Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
No esperis que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la ràdio d'Esbert, el magassin matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria García davant els micros.
De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'Esbert.com.
A la ràdio passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justenc.
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la ràdio d'Esbert, i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esbert.
No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Bon dia Sant Just, passen 11 minuts de les 10 del matí d'avui, dimarts, 12 de març.
Benvinguts i benvingudes a la Ràdio d'Esbert, el magazín matinal de Ràdio d'Esbert.
Es deu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres, de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, la Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb les efemèrides del dia i l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim a la Sandra Serranó i al Nacho García,
que són bibliotecaris d'aquí, la Biblioteca Joan Margarit de Sant Just.
Ells ens explicaran les properes novetats, activitats i tallers que es faran a la biblioteca.
Tot seguit ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores.
Concretament passarà l'Associació de Gent Gran de Sant Just,
amb qui estarem parlant també de les properes activitats que tenen com a entitat.
I després ja a partir de la tercera hora, a partir de les 12 i 10,
tindrem a l'Elvira Sánchez, que és dietista i nutricionista,
amb qui avui parlarem de les intoleràncies alimentàries i les al·lèrgies.
Acabarem l'hora, això sí, amb en Arnau Consul, de la llibreria que el llibre té.
Ell, cada dimarts, ens fa una recomanació literària.
Ens porta el llibre de la setmana, aquí a la ràdio.
Vinga, doncs tot això serà el que tindrem a partir d'ara.
No marxeu, que comencem!
Vinga, doncs tot això serà el llibre de l'Elvira Sánchez.
I ara deixem sonant una nova de Taillets i Saxeni, que es diu Grup de Pop.
I ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares.
Cantem cançons d'amor, d'històries inventades.
Tenia un grup de rock, no veníem a entrades.
No sé com he acabat aquí.
I ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares.
Cantem cançons d'amor, d'històries inventades.
Tenia un grup de rock, no veníem a entrades.
No sé com he acabat aquí.
I ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares.
Tenia un grup amb els col·leus.
Amb quatre assajos setmanals.
Imblomitzaven, feien pena.
Però ens era igual, ens era igual.
I ara tenim 200 temes.
Un disc d'amor penjat per aquí.
I hem fet el pop, el nostre emblema.
Molt aviam vas quan no era crema, però ara sí.
Ara tinc un grup de pop que li agrada als teus pares.
Cantem cançons d'amor, d'històries inventades.
Tenia un grup de rock, no veníem a entrades.
No sé com he acabat aquí.
I ara tinc un grup de pop.
Aquesta meló ja em sonava d'una cançó del 2005.
Em diuen que ell ja tocava.
Que surtis un altrecit, un altrecit, un altrecit, un altrecit, un altrecit, un altrecit.
I ara tinc un grup de pop que li agrada als tus pares, cantem cançons d'amor, d'històries inventades,
tenia un grup de rock, no veníem entrades, no sé com he acabat aquí.
I ara tinc un grup de pop, que li agrada als tus pares, cantem cançons d'amor, d'històries inventades,
tenia un grup de pop que li agrada als tus pares.
Ara mateix, passant un parell de minuts d'un quart d'onze del matí,
passem a fer les notícies de Sant Jús, l'actualitat del poble amb la Mariona Sales.
Bon dia, Mariona.
Bon dia, Núria.
Saps que acabo de descobrir a Twitter?
Digues.
D'on ve el nom de Collserola.
I d'on ve?
O sigui, és un pas com de deu noms.
Sí, sí, sí, sí, sí.
Al principi es deia Areia.
Llavors, d'Areia va passar Areola.
Al principi què vols dir? Fa quant?
Doncs no, no sé, la veritat.
Diu, Phil, això ho ha posat una compta de Twitter d'aquí de Sant Just,
que ha retuitejat un altre conte que es diu Efemèrides d'Arquitectura,
que és molt coneguda, que jo també, a més a més, segueixo perquè és molt interessant.
I la persona que porta Efemèrides d'Arquitectura és de Sant Cugat
i explica que ha après també d'on ve aquest nom de Collserola.
Diu que més valtar que mai.
I és un fil de deu passos que van formar el nom d'aquesta serra mig ballesana, mig barcelonina.
i diu Areia, Areola, d'Areola va passar Erola, d'Erola va passar Ipsa, Erola,
després de Sa, Erola, després Sarola, Coll de Sarola, Coll, Sarola i finalment Coll, Sarola.
Sí, sí, m'està escrit i és impactant veure com passa de Collserola, o sigui, d'Area a Collserola.
Bé, anècdotes a part, comencem amb l'actualitat d'avui, dimarts.
Doncs mira, comencem dient que a Sant Just ja s'ha reduït la pressió de l'aigua
en resposta a la sequera que està afectant Catalunya.
Llavors, a partir d'ahir, 11 de març, ACBAR i l'Areia Metropolitana de Barcelona
han implementat una reducció de la pressió de l'aigua en totes les llars del municipi
en una mesura que busca conservar els recursos hídrics.
Aquesta reducció d'un quilo i mig per centímetre quadrat
és part del Pla Metropolità de Contingència Operacional en Temps de Sequera
aprovat per l'Areia Metropolitana.
i l'objectiu, doncs, el que deia, és minimitzar el consum d'aigua
per poder estirar els recursos en cas que les condicions no millorin a mig termini
i, tot i així, tot i la reducció, no s'espera que aquesta sigui perceptible pels habitants.
Jo no ho he notat, Mariona.
Jo perquè ara no vi que a Sant Just, però...
Jo et dic, no ho he notat.
O sigui, tampoc és que hagi tingut oberta aquí l'aixeta com per anar comprovant si...
Però bé, vull dir, aquest matí m'he raspallat les dents i tot normal...
I no has notat res estrany, no?
No he notat res estrany.
La dutxa també, vull dir...
Doncs això, en principi, no s'hauria de notar.
Doncs no, ja et dic jo que no.
No sé que hi hagi algú que s'hi fixi molt o que ho tingui allò molt mil·limetrat,
però no, realment no es nota.
Doncs bé, i a més a més, els domicilis de l'àrea metropolitana que superin el consum d'aigua establert,
que és 200 litres per habitant i dia,
rebran una comunicació per correu postal sol·licitant que redueixin el seu consum.
També se'l recordarà les prohibicions establertes per decrets de seguida de l'Agència Catalana de l'Aigua,
com ara omplir piscines privades, regar jardins particulars
i rentar vehicles, excepte en establiments especialitzats.
I també cal dir que l'Ajuntament disposa de la potestat d'obrir expedients
als usuaris que incompleixin amb aquestes normatives,
podent resultar fins i tot en sancions econòmiques.
Pel que fa al consum d'aigua municipal,
l'Ajuntament ja ha aconseguit reduir el 60% del consum d'aigua des del 2022,
gràcies a diverses mesures, com l'eliminació del rec per netejar carrers,
la minimització del rec a zones verdes,
i a més s'ha fet una inversió de més d'un milió d'euros
en la millora de la xarxa de subministrament.
Per tant, ara també el que toca és ser conscients des de casa.
Sí, sí, sí.
Esperem que no hagin d'arribar al punt de les sancions econòmiques.
Però bé, si es dona el cas, no?,
de que s'etecte que algun allar té un consum...
Sí, de fet, aquí a Sant Jús,
més de 800 habitatges tenien un consum elevat.
Sí, sí, sí.
I esperem que a partir d'aquestes mesures
i que es comencin a rebre aquestes cartes als domicilis,
de dir, ei, t'estàs passant...
Home, tots aquí apretant-nos, no?,
fent mans i mànigues.
Exacte.
A veure, que tampoc és el punt, eh?
Però bé, allò, intentar...
Tots aquí dutxar-nos un dia a la setmana
i la gent que vine al Jardí Verde.
Sí, sí, sí, que és el que deia...
No sé qui ho deia en una entrevista que vam fer,
que dius, tot el paisatge del voltant
es veu com marró als jardins, no?
Els parcs públics es veuen allò com ja el vesc...
Que és pràcticament terra.
I de cop i volta veus una carta que sembla la selva tropical.
Sí, que dius, o té un microclima aquí...
Sospiciós.
O això és sospitós.
Exacte.
En fi.
Molt bé, doncs, Mariona, tenim ja aquestes restriccions en marxa.
Sí, qui vulgui consultar tota la informació
doncs pot entrar al portal de Saquera de la Generalitat de Catalunya
que allà ho expliquen tot i totes les sancions
i tot el que calgui saber.
Molt bé.
Passem ara al següent tema.
Exacte, doncs, mira, parlem de la pròxima conferència
de l'aula universitària de la gent gran d'Esplugues i Sant Jús
que portarà el títol Grècia sempre Grècia
i tindrà lloc el pròxim dijous, 14 de març, a les 6 de la tarda.
Serà càrrec de Xavier Moret, que és un conegut periodista
i escriptor apassionat dels viatges.
La conferència, doncs, oferirà una immersió en l'essència de la cultura grega
destacant la seva influència en la nostra llengua, cultura, mites i en la forma d'entendre el món.
Sí.
I a través d'aquest viatge, doncs, Moret compartirà experiències i coneixements
sobre llocs emblemàtics de Grècia, com Delfos, Lacròpolis, Corint, Olímpia, Meteora i Sant Torini.
Oh, mira, que guai.
L'esdeveniment es dirigeix a tothom que estigui interessat en història i cultura
i pretén ser una oportunitat per reviure els orígens d'on provenim.
L'entrada és gratuïta pels socis de l'aula universitària
i els no socis hi podran assistir amb una aportació de 5 euros.
Molt bé.
Doncs ja tenim la temàtica d'aquesta propera conferència de l'aula de gent gran de Sant Jús i Esplugues
i passem ara a la tercera notícia.
Doncs mira, tenim que la CEA s'organitza una sortida matinal a Puig Castellà, a l'Anoia,
el pròxim diumenge 17 de març, és a dir, aquest cap de setmana.
Sí.
I l'activitat començarà a les 7 del matí des de l'aparcament de l'Escola Montseny.
Els participants tindran l'oportunitat de recórrer un itinerari
que inclou la visita al poblat ibèric del Puig Castellà,
l'avenc de la plana d'Encosa i el convent d'Encosa,
amb una parada final a la Llacuna.
El recorregut té una durada efectiva de caminada de 3 hores i mitja.
Es recomana als assistents portar a esmorzar, cantar i implorar,
càmera fotogràfica i tot el que es vulgui per la matinal.
I per aquells i aquelles que no disposen de llicència federativa,
és necessari inscriure's abans del divendres previ a l'excursió,
és a dir, aquest divendres, transferint 5 euros amb 70 al compte especificat per la CEAS,
que el podeu trobar a la pàgina web de la CEAS.
I per tota la informació i per inscriure's es pot contactar amb l'organització a través del correu electrònic
ceas.santjust.gmail.com
Molt bé. Perfecte. Doncs, Mariona, ja que estem parlant de la CEAS,
que és l'entitat que organitza la mitja d'Esvern, l'altre dia van fer un post
des del compte de la mitja a Instagram.
I, escolta'm, han assolit ja el número rodó de 500 persones inscrites.
500 corredors i corredores, eh?
Sí, entre totes les categories, eh? Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Entre totes. Que dius, ostres, 500 persones, eh?
500 persones corrent per...
Corrent per...
Corrent per el colzarola.
Mare meva, ostres.
Que, bueno, cadascú farà el seu recorregut, no?
Exacte.
Però, bueno...
Tu t'hi has apuntat, Doria?
Sí, sí, sí, sí, jo m'he apuntat, jo m'he apuntat.
Només queden... Bueno, quan ho vam publicar, que em sembla que va ser fa...
no sé si fa un dia o així, deuen quedar 40 inscripcions en total.
Entre les categories o hi ha... Hi ha algunes que ja estan tancades, crec.
No, no, sí, 40 inscripcions, sí, en total, eh? O sigui, en total.
Que segurament seran... Segurament de la mitja, no? De les categories més difícils.
Mira, concretament hi ha 202 persones inscrites a la de 8, 131 a la de 15,
119 a la de 21 i els infantils són 48.
Home, Déu-n'hi-do, quants nens.
Sí, sí, sí, sí, gairebé 50.
Molt bé, molt bé.
I, Mariona, no sé si ens falta un titular.
Ja està per avui.
Ja els hem fet tots.
Ja els hem fet tres.
Ja deixem una promoció i seguim amb les notícies que obren els diaris d'avui i dimarts.
Perfecte, Núria. Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història.
Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
A tres minuts de dos quarts d'onze del matí esteu escoltant Ràdio d'Esvern,
l'emisora municipal de Sant Just i el magazín matinal La Rambla.
Ara passarem a llegir les notícies que obren els diaris en català d'avui dimarts, 12 de març.
Mariona, comencem com sempre amb el diari ara.
Doncs l'ara obra amb titular principal dient La nit d'Oppenheimer, fent referència als Òscars 2024,
diu que Christopher Nolan, finalment els premis somriuen al director britànic,
Kilian Murphy, que és l'irlandès tranquil que conquereix Hollywood,
i Emma Stone, la colonació d'una actriu indomable i sempre original.
I veiem a la fotografia de portada aquests quatre actors que van guanyar millor actor protagonista,
millor actriu protagonista i millor actor i millor actriu de secundaris.
Sí, sí, sí, sí. Molt bé.
També amb notícia principal d'avui de l'Ara Veiem, l'11M, diu que Esnar es nega a reconèixer la veritat 20 anys després.
La FAES, que ell mateix presideix, sosté que l'expresident no va mentir quan va apuntar a ETA.
L'associació majoritària de víctimes denuncia les teories conspiratives del polític del PP.
També perquè fa pressupostos, veiem ultimàtum dels comuns Esquerra a dos dies del termini final.
Sí.
També l'Ara avui parla que la sequera complicarà la primavera a les persones al·lèrgiques.
És a dir, que es preparin perquè com més sec és el clima, més pol·len es desprèn i aquestes coses en què la gent és al·lèrgica a la primavera.
Això, sí, sí, la gent que és al·lèrgica, que pateix molt amb el tema de quan arriba la primavera, amb el pol·len...
A més, cada vegada també estan sortint més al·lèrgies o almenys s'han detectat més.
Exacte. I ja per tancar la portada d'avui de l'Ara, veiem que hi ha hagut dos accidents d'autobús en un sol dia amb desenes de ferits.
Sí, ja és casualitat, eh? Vull dir que no acostumen a haver-hi accidents d'autobusos.
Home, en va haver-hi una... a Mallorca?
A Mallorca, sí.
I...
Amb gent de l'Imcerso, de diferents regions d'Espanya.
Exacte, i hi ha unes plugues aquí a la costa.
Ah, es plugues, sí, amb la línia L10, que té unes quantes parades a Sant Jús.
Aquí a Sant Jús, exacte.
Que la fotografia és...
És a dir, com impactant, eh?
És impactant, perquè es veu...
És com si l'autobús s'hagués tombat de costat, que dius com...
I ha caigut a unes obres.
Sí, sí.
I a més queda com encaixonat.
Sí, sí, que dius com acabat aquí...
Encaixonat a les obres.
Saps? És el típic que dius com ha acabat l'autobús aquí.
De moment he llegit que s'estan investigant els motius, no?
Es veu que el conductor, justament abans de patir l'accident,
havia avisat en el control, havia avisat que no es trobava bé,
que es trobava malament.
I li van dir, pare l'autobús, t'enviem una ambulància,
però bé, es va tallar la comunicació.
I el següent pas ja és que l'autobús estava tombat.
Hòstia, és pobra home.
Bé, esperem que es recuperin tots els ferits, perquè n'hi ha uns quants.
Sí, sí, sí.
No sé si hi ha algun de més crític que algun altre.
Crec que en el cas d'Esplugues deien que eren 14 ferits lleus
i n'hi havia un que estava una mica més crític.
Sí, doncs bé.
En qualsevol cas, tant per les persones ferides de Mallorca
com pels d'Esplugues, també esperem que es recuperin aviat.
Sí.
Vinga, seguim amb la següent portada.
Passem a la Vanguardia, que obre amb l'aniversari de l'atemptat,
i diu l'11M, encara divideix els partits 20 anys després.
que el PSOE i el PP no coincideixen en cap dels actes de Madrid
i el rei situa la veritat com a garant de la dignitat de les víctimes.
Pel que fa a aquest tema, hi ha dues peces de política.
Una que diu que l'esnerista fa és,
diu que cap informe no descartava ETA.
És que és impressionant, eh?
Sí, sí.
20 anys després encara intenten agafar-se a...
Tot per no dir que es van equivocar,
per no reconèixer que...
O sigui, és que, en fi...
Bé, que ho van aprofitar políticament...
Sí, sí, sí.
Quan, literalment, l'estat islàmic va dir
ho he fet jo,
i ells no hi ha cap informe que demostri que no ho ha fet ETA.
Però bé, també fan una peça relacionada...
Però és que hi ha per les víctimes, eh?
Sí, sí.
Simplement com per respecte a...
Bé, en fi.
Em seguim, Mariona.
Hi ha un altre tema de política,
també relacionat a aquest tema,
que diu que analitza
per què el perill jihadista
és avui més gran que el 2004.
També seguim parlar de...
La Vanguardia ha parlat dels Oscars,
diu Oppenheimer,
Triomfa a costa de la seva ex-Barbie.
Ai.
I apareixen també diferents guardonats
amb el seu premi,
amb el seu Òscar a la mà.
Mhm.
També per la Vanguardia
d'una nova denúncia dels jutges
que el 2014 van signar pel dret a decidir.
Mhm.
14 magistrats assenyalen
davant el fiscal responsables de l'operació Catalunya.
Mhm.
També la Vanguardia diu
que l'auge ultra amenaça
l'estabilitat de la política portuguesa.
El conservador Montenegro
podrà formar govern,
però serà molt precari.
Mhm.
I per tancar la portada d'avui
de la Vanguardia
veiem que cada 13 minuts
mor una persona
esperant l'ajuda de la dependència.
Ostres.
Els ajuts de la llei
de la dependència a Espanya
continuen sense arribar a temps.
Hi ha 300.000 persones
en una llista d'espera
que s'ha retallat de manera insuficient.
Mare meva.
Molt bé.
Doncs, Mariona,
aquesta és la portada de la Vanguardia.
Si et sembla,
passem ara a la del periódico,
que obre amb el gran titular
que causes externes
ocasionen el 30% d'incidències de rodalies.
Per exemple,
el vandalisme,
els atropellaments,
els problemes meteorològics
o també els robatoris de cable
que, doncs bé,
s'assumen a aquests contratemps
en el servei
causats per obres
o per falta d'inversions.
