La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
La Rambla
Oi, oi, oi, oi, aia, il·laria.
Jo sóc músic de carrer.
Oi, oi, oi, al·laria.
Del teu pas sóc nit allaire.
Aia, il·lavia.
Deixo l'alegria a l'aire.
Oi, oi, oi, per quan vulguis parar al dos.
Oi, oi, oi, al·laria.
Que s'encenguin els tambors.
Oi, oi, oi, al·laria.
El ritme de la tempesta, t'he buscat entre la festa, perquè explotin el teu cos.
El ritme de la tempesta.
De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit.
I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir.
De les valls fins a les dunes, el teu cos sota la lluna, m'atrapa quan cau la nit.
I al matí sempre m'aparta, no hi seré per despertar-te, em va agradar estimar-te ahir.
Ui, ui, ui, ui, ia, ia, ia, ia, ia, ia, ia.
Jo sóc músic de carrer, ui, ui, ui, ia, ia, ia.
Del teu pas sóc nit a lleira, ui, ia, ia, ia, ia.
Deixo l'alegria a l'aire, per quan vulguis per adós, que s'encenguin els tambors, el ritme de la tempesta, t'he buscat entre la festa, perquè esglutin el teu cos.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club.
100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Passa un minut d'un quart d'onze del matí. Parlem ara amb la Mariona per les notícies del dia. Mariona, quina actualitat Sant Just ten que ens portes dijous?
Bon dia, Núria. Doncs mira, comencem parlant dels tipus d'aparcaments que tenim aquí a Sant Just regulats.
Però quants n'hi ha? Perquè ho dius com si n'hi haguessin 30.000.
Tenim 5 modalitats. Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Doncs aquestes modalitats que estan distribuïdes segons l'ús i l'ubicació per afavorir la mobilitat i optimitzar l'espai públic.
El sistema inclou zones blaves, verdes, taronges, d'intercanvi i de petó i adeu, amb més de 700 places en conjunt i gestió a través també d'aplicacions mòbils.
O sigui, la zona blanca, la que no es paga, no? La zona blava, que és la que...
No, la zona blanca, o sigui, estic comptant les 5 modalitats de zona d'aparcaments regulades.
Regulades, eh?
La zona blanca seria la sisena modalitat, que és la que no està regulada.
Doncs les zones blaves, que tenim 242 places, estan pensades per una alta rotació comercial i permeten estacionar durant un màxim de dues hores.
Per altra banda, les zones verdes, que estan situades a la zona centre, a Can Modulell i a les bases de Sant Pere, sumen 289 places i ofereixen tarifes bonificades pel veïnat resident dins de cada àrea.
La resta d'usuaris pot estacionar fins a 9 hores, pagant només les dues primeres.
Després també tenim la zona taronja, que inclou actualment 194 places a Sant Just Diagonal, adreçades principalment a treballadors i treballadores de l'Hospital Comarcal.
Ojo, eh? Zona taronja, eh? Que això és...
La zona taronja, exacte. I poden beneficiar-se de descomptes amb acreditació i per qui no estigui acreditat funciona com si fos una zona verda.
Aquestes s'hi afegiran pròximament 25 places noves a Can Modulell, també per treballadors de la zona.
I després tenim la zona d'aparcament d'intercanvi, que està ubicada a prop de la parada del tramvia, que és exclusiva per a persones usuàries de transport públic.
Mentre que la zona de Petó i Adeu, que està pensada pels entorns escolars, permet estar d'escurta de 15 minuts en 3 franges horàries,
que coincideixen en els moments d'anar a recollir o deixar els nens a l'escola.
I són aparcaments lliures, doncs, la resta del dia.
D'acord. Clar, però són aparcaments de més o menys d'uns 15 minuts, però, home, 15 minuts...
15 minuts són...
Són molts, no? Vull dir, jo tenia entès que la zona d'estacionament del Petó i Adeu era com per estar-se dos minuts, o sigui, esperar que el nen baixi...
Doncs es veu que no, però tampoc ho diguem molt fort, que així la gent continuï fent Petó i Adeu.
Petó i Adeu, clar, és que 15 minuts, vull dir, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, en teoria, doncs, es poden estar fins a 15 minuts.
D'acord.
Molt bé, doncs, aquestes són les modalitats que tenim d'aparcament regulat aquí a Sant Just i seguim amb més notícies, Mariona.
Doncs mira, tenim que el Celler de Can Ginestà inaugura aquest dijous, és a dir, avui, una exposició d'escultures de Joan Molins Tura, sota el nom L'origen de la forma.
La mostra reuneix una quinzena de peces que ofereixen una mirada retrospectiva a la trajectòria de l'escultor durant els darrers deu anys.
Per tant, l'exposició explora el paper de la forma en l'art a través de creacions elaborades amb diversos materials
i Molins, doncs, planteja una reflexió sobre el vincle entre la matèria i forma com a eina d'expressió artística i personal,
proposant, doncs, un recorregut per diferents perspectives i realitats a partir del treball escultòric.
La mostra es podrà visitar fins al 16 de maig i, a més,
s'han programat dues visites comentades per aprofundir una mica, doncs, en el contingut i en el procés creatiu de l'autor,
que tindran lloc el 10 d'abril i el 8 de maig a les 7 de la tarda.
Vale. Molt bé, doncs, tenim que avui s'inaugura aquesta nova exposició.
El Celler Canvia amb les obres que portava fins ara, no?, que hi havia les últimes setmanes,
i, doncs, comença aquesta nova exposició, que, bueno, tindrà aquestes dues sessions més guiades
perquè l'autor pugui també explicar una mica de què tracten les obres,
tot i que, bueno, avui, si la gent ja va a la inauguració, segurament l'autor ja faci una primera explicació, no?,
o una primera...
Una presentació de...
Sí, clar, clar.
De la seva obra, exacte.
De la seva obra, de, bueno, de què consisteixen les obres. Molt bé.
Les exposicions guiades sempre estan millor, generalment, que quan vas a visitar-la tu per...
És que quan vas sol, clar, hi ha coses que, a vegades, si no te les expliquen, no li trobes molt bé el sentit o...
O ho mires d'una altra manera i tens una experiència diferent, però si t'ho expliquen, com a mínim, ho trobes més interessant.
Sí.
Perquè dius, ostres, exposic, està molt xulo.
És veritat, és veritat, ara que ho dius, no?, ara ho entenc, ara ho entenc.
Molt bé. I ens falta una notícia, Mariona?
Doncs parlem de la tertúlia, de la pròxima tertúlia de l'Ateneu,
i és que el Club de Tertúlies organitza el 9 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre,
la sessió Relats migrants, causes locals, responsabilitat global,
que tindrà lloc a la sala del 50 anari.
L'acte inclourà la projecció d'un curtmetratge i d'una tertúlia oberta al públic,
amb entrada gratuïta i amb reserva previa, això sí.
Sí.
I la proposta compta amb la col·laboració de l'entitat Acció Solidària i Logística, d'aquí Sant Jus.
Sí.
El curtmetratge, que és produït per Caravan Films,
forma part del projecte de sensibilització de Relats migrants,
impulsat per Acció Solidària i Logística,
i el film, doncs, trasllada l'espectador a una aula de joves senegalesos,
que reflexionen i debaten sobre les causes i les conseqüències de la migració.
L'objectiu és donar veu a aquests joves per fomentar una visió més humana i justa
del fenomen migratori i reivindicar la garantia plena de drets per a totes les persones.
La tertúlia posterior a la projecció comptarà amb la participació de Joan Mora Navarro,
que és el vicepresident i responsable de projectes d'acció solidària i logística.
I bé, doncs, aquesta activitat s'emmarca dins la línia del Club de Tertúlies,
de promoure espais de debat en torn de qüestions socials d'impacte global amb implicacions al territori.
Molt bé. Doncs tenim aquesta conferència que ja s'inclou, de fet, Mariona,
en les activitats d'aquest nou trimestre, no?, d'activitats de l'Ateneu de Sant Jús,
que ha sortit també el nou catàleg, ja està inclòs en el nou catàleg d'activitats
que van d'abril fins al mes de juliol.
I bé, aquesta conferència és una de les primeres.
Exacte.
Mariona, demà tindrem a més, que ens explicaran també des de l'Ateneu
què és això de la facturia de teatre,
que és una altra branca d'activitats que hi ha de l'Ateneu,
enfocada més a les arts escèniques.
Però bé, de moment ens quedem amb aquesta conferència del Club de Tertúlies.
Exacte.
Hem llegit ja les tres notícies d'aquí de Sant Jús d'avui,
la gent pot consultar la resta entrant a la pàgina web radiodesvern.com.
Ara deixem una promoció i seguim amb les portades dels diaris.
Exacte, fins ara.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor en bici.
Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Ràdio 2B FM 98.1
Vinga, les 10 i 23, abans de trucar a la Palmira Badell farem la portada dels diaris.
Mariona, comencem amb la portada del diari Ara?
Doncs el diari Ara obre amb geopolítica global i diu que Trump desferma la guerra comercial.
Diu que obre una nova etapa, diu, aranzels bàsics del 10%, però del 20% a l'Unió Europea
i un 34% extra a la Xina.
També diu, pel que fa a la reacció, diu, doncs Brussel·les amenaça Washington a pagar amb la mateixa moneda.
Sí, sí, clar.
I fotografia principal, doncs, veiem a Donald Trump ensenyant ahir a la Casa Blanca
la llista de països i organismes als quals apliquen nous aranzels.
Sembla això, la quiniela, eh?
Sembla com si fos un capítol d'una cítica com còmica.
O sigui, el dia de l'alliberament. Donald Trump, aquí, amb el tant percent dels aranzels a cada país, no?
Surt ell allà amb un cartronet, amb una llista que posa reciproc al tarifs,
i a la llista de països diu que aquest m'haurà de pagar això, aquest m'haurà de pagar això.
I a més és que ha comparat aquests aranzels amb l'IVA, que hi tenen els productes a Europa,
que dius, a veure, l'IVA, aquest impost, el paguen tots els productes,
o sigui, el que ve de la Xina, el que ve dels Estats Units, el que ve de Lleida...
I el que ve de Cerdanyola, del Vallès.
El de Cerdanyola, el de Suïssa i el de... saps?
Sí, sí, i tant.
I dius, senyor, no sé, vostè no té gaire idea o... en fi, igualment.
O sigui, riem per no plorar, perquè aquest senyor és un quadro.
Però és que ara vol fer fora Elon Musk, del seu consell d'assessor.
Sí, perquè també està venint molt revolt, molt boicot a Tesla, per exemple,
que apareixen seus de Tesla diferents...
Cremades.
Cremades.
Sí, sí.
Hi ha tota aquesta com... que s'està deixant com malament la marca,
i això a Trump no li interessa.
Vull dir, i el fa fora, a més que res, doncs, per...
Des del meu punt de vista, per això vull dir...
Però també perquè és que... quina parella de bojos.
Vull dir, és que no sé quin dels dos és el més quadro.
Molt bé, Mariona, seguim amb més notícies?
Doncs el diari Ara també diu que Israel evacua més palestins dins de Gaza
i fa nous atacs.
Diu que Netanyahu vol ocupar grans zones de la Franja.
També veiem que el clínic obté amb la teràpia CAR-T un avenç anticàncer.
Diu que és un referent a Europa en aquest tractament.
Molt bé.
I la Vanguardia també fa la...
La Vanguardia, no, perdó, estem al diari Ara.
Al diari Ara, al diari Ara.
Posa la notícia en portada que s'apaga el magnetisme de Val Kilmer,
que és mort als 65 anys.
Diu que l'actor va ser Iceman a Top Gun i Batman a Batman Forever.
Molt bé.
I per tant, que portada del diari Ara, parlem d'esports,
diu que el Barça i el Madrid se citen a la final de Copa.
Diu que Ferran Torres s'entencià l'Atlètic en un gran partit del Reflic.
Ahir van jugar a la semifinal, al partit de tornada contra l'Atlètic.
i va guanyar el Barça, 0-1, i per tant jugaran la final el dia 26 d'abril,
em sembla que és, Barça i Rai al Madrid, la final de la Copa.
Vinga, Mariona, passem ara a l'altra diària, la Vanguardia.
Doncs la Vanguardia obre amb el tom a l'economia mundial.
També diu que Trump castiga el món amb aranzels del 20% a la Unió Europea.
Diu que el president dels Estats Units anuncia un 10% a tots els països,
però arriba al 34% a la Xina o fins i tot al 46% al Vietnam.
Diu que el mandatari executa el ger proteccionista més gran en un segle
en un discurs marcat pel revengisme.
D'acord.
També parla que Masch perd el favor del seu cap i podria sortir del govern.
En fotografia principal, la Vanguardia la dedica a aquest 0-1 del Barça,
que se cita amb el Madrid a la final de la Copa.
Diu que la Liga deixa el club blaugrana sense fair play.
L'operació financera amb què el Barça va recuperar la capacitat d'inscriure jugadors
consistent en el suposat ingrés de 100 milions d'euros
a través de la venda anticipada de 475 llotges VIP,
no té solidesa, segons va assegurar ahir la Liga,
que denunciarà la firma auditora que va certificar l'operació.
Que es diu Abauding.
El CSD decidirà sobre Dani Olmo.
Molt bé. Tenim més notícies, Mariona, de la Vanguardia?
Sí, veiem que Aplus deixa Madrid i torna a la seva seu social a Barcelona,
que l'empresa de certificació és propietat de tres fons del Regne Unit i els Estats Units.
També veiem que Renfe aparta dos empleats per sabotejar rodalies.
També que Israel envia més tropes per la necció d'àmplies zones de Gaza.
i també parlar de la vacuna de l'herpes, que redueix els casos d'Alzheimer.
La vacuna de l'herpes? Caram!
Es veu que sí, que serveix una mica de prevenció.
No em parleu d'herpes, és que tinc un herpes a la boca
i cada cop que llegeixo herpes és com que se'm reactiva tot, saps?
És una cosa molt molesta, realment.
Ja m'ho imagino.
Sí, sí, però bé, res a comparar amb malalties com l'Alzheimer, lògicament, que bé.
Celebrem que es vagin fent avanços i que es trobi, almenys, no sé, possibilitat de prevenció.
Molt bé, Mariona, parlem ara del periòdico que obre amb la cara de Donald Trump
i els forencs...
Trade barriers.
Trade barriers, sí.
És a dir, tot el tema dels aranzels d'aquesta política que està duent a terme aquests últims dies.
Ell diu...
milions d'euros en exportacions.
I punt 4, la Unió Europea guarda silenci i prepara la seva resposta als nous gravaments.
A l'espera, doncs, de veure...
Saps? És com ara Europa està callada, però a veure què diu, no?
Des de la Comissió Europea, la Ursula von der Leyen, a veure què...
A veure si es posen una mica les piles.
Què anuncien?
Què anuncien?
Diu aquí que el govern central, de moment, crea una taula de diàleg per ajudar els sectors perjudicats.
També més notícies en petit, parlant de l'automoció, també aquí al periòdico,
diu que Marcus Haupt es perfila com el successor de Wayne Griffiths al capdavant de SEAT.
També del sector bancari, la CNMC, últim el dictamen de l'OPA al Sabadell per aprovar-lo a l'abril.
i que Renfe, a part, dos treballadors acusats de sabotatge a Rodalies.
Diu que els afectats haurien cancel·lat sortides de trens amb indicacions incorrectes, entre cometes,
durant les vagues.
Després, també, això és tot pel periòdico, a la part superior,
sí que fa referència a aquesta victòria del Barça, que va a la final de la Copa contra el Real Madrid.
i ens queda l'última portada, la del Punt Avui,
que obre, no amb la cara de Donald Trump, sinó amb la cara de l'Alba Bernusell, l'alcaldessa de Granollers.
Bé, doncs són polítiques diferents, no?
L'alcaldessa de Granollers, PSC, diu
invertirem 6 milions per posar al dia les instal·lacions esportives.
També li fan una entrevista al cap de l'oposició de Granollers.
Tot bé, Mariona? Se m'ha caigut el mòbil.
La cap de l'oposició d'Esquerra Republicana diu que s'han de preparar per tenir equipaments i residències públiques.
Altres notícies, també del Punt Avui, les que estan més en petit, que sí que fan més referència a l'actualitat,
parlant de l'imam de Ripoll, que hauria cobrat 500 euros mensuals del CNI.
També que Joan Vall Clara avisa que cap diari en català pot sobreviure sense diner públic.
També, així com de passada, que Donald Trump anunciaran zels recíprocs a tot el món i en tots els sectors.
I que Julià de Jòder, Jaume Capdevila i Susana Rafart són els Premis Crítica Serra d'Or 2025.
I acaba amb la notícia que el Barça guanya a l'Atlético 0-1 i que jugarà la final de Copa contra el Madrid.
Mariona, deixem aquí els titulars.
Si et sembla, t'escoltem després a les 12 i a la 1, a les 12 i a les 12 amb els botlletins i a la 1 amb l'informatiu al complet de les notícies de Sant Just.
Perfecte, Núria, ens escoltem ara.
Molt bé.
Adeu.
Adeu.
Està guai, està guai.
Està guai.
Està guai.
La lluna es va ballant de sol, sense esperar la sort, sap que esperança dorm i va patint pel temps.
L'essència et fa ser així com ets, de trossos de matins i nits, d'abraçades de veritat i de petons prohibits.
La pluja fa feliç el bosc, el bé i el mal es van vivint, sempre que m'he callat els cops.
Se m'han anat quedant per dins, si tampoc cal entendre-ho tot, si no entenem d'encerts i errors, es fa una mica més bonic.
Que aquí ningú no és preparat, ni per ser jove ni per fer-se gran.
