Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Acabarem l'hora a les 10 i 50 amb en Carles Rius que ens farà la previsió d'aquí a Sant Jús per les properes hores.
Després, ja a segona hora, a partir de les 11 i 10, com fem cada dia, tenim l'entrevista del dia.
Avui vindrà en Víctor Murillo, que és el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Jús.
I vindrà per explicar-nos com és l'exposició que hi ha actualment a l'equipament Les Escoles.
Una exposició que s'ha fet amb fotografia participativa amb l'alumnat del centre Esproceat d'aquí de Sant Jús.
Després, també, tot seguit, tindrem altres col·laboracions.
Per exemple, escoltarem a la infermera Sílvia Granollers, ex-infermera del cap de Sant Jús,
que sempre ha portat el tema del tabaquisme aquí al poble.
I, donat que el dia 31 és el dia mundial sense tabac i ara estem dins de la setmana mundial sense fum,
doncs ens parlarà dels perills o de les ajudes que hi ha avui en dia,
que ens poden donar des del centre d'atenció primària, per deixar de fumar
i, sobretot, també tenint en compte els perills que comporten les cigarretes electròniques o els vaporitzadors.
Bé, això serà d'aquí a una estona.
Acabarem avui dijous amb la secció de la Vanessa Montserrat, que ens porta a les xarxes socials.
Va, no marxeu, que comencem!
I hi ha dies que no m'agrades tant com ets.
I hi ha dies que faig molt tard i no ho trobes normal.
Jo no trob gent normal,
lo molt que m'ho et semblant.
Oh,
t'amiri més bon.
No és broma que t'estima totes hores,
pens en tot cada sabon.
I hi ha dies que és que no te puc ni mirar,
que no escoltes i ni t'esforces en dissimular.
Jo vull dissimular.
Jo vull dissimular.
Idò me posa xiulet.
Oh,
t'amiri més bon.
No és broma que t'estima totes hores,
pens en tot cada sabon.
Oh,
t'amiri més bon.
no és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor.
I no trob gent normal,
lo molt que m'ho et semblant.
No, no,
trob gent normal,
i vull dissimular.
Oh,
t'amiri més bon.
No és broma que t'estima totes hores,
pens en tot cada sabon.
que m'ho et semblant.
No és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor.
No és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor.
que m'ho et semblant.
Mmm,
que m'ho et semblant.
Mmm,
no és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor.
No és broma que t'estima totes hores de tots els records de l'amor.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic.
Ara no em pots demanar que pari.
Carinyo,
qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui,
ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui,
mira que exagerada.
Tia,
que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Passa un minut d'un quart d'onze del matí i ara escoltem la Mariona amb les notícies de Sant Just.
Bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
Vinga, tenim tres titulars a comentar, suposo.
Sí, doncs mira, comencem avisant que el dissabte, aquest dissabte, 31 de maig, és la data límit per demanar els ajuts pel menjador escolar 2025-2026.
Estaven oberts des del 15 de maig i fins al 31 de maig i és el termini de sol·licitar les ajudes
que podreu trobar a l'enllaç directe a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I els requisits per demanar-les són estar matriculat o matriculada o prematriculat a un centre educatiu de la comarca del Baix Llobregat,
sostingut amb fons públics i cursar segon cicle d'educació infantil primària i segundària
i si el centre escolar disposa de servei de menjador, evidentment.
No tenir dret a la gratuïtat del servei de menjador escolar, no superar el llindar econòmic establert en la convocatòria
i no estar en acolliment residencial al CRAE.
També a la notícia trobareu un videotutorial explicant el procés per complementar la sol·licitud
i si es necessita acompanyament per omplir el formulari es pot trucar al telèfon 93 595 04 64.
És a dir, que si algú vol fer aquesta sol·licitud i té algunes dificultats o no pot fer-ho
o li està acostant i no s'aclara, pot mirar o bé el vídeo que hi ha penjat a YouTube sobre com fer aquesta sol·licitud
o bé directament trucar a aquest telèfon i l'ajudaran i el guiaran per fer...
Exacte.
Molt bé. Que a vegades aquests passos són una mica complicats o la gent s'atabala molt, no?
Comença a veure opcions, no sap què marcar i sempre va bé també tenir una ajuda.
Això sí que ens quedi clar que és la data màxima el dia 31 per demanar aquestes ajudes per als menjadors escolars.
Exacte.
Molt bé. Mariura, què més tenim?
Doncs mira, tenim que el diumenge 1 de juny, a partir de les 10 del matí, l'Associació Ecologista Alnus, de Sant Just,
convoca socis, voluntaris i simpatitzants, i qui vulgui, per dur a terme tasques de manteniment al torrent de Can Cortès.
Concretament el racó del colibrí, situat a l'alçada del camí de Can Biosca, a uns 250 metres de la masia de Can Candeler.
Vale.
A partir de les 11 es col·locaran dos albergs d'insectes, sedits per Depana, per als quals es recolliran canyes, pinyes i altres materials per preparar-los i muntar-los.
I també es preveu fer una valoració de les diferents tasques en què participen Alnus, la Vall de Sant Just, Collserola i SEPA Ecologistes de Catalunya, si es compta amb suficient quàrum.
Durant les jornades es farà un recordatori també a Antoni Mercader, que va ser activista i voluntari d'Alnus, que va morir recentment.
I Mercader va destacar per la seva participació activa en l'àmbit social i artístic, així com amb el seu esperit lliurepensador, tal com diuen des d'Alnus.
I l'actuïtat busca continuar implicant la ciutadania en la cura i conservació dels espais naturals d'aquí, del municipi.
Molt bé. Sabem que Alnus, aquesta entitat ecologista d'aquí de Sant Just, de tant en tant, va fent també les seves sortides per conscienciar la gent de Sant Just.
Sobretot tenim aquí molt a prop Colserola, hi ha diferents aparatges, com el torrent de Can Cortès, que sempre s'han tingut més en compte, o especial cura, i va fer també aquestes sortides per tenir cura del medi ambient.
I sobretot per conscienciar la gent, com hem dit.
Exacte.
I Mariona, ens falta un últim titular.
Doncs mira, portem dades de l'informe socioeconòmica anual que fan des del Consell Comarcal del Bas Llobregat.
I bé, tenim que a Sant Just, l'any 2024, la població es va mantenir estable, tot i que creixi la proporció de persones més grans.
Més del 57% dels veïns majors de 64 anys són dones, i la presència de la població estrangera al municipi és inferior al 13%, que és una xifra menor que la mitjana comarcal.
Pel que fa a l'ocupació, Sant Just mostra estabilitat empresarial i una taxa d'atur que s'alinea amb la reducció registrada a tota la comarca.
I la contractació creix, sobretot en els sectors de comerç i serveis a la producció, mentre que la sinistralitat laboral es manté per sota de la mitjana del Bas Llobregat.
I en general, a la comarca, el Bas Llobregat ha augmentat un 1% la seva població, que ja supera els 848.000 habitants.
Oh!
Sí, sí, Déu-n'hi-do, són molts.
Sí, sí, sí.
Són molts.
I el creixement es basa sobretot en la migració, ja que els naixements són menys que les de funcions.
L'economia comarcal continua forta amb un producte interior brut que arriba a més de 30.600 milions d'euros i una taxa d'atur que baixa fins al 7,9%.
No obstant això, els accidents laborals han crescut lleugerament durant l'any amb més de 10.000 casos registrats.
I bé, ara hem fet un resum així molt ràpid.
Sí, bé, clar, per donar quatre dades no podem inflar el cap de la gent amb un milió de dades.
Qui vulgui veure l'informe complet té les 46 pàgines que durà aquest informe amb enllaç directe a la notícia que trobarà a la vegada web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé.
Doncs, Mariona, hem fet un bon resum, no?, hem destacat les quatre xifres més destacades i ja ho hem dit, que qui vulgui indagar una mica més,
que entri a radiodesvern.com, a la notícia i allà trobarà l'informe desplegat.
Exacte.
Gràcies, Mariona, per aquests tres titulars de les notícies de Sant Just, deixem una promoció i seguim llegint les portades dels diaris d'avui.
Perfecte, fins ara.
Hola, soc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
10 i 22 minuts.
Mariona, obrim les portades dels diaris d'avui, els diaris en català, i a veure amb què ens sorprenen.
Què ens diuen?
Doncs el diari ara obre amb notícies sobre guerra al Pròxim Orient i diu que Sánchez insta la Unió Europea a mobilitzar-se per aturar l'atac a Gaza.
Vas veure ahir, Mariona, imatges del... com si diguéssim el representant o el portaveu a la ONU de Palestina.
No, no, no les he vist.
Doncs, bueno, van sortir algunes imatges als mitjans i el pobre home, perquè, o sigui, a mi em va fer com, no sé, una llàstima, es va posar a plorar.
Estava descrivint la situació que vivien, que estaven vivint a Gaza, no?, de la quantitat de morts d'infants, de mares que perdien els seus fills, de famílies desestructurades.
I va començar, estava llegint un paper, no?, estaven allà asseguts, com si fos rotllo un Parlament, més o menys.
I mira, es va posar a plorar, però amb una... no sé, amb una... era una mena de ràbia, desesperació.
Home, clar, és que què ha de fer? O sigui, està veient com estan assassinant absolutament tot el seu país i que el món occidental no fa res.
O sigui, ara s'està començant a mobilitzar els països, però és que, vull dir, la xifra de morts està en moltes desenes de milers de persones han mort des de l'octubre del 2023.
Clar, l'home descrivia tots aquests horrors, no?, i al final deia, és que ningú fa res.
I, bueno, doncs això, suposo que fruit de la tristesa, de la impotència, de tot, l'home és que se li saltaven les llàgrimes i va ser un moment com molt, no ho sé per mi, molt xocant, realment.
En fi, comenta simplement això.
Sí, sí, és molt fort.
Què més hi ha a la portada, Mariona?
Bueno, seguim amb la mateixa notícia, diu que el president espanyol reclama von der Leyen accions contra la invasió il·legal de la Franja,
i diu que cada cop més líders europeus s'assumen a la crítica Netanyahu per les matances de Palestins.
I era hora. Van més de 50.000 morts tard.
En fotografia principal, veiem la tràgica notícia que hi ha hagut set morts al volcà, una pastera a El Hierro, a les Canàries.
Diu que una embarcació que estava sent rescatada quan estava a punt d'arribar a port a l'illa Canària del Hierro,
amb 150 persones a bord, va volcar ahir amb el tràgic balanç de 4 dones i 3 menors morts i diversos menors més en estat greu.
Clar, és una embarcació que ja són molt... vull dir que estan molt fetes merda, que són molt precàries.
Però a més és que van morir just quan estava al port.
Clar, clar, vull dir, arriba a la pastera, volca i pensa que és una embarcació saturada de persones,
que diu que en aquest cas anaven 150 persones a bord.
Sí, sí, que sembla mentida, eh, que hi capiguen allà.
Que a més es va quedar uns quants minuts volcada del revés, que clar, tu imagina't.
Doncs sí, potser si ets una persona jove i forta, se't volca, pots sortir ràpid,
i potser si saps nedar, doncs no tens cap mena de problema.
Però clar, hi van nedons, hi van nens petits, que volquen, et quedes atrapat sota la barca,
que potser ni saben nedar, saps?
No, no, no, clar, els nens, els nedons no saben nedar.
O fins i tot adults, perquè clar, són gent que depèn de quin país d'Àfrica venen,
no tenen mar, per exemple, i no tenen per què saber nedar, vull dir...
I clar, només per la tonteria de què volqui la barca, doncs és un accés mortal.
Sí, sí, és molt fort.
I aquí la fotografia, doncs, és això, és el moment just.
Bueno, es veu almenys la barca volcada, i clar, gent intentant salvar.
Clar, i 150 persones allà sota, amb la desesperació de voler sortir,
segur que també és probable que s'ofeguin uns als altres.
Sí, sí, sí, total.
Què més tenim, Mariona?
També tenim que Espanya es va reactivar per defensar el català a Europa fa menys d'un mes.
També que Rússia proposa per dir lluny una nova ronda de converses amb Ucraïna.
I també veiem que Trump no donarà visats als funcionaris estrangers que l'hagin criticat.
Atenció, eh? A aquest nivell estem.
Vull dir, has dit una paraula meva, doncs no tens visat.
Sí, sí, sí.
Digues, digues.
No, no, no, que és així, que és que...
Bueno, Elon Musk ja ha plegat files, després de només quatre mesos de començar el mandat amb Donald Trump,
ja ens han trencat peres, o sigui, és que he imaginat.
I bé, tanquem portada del diari Ara, amb la notícia que el Suprem obliga a tornar a l'Aragó als frescos de Sichena.
Diu que el Tribunal dona 20 dies pel retorn de les obres del Manac i la Generalitat demana prudència.
Molt bé, això és pel que fa al diari Ara, Mariona.
Passem ara a l'Avantguàrdia.
L'Avantguàrdia obre amb la crispació política i diu que el PSOE i el PP entaulen una guerra bruta amb el focus en l'UCO.
Diu que els uns intenten desprestigiar la unitat de la Guàrdia Civil mentre que els altres fitxen agents afins.
En fotografia principal, veiem la tragèdia al port del Llerro, amb el naufragi d'aquest cayuco, d'aquesta pastera,
en què anaven prop de 180 emigrants.
Aquí l'Avantguàrdia puja la xifra de persones que anaven dins de la pastera
i diu que va assegar ahir la vida almenys de set persones, quatre dones i tres menors,
una de setze anys i dues nenes de cinc,
i un nadó que continuava desaparegut al tancament d'aquesta edició,
vull dir, un nadó desaparegut pel mar.
Sí, sí, doncs difícilment...
Que dius, és un nen petit, doncs mira, potser ha aconseguit sortir i vés a ser per on ha sortit
i com que sap aguantar-se, doncs un nadó...
Un nadó no.
Què més?
I això.
També veiem que treball condiciona l'OPA a l'ocupació i les oficines.
Diu que el Ministeri reclama condicions més dures per acceptar l'operació del BBVA sobre el Sabadell.
Veiem que l'Avantguàrdia avui fa una entrevista a la cantana Itana
i posa una cita seva, diu que prefereix que el seu primer estadi sigui a casa, a Barcelona.
Que, si no m'equivoco, a mitjans de juliol...
Jo diria que el 19 de juliol, alguna cosa així, el 17 o el 19 de juliol.
Sí, a mitjans de juliol actuar a l'estadi olímpic.
A l'estadi olímpic que no al Palau Sant Jordi, eh?
No, no, no, que és diferent.
Quan ja passes el nivell del Palau Sant Jordi toca l'estadi olímpic, que van els grans, grans.
Vull dir...
Home, és que és l'estadi olímpic, o sigui...
Sí, però realment l'Aitana ara mateix, dins de la indústria musical espanyola, està dalt de tot.
Home, a nivell de pop musical, l'Aitana sí.
Vull dir, és de les referents...
Sí, és de les artistes espanyoles més escoltades, jo crec.
Sí, sí.
I l'omplirà, l'omplirà de sobres.
A més, també té molt de públic de...
Vull dir que no només vindrà gent de Barcelona, lògicament en aquests concerts també ve molta gent de fora.
Inclús també té...
Bueno, ha fet gires per Llatinoamèrica, i jo estic segura que hi haurà gent de Llatinoamèrica
que vindrà a Barcelona als concerts de l'Aitana.
Segurament.
Segurament, perquè és una noia, doncs això, que ara està al top, i que té uns fans molt...
Molt fans, molt fans.
Sí, sí, sí.
Exacte.
Que és artista del Bas Llobregat.
Sí, sí, de Sant Climent.
Comarca de talents, eh, aquí també.
Tenirà la Rosalia.
Home, home.
És topa.
Tu diràs, tu diràs, aquí a Sant Climent, home.
I tant.
Seguim, més notícies de La Vanguardia.
Parla de la crisi climàtica que causarà un èxode massiu el 2050.
La Vanguardia parla de 1.200 milions de persones que s'hauran de moure de casa seva per causes climàtiques.
Uau.
El 2050, eh, que sembla que quedi molt i queden 25 anyets.
Sí, sí, sí.
Clar, entre inundacions, bueno, tempestes, huracans, que puja el nivell del mar, no?
Vull dir, hi ha molts llocs que seran inhabitables.
Llocs que farà...
Deserts, no?
Que farà una calor insuportablíssima i la gent marxarà.
Vull dir, a 50 graus...
No es pot viure.
A 50, 55 graus, jo què sé si arribarem, però hi arriba un moment que dius...
Que arribem al col·lapse, Mariona, arribem al col·lapse, eh?
Perquè 1.200 milions de persones, em dius tu on les posem?
És que...
A viure al desert.
Per això, per això.
O sigui, mare meva.
I ja, per tant, que a la portada de La Vanguardia també menciona que el Suprem ordena el retorn de les pintures de Seixena.
I veiem, doncs, això, amb fotografia de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Seixena,
que estan exposades al Manac des dels anys 60.
Mariona, passem ràpidament a les altres portades que hem de trucar en Joel Raguant.
En el periòdico obre amb, dient que el jutge investiga l'intent d'atacar el fiscal Grinda.
És el complot de la militant contra l'UCO i anticorrupció.
S'accege el PSOE.
També, la imatge de portada del periòdico també és la tragèdia de les Canàries,
en què quatre dones i tres nens moren en el volc d'aquest cayuco que arribava al port del Llerro.
I, doncs bé, 15 de les 17 comunitats acullen menys menors migrants dels que correspondria per població.
I ja, doncs, demana als presidents del PP que es parli també de finançament.
Notícies, què més diu el periòdico?
Diu, un registre online permetrà que les grans ciutats puguin multar les zones de baixes emissions.
També, doncs, que el Tribunal Superior confirma que el Manac ha de tornar a les pintures murals de Cixena.
I parlen també d'un crim que queda pendent de resoldre.
Diu, l'ucraïnès assassinat a Madrid tenia vincles amb el govern de Kif.
Això és la portada del periòdico.
Pel que fa a l'última, el punt avui obre amb la notícia dels murals sentenciats.
Amb la notícia que el Tribunal Suprem ordena aquest trasllat de les pintures del monestir de Cixena,
que estan conservades al Menac, a Aragó,
tot i els advertiments dels experts dels danys que poden sofrir.
També, ja em dius tu com ho transportaran, Mariona,
perquè són murals que estan enclastats en...
O sigui, són murals, vull dir que estan en...
Saps? Estan en parets, vull dir que s'ha de moure tot allò
i ves a saber com el trasllat, si s'acaben de fer malbé o no.
Entenc que ja, avui en dia, hi ha tècniques per poder moure aquestes coses
i que, en principi, no es facin malbé.
Clar, no sé quin és exactament l'estat d'aquestes pintures,
però, vull dir, si es van moure cap aquí, es poden tornar cap allà.
Ja, ja, sí, sí.
Diu aquí, l'Hospital Ernest Lluc hauria de ser una realitat el proper mandat.
És una entrevista que fan a l'alcalde de Ripollet, del PSC.
També diu aquí que Salvador Illa es compromet amb el català a l'escola,
que el ministre Alvarez afirma que el català a Europa és irreversible,
també que els quadres de Rubens brillen al Caixa Fòrum provinents del Prado,
també parlen del desastre de l'ajuda humanitària que continua costant vides a casa
i també dels antics responsables de l'ADGaia que neguen que hi hagués irregularitats.
Mariona, són les notícies d'avui.
T'escoltem després, a les 11 i a les 12, amb els butlletins d'aquí de Sant Just
i a la una també amb tot l'informatiu complet de les notícies d'aquí del poble.
Perfecte, Núria, ens escolta'm ara.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
If I took your hands and I know you're all that I want this time
I'll imagine you fell in love on the wonder moonlight skies with you
I think I'll picture you with the waves, the ocean's colors on your face
I'll leave my heart with your air, so let me fly with you
Will you be forever with me?
My love will always stay by you
I'll keep it safe, so don't you worry a thing
I'll tell you I'll love you more
It's stuck with you forever
Són les 10.36 i hem connectat amb en Joel Reguant per fer l'actualitat política
Joel, bon dia
Molt bon dia Sant Just, com esteu?
