el seu portal lingüístic, és a dir. Major Roger, com estàs? Bon dia. Bon dia. Teníem deu finalistes. Aviam si els agoristes que ens acompanyen saben encertar-la. Sí. Gasià o Gasiana. Sí, direm les paraules i després us demanaré a veure quina és per vosaltres d'aquestes deu les paraules de l'any. Espera que ja m'ha afegit l'Albert. Home, Albert, com estàs? Què tal? Bon dia. I quan està de paraules hem dit que entri l'Albert, també. Sí, sí. Home, hem de precisar una cosa, que és el...
Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Avui és dimecres 17 i com cada dia obrim el magazín mirant de prop l'actualitat del nostre municipi, posant context, veus i matisos a tot allò que ens afecta en el dia a dia. Avui, a l'entrevista del dia, posarem el focus en la gestió municipal i l'actualitat política local.
Després d'escoltar en les darreres setmanes diferents veus del consistori, avui tornem a conversar amb l'alcalde de Sant Just, Joan Bassaganyes. Amb ell parlarem del ple municipal de novembre del pressupost 2026, de la modificació del fons social, de les decisions urbanístiques que s'han posat sobre la taula i també dels principals projectes i reptes que té el municipi sobre la taula.
També abordarem qüestions que han generat debat i preocupació entre els veïns i veïnes. Parlarem de l'actualitat més recent i, com sempre, obrirem l'espai de l'alcalde Respon amb les preguntes que ens heu enviat a través de xarxes socials. Perquè entendre la política local vol dir tenir informació directa, context i explicacions clares sobre allò que ens afecta com a poble. I això és el que intentem fer avui aquí, a la Rambla. Així que quedeu-vos amb nosaltres, que tot just comencem. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
i arrenquem com sempre donant un cop d'ull al sumari.
Avui dimecres 17 de desembre arrencarem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris d'avui dimecres amb Mariona Sales, cap d'informatius. També tindrem l'espai de les efemèrides i l'espai de la carta del dia amb la Palmira Badell. Farem també previsió meteorològica amb en Carles Rius tancant aquesta primera hora i tot seguit, després dels butlletins, l'entrevista del dia amb l'alcalde Joan Bassaganyes.
Tancarem el programa d'avui dimecres amb un espai nou de les CES. Parlarem de les CES Més 35 amb en Jordi Porta i tancarem el programa d'avui amb l'espai de vins a Manzeller del Can Mata amb l'Estrit Goldstein que per telèfon avui farem aquest espai que ja podríem considerar
prena de l'enc perquè estem a les portes ja de Nadal i segur que tenen molta feina al celler de Can Mata i és per això que avui fem la secció per telèfon. Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí a la Rambla. Soc Daniel Martínez i avui us deixem amb bona música, amb Roxet, aquí a Ràdio d'Esvern. Bon dia!
Fins demà!
Bona nit
Bona nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum.
En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Són un quart d'onze del matí, ara és moment de posar aquest punt informatiu al programa. Saludem a Mariona Salles, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia. Comencem repassant els tres titulars del dia. Parlarem del ple de desembre que oficialitza l'entrada d'un nou regidor i també revisa la taxa de residus.
També comentarem el monogràfic d'estilisme i vestuari al Casal de Joves el dissabte 20 de desembre i tancarem amb Pavarotti una nova conferència de l'auge amb el divulgador musical Pol Avinyó. Aquestes són les tres notícies d'avui. Arrenquem amb política, arrenquem parlant del ple ordinari de desembre.
Exacte, i és que el ple ordinari de desembre inclourà la presa de possessió d'un nou regidor i també diversos acords municipals rellevants en una sessió prevista, com sempre, el 18 de desembre a les 7 de la tarda a la sala de sessions. Una hora abans, a les 6, hi haurà el torn de pregs i preguntes de la ciutadania i la sessió es podrà seguir en directe pel canal de YouTube per qui no pugui assistir-hi o per qui el vulgui veure amb diferit.
El primer punt de l'ordre del dia serà la incorporació del consistori de Lluc Tos López, de la CUP, que assumirà el càrrec de regidor amb el compromís de complir la Constitució i l'Estatut d'Autonomia. Això, com sempre, quan entra qualsevol regidor. El ple també donarà compte de les possibles incompatibilitats i de les activitats declarades pel nou electe, segons exigeix la normativa vigent.
En l'àmbit econòmic, el ple sotmetrà a aprovació la no liquidació de la part variable de la taxa de residus del 2025, després que s'hagin detectat i corregit errades en el sistema de comptabilització de les obertures de les targetes associades al servei. També pel que fa a territori, s'abordarà l'actualització anual de l'inventari de béns immobles municipals, que inclou solars, edificis, drets reals i el patrimoni municipal de sol i habitatge.
L'acord incorpora el balanç de situació d'aquests béns amb dades tancades de 31 de desembre del 2024. El ple també expressarà el seu suport a la declaració institucional de la Diputació de Barcelona amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat per tal de visibilitzar els reptes que afronten. I bé, la sessió culminarà amb els precs i preguntes de la regidoria i, posteriorment, es podrà recuperar íntegrament el canal de YouTube.
Molt bé, doncs aquesta és la notícia a nivell polític. Recordem que avui l'entrevista del dia és a l'alcalde Joan Bassaganyes, que la podreu seguir en directe tant al 98.1 FM com al www.radiodesband.com i també al canal de YouTube. Passem a més qüestions, marxem a parlar de cultura. Mariona.
Exacte, el Casal de Joves oferirà el 20 de desembre un curs monogràfic d'estilisme i vestuari en arts escèniques. Una formació adreçada a joves d'entre 12 o 40 anys, que tindrà lloc a les 2 del matí a la Sala Utopia. El curs requereix inscripció prèvia, que podreu trobar enllaç directe a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern, i té un cost de 7 euros amb 70.
L'activitat se centra en l'ús del vestuari com a eina d'expressió escènica, treballant conceptes bàsics de disseny, colors, textures i simbologia per comprendre com el vestuari pot reforçar una posada en escena, un personatge o una idea. El monogràfic també permetrà desenvolupar propostes creatives pròpies i també col·lectives. El curs, que és organitzat pel Casal de Joves i la tallerista que vindrà, es presenta com un espai per experimentar amb l'art la moda i l'expressió escènica des d'una perspectiva participativa i creativa.
I passem a l'última notícia del dia, marxem a parlar de cultura novament. En aquest cas, la conferència de l'Auge, que arriba, com cada dijous, a l'aula d'extensió universitària Esplugues del Llobregat. Explica'ns una mica de què anirà aquesta nova conferència.
Exacte, la pròxima conferència de l'Auge porta per títol Pavarotti i serà càrrec de Pol Avinyó, que és divulgador musical, i tindrà lloc, com tu has dit, cada dijous, aquest cas, 18 de desembre, és a dir, demà a les 6 de la tarda, a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
i oferirà una aproximació divulgativa a la figura de Luciano Pavarotti, que és una de les veus més reconegudes de la lírica del segle XX, i ho farà a través d'un repàs biogràfic, artístic i musical, que permetrà contextualitzar la seva trajectòria i entendre l'impacte del tenor en la història de l'òpera. És un acte obert a tothom, amb entrada gratuïta pels socis de l'Eula d'Extensió Universitària i una aportació de 5 euros pel públic no associat.
I abans de passar a les portades dels diaris, fem un repàs breu a les tres notícies del dia. Per una banda, hem parlat del ple de desembre. La sessió també actualitzarà l'inventari d'avents municipals i donarà suport a la declaració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, a més a més d'oficialitzar l'entrada del nou regidor i revisar la taxa de residus. Pel que fa al monogràfic d'estilisme al Casal de Joves, serà una formació...
adreçada joves de 12 a 40 anys que oferirà eines creatives aquest cap de setmana al casal de joves. I hem tancat en Pavarotti una nova conferència de l'Auge on l'especialista aprofundirà en la figura del tenor en una sessió el 18 de desembre a l'auditori de la residència La Maiola. Nosaltres ara fem una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb les portades dels diaris d'avui dimecres. Jo no s'ha parat la brossa, em fa mandra. Tu sí? Esclar, va.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, trucar ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Estudio l'EFP d'auxiliar d'infermeria. Puc aportar molt al sector de les cures. Jo faig energies renovables. Curso una FP dual. Estudio i treballo alhora. El teu fill pot ser un d'ells. Descobreix el seu futur a fp.amb.cat. EFAPRO. Amb l'EFP aviat podrà volar. Amb el suport de la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB. Hi ha una màgia que no té truc. És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi. Vols practicar català? Vols ajudar algú a parlar-lo?
I ara marxem a donar un cop d'ull a les portades dels diaris d'avui dimecres.
Sense voler, ens hem plantat ja dimecres 17 de desembre i avui repassem les seves portades. La premsa escrita fa menció a diferents qüestions a nivell polític, esportiu i cultural i comencem, com sempre, amb la portada del diari Ara, Mariona.
Doncs el DEA ara obre avui amb contaminació. Diu que la Unió Europea fa marxa enrere i elimina la fi del cotxe de combustió. Que la indústria automobilística podrà continuar fabricant cotxes de gasolina i diesel de manera indefinida. Diu que la pressió de la patronal i de països com Itàlia i Alemanya ha fet caure el topall del 2035 que hi havia fins ara.
En fotografia principal parlem de la pujada del transport que anirà per zones. Diu que la novetat en les tarifes de l'ATM és que l'augment previst al gener no serà igual per tothom. La pujada mitjana serà del 3,5%, però serà més alta a les zones 1 i 2 i més baixa a les altres. Tant l'ATM com el govern espanyol mantenen les bonificacions.
I en fotografia veiem diferents persones traient tiquets a alguna estació del transport públic. També veiem que el diari Ara Avui parla de la Xina, que puja als arancels al porc europeu, però Catalunya esquiva la taxa més alta. També, en clau política, Sumar reclama Sánchez una reunió urgent sobre mesures anticorrupció.
També que Catalunya guanya més productivitat que Madrid, però té pitjors salaris. I tanca portada el diari Ara Avui amb un tema cultural i diu que el CCCB dedica el 2026 a explorar l'era atòmica i el culte a la bellesa.
Passem a més qüestions, marxem al periódico en català, en aquest cas parlem de diferents qüestions en l'àmbit cultural. La imatge principal és la de Joan Manel Serrat, aquest Felicitats Joan Manel, una imatge que diu que Serrat serà...
condecorat juntament amb l'actriu Núria Espert amb la medalla d'or de la Generalitat. La màxima distinció honorífica que atorga el govern. Més qüestions. També ens parla de la marxa enrere en una de les mesures estrella de la Comissió. Brussel·les allarga la vida dels motors de combustió. La Unió Europea prorroga el calendari, però manté els objectius de descarbonització i permetrà als fabricants vendre híbrids
endollables i autonomia estesa després del 2035. Altres qüestions. Catalunya redueix les seves emissions al nivell més baix des de l'any 1990. Marxem a més notícies. Fortunes llatines i dels Estats Units copen els pisos de luxe de Barcelona i Madrid. La dreta de l'Eixample capta les butxaques més adinerades amb la seva oferta de vivendes elitistes.
I pel que fa a altres qüestions, ens comenten la crisi veterinària, la baixa càrrega viral dels senglars infecta, frena, perdoneu, la baixa càrrega viral dels senglars infectats frena l'expansió de la pesta porcina. Pel que fa a salut pública, la campanya en els caps per exigir un bon ús de les baixes laborals i tanquen en medi ambient amb els abocaments d'escombraries i amb la Copa del Rei, amb el Barça que elimina amb dificultats
a Guadalajara amb dos gols en el tram final. Doncs marxem a més qüestions, marxem a la vanguardia, Mariona.
La Vanguardia obre amb la crisi climàtica i diu que Brussel·les allarga la vida del cotxe de combustió més enllà del 2035. Com veiem, és la notícia del dia, que ha sigut el titular que està obrint tots els diaris. Diu que la Comissió Europea deixa sense efecte el termini límit per les pressions de la indústria de l'automòbil i de països com Alemanya i Itàlia.
En fotografia principal, marxem a Caracas, que espera resignada l'atac de Trump. Després de 25 anys de xavisme, la major part dels veneçolans volen un canvi. Tot i això, només un 20% donen suport a una intervenció militar dels Estats Units per aconseguir-ho. La majoria esperen resignats al desenllaç del conflicte entre Trump i el pàtria o mort del règim.
Altres notícies de La Vanguardia. Veiem com Montmeló acollirà el Gran Premi de Fórmula 1 en Àngel Terns. Avui La Vanguardia ha fet una entrevista a Maurici Leucena, president d'ENA, i posa en una cita seva que diu que la previsió és acabar l'ampliació del Prat entre el 2034 i el 2035.
També. Digues, digues. Molt bé, doncs una notícia que bé. Segur que s'exagerarà el terreny polític, però veurem com acaba això. Més qüestions. També veiem que la Comissió de la Universitat de Barcelona accelerarà la investigació del cas Fletxa.
I també passem ara a tema esportiu amb aquest 0-2 a la Copa que diu que el Barça sua però guanya a Guadalajara. I també ha fet una altra entrevista avui a La Vanguardia a Miquel Barceló, artista que exposa ara el Maria. Hi posa una cita seva que diu «És com si m'hagués entrenat tota la vida per la Sagrada Família». I tanca portada avui La Vanguardia amb una notícia sobre el temporal. Diu «Una virulenta tempesta col·lapsa Badalona».
No sé si has vist les imatges, però déu-n'hi-do, les del metro de Badalona, amb aigua fins ben amunt de les vies, que déu-n'hi-do. Sí, sí, realment, ahir Badalona es va emportar la pitjor part de les pluges i mira que aquí va ploure moltíssim, perquè déu-n'hi-do l'aigua que queia.
Jo vaig decidir marxar cap a Barcelona, fer unes compres de Nadal, la pitjor decisió... Ah, superbona idea, Dani. Sí, sí, la pitjor decisió en temps, però és que era ahir o mai, saps? I vaig dir, doncs vinga, la primera senyal que em deia que no anés a Barcelona va ser trobar-me el tram sense funcionament. No funcionava el tram. Vull dir, això ja va ser la primera senyal. Va caure molta aigua durant moltes estones.