Diu aquí
que cada dia hi ha un tren
a Padre Gat?
Déu-n'hi-do.
Per favor.
I sis assalts de grafiters.
De totes maneres,
continua sent el 30% d'incidències.
Ja hi ha que l'altre 70%.
Exacte.
Que si fossin només el 30% d'incidències,
o sigui que hi hagués un 30% d'incidències
per vandalisme,
atropellaments i aquestes coses,
que és evident que passen...
El sistema funcionaria millor, clar.
Doncs mira,
però clar,
el 70% no són de coses externes.
No, no, no.
Què és el que importa?
El 70% són per obres,
falta d'inversions, etcètera.
En fi,
després,
també la fotografia de portada
és sobre aquest homenatge
a les víctimes de l'11M.
Diu aquí
que el rei elogia l'enteresa
i la contribució a la convivència
dels supervivents
dels atemptats del 2004.
Va ser un acte del Dia Europeu
en record de les víctimes del terrorisme,
dedicat al 20è aniversari
dels atemptats de Madrid.
Recordem que a Europa,
arran d'aquest atemptat,
va decidir
que cada 11 de març
es declarés el Dia Europeu
en record de totes les víctimes d'Europa
de terrorisme.
Després, passem a altres notícies,
també de la portada del periòdico.
Per exemple,
que Hollywood
paga el seu deute
amb Nolan,
amb Christopher Nolan,
i deixava Ion
a les portes de l'Òscar.
Que havia estat nominat molts cops.
Christopher Nolan
no tenia cap Òscar
i Christopher Nolan
havia fet,
és l'autor de pel·lícules
com
Memento,
Insomnia,
Batman Begins,
El Caballero Oscuro,
Origen,
El Caballero Oscuro,
La Legenda Renácer,
La Legenda Renéix,
L'Home de Ser,
per exemple,
també Interestelar,
Moltes pel·lícules
Dunkerque,
La Liga de la Justícia,
Ténet,
que dius,
hosti tu,
mare meva,
m'havia tingut
algunes
candidatures,
els Globus d'Or,
els Premis BAFTA,
també va estar
com a candidat
en els Premis Goya
l'any 2009,
com a millor pel·lícula europea,
amb El Caballero Oscuro,
però és que no havia rebut
encara cap reconeixement.
Doncs mira,
ja el té.
Vinga,
li paguen el deute, eh?
Després,
també,
a la portada del periòdico
parlen que Xavier Trias
assegura que té
zero confiança
en Collboni.
Home,
després de
la seva mítica frase
de Cusbombín.
Cusbombín.
Zero confiança
en Collboni,
no?
Amb el PSC.
Bé,
aportació insuficient,
també.
Diu aquí que les pluges
del cap de setmana
han augmentat les reserves
dels envassaments,
només un 0,3%.
Però què volen?
Que en un dia
sompint tot.
Un parell de dies
i tot fet.
Sí, sí, clar, eh?
Tres anys de sequera
i amb un dia que blogui
ja, vinga, pim, pam.
Doncs no, no, no, no,
caldrà esperar.
Nova direcció
també posa aquí
a la portada
del periòdico.
Diu que Lluís Amoret,
alcaldessa de Sant Boi,
serà la número 2
de Salvador Illa
en el PSC.
Vinga,
i passem ja
a la portada
del diari
que ens falta,
que és la del punt
avui que obre
amb un perfil
molt original
en què es veu
el perfil
de Putin,
però al darrere,
és a dir,
al darrere del perfil
es veu
com el trasfons
de la ciutat,
de...
de les ciutats russes
que deu ser Moscú.
Sí, sí, sí.
No sabria...
Jo diria que és Moscú,
però, bueno,
tampoc no s'ha identificar
exactament.
Bé,
diu aquí,
aferrat al Kremlin,
després de gairebé
un quart de segle
en el poder,
Putin es disposa
a encetar
un altre mandat
presidencial
en plena guerra
contra Ucraïna
i enmig
d'una nova onada
de repressió
política
i social.
Un reportatge
que fan periodistes
del diari
El Punt Avui.
Després,
també,
altres notícies
a la portada
del diari
parlen de 14 referits
en caure un bus
al forat
de les obres
d'un pàrquing
referint-se
a l'accident
que es va produir
entre Esplugues
i Cornellà,
allà a l'Avinguda
Sant Nil de Fons.
També parlen
que Junts i Esquerra
vetllen
armes
en la negociació
dels comptes estatals
un cop
resolta l'amnistia.
també parlen
que el govern
s'encomana
els comuns
per el pressupost
després del cop
de porta
de Junts
i acaben
també
a més a més
amb una petita imatge
dels Òscars.
Diu,
la bomba d'Oppenheimer
esclata
en uns Òscars
sense sort
per a Bayona
i Robot Dreams
que eren
les dues
candidatures
amb
segill
català.
Exacte.
Doncs res,
al final
han quedat
com a nominades
que no està
gens malament.
Ja és molt
i sobretot
per una producció
com Robot Dreams
que era catalana.
Sí, sí, sí.
Perquè clar,
Bayona
sí,
és català
però ja
hi ha un nivell
que els Òscars
és molt probable
que els pugui tocar
més d'un cop.
Sí, sí, sí,
almenys com a
com a candidat.
Exacte.
Vinga, doncs Mariona
hem llegit les portades
dels diaris d'avui
t'escoltem a les 11 en punt
i a les 12
amb els butlletins informatius
i a la una
amb tot l'informatiu
complet de les notícies.
Perfecte, Núria.
Ens escoltem ara.
Que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
En Next
con Germi de Jesús
te traigo entrevistas
de arte, moda,
cultura y espectáculo.
Cada martes
a las 19.30
te espero
a través de Radio Despert
en la 98.1 FM.
Ara deixem la nova
de Beyoncé
que es diu
Texas Hold'em.
This ain't Texas
Ain't no hold'em
So lay our cards
down, down, down, down
So park your Lexus
And throw your keys up
Stick around, round, round, round, round
Stick around
And I'll be damned
If I can't slow dance
With you
Come pose some sugar
On me, honey, too
It's a real live
Boogie
And a real live
Hold down
Don't be a bitch
Come take it to the floor
Now
Woo!
There's that tornado
There's that tornado
In my city
In my city
In the basement
In the basement
That shit ain't pretty
Rugged whiskey
Rugged whiskey
We're surviving
We're surviving
A break of kisses
Sweet redemption
Passing time
Yeah
Woo!
One step to the right
We headed to the dive bar
We always thought was nice
Woo!
Run me to the left
Then spin me in the middle
Boy, I can't read your mind
This ain't Texas
Woo!
Ain't no hold'em
Hey!
Lay your cards down, down, down, down
So park your Lexus
Woo!
And throw your keys out
Woo!
Hey!
Stick around, round, round, round, round, round
Stick around
And I'll be damned
If I can't slow dance with you
Come pose some sugar
On me, honey, too
It's a real live
Boogie
And a real live
Hold down
Don't be a bitch
Come take it to the floor
Now
I'll be damned
If I cannot dance with you
Come pose some
Lick on me, honey, too
It's a real live
Boogie
And a real live
Hold down
Don't be a bitch
Come take it to the floor
Now
Woo!
Woo!
Woo!
Woo!
Woo!
Woo!
Woo!
Woo!
Woo!
There's a heat wave
There's a heat wave
Coming at us
Coming at us
Too hot to think straight
Too hot to think straight
Too cold to panic
Too hot to panic
On love with problems
Just feel dramatic
Just feel dramatic
Now we're running to the first bar that we find
Yeah
Woo!
Woo!
Woo!
Woo!
Woo!
One step to the right
We headed to the dive bar
We always thought was nice
Woo!
Woo!
Woo!
Woo!
You run to the left
Just with me in the middle, boy
I can't read your mind
This ain't taxes
Woo!
Ain't no holding
Hey!
Lay our cars down, down, down, down
Oh, no
Some parking license
Hey!
Throw your keys up
Hey!
Stick around, round, round, round, round
Round, round
Stick around
And I'll be damned if I cannot dance with you
Come pour some sugar, homie, honey, too
It's a real life boogie and a real life hold down
Don't be a bitch, come take it to the floor now
I'll be damned if I cannot dance with you
Come pour some liquor, homie, honey, too
It's a real life boogie and a real life hold down
Don't be a
Come take it to the floor now
Ooh!
Take it to the floor now
Ooh!
Hoops
Spice
Boots
To the floor now
Ooh!
Tuck
Bank
Hoops
Shoot
Come take it to the floor now
Ooh!
And I'll be damned if I cannot dance with you
Baby, pour that sugar and liquor only, too
Spurs
Spurs
Boots
Sologenic
Photogenic
Shoot
Vox
Hoops
Hoops
Hoops
Hoops
Hoops
Hoops
Ara són gairebé tres quarts d'onze del matí.
Passem a fer les efemèrides amb l'Enric.
Bon dia, Enric.
Bon dia, Núria. Com estem?
Bé, molt bé.
Doncs 12 de març.
Sí.
I avui...
Ara ho reviso sempre, eh?
A veure, que ahir les efemèrides eren potents, eh?
No, avui n'hi ha de molt xules també.
Sí.
Perquè, mira, el 1930,
el líder independentista Mahatma Gandhi
va començar la famosa marxa de la sal.
Va ser un dels episodis més decisius
per la independència de l'Índia.
Aquesta marxa va ser un esdeveniment
que va, òbviament, tenir lloc a la Índia
i que va començar amb una caminada.
Posem en context.
La Índia estava somnès a numeroses lleis i impostos
en aquell moment per part de la colònia britànica
o del govern britànic.
Per exemple, un d'ells era el monopoli de la sal.
No només taxava aquest producte,
que era essencial en aquell moment,
sinó que prohibia els índies de produir-ne o de vendre'n.
Què va fer Gandhi en aquell moment?
Doncs va veure en el monopoli
una oportunitat per desafiar
el govern britànic.
I ho va fer amb una estratègia
que es basava en el principi
de la resistència no violenta.
El 12 de març de 1930,
Gandhi, acompanyat per un grup petit de seguidors,
12 persones,
va començar una marxa
de gairebé 400 quilòmetres
fins a la costa.
Durant la marxa,
el nombre de seguidors
va anar creixent de forma lenta.
I es van anar sumant, no?
I van acabar sent 60.000.
Uf!
Uah!
En recórrer 400 quilòmetres.
El 6 d'abril van arribar a Dandí,
que era la costa.
Gandhi va infringir la llei britànica
recollint un grapat de sal al mar.
Va simbolitzar la ruptura
amb el monopoli de la sal
i va actuar com a una crida
a tota la nació
a fer exactament el mateix.
La marxa de la sal
va guanyar l'atenció internacional
i va destacar les injustícies
del domini colonial britànic,
generant simpatia per causa d'Índia
i va ser un pas important
per aconseguir la independència,
que finalment es va aconseguir el 1947,
és a dir, 17 anys més tard.
17 anys més tard, bé, mira.
Molt interessant.
Déu-n'hi-do, eh?
No, sí, sí, sí.
La marxa de la sal i Mahatma Gandhi, sí.
I tal dia com avui, de 1945,
va morir de tifus
al camp d'estermini nazi
de Bergen-Belsen a Nafran.
Oh, caram.
Sí, una adolescent alemanya,
jueva, autora del diari d'Anna Frank,
ha escrit mentre s'amagava
amb la seva família i quatre amics
durant l'ocupació nazi d'Amsterdam
en la Segona Guerra Mundial.
La mort d'Anna Frank, el 45,
en aquest camp d'estermini,
va ser un dels episodis més tràgics
de la història del segle XX.
Anna Frank va néixer a Frankfurt,
com dèiem, era Alemanya,
no era holandesa,
malgrat el que es pogués pensar.
La seva família era jueva
i quan els nazis van arribar al poder a Alemanya,
el 33, van marxar a Amsterdam,
a Països Baixos.
Durant la Segona Guerra Mundial,
els Països Baixos també van ser ocupats
per als nazis.
Això va portar a la intensificació
de polítiques antisemites
i persecució dels jueus.
Es van anar intensificant
les deportacions.
I la família d'Anna Frank,
què va fer?
I quatre amics es van amagar
en una part secreta
d'un edifici d'oficines
a Amsterdam,
conegut com l'anec secret.
Durant aquests dos anys,
que van estar amagats,
va escriure un diari
on relatava les seves experiències,
pensaments i esperances.
El diari ofereix
una perspectiva profunda,
personal i emotiva
sobre la vida
amb l'ocupació nazi,
reflectint la vida quotidiana,
les tensions i els anells
d'una jove
en circumstàncies extraordinàries.
Van ser descoberts al 44,
van ser traïts,
no se sap ben bé
qui els va trair.
Ja.
Van ser deportats
a camps de concentració,
Anna i la seva germana Margot
van ser traslladades
d'Auschwitz a Bergen-Belsen
i va morir poc abans
de la guerra.
De tota la família
només va sobreviure el pare,
Otto Frank.
Mare meva.
I quan va tornar
a l'edifici,
va trobar el diari.
el va recopilar
i el va publicar
com a símbol
de resistència
davant la brutalitat
de l'Holocaust.
Caram, tu.
Jo m'imagino
aquests dos anys,
no?,
d'estar tancada
i, ostres,
si ja amb la pandèmia
vam estar confinats
uns mesos
en situació de guerra.
A sota hi havia l'oficina
que havia estat
a l'oficina del seu pare
on hi havia treballadors
que eren els que els portaven
el menjar.
Clar.
Hi ha una pel·lícula
produïda per National Geographic
que crec que està a Disney Plus
que us la recomano
perquè és espectacular.
I si algun dia
aneu a Amsterdam
també us recomano
visitar la casa d'Anna Frank
perquè és impactant.
Uau.
Absolutament.
Absolutament.
Bé, una història
que va acabar malament.
A més,
per molt boc temps,
va morir de tifus
i estava a punt
d'acabar la guerra.
És a dir,
hagués pogut sobreviure.
Sí, sí, sí.
Però clar,
les condicions
en un camp d'extermini
eren brutals.
1986.
Els espanyols
aproven en referèndum
que l'Estat
continuï a l'OTAN.
Molt bé.
Encara que ho recordem
com era un referèndum
d'adhesió,
no, no.
Espanya ja estava a l'OTAN.
De fet,
Espanya va entrar a l'OTAN
el 1982
sota el govern
de Leopoldo Calvo Sotelo
que en aquell moment
era del Partit Popular.
De fet,
Alianza Popular
no existia el Partit Popular
en aquell moment.
De fet,
va ser una decisió
molt controvertida
perquè Espanya
tenia un historial
de neutralitat militar
des de l'època de Franco.
no havien volgut
alinear-se
amb cap sector.
Sí.
Els anys 80
Espanya estava passant
per un procés
de transició
de la dictadura
cap a la democràcia actual.
La decisió
d'unir-se a l'OTAN
va ser vista
en alguns casos
com un pas crucial
per la integració d'Espanya
a les estructures occidentals.
El PSOE,
això és el més divertit
d'aquesta història,
liderat per Felipe González,
suposava
inicialment
apartar-ne a l'OTAN.
Oh, mira.
De fet,
en la campanya electoral
del 82
el PSOE va prometre
celebrar un referèndum
per sortir.
Ah.
Però quan van arribar
al poder,
com acostuma a passar,
donde dijo digo
digo digo.
Sí, sí, i què?
I van canviar
la seva posició
respecte a l'OTAN
argumentant
que la permanència
a aquest estament
era important
per la seguretat
i l'estabilitat d'Espanya.
I de fet,
el seu eslògan
va ser
OTAN,
d'entrada no,
i tothom deia
però de salida sí.
El 12 de març
del 1986
se celebra el referèndum,
la pregunta
era si Espanya
havia de romandre l'OTAN
amb tres condicions
específiques,
bé,
que tampoc
entrarem en detalls
i atenció
perquè va guanyar
el sí
per un 52,5%
dels vots.
Vol dir que
el canvi
d'idea
de González
i del PSOE
va ser clau
perquè s'aprogués.
O sigui que
hi ha una bona part
d'espanyols
que ja han votat
en referèndums.
Home,
tots hem votat
en referèndum
alguna vegada
de la Constitució Europea,
s'han fet
alguns referèndums.
El que passa
és que el que no es permet
és que facin referèndums
parts d'Espanya
i sense el permís
del govern espanyol.
Unilateral.
Però referèndums
n'hem tingut uns quants.
I tal dia com avui,
ens situem ja també
el 12 de març
de 2008,
Madonna,
una de les figures
més icòniques
de la música pop,
va ser introduïda
al salau
de la fama
del rock.
Reconeixement
d'una carrera
extraordinària.
Madonna,
Luis,
Chicote,
no,
Chicote,
no,
Chicone.
Chicote és el de la cuina.
Que bo.
Coneguda simplement
com a Madonna.
Va començar
la seva carrera musical
a principis dels 80,
va guanyar fama
amb èxits
com Like a Virgin,
Material Girl,
la seva música,
imatge i vídeos
van tenir un impacte
significatiu
a la cultura pop.
Ha venut
més de 300 milions
de discos
a l'època
en què es venien discos.
Ara tot això
ha canviat
i s'ha convertit
en una de les artistes
femenines
amb més vendes
i més influent
també a nivell estètic
de la història
de la música.
La cançó que escoltem,
Custat Gal.
Vinga,
ara passarem
a fer la previsió
del temps
amb el Carles.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.

Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Qué dir?
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
Custat Gal.
C paralyzed.
Custat Gal.
Custat Gal.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ta-la!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i el que comentàvem ahir, ahir teníem aquest vent del nord-oest
que vam fer gairebé durant bona part del dia,
això va provocar que la sensació tèrmica fos més baixa que la que teníem,
ahir estàvem al voltant de gairebé 13 graus, però estàvem amb una sensació de 9,
avui tenim també 13 graus, però la sensació és de 13.
Per què? Doncs perquè ja no fa vent i no tenim aquesta sensació de més fred,
o sigui que avui potser quan sortim al carrer la sensació és més benestant
i el termòmetre pràcticament marca el mateix que ahir,
però el vent s'encarregava de refrescar una mica la situació.
Avui al migdia el mateix, com que ahir feia vent,
doncs la sensació potser era de 15, vam arribar als 17,
avui farem uns 17 plens, o sigui que al migdia s'està prou bé ja,
comencem a evolucionar cap a aquesta situació de més bonança,
podeu comprovar com pràcticament a les 7 de la tarda encara és clar,
o sigui que la cosa va evolucionant, a part del salt o el bot que fotrem a finals de mes,
perquè em sembla que coincideix amb Setmana Santa el canvi d'horari.