Doncs mira, bé, molt bé, amb ganes de posar-nos al dia
Tot i que acabem de llegir les portades dels diaris
I déu-n'hi-do, eh, la de temes que hi ha
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, déu-n'hi-do
Em sembla que no ens podem queixar
En general no ens podem queixar mai
Però aquesta setmana és bastant intensa
És una setmana de les intenses
A més a més et dirien tots els fronts
Perquè miris on miris hi ha fronts oberts
I hi ha molta, molta, molta actualitat
Però vaja, et sembla que comencem per casa nostra?
Vinga, comencem per aquí a Catalunya
Vale, doncs comencem per Catalunya
Que per qui no ho sàpiga parlem català
Eh, ho dic perquè és una cosa que a vegades
Si fa poc es va fer viral
Una noia argentina que deia que això
Ho fèiem per molestar
Doncs em sap greu parlar català a casa meva
Eh, però per molestar no
És la nostra llengua
I volíem que fos una llengua oficial a Europa
No ho és a dia d'avui
Encara no
No s'ha aconseguit
Encara no
S'ha posposat la votació
Per què?
Perquè això requereix d'unanimitat
I no la tenim
Llavors no s'ha pogut aprovar
S'havia passat ja a plenari
Però no s'ha pogut aprovar
És veritat que s'havien anat incorporant països
Però no tots
Per exemple, un dels que està posant traves
És Finlàndia
Això que sorprèn una mica
Perquè el finès
Té menys parlants que el català
Vaja, al final també
Això és geopolítica
Això és diplomàcia
I això són les gestions
Que es puguin fer
I les que no es puguin fer
Per cert
Deixeu-me explicar
Que Salvador Illa
President de la Generalitat
No ha estat aquests dies
Que s'estava discutint
L'oficialitat a nivell europeu del català
No ha estat aquí
Perquè està de viatge
Està a Japó
Està de viatge al Japó
Sí, al Japó
Per cert, saps quin altre president
De la Generalitat
Havia estat de viatge al Japó
Fa molts anys?
Jordi Pujol
Jordi Pujol i Soleil
Correcte
Jordi Pujol
Era una de les bromes
Que s'havien fet tota la vida
Era allò de
Som 6 milions de catalans
I en quin hotel s'ho esperen
Però això és una broma
Que mai va passar
Però realment
És aquelles bromes
Que passen de generació en generació
Salvador Illa
És a fora
És al Japó
Amb ell també una delegació
De diplomàtics
També d'empresaris
La Carme Ruscalleda
També l'he vist per allà
Ensenyant la cuina catalana
A els japonesos
Exportant una mica
El producte nacional
I també
T'he de dir
Que hi ha una delegació
De periodistes
Que també ha estat objecte de debat
Això de tenir corresponsals
D'enviar-hi els periodistes d'aquí
També hi ha hagut anècdotes
Jordi Turull
El líder de Junts
Criticava que Salvador Illa
No hagués estat aquí
Just quan es discutia
L'oficialitat del català
Evidentment
Doncs el viatge ja estava planificat
Però també hi ha un criteri aquí
D'oportunitat política
O d'al final
On vulguis
Posar més èmfasi
En aquest cas
Doncs sap greu
Que el president no hagi estat aquí
Durant un moment important
Pel català
Perquè al final
El reconeixement del català
A nivell europeu
Li implicava una sèrie de drets
I també una sèrie de proteccions
Que a dia d'avui
Encara no té
Una llengua que parlen
10 milions de persones
I per això us ho deia
Al finés
Té menys parlants
Que no pas la llengua catalana
Però bé
El camí no s'ha acabat
Alemanya també es va
Posar allò
Bastant de forma
Bastant contundent
No em sembla
És a dir
Que també era un
És a dir
El govern alemany
Recordem que hi ha canvi
De govern
Llavors aquí el govern espanyol
Ha de fer la seva feina
I ha de pactar més
Amb alguns governs
Que acaben de començar
És veritat
Que potser les grans traves
No les han posat
Els governs dels països grans
Però
Sí que Alemanya
No era dels més partidaris
I aquí hi ha un petit detall
Per què?
Perquè és car
No perquè s'han de posar
Més tractors
Perquè s'han de posar
Més mitjans
Espanya deia que ho sofregava ell
Per tant
Aquest ja no seria el problema
Des del moment en què
L'Estat que ho sol·licita
Demana
I diu que ho pagarà
També un detall
Sorprèn
Que hi ha giro diputats
De part la catalana
Que estigui en contra
Més que res
Perquè l'oficialitat del català
No va en contra
De la de cap altre idioma
Entresa del castellà
No és en contra de
És a favor de
En tot cas
És una més
De les tantes que hi ha
Jo el que tenia entès
Era que aquests països
Que s'oposaven
O que s'han oposat
Que el català
Fos
Sigui llengua oficial
És perquè els hi fa por
Que altres llengües
També
Que no es parlen tant
Com per exemple
El rus
També
Assumin el caro
I vulguin ser llengües oficials
No?
I el que hauríem de mirar
Si és oficial
En algun dels estats membres
El català en aquest cas
Té l'estatus de cua oficial
Per tant
Té la mateixa importància
Que el català
Perquè totes dues
Són oficials a Catalunya
El rus
Hauríem de mirar
Si és oficial
En algun dels estats membres actuals
Però el rus
No en forma part
Jo el rus
També en forma part
Llavors
Es pot demanar
L'oficialitat d'una llengua
Que no és oficial
En el seu territori
Home
Doncs com a excusa
Sé que es va posar
Però vaja
Això se li hauria d'acabar
De donar una volta
El camí no s'ha acabat
S'ha posposat
Per tant
En cap moment
Vol dir
Que això s'hagi acabat
Però vaja
A Catalunya
També ens han passat més coses
Una d'elles
Ens ha passat amb la DGAIA
La Direcció General
De la Infància i de l'Adolescència
Que ja no es dirà DGAIA
Ara es dirà Direcció General
Per la Prevenció i Protecció
De la Infància i de l'Adolescència
DGPPIA
No sona tan bé
Perquè abans ho deies tot
Del tiró
DGAIA
I ara doncs
No sé com ho pronunciarem
Ara es ha dit
DGPPIA
Saps?
Una mica rara
És veritat
Estava difícil
Pels que portem tota la vida
Dient-li DGAIA
Encara que el concepte
Estigui similar
Què ha passat?
Després de les polèmiques
Que hi van haver
Sobretot amb la menor
Recordeu eh?
La menor que estava tutelada
I que havia patit violacions
I que a més a més
S'havia ofert altres homes
Per una suposada parella
Que era 10 anys més gran que ella
I ella estava tutelada
Sí
Doncs després de tot això
S'ha volgut
Han sortit moltes veus en contra
Molta opacitat a la institució
Moltes externalitzacions de coses
Que no s'haurien d'haver externalitzats
O preus que es pagaven
Per un servei que no es prestava
En aquest cas
Més que de tutel
Era de guarda de menors
O de convivència
Llavors
L'ADGAIA ha donat un tom
El govern ha donat un tom
I el que ha fet és
Vale, anem a posar l'èmfasi
En la protecció
I la prevenció
En aquest sentit
I per tant externalitzaran menys
O això és el que afirmen
Després hem d'anar-ho veient
I li canvien el nom
Diu la consellera
Que no només és un rentat de cara
Diu que és més profund que això
Que és un canvi
En el que és l'ADGAIA
Faig un matí
L'ADGAIA és una estructura d'estat
I crec que els catalans i catalans
La percebem
Com a una institució fonamental
A la nostra vida
Per tant
Els moviments que es donin
En una institució com aquesta
Han d'estar molt medits
I molt encaminats
A l'objectiu
Que és la infància
I l'adolescència
I el seu benestar
No pot ser només un canvi de cara
I també
I això ho faig ja
A més a nivell de prec
No pot ser una cortina
És a dir
El cas greu
Que tenim sobre la taula
S'ha d'investigar
I volem saber
Què ha passat
I què ha fallat
I si n'hi ha més
Això ho hem de saber
És a dir
Que n'hi ha més
Que n'hi ha més
Jo crec que sí
Perquè n'han anat sortint diferents
És altra menys probable
Sí
Però clar
També és veritat
Que una cosa és quan surten
I l'altra és
Que realment hi hagi
Perquè això passa
L'efecte crida
Quan surt un cas mediàtic
En surten més
Però s'han de contrastar
Llavors
Que n'hi ha més
Pinta que segur
Però contrastem-ho
A partir d'aquí
Que no serveix com a
Vale
Ja ho hem canviat tot
I ja està
Això va passar amb l'antiga de Gaia
No, no, no
Va passar amb l'antiga
El que tu vulguis
Per això ho investiguem
I volem saber
Què ha fallat
Més que res
Ja no dic a nivell de crítica política
Ho dic en el nivell de
Per no cometre els mateixos errors
Perquè n'hem d'aprendre dels errors
Si se n'han comès
Doncs s'ha de depurar responsabilitats
Però és que a més a més
S'ha de prendre dels errors
Per tant
Tinguem molt en compte això
I per això
Jo utilitzo aquesta frase
La de Gaia
Estructura d'Estat
Perquè crec que per tots els catalans
I les catalanes
És un argument
És una institució fonamental
En el nostre dia a dia
No acabem, eh?
En Catalunya
No acabem
Et diu algú
Ciccena
No és Catalunya
Home, això
Ciccena
Tribunal Superior
Les obres del Menac
Les obres del Menac
Eren uns frescos
En aquest cas
Que havien estat molt deixats
En el monestir de Ciccena
A l'Aragó
I que al final
El Tribunal Suprem
El que ha dit
És que han de retornar
A la que havia estat casa seva
A l'Aragó
No s'ha dit d'altres obres
Que estan al Prado
Que estan a altres llocs
Que estan...
Només les del Menac
No?
No són seves
Sí, només aquestes de Ciccena
I del Menac
Que això es va convertir
Recordem
En la mana
En una causa política
Que fins i tot va donar
Un missatge de cap d'any
Allà com si fos
Un botí de conquesta
I un punt important
Que aquí també
Alega la Generalitat
Per cert
Salvador Illa ha dit
Que no s'ho posarà
A la sentència de retorn
Però que
Primer l'art
Primer les obres
Punt importantíssim
Punt importantíssim
Les obres que s'han retornat
De Ciccena
Els experts diuen
Que no estan ben conservades
No estan obertes al públic
I és que a més a més
No estan en espais
Preparats per tenir-les
Per tant poden afectar les obres
I estem parlant d'obres
D'un valor important
O sigui que el lloc on han d'anar
El lloc on han d'anar
A Ciccena no és un lloc adaptat
Per la conservació d'aquestes obres
No
I de fet un punt
Catalunya les compra
I les restaura
Això ho pagaran?
Vull dir
Haurien
Haurien
Però clar
El que ens ha costat conservar
El que ens ha costat conservar
Aquí aquestes obres
Això
Aragú ho pagarà
O com ho faran?
Hauria
Però clar
Ja ho veurem
Punt important també
Com es traslladaran aquestes obres
Aquestes obres són delicades
Molt delicades
I s'han de tenir un lloc
Perfectament preparat
No es compleix
Jo penso que el patrimoni
Estístic que tenim
És que el cop molt valuós
Com per
No sé
Fer operacions estranyes
Més quan
La voluntat
En aquest cas
Dels adquirens
Manac i companyia
Ha estat conservar-les
Allà no els conservaven
Per això es van comprar
Per això s'han restaurat
Per això s'han cuidat
I ara tenim aquesta sentència
En contra
Em sap greu pel patrimoni
Sincerament ho dic
Potser m'estic posant més
En una part opinativa avui
Però és que sincerament
Hem de pensar també
Igual que us deia
Amb la DGAI
Hem de pensar amb els menors
Aquí s'han de pensar
En les obres
Que per això estan
I al final és patrimoni
I si el perdem
Per molta restauració
Que li fem
L'hem perdut
Llavors
Una altra sentència
En contra
L'anèssima sentència
En contra
D'aquest tema
Debat polític al voltant
I
Una altra vegada
En contra dels interessos
De Catalunya
I també com a societat
Del patrimoni
Que tenim
Això és molt important
Adé
Imagina't què passaria
Si al british
Li començessin a caure denúncies
Per les obres
Que té d'Egipte
Fos un exemple fàcil
T'ho cuidaríem bastantes sales
Al british
Però vaja
Tots els museus
Tenen coses que no són seves
O que originalment
No eren seves
Però que van acabar allà
Ara que m'hem mogut
Al british
A veure
Aixequi un canvi ràpid
Parlem en anglès
Si vols
No cal
No cal
Que som
No cal
No són ni les 11 del matí
Joer
Encara no hem fet canvi de xip
No hem fet canvi de xip
Però és igual
Vull dir al final
Anem a
Estats Units
No?
Per què?
Perquè hi ha un adeu
Hi ha un comiat
Sí
No sé si saps
El d'Elon Musk
Que ha trencat aquí
Les relacions
Amb
Amb Donald Trump
Amb el president Trump
Elon Musk ha decidit abandonar
Ja es va dir
Que no s'hi estaria gaire
Recordem que les accions
De les empreses
Havien perdut molt valor
Que les empreses
Estaven patint una greu de ballada
Tesla
Segueixen carament Teslas
Segueix havent-hi
Un erratvi important
Contra Musk
De fet
Musk era
I aquí ho havíem dit
Algún cop
Era l'element més radical
D'un govern de Trump
I se n'ha anat amb pulles
Se n'ha anat amb certes factures
Pendents
Cap a Donald Trump
De què?
La política fiscal
Que està aplicant
No li agrada
Ara en parlarem
De la política fiscal
Molt ràpid
Però
Musk ha abandonat
Jo penso
I això ja és
Teoria meva
Una altra vegada
Que és bo
Per al govern
Als Estats Units
Que no el de Trump
Per al govern en general
La sortida d'Elon Musk
Perquè era com una figura externa
Però que tenia incidència interna
Però que no estava molt clara
No?
Molt definida
Era polèmic
Cada vegada que parlava
Pujava el pa
Llavors
La seva sortida
I que ara només hi hagi una veu
Que en aquest cas serà
La de Trump
Que és el president electe
Almenys l'han elegit
Saps les urnes
Doncs com a mínim dotarà de coherència
Ja veurem després què fa
Però com a mínim
És una sortida que crec
Que es pot interpretar
Des d'un punt de vista positiu
Té deures pendents
Musk no ha fet tot el que havia dit
Que faria
A partir d'aquí
Que jo sempre dic les notes
A final de curs
Ja ho valorarem
Quan arribi el moment
I Donald Trump
Que no me'n vull oblidar
Perquè ell és el president
També ha tingut algunes coses
Aquesta setmana
Per exemple
De moment ha aturat
Cert visats
Les ha tingut una altra vegada
Amb la Universitat Harvard
Ostres
Van a totes
Entre les dues parts
Crec que les postures
No havien estat mai tan lluny
No donar visats
Als estudiants de fora
Això evidentment
Afecta estudiants
Del nostre país
Que havien de visitar
Als Estats Units
I avui no saben
Què passarà
Per tant
Incertesa
Quan estem a les portes
De juny
I els cursos
Als Estats Units
Comencen d'hora
Clar però és que
Tu imagina't
Que vols entrar
A la Universitat de Harvard
Que passes mil exàmens
Que proves
Que t'admeten
O sigui
Que et diuen que t'admeten
Però que ara
En aquest tio
Que digui que no
I no
Que no puguis anar a estudiar
Perquè saps
No ho sé
I ho dic
En un punt de vista
Molt nord-americà
Anar a Harvard
També per ells
Tenir alumnes de fora
És positiu
Perquè al final
El que estàs fent tu
És importar el talent
Llavors
Que aquesta incertesa
I per això us deia
Cuidado
Perquè
Aquí al Harvard
Els cursos nord-americans
Comencen més d'hora
Per tant
Que estiguem al juny
I que no estigui clar
Això és una incertesa molt greu
Molt greu
I és un problema
A més a més
Tram ha tingut un altre revés
Els tribunals
Han començat a tombar-li
Aranzels
Que ell havia aprovat
Per cert
Unió Europea
Ha tornat a apretar una mica més
Per forçar més negociació
En aquest cas
Ha dit que
Que no estaven avançant
Les negociacions
I que per tant
Per aquest motiu
Doncs ell
Volia apretar
Un 70%
Que després
Va deixar en suspens
L'any demà
Va com crear l'alarma
I ho va deixar pendent
Per l'any demà
Conclusió
Trama de negociar
Molt més
La Unió Europea
L'any demà
L'any demà
Harvard
En peu de guerra
Els estudiants
De moment
Els pitjors parats
I
Continuarem una miqueta
Amb aquesta
Política d'anades i vingudes
Per dir-ho finalment
M'ha agradat aquesta paraula
Política d'anades i vingudes
La patentarem
Bueno
Potser no cal patentar
No, Joel
No, però està
Realment
Ara que la reflexiono
Està ben pensada
Política d'anades i vingudes
Perquè aprovo uns aranzels
Però després els suspenc
A l'espera de negociar
Però és que això ho ha fet
Realment
Però és que porta així
Porta molt
O sigui
És que al final
Saps com la història
De Pere allà
El llop
Que mai es creua
Que sempre deia
Que venia
Que venia
Que venia
El llop
I que quan venia
De veritat
Ningú se'l va creure
Una mica això
Et diré una cosa impopular
Et diré una cosa impopular
És veritat
Que li està sortint
És veritat
Que a les seves empreses
No els ha anat bé
És veritat
Que Wall Street
Va patir
Però està aconseguint
El que vol
Que és que al final
Arribi a acords
En els termes
Que ell vol
Que això és una cosa
Que qui té força
Per negociar
Saps
Us recomano
Una última pel·lícula
En aquest cas
Un documental de Netflix
Que he vist aquesta setmana
Dels Estats Units
Que crec que parla
De la política americana
I de com es prenen decisions
Que és la caça de Bin Laden
Hi ha tres capítols
El bosc al tercer
Si voleu
Ja us aneu direm
El bosc al tercer
Home però si no veiem
Els altres dos
Com l'enganxen
Com l'enganxen
I com es decideix
Aquella operació
Si voleu
Ja en parlem un altre dia
Però com es decideix
I com és el president
Barack Obama
Qui diu
Som-hi
Perquè hi havia persones
En aquest cas
Joe Biden
Que el coneixem bé
Que va dir que no
Però us ho recomano
Està a Netflix
Si el voleu
I així també veureu
Una miqueta de política
Nordamericana
Molt bé
Doncs escolta'm Joel
Moltíssimes gràcies
Per l'espai d'actualitat
D'avui
Nosaltres tornarem
A trucar-te d'aquí
Uns dies
Per posar-nos més
Més al dia
En alguns temes
De l'actualtat
Perfecte
Doncs bon cap de setmana
Bon cap de setmana Joel
Que vagi bé
Adéu
Adéu
Doncs jo no separo la brossa
Em fa mandra
Tu sí?
Esclar
Marcel
Cada cosa em toca, eh?
Esclar
Reciclar
Reciclar
És massa evident
Per no fer-ho
Envasos de cartró i paper
El contenidor blau
O el covell del porta-porta
Generalitat de Catalunya
Sempre endavant
O un dia t'aixeques i dius
Un dia t'aixeques i dius
Vinga
Que avui faig el pas
I sents que pots fer-ho tot
Sé tu mateixa
I estimar qui vulguis
Com el pas de trobar
El que et fa sentir bé
El de fer barri
O el de cuidar el planeta
Nosaltres el fem per connectar a aficions
Natros per gaudir la colla
Jo per parar
Per fer un nou pas
Amb més força
Estar el pas de
Crec en mi
I crec
Expressar-me
Vinga
Aprendre coses noves
Ok
Estar el de fer sim
I dormir a prop de les estrelles
Estar el de viatjar
No, no
El de viatjar més
Si ui
Un dia descobreixes que per fer-ho tot
Només has de fer un pas
Fer-te el Carnet Jove
A CarnetJove.cat
A CaixaBanc
O a Imagin
Fes el pas
Baixa't l'app
I gaudeix dels avantatges
Del Carnet Jove
I del Pac Jove 2024
Ara són les 10 i 53
Farem la previsió del temps amb el Carles
Abans però
Destacar que el documental
El que acaba de dir
El nostre col·laborador
En Joel Raguant
El van estrenar
A mitjans de maig
Cap al 20 de maig
I està a Netflix
I es diu
Caceria Implacable
Osama Bin Laden
Que és una docu-sèrie
Que centra això
En la captura i l'assassinat
Del líder d'Al Qaeda
I que doncs això
Dura tres capítols
Puntualitzant perquè
Estàvem buscant pel títol
I no el trobàvem
I es diu així
Caceria Implacable
Osama Bin Laden
Bé
Aquesta puntualització
La deixem a part
I ara passem
Sí
A temes meteorològics
Carles
Bon dia
Molt bon dia
Què tal?
