-4 punts que ja has fet una mica de menció per sobre.
crec que evidentment, i no se li escapa a ningú, el més destacable va ser el dictamen que es va fer respecte a la taxa de residus. Jo crec que va ser el més rellevant, l'altre eren punts d'urgència que entraven per al·legacions, i bé, respecte a la taxa de residus, tot i que nosaltres ja ens hem manifestat més d'un cop, així per explicar a la gent, perquè ara potser no sap què va passar en aquell ple, doncs es va venir a dir que
aquesta taxa variable, i això sí que s'ha explicat, ja em consta que heu anat explicant, doncs aquesta part variable que s'havia proposat de començar a cobrar ja aquest 2026, doncs això estrella. I estrella perquè, així ens va explicar l'equip de govern, es van trobar que quan es van començar a analitzar les dades que venien reportades de les targetes que tots els veïns tenim a casa, doncs es van trobar irregularitats.
I vam començar que un gran percentatge, en una primera vestida que es va fer de dades del primer semestre de l'any, doncs es va trobar que un percentatge molt elevat no havien fet ús de la targeta o que havien fet ús una vegada, si no recordo malament, estava sortint una mitja d'un cop al mes.
Clar, que la gent només tiri la brossa un cop al mes, quan les estadístiques diuen que sol fer entre 3 i 7 vegades, de fet, segons la INE, és el que sol fer utilitzar el residu, si està la vivenda feta a servir, doncs hi havia alguna cosa que no quadrava. No era només un cas puntual com pot ser, mira una vivenda que no estigui ocupada o que hi hagi... Bueno, hi havia algun error més gran en lectura. Llavors, quan vam veure això, sé que vam fer una... i així ens ho vam fer saber...
van fer una recriba i s'ho van anar mirant cas per cas i sí que van acabar rebaixant aquest percentatge de no-obertures que es trobaven amb una quantitat molt important de targetes. I es va veure, tot i així, que el percentatge, si no m'equivoco, estava sobre l'11%. Bé, seguia sent una quantitat molt alta de targetes i el que és evident és que hi havia algú que no funcionava. Per tant, la part variable no era fiable. Al final, estem parlant...
d'una taxa, estem parlant d'un pagament que han de fer els veïns i veïnes de Sant Jús, i si no està clar la manera de mesurar, doncs és evident, i crec que és una obligació, bueno, crec que no és una obligació i hi ha moral i de fet que l'equip de govern deixi de dir que així no es pot calcular perquè hi ha alguna cosa, algun càlcul que no està bé.
Per tant, en aquesta línia rectificar està bé, sí que és veritat que ja ho vam manifestar en el ple precisament que ja trobem bé que es faci aquesta rectificació i que es tregui aquesta per variable per ara i ens han informat i ens han començat a arribar a follar tots de com es farà ara.
però sí que el que vam dir nosaltres és que el que hauria estat millor és escoltar abans i ajustar el model abans. Vull dir, ja està bé, sí, s'ha de rectificar i és una obligació, per tant, tampoc hi vam votar en contra, ens vam abstenir en aquest punt, però el que creiem i així vam manifestar és que el que hauríem pogut fer és evitar aquest error. I com el podíem haver evitat? Doncs escoltant una mica el que vam dir dels diferents grups, perquè ja vam explicar el ple, però no sé si després també hem de parlar d'aquest punt, ens detallem alguna cosa més.
Perfecte, quan ens hi acostem també ho comentarem. Hem encetat un 2026, estem al 14 de gener i ens agradaria saber si en aquest any 2026 creu que ja gairebé a les acaballes d'aquesta legislatura queden un any i escaig per tancar aquesta legislatura i de fet molt menys per començar a pensar en els actes de campanya i en aquesta campanya electoral
que recordem que les eleccions són el 2027, per tant podríem dir que estem ja a les acaballes d'aquesta legislatura. M'agradaria saber si creu que el govern ara mateix té un projecte clar de Sant Jús, és a dir, el govern municipal té un projecte clar i unes passes clares a seguir per aquests últims mesos. A veure, potser com a model, com el seu model de ciutat, segurament sí que ells els deuen tenir clar.
el que passa és que, i també en parlarem més endavant si vols, el problema és que no és la nostra idea de poble. Llavors, ells tenen un model en el qual, doncs, ja hem comentat moltes vegades, que a més, doncs, aquest de créixer i de... i sobretot, i el que veiem, i s'ha vist molt clar amb el punt que acabo d'explicar de la taxa, no?, d'aquest cometre els errors de que sí, està bé rectificat, però al final s'ha rectificat perquè no s'ha escoltat una mica allò que diem molt nosaltres d'aquest planejament, d'aquesta...
idea d'un model com volem que sigui el nostre poble llavors ells tenen una idea de ciutat que nosaltres segurament no compartim sobretot per la manera de gestionar que ens veiem que fa aquest govern i ho hem vist en aquest punt anterior rectificant doncs alguna cosa que havien aprovat anteriorment
Passem a un altre bloc, passem a parlar de la nova incorporació consistori. Recordem que el ple va començar també amb la presa de possessió del nou regidor de CUP Amunt, Lluc Tost. Quin balanç en feu des de Junts i què en penseu d'aquesta nova incorporació?
Bé, a veure, la CUP, primer que res, ja ho hem manifestat també en el ple, doncs agrair tota la feina que ha fet l'Anna com a regidora, ja en aquest petit discurset o aquestes petites paraules, millor dit, que li vam poder dedicar en el ple de comiat.
Doncs clar, nosaltres amb l'Anna, jo particularment de forma personal, vam entrar pràcticament en política junts en un projecte que ara no hi és, però que era conjunt i llavors ja vam tenir aquesta gritud. Jo crec que l'Anna feia una feina...
molt important i estic convençut que el Lluc també serà capaç de seguir aquest paper que ha de fer la CUP, que és el seu paper. Tenim coses en comú, moltes que no, però al final ells tenen la seva manera de fer política, que crec que és interessant, que és el que li dona pluralitat al consistori.
particularment també el Lluc doncs ja el conec de fet vaig també tenir la sort de treballar amb ell durant un any quan vam fer la nova junta de l'Ateneu quan es va fer aquest relleu de la junta actual doncs jo d'entrada regidor vaig estar un any treballant amb ell i sé que és un tio molt pencaire estic convençut que ho farà molt bé i bé doncs content també de tenir-lo entre nosaltres m'ha tret l'honor de ser el més jove del consistori però bé no l'hi tindrem en compte
Molt bé, doncs s'ha avançat abans també fent unes pinzellades del proper bloc, que és la taxa de residus, però deixi'm que li pregunti precisament per això, per què creieu que l'Ajuntament està fent amb aquestes accions, és a dir, des del govern municipal recordem aquestes accions que s'han dut a terme,
aquests dies de forma una mica més comunicativa, com deia, amb aquests flyers que s'han dipositat a les llars, també amb aquesta informació que podem trobar a l'espai de comunicació de santjus.cat. Estem parlant de no liquidar la part variable de la taxa de residus 2025 a causa d'aquests errors en el sistema de càlcul i després també d'aquestes modificacions que també les hem anat comentant de la taxa de residus. Creieu que l'Ajuntament està actuant amb prou transparència i rigor en aquesta gestió de la taxa?
