fer, et pot portar a situacions com aquestes. I que us diré, ja per acabar, que el tema dels mercats predictius, per exemple, en el que és tota la consultoria d'assumptes públics, sobre intel·ligència política, escenaris i tal, està entrant d'una manera extraordinària, no? Vull dir que també, al final, aquest accés massiu a les dades, aquest procés de col·laboració en les opinions polítiques, etcètera, ens està portant a un paradigma nou.
Mira, si aposteu que Donald Trump anunciarà el final d'aquestes operacions militars contra l'Iran el 31 de març, la setmana que ve, si aposteu 500 euros, guanyaríeu 3.400 euros. És que això és brutal, no? Joan Puigcercós. Jugar per la Trump és molt complicat. Sí, sí, sí.
Però és sospitós que en àmbits com el de Futurs, en temes com el del petroli, el que heu explicat, dona una imatge i explica molt el que està passant al govern dels Estats Units amb aquest personatge al capdavant. És a dir, no és només ell, és el seu entorn familiar, és el seu entorn de negocis, especulen sistemàticament...
i comencen a haver-hi la sensació que si pagues a la família Trump o a l'entorn Trump, els teus problemes que puguis tenir o que hi ha amenaçades poden acabar. Això va per individus, empreses, multinacionals i països.
I aquesta és la sensació, i que no hi ha cap nord polític, senzillament són interessos, no? I si a sobre hi afegim tot aquest mercat de joguesques i tot aquest mercat de prediccions, i amb les xarxes socials pel mig, fa que sigui un còctel explosiu, i que et dona la sensació del descontrol en aquests moments a nivell global.
i un personatge com Trump ha accelerat aquest descontrol a uns nivells que fa no cinc anys, tres, no ho podríem imaginar. No ens ho podíem creure el que estem vivint. I anant al tema d'Iran, el que pugui passar, em sembla que cada cop més ens porta que el govern americà i Trump acabant volen sortir d'aquí com puguin. No saben com sortir, no ens han posat.
I les prediccions no costa gaire de creure que en una setmana pot anunciar que ja ha guanyat i es retira. Però pel mig veurem fluctuacions del petroli, veurem jocs de compra i venda, perquè aquest és el que marca el govern Trump. Són negocis, negocis particulars moltes vegades, el que passa per damunt dels interessos generals. Són les 10 i 7.
Ho hem de tancar l'àgora avui amb Jordi Cominal, amb Jordi Mira, amb Marta Pascal i Joan Puigarcós. Abans per això, Marissa Gil Palforada, bon dia. Bon dia. Què ens queda per explicar? De seguida anirem a Tarragona per parlar de l'autèntica febre que ja es respira durant l'eclipsi del segle i encara queden quatre mesos i mig. Es calcula que unes 80.000 persones aniran només a la ciutat de Tarragona el 12 d'agost per veure aquest fenomen i viure'l en directe. Ho analitzarem amb representants del món turístic, econòmic, municipal i també anirem a Prades, un dels municipis de Catalunya on es veurà millor aquest eclipsi.
Arribarem a les 11 des de la taverna amb els taverners habituals Pau Aranós, Marquesa Noves, Maria Nicolau i Carles Soriguera. Avui se'ls unirà el cuiner Arnau París que publica el llibre de receptes Cuines Pim Pam. A partir de les 11 amb el Jordi González entrevistarem el director de cinema Cesc Gai. Demà s'estrena a Netflix la seva darrera pel·lícula 53 Domingos.
I a la Renaixença ens descobriran el plató submarí més profund d'Europa, una piscina situada a Barberà del Vallès que fa 10 metres de profunditat. Entrevistaran Lluís Rivera i Hurtus Rovira, propietari director d'aquest plató. Abans que han dit els altres, Gerard Jovan, Joel Díaz, hola! Hola! I què, i què, i què? I què, doncs que avui començo amb un àudio dur de Carlos Herrera, aquest matí que ha obert el programa parlant del cas de la noia catalana que ha demanat l'eutanàsia.
He resumit l'opinió de l'Herrera en 30 segons perquè dura uns quants minuts. Entre moltes coses em crida l'atenció la manera com introdueix el tema. En varios días, aunque todavía se esperan algunas lluvias, y hoy se espera también que el Estado mate a una persona. La Generalitat la operó, la rehabilitó, le ayudó a subir escaleras y ahora la mata.
Noelia, lo que necesita es afecto y cuidados. No tengo dudas de lo que no necesitas una inyección letal. Vale, Déu.
I ara saltem un tema més relaxat, el cas Mbappé. Ahir va sortir el jugador per intentar desmentir que els metges del club seguissin equivocats de genoll a l'hora de tractar-li lesió, però no ha tingut gaire èxit. Ahir a la nit, tant a la SER com a la COPE, insistien a confirmar l'equivocació dels serveis mèdics del club. Aquest és Manu Carreño, el larguero,
y en España nuestra obligación es confirmar si esa noticia es cierta o no y a nosotros, a mí y a otros muchos medios les confirman y nos confirman desde el club no desde un policía municipal aquí en Gran Vía 32 o la panadería de enfrente o un amigo que dice que ha oído, desde el club nos confirman que esa noticia es cierta a uno se lo dice uno, a uno se lo dice otro cada uno tiene sus fuentes, pero lo que nos dicen es que es verdad yo no tengo por qué dudar de papel
Pero tampoco tengo por qué dudar de quién me cuenta que esa información fue cierta. Y a tiempo de juego, a la Cope, Almates. Miguel Ángel Díaz, hola Miguelito, ¿qué tal? Muy buenas. ¿Qué tal Joseba? Buenas noches. ¿Qué tienes que decir al respecto? Bueno, al respecto de Mbappé, no nos movemos ni un ápice de lo informado en el día de ayer sobre ese diagnóstico equivocado.
Hoy Mbappé, evidentemente, no puede echarle la mierda a los médicos del Madrid con los que va a trabajar ni al Club del Real Madrid, que es el que le paga. ¿Por qué el Madrid no desmiente ni afirma públicamente esto? ¿Por qué? ¿Por qué? I a les xarxes que han dit Joel...
Les xarxes no paren de generar nous referents en el camp de la salut i el benestar, Ricard. Ahir fent escrola TikTok, em trobo un home fent abdominals al sol amb la llengua fora. Com que a internet hi ha coses molt rares... Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, l'Orena 8.1, ràdio d'Esbert.
Bon dia, passen 11 minuts a les 10 de matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Doncs avui encetem el programa, encetem el magazín, com fem sempre, amb la nostra editorial del dia. Avui dijous es tanca una nova edició d'alimentària a la Fira de Barcelona de Gran Via, però no ha estat una edició qualsevol. Parlem de la cinquantena, una xifra rodona que convida no només a celebrar, sinó també a reflexionar sobre el camí recorregut i, sobretot, sobre cap on avança el sector.
Durant aquests dies, des de Ràdio d'Esvern, hem tingut l'oportunitat de viure a la fira des de dins. Xerrades, conferències, degustacions, converses que dibuixen, d'alguna manera, un panorama clar. El de la restauració, la gastronomia i la indústria alimentària en un moment d'autèntic auge. Un sector viu, dinàmic i cada vegada més complex. Però també és un sector en transformació. Com tants altres, es troba davant d'un nou repte, la irrupció de la intel·ligència artificial. I és que la pregunta ja no és si arribarà
sinó com s'integrarà en els processos, en la producció, en l'experiència del client i aquí és on juga una part important del seu futur immediat. Aquesta edició de l'alimentària ens deixa amb moltes preguntes però també amb moltes respostes perquè hem descobert al llarg d'aquests dies moltes qüestions interessants. Però aquestes qüestions que tenim sobre la taula podríem passar per com es tracta el producte, com ens relacionem amb el consumidor i com posem en valor allò que tenim a casa.
Perquè, tot i la presència cada vegada més destacada del producte internacional, també s'ha fet evident la necessitat de reivindicar el producte local, el de proximitat, el que el defineix, de fet, la nostra identitat gastronòmica. I si hi ha una imatge que resumeix aquesta edició, és clara. Pavellons plens, plens de professionals, d'idees, de negocis, de futur. La magnitud de la fira, en espais enormes que no deixen de créixer, és també el reflex d'un sector que en aquests 50 anys no ha deixat de reinventar-se.
Finalment, hi ha un altre element clau, la diversificació. Avui la indústria alimentària ha de donar resposta a un ventall cada cop més ampli de necessitats, des de qüestions de salut, com la celiaquia o les intoleràncies, fins a opcions de vida, com per exemple el vegetarianisme o el veganisme. I el repte és clar, com satisfer totes aquestes demandes sense perdre qualitat, identitat i sostenibilitat.
Doncs bé, Alimentària 2026 tanca portes avui dijous, però deixa oberts molts debats i això probablement és el més interessant de tot, perquè al futur de l'alimentació no només es cuina als fogons, sinó també en espais com aquest. Soc Daniel Martínez i ara arrenca la Rambla.
I comencem com sempre donant un cop d'ull al sumari.
Avui dijous 26 de març del 2026. Encetem avui el programa amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris nacionals. Repassem, com sempre, el diari Ara, el periòdico, la Vanguardia i el Punt. Avui ho farem amb la cap d'informatius amb Mariona Sales. Tot seguit, també en aquest mateix bloc, tindrem l'espai de les efemèrides del dia amb en Joaquim Quiles i també la carta del dia amb la Palmira Badell. Per tancar aquesta primera hora...
Ho farem amb el temps, destacant la previsió meteorològica pels propers dies i tancarem el programa amb els dos següents blocs. A la segona hora, entrevista del dia, Imma Brunat avui ens visita. De fet, ho farà de forma telefònica.
la membra d'Art Aneu, aquesta secció de l'Ateneu de Sant Just, que estan organitzant aquest concurs d'art i avui la Imma Brunat per telèfon ens explicarà les bases d'aquest concurs i també com ha sorgit aquesta primera edició. Tot seguit tindrem també l'espai de xarxes socials i de màrqueting digital amb la Vanessa Montserrat i avui el Colofor el posarem amb l'espai de Salut al Dia i també amb teatre amb Maica Dueñas.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí a ràdio d'Esvern al 98.fm. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí un matí més i comencem, com sempre, amb una mica de música que ens acompanyarà aquest meravellós dia, aquesta meravellosa temperatura que està fent avui. No us adormiu, recordeu que la temperatura ha de variar en els propers dies per no dir en les properes hores, per tant, calma, que encara...
Hem entrat a la primavera, però així tenim un peu encara a l'hivern. Per tant, prudència a l'hora de fer canvis d'armari. Ara gaudim del sol. Els que tingueu l'oportunitat de poder-lo veure per la finestra, o potser ens esteu escoltant des de la terrassa o des del cotxe. Jo aprofitaré per fer un cop d'ull també a Collsarola, que la tenim aquí preciosa, ja que no hi podem anar per les restriccions de la pesta porcina. Com a mínim la veurem i també tindrem bona música de fons. Vinga, comencem. Això és la Rambla. Benvinguts.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Hola, sóc en Daniel Martínez i t'acompanyo cada matí a la Rambla, al magazín de matins de Ràdio d'Esvern. De dilluns a divendres de 10 a 1 repassem l'actualitat de Sant Just. Parlem de les iniciatives que neixen al poble i ho fem amb els seus protagonistes. Descobrim propostes culturals, escoltem bona música i fem moltes coses més aquí, a Ràdio d'Esvern.
3 hores per parlar, per estar informats, participar i sentir-nos més a prop que mai. T'espero a la Rambla, a Ràdio d'Esvern, al 98.ufm i a radiodesvern.com.
Smooth Jazz Club. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth Jazz Club. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
9 minuts per arribar a dos quarts d'11 del matí. Nosaltres ara marxem a parlar de les notícies en claus enjusten, que ho fem amb Mariona Sales, cap d'informatius. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Comencem repassant els tres titulars. Avui parlem del ple de març que aborda els preus de l'escola Pressol, la bona aigua i la residència a Vitàlia. També parlarem que s'activen les mesures preventives per la detecció d'un cas d'influença aviària a l'àrea de Barcelona i
I tancarem parlant de les entitats ecologistes que qüestionen les mesures del govern a Collsalola per la pesta porcina africana. Tres notícies, tres titulars. Arrenquem parlant de política. Mariona.
Exacte, i comencem parlant, com tu has dit, del ple municipal del mes de març, que se celebra avui, dia 26, a partir de les 7 de la tarda, amb una sessió ordinària que es podrà seguir presencialment o en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament, com cada sessió. Prèviament, a les 6 de la tarda, tindrà lloc l'espai de prèxit i preguntes de la ciutadania, que es podran formular també per correu electrònic dins del termini establert.
Entre els punts principals de l'ordre del dia destaca l'aprovació inicial del preu públic de l'Escola Brassol Municipal, així com la revisió de preus del complex d'esportiu municipal La Bonaigua, i del cànon de la residència i centre de dia Vitàlia Sant Just, tots corresponents a l'any 2026.
I la sessió també inclourà el debat de tres mocions presentades pels grups municipals. Una conjunta en defensa de la pau, impulsada per Sant Just en Comú, PSC i Esquerra, una proposta de la CUP sobre els fets de les festes de tardor i una moció de Junts per Catalunya sobre la regulació dels vehicles de mobilitat personal. El ple, com sempre, tancar-me el torn de prics i preguntes del regidorat i qui vulgui consultar l'hora del dia ho podrà fer a l'enllaç que trobarà la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I ara marxem a parlar de salut, concretament a partir d'un comunicat que ens ha arribat amb indicacions de la Generalitat de Catalunya. Mariona. Exacte, i parlem que l'Ajuntament ha informat la ciutadania de les mesures de prevenció davant la detecció d'un cas d'influència viària d'alta patogenicitat en una oca salvatge localitzada a l'àrea de Barcelona, en un comunicat, a més, arran de les indicacions de la Generalitat de Catalunya.
En aquest context es demana a les persones amb aus de corral no registrades que regularitzin la seva situació com a explotació d'autoconsum i que adoptin mesures de bioseguretat per evitar el contacte amb aus salvatges amb l'objectiu de reduir el risc de transmissió de la malaltia. El consistori recorda que en cas de detectar aus mortes o amb signes de malaltia no s'han de tocar ni manipular ni tampoc traslladar-les i cal posar immediatament les autoritats competents com el cos d'agents rurals o el telèfon d'emergència 112.
També es demana facilitar la localització exacta i evitar que persones o animals s'hi acostin, especialment si es detecten diversos exemplars morts en una mateixa zona. I bé, l'Ajuntament destaca que la col·laboració ciutadana és clau per la detecció precoç i per la prevenció de la propagació de la malaltia.
De fet, ens hem oblidat una mica, però abans de la pesta porcina africana, un altre dels titulars que teníem a finals de l'any passat era precisament la grip aviar, que va bé i que va afectar també, en aquest cas, algunes granges i algunes gallines. Exacte.
Veurem si això va per aquí o és un altre cas. En aquest cas estarem pendents d'aquesta situació que ara mateix arriba també al nostre municipi. Marxem a la darrera notícia d'avui. Marxem a parlar de medi ambient.
En aquest cas, volem parlar sobre la pesta porcina africana. Com comentàvem amb anterioritat, és també una de les notícies que tenim destacades aquests dies a Sant Just. Recordeu que el parc de Collserola està tancat i que en aquest cas també l'espai que representa Sant Just també està tancat, excepte aquestes accions, aquestes tasques,
que tinguin a veure amb feines o també amb llars, amb vivendes. Ampliem informació, Mariona.
Doncs sí, en aquest cas parlem de la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, que representada aquí Sant Just està per CEPA Alnus, ecologistes de Catalunya, que ha fet públic un comunicat en què critica les mesures adoptades pel govern de la Generalitat al Parc Natural de la Serra de Collserola per combatre la pesta porcina africana, que segons les entitats són desproporcionades i tenen impactes negatius sobre la biodiversitat i la gestió del parc.
El comunicat alerta que el tancament del parc i la proposta d'eliminació massiva de senglars constitueixen una resposta excessiva i incoherent, tenint en compte que la malaltia només afecta aquesta espècie i no la salut pública. Les entitats assenyalen que aquestes mesures poden generar efectes ecològics contraproduents, com per exemple l'alteració de l'estructura social dels animals i dificultar la detecció de focus d'infecció, ja que la reducció de presència ciutadana pot limitar els avisos sobre animals malalts.
A més, denuncien que les restriccions paralitzen la recerca científica, aturen treballs de gestió ambiental i afecten principalment les activitats de lliure i voluntariat, mentre altres usos del parc continuen actius. També critiquen que es criminalitza la fauna salvatge i es posa en risc el valor ecològic i social de Collsenola, que és un espai natural clau per l'àrea metropolitana.
