Bon dia, passant 5 minuts de les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Avui el poble es prepara per viure un dels moments més il·lusionants de l'any. A mesura que els dies s'escurcen i el fred s'instal·la, arriba aquella llum especial que ens recorda que les festes són a tocar. I és que aquesta tarda, a la plaça Júlia Quieta, d'en Mas Lluí, es convertirà...
en l'epicentre de la celebració, l'encesa de les llums de Nadal. A partir de les 5, l'espai s'omplirà de famílies, de criatures corrent amunt i avall, amb regals lluminosos, amb música en directe, amb els cors l'opont de flors, el cor alfa i el cor coraggio, que seran els encarregats de posar-hi la banda sonora amb les primeres Nadales del calendari. Serà un d'aquells dies, un d'aquells moments, en què el poble respira unitat i caliu, i és que,
No només això, el col·lectiu Meraki també portarà jocs solidaris oberts a tothom, mentre que l'agrupació fotogràfica Sant Just instal·larà un fotocol nadalenc per capturar el record d'aquesta tarda tan especial. A les 6 arriba el clímax, l'encesa oficial de les llums que donaran vida als carrers i a les places durant totes les festes. I just després tindrem xocolatada popular i l'espectacle familiar de titelles gegants als Robopops.
que permetran gaudir una estona d'aquesta tarda de novembre. Des de la Rambla també us volem animar a sumar-vos a aquesta iniciativa i també a d'altres, a la iniciativa Il·luminem Sant Just, que ens convida a omplir balcons, finestres, comerços de llum i de color.
I en aquest cas també ens conviden a compartir-ho a les xarxes amb el hashtag Iluminem Sant Just. Fem entre tots un gran museu col·lectiu que reflecteixi l'energia, la comunitat i l'esperit festiu que ens fa sentir orgullosos del nostre poble. I no només en aquesta festa on ens serem els llums de Nadal dels carrers i places, sinó també quan compartim aquesta energia, aquesta il·lusió nadalenca també des del nostre espai, des del nostre raconet, des del nostre balcó, des de casa nostra, que també això és bonic.
Així no només encendrem avui els llums, sinó que també encendrem l'esperit de Nadal i encendrem aquesta metxa que dona inici a aquestes festes nadalenques que estan a tocar. El dilluns ja serem 1 de desembre, per tant, la cosa cada vegada està més a prop. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I avui divendres 28 de novembre el menú de Ràdio d'Esvern, el menú matinal que tenim aquí a la Rambla, passa per les notícies de Sant Just, tot seguit també pel repàs de portades de diaris. També farem un repàs a les efemèrides i al temps i seguirem amb l'entrevista del dia. A la segona hora, avui entrevistem a Xaro Galvez, que signa la nova exposició de Can Ginestà, que també s'inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre. Tot seguit també tindrem l'espai de la xarxa a les zones, la xarxa educativa, que ens visita aquí a Ràdio d'Esvern,
I avui farem l'espai d'astrologia amb l'aranxa i també parlarem de psicologia amb en David Fernández.
Sigueu benvinguts i benvingudes un matí més aquí a ràdio d'Esvern al 98.fm. Sóc Daniel Martínez i arrenquem com sempre amb bona música. Arrenquem amb una cançó que també ens fa agafar una mica el ritme del dia. Són les 10 passades, les 10 i 9 minuts del matí i avui arrenquem amb música catalana. Avui arrenquem amb una cançó d'Oques Graces. Bon dia.
Comença un dia nou a sobre les taulades Veiem com balla la fosc com la matinada La teva pell brillant com una estrella rana Jo vull quedar-me a viure entre les teves mans Un crit a l'univers i se trenca la veu El nostre amor té tan valor que no té preu Brindem per les persones que han deixat petjada Pel dia que ens va portar molt la nostra mare
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí. Tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espantes si estic amb tu.
Les fulles aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser, no em serveix. Comença el dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com soc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis però estem aquí. Tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de baix, que sembla un somni però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espanta si estic amb tu.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot. Un punt de llum, un pou de por. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot fins que em trenqui. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot.
Un pou de por, fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot, sort en tinc de tu. Ràdio Tosbert, 98.1. Ràdio Tosbert.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'aspira a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesbend.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. Smooth jazz. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz.
Les teves tardes ja tenen refugi. Sóc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
És un quart d'onze del matí, ara és moment de les notícies municipals, és moment dels informatius a nivell local de Sant Just i ho fem, com sempre, amb la nostra cap d'informatius. Ho fem amb Mariona Salas. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Benvinguda al programa. Avui sumem un programa més a les nostres esquenes. Tanquem més de novembre per nosaltres, tot i que encara li queden dos dies al novembre, però nosaltres ja marxem fins dilluns i això vol dir que dilluns encetem nou més.
Un mes que sé que et fa especial il·lusió, perquè és el mes de desembre, que arriba Nadal, que no sé què. Aquí també al programa començarem a tenir algunes sorpreses, algunes coses que aniran passant al llarg d'aquestes setmanes de Nadal. Encantarem també un calendari d'advent on els nostres col·laboradors també participaran de forma diària, però això ho veurem a partir de dilluns. Avui el programa es centra en acabar el mes de novembre, en encendre els llums de Nadal aquesta tarda.
i poc més. I a partir de dilluns ja farem una mica més de Nadal fins que arribi la data. Comencem amb els titulars, comencem amb les notícies de Sant Just. El ple de novembre valida els canvis del fons social i la modificació urbanística del parador. També ens parlaran avui, ens parlarà la Mariona, de la commemoració del Dia de la Ciutat Educadora amb un matinal d'activitats familiars de Sant Just.
I tancarem parlant de Flow is the K, que porta la seva cinquena edició de Dances Urbanes al Casal de Joves. Comencem parlant de política, comencem parlant del ple municipal que es va celebrar ahir a Sant Just.
Exacte, doncs es va celebrar ahir 27 de novembre, el ple del mes de novembre, i es pot recuperar, com sempre, la sessió sencera al canal de YouTube del Consistori per qui no va poder assistir ahir o veure-la ahir. El ple va donar llum verda a la modificació parcial de les normes de funcionament del Fons Social, així com a la modificació puntual del Pla General Metropolità en l'àmbit del Parador i del Carrer Major.
També es va aprovar inicialment la modificació de crèdit 25-2025 i es van resoldre les reclamacions contra el pressupost municipal del 2026, que va quedar aprovat definitivament. La sessió va incloure la lectura de la declaració institucional del 25N, el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, i la del Dia Mundial de la Infància, que recull els compromisos municipals en matèria dels drets dels infants.
Pel que fa a les mocions, el ple va aprovar la proposta d'Esquerra per garantir la gratuïtat del menjador i de les activitats extraescolars, així com la moció del mateix grup per un model de transport públic digne que va ser validada per unanimitat. En canvi, es va rebutjar la moció de la CUP per condemnar els fets succeïts durant les festes de tardor i donar suport a les persones afectades, així com la presentada per Vox en relació amb el 25N.
La sessió va continuar amb els prics i preguntes i va prendre coneixement de la renúncia de la regidora Ana Vilanova Fernández de l'acte. Molt bé, doncs aquesta és la primera notícia, amb la cobrim aquest magazín i amb la cobrim també aquest espai de notícies locals. Marxem a parlar d'educació, marxem a parlar d'aquest dia de la ciutat educadora.
Doncs bé, Sant Jus celebra el Dia de la Ciutat Educadora el 30 de novembre amb una matinal d'activitats familiars a la plaça Maragall a partir de les 11 del matí. La jornada, que és organitzada per l'Ajuntament, vol posar en valor el paper educatiu de la ciutat i la defensa dels drets dels infants. I l'esdeveniment inclourà esmorzar saludable, tallers, espais de joc, pintacares i diverses propostes lúdiques i pedagògiques pensades per fomentar la participació i el gaudi de les famílies.
A les 12 del matí tindrà lloc un espectacle musical amb la Chats Ivan, que completarà la celebració. I bé, és una iniciativa que reforça el compromís municipal amb una ciutat educadora, inclusiva i participativa, promovent entorns que afavoreixin el benestar, la creativitat i el desenvolupament dels infants.
I seguim amb més qüestions, tanquem aquest espai amb cultura. Doncs bé, el Casal de Joves acollirà els dies 29 i 30 de novembre la cinquena edició de Flow It aquí, un campionat dedicat a les disciplines de dansa, hip-hop, popping i house. I és un esdeveniment que començarà demà 29 de novembre a les 9 del matí i que continuarà també el 30 de novembre a les 10 del matí, reunint joves ballarins i aficionats d'aquestes modalitats urbanes.
La proposta inclourà competicions, exhibicions i tallers amb l'objectiu de fomentar la creativitat, l'expressió corporal i la convivència entre participants i públic. Segons l'organització, la iniciativa vol ser un espai de referència cultural juvenil i un punt de trobada per la comunitat vinculada a les danses urbanes. És una activitat que és una iniciativa del Flowish the Key Festival amb la col·laboració del carrer de joves, que al final és qui posa a disposició l'espai i tots els recursos pel desenvolupament de les sessions.
Molt bé, doncs amb això tanquem aquest espai de notícies municipals. Fem un petit repàs abans de passar a les portades dels diaris. Avui hem parlat del ple de novembre, la sessió valida al pressupost 2026 i la gratuïtat del menjador i les extraescolars. Rebutja les mocions de la CUP sobre els fets de tardor i de Vox sobre el 25N. Més qüestions, també hem parlat de la commemoració del Dia de Ciutat Educadora, una jornada...
que es celebrarà el 30 de novembre, que inclourà tallers, espais de joc, pintacares i espectacle musical amb la Chachi Band. I hem parlat també en aquest espai del festival Flow is the Key, que reunirà joves ballarins en competicions, tallers i exhibicions de hip-hop, popping i house durant el cap de setmana al Casal de Joves de Sant Just. Fem una petita pausa per publicitat, tornem de seguida amb el repàs de les portades dels diaris.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar. O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gauzats.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat I ara, diaris.
Arrenquem aquest repàs de la premsa escrita amb les portades dels diaris de la jornada d'avui divendres. Ho fem amb la portada del diari Ara, Mariona. Doncs el diari Ara obre amb tribunals i diu que el Suprem envia a la presó Avalos i Coldo García per evitar la fuga. Diu que el jutge veu risc extrem de fugida per la proximitat del judici per corrupció en la compra de mascaretes. L'exministre segueix sent diputat però sense sou i tampoc podrà votar, cosa que debilita la majoria de govern.
En fotografia principal veiem que l'ARA celebra 15 anys de periodisme lliure. Diu que l'escriptor Teodor Califatides, l'esportista Juan Carlos Unzue i l'empresari Cesc Guim i la iniciativa Girem Full reben els premis de l'ARA en una gala en què es recorden els canvis del país i del diari en aquests 15 anys.
Altres fotografies del diari Ara veiem que Vox investeix Pérez Llorca a València, que després d'assumir gairebé tots els postulats ultres, el popular Juanfran Pérez Llorca és nomenat nou president de la Generalitat Valenciana en substitució de Carlos Mazón. També veiem que Putin, posa en una cita seva, diu, o es retiren del Donbass o el prendrem per les armes. El líder rus refreda el pla de pau de Trump.
I tancada portada avui al diari Ara amb una notícia sobre les comarques gironines que diu que és on més cau l'ús habitual del català. Una enquesta mostra el retrocés de la llengua. De fet, just fa una estona estava mirant aquest mapa i justament m'han sorprès les dades de les comarques gironines perquè sempre ha estat un lloc històricament molt catalanoparlant i... I ha disminuït en aquesta última...
No arribava al 50% de persones que tenen com a ús habitual al català. Era un 40 i escaig. Aquí al Baix Llobregat anem bastant fluixos, oi? Molt fluixos.
Bas Llobregat, Barcelonès i Maresme, crec que era, i no sé si un Vallès, però bé, aquesta zona era amb diferència els menys catalanoparlants, no sé si era un 30% o un 20 i pico per cent, que fa molta llàstima aquesta dada. Més a lo millor Terres de l'Ebre, no? Terres de l'Ebre, és el que anava a dir, sempre són allà els que estan aguantant encara, tot i que és un 60 i pico per cent, eh? Ja. Vull dir, que tampoc és una dada superbona, però bé. Bé.
Com sigui, aviam si es pot revertir aquesta situació, ho veig complicat, però no perdem l'esperança, és la nostra llengua i això és l'últim que s'ha de perdre. Marxem a altres qüestions, marxem a parlar del periòdico, en aquest cas aquesta portada que ens presenta avui divendres passa per Europa, que ens diu en aquest titular Europa canvi d'estratègia mediterrània.
30 anys després de l'inici del procés de Barcelona, la Unió Europea proposa un pacte per contrarrestar la influència de la Xina, Rússia i el Golf a la vora sud. Més qüestions ens parlen també de que en juguem la prosperitat en l'habitatge. És una cita de Salvador Illa, el president de la Generalitat, defensa el Fòrum Espanya 360, que a Catalunya és una palanca, no un imant extractor.
Les autonomies aposten per augmentar l'oferta habitacional, quatre expresidents demanen reformar el finançament i el ministre Torres es felicita del diàleg amb les autonomies. Més qüestions al jutge envia a presó sense fiança a Belós i Coldo. La negativa a entregar l'acte de diputat debilita més el govern al Congrés.
Passem també a parlar d'agilitzar tràmits. El govern posa en marxa una llei per accelerar la construcció residencial. I pel que fa a Pérez Llorca, és president de la Generalitat Valenciana amb el suport de Vox. I en aquest apartat panorama també trobem un titular que diu dimissió. L'accionista del Sabadell que va recolzar l'OPA, deixa el Consell d'Administració.
