Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Molt bon dia, Sant Just. Passen 7 minuts de les 10 del matí d'avui dijous, 19 d'octubre.
Benvinguts i benvingudes a la RAM, del magazín matinal de ràdio d'Esbert.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català.
Després tindrem a la Palmira Abadell, que cada dijous ens porta la carta d'actualitat.
I acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim a la Rosa Maria Maristany, veïna de Sant Just, presidenta de l'associació Trans Baix Power i Roses de Sant Feliu
i també membre del col·lectiu Trans.
Després, tots a llitja, farem la secció de pàdel amb l'Enrique Rodríguez de Medina,
el president del Sant Just Pàdel Club.
A les 12 i 10 començarem la tercera hora de la Rambla.
Primer de tot farem tertúlia de cultura i també entorn al món dels vins i l'enologia.
Per fer la tertúlia tindrem l'Albert Macià, que ens porta a l'agenda de les activitats de l'Ateneu
i també a l'Astrid Goldstein, propietària del celler de Can Mata.
Acabarem el programa d'avui dijous fent secció de xarxes socials
amb la nostra community manager Vanessa Montserrat.
Vinga va, no marxeu, que tot això és el que tenim avui.
Fins demà!
Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just,
el magazín matinal de Rambla de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades,
des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica.
Amb Núria García, la veu de la Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors
i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter,
arroba larambla981,
i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com.
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res.
Vinga, i ara deixem un tema musical de Rosalén i Sílvia Pérez Cruz,
un tema maquíssim que es diu Amor del Bo.
El canvi climàtic asseca els rius.
Posa en risc l'abastament d'aigua i la producció d'aliments.
Treballem per fer front a la sequera i garantir l'aigua,
però cal l'esforç de tothom.
Cada gota compte.
La pluja no la controles, l'aixeta sí.
Generalitat de Catalunya.
El meu país, la pluja no s'aplou.
No saps a què t'estàs perdent.
I t'hi perds des de fa molt.
De veritat, tu vols seguir perdent?
Si no veus l'esport femení,
t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya,
la Generalitat de Catalunya
i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar algú a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques,
a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya,
100 milions i mig de futurs.
Els ulls se t'il·luminen
com les nits de París.
Mil tambors de guerra
que es desperten dins el pit.
I de sobte te n'adones
que tu també
no ets a ser feliç.
Si aturem tots els rellotges
i estirem fins l'infinit,
aquest breu moment de pausa
entre rutines i neguits,
si oblidem el que s'espera de nosaltres
i fem cas al que sentim.
Queda't amb mi aquesta nit
perseguirem l'alba de fins a Rússia
i més enllà creuant el mar
et despertaré a toqui
algun petó a vora del nas.
Si és un càstig o és un premi
encara està per decidir.
A vegades val la pena
arriscar-se a patir.
Tota nit de borratxera
deixa pas a la ressaca
pel matí.
I digue'm qui és el jutge
dels amors i dels instints.
Potser tots som culpables
d'ignorar el que portem dins.
Però en algun lloc,
en algun moment,
haurem de començar
a escriure el destí.
Queda't amb mi aquesta nit
perseguirem l'alba de fins a Rússia
i més enllà creuant el mar
et despertaré a toqui
amb un petó a vora del nas.
Queda't amb mi aquesta nit
perseguirem l'alba de fins a Rússia
i més enllà creuant el mar
et despertaré a toqui
amb un petó a vora del nas.
és el taníl i més gran.
el pols que ens fa moure endavant.
Queda't amb mi aquesta nit
perseguirem l'alba de fins a Rússia
i més enllà creuant el mar
et despertaré a toqui
amb un petó a vora del nas.
Queda't amb mi aquesta nit
perseguirem l'alba de fins a Rússia
i més enllà creuant el mar
et despertaré a toqui
amb un petó a vora del nas.
escoltes la Rambla
La vida santjustenca a través de les ones.
Ara mateix són un quart d'onze del matí.
Comencem la primera hora d'actualitat informativa amb la Mariona.
Volem saber l'actualitat de Sant Just i sempre ens porta aquests tres titulars.
Hola, bon dia, Mariona. Hola, Núria.
Hem de començar dient que avui som 19 d'octubre, dia mundial del càncer de mama.
Exacte.
Especialment, també, a més a més, és trending tòpic, Twitter, dia mundial del càncer de mama,
Feliz Jueves, i també el rosa més que un color, el rosa més que un color.
També tenim altres de GHVip, però bé, aquests tres hashtags referents al dia mundial del càncer de mama,
doncs ara mateix som trending tòpic.
Molt bé, molt bé.
I passem, això sí, ara a les notícies de Sant Just.
Què ens portes avui, Mariona?
Doncs mira, tenim que la Casa d'Extremadura de Sant Just se libra la Setmana Cultural Extremenya els dies 20, 21 i 22 d'octubre, és a dir, comença demà.
Molt bé.
I durant aquests tres dies hi ha programats diferents actes, com el pregó inaugural de la Setmana Cultural, que és el divendres 20 d'octubre, a les 8 del vespre a la Vagoneta,
i serà càrrec de l'alcalde de Cabeza de la Vaca, que és d'un poble de Badagóz.
Que dius!
Sí, ve un alcalde de Badagóz aquí a Sant Just.
Exacte, fer el pregó per inaugurar la Setmana Cultural Extremenya.
Que bé, tu, escolta.
Molt bé, molt bé.
I això demà la nit també continuarem actuacions dels grups artístics de l'entitat.
Llavors, el dissabte 21 d'octubre, a partir de les 12 del matí a la plaça de la Pau, hi haurà una actuació de l'esbar de Sant Just,
i com a cluenda s'oferirà una paella per tots els membres associats de la Casa d'Extremadura.
I el diumenge 22 d'octubre, a les 12 del matí a la Vagoneta, es comptarà amb l'actuació de la Unió Extremenya de Rubí,
i posteriorment se celebrarà una missa extremenya, i per cloure aquesta celebració cultural, els assistents podran degustar un pica-pica amb productes extremenys.
Sempre m'ha sorgit la curiositat, quan es refereixen a missa extremenya, perquè això quan celebren coses des de la Casa d'Extremadura,
que Sant Just també sovint ho posen, missa extremenya, dius, com deu ser extremenya?
És a dir, la missa, que es deu diferenciar, una missa d'aquí i una missa...
No sé ni com és una missa aquí, encara menys et sé dir com és una missa extremenya.
No tinc ni idea, la veritat.
Potser per el tipus d'oracions o de sermons que es deuen llegir durant...
En fi, sempre m'ha causat curiositat, no?
Ens hauria d'explicar algú que sàpigués de missa.
Sí, una missa andalusa, missa catalana, missa extremenya, missa basca...
Home, és interessant, eh? Per això.
Home, doncs sí. I el que em sorprèn també és el tema de l'esbart.
O dues opcions. O bé l'esbart ballarà algun tema o alguna dansa típica d'Extremadura,
que ara mateix no és...
No ens sona gaire fàcil.
A les actuacions que han fet no els hem vist ballar danses d'Extremadura.
O bé, l'opció que se m'ha acut també és que el fet de convidar l'alcalde d'allà de...
De Badajoz, de Cabeza de la Vaca.
Sí, la gent de la Casa d'Extremadura li vulgui ensenyar a aquest alcalde i a la seva comitiva,
no?, a la gent d'allà, quins balls tenim aquí a Catalunya.
Jo neva anar més per aquí. Jo crec que ho deuen fer com a voluntat d'aquest intercanvi de cultura
de casa seva i del país que ell els ha acollit.
Clar, exactament. Molt bé.
Doncs bé, des de l'associació demanen que els interessats i interessades confirmïn assistència.
a través del correu electrònic crextremadura.org.
Però avui és l'últim dia per confirmar.
O sigui, encara esteu a temps, però teniu avui per confirmar perquè, clar, això comença demà.
I has dit que hi havia un dia amb paella, has dit? O pica-pica?
Sí. La paella és el dissabte.
Ostres, aquí sí que es barregen cultures, eh?
Sí.
Caltanana, extremenya, valenciana...
Exacte.
Molt bé. Doncs això, intercanvi cultural aquests dies amb la Casa d'Extremadura.
Què més tenim, Mariona?
Doncs mira, tenim que la nova Escola Bressol de Sant Jús, Mainada,
obrirà les seves portes el divendres 27 d'octubre com a inauguració de cara a tot el poble.
I bé, és una inauguració que s'ha hagut d'anar ajornant per causes meteorològiques,
perquè, clar, l'escola ja porta setmanes, per no dir mesos,
oberta i, doncs això, finalment es podrà fer aquesta inauguració el 27 d'octubre a partir de les 5 de la tarda.
D'acord, que és com el que estava programat al setembre, no?, un divendres a la tarda,
fer aquestes portes obertes i no sé si després hi havia també l'espectacle...
Sí. A més de les portes obertes, hi haurà un espectacle infantil titulat
Màgia, Paraula i Moviment a càrrec de Doctor Fly.
I bé, doncs, serà una oportunitat perquè amb pares, mares, tutors i ciutadans
que no tenen per què portar els seus fills a l'escola o...
Encuriosins, no?, de com vulgui...
Exacte, que estiguin interessats, doncs, de veure de primera mà les instal·lacions d'aquest nou centre,
doncs podrà anar i veure'l per dins, que és nou i molt xulo,
i també comprendre, doncs, la visió i els objectius d'aquesta nova institució,
que també s'explicaran, que, com ja hem dit en moltes ocasions,
és un... els objectius i la visió de l'escola a nivell pedagògic
és compartit amb l'altra escola Bressol, de Marrex,
i això, doncs, que estigui interessat a conèixer aquest nou centre,
doncs ja sap, el 27 d'octubre a partir de la cinc de la tarda.
No cal inscripcions, no, en aquest cas?
No. No, no, no, seran portes obertes per tothom.
Molt bé. I què més tenim? El tercer titular?
Doncs mira, tenim que l'Escola de Teatre Tamborat de la Taneu
presenta l'obra L'estàtua de la Llibertat de Joan Guasp,
els propers 27 i 28 d'octubre a la sala del 50 anari de la Taneu.
I bé, les funcions estaran limitades a només dues dates,
divendres 27, com he dit, a les 9 de la nit,
i dissabte 28 a les 6 de la tarda.
Es recomana a tothom adquirir les seves entrades amb anticipació
a través de la plataforma Antràpolis,
amb preu general de 12 euros,
i pels socis i sòcies de la Taneu, de 8 euros.
I bé, amb el recent canvi a la presidència de Washington
ni la victòria de Donald Trump,
els temes de llibertat, independència i condició humana
tornen a ser el centre de l'escenari mundial.
Aquest és com el pretext d'aquesta obra,
perquè ara no tenim a Donald Trump com a president dels Estats Units,
però en aquesta obra sí.
I aprofitant aquest context,
el Tamboret vol parlar d'aquesta temàtica
i sobrar allà la importància de lluita per valors inalienables
i l'esforç constant requerit per preservar-los.
Molt bé.
I en aquest cas,
o sigui, es farà aquesta obra a través de les vivències
d'un jove català i d'un vell afroamericà.
I l'obra posa de manifest aquestes inquietuds
i convida l'audiència a una profunda reflexió.
Molt bé.
I em sembla inclús que Tamboret,
al cap d'una o dues setmanes,
torna a presentar una altra obra,
però ja és de cara al novembre,
o sigui que estan a tope els de l'escola Tamboret.
I tant, i tant.
Molt bé.