I les entitats reclamen una gestió basada en criteris científics amb mesures proporcionades i orientades a la convivència amb la biodiversitat en lloc d'estratègies que consideren precipitades.
Molt bé, doncs aquí al programa de fet ja vam comentar, ja vam fer-nos la pregunta fa uns dies de si aquesta era la solució. Veiem que organitzacions com el NUS en el nostre municipi també es fan aquesta pregunta i van més enllà. Aposten també per rebatre aquesta solució i veure si hi ha altres alternatives.
Bé, abans de passar a les portades dels diaris, destaquem de nou aquests tres titulars. Avui hem parlat del ple de març que aborda els preus de l'Escola Bressol, la Ponaigua i la residència a Vitàlia. La sessió d'avui, 26 de març, inclou també tres mocions sobre pau, festes de tardor i mobilitat personal. També hem parlat d'aquesta activació de les mesures preventives per la detecció d'un cas d'influència aviària
A l'àrea de Barcelona, el consistori insta a extremar la bioseguretat, registrar les aus de Corral i avisar a les autoritats en cas de trobar aus mortes o malaltes. I hem tancat parlant d'entitats ecologistes que qüestionen la mesura del govern a Collserola per la pesta porcina africana. La plataforma cívica alerta que el tancament del parc i l'eliminació de senglars són desproporcionats i poden afectar la biodiversitat, la recerca i la gestió ambiental.
I seguim avançant el nostre magazín breu. Pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les portades dels diaris. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogolet i Dualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
I ara, portades de diaris. Repassem la premsa escrita del nostre país, arrencant amb la portada del diari Ara, Mariona.
Doncs el diari ara obre amb l'objectiu zero emissions. Diu que el pla per obligar els municipis a multiplicar l'energia solar i l'eòlica. Diu que el govern estableix com passar dels 5.000 megawatts actuals a 62.000 amb renovables d'aquí a 2050. Diu que el document que s'ha d'aprovar el 2027 està pendent de les delegacions d'Ajuntaments i Consells Comarcals.
En fotografia principal veiem la notícia que diu que han desallotjat les barraques de la Sagrera. Un incendi aquest cap de setmana en un dels dos assentaments en terrenys de DIF al districte de Sant Andreu va portar els bombers a declarar un risc greu i imminent de seguretat. Un dispositiu policial va desallotjar ahir el centenar de persones que hi vivien. I veiem doncs aquestes barraques en fotografia principal avui al diari Ara.
Altres notícies d'avui veiem que l'Iran rebutja el pla de pau de Trump i posa entre les seves condicions controlar Ormuz. Sánchez porta el seu no a la guerra al Congrés i recorda el PP el balicisme d'Aznar. També veiem que parla de 948 drons i 34 míssils en un dia, un nou atac massiu rus contra Ucraïna. I tanca portada avui al diari Ara parlant del doble revés judicial a Zuckerberg per posar en perill els menors conscientment.
I marxem a la portada vermella, marxem al periòdico, on destaquen que Barcelona es vesteix de groc a falta de 100 dies per la sortida del tour. També parlen de la TMB que preveu reforçar en hora punta les línies 1 i 5 de metro.
La guerra força l'abandonament del cotxe en els accessos a Barcelona. Aquest és el titular i amplien, diuen, amb l'augment d'autobusos interurbans que entren per la Meridiana a causa de l'alça de la gasolina i la crisi de Rodalies, que tensiona Fabra i Puig i la Sagrera i obligarà a redirigir-los a altres parades. És per això aquest augment, aquest reforç en hora punta de les línies 1 i 5 de metro.
Marxem per la de més qüestions. Pel que fa a Transports, tanquem que Transports comprarà 40 trens d'alta velocitat per a Renfe per 1.700 milions. Marxem a la imatge del dia. Amb una justícia més ràpida sortirien 3.000 pisos a l'any de lloguer. És una cita de Javier Segura de Gà dels procuradors que admet a l'afterword del periòdico que la justícia està col·lapsada i que són necessaris més recursos per desbloquejar-la.
Marxem ara a parlar de l'Iran, que rebutja la proposta de Trump i extrema les condicions per finalitzar la guerra. En columna trobem quatre notícies per tancar aquesta portada d'avui del periódico. El pla Plater. Els municipis catalans hauran d'acollir un mínim de renovables. El desnonament aturat. El govern amenaça amb una multa milionària el fons del bloc del carrer de Sant Agustí.
En defensa, escrivà no resisteix en el Consell d'Administració i guanya temps per al capdavant d'Indra. I tanca en portada amb Congrés a Barcelona. La IA detecta un 30% més de càncers de mama en els cribatges. I ara és moment de l'avantguàrdia, Mariona.
Doncs la Vanguardia avui obre amb el setge al règim dels Ayatolàs i diu primers senyals d'alarma per falta de combustible. El sector del gas i el petroli avisa de mancances a partir de l'abril a Europa i Àsia. També que les plantes gasístiques malmeses de Qatar poden trigar anys a recuperar-se.
I també pel que fa a aquest tema parlar de l'Iran que rebutja la proposta del to al foc de Trump. Diu que Teheran exigeix garanties de no tornar a ser atacat i sobirania sobre Hormuz. També pel que fa a aquest tema veiem a fotografia Sánchez amb Montero i Díaz. Diu que la majoria del Congrés està contra el conflicte del Golf. Diu que Sánchez acusa de covardir el PP davant Trump i Feijo replica no a la guerra i no a vostè.
En fotografia principal veiem el desallotjament del poblat de barraques. La Guàrdia Urbana va desallotjar ahir 126 persones que vivien en un poblat d'unes 40 barraques a prop de la futura estació de la Sagrera de Barcelona. El detonant va ser un informe dels bombeis que requeria desmuntar l'assentament per l'alt risc d'incendi després d'un foc al cap de setmana.
i veiem en fotografia aquest poblat de barraques tal com diu la Vanguardia que realment sí que sembla bastant un poblat perquè té un parell de carrers amb tot de barraques posades i realment això dona la sensació de ser un poble de barraques
Amb materials que entenc que són altament inflamables pel que es pot veure a la imatge. Permeta'm fer una apreciació, avui l'Avantguàrdia està bastant carregada de notícies, de fet comentaves la imatge principal, certament aquesta és la imatge principal del dia, però podríem dir que converteix bastant protagonisme en altres notícies perquè...
Jo, com a mínim, avui veig una portada bastant carregada, sembla que volen parlar de tot, i de fet ho fan i ho aconsegueixen, perquè ara marxem a parlar de la Champions femenina. Exacte, veiem que el Barça esclafa el Madrid 2-6 i encarrila el pas a semifinals. I avui la Vanguardia fa una entrevista a Rubén Blades, músic per a menys, i posa en una cita seva que diu «L'any que ve publico les meves memòries, com em va aconsellar Gabo».
Altres notícies de la Vanguardia. Avui també parla de Noelia Castillo abans de la seva eutanàsia i posen una cita seva que diu «Vull morir guapa i sola». Si no hi ha canvis d'última hora, de fet, aquesta jove catalana de 25 anys abandonarà aquest món avui a les 6 de la tarda. Li aplicaran l'eutanàsia per la qual fa dos anys que lluita. Aquest cas és d'una brutalitat absoluta.
És el cas de la noia que el 2024 va demanar l'eutanàsia i el seu pare ha estat aquests dos anys lluitant de la mà d'abogadors cristianos perquè no es dués a terme l'eutanàsia, que és una noia que, si no m'equivoco, havia estat a un centre de menors, per tant vol dir que aquesta noia havia estat d'alguna manera abandonada pels seus pares. Pel seu pare, perquè mare no ha aparegut, no en sabem que hi hagi mare,
I va estar a un centre de menors i va patir una violació grupal i va intentar suïcidar-se, tirant-se de no sé quina alçada d'un pis. I va quedar tetraplègica, potser, o paraplègica. Va quedar greu. Paraplègica i llavors, entre que tenia una depressió molt severa i la seva condició de paraplègica...
va demanar l'eutanàsia i el seu pare, de cop i volta, ha aparegut al panorama i porta dos anys intentant que no es tiri endavant aquesta eutanàsia, encara que sigui decisió de la seva filla, que és una adulta ja amb totes les seves capacitats, és una noia de 25 anys, i ara el Tribunal d'Estrasburg no ha tirat enrere aquesta eutanàsia i en principi, tal com diu la Vanguardia, si no hi ha canvis d'última hora, li aplicaran avui a les 6 de la tarda.
però ha hagut d'esperar dos anys. Sí. La Noelia Castillo, aquest cas que ha colpit, si no el món sencer, com a mínim, aquí a casa nostra. Marxem a més notícies, Mariona.
Veiem que la ministra de Turisme cedeix davant de Meloni i plega en plena crisi política. També parla d'una nova decisió judicial que culpa meta de crear addicció entre els nens. I tanca portada avui la Vanguardia parlant de justificants falsos de maquinistes de rodalies per no anar a la feina. Bé, doncs vinga, podem començar amb això, si vols tu i jo també fer justificants falsos per no venir a la feina. Estaria bé. Jo te'l faig avui, tu me'l fas a mi. Exacte. I ja està. Vinga, marxem a l'última portada del dia.
Esperem que els nostres chefes no ens estiguin escoltant. Marxem a la portada del punt avui. En aquest cas parlem del reportatge per Jordi Panella. Diu la singularitat valenciana, la recerca de suport per impulsar l'avui el 1975 es va adaptar a les especificitats del país valencià.
Marxem a parlar també de l'Observatori Municipal, que marxen avui a Sueca, la terra de les Mil Aliances. Entrevistes a la primera tinent d'alcalde, Pilar Moncho, i la regidora no escrita, Isabel Benet. Pel que fa al punt avui, destaquen en imatge principal els pallars. La Unió ha donat l'empenta a un territori de muntanya allunyat
del centre de decisions. Pel que fa a l'espai al d'ahir, diuen l'habitatge un dret que s'esmuny. L'intent de desnonament d'un llogater de Gràcia és l'última demostració del fracàs legislatiu en aquest àmbit. Pel que fa a les cròniques, bloqueig a la investigació de Pegasus i també Sánchez i el trivial de l'Iran.
Marxem a destacar a l'espai l'esportiu. El Barça que torna a destrossar el Real Madrid amb un 2-6 icònic. Estem parlant del Barça femení. Les Blaugrana avancen feina cap a les semifinals de la Champions. En aquest cas, molt bona notícia la d'ahir. Vèiem un partit molt xulo, molt bonic per part de les Blaugrana i que en aquest cas culminava amb aquest 2-6. Mariona, ho tenim tot per avui.
Exacte, això és tot. Dijous complet. Ja més a prop del cap de setmana. I més a prop de Setmana Santa. Ai, Mariona, com t'agrada, eh? Ah, perquè a tu no, eh? Ah, no, bueno, sí, sí. Jo és que estaria aquí tot el dia a la ràdio, eh? Jo estaria aquí tot el dia. Jo, de fet, un plegatí aquí potser un dia me l'acabaràs trobant.
Molt bé, Mariona, gràcies. T'escoltem els butlletins i també l'informatiu. Fins ara, Dani. Fins ara. Petita pausa. Tornem de seguida. Avui tenim sorpresa. Sorpresa doble. Per què? Perquè sentirem l'agradable veu de Joaquín Quilés, com fem cada dia amb les efemèrides, però també perquè avui ens visita la Palmira Badell. De tenim aquí els estudis, que normalment entra per telèfon. Avui ens ha visitat aquí al 98.fm els estudis de Ràdio d'Esvern. Preu pausa. Tornem de seguida.
Don't be afraid to catch real
Can I steal it from you?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla. Un minutet per arribar a 3 quarts d'11 del matí. Marxem ara a les efemèrides.
Joaquín Quiles, bon dia. Com estàs? Mira quina veu, és que té una veu meravellosa. Doncs res, molt bé, amb ganes d'escoltar les efemèrides d'avui i també de llegir-les perquè en el meu cas avui us presento que és el Dia Mundial del Clima. Mira, interessant això, hem de tenir-ho en compte perquè d'aquí no res tenim l'espai del temps amb el Carles, o sigui que també no sé si l'hem de felicitar o no, no ho sé, ho desconec.
Molt bé, marxem l'any 1926 quan es va fundar el Real Oviedo Astúries, un club històric del futbol espanyol amb una gran tradició i una afició molt fidel. Tu que ets molt futbolero, t'agrada aquest club o què? Què en penses del Real Oviedo? Sí, m'agrada molt aquest any n'ha pujat a primera divisió i em sembla un bon club.
Està jugant bé aquest any o no? És que no ho sé. No, no. Em diuen des de la peixera que no estan jugant massa bé. Ben últims. Perfecte. Molt bé. Bé. Ànims, Oviedo. Ànims. Com és Aupa? No, Aupa és més basc, no? Sí. Bé, no sé com seria Nasturià, però ànims.
Marxem a parlar de Pedro Almodóvar, que justament aquesta setmana passada va estrenar la seva última pel·lícula, Amarga Navidad, ja hi ha les primeres crítiques, diuen que d'alguna manera és más de lo mismo, no sé, veurem aviam què tal, tinc ganes de veure-la, tot i que no soc mega fan de Pedro Almodóvar, però hi ha algunes pel·lícules que són meravelloses.
En aquest cas, ens remuntem a l'any 2000, quan va guanyar l'Òscar a millor pel·lícula estrangera per Todo sobre mi madre. Un gran èxit del cinema espanyol a nivell internacional i recordarem tots aquell moment de la Penélope Cruz dient Pedro! Cridant allà a la gala dels premis, entregant aquest Òscar. Va ser un moment molt emocionant i molt emotiu. I marxem a la defunció i al naixement, que en aquest cas són dues efemèrides que també destaquem en aquest espai.
Doncs bé, ens acomiadem de Ludwig van Beethoven el 1827, que va morir, i Beethoven era un dels compositors més importants que n'hi ha hagut en la història de la música clàssica.
Em fa molta gràcia que, quan dius, avui ens acomiadem, com dient, bueno, fa molts anys que és mort l'Ubim van Beethoven, però està bé tenir-lo en memòria i, en aquest cas, també recordar-lo. M'imagino que tu, fan de la música clàssica, no ho deus ser massa, no?
No, no molt, però el conec, aquest el conec. Però té temazos, eh? Ludwig van Beethoven. A mi m'agrada bastant, sobretot per descansar, per relaxar-me, per concentrar-me, també em va molt bé, per estudiar. La música clàssica és interessant, eh? Té coses molt boniques i no és gens avorrida, que hi ha gent que diu és que és molt avorrida, en absolut. I marxem a l'última efemèria d'avui.
Doncs felicitem a Diana Ross, que va néixer el 1944 i és una icona cantant nord-americana i figura clau del soul i el pop. Molt bé, doncs perfecte. Marxem ara a acomiadar-nos d'aquest espai. No sé, en música? Tenim música de Diana Ross? Doncs vinga, en música de Diana Ross.
I said, upside down, you're turning me. You're giving love and stick to me. Round and round, you're turning me. Upside down. Boy, you turn me. Inside, out and round and round. Upside down. Boy, you turn me. Inside, out and round and round.
Instinctively you give to me the love that I need. I cherish the moments with you. Respectfully I say to thee I'm aware that you're cheating. When no one makes me feel like you do. Upside down. Boy you turn me inside out. And this
Bona nit.
I cherish the moments with you Respectfully I say to thee I'm aware that you're cheating But no one makes me feel like you
Bona nit.
I seguim el magazzin de matins de la Ràdio Desbens. Seguim a la Rambla. 10 minuts per les 11 del matí. Marxem ara a la carta del dia.
Palmira Badell, bon dia. Bon dia. Ai, quina il·lusió tenir-te aquí als estudis de Ràdio d'Esvern. De fet, hauria de venir cada setmana. Però és tan pràctic, tan còmode fer-ho des de casa, que esclar, a vegades, confesso, encara sóc al llit. Ah, sí, eh? Sí, i llavors, satisfeta...
M'hi arrenco. Home, això és meravellós. Vull dir que continuo dormint. Ah, sí, eh? Després ja està, eh? Quan acabes ja, penges el telèfon i... Ja està, ja he complert. Meravellós. O és que... haig de descansar molt. Està claríssim. Prescripció facultativa. Doncs jo compleixo.
