.
Molt bon dia, Sant Just.
Són les 10 i 10 minuts d'avui divendres, ja 6 de juny.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla,
el magazín matinal de Ràdio dels Berns.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García Alibau
i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant el programa d'avui, com sempre.
Fins les 11 estarem parlant de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Sales llegirem els 3 titulars
de les notícies més estacades de Sant Just
i també les portades dels diaris en català.
Llegirem les notícies que hi ha a les primeres pàgines del diari Ara,
La Vanguardia, El Periòdico i El Punt Avui.
Després farem les efemèrides del dia,
fets històrics que van passar precisament el dia com avui,
un 6 de juny, però de fa ja alguns anyets.
Acabarem l'hora a les 10 i 50 parlant amb en Carles Rius,
que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just
per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui reemetrem l'entrevista que es va fer
al magazín de tardes al refugi el passat dimecres.
En Dani Martínez va entrevistar a la Lorena Salgado,
que és la directora del centre de formació
de persones adultes d'aquí de Sant Just.
I bé, ja tot seguit començarem a rebre col·laboradors
i col·laboradores que passaran per la Rambla.
De fet, tindrem en Josep Lluís Gíl,
a continuació, després de l'entrevista.
En Josep Lluís és el director de la revista Sant Justenca
a la Vall d'Avers i avui ens parlarà
dels temes que entren a la revista
que es publica el mes de juny.
Acabarem el programa a l'última hora
de 12 a 1 fent, primer de tot,
una entrevista també molt especial.
És una entrevista a dos músics,
el Roberto D'Amson i el Tomeu Juan Fuster,
que tot just fa una setmana
van penjar a les plataformes
com Spotify o YouTube
la seva nova cançó
Tot amb tu.
Ens parlaran de la seva trajectòria,
ens parlaran de la cançó
i també ens la tocaran aquí a Ràdio d'Esvern en directe.
Acabarem el programa, com sempre fem els divendres,
amb en David Fernández,
que ens fa l'espai de psicologia.
Va, no marxeu, que comencem, eh?
Comença un dia nou
a sobre les taulades,
veient com balla la fosca amb la matinada,
la teva pell brillant com una estrella rana,
jo vull quedar-me a viure entre les teves mans.
Un crit a l'univers i se trenca la veu,
el nostre amor té tant valor que no té preu.
Brindem per les persones que han deixat petjada
pel dia que ens va portar molt la nostra mare.
I és igual que costi tant,
no hi ha res gratis,
però estem aquí,
tot al meu costat,
enamorant-me
d'aquesta vida
que estem vivint.
I és igual,
estem de guais,
que sembla un somni,
però està passant.
L'angoixa marxa i mira de lluny,
però no m'espantes
si estic amb tu.
Les fulles aguantant el cel,
vull ser feliç,
sense entendre res,
el pes que tinc de voler ser qui vull ser,
no em serveix.
Comença un dia nou amb el tranja de fons,
tot allò que cou em fa ser així com sóc,
vull sentir que en tinc prou,
en saber que ho dono tot
i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant,
no hi ha res gratis,
però estem aquí,
tot al meu costat,
enamorant-me
d'aquesta vida
que estem vivint.
I és igual,
estem de guais,
que sembla un somni,
però està passant.
L'angoixa marxa i mira de lluny,
però no m'espantes
si estic amb tu.
La sort que tinc de tu,
la set que tinc de tot,
un punt de lluny,
un pou de pols.
Fes-me tocar el sol
fins que em cremi.
Fes-me creure en tot,
fins que em trenqui.
La sort que tinc de tu,
la set que tinc de tot.
Un punt de lluny,
un pou de pols.
Fes-me tocar el sol
fins que em cremi.
i fes-me creure en tot.
Sort que em tinc de tu.
Bits.
Molt més que nits d'electrònica.
Bits.
Ara divendres, dissabtes i diumenges
a 10 a 11 de la nit.
El 21 de març
és el Dia Mundial de la Poesia.
Una oportunitat única
per gaudir de la poesia
i fer difusió dels nostres poetes
i la seva obra.
Tant a dins
com a fora de les nostres fronteres.
Amb centenars d'actes i iniciatives,
presencials i virtuals.
El 21 de març
dibuixem mons amb paraules.
Sabies que al teu municipi
tens el servei d'Ambici?
Bicicletes 100% elèctriques
per connectar amb el transport públic
i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible
pels 15 municipis
de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé,
millor amb bici.
Dóna't d'alta ara a ambici.cat.
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Ara són les 10 i 18,
esteu escoltant Ràdio d'Esvern.
Passem a fer les notícies d'aquí de Sant Just.
Aquests tres titulars avui som divendres 6 de juny.
Estem a les portes de...
En molts llocs fan festa dilluns.
Per tant, a les portes d'un cap de setmana
una mica llarg en alguns indrets.
Mariona, bon dia.
És el nostre cas, eh?
Aquí a Ràdio d'Esvern.
Exacte, bon dia, Núria.
Per tant, és un divendres
amb un plus, amb un extra d'alegria.
I tant, i tant, i tant, i tant.
Bé,
qui ens portes?
Notícies d'aquí del poble?
Doncs mira, comencem explicant
que l'alumnat de l'Institut Escola Mas Lluí
participa aquest mes de juny
en un nou projecte educatiu,
que és la creació d'un hort escolar
com a espai d'aprenentatge viu i pràctic.
Molt bé.
Ja hi hem plantat verdures
com enciams, espinacs, tomàquets,
carbassons, postanagues i rabes.
Que bolus!
Oh, mira.
Sí, sí, i aquest hort no només vol produir aliments
sinó també cultivar valors
com la responsabilitat,
el respecte pel medi ambient
i el treball en equip.
Les tasques, a més a més,
que calen aquest hort,
es reparteixen entre els nens i les nenes
que s'encarreguen de regar,
treure les males herbes
o remoure la terra.
I el projecte forma part
d'un pla més ampli
de transformació del pati
amb l'objectiu de convertir-lo
en un espai educatiu més natural,
divers i connectat amb l'entorn.
Molt bé.
Des del centre es promou
un model educatiu arrelat al territori
i compromès amb la sostenibilitat
que aposta per integrar l'aprenentatge
dins de la vida quotidiana de l'escola.
Home, res del que es fa a les escoles,
ets atzerós,
vull dir, tot té el seu per què,
el seu motiu,
no es fa un hort així perquè així,
vull dir, darrere hi ha un munt de valors,
de sentit, no?,
de coses que es treballen amb els infants.
Exacte.
A més, trobo que és una...
O sigui, que el tema dels horts
és que es treballa a temes de medi ambient,
de sostenibilitat,
de tenir cura,
també de paciència, no?
És a dir,
que hi ha un munt de coses al darrere
de fer un hortet
i, escolta'm, la mar de bé
i que tiri endavant, no?
I tant, i tant.
Que volem que creixin les verdures
que hagi implantat.
Exacte.
Molt bé.
Què més tenim?
Doncs mira, tenim que el dimícres 11 de juny,
l'Ateneu de Sant Jus organitza
la presentació del llibre
Una franja dourada entre els ulls,
de la Sant Jus Tenca Pilar Carsellé.
L'acte se celebrarà a les 7 del vespre
a la sala del 50-anari.
Sí.
La sessió comptarà amb la participació
de la mateixa autora
i també de l'escriptora Ima Periques,
que serà la conductora de la conversa.
I totes dues parlaran
sobre el contingut del llibre
i del procés de creació.
És una activitat gratuïta i oberta a tothom
i compta amb la col·laboració
de la llibreria que el llibre té.
Sí.
I doncs s'engloba dins les propostes
de les activitats literàries
impulsades per l'Ateneu.
Molt bé.
Doncs esperem que sigui el dia 11
a veure com va la presentació amb la Pilar,
tot i que, clar,
aquí a Ràdio d'Esvern també la tindrem un dia
per fer-li l'entrevista
i ens podrà explicar de ben a prop
tot el que té a veure amb el llibre.
Exacte.
No només la sinopsi,
sinó què la va inspirar,
com ha estat la producció,
el procés d'escriptura,
també conèixer una mica la Pilar
perquè tampoc és que l'hàgim entrevistat
massa cops
i, bueno, conèixer-la una mica més a ella
com a escriptora, no?
I tota la feina de llibres
que hagi anat publicant
al llarg d'aquests últims anys.
Molt bé, doncs això, ja ho sabeu,
apunteu-vos a l'agenda cultural
el dia 11 de juny,
presentació del nou llibre de Pilar Carceller
a l'Ateneu de Sant Just.
I, Mariona, ens falta un titular,
una notícia.
Doncs mira, tenim que aquest dijous
el dijous que ve, 12 de juny,
al Celler de Can Ginestà
serà l'escenari d'una xerrada
a càrrec dels artistes participants
en l'exposició Grabats,
que són el col·lectiu
Terlaterna número 17,
que ja van venir fa...
la setmana passada,
o ha sigut aquesta setmana?
No, no, jo crec que fa just una setmana,
el divendres passat.
Doncs just una setmana
vam tenir aquí
una membra d'aquest col·lectiu
per explicar l'exposició
que estan fent
al Celler de Can Ginestà.
Llavors, el dijous
hi haurà una xerrada
amb els artistes
que començarà a les 7 del vespre
i que pretén ser
doncs una trobada
que reivindiqui el gravat
com una disciplina artística
viva i plena de possibilitats.
Els artistes parlaran
tant de tècniques clàssiques
com l'aigua fort,
l'aigua tinta
i la xilografia,
com també de mètodes
més recents o experimentals
com el fotogravat,
el mucolito
o el col·làgraf.
Ah, mira.
O l'estompació d'aquarela
també sobre planxa
de serigrafia.
La sessió
s'obre també
com un espai de diàleg
amb el públic
amb l'objectiu
de posar en valor
la diversitat tècnica
i expressiva
d'aquesta pràctica artística
que és el gravat.
Molt bé.
Doncs, Mariona,
hem parlat d'art,
hem parlat de presentacions
al llibre
i també del projecte educatiu
que estan fent
a l'Institut d'Escola
Mas Lluïm.
I res,
ara deixem
una promoció
i passem a parlar
de l'actualitat
dels diaris,
de les notícies
que hi ha a les primeres pàgines.
Perfecte, fins ara.
Sentiu,
és la sintonia
del benvinguts,
benvolguts
i bentrobats.
Prepareu-vos
a escoltar
les interessants entrevistes
i les curiositats
d'aquí
i d'arreu.
Fem ràdio amable,
parloyent tranquil
i culturalment curiós.
Benvinguts
Convidat
i Amanitat
Benvolguts
Viatges
Història
Ben trobat
Cultura
Tot això
ho escoltareu
en el Benvinguts
Benvolguts
i Ben trobats
aquí,
a Ràdio
Despert.
10 i 23, Mariona,
obrim el Diari Ara
a la portada concretament
i consultem
les notícies que hi ha.
Què hi diu?
Doncs el Diari Ara
obre una notícia
sobre el mercat bancari
i diu que el Parlament
rebuixa l'opel Sabadell,
que la cambra
suposa
l'operació bancària
amb les abstencions
del PP i la CUP
i el vot en contra
de Vox.
Diu que la moció
exigeix a la Moncloa
una posició clara
i pública
en defensa
de l'interès general.
En fotografia principal
veiem
el Primavera Sound
que tot just ha començat
i diu
el Primavera Sound
fa vibrar a Barcelona.
Diu
des de l'anissim
la cantautora
estadounidenca
Kate Bollinger
fins al rock
dels britànics
Idels
Idels
es pronuncia
Idels
Idels
Idels
i a l'espera
de l'esclatja
de matinada
de Charlie XCX
i diu
l'energia
i les bones vibracions
s'estenen
per un parc
del fòrum
ple de gom a gom
i veiem
doncs
una fotografia
d'un dels concerts
del Primavera Sound
en concret
un detall
del públic
en el que es veu
crec que deu ser
el cantant
en aquell moment
que està passant
per sobre al públic
que se l'estan passant
per sobre
Sí, sí
això deu ser tan guai
l'experiència aquesta
de
a veure
jo no crec
que se l'estiguin passant
jo crec que deuen ser persones
ja que el deuen portar
tota l'estona
No, no et pensis
no et pensis
si et tires al públic
que et moguin
no fins molt lluny
pot passar
com el Joan d'Ausà
li va passar
que es va fotre de lloros
que es va tirar
i no hi havia ningú
o sigui
ningú el va agafar
pobra
però el Primavera Sound
hi ha molta gent
vull dir
és que encara que no vulguin
que t'agafes
exacte
i és xilar la fotografia
també perquè justament
al fons
surten doncs
les lletres
bastant típiques
del Primavera Sound
en aquest cas
es posa
Created in Barcelona
que ja ho podríem posar
en català
Sí, sí, sí
però
bueno
com que potser
ve gent internacional
doncs
però bueno
sí, sí
ho podrien haver posat
en català
totalment
molt bé
doncs
Mariona
això és la portada
del diari
ara
hi ha més notícies
no?
I tant
també veiem
que parla
del trasllat
de Cixena
i veiem
una cita
que posa
el trasllat
de Cixena
és inexcusable
dient que
nou consellers
de cultura
del PSC
Junts i Esquerra
reclamen que les pintures
es quedin al menac
també veiem
veiem que Musk
que esclata
contra Trump
diu que l'empresari
el titll
d'ingrat
i l'acusa
de ser
la llista
Epstein
d'abusadors
sexuals
Sí
Musk
que no li agraden
totes les
mesures
econòmiques
que està
tirant endavant
Trump
o que vol
tirar endavant
ha esclatat
contra ell
i realment
és que
t'ho juro
no sé si has vist
tuits d'ell
de l'Elon Musk
és que
sembla
que
semblen dos nens petits
barallant-se
perquè és que
Musk va sortir
en tota la
campanya
electoral
de
de Trump
com el seu millor amic
que no se paraven
defensant-lo a mort
que no paraven
de fer aparicions
públiques
a fer espiches
però jo pensava
dir que aquesta relació
petarà
en algun moment
o altre
hi ha aquí tant d'ego
tant de
jo ja no sé què pensava
però bé
i ara de cop i volta
és el seu bon amic
número 1
i no para
no para de fer tuits
t'ho juro que
home el de la llista
Epson
és fort
sí sí sí
no hi ha més
i
i tuits com de pataleta
total
l'Elon Musk
tuits de posar
que si no fos per mi
el Trump
hagués perdut
les eleccions
segur
dient-ne això
doncs que
que va portar
molta massa social
a votar
Donald Trump
també ha fet
tuits també
en relació
a això
de què diu
que l'acusa de ser
la llista
Epstein
i bé
és que són dos personatges
que
sí sí
que tenen
molta tela
jo crec que
és que
bueno
Donald Trump
també
jo crec que
bueno
com que ja és la seva
última
legislatura
tampoc
suposo que té
massa massa
perdre
a part del
prestigi
que pugui tenir
com a president
no
però bueno
sí que és veritat
que
Marc Rubio
jo crec que
en aquest home
el va col·locant
també a bastants llocs
en part que
bueno
es postula
com el seu
entre cometes
successor
no
però bueno
sí
pica baralla
entre Donald Trump
i Elon Musk
però jo ja et dic
pensava en algun moment
o altre
això
ha d'acabar patant
vull dir
és que
no ho sé
sí sí
en fi
doncs això
que Elon Musk
esclata contra
Donald Trump
més notícies
al diari
ara
també veiem
que el govern
ratifica
i les faltes
sí que penalitzaran
a la selectivitat
estem a
menys mal
ahir dèiem
el contrari
perquè clar
sí però
no et dona la sensació
que els desacredita
una mica
fer tots aquests
canvis d'última hora
sí sí sí
perquè clar
estem
vull dir
hi ha comunitats autònomes
que la selectivitat
ja ha començat
bueno
i sí sí sí
i aquí a Catalunya
estem a
menys d'una setmana
a Cantàbria
els hi va entrar
un text del Montoya
sí o no
la prova d'anglès
de Cantàbria
senyores i senyors
m'anava a sobre
Supervivientes
Montoya
tu estàs fent l'examen
que els teus pares
et donen la turra
tot l'any
no miri Supervivientes
que hagués l'any de la CL
que és molt important
estudia
no sé què
i no només per estudiar
perquè també aquí
el nivell de Supervivientes
o sigui
bueno no sé això
ja no m'hi posaré
però
ostres
i després
i et surt Supervivientes
amb un text de Montoya
com et quedes?