Quatre minuts per dos quarts del matí. Marxem ara a la Vanguardia, Mariona. Doncs la Vanguardia obre amb les investigacions sobre corrupció. Diu que Avalós i Coldo entren a la presó i augmenta la pressió sobre el PSOE, que és el primer cop que ingressa en un centre penitenciari un diputat en actiu. El jutge apunta que podria disposar de diners a l'estranger. I veiem en fotografia a Coldo García i José Luis Avalós,
a la foto, entrant al Suprem, que van dormir ahir a la nit a la presó de Soto del Real, després que el jutjat dictés la reclusió per evitar una possible fugida. Aquestes imatges, diguéssim, són prèvies a aquesta reclusió, aquestes imatges són del matí de dijous, on ells estan entrant al Suprem i surten, diguéssim, ja de camí cap a presó, quan acaba la jornada, que va ser, doncs, els vols de la tarda. Més qüestions, seguim amb política.
Veiem que el PP, Vox i Junts tomben al pas premi pels pressupostos. Diu que el bloc, que va donar la investidura a Sánchez, certifica la seva ruptura i impedeix a l'executiu aprovar els objectius de dèficit. També veiem que Feijó crida a manifestar-se diumenge a Madrid contra Sánchez, que serà la setena protesta del PP en aquesta legislatura.
També que avui la Vanguardia fa una entrevista a Antonio Costa, que és el president del Consell Europeu, i posen una cita seva que diu hem de donar espai a Trump perquè tingui èxit a Ucraïna. També pel que fa a fotografies petites, veiem una amb un cartell que posa habitatge, entenc, igual a dret, habitatge.
Podria ser la bandera espanyola, però no crec que sigui. No, segurament és un igual. L'habitatge és un dret. Diu, el 38% de la població que treballa és pobra. També parla de vendes a l'alça. Diu, optimisme comercial pel Black Friday, que recordem que avui estem en ple Black Friday, i ja està tanca portada avui la Vanguardia, mencionant el seu suplement, el que fem, i parla d'escenaris de sempre.
Doncs això que comentaves del Black Friday, que ja ho hem anat comentant al llarg d'aquesta setmana, però bé, tenint en compte que és una jornada on els preus baixen, on la gent també es llença als comerços i sobretot també es llença a internet per comprar i per comprar més econòmic, però hem de tenir en compte que empreses com Mediamark ara, el 2025,
han estat multades per Black Fridays de passats, concretament el 2023, ho he llegit avui al diari, que parlaven d'això, precisament, que el 2023 s'havien trobat sospites d'augments, més que augment les alteracions de preu que tenen, ja sabeu, a vegades...
sobretot a rebaixes, que fan aquests falsos descomptes, pujan el preu uns dies abans i després el baixen i el deixen en el preu inicial, quan tu vas a comprar-ho en un Black Friday. Bé, com comentàvem ahir en el programa, recomanem diverses tècniques, podeu cercar també per internet.
algun article que parli d'això, però bàsicament algunes tècniques per no caure en aquests paranys, per no caure en aquestes situacions que generen bastanta ràbia i polèmica, perquè dius, ostres, vaig al Black Friday pensant que m'estalviaré diners i a lo millor acabo pagant el mateix o pagant més. Per tant, sobretot, compareu preus i...
I aneu veient. I com va dir la Mariona, que em va semblar un bon consell, no ho comprem de forma impulsiva, que a vegades això també fa. I si ho fem, doncs siguem conscients que ho farem, no? Allò de dir, tinc un pressupost de 200 euros. Quan acabin aquests 200 euros, ja està, s'acabó, no? Exacte. A partir d'aquí, doncs vinga, que sigui el que deu vulguer.
Marxem a l'última portada del dia, marxem al punt avui. El diari català, doncs, avui entrevista Júlia Colom, cantant mallorquina, que diu que a les Illes, en l'aspecte musical, estem en un moment extraordinari. També a les estrenes de la setmana, Maricel de Degoll de Goms s'estrena a mig centenar de sales, entre elles la sala Cinebaix, que la tenim aquí a Sant Feliu del Llobregat.
Més qüestions, l'arquitecte inacabable. Avui ens ensenyen en fotografia el parc Güell i ens expliquen, al punt avui, que l'any Gaudí promou l'estudi científic de la vida i l'obra del geni de l'arquitectura, una figura sovint traslliversada per conjectures i també interpretacions sense rigor.
Passem a altres qüestions, marxem al d'ahir, un espai que signa avui Lluís Simón i diu... I pel que fa a l'esportiu, la pressió de la sortida de pilota asfixia el Barça de Flick, el Chelsea, el Sevilla, el PSG...
han sotmès amb aquest mètode, el mètode de la pressió en la sortida. Tanquem també aquesta portada amb Abascal, que fa president a Pérez Llorca des de Madrid, que això ja ho comentàvem també des de l'espai al d'ahir, però també ho fan a l'espai de crònica del punt avui.
I aquí acabem el nostre espai de repàs de portades de diaris. Tornarem dilluns amb més actualitat. Ara acomiadem a Mariona Salas, cap d'informatius, la podeu escoltar als butlletins horaris i a l'informatiu edició migdia. Nosaltres fem una breu pausa, tornem de seguida, com sempre, amb les efemèrides. I amb què més? Doncs amb el temps, amb en Carles Rius. Fins ara.
I qui l'endivina, òbviament és la poma que està prohibida. I si no més la miras, et salvaries, però sense moussagar.
This ghost is still alive. I'm still alive. Still mess me back am I. Mess me back am I. Through my body you can see the light. Loose me up a little of my pain.
All inside me Inside me A tu sempre esta gana Tu ets el rica es la humana S'es imensa estimada Una vertigina del cos Una presencia que es sacia Perseguindo la gracia El dolor una delicia La divina buida Y el rayo está en la luna La no deixa en afrodar Y privaces de indulgencia
Bona nit.
Les líneas del seu cos s'estan desdibuixant fins a la frontera. No tothom l'entendrà i ella no ho espera. Pensa que és el final, però tot just comença.
Bona nit.
Les àvies i els avis són sàvies i savis. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de Bici sense edat. En Bici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans.
La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols. Sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya'ls a veure el poble on es van criar. Dóna'ls vida, que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten. I tu a ells, també. Des de Bici sense edat, et necessitem. Festa voluntari. Més informació al portal justsolidari.cat o en bicisenseedat.cat. Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara marxem a les efemèrides del dia. Comencem amb els fets històrics rellevants. Comencem el 1919, quan Albània declara la seva independència de l'imperi otomànic.
També tal dia com avui de 1520, l'almirall portuguès Ferdinand Magellan i la seva flota van arribar a l'oceà pacífic travessant l'estret que avui porta el seu nom. Anys més tard, el 1943, el mateix dia d'avui, 28 de novembre, comença la conferència de Tabriz-Teeran que durant la Segona Guerra Mundial amb la reunió de Roosevelt, Churchill i Stanley van planificar l'estratègia aliada.
Marxem a més qüestions, marxem als naixements que també em van donar tal dia com avui, 28 de novembre. Per una banda tenim el naixement de John Stewart, que va néixer el 1962, humorista i conductor televisiu nord-americà.
Més naixements. Barry Gordy Jr. també va néixer tal dia com avui del 1929, fundador de Motown Records i, en aquest cas, emblemàtic pel soul, l'RB i el pop. És un segell que va ser important en la seva època. I també tenim el naixement de William Blake, el 1757, poeta, pintor i gravador britànic, que és una figura central de l'escriptura i l'art romànic.
I l'art romàntic, anàvem a dir que no és el mateix, eh? I ara sí, passem a l'efemèrida musical, passem a escoltar una cançó de Rem, perquè el grup Rem, tal dia com avui, 28 de novembre de 1987, va aconseguir el número 1 de la llista de rock modern als Estats Units, amb The One I Love, una de les seves cançons més icòniques i el primer gran èxit comercial de la banda. Sentim, doncs, aquesta cançó de Rem, l'escoltem aquí, a Ràdio d'Esvern.
Fins demà!
Fins demà!
This one goes out to the one I've left
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer. Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Gràcies.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar treient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya.
Fins demà!
I ara és moment de fer el temps, ara és moment de descobrir la previsió del temps per aquests propers dies, sobretot pel cap de setmana, que és quan estem més pendents, i ho fem, com sempre, amb en Carles Rius. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, amb ganes de descobrir una mica què ens espera a nivell meteorològic pels propers dies. També comentàvem, el cap de setmana, un moment en què la gent té més temps lliure, que pot fer una mica de més i de menys,
i saber també quin temps ens depararà, per si hem de posar més abricó o menys, perquè sembla que les temperatures de moment es mantenen, però això ja ens ho diràs tu. Mira, ja podries acabar tu, no? Ja està, no? Fes-ho, fes-ho, fes-ho, ja ho has fet bé, ja per això. Aviam, anem a pams. El tema del vent del nord, aquest vent que hi va bufar molta intensitat, al llarg d'aquest matí ha de fluixar.
Pel que fa a la temperatura, ahir vam arribar fins als 14 graus a Sant Jús, una temperatura entre els 13 i els 14 graus. Avui ha estat curiós perquè durant bona part de la nit de la matinada ha estat serè, la temperatura ha anat baixant i a les dues de la matinada hem baixat fins als 4,6. Avui és rècord d'aquesta tardor, aquests 4,6 que hem registrat a l'escola Montseny, que està més baixa, a Can Ginestar estàvem al voltant dels 5 graus de mínima.
I a mesura que han començat arribar núvols de matinada, la temperatura ha pujat una miqueta i s'ha enfilat fins a les 5 del matí, que ha arribat als 6,8 graus, i ara en aquests moments estem al voltant d'uns 8 graus a Sant Josep. És un ambient fred. Penseu que la màxima l'any passat, un dia com avui, un 28 de novembre, va ser de 18 graus. Estem a 8 i avui amb prou feines arribarem als...
14, 13, 14, tot estirar, o sigui que realment la situació és de ple hivern, tot i que encara som a la tardor i quedin pocs dies. Pel que fa a l'estat del cel, tenim alguns núvols, ja ho anunciàvem ahir, que a mesura que anés arribant els dies propers al cap de setmana, se'ns apropa un front, és un front força actiu,
que coincidirà amb nosaltres diumenge. El que fa aquest front és, al principi, aporta una miqueta de núvols alts i prims, que és el que estem tenint avui, tot i que tenim en algunes zones el cel força serà cap a l'interior, aquí a prop de la costa encara hi ha alguns núvols, el sol serà protagonista avui, però amb aquests núvolets que tenen tendència a quedar-se amb nosaltres, no només avui divendres, sinó que també demà dissabte. Avui, el que dèiem, amb una màxima de 13-14, demà dissabte, al migdia, al voltant dels 14-15, o sigui que estem...
amb unes temperatures, podríem dir que normals per l'època, un palet per sota, una miqueta per sota del que tocaria, i hem de dir que els núvols dissabte, perquè avui tindrem un dia variable així tot el dia, amb estones de sol també i amb el que hem dit de les temperatures,
Al llarg de dissabte, sobretot cap a la tarda, s'aniran núvolant. El cel cada cop serà més gris perquè arribarà a aquest front. Què provocarà aquest front? Doncs una nova davallada de temperatures i unes mínimes no tan baixes. Ens expliquem. A partir de la tarda vespre de dissabte els núvols seran protagonistes i ens quedarà la nit ben tapada. Això provocarà que la nit de dissabte a diumenge no sigui tan freda com altres nits. La nit de dissabte a diumenge baixarien fins als 7 o 8 graus aproximadament.
Diumenge serà un dia força més fred, perquè com que no traurà el nas al sol, o com a mínim no hi ha previsió que es tregui el nas, doncs tindrem una temperatura força més baixa. De mitjana, pel que hem pogut veure, estarem al voltant dels 11 graus, o sigui, un dia d'hivern.
I pel que fa a precipitació diumenge, com hem anat anunciant durant tota la setmana, els que ens quedaven, que eren els que tenien més clar el tema de la precipitació, avui han afluixat moltíssim pel que fa a pluja diumenge. O sigui que a hores d'ara la precipitació de diumenge pràcticament és ridícula, som divendres, és probable que demà dissabte aquesta pluja ridícula de diumenge quedi amb molts núvols i poca cosa més,
perquè a mesura que aquest front s'ha anat apropant, ha anat perdent una mica de pistonada. Això no vol dir que en zones de muntanya, qui s'escampi aquest cap de setmana i se'n vagi cap al Pirineu o al Hospital de Lleida, doncs allà el dissabte, diumenge, arribarà aquest front i allà sí que hi haurà precipitació i aquesta precipitació diumenge, acompanyada de tramuntana un altre cop, que ja ho dèiem ahir, que la tramuntana, tot i que avui afluixa, no ens deixa els propers dies, aquesta...
Aquest front farà que a primera hora del matí de diumenge la cota de neu estigui al voltant dels 1.800, al migdia estigui al voltant dels 1.000 i a última hora del dia de diumenge estigui al voltant dels 600. O sigui que en zones de muntanya diumenge sí que podria ploure i en forma de neu amb aquestes cotes que hem dit. Per què? Doncs perquè diumenge, a mesura que vagi avançant el dia,
aquest front anirà creuant i cap a la nit i matinada s'anirà trencant, anirà marxant i ens quedarà una nit una miqueta serena. Això permetrà un altre cop que la temperatura pugui tirar avall i la nit de diumenge, dilluns, tornarà a fotre bastant de fred, cap als 4-5 graus. O sigui que tornarem a haver-nos d'abrigar força. I com comencem desembre, que és dilluns? Doncs bé, tenim un bon sol, perquè després del front de diumenge sembla que el sol guanyaria terreny dilluns. No tots els mapes ho indiquen, però en principi
hauríem d'estar pendents d'aquesta abonança, podríem dir, pel que fa al sol, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, potser amb alguns núvols més, temperatures a ratlla, mai superarem els 15 graus, aquesta influència d'events del nord-nortues continuarà els primers dies de la setmana que ve, i ja amb les vistes posades cap a un pont de la Puríssima, que aquest any no ens enganxa així, que és molt espectacular, podríem dir que és un dia festiu, un dilluns festiu,
Bé, tenim un primer trimestre que, Déu-n'hi-do, han caigut tots en festiu, tots els festius han caigut en dissabte o diumenge, per tant, aquest podríem dir que encara s'ha ve a glòria, no? Perquè és allò de dir, és que no hem tingut ponts aquest primer trimestre de curs. Però bé, només és un dia festiu, ja hem tret de la gent que treballa el dissabte, que també tindria festa, si no obren...
però el dissabte és el dia festiu que ens cau en cap de setmana i dilluns és el dia 8 de desembre. De moment, els mapes indiquen una situació molt semblant a la que estem tenint aquests dies, temperatures a ratlla al voltant dels 15 graus, de moment no hi ha previsió de precipitació, o sigui que seran uns dies de sol i núvols, hi ha unes mínimes també bastant normals per l'època, o sigui que sembla que no hi ha de canviar massa cosa al llarg de la setmana que ve i que podríem tenir una puríssima tranquil·la, perquè molta gent programa...
escapades una miqueta més llargues del que toca, s'agafa festa divendres o s'agafa festa dimarts i agafa uns quants dies més per la Puríssima. També la campanya d'esquí tot just comença aquest cap de setmana i la setmana que ve també ja estarem en plena temporada d'esquí i això la gent ha de saber que de moment sembla que el temps acompanyaria.