Doncs mira
Amb solet
Bona temperatura
Calor
Benvinguts a l'estiu
Sí, no?
Bé
Continuem amb aquesta situació
D'anticicló
De vents de sud
De domini de sud
Tot i que a la costa
Tenim una miqueta de marinada
I freno una mica el termòmetre
Però ja estem comprovant
Com cada dia que passa
La temperatura va pujant un palet més
Recordeu que dimarts
Estàvem a...
Bé
Dilluns la mínima va ser de 13
Dimarts ja vam pujar cap als 14-15
Ahir estàvem a 18
I avui hem pujat fins als 17
Perdó
Ahir estàvem a 16
I avui hem pujat a 17
Estem parlant de mínimes
I les màximes també
A poc a poc han anat pujant
O sigui vam estar un cap de setmana
Doncs força bo
En 21-22 graus
I ahir ja vam fer rècord
En alguna estació
Seran uns dies
Tant avui dijous
Com demà divendres
I també probablement dissabte
En què la màxima
Encara pujarà una miqueta més
I avui farem rècord
D'aquest 2025
Però bé
La part positiva d'això
És que estem a 29 de maig
I que ara estiguem fent
Rècords de màximes
Doncs
Tampoc no passa res
Perquè altres anys
Ja el mes de març
Havíem arribat als 25
Realment és una temperatura
Doncs
Típica de finals de maig
O de primers de juny
I estem en aquesta situació
Ahir a aquesta hora
Estàvem a 22 graus
Sí
Ara en aquests moments
A l'escola Montseny
Que està una mica més avall
Està a 25 graus ja
25,1
I aquí a Can Ginestà
Recordem que a Can Ginestà
No estem a terra
No està en superfície
Aquesta estació
Està alçada
Està a la tercera planta
Bé
El terrat de Can Ginestà
Sí
Aquí marca 23,9
O sigui 24
Però vaja
En superfície segurament
La temperatura és una miqueta més elevada
La sensació és de gairebé 25 graus
Recordem que ahir estàvem a 22
O sigui que ja ha pujat 3
I si ahir vam superar els 25 tranquil·lament
Probablement avui estiguem en 27,28
O sigui que es va enfortir en aquesta situació de sud
La marinada no pot fer tota la feina que vol fer a la costa
I fa que la temperatura es dispari
O sigui que probablement al llarg del dia d'avui
I ahir curiosament la màxima
Arribem a més que ahir, no?
Sí
Avui estarem a 26, 27
Si ara ja pràcticament estem als 25
Avui farem 27
I també recordar que les màximes estan al voltant
Dentre les dues i les sis de la tarda
Ahir, per exemple, les sis es va donar aquest 25,7 a l'escola Montseny
Sí
Així que avui, doncs, temperatures elevades
El sol domina
No tenim ni un núvol al cel
Si n'hi ha algun és despistat
Que deu haver vingut d'un altre lloc
Però no en tenim
I aquestes temperatures que avui ja són molt elevades
Continuaran pujant divendres i dissabte
O sigui que probablement el que resta de setmana
Seguirem parlant de situació encara més càlida cada dia
O sigui que la calor apretarà una mica forta
I podríem dir, doncs, que el cap de setmana
Podria ser tranquil·lament un cap de setmana del mes de juliol
Perquè estarem a tocar dels 30
Tot i que a la costa quedarem una mica frenats
Però a la que sortim de la influència del litoral
A la que ens n'anem cap endins
I allò serà mortal
És una animalada, sí, sí
Les temperatures són molt altes
Així que continuem amb aquest sol com a protagonista
Continuem amb aquesta possibilitat d'un núvol
La nit de divendres i dissabte
Encara els mapes ho indiquen una miqueta així
Del núvol
Del núvol
I tenim esperances
Perquè els americans a partir de dilluns
Ja posen un temps més insegur
No baixen molt les temperatures
Però sí que marquen un temps amb possibilitats d'alguna gota
Sobretot dilluns
Però diumenge ja notarem
Que tot i que farà molta calor
Tindrem alguns núvolets més
Ja no seran aquests dies completament espaterrans
Tenir un núvol al cel
Sinó que el diumenge podem ser
Pot ser un dia una mica més variable
Et dominarà el sol que ningú pateixi
Però vaja
Tindrem alguns núvolets més
Dilluns estarà més tapadot
Hi ha una baixada important de les temperatures dilluns
Que és puntual
Ahir comentàvem el fet aquest
Que les mínimes seran baixades puntuals
Però el normal és tenir màximes altes
I dilluns
Segons els mapes d'avui
No tots ho diuen
Però vaja
Dilluns sembla que seria un dia bastant més gris
Pel fet de tenir més núvols
Doncs les temperatures baixaran un palet
Alguns mapes ens indiquen 23-24
Altres 25-26
O sigui que hi ha una petita baixada de temperatures
Però també recordem que en aquesta època de l'any
Quan comencem a entrar
En que les temperatures de 28 baixen a 26
La gent diu
Mira, fot calor igual
No m'estiguis aquí explicant
Ara que baixen 2 o 3 graus
Que espero respirar una miqueta
Però no
Però no
La calor al migdia és igual
Així que a partir de dilluns
Arriba aquest canvi
Amb una mica de baixada de temperatures
Dimarts i dimecres continuarien baixant els termòmetres una mica
No tots els mapes ho indiquen
I dimarts i dimecres
Són dos dies en què els haurem d'anar seguint
Avui ho apunten tot més cap a dimecres
Però dimecres podria ser un dia
On aparegués la pluja
I això és una bona notícia
Que durant el mes de juny pugui ploure
I també durant el cap de setmana
Dilluns de la setmana vinent
També podria aparèixer la pluja
Amb unes temperatures que molt a poc a poc aniran baixant
O sigui que toquem sostre
Podríem dir aquest cap de setmana
I a partir de dilluns baixen un palet les temperatures
Podríem gairebé normalitzar
Això ho haurem d'anar seguint demà i vendres
I aquesta possibilitat de pluges
Dilluns a la tarda
Dimarts a la nit
Dimecres al vespre nit
Aquesta situació de precipitacions
Que podria caure una miqueta
I que també és bona notícia
Perquè en el moment que precipita
Baixa una mica la temperatura
Sí, això és veritat
Refresca una mica
L'ambient ja no...
Ho ha de ploure
O sigui, no ens serveix aquelles quatre gotetes
Que l'únic que fan és pujar a la humitat
I la sensació de xafó encara és més marcada
O sigui, que hauria de ploure amb una certa intensitat
Aviam si van evolucionant els mapes
Demà acabem de confirmar això de la setmana que ve
Però de moment a patir calor
No només avui dijous
Sinó que divendres, dissabte i diumenge
Són tres dies de ple estiu
Molt bé
Doncs Carles, sí, ho anirem
De moment tenim segurs aquests dies de calor
Però sí que de cara a la setmana vinent
Com que hi ha dijous
Ai, perdó
Sí, dissabte començarà ja el dia amb el tema del pont
Dissabte, dimarts, dilluns
No és ben d'un pont, és un festiu dilluns
Bueno, perdó
Tanta bo que fos...
Bueno, sí que hi ha un pont aquest mes de juny
Ah, bueno, el de Sant Joan
Sí, però per aquest encara falta
Jo em refereixo només a que la gent
Bueno, voldrà saber també...
D'acord
Doncs ho estudiarem amb ganes
De moment...
De moment ens quedem amb el sol
Ja ho explicarà
Molt bé, Carles
Moltes gràcies i res, fins a mà
Que vagi bé, bon dia
Anem a les notícies
Adéu, Mariola, Toni
Bon dia, us informa Joan Bota
Doncs comencem amb una notícia d'última hora
Perquè la jutgessa processa per frau fiscal i falsificació de documents
Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso
Ho fa la causa principal contra ell
En què investiga si va defraudar més de 300.000 euros
En dos exercicis fiscals diferents
I si va utilitzar una xarxa de facturació fictícia
Amb l'objectiu de pagar menys a Hisenda
La justícia també té oberta una altra causa
Recordem-ho, contra ell
Per la compra d'una empresa vinculada
Amb el propietari de Quirón Salut
En què acusa la parella de la presidenta madrilenya
El president de la Generalitat, Salvador Illa
Ha expressat des d'Osaka
On és de viatge oficial
El seu respecte per la sentència de Siixena
Que condemna el menac a entregar les pintures murals
D'aquesta localitat
Tot i que ha alertat també del risc
Que es malmetin les obres
És un debat tècnic en tot cas
Nosaltres anem amb una voluntat
Almenys el govern de Catalunya
D'obstruir la publicació i l'execució de la sentència
Si, de garantir caos
No es malmeten
L'explicarem
En aquell cas el Museu Nacional d'Art de Catalunya
Si hi ha opinions fonamentades
Que diuen que això pot obstruir
Posarem en coneixement
De qui ha de prendre les decisions
Que no són nosaltres
Doncs bé, l'exconseller de Cultura
I diputat de Junts, Lluís Puig
Li ha respost a través del Matí de Catalunya Ràdio
Ara que hagi dit al president
Que no obstruirà la sentència
Que, evidentment, no la pot obstruir ningú
El que sí que es pot fer
És demanar al Tribunal Constitucional
Un recurs presentant
Demanant mesures cauteladíssimes
Precisament per no provocar danys irreparables
Les mesures cautelars d'urgència
Serveixen perquè
Si hi ha una fratura
Mentre s'estudia i s'analitza
I es provoquen danys irreparables
Després sí que la justícia no té cap sentit
Puig també ha apel·lat al Ministeri de Cultura
I els estaments eclesiàstics
Per intentar impedir el trasllat
La Xina anima els Estats Units
A anul·lar totalment els aranzels
Imposats per Donald Trump
I els qualifica d'injustificats
És la primera reacció
Del país més afectat
Per la guerra comercial dels Estats Units
Després que un tribunal comercial nord-americà
Hagi tombat la majoria dels aranzels
Imposats per Trump
En considerar-los il·legals
Més prudent s'ha mostrat el Regne Unit
Asegurant que és un assumpte intern
I es tracta només d'una primera etapa
D'una batalla judicial
Londres recorda
Que ells han estat el primer país
A aconseguir un acord
En aquest àmbit amb els Estats Units
I el govern d'Israel ha aprovat
Crear 22 nous estaments a Cisjordània
Assentaments a les noves colònies jueves
Que s'han multiplicat aquests últims anys
Pels territoris palestins
Estan repartides de nord a sud
Segons ha explicat el ministre eralià de Finances
Que també ocupa un càrrec
En el Ministeri de Defensa
Amb responsabilitat
En aquests territoris palestins ocupats
Pel ministre, Israel no pren terra aliena
Sinó que el que està fent és
L'herència, arabar-la, dels avantpassats
L'ONU, mentrestant, denuncia
Que Israel continua dificultant
I molt l'entrada dels camions
Amb menjar i ajuda bàsica
A la franja de gas
Al Consell de Seguretat
L'ambaixador palestí
Denunciava, entre llàgrimes
Que s'està deixant morir la gent de gana
Desenes de nens
Estan morint de gana
Les imatges de les mares
Abraçant els seus cossos immòbils
Acariciant-los els cabells
Parlant-los
Demanant-los perdó
És insuportable
Com pot ningú tolerar aquest horror?
És horror
El sector de la fruita seca
Preveu una molt bona collita d'ametlles
Després d'anys de campanyes
Marcades per la sequera
Es calcula que la producció
Augmentarà més d'un 20% a tot Catalunya
I s'esperen preus de venda
Elevats al mercat internacional
A la plana de Lleida
Preveu encollir un 30% més d'ametlles
Que l'any passat
I Tarragona i l'Ebre un 11% més
A tot Catalunya se superaran les 11.000 tones
I això és gràcies a les pluges de la primavera
I l'augment d'hectàries de regadiu
Una bona collita que arriba en un moment
En què els preus són alts al mercat
Josep Pere Colat és el responsable
De fruita seca
A la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya
Estan sent bons
Comparant-me l'any passat
Doncs en aquests moments
Està a l'obre de preu
Perquè Espanya és el tercer producte mundial
Austràlia està patint
Algunes conseqüències
Estats Units està patint també
Una sequera
Déu-n'hi-do
Mores i ver
Esports Marcos García
La selecció catalana masculina de futbol
Supera Costa Rica 2-0
Gols d'Antonio Roca i Carles Alanyà
Diumenge serà el torn de la selecció femenina
Amb el Catalunya Xila
Aquest migdia hi ha reunió
De la junta directiva del Barça
La junta analitzarà els reforços
De cara a la propera temporada
També el seu possible encaix
A l'economia del club
I l'estrena el nou Spotify
Que amb nou encara en futbol
El Chelsea celebra l'Europa League
Que va guanyar ahir contra el Betis
Per un gol a 4
En Botarpolo
El Sabadell suma el 21è títol
De la Lliga femenina
I Sabadell 8
Sant Andreu 7
En bascat avui
Girona-Lleida
Partit de l'última jornada
De la fase regular de la Lliga ACB
És a dos quarts de nou
De matinada
Els Oklahoma City Thunder
S'han classificat
Per a la final de l'NBA
Victòria
A la final de conferència
Ho és sobre Minnesota Timberwolves
Per un global de 4 a 1
Avui comencen els quarts de final
De la Lliga de futbol
S'ha la Barça Jaén
A dos quarts de nou
I per Esport 3
I a Roland Garros
Paula Badosa
Juga aquest migdia
Contra la romanesa
Russe
En segona ronda
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies de Sant Just
Bon dia
Passant sis minuts
A les 11 us informa
Mariona Sales Vilanova
El dissabte 31 de maig
És la data límit
Per demanar les ajudes
Pel menjador escolar
Del curs 2025-2026
El període per presentar
Les sol·licituds
Va començar el 15 de maig
I finalitza aquest dissabte
Poden optar aquestes ajudes
Els alumnes matriculats
O prematriculats
En un centre educatiu públic
Del Baix Llobregat
En segon cicle
D'educació infantil
Primària o secundària
Sempre que el centre
Ofereixi servei de menjador
També és requisit
No tenir dret
A la gratuïtat
Del servei
I no superar
L'endera econòmica
Establert
Les ajudes
No s'atorguen
Alumnes en acolliment
Residencial
En centres residencials
D'acció educativa
Per facilitar
La tramitació
S'ha publicat
Un videotutorial
Amb les instruccions
Per fer la sol·licitud
I qui necessiti
Ajuda
Pot trucar
El diumenge 1 de juny
A partir de les 10 del matí
L'Associació Ecologista
Alnus
De Sant Jús
Convoca socis
Voluntaris
I simpatitzants
Per dur a terme
Tasques de manteniment
Al torrent de Can Cortès
Concretament
Al racó del Colibrí
Situat a l'alçada
Del camí de Can Biosca
A uns 250 metres
De la masia
De Can Candeler
A partir de les 11
Es col·locaran
Dos albergs
D'insectes
Cedits per Depana
Pels quals
Es recolliran
Canyes
Pinyes
I altres materials
Per preparar-los
I muntar-los
També es preveu
Fer una valoració
De les diferents tasques
En què participen
Alnus
La Vall de Sant Jús
Colcerola
I CEPA
Ecologistes de Catalunya
Si es compta
Amb suficient quòrum
Durant les jornades
Es farà un recordatori
Antoni Mercader
Activista i voluntari
D'Alnus
Recentment traspassat
Mercader va destacar
Per la seva participació
Activa en l'àmbit social
I artístic
Així com pel seu esperit
Lliurepensador
L'activitat busca
Continuar implicant
La ciutadania
En la cura
I conservació
Dels espais naturals
Del territori
A Sant Jús
Desvern l'any 2024
La població
Es manté estable
Tot i que creix
La proporció
De persones grans
Segons les dades
De l'informe
Socioeconòmica anual
Que es fa
Des del Consell Comarcal
Del Baix Llobregat
Més del 57%
Dels veïns majors
De 64 anys
Són dones
La presència
De població estrangera
Al municipi
És inferior
Al 13%
Una xifra menor
Que la mitjana
Comarcal
Pel que fa a l'ocupació
S'enjust mostra
Estabilitat empresarial
I una taxa d'atur
Que s'alinea
Amb la reducció
Registrada
A tota la comarca
La contractació
Creix
Sobretot
En els sectors
De comerç
I els serveis
A la producció
Mentre que
La sinistralitat laboral
Es manté
Per sota
De la mitjana
Del Baix Llobregat
En general
El Baix Llobregat
Ha augmentat
Un 1%
La seva població
Que ja supera
Els 848.000 habitants
El creixement
Es basa
Sobretot
En la migració
Ja que els naixements
Són menys
Que les de funcions
L'economia comarcal
Continua fort
Amb un producte interior brut
Que arriba
A més de 30.600 milions d'euros
I una taxa d'atur
Que baixa
Fins al 7,9%
No obstant això
Els accidents laborals
Han crescut lleugerament
Durant l'any
Amb més de 10.000 casos registrats
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
Al butllet horari
De les 12
Fins ara
Ràdiu Náspèr
A les contes
Ràdiu Náspèr
Durant l'amui
Ràdiu Náspèr
Oh, cauen les estrelles
Tant com llàgrimes damunt meu
Cauen les estrelles
Noto com cauen sobre meu
Cauen les estrelles
Cauen com llàgrimes damunt meu
Noto com pesen
Baixen com llàgrimes damunt meu
Totes les coses que han passat
Totes les vides que hi ha en tu
Milions d'històries s'han perdut
Com les estrelles que han caigut
Només espero el meu destí
Tantes coses per descobrir
Milions de vides que he perdut
Milions de vides que he viscut
I no ho sé
I no ho sé
I no ho sé
Oh, cauen les estrelles
Cauen com llàgrimes damunt meu
Cauen les estrelles
Noto com cauen sobre meu
Cauen les estrelles
Cauen com llàgrimes damunt meu
Noto com pesen
Baixen com llàgrimes damunt meu
Totes les coses que han passat
Totes les vides que hi ha en tu
Milions d'històries s'han perdut
Com les estrelles que han caigut
Només espero el meu destí
Només espero el meu destí
Tantes coses per descobrir
T'he dit que no em venia de gust
Ja, però mira com estic
Ara no em pots demanar que pari
Cariny
Qui t'estima et farà plorar
Mira, la nova cap de màrqueting
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta
Deixa'm estar pesat
Ui, ui, ui
Mira que exagerada
Tia, que només t'he fet una broma
Tampoc has d'estar bona
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties
Prou violències masclistes
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives
No ho són
No hi contribueixis
Departament d'Igualtat i Feminismes
Generalitat de Catalunya
Ara són les 11 i 12 minuts
Esteu escoltant Ràdio d'Esvern
Això és el magazín de matins La Rambla
Passem a fer l'entrevista del dia
I el convidat d'avui aquí a Ràdio d'Esvern
És en Víctor Murillo, el president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just
I està aquí en motiu de la inauguració que es va fer justament aquest passat dimarts 27 de maig
A l'equipament a les escoles de l'exposició hipop intervene la
A l'equipament les escoles, doncs amb l'alumnat també d'Esproseat
De tots aquests detalls ens en parlarà ara mateix el Víctor.
Molt bon dia, què tal?
Hola, bon dia.
Com va anar la inauguració de l'exposició?
Genial, va anar molt bé.
Va ser un acte molt, sobretot molt emotiu.
No sé si hi vas estar, no crec que no.
No en recordo.
No, no, no vam poder ser i estàvem aquí fent programa en directe.
Però bé, jo crec que el més important és la visibilitat
que li donem a aquestes persones que venen molt nets.
És a dir, no tenen cap, diguem, cap prejudici de res.
I si et veuen i t'aprecien, t'abracen, et donen petons.
I jo crec que la tònica general de la inauguració va ser aquesta.
Estaven molt contents, estaven molt nerviosos.
Ells havien vist part de l'exposició a l'ordinador, no tota.
I sentir-se protagonistes.
Sí.
Clar, no sé, jo la sensació que tinc és que jo he vist molts reportatges
de fotografia de persones a centres d'aquest tipus, no?
Però gairebé sempre estan davant de la càmera.
Va un fotògraf, fa les fotos, mentre treballa en el seu taller,
jo a la futbol, penges les fotos.