I tant, i tant. Molt bé, doncs tot teu, aquests 20 són teus i avui que ens has portat inclús la carta impressa jo me la guardaré amb molt de record perquè ja saps que a mi aquestes coses m'agraden. Ja te les faré totes, ja te les portaré. Hauríem de fer un recull, un recubilatori final de temporada. Tot teu. Bé, com ja sabeu ser de Sant Just per mi sempre ha estat motiu d'orgull.
allò que hi ha aquí en diuen on de satisfacció, però de veres. Tot i que hi ha mancances com arreu, que no són greus, suposo, amb possibilitats de solucionar.
Tanmateix, el passat dissabte es va celebrar per tercera vegada la crida del món del teatre. Cap butaca buida! Cada any he complert anant a l'Ateneu i cada any n'he sortit ben satisfeta. Com a sòcia, Cofoia ha de veure els grups de teatre de l'entitat bons perquè sí, tot i que no són professionals. Aquí és on veig el mèrit.
Durant la sessió vaig relacionar el cap butaca buida amb altres campanyes com podria ser cap estómac buit. Però tot d'una vaig traslladar el pensament al mercat. No es podria fer com fan els del teatre. Cap parada buida. La que trobem a l'esquerra així que entrem fa anys que està buida.
i al fons de tota la dreta on hi havia fruita i verdura, també, no fa tants anys, però... I que me'n dieu dels quioscos de diaris? I que me'n dieu dels forns de pa? Hem vist plegar forners que feien el pa bo. No hi ha relleu? I doncs ens passarà això en tots els aspectes? Hi haurà relleu per la carn, pel peix, pel porc, pel pollastre, etc. Ja es veurà amb el temps...
Tot i assenyalant cada comerç amb aquell dibuix estampat a la vorera que apunta la porta, algun també plega i no sempre és per falta de relleu. Per cert, aquest dibuix o logo m'encanta. Em sembla molt bona idea.
Com que dic el que m'agrada, em permeto dir el que no m'agrada. No m'agraden els penjols lluminosos que es posen per les festes nadalenques. I pitjor encara, no és que no m'agradi, sinó que em sembla perillós el canto viu de les voreres.
Ideal per rebentar pneumàtics, però el pitjor és per qui tingui la dissord de picar-hi de cap. Pot acabar amb la clepsa ben esberlada. Fa anys que de tant en tant reivindico el canvi de forma i ningú no em fa cas. No es poden arrodonir els cantos? Com si sentissin ploure. Potser ho hauré de fer com es fa, demanar-ho per escrit.
Ai, Palmira, és que aquí sona millor. Aquí sona millor. Sí, sí, potser sí. Aquí sona millor. I després també és el comentari, potser també. I tant, i tant. Ja vindré més sovint. Home, ja veig que has captat l'indirecte. Gràcies, Palmira. Una abraçada. A veure, dijous que ve tornem-hi, no? I tant, i tant. Dijous no fem festa, divendres, a partir de divendres. Però el divendres no és el meu dia. No.
no, no, el teu dia és el dijous algun dia sí que l'hem fet servir certament, espero que no doncs mira, et convido que et quedis amb nosaltres el temps que ja estem a punt de tancar hora i ho fem tot saludant l'home nostre el nostre home del temps Carles Rius, bon dia, com estàs? Molt bé
Doncs va, parlem una miqueta del temps que tenim. Baixada important de les temperatures, avui tots aquells que anaven en calça curta pel carrer pensant-se que seria un altre dia de 18 graus, doncs no, ahir gairebé arribem als 19, encara aquest mes de març no s'ha arribat cap dia 20, també és una curiositat, les temperatures s'estan comportant bastant.
i ahir ens va passar aquesta bossa d'aire fred, una bossa d'aire fred que va lliscar, ja dèiem que lliscaria pel nord, que podria donar alguna goteta però és sempre un condicional, costa una miqueta perquè són unes gotes que es formen fruit del vent de tramuntana i de mestral. Aquests vents entren pel nord i entren pel delta de l'Ebre
I normalment aquí a la costa central el que fa és un reflux de vent que entra de mar cap a terra amb recorregut marítim, carregat d'humitat i pot donar alguna precipitació cap al Barcelonès, Maresme, Baixobregat... A vegades depèn d'aquest recorregut. Si és curt, doncs no l'adona, com va passant la nit, però encara tenim possibilitats, divendres a la nit, dissabte a la nit i diumenge a la nit, que pugui passar una miqueta això. Vent brutal. El vent ha bufat a més de 100 km per hora. Hi ha avisos del Servei Meteorològic de Catalunya en comarques com la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà...
també cap a l'Alt Urgell, també en zones de l'Alt i el Baix Empordà, estat de la mar bastant complicat, no cal dir-ho a les comarques del Delta de l'Ebre. Aquest vent durant el dia d'avui afluixarà una miqueta, però és que en tenim un altre a la recàmera que pot ser més fort encara, que és el de diumenge a la nit. O sigui que aquest vent del nord es quedarà amb nosaltres.
Mentre es queda aquest vent del nord, les temperatures reculen. Ahir a aquesta hora estaven pràcticament a 19 graus, avui estem a 13, o sigui, la temperatura ha baixat moltíssim. És un valor afegit que de cara als propers dies encara, tot i estar a la primavera, tindrem una mica de sensació de temperatures a ratlla, o com a mínim una mica per sota del que tocaria. No només avui dijous i divendres, sinó també durant el cap de setmana.
Pel que fa a l'estat del cel, avui tindrem alguns núvolets a la tarda poc importants, però el sol ha de ser el protagonista, demà encara més sol, demà serà un dia força bo, les temperatures però no pujaran, no tindrem com dilluns, dimarts, dimecres al voltant dels 18, quedaran una miqueta per sota, ai que m'ofego, i de cara a l'estat del cel, el cap de setmana, el dissabte una mica variable, amb sol i alguns núvolets poc importants, però el vespre nit podria entrar alguna goteta cap als Vallèsos, Maresme, Barcelonès, Bajobregat, una mica per aquesta zona podria caure alguna gota,
Diumenge serà un dia una mica més variable, o sigui, el dia més maco serà dissabte. El diumenge de Rams, sí, hi farà solet, però vull dir, també hi haurà força núvols i de cara a la nit podria tornar a caure alguna goteta a Sant Jus. Podria, eh? Demà acabarem de confirmar-ho perquè realment...
A mesura que ha pensat la setmana anar perdent una miqueta apistonada aquestes pluïses, o sigui que no creiem que ens afectin massa. O sigui que, de moment, tranquil·litat. La setmana que ve començarem amb temperatures a ratlla, però potser a partir de mitjans de setmana, dimarts, dimecres, ja podríem un altre cop tornar a valors de 17-18 graus.
I aviam com va la Setmana Santa, perquè cada dia varia, i prefereixo no dir res avui, perquè cada dia que està passant està canviant la previsió a llarg termini, és complicat. La primavera mediterrània és molt complicada, i és millor que ens reservem, potser demà divendres ja comencem a dir alguna cosa de la Setmana Santa.
Perfecte, perquè molts de... Bé, molts no, però molts dels mortals treballem fins al dijous vinent, ho comentàvem abans, i divendres agafem festa, però hi ha molta gent que demà ja fa així i ja se n'en va. És a dir, ho enllaça... Sobretot menors. Els menors fan així i enllaçen amb les vacances dels nens. O me'n vaig a casa els avis, o me'n vaig a casa els pares, o me'n vaig... Però hi ha alguns pares que també aprofiten la benentesa. Fan l'esforç, fan l'esforç.
I les segones residències s'omplen, també. Ah, clar. Sí, sí, sí. Buidant-se així les primeres. És buidant les primeres. Perquè si no... En fi, que tingueu molt bon dia, que gaudiu d'aquest dijous meravellós, que de moment està fent un sol molt agradable. Per tant, cafetonet aquí de la que haigien estar, un passeig per als voltants d'aquí del barri Centre, o, com ens convidava de Palmira, anar a donar un tom pel mercat.
Nosaltres fem una petita pausa, tornarem de seguida després dels butlletins. Fins ara.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'en bici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor en bici.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, assegura que no han negociat amb el seu el suport aquesta tarda al Congrés el decret que redueix l'IVA dels carbonants i l'energia a canvi de millores fiscals pels autònoms. No hi ha hagut negociació, sinó que simplement ells han vist, si volien, el nostre vot per on havien d'anar i ho han acceptat, hem mantingut la posició, ho han acceptat i, per tant, si ells ens voten
Aquestes mesures, perquè les votacions abans, nosaltres li votarem aquest decret. Si per aquelles casualitats no votessin això dels autònoms, nosaltres no els votarem aquest decret. Però també hi ha hagut converses per parlar d'això. Hi ha hagut informació, no, però negociació no n'hi ha hagut. En aquesta mateixa entrevista al Matè de Catalunya Ràdio, Turull ha contestat al portaveu d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, que ahir va dir que els Juntaires no voten l'escut social de l'habitatge i que això els mereixerà que acabin l'ostracisme.
Primer, no es fa ni pessigolles a aquest senyor ni li entrarem en el joc, perquè quan algú només busca notorietat, nosaltres el que busquem són fets. I ell, segurament, aquesta intervenció d'ahir farà un gran tuit, el difondrà, etcètera, etcètera. Però, miri, sap què passa? Que ara la gent, quan li robin un mòbil, sabrà que no sortirà gratis. I això és perquè alguns, que potser no fem tuits, fem propostes i apretem i mantenim la posició.
Més notícies, Natàlia Ramon. El Congrés aprovarà la reforma de la Llei de Memòria Democràtica que flexibilitzarà els criteris per assegurar que casos com els dels familiars de Salvador Puig Antic s'hi puguin acollir. Esquerra Republicana hagi anunciat que hi votarà a favor després d'aconseguir el compromís de l'executiu de recollir les seves propostes en el tràmit parlamentari. Madrid, Anxels de Fuente, bon dia. Bon dia. El ministre Ángel Víctor Torres s'ha compromès a anar més enllà de l'actual Llei de Memòria Democràtica que avui millorarà al ple del Congrés.
A los que les parezca de justicia, lo que hoy presentamos, les pedimos su voto. Y en el trámite, como proyecto de ley, mejoraremos todo lo que pueda ser mejorable. És el compromís assolit amb Esquerra Republicana per evitar exclusions injustes i assegurar que casos representatius de la repressió, com el de Salvador Puig Antic, puguin ser reconeguts. Francesc Marc Álvaro. Hem de filar prim. No pot ser que fem aquest real decret...
i la família de Puig Antic no es pugui acollir. Per tant, senyor ministre, hem d'anar per aquí. 9 migrants han mort i 45 han desaparegut aquesta nit en el naufragi d'una embarcació a les costes de Gibuti, a la banya d'Àfrica, segons informa l'Organització Internacional per a les Migracions. La barca transportava 320 persones. L'Agència de l'ONU i les autoritats locals han atès els supervivents. Desenes de milers de migrants agafen cada any l'anomenada Ruta de l'Est per intentar arribar als països del
o el Pèrsic fugint de la pobresa, els conflictes armats o les catàstrofes naturals. La majoria són originaris d'Etiòpia o Somàlia.
Cau han picat el nombre de naixements d'os bru al Pirineu i l'expansió de l'espècie s'estanca per primer cop des de la seva introducció. Catalunya concentra la meitat de tots els ossos que habiten el conjunt de la serralada. Corresponsal a l'Aran, Sofia Cabanas. Bon dia, l'any 2025 van néixer a Catalunya només 3 cadells d'os bru quan l'anterior n'havien nascut 12, una tendència que repeteix el conjunt del Pirineu on s'ha passat de 24 naixements a 8.
Pel que fa als exemplars que es donen per morts o desapareguts, la xifra és de 10 o 5 més que l'any anterior. Tot això ha fet que durant el 2025 el nombre total d'ossos identificats al Pirineu, 108, sigui pràcticament calcat al de l'any anterior, quan se'n van detectar 107. Sofia Cabanes, Catalunya Ràdio, Viella.
Vic ha donat el tret de sortir d'aquest matí al mercat del RAM amb el tradicional enlaigrament de globus aerostàtics arribats d'arreu del món. El mercat, que s'allargarà fins diumenge, manté l'essència ramadera, però aquest any, per responsabilitat sanitària, no tindrà ni porcs ni vaques. Vic natiu d'ell.
Bon dia. Tot i que la normativa permetria tenir bestial, l'organització i el sector han consensuat que amb el context sanitari actual, pesta porcina africana i dermatosi nutular era millor evitar riscos. En lloc d'això, s'oferiran tastos de carn de races catalanes i es faran activitats per explicar el funcionament de les granges i les mesures de bioseguretat que s'hi apliquen. Bet Piella, presidenta de Fires i Mercats.
Sap greu que no hi puguin ser, però de veritat nosaltres hem optat per buscar aquesta nova oportunitat, que hi sigui present igualment el remader, això els ho hem d'agrair moltíssim, i que puguin ensenyar com treballen i quin producte tan excel·lent arriba al consumidor gràcies a la seva feina.
Esports, Marcos García. El Barça deixa pràcticament enllestit l'accés a les semifinals de la Champions femenina. Ahir a l'anada dels quarts, Real Madrid 2, Barça 6. La tornada dijous de la propera setmana al Camp Nou. La quarta etapa de la volta ciclista a Catalunya que es disputa avui. S'escurça 20 quilòmetres, acabarà a Camprodon. Els ciclistes surten al migdia de Mataró i no faran l'ascens a Vallter per la previsió d'avantades fortes. Dóriam Godón defensa la primera posició d'aquesta volta.
Anambola, el Barça acaba d'uniciar un acord per fitxar el central islandès Janos Smarason des d'aquest estiu i fins al 2029. L'internacional islandès de 31 anys, Smarason, s'incorporarà procedent del pic Zeged. Amb Atarpolo avui comença Atenes, la final avui de la Conference Cup femenina, la tercera competició europea.
El Sant Feliu debut a tres quarts de 12 contra el Cosenza italià i demà jugarà contra el Xània grec i el Mados de Croàcia. I a la Champions d'Hockey Patins, duels destacats per als equips catalans avui. Tricino Barça, tres quarts de 9 del vespre. I re, us porto a les 9. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales-Vilanova. El ple municipal de Sant Just es celebrarà avui, 26 de març, a les 7 de la tarda, amb una sessió ordinària que es podrà seguir presencialment o en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament. Prèviament, a les 6 de la tarda, tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes de la ciutadania, que es podran formular també per correu electrònic dins del termini establert.
Entre els punts principals de l'ordre del dia destaca l'aprovació inicial del preu públic de l'Escola Bressol Municipal, així com la revisió de preus del Complex Esportiu Municipal de Bonaigua i el cànon de la residència i centre de dia Vitàlia Sant Jús, tots corresponents a l'any 2026.
La sessió inclou també el debat de tres mocions presentades pels grups municipals. Una moció conjunta en defensa de la pau impulsada per Sant Just en Comú, PSC i Esquerra, una proposta de la CUP sobre els fets de les festes de tardor i una moció de Junts sobre la regulació dels vehicles de mobilitat personal.
El ple tancarà amb el torn de precs i preguntes del regidorat i es pot consultar l'ordre del dia complet a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I pel que fa a salut, l'Ajuntament ha informat la ciutadania de les mesures de prevenció davant la detecció d'un cas d'influença aviària d'alta patogenicitat.
en una oca salvatge localitzada a l'àrea de Barcelona. En aquest context, es demana a les persones amb aus de corral no registrades que regularitzin la seva situació com a explotació d'autoconsum i que adoptin mesures de vius seguretat per evitar el contacte amb aus salvatges, amb l'objectiu de reduir el risc de transmissió de la malaltia.
El consistori recorda que en cas de detectar aus mortes o amb signes de malaltia no s'ha de tocar ni manipular ni tampoc traslladar-les. I cal avisar immediatament les autoritats competents com el cos d'agents rurals o el telèfon d'emergències 112. També es demana facilitar la localització exacta i evitar que persones o animals s'hi acostin, especialment si es detecten diversos exemples morts en una mateixa zona. L'Ajuntament destaca que la col·laboració ciutadana és clau per la detecció precoç i la prevenció de la propagació de la malaltia.
I pel que fa a Medi Ambient, la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, representada a Sant Just per Alnus, ha fet públic un comunicat en què critica les mesures adoptades del Govern de la Generalitat al Parc Natural de la Serra de Collserola per combatre la pesta porcina africana, que, segons les entitats, són desproporcionades i tenen impactes negatius sobre la biodiversitat i la gestió del parc.