Molt bé, doncs estarem molt pendents la setmana vinent de com arrenca aquest mes de desembre però sembla que hivernal de moment i que bé, pendents sobretot de diumenge pel que comentaves que pot haver com una disminució una mica de la temperatura Sí, com que estarà més tapat no tindrem el sol, la temperatura tirarà baix però com que ja venim de temperatures molt curtes que estem al voltant dels 14 a 15 graus si a diumenge no tenim sol doncs no ens aixecarem dels 11 a 12 o sigui que el dia serà gris i fred
Perfecte, Carles. Doncs una abraçada, bon cap de setmana i anem parlant dilluns més. Molt bé. Fins ara.
I nosaltres fem una petita pausa pels bolletins informatius de les 11 del matí i després tenim la segona hora del programa. Avui, en l'entrevista del dia, ens visita la nostra estimada artista que està ara mateix en exposició a Can Ginesta. Estem parlant de Charo Galvez, que la tindrem a l'entrevista del dia. Després també tindrem l'espai de la xarxa Les Ones i tancarem el programa amb la tercera hora. Però això ja us ho explicarem després. Petita pausa per bolletins i tornem de seguida. Fins ara.
Bona nit!
Fins demà!
Bon dia, us informa en Joan Bota.
L'exassessor de l'exministre Avalos, Caldo García, ha sortit aquest matí de la presó per anar a declarar l'Audiència Nacional pel cas dels contractes de les mascaretes durant la pandèmia. La compareixença durat escassament 15 minuts perquè García s'ha acollit el seu dret a no declarar. Ho ampliem des de Madrid. Tania Tàpia, bon dia. Bon dia. Dic que no tenia informació i que no declararia i tornarà a la plaça de Soto del Real amb furgó policial. La seva llatadra, Leticia de la OZ, n'explica els motius.
Se ha cogido el derecho de no declarar porque no tiene la copia de los dispositivos, ni de los teléfonos, ni nada. Entonces, en cuanto le den la copia de los teléfonos que los llevamos pidiendo desde el principio de la instrucción, pues entonces hablará.
Col·do García ha passat la primera nit entre reixes per ordre del Tribunal Suprem i ha compartit cel amb l'exministre José Luis Ábalos. La seva lletrada diu que està tranquil i que recorreran l'empresonament. A banda de la causa, el Suprem avui estava citat aquí a l'audiència per una subtrama de mascaretes, la del govern canari. La UCO sospita que Col·do García cobrava 10.000 euros en efectiu de l'empresari Víctor del Dama a canvi d'obrir les portes del govern autonòmic. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Natàlia Ramon. Des del govern espanyol, el ministre José Manuel Álvarez rebaixa les conseqüències de l'ingrés a la presó de l'exministre José Luis Ábalos i també del seu antic assessor Coldo García. En una entrevista al matí de Catalunya Ràdio, Álvarez ha assegurat que el PSOE ja va activar un tall de foc tan bon punt van sortir les primeres sospites de corrupció.
El Partido Socialista tomó decisiones de manera muy contundente y con muchísima rapidez. Yo creo que lo que ha demostrado el Partido Socialista con esa rapidez y con la contundencia con la que ha tomado decisiones es que es completamente incompatible con cualquier sospecha de corrupción. Santi, la Iglesia ha investigat per l'assassinat de la jove Elena Jubany fa 24 anys a Sabadell. S'ha negat a declarar davant la jutge que porta el cas. Les últimes proves forenses han confirmat que l'ADN d'aquests sospitós apareix al jersei que portava la víctima quan la van matar. Anem cap a Sabadell. Marta Vallès, bon dia.
Hola, bon dia. Santi, la Iglesia no ha volgut declarar davant de titulars del jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell. Tant l'acusació particular com també la fiscalia han demanat mesures cautelars. Presó preventiva pel principal sospitós del crim que recordem va passar fa la setmana que ve just 24 anys aquí a Sabadell. Ara mateix estem a l'espera que la jutgessa que porta aquest cas decideixi sobre aquesta petició de mesures cautelars. Marta Vallès, Catalunya Ràdio Sabadell.
Controlat l'incendi que s'ha declarat aquest matí en una deixalleria química de Caldes de Montbuí al Vallès Oriental, en què tres persones han quedat ferides, dues d'elles greus. A totes tres les han traslladat a l'Hospital de la Vall d'Hebro. En una decena de dotacions dels bombers treballen en les feines d'extinció del foc, que ha estat molt aparatós. No és la primera vegada que aquesta empresa i aquests mateixos treballadors es cremen en una explosió. Caldes de Montbuí, Sara Riera, bon dia.
Bon dia, va passar fa 10 anys, en fa dos, i avui a les 7 del matí un altre cop. Ha patat un bidó de materials químics en aquesta empresa, TSI, que ha fet saltar pels aires tot el sostre de la nau. Les tres persones que hi treballaven s'han cremat del tot, com ens descrivia aquest home, que és el mateix treballador que fa 10 anys ja va haver d'ingressar a la UCI amb cremades al 30% del cos.
Ha habido una explosión muy fuerte, nos ha tirado la pared a nosotros y ahora automáticamente han empezado a salir llamas. Hemos salido fuera, justo también salía el vecino corriendo en llamas. Hemos apagado con las manos, pues ha salido toda la ropa agardiendo. Bueno, no tenía pelo, bueno, quemado. Sara Riera, Catalunya Ràdio Caldes de Montbuí.
El Departament de Salut obre la vacunació contra la grip a tota la població en general a partir de dilluns 20 o 1 de desembre abans que el pic epidèmic arribi d'aquí 15 dies. I és que la incidència de la grip està creixent molt ràpidament tant en nens com en adults i s'espera que arribem d'aquí a dues setmanes a un nivell moderat d'incidència, un mes abans del que és habitual. Com sempre, qui ho vulgui pot demanar hora per vacunar-se contra la grip a través de la meva salut o trucant al CAP també fins al 5 de desembre es mantindrà la vacunació sense cita
als centres d'atenció primària en horaris específics de matí i tarda.
Esports, Marcos García. Avui arrenca la catorzena jornada de Lliga. Primera, Getafe Elge a les 9. Aquest migdia la roda de premsa de Hansi Flick de cara al Barça a la ves de demà. L'espanyol jugarà diumenge al camp del Celta de Vigo i també diumenge al Girona rebrà el Real Madrid. La selecció espanyola femenina de futbol juga avui a Alemanya l'anada de la final de la UEFA Nations League.
Sònia Bermúdez disposa de 10 jugadores del Barça i dues catalanes més. En embol, victòria del Barça a la pista del GUT Madanès, 28 a 41. L'equip d'Antonio Carlos Ortega referma amb aquesta victòria a la segona posició del grup B d'aquesta Champions masculina.
En futbol sala, l'Indústria Santa Coloma juga tres quarts de nou al seu partit a la dotzena jornada de Lliga. Juga a la pista del Peníscola els dos equips a la zona baixa de la classificació. I victòria de la selecció espanyola masculina de bàsquet sobre Dinamarca. 74 a 84 en partit classificatori per al Mundial 2027. Els catalans Oriol Paulí i Lluís Costa van fer 8 i 2 punts respectivament. Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Just va celebrar ahir 27 de novembre el ple municipal del mes de novembre. Es pot recuperar la sessió sencera al canal de YouTube del Consistori. El ple va donar llum verd a la modificació parcial de les normes de funcionament del Fons Social, així com a la modificació puntual del Pla General Metropolità en l'àmbit del Parador i del Carrer Major.
També es va aprovar inicialment la modificació de crèdit 25-2025 i es van resoldre les reclamacions contra el pressupost municipal del 2026, que va quedar aprovat definitivament. La sessió va incloure la lectura de la declaració institucional del 25N, Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, i la del Dia Mundial de la Infància, que recull els compromisos municipals en matèria de drets dels infants.
En l'apartat d'emocions, el ple va aprovar la proposta d'Esquerra per garantir la gratuïtat del menjador i de les activitats extraescolars, així com la moció del mateix grup per un model de transport públic digne que va ser validada per unanimitat. En canvi, es va rebutjar la moció de la CUP per condemnar els fets succeïts durant les festes de tardor i donar suport a les persones afectades, així com la presentada per Vox en relació amb el 25N.
L'estació va continuar amb els precs i preguntes i va prendre coneixement de la renúncia de la regidora Anna Vilanova Fernández a l'acte. Pel que fa a educació, Sant Just d'Esvern celebra el Dia de la Ciutat Educadora el 30 de novembre amb una matinal d'activitats familiars a la plaça Maragall a partir de les 11 del matí. La jornada organitzada per l'Ajuntament vol posar en valor el paper educatiu de la ciutat i la defensa dels drets dels infants.
L'esdeveniment inclourà esmorzar saludable, tallers, espais de joc, pintacares i diverses propostes lúdiques i pedagògiques pensades per fomentar la participació i el gaudi de les famílies. A les 12 del matí tindrà lloc un espectacle musical amb la Chachi Band, que completarà la celebració.
S'emmarquen les accions que el municipi organitza cada any amb motiu del Dia Internacional de la Ciutat Educadora, una jornada que promou activitats de sensibilització arreu del país. I pel que fa a cultura, el Casal de Joves acollirà els dies 29 i 30 de novembre la cinquena edició de Flowish the Key, un campionat dedicat a les disciplines de dansa, hip-hop, popping i house.
L'esdeveniment començarà el 29 de novembre a les 9 del matí i continuarà el 30 de novembre a les 10, reunint joves ballerins i aficionats a aquestes modalitats urbanes. La proposta inclourà competicions, exhibicions i tallers amb l'objectiu de fomentar la creativitat, l'expressió corporal i la convivència entre participants i públic. Segons l'organització, la iniciativa vol ser un espai de referència cultural juvenil i un punt de trobada per la comunitat vinculada a les danses urbanes.
L'activitat és una iniciativa de Flowish the Key Festival amb la col·laboració del Casal de Joves que posa a disposició l'espai i els recursos pel desenvolupament de les sessions. I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
Bona nit.
Fins demà!
Deixa que el cante la carta, tenim de tot, de qualitat normaleta. Li pose tot el carinyo, baixa i se foc, volen la base ben feta. Si a mi se'n talla la salsa, un nou bufo, mai menjaré de calent. He de mantindre esta farsa, qui paga mana? Soc jo, són ells els clients. Volen paraules com armes, dignes i plenes, que obriguis cor i cartera. Volen metàfores i actes, drama i teatre, volen titella i trinxera, volen que passes la
volem manar. Deixa que traga l'ego a subhasta, ja prou d'escriure i pensarà la carta. Deixa que diga el que pensa el dimoni dormit, deixa que em lleve el vestit. Somiaven feres dormides, frases domades, líriques subordinades, plats ben calents, postres gelats, volien merda i tenen raval.
Volen i volen, no solen buidar. Tot ho controlen, el bé i el mal. Eixes la fórmula, este és un fals. Eixes no molen, no em fan volar. Eixes fallat la teoria i la canviaria. Esta és un poc regular. Esta està bé, però es nota la hipocresia. I a esta li falla el final. Crítica i ataca. Mira la butxaca. No se'n se capa.
A casa em pregunten per què vaig arribar tan targeting.
Estic fent tot per mi. Hasta tu n'hi ha molt dur. Per fi ho aconseguir. Jo ja ho pensé, jo ja ho pensé, jo ja ho pensé en tu. I no em busqueu que jo no estigui a dormir quan s'acabe l'estim.
I seguim el magasin de matins de Ràdio Desbens, seguim a la Rambla, arrenquem aquesta segona hora del programa amb una petita pausa. Per publicitat, tornem de seguida amb l'entrevista del dia. Bits, molt més que nits d'electrònica. Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
I encetem així la segona hora del programa, encetem així també aquest espai d'entrevistes. Sabeu que cada dia a la mateixa hora fem l'entrevista del dia. Avui és el torn per l'artista Charo Galvez, que ens visita avui per parlar de la inauguració de la seva exposició, que es durà terme avui a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginest. Estem parlant de l'exposició L'ànima dels materials.
i en aquest cas es podrà visitar des del 28 de novembre, avui mateix, fins al 3 de gener del 2026. Es faran visites guiades els dies 4 de desembre a les 11.30, a dos quarts de 12 del migdia, el 18 de desembre a dos quarts de set de la tarda i el 22 de desembre a la mateixa hora, dos quarts de set de la tarda, a càrrec de l'artista. I avui la tenim aquí als estudis de Ràdio d'Esvern per parlar una mica de la seva obra
de la seva trajectòria i del que podem veure en aquesta exposició L'ànima dels Materials. Charo Galvet, bon dia. Bon dia. Com estàs? Benvinguda a la prorada. Gràcies per convidar-me. Doncs res, a tu per acceptar la invitació. Res, comencem una mica parlant de la teva trajectòria. Si haguessis de definir una mica la teva trajectòria artística, per on començaries?
Bé, jo diguem que no he parat de treballar durant...
Gairebé 40 anys. El que passa és que es posar no es posa tant, no? I viure de la pintura tampoc visc, perquè és difícil viure de la pintura, no? Jo sempre he treballat al textil, com a dissenyadora textil, i paral·lelament anava fent la meva obra, no? Sempre molt separada, no? Sempre molt separat el que és el disseny de la meva obra. La meva obra és...
pot semblar dura perquè treballo amb materials una mica durs a vegades i els colors també són bastant neutres, és el color del material o és gris, negre, blanc, veig, és a dir, que no hi ha molts colors.
