Bon dia i feliç dissabte. Arrenc aquí ara el resum de la Rambla.
Soc Daniel Martínez, presentador de la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern i avui us portem el resum de la Rambla, aquell espai on recuperem les entrevistes destacades de la setmana i us les portem aquí al cap de setmana perquè les podeu escoltar amb deteniment.
Aprofitem que estem a les zones del 98.1 FM avui en dissabte per saludar-vos, per desitjar-vos bon cap de setmana i per convidar-vos a escoltar els propers minuts aquí al 98.1 FM. Soc Daniel Martínez i ara comença el resum de la Rambla.
Doncs seguim el magazín de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler, és moment de l'entrevista del dia, i avui parlem de la Factoria de Teatre de l'Ateneu, que presenta una producció amb joves actors i actrius, una història vibrant, emotiva i plena d'humor negre sobre una nena extraordinària que s'enfronta al món amb intel·ligència, coratge i imaginació. Estem parlant de Matilde al Musical, i molts de vosaltres direu, bé, però això ja es va estrenar el mes de novembre,
La Sala del 59 de l'Ateneu, certament, però va tenir tant d'èxit que es torna a veure l'Ateneu durant uns dies aquí a l'Ateneu Sant Justenc de la mà, com dèiem, de les directores Sant Justenques, Elisabet Ginei i Daniela Fumador. Molt bones, com esteu? Hola!
Oh, quina presentació. Sí, sí, aquí estem. Estem molt feliços de tornar a estar aquí. Molt, molt contentes. I per Matilda, perquè... Sí, ha sigut un projecte. Clar, perquè es torna a repetir, perquè va ser brutal. Sí. Expliqueu-nos una mica la primera experiència. Com va anar posar aquest cartell de sold out en aquestes tres funcions que es van fer de Matilda cap al mes de novembre del 2025?
Mira, jo crec que és una de les coses més precioses que hem passat a la vida, i t'ho dic així perquè fer un musical amb nens i nenes que sigui tan fantàstic, tan màgic, perquè és que tots tenen una màgia interior superimmensa, o sigui, l'altre dia vam fer com un berenar a sopar per trobar-nos un altre cop i vam fer un berenar, va ser xulíssim.
I veure aquesta il·lusió en elles i que tot aquest treball que han estat fent, perquè ha sigut moltíssim, tingui aquest resultat per nosaltres, és que...
És com... No podria anar millor. Vull dir, per mi ja el procés ha sigut el perfecte i ja que la gent vulgui anar-ho a veure és com la gent confia en nosaltres i confia en el fruit i en el producte que estem generant. Durant el procés també es va patir. Però és com que ja sabíem que aniria bé. O sigui, des del càsting nosaltres vam descobrir tant talent i tanta...
I tanta il·lusió i tanta bona vibra, no sé... I te l'he amagat, és que no estàs... On estaven aquests nens, Sant Just? O sigui, què fèieu? O sigui, i moltíssims. I després ja durant tot el procés és que veies, o sigui, aquests nens... I fer-los-hi descobrir això. O sigui, aquests nens seran com la llavor del futur del teatre de Sant Just d'Esvern i del món. Total, i del món. Sí, sí. I després...
Que quasi no vam poder ni posar ni cartells. No. Perquè ja vam fer sold out. És que no sé ni si em van posar al final, però no es veien. O sigui, que això va ser xulíssim. Que la foto era xulíssima. Ja, la foto era molt guai, eh, la del cartell. Però és que, clar, o sigui, quan vam obrir les entrades, és que ja, o sigui, no sé... No, no, no. Entre els pares, perquè clar, els pares són els fans número 1. Que això és el millor. Que els pares van venir a totes les funcions. O sigui, va ser una cosa... I repetien i estaven a la porta en plan... Bueno, si sobren llocs, nosaltres entrem. I nosaltres sí...
Home, els pares, diets, dietes, avis i àvies, m'imagino que tenien unes ganes boges de poder-los veure en directe després de tants dies d'assaig. I a mi m'agradaria parlar una mica d'això, d'aquesta part bonica, però també de la complicació que és dirigir nens i nenes. És a dir, al final també és una responsabilitat molt gran. Com heu viscut aquest procés?
Mira, a mi m'ha fet aprendre moltíssim perquè crec que en general l'educació va en grup i no individual i aquí en aquest procés m'ha ajudat molt a entendre que cada nen...
té les seves necessitats i té la seva forma de funcionar. Llavors crec que és molt interessant perquè tu com a... Jo com a Daniela o la Eli com a Eli té la seva forma de funcionar, que entre nosaltres també hem après de com treballem juntes. I crec que és molt interessant el fet de dir
a part de fer el musical és un repte el fet de poder-me apropar a tothom des de les seves necessitats, des del que necessita aquell nen o nena. Llavors crec que també és formar part d'aquest aprenentatge i d'aquest procés que és complicat, perquè al final, mira, cadascú és com és, no? I escoltar-los, és que són molt interessants els nens, tot el que diuen realment...
és molt important per entendre'ls i crec que ens vam ajudar molt mútuament. Ells també proposaven moltes coses i el guai també, que crec que no tothom ho té en compte, és que els nens poden arribar molt més lluny del que moltes vegades ens pensem. Sí, no tenen límits. Nosaltres, socialment, se'ns han posat moltes barreres i hem anat conservant-nos molt més, però és que els nens
clar, evidentment teníem nens d'una edat a una altra edat, llavors es nota molt com alguns són lliures, perquè són lliures mentalment, imaginatives, o sigui, a nivell del llenguatge és una passada, o sigui, és que t'emociona, és brutal, és que viuen les coses des d'un lloc...
pur, en plan, canten i dius, dius, és que està cantant! No està pensant si ha d'agradar algú, no, està cantant! O sigui, està visquent el que està fent. D'alguna manera som els adults a vegades, no?, els que posem aquests límits als nens. I crec que també va sorprendre molt, perquè potser la gent no pensa que els...
que no pensava que els nens fossin fer el que van fer. Total. Perquè realment, o sigui, va ser un producte molt brutal. Era brutal, era brutal. I és que són esponges, però són tan intel·ligents. No, no, és brutal. Una cosa que ens hem sorprès moltíssim, o sigui, són una... o sigui... Se'ls ha de donar el valor que tenen, perquè els nens són una font d'inspiració per tothom.
Doncs expliqueu-nos una mica el llibret, parleu-nos una mica de Matilda el musical, perquè és un musical que s'ha vist en diverses ocasions, tant aquí a Espanya com també a fora, a Londres, a Broadway, i de fet, bé, la pel·lícula, tant la versió, diguéssim, que es va fer fa bastants anys, com la més recent, també busquen una mica això, no?, explicar aquesta història de Roald Dahl, que és la de Matilda. Què és el que més us agrada de Matilda el musical?
Nosaltres ens hem centrat això molt en el musical i en la pel·lícula musical, també ens hem basat molt en això. I el que ha sigut un repte molt gran és adaptar-ho a la Taneu i amb els personatges que teníem, perquè també hem volgut donar bastant protagonisme a tothom. I pensar que tots són nens, no tenim adults. Clar, és que els pares són nens. És boníssim.
la creació de personatges molt guai que s'ha fet que s'entengués tot inclús sense tenir com tècnicament fantasia hem creat fantasia i a més crec que una cosa de Matilda, clar Matilda és Matilda, o sigui va entorn a la Matilda i no deixa de ser un personatge com de fil conductor
Al final, a mi m'ha acabat sorprenent com escenes en les que jo quan tenia el guió pensava... Això no ho tirarem endavant, quin avorriment... Han cobrat vida i per mi han acabat sent les meves preferides. O sigui, jo què sé, la família és que no té desperdici. O sigui, això és... És que hi ha comèdia, drama, hi ha de tot. Hi ha tot, o sigui... I la família és tan còmica. I està molt equilibrada, és molt guai. En plan, i... Bueno, és que són molt bones. O sigui, cada cop que parla a una nena és com...
A part que són tots que se'ns cauen la bava, però que ho va empatar molt. I que no ho hem dit els dies, però ho fem el dia 7 i 8 de febrer. 7 i 8 de febrer. El 7 matinal a les 11. 7 és un dissabte. I el 8, que és diumenge, a les 17.30. A les 17.30.
Perfecte. Doncs veníem d'aquestes funcions al novembre, com dèiem, de la factoria de teatre, a Matilde el Musical, amb totes les entreles exhaurides per les tres funcions que van ser programades a la sala del cinquantenari i la producció, que recordem que és la primera del grup amb joves actors i actrius,
Va despertar tant interès que ara tornen el 7 i 8 de febrer amb aquesta reestrena i amb ganes de veure la sala plena de nou i que els nens i nenes gaudeixin d'aquestes dues funcions. Com estan ells i elles? Com ho viuen?
Mira, jo puc dir una cosa abans de dir com està M'agradaria dir que es doni una oportunitat a tots els nens i totes les nenes que volen entrar dins el món de l'art
que volen ser actors, actrius, artistes, cantants, tot el que entra dintre de tot això, m'agradaria que realment s'aposti més pel sector de la cultura perquè se'ls dona una oportunitat d'explorar-se ells mateixos emocionalment, a nivell social, de relació,
I vull donar les gràcies a tots els pares i mares que han confiat en que ho poden fer, perquè no tothom té aquesta oportunitat, no és tan fàcil. L'Elisabet i jo crec que hem tingut una oportunitat molt gran que els nostres pares ens hagin apostat per la nostra carrera i m'agradaria com recalcar-ho perquè costa molt.
I perquè està molt jutjat és un tabú molt bèstia i vull donar les gràcies a totes les famílies que han donat l'oportunitat als seus fills que ho puguin fer i que s'hagin fet. I de tot el sacrifici, perquè han sacrificat caps de setmana, moltes altres activitats, per una cosa que no sabien com seria, saps?
Sí, però permeta'm també afegir que per a l'esport sí que el sacrificen, no? Moltes vegades que sí que se'n van de campionats de no sé no sé quantos i a vegades per a l'art costa una mica més. Però amb l'art no. Llavors, inclús han sacrificat l'esport. Exacte. Sí, també hem deixat de banda. Donar les gràcies i que gràcies a això els seus fills i les seves filles, de veritat que...
O sigui, jo crec que feia molt temps que no veia unes persones tan felices fent el que ells agrada. I ara sí, tornem a la pregunta. Com estan ells i elles?
Molt emocionats, o sigui, que no s'acabés. Pensa que quan vam acabar... Vam plorar. Tothom plorant, els pares plorant, les mares plorant. Va ser... O sigui, jo sentia com si s'acabessin les colònies. Tothom... Que acabes, nens, tots plorant. Si no, no, va ser brutal. Però com no ens veurem mai més, saps? Brutal, no, no. Perquè, clar, era la cosa de dir... Bueno, sí, pel poble, però... Llavors vam dir, vale, fem el berenar. Estaven amb ganes de seguir a tope. Nosaltres ja sabíem que això s'havia tornat a fer.
Estan increïblement motivats. És que a més fem un curs i s'han apuntat com la major part de Matilda. O sigui, estan com... qui ho volem parar? No, i que han descobert el teatre musical i han descobert que els hi apassiona i llavors volen seguir per aquí. I a més que han fet amics, o sigui... De cop queden... I ens busquen per Sant Just. Com qui busca el Pokémon.
Jo que sí que potser aquests infants que s'han conegut són millors amics i s'han dit aquí i 50 anys recorden que els van conèixer a Matilde. Està bonic. Emocionant, és molt bonic. Doncs recordem que l'espectacle Adapta a la història d'una nena extraordinària que afronta les dificultats del seu entorn amb intel·ligència, coratge i imaginació
Aquesta proposta que combina, doncs, vibració, emoció i humor, doncs, negre. La resposta al públic confirma aquesta expectativa generada que ens comentaven les seves directores i, de fet, doncs, tornen, com dèiem, el 7 i el 8 de febrer a la sala del 50 any de la Taneu. Entrades ja a la venda o d'aquí molt poquet? Sabem alguna cosa?