El comunicat alerta que el tancament del parc i la proposta d'eliminació massiva de sanglars constitueixen una resposta excessiva i incoherent, tenint en compte que la malaltia només afecta aquesta espècie i no la salut pública. Les entitats assenyalen que aquestes mesures poden generar efectes ecològics contraproduents, com l'alteració de l'estructura social dels animals i dificultar la detecció de focus d'infecció, ja que la reducció de presència ciutadana pot limitar els avisos sobre animals malalts.
A més, denuncien que les restriccions paralitzen la recerca científica, aturen treballs de gestió ambiental i afecten principalment les activitats de lliure i voluntariat, mentre altres usos del parc continuen actius. També critiquen que es criminalitza la fauna salvatge i es posa en risc el valor ecològic i social de Colcerola, un espai natural clau per l'àrea metropolitana. Les entitats reclamen una gestió basada en criteris científics, amb mesures proporcionades i orientades a la convivència amb la biodiversitat, en lloc d'estratègies que consideren precipitades.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butlletri horari de les 12. Fins ara. Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers
Ladrón de paz, campo de minas para mi sensibilidad. Playboy, un campeón, gasta el dinero que tiene y también el que no.
Tienes el podio de la gran desilusión.
Fins demà!
No sabe lo que es cotizar. Él es el centro del mundo y ya después todo de más quedará. Por fin vas a terapia, vas a ser psicólogo, taño, psiquiatra. Pero ¿de qué te sirves si siempre mientes más que hablas te hará?
Fins demà!
Bueno, es que, claro, no referirse a él como icono sería para él una narrativa reduccionista, ¿me entiendes? Nunca le prestes nada, no lo devolverá, salva la perdida de su especialidad, la lealtad y la fidelidad.
Es un idioma que nunca entenderá. Su masterpiece, su colección de bras, si le pides ayuda.
La decepción local romple corazones nacional, un terrorista emocional, el mayor desastre mundial. Es una perla, nadie se fía, es una perla, una de mucho cuidado.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa un toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu asset. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Provem-ho en català.
Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Hola, soc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Sàdio 2B, FMA 98.1.
I encetem aquesta segona hora del programa amb l'entrevista del dia. Avui parlem amb Imma Boronat. Ho farem en clau del primer concurs de pintura Artaneu oberta a participants a partir de 12 anys. Les obres es poden presentar fins al 15 de maig i les seleccionades s'exposaran a la sala Piquet durant la festa major de l'Ateneu.
L'Artaneu, l'associació, en aquest cas secció de l'Artaneu de Sant Just d'Esvern, organitza aquest primer concurs de pintura i en volem parlar de forma més extensa amb una de les seves integrants, a Mimma Brunat. Mimma, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, què tal? Benvinguda al programa de nou, ja veterana d'aquesta casa, perquè en algunes ocasions també has col·laborat amb nosaltres. Senzillament, començar una mica, explica als oients en què consisteix aquest primer concurs d'art i d'on ha sortit aquesta idea.
Doncs mira, aquest concurs ha sortit de la secció d'artistes que tenim aquí a l'Ataneu de Sant Lluís, que diu Artaneu, suposo que ja ho coneixeu. És una secció, doncs, formem part 5 artistes, estic jo immabronat com a cap de secció, després està la Pilar Montserrat, també està el Joan Roca...
també l'assumpte i el Josep Maria i doncs, bé, fem reunions atalentats, pintem al nostre espai i se'ns va acudir una reunió, una idea de poder fer un concurs de pintura perquè no només utilitzava com si haguessin l'espai d'Artaneu per crear i fer les nostres exposicions, sinó també que fos un punt com de trobada per cridar altres artistes. Llavors, bé, vam plantejar la idea de fer un concurs o el primer concurs d'Artaneu
I vam pensar, ostres, per què no ampliem el que serien les categories a la part també una mica infantil, no?, a partir d'11 anys i després l'adulta, i així tenim com dues categories, no?, i fem que la gent jove i els nens també es puguin apropar, doncs, aquí a la Taneu. I sí, sí, vam fer les bases que estan publicades a la pàgina web de la Taneu,
Si em poseu directament al Google primer concurs de pintura, Artaneu, apareix tot. Aleshores, doncs, sí, està superbé perquè hi ha tres premis per categoria econòmics i el tercer premi de cada categoria són premis d'entrades per veure espectacles aquí a l'Ateneu. I els premis econòmics estan molt bé perquè van des dels 100 euros a la categoria d'adults i la categoria a partir de 12 fins a 18 de 50 euros. I després tenim, doncs,
el segon premi també, després totes les obres s'exposaran aquí el dia de la inauguració de la Festa Major, aquí a l'Ateneu, i després estarà exposat durant un temps aquí a la sala, a la sala Piquet, i després es dona un certificat, i tot això incentiva la creativitat, fa que augmenti el coneixement d'altres artistes dins de Sant Just i fora de Sant Just, que està govern a tothom,
I de moment ja tinc alumnes de l'institut que m'han preguntat pel concurs, que això és molt interessant. Ah, molt bé. Sí, sí. Sí, estic molt content. Clar, perquè tu, Imma, a més a més de ser cap d'Artaneu, també ets docent de l'Institut Sant Just i en aquest cas estàs impartint classes de comunicació audiovisual, entre altres, i, evidentment, també algunes relacionades amb temes artístics i de dibuix. Sí, la primera és...
Ens interessaria també ser una mica la idea que tenen els estudiants d'un institut d'aquest tipus d'iniciatives, és a dir, què en pensen o com veus que estan implicats en el món de l'art, els joves d'avui dia?
Jo dono classes de primer d'ESO, segon d'ESO i primer de batxillerat, cultura audiovisual. Què passa? Els alumnes de primer d'ESO encara és una franja que tenen molta imaginació, encara potser no han fet prou ús del mòbil per haver de buscar sempre en fora. Són alumnes que encara estan tendres a nivell de creativitat. Llavors, de seguida, com que a classe treballem molt el tema del retrat, el dibuix, ens parlo molt de la part important aquesta de creativitat,
doncs de seguida s'han interessat, vull dir, han dit ostres, m'agradaria, com ho fa i què és una tela, com es fa un quadre, clar, tot això veus que reaccionen a estímuls de concurs artístic i que surten una miqueta, no?, doncs de les tecnologies, de tot fer-ho només digital i comencen a pensar com representar, no?, a pintura, què és una tela, o sigui, tenen molt d'interès a nivell de tècnica i tot i després també els motiva molt els premis i els que són una miqueta més grans
També veus un interès i també, clar, jo tinc alumnes, sobretot ja més els de batxillerat, que estan molt enganxats, no tots, però molt enganxats al mòbil, i sí que passen hores i hores fent més activitats, tot això de pantalla. Clar, el fet que tinc una proposta de fer una activitat fora del que seria una pantalla, també ens motiva, perquè és una manera d'ajudar els joves a evolucionar, a crear i a motivar-los.
Estan molt interessats. Tornant a aquest primer concurs de pintura d'art a neu, el concurs estableix dues categories, com ens explicava Imma Brunat, menors i majors d'edat, i admet una obra per participant amb temàtica i tècniques lliures.
Com s'ha de presentar l'obra, Imma, a l'hora de presentar-la en concurs? Com ho hem de fer? Explica'ns una mica aquestes bases que ens relataves, que la gent les pot trobar ràpidament al Google, però més que res, perquè la gent es faci una mica la idea, com hem de presentar les nostres candidatures? Mira, la part important, doncs fer una obra sobre tela, si pot ser...
o podria ser pintura també sobre fusta, però clar, que no pesi gaire, que sigui d'un tamany màxim de dos metres per un metre. Això seria el màxim. I després, a partir d'aquí, anar reduint el format fins al que a un li vagi bé, pot ser 40x40, 50x60, el que vulgui. Després, aquesta obra s'ha de pintar amb diferents tècniques, com tu havies dit,
que pot ser tan acrílic, oli, tècnica mixta, el que vulguis. I sobretot, no signar-la. No signar-la perquè, com que és un concurs, els membres del lliurat som els mateixos membres d'Artaneu, que donarem els premis, doncs no volem tenir una miqueta saber de qui és l'obra, sinó que sigui anònima i així ser més objectius. Després, aquesta obra, un cop pintada, sense signar, s'ha d'omplir una fitxa dintre de la web de l'Ateneu,
on es posarà la tècnica utilitzada, les mides, el nom del participant, i quan s'entregui, que s'ha de portar aquí físicament a la Secretaria Taneu, s'ha d'entregar el quadre amb dos foradets fets darrere per penjar o un, i després un sobre on allà vagi la informació del participant. I el sobre que vagi signat amb un pseudònim, també s'ha de posar un pseudònim.
Llavors es convocarà el dia d'inauguració de la festa major a tothom que vingui i ells donaran els premis. Molt bé. Sí, prògicament és això. És aquesta candidatura física, no? És a dir, hem de portar la peça de l'obra en qüestió, portar-la a la Taneu. Han de ser peces inèdites, entenc?
Sí, exacte, sí, molt important, s'ho volia dir, ha de ser inèdit, tu pots inspirar en qualsevol cosa, evidentment, pots buscar imatges, igual que ens inspireu en models, paisatge, pot ser una pintura tan abstracta, configurativa, però sí que és veritat que ha d'estar generada per un mateix, que si busques ja coses fetes i les còpies, doncs ja quedes descalificat, ha de ser una cosa inèdita,
Tot i que t'inspiris en diferents fonts. Això cadascú, cada artista, el que vegi. Doncs aquest primer concurs d'art que organitza Art Aneu és per donar visibilitat al talent artístic del nostre municipi. Un concurs que en aquest cas podem trobar a categoria de majors d'edat amb premis de 100 euros pel primer premi, de 50 per al segon i un val per espectacles de l'Ateneu per les dues...
per a dues persones com a tercer premi. I en aquest cas, en categoria de menors d'edat, els guardons són de 50 euros pel primer premi, de 35 pel segon i un val per a un espectacle per a dues persones per tercer premi. Tots acompanyats d'un certificat de guanyador i en aquest cas les obres seleccionades, com bé ens explicava la Imma, formaran part d'aquesta exposició a la sala Piquet de l'Ateneu.
Com ha rebut l'Ateneu aquesta iniciativa, aquesta proposta? Perquè també entenem que és en el marc d'aquesta festa major de l'Ateneu, que es celebra els vols de finals de maig, i ens agradaria saber una mica també com ha acollit la Casa de la Cultura de Sant Just, l'Ateneu, Sant Justenc, com ha acollit aquesta iniciativa. La veritat és que molt bé, els hi va haver molt la idea. A més, clar, justament també hi ha un concurs de microrelats,
que organitza també una altra secció d'aquí a Taneu i va dir està molt bé perquè amplies la part del concurs no només a nivell d'escriptura sinó també a nivell artístic i ens va encantar la idea i el fet també que sigui com un pont de connexió entre el que és Artaneu i els artistes que puguem convocar inclús famílies que puguin conèixer l'Ateneu és genial i sobretot per la categoria tinc més de nens que
Jo crec que ara també ho està superbé i és un espai molt, molt maco per atacar a la joventut, nens i joventut, no? Que això al final, doncs, el que ens interessa, doncs, cridar perquè puguin gaudir de l'art i culturitzar-se, saps? És que és molt maco, l'any. Sí, sí, jo crec que els hi ha encantat, els hi ha encantat, la veritat. Sí, sí.
Com va? Jo crec que anirà molt bé. De moment esteu rebent ja les obres o com està anant la cosa? No, encara... El termini ja és obert per això? Sí, sí, és obert. Fins el 15 de maig. Suposo que la gent està pintant ara. La gent és més tímida. Sí, m'han preguntat molt fins quin dia, com ho fem. Jo sé gent que m'ha dit que participarà, que vol participar...
El que passa és que encara estan produint... Normalment s'entreguen molt els darrers dies, a les obres, sí. Clar, vas una mica al límit, també. La convocatòria d'aquest concurs va ser a vols de principis de mes de març, per tant, entenem que ara que estem ja a les acaballes de mes hi ha gent que ja ha rebut aquesta informació, que està pendent d'inspiració, perquè sabem, Imma, que la inspiració a vegades no ve al moment, no?,
Ah, no. Però s'ha de treballar, perquè com deia Picasso, que la inspiració me pille treballant, no? Sí, sí, sí.
i a vegades es presentar les idees perquè si dius jo vull fer un quadre o vull pintar sobre no sé quin tema, què respira l'aire vull fer abstracte, figuratiu em deixo un arcle evidentment és el que tu dius no és vaig a fer jo aquests macarrons ràpids has d'estar superconnectat i que surti a dins i sobretot disfrutar jo la gent que vulgui participar en aquest concurs sobretot demano que gaudeixi mentre pinti si tu gaudeixes, guanyis o no ja has donat el millor de tu i per tant
faràs compartir una cosa maca. Perquè hi haurà exposats els premis, però també exposarem algun quadre més, si en tenim. Queda una exposició bonica. I sobretot sentir i gaudir. Ja està, simplement això.
Doncs avui hem parlat en aquesta entrevista del dia del primer concurs de pintura Artaneu oberta a participants a partir de 12 anys, obres que es podran presentar fins al 15 de maig i seran seleccionades, en aquest cas tres per categoria, que seran les exposades a la sala Piquet de l'Ateneu durant la Festa Major i que, per tant, seran les premiades amb els premis primer, segon i tercer premi en cada categoria adult i infantil. Ima Brunat, moltes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies per atendre's, per la iniciativa, i esperem, al llarg d'aquesta festa major de l'Ateneu, passar-nos per la sala Piquet i gaudir de les obres d'aquest primer concurs. Doncs moltes gràcies, esperem. Moltes gràcies. I vinga, a pintar, a tope. I tant que sí. Bona setmana. Igual, bé, Ignacio. Adeu, adeu. Breu pausa musical. Tornem de seguida.
Don't I like your love?
Fins demà!
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Botellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent. No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern.
012. La Generalitat al teu costat.
Si com a dona vols saber quins recursos tens al teu abast, a les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones trobaràs l'atenció que necessites. Et podem orientar sobre salut, ajuda afectiva o sexual o assessorar sobre qüestions específiques per a dones i infants. Separacions, règim de visites, pensió i custòdia dels fills, abusos o situacions de violència masclista. Per tots aquests casos trobaràs un servei gratuït d'atenció psicològica i assessorament jurídic. Entra a Gencat.cat barra Atenció a les Dones.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir.
Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza al 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes. A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Gualdem Torreblanc. Descobreix-los i dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
I vinga, marxem a parlar de noves tendències, marxem a parlar de màrqueting digital i de xarxes socials amb la Vanessa Montserrat. Vanessa, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Benvinguda al programa. Molt bé, aquí, un dijous més. Contents de tenir-te avui dijous i res, explica'ns una mica. Avui parlem d'actualitzacions, de noves tendències relacionades amb les xarxes socials.
Les últimes novetats. Hem d'estar el dia de què està passant aquí. Sí, sí, sí. Perquè implementen sense parar, eh? És fort, eh? Bueno, al final la tecnologia ja sabem que va increixendo. Totalment, totalment. I avui parlem de novetats que hi ha a Facebook, que ja veurem una coseta de Facebook...
YouTube i Pinterest també, que Pinterest sembla que està una mica allà en el vídeo també, però no. Sí, jo t'anava a dir el mateix de Facebook, però Pinterest és veritat que estan a la corda fluixa les dues.
Totes ens deixen una idea molt clara i és que les xarxes cada cop volen més contingut original, volen estar a l'última, volen també que comuniqui una credibilitat i també és important que hi hagi una connexió, ja veurem, entre els creadors, les marques i la comunitat d'aquests creadors. Així que avui no farem només un resum,
sinó que també explicarem i entendrem per què o què vol dir tot això per una empresa i per una marca personal. Perfecte. Doncs comencem. Com ho poden aprofitar? Comencem amb la primera i comencem per Meta i comencem per Facebook, que potser dius... Facebook, en sèrie? Ara, t'haig de dir una cosa. Sense Facebook...
Res de res hagués existit. Potser d'una altra manera, però Facebook d'alguna manera és la plataforma per excel·lència, perquè és d'on neix tot. Hem de recordar, no? Mark Zuckerberg era en una universitat, estava tancat allà programant, programant en una habitació, de cop i volta se li ha cot la idea de fer un sistema digital, una plataforma en la que els joves, els adolescents de la universitat es poguessin comunicar, quedar, relacionar.
Això de cop i volta es va engrandar, engrandir en moltes universitats, no només en la seva sinó en la gran majoria de universitats americanes i d'aquí ja va passar el que coneixem com a Facebook. Més o menys és així la història. Sí, sí, més o menys és així. Llavors, clar, és que és molt heavy. És que és molt heavy, eh? I estem parlant d'inici dels 2000, 2008, 2009, però all, eh? Vull dir, heavy, molt heavy. Sí, heavy, heavy.
