Bona tarda Sant Just, passen 11 minutets a les 5 de la tarda d'avui, dilluns i 7 d'abril.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Qui ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot farem l'espai de natura i medi ambient
amb en Quim Calonja, col·laborador de la secció, i també l'arbre Agulló.
Després, tot seguit, repassarem l'actualitat del casal de joves
fent una trucada a l'equipament juvenil de referència aquí al poble.
Parlarem amb algun dels dinamitzadors per comentar les novetats que hi ha al casal
i també perquè ens parlin de com ha estat l'arrencada dels cursos d'aquest tercer trimestre.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem una entrevista amb Marc Carbonell, que és membre de la secció d'alta muntanya de la CEAS,
la secció excursionista de la Taneu Sant Justenc,
i també és l'organitzador de la mitja d'Esvern,
aquesta cursa d'alta muntanya, perdó, de muntanya,
concretament pels entorns de la vall de Sant Just,
i ens en parlarà una mica, concretament, l'organització, la inscripció,
quins són els recorreguts que podrem fer, etcètera.
Recordem que aquesta cursa arriba el 6 de matja a la seva quarta edició.
I després, tot seguit, farem una sessió amb en Josep Lluís Gil,
que és el director de la revista Sant Justenca a la Vall d'Avers.
Són sessions que fem de forma mensual per comentar els continguts de la revista del mes en qüestió,
en aquest cas serà la del mes d'april.
Vinga, no marxeu, que tot això serà de seguida.
Dilluns, 10 de la nit.
Prepara els auriculars.
Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM.
Ja ho tens.
Dilluns el rock.
El programa amb la música que no trobes a cap emisora,
i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades.
Dilluns el rock.
Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca.
Vinga, va, que ara mateix passen 13 minutets de les 5 de la tarda.
Som avui dilluns, 17 d'abril, i això és la Rambla, el magassin de tardes de ràdio d'Esvern.
Comencem amb la secció de Natura i Medi Ambient, i com hem dit a la presentació,
ho fem amb l'habitual col·laborador, en Quim Calonja, i també amb l'arbre Agulló,
que ve de forma puntual, però de fet va ser dels iniciadors d'aquesta secció.
Hola, què tal els dos, què tal?
Hola, molt bé.
Bona tarda.
Bona tarda, arbre.
Aquí estem.
Aquí estem, eh, mai millor dit.
Molt bé.
Doncs bé, seguim amb aquestes sessions, no?
Què ens porteu avui?
Avui farem el tercer capítol d'aquest tema que és la sobirania alimentària.
Sí.
I, bueno, primer farem un resum, per a la gent que no ho hagi escoltat,
o per a introduir el tema també.
Vam parlar de què és el concepte, i és bàsicament l'afany dels pobles,
bé, és com la voluntat dels pobles de recuperar la sobirania en qüestions d'agricultura i alimentació.
Bàsicament, eh?
Sí, diguéssim, sí.
I és com, això també tenir, o sigui, no depèn de les empreses,
no depèn de d'aquestes corporacions que ara mateix, diguéssim,
que controlen tot el que és el comerç en relació a l'agricultura,
i, per exemple, l'Abra va posar exemples com a Argentina,
que fan el cultiu de la soja transgènica,
i, clar, bueno, resulta que, bueno, es veu que abans era una pampa,
que hi havia una pampa, no?, tot era pampa,
i van venir les empreses de la soja transgènica,
per cultivar la soja transgènica,
i el que abans eren pampes amb pastura de vaques,
i ara, bueno, està muntat d'una manera que era com potser més ecològica, no?
Què són pampes?
És com un bioma, un ecosistema, no?
Això és un ecosistema que hi ha molt espai,
i l'Argentina és enorme,
i té molt, molt, molt espai,
i recordem que s'hem agraït
que estava la governant aquella...
que hi havia el Perón i la tal,
i que en temps de gana, en el 45 que anava davant,
el blat,
allà tenien la pampa,
tenien espais de blat de secar,
a Punta Pala,
i centenars i milers i milers de vaques soltes per allà,
que hi havia molt espai,
i per tant,
ells no tenien problemes amb l'alimentació,
més bé, clar, se'ns regalaven,
i ara...
Se'ns reproduïen l'aliment.
Ara que produeixen la soja transgènica per a tot el món,
va parar una empresa americana,
s'enriqueix un terratinent,
el fabricant de la màquina,
que hi ha un senyor que fica en una màquina
que té refrigeració,
que té tot,
enorme,
que és el que llaura,
el que fa tal,
tritura,
i no n'hi ha en pla.
Tu vas a Buenos Aires,
13 milers d'habitants,
i veus que la gent et mor de gana.
Hi ha molta gana.
Quan el Can Rera s'enriqueix realment...
quan, en teoria,
produeixen alimentació,
és un cas d'exemple,
que passa en altres llocs,
que no...
El coto de Doñana,
tenim també.
Ah, sí.
Això també seria un exemple,
i també vas parlar de...
Bueno, és que heu escoltat el capítol
per fer el resum.
Sí.
I vas parlar també de Senegal,
no?,
que venien els barcos pesquers.
Sí, també, també.
Que primer tenien una vida autosuficient,
amb els...
Bueno, tenien...
Agafaven els fruits als arbres,
després amb les mateixes branques
cuinaven i tot això.
Sí,
i feien les petites barques de pesca.
Sí,
tenien una agricultura
i una alimentació, diguéssim,
autosuficient i familiar.
I llavors van arribar...
Bueno, i també pescaven, sí.
I van arribar això,
als barcos de...
De...
Pescava.
Pesquers de corporacions molt grans
i, clar, van...
I van apropiar de tot allò, no?,
entenc.
Sí, i tal.
Bueno, van dur a terme la seva pesca,
que és extractiva totalment,
i van acabar destruint tot.
Bueno,
sobreexplotant el mar, diguéssim.
Llavors, clar.
Però per benefici d'Occident només,
perquè són uns vaixells
on van...
és una fàbrica de 300 persones
i allí mateix xuclen
en un aspirador,
xuclen el peix.
I el 70% no el volen,
el llancen.
El llancen, no?
El llancen.
I esclimen el mar.
I l'altre 30% el processen,
el congelen,
és que no,
és que mengem en Occident.
I ells resulta que passen gana
quan tota la vida vivien en un equilibri.
De fet, ja...
Això és la part, ja,
més fàcil perquè entenguin els...
que entenguin els...
I ara,
en aquest tercer capítol,
volíem parlar...
Sí, bueno,
ara ja parlaríem
de les solucions
i més de cara al futur,
de manera més positiva.
Vale,
com...
Què és el que podem fer,
no?,
una mica,
o què és el que la societat
ha de tenir en compte,
o, si més no,
prendre consciència,
perquè, clar,
nosaltres podem fer moltes coses,
no?,
però si realment
aquestes grans empreses
o, sí, sí,
per dir-ho així,
grans empreses
o corporacions
tampoc no canvien,
no?,
vull dir...
Ja.
Si tenim el president,
o no sé com li diuen,
del part de Donyana,
el pobre home,
no para de dir.
130 famílies
que volen fer maduixes,
aquestes maduixes
que trobem tan redons,
tan macos,
en la part del Cote de Donyana,
han fet pous il·legals
i entre la sequera
i el por il·legal
s'està convertint en un desert,
s'han secat i tal,
en la qual,
emperrats,
hi ha algun partit
de dretes i de pensament
i tal,
de populisme,
que han legalitzat això,
que volen legalitzar
les extraccions,
i ho han fet
en Andalusia,
ara.
aquest home
no para de dir
molt sincerament
i molt donant
argumentacions científiques,
el que passarà
és que no n'hi haurà
ni partit de Donyana
que ja està desapareixent,
que ja està desapareixent,
ni n'hi haurà flora
ni fauna
i no n'hi haurà
maduixes
perquè no n'hi haurà
i aquest és el drama
en general
d'estar.
O sigui,
l'exemple de Donyana
no deixa de ser
potser un exemple
que podem posar
més a nivell local,
no?,
d'aquí d'Espanya,
però que,
bueno,
com aquests exemples
en podríem posar
moltíssims.
que Europa
i tot està escandalitzat
perquè és patrimoni
de la humanitat,
de la humanitat.
Donyana és de la humanitat?
Sí,
patrimoni de la humanitat
des de fa molts anys
que va a la zona,
perquè les aus
que emigren
d'Àfrica
cap al nord d'Europa
van al revés,
que quan l'estiu
que és molt fort
tiren cap al nord
que tenen tal
i quan a l'hivern
baixen
era una zona
on anirien
milions i milions d'aus
i si no n'hi ha
no poden anir d'allí
i, bueno,
i no tenen llocs
on poder fer la...
I, bueno...
I algunes possibles solucions
seria, per exemple,
recolzar iniciatives,
no?,
o accions educals.
Sí, d'això volíem parlar,
ara ja parlarem
de...
En el primer
i el segon
i el segon punt.
Pensem
que un dato estadístic,
per la estadística
que se met al,
nosaltres,
quan arriba el juliol
tota l'alimentació
que produïm
en Catalunya
global,
si diguéssim,
ja s'ha acabat.
Vivim
del comerç internacional
que existeix.
O sigui,
que pràcticament
seria la meitat
de l'any
amb el que produïm.
Un 50%
l'importem de fora,
no?
Sí,
tot sí,
però l'importem de fora.
Dels aliments.
Això ja sabem
que pot passar
en un món
en crisi,
en un món
que s'han apoderat
de les patents
i dels aliments
de grans indústries,
que el que s'interessa
fonamentalment
per principi
és guanyar diners,
no l'alimentació
de la humanitat,
sinó guanyar diners.
I és la gran lluita
de la soberània alimentària.
Què importa
sigui
l'alimentació
de la humanitat.
que els pobles
afin el poder
un altre cop
de les decisions
en quant a agricultura
i alimentació.
Bé,
aquest problema
fa molts anys
que encara no havia nascut
Quim
i jo el vaig trucar
aquí ja,
el tema,
una vegada
ho recordo,
semblava una broma,
perquè des de les Nacions Unides
tenen experts,
es contraten experts,
tenen el salari assegurat
per les Nacions Unides
i tenen més capacitat
d'analitzar
lliurement
per davant de la capacitat
de les empreses
que els seus tècnics
no els deixen parlar.
Qui parla
desapareix
i es queda en el salari.
Caram.
I passa a la llista negra.
Uf.
I ja fa 20, 30 anys
que diuen
que la quantitat
de persones
que som en el món,
de milions,
que com es podria alimentar
perquè de la manera
que s'alimentara
és insostenible.
Ja hem tocat
alguns punts, eh?
No podem
diguem,
estaríem aquí
com una classe
de la universitat,
diverses classes,
per tant,
hem de fer
només
alguns apunts.
Un apunt.
Fa més de 20 anys
i jo vaig aplicar aquí
deien que
una de les bases
d'alimentació
que podia ser
és el cuc de jardí.
El cuc de jardí
en 10 tones de terra
en criat.
Però ja has dit cuc.
Cuc de jardí.
La llumbriu, no?
La llumbriu.
La llumbriu, sí.
Sí, la llumbriu.
La cuc de jardí.
Que té una gran proteïna
que tenien que saber
donant-li gust.
Això la indústria alimentària
i tal
i la investigació
no ho fan.
I podien fer farines
i les farines
fer espinac,
diu,
la pasta,
tota la pasta,
pacarrons,
espaguetis,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Ostres.
I fins i tot
i fins i tot
40 receptes
barcilla
un dia.
Si fos arròs
també i tal.
Per tant,
i que això
té una producció
normalment
perquè a més
fa
una tona
d'adops
boníssims.
Vale.
El mateix cuc.