Sí, sí, sí, tram que no funcionava, autobusos col·lapsats, complets, amb el cartell de complet, que jo no havia vist mai un autobús amb el cartell de complet, doncs sí, sí, autobusos... Sí, quan plou molt passa, perquè clar, tothom comença a agafar el bus per tornar a casa o pel que sigui i doncs es col·lapsen molt, clar, la gent, jo què sé, si hi ha gent que anava amb bicicleta, doncs aquell dia torna amb bus perquè està diluviant, no et posaràs a agafar el bícic.
Vaig estar a punt, eh? Vaig estar a punt perquè quan vaig anar cap a Barna no plovia, el que passa és que estava molt mullat i no em vaig voler arriscar. Doncs mira, ben fet. Marxem a l'última portada de Mariona, marxem a destacar el punt avui que entrevisten a Carolina Remorini.
Antropòloga, diu que Barcelona és una ciutat amable per als primers mesos de criança. Pel que fa a l'Observatori Municipal, avui marxen a l'ella i diuen nova vida per a la cooperativa. Entrevistes a l'alcalde Marc Almendro i al cap de l'oposició Esteve Garcia Osorio. Pel que fa a la imatge de portada són els pastorets. Diu, pastorets per a tothom. La tradició nadalenca s'escampa pel territori, continua innovant i ara s'obre a més públic amb eines d'accessibilitat visual i auditiva.
Pel que fa a l'espai al d'ahir, a Meva Vázquez diu la decadència de les ideologies. Els casos de corrupció i assetjament sexual al SOE no fan moure ni una pestanya sumar que sent ploure. Pel que fa a les cròniques, romeria des de la Pedrera fins al Liceu.
i també cap gros, avui parlarem del nen. Pel que fa a l'esportiu, el Barça resol en l'últim quart el duel de Copa del rei a Guadalajara amb un 0 a 2. Aitana, bon matí, guanya el tercer premi de best de la FIFA consecutiu. I amb això, tanca en portada, avui, doncs, l'últim diari que repassem en aquesta jornada, en aquest espai de premsa escrita, que és el punt avui. Mariona, a tot escoltem els bolletins informatius, com sempre, a les hores en punt, i també...
a l'informatiu Edició Migdia. Fins després. I amb vosaltres tornem de seguida. Ara preu pausa musical amb una cançó que ens agrada molt aquí al programa, Manuel Torizo, amb La Bachata. Seguim aquí a Ràdio d'Esvern.
Te bloqueé Insta, pero por otra cuenta veo tus historias. Tu número logre. No sé pa' qué, si me lo sé en memoria. Me hiciste daño, y así te extraño. Y aunque sé que un día te voy a olvidar. Aún no lo hago, es complicado. Con lo que hicimos me gusta recortar.
Gràcies.
Bona nit.
Música Música
Bona nit.
No, nobody but me can keep me safe
Doncs seguim el magazín de matins de Ràdio Desbens. Seguim a la Rambla. Quatre minuts passen de dos quarts d'onze del matí i ara és moment de les efemèrides del dia.
Tal dia com avui, 17 de desembre de 1903, els germans Wright realitzen el primer vol controlat i sostingut d'un avió amb motor a Kitty Hawk als Estats Units, naixent així l'aviació moderna.
Marxem als naixements més destacats. Tenim l'any 1944, Bernard Hill, actor britànic, naixia tal dia com avui. També Mila Jovovic, que naixia també l'any 1972, el 17 de desembre, actriu i model. I tanquem amb Ashley Tisdall, en aquest cas actriu i cantant, que també naixia l'any 1980,
el 17 de desembre. Marxem a l'efemèrida musical, en tenim dues, destacarem la de The Monkeys, que arribaven al número 1 dels Estats Units, amb I'm Believer, una de les cançons més venudes dels anys 60, i també la de 1983, on Michael Jackson liderava les llistes amb Thriller, consolidant-se com a disc més venut de la història. En aquest cas, escoltem una de les cançons de Michael Jackson, d'aquest disc, d'aquest àlbum, és Beat It, i és una de les cançons referència...
de la carrera d'aquest artista.
Bona nit.
Bona nit!
Fins demà!
I continuem avançant en aquesta primera hora de la Rambla. Avui marxem a fer la carta del dia amb la Palmira Badell. Palmira, bon dia. Bon dia. Benvingut al programa, com estàs? Bé, bé, bé. Mira, m'he despistat i no t'he dit que avui, que no he fet carta. Ah, no has fet carta? Bé.
No. I com ho farem, això? No, mira, m'ha semblat que són festes especials i que tot ha de ser diferent. Mira, jo crec, jo crec. Mira, més que res és que he pensat que com que les cartes gairebé sempre em queixo d'alguna cosa, que venen festes i que no vull amargar la gent. El que vull és desitjar a tothom que passi
unes bones festes i preguntar com passes les festes de Nadal? Home, és una molt bona pregunta. A veure, s'acostuma passar en família. No tothom en té de família. Hi ha gent que són molta colla però hi ha gent que no en té. Llavors, aquesta gent, què fan? Fan igualment.
l'escordell de carn d'olla i l'hostit i tot això, jo crec que s'ho mereix a llarg una altra, no? Clar, si no, no, tu també. Aviam, aquests dies que he tingut ocasió d'estar escoltant ràdio i tot,
Vaig enganxar un programa que explicaven els protocols, els protocols d'aquestes festes, sobretot a taula. Aviam, i quins són aquests protocols? A veure, com per exemple que les gambes no es poden menjar amb els dits. I jo vaig pensar, home...
però sí que és tan gustosa una gamba si no es menja amb els dits jo t'haig de confessar que sóc dels que se la menja amb cobert amb forquilla i ganivet sí perquè no m'agrada embrutar-me les mans llavors vaig acabar aprenent i a força d'anar matxacant hi ha algunes gambes que resisteixen les coses com són però de normal intento procuro sobretot si estic en un restaurant i procuro què fas amb els escamarlans
Aquí són més resistents, eh? Sí, sí, tenen una cobertura una mica més dura, més... Sí, esclar, no és tan fàcil. Tenen una closca bastant complicada, sí, sí, sí. I a més que també és més gustós el fet d'agafar les pinces i menjar-te una mica el suquillo que hi ha dins i tot això. Sí, és veritat. I després, a l'hora de col·locar els convidats.
Diu que, si no, que sigui una parella que et demani que no volen dinar separats, que diu que les parelles es barregin. Que si et ve un convidat per primera vegada i tu vols quedar ben bé, que te'ls posis al costat. Una colla de detalls que, esclar...
Si es fa amb família, doncs mira, cadascú us feu allà un pot, o un llitembre, oi? Mira, això del protocol,
Una mica, no, està molt bé sempre, oi? Perquè segurament que sempre quedes bé. Però a vegades també et restreny una mica les maneres, oi? Clar, tant de protocol, tant de protocol. Tanta comèdia. Mira, jo el que sí que tinc molt present sempre per Nadal...
és que qui res no estrena, res no val. Ah, sí, eh? Ho havia sentit mai, això? Sí, ho havia sentit. Feia molts anys que no ho sentia, però sí, sí. Caldrà estrenar alguna cosa per Nadal. Cada any estreno una cosa. Encara no sé què estrenaré, perquè m'agradaria estrenar alguna peça de roba, però ja no és tan fàcil estrenar una peça de roba. Però alguna cosa o altra estrenaré, perquè és veritat.
I després, el que més m'agrada és que per la dalt, un pas de per dalt. Que vol dir que ja comença a allargar-se el dia. Sí. Home, és veritat, mica en mica. Per Sant Esteve, un pas de llebre. Tot això, jo hauràs preguntar a el Carles, que tu sabrà explicar això que ja s'allarga el dia. Jo ho espero en candeletes.
I estic alerta a veure si es farà o no es farà el canvi. I si es fa, amb qui ens quedarem. I em penso que em donaran un disgust. Bé, no m'allargo més, perquè això ja és més que una carta que he fet avui. Bon Nadal. Bon Nadal, Palmirà. Una abraçada molt gran, cuida't molt, i esperem escoltar-te molt aquest 2026 que està a punt d'arribar.
Està a punt d'arribar a falta en pocs dies i no ens en adonarem que ja hi serem i estaré jo amb la primera carta de l'any. I tant que sí. Bones festes. Bones festes, una abraçada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gauzats.
I ara marxem a la previsió del temps.
Com estàs? Bé.
Sí? Bé. Molt bé. Important. Content. Bé, jo podria dir que content, sí. Sí, eh? Molt bé. Home, sí, és que el que va caure ahir és molt bona notícia. Com feia que no senties tronar? Perquè això des de... Uf, no ho sé, a mi em va pillar a Barcelona, i ho he explicat abans a la primera part, i sí, sí, a mi em va pillar a Barcelona, em va pillar molt malament, amb els regals de Nadal, tots embolicats, tots xops a casa... Sí, sí, sí, va ser molt maco, molt maco. I quan sorties de casa no vas veure llamps i trons?
Ja saps que jo sóc un home molt ocupat. La meva agenda... La meva agenda és molt ocupada. Si fos al carrer veies troca, un tro... Però què he de fer si és l'únic dia que puc anar a fer-ho? Ah, bueno, aquesta és una altra. Clar, és que aquí em teniu explotat, a Ràdio d'Esvern. És veritat.
O sigui que, en definitiva, és culpa nostra que ja ploguessis. Exacte, exacte. La culpa que plogués va ser de Ràdio Desvent. Això va dir. Què t'anava a dir? Bueno, va arribar aquesta pluja que ens ha afectat a tots bastant. És a dir, hi va haver afectacions. Més a tu que a altres. A mi i a Badalona també. El senyor Albiol també el va afectar bastant. Hem vist imatges que Déu n'hi duret. També, com comentàvem, el tram va deixar d'estar operatiu durant unes hores.
i res, a part d'això, què podríem dir? Amb llitres, amb xifres? Com ho podríem traduir tot això? Podríem traduir-ho d'una manera espectacular. Ahir, a la tarda, amb el que va caure, va ploure més que tot el mes d'octubre. Mal. També va ploure més que tot el mes de juny, era fàcil perquè el juny no va ploure aquest any, i també va ploure més, per exemple, que el mes de gener o que el mes d'abril. O sigui que realment va ser una tarda de precipitació molt intensa, va començar al migdia, molta intensitat...
i hem arribat als gairebé 40 litres per metre quadrat, 39 i escaig. Hi ha algunes estacions que superen els 44 d'aquí a Sant Jús, hi ha altres que baixen cap als 30 aproximadament, o sigui que estem al voltant d'uns 38-39 litres per metre quadrat. Això suma a les quantitats que ja teníem d'aquests darrers mesos, i estem ja a Sant Jús a 500, pràcticament 89 litres per metre quadrat, a tocar dels 600, que seria una mica el que és la mitjana al nostre municipi pel que fa a precipitació.
Però com que les previsions marquen encara pluja abans que no acabi aquest 2025, és bastant probable que puguem arribar a aquests 600 litres desitjats. Recordem això, que de mitjana normalment són uns 600, i per exemple l'any passat va ser un any espectacular, van caure 736 litres per metre quadrat, va ser un any que va ploure molt el 24, el 23, perquè us feu una mica la idea, va ser un any molt sec, 230 litres per metre quadrat...
i és bastant maco tornar a veure, ja que el 24 ens va ploure molt, que el 25 també hagi estat un any. Pel que fa a la pluja, fa bastant respectuós amb el municipi. Per què hem de dir que de ploure més? Perquè es va complicar en el temps. Anem veient com va evolucionar la situació i realment tota aquella gent que marxi cap a llocs on a vegades anem una miqueta de Catalunya...
doncs amb més probabilitats que no pas a la costa, doncs podrien, si marxen per Nadal, podrien trobar-se un blanc Nadal, un White Christmas, perquè s'està gestant una situació que a partir de la setmana que ve haurem d'anar seguint de molt a prop,
perquè tindrem aire fred en alçada, tindrem vents humits de mar cap a terra i tenim tots els ingredients perquè les nevades puguin fer acte de presència. Ja ho han fet aquestes últimes hores a tot el que és la Torineu de Girona i Carassut. A la Carassut estan acumulant gruixos de neu i portem avui a la previsió una altra tongada de precipitacions que tornarà a donar...
precipitació. Aquesta precipitació podria estar al voltant dels 1.000-1.200 metres, o sigui que realment es va animant molt la cosa i pel que fa a neu a muntanya, doncs realment portem bones notícies. Què ha de passar, doncs, que una depressió molt profunda se situi al nord de Galícia, entre la costa de França i Galícia. Aquesta depressió enviarà vents humits de mar cap a terra, també va associada amb una bossa d'aire fred i això provocarà
que comencem a parlar d'una situació d'inestabilitat. De moment, avui dimecres i demà dijous, no, són dos dies bastant tranquils, són dies d'impàs, dies d'estar a l'espera. I això vol dir que tindrem uns dies variables, amb sol i núvols, encara amb molta humitat per la pluja d'ahir, perquè va caure molta aigua.
Però vaja, que es anirà recuperant el dia, el sol anirà tenint una miqueta més de protagonisme, i màximes que estan clavades, els 14 graus, ahir ja ho vam tenir, avui també seguirem amb aquest valor, i les mínimes van en funció dels núvols. Hem tingut bastants núvols aquesta nit, avui hem baixat fins als 9 graus, però si la nit és una mica senyora podem baixar fins als 7 o als 8. Demà dijous és un dia calcat el d'avui, un dia on tindrem presència de núvols a primera hora, després el sol tindrà protagonisme, i de cara a la tarda podrien començar a arribar alguns núvols, però de moment poca cosa.
Què esperem de cara al divendres? Doncs bé, que els núvols vagin una miqueta cada cop a més. Aquí el divendres els mapes ens marquen, depèn de quin mires, hi ha una mica de precipitació a ultimíssima hora, depèn de quin mires, doncs no marca pluja. Però vaja, divendres a la tarda ja es podria començar a inestabilitzar el temps, podríem començar a rebre alguna precipitació feble i hem d'estar a l'espera de com va evolucionant això.