suposo que ho fan així
per fer-se més els moderns
i apropar-se més els alumnes
però clar
ostres
però bé
això
i ara hi ha molts vídeos virals
també a TikTok
de gent
a les reaccions
sí
això ja fa anys
que està
amb les notes
i són molt gracioses
a més també
hi ha molts vídeos
els que estan més virals
evidentment
sobretot
és gent
que això
perquè la gràcia del vídeo
és
et diuen
vale jo
tu primer diques
les notes
que creus que has tret
i jo et dic la nota que has tret
i un amic
t'està mirant les notes
i clar
els que es fan més virals
són sobretot
la gent que diu
ui per exemple
que has tret a biologia
ui biologia
em va anar molt bé biologia
jo crec que va
jo crec que un 9
i diuen
has tret un 4
i clar
i així
amb molts exàmens
que dius
però com de desconnectat
de la realitat
has d'estar
com per pensar-te
que has tret un 9
o has tret un 8
i es suspès
ja ja
és que una cosa
és que t'equivoquis
mira
de dos punts
clar que diguis
mira he tret un 8
i has acabat traient un 6
o un 7
que dos punts
ja em semblen prou
que dius
mira per les faltes d'ortografia
doncs
panc
t'han fotut allà
o no
de vegades pots dir
buah
m'ha anat molt bé
i després no t'ha anat tan bé
i dius
ostres
no m'ho esperava
jo t'he dit que a mi
em va passar
o sigui
em va passar això
i també al contrari
proves que dic
he tret un 4
i després sorprenentment
havia tret un 7
quan acabaves l'examen
comproves les respostes
perquè te les pengen
sí
clar també
amb assignatures
potser com història
i tot això
que és més subjectiu
la correcció
però tu de totes maneres
surts d'un examen
i ja saps més o menys
si t'ha anat bé
o malament
o bueno
saps
però d'un 9
a un 3
vull dir
és que
hola
no no
mira
el que dèiem de Montoya
eh Mariona
a veure si
aquí sí
el fenomen Montoya
ha arribat a la prova
d'accés a la universitat
de Cantàbria
concretament a l'examen
d'anglès
a l'activitat
de comprensió
lectora
l'opció 1
el text
es titulava
Montoya please
ostres
Montoya please
ah això no és
la superviviente
no no
de la isla
perdó
de la isla
Montoya please
és que
la més traduïta
a anglès
és que fa més riure
saps
perquè
Montoya por favor
posa en anglès
Montoya please
bé
tornem al que era
la notícia
que és aquesta rectificació
que les faltes
al final
sí que penalitzaran
a la selectivitat
i que et deia això
que estan fent
com aquests retocs
d'últim moment
que sembla
com que no sigui seriós
dius a veure
una cosa és que
comencem l'examen
en menys d'una setmana
poseu-vos d'acord
no i a més d'això
ara et dic que sí
i al cap d'unes hores
ai no
era broma
sí que comptaran
una mica de serietat
per favor
seguim més notícies
del diari ara
veiem que hi ha
el pla de salut
per donar un tracte
individual
a 300.000
malalts crònics
i també
tanca portà
del diari ara
dient que
Ayuso diu
que marxarà
de la conferència
de presidents
si s'hi parla
en català
ha dit que
no es pensa posar
el
el pinganillo
com es diu en català
el pinganillo
és que és pinganillo
el pinganillo
el pinganillo
que no es pensa
no es pensa posar
el pinganillo
si és que s'acaba
doncs això
doncs
si es parla en català
que ella no vol
i que si es parla
ho té malament
eh
ho té malament
perquè
han fet la inauguració
l'ha fet Salvador Illa
i vull dir
l'ha fet en català
o sigui
ja només comença
malament
Ayuso
bé
una altra
un altre personatge
de patanetes
Salvador Illa
donant la inauguració
i Ayuso
aixecant-se de la cadira
ja venga
me voy
adeu
i amb això
passem a
a l'avantguàrdia
que m'obre
amb una notícia
sobre infraestructures
i diu que
Illa es disposa
a demanar
a Aena
l'ampliació
de l'aeroport del Prat
diu que
el pla A
preveu
500 metres
més de pista
amb una afectació
de la Ricarda
menor de la inicial
i una agència
aeroportuària
catalana
no vinculant
amb fotografia
principal
veiem la notícia
que diu
que Trump
amenaça
Musk
de cancelar-li
els contractes
diu
foc creuat
entre Donald Trump
i Elon Musk
diu que
el president dels Estats Units
que va mantenir
una reunió cordial
amb el canceller alemany
Friedrich Merz
que els veiem
els dos
a la fotografia
diu
va dir que
se sentia
molt decebut
amb el conseller
delegat de Tesla
diu que
aquest va respondre
que sense el seu suport
hauria perdut
les eleccions
i Trump
el va amenaçar
de cancelar
els seus contractes
amb l'administració
és que veus
és com
tu dius coses malament
ai pues jo ara
ara et cancelo això
ai pues jo ara
dic que
no sé què
és com
per favor senyors
sou persones
molt influents
ara mateix
en l'economia mundial
i en l'ordre mundial
en general
comporteu-vos com a tal
que sou senyors
i a més
hi ha grandets
i
jo crec que precisament
per això
saps
que els hi balla tot
o sigui
em semblen tan ridículs
que
costa
a la vegada
costa de creure
i no
però bueno
costa de creure
que tanta gent
els voti
és que mouen moltes masses
són persones
que bueno
ara diuen una cosa
i la gent s'ho creu
i ho fa
i segueix la seva religió
però és que
el nivell intel·lectual
Núria
d'aquests votants
ha de ser tan baix
és que si no
no ho entenc
gent que potser no té capacitat
de raonar
perquè clar
jo entenc que hi ha
gran part de la població
bueno
no tan gran part
però hi ha una part de la població
que vota pels seus interessos
perquè al final és gent rica
sí
i que
que mira per l'economia
sobretot
i mira per la seva economia
i per l'economia
de la classe alta
i prou
molt de liberalisme
molt de capitalisme
molt gent que
bueno
i dius
bueno sí
doncs hi ha un grupet de gent
que vota això
però no és la majoria de gent
que està en aquesta situació
hi ha gent que els vota
que dius
per què els vota
la majoria de gent
és gent treballadora
sí sí
hi ha molta gent que
clar i dius
es queda amb els eslògans
no?
que diuen així
en grans campanyes
amb el vot fàcil
amb coses llamineres
que puguin dir
però després
bueno
però clar
és que també és la teva responsabilitat
responsabilitat social
d'informar-te
del que votes
i votar
a consciència
i responsablement
i
ostres
ja és que només
amb les escenetes
de nens petits
que fan cada dos per tres
sí
bueno
és que tingues una mica més
de dignitat
a l'hora de votar
però bé
estem aquí
fent
tertúlia
i donant opinió
pura i dura
donant lliçons
a la societat nord-americana
des del nostre estudi
de ràdio d'Esvern
a Sant Just Desvern
seguim
seguim
més notícies de la Vanguardia
veiem que Iuso
pressiona més
la conferència de presidents
ara per l'ús del català
com hem comentat abans
també veiem que
el Banc Central Europeu
rebaixa els tipus
al 2%
en espera de l'evolució
de la guerra comercial
també
a Fores de Vanguardia
fan una entrevista
amb Enel Gasc i Oriol
que és abat de Montserrat
i posen una cita seva
que diu
l'església d'entusiasmar
per guanyar fidels
també veiem
una fotografia
on veiem una gavina
que està
sembla que està
robant menjar
diu
si les gavines
s'acarnissen
amb la Pompeu Fabra
jo com a estudiant
de la Pompeu Fabra
ho rectifiques?
ho rectifico
que estàs allà
a les dues
però és que més
a les dues facultats
tant a la de
a la fotografia
per coneixer-se
té pinta
que és la de Ciutadella
però també
o sigui
jo he estudiat
a la de Ciutadella
i a la de Glòries
a les dues
hi havia gavines
al pati
que s'acostaven molt
i les gavines
són molt maques
però fan por
fan por eh
perquè
perquè tenen cara
de malèfiques
i amb aquest bec
home no
però la cara
és simpàtica
el que passa
és simpàtica
fins que la mires molt
i veus que se t'acosta
sense cap mena de por
i que tenen aquells becs
que són grans
busquen menjar
busquen menjar
Mariona
i els estudiants
esteu allà
al pati
donant
alimentant
a la fauna
i després
es veuen moltes gavines
robant entrepans
sí
uau
sí sí
i era bastant
sempre bastant còmic
la foto de fet
és una gavina
intentant robar menjar
a un alumne
un estudiant
té pinta
va passem a la notícia
d'esports
de la Vanguardia
i amb això
ja tanquem la portada
que parla de la Nations League
i diu
que Espanya vens
la França
de MVP
5 a 4
molt bé
i Mariona
passem ara
a les portades
que ens falten
ràpidament
la del periòdico
obre amb el titular
que hi ha una quarta part
dels metges
de Catalunya
i de Madrid
que són estrangers
una quarta part
les comunitats
contracten a facultatius
de fora
sovint
sense l'especialitat
homologada
davant la falta
de professionals
derivada
de les dificultats
per cobrir
les jubilacions
amb les places
MIR
i concretament
diuen la dada
que hi ha un 56%
dels nous col·legiats
a Barcelona
del 2024
que són
extracomunitaris
uau
més de la meitat
dels nous col·legiats
de metges
vaja
a Barcelona
són
de fora
de la comunitat
bé
també fotografia
diu
l'OPA
no sortirà
César González
Bueno
el conseller delegat
del Sabadell
afirma que l'operació
no és bona
per als clients
ni per als accionistes
ni per al país
també
notícies
diu aquí
que el govern
i el PP
confronten polítiques
en una conferència
de disputa partidista
que la Unesco
designarà
Barcelona
com la capital mundial
de l'economia
blava
també
que el primavera
culmina el relleu
generacional
del seu públic
també mencionen
que Donald Trump
i Elon Musk
consumen la seva ruptura
amb una bateria
d'atacs creuats
el que comentàvem
i també notícia esportiva
doncs que
França
vens a França
5 a 4
i jugarà
contra Portugal
la final
de la Nation League
acabem
amb l'últim diari
el punt avui
obre
amb la portada
dedicada
a Miro
diu que
ja són
50 anys
de la Fundació
Miro
la Fundació
es va crear
per l'artista
i celebra
les 5 dècades
a Barcelona
amb una programació
especial
que vol reivindicar
la vigència
d'una de les grans
institucions
culturals
del país
altres notícies
han patit
del punt avui
que fan referència
a l'actualitat
parlen de
Primavera Sound
massiu
inaugura
l'edició
de les
Supernenes
també
diu que
Jusso
encén la conferència
dels presidents
de xoc
entre el PP
i el PSOE
també
parlen dels
exconsellers
de cultura
que volen
que les pintures
de Cixenes
quedi en el menac
i parlen
també
de la reculada
del govern
a l'espau
pel tema
de les faltes
d'ortografia
que sí
que restaran
en els exàmens
de 8 matèries
de la selectivitat
Mariona
hem llegit
les notícies
dels diaris
d'avui
també abans
hem fet
un repàs
dels titulars
d'aquí de Sant Just
la gent
pot seguir
informada
consultant
la pàgina web
o escoltant-te
directament
a les hores
en punt
amb els butlletins
a les 11
i a les 12
i a la 1
ja amb tot
l'informatiu complet
de les notícies
de Sant Just
Perfecte
Núria
ens escoltem ara
Que vagi bé
Adéu
Adéu
Adéu
Mà une
S которой
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bits!
Bits!
Molt més que nits d'electrònica!
Bits!
Ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit!
El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia!
Una oportunitat única per gaudir de la poesia i fer difusió dels nostres poetes i la seva obra!
Tant a dins com a fora de les nostres fronteres!
Amb centenars d'actes i iniciatives, presencials i virtuals!
El 21 de març dibuixem mons amb paraules!
Ràdio Tospet 98.1
Ràdio Tospet 98.1
Ara són tres quarts d'onze del matí, després de fer aquest repàs de les portades als diaris!
Anem amb les efemèrides!
6 de juny, tal dia com avui del 1944, va tenir lloc el famós desembarcament de Normandia, conegut com el Dia D!
Més de 150.000 soldats aliats van arribar a les platges del nord de França per començar l'ofensiva definitiva contra l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial!
Va ser una operació militar de dimensions colossals que va marcar l'inici del final del conflicte a Europa!
Per tant, tal dia com avui, 6 de juny de l'any 1944, tenim el Dia D!
Bé, una dada que sovint passa desapercebuda és que els aliats van utilitzar una gran quantitat d'enganys per despistar els alemanys, com ara, per exemple, inflables de tanks i falsos missatges de ràdio.
Tot plegat formava part de l'operació Fortitude, destinada a fer creure als nazis que l'atac principal es produiria en un altre punt.
Doncs bé, ja ho veieu, eh? Ens reculem a la història, a la Segona Guerra Mundial.
Bé, també uns anyets més tard, després del 44, concretament 40 anys més tard, el 6 de juny del 1984, es va inaugurar el Museu de la Pau a Caen, a Normandia.
L'espai es va concebre no només per explicar la guerra, sinó per promoure la memòria i la cultura de la pau a les noves generacions.
I un 6 de juny del 2002, l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut, va declarar oficialment l'erradicació de la poliomielitis a Europa.
Aquesta malaltia, que durant dècades va causar paràlisi i fins i tot la mort a milers de persones, va ser eliminada gràcies a campanyes massives de vacunació i per vigilància sanitària.
I com que també ens agrada tancar aquest espai d'efemèrides amb música, avui recordarem que el 6 de juny de l'any 1962, els Beatles van fer la seva primera sessió d'enregistrament als estudis de B-Road.
De fet, tot just començava una carrera que canviaria la història de la música.
Per tant, 6 de juny dels 62, Beatles i la seva primera gravació, el seu primer enregistrament de música.
I deixem ara un tema dels Beatles que sonarà...
Vinga, va.
Love Me Do, a Ràdio d'Esvern.
Love Me Do
Love Me Do

Love Me Do
So please, love me do
Oh, love me do
Love Me Do
Love Me Do
You know I love you
I'll always be true
So please, love me do
Oh, love me do
Oh, love me do
Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parlant tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges, història.
Bentrobat, cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Bits, molt més que nits d'electrònica.
Bits, ara divendres, dissabtes i diumenges a 10 a 11 de la nit.
El 21 de març és el Dia Mundial de la Poesia.
Una oportunitat única per gaudir de la poesia
i fer difusió dels nostres poetes i la seva obra.
Tant a dins com a fora de les nostres fronteres.
Amb centenars d'actes i iniciatives, presencials i virtuals.
El 21 de març dibuixem mons amb paraules.
Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons.
Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
O bé, amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de Cançons.
Una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio Desver, a un 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Meneu gausats.
Són les 10 i 52 minuts.
Hem trucat al Carles per fer la previsió del temps i que ens comenti què tindrem aquests propers dies.
Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Doncs tindrem molta tranquil·litat.
Jo m'hem anat avisant durant tota la setmana que realment el sol és el gran protagonista.
Podem tenir alguns nuvolets, sobretot diumenge, però vaja, que no s'esperen ni pluges ni res de res.
És un cap de setmana llarg, doncs realment força bo.
I hem de dir que les temperatures també es faran notar.
Ens torna una miqueta el caloret.
Ahir vam arribar a 24,7.
No vam arribar als 25 graus.