Doncs una altra proposta cultural per veure a l'Ateneu,
en aquest cas a l'obra de teatre,
i cau enmig també de les festes de tardor,
o sigui, sumem més activitats a les festes,
27 i 28.
Exacte.
Que cap a finals hi ha de les festes de tardor?
Sí.
El cap de setmana que hi haurà moltes coses.
Sí, el 28 anava a dir,
el 28 coincideix precisament amb la nit de Sant Jus al carrer,
però a les 6 és una hora que encara pots anar a veure l'obra
i sortir de l'Ateneu i et trobes allà.
Amb la Shopping Night, allà a la plaça Malaret al costat.
Clar, en pleno auge.
És un plenazo.
Sí, sí, amb el chill out de dona i empresa,
amb les botigues a fora.
O sigui que, no hi excusa, aneu al teatre.
I tant.
Podria ser el resum.
Molt bé, Mariona, si et sembla,
deixem alguna promoció i tornem per llegir les portades dels diaris en català.
Perfecte, fins ara.
Vinga.
Soc llavor, soc planta, soc flor.
Soc la llavor que desperta el teu amor.
Soc la llavor que està a prop teu.
Soc la llavor del canvi i la transformació.
Soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure.
Soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor.
Fem créixer el verd.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Vinga, a les 10 i 25 i ara llegirem els titulars
que estan a primeres pàgines dels diaris en català.
La Vanguardia, el Diari Ara, també el Periódico i el Punt Avui.
Mariona, tu ens portes el Diari Ara i la Vanguardia.
Exacte, comencem amb l'Ara, com cada dia,
que segueix obrint amb principal tema de la portada,
portada quasi sencera, amb aquesta guerra del Pròxim Orient.
I diu que l'atac a l'hospital encena el món islàmic,
diu que hi ha manifestacions massives contra Israel a l'Iran,
Turquia, Egipte, a l'Iran, a l'Iran, a Tunísia, al Marroc i Jordània.
I també diu que els serveis d'intel·ligència dels Estats Units
avalen la versió de Tel Aviv sobre l'autoria del bombardeig.
Que recordem que diuen que va ser un missil fallit d'estat islàmic,
que és el que va caure sobre l'hospital.
Sí, sí.
La veritat és que hi ha bastantes crítiques per al tema de la desinformació periodística,
perquè hi ha moltes fonts d'un bàndol, moltes fonts d'un altre.
No s'acaba de saber realment tampoc la veritat.
I doncs bé, estem aquí una mica pendents.
Sobre aquest tema, també l'Ara diu que Biden força Israel
a deixar entre a Gaza ajut humanitari via Egipte.
I seguim amb altres temes de la portada de l'Ara.
Diu que hi ha escassetat d'ordinadors als instituts
denunciant que no hi ha per als alumnes nous i que no se'n reparen.
Caram, pensava que els ordinadors anaven a càrrec de les famílies,
però bé, resulta...
Bueno, suposo que en els centres públics
deu una càrrec de la Generalitat, no?,
o del mateix centre.
Però, o sigui, entenc que ordinadors així en general a l'institut
o ara els alumnes van amb ordinadors?
M'he perdut alguna cosa?
Cada alumne té un ordinador?
Perquè jo recordo que quan jo estava primer d'ESO a l'institut,
primer o segon, no sé,
va ser que van fer aquella prova pilot de posar un ordinador a cada alumne.
No sé si te'n recordes, que va sortir fatal.
i ho van deixar de fer.
Ho van deixar de fer.
Poder hi ha alguns instituts que encara segueixen amb aquest pla?
Jo crec que són ordinadors.
No sé, juraria que no, però aquests ordinadors,
crec recordar que anaven a càrrec de les famílies.
Però bé, ara, en aquest cas,
ja ha escassetat d'ordinadors als instituts.
Seguim amb més temes de l'ara.
Diu que Collboni retira inextremis els pressupostos
davant la manca de suports.
I en tema d'esports,
diu que la porta imputat per soborn en el cas Negreira.
Molt bé.
Doncs si tema d'esports i del Barça,
la qüestió econòmica,
doncs està a l'ordre del dia.
Passem ara a la portada de La Vanguardia.
La Vanguardia també,
igual que l'ara,
obre amb aquesta crisi a l'Orient Mitjà.
I diu que Biden s'alinea amb Israel
i se'n va sense resultats diplomàtics.
Diu que el president dels Estats Units
valida la versió israeliana
sobre la matança en un hospital de Gaza,
que apunta a la Jihad.
I diu que tots dos líders
anuncien l'entrada de medicaments
i menjar a la franja des d'Egipte
si no arriben a Hamas.
I veiem amb la fotografia
a Netanyahu i Biden
abraçant-se ahir a la trobada
que van mantenir a Tel Aviv.
Molt bé.
La Vanguardia també diu
que Anticorrupció
investiga una trama
que esquitja l'exministre Montoro
i diu que la causa rastreja
si des d'Hisenda
es va beneficiar diverses empreses.
Caram.
En fotografia petita
veiem en la Vanguardia
també tema d'esports.
Diu que el jutge
imputa la porta pel cas Negreira
i que Collboni
força a retirar els pressupostos.
Sí.
I per tancar
ja amb la portada de la Vanguardia
veiem que dedica un tema
a l'amistat que hi havia
entre Miró i Picasso.
Ah, mira.
Que interessant.
Diu que Barcelona
doncs celebra aquesta amistat
que hi havia entre aquests dos pintors.
Molt bé.
Curiositat.
I després també
passem a la portada
del punt avui
que obre amb el titular
Corredor humanitari.
Diu
Biden
anuncia un acord amb Israel
per fer arribar aigua
i menjar gasa.
Netanyahu
només accepta
que el material
hi arribi per a Egipte
i que les protestes àrabs
compliquen
l'inici
de l'ofensiva terrestre.
Hi ha una gran imatge
a la portada del punt avui
amb el president
dels Estats Units
Joe Biden
i també el primer ministre
d'Israel
durant la reunió
que va tenir lloc ahir
a Tel Aviv.
També fan referència
a la notícia
de Collboni
que ha de retirar
el pressupost
perquè l'equip de govern
doncs bé
perd les quatre votacions
de les ordenances
i constata
la seva feblesa.
Després també
d'Esports
el punt avui
comenta
el de Laporta
que està investigat
pel cas
Negreira
i fan referència
a Tecla Sala
diu
dona rica
i col·leccionista
d'obres d'art.
Després
passem a la portada
del periòdico
que obre
amb una imatge
on s'estan abraçant
Joe Biden
i Netanyahu
la mateixa fotografia
pràcticament
que a l'avantguàrdia
en què
el titular
diu
aval a Israel
i auxili
a Gaza
Biden
recolza
Netanyahu
i aconsegueix
que aquest
permeti
l'entrada
d'ajuda
a la Franja
després
de la massacre
de l'hospital.
També parlen
del cas Negreira
que el jutge
imputa
la porta
per suborn
igual que
Rossell
i Bartomeu
també que
Collboni
retira
els pressupostos
per evitar
un rebuig
generalitzat
també fa referència
a la portada
del periòdico
a que Felip VI
visita
aquesta doble exposició
de Miró i Picasso
a Barcelona
després també
comenten
que el PSOE
fixa
els seus límits
i deixa
la decisió
sobre la investidura
a Puigdemont
i el periòdico
l'únic diari
que fa referència
al cancer de mama
diu que la sanitat
catalana
va detectar
durant el 2022
5.500 casos
durant aquell any
i que les noves teràpies
ja tracten
el cancer de mama
més letal
concretament
la immunoterapia
la quimio selectiva
i el diagnòstic precoç
aconsegueixen
que la mortalitat
de la malaltia
s'estigui reduint
a un ritme
d'un 1,4%
anual
molt bé
una bona notícia
sí sí
superbona notícia
molt bé
doncs Mariona
hem llegit les portades
dels diaris
l'escoltem
aleshores en punt
amb els butlletins
a la 1 amb l'informatiu
migdia complet
i a les 7
amb l'informatiu
de la tarda
perfecte
que vagi bé
doncs
fins ara
adeu
adeu
vinga
abans us hem promès
una cançó
de Rosalén
i Sílvia Pérez Cruz
Amor del Bo
es fa esperar
però la posem
i no
m'agrada
m'agrada
i no
m'agrada
i no
com
m'agrada
quan l'arbre
d'un arrel
i el cel
va pujant
a poc a poc
s'enfila
iluminant
estels
abraçant
tot el meu vol
Ai, pare, que m'abraces fort amb el vent i sense cost
Recordant cada mirada
Sense port i sense estada
Jo t'estimo amunt i amunt i amunt i amunt
Ai, amor
No estàs sol
No em deixis pensar en dolor
Jo et ploro perquè t'anyaro
Però em fa somriure, m'ajuda a viure
I aquest camí, aquest testí que ens ha fet família
No em deixis pensar en dolor
Jo et ploro perquè t'anyaro
Però em fa somriure, m'ajuda a viure
Aquest camí, aquest testí que ens ha fet família
Les pregàries, reflexions i tants petons
Regaran tots els racons dels meus dubtes i il·lusions
Fa tants anys que ja no et trobo
Els teus fruits són plens dels buits
Ara et canto i ja no et ploro
I quan l'aire de la fred i el sol
Va pujant el poc a poc
Jo t'estimo de debò i et ploro
Vull cantar tot el meu dol
L'aire del record i el dol
Va florint de sol a sol
M'esgarrafa aquest dolor i ja l'he trobat sentint
Amor del món
Les 10 i 35 i ara ens toca fer com cada dijous
La carta d'actualitat amb la Palmira
Hola Palmira, bon dia
Bon dia a tothom
La setmana passada vam fer festa
Campana
Campana
No, era festa, era festa
Era festa, era festa
Fa dues setmanes que no t'escoltem
D'aquelles que n'hi ha que diuen res a celebrar
Res a celebrar, no?
No vam fer res especial?
Et vas quedar per aquí?
Sí
Sí, eh?
Jo sempre em quedo per aquí
Molt bé, controlant el poble
Ah, exacte
Així m'agrada
Doncs vinga endavant amb la carta d'avui
Ahir vaig anar a la conferència sobre el feixisme
Que ens va fer en Ferran Gallego, professor d'universitat
Tot seguit a la presentació del llibre Pau de Jordi Armadans
Amb dos temes més que interessants
I amb dos ponents, amb seguretat i bona oratòria
Van exposar de manera entenedora
Les problemàtiques com són el feixisme i la pau
El feixisme per tant escampat com està
I va a més
I la pau per tant difícil d'aconseguir en algunes parts del món
Després d'explicar tot el patiment de la gent dels pobles
Provocat per les guerres
Les ideologies extremes
Les armes de tota mena
La falta d'aliments
I les violacions dels drets humans
Es va acabar comentant les barbaritats que s'han vist
En aquest últim conflicte
Llarg conflicte
Anys i anys de conflicte
L'espècie humana avança molt per una banda
I està encallada per l'altra
I a vegades els grans avanços serveixen
Per fer salvetjades més pròpies de gent per civilitzar
Que no pas pels tècnics i dirigents
De les grans potències mundials
Sabem que una de les condicions
Que tenim per creure'ns superiors als animals
És el fet de parlar
Doncs en lloc de parlar
Hi ha qui es comporta com la més ferotja de les bèsties
I així molts i molts països no van prou bé per la falta de diàleg
I no em refereixo a la nostra taula de marres
Sinó els qui pels seus pebrots
Tenen milions de gent patint set
Gana i manca d'atenció
Persones de totes les edats
Els grans han perdut tot el que han construït
Els joves no tenen esperança
I els infants no tenen futur
Tot això, tot i això
No puc dir altra cosa que
No hi podem fer res
I així ho acabem
Nosaltres ja hem començat les festes de Tordó
Aquests dos actes en formaven part
Dissabte el Correllengua
I diumenge els castells
Caram, Polmira
Ahir vas fer doblet, no?
