pot ser que sigui real, tot i que amb la despesa del seu govern, del govern del Partit Socialista, amb el suport de Sumar, amb la despesa en defensa, sembla una miqueta contradictori, tenint en compte que alguns dels majors augments en les partides militars s'han produït gràcies a Pedro Sánchez i al compromís que va prendre amb l'OTAN, que malgrat tot el que diuen els Estats Units, d'aquest 5%, el compromís de l'any passat era arribar al 2% del PIB en despesa en defensa, i Pedro Sánchez el va superar, un 2,1%, per ser exactes.
De manera que està molt bé aquest compromís, que segur que existeix, tot i que els fets no ho demostrin. De totes formes, jo crec que el que està fent amb aquests discursos Pedro Sánchez és bàsicament autopromo. Li funciona molt bé per dirigir-se com la persona més d'esquerres i més antitrompista. Jo crec que està molt pensat de cares endins i de cares al seu propi benefici electoral. Nacho.
Sí, aviam, ser l'últim té avantatges i inconvenients. L'avantatge és que puc recapitular moltes coses i l'inconvenient és que no sé ni per on començar, diguem-ne. Però agafo el fil d'una última cosa que ha dit la Laura, perquè crec que hi ha un factor de la política espanyola que hauria de dedicar més de temps en això.
El pacifisme i el respecte al dret internacional no és possible sense una major inversió en defensa per part dels estats europeus. És qüestionable, com a mínim, el que estàs dient. No, perquè si Espanya gastés zero, que és el que alguns voldríeu, aleshores encara seríem més dependents dels Estats Units, que és el que alguns no voldríeu. A mi em crida l'atenció
No, és que el que alguns pensem és que la seguretat passa, per exemple, perquè hi hagi més recursos públics per la salut, per l'educació, i no passa tant per invertir en defensa. Creiem, alguns, que el rearmament o l'escalada militar no genera més seguretat en els ciutadans. Pensem al revés, que hauria d'haver-hi una aposta per la desescalada, no per la reescalada.
Sí, jo podríem tenir, perquè parlaves de la inversió en salut o educació, podríem tenir els millors hospitals del món mundial i, en canvi, no tenir cap capacitat de dissuasió nuclear en relació a Rússia, amb la qual cosa... Si tots acostéssim per les escalades nuclear, no hi hauria aquesta amenaça. Són coses de dimensions diferents. Bé, a la mesura en què existeix l'armament nuclear...
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia. Passant 7 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Avui dimecres es celebra el Dia Nacional del Transplantament a Espanya, una jornada dedicada a reconèixer, agrair, recordar, en aquest cas, reconèixer la generositat immensa de totes aquelles persones que en vida o després de la mort han decidit donar una segona oportunitat a altres. Agrair profundament a les famílies que, en moments de dolor, són capaces de fer un gest d'una humanitat extraordinària.
i recordar la tasca imprescindible dels professionals sanitaris que amb rigor i compromís fan possible cada transplantament. Aquest dia no és només una commemoració, sinó també una crida, una crida a la consciència col·lectiva sobre la importància de la donació d'òrgans i teixits, un acte altruista que salva vides i transforma realitats. Gràcies a aquesta cadena de solidaritat, milers de persones poden recuperar l'esperança i continuar endavant. Espanya és un referent mundial en transplantaments, però...
Aquest lideratge no seria possible sense la implicació de tota la societat. Per això avui és també una oportunitat per informar-nos, parlar-ne amb els nostres familiars i deixar clara la nostra voluntat de ser donants. En un món sovint marcat per les presses i les distàncies, la donació ens recorda el millor de nosaltres mateixos, la capacitat de cuidar, compartir i donar vida. Avui, més que mai, celebrem aquest compromís col·lectiu amb la vida. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem com sempre donant un cop d'ull al sumari. Avui, dimecres 25 de març, arrenquem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales i tancarem la primera hora amb les efemèrides i amb el temps. Tot seguit, després dels bolletins informatius de les 11, marxarem a la segona hora del programa, en aquest cas amb l'entrevista del dia.
amb Joaquim Asso, de l'associació de veïns Camp Roig. I tancarem aquesta segona hora amb l'espai de vins del celler de Camp Mata amb l'Astrid Goldstein. Avui al programa posarem la cirereta amb una entrevista. Parlarem amb Xavier Mas de Xaixas, periodista d'Internacional de la Vanguardia i ideòleg del projecte Premis Jardinetto. Parlarem amb ell en aquesta tercera hora els vols de les 12 i 10 del matí. Parlarem d'aquests premis i parlarem també de la seva trajectòria.
Tancarem el programa amb Cochelling, amb l'espai de Frank Rigol, que fem normalment cada 15 dies en aquest programa, ho fem els dijous, però aquesta setmana l'escoltarem amb dimícres. Aquest és el menú del dia, nosaltres us l'oferim des d'ara fins a la una del migdia. Sóc Daniel Martínez, és un pla immens estar amb vosaltres aquí al 98.fm. Comencem, com sempre, amb una mica de música. Bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
It's us.
Fins demà!
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesbend.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. Hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
se't faran molt curtes.
Amb tots vosaltres, veus de la parròquia, compartint notícies, actualitat, experiències socials i espiritualitat. Ens pots escoltar dimecres a dos quarts de vuit del vespre, amb repetició els dissabtes a dos quarts de dotze del matí. Veus de la parròquia.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B, girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio d'Esbert, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Gualden Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
Passant tres minuts d'un quart d'onze del matí, ens dirigim ara al primer bloc del programa, el bloc informatiu, i ho fem saludant a Mariona Salas. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. La cap d'informatiu ens acompanya, com sempre, en aquest espai per descobrir les notícies del nostre municipi, i avui parlarem de Nebraska, que porta a escena el debat sobre la pena de mort.
amb dues funcions a l'Ateneu, és la nova proposta que en aquest cas fa Just Teatre i també la Factoria de Teatre de l'Ateneu de Sant Just, en parlarem en breus. També avui parlarem de Cirque i Música en directe, que protagonitzen la primavera ja amb sessió en el casal de joves de Sant Just, i tancarem amb una conferència a Can Ginestar que revela noves dades insòlites sobre la figura d'Antoni Gaudí.
I tornem a fer ple, no? Ahir parlàvem d'aquestes tres notícies en clau de cultura, avui repetim, estem molt culturals últimament a Sant Just, també és habitual, recordem que en breu serà Setmana Santa, per tant hi ha com una aturada d'aquelles activitats que siguin més, diguéssim, del calendari polític, més enllà del ple municipal que està programat per demà.
Aquests dies estarem una mica més tranquils en aquest sentit perquè hi ha molta gent que agafa ja vacances divendres, que divendres ja marxa i ja no torna fins després de Setmana Santa. No és el nostre cas, Mariona. No, no és el nostre cas. Nosaltres agafem festa divendres però al vinent. Exacte, com pràcticament tothom. Com tots els mortals, el que passa és que hi ha molta gent amb molta barra.
La gent amb molta barba. Amb molta sort. Amb molta sort, també, sí, li pots dir com vulguis. Molt bé, doncs vinga, passem a parlar de cultura, marxem, en aquest cas, a parlar de teatre. Exacte, i comencem parlant de l'obra Nebraska, que es representarà els dies 28 de març de 7 a 9 de la nit i 29 de març a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari de la Taneu, amb una durada d'una hora i 30 minuts aproximadament.
I el muntatge, que és organitzat per la Factoria de Teatre de l'Eterneu de Sant Just, presenta el cas de Tom Martin, acusat del segredes i assassinat de 106 persones en un teatre després d'una funció escolar, que espera l'execució al corredor de la mort, tot i negar la seva culpabilitat. La història situa el públic davant un conflicte judicial i moral, amb proves que incriminen el protagonista, però amb el dubte sobre una possible condemna injusta. L'obra planteja el debat sobre si un crim d'aquesta magnitud pot justificar la pena de mort o si aquesta no és admissible en cap cas.
El text és de Jordi Portals, que és periodista i guionista de televisió amb gairebé 20 anys de trajectòria, autor de diverses obres teatrals i ho ha donat amb més de 20 premis de narrativa curta. I bé, les entrades tenen un preu de 8 euros per socis de l'Ateneu i 12 euros pel públic general.
I donem ara un cop d'ull a la proposta que ens fa al Casal de Joves de Sant Just. Exacte, i parlem de la primavera jam session de circ i música que tindrà lloc el 28 de març al Casal de Joves de Sant Just amb accés gratuït i una proposta que combinarà música en directe i disciplines aèries en un format participatiu. L'activitat que es farà a la sala Utopia s'inicia a les 7 de la tarda amb un espai d'entrenament obert i continua amb una jam session fins les 11 de la nit.
incloent una sorpresa a les 9 de la nit i un espai de sopar i begudes entre les 9 i dos quarts d'11. La jornada permetrà practicar corda, teles, trapezi i aro i està oberta a persones que vulguin tocar instruments o fer acrobàcies amb necessitat d'inscripció prèvia. La barra estarà oberta durant tota l'activitat i a partir de les 9 de la nit es serviran biquinis. L'organització recomana portar efectiu i és un esdeveniment organitzat per Cul Actiu i el Casal de Joves.
Molt bé, doncs passem a l'última notícia de la jornada d'avui dimecres. Recordem aquestes tres notícies en clau cultural que repassem avui a l'espai municipal. En aquest cas, tanquem amb una nova conferència. Exacte, i parlem de la conferència. El Gaudí que no ens ha explicat, que se celebrarà el 31 de març a dos quarts de set de la tarda a la sala i del cònsul de Can Ginestà, en una proposta centrada en la divulgació de nous continguts sobre la figura d'en Toni Gaudí.
La sessió anirà a càrrec de Joan Torres i Domènech, estudiós de Gaudí, que ha desenvolupat una investigació basada en arxius i testimonis diversos per aportar dades inèdites sobre l'arquitecte. La conferència abordarà aspectes com la família paterna i materna, la formació, el pensament i l'obra artística, així com anècdotes contrastades de la seva trajectòria personal i professional. És una activitat organitzada pel Centre d'Estudis Sant Justencs i s'emmarca en la voluntat de difondre nous coneixements documentats sobre una de les figures clau de l'arquitectura catalana.
Molt bé, doncs 8 minuts per arribar a dos quarts del matí, ja en són 7. De fet, marxem a fer un últim repàs d'aquestes 3 notícies, d'aquests 3 titulars. Avui hem parlat de l'obra nebrasca que porta a escena el debat sobre la pena de mort amb dues funcions a l'Ateneu de Sant Just. La proposta, centrada en un condemnat que nega la seva culpabilitat, malgrat les proves, es podrà breure els dies 28 i 29 de març del 2026...
a la sala del cinquantenari de l'Ateneu Sant Justenc. També avui hem parlat de circ i música en directe, que protagonitzen la primavera jam session al Casal de Joves de Sant Just. L'activitat gratuïta i oberta a la participació celebrarà el 28 de març amb disciplines aèries, espai musical i programació fins les 11 de la nit.
I hem tancat parlant d'una conferència a Can Ginestà que revela noves dades inèdites sobre la figura d'Antoni Gaudí. L'estudiós Joan Torres i Domènech exposarà el 31 de març una investigació basada en arxius i testimonis sobre la vida i l'obra de l'arquitecte. Fem una breu pausa, tornem de seguida amb les portades dels diaris. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem.
I ara, portades de diaris. Donem un cop d'ull a la premsa escrita del nostre país, començant, com sempre, amb la portada del diari Ara, Mariona. Doncs el diari Ara obre amb Orient Mitjà i parlem del suposat gir diplomàtic de Trump que no frena la guerra. Diu que un missil iranià impacta en un barri de Tel Aviv i el Pentàgon envia 3.000 soldats d'elit al Golf. Israel anuncia que es disposa a ocupar el sud del Liban i Hezbollah avisa que combatrà la invasió.
En fotografia principal veiem la Sagrada Família, diu, l'acord per l'escalinata més a prop. Diu, el patronat de la Sagrada Família diu que veu més a prop l'acord amb el consistori per reallotjar els veïns afectats per la construcció de l'escalinata de la façana de la Glòria.
Ja sabem que l'església, segons els plans originals, encara li queda molt tros per ser construït, però el que ha passat és que li han anat creixent cases al voltant, a la zona on hauria d'anar aquesta construcció. Llavors, ja fa molts anys que està en debat aquesta situació de si els pisos es van construir sabent que ja hi hauria d'anar a l'església, si els veïns ho sabien, si no ho sabien, si potser s'hauria de parar la construcció de l'església i no fer-la molt més gran per no haver de desallotjar
la quantitat de veïns que hi ha al voltant. Semblava que ja havien deixat de banda construir-la en la seva totalitat, perquè això suposava l'enderrocament de molts blocs de pisos, però pel que sembla queden alguns debats encara una mica oberts, com per exemple l'escalinata de la façana, que també necessitaria molt espai. La imatge que veiem en portada és una imatge on...
l'Església ens queda bastant lluny. És a dir, estem parlant potser d'uns 100 o 200 metres, perfectament. Vull dir que està lluny. Què vol dir que ha d'arribar fins aquí l'escalinata? No, no ho sé si exactament la fotografia està... Potser la fotografia no acompanya massa la notícia, no ho sabem.
Jo crec que l'hauran triat més que res per aquesta sensació que la Sagrada Família està posada entre cases. Saps que no té el seu... Si fas la comparativa d'imatges, des que va començar l'obra, les primeres imatges de la Sagrada Família és la Sagrada Família completament sola, no hi ha res més, és tot camp, només hi ha aquesta construcció i de cop i volta vas veient com...
d'alguna manera aquestes vivendes van agafar protagonisme als entorns més propers de la construcció. Però és que si ara hi anem allà, és com si fos un bolet, és com si fos una espècie de bolet. Hi ha l'església i al voltant tot de, ja us podeu imaginar, de vivendes, però no vivendes només, també comerços, que se n'aprofiten del tirón que té això, perquè al final és un monument molt important per Barcelona...