Ja vam dir que ahir seria el dia més fresquet d'aquesta setmana.
I avui, en aquests moments, ja tenim aquests 24 graus.
O sigui que a Sant Jús ja, ara en aquests moments, la temperatura ja està una miqueta per sobre del que teníem ahir.
I probablement avui arribem als 25 o fins i tot 26 graus.
O sigui que les temperatures s'animen una mica coincidint amb el cap de setmana.
De cara al llarg del dia d'avui, doncs potser algun nuvolet a la tarda per fer bonic, per poca cosa.
Tampoc no esperem tempestes fora de Sant Jús.
A Catalunya no s'esperen ruixats.
De cara a demà dissabte, una situació calcada, amb unes temperatures que potser pujan una miqueta més.
Podríem arribar als 27 amb el sol, amb alguns núvols per fer bonic a la tarda, però poca cosa.
I amb un ambient força plàcid.
De cara al dimensi, sí que ja ho comentàvem ahir, tindrem alguns núvols més.
Alguns núvols faran una miqueta més la guitza.
Tindrem sol, però hi haurà més núvols.
Serà un dia una mica més variable.
I això permetrà que la temperatura pugui tirar una mica baix.
Però vaja, estem parlant sempre de molt poca variabilitat.
Avui fem 26, demà 27, diumenge tornarem als 26, als 25, o sigui que no hi ha grans canvis.
I de cara al dilluns, un dia semblant al diumenge, potser amb menys núvols, amb el sol com a protagonista,
amb unes temperatures que es mantenen al voltant dels 27 graus.
I el que comentàvem, sembla que tornarà un altre testet d'estiu abans d'arribar el 21 de juny.
Doncs tornarà un altre testet d'estiu que coincidirà amb dimarts, dimecres,
on les temperatures podrien arribar a tocar els 30 graus.
O sigui que les temperatures s'inflen a partir de mitjans de la setmana que ve
i probablement podríem tenir, doncs, entre dimarts i dijous, temperatures elevades.
Dijous, està per veure.
Ja veurem si les temperatures tiren una miqueta més avall, si hi ha algun ruixat,
o anirem seguint al llarg del cap de setmana.
Però vaja, és un cap de setmana molt tranquil, sense massa cosa.
I hi ha unes temperatures que tenen tendència a pujar si les comparem amb ahir.
O sigui que tranquil·litat absoluta.
Molt bé. Doncs, Carles, ens quedem amb aquest missatge a cada moment.
Tranquil·litat, bon temps i aprofitar, doncs, això,
per fer activitats a l'aire lliure en aquest ja segon cap de setmana de juny.
Molt bé. Doncs, sí, sí.
Que vagi bé. Vinga, ens veiem dimarts.
Dimarts. Adéu.
Fins dimarts. Adéu, Carles.
Molt bé, doncs, ara mateix són les 10 i 55.
5 minuts per les 11 en punt.
5 minuts per fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio.
Després, els butlletins de Ràdio d'Esvern i tot seguit no marxeu,
perquè a la segona hora de la Rambla farem l'entrevista del dia.
Avui remetrem una entrevista que es va fer al magasin de tardes,
al magasin El Refugi.
Dani Martínez, el presentador, va entrevistar la Lorena Salgado,
que és la directora del centre de formació de l'Escola d'Adults d'aquí de Sant Just.
I després, tot seguit, també saludarem en Josep Lluís Gil,
que és el director de la revista Sant Justenca a la Vall d'Avers,
perquè ens presentarà els temes que surten a la revista del mes de juny.
I ja després, de cara a la tercera hora,
tindrem aquí música en directe amb en Roberto D'Amson
i també amb en Tomeu,
que ens venen a presentar el seu hit d'estiu.
Els dos formen part de la companyia de teatre musical d'aquí de Sant Just,
mare meva, i després acabarem el programa i l'hora,
com fem els divendres, amb Psicologia, amb David Fernández.
Ara, per acabar, deixem un tema musical.
I va, no marxeu, que aquí ja veieu que seguim.
Les pobres pupils, com s'ho faran,
acostumades a veure't per aquí rondant,
s'aniran fent petites,
s'aniran oblidant dels llocs on anàvem
i dels detalls.
per fer-te una idea
una mica real.
Només de pensar-ho
m'agradar
fer un desmai.
Deixa que seguim una mica davant la profunditat.
Les pupils són túnel,
pou sense final.
Té menestàs a nant de les mans.
Té menvas de les mans.
Té menestàs a nant de les mans.
Té menvas de les mans.
Esquerra
Si
Ma
brosse
B Hollande
M desire
Abb
Esquerra
tromó
Sous-titrage Société Radio-Canada
Fronteres Terra de Castells
Això és Vallferosa
Ja estàs en el segle VIII, l'any 750 aproximadament
És un castell únic a Catalunya
i et diria que a Europa
perquè no hi ha cap monument militar aquí a Europa
del segle VIII tan ben conservat
perquè està intacte pràcticament
i això no ho té ningú en tot Europa
Les pedres ens fan com som
diuen d'on venim i cap a on anem
Això que tenim aquí és que no té preu
Si ho tinguessin els francesos hi tindrien un rètol
posat allà a París que dirien Vallferosa mil quilòmetres
Vallferosa, alçada i ferma
des del Compte Arnau
Sense fronteres, amb Kilian Sabrià
Aquest dissabte a partir de les 9 del vespre
a través del canal exclusiu digital
de l'app i el web de Catalunya Ràdio
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 11
Bon dia us informa Joan Bota
El president Salvador Illa fa una apel·lació al seny entre les comunitats autònomes
a l'obertura de la conferència de presidents autonòmics
Salvador Illa i Pedro Sánchez han reivindicat l'ús de totes les llengües oficials
com a símbol de la pluralitat de l'Estat
Anem al pla de Pedralbes
Núria Oriol, bon dia
Bon dia, crida al seny i a l'entesa per part de Pedro Sánchez i del president Illa
per poder arribar a acords en aquesta conferència
conscients de l'ofensiva en contra del PP
amb què arriba tant en el pla de l'habitatge
anunciat pel president espanyol
com amb el finançament singular
que han forçat parlar-ne però també escalfats
perquè avui es poden fer servir les llengües cooficials
Crec que és un símbol
de la pluralitat, de la realitat
del nostre país el que puguem en aquesta conferència
de presidents
usar les llengües oficiaus
Entendre això
és entendre Espanya
Això és al final la prova d'un projecte de país
que integra, que no excluye
que reconoce como activo
lo que es la diversidad territorial
Pendent, si s'ha de la Díaz Ayuso
acaba marxant per l'Uso del català
per part del president Illa
i de l'Eusquera per part de l'Andecari Bàs
que de moment ha protagonitzat el primer xoc
amb la ministra de Sanitat i líder de Més Madrid
Mònica García
Díaz Ayuso li ha negat la salutació
perquè assegura que l'ha tractat d'assassinar
en l'època de la Covid
Núria Oriol, Catalunya Ràdio Barcelona
Més notícies ara, Riera
Rússia ha llançat aquesta matinada
l'atac massiu més important sobre Ucraïna
després de l'operació dels serveis secrets ucraïnesos
que va destruir més de 40 avions russos
diumenge passat
Segons el president Zelensky
l'exèrcit rus ha disparat una quarantena de míssils
i ha enviat més de 400 drons contra Kiv
i altres regions que han estat en bona part abatuts
El balanç és de 3 morts i desenes de ferits
Les víctimes mortals eren dels serveis d'emergència
que estaven atenent altres civils
L'inferiment de l'habitatge arriba a nivells rècord
el preu dels pisos s'ha apujat un 3,7%
el primer trimestre a Catalunya
respecte de l'anterior
No hi havia una pujada intertrimestral tan elevada
des del 2018 en relació a fa un any
l'habitatge s'ha disparat un 11,7%
és la pujada més pronunciada de tota la sèrie històrica
el que s'enfila més són els pisos nous
són dades de l'Institut d'Estatística
que analitza la variació dels preus
però no dona les dades del valor de l'habitatge en euros
I el Banc Sabadell no és ni fonamental
ni insubstituïble en el sector de les petites i mitjanes empreses
segons la Comissió dels Mercats i la Competència
Aquest organisme ho asseguren l'informe final
sobre la resolució per autoritzar amb condicions
l'OPA del BBVA
que s'ha fet públic avui mateix
Recordem que la decisió ja es va anunciar el 30 d'abril
En aquest informe Competència ha rebat l'argument
que el Sabadell és imprescindible pel crèdit a les pimes
que és un dels més utilitzats en la defensa de l'entitat bellesana
El govern espanyol defensa avui en França i Grècia
una proposta per establir una edat mínima
per accedir a les xarxes socials a la Unió Europea
La iniciativa, que compta amb el suport d'altres països
es discuteix per primera vegada de forma formal
sense que s'esperin encara decisions
Anem a Brussel·les, Jordi Baró
Bon dia, iniciativa de diversos països a nivell europeu
per reforçar la protecció dels menors a internet
amb una proposta central
que hi hagi una edat mínima per accedir a les xarxes socials
Espanya, França i Grècia són els impulsors
i tenen el suport fins ara d'Eslovenia, Dinamarca i Xipra
No s'estableix per ara quina hauria de ser aquesta edat mínima
o si hauria de variar en funció del contingut
Òscar López, ministra de Transformació Digital
Lo más importante es que no ocurra lo que ocurre ahora
y es que los sistemas que se llaman de verificación de datos actuales
no lo son
y estamos viendo como los menores tienen acceso a esos contenidos
que no deberían tener
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les
Esports o del Serra
La selecció espanyola de futbol
amb els Blaurana, la Minya Mal i Pedri
de protagonistes es classifica per la final de la Lliga de les Nacions
que jugarà davant Portugal diumenge
després de superar i França per 5 a 4
La Minya Mal amb dos gols va ser elegit també el millor jugador del partit
El Barça de bàsquet pot aconseguir avui mateix
la classificació per les semifinals de la Lliga CB
si aquesta tarda guanya l'Unicaja de Màlaga al Palau
en el segon partit de quarts
el Barça-Unicaja començarà a les 7
i el podreu seguir a la transmissió que en farem
el tot gira per l'App de Catalunya Ràdio i per la plataforma 3CAT
el Barça d'envol debut aquesta tarda quarts de 7
a la fase final de la Copa que es disputa a Iruna
els Blaurana jugaran els quarts de final davant l'Atlètic Valladolid
també avui es juguen a partir de dos quarts de nou
els tercers partits del playoff de semifinals de l'Hockey Lliga
Calafell-Barça i Reus-Liceu
Barça i Liceu dominen les sèries per 2 a 0
i avui comença la volta ciclista a Catalunya Femenina
la primera etapa entre el Parelló i Reus
a Roland Garros, semifinals masculines
al Karad Moseti i Sener Djokovic
i al circuit de Motorland
avui es fan els primers entrenaments
del Gran Premi de l'Aragó de MotoGP
Fins aquí les notícies
Tot seguit, les notícies de Sant Just
Bon dia, passant 5 minuts a les 11
us informa Mariona Salas Vilanova
L'alumnat de l'Institut Escola de Maslluí
participa aquest mes de juny en un nou projecte educatiu
la creació d'un hort escolar
com a espai d'aprenentatge viu i pràctic
Ja hi hem plantat verdures com enciams
espinacs, tomàquets, carbassons, pastanagues i rabes
Aquest hort no només vol produir aliments
sinó també cultivar valors com la responsabilitat
el respecte pel medi ambient i el treball en equip
i les tasques es reparteixen entre els nens i les nenes
que s'encarreguen de regar, treure-me les herbes
o remoure la terra
El projecte forma part d'un pla més ampli
de transformació del pati
amb l'objectiu de convertir-lo en un espai educatiu més natural
divers i connectat amb l'entorn
Des del centre es promou un model educatiu arrelat al territori
compromès amb la sostenibilitat
que aposta per integrar l'aprenentatge
dins de la vida quotidiana de l'escola
El dimecres 11 de juny l'Ateneu de Sant Just organitza la presentació del llibre
Una franja d'aurada entre els ulls
de Pilar Carseller
L'acte se celebrarà a les 7 del vespre a la sala del cinquantenari
La sessió comptarà amb la participació de l'autora i de l'escriptora Imma Periques
que conduirà la conversa
Totes dues parlaran sobre el contingut del llibre i el seu procés de creació
L'activitat és gratuïta i oberta a tothom
i compta amb la col·laboració de la llibreria que el llibre té
i la proposta s'emmarca dins de les activitats literàries
impulsades per l'Ateneu al municipi
Aquest dijous 12 de juny
el celler de Can Ginestà serà l'escenari
d'una xerrada a càrrec dels artistes participants
en l'exposició gravats
L'acte començarà a les 7 del vespre
i és organitzat per l'Ajuntament de Sant Just
La trobada vol reivindicar el gravat com una disciplina artística viva i plena de possibilitats
i els artistes parlaran tant de tècniques clàssiques com l'aigua fort, l'aigua tinta o la xilografia
com també de mètodes més recents o experimentals com el fotogravat, el mucolito o el col·làgraf
o l'estampació d'aquarela sobre planxa de serigrafia
La sessió s'obre també com un espai de diàleg amb el públic
amb l'objectiu de posar en valor la diversitat tècnica i expressiva d'aquesta pràctica artística
I això ha estat tot
Tornem amb més informació del butllet irari de les 12
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Fins ara
Converses amb artesans de la paraula cantada.
Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poètic o musicals que ens fan viatjar.
O bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia.
Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons.
Aquí, a Ràdio d'Esvern, a un 98.1 de la freqüència modulada.
Un programa conduït i realitzat perquè us parla.
Meneu gauzats.
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern.
Seguim al refugi.
Ara és un bon moment per parlar d'educació, per parlar de la xarxa educativa i, en aquest cas, d'aquest espai radiofònic que és la xarxa a les zones.
I avui tenim com a convidada la Lorena Salgado, directora del Centre de Formació per a Adults de Sant Just.
Lorena, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Benvinguda al programa, benvinguda al refugi.
Gràcies, moltes gràcies.
Un plaer tenir-te aquí a les tardes de Ràdio d'Esvern per parlar d'educació, per parlar sobre la vostra tasca, la vostra feina al Centre de Formació per a Adults.
Si haguessis de descriure la vostra feina amb una frase, com seria? Com la descriuries?
Un repte.
Més que amb una frase ho he descrit amb una paraula.
És un repte la formació de persones adultes, però alhora és molt gratificant, tant per als docents com per a les persones que venen a aprendre.
Clar. En un primer moment volíem parlar de la formació, diguéssim, també que oferiu per gent gran, perquè, com els oients saben, aquest segon bloc del curs l'hem dedicat a aquesta franja d'edat, a la gent gran.
El primer bloc del curs a la xarxa a les zones parlàvem dels adolescents i joves.
I ara, aquests últims mesos de temporada, doncs ens hem centrat en la gent gran, però també cal recordar que les formacions que feu són per gent adulta, a partir de 18 anys,
i, per tant, doncs aquesta secció també serà una mica més ampliada, perquè l'oferta també abarca aquesta franja d'edat, com comentàvem.
Quina formació ofereix el Centre de Formació per a Adults?
Doncs aquest any estem molt contents perquè hem ampliat oferta formativa i de cara al setembre comptarem amb els grups d'anglès,
en diversos nivells, amb el Competic, que és la informàtica, però celebrem que aquest any començarem a fer el Competic 3,
que és l'àctic avançat, i també hem pogut ampliar amb el castellà per a persones estrangeres,
ja que fèiem l'1 i el 2, i aquest any també farem el 3.
i com a últim hem ampliat la formació instrumental, que és l'alfabetització per a persones que en el seu moment no han pogut aprendre a llegir i escriure,
o que han après a llegir i escriure en un altre alfabet, i ara volen aprendre en el nostre, no?
Només per resoldre el dubte, el que és els cursos de formació en català que també s'ofereixen a les escoles i vosaltres,
diguéssim que són activitats paral·leles, no? No formeu part de la mateixa competència o sí?