Sí, sí, sí, és l'últim cap de setmana.
Em sembla que és aquell dia.
I realment, doncs, ja es va notant com el dia es va allargant una miqueta,
la temperatura pot aguantar una miqueta més, costa més de baixar més la temperatura,
tot i que al mes de març hem tingut nevades, però bueno, la cosa ja comença a evolucionar,
també comencem a veure alguns brots verds,
sí que és cert que les mimoses, els castellers, els pruners,
han començat a treure la seva floreta blanca, la groga, la rosa,
i ara comencem a veure ja els brots verds, o sigui que la cosa va despertant,
la natura es va despertant, i el que m'ha sorprès és el que he comentat abans
amb el tema de les al·lèrgies amb la mariona,
perquè normalment els que patim al·lèrgies està molt vinculat a la quantitat de pluja
que ens pugui caure a l'hivern, perquè si et plou molt a l'hivern,
hi ha molta floració, hi ha molt més pol·len i els al·lèrgics les passen més canutes.
Però clar, si hi ha sequera, potser, bueno, amb aquesta pluja d'aquests dies
ja en tenim prou, perquè explotin els arbres,
però vull dir que a la primavera l'al·lèrgia hi és fixa per molt que hi hagi sequera.
Però jo tenia, no sé, ho tenia entès, o com a mínim la lògica m'emportava cap a
si plou molt hi ha molta més floració, els arbres exploten molt més,
i els que són al·lèrgics a qualsevol planteta d'aquest país, doncs encara ho passen.
Doncs no, no, diu aquí que la sequera, això complicarà la primavera a les persones al·lèrgiques.
Vaja, doncs el titular aquest, miraré d'ampliar-ho.
Sí, sí, això, si ho vols ampliar, la notícia està al diari ara.
Molt bé, em dirà que m'apunti, però bueno.
Sí, et dirà que et faci subscriptor, però...
Ah, però el tenim aquí, el tenim aquí.
El diari ara, ah, sí, home, el tenim a la redacció, clar.
Que és un diari que està en règim, eh?
No que està dins d'un règim, però que està en règim,
perquè mires La Vanguardia, són 70 pàgines, i el diari ara són 30.
Són 31.
Bueno, escolta, més notícies condensades, tu.
Sí, sí, no, no, van al gra.
No cal fer articles molt llargs.
No, no, no, tal qual.
A ser fixes. Va, que estem parlant de la premsa i no del temps.
De cara als propers dies, molta tranquil·litat.
Demà dimecres sol, amb alguns núvolets de mitja tarda.
Entre dimecres a la nit i dijous creu una línia frontal pel nord.
Pot deixar alguna nevadeta al nord del Pirineu.
A Sant Jús podré, potser veiem algun augment de núvols,
però home, és molt poca cosa, no crec que arribi a ploure.
I de cara al cap de setmana sembla que les temperatures
tiren una miqueta amunt, o sigui que vesc al cap de setmana.
No arribem als 20 graus a Sant Jús ja, amb unes temperatures
doncs que tan màximes com mínimes pujaran.
Les mínimes al voltant dels 10-11 graus, o sigui que també estan força bé.
I amb alguns núvolets al cap de setmana, però sembla ser que serà tranquil.
I la bona notícia, i la deixem aquí,
és que potser, potser, és un potser amb majúscules i una greta,
la setmana que ve és una miqueta més activa
i comencem a veure una mica més de moviment.
Ah, mira.
Una setmana tranquil·la, que és aquesta,
i potser la setmana que ve comença a moure's una mica la cosa
i comencem a parlar un altre cop de possibilitat de precipitacions,
que sempre seria una molt bona notícia.
Molt bé. Doncs, Carles, gràcies per la informació meteorològica.
Demà et seguirem escoltant també aquí a la mateixa hora,
a Ràdio d'Esvern.
Perfecte, doncs aquí serem.
Vinga, que vagi bé.
Adéu.
Escoltes la Rambla.
La vida s'enjustenca a través de les zones.
La vida s'enjustenca a través de les zones.
La vaga de la caixalada amb aquelles pilotes es ponia a la boca el boll de l'os,
doncs vindria a ser el mateix concepte de les crocates líquides.
Està bé.
És a dir, que ja està inventat, però sí, sí.
9.600, no?
Està inventat, però que al final es barra...
Any 1938.
Els veïns i veïnes de Sant Just i l'Ajuntament
construeixen el refugi antiaèri de les escoles,
un espai que serviria de protecció per a la població en cas d'ataca aèri.
Ja no sé com fer una riu...
Ara, el 2023, Sant Just inaugura el seu segon refugi,
un espai per i amb el poble,
on cada tarda de 5 a 7, a Ràdio d'Esvern,
encendrem el pilot vermell de l'estudi Emilio Escazóquio.
Ja no sé com fer una riu...
Parlarem d'actualitat, entreteniment, cultura, art, gastronomia i molt més.
Benvinguts i benvingudes a les noves tardes de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts al refugi.
L'índex de preus de referència per regular els lloguers
no entrarà en vigor demà, com s'havia anunciat,
sinó a partir de divendres.
Això per respectar els terminis legals.
Uns canvis que sorprenen els agents de la propietat immobiliària.
Sentiu, Carles Sala, que anés al portaveu.
Perquè portem tres trimestres que es va dir
que entraria en vigència aquesta àrea tensa
des de l'agost de l'any passat
que l'aprova al Departament de Territori de la Generalitat.
Estem a març.
Avui havia de sortir el bollet oficial de l'Estat.
Tampoc ho ha fet.
Molt desconcertats i atònits de veure
com aquesta regulació no entra en vigència.
Segons ha explicat el Matí de Catalunya Ràdio Jaime Palomera,
director d'Habitatge de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona.
Aquest índex tindrà un efecte limitat.
Què farà aquesta mesura?
En teoria dóna eines per negociar en els nous contractes
amb propietaris que tinguin cinc habitatges o més
per negociar una reducció.
Dóna eines.
A Catalunya l'índex afectarà més del 80% de la població.
Més notícies a la Riera.
Ucraïna colpeix a Rússia el seu territori per terra i per aire.
Milícies russes amb Diputin que lluiten amb les forces ucraïneses
estan protagonitzant una incursió a les regions frontereres de Belgorod i Kursk.
Segons dades i imatges que estan distribuint per les xarxes socials,
ho estan fent fins i tot amb tancs.
Moskou ha confirmat que està fent front a una incursió des d'Ucraïna
i que ja ha provocat desenes de baixes entre els atacants.
I la mesa del Parlament Europeu s'ha compromès a tractar l'ús del català als plens
en una de les seves pròximes reunions.
El moviment arriba després que la setmana passada
el ministre Alvarez va enviar una nova carta a la presidenta de l'Eurocambra
sobre aquesta qüestió.
Ho va fer després que la primera petició per poder parlar català al ple,
que es va fer fa dos anys, no s'arribés a discutir mai.
L'actual legislatura del Parlament, com sabeu,
acabarà en qüestió de setmanes.
El mes de juny hi ha eleccions
i per això ara mateix només queden tres reunions
per tractar el català als plens.
El Canet Rock celebrarà 10 anys
amb un espectacle únic protagonitzat per més de 30 artistes.
Serà el 6 de juliol amb una banda creada per l'ocasió
que interpretarà cançons emblemàtiques amb col·laboracions inèdites.
Lluís Llach cantarà amb detallets.
Búes farà una versió especial de Volcans amb Miqui Núñez
i haurà homenatge a Pau Donés,
que va actuar al festival amb Jarabe de Palo el 2017.
També formaran part de la banda.
Su, Gossos, Lluís Gavaldà, Elèctrica d'Arma, Lill Dami,
Doctor Prats, Pau Lobo,
Búes, La Fumiga i Ginestà,
que es comenta una sorpresa a poc menys de quatre mesos
pel Canet Rock al Festival del Maresme.
Diu que està a punt de penjar el cartell d'entrada de les exorides.
Esports, Marcos García.
A les 8 del vespre començarà la TDT del Barça-Napos,
tornada als vuitens de final de la Lliga de Campions,
un partit que arrenca una hora després de les 9.
A l'anada, recordeu, empat a 1.
El Barça busca tornar a ser a uns quarts de final de la Champions,
masculina, després de quatre anys d'absència.
També avui, també a les 9,
Arsene al Porto, amb un avantatge de 0 a 1
per als portuguesos de l'anada.
A segon, el proper rival de l'Espanyol,
el Saragossa, Víctor Fernández,
és el seu nou entrenador.
El bàsquet Girona ha comunicat oficialment
al jugador Corey Davis la decisió de rescindir el seu contracte.
Davis ja feia setmanes que s'exercitava
al marge del grup per falta de disciplina.
En tenis sorpresa, el torneig d'Indian Wells,
eliminat el número 1 del món,
Nova Djokovic,
ha caigut en 3 sets contra l'italià Luca Nardi.
A la Lliga masculina,
a Vaterpolo, aquest vespre, 3 quarts de 9,
es juga al Natació Barcelona-Rubí.
És un partit avançat a la 17a jornada de Lliga.
I en ciclisme, ja hi ha disponible,
a l'àpial web de Catalunya Ràdio
i també a la plataforma 3CAT,
un nou episodi de Ràdio Volta,
el segon de la temporada
del podcast Ciclista de Catalunya Ràdio.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 4 minuts de les 11,
us informa Mariona Sales Vilanova.
A Sant Just d'Esberna
es redueix la pressió de l'aigua
en resposta a la greu sequera
que està afectant la regió.
A partir d'ahir, 11 de març del 2024,
ACBAR i l'Àrea Metropolitana de Barcelona
han implementat una reducció
de la pressió de l'aigua
en totes les llars del municipi
en una mesura que busca conservar
els recursos hídrics.
Aquesta reducció és part del Pla Metropolità
de Contingència Operacional
en temps de sequera
aprovat per l'Àrea Metropolitana.
L'objectiu és minimitzar el consum d'aigua
per poder estirar els recursos
en cas que les condicions
no millorin a mig termini.
Tot i la reducció de la pressió,
no s'espera que aquesta sigui perceptible
per als habitants.
A més, els domicilis de l'Àrea Metropolitana
que superin el consum d'aigua establert
de 200 litres per habitant i dia
rebran una comunicació per correu postal
sol·licitant que redueixin el seu consum.
També se'ls recordarà les prohibicions establertes
per decrets de sequera de l'Agència Catalana de l'Aigua,
com ara omplir piscines privades,
regar jardins particulars i rentar vehicles.
L'Ajuntament disposa de la potestat
d'obrir expedients als usuaris
que incompleixin amb aquestes normatives,
podent aquestes resultant sancions econòmiques.
La pròxima conferència organitzada
per l'Aula Universitària de la gent gran
d'Esplugues i Sant Just
porta el títol
Grècia, sempre Grècia
i tindrà lloc el pròxim dijous 14 de març
a les 6 de la tarda.
Serà a càrrec de Xavier Moret,
conegut periodista i escriptor apassionat pels viatges.
La conferència oferirà una immersió
en l'essència de la cultura grega,
destacant la seva influència en la nostra llengua,
cultura, mites i en la forma d'entendre
el món.
A través d'aquest viatge,
Moret compartirà experiències i coneixements
sobre llocs emblemàtics de Grècia,
com Delfos, Lacròpolis,
Corínc, Olimpia, Meteora i Santorini.
L'esdeveniment es dirigeix a tots els interessats
en la història i la cultura
i pretén ser una oportunitat
per reviure els orígens d'on provenim.
L'entrada és gratuïta pels socis
de l'Aula Universitària,
mentre que els no socis podran participar
en una aportació de 5 euros.
La CEES organitza una sortida matinal
a Puig Castellà,
La Noia,
el pròxim diumenge 17 de març.
L'activitat començarà a les 7 del matí
des de l'aparcament de l'Escola Montseny.
Els participants tindran l'oportunitat
de recórrer un itinerari
que inclou la visita al poblat ibèric
de Puig Castellà,
l'aveng de la plana d'en Cosa
i el convent d'en Cosa,
amb una parada final a la Llecuna.
El recorregut té una durada efectiva
de caminada de 3 hores i mitja.
Es recomana als assistents
portar esmorzar,
cantiplora i càmera fotogràfica.
I per a aquells i aquelles
que no disposin de llicència federativa,
és necessari inscriure's
abans del divendres,
previ a l'excursió,
transferint 5 euros amb 70
al compte especificat
a la pàgina web de la CEES.
Per a més informació i inscripcions,
es pot contactar amb l'organització
a través del correu electrònic
cees.sanjus.gmail.com
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet i horari de les 12.
Fins ara.
Bona nit
Bona nit
Bona natura
M'ha vingut a ser, no l'ha acabat molt bé.
M'ha arrencat amb un ganivet
Totes les vigues
Si nego que t'esitjo, si amagues que m'estimes
Si nego que t'esitjo, si amagues que m'estimes
Ven amat, vine a la vora
I seu amb mi una estona, que la vida viatjarà
Tal com l'hivern que s'escola
Que la vida viatjarà
Tal com l'hivern que s'escola
L'espai entre nosaltres, que ens separa l'un de l'altre
Em nega com l'onada, quan se'n passen les barques
Em nega com l'onada, quan se'n passen les barques
Ai, agafa-me i abraça-me
Ai, tinga-me la vora
Que aquesta pena meva se m'emporta i deixa sola
Que aquesta pena meva se m'emporta i deixa sola
La meva boca és teva, pots devorar-la sens por
Però deixa'm la llengua lliure per anar-te parlant d'amor
Però deixa'm la llengua lliure per anar-te parlant d'amor
El jardí del món creares, oh Déu meu, i no és pecat
Que n'hagi pres la flor, que a mi més m'ha agradat
Que n'hagi pres la flor, que a mi més m'ha agradat
L'edat d'amor meu, jura una cosa, jura que vindràs amb mi
Que pugui jo sembrar-te totes les flors del camí
Quan passo prop de la nata em va amb un sang
Li tiro pedres pels desitjos que em va negant
Li tiro pedres pels desitjos que em va negant
I si era veritat que tu no em sabies estimar
Digue'm per què despertes el meu cor endormiscat
Digue'm per què despertes el meu cor endormiscat
Vés tan lluny, amic meu, bon viatge i bon vent
Dels amants n'herets un més i ara me'n trobaré sent
Dels amants n'herets un més i ara me'n trobaré sent
M'he repintat les pigues i avui nit em crema el ventre
Si ara em veiessis perdries la raó per sempre
Si ara em veiessis perdries la raó per sempre
Demà els que tinguin gana deixaré ben satisfets
Trevassaré la vila amb els cabells al vent
La salameda, la salameda, la salameda, la salameda
A la salameda, la salameda, la salameda, la salameda
Jo no et ho ho us, tu
Jo no et ho us, tu
Jo no et ho us us
I home
I tant
Això és un blues, ti
Com que un blues?
Sí, just...
Per què? Per què un blues?
Just blues
Ah, just blues
Perfecte
Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Ara mateix passen 13 minuts de les 11 en punt.
Esteu escoltant Ràdio d'Esvern al magazín de matins La Rambla.
Passarem a fer l'entrevista del dia i avui tenim com a convidats
la Sandra Serrano i el Nacho García de la Biblioteca Joan Margarit
d'aquí de Sant Just. Els hi obro els micros. Hola, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia. Com va tot?
Bé, anem fent.
D'auriculars. A veure, ara?
Ara? Oh, perfecte. Sí, no em sentia bé.
Sí? Sí. Molt bé.
Doncs, bé.
L'has muntat això, però... La Sandra l'has muntat aquí.
Ja està, ja està. Tot sigui per entendre'ns millor.
Molt bé. Doncs, bé, què tal? Com va l'activitat de la biblioteca?
S'acosta a la primavera i això vol dir feina.
Sí, anem frenètics, la veritat.
Sí, sí. Hi ha més amb visites de nens...
Sí, sí, sí. És que és un no parar, un no parar, perquè a part de la feina habitual,
sí, se'ns afegeix ara, doncs, tot el que comporta preparar una primavera literària,
un dia mundial de la poesia, un Sant Jordi... Se'ns gira feina.
Doncs, si voleu, comencem parlant de les activitats més properes que tenim.
L'activitat més propera és avui mateix.
Sí, sí, vull dir, és que veus, és un no parar, és a diari, això és a diari.
Aquesta tarda, que és la tertúlia del Club de Novela Negra,
que és avui a... Bé, és a les escoles, com sempre, a dos quarts de set,
i, bé, la tertúlia és sobre el llibre, la clau de vidre, del Dashiell Hammett,
un clàssic, clàssic de la novel·la negra americana.
I, bé, és avui i...
Ha estat tot ple, segurament, no?
Sí.
I, a més, és...
Novela negra sempre, sí.
Des de farà dies, inclús setmanes.
Setmanes, sí, sí, setmanes.
Sí, perquè aquest és trimestral.
Oh, val, doncs.
La gent no el deu estar esperant, allò, amb candeletes.
Sí, bé, que sàpiguen que la pròxima lectura del Club de Novela Negra,
que són quatre lectures per temporada, és el maig, el dia 14,
i és Catedrales de la Clàudia Piñeiro.
És un llibre que va guanyar el premi de la Setmana Negra de Gijón fa uns anys,
i és molt diferent, evidentment, a l'anterior, o sigui, que ho sàpiguen.
Molt bé. Tenim altres clubs de lectura?
Demà mateix, també, un altre, o sigui, no...
Això és a diari, pim-pam, pim-pam, ja està bé, que no pari.
Demà, el Club de Còmic Infantil.
ha adreçat a nenes i nens de 9 a 11 anys,
i és de...
Bueno, demà es fa a Can Ginestà, al despatx del segon pis,
i llegeixen un...
Bueno, la tertulera és sobre un còmic
que es titula La brigada de les peçadilles,
el volum 1, del Fran Tilié,
que és un còmic que la Sandra...
Sí, tu és on te l'has llegit.
Jo m'he llegit els 5, perquè són 5.
5 volums, oi?
Sí, una pantal·logia.
Qualsevol cosa, jo llegeixo de tot.
Sí.
I aquests els vaig trobar molt interessants.
Sí que els vaig trobar un punt,
ja és un punt més del que estan acostumats a llegir, potser,
i és com un...
Què vol dir un punt més?
Un punt més madur, una mica més avançat,
també els protagonistes són adolescents,
és una mica més fosc,
és una trama molt més elaborada,
és molt interessant, perquè et parla sobre...