Estiu atents a xarxes. A xarxes, de moment, eh? I volem agrair a la factoria de teatre. I a Lluís Tarrés. Vosaltres aneu entrant al link i a veure si algun dia es desperta. Però a Lluís Tarrés, de veritat, que moltíssimes gràcies. És el que ha fet possible tot això. És el fil conductor de la nostra vida. Sí, sí. Molt bé, doncs recordem aquestes funcions, el 7 i el 8 de febrer. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans de marxar. Fins que matem!
i visca el teatre musical, el teatre musical encasarà i a Sant Just del Ver. Doncs moltíssimes gràcies, una abraçada molt gran i que vagin molt bé aquestes funcions. I correu, correu, correu. I tant, a comprar-les. Adéu-siau. Adéu.
And we won't forget the day we fought. For the right to be a little bit naughty, never again. For the choky-doss land, never again. When I be bullied and, never again. When I start it with my mum, he says, I'm a miracle, never again.
Bona nit!
Fins demà!
FB1 and L-R-T-Y So we're a little bit naughty So we've got to stay inside an eye Do we disobey at the same time? There is nothing that the chargeful can get to Take a hammer and say You didn't think you'd push us anymore But there's no good back now We are in E-O-L-T-I-N
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
Són les 11 i 18 del matí, continuem a la Rambla, el magassin matinal de Ràdio d'Esvern. Avui encarem la segona hora del programa amb l'entrevista del dia, parlant d'actualitat municipal amb l'alcalde de Sant Just d'Esvern, Joan Bassaganyes, i ho farem amb una mica de perspectiva. Repassem algunes decisions que es van prendre abans de Nadal al ple municipal de desembre, veurem també com ens afecten ara, mitjans de gener, i parlarem...
Dels principals temes que marquen l'inici d'aquest 2026 al municipi. Com sempre, acabarem amb l'espai L'Alcalde Respon amb les preguntes que ens han fet arribar els oients a través de xarxes socials. Alcalde, bon dia i gràcies per ser aquí. Bon dia. Doncs comencem una mica amb aquest context, no? Abans de Nadal es va celebrar aquest ple municipal de desembre, l'últim de l'any, amb alguns canvis i decisions que encara tenen recorregut en aquest...
Alcalde, el ple del mes de desembre va ser l'últim de l'any i també arribava amb alguns moviments com la incorporació d'un nou regidor per part de la CUP, aquest canvi que va haver. I bé, ens agradaria saber també des de la distància que dona ja aquest mes de gener com valorar aquell ple i com ha començat políticament aquest 2026.
Bé, crec que va ser un plaer molt tranquil, va haver-hi debat saludable, com ha de ser, i jo crec que és un plaer que va ser bastant en consonància amb tots els que hem tingut durant aquest mandat, amb intercanvi d'opinions, però sempre des d'un respecte absolut.
I després estem encarant aquesta entrada, aquest 2026, amb la consciència que aquest 26 és un any important pel mandat municipal, en el que s'han de desenvolupar bona part dels projectes estratègics del municipi,
i des del primer moment estem treballant perquè es puguin veure, es puguin recollir els fruits d'aquest esforç, si no és a finals d'aquest any, que sigui a principis de l'any que ve. Un dels punts que també més va cridar l'atenció al ple de desembre, tot i que ja ens anàveu informant que això anava per aquest camí,
va ser la decisió de no liquidar la part variable de la taxa de residus 2025 després de detectar RADES en el sistema de comptabilització. El PLES va decidir no liquidar aquesta part variable i llavors ens agradaria saber què va passar exactament i per què es va prendre aquesta decisió.
Bé, aquí confoeixen dos factors. En primer lloc, amb les dades que teníem a mitjans de l'any passat, ens sortia un nombre de llars que no obrien ni l'orgànica ni el rebuig excessivament alt.
Aleshores el que vam fer des de l'Ajuntament va ser un sistema de comprovació pràcticament porta a porta a través d'informadors per comprovar si és que efectivament aquestes IARs no estaven utilitzant la targeta o bé si és que hi havia incidències en el sistema. I ens vam trobar una mica de tot. Per tant, per un costat hi havia causes tècniques i per l'altre costat, com ja he comentat en altres entrevistes, en aquesta mateixa casa,
Nosaltres l'any 2024 vam aprovar una ordenança en què la part variable tenia un nombre d'obertures mínim per no cobrar-la excessivament elevat. I ja vam veure a mitjans de l'any passat...
Més enllà d'aquests temes tècnics, que inclús en famílies que separaven bioresidus, difícilment podien arribar a aquests objectius que marcàvem, que eren extremament ambiciosos. I més en aquells casos de llars amb pocs membres dins de la unitat familiar. Per tant, com he dit en altres ocasions, estem en un sistema que és nou,
que hem hagut d'aplicar sense tenir tampoc, i no vull que serveixi com a excusa, unes pautes per saber com s'havien d'implementar. Teníem unes directrius genèriques i cada municipi s'ha hagut d'espavilar com bonament ha pogut.
I evidentment dins d'aquesta presa de decisions que hem hagut de prendre hi ha hagut errors i un error ha estat també aquest, d'un excés d'optimisme a l'hora d'establir els llindars mínims per no pagar la part variable.
I en política crec que quan t'equivoques el que és més saludable és rectificar i és el que hem fet. I de cara a futur, quines garanties hi ha perquè el sistema funcioni correctament? Home, primera, que a nivell tècnic hem pogut fer totes aquestes comprovacions que vam fer durant el segon semestre de l'any passat, que han estat...
microcomprovacions perquè hem anat porta a porta a veure totes aquelles llars que no obrien mai els contenidors i en aquells casos en què sí que l'obrien però no sortien al contatge hem pogut esmenar l'errada. Per tant, a nivell tècnic crec que hem ja solucionat jo diria que la gran majoria de les incidències que pogués haver-hi en el sistema
I per altra banda, amb les dades que tenim de tot aquest any de contatge, que va ser l'any 2025, crec que podem fer unes estimacions molt més realistes de quina és la quantitat mínima que hem de demanar a la ciutadania d'obertures del contenidor orgànic
per no girar-li la part variable. Ja tenim molt més establert, molt més ben determinat quines són les obertures promigues que fa una llar que recicla i que, per tant, no s'ha de penalitzar aquestes llars que ja reciclen. Per tant, tenim dades ja molt més fidedignes de quina és la realitat que es produeix en cada una de les llars.
Parlem també d'ordenances fiscals, va ser en el mateix ple, que també es van resoldre definitivament aquestes ordenances pel 2026. Quins són els aspectes més rellevants que anotaran els veïns i veïnes respecte a aquestes ordenances? Jo crec que el més rellevant és la taxa de residus, de la qual ja hem parlat llargament.
En la resta d'ordenances hi ha molta continuïtat respecte als anys anteriors. En aquelles que encara tenen marge de creixement, s'ha aplicat l'IPC, que es preveia en el moment en què es van aprovar, que s'ha ajustat bastant, i poca cosa més. La veritat és que els canvis són poc substantius.
Un altre acord important també va ser, en aquest cas, la modificació puntual del Pla General Metropolità a l'entorn de la Vall de Sant Jus i Maslluí, un tema que té un recorregut, diguéssim, a mitjà i llarg termini. Pel que fa a aquest punt, ens agradaria saber una mica en quina situació es troba el projecte i què s'està treballant en aquests moments.
Bé, aquesta modificació de planejament ens ha anat bé per resoldre algunes incongruències que teníem a nivell urbanístic en aquest entorn de la vall de Sant Jús, el que està més proper a Sant Jús d'Esvern. Són temes més urbanístics, que no pas que es plasmin necessàriament en una realitat física...
I, per altra banda, també ens permetrà, en el moment en què s'aprovi definitivament, que esperem que sigui durant aquest any, poder instal·lar en aquest entorn un centre agrorameder, és a dir, una nau on puguin haver-hi ovelles, que ens ajudi en el manteniment del sotabosc de coixerola.
Ja n'hi ha una de nau d'aquest tipus a Montcadi Reixac, però queda molt lluny d'aquest vessant de Coixerola i és necessari que també n'hi hagi una a la nostra vessant. És un projecte que estem fent conjuntament amb el parc de Coixerola. De fet, el projecte l'ha elaborat el Consorci del parc de Coixerola.
I posar un centre d'agrorramader, entenc que per a alguna gent li pot sonar una mica estrany, però hem de prendre'ns molt en sèrio el que és el manteniment de coixerola, per exemple.
per a reduir el risc d'incendis i una bona eina per a fer-ho és tenir un sotabosc el més net possible. I en aquest sentit les oveies són unes grans jardineres o unes grans tècniques forestals, permeti'm la broma,
perquè fan molt de manteniment del que és el sotabosc. No és l'únic que s'ha de fer, s'han de també mantenir netes les franges perurbianes, s'ha de fer un manteniment de l'arbarat de coixerola, en alguns llocs s'ha de reduir massa forestal, però s'han d'aprendre tot un seguit d'accions en diferents línies
perquè puguem seguir convivint d'una manera el més segura possible amb aquest entorn tan magnífic que és Coixarola. Som a mitjans de gener, amb tot plegat han passat festes, han passat moltes coses al nostre calendari festiu...
I bé, tenim l'any just acabat d'encetar amb projectes municipals en marxa i ara ens agradaria preguntar, alcalde, quines són ara mateix les principals prioritats del govern municipal per aquest inici del 2026? Bé, doncs jo parlaria de tres prioritats.
La primera és a nivell d'equipaments poder engegar i donar una embranzida important a tot el mapa d'equipaments que tenim. En alguns casos hi ha marxa, en altres a punt d'iniciar-se, que no és altra cosa que posar al dia
un mapa d'equipaments adaptat a la realitat ciutadana que tenim. En aquests casos, alguns d'aquests equipaments són de titularitat municipal, per tant, depenen única i exclusivament de l'Ajuntament, i en d'altres depenen de la Generalitat de Catalunya.
En el primer cas tindríem la pista poliesportiva del Mas Lluïc, que esperem que durant aquest 2026 faci un salt endavant i pugui estar pràcticament finalitzada. Tenim el Teatre Taneu, actualment les obres estan en fase de licitació, la fase de presentació d'ofertes acaba...
el dia 31 d'aquest mes, i també, amb més petita escala, per exemple, la construcció d'un equipament cívic al barri de la plana Besoleig. Aquests són equipaments a nivell local que estan ja en marxa o a punt d'iniciar-se.
I per altra banda tenim dos reptes més, que són l'ampliació del CAP. En aquests moments, Infraestructures ja ha iniciat la licitació de la redacció del projecte d'ampliació del CAP. I per altra banda tenim l'Institut d'Escola, Mas Lluit, que esperem molt aviat poder donar una molt bona notícia tant a les famílies de l'Institut d'Escola com al veïnat del Mas Lluit.
Molt bé, doncs ara sí, són dos quarts de 12 del migdia. Perdona, Dani, aquesta era una de les potes dels projectes que queden d'aquí a final de mandat. Per altra banda, també volem ajustar alguns serveis municipals
que creiem que necessiten una millora. Per exemple, la jardineria és un servei que creiem que pot fer una millora. Neteja viària també seguirem reforçant. També elements que ens ajuden a nivell de seguretat ciutadana, com la instal·lació de càmeres, ja siguin lectors de matrícules o càmeres de seguretat.