Que anem venint i anem marxant, si ho fem senzill ens hi farem menys mal.
Una tornada guai, que aguantin l'envestida, està guai, està guai.
No ens cançarem mai, d'estimar esquivant ortigues, de cantar-te'ns la-la-la.
I es pot respirar com respiren les tardes, es pot estimar com s'estimen els arbres,
sense que ho vegi ningú, sense esperar res de ningú, aquella cosa que pilla per dins, que et va fent a tu, que em va fent a mi.
Som les llàgrimes dels moments purs, se'ns assequen i ens fan obrir els ulls.
Som les llàgrimes dels moments purs, se'ns assequen i ens fan obrir els ulls.
I un sentiment que va quedant suspès, vol aguantar-se i neta entre el vent,
va prenent de les crostes que es fa, dins aquest horitzó platejat, i ha plorat igual que jo.
I quan riu, riu de veritat, quan deixa de pensar en el després,
i quan ja no carrega el passat, que aquí ningú n'és preparat.
Són les 10 i 35, ara mateix parlem amb la Palmira Abadell, veïna d'aquí de Sant Jús,
que els dijous ens porta a la carta d'actualitat. Palmira, bon dia.
Bon dia.
Què tal, com va?
Bé, bé.
Molt bé.
Escolta, la setmana passada vam parlar de la revolada que va haver-hi a nivell polític
en un vídeo que es va publicar d'un exregidor d'aquí de Sant Just,
la resposta que se li havia donat i, bueno, que s'estava coent, no?,
a nivell de la política local, però tu tenies preparada una altra carta.
Jo, sí, sí, sí, tenia una i és la que llegiré avui.
Molt bé.
Perquè tampoc no és una cosa d'actualitat, sinó que és una cosa que...
Bé, vaja, començo ja, doncs.
Vinga.
Vinga.
Fa uns quants mesos que tenim contenidors nous, un pel vidre, un pel paper, cartró,
un del plàstic, pel rebuig i un per l'orgànic.
Cadascú és de color diferent i d'una mida considerable.
Com que són tan grans i alguns van canviar de banda, de banda de carrer,
el veïnat va rendinar el que va voler.
També van canviar de direccions quants carrers,
perquè tal com estaven ubicats, els camions nous no podien passar.
És veritat.
Ara acabo de dir camions i no sé si n'hi ha un o dos o tres.
Diria que només en tenim un.
Tu ho saps si en tenim un o dos o tres.
De camions, jo diria...
La veritat és que no m'hi fixo gaire, eh, Pelmira, però...
Ja, jo tampoc.
El que sí que m'havia fixat era el tema que dius de les direccions dels carrers,
que han hagut de canviar les bateries d'un costat o d'un altre,
perquè, clar, en funció de si el camió podia passar o no,
doncs no podia recullir, sinó.
Els camions són molt grans i els nostres carrers són més aviat estrets.
I felicito qui el condueixi, perquè per passar per segons quin lloc es necessita habilitat.
Sí.
Tornem els contenidors i el nou sistema.
Des de l'Ajuntament ens han fet arribar una targeta amb un codi de barres
per poder obrir aquestes baluernes.
Amb una aplicació al mòbil també es pot fer,
però, hélas, tornem amb el de sempre.
Un iaio, una iaia, una persona baixeta, una persona minusvàlida.
no li serà fàcil si és que ho pugui fer.
Vaig veure una senyora que no tenia cap dificultat de les que acabo d'exposar,
que li va costar d'allò més.
Parada al davant del contenidor, amb les bosses a terra i el paraigua també.
La pluja no era forta, però anava calant.
I bé que va acabar ben molla.
I, en furiosmada, picant amb un dit el que necessitava,
cansada d'insistir, es va posar el mòbil a la butxaca i se'n va entornar.
A certa edat.
Perquè, mira, volia provar d'obrir les escombraries amb el mòbil.
Sí, es veu que hi ha una manera, no ho sé, eh?
Sí, no, no, sí, jo tinc l'aplicació i ho he provat, eh?
I realment, bueno, jo tenint en una mala targeta i en l'altra el mòbil,
prefereixo abans utilitzar la targeta, que és posar-la i ja està,
que no amb el mòbil, que, bueno, has de tenir el bluetooth, has de...
Doncs, mira, i a certa edat aquests sistemes ens són un martiri.
Ara que quan s'obria empenyent la palanca amb la mà,
que vés a saber la merda que s'hi havia acumulat,
més valia no tocar-la i també perquè es necessitava força.
Però amb el peu es feia un exercici d'equilibri
com per fer competència en les representacions dels dics de soleil.
La veritat és que tant la palanca amb la mà com amb el peu
és una cosa... es necessita força i equilibri.
Per tant, no sé, no sé què els hi haig de dir,
els que han tingut la idea aquesta, que suposo que ho fan a fi de bé,
però que no compten amb tothom.
És veritat que sempre hi ha col·lectius que el tema de les escombraries
sigui d'una forma o altra, doncs, és més difícil.
Inclús, mira, també t'haig de dir que hi ha carrers ara
que són tan estrets que han ficat un...
que com que els camions no hi poden passar
sinó que ha de passar un altre tipus de transport.
M'han posat unes bústies espacials que són com metàl·liques
i, bueno, és un altre sistema, no?
Però, bueno, sí que sempre hi ha, bueno, doncs, el que comentes,
col·lectius que ho tenen molt difícil, no?,
per poder llançar la brossa.
O que, bueno, a mi se m'acut que el que han de fer és anar-hi
i, bueno, si es creuen amb algú pel carrer, doncs, demanar ajuda, no?
Ja, ja, bueno, però a vegades no passa a ningú.
No, no, no, clar.
A veure, sempre es van trobant solucions d'una manera o d'una altra.
Sí, jo et vull fer una pregunta, eh?
Per això, per mi, tu tens allà una taula a la nevera
amb les 144 caselles marcant cada dia que vas tirant l'orgànica
perquè després no hagis de pagar la part variable de la taxa?
No, jo sé que dilluns, dimecres i divendres deixo la...
És que nosaltres tenim un règim especial.
Ah, estàs parlant del mil·lenari.
Tenim un règim especial.
Va diferent, no?
Va, això mateix.
Vale.
Molt bé.
Bueno, pel migam.
Fins el dijous que ve.
Fins dijous vinent, gràcies i que acabis de passar bon dia.
Bon dia.
Apa.
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic.
Ara no em pots demanar que pari.
Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
En la vida conocí mujer igual a la flaca, coral negro de la Habana, tremendísima mulata.
100 libras de piel y hueso, 40 kilos de salsa.
I en la cara d'un sol és que sin palabras hablan.
Que sin palabras hablan.
La flaca duerme de día, dice que así el hambre engaña.
Y cuando cae la noche baja a bailar a la tasca.
Y bailar, y bailar, y tomar, y tomar una cerveza tras otra.
Pero ella nunca engorda, pero ella nunca engorda.
Por un beso de la flaca daría lo que fuera.
Por un beso de ella aunque solo uno fuera
Por un beso de la flaca daría lo que fuera
Por un beso de ella aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Coge mis sábanas blancas como dice la canción
Recordando las caricias que me brindó el primer día
Y enloquezco de ganas de dormir a su ladito
Porque Dios que está flaca a mí me tiene loquito
A mí me tiene loquito
Por un beso de la flaca yo daría lo que fuera
Por un beso de ella aunque solo uno fuera
Por un beso de la flaca yo daría lo que fuera
Por un beso de ella aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Aunque solo uno fuera
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil?
BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil.
Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures,
comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple
i descobreix tot el que et pot oferir.
A Sant Just, canviem així.
Ajuntament de Sant Just d'Esverg.
Les 10 i 47 i ara parlem amb el Carles per fer la previsió del temps.
Carles, bon dia.
Molt bon dia, com va?
Doncs bé, avui m'he assabentat d'una cosa.
Va, sí, jo també ho sé.
Ah, sí?
M'he assabentat avui.
Ah, sí?
Vincolada al teu nom, pot ser?
Sí, oh, oh, que bé.
A veure si ho diu.
Escolta'm, per un fenomen meteorològic que té un nom català,
què és això de Martinyo, de Laurence?
Bueno, la Jana encara, la Jana encara.
Sí, vam buscant noms.
Però escolta'm...
Una depressió que es diu Núria.
Una depressió que es diu Núria.
Està bé això, la verge de les neus?
Sí, sí.
Home, de neu em portarà però molt amunt.
A 2.500, 2.400...
A l'Everest, no?
No, aquí, aquí, al Pirineu.
Depressió, Núria, que ens afectarà, podríem dir, indirectament.
Ahir ens va afectar una miqueta.
Vam recollir 2,2 litres per metre quadrat, prou bé.
Estem a les portes dels 200 litres per metre quadrat d'aquest 2025.
Ens queda poquíssim.
Ens queden dos dècimes de litre.
No sé si els propers dies les aconseguirem, aquestes dos dècimes,
perquè realment...
Home, és molt poc.
Només que...
És poquet, per poquet regotes que caiguin, doncs sí.
Però és que els mapes estan canviant i la pluja que podria caure el dissabte a la tarda
ha quedat com a nubulades i una miqueta més lluny.
Sí que és cert que a Catalunya hi haurà precipitació,
perquè ahir vèiem el partit del Barci, quan acabava el partit,
doncs estava plovent a Madrid,
o sigui que sí que està afectant bona part de la península ibèrica.
Avui hi ha previsió que...
És que els vents se'n giraran allà avant.
Aquesta depressió, que hauria d'anar bastant més amunt,
doncs el fet que explicàvem ahir,
que a baixa de latitud ens afectarà a nosaltres amb un vent allà avant,
que demà serà notícia, ara en parlarem,
però que no aportarà precipitació.
Sí que cap al delta de l'Ebre potser avui tenim alguna precipitació,
però vaja, molt poca cosa.
Realment, doncs...
El que tenim són molts núvols, ullades de sol,
dies així bastant grisots,
el sol intenta treure el nas pel l'icosta,
i avui ja estarem en aquesta situació.
Aquest vent de llevant provocat pel Núria,
a part de portar una mica de precipitació cap a les comarques de Ponent
i també cap al delta de l'Ebre,
pot provocar que ja aquesta tarda un avís del Servei Meteorològic de Catalunya
per l'estat de la mar,
perquè aquest vent s'anirà reforçant en vida que avancin les hores
i provocarà, doncs, que el mar estigui bastant revoltat.
No cal dir-ho, però vaja,
ni avui ni demà és un bon dia per passejar amb la barqueta
al litoral català.
Ja.
Llavors, avui aquest dia així variable,
les temperatures ahir van baixar fins als 14,
ja ho vam dir,
avui podem recuperar cap als 16, 17,
o sigui que ja les màximes s'animen una miqueta
i es continuaran animant els propers dies,
o sigui que tindrem dies bastant agradables,
tot i la molèstia d'aquest vent.
Per què ho diem?
Doncs perquè el Núria,
o la Núria,
s'apropa a nosaltres
i ens enviarà molt ben allavantat.
Aquest vent d'allavant gregal
no té prou recorregut com per donar-nos a precipitació.
Llavors, el que sí que tindrem és molts núvols,
però no parlaríem de precipitació,
o sigui que no sembla que els propers dies ens hagi de ploure.
Demà divendres,
avisos per vent a comarques com la Noia,
la Sagarra,
la Conca de Barberà,
l'Urgell,
també cap al Priorat
i un estat de la mar que afectarà ja tota la costa tarragonina,
o sigui que aquest vent d'allavant demà al matí
pot afectar aquestes comarques amb vent
i a més amb mala mar.
A Sant Just demà,
sol, amb alguns núvols,
amb aquest vent d'allavant
que el notarem també al Baix Llobregat,
però que creiem que quan guanyarà més terreny
serà cap al migdia.
Migdia, primera hora de la tarda,
demà els cops de vent poden ser bastant més importants a Sant Just.
No estem parlant d'avantades de 100 km per hora,
però cops sostinguts demà al migdia
que podrien arribar als 50-60 km per hora,
que això per Sant Just és molt,
doncs podríem tenir.
I aquest pic, ja et dic, podria estar,
si avui els mapes tenen raó,
entre la 1 i les 3 de la tarda.
O sigui que demà entre la 1 i les 3,
pedretes a les butxaques,
perquè també en pot ser destacat.
Ho serà durant tot el dia,
però hi ha aquest pic màxim
entre la 1 i les 3 de la tarda.
Demà divendres,
amb aquest vent que ens arriba una miqueta rascalfat,
temperatures encara més amunt.
Si avui parlem de 17,
demà potser 18-19.
O sigui que van pujant les temperatures.
Ahir parlàvem que el cap de setmana
podria ser una miqueta més variable.
Avui continuem amb un dissabte i un diumenge
amb sol i núvols.
Més sol diumenge que potser dissabte,
però vaja, el sol hi serà present.
El vent ja afluixa pel cap de setmana
i les temperatures es recuperen.
Si parlem que el divendres està amb 18-19,
dissabte podem arribar a tocar els 20
i diumenge superarem els 20.
Les mínimes es queden iguals,
o sigui, 12-13 graus,
però sí que les màximes s'aniran recuperant
i aniran guanyant.
S'aniran pujant, no?
Sobretot perquè el llevant de divendres
girarà sud,
això és culpa del Núria o de la Núria,
i aquest vent del sud farà que la temperatura pugi
perquè agafa un recorregut
de zones més càlides
i s'esclafa contra nosaltres.
O sigui que hi haurà una mica
aquella sensació de secó a l'ambient
i d'aquest aire calent.
No és que pugi molt la temperatura,
però vaja, que podem superar els 20 graus,
o sigui, és un valor màxim molt agradable.
I de cara a la setmana vinent,
doncs a poc a poc aquest vent del sud
anirà fluixant
i això farà que la temperatura
es vagi potser normalitzant una mica.
Val.
Si arribem i superem els 20 diumenge,
probablement entre dilluns i dimecres,
doncs tornem a recuperar els 17 graus,
que més o menys seria
el que tocaria per l'època.
I mirant a llarg termini,
doncs tenim un temps bastant tranquil,
no només aquesta setmana,
sinó la que ve
i ja a l'inici de la Setmana Santa,
podríem dir que escolar o estudiantil,
que això em sembla que el divendres pleguen
i ja comencen tota la Setmana Santa,
sí que potser al començar aquestes 14-15 d'abril
podríem tornar a parlar de pluges,
però de moment sembla ser
que els dies que ens queden d'aquesta setmana
i la setmana que ve
el temps serà força tranquil
amb unes temperatures normals
o un palet per sobre del que toca per l'època
i sense precipitació.
Bé, un cap de setmana agradable, no?
Podríem dir-ho així?
Sí, sí,
perquè tota la ràbia que pugui fer
aquest vent que és emprenyador,
jo crec que de cara al cap de setmana
aquest vent afluixa
tindrem un vent una mica més rascalfat
amb temperatures agradables.
No a tot arreu és així,
si vols demà divendres,
que ja coincidim amb el cap de setmana,
parlarem d'altres punts de Catalunya
on sí que hi haurà precipitacions
i podrien haver nevades
perquè la depressió aquesta,
la Núria que hem parlat avui,
doncs hem parlat de com ens afecta Sant Josep
i l'Eitoral.
He llegit que ara estava com per la zona
de l'oest de Portugal, pot ser,
o que havia començat per allà?
Sí, sí,
i a més a més se l'ha d'anar seguint,
és el que parlàvem ahir,
o sigui,
si aquesta depressió agafa i entra
pel estret de Gibraltar
i se'n va cap a Almeria,
allà ens afectaria molt més.
Creiem que no,
que aquesta depressió es quedarà
una miqueta alta a l'oest de Portugal,
però cap al centre,
i això farà que ens enviï
aquests vents del sud més càlids,
però sense precipitació.
Anirem seguint per això.
Molt bé.
Carles, gràcies per la previsió del temps.
T'escoltem demà de nou
per acabar de confirmar
això que ens comentes del cap de setmana.
Doncs aquí serem.
Gràcies.
Que vagi bé, bon dia.
Gràcies.
El fum del tabac
perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
CanalSalut.gencat.cat
Generalitat de Catalunya
T'he dit que no em venia de gust.
Ja, però mira com estic.
Ara no em pots demanar que pari.
Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting.
Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta.
Deixa'm estar pesat.
Ui, ui, ui.
Mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar mona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici,
ni broma, ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones
s'amaguen rere actituds quotidianes
que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
I do my makeup in somebody else's car.
We order different drinks at the same bars.
I know about what you did and I want to scream the truth.
She thinks you love the beach.
You're such a damn liar.
Oh, those great whites, they have big teeth.
Oh, they bite you.
Thought you said that you would always be in love.
But you're not in love.
No more.
Did it frighten you?
How we kiss when we dance on the light of floor.
On the light of floor.
But I hear sounds in my mind.
Brand new sounds in my mind.
But on the isle be seeing you ever I go.
But on the isle be seeing you down every road.
I'm waiting for it, that green light.
Cause on the isle come get my things, but I can't let go.
I'm waiting for it, that green light.
I wish I could get my things and just let go.
I'm waiting for it, that green light.
I want it.
Sometimes I wake up in a different bedroom.
I whisper things, the city sings them back to you.
All those rumors, they have big teeth.
Oh, they bite you.
Thought you said that you would always be in love.
But you're not in love.
No more.
Did it frighten you?
How we kiss when we dance on the light of floor.
On the light of floor.
But I hear sounds in my mind.
Brand new sounds in my mind.
But on the isle be seeing you ever I go.
But on the isle be seeing you down every road.
I'm waiting for it, that green light.
Cause on the isle come get my things, but I can't let go.
I'm waiting for it, that green light.
Oh, honey, I'll come get my things, but I can't let go.