On tenim el problema és el dissabte. El dissabte hi ha mapes que marquen pluja fins ben bé a primera hora de la tarda, a les 3-4 de la tarda, o sigui que divendres a la nit començaria a ploure i pararia al migdia de dissabte. Altres mapes, és una previsió radicalment diferent, i quan diem radical és radical perquè parlem...
de sol i núvols sense massa cosa, o sigui que el front de divendres se'ls saltarien, o sigui, durant la nit arribaria, passaria sense pena ni glòria i no hauria de ploure, o sigui que haurem d'esperar-nos a dijous o a divendres per poder precisar una miqueta el que passarà dissabte, perquè hi ha mapes que diuen que el front que ens arriba, que no és l'important, que el front que ens arriba no farà res, i en altres mapes diuen que sí, que des de la nit a divendres fins al migdia de dissabte podria estar plovent en un ambient una miqueta més fresquet.
Intentarem arreglar-ho entre dijous i divendres i poder donar alguna informació més clara. Sobretot perquè hi ha activitats pensades a l'aire lliure que tinguin aquesta idea de si es podran celebrar o no a l'aire lliure o s'haurà de buscar un espai alternatiu.
De moment no hi ha plebé, és el que comentàvem abans. Aquesta activitat que és així de cantar Nadales davant del mercat... El poema de Nadal amb en Roger Cònsol. El que només vull precisar d'aquest pronòstic és que els americans, que acostumen a ser els que més l'encerten, aquests ens estan marcant precipitació important des de les 8 del vespre de divendres fins a les 6 de la tarda de dissabte. O sigui que els yanquis, de moment...
continuen marcant pluja per tot el dissabte. No donen masses esperances, doncs? Bé, els americans encerten bastant, també poden fallar, però vaja, normalment són els que marquen la pauta i després tothom s'hi apunta el carro quan queden poques hores.
L'altre front que és l'important, que és el que diríem que pot ser força divertit, és divertit, depèn de qui li agradi, és el de diumenge, dilluns, dimarts, dimecres. És un front que aquest sí que és força més actiu, és un front que sí que tots els mapes coincideixen que hi haurà bastanta precipitació, diumenge entre 5 i 10 litres per metre quadrat, dilluns entre 10 i 20 litres per metre quadrat,
És un front, a més a més, que porta aire fred associat i aquesta abonança que hem tingut de temperatures, perquè no està fent massa fred, hem de ser francs, doncs aquesta abonança s'acabaria perquè a partir de diumenges les temperatures tenen tendència a baixar. Diumenge, dilluns, dimarts, una baixada de temperatures que s'aniria reforçant de cara a la setmana que ve. Recordeu que la setmana que ve ja...
entrem amb la nit de Nadal, el dia de Nadal, el dia de Santa Esteve, o sigui, tenim tota una sèrie de festivitats que haurem d'anar seguint de molt a prop com van evolucionant. Però realment aquesta bossa d'aire fred, aquesta situació d'anticicló molt potent al nord d'Europa, cap a Noruega, facilita l'entrada de fronts atlàntics amb latituds baixes, facilita entrades de vents més o menys sibarians que podrien alimentar aquestes depressions i fer-les més potents, i tots aquests ingredients, si s'acaben complint,
podríem tenir un Nadal blanc al Pirineu i al Prepirineu. O sigui, no estem parlant només d'alta muntanya, sinó que la setmana que ve podria nevar a cota mil a molts punts de Catalunya de l'interior. O sigui que haurem d'anar seguint aquesta situació perquè molta gent es desplaça durant les vacances de Nadal i això pot provocar una mica de problemes a les carreteres. Anirem seguint. Doncs molt pendents d'aquesta informació, de la previsió del temps. Demà actualitzarem amb més informació. Gràcies, Carles. I amb vosaltres tornem després dels butlletins de les 11 del matí. Fins ara.
Fins ara. Bon dia, us informa Joan Bota.
Continua el desallotjament a l'antic Institut B9 al barri del Remei de Badalona. Queden a dins de l'edifici una trentena de persones de les 400 que hi malvivien fins ara l'assentament més gran de Catalunya. Els Mossos d'Esquadra han hagut de fer càrregues per desallotjar-los i hi ha hagut incidents. L'edifici de propietat municipal es vol destinar a fer equipaments. Anem cap a Badalona, Miquel Járquez.
Bon dia. A l'interior de la nau els Mossos busquen persones que encara s'hi estiguin. S'han trobat barricades i benzina, segons expliquen fons policials. Un cop desbloquejada l'entrada es manté el cordó policial al voltant dels manifestants a uns quants metres de la porta. Mamadur Seydí és portaveu de l'Organització Juvenil Socialista de Catalunya.
En última instància, assenyalem de forma molt clara a tots aquests polítics que no únicament han donat la veu que es desnonin, sinó que són còmplices directes d'aquesta misèria que s'ha perpetuat a dia d'avui i d'aquesta misèria que es perpetua cada cop contra tots i totes les treballadores d'aquest el nostre país. David Mendoza i Miquel Jarque, Catalunya Ràdio, Badalona. Més notícies Marta Prat.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, defensa el desallotjament de les 400 persones i tanca files amb l'Ajuntament de Badalona. Des del Parlament, la consellera de Drets Socials també ha pensat que ja s'estan tractant els 60 casos més vulnerables. Parlament, Albert Prat, bon dia.
El govern fa costat a l'Ajuntament de Badalona i assegura que porten dies treballant colze a colze per preparar aquest operatiu. El president ha defensat l'actuació per ordre judicial i la consellera Mònica Martínez Bravo ha explicat que els tècnics del departament són a l'antic institut per atendre les persones amb més risc.
El govern de Catalunya està acompanyant en vavors per fer les coses ben fetes i que està ajudant a atendre tothom que s'ha d'atendre. També en aquest cas s'han de complir les lleis i ho estem fent. Ja s'han fet gestions prèviament per derivar els casos de més extrema vulnerabilitat cap a uns recursos adient i s'han derivat 59 persones. Els Comuns i la CUP han sigut molt contundents a l'hora de criticar aquest operatiu l'antitllat d'il·legal però també de cruel per haver-se fet a ple hivern. Albert Prat, Catalunya Ràdio Parlament.
L'ex número 3 del PSOE Santos, Cerdán nega qualsevol actuació corrupta i es declara víctima d'un relat manipulat per implicar-lo en suposades contractacions públiques irregulars. Això ho ha dit a la comissió del Senat, que investiga el cas Coldó, on respon algunes de les preguntes dels senadors en un ambient molt tens. Anem cap allà, Dani Sanydaja, bon dia. Hola, bon dia. En la seva primera intervenció, Cerdán havia dit que s'acolliria el seu dret a no declarar, però no s'ha pogut resistir a respondre les acusacions i provocacions dels senadors d'Upeina i de Vox.
Y usted está aquí de entrada porque tiene que dar muchas explicaciones. Y usted ha venido hoy aquí solo, pero en cualquier caso. Mejor solo que mal acompañado, no se preocupe. Mejor solo que mal acompañado. Pues eso. Nunca he participado en ninguna adjudicación, ni en el gobierno de Navarra ni en el gobierno de España. Piensa pedir perdón. Si la verdad se impone, tendrá que pedir usted. I una vegada Junalta ha reputjat les proves que li incriminen i s'ha desvinculat de qualsevol irregularitat perquè diu és víctima d'un cop judicial i demostrarà que és innocent. Dani Sainz de Hà Catalunya, Ràdio Madrid.
I la Fiscalia no acusarà l'exportaveu de sumar Íñigo Errejón per l'agressió sexual a l'actriu Elisa Moulià i demana que serxivi el cas contra l'exportaveu del partit. L'última paraula la tindrà l'Audiència de Madrid, que haurà de decidir si li estalvia el judici. Madrid, Tania Tàpia, bon dia.
Bon dia. La Fiscalia de Madrid sosté que els indicis que s'han recollit durant la instrucció són insuficients. No ha quedat prou justificat que va cometre el delicte perquè almenys d'inici la relació era consentida i va parar quan ella li va demanar. Per això demana que s'arxivi el cas i no hi hagi judici. Fa el pas un cop el jutge Adolfo Carretero ha donat per acabada la investigació i ha demanat a l'audiència que el jutgi una decisió que la defensa de Rejón també ha recorregut.
ara l'última paraula la tindrà l'Audiència de Madrid. En canvi, l'actriu Elisa Mauliar vol arribar fins al final i ja li demana 3 anys de presó i una indemnització de 30.000 euros. Segons el seu relat, Errejon la va agredir durant una festa en un pis d'uns amics i també a casa de l'expolític. Uns fets que haurien passat fa més de 4 anys. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
El Pla Inuncat es manté en alerta aquest matí i s'espera pluja intensa a les terres de l'Ebre. Mentrestant, la Generalitat i l'Ajuntament de Badalona topen i es responsabilitzen mútuament del fet que no s'enviessin alertes als mòbils per avisar dels aiguats que ahir van inundar molts punts de la ciutat. Sobre el terreny, la població s'aixeca amb ressaca després de l'aiguat d'ahir. Un dels llocs més afectats és el centre comercial màgic. Anem cap allà, Montse Poblet.
Bon dia. El centre comercial màgic, on ahir es va esfondrar part del sostre per les pruges, no s'obrirà fins que els bombers hagin valorat els danys i garanteixin que s'hi pot entrar amb seguretat. Entre els veïns d'aquesta zona el tema de conversa és el fet que ahir no se'ls enviés cap alerta als mòbils. Alarma? No. No, no, no. Això que et surt al mòbil, l'alerta i això, res.
No va sonar res, però jo penso que si les clavegueres haguessin estat una mica més netes, que està tot, tot, tot ple de fulles, això no hauria passat. Montse Poblet, Catalunya Ràdio, Badalona.
El Barça femení juga avui en el camp del París en l'última jornada de la fase Lliga de la Champions amb la classificació per a les eliminatòries ja assegurada. Les blaugranes volen reforçar la posició de líder. El partit començarà a les 9 i el podrem seguir en directe a la TDG de Catalunya Ràdio i també per TV3. En la Copa Masculina, el Barça ja és als vuitens de final després de superar el Guadalajara de primera federació per 0 a 2. Avui destaca el partit del Madrid a partit de les 9 en el camp del Talavera.
Parlem de bàsquet en l'Eurolliga femenina. Caroló unir Girona a dos quarts de nou. En l'Eurocup masculina, el Màxim Enresa a jugar a les 7 en Polònia. Contra el Xelòscat, Brotswab. I en la Champions FIBA, també masculina, Xolet Joventut a partir de les 8. Els 3 partits els podeu seguir en directe per televisió i també en la plataforma 3CAT.
I en el circuit de Barcelona-Catalunya renovaria amb la Fórmula 1 en un nou contracte que inclouria tres curses que a partir del 2028 s'alternarien amb el circuit belga d'Espa-Francor-Xams i que se disputarien així el 2028, 2030 i 2032, segons ha avançat l'avantguàrdia. Catalunya Ràdio ha confirmat de fons pròximes al circuit que esta proposta està ara mateix damunt la taula i que la intenció és firmar este nou contracte a principis del 2026.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 7 minuts a les 11 us informa Mariona Salles Vilanova. El ple ordinari de desembre inclourà la presa de possessió d'un nou regidor i diversos acords municipals rellevants en la sessió prevista pel 18 de desembre a les 7 de la tarda a la sala de sessions. El primer punt de l'ordre del dia serà la incorporació al consistori de Lluc Tos López, de CUP a Munt, que assumirà el càrrec de regidor.
En l'àmbit econòmic, el ple sotmetrà a aprovació la no liquidació de la part variable de la taxa de residus del 2025 després que s'hagin detectat i corregit errades en el sistema de comptabilització en les obertudes de les targetes associades al servei. Pel que fa al territori, s'abordarà l'actualització anual de l'inventari de béns immobles municipals que inclou solars, edificis, drets reals i el patrimoni municipal de sol i habitatge. L'acord incorpora el balanç de situació d'aquests béns amb dades tancades el 31 de desembre del 2024.
El ple també expressarà el seu suport a la declaració institucional de la Diputació de Barcelona amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. I la sessió culminarà amb els precs i preguntes de la regidoria. Pel que fa cultura, el Casal de Joves oferirà el 20 de desembre un curs monogràfic d'estilisme i vestuari en arts escèniques, una formació adreçada a joves de 12 a 40 anys que tendrà lloc a les 10 del matí a la Sala Utopia.
El curs requereix inscripció prèvia i té un cost de 7 euros en 70. L'activitat se centra en l'ús del vestuari com a eina d'expressió escènica, treballant conceptes bàsics de disseny, colors, textures i simbologia per comprendre com el vestuari pot reforçar una posada en escena, un personatge o una idea. El monogràfic també permetrà desenvolupar propostes creatives pròpies i col·lectives.
I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària d'Esplugues i Sant Just porta per títol Pavarotti i serà càrrec de Pol Avignon, divulgador musical. L'acte tindrà lloc el 18 de desembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà una aproximació divulgativa a la figura de Luciano Pavarozzi, una de les veus més conegudes de la lírica del segle XX, a través d'un repàs biogràfic, artístic i musical que permetrà contextualitzar la seva trajectòria i entendre l'impacte del tenor en la història de l'òpera. L'acte és obert a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros per al públic no associat.
I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Como Michigan, Colombia, Ecuador y Panamá. Argentina, un paseo por mi city te vas a querer mutar. Paso como mi tarjeta, nunca rechazando.
Fue suficiente para tenerte a mis pies Si lo pido me lo traes
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla, segona hora, que arrenca ara en breus. Ara una petita pausa per publicitat i tornem de seguida.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis. La música moderna
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la cibalquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogolell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esverro.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Ara són les 11 i 17 i esteu escoltant la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern. Avui obrim la segona hora d'aquest magazín amb l'espai de l'entrevista del dia amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Basaganyes. Repassarem els punts més destacats del ple municipal de novembre, les iniciatives aprovades en les darreres setmanes i també els projectes i reptes que afecten el nostre municipi i el dia a dia dels veïns i veïnes. I com sempre, tancarem amb l'espai l'alcalde Respon amb les preguntes dels nostres oients. Alcalde, bon dia. Bon dia.