Bé, és com una clínica del somni
i, bé, un científic aconsegueix introduir una brigada de les peçadilles,
una brigada dels malsons dintre dels malsons de les persones
i que puguin interaccionar, interactuar dintre del malson
sense malmetre ni donar a entendre que vens de l'exterior
i després hi ha una trama entre els protagonistes,
és així una mica fosca.
Està bé, està bé.
A mi em va agradar molt, em va sorprendre,
vaig trobar això que era com un punt més
i crec que els agradaran als nens i a les nenes que estan al club
perquè és com anar avançant,
anar madurant, anar bé a través de la literatura,
anar llegint, anar pujant nivells,
no llegint només coses més senzilles,
sinó trames més elaborades, més complexes.
Molt bé.
Molt recomanable, eh?
Aquesta gent ho fa molt bé, els coordinadors,
que avui ja vinc més preparada,
que són els Freak and Friends i el Daniel Custer
i ho fan superbé i tenen els crios encisats.
De veritat, estan molt, molt, molt contents.
Funciona molt bé aquest club.
Que bé.
I sempre són els mateixos infants els que van
o depèn de qui s'apunti?
En principi sí que volíem cohesionar un grup fixe
perquè això també dona més continuïtat
quan són sobretot més joves.
Quan ets adult ja és diferent
perquè ja tens unes dinàmiques de la vida diferents.
Al ser més jove sí que et pots permetre ser sempre el mateix.
i és un grup bastant...
No està tancat, sempre pot haver alguna...
Alguna baixa...
Alguna baixa o alguna cosa així,
però sí que és un grup bastant consolidat.
Molt bé.
També suposo que tindrem en alguns dies d'aquests el TAT, no?
El TAT el vam fer la setmana passada.
Ah, ja va passada.
Sí, és un cop al mes, ara ja fins al mes d'abril.
Sí.
Però, bueno, no...
Com és un cop al mes, s'obriran les inscripcions normalment una setmana abans.
Ara, de memòria, no et sabria dir si era la primera setmana d'abril.
No et sé dir quin dia exacta era la sessió del TAT.
Però compte que si aquest va ser el dia 7, la setmana passada,
serà probablement la primera d'abril.
Cap a principis d'abril.
Cap a principis d'abril.
Però, bueno, tenim altres coses.
La setmana vinent, per exemple.
Més clubs de lectura.
Sí, més clubs.
Comencem aquest divendres també, si em permets,
amb el taller d'escriptura creativa del Premi Delta,
que això ja s'està convertint en un clàssic.
Sí, són paraules majors.
Per això.
I aquest divendres comença la primera sessió,
de les 6 que es faran.
Tenim el grup també tancat.
I, bueno, era un...
Ja ho sabeu, és un club...
Un taller d'escriptura creativa adreçat a dones majors de 18 anys,
emmarcada dintre del Premi Delta,
dintre de les jornades del Dia Internacional de la Dona,
també dintre de la Primavera Literària.
Aquí tenim per triar i remenar.
La coordinadora, la tallerista, és la Mònica Cano,
que és especialista en tallers d'escriptura creativa.
Té també moltes seguidores.
Tenim constància que hi ha gent que la va seguint allà
on va fent tallers a diferents poblacions
i es va apuntant.
O sigui que això també diu molt d'ella.
I les sessions són 6 de dues hores,
els divendres, 15, 22, 5, 12, 19 i 26 d'abril,
aquí a la sala de Isidore Cònsul.
Des d'aquí a la ràdio vam dir que,
vam comentar també que es feia aquest taller,
que tot i que ja té les places ocupades, per dir-ho així,
que et recomaneu des de la biblioteca
que la gent igualment s'apunti com en la llista d'espera.
I tant, perquè sempre hi ha alguna baixa d'última hora.
De fet, vam enviar el recordatori a totes les que estaven inscrites.
Avui hem tingut una baixa, hem recuperat una persona de la llista d'espera.
O sigui que nosaltres amb això sí que som bastant transparents
i encara que sigui el dia abans o unes hores abans,
si tenim una baixa,
truquem a la persona següent de la llista d'espera.
Amb això sí que som bastant curosos.
Això també implica que les persones que no puguin anar, que avisin.
També, també.
Si això sempre s'agraeix més que res,
perquè la seva plaça la pot ocupar una altra
i aprofitar l'experiència.
Habituament ho fan, eh?
Sí, sí.
Això també ho hem de dir.
Per ell o per telèfon.
Sí, que ens avisen.
Perquè saben que hi ha gent esperant.
Que bé.
És bastant empàtica la gent amb aquest aspecte i s'agraeix.
Molt bé.
Llavors ja marxem a la setmana següent, no?
A calpar la segona quinzena de març, com si diguéssim.
Sí, tenim el dia 19.
El dia 19,
Club de Lectura del Club dels Dimarts.
El dimarts.
O sigui, dimarts 19.
Que la tertúlia és del llibre enviada especial del Joan i Shenoud.
Que és un llibre, jo me'l vaig llegir.
És com una...
Bé, és un llibre d'espionatge.
Bé, la història és d'espionatge,
amb protagonisme femení,
però en realitat és una paròdia de la novel·la d'espionatge.
És una novel·la que està molt bé.
Suposo que ha agradat.
Bé, ja ho sabrán.
I, bé, del mateix club,
ja per l'abril llegiran els irradems
de la Cristina García Molina,
que se'l va llegir al grup anterior,
al Club dels Dijous.
I aquest mateix dia,
que és la tertúlia,
que serà el 16 d'abril,
ja ho avancem i ja ho vàrem avançar.
Això és primitial.
És una...
Hi ha una trobada amb la pròpia escriptora.
Ah, sí?
Sí, a Can Ginestà.
Oh, mira, que bé.
Amb l'autora dels irradems.
Sí, sí, sí, la Cristina García Molina.
Sí, que bé.
És una trobada que forma part del club,
però estarà oberta a tothom qui vulgui venir.
I forma part també de la Primavera Literària.
Sí.
Vale, molt bé.
O sigui que no s'han d'apuntar.
Qui vulgui venir pot venir.
És entrada lliure.
O sigui que...
On es farà?
Aquí a Can Ginestà,
a la sala Isidore Cònsul.
Val, val.
A les 7 de la tarda.
Fantàstic, molt bé.
Què més tenim, doncs?
Doncs mira, el mateix dimarts,
fem dintre de la Primavera Literària,
com ja estarà tocada el Dia Mundial de la Poesia,
es fa una hora del conte,
que és la rateta que es comprava a l'escaleta
a càrrec de Martín Escoda
per infants a partir de 3 anys.
I és, bueno, els contes clàssics,
a través de la rateta,
comencem per aquí, en vers.
O sigui que juntem poesia,
hora del conte,
i és bastant entretingut.
Les inscripcions s'obriran en breu,
aquesta setmana ja,
perquè la gent es pugui anar apuntant
per poder venir.
És el dimarts 19,
a dos quarts de 6 de la tarda,
aquí a Can Ginestà,
a la sala Isidore Cònsul.
I necessita inscripció prèvia.
Sí, és important que s'apuntin
perquè quan és canalla tan petitona,
l'aforament és el que hi ha,
vull dir, no n'hi ha més,
i també així es pot gaudir millor de l'experiència.
Clar.
I es recomana que només s'apunti
una companya en adult amb l'infant.
Clar, per no ocupar,
que no vingui la iaia,
la tieta...
Sí, que és per tothom,
però estem ocupant places infantils,
llavors ens estimem més
que vingui un adult amb un infant
que un infant amb quatre adults,
perquè és hasta el públic destinatòria
i és a l'infantil.
Clar.
Bé, molt bé.
Això és el dia 19 que hem dit
de tocar del Dia Mundial de la Poesia,
que és el dia 21 de març.
No sé si al mateix dia 21
feu alguna cosa.
Aquest any fem una cosa important.
Bé, dos dies abans
tindrem un parell de clubs, també.
El dimecres 20 hi ha tertúlies
de dos clubs.
El club de teatre,
que farà la tertúlia
d'entrevistes breus
amb dones excepcionals
del Joan Iago,
que ara està en cartell al TNC,
fins al 31 de març.
I això es farà a les escoles.
I després el club de lectura infinit,
que és aquest club de lectura que tenim
de textos,
de creixement personal,
esotèrics, espirituals, etcètera.
Sí.
que fan la segona sessió
del llibre
L'Arte d'Ensoñar
del Carlos Castaneda.
Això és a Can Ginestà,
al despatx,
de direcció a dos quarts de set.
Aquests dos clubs,
el dimecres 20.
Molt bé, fantàstic.
Això serà el dimecres 20.
Sí.
El Dia Mundial de la Poesia,
dijous 21,
que estem molt contentes amb això.
I a més és una feina
que ha creat la Cristina,
la nostra companya.
Uau.
Però una feina important.
Estrenem un espai virtual
dintre del web de la biblioteca,
que recordo que és
biblioteca.sanjust.net
i és relacionat amb el TAT,
amb l'activitat que fem de Nadons,
un recopilatori de les cançons i les rimes
i hi ha un repertori
que han creat entre la Cristina
i l'Elisa Linares,
que és la tallarista,
dels recursos sonors.
Poden accedir a les cançons
que es fan durant les sessions
vinculades amb la lletra
d'aquestes cançons,
les moixaines.
Ostres!
També hi ha recomanacions virtuals
i l'accés als llibres
que poden trobar
dintre del catàleg
de les biblioteques
de la xarxa de biblioteques
de la Diputació.
Si nosaltres no el tenim,
els podem portar a la biblioteca.
A més, estèticament és molt bonic,
és molt intuïtiu.
Jo recomano
qui tingui curiositat
que pugui accedir.
que és com un espai virtual
dins de la web
de la biblioteca?
Correcte,
és un espai virtual
dintre de la pàgina web
de la biblioteca
i ho trobareu
a la sala infantil.
De fet,
ara ja haurà preparat
un banner especial
per poder accedir directament
i allà hi haurà
els diferents espais
perquè, a més,
és moixaines
que parlen dels colors,
de les estacions...
Ostres!
Podríem dir
que és com una eina...
Com una eina...
És una eina complementària
a qui no pugui venir
a les sessions del TAT
pot accedir
i escoltar l'Elisa
cantant aquestes cançons,
les moixaines,
les rimes,
els rodolins...
És molt bonic,
és un recurs...
És que jo estic supercontenta
perquè ho han fet tan bé
que és per fer-li
molta, molta, molta promo,
molta difusió
amb bombo i platillo.
Que fort!
Perquè és molt xulo.
I d'aquí va ser la proposta
o la idea
o com va sorgir?
Jo crec que va sorgir
entre l'equip de...
Suposo que la Paula,
l'Elisa
i la Cristina
que és una craca
a nivell virtual
ella es va proposar
fer allà
l'Espai Web
i...
I va sorgir, va...
I ha sortit tot.
Vull dir que això
val a dir
que és una feinada
que porta molt de temps
moltes hores darrere, eh?
Clar, no imagino
per què penjar-ho tot...
Sí, no només penjar-ho,
l'Elisa fer les gravacions
que tinguin qualitat,
la Cristina buscant els recursos
vinculats amb aquella cançó...
Vull dir,
és un treball en equip
esplendit, la veritat.
Home, doncs el dia 21
estarem allà
tens i atentes a veure com...
Estarà disponible allà
el web, o sigui que...
Inclús la gent
que ja ha accedit
a les sessions del TAT
també és un recurs
que tu pots quedar a casa
perquè tu allà
pots escoltar
amb el teu nadó
les cançons,
recordar la sessió
o descobrir cançons noves
que potser s'han fet
en una sessió
que tu no has pogut assistir.
O sigui que és
un complement perfecte.
Molt bé, molt bé.
Home, doncs,
després d'aquesta
bomba informativa...
Estic emocionada,
se'm nota, oi?
Sí, sí, se'm nota, se'm nota.
És que és molt xulo
i estic molt contenta.
Quan surten coses tan boniques
em fa molta il·lusió
i estic molt contenta
de la meva feina,
la veritat.
Que bé, Sandra,
escolta'm.
És un repositori molt maco.
Clar, és que és un recurs
molt bonic,
és molt potent,
està molt bé.
Què més?
Hi haurà més portes,
hi haurà més coses
a les portes
d'aquesta primavera literària?
Doncs sí, mira,
ara entrem ja
amb el món de les expos,
que també és una altra cosa
que ens fascina
i que nosaltres
som molt actives
a la biblioteca.
Ara ja sortim
de l'expo,
que si no heu pogut
visitar-la aquests dies
encara es podrà visitar,
amb molts documents
sobre la temàtica
del Dia de la Dona.
Sí.
I que, bueno,
vam utilitzar
la imatge corporativa
de l'Ajuntament
que hem fet
i hem fet tot un espai allà,
no sé si l'has vist,
hi ha una paret...
Sí, com amb el logo de...
Amb el logo amb els cors, sí.
I ara, doncs,
aquesta és una altra expo
que també jo confio
en que agradi molt
i doni molt a parlar,
el Dia Mundial de la Poesia,
aquí al Nacho,
s'ha treballat
i preparat
una expo espectacular
sobre el Papaseit.
Ole, Nacho, vinga.
Papaseit a tope, no?
Sí.
Bueno, aprofitant...
Hem aprofitat moltes coses.
La primavera,
el centenari
de l'amor del Papaseit
i també, evidentment,
el Papaseit
com a autor del mes,
no només de març,
sinó també d'abril,
el que duri l'exposició.
Doncs,
una exposició de Papaseit
molt visual
amb cal·ligrames,
els seus poemes,
amb moltes imatges,
amb cites...
Quedarà bé.
Bueno, la planificació
per ara...
Sí, estem...
Estem preparant
i jo crec que ens quedarà maco
i vistos.
Hi haurà un apartat
molt interessant
que és el vincle
de Papaseit amb Sant Lluís.
Sí.
Ah, mira.
Això tothom no ho sap, eh?
No, doncs no,
jo la primera.
És que aquí el Nacho
s'ha fet un expert
i ens està fent expertes
a la resta
a través dels seus descobriments
sobre la figura del Papaseit.
El Papaseit,
el setembre de 1920,
sí,
va fer una estança
aquí de repòs
a una casa
aquí del Passatge Serral,
el Passatge Serral número 12,
que era una casa
d'Arnir Cardona i Cíbit,
que eren amics,
el polític catalanista
que va ser alcalde
de Sant Lluís
durant dos períodes
a l'època de la República.
Va ser amic del Capó.
Sí, va ser amic,
sí,
es van conèixer
a través del Joan Alavedra,
em sembla,
i també ells
coincidien a les trobades
de la joventut catalanista.
O sigui,
venia a Sant Lluís
com a lloc
de segona residència, eh?
Sí,
per fer una estança.
Imagina't aquella època,
Sant Lluís era un poble
que estava
molt allunyat
del centre de Barcelona.
Venia a fer repòs,
no?
Sí,
a fer repòs.
Va estar unes setmanes
de setembre.
I, bueno,
de fet,
hi ha llibres
sobre el Daniel Cardona,
sobre Sant Lluís
o sobre el propi
sobre el propi
Papa Seid.
Es parla d'aquesta...
Es parla molt poqueta,
per això.
De fet,
hi ha una placa,
al número 12
del passatge Serral,
hi ha una placa
que es va posar
l'any 87
que, bueno,
que parla d'aquest
aconteciment, no?
Amb un fragment d'un poema
i un fragment també
d'un text que va
que va escriure
Papa Seid
dedicat al Cardona.
Bueno,
Papa Seid,
de fet,
el primer llibre
del Cardona
que es diu
La batalla,
que el va publicar
el 23,
el pròleg
li va escriure
al Joan Salvatore
Papa Seid.
Ah, mira que bé.
Bueno,
hi haurà un cartell
i tal
que explicarà
una mica
aquesta anècdota,
aquest vincle
que és molt interessant.
És molt interessant,
sí, sí.
Molt bé.
Per tant,
tindrem aquesta exposició
de Papa Seid
a la biblioteca
als mesos de març
i abril?
Sí, correcte.
En principi,
la intenció
és tenir-la allà
organitzada
i disponible
la setmana vinent
pel Dia Mundial
de la Poesia
i que estigui
accessible
a tothom
qui vulgui venir
a visitar-nos
fins Sant Jordi.
Molt bé.
Sí,
que tenen
ben bé un mes llarg.
Sí, sí.
i té molta informació
molt interessant.
Com diu el Nacho,
hi ha molt poema visual,
molta imatge,
molta informació
que és d'interès,
vull dir,
que pots descobrir
d'una altra manera
el Papa Seid.
Les cites són molt interessants.
Sí.
Bé,
el propi Joan Margarit
a la cantata de Sant Just
també parla
d'aquesta estada
del Papa Seid
a Sant Just.
També hem trobat
cites de l'Isidora Cònsul,
vull dir,
hem trobat un vincle
que té un vincle molt fort
la figura del Papa Seid
amb Sant Just.
O sigui,
que això també és
un valor afegit.
I després,
evidentment,
les seves poesies,
que hi ha algunes
que són magnífiques.
Bé,
algunes no,
moltes.
Moltes,
moltes.
Molt bé.
Els seus manifestos
també,
és interessant.
Sí, sí.
I després també
afegirem
una exposició
vinculant,
que això se'ns ha acudit
també,
així,
a vegades ens passen
aquestes coses.
com és el centenari
del Papa Seid,
nosaltres volíem
aprofitar que és
la primavera literària,
hem pensat en
papallones,
papallones,
papaseid,
i vincularem
d'alguna manera
tots.
Això ja és una mica
surrealista.
Surrealista, no?
Bueno, mira,
com el Papa Seid.
Nosaltres,
un saps què passa
que a vegades
quan ens enredem
a imaginar les coses,
ens retroalimentem
els uns als altres
i surten...
Vinga,
coses una mica
inverosímils.
Què més?
Sí, sí.
Hi ha més cosetes
fins a Sant Jordi?
Home,
això si vols
t'ho vindrem a explicar
després de Setmana Santa.
Sí.
Més aviat cap a final...
Ah,
la primera d'abril.
Sí,
la primera d'abril,
si et va bé,
busquem un moment
després de Setmana Santa
i t'expliquem
perquè tenim
un mes d'abril
molt carregat
de moltes coses.
Imagino,
imagino.
Sí,
i bé.
Bueno,
home,
doncs Déu-n'hi-do
les coses que...
Suposo que també
la gent que ho segueixi
a les xarxes socials.
També, també.
Es pot assabentar de totes les activitats,
de quan s'han de fer
i com les inscripcions,
si cal fer-les.
