Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just.
El magazin matinal La Rambla de Ràdio d'Esvern, de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia, tertúlies i seccions ben variades,
des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries, actualitat política i econòmica.
Amb Núria García, la veu de La Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors
i també hi convidem a passar totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazin de Ràdio d'Esvern que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter,
arroba larambla981,
i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com.
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM i no et perdis res.
Bon dia Sant Just, ara mateix passen 8 minuts a les 10 del matí d'avui dijous 15 de febrer.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazin matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre fins les 11 parlarem de l'actualitat santjustenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 títulars de les notícies més destacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català, el diari Ara, el periòdico, la Vanguardia i el Punt Avui.
Després tindrem a la Palmira Badell, que cada dijous ens porta la carta d'actualitat.
I acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim a la Maria i a la Berta,
dues noies que formen part del Casal Popular, la sala d'aquí de Sant Just.
Tots seguit ja començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores
que passaran per la Rambla avui dijous al matí.
A les 11 i 40 ens trobarem amb en Josep Lluís Gil,
el director de la revista d'actualitat santjustenca, la Vall d'Avers.
Amb ell comentarem els continguts del mes de febrer de la revista.
A tercera hora, a partir de les 12 i 10,
es deixarà caure primer de tot la Maica Duenyes,
que ens farà la seva secció
Això no és espectacle,
una secció en la que parlem de les novetats de teatre
a les sales de Barcelona.
Acabarem el programa amb la participació
de la community manager Vanessa Montserrat,
amb qui sempre i cada dijous
parlem de les xarxes socials.
Vinga va, que tot això serà de seguida.
No marxeu, que comencem!
Vinga va, que comencem!
El dijous amb un tema musical ben animat.
Es diu Last Dance.
Last Dance.
Last Dance.
Last Dance.
Last Dance.
Last dance, last chance for love
Yes, it's my last chance for romance tonight
I need you, by me, beside me, to guide me
To hold me, to scold me
Cause when I'm bad, I'm so, so bad
So let's dance, let's dance
Let's dance, let's dance
Let's dance, let's dance
Tonight
Last dance, last chance for love
Yes, it's my last chance for romance tonight
Oh, I need you, by me, beside me, to guide me
To hold me, to scold me
Cause when I'm bad, I'm so, so bad
So let's dance, let's dance
Let's dance, last chance
Let's dance, last chance
Tonight
Tonight
Tonight
Yeah
Ooh
Ooh
Ooh
Way
Way
Ooh
Fell
Did you
Tune
Be my Mr. Re 바�
Really
Be my Mr. Reidy
Yeah
My appetite
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les sessions són dissabte 17 de febrer,
hi haurà una a les 12, una a les 5
i una a dos quarts de vuit del vespre
i diumenge 18 de febrer, una a les 12 del matí
i una a les 5 de la tarda.
Ah, molt bé.
Per tant, com s'ha de fer per aconseguir aquestes entrades?
Doncs enviar un correu electrònic a larambla.radiodesvern.com
i es podran reservar dues entrades per...
Per cada correu.
Per cada correu, dues entrades per persona exacta.
Molt bé.
Doncs això mateix, tenim aquestes entrades, 26 entrades concretament.
26 entrades.
I ja ho sabeu, si en voleu algunes per venir al circ
que hi ha ara mateix aquí a Sant Jús,
envieu el correu a larambla, amb B alta,
Mariona, que ho ha de explicar-ho, no vagi a ser que algú,
larambla, arroba, radiodesvern, tot seguit.
.com
.com
I doncs això, circ aquàtic, que es diu així,
amb un espectacle de circ
i que combinen, hem dit, coses de làsers
i de coses de pel·lícules també.
Exacte.
Vinga, molt bé.
Doncs, Mariona, què més tenim, va?
Doncs mira, tenim que, en una iniciativa per combatre l'emergència climàtica
i fomentar la inclusió social,
Sant Jús ha intensificat el seu suport a Solidança Roba Amiga,
posant a disposició de la ciutadania nou contenidors
per la recollida de roba en desús,
un gest que també ofereix oportunitats laborals
a persones en situació de vulnerabilitat.
Llavors, durant l'any 2023,
els residents de Sant Jús han donat un total
de 86.500 quilos de roba,
estalviant més de 700.000 quilògams d'emissions de CO2
i també ha estat,
aquesta contribució ha estat significativa
amb una recollida de 5,11 quilos de roba
per habitant,
Déu-li-do,
sí, sí, no?
superant la mitjana catalana
que és de 2,5 quilos per habitant.
O sigui, el doble?
És a dir, el doble.
Sí, sí.
Uau.
O sigui que en aquests contenidors de roba amiga
s'ha calculat que la mitjana de roba
cada Sant Justenc o Sant Justenc
que hi ha llançat
és de 5 quilos?
5 quilos.
5,11.
5,11 quilos, eh?
Uf, això es pot llegir
o que Sant Jús és molt solidari
o que la gent de Sant Jús té molta roba.
Sí, o té molta roba
i l'utilitza i la recicla
o que, bueno,
que té aquesta vessant també solidària, no?
Que diuen, en comptes de llançar-la
doncs que es pugui reaprofitar.
Exacte, mira,
si té molta roba, com a mínim,
doncs donar-la a iniciatives
com roba amiga,
doncs això és un punt a favor.
Jo a vegades l'he utilitzat, Mariona,
aquest contenidor taronja
i t'haig de dir que molts cops està ple, eh?
Sí.
O sigui que...
Que no pots tirar-ho, vols dir, quasi.
Sí, sí, és a dir que per tirar la roba
és una palanca
que tu poses la roba,
mous la palanca, gira...
I la roba cau, en teoria.
I la roba cau.
Però, clar, si el contenidor està ple,
per molt que vulguis fer girar la maneta...
No.
No, la roba no cau i és...
Oh!
I et donen un número, eh?
Per si està ple el contenidor,
trucar i llavors ho passen a buscar.
Però, bueno, clar,
fas molta roba
i et trobes allà al mig
amb dos bosses plenes de roba
i dius, bueno, i ara què faig amb això?
Les deixo aquí?
O que tu se les endugui?
No, no, no.
Val.
Molt bé.
Doncs també tenim aquests resultats
de solidants a roba amiga.
I l'última notícia, Mariona?
Doncs mira, portem que el pròxim debat
2-20
porta el títol
SOS Nicaragua
de la revolució utòpica
a la dictadura dinàstica
i tindrà lloc
el proper 22 de febrer
a dos quarts de vuit del vespre
al restaurant Nois i Noies.
Un debat amb sopar
que oferirà una perspectiva aprofundida
sobre la complexa situació actual de Nicaragua.
El ponent serà
Xavier Ruiz Ribes
que és membre del Fons Català
de Cooperació al Desenvolupament
i expert en temes d'Amèrica Llatina.
També té un màster
en Cooperació i Desenvolupament
de la Universitat de Barcelona
i ara mateix és professor
d'aquest mateix màster.
Per tant, parlarà...
Bueno, aportarà la seva experiència
i coneixement
sobre la cooperació espanyola
i la situació a Nicaragua
des de la revolució
fins a l'actual dictadura
i entendre millor els reptes
que afronta aquesta nació
d'Amèrica Central.
Molt bé.
Per assistir a aquest debat
cal fer inscripció prèvia
a la pàgina web del debat 2-20
abans del 20 de febrer.
És a dir, queden cinc dies
i el preu pel debat
i sopar és de 15 euros.
És un esdeveniment
que compta amb la col·laboració
de Sant Just Solidari
i del Fons Català
de Cooperació al Desenvolupament.
Clar.
Bueno, clar,
de les dues entitats
que està vinculada
al ponent en aquest cas, no?
Exacte.
Recordem,
l'última xerrada
que es va fer del debat 2-20
va ser a la que va venir
Judit Mascó, no?
Sí.
Doncs bé,
també tenim aquí
una altra proposta
a Sant Justenca
en què s'hi conviden persones
de realment molt...
De molt nivell.
Molt nivell,
molt de pes
i molt coneixedores
en el seu camp, no?
Sí, sí, totalment.
Com és també
en aquest cas
amb Nicaragua.
Molt bé, doncs, Mariona,
hem llegit els tres titulars,
aquest que fa referència
a la pròxima conferència
del debat 2-20,
després també
les entrades
per al circ
que ara mateix està aquí
ubicat a Sant Just
i després també hem parlat
de roba amiga,
aquest balanç
de la roba recollida
durant el 2023
en els nou contenidors
que hi ha a Sant Just.
Exacte.
Vinga, doncs,
deixem una promoció
i seguim llegint
les notícies
que hi ha
a les portades
dels diaris
en català d'avui,
dijous 15 de febrer.
Mariona.
Perfecte, Núria.
Vinga, fins ara.
Any 1938.
Els veïns i veïnes
de Sant Just
i l'Ajuntament
construeixen
el refugi antiaèri
de les escoles,
un espai
que serviria
de protecció
per a la població
en cas d'ataca aèri.
Ara,
el 2023,
Sant Just
inaugura
el seu segon refugi,
un espai
per i amb el poble,
on cada tarda
de 5 a 7
a Ràdio d'Esvern
encendrem
el pilot vermell
de l'estudi
Emilio Escazóquio.
Parlarem d'actualitat,
entreteniment,
cultura,
art,
gastronomia
i molt més.
Benvinguts i benvingudes
a les noves tardes
de Ràdio d'Esvern.
Benvinguts
al refugi.
a la Rambla
res s'atura.
Vine,
queda't
i escolta'ns.
Bon dia,
de nou,
Mariona.
Espera un moment,
que no t'he obert el micro.
Bon dia.
Bon dia.
Vinga,
doncs,
llegim les portades
dels diaris,
com hem dit,
i comencem,
com sempre,
amb la del diari ara.
Exacte,
el diari ara
obre amb un tema
de justícia
i diu que Felip VI
dona suport
als jutges
en ple pols
per l'amnistia.
Diu que el monarca
demana que es respectin
les resolucions
judicials
davant les acusacions
de l'Oufer
i que el president
interi del CGPJ
acusa els polítics
de ser responsables
de la degradació
de la institució.
Però a veure,
aquest home,
per què es posa
el més fregat?
Vull dir,
és que,
suma i sigue.
Exacte,
podria no...
Doncs estigu-te a l'acte
allà i mira
i escolta.
Bé,
suposo que també és
una mica el paper
que ha d'aprendre.
Clar,
però és que es posiciona
i,
bueno,
clar,
no sé què ha de dir,
no?
el Felip VI,
però...
En fi,
què més tenim,
Mariona?
Sí,
seguim.
En fotografia principal
veiem la catàstrofe de Gaza
i parla
que Espanya
i Irlanda
volen que la Unió Europea
investigui Israel.
Diu que el malestar
pels atacs d'Israel
contra la població civil
de Gaza
va en augment,
però hi ha poques reaccions.
Ara,
Espanya i Irlanda
han demanat
a la Unió Europea
que investigui
si s'està vulnerant
els drets humans
i si és així
que es revissin
els acords comercials.
Doncs sí,
a veure,
per algun lloc
que s'ha de començar,
no?
De moment,
Espanya...
Sí, sí,
totalment.
Però fa com gràcia
dir que es revissin
a veure si s'està vulnerant,
eh,
els drets humans.
per si a cas,
per si hi ha alguna cosa
que no és molt...
Com si no portessin
mesos i mesos
veient-ho
a les xarxes socials
retransmetent en directe
aquests atacs.
exacte.
Sí, sí, sí.
I bé,
que només Espanya i Irlanda
diguin,
ostres,
podríem...
A veure,
no?
A veure si s'està vulnerant
en drets.
No ho sé, eh?
Sí, sí, sí,
plantejar-ho.
És fortíssim.
Vinga,
seguim també.
Va.
Amb altres notícies
de l'ara d'avui
veiem que l'informe
sobre geriàtics
i Covid
decep les famílies.
Diu que el Parlament
aprova les conclusions
del document
amb els vots d'Esquerra
al Partit dels Socialistes
i Junts
i l'oposició
dels Comuns,
la CUP
Seguim més notícies
d'avui de l'ara
veiem que aquí
assegura que ja ha destruït
un terç
de la flota russa
al Mar Negre.
Uau.
També parlem
d'un grup
de recerca català
que troba un fàrmac
contra tots els tipus
de Covid.
Sí, és veritat.
I acabem
amb la celebració
dels 100 anys
de Ràdio Barcelona
que omple el manac.
Doncs sí,
suposo que
amb el tema
del Dia Mundial
de la Ràdio
doncs, bueno,
va aprofitar
l'efemèria
de Ràdio Barcelona
i va fer l'aniversari.
Sí, sí.
Vinga,
i seguim també
amb la portada
de La Vanguardia
ara.
La Vanguardia
obre dient
que la Fiscalia
crea una causa única
per investigar
l'operació Catalunya.
Diu que la decisió
d'unificar els casos
de l'exfiscal
en cap
i de Trapero
obre la porta
perquè altres afectats
per la guerra bruta
acudeixin
als tribunals.
En fotografia principal
veiem que el rei
demana respecte
a la independència
judicial.
Diu que en l'acte
de lliurament
dels despatxos
judicials
a la nova promoció
de jutges
celebrat a l'auditori
del Fòrum de Barcelona,
el rei Felip VI
va fer una crida
ahir a respectar
i preservar
la independència
de la justícia.
Per la seva banda,
el president
del Consell General
del Poder Judicial,
Vicente Guillarte,
va adivar
el ministre de Justícia,
Fèlix Bolanyos,
deixin-nos en pau.
que dius,
deixin vostès
en pau
els polítics,
no?
Exacte.
Em fa gràcia
també perquè
ho vaig estar veient
ahir un 3 al 324,
Mariona,
de tot això
de la notícia,
de l'entrega
d'aquests despatxos
judicials
que es deia
que la majoria
que s'entregaven
eren a dones,
a jutgesses,
però després
a la fotografia
en canvi
es veia
això
tot de dones
com a les
segones,
terceres,
quartes files,
com si diguéssim,
però a la primera
hi havia tots,
era una primera fila
de tots els,
bueno,
els presidents
i demés
i clar,
tota la primera fila
eren homes,
sí,
sí,
i a les files
de darrere
tot de dones
però ubicades
doncs això,
a les files
del darrere.
Bueno,
vinga,
què més
tenim a La Vanguardia?
La Vanguardia
també parla
del cas de Gaza,
diu que Espanya
i Irlanda
reclamen a la Unió Europea
que investigui
si Israel
vulnera drets
a Gaza.
És la primera vegada
que dos estats
de la Unió Europea
sol·liciten a Brussel·les
que revisi
la seva relació
amb el govern israèl·lea.
La Vanguardia
també diu
que el PSOE
i Junts
es reuneixen
a Barcelona
sense èxit
per reconduir
l'amnistia,
que els socialistes
no volen variar el text
i que Junts per Catalunya
insisteixen
les seves esmenes.
doncs sí,
també
seguim
amb política
a nivell espanyol.
Amb fotografia
petita
veiem
tema de pressupostos
que Collboni
farà servir
la qüestió
de confiança.
Perdó,
també parla
de falta d'atenció
que els universitaris
no llegeixen
textos
complexos.
Déu-n'hi-do,
eh?
Tot el tema
també
de les universitats
i la comprensió
lectora
sembla ser
que no es queda
en un tema
de les escoles
o dels instituts
sinó que,
clar,
que ara també
van arribant
a les universitats.
I acabem
amb l'última notícia
que apareix
a l'avantguàrdia.
Parla de la nova temporada
del Manac
que agafa velocitat
de creuer.
Doncs sí,
nova temporada
del Museu Nacional
d'Art
contemporani
suposem
amb aquesta nova temporada
que inicien.
Vinga,
va,
passem a les notícies
del Punt Avui
també
i del Periódico.
El Punt Avui
obre
amb una infografia
amb un cartell
un gràfic,
eh?
Com sempre,
ja no acostuma
a obrir
el Punt Avui
amb fotografies
sinó
que han canviat
una mica
l'estil de la portada
i la dediquen
sempre al mateix tema.