I sempre he treballat en materials diversos i també en aquesta exposició també trobareu en una sala, en la sala ponent, una petita mostra de fotografia, perquè a vegades quan el temps o l'espai no em permet poder treballar obra gran,
Doncs a l'ull sempre es tracta treballant amb el que veus, no? Sempre vaig amb la càmera o al mòbil traient fotos de no portes, no finestres, portes i finestres, vitrines i trobar una petita mostra.
amb aquesta exposició jo sempre he treballat en diferents espais aquí a prop al Baix Obregat darrerament vaig a una exposició al Centre d'Art de Sant Boi, he fet vàries l'any passat vaig fer a Vegas a l'Eula de Cultura, també a Valgrasa a l'Ateneu Torrellent tot això és el que fa referència a la comarca, no?
Clar, i arribes aquí a Sant Just a fer aquesta exposició. I bé, que és la primera vegada que es poses a Sant Just? Sí, a Sant Just, sí. I què és el que esperes del públic? Què esperes que pugui arribar aquest missatge? Quin tipus de missatge esperes? Sí, el missatge que jo intento transmetre en la meva obra és...
és una mica el sentiment del material, no? Quan un s'apropa a la pintura ho ha de fer amb una mica de sensibilitat, no? Què espero? Doncs que la gent s'apropi als materials i els vegi d'una manera diferent a el que són, no? Tu t'imagines una tira de cautxo, el cautxo és amb el que es fan els pneumàtics, no? Mhm.
Aquí el cautxó està convertit en una obra d'art. Quan parlem d'això, de l'ànima dels materials, és anar a buscar aquell material, despullar-lo a vegades, inclús el fet de mostrar el material tal qual i donar-li una interpretació teva com a artista i després la persona que ve com a espectador o espectadora fa la seva lectura també.
Sí, clar, desfer la seva lectura, perquè cada persona fa una lectura diferent de la mateixa obra. Per exemple, l'artista o la persona que crea un objecte o una pintura ho fa posant-li la seva ànima, per dir-ho d'alguna manera.
I després, depenent de l'espai, les obres parlen d'una manera o d'una altra. Hi ha una relació amb l'espai diferent. Cada espai requereix un muntatge diferent de l'obra.
Perquè les obres van dialogant entre unes i altres. És a dir, és el diàleg de l'autor amb les obres i amb l'espai i després la lectura que pot fer l'espectador d'aquesta obra. Totalment. Com la pot viure. També he fet instal·lacions, perquè m'agrada intervenir a l'espai moltes vegades.
Si a l'espai hi ha molt de soroll, jo tinc que amortiguar el soroll perquè l'obra es pugui veure bé, no? Aquí no he tingut que intervenir gaire. Clar, és un espai bastant diàfan, neutre, net, no? Tenim una sala bastant blanca, permet molt de joc, no?, la sala, el celler de Can Ginestà.
Sí, hi ha molt de lloc i a part fins i tot amb el que és la sala ponent que hi ha fotografies, també llugues amb el concepte que aquí s'han anul·lat moltes finestres i portes perquè es pugui fer una exposició. Hi ha panells que tapen obertures. Llavors és...
el fet d'exposar aquestes fotos de no portes, no finestres, és com donar-li un altre valor al que hi ha al darrere, no? Clar, sí, de fet, estàvem mirant ara també la teva compta d'Instagram,
i realment veiem alguna d'aquestes mostres per tant convido la gent també que ens estigui escoltant si vol conèixer una mica més l'artista que estem entrevistant avui a Charo Galvez doncs que busqueu Charo Galvez Rodríguez a l'Instagram i allà trobareu diferents exemples del que ens està explicant avui l'artista i algun d'ells concretament aquest no?
En categoria fotogràfica trobem algunes imatges de portes que havien sigut portes i que ara ja no ho són i de finestres que han deixat de ser-ho.
Sí, sí. Sí, i també el vídeo es veuran també en fotos diferents per animar una mica, que no sigui tot tan trist, no? Tan tètric, no? Llavors hi haurà algunes que són grafitades i que tenen una mica més de lloc, no? I a la frase del targetó faig servir una frase de Paul Valerí
que parla justament d'obres, perquè en aquesta exposició hi ha obres de diferents èpoques, però poden conviure igualment i sembla que estiguin fetes ara i potser hi ha 30 anys de diferència entre unes i altres a vegades.
Però són obres, amb la frase aquesta, Paul Valeri diu que hi ha obres que durant anys poden no servir per res, perquè la funció d'una obra d'art és la seva utilitat. Si a ningú l'agrada, si no s'arriba a exposar, aquesta obra queda morta i arraconada. Però de sobte...
i alguna d'aquestes peces que ens torna a parlar, no? I llavors tornen a tenir vida. I amb aquest preteste, jo li he insuflat un ànima a aquests materials, a aquestes pintures que estaven mortes, oblidades i arraconades,
que moltes han patit vandalisme, perquè va haver-hi una temporada en un lloc que tenia l'obra, un taller, que l'obra va sortir diazmada, va sortir sense la meitat de l'obra, molta obra cremada, molta danyada, forada... Et van cremar l'obra? Sí. Amb un... Bueno, la van tirar al foc. Ah, sí, eh? Ostres...
I llavors, obra que ha estat danyada, l'he recuperat i li he donat una vida nova. Hi ha moltes obres aquí, algunes les faré servir a la visita guiada, a la xerrada, i són obres que tenen una segona vida i que s'han transformat.
maten una altra obra. Aquell material el resignifica, no? Passa per una resignificació, per un procés, no? Sí, sí. La majoria són de pintura. La pintura és molt recurrent en mi el grafit, no? Faig servir pigments de grafit,
barrejat amb oli de ginassa i faig la pintura a l'oli sobre llit. Llavors, si poses més o menys pigment, et queda una pintura com més avellotada, sense brillos, i que respira més el material, el que és el grafit. El grafit, per exemple, és
És carboni. El que passa és que ha patit aquest carboni, ha patit les agressions del temps o de les diferents temperatures, agressions, i s'ha convertit en grafit. Però el diamant també és carboni. És a dir, que són dos materials que tots dos provenen del mateix. El seu origen és el mateix.
I són materials molt diferents. Jo em quedo amb el grafit abans que el diamant, no? Suposo que són materials que et fan ser... Que connectes amb ells més o menys o que deixes de connectar, no? Sí, no?
Clar, a mi em sembla una cosa molt interessant el fet d'anar al material, no?, el material potser més verge, el material més natural o el material més, diguéssim, en el seu origen, no?, i a partir d'aquí anar creant i anar generant aquesta línia artística que ens planteja, en aquest cas, la Txaró Galvet, no?, agafar...
el material com a tal, sense tampoc passar per un procés excessiu de manipulació, el fet de manipular-lo el més mínimament possible per tenir allà el material i per així conservar la seva puresa, no sé com dir-ho, però m'imagino que durant el teu camí, durant el teu bagatge a nivell artístic també has passat per diferents etapes i has anat passant, no?
Sí, sí. Per diferents moments. Sí, sí, perquè jo, a veure, jo abans, quan el començament era figurativa i m'agrada molt la pintura figurativa. El que veureu aquí és tot molt abstracte, no? Però a mi m'agrada molt dibuixar i pintar figuratiu i tinc, bueno, un munt de carpetes dels bossos del natural...
M'agrada molt en pastel. Faig il·lustració a vegades i disfruto molt de la pintura figurativa i m'agrada. El que passa és que després la manera d'expressar-me més íntima és aquesta que veieu. Clar.
I a vegades el que no es veu aquí i que també faig són fotografies del material, no? Quan faig l'obra, aquestes fotografies de detalls que només es pots apreciar observant des de dintre, de molt a prop al material, girant-lo, donant-li voltes... Llavors, aquesta sensualitat al material està present en fotos que faig que no estan exposades, no?
però que també diuen molt del que és el material. Totalment. Fa uns mesos, de fet, la temporada passada, la sala de la Pedrera, que està acollint exposicions extraordinàries, va acollir una exposició, en aquest cas comissariada per Javier Molins i que estava dedicada a Cine Scully, que em va encantar, em va agradar moltíssim.
I em ressonava una mica la teva obra, veient una mica peces teves, em ressonava una mica amb la idea aquesta de jugar amb la geometria, de jugar una mica amb un concepte més minimalista. Què t'ha portat a descobrir aquest camí?
Bueno, a veure, jo coneixo l'obra de Sant Scali i, per exemple, també a mi ha tingut molta incidència Cunelis, Janis Cunelis, l'arte povera, tots els minimalistes, Carandré, Richard Luhm, tota la pintura contemporana. Suposo que ens nutrim de tot, no? I fem com un filtre i després de nosaltres surt...
una cosa que ja no és cap d'ells, però que potser troba. Perquè, per exemple, Richard Long treballava amb pedra, feia cercles de pedra. I aquí, per exemple, jo com que el que sento és el grafit, la pissarra, aquests colors, trobareu
també una peça, una obra de pintura que porta unes peces de pissarra, després en un altre cantó hi ha un guinyo d'un tros de pissarra recollit de la muntanya, de roca de pissarra que ha caigut, o una de granit, o una peça de granit que vaig recollir d'una cantera abandonada, de granit, que són impressionants, el logo...
Llavors són elements que reculls i que el fet de tu posar-lo allà és donar-li com una importància, un valor a aquella pesa. Insuflar-li una ànima, la descontextualitzes, la poses en un context diferent
I a la gent li pot arribar o no, no? Perquè hi ha gent que sent la pedra, que sent... Hi ha una petita peça de marbre també, com un mosaic de marbre. Són guiños. Hi ha peces de cuir, de látex...
i paral·lelament quan estic treballant aquestes peces faig oies que també són dels mateixos materials llavors és una cosa que paral·lelament vas aplicant o vas deixant la teva impronta amb el que vas fent amb el dia a dia també i jo crec que això al final ho transmets
Ho vas transmetent. Molt bé, doncs recordem una mica els horaris per aquests dies. Primerament per avui, que tenim la inauguració d'aquesta exposició de la Charo Galvez, que la podreu veure, com comentàvem, a la sala del celler de Can Ginastà. A partir de dos quarts de vuit del vespre hi haurà aquesta inauguració de l'exposició L'ànima dels Materials i tot seguit també fas diverses visites guiades, oi, Charo?
Sí, sí, farem tres i probablement farem alguna xerrada també amb els alumnes de l'escola municipal. Us animo a venir a les xerrades perquè la visita guiada amb xerrada és una manera d'apropar-se més directament amb el públic i de poder explicar detalls, que ara el temps és molt limitat,
i no hi ha interlocutó en referència de la curiositat de la persona que digui i això és com ho has fet i això per què és així totalment, la ràdio al final ens limita que no tenim aquest estímul visual tu el tens potser per la pantalla jo estic veient algunes imatges de la teva obra però clar, fins aquí no és el mateix això que poder-ho veure en directe i tenir l'artista al costat i poder-li preguntar
Sí, per exemple, l'altre dia la Carme Malaret va venir i, clar, diu, oi, és que és molt diferent, diu, perquè estic acostumada a veure coses teves per mitjans, per les medies, el que és la pantalla, i diu, i és que és tan diferent en directe, no té res a veure.
És com quan fas una foto, tu mires un paisatge, fas la foto, i la foto no és mai el que és el paisatge. Sempre dius, no és el mateix, passa, però no... La vivència realment és el que... Mira, una vegada, una anècdota. Vaig fer una instal·lació a la sala d'art municipal de Sant Boi, fa molts anys, als 90, i...
I la sala estava plena de vigues, no? Vaig omplir la sala de vigues i era com un bosc virtual. I vaig deixar una llibreta perquè la gent apuntés sensacions. I justament un noi era un noi que treballava només amb realitat virtual, amb ordenadors, estava acostumat a la realitat virtual.
I va venir diverses vegades i em deixava notes. Això és millor que la realitat virtual, perquè no és el mateix la vivència. Per molt que tu tinguis experiències virtuals que semblin realitat, la realitat és insuperable sempre. Totalment, totalment d'acord. Doncs, Xero Galvet, no sé si vols afegir alguna cosa més abans de tancar, però nosaltres molt agraïts que hagis estat aquí amb nosaltres aquesta estona. Gràcies a vosaltres, molt agraïda. Que vagi bé, bon dia. Bon dia a tots.
La sardana va de baixa. La resposta a aquesta pregunta que us tortura és no pas a Sant Jus d'Esvern, perquè a Ràdio d'Esvern s'emet un nou programa dedicat a la sardana i al seu món. Es diu Jus Sardanes i té per objectiu dinamitzar el panorama sardanista local. Jus Sardanes s'emet els divendres de 8 a 9 del vespre i els dissabtes de 10 a 11 del matí, però també el podeu escoltar per internet a radiodesvern.com. Soc en Josep Soler Pareta i presento Jus Sardanes. Us hi espero.
Bits. Molt més que nits d'electrònica. Bits. Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 o 11 de la nit.
Hi ha una cara de la música que sovint no escoltem. A Cara B girem el disc per descobrir històries amagades entre cançons d'ahir i d'avui. Una hora setmanal de viatge sonor, amb relats i emocions que connecten passat i present. Cara B, l'altra cara de la música moderna. No te la perdis.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapte d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Música
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Last night you were in my room Now my bedsheets smell like you Every day discovering something brand new I'm in love with your body I'm in love with your body Every day discovering something brand new
I seguim els matins de Ràdio Desbemps, seguim a la Rambler, és moment de la xarxa educativa, de la xarxa a les zones. Avui parlarem de les necessitats educatives especials, també derivades de diferents discapacitats, trastorns, malalties o desvantatges educatius. Volem parlar amb el Rodrigo Prieto, director de continguts de l'Institut Diversitas, sobre aquesta cooperativa d'iniciativa social dedicada a...
a la promoció de la diversitat i a la lluita contra les discriminacions. Rodrigo, bon dia. Bon dia, Daniel. Com estàs? Benvingut al programa. Molt bé, gràcies. Primerament, explica'ns una mica quins són els objectius d'aquest institut, d'aquesta cooperativa, i com treballeu.