Benvingut al programa, comencem com sempre pel que ha marcat l'actualitat municipal aquest mes de novembre que hem tancat fa unes setmanes. També introduirem alguns conceptes clau d'aquest mes de desembre com podrien ser les festes nadalenques o el bolletí de desembre-gener.
Comencem parlant del ple del 27 de novembre, que va aprovar punts destacats, com la modificació del fons social, també la modificació puntual del pla general metropolità i una modificació de crèdit i l'aprovació definitiva dels pressupostos 2026. Quina valoració fa d'aquests principals acords adoptats en aquest ple de novembre, alcalde?
Bé, el més destacat és l'aprovació del pressupost, que és la principal eina que tenim els ajuntaments i jo diria que les administracions en general, per poder convertir en realitats els projectes que tenim, les idees amb les quals treballem.
Per tant, de tot aquest ple el que destaco més és l'aprovació definitiva del pressupost. No totes les administracions ho fan en temps i en forma i per tant és un indicador d'estabilitat i de feina ben feta. Pel que fa a aquest ple que comentàvem, va aprovar també la modificació parcial del fons social i els pressupostos municipals, com bé deia, amb objectiu de reforçar serveis socials, educació i polítiques de suport a les famílies.
Ens pot recordar algunes línies estratègiques principals d'aquest pressupost 26 i quins han estat els objectius principals del govern municipal? Sí, aquest pressupost té com tres grans línies que jo destacaria. La primera és que ens permetrà acabar amb les grans inversions d'aquest mandat. Vull recordar que n'hi ha dues que són...
d'un import especialment elevat, com és la pista poliesportiva del Mas i Ui i el Teatre de Neu. Amb els diners del pressupost 2026 podrem fer front a la totalitat de les despeses que suposen aquestes inversions.
En segon lloc, ens permetrà reforçar el manteniment d'aquells espais on es fa convivència, que són els equipaments municipals i també l'espai públic. I en tercer lloc, ens permetrà aprofundir en millores d'atenció a la ciutadania, serveix a la persona, que entenem que un municipi com Sant Just ha de tenir com a prioritat número 1.
Aquests són els tres eixos principals d'aquest pressupost 2026 i espero que es puguin desenvolupar amb normalitat i puguem complir amb gairebé el 100% del total pressupostat quan ens tornem a veure d'aquí un any.
Parlem del fons social i de les ajudes. Quines novetats presenta aquesta modificació del fons social i com afecten? El fons social forma part de les relacions laborals que tenim amb els treballadors de l'Ajuntament. Entesos. No són ajudes directes a la ciutadania. D'acord.
Com a ajudes directes a la ciutadania, nosaltres en el pressupost 2026 preveiem destinar-hi dos milions d'euros, d'un pressupost de 30 milions, i dins d'aquests paquets d'ajudes d'atenció a les persones hi van des del servei d'atenció domiciliària, la teleassistència, els ajuts a les famílies perquè els seus fills puguin fer activitats extraescolars...
programes com la Renda Zero, les targetes Monader, etcètera, que van a col·lectius més vulnerables o també les ajudes que donem d'accés a l'habitatge. Tenim un ventall d'ajuts molt ampli i el que intentem, no sempre ho aconseguim, però el que intentem és que ningú a Sant Just es pugui quedar...
sense un recolzament en un moment puntual de la seva vida o en un moment més crònic que necessiti aquesta ajuda de l'administració. Tanquem aquest bloc del pressupost. També hem fet aquesta diferenciació entre el Fons Social i les ajudes, com comentava bé l'alcalde. Marxem al bloc 3, urbanisme i modificació del Pla General Metropolità. Ens podria esclarir una mica també els punts d'aquesta modificació? Sí, és
una modificació molt molt molt petita no té gaire importància es tracta d'ajustar el planejament urbanístic a la realitat física que ja tenim quan vam anar a licitar la concessió del parador
els serveis jurídics ens van indicar que el parador es trobava en zona verda i per tant vam creure convenient ajustar el planejament a la realitat que tenim aleshores el que es fa és un intercanvi de zones verdes que hi havia un escreix al barri nord, al carrer major davant del barc de la Nata
es passa aquella zona verda a l'edifici que ocupa el perador i, perdona, hi ha un intercanvi. Allò deixa de ser zona verda i passa a ser sistemes i al revés. Hi ha un intercanvi però que en cap cas alterarà la realitat física que ja tenim. Simplement suposarà
convertir el que ja existeix actualment en ajustar-ho al planejament que hauria de tenir. Perfecte. Sabem quan sortirà aquesta licitació del perdó? No, ja ha sortit. De fet, ja s'ha tancat el període de presentació d'ofertes. Es va tancar el dia 11, em sembla.
Hi ha tres ofertes i suposo que ja tornant de festes obrirem els sobres, les ofertes, i adjudicarem qui serà el proper operador del bar-restaurant del Parador. Molt bé. Marxem a parlar d'altres qüestions d'aquest ple del mes de novembre, que es va celebrar el 27, com comentàvem. En aquest ple també es van aprovar mocions sobre menjadors i estrescolars i millores en els transports públics, a part d'altres qüestions.
Quines mesures es preveu en alcalde per garantir la gratuïtat del menjador escolar i de les activitats extraescolars?
Bé, nosaltres tenim ja línies d'ajuda en aquest sentit. El que passa és que en aquests moments el Parlament de Catalunya, el Partit Socialista, els Comuns i Esquerra Republicana estan negociant els pressupostos de l'any 2026 i un dels temes que s'està abordant és que pugui ser gratuït tot aquest ventall d'ajudes.
Jo entenc que si es decideix que així sigui, s'obtarà per una via semblant a la que s'ha fet amb la gratuïtat de les escoles bressols, de l'ensenyament de 0 a 3, que es anirà fent de forma gradual.
No m'imagino que els pressupostos de la Generalitat puguin encabir de cop i volta tot l'esforç financer que suposa la gratuïtat de totes aquestes activitats, entre altres coses perquè potser a hores d'ara ni tan sols hi ha el coneixement de quin cost real suposaria.
En tot cas, em sembla una bona línia de treball perquè l'educació no acaba en l'horari lectiu. L'educació dura també existeix a fora de les escoles i també les activitats extraescolars és un àmbit que serveix per garantir la igualtat d'oportunitats en la societat. D'aquesta manera, em sembla que és necessari anar aprofundint
ja sigui a la gratuïtat o, com a mínim, a permetre que les famílies que menys recursos tinguin puguin també gaudir d'aquestes activitats extraescolars. I pel que fa al transport públic, quins passos es faran per millorar aquesta acció, el fet de la mobilitat al nostre municipi i en quin termini? Sí, la primera millora serà aviat, esperem que d'aquí sis mesos a molt tardar,
que serà l'extensió de l'X30 fins a l'estació de tren de Sant Feliu. I aquesta millora anirà acompanyada de la incorporació d'una flota de sis autobusos articulats que duplicaran la capacitat dels actuals. Això ens permetrà solucionar els problemes que tenim de capacitat a les hores punta en l'X30.
I aquesta és la principal millora que tindrem a curt termini. Hi ha projectes, millores, amb els quals estem treballant amb l'àrea metropolitana i amb TMB, però que segurament tardaran més a arribar. Primera, perquè l'àrea metropolitana en aquests moments es troba en una situació financera poc propícia per fer increments de despesa.
I en segon terme, perquè s'ha d'anar compliment els contractes i no tenim cap contracte de línies d'autobús que acabi a curt termini. Això ens permetria, en un nou contracte, poder ampliar serveis. De totes maneres, estem intentant, primera,
poder incorporar un nou vehicle quan acabi el contracte actual al Justram, per poder millorar el recorregut del Justram, que és una de les peticions veïnals que tenim més fortes, i poder abordar d'aquesta manera l'arribada d'aquesta línia a la bona aigua, entre altres. I també estem intentant que el bus nit, algun dels busos nits que tenim,
pugui arribar fins al barri del Mas Lluvia. Aquestes són les dues principals línies de treball que tenim, més enllà que amb les línies ja actualment existents puguin haver-hi millores en la freqüència del pas dels vehicles, que molts cops
Aquesta, doncs, s'agilitza molt si es detecta que hi ha una demanda important, com ha passat, per exemple, en el cas del Just Metro, que recentment van haver-hi millores en la freqüència. Pel que fa, digui la calda.
Deia que pel que fa a l'X30, fa unes setmanes també aquí a Ràdio d'Esvern va comentar que s'estava treballant perquè la puntualitat acabés d'arribar. També van haver algunes implementacions, sobretot en l'horari de migdia. Com ha anat això? Com ha anat evolucionant? La tarda hem passat de 5 a 6 autobusos i el que consta és que hi ha hagut un increment molt important de la puntualitat. No estem al 100%,
Però ara mateix l'X30 ja està en uns nivells de puntualitat equiparables a la resta de línies. Per tant, crec que es va encertar amb aquesta mesura que ha suposat aquest nou autobús en la franja de tarda.
Molt bé, doncs marxem a més qüestions, alcalde. Marxem a parlar de successos. Fa unes setmanes van ser detingudes dues joves de Sant Just en el marc d'un operatiu policial relacionat amb protestes pro-Palestina, acusades de danys i d'un possible delicte d'odi. Ens podria explicar què en sap l'Ajuntament i quin és el seguiment que s'està fent d'aquest cas i si hi ha hagut algun contacte amb els col·lectius i entitats que denuncien una actuació desproporcionada, en aquest cas, per part dels col·lectius, per part de Mossos?
A diferència del que va passar, per exemple, en les festes de tardor, que eren unes activitats organitzades per l'Ajuntament i en aquests casos vam ser directament informats per les dues parts que en aquell cas van tenir el problema,
Doncs en aquest cas ha estat una actuació que ha portat, a més de manera secreta, Mossos d'Esquadra. Jo diria que ni tan sols s'ha pilotat des de la comissaria d'Esplugues, que és la comissaria amb la qual tenim més contacte, sinó des de les unitats d'investigació que estan centralitzades i per tant l'Ajuntament no se'ns ha informat d'aquesta actuació.
A nosaltres també, com a Ajuntament, no sé si ens pertoca opinar sobre totes les actuacions que es produeixen. A mi no em consta, en aquest cas, que hi hagi hagut cap acte de violència per part dels cossos policials respecte a les dues persones detingudes, així com en l'altra ocasió.
Sí que hi havia uns vídeos desagradables, en aquest cas no ens consta que hi hagi hagut cap actuació desproporcionada per part del cos policial i per tant no crec que ens pertoqui com a ajuntament anar posant
opinant sobre tot allò que passa al municipi que té a veure amb altres coses, amb actuacions d'altres coses policials. No fa massa va haver-hi unes detencions de la Guàrdia Civil al carrer Electricitat, en casos de...
que tenien a veure amb delictes econòmics i van ser actuacions que va portar la Guàrdia Civil. L'Ajuntament no se'ns va informar, se'ns va informar quan hi havia l'operatiu en marxa i perquè hi havia talls de carrer.
i crec que en aquest cas cada cos fa la seva feina. Entenem que aquí amb actuació desproporcionada el que vol dir el col·lectiu és aquestes detencions, no que hi hagi hagut cap acció com si que va succeir a les festes de tardor.
També li volíem preguntar, alcalde, pel cas d'aquests dos joves detinguts després dels concerts de les festes de tardor, del qual ja n'havíem parlat anteriorment, quin és l'estat actual del cas i quin paper està assumint ara mateix a l'Ajuntament de Sant Just? Doncs ja ho vaig explicar una mica en el darrer ple. Nosaltres crec que hem aconseguit que pugui haver-hi un marc d'entesa
per evitar que aquest procés judicial es desenvolupi amb la normalitat amb la qual es produiria qualsevol procés judicial, que vol dir processos que poden arribar a durar quatre anys amb una incertesa que, evidentment, afecta les persones implicades.
Crec que hem interlocutat amb totes les parts implicades, hem observat que hi havia bona voluntat i ara això s'ha de plasmar amb accions concretes, que no avançaré, entre altres coses, perquè avui mateix, aquesta tarda, em reuneixo amb una de les parts i crec que la discreció en aquesta actuació
ha estat la millor eina per poder avançar en la direcció correcta, que és una direcció que passa per assumir que fets com els que es van produir no es poden tornar a repetir, que passa per assumir errors i també per establir millores de cara al futur
i que passa per evitar, com et deia abans, que aquest procés s'allargui en excés, causant patiment a les persones implicades i també a les seves famílies. Per tant, mantindrem aquesta línia de treball discret, de fer feina una mica amb reunions amb les diferents parts que no anem publicitant,
i que no anem explicant el contingut, però que jo crec que van donant el seu resultat. Doncs canviem de bloc, marxem a parlar del bolletí municipal, que ja està disponible a web 3bw.santjus.cat i també molts dels nostres oients hauran rebut a casa aquests dies. I bé, senzillament aquest bolletí, que correspon als mesos de desembre i gener, destaca les activitats de Nadal, les novetats d'habitatge i les iniciatives relacionades amb educació, convivència i participació.
Comencem parlant una mica d'aquestes activitats més destacades de les festes i l'objectiu del programa de Nadal. Com valorar, alcalde, les accions que s'estan celebrant i que s'han celebrat fins al dia d'avui pel que fa a aquest calendari nadalenc? Bé, jo crec que tant l'encesa de llums com sobretot el mercat de Nadal van anar molt bé, amb molta afluència de gent.