Però clar, sí que és veritat que sembla una mica que s'ha comprimit en aquell espai i que està com tot molt apretat i molt ajustat. Veurem com avança la qüestió, però sembla que s'hauran de posar sobre la taula. Exacte, és un debat que han de tenir els consistori de Barcelona i el patronat de la Sagrada Família i a veure a quins acords arriben per tal de què construeixen i què no.
Altres notícies d'avui del diari Ara. També veiem que els autobusos desborden la Gran Via, les obres de Rodalia generen complicacions a l'artèria barcelonina. També veiem que les marques afectades per la possible fusió entre Puig i Estelauder les mencionen avui al diari Ara. També parla de l'Oi Planes, que es perfila per l'Institut de l'Empresa Familiar. Diu el president de Fluidra, Sucseira Rivera. I tanca portada avui al diari Ara parlant d'una disputa entre arqueòlegs sobre el fòrum de Barsino.
Més qüestions. Marxem a la portada del periòdico. El control només alenteix l'augment desbocat dels impostos a Barcelona. Menys oferta i preus més alts als dos anys de lloguer regulat. Aquest és el titular d'avui. Quatre de cada deu llars catalanes que viuen en arrendament destinen més del 30% de la renda a l'habitatge, segons un estudi de l'Associació de Propietaris Esbal.
Per agafar la imatge del dia, veiem l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en la conferència d'ahir a Brussel·les. Barcelona ha tornat a Europa. L'alcalde inaugura la nova oficina de la ciutat a Brussel·les i presenta el seu pla per a la construcció de la Unió Europea del futur. Per agafar a Donald Trump, es planteja desplegar 3.000 soldats. Les tropes podrien ser utilitzades per prendre l'illa de Cang, la principal terminal petrolera de l'Iran.
Més notícies, sortida de Montero, Sánchez es dona almenys 48 hores per remodelar el govern. Junts votarà a favor del decret anticrisis si el PSOE recolza la seva proposta sobre els autònoms. Està en compareixença en aquests moments, en aquest cas ha acabat la compareixença de Pedro Sánchez als vols de les 10 del matí, una miqueta abans, cap a quarts de 10 del matí.
En aquest cas, tot seguit, hi ha hagut també, com és habitual, el cara a cara, en aquest cas pel líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijo, que ha dit no a la guerra i no a vostè, amb unes paraules molt determinants que comencen d'alguna manera a escurar la balança cap a un costat, però veurem què és el que acaba passant també al llarg d'aquests dies i què acaba votant el partit de Feijo.
Marxem a més qüestions. Defensa, Indra, afronta, doncs, un Consell d'alt voltatge per substituir Escribano i tanca en portada amb emergències. El Pla Inuncat tindrà un nou avís per intensitat alta de pluja. De la vermella a la portada blava, marxem a l'avantguàrdia, Mariona.
Doncs la Vanguardia avui obre amb el setge del règim dels Ayatolàs i veiem una fotografia on apareixen personal d'emergències dirigint-se al cràter causat per un missil iranià a Tel Aviv i algunes persones van resultar ferides en el nou atac. I veiem doncs això, la fotografia com es veu, el lloc on ha impactat aquest missil. Per agafar aquest tema veiem que Trump insisteix a negociar però prepara l'enviament de 3.000 soldats al golf.
que la 82ª Divisió Aerotransportada s'uniria als marines que hi arriben demà, també que el president dels Estats Units proposa una cimera de pau amb l'Iran a Islamabad, i que 24 milions d'immigrants asiàtics esperen per deixar la zona de conflicte.
També a altres notícies de la Vanguardia veiem que José Bogues cessarà després de 12 anys com a conseller delegat d'Endesa, també que Montero s'aboca a Andalusia amb la bandera de la salut pública i que l'acció de Puig es dispara un 13% davant una possible OPA d'Estelle Oder. També parlem de les visites a la Sagrada Família, que creixen pel turisme xinès i baten nou rècord.
També parla de funcionaris, 25 euros l'hora per regularitzar immigrants. I tanca portada avui a La Vanguardia amb la notícia que diu que Mete Frederiksen guanya a Dinamarca però rep un fort càstig.
I tanquem aquest espai amb l'última portada del dia. En aquest cas, el punt d'avui, entrevista a Mireia Medina, cap de Servei de Laboratori Agroalimentari. Diu, mengem tres cops al dia i és normal preocupar-se pels aliments. A l'Observatori Municipal s'aturen a Girona informes i patis bioclimàtics. Entrevistes a Quim Allats, d'Esquerra, a Jaume Beray, del PP, i a Xavier Domínguez, de Vox.
marxen, en aquest cas, a la portada principal, a la imatge principal, on veiem la mola post-mules. Un 30% menys de visitants en dos anys sense restaurant i el pla sostenible s'encalla amb el del patrimoni del monestir i l'aparcament.
Marxem a l'espai al d'ahir, signat avui per Inera Casellas. Diu «La nostra memòria ho és tot. Les tortures a la via Lalletana arriben a l'ONU, l'Argentina recorda els 50 anys del cop d'estat i Mazón reviurà l'Hadana, el jutjat en aquest cas».
I a les cròniques veiem Santano, menys d'un mes a Catalunya, i també el monstre de la repressió segons Boyer. Tanca en portada amb l'esportiu, el Barça inicia el camí cap a la final de les Champions a Madrid.
en aquest cas a quarts de set de la tarda, a les 6.45. El conjunt de Pere Romeu ha de jugar tres clàssics en nou dies. Estem parlant del Barça femení, en aquest cas, que ha jugat aquest camí cap a la final de la Champions League.
Molt bé, doncs nosaltres ara sí tanquem aquest bloc de repàs de notícies, ho hem fet primerament amb les notícies municipals, tot seguit també amb les portades dels diaris, i ara ens queda acomiadar-nos de la Mariona. Mariona, gràcies, t'escoltem els butlletins i també l'informatiu edició migdia. Doncs sí, Dani, exacte, ens escoltem durant el dia. Molt bé, fins ara. Petita pausa, tornem de seguida després d'aquesta pausa musical amb més qüestions. Fins ara.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I ara, Aza Mèrides.
Seguim avançant en aquesta primera hora del programa. Salutem ara el Joaquín Quilés, que ens porta a les efemèrides. Joaquín, bon dia. Bon dia, Dani. Benvingut al programa, com estàs? Gràcies, molt bé. I tu? Molt bé, amb ganes de descobrir les efemèrides d'avui. La primera no és que sigui massa alentadora, però és interessant, és un apunt històric. Marxem el 25 de març de 1807,
quan el Parlament britànic va abolir el tràfic d'esclaus, que no l'esclavisme, va abolir en aquest cas el tràfic d'esclaus i només a les Índies occidentals. Malgrat això, es considera el tret de sortida de les abolicions per llei que van seguir a la industrialització, quan la industrialització semblava que havia de crear un nou món més lliure. Amb tot l'esclavisme com a forma de producció, encara va persistir fins a l'últim quart del segle XIX i el colonialisme,
seria una continuació amb l'afegitó, ara sí, del racisme, que recordem que encara està molt a l'ordre del dia i que el tenim molt present, per desgràcia. Molt bé, doncs aquesta és la primera efemèride, marxem a la següent, ens situem a l'època una mica més nostra...
absolutament nostre, perquè estem parlant de l'any 2019, quan al març del 2019 el president mexicà Andrés Manuel López Obrador va enviar cartes a Felip Cibger i al papa francès demanant disculpes oficials per les atrocitats comeses durant la conquesta de Mèxic. Bé, aquestes són les dues efemèrides amb les que arrenquem aquest espai, però en tens alguna més, Joaquín?
Sí, doncs bé Dani, ens anem un any després, el 2020, que la Basílica de Sant Sepolcre a Jerusalem tanca per la Covid-19 i va ser un fet històric.
Totalment, perquè recordem que tot el que té a veure amb la Covid-19 són fets històrics, perquè vam estar confinats durant molt de temps, no estàvem acostumats, no ens havia passat mai, i això realment va afectar la societat, i ens ha afectat, i jo crec que encara a dia d'avui tenim moltes seqüeles d'allò que li anomenem pandèmia, allò que li vam anomenar aquella crisi de la Covid-19, aquell confinament que vam patir l'any 2020.
Més qüestions, més efemèrides. Pel que fa als naixements, el 1947 neix Elton John, una icona de la música pop britànic. Molt bé. I les defuncions? Per defuncions, molt bé, Dani. El 2018 mor Linda Brown, que, com has parlat abans de racisme, doncs ella és un símbol contra la segregació racial a les escoles nord-americanes.
Perfecte. En aquest cas, deixa'm que recuperi el naixement d'Elton John, una de les figures més emblemàtiques de la música del segle passat i que en aquest cas des del Regne Unit ens feia aquells temes tan brutals que ens han fet ballar a la pista de ball, els seus concerts i també encara a dia d'avui quan els escoltem a la ràdio pugem una mica al volum del transistor per poder gaudir-los i cantar-los a ple pulmó.
Encara és viu, el que passa que Elton John ara mateix no gaudeix de molt bona salut i això no li permet realitzar massa concerts. I que és veritat que, pobreta, és que és molt, molt gran. Jo vaig tenir la sort de veure l'últim concert que va fer a Barcelona, que probablement serà l'últim concert de la seva història a la ciutat Comtal. Per tant, agraït i feliç d'haver-lo vist en directe. I en aquest cas, avui us deixem una cançó del gran Elton John.
Bona nit.
Don't you know I'm still standing Better than I ever did Looking like a true survivor Feeling like a little kid
Bona nit.
Fins demà!
Ficin' out the pieces of my life without you.
És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatori o fur del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esbert.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per vingui, jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogulet i Gualden, Torreblanca. Descobreix-los i dóna suport al comerç local.
sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
Doncs ara sí, fem un repàs al temps, a la previsió meteorològica pel dia d'avui, també pel que fa el dia demà dijous. Comencem amb la previsió de dimecres. Arriben canvis, però amb temperatures molt suaus. A partir del migdia entrarà el vent als dos extrems del país. Està activat el pla Bencat amb fase d'alerta i pel que fa, doncs,
A les properes hores l'anticicló farà un pas enrere i una línia frontal desgastada s'acostarà a Catalunya avui dimecres. Portarà algunes precipitacions a l'extrem nord del Pirineu i a la tarda obrirà la porta al vent del nord i airà més fred. De moment, però, encara tindrem un dimecres força assolellat a gran part del país.
Pel que fa d'11 a la tarda, durant el matí, tindrem cel serer a tota Catalunya, només amb algunes bandes de núvols prims, poc importants, i alguns bancs de boira o boira matinal, que hem tingut a primera hora del matí, que es desfaran ràpidament a mesura que el sol vagi escalfant. A partir del migdia creixeran algunes núvolades al Pirineu, al Prepirineu i a les comarques del nord-est del país, i arribaran núvols més espessos cap a la vessant nord del Pirineu, entre l'Aran i l'extrem nord del Pallars-Sobirà.
Fins i tot esperem que puguin caure precipitacions febles amb una cota de neu que baixarà ràpidament dels 1.400 cap als 800 metres. A la resta es mantindrà el domini del sol, però amb alguns núvols baixos que poden aparèixer a mitja tarda en sectors del litoral i prelitoral central.
Pel que fa al vent, el vent nord entrarà a partir del migdia i bufarà fort a la tarda a l'Empordà i també cap a Terres de l'Ebre. En aquest segon sector serà un mestral una mica aponentat, fet que farà pujar la temperatura màxima. També es deixarà notar el Pla de Lleida i el Camp de Tarragona. Estan activats, com dèiem, aquests avisos per vent del Servei Meteorològic de Catalunya,
Bencat activat en fase d'alerta, com ja hem avisat a l'inici d'aquest espai. Marxem a la temperatura. A partir de primera hora, la temperatura ha pujat lleugerament, un parell de graus en molts casos. La remuntada també ha estat més evident al Pirineu, on hem trobat valors de 4 o 5 graus més alts que aquest dimarts.
En general, hem començat dimecres a mínimes d'entre 2 i 11 graus i quan notarem una forta pujada del termòmetre serà al centre del dia amb valors de 2 i fins a 6 o 7 graus més alts que no pas els que teníem a l'edici de la jornada, sobretot cap a la costa d'Aurada, les Terres de l'Ebre o les comarques de Ponent.
Podrem fregar, de fet, avui als 23 o 24 graus al Camp de Tarragona i l'Ebre, als 25 al Pla de Lleida i l'excepció serà a la cara nord del Pirineu, on es mantindrà sense canvis o fins i tot començarà a baixar. I dijous? Doncs dijous durant la matinada que haurà algun ruixat o també a causa del rebuf a la costa central i també la precipitació es mantindrà amb intermitències a la cara nord dels Pirineus en forma de neu per damunt dels 700 metres.
Un dia de cel variable, el de demà dijous, i moltes estones de sol amb ventades intenses a l'Empordà o també a les terres de l'Ebre i també a les cotes altes del Pirineu. Ho refrescarà d'una manera clara i contundent. Això ja ho hem anat avançant al llarg d'aquests dies.
De fet, amb el Carles aquests dies, aquest inici de setmana, comentàvem la importància d'aquestes temperatures que baixaran, que descendran i que, per tant, hem de tenir present que aquests dies, tot i que la primavera meteorològica i la primavera astrològica ja la tenim aquí, hem d'estar una mica pendents d'aquests canvis de temperatura que ens podrien ocasionar constipats, refredats, que són típics de l'època.
7 minuts per arribar a les 11 del matí. Nosaltres tanquem aquest bloc del temps amb la previsió de Sant Just, més concretament amb el nostre municipi, perquè fins ara sí que fèiem un balanç general del temps al llarg del dia d'avui i el de demà, però, com dèiem, més generalitzat, amb una visió més de tot el territori català. En aquest cas, ens centrem a Sant Just. Avui hem començat amb sol, però cap al vespre els núvols guanyaran terreny per l'arribada d'una bossa d'aire fred
que lliscarà pel Pirineu i que podria deixar ruixats de nit i de matinada, com també anticipàvem en aquesta previsió meteorològica una mica més ampliada. En el moment de la redacció d'aquesta previsió meteorològica, eren quarts de vuit del matí, la temperatura era de vuit graus...