Mira, som institut diversitats i els nostres objectius, tal com has dit, tenen com dues parts principals. Per una banda és la promoció de la riquesa de la diversitat en totes les seves bandes, amb un èmfasi particular com en tres diverses diversitats, valga la redundància. Una és la diversitat d'origen i cultural, una altra és la diversitat de gènere i LGTBI i la tercera és la diversitat funcional o discapacitat. Tot això, aquestes tres mirades de la diversitat unides sota un paraigües,
d'un concepte que es diu perspectiva interseccional, que justament el que busca és mirar les interseccions d'aquestes diversitats. Això, per una banda, promoure la diversitat des d'aquí, i per una altra, veure també i combatre la discriminació que es produeix des dels estereotips i prejudicis que hi ha i la discriminació que hi ha en contra d'aquestes diversitats. Molt bé. Doncs, encetada aquesta entrevista, ens agradaria saber quins són els temes que treballeu actualment.
Mira, nosaltres portem molt de temps treballant justament aquestes temàtiques que et deia, però darrerament l'èmfasi està molt posat en la perspectiva interseccional, que és com intentar identificar quines són les discriminacions que actuen o que s'estan materialitzant en diferents espais. Per exemple, en el món educatiu, quan pensem en l'educació, ens agrada pensar l'educació com un espai, com una dimensió de la societat que ajuda a la igualtat, però que en la realitat
es generen discriminacions o desigualtats en el món educatiu. Llavors, aquí ja toca, per exemple, com a vegades hi ha espais de representació, vull dir, quins perfils de persones estan representats, per exemple, entre el professorat. Hi ha professorat migrat, hi ha professorat negre, hi ha professorat LGTBI, llavors aquesta visibilitat o invisibilitat fa que l'alumnat creixi sense visibilitat
per exemple, d'uns referents d'aquests eixos. Llavors tu dius, aquí hi ha una mena de desigualtat que es podria anar treballant. Ara per dir alguna cosa, el tema de la representació en el professorat, per dir un dels eixos, una de les característiques. Clar, això és una cosa que és bastant...
Bastant interessant fer incís, perquè bàsicament els professors al llarg de la vida també es devenen referents d'aquests nens i nenes que moltes vegades a casa poden tenir situacions complexes,
o que senzillament no saben com transmetre segons què els seus pares, i en canvi els professors es devenen de tutors, per dir-ho d'alguna manera, i d'assessors d'aquests infants que a vegades necessiten també el consell d'un adult i no el troben a casa i el troben a l'escola. Sí, sí, total. I de fet hi ha una cosa molt curiosa, perquè justament, per exemple, en les escoles a Bressol o a primària, la major part del professorat és femení, són dones.
Llavors, què passa amb la imatge de la masculinitat en la primera infància, no? És com si no existissin aquests referents. Llavors, hi ha aquí com un primer viatge de discriminació o d'absència de masculinitats i quin tipus de masculinitat estan presents en aquesta primera infància de... Sí, que és un moment esponja, no?, de les criatures, que dius, bueno, doncs estan incorporant moltíssims criteris i no sempre tenen aquestes visions com de masculinitats
properes, amoroses, carinyoses, que també poden ser referents, i no només aquestes masculinitats, que a vegades molt masclistes, que apareixen en altres entorns. Llavors, aquí com parla entrant. I de fet, també pots pensar en de les feminitats presents, quines feminitats estan presents en el professorat. Llavors, també veure que hi ha algunes feminitats que no apareixen. Per això, per exemple, et comentava, professores negres, professors negres apareixen?
no apareixen. Llavors, això fa que no els tinguem normalitzats. Vull dir que a vegades hi ha experiències, hi ha persones que diuen, jo mai havia conegut una persona negra fins ara que tinc un trenta i pico i dius, en sèrio, a la nostra societat? I això també va reproduint estereotips, va reproduint racismes, va reproduint aquest tipus de qüestions. Llavors, la feina que nosaltres fem intenta com posar llum a aquestes qüestions com per veure què podem fer per donar-los la volta.
Ara tenim molt clars aquests eixos que conformen el projecte, però com ho feu? Quines activitats dueu a terme? Mira, nosaltres fem com diverses coses. Per una banda, fem sensibilització. Fem tallers per alumnat, tallers, vull dir, format sensibilització, sobretot per alumnat de primària i secundària, jo diria que sobretot secundària, però també fem tallers per ciutadania en general, tallers de ciutadania oberts. Això és com una branca.
Després hi ha una altra branca que és formació per professionals. I aquí fem formació per professorat, formació per treballadores d'Ajuntament, formació per equips professionals d'entitats socials, etc. Formació. Vull dir que la diferència entre tallers i formació és que la formació és una mica més teòrica, és una mica més de llarga durada, és més profunda. Després fem assessorament perquè a vegades els equips professionals...
estan buscant com s'aterren aquestes perspectives i les acompanyem a pensar, a revisar els seus projectes, a veure com això es porta a la pràctica. I després fem una altra cosa que és com més tècnica de planificació que té a veure amb el que fan els ajuntaments. Els ajuntaments estan obligats a fer plans locals de diverses temàtiques. Llavors hi ha plans locals LTVI, plans locals d'igualtat, plans locals d'esports, etc. Llavors nosaltres estem acompanyant a fer plans locals
de gènere, plans locals LGTBI i plans locals d'acollida de persones nouvingudes. Llavors, amb això estem ajudant com a pensar la política local, què és el que s'ha de fer, com s'ha de fer, fem una diagnosi, fem entrevistes, focus grups, i a partir d'aquí intentem veure què està passant en aquestes temàtiques del territori i com abordar les problemàtiques o les mancances que s'identifiquen. I de tots aquests eixos, de totes aquestes activitats, accions que feu, quines us demanen més?
Darrerament jo diria que formació. O sigui, particularment, la meva tasca concreta dins la cooperativa és la formació. Participo de totes, però en la formació estic com més ficat. I darrerament és que no paro de fer formació sobre aquestes qüestions, sobretot amb professorat i amb professionals d'entitats, vull dir, de diversos departaments, de les administracions o d'entitats socials. I és molt interessant perquè és un espai...
de reflexió i de debat. Nosaltres aportem com un marc teòric uns conceptes que ens permeten reflexionar sobre com ho estem fent. És una tasca d'entrar més en detall en el que es fa des de diferents espais de lloc social. I amb quines entitats treballeu? Teniu algun tema de conveni o de col·laboració amb altres associacions o entitats? En realitat, nosaltres som...
Com que organitzativament som una empresa, vull dir, és una empresa cooperativa, però és una empresa, per tant tenim clients i els nostres clients poden ser diversos. Una vegades treballem, o sigui, principalment per administracions públiques, vull dir, ajuntaments que ens contracten de manera directa, o a través de la Diputació de Barcelona, per exemple, la Diputació ofereix serveis que nosaltres impulsem, o sigui, paga la Diputació però els fan els ajuntaments. Llavors, a través de la Diputació arribem a molts llocs. I després també la Generalitat de Catalunya i algunes empreses cooperatives, vull dir,
formem part de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i a través d'aquesta plataforma estem arribant a diverses cooperatives també. Llavors, són el tipus d'entitats amb les que estem treballant. I si parlem, diguéssim, de la situació social actual, què descriuries? Perquè, clar, entenc que això és molt extens i aquí ens podríem extendre molt, però, bàsicament, com valores la situació social actual en el marc que estem parlant avui aquí a l'espai de la xarxa Les Ones?
Jo diria que pel que fa aquesta qüestió de la diversitat, la discriminació, estem en un moment que és complex i és curiós perquè alhora jo crec que hi ha com una mena de sensació social que estem en un moment de polarització política, polarització social, tot el tema dels discursos d'odi que circulen en alguns sectors polítics, tot aquest tema d'extrema dreta que a vegades circula i que habitualment en les formacions surt aquesta preocupació, què passa, o a nivell també de
alumnat de secundària, els nois de secundària, adolescents que s'estan tornant cap al masclisme, aquestes preocupacions surten bastant, però en paral·lel a mi el que m'agrada com posar en valor és que jo crec que aquest tipus de discursos i aquest tipus de foto de situació fa molt soroll, apareix molt en xarxes socials, per exemple, però en paral·lel estan passant moltes altres coses com en positiu, vull dir, hi ha molts col·lectius feministes, hi ha molts col·lectius antiracistes,
hi ha moltíssima gent que està treballant per garantir drets de persones, de col·lectius minoritzats, vull dir, hi ha moltíssima gent que està fent coses en clau de garantir drets, però no fan soroll, són invisibles. Llavors, part de la meva tasca quan faig aquestes formacions és visibilitzar aquestes accions, dir, ei gent, no entrem en el pessimisme perquè sí que estan passant moltes coses, jo mateix estic accedint a aquells projectes, estic comunicant-me amb aquestes persones,
estic contribuint, estem participant en aquest tipus de projectes. I això per mi és molt engrescador perquè veig que més enllà del soroll mediàtic que fan alguns sectors polítics, per una altra banda hi ha molta bona feina. I crec que això s'ha de tenir en compte per no caure en aquest pessimisme que dius, ostres, davant d'això no fem res. No, no, no. Ja s'està fent, continuem fent.
Totalment. Avui estem parlant amb Rodrigo Prieto, director de continguts de l'Institut Diversites, que avui ens està oferint aquests minuts a Ràdio d'Esvern. I per anar tancant, Rodrigo, ens agradaria parlar dels aspectes que creus que serien prioritaris a bordar, d'aquests que ens comentaves. Mira, jo diria que hi ha com dues qüestions que potser són més rellevants a tenir en compte a dia d'avui. Per una banda, diria que la perspectiva...
Són dues qüestions que van molt vinculades, la perspectiva feminista i la perspectiva antirracista. Jo crec que aquestes dues mirades que van de la mà en qüestió de garantir drets hem de poder
intentar aterrar-les allà en els diferents aspectes on treballem, on ens desenvolupem, i sobretot perquè hi ha una qüestió ben concreta, que quan mirem la discriminació, aquestes dues perspectives ens estan parlant no de persones diferents, sinó de les mateixes persones. Ens estan parlant, per exemple, de discriminació de dones migrades, dones no blanques, o dones que són d'origens diversos. Llavors això ens està dient, bueno, aquí hi ha com un perfil de gent que quan mirem la discriminació, quan mirem la desigualtat,
són sempre les mateixes persones que estan sent afectades. Jo crec que aquí podríem obrir molt el meló, que aquí ens estendria moltíssim, però jo diria que són aquestes dues perspectives les que ens han d'ajudar a anar aterrant, a reflexionar, a veure on tenim el problema. I justament jo diria que són també les dues branques de mobilització social com més actives actualment. Vull dir, hi ha moltíssima mobilització al moviment feminista molt potent i moviment antirracista cada vegada més a Catalunya. Potser no tant com el moviment feminista, però sí que
va agafant cada vegada més força. Rodrigo, per acabar, aquella gent que ens estigui escoltant i vulgui més informació sobre la vostra cooperativa, com ho poden fer?
Buscant la nostra pàgina web, les nostres xarxes socials, institutdiversites.org, ens trobeu allà. Tenim a la nostra web posats com totes les accions que fem, un catàleg d'activitats i a les nostres xarxes socials pràcticament cada dos dies anem publicant una miqueta de resum de les accions que realitzem i dels materials que treballem, etcètera, diverses coses relacionades amb la nostra tasca.
Doncs, Rodrigo Prieto, director de continguts de l'Institut Diversitas, gràcies per atendre'ns, una abraçada molt gran i que vagi molt bé aquest curs 25-26. Moltes gràcies, igualment. Adéu-siau.
I close my eyes Only for a moment And the moment's gone All my dreams Pass before my eyes A curiosity Just in the wind
All they are is dust in the wind Same old song It's just a drop of water in an embassy All we do Crumbles to the ground though we refuse to see
Just in the wind All we are is dust in the wind Oh
Gràcies.
Fins demà!
Just in the wind. Everything is just in the wind. Quant dia us informa Joan Bota?
S'han detectat dos casos de pesta porcina africana en porcs senglars trobats morts a Collsora, el terme de Cerdanyola del Vallès. És una malaltia hemorràgica que afecta els porcs domèstics i els salvatges, però que no té cap impacte a la salut humana. No es transmet a les persones ni per contagi ni per consum de productes derivats del porc.
Però, en canvi, es propaga molt ràpidament i és una de les malalties transfrontereres més greus amb importants conseqüències econòmiques i comercials. El conseller d'Agricultura, Ramadria i Pesca, Ordeig, s'ha reunit amb representants del sector porcí i compareixerà aquest migdia per explicar les mesures que s'han activat del pla de contingència per contenir la malaltia. D'entrada, s'ha creat un rabi tancat de 20 quilòmetres al voltant d'on s'han trobat els animals morts. En aquesta zona hi ha una desena de granges porcines. No s'havia detectat la malaltia a Espanya des del 1994.
Més notícies, Natàlia Ramon. La jutja del cas Jubany ha de decidir aquest migdia si envia a presó Santi la Iglesia, el principal investigat per l'assassinat d'Helena Jubany fa 24 anys a Sabadell. La Iglesia s'ha negat a declarar aquest matí després que les últimes proves confirmin que el jersei que portava la víctima quan la van matar hi ha el seu ADN. Sabadell, Marta Vallès, bon dia.
Bon dia. No ha volgut declarar ni donar explicacions sobre aquestes últimes proves que el vinculen directament amb les restes trobades de l'Helena Jubany. Tant l'acusació pública com també la particular han demanat l'ingrés a la presó de l'investigat. Benet Salellas és l'advocat de la família Jubany.
La fiscalia, que és qui ha tingut la paraula en primer lloc, ha demanat l'ingrés a presó de Santiago a la Iglesia, bàsicament per dos motius, pel risc de fugida davant de la pena greu que li pot correspondre en aquest expedient i pel risc de destrucció de proves atenent el fet que la majoria de testimonis del procediment formen part d'un nucli molt reduït de persones i que, per tant, la seva situació de llibertat pot perjudicar la preparació i el fet de prestar declaració per part d'aquests testimonis.