En l'encesa de llums jo crec que tenim un cert marge de millora. El mercat de Nadal, parlant tant amb comerciants com artesans com el públic assistent, hi havia un nivell de satisfacció bastant elevat, per tant crec que anem en la bona direcció.
i ara venen els plats forts, que són la nit de cap d'any, i posteriorment l'arribada de les majestats als Reis Mags a l'Orient. I de cara a l'any vinent sí que ens plantegem que hi ha molts dies en els quals potser estaria bé que hi hagués una certa activitat, perquè ens queda com molt dispersa l'activitat nadalenca, el calendari, més enllà de les activitats que fan
les entitats com Pastorets, que ara començaran les representacions, o altres entitats que fan les seves trobades, cantades de Nadal, etcètera, doncs sí que pensem que, sobretot orientat al públic infantil, estaria bé de cara a l'any que ve a recuperar el parc de Nadal,
que ja es va fer fa uns anys i que el vam treure per restriccions pressupostàries que hem tingut aquests dos últims anys, sobretot aquest últim, però que pensem que pot ajudar a donar una certa brillantor a aquestes dates que són tan boniques i que fan caliu i que...
A la gent li agrada viure en comunitat. Molt bé, doncs passem a més qüestions. Estem a dins d'aquest bloc on comentarem algunes preguntes relacionades amb el bolletí municipal i ara marxem a parlar també de la valoració de la compra dels 118 habitatges a Maslluí per lloguer assequible. Recordem que el govern de la Generalitat de Catalunya va fer aquesta acció, va fer aquesta compra.
quins beneficis tindrà per al municipi i també quin és l'objectiu de l'Ajuntament en llarg termini. Havíem sentit també aquests dies que potser acabaria assumint promunçar aquests habitatges. Sí, aquest és el següent pas. Ara s'ha arribat a un acord per part de la Generalitat i Mo Caixa per poder... doncs...
que aquests habitatges passin a mans del sector públic. Vull destacar la bona negociació que ha dut a terme la Generalitat de Catalunya. Penseu que nosaltres havíem començat a parlar amb Imo Caixa perquè teníem la voluntat de quedar-nos aquests habitatges i ens demanaven
la friolera de 42 milions d'euros per 118 habitatges. La Generalitat n'ha comprat 1.100, gairebé 1.200, per 90 milions d'euros. Vull dir que siguem conscients...
del bon acord al qual ha arribat la Generalitat de Catalunya que permetrà que puguem disposar, ja sigui la Generalitat o més endavant espero que l'Ajuntament a través de Promunça, d'un parc públic d'habitatges que quedarà blindat. Ja cap habitatge es perdrà la seva qualificació de protecció oficial d'aquí uns anys.
I a més a més, a fruit que aquesta compra s'ha fet a uns preus molt raonables, podrem també oferir uns preus als jugaters.
una mica millors que els actuals i ajudarem a moltes economies domèstiques d'aquests veïns que viuen en aquests habitatges. Per tant, em sembla que ha estat una operació necessària, encertada, molt ben portada, també en aquesta manera de treballar que té el president, que és discreta però efectiva,
i penso que l'altre dia ens vam reunir amb les famílies amb els veïns afectats i la satisfacció era generalitzada perquè molts d'ells no sabien si podrien continuar ara quan es formalitzi
La compra-venda a l'Agència Catalana de l'Habitatge els garanteix a tots ells set anys més de lloguer a un preu més baix del que estaven pagant i, a més a més, els garanteix que els habitatges on viuen tots seran ja de manera perpètua de protecció oficial. Gràcies.
Molt bé, doncs passem a parlar, en aquest cas, de la gent gran, del mil·lenari. Quins criteris s'han establert per accedir a aquests habitatges i també pel lloguer social de Promunça, en aquest cas?
Bé, aquí tenim, dins del mil·lenari tenim dos grups d'habitatges, uns que són de promoció municipal i uns altres que són de protecció oficial. Els que són de protecció oficial són habitatges que reben ajudes a la Generalitat, per tant, l'accés a aquests habitatges està subjecte al que marca el decret de l'habitatge.
Tots els requisits que posem són els que emanen del decret d'habitatge. Aquí l'Ajuntament, en aquest sentit, hi té poc marge de maniobra. Per contra, en els habitats que són de promoció municipal...
sí que l'Ajuntament ha considerat necessari poder incloure persones grans que eren propietàries d'habitatges. Per què? Doncs perquè hi ha persones grans que en un moment determinat de la seva vida es troben que o bé viuen en cases grans i viuen soles i les cases se'ls fan molt grans,
o bé es troben que l'habitatge on viuen té moltes barreres arquitectòniques i la seva mobilitat cada cop és més reduïda. Per tant, entenem que en aquests casos té tot el sentit del món que aquestes persones puguin optar als habitatges del mil·lenari, que són habitatges adaptats a les necessitats de la gent gran,
i que en contrapartida aquestes persones posin els seus habitatges a disposició de la borsa d'habitatge de protecció oficial que tenim. I d'aquesta manera ampliem també el parc d'habitatges a preu assequible.
I a la tercera pota, que són els habitatges socials, has dit de Promunça, però Promunça és l'eina gestora, en realitat són habitatges que són de l'Ajuntament i Promunça gestiona. Aquí sí que ja no hem posat barreres econòmiques d'accés perquè entenem que van dirigir-se a persones que en un moment determinat de la seva vida poden estar en una situació de molta vulnerabilitat. Per tant...
En aquests casos s'accedeix a través de serveis socials, són persones que un cop accedeixen a l'habitatge paguen en funció de la seva disponibilitat, que en alguns casos inclús pot ser fins i tot zero, però estan subjectes a seguir un pla de treball dissenyat per serveis socials perquè evidentment no volem que aquestes situacions s'enquistin. És una ajuda puntual, transitòria,
que ha de servir també d'estímul perquè la família o la persona beneficiària de l'habitatge pugui anar millorant les seves condicions de vida.
Doncs avui estem a l'entrevista del dia amb l'alcalde Joan Basaganyes. Passem a parlar de la importància del servei de mediació, que també és una de les novetats, com també de l'ordenança d'animals i les aules d'estudi, que són tres qüestions que també són influents en el dia a dia del veïnat.
Per quina vols que comencem? Per exemple, el servei de mediació. Són molt diferents els tres. Comencem pel servei de mediació. Se'm fa difícil a trobar un nexe. Sí, les hem hagut d'unir perquè si no després ja sap que anem justos de temps. Bé, la veritat és que la policia local està dedicant molts esforços a fer polítiques de seguretat ciutadana
que no li tocarien però que ho està fent perquè en els darrers anys hi ha hagut una caiguda significativa dels efectius dels Mossos d'Esquadra i aquesta caiguda ha anat en detriment d'aquestes tasques de prevenció de seguretat ciutadana que són competència dels Mossos d'Esquadra. Per tant, estem dedicant molts esforços des dels cossos de la policia local
a fer aquest tipus d'accions. Però no podem oblidar que la policia local les seves principals funcions tenen a veure amb qüestions molt més quotidianes o molt més de proximitat. I aquest en seria un exemple. Moltes de les problemàtiques que tenim en el municipi
no tenen tant a veure amb qüestions de seguretat ciutadana, sinó amb conflictes veïnals, conflictes intrafamiliars, conflictes que abans d'anar a la via judicial, que entenem que sempre hauria de ser l'últim recurs, intentem que es puguin resoldre en l'àmbit de la mediació.
I en aquest sentit, des de la policia local es van buscar agents amb perfils que es puguin ajustar a aquest tipus de servei. S'ha estat fent un aprenentatge, unes pràctiques, etcètera.
i ara podem oferir a la ciutadania aquest servei que entenem que és necessari i que a més a més ens consta que està sent molt ben valorat per a aquelles persones que ja n'han fet ús. Perfecte. Passem a parlar de la nova ordenança d'animals. Com afectarà aquella gent que té tinença d'animals a casa seva?
Bé, la ordenança el que fa, el que té tres parts, diguéssim, tres potes. La primera és adaptar-se a la llei de benestar animal. Tenim una llei de rang superior
i el que no podem tenir és una ordenança que vagi en contradicció amb el que recull la llei de benestar animal. És una llei molt avançada i alguns dels punts que recullen en aquesta llei s'han d'adaptar a la nostra ordenança municipal. Punt número 1.
El punt número dos és que hi ha un augment significatiu de les sancions per a aquelles persones, per a aquells propietaris d'animals, que no compleixen amb les normatives.
I en aquest cas també ens adaptem al règim sancionador que estableix la llei de benestar animal. No pot ser que hi hagi gossos que no estiguin censats, que no tinguin el xip i que per tant estiguin fora del control del que és l'Ajuntament o qualsevol altra autoritat.
I el tercer canvi significatiu és que de cara a l'any que ve demanarem als propietaris dels gossos que a més a més ens entreguin una mostra d'ADN del seu gos
perquè d'aquesta manera podrem ser molt més efectius en la lluita contra l'incivisme d'alguns propietaris, sobretot en la no recollida d'excrements. Estem tenint, i no és un problema exclusiu de Sant Just, és un problema que estan patint moltes ciutats i molts pobles i gradualment tots estem anant cap a la mateixa solució,
i d'aquesta manera podrem tenir més instruments des de les administracions per sancionar aquells propietaris de gossos que no recullen els excrements. Avanço que hem de fer primer unes feines prèvies com a Ajuntament,
perquè la voluntat és que els propietaris dels gossos que ens entreguin aquestes mostres d'ADN els primers tres mesos, un cop ho notifiquem, no hagin de pagar res, que els que ho facin després de tres mesos només el 50% i que només hagin de pagar la totalitat de la prova aquesta d'ADN, que està al voltant d'uns 40 euros,
aquells que no ho facin en aquests primers sis mesos d'un cop s'implementi aquesta mesura, que ja informarem més endavant del calendari d'implementació. Però entenem que és una mesura necessària per tenir un espai públic més net i amb millors estàndards de salut, perquè vull recordar
que molts parcs i jardins en fan ús d'infants i hem d'evitar de totes totes que aquests puguin entrar en contacte amb excrements de gossos o d'altres animals. Perfecte. I ara de forma molt breu, senzillament com valora les aules d'estudi? Estan sent un èxit, és una demanda que tenim de molts joves estudiants del poble.
que n'estan fent molt durs i ja des del dia 13 estan obertes amb horaris molt extensius i creiem que va ser una aposta molt encertada en el seu moment que està donant un resultat molt satisfactori. I abans de passar a l'alcalde Respon, també de forma breu, la pesta porcina africana va arribar a Catalunya fa cosa de...
d'unes setmanes a finals de novembre i en aquest cas es van implementar algunes restriccions al parc de Collserola. Com valora la situació actual de la pesta porcina africana i com s'emmarca Sant Jús dins d'aquest perímetre de risc moderat?
Bé, jo crec que hi ha hagut una reacció valenta del govern de la Generalitat, sent conscient que era una problemàtica potser difícil d'entendre per la ciutadania, perquè no afecta la seva salut, però en canvi afecta l'economia del país i afecta sectors estratègics que donen feina a moltíssima gent. Per tant, jo crec que s'havia de protegir aquest sector, no?
i van prendre mesures valentes, especialment en el perímetre més afectat, els de 6 quilòmetres al voltant de la zona 0, que és on s'han detectat fins ara els 16 casos de senglars que han donat positiu, i en els altres, en l'entorn d'aquests 20 quilòmetres, que està al voltant de la zona 0, han estat restriccions més moderades,
Nosaltres com a Ajuntament hem contribuït que s'implementessin amb reforços d'operatiu policial i de protecció civil, els quals vull agrair novament l'excel·lent tasca que han realitzat per informar a la gent que no era convenient accedir al medi natural durant uns dies per evitar que hi hagués aquesta propagació i que la pesta es pogués anar escampant gradualment per tot el territori del país.
I he de dir, i en dades que ens han passat des del parc de Coixerola, que la resposta ciutadana ha estat excel·lent, perquè com bé saps és impossible posar tanques al camp, mai millor dit, és impossible perimetrar un territori de 20 quilòmetres, no podem impedir els excessos, tancar tots els excessos al parc de Coixerola...
però tant mateix la reducció de l'assistència de persones al parc de Coixerola ha caigut més del 70%. Per tant, vol dir que hi ha hagut un comportament cívic molt destacable per part de la ciutadania. La gent ha entès el problema, ha empatitzat amb aquells que el pateixen o que el poden patir molt,
I malgrat que hi ha hagut molts controls, hem observat també un grau de coneixement del problema molt elevat i penso que sempre s'ha de ressaltar. Sempre acostumem a destacar coses negatives i convé destacar aquesta perquè penso que ha estat una resposta ciutadana molt bona.
Tanquem l'entrevista amb el torn de preguntes que ens ha fet arribar als veïns i veïnes a través de xarxes socials. Les hem agrupat per temàtiques, per també facilitar les respostes. Comencem amb mobilitat, energia i infraestructures. Un veí veïna ens pregunta si hi ha previst un pla per renovar les llums de vapor de sodi de la via pública i substituir-les per il·luminació LED, com ja s'ha fet en municipis veïns.
Ho estem fent gradualment i la idea és anar incrementant-ho perquè la realitat és que les llums LED tenen més estalvi i segona donen més seguretat als carrers i places del poble perquè és una llum que es veu que dona més il·luminació i és molt millor. Ho estem fent gradualment, sí.
Pel que fa a l'estació de càrrega solar de vehicles de Maslluí, pregunten quin és l'estat actual, ja que sembla que està instal·lada des de fa gairebé un any, però encara no funciona. Correcte. Aquesta fotolinera l'ha instal·lada a l'àrea metropolitana, necessita que la connexió la faci a Endesa. La veritat és que, com es diu en castellà, l'uno por el otro la Casa de Cimbarrer, i vam haver d'actuar des de l'Ajuntament, intervenir,
perquè es posessin d'acord amb quin era el nombre d'expedients, etc. I sembla que ja és imminent que es pugui obrir al públic aquesta fotolinera. Ara marxem cap a la zona de l'autopista, de la rotonda. Es veu que un veí ens comenta que quan es pintarà de manera completa la vorada de separació del carril de la rotonda de sortida de l'autopista,
I per altra banda ens pregunta quan ha retirat la graveta acumulada a l'entrada al municipi. És més o menys la mateixa zona, les imatges estan al Twitter de Ràdio Desverns perquè aquest veí ens ha afegit també imatges i senzillament això, comenta aquestes dues incidències. El carril bici és el de la rotonda? No, el carril bici no, el carril de la rotonda de sortida de l'autopista.