Doncs mira, el dia 18 de març Facebook va presentar el Creator Fast Track, que és un programa pensat perquè creadors que ja tenen comunitat en altres plataformes puguin créixer més ràpid dins de Facebook.
Aquest programa ofereix més visibilitat per Reels, suport per monetitzar i, a més a més, incentius econòmics durant els primers mesos. Aquí Meta també explica que durant el 2025 va pagar gairebé, atenció, 3.000 milions de dòlars.
a creadors de continguts i un 35% més que l'any anterior. I això, dit d'una manera més clara, que ens està dient que Facebook vol tornar a ser atractiu pels creadors. I quan una plataforma vol atraure creadors, doncs normalment també obre oportunitats de visibilitat per contingut ben fet. Això què vol dir? Doncs que no deixem anar l'oblit a Facebook...
Això és important perquè les empreses, moltes encara tenen Facebook com aquella xarxa que simplement repliquen el contingut d'Instagram a Facebook, doncs potser ha arribat el moment de tornar-la a mirar amb uns altres ulls, perquè si Facebook està reforçant el vídeo curt, el contingut útil i la creació original, doncs una empresa pot aprofitar-la també molt bé per això, per donar-se a conèixer.
I deies això, aquest comentari que m'ha semblat molt interessant i molt oportú, que és el fet que habitualment el que es fa amb la plataforma de Facebook és enllaces la teva compte d'Instagram i quan publiques alguna cosa a Instagram, de forma automàtica, es republica a Facebook. Per què fem això? Primer, perquè ja que tenim el perfil de Facebook, no deixar-lo morir.
Però segon també perquè Facebook, al cap i a la fi, és una plataforma que ara s'ha quedat molt per la gent gran. I jo crec que això és un tema que... Entén-me, eh? Em fa la selva, gent gran. És que és veritat, els joves fem servir TikTok, fem servir Instagram... En aquest cas, Facebook, sí, el vam començar a fer servir, però ara l'hem abandonat i ha quedat desterrat a la gent de... Anava a dir 40, però jo crec que serà 50 cap en amunt, perquè els de 40 jo crec que encara...
Els de 40 al final jo crec que estan en aquella cor de fluixa. No sé què feu servir. No sé què feu servir, Teresa. No sé què feu servir. Però és allò de... Però sí, que molts encara continuem fent servir Facebook i és veritat que no com a xarxa principal, com a un principi, que sí que ho era, i estem més a...
Entre les dues, eh? Perquè depèn de quina cosa... Jo he fet servir Facebook, eh? De tant en quant. No tant com a Instagram, això és veritat. No tant com a Instagram, però sí. Hi ha gent que li ha pillat molt tard això de les xarxes socials, que va aprendre a fer servir Facebook, que no s'ha mogut d'allà. Estem parlant d'aquella generació amb 60, 60 llargs, 70... I aquí, en aquest cas, clar, és que són un públic...
que és important i que hi ha moltes marques que els interessa arribar a aquest públic. I és per això que encara es conserva el fet de publicar a Facebook, perquè en molts casos és interessant i és important que també la teva informació aparegui allà. I és per això que m'imagino que Meta en aquests instants està intentant veure què fa per crear nou contingut i per captar nous creadors.
Exactament. Per exemple, si sou una immobiliària, podeu fer vídeos breus resolent dubtes reals de propietaris. Si sou una clínica, podeu explicar coses que la gent sempre pregunta però no s'atreveix a dir, potser.
Si sou un negoci local també podeu ensenyar processos, consells, un abans i un després o respostes ràpides a preguntes habituals. No fa falta tampoc ser o fer una superproducció. El que fa falta també és tenir alguna cosa útil a dir, sobretot que aporti valor. I per les marques personals això és encara més important perquè Meta també va actualitzar recentment
les seves directrius sobre què considerar contingut original i va explicar que prioritzarà millor aquest tipus de contingut, tant el feed com els reels, reduint també la distribució del contingut poc original o que sigui reutilitzat de forma simple. A més, hi ha una cosa important aquí.
que el 2025 va eliminar més de 20 milions de comptes que suplantaven grans creadors. És heavy, eh? 20 milions de comptes. I aquí jo crec que hi ha una idea molt bona per compartir avui també, i és que ja no hi ha prou en publicar, sinó que hem de ser una mica més reconeixibles, no?
que quan algú et vegi sàpiga que aquell contingut és teu, que per la manera de parlar també et consideri important, per la teva manera d'explicar també, pel teu criteri, pel teu punt de vista també, i això és el que cada vegada pesa més, que per tant, si sou una marca personal, la pregunta no és només què publico avui, sinó què faig jo que soni a mi i no a una còpia més del que tothom fa, per exemple, no?
Mhm.
I això connecta també amb una altra novetat important de Meta aquesta mateixa setmana, i és que la companyia ha anunciat noves eines a Facebook, a Messenger i a WhatsApp per protegir millor els usuaris davant de les estafes i desfraus, que això comentàvem una miqueta la setmana passada. I és que segons Meta, durant el 2025 vam eliminar més de 159 milions d'anuncis fraudulents.
159 milions d'anuncis estem parlant de molts anuncis fraudulents i va desactivar també 10,9 milions de comptes relacionades amb xarxes d'estafa a Facebook i a Instagram
Això per a nosaltres no és que sigui una notícia tècnica, sinó que és una notícia molt pràctica, perquè vol dir que en un entorn cada vegada més ple de soroll, d'automatització i de perfils dubtosos, la confiança també té molt de valor en aquest cas. I això afecta directament tant a empreses com a marques personals.
I una empresa de transmetre claretat, confiança i, sobretot, que diguis... Bueno, me'n refio del que m'estan dient. Totalment, totalment, sí. Sobretot qui sou, què oferiu, com us poden contactar, quina és la vostra pàgina web, quina és la vostra manera de treballar... Explicaves el senyor aquells botons que ara seguien recordant. Ah, sí, la tu i salida. Exacte.
Doncs és això, una mica veure què hi ha darrere, quina és la teva motivació, què t'ha portat a fer aquella feina que estàs fent... Tot això crea una mica de... Bueno, una mica, no, bastant, jo crec, de confiança i connexió. És molt important el fet de ser el més transparents possible, en el sentit aquest d'obrir-se i de no amagar-se, de no...
que d'alguna manera la persona que rep aquest correu o que rep aquesta informació no senti que ha de fer com una espècie d'inspecció per veure, per corroborar que aquella informació és veraç, que aquella informació és correcta, que si pitjo aquell enllaç no tindré cap problema. És a dir, al final també vivim en un món que estem molt estimulats però també que estem molt alerta.
De no fer qualsevol cosa, que potser allò que ens diuen a vegades de no obriu els enllaços perquè pot ser una estafa. I al final, clar, quan reps correus o missatges o quan veus informació que no està del tot completada, doncs potser et genera alarma quan aquell missatge potser no té cap segona intenció. Però si no hi ha aquesta informació, doncs pots dubtar, no?
Exactament. Al final, la confiança és el pas prèvi a qualsevol venda. O sigui que al final és important crear aquesta confiança. També està bé que estem ben informats i que tampoc no crea una alarma, però sí que tenir tota la informació de dir, ostres, vés a compte amb això perquè pot ser una estafa, perquè hi ha molts estafadors, o sigui, és així, és una realitat. Llavors, doncs, bueno, hem d'estar alerta i sobretot informats.
Molt bé, doncs continuem. Continuem amb més novetats, perquè aquí hi ha moltes novetats. Ara entra YouTube, perquè aquí també hi ha hagut una novetat forta, i és que el dia 23 de març YouTube va presentar YouTube Creator Partnerships.
Què et sembla el meu? Paraner ships. Oh yeah. Molt bé, molt bé. És una evolució del que fins ara coneixem com a Brand Connect, que és la plataforma... Bueno, aquesta plataforma doncs integra directament a YouTube Studio pels creadors i a Google Ads i a iDisplay Video 360 per als anunciants. O sigui, aquí els creadors i anunciants tot en un, d'acord?
A més, YouTube explica que aquesta eina es pot recolzar, a més a més, en Gemini per suggerir creadors adequats a partir de milers de milions de senyals i que el seu programa de partners treballa amb més de 3 milions de creadors. Dit de manera senzilla, YouTube el que està és fent que la relació entre marques i creadors sigui cada cop més professional, que sigui més mesurable al final i que sigui més estratègica.
I això és molt interessant perquè durant anys hi ha hagut empreses que miraven el màrqueting amb creadors com una cosa una mica improvisada. I és com si tot depengués només de trobar algú amb molts seguidors i enviar-li un missatge. Què feien? Que quan feien el màrqueting amb creadors de contingut, doncs miràvem quants seguidors té aquesta persona...
Depenent del número de seguidors, doncs mirarem quina repercussió té perquè ens faci publicitat de la nostra marca, no? Llavors és el que miràvem, no? Però això ara ja no va tant així. Ara la tendència és una altra. Hi ha menys improvisació, o sigui que no improvisin tant, no?
Més afinitat real, més anàlisi, més objectiu i més resultats. Això què vol dir per una empresa? Doncs que potser no necessiteu, com us deia, el creador més famós, sinó que potser el que necessiteu és el creador que connecta millor amb el vostre públic. Aquell que té una comunitat petita o mitjana, però que estigui molt alineada amb el que tu ofereixes, amb el teu producte, doncs
Aquest és el tipus de negoci, col·laboració més aviat, que t'interessa. Si, per exemple, sou una acadèmia o una immobiliària o una marca de producte, doncs...
podeu trobar perfils que us ajudin a arribar millor al vostre públic, però no des de la publicitat freda, sinó des de la recomanació, des de la proximitat i sobretot des de la confiança. Al final és una mica això, que una altra persona expliqui què ha fet servir el teu producte i què li ha agradat. Més o menys així aniria la cosa.
I aquí per una marca personal aquesta novetat també és molt interessant perquè us recorda una cosa, que avui no només competiu per tenir visualitzacions sinó que també competiu per ser col·laborable. És a dir, que una marca us pugui mirar i pensar aquesta persona encaixa realment amb el que som o aquesta persona comunica molt bé, per exemple, no?
O aquesta persona, sobretot, té una comunitat que escolta el que li diuen, que transmet aquesta confiança. I això per una marca o per una empresa realment és el que importa. Cada vegada més veiem col·laboracions amb marques, cada vegada més veiem també com intenten, des de les grans empreses o...
o inclús les petites, buscar aquesta forma original de cridar l'atenció de la gent, de cridar l'atenció dels usuaris i usuaris de les xarxes, i això s'aconsegueix a mida també de veure, d'inspirar-se amb altres creadors i de buscar també la teva petjada personal. Perquè en molts casos, en els casos de la roba, dels complements i tot això,
veiem vídeos, trens i molt d'aquest contingut que no és principalment publicitari, sinó que el que veus és això, una persona que, per exemple, està passejant per Barcelona amb un modelet de tal botiga i allò ja, a tu ja t'incita a veure aquella persona i dir, ah, mira, que interessant, no sé què, no sé quantos, i, ah, mira, m'agrada la roba que porta, no sé què, que d'alguna...
manera, tenim aquesta publicitat que no és del tot directe, que és més aviat indirecte, subliminal, i que fa uns anys ens escandalitzàvem, quan vèiem aquest tipus de publicitat subliminal, inclús en alguns moments s'intentava no bloquejar, però sí regular. Ara, en tot cas, a les xarxes socials, allò d'alguna forma va sol, i tu acabes trobant, i aquestes col·laboracions amb els
influencers amb els creadors de contingut, aquí entraríem en un debat una mica més extens, però realment hi ha moltes marques que aprofiten aquest tirón, que aprofiten aquest ganxo i a partir d'aquí fan la seva publicitat d'una forma bastant més enginyosa, que no és la típica de pamfleto, el cartellet i ja està, sinó que tiren de recursos una mica més originals.
Exacte, i està bé aprofitar-se també d'això, perquè és un altre canal de venda, vull dir que no és que diguis, ai, és que això no està com gaire ben vist, no. I a més a més els creadors d'encontinguts o els influencers que fan aquestes col·laboracions estan obligats a posar que el que estan fent en aquell post o en aquell reel és una publicitat, és una col·laboració pagada, vull dir que al final...
també mostren aquesta transparència, no? De dir, és que m'estan pagant i realment és un anunci que estic fent publicitat. Vull dir que també és transparent en aquest sentit. Clar, perquè hi ha molts d'aquests vídeos que costa identificar que és una publicitat, perquè en molts casos, si és una compte en què es dediquen a fer bromes tot el dia i estan fent bromes, potser agafen aquesta idea de fer broma i enmig del vídeo et canvien la broma per dir...
No, no, perquè jo faig servir aquesta marca de crema. No et ratllis, no et ratllis. No, jo no em ratllo perquè faig servir no sé què. I, clar, al final és allò de marcar-ho a sota amb el comentari de publicitat o col·laboració pagada o alguna cosa d'aquest estil perquè la persona que està veient, que està visualitzant aquest vídeo, decideixi si vol seguir fent scroll, si es vol aturar i, en aquest cas, cadascú que triï de forma lliure, no? Exactament.
Bueno, i continuem amb més novetats perquè continuem amb YouTube, a més a més, i és que el 18 de març YouTube va presentar Reimagint, que és una funció nova per a shorts que permet transformar a Mia, que ja trigàvem a parlar de l'Aia,
un fotograma d'un vídeo curt existent en un nou clip de 8 segons. Aquí, què vol dir? Doncs segons YouTube, perdó, aquest nou contingut enllaça amb el short original i per donar crèdit al creador d'origen.
Això ens diu dues coses. La primera, la intel·ligència artificial, que de cop està més integrada dins de la creació de contingut, no com una cosa externa, sinó com una cosa ja dins de la pròpia plataforma. La intel·ligència artificial tenim aquí, que podríem obrir un altre debat.
Però és veritat que cada vegada està molt més integrada i en aquest cas està dintre de la pròpia plataforma. I la segona és que les plataformes cada cop valoren més el contingut que es pot reinterpretar, que es pot versionar i que es pot expandir.
I aquí hi ha una reflexió interessant per a tots, i és que abans moltes marques i molts professionals pensaven en el contingut com una peça tancada. I aquí fèiem un vídeo, el publicàvem i ja està. Ara els interessa molt més crear continguts que generin recorregut, o sigui, inspirin una resposta i que es puguin adaptar a més a més i que puguin tenir continuació.
Que deixin una idea en l'aire o que sigui una seqüència que sigui en diversos vídeos, saps? O que diguis, ai, que els deixis així, com una sèrie, al final. Sí, continuarà. Continuarà. O que et deixi amb la cosa aquella. Que costa molt de trobar sèries, almenys, no? Sèries, o en aquest cas, pors, no? Que et quedis amb la cosa aquella de continuar veient, no? Sí, sí. És difícil, eh? Això no és tan fàcil. No, no, no. És complicat, és complicat.
Doncs per una empresa això vol dir que potser no s'ha de centrar només en fer peces boniques, sinó en fer peces amb una idea prou potent perquè la gent la comparteixi, la guardi, la recordi o vulgui continuar mirant-la, no? Seguim amb Pinterest, no?
Pinterest? Què li ha passat a Pinterest? Era com el lloc, la meca d'aquells que buscaven inspiració. A mi m'encanta. I ara de cop i volta ha quedat una mica marginat, no? És una sensació personal. És que sembla, no? El 24 de març Pinterest va anunciar el Promote a Pin, que és una nova opció perquè empreses i creadors puguin promocionar contingut i arribar a més gent dins de la plataforma.
A mi aquesta notícia m'agrada especialment perquè a Pinterest moltes vegades és com dius tu, no? És com una xarxa una mica infravalorada, perquè no fa tant de soroll poder amb Instagram, però bueno. Ens queda un minutet per tancar espai. Resumim una mica aquesta novetat de Pinterest.
Res, doncs això és que al final pots promocionar contingut dins d'aquesta plataforma. Llavors és interessantíssim perquè al final pots fer servir molts recursos perquè la vulguin guardar o perquè la vulguis promocionar dintre de la mateixa plataforma, no?
i penseu també que les xarxes si la vida pot tenir, o sigui, si el contingut pot tenir una vida més útil doncs aquí Pinteres jo crec que és molt d'inspiració no s'ha mort, eh?