L'aliment
que és el cuc
que fa una tona
i una tal
que seria uno
i fa 20 anys
ho parlàvem
i la gent
diu,
jo no la menjaré
puc,
no sé què.
És una mica
i s'ha quedat
aturat
aquella tal.
Jo no sóc un expert,
no vaig a donar
lliçons
de lo que no sé.
Tot això que parlo
és perquè ho he llegit
en investigacions
de gent
que ho han porat
que són experts.
Vale.
Aquesta és
una de les fonts
que es podia tornar
a reactivar
i estudiar.
Com a possible solució
al tema
de la...
Al tema
d'alimentació
en zona
i tal.
Després
sabem
que
ja ho ha dit
l'altre dia
que l'aigua
que consumeix
el tal
i no n'hi ha aigua.
L'agricultura
és un 70%.
Sí.
Ja n'hi ha
no ho deia
ja havien canviat
els conreus
els patgesos
de la zona
i han deixat
de produir
blat de moro
que gasta molta aigua
i per tornar
a produir
i a secar.
Jo he llegit
un article
que diu
que ara
si no plou
perquè ja portem
arrossegada
molta sequera
la majoria
si no tot
del cultiu
de moltes zones
de Catalunya
es perdrà.
Per exemple,
els fruiters
ja no s'espera
recollir fruita
sinó
ja s'espera
només salvar
l'arbre
ja no
produirà fruita
segurament.
Ja no estem
a l'estadi
de poder
recollir fruita
o verdura
sinó
en mantenir vives
els arbres
en aquest cas
del fruiters
jo llegiré això
i del cereal
també està passant
els ferratges
tot
també
és que la sequera
s'ho emporta
tot per davant
vull dir
no té miraments
i el futur
és això
apunta
per tant
hi ha que adaptar-se
a tota la situació
i fer el got a gota
típic
de fet
jo també estic
consultant
un article
que hi ha
en un mitjà
de comunicació
digital
que es diu
Crític
que parla
de les economies
locals
fent referència
a tot el tema
de la sobirania
elementària
i diu
que
davant la finitud
de la terra
la crisi climàtica
i la incertesa
energètica
i comercial
mundial
s'ha de jugar
fort
a favor
de les economies
locals
i agafen
una cita
d'un economista
que es diu
Sergi Cutillas
que també és investigador
d'alguns instituts
i membres
per exemple
de la plataforma
Auditoria Ciutadana
del Deute
diu
quan fas l'anàlisi
profunda
entens que cal
democratitzar
els mitjans
de producció
i la terra
el gran capital
té el preu
a l'accelerador
i està fent
una ofensiva
contra les nostres
democràcies
acaparant
tota la terra
i tots els recursos
que pot
generant
unes tensions
geopolítiques
entre les diferents
elits
que ens porten
totes les guerres
les crisis migratòries
i d'altres
que tenim
tornar els aliments
a temporada
per exemple
és una necessitat
compartida
i eliminar
les importacions
com es pugui
per exemple
això també seria
una possible
clarament
com una frase
molt racional
amb el que és
el problema
i el concepte
de sobirania
alimentària
consumir productes
d'aquí
que siguin
de temporada
que siguin
jo suposo
de proximitat
o locals
que no
s'hagin
d'importar
de llocs
molt lluny
cremant combustibles
fòssils
fent anar
avions
ser conscient
i responsable
i deixar
que els especuladors
entre mig
que són els que
agaparen
facin
més que res
perquè
afecta
l'alimentació
quan van
afectar
el blat de moro
en Mèxic i tot
hi havia moltíssima gent
que va morir
de gana
perquè ells
menjaven
la truita
de blat de moro
cada dia
i li va pujar
una barbaritat
una de les coses
que m'he dit
tots dies
que en el Delta
estan veient
que els moluscles
que està molt bé
és terra d'ahir
moluscles
té molta alimentació
hi ha gent que l'agrada
i altres que no
però estan bé
té
és una gran
proteïna
però el calor
de l'aigua
no estan sortint
o sigui
un altre cop
la crisi climàtica
actualment
en tota la zona
del Daí
i que estan canviant
i provant
per a plantar
algues
algues
en lloc dels musclos
en els mateixos cordons
planten algues
que són alimentícies
jo ara aprenc
no havia après mai
perquè pate de algues
i tal
i que té
molts aliments
molt nutritius
té molt nutritius
pate d'algues
això existeix
arbre
també si
en això
jo el compro
a les botigues
de turistes
però
que es generalitzin
no solament
tinguen
i estan
estan fent-ho
estan fent-ho
perquè siguin vegetarians
sinó perquè
no es va
la producció
de tal
aquesta és una
que estem parlant
en positiu
que té
molt a veure
també hem parlat
últimament
ho has vist
i aquí ho hem tocat
algunes vegades
és
els insectes
que
ja es venen
en el mercat
a la boqueria
entenen
que venen
tota
a la boqueria
el que no es trobi
a la boqueria
arbre
jo crec que ja no es troba
allò
i està com
els quicos
ve fragil
està com els quicos
però això també
és una
de les
coses
que s'hauria d'investigar
home
però també
els productes importats
els aliments importats
també
en certa manera
generen
la seva petjada energètica
que es pot fer aquí
que es pot fer aquí
ja, sí
sí, parlant
perquè es facin
en
clar, perquè aquests són productes
segurament
que es produeixen
amb molt poc impacte
ecològic
i són molt nutritius
i economitzen molt
optimitzen molt
molt
i és possible
en tot arreu del món
no cal que es concentren
zones
després m'hi va dir
i l'altre dia
ho porto aquí
la espirulina
no sé si l'heu sentit
és una alba
és un superaliment
que es cultiva en un poble
del Segreà
ho vaig llegir també
no sé jo que es cultivava aquí
sí
bueno, ara
jo conya ho he llegit
i ho tinc
si te vols portar
tota l'article
tu ho sé que t'interessa
aprofundir
que t'agrada
sí, sí, sí
molt interessant
doncs
és
és important
i diu que
té un aliment
té uns
uns valors
de com a aliment
té molta proteïna
crec
sí, home
un superaliment
és això
això són investigacions
que estan
fets
aquí en Catalunya
s'estan fent
doncs per aquí
és per on veiem
que es pot avançar
per aquesta escletxa
no?
s'hauria de
i
un tema
que a mi
em preocupa
i ves que la gent
no
no en parla
i ho deixen de costat
i tal
és el tipus
d'urbanització
sobretot
de fer
ciutats
tan bèsties
com la que
home
és que
les dimensions
de Barcelona
cada cop
Barcelona
és que
Barcelona
és Sant Feliu
és Badalona
Santa Coloma
és tot el mateix
Cornellà
i acumula
5 milions
d'habitants
sí, sí
acumula
Martorell
Mataró
Sabadell
tot el que és
l'àrea metropolitana
en una zona
el cinturó litoral
sí
és una zona
delicada
perquè
segons totes
les previsions
es pedran
a les playes
o sigui
que quedarà
menys terreny
és una zona
delicada
i
de manera tal
i des dels polítics
i tot el dia
tot és immediat
tot és immediat
la solució
és portar sorra
d'a més de saber
d'on la treuen
la sorra
tot és immediat
camions
que van col·locant
allà sorra
cada cop
que dius
però sí
però és també
perquè
clar
arrasarà
si es puja
a l'hibell del mar
i es pedrarà
territori
les parts
que estan a proper
s'inundaran
i que hi ha una línia
de tren
que passarà
per allà
al costat
de la costa
també
i jo crec
que
això ja ho han dit
els anys 80
els anys 80
encara no havien nascut
el culte de Roma
que va bé
ja em parlava
del tema
que els capitals
no ho deuen
de passar
d'un milió
d'habitants
jo crec
que
la població
de Barcelona
haurien d'apoyar
que creixés
Tortosa
Cervera
Sort
i totes
però per això
també
però per això
està la governança
quan es governa
és per poder
fer tal
això és com
l'un dels
recursos sanitaris
han promocionat
des de la Generalitat
que metges
i metgesses
se'n vagin a viure
zones rurals
perquè havien quedat
zones
que no tenien
especialistes
però clar
si tu vols
que la gent
professional
vagi allà
a oferir els seus serveis
doncs
potser li has d'oferir
un allar
on viure
li has d'oferir
escola gratuïta
als fills
has de promocionar
hi ha molts pobles
que ho fan
el problema
és que
les indústries
les noves indústries
que surtin
no les facen aquí
les facen en aquests llocs
i que potencien
que
hi ha gent
que pugui fer el salt
a poblacions mitjanes
vaig dir
no sé on
que el tema
de l'aeroport
el volien ampliar
per Vilafranca
un aeroport
a Vilafranca
era el Penedès
és la setmana passada
pensa que
en les grans capitals
europes
estan a 60 km
és l'aeroport
és un altre tema
l'aeroport
per exemple
l'aeroport
s'inundarà
volen ja estar
si parla
que a més a més
està en una zona
que és
molt fèrtil
que és el
delta Llobregat
que bueno
ja no es pot fer res
però que
aquestes zones
tindrien molta
productivitat
agrícola
que això també
és un tema
que hi ha
moltes amenaces
tu vas d'allà
no ens vas dir
el Quim
la temporada passada
vaig anar
a la manifestació
dius això o no
i després també
el tema
que vas estar
per allà
fent alguns dies
pràctiques
ah clar
sí sí
vaig fer pràctiques
al consorci
del barc natural
del delta Llobregat
i què tal
la zona aquella
com gestionaven
l'enfrontament
que tenien
amb l'aeroport
o no es tractava
el tema allà
preferien
no dir res
es centraven molt
en la conservació
del que ja tenim
que són les zones
els estanys
molts canyissars
hi ha molt de canyis
i es veu que
m'ha d'explicar
que l'aeroport
abans era un canyissar
molt gran
que era
única a Europa
perquè era gegant
i hi havia molta diversitat
d'aus
i tot això
i s'ho va encarregar
directament
per fer l'agroport
i ara l'animalada
que plantegen
és solemne
solemne
però és que estan emperrats
és que estan emperrats
i jo el que dic
que sóc un càndid
ja sé que sóc un càndid
és que no es pensen
que quan arrasen
en les coses
com va passar
en el mar menor
quan arrasen
en les coses
ells es quedaran
sense
el mar menor
el riu Segura
és una claveguera
ara de lliure
els últims quilòmetres
i l'escalfament
de l'aigua
ha produït
la mortandada
de peixos
i això
no té solució
i això
afecta a tothom
i ells també
els que tenen negocis
també
s'estan
i si ara
a l'aeroport
tirem tots aquells cèntims
jo no ho entenc
com partits
seriosos
plantegen això
i es queden tan panxos
el Narcís Prats
està desesperat
que no escolten
els experts
els científics
i els científics
que no escolten
tot això
va lligat
amb el tema
de la sobirania
perquè darrere
són els interessos
econòmics
els interessos polítics
interès econòmics
immediats
que puguin aportar
algun tipus de benefici
on s'hi juguen
molts calés
aquí en el poble
tenim també
perquè creixement
si són 20.000 habitants
ja han crescut
deixem que s'expansi
en altres llocs
que hi ha una distribució
més
més
tot és immediat
tot és immediat
el que passa
és que cada cop
som més persones
al planeta
i és com
en algun lloc
els hem de posar
aquí en Catalunya
seguim més ben distribuïts
si sorti
per dir alguna cosa
Cervera
tingués 200.000 habitants
Tortosa
200.000
no tinc un estudi
diguem
en trem
en tot això
i es posessin
les empreses
allí
es connectessin
en trens
entre vies
normals
que hi ha
50-60 km
totes d'una lloc
clara
estaria més harmoniós
del territori
però si
la part és l'utopia
també l'utopia
que dintre de la sobrania alimentària
està el tema
del que el creixement
aquest tan boig
no va enlloc
aquí ho he dit moltes vegades
si tot segueix
igual
normal
Barcelona
aviat
està
tocant a Tarragona
sí
sí
el que passa
que per impulsar trens
i això
si no
ens va ni la rinfa
que és l'únic sistema
que tenim de trens
imagina't
començar a posar
però no
clar clar
vull dir
s'ha de fer una inversió
en les coses
que després
poden servir
per ajudar
els ecologistes
donàvem l'exemple
quan es va fer
l'empresa
de la
la dama
les cerveses
sí
4.000 treballadors
em sembla que tenen
no em vull equivocar
les dades
i van dir
bueno
feu-la
això
en Tortosa
que teniu el riu al costat
però no
l'han fet
ahir en Terrassa
a Terrassa
i té que agafar l'aigua pública
va funcionar
i gasta
em sembla que són 4 tòmetres cúbics
que és la deficiència
que teníem
en el 2008
gasta
gasta
de la
clar
quan les empreses
venen aquí a Catalunya
on es volen ubicar
doncs
o és a Barcelona
o
ja no a Barcelona
eh
sinó a les zones més properes
a la gran ciutat
per tenir-ho tot
suposo que el centre de negocis
com més a prop millor
entenc
en la seva lògica
eh
sí
sí
la mà d'obra
més fàcil
també
però
s'hauria de potenciar
per això
m'entenc governs
m'entenc governs
perquè governen
i pensin
perquè ho pensin
són ells els que ho han de pensar
això eh
vull dir
és exacte
molt bé
doncs
hem fet un repàs
jo no sé si
queda algun punt
que volguessiu
bé
jo havia preparat
o sigui
havia
tenia com dos
associacions
per recomanar
si les puc esmentar ràpid
clar i tant
un era
xarculant
que l'he parlat
uns cops
que em sembla
superinteressant
perquè
es dedica
precisament
a revalorar
les plantes
bueno
fa
principalment
revalorar
les plantes silvestres
comestibles
que això és un tema
força important
que va relacionat
amb la sobirania alimentària
i també
la recuperació
de llavors
de cultiu
també
que no s'estan
bueno
que estan com
oblidades
perquè ara
tot és com
blat
blat de mòrod
de la mateixa
única varietat
no?