Però jo sempre pensava per mi, i ells què treuen d'això?
Clar.
Jo, com fotògraf, sí, m'he portat un reportatge molt maco, que és molt digne, eh?
No tindien, parlant en contra d'aquesta forma de treballar, eh?
Però jo sempre dia, i ells que són els protagonistes, què treuen d'això?
Quina lectura fan? Quin profit, no?
I per això aquest taller que jo, bueno, vas pensar, no és una gran pensada, eh?
Simplement, simplement, buscava la forma que ells fossin els protagonistes.
No només els models, sinó que ells fessin les fotos.
I clar, ells ara es veuen a la paret penjat, però aquesta foto l'ha fet jo.
Clar, perquè ell entenc que ells llavors són com dobles protagonistes, no?
Sí, sí, jo, en aquest cas, molts dies feia una rodona, una ronyana, en cadires, no?
Sí.
S'han sentit en semicercle, i deia sempre, a mi, el primer per l'esquerra serà el model,
i l'últim per la dreta, o el primer per la dreta, serà el fotògraf.
Llavors, anàvem canviant, el segon amb el segon, el tercer amb el tercer, i posàvem,
bueno, abans de tot això li havia posat a la pantalla una sèrie d'exemples, fotografies d'exemple,
i cada un d'ells ha triat què volia ser.
No, aquell, bueno, vístete d'esto, ponte este peta peluca.
No, no, no, escolta, aquí tens un ventall de 15 o 20 fotos, que són meves,
i tria quin model, i tots els triaven, cadascú ha triat el seu, diguem, vestimenta,
i després un altre dispara la foto.
Què fèiem? Posaven la càmera en un trípode,
ells podien mirar pel visor o per la pantalla de la càmera,
i després amb un disparador per cable, ells disparaven la foto.
Ostres!
Sí, clar, el tema, d'ahir ve el concepte de fotografia participativa,
perquè ells no participen mai a la fotografia.
són els elements fotografiats, no?, les persones fotografiades.
Però no són els qui agafen la càmera o agafen l'aparell, no?,
i decideixen, prema el botó.
Sí, dispara, jo anàvem guiant, no?,
però el model, posa't aquí, posa't allà, aquesta posició,
i quan, escolta, ara ja pots començar a disparar,
i els que ja disparaven, miraven la pantalla, t'agrada?
No, canvia de posició, pam, i tornava a disparar.
Clar, en aquest cas, ells són dobles protagonistes,
són els models i són els fotògrafs.
Víctor, com va sorgir la idea, no?,
de fer aquest taller de fotografia participativa?
No sé si els alumnes el feien a la seu que teniu a l'agrupació fotogràfica,
o bé tu anaves als centres Proceat a fer allà el...?
Bé, la primera classe, bé, tot neix l'11 de setembre del...
Bé, miento, neix fa uns 20 anys.
Jo estava president del bàsquet i vam fer, en els 50 anys del bàsquet Sant Lluís,
vam fer un partit del júnior nostre, que aquell any havia guanyat la lliga,
amb un equip d'Esproceat.
Va ser molt emotiu, i des de llavors jo sempre pensant
com podia portar la fotografia a aquest lloc, no?,
a persones d'aquestes condicions, no?,
i no trobava el què, no sabia què.
I l'11 de setembre l'any passat, quan aquí a Can Ginestà li donen...
Els van donar un reconeixement a Esproceat.
I en aquell moment surten la Letícia, la subdirectora...
Va ser molt emotiu el moment que van sortir a recollir...
I van sortir tots a recollir, i jo estava entre el públic i vaig llançar-me,
i vaig agafar la directora i vaig dir, mira, escolta,
jo tinc una idea al cap, que no sé ben bé què serà,
però voldria portar la fotografia aquí al vostre centre, no?,
i la resposta va ser espectacular.
Va dir-me ella, escolta, sea lo que sea, sí.
Ah, dius, hòstia, clar, i jo ja vaig dir, ara tinc un problema.
I, bueno, va sortir tot molt rodat, eh?
Jo vaig fer, a partir d'aquí, vaig fer un petit projecte amb una idea,
que després s'ha de canviar la idea, eh?
La idea que fas, la idea, va ser una pensada en el que et trobaràs,
i dia a dia vas trobant coses diferents.
I, bueno, te vas adaptant a ells, no?
Però la idea neix d'aquí, i, sobretot, lo tenia molt clar,
i lo vas deixar molt clar el primer dia, tant ella,
com després a l'Arnau, que és el director del centre,
l'Estefanía, que també forma part de l'estructura de direcció,
diu, mira, jo l'únic que tinc al cap
és que els alumnes s'ho passin bé.
Si els s'ho passen bé,
i fem dimecres, re dimecres,
i volen tornar...
Era un taller setmanal, eh?
És un taller setmanal, sí, tots els dimecres al matí.
La primera classe la vaig anar d'abans,
la vaig fer a l'Esproseat,
al centre Esproseat.
Sí.
Però jo vaig veure clar que no podia ser.
Jo sí, jo volia portar això amb esta mare,
tenia que sacar-los d'Esproseat,
i portar-los primer per comoditat, també,
jo, com una mica per egoisme de feina, no?
A la vagoneta tenim de tot,
tenim espai, tenim fondos, tenim flaixos,
tenim tot a l'abast nostre.
si tot aquest taller ho fem a Esproseat,
jo tenia que la cadira carregat amb un camió, no?
I, bueno, li vas plantejar això de,
escolta'm, jo crec que el més idoni
seria fer-lo a la vagoneta,
encantats, cap problema,
ells sempre han estat a favor de fer això,
i, bueno,
hi estem a la vagoneta tots els dimecres.
I també una cosa que vas deixar,
bueno, el meu pare era,
mira, jo, primer és que les alumnes s'ho passin bé.
Val.
Si a partir d'aquí després surt una exposició, surt.
Si no surt, no surt.
Si surt un llibre, surt un llibre.
Però si no surt, no surt.
És a dir, no tinc...
Hi ha fotògrafs que els conec,
que com a objectiu principal és anar allà
i fer una exposició,
perquè és el seu interès, no?
I a mi, no.
En aquest cas no era...
Perquè quines coses has treballat, no?,
amb els alumnes al llarg d'aquestes sessions?
Suposo que algunes hauran estat
per dissenyar una mica, doncs,
aquestes fotografies o aquesta exposició,
però, per exemple,
el funcionament d'una càmera
o alguns conceptes, això...
Sí, sí, hem explicat una mica.
A veure,
si tu mires el projecte inicial,
hi ha molta teòrica.
Hi ha molta...
Bueno, molta.
la petita part de composició,
càmera, diafragma, llum, l'ISO...
I després estava donant compte que, bueno,
aquesta part potser no és tan necessària.
O en aquest cas no donaria el resultat
que anaves buscant.
Li expliques igualment, eh?
Jo a vegades li he dit,
«Hoy os voy a dar un poco de chapa».
I no estaves una hora xerrant
de teoria de fotografía
o del sensor o de l'ISO,
però sí,
li fies quatre conceptes molt clars
de composició.
Per què una foto funciona,
per què no funciona,
la regla dels tercios...
No cal que memoriceis,
simplement deixeu-ne el cap
cap a una paret,
anir a la foto,
i tu dius «aquesta foto funciona».
Per què?
Perquè l'element està posat
a un lloc molt concret.
Si aquest element,
en lloc que està al tercio izquierdo,
estigues al centre,
hòstia, però aquesta foto no funciona.
I és la mateixa foto.
És a dir,
és el mateix element,
el mateix model,
el mateix jarro,
tot, és el mateix,
però ho poses aquí,
ho poses allà,
i aquesta foto...
Mira, a vegades,
si tu vas a una exposició,
la que sigui,
i tu no tens cap formació artística,
i te passen una foto i dius
«esta foto té alguna cosa»,
o aquest quadre,
no saps que el què,
però és perquè la teva ment
té dins
les regles de composició.
Tu agafes un dibuix teu
de l'escola,
quan eres petita,
i molts d'ells
tindran una regla de composició.
Clar, perquè ja ho tenim
com una mica integrat, no?
Sí, sí, està integrat, no?
I tu li fas veure això.
Escolta, mira,
mira, vés de foto,
la puc aquí al mig,
i no xuta.
Miris com la miris,
ostres,
que no hi ha manera de...
Agafo la mateixa foto,
fes un petit moviment,
i ostres,
mira ara pel visor.
Ostres, és veritat, no?
Ara,
sempre l'he deixat aire
perquè respiri,
si té moviment
en un sentit o no en un altre,
i tot això ja anava explicant, no?
Però sí que és veritat
que les primeres sessions
eren molt pràctiques.
Jo,
així van dir molt clar
que el primer que ha de fer
és tocar.
Tocar càmera,
tocar trípode,
tocar disparador.
Clar,
la majoria potser
no s'havien parat mai
a agafar una càmera, no?
Amb l'objectiu
de fer alguna fotografia o de...
Mai, mai.
És a dir,
un dels objectius és aquest,
és portar la fotografia
a un col·lectiu
que jamás tenien això,
que jamás ho farien.
Dic,
hola,
com ho fem?
I el primer,
una mica per engrescar
i que faci il·lusió,
tocar,
tocar,
disparar.
A vegades li deixava
el disparador del flash
sense càmera,
només.
Apret aquest botó
i a vegades el botó
disparaven,
feien pellugues els flashes, no?
I això a ells,
ostres,
què ha passat aquí, no?
Bueno,
això és la llum,
li expliques com funciona la llum, no?
I, bueno,
jo estic,
bueno,
a vegades molt emocionat.
I,
Víctor,
quants alumnes tenies?
17.
17, eh?
17.
No sempre han estat,
jo crec que només una vegada
han estat el 17,
perquè són persones
amb moltes necessitats
de salut
i avui
la Natalia ha anat al metge,
avui el Toni no pot venir
perquè està malalt,
però
la mitjana
està al voltant dels 14 a 15.
Sí que està molt bé,
molt bé.
Algú que vagi a veure l'exposició,
no?
Que vagi,
que entri a les escoles
i que, bueno,
doncs que veig l'exposició,
què s'hi trobarà allà?
La normalitat.
Clar,
tu penses,
jo vaig veure una foto
on hi ha gent
amb una certa discapacitat
i tu,
el primer que faràs
és buscar la discapacitat
i jo el que he volgut
és que no s'ho vegi.
Dins d'aquestes 38 fotos
hi ha dues
que són les monitores,
no tenen cap discapacitat.
Algú l'ha descobert?
Ha vist alguna diferència
entre aquestes dues monitores
i la resta no.
Hi ha veritat
que alguns es noten,
tu ho veus
i diuen,
té alguna cosa, no?
Però jo he fet
el mateix tractament
a les fotografies
que li he fet
a totes les fotos
que he treballat amb models.
Si he tingut que
tocar una mica
la cara,
les arrugues,
si tenia un grano
de no sé què,
l'hi treia,
és a dir,
suavitzar la pell,
el contrast...
Tot el que he fet
a una fotografia
amb uns models
per tota la vida,
ho he fet amb ells?
Perquè tu, mira,
si jo penso
fer una sessió
fotogràfica
amb models,
què faig
com a qualsevol fotògraf?
Se va a una agència
de modelos
o a la web
de Tens4CD
i busca models.
Però a algú
de nosaltres,
si l'ha acudit
una vegada,
anar a un centre
de formació especialista,
no.
Per què no?
Per què no?
Quina diferència hi ha?
Ninguna.
Jo dic,
tu mira les fotos
i en algunes sí que veuràs
que hi ha alguna cosa,
no?
Però moltes d'elles,
si no t'ho dic,
no ho sabries.
Dic,
i la prova és aquesta.
Hi ha dues
que són les dues monitores.
La Rosa i la Sofí.
La Sofí i Sònia,
són molt d'una mals noms,
no?
I tu les mires
i li vas explicar
a la meva dona
i dius,
no, home, no.
i dius, sí, sí,
aquestes dues
són les monitores.
Per això dic que
quan m'ho pregunten
què esperes?
La normalitat.
Véns a una exposició
i no has de venir
amb la idea preconcebuda
que véns a veure fotos
de persones discapacitades.
Entenc que,
clar,
la majoria
quan veien
les seves fotografies,
no?
Vull dir,
era il·lusió màxima.
veure allà,
no només veure's
amb ells
en una fotografia
posada a la paret,
sinó veure les fotos
que havíem fet.
Sí, tot,
clar, clar, clar.
Sobretot,
diguem que el primer tram,
les fotos
que s'han en blanc
i el fondo negre,
que són,
aquestes fotos
venen d'un projecte meu
que es diu
Renaciclamiento,
que són fotos
renacentistes
amb elements reciclats.
Tot el que tenen posat
és un tub d'aire condicionat,
fent de collar,
tenen al cap
una perruca,
feta amb paper de periòdico,
tenen un escurridor
d'espaguetis al cap,
és a dir,
bueno,
fotos a mi,
ostres,
i jo li explicava a ells,
tu no em penses
que la fotografia,
tu quan vas fer
una fotografia d'aquest estil,
has d'anar a buscar elements cars,
has d'anar a comprar
el cortinglé,
no sé què,
doncs tenien posat,
era un jersey,
bueno,
un head sweater,
sí, sí,
negre,
comprat a un xino,
sí, sí,
ho tinc,
no per ells,
jo ho tinc de la sessió
meva anterior,
no he comprat per ells res,
Sí, sí, sí,
que hi ha tot,
coses que tu ja tenies.
Un jersey negre,
una perruca,
un collar,
fets amb crispetes,
una perruca feta
com si fos un tocado
que porten els jutges anglesos,
això fet rulos
en paper de periòdico,
tu mira,
i això què,
no,
m'han costat tres duros,
no ho sé,
un periòdico viejo,
un trozo de tela
per enganxar-lo,
les crispetes,
una bosa aquesta que compren,
bueno,
en fil normal,
enganxada amb una agulla,
no ho sé,
tot són coses
quotidianes,
quotidianes,
el que passa és que
has de pensar una mica,
però amb quatre coses
que tens a casa
pots fer fotos molt xules,
i és una cosa,
i bueno,
i un drap darrere,
escolta,
aquí un drap negre,
però no,
sí,
no,
un drap negre,
no cal,
no cal coses,
inclús hi ha una foto
que és,
jo tinc molt problema
amb els noms,
jo soc molt bo
amb les cares,
me'n recordo,
si t'he vist,
t'he vist,
encara que sigui al metro,
però si m'hi dius el nom,
no me'n recordo,
doncs clar,
tenia 17 el primer dia,
jo com,
no m'equivoco,
vaig pensar fer una orla,
com la que fan la,
però l'orla l'he fet
dins d'una caixa de cartró,
cadascú d'ells,
posaven dins d'una caixa,
el flaix davant,
un altre disparava,
i el que tenia darrere
era un trapo negre,
per a que sortís negre,
doncs clar,
quan veuen això,
que amb una caixa de cartró,
que me'n vaig trobar al carrer,
amb un tros de trap negre,
i tens una foto xula,
dius ostres,
i tot això a ells,
no sé...
Els hi va causar com,
bueno, impacte, no?
Era un golpe,
i així s'ho van passar pipa.
Tu diries,
o què diries, Víctor,
que és per tu,
després d'haver fet aquest taller,
la fotografia participativa,
i per què serveix,
o per què seria,
per exemple,
per tornar a repetir
el taller l'any vinent?
No sé,
per mi,
ho vaig dir al principi,
el més important,
quan vaig dissenyar això,
era només
que ells fossin feliços.
si jo amb això,
si he aconseguit aquest objectiu,
a mi la resta no m'importa.
Però això dic que,
no sé com explicar-te,
perquè la gent,
quan fa coses d'aquestes,
sempre està buscant alguna cosa.
Home,
l'exposició ha sortit,
perfecte.
Però si no arriba a sortir,
no passa res.
perquè jo,
quan veus a ells,
que cada dimecres,
volen tornar,
que quan tenen una altra activitat,
li diuen als professors,
que no volen anar a altra activitat,
però que volen anar a fotografia.
Que inclús a vegades,
la monitora va dir,
a vegades,
Víctor,
quan s'han portat malament,
han fet alguna cosa,
li he dit,
escolta,
si et portes malament,
no vindràs a fotografia.
I s'han portat bé.
Quan tu dius,
diu,
qui li dones?
Diu,
no li dono res.
És la força que té la fotografia.
Jo sóc el,
diguem-ne,
el nexe d'unió
entre ells
i una càmera
i una imatge,
no?
Però la força que té
és que ells venen
i toquen,
quan habitualment
no toquen res.
Per exemple,
va haver-hi un dels últims dies,
jo que fa tres setmanes,
vam fer una sessió
de cianotípia.
Ah.
La cianotípia
és el primer procés fotogràfic
que existeix.
Es va inventar
a 1842
per un tal Hessel,
era un químic
anglès.
Anglès,
val?
I la primera fotògrafa
crec que l'Anna Atkins,
m'ha pensat que va ser
en aquest sistema,
va fer el primer llibre
amb fotografia
de cianotípia,
no?
Bé,
doncs la cianotípia
és un procés químic,
és a dir,
has d'agafar
les sales
de ferricionador
o de...
no me'n recordo els noms,
de...
dels dos elements,
mezclar-los
amb aigua destillada,
després,
a parts iguals,
mezclar-los en un tarro,
ligar-los,
i amb això pintar un paper
o una fusta
o un tros de roba,
no?
Això el pintes,
et deixes assecar
a les fosques,
quan ja està sec,
et poses a una taula,
li poses a sobre
el que vulguis,
coses semitransparents,
un acetat,
un negatiu,
fulles,
branques,
tot el que vulguis,
li poses,
la premses en un vidre
i la portem al sol
durant 5 o 10 minuts,
només això.
Després d'això,
agafes el projecte,
el que és el paper,
i elimines el vidre,
elimines les branques,
poses a l'aigua,
ho rentes
i tens una foto.
Clar,
això devria ser...
És un procés revelat.
I clar,
amb això,
ostres,
bueno,
estaven flipant.
Clar.
I doncs,
bueno,
és un procés
que potser ningú
li havia explicat,
perquè tu,
ah,
com ja em pica jo,
ho t'hi pira tot xap,
però per què no?
Si li expliques
el procés químic,
que són dos elements
que s'han de tocar amb cuidado,
que seran guants,
que amb el pincell,
i quan li expliques tot,
ho fem en directe allà.
Jo em portava els dos bots,
vas fer la barreja dels líquids
i li vas posar en bols
a cada un d'ells,
un bol amb la seva...
I van pintar el seu paper.
Cadascun d'ells
va pintar dos papers
13x18,
que el dimecres següent
van positivar.
I aquest procés,
doncs,
és xulo.
I tant.
Tot el qual,
jo sempre el que busco
és que ells
es portin alguna cosa cap a casa,
que puguin explicar.
jo crec que és l'objectiu principal.
Ell se'n recorda,
com tu dius,
quan veu-me aquesta foto,
potser no se'n recordi
si és la que ha disparat ell o no,
però ell sap
que aquella sèrie de fotos
ell ha disparat,
ell ha participat.
I abans de disparar,
l'ha vist a la pantalla de la càmera
o amb el visor,
ha mirat,
no?
Entonces, bueno,
això crec que és,
per ells,
és molt més positiu que per mi,
encara que jo,
l'experiència que m'aporto
cap a casa
és bestial.
Jo,
a vegades,
bueno,
m'emociono molt.
I, Víctor,
fa un parell de dies,
doncs,
es va inaugurar aquesta exposició,
que la gent la pot veure
a...
A les escoles.
A les escoles.
Fins al 31...
Estem al juny?
Sí,
fins al 31 de juny.
Fins al 30 de juny?
El 30 de juny, sí, perdó.
Perquè el juny no té 31,
llavors ja malament.
Sí, sí, 30 de juny.
I després, també,
sabem que el dia 2 de juny,
no?,
d'aquí ben poquet,
de fet,
el dilluns mateix que ve,
a dos quarts de 8,
a Mercart,
a la sala Mercart,
a la que hi ha del mercat municipal de Sant Jús,
s'inaugura l'exposició
del concurs internacional,
de la setzena edició del concurs internacional.
Per tant,
ja ho deveu tenir tot.
S'està acabant de muntar, ara.
Sí.
Sí, sí,
ahir vam portar les fotos cap allà
i s'està acabant de...