I finalment, com a última pota d'aquestes millores que esperem fer durant aquest any, també es tracta d'ajustar els serveis socials a la realitat que tenim a nivell de municipi. Tenim una població que s'està envellint, per tant, cal reforçar el servei d'assistència domiciliària i també tenim noves realitats molt vinculades sobretot a l'habitatge,
que ens impulsen durant aquest any i durant el 2027 poder ajustar els serveis socials a les necessitats que tenim i, sobretot, augmentar el parc d'habitatge públic perquè necessitem ampliar urgentment aquest parc d'habitatge per donar resposta a les necessitats socials i horriptes socials que tenim a Sant Just d'Esvern.
Doncs algunes d'aquestes qüestions també apareixeran al següent bloc. Marxem ara a l'espai de l'alcalde Respon. Avui hem volgut també dedicar una mica més de temps a aquesta secció perquè ens hem trobat que hem tingut una gran rebuda en aquest mes de gener. També recordem que hi havia algunes preguntes
que ens havien quedat pendents de l'anterior entrevista, i per tant és per això que avui li dedicarem també gran part d'aquest espai a parlar d'aquelles qüestions que vosaltres des de casa, des de les vostres llars, ens feu arribar cada mes arrel del post d'Instagram o de Twitter d'aquest mateix magazine, d'aquest mateix programa, d'aquesta emissora. En aquest cas comencem parlant de parts infantils, animals i convivència, com sempre ho hem dividit en blocs temàtics, aquest és el primer,
I ens diuen que s'estan renovant alguns parcs, alcalde, com el de la plaça Maragall, però que molts veïns demanen un correcant en condicions. Hi ha previsió de crear nous espais adequats per gossos, tenint en compte que no poden anar deslligats a altres zones? Sí, al parc del Milenari durant aquest any es construirà un correcant. Molt bé. Doncs això, tenim data més o menys de quan serà això?
Jo crec que l'obra començaria el mes de juny i acabarà al cap de tres mesos. Per tant, espero que al setembre d'aquest any ja puguem gaudir d'un nou espai per gossos al Parc del Mil·lenari. Molt bé. També amb aquesta mateixa temàtica de parcs, ara marxem a parlar de parcs infantils. Ens pregunten si hi ha previsió de reparar la tanca del Parc Infantil de l'Illa Walden, que genera preocupació per un tema de seguretat.
Doncs sí, es va reparar la dels jocs que hi ha al costat del Caprabo, i no sabia que aquesta estava, honestament no sabia que s'havia de reparar, però ho anotem i ho reparem de manera imminent, sí. Molt bé, perfecte.
Doncs més qüestions, també ens comenten la reparació del llit elàstic del parc de la plaça Mediterrània. Sí, tant aquest com els del parc de Lluia Quieta es faran durant la primera setmana de març, aquestes reparacions.
Primera setmana de març, reparació dels parcs, en aquest cas d'aquests llits elàstics, de plaça Mediterrània i de Júliaqueta. Sí, perquè s'estan fabricant les motlles i tot el sistema que es va fer amb el D.
Perfecte. Per culpa d'un petard. En el cas de la plaça mediterrània, crec que va ser la nit de Sant Joan, que un petard llançat amb mala idea aquí dins, dins de la piràmide, va provocar aquest foratge.
Molt bé. Doncs passem a més qüestions. Marxem a parlar d'equipaments. De fet, ho fèiem ja fa uns instants que comentava l'alcalde també aquesta qüestió que ara també està sobre la taula, que és el fet dels equipaments municipals, aquells que també depenen del consistori. I ens parlen de dues qüestions. Per una banda, de la instal·lació, de quan es tornarà a instal·lar la part que falta de l'exposició en basar el temps a l'espai Soledat Sants, que va ser retirada...
amb els darrers canvis i encara no està reposada i ens pregunten quan es tornarà a posar lloc. M'agradaria que fos aquest primer trimestre de l'any, tenim previst recuperar-la i espero que sigui durant aquest primer trimestre de l'any.
Perfecte. I per altra banda, marxant al cintre del poble, ens trobem amb la calefacció de la sala polivalent de les escoles, que diu que no funciona o que no s'engega els dies que hi ha clubs de lectura. L'any passat ja es va denunciar i aquest any s'han trobat amb la mateixa situació. Una temperatura molt baixa a la sala a l'inici de l'activitat i sense calefacció. Ens pregunten què és el que està passant i també ens demanen si hi haurà una solució definitiva.
Doncs aviso al regidor d'equipaments perquè el miri. L'any passat es va canviar la caldera. Jo pensava que aquest problema ja s'havia solucionat i, si no és així, demanarem que es faci la reparació el més urgent possible.
No era coneixedor d'aquest problema. Sé que en aquests moments tenim problemes amb la calefacció del centre cívic Joan Maragall, però no em constava que també n'hi hagués a les escoles. No n'hi hauria d'haver perquè és una caldera, insisteixo, que es va posar nova l'any passat i per tant mirarem què està passant. No sé si és un tema de programació o que hi ha una avaria.
Marxem al següent bloc, parlem ara d'espai públic i seguretat. Ens diuen que el mirall de trànsit del carrer Bonavista, amb el carrer Electricitat, està malmès i no es veu correctament. És una situació perillosa i especialment pels nens i nenes que surten de l'Escola Madre Sacramento. Quan es preveu substituir? Jo crec que ja està substituït. Jo crec que ja està arreglat.
Val, perfecte. Doncs marxem a altres qüestions, marxem a parlar d'arbrat, poda i manteniment urbà. Al carrer 3 a Claramunt fa prop de dos anys que no es poden els arbres i les branques arriben als balcons i faciliten l'aparició d'arrossegadors. Quan està prevista aquesta actuació?
No hem de treure'ns al cap la idea que s'han de podar cada any. Els arbres, com més es poden, més desordenat és el seu posterior creixement. A Sant Just tenim 8.000 arbres i no podem podar-los tots cada any. Per tant, en funció de l'espècie, es programa la periodicitat de la poda.
En aquest cas, crec que la por del març lluvent es realitzarà d'aquí dos o tres setmanes. Em sembla que tenim previst fer por de Violeta Parra perquè els arbres estan tapant la il·luminació i crec que també a Teresa Claramunt.
Però sí que vull destacar que no podem fer poda de 8.000 arbres cada any i no és bo fer poda tampoc perquè cada espècie demana una cuida diferent. En aquest sentit, quan hi ha un arbre que està molt... que sí que entra en els balcons d'un habitatge, sí que evidentment hem d'actuar ràpidament.
però no hem de mirar que es faci por de cada any perquè és materialment impossible i no és bo. Doncs hi ha una pregunta que és gairebé idèntica, que parla del mateix barri, del de Mas Lluí, que pregunta quan es farà la poda, que ja ha respost l'alcalde, també la reparació d'aquests arbres malmesos pel vent i alerta a la situació problemàtica que aquestes branques puguin caure a la via pública.
La plantació de l'arbrat es començarà a fer durant el mes de febrer. Hem volgut esperar una mica perquè és el millor moment el febrer per fer la plantació d'arbrat, és quan l'arbre està més madur per ser plantat i que per tant necessita menys manteniment.
i en conseqüència té una major probabilitat de supervivència. En molts casos hi ha gent que se sorprèn que deixem un tronc escapçat i ho fem perquè després és molt fàcil plantar l'arbre, perquè treus aquest tronc amb les seves arrels i és molt fàcil plantar l'arbre que el substitueix.
Com et deia, durant el mes de febrer es començarà a notar aquesta plantació d'aquests 100 unitats que hem de reposar en tot el municipi. I pel que fa a la gestió mediambiental dels boscos, ens pregunten si hi ha alguna gestió a Sant Just.
i ens parlen dels camins amb arbres caiguts o a punt de caure. Alguns carrers, com el carrer Antoninotenes, arbres i palmeres sense podar, amb caiguda freqüent de branques, perillen una mica el desplaçament de vianants i ens pregunten si hi ha alguna mesura que s'estigui prenent per garantir la seguretat.
En el cas de Coixerola, qui fa la gestió és el Consorci del Parc de Coixerola. He de dir en aquest sentit que l'any passat, per primer cop en molts anys, la Generalitat de Catalunya va dotar de 800.000 euros el Consorci del Parc perquè pogués fer grans actuacions de manteniment d'erbrat, perquè...
Durant molts anys ni la Generalitat, ni la Diputació, ni l'àrea metropolitana cedien diners al Consorci per fer inversions, només hi havia... es transferien diners per fer manteniment,
i a vegades en manteniment no n'hi ha prou. Convé de tant en quant fer actuacions més contundents precisament per solucionar aquests problemes que diu el veí. És un primer pas, amb 800.000 euros no en tindrem prou per abarcar totes les necessitats que hi ha al parc de coesterola, però esperem que es pugui començar ja a notar una millora durant els propers mesos.
I per altra banda, en el cas de finques particulars, quan des del ve policia o dels inspectors de via pública que tenim detecten que hi ha branques caigudes que provenen d'un arbre particular, sí que fem un requeriment al veí perquè tali aquestes branques si suposen un perill.
Doncs marxem a parlar de transport públic. En aquest cas ens comenten dues persones, dos veïns del nostre municipi, veïns o veïnes. En aquest cas ens parlen de dos autobusos diferents. Comencem parlant dels horaris de primera hora del autobús JM, que diu que acumulen retards en aquesta primera franja, retards importants de fins a 45 o 50 minuts, i que solapen amb el servei següent, sobretot en direcció a Can Mèl·lic. S'està treballant amb l'operador per solucionar-ho?
Sí, a veure, el que ens hem trobat amb el Just Metro i també totes les línies que van a Barcelona és que en hora punta hi ha hagut un augment de la congestió, això també afecta els autobusos, per tant...
Una petita part d'aquest retard segurament és imputable, aquests embussos, però en el cas del just metro el que hem tingut és en aquestes primeres setmanes de gener un vehicle que es va variar durant tres dies, al matí precisament en hora punta,
i això va fer que hi hagués un vehicle variat, llavors fins que no arribava el següent passaven aquests 45 minuts, que no haurien de ser tants, però com que hi havia aquesta congestió acaben sent aquests 45 minuts o 50 que diu el veí o la veïna.
Han set fets puntuals, ens consten tres dies d'incidència i que aquest vehicle ja ha estat avariat, per tant, ara tornaríem a les freqüències habituals. Molt bé, doncs amb aquest vehicle ja arreglat, entenem que això ja no passarà. Esperem que sigui així, ens consten tres dies i que ja s'ha solucionat, però si no és així que ens ho facin saber, sisplau, perquè ho comunicarem a l'àrea metropolitana.
Molt bé, doncs passem a parlar de la línia X30. Ens pregunten quan es millorarà la línia X30 de Moventis. Els matins va molt plena i molts veïns alerten que és una situació perillosa, especialment per la gent gran, infants o dones embarassades. I permeten que afegeixi, perquè si ens anem a l'Instagram, avui justament aquest matí també ens han relatat una història que va molt enllaçada
amb tot això i és que diu una de les oients del programa el mateix dimarts que l'alcalde ve a fer la secció de ràdio d'Esvern l'X30 arriba a Maslluir amb 10 minuts de retard a primera hora amb una cua que arriba fins a la meitat de la plaça i amb una temperatura de 8 graus i amb pluja quina resposta dona el dèficit de transport a Maslluir que s'arrossega des de fa anys diu que a la primera parada ja no s'hi poden seure
Doncs aquest problema se solucionarà, esperem, el mes de maig, quan arribin els sis autobusos articulats que s'estan fabricant en aquests moments i que jo crec que permetran donar resposta a aquesta necessitat de capacitat que tenim en aquesta línia, que és una línia que està funcionant, que està transportant molts passatgers,
que ens ha donat problemes fins ara pel tema de la puntualitat dels autobusos a la franja a la tarda. Aquest problema l'àrea metropolitana ja l'ha solucionat i ara el que es tracta és d'atacar el problema de les hores punta que efectivament ens consta que la capacitat dels autobusos actuals no és suficient i fins al mes de maig, lamentablement,
no es podrà solucionar plenament aquest problema amb la incorporació d'aquests sis autobusos articulats, que duplicaran la capacitat d'aquesta línia. D'acord. Marxem a un altre bloc, ens mantenim al barri del Maslluí per parlar d'obres. En aquest cas ens diuen que ram de les obres de les pistes poliesportives de Maslluí diversos veïns
anunciant la presència de retorins de camp als seus pisos i terrasses. S'asseguren que les actuacions municipals s'estan limitant a l'espai públic, tot i que el problema s'ha originat per l'obra. Quines mesures s'estan prenent i per què no hi ha una intervenció més intensa amb els veïns afectats?