perquè sigui
la més productiva
i volen recuperar
aquestes varietats
tradicionals
que
que són
bueno
que són
un patrimoni
que són
més nutritives
tot això
per exemple
alguna llavor
així
que tu et soni
Quim o
és que noms exactes
no
perquè hi ha moltíssimes
hi ha moltíssimes
sí
sí
bueno
pensa que
els incas
tenen
100
100
diferents
de blat de moro
i de patates
també
d'uscolors
i tot
aquest que ho vas comentar
l'altre diàlbra
sí
una mica
perquè aquí també
clar
per això
aquí també tenim
la nostra
diversitat
de llavors
i el que fa
aquesta associació
és com
posar-les
una mica
de dir
que també hi ha
altres coses
sí
o sigui
tenen un banc
de llavors
i el que fan
és investigació
i el més important
o sigui
les preserven
d'alguna manera
perquè les cultiven
i llavors
clar
treuen la llavor
un altre cop
fan que no es perdin
perquè
i està aquí a Catalunya
l'associació
sí
és a Igualada
ah
molt bé
sí
molt bé
es tracta d'entrar a la pàgina web
suposo que tindran
o xarxes socials
per veure una mica més a prop
sí
estan superactius
i tenen molta informació
sí
molt bé
per aquells interessats
interessades
com es diu
Eixarcolan
Eixarcolan
Eixarcolan
fantàstic
i l'altra associació
Quim
l'altra
aquesta no la tinc tan controlada
era com
a veure
a veure
ruralitzem
veus
bueno
ruralitzem
per la sobirania alimentària
es diu
ruralitzem
ruralitzem
és difícil el nom
i és del
Bagiobregat
ah
d'acord
sí
i
van fer
precisament
una
una jornada
bueno
una trobada
una calçutada
a la plaça Catalunya
ah mira
com una manifestació
per reclamar
la sobirania alimentària
ah molt bé
sí
jo m'olvidava
per això dic
que podíem parlar
molt temps
l'escola
de pastores
sí
que fa 10 anys
que funciona
que va parlar
la Carol
sí
em va parlar
la Carol
sí
va per aquesta línia
també
també
va per aquesta línia
de donar-li vida
als pobles
petits
i fa
perquè a més
el que ells
trauen
l'economia
d'ells
és transformar-lo
en formatges
formatges
d'alta qualitat
que ja estan
i ja s'hi esteixen
sí
sí
per aquí
és per on s'ha d'investigar
i fer
també
i potenciar
i que la ciutadania
s'involucri
perquè és molt important
també
sí
no i que també
hi ha moltes persones
a les xarxes socials
que ara també
s'estan donant a veure
a través de
de
bueno
de les xarxes
no
de comptes d'Instagram
o de Twitter
la seva feina
bueno
tot el que fan
i hi ha un sector
de persones
doncs que també
que li donen
un cert valor
no
a tot el món
d'agrícola
al món
de la ramaderia
del camp
que també
d'alguna forma
estaria
que divulguen
i sí
sí
sí
bé
doncs
ho hem de deixar
en aquest punt
moltíssimes gràcies
a Arbre i Quim
per estar aquesta estoneta
aquí a la ràdio
i res
ens tornem a trobar
la propera
aquí malmenys amb tu
i de forma puntual
també Arbre
aquí a la ràdio
tens les portes
quan hi haguem temes
algun tema
i tal
ja ho parlem
nosaltres
ja t'ho direm
molt bé
fantàstic
doncs que acabeu de passar
bon dilluns
adeu
adeu
adeu
adeu
adeu
et
adu
d'am
adu
a
m
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis a la parla o a l'angès de la cara, trucar ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya.
Vinga, i ara tot seguit escoltem un tema musical del grup Les Montses i tot seguit truquem al casal de Joves, l'equipament juvenil de referència aquí a Sant Just,
per parlar amb algun dels dinamitzadors sobre les novetats que hi ha en l'equipament.
Escoltem aquest tema que es diu Brisa, de les Montses.
Brisa, de les Montses.
Sento l'aire, tanco els ulls per veure i clar, salto i m'alço.
Planejo des dels cim fins a la gran ciutat.
Moc les ales, no tinc cap pressa, vaig a tota velocitat.
Sóc com l'aigua, i l'aigua no descansa fins que arriba el mar.
Per què voldria anar a una altra banda?
Sóc al meu costat.
Per què voldria viure una altra vida?
Aquesta em dóna per viure, de veritat.
Pa-pa-parar, parararà.
Pa-pa-parar, parararà.
Pa-paparar, parararararà.
Pa-pa-parar, pararararararararararararararararararararararararararararararararar Hazrat.
Dono gràcies a les estrelles per donar-me una vida fugaz.
Si no fos així, quan et veig, mai ens abraçaríem tan fort.
Per no veure-ho de color negre, el secret és deixar-se pintar.
Tanta ràbia i tant torment per només quatre dies al món.
Per què voldries anar a una altra banda? Ets al teu costat.
Per què voldries viure una altra vida? Aquesta dona per viure, de veritat.
Pa-pa-pa-ra...
Pa, pa, pa, ra, pa, ra, ra, ra...
Bé, doncs sembla que de moment no podem contactar amb el casal de joves.
El que farem llavors, que tenim molta teca per al programa d'avui,
és parlar dels dies internacionals i dies mundials que celebren el 17 d'abril.
Avui és el Dia Mundial de la Hemofilia.
És un dia que se celebra ja des de l'any 1989.
a celebrar a tot el món i qui ho proclama és la Federació Mundial de la Hemofilia.
I es va escollir una data com avui, un 17 d'abril,
per la comemoració del naixement del seu fundador, en Frank Schnabel.
L'objectiu del dia és conscienciar la població sobre la malaltia
i aconseguir també compartir coneixements i investigació
per millorar la qualitat de vida dels pacients amb aquesta malaltia.
La campanya d'aquest 2023, aquest any, és bàsicament l'accés per tothom,
la prevenció de les hemorràgies com a norma d'atenció a nivell mundial.
L'hemofilia, per a aquells que no sàpiguen exactament què és,
és una patologia congènita que no permet que la sang es coaguli de forma correcta.
És un patiment crònic i progressiu que es caracteritza per presentar hemorràgies
de forma permanent en els pacients, les quals es donen de forma repentina.
Això passa per la no presència a la sang d'una proteïna que és essencial,
anomenada factor de coagulació.
Doncs bé, que us sapigueu que avui, 17 d'abril, és el dia mundial de l'hemofilia.
Avui també tenim el dia mundial de la lluita campesina,
també tenim el dia europeu de la informació juvenil,
i atenció, aquest dia, també és curiós, el dia de l'apreciació dels ratpenats.
I és un dia, si més no, curiós, hem dit,
perquè no hi ha cap organisme oficial i institucional que el recolzi,
però bé, el dia tracta de reconèixer la incalculable funció ecològica
d'aquests fascinants animals, els ratpenats,
per exemple, també crear consciència sobre la seva importància
i la seva, sobretot, conservació.
L'origen i l'organització d'aquest dia va tenir la iniciativa
de crear una finalitat per recolzar i ajuntar esforços
per la protecció de les diferents espècies de ratpenats.
L'organització, també, que hi està al darrere,
és la Bad Conservation International, que es va fundar l'any 82.
Per canviar una mica la perspectiva que hi ha sobre els ratpenats,
sobretot avançant a les persones a ajudar a protegir-los
davant la disminució substancial de les seves espècies en tot el món.
Alguns mites, que sapigueu que hi ha ni creences sobre els ratpenats,
per exemple, és que se'ls ha titllat d'animals senestres degut als seus hàbits nocturns,
com, per exemple, també el fet de poder veure en l'obscuritat.
Ells s'orienten durant la nit mitjançant un sistema que s'anomena ecolocació,
visualitzant els objectes gràcies a sons de baixa freqüència.
També els ratpenats són considerats com un símbol clàssic de les pel·lícules de terror,
perquè els associen amb els vampirs mitològics que fan por a les seves víctimes
per succionar la seva sang.
Doncs bé, això també és una altra mite.
La seva mala reputació, la dels ratpenats, també ha ocasionat agressions per part de les persones
i la destrucció progressiva del seu hàbitat,
i es troben, a vegades, inclús en perill d'extinció, depenent de les zones.
Coseixes que no sabem dels ratpenats, doncs bé, per exemple,
que són els únics animals vertebrats capaços de volar juntament amb les aus.
També que la majoria tenen només una cria a l'any,
sent proclius a l'extinció de l'espècie.
També que són animals bastant longeus.
Algunes espècies de ratpenats poden viure més de 30 anys.
També que són transmissors de l'anomenada zoonosi ràbica,
a través del contacte amb la sortida de la saliva infectada per mossegades
o, doncs bé, amb mals nivells de risc de mortalitat
en cas d'aparèixer els símptomes d'aquesta malaltia.
També que poden volar, per exemple, a velocitats realment molt, molt, molt altes.
Els ratpenats són frugibus que consumeixen, per exemple,
productes, fruites silvestres,
deixant intactes alguns grans en el seu estómac quan els mengen.
Després també que els excrements que produeixen els ratpenats
es denomina guano en alguns països,
sent considerat com un excel·lent adó pel camp.
Tu em vas dir veritats com cops de puny
i vas deixar-me fora de combat.
Sóc un acudit
i no em dono mai les gràcies, només les desgràcies.
Sort que puc fer un veure i veure els meus amics.
Sort que puc trobar-los quan no em trobo a mi.
Sort que la distància no ens distanciarà.