Nosaltres, com a centre de formació d'adults aquí a Sant Just d'Esbert, no oferim català perquè tenim el centre de normalització lingüística,
estem en el mateix edifici, a l'edifici de les escoles, llavors són dues entitats diferents,
i d'alguna manera abarquem tota aquesta oferta, no? Però són entitats diferents.
Diferents, complementàries, perquè entenc que deu haver alumnes que es formen en els dos àmbits,
en els dos espais, però compartiu el mateix edifici, compartiu el mateix espai d'institució,
tot i que són dos referents diferents. I pel que fa a l'oferta del centre, quins cursos tria la gent?
Per exemple, una persona jove, quins cursos podria triar, per exemple?
Fins a aquest curs hem tingut el graduat en educació secundària per a adults,
llavors els més joves sí que accedien a aquesta formació.
Que és aquella persona que no s'ha pogut treure, no s'ha pogut graduar de l'ESO en el seu moment,
i ho fa amb vosaltres, no?
Exacte, però al curs que ve ja no tindrem aquesta formació,
degut a que la demanda era molt baixa aquí a Sant Lluís.
Llavors, per aquest motiu hem pogut ampliar en altres ensenyaments que la demanda era molt alta,
que són bàsicament l'anglès, que tenim grups de diferents nivells al matí i a la tarda,
i la informàtica o el competic, que també tindrem grups al matí i a la tarda.
I com es viu aquesta pèrdua d'aquesta formació?
És a dir, compensa més totes aquestes places que s'han guanyat per l'altra banda,
o també creieu que aquesta mancança també li resta, diguéssim, d'alguna forma al centre de formació?
Bé, considerem que és una aposta, una aposta de creixement,
perquè realment portàvem uns cursos, els darrers cursos la demanda havia sigut molt poca,
i al final ha sigut una decisió coherent de ser docents del Departament d'Educació
i amb els números que teníem havíem de fer alguna altra cosa.
Clar. I si parlem de la gent gran, entesa a partir dels 65 anys,
quines formacions acostumen a sol·licitar?
Majoritàriament a l'anglès, en els diversos nivells,
i a la informàtica, al competic.
Ara tenim una oferta molt atractiva,
que no la fem nosaltres els docents,
sinó que ve una persona de fora del Departament d'Educació,
i són uns tallers de 15 hores,
que es diuen capacitació digital.
Llavors són molt interessants,
perquè amb aquestes 15 hores es certifica,
i estan financiats amb fons europeus.
Ok. I quina metodologia feu servir en els respectius espais educatius?
Perquè, clar, estem parlant de diferents disciplines,
però com treballeu l'educació en el vostre centre?
Clar, com que la base és la diversitat generacional,
doncs fem molta diversificació,
inclusió, unes metodologies molt actives i participatives.
Intentem trobar aquelles activitats o aquelles metodologies
amb les que tothom estigui còmode,
perquè no és el mateix potser una persona que va estudiar
i té ara 40 anys,
que una persona que va estudiar i ara té 65 o 70 anys.
Llavors intentem això,
arribar a tothom,
perquè som una escola inclusiva i volem donar resposta.
I quins impactes positius esteu rebent en el centre?
Buf, molts.
A veure, bàsicament...
Perquè m'imagino que els alumnes deuen estar molt agraïts
també per l'altre que acabeu.
Es guanya molta autonomia,
sobretot amb el tema de l'anglès i del competic.
Hi ha un aprovament a la societat actual,
llavors això ho agraeixen molt.
També el fet de les activitats més extraordinàries
o més socialitzadores
que anem fent al llarg del curs
amb tot el centre.
Llavors, l'ambient,
justament al CEFE a Sant Lluís d'Esvera
es pot dir que és un ambient molt acollidor,
molt agradable
i que la gent al final ens comunica
que això, que se senten còmodes i que aprenen.
I que això, al final,
és com una validació pròpia, no?
a estar actiu de manera cognitiva,
a estar actiu de manera social, o sigui que...
Clar.
No, és molt important i el que comentaves, no?,
el sentit aquest d'estar integrat en la societat,
sobretot per la gent gran,
com comentaves,
per una banda,
perquè, clar, la gent gran, potser,
no té nocions d'informàtica
o li costa
i en aquest aspecte, doncs,
vosaltres teniu aquest recolzament
per integrar-se, no?,
perquè cada vegada, doncs,
ho estem veient més
en molts àmbits de la nostra vida, no?
Per exemple,
la cosa que ens fa patir més,
per exemple, per la gent gran
són els bancs, no?,
que estan desapareixent els bancs,
perquè tot és a través de la banca online
i, clar, això,
la gent gran pobres,
a vegades, doncs,
van una mica perduts, no?,
i amb aquest tipus de formacions,
doncs, poden assolir,
doncs, aquells reptes
que, potser, doncs,
es veurien, si ho haguessin de fer sols,
es veurien, doncs,
abocats al patiment, no?,
pobres,
i, per altra banda,
entenc que,
amb el mateix,
però amb la llengua,
doncs, aquella gent
que no parla la nostra llengua,
que vol aprendre el català
o que vol aprendre el castellà,
en el vostre cas,
doncs, també es senten integrats
i es senten, doncs,
amb aquesta oportunitat
i amb l'anglès,
tres quarts del mateix.
Al final, també, doncs,
són formacions
que, a vegades, són cares
i aquí, doncs,
també estem donant una formació
que entenc que també rep
un suport institucional
molt fort.
Sí, el nostre ensenyament
és gratuït
perquè som escola pública catalana
i llavors nosaltres
depenem del Departament d'Educació
i Formació Professional.
Tots els docents,
els equipaments...
Bé, estem en un equipament municipal,
però depenem
el 100% del departament.
I és formació arreglada,
o sigui,
totes les nostres formacions
tenen certificació
que, en un futur,
potser,
en el cas de la gent
més gran ja no,
però en gent més jove,
doncs,
els certificats
donen mèrits
per a oposicions
o, bueno,
puntuacions
per a diverses coses.
Doncs,
que interessant,
que interessant
perquè estem
a les portes de l'estiu,
però ja sabem
que després de l'estiu
ve la tardor,
ve el setembre,
que és un mes caòtic,
com el mes de juny,
que estem encetant ara mateix,
que és un mes de tancament,
el mes de juny,
que vosaltres deveu anar de boli
tancant notes,
tancant una mica,
doncs,
tot,
i després també
arriba la calma,
arribarà el juliol,
l'agost,
mesos de descans
i de desconexió,
i després de l'estiu,
doncs,
estarem tots neguitejant
per fer encaixar
les nostres agendes,
els nostres calendaris,
els nostres horaris,
els dels nostres familiars,
al final,
doncs,
es genera,
doncs,
aquella tensió
i, per tant,
la pregunta que t'anava a fer
és també sobre
l'oferta que hi haurà
l'any vinent,
quan la gent es podrà matricular,
quan podrà, doncs,
també rebre informació
al respecte
i a on
es poden informar.
A veure,
nosaltres ja estem fent
orientació
per al tema
de les matrícules
del curs que ve,
el 23 de maig
es va publicar
l'oferta formativa
aprovada,
llavors,
el nostre calendari
comença ara
el 19 de juny,
del 19 del juny
fins al 27 de juny
fem preinscripcions,
totes aquelles persones
que no són
alumnes nostres
poden venir al centre,
ens poden trucar
i demanar hora
per venir a fer
o bé
orientar-se
una tutoria
o una prova de nivell
i a partir d'aquí
doncs faríem
una preinscripció.
I començarem
les persones
que estiguéssim
preinscrites
es matricularan
al setembre,
però tot això
nosaltres
ho actualitzem
moltíssim
tant a la pàgina web
del CFA
Sant Lluís d'Esbert
com a l'Instagram.
Molt bé,
perfecte,
doncs també ho seguirem
per anar rebent
informacions
actualitzades.
Com heu pogut sentir
al llarg de l'entrevista,
la Lorena
ens ha descrit
diversos
espais,
diverses situacions
on la gent
socialitza,
on la gent
treballa també
en aquest aspecte
tan important
de la vida
que és el fet
de reunir-se
amb gent,
formar-se
i també
compartir
aquesta formació
que us confien
a vosaltres,
per tant gran repte
el fet d'assolir
any rere d'any
aquest repte
de formació,
però que
surt
la gent
molt contenta
i al final
és important
que un servei
com aquest municipal
segueixi donant-se
aquí al nostre
municipi.
Com animaries
a la gent
que ens estigui
escoltant
que continués
la seva formació,
Lorena?
Bé,
som molt...
O sigui,
nosaltres pensem
que l'educació
es fa al llarg
de la vida
totalment,
des del primer moment
fins l'últim,
llavors mai s'ha de deixar
passar l'oportunitat
d'aprendre,
d'aprendre,
de fer coses noves,
de recuperar
coses que potser
ja hem après
i amb la falta
de pràctica
se'ns han pogut
oblidar.
Llavors,
jo sempre
recomano el mateix,
que preguntin,
que s'informin,
que vinguin,
que ens coneixin,
que aprovin
fins i tot,
que poden provar
i a partir d'aquí
prendre una decisió.
Perfecte.
Però que ho animem
moltíssim.
Són avantatges.
Que bé,
que bé,
que bé.
Alguna cosa
que vulguis afegir,
Lorena?
perquè ara que tens
el micròfon davant,
doncs si vols
que la gent t'escolti,
doncs endavant.
Bueno,
simplement això,
recordar que
estem a l'edifici
de les escoles,
al carrer Montserrat 2,
que ens podeu trobar
a la nostra pàgina web
tota la informació
que necessiteu,
el telèfon de contacte
i que a partir del 19
fins al 27 de juny
fem les prescripcions
i esperem
que no pari
de sonar el telèfon
i que no parem
d'atendre gent.
Lorena Salgado,
directora del Centre
de Formació d'Adults
de Sant Just,
gràcies.
Que tinguis
molt bona setmana,
també bon estiu
si no ens veiem.
Gràcies.
I res,
a seguir gaudint
de l'educació
i d'aquest espai
tan meravellós
on esteu,
que són les escoles,
que és un edifici
maquíssim,
on jo vaig estudiar
quan era
escola Montserrat,
per tant,
li guardo
molt de carinyo.
Gràcies,
que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
Adéu.
Ràdio Despern
98.1
Ràdio Despern
98.1
Esteu escoltant
Ràdio Despern,
això és el 98.1 FM
i ara presentem
un tema musical
d'un jove Sant Justenc,
en Biel Bullic,
que presenta
la cançó
Uns dies bons.
És un cant
a l'estiu
i els records
que perduran.
Llegim
com ho posen
en el mitjà digital
primera fila,
mencionem
d'on traiem
la informació,
també ens diu
que Biel Bullic
transforma
els records
d'infantesa
i les il·lusions
de futur
en una cançó
que homenatge
Cambrils
i l'estiu etern.
Diu així,
com posen
en el mitjà
primera fila,
diu que amb només
uns quants records
i una melodia
carregada
de nostàlgia,
el jove cantant
Biel Bullic
Sant Justenc
ha aconseguit
capturar l'essència
d'uns estius
que deixen
empremta.
El seu no senzill,
que es diu així,
Uns dies bons,
neix al cor
de Cambrils,
com hem dit,
un mini municipi
que no només
l'inspira,
sinó que forma part
de la seva pròpia
història familiar.
En declaracions
a aquest mitjà,
Biel Bullic
diu
Tinc una relació
molt gran
amb Cambrils,
ja que el meu pare
estiuejava
allà de jove
i ara jo també.
Doncs així,
aquesta connexió
s'ha traduït
en aquesta cançó
que deixarem
ara aquí
a l'emissora,
que no només
fa referència
a les platges
i aquests
capvespres d'estiu
i d'agost,
sinó que també
parla de la gent
que estimem
i dels records
que ens acompanyen
tota la vida.
La veu
de Biel Bullic
a Ràdio d'Esvergut.
Caudint del món
Cuidant-nos molt
com sempre hem fet
Anar a Cambrils
estiuejar
Anar al piset
estar a prop del mar
i intentar
cada dia
o més
fer-te
disfrutar
Un mar lluent
que palpa
aquell cel blau
i clar
voldria quedar-me
amb tu
tota l'eternitat
i així pot ser
així ho farà
i així serà
un pas dels anys
fan menys
pel teu costat
més
que
no
algun
amunt
Les ullets marrons em van atrapar des del primer segon.
Et vaig dir, nena, com podes fer?
Tot sembla un somni, des que acabes a aparèixer tot ha canviat.
Després d'uns anys, només demano estar al teu costat
amb bons amics i una família impressionant.
Tornar a Cambrius, a fer un tomb, anar amb els nets a cantar cançons,
viure-ho tot i disfrutar fins l'últim segon.
Viure-ho tot i disfrutar fins l'últim segon.
Viure-ho tot i disfrutar fins l'últim segon.
Benvinguts, viatges, història.
Ben trobats, cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Sentiu, és la sintonia del Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats.
Prepareu-vos a escoltar les interessants entrevistes i les curiositats d'aquí i d'arreu.
Fem ràdio amable, parlollent tranquil i culturalment curiós.
Benvinguts, convidat i amanitat.
Benvolguts, viatges, història.
Ben trobat, cultura.
Tot això ho escoltareu en el Benvinguts, Benvolguts i Bentrobats, aquí, a Ràdio d'Esvern.
Passen dos minuts de dos quarts de dotze del matí.
Esteu escoltant Ràdio d'Esvern i ara comencem la secció mensual amb la revista La Vall d'Avers.
Tenim aquí amb nosaltres a l'estudi en Josep Lluís Gil, el director de la publicació.
Josep Lluís, bon dia.
Molt bon dia a tothom.
Doncs vinga, som a 6 de juny.
La revista ja deu estar puntet a puntet, no?
Suposo que...
La tindrem la setmana que ve.
Bé, doncs això d'aquí pocs dies la tindrem ja llesta, preparada i que començarà a distribuir-se a les llars dels socis i sòcies.
o bé, si hi ha gent que no ho és i la vol comprar, doncs també la tindrà...
Els jocs habituals que després ja...
Ja els repassarem al final.
Ja els recordarem.
A veure, ara ens interessa parlar dels continguts que hi ha en aquesta revista.
Bé, continguts que faran segurament alguna èmfasi a temes estiuencs.
Recordem que la Vall d'Avers a l'agost no té revista, per tant ja queden els últims números abans de tancar aquest curs.
El Josep Lluís ara, d'aquí uns instants, quan puguis recuperar la revista i els temes.
Temes que, bé, repassem durant tota la temporada, setembre, octubre, novembre, desembre, hi ha temes diferents.
Sempre parlem del que hi ha a la portada, del que hi ha a l'editorial.
Temes són temes enjustencs, en format de reportatges, de cròniques, de notícies...
També ens parla, doncs, dels temes que desenvolupen Andreas Marats, que és qui s'encarrega de fer els esports.
També que, a vegades, doncs bé, hi ha temes que desenvolupen les redactores, com la Glòria Romero, la Mariona Sales, també la Lídia Llames, l'Isaac.
A veure si poden recuperar la revista d'aquest mes de juny, estan acabant de connectar l'ordinador.
Deixem una promoció i, va, intentem parlar dels temes.
Treu la llengua
Treu la llengua fora, al carrer
Treu la llengua
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes, comentant i compartint, si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin, però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si no tens un canvi brusque a una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas.
Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent.
I t'ho perds des de fa molt.
De veritat t'ho vols seguir perdent?
Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle.
Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Col·labora Ràdio d'Esvern.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Gràcies.
Vinga, són les 11.37, ja hem recuperat l'arxiu que volíem llegir amb en Josep Lluís Gil,
recordem, director de la revista La Vall d'Avers d'aquí de Sant Just,
i mensualment, aquí a l'emissora, repassem els continguts que hi ha a la revista de cada mes
i avui ha vingut per repassar els temes de la revista de juny.
Josep Lluís, comentem si et sembla allò més interessant.