En el maig i durant el 2025 hem fet 34 intervencions de captura de rates, d'arrossegadors, aquí també incloem els ratolins. Nosaltres com a ajuntament actuem evidentment a l'espai públic.
i entenem que si aquests ratolins procedeixen de les terres de la futura pista esportiva, també l'origen està en l'espai públic. Capturar arrossegadors és complicat, no es poden fer fumigacions, s'ha d'anar a fer una captura un per un,
i malgrat n'hem fet moltes, segurament no és suficient. De totes formes, aquest problema no té un únic origen, el moviment de terres de la pista esportiva,
De fet, en el cas de les rates, pensem que està sobretot ubicat el llac que hi ha al límit en Sant Feliu, que és un tema que estem treballant amb l'Ajuntament de Sant Feliu, i després també el problema de la proliferació d'arrossegadors no és exclusiu del Maix Lluí. En molts altres punts del municipi també estem tenint aquesta problemàtica.
En el cas del Mar Lluís potser s'ha accentuat una mica més, no pel moviment de terres, sinó perquè és un barri que, a part d'aquest estany, és un barri amb molta vegetació,
també tenim les passaràlies de fusta i tot això fa que hi hagi molts punts en què els arrossegadors puguin evitar i puguin procrear-se i això fa que potser el creixement estigui sent més ràpid que en altres barris però també en altres barris aquest últim any hem tingut moltes més incidències que les habituals
pel que fa a arrossegadors. I les persones que entenen d'aquests temes amb qui hem pogut parlar ens diuen que una part del problema prové que hem tingut els dos últims hiverns poc freds,
i que per aquest tipus de plagues el millor antidot és que faci uns hiverns molt freds perquè és quan s'extingeixen. Quan els hiverns són més càlids, com han estat aquests os darrers, doncs aquest sistema d'eliminació no funciona tant com en hiverns freds.
Molt bé, doncs a resposta a aquesta pregunta marxem a la següent. Ens diuen quan es retirarà la muntanya de Sorra, pedres i restes d'obra del barri de Mas Lluís, una pregunta que ja ha aparegut en altres capítols, en altres programes, i ens agradaria des d'aquí, des del nostre veí o veïna, doncs li agradaria saber...
que s'acabarà fent, perquè es va dir que es faria al setembre, ja som a gener del 2026 i encara no s'ha resolt i volen saber quan està. Havia de començar ahir, precisament, i per les condicions meteorològiques s'ha hagut de suspendre. La idea és que les pluges acabin avui, màxim demà, per tant que el dijous es puguin reprendre aquestes obres.
I una mica una part de l'enderrariment, haver donat que s'estava buscant altres obres on poder abocar aquestes terres i d'aquesta manera estobiar-nos el cost de portar-les a les plantes de tractament de residus, que té un cost elevat,
No ha estat possible, per tant es portaran les plantes aquestes a partir d'aquest dijous espero i el que es farà serà treure totes les terres que hi ha davant de les cases unifamiliars
que hi ha al carrer Maria Montessori, i ja es deixarà el terreny a punt perquè esperem que d'aquí no molt temps es puguin començar a instal·lar els mòduls que acolliran el futur Institut d'Escola del Mas Lluit, que és una realitat que cada cop veiem afortunadament més propera.
Perfecte, doncs marxem a parlar d'urbanisme i de model de creixement i un veí, veïna, doncs ens planteja el següent, fer una consulta ciutadana vinculant amb el suport de grups municipals, entitats i moviments del poble per preguntar als veïns si estan d'acord amb el creixement d'habitants de Sant Just i amb el model urbanístic i de nous barris perifèrics.
A veure, aquests barris perifèrics que jo entenc que refereix al barri de la carretera reial que s'està construint en aquests moments, doncs en primer lloc ha servit per preservar la vall de Sant Just, traslladant l'edificabilitat que estava prevista en el pla general metropolità a la vall de Sant Just, traslladar-la en aquest punt.
I després, per altra banda, discrepo que sigui un barri perifèric aquest barri perquè està en una zona molt ben connectada amb transport públic. És una zona que també està molt propera a eixos comercials, no de Sant Just però sí d'altres poblacions com és Sant Feliu.
I en un moment en què hi ha la necessitat d'habitatge que hi ha, pensar que aquest problema es solucionarà sense construir habitatge crec que és conèixer poc la problemàtica de la manca d'oferta d'habitatge que tenim no només a Sant Jús sinó al nostre país. I explica
en part, bona part dels problemes que estem tenint com a societat i que estan provocant el creixement de moviments que proposen solucions molt fàcils a problemes molt complexes. Per tant, jo aquest tema m'opendria...
Molt en sèrio. Per tant, no es planteja fer cap consulta ciutadana. Primer de tot, és un planejament que es va aprovar ja fa molts anys, que s'està executant en aquests moments i que és un planejament que el que aportarà és ampliar el parc públic d'habitatges de Sant Just en 170 habitatges, que bona falta que fan.
Molt bé, doncs pocs minuts per arribar a les 12 del migdia, seguim amb més qüestions, ens pregunten també pels cotxes 100% elèctrics, en aquest cas diuen que hi ha ciutadans empadronats a Sant Just que tenen aquests cotxes 100% elèctrics i no tenen descomptes a la zona verda, tenint en compte que són veïns del municipi, per què no succeeix això?
Bé, primer de tot perquè el preu de la zona verda és irrisori. Estem parlant d'un euro a la setmana. I en segon lloc perquè l'objectiu de la zona verda no és fomentar una mobilitat sostenible sinó regular l'aparcament a l'espai públic. Jo crec que...
Les ajudes al vehicle elèctric s'han de fer des d'altres àmbits, però no a la zona verda per les dues raons que t'he dit. La primera és que és un preu irrisori i la segona és que l'objectiu no és tan fomentar la mobilitat sostenible com regular un bé que és escàs com és l'aparcament en l'espai públic.
Fa uns mesos una notícia que va caure en gràcia i que va agradar molt als oients d'aquesta casa i també als lectors del www.radiodesvent.com va ser la del projecte de la xorreria. Ens pregunten també veïns del poble en quin punt es troba aquest projecte i si finalment hi haurà una proposta clara i definida.
Sí, sí, és on s'ha fet el concurs. Crec que si no s'ha adjudicat ja està a punt d'adjudicar-se i espero que properament puguem tornar a gaudir d'una xorreria al perdó, com havíem tingut durant molts anys.
Està al caure. Està pendent això. Seguim amb més qüestions. Ens ha arribat una pregunta d'un oient que va fer aquestes mateixes preguntes el 17 d'octubre del 2024. Diu el següent. En aquella ocasió, aquesta oient va plantejar diverses qüestions que, segons ens explica, encara avui continuen sense resposta.
Les qüestions eren, el consistori té prevista alguna actuació sobre la mobilitat al carrer Marquès Bonistrol? Són conscients que es tracta d'un carrer estret amb molt de pas de vianants, tant gent gran com infants i sense protecció, on hi ha un trànsit constant de motos, cotxes, furgonetes i camions? Són conscients que molts d'aquests vehicles hi circulen a gran velocitat i a qualsevol hora?
i que no per accedir a les botigues del centre sinó per sortir del poble esquivant el semàfor de la Rambla i finalment ens preguntava també si eren conscients del soroll continu i la contaminació perillosa que no ha disminuït sinó que ha anat en augment en els darrers mesos.
Bé, el que sí que hem observat és que els vehicles que accedeixen pel carrer Monistrol, al barri centre, no ho fan per esquivar semàfors, perquè el carrer Monistrol és un carrer que té una mobilitat complicada, sovint hi ha retencions provocades...
per a camions que tenen dificultats per girar, camions a càrrega i descàrrega, que abasteixen els comerços de la zona centre, en la cruïlla del carrer Bona Vista amb un istral.
El que sí que és veritat és que per la tipologia de carrer que és, que és en plataforma única, hem d'estudiar bé si posem obranes en la vorera ampla
o bé col·loquem els cordons d'aparcament amb zigazaga, cosa que hem fet en altres punts del municipi amb un resultat bastant positiu. Restringir el trànsit pel carrer Monistrol ho veiem molt complicat perquè és un carrer d'accés a la zona centre que utilitzen sobretot els veïns i que viuen a la zona centre
i els proveïdors dels comerços de la zona centre. I la contaminació que hi ha no creiem que sigui superior a la que pot haver-hi al carrer Creu o al carrer Major, que són carrers paral·lels al carrer Monistrol.
Millorar la seguretat crec que sí que es poden prendre algunes mesures. Restringir el trànsit ja s'havia analitzat en el passat i és una opció molt difícil. Molt bé, alcalde. Última pregunta. No és un carrer de pas. És un carrer que la gent que l'agafa és perquè vol anar al barri centre, ja sigui als comerços o als habitatges.
I també hem de vigilar no perdre, amb les mesures que prenguem, places d'aparcament, perquè també tenim molts veïns que es queixen que és un dels punts en què necessiten més una verda d'aparcament. Doncs, telegràfic, perquè ens queda un minut i escaig, però crec que es podrà fer aquesta pregunta de forma ràpida. Ens pregunten quan està prevista una millora del servei de pediatria al municipi.
Doncs el servei de pediatria està ben dimensionat. Potser hi ha hagut algun dia de festes amb problemes puntuals, però tenim tres pediatres de dilluns a divendres. Crec que es van alternant un dia sí, un dia no. Fan un al matí, dos a la tarda i el dia següent dos al matí i van canviant. Un dia un al matí i dos a la tarda i el dia següent dos al matí i un a la tarda.
i a més em consta que són tres bons professionals, per tant creiem que és un servei que està ben dimensionat. Doncs alcalde, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos un mes més, per respondre a totes aquestes qüestions que preocupen el veïnat, i també a vosaltres, oients, gràcies per seguir-nos i també per fer-nos arribar a aquestes preguntes. Bon mes de gener, alcalde, i ens escoltem el mes vinent. Moltes gràcies a vosaltres.
Ràdio 2B FM 98.1
Passen dos minuts d'un quart de dotze del matí, continuem a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern, i avui encarem la segona hora del programa parlant d'actualitat municipal, actualitat política. En aquest cas, amb Just Fossalba, portaveu de Sant Just en Comú Podem, soci de govern i regidor de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ho farem també amb una mica de perspectiva, com vam fer ahir a l'entrevista de l'alcalde, perquè...
Repassarem algunes decisions preses abans de Nadal, al ple municipal de desembre, i també veurem com ens afecten ara, a mitjans de gener. Parlarem dels principals temes que marquen aquest inici d'any, aquest inici del 2026 al municipi, des de la mirada, en aquest cas, d'en Just Fosalba, portaveu, com dèiem, d'en Comú Podem. Just, bon dia i gràcies per ser amb nosaltres. Bon dia i gràcies també a vosaltres.