Sort que tinc la sort que són al meu costat.
Sóc un acudit
Sóc un acudit
Algun dia tindré gràcia i no només desgràcia
Sort que puc fer un veure i veure els meus amics
Sort que puc trobar-los quan no em trobo a mi.
Sort que la distància no ens distanciarà.
Sort que tinc la sort que són al meu costat.
Sort que puc fer un veure i veure els meus amics.
Sort que puc trobar-los quan no em trobo a mi.
Sort que la distància no ens distanciarà.
Sort que la distància no ens distanciarà.
Ràdio des BVM 98.1
A la Rambla res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
I amb aquests quatre minuts que ens queden fins que toquen les sis de la tarda,
les sis en punt i fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio,
comentem les efemèrides del dia d'avui.
Hem parlat dels dies mundials i dies internacionals
i ens falten parlar d'aquests fets,
aconteixements que van passar tal dia com avui,
però de fa ja uns quants anys.
Avui, 17 d'abril, és el 107è dia de l'any,
segons el calendari greugrià.
Esdeveniments que van passar a la zona dels països catalans.
Per exemple, tenim que l'any 1931, a Catalunya, un 17 d'abril,
per les pressions del govern espanyol,
la República Catalana, que s'havia proclamat el 14 d'abril,
es va convertir en la Generalitat de Catalunya,
de la qual Francesc Macià n'esdevingué el president.
També tal dia com avui, un 17 d'abril,
però de l'any 1973 es va estrenar a Ràdio Televisió Espanyola
el programa Giravolt.
Què era Giravolt?
Doncs bé, va ser el primer informatiu setmanal en català
de la televisió espanyola,
després de Mare Nostrum,
que era un informatiu mensual.
També altres efemèrides a la resta del món.
Doncs bé, que sapigueu que a l'illa de Cuba,
mercenaris entrenats pels Estats Units,
l'any 1961, un 17 d'abril,
van començar la invasió de Playa Girón,
també coneguda com la famosa invasió de Bahia de Cochinos.
Passem a la secció d'aniversaris.
Avui faria anys.
Àngel Casas, periodista, crític musical i presentador de televisió,
va morir l'any 2022, fa un any.
Àngel Casas va néixer l'any 1946, un 17 d'abril.
Avui també és l'aniversari de Cine Bean,
actor britànic de cinema i de televisió,
que va néixer al Regne Unit l'any 1959.
També avui és l'aniversari de Jennifer Garner,
actriu i productora de cinema,
que va néixer a Texas l'any 1972.
També fa anys Victoria Beckham,
cantant i dissenyadora de moda anglesa,
que va néixer a Anglaterra,
a Harlow,
l'any 1974.
I passem a les necrològiques,
persones que ens van deixar tal dia com avui.
Doncs bé, és el cas, per exemple,
de Joan Badia,
filòleg, professor activista,
que va morir a Manresa el 2021.
I també a nivell més internacional,
persones que ens van deixar tal dia com avui.
Per exemple, la música,
compositora i activista pels drets dels animals
i fotògrafa, la Linda McCartney,
va morir a Arizona l'any 1998,
un 17 d'abril.
També la miliciana espanyola,
coneguda com la Dinamitera,
però que el seu nom era Rosario Sánchez,
va morir el 2008 a Madrid.
També ens van deixar tal dia com avui,
per exemple,
l'escriptor colombià,
Gabriel García Márquez,
que va morir l'any 2014
a la ciutat de Mèxic.
Vinga, 15 segons
i que toquin les 6 en punt.
Passarem a escoltar el butlletí
de Catalunya Ràdio
i després l'informatiu,
el butlletí informatiu
de Ràdio d'Esvern.
A la segona hora de la Rambla
ens esperen més cosetes.
Primer de tot,
una entrevista
amb l'organitzador
de la mitja d'Esvern,
en Marc Carbonell,
i després la secció mensual
de la revista La Vall d'Avers.
Bona tarda,
us informa Kilian Sabrià.
La cineasta catalana
Carla Simón
fa marxa enrere
i ha decidit finalment
no formar part
de la llista municipal
de Junts per Catalunya
al seu poble,
Les Planes d'Ostoles,
a la Garrotxa.
A través d'un comunicat,
la directora del Carràs
ha comunicat
que abandona
la candidatura
a la qual s'hi havia afegit
com a suplent independent.
Simón lamenta
el que ha qualificat
de descontextualització
de la seva decisió inicial
i assegura
que no milita Junts
ni comparteix
el seu projecte polític.
Tot i això,
diu estar convençuda
que aquesta formació
liderarà
les Planes d'Ostoles
amb cura i intel·ligència
i anima els veïns
de la població
a valorar
el programa municipal
que hi presenta.
Notícies breu,
Sergi Molero.
L'Assemblea Nacional Catalana
rebutja l'acord de claredat
que impulsa
el govern de Pere Aragonès
amb l'objectiu
d'aconseguir
un referèndum
pactat amb l'Estat.
La presidenta
de l'Assemblea,
Dolors Feliu,
assegura que
obrir un procés negociador
amb un estat
que no pretén negociar res
no té sentit.
Va el que és
a perpetuar
el que és
un diàleg fals
que ja durant
tot aquest temps
hi ha hagut
amb el govern de l'Estat
i que ha donat
un fracàs total.
És més,
el que ha fet
és donar oxigen
al govern de l'Estat
per dir que a Catalunya
no passa res,
però sense parlar
d'autodeterminació
i negant
el mateix dret
d'autodeterminació
a Catalunya.
L'exjugador del Barça,
Dani Alves,
accepta per primer cop
davant la jutge
que hi va haver penetració
amb la víctima
que l'acusa de violació.
Diu,
de tota manera,
que les relacions
van ser consentides.
El futbolista
ha canviat de versió
per quarta vegada.
Ciutat de la Justícia,
Maria Núria Rebella.
Alves ha justificat
la nova declaració
d'avui i admès
haver mentit abans
pel fet que l'obsessionava
que es descobrís
la seva infidelitat.
Ha assegurat
que les relacions
no només van ser consentides
sinó que hi va haver
un interès sexual mutu.
La seva defensa
ha qualificat
la declaració
de línialment correcta
i tornarà a demanar
la seva llibertat
els pròxims dies.
Alves està en presó preventiva
des del 20 de gener.
Fins ara,
la jutge
i l'Audiència de Barcelona
li han denegat
sortir de la presó
abans.
No és fàcil judici
perquè consideren
que hi ha
un elevat risc
de fugida,
ja que el jugador
té la nacionalitat
brasilera
i Espanya
no té conveni
d'extradició
amb aquell país.
A més,
la seva capacitat
econòmica
li facilitaria
marxar de l'estat espanyol.
També hi ha proves
contundents
que l'incriminen.
La declaració
s'ha fet dues hores
més tard del previst
per un error administratiu
i és que l'ordre
del jutjat
per a traslladar-lo
ha arribat
a mitjamatí
a Brians 2.
Catalunya concentra
3 de cada 10
habitatges de la Sareb.
Hauria de ser, per tant,
la zona més beneficiada
per la cessió
de 50.000 pisos
del Banc Dolent
per al lloguer social
que ha anunciat
Pedro Sánchez.
Ara bé,
els experts alerten
de les limitacions
de la mesura
que el Consell de Ministres
aprovarà demà.
José García Montalvo
és catedràtic d'Economia
de la Universitat Pompeu Fabra.
La zona tensionada
queda aproximadament
el 53%.
Hay el 53%
de las viviendas
de Sareb.
Sin embargo,
la zona tensionada
que es el área metropolitana,
las grandes ciudades, etc.,
pues vive la mayoría
de la población de Cataluña.
Este es un primer problema
y el segundo problema
es que incluso,
aunque la vivienda
está en una área tensionada,
normalmente dentro del municipio
no están localizados
los mejores sitios
con respecto a otros inmuebles.
Els municipis
afectats
pel tancament
de les centrals nuclears
d'Escó i Vandellós
començaran a rebre els diners
per finançar projectes
de reactivació econòmica
el pròxim mes de juliol.
Seran 34 milions d'euros
i finalment també s'hi incloen
els 10 ajuntaments situats
a menys de 10 quilòmetres
de les centrals.
Crida d'Europa
als Estats Units
per convocar una cimera internacional
que reguli
la intel·ligència artificial.
Els 12 eurodiputats
encarregats de redactar
la futura llei en la matèria
creuen que els avenços recents
demostren que el progrés tecnològic
és més ràpid i imprevisible
del que havien anticipat
els responsables polítics
d'arreu del món.
I per això
demanen
en una carta adreçada
a la presidenta de la comissió
Ursula von der Leyen
i al president dels Estats Units
Joe Biden
que la política
dediqui una atenció important
a l'afer
amb una cimera global
del nivell
per acordar
principis preliminars
que enguïn
el desenvolupament
control
i desplegament.
Esports, Sònia Olaiart.
...del cas Negreire
de la compareixença
de Joan Laporta.
Abans marxem
cap al Real Club de Tenis
Barcelona
on hi ha en marxa
aquesta primera jornada
del torner jugador.
Marta García,
bona tarda.
Bona vesprada.
Màxima igualtat
ara mateix
en el segon set
del partit
que estan jugant
Albert Ramos i Jaume Munar
contra la parella argentina
formada per Màximo González
i Andrés Molteni.
Empat a 4
ara mateix.
30 a 15
per a Ramos i Munar
que estan servint
també just ara mateix
però és que el primer set
l'han perdut
de manera contundent
1 a 6.
Per tant,
ara mateix
sí que està el partit
més igualat.
Volem si aconseguissen
capgirar
aquest resultat inicial.
Avui també
mos deixa la jornada
a la classificació
de Nuno Borges
el portuguès
que serà el rival
de Carlos Alcaraz
que finalment debutarà demà.
Els cap de sèrie
poden triar si ho fan
dimarts o dimecres
i el murcià ha preferit
entrar en competició
com abans millor.
També demà
debutarà un altre cap de sèrie
Casper Ruth
que s'enfrontarà
a Ben Shelton.
Marta García
Catalunya Ràdio
Tenis Barcelona.
Gràcies Marta.
Joan Laporta
ha comparegut
aquest migdia
dos mesos després
de l'esclat
del cas Negreira.
Segons el president
Blaugrana
del club
va pagar Negreira
per informes tècnics.
També ha dit
Laporta
que Enric Negreira
vicepresident
del comitè tècnic
d'àrbitres
no tenia capacitat
d'influir
en els àrbitres
ni en la seva designació.
Laporta
no només ha defensat
el Barça
sinó que
ha carregat
contra Javier Tebas
i també contra el Madrid.
s'ha desmarcat
de la corrupció esportiva
i ha confiat
que no hi hagi
sanció de la UEFA
i puguin disputar
la Champions
la temporada vinent.
I Sergi Roberto
estarà un mes de baixa
per un trencament
del bíceps femoral
de la cuixa esquerra.
Pedri,
De Jong i Dembélé
han fet part
de l'entrenament
amb el grup
i podrien tornar diumenge
el dia de Sant Jordi
contra l'Atlètic de Madrid.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda
us informa
Mariona Sales Vilanova.
El Centre d'Estudis Sant Justencs
organitza
el 14è concurs
de coneixements
Sant Justencs
que en guany
es complementa
amb tres conferències
sobre la rehabilitació
del patrimoni històric
de Sant Just.
Aquestes xerrades
tindran lloc
a la Taneu
a dos quarts de set
amb tres dates diferents.
El 20 d'abril
sobre la masia
Can Carbonell
el 27 d'abril
sobre la casa
Espiell
i el 4 de maig
sobre la masia
de Can Oliveres.