I el tema
d'avui
parla
de la indústria
càrnica,
bé,
del pes de la carn.
Concretament
surt un dibuix
d'una vaca
i a cada tros
de la vaca
hi posen
un tant per cent
o una xifra,
no?
Per exemple,
diu que el sector
carni
de les comarques
gironines
és líder
a Catalunya
en volum
de negoci
i que afronta
les noves tendències
en alimentació
i els reptes
ambientals
i laborals
amb recerca
i innovació.
Per exemple,
en el dibuix
d'aquesta vaqueta
hi posa
4.639 milions
d'euros
de volum
de negoci
a les comarques
gironines.
11.187
treballadors
a les comarques
gironines.
També posen
11.624 milions
d'euros
de volum
de negoci
del sector
carni
a Catalunya.
702
empreses
del sector
carni
de Catalunya
i posa
que és
el 39,9%
del volum
de negoci
català.
Altres notícies
del punt
avui,
per exemple,
fan referència
al desallotjament
per una esquerda
de tot un bloc
veí
de l'edifici
que es va ensorrar
a Patalona.
És a dir,
l'edifici del costat
de moment
ha estat
desallotjat
perquè,
suposo que
deurien ser
a la part
a la construcció,
es deurien construir
amb els mateixos materials
o deurien formar part
de la mateixa promoció
d'habitatges
i, clar,
si un s'ha ensorrat
potser veuen perill
que al seu homòleg
també li passi
el mateix
i, en aquest cas,
han fet sortir
la gent que hi viu
a dins,
per si acas.
Després,
també un altre tema
de l'extrema dreta
i la dreta
que porten a l'eurocambre
la crispació
contra la immersió.
També,
més temes
de portada
del punt
avui,
diu que el Tribunal
Suprem
ratifica
la pena
a jubillar
per haver penjat
llaços grocs
i també
que els pagesos
aixequen
el bloqueig
de diversos punts
estratègics.
Ara passem
a les notícies
que hi ha a la portada
del periòdico
que obre
amb una entrevista
que li fan
a Lluís Planes,
el ministre
d'Agricultura,
Pesca i Alimentació,
amb una cita
que diu
el senyor Planes,
diu
Europa no sempre
s'ha escoltat
els agricultors.
Després,
fotografia d'imatge,
un rei
amb les mans obertes,
Cufoi,
que diu
el rei
empara els jutges,
Felip VI
defensa
la independència,
el diari
entre cometes,
de la justícia
i exigeix
respecte
a les resolucions
judicials
i a la igualtat
de tots
davant de la llei.
Ai,
té gràcia
que ho digui ell,
igualtat
davant la llei
i tu que li diguin
al seu pare.
collboni,
busca ara
que l'oposició
li aprovi
els pressupostos.
També,
a portada
del periòdico,
l'administrador
del geriatri
Caragó
imputat
per la mort
de vuit avis.
I també
parlen
de les
BTC
de Barcelona
que van
realitzar
el 2023
un servei
per cada
vuit
del taxi.
Caram,
a BTC
ens referim
a Cabify,
no?
A Uber.
Sí,
no sé si n'hi ha més,
però sí, sí.
Molt bé,
doncs,
Mariona,
aquestes són les notícies
que apareixen
en les portades
dels diaris
en català
d'avui dijous
15 de febrer.
Deixem un tema
musical
i seguirem
amb la carta
d'actualitat
de la Palmira.
T'escoltem
després a les 11
i a les 12
amb els vuit llatins
i a la una
amb l'informatiu complet.
Perfecte,
Núria,
fins ara.
Vinga,
que vagi bé.
Adéu.
Escoltes la Rambla,
la vida s'enjustenca
a través de les ones.
Un nou dia ha començat,
em llevo al teu costat,
respires lentament.
Un nou dia t'ha abraçat,
et lleves i no saps
que enyorarem
que enyorarem
que enyorarem
aquest moment.
Les casualitats
són les que ens han portat
a viure aquest present.
Que jo no en sóc conscient,
si m'esperes
allà fora
que en la vida
et cantaré.
Escriurem
que tot no va ser fàcil.
Cantarem la nostra vida
en un paper.
Marxarem
amb els dies regalats
i amb el somriure
dels que ja no hi puguin ser.
Escriurem
que tot no va ser fàcil.
Cantarem la nostra vida
en un paper.
Manxarem caminant per les estrelles
I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
I ara que tot ha acabat, que no tinc al meu costat
Et sento diferent
Amaguen un calaix les mirades d'amagar
Les cançons que em vas cantar
Són les que vull cridar
Si m'esperes allà fora et cantaré
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem amb els dies regalats
I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem caminant per les estrelles
I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
Oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh to oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh oh
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem amb els dies regalats
I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem caminant per les estrelles
I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem amb els dies regalats
I amb el somriure dels que ja no hi puguin ser
Escriurem que tot no va ser fàcil
Cantarem la nostra vida en un paper
Marxarem caminant per les estrelles
I amb el somriure que tu sol sabies fer
Passant vuit minuts de dos quarts d'onze del matí
I passem a fer la carta d'actualitat amb la Palmira
Hola, molt bon dia Palmira
Bon dia a tothom
Doncs ja et tenim aquí per tornar a fer una carta de les teves
Una carta que ens posa també una mica a l'ordre del dia
De diferents temes
Intento sempre estar a l'ordre del dia
Perquè si no, que sempre tinc algun record pel passat
Sí, també
També es poden barrejar les dues coses perfectament
Sí, però a vegades has de comparar el passat amb el present
I valorar si és millor o pitjor
També
Que jo crec que sempre és millor el present
Sí, sí
El passat ja no existeix
Bueno, però sí que existeix en el record
En el record i prou, eh
Sí, sí, sí, clar
Bé, doncs comencem amb la carta d'avui, vinga
Va del que toca i el que no toca
Ah, molt bé
Acabem d'entrar a la Quaresma
La vella Quaresma
Vol dir que ja hem celebrat el Carnaval
Ara tocaria vida austera
Contemplativa
Reflexiva o passiva
Tot el contrari de la festa de disfresses i disbauxa
Doncs ja no toca
Ens prenem les festes del calendari
Com ens convé
Tanmateix, demà tocaria abstinència de carn
Que vol dir menjar peix
Doncs tampoc ho fem
I vindrà el divendres sant
Que toca menjar bacallar amb panses
I tampoc
Entre d'altres perquè la Setmana Santa
Tampoc es fa el que toca
I en lloc de silenci i recolliment
S'ha convertit en temps de vacances
Ves per on quins canvis
Ja està bé que no es faci el que toca
Tant si t'agrada com si no
I ara també ja res no és pecat
Que també està bé que sigui així
Perquè allò sí que era un martiri
Tanmateix ara toca celebrar el dia de la ràdio
Ja s'ha celebrat, això sí que s'ha fet
El que es diu religiosament
I què us haig de dir jo
Doncs que em sembla rebé
Sempre m'agrada quan veig ràdio d'esmer
Al carrer
I fa molt de temps que ho fa
Que no es pensin aquests de Catalunya Ràdio
Que s'ho han inventat ells
De cap manera
Fa anys quan l'emissora estava al racó de les ondes
Al darrer de la capella
El Carles tenia la santa paciència
De muntar-nos una taula
De manera que poguessin fer la tertúlia
Cada divendres en un lloc diferent
Però ara això també ja no toca
El que també crec que no toca
És que ens refreguin el 14 de febrer
Com el dia dels enamorats
Diguem-ne màrqueting
Diguem-ne interès econòmic
Digueu-ne el que vulgueu
Però després del que vaig saber ahir
Encara hi estic més en desacord
Amb aquesta celebració
Segons van informar a TV3
Sant Valentí és el patró dels estafadors
Ja em perdonareu
Relacionar l'amor sincer
Amb aquest sant
No em sembla gens encertat
Al final ens faran creure
Que de tot en fan sants
Amb un patró com tenim a casa nostra
Tan formós i valent com és Sant Jordi
Que s'aparti tot el centural
Aquest és el patró dels enamorats
Un patró que ens aporta
A l'amor, naturalesa i cultura
És que no hi ha color
Bé, sí que hi ha color
El vermell de la rosa
Esclar que ben mirat
Tant és el color de la flor
Si l'amor és de veres
De fet, ja ho sabem
Que una rosa i un llibre
És el que toca
Molt bé, Palmira
Escolta'm, està molt bé
És veritat que jo vaig
Ho vaig llegir també no sé on
Que Sant Valentí era el patró
Dels estafadors
Sí, estafadors
I de l'estrapèl·lo
De l'estrapèl·lo
De dues altres coses més
Que ve a ser estafar
Sí, sí, sí
O fer coses il·licites
Sí, que dius tu
Com ho has relacionat amb l'amor això
Mare meva
Amb els enamorats
Jo que ja no hi estic d'acord
Jo no l'he celebrat mai
El Sant Valentí
Per mi
Ha sigut sempre Sant Jordi
I sempre has lligat a tot el tema de l'amor
I això amb Sant Jordi, no?
Per mi sí
Home, és que
Sabent que Sant Valentí
Està lligat també
Amb tot això que hem dit
Dels estafadors i estrapèl·los
Però això ho he sapigut ara, eh?
Jo també, jo també
Sí, sí, sí
No sé on ho vaig llegir
Però ho vaig llegir aquest any
Fa uns dies i vaig dir
Ostres
Llavors es veu clarament, no?
Que se li diu dels enamorats també
Amb tota la banda de màrqueting
Potser li volien donar una rellevància
Per oblidar
El fet aquest
Que era el patró dels estafadors
Vaja
Sí, pot ser
Em sembla
I a més
Ens l'han col·locat
Un calçador, eh?
Sí, una mica, sí
Bueno, com totes
Les tradicions també americanes
Que aquí s'entren
Una mica en un calçador
Però que al final
Ja formen part d'un
Bé, però
Hi ha tradicions
Que afegir-les
Tampoc em sembla malament
Però
Això
Això no era una tradició
Això és una tradició
De certs llocs
Però no d'aquí
Però esclar, és això
Com totes les altres
És veritat
Sí, sí, sí
Sempre més val afegir
Tu menjaràs carn demà?
Divendres?
Quan ja hem entrat en Quaresma?
Palmira?
Menjaré el que toqui
No m'hi fixaré
Si és carn o no
A veure
Jo ho he viscut
Això
Sí?
Sí
Has estat els divendres
De Quaresma
Sense menjar carn?
Sí
Jo no me'n recordo
Si a casa meva ho feien
Però es feia
Però
Els que tenien
Bulla
Que és
Anar
Anar a l'eglésia
I pagar uns diners
I et donaven un permís
Aquells podien menjar carn
Ah, val
O sigui
Els rics
Sí, no?
Perquè això no era
Tampoc podíem menjar carn cada dia
Ja
Llavors, mira, era fàcil de dir
El divendres no ho farem
Perquè, Palmira
El peix
També és carn, no?
O sigui
A veure
És carn de peix
És carn de peix
Clar, carn
Sí
És que
Al final
Comencem
Vull dir, és un animal igual, no?
A mi això no em preocupava gens
La carn
Saps què és el que em preocupava?
El què?
Que per Setmana Santa
Hi havia un silenci
Els cines es tancaven
Els teatres es tancaven
Ostres
La ràdio
Només donava les notícies
I música
Música clàssica
Però el que és el divendres
El dissabte
Tot això, res, no?
Música sacra
Qui dius?
Sí
Ostres
Mare meva
Mira, ser gran
Té pocs avantatges
Però
Tens unes vivències
Jo tinc unes vivències
Que no has tingut tu
Però esclar
Tu en tindràs unes altres
Que ja no els podré tenir
Bueno, sí
I els nens que neixin ara
Tindran unes que
Això passa
Però mira
Està bé poder-te-les explicar
Clar
No és de bon record per mi, eh?
Ja
No és de bon record
Perquè, esclar, era avorrida
Era molt avorridor
Setmana Santa
Canviar ara
És una festa
Sí, sí
Home, clar
La gent sofre
És com a vacances
Sí
De fet, t'anava a dir això
Dic, jo ho relaciono
Setmana Santa
No la relació
No amb silenci
Amb vida sacra
I quan és
Bueno
No
Ho relaciono poder
Amb diumenge de Rams
I la Mona
Però vacances
A mi Setmana Santa
Em ve com uns dies de vacances
No?
Sí
És el que fa la gent
Però és que qualsevol sant
Que se celebri
Sí que hi ha
Qui ho fa
Perquè són persones
Religioses
I
I
Són practicants
Sí
Que aquests
Sí, aniran a missa
Celebraran un sant
Un altre
Però la majoria
Volem les festes
Per fer festa
No
Clar
Sí, sí, sí
És igual el sant
Un sant o l'altre
Que la qüestió és
Fer festa
Jo mateixa
El primer que faig
Quan veig un calendari
De
De
Cada any
És mirar
Quin
Quin dia és
El Ram
Perquè jo celebro
El diumenge de
El dia del meu sant
Perquè com que no
No hi és
No hi és aquest sant
Aquesta santa
No hi és enlloc
És una ciutat
Palmira
És una ciutat
Sí
Una ciutat de Síria
I
Esclar
Però jo bé ho haig de celebrar
No, no, clar
I t'has buscat el dia de la Palma
És el dia que tenia la meva mare
I la meva àvia
Ah, mira
I si no
Quin dia haig de fer?
No ho faré per tots sants
No
Perquè no va per aquí
No va per celebració
Celebrar el sant
El dia dels morts, no?
Bueno
En fi
Doncs això, eh
Que Palmira
Ens esperarem a Sant Jordi
Doncs per celebrar
Coses de
De l'amor
I tant
I tant que sí
Enamorament
Llibre i rosa
Amb un sant tan formós
Que tenim
Cultura
Naturalesa
Amor
Amor, això mateix
Que no falti
Molt bé
Doncs, Palmira
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve
Que vagi bé
Descansa
Ah, em va agradar molt, eh
Veure-us allà
Davant del mercat
Ah, és veritat
Sí, ens vas veure, eh
Vas passar per davant
Sí, vaig passar
Però com que estàveu
Ja
Plena conversa
Sí
Bueno
No vaig voler molestar
Bueno, no, home, no
Si haguessis saludat
Vas
Vas passar i ens vas veure
Que això ja és important
Això mateix
Molt bé
Doncs que vagi bé, Palmira
Una abraçada
Adéu-sia a tothom
Adéu
Benvolgut
Permet-me suposar
Que malgrat no haguem gaudit
De presentació oficial
Més o menys així com jo
Estàs assabentat
De la meva existència
De les coses que faig
Benvolgut
Jo ho reconec
Jo ho reconec i faré covard de mi
No és que siguis cada tarda
El meu tema preferit
Vostres són les promeses
Que ningú ja complirà
Vostres les nits que els telèfons
No paraven de sonar
Però sí que et vaig
Veient en discos
Que al final no et vas endur
I alguns
Quina meravella
I alguns
Que mai tindràs prou lluny
Benvolgut
I en un somriure
Que fa sola caminant
I en aquella foto antiga
Oblidada en un galàix
Heu parat una furgoneta
Aprofitant
La vista privilegiada
D'una ciutat
Tu assenyales
L'abscir romànic
D'una catedral
I sou joves i forts
I sentiu
L'eternitat
Al vostre davant
I benvolgut
Ni sospiteu
Que gent com jo
Estem esperant
I que simpàtics
Que sorsbeu
I quin mal devia fer
I m'ho imagino
O ho intento
I t'asseguro
Que comprenc
Que encara vull
Sense remei
Tot trontoll
I un segon
Quan una mica
Amb bona fe
Pronuncia el vostre nom
Però vull pensar
Que tot va bé
I que no enyores
Aquells temps
Que fins i tot
El recordar
No saps per què
Però estàs content
I vas veient
Coses pel món
Que t'estan agradant tant
I agraeixes que entre els dos
Em féssiu créixer amagat
Amagat en mentidetes
Amb dubtes emprenyadors
En cada intuïció fogàs
D'una vida millor
Amagat en som molt joves
Per tenir res massa clar
Amagat en no sé què és
Però nena no puc respirar
Ai benvolgut
Que estrany
Que estrany si un dia
Et van fer mal
Amagat en no sé què és
El meu amor
El meu amor
La meva sort
Les meves mans
Amagat en no sé què és
El meu amor
El meu amor
Amagat en no sé què és
El meu amor
Amagat en no sé què és
Amagat en no sé què és
Que ha arribat
I es vol quedar
Ai aquests dits
No són senzills
De gent com jo
Que estava esperant
Benvolgut ho deixo aquí
Que sé que ets un home ocupat
Suposo que és moment
D'acomiadar-me esperant
No haver-te emprenyat massa
No haver semblat un boig
Que la força ens acompanyi
Adeu, fins sempre sort
Per si un dia ens creuem
Ja em disculpo que em conec
Faré d'homes seriosos
Esperaré darrere dret
Mentre tu li fas brometa
Veig que ara els busques als
Mentre tu et reivindiques
Com molt més elegant
Farem adeu i marxarem
I ell em dirà
Que t'has vist vell
I pas a pas ja estaràs tan lluny
Com el cretí
Que abans d'entrar a història
Li tocava el cul
Arrambant-la contra els arbres
Del costat
D'un institut
Ai, pobrets meus
Com s'haguessin espantat
Si entre els matolls
Sortim tu i jo dir-nei
Aquí els senyors
Estem esperant
Xicots, aneu fent lloc
Que estem esperant
Vinga, 10 minuts per fer la previsió del temps els propers dies aquí a Sant Jus
Bon dia, Carles
Molt bon dia
Què tal?