Disculpeu la interrupció, però coses de la tècnica...
Coses, sí, sí.
...que abans d'entrar a l'estudi funcionava i a l'entrar ens hem quedat en blanc.
És l'estudi que té una energia...
No ho sé, deu ser negativa i no ho crec.
Sí, t'hem volgut fer boicot, eh?
Disculpeu, perquè està totalment imprevist.
No passa res.
Bé, tenim a punt la revista 505, de corresponent al mes de juny,
que l'obrirem amb l'Eduard Selma, que és probablement l'últim pagès de Sant Lluís.
Li dediquem la portada i un reportatge interior.
Ah, molt bé.
No és entrevista, hem parlat amb ell, lògicament, no és en format entrevista, sinó que...
Un reportatge.
Un reportatge.
Bé, ens explica una mica les vicissituds de la pagesia avui dia,
que cada dia són més negatives arreu i ell...
Clar, ell és pagès aquí a la vall de Sant Just, entenc, no?
Ell està retirat, ell està jubilat i una mica per obligació, perquè també el van obligar.
exerceix com a hobby fora de Sant Just, amb uns terrenys de molins,
però que són llogats i no és en pla industrial, és per autoconsum...
Clar, no...
És per matar...
No hi viu, eh?
No, no, no.
És per matar el coquet, perquè qui ha viscut tota la vida de la terra i només de la terra...
No, no, no.
En troba a faltar, sí.
Té necessitat i quan una jubila, o fas alguna cosa o és molt avorrit.
Molt bé.
Per tant, bé, és segurament l'últim pagès de Sant Just i ens ha semblat que valia la pena...
Sí, sí.
Bé, que ens expliqués una miqueta com està el món de la pagesia i, bé, molt bé.
Com ho ha viscut ell i com ho està vivint des del retiro, des del segon pla, no?
Molt bé.
Què més?
La portada, escolta'm, no hem parlat de...
La portada, la portada.
Ah, val, això, val.
I el reportatge, que és el tema central i la...
Aquest mes no tenim entrevista.
Sí.
Hem substituït pel reportatge de l'Eduard Selma i, com a tal, l'entrevista no la tenim, aquest mes.
Vale.
A l'editorial parlem... reflexionem una miqueta sobre el tema de les tradicions, Sant Joan, els petards i coses d'aquestes.
i la repercussió que tenen determinades persones amb els animals i fem una reflexió en quant a una mica l'equilibri entre una cosa i l'altra.
No podem perdre les tradicions, però...
S'ha de tenir també sensibilitat, no?
Hi ha unes sensibilitats...
Amb els animals...
I llavors, és de difícil encaix, però posem una miqueta allò, una... reflexionem-hi una miqueta, no?
Per no quedar-nos només amb una cosa o amb l'altra, no?
Perquè uns diran que res de res, que res de sorolls, i altres diran que les tradicions van primer.
Bé, ho tenim aquí sobre la taula i pensem-hi una miqueta.
Molt bé.
Clar, la revista de Juny, temes de Sant Joan són els que toquen...
Sí, hi haurà una plana dedicada a les rebetlles, aprofitant, parlarem de la flama del Canigó,
que hi ha alguna novetat aquest any en la manera en com arriba la flama a Sant Lluís, no l'explico...
No, no, la gent que compli la revista, si ho vol saber.
Exactament.
No?
Parlem dels actes propiament, dels canvis, del que es farà el dia de Sant Joan.
Hi ha diverses rebetlles populars aquell dia, recordo un al Walden i a Mar Lluís també hi ha alguna cosa.
i hem aprofitat per recuperar una miqueta o introduir les rebetlles, perquè el juny és un mes de rebetlles,
i parlem de Sant Joan, però també hi ha la de Sant Pere.
Sí, és veritat, però la de Sant Pere, que és clar, és el 27 de juny, no?, el dia abans, a la nit,
s'ha perdut bastant en la tradició, els costums...
Es va perdre ja fa molts anys, però bé, el grup que ho fan aquí a les bases de Sant Pere fa 32 anys que ho fan.
Sí, sí, sí.
I es veu que amb un cert èxit de participació, de... bueno, fan ball, fan botifarrada, fan una mica de festa, en definitiva.
i ens va arribar que feia 32 anys que ho feia, van dir, bueno, com que és un mes de rebetlles...
Sí, sí.
Tot i que la principal, la que té més tradició, és la de Sant Joan, amb el tema de la flama i sense la flama.
Com a tal, és més tradicional, però ens va semblar, i bé, hem clert una pàgina parlant d'això, de les rebetlles del mes de juny, no?
Molt bé. Altres temes que se surtin de la rebetlla o del reportatge també a en Selma?
Parlem de l'Assemblea de l'Ateneu, bé, l'Assemblea més que res és donar compte dels pressupostos, les xifres i tal,
i posarem algunes imatges i explicarem una miqueta el tema de la renovació de la sala cinquantenari,
que s'ha d'escometre aquest estiu, i...
Una sala mil històries, no? Una mica de campanya.
Això és el lema de la campanya que ha llançat el...
L'Ateneu.
L'Ateneu.
Bé, nosaltres el que fem és simplement dir que hi ha un pressupost, que hi ha unes obres que consistiran en això i en allò,
i en alguna imatge, i amb això omplirem una miqueta.
parlarem de passada de la festa major, com ha anat, la festa major de l'Ateneu, vull dir, com ha anat, amb alguna foto segurament,
i bé, diguem que és una plana dedicada a l'Ateneu perquè el mes de maig ha sigut un mes de...
Clar, al mes de la festa, no?
De la festa gran.
I sobretot això, perquè el tema de les obres dona molt de joc perquè hi ha moltes imatges i va bé ensenyar-les i que el públic que no va venir, que no va assistir a l'assemblea, ho conegui també, no?
Clar, l'assemblea, jo no hi vaig anar, però em sembla que es va presentar tot aquest tema de la sala, dels canvis...
Exacte, però clar, l'assemblea són 80 persones, aproximadament, que hi van assistir, els socis són 500 i pico,
i hi ha subscriptors de la revista que no són socis de l'Ateneu i que també se n'enteren, no?
Per tant, fem difusió d'això.
Què més? Parlem de diversos temes en la secció de breus, de les notícies breus, parlem de la mobilització del Sant Lluís per la Pau,
que es farà d'aquí uns dies, parlem d'una iniciativa de l'Agrupació Fotogràfica Dones de Sant Lluís,
que és recollir una sèrie de fotografies de dones i que comencen el mes de juliol a fer la captació d'aquestes fotografies.
Parlem d'un fet que s'ha consumat ara el mes de maig, crec que recordar que va ser el 2021,
un jove a Sant Justem va rebre una agressió que li va proposar el trencament del nas,
i ara aquest 29 de maig passat s'ha arribat al...
Va arribar al judici, no?
Al judici que al final va haver-hi un acord previ i que el judici oral no es va arribar a consumar,
però que hi ha un acord en què l'acusat, que és un Sant Justenc també,
admet els fets, admet l'autoria per motius ideològics i...
No sé si té una ordre d'allunyament també...
Hi ha unes repercussions econòmiques importants, a part de la indemnització a la víctima,
hi ha una multa que ha de pagar l'Estat, ha de pagar les costes, ha de pagar els dos advocats,
serà... li costarà.
A part que hi ha una ordre d'allunyament de 300 metres de la víctima
i que no el pot... no es pot comunicar per cap mitjà electrònic, ni telefònic, ni res.
Es tanca un període o un fet que a vegades aquestes coses queden impunes.
I, bueno, entre que passen els anys també a vegades s'obliden una mica,
vull dir, han passat... clar, si això va passar el 21, estem al 25,
clar, han passat 4 anys...
Però valia la pena...
No sé si, oi tant.
Perquè, a part, hi ha una sèrie de col·lectius que acostumen a viure en la impunitat
i quan això no passa, quan surten acusats, doncs s'ha de reconèixer, no?
Independentment de quines siguin les altres persones implicades.
Parlem de la crida que fa Coratxo, que vol créixer amb noves incorporacions.
Correcte, efectivament, i com a implicada, ja que ho dius, doncs obrim l'altaveu, eh,
de que necessitem veus, de que volem créixer Coratxo com a grup vocal,
com a un dels grups vocals femenins que ja la teneu.
Doncs ara mateix som sis noies, o sigui, som poquetes veus,
i a part d'això, doncs volem augmentar la plantilla, per dir-ho així,
i això, necessitem més veus.
No demanem que la gent tingui grans dots musicals, ni molt menys, simplement...
Ja l'adquiriran.
Eh?
Ja l'adquiriran...
Clar, i tant, que sàpiguen, més o menys, bueno, que vulguin i que els hi agradi,
sobretot, cantar, a veure si han tingut alguna experiència amb algun cor
o amb alguna altra formació, doncs així, d'acords i de més,
doncs millor, no?, tot suma, però si no, doncs endavant.
Parlem també, canvi de tema.
Sí, i tant, i tant, sí, sí.
Parlem de l'exposició de fotografies que finalment es podrà fer a la sala Picat de la Teneu,
entre el 28 de juny i el 5, crec que és el 4 o el 5 de juliol,
del Francesc Fàbregas, com sabeu, és un fotògraf de Sant Justenc,
molt especialitzat en temes de...
De música.
De música.
Enguany es celebren els 50 anys del primer Canet Rock.
D'acord.
Que faci 50 anys no vol dir que s'hagin celebrat 50 edicions,
van ser, crec, recordar que 3 o 4 en aquella època,
el 75 en endavant,
i ara fa 10 o 11 anys s'ha recuperat,
és una altra història, però sí que és cert que fa 50 anys.
i ell té fotografies, llavors ha volgut fer una exposició retrospectiva,
aprofitant la coincidència, i a més a més és una coincidència gairebé dia per dia,
dels 50 anys,
i a més a més es farà la presentació d'un llibre de Rock Llibres,
de la revista Enderrock,
precisament sobre el tema dels 50 anys de...
Molt bé.
I en el mateix dia, el dissabte 28,
cap als vols de les 12, una mica abans,
a la sala Piquet de l'Ateneu,
es produirà, doncs,
la presentació del llibre a la inauguració,
que és tot plegat una cosa
que s'ha volgut unir de manera expressa, no?
Molt bé.
Ostres, però és interessant, eh, exposició sobre...
Sobre el que...
Deu tenir molt material, el Francesc, vull dir...
Material, jo ho desconec,
però segur que té material de moltes coses.
Clar, jo tindria un problema aquí a l'hora de seleccionar fotografies.
Seria un problema per qualsevol de nosaltres.
Mena meva.
Perquè...
Bé.
Què més?
Notícies d'esports.
Espera, no corris tant.
Ah, no corro tant?
No, no corris tant.
Llavors m'espero.
Parlarem del tema de...
Té un tema d'habitatge.
Ara fa un...
El mes passat,
el president de la Generalitat
va anunciar que es disposava d'una sèrie de solars a tot Catalunya,
dels quals havien de sortir la possibilitat de construir
milers d'habitatges i tal.
Això ho hem portat a nivell de Sant Jusk,
que representa si hi havia alguna cosa i efectivament hi ha quatre solars.
El que passa que ho esmentem, ho expliquem tal com és,
és a dir, el pla de la Generalitat en realitat és donar facilitats econòmiques
per el finançament a través de l'Institut Català de Finances
i assumint la Generalitat una part dels interessos.
Però no...
El pla en si mateix no posa més sol a l'abast del que ja hi és.
Per tant...
Home, clar, és que crea sol d'un lloc que hi ha...
O sigui, vull dir, si no hi ha més sol, per molt que...
Sí, però el pla diu que es faran més habitatges
i es faran els que ja estaven prevists de fer.
Almenys, si més no, si més no, a nivell de Sant Jusk.
Els quatre solars, els quatre espais que s'han inclòs en aquest catàleg,
per dir-ho d'alguna manera,
són espais que ja estaven en una fase o una altra,
ja estan afectats, ja estan en procés.
No vol dir que s'estigui construint,
sinó que tard o d'hora s'acabarà construint.
Per tant, no posa el pla o l'anunci redacta d'una manera
que no respon a la realitat.
La llet remenuda diu que el que es fa és ajudar el finançament.
És evident que si s'ajuda el finançament,
coses que potser han de trigar més, potser s'avancen.
No dic que no.
Però no posa més terrenys, més solars, més espais,
a l'abast dels que ja hi ha.
Si més no, Sant Jusk.
En altres poblacions, desconec si són altres les circumstàncies.
Per tant, hem volgut allò, matisar
quins són aquests espais i una mica com estan.
Per deixar les coses en el seu just punt de rigor.
Què més?
Parlem de...
En l'aspecte de comerç, parlem de l'escola Bristol,
que fa 40 anys, i en l'apartat d'història, parlem del carrer Marquès de Monistrol.
El per què del nom d'aquest carrer.
Una mica la història de qui era aquest marquès.
Exactament.
D'acord.
És un treball que hem recuperat del company i amic Julio Ochoa,
que el tenia en cartera.
Espero que aquest no sigui l'últim treball ni del Juli,
perquè ens aportava molt de treball i molta informació,
i amb la seva situació actual de salut, això...
Ha canviat.
Ha canviat radicalment.
I no sabem si podrem mantenir el futur d'aquesta secció,
si més no, amb la regularitat de sortir cada mes.
Possiblement, si no cada mes, quan tinguem material l'haurem de...
Perquè seguirem tenint alguna cosa d'altres col·laboradors,
però no podem assegurar a hores d'ara
que li podrem donar la continuïtat, com fins ara,
que cada mes sortia una cosa o altra, d'un o altra, no?
I ja està.
Bé, Déu-n'hi-do.
Ens sobren cinc minuts.
No sé si hi ha alguna altra qüestió, algun altre tema.
Dediquem una plana, aquest mes de maig,
amb motiu precisament de la Festa Major de l'Ateneu,
ens va fer una convocatòria d'un concurs de microrelats.
Sí.
Aleshores, nosaltres el que hem fet,
ja ho havíem parlat amb els organitzadors,
i els tres primers classificats els publiquem,
com que són molt curts.
Sí, sí, clar.
De fet, i en l'article introductori ho diem,
i aprofito per dir-ho ara,
el mes passat ja vam publicar el guanyador,
el treball guanyador del concurs que organitza el Servei Local de Català,
cada any per Sant Jordi,
i aquest any per primera vegada l'hem publicat.
Era un escrit molt llarg,
però que com que ens havíem compromès...
L'heu fet cabra.
El vam fer cabra el mes passat.
Sí.
I amb això, i amb el que fem aquest mes,
de fet, ens agradaria molt donar-li continuïtat
i que aquelles persones que vulguin escriure relats curts,
no tan curts com el concurs de microrelats de l'Ateneu,
però una miqueta més,
de cara a facilitar, a ser una plataforma
on aquelles persones que els agradi escriure pensaments...
No estic parlant d'opinió,
no estic parlant de...
No, no.
Això seria la bústia.
Parlem de coses literàries, eh?
Exactament.
Sí, sí.
D'un interès purament creatiu, val?
Doncs obrim aquesta...
Volem que amb aquestes dues accions consecutives,
el mes passat i aquest,
incentivar que qui vulgui
se senti plenament decidit a fer-ho
i que tindrà una...
El seu espai.
Ens agradaria dedicar una plana cada mes,
de manera regular...
Aquests textos.
A aquest objectiu.
Si no pot ser regular,
doncs quan els tinguem,
però que sàpiguen els lectors
i els oients que ens escolten ara
que puguin tenir interès a escriure,
que si tenen dubte de la llargada,
que es posin en contacte nosaltres,
encara que l'article ja ho diu.
Estem parlant de 3.500 caràcters aproximadament,
però que la idea és que sigui un vehicle
a la Vall d'Avers,
no només d'informació,
sinó també que aquelles persones
que volen crear amb la paraula,
amb el català,
doncs ho facin.
Molt bé.
I insisteixo en el català,
si algú vol escriure en castellà,
que ho faci,
però nosaltres només publicarem en català.