Comencem, com sempre, posant una mica de context. Abans de Nadal es va celebrar el ple municipal de desembre, l'últim de l'any, en decisions importants i també amb alguns canvis en la composició del consistori que marquen l'inici polític d'aquest 2026. Just des del punt de vista del vostre partit, com valores aquell ple del mes de desembre i com ha arrencat políticament aquest 2026 a l'Ajuntament de Sant Just?
Bé, des de la zona en comú veurem positivament el ple de desembre, jo crec que vam poder també acabar de tancar el 2025 amb les coses que ens tocaven. És veritat que va ser un ple on va entrar una nova persona de regidor, en aquest cas el Lluc, substituint l'Anna, que li vam poder també donar la benvinguda.
I va ser un ple amb prou de càrrega política, però també prou plàcid i prou tranquil per poder-lo entomar amb facilitat. I de cara al 2026, doncs ara tenim encara feineta, és ja pràcticament l'últim any no de mandat, perquè el 2026 encara quedarà mig any.
Però és l'últim any i aquí és on hem d'acabar, com a govern, de revisar PAM, el Pla d'Acció Municipal, i veure quines coses podem acabar d'engegar durant tot aquest 2026. Aquests mesos, diguéssim, fins a finalitzar el curs al mes de juny, són mesos clau, com deia Just, per fer una mica aquesta feina...
que queden al tinter, perquè sí que és cert que a partir del primer trimestre del curs vinent ja comencen a haver aquests moviments, començarem a parlar de llistes, començarem a parlar de la composició d'aquestes, i a partir d'aquí anirà avançant una mica tot plegat. Per tant, sí, un últim any, com deia el regidor, que estarem molt pendents també des d'aquí, des de Ràdio Desbem, pels moviments que pugui haver l'Ajuntament i també pels moviments que pugui haver el nostre municipi.
Parlem d'un dels punts que ha generat més revolt i que encara porta cua en aquests últims anys, per dir-ho d'alguna manera, perquè ja fa un temps que s'està cuent tot plegat. Estem parlant de la nova taxa de residus i la decisió de no líquidar la part variable, en aquest cas, de la taxa del 2025, després de detectar-se errades en el sistema.
Just, com a membre del govern municipal, com es va viure internament aquesta decisió de no liquidar la part variable i què va fallar i què s'ha de prioritzar a l'hora de prendre aquesta decisió?
Bé, aquesta... Jo, en el ple municipal, que jo recomano que si algú té temps, doncs escolti la defensa del punt, la vaig fer jo mateix, explicant exactament els motius de per què estàvem en aquesta situació, i és una situació que no s'explica en un dia, en dos, ni tan sols en un any o dos, és una situació que es dona fruit d'un context que ve de molt lluny, des del començament, que comencem a implantar...
El sistema, amb una base de dades creada ad hoc, o sigui, creada única i exclusivament per aquest sistema, i és una base de dades que vincula targetes i habitatges. Aquesta base de dades es fa amb un treball pràcticament que és de camp, que vol dir que les persones que van a repartir les targetes van creant la base de dades, una base de dades que si ve és veritat que n'és,
del carrerer es va modificar en conforme es van descobrint que a la vegada és el carrerer i la realitat no és ben bé la mateixa. És veritat que quan hem d'introduir la taxa a fuit de la llei estatal de residus del 22, nosaltres ho hem de fer en base a algun padró fiscal, que no tenim, que nosaltres no teníem taxa, per tant havíem de crear un padró fiscal.
Aquí teníem dues opcions que hem estat apuntant al seu moment. Una era anar-hi a través del rebut de l'aigua, com ha fet Barcelona, on estan fent altres municipis, però en aquell moment hi havia molta inseguretat jurídica, Barcelona tenia tombada cautelarment la taxa, esperes d'una resolució judicial, que al final ha estat favorable i han pogut cobrar la taxa a través del rebut de l'aigua, però en aquell moment...
No ho sabíem. No ho sabíem i, evidentment, nosaltres tampoc volíem jugar-nos-la, entre cometes, enteneu mal la paraula, anar a lligar-nos-la a un sistema que potser jurídicament acabaria tombat. Llavors vam decidir fer-ho a través del padró fiscal de l'IBI.
Aquí és on vam començar a generar la problemàtica, que és que el padró fiscal de l'IBI i el padró en el qual nosaltres vinculem les targetes i generem les dades per després poder fer el càlcul de la part variable, doncs hi havia algunes errades, tant de...
És multifactorial, eh? Podria posar-ne una, dos, tres, perquè hi ha diferents cosetes. Cases duplicades, entrades de carrer per un carrer i un altre de la mateixa vivenda però que compten com a dos, males assignacions de comercial quan era domèstica...
Bé, penseu que vam repartir més de 8.000 vivendes, que targetes al doble, no? 16.000 vivendes. Clar, això evidentment, fruit d'aquest treball de camp, doncs sempre pot acabar donant errors. El problema és que quan al·lingem les dades, aquests errors...
supera molt l'estadística que un acceptaria com un error normal. Estàvem parlant de gairebé més d'un 16% de vivendes que tenien zero obertures en un moment en mig any. És raro que no hagis obert mai el contenidor en mig any.
I amb això vam veure que bé algunes dades s'havien perdut del 2025 i que evidentment les taxes han de ser justes i aplicables amb dades fiables i que no podíem cobrar gens sense saber del cert que havia obert les xbecades que comptaven la base de dades. És veritat que això ho vam detectar al Junts, vam fer moltíssima feina des de Medi Ambient i Economia.
ara per al desembre ja tenir la base de dades ben ajustada, ara els errors ja són, jo crec, mínims i tolerables, i jo crec que a partir del 2026 ja podrem aplicar la taxa que vam aprovar en les ordenances fiscals de l'aprovació que va ser l'octubre del 25.
I actualment hi ha garanties? És a dir, el govern pot oferir garanties perquè aquest sistema funcioni correctament i no es torni a repetir aquests errors?
Ara ja creiem que sí que això ja serà fruit del dia a dia, que evidentment a vegades les targetes algunes es perden, altres deixen de funcionar, coses que pot passar en el dia a dia perquè el sistema no és infal·lible al 100%, però vaja, que és plenament assumible i que garanteix que la majoria o la pràctica totalitat de les persones se li cobrarà el que li toca.
Molt bé, doncs passem al següent bloc. Parlem ara d'ordenances fiscals, en aquest cas el mateix ple també va aprovar definitivament les ordenances fiscals pel 2026 amb alguns ajustos abans del vistiplau final i en aquest cas, des de la mirada d'en Sant Just en Comú, quins són els aspectes de les ordenances que considereu més rellevants?
Bé, per nosaltres les ordenances són un motor clau per al finançament just de les accions que fem des del municipi. Al final et permet nodrir de l'activitat pública i política que fas, les ordenances el que permeten és finançar tot aquest sistema.
Per nosaltres les ordinances han de ser justes, han de ser escalables i per tant nosaltres sempre creiem que qui més poder adquisitiu té doncs pagui més i qui menys té doncs pagui menys o bé tingui sistemes per poder compensar.
I en aquest sentit les ordenances tant de l'IBI com les més potents, estic parlant, contemplen aquests elements, aquests elements de si no pots pagar doncs tenir excepció i evidentment en funció de la teva casuística doncs pagues més o pagues menys.
Per tant, nosaltres en aquest sentit estem a favor, perquè fa a preus públics i taxes, doncs una mica amb la mateixa línia, creiem que tenim uns preus públics i unes taxes prou contingudes, dintre del que cap, potser les llicències no, però vaja, amb altres elements, com poden ser els preus públics de l'escola Brassol, que tenen tarifació i demés,
són elements de justícia social que nosaltres creiem que són imprescindibles a l'hora de poder garantir serveis públics de qualitat i a l'hora que tothom pugui pagar el que li toca i el que els pot permetre. Sovint aquests debats són complexos i molt tècnics, és a dir, a l'hora de poder explicar tot aquest tema de les taxes, de les ordenances...
A vegades és complex i que també la ciutadania pugui rebre tota la informació. Creus que l'Ajuntament podria millorar en comunicació i pedagogia fiscal o que de moment s'està fent la feina correctament?
Jo crec que sempre es pot millorar, tota la vida. Sí, sí, però amb tot, eh? Ara et diria que el 10 no existeix, eh? Allò que deien alguns professors. Jo crec que sempre hi ha marges de millora. És veritat que jo crec que tenim, ja com a societat, eh? Ja no només com a... És igual el teu pensament polític. Tenim poca cultura d'entendre que els serveis públics es...
es financen amb recursos públics i, per tant, amb impostos i taxes també. I jo crec que això és una cosa que hem d'anar assolint. Si volem serveis de qualitat, hem d'estar disposats a pagar una mica més en els nostres impostos per tal que aquests serveis es produeixin.
Penseu que al final l'administració no està exempta, no està desconnectada de la realitat. Els serveis, si a nosaltres ens puja, quan anem a comprar l'assisteria de la compra, els ajuntaments també els hi puja. Prestar els mateixos serveis, a vegades costa més que fa 10 anys. Enteneu-me, a vegades un servei que potser porta 10 anys practicant el mateix servei, en comparació amb els costos de fa 10 anys, ha pujat.
perquè els costos de la vida han pujat, perquè els salaris han pujat, perquè tot puja. Llavors jo crec que a vegades el que hem de fer pedagoger és que cal pujar impostos no només per aconseguir nous serveis, que a vegades és necessari perquè les realitats canvien i cal anar a afegir nous serveis o nous equipaments, és igual espai públic, però també a vegades per mantenir el que tenim necessitem una mica més perquè els costos de la vida pugen i això repercuteix també en les finances municipals.
O sigui, sí, en general cal fer, crec, soc de l'opinió que cal fer pedagogia, que cal explicar bé i que al final és un bé comú que es fa un esforç fiscal per part de tothom per tenir espais públics de qualitat, serveis de qualitat per a tothom i al llarg de la vida.
Doncs seguim amb més qüestions, seguim parlant d'aquest ple de desembre que ens queda molt lluny, però està més a prop el del gener que està a tocar, que no pas el de desembre, però també és veritat que és l'últim ple, per tant les decisions també es van prendre en aquest àmbit.
Parlem ara d'altres qüestions, marxem a parlar del Pla General Metropolità, d'aquesta modificació puntual que es va aprovar inicialment en torn de la vall de Sant Jus i Maslluí. Explica'ns una mica en quin punt es troba aquesta modificació i quin paper jugar al vostre espai polític dins del govern en aquest procés.
Aquesta és una modificació per nosaltres com a Sant Jus en Comú molt important perquè el que ens permet és ubicar la famosa nau d'ovelles que ja fa temps que des de Sant Jus en Comú estem impulsant des del govern, el centre agrorameder, si volem dir-ho de forma més formal. Aquesta modificació que va més enllà d'això, es fan una sèrie d'ajustos a la vall de Sant Jus però dins d'aquest paquet que podríem dividir en tres grans zones
s'ajusta precisament la creació d'aquest centre ramader que ens permetrà tenir un ramat d'ovelles al municipi, un ramat d'ovelles que més enllà de generar una economia primària, també ens servirà per la protecció contra incendis perquè seran ovelles que es dedicaran a menjar-se el sotabosc
de les zones limítrofs del municipi amb la vall, de la zona urbana del municipi amb la vall, i això ens permetrà lluitar contra els incendis i també, evidentment, com un element productor i de generació de biodiversitat, al final quan els camps no estan abandonats i estan mantinguts, ni que sigui per les ovelles, també generes més biodiversitat.