Aquesta iniciativa
del Centre d'Estudis
té com a objectiu
principal
promoure
el coneixement
del patrimoni històric
i cultural
de la localitat
així com
donar a conèixer
les accions
que s'estan duent
a terme
per preservar-lo
i recuperar-lo.
Les conferències
estaran a càrrec
d'experts en la matèria
que explicaran
les diferents fases
de la rehabilitació
de les masies
i cases històriques
de Sant Just
així com
les actuacions
i les tècniques
emprades
per dur a terme
aquestes tasques.
Per a més informació
sobre aquestes activitats
podeu consultar
el web
del Centre d'Estudis
o acudir directament
a l'Ateneu
el dia de la conferència
corresponent.
En l'actualització
del Pla Alfa
d'avui
17 d'abril
el Baix Llobregat
ha passat
del nivell 2
al nivell 1
segons ha informat
el cos
d'agents rurals.
Aquest pla
està destinat
a definir
les actuacions
dels efectius
de vigilància
i prevenció
d'incendis
davant les situacions
de perill
d'incendi forestal
que es puguin produir.
Es graduen
les situacions
de perill
d'incendi forestal
en una escala
de 4 nivells
per a cada comarca
i a partir
dels nivells
2 i 3
s'activa
el Pla Infocat.
En els nivells
més alts
es prohibeixen
o restringeixen
determinades activitats
per prevenir
incendis forestals.
El Servei Meteorològic
de Catalunya
ha anunciat
la desactivació
de la fase
d'alerta
del Pla d'Emergència
per risc de vent
a Catalunya
el Ventat
després de les previsions
meteorològiques.
El vent
havia estat
el protagonista
dels últims dies
amb fortes ratxes
que havien afectat
diverses zones
del territori català.
Durant aquest episodi
el 112
ha rebut
un total
de 50 trucades
relacionades
amb incidències
del vent
però cap d'elles
ha estat rellevant.
Els efectes
del vent
s'han notat
sobretot
a la costa
amb algunes platges
on es va haver
de prohibir
l'accés
per força
del vent
i també
en zones elevades
com ara
les muntanyes.
Amb la desactivació
del Pla Vencat
s'espera
que la situació
meteorològica
sigui una mica
més calmada.
I això
ha estat tot.
Tornem
amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu
complet
de les 7
de la tarda.
Fins ara!
A la Rambla
res s'atura.
Vine,
queda't
i escolta'ns.
a la Rambla
de la Ràdio
d'Esvern
ara mateix
són les 6 i 10
i ho fem
acompanyats
i acompanyades
del convidat
de l'entrevista
del dia
que és el Sant Justenc
Marc Carbonell
membre de la secció
d'Alta Muntanya
de les Cees
també responsable
de la secció infantil
de la mateixa entitat
i organitzador
de la mitja
d'Esvern
la cursa de muntanya
pels entorns
del Parc Natural
de Collserola
que de fet
aquest proper 6 de maig
arribem ja
a la quarta edició.
Hola Marc,
què tal?
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé,
parlem una mica
si et sembla
de la mitja d'Esvern
segurament a molta gent
li sona ja la cursa
però a altra
potser no.
Quines característiques
té aquesta cursa?
Bé,
aquest any
com deia
ja és la quarta edició
i ja comencem
a tenir una mica
de nom
i ens comencen
a conèixer una mica
pel Morillo
i pels que no ho coneguin
doncs,
bé,
és una cursa
que es fa
per Collserola
bàsicament el que fem
són els cims
són els cims de Sant Jús
des de Penya al Moro
Turó Rodó
i Cuscollera
i després pugem
a Sant Pere Martí.
La cursa
es consta
de 3 distàncies
per arribar
a més gent
des de la mitja
mitja marató
d'aquí ve el nom
que són
21 quilòmetres
amb 800 desnivell
fins a la curta
que són
8 quilòmetres
amb 200 desnivell
i la intermitja
que són
15 quilòmetres
amb 400 desnivell.
Aleshores,
la sortida
i l'arribada
és el complex esportiu
de la bona aigua
i una
de les peculiaritats
que té
és que
el ser
un circuit
que passes
3 vegades
per la bona aigua.
Aleshores,
això et dona
una mica més
de vidilla
pels espectadors
perquè podem estar
situats
a la bona aigua
i pots veure
passar els corredors
diverses vegades.
Els que fan
la primera
la de 8
només passaran
un cop, no?
Sí, correcte.
Els que fan
la de 8
a la que arriben
ja se'n van a fer
l'avituallament
i la botifarra.
D'acord.
Perquè,
clar,
has dit
per exemple
3 cims
de Sant Jús
per exemple
els que fan
la de 8
per això
només passen
pel tipus
de recorregut
i pels quilòmetres
només passen
per un
o
com va?
Sí,
els que fan
la curta
només pugen
a la penya
al moro
els de 8
quilòmetres
fan la penya
al moro
pujant des
de la salut
i baixen
cap al complex
esportiu
de la bona aigua
aleshores
aquests
només fan
un cim
perquè ja surten
els 8
quilòmetres
volíem fer
una cursa
assequible
al públic
en general
perquè entenem
que una cursa
a 8
quilòmetres
encara
pràcticament
la pot fer
pràcticament
tothom
que estigui
una mica
en forma
a la que passes
de 8
quilòmetres
ja és més
complicat
la de 15
que et fas
puges
a la penya
al moro
baixes
a la bona aigua
i tornes
a pujar
al Toreu
Rodo i Cuscollera
aquesta ja
aquí has d'estar
una mica
entrenat
per poder-ho
fer
i
una mica
bastant
i la tercera
que és la mitja
marató
això ja és
són paraules majors
perquè 21
quilòmetres
jo per exemple
no els faig
i que no és
una mitja
per ciutat
vull dir
és una mitja
per muntanya
que no és el mateix
no?
Sí
el desnivell
és important
els 800 metres
de desnivell
és important
sobretot
quan arribes
al tram final
de Sant Pere Martí
que és una rampa
considerable
forteta
forteta
que portes
a les cames
portes 18 quilòmetres
i et ve la rampa
però bueno
la gent que fa aquesta distància
ja està
està entrenada
ja està preparada
per fer-ho
clar
tu recomanes
a la gent
abans fer el recorregut
per mirar una mica
o sigui
per fer entrenaments
per una mica
el recorregut
que serà la cursa
per no emportar-se
sorpreses
per exemple
la rampa aquesta
que dius
hòstia
que porto aquí
18
i ara em trobo això
no?
Jo com a corredor
perquè també soc
corredor
bàsicament de triatlons
quan faig
proves
els circuits
me'ls miro
sempre
tant el de bicicleta
com el de
com el de córrer
com el de nedar
els tres
te'ls has de mirar
perquè és important
saber per on has d'anar
per no equivocar-te
en algun lloc
et pots trobar
llocs que no
que no estiguin
ben marcats
igual
o per saber
bé el recorregut
i sobretot
per conèixer
en aquest cas
de la muntanya
conèixer els punts
on hi ha
els desnivells
més forts
i també
en muntanya
és més fàcil
perdre
tot i que
ho acostumem
a deixar
bastant ben marcat
però bueno
sempre pot passar
que per la nit
algú et toqui
alguna cosa
tot i que ho repassem
pel dematí
al mateix dia
però és totalment
recomanable
fer una ullada
si no el coneixes
és el primer cop
que vens
fer una ullada
si més no
encara que no sigui
en el
in situ
si més no
mirar-te el track
que tenim a la web
que allà també
en el track
també et veus
els desnivells
veus més o menys
per on es puges
pots fer-te una idea
de com és
el recorregut
perquè la primera edició
només vau fer
mitja d'esvern
de 21 quilòmetres
només va ser aquella cursa
o no
ja existien
també les altres opcions
no
la primera
ja vam fer
les dues opcions
la de 8 i la de 21
va ser a partir de la segona
que vam decidir
perquè ens vam trobar
que hi havia gent
que et deia
ostres
és que ni una ni l'altra
les 8 se'ns fa curta
però les 21
se'ns fa llarga
aleshores vam dir
com que tenim
el circuit
té aquesta peculiaritat
que són
com 3 loops
com 3 voltes
i passes per la bona aigua
vam dir
home doncs
és senzill
fer les 3
les 3 distàncies
perquè clar
tot això comporta
una organització
quina organització
comporta tot això
quan fa
que ho esteu planejant
o sigui
quan
en quin moment
decidiu
vinga va
que aquest any
ja ens hi hem de posar
al maig
després de Nadal
podeu
tot l'any
anem treballant
amb coses de patrocinadors
sobretot
i amb projectes
amb coses noves
el que passa
que físicament
posar-nos a treballar
fins a l'1 de gener
no podem
per què?
perquè al gener
demanem el permís
a Coixerola
l'autorització
al parc
per fer la cursa
aleshores
fins que no tenim
el permís
i Coixerola
ens autoritza
a fer la cursa
aleshores
no comencem
a moure res
perquè si
el tema
de Coixerola
cada cop
està més complicat
en tema curses
i en tema...
Per què està més complicat?
Per les limitacions
que us posen o...?
Per les limitacions
gairebé cada any
hem de canviar
una mica el recorregut
perquè ens
prohibeixen passar
per segons
quins camins
sobretot
corriols
estrets
pistes
no hi ha cap problema
anualment
es deixen passar
per totes les pistes
o quasi totes
si hi ha alguna
que ens la
ens la prohibeixen
però el que ens prohibeixen
molt són corriols
que clar
la gràcia també
de les curses
de muntanya
és no anar
tant per pista
sinó que poder fer
més corriols
més trialeres
de baixada
tant de pujada
i això ens ho tenen
una mica
controlat
i aleshores
cada any
nosaltres demanem
el permís
enviem
el track
de l'any anterior
i ens diuen
bueno
és que aquí
aquest any
no podeu passar
heu de rectificar
i bueno
això
aquí és quan comença
la feina
a partir del gener
perquè hi ha algun
us posen algun límit
d'aforament
de persones
que pot fer
per
no sé si
a cada cursa
o a cada
sí
totes les curses
estan limitades
amb participants
nosaltres estem
en 400
no es deixen
passar de 400
400
entre les 3 modalitats
entre les 3 modalitats
sí
aleshores
el que fem
normalment
obrim
150
150
inscripcions
a cada cursa
ens passem una mica
però sempre
abans
n'hi ha que fallar
sí
n'hi ha que fallar
sí
no passem
no passem
dels 400
perquè a part
Coixarola
et fa
des de l'any passat
et fa pagar
un
un plus
no
et fa pagar
un
ja t'ho diré
ara no em sortirà
et fa pagar uns diners
per si passa
qualsevol cosa
com un seguro
com una responsabilitat
per si passés
alguna cosa
realment no sé
què és el que pot passar
però vaja
per si en complim
alguna norma
o alguna normativa
del parc
doncs
la fiança
una fiança
sí
ens demanen
una fiança
de 500 euros
des de l'any passat
aleshores
al principi
fem aquest canvi
de la ruta
aquesta dia
hem hagut de canviar
un parell de coses
que per la coscullera
per exemple
no
el turorrodó
per dalt del turorrodó
aquest any
no es podrà passar
el camí
la trialera
que puja
per sobre
el turorrodó
aquest any
no el podrem fer
en canvi
la coscullera
sí
passarem per darrere
el turorrodó
i pujarem
cap a la coscullera
i això cada any
és una
bueno
és un mal de cap
és cada any
anar-ho canviant
perquè és que
ens van
privint coses
i crec que
més
més tard o més d'hora
arribaran a prohibir
totes les curses
a la coscullera
segurament
no ho sé
vaja
és
és algo que ens corre
pel cap
que algun dia passarà
és una possibilitat
com anarà
el nivell de les inscripcions
a quina
s'ha arribat
a les
200
300
bé
les inscripcions
cada any
van similars
la gent s'espera
bastant
a última hora
sí sí
sempre
som així eh
vull dir
la gent s'espera
bastant a última hora
però per això
el que vam fer
per logística i tal
per tenir les samarretes
per tenir temps
de tenir
tot més preparat
el que fem
són
dos
dos
dos franges
de temps
per apuntar-se
i fem amb descompte
els primers
el primer mes
hi ha un descompte
a cada cursa
aleshores
perquè la gent
s'apunti
una mica abans
no s'esperi
a l'últim moment
apuntar-se
i ara
potser estem ja
amb 250
no ho sé
l'última
la setmana passada
estàvem a 230
inscrits
aleshores
jo crec que
en aquest cap de setmana
ja haurem arribat
els 250
o inclús més
normalment
hem de tancar inscripcions
o sigui no
arriba un moment
un parell de setmanes abans
que hem de tancar
hem de tancar inscripcions
perquè si no
ens passem
ens passem
del límit
del límit
i que bé
més gent
s'apunta més gent de fora
gent sobretot
des d'una cursa
que els santjustencs
tenen allò a pressi
molta gent de santjust
molta gent de santjust
moltíssima gent de santjust
sí que és veritat
que també ve gent de fora
inclús ve de lluny
de bastant lluny
ostres
bueno sí
perquè els que es dediquen
una mica
al tema
de les curses
per entrenaments
i per competicions
a vegades els hi coincideix
els hi va bé
els hi coincideix
distància
amb desnivell
i dates
i aleshores
a vegades ha vingut
algun
algun corredor
semiprofessional
vale
vale
i ara mateix
quina és la cursa
que sempre té més
la més popular
poder a la dels 8 quilòmetres
o
no et pensis
estem
estem molt similars
amb les tres curses
de participants
l'altre dia
em sembla
que estàvem
si variaven
només
a cada distància
variaven entre
4 o 5 corredors
només
vale
vull dir que està tot molt
està tot molt
home la de 21 potser
no?