Sí, sort que una cosa estava al costat de l'altra
Sí, sí, però et va donar temps d'una i l'altra?
Sí, sí, perquè es feia una al cinquantenari de l'Ateneu i l'altra la sala Piquet
Sí, la primera començava a dos quarts de set, no?
I l'altra a dos quarts de vuit
Vaig deixar el torn de paraules
Val
Que també m'interessa sempre
Perquè a vegades el que pregunta descobreixo alguna cosa que no s'ha tocat
Sí
En Ferran Gallego ja no és la primera vegada
No, eh?
Que el sento
Que ve aquí a Sant Jus
I... no, no és que vingui, és que hi viu
Ah, hi viu, hi viu
I viu, sí, just davant mateix de l'Ateneu
Ah, mira, caram!
Doncs, és gendre d'un mestre que havia tingut jo
Ostres!
El meu mestre preferit, el meu ídol com a mestre
Sí? Caram!
El senyor Bas, el senyor Bas
Ostres!
Jo l'admirava
Era un home que
Sort em vaig tenir d'ell
Sí
Que era el professor de matemàtiques
Ja m'agraden gens
I sort d'ell que...
Te les van fer entrar bé, no?
Sí
Més o menys
No, no, sí, ja m'entraven
Perquè, mira, has de fer això i això i això
I tant
Però no m'agraden
No m'agraden
Però, vaja, també les necessitem, oi?
Clar
Doncs sí
Ara ens n'hem anat
Hem fet un oxímor, eh?
Sí
Parlàvem del Ferran Gallegó
És un home que, a veure, és la seva feina, ell mateix ja el diu
Sí, sí
Però que t'envia d'un país a l'altre de tot el que va estar passant pel que fa al feixisme
Clar, a l'extrema dreta
L'extrema dreta
I, esclar, ens va fer entendre que, a veure, quan per la Segona Guerra Mundial
Sí
Hitler va emprendre tot el que va emprendre i al final el van vèncer
No es va vèncer el feixisme
El feixisme va quedar... es va... una acció del feixisme
Sí
Ens va explicar això
Esclar, tampoc no es va poder estendre massa perquè tenia una hora només l'home
Clar
I Déu-n'hi-do, eh? Una hora està parlant d'això
I, esclar, tant aviat era Itàlia com a...
Polònia com a Ungria, no?
Sí, sí, sí
I, bé...
I després en Pau Armadans, el Jordi Armadans, perdó
Jordi Armadans, bueno, t'has confós pel títol del llibre
Pel títol del llibre que és Pau, sí
També em va deixar ben encongida, eh?
Home, és que tot el tema de la Pau...
I suposo que devia fer referència també com a analista i politòleg al tema de Palestina
Ell, de fet, no em feia fins que va sortir en el torn de paraules
Clar
I va dir, és evident que surti perquè ho tenim tan, tan recent
I és un conflicte que fa tants anys que dura
I un dels que estaven allà a la sala
Va dir que s'estava tornant a llegir O Jerusalem
Sí
Per entendre aquest conflicte
D'on ve, no? Una mica també per entendre...
Bé perquè la gent no s'acaba d'entendre
Els conflictes sorgeixen perquè
És que fins i tot, fixa't tu, que a vegades sorgeixen entre les famílies
Per una herència
Sí, sí, per exemple
Típic
És típic, no?
Sí
Doncs què ha de passar
En cas d'aquesta gent que a vegades quan pugen a ser presidents
Agafen un ego
Que absolutisme
I, esclar, volen tenir sempre la raó
Va sortir també el que és les armes nuclears
Els països que els tenen
Doncs que a vegades els altres estan a la veu d'ells
Clar
Amb la por, no?
Amb la por, no, no
Perquè... o perquè són aliats
O perquè saben que com que tenen armes
Doncs ens tocaria el rebre
Clar, exactament
I després també fa referència a les festes de tardor
Que, doncs això van començar ahir
Va començar ahir amb aquesta... dos actes
Sí
I després avui hi ha la presentació del Correllengua
Sí, la teneu
I dissabte el Correllengua
També
I diumenge sentint-ho molt perquè no hi seré
Ostres
No hi seré i mira que m'agraden molt els castells
Sí
Però no hi seré
Doncs diumenge Can Gina està a portes obertes
Activitats familiars
Crec que també això, a portes obertes de l'arxiu
No sé si també hi ha una activitat de compte a comptes
I la jornada castellera
Venen els castellers desplugues, no?
Com cada any
Sí, desplugues i part de Sant Just
També
Sí, perquè la colla la formen també
Suposo que Sant Justenc i Sant Justenc
Que algun deu haver-hi, no?
Molts n'hi ha
Sí
Sí, sí
A veure
Com que aquí no en tenim
Els que en tenen ganes de fer
han d'anar a esplugues
Sí, és que es necessita molta gent
Per fer una colla
Per fer castells
Sí, sí, imagino
I, bueno, doncs aquí uns quant
Doncs em van anar molt bé
Ben fet, home, ja està
Així, d'aquesta manera, veus, tenim les colles
Que ens venen a fer
Per això venen, eh?
Perquè hi ha molta gent de Sant Just
I ja s'ha acabat això de pedregar-se
Amb els desplugues
Sí, home, home
Els cargolins
Els cargolins
I els rifenyos
Els rifenyos són nosaltres
Sí
Veus?
Palmira
Digue'm
Gràcies per haver vingut avui
Un altre dijous
Per parlar també de l'actualitat
Fins la setmana que ve
Que seguirem parlant
De festes de tardor
Clar
O i tant
Que ens quedarà encara
Un cap de setmana i fort
I fort
I fort
I ple
I ple
I també el de Sant Just
La nit de Sant Just al carrer
I Sant Just al carrer
La nit de portes obertes
O com es diu
A mi
A veure això
A veure
És la nit de Sant Just al carrer
Però tothom
A l'agenda segur que t'he posat
Shopping night
A mi
Que no m'enganyin
A mi el shopping night
La veritat
Em rebenta
Em rebenta per què?
Nit de portes obertes
No, no és que
Palmira
És la nit
O sigui
El diumenge
És Sant Just al carrer
Però és que
Dissabte és
La nit de Sant Just al carrer
Ben fet
Però jo voldria saber
La gent
A la seva agenda
Què es t'he posat?
La nit de Sant Just al carrer
O té directament
Shopping night?
Home
Això
La gent jove
Poder sí
Pels de la meva edat
Ho dubto
Bé
No ho sé
No ho sé
No ho sé
Deixa'm dubtar
Deixa'm dubtar
Jo no
Jo poso sempre nit
De portes obertes
Ah, nit de portes obertes?
Sí
Bueno, també estaria
És més curt que la nit
De Sant Just al carrer
És igual
I bueno, també estaria
Perquè jo si haig d'escriure
Cent vegades
Sant Just al carrer
Ho faré
No, sí, sí
Sant Just al carrer
Com havia fet
Caller en classe
Doncs posaria
Sant Just al carrer
Bé
La qüestió
Que la setmana vinent
Tindrem més temes
Dels que parlar
I també importants
I referents a les festes de tardor
Doncs fins la setmana
Vinga, Palmira
Que vagi bé
El cambio climàtic
A seque els rius
Posa en risc
L'abastament d'aigua
I la producció d'aliments
Treballem per fer front
A la sequera
I garantir l'aigua
Però cal l'esforç
De tothom
Cada gota compte
La pluja no la controles
L'aixeta sí
Generalitat de Catalunya
Calça terra molt avall
Creus que no te'n sortiràs
Però molts besos te n'adones
Que tornes a començar
I a força de molt de caure
I de tornar-te a aixecar
Veus que les coses no canvien
Però ja no ets qui eres abans
Doncs he estat ja cinc o sis
I sóc el que ara tinc
No vull pensar en el que arribarà demà
Llença't
Que des d'ara és l'únic
No repartirà
Sento que el cor ja no farà de m'atregar
I diu que em llenci
Que no pensi en tot el que vindrà
Que un llapis mai no dibuixa
Sense una mà
I per què els meus pensaments
Que sempre viuen en present
No conjuguen altres temps
Que ja faré el que no vaig fer
Doncs avui o potser demà
Seré aquí o seré per allà
Seré un tros de l'univers
Que no nota el pas del temps
El que faig a cada instant
És la força que em fa gran
No vull pensar en el que arribarà demà
Llença't
Que des d'ara és l'únic
No repetirà
Sento que el cor ja no para de m'atregar
I diu que em llenci
Que no pensi en tot el que vindrà
Que un llapis mai no dibuixa
Sense una mà
Llença't
Llença't
Que el cor ja no para de m'atregar
Llença't
Llença't
Que el cor ja no para de m'atregar
I diu que em llenci
Que no pensi en tot el que vindrà
Que un llapis mai no dibuixa
Sense una mà
Llença't
Llença't
Llença't
Llença't
Que el cor ja no para de m'atregar
I diu que em llenci
Que no pensi en tot el que vindrà
Que un llapis mai no dibuixa
Sense una mà
I diu que em llengen
I diu que em llência
I diu que em llene
I diu que em llenci
I diu que em lli
I diu que em llene
I diu que em llene
I diu que em lleno
I diu que em llene
I diu que em llen
I diu que em llene
I diu que em llene
I diu que em llena
I diu que em llene
I diu que em llene
I diu que em llene
I diu que el cor ja noраст
I título
Fins demà!
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici sense Edat.
En Bici sense Edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Les 10 i 50, doncs, 10 minuts per fer el temps
fins que siguin les 11 en punt.
Hola, Carles, bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Bé, esperant que arribi el fred, no?
El canvi, sí.
Avui, de moment, el fred tampoc no és que sigui una cosa molt destacada.
Durant tota la nit ens ha bufat aquest garbí
que arriba una miqueta rascalfat
i això ha provocat que avui la mínima no hagi baixat dels 20 graus.
o sigui que ha estat una nit molt suau.
Les properes no tindran res a veure
amb aquesta nit tan suau de 20 graus
i, a més a més, al cap de setmana
la mínima d'avui serà la màxima de dissabte i diumenge.
O sigui que...
Vinga, preparem-nos.
Venim, ens hem de preparar.
El que ja hem pogut comprovar,
no sé si tu vas tenir la sensació
que ahir al vespre va començar a baixar molt la pressió.
A més a més, quan no estàs massa acostumat
i portes molts dies d'anticiclò,
quan et baixa la pressió va ser així una mica
que no estàs massa fi.
Sensacions molt rares.
A vegades hi ha gent que li agafa una mica de mal de cap.
Doncs bé, estem a 998 hectopascals.
És una pressió molt baixa.
Encara podrem baixar una miqueta més.
Això vol dir que la depressió s'està apropant
i tenim el seu centre molt a prop.
I això provoca que la pressió baixi d'una manera molt clara.
Així que pressió atmosfèrica baixa,
humitats que amb aquest vent així rescalfat de terra
no són massa altes.
I ara, per exemple, a Can Ginestà tenim 23 graus
o, per exemple, a l'escola Montsenya en tenim 23 i mig.
O sigui que és un valor que podríem dir que és la màxima del dia.