Jo us ho dic, no està morta i continua... És molt per la inspiració. I cada vegada, justament amb aquesta novetat que ha entrat, podeu promocionar. I tot el que us pugui promocionar, al final, té molta més visibilitat i al final podeu aconseguir més ventes, que al final és el que volem, no?
Clar que sí. Doncs ja ho sabeu, Pinterest no està mort. Vanessa Montserrat, una abraçada. Gràcies i ens escoltem en aviat. Igualment. Petita pausa. Tornem de seguida. Fins ara.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El Parlament Europeu ha validat avui l'enduriment de les lleis de migració amb el vistiplau dels centres de deportació fora de les fronteres comunitàries, com va fer Itàlia amb Albània, una mesura molt reclamada pels eurodiputats de dreta i d'extrema dreta que han aplaudit la votació. Anem cap a Brussel·les. Bruno Forte Amires, bon dia.
Hola, bona tarda. El nou reglament aprovat per l'Eurocambra accelera els processos per deportar migrants que no hagin rebut l'estatus de refugiat i imposa sancions per als que es quedin a la Unió Europea de forma irregular. També permet crear centres de deportació de migrants en tercers països que respectin, diu el text, els drets humans. Aquest reglament ha estat pactat entre l'extrema dreta i el Partit Popular Europeu, que ho han celebrat així. El voto está cerrado y es aceptado.
Amb una llarga ovació i fins i tot amb algun puny alçat. Per cert, aquest matí el Parlament Europeu també ha ratificat l'acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, afegint-hi, això sí, noves clàusules per protegir els interessos comercials europeus. Bruno Fortea, Mires, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
I més notícies, Natàlia Ramon. Més inflació i menys creixement per la Guerra a l'Orient Mitjà. Aquest és el diagnòstic que preveu l'OCDE tant per a la zona euro com per a Espanya. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic vaticina un fort augment de la inflació a l'estat espanyol, fins al 3% aquest any, 7 dècimes més del que calculava el desembre. A més, aquest organisme retalla una dècima la previsió de creixement i la deixa al 2,1%.
amb tot Espanya continua sent l'economia que més creix de la zona euro. Els preus, però, a l'eurozona també escalaran fins al 2,6%, un nivell força per sobre de l'objectiu que s'havia fixat al Banc Central Europeu. Pel que fa als Estats Units,
L'OCDE també empitjora dràsticament els pronòstics d'inflació, que situa aquest any per sobre del 4%. Això sí, en millora el creixement econòmic. De fet, considera que serà la potència que més avançarà dels països del G20. En relació a la Xina, els càlculs queden iguals.
L'última setmana s'han abatut gairebé 400 senglars en una àrea de 20 quilòmetres al voltant d'on va aparèixer el primer focus de pesta porcina africana. De tota manera, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació no sap quants senglars queden ara mateix al parc de Collserola. Anem cap allà, David Àngela. Bon dia.
Aquestes dades els ha facilitat aquest matí el conseller Òscar Ordeig, que també ha advertit que estan investigant com un delicte la manipulació de tanques i trampes. Demanem col·laboració ciutadana i advertim que aquell que manipuli qualsevol element, doncs, evidentment, a part d'advertir que està posant en risc tota l'operació, a més a més, doncs, evidentment, està incorrent en un delicte.
Ordeig també ha demanat paciència i comprensió als veïns de Collserola que estan patint les restriccions i les prohibicions derivades de la pesta porcent africana. David Àngela, Catalunya Ràdio Collserola. I dels sanglars als conills, perquè el Departament d'Agricultura assegura que s'ha aconseguit reduir fins a un 44%.
La densitat de conills a la plana de Lleida, tot i que reconeixen que encara queda molta feina per fer per combatre una plaga que fa anys que arrasa els cultius. Avui a Tàrrega s'han presentat els nous mitjans i efectius per incrementar aquestes captures. Tàrrega, Ramon Dalmau i Estela Busoms.
Bon dia. El Departament ha concretat que en els darrers nou mesos, des que es va posar en marxa l'últim pla de control poblacional, s'han abatut 156.000 conills a la plana de Lleida, tant per personal de la Conselleria com de gent rural, pagesos i caçadors. Un pla que, segons el conseller Òscar Ordeig, està donant resultats.
sí que també veiem, depèn de la zona, però que també veiem una baixada de densitats de determinats territoris, de determinades comarques, entre el 30 i el 40% de baixada de les densitats. Això no vol dir que no hi hagi zones que continuem tenint problemes molt i molt importants i que continuem actuant. Ordeig també ha anunciat que a abril es resoldran les prop de 200 sol·licituds d'ajudes que s'han rebut per comprar material de protecció per als cultius. Ramon Dalmau, Estela Bosoms, Catalunya Ràdio Tàrrega.
Esports, Marcos García. El Barça deixa pràcticament enllestit l'accés a les semifinals de la Champions femenina. Ahir a l'anada dels quarts, Real Madrid 2, Barça 6. La quarta etapa de la volta ciclista que es disputa avui s'escurça 20 quilòmetres. Acabarà a Camprodon i no es farà l'ascens a Vallter d'Oriangodon defensa la primera posició d'aquesta volta.
Anambola, el Barça anuncia un acord per fitxar el central islandès Janus Smarason des d'aquest estiu i fins al 2029. I amb Atarpolo en joc a Atenes, la final a 8 de la Conferència Cap Femenina, encara el primer quart de partit. Sant Feliu 0, Cosença 1. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 5 minuts a les 12 us informa Mariona Sales Vilanova. El ple municipal de Sant Just se celebrarà avui 26 de març a les 7 de la tarda amb una sessió ordinària que es podrà seguir presencialment o en directe a través del canal de YouTube de l'Ajuntament. Prèviament a les 6 tindrà lloc l'espai de pregs i preguntes de la ciutadania que es podran formular també per correu electrònic dins del termini establert.
Entre els punts principals de l'ordre del dia destaca l'aprovació inicial del preu públic de l'Escola Bressol Municipal, així com la revisió de preus del complex esportiu municipal La Bonaigua i del cànon de la residència i centre de dia vital i a Sant Jús, tots corresponents a l'any 2026.
La sessió inclou també el debat de tres mocions presentades pels grups municipals, una conjunta en defensa de la pau impulsada per Sant Just, Sant Just en Comú, PSC i Esquerra, una proposta de la CUP sobre els fets de les festes de tardor i una moció de Junts sobre la regulació dels vehicles de mobilitat personal.
El ple tancarà amb el torn de prec i preguntes del regidorat i es pot consultar a l'ordre del dia complet a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. Pel que fa a salut, l'Ajuntament ha informat la ciutadania de les mesures de prevenció davant la detecció d'un cas d'influença aviària del tapetogenicitat en una oca salvatge, localitzada a l'àrea de Barcelona, en un comunicat a més arran de les indicacions de la Generalitat de Catalunya.
En aquest context es demana a les persones amb aus de corral no registrades que regularitzin la seva situació com a explotació d'autoconsum i que adoptin mesures de bioseguretat per evitar el contacte amb aus salvatges, amb l'objectiu de reduir el risc de transmissió de la malaltia. El consistori recorda que en cas de detectar aus mortes o amb signes de malaltia, no s'han de tocar ni manipular ni tampoc traslladar-les. I cal avisar immediatament les autoritats competents com el cos d'agents rurals o el telèfon d'emergències 112.
També es demana facilitar la localització exacta i evitar que persones o animals s'hi acostin, especialment si es detecten diversos exemplars morts en una mateixa zona. L'Ajuntament destaca que la col·laboració ciutadana és clau per la detecció precoç i la prevenció de la propagació de la malaltia.
I en Medi Ambient, la Plataforma Cívica per la Defensa de Collserola, representada a Sant Just per Alnus, ha fet públic un comunicat en què critica les mesures adoptades pel govern de la Generalitat al Parc Natural de la Serra de Collserola per combatre la pesta porcina africana. Segons les entitats, són desproporcionades i tenen impactes negatius sobre la biodiversitat i la gestió del parc.
El comunicat alerta que el tancament del parc i la proposta d'eliminació massiva de sanglars constitueixen una resposta excessiva i incoherent, tenint en compte que la malaltia només afecta aquesta espècie i no la salut pública. Les entitats assenyalen que aquestes mesures poden generar efectes ecològics contraproduents, com l'alteració de l'estructura social dels animals i dificultar la detecció de focus d'infecció, ja que la reducció de presència ciutadana pot limitar els avisos sobre animals malalts.
A més, denuncien que les restriccions paralitzen la recerca científica, aturen treballs de gestió ambiental i afecten principalment les activitats de lleure i voluntariat, mentre altres usos del parc continuen actius.
També critiquen que es criminalitza la fauna salvatge i es posa en risc el valor ecològic i social de Colcerola, un espai natural clau per l'àrea metropolitana. Les entitats reclamen unes gestions basades en criteris científics amb mesures proporcionades i orientades a la convivència amb la biodiversitat en lloc d'estratègies que consideren precipitades. I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Ràdio Taspers 98.1 FM Ràdio Taspers
See that girl, watch that sea Digging the dancing queen Friday night and the lights are low Looking out for a place to go Where they play the right music Getting in the swing You come to number 3
Anybody could be that guy Night is young and the music's high With a bit of rock music Everything's fine During the movement And when you get the chance You are the dancing queen
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desverns, seguim a la Rambla, és moment de l'Espai Salut del Dia, és moment de parlar de salut amb la gent del CAP de Sant Jus. En aquest cas saludem a la Belén i en uns instants també saludarem a la Noemi. Belén, bon dia, com estàs? Hola, molt bon dia, molt bé. Benvinguda al programa de nou. Avui ens presentes de nou a la Noemi, que ve a parlar-nos d'un tema molt interessant.
Doncs sí, avui tenim amb nosaltres la Noemi, que és psicòloga general sanitària i té un màster en teràpies contextuals. Ho he dit bé? Sí. I és la nostra Rebecca, que és un nom així una mica raro, però que cada cop jo crec que ja va sonar més que és referent de benestar emocional i comunitari, però perquè la gent no es liï, doncs és psicòloga, és la psicòloga del cap.
Tinc olor comunitària. Exacte, doncs, Noemí, benvinguda al programa de nou. Bon dia. I res, doncs, avui parlarem d'un tema que a mi m'ha semblat francament interessant, que és el tema de la felicitat i els mites sobre aquesta, no? Perquè en molts casos m'imagino que et deuen venir pacients que et diuen, no, és que jo vull ser feliç, o ara mateix estic passant per un moment de depressió, o estic en un moment en què no em veig bé, no em sento bé...
I vull arribar a ser feliç i a viure la vida en plenitud i en felicitat. Clar, m'imagino que no hi ha un mapa per aconseguir això. És allò de dir Google Maps, arribar a la plaça tal o arribar al poble tal, és molt fàcil, però un Google Maps per arribar a la felicitat, això ja és otro cantar.
diria que impossible, no? O sigui, a dia d'avui. I no només, una cosa que has dit, no, Dani, no només els pacients, sinó jo penso que tothom a la nostra vida, al voltant tenim persones que persegueixen aquest, o jo mateixa, o qui sigui, l'objectiu de ser feliç.
i que molts cops també molta responsabilitat d'aquesta felicitat venen de les xarxes, perquè de vegades les xarxes socials et bombardegen constantment amb aquest ideal de felicitat, el que has de tenir i el que no has de tenir per ser feliç, i sembla que allà tothom té una vida perfecta i ningú plora, ningú té res que sigui desagradable, és com tot perfecte i feliç.
Sí, sí, totalment. Jo crec que aquí és també on hi ha una mica el safreig, el marro, és a dir, quan aquests influencers, aquests creadors de contingut tenen problemes, tenen piques entre ells, és quan els seguidors, diguéssim, d'alguna manera o d'una altra, és quan entren a ficar cullerada, quan s'interessen, a vegades també generen aquests conflictes per generar més engagement, per generar més seguidors, vull dir que al final també tot això és una estructura molt delicada
i que a vegades penso que ens ho hauríem de fer mirar i que a nivell psicològic veurem si no paguem una mica els plats trencats d'aquí uns anys. Perquè, clar, realment el que fem a les xarxes socials és molt perillós. A vegades aquesta façana de tot va bé, tot va bé, però després al final acaba passant alguna cosa perquè realment tots tenim les nostres dificultats, el nostre dia a dia, la nostra motxilla...
I jo crec que és bo i és important ser naturals, ser transparents. Jo a vegades inclús demano disculpes als oients, perquè jo soc una persona molt transparent. És a dir, jo estic aquí fent un programa on evidentment que tinc una formalitat, evidentment que tinc...
Aquí, doncs, una forma de fer, perquè al final la ràdio és com la meva vida, m'encanta, la faig des de fa molts anys i sé com vaig de comportar, però a vegades trenco una mica aquesta quarta paret i dic i explico als oients perquè crec que hem de ser naturals i la gent ha de saber que des de casa, doncs, a vegades el directe té les seves dificultats, el seu neguit, la seva pressió i que aquesta naturalitat a vegades ha sigut mal vista i inclús també en el nostre dia a dia, no?,
Aquesta naturalitat, aquest fet d'aquesta gran pregunta que ens fem cada dia, no? Com estàs? I el més fotut és la pregunta, no? La resposta a aquesta pregunta. Sí, això que dius té molt de sentit perquè al final molts cops el teu àmbit professional, tu aquí perquè ets periodista, estàs a la ràdio, no? Està com mal vist quan traiem com les dificultats, limitacions, no? A la vista tu dius, no? És com...
jo tinc una forma de fer però trenco aquesta quarta paret i de vegades esmento coses que han passat o el que sigui i al final com que de vegades hi haurà gent que ho rebrà malament com si fossis menys professional per dir coses que són realitats i jo penso que qui no ha tingut mai un mal dia, qui no ha tingut mai
una expectativa d'una cosa que no ha sortit, que penso que és superimportant que ho facis i jo t'animo que ho segueixis fent, sobretot perquè també els oients siguin conscients que tot no és, com es diu en català, no és sobretot el que reluce, sinó que també hi ha coses darrere.
Bé, perquè moltes vegades aquest tipus de feines és... Hi ha molta façana, no? Però jo crec que cada vegada més estem veient professionals del sector que trenquen una mica aquesta màscara, no? Ho veiem fa uns mesos amb en Treu Benafuente, que va agafar la baixa per depressió, estava en una situació en la que ja no podia sostenir més, de feina, de pressió laboral, etcètera, etcètera, i al final va dir, doncs jo ara faig un descans. I ell podria haver dit...
em prenc un descans o em prenc uns dies o agafo la baixa per una altra cosa. Ell podria haver dit el que volgués, no? I va agafar i va dir, em prenc una baixa perquè el metge m'ha dit que necessito parar perquè a nivell mental estic col·lapsat, no? I això jo crec que és molt important que ho fem, que diguem les coses, que la gent es senti que realment tots i totes hem passat per episodis en els que potser no hem estat al 100% d'energia, no?
I evidentment que la búsqueda de la felicitat és una cosa que tots hem buscat, siguin llibres d'autoajuda, siguin psicòlegs, i per desgràcia ara cada cop més en intel·ligència artificial. No sé si t'has trobat amb algun pacient que et diu, no, és que jo li he preguntat a Txag-GPT i tu et deus mossegar les ungles, no en aquest moment?
Sí, sí, de fet, em va passar fa unes setmanes que em deien, sí, és que li he preguntat al GPT com fer, que em diguis aquesta situació, com tal, i jo penso, sí, o sigui, la IA, la intel·ligència artificial, ens serveix per moltes coses, però també hem de ser responsables, no?, què li estàs demanant a aquesta IA, no?, i de fet, a aquesta pacient li vaig dir, ostres,
bé que intentis cercar informació i ajuda, però, ostres, en comptes de, potser, prendre la missa de pa a pa, pregunta a professionals, i de fet aquesta pacienta, concretament, em deia, mira, m'ha dit això a jo altre, i em preguntava com ho veia jo, i li vaig dir, mira, doncs, potser no em sembla bé o malament, coses que t'ha dit, però, ostres, fiquem el focus, per no entrar en la situació, però...
en això o allò altre, però sí que és veritat que cada dia més s'accent pels carrers o al meu entorn. XaGPT és mi psicòlogo. Sí, sí, sí. Anem amb compte perquè XaGPT sempre ens dirà allò que volem sentir o que volem llegir. Exactament.
Llavors, si li preguntem per alguna cosa que per nosaltres és vital i important, ell intentarà remar una mica a favor del teu argument, remar una mica a favor del que tu vols escoltar o llegir. Per tant, siguem conscients. Un psicòleg serà una mica més imparcial i en aquest aspecte et dirà el que necessites saber per millorar o per estar millor.