També poden anar mirant
si volen al web.
Això jo crec que ho sap
la majoria de persones
usuàries de la biblioteca,
però des de la biblioteca
s'envia un bulletí informatiu
la primera setmana de mes
a tothom qui vulgui,
però per rebre'l
tenen diverses opcions.
O venir a la biblioteca
i signar-los
l'autorització
per un tema
de protecció de dades.
Ens han d'autoritzar
a poder accedir
a enviar-los
el bulletí mensual
o poden fer-ho
ells mateixos
des del seu apartat personal
al català caladí,
a través del seu
carnet d'usuari
més el seu PIN
que tinguin vinculat,
poden accedir
i activar,
rebre el bulletí informatiu
de totes les activitats
d'adults i infants
que es fan a la biblioteca.
Vale,
molt bé.
doncs recursos
n'hi ha un munt
i també maneres
d'accedir
a les diferents activitats.
I tant.
Nacho i Sandra
doncs ho deixem aquí
en aquest punt.
Molt bé.
Un munt de coses
per fer a la biblioteca.
I segur que ens han deixat
alguna cosa.
Estem en un moment frenètic.
Frenètic.
Bueno,
si és que la primavera
entra que el dia
en un dia de la poesia,
Sant Jordi,
literatura aquí,
literatura allà.
Bueno,
hi ha mesos més forts
i mesos més...
És la nostra festa grossa, no?
Per això,
per això,
per això.
Molt bé,
doncs ens tornem a trobar
a l'abril,
si us sembla.
Que vagi bé.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu.
Adéu.
L'essència de Sant Just
l'atens a la Rambla
a Ràdio d'Espera.
A Ràdio d'Espera.
A Ràdio d'Espera.
A Ràdio d'Espera.
A Ràdio d'Espera.
a Ràdio d'Espera.
A Ràdio d'Espera.
A Ràdio d'Espera.
a Ràdio d'Espera.
A Ràdio d'Espera.
a Ràdio d'Espera.
a Ràdio d'Espera.
d'Espera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'initiés!
Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants.
Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista.
Per a tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic.
Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
012. La Generalitat al teu costat.
Escoltes la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones.
Ara mateix són gairebé les 11.40, ja hem fet l'entrevista del dia, esteu escoltant Ràdio d'Esvern al magazín de Matins La Rambla.
Passarem ara a fer l'espai de Tertúlia amb la gent de l'Associació de Gent Gran de Sant Just,
concretament avui tenim la Maite Castells i també en Pere Macete que és soci de l'associació
però a més a més acaba d'entrar a la Junta com a vocal.
La Maite ja en forma part de la Junta, ja en formaves part Maite, ja en formaves part tu.
Sí, sí, formo part de la Junta.
Sí, que a la trobada passada aquí a la ràdio la Maria Lluís ens va explicar que això que l'havien escollit presidenta.
No? La Maria Lluís?
Sí, així és, així és.
O sigui, va haver-hi la dimissió de la Palmira Badenç i a conseqüència d'això vam fer una mica de votació
i per unanimitat vam pensar que el més adient és que la vicepresidenta ocupés el càrrec.
Clar.
I t'he d'assegurar que ho està fent però fabulosament bé.
Sí.
És molt col·laboradora i per tant és un puntal molt gran per la nostra Junta.
Pere, tu has entrat a la Junta recentment.
Sí.
Com ho portes això? Quines expectatives tens o...?
Home, de temps és que... de temps d'ajudar en tot el que es pugui i fer alguna cosa...
Algú de profit, no?
Sí, alguna cosa que em demanin o el que sigui, allà estic a donar un cap de mà.
Normalment, quines tasques fas? Més de logística, de preparar coses...
De preparar coses.
Sí?
Sí.
Bueno...
Lo mío no es cuestión de... del donador ni digo chao.
No, d'ordinador s'encarrega el Jordi, em sembla, no?
Sí, sí.
Sí, tenim el Jordi, l'Artur Torrell i el Joan Sánchez.
Sí, hi ha diversos.
Són tres, tres, que aquests dominen.
Jo sóc una principianta només que s'atreveix de tant en tant a fer alguna coseta.
Bueno, bueno.
Però bueno, cadascú a lo seu, ell és un gran col·laborador.
Que bé.
Ens ajuda molt venint a cobrar quotes, a cobrar les sortides, a muntar les coses que fem.
Perquè sempre, quan es fan un espectacle o una xerrada o el que sigui, es necessiten col·laboradors que ens ajudin a col·locar cadires.
Clar, bueno, a organitzar una mica.
Tot això, organitzar-ho.
I això és el que el Pere Macete s'ha apuntat gustosament a fer-ho.
I jo estic molt contenta que m'hagi acompanyat d'avui dia.
Clar.
Escolta'm, Pere, també d'aquestes coses que organitzeu, no?
Des de la Junta, últimament, en quines activitats, tu com a soci, eh, ara, has participat?
Home, jo he participat a vegades que han fet alguna, com diria, excursions.
Excursions. L'última que has anat?
Ui, jo...
O vas a totes?
Des que he entrat no he parat.
No he parat.
Vas anar a la de... Espera, és que n'hi ha una que sempre surt. La de Cambrils?
Bueno, Cambrils és una estada de sis dies, de set dies, que ens fan, i això ho fem cap a la tardor.
No. Ara, l'última que hem fet va ser anar al Santuari de Montserrat, que està a Montferri.
Sí.
I l'arquitectura és d'en Jujol, i llavors allò és com una Sagrada Família en petit i un petit monestir de Montserrat.
Perquè per fora té aquelles formes corbades, com si fossin muntanyes, i per dins et trobes amb aquelles cúpules,
com teniu a la Sagrada Família, amb aquells vitralls que són preciosos,
i va estar una sortida molt, però molt maca.
Molt, molt, molt bonica, molt entranyable.
Va ser, a més, que vam tindre calçotada, llavors ens imaginen.
Clar.
Això, tot això, ajuda molt.
Va ser la visita... Vau fer visita al monestir, no?
I després...
Bueno, l'àpat.
L'àpat era una calçotada.
Properes cosetes que teniu en ment per fer, o que vulgueu explicar també com a sortida, o com a...
Sí, sí, n'hi ha moltes.
Bueno, i volia anomenar que vam estar veient l'exposició immersiva de Joaquín Sorolla.
Oh, és veritat, és veritat.
Aquesta exposició, en primer m'ha...
A veure, parleu, parleu, que jo tinc entrades per anar-hi, i vull saber que m'hi trobaré.
Pues quina sort que tens.
Sí.
Tu també hi vas anar, Vera?
No, no tenia entrades, jo.
Jo donava els tiquets, jo donava entrades, ja s'havien acabat, ja.
És que això és el que passa, que moltes vegades, per exemple, ni el meu marit ni molts altres de l'Ajuntament
vam poder anar-hi per deixar ser-hi els llocs amb els socis.
Ah.
Que això és molt important, o sigui, perquè els socis, a nosaltres, estan pel davant.
Sempre dient.
Sí?
Ah, ostres.
El soci té que dir la seva paraula, sentir-se content amb l'atenció,
que li donem.
Però, bueno, parlant de Sorolla, t'haig de dir que va ser una experiència única per mi,
per mi i per molts de nosaltres de la nostra edat, d'acord?
Perquè, a part de tindre l'exposició normal de quadres de Joaquín Sorolla,
amb història que està posada al seu costat amb uns escrits preciosos,
d'acord, després entres a la sala immersiva, d'acord, i allà és com si els quadres cobressin vida.
Uau!
Jo, per exemple, que soc una enamorada d'un quadre de Joaquín Sorolla, on es veu el mar,
sí, d'acord, i els nanos que estan corrent, a mi em donava la sensació que l'aigua m'arribava als peus,
que m'estava tocant a mi l'aigua, aquesta és la sensació que et dona.
I moltes altres pintures que sembla que estiguis a dins d'un jardí,
i no estàs dins del jardí, però és que tu...
Però és la imatge, no?, que et dona com...
Sí, és que estàs envoltant de tot el quadre.
Llavors, això és una cosa, per mi va ser una cosa molt espectacular.
Espectacular, fascinant, fantàstic, i amb tants adjectius per donar-li.
Però molt, molt, molt maco.
I a més, la particularitat que està a la casa Matller, no?,
que és també, a més, ja de per si també un museu, aquesta casa.
Ara t'imaginaràs, doncs, que tot això es va triar una horeta d'horeta
perquè tinguéssim temps d'arribar allà en tranquil·litat
i menjar-se un xocolata calent de la casa Matller.
Hòstia, és que em sorpreneu, eh?
És que a sortida que feu, de per mig, hi ha d'haver allò a l'apac.
És que és...
Ho feu per això, clar, per gaudir-me i de tot.
És el repte de convivència que tenim, de tindre intercanvis, de parlar, de tot.
I llavors, doncs, parlem de les properes sortides que estem fent
o que volem fer, com per exemple, ara que anirem als 16 i 17,
que és un cap de setmana, poques vegades hem sortit en cap de setmana.
En cap de setmana.
I anirem a Benicarló, a les falles de Benicarló.
Anirem dos dies, serà un cap de setmana.
I també crec que pot ser interessant, perquè a vegades un diu,
ostres, si me'n vaig a les falles a València, està tan ple de gent que mai trobes puest,
tot són empentes.
I això, com és un poble més petitó, doncs podrem veure-ho d'una manera més...
Diferent.
Més diferent, més sostenida.
Més pausada, també, més palmada.
Però tu ja aniràs aquí, a Benicarló?
No.
Tampoc.
El soci de salut a vegades no ens permet, nena.
Ah, bé.
Nuri.
Són dos dies, clar.
No és que sigui així, sinó és qüestió de vegades de metges i de contratiempos.
Clar.
Però no per una altra cosa, no per ganes, eh?
No, no, ja, imagino, imagino.
No per ganes.
Estan totes les entrades cobertes aquí?
Sí, perquè això era obert, eh?
Això era obert tant a socis com no socis.
Els que es volguessin apuntar es podien vindre i apuntar-se.
D'acord.
Si no és soci, pagues una miquetona més, però tampoc és una gran despesa més, eh?
Però no, és una sortida...
De cap de setmana.
Igual, sí.
Que a mi m'havien dit, si tens 35 persones que puguin anar, és suficient.
Ja muntem la sortida.
Doncs, bueno, com que van ser més de 35, doncs ja tenim sortida muntada.
Si no arribem amb aquest mínim, doncs normalment no es poden fer les sortides.
Clar, perquè normalment costa més d'omprir els caps de setmana que no les sortides d'un dia.
I tant.
Molt més.
Sí?
Molt més, sí.
Sí, sí.
Una sortida d'un dia, quan se vol, es pot dir que dematí el té ple.
Vull dir que hi ha vegades que com que hi ha gent que comences a donar el tiquet a les vuit i mitja i a les set i mitja està fotent cua.
Què dius?
Vaja, ja ho crec.
Vull dir que llavors...
A quina hora, Pere, comences a donar els tiquets?
Allà a les vuit i mitja del dematí.
Vuit i mitja a les nou.
A les nou.
Vull dir que ja es cobra a les deu.
Vull dir, per a les set i mitja hi ha gent a la porta.
Buà.
Clar, per no quedar-se sense plaça, no?
Clar, és aquí, és això.
Això és sempre...
L'excursió sempre és un tracte del poble, de tot Déu es coneix.
i després és, com diria jo, el parlar, la xerrada, el que sigui, i a vegades és aquella persona que està sola a casa i quan surt té una mica de relació amb el cas, perquè quan arriba a casa seva es tanca la porta i està sola.
I així és... Bueno, som tots del poble, vull dir que coneixem tots.
I el primer que es parla sempre d'enfermetat, no d'alegria.
Molt mare meva, clar.
Això sempre passa a la gent, a l'edat.
Però bueno, tens una mica de relació entre uns i un altre i aquí el poble es coneixem tots, vull dir que no...
Sí, sí.
Home, i haver fet sortides també permet no tenir més temes de comerç, almenys, que no parlar només de...
Sí, i tant, i tant, i sempre es parla de tot, de nets, de...
Bueno, et desfoga una persona que està sola a casa seva, doncs quan surts aquí té l'alegria, després hi avall, vull dir que te'n rius d'un, te'n rius d'un altre,
i vas fent, i sempre està ple.
Amb això sí que va bé.
I és alegria.
A tu, Pere, què és el que més t'agrada de l'associació?
O per què t'agrada participar-hi?
Home, jo et vaig participar en diverses coses ja, en col·legis, en associació de pares i tot.
Demà.
D'acord, o sigui, que tu ja tens recorregut o experiències, i més no, en formar part d'associacions...
Sí, sí, una mica.
I aleshores, ser el que es treballa dintre de l'associació, que es treballa, que encara que la gent no pensi, costa arrencar tot això.
Ja, imagino.
I aleshores sempre va donar, coneixíem la Maite, i Pere, que se'n van dos o tres, doncs, donàm-nos un cop de mà, i ens vam apuntar dos o tres, vam apuntar per donar un cop de mà al que sigui necessari.
Clar, com a vocals, no?
Sí, sí.
Molt bé, molt bé. Estan fent una bona feina, no?, la gent que està ara a la Junta?
Sí, sí, vull dir que sí. I a més, com que som conegus d'aquí del poble, doncs aquí no n'hi ha ni tira ni afloca, si no el coneixem tots. Vull dir que va bé la cosa, va molt bé.
Molt bé. Maite, parlàvem de que heu anat a veure aquesta exposició de Sorolla, que us va agradar molt.
Sí, sí, molt, moltíssim.
No sé si vau explicar que inclús hi havia dos grups diferents.
Dos grups. Vam sortir el dia 29 de febrer, va ser un, 25 persones, i després un altre grup més, el 7 de març, amb 25 persones més, i es van quedar en llista d'espera aproximadament unes 9 o 10 persones, i que si hagués posat un altre grup amb una altra dada, segurament s'hagués omplert, perquè la gent tornava, i com que tornava tan contenta, doncs volien, i seguien preguntant,
escolta'm, no, no fareu una altra sortida d'aquestes, no, no, ja l'hem tancada, ja, fins aquí hem arribat, hem fet dos grups, i fins aquí hi arribem.
Ara, doncs, clar, perquè sempre seguim preparant coses.
Sí, sí, sí.
Per exemple, ara, a l'abril, el 17 d'abril, Núria, anirem a Badalona. Tu dius, i què anireu a veure a Badalona?
Doncs bueno, anirem a veure el Museu de Badalona, que dins del Museu de Badalona està l'exposició permanent del que va ser Beatulo.
que va ser una antiga ciutat romana, d'acord? I aquesta antiga ciutat romana, tu veuràs els restes d'aquestes cases, veuràs tot això,
i és una exposició permanent que hi ha allà. Tots els accessos són, doncs, per a persones grans, o limitades,
o sigui que també s'hi pot apuntar qui vulgui allà. Qui vulgui pot vindre amb nosaltres.
i després, lògicament, després d'una visita cultural com aquesta, d'aquesta índole,
que ens ensenyaran des de la casa aquesta, amb unes ceràmiques de la casa dels deufins,
de la casa de la lledra, totes unes restes arqueològiques que són immenses.
I que té d'especial, que a sobre d'aquesta ciutat és on es va fer Badalona.
Ah, t'anava a dir, quin vincle té al museu en Badalona? Val, què és l'AS?
Clar, això estava enclavat amb un turó que està allà a Badalona,
i allà és on estava aquesta ciutat amurallada.
Que és molt maca. La història, jo és que sempre que faig una sortida,
trato de...
De posar-te una mica abans en context, no?
En context de què aniria a veure.
Què aniria a veure.
Clar, per no arribar allà una mica de, bueno, el que m'expliquin, però què, no?
Exacte. Però jo tinc una idea de què veuré, d'haver vist algunes coses,
ja sigui a través de Google o d'alguna cosa així, busco.
I tinc un altre ajudant també, que és el Jordi, que també un cop jo li dic
que anirem a un lloc, en seguida busca contactes i coses així per dir
mira, això està aquí, això està allà.
Clar.
I bueno, una sortida molt macca. I això serà el 17 d'abril, eh?
El 17 d'abril.
El 17 d'abril.
Val.
I seguim treballant, perquè com el Pere sap, que t'ho podria dir ell,
ja et preparem pel maig. Ja estem preparant el maig.
Pel maig també, Pere?
No, és que s'ha de preparar tot amb anticipació.
Què esteu preparant pel maig?
Una sortida de 5 dies a Roses.
Però això és nou, no?
Sí, total, total.
I a més una sortida que tindrem autocar tots els dies per nosaltres,
que ens portaran a fer visites.
Ah, però això, quan normalment marxeu amb autocar uns quants dies fora,
normalment no teniu autocar sempre...
No, ens el posa una agència que contractem, lògicament.
Ara, per exemple, per anar a veure Sorolla, vam contractar Estena,
que són de partides pluges.
Autocar Estena.
Però sempre ens ho fa, ens ho prepara una agència,
i llavors nosaltres el que fem és dir més o menys què volem veure
o què voldríem fer, m'entens?
Llavors ells ens preparen la sortida una miqueta
el gust que nosaltres hem anat triant.
En aquest cantó que hem anat a Roses,
hem dit que hem de veure coses de Roses,
però també podríem veure alguna cosa de Catalunya Nord.
Sí, sí, home, ja que esteu allà, no?
Ja que estem allà.
Home, Roses està...
I així s'ho farem, anirem a Colliure,
i allà veurem, és un poble molt maco,
però també veurem la tomba d'Antoni Machado.
Home, clar.
Ja que estem per allà...
A Colliure és el que s'ha d'anar a veure.
Si vas a Colliure i no veus Machado, malament.
Clar, és el que has d'anar a veure.
I estareu cinc dies, eh, Roses?
Sí, sí, cinc dies.
Que bé.
I el primer dia farem la visita, ell te la diu, en Creué o on?
Ostres.
A Cadaqués.
Mare meva, anireu amb vaixell a Cadaqués.
Sí, sí, des de Roses a Cadaqués.
A Cadaqués.
I per tot això ja us ho prepara l'agència, no?
Com si diguéssim, vull dir el...
O sigui, nosaltres diem el que volem.
Volem, val.
I ells ho...
I ells s'encarreguen de fer-ho.
Val, val.
Llavors.
Alguna coseta més fareu també a Roses?
Sí, sí, sí.
Bueno, tu has vist ocho apellidors catalanes?
Sí.
L'has vist?
Sí.
Al poble aquest, on te la van rodar?