Que no està prou ben pintat. Exacte. Doncs ja ho anotem i... És una vorada de separació de carril. Doncs aquest any que ve, sense falta, ho pintem a principis d'any. I a la mateixa zona hi ha graveta acumulada a l'entrada del municipi que diu que és bastant perillosa per motocicletes. Doncs avisem el servei de neteja perquè la retirin de manera imminència.
La retirada de gravetes serà imminent, la pintura intentarem que sigui durant el mes de gener. Molt bé, com comentàvem, teniu les imatges també al Twitter de Ràdio d'Esvern. Marxem a Parc Jardineria i Espai Públic perquè també diversos oyents es queixen de l'estat de la jardineria i del paisatge urbà, especialment al centre del poble.
Hi ha previst un pla de millora de la jardineria, renovació de jardineres i una ordenació més coherent de l'espai verd? Sí, de les jardineres, dels carrers Bona Vista i Raval, tenim previst canviar-la l'any que ve, perquè és veritat que...
El rovell de les jardineres amb els orins dels gossos presenta un estat molt millorable i farem un canvi de totes les jardineres. I després respecte al que és més estrictament jardineria, jo vull dir tres coses. La primera és que de cara a l'any que ve s'ampliaran els efectius del servei de jardineria.
amb l'objectiu de millorar-lo, però també he de dir que l'any passat va ser un any molt complicat a nivell de jardineria, perquè veníem de dos anys de sequera. Vam haver de posar a correcuita en funcionament tots els sistemes de rec que havien estat tancats durant gairebé un any, eh?
hi vam haver de fer les proves de legionalesis per garantir que no hi haurien problemes un cop es posessin en funcionament i d'aquesta arribada de pluges va venir seguida amb aquest problema que et comentava de les conseqüències dels dos anys de sequera
va venir després agreujat perquè va venir molta calor, de manera que la naturalesa va rebrotar amb molta intensitat i durant uns dies no donàvem l'abast.
També vull dir una cosa i és que a Sant Just no podem tampoc esperar tenir una jardineria barsellesca. Som un poble que hem optat per tenir molta zona verda. Tenim el triple de metres quadrats de zona verda que la immensa majoria de municipis de l'àrea metropolitana
I tenir tants parts també vol dir que ens hem d'acostumar a tenir parts que són més, entre cometes, una mica més asilvestrats. No podem aspirar a tenir parts barcellescos. Per tant, la propera pregunta, la de Vilaflorida, diuen, en relació amb això, Sant Just té algun horitzó a projectar per avançar cap a una Vilaflorida? Jo crec que el que és important és tenir molta zona verda, no tant tenir...
Jo els parcs els entenc com espais de convivència que han d'estar arreglats. Les zones verdes també han d'aportar arbrat perquè l'arbrat està demostrat que ajuda molt sobretot en aquest context de canvi climàtic, ajuda a baixar les temperatures en els moments àlgids de l'estiu.
I, com et deia, el que interessa és que tinguem moltes zones verdes, quantes més millor, que tinguem molts arbres, que tinguem els parcs nets i endreçats, però no veig tant la necessitat que els parcs hagin de ser com jardins particulars. No sé si m'explico. Crec que...
L'aspiració que hem de tenir com a municipi és això, tenir molts parts, moltes zones verdes i que estiguin ben cuidades, evidentment, però no cal que siguin aparadors de flors o de planta. Si no, el manteniment després ens supera. Alcalde, ens queden tres preguntes, les deixarem per la propera entrevista del dia, perquè queden escassos minuts i volíem desitjar-li també bones festes i feliç any 2026, alcalde.
Molt bé, bones festes a tothom. Que vagi bé. Adeu.
Fins aquí l'entrevista de l'alcalde de Sant Jus, Joan Bassaganya. Recordeu que podeu recuperar aquesta entrevista i totes les que fem al Consistori, a l'Ajuntament de Sant Jus, les podeu recuperar al www.radiodesvern.com. Nosaltres ara fem una petita pausa pels bolletins informatius i tornem de seguida amb la tercera hora de la Rambla. Avui al programa tindrem en Jordi Porta, que ens parlarà de les Cies,
i també a l'Astrid Goldstein, del celler de Can Mata, amb la qual parlarem de vins i de ben segur que ens donarà algun detallet per a aquestes festes. Doncs res, en breus, tornem. Fins ara. Sí, senyor Toni. Anem al butlletí i s'ha express la segona pregunta. No pengis, eh? Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Joan Bota. El president Salvavilla defensa al Parlament l'actuació del govern en la gestió de la pesta porcina. Ha assegurat que el brot està contingut i que res fa pensar que el virus hagi sortit d'un laboratori. Els grups parlamentaris li retreuen que marxés a Mèxic quan es va detectar els primers casos de senglars infectats. Anem al Parlament. Mireia Sala, bon dia.
Bon dia, Salvador Illa ha assegurat que el brot de pesta porcina està contingut i ha assegurat que de les cinc investigacions obertes res fa pensar que l'origen estigui en algun dels laboratoris del radi de 20 quilòmetres al voltant de Cerdanyola. Res permet concoure que el virus provingui... Avui, res permet concoure que el virus provingui de les instal·lacions de cap dels laboratoris o centres que treballen amb aquest virus. A data d'avui, aquesta és informació de la que disposem.
Ara és el torn dels grups parlamentaris i tant Junts com Esquerra Republicana li han retret que hagués marxat a Mèxic i que allà no hagués aprofitat per negociar una regionalització de les exportacions. Han criticat també que s'hagi demanat la presència de l'exèrcit però el president no hagi tornat a Catalunya. Ara està intervenint el Partit Popular que de moment està centrant les seves crítiques en el conseller d'Agricultura Òscar Urdeig. Mireia Sala, Catalunya Ràdio Parlament.
Més notícies, Natàlia Ramon. L'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, defensa el desallotjament d'aquest matí a l'antic institut B9 de la ciutat, on s'hi havien arribat a plegar 400 persones. Considera l'actuació necessària, justificada i ajustada a dret. Hi ha hagut alguns aldarulls i càrregues durant l'actuació policial. Badalona, Miquel Jarte, bon dia.
Bon dia. Continua compareixent Xavier García Albiol. Defensa que aquesta era una ocupació il·legal i massiva amb pobles amb problemes de convivència i seguretat. Xavier García Albiol acaba de revelar que hi ha hagut 20 detinguts i que en aquests terrenys es construirà una comissaria. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio, Badalona.
L'home acusat d'haver abusat sexualment de les seves dues filles i cinc menors més a la Vall d'Aran ha reconegut els fets a canvi de pactar una condemna de 18 anys de presó, 20 menys del que demanava inicialment la Fiscalia. Lleida, Estela Bossoms, bon dia.
Bon dia. Amb l'acord entre les parts, l'acusat de 42 anys admet haver abusat durant 9 anys, entre el 2011 i el 2020, de les seves dues filles, una neboda i quatre amigues de les nenes. A una de les filles, menor de 13 anys, també li hauria fet fotografies. En total, la pena de presó suma 18 anys per les 7 víctimes, quan la fiscalia en demanava 38. L'advocada de l'acusat, Montse Cardet, defensava així les condicions del pacte. Jo li he transmès al meu client que l'havia d'agafar, perquè realment ens sotmetíem a molts anys, és a dir, ens enfrontàvem a molts anys de presó,
en què la prova estava bastant consolidada, hi havia molts testimonis. Fa 3 mesos l'home el van jutjar també a l'Audiència de Lleida per haver abusat d'una amiga de les filles i el van absolve. Estela Busoms, Catalunya Ràdio Lleida.
A aquesta hora hi ha problemes per circular en carreteres tant del Baix Llobregat com del Moianès. Connectem amb l'equip viari Txell Carriga, bon dia. Bon dia, sí. Estallen dues vies per accidents des de primera hora. Cap d'ells ha deixat prò ferits de gravetat. El que està generant més afectació el tenim a la C25, l'eix transversal, a l'altura de Santa Maria Dolor, direcció Manresa. Segons ens informa Trànsit, l'accident ha estat entre un turisme i un camió cisterna que transportava llet. S'està desviant la circulació per la sortida 160.
I també està tallada la B120 en els dos sentits de la marxa per un camió accidentat. Aquesta és la carretera que uneix Olesa de Montserrat i Vila de Cavalls i també s'hi estan fent desviaments senyalitzats. Txell Garriga, de l'equip viari de Catalunya Ràdio.
Última jornada de la fase grups de la Champions femenina amb el Barça. Ja ha classificat que visita el camp del París amb l'objectiu de reforçar el lideratge. El partit és a les 9 i el podreu seguir en directe en la transmissió de la TDG i també per TV3. Mentrestant, l'equip masculí s'ha classificat per als vuitens de final de la Copa després de guanyar el Guadalajara de la primera ref per 0-2. De la jornada d'avui destaca el partit del Madrid en el camp del Talavera.
Competicions europees de bàsquet, Caroló, Unigirona, dos quarts de nou, en l'Eurolliga femenina. A les set, Xelosca, Botswaf, Baxi Manresa, en l'Eurocamp masculina. I en la Champions FIBA, també masculina, Xolet, joventut a partir de les 8. Els tres partits els podreu seguir en directe per la plataforma 3CAT. En la Sobaldambol, 14a jornada, a les 9, Balomano, Cranollers, Vida, Soa, Dhirun. En hockeypatins, Xavi Barroso, Renovan Belbarça fins al 2029. En la Lliga femenina de Baterpolos, Sant Andreu Mediterrani, Terrassa Catalunya, 11a jornada.
I el circuit de Barcelona-Catalunya renovaria amb la Fórmula 1, però en un nou contracte que inclouria tres curses a partir del 2028 alternant-se amb el circuit belga d'Espa-Francor-Champs. Les de Catalunya serien en el 2028, 2030 i 2032, segons informa La Vanguardia. Catalunya Ràdio ha confirmat de fons pròximes del circuit que esta proposta és la que està ara mateix damunt la taula i que la intenció és firmar este nou contracte a principis del 2026. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 5 minuts a les 12, us informa Mariona Salles Vilanova. El ple ordinari de desembre inclourà la presa de possessió d'un nou regidor i diversos acords municipals rellevants en la sessió prevista pel 18 de desembre a les 7 de la tarda a la sala de sessions. Una hora abans, a les 6, es farà el torn de pregs i preguntes i la sessió es podrà seguir en directe pel canal de YouTube de l'Ajuntament.
El primer punt de l'ordre del dia serà la incorporació al consistori de Lluctos López de Copamunt, que assumirà el càrrec de regidor. En l'àmbit econòmic, el ple sotmetrà a aprovació la no liquidació de la part variable de la taxa de residus del 2025, després que s'hagin detectat i corregit errades en el sistema de comptabilització de les obertures de les targetes associades al servei.
Pel que fa territori, s'abordarà l'actualització anual de l'inventari de béns immobles municipals que inclou solars, edificis, drets reals i el patrimoni municipal de sol i habitatge. L'acord incorpora el balanç de situació d'aquests béns amb dades tancades el 31 de desembre del 2024.
El ple també expressarà el seu suport a la declaració institucional de la Diputació de Barcelona amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. La sessió culminarà amb els pregs i preguntes de la regidoria. I en cultura, el Casal de Joves oferirà el 20 de desembre un curs monogràfic d'estilisme i vestuari en arts escèniques, una formació adreçada a joves d'entre 12 o 40 anys, que tendrà lloc a les 10 del matí a la Sala Utopia. El curs requereix inscripció prèvia i té un cost de 7 euros amb 70.
L'activitat se centra en l'ús del vestuari com a eina d'expressió escènica, treballant conceptes bàsics de disseny, colors, textures i simbologia per comprendre com el vestuari pot reforçar una posada en escena, un personatge o una idea. El monogràfic també permetrà desenvolupar propostes creatives pròpies i col·lectives. El curs, organitzat pel Casal de Joves i la Tellerista, es presenta com un espai per experimentar amb l'art, la moda i l'expressió escènica des d'una perspectiva participativa i creativa.
I encara en cultura, la pròxima conferència organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran d'Esplugues i Sant Just porta per títol Pavarotti i serà a càrrec de Pol Avinyó, divulgador musical. L'acte tindrà lloc el 18 de desembre a les 6 de la tarda a l'Auditori de la Residència de la Mallola.
La sessió oferirà una aproximació divulgativa a la figura de Luciano Pavarotti, una de les veus més conegudes de la lírica del segle XX, a través d'un repàs biogràfic, artístic i musical que permetrà contextualitzar la seva trajectòria i entendre l'impacte del tenor en la història de l'òpera. L'acte és oberta a tothom amb entrada gratuïta pels socis de l'aula d'extensió universitària i una aportació de 5 euros pel públic no associat. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat Sant Justenca a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Serra...
Bona nit.
Fue por la historia que subiste.
Bona nit.
Bona nit.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
I ara marxem a donar un tomb per les CES, perquè, com ja sabeu, les CES de Sant Just, la secció excursionista de l'Ateneu Sant Justenc, doncs està molt activa i ara encara més perquè ens porten una nova notícia, les CES més 35. Ens presenten la temporada 2026 i avui ho fem amb en Jordi Porta, ja ho dic bé, Jordi Porta, molt bones. Com estàs? Bon dia, molt bé. Què tal? Tot bé?
Comencem parlant d'aquestes CEAS 35, d'on neix la idea i com s'ha consolidat aquesta idea? La CEAS 35 neix des de diferents punts de vista. La CEAS jove, per una banda, té una edat fins a 35 anys. Per tant, hi ha membres de les CEAS joves que ja estan en aquest límit i que busquen una continuació.
També neix a mans de la muntanya que no sabíem com entrar a les cees perquè ja eren més grans per entrar a la jove. I també ens feia cosa entrar a les cees general, no té nom, les cees normales.