o també té els seus
no no
té molts
té molts
té molts seguidors
sí sí
té molts seguidors
la de 21
sí sí
a partir de quina edat
es pot participar
a les curses?
a partir del 16
del 16
sí
i aquest any
amb els infants
perquè no hi ha
no hem vist opció
perquè s'apuntin
sí
bueno això és un
hi ha hagut un
hi ha hagut un petit
un petit
malentès
i una
una
una
bé
vam introduir la cursa infantil
l'any passat
perquè el David i la Cristina
de Trail Barcelona
es van
van venir
i ens van dir
ostres
podria estar bé
fer la cursa
una cursa
per nens
i ens va semblar
molt bé
la veritat és que ens va semblar
una idea perfecta
fer-ho de forma compartida
fer-ho compartit
sí
no compartit
sinó
introduir
a la mitja d'esvern
la categoria de nens
que és
algú ens havia rondat
rondat pel cap
des de feia temps
però potser no ens hi havíem
no ens hi havíem posat
al 100%
amb engegar-ho
aleshores van aparèixer ells
i com a socis d'ÀCES
també que són socis d'ÀCES
es van
van oferir l'opció
de col·laborar
amb
amb les categories infantils
aleshores vam organitzar
com l'any passat
es va veure
amb un gran èxit
la veritat és que
hi van haver més de 100 nens
i tots molt contents
i els pares
hi havia molt d'ambient
al complex
i va estar molt bé
però van haver-hi una sèrie de coses
que com a mitja d'esvern
i CES
no ens van agradar
del comportament
d'ells
aleshores els hi vam plantejar
i no vam arribar
a un entès
a un acord
aleshores vam decidir
desvincular-nos
desvincular-nos
una mica de l'organització
de la cursa infantil
aleshores
per decisió
de la Junta de la CES
hem decidit
aquest any
no fer cursa infantil
de fet va ser
alguna cosa puntual
que es va fer
l'any passat
i bueno
no sé si es farà
si es farà
o no es farà
aquest any
nosaltres ens agradaria
fer-la
i no descartem
no descartem fer-la
no descartem fer-la
en una altra
en una altra data
no en una altra
potser possiblement
de cara a la propera
mitja d'esvern
o sigui a la propera cursa
reprendre-la
la 2024
sí
reprendre-la
sí
segurament
és una cosa
que ens ho hem de
treballar
perquè realment creiem
que hi ha molts nens
que els hi
que els hi agrada
que els hi agrada
que els motiva
el tema de córrer
per la muntanya
i bé
aquí tenim un lloc
que està
bastant bé
i la mitja d'esvern
doncs
és una cursa
de muntanya
i a veure
fins als 16
no pots participar
doncs bueno
si podem incloure els nens
un altre cop
estaria molt bé
ara que parlem
de nens
i infants
i aquesta passió
per la muntanya
que tenen ja
des de ben petits i petites
Marc
et sembla si parlem
de la secció infantil
també de
de les SES
o vols comentar
també de la mitja d'esvern
alguna coseta
que potser ens estiguem deixant
per exemple
se m'acotarà
els obsequis
encara
n'esteu fent molta prova
per les xarxes socials
a veure quins obsequis
tindrem amb la cursa
bueno
això és una mica
si aneu seguint la xarxa
ja es va veient
hi ha bastants obsequis
dins de la bossa del corredor
nosaltres
és una de les coses
que més
que més
més importància
li donem
és el que el corredor
se senti a gust
s'ho passi bé
i se'n porti
un bon record
de la cursa
i se'n porti
una bossa
amb obsequis
aquest any
hi ha una
hi ha
hi ha bastantes coses
dins de la bossa del corredor
a part de la samarreta
una samarreta
aquest any
ha quedat molt maca
que ens la fa
ens fa el disseny
la Cristina Moreno
sí
que és una craca
sempre l'es fa ell
els dissenys
menys el primer any
que la vam fer nosaltres
que va ser la més lletja
vale clar
des d'aleshores
llavors ja veu decidir
deixar-ho a les persones
que en saben
deixar-ho en mans
d'una professional
i amb la Cristina
fa molts anys
que ens coneixem
ens coneixem de tota la vida
i li vam proposar
i sí sí
encantada
i ens fa uns dissenys
de samarreta
molt xulos
que cada any
es supera
la veritat
aquest any
és espectacular
i l'objectiu
de les CES
en organitzar
la mitja d'esvern
no és guanyar diners
està clar
tots els diners
que fem
tant de patrocinis
com d'inscripcions
de corredors
el destinem
únic i exclusivament
als corredors
a muntar una bona cursa
i que els corredors
tinguin
el màxim
de coses
com per exemple
aquest any
hi haurà un altre cop
tornarem a tenir
massagista
a l'arribada
tot aquell que vulgui
quan agribi
necessiti una mica
de massatge
però mira
això dels massatges
tenen la mateixa
possibilitat
d'un massatge
el que corredà
de 8
que el de la 21
o
sí
totom té la possibilitat
de
tindrem
la Montse
la Montse Aguila
del
del
bodycorner
del complex esportiu
de la Unaiua
que ja va col·laborar
fa
la tercera edició
també ja va col·laborar
i llavors
va estar un parell d'anys
sense col·laborar
i ara torna a col·laborar
i com a novetat
tenim
també
a la bussa
del corredor
hi haurà un got
inclòs
que
té una petita explicació
molt senzilla
Sant Jus
és
municipi
sense
plàstics
naturalment
colxarola
exacte
aleshores
ja l'any passat
ja ens van avisar
des del parc
i des de l'Ajuntament
que no es podrien
fer servir
gots de plàstic
ni de paper
ni res
han de ser gots
reutilitzables
aleshores
en
en diverses curses
que hem participat
hem vist que es fan
hi ha uns gots
de silicona
que
els pots rotular
tu amb el teu
el logo
de la teva cursa
i cada corredor
portarà el seu
aleshores
és important
tenir aquests gots
perquè clar
aquest any
hi haurà gots
els habitualment
cada cursa
porta el seu
aleshores
això en el briefing
de la cursa
es explicaran
aquestes coses
com
algunes novetats
que hi ha més
però bàsicament
la més destacada
a part de la cursa
infantil
és el tema
dels aibetollaments
amb els gots
que tothom
haurà de portar
el seu got
que nosaltres
el regalem
és un got
que també
amb el logotip
de la mitja
i és un got
de silicona
que es pot portar
perfectament a sobre
que no pesa
no pesa
es plega
no es trenca
i porta
inclús porta
una argolla
per posar el dit
perquè quan et t'omplin
de beguda
no et rellisqui
ho hem vist
a diverses curses
i hem agafat
la idea
i bàsicament
home doncs
això és un punt fort
amb la posseta
dels obsequis
sí
bàsicament
és això
com sempre
les recollides
de dorsals
es podran fer
el divendres
al local
de les Ceres
entrant pel pati
del Roure
o el mateix dia
de la cursa
una mica abans
cada tres
comencen a les nou
no
són nou
un quart menys cinc
i un quart i cinc
més o menys
hi haurà uns deu minuts
entre sortida i sortida
sí
per no sortim tots de cop
així ho fem més esglaonat
i
perquè després
sempre hi ha
sempre és més tranquil
la sortida
sí
clar
que no fer les 400 persones
de cop
no no
perquè el complex
tampoc és un lloc molt ampli
aleshores fem
fem les tres sortides
val
i a l'arribada
comentes que hi haurà
la botifarrada
com sempre això sí
sí
com cada any
farra, cervesa
o refresc
i l'avituallament
l'avituallament
sòlid i líquid
també
això està
això està
això està igual
que tots els altres anys
el que intentarem
com cada any
anem agafant una mica
més d'experiència
doncs
intentarem millorar
coses que
que no
que cada any
cada any
cada any
ens trobem
amb coses
que hem d'anar millorant
l'experiència
és un grau
i ens van donant
idees
de canviar coses
com l'avituallament
fer-lo una mica
més enrere
una mica més gran
perquè l'avituallament
com que només n'hi ha un
de sòlid
en tota la cursa
que és allà el complex
hi ha moltes vegades
que s'ajunta molta gent
llavors necessites
potser fer-lo una mica
una mica més gran
sí que hi haurà
igual que els altres anys
els dos d'aigua
habitualment d'aigua
un
a la salut
sí
com els altres anys
i l'altre
aquest estarà situat
el que estava situat
just al coll
abans de començar
la pujada de Sant Pere Marti
aquest cop el situarem
una miqueta més avall
just abans de
quan surts del
del camí de pujada de terra
que arribes
al tenis
allà estarà situat
aquest any
perquè per logística
ens va millor
és millor
sí perquè hi podem arribar
en vehicle
per subministrar
portar aigua
i portar el que faci falta
allà dalt
i entrenament així
oficial abans de la cursa
n'hi haurà aquest any
o no?