Bé,
vam dissenyar...
Bé,
és que això dels concursos
és molt complicat
quan tu portes
108 fotos,
crec que són,
i clar,
l'has de col·locar en un ser ordre
quan expliques
què és la fiable PSA,
la catalana,
la CEF
i les mencions honorífiques.
Clar,
el que no ho té per la mà
l'explota a la cabeza,
tu,
dic tant.
Ja.
però bé,
ahir vam col·locar les fotos
en l'ordre que tenien que anar
i jo crec que aquest matí
ja hi ha moltes
que estan penjades
i suposo que entre aquesta tarda
i demà al matí
he estat all listo
per la sentència.
La inauguració com serà?
Vindran alguns dels premiats
o premiades?
Els hi heu donat ja
els premis?
Nosaltres els premis habitualment
quan...
Perquè aquesta pot ser
la segona vegada
que fem l'exposició
a un lloc
diguem en Caraiols.
Tal qualsevol.
Fa tres anys
ho vam fer aquí
en Ginestà
i l'any passat va ser
abans
l'any passat
o vam fer...
Ah, va a Juí.
Perdó.
Semse pena ni glòria.
era molt complicat
al barri, no?
Bé, al barri.
Al centre cívic, no?
Vols dir?
Soledat Cans.
Sí, sí, sí.
Arriba allà, costa,
l'accés, la falta...
Potser la manca de comunicació.
Però bé,
aquest any vam decidir
que o es feia
a Can Ginestà
si era possible
o al Mercat.
Són els llocs
que són els llocs més dignes, no?
I si no,
escolta,
feia la variada de vagoneta
en petit format
i ja està.
Vam parlar amb la rellidora
i tal
i vam quedar
amb el Mercat, no?
I aquest any
el que hem fet
com el lloc és maco,
tot està bé,
té un entorn agradable,
el que hem fet
és convidar
tots els guanyadors
a que vinguin
a arribar el seu premi.
Alguns no vindran
perquè són de Xina.
Bé,
si venen encantats de la vida.
Però crec que
tenim confirmada
l'assistència
de 12 o 13 guanyadors
per recollir la seva medalla
d'oro, de plata,
la seva distinció,
per la qual també
li dóna un plus
al concurs.
I tant.
Sí, sí, perquè clar,
com que has dit,
de cada categoria
que hi havia,
doncs es dona
un primer,
un segon,
un tercer,
no?
O sigui que realment
hi ha bastants premis.
Total,
donen 99 premis.
Clar, és que 99 premis
sí que es presenten
moltes fotografies,
no?
Sí,
fins a quantes?
Aquest any han estat
gairebé 2.300 fotografies,
o 2.200,
bueno,
no sé l'any que més,
hem arribat a tenir
3.500 fotos,
eh?
El que passa és que ara,
de pandèmia cap aquí,
tots els concursos
han baixat en participació,
jo no sé si és perquè
els futors
han deixat de fer fotos
en aquell temps
i no tenen font
d'armari,
que dic jo,
que foto,
però bueno,
nosaltres hem mantingut
molt bé
en la participació,
hem passat de 220,
210,
230,
a 170,
180,
bueno,
tens satisfets,
perquè a més a més
aquests concursos
hi ha un...
170,
què?
Participants
de 40 països.
Val,
participants de 40 països
que clar,
cada participant
en deu presentar...
16 fotos.
16 fotos,
clar,
per això fan
que n'hi hagi
2.000 i pico,
no?
Clar,
2.200,
i s'han de votar totes,
eh?
Això,
tu juntes al jurat...
Sí, sí,
veieu les 2.000 i pico,
sí, sí, sí.
Això ja ens ho has explicat
algun cop,
que feu allò
el jurat un dia
una tancada,
no?
Sí, sí, sí.
I us poseu allà
a passar fotos,
vinga, vinga.
I es voten totes, no?
I,
bueno,
la pregunta és totalment
que m'he oblidat,
xerro tant que...
No,
estàvem parlant
del número de...
Ah,
de fotos,
sí,
és molt gran,
però no és la vegada
que tenim més,
eh?
És a dir,
hem arribat a...
Mira,
l'any que potser
més vam tenir
van arribar
gairebé a 400 participants.
Això farà igual
fa 10 anys,
eh?
Sí.
Va venir un boom
en tot això,
va esclatar
i una mica...
Bueno,
amb la por al cos,
eh?
Ja, bueno,
clar,
potser és sobredimensionar tot,
no?
Sí, sí.
Amb les capacitats
que teníem.
Ah,
i el que volia
ara és això,
que aquests concursos
hem de...
té una dola
de vessant,
no?
La participació
i la qualitat
i poder mantenir-ho
per tema econòmic.
Ten en compte
que quan nosaltres
diem el dia 1 de gener
el concurs
està en marxa,
poden enviar fotos,
a mi m'ha costat
el CURB,
a la participació,
ens ha costat
més de 2.000 euros.
Sí, sí,
i encara no hem rebut
cap foto,
per què?
Perquè per jo
poder posar-li
el logo
de la FIAP
o el logo
de la PSA
o el logo
de la catalana
de la fotografia
o el logo
de la CEF,
que és la Universitat Espanyola,
jo he de comprar-li
les medalles.
La condició
que et ponen ells,
si tu vols tenir
el meu logo,
m'has de comprar
les medalles.
i les medalles
de la FIAP
tenen un preu important,
les medalles
són els 400 euros.
Sí, sí.
Clar,
i bueno,
400 euros
nosaltres molt
perquè donem
cada secció
té 4,
diguem,
hi ha 4 seccions
i cada secció
té 4 apartats.
Nosaltres donem
premis
a medalla d'oro,
bronze i plata
a cada apartat.
A cada apartat.
A més a més,
la FIAP
i la Conferència Espanyola
de la Fotografia
dona mencions d'honor.
Bueno, vinga.
Queden 24
cada una d'elles.
6 per secció.
La qual cosa
són molts premis.
Però un moment,
no teniu tantes fotos
per tants premis?
Sí, sí, sí.
A més a més,
no sol això,
són 99 premis
i ja està.
I què passa?
A més a més,
quan tu fas
la valoració,
la puntuació,
et diu la FIAP,
i bueno,
has de donar
un mínim
del 25%
d'acceptacions.
Tu has de posar
una nota de tall.
Jo et dic,
vas votant,
7, 8,
i al final
surt una màquina,
un ordinador,
un programa fonàtic,
i diu,
bueno,
tens la secció
de monocrom,
tens un 23%,
has d'arribar al 25%.
Tenc que tornar
a buscar fotos
de qualitat,
pujar,
o si m'he passat,
baixar-les.
Ja, ja, clar.
Tens un mínim,
tens un mínim,
el 25%.
Això vol dir
que cada foto
que ha passat
aquesta nota de tall,
la federació corresponent
li dona un punt.
Els fotògrafs
acumulen punts.
Amb X punts,
tu pots demanar
acreditacions.
Per exemple,
la Federació Catalana
de Fotografia,
si jo tinc 10 punts,
jo acabo de començar,
però acumulo 10 punts
perquè m'han acceptat
10 fotos en concursos
patrocinades
per la Federació Catalana,
quan tinc 10 punts
li puc demanar
el títol
d'artista fotogràfic
de la Federació Catalana
de Fotografia.
Quan tinc 30 punts
li puc demanar
el títol
d'excel·lència
de la Federació Catalana.
Però aquests dos
mateixos títols,
per exemple,
vull ser artista
de la Confederació Espanyola
de la Fotografia.
Dic,
bueno,
però si jo opta 10
són 30.
I l'altre,
que són 30,
aquí són 100.
I si vols a la FIAP,
no,
pel títol primer
ja són 100.
Con el qual,
tu vas acumulant punts.
I la gent participa
en aquests concursos
pels punts,
no per les peles,
per nosaltres no donem peles.
Ja, ja, ja, clar.
Tu m'hires el concurso nostre
i no hi ha un duro.
Clar,
per poder aconseguir punts
perquè amb tants punts
et donen...
Acreditacions.
Acreditacions
o un títol o un altre.
Això perquè la gent vegi
tot això que acaba d'explicar
el Víctor,
que sembla una mica enrabassat,
perquè la gent vegi
que darrere del concurs
internacional de fotografia
d'aquí de Sant Just
realment també hi ha
tota una maquinària
i logística
important i destacada.
No, només, mira,
les dues persones
que porten el concurs,
ara són dos,
el Toni Vigo
i la Carmen González,
ells no descansen.
Ells, quan acaben aquest concurs,
ara mateix han acabat
de dissenyar
l'exposició,
li han posat el text,
l'han posat dos noves...
Descansen ara un mes i mig,
però de seguida...
Ja es posen a menjar.
No, li has d'enviar
les bases noves
a les confederacions
i a la FIA vital
perquè te les aprovin.
i tenim la desgràcia
que quasi cada any
alguna d'elles
canvia alguna cosa.
Ja.
Con la qual cosa,
tu li envies l'any passat
i et retorna.
No, la clau
és a la 25
que diu això,
ara no val
perquè, ostres,
tu torna a començar.
I no a ella sola,
li has d'enviar
les bases
a les 4.
i algunes
no tenen problema
però amb la FIA
i amb la PSA
sobretot
l'americana
ens costa,
ens costa molt.
Perquè dic que
la FIA
és la Federació
d'Artistes Fotògrafis
que és més
la base d'Europa
però després tenim la PSA
que és americana,
la Fotografi...
i té
tota la part amèrica
i són
molt puristes,
eh?
Són...
Com falti una coma
te retornen el document.
Víctor,
ho hem de deixar aquí
i que la gent sàpiga
si més no
que aquesta exposició
del concurs internacional
que hi haurà
a la sala Mercart
del 2 al 30 de juny
i l'exposició
que hem parlat al principi
a les escoles
sobre la fotografia participativa
en l'exposició titulada
Jo també puc mirar-te diferent
doncs bé,
seran les dues exposicions
que formin part també
d'aquest juny fotogràfic
que organitzeu cada any.
Bé,
ja m'heu autopropaganda.
Tenim una tercera
que està al Centre Cívic Joan Maragall
que es diu Haramples.
Ah, val.
Aquesta,
bueno,
no tinc temps,
no hi ha temps,
però el Haramples
és una festa
d'un poble extrement
que es diu
el Piornal
i es tracta
que una persona
surt vestida
com si fos el mal,
el dolent,
el dolent de la pel·lícula,
diguem-ne,
el dolent de...
li tiren naps
naps,
navos.
Ah,
això és una festa?
Això és real?
Aquest any,
l'any que jo vaig estar,
fa tres,
van llançar
27 tones
de naps.
O sigui,
la tomatina
a València
i...
Això és una fiestina.
Això és una fiestina,
no?
I naps allà...
però naps,
ojo,
de quilo i mig,
i congelats
perquè a les 9 del dematí
al Piornal,
que és el poble
més fregadura,
agafes un naps d'aquests
i és una pedra.
Hòstia.
Víctor,
moltíssimes gràcies
per haver passat aquí
a Ràdio d'Esvern,
ha estat un plaer
i res,
animem la gent
a visitar aquestes dues exposicions,
tres exposicions,
perdó.
Molt bé.
Adéu, Víctor.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu, Víctor.
Móni, Móni, Móni, Móni, Móni, Móni.
Bueno, va.
A la ve, a la va, a la vora via,
un passito pelante com la Maria,
esperant el teu tren ja m'hi fluiria,
és tan fàcil tirar-me la mala vida,
és més fàcil tirar-me la bona vida,
és més fàcil tirar-me la bona vida,
és més fàcil tirar-me la bona vida,
un passito pelante com la Maria.
Ei, puja!
Ei, pots forrar una muntanya d'hora.
Ei, falta d'amor, falta la sort.
Ei, plorava que plorava que era el vent
i els pot faltar valor,
ens obran altres motius
per fer-li casa al cor.
i la
Ni m'anem al nit
Sóc feliç
Sobrevolant el cel prohibit
Sobrevius
Com un estel amb un desig
Pel bon camí
Hi ha una moneda amb dues greus
Hi ha una por que m'agafa els peus
No es pot tornar a viure el que he vist
You say bye bye
I say hi
You say bye bye
I say hi
You say na na
I say hi
You say bye bye
I say hi
Tell me why
Why I say hi
You say bye bye
I say hi
You say na na
I say hi
You say bye bye
I say hi
You say la la
I say hi
Uja
Pots forrar una muntanya d'or
Falta d'amor, falta la sort
Plorava que plorava cara al Ben
Ens pot faltar valor
Ens obren els motius
Per fer-li cas al cor
I say hi
I que culp написar
Anem canyeros i canyeres
i anem fins davant la llibreria
que el llibreter de Sant Just
parlem amb l'Arnau Consul, el seu propietari
perquè ens porta el llibre de la setmana
a Ràdio d'Esvern. Molt bon dia, Arnau.
Hola, molt bon dia. Efectivament, canyeros,
música alemanya, perquè el tema
més que no pas l'autor del llibre
ni probablement tampoc l'entorn
ens porta justament a això. Alemanya
fa 500 anys
en la revolta dels pagesos
la primera gran revolta pagesa d'Europa
que paral·lelament tindrà lloc
a molts diferents
serà paral·lela, per exemple, la que hi haurà aquí
la revolta a Germanies, poc o molt els comuneros
de Castella, abans n'hi havia hagut una
a Anglaterra i és d'aquestes
revoltes que tothom te'n parla
i que ara comença a valorar-se
parlo ara historiogràficament
com ha de dir, bueno,
s'ha parlat molt del pas
de l'edat mitjana a l'edat moderna
i que, doncs, la conquesta
d'Amèrica, el tancament
de Constantinople,
la impremta, la reforma
i la contrarreforma com els nous
detonants d'aquest nou món, i potser
s'ha parlat poc que un dels grans detonants
va ser les grans revoltes
feudals que sense tenir en compte,
clar, quan es van revoltar les Germanies a València
no sabien que hi havia uns pagesos a Alemanya
que feia uns pocs anys, que pels mateixos motius
o per molts similars, la crisi que provoca
la fila del feudalisme fa que
per primera vegada els pagesos s'aixequin
molt en sèrio contra
senyors i nobles, no?
I que probablement tot això també
acabarà configurant aquests
estats grans i totalitaris
que seran els típics de l'edat moderna.
Per tant, tenim la primera revolta pagesa, no?
A Alemanya.
Exactament. A Alemanya, 1525, al març.
I un dels grans protagonistes
era una mena de predicador
que es deia Thomas Munzer,
que, en fi, durant un temps
s'aprofita de les tesis de Luther
per dir, veieu, això és...
l'Església ens està oprimint,
però no només l'Església,
o l'Església no ens diu la veritat,
també els senyors.
I, de fet, d'entrada serà molt luterà,
després Luther dirà, no,
contra els senyors, no,
en fi, contra l'Església sí,
però no anem tan enllà.
Aleshores acabaran com picats, no?
Serà, per tant, d'aquestes figures
que, en el fons, acabarà quedant a l'ombra
d'un dels grans reformistes,
que serà Luther
i tot el que vindrà per aquella banda.
Bé, tota aquesta introducció històrica
per parlar d'un llibre
que no és cap novetat,
La guerra dels pobres,
crec que el títol és més que evident,
el seu autor, Eric Bouillard,
conegut per l'ordre del dia,
el llibre anterior al que havia escrit aquest
l'any 2017 o 18,
amb el qual va guanyar el concurs,
i ser un autor que a França
ja portava 4 o 5 novel·les...
És francès, eh?
És francès, Eric Bouillard,
crec que nascut a París,
no, a Lió.
Oh, mira.
A Lió, l'any 1968,
un any significatiu també
en quant a revoltes.
Potser això el marque,
perquè, de fet,
les seves obres té un estil
que és potser el que més m'agrada,
molt característic,
sempre fa novel·la històrica.
Ah, de revoltes,
moments convulsos de la història...
Bueno, per exemple,
un dels seus llibres més celebrats
es diu 14 juliol,
i t'explica exactament el 14 juliol,
o sigui, tot el dia passa...
Tota la novel·la passa en un dia.
I hi ha una pàgina
en què, bàsicament,
només són tots els noms,
perquè estan documentats,
de gent que va començar
a sortir al carrer
i es va començar a revoltar.
I és allò que dèiem,
els llibres d'història diuen
i el 14 juliol
vam prendre la Bastilla.
Ah, vale, molt bé.
Segons capítol.
Però tot en forma de novel·la,
no?
Entenc que...
Clar, però la cosa és,
quan a tu et diuen
el 14 juliol
va prendre la Bastilla,
la Bastilla era una fortalesa
immensa al mig de París,
que no era allò
que em trobo malament.
Clar, va ser una revolta sensacional
i que realment
no se l'esperava ningú
i que, per tant,
va ser en un dia.
Llavors, ell intenta descriure
aquell dia.
En aquest cas,
no és un dia
perquè, en el fons,
aprofitant aquesta revolta
de pobres
o de pagesos,
Alemanya el que fa
és començar des d'abans...
El que més m'agrada
de dues maneres
és el seu estil.
Perquè tu el vas llegint
i ell parla en un joc
com d'escriptor,
d'Eric Bullard,
que us vaig explicant coses,
com si fos un reportatge,
per entendre'ns,
de la revista Sàpins.
Com un reportatge novel·lat
o alguna cosa.
Exactament.
Amb personatges
que tots són reals,
insisteixo,
el 14 de juliol
fa un capítol
que és tot
una llista de noms.
Clar, si és històric
ha de ser real.
Purament històric.
Per tant,
no t'explique cap mentida.
Evidentment,
imagina coses,
ja no diàlegs,
sinó...
És molt curiós això,
com,
amb un estil
de reportatge,
però clar,
amb un reportatge
de Sàpins,
hi hauria aquest jo,
aquest suposar coses,
aquest jo,
i suposo que va anar per aquí
o aquell devia fer allò.
Clar,
això no ho pots posar
en un reportatge,
sinó que t'ho explica tot
de dir,
bueno,
jo crec que això va anar així,
amb un aire
absolutament novel·lesc
i sobretot això,
però,
o sigui,
a mig camí
entre la novel·la
i el reportatge.
Hi ha diàlegs
entre mig o...?
Algun,
però molt poc
i evidentment
quan el fa ell mateix
et diu,
devien dir això,
no et fa realment
com la novel·la,
que et fa situar allí,
t'hi fa situar
d'una altra manera.
jo crec que aquest és el seu estil
més original,
el que el fa absolutament diferent
a qualsevol narrador,
sobretot de novel·la històrica,
que no intenta
allò de dir,
va,
recrea una escena
i la filmo com si,
te l'ensenyo
com si la filmés,
sinó que jo te l'explico
com si fos un reportatge,
només que em prenc la llicència
de no estar fent
un reportatge
per Nacional Geogràfic,
per Sapiens
o per la revista
de Francesa Història.
Està graduat en Història,
Brouillard,
o és periodista,
o és...?
De fet,
no,
és escriptor i cineasta.
i de fet,
com a cineasta
no sé què ha fet,
però com a novel·lista
ha agafat sempre allò,
moments molt concrets
i molts claus
de la història.
Aquesta revolta pagesa
o l'ordre del dia,
que és amb el que guanya
el boncurt,
tota la novel·la
és bàsicament
una reunió,
l'ordre del dia
l'ho deixa una reunió,
en què l'any 33
els grans caps nazis
que han guanyat les eleccions
decideixen reunir-se
una sèrie d'empresaris
per dir,
bueno,
nosaltres hem arribat aquí,
però som nous,
i tot i que dominem el carrer,
perquè bàsicament
portem 10 anys
fotent hòsties pel carrer,
ara necessitem diners.
Llavors,
agrairíem molt
el vostre gest
de col·laborar,
llavors et comencen a dir
les empreses alemanyes
que van col·laborar
i s'imaginen
llacir amb una mena de diàleg
com devia anar.
Ningú sap exactament,
se sap que aquesta reunió
va tenir lloc
i és una manera de dir,
bueno,
el nazisme també va començar per aquí,
perquè hi va haver una sèrie de gent
que hi va col·laborar,
no?
Perquè si els haguessin deixat de banda
haguessin durat dos anys.
No haguessin tingut suport,
no, clar.
Per tant,
sempre va buscar
aquesta mena de
moment que trenca,
no?
Sí.