És que de vegades hi ha el concepte aquest de la zona de confort, no? O sigui, el xarge petel que bàsicament et dirà és que estiguis en aquesta zona, no? Una zona que potser no estàs bé, no estàs psicològicament, no? Tens emocions que de vegades són desagrades i tal, però que no surts d'allà perquè és el que coneixes, no? Molts cops la feina dels psicòlegs és dir, no? O sigui, d'una forma objectiva, evidentment, però...
dir coses que de vegades són incòmodes perquè de vegades fer canvis o arribar a un punt de creixement personal passa per coses que no ens agraden o arribar a veritats o a llocs nostres
dels nostres records o de la nostra personalitat que no ens agraden, però això no és que m'hagi de fer menys feliç, al contrari. Si jo només visc en una realitat, segur que la realitat que conec serà l'única i el CGPT m'ho reforça i potser per sortir d'una situació o millorar el meu creixement personal he de passar per moments incòmodes, de por, d'inseguretat, d'incertidumbre, d'incertesa...
animo a que la gent, si té dubtes, abans de preguntar al xat GPT, primer que li pregunti a un amic, aviam què li diria a l'amic, i després, òbviament, no? És més fiable. O a la mare o al pare, de vegades, no? És el que ha dit ell, que el xat GPT al final et dirà el que tu vols escoltar. Llavors, hi ha gent que a sobre es passa moltes hores parlant amb el xat GPT, i llavors arriba un punt que et perds aquest punt de vista, no?, que és el que és realment la realitat, perquè un psicòleg probablement et dirà coses que potser no vols sentir. Bueno, quantes vegades... Et fan falta que et diguin aquestes coses. Quantes vegades...
Moltes vegades, a mi, de dient tal, i et fiquen una cara que dius, ui, això no agrada, però clar, és que... De vegades, sense desvirtuar la part de psicòleg i tal, però de vegades li dius una mica una veritat i, ui, això no m'agrada, això una ia no t'ho dirà mai, segurament, perquè vol que tu segueixis allà en aquest engagement que has dit tu, com enganxat, o sigui que s'ha de tenir, hem de ser curosos.
Totalment. I tornant una mica al tema de la felicitat, a mi m'agradaria també recalcar, per mi el més complicat, i això ja ho dic també com una vivència personal, crec que a vegades és trobar aquella estabilitat.
Tu estàs en un moment de la teva vida en què pots sentir que estàs bé, que tens tot per ser feliç, però et quedes enganxat o a vegades la teva ment et juga la mala passada de quedar-te enclat amb alguna cosa o que d'alguna manera ens autovicotegem per no arribar mai a aquella tranquil·litat o aquella felicitat.
I això és per mi el més limitant, el fet de dir, ostres, però si miro al meu voltant i tinc una feina brutal, tinc uns amics de conya, tinc un entorn social genial, he pogut anar fent aquelles coses que jo volia fer, però sembla que d'alguna manera em boicoteixi per justificar-me, per dir, no, és que no...
I a vegades ens quedem en aquelles petites coses i la meva pregunta aquí seria com ho podem fer per no quedar-nos englats en aquestes petiteses que realment després, quan les diem a vegades en veu alta, ens quedem avergonyits, pensant en sèrio he dedicat el meu esforç, la meva energia a gobiar-me per aquesta tonteria quan en realitat no tenia cap importància.
Jo et diria que primer de tot hem de validar que aquestes coses passin, no? És a dir, sempre hi haurà preocupacions, sempre hi haurà coses que sento que potser no estan del tot bé, no? Però també hem de plantejar-nos quines són aquestes coses, perquè de vegades també ens plantegem objectius que no són realistes o que donem per fet que com que tinc tot el que, entre cometes, altres persones veurien que és una vida confortable o el que sigui,
ja he de ser feliç o he de sentir el que sentiré una altra persona en la meva situació quan no necessàriament ha de ser així. Pel que fa a aquestes petites, no obsessions, però com preocupacions que tenim, hem quedat-nos anclats en coses, jo et diria primer veure d'on ve això, o sigui, què m'està dient, què és el que me'n preocupa, perquè potser darrere d'això hi ha una altra cosa, potser tens una feina que...
estàs bé, tens un bon sou, tens amics, no sé què, però et preocupa, jo què sé, una cosa en concret i dius, ostres, potser aquesta cosa no està coberta per altres parts de la meva vida i he de fer un canvi, jo què sé, m'invento, jo soc psicòloga, estic a un lloc i tinc un bon salari, tinc no sé què, però potser la meva feina no m'agrada realment i necessito una feina que m'agradi perquè em faci sentir, jo què sé, el que sigui, no? És que els humans som tan complexos que és difícil tenir una resposta, no? Però...
Jo el que diria és que és això, validar que hi haurà preocupacions. Saber que hi hagi preocupacions no vol dir que no siguis feliç, perquè aquí haurien d'entrar en què és la felicitat per cadascú. O sigui, potser per tu, Dani, és una cosa, per la venena és una altra, i per mi és una altra, i els estàndards de la societat és una altra cosa. Llavors, i això, i veure quines són les preocupacions, saber què han d'estar, i intentar veure també les coses...
o intentar cercar aquesta felicitat en petits moments, en disfrutar i gaudir de les petites coses, dels amics, etc. Perquè al final preocupacions sempre ha d'haver-hi. Pensa que el nostre cervell està programat per buscar contínuament on està aquest fallo.
I intentar arreglar-ho, no? Perquè al final ell el que fa és per evolució dir, vinga, això o l'altre, no? I intentar seguir creixent. Però de vegades això no té sentit o ocupa més espai o més pes del que hauria a la nostra vida. Hem de procurar no anclar-nos en allò, no? Exactament. Jo diria que intentem portar una vida que gaudim, sí que canviar aquelles coses que pensi que no em fan sentir...
emocions agradables, tot i que tot no es podrà canviar, i ser conscients i realistes, que aquesta part ha d'estar-hi, perquè ser feliç no és estar sempre content, no és tenir totes les necessitats cobertes, no és que tot estigui perfecte. Tu pots ser feliç en un entorn que una altra persona diria, ostres, potser aquí tens una malaltia, tens no sé què, no sé quantos problemes de salut, però com tu afrontes l'actitud que tinguis envers aquesta situació,
canviarà com tu perceps i potser et farà sentir una cosa o una altra. No sé si m'estic explicant, no estic fotent aquí un rotllo. No, no, totalment, totalment, sí. Primerament, jo crec que una de les coses que s'ha de tenir també més present és que tots som diferents i que cadascú també afronta aquells problemes i aquelles qüestions d'una forma diferent. I per tant això és una cosa que hem de deixar... Segons el nostre context i el que hem après també, no?
com hem après també a afrontar aquelles situacions de dificultat, com hem après a pal·liar aquells moments de dolor i a partir d'aquí tot. Però aquí jo crec que entra una cosa que és que no ens hem d'obsessionar amb allò que veiem a les xarxes socials, que no ens hem d'obsessionar
amb allò que a vegades ens creiem, no?, totes aquestes coses que passen pel nostre cap, aquelles coses que ens limiten, no?, i crec que hem de ser conscients que tenim una feina molt important al darrere, que és el que comentava precisament la Noemi, de dir, ei, agafem tot això i relativitzem una mica, no?,
Fiquem-ho, com jo sempre dic, sobre la taula i mirem el mapa que tenim, el Google Maps que tu deies, fiquem tot això i mirem una mica què hi ha i quines coses són de veritat, que a mi em fan sentir una cosa o l'altra i quines són coses de, potser no tinc un cotxe caríssim o no tinc...
no em vaig cada estiu a les Maldives i no sé quantos, i això no em fa ser menys feliç, però com que ho estic veient a una pantalla, i si una persona fa, mira, viaja a les Maldives, no ho veiem, és com, potser no necessito això. Com que ens bombardeixen constantment com el que hauríem de fer, o el que s'espera de nosaltres, o el model aquest, és difícil de vegades. Però sobretot, penso que és important fer aquest mapeig i l'autocrítica.
no?, de dir, vale, quines coses són importants i quines coses són una mica com impulsades o el feedback que jo percebo, no?, de persones que a més és que m'és igual, no?, sigui la influencer tal o l'influencer altra, no?,
Jo crec que estem sobrecomunicats i sobreinformats i en alguns casos és complicat baixar una mica la pilota i dir, ei, fins aquí, no? Fins aquí aquesta estona de xarxes socials, fins aquí aquesta estona de WhatsApp, fins aquí aquesta estona...
Al final, després, quan arribem a aquests moments d'estar amb els amics, d'estar amb la parella, a vegades no tenim d'explicar-nos, no tenim d'allò perquè ja ens ho hem dit tot per xarxes, perquè ja hem compartit aquells moments, i al final amb el que ens hem de quedar és amb els moments vitals, amb aquelles experiències viscudes amb els altres. I crec que és important que posem de relleu això i que a vegades deixem de banda tot aquest sistema...
tecnològic que és meravellós, però que realment a vegades ens allunya una mica de la nostra essència. Avui també ens havíem posat el repte de parlar de la felicitat, perquè hi ha molts mites que tenim al nostre dia a dia i que també està bé que subratllem. Un d'ells, per exemple, és el de ser feliç quan aconsegueixi alguna cosa, allò que deies, allò de quan aconsegueixi una feina millor, quan tingui més diners...
que són objectius que estan lluny o que a vegades... Està clar que moltes de les coses bones que tenim a la vida arriben per sorpresa, i això també és important tenir-ho present. I sobretot és això que deies, una cosa com que la felicitat està quan...
Vindrà, vindrà, però al final no em centro mai en les coses que tinc avui, en què em connecta. Una cosa que has dit és, penso que és important fixar-se en què em connecta amb mi mateixa, què és el que em fa sentir, connectar amb els meus valors, el que em fa sentir emocions agradables i que de vegades pensar en seré feliç quan tinguin la feina, quan tinguin no sé què, quan tinguin no sé quant, però és com, i ara?
O sigui, et creus realment que la felicitat dependrà d'una feina o d'una altra? Evidentment que són coses que influencien, no? Si tu no tens una feina que estàs 8 hores al dia allà amargat perquè no t'agrada, doncs és veritat que, home, objectivament estaràs en contacte amb emocions més desagradables.
que no per tenir una feina X o Y o tenir un sou X o Y seràs més feliç, que sí que influencia, però que la felicitat no està allà ficada. Quan ho tinc i xec, ja està de la llista.
I que també per voler allò és essencial tenir en compte que és un procés de canvi que no és d'avui per demà. És que demà signaré el contracte i demà ja seré feliç. No, és buscar la feina, no quedar-te amb la primera que trobis, potser passen uns mesos...
arriben coses a la teva vida que també canvien i ajuden a empuixar tot això i de cop i volta et trobes que mires enrere i fa un any que estaves d'una manera i ara estàs d'una altra totalment diferent. Vull dir, són coses que requereixen un procés.
I jo afegiria això de la felicitat, que a vegades la tenim en el futur, però també la tenim en el passat, no?, amb allò que vam fer, amb allò que tal, i estem enclats o en el passat o en el futur, i no som conscients que el present és molt bonic i que també ens depararà moltes coses, no? Totalment.
També tenim aquells mites que van relacionats amb el tenir, amb els diners que donen la felicitat, amb el fet aquest de tenir aquella seguretat de tenir solvència econòmica, de tenir un habitatge, etcètera, etcètera.
que evidentment hi ha uns mínims i que requerim d'uns mínims perquè la vida té un cost per desgràcia cada cop més elevat i això no permet que tinguem una tranquil·litat en aquest aspecte. L'altre dia ho parlàvem amb una familiar que jo deia els diners no donen la felicitat i ella em deia no la donen però ajuden.
Està clar, però has de tenir en compte això precisament, que els diners estan per ajudar a aquesta tranquil·litat, però que no hem de buscar-los. Són com un mitjà, els diners són un mitjà per poder fer coses, tenir les teves necessitats cobertes, poder fer viatges, el que sigui, però al final hi ha...
Sí, és una part, però també hi ha coses molt més importants, no? Si la xarxa d'amistats o de red social que pugui tenir, la família, la parella o poliamor, el que sigui, cadascú sigui com vulguis dir-ho, no?
la qualitat de la teva feina, la teva salut, de vegades donem també coses perfectes que no sempre estan allà, i sí que és veritat que ajuda aquesta capacitat econòmica, perquè evidentment no és el mateix compartir pis amb cinc persones que potser poder tenir el teu propi pis, o viure sol o sola, o poder fer un viatge cada X mesos que no haver d'estar comptant a final de mes, que no tens ni per pagar el lloguer o per menjar, evidentment, però
No, tot és això, és com un camí, un mitjà, però no és l'única cosa, perquè si no tothom que té tants diners serien molt feliços i no... I no tots ho són. No. Tancaríem ja amb dos mites més, per una banda parlaríem de la felicitat, que estar sempre content és això, precisament, la felicitat és estar sempre content.
certament, doncs, això no podríem estar més desacord, no?, perquè al final també, com hem començat parlant, tu pots estar en un moment de felicitat absoluta i que encara així tinguis moments de tristesa, d'incertesa, de menjar-te el cap, perquè al final també, a vegades, doncs, som humans i som persones sensibles, som éssers sensibles i que en qualsevol moment, doncs, hi ha coses que ens poden afectar. Que tenim emocions i hi ha part i hi ha alguna... I que hem d'acceptar-ho, no? Sí, i
I també veure, i aquí et dono una mica també la volta, no pensar que perquè una persona està sempre contenta és feliç. Això que deies del Andreu Bonafonte, que potser la pantalla és A, B, C, però després la seva vida personal, què passa? També ser conscient que no que una persona somrigui o faci un paper, hagi de ser feliç.
Totalment. I tancaríem amb el mite de la felicitat depèn de la sort, que això és veritat, que hi ha algunes qüestions que afecten, hi ha factors importants i determinants, on naixem, la família que ens toca, les oportunitats que tenim o deixem de tenir, però que hi ha coses que es poden treballar també.
Exactament, sí. El que dèiem, també l'actitud que tu tinguis envers a les situacions, a la vida, també farà. I coses que també hauríem de valorar una mica, que és la sort. O sigui, si néixer en un lloc o en un altre, evidentment, no és atzar, però de vegades també no ens fixem tant en les oportunitats que han sortit, perquè no són suficientment o no són allò que esperaven. I la sort està, o no està, no sé si la gent hi creu o no, però...
De vegades també, entre cometes, la pots buscar en tu. Si tu estàs a casa sense feina i no busques feina, segur que és més difícil que vingui a una feina. Totalment. Sí, sí, és així. I ara ja, a nivell de conclusions, què t'agradaria destacar, Belén, del programa d'avui?
Ai, Belén, perdó, Noemi, no sé. Digues tu, si vols. No, no, volia dir Noemi i he canviat els noms, perdona. No passa res. Desaclaria que hem de definir què és la felicitat per cadascú, que no tothom tenim les mateixes necessitats ni els mateixos valors, llavors definir què és per cadascú, què no és per tothom igual i que és individual.
que la felicitat també està en aquests petits moments de la vida que són espontanis i coses que de vegades passem per alt, la salut, les amistats, la família, la feina, etcètera, que són importants i tenen la seva rellevància.
i sobretot que no ens fixem objectius, com a objectiu la felicitat o que les coses passaran, perquè al final les coses també hi ha una part que depenen de tu i de com tu vegis aquesta realitat i l'actitud que tinguis envers això. Aquestes serien una mica les conclusions que jo treuria d'aquesta. No sé si tu afegiries alguna cosa. No, no, no.
Doncs Belén, Noemi, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern una setmana més, un mes més aquí a l'Espai de Salut del Dia. Us desitjo que tingueu un molt bon mes i ens escoltem d'aquí unes setmanes per seguir ampliant més informació a nivell de salut. Sabeu que és aquest espai del Cap de Sant Just que ens apropen també la salut aquí al nostre programa, a la nostra emissora, al 98.fm. Una abraçada, noies, que vagi bé. Gràcies.
Garantim els teus drets. Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Això és espectacle. Això és espectacle amb Maica Dueñas.
Doncs seguim avançant el nostre magazín, marxem ja a l'últim espai del programa i ara saludem, com fem cada dijous a aquesta hora, a la Maica Dueñas. Maica, molt bon dia. Bon dia, bona hora. Benvinguda al programa, com estàs? Molt bé, carinyo. Molt enfeinada. Enfeinada, eh? Ben fet. I ja sempre dic que qui treballa en una feina que li agrada té molta sort, no?