I'm waiting for it, that green light.
Yeah, honey, I'll come get my things, but I can't let go.
I'm waiting for it, that green light.
Oh, I wish I could get my things and just let go.
I'm waiting for it, that green light.
I want it.
I'm waiting for it, that green light.
I want it.
I'm waiting for it, that green light.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Xifra rècord d'ossos bruns al Pirineu.
La població s'ha triplicat els últims 10 anys
i s'acosta al centenar d'exemplars.
La meitat són a Catalunya.
Anem a la seu d'Urgell, Joaquim Alblate.
L'any passat es van detectar 96 ossos a tot el Pirineu,
47 d'aquests a Catalunya,
repartits sobretot entre l'Aran i el Pallar Sobirà,
però també a l'Alta Ribagorça i l'Alta Urgell.
L'any passat van néixer 22 cries a tot el Pirineu
i 10 d'aquestes es van detectar a Catalunya.
També creixen prou els atacs a la ramaderia.
N'hi ha hagut 17, 4 més que el 2023,
amb 31 animals morts o ferits,
tot i les mesures de protecció.
Marc Vilaú és director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural.
Sobretot treballar en la coexistència
perquè l'os no sigui un problema per les comunitats locals,
especialment per la ramaderia extensiva.
Per això iniciarem projectes pilot
per al foment de cuids intel·ligents.
Les entitats ecologistes mentrestant
celebren aquest creixement de la població,
però avisen que cal introduir més exemplars
per evitar un excés de consanguinitat.
Joaquim Albalat té Catalunya Ràdio La Seu d'Urgell.
Esports, Marcús García.
El Barça torna a una final de Copa del Rei després de 4 anys.
L'equip lagurana s'enfrontarà amb el Real Madrid a Sevilla
el dia 26 d'abril, ahir a la tornada de la segona semifinal.
Atlètic de Madrid 0-Barça 1, gol de Ferran Torres.
El Consell Superior d'Esports té fins dilluns
per fer oficial la seva resolució sobre les cautelars
que permeten la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor a la Lliga.
Encara en futbol, el Girona,
classificat per la final de la Copa Catalunya masculina
després de guanyar l'Andorra ahir per dos gols a tres.
El Barça s'assegura la repesca a l'Eurolliga de Bàsquet
amb la victòria a la pista del Fenerbahce, 75-83.
L'equip lagurana té opcions fins i tot d'acabar
entre els sis primers i anar directe als quarts de final
d'aquesta Eurolliga.
Avui es disputen els partits de tornada
als quarts de final de la Champions d'Hockey Patins.
El noi arrep el Tricino a dos quarts de nou del vespre
amb un a dos favorable de l'equip català de la nada.
A les 9 van ficar Reus
amb un a dos per als portuguesos també del partit de nada.
I amb Atarpolo a les 9, el Sabadell
juga a la pista del Proreco italià
l'anada de les semifinals de l'EuroCup masculina.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 6 minuts a les 11 us informa Mariona Sales-Vilanova.
Sant Just d'Esvern disposa actualment
de 5 modalitats de zones d'aparcament regulades,
distribuïdes segons l'ús i la ubicació
per afavorir la mobilitat i optimitzar l'espai públic.
El sistema inclou zones blaves, verdes, taronges, d'intercanvi i de petó i adeu,
amb més de 700 places en conjunt.
Les zones blaves, amb 242 places,
estan pensades per a una altra rotació comercial
i permeten estacionar durant un màxim de dues hores.
Per altra banda, les zones verdes, situades a la zona centre,
Can Modorell i Basses de Sant Pere,
sumen 289 places
i ofereixen tarifes bonificades pel veïnat resident dins de cada àrea.
La resta d'usuaris pot estacionar fins a 9 hores,
pagant només les dues primeres.
La zona taronja inclou actualment 194 places a Sant Just Diagonal,
adreçades principalment a treballadors de l'Hospital Comarcal,
que poden beneficiar-se de descomptes amb acreditació.
Per als no acreditats, funciona com una zona verda.
A aquesta s'hi afegiran pròximament 25 places noves a Can Modorell,
també per a treballadors de la zona.
La zona d'aparcament d'intercanvi ubicada a prop de la parada del tramvia
és exclusiva per a persones usuàries de transport públic,
mentre que la zona de Pató i Adeu, pensada pels entorns escolars,
permet estades curtes de 15 minuts en tres falanges horàries
i aparcament lliure la resta del dia.
El Celler de Can Ginestà inaugura avui 3 d'abril
una exposició d'escultures de Joan Molins Tura
sota el títol L'origen de la forma.
La mostra reuneix una quinzena de peces
que ofereixen una mirada retrospectiva
a la trajectòria de l'escultor durant els darrers 10 anys.
L'exposició explora el paper de la forma en l'art
a través de creacions elaborades amb diversos materials.
Molins planteja una reflexió sobre el vincle entre matèria i forma
com a eina d'expressió artística i personal,
proposant un recorregut per diferents perspectives i realitats
a partir del treball escultòric.
La mostra es podrà visitar fins al 16 de maig
i, a més, s'han programat dues visites comentades
per aprofundir en el contingut i procés creatiu de l'autor,
que tindrà lloc el 10 d'abril i el 8 de maig a les 7 de la tarda.
El Club de Tertuliers de l'Ateneu de Sant Just organitza
el pròxim 9 d'abril, a dos quarts de vuit del vespre,
la sessió Relats Migrants, Causes Locals, Responsabilitat Global,
que tindrà lloc a la sala del 50 anari.
L'acte inclourà la projecció d'un curtmetratge
i una tertúlia oberta al públic,
amb entrada gratuïta i reserva prèvia.
La proposta compta amb la col·laboració de l'entitat
Acció Solidària i Logística.
El curtmetratge, produït per Caravan Films,
forma part del projecte de sensibilització Relats Migrants,
impulsat per Acció Solidària i Logística.
El film trasllada l'espectador a una aula de joves senegalesos
que reflexionen i debaten sobre les causes i conseqüències de la migració.
L'objectiu és donar veu a aquests joves
per fomentar una visió més humana i justa del fenomen migratori
i reivindicar la garantia plena dels drets per totes les persones.
La tertúlia posterior a la projecció
comptarà amb la participació de Joan Mora Navarro,
vicepresident i responsable de projectes d'acció solidària i logística.
L'activitat s'emmarca en la línia del Club de Tertúlies
de promoure espais de debat
en torn de qüestions socials d'impacte global
amb implicacions al territori.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12.
Fins ara!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Ho hem estat meditant molt!
I sí!
El refugi és la millor alternativa de les tardes!
El refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern!
Cada tarda de 5 a 7 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com parlem de cultura, oci, de moltíssimes coses més, i ho volem fer al teu costat!
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern!
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern!
A Ràdio d'Esvern!
Escolta'ns cada tarda a Ràdio d'Esvern!
.
Ràdio d'Esvern!
.
.
.
.
.
.
11 i 14 minuts. Esteu escoltant la Rambla al magasin de matins de ràdio d'Esvern.
La convidada d'avui a l'entrevista del dia és la Inoa Muñoz,
que és artista plàstica i propietària de l'estudi d'art a Inoa MG,
que és un nou espai, un nou establiment a Sant Just,
ubicat a la plaça del Parador número 3.
Avui ens acompanya per presentar-nos al seu nou racó aquí al poble
i parlarem amb ella per conèixer qui és, com ha estat el camí fins a arribar aquí
i què ens podem trobar quan creuem la porta del seu estudi.
A Inoa, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
Per començar, ens agradaria saber una mica més de tu.
Com vas iniciar-te al món de l'art plàstic, no?
Quin tipus d'artista també tu et consideres o si tens algun estil que et defineixi?
Doncs bé, jo no vaig estudiar belles arts,
jo soc biòloga de formació, de fet,
he estat treballant durant 16 anys a la indústria farmacèutica
i aquest projecte és una mena de reinvenció personal,
apropar-me al món de l'art d'una manera una mica diferent.
Jo de petita no dibuixava, no pintava,
perquè els meus pares amb la seva bona intenció em deien que no se'm donava bé
i com que jo soc molt perfeccionista,
doncs no ho volia intentar perquè si no m'havia de sortir bé.
Llavors, quan havia de fer un dibuix,
jo ho passava molt malament perquè pensava que no em sortiria.
I fa uns anys em vaig topar amb un llibre
que explicava que tothom podia dibuixar.
I aquesta va ser la clau, no?
Perquè explicava des d'una mica la perspectiva neurocientífica
que havies de connectar amb el teu hemisferi dret,
que és el del cervell, no?
Que és el més creatiu,
i silenciar una mica l'esquerra,
que és el racional, el perfeccionista, no?
I amb una mena d'exercicis,
doncs vaig connectar amb aquesta part dreta del cervell
i em vaig adonar que, goita, no se'm donava tan malament.
I em vaig permetre començar a experimentar una mica,
vaig començar a fer cursos de pintura,
de manera també autodidacta,
vaig veure molts vídeos
i, bueno, em vaig permetre començar a provar, no?
I em va agradar molt.
Llavors, ara mateix estic fent art abstracte,
amb textures, amb pintura acrílica,
perquè, bueno, és un estil que m'agrada,
m'agrada molt, em dóna molta pau,
m'agrada jugar amb els colors
per aconseguir aquesta harmonia,
però, doncs, estic experimentant i jugant
i aprenent molt.
Jo crec que el món dels artistes
és un aprenentatge continu.
Sí, sí, sí.
Es tracta de jugar molt.
També faig classes aquí a Can Ginestart
de pintura a l'oli,
perquè estic iniciant aquesta tècnica també
i, bueno, doncs, ara tinc el racó
per desenvolupar una mica aquesta vena més creativa.
sempre m'ha agradat els colors,
les barreges,
però fins ara no m'ho havia permès
i la veritat és que he vist que, bueno,
se'n pot donar bé.
Exacte.
I em ha sorprès molt això del tema de la biologia,
de la part més farmacèutica.
Tu t'hi vas arribar a dedicar, en aquesta part més...
Sí, sí, de fet, ja et dic que vaig estar 16 anys
en una companya farmacèutica
i, bueno, doncs,
llavors em dedicava a alguna cosa totalment diferent
i volia aprovar una altra cosa.
No sé què serà del meu futur,
però sí que tenir el meu projecte personal
em motivava molt.
Molt bé, doncs, ara que ja t'hem conegut una mica,
i Noa, no?,
que sabem d'on parteixes.
Parla'ns també de l'estudi d'art
que acabes d'obrir aquí a Sant Just.
Què hi trobem, no?,
quan hi entrem?
Hi ha alguna temàtica,
algun estil predominant?
Ara mateix, bueno,
l'estudi té com dues vessants.
Per una banda,
és el meu joc per crear, no?,
és on jo pinto,
on jo treballo
i llavors tinc a la venda les meves obres
d'art abstracte amb textures.
Llavors, ara per ara totes les obres són meves,
tot i que no descarto en el futur
poder fer col·laboracions amb altres artistes.
I d'altra banda,
també té l'altre vessant,
que és que és una botiga
de materials de belles arts,
perquè fins ara a Sant Just no hi havia,
sí que podem trobar els gens,
però no la pintura.
I jo com a usuària, no?,
em trobava que quan anava,
quan necessitava alguna cosa
havia d'anar a altra localitat
o a Barcelona.
I a més, jo crec que a Sant Just
hi ha molta gent que pinta, no?
Sí, sí, sí.
Només de forma professional,
també com a hobby,
els cursos d'arts plàstiques
a l'Ateneu o a Can Gionestars estan plens.
I llavors, bueno,
vaig pensar que això
podia contribuir una mica
al poble, no?,
a oferir aquest servei
que fins ara no hi havia.
Llavors, tinc una petita part
de botiga de belles arts
on tinc pintura a l'oli,
tinc acrílic, tinc aquarel·les...
I, bueno,
no és massa gran, la veritat,
però també faig encàrrecs.
Si algú no troba el que necessita,
l'hi puc encarregar.
I, bueno, aniré creixent una mica
a mesura que vagi bé
una mica les necessites del poble.
Ai, no,
ens dius que aquest estudi
no és el lloc on tu ara mateix
estàs creant, no?,
també on tu pintes.
Ara mateix també pot ser
que sigui com un galerí?
És a dir, tens obres allà exposades?
Sí, sí.
Ara per ara són totes meves.
Llavors també ofereixo, no?,
la possibilitat
de veure les seves obres
i de fer encàrrecs també
perquè no només tinc
aquestes obres disponibles
sinó que també accepto encàrrecs
ja fet algun.
I, bueno, doncs,
m'agradaria oferir una mica
aquesta proposta artística
que fins ara tinc, no?
Molt bé.
A l'hora de penjar, per exemple, no?,
de muntar la galeria,
tu quins criteris,
o sigui,
quin és el teu criteri
una mica artístic
o què és el que t'agrada
o combinacions que, bueno,
que tot resultin així, bueno,
suculentes, no?
Bueno, ja dic,
com ara totes les obres són meves,
ha sigut un esforç bastant gran
de seleccionar quines obres
i com muntar-ho.
Sí que m'agrada molt
com l'equilibri,
jo jugo molt amb...
tinc obres que són molt neutres també,
que m'agradi que em donin
aquesta sensació de calma i de pau, no?
Que tinguis una obra d'art
que et transmeti aquesta pau
a la teva llar, no?
Que no et cansi, no?
Que pugui ser part de casa teva.
I també tinc un altre sobre,
com et dic,
estic experimentant, no?
Sí.
Vaig sortir, bueno,
vaig fer una obra
amb aquest moment, no?
D'il·lusió,
però també de por,
d'incertesa,
que és com més colorista.
Llavors,
he tratat d'agrupar una mica,
no?
De barrejar aquests dos estils,
no?
D'aquestes obres com més neutres,
una mica més, no?
Amb més tranquil·litat,
però també aquest, no?
Aquest punt de color
i, bueno,
doncs ja et dic,
el futur, doncs,
a mesura que vagi
veient com fer les col·laboracions
amb altres artistes,
veiem una mica
com encaixem tot, no?
La veritat és que em dona,
l'espai em dona joc
per jugar
i per, no?
per fer canvis.
Ara mateix està d'una forma
però potser la setmana que ve
doncs ho canvio tot.
Està d'una altra.
Exacte.
Ens has dit, Ainoa,
que treballes molt amb textures.
Què significa, no?
Això de les textures.
Què vol dir?
Sí, doncs,
faig una mena...
Bé,
les obres tenen una mica
de relleu, no?
Jugo amb sorra,
faig unes pastes
que després,
quan s'assequin,
doncs,
el quadre surt, no?
Tot sempre amb molta harmonia
perquè a mi m'agrada tot,
com et deia, no?
Com molt harmònic.
Ara per ara
no és molt estrident
però sí que li dona...
Això m'agrada
perquè fa un joc
amb els llums,
amb els contrastos,
que la textura li dona, no?
No queda tan plana l'obra
sinó que també li dona...
Bé,
és que la textura parla per si mateixa, no?
Quan jo començo a jugar amb ella
i és molt divertit, la veritat,
i és com una mena de meditació,
doncs, això em porta l'obra
cap a una banda o a una altra, no?
I m'agrada molt aquest contrast.
Ens dius també que és obra molt abstracta,
però hi ha alguna cosa que tu t'inspiri
o que, no sé,
que quan estiguis,
que quan et posis a pintar, no?
Et vingui a la ment, no sé,
algun lloc o alguna cosa en concret?
Sí, normalment tracto de connectar-ho
amb jocs que m'inspiren.
Hi ha moltes obres també del mar, no?
I aquestes agraden molt,
perquè jo crec que tothom i nosaltres...
Jo t'ho anava a preguntar
perquè n'he vist algun any al canal d'Instagram
o al perfil que em recordava així com una mica
a temes així com marins i això.
Sí, la veritat és que, bueno,
com que soc mediterrània, no?,
i el mar em dona aquesta pau,
doncs m'agrada també jugar amb això,
però també amb records o sensacions, no?
Potser no és...
Jo crec que aquest és l'avantatge de l'abstracte, no?
De vegades jo faig un quadre i a mi em transmet, no?
No sé, potser una tormenta, no?,
amb una tempesta en un mar
i llavors ve una altra persona i em diu
uau, això sembla les constel·lacions,
a mi m'inspira això i em porta cap allà.
Jo crec que és més un tema de sensacions i d'emocions
i cap a on t'emporta.
I potser per mi, quan jo l'estic fent,
estic pensant o estic transmetent,
o em porta a un joc perquè és la sensació
el que el dirigeix, no?, cap allà
i a una altra persona la mateixa sensació
li porta cap a un altre lloc i veu una altra cosa.
I això també m'agrada molt, no?,
perquè veig que les diferents persones
veuen diferents coses,
però la sensació és comú, no?,
i que també els gustos són molt diferents.
Això que diuen, no?, per gustos als colors.
Sí, sí, sí, sí.
És totalment cert.
Per què vas escollir Sant Just per obrir el teu estudi, no?,
una mica saber el vincle que hi tens,
simplement perquè hi estava disponible el local
o perquè vius aquí?
No, jo visc aquí des de fa 14 o 15 anys
i llavors que, bueno, els meus dos fills són d'aquí
i jo crec que fonamentalment des que vaig començar,
des que vaig tenir els fills, no?,
vaig començar a fer més vida de poble,
a conèixer més gent.
I la veritat és que m'agrada molt
aquesta sensació de poble,
d'estar connectat,
de conèixer algú que conec una altra persona, no?
M'agrada també aquesta sensació
com de contribuir una mica, no?
Com deia, havia vist que hi ha
una part molt artística a Sant Just
i formar part d'això m'agrada, no?