Ara ha anat pujant a Sant Just i pel que fa als dies vinents, demà les temperatures podrien caure més de 5 graus en un dia insegur, amb molts núvols i algun ruixat, sobretot al vespre i a la nit. Divendres, pel que fa al temps, serà un dia variable amb sol i núvols i temperatures a ratlla. El cap de setmana serà tranquil, amb algun ruixat de tarda i sembla que les temperatures estaran per sota del que toca fins a final de mes.
Important, tenint en compte aquestes temperatures que sembla ser que han vingut per estar amb un altre xip totalment canviat. Si comentàvem que aquestes temperatures haurien de ser ja de l'inici d'aquesta primavera, no ho seran pas, seran temperatures més baixades, més, diguéssim, fregant aquestes temperatures més hivernals, per dir-ho d'alguna manera, però en aquest cas estarem molt pendents del que ens pugui dir el Carles. Avui no ha pogut estar
amb nosaltres per motius tècnics de la casa, però sí que intentarem ampliar informació amb ell al llarg d'aquesta setmana, tant demà dijous com divendres, poder explicar una mica millor com seran aquestes temperatures a partir de demà, que sembla que haurien de baixar i que per tant també ens marcaran el cap de setmana i aquest inici de la Setmana Santa o del període de vacances de Setmana Santa, que com dèiem comença divendres.
Nosaltres ara fem una petita pausa musical. Tornarem de seguida després dels butlletins informatius de les 11 del matí. Sabeu que connectem Ales Hores en Punt amb Catalunya Ràdio i tot seguit també amb els butlletins d'aquesta casa de ràdio d'Esvern. Tot seguit a la segona hora. Avui tenim entrevista del dia. Parlarem sobre les tasques associatives que ha realitzat l'Associació de Veïns Camp Roig.
amb Joaquim Assó i en aquest cas també continuarem el nostre programa amb l'espai de vins amb el celler de Can Mata. Petita pausa i tornem. Fins ara.
Fins demà!
No, I can't sleep it till I feel you
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, us informa Joan Bota. El detonament d'un veí del bloc del carrer Sant Agustí del barri de Gràcia de Barcelona s'ha ajornat fins al 15 d'abril per la resistència de veïns i activistes. Aquest era el moment en què es feia l'anunci fa pocs minuts.
El cas s'ha fet molt mediàtic perquè la propietat d'un fons d'inversió pretén trossejar els pisos d'aquest edifici per fer-hi co-libings i llogar-hi habitacions. La Generalitat assegura que han enviat els nous inspectors de l'Agència de l'Habitatge en aquest bloc per comprovar si la propietat s'està saltant la llei. Fons de l'executiu diuen que ara mateix s'està inspeccionant el pis, de fet el bloc pis per pis, per veure si la suma dels lloguers d'habitacions supera el màxim marcat per la llei. Adverteixen que si és així pot haver-hi una multa
que pot arribar a ser de 90.000 euros. Anem cap a aquest bloc, al carrer Sant Agustí. Barcelona, Anna Escura. Bon dia. Ha estat la comitiva judicial la que ha decidit ajornar el desnonament. Ha considerat que no era segur tirar-lo endavant i l'ha ajornat. La propietat, però, sí que volia que es fes avui. Un cop signada ara l'acte, per part de totes les parts implicades, el jutge haurà de dictaminar una nova data per al desnonament. Anna Escura, Catalunya Ràdio, Barcelona.
I tenim en marxa també el desallotjament del macroassentament de la Sagrera, també a Barcelona, la Guàrdia Urbana, en col·laboració amb els Mossos d'Esquadra. Està actuant allà des de les 8 del matí en dos nuclis de barraques del voltant del Pont del Treball, en uns terrenys que són de DIF. Anem cap allà també de 22 a Miquel Járguer.
Bon dia. En marxa del desallotjament d'aquest nucli de barraques, són uns terrenys propietat de DIF a l'entorn del pont del treball. L'operació policial ha començat poc abans de les 8 del matí en un nucli, un informe dels bombers, alerta del risc imminent per a les persones que hi viuen. Des de l'Associació de Veïns de la Sagrera es queixen que no s'està donant una solució habitacional als habitants.
Nosaltres el que sabem per districte és que hi havia un informe de bombers de risc imminent. Li hem demanat a districte moltes vegades quines són les alternatives habitacionals i mai no s'han dit quines són aquestes alternatives. Llavors estem molt preocupats per quin serà el futur d'aquesta gent. Miquel Jarque, David Mendoza, Catalunya Ràdio Barcelona.
Més notícies, Natàlia Ramon. Pedro Sánchez acusa al Partit Popular i també a Vox de ser còmplices de la guerra a l'Iran per estar callats davant el conflicte. El president del govern espanyol compareix al Congrés per explicar la seva posició i ha abanderat el no a la guerra i ha advertit al PP, recordant José María Aznar, que oblidar el desastre de l'Iran, que és el primer pas, per repetir el mateix error. Congrés, Paula Brujats, bon dia.
Sí, bon dia. Pedro Sánchez, bolcat contra el PP. Diu que Aznar va anar a una guerra per ego i ara Feijó calla davant l'atac de Trump a l'Iran, que serà un desastre absolut. Feijó ha replicat a Sánchez, que és un pacifista de pacotilla, i ha dit que només l'aplaudeixen líders dictatorials. Y es que callar ante una guerra injusta e ilegal no es prudencia ni lealtad. Es un acto de covardia y de complicidad.
Le resumo nuestra posición. No a la guerra y no a usted. Está mezclando el buen nombre de España con la peor talaña del mundo. Difícilment es pot defensar la pau si Iran estampa la teva cara en els míssils, ha dit Feijoa Sánchez. És el mateix argument que ha fet servir el líder de Vox. Paula Brujats, Catalunya Ràdio, Madrid.
I els bombardejos intensos es mantenen per tot l'Orient mitjà enmig de la confusió, al voltant de la proposta de 15 punts que hauria presentat Donald Trump per posar fi a aquesta guerra, un pla que inclouria la renúncia d'Iran a l'arma nuclear, la reducció de mísils balístics també, a més de l'obertura de l'estret d'Hormuz. A canvi, s'aixecarien part de les sancions sobre el règim iranial. Iran nega cap negociació amb Washington.
Els últims atacs d'Irael contra Teheran haurien causat almenys 12 morts. Segons fons locals, l'Iran també ha continuat bombardejant països del Golf i ha provocat un incendi a l'aeroport de Kuwait, a l'Iraq. Han mort set membres de les forces armades en un atac de milícies proiranianes.
El nadó de sis setmanes que va ser víctima d'abusos per part dels seus pares segueix ingressat a l'UCI neonatal de l'Hospital Vall d'Hebron i s'espera que sobrevisqui. Ho ha confirmat la consellera de Salut, Olga Paner, en una entrevista al matí de Catalunya Ràdio.
L'UCI de neonats té 6 setmanes. La impressió és que sobreviurà, però molt probablement amb seqüeles derivades dels maltractaments. És un cas tristíssim, perquè és que és inimaginable, amb un bebè de 6 setmanes, que els pares generin aquest mal en una criatura que és absolutament incapaç de defensar-se. La consellera ha expressat la seva perplexitat perquè la mare de la criatura és infermera.
Esports, Marta García. Champions femenina de futbol, avui amb l'anada dels quarts de final i amb les novetats de Quica i Mapi León en la convocatòria del Barça per visitar el camp del Madrid. El partit és a tres quarts de set amb la transmissió de la TDG en l'antena de Catalunya Ràdio. En els enfrontaments disputats ahir, també en l'anada dels quarts de final, Wolfsburg 1, Olímpic de Lió 0 i Arsenal 3, Chelsea 1.
Tercera etapa de la volta a Catalunya de 159 quilòmetres entre Montroig del Camp i Vila Seca i amb tres ports de muntanya de primera, segona i tercera categoria. El francès Dorian Godón defensa el lideratge. El Barça de bàsquet se situa en zona de ple llin en l'Eurolliga després de guanyar l'Efestur per 78 a 71. En la Champions de Waterpolo, victòria també de l'Atlètic Barceloneta en la segona jornada de la lligueta de quarts de final de 9 a 16 davant el novi Beograd-Servi.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia, passant 7 minuts de les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
La factoria de teatre de la Taneu de Sant Jus portarà a escena l'obra Nebraska, els dies 28 de març a les 7 de la tarda i 29 de març a les 6, en dues sessions d'una durada d'una hora i mitja. El muntatge situa el centre del cas de Tom Martin, acusat del segreix i assassinat de 106 persones en un teatre, que espera l'execució al corredor de la mort, tot i negar la seva culpabilitat.
La proposta planteja un conflicte judicial i moral a partir d'un cas amb proves incriminatòries, però amb el dubte sobre una possible condemna injusta. L'obra posa en qüestió la legitimitat de la pena de mort, confrontant la gravetat dels fets amb el debat sobre si aquesta pot ser justificable en qualsevol circumstància.
El text és de Jordi Portals, periodista i guionista de televisió amb una trajectòria de gairebé 20 anys i autor reconegut amb més de 20 premis de narrativa curta. Les entrades tenen un cost de 8 euros per socis de l'Ateneu i 12 euros pel públic general i es poden adquirir a taquilla o a través d'antrapolis.com.
I encara en cultura, el col·lectiu Cool Actiu organitza la primavera Jam Session de circ i música que se celebrarà el 28 de març a la Sala Utopia del Casal de Joves de Sant Just, amb una proposta gratuïta i oberta a la participació que combinarà música en directe i disciplines aèries.
L'activitat començarà a les 6 de la tarda i inclourà un espai d'entrenament a partir de les 7, amb possibilitat de pràctica corda, teles, trapezi i aro, així com participar musicalment. La programació preveu una sorpresa a les 9 de la nit, seguida d'un espai de sopar i begudes fins a dos quarts d'onze i el tacament de portes a les 11. La sessió és oberta a persones que vulguin tocar instruments o fer acrobàcies sense necessitat d'inscripció prèvia.
La barra romandrà oberta durant tota la jam i a partir de les 9 es serviran biquinis amb recomanació de portafactiu. L'esdeveniment compta amb la col·laboració del casal de joves. I encara en cultura també la conferència El Gaudí, que no ens han explicat, se celebrarà el 31 de març a dos quarts de 7 de la tarda a la sala Isidor Consoli Giribet de Can Ginestar, en una proposta centrada en la divulgació de nous continguts sobre la figura d'Antoni Gaudí.
La sessió anirà a càrrec de Joan Torres i Domènec, estudiós de Gaudí, que ha desenvolupat una investigació basada en arxius i testimonis diversos per a portades inèdites sobre l'arquitecte. La conferència abordarà aspectes com la família paterna i materna, la formació, el pensament i l'obra artística, així com anècdotes contrastades de la seva trajectòria personal i professional. L'activitat és organitzada pel Centre d'Estudis Sant Justencs i s'emmarca en la voluntat de difondre nous coneixements documentats sobre una de les figures clau de l'arquitectura catalana.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12. Fins ara. Ràdio Tospet 98.1 Ràdio Tospet
See that girl, watch that sea, diggin' the dancing queen. Friday night and the lights are low, looking out for a place to go.
Bona nit!
See that girl, watch that scene Digging the dancing queen You're a piece of journey more Leaving burning and then you're
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sou o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Come on to my love.
T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi!
on les teves tardes se't faran molt curtes.
I seguim avançant al nostre magazín. Estem a la segona hora de la Rambla, ara toca l'entrevista del dia. I avui parlem amb en Joaquim Masso, que el tenim ja al telèfon, per parlar sobre l'associació de veïns del Camp Roig, que en aquest cas ha patit una dissolució en els darrers dies i volien saber una mica més d'informació sobre aquest tema i també destacar la trajectòria d'aquesta entitat. Joaquim, bon dia.
Hola, bon dia. Benvingut al programa. Explica'ns una mica, per la gent que potser no us coneixia o no coneixia la funció de l'entitat, qui era l'Associació de Veïns de Camp Roig i què fèieu? En principi, aquesta associació que es va crear el 1992...
portava tot el tema, diguéssim, del que és el barri de Can Roig, no? Aleshores, jo vaig vindre a viure a Sant Just el 1966, va ser el 2003 quan l'associació vam rebre una notícia que es desfeia, es...
Donava de baixa. I va ser quan uns veïns d'aquí del carrer Cervantes vam dir, home, doncs ja que si seixi aquesta associació podríem nosaltres aviam si continuem. Vam anar a l'assemblea i diversos veïns d'aquí ser just. El 2003 vam decidir, doncs, fer-nos en càrrec d'aquesta associació.
I des d'en Sà fins ara heu estat al capdavant d'aquesta entitat com a Junta, m'imagino que hi ha hagut altes i baixes, però la idea ha sigut aquesta, dinamitzar l'entitat i dinamitzar el barri, en aquest cas aquest espai de Can Roig que s'ubica a Parisut. En principi aquesta associació portava el que era una part d'indústria, els nous edificis que van fer Can Roig, i això vam anar fent alguna...
poseta amb els veïns, no? De fet, va ser a principi del 2008 quan es va començar a moure sobretot la part del carrer Cervantes per al tema del camp de futbol. Aquí podíem dir que va començar de fer la nostra preocupació en el fet, no?
Clar, llavors podríem dir que teniu una vocació una mica més, diguéssim, més aviat no política, però sí d'acció, de mobilització i no pas tan lúdica. És a dir, hi ha moltes entitats que en aquest àmbit veïnal prenen més participació lúdica, de fer activitats, de fer trobades. En aquest cas vostre, pel que veig, pel que m'expliques, sempre ha tingut a formar part bastant aquesta part activa de mobilització, no?