I tant, això seguríssim. I a més avui l'espai també és molt especial perquè no només parlem de teatre sinó que parlem teatre de casa, teatre que esteu confeccionant des de l'Ateneu de Sant Just amb la factoria de teatre, amb Just Teatre i en aquest cas avui ens veniu a explicar, ens veniu a parlar de la nova obra que estreneu aquest cap de setmana que és Nebrasca, que és una obra bastant colpidora, m'ho explicàveu fora de micròfons, bastant dura amb temes
molt interessants, i també has convidat a un dels integrants de la companyia. Sí, un dels protagonistes, està aquí davant, un dels protagonistes, que a més a més té un personatge no només important dins de l'obra, sinó que costa molt d'interpretar, la veritat.
Joan Salvia, bon dia, com estàs? Bé, bé, esperant. Sí, eh? Expectant, eh? Aviam, aviam si acabaràs a la cadira electrificada o no, eh? No, i acabo. I acabes, i acabes, eh? Com estan sent els assajos, com estan en aquesta obra? Explica'ns una mica.
Home, una mica difícils, perquè és una obra bastant forta, el diàleg és bastant picat, i costa una mica, i la veritat és que jo crec que ens ha costat una mica, perquè és una mica difícil l'obra, és molt bona, perquè jo recomano a tothom que hi vagi, perquè és una obra molt, molt, molt bona,
Trata de dos temes que a la vida et poden colpir molt, com és la pena de mort i si ets o no a partir d'ara de la pena de mort. Si s'ha de condemnar alguna persona pels crims que he fet, si s'ha de condemnar la pena de mort.
Ara, en la nostra època actual, en molts estats està abolida, la pena de mort aquí a Espanya està abolida, però clar, sí que és veritat que... A Estats Units encara hi ha molts estats que la fan servir. Que hi ha casos que encara rumen viva i en aquest sentit és molt preocupant i que encara segueix a l'ordre del dia.
En quina època es situa, més o menys, l'obra? El 2008. Comença l'obra el 2008 i va cap enrere, diguem-ne. La història va cap enrere. Però el 2008 és on s'acaba, o sigui, on el posen a la cadira elèctrica. Però jo crec que... Bé, clar, això és molt personal, no? Però jo penso que...
I a l'obra hi ha un moment, Joan, que diu 20 anys de presó, 40 anys de presó, no? Si has fet un delicte, no? 50 anys de presó no et sembla que ja som prou, no? Més o menys, diu l'obra, no, Joan? Sí, sí, diu l'obra d'això.
i llavors jo també penso que això és molt personal que com un ésser humà pot matar un altre ésser humà però clar també és una mica ja sabem que per exemple en les guerres tothom mata tothom però així a sang freda matar una altra persona
Un altre ésser humà com tu, jo ho trobo molt fort, la veritat. En aquest cas no és només a un, perquè ha llegit a la sinopsis, se'l condemna o en aquest cas se l'està condemnant per un crim que potser no ha arribat a cometre.
Sí, el crim, que això no és spoiler, perquè es diu el programa, amb ell se l'acusa d'haver matat 166 persones o 106 persones en un teatre, tot un teatre. I una cosa bona també crec jo de l'obra és que l'autor com a autor, diguem, dintre els personatges n'hi ha un que està a favor i l'altre que està en contra de la pena de mort.
Però ell no es posiciona per cap dels dos i tampoc amb un li dona més força que l'altre. Deixa que l'espectador decideixi per ell si està a favor o està en contra.
I de fet, quan acabem la funció, farem un col·loqui per al públic, a veure què pensa el públic de la pena de mort sí o la pena de mort no, no? O sigui, si és... Per saber l'opinió de la gent que ha vingut a veure l'obra. I a més a més tenim la gran sort, i és un honor dir-lo, que tindrem també a l'autor de l'obra.
Sí, sí, farem el col·loqui amb l'autor. Vindrà a veure l'obra i després farem el col·loqui. I serà molt interessant... Qui és l'autor, en aquest cas? Jordi Portals. Jordi Portals. Dic que serà molt interessant perquè és un tema... Jo penso que és un tema molt dur i que és un tema difícil de prendre una decisió, no? Però, bueno...
L'obra ens està costant. Sí, ens està costant. Perquè has de tenir molta energia i també molta sensibilitat a l'hora d'interpretar segons quin paper dins de l'obra. Hi ha molt diàleg i el diàleg a vegades és picat i...
Són quatre actors. Sí. Quatre personatges. Sí, sí. I la veritat és que, bueno, hi ha, doncs, això... Bueno, explica... Posa una mica per al públic si està a favor o en contra de la pena de mort. És el que més, diguem-ne... Però la història és molt, molt maca i molt...
Molt ben escrita, Teresa. Molt ben escrita. Els diàlegs són bonics, són guapos, sí, sí. Exacte, molt ben escrita. Jo tinc un petit dubte, perquè comença en una determinada data, el 8 de febrer del 2008, i després les escenes que es veuen van cap enrere. Mhm.
Vull dir, comença l'obra ja i van cap enrere explicant el que ha passat fins ara. Fins a arribar al dia... Fins a arribar al dia de l'execució, per dir-ho d'alguna manera. Jo no sé si això el públic ho entendrà o no. Tinc els meus dubtes. M'agradarà saber-ho quan acabem l'obra. No, jo crec que sí, Michael. Jo crec que sí, perquè... O sigui, com que veuen la primera escena i es veu que va entrar enrere, perquè a més s'anuncia, es diu...
un any abans, dos anys abans, cinc anys abans, i com que tornes al principi, la gent ja suposo que s'ha anat a compte que anem tirant cap enrere. No crec que ha sigut un problema, això. Bé, ja t'ho diré. De totes maneres, encara que sigui cap enrere o cap endavant, els actors estan genials, genials. Se l'han currat moltíssim, però molt, molt, molt, molt.
Tots tenen un moment de glòria, per dir-ho d'alguna manera, dins de l'obra. I el Joan, jo estic al·lucinada de la memòria que té, no només del bé que ho interpreta, sinó de la memòria que té, perquè té molt de text,
el Joan gaudeix d'una memòria àmplia increïble perquè ha tingut el plaer de treballar amb ell també i la veritat és que és impressionant la capacitat de memòria i d'aprenentatge perquè apren molt ràpid els textos els amics de Just Teatre i de Maica i tu dius
però tampoc la gent sap les hores que m'hi passo. O sigui, m'entens què vull dir? Ja, ja, ja. O sigui, una cosa és dir, tu pots tindre moltes hores. Jo no dic que no en tingui, eh? Jo em sembla que en tinc. Però també em passo moltes hores. O sigui, hi ha potser algun autor que diu, bueno, t'ho veia, tira, ja... Quan arribi una setmana abans i m'ho començaré a aprendre. Jo, com que per l'experiència que tinc al Just Teatre, sempre m'he donat compte que si no saps el text, costa molt posar-te a dalt l'escenari, costa molt, llavors...
Per mi, primer, és estudiar-me molt bé el text. I llavors m'hi passen hores, hores, hores i hores. I clar, quan comences a assajar, resulta que l'únic que sap alguna cosa és el Joan. Tu tens molta memòria, no? Que porto moltes hores. Però té tota la raó en què està dient. Si no et saps el text de memòria, les escenes no poden sortir bé. Perquè, clar, si tu has de, no sé, en una escena de tallar
A l'altre, en un pàrrecs, no? I no te la saps, doncs a l'altre es queda petjat, no? És que és molt, molt important saber-se el text de memòria, molt important. I la veritat és que està costant. La veritat és que està costant, sí.
És que és complex i a més si expliqueu que és un text dens, que és un text on també hi ha molts, diguéssim, factors a tenir en compte, però a més també el que es vol amb aquest text és anar posant en dubte a l'espectador, que el dubte tota l'estona dubti si allò que s'està fent és correcte o és incorrecte. Aquí també s'ha de generar una expectativa, el dramaturg, que en aquest cas m'imagino també ha treballat una mica
aquest fet, no?, el fet d'anar posant en dubte, d'anar fent-li ball al cap a l'espectador, i això m'imagino que per l'actor també és un esforç, no?, no només d'aprendre el text, sinó d'anar canviant i anar fent el recorregut del personatge. Que entenca l'atenció del públic, no?, sí, la veritat és que sí. Jo crec que m'agradarà molt, i hem treballat molt, eh?, molt. Són quatre actors al damunt de l'escenari,
I tots quatre ho donen tot, la veritat. Em va semblar veure que aquesta setmana fèieu proves de vestuari també. Sí, sí. Home, aquesta part és la millor per mi. Prova de sol, d'il·luminació... Quan es va acostant i vas anar fent proves i vas veient que tot va conformant i que d'alguna manera tot encaixa, això és molt maco, és molt bonic també. Sí, sí.
El teatre és molt bonic tot. Jo crec que per mi és importantíssim de tota la vida el teatre. Sí, sí, totalment. I la veritat és que el just teatre concretament estic molt contenta i molt orgullosa perquè hem fet coses molt, molt, molt importants i molt interessants.
Aquesta per mi és d'una de les... A veure, el paper també ho requereix i és un paper bonic, no? A part de ser dramàtic, però és de les obres, per mi, d'ajustitat a les que he fet jo, de les que potser tindran més impacte, no? I a mi la veritat és que m'ha agradat, m'ha agradat i m'agrada fer aquest paper perquè, no ho sé, me l'he fet bastant meu, aquest paper, perquè a vegades que he fet papers...
I bueno, sí, t'hi poses, però aquest, és que si no te'l fas teu, no el meu, sinó el dels altres, no arriba el públic, no t'has de fer molt el paper teu. Estic d'acord, Joan, i això és el que fas. I la veritat és que, a veure, hem fet moltes coses. Just Teatre porta 26 anys aquí a Sant Just fent teatre, o sigui que hem fet moltes coses.
Però quan hi ha pinya, o sigui, quan hi ha un equip que tothom té bon rotllo i que tothom vol treballar i que tothom vol fer-ho bé, jo disfruto molt. Pateixo també, evidentment, però disfruto molt. Que a vegades... Bueno, a veure...
Jo recordo, per exemple, un espectacle que vam fer que hi havia 56 persones fa anys, eh? Clar, dirigir 56 persones... Clar, és complicat. És horrorós, no? Horrorós. Però aquí, aquests quatre m'estan fent molt feliç, perquè estic disfrutant molt. De fet, sempre passo notes després dels assajos i pràcticament no hem passat notes. No, perquè... Vol dir que ho fan molt bé...
Y no eres allá, dient, no, esto no, esto sí. Ara esperem el dia que sortia. Home, llavors com sí, llavors com sí. Ara que teniu a Sant General, algun dia d'aquests, demà... Sí, avui dijous, no demà divendres, perdona, demà divendres, sí. Avui tornem a assajar, demà divendres al Sant General, hi ha tots els vestidets i tots els llums, tot, tot, tot, tot. La llum, la música, el vestuari ja, demà, en tot. Sí, sí.
Si la gent de Saint-Just té ganes de veure teatre, jo els recomano que vinguin perquè disfrutaran. S'ho passarem bé i els agradarà. Funcions dissabte i diumenge, les podem adquirir per internet? Com s'han de comprar les entrades? Explica'n-nos una mica. Entràpolis, com sempre, però també hi haurà l'entrada al teatre, que sempre hi ha alguna persona allà que vendrà les entrades.
Sí, es poden comprar in situ. Diumenge a les 7 i... Perdona, dissabte a les 7 i diumenge a les 6 de la tarda. Perfecte. I el col·loqui és dissabte o diumenge? Dissabte. Dissabte.
Deixem-te que és quan vindrà l'autor. Espero que li agradi el que hem fet amb la seva obra i espero també que el públic que vingui a veure l'obra s'ho passi bé en el col·loqui amb l'autor perquè serà interessant que expliqui... Bé, jo tinc moltes preguntes a fer-li a l'autor, o sigui que...
Perquè el coneixeu, l'autor, o...? No, sí, jo el vaig conèixer. El Joan, sí. Jo el vaig conèixer de casualitat amb uns premis que van fer a Blanes, que ell havia guanyat el premi l'any anterior. Sí. I jo hi vaig anar perquè un amic meu, el mallorquí, el Joan Quarts, que ha fet obres d'ell, del Joan Quarts... Sí, Joan Quarts, sí. Ell havia d'anar-hi a Blanes, però precisament el dia aquell que donaven el premi...
se li casava una filla. I llavors em va dir, ves i tu, Joan, i em va donar quatre quartilles, digues quatre coses allà. En representació d'ell. I a l'hora de dinar em van posar en una taula on hi havia els autors d'altres anys, no? I jo vaig seure al costat d'aquest noi, d'en Jordi Portals. I allò que parles de coses, bueno, parles també lògicament del teatre, dic, coi, jo estic a Just Teatre i tal. Diu, pues a mi l'any passat em vaig guanyar l'obra, i em portava, me la va dedicar, i inclús va dir, i espero que Just Teatre algun dia me la feu, aquesta obra. Ha, ha, ha.
I bueno, la vam mirar, la vam llegir al cap de poder un mitjà any o un any, ens va semblar molt bé, però després la pandèmia, que sempre hi ha les coses de la pandèmia, va passar, i mira, ara la farem. O sigui, jo el conec d'un dia, de dinar a juny amb ell al seu costat. Sí, però tindrem l'honor que vingui, eh? Sí, sí. Vindrà a veure l'obra, eh? No, no, quan li vaig dir, va dir, sí, home, sí, clar, que vinc.
I viu a Mallorca, eh? No, no, no. Ara ja està aquí? No, Jordi Portal és d'aquí. Va, és d'aquí. No, és de Barcelona. És Barcelona, sí. Que no és periodista i fa llions també per televisió i ha escrit altres obres de teatre i reculls. Bueno, està dins el món de literatura. Que bé. El tindrem de convidat especial. Després farem el col·loqui amb ell. I la veritat és que l'obra és molt interessant. Jo, mira, ahir, per exemple, vam estar assajant, evidentment,
I és el primer dia que teníem la tècnica de so i de llum, d'acord? I jo estic sempre al costat del tècnic, no? I em va fer molta gràcia perquè diu, és que m'està interessant molt, eh? És que és molt interessant, eh? És que m'està agradant molt, o sigui, a cada dos per tres deia, és que m'està agradant molt, eh? Perquè, clar, no la coneixia, no? Clar, sí, sí.
O sigui que suposo que tindrem el públic content. Esperem que sí. Home, és que quan tens una mirada externa que ratifica, que corrobora allò que estàs fent, que va per bon camí, sempre sense aquesta satisfacció de dir val, d'acord. Tot l'esforç, tota la feina que hem tingut fins ara ha valgut la pena.
Molt bé, família, doncs ho hem d'anar deixant aquí. Moltíssimes gràcies per l'espai d'avui. Hem pogut parlar de Nebraska, aquesta obra que podeu veure a la sala del 59 i la teneu aquest cap de setmana, dissabte i diumenge. Recordem, dissabte a monari de les 7 de la tarda, amb l'opció de quedar-vos a la postfunció, el col·loqui amb l'autor, i diumenge a les 6 de la tarda.
Plan perfecte pel cap de setmana a Sant Just, sense sortir del nostre poble, Nebraska, amb la Factoria Teatre, amb Just Teatre. Una abraçada. Gràcies, Maica. Gràcies, Joan. Gràcies a tu. I molta merda que es diuen al món del teatre. Gràcies, gràcies. Esperem. Molta merda. I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dijous 26 de març del 2026. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.1 FM, a Ràdio d'Esvern. Avui hem parlat de les notícies de Sant Jus, hem fet un repàs també de les portades dels diaris i avui hem tingut a la Palmira, Badell, a l'espai de la Carta del Dia. També hem repassat les efemèrides amb en Joaquim Quiles, el Temps amb en Carles Rius,
A la segona hora hem tingut l'entrevista del dia amb Imma Brunat, hem parlat d'Art a Neu i d'aquest primer concurs d'art. Tot seguit, avui hem finalitzat aquesta segona hora amb l'espai de xarxes socials amb la Vanessa Montserrat i el programa d'avui ha estat el colofó final en aquesta tercera hora amb l'espai de Salut al Dia amb el cap de Sant Just i també parlant de teatre amb Maica Duenyes i Joan Sàlvia. Nosaltres tornem demà com sempre, de 10 a 1 aquí a Ràdio Desvem, que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
Slow down, you crazy child. You're so ambitious for a juvenile. But then if you're so smart, tell me why are you still so afraid? Mmm. Where's the fire? What's the hurry about? You better cool it off before you burn it out. You got so much to do and only so many hours in a day. Hey, hey.
Fins demà!
Fins demà!