Més enllà d'això, la modificació del planejament també arreglava en el barri de Mas Lluí unes parcel·les d'equipaments, les parcel·les d'equipaments on va l'institut d'escola i a més, arregla una mica el traçat de l'espai, de l'equipament.
i pel que fa a la resta de la vall, ajusta alguns paràmetres que teníem. I a nivell global, el que fa és, nosaltres teníem molta part del sol urbà, del sol de la vall estava qualificat com a 6, com un sol urbà, i el que fa és passar a sol no urbanitzable. De facto ja ho era, la gent no s'ha de preocupar amb la frase que acabo de dir, no es podia construir a la vall de Sant Jus, ja estava protegit pel propi PEMNAT,
però el fet de passar a no urbanitzable dona coherència a tota l'ordenació del planejament, que no acabava d'encaixar entre el que deia una cosa i l'altra. Al final el que saps és donar coherència. O sigui, sortim d'una modificació de planejament on es garanteix encara més que a la Vall no s'hi construeix,
que dona i permet la possibilitat de col·locar aquest centre agro-ramadé, com he comentat, i per tant, jo crec que és una mirada també cap a com mirem Conxerola des del municipi. Doncs seguim avançant en aquesta entrevista, en aquest espai que avui estem dedicant a parlar d'actualitat política.
Amb en Just Fossalba, estem a mitjans de gener just, amb l'any tot just encetat, i amb molts projectes municipals en marxa, i més enllà del que es va aprovar el mes de desembre, ens agradaria saber quines són ara mateix les principals prioritats del govern municipal per aquest inici del 2026, i també especialment des de les àrees que tu coordines i impulses.
Doncs mira, ara mateix el que principalment estem centrats a nivell de consistori, doncs en acabar i posar en marxa els diferents equipaments, grans inversions que sabeu que tenim en marxa. Ateneu que es puguin reprendre les obres d'aquí a poquet.
Tenim tot el tema del pavelló esportiu, sortida de les diferents entitats esportives i de les unitats de l'esport al municipi. També tenim el centre cívic de Maria Tres Serres, de la Plana Bisolets. Bé, tenim una sèrie d'equipaments i espais que cal, per acabar, dedicar els espais necessaris per aquest municipi que va creixent.
I després tota una sèrie de petits projectes que també tenen un valor important a nivell cultural i educatiu de recuperació d'aquests petits projectes. El 2026 mirarem de recuperar activitat cultural vinculada a la infància perquè els infants també puguin tenir les seves activitats culturals al municipi.
I evidentment tot el treball que es fa amb entitats, doncs mirar de seguir treballant amb elles per tenir una oferta lúdica i cultural interessant per la gent de Sant Just. I després també altres coses, també a nivell de les parts que em toquen a mi, ara ja més concretament. Perdoneu.
A nivell de medi ambient estem un altre cop intentant engegar un projecte de rehabilitació de mines d'aigua. Tenim un parell de mines a les que d'aquí a poc intentarem fer algun projecte de rehabilitació per recuperar punts d'aigua i tenir aigua freàtica a través de les mines existents al municipi.
la posada en marxa del nou contracte d'aixellaria, que també esperem que d'aquí a poc es pugui posar. Tot i que la d'aixellaria ja està en marxa, però ho està amb el contracte antic, doncs amb el nou contracte tindrem nous serveis, com és la vaixella, com és l'espai de recuperació d'electrodomèstics i de més, que esperem que d'aquí a poc també estigui en marxa. I molts projectes, la veritat és que aquest 2026 hem de fer moltíssimes cosetes, algunes més petites, d'altres més grans, però que totes tenen el seu valor.
Molt bé, doncs aquest mandat avança, com dèiem a l'inici, el govern municipal continua funcionant en aquest cas en coalició i bé, doncs ens agradaria saber quin el teu entendre, i ja per tancar aquesta entrevista, quin són el teu entendre els principals equilibris que cal mantenir entre governar, dialogar amb l'oposició i escoltar a la ciutadania.
Quan un governa, i això és una cosa que val la pena viure, i molta gent que passa per la política diu que tothom s'hi hauria de dedicar un temps per veure com és per dins, jo crec que això té un cert valor, i no es diu perquè sí, es diu perquè realment hi ha molta complexitat a l'hora de poder equilibrar tota aquesta balança que posaves. Al final, quan un governa i decideix, és difícil que decideixi que tothom estigui content, que l'oposició estigui contenta,
tots els grups de l'oposició que són diversos i amb diferent ideologia, que fins i tot dins el propi govern tothom estigui còmode i evidentment que 20.000 persones, tota la ciutadania estigui d'acord amb les accions que em prens, doncs és complicat. Aquí al final el que entren són paràmetres de justícia social, de repartiment equitatiu, de bé comú...
Una mirada també, en el nostre cas, molt mediambiental, també, ecologista. I amb això has de mirar de posar els teus eixos, escoltar molt a les persones, al veïnat, que tenen molts ulls, moltes orelles i molt criteri, evidentment.
I amb això intentar triangular no sempre és fàcil. A vegades causen contradiccions, a vegades no vas tan ràpid com voldries, però crec que és important poder parar l'orella i escoltar tots els agents, tot i que a vegades no sempre és fàcil, no sempre.
Doncs Justo Salva, gràcies per acompanyar-nos avui a la Rambla i per compartir aquesta mirada de govern i de municipi. Que vagi molt bé. Vagi molt bé. Ànims per aquest 2026, que ja ha començat a nivell internacional, ha començat fort també. O sigui que ànims a veure què ens va parar el 2026, que espero que sigui felicitat per tothom. Doncs que vagi molt bé. Gràcies. A vosaltres tornem de seguida. Fins ara.
Escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Doncs seguim el magasin de matins de Ràdio d'Esbem, seguim a la Rambla, desmoment de l'entrevista del dia. Avui margem fins a la Taneu de Sant Just, que acollirà el 25 de gener a les 6 de la tarda a la sala del cinquantenari, un nou concert del cicle de Virse, dedicat a veus femenines.
En aquest cas comptarà amb l'actuació d'Ària Frank. L'artista portarà a l'escenari el seu projecte Com sonaria en català, una proposta musical oberta a tots els públics que dona una nova lectura a cançons conegudes, però en aquest cas interpretades en català. I és per això que tenim el telèfon a l'Ària Frank. Ària, bon dia. Hola, bon dia. Com esteu? Com estàs? Benvinguda al programa. Gràcies.
Doncs res, explica'ns una mica d'on neix aquest projecte, d'on neix la idea de fer versions d'aquelles cançons conegudes que hem sentit mil vegades, però en aquest cas escoltar-les en català.
Doncs la idea ve una mica de poder apropar totes aquestes cançons que potser molta gent no s'havia parat a entendre les lletres i donar-los una nova vida i apropar-les al català i a la cultura d'aquí. El concert combinarà dues vessants musicals, una banda clàssica amb teclat, bateria i guitarra i una altra formació una mica més íntima, oi?
En aquest cas el concert serà en banda, i serem quatre músics, hi haurà piano, bateria, guitarra i veu, i sí que en altres ocasions hi ha la part més clàssica, amb quartet de corda, però en aquest cas no. En aquest cas estareu només la basant més banda.
Sí, la banda. Molt bé. I com funciona el concert? Quin serà, diguéssim, el repertori i com l'heu organitzat? Perquè clar, m'imagino que també hi ha una tasca d'organitzar les cançons, els temes, de la manera que sigui més atractiva també per l'oient, en aquest cas per l'espectador. Sí, comencem amb temes una mica més tranquil·lets,
i ens guardem segurament els temes que s'han fet una mica més virals pel final. Clar, perquè tot això comença a les xarxes socials, Áurea. Sí. Perdona? Tot això comença a les xarxes socials, dic. Sí, sí. Va ser una mica una aposta de començar a penjar aquestes versions i en català...
I llavors va començar a funcionar, la gent els va agradar molt i a partir d'aquí és quan vaig dir, ostres, hauríem de traspassar les pantalles i ho hauríem de portar i fer concerts que ens poguessin venir a veure. I tinc la gran sort d'anar acompanyada d'uns músics meravellosos i doncs mira, arrel d'això vam començar a produir aquests directes i aquí estem.
Clar, vas començar a la petita pantalla, la del mòbil, generant aquest contingut, aquests reels. Et consideres influencer o ni això? Et consideres més artista? Aquí també és un tema, tens molts seguidors i també gràcies a això també has aconseguit donar un pas més, no? Clar, jo crec que el nom d'influencer vindria a ser qualsevol persona que pugui influenciar en alguna cosa. Si jo influencio en algunes persones, en...
No ho sé, i el motiu en algun aspecte musical, doncs es podria considerar que sí, però vaja, jo potser em considero més artista. Si més no, creadora de contingut, això sí, i contingut en català, que això també és molt important.
A partir d'aquí neix una mica aquesta llavor que vau sembrar a partir de xarxes socials i després ha anat creixent el projecte i ara esteu fent bolos amb aquest projecte, amb aquest nom com sonaria en català. Com estan funcionant els bolos? Quina rebuda estan tenint? Doncs molt bé, estic contenta dels concerts que hem anat fent. El desembre de l'any passat vam fer el concert de presentació
que va ser a Manresa al Conservatori, va ser molt xulo. Va venir moltíssima gent, el lloc també era molt maco i a partir d'aquí hem anat fent altres concerts en petit format, a vegades amb dues, a vegades amb banda, a vegades amb tots que ja som buits sobre l'escenari.
i hem pogut estar a diferents llocs. De fet, al setembre vam estar a Girona, al novembre vam anar al Vendrell i, bueno, tots els concerts penso que han tingut molt bona rebuda i molt contents nosaltres també del resultat i del públic.
Clar. Avui estem parlant amb l'Àuria Frank, que visita la sala del cinquantenari aquest cap de setmana en un nou concert del cicle de la Virse. En aquest cas, ens presentarà el projecte Com sonaria en català, una proposta musical oberta a tots els públics. Àuria, quines de les cançons que t'agrada més interpretar, d'aquestes que tens en el teu repertori?
Doncs segurament Roses o Mare meva, que són potser les que em sento una miqueta més identificada i que potser ja en el seu moment vaig fent més carinyo. Mare meva, que entenc que és una versió en català de Mamma Mia.
És una versió en català, però en aquest cas no és traduïda literal perquè no m'agradava la lletra i vaig decidir inventar-me-la una mica i llavors també me la trobo una mica més meva, no? No, t'ho dic perquè, no sé si ho saps, però a Sant Just d'Esvern tenim una companyia teatral que es diu Mena Meva que va néixer arrel del musical Mamma Mia, o sigui que també té una mica d'història, això. Per això m'ha fet gràcia també escoltar-ho.
Doncs molt bé, aquestes cançons que d'alguna forma també són cançons que tothom s'ha interpel·lat i que parlen de la vida, de l'amor i que també és important tenir-les presents en un concert i també en el nostre dia a dia.
i tant doncs molt bé, que interessant no sé si hi ha alguna cosa que vulguis afegir del format del concert de com heu engegat aquest projecte que ens comentaves que bé neix una mica d'aquestes xarxes socials també d'aquesta banda de músics que t'acompanyen al llarg d'aquests concerts d'aquests bolos és interessant veure-ho des de fora però com es viu des de dins, Aurea?
Bueno, jo realment estic molt contenta amb el projecte, ja et dic, tinc la sort de tots aquests músics que m'acompanyen i que em donen suport i al final hem fet una família a l'alt de l'escenari i a baix, i això és per mi el més important. Llavors, també tot el tema dels seguidors, que veus aquesta rebuda que...
que ja ens m'estan escrivint, no?, per dir-me, ai, tenim ganes de veure't a Sant Just. I això, doncs, m'agrada molt poder rebre aquests missatges. I llavors, trobar-nos allà i poder-nos conèixer.