En el cas de la Guerra dels Pobres,
doncs,
comença a explicar
una prèvia revolta
a Alemanya,
a Anglaterra,
que és molt anterior,
i d'alguna manera
fa portar en el fil
fins a això,
un jove predicador,
el seu pare
s'ha intentat revelar
i el pengen,
i aleshores amb ell
li queda un pòsit
i, bueno,
intenta explicar
com poc o molt,
predicant de poble en poble,
va aconseguir
una sèrie de gent
que el segueix
i, clar,
això més o menys
se sap que va ser així.
Ell li posa això,
la trama,
no?
Eric Bullard,
aquest és un llibre
que va sortir l'any 2020,
va tenir aquesta mala sort,
just,
quan s'havia fet conegut
amb
l'Ordre del dia
i li havien,
inclús,
en castellà,
republicat alguna cosa anterior,
perquè l'Ordre del dia
és una novel·la
que m'agrada molt.
Clar, aquesta sobte
va quedar com tapada.
Amb quin editorial s'ha publicat?
Amb català 62
i amb castellà
jo diria que Seix Barral,
ara dubto si Seix Barral
o Tusquets,
en tot cas,
des de l'àmbit planeta
i, bé,
traduït el Jordi Martín Lloret
des d'aquestes novel·les,
a més a més,
que és molt àgil
perquè la frase
és primeta.
Sí, veig que no és massa,
per ser com a rotllo històrica,
és molt primeta.
Inclús la novel·la,
la lletra és prou gran.
Sí.
I sobretot això,
és frase molt curta
i tu la vas llegint
com qui llegeix un reportatge,
però ja veus que...
És una forma diferent, no?,
de llegir també història.
Sí, justament.
Insisteixo,
l'originalitat
és que està a mig camí
entre aquesta idea
que tu tens
de novel·la històrica,
una cosa gruixuda,
una cosa que et recrea molt,
una època i s'ha estat...
Bueno, intenten.
És un estil absolutament lloable.
Anem a explicar bé
com són els edificis,
com no sé què,
com vesteixen,
perquè la gent s'hi situï,
i aquest que diu això
m'és igual.
Jo vaig als purs fets.
Sí, sí.
Jo ja et dic al principi
que això és l'any 1525 o 24
i que, per tant,
ja està.
A partir d'aquí
intenta seguir
i, clar,
té la gràcia
que ho llegeix,
insisteixo,
com quan agafes
un reportatge
nacional geogràfic
o de Sapiens,
a premisses
que estan ben escrits
i es llegeixen ràpid,
només que aquells
serencs és 8,
10 pàgines
i això, doncs,
en té 150.
I quan ho vas llegint
vas veient de dir,
clar,
això no podria ser un reportatge,
t'adones pel to
perquè hi apareix ell,
perquè fa opinions,
deus, això no quadraria,
deus,
està mig camí.
I, de moment,
insisteixo,
és una molt bona opció
per entrar a temes històrics
que hem de dir,
ui,
però ara no vull,
no sé,
voldria una cosa més
que un reportatge,
no vull agafar
un totxo d'història,
tampoc una novel·la
d'aquestes clàssiques
d'història
i, doncs, això,
doncs,
des de Conquistadors,
explica una altra
de les seves novel·les,
potser un pèl més llarg,
tracta
de les diferents conquestes
pels espanyols
sempre es mou per a Europa,
sempre...
No, en aquest cas,
bueno,
en aquest cas,
els europeus
arriben a Latinoamèrica,
no?
N'hi ha una que es diu Congo,
que se n'ha llegit
i no sé de què va,
però entenc
que deu anar
sobre la colonització,
igual que després en té una altra
que era una salida on Rosa,
la van traduir a Tusquets,
no sé si és barral,
és Tusquets,
que és, justament,
la descolonització d'Indonècia,
que en el fons és el pre-Vietnam,
no?
Sí.
A Indonècia hi havien anat
a parar els francesos
i els francesos van colonitzar-ho
també Marguerite Duràs,
Alemán,
i hi ha molta novel·lística.
Clar,
se centre,
no en crea uns personatges,
sinó en de dir,
com els francesos,
de sobte vam dir,
toquem el dos,
que sí que et diuen els yanquis,
perquè aquí se viene una revolució,
no?
Ja, ja.
I sí, clar,
la revolució va tenir forma de guerra,
llavors dita el Vietnam,
no d'Indonècia,
no?
O d'Indo-xina,
com en deien...
Indo-xina,
no Indonècia,
que és com en deien els francesos.
Insisteixo.
Molt bé.
També, més a més,
un llibre que jo necessitava,
justament per fer un reportatge,
i vaig veure que no el tenia,
i que sí que el tenien
a la biblioteca d'aquí Sant Just,
i per tant...
Si el vas descobrir per la biblioteca, eh?
No, no,
jo ja el coneixia,
probablement a la biblioteca
els hi havíem servit nosaltres,
des de que el llibre té,
però també una mica
la reivindicació
de les biblioteques, no?
Jo de sobte necessita un llibre,
com a llibre té,
dius, ho tinc fàcil,
doncs el demano i ja està,
però com que el necessitava en pressa,
ens anàvem aquesta setmana,
que jo he faltat també aquí a la ràdio
i hem tancat la llibreria
i me'l volia endur,
dic, va,
quina biblioteca el té?
La de Sant Just,
dic, doncs ara som-hi.
Fantàstic.
Ens anem,
i per tant aquest paper
també ha reivindicat,
trencat una llança,
i tenim un molt bon fons
aquí mateix,
a prop de la ràdio,
i que, escolta,
és una molt bona opció anar-hi.
Primavera poètica,
Arnau,
què ens expliques?
Doncs efectivament,
comencem aquesta setmana
de manera doble, no?
Primer tenim com un off
primavera poètica,
perquè el primer acte
que el farem demà, dimecres,
és un acte narrativa,
tot i que també es podria entendre
com un llibre de poesia,
un llibre de prosa,
un llibre de viatges,
és un llibre molt especial,
que ens quedava com un bolet
enmig del que seran ara
els dissabtes de poesia
a Cal Llibre té.
Però venia molt bé,
inclús aquesta setmana
seran dos actes
setmana a l'Abreu,
en podríem dir,
a Cal Llibre té.
Aquest primer demà
és sobre Pedrac Matbedjevic,
autor bosni,
autor de breviari mediterrani.
Com em va fer veure
un client que el va venir a buscar ahir,
és de dir,
però aquest llibre no és nou,
en Agrama el van publicar
fa molt temps,
efectivament.
Ah, mira.
L'autor ja moria fa un temps,
però l'any passat
l'Abreu li va recuperar
un llibre que es deia
L'altra Venècia,
que és una mena de viatge
per la Venècia
que la gent no coneix,
la Venècia dels no turistes,
perquè ell com a bosni,
com a algú que viu a l'Adriàtic,
és allò,
una ciutat de referència
a la qual hi va sovint.
No com a turista,
sinó com a treball,
com a pervoltari,
per mil coses, no?
Llavors,
aquell llibre els va funcionar molt bé
i llavors ara han recuperat
la gran obra de Matvejavich,
que això s'havia traduït
en molts idiomes,
amb anagrama,
havia funcionat molt bé
fa bastants anys,
no ho sé diquants,
però deu ser dels anys 90,
tranquil·lament.
Per entendre'ns,
va molt bé saber
que aquest llibre té un pròleg
de Claudio Magris,
perquè, de fet,
aquest breviari mediterrani
es podria entendre
com una mena de Danubi,
el llibre El Danubi
de Claudio Magris,
que en el fons
és un llarg passeig
per tot el Danubi,
en el qual et va fent
un llibre de viatges
i et va explicant
el Danubi ha tingut aquesta història
mentre es va passant
des de Suïssa a Romania
per tots els països,
et va explicant història
dels països,
dels accidents geogràfics,
polítics, geogràfics,
és un llibre d'aquests extraordinaris
que molta gent té en un altar,
perquè realment
és una manera de viatjar per Europa
quan fins i tot
ell l'escriu
quan l'Europa del Est
encara no ha caigut.
Per tant,
és una manera de conèixer
i això,
realment un viatge
molt original.
Doncs una mena de fello
però amb el Mediterrani,
una mena d'homenatge
al Mediterrani
explicant part
de la seva història,
fent-ne un assaig
des d'un mar
que evidentment
en aquest llibre
no podrà parlar
de la crisi migratòria
d'aquests anys,
perquè Pedro Maget
ha vist molt abans,
però ens trobem
que aquesta mena de crisi
ja n'hi ha hagut abans,
que el Mediterrani
sempre ha sigut
un mar d'encontre
i de dues costes
absolutament diferents
des de molt abans
dels romans.
I per tant
és un llibre preciós,
un llibre per disfrutar
aire mediterrani,
per respirar la sal,
fins i tot,
perquè en aquest sentit
també té una prosa
que en alguns moments
molt poètica
és un assaig
sobre aquest mare nostrum,
és una crònica
de viatges
i és un llibre
absolutament personal
d'aquests d'allò...
Vindrà algú de l'Abreu?
Vindrà segurament,
vaja,
segur l'editora
l'Esther Andorrà,
vindrà el Pau Sánchez,
que és el traductor
del llibre,
i a banda,
editor de Book Edicions,
una petita editorial
de València Poètica,
i és possible
que vingui un
invitat sorpresa,
no l'autor,
òbviament,
però,
com que no el puc confirmar,
ho deixarem aquí.
Tots els que vulgueu,
passeu-hi,
i sapigueu que,
si pel que sigui,
no podeu,
tranquils,
perquè dissabte al migdia,
organitzem,
inaugurem,
això,
el primer dissabte de poesia,
el primer vermut poètic,
el primer,
primer era,
bé,
i és dia 31,
a les 12.
un imatge poètic,
és una mica,
no?,
ser en el 31 és just,
però vegi,
que després en vindran
tres més,
vindrà la Núria Maribel,
la Núria Mirabet,
un llibre preciós
que es diu
En la pell de la terra,
un tele,
ja ha d'entrar un títol
prou sinuós,
el presentarà
Marilena de Chiara,
una amiga seva,
estudiosa,
italiana,
professora universitària,
en fi,
seran dos actes
absolutament diferents,
esperem que,
després d'aquesta pausa
que ens hem pres
durant una setmana,
repreneu les activitats
amb molta força.
Molt bé,
doncs ens ho notem,
tant el llibre
que ens ha recomanat avui,
aquesta setmana,
aquí a Ràdio Desver,
La Guerra dels Pobres,
i també aquest parell d'actes,
un demà dimecres,
l'altre dissabte,
com a inici
de la primavera poètica
que el llibre té
aquí a Sant Just.
Arnau,
moltíssimes gràcies,
que vagi bé
i fins la propera.
Molt bé.
En aquesta malaltia és endèmica,
ja es produeixen les condicions
per una transmissió local,
de Barcelona,
Miquel Járquez.
Bon dia,
el risc és real
i per això
80 zones de la ciutat de Barcelona
estan sota vigilància permanent.
Hernán Vargas,
metge del servei d'epidemiologia
de l'Agència de Salut Pública
de Barcelona.
Hi ha una preocupació
perquè a la ciutat de Barcelona
s'adonen les condicions
durant l'estiu
ideals
per fer una transmissió autòctona
de la malaltia,
que fins ara
mai ha passat.
Sempre són casos importats,
són persones que viatgen
i precisament van a zones
en què hi ha el mosquit
i hi ha les malalties
de manera endèmica.
Arriben a Barcelona,
pateixen la malaltia
i durant aquest temps
els mosquits
que estan a Barcelona
es poden infectar
i picar a persones
que no han viatjat
però poden agafar la malaltia.
Miquel Járquez,
Catalunya Ràdio Barcelona.
Notícia d'última hora,
una fuita de gas
ha obligat a evacuar
una escola de primària a Lleida.
Anem cap allà,
Noelia Casellas, bon dia.
Bon dia.
Es tracta del centre
Francesco Tonucci
al barri de Cap Pont
de la capital del Segria.
S'hi ha detectat una fuita
en una canonada de gas
a la zona del pati.
En un primer moment
s'ha portat els alumnes
que eren al centre
a una zona lateral
dins del recinte de l'escola
però finalment
s'ha demanat a les famílies
que vagin a buscar els nens i nenes.
Avui no s'hi farà classe
ni tampoc es podran quedar al menjador.
Els bombers han rebut l'avís
a tres quarts d'onze del matí.
Es tracta d'una escola de primària
d'una línia
amb alumnes d'entre I3
i fins a 6è.
Noelia Casellas,
Catalunya Ràdio Lleida.
Preocupació en el sector
de les ludoteques
que depenen de la generalitat
pel canvi de model
que planteja el departament.
N'hi ha sis defectades
a tot Catalunya.
Girona, Núria Pereira.
Bon dia.
El sector demana mantenir
aquest servei gratuït
per a infants de 0 a 14 anys
que els permet tenir un espai
on jugar amb una gran varietat
de jocs i materials.
N'hi ha dues a Barcelona,
una a Terrassa,
una a Lleida,
una a Salt
i una a Igualada.
La responsable
del sector generalitat
de comissions obreres
a Lleida,
Anna Laoz,
demana que es mantingui
la feina dels 17 treballadors
a tot Catalunya
i que es garanteixi
que aquest servei
no s'externalitzarà.
El que considerem
més important
hi ha tot un gruix
de menors,
de nois,
de nens,
de nenes
que no sabem
si tindran aquest servei
de ludoteques garantit.
qui ho prestarà
amb l'agreujant
que és un grup
de nens i nenes
que alguns d'ells
són vulnerables.
Estan a l'espera
de començar
un període
de negociacions.
Núria Pereira,
Catalunya Ràdio,
Girona.
Milers d'usuaris
expressen el seu malestar
amb la gestió
de Ticketmaster
durant la venda
d'entrades
pel concert
a Barcelona
de l'última de la fila.
¿Dónde estabas entonces
cuando tanto
te necesite?
La xarxa s'han omplert
de queixes
pel mal funcionament
del web
que s'ha col·lapsat
en diversos moments
i que tampoc gestionava
correctament les cues.
La majoria de queixes
fan referència
al fet que en el moment
de fer efectiu el pagament
el sistema els expulsa
de la plataforma
i els torna a enviar
la llista d'espera
i a més a més
ho fa al final
d'aquesta cua.
A més,
tot i que el grup català
va anunciar
que el preu de les entrades
no sopararia en cap cas
els 90 euros.
Alguns usuaris
han vist com se'ls cobraven
115 euros
i a més a més
despeses de gestió.
Hores d'ara tot apunta
que ja s'haurien esgotat
aquestes entrades
o que estarien a punt
de fer-ho.
Esports, Marcos García.
Aquest migdia
hi ha reunió
de la Junta Directiva
del Barça
que analitzarà
els reforços
de cara a la temporada
vinent
i el possible encaix
d'aquests
en l'economia del club
així com l'estrena
del nou Spotify Camp Nou.
La selecció catalana
masculina de futbol
supera Costa Rica
2 a 0
amb gols de Roca
i Alanyà.
Diumenge serà el torn
de la selecció femenina
i hi haurà
el Catalunya Xila.
Notícia d'última hora
en MotoGP
perquè el campió
de la categoria
Jorge Martín
demanen un comunicat
abandonar Aprilia
a final de temporada.
Diu que vol exercir
el seu dret contractual.
Martín Pró
obre una petita escletxa
a la continuïtat
si Aprilia
sabeu negociar
un nombre de curses
un crop
es reincorpori
per provar-se
a sobre de la moto.
Recordeu
la marca
ja havia expressat
dies enrere
el seu desitj
de no negociar
i combinava Martín
a complir
íntegrament
el seu contracte
que és de dos anys.
Jan Baterpolo
al Sabadell
suma el 21è
títol de Lliga Femenina
ahir Sabadell
8 Sant Andreu
7
avui comencen
els quarts de final
de la Lliga de Futbol
Sala
Barça
Jaena
dos quarts de 9
i per Esport 3
hi ha Roland Garros
Paula Badosa
juga aquest migdia
a partir de dos quarts
de 3
contra la romanesa
Roser
en segona ronda.
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bon dia
passant 6 minuts
de les 12
us informa
Mariona Sales Vilanova
El dissabte 31 de maig
és la data límit
per demanar
les ajudes
pel menjador escolar
del curs 2025-2026
El període
per presentar
les sol·licituds
va començar
el 15 de maig
i finalitza
aquest dissabte
Poden optar
aquestes ajudes
els alumnes
matriculats
o primatriculats
en un centre educatiu
públic del Baix Llobregat
en segon cicle
d'educació infantil
primària o secundària
sempre que el centre
ofereixi servei de menjador
També és requisit
no tenir dret
a la gratuïtat
del servei
i no superar
llindar econòmica
establert
Les ajudes
no s'atorguen
alumnes
en acolliment residencial
en centres residencials
d'acció educativa
Per facilitar
la tramitació
s'ha publicat
un videotutorial
amb les instruccions
per fer la sol·licitud
El diumenge 1 de juny
a partir de les 10 del matí
l'Associació Ecologista
Alnus de Sant Jus
convoca socis
voluntaris
i simpatitzants
per dur a terme
tasques de manteniment
al torrent de Can Cortès
concretament
el regó del Colibri
situat a l'alçada
del camí de Can Biosca
a uns 250 metres
de la masia
de Can Candeler
A partir de les 11
es col·locaran
dos albergs d'insectes
cedits
per Depana
per als quals
es recolliran
canyes, pinyes
i altres materials
per preparar-los
i muntar-los
També es preveu
fer una valoració
de les diferents tasques
en què participen
Alnus,
la Vall de Sant Jus,
Collserola
i Cepol
Ecologistes de Catalunya
si es compta
amb suficient quòrum
Durant les jornades
es farà un recordatori
Antoni Mercader
activista i voluntari
d'Alnus
que most recentment
Mercader va destacar
per la seva participació
activa en l'àmbit social
i artístic
així com pel seu esperit
lliure pensador
A Sant Jus d'Esvern
l'any 2024
la població
es manté estable
tot i que creix
la proporció
de persones grans
segons les dades
de l'informe
socioeconòmic anual
que fan des del
Consell Comarcal
d'Albes Llobregat
Més del 57%
dels veïns majors
de 64 anys
són dones
la presència
de població estrangera
al municipi
és inferior
al 13%
una xifra menor
que la mitjana
comarcal
Pel que fa a l'ocupació
Sant Jus mostra
estabilitat empresarial
i una taxa d'atur
que s'alinea
amb la reducció
registrada
a tota la comarca
La contractació
creix
sobretot
en els sectors
de comerç
i serveis
de la producció
mentre que
la sinistralitat
laboral
es manté
per sota
de la mitjana
d'Albes Llobregat
Podeu consultar
totes les dades
de l'informe
a la notícia
que trobareu
a la pàgina web
de Radio Desbem
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Jus tenca
a l'informatiu
complet de la UNA
Fins ara
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Estimulància
Estimulància
dels teus ulls
L'impudicat
del teu cos
Però amor
t'estimo
encara més i sempre
més i sempre
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada



Sous-titrage Société Radio-Canada


I ara comencem
un nou capítol
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Avui tenim amb nosaltres
a la infermera
Sílvia Granollers
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage PETER-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
cap, una gran
un gran lema, una gran
pancarta, eh, Sílvia?
Sí, sí. Que ens diu Sant Just
encara fumes i ens ho pregunta
una fulla. La fulla d'avern?
La fulla d'avern. Aquest cartell
és mític, Sílvia. Aquest cartell és mític
i, a més, sempre hem dit en broma
que un dia el cap potser
caurà i la pancarta seguirà dreta.
Home, quan amplin el cap
què passarà amb allò? Aquella
paret marxarà, no? No ho sé, però aquesta
paret l'hem de conservar com si...
Almenys la pancarta, almenys
ni que sigui guardar-la. Sí, sí, sí. La va fer
en Gerard Pàmies, un
noi, i ara ja no tant noi,
en aquell moment era molt jovenet
i ell va dissenyar,
va ser el seu regal per la campanya
i la cançó
també la va fer Majoan. Aquella cançó, eh?
Té, hi ha cançó. Home, te la portarem
perquè és molt marca. Home, doncs sí, un dia
la posarem aquí. I tant, i tant, doncs sí.
Fet que te la porto.
Sílvia, parlem de la setmana
sense fum.
entenem que el tabaquisme
segueix sent un problema, no?, en la
societat. Segueix sent un problema
molt greu, molt greu, per les
persones i també per la salut
de la nostra terra. És una
gran amenaça
pel planeta, el tabac.