O sigui, durant aquestes hores serà la màxima del dia.
Ens anem cap al ràdar, que és el que fa petxoc.
Mira, te l'ensenyo perquè és que si no te l'has d'imaginar.
Uh!
És molt bonic.
El ràdar ens està marcant,
per qui no ens veuen encara, no hi ha la ràdio en color.
Tenim totes les comarques de Ponent
amb una entrada claríssima de precipitació
que no és molt intensa, és moderada,
però està començant a entrar per tot el que és el Ponent.
O sigui, ens n'aniríem des del Baix de Tot,
des del Delta l'Ebre fins a la Vall d'Aran.
Tot això està entrant i això es recargolarà.
Recordeu que ahir dèiem que aquesta precipitació
el que farà és entrar en línia recta
paral·lel a la frontera d'Aragó i Catalunya
i després farà com un recorregut cap amunt,
o sigui, del sud-est, del nord-est.
Llavors, picarà amb tot el que són
les primeres muntanyes del Prepirineu i Pirineu.
Les precipitacions més destacades,
hem de dir que estem d'enhorabona
perquè l'acumulat fins demà al matí
o demà al migdia,
en zones del Pirineu poden superar
els 100 o 150 litres per metre quadrat.
Tot el que són les valls
que miren cap al sud,
com si diguéssim, del Pirineu,
sobretot de l'Alta Ribagorça,
el Pallar Jusà, la Vall Fosca
i el Pallar Sobirà,
en aquestes valls que entra
la Noguera Ribagorsana,
la Noguera Pallaresa,
doncs aquestes valls allà
la precipitació és on pot ser més destacada.
Fins i tot, ahir,
alguns mapes marcaven que cap al Pirineu Aragonès
alguns punts de més de 200 litres per metre quadrat.
Estem parlant de molta pluja a capçaleres dels rius
que ens va de conya
perquè puguem omplir els pentans
que estan una miqueta més amunt.
O sigui que en aquesta zona
és on la precipitació pot ser més destacada.
En altres zones acabarà plovent a tota casa nostra,
però a altres zones hi haurà, doncs,
bastanta diferència.
No estem parlant que a tot arreu
ens caiguin 100 litres per metre quadrat.
A Sant Jús, des del dilluns
que ha anat perdent una mica la pistonada,
parlaven d'entre 20 i 30
i estàvem entre 15 i 20,
avui estem entre 5 i 15, com a molt.
I realment, veient ara que, doncs,
pràcticament ens està plovent a tot el delta de l'Ebre,
està entrant també cap al Segrià,
està entrant també cap a la Noguera,
entra cap al Pallar-Josà,
també tenim l'Alta Ribagorça en precipitació
i a la Vall d'Aran està començant a entrar precipitació.
Tot això és un recorregut
que anirà fent durant el matí
i a partir d'aquesta tarda, doncs,
començarà a aparcar moltes més comarques.
Els mapes ens diuen que nosaltres aquí a Sant Jús
hi ha molta diversitat
de l'hora que ha de començar a ploure,
però seria cap entre les 6 i les 8 del vespre
és quan podria començar a ploure Sant Jús
amb una precipitació que s'intensificaria de nit,
és el que dèiem, o sigui,
la pluja ens arribarà a partir,
la més destacada, a partir de les 11, 12,
una de la matinada.
És aquí on els mapes ens indiquen
que la pluja pot ser una mica més destacada a Sant Jús.
Val.
El vent, un vent també que pot ser destacat,
un vent que bufarà amb molta intensitat
i que provocarà,
hi ha avisos del Servei Meteorològic de Catalunya,
onades de fins a 4 metres
a tot el litoral català,
o sigui, aquest vent revolucionarà una mica el mar
i tindrem onades.
Els agrada això de fer surfs,
que aprofitin perquè s'ho poden passar molt bé.
Així doncs, és un dia variable amb aquest canvi de temps,
amb aquesta...
Ai, Adele...
Ah, no me'n recordo com es deia.
Alín, em sembla que es diu Alín.
Aquesta depressió també li han posat nom.
I l'Alín, doncs, ens afectarà molt ràpid.
És bastant probable que demà al matí
tinguem restes d'inestabilitat
en zones de Girona,
la Costa Brava,
potser baixant fins al Maresme,
però ràpidament el vent s'encarregarà
d'emportar-se a tot això.
Aquest vent que bufa del sud-oest,
demà anirà a poc a poc girant cap a nord-oest
i tot aquest aire fred
que porta associat aquesta bossa d'aire fred,
doncs, el tindrem a sobre
perquè haurà descarregat
i això provocarà que demà la màxima
com a molt arribi als 21 graus.
Demà serà un dia que probablement al matí
ja tinguem un bon sol.
A la tarda poden créixer algunes nublades
perquè encara tindrem aire fred en alçada,
però vaja, no s'espera precipitació a Sant Jus,
però ja serà un dia força més fresc.
La mínima d'avui ha estat de 20,
doncs bé, la propera nit,
la nit de divendres a dissabte,
encara ens queda la de dijous a divendres,
però bé, la de divendres a dissabte
ja baixarem fins als 16 graus.
No, perdó, la d'aquesta propera nit
baixarem fins als 16, són 4 graus,
a veure si ho aclarim.
Aquesta propera nit,
amb la precipitació,
baixarem fins als 16,
però és que la nit de divendres a dissabte,
que serà força serena,
baixarem fins als 12
i probablement la nit de dissabte,
diumenge fins als 11 graus.
Hi ha una baixada marcada
i destacada de les temperatures
amb unes màximes
que amb prou feines
arribaran als 20 graus,
o sigui que estem en una situació
d'enhorabona pel que fa a temperatures,
i aquesta precipitació,
aviam si ens arriba,
ens rega força bé,
que no passi molt ràpid
i que quan més temps tinguem
aquesta pluja sobre i vagi fent,
doncs millor.
Però sembla i tot indica
que això passa molt ràpid,
que hi haurà precipitacions
molt destacades,
com dèiem a la Noguera Pallaresa,
la Noguera Ribagursana,
i també el Segre,
però aquí ens passarà bastant ràpid,
o sigui, jo crec que demà al dematí
ens farà un bon sol
amb un ambient força més fred.
Cap de setmana, dissabte sol,
diumenge alguns núvols,
seguim amb una situació
que ens aniran passant
diferents fronts
de cara a la setmana que ve,
o sigui que la setmana que ve
continuarem amb valors força baixos,
al voltant dels 21, 22 graus,
com a molt,
amb mínimes entre els 11 i els 15 graus,
o sigui que també fa fresqueta,
i el que podríem dir
que és el titular d'avui
de cara a la previsió a llarg termini
és que per fi,
i després de no sé quants anys,
la castanyada
serà amb temperatures normals
per l'època.
No farà el fred del 1.800,
però seran temperatures
al voltant dels 19, 20 graus de màxima,
14, 15 de mínima,
o sigui que ja són uns valors
que ve de gust
agafar les castanyes
si és el vespre, la nit
o la primera hora del matí.
O sigui que sembla
que la castanyada
serà amb temperatures normals.
Recordeu que portem uns quants anys
que la castanyada
és amb pantalons curts i màniga curta,
o sigui que sembla que encetem,
ahir ho deia el Tomàs Molina
i s'aventurava una miqueta,
encetem a partir de demà
un canvi d'armari
que sembla que continuaria
durant la setmana que ve.
Això no vol dir
que durant el mes de novembre
tinguem algun dia puntual
de 24 o 25 graus,
perquè això ha passat sempre,
però sí que és cert
que es trenca una mica
aquesta tònica
de temperatures elevades,
sobretot les d'ahir,
que hi van ser de 26 graus
a Sant Jús,
això ja ho perdem,
i és bastant probable
que a partir de demà divendres
ja entrem
en una normalització
de temperatures,
que la bona notícia
és que potser la setmana que ve
continuem nosaltres
aquestes temperatures
més normals per l'època,
més de rebaqueta,
més de jersellet,
amb un ambient
a primera hora del matí
i a última hora del dia,
doncs força més fred.
Recordeu que el cap de setmana que ve,
aquest que ve ara no,
el següent,
el del 28-29,
també canviem l'hora,
en comptes de que marxi el sol
a quarts de vuit,
marxarà a quarts de set.
I veurem la llum del sol
més aviat, abans.
Sí, una miqueta, sí, sí, clar.
Molt bé, doncs Carles,
seguirem també a les xarxes
a veure les prediccions que ens fas
i demà divendres
també acabarem de confirmar
tot el que ens has comentat
tot el que ha passat aquesta nit,
que esperem que sigui mogudeta
meteorològicament.
Sí, a veure, a veure.
Vinga, que vagi bé.
Que vagi bé.
Adéu.
Recordeu que a la segona hora
de la Rambla
farem l'entrevista,
l'entrevista del dia
aquí a Ràdio d'Esvern.
Entrevistarem a Rosa Maria Maristany,
veïna d'aquí de Sant Justi,
presidenta de l'associació Transbaix Power,
membre del col·lectiu Trans.
Després també parlarem
amb l'Enrique Rodríguez de Medina,
que és el president
del Sant Just Padel Club
i farem la secció de Padel.
I ja a tercera hora,
a partir de les 12 i 10,
tindrem aquí a l'Albert Maci
i a l'Estrit Goldstein
del celler de Can Mata
per fer la tertúlia
de cultura i vins.
Cultura perquè l'Albert
transporta sempre
l'agenda d'activitats
que fan a l'Ateneu.
I acabarem el programa, com no,
i com fem també cada dijous,
al final de tot,
amb la secció de la Community Manager
Vanessa Montserrat,
que ens actualitza
amb l'ús de les xarxes socials.
Escoltes la Rambla,
la vida s'enjustenca
a través de les zones.
per informar-nos.
Àngel Llaça, Jordi Sellers,
adeu.
Adéu.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Aquesta hora comença el Senat
el debat contra l'amnistia
que el PP ha organitzat
gràcies a la seva majoria absoluta.
El primer que hi intervindrà
serà el president Pere Aragonès,
que defensaran solitari l'amnistia,
perquè ni el govern espanyol
ni els presidents autonòmics
del PSOE no hi seran.
Connectem amb Madrid.
Paula Brujats, bon dia.
Bon dia.
I Aragonès fins ara
ha fet un recorregut alternatiu
per no coincidir
amb els presidents populars,
ni tampoc amb el president del Senat.
Els passadissos,
barons del PP,
com Alfonso Fernández
Mañueco de Castella-Lleu
han criticat que Aragonès
marxi tan punt acabi
la seva intervenció.
Una descortesia, más.
Aragonès ha esquivat
fer declaracions per ara
si que ha valorat
aquesta sessió
el portaveu de Junts,
Josep Lluís Clarias,
ha criticat el xou
que diu
ha muntat el Partit Popular.
Más que nada no es un debate,
esto será un monólogo,
y vienen todos
dirigentes territoriales
del Partido Popular
a explicar-nos
si los demás oír.
Aragonès té una intervenció
limitada a 10 minuts
que farà íntegrament en català
i que aprofitarà
per defensar l'amnistia
i l'autodeterminació.
Paula Brujats,
Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies amb Sara Riera.
Els sindicats agraris
reclamen que s'aclareixi
el que cobraran els pagesos
de l'àrea del Canal d'Urgell
que van sacrificar
els seus cultius
de cereals i ferratges
per destinar
la poca aigua disponible
a salvar la fruita.
Avui les al·legacions
a les ajudes
s'abordaran a la reunió
de la taula
de la sequera de la Generalitat.