Ah, catalanes, ah, espera, espera, catalanes, ocho apellidors...
No, el vasco, eh?
No, no, no.
Perquè vam fer una, ocho apellidors bascos i ocho apellidors catalanes.
Sí, la de vasco sí que l'he vist, i la de catalanes...
No, no l'he vist.
No l'has vist.
No, no, estic en memòria i dic que...
On te es va rodar aquesta pel·lícula, que saps el que té, és el poble de Monells.
I passarem a fer una visita al poble.
Ah, Monells, ostres, però a Monells sí que hi ha estat.
Val, o sigui, no sabia que Monells era on s'havia gravat, però a Monells hi ha estat.
Bé, com molts.
Val, val, val, val.
Home, és molt maco, Monells.
I també visitarem Sant Martí d'Empúries, que és on estan les ruïnes no romàniques més antigues,
que ara no sortirà el seu nom.
Bueno, les ruïnes... les empúries, no?
Sí, exacte, aquestes.
I, bueno, donarem una volta per pals al mateix dia, donarem una volteta pels pobles més...
De la vora.
I un altre dia tornarem a anar cap a on està Catalunya Nord i ens arribarem a Port-la-Caúte.
Ah, aquí no hi ha estat.
És un port on...
Bueno, és semblant...
Jo li dic una petita semblança al que és el delta, el delta nostre de l'Ebre,
on trobes aquests xiringuitos d'abans que venen la pesca recient treta del mar, diguéssim.
Igual com aquí vas al delta i agafes un vaixell i te'n fas fins als palafitos, aquells que tenen,
i fas unes musclades, doncs allà no és ben bé això, sinó que tu tins d'aquests xiringuitos que hi ha per allà,
t'ofereixen des d'ostres a preus molt assequibles, musclos, gambes, almejas, el que tu demanis t'ofereixen.
Un capritxó.
Un capritxó, fer una degustació i a més coneixerem aquell entorn també.
Molt bé, suposo que a Roses també la visitareu.
Home, a Roses estarem totes les tardes a Roses.
Sí, perquè això són sortides al matí.
I després de dinar, repòs, que és el que necessita la gent gran.
Repòs o inclús algun aventurat, potser se'n va a la platja o no?
També, també, si fa bon temps també.
I altres es dediquen que juguen a diferents llocs de taula.
Sí, sí, bueno, a passar una bona estona, no?
I a més hi ha animació sempre.
Tant al vespre com al migdia, sempre et trobes...
Per allà a l'hotel o...
Exacte.
Molt bé.
I a l'hotel és molt maco també.
Per l'edat que tenen la gent, es queda clavada a l'hotel, eh?
No, no, no, no.
Això ho pensava jo també, però hi ha algunes persones que...
Té més ritme que jo i...
Déu-n'hi-do, no?
I tant.
Gent amb inquietud, amb ganes de veure coses, de...
Clar, és que l'edat no ha de ser una barrera per això.
No cap.
És que no t'ho penses, quan veus la gent, l'alegria que porten dintre de l'excursió que faran o el que sigui.
És que és qüestió de veure-ho.
Clar, clar, és que jo també vull anar seguint, aprenent coses i veient coses noves fins a...
Bueno, seria molt agradable que un dia que vulguis que fem una sortida que tu vegis que t'agrada,
que t'hi apuntis, nosaltres et convidem.
Però vine a prop, aviat, perquè si no no quedarà sense tiquet.
Bueno, ja estaré a les 6 del matí, vindré a les 6 del matí a fer cua per aconseguir un tiquet.
Per sota la mà, per sota la mà donaríem un tiquet.
Convidaríem perquè interactuar amb la gent jove és un altre dels projectes que hi ha.
Clar.
Perquè és molt maco. Ara nosaltres hem interactuat amb uns nanos de cinquè, de quart o cinquè d'ESO.
No, quart d'ESO, no és?
Quart d'ESO, sí.
Quart d'ESO. De la Madre Sacramento i de l'Institut.
Ah.
Que han vingut a donar-nos unes classes per aprendre a treballar una mica millor els mòbils i les tablets.
Ah, perfecte.
O l'ordinador, qui tingui ordinador portàtil, no?
A mirar.
Així és que hi ha hagut molta gent i han hagut uns intercanvis molt macos, molt macos.
Ens ha agradat molt compartir amb ells.
Que bé.
Però molt, molt.
Que bé, que bé.
O sigui, que aquestes cosetes són les que animem a la gent a vindre.
Clar, ja.
I veure que no només és això.
Per exemple, estem preparant, junt amb el Jordi Ferraz, una col·loqui, tertúlia, xerrada, no sé com explicar-ho, d'en Júlio Ochoa.
sobre les mines d'aigües de Sant Jús.
Ja que tenim tanta sequera, doncs tocarem un tema relacionat amb aigua.
Amb aigua, clar que sí.
Molt bé.
Pere, i mai teu, hem de deixar aquí, hem de fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio.
Quina pena.
Només et diré una cosa.
Vinga.
A part de tot això, la Coral ens oferirà uns concerts de primavera.
Ah, mira.
Perquè ho sapigueu.
Ja, si té oportunitat el Jordi de vindre la propera vegada...
Que ens ho expliqui de primera mà.
Eh?
Que ho expliqui ell de primera mà.
però que sapigueu que també són uns concerts de primavera molt macos
i que la gent els haurà d'escoltar perquè és una sorpresa molt gran lo que cantaran.
Molt bé.
D'acord?
Doncs, Pere i Maite, una abraçada, que vagi tot molt bé i seguim aquí en contacte a la ràdio, d'acord?
Molt bé.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Adéu.
Adéu.
Sí, ja va, com a jo.
Bueno, va, escolta, notícies, va, tots a jo.
Vale.
Adéu, Carlos.
Catalunya Ràdio, les notícies de les 12.
Bon dia des de l'estudi 3, us informa Joan Bota.
La presidenta madrilanya Isabel Díaz Ayuso ha admès que sabia que la seva parella estava investigada per Hisenda,
però ha rebutjat que formi part de cap trama ni xarxa paral·lel.
La Díaz Ayuso ha reaccionat des de Catalunya a la informació que la Fiscalia investiga el seu company
per un suposat frau fiscal en l'època de la pandèmia.
Anem a Castelldefels.
David Anxala, bon dia.
Bon dia a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, se sent políticament perseguida.
Ayuso ha fet aquestes declaracions a Castelldefels, al costat del president del PP de Barcelona
i alcalde d'aquest municipi del Baix Llobregat, Manu Reyes.
Aquí no ha habido ni tramas ni redes paralelas, ni nada de lo que se está intentando hacer desde la Moncloa,
que me consta que desde primera hora está llamando también a las televisiones pidiendo más madera
y pidiendo generar o crear una trama donde hay una inspección fiscal a un ciudadano
que no tiene que ver con la Comunidad de Madrid.
David Àngela, Catalunya Ràdio, Castelldefels.
Més notícies amb Sara Riera.
Els pagesos serialistes a la plana de Lleida que l'any passat es van quedar sense acollita
pel tancament del Canal d'Urgell encara no han cobrat cap indemnització del govern
i alguns han optat per presentar reclamacions a la comunitat d'Arregants,
fins i tot per via judicial.
Aseguren que és una mesura preventiva per evitar que prescrigui el dret que tenen
a demanar que se'ls compensi.
Lleida Estela Bussoms.
Bon dia. L'any passat el Canal d'Urgell es va tancar el 25 d'abril per falta d'aigua
i només es va reobrir per salvar la collita de fruita,
mentre que el rec del cereal es va sacrificar amb la promesa que els afectats serien compensats.
Mentre no arriben les ajudes del govern, des de la plataforma Manifest del Gran Urgell,
asseguren que ja hi ha hagut dues reclamacions a la comunitat d'Arregants
pels danys causats per la gestió de l'aigua
i en un dels casos també ha presentat la demanda al jutjat contenciós administratiu de Lleida.
Jaume Perera és portaveu de la plataforma.
S'ha fet una mica amb la idea que aquesta gent ens obrin camí
i ens sentin un precedent de cap a on hem d'anar la resta dirigint-nos, no?
És a dir, aquí hi ha un objectiu clar, és a dir, que és que tothom cobri.
Estela Bussoms, Catalunya Ràdio Lleida.
Els Mossos d'Esquadra han desarticulat una trama que es dedicava a la producció i venda
de marihuana al Prat de Llobregat.
Dels 12 detinguts, dos ja són en presó preventiva i la resta són en llibertat amb càrrecs.
La majoria de les plantacions s'han localitzat amagades en llocs de difícil accés al barri de Sant Cosme.
Anem a la comissaria dels Mossos de Sant Fró de Llobregat, Maria Núria Rebelle.
Hola, bon dia. El valor de la droga comissada al Mercat Negre supera el mig milió d'euros.
El soig inspector i cap de la Unitat Territorial d'Investigació, Òscar Durant,
detalla el balanç de les sis plantacions descobertes.
Sis plantacions de marihuana indoor,
8 kg de capdell de marihuana ja secats i preparats per la seva venda,
9 kg envasats en paquets d'un kg de cocaïna en diferents domicilis.
El fet que estiguessin en golfes on soterranis n'ha dificultat la seva localització.
Maria Núria Rebelle, Catalunya, Ràdio Comissaria de Sant Feliu de Llobregat.
Almenys dues persones han mort i 15 més han estat rescatades.
Han estat crític en un nou intent d'arribar per mar a les Canàries.
Salvament Marítim ha localitzat els cadàvers
i ha rescatat tot el passatge d'un cayucó provinent de la costa africana.
Estava a 140 km al sud de Gran Canària.
Entre els que es troben en estat crític hi ha dos menors
que han patit una parada cardiorrespiratòria.
També tenen símptomes d'hipoterni.
En aquesta embarcació hi anaven uns 40 migrants d'origen subsaharià.
Nina, la pel·lícula d'Andrea Jaurieta clausurarà el pròxim festival de cinema d'autor de Barcelona.
El Dà ja havia anunciat que Segundo Premio seria la cinta inaugural.
Ara el film d'Isaac i la Cuesta arribarà amb l'avís negador al festival de Malga
i la clausura també serà amb una altra pel·lícula destacada del certamen andalús.
La protagonista és Patricia López Arnaiz,
a qui hem vist fa poc a 20.000 espècies d'abelles
i l'acompanya l'actor argentí Darío Grandinetti.
A tot això, el Festival Barceloní també ha anunciat
que a la secció Un Impuls Col·lectiu presentaran 10 llargmetratges,
dels quals 3 seran estrenes mundials.
Raïr Cantar, Talvez Llorar, de Marc Ferrer,
On the Go, amb Maria Giselle Royo i Júlia de Castro
i L'Estafa de l'Amor, de Virginia García del Pino.
A l'esport, Marcos García.
El Barça juga aquest vespre a tornar als quarts de final de la Champions masculina
després de 4 anys d'absència.
A les 9 del vespre, Barça-Nàpols, a Montjuïc, amb empat a 1 de l'anada.
A les 8 del vespre, doncs, començarà la TDT d'aquest Barça-Nàpols
tornada als vuitens de final de la Champions masculina.
També avui, també a les 9.
Arsenal-Porto, amb un avantatge de 0 a 1
per als portuguesos del partit d'anada.
A la segona divisió, el proper rival de l'Espanyol, Víctor Fernández,
és el nou entrenador del Saragossa.
El bàsquet gironà ha comunicat oficialment al jugador Corey Davis
la decisió de rescindir el seu contracte.
Davis ja feia setmanes que feia els entrenaments al marge del grup
per falta de disciplina.
En tenis sorprès, el torneig d'Indian Wells.
Ha eliminat el número 1 mundial, Novak Djokovic,
en 3-7 contra l'italià Lucanardi.
A la Lliga masculina de Baterpolo, aquest vespre, 3 quarts de 9,
Natarció Barcelona-Rubí.
I en ciclisme ja està disponible a l'app i al web de Catalunya Ràdio
i també a la plataforma 3CAT, un nou episodi de Ràdio Volta.
Fins aquí, les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 7 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova.
A Sant Just es redueix la pressió de l'aigua en resposta a la greu sequera
que està afectant la regió.
A partir d'ahir, 11 de març, ACBAR i l'Àrea Metropolitana de Barcelona
han implementat una reducció de la pressió de l'aigua
en totes les llars del municipi,
en una mesura que busca conservar els recursos hídrics.
Aquesta reducció és part del Pla Metropolità de Contingència Operacional
en temps de sequera aprovat per l'Àrea Metropolitana.
L'objectiu és minimitzar el consum d'aigua per poder estirar els recursos
en cas que les condicions no millorin a mig termini.
Tot i la reducció de la pressió,
no s'espera que aquesta sigui imperceptible pels habitants.
A més, els domicilis de l'Àrea Metropolitana
que superin el consum d'aigua establert de 200 litres per habitant i dia
rebran una comunicació per correu postal
sol·licitant que redueixin el seu consum.
També se'ls recordarà les prohibicions establertes
per decrets de sequera de l'Agència Catalana de l'Aigua,
com ara omplir piscines privades,
regar jardins particulars i rentar vehicles.
L'Ajuntament disposa de la potestat d'obrir expedients als usuaris
que incompleixin amb aquestes normatives,
podent en aquestes resultant sancions econòmiques.
La pròxima conferència organitzada per l'Aula Universitària
de la gent gran d'Esplugues i Sant Jús
porta el títol Grècia, sempre Grècia,
i tendrà lloc el pròxim dijous 14 de març a les 6 de la tarda.
Serà a càrrec de Xavier Moret,
conegut periodista i escriptor apassionat pels viatges.
La conferència oferirà una immersió en l'essència de la cultura grega,
destacant la seva influència en la nostra llengua, cultura, mites
i en la forma d'entendre el món.
A través d'aquest viatge, Moret compartirà experiències
i coneixements sobre llocs emblemàtics de Grècia,
com Delfos, Lacròpolis, Corint, Olimpia, Meteora i Sant Orini.
L'esdeveniment es dirigeix a tots els interessats
i interessades en la història i la cultura,
i pretén ser una oportunitat per reviure els orígens d'on provenim.
L'entrada és gratuïta pels socis de l'Aula Universitària,
mentre que els no socis podran participar
amb una aportació de 5 euros.
La CEA es organitza una sortida matinal a Puig Castellà,
La Noia, el pròxim diumenge 17 de març.
L'activitat començarà a les 7 del matí
des de l'aparcament de l'Escola Montseny.
I els participants tindran l'oportunitat
de recórrer un itinerari que inclou la visita
al poblat ibèric del Puig Castellà,
l'avenc de la Plana d'Encosa
i el Convent d'Encosa,
amb una parada final a la Llacuna.
El recorregut té una durada efectiva
de caminada de 3 hores i mitja.
Es recomana als assistents
portar esmorzar, cantimplora i càmera fotogràfica.
Per a més informació i inscripcions
es pot contactar amb l'organització
a través del correu electrònic
cees.sanjust.gmail.com
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat Sanjustenca
a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
Fins ara!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Són les 12 i 13 minuts.
a la tercera hora de la Rambla al magazin de matins
de Ràdio d'Esvern i farem l'espai de nutrició
amb l'Elvira Sánchez.
Bon dia, Elvira!
Hola, bon dia!
Dije rock'n'roll i ha habido rock'n'roll, eh?
Sí, sí.
És que clar, l'Elvira m'ha dit que si ballàvem aquí el rock'n'roll i jo li dic, escolta'm,
aquí ballem de tot, eh? El que ens doni la gana, escolta'm. Estem escoltant Elvis
de fons. Exacto.
Rock'n'roll. Parlem avui d'un tema que segurament pot interessar a molta gent perquè potser hi ha
algú intolerant, al·lèrgic. Ara ens explicaràs també les diferències entre les dues o segurament
algú coneix algú molt proper que tingui alguna mena d'intolerància o que no li sentin bé
alguns aliments. Quines diferències hi ha entre ser intolerant o al·lèrgic a algun producte, Elvira?
Bueno, vamos a empezar por las definiciones, ¿vale? Sí.
Alergia es una reacción immunológica. Ahora explico. Una reacción immunológica quiere decir
que nuestro cuerpo tiene dos sistemas defensivos, ¿vale? Nacemos con un sistema
defensivo que nos da nuestra madre, ¿de acuerdo? Más la que nos da a través del calostro
y después, a través de los años, nosotros vamos, cada vez que nos pica un mosquito,
vamos haciendo una reacción, ¿vale? De defensa, que una es propia, una es adquirida
y otra es propia. Cuando nos ponen una vacuna, lo que están haciendo es poner una cantidad
muy dosificada, por ejemplo, en las vacunas antiguas, de una cantidad muy pequeñita de ciertas
bacterias o virus que hacían desarrollar este mecanismo de defensa. Y esto quiere decir que nosotros,
cuando estuviéramos enfermos de esta enfermedad, si esta enfermedad entrara en nuestro cuerpo,
el cuerpo reconocería la enfermedad y se defiende. Esto no quiere decir que tengamos defensas,
no vamos a sufrir la enfermedad, ¿vale? Luego, evidentemente, existe el nuevo sistema
de vacunas de ARN que se ha hecho con el COVID, que es otro tipo de reconocimiento,
pero es un reconocimiento de algo externo. Entonces, cuando eso es una alergia,
normalmente las alergias tienen una serie de síntomas que van, la más rápida es que se ponen rojos,
que inclusive la más grave es que hay una anafilaxia, es decir, se quedan sin respiración,
¿de acuerdo? De hecho, ellos tienen que llevar su pen, ¿vale? Con adrenalina para poder
defenderse, es decir, ¿qué quiere decir esto? Que cuando consumen algunas sustancias o están en
contacto por piel, por boca, por mucosa, con algún tipo de sustancias, sobre todo son proteínas,
que el cuerpo no las reconoce como tal, las ataca, ¿vale? Y la forma de atacar es defendiéndose,
haciendo reacciones. Normalmente, las alergias sí que pueden tener, normalmente son reacciones
más de piel, más de... De poner la piel roja o de estornudar, ¿no? De ojos llorosos. Exacto, ojos rojos,
llorosos, o que te falta la respiración, que se te infla la lengua, ¿sabes? Entonces, esto,
pero esto no quiere decir que las alergias también puedan tener sintomatología digestiva,
es decir, náuseas, vómitos y diarrea, ¿ok? Ah, vale. Entonces, estas son las alergias. Ahora,
cuando hablamos de intolerancias, intolerancias es que cuando nos... Es un proceso que nos falta
material para poder cortar partículas de unas sustancias. Por ejemplo, la intolerancia a la
lactosa, que es el azúcar de la leche, es básicamente que cuando llega, nosotros digerimos,
el estómago digiere la leche, la lactosa no se digiere ahí, tiene... Necesita llegar al
intestino para ser cortada en trocitos más pequeños, ¿de acuerdo? A través de una enzima. Y como no hay
esa enzima, lo que hace es generar un pasar, intentar pasarla directamente a la sangre y se
presentan los sintomas, la sintomatología que siempre es digestiva, casi siempre. Vale. Pues
diarreas o... Sí. Náuseas, vómitos y diarrea, básicamente. Vale. Entonces, y sensación de
inflamación digestiva, ¿de acuerdo? Entonces, ¿cuál es la diferencia? La diferencia es que una está
relacionada con el sistema de defensa del cuerpo y la intolerancia es porque carecemos de las
herramientas intestinales para poder utilizar ese producto, ¿no? Entonces, luego, a nivel intestinal,
también existe, ¿vale? El SIBO, ¿vale? Que el SIBO es una enfermedad donde las bacterias
intestinales han pasado al intestino delgado o hay un sobrecrecimiento de las bacterias que
tienen la misma sintomatología que una intolerancia. Ah, ostras. Entonces, evidentemente, o por ejemplo,
tenemos... Pero al SIBO, que es una... es una altramalaltía... Sí, intestinal. ¿Intestinal? Sí, pero que afecta
la sintomatología, cuando te vienen personas que te dicen, es que cuando como ciertos productos me
siento mal, ¿vale? Tienes que diferenciar. Normalmente, cuando vienen personas con trastornos
intestinales, siempre se le tiene que hacer una batería de... Primero, descartar la helicobacter, ¿vale?