Sí, sí, sí. De fet, és el que a partir del 2018 va començar tot el tema per l'increment del camp de futbol, en el qual el 2010 és quan es va fundar l'Atlètic Sant Just,
I a partir d'aquí tot va anar amb augment, amb perjudici nostre dels veïns, sobretot del que reserva antes, no? I aquí és on nosaltres vam fer una nova junta, un registre per poder actuar i dirigir-nos directament a l'Ajuntament i tot això, no?
I aquí és on, diguéssim, hem treballat, podríem dir, en aquest aspecte, no? Perquè a l'altra part, el que és els blocs de Can Roig, Indústria, tot això, a l'haver-se ja format les comunitats, pràcticament nosaltres no fèiem res. Com a associació, eh?
Clar, perquè d'alguna manera són comunitats posteriors, no?, que es van crear, que es van edificar posteriorment, a principis dels 2000. Llavors, clar, les que són, diguéssim, més antigues són les que vindrien a ser Carre Cervantes i a venir a la indústria, ja tocant, diguéssim, aquesta zona del camp de futbol, i que, per tant, les...
següents construccions són pòstumes, són anteriors, perdoneu, són construccions que es van fer després i en aquest sentit, doncs potser no han pres tant de partit en l'entitat pel que veiem, Joaquim? Sí, sí, sí, és a dir, el que sí que està clar és que
Les vivendes on realment són del que el reserva entès, tot eren unes casetes unifamiliars, no? Aquestes es van anar, diguéssim, canviant i es van edificar uns pisos de tres plantes, no?
Però, com comentava, el tema de l'associació de Can Roig va començar a tindre, podríem dir, feina, no?
en aquest aspecte per poder, bueno, apalejar tota la problemàtica que ens presentava el camp de futbol, que fins a la data hi havia una tranquil·litat totalment... que no tenia cap problema el carrer Cervantes, no?
Enfatitzes molt el camp de futbol en els darrers anys? Com ha estat la relació amb aquest equipament de Sant Just? I si hi ha hagut altres qüestions que també han debilitat el confort del veïnat?
No, únicament es va tot anar incrementant a raó que el 2019 vam tindre una reunió amb el que abans era regidor, amb en Joan Bassaganyes, que ara és alcalde,
perquè va haver tota una modificació en el carrer, canvi de sentit dels cotxes, van treure una sèrie d'arbres, van fer un ballat, total, aquí va començar el que els veïns no participàvem a l'Ajuntament.
perquè ho feien, deien que així ho farien millor, que això aniria millor, etc. Total, que aquí podríem dir que és on va començar la problemàtica per la part nostra, no? Incrementada, incrementada amb l'augment que ha anat dia a dia al futbol,
que ha anat augmentant, doncs, bueno, no sé, suposo que sabeu que la de Tixen Just està a Ligalit, no? A Ligalit, correcte, sí, sí. Bueno, de fet, va ser quan nosaltres vam intentar sempre, per la meva part, he intentat arribar a cors amb l'Ajuntament, hem tingut...
moltes discussions, sobretot per horaris, per timbals, per trompetes, tot això, no?, que han pogut anar millorant, però fins a l'any 2021 no vam aconseguir tindre un reglament.
Certament, aquest reglament que, recordem, altres equipaments esportius del municipi no tenen, en aquest cas el camp de futbol sí, és un reglament que fa menció a algunes de les accions o comportaments incívics que no es toleren a l'espai i també, com dèiem, de comportament a les grades.
Joaquim, parlàvem del camp de futbol, m'ha semblat curiós, si més no, que no destaquessis, per exemple, el cas de Ventós, que ha estat també un cas bastant transcendent en els últims anys, el tema de les olors. Sembla que això no ha tingut tanta importància com potser s'ha vist després al carrer.
Bé, jo en aquest aspecte no puc parlar, no puc informar perquè realment va ser un mes al principi d'agost que jo me n'anava de canses i un veí me va comentar el tema. Jo vaig fer un escrit a l'Ajuntament de la queixa que tenia aquest veí d'aquestes olors i posteriorment
No vaig saber res més perquè el veí, podríem dir, es va fer càrrec del tema i va muntar reunions. Sé que hi ha hagut reunions amb l'Ajuntament. Sé que vaig estar en una reunió en la qual l'Ajuntament va fer una proposta i sé que s'ha aprovat un reglament també pel tema dels ulls.
però en aquest aspecte no puc donar explicacions perquè l'associació no va intervindre. Doncs amb tots aquests anys de trajectòria, Joaquim, explica'ns per què aquest cessament, per què es tanca l'entitat i per què no continua la seva activitat i acció, que pel que ens comentes és bastant important pel veïnat.
Bé, doncs mira, el tema va estar que el mes de febrer d'aquest any tenien que fer una renovació de la Junta perquè cada dos anys es té que fer una renovació. Aleshores jo vaig reunir a la Junta Directiva i els vaig dir que, bé, que al fer aquesta renovació jo
Entenia que amb els anys que portava volia deixar-ho, que algú es fes càrrec, ja que havíem de treballar conjunts tots i que crec que merecia jo un descans.
els membres de la Junta Directiva en principi van dir que ells no es veien però és que tot ja està en marxa tot ho han aconseguit per tant la feina que ara pot tindre una Junta i un president ja està fet total que amb Junta no va haver ningú que es va presentar llavors es va fer
una convocatòria a tots els veïns del carrer Cervantes, demanant que algú es pogués presentar perquè la Junta, si hi havia un president, podria seguir, perquè sí que la Junta estava d'acord amb seguir els membres, excepte el president. Es va transcorrer els dies fins a final de febrer,
no s'ha presentat ni s'ha presentat ningú per tant la normativa i la llei deixa molt clar si no hi ha junta no pot haver una associació i aquest és el motiu que han manifestat
tant en els veïns com en l'Ajuntament, que per situació i tal com està establert, l'associació es dissolta. Doncs aquesta és la informació que ens traslladava en Joaquim, la persona que ha estat al capdavant d'aquesta entitat en els darrers anys, i realment entitats com aquestes que tenen un pes important pel nostre municipi, estris que es perdin, en aquest cas lamentem...
la pèrdua d'aquesta associació de veïns de Camp Roig, que sembla ser que no té relleu, que per tant de moment queda dissolta, evidentment expenses que algú més endavant potser torni a reactivar algun projecte similar a la zona, però de moment pendents d'aquesta situació. Joaquim, no sé si vols afegir alguna cosa més. Nosaltres donem aquí per finalitzada la nostra entrevista. Gràcies per atendre'ns aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern.
només agraï us a vosaltres i que l'Ajuntament ja que hem tingut durant aquests anys aquesta situació que
que al final és favorable, doncs ara, si el dissoldre de l'associació no l'Ajuntament segueixi mentint el que es va acordar. Molt bé, doncs, Joaquim, una abraçada, que vagi molt bé, gràcies per atendre'ns. Gràcies, bon dia. Petita pausa, tornem de seguida.
Fins demà!
All together, baby, we'll be all right. I can just be wrong when it feels all right. I really love you, I really love you. And I'll never let you go.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
B.I.G. shutdown. Period.
Hi, it's Rowling. I'm sorry, Charlie Murphy, I was having too much fun.
Doncs vinga, anem a parlar de vins, quan queden 23 minuts exactament per les 12 del matí, això vol dir que estem a les 11 i 37 d'avui dimecres, i que saludem l'Astrid Goldstein del celler de Can Mata. Astrid, bon dia. Molt bon dia. Com estàs? Bé. Avui parlem de vins, parlem de moltes coses, ens has portat un sobre aquí, que estem intrigats amb informació, coses. La setmana passada, no?, ja fa dues, no?, que vau tenir... Ja fa dues, sí, sí, sí, la...
Jo anava dient aquí, n'has pendint, n'has pendint, perquè ens ho recomanen i a més ens diuen, sobretot un cop us donem la certificació, la del punt d'informació turístic la renovàvem, del Penedès, estem pendents de necessitats
No, la del Baix Llobregat ens la van donar, la renovació, i ara jo ja estic pensant en la que encara estem pendents de rebre, que és la del punt d'informació turístic del Penedès, que suposo que aviat estarem convocats, també. I aquesta és la... I aquesta és la nova, que és Biosphere. La del Biosphere, que té molt de mèrit, és...
És molt interessant perquè està relacionada amb com tracteu el producte, com tracteu el client, i que tot això tingui un sentit ecològic, no?
Sí, sostenible. Sostenible. És un compromís que ells et diuen aquí, que dius, per haver aconseguit evidenciar el compliment de les accions de Biosfer Sostenible, Lifestyle, alineades amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible de l'agenda 2030 de Nacions Unites, aquell pin que porten tots els polítics a la solapa. L'agenda 2030, sí. Exacte, o sigui, hi ha molt pin, però no sé si molta efectivitat.
I doncs, ostres, és canviar, és canviar, o sigui, el que ja estàs fent ho evidencies més, el que no estàs acabant de fer bé et suposa un repte de posar-t'hi i queda molt, queda molt, queda molt, o sigui, l'hem obtingut, aquest any l'hem de renovar.
I això vol dir, molt bé, tenim contractada l'empresa que ens ofereix la llum, ha de ser sostenible, energia renovable, no pot vindre d'altres.
I així en tot, amb el vehicle, la penjada de carboni, com utilitzem en els tastos que hi posem d'on prové. Ja podem anar a dir, el quilòmetre zero, ens omplim molt la boca, però...
Realment fem aquest quilòmetre zero d'anar al mercat, d'anar a buscar aquell producte i sobretot això, que no ens vinguin coses de l'altra punta del món, que és on perdem el sentit. Per tant, és allò que dius, tens aquest dia a dia de la venda, que ja prioritzem unes coses, però sobretot quan fem activitats és on també més l'hem d'evidenciar, no?
Clar, és que portem molts anys fent tastos al senyor de Catmata. En els darrers mesos, en les darreres setmanes, hem vist també un canvi en algunes coses de comportament en el sentit de, per exemple, veiem ampolles de plàstic, ara ja no les veiem. No, s'intenta. Clar, és aquest exercici que també esteu fent per construir una mica de sentit. Que sembla una tonteria, eh? Un got de vidre. Clar.
És molt pràctic, eh? Un gotet, pum, el tires. Que abans era de cartró a vegades, no? En aquest cas. Sobretot quan hi havia sequera, també vam fer aquest acte de tornar enrere per no haver de malbaratar aigua. Després poses a la balança entre l'aigua i el producte, però el producte dóna't bé. Per tant, potser per poc que sigui d'aigua, de rentar, no? És una mescla i és una barreja que dius, no és senzill, però sí, són actituds.
fermes, eh? No, no, totalment si abans parlaves del PIN això també és una mica, això no pot quedar en el diploma penjat allà exacte, exacte, no, no, no és fer-ho i millorar o sigui, l'any passat vam dir estem fent això què podem canviar i vam posar uns dos, tres objectius de cara a aquest any un, és posar-nos en contacte amb una empresa de reciclatge d'ampolles
Ah, mira. Hem fet el contacte. Però ells també encara estan amb tot aquell problema que suposa una gran diversitat d'ampolles, etiquetes que potser no es podran treure per poder reutilitzar, estan tenint ja contacte amb diversos cellers, o sigui...
El repte és nostre, també és de l'altra empresa amb qui ja hem contactat, per a veure com ho podem gestionar. L'altre era fer-ho evident, xarxes, no utilitzar tant paper, automàticament. Comunicar-ho, que a vegades és senzill, anem amb el mòbil, però no acabem de comunicar. I també fer-ho visible, no? Llavors, aquí estem, i ara et deia, ui, la setmana que ve tenim tastos i no he fet els cartells.
Sí, aquestes coses passen. Aquestes coses passen, no? Sí, no, no, totalment. I ara, de forma més pública i visual, aquest segell, aquesta certificació, la podem utilitzar en totes les nostres activitats, pàgina web i en tot, per fer-ho visible i donar-ho a conèixer. Aquí a Sant Just ja teníem el restaurant El Mirador. Sí, eh?
que ells tenen també el punt d'informació turístic i la certificació Biosphere. L'any passat Biosphere la va aconseguir l'Ajuntament, per tant aquest any tocava renovar-ho, i nosaltres ara ens hi hem posat. De Sant Just, amb la quantitat que som, només som tres.
L'administració pública i dos de privats. En restauració, casualment. S'hi pot sumar tothom. Sí que tenim nosaltres potser aquest lligam d'això, del compartir-ho, comentar-ho, publicitar-ho, de ser un punt d'atracció per també treballar-ho. Del compromís i també d'alguna forma ser exemple d'allò que són unes bones pràctiques com és en aquest cas aquest certificat Biosfer.
Molt bé, moltes felicitats perquè sé que heu treballat molt i no es podia dir en directe fins ara però nosaltres contents d'aquest certificat i celebrem-ho aquí també a Ràdio Desvem com es mereix que és amb aquest espai parlant de vins i en aquest cas parlant dels propers tastos que em consta Astrid que venen coses interessants aquest mes d'abril Sí, i comencen ja, no ve publicitat de forma xarxes, a la web sí que ja està
Però a nivell cartellet i això no, però ja comença a haver-hi algun que ja dius, ja estic buscant el segon dia, eh? Molt bé, eh? Molt bé, molt bé. I anirà solapat en futbol, que això ja és tota una declaració d'intencions per part de la nostra clientela de, et fa res si solapem futbol i que et diguin, no passa res. Clar, home, és meravellós. És genial. Per tant, sí, sí, tenim unes quantes de totes formes, mites i colors, podríem dir. Mhm.