Això sí que ha de quedar molt clar.
D'acord, molt bé.
I res,
i tanquem ja els temes, no?
Josep Lluís,
si vols comentem on pot trobar la gent la revista.
La revista, com sempre,
a part de ser subscriptor,
aprofito per dir que aquest mes precisament
augmentem la subscripció,
augmentem el preu de venda al quiosc
de dos i mig a tres euros.
Calia actualitzar,
i això ja ho vam començar a fer fa tres anys,
i per tant és un procés que s'acabarà,
però que ha de seguir.
I les subscripcions passen de 25 a 27 i mig,
la General,
i els socis de l'Ateneu passen de 23 a 25.
Això a l'any, eh?
A l'any,
a l'any per 11 números.
Sí, sí,
que està molt bé.
I això és el que puc explicar.
Molt bé, doncs Déu-n'hi-do,
ara només falta que la revista arribi a les cases
i que la gent pugui fullejar
i llegir tot això que hem estat comentant.
I que la comprin,
o que s'anunciïn,
o que es facin subscriptors
a través del nostre web,
lavalldeberg.cat.
Josep Lluís,
gràcies per venir fins a l'emissora,
que vagi tot molt bé,
bon cap de setmana,
i ens tornem a trobar la propera.
Que vagi bé.
Gràcies a vosaltres.
L'essència de Sant Jus
l'atens a la Rambla,
a Ràdio d'Esbert.
Moltes gràcies.
Bon dia, us informa Joan Bota.
Isabel Díaz Ayuso s'ha quedat sol
sortint de la conferència de presidents
quan s'hi parlava català i basc.
La presidenta madrilanya s'ha negat a escoltar
el president Salvador Illa i el lendacari
Imanol Pradales,
però cap dirigent popular l'ha seguit.
Madrid, Paula Bruxat, bon dia.
Què tal? Bon dia.
Ayuso ha complert la seva amenaça,
però ho ha fet a mitges i en solitari.
S'ha aixecat de la reunió
quan ha començat a parlar Imanol Pradales,
que ho ha fet en basc,
i ha estat fora de la sala els 20 minuts,
que han parlat el lendacari
i també el president Salvador Illa
amb un discurs íntegrament en català.
Ayuso no ha arribat a marxar del recinte
i ha tornat a entrar a la reunió
quan parlava el president Gallec,
que ho ha fet en castellà.
Cop defecte,
descafeinat de la presidenta madrilanya
perquè s'ha quedat sola.
No l'ha seguit cap dels altres varons del PP
que s'han posat els auriculars
per seguir les intervencions,
evidenciant que no tenen cap problema
que es parlin avui aquí altres llengües.
Paula Bruxats, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Efectivament, la Paula és a Barcelona.
L'hem donat pas a Madrid per inèrcia
i ens quedem al pla de Pedralbes
perquè allà també hi tenim la Núria Oriol
que ens explicarà que el president espanyol
manté el seu pla per l'habitatge
com el plat fort d'aquesta conferència de presidents.
Reclama entendre's,
sobretot mirant els varons del PP
que arriben amb un no a aquest tema
i la gran majoria dels altres punts
de l'ordre del dia.
Núria, bon dia.
Bon dia, doncs així és a Pedro Sánchez
que ja ha posat sobre la taula el seu projecte
per enfortir les polítiques d'habitatge
amb un finançament de fins a 7.000.0007 euros
sempre i quan les comunitats autònomes
n'assumeixin el 40% sintonitza de ple
amb l'objectiu de Sabadeuilla
de fer avançar aquesta carpeta
que és una de les més importants de fet
de la seva legislatura
però ho tenen complicadíssim
perquè els presidents autonòmics del PP
no compren el pla
i l'acord sembla impossible en aquesta matèria
i volen debatre els populars
sobretot de finançament singular
que compta amb el seu rebuig total
el president de la Generalitat
oberta a parlar-ne
però avisa que l'acord fruita del pacte amb Esquerra
està tancat i és inamovible
segons la fonsa de presidència
el cap de l'executiu català a aquesta hora
ja ha parlat en aquesta conferència de presidents
del seu projecte de prosperitat compartida
del model energètic també d'habitatge
com us dèiem ara
i de formació
Núria Oriol, Catalunya Ràdio, Palau de Pedralbes
Més notícies ara, Riera
Entitats com Zeroport
que reclamen el decreixement de l'aeroport
asseguren que es tornaran a mobilitzar
per aturar els plans del govern
recorden que ja van aconseguir-ho una vegada
adverteixen que hi ha un malestar creixent
entre la ciutadania
i acusen el PSC de treballar
per les grans corporacions
al Prat del Llobregat, David Àngela
Bon dia
Lluny de l'ampliació de l'aeroport
el que cal és reduir l'activitat aeroportuària
les emissions de gasos d'efecte hivernacle
i canviar el model econòmic
Ho defensa Elena Idoate
membre de Zeroport
que fa aquesta advertència
No podem permetre aquesta ampliació
i no la permetrem
i nosaltres estem plantejant
un increment de la pressió als carrers
Demanarem, doncs, això
la participació i l'activació
de totes les persones
de tots els col·lectius
com ja vam fer l'anterior vegada
que vam parar l'ampliació de l'aeroport
i ens mobilitzarem
fins quan faci falta
i de la manera que faci falta
per aturar aquest despropòsit
Des de Zeroport acusen el PSC
d'alinear-se amb la patronal
i els grans lobbies econòmics
per aparèixer com el partit
que dóna suport als poderosos
i els rics
David Àngela, Catalunya Ràdio
al Prat de Llobregats
A l'ONG nord-americana
que reparteix ajuda humanitària
ha tancat tots els punts
de distribució fins a nou avís
La fundació impulsada per Israel
va obrir ahir al vespre
dos centres al sud de la franja
però ho ha reconsiderat aquest matí
i demana als palestins
que no s'hi desplacin
per motius de seguretat
Desenes de civils han mort
per trets de soldats irrealians
des que aquesta ONG
es va fer càrrec
de la distribució d'ajuda humanitària
a la franja
Ara fa 12 dies
La desesperació dels civils
en un estat de fam extrema
ha derivat en situacions caòtiques
que els militars estan gestionant
obrint foc
Aquesta hora ja tallada
la P7 en sentit nord
a la Granada
Equip Viari Celia Quintana
Bon dia
Bé, doncs han tallat
si una estona curta
la P7 a la Granada
sentit nord
Barcelona-Girona
han col·lisionat un camió
carregat de vidres
que ha perdut la càrrega
amb dos turismes
Ara queda un carrer tallat
just ara
i treballen els bombers i Mossos
hi ha retenció
sobretot a la P7 a Vilafranca
i a la Granada
sentit nord
i a Sobirat sentit sud
Celia Quintana
Catalunya Ràdio Equip Viari
Esports al Valserra
El Barça de basc
pot aconseguir avui mateix
la classificació
per les semifinals
de la Lliga CB
si aquesta tarda
guanya l'Unicaja
de Màlaga al Palau
en el segon partit de quarts
el Barça Unicaja
començarà a les 7
i el podreu seguir
la transmissió
que en farem el Totgira
per l'app de Catalunya Ràdio
i per la plataforma 3CAT
Mentrestant
el Barça d'envol
debut aquesta tarda
a dos quarts de 7
a la fase final
de la Copa
que es disputa a Irún
els blauranes
jugaran els quarts
a final davant
l'Atlètic Valladolid
també avui
a dos quarts de 9
es juguen
els tercers partits
al playoff
de semifinals
de l'Hockey Lliga
Calafell-Barça
i Reus-Liceu
Barça i Liceu
dominen de moment
les sèries per 2 a 0
avui comença també
la volta ciclista
a Catalunya femenina
amb la primera etapa
entre el Parelló i Reus
a Roland Garros
s'han de jugar
a les semifinals masculines
al Caraz-Mossetti
i Siner-Jokovic
i al circuit de moto
a Roland
avui es fan
els primers entrenaments
del Gran Premi
de l'Aragó de MotoGP
i l'Espanyol
ha fet oficial
que el migcampista
Álvaro Aguado
acaba contracte
i no continuarà
el club blanc i blau
la temporada que ve
també ha fet oficial
la tornada
als seus clubs d'origen
dels 7 jugadors cedits
que tenia aquesta temporada
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies de Sant Just
Bon dia
passant 6 minuts
a les 12
us informa
Mariona Sales Vilanova
L'alumnat de l'Institut Escola Maslluí
participa aquest mes de juny
en un nou projecte educatiu
la creació d'un hort escolar
com a espai d'aprenentatge
viu i pràctic
ja hi han plantat verdures
com enciams
espinacs
tomàquets
carbassons
i pastanagues
i raves
aquest hort
no només volen produir aliments
sinó també cultivar valors
com la responsabilitat
el respecte pel medi ambient
i el treball en equip
les tasques es reparteixen
entre els nens i les nenes
i que s'encarreguen
de regar
treure males herbes
o remoure la terra
el projecte forma part
d'un pla més àmpli
de transformació del pati
amb l'objectiu
de convertir-lo
en un espai educatiu
més natural
divers i connectat
amb l'entorn
des del centre
es promou
un model educatiu
arrelat al territori
compromès amb la sostenibilitat
que aposta
per integrar
l'aprenentatge
dins de la vida
quotidiana
de l'escola
el centre de formació
de persones adultes
de Sant Just
ha ampliat
l'oferta educativa
pel proper curs
amb novetats destacades
com la incorporació
del nivell avançat
de competències digitals
nous grups de castellà
per persones estrangeres
i una ampliació
de la formació instrumental
així ho ha explicat
la directora del centre
Lorena Salgado
en una entrevista
a ràdio d'Esvern
on també ha sobrallat
que es mantindran
els cursos d'anglès
en diversos nivells
que continuen sent
una de les opcions
més sol·licitades
una de les novetats
és la incorporació
de tallers
de capacitació digital
de 15 hores
finançats amb fons europeus
i orientats
especialment a la gent gran
Salgado ha explicat
que tot i la supressió
del curs de graduat
en educació secundària
per la baixa demanda
el centre ha apostat
per reforçar
aquells àmbits
que tenen més demanda
com les llengües estrangeres
i la informàtica
amb grups disponibles
tant al mati
com a la tarda
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
El dimecres 11 de juny
la Taneu de Sant Just
organitza la presentació
del llibre
Una franja d'horada
entre els ulls
de Pilar Carseller
L'acte se celebrarà
a les 7 del vespre
a la sala del cinquantenari
La sessió comptarà
amb la participació
de l'autora
i de l'escriptora
Imma Periques
que conduirà
la conversa
Totes dues parlaran
sobre el contingut
del llibre
i el seu procés
de creació
i l'activitat
és oberta
a tothom
i gratuïta
i compta
amb la col·laboració
de la llibreria
que el llibre té
La proposta
s'emmarca
dins de les activitats
literàries
impulsades
per l'Ateneu
al municipi
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de la UNA
Fins ara
Ràdio Nostel
A les contes
Ràdio Nostel
Durant d'avui
molt bé
El ball de la Cibada
jo us el cantaré
El ball de la Cibada
jo us el cantaré
El ball de la Cibada
jo us el cantaré
Treballem, treballem
que a la Cibada
Treballo que a la Cibada guanyaré
a l'ingrés i no fer res més, digue'm-ho amb mà en el Serrat.
Estem repartint la Cibada, sabana no, no me llenvaig.
Espera la meva arribada, m'espera com a aigua de mas.
El pare em va dir quan sembrava, algun dia això creixerà.
Ho farem una altra vegada, ho haig de dir clar i català.
Treballeu, treballeu, que aquí ja no treballem.
Treballeu, treballeu, que aquí ja no treballem.
Treballeu, treballeu, que aquí ja no treballem.
Treballeu, treballeu, que aquí ja no treballem.
Mèbia no va poder estudiar el català
i ara el seu net omple la plaça cantant català.
Recull la Cibada i es posa a ballar.
Per tu quatre barres, per mi és un hit.
Per tu quatre barres, per mi un país.
Senyalo la lluna i em mires el dit.
Diu més de tu que de mi.
S'aperulgrada la balla, passo del bif.
Estic per baralla, no dono la nota, dono la talla.
No tinc un nasc, tinc tota la baralla.
La terra és per qui la treballa, campió.
Si estic on estic, no es passa el millor.
Sóc el que més currada de bo.
Dami, recorda el meu nom.
Estem repartint la Cibada.
Sabant el meu nom allà en baix.
Esperen la meva arribada.
M'esperen com a aigua de mas.
El pare em va dir quan sembrava.
Algun dia això creixerà.
Ho farem una altra vegada.
i tot em va dir que hi ha cada olor.
Traballeu, treballeu.
Que aquí ja no treballem.
Traballeu, treballeu.
Que aquí ja no treballem.
Traballeu, treballeu.
Que aquí ja no treballem.
Que aquí jo no treballem
Ràdio Despert 98.1
Ràdio Despert 98.1
12 i 12 minuts.
Avui a Ràdio Despert tenim amb nosaltres
a dues veus emergents que volen guanyar força
dins el panorama del pop català.
Són Roberto D'Amson i Tomeu Juan Fuster.
Ens presenten Tot amb tu,
que és el seu nou senzill,
fresc, vital i carregat d'estiu
que ja es pot escoltar a totes les plataformes
des del passat 30 de maig.
El Roberto, a més, també ens toca de proc
perquè forma part, ho hem de dir,
de la companyia de teatre musical Mare meva.
També en Tomeu ha estat col·laborant
amb ells.
Bé, és la companyia d'aquí,
de l'Ateneu de Sant Jús,
la companyia musical,
una de les que estan fent la seva residència
i que també han deixat empremta.
Bé, doncs els tenim aquí els dos.
A més a més, després del final,
ens regalaran una cançó,
la clar cançó que venen a presentar aquí en directe
i també ens parlaran de la seva trajectòria,
del seu projecte en conjunt
i de tot el que els ve aquí a partir d'ara.
Què tal, Roberto Tomeu?
Com esteu? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Tot amb tu és el vostre nou senzill,
sona molt estiuenc, ho hem de dir,
molt viu.
Com va néixer la cançó?
Doncs la cançó va néixer
en un trajecte de tornada
de Mallorca a Barcelona
en un camarada de vaixell.
Oh!
Que estàvem...
Bé, tornàvem junts, justament,
per pura casualitat, iria,
i vam dir, buah,
tantes hores de vaixell
entre illa i península,
anem a fer alguna cosa, no?
I, doncs, bé, com sempre ens agrada
inspirar-nos així
en coses molt properes nostres,
doncs va sorgir allà.
Per tant, l'heu compost dins un camaret,
dins un camarot de vaixell.
Expliqueu-nos una mica
com va ser aquest procés creatiu, no?
Perquè, clar, ens ho imaginem un camarot,
bé, doncs, un camarot dona
per allò que dona, no?
Vull dir...
Literal.
Sí, bueno, va ser divertit, però,
és a dir, l'important era
compartir un poc d'estona junts.
Teníem una guiterra per allà
i va ser, anem a fer alguna cosa,
i sí, va sorgir una miqueta això.
Sí que és veritat que vàrem pensar realment...
Normalment crec que cap dels dos
composam d'aquesta manera de normal.
Sí que aquell cop vàrem dir,
anem a pensar una mica
què volem dir, què volem explicar,
i a partir d'allà
comencem amb alguna idea, no?
Feu molts viatges
de la península a les illes?
Masses.
Veig que has vingut amb la maleta, Roberto.
Sí, sí, me'n vaig després directament a Mallorca.
Sí, home, al final és...
Bueno, sempre ho deiem,
és que tenim dues cases, no?
Al final, ara ja,
hem creat un entorn
i una llar aquí a Barcelona.
Per sort, ara també fa un any
que compartim pis
i ha sigut una experiència...
Bueno, està sent una experiència
molt xula.
Però, claro,
hem de seguir visitant
a la família i amics d'allà.
Lògicament.
Tenim escò dividit
en dues parts.