Bé, creiem que ara l'Ajuntament està rectificant, com bé hem dit, rectificar és de savis que en diuen i ja està bé, però és millor prevenir que cobrar. Llavors el que està clar és que no es pot cobrar si no està ben calculat, ja ho hem manifestat abans, ho han explicat i allò ho estan explicant.
Per tant, aquest fet bé, el problema és que portem 3 anys amb targetes i a dia d'avui encara no ho han calculat. Bé, hem tingut moltes proves per poder-ho fer, però el que és evident, i és que nosaltres, i per això diem, s'hagués solucionat segurament si haguessin escoltat una miqueta a la resta d'alguns dels altres grups municipals que inclús hem donat propostes, és que la taxa està mal pensada, està mal pensada des de l'inici.
Per què? Perquè al final, i així ho vam manifestar també en uns articles, ho vam dir al ple i en alguns vídeos també ho hem dit, el problema de la taxa és que premia qui genera més residu orgànic ara mateix. Al principi es calculava amb el gris i el marró, però llavors es va treure el gris i ara el que està és que qui més orgànic genera, doncs el premia.
I, de fet, clar, l'ideal, i segurament si parlem amb el regidor de Medi Ambient compartirà l'opinió, que és que el que s'hauria de premiar és la generació, la no generació de brossa. O sigui, el que hem d'anar a buscar per nosaltres, i creiem que això és el que s'hauria de premiar, és la no generació de residus. És a dir, hem d'anar a buscar aquest punt. Ells diuen que amb l'orgànic ho poden anar a fer.
Clar, el nostre model, i així aprofito una mica perquè sempre ens, o moltes vegades, crec que ara ja no tant, però sí que ens diu que és que clar, us queixeu, no proposeu. No, nosaltres normalment intentem proposar, nosaltres ho faríem d'aquesta manera i últimament ens trobem que moltes vegades estem amb aquest mantra de nosaltres així, si governéssim així, no ho faríem.
I realment, el nostre model, qui més genera, més paga. Creiem que és el que hauria de ser amb coeficients reductors, segons la gent que visca a casa, evidentment, perquè no genera el mateix una persona que 4, però jo crec que hauria de ser la línia a seguir. Llavors, ara hem trobat aquesta solució, recolzem, evidentment, que es tregui la part variable, ja ho hem dit abans i ho repetiré,
Però sí que és veritat que no és el nostre model, és el model que ells han decidit fer i creiem que és errònic des del principi. I això, quan molts, i no només el meu grup municipal, sinó altres grups municipals, no només el nostre, doncs ja han manifestat que aquesta taxa no està ben, vull dir, ja des d'un inici, falla.
Molt bé, passem a més qüestions, marxem de la taxa de residus a les ordenances fiscals, parlem ara d'aquest ple que va resoldre també les reclamacions i va aprovar definitivament les ordenances fiscals per l'any 2026 i ens agradaria saber si esteu satisfets, satisfetes amb aquest resultat final.
Bé, nosaltres consolidem un model fiscal, ja ho has comentat abans que ells estan definint el seu model de ciutat, és una manera de fer que nosaltres no compartim, perquè al final és un model fiscal molt canviant, ja puc avançar perquè encara no està previst, però aquest ple de gener...
Doncs n'estic convençut perquè al final vas escoltant i vas veient que ja hi haurà alguns canvis de diferents ordenances que s'han de canviar per diferents raons, la gran majoria tècniques, però al final és un model fiscal canviant i poc estable i que obliga a rectificar constantment.
Sé que ens hem escapat de la taxa de residus, però és que és la prova. En aquest punt, precisament, es va tornar a parlar perquè la taxa d'escombaries és l'exemple perfecte. S'ha hagut d'un cop aprovat a les ordenances, doncs haver de rectificar. I és aquest govern de base de prova i error. I quan parlem d'impostos no es pot fer prova i error.
Apostem, perdó, que segurament ja veurem com l'any que ve, ja parlem que ara els següents que s'hagin d'aprovar, no sé per què, no pujarem impostos, és algú que moloro, no sé si, com bé has dit, acabem el mandat i pot passar que quan s'apropen eleccions canvi una mica aquesta dinàmica, però bueno, estarem a l'expectativa.
Doncs ho seguirem de ben a prop, marxem a parlar d'urbanisme i territori. Ens agradaria saber també el vostre posicionament sobre aquesta aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità a la Vall de Sant Jus i també al barri del Mas Lluï. Recordem que això també es va dur a terme en marc d'aquest ple de desembre.
Sí, aquí també parlàvem, sobretot, que per preservar la vall eren uns canvis d'aquestes modificacions del terreny, també parlàvem, abans va estar explicant el regidor d'implementar aquest centre agro-ramader.
també per gestió d'hàbitats i prevenció d'incendis, és a dir, reordenar el sistema també de l'entorn de Can Biosca. Bé, està bé, és a dir, hi ha una part que és aquesta part que està bé, però al final això no ens escapa, aquest punt, de fet nosaltres ens vam estenir perquè parlar d'aquesta part, que són com més tècniques entre cometes, que no ens allargarem,
Però sí que és evident que dibuixa, li dona una mica de bases al que ha de ser aquest impacte ambiental o aquesta futura alternativa al PGM pel que ha de ser la bona aigua i tota aquesta reorganització, recordem.
abans de les eleccions, que tot això estava dintre de l'edificabilitat de la bòbila, i bé, doncs està bé que ja es prepari una mica el terreny per al que ha de ser el nou format, que el que era evident és que el que havia plantejat no era bo, no agradava a ningú, i així ho va manifestar, i crec que no agradava al públic govern. Per tant, això jo crec que genera una mica de base del que haurà de ser el projecte cap aquí.
En quant a la implementació del centre ramader i tal, veurem si la idea que té el govern els funciona. Després, al final, la gent haurà de fer licitacions, haurà de realment quallar. Tenien una idea, i així una mica que és amb el que em quedo, que és la voluntat que potser sí que hi hagi algú que pugui explotar la terra i tornar una mica a recuperar allò que havíem sigut. Aquesta part a nosaltres ens agrada molt.
però d'identificació pròpia i de municipi i tal. Té uns certs llens que està bé, però veurem com evoluciona. Jo crec que és una base molt... una aprovació inicial, al final, i llavors veurem a veure com va evolucionant. Doncs avui estem en aquesta entrevista del dia. Estem parlant de política municipal i d'actualitat de Sant Just d'Esvern.
amb Ramon Figueroa, regidor i portaveu del grup municipal Junts aquí al nostre municipi. I res, ens agradaria també parlar d'una qüestió que s'està implementant. De fet, ho acaba de fer fa molt poc. Això sí que ens pertoca al ple del mes de novembre, però com que no havíem tingut oportunitat de parlar amb vosaltres, també volíem fer-ho.