Clar que sí. Què creus que li falta ara mateix a aquest món, al món de la música aquí a Catalunya? Perquè veiem molts concursos, molts talent shows, veiem també que les xarxes socials fan una mica de parador per artistes que potser no han tingut l'oportunitat de fer-ho d'una altra manera i aquest excés, aquesta porta, diguéssim, també els obre un món de possibilitats molt importants.
Vèiem també com acabava a finals d'any de l'any passat, al mes de desembre, una temporada més d'Operació Triunfo, com aquest divendres engega una altra temporada d'Eufòria. Aquests concursos al final que fan és enriquir el panorama musical del nostre país, però clar, també és veritat que no sé si el nostre país està preparat per absorbir
Tal quantitat d'artistes, són molts artistes els que neixen any rere any, i això no sé si d'alguna manera també ho noteu, aquest tipus de competència o aquest tipus de mercat que cada vegada és més gran, però també ha d'haver un públic que estigui disposat a consumir tot aquest ventall d'artistes que van neixent any rere any.
Sí, jo crec que tot això ha evolucionat moltíssim i és cert que semblava ser que no hi havia tant de mercat per tant artista, no?,
Crec que tot això està canviant el funcionament de la indústria, perquè a nivell de plataformes digitals, de xarxes socials, cada vegada hi ha molts més artistes i sembla que hi ha cabuda. Abans només podia ser artista una persona i ara tots som molt artistes i també està bé que hi hagi feina per tothom.
i que hagi pogut evolucionar d'aquesta manera. També penso que cada vegada es fan més coses, es fan més concerts, es fan més fires, més mercats, sempre hi ha lloc per la música en directe i que ho tinguin en compte també a través dels ajuntaments.
I des de la cultura en general, això és d'agrair que hi hagi aquest espai per tots. Sí que és veritat que hem tingut uns anys de molta sequera, en el sentit que la pandèmia no va ajudar gens i això va fer i va enfablir una mica el sector i que la música en directe no era el mateix...
en moltes ocasions es va haver de readaptar, reformular el format de concerts, de festivals, etcètera, però ara sembla que la cosa, com tu comentes, està tornant una mica aquesta normalitat, s'està obrint i també és important que des de les institucions tinguin la cultura a primera mà, que la cultura fa un poble, que la cultura fa el poble i al final és important que també us tinguin
perquè sou vosaltres també els que feu girar una mica la roda i que al final la gent que fa cultura al nostre país, al nostre territori, també s'ha de destacar i s'ha de donar l'espai per poder-ho fer. Sí, totalment. Jo l'única cosa que podria afegir ara mateix que penso que pot faltar en el nostre país és...
més dones, cantants i músics, trobo que hi ha molts nois fent música, però a l'escenari no hi ha tantes noies, i vaja, sí que és de... de voler canviar alguna cosa és compensar tot això.
Doncs també amb aquestes reflexions hi quedem. Recordeu que aquest concert, el 25 de gener a les 6 de la tarda de la sala cinquantanària, forma part del cicle de la Virsa, que es va iniciar la primavera del 2021, que ha comptat al llarg dels anys amb artistes com Judith Nederman, Núria Graham, Sue, Alba Armengou o Elena Gadel, entre d'altres. I el concert, en aquest cas, tindrà una durada d'una hora i mitja i el preu de l'entrada són...
13 euros per socis i menors de 30 anys i 18 pel públic general. L'activitat està organitzada per l'àrea d'activitats de la Taneu i compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just. Áuria, no sé si vols enviar un missatge a l'audiència, a aquella gent que t'estigui escoltant i que encara no tingui les entrades per venir-te a veure a la Virse. Doncs res, que els animo que es comprin les entrades.
que no hem vingut mai a Sant Just i amb moltes ganes de poder cantar i conèixer a tothom que ens vingui a veure.
de ben segur que Sant Jus us acollirà amb els braços oberts, o sigui que vagi molt bé aquest concert el dia 25 i res, a gaudir de l'escenari, a gaudir de la música i a gaudir també de la música en català. Auria, una abraçada molt gran, cuida't molt. Moltes gràcies, que vagi bé, bon dia.
I bé, després d'aquesta entrevista, de l'entrevista del dia amb Lauria Frank, que recordem passarà per la sala del cinquantenari el dia 25 de gener, en aquest cas cau en diumenge, diumenge 25 a les 6 de tarda a la sala del cinquantenari, us deixem ara amb una de les cançons que podem trobar a l'Spotify de Lauria Frank i que en aquest cas sona així.
Avui m'he llevat i he pensat en l'atzar, perquè tot em passa quan no ho espero. Per fi ens hem creuat, però anaves acompanyat d'uns ulls blaus que has mirat, com mai t'havia vist fer-ho. Des del moment en què vam coincidir,
Escoltar-nos i et lloro que mai he pogut tornar a dir Que teníem el record del món estimant-nos
Perquè ja saps com sóc amb aquestes coses i no importa si és estúpid sóc així. I és que em sembla mentida que se m'escapi la vida imaginant que tu torna per quedar-te sempre amb mi. On és divendres cada tarda i com sempre l'esperança em diu quiet.
Escapant una nit, acomiadant-me el sol i amb petó has decidit demanar-me
Costa tan poc quan deixes entrar l'amor i tant costava llançar-te i deixar d'enganyar-te. Després de tants mesos ara em dius adéu, un plaer coincidint en aquesta vida. Aquí m'he quedat, en una mai tinc el cor i en l'altra excuses que ni tu entenies.
saps com sóc amb aquestes coses i no importa si és estúpid sóc així. I és que em sembla mentida que se m'escapi la vida imaginant que tu torna per quedar-te sempre en mi. On és divendres cada tarda i com sempre l'esperança em diu quieta pot ser així. I començo a pensar
L'amor de veritat és sentir confiança i començo a sospitar els altres.
Perquè ja saps com sóc amb aquestes coses i no importa si és estúpid sóc així. I és que em sembla mentida que se m'escapi la vida imaginant que tu torna per quedar-te sempre amb mi. On és divendres cada tarda i com sempre l'esperança diu quieta. Sí, avui sí.
Seguim al Magassin de Matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla i ara és moment de l'entrevista del dia. Avui ens acompanyen alumnes i professorat de l'IFP Antoni Algaró, que és un centre educatiu que està al nostre municipi. Ens vénen a parlar de la participació al 24 Hores d'Innovació, un hackató, ens ho explicaran una mica més,
de 28 hores non-stop, on havien de resoldre reptes d'empreses com Renfe, Veritas, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i Guàrdia de Barcelona. I en aquest cas, l'equip treballava el repte de Ferrocarrils de la Generalitat i va aconseguir guanyar aquest repte. Després de 28 hores sense dormir i currant de debò, ens fa molta il·lusió tenir-los aquí,
perquè ara ja sí que han dormit i han descansat, això va ser al desembre, mitjans de desembre, i venen ben descansats amb els Nadals de per mig, per tant, amb energies renovades, però ens venen a explicar aquest repte, que van assolir, que van guanyar, i que també ens fa il·lusió destacar aquestes accions que passen aquí a casa nostra, Sant Just d'Esvern. Molt bones, família, com esteu? Benvinguts al programa.
Hola, hola a tots. Hola, hola. Doncs tenim avui el programa, per parlar de tot plàgat, el Sergi Martí, que forma part de l'equip de docents de l'IFP Antoni Algaró, també la Marta López, el Damián Trofín, el Xavi Carrillo i el Sebastián Arce, que són alumnes que formaven part també d'aquest repte 24 hores d'innovació. Explica'ns una mica, Sergi, en què consisteix aquest repte cap a vos solí i amb nota.
Era un repte que, com el nom bé ho diu, són 24 hores d'innovació i el que hem de fer durant aquestes 24 hores és innovar sobre reptes reals d'empreses reals. Aleshores, imagina't la situació amb un grup d'alumnes tancats en una aula durant 24 hores
Un repte que s'ha d'assolir en aquestes 24 hores, els nervis, la tensió, els moments positius, negatius, però això a nivell docent i a nivell ells com a alumnes en si va ser una experiència brutal. Una primera situació en una empresa, un repte real i en situacions reals que poden trobar a qualsevol empresa.
Clar, en aquest cas us va tocar el repte de ferrocarrils a la Generalitat. La Marta i el Damián, que ens expliquin una mica com va anar el repte i com va funcionar, que és el que us va tocar fer.
Vale, doncs al principi la veritat que no teníem una idea clara, va ser com que teníem moltes idees però al final no acabàvem d'encarrilar jo crec que el projecte. Llavors, el que havíem de fer era un canal comunicatiu per la nova línia
que treu els ferrocarrils. Llavors, vam crear el que seria Ona, que era un personatge d'ahir amb tota la gestió de xarxes, marketing, publicitat, per també donar una bona imatge del que seria tota la...
La ret de ferrocarrils. Una mica el que ens explicava en Sergi és que el que vau haver de fer va ser, m'imagino, com una espècie de brainstorming, una mica de pluja d'idees, veure com s'enfocava el projecte i a partir d'aquí començar a assolir aquest repte.
Damià, explica'ns una mica com va ser el timing, és a dir, quan vau entrar, vau començar a parlar entre tots, com va funcionar una mica? Explica'ns una mica com va ser aquest tempo que es va viure en aquestes 24 hores.
Doncs al principi una mica complicat, perquè t'expliquen una mica el repte i et donen com un mood board que has d'omplir en certs temps. Per exemple, a quina hora vam començar? Vam començar pel matí a les 9 i mitja, 10, doncs de 10 a 1, per exemple,
havíem de fer el brainstorming i tenir una idea més o menys clara i anar desenvolupant amb el pas del temps. Les primeres hores vam començar bastant fort, però clar, passa el temps i no queden coses clares, una mica més complicat. Però el que més vam aconseguir fer, l'abans més gran, el vam fer les últimes hores a tope, amb els nervis a tope.
Doncs això passa a vegades, no, Sergi? Que fins que no tens una mica focus clar el que has de fer, doncs és complicat posar fil a l'agulla, no?
Bueno, sí, esclar, al final és el procés creatiu, no? Comencem a vegades molt alt i a vegades baixem i a partir d'aquí és qüestió de continuar, continuar, continuar, treballant, picant pedra i a partir d'aquí treure coses. També una de les opcions que ens donava també el 24 Hores és que durant aquest procés creatiu també teníem unes reunions amb les pròpies empreses i vulguis donar això, parlar amb la pròpia empresa, explicar-li què és el que ha sortit durant aquest període de temps i que et donin un feedback real
també t'obre altres portes i no vas només amb una idea i et jugues tot a una carta, sinó que també et pots veure com altres alternatives i això la veritat és que és una bona experiència. Les necessitats que té aquella empresa, com es poden assolir, què és el que necessiten per complementar una mica, és a dir, quins són els forats que dompli aquest projecte i a partir d'aquí també és més clar a l'hora de fer cada pas. Quantes escoles participaven en aquest repte?
Doncs no et sabria dir. Nosaltres, per exemple, eren el grup 152, em sembla que era, o alguna cosa així. No sé si... Eren com uns 1.000 alumnes en total a tota Catalunya. Sí, unes 300. Ens diuen des de fora perquè ens estan fent senyes, que tenim també professorat, docent, aquest docent a escoltant-vos en directe ara mateix també des de l'emissora, unes 300 escoles. Sí, com més de 300...