Lògicament.
Literal.
La cançó, la veritat és que transmet
molt bon rotllo.
Parla de l'amor sincer,
de viure també amb intensitat.
Quin missatge, però,
és el que voleu que arribi a la gent
quan l'escolti?
Bona pregunta.
O sigui, és que l'heu escrit
amb la voluntat aquesta, eh?
De que a la gent li quedi alguna idea
o simplement l'heu compost per això,
per cantar a vosaltres el que sentiu?
Bueno, en general,
amb la nostra música
intentem sempre explicar
una petita part de nosaltres
i també que la gent que l'escolti
se pugui sentir identificat,
identificada amb les nostres lletres,
amb les nostres cançons.
I justament en tot amb tu
va sorgir amb la idea de voler,
com sempre,
expressar una part de nosaltres,
en aquest cas,
una mica l'amor, l'alegria,
aquesta felicitat
i això de viure-ho
una mica tot
amb les persones que estimam.
I després,
gent que l'escolti,
que interpreti també
i que se la dugui
al seu terreno, no?
Que se senti identificat
i identificades amb la cançó
com ells vulguin,
sobretot que la gaudeixin,
que els agradi
i que...
que se la facin seva.
És el bonic, de fet,
que una cançó està viva sempre
perquè cada vegada
que l'escolta
i que l'escolta una persona diferent
en el final,
se la fa seva
i la ve d'una altra manera.
Sí que és veritat
que va néixer
com des d'aquest punt
i crec que és bonic
i crec que se nota
l'essència de la cançó,
però en el final
també això, no?
que el bonic
és que vaig evolucionant,
que vaig dir
d'hora i a hora ja
i que cadascú
sí, la senti més
de sa manera
en què la pugui sentir.
Quin paper ha tingut
cadascú
en la creació?
És a dir, per exemple,
el tema de la producció
o la lletra,
la música...
Normalment
treballeu junts
amb el tema musical?
Sí,
normalment
treballem bastant junts.
Ara ens agrada...
Bé,
fins ara
sobretot ha sigut
un comença una cançó,
li presenta l'altre,
l'altre la segueix i tal...
Tot amb tu va ser
un cas bastant únic
i que
esper que se torni a repetir
per totes les cançons
que puguin venir,
volem tirar-ho per aquí.
Clar,
de normal era com
un procés molt més
íntim, no?
Sí.
De cadascú
en el seu món
començava
a composar
alguna cosa
i en el cas
de les cançons
que ens volíem
compartir
i que les volíem
fer nostres
doncs
ens les compartíem
i la feíem
créixer, no?
Però després
també una mica
des d'aquesta intimitat
cadascú en el seu lloc
i després
ho posàvem en comú.
I realment
és veritat
que és una experiència
totalment diferent
el fet de
composar-ho junts
en el mateix lloc
com també
negociant-ho una mica
fins i tot
part de la cançó
ja in situ
i tu en plan
no, ja m'agrada més això
i no, no
a mi això altre
i has de sortir
una mica de sa zona
de confort
i per el que fa
sa producció
doncs
també fins ara
és veritat
que havíem treballat
bastant així
normalment
començava a preparar-me
alguna base
i això
i jo
anava evolucionant
i després
ja ho posàvem
més en comú
també
ara sí que és veritat
que és intenció
de cara a totes disques
treballar-ho
in situ
junts
com de manera
més present
Sí, sí
aquí
en Tomeu
és el que porta
el timó
de la producció
al 100%
vull dir
aquí
el crac
de la producció
i has estudiat
producció musical
de fet
i
és el que ho porto tot
jo al final
participo més
en el tema
composició
o estic
al seu costat així
i li dic
no, fes això
fes l'altre
Aquesta fletxeta
que pugi
no?
Sí, exacte
jo soc més això
Són idees bones
que he de dir
Sí, alguna maqueta
i tal
súper amatès
sí que faig
però al final
que soni així de bé
és gràcies aquí
al compi
Gràcies
Tots dos
teniu una trajectòria
musical sòlida
expliqueu-nos una mica
què heu estudiat
d'on veniu musicalment
en quin punt
us coneixeu
com ha estat
la vostra trajectòria
musical
Sí
individualment
bueno
conto la meva part
individualment
jo estudia música
que des de que
tenc 3 anys
allà a Mallorca
m'he format
en piano
veu
guitarra
fins i tot
vaig fer violí
baix
una mica de tot
una mica de tot
i ara actualment
també estic
amb altres projectes
a nivell nacional
com a Mallorca
i ens vam conèixer
fa
bof
això és la discussió
constant
constant
dels anys que fa
cada vegada
em fa sumar
un mes
13 anys
o 14 anys
és lògic
que cada any
faig sumar un any
és això
sí
però me referia
que fa temps
ja que ho anem pensant
i que m'ho esperant
quan passa
quins són els vostres
referents musicals
teniu
teniu referents
musicals
n'hi ha tants
de referents
musicals
bueno
al final
això
ho parlàvem
també ara
fa poc
que
els dos
naixem
amb unes
influències musicals
molt diferents
jo més des de
des del rock
des de ben petit
m'he ficat molt
el rock
el tu meu
més de
sí
diria que pop
realment
perquè de fet
el meu avi
va ser qui
me va
ficar dins la música
i ell era
músic
de
bueno
de Bonet de Sant Pere
per exemple
que va ser aquí
important
a Catalunya
i
clar
jo vaig
créixer
escoltant
una mica
aquesta música
i després
em vaig
passant
perdó
vaig passar
a escoltar
pop
en castellà
i van ser
com els meus
van rebreix
l'oreja de Van Gogh
a top
és
sí
uau
quin canvi
sí sí sí
totalment
de fet
va ser
aproximadament
quan mos varen
conèixer
en Roberto
i jo
que vaig començar
a escoltar
realment
i a gaudir
de la música
en català
i a sentir
la part
de la meva
cultura
de forma
com molt
identitària
fins aquell moment
no havia
com calat
tant amb mi
aquella música
total
és a dir
ens vam conèixer
a uns campaments
musicals
que seguim fent
cada any a Mallorca
que és molt guai
perquè vam començar
sent infants
i participants
i ara som els
profes
som els monitors
i seguim
com impulsant
aquesta
vida musical
els infants
allà a Mallorca
ens vam conèixer allà
i va ser just
quan
vàrem començar
a escoltar
jo me'n record
que la meva primera cançó
que vaig escoltar
en català
va ser
xarango
benvinguts
i en caravana
i a partir de xarango
han sigut
personalment
els meus referents
i sempre ho seran
en música català
i crec que
en tomeu una mica
també
en su momento
i després
avui en dia
moltíssims
des de
Stay Homas
que ens encanten
Changuito
també
ha sigut un referent
molt clar
te'n podria dir
tots els grups
actuals
que fort
molt bé
sí, clar
pens que també
una mica això
que ens van cridar
l'atenció
també
per el que
simbolitzava
en aquell moment
aquests grups
i va ser com un
ostres
que està passant
en el panorama
que està canviant
i Stay Homas
per exemple
crec que sí
que ens identifica
molt també
per el fet
que han fet
el que han volgut
en cada cançó
i és una mica
el que nosaltres
volem fer també
perquè
hem begut
molta música
diferent
tant ell com jo
i ara també
el que estem intentant
fer és posar en comú
tot això
que hem viscut
abans de coneixer-nos
fins i tot
i tot el que ha vengut
després
òbviament
però com des d'aquest punt
de dir
val
que ens ho noix
però també
que ens distància
i que podem aprofitar
també
per crear alguna cosa
o no
clar
això també implica
per la banda de cadascú
haver d'apostar
a vegades
o de moure-us
en terrenys
que dius
val
i per aquí
a vegades
jo no desconec
aquest tema
o no he
bueno
en funció dels gustos musicals
m'està fent produir
rigi
clar
és que a veure
home
com compagineu també
el vostre dia a dia
perquè jo no sé
si viviu
de la música
o esteu acabant
de fer altres estudis
per exemple
Roberto
tu compagines
la música
amb la psicologia
també amb el teatre musical
lògicament
tu meu
tu tens carrera
com a productor
com mescleu
les vostres professions
per dir-ho així
o estudis
amb la música
clar
supos
bé
en el meu cas
almenys
és una mica
és a dir
és com una mica
dispers tot
perquè al final
estic treballant
en diferents projectes
tant emergents
com alguns
una miqueta més consolidats
i al final
és com
que estàs com
molt dividit
vas-hi bé
ens acabes una gira
però després
has de tocar
un altre repertori
totalment diferent
i després
vaig produint
i supos que et sabia
dels productes
però clar
ningú t'ensenya
que això serà així
no?
llavors
una mica
estic encara
com construint
aquest sistema
de vida
per dir-ho
d'alguna manera
però clar
se tracta
d'anar
fent
d'anar
compaginant
diferents projectes
perquè clar
si no
d'un sol projecte
a dia d'avui
és molt difícil
encara
com
senzillament
només viure d'allò
però bueno
al final
la intenció
també
poden anar
consolidant projectes
i de cada dia
fer-los més
més estables
d'alguna manera
dins
dins del panorama
però
és el que hi ha
per ara
sí
total
sí
com has dit
jo sí que
ara estic
just he acabat
els meus estudis
en psicologia
i
poc se'n parla
s'ha de celebrar això
i
per sort
ho estic
poguent compaginar
bastant bé
ho he pogut compaginar
bastant bé
durant
tots els anys
tant en teatre musical
aquí a Sant Just
a mare meva
com diferents
projectes
musicals
amb diferents bandes
a nivell nacional
de fer gires
i tot això
al final
per desgràcia
bueno
per certa
per desgràcia
s'ha de fer això
avui en dia
com ha dit
també és molt difícil
com només d'un projecte
poder sobreviure
en el món musical
avui en dia
i sobretot
amb música emergent
com és de moment
el nostre cas
per això
és tan important
com donar-li suport
i confiar
perquè hi ha molt
de treball darrere
i per desgràcia
és bastant precari
de fet
estem molt agraïts
d'estar aquí
perquè en el final
també lluitar
és com una lluita
poder donar bo
en el projecte
per tant
també agrair
a la ràdio
agrair-te a tu
que ens hagués convidat
perquè en el final
és el que ajuda
també en els projectes
a seguir avançant
quant temps
porteu al darrere
d'aquesta
perquè l'audiència
també ens sigui conscient
vull dir
que no és
fer una cançó
escriure-la
produir-la una mica
i pim pam
quant de temps
porteu al darrere
de Tot amb tu
Tot amb tu
a l'igual
va sortir
fa dos anys
i dos anys
quan se va començar
a composar
sa lletra
sa música
i ses primeres produccions
també són
de fa
un any
tal vegada
que van dir
val
doncs anem a
anem a
intentar llençar-ho
però faltava
alguna cosa
encara
Total
i és això
relacionant-ho
amb el d'abans
és que és molt difícil
a nivell
amb una carrera
o sigui
amb un grau
de psicologia
amb mil projectes
musicals
tant per la meva part
com per la seva
és difícil
al final
per desgràcia
se va també
dilatant en el temps
i
és que no us hi podeu
dedicar 100%
clar
és aquesta
és que és molt difícil
quan hi ha altres
quan hi ha feines
estudis
vull dir
per això d'aquí també
el valor
de projectes
com aquests
de gent que no pot
dedicar
que és més fàcil
de gent que s'hi pot
dedicar
que li pot dedicar
totes les hores
del món
clar
i també
al final
el fet de no estar
vivint a casa dels pares
i això
també és una dificultat
afegida
perquè has de fer
no se
clar
supos que totes les persones
que estan independitzades
ho entenen
òbviament
però
també molt
del nostre cercle
proper
està vivint
encara amb els seus pares
llavors
que és el més lògic
i el més normal
i el que crec
que estaríem fent
els dos
si no haguéssim
hagut de venir a viure
a Barcelona
però és com
una dificultat
afegida
perquè són moltes coses
a tenir en compte
i intentar sobreviure
fent tot allò
llavors
per molt que volguéssim
només enfocar-nos
en aquest projecte
és impossible
així tot
he de dir que
cada vegada que mos hi posam
és un moment magnífic
preciós
i que
li dediquem
o sigui
tot l'amor
i tot
tot el temps possible
que tenim
i li dediquem
perquè és que
estem realment
molt contents
de poder fer això
crec que coincidim
moltíssim
tant amb gustos
mos entenem superbé
a nivell de
de produir
i de composar
que això és un altre tema
al final
amb tants anys
d'amistat
hem viscut
molt de prop
els nostres processos
individuals
com de la nostra amistat
i això fa que
tinguem
mil històries
que contar
més boniques
o més tristes
normalment
lo segon
però
però
amb moltíssimes ganes
de dedicar-li temps
de poder explicar
aquestes històries
i
sempre
per molt ocupada
que tinguem la vida
sempre
sempre
sempre hi haurà moment
per explicar
les històries
i sempre volem
com trobar moments
per explicar
aquestes històries
i aquest estiu
ja és una promesa
que mos hi posem
a tope
i preparam el disc
això vol dir
que teniu pensat
fer més llançaments
aviats
ens esteu donant
aquí una primícia
sí
una T
oh
molt bé
molt bé
sí
ens agradaria
o sigui
ara
que he acabat la carrera
i ara que tenim
una mica més de temps
o sigui que ve l'estiu
ens hi posarem a tope
i la idea és
fer un disc
no sabem quan encara
tampoc
cal donar dates
però
tenim moltíssimes ganes
de posar-m'hi
de posar-m'ho
i que
que vengui
una cosa
una mica més gran
sí
us agradaria actuar
en algun lloc
en concret
aquí és en Just
a la vostra terra
en alguna sala
que us agradi
especialment
no?