Sí que és veritat que a la CEAS normal han anat passant els anys i potser el membre més jove de la CEAS normal és dels 60, 65, 70. Llavors hi ha com un buit entre els 35 i els 60, 65 que recollirà aquesta CEAS 35. També hi ha un altre punt de vista que és aquells pares i mares que porten els nens a la CEAS infantil, que la CEAS té secció infantil,
També estan en aquesta edat que voldrien fer alguna cosa més, que mentre els seus fills estan a la sedes infantils, ells poder fer muntanya també amb un grup més nombrós i fer altres activitats. Llavors, una mica per aquestes tres vessants s'han confluït i hem començat a intentar aquest nou projecte
de CEAS, que de moment es diu Més 35, perquè no hem trobat un nom millor, però sembla que es va consolidant. Molt bé, doncs per una banda tenim el grup de les CEAS, com comentaves, les CEAS infantil i les CEAS jove, i ara tindrem les CEAS Més 35. I què ens proposa aquesta temporada, les CEAS Més 35?
Mira, a la CEAS Més 35 vam fer una enquesta quan vam presentar o vam fer una prèvia perquè estàvem estudiant crear aquesta secció i la vam venir a explicar a la ràdio. Arrel d'aquí vam fer una enquesta que la vam difondre pels diferents mitjans de comunicació de l'Ateneu, de la CEAS i vostres.
i la van contestar 75 persones. D'aquestes persones vam extreure els resultats d'aquestes enquestes i era bastant interessant perquè majoritàriament la gent sembla que vol marxar, té ganes de fer excursions, la majoria entre 5 i 10 a l'any, de nivell mig a nivell mig alt. A partir del resultat de les enquestes,
hem fet una primera proposta del primer any, de la primera temporada de la CEAS. Aquesta primera temporada la vam presentar l'altre dia al local de la CEAS. Van venir unes 35 persones a veure la presentació, amb la qual cosa creiem que és un bon número i perquè venir ja presencialment a escoltar una presentació ja és un interès més elevat que contestar una enquesta. Clar, una cosa és omplir una enquesta que la pots fer inclús en aquell moment de dir, mira que tal,
i després potser... I després és, ostres, ja destino un temps, vaig allà a escoltar, etcètera, etcètera. Llavors, la bona notícia és que tenim secció, tenim calendari i tenim proposta, no? I que és la que vam presentar, la proposta, a la presentació. Són 14 sortides en el 2026.
en què variem... Bàsicament és un al mes, més dos extres que ara explicaré, on variem nivell mig, nivell alt i nivell baix. El gruix, per això, està en nivell mig. També combinem sortides de neu, aprofitant que començarem al gener, que hi haurà neu a la muntanya, esperem. Ara ha nevat, però torna a fer calor i últimament costa que hi hagi neu. I també combinem sortides d'un i d'un i dos dies.
llavors el que ens agradaria és que la gent s'animés a la primera sortida la primera sortida és el cap de setmana del 17-18 de gener i ens anem a la Vall de Núria ja hem reservat l'alberg del Pic de l'Àguila crec que ho dic bé que és l'alberg que no està al santuari sinó està més amunt que es pot arribar amb el telefèric però evidentment anirem caminant o amb raquetes
l'albert que està, que és una cota més alta que està enmig d'una pista d'esquí. Doncs allà dormirem. Hem reservat ja una habitació que hi caben fins a 18 persones i és ampliable si hi hagués més interessades a participar. Properament ja enviarem...
l'enllaç per inscriure's en aquesta primera sortida. Després, el mes de febrer, fem una de raquetes, que anem a Comas de Rubió, que això està a prop de Portainer, serà una sortida d'un dia, també és molt bonica, no són unes pistes d'esquí, sinó és al bosc, a la muntanya més verge.
I al mes de febrer, finals de febrer, hi ha una sortida social de les cees que fan també a la neu, on les cees joves compaginen, anant a dormir a altres llocs, compaginen part de la sortida amb les cees general, i que les cees més 35 també farem això.
Perfecte. I al mes de març farem una sortida de la neu amb la jove, conjunta. És a dir, que d'alguna manera també us anireu trobant en el camí, no? Sí. Anireu fent algunes que seran de forma paral·lela, és a dir, vosaltres com a CEAS Més 35 anireu fent les vostres sortides i de tant en tant us anireu trobant amb els altres grups, amb les altres seccions de la CEAS. Així és.
I per fer una pinzellada la resta de temporada, a l'abril, per exemple, tenim pensat a fer un cap de setmana multiesportiu on aniríem al càmping d'Àger, al Congost de Montrebell, on allà faríem diferents excursions, però també activitats esportives diverses com escalada, inclús amb algun curs d'escalada.
Després ja ens n'anem a sortides. Farem la pica d'estats, per exemple, al mes de juny, amb dues etapes, fent nit entre mig, allà. Al juliol també fem un cim per per Òsca. I a l'agost ens n'anem cinc dies, quatre nits, a Gavarnier, a França, que és un lloc molt bonic per fer sortides des d'allà.
llavors ja ens n'anem al setembre on volem participar a la Matagalls Montserrat, qui vulgui la Matagalls Montserrat cada any les seves hi participa aquest any ha participat la jove aquesta en deies que és una mica més dura la Matagalls Montserrat és només per masoquistes perquè són 84 quilòmetres sense parar es fan durant tot un dia seguit es surt a la tarda i s'arriba el dia següent al migdia
Carai. I és molt dura, però és històric ja, organitza el Club Excursionista de Gràcia i la CEAS hi ha participat els diferents anys i des de la CEAS 35 també ens animarem a participar-hi. I alguna sortida de barranquisme, algunes altres cims més baixos i excursions més de dos dies, també de nivell més mig.
Si tornem al resultat de l'enquesta, a mi hi ha una cosa que m'ha semblat interessant, que són els diferents resultats, perquè al final també tot això que ens has comentat ho heu executat, és a dir, heu decidit aquestes sortides, aquests espais, també gràcies als resultats de l'enquesta. I veiem coses molt interessants com, per exemple, gairebé la paritat entre els perfils de socis, de persones que estan interessades en aquest resultat,
espai de les CES més 35, podríem veure aquest 55 d'homes envers 45 de dones, que podríem dir 45%, estem parlant de percentatges, i després les xifres d'edat més o menys oscillen entre els 35 i els 50 anys, més o menys. Sí, ens han contestat, i això també vull que quedi clar, no tenim límit d'edat, tot i que ens diem més 35, si tens 30 anys i pel que sigui vols venir amb nosaltres perquè ens coneixes, perquè et ve de gust,
pots venir, no hi ha problema. És més, els de la secció jove, les excursions que no coincideixin, segurament algun s'anima. I tampoc tenim un límit de dalt. No hi ha un límit ni per baix ni per dalt. Però sí que és molt bona notícia que ens hagin contestat gairebé la meitat homes, meitat dones. Això sempre és positiu, que hi hagi varietat i diversitat.
També una dada interessant és que el 70% de les que ens van contestar eren de Sant Jús, però hi ha un 30% que no. I aquest 30% és curiós, però això passa en molts clubs excursionistes i hi ha moltes entitats de Sant Jús, ja ho saben. En bici sense edat mateix tenen molts voluntaris i voluntàries que no són de Sant Jús.
però que venen aquí perquè els agrada la iniciativa. Aquí jo crec que passarà una mica el mateix, com a la resta de seccions, que també hi ha gent que no és de Sant Jús, però que s'apunta a través de les CEAS i de nosaltres.
Clar, molt bé, molt bé. I bàsicament els objectius principals d'aquesta secció, Jordi, vindrien a ser els de les CEEs, no?, majoritàriament. Sí, totalment. És gaudir de la muntanya. Tenim una cosa que tenim en comú tothom que ens apuntem a un club excursionista i és que ens agrada la muntanya, no? Però, per tant, ens agrada la muntanya compartida, no?, també. Si no, ens anaríem sols.
ens agrada compartir aquests moments de muntanya i, per tant, un dels objectius és això, fer família, fer amistats, fer famílies i convivència, també. També volem enfocar, dintre de la mesura que sigui possible, i a poc a poc, a mesura de com veiem com evolucioni la secció, també ens agradaria formació, o sigui, la muntanya per nosaltres no és un joc,
No és un jardí, sinó és un lloc perillós en què se li ha de tenir molt de respecte i, per tant, com més coneixement de la muntanya tinguem millor. Per tant, intentarem introduir cursos, formacions, potser no en totes les sortides, però sí en la mesura que puguem,
per aprendre temes de muntanya. I també conèixer gent, per què no? Perquè al final sempre és bo conèixer gent nova, discutir punts de vista diferents de tot, de la vida,
I d'això també es tracta, i també hi ha molta gent que s'apunta a les associacions per conèixer gent. Aquí nosaltres també amb els braços oberts per conèixer gent nova i generar un bon ambient.
Doncs, per a aquella gent que ens estigui escoltant i estigui interessada en aquestes CEAS més 35, què ha de fer per trobar tota aquesta informació que hem comentat i també per posar-se en contacte amb vosaltres? Doncs, molt breu, si encara no està publicat ho estarà en les properes hores, a la pàgina web de les CEAS, que està dins de la pàgina web de l'Ateneu,
ja sortirà la secció més 35, on allà es publicarà tot el calendari, el correu, que és cees35.ataneudesvern.cat, allà també estarà això, i allà es publicaran també els enllaços per registrar-se amb l'aplicatiu que sempre s'utilitza des de l'Ateneu i des de les CES per fer les activitats.
nosaltres també a tots aquells que van enviar el seu correu, que van contestar l'enquesta o que van venir a la presentació, aquests ja els enviarem per correu tota la informació de la primera inscripció i també utilitzarem les xarxes socials de la CEAS i de l'Ateneu per aquestes primeres sortides. Segurament farem una pàgina d'Instagram pròpia per poder comunicar aquestes coses
de forma independent, però de moment no tenim l'Instagram creat. Ara, si qualsevol dubte, correu a les CES o que em busquin a la web de les CES al calendari, però correu a les CES o directament correu a les CES35.cat i allà els hi resoldrem. I a poc a poc anirem creant aquesta web i aquests perfils de les xarxes socials.
Perfecte, doncs se us ha girat feina, Jordi. Em sembla que sí. Una abraçada molt gran, que tingueu molt bones festes, que gaudiu també d'aquest inici de les CES Més 35, que segur que serà molt prolífic, i res, doncs ja sabeu, si voleu explicar alguna cosa més, aquí estem a la vostra disposició pel que calgui. Gràcies a vosaltres, com sempre, per donar-nos veu i publicitar, que sempre ho feu molt bé, i bon dia a tothom. Que vagi bé. Adéu.
I nosaltres fem una petita pausa musical. Tornem de seguida amb l'Estid Goldstein, del celler del Camp Mata, que l'haurem de trucar, que està molt enfeinada, que ja sabeu que en aquesta època nadalenca tenen molta feina. We were right till we weren't
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Amb tots vosaltres, Veus de la Parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la Parròquia
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran
Molt curtes.
Bona nit.
I'm so sorry that my timing's off, but I can't move.
But everything means nothing if I can't have you I can't write one song that's not about you Can't drink without thinking about you Is it too late to tell you that Everything means nothing if I can't have you I can't write one song that's not about you Can't drink without thinking about you
Fins demà!
Fins demà!
If that everything means nothing if I can't have you Shine bright like a diamond Shine bright like a diamond Fine light in the beautiful sea I chose to be happy You and I, you and I We're like diamonds in the sky You're a shooting star
I saw the life inside of you
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Bon dia, com esteu? Com va el vostre dimecres? Nosaltres estem compartint amb vosaltres moments d'entrevista, d'aventura, perquè també hem estat parlant de les CES Més 35. I ara toca posar el punt gastronòmic al nostre programa d'avui.
Astrid Goldstein, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Aquí, amb telèfon. Enfeinada, enfeinada. Enfeinada, sí. Quan no dóna temps de vindre, doncs...
Ho fem des del carrer. És el que toca, és el que toca. És el que toca, exacte. Servir el client o per davant de tot? Home, això està claríssim. Com van els paquetets? Perquè, clar, et veia una mica amoïnada, eh? No, amoïnada no, s'estava tots anant tard. Ja vindrà Nadal, Nadal ja vindrà, i estem a una setmaneta, però no hi ha temps. Sí, sí. Ja sé si vindrà.
i ja està, hi haurà el que hi haurà i ja està clar perquè ens van preguntant ara explica'm ara nena això que ho haig de portar ara que és un detallet i llavors ai que no arribaré a la ràdio i així però és bonic és bonic que vinguin i que et demanin que et demanin consells i que ho posa molt bonic i la gent gran sobretot marxa molt contenta
Clar, clar. És que la tradició de regalar vi per Nadal és una tradició que encara segueix a l'ordre del dia, oi? Sí, bastant. Ja n'estan com abans. Abans era com un botí.
era aquest, una caixa, o dues caixes d'això, i pobra, igual ni li agradava el que li regalaven ni res, no? Aquella necessitat com de molt embròs, luminós. Si no, que es noti, que es noti que n'hi ha. Que es noti, exacte, exacte. I ara es cuida més... N'hi ha Déu-n'hi-do d'implantació de l'Anic Invisible. Sí. S'està fent moltíssim, tant amb...
Una cosa és amics o entre empresa i l'altra és anir-li família, eh, també. Suposo que quan hi ha molta família i no pots regalar 30, no pot ser 30 regals, sent una mica invisible, allaugera bastant l'economia, no? Sí, no, no, totalment. Però també és bonic perquè diu m'ha tocat aquest o no tinc qui m'ha tocat però prepara'm tal, no? O sigui, foteu uns quants amics invisibles
I ja fa uns quants anys que... Calla, calla. Que van augment. Que a mi aquest any amb els amics em van fer una proposta i per cap d'any farem una mica invisible d'aquells raros, raros, eh? Mira, t'explico la dinàmica, t'explico la dinàmica. La dinàmica és que tenim un pressupost, d'acord? 10-15 euros per ai...
cadascú ha de comprar alguna cosa, però no tenim el nom. És a dir, cadascú comprarà una cosa, la posarà dins de la bossa, o on diguem que l'hem de posar, llavors es farà el sorteig d'un ordre... A cegues. No, no, però es farà el sorteig d'un ordre i llavors el primer agafarà un regal, l'obrirà, i el segon agafarà un regal, l'obrirà i té el dret d'intercanviar el regal amb l'altra persona. Ah!