Per les persones, ja ho sabem, tot i que
han deixat de fumar moltes persones,
veurem, suposo com parlarem, han aparegut noves formes de fumar, que fan molt atractiu pels joves que comencin a fumar, perquè ho veuen com a una cosa poc...
poc perillós. Poc perillós, sí. Poc perillós, molt atractiu i fins i tot com si fos una llaminadura.
llavors, hi ha molta gent que està, molt joves que estan començant a fumar, això és un gran problema. De fet, a nivell global, hi ha un 22% de persones que fumen, quan potser fa 15 anys estaven parlant del 30 i pico. És a dir, que s'han fet moltes coses perquè la gent deixés de fumar i això, doncs, ha anat molt bé. Segur que hem millorat la salut de la comunitat. Però tot i així, a Catalunya, a Catalunya cada dia moren 25 persones.
Abans d'hora, abans del que els tocava, per culpa del tabac. 25 persones vol dir que durant aquest programa hi haurà una persona que morirà per culpa del tabac i morirà abans d'hora. Això és molt greu, eh?
Home, clar, per proporció, no? Vull dir, ens toca. O sigui, és molt...
És molt frapant, no? Perquè això causa, és com l'alcohol. L'alcohol causa, a nivell d'Espanya, 15.000 morts prematures cada any. És moltes persones que hi ha molt patiment, perquè al darrere hi ha una malaltia,
hi ha molt dolor. Llavors, sí, el tabac és un problema per a les persones, però també, i això que dèiem abans, el tema pel planeta.
Pensem que la indústria tabaquera, per poder funcionar,
cada any ha de desforestar 200.000 hectàrees de terra, terra que es converteix per utilitzar, per cultivar tabac,
que tala aproximadament 600 milions d'arbres cada any per poder seguir fabricant i produint.
Sí, sí.
O sigui, que els paquets de tabac, gairebé que ens haurien de posar també, no?, el que implica a nivell...
Perquè a vegades hi ha imatges de pulmons que estan com negres, no?, que visen dels cancers.
Podríem posar també una imatge de la quantitat d'actàrees que, bueno, que es perden, no?, a nivell d'impacte mediambiental.
Sí, sí. A més, és una dada molt frepant.
Estem tots tan preocupats per l'aigua, doncs la indústria necessita 22.000 milions de tones d'aigua anuals.
Són quantitats exorbitants. I, bueno, i no parlem de les borilles.
No hi ha.
Això és el primer residu que tenim.
A les platges, sobretot, almenys fins fa poc, no?, que no sé si hi ha la normativa o no de si es pot fumar o no a les platges.
Em sona que en alguna sí, però també les platges estava ple de borilles.
I tant. Periòdicament es fan recollides.
Sí.
I a Barcelona, a Barcelona, a la Barceloneta, que està prohibit.
A la Barceloneta s'ha prohibit, eh?
Sí. A Barcelona, bueno, prohibir o no prohibir fumar les platges, això depèn dels ajuntaments.
Aleshores, la Diputació de Barcelona ajuda en els ajuntaments que volen instaurar aquesta norma de no fumar.
Llavors, a Barcelona, per exemple, doncs està.
Des de fa... l'any 2023, crec recordar, es va fer una prova pilot i després ja s'ha posat.
O potser abans, inclús.
Llavors, nosaltres vam fer una vegada, i es fan periòdicament recollides, vam estar en una platja on no es podia fumar.
Vam estar una hora, unes 30 persones, recollint borilles.
I això que no es podia fumar.
I que no es podia fumar. I en vam recollir aproximadament 5.000.
5.000.
5.000. 5.000 en una platja que no es pot fumar.
I saps el temps que triga una borilla a desaparèixer?
No.
25 anys.
25 anys.
25 anys.
És a dir, és el gran contaminant dels...
Sí, sí.
Una borilla contamina 10 litres d'aigua dolça.
I fins a...
Perdó, d'aigua salada, d'aigua del mar.
10 litres.
D'aigua salada en contamina 50 litres, fins a 50 litres.
És a dir, sí, és...
Hem d'eliminar aquest residu.
Sílvia, arribats a aquest punt, no?
Sí.
Què caldria fer per evitar el consum de tabac, llavors?
A veure, hi ha moltes coses que podem fer.
De moment, el govern se li està demanant, al Comitè Nacional per a la Prevenció del Tabaquismo,
se li està demanant que compleixi amb el que va dir que faria.
Què és?
empaquetat neutre.
És el que tu deies abans, Núria.
Que, clar, el paquet és atractiu, encara que...
Bueno, sí.
Sí, hi ha uns pulmons alguna vegada, però és marca.
I saben.
A veure, hi ha mil maneres de fer invisible un pulmó o...
Sí.
Llavors, l'empaquetat neutre, perdó, sabem que funciona.
Austràlia és el primer país...
Què vol dir, empaquetat neutre?
Vol dir que no té res.
Ah, o sigui, un paquet en blanc.
Un paquet en blanc.
No té cap...
I això no està de moda.
O sigui, la imatge és important.
Llavors, l'empaquetat neutre aconsegueix...
Austràlia, des de fa molts anys, ja ho vam posar,
i vam veure que en dos anys un 15% de la població deixava de fumar.
Això és molta gent que deixa de fumar pel fet que no compres alguna cosa atractiu pels ulls.
Sí, sí, sí, clar.
Llavors, això seria.
L'altra cosa, una mesura molt poc popular, però que tota la vida, a més, ja fa anys que ho diem,
augmentar el preu del tabac.
El tabac és molt barat en el nostre país.
Llavors, hem de pujar el preu.
Per què?
Perquè cada vegada que tu puges el preu, un 10%, només que pugis un 10%, un 4% de persones deixen de fumar.
Però el que és més important, que és la gran...
No m'agrada dir la paraula lluita, però la gran proposta és que el jove no comenci a fumar.
Si tu el poses un preu car, el jove no començarà a fumar.
Complir la llei, evidentment, no es poden vendre cigarretes soltes,
que es fa, i això...
Aquestes serien dues coses, però després nosaltres també podem fer.
Els sanitaris, evidentment, ajudar a deixar de fumar.
Però la comunitat, tots, el que hauríem de fer és respectar molt
els espais lliures de fum.
Que són aquests espais que, ho dictamina el govern, no?
Quins són aquests espais? O l'Ajuntament?
Sí, per exemple, nosaltres aquí a Sant Just, davant de l'Institut,
tenim uns espais...
Hi ha uns rètols a terra o davant del centre de salut
o davant de l'Ajuntament,
que es posa espais sense...
Lliure de fum.
Lliure de fum. Per què?
Perquè són entorns on hi ha joves
on no han de veure la gent fumar
o al costat de les escoles o de la bona aigua, no?
Llavors, respectar...
Però a casa teva, també,
fes respectar que a casa els avis no han de ser bones...
i àvies no han de ser...
No seran més bones àvies i àvis
si quan venen els nets fumen a casa.
No.
I quan parlem de fumar,
no estic parlant només del tabac convencional.
No.
Estic parlant de les altres maneres de fumar,
que són tant lesives i addictives
com el tabac convencional,
que fins ara era el que nosaltres teníem.
Clar, d'això te'n volia parlar, precisament,
perquè n'has fet referència abans, no?
Comentaves aquestes noves formes de fumar
que són precisament tan atractives,
també pels joves,
una mica quines són, no?
A mi se m'acut la cigarreta electrònica, per exemple.
Sí, aquesta és la primera que va sorgir
i tu ho has dit.
És molt atractiu.
Són dispositius electrònics,
això ja és atractiu,
amb sabors milers.
Hi ha 16.000 sabors, em sembla,
i a més, maduixa, plàtan, menta,
molt xocolata...
Són dispositius, les cigarretes electròniques,
que el que tenen, això,
formes diverses,
amb pipa,
cigarreta,
que el que tenen és un dispositiu
on tu col·loques un líquid
i aquest líquid el que farà,
el dispositiu electrònic,
és generar un aerosol,
que no vapor.
Tot i que li diem vappers,
el que deixa anar és un aerosol.
i aquest dipòsit de líquid
conté moltes substàncies.
No està regulat,
amb la qual cosa no sabem exactament el que conté,
no diuen, no?
No és com un paquet de tomàquet
que t'has de dir tot el que tens
i tot el que les és, no?
Els ingredients, no?
Els ingredients.
Amb el tabac això no ha sigut mai,
no passa.
Llavors, són aquests dispositius,
tenen la persona
i fa aquesta inhalació d'aquest aerosol
i amb això està introduint-se en els pulmons
totes les substàncies addictives
i deixant anar també en l'ambient altres substàncies.
Diuen que són més sanes, no?
Que no una cigarreta convencional, però...
Però no.
Sabem que no,
que quan tu analitzes el que està inhalant
hi ha moltes substàncies,
no només la nicotina,
perquè fins i tot els que diuen
que no tenen nicotina en tenen.
Tu te'ls recordes, Núria,
quan van sortir els vapejadors,
les cigarretes?
Va haver-hi un boom.
De cop i volta,
jo que vic a Barcelona,
doncs hi havia una botigueta d'aquestes...
Cada cantonada hi havia una botiga.
Al cap d'un any,
aquestes botigues van desaparèixer
i han quedat...
Les que han quedat, no?
Per què?
Perquè jo recordo parlar amb persones
que utilitzaven aquests dispositius
i diu
és que m'intoxico.
Com que no sabies...
Hi havia com una...
Inales una quantitat irregular de substàncies,
entre elles la nicotina,
i llavors et marejaves,
o sigui,
et trobava malament, no?
Bé, en fi,
sabem que...
Que no són tan bones, no?
Que són.
Encara que tinguin així com sabors,
que puguin recordar com inclús
una cosa dolça o...
Clar, és...
Més llaminera.
Clar, per això diem,
aquests són uns productes
que la indústria et diu
que els fa per ajudar la gent
a deixar de fumar.
I és la gran mentida de la indústria,
perquè el que volen aconseguir
és nous clients pel seu producte.
Què fan?
Posen a l'abast de gent jove
una cosa bona,
de gust, perdó,
no de...
No, no, clar, bona de...
De sabor.
De sabor, sí.
I sabem que avui...
Ara ho estava llegint,
i que el 54% dels nois i noies
de 14 a 18 anys
coneixen aquest producte
i el 30% l'ha provat.
L'ha provat, eh?
El 30%.
I sabem que la persona que l'ha provat
té una probabilitat
de consumir després tabac convencional
tres vegades més alta
que una altra persona
o un altre nen o nena
que no ho ha fet.
La indústria no ajuda a deixar de fumar,
perquè, clar,
si jo tinc una botiga de sabates,
doncs el que voldré
és que la gent camini molt
per gastar sabates
i que m'encomprim més, no?
Clar, clar, exactament.
És que és així.
És de sobreviure, no?
Aquest és un...
Sílvia, parlem també dels IQ...
Ah, sí.
Aquests dispositius.
Sí.
Bueno, l'IQ és el més...
el més conegut,
el que tenim aquí,
però en aquest cas,
així com a la cigarreta electrònica
no hi ha fulla de tabac,
aquí sí,
en els IQs hi ha fulla de tabac.
Quina forma tenen?
Per si hi ha algú...
Sí, també són dispositius electrònics.
També, eh?
El que passa que tenen...
Tu el que fas és la cigarreta...
El canuto, la cigarreta,
la col·loques a dintre.
Llavors, en aquest dispositiu electrònic,
el que fa el tabac
no és combustionar
com amb una cigarreta,
que tu quan l'encens
es combustiona a 800 graus,
sinó que s'escalfa.
És tabac per escalfar.
Llavors, escalfes el tabac
i a 300 graus, 400 graus.
I això és el que és aquest dispositiu.
En aquest cas,
sí que no es pot fumar
amb aquest dispositiu.
En tots els llocs
no es pot fumar tabac.
Perquè sí que la llei,
doncs, com que és tabac,
fulla de tabac l'empara.
I la bosseta vanicotida?
Aquesta és l'última.
És l'última.
Això prové de Suècia.
Que potser els que han estat a Suècia
alguna vegada ho han vist,
ells tenen bosses,
bossetes de tabac.
Llavors, es posava la bosseta
entre la geniva
i el llavi superior.
Ostres.
Sí.
Llavors, aquí,
el que són,
es diuen snus
i a més a la platja
en vam recollir moltes d'aquestes.
També, eh?
Sí, sí, sí.
És un consum.
Llavors, és una bosseta
que té nicotina sintètica
i altres substàncies.
Es posa entre la geniva
i el llavi.
Sí, sí.
I també.
Com si fos un caramel, no?
Mira,
aquesta és la definició.
És un caramel?
Perquè
és un caramel
amb gustos
boníssims,
ja dic,
està de xocolata,
bueno, és igual.
El que t'agradi,
segur que està.
Ja.
I bé,
i clar,
això és també
la porta d'entrada.
Igualment, eh?
És a dir,
augmenta la freqüència cardíaca,
és nicotina,
augmenta la freqüència cardíaca,
danxerebral,
irritació de les genives,
etcètera, etcètera.
Malalties,
en fi.
no podem parlar de res bo.
Parlem també
de l'estratègia
de disminuir
els riscos,
o sigui,
d'utilitzar altres maneres,
no?,
de fumar.
Clar,
això és el que comentàvem,
que la indústria
no vol perdre clients
i llavors,
què ha fet?
Ha posat en marxa
tot un mecanisme
per introduir productes
molt atractius
en els joves.
Llavors,
busca dispositius electrònics
que sempre hi ha per ser,
ja és una cosa agradable
de tocar i amb sabors
molt bons
que es fan,
que es semblin
que siguin innocus
quan no ho són.
Això,
justament,
la setmana
que celebrarem,
la setmana que ve,
la setmana sense fum,
vol posar
en evidència
aquestes
estratègies
de la indústria
perquè la gent
se n'adoni
i perquè el jove
es pugui parlar
de què fem
contra aquesta
indústria
tan potent
amb tants diners
al darrere
que el que vol
és convertir-nos
en addictes,
en una substància
que se'n diu nicotina,
que és ben fàcil
de més
de convertir-se.
Sílvia,
a la setmana
sense fum
aquí a Sant Jus,
celebra d'alguna forma
en concret?
Sí,
sí, sí, sí.
Bé,
jo diria
que els meus companys
del centre de salut
celebren tots els dies
de l'any
que no es fumin
ajudant a les persones
a deixar de fumar
així que animem
a tothom
que tingui interès
en fer-ho
doncs busqui l'ajuda
si la vol
en el centre
però especialment
el que farem
és el dijous
de la setmana vinent
fer la caminada
popular
amb zumba
en ball
zumba
i entrega
de petits obsequis
a les persones
que vinguin
per celebrar
per posar
hem de posar
de moda
doncs això
que les persones
deixin de fumar
que els joves
optin per una vida
un estil de vida
sense cap dependència
Sílvia
Sílvia
si hi ha algú
que vol deixar de fumar
a part d'implicar-se
en la setmana
sense fum
o també de participar
d'aquesta caminada
que es farà
la setmana
la setmana vinent
què és el que ha de fer
o què és el que pot fer?
A veure
el tabac
és una substància
que
té atrapat
jo el que
sempre
recomanaria
és que la persona
comenci
a plantejar-se
espais
sense fum
que comenci
a acotar
és a dir
que jo
si a casa
el converteixo
en un espai
sense fum
el meu cap
començarà
a acostumar-se
i al cap
d'unes dies
ja veurà
que a casa
és un espai
sense fum
i el cos
ja no em demanarà
segurament fumar
busco un espai
fora de casa
ventilat
on sigui
el meu espai
de fumador
aquest seria
per mi
un primer
camí
un primer pas
per anar
això
deixant
que el tabac
sigui
en espais
molt
concrets
després
que quan tu
estàs fumant
només fumis
també és una estratègia
de estar
si estic fumant
estigues
pel que estàs
estàs fumant
encara que sigui dolent
però no
no estiguis fumant
mentre llegeixes
o mentre estàs
per compaginar-ho
exactament
atenció plena
amb el que estàs fent
també llavors
segurament
hi ha com una
ets més conscient
llavors
exacte
no és fàcil
fer-ho
això que estem dient
ara
mira ara
no és fàcil
però
és molt efectiu
quan fumo
només en uns espais
i a més
fent exactament
només això
després també pensant
què puc fer
si no fumo
perquè és veritat
que
estic acostumada
ja ho veuràs
hi ha persones
per exemple
que es concentren
sembla que es concentrin
més
quan
estan fumant
no és veritat
perquè de fet
quan tu estàs fumant
els teus nivells
d'oxigen
en sang
i el cervell
disminueixen dràsticament
és a dir
que
el teu cervell
no pensa millor
però
sí que és una estratègia
que té el teu cos
per tenir atenció
llavors sembla
pensar
que
en el moment
que deixis de fumar
això és dur
d'intentar fer alguna cosa
i concentrar-te
però que ho pots fer
que ho pots fer
i que ho faràs
i ser constant
per aconseguir això
que
no necessita
la cigarreta
per fer una sèrie de coses
i
evidentment
el centre de salut
per la part
que és
la part física
perquè la nicotina
ho hem dit
és una addicció
és una substància
que enganxa
és un problema de salut
no
llavors
per la part
física
el centre de salut
hi ha professionals
que t'acompanyen
i t'orienten
amb la part psicològica
que són
els tres consells
que demanaves
però també
treballarà
la part física
amb farmac
si cal
per ajudar
que aquesta sínome
d'abstinència
que et provoca
deixar de fumar
doncs sigui
el més lleu possible
molt bé
doncs escolta'm
Sílvia
ha estat un plaer
tenir-te aquí
a Ràdio d'Esvern
a escoltar
un capítol més
de la salut
al dia
i si et sembla
acabarem l'espai
ens hem passat aquí
una falca
una música
l'acabarem
escoltant
aquest àudio
si et sembla
Sílvia
m'encantarà
ja sé quin és
molt bé
gràcies Núria
a tu per venir
que vagi bé
Sant Just
encara fumes?
Has pensat
deixar de fumar?
El cap
Sant Just
t'hi pot ajudar
Sol·licita-ho
enviant un correu electrònic
a
Sant Just
Sant Just
encara fumes
arroba
santjust.cat
Sant Just
és una delícia
i el tabac
una brutícia
un poble
un poble tan adorable
i el fum tan insuportable
Sant Just
t'omple la vida
i el tabac
te l'esquitxa
pensa bé
que tu t'enganyes
no juguis
ara t'ho manes
perquè fumes
encara fumes
per què fumes
encara fumes
per a les contres
la viudas
que
en la vida
conocí
que era igual
a la flaca
coral negro
de la Habana
tremendísima
mulata
cien libras
de piel
y hueso
cuarenta kilos
de salsa
y en la cara
dos soles
que sin palabras
hablan
que sin palabras
hablan
la flaca
duerme de día
dice que así
el hambre engaña
y cuando cae
la noche
baja a bailar
a la tasca
y bailar
y bailar
y tomar
y tomar
una cerveza
tras otra
pero ella
nunca engorda
pero ella
nunca engorda
sup Nigeria
pas de tal
descubre
porque
y
me
porque
la
improving
absorbent
pero
Por un beso de ella aunque solo uno fuera, aunque solo uno fuera.
Coge mis sábanas blancas como dice la canción, recordando las caricias que me brindó el primer día.
Y enloquezco de ganas de dormir a su ladito, porque Dios que está flaca a mí me tiene loquito, a mí me tiene loquito.
Por un beso de la placa yo daría lo que fuera, por un beso de ella aunque solo uno fuera.
Por un beso de la placa yo daría lo que fuera, por un beso de ella.
Aunque solo uno fuera, aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Y aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Aunque solo uno fuera.
Són ara mateix les 12 i 39
i tenim aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern
la Vanessa Montserrat, experta en xarxes socials
i també en màrqueting digital
i avui ens porta a un tema superinteressant
ens parlarà de...
és com un editor de vídeos, no?
podríem dir...
una eina d'intel·ligència artificial
Vanessa, molt bon dia
Hola, bon dia
Parlem de l'OpusClip
Això mateix
Ja ho has dit bé, eh?
Sí?
Sí
És una eina...
Intel·ligència artificial
Sí, és que és molt interessant, eh?
Sí, no, no
Escolta'm, ara et diré una cosa
aquí a Ràdio d'Esvern utilitzem OpusClip
Anda, veus?