Parlem del benestar animal, parlem de tinença responsable, ara marxem a parlar d'aquesta nova ordenança de tinença d'animals. Un altre dels acords destacats dels darrers mesos al nostre municipi ha estat precisament aquest, l'aprovació de la nova ordenança municipal d'animals, una normativa que reforça la protecció dels animals i promou una tinença responsable per la ciutadania.
En el ple del 20 de novembre es va aprovar la nova ordenança i ens agradaria saber quin era l'objectiu principal d'aquesta actualització que ja el vàrem comentar amb la regidora i portaveu Isabel Dardé i ara ens agradaria saber una mica què és el que opina el grup Junts d'aquesta nova ordenança i com afectarà els ciutadans i els seus animals i mascotes.
Bé, doncs, això que millorarà i aquesta nova ordenança em va molt bé, de fet, que parlem sobre el tema, perquè sí que és veritat que en el ple que es va portar l'ordenança i en el qual va haver-hi el debat, ara en aquest últim ple va ser com l'aprovació final,
No, no vaig poder parlar aquí. Sí que em vam fer vídeos, crec que també vam parlar a l'article. Nosaltres, en el moment que es va parlar de fer aquesta nova ordenança, doncs ens hi vam posar molt seriosament perquè és un tema important. Nosaltres ens considerem un partit també animalista i ens preocupa. I així ho vam mostrar i vam demanar poder ser partícips. No només això, sinó que vam fer reunions amb l'equip de govern.
i, doncs, consultant i amb grans experts que tenim dins del partit i vam poder treballar, nosaltres vam presentar 63 esmenes, aquesta ordenança. De les 63 esmenes, l'equip de govern ens va acceptar cap. O sigui, ens va treure, ens va tombar totes les esmenes, les 63. Nosaltres això, no ho vam ja parlar el mes de desembre en el ple, però sí ho vam parlar el mes de novembre,
I és una mica l'exemple, i així ho vam fer manifestar, que és governar per nosaltres amb la porta tancada. Quan parlàvem de quin model de ciutat volia aquest govern, de com governaven, doncs bé, que ens tumbi 63 esmenes, doncs home, nosaltres no ho vam entendre. I de què parlaven aquestes esmenes? Quin era, diguéssim, l'eix vertebrador? Bueno, eren esmenes realment per intentar millorar l'ordenança, sobretot jurídica i tècnicament, perquè com he dit vam parlar amb experts, però parlàvem de coses com...
Algun exemple, millorar la regulació sobre gossos potencialment perillosos o, per exemple, introduir incentius per a l'adopció responsable en llocs només de sancions. Eren esmenes que aportaven més... que podien millorar l'ordenança, eren esmenes que aportaven coses que no estaven a l'ordenança, eren esmenes que explicaven d'una manera diferent i, creiem nosaltres, més oportuna o més apropat.
o més pròpia o més tècnica o més digue-li com vulguis a l'ordenança que al final el que nosaltres pretenem és millorar tot allò que provem. Per tant, què passa? Que clar, em costa molt defensar aquesta ordenança perquè de les 63 esmenes no em va aprovar cap. Nosaltres estem convençuts que hi ha alguna cosa més, encara que ens va dir que no, que no era una qüestió política.
però és evident que hi ha una voluntat política perquè en algunes de les al·legacions que ens van anar explicant una per una perquè ens les tombaven ens deien, és que això està escrit d'una manera diferent a un altre punt o això ja està a la llei. Per tant, si això ja està a la llei, ostres, no costa res apuntar-la aquí. Jo crec que aquí va preferir tancar i rebutjar-ho tot i creiem, i així ho vam manifestar en el ple, que és perquè venia de Junts i així el que vam dir i així le vam manifestar l'alcalde
que ens va menysprear. I fent això, menysprear el treball dels altres, perquè la feinada que implica entrar 63 esmenes és una feina que al final fa l'oposició i si des del govern te les tumben aquest respecte institucional que creiem que mereix l'oposició, per tant la ciutadania que ens ha votat i que ens ha donat recolzament,
doncs és una obligació jo crec que democràtica tenir aquest diàleg i ja ho vam manifestar així, ens va doldre molt i així ho vam manifestar, de fet li vam demanar a l'alcalde que en el mateix ple que si se disculpés ell no ho va trobar adient però bé, no puc defensar aquesta ordenança com pots comprendre i no és perquè precisament no haguem aportat, perquè a vegades és un no a tot, nosaltres no fem la política del no a tot, fem la política de
un millor sent just o un millor per la ciutadania. I com? Doncs aportant la nostra visió i la nostra manera de fer. Si se'ns tomba tota la nostra visió, doncs clar,
Creu que el govern està sent molt hermètic amb aquestes qüestions, és a dir, que no escolta a la resta del consistori, és a dir, a aquelles persones que esteu formant part de l'oposició? Bé, és un govern que a priori sembla que sí, que pot ser amable en aquest aspecte, però realment veiem, i jo crec que ho anirem veient, que allò que es pot arribar a acords, que sembla que sí, costa molt que qualli, per tant,
començo a dubtar si realment es vol o no que la resta d'opinions es portin a terme, però la percepció que tenim, si més no en aquest punt, en aquesta ordenança d'animals, doncs és la percepció que vam tenir. Però és que, a més a més, en el mateix ple va venir l'associació de veïns per parlar de la taxa d'escombraries, que ja n'hem parlat molt, i la percepció que vam tenir també és aquesta, que ells atenen aquest model que ells volen i que escoltar els altres...
La percepció és que els hi costa. Doncs, Ramon, ens queda molt poc temps, però ens agradaria també passar per l'últim punt, que és l'oposició i el futur. És a dir, d'alguna manera, que ens expliquis com definireu, com definiries el paper de Junts per Sant Just en aquest moment del mandat municipal i també resumir amb una sola idea que li falta avui a Sant Just Desveu.
Doncs així, a veure, definir el paper de Junts, nosaltres crec que ja l'hem estat marcant i és aquesta implicació, aquesta participació i que, clar, ja l'hem explicat en diversos exemples, participant en el dia a dia de Sant Just i de la governança. I, per tant, això implica un lideratge que nosaltres estem convençuts que estem entomant, perquè tot i que
és un govern hermètic i que costa, nosaltres la voluntat de govern, fins i tot des de l'oposició, és clara i jo crec que és clara precisament com hem fet. No només entrar en 63 esmenes a una moció creient, una moció, perdó, a una ordenança creient que pot millorar aquesta ordenança, no només donant alternatives de com hauria de ser una taxa, no només creant també...
una taula de diel·leg amb tots els partits per millorar la mobilitat. Aquí, per exemple, ara fa uns mesos vam poder aconseguir treure una moció aprovada per tot el consistori. Quan dic tot, vull dir des de Vox fins a CUP. I això va ser també gràcies a Junts. Per tant, aquesta voluntat de govern, fins i tot estant a l'oposició, jo crec que seria una bona definició de Junts. I respecte a... El que li falta a Sant Jus? A la idea, doncs nosaltres ho tenim molt clar. El que li falta a Sant Jus és un pla.