Lleida, Estela Busoms, bon dia.
Bon dia.
Les quantitats estan fixades
en gairebé 700 euros
per hectàrea
de cereal d'hivern
i 1.140
en el cas de l'Alfals,
però s'hi van presentar esmenes
per ampliar topalls
i incloure
altres ferratges
als ajuts.
Ara reclamen
que es resolguin ràpid
per poder planificar
la pròxima campanya.
Jaume Pedrós,
gerregant del Canal d'Urgell
i representant
d'Unió de pagesos.
Jo crec que s'ha de ser clar,
digui el que toqui
a cada un.
La gent
superarà els seus números.
Tot plegat,
l'endemà
que l'Assemblea General
del Canal d'Urgell
donés el vistiplau definitiu
gairebé per unanimitat
al nou sistema
de distribució d'aigua
que no discriminarà
cap cultiu.
Estela Busoms,
Catalunya Ràdio Lliga.
Segons ha pogut saber
Catalunya Ràdio,
al país
hi ha 69 persones
que prenen
l'innovador tractament
per la depressió greu.
Les ketamines
són les primeres
a prendre'l
perquè aquest medicament
es va aprovar
definitivament
al novembre.
a les comarques
de Girona
es comença
a fer servir.
Aquesta setmana
anem cap allà.
Núria Pereira,
bon dia.
Bon dia.
El nou medicament
és innovador
perquè es fa
amb una substància
de la ketamina
que és una droga
per a l'anestèsia
que també es fa servir
com a droga recreativa.
A més,
aquest medicament
obre una nova via
d'actuació
sobre la depressió
i fa que les neurones
tinguin més connexions.
Està pensat
només
per als qui pateixen
depressió major resistent,
és a dir,
els que tenen
una depressió greu
que no respon
els tractaments.
A Girona,
ara,
la Comissió de Farmàcia
de l'Hospital de Santa Caterina
ha aprovat el protocol
per subministrar-lo.
Ho ha explicat
a Catalunya Ràdio,
al cap de la Unitat
d'Urgències Psiquiàtriques,
el doctor Domènech Serrano.
Ja el farem servir
a partir de ja.
El trastorn de depressió
major resistent
al tractament
és aquell que,
havent ja fet
tractament farmacològic
o inclús psicoterapèutic,
dos o tres assajos
de tractament
no ha funcionat.
No hi ha hagut
una resposta satisfactòria
o adequada.
Els psiquiatres
de referència
decidiran
quins pacients
poden rebre
el nou tractament.
Núria,
Pere Aire,
Catalunya Ràdio,
Girona.
Homenatge al mestre
Dominic Bernard,
mort a Ganivetades
fa set dies
per un exalumne
de perfil islamista
davant del seu institut
d'Arres al nord de França.
El president de la República,
Emmanuel Macron,
assisteix a aquests funerals
que es fan
a la catedral d'Arres
sota fortes mesures
de seguretat.
Les exèquies
es retransmeten
en directe
en una gran planta
en talla
a la plaça dels herois
de la ciutat
al costat d'una foto
del mestre
de 57 anys
on hi ha centenars
de persones
sota la pluja.
La Ludwig Bang
és un dels primers
grups confirmats
al pròxim
festival
Let's Festival.
Quan no pot
anar millor
en pitjores...
Un festival
que començarà
el 16 de febrer
del 2024
a l'Hospitalet
de Llobregat.
El grup presentarà
el seu tercer disc
Gràcies per Venir
que es publica demà
al festival
però l'obriran
el pop íntim
de la valenciana
Jimena Amarilló
i de la madrilenya
Luis Lucillon.
Dues de les revelacions
de la temporada
en total
hi ha una quinzena
d'artistes confirmats
entre els quals
també hi ha
l'Ildami
que actuarà
amb la banda
El columpió
Sessinó
i els britànics
Fujia
i Miyagi
i artistes emergents
com Cristina
Len
o Flora.
Ara dels esports
amb Marta García
El president del Barça
Joan Laporta
se mostra tranquil
respecte a la seva investigació
dins del cas Negreira
i està convençut
que ixe casa
que va arxivant-se
perquè no té fonament.
En una entrevista
al matí de Catalunya
a ràdio
Laporta
també ha parlat
d'un madridisme sociològic
que fa campanya
per perjudicar el Barça
ara que torna a guanyar títols.
He competit
contra aquest madridisme sociològic
i a més a més
hem guanyat
i aquest madridisme sociològic
el que va patir molt
quan jo era president del Barça
amb la meva primera etapa
i ho guanyàvem tot.
Aquella gloriosa etapa
de la història del Barça
la van patir molt
i ara tenen por
de que es doni a repetir.
Dona la casualitat
que cada cop anem millor
a tots els nivells
perquè
no li perdones
vam guanyar.
Escolta, se me'n fot
si m'ho perdonen
o no m'ho perdonen.
Per cert,
que el Barça alluirà
el nom de Rolling Stones
en la samarreta
el dia del Clàssic
el pròxim 28 d'octubre.
Això també passarà
en algun dels partits
de l'equip femení.
Més coses,
Àlex Marquez ha superat
la revisió mèdica
i podrà disputar
el Gran Premi d'Austràlia
de motociclisme
este diumenge
en l'Eurocup femenina
de bàsquet
Gorshof de Polònia
1 i Girona
a les 7
i en l'Eurocup
de tenis taula
en Olí Borges
Marine Color de Croàcia
i l'escala
Hoboken de Bèlgica.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia.
Passen 6 minuts
a les 11.
Us informa Mariona
Sales Vilanova.
La Casa d'Extremadura
de Sant Just
celebra
la Setmana Cultural
Extremenya
els dies 20,
21 i 22 d'octubre.
Durant aquests tres dies
hi ha programats
diferents actes
com el pregó inaugural
de la Setmana Cultural
el divendres 20 d'octubre
a les 8 del vespre
a la Vagoneta.
Serà a càrrec
de l'alcalde
de Cabeza la Vaca
de Badajoz
i la nit
continuarà
amb actuacions
dels grups artístics
de l'entitat.
El dissabte
21 d'octubre
a partir de les 12 del matí
a la plaça de la Pau
hi haurà una actuació
de les barres de Sant Just
i com a cluenda
d'aquesta jornada festiva
s'oferirà una paella
per a tots els membres
associats
de la Casa d'Extremadura.
El diumenge
22 d'octubre
a les 12 del matí
a la Vagoneta
es comptarà
amb la destacada actuació
de la Unió Extremenya
de Rubí
que posteriorment
celebrarà
una missa extremenya
i per a concloure
aquesta celebració cultural
els assistents
podran degustar
un pica-pica
amb productes extremenys.
Des de l'associació
demanen que aquells interessats
i interessades
en assistir
confirmin la seva assistència
a través del correu electrònic
crextremadura
arroba santjust.org
Avui és l'últim dia
per confirmar.
La nova escola bressol
de Sant Just
Mainada
obrirà les seves portes
el divendres 27 d'octubre
com a inauguració
de cara a tot el poble.
Aquesta inauguració
s'ha hagut d'anar
ajornant
per causes meteorològiques
i finalment es podrà fer
el dia 27
a partir de les 5 de la tarda.
Aquesta serà una oportunitat
per als pares,
tutors i ciutadans
interessats
de veure de primera mà
les instal·lacions
d'aquest nou centre educatiu
i comprendre la visió
i els objectius
d'aquesta nova institució.
A més,
de les portes obertes
també hi ha un espectacle infantil
titulat
Màgia, Paraula i Moviment
a càrrec de Doctor Fly.
L'escola de Teatre Tamburet
de l'Ateneu
presenta l'obra
L'estatua de la llibertat
de Joan Guasp
els propers 27 i 28 d'octubre
a la sala del cinquantenari
de l'Ateneu.
L'obra va ser escrita
després del canvi
a la presidència de Washington
amb la victòria
de Donald Trump.
A través de les vivències
d'un jove català
i d'un vell afroamericà,
l'obra parla de llibertat,
independència
i de la condició humana.
Posa de manifesta
aquestes inquietuds
i convida a l'audiència
a una profunda reflexió.
Guasp utilitza
el teatre de l'absurd,
un estil metafòric
amb arrels democràtiques
per presentar
una crítica reivindicativa
i alliberadora,
especialment en temps
d'incertesa política i social.
Les funcions
estaran limitades
a només dues dates,
el divendres 27 d'octubre
a les 9 de la nit
i el dissabte 28 d'octubre
a les 6 de la tarda.
Es recomana a tots
els interessats
adquirir les seves entrades
amb anticipació
a través de la plataforma
Antràpolis.
El preu general
de l'entrada
és de 12 euros
i pels socis i sòcies
de l'Ateneu
és de 8 euros.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet horari
de les 12.
Fins ara.
A l'escoltes ràdio d'esvent,
sintonitzes ràdio d'esvent,
la ràdio de Sant Just,
i la ràdio de Sant Just,
la ràdio de Sant Just.
A l'escoltes ràdio de Sant Just.
A l'escoltes ràdio de Sant Just.
A l'escoltes ràdio de Sant Just.
A l'escoltes ràdio de Sant Just.
A l'escoltes ràdio de Sant Just.
A l'escoltes ràdio de Sant Just.
A l'escoltes ràdio de Sant Just.
A l'escoltes ràdio de Sant Just.
A l'escoltes ràdio de Sant Just.
El racó del romaní
ja fa estona que s'espera
van mirant per allà
i per aquí
els seus ulls de primavera.
No coneix cap més camí,
no existeix cap més drecera,
sap que ha de passar per aquí,
però l'espera el desespera,
a dir mai més.
Mai més.
Mai més.
Mai més no miraré enrere.
Quan el cel és tot foscor,
l'infeliç no s'hi pot veure,
ja no hi ha més horitzó
que el que abasta amb la mà oberta.
S'ha rendit, t'ha dit que prou,
ja no busca, ja no espera.
ha llançat un vell retrat
que portava la cartera i ha dit
mai més.
mai més.
Mai més.
Mai més.
Mai més no miraré enrere.
però la nit l'he vist cap cot,
mort de fred, sense jaqueta,
amb els colzes, els genolls
i les mans a la barbeta.
m'estaré una estona aquí,
assentat a la vorera,
olorant el romaní,
esperant la primavera.
mai, mai més.
mai més.
mai més.
mai més no miraré enrere.
enrere.
ha dit
mai més.
mai més.
mai més.
mai més no serà el que era.
t'he dit que no em venia d'agost.
ja, però mira com estic.
ara no em posaré enrere.
t'he dit que no em venia d'agost.
ja, però mira com estic.
ara no em pots demanar que pari.
cariny, qui t'estima et farà plorar.
mira, la nova cap de màrqueting.
ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta.
deixa'm estar pesat.
ui, ui, ui, ui.
mira que exagerada.
tia, que només t'he fet una broma.
tampoc has d'estar bona.
ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
prou violències masclistes.
les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
no ho són.
no hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Són un quart de dotze.
Seguim a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern,
començant la segona hora del programa i el moment de fer l'entrevista del dia,
que també la podeu seguir pel canal de YouTube de l'emissora.
Tenim a l'estudi la Rosa Maria Maristany,
veïna Sant Justenca, del col·lectiu transsexual i presidenta de l'associació Transbaix Power i Roses de Sant Feliu,
una entitat de referència, per això, a tot el Baix Llobregat.
Saludem-la, ja la tenim a l'estudi. Hola Rosa Maria, bon dia.
Molt bon dia, Núria. Quin plaer tornar-te a sentir-te.