Santi, la Iglesia continua a l'interior dels jutjats mentre la jutgessa que porta el cas resol la petició de les mesures cautelars. Marta Vallès, Catalunya, Ràdio Sabadell. Els Mossos d'Esquadra han obert una investigació a la deixalleria que ha explotat aquest matí a Caldes de Montbuí i que ha deixat tres persones ferides, dues de les quals greus. Anem cap allà, Sara Riera, bon dia.
Bon dia. Diverses denúncies per deixar els aerosols al carrer emplèstiu, per exemple, i no tenir cura a l'hora de manipular aquests químics perillosos. Avui han petat molts bidons plens de dissolvent que han fet saltar pels aires el sostre de la nau i la paret de l'empresa del costat. Un dels tres treballadors de TSI que avui s'han cremat i que ara està greu a l'hospital ja va haver d'ingressar fa 10 anys a la UCI amb cremades al 30% del cos per un accident similar. Avui l'ha got de socorra a aquest treballador de l'empresa del costat.
Y ha habido una explosión muy fuerte, nos ha tirado la pared a nosotros. Y bueno, y ahora automáticamente han empezado a salir llamas. Hemos salido fuera, justo también salía el vecino corriendo en llamas. Hemos apagado con las manos, pues ha salido toda la ropa agardiendo. Bueno, no tenía pelo, bueno, quemado. Sara Riera, Catalunya, Ràdio Caldas de Montbuí.
La Generalitat i el govern espanyol han signat un conveni per recopilar tots els discursos d'odi a les xarxes socials i poder-los traslladar als Mossos d'Esquadra. És el primer acord de col·laboració d'aquest tipus entre administracions a l'Estat i començarà a funcionar l'any vinent. Barcelona, Albert Prat, bon dia.
El Ministeri d'Inclusió cedirà una aplicació informàtica a la Generalitat capaç de detectar els missatges racistes, xenòfobos i discriminatoris i a partir d'aquí es rastrejaran els perfils que hi ha al darrere amb l'ajuda dels Mossos. Tant la ministra Elma Saiz com el president Salvador Illa han coincidit que s'ha d'acabar la barra lliure a les xarxes socials. L'odi té víctimes directes, víctimes amb noms i cognoms. Amb aquest conveni diem que les xarxes socials no poden ser un lloc sense llei. No puede pasar una semana
Però de moment aquest conveni no va més enllà d'una declaració d'intencions perquè avui no han concretat ni la dotació ni les mans que s'hi destinaran ni tampoc com ho entomaran els jutjats. Albert Prat, Catalunya Ràdio Barcelona.
Nova alerta policial per l'expansió del crim organitzat al voltant de la marihuana. Ho ha subratllat el director general dels Mossos, Josep Llostrapero. Està afectant i de manera greu a la seguretat. Si prenem com a referència l'any 24 vam tenir 115 incidents violents, una vuitantena dels quals són narcoassals, directament entre grups que es van arroar la droga, amb un 30% amb l'ús d'armes de foc.
Esports, Marcos García. El central uruguaià. Ronald Araujo no participa a l'entrenament que el Barça fa aquesta hora de cara al partit de demà contra l'Adavés. En canvi, el migcampista Canari Pedri està completant la sessió i podria rebre l'alta per aquest partit. Aquest migdia, la roda de premsa de Hansi Flick.
Avui arrenca la catorzena jornada de Lliga Primera amb el Getafe Elx a les 9. L'Espanyol jugarà diumenge al Camp del Celta i també diumenge al Girona rebrà el Real Madrid. La selecció espanyola femenina de futbol juga avui a Alemanya. És l'anada de la final de la UEFA Nations League. Sonia Bermúdez, seleccionadora, disposa de 10 jugadores del Barça i dues més catalanes. En envolt triomf del Barça la pista del Gut Madanès, 28 a 41.
L'equip d'Antonio Carlos Ortega es manté ferm en la segona posició del grup B d'aquestes xampions i en futbol sala de la indústria Santa Coloma juga 3-4-9 el seu partit de la dotzena jornada a la Lliga, a la pista del Peníscola. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. Sant Jus d'Esverns celebra el Dia de la Ciutat Educadora el 30 de novembre amb una matinal d'activitats familiars a la plaça Maragall a partir de les 11. La jornada, organitzada per l'Ajuntament, vol posar en valor el paper educatiu de la ciutat i la defensa dels drets dels infants. L'esdeveniment inclourà esmorzar saludable, tallers, espais de joc, pintacares i diverses propostes lúdiques i pedagògiques pensades per fomentar la participació i el gaudi de les famílies.
A les 12 del matí tindrà lloc un espectacle musical amb la Chachi Band que completarà la celebració. Pel que fa cultura, el casal de joves acollirà els dies 29 i 30 de novembre la cinquena edició de Flow is the Key, un campionat dedicat a les disciplines de dansa, hip-hop, pop-in i house.
L'esdeveniment començarà el 29 de novembre a les 9 del matí i continuarà el 30 de novembre a les 10, reunint joves ballarins i aficionats a aquestes modalitats urbanes. La proposta inclourà competicions, exhibicions i tallers amb l'objectiu de fomentar la creativitat, l'expressió corporal i la convivència entre participants i públic.
Segons l'organització, la iniciativa vol ser un espai de referència cultural juvenil i un punt de trobada per la comunitat vinculada a les danses urbanes. L'activitat és una iniciativa de Flowish the Key Festival amb la col·laboració del Casal de Joves, que posa a disposició l'espai i els recursos pel desenvolupament de les sessions. I pel que fa a societat, Sant Just Solidari celebra els 30 anys de trajectòria el diumenge 30 de novembre amb un permut obert a tota la ciutadania que tindrà lloc a les escoles a les 12 del migdia.
L'acte vol reunir persones vinculades a l'entitat i veïns que han donat suport al projecte al llarg de tres dècades. L'organització subratlla que es tracta d'un moment especial significatiu i agraeix la implicació de totes les persones i pobles amb qui ha treballat des del 1995. Sant Jus Solidari demana confirmar l'assistència al correu sjs arroba justsolidari.cat L'entitat remarca que arribar als 30 anys és fruit de molts anys de treball i de compartir esperances i convida el veïnat a participar en la celebració.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjustem que l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
Diu que ha anat fent el seu aire, que ha fet pi de mil ciutats, que ha dormit en llocs que feien faredat i que tu mare mai haguessis aprovat que està content, que tot va bé. Diu que està content, que tot va bé.
Diu que us ho ensenyi, que us ho posi al Google Maps. I diu que un dia de passada va fer nit en un poble i que s'hi va acabar quedant. Que és des d'aquí, des d'on escriu? Que és des d'aquí, des d'on escriu?
Diu que té una casa lluny de tot i un 4x4. I quan baixa el poble ompli el rebost. Sabeu què li passa? Que el despatx a un avi que li fa pensar en algú. Que li fa pensar en algú, estimat noies i dones.
Diu que més d'una li va fer perdre el nord. Però diu, diu que amb aquestes coses ja se sap. Quan menys t'ho esperes és quan tens un cop de sort. I que estan bé, que els hi va bé. Diu que estan bé, que els hi va bé.
Diu que té una filla de 3 anys, amb els teus ulls pare, que ell sempre li parla en català. I fot molta gràcia perquè quan la posa al llit hi ha dies que confon. Bona nit i pantalons.
Diu que vista en perspectiva. Té molt clar que qui no hagués estat feliç però reconeix que això de desaparèixer tan tranquil sense avisar-nos és marxar amb molt poc estil. I que amb el temps cocura tot tot s'anirà posant a lloc
Diu que des del porxo ve un cel que no te l'acabes, que a la nit sempre surt a fumar i pensa en nosaltres i que per molt lluny que estigui no hem de tenir por. Quan s'hi hagi de ser i serà... Quan s'hi hagi de ser i serà...
Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem amb temps, però que té llits de sobres.
Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem en temps, però que té llits de sobres. Diu que un dia hi hem d'anar, que l'avisem en temps, però que té llits de sobres.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit!
Bona nit.
Bona nit.
I seguim el magasin de Matins de Ràdio Desvent, seguim a la Rambla, sóc Daniel Martínez, és un plaer per mi estar amb vosaltres aquí al 98.fm. Ara marxem a parlar d'astrologia. Aranxa Limón, bon dia. Bon dia. Com estàs? M'encanta la Chapel Round. Sí, eh? Meravellós, meravellós. Escolta'm una cosa, avui de què parlem?
Doncs mira, avui parlem de l'energia sagitari. Oh, perfecte. Perquè, mira, per què negar-ho? Jo soc sagitari i m'encanta ser sagitari. Soc una sagitariana... Orgullosa, eh? Orgullosa, confesa. Genial. Sí, sí, vam tenir, doncs ja sabeu que cada 21 o 23 de mes el sol fa un saltet d'un signe amb un altre, per això...
Per aquest signe solar canviant nosaltres parlem de jo soc d'aquest horòscop i és perquè referim d'on estava el sol en el moment que nosaltres naixem. Els que saben ja una mica més poden dir jo soc sol tal i una tal ja s'entén tal. Llavors ens parla de tota una ubicació d'una sèrie d'estres amb uns puestos determinats que d'alguna manera configuren aquesta amanida tan molona que és la interpretació astrològica, que és el que faig jo cada setmana.
Quan el sol entra a Sagittari, passa, per dir-ho d'alguna manera, es passa d'una energia escorpiana, escorpir, com dèiem, és la baixada als inferns, és quan ens enfrontem a la veritat sense vels, sense cap mena d'obstacle, on veiem les coses com són nues de realitat, amb tot el dolor que pot aportar, amb tota la misèria que pot aportar, vida i mort, llum i ombra, tot pertany al mateix, però al cap i a la fi els es...
Quan tenim períodes o quan hi ha moments d'escorpiants, sempre hi ha un punt d'avallada a l'infern. Llavors, després d'aquesta experiència que normalment és tan transformadora, que es parla de morir i de transformació, què passa? Què fa el còndor?
repifa, torna a la superfície amb una mirada nova, amb una mirada renovada, amb una saviesa incorporada, amb una confiança en la vida renovada. Justament això és el que té l'energia de Sagittari. L'energia de Sagittari només es pot entendre com a tota la lògica de l'horòscop si veiem d'on ve...
La suma de tot l'aprenentatge fet pels vuit signes anteriors a les vuit cases anteriors permet assolir aquest estat que s'enleira per sobre de la visió habitual.
Sagittari remunta perquè ve d'un infern de dolor on s'ha rendit a tot allò que composa la realitat. És a dir, Balan s'està intentant mantenir les formes, que tot sigui maco, que tot estigui bé, que ningú no discuteixi, que hi hagi harmonia a tota costa. Amb escrupir tot això es trenca llest de perdiós el riu, que diríem, no? Allò de dir, s'ha acabat, parlem de tota la merda, que surti tot, que es trenqui tot l'estatus quo, però hem d'integrar també aquesta part fosca de la que ningú no parla.
Però tot això genera d'alguna manera un conflicte o un malestar que hem d'alguna manera de travessar per poder recuperar llavors una visió nova de la realitat, honesta, autèntica, que ens enlaire per sobre...
de la visió prèvia abans de començar tot. Llavors, aquesta és justament la energia sagitari, com deia, és una temporada que estarà marcada per l'expansió, la curiositat i el desig d'aventura. Recuperem l'alegria, aquest desperit, aquest impuls de conquerir una realitat que es revela prometedora, prena oportunitats. La vida es comparteix en una aventura i és un enfocament
que ens fa d'alguna manera estar oberts, oberts a l'intercanvi, per això Sagittari és el signe dels viatges, de tot allò que sona exòtic, de tot allò que ens fa despertar pessigolles a l'estómac. I bé, connectar amb idees de més embargadura, de més gran d'àrea que no les habituals. Què passa? Vam encetar fa poquet aquesta nova vendadura, diguéssim, aquest nou període de Sagittari, després de deixar enrere el sol escorpí,
I, com no, d'aquí a poquet, és a dir, demà, el sol i la lluna es troben a sagitari, llavors que tenim un inici, ens cedem una nova manera de deixar que tota aquesta energia de sagitari s'expressi a través nostre. D'acord. I les llunes noves porten inicis, un inici d'alguna cosa...
que s'han de desenvolupar al llarg dels propers sis mesos i d'aquí sis mesos, quan torni a la ràdio, et diré tenim una lluna plena, Sagittari. És a dir, culmina, madura, assolim una entesa, assolim una conclusió, un final d'una capa que va començar demà.
A finals de novembre. El dia 21 de novembre. El 29 de novembre. 29 de novembre, 28 és avui. Llavors, de què pot parlar aquesta Lluna nova? Doncs, home, porta una energia d'inici on nous projectes personals o professionals, perquè és necessitari, dona direcció, dona sentit. Han set un nou període, un nou propòsit, una nova direcció, plans de viatges, plans d'iniciar estudis, cursos, temes d'idiomes...
ampliar horitzons en general. És una allonació ideal per sembrar intencions ambicioses i optimistes, clar, sobretot perquè Sagittari és molt optimista. No veus que confia de nou, no veus que recuperar l'alegria i l'optimisme de vida. La vida és una aventura.
I amb aquesta actitud, què pot passar de dolent? Que potser aquesta és l'ombra de sagitari, l'excés de confiança, no? És el típic motivat d'ei, ei, ei, relaxa't, tio, saps? Agarra'm el cubat, no, home, no? Una miqueta de relax. Clar, això és important. Deies una cosa fa una estona que m'ha semblat interessant, que és el tema del conflicte, no? El tema d'afrontar el conflicte, no?
Tu creus que vivim en una societat que a vegades té por una mica al conflicte? Que té por a afrontar aquest conflicte? De dir, bueno, mentre vull esquivar un poco, pues mejor, que no m'exploten la cara, no? Som mamífers, som animals, i la tendència nostra és el vigentito, vigentito, que me quede como estoy. El ésser humà, com a bon animal, el que buscaré és preservar la seva existència. I si evitar el conflicte m'ho assegura, ho faré.