I és un pla i és una idea de poble, un model de poble que ens projecti més enllà de la conjuntura i ens converteixi a un referent pel país. Tenim la capacitat i l'obligació de liderar com a poble una idea de país i això és el que Junts vol fer per Sant Just i és el que vol Junts com a model de poble, que és evident que el Partit Socialista a dia d'avui no converteix.
Doncs Ramon Figuerole, regidor i portaveu del grup municipal Junts, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Bon any i que vagi molt bé aquesta setmana, que, com dèiem, ja comença a engegar tot una mica després d'aquestes festes nadalenques. I tant, ens veiem a la propera. Gràcies. Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
I'm afraid to die if this were a movie.
Fins demà!
Bona nit.
No, don't tell me you're sorry You're just sorry for yourself And though you may seem fine alone Well, I could be the one to help No, don't tell me you're sorry You're just sorry for yourself And though you may seem fine alone I wanna be the one to help No, don't tell me you're sorry
Fins demà!
Fins demà!
Hay mucha gente, poca persona. Unos me quieren, otros me ignoran. Se la vi, puede que algo les haga alejarse de mí. Estar sola no sería un drama. Tengo mis trucos, tengo mis taras, y como todas, soy la más rara que decir. En el fondo no conozco tanto de mí, pero solo hay una cosa clara.
En esta vida todo viene y va Y luego nada es para tanto Y cuando el mundo se vaya a acabar Lo observaré tomando algo En esta vida todo viene y va Y luego nada es para tanto Y cuando el mundo se vaya a acabar Lo observaré tomando algo
Mi padre dice mucho cuidado, la noche, los baños, los chicos tatuados, pero yo que no tengo calle tengo mucha intuición y además a mí me encanta.
En esta vida todo viene y va Y luego nada es para tanto Y cuando el mundo se vaya a acabar Lo observaré tomando algo En esta vida todo viene y va
Y luego nada es para tanto Y cuando el mundo se vaya a acabar Lo observaré tomando algo En esta vida todo viene y va Y luego nada es para tanto Y cuando el mundo se vaya a acabar Lo observaré tomando algo
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem el xip. Ajuntament de Sant Just d'Esbert. Ara escoltes ràdio d'Esbert. Sintonitzes ràdio d'Esbert. La ràdio de Sant Just. 99.1. Ràdio d'Esbert.
Fins demà!
Doncs seguim en aquest magazín de Matins de Ràdio Desveu, ens seguim a la Rambla. Ara és moment de l'entrevista del dia i avui parlem amb en Miquel Reverter i el Sacongo Reverter. Volem fer-ho per ampliar una mica més d'informació sobre la celebració dels Tres Toms. Sabeu que és una activitat molt nostrada que aquí Sant Jus es celebra cada any i l'esperem amb moltes ganes després de Reis. En aquest cas serà el 25 de gener i ja els saludem, els tenim aquí a l'estudi. Miquel Sacongo, bon dia. Com esteu?
doncs expliqueu-nos una mica d'on ve aquesta tradició dels Tres Toms i on comença tot això
Bé, els Tres Toms jo crec que porten més de 70 anys fent aquesta activitat de Sant Lluís. Jo recordo quan jo era, i tinc fotografies, quan jo tenia 4 o 5 anys, anar amb el cavall del meu pare a fer els Tres Toms. El cavall del camp, de les Masies, que baixaven tots adornats, ben guapos a fer els Tres Toms de Sant Lluís. Estic parlant de més de 70 anys, segurament, que es fa aquesta activitat.
Clar, al final també això és important, la implicació de les Ípiques, vosaltres en formeu part d'una molt important aquí a Sant Just, i clar, també és important valorar això, valorar la tasca que feu des de les Ípiques, abans també hi havia potser més feina ramadera, més agrícola aquí al nostre municipi, ara això s'ha perdut, teníem abans el carro de Campedrosa que també participava, ens comentaves fora de micròfons,
que molts dels carruatges que també venien de fora ara per temes de pressupost no poden venir i això fa que quedi una mica més íntim, que quedi amb els de casa. Sí, aquesta activitat dels Tres Toms es fa només el Boni Club i el Sol Solet, perquè són aquestes dues típiques que mantenim aquesta activitat des de fa ja bastants anys que són d'un altre sols.
Perquè clar, si tu vols que vingui gent de fora, tu vas també anar als altres pobles. Nosaltres, com a Ípica, ens és impossible. A més, també, si volem que vagin carros i coses d'aquestes, vull dir que tota la gent per vindre en carros necessita un vehicle, uns camions, necessiten un pressupost, que el poble de Sant Lluís no el té. Per això ens limitem només a aquestes dues díndiques, però bueno...
Déu-n'hi-do els ponis i cavalls que baixem. L'any passat, crec que hi hagi 60 animals entre ponis i cavalls, entre el poni i el sol solet. Déu-n'hi-do. Molt bé, doncs, a partir d'aquí, aquesta jornada que arrenca, diguéssim...
amb la benedicció dels animals a les 12 a la plaça Verdaguer, diguéssim, això seria l'acte central, però abans vosaltres ja heu començat, feu un esmorzar, expliqueu-nos una mica com funciona aquest dia, el diumenge 25 de gener. El 25, en el nostre cas, comença molt més abans, en el propi club, venen les famílies, els nens, com cada dia que fan classe van a buscar els seus ponis,
Però la diferència és que aquest cop, a comptes d'anar a una pista amb el professor i fer l'activitat de sempre, és una activitat nova per molts d'ells, alguns altres ja són, diguéssim, recurrents a cada any.