Com estem?
Bé, molt bé
Amb una mica de núvol
Sí
Han baixat una mica les temperatures, potser?
Una mica, no?
Bufo només
Només bufo
No, no han baixat gaire
Avui la mínima ha estat d'11 graus
Pel fet que comentaves tu
Que tenim alguns núvols més
La temperatura no ha pogut baixar
I el que podria ser una màxima tranquil·lament d'un mes de febrer
Aquests 11 graus de mínima
Doncs és la mínima
Ahir es va arribar una altra cop a 20 graus a Sant Jus
Una altra animalada
Vam tenir una petita pausa dimecres
Que ens vam quedar amb 16
Ai, perdó, dimarts
Però dimecres
Hem tornat a arribar als 20 graus
I avui anem a caminar
Perquè ahir a les 10 o 11 del matí
Estàvem al voltant dels 18 graus
I ara en aquests moments
A Sant Jus n'hi ha amb 16
O sigui que avui ens quedarem amb 18, 17
Però perquè hi ha aquests núvols
Que si no poca cosa canviaria
I seguiríem amb temperatures tremendament més altes del que tocaria
Aquestes màximes
Haurien d'estar al voltant dels 13 o 14 graus
No 20
Però és que estàvem mirant les temperatures d'ahir a Catalunya
Ja no només mirant a Sant Jus
I hi ha 24 graus a Aldover
A Vallirana van arribar els 24 graus també
O sigui que és una autèntica animalada
A Girona es va arribar a 23 graus
A Sant Cugat a 23
O sigui que estem parlant de temperatures que són una autèntica animalada
Són gairebé 10 graus per sobre del que tocaria Sant Cugat
23, doncs haurien d'estar a 13, no a 23
I aquesta situació
Mirant a molt llarg termini
I ara ho intentarem explicar
Perquè és una mica així complicat
A les capes altes a l'estratosfera
Hi ha moviments
Que aquests són bastant més previsibles
O sigui que es veuen a vindre amb més temps
I no són tan...
Que no te'ls trobes allò de cop
Que no és meteoficció
Sí, que no és meteoficció
O sigui que quan mires a molt llarg termini
Aquests canvis s'acaben complint
O sigui els moviments a les capes altes de l'atmosfera
Aquests són...
Que realment passen
Sí, són dels que són bastant fàcils de pronosticar
Perquè passen
I hi ha un petit canvi
Aquell lloc que parlàvem de fa setmanes dels vintis
Que sembla que es va confirmant
I aquesta situació que tenim d'aire fred a les capes molt altes
Estratosfera
Un aire fred que està al nord d'Europa
I un aire més càlid que es troba gairebé tocada al pol nord
Tot això es anirà com desfigurant
I provocarà el que hem anat parlant aquests dies
D'un canvi de la circulació dels vents
Estem doncs marcats des de pràcticament el mes de desembre
Tret de dies puntuals o de depressions que baixen molt
D'una tendència molt clara de moviments d'oest cap a és
O sigui tot el que ens arriba per l'Atlàntic
Ja parlem en gran, eh?
O sigui parlem d'Europa
Tot el que arriba per l'Atlàntic
Escombra tota Europa
Però encara no hem tingut cap irrupció així freda d'Europa
O un canvi d'aires
O sigui que les coses circulin des de Sibèria cap a l'Atlàntic
Al revés
I això ho provoca les capes altes de l'atmòsfera
Es provoquen els moviments i els embossaments freds i càlids
Que puguin haver les capes altes
Doncs bé
Sembla i tot indica
Que això s'està com desfent
I que cap a finals 24-25
Podria desmuntar-se una mica l'estructura aquesta d'oest cap a est
Que tenim a les capes altes
I que provoquen que aquestes depressions vagin circulant per casa nostra
Com la que ens arriba avui
I que doncs ens puguin portar més o menys pluja
Però normalment ens està portant realment molt poca cosa
Doncs bé, aquest canvi que arribaria cap al 25-26 a l'estratosfera
Provocarà que puguem tenir una situació d'entrades més
Des de Rússia, podríem dir, des dels països de l'est cap a l'oest d'Europa
Això ens podria portar amb una previsió que hi ha un canvi de temps bastant destacat
Entre el 24, 25, 26, 27, 28 en aquells dies
D'una entrada de vents molt freds i variants
Que també podrien anar acompanyats d'humitat
I que podrien portar precipitacions destacades al Pirineu
Nevades importants, pluges a les capçaleres dels rius
Podria arribar una situació d'aquestes
I fred, fred, que també podria arribar
Però bé, això estem parlant de finals de febrer
Tot just estem al dia 15
Encara falten 10 dies ben bé perquè passi això
A les capes altes passarà
Falta que ens acabi afectant d'una manera positiva
Ja veurem com va
Parlem de les properes hores, que queden pocs minuts
Avui ens arriba un front
És un front que havia de passar una miqueta més baix
Més cap a l'estret de Gibraltar
Però en els últims moviments que ha fet
Ha pujat una miqueta per la península ibèrica
I això pot ser que ens afecti una miqueta més directament a Catalunya
Ens pot portar una miqueta més d'inestabilitat
Aquell dubte que teníem
Que potser el divendres
Hi havia alguns mapes que deien que potser
Alguna goteta podria caure a Sant Just
Doncs bé, sembla que això
Ha anat guanyant
Gotetes, sempre gotetes
És una misèria, però
Algo és algo
Així que avui dijous van arribant aquests núvols
Avui dijous serà un dia on els núvols iran a més
Tot i que tenim aquestes ullades de sol
Tot i que al migdia també tindrem alguna clariana
És bastant probable que els núvols cada cop siguin més destacats
I aquesta nit quedi tapat
De va dir vendres
Ho hem simbolitzat molt exagerat
A les previsions que fem a les xarxes socials
Hem posat unes gotetes al matí
I hem posat gotetes també a la tarda
Bé, hem de precisar-ho això
O sigui, serà una gota al matí
Si arriba a caure
O sigui, estem parlant de misèria
Això seria entre les 9 i les 12 del migdia
Podria caure alguna gota
Gota
Gota en singular
Sí
I a la nit matinada
O sigui, ja nit matinada de dissabte
Podria caure una altra gota
O sigui que...
Dos gotes, bueno
És molt poca cosa
Però sí que ens marca un divendres bastant més ennubulat
I amb possibilitats d'aquestes roines d'aigua
Que és mínim
Però sí que ens portarà una miqueta més d'ambient fred
Recordeu que la temperatura de l'aigua del mar
La tenim en 14 graus
En el moment que se'ns tapa el cel
I tenim unes corrents, uns vents
Doncs que ginen una miqueta de mar cap a terra
Doncs recuperem ràpidament les temperatures marítimes
Per això tenim aquesta influència a la costa
I això provocarà que demà probablement
Sigui un dia on l'ambient
La màxima sigui una mica més freda
O sigui, els mapes com que diuen
Vindrà vent marítim
Pot portar alguna goteta
Però aquest vent marítim és fred
Llavors això podria provocar que demà
S'enjust ens quedem amb 14
Avui podríem baixar a 17-18
Demà 14
O sigui, la màxima demà seria normal
Més o menys
Una mica
Bueno, amb núvols no
Però podríem dir que seria normal
Un dia assolellat de febrer als 14 graus
Demà estarà tapat
Però vaja, aquests 14 són d'agrair
I llavors ja un cop hagi passat aquest frontet
De cara al cap de setmana
Ens quedarà un temps força més estable
Amb un ambient una miqueta més fresquet
És el que comentàvem durant tota la setmana
Aquest dissabte com diumenge
Les temperatures quedaran per sobre de la mitjana
Però una mica més fresques
No arribarem als 20
Que vam arribar ahir
Sinó que ens quedarem amb 16-17 graus
A tot estirar
Amb uns dies variables
Amb sol i núvols
No acabarem de fer net
Però sense precipitació
I la setmana que ve
Continuen passant fronts atlàntics
Aviam si arriba aquest canvi
Que comentàvem ara a l'inici d'aquest espai
Però entre dimecres i dijous
Podria arribar una altra línia frontal
Que podria donar alguna mica de precipitació
I a partir de dijous
Ja es començaria a configurar aquest canvi
No hi ha cap mapa que ho digui
És un canvi que estem així nosaltres agafant-nos
Amb ferro ruent
Que ens l'estem jugant
Però vaja
Podria passar
Podria passar
I l'altra bona notícia
Bé, entre cometes
Encara que no sigui de pluges
Que la setmana que ve
Potser les temperatures són una miqueta més baixes
I no estaran normalitzades
Però no estaran tan disparades
Amb aquests 20 o 25 graus
Que es van arribar a alguns punts a Catalunya
És que clar
Són temperatures una mica estranyes
Fora de lloc
Sí, sí, sí, totalment
Molt bé
Doncs, Carles, gràcies per la previsió
I demà tornem a més coses
I tant, aquí serem
Vinga
Adéu
Escoltes, la Rambla
La vida s'enjustenca a través de les zones
Brussel·les manté la previsió de creixement per a l'economia espanyola
L'1,7% aquest any i el 2% el que ve
I la situa com la que més augmentarà l'activitat de les grans economies de la zona euro
La Comissió Europea pronostica un creixement més dèbil del previst fins ara al conjunt d'Europa
Brussel·les, Jordi Baró
Bon dia, sense canvis en les previsions de Brussel·les per a Espanya per 2024 i 2025
Igual com a la tardor, la Comissió Europea segueix pronosticant un creixement del PIB de l'1,7% i el 2% respectivament
Això és molt per sobre de les economies alemanya, francesa i italiana
Malgrat situar-se al capdavant de les grans economies de l'euro, però les xifres previstes per a Espanya
Apunten a una moderació en el creixement respecte a l'any passat
que Brussel·les atribueix a una pèrdua de l'impuls del turisme, a un impacte dels tipus d'interès alts i a les elevades ràtios de deute
La Comissió Europea creu que el creixement de l'ocupació es desaccelerarà aquest any en relació a 2023
Jordi Baró, Catalunya Ràdio Brussel·les
Més notícies, Sala Riera
El govern espanyol xifra en 5.000 milions d'euros el cost anual de la violència masclista a l'Estat
Suposa un 0,37% del PIB espanyol
Madrid, Marta Viladot
Bon dia, és la segona vegada que es fa aquest estudi
El primer va ser el 2019 i la principal novetat d'aquest any
és que incorpora quin és el cost econòmic estimat de la violència de gènere i la violència sexual contra les dones
Es calcula que és gairebé de 5.000 milions d'euros
el que suposa el 0,37% del producte interior brut
El principal objectiu d'aquest estudi és la conscienciació
Marta Viladot, Catalunya Ràdio, Madrid
Atac massiu de Rússia a 5 regions ucraineses
amb un balanç provisional d'un mort al nord-est del país
Segons la Fiscalia, l'exèrcit d'Ucraïna s'haurà haver abatut 13 dels 26 míssils
que han disparat aquest matí les forces russes
un bombardeig que il·lustra l'impacte que està tenint el bloqueig dels Estats Units
a donar més suport al govern d'Equif
segons el secretari general de l'OTAN
Jens Stoltenberg s'ha afegit a les pressions
perquè el Congrés nord-americà aprovi un nou paquet d'ajuda militar i financera
i ha recordat que gastar diners a Ucraïna és invertir en seguretat
Un dirigent de Hezbollah avisa que Israel pagarà un preu pels crims comesos
en els bombardejos d'ahir al sud del Líban
en què van fer 10 morts, la meitat dels quals eren nens
L'ofensiva va ser en resposta a un atac amb coets contra una base militar
en què va morir un soldat
Entre 4 mesos, 250 libanesos han mort pel foc israelià
Mentrestant a Gaza, la invasió israeliana intensifica els atacs a Rafà i a Can Lunis al sud
En aquesta població, els soldats han assaltat l'Hospital Nàzer
l'han evacuat parcialment i l'han convertit en un quartier militar
segons anuncia el govern de la Franja
Doncs precisament la guerra de Gaza també repercuteix en l'àmbit de la cultura
Els cinemes Girona de Barcelona han cancel·lat el Seret, el festival de cinema israelià
que havia de començar avui
Aleguen que volen evitar la polèmica generada els últims dies
en referència a les crides al boicot i les amenaces
que han rebut a través de les xarxes socials de col·lectius pro-palestins
era la primera vegada que Barcelona es convertia en la seu d'aquest festival fundat a Londres
i que ja arriba a la tretzena edició
La cofundadora del festival, Noa Haddad, ha dit al matí de Catalunya Ràdio
que la cancel·lació no té sentit
I fom molt sorprendits perquè estàvem treballant en això
Hace un any, no hi ha una raó realment
perquè totes les pel·lícules són no polítiques, no és un polític festival
Nosaltres només volem fer el arte, no volem estar en aquesta guerra
volem estar en paz
Esports Marcos Garcia
El Barça femení lidera la Lliga
amb 9 punts de marge sobre el Madrid
que és el segon
L'equip blaugrana va cedir els primers punts com a local
per primera vegada en 4 anys
Barça 1, Llevant 1
Llevant les planes, que és l'altre equip català de la categoria
ocupa la desena plaça de la Lliga
A la Champions masculina de futbol
PSG 2, Real Societat 0
i també Lazio 1, Bayern de Munic 0
Aquesta tarda comença a Màlaga la Copa ACB de Bàsquet
amb els dos primers partits de quarts de final
Madrid tocan Múrcia i València a Bàsquet Gran Canària
El Barça i el Baxi Manresa s'enfrontaran demà
I als Mundials de Natació de Doha
L'equip espanyol masculí de Waterpolo jugarà aquest migdia
a partir de les dues una de les semifinals contra Itàlia
El Tarragoni Carles Coll s'ha classificat per les semifinals dels 200 braça d'aquest Mundial
Fins aquí les notícies
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Bon dia, passen 5 minuts a les 11
Us informa Mariona Sales Vilanova
Ràdio d'Esvern regala 26 entrades per l'espectacle del circ aquàtic de Tyron Sabata
que tindrà lloc aquest cap de setmana a Sant Just
L'antiga nissaga d'artistes de circ de la llegendària família italiana del Sabata
porta aquest cap de setmana el seu espectacle a Sant Just
Combinant la tradició del circ amb un modern laser show
l'espectacle inclou referències a pel·lícules populars com diverses de Disney o Pirates del Carib
Les sessions són dissabte 17 de febrer a les 12 del matí a les 5 de la tarda i a dos quarts de 8 del vespre
i diumenge 18 de febrer a les 12 del matí i a les 5 de la tarda
Els oients interessats a aconseguir entrades gratuïtes
han de contactar amb Ràdio d'Esvern a través del correu
larambla arroba radiodesvern.com
i es poden demanar dues entrades per persona
En una iniciativa per combatre l'emergència climàtica i fomentar la inclusió social
Sant Just ha intensificat el seu suport assolidant sa roba amiga
posant a disposició de la ciutadania nou contenidors per la recollida de roba en desús
Aquest gest també ofereix oportunitats laborals a persones en situació de vulnerabilitat
Durant l'any 2023 els residents de Sant Just van donar un total de 86.500 quilograms de roba
estalviant més de 700.000 quilograms d'emissions de CO2
Aquesta contribució ha estat significativa amb una recollida de 5,11 quilos de roba per habitant
superant així la mitjana catalana de 2,5 quilos per habitant i any
A més del seu impacte ambiental, Solidança Roba Amiga ha jugat un paper clau
en l'àmbit social
En col·laboració amb els serveis socials i promoció econòmica de l'Ajuntament
han facilitat la inserció laboral de 16 persones a través de contractacions
que ofereixen formació ocupacional a altres 10 persones en situació de vulnerabilitat del municipi
Per sensibilitzar la població sobre la problemàtica ambiental i social de la indústria tèxtil
Sant Just ha realitzat campanyes d'educació ambiental
que inclouen la recollida de 2.138 quilograms de roba i calçat
així com activitats i tallers en escoles locals
El pròxim debat 2020 porta el títol SOS Nicaragua
de la revolució utòpica a la dictadura dinàstica
i tindrà lloc el 22 de febrer a dos quarts de vuit del vespre al restaurant Nois i Noies
Un debat amb sopar que oferirà una perspectiva aprofundida
sobre la complexa situació actual a Nicaragua
El ponent serà Xavier Ruiz Ribas, membre del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
i expert en temes d'Amèrica Llatina
Ruiz, amb un màster en Cooperació i Desenvolupament per la Universitat de Barcelona
i professor del mateix màster, aportarà la seva experiència i coneixements
sobre la cooperació espanyola i la situació a Nicaragua
des de la revolució fins a l'actual dictadura
i entendre millor els reptes que afronta aquesta nació d'Amèrica Central
Cal fer inscripció prèvia a la pàgina web del Debat 2-20 abans del 20 de febrer
i el preu per al debat i el sopar és de 15 euros
L'esdeveniment compta amb la col·laboració de Sant Just Solidari
i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament
Això ha estat tot
Tornem amb més informació al butllet i horari de les 12
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara

Fins ara

Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara

Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara

Fins ara

Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara

Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Però escolta'm, vau posar allà una pantalla?