Això no vol dir que tinguis un caràcter determinat que jo diria que astrològicament se sol veure bastant ràpid quan tens aquesta comporta oberta amb una comprensió de la vida i de la realitat que no pot passar, o sigui, que no pot al·ludir el fet de veure el conflit com una cosa naturalitzada, com una cosa que existeix, però qui diu això diu el típic nen que parla de l'amor amb quatre anys o el nen que diu les veritats o ho admira amb una...
Com una inclusió de l'ombra que et nua, que et deixa sense recursos. Hi ha persones que no poden evitar ser i desprendre una energia on no se'ls cauen els anells o no els suen les mans d'abordar les qüestions des d'un lloc on estan com de tornada de tot.
Això és per ser. En tots els grups, a totes les classes, en l'àmbit laboral, hi ha persones que se'ls nota que no tenen por perquè el conflicte... No és que el busquin, però entenen que la vida no pot ser. Són els que diuen la veritat a la cara. I ojo entre sinceritat i sincericidi, eh? Però són persones que no aludeixen, que no callen allò que és evident, tot i ser incòmode.
Hi ha persones, això és com una tanca, com una manguera, que n'hi ha que té el rec més obert i aquí el té més tancat, segons com és la teva configuració, segons com sigui també la teva psique, segons el grau de...
La permissibilitat que tu et donis per abordar segons quins temes en funció de si és que et tregui aquest tema no m'estimarà ningú. Si tu necessites, ets molt compliant i ets molt dependent de l'acceptació dels altres, possiblement faràs l'impossible per tancar la boca i no afrontar aquest tipus de coses, però sortirà d'una altra manera.
Et sortirà com un atac d'ira quan ja sentis que l'última got ha vessat el got o vindrà segur d'alguna manera, perquè quan hi ha alguna... És que així és com ve. De sota tens un trànsit de Plutó, de sota tens un trànsit durat o de sota passa alguna cosa que et fa explotar. Plutó no el podem controlar.
És com aquell cap a l'esclevegram que tu ja pots anar fent veure que no passa res, que no fa pudor, i el dia que tot peta, t'asseguro que peta. Llavors, quan hi ha alguna cosa allà que no està ben depurada, quan no evacuem, perquè al final també s'acosta escorpionament parlant, tot allò que evacuem perquè és brutícia, perquè ja no té lloc i no pinta res...
Tot això, ja sabem que si no ho traiem d'una manera, ho traiem d'una altra. I si no, fa mal. Allò que no traiem i s'hauria de treure, a dintre fa mal. Llavors, la societat, però de sempre, aludeix a conflits? Sí. Hi ha persones que estan per sobre del mal i el normalitzen bé? També.
Podem anar-nos a expressions de conflita, potser que ara estan, quasi que s'aplaudeixen i no són ni més normals, que és aquest sincericidi, és aquest allò, jo és que passo... No, vull dir, sempre s'ha de posar per davant el respecte a l'altre i el respecte a dir les coses amb un envoltori adequat. Sí? Tu creus que vivim en un món on d'alguna forma hem naturalitzat el sincericidi?
Jo crec que ara hi ha argumentacions per justificar pràcticament tot. I que de tot fem una bandera, no? Perquè és que jo soc així, no? No, tu ets un sincericida. Jo crec que això que acabes de dir amb una miqueta més de tacte hauria tingut un recorregut molt més llarg i menys dolorós.
Clar. Llavors, sí que crec que és un moment on estem tan individualitzats que ara qualsevol pot trobar un argument per justificar qualsevol vaginada. I l'esnesia escorpià és necessària, absolutament necessària, perquè ens garantitza purgues, ens garantitza el fluït de la vida. Si no, ho acumularíem tot, inclús això que no ens serveix.
Gràcies a les diarrees, a vegades ens librem de virus, de bactèries que al cos no fan res. Vull dir, gràcies a que hi ha processos destructors molt dolorosos, deixem anar coses que ja no són bones per nosaltres. I això forma part de la vida com la salut, com la malaltia. Llavors, això és un procés que forma part de la realitat. Les purgues, el dir la veritat a la cara, el tenir processos crítics. No són còmodes, clar que no ho són. Llavors, què fa la nostra psique? Intentar l'udilsa.
Clar. Però un cop has passat aquesta setmana de gastroenteritis a casa, com surts al carrer? Renovat. Home! Espera que vaig al forn demà que m'ho menja. No? Sí, sí. Sortim amb alegria, sortim amb un optimisme nou, sortim amb una confiança renovada i justament és això l'essència de l'energia de Sagittari. Com venim
Com de valents ens sentim per afrontar els reptes nous, ara em posaré a cuinar, quan estem al llit els ho fa, ja fets pols amb la gastronteridís, quan estigui bo em cuinaré això, això, això. És que surten plans nous, és una cosa que és inconscient. I això és justament l'essència de l'energia sagitari.
Tornant a l'energia de Sagittari, que és el tema que estem tractant avui, quina línia seguim? És a dir, ara mateix, els propers dies, què és el que ens recomanes fer o deixar de fer? Perquè venim d'un Mercuri Retrógrat, que ens deies, ves amb compte, no prenguis decisions, ara què?
No, no prengues decisions d'aquestes que pot haver-hi... Culminants, no? D'aquestes que... Clar, el problema és que a Mercuri retroca pot haver-hi lletra petita i pot passar per alt alguna cosa que després te'n penediràs. Llavors, sí que és veritat que a Mercuri, tot i això, el 30 de novembre, com està tirant enrere, està a escorpir i està fent feina amb la qual cosa... I Venus també està a escorpir. Llavors, els dos estan fent una...
Estan fent una feina com faria en un terapeuta. Què fas quan t'asseus amb un divan d'un terapeuta? Repassar. Repassar això que ha fet mal. És com si ara tingués l'oportunitat, acabes de passar la gastroenteritis i ara tinguessis l'oportunitat de veure què vaig fer. Bé, gastroenteritis posem que no viri que no, una cosa que t'has tingut un còlic o algun hábit teu. És el moment de revisar. De revisar escenes o moments que...
Els quals no prens atenció perquè són incòmodes. Perquè tot allò que està a escorpir requereix una feina d'enfrontar allò incòmul. I justament aquesta tasca que estem fent de rememorar coses del passat que potser estan lligades a moments de dolor i ho estem mirant amb uns ulls, un sol sagitarià...
El que estem és buscant un sentit a tot. Llavors amb Sagittari i amb aquesta Lluna Nova renovem el sentit. Recorda que Júpiter també es va posar retro, és a dir, estem en una fase, hem entrat des de fa una setmana i pico en una fase també de revisar què li dóna sentit a la meva vida, quina direcció vull prendre veritablement. Mercuri està repassant moments com dolorosos que vol resignificar.
I justament una lluna sagitari que ens diu, va, vinga, cap on vull anar? De poc a poc, saps? De camp base a camp base, no cap mirar la cimera de l'Himalaya com si fos una línia recta la que hem de fer. Podem anar a poc a poc. Llavors tenim sis mesos per implementar aquesta direcció. També és veritat que tenim aquest cometre còsmic, que és una distribució fluida d'energia. És com si ens apuntessin o ens donessin l'oportunitat...
d'utilitzar tot el que està passant ara per fer canvis, canvis de vida, canvis de prioritat, canvis de com ens relacionem amb aquells recursos al dia a dia. Al final, de què es tracta? Que tot es implementi en una quotidianitat on sentim que podem treure el màxim profit, el profit més eficient dels nostres recursos.
La manera que si estic cuidant, això pot donar com a resultat que em cuidi més amb el dia a dia, que li dediqui el temps necessari a les coses en funció d'un ordre de prioritats més connectat amb mi. Perquè és que saps què passa? Que ens sobreadaptem. Acabem fent de la nostra realitat un exercici d'esponges.
I el nostre dèdia és el que tradueix el que acabem vivint, com ens sentim. Si jo he tingut una direcció, un propòsit que estava basat més en una necessitat d'encaixar i que m'estimessin i ara m'estic plantejant cap on vull anar veritablement sentint els meus budells,
resultarà també que això possiblement el que faci és que canviï les meves prioritats. I coses a les que està destinant temps, energia, calés, per a veure canviïn. Canviï la meva rutina, canviï la meva manera inclús d'alimentar-me, la meva manera de donar-me valor, perquè tot això acaba apuntant a taura, que és on està al final de la cometa, que és temes d'autoestima. Quan val? Quan val el meu temps? Quan val la meva energia? Quan val això?
Cago en tot. No, no, no. Vull anar cap a aquesta direcció i això implica una regulació completa. Vull tenir temps pel gimnàs, vull tenir temps pel tal, no vull dedicar més a la gent, no vull fer rics a gent a costa meva que en sobre no em valoren. Saps? Una mica va per aquí el tema.
Clar, em sembla molt interessant el fet aquest de les prioritats, de reavaluar les nostres prioritats, de també reubicar-les, perquè m'imagino que deu haver com un període que ho deguem fer d'una forma inconscient, probablement, el fet aquest de dir...
Ara, no ho sé, a l'inici de curs tens unes prioritats que són totalment diferents a les de final de curs, per exemple, no? Per exemple. I també funciona, és que tot va regular amb molta emoció les necessitats emocionals que tens. Depèn d'on vols rebre el like, depèn d'on vols rebre aquell pols aixecat que et diu ben fet.
Això, inconscientment, és el que regirà i establirà l'ordre de prioritats. És allà on posaràs més energia, on posaràs més interès, on posaràs més calés, on faràs més sacrificis i més renúncies. Llavors, si jo canvio la meva direcció vital, si jo canvio el meu propòsit,
Jo ho faig des d'un lloc escorpià, que és a dir, integrant la ferida, de mira, quan vaig fer allò, mira com vaig patir, mira en què va resultar, mira com van abusar de mi, mira al final que no em va valdrà de res. I miro aquell dolor que em va generar o aquella disfunció incòmode que va generar, aquella decisió que vaig prendre en un altre moment i ara estic revisant amb un Mercurio retro, amb un Júbiter retro i amb una Venusa Sagittari, allò que a mi m'agradarà ara, allò que m'atraurà ara...
Vendrà des d'un lloc molt genuí meu, molt autèntic meu, molt disposat a parlar les coses sense tapujos. Ara ja és un moment de... A mi m'agradava molt, no ell o el programa, però la figura aquella de l'hermano major que va sortir a la tele molt poc temps, però va sortir perquè era un tio que venia...
de l'infern de perdre. Era un tio que era olímpic, se li van divorciar als pares, va començar a drogar-se, va tirar per la borda una carrera olímpica meteòrica, va tirar per la borda la relació amb la mare del seu fill, va estar 9 anys al pou, drogues, alcohol, no sé què va arribar a fer.
Aquest tio va ressorgir i entrava escena i no calia que digués res. Se li notava que és que li donava igual tot en un sentit molt autèntic, molt des d'un lloc de... Mirava aquells nens malcriats que tractaven els pares i els mirava i deia, però tu què m'estàs dient? I no calia que digués res. No m'ho havia omdit i es guanyava el respecte d'aquells nens que anaven al programa perquè venia de tornada d'alguna manera. Hi ha una consciència d'estar...
Ja he vist la meva merda. A mi què m'has de dir de mi que jo no sàpiga? A mi què m'has de dir? Tu què has de jugar amb mi que jo no sàpiga? Llavors hi ha una mena de valor, hi ha un poder que sorgeix de l'assumpció de les febleses que ens fa despagar des d'un lloc diferent. I quan jo despego des d'aquí, la direcció que hi poso i els recursos i els mínims que acceptaré o no són diferents. Llavors és aquesta reavaluació de mínims
el destí final de tot aquest moviment astrològic que tenim ara.
Doncs, aranxa, ho deixem aquí. T'has quedat congelat. És que, clar, ara haig de reflexionar. Estic sentint la teva neurona, saps? Els mecanismes, els rellotges. Va fent així. T'estic notant. Entre tu i el David, avui acabaré, anir de casa i diré, mira, això que m'ha dit l'aranxa, això que diu el David, no sé què. Com sigui, gràcies. Bon cap de setmana i la setmana vinent ens anem reubicant una mica i anem com va la cosa. Bon cap de setmana. Bon fin de...
I'm in my bed And you're not here
And there's no one to blame but the drink in my wandering hands Forget what I said It's not what I meant And I can't take it back I can't unpack the baggage you left
Bona nit.
You said you care And you missed me too And I'm well aware I write too many songs about you The coffee's out At the Beachwood Cafe
And it kills me cause I know we've run out of things we can say. What am I now? What am I now? What if I'm someone I don't wanna ride? I'm falling again, I'm falling again, I'm falling. What if I'm down? What if I'm out?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Vam conèixer-nos a l'estiu per llançar. Virres i platja, quina tarda vam passar? Bufava tramuntana de risques entre onades i la teva mirada se'm va quedar clavada.
De pret de mil històries al septembre ens hem plantat, i és que és una putada que es fa si fos tan aviat. I si tenim molt a perdre, i si no ens tornem a veure, no em diguis que això s'ha acabat. Que no s'acabi, que no s'acabi l'estim.
S'acabi l'estiu, l'estiu. S'ha fet col·lega dels cambrers i no paguem res. Hi ha molt tant de francesos que van liant la capenda la gent.
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desven, seguim a les Rambles, estem escoltant Figaflaues amb aquest que no s'acabi, però desgraciadament el programa la setmana i el mes estan a punt d'acabar, no al mateix temps, perquè el programa acaba en 20 minuts, la setmana ens ve el cap de setmana i ara ens ve d'agost, perquè ja sabeu que el cap de setmana sempre ve d'agost,
I el mes, doncs, dos dies i escaig per acabar el mes de novembre. Moltes ganes d'encetar aquest mes de desembre, que arriba amb molta il·lusió i amb moltes ganes a Ràdio d'Esvern. I ara marxem a parlar de psicologia. David Fernández, buenos días.