Baixem a Sant Jus Fins fa 3 anys Si no me'n recordo malament Anàvem a la plaça de Can Ginestar I que fèiem un petit esmorzar Amb pares, amb alumnes Amb gent que venia també curiosos Podríem dir-ho
I ja fa tres anys que ho vam traslladar a la plaça dels juvenívols. I seguim fent la mateixa tradició d'organitzar l'esmorzar. La diferència aquest any és que serem les hípiques que organitzarem l'esmorzar i veurem com funciona. És una nova responsabilitat que assumim, que...
que a nosaltres ens fa il·lusió mantenir la lectura, com ha dit el meu pare, però, per tant, ens hem d'esforçar amb aquestes coses. És molt important també mantenir aquestes tradicions, tot i que, Miquel, a vegades pugui semblar complexa. A vegades en aquestes entrevistes no entren aquests temes i jo crec que també és important tenir-ho en compte, que al final també aquestes accions les feu de forma voluntària, són feines que traieu...
hores de l'ostre dia per poder organitzar tot això i tampoc és fàcil arribar a consensos a pactar coses tot i que són activitats que fa molts anys que es fan i que es fan bastant igual any rere any porta una feina al darrere Miquel
Primer de tot, el que has de motivar els alumnes per baixar. Pobles com Sant Lluís o el cosat de Barcelona, aquesta activitat dels Tres Toms, la gent jove ja no sap ben bé de què és. Has de fer una pedagogia, d'explicar d'on ve, les tradicions, pel per què, tot això, i motivar els alumnes a continuar la tradició aquesta. Els pobles més agrícols o més llunyats a Barcelona estan molt més assumits. El
però per aquí a l'àrea metropolitana i així l'agricultura ja realment ja és residual. Però jo crec que amb una esforza de tots per explicar una mica el que consisteix aquesta festa, crec que ara ens en sortim força bé.
Recordem que la festa també es celebra en marc de la celebració de Sant Antoni Abad, que és el patró dels animals, i en aquest cas comença amb una benedicció dels animals per part del mossèn de l'església del Sant Just i Sant Pastor a les 12 del migdia a la plaça Verdaguer. A continuació comença la cavalcada dels Tres Toms pels següents carrers. Recordem que inicia a la plaça Verdaguer, després baixa pel carrer Verge dels Dolors, tot seguit també marxa cap al carrer Miquel Reverter, plaça del Parador, carrer Ansem Claver o carrer de la Sala,
després va cap a Can Preciós per tornar a Verdaguer, i això ho fa fins a tres cops. Exactament, ja fa molts anys que es fa que la tradició del mateix recorregut, i al mig del poble esperem l'assistència de màxima gent possible que pugui veure aquesta activitat.
Jo me'n recordo fa molts anys que estava aquí, el Sakungo ho explicava bé, aquest esmorzar que s'estava fent aquí a Can Ginestà, i nosaltres estàvem també amb la meva família per aquí esmorzant i tal, i anàvem cap a missa, perquè es fa la missa abans a les 11, i després aquesta celebració a les 12.
I recordo aquell dia que em va venir el Joan Esmerats, em va dir, escolta, que no hi ha l'abanderat, que no hi ha l'abanderat, i em van pujar un cavall i vaig fer davanderat aquell any. Això és una figura també que no sé si aquest any l'heu recuperat, però és una figura que també sortia a l'inici d'aquesta cavalcada.
A veure, els abanderats continuen sentits, hi ha l'abanderat i els dos. L'única pega que tenim, bé, pega no, però una mica tristesa, és que la bandera dels Tres Tons va desaparèixer fa 4 o 5 anys. Aquesta bandera o era seva o se la va quedar, no ho sabem.
Però sí que abans els abandenats van guarnits i acapsalant la comitiva. Ens ho repartíem amb el Sal Solet i nosaltres cada any és una èpica que porta els seus abandenats.
Clar, sí, sí, és important també aquestes coses que també marquen una mica la tradició. Clar, abans aquí, en aquesta organització d'aquest acte, hi havia al darrere Cabaltoms. Ara Cabaltoms també hi és o forma part, diguéssim, una part més secundària? Perquè, com en comentaves, l'organització recau en les hípiques i també en l'Ajuntament.
No, que Val d'Ons ja fa dos anys que s'ha desvinculat, ens va ajudar a fer el traspàs, però ara assumeix la festa aquesta, assumeix les dues hípiques, el Bonicrup i el Sol Solet, no hi ha ningú més de darrere. L'Ajuntament assumeix el tema de banda, el tema d'ambulància, el tema de neteges, però tot l'altre d'unització, tot assumeix aquestes dues hípiques.
Doncs recordem també que aquest recorregut va amenitzat també per la banda que m'imagino que és la de sempre, no? Se suposa. Esperem que sigui així perquè també recordem, tirant una mica de nostàlgia, és la banda que sempre ha animat tant la Calcada com els Tres Toms i també fa il·lusió poder-los veure pels carrers del poble.
Doncs, no sé, per anar tancant una mica, amb què us quedeu d'aquesta celebració? Què és el que més us agrada d'aquests tres toms? Jo crec que el que més il·lusió fa, si més no per nosaltres, és veure com cada any, per perdre les hípiques, els nens, és com un objectiu anual, que sempre estan esperant una mica d'aquesta edat, d'anar a Sant Just, a fer una activitat diferent.
A l'altre costat, això ens fa il·lusió, veure com nosaltres podem moure alumnes. El que porta tristesa, com deia el meu pare, és el fet que, poder soc jo, però tinc la impressió que els carrers de Sant Jús cada any estan una miqueta més buits i fa pena, no? Veu com algú que jo també ho vaig començar a fer, podrem sis anys, però vaig començar a anar...
Nosaltres baixàvem amb un petit carro, jo anava en el carro i veies els carrers plens de gent, amb nens, amb pares, gent gran. Ara cada cop es troba una mica més trist i també com deia el meu pare, intentar recuperar una mica l'ambient que hi havia farà set, vuit, deu anys.
Tens la sensació que potser de cara del públic no s'acaba d'animar a venir a veure-ho? Sí, suposo que com tot hi haurà els motius socials, de població, que cadascú tindrà les seves prioritats, però clar, des de això del cavall és trist.
Doncs ja ho sabeu, des d'aquí nosaltres fem la crida a tota la gent de Sant Jus que ens estigui escoltant a participar de forma activa dels Tres Toms. I per tu, Miquel, què és el que més destacaries d'aquesta jornada?
Jo destacaria aquest any una mica el relleu... Generacional. Exactament, vull dir que jo estic aquí en un dia a segon terme, el Sacongo està agafant una mica de rentes d'aquesta activitat, gent nova, idees nova, sac nova, el sol solet també igual, abans d'estar amb la Maria i jo, ara estem al Sacongo i la Judit, i lo maco d'aquí que els nostres fills agafin el relleu una mica per mantenir aquesta activitat a Sant Lluís.
Doncs amb aquest missatge tanquem aquesta entrevista, ens en portem això, l'esperit aquest dels Tres Toms, de mantenir aquesta tradició viva, que per molts anys més es pugui dur a terme a Sant Jus, i també volem remarcar, volem recordar a tota aquella gent que ens estigui escoltant, a que hi participi, que és una jornada molt bonica, que es pot viure també des de les terrasses, des de la terrassa d'un bar prenent alguna cosa, després t'aixeques, fas una part del recorregut, vull dir que al final també és un dia molt festiu,
És un diumenge que dona, doncs, per molt i per gaudir per celebrar aquests tres toms, aquesta celebració de Sant Antoni Abad. Miquel Sacongo, gràcies. Jo, més d'una cosa, vull dir a la gent que pugui veure els ponts i els cas, més en directe, estarem com a mínim una hora als joves juvenívols, que totes les famílies que poden vindre per allà a visitar-se. Perfecte. Doncs així ho farem. Gràcies. Una abraçada. Cuideu-vos. Perfecte, que veig bé. Gràcies.