Sí, amb un projector.
Ah, molt bé.
Després també veiem aquí, òbviament, els divendres a la sala,
que és el que dius tu, que és això que la gent s'anima...
Que es nota que faltava una cosa així, Sant Just,
perquè realment molta gent del poble ve a aprendre alguna cosa
o simplement estar amb els seus amics a la sala.
Molt bé.
I després també una cosa que jo quan ho vaig llegir,
que em va sobtar, un gimnàs popular.
Què és això?
Això és una idea que van tenir unes persones de l'assemblea
que estan en un moment bastant embrionari,
en plan, no s'ha acabat, o sigui, s'ha començat ja,
però està costant que tingui una acollida,
però és un projecte que crec que és molt guai
poder fer esport a la sala amb els seus amics.
I estem intentant que sigui això, intergeneracional.
De moment encara no tenim cap monitor-monitora
que pugui oferir unes classes, jo què sé, de Muay Thai o del que sigui.
De moment encara no ho tenim i, per tant, farem sessions.
Les dirigirem la gent de la sala.
Llavors, mica en mica, intentem, doncs, no ho sé,
un dia farem exercicis de força, un altre dia estiraments,
un altre dia el que vagi sorgint i el que la gent vulgui fer realment.
Això veig que ho fareu els dimarts?
Sí.
Durant una horeta o així, més o menys?
Sí, més o menys, més o menys.
Però és que aquest justament és un acte bastant encara en procés
de preguntar, de saber què vol fer la gent amb això,
de com podem fer-ho seu, una mica.
Molt bé.
Altres coses que també tingueu preparades al casal, Mateu.
Sí, després també tenim el taller de ganxet,
que crec que serà un èxit,
perquè estem veient que gent de generacions molt diferents
s'està interessant per això,
o estan tirant endavant unes noies, doncs, això,
de 19 o 20 anys,
que els agrada tot això del ganxet i la mitja i tal.
I llavors, molta gent externa
ens està començant a preguntar
què és això del taller de ganxet,
que si han de portar-nos el material i tal.
Llavors estem recollint un grup de WhatsApp
que qualsevol persona que vulgui que entri al grup,
que ens ho demani,
i crec que serà molt xulo.
I ho farem un cop al mes, l'últim dimarts de cada mes, crec.
I va ser una proposta, dius, d'unes noies del casal?
Sí.
Bé, va ser d'unes noies de l'Esplai,
però ens van explicar el casal
i entre tots va sortir la idea que era xula
i ens molava a tots i vam dir que val en té.
Molt bé.
I després també veiem que el 29 de febrer,
aquí en el calendari que teniu,
hi ha posat judici als Inelles.
Bé, és un cas de repressió
que bàsicament són unes companyes de Sants
que van a judici
per un alliberament d'un bloc al barri de Sants
durant una ruïa festiva al barri.
I bàsicament és això,
donar suport a la concentració de suport.
Bàsicament.
Bé, donar suport.
Molt bé.
Sí, sí.
I després també vam veure,
Mateu, a les xarxes,
que, per exemple,
els nens i nenes del cau
van venir un dia a veure la sala.
Sí, també estem intentant,
bueno, i no només el cau,
també vam fer allà,
bé, ja ho saps,
el sopar de pastorets.
estem intentant d'alguna manera
que molta gent diferent del poble,
d'àmbits diferents,
vagi entrant,
vagi coneixent el que és el projecte
i que comencin a fer-se-ho seu
i a viure una mica per dins.
I tant el cau com l'esplai
com qualsevol altra entitat del poble
evidentment té un acabo de la sala.
Quan feu les assemblees
i quin funcionament teniu, no?
Com són les dinàmiques?
Sí, és absolutament assembleari
i són els dilluns a les 8 del vespre
i cada dilluns ens reunim els que podem.
L'altre dia eren moltíssims,
érem 14 persones a l'assemblea.
Uau.
Sí, sí, sí.
I què decidiu a les assemblees o...?
Bueno, repassem les comissions que tenim,
també preparem tot el que ve
la setmana següent i l'altra,
ens planifiquem per fer-ho
i altres coses que tinguem en ment.
I el vincle entre diferents casals
o casals populars
o ataneus populars també,
com és? Com us ajudeu?
O sigui, tots estem...
Bueno, crec que t'ho vaig explicar
una mica l'altre dia, però bueno.
Bàsicament hi ha una xarxa de casals i ataneus
que és la que regula, no regula res,
però com que agrupa
a tots els diferents casals i ataneus populars
dels Païs Catalans
i llavors és una xarxa que s'està estenent...
Bueno, ara hem vist que a l'Autònoma
han obert un nou casal popular
que es diu La Trinxera.
Sí.
I després ara han obert un altre
en aquesta comarca,
a Corbera de Llobregat.
Que benvingudes des d'aquí.
I per exemple, els ajudeu?
No sé si hi ha, per exemple,
els de Corbera ara estan...
O els de l'Autònoma,
ara estan...
Bueno...
un procés de...
Sí, de construir-ho,
de...
Sí, evidentment.
Normalment,
Corbera,
nosaltres no ens hem posat en contacte,
la veritat,
però és veritat que,
per exemple,
la Taneu d'Esplugues,
a nosaltres ens van ajudar molt
al principi,
amb tot això que ells ja sabien
perquè ja ho havíem fet
i nosaltres érem una mica nous en això,
doncs ens van ajudar molt
a com funcionar,
a com s'havien de fer les coses,
bàsicament.
i a mica en mica
el que els agradava d'ells
ho agafaven
i el que no,
doncs no.
I vam anar fent
el nostre,
però amb molta ajuda.
I sé que també
a la Trinxera,
per exemple,
també els de Taneus
com més propers
o els casals
també estan ajudant,
com és normal.
Teniu pensat
alguna cosa
de cara al 8 de març?
Sí?
A veure,
jo tampoc soc
la persona idònia
per explicar-ho.
Per tant,
potser estaria bé
perquè hem creat,
bueno,
s'ha creat
el comitè
del 8 de març
aquí a Sant Jús.
Llavors,
potser de cara
al 8 de març
o abans
estaria bé
convidar-los a la ràdio,
no sé com ho tens.
D'acord,
molt bé,
convida directament
al comitè,
dius?
Bé,
al comitè.
Sí,
sí,
sí,
que pots parlar
amb nosaltres,
cap problema,
després ho parlem.
però,
bueno,
està bé
perquè faran
tota una setmana
d'actes,
per el que tinc entès,
faran tota una setmana
d'actes per Sant Jús
en motiu del 8 de març
i crec que serà
molt guai.
Molt bé.
Mateu,
altres coses destacades
també,
per exemple,
hem vist que des del CUP
estan publicitant,
bueno,
estan anunciant
que aquest dissabte
fan un vermut.
Diumenja,
crec que és.
Diumenja,
perdó,
pot ser.
aquest diumenja
venen a fer el vermut
de tecno-electrònic
a la sala,
estem molt contents també.
Bueno,
és això,
una mica com
agafar diferents entitats,
diferent gent que es mogui
pel poble
i com d'alguna manera
donar-los un espai
i fer-los veure
i entre tots ens ajudem
i crec que serà molt guai.
Els vermuts estan establerts
cada diumenge o...?
No,
no encara.
O sigui,
de moment hem quedat així
amb el CUP
que farem aquest
però anirem veient.
Crec que també...
Bueno,
espera un moment.
Tranquil.
Mira,
el diumenja 10
crec que també ve el CUP
el 10 de març
i mica en mica
doncs això.
Però també els divendres
de sala
també vindran artistes
del poble
que és emergents
o altra gent
de fora del poble
a tocar rumba,
a tocar un concert de piano
també crec que tenim.
Bueno,
aniríem anunciant-ho
encara no tenim
coses molt tancades
o com que són
un més vist
encara no ho hem anunciat
però
venen coses molt xules.
Molt bé.
Des del moment
en què us vau inaugurar
amb el local,
veieu que la cosa
va funcionant,
que va tirant,
no?
Que a poc a poc...
Realment sí.
O sigui,
estem tenint molta acollida
realment
i com moltes entitats
del poble
ens estan donant
molt suport
i estem molt contents
la vall...
Vull dir,
estem...
Veiem que el projecte
té sentit
en molts aspectes
i estem molt contents
per això.
No sé si vols comentar
alguna altra cosa,
Mateu,
posar-nos el dia
de més qüestions
a la sala
o, bueno,
no sé si vols parlar
d'alguna activitat
que també ja
estigueu pensant
però com bé
ens vas dient
que aneu una mica
també veient
setmana a setmana,
no?
Preparant les coses.
Sí, sí, sí.
Mica en mica.
També sé que,
per exemple,
farem un mercadillo
i el dia de Sant Jordi
també el podem fer
molt especial.
Ah, que bé.
Tenim projectes
així a mitjà termini
o a mitjà vista
molt ben pensats
i com mica en mica
els estem creant.
Llavors, simplement
seguim-nos a xarxes
i anirem anunciant les coses
i quan vinguem aquí
doncs el mateix.
Molt bé.
Doncs uns anirem seguint
tant a Twitter
perquè teniu Twitter
que és aquí
arroba la sala Sant Jus
i també igual a Instagram
amb el mateix usuari.
Perfecte, Mateu.
Doncs moltes gràcies.
Que vagi bé
i ja ens anem apuntant
a aquestes cosetes
que heu comentat
que teniu pel mes de febrer,
d'acord?
Gràcies a tu, Núria.
Vinga.
Adeu.
L'essència de Sant Jus
la tens a la Rambla
a Ràdio d'Esperg.
L'essència de Sant Jus
jo ja no te quiero
te digo lo siento
por si te hice daño
aunque no lo creo
yo te soy sincer
tu no tienes sentimiento
no quiero escuchar tu lamento
que se trague otro tu vereno
ja
on vas tan bonica
on vas tan bonica
sent molts així al meu llit
és pura dinamida
i no, no, petita
avui estàs d'extra
en amunt
i ell ja no et necessita
dos de pam, tomàquet
una de negrita
el ritme mou
el que la gent la imita
tanta merda s'ha acabat
no em comparis pas amb ell
jo no soc el segon plat
estava pensant que podia fer
per això no em quedava res
de paper
no em quedava més diners
i mi mare em va dir té
però ja mai més
amb aquells bonics diners
sabia que la meva
que no em faria el pes
Lil Didi t'ho dedica
a tu nena
i a la meva tia
ella no te quiero
te digo lo siento
por si te hice daño
aunque no lo creo
yo te soy sincer
tu no tienes sentimiento
no quiero escuchar tus lamentos
que se trague otro tu veneno
tu no te preocupes mi niña bonita
que haces tu tan sola con esa carita
diga yo madre que a ver si ya me invita
me dice caballero
invita una copita
invítame una copa
que yo te invito luego
terminamos dando besos
pero aún solo te quiero
no se si es verdadero
pero eso espero
no quiero ser tu juguete pasajero
mira como cambia el mundo
de lo bueno a lo malo
un dia te tengo
el otro te vas de mi lado
me has defraudado
ya no me estás mano
no tires piquete
que yo ya me he cansado
yo ya no te quiero
te digo lo siento
por si te hice daño
aunque no lo creo
yo te soy sincero
tu no tienes sentimiento
no quiero escuchar tus lamentos
que se trague otro tu veneno
no te quiero
Em fa mandra.
Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh?
Esclar.
Reciclar és massa evident per no fer-ho.
Envasos de cartró i paper,
el contenidor blau o el cuvell
del porta-porta.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Una festa més amb tu, amb tu, amb tu.
Una festa més amb tu, amb tu, amb tu.
Els colors desperten, rialles,
gegants i nans ja estan preparats.
Arriba el seguíssim, el foc dels diables,
la festa ja ha començat.
Viu, viu, viu, viu,
que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis,
estar amb mi.
Viu, viu, viu, viu,
que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis
estar amb mi.
Vaig anar a ballar com tu,
com tu, com tu.
Vaig anar a ballar com tu,
com tu, com tu.
Com tota la gent del poble,
vaig anar a ballar la festa major.
i entre vils i retrobades
va sonar la nostra cançó.
Viu, viu, viu, viu,
que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis,
estar amb mi.
Viu, viu, viu, viu,
que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis,
estar amb mi.
després d'una nit amb tu,
amb tu, amb tu,
amb tu,
després d'una nit amb tu,
amb tu, amb tu,
a ritme de grallos comença un dia
que és l'hora d'anar a fer el vermut.
Castell ja passa la feixa lligada,
anem a fer pinya tot joc.
Viu, viu, viu, viu,
que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis,
estar amb mi.
Viu, viu, viu, viu,
que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis,
estar amb mi.
Jo et cantaria tota la nit
si tu volguessis,
estar amb mi.
Jo et cantaria si tu volguessis,
estar amb mi.
Jo et cantaria tota la nit
si tu volguessis,
estar amb mi.
Jo et cantaria si tu volguessis,
estar amb mi.
Viu, viu, viu,
que la vida et somriu.
Jo et cantaria si tu volguessis,
estar amb mi.
Viu, viu, viu,
que la vida et somriu.
jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu,
jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Viu, viu, viu, viu, que la vida et somriu,
jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi.
Passa un minut de dos quarts de dotze
del matí, esteu escoltant
Ràdio d'Esvern al 98.1 FM
a la ràdio de Sant Just
i després de l'entrevista del dia
ara passarem a fer la secció
amb la revista d'actualitat Sant Justenca
La Vall d'Avers. Concretament parlarem
amb el seu director, en Josep Lluís
Gil, que ja el tenim aquí
a l'estudi. Hola, molt bon dia, Josep Lluís
Molt bon dia
Bé, de ressaca encara
per la festa dels
40 anys... 45?