Abans d'arrencar el mes d'abril, deixa'm que tanquem el mes de març, perquè a nivell de tastos el va l'ho tancar ahir, amb el tast de cerveses. Com va anar aquest tast de cerveses? Bé, tranquil·let, érem un grupet, tampoc era reduït. Em consta que és un tast que heu insistit bastant en fer-lo, perquè us insistien, perquè deia la gent, no? Volem fer-lo, però quan posaves data costava. És allò que et dius, clar, tampoc pots clavar el dia a tothom, no?
però sí, el vam fer després el repte és va, escollim sis cerveses però entre la quantitat d'estils i orígens de cerveses escollir-ne sis no és fàcil, ens vam declinar per un grup, encara vam fer unes cegues els vam posar el repte i bé, va anar molt bé sempre és interessant, unes eren una miqueta més industrials teníem també d'aquestes jo li dic casolanes, no?
Artesanes. Les artesanes. A mi m'agrada... Sempre trobes una persona que dius m'agraden més al límit, no? Aquestes més friquis amb unes altres característiques i també tens aquella persona que és m'agrada la cervesa d'aquest estil, la industrial, un preu també més econòmic. Aquest era una miqueta el posar-ho sobre la taula, no?
Home, al final jo crec que la cervesa és una beguda... Potser amb el vi no passa tant. No ho sé. Sempre hi ha aquella rivalitat i jo crec que tampoc cal. No cal que llegi la rivalitat. Sempre hi ha una cervesa, no s'hi posa el vi, no? Sí, estic d'acord.
o les campanades, la tradició del brindis, ara anem molt a qui financia les campanades i tot això, però al final neixen d'una forma molt paral·lela a la cultura del vi i la de la cervesa. Avui que vaig amb la sabarreta que posa la cervesa...
És cultura, també és cultura, doncs que s'han de forma molt paral·lela amb zones del món, aquesta de l'antiga Mesopotàmia, com a cura de civilitzacions també neixen això, no?
Aquests aliments, també, que en principi és un aliment pel cost, però també per l'ànima, perquè no es coneixia com es produïa aquesta fermentació, no hi havia consciència de fermentar, per tant, que hi hagués alcohol.
Fins que al segle XVIII no tenim un paster que diu, tenim els llevats. Tot això que passa de forma natural és degut a què, no? Per tant, és allò que dius, moltes vegades s'ha parlat, allò de segons quina civilització era, que eren begudes divines, no?
La meva intenció no era pas comparar el vi amb les cerveses, però sempre surt, és un tema que sempre surt, és molt recurrent, sinó fer-ho amb elles mateixes, és a dir, comparar les cerveses, perquè abans comentaves, no?, la industrial, l'artesana, tenim molts tipus de cerveses, però també tenim moments per tot, és a dir, tenim aquell moment de futbol en què ens ve de gust una cervesa industrial, una cervesa que és per anar encollint mentre estàs veient el partit,
I tens un moment també de vermut en el que potser tens allà unes escopinyes, tens unes patates xips, tens una mica d'alguna cosa feta a la brasa i et ve de gust una cosa més delicada, et ve de gust una cervesa, potser una IPA, potser et ve de gust una IPA perquè és més refrescant. O menjant, perquè la veritat és que aquí...
No acostuma a acompanyar els àpats, les cerveses, cosa que en altres països la cervesa forma part de l'àpat. Ma mare, que és Alemanya, amb família originària de Rodalies de Dortmund, t'ho diràs. Clar.
La tradició, no? I n'hi ha plats que a casa els has vist sempre més acompanyats amb cerveses, cerveses no d'aquestes d'aperitiu o de futbol, sinó que una miqueta més... Més complexes. Més complexes, més lentes fins i tot de beure i que sempre acompanyen un àpat, no? Per tant, no sé, quan la tens molt integrada, doncs potser també la vius més amb...
amb naturalitat, no? Una cosa no treu l'altra que les campanades hagin d'anar cap aquí o cap allà, eh? Aquí ja no tocaria. Però sí que hi ha un compromís de país, no? Que podríem dir. És curiós, és curiós. Això de les campanades ha anat molt a rebombori. Però al final és allò de...
el de sempre al sector primari. I perquè als joves també crida més l'atenció o potser s'ha fet més màrqueting amb relació de cervesa que no pas al vi. I això sí que és un debat que em sembla molt interessant, que és el fet aquest de com els vins potser no tenen aquest impuls o no tenen aquesta capacitat de moure, de fer màrqueting al sector jove, en canvi la cervesa sí que el té,
Però tu creus que actualment encara hi és? A part de dos anuncis, aquell anunci d'estiu, a part d'aquells anuncis d'estiu o d'hivern, per no dir marques, tu creus, tu que ets més jove que jo, tu veus gent jove consumint més cervesa que fa uns anys que els de la teva generació?
ja no tinc de vi, eh? Tinc de cervesa. Perquè jo sempre, portem ja 27 anys obert, i sempre he tingut aquest grupet de joves que et venen, a veure quines cerveses, a veure quines cerveses, jo crec que l'últim grup de joves
que estaven per consumir les cerveses artesanes i així, és que ja se'n van als 27 anys. La cervesa artesana no és per tothom. La cervesa artesana no és per tothom. És una cosa bastant concreta. Hi ha molta gent que de primeres no li agrada o li costa entrar.
i crec que, tot i que si anem a veure les dades, les estadístiques i tot, veiem com les generacions joves, els que ara tenen 18-19, consumeixen menys alcohol que no pas els joves de fa 10-15 anys, per tant, aquí ja veiem un camí notori, que no consumeixen tant alcohol, per tant, ni vi ni cervesa, però si anem a la meva generació, jo crec que cada cop més estem tirant cap al vi. Més al vi. Jo crec que cada cop més. Però què es va començar amb la cervesa?
I ara és allò que dius, no calgut arribar als 30 o fer aquell pas de la cervesa, que això sempre es deia, entre els 30 i els 40 anaven i ja feien cap a més el pas, i dius, no, és que ja fa uns quants anys que el jovent que passa dels 20 ja està més amb el vi.
Agrada el vermut, agrada anar amb les tapes amb una ampolla de vi blanc. La ratafia. La ratafia. És molt més divers. I en canvi és allò que dius, aquests que ara tenen això, els 18. Posa-li. Els 18, eh? Per no dir que, a veure, qui no ha fet una vi ramsensa.
Aquí no incitarem, han passat els anys, però és allò que dius, és quan entres, és quan surts, no? Sí. Per tant, és allò que dius, aquí és on hi ha aquell... Tampoc els veus tant, eh? O sigui, ara, només caldria ara o a la tarda pujar aquí dalt, a Can Ginestà i observar, no? Sí, sí. I hi ha un canvi d'actitud global, segons les generacions, per tant, ja els joves veuen Cervesa, potser ja no tant. Mhm.
Per tant, és allò que dius, tot és així. I sí, també està bé. Sí, sí, totalment. I si parlem de beure, és el que dèiem, jo crec que consumeixen menys, el que passa és que quan consumeixen, consumeixen molt. Quan surten de festa, beuen moltíssim.
Però no crec que durant el dia a dia o el que sigui, hi ha moltes vegades que, com tu bé deies, si fem la prova científica de mirar en una terrassa o una taula, a vegades veiem taules, cafès, tès, infusions, matxes... Molt variat. Molt variat. Refrescos, tal... Sucs. Sucs. I de cop i volta alguna cervesa, alguna copeta de vi...
I és després, en el dia aquell de festa d'esbarjo, aquell dijous al vespre, que se'n van a algun pub o que marxen a alguna discoteca, quan sí que es consumeix més. I es fa d'una forma, per mi, en el meu gust, en la meva opinió, excessiva i també...
sense un control ni una qualitat. No es fa buscant una qualitat, sinó es fa buscant una altra cosa. En canvi, el que crec que hem de perseguir és el fet de, en el cas que es consumeixi alcohol, que sigui per aquest interès, que estigui mogut per alguna cosa.
que és el que busqueu vosaltres al senyor de Can Mat, explicar la història, explicar la cultura, com aquell vi ha arribat allà, amb quin tipus de raïm s'ha fet, amb quins llevats, al final hi ha moltes coses, i jo crec que aquí és on entra una mica el tema, que crec que hem de potenciar més això, el fet d'una cultura gastronòmica més rica i que els joves s'interessin per això.
s'està fent, eh? Penso que hi ha molt bona feina, eh? Fires del vi com la de falset, fires de vi que trobarem ara també aquests dies, que començarà el bon temps, la primavera, i hi haurà molts esdeveniments, el vermut en soul, que es va fer també el mes d'octubre, si no vaig errat, a Barcelona, vull dir, hi ha moltes activitats, hi ha moltes accions, i s'està fent, eh? Però... Falta una mica de convenciment per part dels joves, potser. Bueno... Tot que hi ha, no? Sí, sí.
És interessant. Sí, però sempre s'ha dit, eh? Les serveis, el jove, tal, com arriba. Però arriba primer per preu. No, això està clar. L'altre és allò que dius, ara potser el preu també marca, però potser és allò que dius, també han tastat molt més. O sigui, hi ha tota una sèrie de begudes que arriben més.
Més sanes o menys sanes. Seria un altre tema. Aquí no entraríem. Doncs vinga, si et sembla, ens queden 5 minutets per anar tancant aquest espai. Plantegem els primers tastos i així ja els deixem plantejats i ja quan tornem la setmana vinent a escoltar-nos ja anem ampliant informació d'aquests tastos del mes d'abril, però per no saturar els nostres oients, si et sembla, comencem amb el tast de dimecres 1, la setmana vinent, aquest tast de vins dolços.
Sí, és un tast aquí al mig de la Setmana Santa, que hem dit. Va, si surt surt, si no surt, doncs ja inventarem una altra cosa. El tema és avançar-nos a la mona, ens autoregalem la mona.
I és una excusa per tastar vins dolços, que a vegades no saps com col·locar-los, no? Perquè és allò que... A més, sempre creen com aquell puntet de rebuig, no? Sí. Ai, és dolç, ai, és... Bé, doncs n'hi ha... Jo sempre dic que a vegades n'hi ha begudes que són com horts líquids, no? I hem escollit quatre...
4 amb alcohol i un sense alcohol, que és el most de xarelo de llopart, justament amb la idea aquesta d'anar a menjar la mona, o de compartir la mona, o d'anar a regalar la mona, i que farem aquesta sobretaula amb aquests vins dolços. Per tant, hem buscat així estils diferents, tenim un moscato d'asti.
de la zona del Piemont italià, que és aquest que té aquest puntet de carbònic molt fresc, fins i tot que el podríem fer d'aperitiu, eh?, amb alguna altra cosa. A mi m'agrada molt el mosquetel soleado del Gutierrez Colossia, perquè aquí, quan cullen el raïm a l'estiu, l'extenen sobre la sorra de la platja,
Una mica per fer la comparativa de què fa la gent al mes d'agost, si no, és estendre's a sobre de la sorra de la platja, exposar-se al sol i, literalment, anar-se deshidratant, perquè és el que passa. Quan tu et poses al sol, et vas torrant, et vas arrogant perquè perds aigua, per tant...
estem molt guapos, la gent al setembre, però és allò que dius, has rebut aquí un impacte. Doncs aquí seria el mateix efecte amb el raïm. Què passa? Perd el líquid, perd l'aigua, es torna la pell, crea més sucres, per tant, allò quan es premsa i després es fermenta, ja no tenim aquella fruita, aquella, quan dius, moscadell,
Ja no és allò fresc, floral, àcid... No, aquí ja tenim una bona quantitat de sucre, però una complexitat aromàtica espectacular, amb notes de cacau, de tofi i aquells rerefons del moscat, no? I és com a la boca, és com un carmel que se't va desfent, no?
Aquest és molt xulo i a mi m'agrada molt. També tastarem un negre del priorat. O sigui, el que estem habituats a fer-ho com a negre, com a vi negre, doncs amb dolç, un raïm sobremadurat. Per tant, són suggerències i aprofitaré per anar a comprar...
Una garlanda, la garlanda seria la típica mona en el penedès, que seria aquest roscó que se li fa com una cresta a la banda de dalt, i un dels seus ingredients bàsics seria la metafalua. Per tant, quan l'obres, és com una espècie de... no és igual que un brioix, però es podria semblar...
Uau! És una explosió també aromàtica, espectacular, no? I amb cosetes de xocolata per acompanyar. Per tant, hi ha una idea, ara veurem si la gent s'apunta o no, i si no, potser serà el que ens menjarem a casa, amb la meva automona, que tinc el padrí una miqueta lluny, per tant, amb autoregalomona.
Ben fet, ben fet, això sempre està bé. Doncs ho hem de deixar aquí, Astrid, ens queda pendent en ampliant informació, ho farem la setmana vinent, si et sembla. I tant, no sé si vinc la setmana que ve. Feu pont? Nosaltres sí, eh? Nosaltres treballem. Ah, doncs jo també. Si jous al vespre, fins dijous a última hora. Llavors dimarts, dimarts no, que dic dimecres vinent, tornem a escoltar-nos aquí al programa. Doncs vinc amb totes les suggerències, que potser us dic d'això i això i això ja no queden places.
Home, seria meravellós que ens diguessis això. Sí, però buscarem data. Doncs tenim un parell, tenim un tast que ja l'estem dublant. Tasta cigues. Ah, mira. Vins escumosos catalans, que pot ser un corpinat o un clàssic penedès, versus xampany.
Oh, que bo, que bo. Magnífic, magnífic. M'agrada molt la idea i ja li donarem un cop d'ull perquè ja sabeu que la informació n'hi ha de trobar. Quedarà sense, no ho podràs vindre. Quedarà sense, quedant sense. Astrid Goldstein, una versada, cuida't. Igualment, adeu. Fem una breu pausa pels bolletins de les 12. Tornem de seguida amb el magazín de Matins de Ràdio Desveu.
i want to come on over
Bon dia, us informa Joan Bota.
El sindicat de llogateres exigeix que es compleixi la llei i que, com diu la normativa, s'eviti que els fons immobiliaris trossegin pisos per llogar-los com a habitacions, el que es coneix com a co-living o co-allotjament. L'entitat denuncia que això no ha passat en el cas d'un bloc del barri de Gràcia de Barcelona, on aquest matí s'havia de desnodar un inquilí. Finalment, però, aquest desnonament s'ha ajornat per la resistència de veïns i activistes. Barcelona, Anna Escura.