Aquesta nit no vull pensar en tot el que va passar, en ses nines que he estimat, ja no pensant despassat. El meu cor ja s'ha aturat, no me venguis a plorar, que avui vespre s'ha acabat.
Fins demà!
Quan entro al club, no pesco a tu, ja me és igual, no vull ningú Quan entro al club, no pesco a tu, ja te oblidai, tu m'has perdut Quan entro al club, no pesco a tu Quan entro al club, no pesco a tu
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sals, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i tu estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I tu perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. Servei d'acreditació de competències professionals. Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat. Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat. Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina. Si tens experiència laboral o formació no reconeguda, ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer i créixer professionalment o continuar formant-te. Servei d'acreditació de competències professionals. Si ets professional, fes-ho oficial. Generalitat de Catalunya.
Ràdio Desvent, sintonitzes. Ràdio Desvent, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio Desvent, 98.1. Ràdio Desvent.
Doncs seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla, ara és moment de l'entrevista del dia i avui volem parlar d'una bona notícia per Sant Just. L'oficina d'atenció a la ciutadania de la policia local ha rebut un reconeixement per la seva feina en matèria de seguretat i sobretot per la col·laboració també amb altres cossos de seguretat com pot ser Mossos d'Esquadra.
Una feina que sovint no es veu, però que és clau en el dia a dia del poble. Per això avui ens acompanyen, en aquest cas, l'Ester Lozano i el José Granado, que formen part d'aquesta OAC, d'aquesta Oficina d'Atenció Ciutadana. Bon dia, com esteu? Bon dia, bon dia. Benvinguts al programa. Gràcies. Doncs res, primer de tot, enhorabona i felicitats per aquest reconeixement. I ens agradaria saber una mica com el vau rebre i si us l'esperava o no.
Va ser tota una sorpresa, la veritat, Dani, perquè no esperaven aquest reconeixement. Va ser abans de Nadal que van acudir membres de la unitat d'investigació de Mossos d'Esquadra, d'Esplugues, de la comissària d'Esplugues de Llobregat. Tenim una relació cordial i coordinada sempre amb aquesta unitat, habitualment, i va ser una sorpresa que ens donessin una placa d'agraïment a la nostra UAC de la Policia Local.
Clar, doncs això encara fa més il·lusió, no? Quan les coses vénen que no les esperes, encara també són més il·lusionants. Pel que fa, diguéssim, una mica a la gent que ens estigui escoltant, ens agradaria saber una mica què és exactament l'oficina d'atenció a la ciutadania i què hi pot trobar el veïnat.
Doncs sobretot la UAC és una oficina que és la recepció i instrucció que assessora els ciutadans i nosaltres fem la instrucció dels ciutadans que acudeixen a les nostres dependències amb una problemàtica delinqüencial o amb qualsevol altra problemàtica, nosaltres la rebem, assessorem
I fem tota la instrucció que agafem les pertinent denúncia i després fem totes les gestions i coordinació, si és portar al jutjat o donar a una altra comissaria, per exemple, a Esplugues, coordinar amb la UAC...
amb la comissària d'esplugues de Mossos d'Esquadra o investigació de Mossos d'Esquadra i també fent una participació a tot el treball que recull també els companys d'agents que ho fan a peu de carrer, que a diària fan les intervencions. Nosaltres també donem tràmits a tots aquests tràmits iniciatius o actes o documentació que fan els companys una gran labor també a peu.
Té, per una banda, aquesta vessant una mica més de rebre aquestes situacions, de rebre aquesta trucada i fer l'acció i també aquesta part més burocràtica, per dir-ho d'alguna manera. Exactament, sí. Nosaltres, diguéssim, que ordinem en diferents...
unitats, no? Ja siguin judicials o policials, també a l'Ajuntament, amb serveis socials. Fem una miqueta coordinació també dins del nostre departament de policia. Tenim companys de trànsit especialitzats en trànsit, amb serveis socials, amb proximitat, que fan una gran labor i coordinem també amb ells
Tots plegats, diguéssim que som com un cervell, diguéssim, dins de la comissaria, que tot passa per nosaltres i nosaltres fem totes les gestions oportunes donant tràmit de tot el treball que fan els companys, també. A part de rebre tot el que els veïns ens aporten aquí a dependències.
Clar, parlaves de la importància d'aquest treball conjunt, de treballar en equip també amb la gent que conforma els diferents departaments de la policia local, però també hi ha un treball conjunt amb Mossos d'Esquadra en el dia a dia?
Sí, sí, treballem quasi bé a diari, estem coordinats. Dir-te, Dani, que fan una gran labor també, estem molt agraïts, i és un orgull rebre aquest premi també, aquesta placa, perquè fan una gran labor també d'investigació, hi ha un treball que fan per resoldre els delictes, molt important, i nosaltres també, doncs,
fem tota aquesta tramitació, no, José? Sí, i agrair també una miqueta, com ha dit la companya, la labor també de l'AUAC de Mossos Esquadra, que ens dona recolzament en tots els problemes que puguin sorgir o, bé, les dubtes que tenim també, i a l'AUAC i a la unitat d'investigació és normalment els que més treballem nosaltres des d'aquí. Sí, mal.
Fem un treball coordinat, és a dir, nosaltres estem en contacte i per resoldre, diguéssim, col·laborem per resoldre o donar informació per resoldre que ells puguin continuar amb el seu treball de policia judicial, de resoldre els delits que succeeixen aquí a Sant Just.
Doncs, com dèiem, avui estem parlant amb la policia local de Sant Jús, amb l'oficina d'atenció a la ciutadania, en aquest cas ho estem fent amb l'Estèria José, perquè van rebre aquest reconeixement per part de Mossos d'Esquadra. Al final també vosaltres sou, diguéssim, d'alguna manera, moltes vegades aquesta primera porta on truca la ciutadania, no? Com ja estudeu aquesta proximitat amb la gent? Explica'ns una mica, José.
Perquè, clar, expliquem també que durant aquest moment, és a dir, en aquest primer moment en què, diguéssim, la persona, la ciutadania es troba en aquest conflicte, en aquesta situació, vosaltres moltes vegades sou la primera porta, com dèiem, no? Aquella trucada, aquell dir, escolta, com hem d'actuar en aquest cas? Què és el que hem de fer, no? És que rebem de tot tipus, és com ha dit la meva companya, no? Arriba gent que hem d'assessorar només
i donant un assessorament del que ha de fer i després arriba gent a denunciar algun tipus de delicte, algun tipus d'agressió, de furt, gent d'edat avançada que acudeixen molt afectada. Llavors, tractem d'empatitzar una miqueta amb aquesta persona
Sí, bàsicament li donem un suport a la persona que acudeix amb un problema que ha patit, sobretot pensa que moltes vegades potser una persona gran pateix un furt, aleshores nosaltres el que fem és l'acompanyament a aquesta persona, l'assessorament, li recollim la denúncia i intentem que surti d'aquestes dependències amb una sensació que la seva policia li ha tractat correctament i s'ha sentit segura i ben tractada.