45. Perdó, és que m'he liat
perquè gairebé avui
fan 40 anys el dels Bar Los Pinos
d'aquí de Sant Just i m'he liat
Anem acumulant. Sí, anem acumulant
45. 45. Què tal la ressaca?
Bé, molt contents de la resposta dels amics,
lectors i lectores i la veritat és que va ser un acte senzill
però molt emotiu perquè vam plegar més de 100 persones
al voltant de simplement això, el fet d'estar junts
i fer una mica de xerrameca
i compartir una mica de cava
i una mica de pastís. Molt bé, es va fer
la bufada col·lectiva. Exactament.
En representació d'aquests
45 anys
i també va... Bé, tu vas fer el teu
Parlament i també el president
de l'Ateneu, en Miquel Obrador. Exactament.
A més a més també hi havia la presència
d'ETB, no?
Sí, van estant cobrint l'acte i bé, bé, va ser...
Molt bé.
Penso que, reitero, senzill, però va estar bé.
Bé, vam quedar molt satisfeits.
Sí, un primer acte per celebrar aquest 2024, no?
Sí, no tenim definit encara el programa,
sí que més o menys algunes idees...
Anirem passant coses al llarg de l'any.
Sí, podem dir que
cap al mes de maig, aproximadament,
esperem fer un acte
institucional, més
diguem-ne, més formal,
en què
faríem la inauguració d'una
exposició que volem fer de l'evolució
de la Vall d'Avers
des del seu número 1, des del seu
començament fins avui, que
és molt evident i, a més, molt
enriquidora, no? Sí, sí, totalment.
Molt bé, doncs,
després de fer una mica de balanç, no?,
i de valoració d'aquesta primera
festa per celebrar els 45 anys
i, bueno, en certa manera, també
el número 1, la revista 500, no?,
que arribarà a finals d'any.
Arribarà al mes de desembre, sí.
Parlem de la revista d'aquest mes,
que és la del mes de febrer.
La revista del mes de febrer,
que la tindrem demà.
Obrim amb la festa pròpiament
com a tema central,
perquè ens agrada compartir imatges
des d'aquell moment,
i la portada, lògicament.
En l'editorial,
parlem del debat,
diem un debat profitós i inacabat.
Ens referim al debat que vam fer el dia 2
en relació als actors
de la cultura al segle XXI,
administració o entitats,
i diem que va ser profitós
perquè es van aportar solucions
o idees o alternatives
al tema de les subvencions
de les administracions.
El debat va derivar cap a aquesta vessant,
no va derivar cap a un altre.
i per això diem...
És a dir,
no va ser tant un debat poder
d'idees contraposades
en què cadascú defensava la seva,
sinó va ser més un conjunt, no?
La veritat és que esperàvem
que hi hagués més interacció
entre els ponents,
que hi havia potència,
però cadascú es va limitar
a fer la seva
i no hi va haver massa interacció.
I esperàvem que sortís un tema
que era quin ha de ser el paper
dels ajuntaments,
perquè són els que estan més a propi,
els que tenen una activitat més directa
amb les entitats de base popular.
I això va sortir de resquillada
i, a més a més,
doncs ens va entorejar alguna resposta,
alguna pregunta que anava en aquesta direcció,
doncs, hàbilment va ser entorejada, no?
Per la qual cosa diem
que és un debat inacabat,
perquè aquest debat de quin ha de ser
el paper dels ajuntaments
entenem que encara està sobre la taula.
Molt bé.
L'assistència va ser bona en el debat?
Unes 55 persones, aproximadament.
D'acord.
Potser no va ser dels debats
amb més participació?
No, el tema...
Clar, tots no poden ser temes estrella, no?
Va ser interessant,
el que segurament no ha divertit,
per dir-ho així,
però els ponents eren de molta categoria
i van donar rellevància al debat en si mateix.
Molt bé.
Fantàstic.
Què més?
Què més tenim?
perquè suposo que la revista
parla de parlar del debat
i de la festa
i hi ha més continguts.
Tenim l'entrevista, com cada mes,
que dediquem al Ferran Pujalte,
que és el director tècnic de l'Hockey Sant Just.
Ens ha semblat que era portofero ara,
perquè a primers de març
participaran per primera vegada
i sorpressivament
amb la Copa del Rei,
de Jocay,
que es farà a Calafell.
Aleshores, bé,
és veritat que van començar molt bé
i que ara estan anant una mica més,
de manera més irregular,
però estan en una còmode vuitena posició,
de moment,
i ens ha semblat que
durant la trajectòria de l'Hockey
durant tota la temporada fins avui
i valia la pena donar-li audiència
una mica a l'artífex de tot això,
que és el director tècnic.
Molt bé.
Doncs l'entrevista que podrem gaudir i llegir
en el mes de febrer.
Exactament.
I després també altres continguts o reportatges.
No sé si és el cas d'aquest mes.
Tenim notícies curtes, com sempre.
Diem que la plataforma contra el pavelló de Maslluí
està demanant la seva suspensió.
Sí.
Diem que això ja ho sabíem,
però que nosaltres també ho recollim,
que comença la segona fase
de la implantació dels contenidors en xip,
que es farà durant tres o quatre mesos
en el barri Centre.
Sí.
Parlem que la Clara Segura
i el Bernat Aragonès
han estat guardonats als Premis Gaudí
i una Sant Feliuenca
amb vinculacions amb Sant Just,
la Clàudia Malagelada,
també ha obtingut un premi als Gaudí.
Sí.
Avanço que el mes que ve,
si no passa res,
el mes de març,
si no succeix cap cosa anòmala,
l'entrevista serà la Clàudia Malagelada.
Vale.
Molt bé.
Avancem.
els actes coneguts
al moment del tancament
dels previstos pel 8M.
Vale.
Sí.
D'aquí a...
Els actes aquí a Sant Just.
De Sant Just, sí, sí.
El que ens ha arribat,
el que ens ha facilitat l'Ajuntament,
esperem que no hi hagi sorpreses.
Parlem també
que s'ha començat
la restauració del grafit del carrer Badó,
el famós del cotxet.
Ah, sí,
el que empuixa la...
que s'escapa el cotxet.
Sí, que s'escapa el cotxet.
Això, bueno, no que empuixa, no,
que...
que s'escapa.
Que s'escapa.
Està en fase de rehabilitació.
Bueno, no tenim terminis,
no tenim pressupost,
però sabem que s'està fent.
S'ha fet un calc preliminar
per poder seguir amb el procés.
i el col·lectiu
que en el seu moment
el va pintar,
hi ha més granadets.
L'estan tornant a...
El tornaran a treure
els pots de pintura
i tornaran a pintar.
Ah, molt bé.
Molt bé.
Parlem de la primera novel·la
publicada
de la Sant Justenca Paula Vidal,
Inversemblant.
Sí.
I avanço.
Molt bé.
Déu-n'hi-do, eh?
Tot això són notícies...
Notícies...
Curtes, sí.
Curtes, eh?
Notícies breus.
Com deia,
com sempre fem,
després del debat,
fem un petit resum.
Titulem
Molta feina a fer
i moltes pedres a treure del camí,
una mica en la línia
del que deia abans,
que es poden fer encara...
Hi ha molt de recorregut
per arribar als ajuts
de les administracions en general,
però també hi ha molts entrebancs
que s'han de treure, no?
Moltes vegades de tipus legal
o a vegades funcionarial,
però bé,
deixeu-ho aquí ara,
per ara.
Qui ho vulgui saber més
que es compri la revista,
que se la llegeixi,
que es faci subscriptors.
Exactament.
Parlem
de les comunitats energètiques
que arriben a Sant Just.
Sí,
les comunitats energètiques locals,
no?
N'hi ha dues,
una d'iniciativa privada
i una altra de promoció municipal,
que estan en marxa.
Diria que està més en marxa
la privada,
amb el que s'està fent
la teulada de la Jazz Music,
el polígon industrial,
al costat de l'ITB.
Sí.
Aquesta és d'iniciativa privada
i crec que ja està en marxa,
o s'està desenvolupant.
La municipal
anirà més lenta,
es farà un període de proves
i després...
És la que es fa amb l'empresa
Elexum.
Exactament.
D'acord.
Aquesta és la municipal,
la que va a les escoles.
Què més?
Tenim més material
mediambiental.
El Narcís Prat,
el professor emèrit
d'ecologia
de la Universitat de Barcelona,
reconegut en temes
de l'aigua
i de la biodiversitat,
ens fa una anàlisi
de què es podia fer
amb l'aigua
quan plou,
que la deixem que s'escoli
i marxi, no?
I fa una sèrie de reflexions,
dades,
propostes
d'intentar
aprofitar
aquesta aigua
que s'escola
i marxa
i no torna, no?
Bé,
és una proposta interessant
que
espero que
agradi
als
nostres lectors.
Bé,
una proposta,
escolta'm,
en situació
de sequera
i d'emergència
climàtica,
per dir-ho així.
Tota alternativa
és bona
i fer-nos pensar
per trobar solucions
sempre va bé.
Molt bé.
En l'apartat
del comerç
pròxim
dediquem
un espai
a la
jolleria
Puig Alcina
que ha fet
40 anys
al poble
encara que
el negoci familiar
va començar
a Cervera
l'any
1917.
Ostres,
uau,
o sigui,
més que centenari,
no?
El negoci en si
més que centenari.
A Sant Jus no,
però la família,
els avis
de l'avi
de l'actual
propietari
va començar
a Cervera
fa molts anys
i per tant...
Quasi que va
més anys a Cervera
que no poder
a Sant Jus,
no?
Perquè si a Sant Jus
en fa 40
i és un negoci
que en té
més de 100...
Sí,
per això,
això.
Uau.
però,
bé,
ens ha semblat
que...
Bé,
és en la línia
de donar a conèixer
el teixit local,
conèixer o donar rellevància
i partim d'aquests més antics,
després ja veurem com ho enfoquem.
Molt bé.
Tenim una aportació
d'una
de les nostres redactores.
Nosaltres,
de sempre,
a la Vall de Verge
hem fet
quan algú de Sant Jus
per algun motiu
o altre
fa un viatge
de tipus
solidari
o alguna activitat,
a vegades
fem un reportatge
d'això
i hem tingut
la Glòria Romero,
una de les nostres
redactores,
uns mesos
d'Erasmus,
a la Toscana italiana
i doncs ha fet
una mena de diari
i recollim
les seves impressions.
Ah, molt bé.
Això és un fet
no surt cada mes,
lògicament,
però quan es dona
és una manera de dir
els injustencs
van pel món
i fan coses.
Clar, sí, sí.
Va ser això, no?
No parlem
de quan es va
en pla de turista,
això no,
sinó quan hi ha
una activitat
que val la pena
a destacar, no?
Molt bé.
Sant Justencs
per molt, no?
Sant Justenca,
Sant Justencs...
Sí, sí.
A qualsevol raco
del planeta.
Exactament.
Com sempre tenim
la crònica passada
del Julio Ochoa
que parla
d'un crim
que es va cometre
a la plana
d'Esplugues
fa uns quants segles
a càrrec
d'un Sant Justenc.
Per favor.
Novel·la negra,
això, què?
Bueno,
una miqueta,
una miqueta.
El Jaume Montserrat
Pagès
és el protagonista
d'aquesta història.
Bé...
Com l'hi heu titulat?
Posem llum a la foscor?
No, no, no, no.
Crims,
partos,
Sant Just.
No, no.
El sagnant
crim
comès a la plana
d'Esplugues.
Home, posa el títol,
perdona, eh,
però...
Hòstia.
I uns quants segles
fa?
I això on estava
arxivat?
Bé,
l'amic Julio Ochoa
troba perles...
No, no, sí, sí.
No sé d'on,
però diria,
a veure,
parlem...
A veure,
aquest senyor
va néixer
el 1821
i va morir
el 1866.
O sigui...
Bueno, segle XIX...
No va fer...
no va durar gaire,
però va...
va tenir activitat.
Home,
tu diràs.
Bueno,
i ara és el protagonista
d'aquest número de...
Bueno, protagonista.
D'aquesta història
de l'humor de la vallada.
Sí, sí.
Bé,
està en la línia
d'això,
de divulgar
fets insòlits
relacionats amb...
D'una manera o altra
amb Sant Just
o amb algun Sant Justenc,
no?
Hi ha la bústia,
que hi ha tres
col·laboracions.
Oh!
Vull destacar dues,
no sempre ho fem,
però vull destacar
un escrit
del Lluís Casals
que ret homenatge
a l'Albert Espona,
que va morir
fa poc.
Sí.
I un escrit
que recomano
molt
efusivament
del Pere Font
perquè
és un escrit
relatiu
a la mort
de fa 70 anys
del Josep Maria Flix.
L'escrit
és entranyable
i emocionant
d'un fet,
d'una desgràcia
ocorreguda
fa 70 anys,
però que val
molt la pena
perquè descriu
la situació,
el fet,
i amb una emotivitat
que...
Que val la pena,
no ha llegit...
Realment
frapa.
Realment frapa.
Recomano la seva lectura.
Molt bé.
Què més tenim?
Tenim els esports,
Sant Justenc
que podrien arribar
a París 24,
les Olimpiades.
Home!
Que tenen possibilitats.
Tenen possibilitats, no?
L'Aina Lluso
del bàsquet,
el Lluís Costa
també en bàsquet
i el Pedri
que és un
és un Sant Justenc.
És Sant Justenc?
Els Sant Justenc
són els que han nascut
o viuen a Sant Just.
Sí.
Per tant,
la part de Sant Justenca
del Pedri
podria ser
que estigués
a la...
Vale.
A les Olimpiades.
A les Olimpiades.
Bé, és un...
La part Sant Justenca.
La part Sant Justenca.
I bé,
les seccions habituals
de la foto del mes
i els indrets perduts.
Uh-huh.
I fem una crida
a la contraportada
perquè tenim un objectiu
per aquest any
molt, molt, molt ambiciós
que és el d'arribar
als 500 subscriptors.
Ara actualment
estem a uns 400...
No arriba a 450.
Uh-huh.
Lògicament hi haurà
com cada any
ja altes i baixes
i el que importa
és que el saldo
sigui positiu.
Uh-huh.
Aquest saldo positiu
hem d'arribar
a que sigui
el suficient
per arribar als 500.
És a dir,
necessitem un saldo positiu
aquest any.
D'extra, no?
De...
Bé,
és molt ambiciós,
però si no hi ha
objectius ambiciosos,
no...
No, no,
clar,
a vegades costa avançar.
Queda escurt, no?
Sí.
i per tant,
bé,
ho intentarem,
esperem que no només
la difusió que fem
d'aquest objectiu,
sinó els actes
que anirem fent
durant l'any
ens permetin
assolir-ho.
També és veritat
que d'un temps cap aquí
percebem
una certa...
una reacció positiva
a hores d'ara
aquest any
ja portem
sis altes noves.
És un fet...
Són poques,
però...
Bueno...
Però és que normalment
fins a Sant Jordi
no aconseguim
alguna alta.
Clar.
Per tant,
el fet que d'una manera...
Semblen poques,
però comparativament
amb altres anys
és un èxit.
És el fet,
més que la quantitat,
és el fet
que s'han produït
de manera espontània,
doncs hi ha sis altres
que s'afegeixen
a la dinàmica positiva
amb què vam acabar l'any.
Clar, lògicament,
el fet,
jo suposo que també
de debats
o de donar-li
en si
més sonada
amb l'aniversari,
amb aquestes petites festes
o celebracions
que es vagin fent,
també són bones oportunitats,
no perquè la gent
es pugi al carro
o perquè conegui la revista,
perquè sàpiga
el que feu,
els temes que es tracten...
Són bones oportunitats
com per anar sumant
subscriptors.
Sí,
però,
per exemple,
aquest debat
que vam fer ara
el mes de febrer,
el dia 2,
era el setè.
No hem aconseguit
atreure
subscriptors
generalment,
tot i que ho intentem.
Aquesta vegada
n'hem aconseguit dos.