O podria oferir aquest servei
per aquestes necessitats de suministres,
de materials d'arts plàstiques,
doncs també m'agrada, no?,
formar part o posar el meu granet de sorra allà, no?
Molt bé.
És per això.
Estan veient un lloc a la plaça del Parador,
allà és un lloc on normalment
hi ha bastant trànsit de persones,
també en un local, no?,
que sembla bastant lluminós.
T'ha estat fàcil el tema de trobar el local?
Perquè, clar, et dedicaves al món més de les ciències, no?
No sé si a l'hora d'emprendre aquest nou negoci
has tingut alguna ajuda, també?
Bé, aquest va ser el tercer local,
jo crec que això que diuen, no?
La tercera va a l'avançuda
i la veritat és que és el millor que em vaig...
Estic molt contenta
que els dos altres locals
no vagin ser la...
Per diferents circumstàncies no siguessin,
perquè aquest, em sembla, com tu dius,
és molt lluminós,
l'estètica de la zona és...
Bé, la para que està més comercial,
la bugambilla...
Tota l'estètica crec que va molt d'acord
amb aquesta part més artística,
a més, com dius,
és un lloc molt transitat per la Rambla.
I, bueno, dificultats...
Sí, clar, quan tu emprens
no saps per on començar.
La veritat és que sí que tinc la sort
que el meu marit,
una de les meves millors amigues,
són emprenedors,
llavors ells m'han guiat una mica...
T'han donat un cop de mà, no?
Però sí que és veritat
que al principi no saps ni per on començar,
tu tens una idea al cap
però sí que també tinc la sort
que m'hem envoltat de gent
que m'ha ajudat, no?
El meu gestor,
que és d'aquí de Sant Lluís,
doncs coneixia molt bé el poble,
em deia, no?
amb qui podia parlar,
amb qui no,
a l'Ajuntament també,
quan vaig proposar el local,
quins són els següents passos, no?
Perquè anava una mica perdida,
sobretot en la seqüència, no?
Que no m'oblidés res
perquè no era la primera vegada.
Però la veritat és que
jo crec que també això
que et deia, no?
D'aquesta comunitat,
com de poble,
m'ha ajudat molt
i m'ha agradat molt
perquè algú coneixia
una altra persona
que em podia ajudar
amb el dubte que tenia
i, bueno,
amb això, no?,
ha sortit el projecte
i, per exemple,
la inauguració,
doncs,
va ser molt bonic
perquè va venir
molta gent
de diferents puestos
que es coneixia entre ells, no?
I em vaig sentir molt arropada.
També els meus veïns de locals
també, no?,
m'han fet una acollida molt maca,
vam portar unes flors
al dia de la inauguració
i em sento molt, no?,
recolzada i en companyia,
tot i que estàs sola, no?
Però no em sento tan sola,
la veritat que és que
estic molt contenta.
Molt bé.
Els teus plans
o projectes de futur
amb l'estudi?
Ara mateix, quins són?
O amb l'estudi
o amb el projecte en si, no?
Perquè, per exemple,
a Instagram veiem
el link a la pàgina web
però que està encara en procés, no?
Tot el seu pas.
Exacte, sí.
Ara he estat molt concentrada
a posar-ne a punt
l'estudi
que ara s'ha materialitzat, no?
La idea que jo tenia
i la veritat és que
és com un somni fet realitat.
I ara, doncs,
estic construint, no?
He de potenciar més
la part online
perquè m'agradaria, no?,
doncs, donar-me a conèixer
també fora de Sant Lluís
amb el web
i també l'Instagram
i, bueno,
com et deia, no?,
la idea és...
Tinc moltes idees al cap,
has de veure com es materialitzen,
però sí que m'agradaria, doncs,
col·laborar amb altres artistes
que puguin exposar
a l'estudi,
fer inauguracions,
no?,
exposicions de les seves obres,
tot i que l'espai
no és molt, molt gran,
però jo crec que
podem combinar molt bé
diferents...
i potenciar una mica, no?,
el joc i potenciar també
amb l'artista, no?
Com et deia,
desenvolupar una mica més
la part aquesta de botiga
a mesura que vagi ben
les necessitats.
No descarto en el futur
fer alguna xerrada,
algun taller...
Ara estic una mica, no?,
veient com...
Ara que ja està,
ara quines possibilitats tinc, no?
Però sí que m'agradaria
fer-ho créixer també
amb el poble, no?,
com deia, no?,
veure com puc col·laborar
amb altres persones.
Ai, no?,
veig que també demanes
algunes...
O sigui, que demanes
que la gent també pot demanar cites, no?
Sí, exacte,
perquè, bueno,
jo tinc un horari de...
Estic tot els matins,
també que estic dues tardes ara,
els dimecres i els divendres,
però si hi ha algú
que està interessat
sense compromís,
veure les obres més de prop,
amb més calma
i no li va bé aquest horari,
podem al web
concertar una cita
i sense cap mena de compromís
obrir en un altre horari
i veure una mica, no?,
com podem parlar,
parlar, anar i beure, no?,
perquè de vegades
doncs aquests horaris
no a tothom li van bé.
Veig, a més a més,
que a l'Instagram també
pot ser que participessis,
abans de tenir l'estudi en si,
participessis en alguna fira
o en algun esdeveniment
d'aquí de Sant Just
per ja donar a conèixer...
Sí, la veritat
és que això va ser
com el tret de sortida,
em vaig atrevir
al Sant Just al carrer
perquè vaig veure, no?,
com era molt del poble,
no tenia gaire risc
i vaig dir, bueno,
sí i no,
perquè també era la primera vegada
que m'enfrontava
a mostrar les meves obres, no?,
i això va ser com
despullar-me
davant de tothom
i veure què tal,
però la veritat
és que vaig tenir
molta acollida,
la gent preguntava molt,
la gent coneixia
aquesta faceta meva,
que no coneixia fins i tot,
no?,
perquè hi ha molta gent
que no coneixia aquesta faceta
i llavors,
arrel de...
després d'això,
em vaig fer sòcia
del col·lectiu Meraki.
I llavors...
Oh, caram!
Sí.
Ets Meraki, eh, per tant?
Exacte, sí, exacte, sí.
I llavors amb ells
sí que he començat ja
doncs el mercat de Nadal, no?,
ara estem preparant
les pròximes fires
per aquest any.
També vaig provar
un màrquet a Sarrià
per veure una mica
un altre entorn
a veure com funcionava
i, bueno,
doncs vaig provar una mica
per tractar de connectar
amb altre públic
que potser no...
Clar.
al dia a dia
no en coneixen, no?
I tant,
per obrir les portes
ni que sigui, no?
Exactament, sí.
Molt bé.
Doncs bé,
per tota la gent
que ens estigui escoltant
us animem a passar
pel seu estudi
que ja hem dit
que està a la plaça
del Parador,
número 3.
Entrar a descobrir
les obres que s'hi exposen
i a deixar-vos portar
també per al món artístic
que ha creat allà dins
l'Ainó.
Et seguirem de ben a prova
Ainó
amb la teva trajectòria, no?
I també amb la d'aquest espai
que tot just comença.
Quant temps fa
que està obert?
Fa dues setmanes.
Dues setmanes, no?
Clar.
Sí.
Doncs bé,
esperem tenir-te
de nou aquí
a l'emissora
per parlar, ja sigui,
de noves exposicions
o col·laboracions
com ens has dit
que t'agradaria fer
també amb altra gent
d'aquí de Sant Just,
tallers
o el que sigui.
Gràcies per passar-te
per l'emissora
i molta sort, Ainó.
Gràcies per convidar-me.
Vinga, adéu.
Adéu.
Ainó, ainó, ainó, ainó, ainó.
Ainó, ainó, ainó.
Ainó, ainó, ainó, ainó.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
100 milions i mig de futurs.
Parlem ara amb l'Arnau Cònsol
de la llibreria Cal Llibreter de Sant Just d'Esvern.
Ens porta al llibre de la setmana
aquesta recomanació literària.
I, escolta'm, Arnau, ho fem
amb música d'orquestra.
Música d'orquestra
per una tonada ben coneguda.
És, evidentment, molts haureu reconegut
la sardana a l'Empordà.
Però hi he volgut posar un so de coble
sinó una cosa així ben, això, tu ho has dit,
orquestrada, una cosa que soni rica i plena.
Bàsicament perquè crec que el títol
del llibre hi remet directament.
Després la història potser no tant,
però la història crec que és més orquestral
que no pas de coble i per això he pensat
va, fem-ho èpic, no? Que soni així
a banda sonora. Home, èpic sona, eh, això?
Doncs bé, l'Empordà,
si alguns no la coneixeu, us ho explico
ràpidament, explica una història d'amor
preciosa entre un pastor
i una sirena. Espera, estem parlant de la cançó, eh?
Estem parlant de la cançó. Vale, vale. De moment la cançó.
De moment la cançó. Així ho justifico. Vinga.
I un dels versos que es diuen, mentre es van
parlant, diu que de l'amor
entre el pastor i la sirena,
entre la terra i el mar, neix
l'Empordà. No? Mira. Això és el que
explica la sardana amb lletra
una lletra antiquíssima.
Sí. De morera,
diria que és. Però, en tot cas,
la lletra potser és de Joan Maragall, fins i tot,
veus què us diria. Una de les coses
que li diu, perquè tant el pastor,
clar, és una història d'amor impossible,
però clar, el pastor li diu, home, vine a viure amb mi.
I l'altre diu, no, no, vine a tu al mar perquè jo no puc sortir de l'aigua,
sóc una sirena. Clar. Més o menys.
Això ho diuen més poètic i, de fet, un dels
versos preciosos que li diu
la sirena al pastor és de dir, si sabessis
el mar com és bonic.
I aquest és exactament el títol de la novel·la que porto avui,
si sabessis el mar com és bonic.
Autora Gemma Calduc,
publica La Magrana, aquesta nova Magrana
que ara forma part del grup
Penguin Hammers Mondadori,
i que, bé, està tenint una nova vida
traient molts autors catalans
nous, de primeres novel·les,
com és el cas de la Gemma Calduc,
publicista fins ara. Ah, mira.
I que treu aquesta primera novel·la que,
per fer-ho així, per donar-vos una pista ràpida,
oblideu-vos ara de l'amor del pastor i la sirena
o no del tot,
perquè fer d'aquí un dels protagonistes
centrals de la novel·la és
una sirena. Ah, mira.
I, per tant, és molt fàcil que el llibre,
per llegir-lo i per dir, home,
però jo amb les sirenes no hi crec,
això és per nens, no?,
que als nens els encanten les sirenes i els dinosaures
i sí, ja, i els unicorns.
I aquí ens estem plantejant una novel·la
d'adults, per entendre'ns, eh?
No és pas una novel·la juvenil
ni un llibre infantil.
Però estem parlant justament
que la sirena és un personatge clau
en un poble que es diu Port,
que no és a l'Empordà,
en tot cas hem de suposar que és alguna cívica.
No és Port de la Selva.
No és Port de la Selva.
Els noms dels protagonistes remeten
a herois clàssics.
Un dels protagonistes es diu Priem,
un altre es diu Helios,
un altre es diu Gala.
Són noms així que Arno,
que d'alguna manera dius,
bueno, la història ja està més o menys
explicada de manera que és un temps atemporal,
no pots saber ben bé quan passa,
podria estar passant ara, sí,
perquè al final parla de vaixells,
parla de pesques,
parla de naufragis
i d'un poble de pescadors
que necessita que la pesca vagi bé
per poder viure,
perquè si no pesquen,
clar, es moren de gana.
És un poble que se suposa aïllat
amb poca comunicació amb la resta.
Sí.
Però, per tant, això podria remeter perfectament
a una mitologia clàssica,
i més parlant com ells parlen entre ells
que els déus no ens estan sent favorables,
però tampoc és,
hem de pensar que això està situat
a la Grècia clàssica o micènica.
És algun lloc atemporal,
amb algun paisatge inventat,
un poble vora mar
en què els seus habitants
no només viuen i mengen
i s'alimenten de la pesca
i del que els dona el mar,
sinó que estan convençuts
que per tenir bona pesca
necessiten una sirena.
Ah.
Perquè les sirenes el que fan
és atreure els peixos.
Sí.
I, per tant,
durant generacions i generacions
en aquest poble
han domat les sirenes
per quan surten a pescar
treure-les amb elles
i llavors la sirena
els fa favorable la pesca.
Per la sirena treu peixos,
llavors ells tiren les xarxes
i això els permet
justament tenir una bona pesca
o entre cometes una bona collita,
tornar cap a Port
i alimentar tothom
i que tot sigui molt més fàcil,
que la gent sigui més feliç,
que la gent no es mori de gana
i que fins i tot
pugui haver-hi comerç.
La pesca, per tant,
és el centre de la vida de Port,
que és aquest poble.
A partir d'aquí,
aquesta mena de realitat
d'un ésser fantàstic o mitològic
ens podria recordar moltíssim
la novel·la que tots recordareu
de l'Albert Sánchez Pinyol,
La pell freda,
aquell naufra
que arriba en una illa
o que viu en un far
i que de sobte comencen a arribar
tot de sirenots,
ell en diu granotots,
i acaba havent-hi una història d'amor
entre aquest farer
i una granotot
que es deia Aneris,
i Aneris és sirena al revés.
Per tant,
la referència,
no és que és una referència clara
al llibre de Sánchez Pinyol,
però ens la pot recordar moltíssim.
Hem de prescindir
d'un realisme pur i dur,
tot i que,
al final,
l'excusa de la sirena
servirà perquè surtin
totes les bones qualitats
i les dolentes
de la gent d'aquest poble.
Enveges,
odis,
històries d'amor,
traïcions,
i després,
una gran novel·la d'aventures.
De fet,
la novel·la comença a alta mar,
amb uns vaixells
que estan tornant
i saben que no en pesca res,
de sobte tiren
i quan s'aixequen
veuen que no només
han pescat
molt peix,
sinó que pel mig
els sembla veure
un braç humà
i de seguida veuen
que tenim una sirena.
I fa anys i panys
que no en teníem cap
i que el nostre poble
està esllanguint-se.
Per tant,
a partir d'aquesta pesca inicial,
doncs bé,
començarà tota una història
de,
bé,
ara cal domar-la,
aquesta sirena.
Clar.
Perquè jugui a favor nostre.
Perquè tornaran
quan siguin rebuts
a port,
a poble,
doncs clar,
serà una gran festa
perquè tornen amb una sirena
i a partir d'aquí
comença la novel·la.
Però d'alguna forma
és com que la caçen
a la sirena?
La pesquen.
La pesquen, eh?
La pesquen,
d'alguna manera,
no és que vagin
a buscar una sirena,
sempre esperen
que algun dia
en sortirà alguna,
però fa molts anys
que no se'n troba cap.
Fins i tot hi ha hagut
la creença de dir
que s'han extingit,
ja no hi ha més sirenes,
per tant el nostre poble
està condemnat a morir.
I en canvi,
l'inici,
el primer capítol,
això no és cap espòiler,
perquè ja des d'aquí
de veus,
pesquen alguna sirena,
clar, tu com a lector
que no saps
on t'endinses,
et pots quedar sobtat.
Dius, bueno,
passeu, passeu.
Perquè la resta
no estàs preparat
perquè siguis uns pescadors
que van amb barca,
de sobte,
just quan estan intentant
treure la sirena de l'aigua
aixecant la xarxa,
comença un temporal
de mil dimonis,
estan a punt de perdre-ho tot.
Bé, a partir d'aquí,
l'aventura,
amor,
odis,
traïcions,
històries del passat,
perquè nosaltres descobrirem
que l'última sirena
que havien tingut
doncs va acabar matant,
perquè la sirena
acabarà sent un nef,
evidentment,
benefactor,
però no deixa ser un animal.
De fet,
en alguns moments
sembla que es transformi
en tauró.
Ostres!
O sigui,
té com la doble cara
i per tant,
si algú gose molestar-la
i cau a la piscina gàbia
on la tenen guardada,
mentre la Domen
no ho explica,
per entendre's,
i comencen també
a sortir històries del passat.
Qui s'encarrega de domar-la?
Doncs,
en aquest cas,
l'Arno.
L'Arno és el domador
que fa anys
que ha decidit no exercir,
que fa temps
que va tenint
un deixeble,
però és un deixeble
que no ha pogut exercitar-se mai.
Sap tots els trucs,
sap el que ha de fer,
però en el fons
no té experiència.
i l'Arno en principi
no s'hi vol complicar
perquè justament
té una mala experiència
amb l'última sirena
que havia domat
on,
bé diguem-ho ja,
la seva dona va caure
maleïdament
amb aquesta piscina gàbia
on hi havia la
la sirena antiga,
no?
Ja, d'acord.
Per tant hi ha un accident,
per tant hi ha una història
d'amor maleïda,
per tant hi ha un passat
que tormenta i fa mal.
Sí, sí.
Bé,
doncs tot això
en aquesta novel·la
de si sabessis el mar
com és bonic
que de debò
m'ha sorprès moltíssim
i que és una proposta
absolutament original,
novedosa,
on, escolteu,
si sou capaços de llegir
sense buscar realisme,
tot i que t'està explicant
una història aparentment
no fantàstica
sinó d'un poble
de pescadors,
doncs escolta,
entreu i podreu
disfrutar-la moltíssim.
A més el títol
crec que és molt bonic,
no?
Si sabessis el mar
com és bonic.
Sí, sí,
però és que
pel títol
no penses
que pugui anar de,
bueno,
que hi hagi
de per mig una sirena,
és a dir,
no és un títol
que t'ho he de pensar
que pugui ser
com de
de no ficció.
D'entrada, penses
i més a més
en la portada
que sembla una cara
d'una noia
que flota a l'aigua,
podries pensar,
bueno,
és una història
d'amor prop del mar.