Que se li ha donat unes eines per solucionar el problema, no? Exactament, sí, sí. Clar, i els problemes que comentaves, Jose, poden ser dindures molt diferents, no? Clar, pensa que són dindures, pot arribar de tot. Pot arribar una persona que ha perdut el DNI i tractant igual aquesta persona que una persona que ha patit un furt. O sigui, pensa que per aquesta persona, en aquell moment, aquest problema és el seu major problema. Llavors, hem de donar el mateix tracte a una persona...
que ha perdut un DNI, una persona que ha perdut unes claus, com una persona que ve a demanar qualsevol dubte que tingui. Intentem donar el mateix tracte, empatitzant ells, i que surtin d'aquí amb la sensació que si li ha donat un tracte, sempre des de respecte i amb la millor sensació que es pugui donar des d'una oficina d'atenció a ciutadà.
Clar, i pel que fa al teixit comunitari, és a dir, a Sant Just, vosaltres que veieu que tenim una població que és solidària, que és participativa, que és col·laborativa, és a dir, quan es troba, per exemple, algun objecte al carrer us ve a portar aquest objecte a les dependències de la policia, hi ha, diguéssim, com a mínim, una activació per part de la població de Sant Just?
Sí, tant i tant. Sí, sí, molta, molta. La veritat que és una població molt cívica i també l'àmbit d'informació, que moltes vegades donen també una informació i des d'aquí també animem que la ciutadania s'apropi a la policia. Nosaltres tenim també una aplicació M7, que es diu M7, una aplicació gratuïta de seguretat ciutadana i aprofitem per donar
També animar la ciutadania del veïnat perquè pugui descarregar aquesta eina, que també és una comunicació amb la policia i molt efectiva. I més ràpida, no? I més ràpida, és més ràpida. Sí, sí, perquè ens arriba l'activació, nosaltres podem passar per la nostra comissaria i podem informar el veïnat que estigui interessat.
De fet, molts comerços, hotels, hi ha un teixit aquí empresarial que també té aquesta aplicació ja instal·lada. Tenim un grup de proximitat també que està realitzant aquesta tasca i nosaltres informem també a l'hora que la gent de vegades rebre denúncies i la gent t'informa de fets que tu també a la vegada informes també a investigació o si veus que hi ha una informació relevant que pugui ser interessant per resoldre casos de delictes o de prevenció.
Sí, sí, totalment. A mi em va passar una vegada que també us vaig trucar per una situació en concret que està succeint al nostre municipi i me'n recordo que després des de l'OH em van dir, descarrega't l'aplicació perquè és més ràpid, perquè també té més eines i més facilitats que a l'hora de localitzar, a l'hora de...
contactar amb tu és molt més fàcil i també per tu com a ciutadà, contactar amb la policia encara és més ràpid que no pas per via telefònica. A més que ho has de fer, diguéssim que aquesta aplicació és només activa quan la persona té un problema, és a dir, nosaltres no entrem, sinó simplement és quan la persona té un problema o necessitat d'una emergència, sigui la que sigui mèdica o sigui la que... Doncs només amb clicar al seu telèfon la policia ja sap...
on es troba aquesta persona i pot ajudar aquesta persona enviant els efectius ràpidament al lloc. És més ràpid que trucar per telèfon. És una aplicació molt ràpida que va començar amb el tema de violència domèstica per seguretat de les dones i s'ha anat implementant coses, eines que van millorant aquesta aplicació i poden rebre també informació des del policia local i ells també poden enviar incidències a nosaltres.
Jo voldria fer énfasi una miqueta en el que ha dit la meva companya. És molt important, molt important la col·laboració ciutadana en el nostre treball. O sigui, és primordial. Nosaltres arribem fins on arribem i moltes vegades una patrulla pot estar en una punta del municipi i està passant un fet a l'altre.
mentre truca, mentre arriba, mentre... Qualsevol persona, on que sigui en l'aplicació, sigui de manera anònima, és important posar coneixement la informació perquè nosaltres aturen el més aviat possible. Nosaltres, ja et dic, arribem fins on arribem i la informació és poder, com sempre diem. Llavors és importantíssima la col·laboració ciutadana.
Molt bé, doncs fet aquest èmfasi i fet aquest també reconeixement a la ciutadania, passem a la propera pregunta. Ens agradaria saber si hi ha alguna situació d'experiència que creieu que explica bé la feina que feu des de l'AUAC. Doncs mira, aquesta te l'explicaré si l'acompanya em permet, que és un incident que va tenir gran repercussió al municipi, va passar l'any passat,
I va ser un gran repte de gestió que va requerir mesos de treball entre l'OAC i les diverses oficines d'investigació, les unitats d'investigació de Mossos d'Esquadra, tant d'Esplugues com d'altres. I va ser el cas que nosaltres li dèiem en l'estafador de gas. Aquesta persona utilitzava una estratègia de suplantació d'identitat fent-se passar per un operari d'una companya de subministrament. Correcte.
Què feia? Enganyar el col·lectiu més vulnerable. I el modus operandi que utilitzava era... Es feia passar per un operari d'una companyia i entrava dintre de les cases, sobretot de gent gran, vulnerable, i feia que... Semblava que havia fet una reparació del gas o una...
un arreglo o alguna cosa i li deia que tenia que canviar una peça de la caldera. Aquesta peça ni estava malament ni res. Llavors li deia que si no feia aquest canvi tallava el subministrament de gas. Tu imagina't la gent gran, gent que venia a denunciar que aquí hem agafat no sé si eren 15, 16 o 20 denúncies d'això i personalment jo he parlat amb elles i hi havia gent que estava enferma, gent gran que deia escolta, és que no podia tallar el gas.
I a més, pel que m'han explicat també persones que ho van patir en les seves carns, l'home anava bastant ben preparat. Vull dir que aquest senyor, si no havia treballat en una empresa del gas, com a mínim ho semblava perquè anava amb la indumentària, anava, diguéssim, que inclús una persona que potser no és gran però que no té masses...
diguéssim, coneixements del tema del suministrament del gas, perquè ara cada vegada més es fa tot per internet. Si tu estàs a casa una mica distret, potser també te la poden colar, no? Sí, sí. Clarament, ho podia haver colat. El que passa és que aquesta persona utilitzava sempre aquest modus operandi d'anar a casa de gent gran. Li feia aquest, bueno, aquest
Aquesta facilitat potser a aquesta situació de vulnerabilitat, que poden estar una mica més despistats o el que sigui. És un sector molt vulnerable i llavors feia això i sempre... Confiat, diria jo. Confiat. Sí, la paraula seria confiat. Confiat. Feia sempre factures i no cobrava menys de 200 euros o una cosa així. I sempre intentava cobrar en efectiu.