Bon dia. La decisió d'ajornar el desnonament l'ha pres la comitiva judicial perquè ha considerat que no era segur tirar-lo endavant. En Xema Escorça, el llogater a qui s'havia de desnonar, ha reaccionat així. Si avui hem aconseguit per aquest desnonament és precisament per la força de la gent que no es cometés el que hauria estat un escàndol, un desnonament per fer-hi uns co-livings il·legals.
La nova data partirà endavant el desnonament és el 15 d'abril. El portaveu del sindicat de llogateres, Enric Aragonès, ha enviat aquest missatge al govern i a les institucions. El que atura els desnonaments no són ni una inspecció d'última hora, ni un tuit, ni unes declaracions, sinó prohibir el negoci d'aquesta gent i, sobretot, que les lleis que s'aproven es facin complir.
Doncs bé, la Generalitat va enviar ahir els inspectors de l'agència de l'habitatge a aquest bloc del carrer Sant Agustí de Barcelona davant les sospites que la propietat efectivament s'està saltant la llei. Els tècnics hi van anar hores abans que estigués programat el desnonament i van revisar cada pis un per un i van comprovar si la suma dels lloguers d'habitacions superava el preu màxim marcat per la llei. Des de l'executiu adverteixen que el fons d'inversió s'exposa a multes de 90.000 euros per cada habitatge i fa només uns minuts el president Salvavilla ha promès madura contra casos com aquests.
Qui vulgui invertir en habitatge és benvingut si inverteix en habitatge per la gent vulnerable, en habitatge social. No qui vulgui invertir per es preocupar. El govern de Catalunya està inspeccionant aquesta empresa, no és el model d'inversió i de negoci que volem.
Més notícies, Natàlia Ramon. Esquerra Republicana i Junts s'han enganxat al Congrés pel decret anticrisi que congela els preus dels lloguers. Gabriel Rufián ha posat el mateix sac a Junts, el PP i Vox per anar en contra dels que més ho necessiten, mentre que Míriam Nogueres ha tornat a dir al govern espanyol que s'equivoquen amb mesures com aquesta. Congrés, Àngels de Fuente, bon dia.
Hola, bon dia. Mentre el decret llei de mesures fiscals té garantit la convalidació, demà sortirà endavant amb el vot favorable de Junts. Míriam Nogueres ha aprofitat el debat d'aquest matí per carregar de ple contra el decret de l'habitatge, una posició que ha provocat l'enfrontament amb el republicà Gabriel Rufián.
I amb les seves polítiques, les famílies i les empreses estan pagant la crisi mentre el govern es dedica a fabricar titulars. Si tumban este decreto, yo les deseo años de ostracismo político.
Des de sumar insisteixen que tenen un mes per negociar i buscar suports per treure l'endavant. Àngels, la Font de Catalunya, Ràdio Madrid. El Centre per la Defensa dels Drets Humans, Iridia, denuncia que la justícia espanyola obstaculitza de forma generalitzada la investigació de l'espionatge en Pegasus, un jutge de Luxemburg.
ha arribat a arxivar les diligències contra el grup irrealiar NSO i 3 dels seus directius perquè el jutjat de Barcelona, que havia de cursar l'ordre europeu d'investigació, no ha respost als requeriments. Barcelona, Jordi Corbalan. És el cas de l'advocat Andreu Bandereide, un dels afectats per l'espionatge amb el programari Pegasus, però no és l'única víctima que s'ha trobat amb el fet que jutjats de Barcelona han demorat la tramitació.
de les ordres europees d'investigació o, quan ho han fet, no han col·laborat diligentment en el procediment. Sònia Olivella és la coordinadora de litigis d'Iridia. Això és molt greu. Estem parlant que els nostres jutjats demanen cooperació europea a Luxemburg per després deixar-los activament sense resposta, fins que Luxemburg no té més opció que arxivar la seva pròpia causa. Jordi Corbalan, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Estamos hablando de una zona de paso y donde viven cetáceos porque...
Se generan unas corrientes que hacen que haya muchísima biodiversidad, con lo cual eso es alimento para peces, para cetáceos, sabemos que hay corales, que hay bosques sumergidos y todo eso está en auténtico riesgo.
Els bombers tenen sota control l'incendi en una empresa de reciclatge de materials del polígon Coll d'Alemanya de Granollers. El foc crema dos contenidors de bateries a l'exterior d'una nau. No hi ha ferits ni perill per la població. Granollers, Marta Vallès. Bon dia. El foc ha començat minuts abans de les 5 del matí i els bombers han impedit que sortís del recinte on cremen dos contenidors. Jordi Massagué, sots inspector i cap d'intervenció.
Són dos contenidors marítims de 40 peus, un que portava bateries de liti i l'altre de níquel cadmi. Llavors l'estratègia que hem fet és una estratègia defensiva, de deixar cremar, no hi ha afectació per persones, les lectures que estem fent de gasos amb els nostres detectors estan sortint totes negatives. Els bombers no llencen aigua als contenidors perquè els productes químics la contaminen i aquesta aigua després és un perill per al medi ambient. La resta del polígon de Coll de Manya treballa amb normalitat. Marta Vallès, Catalunya, Ràdio Granollers.
Peter Jackson, el director de la trilogia El senyor dels anells, confirma que treballa en una nova pel·lícula basada en els llibres de Tolkien i ha revelat que qui lidera l'escriptura del guió és Stephen Colbert, el presentador d'un dels late shows més coneguts dels Estats Units i fan confés de la saga. Ho ha explicat en una conversa a Instagram amb el cineasta neozelandès.
Ja saps el que signifiquen els llibres per a mi i també les teues pel·lícules, però el fet és que sovint em trobo rellejint els primers sis capítols que en el seu dia no van entrar en l'adaptació de la Comunitat de l'Anell. I vaig pensar, per què no fem una pel·lícula sobre aquesta història que encaixi en els llibres i també en la teua trilogia?
El film du el títol provisional del Senyor dels Anells, l'ombra del passat, i no s'estrenaria abans del 2028. Pel 2027 està prevista la pel·lícula sobre el personatge de Gòlum, que està desenvolupant actualment Andy Serkis, l'actor que el va interpretar a la trilogia original.
Ara als esports, Marcos García. El Barça femení reprèn avui la competició a les Champions amb l'anada dels quarts de final al camp del Real Madrid. A la ciutat esportiva Alfredo Di Stefano, l'equip de Pere Romeu recupera Quica i també Mapi León. La blaurana Vicky López comenta que jugaran contra el Madrid tres vegades entre Champions i Lliga en només una setmana.
Bueno, al final jugar tres partidos seguidos siempre es complicado, además. Más contra un gran rival como es el Madrid, pero bueno, creo que estamos centradas en el partido de mañana, que es el primero, y yendo poco a poco seguro que todo irá bien.
En Ciglès, avui es disputa la tercera etapa de la volta. 159 quilòmetres entre Montroig del Camp i Vila Seca. Tres ports de muntanya, un de primera, segona i tercera categoria. El francès Dorian Godon és el líder d'aquesta volta. El Barça de Bàsquet puja a la novena plaça a l'Eurolliga amb posicions de play-in després de guanyar l'EFES. Xavi Pasqual, entrenador del Barça de Bàsquet.
Sí, hem estat bastant concentrats tot el partit i trobant els referents que tenien una miqueta més d'avantatge i volcant una miqueta el joc allà. Sens dubte no és el partit més vistós que hem jugat, però sí que hem estat operatius i al final ens ha faltat una miqueta de tot per fer un partit una miqueta més complet.
Ahir el Blaugrana, 78 a 71 per el Barça, amb el Blaugrana-Claiburn amb 21 punts com a màxim anotador. A les Champions de Botarpolo, victòria del Barceloneta segona jornada a la Lligata de Quarts, 19 a 16 contra el Novi Beograd, i a les Champions d'Hockey Patins, Igualada Senomer. Avui, a les 9 del vespre, l'Igualada ja no té opcions de passar ronda. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 9 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. La factoria de teatre de la Taneu de Sant Jus portarà escena a l'obra Nebraska, els dies 8 de març a les 7 i 29 de març a les 6 de la tarda, en dues sessions d'una durada d'una hora i 30 minuts. El muntatge situa al centre el cas de Tom Martin, acusat del segrest i assassinat de 106 persones en un teatre que espera l'execució al corredor de la mort, tot i negar la seva culpabilitat.
La proposta planteja un conflicte judicial i moral a partir d'un cas amb proves incriminatòries, però amb el dubte sobre una possible condemna injusta. L'obra posa en qüestió la legitimitat de la pena de mort, confrontant la gravetat dels fets amb el debat sobre si aquesta pot ser justificable en qualsevol circumstància. El text és de Jordi Portals, periodista i guionista de televisió, amb una trajectòria de gairebé 20 anys i autorreconegut amb més de 20 premis de narrativa curta.
Les entrades tenen un cost de 8 euros per socis de l'Ateneu i 12 euros pel públic general i es poden adquirir a taquilla o a través d'antrapolis.com. I en cultura, el col·lectiu Cool Actiu organitza la Primavera Jam Session de circ i música que se celebrarà el 28 de març a la Sala Utopia del Casal de Joves de Sant Just amb una proposta gratuïta i oberta a la participació que combinarà música en directe i disciplines aèries.
L'activitat començarà a les 6 de la tarda i inclourà un espai d'entrenament a partir de les 7, amb possibilitat de practicar corda, teles, trapezi i cèrcol, així com participar musicalment. La programació preveu una sorpresa a les 9 de la nit, seguida d'un espai de sopar i begudes fins a dos quarts d'onze i el tancament de portes a les 11.00.
La sessió està oberta a persones que vulguin tocar instruments o fer acrobàcia sense necessitat d'inscripció prèvia. La barra romandrà oberta durant tota la jam i a partir de les 9 de la nit serviran biquinis amb recomanació de portafactiu. L'esdeveniment compta amb la col·laboració del casal de joves. I també en cultura, la conferència El Gaudí que no ens han explicat, se celebrarà el 31 de març a dos quarts de 7 de la tarda a la sala Isidore Cònsol de Can Ginestar, en una proposta centrada en la divulgació de nous continguts sobre la figura d'Antoni Gaudí.
La sessió anirà a càrrec de Joan Torres Domènech, estudiós de Gaudí, que ha desenvolupat una investigació basada en arxius i testimonis diversos per a portades inèdites sobre l'arquitecte. La conferència abordarà aspectes com la família paterna i materna, la formació, el pensament i l'obra artística, així com anècdotes contrastades de la seva trajectòria personal i professional. L'activitat és organitzada pel Centre d'Estudis Sant Justens i s'emmarca en la voluntat de difondre nous coneixements documentats sobre una de les figures clau de l'arquitectura catalana.
I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllatí de la UNA. Fins ara. Ràdio Taspers 98.1 Ràdio Taspers
La vida i l'esperança diu si pot tornar ja cap a casa. M'ho penso que tots oblidar tot aquest espectacle. Esperant que riguis d'una vegada. No, no sóc feliç al teu costat.
Podia viure sense tu, però me n'adono que no vull. Porto massa temps cansada de maravallar-me. He matat les papallones acostant-me per voler tocar-les. I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima cagar la vida.
A cagar la via. Rolloneres amunt, Don Chugorri, cantem aquí a la fresca.
Som la Coca-Cola i els mentos. Calypso, fusionat amb el mento. Sempre surt la teva cara quan d'altra cosa m'alimento. Estic ferit i tu ets la medicina. Com un gat amb llepula ferit. I tu quina llengua que tens i la cara i la tens. Que bonic quan te'n canjo rient. Quina puta raó.
Fins demà! Fins demà!
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa.
Generalitat de Catalunya, el govern de tothom. Smooth jazz. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Come on to my love.
Move Jazz Club. I esperem.
Seguim passejant per la nostra Rambla, seguim aquí a Ràdio d'Esverna al 98.fm i ja sabeu que al llarg del nostre passeig de 3 hores, des de les 10 del matí fins a la 1 del migdia, ens anem trobant amb històries que ens commouen i també que ens semblen interessants. És el cas de la propera història que ens explicarà en Xavier Mas de Xaixes, periodista internacional de la Vanguardia, ideòleg d'un projecte
que porta per nom la primera edició del Premi Jardinetto, en aquest cas per un món nou. És l'eslògan i vol premiar una periodista, que en aquesta primera edició del Premi Jardinetto volem saber una mica més sobre aquest premi. És interessant, hem estat llegint la nota de premsa abans d'entrar en directe, la veritat és que és una proposta bastant diferent. Saludem ja el nostre convidat d'avui, Xavier, bon dia.