Sí, sí, sí.
És el que jo he estat pensant
durant tots aquests mesos
que he tingut el llibre
a la...
A la capçalera del llibre.
No, no,
a la llibreria.
Això va sortir
al setembre del 2024
i, bueno,
és un de tants llibres
que arriba
i no n'hi fas més cas
que tenir-lo un temps
sobre la taula
i després de la prestatgeria.
Per referències
que m'han arribat
d'altres llibreters,
he volgut anar-hi.
Dic, bueno,
doncs,
si d'altres llibreters
diuen que això val la pena,
ho provo.
Ho vaig rescatar
i la veritat
és que m'està sorprenent
moltíssim
i et dic,
evidentment,
a molta gent
aquesta portada
i aquest títol
els hi passarà com a mi
que dius,
bueno,
això sembla una història d'amor
potser una mica anyonya.
Tot i que a mi
el títol
de seguida em va remetar.
i dius, bueno,
això és un vers de l'Empordà.
Per tant,
hauria pogut fer
el clic de dir,
bueno,
la història d'amor de l'Empordà
és d'una sirena i un pastor.
Potser hi fa referència
o potser només agafa el vers
perquè això li ve.
Doncs no, no.
Per molta gent
que coneix
la sardana i la lletra
dirà,
home,
això és l'Empordà
i l'Empordà
parla d'un pastor
i d'una sirena.
En aquest cas
no són pastors
sinó pescadors,
però en tot cas,
gent de terra
enfrontats
a aquesta mena de
monstre
o criatura marina
que tant és benefactora
com pot ser justament això
una criatura maligna
o amb la seva pulsió animal.
Molt bé.
Doncs escolta'm,
Arnau,
ens quedem amb la recomanació
d'aquest llibre que ens fas.
Esteu ja preparats a la...
Estem saturats ja
de caixes per Sant Jordi.
Saturats.
És a dir que falten
pràcticament...
Un mes, no?
Falten 22 dies
avui que és dia 1.
Sí, sí, sí.
I sí, sí,
passem Setmana Santa entre mig.
Crec que aquest any
les caixes han arribat abans d'hora
o no abans d'hora
però la sensació és de dir
encara falta molt
i potser en realitat
ja no falta tant
però ja fa ben bé una setmana
que tenim caixes
per tot arreu
que ja no hi caben
a la llibreria
i hi ha gent que diu
fa molt goig
tan plena.
Sí, sí, però...
Us arriben caixes
de llibres
que heu encarregat
vosaltres
o que...
Sí, sí, això sempre.
O de demà
o ja teniu encàrrecs
de persones
que us han dit?
Bueno, és una mica tot
però clar, per Sant Jordi
com a llibreria
has de fer una comanda extra.
De fet, tots els comercials
venen dos mesos abans
ja des del febrer diuen
escolta va, comanda Sant Jordi
quants llibres vols de...
Per exemple, doncs aquest any
un dels llibres segurament
més venuts
serà el de la Sílvia Soler
o el del Xavier Bosch
o el del Sal Cespinyol
però l'Albert San Cespinyol
no és una novel·la
sinó un llibre d'antropologia
sobre els pigmeus.
I aquell, el Premi Sant Jordi
el Roc
El Premi Sant Jordi
el Roc Casagran també
clar, tots aquests
dius, bueno
si fos un mes normal
en demana 5 o 6
i quan s'acabin
en demana 5 o 6 més
i així es vas fent
però clar, de cara a Sant Jordi
50 de cadascun dels títols
i a lo millor
algun penxarà
i només en vendré 15
però a lo millor
un altre amb 50 faré curt
i a partir d'aquí
els càlculs de Sant Jordi
són molt complicats
i acabis demanant
sempre molts més llibres
dels que acabaràs venent
però clar, al final
la gràcia és tenir-los
per poder d'alguna manera
ajustar
el que s'en diuen
Després els podeu tornar
a les editorials, els llibres?
Alguns sí, altres no
i a condicions de tot
la majoria sí
però justament ja et fan
com que és comanda de Sant Jordi
la possibilitat de dir
bueno, d'acord
si ens en demanes més
demanes en 50
home, no et quedis en 40
que et quedes sense
bueno, va
si només fos un títol al fort
i dius
vinga, va, doncs 75
però clar, quan hi ha molts títols forts
i aquest any és un Sant Jordi
molt potent en aquest sentit
molts autors
molt coneguts
que treuen llibre nou
doncs clar
dius
75 de tots
és que no m'hi caben
i en tindreu
de les autores
santjustenques
que hem anat presentant
sí, sí, clar
encara tenim pendent
i que aquell dia
se suposa que se n'anaran
potser a Canjín Està
potser a prop de la llibreria
ho hem d'acabar d'ajustar
com la llibreria
què farà per Sant Jordi
sortirà al carrer
com sempre, no?
davant de la llibreria
posarem una parada
potser el mateix dia 22
també la posarem
i en tot cas
clar, aquest és
serà un Sant Jordi
post-Setmana Santa
sí, sí, clar
dos dies després
21 és dilluns de Mona
la gent aterrarà
estarà que encara
no sabrà
no sabrà
què és Sant Jordi
normalment
la setmana de Sant Jordi
tota la setmana anterior
ja notes
molta gent
jo prefereixo comprar els llibres
abans
aquell dia passejar
i potser em compro un mes
no, però els que jo vull
els compro abans
per evitar cues
clar, tancareu per la Mona
aquesta setmana abans
aquesta setmana abans
no la tindrem
tancarem per la Mona
segur perquè estarem preparats
per
estarem preparant
justament les parades
normalment la setmana santa
encara que caigui
10 dies o 20 abans
ens va molt bé
per preparar
hi va tot això
ja preparem
les caixes
que sortiran
a la parada
i així ja les tenim
totes numerades
sabem què hi va
i tot plegat
clar, que tindrem
només aquests 3 dies abans
i a banda és que dius
el divendres abans de Sant Jordi
és divendres sant
obrir la lliberia
no sé si té cap mena sentida
ja
dissabte potser sí
però el diumenge de Pasqua
com si fos qualsevol diumenge
abans de Sant Jordi
sí
probablement tindríem
el muntatge aquí
a Can Ginestà
a Can Ginestà
i si no dius
és igual
obro i punt
però clar, sent diumenge de Pasqua
hi haurà algú
que estarà pensant
que demà passarà de Sant Jordi
probablement no
hi haurà molta gent
que tornarà potser de vacances
i dirà
ui, que Sant Jordi és demà
i a l'hora de córrer
la gent n'estarà pensant
en comprar la mona
en pastisseries
no potser tant en llibreries
o sí, les dues
en llibreries probablement
hi pensarà a partir del dimarts
per això tinc la sensació
que aquest any serà en Sant Jordi
que es concentrarà molt
en dos dies
sí
i que serà un caos
sí
però en fi
és el que hi ha
això no ho podem decidir
des d'aquí aprofito
per fer la crida
d'escolteu
tots aquells que vulgueu
i ara us adoneu
que potser un caos
compreu el llibre abans
no?
caram
fins dijous sant
serem oberts segur
clar
el divendres no crec
dissabte ja ho veurem
però vaja
que hi haurà dies abans
per venir a fer
la compra de Sant Jordi
molt bé
esperem trobar
escolta Marnau
també les
les típiques
recomanacions
sí
haurem de posar
això sempre hi ajuda
perquè hi ha molta gent
home sí
perquè ja vas a buscar la pinça
no?
ja saps que hi ha la pinça
fas bé de dir-ho
perquè així
em reforces
la idea de posar-los
i vaja
i escolta
m'acabem
Marnau comentant
no sé si hi ha algun acte
encara
dos aquesta setmana
dos eh
de la primavera literària
aquesta setmana
des de que el llibre
té en patrocinem dos
doncs
o en patrocinem
o en organitzem
o diguem ni com vulguis
no?
una a l'Espai Mercart
demà passat
a l'Espai Mercart
un llibre que em fa molta il·lusió
es diu 1964
l'autor és David G. Torres
Sant Justenc
si més no
d'adopció
viu aquí
comissari d'art
algú que ha voltat pel món
i és un gran coneixedor
de l'art contemporani
i ha escrit uns quants llibres
l'anterior va ser una novel·la
que es deia Cielo
i en aquest cas
és més un llibre
de tipus assagístic
centrat en l'any 1964
aquest és el títol
del llibre
amb el subtítol
Cuando la cultura
se convirtió en espectáculo
o sigui
ell considera
que l'any 1964
va ser un any clau
perquè entre altres coses
Warhol
Andy Warhol
va fer una sèrie de quadres
que el van catapultar a la fama
i va convertir l'art pop
en una moda
el mateix va passar
amb una sèrie de músics
i amb altres disciplines artístiques
és que de sobte
tot això
el que era un fet cultural
va convertir-se en un fet massiu
i per tant
potser en context de cultura
s'ha de parlar d'espectacle
o en tot cas
on és la frontera
de tot això
és del que parla aquest llibre
del que ens parlarà el David
demà passat
a la Spimer Card
i dissabte
per tots aquells
ex-alumnes
de l'Institut de Sant Just d'Esvern
que estigueu
plenament nostàlgics
o que recordeu
amb gràcia
haver passat per les aules
i aprendre la literatura
amb la Maria Cinta Montagut
doncs ens presenta
la seva obra
poètica completa
ella ha publicat
molts llibres de poesia
i ara
els ha plegat tots
en un sol volum
i per tant
entenc que ens en recitarà
uns quants
i ens explicarà
el per què
d'aquest volum
perquè ara
si té més projectes
això serà
si fa uns dies
com els que estem tenint
tant ahir com avui
aquest abril
que de moment
s'ha despertat
absolutament
assolellat
doncs serà
davant de la lliberia
dissabte migdia
Arnau
moltíssimes gràcies
per la teva participació
una setmana més
aquí a la Rambla
a Ràdio d'Esvern
a vosaltres
t'anirem seguint
també la pista
i la setmana que ve
què fem?
tornem-hi no?
la setmana vinent
sí
ah clar
encara no és setmana santa
no encara no
encara ja marja
molt rebé
vinga Arnau
una abraçada
i ens anem veient
fins llavors
adeu
chao
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
També, l'arc de Sant Martí no apareix en el cel a les hores del migdia.
Per què? Doncs perquè es manifesti aquest fenomen,
és necessari que algunes condicions es duguin a terme,
com per exemple que hi hagi la presència de la llum solar
i que el dia sigui plujós i, a més de que el sol estigui ubicat
a menys de 42 graus per damunt de l'horitzó.
També, una altra curiositat, doncs que l'arc de Sant Martí
pot ser visible durant la nit, tot i que sembli sorprenent,
la presència de l'arc de Sant Martí en el cel nocturn
no és un fenomen molt descabellat, sinó tot el contrari,
que els humans poden gaudir també d'aquest espectacle de llums i color
en plena lluna, perquè els raixos solars representen
que xoquen amb les gotes de pluja i llavors es pot veure aquest arc de Sant Martí.
Doncs ja ho sabeu, avui, el dia 3 d'abril, és el dia mundial de l'arc de Sant Martí
i també hem de donar gràcies al prisma anomenat d'Isaac Newton,
que van ser uns experiments que va realitzar aquest científic
i, de fet, podem entendre aquest fenomen gràcies a ell,
a les seves tasques d'investigació, no?
El científic Isaac Newton va poder explicar tot això de la descomposició de la llum.
Com ho va descobrir ell?
Doncs bé, estava en un lloc totalment a les fosques,
on la llum del sol només entrava a través d'un petit forat
i va ser amb l'ajuda d'un prisma triangular de cristall
que va poder observar que es podia veure en una de les parets del recinte
aquest espectre multicolor.
Va ser així com ho va descobrir Isaac Newton,
va realitzar aquests estudis de la descomposició de la llum
i per això podem entendre per què surten els arcs de Sant Martí
quan plou i quan també fa sol.
Doncs bé, són les 11 i 58.
En deixem ara de música una cosa tranquil·leta
i passem a fer els butlletins de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern.
I'm so happy if I could eat you up, I really could.
You know what I'd like to do, Mr. Todd, what I dreamt.
If the business stays as good, where I'd really like to go
in a year or so, don't you want to know?
Of course not.
Do you really want to know?
Yes, I do.
By the sea, Mr. Todd, that's the life I covet.
By the sea, Mr. Todd, oh, I know you'd love it.
You and me, Mr. T, we could be alone
In a house where we'd almost all down by the sea
Anything you say
Wouldn't that be smashing?
Think I snuck it will be underneath the flannel
When it's just you and me and the English Channel
In our cozy retreat kept on the untidy
We'll have chums over every Friday
Sí, sí, oi?
Però són les 12.
L'amor ha arribat a les nostres vides.
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 12
Quedarà pel final del butlletí, us haureu d'esperar.
Us informa Joan Bota.
Perquè ara mateix la prioritat és per Pedro Sánchez
que compareix, ha de compareix a aquesta hora
a la Monclo davant dels sectors més afectats
pels aranzels anunciats per donar-te'n.
El govern espanyol concretarà les ajudes
que ja fa dies que treballa per contrarrestar
els efectes negatius dels nous impostos
anunciats ahir a la nit per Donald Trump.
Anem al plau de la Moncloa, Paola Brujats.
Bon dia, tot a punt perquè Sánchez
doni detalls del seu pla que passa per donar
crèdits i ajudes directes a les empreses
que patiran més agroalimentàries,
automobilístiques i metal·lúrgiques.
La vicepresidenta Maria Jesús Montero
ja ha avançat que hi ha diners i eines suficients
per protegir empreses i treballadors
però adverteix que la decisió de Trump
sortirà cara.
Vamos a defender a nuestro tejido productivo
y al conjunto del empleo y de los trabajadores.
Por eso, tranquilidad, porque el gobierno está en ello
y hoy lo completará con una reunión
con los tejidos productivos
que más se pueden ver afectados
porque tengan un mayor volumen
de exportaciones en Estados Unidos.
Sánchez ha convidat els representants
dels sectors més castigats
que assisteixen a aquesta hora aquí
a l'acte a la Moncloa
pendents de saber tots els detalls
d'aquest pla de contingència.
Paola Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
La Unió Europea i la Xina
anuncien represàlies contra aquests aranzels
que imposarà als Estats Units
a partir de dissabte.
Són possiblement les reaccions més fermes
a l'anunci de Donald Trump
per part dels dos socis comercials més rellevants.
En canvi, el govern britànic
respon amb calma a aquesta decisió
del president dels Estats Units.
En Londres, Coya Ballester Brumos.
Bon dia.
El Regne Unit respiren una mica
perquè Trump els ha imposat un 10%
i no un 20% com a la Unió Europea.
Un assessor de Trump ha suggerit
que el Regne Unit ha obtingut una taxa especial
perquè va optar pel Brexit.
Quirestam, el primer ministre,
ja han anunciat que no entraran en una guerra comercial
i que segueixen negociant.
Han suggerit que fins i tot es podrien repensar,
cancel·lar l'impost que agrava
amb un 2% les grans tecnològiques
com la nord-americana Amazon.
Coya Ballester Brumos, Catalunya Ràdio, Londres.
I la Generalitat estudiarà aquest cap de setmana
aprofitant la trobada prevista, Núria,
l'impacte dels aranzels a les empreses del país
i plantejarà un pla d'actuacions.
El president Salvador Illa ha convocat per dilluns
els agents socials, segons el conseller de la presidència, Albert Dalmau,
cal fer front comú per donar la millor resposta
davant d'aquesta situació.
En aquest moment, diguem-ne, complex que està visquent el món,
hem de saber que és el moment d'estar tots units
amb la Unió Europea i amb el govern d'Espanya
per fer front en aquesta situació econòmica.
És el moment de no tenir confrontacions internes
i de poder restar units en poder tenir aquest pla
de resposta en aquesta situació.
A Catalunya els productes que tenen més pes en les vendes
als Estats Units i, per tant, que seran els més afectats
els nostres de la perfumeria i la cosmètica,
els productes farmacèutics, la maquinària,
les motocicletes, l'oli d'oliva,
el di, el cava, la joieria, els sucs, el peix i les eines.
La taula del tercer sector alerta que el conveni signat
a Mandesa sobre pobresa energètica caduca aquest any
i considera que cal ampliar-lo a altres companyies.
En la presentació del dossier Catalunya Social,
centrat en l'energia com a drets,
ha reclamat al govern que la pobresa energètica
sigui una prioritat.
Barcelona, Marriera.
Bon dia. Les entitats reclamen al govern
desplegar íntegrament el conveni Mendesa
i renovar-lo per abordar el deute acumulat
els darrers tres anys,
un tema que afecta milers de famílies.
I, a més, que la pobresa energètica
estigui a l'agenda política.
Martí Ballori és el referent de la taula
en matèria d'energia.
No s'ha inclòs cap qüestió relacionada
amb la pobresa energètica dintre del pla de govern.
No s'ha convocat la taula de pobresa energètica
des de fa més d'un any.
i que no s'ha desplegat al 100%
el conveni que regula la pobresa energètica,
el conveni que ja s'ha explicat,
que és amb una companyia.
Un conveni que s'hauria d'ampliar
a d'altres companyies elèctriques
com Naturgi i Berdrola.
Marriera, Catalunya, Ràdio Barcelona.
I ara sí, el tema que us insinuaven
els companys del matí.
Una quarta part de les dones
de la generació Z
nascudes a principis del 2000
no es consideren heterosexuals
segons un estudi
amb la participació
de la Universitat Pompeu Fabra
i la de Toronto.
El treball que analitza
4.000 joves de Catalunya
també conclou
que aquesta dada es duplica
respecte a la generació anterior,
la Millennial.