Insisteixo,
són quantitats
molt humils
i molt...
però el fet
canvia,
no?
El dia de la festa
doncs vam aconseguir
res.
Bé,
doncs...
Van sumant.
Anem sumant
i anem produint
aquest...
És una tasca
de formigueta,
d'anar...
però no deixar
d'insistir
que volem
més suport
i seguirem
amb això.
Molt bé.
Doncs,
Josep Lluís,
hem fet un resum
de com va anar el debat,
de com va anar
la festa dels 45 anys
i també d'aquests continguts
que trobarem
a la revista...
A partir de demà.
A partir de demà.
La gent a les bústies
qui sigui subscriptor,
subscriptora...
Si no,
el que el llibre té,
el que rep una vista,
el que l'escriu va
a Salvador Espriu
i el quiosc
del carrer nord.
Molt bé.
De gent que es vulgui
posar en contacte
amb la revista,
què ha de fer?
Anar a l'Ateneu?
O anar a l'Ateneu
o escriure'ns
el correu
redacció
arroba
lavalldeberg
acabat amb C.cat
o
inclús
un telèfon
que ara no me'l sé
de memòria
i te'l dic de seguida.
Vale.
És a dir,
mitjans
no falten.
També es pot entrar
a la web, no?
Tenim la web
que també es pot,
a partir d'allà
es pot fer
la subscripció
i el telèfon
és el 6...
Espera't un moment
que no me'l sé
de memòria
és el 681-309-819.
Vale.
Molt bé.
Doncs a partir d'aquest telèfon
també es pot enviar
un missatge.
També es poden enviar
missatges,
WhatsApp,
demanar informació,
el que sigui.
Molt bé.
Doncs Josep Lluís
ho deixem aquí
i ens tornem a trobar
el proper mes,
ja al març.
Deixa'm aprofitar
per felicitar
aquesta casa
que si no ho ha xerrat
d'aquí uns dies
el primer mes de març
farà 40 anys.
Sí, correcte.
I com que...
Ara dubto si és el 2 o el 3,
tant mal.
A mi em sona que és el 2 o el 3
també,
no ho sé segur.
Sí, ara estic aquí dubtant.
Però aprofito
per felicitar-vos
per avançar.
Vale, gràcies.
i anirem parlant.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs acollim les felicitacions.
D'aquí uns dies
també ja ho comentarem
per les xarxes
i ja en parlarem
de l'aniversari
de la ràdio,
però sí,
aquest 2024
són 40 anys, sí.
Per tant,
res,
Josep Lluís,
gràcies
i fins la propera.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Adéu.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aparats tiren la canya a prop de la plaça d'Espanya.
Hipsters amb barba i ulleres s'han perdut per les cotxeres.
Apareixen quan és fosc els llauners amb volants i un camell falagós.
A l'estació de Sants, ex-molingues reciclats, disfressats de runners, periodistes cremats,
que viuen de fer banners d'arribar a Ciutat Vella, cantautors que ja no canten
i a la porta de l'ovella quatre guiris no s'aguanten aturats.
Amb tres carreres enxufats que només cobren regalets per les aceres jubilats,
que maniobren policia un carreró, ara perdut el control,
amb un grup de percussió a prop de la plaça del Sol.
Perquè tombin els turistes, la Rambla l'han tunejat,
ja no queden artistes, els músics han marxat,
quatre xinos fent retrats, canaletes ja s'allunya
i no queden indignats a la plaça Catalunya.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus,
els tristors són alegries i obrim portes sense claus.
Quan es mort la rutina a un racó de la ciutat,
Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat.
La de la setmana tràgica, la Còdia, l'extrarradi,
la que viu una nit màgica, un dimecres a l'estadi,
la bonica l'any se l'obre, la de l'ambient de l'arena,
la que un 12 d'octubre sent vergonya aliena,
la dels clubs acollidors, la que adora les cabines
i crema contenidors i destrossa les cabines.
No hi ha cap respecte per la música en directe
i no tenim projecte per donar-li vida.
Quan es fan foscos els dies i deixem de ser els claus,
els tristors són alegries i obrim portes sense claus.
Quan es mort la rutina a un racó de la ciutat,
Barcelona s'il·lumina quan et tinc al meu costat.
Tu visc els alemanys, el braçol del mestissatge,
amb barrets de mexicans...
...en la protesta dels agricultors,
Coac i Upa havien d'estar reunits amb el ministre Lluís Planes,
però la reunió s'ha posposat a la tarda.
Els manifestants no confien en que aquesta reunió
marqui un punt d'inflexió en la situació
i per això han decidit concentrar-se aquí
i mostrar el seu descontentament també
amb qui els representa la taula de negociació.
Jordi Bresco, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies, Sara Riera.
El govern ha posat en marxa un servei d'atenció psicològica
d'emergència per casos de violència masclista
que en un màxim de dues hores ofereix a qualsevol punt del país
el suport presencial d'un especialista.
La consellera d'Igualtat i Feminisme
l'ha presentat aquest matí a la capital del Bages.
Manresa, Nàtia Dell, bon dia.
Bon dia.
Amb un equip de 33 psicòlogues desplegades pel territori,
el nou servei té capacitat per atendre 560 casos l'any.
Per la consellera Tanya Verge,
un pas més per lluitar contra la violència masclista
amb una tensió urgent i immediata en cas d'emergència,
permeti que així els trastorns emocionals a mig i llarg termini.
Acabar amb les violències masclistes és una carrera de fons,
en som ben conscients, però a partir d'ara comptem amb una nova eina
per acompanyar les dones des del primer moment,
de manera presencial i especialitzada, en qualsevol punt del país.
El servei es pot activar en casos de feminicidis,
violència sexual o violència masclista,
amb mal potencial traumàtic per a les víctimes.
El nou servei, que funciona des de principis d'any,
té un pressupost d'1,2 milions d'euros.
Nàtia Dell, Catalunya Ràdio, Manresa.
Junts demanarà al govern que suprimeixi l'impost de successions a Catalunya.
És una de les exigències que el partit posarà sobre la taula
per negociar els pressupostos de la Generalitat pel 2024.
Parlament, Marta Corolan, bon dia.
Hola, bon dia.
Junts portarà a la reunió un document amb més de 100 mesures
que són les seves condicions per poder donar suport als pressupostos.
En fiscalitat, el partit tornarà a demanar
que es bonifiqui al 99% la quota de l'impost de successions
que paguen els cònjuges, pares i fills si els pertoca una herència.
Junts també defensa que quedin exclosos de pagar aquest impost
als casos de relleu generacional d'una empresa familiar.
Pel que fa a l'IRPF,
el partit demana disminuir el tram autonòmic més baix,
una proposta que el govern ja va anunciar que està estudiant.
Marta Corolan, Catalunya Ràdio Parlament.
Esquerra negocia un acord amb Bildu i el BNH
per tornar-se a presentar plegats a les eleccions europees del juny.
El candidat Alain Dakari del partit de Berzale
ha confirmat els contactes amb els republicans
després de reunir-se aquest matí
amb el president Pere Aragonès.
Palau de la Generalitat, Albert Prat.
Bon dia. Aragonès ha volgut exhibir
la bona sintonia d'Esquerra amb Bildu
i tot i que no té cap càrrec institucional,
el president català ha obert les portes de Palau
a Pelo Occhandiano,
escollit fa poc cap de llista de les eleccions basques d'aquest any,
que recordem que a hores d'ara encara no tenen data.
L'aspirant Alain Dakari
ha assegurat que aquest no ha sigut un tema de conversa amb Aragonès,
però ha assegurat que els dos partits
ja estan negociant juntament amb el BNH
per reeditar la candidatura única
al Parlament Europeu.
Efectivamente,
el avance de la extrema derecha
y la ola reaccionaria,
tanto en representatividad institucional,
pero sobre todo en la lucha cultural,
es evidente en el contexto europeo,
y yo creo que en las siguientes elecciones
al Parlamento Europeo
pues tenemos un reto
y la voz de la izquierda sobranista,
de las izquierdas sobranistas,
tiene que ser fuerte y contundente.
Fa pocs dies,
tan esquerra com Bildu van designar
qui seran els seus respectius candidats a l'Eurocambra.
Albert Prat,
Catalunya Ràdio,
Palau de la Generalitat.
Els contrastos d'una societat individualista
on la violència per armes de foc
s'assumeix com un fet habitual
sobresurten en el llibre del corresponsal
d'aquesta emissora als Estats Units,
Francesc Garriga.
Titulat a Washington amb paracaigudes,
Garriga ha explicat al Matí de Catalunya Ràdio
la solitud del principi
on fins i tot les relacions socials i professionals
són una mercaderia.
La ciutat de Washington és una societat molt dura
en aquest sentit.
És una ciutat de què em dones,
què m'ofereixes
i si m'interessa el que m'ofereixes
et vull, si no, no.
El llibre es presenta aquesta tarda
a la llibreria Laiet de Barcelona.
Esports, Marcos García.
El Barça femení és el líder de la Lliga de Futbol
amb 9 punts de marge sobre el Madrid
que és segon.
Ahir Barça, un llevant, un les blaugranes
cedeixen els primers punts com a locals
en 4 anys.
La seleccionadora espanyola de futbol,
Montse Tomé, acaba de donar la llista
de 23 jugadores convocades per la UEFA
Women's Nations League.
Es disputarà el 23 al 28 de febrer.
I a la llista hi ha les catalanes
Alexia Putellas, Aitana, Ona Batlle,
Cudina, Alexandri i Maria Pérez.
També hi ha les jugadores del Barça,
Catacoll, Paredes, Mariona, Salma i Vicky López.
A la Champions masculina de futbol,
PSG 2, Real Societat 0
i Lazio 1, Bayern de Múnich 0.
A més, l'Audiència de Barcelona
desestima el recurs de la Federació Espanyola
de Futbol i del Madrid
per l'anomenat Cas Negreira.
Aquesta dada comença a Màlaga.
La Copa ACB de Bàsquet
amb els dos primers partits de quarts de final.
Madrid tocan Múrcia
i València a Bàsquet Gran Canària.
El Barça i el Baxi Manresa
s'enfronten demà.
I els Mundials de Natació de Doha.
l'equip espanyol masculí de Waterpolo
jugarà aquest migdia
a partir de les dues
una de les semifinals contra Itàlia.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 7 minuts a les 12
us informa Mariona Salles Vilanova.
Ràdio d'Esvern regala 26 entrades
per l'espectacle del circ aquàtic
de Tyron Zabata
que tindrà lloc aquest cap de setmana a Sant Just.
L'antiga nissaga d'artistes de circ
de la llegendària família italiana del Zabata
porta aquest cap de setmana
el seu espectacle a Sant Just.
Combinant la tradició del circ
amb un modern laser show
l'espectacle inclou referències
a pel·lícules populars
com diverses de Disney
o Pirates del Carib.
Les sessions són el dissabte 17 de febrer
a les 12 del matí
a les 5 de la tarda
o a dos quarts de 8 del vespre
i el diumenge 18 de febrer
a les 12 del matí
o a les 5 de la tarda.
Els oients interessats
a aconseguir entrades gratuïtes
han de contactar amb Ràdio d'Esvern
a través del correu
larambla.radiodesvern.com
Es poden demanar dues entrades per persona.
En una iniciativa per combatre
l'emergència climàtica
i fomentar la inclusió social
Sant Just ha intensificat
el seu suport a solidar-se
Roma Amiga
posant a disposició de la ciutadania
nou contenidors
per la recollida de roba en desús.
Aquest gest també ofereix
oportunitats laborals
a persones en situació de vulnerabilitat.
Durant l'any 2023
els residents de Sant Just
van donar un total
de 86.500 quilograms de roba
estalviant més de 700.000
quilograms d'emissions de CO2.
Aquesta contribució
ha estat significativa
amb una recollida
de 5,11 quilograms de roba
per habitant
superant així
la mitjana catalana
de dos quilograms i mig
per habitant i any.
A més del seu impacte ambiental
Solidança Roba Amiga
ha jugat un paper clau
en l'àmbit social.
En col·laboració
amb els serveis socials
i promoció econòmica de l'Ajuntament
han facilitat la inserció laboral
de 16 persones
a través de contractacions
que ofereixen formació
i experiència
en la gestió de residus.
A més,
han proporcionat
formació ocupacional
a altres 10 persones
en situació de vulnerabilitat
del municipi.
Per sensibilitzar la població
sobre la problemàtica ambiental
i social
de la indústria tèxtil
Sant Jús ha fet
campanyes d'educació ambiental.
Aquestes inclouen
la recollida
de més de 2.000
quilograms de roba
i calçat
així com
activitats i tallers
en escoles locals.
El pròxim
debat 2-20
porta el títol
SOS Nicaragua
de la revolució utòpica
a la dictadura dinàstica
i tindrà lloc
el 22 de febrer
a dos quarts de vuit del vespre
al restaurant
Nois i Noies.
Un debat
amb sopar
que oferirà
una perspectiva
aprofundida
sobre la complexa
situació actual
a Nicaragua.
El ponent
serà Xavier Ruiz
Ribes
membre del Fons Català
de Cooperació
i el Desenvolupament
i expert
en temes
d'Amèrica Llatina.
Ruiz
amb un màster
en Cooperació
i Desenvolupament
per la Universitat
de Barcelona
i professor
del mateix màster
aportarà
la seva experiència
i coneixement
sobre la cooperació
espanyola
i la situació
a Nicaragua
des de la revolució
fins a l'actual dictadura
i també
entendre millor
els reptes
que afronta
aquesta nació
d'Amèrica Central.
Cal fer inscripció
prèvia a la pàgina web
de Debat 2020
abans del 20 de febrer.
El preu
pel debat
i sopar
és de 15 euros.
L'esdeveniment
compta amb la col·laboració
de Sant Just Solidari
i el Fons Català
de Cooperació
al Desenvolupament.
I això ha estat tot.
Tornem amb
tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de la UNA.
Fins ara.
a l'actualitat
de la UNA.
A l'actualitat
de la UNA.
A l'actualitat
de la UNA.
A l'actualitat
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.

de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.

de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
de la UNA.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom.
Quan estalvies, assegures aigua per tu, per als qui estimes i per al país.
L'aigua no cau del cel. Estalvia aigua. És urgent.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Escoltes la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones.
Ara mateix són un quart d'una del migdia. Esteu escoltant Ràdio d'Esvern. Això és el magasin La Rambla.
Anem a fer un repàs de les notícies més curioses, que en realitat són les notícies al top 10, aquest rànquing que a vegades comentem de les notícies i els titulars més clicats de la Corporació Catalana, dels mitjans audiovisuals públics de Catalunya.
Catalunya Ràdio, 3CAT, TV3, 324, etcètera.
Diem que són notícies curioses perquè els humans som així. Les notícies que més ens interessen a vegades i les que més cliquem són aquelles una mica més extravagants.
A vegades, no sempre, però sovint passa.
Per exemple, una d'aquestes notícies en aquest top 10 resulta que hi ha una denúncia a un home per omplir la piscina i manipular amb un imant el comptador de l'aigua.
És un veí de Santa Cristina d'Aro que s'enfronta ara a càrrecs penals i a una possible sanció per saltar-se les condicions i també les restriccions.
Ha estat denunciat per, amb una manguera, anar omplint la seva piscina i, com que això no es pot fer, ha manipulat el seu comptador d'aigua amb un imant.
Les restriccions d'aigua, amb la prohibició d'omplir les piscines particulars, estan despertant realment una mica la picaresca, de més d'un, per fer-ho i que no es nodi.
És el cas d'aquest ciutadà de Santa Cristina d'Aro, del Baix Empordà.
Aquí va enxampar la policia i també, òbviament, l'han denunciat.
La urbanització d'aquest home és la de Vall Repòs i va ser algú que va alertar que un altre veí omplia la piscina.
Aquests veïns que a vegades, veïns veïnes que a vegades miren, doncs un dia un veí d'aquesta urbanització va enxampar un altre omplint la piscina
i quan la policia hi va anar, va comprovar que, a més a més, és a dir, a més d'omplir la piscina, havia posat un gran imant, un gran imant a sota del comptador de l'aigua, mare meva.