Doncs sí, ens saludem aquest cop per fer l'entrevista.
Bé, anem al gra, i és que el tercer dissabte d'octubre
celebra cada any el Dia Internacional per la despatologització trans,
motiu pel qual totes les activitats emmarcades en la commemoració d'aquesta efemèrida
també es coneix com a accions de l'octubre trans.
Rosa Maria, com es presenta l'octubre trans 2023?
Quines activitats des de l'associació teniu pensat celebrar?
Bé, doncs, gràcies per comentar-ho,
perquè el dia 27 fem un acte a la plaça de la Vila de Sant Feliu.
Ja sabeu que la nostra associació està registrada en aquell municipi.
No ens podem partir en tots els municipis, evidentment,
però bé, com que estem registrat des d'allà,
doncs fem un acte commemoratiu de la despatologització del fet trans.
Aquesta parauleta que tant ens agrada pronunciar i que no sé que és tan difícil de ser.
Però, bueno, serà un acte molt maco.
Més precisament, com a primícia, us dic que l'última revista que hem publicat,
hi ha dues dones veïnes de Sant Justenques, veïnes meves,
del mateix edifici, jo no estic i pisquen jo,
doncs que m'han ajudat molt durant tot aquest mes d'agost,
perquè la veritat és que jo m'he passat tot el mes d'agost aquí a Sant Just
amb aquesta calor infernal, vull dir aquesta...
I la veritat és que, parlant amb aquestes dones, doncs em van inspirar per escriure un article.
Ah, mira.
Que hem titulat Safata de Saitó, té un sentit, no?
Sí, sí.
Perquè cada vegada que s'equivocaven i em tractaven de tio,
doncs jo les vaig castigar amb una d'elles que em digués Safata de Saitó, no?
Safata de Saitó.
Sí, sí, Safata de Saitó.
Van dir Hadeboco era una sona.
Sí, sí, sí.
Però és un nom curiós.
Sí.
El que passa és que, bueno, perquè ve sobre el tema que nosaltres la revista,
com sabeu, la fem en català, estrictament en català, eh?
Sí.
Doncs anem a considerar, doncs que, bueno, considerem que les persones que la vulguin llegir
han d'aprendre en català.
Clar.
És així.
Llavors, l'única manera de fomentar l'ús i la lectura del català és publicar en català.
Per tant, aquestes dones, que són castellonoparlants, la majoria d'elles,
són persones migrants que van vindre per trobar el seu projecte de vida aquí a Catalunya,
són catalanes, evidentment.
Sí.
per timidesa o pel que sigui, o perquè sempre s'han envoltat de gent propera a la seva terra d'origen,
doncs, evidentment, doncs, al català, doncs, els he quedat una mica...
Així ens has viajat, vull dir, el poden entendre.
quan parles amb elles en català el poden entendre, però no els costa molt parlar-lo.
Sí, els fa vergonya...
Sí.
I llavors jo li vaig ensenyar unes quantes paraules i també, quan vagis al mercat, doncs, demana
una safata de setó i ho veuràs tu posant a la teva bandeja de boquerones que tanto te gusta, no?
I la veritat és que, va, i cada vegada que me trates, con lo que no me corresponde,
vas dir la paraula safata setó.
I al final, molta conya, molta conya, molta conya, però al final va calar.
Ostres!
Sí, i ara, doncs, a mi tinc un respecte absolut, m'he fet molt amic d'elles,
la veritat és que ens anem al campo, ens anem aquí, per allà, juntes, i, bueno, anem.
Ens fan companyia, bàsicament, no?
I, bueno, m'agrada molt aquest context, no?
Són persones resilients, eh?
Ojo!
Nosaltres també, les persones trans també ho som, no?
I quan jo els he explicat la nostra lluita, elles,
el primer que t'han dit és,
nosaltres tenim un hijo o una hija del col·lectiu LGTBI
i no se'ns ocorreria, jamás de la vida, desemparar-los.
Caram, mira!
Vull dir, són coses que et fan raonar una miqueta, no?
Com és possible que hi hagi tant d'odi al nostre col·lectiu en línies generals,
quan en realitat la gent...
Clar, en esferes més properes, no?
Potser quan la gent coneix o veu casos més propers i coneix la gent,
potser, bueno, està més familiaritzada, no?
Amb la causa.
Sí, la veritat és que ja no és la causa,
sí, és la lluita de...
És una lluita de supervivència, bàsicament, no?
I la veritat és...
Jo he llibrat molt valor a aquest valor de la comunitat, no?
És una... ha sigut, per mi, el millor regal que m'han pogut fer aquest mes d'agost.
Jo, com a premi, doncs, els hi he dedicat la portada de la revista.
La portada de la revista.
Rosa Maria, què reivindica durant el dia de la despatologització trans?
El dia 27, què és el que fareu? Llegireu un manifest?
Sí, el manifest es llegirà al ple, és un manifest que he confeccionat jo.
Bé, suposo que ho passarà en ple... no el llegiré jo, eh?
Llegiré, doncs, la Neus Ascensio, la nostra representant, també.
Bé, en aquests moments és, com sabeu, ha sigut la més trans Espanya, eh?
Que la tenim a l'associació.
Estem molt orgullosos, no pel fet que hagi sigut més trans Espanya,
sinó, doncs, perquè almenys s'ha tingut una mica de notorietat en aquest aspecte, no?
Bé.
Persones trans són molt faltes d'aquest carinyo, d'aquest escalf,
a molts altres nivells, no?
Ni que sigui una mica contrària a nosaltres el fet de presentar-se en aquests concursos,
perquè nosaltres el que busquem és una normalització.
No busquem una font de fixament dels estereoptics marcats per la societat, no?
Ja.
És una cosa que ens xirria una mica, per això no surt a la revista,
però sí que li hem fet tot el suport per xarxes i tot el que convingui més a nivell d'associació.
Encara hi ha institucions, per això grups, també persones que consideren que la transsexualitat, de fet,
ho consideren com una malaltia i la situen en una categoria diagnòstica.
una mica és per reivindicar, no?, al dia.
Sí. De fet, és que l'any 1990 l'OMS va despatologitzar com a malaltia mental el que era la homosexualitat,
i al mateix any va patologitzar el que era la transsexualitat.
A mi se'm fa basarda de pensar, i és un discurs que sempre hem dit,
que hem hagut d'esperar 30 anys les persones trans per tindre una llei específica per nosaltres
que reguli tots els drets demandants pels col·lectius.
Ja n'hi havia una en el 3 del 2007 que per les persones transsexuals al format clàssic de la transsexualitat
ja estaven bastant cobertes, tot i que era un patologitzant,
perquè es demanaven uns informes mèdics, es demanaven uns informes psicològics,
doncs per fer el canvi de nom i sexe, no?
Sí. I ara ja no cal això. Ara ja és més obert aquest tema.
Aquesta és la famosa llei que es va aprovar, tan polèmica, no?
Sí, sí. Bueno, ha sigut polèmica, doncs perquè...
Saps per què?
Jo la meva lluita en aquests moments és abaixar el to.
Vull dir, hem d'aconseguir abaixar el to.
Però abaixar el to als carrers o als parlaments?
Abaixar el to amb les institucions, baixar el to amb totes les reaccions que puguin haver-hi.
No pot...
El nostre...
La veritat absoluta sobre el fet trans no la té ningú.
O sigui, no hi ha una demostració empírica que pugui demostrar si hi naixem o no hi naixem.
No hi ha una demostració empírica. No hi és.
No hi és. O sigui, el que sí que està clar és que les que ho som, ho som i ho som tota la vida.
I això és una cosa que queda així en l'aire.
És clar, totes les feministes que fa tants anys que estan lluitant per els drets de les dones,
doncs ara se'ls presenten formats de dones,
doncs que per a elles els causa una mica de desafecció en aquest sentit, entre cometes, una miqueta.
però tot això ha derivat a discursos hiperventilats per un cantó o per l'altre.
Per tant, jo crec que l'única manera de poder assolir una completa normalització
és intentar baixar el discurs tant per un cantó com per l'altre
i centrar-nos en unes taules de diàleg i mirar els punts que ens uneixen
i potser treballar els de divergència, però des d'un marc del més absolut respecte.
Sí que és veritat que també han sortit del que popularment o a les xarxes es coneixen com a aterfes,
que és aquest sector del feminisme més crític que inclús durant les manifestacions del 8 de març
ha fet que també manifestacions del carrer doncs inclús s'hagin dividit,
vagin per una banda a un sector del feminisme i per l'altre a l'altre.
Bé, és que el tema terf ja de si, ja és un tema despectiu.
Sí.
És un tema despectiu.
O sigui, ja comencem a assenyalar les persones com a...
les feministes radicalitzades com a terfes, ja comencem a...
ja no anem bé.
O sigui, que ja...
Elles tenen el seu criteri, veuen les coses, porten una lluita de fa molts anys,
molts més anys que no pas nosaltres,
pel reconeixement dels drets de les dones,
els nous conceptes de feminitat,
inclús de masculinitat.
És a dir, aquestes coses els estan destrutant una mica tot l'esquema que tenien fixat,
el seu matrix, no?
Jo crec que falta diàleg.
Falta diàleg, explica les coses.
Després, les xarxes han fet molt de mal,
perquè la gent explica el que ha sentit i el que...
de l'interau de aquest o de l'altre.
Són persones...
El món està ple de gent, tu,
i que surti una persona que se declari mujer en una càrcel per a irse a...
fer una relació sexual en una càrcel de mujeres,
i després per a volver a la càrcel d'on estava.
Això és una persona que ho farà una, una entre quantes.
Que no representa cap col·lectiu.
No, no, és que és absurd.
També podríem posar-nos de la tassitura, no?
Quantes dones maltracten els marits?
Hi ha una per cada un millor, no?
Però també existeixen.
Per què hem de buscar un discurs i part ventilat per un cantó o per l'altre?
No té cap sentit.
És que estem en un punt, en un punt que això s'ha de començar a rebaixar.
Vull dir, no...
Si volem arribar a alguna cosa, no...
En un entente...
De fet, la nostra lluita bàsicament és pel respecte, no?
Clar.
Creus que en una educació sexual als centres escolars, per exemple,
hi hauria més respecte cap al col·lectiu LGTBIQ+,
i en quant seqüència també menys discriminacions i transfòbia, Rosa Maria?
Bé, aquí entraríem dintre els paràmetres bilososistes, no?
Perquè, vull dir, el tema del ser humà i la seva procreació
i la seva transmissió de gens de famílies, no?
És el que tothom espera.
Vull dir, jo quiero tener un hijo, que luego me darán nietos cuando se casi con su mujer,
o tengo que tener una mujer...
Tengo una niña, que cuando sea mujer pues será...
me darán hijos y seremos unos abuelitos...
i ara entens el creixement demogràfic que comporta tot aquest tipus de sexualitat hetero,
perquè això és el concepte hetero, no?
Bé, la gent ha d'entendre, doncs, que hi ha altres sexualitats,
hi ha altres sexualitats, escolta, que no s'han de portar d'amagat,
aquestes sexualitats, que es pot ficar al llit amb qui vulgui,
i quan vulgui, de la manera que vulgui, i amb tots els respectes.
tot això ha d'estar...
ha d'estar més que normalitzat.
Tu li preguntes a una persona...
i com qui t'acuestas?
Que no ho fas, això?
No.
Això és un absurd, no?
Doncs ja està, partint d'aquesta visió,
doncs les coses s'han de veure d'una altra manera.