Déu-n'hi-do. Me'n vaig cap aquí, me'n vaig cap a... Bé, per la gent que ens estigui veient pel canal de YouTube de Ràdio d'Esvern, veurà que avui l'estudi està molt ple, que normalment no tenim tanta gent aquí dins i ens fa molta il·lusió també compartir-ho amb ells i elles. En aquest cas, doncs, me'n vaig amb el Xavi i el Sebastián, que ja els hem presentat abans. Com vau viure vosaltres? Com va ser aquest 24 hores? M'imagino que molt intens, no? Sí, bé, nosaltres, com hem dit abans, vam començar molt intensos, amb moltes ganes,
i aquestes ganes van seguir durant les 24 hores el que passa és que va haver moments com de bajón perquè clar hi havia moments que potser tots teníem tantes idees que no sabíem com posar-nos d'acord i vam necessitar alguns moments de distracció potser de fer algun joc entre nosaltres o alguna cosa perquè a vegades va haver per desconnectar tornar i veure les coses d'una altra manera
I això ens va anar bé perquè vam desconnectar una horeta, vam tornar i ens va venir la idea que al final va ser la idea final que vam fer. I van anar apareixent rols al llarg d'aquestes 24 hores? Sí, una de les principals coses que havíem de fer era assignar un rol a cada persona.
I aquestes les havíem de portar durant les 24 hores i al final cadascú tenia rols com, per exemple, hi havia la persona que era com més secretari, portaveu, teníem diferents rols així. Comunicació amb l'empresa, per exemple. Sí, també. Clar. I tu com ho vas viure, Sebastián? Explica'ns una mica també la teva experiència i també quins són els temes que et va tocar dur a terme al llarg d'aquestes 24 hores.
Per nosaltres va ser una experiència molt divertida perquè vam passar molt bona estona. Les 24 hores van ser, com diu Xavi, per moments una mica llargues perquè ens estancàvem, però després sortíem i ho portàvem tot bé.
Clar, doncs avui estem parlant, com dèiem, l'IFP Antoni Algaró, estem parlant tant amb alumnes com també amb el professorat d'aquest centre i ho estem fent perquè va tenir molt d'èxit aquestes 24 hores d'innovació, ho dèiem, 300 escoles, més de 1.000 alumnes que participaven en aquestes 24 hores d'innovació, en aquest cas van...
sortir guanyadors amb un repte, havien de treballar aquest repte de ferrocarrils a la Generalitat de Catalunya, havien de crear un projecte per a aquesta empresa i bé, doncs els hi va sortir bé la jugada. I en aquest cas també es veu que l'esforç i també la intenció tant d'alumnes com de professorat va recollir els seus frits.
Sergi, explica'ns una mica també quines disciplines es van tocar, perquè vosaltres a l'escola Antoni Algaró toqueu moltes disciplines de disseny gràfic, i en aquest cas també m'imagino que vau haver de posar cullerada molts professors, no només tu, m'imagino que també hi havia una mica de col·laboració entre altres disciplines, o com va funcionar? Explica'ns una mica. Bàsicament el que fem és que fem com un grup a partir de tota l'escola,
Òbviament tenim molts perfils totalment diferents, al final les arts gràfiques i el disseny gràfic és un món molt ampli. En aquest cas, per exemple, hi havia molt més alumnes de disseny i gestió, per exemple, de les arts gràfiques, però també teníem alumnes de preimpressió, teníem alumnes de gràfica publicitària, que vulguis o no, el fer aquest mix perfecte, perquè al final, vulguis o no, vam sortir guanyadors,
va fer que la idea sortís i que no toquéssim només un pal. Sí que és veritat que, per exemple, el problema aquest, o el repte que havíem de solucionar, era molt més encarat a cara de les xarxes socials. Per exemple, els alumnes d'assistència al producte gràfic interactiu, per exemple, van tenir un paper força clau, perquè al final és la rama on ells més toquen.
però la veritat és que la cosa va sortir molt bé, al final és un mix de moltes coses i quan tens tot aquest puzzle i tens totes les peses per completar-ho va sortir una molt bona solució. Sí que és veritat que, com deia el Xavier, vam tenir moments de pujader de baixada, però al final entre tots, tot i que són moltes disciplines diferents, vam arribar a un mateix concepte,
I a partir d'aquí vam dir tots a una i vam començar a distribuir-nos en papers. No vam fer només... Utilitzàvem una manera de treballar que és el design thinking, que al final és repartir-nos més o menys la feina i d'una manera molt més estructurada. Ens vam repartir en rols, però a part també internament nosaltres també ens vam repartir, depenent de l'especialitat que cadascú feia o el que nosaltres veiem que, per exemple, podíem tenir un paper molt més important i molt més impactat dintre del projecte.
ens van començar a dividir internament i la veritat és que van funcionar bastant bé. Al final és tan bé com funcionen els estudis de disseny i d'aquesta manera una miqueta molt més estructurada. Hem de deixar que també l'alumne hagi de fluir una miqueta molt més, que vagi una miqueta molt més a la seva bola, així és com funciona la creativitat, però també amb estratègia. I també és una de les coses que treballem a l'escola i ens va sortir força bé, la veritat.
Doncs organització, constància, estratègia, són paraules que van ressonant i que al final també s'han de tenir molt en compte a l'hora d'aquests processos creatius. Eren 24 hores, m'imagino que a part de la creativitat i de la feina també hi havia d'haver moments per descansar, per menjar, per fer pauses, perquè clar, 24 hores tancats en un mateix lloc.
amb la mateixa gent treballant, clar, m'imagino que pot arribar a ser molt intens. Doncs per anar tancant una mica aquesta roda, per anar tancant una mica l'entrevista, torno a donar peu també als alumnes perquè ens expliquin una mica si ho tornarien a fer, si tornarien a viure aquesta experiència d'aquest 24 hores d'innovació i què és amb el que es queden d'aquest projecte. Començo amb la Marta i el Damià.
Jo sí, totalment, ho tornaria a fer i a més l'any que ve igual ho fem però presencialment en lloc d'anar al col·le. És una experiència molt enriquidora.
Què vol dir presencialment? El que és el 24 hores té com dues modalitats. Una que és una modalitat que es fa des de l'escola i que al final l'escola crea com uns grups es presenta i es fa tot com de manera virtual i hi ha una altra via que tu vas presencialment al lloc on ells es estableixen i tu no vas com a escola. Tu vas com a escola perquè et portes diferents alumnes però al final ells van combinant com diferents alumnes d'altres escoles i es crea com un grup de gent que al final no es coneix de res
I a partir d'aquí, a conèixer-te entre ells, són 24 hores, en 24 hores dóna temps a fer moltes coses i a conèixer molta gent interessant. Sí, sí, totalment. I ens quedàvem ara amb aquest bloc, amb la Marta, que anava a intervenir ara, amb què et quedes tu d'aquest projecte?
Bueno, 100% ho repetiria, o sigui, jo crec que aquesta experiència ja no només per tot el treball que és, sinó per la convivència també amb els companys, amb els professors, el com després de tot l'esforç i tota la nit estar sense dormir, hem aconseguit el resultat d'un projecte que realment estem orgullosos i estem contents de que
Al final s'ha notat l'equació i l'equip que tenim. I marxo cap a l'altre costat, cap al Xavi i al Sebastián, que ens expliquin també una mica amb què es queden, amb quines sensacions i com ho van viure i si ho tornarien a repetir. Jo em quedaria més o menys amb el que han dit els meus companys, però afegiria també que al final hem tingut la possibilitat de fer un projecte que...
probablement, o no se sap, però es podria dur a terme en la mateixa empresa. I això, doncs, és molt guai perquè al final hem pogut treballar com si haguéssim treballat per una empresa i, qui sap, potser veiem el nostre projecte pels carrers algun dia per les estacions i això seria una forma xula de...
que era un projecte tangible vols dir? que al final també veu fer una cosa que no es queda diguéssim en un treball d'aula que et posen el 10 o el 5 o el 6 o el que toqui sinó que és un treball que té una recompensa perquè veus que pot ser tangible que es pot dur a terme i que pot acabar sent una campanya de publicitat de marketing o del que sigui i escoltem per últim el Sebastián
Jo recomano aquesta experiència a totes les escoles que ho provin perquè és una experiència nova i jo repetiria i també té molt a veure els professors. Estem molt agraïts amb els tres professors, amb Sergi, Sílvia i Natàlia, d'aquest esforç que vam fer tots i ho repetiria completament.
Doncs Antoni Algaró, que ens visita avui als estudis de Ràdio d'Esvern, ens han parlat del 24 Hores d'Innovació. També aprofitem que els tenim aquí per recordar que aquest centre, aquest espai educatiu del nostre municipi, aquest any ha passat a ser també entitat satèl·lit del programa Ocell de Foc, un projecte destinat a acompanyar joves de 16 a 30 anys. De manera molt resumida podem dir que anirà impulsant accions al municipi pensades per i amb joves,
Orientació acadèmica, laboral, tallers contra l'estigma en salut mental, activitats comunitàries i també un servei tipus NIU de projectes perquè puguin desenvolupar iniciatives pròpies. Amb tot això que volem dir, que Antoni Algaró és un centre que escolta i que també acompanya l'alumnat i que ho veiem repetidament en visitat.
els micròfons de ràdio Desbem en nombroses ocasions i en aquest cas ens ho han fet palès també amb aquest 24 Hores d'Innovació. Família, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de ràdio Desbem, que tingueu un molt bon cap de setmana i a seguir innovant en 24 hores o amb les que calgui, que tampoc cal... Les que facin falta. Una abraçada, cuideu-vos. Adéu.
I fins aquí el resum de la Rambla d'avui. Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui, a tota aquella gent que ens ha visitat al llarg de la setmana i que ha compartit amb nosaltres les seves experiències i els seus reptes personals. Soc Daniel Martínez i al llarg d'aquests minuts us he compartit també amb vosaltres
aquest resum de la Rambla d'aquesta mateixa setmana. Tornem a escoltar-nos a dilluns i divendres aquí, a Ràdio d'Esvern, de 10 a 1 al magazín de matins d'aquesta casa i també al resum de la Rambla els dissabtes. Que sigueu molt feliços. Adéu-siau.
Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial de cinema frances a la fresca. El meu plan era tornar aviat, però al final tot es va anar allargant i els dos vam decidir sortir de Gresca. Se'ns va fer tard, va dir, no agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar, que al pis hi tinc un quarto express per convidats.
I et deixo aquí sobre un cobrellit, perquè ara no, però després fotràs que ja veuràs. Si tens gana o vols aigua, tu mateix pots fer, pots fer com si fossis a casa. La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet era fàcilment malinterpretable. Vaig augurar una nit per la posteritat, fer un cim, fer un vuit mil, fer cautó, difícilment igualable.
No passava res. Només aquell silenci trencat pel meu somier, potser no era el seu tipus millor que no fer res. I amb una paret profunda, impresa en blanc i negre, hi havia un pòster d'en Babart, potser ell podria dir-me per què em ballava el cas.
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho, però no puc. Ai, Jean-Luc.
Ell va dir que en casos com aquest no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig, sinó d'estar convençut de fer-ho. Jo vaig dir-re i ja, però si ara hi vaig, ella no ho vol. Després què? Després tot això acaba siguent un rotllo patatero. Em va convidar a fumar. I en un pleno seqüència una frase magistral. Una dona és una dona, no et preocupis tant se val.
L'any demà vam esmorzar. Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar ella em va fer un petó que encara no s'interpreta. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc,
Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc, vull entendre-ho però no puc. Ai, Jean-Luc, ai, Jean-Luc.
La rumba que coneixem, no és de la Xina ni del Japó,
La nostra rumba de Barcelona està marejada davant del món. La rumba neix al carrer, filla de Cuba d'un gitanet. I sa germana que és l'habanera ben ruixadeta entre mariners. I sa germana que és l'habanera ben ruixadeta.
La nena té un ritme inquiet, feix el compàs i la lluga els peus.
Fins demà!
L'amibó que és argentina, el culero és màgicà. I la pleina que és bolíngua, fabricant el guaguantó, que és un ritme de New York. Neix el món de bus simpàtic, que és el ritme més matiós.
Fins demà! Fins demà!