ho esteu acabant de
ho estem acabant de mirar
però és que aquest any
ha sigut molt complicat
trobar una data
si et fixes
l'hem fet el 6 de maig
quan normalment
ho fèiem a l'abril
però és que aquest any
l'abril ha sigut un mes
molt atapeït
perquè hem tingut
Setmana Santa
després Sant Jordi
Sant Jordi
que és aquest cap de setmana
el pont de l'1 de maig
i a part
també hi ha la cursa
de les aixetes
que és la de Sant Feliu
que també passa
pels mateixos llocs
que nosaltres
que la fan sempre
un pèl abans
aleshores
sempre parlem amb ells
i els hi preguntem
quina és la seva data
per no coincidir
per no fer-la
els dos el mateix
per no contraprogramar
exacte
perquè hi ha gent
aleshores
no hi havia més dies
perquè fer-ho Setmana Santa
la gent marxa
al pont de l'1 de maig
també la gent marxa
i mira
vam decidir
a principi de maig
i aquest any suposo
que farà una mica més
de calor que els altres anys
una miqueta més
ja tindrem
ja hem comprat
ja hem comprat més aigua
perfecte
i ara si acabem
si et sembla
fent quatre punts
del tema
de les cees infantils
sí
quan és la propera sortida
aquest mes
aviam
aquest mes
tenim toca sortida
amb famílies
sí
i sortim aquest dissabte
també
el dissabte 22
vale
i ens anem a fer
la mola
ah mira
a propet
sí
a la Serra d'Olbac
bueno
de moment
les sortides
que estem fent
les fem
les fem a prop
les fem a prop
perquè
el tema autocar
i tot això
encara
fa poc
que hem
que hem començat
el camí
la secció infantil
i
i cal veure una mica
també no
com
la logística
sí
la logística
també és més
és complicada
perquè són nens
i requereix
una logística
bastant
sí sí
bastant complexa
i
i bueno
aquest cap de sana
com que és sortida
amb famílies
que és la que fem
cada trimestre
fem una sortida
amb famílies
que aleshores
no venen els monitors
venen els nens
tant els que van
amb monitors
com els que van
amb els pares
sí
els juntem tots
i anem tots
a fer una
una sortida
aquest dissabte
som 55 persones
55 persones?
tenim 55 inscrits
normalment donem
una setmana
per escriure's
sí
i
hi ha gent en espera
o?
no no
a les famílies
no hi ha gent en espera
famílies és obert
el que sí que tenim
gent en espera
és amb monitoratge
monitoratge
hem de donar les gràcies
sobretot a la secció jove
de les CES
sí
que sense ells
sense ells
ho es cobreix una mica
sense ells tot això
seria impossible
perquè són
gent que s'ha dedicat
al cau
i s'ha dedicat
a l'esplai
a ser monitors
tots estan titulats
i són gent que
són persones que
que han viscut això
la relació amb els infants
i ens ajuden
bueno
si no fos parells
seria molt complicat
tirar-ho endavant
la veritat
clar
que bé
i el que passa
aquest dissabte
és en família
ara dir una cosa
us toca
us toca
pringar
bueno
pringar
us toca
assumir la responsabilitat
de l'excursió
amb els nens
escolta'm
sí
quan esteu tots junts
és maco
és una experiència
molt xula
el vam fer
el febrer
vam fer
el Matagalls
ostres
també vam ser
40 i
40 i alguna cosa
home però el Matagalls
és una mica més
no cala molt
sí
bueno no et pensis
des de Coi Formic
des de Coi Formic
ho vam fer
no vam fer
des de Viladraun
no no
des de Coi Formic
que més o menys
va ser això
totes les excursions
que fem
estan entre 10-12 quilòmetres
i 400-600
de desnivell
de moment
el Matagalls
el vam fer tots
tots els nens
van arribar a dalt
ens pensàvem
que igual costaria
però van arribar
tots a dalt
i molt contents
i sí que és veritat
que el que fem
és donar una opció
perquè
les sortien famílies
venen nens
de 4 anys
i de 5 anys
a vegades molt petitons
clar
hi ha l'opció
de parar
abans
per exemple
en aquest de la Mola
una mica abans
de començar
el que és la pujada final
hi ha un lloc
on es pot
es pot
es pot parar
i es pot estar allà
esmorzant
o dinant
i els més petits
si no es veuen
en cor d'arribar a dalt
doncs allà
farem
una separació del grup
com que després
es torna pel mateix lloc
perquè no és una circular
sinó que pugem
i baixem pel mateix lloc
els petits
que no es vegin
en cor d'apujar
doncs els recollirem
després
amb els pares
està clar
no deixarem
no deixarem
que ens en sol
i a les sortides
familiars
doncs cada pare
es fa responsable
dels seus fills
molt bé
doncs Marc
moltíssimes gràcies
per passar-te
aquesta estoneta
ja ens ha quedat més clar
una mica
com s'està organitzant
i com serà
la mitja d'esvern
aquesta quarta edició
i res
també
com serà
la propera sortida
de la secció infantil
de la SEAS
que vagi tot molt bé
i ens veiem
corrent per la muntanya
molt bé
moltes gràcies
bona tarda
moltes gràcies
Ay, xanlú
Ay, xanlú
Ay, xanlú
Ay, xanlú
Fins demà!
La vida allà fora ens espera
No diguis no
Surtim al carrer del...
Va, acabem d'escoltar aquest tema musical
i seguirem amb la secció de la Vall d'Avest,
la revista d'aquí de Sant Just.
Tenim en Josep Lluís, que és el director,
aquí ja a l'estudi de ràdio.
Parlarem amb ell dels continguts de la revista d'aquest mes,
la que fa referència al mes d'abril,
i després també li preguntarem
sobre algunes novetats de l'edició de la revista.
Esteu escoltant A Cop de Roc,
que és un dels temes de D'Agoll de Gom,
companyia de teatre musical,
un musical que vam fer l'any 2011,
i té aquesta cançó de protagonisme.
Has despertat com d'un bon somni,
ho has sentit clar dins del teu cor.
No esperis mai que ningú t'hi porti,
per fer el camí hauràs de ser fort.
Ja no tinc por,
la vida a la fora ens espera.
Mai dius no.
Sortim al carrer, deixem totes enrere,
com la mà segueix, m'apakejo.
A Cop de Roc, vull viure,
a Cop de Roc,
per ser un ramés.
Just podem recordar
el temps que vam passar,
com ser,
com ser,
a Cop de Roc,
vull viure,
a Cop de Roc,
A l'escoltes pel viu d'esquèl.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu acer.
Només hem de començar,
aprobem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu.
I quan vulguis tots plegats,
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat a Catalunya.
Sempre endavant.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Ara escoltes pel viu d'esquèl.
Passant 40 minuts de les 6 de la tarda,
estem a l'últim tram de la segona hora
ja d'acabar també el programa d'avui la Rambla,
dilluns 17 d'abril.
Estem amb en Josep Lluís Gil,
com hem dit,
el director de la revista d'informació,
S'enjustenca a l'Avall de Vers.
Revista, recordem, eh?,
que és mensual
i que s'edita des de l'any 79.
Cada mes hi tenim articles,
entrevistes, reportatges,
articles d'opinió...
I cada mes també fem la secció
aquí a la Rambla amb en Josep Lluís
per parlar dels continguts
de la revista en qüestió.
Hola, bona tarda, Josep Lluís.
Molt bona tarda.
Veig que ja tenim la revista impresa,
estem a 17 d'abril.
Això és un rècord?
No ben bé rècord,
però bé anem bé
perquè va estar divendres,
avui està a Correus,
demà començarà a arribar
a les primeres cases.
Bé.
Molt bé, molt bé.
O sigui, de moment anem a bon ritme.
Sí, dintre dels terminis normals.
Però ensenyo un moment la revista
perquè m'ha semblat
fantàstic el color
d'aquest verd,
així com verd blabós,
bastant acolorida la portada.
A veure, obre-la,
que vull mirar...
A veure...
No, és en blanc i negre.
Ostres, encara,
Jurep Lluís,
volíem donar la primícia.
No, la primícia...
Encara no.
La primícia serà el mes que ve.
Jolín, és que ja em semblava
per el reflex del vidre,
però no, és gris, és gris.
És encara...
És l'última edició en blanc i negre.
L'última revista
de la Vall de Verde en blanc i negre,
que sempre ha estat en blanc i negre,
no, la Vall de Verde?
Sí, sí, sempre...
La part de dins.
Sí, sí, sí.
La portada,
al cap de bastants anys,
vam anar introduint el color
d'una manera o d'una altra
i últimament teníem la portada
contraportada a color,
però era l'única cosa
que hi havia a color.
Ara, a dintre,
tindrem...
Entrarà el color.
Els articles seguiran sent en negre,
com és corrent i habitual,
però entraran les fotografies
i altres coses...
En color.
...que li donaran
més vivesa
a la revista.
Tinc entès
que fareu
alguna mena de presentació oficial
o ho celebrareu d'alguna manera?
aquesta...
Sí, fem el proper dimarts,
dia 25,
fem un acte públic,
obert a tothom,
a la sala Piquet de l'Ateneu,
en què farem una presentació
de l'edició en color
i aprofitarem també de passada
per presentar en societat
una mica la nova web,
que encara que no està del tot operativa,
però ja se li intueix...
va agafant forma.
Sí, se li intueixen les possibilitats,
que ara en aquest moment
té més possibilitats que realitats,
però les té i moltes.
Molt bé.
Doncs que serveixi, no?,
aquella data com...
Bueno, també per això,
per dir a la gent que ja...
la Vall d'Avers té nova web,
a més és una web que també està enllaçada, no?,
amb les xarxes socials...
Exactament.
Serà molt més àgil i molt més útil
que no pas la que teníem fins ara,
però ja estem en construcció...
De fet, més que una web serà una edició digital
i com a tal requereix de notícies i...
Actualització...
Estamos en ello,
però ja se li intueixen les possibilitats.
Suposo que deu haver algú
que us ha donat un cop de mà, no?,
amb tot el tema de...
No?
Ostres!
No, a veure,
la web no l'hem dissenyat nosaltres,
és una cosa que ja existeix,
que és una aplicació
que a través de l'associació de la premsa comarcal,
de la qual som socis des dels béns inicis,
està a l'abast
i, per tant, està superexperimentada
i adaptada a la finalitat
que és un diari
o una publicació periodística.
No és una web a l'uso,
sinó que és...
Ja està especialitzada.
Des del món ja periodístic.
Per tant, el que passa és que té altres coses,
perquè, clar,
emmet poder-hi penjar les edicions en paper
i pengem vídeos
i aquí vull fer la falca
que no només pengem,
tenim penjades,
penjats els debats
que hem vingut fent fins ara,
sinó que des del darrer ple municipal
el vam transmetre en directe
a través de la nostra web
i està penjat
per poder-lo visionar quan es vulgui
i els partits del Hòquei Sant Just
que des de fa un mes aproximadament
que vam fer un acord
i que transmetem els partits
i aprofito també...
En directe.
En directe, en directe
i queden penjats després
per poder-los revisionar
tantes vegades com es vulgui.
Que bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
I més coses que poden anar entrant...
Que poden anar passant.
Però, mica en mica, anem...
Sí, sí, clar.
Clar, a poc a poc.
Clar.
Després, parlant de la revista
d'aquest mes,
què tenim?
A la portada he vist com tres imatges,
tres fotografies.
A què dona peu, això?
Té a veure amb el tema de la bona aigua,
de l'enrenou de la bona aigua
que s'ha convertit en una contestació important
a les pretensions
o a l'ordenament que hi ha, no?
I llavors, a la portada,
combinem dues fotos
de l'entorn del qual estem parlant
amb una imatge
de l'abans de modificació del pla
per una mica situar
l'actual del que estem parlant.
Perquè, a fi de compte,
estem parlant d'una cosa
que no existeix, encara.
És a dir, estem parlant d'un espai
que és, diem-ne, semiverge, no?
Sí.
I, per tant, aquí
no podem ensenyar
el que encara no s'ha produït.
Vale.
Això és la portada.
És la portada,
les imatges de la bona aigua.
Que té a veure
amb la reunió
que va organitzar l'Ajuntament
amb veïns i que...
Les sessions aquestes
que havien de servir, no?
Havien de servir.
Sí, no sé si des del punt de vista municipal
per tenir una cosa plàcida
la qüestió és que les dues reunions
van resultar una contestació contundent
per part dels veïns
i, per tant,
els veïns estan rebutjant
no una opció o una altra
sinó que no volen que s'hi construeixi res.
Aquí hi ha un problema de base
que és que hi ha un ordenament urbanístic...
que diu que sí que hi ha d'haver.