La helicobacter es una bacteria que se... que crece en el estómago y que tiene la ventaja de poder
crecer bastante bien en ácido, ¿de acuerdo? Que tiene sintomatologías también estomacales,
producen muchas náuseas, inflamaciones, ¿de acuerdo? Después tienes que mandarle todas
las intolerancias. Dentro de las intolerancias tenemos al gluten o los helíacos, tenemos la
lactosa, tenemos a la proteína de la leche de vaca, a la proteína de la vaca, perdón,
y tenemos... puede haber intolerancia a la fructosa, intolerancia al sorbitol, la
fructosa es el azúcar de la fruta, y piensa que muchas veces nosotros comemos...
esas son más fastidiosas, porque tú comes fruta y el cuerpo a través de esa fruta
genera sorbitol. Ah, ostras, o sea, que si tens alguna intolerancia al sorbitol no
puedes prendre fruita. No, hay que mirar qué frutas son las que generan sorbitol
después de la digestión. ¿Y qué porta sorbitol? ¿Quins productos? El sorbitol es un azúcar
alcohol, ¿vale? Es un deseo, es una regeneración. Lo que lleva sorbitol son los
chicles, es como un edulcorante. ¡Ostras! Lo que lleva... por ejemplo, hay muchos
analgésicos del tipo antiinflamatorio que llevan fructosa, ¿vale? Que es el azúcar
de la fruta, para poder lograr mantener la fórmula. Entonces, evidentemente, la
diferencia, básicamente, es que la alergia, el tipo de prueba que hay que hacer, básicamente,
es a nivel de piel, ¿vale? Sí. ¿De acuerdo? Entonces, tú puedes ser alérgico a elementos
externos, a los alimentos, ¿de acuerdo? Básicamente, y a medicamentos, ¿de acuerdo?
Entonces, básicamente, las pruebas se hacen a nivel de piel. Es decir, toman pequeñas
muestras, ¿vale? Entonces, hacen una plantilla y le van poniendo una gota en cada segmento y
tienen una reacción, ¿de acuerdo? Entonces, según la reacción que tenga, si es muy exágeno,
según el... hay un baremo, ese baremo, básicamente, si está por encima, se dice que es alérgico
y si no reacciona, no reacciona. Vale. Es alérgico, ¿vale? Vale. En cuanto a las intolerancias,
pues, entonces, hay que hacer pruebas diagnósticas a nivel de sangre, a nivel de heces, etcétera.
Vale. Entonces, básicamente, piensan que las intolerancias pueden ser, genéticamente,
pueden ser ambas heredadas, ¿vale? Pues, hay una tendencia a ser heredada. También es cierto
que, por ejemplo, a mí hay una cuestión que hay que diferenciar entre una intolerancia
y una sensibilidad, ¿vale? ¿Por qué? Porque la intolerancia, evidentemente, no puedes.
La sensibilidad tiene su nivel. Cuando pasas el nivel de esa, por ejemplo, de fructosa,
entonces tienes una reacción. Entonces, aquí lo que se... las recomendaciones normalmente
que se le dan a las personas para las intolerancias, bueno, evidentemente, para las alergias,
el tratamiento es quitar los alimentos. Claro, claro. Y no pendra uno. Bueno, o no tocarlo.
Porque piensan que el melocotón, por ejemplo, es curioso. Porque el melocotón, con que llegue aquí
a la boca, que te puede generar alergia. Porque recuerda que el sistema inmunológico
va... si el glóbulo rojo va circulando por toda la sangre, el sistema inmunológico va paralelo.
Y aquí tenemos circulación. Y la piel, toda nuestra piel absorbe.
Vale. Y entonces, solamente tocar según qué frutas también te puede generar reacciones
dermatológicas, ¿vale? Sí, sí. Entonces, la intolerancia no. La intolerancia tiene que estar
adentro del alimento. Claro, claro. ¿De acuerdo? Entonces, ¿cuál es el problema? El problema
es que la alergia a la vez. La intolerancia no. Por ejemplo, a mí cuando empecé a trabajar
aquí en hospitales, lo de la intolerancia lactosa era tomada como una huachafita.
¿Vale? Huachafita quiere decir como una broma. Vale, vale. Gracias por la aclaración.
Huachafita, término venezolano, que quiere decir... Eso quiere decir que estoy juntándome
con muchos venezolanos. Broma, ¿no? Es como una broma. Sí, como una broma, ¿vale?
O una fiesta, ¿vale? Entonces, ¿qué pasaba? Que mucha gente le daba... Tú pedías un café
sin lactosa y te daban con la leche. Evidentemente, la persona que ya lleva muchos años con la
enfermedad, es muy fácil que determine esto no es sin lactosa o que aquí hago... Acuérdame
de hacer la incisión de la leche sin lactosa. Pero entonces, ¿qué pasa? El problema está
que ellos se lo toman. Si no logran diferenciarlo, ellos lo toman. Y la reacción va a pasar una
vez que pase por todo el tubo digestivo. Es decir, la reacción se llegará cuando llegue
al estómago. Cuando llegue ya al estómago y empiece a digerirse. Porque la lactosa es
una de las primeras cosas que se digiere. Con lo cual, la sintomatología y el malestar
lo va a pasar la persona a solas muchas veces. Sí, sí, sí. En su casa. Y evidentemente
es una reacción que tú no puedes cuantificar. Sabes que estás toda la noche en el baño,
que lo pasas fatal, ¿vale? Pero esto ni se ve ni se mide, ¿de acuerdo? Entonces, como es
una enfermedad como que más invisible, por decirlo de una manera, que no se puede
ver públicamente, entonces no se le toma tanta en consideración, ¿vale? Y aquí, hablando
de la lactosa, el inciso, es que me da mucha gracia, y esto se lo digo a todos mis
pacientes, es que están tomando leche sin lactosa, ¿de acuerdo? Y aquí, explicarles
que la leche no es que no tenga lactosa. Esa leche que estamos tomando tiene lactosa,
solamente que le añaden una enzima para que cuando llegue al intestino lo absorba.
Con lo cual, están pagando un precio por una leche que tiene lactosa y encima está
produciendo una enzima, ¿de acuerdo? O sea, tiene una enzima que se la están
metiendo. Y quieras o no, todo lo que no sea normal a nuestro cuerpo puede generar
reacciones adversas, ¿vale? Entonces, yo siempre a la gente le digo lo mismo.
¿Casi no cal?
No, yo, o sea, siempre hago el mismo ejemplo. Con la lactosa, yo ahí soy bastante estricta,
le digo, a ver, la leche es el producto del ordeño de la vaca. La vaca tiene cuatro
estómagos porque es una rumiante que tiene que producir o procesar la hierba.
El becerrito necesita la leche para poder crecer en poco tiempo. ¿Y cuántos estómagos
tiene el becerrito? Tiene cuatro. ¿Cuántos estómagos tenemos nosotros? Uno. Así que no.
La leche, sí, la recomiendo si estamos en un proceso de desarrollo, pero a partir de los
veinte años no necesitan no tomar leche. No. Tenemos los derivados lácteos que cumplen
la misma función, ¿de acuerdo? Y que ya han pasado por los tres estómagos.
derivados lácteos que son iogurt, ¿no? Yogurt, quesos, fermentados lácteos, ¿vale?
Uau, pues, potser que ens replantegem, ¿no?, el tema del consum de, potser, de la
llet o inclús de la llet sense lactosa. Bueno, hasta del queso, porque piensa una cosa,
el otro día salía, no sé dónde salió porque no lo puedo ver, yo normalmente sí que
voy a las tiendas y veo, ¿no?, la diferencia. Un queso cruyer, ¿vale? Un queso cruyer es un queso que ha
tenido una fermentación, ¿vale? Entonces, te ponen el queso cruyer, si vale dos euros,
al lado te ponen queso cruyer sin lactosa y cuesta cuatro. Cuando tú te volteas, ves
que la proporción de alimentos es la misma. Es decir, un queso tiene pocas, pocas trazas
de lactosa después de la fermentación, ¿vale? Entonces, le están cobrando a la gente dos
euros más por una enfermedad que, evidentemente, es una necesidad comer. Entonces, yo le invito
a las personas que, evidentemente, si tienen una sensibilidad muy alta, porque hay personas
que solamente con un trocito de queso que tenga una traza de lactosa genera reacción,
entonces ahí sí tienen que estar con cuidado. Pero si tú tienes una tolerancia, pues con
mirar las etiquetas tenemos porque no se puede jugar con la salud de las personas. Porque
comer tenemos que comer todos, ¿sabes? Entonces, a mí me da mucha rabia porque esto no se
dice. No, no, ya. No se dice. I, Elvira, ¿qué en penses de la gent que consumeix productes
gluten free? ¿Cuán realmente no son salíacas? Pues esto es una cosa que se ha puesto de moda
porque alguien ha dicho que el gluten inflama. El gluten, igual que todos los cereales, son los
productos más antiguos de nuestra alimentación, ¿vale? Entonces, evidentemente, hay una cosa que
tenemos que entender que nuestro segundo cerebro es muy susceptible a los cambios medioambientales.
Es decir, el intestino está conectado. El intestino es nuestro segundo cerebro, ¿no? Sí, sí, sí.
Vale. Entonces, yo quería que me lo preguntaras. Vale, vale, vale. A ver si estabas pendiente.
Sí, sí, o más. Nada más estabas mirando ahí el tableau. No, no, no, no. Entonces, el cerebro y el
intestino se conectan, ¿vale? Entonces, cuando tenemos el estrés, nos hacemos mucho más susceptible y nos
puede hacer daño a muchísimas más personas, más alimentos dentro de lo que es el intestino.
Vale. Entonces, es importante entender que debemos tener una salud mental adecuada o
liberarla porque eso sí. Para tener buenas digestiones también. Sí, sí, sí, sí. Siempre
altera a nivel de estómago. Es que la gente, o sea, pocas personas saben de que hay una conexión
directa del sistema nervioso y el intestino si hablan constantemente. Si hablan constantemente.
Entonces, si tú tienes un disgusto, a veces no te ha pasado que se te ha cortado la digestión.
Sí. Y tú lo que haces es echarle culpa a un alimento que posiblemente sabías que te caía
mal. Ya. ¿No? Entonces, aquí es donde tenemos que ser conscientes de que tenemos una conexión
directa y que, por ejemplo, el masticar, el disfrutar la comida es importante para la digestión,
que eso ayuda al intestino a descansar. Vale. Estaban hablando del tema del gluten
free. Ah, perdón.
Que han semanat del tema. Sí, se me ha ido, se me ha ido. Perdón. Mira, yo creo que de todos
modos, si no eres intolerante, no tienes por qué. Vale. Si no demuestras que tienes una
inflamación, que tienes rojeces, que te inflas, no tienes por qué. Vale. Porque aparte de eso,
volvemos a lo mismo. Aquí, él se ha puesto de moda porque y que adelgaza y que no, y que
no, y que no engorda, ¿no? Y he demostrado, yo a muchas personas le he vuelto a introducir
el trigo y ha visto que se ha desarrollado perfectamente, que sus problemas son emocionales
o son otro tipo de problemas y no es. A mí, el hecho, aparte de eso, piensa que es, quieras
o no, es una estrategia de mercado. Seguramente. ¿Vale? ¿Por qué? Porque todo lo que sea
gluten free es más caro. Claro, sí. Yo entiendo que eso, el proceso del gluten free
tecnológicamente es caro, ¿vale? Porque tenemos que tener una seguridad alimentaria, que no haya
cruces de contaminación cruzada, etcétera. Pero yo creo que nos estamos pasando del nivel
de abusar de las necesidades de las personas. Correcta.
Yo no creo en que haya que quitar el gluten si no hay ninguna enfermedad. En principio,
no. Yo no lo quito. ¿Vale? Quito la leche. Piensa una cosa. Es curiosa, porque yo tengo
muchas personas que se han quitado el trigo, ¿vale? O el gluten y toma leche.
Ah, muy bien, muy lógico, ¿no? Muy... ¿Por qué? Porque la leche, la leche, ¿qué te están
vendiendo ahora? Leche con calcio, omega, no sé cuánto. Y entiendes que tú no vas
a tomarte lo que... No lo vas a absorber correctamente, porque tú ya tienes una edad.
Claro. ¿Vale? Entonces, esos mismos aditivos que le están echando a la leche los podemos
adquirir de otros alimentos. ¿Vale? Y no tenemos que pagar dos, tres euros por una leche más
cara. ¿Vale? I a les begudes vegetales, Elvira, que se'ls anomena, per exemple,
llet de soja, llet de... Realment no és llet, ¿no? Són begudes vegetales.
Sí, exacto. Aquí esto fue para que tú veas lo que es la economía, ¿no?
Sí. Las industrias lecheras
inducieron a una denuncia a nivel de la Comunidad Económica Europea diciendo que en el
Código Alimentario que es genera para todo el mundo decía que la leche era el producto
del ordeño. ¿Vale? Y entonces que las bebidas vegetales no son producto del ordeño. Técnicamente
no son producto del ordeño, pero tú estripas el vegetal para sacarle el zumo.
Sí.
Entonces, claro, ganaron... Evidentemente, las industrias lecheras son muy potentes y ganaron
la cuestión.
Claro.
La bebida vegetal es meterlas en agua, ¿de acuerdo?
Sí.
Extraerle todo su contenido, ¿vale? Y las filtran. Punto. Eso es la bebida vegetal. ¿De acuerdo?
Que no es un ordeño. Cierto que no lo es, pero sí es una extracción. Es como si fuera
un zumo.
Sí.
¿Vale?
Es un zumo, pero lo único que lo hacen es de garbanzos, de avena, de arroz, etcétera.
Vale.
Entonces, en principio, yo siempre recomiendo, porque la leche, a los abuelos ya no soy capaz
de quitárselo, ¿vale? Ya ahí no soy capaz, pero a mediana edad se lo intento. Utiliza bebidas
vegetales si quieres manchar el café.
Porque necesidad de calcio lo vamos a tener en los derivados lácteos, en las nueces y
en otros productos, ¿vale? No necesitamos, porque claro, te venden la leche porque te dan
calcio, proteínas y vitamina D. Pero si tú compras una leche que es desnatada, la vitamina
D ahí está fuera. ¿Por qué? Porque la vitamina D es una vitamina liposoluble y esto quiere
decir que necesita la presencia de grasa para ser utilizada por el organismo.
Ah, entonces ahí no estás tomando más que proteínas, ¿vale? Porque la vitamina
D y el calcio, por eso tú ves que las leches desnatadas están fortificadas con vitamina
D y con calcio, pero estos son provitaminas D. Es decir, no es la liposoluble natural del
alimento, sino es una provitamina que una vez que está dentro del cuerpo, se activa y se
se vuelve en vitamina D, ¿vale? Caram. Pero claro, volvemos a lo mismo, estamos metiéndole
al cuerpo sustancias de las cuales no estamos. Sí, sí. ¿De acuerdo? Entonces no, tenemos
que evitar, yo para mí evitar todo esto que sea un consumo de material añadido mejor.
A ver, esto no quiere decir que me voy a poner, yo cuando tomo un, a ver, tomo poco café
con leche. He de ser honesta. He de ser honesta. Yo me lo he quitado hace más de 20 años.
Uau. Sí, sí, o sea, yo soy... Ya ves. No prens café, Elvira. No, no, no te pierdas.
Yo no tomo leche. Ah, val, no prens café amb llet. Exacto. Yo tomo café XXL.
Hòstia, mira, pero lo tomas solo? No, no. Solo, solo, solo y sin azúcar. El buen café
hay que tomarlo sin azúcar. Hòstia, pero un moment, Elvira, un café sol XXL, sense
sucre, sense re, no es una bomba, això, per l'estómac? No es, no es molt potent?
Depende. Para mí no. Depende de qué? Para mí no. Depende. Yo, lo cierto es que el
estómago no está vacío cuando yo tomo el XXL. Yo ya me he tomado mi batido de pera,
que es una pera, un yogur y nueces. Batido de pera. Claro. Qué risa. Claro, yo tomo la pera
con la piel, ¿de acuerdo? Que tiene muchas vitaminas. Vale. Pongo un poco de nueces, pongo
un yogur desnatado y le pongo cuatro nueces y le pongo un poco de canela y aguanto perfectamente
hasta las dos de la tarde. Vale. Y es, básicamente la idea es, es todo
concentrado, el estómago no tiene que trabajar, ¿de acuerdo? Y se va, tiene proteínas, lípidos
y carbohidratos que lo necesita. La canela que ayuda a activar el metabolismo de los carbohidratos,
punto. Y después va el café. El café XXL solo. Claro. O sea que, y tan campante, y aquí
he llegado. Y tan B, ¿no? O sea, esto no quiere decir que mañana caiga con una úlcera.
T'has desconsentrado ya. Una mica, no, no, no, que va. Em sembla si el proper dia parlem
quan tornis a venir, que m'acrida l'atenció, va, del Cibo? Vale. Ah, te ha gustado el tema, eh?