No. Això és que és boníssim, boníssim. Abans d'obrir-lo, no? Clar, no, no, ja ha obert, és a dir, sí, sí, ja ha obert, podrà decidir, ah, doncs no me'l quedo, em quedo amb l'altre, no sé què. Ostres. Imagina't a l'últim, saps? A l'últim té molt de poder, perquè l'últim haurà vist tots els regals i podrà decidir amb qui es queda. I podrà decidir.
Sí, sí, no, no, no, em sembla una dinàmica... Ja te l'explicaré després de festes, però em sembla una dinàmica bastant divertida. Sí, sí. Sí, perquè que no estic a l'últim, sortir el pitjor. Exacte. No, no, jo amb el que fe que soc em sortirà el primer, estic convençut. Estic convençut. Doncs, Astrid, aquests dies m'imagino que també, doncs, com comentaves, són dies de consells, no? Perquè, per exemple, no? Estic preparant una carn, faré una carn amb bolets, què em recomanes? Un blanc, un negre...
O per les postres... Ara, per exemple, sí. Què? Què ha passat? Una senyora diu, no, un blanc, pel peix. I quan diu en peix, pensa, uau, suau. I diu, bueno, no, una sarsuela. Ostres. No té el mateix pes, el nom peix, que el nom sarsuela. Clar, clar. Tu el peix pots pensar en un llucet, en una cosa així suau, no? Pel nom peix. Però i quan ja estava aquí parlant de, vinga, de xup-tup i de diferents peixos i de sofregits, uau, automàticament augmenta de volum.
Lògicament no pots recomanar el mateix vi, però el que seria així un rapet a la planxa, sense salses, el que seria una estona que hi ha a, no et diré quilòmetres, fins quants metres, l'olores. Clar. Per tant, hem d'anar rebuscant i sempre satisfet el client, no? Totalment.
Per tant, la recomanació és això, una carn. Com és la carn? Carn blanca, carn vermella... No és que res, fins i tot també a vegades em preguntes perquè tinguin consciència que... Sí, tot pot, tot. Però millor si busquem un acompanyant perfecte, no? Clar. Estiguem conscients que podem variar i que tenim molts vins com tenim molts àpats. Tinc molts carns i molts peixos.
Sí, sí, totalment. I moltes salses. I moltes salses, sí, sí. I moltes salses, perquè ja la tenim a tocar a la temporada de calçotada, doncs la salsa... Ei, que jo ja he fet una calçotada, eh? Tu ja l'has fet. Jo ja he fet una. Sí, sí, no, no. Doncs aquí és on... A la selva del camp, eh? A la selva del camp. Que s'ho toca. Exacte, terra de calçots. Vallecca, exacte, sí, sí. Molt bé, molt bé.
Doncs aquí sí que és allò que dius, no, aniríem a buscar el Gran Ví perquè tenim la potència del calçot més la potència de la salsa que li estem sumant, no?
tindríem d'anar a buscar coses que ens alleugerin una mica. Clar, clar, clar. No, i que a vegades també, potser, hi ha el típic que va buscar sorprendre, no? Tu t'ho has trobat amb això, que diu, jo és que vull sorprendre, vull alguna cosa que la persona que el rebi al·lusini, no? Sí, vaig a casa d'una gent molt pija i et pensen que ho saben tot. Aquesta frase també hi és. Sí, eh? Sí, perquè una cosa també, una cosa més...
observadora, vull que avui violes aquell dia, o que facin o, i l'altre és, per què us pensen que ho han tastat tot? I has de trencar-te el cap, que ja te l'has hagut de trencar abans, que és el... Sí, sí, no, no, està clar. Ja sigui per zona, per varietat,
Tot i que moltes vegades, Astrid, allò d'arribar amb un magnum sempre fa patxoca, no? Sí, sí. Els últims...
Ai, Astrid, t'estem perdent una mica, eh? Al principi et sentíem... Sí, és que estan passant cotxes. Sí, estan passant cotxes, val. Passant cotxes, passant cotxes. Sí, és el que estic parlant al carrer. Jo vaig fent traducció simultània del que vaig escoltar. No, senzillament el que et deia, el tema del magnum, arribar a la taula i, pum, plantar una ampolla allà de... El magnum què és? De llitre què? Llitre i mig? No. Llitre i mig. Llitre i mig. Equivalent a dues ampolles. Val.
L'equivalent a dos ampolles és el litre i mig. Clar, allò que dius, són vuit persones és per una. Clar. Aquesta, no? És aquella ampolla que comparteixes realment. O sigui, la paraula compartir és sinónim de mal. O amb els blancs, ai, ara no sé posar-lo, anar bé, etc. Res, com ara? Tanya les mesures. Ara el que fa més pesca és que t'han deixat les mesures. Ara.
en un lloc més fresquer, que el calaix de les verdures, que acabem dient el calaix de l'esglanum. El calaix de les verdures, posar el vi, eh?, ara aquests dies? Sí, sí, i posar a les verdures o fora, si fa fresqueta. Les verdures pel caldo, oi? Sí. Les verdures pel caldo, molt bé, molt bé. Ostres, doncs... Tant a la nevera, però al vi, sí. I a vegades tira una miqueta enrere de, oi, com la refredo, com la mantinc crema. Doncs,
Doncs allà, perquè si no les neveres no estan pensades per una ampolla Magnum. Clar, és veritat, és veritat. Les ampolles Magnum són molt grans i per refredar-les és complicat. I si és negra, doncs tranquil·lament la podem deixar així. I a més a més aquests dies que tenim les neveres a tope, no? Que tenim nevines als combis, perquè la nevera i el congelador està tot a tope. Sí, tot.
Déu-n'hi-do. Que no sigui, que ens queden sense menjar. Exacte, que no sigui, que no sigui. Déu-n'hi-do. I per les sobretaules, hi ha gent que et demana cosetes per les sobretaules? Sí, la ratafia, la ratafia agrada, els mosquatells, si ja siguin mosquatell així més lleuger, mosquatell més a la zona de Jets, de Maranotor, també...
Déu-n'hi-do el que hi ha així de sobre taula, vins rancis, vins sobremadurats, bueno, sobremadurats, vins així més dolços, sense ser molt dolços, també acompanyen molt bé, tant siguin les circulates com els torrons, les neules, tot el que es menja ara, que és molt dolç, però molt bo, doncs queda molt bé.
A mi, ja saps, sempre m'agrada molt més d'aperitiu, o menjar, barra menjant, i m'agrada més acabar amb petites coses, allò de copeta petita.
Clar que sí, sí, sí. I pel que fa a la cuina, és a dir, per aquells cuiners que necessiten xup-xup i que necessiten algun vinet, algun licor, m'imagino que d'això també et deus tenir, no? Algú que et digui, no, vi per cuinar, però clar, un vi per cuinar... Ha de ser bo, ha de ser bo. No ens val qualsevol vi. Obligatori ser bo, que sigui tot, que no doni gustos amargs, això és important, perquè a vegades ens pensem que qualsevol vi blanc serveix
i no, i vist així on hem fet tallits, o això, cuinar així, que s'ho va posar molt de moda, eh? Andy Ramsey, de Peter Kimbrandt, també donar-li un toc, o sigui, sempre anar jugant, però no. Sempre.
Doncs, Astrid Goldstein, ho deixem aquí, si et sembla? Sí, perquè tinc aquí un parell d'aquí. Em fas patir. Exacte, em fas patir, que sé que tens molta feina. Moltíssimes gràcies per atendre'ns aquests minutets aquí a Ràdio d'Esvern. Hola. Molt bones festes. Cuida't molt. Igualment. Ens veiem passant festes. Sempre acompanyant amb aigua, eh? Exacte. No ens deshidratem. No ens deshidratem. Brindarem per tu, Astrid. Una abraçada. Cuida't. Adeu. Adeu. Adeu.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Paneu gausats. I ara marxem a obrir el calendari d'advent d'avui. Just to hear those levels, jingle, jingle, jingle, jingle, jingle.
I avui jo em preguntava, tothom està obrint aquí el seu calendari d'advent i jo encara no he tingut l'oportunitat d'obrir una d'aquestes caixetes. Per tant, avui em faig un homenatge i el que faré serà obrir la del dia 17, que és avui dimarts. Sabeu que en aquestes caixetes sempre hi ha alguna cosa dolça, jo ja l'estic obrint.
Tenim un bombonet que ve de gust. Ara, després d'aquestes tres hores de programa seguides, ja us puc ben dir que el primer que faré quan acabi el programa serà menjar-me el meu bombonet, perquè tinc ganes, tinc ganes d'alguna cosa dolça. I després tenim el paperet que sempre amaga alguna acció, alguna curiositat, alguna anècdota, alguna pregunta. En aquest cas, ens diu quina petita alegria quotidiana valores més quan arriba el fred.
Doncs mira, la meva petita alegria quotidiana seria encendre un espelme. A mi m'agraden aquestes espelmes dolces que oloren a canyella, que oloren a xai, que oloren així ben fort i ben dolç. O també un pal d'incens, que a mi l'incens m'agrada molt. I després acompanyar-ho d'un bon llibre, d'una manteta i ja ho tindríem. I si hi ha una pel·li de fons, doncs magnífic. Aquesta seria la meva alegria nadalenca, aquesta petita alegria quotidiana que valoro més quan arriba el fred.
Doncs ara marxem, després d'aquesta obertura del calendari d'Advent, marxem cap a una secció que a mi m'agrada molt personalment, és el paradó musical.
Doncs benvinguts i benvingudes al Parador Musical, l'espai on descobrim la vida i la música dels grans artistes. Avui parlarem de Jarabe de Palo, grup espanyol liderat per Pau Donés, un referent del pop-rock llatí que va deixar una empremta inesborrable amb les seves lletres plenes de sentiment i de positivitat.
I marxem a parlar dels orígens i de la formació. Jarabe de Palos va formar a Barcelona l'any 95. Pau Donés, cantant i compositor, va liderar el grup amb una visió clara. La música propera, amb lletres que parlaven de la vida quotidiana, de les emocions i dels sentiments universals. El primer gran èxit arribava amb la Flaca l'any 1996, que es va convertir en un himne de tota una generació.
En la vida conocí mujer igual a la flaca, coral negro de la Habana, tremendísima mulata, cien libras de piel y hueso, cuarenta kilos de salsa y en la cara dos soles que sin palabras andan.
Fins demà!
Aquest tema va donar a conèixer el grup a nivell internacional i va consolidar el seu estil directe i emotiu. I és que si marxem a parlar de la seva trajectòria, Jarabe de Palo va publicar àlbums com Depende el 98 i Ahora qué hacemos el 2001 i Somos el 2020, combinant pop, rock, música llatina i tops de funk i de reggae.
Les seves cançons més conegudes són Depende, Grita i Agua i són himnes de reflexió i optimisme. Escoltem una d'elles perquè és també un lema d'aquest programa i de la vida en general que és aquest Depende. ¿De qué depende? Que el blanco sea blanco Que el negro sea negro
que uno y uno sean dos, porque exactos son los números. Depende. Y aquí estamos deprestado, que hoy el cielo está nublao, que uno nace y luego muere, y este cuento se ha acabado. Depende. Depende. ¿De qué depende?
de según cómo se mire todo depende, depende, de qué depende, de según cómo se mire todo depende.
L'estil de Jarabe de Palo combina ritmes enganxosos amb llentres profundes i això també els fa únics dins de la música espanyola.
Jarabe de Palo ha rebut nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva carrera, incluent premis Grammy i nominacions als Latin Grammy. Pau Donés es va convertir en un símbol de superació després de la seva lluita contra el càncer i també inspirant els seus fans amb música i optimisme.
És també, a exemple, aquest Agua, que sona ara aquí a Ràdio d'Esvern, una cançó que per mi també és una de les més reconegudes o que haurien de tenir més de reconeixement d'aquest artista perquè realment, si pares a escoltar la lletra, veuràs que té un missatge profund i molt, molt bonic.
¿Cómo quieres ser mi amiga? Si por ti daría la vida Si confundo tu sonrisa Por camelos si me miras Razón y piel
Difícil mezclar Agua y sed Serio problema Cómo quieres ser mi amiga
I marxem a parlar de més coses, concretament de curiositats, perquè no sé si sabíeu que Pau Donés era també escriptor i col·laborador en projectes solidaris i la seva filosofia vital i les seves cançons transmeten alegria, reflexió i un missatge d'esperança que encara avui connecta amb nous públics.
I ara passem a escoltar una altra de les cançons. Escoltem aquest grita, que és tot un crit, a vegades a demanar ajuda, a demanar aquesta mà extesa que ens ajuda i ens fa costat.
Hace días que te observo y he contado con los dedos cuántas veces te has reído y una mano me ha valido. Hace días que me fijo, no sé qué guardas ahí dentro y a juzgar por lo que veo, nada bueno, nada bueno.
Jo la veritat és que en els últims mesos he tingut un vincle molt fort a la música de Jarebe de Palo, de Pau d'Onès. Estic escoltant molt la seva música, potser és pel moment vital, no? Cadascú té el seu moment vital i la música que escolta també és un reflex d'aquest moment.
Bonito Bonito Bonito Bonito Bonito
I amb aquesta cançó ens acomiadem del programa d'avui. Fins aquí, la Rambla d'avui, dimecres, 17 de desembre. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just. També hem fet un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i hem tancat la primera hora amb les efemèrides, amb la Carta del Dia, amb la Palmira i amb el Temps, amb en Carles Rius.
A la segona hora, després de Bulletins, hem entrevistat l'alcalde de Sant Just d'Esvern, en Joan Passaganyes, i hem tancat el programa amb la CES Més 35, amb en Jordi Porta, i amb l'espai de vins amb el celler de Can Mata. Nosaltres tornem demà, com sempre, de 10 a 1, aquí, a Ràdio d'Esvern. Que sigueu molt feliços!
Fins demà!
Fins demà!