Llavors, aquí és una batalla
que potser s'hauria d'haver fet abans
però que ara és la que és
i els veïns estan en contra.
I no tan sols els que van assistir
a les d'orugues reunions
que majoritàriament eren
de Bellsolets i Plana Pedrosa,
sinó que ara ens consta
que s'està gestant
un moviment de contestació
amb altres sectors del poble.
Per exemple,
l'organització ALNUS, ecologista...
Sí, però va més enllà d'això.
Va més enllà.
Perquè tinc entès
que va emetre algun comunicat
també des de la seva banda
rebutjant aquestes propostes
que es feien.
Sí, però el moviment
que s'està gestant
va més enllà d'entitats ecologistes.
És un moviment de veïns
que se'n va del sector...
Que traspassa els barris del voltant
de la bona aigua.
Sí, perquè al final
s'està veient que
Sant Just s'està tapeint molt
i això no sembla que tingui aturador.
Vull dir, la normativa és la que és
però la normativa sembla més feta
a assegurar el creixement per se
que no per necessitat.
Bé, aquí tenim un tema
que és un debat que serà llarg
que no serà curt
i que veurem com acaba
i tant de bo
ens porti alguna solució.
Això, doncs, portada,
també article en qüestió
a dins de la revista, no?
Deixa'm parlar de l'editorial
que en realitat...
De fet, ja ho hem parlat
indirectament.
A l'editorial ens acomiadem.
Com que us acomiadeu?
Ens acomiadem
de l'edició en blanc i negra.
De l'edició en blanc i negra.
dic, que pleguen o què?
No, ens acomiadem amb molta alegria
perquè suposa un pas endavant,
un canvi qualitatiu important
i ens fa molta il·lusió que sigui
i ho reflectim en l'editorial.
Molt bé.
Altres temes també.
No sé si hi ha alguna entrevista, poder...
Sí, tenim una entrevista
amb el Francesc Fàbregas,
fotògraf Sant Justenc,
que casualment ara la setmana...
No, aquesta setmana, dijous,
inaugura una exposició
al Palau Robert de Barcelona.
Oh, caram!
Amb fotografies que ell va fer
l'any 81
de l'actuació del Bruce Springsteen.
Llavors, crec que recordar
que va ser la primera
que va fer a Barcelona.
Ell va ser el fotògraf oficial
contractat per la discogràfica
i amb motiu de l'efemèride
doncs s'ha organitzat
una exposició d'aquelles fotografies,
d'una sèrie de fotografies
d'aquella actuació
i una mica casual
aprofitem per fer-li l'entrevista
perquè ha tingut una trajectòria
molt important en el món
de la música, de la fotografia i tal.
Molt bé.
Doncs entrevista en Francesc Fàbregas
a Sant Justenga,
més molt reconegut aquí al poble.
A la gent segurament li farà gràcia
llegir l'entrevista, oi tant?
Bé, fem un recordatori
del calendari electoral
i les novetats que hi ha
en quant als col·legis electorals,
que n'hi ha algunes.
Bé, molt bé.
Com sempre,
les notícies breus del dia a dia...
Aquest cop també ocupen sis pàgines,
digue'm que no, eh?
Sí.
Sí?
Sí, sí, sí, sí.
Semblava que no, però sí.
Perdona, perdona, eh?
Sí, sí.
Sí, sí.
Al final acaben passant coses
i les omplim.
Vull remarcar un compromís
que han firmat
els partits democràtics de Sant Just.
Sí.
Un compromís que en diuen antifeixista,
en el que es pretén
deixar de banda
de banda qualsevol eventualitat,
davant de les pròpies eleccions,
deixar de banda
deixar de banda
les formacions d'extrema dreta
i no vull anomenar ningú,
però tothom m'entén.
Vale.
Aleshores,
bueno, ja va molt farcida
de diverses coses
i algunes que ens afecten
a nosaltres personalment
a la Vall d'Avers.
Sí.
Bé, és una coincidència,
però que n'hi ha de tot, una mica.
Molt bé.
vols posar algun exemple
o prefereixes que els lectors
i lectores ho descobren?
Diria dues coses.
Una, que a través d'un estudi
de la CPC,
l'Associació de la Pensa Comarcal,
es determina que ens llegeixen
mensualment de l'ordre
de 3.500 persones.
Home, gens malament.
Lectors, és a dir,
tenim 500 subscriptors,
però això arriba a les cases
i hi ha una sèrie de lectors
més enllà dels titulars.
Llavors, bé, ho remarquem
perquè és positiu
i la part, diguéssim,
menys agradable
és que pugem
les tarifes de subscripció.
La quota.
La quota de subscripció
per actualitzar-la una miqueta més.
Molt bé.
I què més?
Però que no deixa de ser
una quota bastant en preu raonables.
Sí, sí, sí.
Passa de 20 als socis de l'Ateneu,
22 la normal,
a 22 i 24.
Segueixen...
Un parell d'euros més a l'any.
A l'any.
A l'any, vull dir que tampoc no és...
Parlem de la primavera literària
que estem tenint.
Sí, plena d'activitats,
de presentacions...
Algunes coses ja havien passat...
Clubs de lectura...
Exactament.
que col·laborarà, doncs,
amb...
Sant Jordi.
Sant Jordi aquest cap de setmana que ve.
Tindrà paradeta la Vall d'Avers?
Tindrem paradeta
i esperem que ens vingui a veure molta gent
i que fem molts subscriptors.
Clar que sí.
Així serà, suposo.
Esperem.
Sí, sí.
Què més tenim?
En l'àmbit de joventut
tenim un article
sobre els intercanvis
del casal de joves,
que són una N educativa
per formar una visió intercultural.
Sí.
És una experiència molt important,
molt interessant
i posem una mica de calendari
dels tres propers intercanvis
que hi ha previstos per aquest estiu.
És veritat que han promocionat
a través de la pàgina web
que s'hi faran més intercanvis.
Acaben de fer un Ara Tornant de Setmana Santa
i em sembla que a l'estiu
en faran un parell o tres més.
Exactament.
O sigui que...
Tanto tenim l'ús al calendari.
Exactament.
En crònica passada,
en la visió del passat,
la segona part de l'article
del Julio Ochoa
sobre els maquis a la comarca,
la voladura del polvorí
de Santa Credo a l'Horda.
Ja vam fer una primera part
del número anterior.
Vale.
I aquí...
Hi ha una altra, la segona part.
La segona part i última d'aquest títol.
Seguim amb la segona part també
de la proposta singular
que el Carles García
ens feia el mes passat
en relació al transport públic
a la secció que hem anomenat
Utopies,
que tindrà una entrega més
al proper número
i aquí s'acabarà,
en principi.
Vale.
Però...
I bé,
és interessant de...
De llegir.
De llegir.
Molt bé.
I què més?
I d'aquí marxem als esports, potser?
Als esports tenim un article
sobre l'Àmbol Sant Jús
que està lluitant
per pujar a Primera Divisió Catalana
un equip que està fent un esforç enorme
que fins i tot es temia
que pogués desaparèixer
i que està fent una molt bona temporada
tot i no tenir equips de base.
i fan una crida
a mirar de revertir
aquesta situació
però sigui com sigui
és remarcable
l'esforç que estan fent
i la bona...
els bons resultats
que estan traient.
Molt bé.
No vull oblidar-me
encara que no en parlem aquí
no vull oblidar
de felicitar
la feina
que està fent
l'Hockey Sant Just
aquest dissabte passat
va guanyar el Barça
i s'ha posat segon
i té moltes possibilitats
de com a mínim
jugar el play-off
de 100
a la Primera Divisió Nacional.
Home, seria una gran notícia, eh?
Absolutament
i ja tenim previst
fer coses...
Ah, sí?
Més acords amb l'Hockey Club
i la Vall d'Aver, no?
No, no.
A veure què acaba passant
i en funció d'això
doncs
molt bé
farem alguna cosa.
I recordo
que el dia 19 de maig
divendres
a les 8 del vespre
tenim el debat electoral
sí
amb
de moment
els 8
candidats
que
a hores d'ara
coneixem
hi ha una mica
de suspens
en relació
a Quico Ferrer
la seva formació
sí
ens ha assegurat
que
que ho té tot
controlat
però fins que no estigui
procurant
fins a l'últim moment
no posem la mà al foc
no?
Nosaltres
l'hem
comptat
però
evidentment
estem espenses
que el dia
crec que és el dia 24
o 25
la junta electoral
la junta electoral
dirà el que
i sabrem
si sí
finalment
però en principi
està comptat
tenim 8
candidats
i farem
doncs
la 11a edició
del debat electoral
després de 40 anys
de
de fer-ho
clar
és una tradició
també
una tradició
vam ser
bastant pioners
diria que
molt pioners
perquè
en aquest país
no era costum
de fer-ne
i
les televisions
diria que
allà allà
més o menys
més o menys
van començar
també
però no com ara
i nosaltres
vam ser pioners
en certa manera
i seguim
clar
un any més
unes eleccions més
sobretot
a nivell municipal
que les municipals
o el propi municipi
es cobreixen
o ningú
exactament
ningú donarà
la informació
aquesta és la nostra missió
donar cobertura
allò que passi aquí
i és la nostra vocació
no només ho ha sigut
sempre amb el paper
sinó
doncs
amb la idea
aquesta dels debats
i la idea
que tenim ara
d'això que deia abans
de l'edició digital
de ser
el pal de paller
de la informació
a nivell
de Sant Just
Molt bé
Doncs
Josep Lluís
estic veient
la contraportada
que és el cartell informatiu
del debat
Molt bé
Que corri eh
Sí
absolutament
Que la gent també ho sàpiga
Molt bé
Doncs ho deixem en aquest punt
que ja gairebé són les 7 de la tarda
i ens han acomiadat del programa
Que acabis de passar
Bon dilluns
i també bona setmana
Igualment
Moltes gràcies
Vinga
Que vagi bé
Adéu
Amor és cert
Servei d'acreditació
de competències professionals
Jo porto molts anys
treballant de venedora
i ho he acreditat
Jo he fet de cambrer
i ho he acreditat
Jo tinc experiència en informàtica
i ho he acreditat
Demostra al professional
que hi ha darrere la teva feina
Si tens experiència laboral
o formació no reconeguda
ara pots obtenir
un certificat oficial
d'allò que saps fer
i créixer professionalment
o continuar formant-te
Servei d'acreditació
de competències professionals
Si ets professional
fes-ho oficial
Generalitat de Catalunya
Ja gairebé són
A les 7 de la tarda
Això vol dir que ens hem d'acomiadar
del programa d'avui
Nosaltres us hem estat
fent companyia
des de les 5
Tornarem demà també
a la mateixa hora
per estar aquí
al 98.1 FM
a l'emissora de Sant Jus
Ràdio d'Esvern
la ràdio municipal del poble
Podeu recuperar
tots els continguts d'avui
els podcasts del programa
ho trobareu
a radiodesvern.com
a la pestanyeta
a la Rambla
allà els tindreu tots editats
També ens podeu anar seguint
a les xarxes socials
arroba la Rambla
981
tot junt
i a minúscules
en comptes
de tant a Twitter
com a Instagram
També ens podeu anar seguint
a Ràdio d'Esvern
A les comptes també
de Twitter
i Instagram
arroba Ràdio d'Esvern
Res més
Ara a les 7 en punt
tocarà escoltar
l'informatiu de notícies
per estar al dia
de tot el que passa aquí
al poble
de la mà de Mariona Sales
Vilanova
Res més
que acabeu de passar
molt bona tarda
i ens tornem a trobar
demà dimarts
Que vagi bé
A les comptes
a Ràdio d'Esvern
sintonitza
a Ràdio d'Esvern
a Ràdio d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern
d'Esvern