Buenos días, Dani. ¿Cómo estás? ¿Cómo va todo? Súper. De viernes aquí deseando disfrutar del fin de semana. Pues la verdad es que ya somos dos, ya somos dos. Nos queda esta sección y ya aquí en la radio ya también vamos ya al fin de semana, atrapar el fin de semana que hay ganas. Pero hoy queremos hablar de un tema en el espacio de psicología contigo
que es el tema de la comunicación, el hecho de comunicar, de no saber comunicar a veces lo que nos pasa. ¿Hay un problema de comunicación actualmente en las generaciones que van subiendo y en la sociedad en general, David? ¿Tú crees que hay un problema en esto, en el sentido de no saber transmitir, no saber comunicar a veces según qué cosas?
Sí, siempre lo ha habido, yo creo que por los siglos de los siglos y todavía esa es la asignatura pendiente que tenemos porque de alguna manera hay personas que saben comunicar muy bien lo que les pasa, incluso lo que ocurre dentro de su interior, pero hay otras personas que no saben hacerlo, no les han enseñado y de alguna manera pues no saben transmitir, ¿no? Cariño, ¿qué te pasa? No sé, nada...
¿Cómo estás? Bien. Ese bien alberga un montón de cosas, ese nada alberga un montón de cosas y muchas veces lo que ocurre es que cuando yo me callo mi cabeza va a mil, ¿no?
Quizás a veces también hemos naturalizado mucho el hecho este de preguntar cómo estás y responder el bien, bien, bien. Que está muy bien preguntar, pero preguntar de verdad, ¿no? Porque hay veces que es como que se mecaniza, ¿no? Que es aquello de, hey, ¿cómo estás? Sin importarte demasiado lo que te responda la otra persona, ¿no?
El problema que hay detrás de esto es que tú te ves obligado a decir un bien cuando a veces no lo estás. En cambio, si fuera una pregunta de verdad, aquello de cómo estás, tú a lo mejor te abres y dices, oye, pues mira, hoy no he tenido un buen día, o llevo unas semanas que estoy un poco colapsado con el trabajo...
que de alguna forma creo que hemos cogido como una rutina de esto, de ejercer estas preguntas a modo de educación, por decirlas, por educación y no consentimiento. Claro, nos hemos acostumbrado a protocolarizar cualquier tipo de respuesta. Llegas a casa, más que nada en la intimidad, porque tal vez no hay tiempo
Poderse desahogar con cualquiera, ¿no? Cuando alguien te pregunta cómo estás, pues con un monosílabo resumes un poco por dónde vas, ¿no? Pero cuando llegas a casa, ¿qué tal ha ido el día? Bien. ¿Cómo va el cole? Bien. Y no hay una profundidad de, oye, ¿y cómo te sientes en el día a día? ¿Y cómo te va con tus amigos? ¿Y qué realmente es lo que más te gusta o lo que menos te gusta? O sea...
Sí, vamos tan rápido, el día es el que es y hacemos como que todo contestamos rápido y a veces pues sí, albergamos que incluso cuando somos pequeños y crecemos no nos educan o no nos enseñan a sacar realmente cómo estamos porque ni siquiera los padres o nosotros como padres, los que somos padres,
enseñamos a nuestros hijos a manifestar ese interior, porque nosotros no lo hacemos, incluso a veces. Claro, sí, sí, totalmente. Al final hay un poco de esto en lo que comentábamos. Claro, es que el tema de la comunicación es importante. El hecho de comunicar, de poder transmitir aquello que nos sucede...
A veces a lo mejor hay gente que peca de un exceso, que tiene también un exceso de comunicación y aquí es donde yo también me siento un poco identificado en el hecho de que a veces pienso y es necesario que dé tantas explicaciones y es necesario que... Es como que me sale natural, David, que a veces nos sale natural. Somos personas que a veces nos sale natural comentar alguna cosa, decir alguna cosa donde hay esa calidez, evidentemente no en cualquier lado, pero...
Donde encuentras un mínimo de calidez, un mínimo de escucha. Dices, bueno, pues sí, pues me pasa esto, me pasa lo otro. Y luego cuando lo has dicho dices, ¿y a esta persona le interesará lo que me pase a mí o lo que me deje de pasar? O ¿y a esta persona tiene que saber lo que a mí me pase o que me deje de pasar? No sé, que a veces también hay la otra parte, ¿no? El otro lado, ¿no?
Siempre mejor exceso que defecto, ¿sabes, Dani? Y puede ser que no le interese, pero igual la otra persona te ha preguntado cómo estás, con lo cual tú igual te has descargado porque te lo ha preguntado. Luego sí que puede que tú te preguntes si es necesario, pero también la otra persona seguramente ha dado ese paso, ¿no? Esa iniciativa. Lo que está claro es que en el momento, imagínate que yo tengo algo que estoy molesto contigo y no te lo he dicho, ¿no?
Lo que ocurre es que cuando yo interacciono contigo mi cabeza se va a aquello que realmente estoy molesto aunque yo no lo diga y eso hace que no sea una interacción correcta o que incluso eso me perjudique a mí porque realmente me da un pensamiento recurrente que me hace agotarme la energía. Muchas veces todas estas personas que no comunican porque realmente sienten vergüenza, porque no saben cómo hacerlo,
acaban un poco atropellándose con los pensamientos y siendo diagnosticados con depresión o con síntomas de tristeza aguda porque realmente no sacan todo aquello que ellos sienten. Igual, ostras, mira lo que me ha hecho y no le he dicho yo nada, ¿no? Bueno, pues díselo, que eso te molesta. Entonces, a veces no es fácil por la vergüenza que se genera detrás de todo eso y porque muchas veces tienes emociones o sensaciones...
Y no sabes cómo ponerlas o cómo explicarlas. Con lo cual, las personas que acaban siendo muy hacia adentro, que se dice, acaban estando llenas de pensamientos que acaban agotados. Y eso acaba siendo algo muy perjudicial.
Claro, claro, claro, totalmente. Sí, sí. Me imagino que en la consulta debes tener de todos colores, ¿no? Debes ver muchas versiones y muchos momentos en los que la gente te viene a pedir ayuda y decir, oye, es que mi pareja, cuando le digo alguna cosa, cuando tal, siempre es como que coge distancia y a veces le cuesta abrirse, ¿no?
E inclusive, pues del otro lado también, oye, es que yo tengo problemas de abertura, a veces me cuesta también identificar, ¿no? Me imagino que también debe haber un problema de que a veces a las personas nos cuesta identificar lo que nos está sucediendo. ¿Cuál es el primer consejo, cuál es el primer paso que acostumbras a dar en estos casos, David?
Primeramente, hacer una pequeña transgresión muy poco a poco, lo hemos hablado alguna vez, que te permita decir lo que sientes. Te pongo un ejemplo. Imagínate que tu jefe, tú sales a las 6 de la tarde y el jefe a las 6 menos cuarto dice de poner una reunión. Claro, que dices que sí, que no, claro, es el jefe, dirás que sí, pero esas reuniones se alargan
A una hora, una hora y media, dos horas. Con lo cual, en lugar de salir a las seis, sales a las ocho. Y lo suele hacer de una manera continua y habitual. Claro, no le voy a decir nada, que es el jefe, ¿no? O de alguna manera... Bueno, pues... Y si se lo digo y se enfada y de alguna manera me dice algo, pues aquí sería... Oye, mira, son las seis menos cuarto, yo hoy tengo que salir temprano, aunque sea solo una victoria, ¿no?
Hoy tengo que salir temprano porque tengo médico o me he comprometido a llegar. Ah, bueno, no, es que será rápido. Bueno, si es rápido, yo a las seis tengo que salir. O sea, es como ir un poco marcando tempos o un ejemplo muy cotidiano, ¿no? O sea, estas cosas pasan donde yo en lugar de callarme y luego sentarme muy mal, ostras, ¿cómo no le he dicho que yo, ostras? Pues sí, voy manifestando poco a poco aquello que
yo creo que no está bien tal vez no de una manera muy directa porque no le puedes decir a lo mejor yo a las 6 salgo y las haces a las 6 menos cuarto pero sí que de alguna manera es como qué puedo yo hacer o qué puedo yo decir para que yo no me sienta luego tan mal con esto podríamos poner mil ejemplos que yo veo en consulta cada día pero son matizar pequeñas cosas donde hagas referencia
o puedas hacer consciente al otro de que, oye, mira, yo es que hoy salgo, ¿no? Y también reivindicas un derecho, ¿no? Que tienes que salir hasta ahora y ni siquiera te has dado cuenta, ¿no? Hay otros que tienen mucha más fuerza y le dices, oye, son las 6 menos 4, si hacemos una reunión, nos alargamos dos horas, yo hoy no me quiero ir tan tarde, ¿sabes? Y de alguna manera es poner más directo, pero cada uno tiene una fuerza, no todo el mundo tiene la misma fuerza. Sería muy fácil decir, oye, pues díselo, ¿no?
pero a veces no tienes esa fuerza y tienes que manifestar de, oye, hoy tengo médico, hoy tengo que salir, hoy tengo que...
Hacer pequeños pasos que a ti te den más fuerza y más confianza y así acabas teniendo más autoestima, ¿no? Totalmente, sí, sí. Al final yo creo que aquí hay mucho también de lo que rascar en el sentido de pensamos mucho en lo que puedan pensar los demás de nosotros, ¿no? De aquello que podamos decir, de aquello que podamos hacer, que también responda a aquello que estamos haciendo, ¿no?
Claro, es que si le digo esto a mi jefe a lo mejor se molesta, se enfada y le quiero pedir cualquier cosa, pues a lo mejor me tiene esto en cuenta, pues no, pues me quedo en la reunión. Y esto siguiendo el ejemplo del jefe, pero con amistades igual. Es que claro, si le digo a este amigo qué tal, pues a lo mejor luego no sé qué.
Y es como que no nos tomamos a nosotros como en primera instancia, sino que ponemos al otro en la primera instancia y acabamos cediendo. Es aquello de decir, bueno, vale, de acuerdo, me quedo a la reunión, bueno, vale, si no puedes quedar hoy, ningún problema, ya quedamos otro día. Y así, con un seguido de cosas en tu vida, que lo que haces es poner el foco en la otra persona y no en ti.
Totalmente, con amigos, ¿no? Oye, ponme tú el dinero para el regalo y luego ya te lo doy. Y luego no te lo da. Y, ostras, ¿se lo digo? ¿No se lo digo? Sí, luego ya te... Ostras, pues no reclamo mi dinero porque me sabe mal que ya se lo he pedido dos veces, me ha dicho que me lo dará y no me lo da, ¿no? O sea, son pequeñas cosas, pero que luego la persona se siente un poco como que se ha fallado a sí misma. Y al final dices, bueno, me da igual, sí, son 12 euros, no pasa nada, pero bueno, o sea...
se genera un malestar y se genera en la cabeza un malestar el tema no son los 12 euros o los 14 el tema es, yo soy me doy la importancia que tiene y de alguna manera reivindico lo que es mío tanto en el jefe, con los amigos con la pareja, podríamos poner mil ejemplos, porque está lleno de ejemplos, el tema es como yo muchas veces no comunico aquello que deseo comunicar por miedo, y ese miedo
Me va afectando, me voy fallando, me va mermando la autoestima, me va mermando la confianza y al final lo que acaba es que me fallo a mí mismo, se convierte en pensamiento recurrente, acaba agotándome la energía, acabo yendo al médico, me acaban diciendo tienes una depresión, ¿no?
Total, totalmente. Comuniquemos. Yo creo que la conclusión del espacio de hoy es comunicar, decir las cosas, decir lo que nos pasa, que el otro lo sepa, que no tengamos miedo. Aunque sea un poquito, aunque no te atrevas a decir todo el discurso, porque muchas veces al otro lado de no comunicar está el miedo, con lo cual, vale, da miedo, pues vamos a empezar por un poquito para que cada vez podamos comunicar más.
lo que entendemos que cuanto más comunicamos nos sentimos mejor. O sea, las personas dicen, ostras, pues lo he dicho y me ha dicho el jefe que sí, que tiene razón y que además es algo que no se da cuenta, que como él no tiene a la mejor familia que le espera, entonces nos ha pedido disculpas y me ha agradecido el que se lo haya dicho. ¡Guau! ¿Sabes cómo ha cambiado? Si solo le he dicho alguna frase de este tipo, ¿no? Claro.
Ostres, pues le pedí los 12 euros y me dijo sí, sí, que, ostres, disculpa, ¿sabes? Y encima me invitó a una cerveza. ¡Wow! Cómo ha cambiado, ¿no? Es vencer esa barrera de miedo que a veces ocurre todo lo contrario que tú esperas, ¿no? Igual el jefe cree que te va a echar bronca y lo que te hace es decir, ostres, pues gracias por decirlo, porque además yo no me doy cuenta. ¡Ostres!
Y todos los compañeros lo agradecen, ¿no? Porque igual estaban en la misma tesitura que él. Totalmente, totalmente, sí, sí. Pues David, un abrazo muy fuerte, que tengas muy buen fin de semana. Ha sido una sesión muy interesante donde hemos podido hablar de la comunicación. Pueden recuperar este y otros capítulos en la web de Radio Desvern. Y nada, que tengas un buen fin de semana y nos escuchamos la semana que viene. Otro abrazo para ti, Dani. Adiós. Que vaya muy bien el fin de semana. Adiós. Chao, chao.
I fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tothom que ha fet possible la Rambla d'avui divendres 28 de novembre. Avui hem parlat de les notícies de Sant Jus, hem fet un repàs de les portades dels diaris i també hem parlat de les afamèlides del dia i del temps amb en Carles Rius. A la segona hora hem fet l'entrevista del dia amb la Charo Galvez, hem parlat de l'exposició de Can Ginestà qui s'inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre.
I també hem fet un repàs del món educatiu a l'espai La Xarxa a les Ones. Hem tancat el programa d'avui amb l'Aranxa, parlant d'astrologia, i amb en David Fernández, que hem parlat de psicologia, concretament del poder de la comunicació i de que a vegades tenim por de comunicar algunes coses. Nosaltres no tenim por de comunicar, no tenim por d'estar amb vosaltres aquí, perquè ens encanta, ens agrada fer-ho cada dia de 10 a 1 aquí a Ràdio Desbens. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres. Tornem dilluns amb més. Adéu-siau.