I això va ser un gran repte per la nostra UAC, per les oficines d'investigació, per les unitats d'investigació i van ser mesos de treball. Fins que al final va acabar molt bé per nosaltres i per la investigació. Es va resoldre perquè l'autor es va poder detenir.
Molt bé, doncs aquesta és una de les situacions que es viuen des de l'AUAC i és també per això que Mossos d'Esquadra ha fet aquest homenatge a la policia local de Sant Just. Passem a parlar també d'aquests reconeixements, com poden ajudar també a fer visible la feina que feu normalment, perquè moltes vegades dona la sensació que aquest tipus de tasques queden una mica en segon pla, queden una mica en l'oficina. També entenc que aquest reconeixement està per això, per fer valdre una mica la vostra feina.
Sí, perquè és el que hem parlat abans. O sigui, nosaltres som una unitat que la gent no veurà al peu de carrer. O sigui, nosaltres quan truquin a la policia, tu podràs trucar a la policia i arribaran els companys, pots conèixer o pots reconèixer algun company que hi ha anat. A nosaltres, si no vens a comissaria, no ens veuràs. Llavors, és d'agrair aquest reconeixement, perquè les tasques que es fan, sempre el reconeixement són d'agrair. O sigui, és una cosa que... Però bé, que et dona visibilitat a aquesta oficina i...
Sí, però són departaments que són, clar, bàsicament, a nivell intern, jo penso que és bàsic. Aquí, en qualsevol comissaria, també Mossos d'Esquadra, és un treball que no es veu, però internament fa de nucli de connexió amb diferents organismes.
O sigui que al final estàs connectat amb investigació, amb Mossos, amb jutjat, amb Ajuntament, amb altres serveis, tot acaba passant per la UAC i tot el treball que fan els companys, doncs tu fas tota la tramitació, la derivació, i bé, fem una mica d'enexa, diguéssim, de la comissària, un segon servei.
Tenim també un horari que tenim una UAH ampliat, vull dir que són matí i tarda, que quan es va començar, diguéssim, fa uns anys el tema de la UAH, moltes policies no tenen d'aquest departament, vull dir, això és...
El seu tir no pot anar a la comissària de la policia local perquè ha d'anar a una comissària de Mossos. Aquí no, a Sant Just, els veïns poden venir al matí o a la tarda, de lluny a divendres. Ens agradaria ampliar en un futur, al millor, caps de setmana o de nit, però de moment som els que som també. I bé, doncs benvinguts tots els veïns que vulguin acudir i els rebrem amb molta empatia i amb cordialitat i intentarem ajudar al màxim que podem.
Doncs mirant una mica cap a futur, Esther, com també feies ara, quins són els principals reptes en matèria de seguretat i atenció ciutadana al municipi?
Bueno, primer de tot volem fer énfasis en el tema de matèria de seguretat que la gent, o sigui el que és la ciutadania, sobretot tothom, però parlem del municipi de Sant Lluís, que faci cas només de fons oficials. O sigui, quan les notícies surtin, que facin cas o de la pàgina de l'Ajuntament o del butlletí o una notícia que es pengi des del Departament de Comunicació de la Policia. Això és important, perquè si no creem una percepció d'inseguretat que moltes vegades és irreal.
D'altra banda, tenim coneixement que des de Jefatura s'està intentant implementar un augment de la plantilla per l'any vinent, això suposa també tenir més patrulles al carrer, més policies, més seguretat. Això suposo, Jose, que també va relacionat amb l'augment de població, estem amb 21.000 habitants, m'imagino que també això per vosaltres també ha d'haver un augment d'equip per tal de poder fer front. Sí, això funciona per ràdio tot.
O sigui, segons la ràdio d'habitants que tingui el municipi, es pot ampliar, es pot baixar. Bueno, també s'està intentant fer una millora, bueno, es fa, perquè em sembla que ja es farà per l'any que ve també, en la infraestructura del que és lectors de matrícules, càmeres de seguretat ciutadana, que això per nosaltres i per la ciutadania és molt, molt important, perquè ja et dic que treballem moltíssim en els lectors, en les càmeres, estem...
En investigació, o sigui, bueno, i d'aquesta banda, en el tema de seguretat, bueno, s'està intentant sempre, doncs això, donar un pas endavant i perquè el municipi sigui el més segur possible i anar avançant en aquesta matèria sempre.
I el que ha parlat la companya, informació, no em cansarà de recalcar que la informació el ciutadà ha de col·laborar, la policia sempre. Si és de forma anònima, és de forma, és una font, és una font d'informació que és molt important.
Doncs, Ester Lozano, José Granado, gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern. Enhorabona de nou. I res, que vagi molt bé aquesta setmana, aquest cap de setmana que comencem ja avui, i que vagi molt bé també aquest 2026 en clau d'atenció al ciutadà i també en clau de policia local. Gràcies. Gràcies, Dani. Gràcies. Molt amable. Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
I fins aquí el resum de la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui, a tota aquella gent que ens ha visitat al llarg de la setmana i que ha compartit amb nosaltres les seves experiències i els seus reptes personals. Soc Daniel Martínez i al llarg d'aquests minuts us he compartit també amb vosaltres
aquest resum de la Rambla d'aquesta mateixa setmana. Tornem a escoltar-nos a dilluns i divendres aquí, a Ràdio d'Esvern, de 10 a 1 al magazín de matins d'aquesta casa i també al resum de la Rambla els dissabtes. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
What I was waiting for And my time was running wild A million dead-end streets And every time I thought I'd got it married It seemed the taste was not so sweet So I turned myself to face me But I've never caught a glimpse How the others must see the faker
I'm much too fast to take that test Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch-Ch
Fins demà!
And these children that you spit on men's day Try to change their worlds Are immune to your consultations They're quite aware of what they're going through Ch-ch-ch-ch-changes Turn and face the strange Ch-ch-ch-changes Don't tell them to grow up unhappy
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
You see that girl, watch that sea Dig in the dancing queen Friday night and the lights are low Looking out for a place to go Where they play the right music Getting in the swing, you come to know
Anybody could be that guy Night is young and the music's high With a bit of rock music Everything's fine You're in the mood for dance And when you get the chance You are the dancing queen
See that girl, watch that sea Digging the dancing queen You're a tease, you turn it on Leave it burning and then you're
And when you get the chance You are the dancing queen Young and sweet only seven
Fins demà!
Ara escoltes pràdio d'Esbert, sintonitzes pràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just.