Bueno, sí, del món d'intoleràncies. I això és que ho he sentit en diferents llocs i sempre
ja com... Sí, bueno, piensa que, como todo, son enfermedades que son muy particulares.
Sí, sí, sí. D'acord? Entonces ya te lo explico más detenidamente la próxima vez.
Molt bé. Doncs, Elvira, baixem aquí i res, fins la propera.
Venga, hasta luego. Venga, adeu. Adiós, ciao.
Escoltes, la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Malamente.
Vinga, i amb aquest ritme agafem les coses i marxem fins davant la llibreria Cal Llibreter al carrer Bona Vista de Sant Just i saludem al seu propietari, a l'Arnau Cònsul. Molt bon dia, Arnau.
Doncs molt bon dia. Ens hem posat caribenys perquè sí, perquè aquesta setmana toca. És una setmana de festa que el llibre té amb doble acte i el primer, justament això, un ritme antillar de gran orquestra.
Molt bé, molt bé.
Xavier Cugat és, dèiem, el protagonista de Confetti, l'última novel·la de Jordi Puntí que va guanyar el Premi Sant Jordi. I Xavier Cugat va ser un personatge així, esvaporós, que aquí d'alguna manera que se'n va a les Amèriques quan és jove amb la família.
M'agrada d'adjectiu, eh, vaporós.
Sí, sí, jo crec que més a més ell durant tota la seva vida va intentar això, va buscar la felicitat a qualsevol preu i per tant es va envoltar sempre de tot allò que es considerava que era glamour, perquè el glamour és el que el feia feliç.
Clar, d'alguna manera dius, home, però feliç no cal. És com si fos algú, o això és el que jo, a veure, clar, el Xavier Cugat no el vaig conèixer, em puc haver llegit algunes coses i sobretot la novel·la.
La novel·la El retrat és aquesta contradicció d'un personatge que busca la felicitat a base que els altres creguin que ell és molt feliç.
Aleshores, com demostro que soc feliç? Doncs vaig sempre amb dones guapes, tenia una debilitat pels Chihuahuas, anava sempre allò amb limusines, viscant grans hotels.
De fet, quan va tornar a Barcelona, ja als anys 70 o 80, vivia a l'Hotel Ritz. I clar, i a l'Hotel Ritz era sinònim d'això, de poder, de diners...
Home, poder viure a l'Hotel Ritz ja indica...
Evidentment, diners els tenia, no? Però penses, realment era feliç l'home, si més no ho aparentava.
I suposo per aquí, jo crec, molt encertat aquest títol de confeti.
El confeti és això, és el que fa en una festa aquesta mena d'aura, de cosa que va bé, d'una cosa que brilla i que no cau.
I potser darrere, en realitat, el confeti, tots sabem que és pot ser retallat.
Per tant, aquesta mena de frontera entre el sí i el no.
I aquest és el gran encert d'aquesta novel·la, que a banda, doncs home, això, a banda de l'Hotel Ritz, que el veiem en algun moment,
ens fa visitar a l'Havana, Nova York, i el Hollywood esplèndid d'aquests anys en què ell s'hi va relacionar.
Perquè Xavier Cogat és algú que va demostrar, ja de nen, que era un molt bon violinista, que podia ser un gran...
Era compositor, Xavier Cogat, no?
Sí, sobretot va ser director d'orquestra.
I sobretot era algú que, clar, aquesta potser era la primera frustració.
Ell volia ser violinista, semblava que era molt bo com a violinista, i quan arriba a Nova York, al conservatori, després d'haver estudiat a Cuba,
on, per cert, arriba mitja casualitat, perquè, de fet, el destí de la família era mèxic.
Però amb això ja us ho trobareu.
Doncs, clar, es troba de dir, bueno, jo puc ser bo, puc ser un bon violinista, però no soc prou bo per ser, això, violinista d'una orquestra a Nova York, no?,
d'allò dels grans conservatoris.
Per tant, d'alguna manera, acaba dedicant-se a la música popular com de rebot.
Però, clar, la música popular és el que el popularitzarà i és el que, quan conegui a un tal Enrique Caruso,
o quan conegui a un tal Rodolfo Valentino, doncs, clar, el connectarà amb Nova York, el connectarà amb Hollywood,
i a partir d'aquí es farà un músic de pel·lícules.
Més que un gran compositor serà algú que, com que ha passat molt temps a Cuba, coneix una música que ara nosaltres la tenim justament.
Són molts populars aquests temes que n'hem sentit de fons, com aquest, el Melodijo Adela, que començàvem,
o tants altres que podíem provar, però probablement els tenim populars perquè ell, i després d'ell tants altres,
els va posar en moltes pel·lícules, i sobretot va fer això, orquestrar-los.
A Cuba aquests eren cançons populars que es tocaven amb un parell d'instruments o tres.
El que fa ell és orquestrar-los, fer-los grans, justament per d'aquest glamour, no?,
de donar-li, de dir, vinga, volada, trombons, i vén a tota vela, que això fa festa.
Ell comença fent música quan el cinema es mut, i per tant la música era molt important,
i es converteix això en algú essencial, no sé si dir-ne essencial,
però en tot cas algú molt reconegut dintre d'aquest món del cinema, no?
Veig que és un artista polifacètic perquè també va tenir una faceta de dibuixant.
A banda, sembla que era un bon caricaturalista, això també surt al llibre.
De fet, hi ha una imatge aquí que surta a Viquipèdia,
la seva imatge està precisament dibuixant, no sé si és una caricatura o no sé què és.
Era molt bo fent això, fent caricatures, suposo també fent altres coses,
però fent caricatures, a més a més, es va guanyar la simpatia de molta gent.
De fet, aquest creixement sobtat d'algú que dius,
realment, tot i ser català, i que mai se'n va oblidar,
i que va tornar i que va acabar vivint al Ritz, com dèiem, a Barcelona,
ell respon bastant bé a aquesta mena de tòpic americà del self-made man,
l'home que es fa si mateix, perquè realment arriba a Amèrica,
no és que tingui uns gans padrins o que tenia molts diners
i que per tant podia invertir, no, no, ell arriba pràcticament amb una mà i un al darrere,
sabent tocar el violí i sabent dibuixar,
i amb una gràcia natural, amb una simpatia,
per connectar amb la gent, per fer-se valer,
perquè se'n recordin de tu,
i, bé, a poc a poc, és cert, acaba construint,
no diria construint un imperi, però s'acaba construint un nom reconegudíssim,
i només cal que mirem, per exemple, a les dedicatòries,
a les cites introductories que Jordi Puntí posa al llibre.
Com el defineix?
Clar, per exemple, una és Wilco,
dius My Low Times, no es refereix a ell, però perdó,
Guillermo Cabrera Infante, escriptor cubà,
d'alguna manera sí que el coneixia,
o Saul Wellow,
Saul Wellow, un gran escriptor nord-americà,
bueno, I want to play this Cugat records Mama gave me,
o sigui, m'agradaria que el Cugat
hagués gravat Mama gave me.
Per tant, és això,
és algú que sobte als Estats Units és quan verteix en algú molt conegut.
Sí, sí, sí.
No sé si et diria d'avui, l'endemà dels Òscars,
que trobo que, o al cap de dos dies dels Òscars,
fa de molt bon presentar un personatge així,
perquè és això, és com si algú avui,
doncs et parla de John Williams,
tothom té situat John Williams per una sèrie de músiques.
En el cas de Cugat no era compositor, insisteixo,
en tot cas, més que compositor,
el que va ser va ser un gran arranjador
i un gran obridor, per dir-ho així,
d'aquests ritmes caribenys,
d'aquests ritmes més cubans,
que, clar, als Estats Units,
de sobte, allò era un aire fresc i nou, no?
Escolta'm, i Arnau,
com en Jordi Puntí,
és a dir, com articula el llibre?
És ordre cronològic de la vida de Cugat?
Va per facetes artístiques?
Sí, d'alguna manera,
és una llarga...
Tu diries que és una biografia?
Sí, no, és una novel·la.
És una novel·la.
És una novel·la on, justament,
el que fa el Jordi Puntí és,
bueno, deixant suspens moltes...
O sigui, el Xavier Cugat probablement
moltes de les coses que explicava
no eren veritat.
Partim d'aquesta base, no?
Perquè, justament, va ficcionar molt la seva vida
per, justament, per donar-li molt més volum,
molt més glamour, molt més...
Per tant, bueno, ell ja juga amb això,
és a dir, potser no tot el que us explico és cert,
però és igual, perquè ajuda a construir el personatge
i aquí l'important és la idea d'aquest personatge,
que va decidir que ell volia ser ric,
famós i feliç,
i que la gent tothom vegués que feliç és aquest home
com ha triomfat.
Per tant, a la base, d'alguna manera,
potser de buscar aquesta petita ferida
en un personatge en què de dir
no sabem si íntimament era tan feliç,
però ho aparentava.
I, justament, i al costat d'aquestes músiques,
si un associa, si algú pregunta
a Xavier Cugat quina imatge tens,
uau, home, doncs algú d'un triomfador,
d'un tio que va viure com va voler,
que va tenir-ho tot i tal.
Home, va viure prou bé, Arnau,
perquè va morir amb 90 anys,
que en aquella època...
Bueno, a veure, d'aquella època són els anys 80,
tampoc és que estem parlant de fa tant de temps,
però...
Home, ja, però que va néixer el 1900, aquest home.
Sí, sí, no, no.
Llavors, viure 90 anys...
Va viure fins molt tard,
va poder tornar aquí,
i, evidentment, quan torna,
a una Espanya encara que s'està despertant,
bueno, gris s'està despertant del franquisme,
ell és algú que...
Home, vivint a l'Hotel Rich.
Encara molt més, des d'aquí se'l veu,
com algú que ha tornat i ha triomfat als Estats Units,
que, clar, a més a més ve del món de Hollywood
i que coneix a tanta gent.
És evident que el seu retorn a Catalunya
va ser d'algú...
Bueno, això, el fill pròtic, no?
La imatge de l'americano dels anys...
del segle XIX o del VII, no?
D'aquella gent que feia la fortuna i tornava.
Ell, en aquest cas,
responia exactament a aquest principi.
De Jordi Puntí, recordem que, a més a més,
és curiós perquè a mi m'ha sobtat,
perquè jo el tinc com un dels grans narradors catalans.
Sí.
I, en realitat, és algú d'obra curta, encara.
Home, però aquesta novel·la...
No, no, curta en el sentit...
No, no vull dir que aquesta novel·la tingui més o menys,
sinó que aquest deu ser el seu cinquè llibre.
Ah, van.
Em pensava que en tenia molts més, no?
Sí.
Té un parell de llibres de contes que em van agradar molt,
Pell d'Armadillo i Animals Tristos,
i un tercer, Això no és Amèrica,
i després de novel·les, que jo em pensava,
però quantes novel·les ha fet ja?
Doncs, clar, de novel·la només n'havia fet una abans,
que és una novel·la que es deia Maletes Perdudes,
i que, bueno, té alguns punts de connexió amb confeti,
si bé aquell era un personatge absolutament inventat,
algú que s'inventa quatre vides,
justament algú que portava quatre vides, un transportista,
era una novel·la originalíssima,
d'un mateix personatge que tenia quatre identitats,
quatre famílies,
i al final, evidentment, acabava del tot trastocat.
Era una novel·la que a mi em va impactar molt,
i potser per això tenia la idea que quan vaig veure
que aquesta és tot just la seva segona novel·la,
em va estranyar molt,
però també me'n felicito,
perquè al final, si de confeti en podem dir alguna cosa,
és que està escrita amb molt sentit de l'humor,
està escrita amb una prosa realment molt cuidada,
i clar, això probablement...
El Premi Sant Jordi no és qualsevol novel·la, eh?
No, evidentment, no és qualsevol premi,
probablement deu ser el premi més important de les letres catalanes,
el més glamurós,
el que probablement té més trajectòria,
però no sempre els Premis Sant Jordi són novel·les
que després, com a mínim a mi, m'hagin plegut.
En canvi, crec que aquesta és molt bona,
crec que aquesta llisca molt bé,
i en part, jo crec que s'hi deu al fet que,
bé, doncs l'han donat un tros d'escriptor com és Jordi Puntí,
que potser ha escrit poques novel·les,
però perquè, clar, perquè quan s'hi posa,
s'hi dedica molt a fons.
Aquesta era la meva reflexió, la que volia fer,
vull dir que Jordi Puntí és un gran escriptor
perquè no té pressa per publicar,
i perquè el que ha fet és, bueno,
doncs enamorar-se d'aquest personatge,
Xavier Cugat, algun cop li he sentit a dir,
diu, bueno, és que a mi justament em fascinen aquesta gent,
els catalans que han anat pel món
i han aconseguit, bueno,
fer-se valer, no?
Sí, sí, sí.
I per tant, doncs mira.
Bueno, demà ens ho explicarà, no?
Aquesta és la idea, que demà, evidentment,
a Cal Llibre T ens expliqui
més intríncules d'aquest personatge,
és a dir, sí, Xavier Cugat el coneixia tothom.
Com és que tu ets el primer que em fa una novel·la?
Per què justament Xavier Cugat i no què sé jo, no?
Clar, clar.
La pista sembla que va per aquí,
perquè a ell, doncs, bueno,
aquests catalans universals l'interessen.
Però, vaja, esperem que ens ho digui ell
i esperem estar molt ben acompanyats.
A més, Jordi Puntí...
Perquè el premi s'ho...
El llibre s'ho mereix.
Sí, veig que també és articulista,
que també ha traduït coses al català i que, a més a més...
Sí, efectivament.
Per exemple, ha traduït a Paul Auster.
Sí.
Ha traduït a...
A Daniel Penac, veig.
Per exemple, efectivament.
O sigui, ha traduït del francès i de l'anglès.
Sí, sí.
Demostrant això, que al final,
l'important per un traductor, evidentment,
no és només conèixer la llengua original,
sinó, sobretot, ser molt bo
en la llengua en la qual tu tradueixes aquest llibre.
I Jordi Puntí és algú que, realment,
el català el domina, vaja,
a les meravelles, no?
Fa realment...
Fa jocs molt bonics amb la llengua.
crec que és una de les coses més encertades dels llibres.
Algú que dius, carai, és que escriu molt bé.
I és una de les coses més encertades dels llibres.
Per això, amb un escriptor seria evident.
No ho és tant, sempre.
I Jordi Puntí, en aquest sentit, sí.
I vés a saber,
Arnausti mai va arribar a conèixer Xavier Cugat en persona?
Això li preguntarem demà.
Jo diria que no.
En alguna època van coincidir.
Si el va conèixer, potser ell era molt jove.
O pràcticament un nen, no?
Perquè ell és de l'any 67, evidentment.
El va conèixer amb 15-20 anys.
No ho sé, no sabem si en va tenir l'ocasió.
Potser era un fan d'adolescent.
Potser ho van esperar al Ritz un dia que sortís
i va veure la lligina.
i això, en té un autògraf.
En tot cas, és algú que sí,
que probablement Xavier Cugat el va veure passejar
per, no sé,
pel programa de l'Àngel Cas de Show, per exemple.
Sí, sí.
Escolta'm.
I de sobte va dir,
home, carai,
i aquest home que és català
i que va amb limousina per Barcelona,
qui és, no?
Potser té una història al darrere.
Evidentment en tenia,
i ben llarga,
com que ha demostrat amb aquest confeti.
Molt bé.
Estic veient també que, a més a més,
Jordi Puntí té el premi de la crítica Serra d'Or,
de l'any.
Sí, per Píl d'Armadillo.
Per Píl d'Armadillo.
També, per exemple,
el Premi Lletra d'Or,
el Premi Llibre...
Maletes Perdudes va rebre bastants premis.
Maletes Perdudes, sí.
Va rebre bastants premis.
Entre ells, el Premi Lliberté.
Nosaltres llavors encara no érem llibretés.
No, encara no.
Però és un llibre que jo vaig fluir moltíssim,
que em va sorprendre molt,
perquè això és la història d'algú,
d'un camioner,
que d'alguna manera té quatre famílies,
amb quatre noms,
i cap de les famílies sap,
i tots es pensen que ells són la família.
Sí, sí, clar.
I, bé, evidentment,
ha de fer mans i mànegues
per poder anar vivint,
com que és algú que viatja sempre,
l'excusa d'entrada la té ràpid.
Sí, sí.
Però una cosa és recordar-se,
clar, perquè té fills amb totes les dones,
amb els diferents països,
té diferents nacionalitats, en fi.
És una història que era divertidíssima
i, a banda, molt tragicòmica.
D'un personat,
quina necessitat de viure tant en falç.
Potser, per aquí,
aquest viure amb falç
és on trobem el lligam amb aquest confeti.
Amb el confeti.
Amb aquest Xavier Cugat que dius...
No, no, amb falç no va viure,
perquè, a mi,
el cuixi econòmic era important,
s'ho va guanyar a pols
i a base d'orquestra,
però potser hi havia molt això,
molt confeti,
i el confeti ja sabem que acaba caient a terra
i en bruta, eh?
Sí, sí, sí.
L'endemà.
Arnau, demà,
Jordi Punti,
a Cal Llibreter,
a dos quarts de vuit.
Efectivament,
Premi Sant Jordi.
Premi Sant Jordi.
Al carrer Bonavista 81,
o sigui que, vaja.
Valdrà la pena.
Vinga.
Efectivament.
Evidentment,
n'ha de dir,
però m'ha sortit aquí
una confusió de paraules.
Però, sobretot, insisteixo,
val la pena,
no tant pel Premi,
que sí,
ho vesteix molt,
és glamour,
sinó perquè el llibre
val molt la pena
i perquè Jordi Punti
és un dels grans escriptors catalans
del moment.
Arnau,
ens tornem a trobar
la setmana vinent
aquí a la ràdio.
Així sigui.
Vinga.
Adeu.
Efectivament.

I acabem amb aquesta cançó
de Fields, de Calvin Harris,
de Pharrell Williams, de Katy Perry,
de Viccia. Bé, nosaltres
tornarem demà dimecres a la mateixa hora
per fer-vos companyia de 10 a 1
aquí a Ràdio d'Esvern. Això ha estat
el magasin de matins La Rambla.
Seguiu-nos a Instagram i a Twitter
arroba laramblanoubuitu
o arroba ràdio d'Esvern.
Doncs bé, ara l'informatiu
de notícies amb Mariona Sales Vilanova
aquí a la 1M en punts. D'acord?
Vinga, va, fins demà, que passeu
una bona tarda de dimarts.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!