L'utilització dels camps magnètics per trucar al comptador n'altera el funcionament o, si més no, l'alenteix i, per tant, els números no corren com haurien de fer-ho o directament queden fixos.
Això permet anar gastant litres i litres d'aigua sense que el comptador ho registri i, per tant, ningú no pot demostrar que se'n faci un consum excessiu.
El primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Santa Cristina d'Aru, l'Eduard Bancells, confirma que haurà de respondre davant la justícia.
L'empresa Aqualia, que és l'empresa que fa la gestió de l'aigua en aquest poble, Santa Cristina d'Aru, explica que de fraus sempre n'hi ha hagut,
però que ara són més evidents amb les inspeccions que fan per les restriccions a la sequera.
Doncs això, feta la llei, feta la trampa, caram.
Vinga, altres notícies, va, així una mica curioses.
Doncs Estrasburg avala la prohibició de sacrificar animals amb els rituals halal i kosher.
Doncs sí, el Tribunal Europeu dels Drets Humans dona la raó als animalistes i conclou que, impedint aquestes pràctiques, no es vulnera la llibertat religiosa.
És aquest revés de la justícia europea, les comunitats musulmanes i jueves, i victòria per a les organitzacions animalistes.
Aquests dos sectors estaven enfrontats per al sacrifici d'animals a través dels rituals halal, en el cas de l'islam, i kosher, en el cas del judaïsme.
Per obtenir la carn a través d'aquests procediments, tant musulmans com jueus, maten amb un tall al coll, a les vaques, a les cabres, les ovelles o els ocells,
que es dessacnen durant hores fins que moren, sense un aturdiment previ per reduir-ne el patiment.
Aquesta forma de matar-los està prohibida a Bèlgica, tant a les regions de Flandes com de Belònia.
Però diverses associacions i ciutadans musulmans i jueus no hi estan d'acord perquè consideren que es vulnera la seva llibertat religiosa
i el dret a la no discriminació.
Argumenten que si no es mantenen aquestes pràctiques se'ls fa difícil, si no impossible,
a que ens segui carn que respecti els preceptes de la seva religió.
El cas el va emportar al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que ara ha resolt en contra seva.
Els jutges d'Estrasburg, per unanimitat, no veuen violació de cap llibertat fonamental.
Consideren que la prohibició del sacrifici sense aturdiment és proporcionada amb la protecció dels animals,
fins i tot si això implica restringir algun altre dret, com apunta el text de la sentència.
És la primera vegada en la història del tribunal que Estrasburg es pronuncia sobre la llibertat religiosa lligada al respecte als animals.
Aquesta sentència respon al cas específic de Bèlgica, però també estableix jurisprudència en l'àmbit europeu.
Així que, a partir d'ara, el tribunal es pronunciarà de la mateixa manera si sorgeixen litigis similars en altres estats.
Per tant, si passés a Espanya, possiblement acabaríem tenint una mateixa resposta, per exemple.
Vinga, va, una altra notícia.
I és que resulta que han trobat un ou de l'època romana que es conserva intacte i l'interior segueix en estat líquid.
Van trobar l'ou a Anglaterra fa 10 anys en una cistella, amb 3 més que es van trencant a entrar en contacte amb l'aire
i que estaven dispositats en un pou com a mena d'ofrena.
Doncs sí, aquest ou és de l'època romana, manté la closca intacta, el seu interior es manté en el mateix estat líquid.
Després de 1.700 anys, 1.700 anys, que a vegades nosaltres portem ous del súper i se'ns trenquen,
doncs aquest porta 1.700 en un pou i està intacte, per favor.
Encara no se sap de quina espècie d'ocell es tracta, però el que el fa extraordinari és que hagi arribat fins ara,
si tenim en compte que l'ou progenitora va pondre'l al segle XIII després de Crist.
No se'ns pot acudir res més delicat que un ou, no? I aquest és únic.
La troballa la va fer Network B. Dupling, gerent d'Oxford Archaeology, que són els responsables de l'excavació.
Ell diu que mai s'havien trobat amb res semblant i que semblava un ou tan modern que es veia pràcticament nou.
Bé, encara ho ha estat més, no?, aquesta troballa de sorprenent, quan les anàlisis fetes a través d'un microtach
van desvetllar que l'interior contenia material en estat líquid, encara que en una mena de barreja.
Diuen els arqueòlegs que els va sorprendre saber que l'ou encara fos més extraordinari del que pensaven
amb aquest líquid intacte a dins, que és l'únic exemple conegut d'aquest tipus al món.
La qüestió és que la feina de l'arqueòleg és lenta i, tot i que es va trobar fa 10 anys,
l'ou no s'ha analitzat fins aquest estiu.
El van trobar en una excavació arqueològica de Berrifights a la localitat d'Ilesbury, a 80 quilòmetres al noroest de Londres.
La major part del temps, aquest ou ha estat protegit dintre un cistell de bímet,
que també es va trobar sencer, juntament amb tres ous més.
Després de tants anys, en l'extracció se'n van trencar tres quan van entrar en contacte amb l'aire
i van deixar anar una pudor sulfurosa insuportable, expliquen els arqueòlegs.
Només en van poder salvar un d'intacte.
El cistell amb els ous es va dipositar en època romana en un pou, probablement com una mena d'ofrena.
Estaven en una fossa inundada d'aigua, on, a més de la cistella d'ous,
es van trobar recipients de ceràmica, monedes, també sabates de cuir i ossos d'animals.
Les anàlisis dels objectes fan deduir els arqueòlegs que el pou s'havia utilitzat
per fermentar i fer maltes fins al voltant de l'any 270, després de Cris.
I quan el lloc va caure en desús, es va utilitzar per fer-hi-ho frenes, segons expliquen.
Doncs bé, ja ho sabeu, hi ha aquest ou que té 1.700 anys, un ou de l'època romana.
Deixem ara un tema musical, vinga.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
Esclar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin,
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Vinga, i ara deixarem el tema de Jennifer.
És una versió nova, renovada, de la mítica cançó del grup Catarres
que han fet ara recentment amb el conegut grup també Figaflauas.
Vinga, Jennifer.
Jo que soc més català que les joves de l'escala
o els galets de Nadal.
Jo que tinc una erecció
quan pujo al Pedraforca
o faig trekking per Montserrat.
Jo que voto convergència
i que tinc somnis eròtics amb en Jordi Pujol.
Jo que soc soci del Barça
i no trago ni en pintura
els pericots de Sarrià.
Jo que a l'1 d'octubre
vaig de fans a les urnes
godre piolines i porres.
Jo que porto l'estelada
aquí tatuada i tiro barres
amb el pol de tu un peu fabre.
Jo que sempre he defensat els productes de la terra
ara m'he enamorat d'una joni de Castellpa.
Oh, Jennifer.
Em torneixeré el cotxe per tu.
Oh, Jennifer.
Oh, Jennifer.
Anirem a por la ègils dos junts
i lluitarem pel nostre amor prohibit.
Oh, Jennifer.
Jennifer.
Jo que soc més català
que el pi de les tres blanques
o la guita
de la patut.
Jo que soc un gran entès
de la cobla i la sardana
i el mundillo
casteller.
Jo que soc més radical
con l'oïent de la sultana
cremant urquinaona i la lletana.
Jo que de la rosalia
sempre escolto un millonària
però soc més de figaflau
a cinc a terra.
Jo que sento devoció
pel romesco i els calçots
i el pa amb tobaques sagrats.
Cal de calçot.
Jo no guanyo Grammys
perquè canto en català
no emvacilis a maldits culturals.
Què passa a dir?
Som jo que sempre he de pensat
en productes de la terra
ara m'he enamorat
d'una xòria de Castefa.
Oh, Jennifer.
Jennifer.
Et torneixeré al cotxe per tu.
Oh, Jennifer.
El tinc coneixent.
Anirem a poner els dos just
i lluitarem pel nostre amor.
Prohibir-nos.
Oh, Jennifer.
Sí.
Que t'hi figa, que t'hi plou.
Les nens estertes ens intenten parar els peus
i repetirem la història de Solieta i Romau.
El temps ens donaran la raó.
L'amor és superar la terra i jo
tinc el que...
La patia contra el necció
és l'espai un moment,
veig el conjunt
i no hi ha una persona
que tu parles i estàs junts.
Oh, Jennifer.
Em t'ho mexeré al cotxe per tu.
Oh, Jennifer.
Anirem a poner els dos just
i lluitarem pel nostre amor.
Prohibir-nos.
Oh, Jennifer.
Oh, Jennifer.
Oh, Jennifer.
Oh, Jennifer.
Em t'ho mexeré al cotxe per tu.
Oh, Jennifer.
Anirem a poner els dos just
i lluitarem pel nostre amor.
Prohibir-nos.
Oh, Jennifer.
Oh, Jennifer.
Oh, Jennifer.
Oh, Jennifer.
Oh, Jennifer.
Com cada hivern,
vacunar-se és vital
per prevenir complicacions.
Bronquiolitis.
Immunització pels nadons nascuts entre l'abril del 2023 i el març del 2024
Grip i Covid
Vacuna de la grip per tots els infants entre els 6 mesos i els 5 anys
I la de la grip i la Covid per reforçar la immunitat dels majors de 60 anys
Persones amb alguna malaltia crònica, dones embarassades i professionals de la salut
La millor defensa és un bon atac
Vacuna't, demana hora al teu cap o punt de vacunació
Generalitat de Catalunya, sempre endavant
Just stop your crying, it's a sign of the times
Welcome to the final show
I hope you're wearing your best clothes
You can't bribe the door on your way to the sky
You look pretty good down here
But you ain't really good
We never learn we've been here before
Why are we always stuck and running from
The bullets
The bullets
We never learn we've been here before
Why are we always stuck and running from
Your bullets
The bullets
Just stop your crying, it's a sign of the times
We gotta get away from here
We gotta get away from here
Just stop your crying, it'll be alright
They told me that the end is near
They told me that the end is near
We gotta get away from here
We gotta get away from here
Just stop your crying at the time of your life
Breaking through the atmosphere
Things are pretty good from here
Things are pretty good from here
Remember everything will be alright
We could meet again somewhere
Somewhere far away from here
Things are pretty good down here
Things are pretty good from here
education
We never learn we could meet here before
Why are we always stuck and running from
The bullets
The bullets
& Fiona
We never learn we've been here before
Why are we always stuck and running from
The bullets
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les àvies i els avis són sàvies i savis.
No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit.
Festa de Bici Sense Edat
En Bici Sense Edat és una iniciativa solidària
que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema
amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada.
I depèn de tu, que ho facin sols.
Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran.
Acompanya'ls a veure el poble on es van criar.
Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara.
Et necessiten. I tu a ells, també.
Des de Bici Sense Edat, et necessitem.
Festa voluntari.
Més informació al portal justsolidari.cat
o en bicisenseedat.cat
amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
L'essència de Sant Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Esvern.
Passant quatre minuts, a dos quarts d'una,
seguim aquí a Ràdio d'Esvern.
I passem ara a parlar de les estrenes de cinema
que tenim aquesta setmana.
Aquesta setmana, amb el tema de Sant Valentí,
el dia 14 de febrer,
les estrenes es fan entre el dia 14 i també el dia 16.
Així s'aprofita també la tirada comercial que té aquest dia.
els cinemes també s'hi llencen.
En lloc de fer les estrenes aquest divendres dia 16,
que sí que n'hi ha algunes,
la majoria s'han fet el dimecres dia 14,
que a més a més també és el dia de l'espectador.
Comencem amb les del dia 16,
les estrenes que trobarem demà al cinema,
perquè són dues pel·lícules que la crítica deixa molt i molt bé.
Una d'elles és una pel·lícula d'animació nord-americana
que es diu Soul.
És una pel·lícula que està entre les millors pel·lícules.
Hem de dir que és una restrena.
És una pel·lícula que ja es va fer l'any 2020,
el que passa que ara en molts cinemes també la tornen a posar.
És una pel·lícula de Pixar, d'animació.
Va estar en els premis Òscar de l'any 2000.
També va tenir Globus d'Or.
va estar els premis BAFTA.
És a dir, que realment és una pel·lícula
amb molt bona nota per part de la crítica.
I bàsicament es tracta d'una pel·lícula que,
doncs bé, diu aquí,
si alguna vegada us heu preguntat
d'on provenen la passió, els somnis i els interessos,
què és el que ens fa ser a nosaltres mateixos?
Doncs ens porten a un viatge des dels carrers de Nova York
fins als regnes còsmics
per descobrir les respostes
a les preguntes més importants de la vida.
Es diu així, eh? Soul.
Després també és una estrena, per dir-ho així,
reestrena d'una sèrie de televisió
que es diu The Chosen, que es diu Los Elegidos,
que també la tornen a posar.
És una sèrie dramàtica,
una sèrie de televisió de tres temporades,
24 episodis en què es narra la vida de Jesucrist
i dels apòstols,
buscant mostrar a Jesús de Nazaret
d'una manera més personal i íntima.
I parlem d'algunes estrenes que van tenir lloc el dimecres dia 14.
Per exemple, és el cas d'una de les millors estrenes d'aquell dia,
es diu Bob Marley One Love.
És una celebració de la vida i la música,
d'aquesta icona que va inspirar generacions a través del seu missatge de l'amor i la unitat.
Per primera vegada a la gran pantalla es descobreix la història de superació
de l'adversitat de Bob Marley
i la travessa que fa la seva música revolucionària.
Aquesta pel·lícula, que es diu Bob Marley One Love,
és nord-americana
i té protagonistes com Reinaldo Marcus,
també a Zach Wieland
o, per exemple, a Terrence Winter com a protagonistes.
és un drama biogràfic que ens ubica als anys 70 amb temes musicals.
I parlem ja també de l'última estrena,
n'hi ha més, però parlem d'una altra diferent.
En aquest cas és una comèdia espanyola que es diu Buscando a Coque.
És una pel·lícula dirigida per Teresa Bellón
amb protagonistes com Hugo Silva, Coque Maia
o també Alejandra Jiménez.
És una comèdia romàntica, exactament,
i la sinopsi ens parla del César i la Teresa,
que són una parella feliç,
fins que una nit ella,
doncs bé, li fa als...
li se'n va amb en Coque Maia,
un gran ídol del César,
des de la seva adolescència.
La Teresa li confessa,
repentida,
però ell no sap com reaccionar.
Doncs bé, aquesta pel·lícula,
Buscando a Coque també la trobareu als cinemes.
Una cançó i comencem amb la Vanessa Montserrat
a fer l'espai de xarxes socials.
A la Rambla res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Cosa de familia no la tienes que escuchar.
Lo capo con lo capo y yo soy la mamá.
Lo secreto es solo con quien puedas confiar.
Más te vale, no rompes la humertad.
Hay niveles para todo en esta vía.
No jodemos con personas desconocidas.
Ni un amigo nuevo, ni una haría.
Ni un amigo nuevo, ni una haría.
Taque, taque, taque.
Ni un amigo nuevo, ni una haría.
Taque.
Ni un amigo nuevo, ni una haría.
Som en la cara, Gaspar Noé.
Todo no dispara a la vacía.
Vivía, vivía, no te evitar.
Me mando a estar duro de una mitad.
Vinga, va, comencem ja l'espai amb la Vanessa Montserrat,
que la tinc aquí als micròfons.
Bon dia, Vanessa.
Hola, bon dia.
T'agrada Rosalia?
M'encanta la Rosalia.
És una crac, eh?
Sí.
És una diva, aquesta dona.
És una màquina.
Sí, sí.
En fi, doncs ens quedem escoltant Rosalia de fons.
Ui, cap no aigua.
Això és la Rosalia, eh?
És culpa seva.
A veure, parla'ns del tema d'avui.
Presenta'ns.
De què en vols parlar?
De què en parlem avui?
Sí, bueno, si ens seguiu, ja sabreu que avui parlarem d'un tema que es diu l'eslow fashion.
Sí.
Què és això?
Jo he pensat alguna cosa de moda, eh?
Sí, és alguna cosa de moda.
Clar, amb el de fashion ja ens donarà la pista, no?
Clar, clar, dic fashion.