Hola, bon dia. Benvingut al programa. Explica'ns una mica d'on neix aquest projecte. Mira, som un grup d'amics, bàsicament periodistes, escriptors també i artistes, que de fa un temps ens reunim un cop per setmana per dinar i fer tertúlia, perquè creiem molt en el diàleg i l'intercanvi d'idees, que això és el que ens uneix. I a partir d'aquesta iniciativa que va sortir al voltant de la figura del Joan de Sagarra,
el periodista Joan de Sagarra, que era amic nostre, i vam començar dinant amb ell, i vam morir fa ja un any, i hem seguit les trobades setmanals, amb aquest esperit humanista del diàleg, la conversa i l'intercanvi d'opinions que ens enriqueix a tots. Permet-me ser una mica tafaner, en aquests dinars, a qui ens podríem trobar, per exemple? Qui quedeu per dinar? Mira, per exemple, un escriptor com l'Ignacio Martínez de Pisson, o com el Jordi Soler,
un compositor de música com l'Alfonso Vilallonga, que ha fet moltes bandes sonores i ha guanyat golles, periodistes també com el Joaquín Luna, el Víctor Amela, també de La Vanguardia, el Santiago Tarín, Blanca Cia, escriptores com la Paolo Ixarac, que és argentina però que viu a Barcelona, Berta Mercè també, la filla del Juan Mercè, que també és escriptora,
Marina Oroza, que també és poeta, Justo Almendros, que és un gran artista. Aquesta mena de gent. Clar, i com heu vagat conformant aquest grup de persones? Mira, doncs una mica al boca-orella, perquè vam començar que érem quatre, l'Ignacio Martínez de Pison, el Poldo Pomés també.
que és fotògraf i cineasta, i jo mateix, i vam anar afegint amics, i hem creat ja un grup més nombrós.
en aquest cas els dinars es celebren en un restaurant concret que és el Jardinetto i aquí és on es donen a terme aquests premis entenc que una mica d'aquesta necessitat neix de dir home estem quedant de forma recurrent estem ampliant una mica també visions perquè m'imagino que en aquests dinars també parleu, discutiu o debatiu opinions i també és enriquidor per aquells que formen part de la vostra taula
I a partir d'aquí, més la idea de fons premis. Exactament, no? Mira, el Jardinet és un restaurant que té més de 50 anys, és un restaurant senzill, però molt modern alhora, no? I on s'han aplegat tradicionalment, doncs, escriptors, gent de l'arquitectura, del disseny, de la fotografia, periodistes...
I ja n'hi havia una mica aquest caliu de l'intercanvi d'idees. Llavors nosaltres vam pensar que podríem fer un pas més enllà i ja que nosaltres aprofitem el diàleg i la força de la paraula per enriquir-nos, poder amb aquest premi jo crec que rendir homenatge a persones que hagin contribuït a un món millor. I què vol dir un món millor? Doncs vol dir un món bàsicament d'enteniment.
no vol dir un món ni més tecnològic ni més ecològic. És un món més d'enteniment entre les persones de diverses opinions. I jo crec que és un pas necessari, sobretot en aquests temps tan, diguem-ne, sarosos, on ningú sap ben bé on està la veritat i la mentida. Jo crec que posar aquí una mica fil a l'agulla aquest diàleg és important.
I en aquest cas, aquest any, qui premiareu? Qui serà el premiatò premià d'aquest Premi Jardinetto? Mira, ens fa molta il·lusió que aquest any, aquesta primera edició, se la porti una periodista d'origen francès, però fincada ara a Barcelona, que es diu Marianne Pearl. Ella és una periodista que ha dedicat tota la seva trajectòria professional a defensar les persones que no tenen veu, a posar en valor...
sobretot la dona, la dona que ha lluitat en el seu entorn per fer una comunitat millor, i ella, per exemple, té un llibre que és En busca de l'esperança, on va recórrer el món buscant aquests exemples de dones líders dins la seva comunitat. Ella també va patir una tragèdia molt forta, fa 25 anys ara, quan va perdre el seu marit. Ella i el seu marit treballaven llavors pel Wall Street Journal,
i el 2021 tot just Al-Qaeda havia comès els atemptats de l'11 setembre contra les Torres Bessones de Nova York i també contra el Pentàgon a Washington. Llavors ells van anar a Karachi, al Paquistan, a fer un reportatge sobre els orígens del jihadisme, quins eren els motius que tenien els jihadistes per cometre aquests atemptats. I estan allà, el Daniel, el seu marit, el Daniel Pearl, va ser segrestat per una d'aquestes cèl·lules terroristes
va ser torturat i finalment va ser degullat. I van gravar, els terroristes assassins van gravar aquesta execució amb un vídeo que després es va difondre. D'aquesta tragèdia, la Marian Pearl va treure una lliçó molt important, que és que podem triar el camí de la venjança, de la fúria, de la força, podem triar el camí del diàleg. I ella va triar el camí del diàleg i una vegada que el Rafet va iniciar
Diversos projectes d'enfortiment d'aquest diàleg, com tu deia, en projectes concrets, com aquest de la dona, està fent una biografia ara, per exemple, d'un activista palestí, Abu Awa, que és un dels lígers del moviment palestí a favor de la creació de dos estats, d'un estat palestí en convivència amb l'estat d'Israel,
Jo crec que aquests exemples són molt bons i són aquestes figures les que ella vol destacar. Jo crec que es mereixerà d'aquest premi perquè coincidís molt bé amb la nostra perspectiva del que ha de ser al món.
Aquest primer Premi Jardinetto, que en aquest cas ja té persona premiada i que ens has definit molt bé la seva trajectòria. Una periodista, com comentaves, va triar aquesta porta del diàleg i de la pau envers aquesta frustració que podia sentir de manera més que justificada per aquesta situació amb la que es va trobar fa més de 20 anys.
Avui estem parlant amb en Xavier Mas de Xaixas, estem fent aquest descobriment sobre aquest restaurant, el Jardinetto, i també tots els pensadors, periodistes, artistes, que s'hi apleguen de forma recurrent en aquest restaurant per xerrar i que d'allà va néixer aquesta primera edició dels Premis Jardinetto. Com s'està bolcant el restaurant amb tot això? Perquè m'imagino que d'alguna manera...
el restaurant deu estar implicat amb això
Sí, evidentment, el restaurant acostuma a fer tertúlies també, els dilluns, el vespre, un cop al mes també hi ha una tertúlia sobre un tema determinat, o sigui, ja té aquesta tradició d'organitzar aquesta mena d'actes, està evidentment encantat i participa amb cor i ànima, el restaurant el porta, diguem-ne, el Poldo Pomés, que és amic nostre i que està dintre la tertúlia, o sigui que amb més implicació impossible.
Doncs avui hem fet una descoberta aquí a la Rambla, hem pogut descobrir aquest premi Jardinetto. Entenc que serà un acte que es durà a terme si no va gerrat el 9 d'abril, en aquest cas serà un acte tancat o serà obert? Com es plantejarà l'esdeveniment? Mira, farem un acte al matí que serà obert,
com un esmorzar a quarts d'onze on estarà la Maria en pèl i jo crec que podrà ser entrevistada o podré conèixer qui vulgui venir a conèixer-la i després al vespre farem un acte que serà dintre la capacitat del restaurant o sigui que la gent que hi capiga dins del restaurant farem un acte en allà li entrenarem el premi jo crec que serà molt maco i farem una gran xerrada col·lectiva per celebrar-ho
Què creus que aquest tipus de premis d'iniciatives, Xavier, poden aportar al panorama de Barcelona? Un panorama que està en tota l'estona en moviment, un panorama emergent, un panorama que demana també noves veus?
Mira, jo crec que tothom, tothom dintre de la seva comunitat, la seva zona vital, no?, que seria la feina o seria l'esbarçó, els amics, allà on va fer esport, pot, diguem-ne, marcar una diferència, no? I jo crec que això s'ha de celebrar, i podem celebrar-ho de moltes maneres, eh?, fent unes birres o anant a un concert o...
però crear aquesta comunitat de celebració, de posar en valor tot allò de bo que tenim, jo crec que és molt important perquè estem molt dominats per la negativitat, no?, les guerres, les crisis, aquest món que no sabem cap on va, doncs dintre d'aquest món que no sabem cap on va hi ha persones que estan al nostre voltant i que som mereixedores d'un reconeixement, no?, i jo crec que és el que nosaltres hem fet i jo crec que aquestes veus, no?, que hi ha a Barcelona, hi ha a
sobretot a Catalunya, però també altres indrets. Aquestes veus s'han de posar en valor i jo crec que si prestem atenció, podem canviar moltes coses de la vida quotidiana i ser una mica més feliços. Al final nosaltres ens reunim per parlar perquè ens fa feliç. La felicitat és compartir. Jo crec que ningú pot ser feliç sol. En canvi, jo crec que trobar-nos en un ambient de cara a cara i fugint de les pantalles
i veure'ns les cares i poder comentar coses, això és una felicitat que és fàcil de gaudir.
Doncs la importància de compartir, que també es veu plasmada en aquests Premis Jardinet, en aquesta primera edició del Premi Jardinet per un món nou, i que amb ganes i amb il·lusió, en aquest cas, guardona Marine Pearl per aquesta història, per aquesta trajectòria, per aquesta feina periodística que ha fet al llarg de tots aquests anys.
Xavier Mas de Xaixes, gràcies per atendre'ns en aquests minuts aquí a Ràdio d'Esvern i per explicar-nos també la vostra història. Gràcies a vosaltres. Bon dia.
Doncs més, que interessant aquest projecte que, com dèiem, arriba a la seva primera edició a Barcelona, un projecte que ha nascut en un restaurant amb diverses veus que s'han posat d'acord per premiar, en aquest cas, la periodista Marín Perl, que tindrà aquest reconeixement per la seva trajectòria periodística. Fem una pausa musical, tornem de seguida amb Cou Schelling, en Fran Rigol.
Fins demà!
You know these reckless thoughts about following you I've fallen for you Whatever you do Cause baby you've shown me so many things that I never knew Whatever it takes Baby I'll do it for you
Fins demà!
Els dimecres a les deu de la nit, fabricants de cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogolet i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom.
Cinc minuts passen de dos quarts d'una del migdia. Marxem ara a parlar de co-shaling. Marxem a saludar en Frank Rigol. Frank, bon dia.
Hola, bon dia, Dani, bon dia a tothom, què tal? Bon dia, benvingut al programa una setmana més. Parlem avui a l'espai de co-shelling sobre la massa acrítica. És el tema que vols posar avui sobre de la taula. Hi ha molta teca, tenim 25 minutets, o sigui que tenim temps per comentar-ho i també fer-ho amb profunditat, però m'agradaria saber per on vols començar. No sé si vols fer una petita introducció del tema, perquè crec que és un tema bastant dens avui.
Sí, gràcies, Dani. La veritat és que és un tema dens en el sentit que jo trobo que és un tema molt interessant perquè quan dic massa, massa a crítica, aquí vull posar de relleu que precisament quan tu t'integres dins aquesta massa, jo quan parlo en el meu article de massa,
que quedi clar que em refereixo a una agrupació, a un col·lectiu de gent, un grup de persones, que per alguna causa o per alguna meta o fi passa d'alguna manera a integrar-te dins d'aquesta ideologia, organització política, econòmica, social, cultural, en fi, qualsevol mena d'organització,
que tingui unes idees o que tingui un ideari, que tingui una implantació ja, doncs què passa? Que tendim d'alguna manera a renunciar a l'opinió pròpia o a la visió pròpia que un té de les coses per passar, és com una suplantació, no? Passes a acollir la mentalitat d'aquell grup o d'aquell col·lectiu, no?
Efectivament, sí, sí. És un tema amb moltes aristes. Jo crec que aquí podem veure moltes diferenciacions, molts temes que potser matisarem o que comentarem una mica...
més amb lupa, perquè senzillament el tema de la massa crítica, quan el parles per sobre, doncs senzillament seria una mica això, la quantitat mínima de persones necessàries per a un fenomen determinat es produeixi. Així és com comences tu l'article i senzillament aquí podem trobar bastant la seva definició.
Però moltes vegades el que veiem també en la societat és com un individu actua igual o d'una forma molt semblant que una comunitat, que un conjunt de persones, tot i que ho fa de forma individual. Això també és interessant, veure com d'alguna manera, en format fenomen, hi ha generacions o hi ha col·lectius de persones que actuen de formes molt semblants respecte a una cosa, no?
Clar, sí, sí, jo crec que precisament, mira, jo crec que el problema, Dani, potser soc una mica radical amb aquests plantejaments i jo entenc que a vegades pot semblar, però clar, la gent no ens donem compte i a vegades militem amb una sèrie d'idees o religió, una religió la que sigui, no dic quina, i automàticament fem un viatge de...
d'alguna manera alienament de la persona individual per passar a pensar com a grup, a formar part d'aquella idea, d'aquella religió.
Jo no tinc res en contra de cap religió en concret, però sí que és veritat que tota comunitat ideològica, perquè sí, totes les comunitats o organitzacions tenen una certa ideologia, doncs implica una certa obediència, una certa disciplina, un ideari que has de defensar unes creences, religioses o no,
que has d'acollir i que has d'integrar perquè formes part d'aquella comunitat. Aleshores, doncs, jo dic en el meu article, Dani, la gent que sigui religiosa o que sigui molt militant d'una organització política o social o d'un club o de qualsevol entitat que impliqui un col·lectiu,
doncs no és dolent pertànyer en aquesta comunitat, en aquest grup de gent sempre quan siguis conscient del que suposa formar part d'aquest grup m'explico és a dir, tu hauràs d'afançar un ideari col·lectiu que potser no és ben bé el teu o fins i tot vaig un pas encara una mica enrere és a dir, tu no et dones compte que estàs assumint un ideari que potser no és el teu aquesta seria la qüestió, no?
I al final, per què vaig en aquest article? Per què dic això? Perquè molta gent no sap d'alguna manera defensar les seves pròpies causes, les seves pròpies idees i necessita identificar-se amb un partit polític, amb una religió, amb una organització cultural o social o econòmica, el que sigui.
És a dir, jo sé què he fet de la meva vida, però m'he afiliat aquí, he militat allà, soc seguidor creient d'una religió concreta, doncs potser busquem consol en aquestes comunitats religioses, consol, companyia, escolta, tota una sèrie de coses, però...
que ja les portes tu, és a dir, has d'anar a parar enllà perquè no pots estar sol perquè no t'escoltes o necessites algú que t'escolti, m'explico o no? És a dir, al final tu acabes amb una organització o amb una comunitat religiosa o no perquè no saps què fer-ne de la teva vida, perquè potser no et responsabilitges de la teva vida, d'estar en solitud, d'estar sol i de tirar endavant la teva vida i necessites...
com t'ho diria jo, tenir el missatge que et dona aquella organització. Clar, però al final, abans plantejaves un tema que a mi em sembla interessant, és que tot i estar a sota del mateix paraigües, cadascú té una idea i pot sostenir idees o objectius a la vida diferents, és a dir, tu pots estar dins d'aquest paraigües, parlaves de temes religiosos, polítics, però també...
per exemple, esportius, no? Tu pots ser, per exemple, culer, no? I no té res a veure un culer, un aficionat que potser no veu cap partit però sent molt culer, a un que veu tots els partits, a un que els veu tots en el camp, a un que és l'extremista, vull dir, al final cadascú, tot i que ens uneix el mateix que és, el mateix equip de futbol que en aquest cas és el Barça, doncs
Tot i això, cadascú ho viu d'una forma diferent, té uns límits, té uns objectius, etcètera. I això són coses que, tot i parlar de conjunt, parlar de col·lectivitat, també són molt individuals, perquè al final som individus.