L'educació a les escoles, sí, sí, és evident, és molt necessària, no?
Pot ser que vingui una professora i ensenyi a posar el condó a les nenes.
I els nens?
Ja.
Són els que disposen del seu aparell, no?
Són els que més haurien de...
han de ser les nenes que sàpiguen posar en compte els nens.
Això és una aberració total, no?
Això és una aberració, no?
S'han d'ensenyar, també, doncs, a respectar les diferents...
i que és una diferenciació.
L'escola és molt important.
De fet, ha hagut una mica de polèmica amb el tema de coeduca,
amb el que és la sexualitat,
perquè el que és la temàtica LGTBI, com sempre,
és una patata calenta, que la passen molt de refiló,
i això, doncs, tot i que hi ha instruccions,
hi ha protocols dintre l'ensenyament,
per poder dir endavant, doncs, procuren sempre, doncs,
mira, a qui dia passa any que empeny, no?
Aquesta no és la funció.
La funció aquesta l'hem fet durant molt de temps,
el que són totes les entitats LGTBI,
però, bueno, en alguns casos ha sigut acceptada,
en pocs, en altres no.
Clar.
I, bueno, aquí estem.
Però, bueno, el tema és que aquest any,
aquest any, ja d'entrada, ja tenim unes propostes
de tres escoles de Sant Just per a les formacions.
Ah, mira!
Això ha sigut un bocabrella,
que ja és el clàssic al Montseny.
Sí.
Ja és el clàssic, eh?
Doncs...
Al Montseny, quants anys fa que ja aneu a fer xerrades?
Quatre, jo crec, no?
Quatre.
Jo crec que sí, quatre.
Bueno, pràcticament des que us vau fundar, no?
Sí, sí, exactament, sí, sí.
Va ser derivat al tema que ja sabeu vosaltres,
que ja m'he explicat altres vegades aquí,
però, bueno, la veritat és que l'input que reps dels pares és molt bo, eh?
Em vaig quedar molt sorpresa que el que és el Col·legi Montserrat,
els nanos venien amb una preparació descomunal, eh?
Sí, sí.
A quins cursos feu la xerrada?
A sisè de primària, bàsicament, sí.
i amb alguns també els hi fem a l'ESO.
Ah, a l'institut.
A l'institut, sí.
Però els instituts, com que depenen de la Generalitat,
això ja és pal d'un altre taler.
Vull dir, això costa més, eh?
Aquí hi intervenen altres factors.
Però ens agradaria, sí, evidentment.
Per el que és la sisè de primària,
tindrem l'Escola Montserrat, el Montseny i la Madre Sacramento.
Val, val.
És una proposta que ens hem rebut
i ara estem estudiant les dates per poder-les fer.
La veritat és que els impuls dels pares sempre han sigut molt bons.
I, bueno...
I aneu amb propostes que vosaltres feu a l'alumnat
per treballar durant aquestes xerrades?
Són ells que us venen amb preguntes?
Vosaltres és més una xerrada a nivell informatiu?
Com la plantegeu, aquesta?
És que aquí ve el quint de la qüestió.
Nosaltres, siguin ponències, siguin formacions a les escoles,
no anem allà als recitals com un lloro,
tots els conceptes que nosaltres creiem,
sinó el que ens agrada és que interactuïn.
Comencem a preguntar,
fem sortir els nens a la pissarra obertament i tal.
I també això d'ajudar a prevenir el possible bullying
i arribar a venir, no?
Perquè, clar, hi ha nanos que no saps el per què,
però s'ho passen malament, eh?
Sí, sí.
I aquestes coses, doncs,
això ajuda a detectar aquestes deficiències estructurals
dintre l'educació
i la veritat és que el resultat és molt maco
quan veus que hi ha una sinceritat entre ells i entre els companys,
quan acabem les xerrades,
de...
Hi ha un compromís, no?
Jo la veritat és que em sento molt orgullosa
quan passo pel carrer i molts nanos em saluden.
Però molts.
Rosa Maria,
perquè els dones la confiança de poder tractar de tu a tu
i han fet unes preguntes que es posen vermells de vegades,
quan fan algunes preguntes, no?
Això és normal, no?
Però quan els hi respons amb la franquesa,
quan els hi respons des de l'ànima, des del sentiment,
llavors ells també t'ho valoren des d'aquest punt de vista
i és molt bonic.
La veritat és que estem molt contentes, sí.
Que bé, que bé.
Parlant ara també de l'associació, no?
Transvaix Power.
Creieu que en els últims anys, podríem dir,
en els últims dos anys,
ha crescut el número d'associacions,
no només al Baix Llobregat, també a nivell català,
que defensin el col·lectiu trans més específicament?
Sí.
El que passa és que no hi ha una unificació de criteris.
o sigui que han crescut molt les associacions,
però torno a repetir que hi ha moltes associacions que tenen el seu discurs hiperventilat.
I això és el que no és conseqüent.
poden sortir avui i demà ja no hi són.
Nosaltres hem fet una feina de camp, una feina lenta, un pas a pas.
I l'esteu fent.
I l'esteu fent.
Sí, sí, sí, l'estem fent.
La prova està és que aquesta revista que estem editant...
Ara parlarem de la revista.
Ara parlarem de la revista.
Bé, doncs sí.
Estem pas a pas.
Tenim noves incorporacions.
Estem molt més oberts.
i la gent al cap ja te'n dones compte que la nostra generació,
les nostres generacions anem a tindre una lluita
i aquesta lluita ara per avui ja ha canviat una mica
perquè ara hi ha molta més informació per xarxes.
Avui estem tots el dia per Instagram i aquestes coses.
I llavors els vols reunir a tots per dir,
va, anem a fer un sopar.
Es pensen per dintre aquesta carca que ens ha de dir el sopar.
Sí, sí.
Bé, segurament és així, però ja està bé.
Nova sang, nova empenta,
però sempre ens agradaria que tindre un discurs moderat.
Els discursos hiperventilats no tenen cap bo de la nostra associació.
Molt bé.
Parlem, doncs, això de la revista
perquè és una eina bastant potent dins de l'associació.
Ho feu servir també com a mitjà de difusió
no només de les activitats,
sinó en defensa dels drets del col·lectiu.
Però és que és una revista que no només es parla
sobre coses en relació amb el fet trans,
no? És una revista ben diversa
on hi participen també diferents veus.
Cada revista, de fet, hi escriuen persones diferents.
Explica'ns una mica, no?,
el sentit de la revista de trans.
Bé, és que les persones trans
són com la resta del món.
quan agafem un diari ens poden interessar uns articles o altres.
No estem pensant tot el dia en temes LGTBI.
Ens tornaríem simples, eh?
Me'n recordo d'una revista que parlàveu de l'ampliació
de la pista de l'aeroport del Prat, per exemple.
La primera, sí. La segona, perdó.
La segona, però va ser la primera que anem a imprimir, eh?
Les coses com siguin.
I, sí, o sigui, teníem un interès polític
perquè les persones que participem dintre el social,
de fet, el social també és polític.
Per tant, ens interessa també conèixer les peus polítiques del nostre entorn
i que ens enviïn articles que facin pensar la gent, no?
Vull dir, aquí, la veritat és que, en aquest aspecte,
jo sóc el que busco els articles, bàsicament,
de nivell de gruix polític, em refereixo,
i la Natàlia i la Bea, doncs,
fan els seus propis articles,
que també són molt bons i són molt contundents,
les coses com siguin.
I després, doncs, hi ha la classe política
que els demanes que et facin un article
i et escriuen sobre una temàtica LGTBI.
Cosa que et sorprèn, no?
Perquè aquesta persona...
Jo no l'he vist mai parlar de temàtica LGTBI,
però fa un article de temàtica LGTBI demostra la valentia.
Aquí ve el tema.
I aquesta valentia, jo la valoro molt bé,
perquè és una valentia transformadora.
Ja no queda amb el món.
Allò és una cosa que ja tocarem el dia menys pensat i tal.
No, no, no.
És una cosa que ja ho tenen present amb el dia a dia.
Sí.
Per tant, si ho tenen present el dia a dia,
per nosaltres ja és valid.
Sigui que sigui el seu posicionament, eh?
Vale.
Però ja és un punt de partida bo.
I a partir d'aquí és on estem nosaltres
per fer la feina transformadora,
per ajudar,
per donar-los una mica d'empenteta
en aquest aspecte
i posar-los les coses fàcils.
De fet,
tenim articles molt potents
dintre de la revista, aquesta última que hem...
En aquesta última revista que ha sortit,
qui us escriu, per exemple?
Home, ens ha escrit l'expresident de la Generalitat,
el molt honorable senyor Josep Montilla.
Vull dir, amb un article polític, evidentment.
que és com el seu tema, no?
Sí, sí.
Però...
Gratament, eh?
O sigui que...
Jo el tenia per una persona diferent en aquest aspecte
i la veritat és que m'ha sorprès gratament, eh?
Les coses com siguin.
Vull dir, m'ha sorprès.
O sigui, he vist un article molt profund, eh?
Molt profund que...
Li veus una intencionalitat, eh?
Vull dir, no és...
És una intencionalitat bona, eh?
Sí, sí.
En el bon sentit de la paraula.
Després tenim un article sobre el suro,
que ha sigut ampliament comentat per les xarxes.
És un 10 sobre 10.
És un article catalanista.
És un article de la nostra terra.
En defensa de les produccions agràries de la nostra terra.
Sí.
La veritat és que, bueno, a mi m'ha agradat molt.
Jo li vaig proposar a la diputada, a la Sílvia Panequet,
doncs, si us plau, fes-me un article i em va dir,
de què vols que te'l faci?
Jo me la quedo mirant i dic, del tema del suro.
I em va fer una rialla de punta a punta, no?
Va dir, ostres!
Dic, sí, sí, ja sé qui ets, no et preocupis.
Jo, quan parlo amb algú, sé qui tinc al davant.
Per tant, deixant a banda la política i tot això,
vull que m'escriguis sobre el tema del suro,
perquè és de la teva comarca, això, no?
Sí.
Deixant la revista a banda,
que recomanem a la gent que s'hi faci una lectura,
on la poden llegir, Rosa Maria?
Sí, a www.transbyspower.cat.
d'allà se la podran descarregar, no?
Sí, sí, tothom se la pot descarregar.
2.200 descàrregues, eh?
O sigui, que amb aquesta que ve més potent és...
Bueno, avui el Raimon Ubiols ens ha etiquetat
amb una publicació que ha fet.
A mi m'he sorprès, exactament, perquè m'he quedat flipada, no?
Però Raimon Ubiols us havia escrit a la revista?
No, no, no, que hi va, que hi va, que hi va.
Fa un comentari sobre l'article aquest del suro de la Síria Perè.
Ah, d'acord.
Partidista, estic d'acord.
Sí.
Però el que ens etiqueti a nosaltres, això ja ha sigut un senquè, no?
Home, doncs sí.
Vol dir que la nostra revista, vull dir, té un cert pes, no?
Vull dir, això ens agrada molt.
El primer article de la revista és de la Mireia Mata Solsona
i sobre la primigenia o sobre els orígens dels sais, eh?
No oblidem que aquesta dona, aquesta gran dona,
doncs va ser la promotora dels serveis d'atenció integral
per les persones LGTBI a tots els municipis de més de 20.000 habitants a Catalunya, eh?
Vull dir, encara falten molts per establir-les.
És un tema per créixer, però és un tema àmpliament defensat per tots els partits polítics, eh?