Les joves opten
per identificar-se
amb etiquetes menys rígides
i se situen en opcions
més obertes
com la bisexualitat
o altres formes
de diversitat sexual.
La recerca assegura
que entre els homes
aquest canvi és menys accentuat
i la gran majoria
d'aquestes dues generacions
entre els nois
segueixen identificant-se
com a heterosexuals.
La investigadora principal
de la Pompeu Fabra,
Maria Rudó,
conclou que la ideologia
d'esquerres i el feminisme
explicarien
per què hi ha el doble
de noies que de nois
de la generació Z
que s'identifiquen
com a no heterosexuals.
Quan ho vam aquí
vincular amb la qüestió
de la ideologia
ho vinculàvem també
amb el feminisme.
Com el feminisme
també proposa
unes certes formes
d'entendre
la pròpia sexualitat
que ho vinculem
també amb aquestes altres dades
en què les noies
s'identifiquen
només amb el feminisme
i que això podia ser
una explicació
d'aquesta diferència
de gènere.
Esports, Marcos García.
El Barça i el Real Madrid
s'enfrontaran a la final
de la Copa del Rei de Futbol
a Sevilla
el dia 26 d'abril
ahir a la tornada
de la segona semifinal
d'aquesta Copa
Atlètic de Madrid 0
Barça 1
encara en futbol
el Girona
classificat
per a la final
de la Copa
Catalunya Masculina
després de guanyar
l'Andorra
ahir per 2 a 3.
A l'Euroliga de basc
que del Barça
s'assegura una plaça
al play-in
i s'acosta a l'objectiu
d'anar directament
als quarts de final
l'equip de Joan Peña
Roia va superar
ahir el líder
el Fenerbahçe
per 75 a 83
el Jaïdo Postlleida
ha fitxat
Demageu Wiggins
fins a final de temporada
més una altra
el pivot nord-americà
té 27 anys
i 2,08 d'alçada
i arriba provinent
del Göttingen alemany
avui es disputen
els partits de tornada
dels quarts de final
de la Champions d'Hockey Patins
el Noia rep el Tricino
a dos quarts de nou del vespre
amb una a dos favorable
per l'equip català
de l'anada
a les 9 van ficar Reus
amb una a dos
per als portuguesos
també del partit d'anada
i en Waterpolo
a les 9 al Sabadell
juga a la pista
del Proreco italià
és l'anada
de les semifinals
de l'Eurocup masculina
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passen 7 minuts
a les 12
us informa
Mariona Salas-Vilanova
El Celler de Can Ginestà
inaugura avui 3 d'abril
una exposició
d'escultures
de Joan Molins Tura
sota el títol
L'origen de la forma
La mostra reuneix
una quinzena de peces
que ofereixen
una mirada retrospectiva
a la trajectòria
de l'escultor
durant els darrers 10 anys
L'exposició
explora el paper
de la forma en l'art
a través de creacions
elaborades
amb diversos materials
Molins planteja
una reflexió
sobre el vincle
entre matèria i forma
com a eina d'expressió
artística i personal
proposant un recorregut
per diferents perspectives
i realitats
a partir del treball
escultòric
La mostra
es podrà visitar
fins al 16 de maig
i a més
s'han programat
dues visites comentades
per aprofundir
en el contingut
i procés creatiu
de l'autor
que tindran lloc
el 10 d'abril
i el 8 de maig
a les 7 de la tarda
El Club de Tertúlies
de l'Ateneu de Sant Just
organitza el pròxim 9 d'abril
a dos quarts de vuit del vespre
la sessió
Relats Migrants
Causes Locals
Responsabilitat Global
que tindrà lloc
a la sala del 50 anari
L'acte inclourà
la projecció
d'un curtmetratge
i una tertúlia
oberta al públic
amb entrada gratuïta
i reserva prèvia
La proposta
compta amb la col·laboració
de l'entitat
Acció Solidària
i Logística
El curtmetratge
produït per Caravan Films
forma part del projecte
de sensibilització
Relats Migrants
impulsat per Acció Solidària
i Logística
El film
trasllada l'espectador
a una aula
de joves senegalesos
que reflexionen
i debaten
sobre les causes
i conseqüències
de la migració
L'objectiu
és donar veu
a aquests joves
per fomentar
una visió més humana
i justa
del fenomen migratori
i reivindicar
la garantia plena
dels drets
per totes les persones
La tertúlia
posterior a la projecció
comptarà
amb la participació
de Joan Mora Navarro
vicepresident
i responsable
de projectes
d'acció solidària
i logística
L'artista plàstica
Ainoa Muñoz
ha obert recentment
l'estudi
Ainoa Imager
a la plaça
del parador
número 3
de Sant Just
Es tracta
d'un espai
que combina
taller de creació
pròpia
galeria d'exposició
i botiga de material
de belles arts
El projecte
és fruit
d'una reinvenció
personal
després de 16 anys
treballant
al sector farmacèutic
i respon
a una inquietud
creativa
que va sorgir
a partir
de l'experimentació
autodidacta
en pintura abstracta
L'estudi
compta amb obres
pròpies
que integren
textures i relleus
mitjançant
lluç de sorra
i pastes
i que busquen
transmetre
sensacions
de calma
i harmonia
Muñoz
explica
que juga
amb una gama
de colors
neutres
i tocs
més vius
sovint
inspirats
pel mar
o per emocions
personals
A més
d'exposar
les seves
obres
l'espai
permet
realitzar
encàrrecs
personalitzats
i està pensat
per créixer
amb noves
col·laboracions
amb altres artistes
Podeu escoltar
l'entrevista
completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això està tot
Tornem amb
tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu
complet de la UNA
Fins ara
Ràdio d'Esvern
98.1
She's got a way
about her
I don't know
what it is
But I know
that I can't
live without her
She's got a way
of pleasing
I don't know
what it is
But there doesn't
have to be
a reason
anyway
She's got a smile
that heals me
I don't know
why it is
But I have to laugh
when she reveals me
She's got a way
of talking
I don't know
why it is
But it lifts me up
when we are
walking anywhere
She comes to me
when I'm feeling down
inspires me
Without a sound
she touches me
And I get turned around
She's got a way
of showing
Oh, how I make her feel
And I find the strength
strength to keep on going
She's got a light
around her
Oh, and everywhere she goes
A million dreams
A million dreams of love
A million dreams of love
surround her
everywhere
She comes to me
when I'm feeling down
inspires me
Without a sound
she touches me
And I get turned around
She's got a smile
That heals me
I don't know
why it is
But I have to laugh
when she reveals me
She's got a way
about her
I don't know
I don't know
what it is
But I know
that I can't
live without her
anyway
Anyway
Això és espectacle
Això és espectacle
amb Maica Dueñas
Les 12 i 13 minuts
i ara parlem amb la Maica Dueñas
per comentar novetats de teatre
o bé obres que s'estiguin fent
en algunes de les sales de Barcelona
Maica, què tal?
Bon dia, bona hora
Bon dia
Com anem, bé?
Sí
Bé, doncs res
Anem a parlar de teatre
Anem a parlar de teatre
Abans, és que com que ha sonat
aquesta cançó de Maricel
deixa'm que et digui
que ja podem comentar
si vols Maricel
perquè la vaig anar a veure
Ah, bé
Sí
O sigui, l'havia vist de petita
però no tenia molts records
Ja, ja, ja
Però bueno
I suposo que et va agradar, no?
Sí, oi tant
Però em va sorprendre
perquè no recordava
que fos tota, tota, tota musical
O sigui
que tot són cançons
Sí
O sigui, hi ha vegades
que hi ha musicals
que són més parlats
i llavors posen més
Sí, sí
És un gran musical
No, sí, sí
Tot musical
I a més a més
ho fan superbé
Sí
I el barco
que és
Diguem-ne
El barco és el mateix de sempre, no?
Sí, sí, sí
Sempre per construir allò també
Sí, sí, és el mateix de sempre
Ho han fet
No et pensis que
Un dia m'explicava la sisquella
que muntar el barco
té la seva amiga
perquè
és molt gran
Sí
i el tenen desmuntat
l'emmagatzem
Clar, clar, clar
o sigui, que les vegades
que s'ha vist
Maricel
han de muntar el barco
fusta, fusta
gairebé, no?
Sí, sí
Però val la pena
de veure-la
i a més a més
és l'última vegada
ja ho hem dit
unes quantes vegades
Tu dius amb molta llàstima
i ho sabem
Sí, sí
em fa molta llàstima
no només que deixin de fer
Maricel
sinó que la companyia
Que la golla goma
acabi, no?
Sí, sí
Això em fa molta pena
la veritat
Vaig escoltar una entrevista
que li va fer
que van fer per Catalunya Ràdio
en què entrevistaven
a les quatre actrius
que havien fet
del paper de Blanca
Ajà
Entrevistaven
a l'Àngel Guanyalons
Sí
Va ser la primera
i va repetir després
també
al cap d'uns quants anys
després l'Helena Gadel
que va ser la segona
la tercera
que no la coneixia
l'Anna Sant Martín
Sí
i després
la que hi ha actualment
que és l'Alexia Pasqual
i clar
va ser una entrevista
molt
molt xula
no?
perquè cadascuna
deia una mica
bueno
com havia viscut
el
fer el paper de Blanca
no?
en el musical
Jo la veritat
és que és un gran musical
totes les actrius
l'última no l'he vist
de l'última
però la resta
sí que l'he vist
cadascuna
evidentment
diferent
perquè les persones
som diferents
i quan fas un paper
quan estàs representant
un personatge
cadascú
ho fa la seva manera
clar
és la seva manera
d'interpretar
i la seva manera
de veure les coses
o sigui que
encara que sigui
el mateix text
és curiós
perquè jo això
ho veig
des de sempre
encara que sigui
el mateix text
el que tu veus
des del públic
és diferent
diguem-ne
sí
perquè cada persona
li posa
la seva manera
de pensar
o la seva manera
de fer
però de totes maneres
ja dic
totes les que
ho han fet
al llarg
d'aquests anys
m'han agradat molt
o sigui que
saben escollir
diguem-ne
sí, sí
van parlar del càsting
i clar
es van presentar
un munt d'actors
i actrius
i clar
després
a vegades
potser
potser que no agafin
potser a la camilló
millor canta
però potser
agafen
a la segona
o a la tercera
però perquè
amb el
amb el noi
amb el tema
de càsting
amb el noi
queda millor
o sigui
fan millor parella
sí
a vegades
això també passa
o que
a lo millor
doncs
clar
és que
una actriu de musicals
ha de ser una actriu
molt completa
perquè
no només
ha de saber cantar
ha de saber interpretar
ha de saber moure'n
en l'espai teatral
diguem-ne
perquè encara que
no sigui
ballar
però no és el mateix
un musical
que un text
no?
una obra de text
per tant
és difícil
jo entenc
que fem càstings
jo me'n recordo
fa molts anys
que també
feia càstings
per als espectacles
que muntaven
i és bastant
bastant difícil
i bastant dur
t'ho dic
fer un càsting
ja
i a més
amb tantes fases
i tantes proves
com aquests càstings
exacte
però bueno
de goll de gom
se'm va
en plena glòria
molt tant
i
me n'alegro molt
que t'agrades
perquè
ja dic
jo ja l'he vist
moltes moltes vegades
estàs saturada ja
no, no, no
uns dies
el tornaries a veure
sí, sí, sí
aniré
sí
en aquests últims dies
aniré a veure-lo
una altra vegada
sí
vinga va
perquè em quedi
el regust
el regustet
bé
doncs
jo avui
volia parlar
d'un
bueno
d'un espai
sí
que es diu
el magatzem d'arts
que és un espai
petitó
i que la veritat
és que
fan una
una programació
molt
molt diferent
o sigui
que
parlen
de molts
de moltes coses
però a més a més
és que
s'interessen molt
per als crios
ja saps que
jo
tinc
una certa
devoció
perquè
sí, sí
els pares
portin els crios
al teatre
que
a veure
el teatre
sense públic
no és res
no, no
clar
vull dir
hi ha d'haver
gent a qui li fas
l'obra
la funció
exacte
o gent que pagui
bàsicament
sí
però a part
que pagui
és que el públic
o sigui
el teatre
sense públic
no pot assistir
llavors
m'agrada molt
veure que hi ha
teatres
que hi ha espais
que es preocupen
perquè hi hagi
una programació
infantil
bona
i en aquest cas
la sala arts
a part
que fan coses
evidentment
per adults
com la casa
de Bernarda Alba
on et vesteixis
per sopar
o sigui
que fan coses
per adults
però també
es dediquen molt
a fer coses
per a crios
i van començar
ja fa molts anys
jo em penso
que
la sala arts
els anys 70
més o menys
o sigui
que fa molts anys
Déu-n'hi-do
quan es tenen
i a més a més
l'altre dia
que vaig estar parlant
amb ells
em van donar
una notícia
que em va fer gràcia
però bueno
que no té
més importància
però
que han aconseguit
ells tenen
una sala
petitona
de menys
de 200 butaques
i llavors
ha estat
la sala
aquest any
ha estat
la sala
que més
entrades
ha venut
què dius?
sí
i ho diuen
amb molt d'orgull
perquè
és
menys de 200
entrades
però són entrades
home
jo vaig anar a veure
una
no fa massa
que de la gata
Cristi
i no quedarà ningú
la vaig anar a veure
aquesta
a la sala
molt bona
i a veure
és veritat
que no és
una sala
no és un teatre
molt gran
però bueno
a veure
omplir-la
cada cop que fan
una funció
és un mèrit
no?
evidentment
doncs bé
més venudes
aquest any
de les
sales petites
diguem-ne
de menys de 200
espectacles
i ara concretament
doncs
una de les coses
que ja ho tenen
per costum
per dir-ho d'alguna manera
que ho fan cada any
faran la llegenda
de Sant Jordi
ah mira
que és sempre
maco de veure
i que a més a més
està
doncs això
està
diguem-ne
que dirigida
cap als nens
per dir-ho d'alguna manera
a part de la llegenda
de Sant Jordi
que la faran
uns quants dies
doncs també
evidentment
fan els tres porquets
que ja fa temps
que ho fan
fan a la Dí
a la Dí no
que també està molt bé
o sigui que
si teniu criatures
i voleu
diguem-ne
portar-les un dia
al teatre
recordeu que
al magatzem
de les arts
doncs
sempre hi ha alguna cosa
per als crius
que ja dic
que ara mateix
es pot veure
el llibre
de la selva
ah mira
vale
es pot veure
els tres porquets
sí
o sigui que
hi ha
i després
hi ha
la llegenda
de Sant Jordi
vull dir que
val la pena
de tenir-lo
en compte
si teniu
criatures
què més tenim
doncs
tenim això
que
se'm va
se'm va
Maricel
em posaré
a plorar
crec que estan
encara fins al mes
de juny
Maricel
encara queden
alguns mesos
sí
i recomano
a tothom
que hi vagi
a veure
després també tenim
a mi m'agrada
molt
el Jordi Bosch
ostres
ho he vist
això anunciat
i feia molt
molt
que no
que no el veia
en un escenari
i llavors
el podrem veure
en una obra
que es diu
Mort d'un Comedian
aquesta ja la va fer
veritat
sí
però fa
fa temps
fa temps
i llavors
jo crec que
val la pena
d'anar-hi
perquè
a part
de que el Jordi Bosch
és un grandíssim actor
evidentment
doncs
l'obra
també
és molt interessant
perquè
bé
d'alguna manera
parla
del que és
la vida
d'un actor
del que és
la vida
d'un Comedian
i de la poca
estabilitat
que tenen
els actors
jo crec
que val la pena
d'anar-hi
a veure-la
el Jordi Bosch
no cal
ni presentar-lo
exacte
i està
acompanyat
de la Mercè Pons
que també és magnífica
i que també
feia molt de temps
que no la veia
en un escenari
i del francès
Margarit
o sigui que
ja teniu
una bona
una bona obra
per veure
i que
suposo que
estarà
superinteressant
a més
la fa
bueno
el text és
de
Guillem Cloua
que és
un dramaturg
que és molt bo
a més a més
sí
no no
és que quan
s'ajunten
unes quantes
persones
interessants
de teatre
val la pena
de
i el dirigeix
dirigeix en
Josep Maria
Mestres
sí
que és de tota la vida
sí
bueno jo a mi
com que no
estic molt en el mundillo
tampoc no em sona molt
però bueno
doncs el
Mestres és
de tota la vida
jo
el vaig conèixer
en el seu dia
i era
fantàstic
parlar de teatre
amb ell
perquè
bueno perquè li agrada
molt el teatre
que és el que em passa
a mi també
després tenim
una obra
que ja s'ha vist
en diversos teatres
a veure
i que
jo vinc comentar
l'altre dia
que
la sala muntaner
va haver-hi una
bueno
jo la vaig veure
tancada
i ara
resulta
que una altra
vegada
l'han posat en marxa
ja
allà no és la sala muntaner
és el teatre muntaner
teatre muntaner
bueno mira
l'han pujat
de categoria
bé
i ara estan fent
una obra
que ja s'ha vist
en uns quants teatres
que és
el corta el cable rojo
sí
corta el cable rojo
també és una obra
que val la pena
de veure-la
que està superbé
jo la vaig veure
quan es va estrenar
que ja fa temps
suposo que
és una comèdia
total i absoluta
és una comèdia
sí
és una comèdia
però que està bé
jo la recordo
que em va agradar
o sigui
que val la pena
d'anar-hi
i a més a més
doncs podrem veure
la sala muntaner
que suposo que
l'hauran reformat
clar si han tancat
i han tornat a obrir
perquè alguna cosa
ja han fet a dins
per això
suposo que sí
però vaja
no
potser l'han convertit
més en teatre
en lloc de
saps
potser era més sala
i l'han volgut
no sé
m'imagino
posar-la més
rotllo un teatre
ja anirem a veure-la
i ja t'ho explicaré
perquè
a veure
era
la sala muntanera
un teatre
sí
bueno
sí
bueno
simplement potser li han canviat el nom
o han fet
sí
suposo que ha canviat
l'amo
pot ser també
escolta
això d'anar al teatre
jo aniré aquest diumenge
mai que a veure
una obra
sí
crec que també l'hem comentat aquí ja en aquest espai
ja fa algunes setmanes
les bàrbares
ah sí
les bàrbares
sí
l'estan fent al Borràs
no?