Sí, sí, però fixa't que m'està molt bé aquest exemple que has posat tu. Jo crec que l'hem posat ja aquest exemple en altres sessions que hem tingut del programa. El típic tema del club de futbol o del partit polític. Aleshores, si ets republicà, ara per posar un simil als Estats Units, doncs republicà o demòcrata, o d'ereta o d'esquerra és igual.
Fixa't tu que la gent que milita sobretot, quan dic militar vull dir que tenen carnet de partit o en aquell club, la majoria de persones tenen la gran necessitat d'imposar les seves idees a l'altre, a l'altre diguéssim, al polo posat. És a dir, si tu és la Barça has d'imposar la teva afició és més gran, el teu club és millor...
és més centenari, o té més solera, o és igual, o té millors jugadors. Al final, és la necessitat... És a dir, el pertany a organitzacions així, d'alguna manera tu et transforma, no?, perquè et deixes de... o passes a adquirir, o a més de defensar una posició, no?, que sempre es contraposa a una altra, no? I això crea conflicte sempre, no?, sigui polític, esportiu...
o del color que sigui. Estats Units també es donen moltes bufetades, parlant d'això entre demòcrates i republicans. Jo el que vull dir és que si tu pertanys a aquestes organitzacions però ets ben conscient que això a tu no et canvia com a persona i que tu pots en un moment donat defensar l'ideari o la posició d'aquella organització,
sense tu desidentificar-te com a persona, doncs endavant. Quan et desidentifiques o quan perds la teva identitat potser, doncs quan has de recórrer l'insult, has de recórrer el despreci, el menysteniment de l'altra part.
no sé, veus afeccionats d'un club de futbol bojos, dient autèntiques barbaritats a l'àlbit, a l'equip rival, doncs home, allò transforma-t'ho, no? I dius, ostres, es veu molt clarament, si aquesta persona la conec fora d'aquest entorn i és una persona molt assenyada, potser que no insulta i que no és així, però en canvi hi ha
es transforma en aquell entorn i això és el que vull dir quan et desidentifiques quan passes a formar part d'aquesta organització que et dona com aquesta mena de plus o poder extra o et sents com més empoderat per dir el que et passa pel cap el primer
Això és el que jo dic. Aleshores, la gent que va a veure el seu partit i que es comporta igual fora que dins del camp, segurament aquestes persones són realment potser molt més suporters d'aquell club...
Però això no fa que perdin, diguéssim, la seva essència. Hem parlat més d'una vegada del respecte i també de la coherència, de ser coherència també conseqüent amb els actes de cadascú. Hi ha un fragment d'aquest article de Massa Crítica, Massa Acrítica, que ens planteges avui, que és aquest tema, que diu així. Diu, moltes persones reivindiquen més llibertat, però en el fons la temen, perquè no saben què fer amb ella.
És molt interessant, això. És molt interessant, perquè jo crec que vivim en un món en què s'exigeix molta llibertat, no? Amb parella, no? Per exemple, ah, no, però jo vull el meu espai, jo vull la meva llibertat, jo vull no sé què. A la feina, no? És que jo vull la meva llibertat per entrar i sortir quan vulgui, o el que sigui. O amb la família, amb els pares, no? Jo vull la meva llibertat. I penso, reivindiquem a vegades coses sense saber el que reivindiquem?
Clar, jo crec que una mica sí. Jo, Dani, diria que sí, perquè realment... És a dir, el problema és que jo crec que hi ha molta gent que no sap què fer amb la seva llibertat. És a dir, quan la tenen, la temen, no? Quan la tenen, la temen, no? És allò que dius, ostres, jo ara què faig? Ostres, doncs busco pertànyer a algun lloc, no? És curiós perquè les persones tenim aquest
Aquesta mena de desig que existeix, de pertença a alguna cosa, alguna idea, algun club, alguna organizació, alguna comunitat, alguna creença. Necessitem d'alguna manera afiliar-nos a alguna cosa perquè no sabem què fer de la nostra llibertat. Jo crec que precisament la teva llibertat la perds quan tu deixes de ser la persona que ets per passar dins d'aquesta massa acrítica que dic jo.
Jo crec que l'essència es perd aquí. A no ser, insisteixo, que tu siguis molt conscient, molt conscient de la teva identitat com a Dani o Frank Rigol, no es perd pel fet de pertany a aquesta urbanització o a aquesta comunitat. Aleshores, doncs, jo crec que aquí és l'interessant el que dius tu de la coherència i després també la necessitat, la solitud. Necessitem
estar a les xarxes socials, seguir determinats referents o influencers o el que vulguis, no? Sí. Aleshores, ostres, no, aquest és... Jo va mort amb aquest referent, no? Amb aquesta... No, no, escolta, aquest és el líder polític, el millor, el més... Escolta'm, no, vull dir, és que no, no. Jo crec que això no és defensar les idees, potser acabes defensant les idees d'un altre, no?
I pel camí tu t'has perdut. Pel camí tu has deixat de ser Dani o Frank Rigol per ser el que aquella persona representa, no? O perquè aquella persona vol, no? Aleshores, doncs, és per això que dic això, que la llibertat, molta gent demana molta llibertat però després no sap què fer-ne, no? No sap què fer-ne, o sigui, vull llibertat però en canvi vull que la meva parella, escolta,
no surti, no vagi amb no sé què, doncs no m'agrada que faci la vida que ella vol o jo voldria que estigués més aquí. No sé, dius vull llibertat per mi però pels altres no. Correcte. Aleshores, doncs, és curiós aquesta incongruència que ens genera aquesta suposada llibertat que cada dia reivindiquem més. Doncs, bueno, doncs...
perquè la vols la llibertat si no l'exerceixes si després acabes desdibuixant-te doncs no sé massacrant a la gent que pensa políticament diferent com tu o massacrant a la religió diguéssim que és oposada a la teva o a la teva parròquia o la teva verge és més santa que la de l'altre poble al final fixa't que és un món de pols oposats
que l'únic que porta és conflicte. Separació i conflicte, divisió, no? Això és el que realment divideix una societat. Clar. I tu creus que això va relacionat també a una falta d'empatia en el món actual? Empatia... Uf... No ho sé si seria un tema d'empatia, Dani. No sé si seria un tema de... De poder empatitzar amb l'altre, no? D'entendre amb l'altre i potser reservar-nos aquell comentari o entendre que potser l'altra persona està en aquell moment o en l'altre. No ho sé, eh?
Jo diria empatitzar amb tu i entendre't tu primer, no? Perquè dius, per què segueixes determinat líder, no? O sigui, realment això és el que et neix a tu? O és que has anat a buscar allò perquè no saps què fer de tu mateix? M'explico, no? És a dir, jo aquí en l'article dic, és la interioritat el que determina la teva experiència i no la teva experiència el que determina la teva interioritat, no? O sigui, clar, avui en dia estem en una societat que és el contrari, és el segon, eh? És...
Jo, la meva experiència determina la meva interioritat. Doncs no, primer has de ser tu, persona, i després has de fer, no? No al revés, jo experimento molt i gràcies a aquestes experiències soc qui soc. No, no, no, és al revés, tot just. O sigui, tu has de ser i després també has d'experimentar, no? Aleshores, la gent es perd i no troba sentit i no sap què fer d'aquesta llibertat perquè no sap qui és.
perquè necessita afiliar-se a alguna idea o a alguna cosa, perquè no suporta la solitud, no suporta que ningú l'escolti, i és un treball, jo crec, d'un mateix, de treballar-se a un mateix. Això és el més important. I quan dic massa crítica, dic clar, la massa crítica, quan tu estàs en una organització, sigui del caire que sigui, ara vull generalitzar, però
Però normalment dic que critica perquè realment els individus perden llibertat perquè han d'acabar defensant l'ideari del grup, de la massa, del col·lectiu. No pots defensar la teva i quan defenses la teva pròpia et fan al carrer, et conviden a marxar, no?
Sí, sí, totalment. Doncs avui estem parlant de massa crítica, ho estem fent amb Frank Rigol, com fent cada 15 dies l'espai de co-sharing, i ja per anar tancant una mica aquest espai, per anar buscant una mica les conclusions del programa d'avui, llegirem una frase de Joan, que en aquest cas està estret de l'Evangeli, que diu Estaré en el mundo sin ser del mundo. Això ens passa molt actualment?
A mi m'encanta aquesta frase de l'Evangeli perquè és que realment seria la millor manera d'estar en el món jo crec que és aquesta, no? És estar en el món però sense ser del món. Què vull dir amb això? Home, doncs, és el que estem dient, no? Escolta, doncs, el món ja ha sigut sempre, no? Organitzacions col·lectius, líders que mouen a gent, no? Doncs,
Doncs segueix aquest líder, si vols, no? Però, escolta, no perdis el cap per aquest líder, tampoc, no? És a dir, què vol dir perdre el cap? Que deixes de ser tu per ser aquell referent que tu segueixes o per defensar els ideals d'aquella persona i no t'has donat compte i tu ja t'has perdut. Ja no ets qui eres, no? Perquè has deixat de ser tu per ser el que aquell diu que has de ser o defensar allò que diu aquell que has de defensar, no? Aquí està, jo crec, el drama, no?, de...
De tot plegat. Per tant, jo crec que has de conèixer tot el que hi ha al món, que està molt bé, tots aquests col·lectius, aquestes comunitats, has d'experimentar, està bé que ho experimentis, però sense que això suposi que tu perdis la teva essència, la teva pròpia identitat com a persona, no? Si ho fas així, jo crec que estaríem amb això d'estar en el mundo, però sin ser del mundo, no?
Jo crec que és una certa aquesta cita. Sí que és veritat que és potser una mica així animàtica o una mica potser difícil d'entendre, però jo crec que en aquest cas, quan parlo de massa crítica, parlo d'això, de dir que els individus ens perdem. Bé, jo en un article ho dic, el David R. Hawkins, que l'he anomenat moltes vegades...
que parla dels grans fanàtics, dels grans líders fanàtics que de tota la vida han mobilitzat milers o milions de persones, que realment són líders amb un missatge que enganxa molta gent i aquesta gent sobretot són persones que diu ell amb emocions i energies baixes. I aquests líders troben en aquesta gent
un col·lectiu molt important per reclutar per les seves idees, els seus interessos o els seus fins. Això ens pot ressonar bastant, eh? Sí.
però ressona bastant perquè estem vivint un moment molt convuls a nivell polític i ja no només aquí a casa nostra sinó al món i veiem això, veiem com grans figures grans líders prometen els grans canvis i canvis estructurals i canvis realment
que alteren la composició en molts àmbits de les persones i de la forma de fer que ha tingut aquell país o aquell estat durant aquell temps i realment el que ens hi trobem és això, molta gent que com a borregos segueixen o seguim allò que ens diuen perquè al final el que demana la societat, el que demana la humanitat de tant en tant són canvis
Però ens costa mirar enrere i veure que aquells canvis ja hi han sigut abans i que a vegades no han sigut cap a bé. Clar, exacte. Si l'història n'està farcida de líders megalòmens que han fet autèntiques animalades. I ara tu obres les notícies i més al diari hi ha desenes de persones, líders polítics,
o referents, és igual, en el món, que realment estan moguts pel seu propi interès, no? I, bueno, si és del seu interès, doncs ells sabran, no?, problemes que arrosseguen a moltíssima gent al darrere, no? Aleshores, doncs, clar, aquí està el problema, no?, mobilitzar les masses, aquestes masses que jo deia, és a vegades, ostres, donar-te'n compte que dius, carai, no ho sé...
planteja't realment si tu estàs aquí perquè realment és el millor que et convé, o és el que realment et convé, o realment és el més saludable per tu. La gent diu, ostres, que em genera incoherència a la meva vida, no soc feliç i tal, potser és que estàs seguint una ideària, una gent, una organització, estàs defensant les idees que no són les teves, que no són, no van amb tu.
Què passa? Que ens trobem a la societat que si tu no votes, si tu no tens xarxes o no tens seguidors o no segueixes a segons qui, no ets ningú, no? O sigui que estem arribant al borreguisme aquest, no? Si no segueixes a la gran multitud, doncs sembla que siguis un bitxo raro, no?
Doncs, Frank, ho hem de deixar aquí. Ens queda un minut i escaig per arribar a la una del migdia. Moltíssimes gràcies per l'espai d'avui de Coushailing. Ens escoltem en un parell de setmanes. Molt bé, estupendo. Gràcies a tu, Dani. Gràcies a tothom. Una abraçada. Que vagi molt bé. Adéu, Frank. Merci. Adéu, adéu. I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimecres 25 de març del 2026. Avui hem parlat de les notícies de Sant Just, també he fet un repàs a les portades dels diaris i hem parlat d'efemèrides i del temps. A la segona hora entrevista del dia avui hem parlat amb Joaquim Asso de l'associació...
de veïns de Camp Roig, després de la seva dissolució. També hem parlat d'altres qüestions aquí al programa. Com sempre, les podeu recuperar al www.radiodesvent.com, al podcast. I res, nosaltres només ens queda desitjar-vos un molt bon dimecres. Ara, informatius, tot seguit la programació habitual d'aquesta casa. I ja sabeu, a partir de les 5, el refugi amb Jaume Lies. O sigui que nosaltres ho deixem aquí i demà ens hi tornem a posar a l'esteu del matí. Que vagi bé, una abraçada. Cuideu-vos.
Fins demà!