Però el concepte en si, realment, jo no l'havia escoltat abans.
Per tant, també tinc moltes ganes d'escoltar-te i de saber...
Doncs avui parlem de què és això de l'eslow fashion,
que es tracta d'un moviment que promou una moda més sostenible,
ètica i, sobretot, responsable.
I es basa en la idea de consumir menys roba,
però de major qualitat i, sobretot, de major durabilitat.
I els defensors de l'eslow fashion aposten per comprar peces atemporals
que es puguin fer servir durant molts anys,
en lloc de seguir, doncs, les tendències així com més top, no?
Que diguis, que diguis, oh, mira, doncs això s'ha posat molt de moda
i jo vull anar a l'última i em compro, doncs, roba i roba i roba
per estar sempre a l'última.
Doncs no, perquè això, doncs, segurament que aquesta roba,
primerament que pugui ser més barata, depenent d'on la comprem,
i que sovint acabarà, doncs, a la brossa, no?, en poc temps,
perquè això de seguida passa de moda i...
Tot i que després les modes tornen, no?, acostumen a...
Saps que aquest matí, Vanessa, hem dit una notícia
que la companya d'informatius adonant sobre Sant Just,
aquí hi ha l'empresa Solidança,
que té uns contenidors de color taronja de roba amiga.
Doncs mira.
Vale, doncs, hem donat la xifra de la mitjana de roba,
de quilos de roba que cada promig, cada Sant Justenc, Sant Justenca,
bueno, no llença, sinó que...
Rebutgen...
Rebutgen aquests contenidors per després fer-ne un tractament o d'això.
5,5 quilos a l'any per persona, eh?, de roba.
Que no li do, eh?
5,5 quilos de roba per persona a l'any.
És que no som conscients...
Això aquí Sant Just, que és el doble de la mitjana de Catalunya, eh?
També t'haig de dir, però bueno...
Doncs imagina.
Clar, és que moltes vegades no som conscients de tot això
i del que hi ha darrere també, doncs, de la...
Bé, d'això, no?, de la roba que consumim,
de tot el que tenim aquí.
Llavors, doncs, crec que és important donar consciència també
de tot aquest tema, no?
Llavors, per què l'eslow fashion està en tendència?
Hi ha diversos factors que expliquen aquesta tendència
de l'eslow fashion dintre de les xarxes socials.
I un dels factors principals seria el creixement de la consciència ambiental
que cada vegada, doncs, més persones són conscients
de l'impacte ambiental de la indústria de la moda.
I l'eslow fashion es presenta com una alternativa més sostenible
ja que promou la producció responsable de roba
i la reducció del consum tèxtil, no?
Això, el que ens deies abans, està relacionat, no?,
d'aquesta consciència, sobretot de no llençar aquesta roba
i, bueno, de fer un consum molt més responsable, no?
Clar, el fet de, per exemple, amb això que et deia de la roba, amiga,
tu pots mirar de dues maneres, Vanessa.
D'una manera que dius, ostres, la gent, doncs, mira,
té consciència de dir, escolta'm, en lloc de tirar el residu,
el rebuig, la roba, prefereixo que potser algú la pugui aprofitar, no?
Però l'altre dius, escolta'm, i si en lloc de tirar i comprar més,
tirar i comprar més, no, aprofitem més la roba, no?
És a dir, no, en lloc de canviar-te cada temporada a l'armari,
doncs, pots mantenir algunes peces, no, a l'armari?
Bueno, sí, si més no, doncs, està bé, no?,
fer aquestes accions una mica més responsables, no?
Sí, sí, sí, sí.
Després, un altre dels punts importants seria la preocupació
per les condicions laborals, que aquí també jo crec que seria important, no?,
que la indústria de la moda també ha estat molt criticada
per les seves pràctiques laborals, que són, en molts casos, abusives,
i els baixos salaris que paguen els seus treballadors,
sobretot, no?, si aquesta indústria o les persones treballadores
són de països, bueno, de pocs recursos, no?, sobretot.
I l'Slow Fashion busca donar suport a marques
que treballen amb condicions laborals que siguin més justes
i, sobretot, més dignes.
Per exemple, jo quan a vegades comprem samarretes, eh?,
o hi ha botigues que venen samarretes a 5 euros,
jo penso, això, com ha hagut d'estar fet? No sé.
Clar, que costa més el que és la roba o els fills, no?,
si t'ho has de fer tu, segur que 5 euros no et costa.
Llavors, doncs, bueno, tot això també s'ha de valorar.
I un altre dels punts importants són els valors de la generació Z,
que aquesta generació, que recordem que ha estat nascuda
entre finals dels anys 90 i principis dels 2000,
està molt compromesa amb la sostenibilitat i l'ètica.
I l'Slow Fashion encaixa perfectament amb els seus valors i prioritats.
Ja em sembla bé que siguin conscients, no?, aquesta generació.
Sí.
Un altre dels punts importants és com s'està difonent aquest slow fashion
dintre de les xarxes socials, no?, que és...
Punt important.
Recordem que aquest és el nostre tema, no?
Sí.
Hi ha diverses maneres.
Una serien els influencers, que molts influencers de la moda
estan adoptant l'Slow Fashion i compartint els seus valors
amb els seus seguidors, i això també està ajudant a crear
una consciència sobre aquest moviment i a inspirar també a més persones
que se'n neixin, no?
Un dels influencers... Bé, donaré tres exemples d'influencers que estan...
Tu en segueixes algun, Vanessa?
Doncs mira, d'aquests tres que us diré, no, la veritat.
I d'algun altre?
Influencers sí, però és veritat que no.
Jo ara estic pensant i...
No sé si la Carlota Bruna potser...
És possible, eh?
A lo millor...
Bé, dels tres exemples que us donaré,
potser seguiu o no seguiu, o potser les podeu fer un cop d'ull i...
Clar, els podem buscar i mirar a veure si ens interessa, no?
Vinga, va, ara quan ho vagis dient els aniré buscant.
A veure, a veure.
Ho busco per Instagram, eh? Vinga.
Sí, sí, sí, sí.
Una seria la Annabelle Rosendal, acabat amb L-H-L.
Annabelle, amb dues enes.
Annabelle Rosendal.
I és una influencer danesa que promou un estil de vida sostenible
on inclou la moda, no? Òbviament.
I comparteix looks amb peces de segona mà i de marques sostenibles,
a més a més d'inspirar els seus seguidors a adoptar aquest consum que és més responsable.
L'altra seria la Jessica Wang.
amb W, acabat amb N-G, Jessica Wang,
que és una influencer australiana que adora la moda vintage i de segona mà.
I el seu compte d'Instagram està ple d'inspiració per crear looks únics i sostenibles.
I un altre influencer, que aquesta sí que és espanyola,
es diu...
Bueno, hi ha el nom, i ja dic...
Espanyola, però té un nom que hi ha.
Un nom que sembla estranger i tot.
No, no sé pronunciar-ho, o sigui, faré el que pugui.
que ja us ho dic.
A veure?
Es diu Thrift Sand Trits.
Ah?
Com us heu quedat?
Ostres, bueno, com ho pots enlletrejar?
Vinga, va.
T-H...
Ah, T-H, molt bé.
T-H...
T-H-R-I-F-T Sand, de sorra, no?
Què és Sand?
És S-A-N-D, i Trits, de Thrits, o Thrits, no?
T-H-R-E-A-D-S.
És espanyola, eh?
És espanyola, i promou la moda sostenible i accessible.
I comparteix, com les altres, looks amb peces de segona mà i de marques sostenibles.
I ensenya com trobar tresors vintage a bon preu.
Sí, sí.
Que jo crec que també, a vegades, és important, no?, de dir, on puc trobar aquesta moda, on puc comprar aquesta roba.
Bueno, suposo que hi ha de tot, eh?
Jo, personalment, la moda de segona mà, doncs, hi ha coses i coses.
Però això ja, doncs, depèn del consumidor, no?
Sí, sí, el que estic veient, per exemple, en aquesta, eh?, que hem comentat,
és que trobo roba com molt difícil d'accedir.
És a dir, per exemple, jo, amb el tema de les low fashion,
em ve al cap una roba, una tenda de roba que es diu Humana.
Sí.
I Humana ho veig com més accessible, com per la gent del dia a dia, no?,
que ja tenen botigues físiques, tu saps on tenen aquestes botigues,
pots entrar, agafar la roba, tal i qual.
Però, per exemple, aquesta Instagram, eh?,
TripSansTreets,
he entrat i dic, ostres, però aconseguir això potser em surt més car que...
De fet, no?
És que no les segueixo i llavors tampoc no us puc dir...
Que, clar, que sigui a nivell de slow fashion no significa que sigui econòmic.
No significa.
No significa que sigui barato, per dir així.
No, no significa, perquè, a més a més...
Perquè porten uns modelets molt xulos, però ja tinc jo que dic,
hosti, això no està a l'abast de la meva butxaca, eh?, em sembla.
Bé, al final és comprar roba que tingui més durabilitat en el temps.
Clar.
Llavors, potser pots comprar una...
Que no te la posis un cop, no?
Clar, no només es tracta de roba de segona mà, que hi ha casos que sí,
però no es tracta d'això només, sinó de comprar roba que et duri en el temps.
O sigui, invertir en una peça que potser és de més qualitat i que pugui durar anys...
I que potser estigui feta amb condicions laborals, o sigui, que les persones tinguin condicions laborals,
doncs, normals, eh?
O sigui, no estar treballant el dia 18 hores en un taller 1x1 que t'estiguin sagnant els dits i de més,
sinó en unes condicions bones de feina.
Exacte.
I que això també li porta un valor afegit a la roba, òbviament.
Exactament.
Tot això és el que implica l'Slow Fashion, no?
Correcte.
I també un dels altres punts serien les marques sostenibles,
que cada vegada hi ha més marques d'Slow Fashion que tenen presència a les xarxes socials
i a través d'aquestes plataformes poden donar a conèixer els seus productes
i connectar també amb els seus clins potencials.
Molt bé.
Un dels comptes seria l'Slow Fashion World,
que és un compte dedicat a promoure la moda sostenible i ètica
i comparteix consells, informació sobre marques sostenibles
i d'inspiració per crear, doncs, aquests looks sostenibles.
Després, un altre seria l'EicoAlf,
que és una marca de roba sostenible que crea roba a partir de materials reciclats
i el seu compte d'Instagram mostra els seus productes, el seu procés de producció
i el seu compromís amb la sostenibilitat.
Sí, l'EcoAlf em sona, veus?
Sí, sí, aquesta marca, a més, he vist ara el logo,
m'ha ressonat molt i dic, ostres, jo això, aquesta marca l'he vist.
Sí, sí, sí, sí.
I després també serien seguir hashtags com Slow Fashion, Sostenible Moda o Ethical Fashion,
que s'utilitzen per a compartir contingut que sigui relacionat amb aquest moviment
i per crear, doncs, una comunitat virtual també al voltant d'ell.
Molt bé.
Com podem participar, si ens interessa participar en aquest concepte de Slow Fashion?
Doncs, com dèiem abans, no?, fa un segon, comprar menys roba.
I en lloc de comprar roba molt barata, doncs, optar per comprar aquestes peces de major qualitat
que durin més en el temps.
Després, comprar roba de segona mà, no?, que això, doncs, ja és una opció, doncs...
Sí, és més particular, aquesta.
Després, més, sí.
Que això, doncs, també permet donar una segona vida a les peces.
Totalment.
Aportar, o sigui, apostar per marques sostenibles, que heu d'investigar i comprar roba de marques
que treballin amb pràctiques que siguin ètiques i sostenibles, i també reparar, no?,
o sigui, fer...
Fer una mica...
Si algú ens trenca, doncs, no ja ens serveix la primera de canvi, si a més a més té arreglo,
a veure si ens hem fet un traum...
Que l'agulla i el fil fa segles que es van inventar.
Sí, exactament, doncs, és important, també, no?
Ara et dic jo que posar-me a cosir...
No ho saps, no?
No ho saps.
Una trucadeta a ma mare, escolta'm...
Bueno, també podem portar-la a algun lloc que s'hi dediqui, no?, a poder reparar aquesta roba, no?
Sí.
En lloc de tirar-la, no?, ja que no...
Totalment.
No vull...
O sigui, és important.
I, sobretot, reciclar aquesta roba, no?, perquè si som propensos a comprar roba perquè ens agrada la moda,
i això, doncs, fer, doncs, aquesta...
Però, ojo amb aquest punt, deixa'm que faci una puntualització, perquè a vegades la gent es pensa que la roba de segona mà,
o per reciclar la roba, és com roba molt vella, molt tirada, i dius, a veure, això tu t'ho posaries?
És a dir, una samarretta amb 14 forats, sí?
Tu creus que pot anar per algú?
És a dir, reciclem roba que ja no ens posem perquè no ens agrada o perquè ens queda petit, i això sí que recicla.
Però una roba ja amb mal estat que dius, home, d'això fes un drap, però no ho tiris a reciclar, no?
Doncs sí, sí, sí, sí.
Doncs superinteressant, eh, Vanessa?
S'ha de puntualitzar.
Sí, sí, sí, superinteressant aquest tema.
Sí, llavors, com a conclusió, no?
Jo diria que l'Slow Fashion és una tendència que està guanyant cada vegada més adeptes a les xarxes socials,
i aquest moviment, doncs, promou una moda més sostenible, més ètica i més responsable,
que jo crec que també hem de prendre consciència de tot això,
i que ofereix, doncs, una alternativa al consumisme desaforat de la indústria de la moda tradicional.
Totalment.
I que jo crec que, doncs, també és important, no?, de tant en quant prendre consciència de les coses
i això, no?, i fer actes que també això promoguin el medi ambient, no?,
perquè, bueno, ja no entrarem en detall de tot el que comporta fabricar, doncs, segons quines peces de roba que...
I també se m'acut, potser a algun punt, i ja per acabar, el fet de comprar,
és a dir, d'aconseguir productes fets a nivell local.
Això també és molt important.
Això també pel medi ambient, és a dir, a nivell de la petjada de diòxid de carboni,
clar, si les coses que venen de l'Índia, això és més diòxid de carboni, més avions que han de venir,
més comerç més globalitzat, en canvi, un producte local, doncs, no té aquesta contaminació,
per tant, també estem contribuint al medi ambient,
que és un dels punts que has dit tu, precisament, de l'eslow.
És a dir, que a consum local, comprar productes o marques d'aquí, també és fer...
És low fashion.
És low fashion, sí, que ha imaginat.
Que interessant, Vanessa, que interessant, i ho hem de deixar aquí.
Ho deixem aquí.
Com que has parlat ja de conclusions, he entès que també donàvem per acabar de la secció.
T'esperarem als propers programes, a les properes setmanes, amb més temes.
Més temes de tendències en xarxes i...
Sí, tendències a les xarxes.
Amb el món digital.
Correcte.
Que vagi bé, Vanessa.
Gràcies.
Una abraçada.
Catalunya està en emergència per sequera.
La Generalitat destina més de 2.400 milions a augmentar la disponibilitat d'aigua
i a garantir-ne l'eficiència.
Ara, més de la meitat de l'aigua que fem servir cada dia no ve de la pluja.
És regenerada o desalinitzada.
Però no n'hi ha prou.
Estalviar aigua és urgent i necessitem l'esforç de tothom.
Quan n'estalvies, assegures aigua per tu.
Vinga, que ens queden només 3 minuts per la una del migdia.
Moment de deixar el programa a la una.
L'informatiu complet de notícies per estar al dia de tot el que passa aquí a Sant Jus
amb Mariona Sales, Vilanova.
I després, per la tarda de 5 a 7, el programa El Refugi amb en Dani Martínez.
Seguiu-nos a les xarxes socials arroba la Rambla 9-8-1,
tant a Twitter com a Instagram, i també arroba ràdio d'Esvern,
tant a Twitter com també a Instagram, a les xarxes de l'emissora en general.
Vinga, doncs que vagi bé, que acabeu de passar bona tarda de dijous
i ens tornem a trobar demà, aquí, al 98.1 FM.
i ens tornem a trobar demà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!