ara tu
sí
sí
al teatre Borràs
sí
sí
acaba als finals d'abril
però mira
creiem que ens ho passarem bé
escolta'm
segur
la brutal
que és la companyia que la fa
ja n'havíem sentit
d'altres obres
que havien fet
i ens havien agradat també
i mira
i ara ens motivem
amb aquesta
amb aquesta
amb les bàrbares
doncs
ja em diràs si t'ha agradat
sí
sí
perquè jo no l'he vist encara
o sigui que
ja comentarà si t'ha agradat
bueno és que clar
vam llegir la sinopsi
i ens va semblar
aquí diu que són tres dones
que es troben
per recordar la seva
quarta amiga
la bàrbara
sis mesos després
de la seva mort
per tant
són tres actrius
que les interpreten
aquestes tres amigues
que són la Francesca Pinyon
la Cristina Plazas
molt bona
bueno
estàs parlant de grans
grans actrius
i la Maria Pujalte
ajà
la Maria Pujalte
és una actriu
que és de Madrid
sí
i gairebé sempre
treballa a Madrid
o sigui que
serà una excepció
el fet que vingui a Barcelona
a fer això
vale
doncs ja
ja et diré
ja et diré
oi tant
a veure què més tenim
a veure va
el Romea
bueno
la sala muntana
ja ho he dit
una novetat
que m'ha fet molta gràcia
el molino
ah sí
el molino
de tota la vida
sí
és un esforç
i de varietats
no
de varieters
que es deia abans
de varieters
que es deia abans
no
ha estat un temps
tancat
sí
i ara m'ha fet molta gràcia
perquè l'han retornat a obrir
sí
i el dia nou
d'aquest mes
podrem veure
no un espectacle
de varietats
no
no
podrem veure el Roger Coma
ah
ostres
fent un monòleg
el Roger Coma
el molino
sí
sí
m'ha fet molta gràcia
no
perquè el molino
no
no
no
no
no saps veure-ho
si no és per veure
un espectacle musical
un espectacle
de varietat
no
tal
doncs bé
doncs el Roger Coma
tornarà a obrir el molino
a partir del nou
d'aquest mes
amb una obra
que es diu
no hi hauria de fer
sí
ah
això
no ho hauria de fer
sí
però és que a més a més
bé
doncs
continuarà
continuarà
amb més monòleg
o sigui
s'ha convertit
d'una
d'una sala
on
hi cabia
molta gent
no
al damunt
de l'espectacle
sí
amb una sala
que es dedicarà
a fer monòlegs
bueno
però
és una sala
on només
s'hi faran monòlegs
o és que el Roger Coma
ha volgut fer
el seu monòleg
allà
aquell dia especial
al món monòleg
és que el que està previst
sí
per exemple
després d'ell
sí
estarà l'Òscar Andreu
ah val
que també és un monòleg
sí
sí
és humorista
l'Òscar Andreu
total i absolut
amb una obra
que es diu
Crida els ocells
de colors jampans
val
o sigui que també
és un altre monòleg
sí
sí
el que ve després
sí
també és un monòleg
també és un monòleg
ostres
bueno
o sigui que
de moment
de moment
El Molino
una gran sala
d'espectacles
s'ha convertit
en una sala
per monòlegs
ja
ja veurem
en què queda tot això
clar
però
ja tenen tota la programació feta
o sigui que
Déu-n'hi-do
el que veig
del Roger Coma
és que a part del
o sigui que
a part del monòleg
que fa aquí
el dia 9
al Molino
crec que
també l'està fent
aquest monòleg
suposo que
bueno
com que és un monòleg
i és fàcil de moure
que no és d'anar
movent un atreç
i això
també veig que l'està fent
a l'Espai Texas
Maica
l'Espai Texas
que és a l'espai
de Goy de Gom
sí
suposo
sí
sí
sí
sí
de Goy de Gom
s'ha convertit
a part de
a part de que
habitualment
habitualment
treballa el Victoria
sí
però ara
tenen la sala
seva pròpia
no només
per fer
els seus espectacles
sinó també
per tenir
una programació
feta
clar
i és una sala molt xula
jo vaig anar
quan es va inaugurar
sí
que em van convidar
no hi ha anat més
està
a la part de dalt
de Barcelona
sí
i la veritat
és que
sempre penso
no sé per què
no torno a anar-hi
perquè la sala
està molt bé
i la programació
que estan fent
també està
superbé
vull dir que
i de Goy de Gom
doncs ara
bueno
s'han retirat
de l'escena
però
tenen un teatre
i treballen
i treballen d'una altra manera
però bueno
és el que hi ha
el poliograma
el poliograma per exemple
estan fent també
una obra
sí
que es diu
les mares
i bueno
el poliograma
sí
el poliograma
el teatre poliograma
sí
ell és d'una
d'una
companyia
de fora
de Madrid
no és d'aquí
i
m'estan dient
perquè
parlo
amb
gent i tal
que està
molt bé
l'obra
les mares
les mares
d'aquí a Ràdio d'Esverb
vam tenir un col·laborador
de la tertúlia esportiva
que resulta
que l'havia anat a veure
aquesta
les mares
sí
i bé
li va agradar
sí
té molt bones crítiques
que s'ho va passar bé
s'ho va passar
molt bé
amb en Felfaixedes
veig aquí
i en Carla Xuriguera
o sigui
humor total
i absolut
sí
amb llarga experiència
que tenen també
o sigui
humor de les mares
i parlant de mares
també
recordeu
que fan
dones de ràdio
ah
mira aquesta la vull a veure
també veus
jo també
jo també
aniré a veure
dones de ràdio
perquè a més a més
bueno
ens toca de molt
de molt a prop
no?
sí
sí sí sí
bastant
una mica
de tota la vida
fent ràdio
déu-n'hi-do
ai mira
i amb l'Àngel Gunyalons
sí sí exacte
està l'Àngel Gunyalons
acompanyada també
de dos
dos magnífiques actrius
sí
molt més joves
i val la pena
jo
aquesta segur
segur que hi vaig
perquè em fa molta il·lusió
de veure aquesta obra
bueno
l'Àngel S'està Rolent
la fan a la Villarroel
sí
la Villarroel
és el teatre
que té dos bandes
que té dos
la Villarroel
sí
és que hi ha un teatre
del grup Focus
que té com dos bandes
sí sí
a dues bandes
sí
crec que és la Villarroel
sí
a vegades
jo he vist obres
a vegades jo he vist obres
sí
que les fan
en escenari
amb una sola banda
sí
però normalment
està a dues bandes
ja fa temps
i alguna vegada
alguna vegada
he vist que
el canvien tot
sí
tampoc és tan difícil
però vaja
el canvien tot
i ho posen
amb una sola banda
però sí
és aquesta
doncs està
l'Àngels Guanyalons
acompanyada
de la Sara Espígols
i de la Sara Diego
dues Saras
per acompanyar
l'Àngels Guanyalons
i jo crec que
pot estar
molt bé
perquè
parlen
de
de tres
dones
que treballen
a la ràdio
però que parlen
una mica
de la seva vida
de com
va començar tot
Déu-n'hi-do
o sigui que
estarà
molt interessant
per tothom
i especialment
per nosaltres
Maica
ho hem de deixar
en aquest punt
doncs vinga
són-hi 35
ho deixem
fins la setmana vinent
fins la setmana vinent
gràcies
i que passis bon dijous
un Déu Salvatge
recordeu que encara
la podeu veure
i és fantàstica
o sigui que
Déu Salvatge
està
al Goya
no ho sé
sí, sí
està
el Teatre
a Goya
i val la pena
d'anar-hi a veure
ens la notem
Maica
adéu
adéu
a Març
per a Goya
a Goya
a Goya
i basi
a Robert
a Goya
a Goya
a Goya
a Goya
a Goya
a Goya
a Goya
a Goya
a Goya
a Goya
a Goya
I vinga, una nova secció, un nou capítol, perdó,
de la secció Just el que no saps, amb en Marçal Ferret,
que el tenim ja connectat via telefònica.
Marçal, què tal? Molt bon dia.
I molt bon dia, Sant Jus, què tal? Com anem?
Doncs bé, fantàsticament bé.
Avui no tenim en persona, tenim via telefònica,
però bé, farem la secció igualment, que ens quedarà molt bé.
Sí, no, no, i tant i tant.
Avui no en persona, no m'he pogut venir.
Mira, coses que passen, un té moltes coses,
cansament acumulat, cap de setmana de concerts,
la telecogresca, el concert del Poni Pissador,
bueno, hi ha hagut moltes coses.
Oh, mare meva, però no has parat de dir coses de festa, Marçal.
Sí, no, sí, sí, no, i una mica de feina també,
però vaig treballar el dissabte al matí, eh?
Ah, bueno, val, val, val, llavors ja quedes excusat.
Ja hi ha hagut festa, ja hi ha hagut festa.
Molt bé, doncs estem en aquest capítol número 79 de Just el que no saps.
Correcte.
I escolta'm, avui aquí ens portes.
Molt bé, doncs vincant, vincant-nos en la nova radiografia de la secció.
Avui el capítol us el dedico a vosaltres.
Ole!
A tots vosaltres.
A vosaltres, als fans dels gats que viuen pels gats i moririen pels gats.
Ah, bueno.
Aquests, sí, exacte.
Aquests que l'únic que us surt en el mòbil constantment són coses de gats.
Ho accepto.
Els gats són divertits.
La seva agilitat barrejada a vegades amb una certa descoordinació
i amb una mala hòstia llegendària fan que una avorrida tarda de diumenge sigui mitjanament suportable.
Ara bé, no ens obsessionem pas.
Avui parlarem d'un personatge que es va obsessionar molt fort amb el Felí, més amic dels humans,
si és que es pot dir que els gats tenen amics.
S'ha de dir que tinc una gata i m'ha sortit bastant esquerpa.
Oh, en sèrio?
Mira, què vols fer-hi?
Què vols fer-hi?
Coses que passen.
Núria, tu tens algun gat?
Doncs no, jo t'haig de dir que a mi els gats em provoquen una mica de desconcert,
entre por i desconcert, Marçal, perquè ho comparo amb els gossos,
els gossos saps què faran, no mouen la cua, t'avisen, et grullen...
Són simpàtics.
Són simpàtics, t'avisen del que faran.
Un gat no el veus venir, Marçal, no.
Els gats no els veuen venir.
i bé, i de fet aquest programa, doncs, te'l recomano sobretot mirar sobre el que parlarem,
perquè el nostre protagonista d'avui era un artista a finals del segle XIX
que, bé, va tenir una relació bastant intensa amb els gats, només cal veure les seves obres.
Si ja, no sé, els gats fins a cert punt et podien generar mal rotllo, ara més.
Doncs escolta'm, no sé, jo els mal rotllos amb els gats me'n vull oblidar, la veritat no...
Ja ho veurem, avui parlarem d'un altre pintor del segle XIX, fa no massa en vam parlar d'un,
que es deia que podria haver estat ajudant el Jack Lesbudellador.
Aquest, no serà cursa de cap assassinat, això sí, acabarà com unes maraques.
Endavant amb la radiografia de Louis William Wayne.
Ens contextualitzem, ja queda bé, no?, la música aquesta així.
Sí, home, sí, sí, així tranquil·leta, sí.
Ah, exacte, música victoriana.
Tu diràs.
Louis William Wayne va néixer a l'àrea lundinenca de Tlerkenwell.
El seu pare va ser un comerciant de productes tèxtils i la mare, que era d'origen francès,
es dedicava a fer brodats per l'església del barri.
Sí.
Què dius? Poca feina.
Bueno, home, fer brodats per l'església del barri, massa.
Home, sí, però si ho fas sense ànim de lucre en aquest sentit...
Bueno, sí, potser, mira, era una manera de col·laborar amb la comunitat, no?
Ah, sí, bueno, no, sí.
Tu defensa-me-la ara.
Bueno, clar, jo te la defenso ara perquè no sé com...
No, no, no, no.
Ara he defensat la mala persona, no?
No, no, no, la mare tot correcta.
Vale, la mare tot correcta.
Vinga.
Sí, el nostre petit Louis va ser el primer de sis fills, sent l'únic home.
Els noms de les seves germanes eren Caroline, Josephine, Marie, Claire i Feliz.
I juntes podrien haver protagonitzat Monjartides.
Vale, sí.
Tu t'has llegit el llibre o has vist la pel·li de Monjartides?
No, no ho he vist, però bueno, sé de què tracta, sé de què va la cosa.
Doncs a finals d'aquest any tindreu l'oportunitat d'en el Centre Catòlic de l'Hospitalet de Llobregat
veure l'obra representada per un conjunt de persones en l'Skimming Clock.
Ei, falca publicitària.
Sí, no?
Tu fas de Mujercita o com va això?
Jo sí, jo faig d'una d'elles.
No, jo faig d'un, és igual.
Vale.
Mira, veniu a veure-ho, ja ho veureu.
Ah, clar, clar, escolta'm.
Bé, podem continuar amb la nostra història d'avui.
Faré un breu spoiler de com anirà aquesta història.
Cap de les germanes es casarà i sempre viuran amb la mare,
tal com durant molt de temps també faria el nostre Luis.
Vale.
Tornem a la història central.
La que més ens interessa en aquest cas, de parada,
el Prota l'únic que ha fet és néixer.
Ja estem a finals de la primera pàgina del guió i encara no m'ho s'ha fet a jo.
Bé.
En Luis Wayne va néixer sent un nen força normatiu,
però desgraciadament amb el llavi lapurí,
davant la qual cosa el seu metge va ordenar als seus pares
que Luis no havia de ser enviat a l'escola fins a complir els 10 anys.
Vale.
Pobre.
Això del llavi lapurí, bit, res i curt,
per algú que no en té ni idea de res, com sóc jo,
és bàsicament una malformació d'abans de néixer
que fa que el llavi no estigui tancat,
la qual cosa fa que hi hagi una fissura ben oberta en el llavi superior
que arriba fins al nas.
Hosti.
Sí, es diu llavi lapurí perquè recorda el nas d'una llebre.
Oh.
Uau.
Aquí li ho.
Que cruel que soc, eh?
Sí, home.
amb aquestes merdes, parlant sempre de gent amb malformacions.
Tampoc és culpa meva, eh?
Va, vinga, seguim.
Vinga.
Tu diràs.
Un cop va vendre de l'escola,
s'absentava en freqüència
i va passar gran part de la seva infantesa
vagant per Londres.
Posteriorment, en Luis es va centrar una mica
i va estudiar en la West London School of Art.
Of Art.
Of Art.
Tampoc et pensis tu, eh?
No, home.
Tampoc anem a dir aquí,
eh, es va ficar a Harvard.
No, no, es va ficar a fer Art.
Bueno, molts, molts,
de fet, molts, molts artistes que ens portes,
Março, estudien en escoles així com bastant prestigioses
i que acaben com amb la, no sé què, no sé quantos,
of Art, of Academics.
Sí, no sé, sí.
Saps?
Sempre, sempre hi ha el punt d'of Art,
bueno, ja és això mateix.
Ei, que ho dic de broma, eh?
El d'of Art, jo sempre saco, eh?
Jo sempre en el cor.
Sí.
Bé, tenim el Luis, no?, que va anar a aquesta escola.
A la West London School of Art, exacte.
I després, fins i tot, va treballar com a professor d'aquesta mateixa escola
durant un breu període de temps.
Sí.
Tot i així, ho va deixar ràpid per establir-se com a artista independent.
Gran decisió, eh?
Perfecte, eh?
D'eina, com de cara tenia 6 persones en el seu càrrec, genial.
Bueno, artista independent, tu.
Sí, no, no, molt ben triat.
A més, en un moment més adequat.
Com que tenia 6 persones en el seu càrrec?
Ah, que no ho he dit.
Ah, doncs sí, sí, sí.
Quan el nostre protagonista fa 20 anys, el pare es retira per sempre.
Es jubila?
No, no, no.
Es retira de la vida.
Oh.
Hòstia, es mort?
Com?
Sí.
Pajarito.
Oh.
El pare queda 20 i això.
El Luis Wayne, a partir d'ara, sí, sí, sí.
El Luis Wayne, a partir d'ara, s'encarregarà de mantenir a la seva mare i a les seves 5 germanes.
Uau.
Hòstia.
Has vist?
Donidor, gran responsabilitat, tu.
Sí, i el millor moment per fer-se artista independent, com dèiem.
Ja, ja, ja, que amb aquell sou que vés a saber, no?, si potser li arribava a mantenir-ho tot.
Ah, bé, sortosament va aconseguir tenir un èxit considerable amb el seu guard.
Sí.
Això sí.
Es va especialitzar en l'elaboració de dibuixos d'animals i escenes campestres.
D'aquí la música que està sonant ara.
Sí.
Va treballar per diverses...
Aquest, perdó.
No, no, dic, estem escoltant una música realment espectacular, eh?
Ah, ah, aclaparadora.
Ah, ah, aclaparadora.
Sí, sí, home, i tant.
És dels temazos més coneguts.
I a més, no, està, ens has passat una versió marçal d'aquesta cançó, que de fons és que hem sentit porcs i hem sentit cavalls, o sigui, estàs parlant...
He buscat una de les versions més terribles que he trobat.
I se senten grunyidos de porcs, val?
Sí.
Sí, sí, sí, sí, he buscat una versió prou terrible, sí, sí, sí, ja era aquesta la idea.
Ah, molt bé.
Va treballar així, home, i tant.
Va treballar per diverses revistes, incluent l'Illustrated Sporting and Dramatic News, on va remandre per quatre anys,
i l'Illustrated London News a partir del 1886.
Durant la dècada de 1880, el treball de Wayne va incloure detallades il·lustracions de casas de camp i bestiar del món rural,
les quals li eren encarregades durant les múltiples fires agrícoles que es feien a l'època.
I no estem parlant de la representació de quatre bèsties mal posades i repetides.
No, no, no, no, no, no. Parlem d'un ampli avantall d'animals diversos, quelcom que van tenir al llarg de la seva vida.
En un moment donat esperava guanyar-se la vida dibuixant retrats de gossos, que també dius
Bueno, de debò que no hi ha ningú en aquell context que segués amb ell per res, per tenir una conversa, una mica de
No ho sé, t'ho creus? Vols dir que sí, això?
T'anirà bé?
Ja està, exacte. Ja creus que dibuixar gossos i perretes en servirà de gaire? No ho sé.
Que ja està, tampoc demanàvem tant, cap i a la fi.
Perfecte, eh? Bon tamarraco, el rap de los michis.
Però què és això? El rap de los michis? Quatro patitas?
El rap de los michis.
Quatro patitas? Ha de començar així la cançó? Dos orejitas?
Ha de començar així.
Sí, real.
El rap de los michis.
Vale, vale.
Ja ho trobo superjustificat.
Ara veuràs. Als 23 anys es va casar amb l'institut triu de les seves germanes, Emily Richardson, que era deu anys més gran que ell.
Vale.
I això a l'època era considerat bastant inapropiat.
Sí.
Evidentment. Es va mudar amb ella a Hempstead, en el nord de Londres.
Molt lleig que ella tingui deu anys més, eh?
Si ella en tingués 30 més no passaria res, però a la inversa, ui, quina angúnia.
No, a més a més, segur que ella només estava amb ell per interès. Segur que només volia quedar-se amb la seva riquesa de pintamones.
No, és broma. Hi havia morts. És falling in love.
Sí. Bueno, l'institut triu potser passava molt de temps per allà, no? També a casa seva.
Clar. El rosés el carinyo, un dia et deixes un guant, un altre dia...
Clar, llavors te'l torna, llavors què? Fem un te. Bueno, vinga, va. I clar.
A l'hora del te.
Exacte. A la britànica.
A la britànica.
Clar, és el que tocava. Estem a l'època victoriana, llavors ja passen aquestes coses.
Doncs això, aquestes qüestions sí que segurament era el que la gent pensava.
Sí.
Tampoc passa res. No ho pensaran durant gaire temps. L'Emily, després del casament, emmalalteix de càncer de mama i mor tres anys després.
Ui.
Un altre que es retira, veus?
Poc capa durant aquesta història, no, la dona?
Molt poc valorada.
Bueno.
Molt poc valorada. Tot i així, és gràcies a ella que el nostre protagonista d'avui acaba de treure una mica més de fama.
Ara t'explico.
Abans de la seva mort, en Luis, però, va descobrir quin seria el tema que definiria del tot la seva carrera com a artista.
Seguirà. Pinta en cases de camp i bestiar.
No, no, no. Ara ja ho té.
Aquí he dedicat el programa d'avui.
Clar que sí.
Bueno.
Mentre l'Emily... Eh, perdó?
No, no, no. Que sí.
Clar. Mentre l'Emily estava malalta, no només va rebre el suport del seu marit, sinó també d'un gatet blanc, anomenat Peter.
Era un gatet blanc i negre que havien rescatat del carrer, en sentir-lo miolà, sota la pluja, durant una llarga nit.
Oh!
Que és maco, eh, això que dius.
Sí, és que també tinc moments macos.
Sí, sí, sí. És molt tendre, molt tendre, de moment, el moment més tendre, tu.
Sí, exacte. Va ser un gran suport per la parella. Fins que en Luis se'n va cansar i el va estrangular amb les seves dues mans davant de la seva dona.
Perdona?
És conya, és conya, és conya.
És conya, és conya, és conya.
Vale, vale.
No, és que m'havia posat molt tendre i havia de trencar-ho, hòsties.
Aquestes coses s'han de trencar una mica.
És broma, no? Sí.
Sí, sí, sí, és broma, és broma. El gatet Peter va animar la conval·lació en Emily i en Luis va començar a dibuixar nombroses els moussols còmics de la mascota per fer-la riure.
Ai.
Sí, no, a ella fins i tot li demanava encaridament que la publiqués aquestes imatges.
Però ahir només les feia per fer-la feliç amb ella.
Bueno.
És maco.
És maco, home, per la felicitat de la dona, escolta'm.
Exacte.
L'amor ho portat.
Exacte.
L'Emili va morir abans que això succeís.
Però ell va continuar fent esbossos d'aquest gat i avui en dia se'l pot identificar en moltes de les obres d'en Luis.
A partir d'ara, en Luis Güent ja haurà trobat el seu camí.
Serà pintor de gats.
Doraemon, no?
O sigui, en poses la música de Doraemon.
Exacte.
El gat cosme.
L'any 1886, encara amb 26 anys, en Luis va publicar el seu primer treball amb gats humanitzats en l'edició nadalenca de l'Illustrated London News, on nombrosos gats apareixien realitzant activitats com enviar invitacions o jugar amb els regals, però sempre mantenint una certa realitat del gat, com el fet de caminar a quatre grapes.
Durant els anys següents...
El Doraemon camina a dos grapes, eh? Però vale.
Sí, no, no, jo dic al principi de Luis Güent.
Ah, vale, vale.
Després ja ho canviarà.
Durant els anys següents, els gats d'en Güent van començar a caminar a dues potes, com el Doraemon, a somriurem àmpliament i mostrar altres expressions facials exagerades, com el Doraemon, i a usar roba contemporània, cosa que el Doraemon no, perquè el Doraemon va amb pilotes tot el dia.
Les il·lustracions del Luis mostraven gats tocant instruments musicals, prenent el te, jugant a les cartes, pescant, fumant o gaudint d'una nit a l'òpera.
Tals representacions antropomòrfiques d'animals eren populars a l'Anglaterra victoriana i sovint apareixien en gravats, targetes de felicitació i il·lustracions satíriques.
Durant els següents 30 anys va treballar prolíficament. Va il·lustrar al voltant de 100 llibres per nens i el seu treball apareixia en revistes i diaris, inclòs el Luis Wayne Anual, publicat.
Exacte. No, no, no, que Déu-n'hi-do aquest senyor. És una publicació que es va fer des del 1901 fins al 1915.
També va realitzar postals actualment molt cotitzades i va ser president del National Cat Club, de 1898 a 1911.
Un club nacional de gats, molt bé.
Correcte.
Fantàstic.
En Luis va col·laborar amb diverses associacions benèfiques per a animals, com la Societat per la Protecció dels Gats i la Societat Antibissecció.
Malgrat la seva popularitat, el nostre protagonista d'avui va sofrir dificultats econòmiques tota la seva vida.
És que, clar, ja saps què diuen.
Qui gats pinta se'n va a la merda.
Sí, no cal rimar sempre.
Vale, vale.
No cal rimar sempre.
Vaya rima més.
Sí, no, no cal rimar.
No és nada senyor.
És rima insolante.
Vale.
A més a més, continuava sent responsable de la manutenció de la seva mare i germanes i tenia poc sentit comercial.
En Luis Güey era modest, ingenu i fàcil d'enganyar.
No estava preparat per negociar en el món editorial.
Sovint venia als seus dibuixos directament sense demanar drets sobre la seva reproducció.
Una mica ruc, però bona gent.
Molt bé.
Què més?
A veure.
Ah, per cert, ara que he esmentat un moment a les germanes, fem un recompte de com va la família del nostre Luis.
Sí, fem un recompte, va, perquè s'havia casat, o sigui, va juntar amb l'Institut Triu, l'Institut Triu va morir.
Exacte, a veure, ja sabíem que quan tenia 20 anys el pare havia mort.
Igualment, quan en té 23 es casa amb l'Emili, però morirà quan en Luis en farà 26.
En aquest cas estem vant de l'any 1886.
Tot i així, qui pinta gats, any en peny, i ara ja ens hem d'ubicar a l'any 1895.
Tal com ja havíem anunciat, les coses no anaven prou bé i els calés no arribaven per mantenir casa seva i la de la seva mare,
on vivien ella i cinc persones més.
Què farà? Doncs als 35 anys tornarem a viure tots junts.
Vale.
Una miqueta més tard, en 1910.
S'ajunten, s'ajunten, no?
Sí, s'ajunten.
És a dir, clar, així hem furt una mica més barat-ho tot.
Val. Una miqueta més tard, l'any 1910, la mare quedarà ben tiesa.
Oh.
Com anem ara? Anem seguint, eh?
Anem seguint, sí, sí, sí.
Va morint gent. Súper.
Aleshores, no us sap pas greu si afegeixeu alguna coseta més, oi?
No, no, no. I ara, qui va, d'ho ve sumant la llista.
Clar. L'any 1917, la seva germana Caroline pateix una forta grip que hi també es tirarà la pota.
Ja només ens queden tres germanes.
La Josefine, la Claire i la Félix.
Aquestes dues últimes també tindran certes dones artístiques, però no amb la qualitat d'en Luis.
Bueno, mitja plantina, eh?
Ja no us podeu estar preguntant.
Han mort els pares, la dona i una germana.
Però jo havia dit que tenia cinc germanes.
Sí.
I ara n'he dit que només en quedaven tres.
És veritat.
La bona de la Marie, que als 12 anys va ser tancada en un centre psiquiàtric per deliris
i que va morir ja dins l'any 1915 amb 47 anys.
A 20 i passat, més de 30.
Ostres, això també, Déu-n'hi-do, quin cop, no?, per al nostre protagonista.
Uau.
Des del web.
Com ho portem, això?
I perquè no estem parlant dels fets que desestibilitzen, com per exemple, no ho sé,
la Primera Guerra Mundial, cositas que passen en aquest entorn i, a més a més, amb tantes desgràcies.
Pobre home, i encara amb la voluntat de pintar gatets tocant la bandurria, o sigui, uau.
Sí, sí, no, no, estem fotuts, estem molt fotuts.
Living la vida loca.
Doncs així estava.
I i Màrtin.
Uau.
Gigantit.
Doncs tan fotuts estem que les coses només poden acabar d'anar pel pedregà.
La mort de les seves germanes, evidentment, va afectar molt el nostre Luis.
A partir d'aleshores, en Luis va caure en una profunda depressió,
experimentant terribles canvis d'humor i acusant a les germanes de lladres i de males persones.
Fins i tot, segons sembla, movia els mobles de casa seva per tal d'allunyar els enemics que poguessin atacar-lo.
Oh.
Al final de la Primera Guerra Mundial, la demanda de les imatges de Wayne havia disminuït significativament
i, malgrat els encàrrecs de l'editorial Valentine en Sons, per una sèrie de llibres infantils,
la seva situació financera es va deteriorar.
Uh-huh.
Va fer una aventura de curta durada en l'animació de pel·lícules,
dibuixant el primer gat de dibuixos animats de la pantalla, anomenat Pussy Food.
Però els dibuixos animats no van ser un èxit en el cinema, almenys en aquell moment.
Vale.
El 1924, les germanes de Wayne el van certificar per boig i el van enviar a viure a l'Hospital Mental de Springfield a Tuting, al sud de Londres.
Caram.
Uau.
Sí, no, a veure, a veure, però un moment.
D'on li baixa aquesta patologia de la salut mental?
Home, de la germana, no?
No l'havien ingressat als 12 anys, a la germana?
Sí, clar, aquí està la cosa.
No s'acaba de saber.
No s'acaba de saber.
Hi ha teòrics que opinen que podria haver patit la síndrome d'Asperger.
I aquí diu que era un trastorn bipolar.
El diagnòstic que se li va fer a l'hospital de primeres va ser esquizofrènia.
Oh.
Tot i així, i això és per a vosaltres, fanàtics dels gats,
hi ha gent que opina que es deu el toxoplasma gondi, un paràsit present a les cacotes dels gats.
Ah, que asco, março.
Sí, hi ha una teoria que diu que la toxoplasmosi pot desencadenar una esquizofrènia,
però per ara no acaba de ser clar, això.
Uau, clar, tan contactant amb gats, no?
Potser no li deuria acabar de...
I a més bé ja saben quines condicions les tenien en aquella època.
Exacte.
Saps quina és la meva teoria?
A veure.
A veure, tu saps què és un òmnibus?
Sí, més o menys, més o menys.
Un òmnibus és una espècie d'autobús tirat per cavalls.
Vale.
Doncs mira, quines coses.
Sembla ser que l'any 1914 un òmnibus el va atropellar
i li va fotre un bon hostió del cap.
I dic jo, no deu venir d'aquí.
Home, doncs possiblement, no?
Si el van atropellar, potser sí que sí que...
Sí, no, no, però jo no soc ni psicòleg ni metge.
Bueno.
Ben boig, ben boig, va acabar.
Ben boig, ben boig.
Va continuar produint obres d'art a l'hospital,
amb les seves germanes retirant les seves imatges
per vendre-les i poder-se mantenir.
I poder mantenir-ho a l'hospital, també.
Quan el llibreter Dan Reeder,
que estava a un comitè visitant d'asil,
es va trobar amb Wayne a l'hospital,
va establir una crida per recaptar diners per l'artista.
Es va organitzar una exposició de l'obra de Wayne
i es van recaptar més de 2.300 lliures esterlines,
tot i que només 640 d'aquest fet
van anar a parar les mans d'en Luis i de la seva família.
El primer ministre Ramsey MacDonald
va crear un fons per les germanes de Wayne
i també va organitzar pensions de llista civil
per ells, en reconeixement dels serveis
del seu germà a l'art popular.
Mentrestant, si no, no, Déu-n'hi-do, prou bé.
Sí, sí.
Mentrestant, en Luis havia estat traslladat
a condicions més còmodes a l'hospital de Bethlehem,
on un company, pacient més tard,
el va recordar com un home vell, amable, tendre
i sempre net i polit.
Li agradava a tota la curiosa barreja d'humanitat
que hi havia al centre en aquell moment.
Bona crítica.
Sí, sí, sí, simpàtica, no? Amable, si més no.
Sí, exacte.
El maig del 1930 va ser traslladat de nou
a l'Hospital Narsbury de Hertfordshire.
Durant aquest...
Que aquest nom m'encanta, Hertfordshire.
Hertfordshire, sí, molt britàni, molt anglès, eh?
Molt anglès, sí.
Exacte.
Durant aquest període, Wayne encara dibuixa vegades.
Alguns d'ells estilitzats,
però també dibuixada per missatges de colors vius.
També, si us hi fixeu,
entrarà en una etapa molt psicodèlica,
d'aquí l'art psicodèlic i tot això.
Ell és un dels pioners en això.
Molt bé.
Finalment, el novembre de 1938,
però, en Louis Wayne va patir un vessament cerebral.
Oh.
La seva salut va disminuir encara més
i va morir el 4 de juliol del 39,
sent enterrat al cementiri catòlic de Santa Maria de Kensal Green.
Hmm.
Vols que tanqui millor la història?
Hmm, bueno, si es pot, si es pot, a veure, intenta-ho.
Clar que sí.
Una altra de les seves germanes va morir sis mesos abans que ho fes ell.
Ai, pobre, o sigui, va haver de viure més morts.
No sé si era conscient o no, llavors.
Bueno.
No ho sé, però se li ha mort.
Ja.
Tenies cinc germanes o no sé què.
Cinc germanes.
Se li han mort tres abans de res.
Tres.
Se li va morir la dona, els pares.
És un drama.
I segurament el Peter, el gat blanc, també devia pringar-la.
Ai, pobre, sí.
de què no n'hem sabut més, pobres, suposo que...
No, però del gat, el gat ha quedat anonimat totalment.
Ja, ja, ostres.
Escolta'm.
Però per la gent que estima els gats, compte amb les caques dels gats que poden portar esquizofrènia.
Bé, bé, això no està comprovat, eh, Marçal Ferret.
Això aquí no te les donis de doctor, que no ho sabem.
No, l'està comprovat.
És veritat.
Bé, escolta'm, Marçal, moltíssimes gràcies pel capítol d'avui, el capítol 79 del Just el que no saps.
La setmana que ve, el 80, eh, ja.
Sí, si t'anava a dir, dic, la setmana vinent, rodó.
Rodó, rodó.
La setmana vinent, rodó, de la setmana vinent, és especial.
Molt bé, doncs, gràcies, Marçal.
Res, ens tornarem a saludar la setmana vinent, si et sembla.
I tant que sí.
Molt bé.
Vinga.
Una abraçada.
Adéu, seu, Sant Just.
Bona setmana, Marçal.
Adéu.
Nosaltres ens acomiadem del programa d'avui.
i us hem assat fent companyia des de les 10 del matí.
Us deixem ara amb l'informatiu de notícies amb Mariona Sales Vila Nova
per estar al dia de tota l'actualitat de Sant Just.
Demà tornarem divendres aquí per fer-vos companyia de 10 a 1.
Ens podeu anar seguint a xarxes socials, a Twitter i a Instagram,
arroba, ràdio d'Esvern, o vea, arroba, la Rambla 9-8-1.
Tot seguit i amb minúscules, que acabeu de passar bona tarda de dijous.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.