és a dir
per somiar
escolta'm
total
per somiar
omplir
el Palau Sant Jordi
claro
home
sí
no
ens agradaria molt
ja vam tenir la sort
de poder actuar
a sala Apolo
amb el nostre projecte
i ens encantaria
seguir
seguir actuant
tant a Mallorca
com a Barcelona
a Sant Just
on sigui
ens encantaria
dur el nostre projecte
ens encantaria
dur les nostres cançons
i perquè sa gent
la pugui escoltar
les pugui gaudir
i pugui també
viure aquest
aquest projecte nostre
bueno
ja que estem
aprofiten per fer crida
als programadors
de Sant Just
no?
això
això
aquí a Sant Just
de tant en tant
també
escolta'm
es pot incloure
algun concert
no?
festes de tardor
festa major
vull dir
qualsevol excusa
és bona
total
totalment
doncs bé
arribats a aquest punt
no sé si voleu comentar
alguna altra cosa
de tot amb tu
de què espereu
que el públic senti
quan escolti la cançó
o si vosaltres
en la vostra ment
li canteu algú
en concret
o si ho voleu compartir
jo diria
que
o sigui
convidam
a tots els públics
de totes les edats
a escoltar
tot amb tu
i en general
la nostra música
com la que tenim
junts
com la que tenim
per separats
aquest bon home
té dos discos
ja
totes plataformes
digitals
perquè
considero que
és això
comptant amb les nostres històries
crec que
la gent
se pot sentir
superidentificada
amb històries
supermaques
de tot tipus
el que intentem
sempre
expressant
les nostres històries
és també
validar
les nostres emocions
i per tant
creiem que també
que la gent
pugui escoltar
les nostres cançons
les nostres històries
pot fer
que se sentin
identificats
que se puguin
sentir validats
amb mil situacions
que puguin sorgir
a la vida
i
que si podem
ajudar
a fer sentir bé
de qualsevol forma
a la gent
jo crec que
és el nostre principal
somni
i és
un somni
també
això
en por de fer-ho
sí
convertir-nos
en sa banda sonora
no?
de les persones
que
això és una frase
com molt nostra
també
quan t'escoltà
un xarango
escoltàm
certes cançons
és com
les sentim
com part
de la nostra vida
i crec que
a les dos
ens agradaria molt
poder arribar
a ser això
a la vida
de qui
es pugui
escoltar
que
se sentin
moments bonics
en sa nostra música
doncs
ara
ja que coneixem
tot amb tu
i amb la intenció
també
que l'heu
compost
i creat
produït
què us sembla
si li fem un regal
a l'audiència
no podem posar la cançó
perquè si no
Youtube ens ho capa
ja ho diem així directament
però som més llestos
que Youtube
i tenim l'opció
aquí en primícia
i en directe
d'escoltar-vos en directe
què us sembla
si agafeu aquí
els instruments
la guitarra
tot el que porteu
i això
fem aquest regal
a la gent
que ens estigui
escoltant
i d'aquesta forma
tancarem
l'entrevista
ja els hi dono
per avançat
les gràcies
al Roberto
i al Tomeu
per compartir
amb nosaltres
la vostra música
el vostre temps
i que des d'aquí
a l'emissora
també us desitgem
molta sort
amb aquest nou senzill
i amb tot
el que hagi de venir
i estarem atents
atentes
us sentirem
a parlar
molt més
de vosaltres
segur
i a tots els oients
que recordeu
que el tema
es diu
tot amb tu
i que el teniu
disponible
a totes les plataformes
que se'l facin seu
aquest estiu
com ens han dit
el Roberto
i el Tomeu
aquí ara això sí
en directe
a Ràdio d'Esverda
Gràcies
Gràcies
Dona'm ser-hi
un moment
Sí
Són músics professionals
per tant
tot requereix
la seva preparació
i tant
que han portat aquí
la guitarra
que això no ho tenim
no ho tenim cada dia
aquí
que són músics
en directe
que ens vulguin tocar
vinga
ja els tenim gairebé preparats
tot amb tu
que jo vull
tot amb tu
donar-ho tot de mi
i si em demanes avui
que em faria feliç
tot amb tu
que jo vull
tot amb tu
i si ens cuidem
jo
tu
i tu
amb mi
vull
fer-te l'amor
pels matins
que coneguis
les pors
que duc dins
vull
rodatjar-nos
de l'aigua salada
fosir lluny d'aquí
menjar-te la cara
vull
pelimenta a la nit
a dormir-me
el teu pit
que la lluna
ens acompanyi
fins a l'albada
vull
pau i guerra al teu llit
tot amb tu
que jo vull
tot amb tu
donar-ho tot a mi
i si em demanes avui
que em faria feliç
vull tot amb tu
que jo vull
tot amb tu
i si ens cuidem
jo a tu
i tu a mi
ens n'adonarem
que mai no és res per sempre
que tots els que han marxat
ens han deixat
emprem-te
i no sé on anirem
però tampoc cal saber-ho
que avui al teu costat
ja sé el que vull
i ens n'adonarem
que mai no és res per sempre
que tots els que han marxat
ens han deixat emprem-te
i no sé on anirem
però tampoc cal saber-ho
que avui al teu costat
ja sé el que vull
fer-te l'amor pels matins
que coneguis el món
que duc a dins
vull
rodejar-nos de l'aigua salada
fugir lluny d'aquí
menjar-te la cara
vull pelimentar la nit
adormir-me el teu pit
que la lluna ens acompanyi
fins a l'albada
vull pau i guerra al teu llit
tot amb tu
que jo vull
tot amb tu
donar-ho tot a mi
i si em demanes avui
que em faria feliç
vull tot amb tu
que jo vull
tot amb tu
i si ens cuidem
jo a tu i tu a mi
vull tot amb tu
que jo vull
tot amb tu
donar-ho tot a mi
i si em demanes avui
que em faria feliç
vull tot amb tu
que jo vull
tot amb tu
i si ens cuidem
jo a tu i tu a mi
em quedo aquí
molt bé
moltes gràcies
Roberto Damson
i tu meu Juan Fuster
que vagi molt bé
molta sort
moltíssimes gràcies
ràdio Tosbend
98.1
ràdio Tosbend
98.1
Els dimecres a les 10 de la nit
Fabricants de Cançons
Un programa de converses
amb artesans de la paraula cantada
amb persones que a prop nostre
fabriquen aquests artefactes
poètic o musicals
que ens fan viatjar
o bé
amb persones
que n'analitzen
la seva alquímia
Fabricants de Cançons
una hora conversant
sense presses
com si estiguessin prenent
una copa
sobre cançons
aquí
a Ràdio Desver
al 98.1
de la freqüència modulada
un programa conduït
i realitzat
per qui us parla
m'anem gausats
m'anem gausats
m'anem gausats
m'anem gausats
m'anem gausats
estu muy aRock
m'anem gausat
deあぁ
n'ont
d'amor
x
m'anem gausat
m'anem gausat
m'anem gausats
bru토
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
que vas aprendiendo,
te llevan a un lugar o a otro,
pero cuando tiras la toalla y dejas de creer en ti,
pues ahí sí que yo creo que ese es el verdadero fracaso.
O sea, el fracaso en sí no es malo,
porque también no todo está en su mano en decidir si algo va bien o va mal.
Yo creo que el problema está en tener ese miedo al fracaso que nos bloquea
y a veces no nos deja arriesgar o nos hace evitar oportunidades importantes en nuestra vida.
Totalmente.
Yo creo que el verdadero fracaso es no intentarlo, es no seguir, es realmente no creer en ti,
aunque a veces puedes también escuchar cuáles son tus dones y talentos.
y puede que también sepas entender que, bueno,
que puede que no tengas las suficientes competencias como para no ir hacia un camino,
pero la verdad que siempre se puede sacar algo de provecho.
Otra cosa es la expectativa que tú tengas de lo que quieres conseguir,
que no sea una expectativa que, si no lo consigues, pues te deje bastante mermado, ¿no?
Vivimos en una sociedad que castiga quizá demasiado el error, ¿no?
También a lo mejor eso influye en nuestro miedo.
Sí, lo hemos comentado alguna vez, en las etapas primarias cómo influye, ¿no?
Que nos premien por el éxito y cuando fracasamos no nos empujen a seguir intentándolo.
Es como que siempre hay que acertar y como venimos con esa programación desde pequeñitos de que hay que hacerlo siempre bien,
pues cuando no lo hacemos eso nos merma mucho en la confianza.
Y también que se habla mucho de las victorias o de los buenos resultados, de lo que conseguimos,
pero nos cuesta hablar abiertamente de nuestros fracasos, ¿no?
Siempre, pues, de los grandes descubridores o de los grandes científicos.
Se habla mucho de lo que consiguen, ¿no?, por poner algún ejemplo,
pero no de todas las veces que fallaron o que no acertaron, ¿no?
Se habla poco también de forma abierta.
Claro, y yo creo, Nuria, que incluso se puede hablar poco de todas aquellas personas que lo intentaron,
tal vez no les salió, pero que allanaron el camino a otros, ¿no?, con sus investigaciones,
con sus estudios, con sus experiencias, sus experimentos.
Creo que todo forma parte de ese, al final, ese dar con la diana,
que es lo único que a veces parece que sale en la foto, pero para que haya éxito,
si quieres decirlo así, tiene que haber mucho trabajo, mucho arriesgar,
mucho aprendizaje y, bueno, muchos intentos fallidos.
También es importante pensar, ¿no?, ¿qué es lo que marca que hayamos fracasado?
Es decir, ¿por qué, no?, ¿por qué no hemos conseguido algo y entonces eso ya es fracasar?
O sea, ¿qué es lo que marca o lo que mide lo que una cosa sea un fracaso, no?
Esto también, a lo mejor para alguien, no lo es.
Claro, es también un poco como la sociedad desde fuera uzga, ¿no?, un trabajo
y, de alguna manera, es los ojos que te observan los que muchas veces puedes verte reflejado
que no lo has hecho bien o no has tenido ese éxito.
Yo creo que el éxito o el fracaso debe ser algo interno nuestro en el cual,
cuando siempre tengamos ganas de levantarnos, forma parte del éxito
y, en el momento que no tienes ganas de levantarte o intentarlo, puede que estés más cerca del fracaso.
Pero no nunca en los intentos que tú haces como para conseguir algo, porque si no estaríamos muy limitados.
Sí, aparte de que tampoco, o sea, no nos definen los fracasos, ¿no?
O sea, lo que hacemos después, eso quizás sí, pero el fracaso en sí pues no dice nada de nosotros.
A mí me resuena con todo esto que estás comentando también a veces que un término que es el síndrome del impostor,
donde muchas veces las personas se sienten con miedo de si van a ser capaces o no, si ellos están preparados
y creo que, al final, es toda la experiencia lo que hace que tú estés preparado,
con lo cual también es un tema de trabajarse a uno mismo entendiendo que, en el momento que uno emprende una acción,
pues está más cerca o menos cerca de la maestría en el número de intentos que uno lo intenta.
Y, al final, es un número de horas, ¿no?
Sí, sí, sí. A veces también se relaciona ese miedo con otros problemas, ¿no?
Que a lo mejor se tratan también en terapia o que a lo mejor los has tratado tú en alguna sesión,
no sé si como la ansiedad o quizá también la depresión o la falta de motivación a veces de empezar cosas nuevas.
Totalmente, sí, sí. Muchas veces el querer que funcione, el tener una expectativa muy alta,
eso genera una ansiedad en la persona y eso forma parte también de cómo tú te exiges a ti mismo.
Si eres mucho más amable contigo mismo, pues tienes como muchas oportunidades a la hora de intentarlo.
Si eres muy rígido o lo tienes que hacer muy bien a la primera, ahí es donde abandonas.
Y muchas veces con ese abandono, pues viene también esa depresión, ¿no? Que comentas.
Sí, también, o quizá he dicho ansiedad, depresión, también la autoestima,
de no verse capaz, ¿no?, de superar o de ponerse expectativas muy altas.
Eso también, la gente que tiene, bueno, que desea hacerlo todo súper bien, ¿no?, con mucha perfección.
Claro, se pone unos topes o unas expectativas, pues eso, como no imposibles, pero muy altas.
Y claro, difícil es llegar a ellas y cuando no llegas, pues ya lo tachas como un fracaso.
Entonces, esos extremos también hay que trabajarlos un poco.
Totalmente. Siempre que uno pone metas tienen que ser muy pequeñas, alcanzables,
y al conseguirlas te animan a seguir alcanzando otras metas, ¿no?
Si tenemos una meta muy lejana y, de alguna manera, todo lo que no estás consiguiendo
forma parte de ese fracaso interior, ¿no?
Cuando desglosas bien un objetivo, una meta en pequeños objetivos pequeñitos,
todo lo que va siendo alcanzar esos objetivos, pues te sitúan en un momento de, bueno,
de consecución, de confianza, de logro, con lo cual hace que tengas, pues mucha más autoestima, ¿no?,
y confianza en ti mismo.
Porque ahí hay estrategias para empezar a afrontar ese miedo, ¿no?,
cuando hay gente que a lo mejor está muy bloqueada o cuando no se atreve a empezar algo nuevo,
pues por eso, por ese miedo a no conseguirlo o ya no a conseguirlo al fracaso directamente.
¿Hay algunas estrategias que quizá se puedan poner en práctica o que tú recomiendes o...?
Claro. Algunas de ellas han salido aquí de una manera no enumerada y ordenada,
pero es como el tener la confianza en uno mismo, el saber que uno puede fracasar,
el ponerse pequeños objetivos, el intentarlo más allá del resultado final,
el tener una actitud, como yo siempre digo, de científico, donde tú lo que haces es probar
y luego ver si eso funciona o no funciona, en lugar de estar pendiente que lo que hagas tiene que funcionar.
Es como, bueno, yo lo hago y a ver qué aprendo, ¿no?, de ello, qué saco en conclusión.
Hasta que lo pruebas tantas veces que te conviertes en experto.
Cuando te conviertes en experto porque has fracasado mucho, ahí sí que es cierto que tienes, bueno,
mucha más confianza y más maniobrabilidad.
Pero cuando estás muy pendiente de que solo te salga bien, analizas demasiado
y cuando analizas demasiado viene como un poco la parálisis, ¿no?
Y la ansiedad también, ¿no? Es como...
Y la ansiedad, sí.
La anticipación siempre constante de lo que puede salir mal.
Bueno, eso que crea como ese estado de alerta mental que, bueno, que drena como energía,
que genera, pues, estrés, la ansiedad de forma permanente, ¿no?,
que también puede afectar a la salud física y emocional.
Claro, y también la expectativa que quieras generar a los demás, ¿no?,
porque igual quieres agradar a los amigos, a los padres, a tu sociedad,
con lo cual te metes una presión que ya no es tuya, ¿no?
Es como...
Quiero que papá y mamá estén contentos, quiero que mi familia esté contento, quiero que...
Con lo cual no dejas de ser tú para intentar ser lo que otros quieren que tú seas, ¿no?
Sí, sí, sí.
Además, que las personas que tienen como ese miedo
siempre se quedan como, bueno, con caminos seguros, ¿no?,
que son un poco gratificantes, o sea, que viven como en esa zona de confort
que les da, pues eso, estabilidad, pero que a nivel de crecimiento, ¿no?,
o de realización personal, como están en esa zona segura y no quieren apostar,
pues tampoco sienten, ¿no?, ese gusanillo a veces que es lo que nos hace evolucionar
o tirar adelante.
Claro, lo que pasa es que a veces la vida es tan sabia que a veces ya no te compensa, ¿no?,
esa zona donde tú te sientes cómodo porque hay mucha incomodidad también en esa zona
y eso hace que llegue un momento que tengas que dar ese empujón.
Bueno, es un poco, creo que está todo tan bien regulado que cuando das ese paso es porque ya lo tienes que dar, ¿no?
Es como que ese miedo de, bueno, de no estar a la altura o, bueno, de decir que no a lo mejor a ofertas de trabajo
o a invitaciones o a situaciones nuevas, ¿no?, que a lo mejor podrían enriquecernos a nuestra vida personal o profesional.
Totalmente, es así, sí, sí.
Y también esto nos lleva también al autosabotaje un poco o a la procrastinación, ese miedo.
Eso es increíble, eso es una de las cosas que ocurre, ¿no?, el autosaboteo a uno mismo, el procrastinar porque tiene miedo, ¿no?
Al final, creo que muchas veces cuando tienes que presentar algo y lo vas posponiendo ya casi la adrenalina máxima llega en el momento que casi llega el día, ¿no?
Te tienes que enfrentarte, ahí casi no hay escapatoria y te enfrentas, pero sí que muchas veces vas posponiendo porque no lo ves a la altura,
no lo ves con la exigencia que a ti te gustaría que saliese y es ahí donde viene, ¿no?, el tema.
Sí, es como que ese miedo al fracaso lo vas disfrazando como en modo aplazar tareas, ¿no?, de que te dices de que aún no estoy lista para hacer,
o de, bueno, de lo que hablábamos antes del perfeccionismo extremo, ¿eh?, de que no empiezo todavía a hacer eso porque, pues eso, quiero tenerlo todo bajo control,
no vaya a ser que no me salga, no vaya a ser que fracase, ¿no?, por ese miedo que nos mantiene ahí aplazando cosas que queremos hacer.
Totalmente, totalmente es así. Así que lo único que puedo decir a la gente es que lo intente y luego, pues, que observe, ¿no?,
cómo ha ido y sin ningún tipo de juicio, ¿no?, que muchas veces son los juicios los que arruinan nuestras experiencias.
David, ahora mismo falta nada, un minuto y medio para la una del mediodía. Lo hemos de dejar aquí. Gracias por tu participación.
Otro viernes más.
Muy bien, Nuria.
Y nada, hasta la siguiente sección, el viernes que viene.
Hasta la siguiente. Buen fin de semana para todos.
Igualmente, David. Buen fin de semana.
Hasta luego. Igualmente. Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Fins demà!
Amb en Dani Martínez, que tingueu molt bon cap de setmana, ens tornarem a saludar dilluns 9, que fem festa dimarts a les 10 del matí aquí a Ràdio d'Esvern. Passeu bona tarda i uns dies de descans. Tornem dimarts, que vagi bé!
Fins demà!