Som amics, millors amics del OpusClip
X sí, X és molt interessant
Funciona molt bé
Sí, sí, sí, sí
Bueno, és que tu li poses la URL del vídeo que vols
de YouTube
o penges el vídeo que tens, no?
Sí
I et crea, escolta'm, uns reels
que bueno, tu pots posar plantilles
pots escollir el color de la lletra
la mida, la forma
pots inclús posar un logo allà en el vídeo
o sigui, va genial
Sí, sí, sí, sí
Doncs...
Què?
Doncs bueno, vinga
Adeu, Vanessa
Tal com has vingut
Vinga, veus la porta
per allà pots marxar
No, no, no
perquè, escolta'm
és molt intuïtiu
però segur que hi ha coses
que a nosaltres se'ns escapen
Bueno
doncs avui
expliquem
expliquem cosetes
Llavors
segur que l'has fet servir tu
llavors
igual
més que jo, eh?
Bueno, però
pensa que és molt automàtic
i llavors nosaltres sabem utilitzar
doncs això
o quatre cosetes
perquè quedi bé
el reel i el vídeo
però bueno
Tampoc fa gaire
o sigui
fa falta gaire cosa més, eh?
Vull dir
avui expliquem, no
això
que a l'Opusclip
ja ho has dit tu
has fet una intro
una intro boníssima
que és aquesta eina
que transforma
vídeos llargs
doncs a lo millor
d'un directe
d'una entrevista
no?
Sí
que
bueno
que tenim gravada
i que dura molt
doncs a lo millor
una xerrada
un podcast
també
no?
o sigui
qualsevol tipus
de vídeo
llarg
els transforma
en clips curts
i
fa que
es puguin viralitzar
més ràpid
perquè al final
el que podem
el que podem fer
no?
amb aquesta eina
és agafar-la
i
doncs transformar
fer com un trailer
no?
com alguna vegada
hem dit
doncs això
aquests fa els trailers
super
tu li puges un vídeo
al millor
de 30 minuts
i ella sola detecta
els millors fragments
els més emocionants
amb frases
que a més a més
siguin potents
mirades interessants
al millor
que en el vídeo
les detecta també
i et fa el clip
com si
haguessis estat editant
durant hores
és una meravella
doncs sí
a més és que és això
que et crea
com petits clips
crec que en funció
de la llargada
del vídeo
clar
et crea
potser més o menys clips
tot i que ara
estic pensant
i tu li pots posar
el número de clips
que vols
que et creï
per exemple
no sé
de mitja hora
doncs crea
per exemple
5, 6, 20, 3
o 10
els que vulguis
de clips
i inclús
crec que també
li pots dir la durada
sí
i a més a més
li posa
o sigui
pot posar subtítols
fa zooms automàtics
també
i afegeix efectes
i tu ho exporta
en format vertical
i és per fer servir
en Reels
al TikTok
o a Shorts
de YouTube
i això que has dit
del seguiment de la cara
és molt fort
és bo
és bo
perquè és
per exemple
quan tenim alguns convidats
que està aquí
el que hi ha davant teu
és la càmera
que grava
a Vanessa
llavors
algun cop
es mouen els convidats
com per
no sé
a vegades es mouen
estan a la cadira
i clar
jo el primer dia
vaig veure el clip
i vaig veure que es movia
i dic
en quin moment
la càmera s'ha mogut
perquè no és
jo no he vist
no és mòbil
si no és mòbil
la càmera
dic
com és que s'està movent
el vídeo
i no, no
clar
és que és l'opus clip
que detecta que es mou
i fa aquest moviment
jo flipant
clar
imagina't
és que és això
d'intel·ligència artificial
que
és que fa unes coses
brutals
sí
perquè és una revolució
bueno
si
si no tenim prou
amb el que m'he explicat
doncs també
és perquè moltes marques
i criadors
tenen hores de contingut
però
que no tenim temps
d'editar
la veritat
oi?
o sigui
cada vegada
és com
és que clar
si ho hem d'editar
clip per clip
així
doncs
és temps
la veritat
home
si no
si haguéssim d'escollir
nosaltres els clips
de tot el vídeo
tan llarg
t'has de mirar
tot el vídeo
sencer
has d'escollir
quina és la part
més interessant
tal
tal
bueno
doncs l'opus clip
entra
com en un
diguéssim
que és com
un superheroi
digital
tal
és que en menys
de cinc minuts
tens
potser
deu vídeos
curts
gestos
i això vol dir
que tens més contingut
que pots tenir
més presència
i que pots arribar
a molta més visibilitat
perquè clar
com que els fragmentes
doncs
i tot això
amb menys esforç
doncs
ja que més molem
no?
a més
a més
et diu
quin
quin és la part
com més
viral
de cada clip
o sigui
quines opcions té
que sigui
potent
de petar-ho
o sigui
que sigui viral
t'agafa aquells moments
jo crec
que més importants
potser
o
bueno
que ell detecta
o inclús
quan et fa els clips
a vegades
el que fa també
és
et crea un clip
per exemple
jo què sé
poso-ho de
de 30 segons
però no són
com a vegades
30 segons
seguits del vídeo
ja et fa directament
a vegades
els trossets
sí
si t'ajunta
et fa un clip
directament
com amb diferents parts
cosa que
això també està bé
clar
imagina't si haguessis de fer
això a mà
o sigui
editar-ho manualment
sí
pues trigaríem
una miqueta més
ara si et sembla
posem exemples
perquè com les empreses
poden fer servir
a l'OpusClip
per què
el poden fer servir
més que res
doncs
si per exemple
hi ha escoles
o formadors
i teniu vídeos
de webinars
o de classes
doncs OpusClip
els agafa
i fa microvídeos
per xarxes
amb els millors consells
de professor
per exemple
si sou una immobiliària
que feu visites
en vídeo
el sistema
talla
els moments
impactants
l'entrada
de llum
amb llum
natural
la cuina
que sigui
espectacular
el wow
del bany
per exemple
i t'ho munten
un midi vídeo
que pot ser
molt atractiu
en comptes
de fer aquells vídeos
enormes
de tota la casa
que es pot fer
i es pot penjar
però fer
doncs
aquest trailer
no?
que al final
et quidis
amb les ganes
de veure el vídeo sencer
és el que dèiem
no?
sí
si per exemple
hi ha marques
que fan tutorials
o directes
doncs ja no cal
que passeu hores
tallant
i enganxant
sinó que això
doncs
ho fa sol
i a més
el que tu deies
amb els subtítols
que també te'ls fa
automàticament
tu li poses l'idioma
i et detecta
o sigui
en el català
per exemple
te'l detecta perfectament
sí que et dona l'opció
després d'editar
el text
perquè a vegades
posi en paraules
que no
clar
ràdio d'esvern
ni t'imagines
com he arribat
a veure
jo d'escrit això
saps?
per exemple
és que
mira
no sé si ho tinc aquí
més endavant
però bueno
si no ja us ho dic
el tema
heu de vocalitzar
perquè si ho feu
en un altre idioma
doncs clar
pot posar
qualsevol
qualsevol paraula
no?
sí
sí
sí
normalment
ho pilla bastant bé
sí
sí que
s'ha de retocar
potser alguna cosa
o algun número
que es diu
o
bueno
a vegades també
tot i que
sí que s'ha de tocar
però bueno
són coses
no gaire
sí
sí
al final és com tot
si no vocalitzem
doncs és més difícil
que
que ho entengui
clar
i que no ens posi
la paraula correcta
perquè si hi ha
algú que parla molt ràpid
o que no vocalitza
doncs
et posa alguna cosa
que no
o a vegades
per exemple
a vegades
tampoc ho entenem
o el número
per exemple
quan tu dius 2019
per exemple
et posa un 2
una M majúscula
i un 19
i dius
a veure no
tranquil
no volia dir això
no?
llavors ho corretgeixes
i poses 2019
amb números
però bueno
són cosetes d'aquestes
sí
però bueno
que es pot editar
vull dir que
tampoc no és
no és una catàstrofa
exacte
si per exemple
sou marques personals
i teniu un podcast
d'un canal de YouTube
o us graveu
fent reflexions
no sé
cadascun
doncs
és lliure
no?
cadascun
sí, sí, sí
els vídeos que es graven
ja són coses seves
exacte
doncs Apusclip
pot convertir-te
en el pròxim
influencer
filosòfic
d'acti-toc
això m'agradis a saber
no, no, no
clar
hi ha coaches
o sigui coaches
psicòlegs
nutricionistes
tot aquell que parli
davant de la càmera
pot tenir
cada setmana
de 5 a 10 peces
de contingut
sense moure
pràcticament
o sigui
sense gaire esforç
sí
fins i tot detecta
doncs això
aquestes paraules clau
i les destaca
els subtítols
amb colors o estils
que enganxen a la vista
o sigui que
és que
bueno
jo em quedo
meravellada
la veritat
sí
sí, sí
funciona
ara expliquem
no?
sí
funciona totalment online
no cal descarregar
res en un principi?
no, no et cal descarregar
cap programa
no
pugeu el vídeo
i pum
t'arriben els clips editats
amb títols
tums
subtítols
i tot el pack
sí que és veritat
que nosaltres tenim estrelletes
Vanessa
unes estrelletes
que són com crèdits
exacte
hi ha crèdits
i cada cop que paga
el que ho fas
et van restant
aquestes estrelletes
aquests crèdits
sí
hi ha una versió
que és gratuïta
sí
que és ideal per començar
i podeu generar clips
amb limitacions
amb una petita marca d'aigua
i la versió de pagament
que és Opus Pro
costa doncs uns
bueno
ahir vaig mirar
exactament
i són uns 14
amb 50 dòlars al mes
sembla que estiguin
de promoció
perquè
en principi
costava 29 dòlars
i aquí inclou
clips sense marca d'aigua
més minuts
i vídeos al mes
accés a estils avançats
i prioritat
en processament
i suport
això
sembla que ja estigui fent
jo promoció
i que em paguin
alguna cosa
però no
no no
en absolut
a més quan et crea
els clips aquests
són tots amb HD
amb HD
amb alta definició
perfecte
és que això
bueno
jo crec que
és que és una bona eina
i al final
quan trobem eines
que són bones
doncs a mi
m'agrada
recomanar-les de veritat
no no clar
jo també us recomanaria
que proveu primer
la versió
gratuïta
i si veieu que us estalvia hores
i us agrada el resultat
doncs ja avançar
i comprar la Pro
i si funciona
ah vale
veus aquí
jo crec que tenia aquí el guiu
el que us deia
que també funciona en català
ja ho hem parlat
no no
en català segur
perquè aquí les entrevistes
les fem en català
i ho pilla perfectament
sí sí sí
exacte
així que no sé
doncs ja sabeu
si teniu vídeos guardats
que mai heu publicat
per mandra
d'editar-los
perquè a vegades
doncs ens fa molta mandra
Opus Clip
és el vostre liat
secret
de veritat
és com tenir
un editor personal
que no cobra hores extres
no
i també dir
que per exemple
si no estàs tu sol
gravant el vídeo
o sigui per exemple
aquí a vegades
a la ràdio
tenim dos convidats
tu estàs ara sola
però a vegades
venen dues persones
a fer l'entrevista
sí
i a vegades
el que fa l'Opus Clip
o sigui
quan crea
els clips
com si diguéssim
a vegades enfoca
perquè clar
els clips que crea
són com
són en vertical
per penjar
Reel
o TikTok
on sigui
però clar
per exemple
el vídeo que nosaltres fem
és en horitzontal
llavors el que fa és
per exemple
apropa més la càmera
agafar un zoom
perquè quedis tu sol
en vertical
que no estigui retallat
o a vegades
ho pilla en horitzontal
però llavors
li posa com un fons
així difuminat
saps
com
que queda bé
o inclús a vegades
crea només
o sigui
crea una
a la pantalla
vertical
la parteix en dos
en dos
i a la part de dalt
surt la cara d'un
i a la part de baix
surt la cara d'altra
mira
sí
sí sí sí
això també està bé
és que
la intel·ligència artificial
bueno
ajuda molt
perquè clar
si això
pensa que si això
ho haguéssim de fer
bueno és que no
podríem editar-ho
així d'aquesta forma
i a més
posar-li tots els subtítols
no?
vull dir
seria una feina
doncs
necessitaríem
algun especialista
sí
i aquí
tenim l'especialista
l'opusclip
que ens ho fa
tot superfàcil
per exemple
bueno
jo no sé
però
ara se m'acut
així
que clar
gent que vulgui
utilitzar-ho
el que tu has dit
psicòlegs
o a vegades
que creen
aquests continguts
o de recomanacions
o de
inclús
doncs això
quan
no sé
per exemple
amb llibres
o que fan
doncs això
que
comenten llibres
o a vegades
doncs bueno
també pot ser
una bona eina
estic pensant així
en possibles usos
que se li puguin
donar
l'opusclip
sí
al final és això
jo crec que
el que aconseguim
amb l'opusclip
és fer el que us deia al principi
fer com un petit tràiler
i al final
si volem aconseguir
que vegin el vídeo sencer
perquè potser
pot ser
el cas
que expliquem
algun contingut
que sigui més estens
i no puguem explicar-ho
en un minut
o menys
o 30 segons
doncs clar
fem aquest petit tràiler
que ens fa l'opusclip
per mantenir
bé
fer aquesta expectació
crear aquesta expectació
per veure el vídeo sencer
o a lo millor
mira
si som d'aquells
que ens enrotllem
i ens enrotllem
i ens enrotllem
jo tinc rotllo
per avorrir
llavors
mira
si
me'l poden retallar
i dir només
les parts
més interessants
o detectar
les parts
més interessants
doncs mira
millor
perquè a vegades
no necessitem
explicar-ho tan estensament
o donar-li voltes
o jo què sé
llavors
doncs bueno
si ho sintetitza
també és molt més fàcil
jo el que trobo a faltar
i a veure si aquí
algú d'opusclip
ho pot arreglar
s'està escoltant
aquí a Ràdio d'Atlern
és que clar
jo per exemple
jo què sé
et crea 10 clips
d'intel·ligència artificial
i cada un
doncs tu
l'edites a la teva manera
i cada un
doncs pot durar
jo què sé
15 segons
però després
vols fer un reel
que duri dos
per exemple
dos minutets
d'un resum
d'una entrevista
i els vols ajuntar
tots
tots aquests
jo clar
me'ls haig de descarregar
i els haig d'editar
amb el capcat
després
o sigui
pots
a veure si ho he pillat
o sigui
la intel·ligència
nosaltres pugem el vídeo
a l'opusclip
i ens crea
20 clips
20 clips
cada un d'un minut
però jo
d'aquests 20 clips
potser n'escollo
només 6 o 7
i en lloc d'un minut
el retallo amb el que jo vull
de diferents temes
un polític que potser ha parlat
de 6 coses diferents
d'aquí de Sant Jús
i de cada cosa
agafo 15 segons
clar
tinc 6 clips
però els vull posar
de temes diferents
que ho vull posar
en un clip
per penjar
un vídeo
com de
dos minuts
sí
d'un resum
diguéssim
clar
me'ls haig de descarregar
els 6 clips diferents
i els haig de
muntar el vídeo
amb el capcat
a mi això
és el que
sí
i et demano molt
o què
demano molt
o què Vanessa
això
no
bueno
a veure
escolta
doncs
també podria ser
que tu pugis
els 6 clips
per exemple
o 7 clips
però podríem incloure
aquesta eina
o sigui
la podríem posar
l'oposclip allà
com a eina
de dita
no ho sé
doncs sí
jo crec que sí
veus
o sigui
seria més
o sigui
seria una altra
part interessant
perquè clar
si ho has de descarregar
tots els clips
i després
muntar-ho amb una altra eina
si tinguéssim
la mateixa eina
doncs ens estalviaria
a feina
doncs sí
seria molt més fàcil
per això ho deia
que hi ha algunes coses
que sí
però bueno
bueno
no sé
bueno
també està Edits
recordem
que és de
Edits
que em vam parlar
quan?
la setmana passada?
no ho sé
ara ja parlo
jo és que parlo tant
que jo no sé
la setmana passada
o fa dues setmanes
fa dues setmanes
jo crec
no?
sí
Edits
que era l'eina
però era l'eina
per Instagram
no?
la competència de Capcat
bàsicament
d'Instagram
sí
però bueno
igual
però bueno
que clar
que al final
és el mateix
o sigui
que al final
aquests clips
els has de descarregar
i juntar-los allà
clar
però a mèrits
també
el que pots fer
o sigui
el que creix
a mèrits
no només
la sortida
la tens a Instagram
vull dir
també tu pots baixar
i penjar-lo
en un altre lloc
no?
sí
sí
sí
pots descarregar-lo
i pujar-ho
on vulguis
el que té
com que és d'Instagram
doncs al final
té aquesta opció
de pujar-ho
automàticament
sense haver-ho
de descarregar
vull dir
a mi
el que més m'agrada
d'aquestes eines
és sincerament
el tema dels subtítols
o sigui
sí que és veritat
que et crea els clips
allò més
de forma més intel·ligent
i això
però del tema
que puguis posar els subtítols
és que hi ha molta gent
que ara mira els vídeos
Vanessa
que no
que no
que no
que no
que no
que no està escoltant
perquè no pot
perquè jo què sé
perquè està en un altre lloc
o perquè estàs a l'autobús
i no tens auriculars a mà
i tal
i vas seguint el vídeo
però va llegint els subtítols
i clar
és molt top
que puguis anar
veient els subtítols
per això jo també procuro
d'editar-los bé
que quedi tot ben escrit
i
bueno no sé
que tingui una coherència
el que vagi llegint
la gent
perquè a vegades
quan formules frases
o quan parles
formulem
i que ho tradueix
d'una forma
que dius
vale això
ho vaig a tocar una mica
perquè si està traduït
tal qual
doncs potser la gent
no ho entén
sí
però bueno
ja que anomenes
el tema dels subtítols
jo no us dic
que
no us ho recomano
que us poseu
o sigui
us obligo
a que us poseu
perquè a més a més
doncs això
que pot ser
per dues coses
bueno
per les dues
jo crec
la primera és la que tu has dit
que al final
si estem a qualsevol lloc
que no podem
escoltar
o no volem
molestar
el nostre entorn
amb el volum
a tota pastilla
que ja aquí
faig una
ho tiro a l'aire
eh
per qui es doni
per a l'udit
doncs bueno
això no
que si podem ser
una mica més
que no ens agrada
escoltar converses
no ens agrada
no tenim per què
escoltar
que
està mirant
el senyor del costat
o la senyora
o qui sigui
la gent que es posa auriculars
i que es posa
a parlar
per telèfon
que sempre mires
perquè
jo està parlant sol
i dius
ah no
que porta auriculars
i deu estar en una trucada
sí
doncs no ho sé
bueno
o si no
ostres
sí que baixe
una miqueta el volum
sí
bueno
traient això de banda
sí
doncs això no
pot ser
doncs que
ho estigui
no pugui
no pugui escoltar-lo
i llavors
l'estigui llegint
o bé
també
per a aquelles
persones
que si no
vocalitzen gaire bé
i no se'ls entén
el que està parlant
doncs els subtítols
ens ajuden
perquè llavors
hi ha persones
que parlen massa ràpid
o que
bueno
perquè sigui
doncs
jo què sé
unes altres
ens costa una mica més
d'assimilar
el que l'altra persona
estigui dient
no
doncs és molt més fàcil
la comprensió
doncs escrita
no
que ens ajuda
ja
sí sí
molt bé
i què més coses
doncs això
no
més coses
no Vanessa
que falta un minut
per la una
i hem de quedar
a la justícia
de Sant Jus
el proper dia
ja continuarem
donant més tips
interessants
ok
i útils
Vanessa
ha estat un plaer
tenir-te
acaba de passar
bon dijous
i també pel que queda
ja
mira
bon cap de setmana
no
ja que hi som
i res
el proper dia
ens tornem a trobar
més cosetes
igualment
vinga
adeu
la una en punt
nosaltres marxem
tornarem demà divendres
a la mateixa hora
aquí
de 10 a 1
a ràdio d'Esvern
ara l'informatiu
de notícies
amb Mariona Sales
Vilanova
i per la tarda
el refugi
amb en Dani Martínez
que vagi bé
bona tarda
i fins demà
de la tarda
i fins demà
de la tarda
i fins demà
de la tarda
esversa
marietà
esversa
a l'amor
perquè
vagi bé
Fins demà!