I ja que parlem de serveis, Rosa Maria, com està el tema, doncs això, precisament, dels serveis, no?
O amb què esteu lluitant ara mateix al col·lectiu?
Quines són, per exemple, les persones més desafavorides en aquest sentit?
Per exemple, a nivell laboral, de salut...
És molt ampli l'espectre de les nostres necessitats.
De fet, nosaltres tenim una veu potent, el que és dintre del món de l'activisme,
però en realitat no som tanta gent.
Les nostres necessitats no són tan... no han de ser tan honoroses per a la societat
quan som un col·lectiu petit, un col·lectiu relativament petit, però que tenim una veu molt potent.
Quin és el de salut? Home, hi ha mancances, evidentment.
Encara necessitem les dones transsexuals, doncs que hi hagi...
Quan dic transsexuals, em refereixo per posar-nos una etiqueta, diguéssim,
les persones que puguem estar resignades genitalment, doncs que siguin tractats amb serveis de ginecologia, per exemple.
que encara no hi ha estudis sobre vaginestrans del que és el tema sociosanitari.
Vull dir, poden mirar per fora, poden mirar, però també tenim patologies que patim les mateixes.
I també voldria fer un petit incís en aquest punt.
Hi ha tècniques que s'han fet amb vaginestrans que ara s'estan aplicant amb nascudes dones, eh?
Per tant, vol dir que si bé hem servit com a conillets d'Índies o conilletes d'Índies, com que vulguis dir,
de cara al servei sociosanitari, doncs el mínim que poden fer és un reconeixement per nosaltres, no?
O sigui, que si som capaços de reconèixer que hi ha tècniques molt novedoses que han servit per persones nascudes dones
per fer una vaginoplàstia, per exemple, doncs les patologies derivades que podem tindre dintre un canal vaginal,
per exemple, doncs també que siguin recollides als serveis sociosanitaris de l'Institut Català de la Salut, no?
O sigui, és un tema que tenim, així, després tampoc tenim un sistema hormonal, unes hormones estrictes,
específiques per nosaltres, ens estem aprofitant de les hormones que ja existeixen al mercat,
amb unes dosis que jo crec que són de cavall per poder feminitzar, per poder tindre, m'entens?,
però tampoc sabem massa, si no és amb valors estadístics, a llarg plaç, quines patologies poden provocar aquestes grans dosis d'hormones.
O sigui, hi ha...
Falta investigació, poder, no?
Sí, hi ha falta investigació i voluntat política, sobretot, eh?
I voluntat política.
Clar, vull dir, si no s'inverteix a nivell econòmic, doncs difícilment es poden fer investigacions o avançar en el camp de la ciència.
Torno a repetir que tots els tractaments que tenim han sigut en base en l'estadística de totes les mils de persones transsexuals que han passat per hormonar-se,
i en un moment determinat han presentat una patologia i s'han presentat en un servei de salut,
i els han dit, jo el que quere que li diga.
Ja, ja, clar.
Jo el que quere que li diga.
Bueno, doncs aquí...
També als sanitaris potser els falta formació, no?, en aquest sentit, vull dir que...
Els sanitaris de mig nivell, que no s'arriben a la classe mèdica, el que són el que és el servei de les infermeres,
el servei d'infermeria, perquè, d'una manera, es fa molt més al dia que no pas el que són els mateixos metges.
Vull dir, això és una cosa, una incongruència, no?, perquè és el que passa aquí, no?
Després hi ha el tema de la feina, el treball, doncs, aquest que és molt ampli,
ja sabeu que nosaltres la nostra associació va aconseguir, dintre l'Olea i Trans, a la trajectòria,
em sembla que va ser la número 14, que abugava, abugava perquè s'incloguessin les identitats,
ara en diuen diversitat sexual, eh?
A dintre els no... a l'apartat de les no discriminacions de l'estatut del treballador,
que això ha sigut un gran què, ha passat molt desapercebut, sense bombo i platillo,
però és molt important, perquè aquest mateix, aquest anunciat ha sigut ratificat
inclús pel Tribunal Constitucional, les coses com siguin, i aquest anunciat ha sigut utilitzat
en tots els altres articles on estan nombrades les no discriminacions.
Ah, però com hi ha altres veus que fan més pompa i més treure,
doncs s'han penjat tots els dos medalles.
Nosaltres no volem medalles, el que volem és que les persones trans
tinguin un projecte de vida, un moment determinat, el més normalitzat,
són persones com la resta, podem tindre coneixements.
De fet, la majoria de les persones trans el tindre un cervell educat d'una manera
i transmès d'una altra, vull dir, tenim unes capacitats que no tenen molta gent,
les coses com siguin, eh?
Rosa Maria, ho hem de deixar en aquest punt.
Doncs ja està.
I res més, moltíssimes gràcies per passar-te per aquí a Ràdio d'Esvern.
Escoltarem, doncs, com va l'acta del dia 27 a Sant Feliu de Llobregat,
que esperem que sigui bé, segur que...
Està convidat, si ho voleu.
Ja haurà xocolatada, vull dir que les coses com sient.
Quan poses de menjada per mig, la gent acostumarà.
Sí, sí, sí, per això, per això.
Molt bé, doncs res més, que vagi bé.
Moltes gràcies, Núria, un patronat molt gran.
Vinga, adéu.
Adéu.
Benvolgut, permet-me suposar, que malgrat no haguem gaudit de presentació oficial,
més o menys així com jo, estàs assabentat de la meva existència,
de les coses que faig.
Benvolgut, ja ho reconec, que hi faré covard de mi.
No és que siguis cada tarda el meu tema preferit.
Vostres són les promeses que ningú ja complirà.
Vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.
Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas a endur.
I alguns, quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny.
Benvolgut, hi ha un somriure que fa sola caminant.
I en aquella foto antiga, oblidada en un galàix.
Heu parat una furgoneta, aprofitant.
la vista privilegiada d'una ciutat.
Tu assenyales l'abscir romànic d'una catedral.
I sou joves i forts, i sentiu l'eternitat al vostre davant.
I benvolgut, ni sospiteu, que gent com jo, estem esperant.
I que simpàtics que s'ho veu, i quin mal devia fer.
I m'ho imagino, ho intento, i t'asseguro que comprenc.
Que encara vull sense remei, tot trontoll i un segon.
Quan una mica amb bona fe pronuncia el vostre nom.
Però vull pensar que tot va bé.
I que no hi ha hores d'aquells prems que fins i tot el recordar.
No saps per què, però estàs content.
I vas veient coses pel món que t'estan agradant tant.
I agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.
Amagat en mentidetes, amb dubtes emprenyadors.
En cada intuïció fugaz d'una vida millor.
Amagat en som molt joves per tenir res massa clar.
Amagat en no sé què és, però nena no puc respirar.
Ai, benvolgut que es trenci un dia, et van fer mal.
El meu amor, la meva sort, les meves mans.
O el meu dit, resseguint-li la columna vertebral.
Benvolgut que ha arribat i es vol quedar.
Ai, aquests dits no són senzills de gent com jo.
que estava esperant.
Benvolgut ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat.
Suposo que és moment d'acomiadar-me esperant.
No haver-te emplanyat massa, no haver semblat un boig.
Que la força ens acompanyi.
Adeu, fins sempre sort.
Per a si un dia ens creuem, ja em disculpo que em conec.
Faré d'homes seriosos, esperaré darrere dret.
Mentre a tu li fas brometa, veig que dels busquesals.
Mentre tu et reivindiques com el més elegant.
En farem adéu i marxarem i ell em dirà que t'ha dit vell.
I pas a pas ja estaràs tan lluny.
Com el cretí que abans d'entrar a història li tocava el cul.
Arrambant-la contra els arbres del costat d'un institut.
Ai, pobrets meus, com s'haguessin espantat.
Si entre els matolls sortim tu i jo dient, ei, aquí els senyors.
Estem esperant.
Xicots aneu fent lloc.
Que estem esperant.
Em dic Neus, sóc periodista i estic passant per una depressió.
A la feina no ho saben, em fa poc explicar-ho.
El 90% de les persones que han passat per un problema de salut mental
no s'han sentit capaços de parlar-ne obertament a la feina.
A iGuanyemTots.org us donarem solucions per millorar el vostre entorn laboral.
Parlem-ne, treballem-ho i guanyem tots.
Any 1938.
Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament
construeixen el refugi antiaeri de les escoles.
Un espai que serviria de protecció per a la població en cas de tacaeri.
Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi,
un espai per i amb el poble,
on cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern,
encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio.
Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més.
Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi.
Ara mateix falten 10 minuts perquè toquin les 12 en punt
i anem a parlar del Dia Mundial del Càncer de Mama.
Avui que som 19 d'octubre.
El càncer de mama és un tumor maligne
que s'inicia en el teixit de la glàndula mamària.
Un tumor maligne és una massa o un teixit format
per un excés a cèl·lules que el cos no necessita.
Les cèl·lules d'aquests tumors poden envair teixits propers
o bé disseminar-se per altres parts del cos.
I aquesta disseminació des d'una part del cos a una altra
s'anomena metàstasi.
Es desconeix quines són les causes exactes del càncer de mama.
La investigació mostra que algunes dones amb certs factors de risc
tenen més probabilitat que altres dones de desenvolupar càncer de mama.
El factor de risc és qualsevol element que augmenta les possibilitats
que una persona pugui desenvolupar càncer.
Però la majoria no en són causa directa.
Hi ha factors de risc que es poden controlar, com el tabaquisme,
i d'altres no, com l'edat i els aspectes hereditaris.
Hi ha alguns factors de risc que, per exemple,
són com els antecedents personals de càncer de mama,
també alteracions a la mama,
l'exposició a l'estrogen, que és una hormona femenina
que controla el desenvolupament
de les característiques sexuals secundàries,
també la radioteràpia,
o factors de l'estil de vida,
com, per exemple, fer poc exercici físic,
tenir un excés de consum d'alcohol,
o bé tenir sobrepès o obesitat després de la menopausa.
Hi ha proves diagnòstiques concretes del càncer de mama,
per exemple, es poden fer exploracions físiques,
també es coneix la famosa mamografia de diagnòstic,
també hi ha ecografies, ressonàncies magnètiques, biòpsies,
també determinacions a receptors hormonals,
anàlisis de sang,
l'agammafria òssea,
o la tomografia axial computada,
anomenat TAC o TC.
I parlant més concretament del Dia Mundial contra el Càncer de Mama,
l'objectiu d'aquesta celebració és conscienciar sobretot a la població
de la importància de fer un diagnòstic precoç del càncer de mama
per guanyar la lluita contra aquesta malaltia
que esdevé el tumor més freqüent en les dones arreu del món.
La detecció precoç permet detectar el càncer de mama
en una etapa molt inicial,
quan encara no produeix molèsties,
i la possibilitat de curació és més alta.
Per això, també el Departament de Salut de la Generalitat,
d'acord amb les recomanacions de diversos organismes internacionals,
convida les dones que tenen entre 50 i 69 anys
a fer-se una mamografia cada dos anys.
La prevenció és un altre element bàsic
per reduir l'impacte de la malaltia.
Malgrat que no se'n coneixen les causes exactes,
el Codi Europeu contra el Càncer
recull algunes recomanacions per disminuir el risc
de tenir aquest càncer de mama.
Com hem dit, mantenir un pes saludable i evitar l'obesitat,
fer exercici físic regularment,
evitar el consum d'alcohol o almenys reduir-ne el consum
i, per exemple, també practicar la lactància materna.
i, per exemple, som per fer-seí fuertig.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit