El Partit Socialista en aquestes eleccions resisteix una mica millor del que alguns es pensaven. Però resistir no és guanyar. Però resistir no és guanyar, efectivament. I després es confirma el desastre de l'esquerra, de l'esquerra, de l'esquerra, que, com sempre han fet les seves guerres intestines, els porten allà. Molt divertit, que mentre desapareixen allà, l'ex-líder, perquè ara ja és ex-líder,
Iolanda Díaz compleix el seu somni infantil de ser present a la nit dels Òscars, que ha estat una cosa... Pagant-ho, pagant-ho. Pagant-ho. Jo ho entenc, perquè a mi també per mi la fantasia infantil m'agradaria que m'hi convidessin una vegada a la vida i veure-ho. Escolta, però està bé que un representant espanyol vagi... La ministra de treball és la que ha d'anar... Bueno, està bé. És un personatge, veia personatge.
Una vegada un directiu de Junts em va explicar, mentre negociàvem amb Yolanda, dic què tal les negociacions, diu el seu nom per quines dues lletres comencen, dic per jo, diu doncs això. Sí, a veure, per una banda sí que es podria estar reforçant aquesta tesi rufiant, no?
No sé si ho compartiu, però vaja, sí que és veritat que Podem no repetia coalició amb Esquerra Unida, com va passar a les anteriors, ja ha perdut el diputat que tenia, ha quedat fora, resultats patètics. Sumar tampoc aconsegueix entre les cors, amb un dos i escaig per cent. Jo diria que aquests dos partits estan acabats. Aquests dos partits estan morts.
Podria banalitzar amb calma quina deriva, per una banda identitària, per l'altra molt possibilista i pragmàtica, d'uns i d'altres els ha portat a desaparèixer, però són partits que estan morts. Però sí que hi ha una contradicció de la tesi rufiant, que és que només pot tenir sentit aquesta tesi si es centra en defensar les particularitats de cada nació o territori, perquè veieu, en el cas de Castellet-Lleó s'està repetint un patró, els partits amb certa implantació territorial...
partits que no coneix pràcticament ningú aquí, suposo, com Unió del Poble Llaonès, Soria Jà o Paràvila, doncs han mantingut representació o l'han ampliat. Per tant, això també s'està sent un patró. Els partits que més coneixen un territori o una nació, com no és el cas, doncs tenen més possibilitats de connectar amb l'electorat. Per tant, aquesta tesa rufiant tindria sentit en la mesura que no es plantegés com una...
coalició per dalt feta mirant des de Madrid, com podria ser una cosa que se li podria retreure a Rufián, sinó tenint molt present la diversitat de plantejaments de les diferents esquerres nacionals, sobiranistes, etcètera. Per tant, crec que hi ha una mica aquesta contradicció, que potser l'esquerra té la tentació d'agafar-se la tesi a Rufián, perquè, clar, la destrucció està sent total, però, per altra banda, si es torna a reconstruir aquest escenari de mirar només des de Madrid per veure com es reconstrueix l'anèssim
projecte de sumar, perquè això ja s'ha fet, doncs al final els resultats seran els mateixos. I sobretot que la clau segueix sent no tant com s'hi va, sinó per fer què? Per fer què diferent del que estan plantejant aquests partits, perquè sembla que aquests partits s'estan estrellant sistemàticament. David. No ho sé, jo la tesi rufiant...
l'entenc des d'una altra perspectiva, però és que crec que donat els artistes de la pista que hi ha a l'esquerra espanyola, vaja, no té la més mínima possibilitat de fructificar, no? Vaja, no... Una cosa és el que és la seva voluntat, que ell ha anat cap a una altra identitat política, on es troba millor, com a concepte de líder de l'esquerra
plural espanyola, i l'altra és la capacitat que això es recondueixi. Però no només perquè la dinàmica política... És que la dinàmica d'aquestes esquerres sempre és la mateixa. El cicle és desastre, llavors ens tornem a reagrupar, a partir que ens hem reagrupat comencen a explotar amb guerres caïnites de sempre i acaba amb un altre desastre i després un nou cicle del mateix.
aquest és el cicle d'aquesta esquerra i no veig que canviï res a dia d'avui. Afra? Jo volia reflexionar també en el rerefons d'Alfonso Mano Eco, perquè estic d'acord que aquesta esquerra alternativa s'ha de construir, crec que aquesta esquerra alternativa pot tenir i ha de tenir present els diferents nacionalismes, ho comparteixo, és un fet que no sé ben bé com s'ha d'estructurar, però sí que tinc clar
que por Ávila, Soria, Unión del Pueblo Navarro, home, d'Esquerra a Esquerra totes no tenen, però que sí que és veritat que estan reforçant la seva presència, és a dir, el nacionalisme allà on es vulgui entendre així sí que es reforça, aquelles estructures que estan a peu de carrer es reforcen, no? També ho veiem en el Partit Socialista, es reforça,
Però, en canvi, tenim una realitat que és, efectivament, un Partit Popular que té un enorme problema. Jo insisteixo, enorme problema. Castella i Lleó tampoc reflecteix cap gran realitat. Per què dic això? Home, el paper dels mitjans de comunicació, algun dia haurem de parlar del cas dels mitjans de comunicació que tenim arreu del territori de l'estat espanyol i la seva absoluta dependència, en el cas de Castella i Lleó, de les administracions o l'administració pública. Per tant, aquí...
Efectivament, però les subvencions poden mantenir una llibertat o les subvencions poden condicionar. En el món del periodisme no s'han de condicionar mai, però en el món dels mitjans de comunicació, locals, territorials, i això no ho dic jo, ho diuen els mateixos professionals, estan condicionant les línies editorials en funció de qui estigui governant.
I en aquest cas, directament, en el cas de Castellllau, però també ho veiem a Galícia, amb diferents mobilitzacions dels seus professionals, al final queda coartada la llibertat per poder abordar unes eleccions d'una manera molt més, direm, justa o democràtica. I això va de la mà amb un perfil que és Alfonso Mañueco, que per nosaltres és inconcebible que després de com ha gestionat els incendis
no només guanyi les eleccions, sinó que a més reforci amb dos escons més, doncs cal tenir en compte també aquesta realitat que, a diferència potser de Catalunya i d'altres territoris, a Castella i Jaó està absolutament sopeditada la transparència i eliminada la transparència en un marc del periodisme, en un marc del periodisme públic. De tota manera, el que no pot ser és que diguem que...
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1. Ràdio d'Esbert, 98.1. Ràdio d'Esbert.
Bon dia, passen 11 minuts a les 10 del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
En l'editorial d'avui podríem començar amb molts temes, podríem parlar dels Òscars, de la fallada històrica que ha tingut l'Acadèmia del Cinema dels Estats Units, Hollywood, en aquest cas en contra de Timothy Chalamet, ho veníem anunciant.
Fa uns dies que el preferit per guanyar l'estatueta a millor actor finalment podia no ser-ho per una polèmica vinculada amb unes declaracions que va fer referents a l'òpera i al ballet.
Ha estat així, aquest guardó no l'ha rebut Timothy Chalamet, l'ha rebut Michael B. Jordan, en aquest cas per Sinners, per Los Pecadores. I bé, doncs, la polèmica està servida, la comentarem d'aquí uns dies aquí al programa de Ben Segur, l'Espai de Cinema, i també podríem començar amb un altre dels temes d'aquest dilluns, la victòria de Joan Laporta, en aquest cas a la presidència...
del FC Barcelona. Va ser ahir una victòria gens ajustada, en tot cas amb molt de marge, amb el següent candidat, que en aquest cas era Víctor Font, una candidatura que apostava més pel canvi al FC Barcelona. Els socis i sòcies han volgut mantenir la presidència de Joan Laporta perquè creuen convenient
el seu projecte i no acabaven de confiar en el canvi que proposava Víctor Font. Aquests són alguns dels temes dels quals podria tractar l'editorial d'avui. Però no marxarem més lluny que de casa nostra, que de Sant Just, perquè l'editorial d'avui la volem dedicar a la convivència i a les noves línies per gestionar els conflictes del dia a dia al municipi.
Us volem parlar de la policia local de Sant Just, que ha posat en marxa recentment un nou servei de mediació i resolució de conflictes, una iniciativa que vol facilitar el diàleg entre les persones i contribuir a millorar la convivència al poble. Aquest servei ofereix la ciutadania una via alternativa per gestionar desacords sense necessitat d'arribar a processos més complexos o judicials. Està pensat especialment per intervenir en conflictes veïnals, comunitaris, familiars...
o escolars, situacions que sovint formen part de la vida quotidiana però que si no es gestionen bé, doncs poden acabar enquistant i deteriorant les relacions entre les persones. La mediació és un procés voluntari i confidencial en què una persona mediadora, en aquest cas vinculada a la policia local, facilita la comunicació entre les parts implicades. L'objectiu no és decidir qui té la raó, sinó crear un espai de diàleg perquè cadascú pugui expressar les seves necessitats i trobar d'aquesta manera
diguéssim, consensuada, possibles solucions. Bé, doncs, amb aquesta iniciativa, la policia local reforça també la seva tasca preventiva, apostant per mecanismes de resolució de conflictes basats en l'acord, en la responsabilitat compartida i el respecte mutu. Les persones interessades a rebre més informació o sol·licitar aquest servei poden contactar a la policia local de Sant Just d'Esberna a través del telèfon 93 480 48 48.
93, 480, 48, 48. Perquè al cap i a la fi la convivència d'un municipi no és només depenent d'aquestes normes o de la vigilància, sinó també de la capacitat de parlar, escoltar i trobar punts d'entesa. Fa uns dies, la setmana passada, parlàvem de la policia local, en aquest cas també en marc de diverses detencions que s'han realitzat al municipi,
I en aquest cas avui parlem de la prevenció, d'aquesta tasca preventiva i de la resolució de conflicte. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla.
I arrenquem, com sempre, amb una lectura del sumari. Avui, dilluns, 16 de març, comencem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit també farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales. Tancarem la primera hora amb les efemèrides i amb el temps. A la segona hora, després dels bolletins de les 11, entrevista del dia, Trail Barcelona, i també l'espai de ciència a Menjant Bigata. Preguntant, s'entén la ciència? Aquí, a dos quarts i cinc de 12, tindrem aquest espai a Menjant Bigata.
Tot seguit, tancarem el programa amb l'espai de salut al dia, amb el cap de Sant Just i també parlant d'esports a la tertúlia esportiva. Hi ha molts temes, hi ha molts temes, ho sabem. Tenim la Lliga, tenim el partit del Barça d'ahir, les eleccions del Futbol Club Barcelona, el partit de l'Espanyol amb molta polèmica arbitral, tot això aquí a Ràdio d'Esvern d'aquí una estona. Comencem, com sempre, amb una mica de música. Bon dia.
Bona nit.
¿Dónde te has metido? Abre un poco el corazón Deja amarte corazón Ven y sácame de este mar
Gràcies.
Yo quiero ser tu sol
Pa' olvidar todo.
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla!
Tres hores de notícies, històries i personatges de Sant Just. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar, ostres, jo aquest el conec. De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres, i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98-1.
i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
I arrenquem, com sempre, el nostre magazín matinal amb els titulars de Sant Just, amb les notícies del nostre municipi i saludant a Mariona Salàs. Mariona, bon dia. Bon dia, Dani. Benvinguda al programa. Comencem amb la lectura de titulars. Avui parlarem de la nova edició del programa Role Models a Sant Just d'Esvern per impulsar el talent i el lideratge femení. També parlarem del taller pràctic per millorar la qualitat del son de la gent gran, el centre social, el mil·lenari i...
Tancarem aquest espai amb Sant Just d'Esvern, que es registra 483 persones a l'atur al febrer. Comencem parlant en economia, en clau econòmica. En aquest cas, doncs, marxem a aquesta notícia que us avançàvem al programa Role Models.
Exacte, i és que parlem que Sant Just ha desenvolupat la tercera edició del programa Raw Models, una iniciativa impulsada conjuntament amb els ajuntaments de Sant Joan d'Espí i Sant Feliu de Llobregat amb el suport i el finançament de la Diputació de Barcelona. És un programa que té com a objectiu impulsar el lideratge femení, fomentar la igualtat a les empreses del territori i consolidar una comunitat activa de dones líders en l'àmbit empresarial i professional.
El projecte s'adreça a dones empresàries, directives, responsables de departament, emprenedores i treballadores dels tres municipis que volen fer créixer el seu projecte o consolidar la seva trajectòria professional. És un programa que inclou formacions adaptades a les necessitats reals de les participants i espais de networking per generar sinergies entre professionals del territori, ampliar la xarxa de contactes i guanyar visibilitat com a referents professionals.
És un programa que cal inscriure's i que es pot formalitzar a través del web de promoció econòmica, des d'on es gestiona la participació en aquesta tercera edició del programa Role Models, que, com hem dit, busca reforçar la presència i el lideratge de les dones en l'àmbit empresarial del territori.
I en clau de salut, marxem ara a parlar d'un espai del nostre municipi, d'un equipament que acollirà una xerrada, un taller, amb una temàtica que a mi la veritat és que últimament crec que m'aniria bé posat a la colla. Sí, sí. Mariona, tot teu.
Mira, doncs parlem del Centre Social Almilenari que acollirà el 19 de març a les 4 de la tarda el taller Dormir Millor. Hàbits i estratègies per descansar. Una activitat pràctica orientada a millorar la qualitat de son i incorporar rutines saludables en el dia a dia. La sessió, que és gratuïta i adreçada a la gent gran, es durà a terme a les instal·lacions del centre i durant el taller les persones participants treballaran estratègies senzilles per a favorir el descans, com ara la higiene del son,
tècniques de relaxació, exercicis de respiració, gestió de preocupacions i pautes d'horaris. L'objectiu és identificar els factors que influeixen en la qualitat del son i facilitar eines perquè cadascú pugui adaptar-les a la seva rutina diària. Per participar-hi cal fer inscripció prèvia abans del 17 de març, trucant al 93-371-89-87, ja que les places són limitades, i és una activitat organitzada pel Centre Social al Milenari i Promunça.
Últims dies per fer aquesta inscripció. Recordeu, una activitat organitzada al Centre Social del Mil·lenari que el que vol és impulsar bons hàbits i estratègies per descansar. Marxem de nou a parlar, en aquest cas, d'una altra notícia que ens arriba avui dilluns a la redacció de la Ràdio d'Esvern.
Exacte, continuem amb economia i és que Sant Just ha desenvolupat la tercera... Perdó, perdó, m'he saltat un altre cop a la notícia dels role models perquè com que la secció també era economia, igual que la que anem a diar ara, que és una notícia una mica més avorrida perquè com sempre quan toca donar dades d'atur, doncs això són notícies una mica més ferragoses però que cal dir-les perquè...
Com sempre, Sant Just continua tenint un panorama bastant bo pel que fa a l'atur en comparació amb la resta de la comarca. Són xifres i les xifres són importants també i és important també fer aquesta comparativa per anar a veure com evoluciona el nostre municipi, si ho fa de forma positiva o envers de forma negativa. Quines són les dades d'atur per Sant Just, en aquest cas per aquest febrer 2021?
Doncs per aquest febrer a Sant Just hi ha hagut 483 persones aturades, segons aquests informes mensuals que fa l'Observatori Comarcal del Vas Llobregat. La xifra representa un augment d'una persona respecte al mes anterior i situa la taxa d'atura en el 4,9%, que és una de les més baixes de la comarca.
En comparació amb el mateix mes de l'any anterior, el municipi registra 25 persones menys en situació d'atur, fet que suposa una reducció del 4,9%. Per sexes, les dones continuen sent majoria entre les persones en situació d'atures injust, amb 285 dones davant de 198 homes. Pel que fa a la distribució per edats, el gruix de l'atur al municipi es concentra en el col·lectiu major de 44 anys, amb 305 persones, mentre que 128 persones tenen entre 30 i 44 anys i 50 són menors de 30.
En el conjunt del Baix Llobregat, el mes de febrer tanca amb 32.317 persones aturades, que són 158 més que el mes anterior, i tot i aquest increment mensual, l'atur disminueix un 2,6% respecte al febrer del 2025, amb 850 persones menys. La taxa d'atur comarcal se situa en el 7,6%, que està per sota de la d'altres àmbits territorials del conjunt de Catalunya.
Les tres notícies que hem comentat en aquests minuts anteriors i que podreu consultar al www.radiodesvern.com en no res han estat la nova edició del programa Role Models a Sant Just d'Esvern per impulsar el talent i el lideratge femení. El projecte desenvolupat amb Sant Joan d'Espí i Sant Feliu del Llobregat ofereix formació i espais de networking per a dones empresàries, directives i emprenedores del territori.
També hem parlat del taller pràctic per millorar la qualitat del son de la gent gran, el centre social El Milenari. La sessió Dormir millor, hàbits i estratègies per descansar, que es farà el 19 de març, oferirà eines com a higiene del son, relaxació i gestió de preocupacions. Pel que fa a Sant Just, n'hem tancat amb aquest registre de 483 persones a l'atur pel mes de febrer. L'atur augmenta en una persona respecte al gener,
però es manté per sota de les xifres de fa un any amb una taxa del 4,9%. Ara fem una petita pausa, tornem de seguida amb les portades dels diaris. Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns, el ROC.
El programa amb la música que no trobes a cap emissora i és que dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns el rock. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Modulell i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esbert.
I ara, portades de diaris. I destaquem les quatre portades principals dels diaris catalans. Ho comencem fent, com sempre, amb la portada del diari Ara. Una portada que ens parla d'esports, de política internacional i també de política autonòmica. Mariona, comencem, com dèiem, amb la portada del diari Ara. Comencem amb les notícies d'avui dilluns.
Exacte, comencem amb les eleccions del Barça, que diu Victòria Clara de la Porta. La massa social barcelonista vala la gestió de l'actual directiva i reforça la figura del president en uns comissos amb un 42% de participació. I veiem amb aquest escrutini al 100%.
que Joan Laporta s'ha endut el 68,18% dels vots en front de Víctor Font, que s'ha endut el 29,78% dels vots, i el veiem en fotografia de Joan Laporta celebrant aquesta victòria, ell i els membres de la seva candidatura, ahir al Camp Nou, i els veiem en fotografia principal, tots amb les mans aixecades en senyal de victòria.
Doncs la veritat és que va ser una jornada bastant intensa. Recordem que també va coincidir amb el partit del Barça-Sivilla, que el Barça va guanyar 5-2 al Camp Nou i que en aquest cas també els jugadors del FC Barcelona van aprofitar també la benentesa que estaven jugant al seu camp a casa per anar a votar.
Després del partit vèiem les imatges de com la seguretat d'aquest recinte de les eleccions s'ampliava per tal que els jugadors poguessin anar a votar de forma pausada i tranquil·la. I a partir d'aquí, l'escrutini va començar als vols de les 9 del vespre. I bé, vam veure durant tot el dia unes imatges de Joan Laporta...
molt alegre, content, jubial, inclús també imatges que comparaven a TV3 amb unes eleccions polítiques, per exemple. I a mi em va semblar molt interessant aquest detall perquè en unes eleccions polítiques seria impensable que, per exemple, Pedro Sánchez o Feijó acompanyés els seus electors a votar, no?,
En aquest cas, Joan Laporta es passejava per les meses electorals acompanyant diferents electors a votar i era una imatge bastant curiosa, si més no. Era com una imatge de como Pedro por su casa, una mica. El fet aquest d'anar passejant per les meses electorals, d'anar saludant la gent, d'acompanyar gent a votar. El vam veure amb el president Pujol, el vam veure amb altres personalitats i la veritat és que és una imatge bastant curiosa.
Passem a més notícies de la portada de l'ara, Mariona. Doncs el diari Ara Avui també menciona el PP que frena l'onada de l'extrema dreta a Castella i Lleó, però que haurà de pactar amb Vox. També veiem que Trump ataca els mitjans per la cobertura de l'Iran. El govern amenaça en rebuquer llicències de tele, de televisió. I tanca portada avui el diari Ara parlant de l'extrema dreta francesa que creix a les municipals. RN arrasa a Parpinyà i l'esquerra resisteix a París.
I marxem al periòdico en català que ha destacat la màxima expectació per l'inici avui a Lió de la gira de Rosalia. Pel que fa a altres qüestions, veiem una de les imatges principals del dia, la de Joan Laporta. Laporta goleja a les urnes.
El president aconsegueix el 68% dels vots amb una baixa participació. I veiem a la imatge Joan Laporta celebrant la seva victòria electoral. El vèiem inclús en Maria Atchis ahir al vespre a les portes del Camp Nou. Evidentment també la festa ha acabat a l'Ut de Gas, un dels seus bucs insignia, un dels espais que realment sempre fa servir una mica per fer campanya i per alardejar una mica de...
de que li agrada la festa i que ahir havia de celebrar. Pel que fa a les eleccions, en aquest cas no les del FC Barcelona, parlem de les eleccions a Castelletlleu, el PP puja i guanya i el PSOE creix i Vox toca sostre. Manueco seguirà en el govern regional si aconsegueix pactar amb la ultradreta que ha frenat la seva tendència a l'alça. Pel que fa a Tefai, veiem la imatge de Tefai que creua la metat de la Marató, després
d'aconseguir la segona millor marca de la història. Estem parlant de l'etíop Fotien Tesfai, que s'emporta la glòria a la Marató de Barcelona celebrada ahir diumenge. Tres notícies més de la porta del periòdico.
A La Vanguardia, el periòdic ens diu que les grans ciutats aconsegueixen evitar la polarització ultra-França i també Andalusia i València acumulen la majoria de les urbanitzacions il·legals. Pel que fa als Estats Units, Israel rebaixen les expectatives d'enderrocar el règim de l'Iran. De la portada vermella a la blava, La Vanguardia, Mariona.
Doncs la Vanguardia obre amb les eleccions autonòmiques i diu que el PP guanya a Castella i Lleó amb un PSOE a l'alça i Vox en frenada. Mañueco millora els resultats però tornarà a necessitar el partit de Bascal que queda lluny de les seves expectatives. També que els socialistes trenquen la tendència a la baixa i guanyen dos escons mentre que les forces a la seva esquerra es queden fora. I veiem en fotografia el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, celebrant la victòria del seu partit que guanya dos escons.
També veiem, evidentment, a la portada de La Vanguardia, a Joan Laporta amb la seva aclaparadora Victòria. Diu que el Barça referma el liderat Goulaix en Sevilla, també, amb aquest 5-2, i en greix una foto de Joan Laporta aplaudint després de la seva victòria. I altres notícies de la portada de La Vanguardia. Veiem que l'Iran ataca amb missils d'Israel mentre ningú no respon a la petició de Trump. També la crisi del lloguer d'habitatge que s'enquista a Catalunya.
També parlem d'atletisme, del rícord femení a la Zurich Marató de Barcelona. I tanca portada amb dues peces la Vanguardia, una parlant de salut mental, que diu que una tercera part dels joves s'ha autolesionat i acaba mencionant avui els Oscars 2026, fan una petita menció que es poden consultar els guanyadors dels Oscars i les cròniques de la gala d'ahir a la nit al web l'avantguardia.com, perquè, clar, les portades es tanquen abans dels resultats de...
dels Oscars, que no sé quina hora va acabar, però entenc que és a la matinada. Cap a les 5, em penso. Les portades surten a les 6 del matí, si no m'equivoco, i per tant a les 5 han d'estar ja fetes i refetes i empreses. Però està molt bé aquest detall que ha tingut l'avantguàrdia, perquè jo no l'havia vist mai, i la veritat és que el celebro, perquè, clar, les notícies dels Oscars sortiran demà.
I que hàgim tingut aquest detall de dir que estem al segle XXI, que estem a l'era digital i que podeu consultar tota la informació al nostre web, que per això hem estat tota la nit treballant. No és que treballem avui per demà, sinó que ja portem unes hores treballant, el que passa que el paper és el que té. El paper té tempos que té, però evidentment tots els diaris amb la seva versió virtual han publicat, publicen els resultats dels Oscars en el moment en què passen, perquè tenen gent treballant durant tota la nit per cobrir la gala dels Oscars.
I en aquest cas destacaran probablement Timothy Chalamet i la seva nova victòria als Premis Òscar, com ja vam anticipar la setmana passada. Veig que estàs enfadat, eh? Estic molt enfadat, molt disgustat, perquè és per mi la millor actuació de Chalamet, de la gran pantalla, i en aquest cas no ha estat reconeguda, i no només això, sinó que no he tingut l'oportunitat de veure Los Pecadores, quan la vegi opinaré, però bé, està clar que...
Jo no he vist cap de les dues, per tant no puc opinar ni de l'actuació de Xalamet ni del Michael Jordan, però bé, tu creus que segurament ha tingut a veure l'última polèmica en què s'ha vist. Òbviament i de fet em van fer broma al llarg de la gala, que això és una cosa que a mi em sembla insultant, insultant. El pobre Timothy Xalamet en un plànol rient-se de la broma que estan fent d'ell mateix.
Quan sap que li costarà l'Òscar, aquesta... I això és el que em penso que em fa més mal de tot, no? És a dir, que està bé, que s'ha de riure de tot, però, clar, no? En un moment donat, el presentador, que crec que era Conan O'Brien, diu, hem reforçat la seguretat perquè es preveu que vingui, doncs, gent del col·lectiu d'Òpera i Ballet enfadada i llavors hem reforçat la seguretat per si un cas, no?
Tu pots prendre d'aquesta manera o tu pots prendre també que des de l'humor també sempre se'n pot fer crítica i segurament si no acaben d'estar d'acord amb el que ha passat o que potser la decisió de no donar-li l'Òscar no té res a veure amb la polèmica, no se sap.
Però també és una manera de criticar, jo crec, en part, aquesta cultura de la cancel·lació tan forta. Vull dir, al final segurament Timotit Salamet reia perquè evidentment sap com està el panorama i sap que molt probablement això li podia afectar. Jo no sé si reuria.
Si fos Timothy Chalamet no sé si riuria. És a dir, entenc el per què i defenso que s'ha de fer. És a dir, defenso que s'ha de fer aquest tipus de bromes i defenso que el guió ha de ser fresc i ha de tenir dinamisme. Jo crec que sí que riuria, però a part d'això, encara que no et faci gràcia, jo crec que és un moment en què has de riure, quedes molt pitjor si no rius. M'és igual. Per començar, perquè estàs donant per suposat que l'Oscar te'l mereixes tu.
I això no ho pot ser en qualsevol cas. Però és que algú quan ha fet una actuació com la que ha fet Timothy Chalamet, jo crec sincerament. Evidentment, tots tenim ego i jo crec que és un bon moment per acceptar que tothom té ego. Però jo recordo l'últim plànol de Martí Suprim, que és un plànol en què ell està mirant una sala de parts on està la seva filla entre tots els nadons.
i es posa a plorar. I després de tota la pel·lícula, que és un sense parar d'una persona histriònica, alterada, que de cop i volta s'aturi i aquells minuts els estigui plorant, dedicant-los a mirar la seva filla, contemplant com si tot allò que ha passat a la resta de la pel·lícula... Estic intentant no fer massa spoiler, però aquest moment d'humanitat que ell li dona al seu personatge em sembla increïble.
jo crec que tu com a Timothy Shalamet veus aquell moment, veus com ha quedat la gran pantalla i deus pensar, ostres, que bé, per molt exigent que siguis, per molt autooxigen que siguis, jo crec que veus allò i dius, ostres, és que ha quedat molt bé, no? No ho sé, no ho sé, jo t'entenc perfectament, però potser, i probablement, si jo estigués assegut a la seva butaca, hauria fet absolutament la mateixa, ja et dic, no ho sé si...
si hagués rigut perquè jo ara mateix, però clar, veient els toros des de la barrera és molt diferent i estic d'acord que si no rius estàs donant per suposat moltes coses, però penso que clar, aquell moment és un moment de ben segur i incòmode, al final tots són actors i si te la volen, te la colen, aviat m'entén-me.
Però bé, jo crec que sí. Hi ha molts crítics de cinema, els Reels de TikTok, d'Instagram estan bullint amb tot això. No sóc l'únic que parla d'això des d'aquesta perspectiva, sinó que hi ha molta gent... Ja m'ho imagino que no. Clar, no sé com és l'actuació de Michael B. Jordan, segurament també es deu mereixer un Òscar, perquè si no no estàs nominat... Jo tampoc l'he vist i hi ha alguns crítics que diuen que dels que estava a la llista era el que menys ho mereixia.
Però, clar, també és veritat que, si no m'equivoco, en Los Pecadores fa de germans bessons, és a dir, que fa dos papers. Fa dos papers. Que això entenc que també li suma una mica de dificultat, no entenc, si has de fer dos papers diferents en una mateixa pel·lícula. Evidentment. Però bé. Sí, com sigui. Ens esperarem a veure Los Pecadores per ampliar una mica aquesta crítica, però de ben segur que aquesta setmana, amb Mariah Meneses Washington, acabarem de comentar també algunes qüestions a la secció de cinema, plano a plano.
Ara marxem a l'última portada del dia. Avui volem parlar del punt avui perquè entrevisten a Josep Mateu, president del RAC. En aquest cas, a curt termini, té poques solucions al col·lapse de mobilitat a l'AP7. Pel que fa a l'Observatori Municipal, marxant a Mataró, parlant de la pluja de milions per al barri, entrevistes a l'alcalde David Boté i a la cap de l'oposició, Joaquim Camproví. Pel que fa a la porta, el veiem amb aquesta...
amb aquests dos dits fent aquest senyal de victòria, feliç, jubial, i en aquest cas amb un Laporta a raça. El president del Barça és relegit amb una victòria aclaparadora del 68,18% dels vots pel 29,78% de Víctor Font.
Marxem a parlar de dues últimes notícies. Autopista infernal. L'augment de trànsit a la P7 obliga a multitud de mesures per gestionar-lo mentre es projecten obres de millora i es reobren els debats sobre els peatges. Tanca en portada amb el d'ahir, l'espai signat per Xavier Castellón. L'extrema dreta va sumant punts. El PP guanya a Castella i Lleó, però...
torna a estar en mans de Vox i l'ultra Eliott arrasa a Perpinyà en la primera volta, com també ens comentaven la portada del diari Ara. Doncs bé, aquestes són les notícies que us hem volgut servir avui, aquestes són les notícies d'actualitat, aquestes són les quatre portades, l'Ara, el periódico, l'avantguarda i el punt avui.
Com ja sabeu, ara ens acomiadem de Mariona Sales, cap d'informatius, que la podreu escoltar als butlletins d'aquesta casa i també a l'edició migdia després d'aquest magazín. Mariona, que tinguis molt bona setmana. Igualment, Dani, ens escoltem ara. Amb vosaltres, petita pausa musical, tornem de seguida.
Can I call you Rose? Can I call you Rose? Cause you're sweet like a flower in blue Can I call you Rose? Can I call you Rose? Cause your fragrance takes over
I want to plant you in my heart So let me grow Can I call you the rose?
Can I call you rose? Can I call you rose? Cause your rose have the power to consume Can I call you rose? Me I wanna pledge you in my heart Oh, so love you can grow
I was meditating on love and you and roses. And the universe told me, put it in a love song. Oh, Rose. Oh, Rose. Won't you love me?
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Quan compreu per internet, si pagueu amb una targeta de crèdit, podeu exigir l'anul·lació del càrrec si la targeta és utilitzada indegudament o si finalment no s'arribés a proveir el bé o servei. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Cari, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
I ara, afamèrides.
Marxem a destacar cinc efemèrides del dia. La primera, l'any 1521, l'expedició de Fernando de Magallanes arriba a un arxipèl·leg del sud-est asiàtic que més tard seria conegut com Filipines. L'any 1968 va tenir lloc la massacre, la matança de Mai Lei durant la Guerra de Vietnam en soldats nord-americans van matar centenars de civils. Això succeïa tal dia com avui de l'any 1968.
Marxem al naixement destacat del dia. L'any 1953 naixia en Richard Stallman, informàtic i fundador del moviment del programari Lliure, i també l'any 2018, en aquest cas en l'espai de defuncions, moria Eduardo Ramos, músic cubà vinculat al moviment de la nova troba.
I tanquem aquest espai amb el dia 16 de març, tal dia com avui, que celebrem el Dia Nacional del Panda Gegant als Estats Units. En aquest cas, no és una celebració nacional, sinó que es celebra als Estats Units, a Amèrica, aquest Dia Nacional del Panda Gegant. Nosaltres fem una petita pausa per publicitat. Tornem de seguida amb el temps amb en Carles Rius.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar. Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el cuvell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I ara marxem a l'espai del temps. Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Molt bé, hem tingut un temps molt canviant, molt variat, ja ens el vas prometre i així ha arribat. El divendres a la tarda ja començàvem a notar aquest canvi de temperatura, però dissabte es va fer palès que aquest fred i aquesta pluja venien per quedar-se al llarg d'aquella jornada. Dissabte vam tenir un dia molt plujós i amb molt de fred, i a la tarda vespre, doncs aquells que vàrem sortir una mica de festa el dissabte per...
a moure l'esquelet. Vam notar aquesta frescureta que... A l'exterior? Sí. Carai. Bueno, a l'exterior no. A moure l'esquelet a l'exterior? A l'exterior, ja m'entens, que quan surts d'allà, tal, pum, vas cap a casa, agafes el transport públic, no? Vas a fer un soparet... Sí, no, realment va ser... T'has d'explicar què és anar de festa? Ja no me'n recordo. Sí, eh? Ja et veig, ja et veig. Et veig una mica... Parlem una miqueta, sí, fa molts anys, d'això d'anar de festa. Sobretot de nit.
I ahir diumenge sol. Sí. Per contrastar una mica, eh? Fort. Sí, sí, sí. Ha estat un cap de setmana de contrastos molt bèsties. Per exemple, a Sant Just ja comencem amb una temperatura realment el dissabte molt baixa. Vam arribar als 8-9 graus de màxima com a molt. O sigui que realment la temperatura era molt baixa. A mesura que va avançant el dissabte i a la tarda es van començar a obrir clarianes després de l'última tronada, l'última tempesta que vam tenir cap al vespre, doncs a l'obrir-se tantes clarianes la temperatura va anar tirant avall i ahir al matí era espectacular. 3,6 graus de mínima.
I contrastava amb el que comentàvem fora de micròfon, que després al migdia vam arribar als 18,1, o sigui que ahir vam fer la màxima que portem d'aquest mes de març, 18,1 graus, però també vam fer la mínima del mes de març amb 3,6. Són gairebé 16 graus la diferència entre la màxima i la mínima. Si sorties al primer del matí anaves abrigat amb bufanda i tot, i després al migdia podies anar amb pantalons curts gairebé perquè la temperatura amb 18 graus podem dir que és primaveral.
Parlant de primavera, aquesta setmana arriba, divendres, a les 15 i 46 entrarem a la primavera, o sigui que aquest cap de setmana ha estat el darrer d'hivern i el cap de setmana que ve serà totalment d'estiu. També, a part de les temperatures, parlem de pluges d'aquest cap de setmana, dissabte vam tenir precipitacions, 16 litres per metre quadrat, si voleu que sigui exacte, 16,4 litres per metre quadrat, això suma ja al mes de març 81,5 litres per metre quadrat,
i aquest 2026 portem un total de 221 litres, perdó, aquest 2026 ja ho he dit bé, 221 litres com a 6. Realment és esplèndid, i si no us ho creieu que sigui esplèndid, doncs recordar-vos que, per exemple, el 2023 va ploure menys en tot l'any, tot,
i el 2021 van caure 100 litres més, 300, o sigui que realment són precipitacions molt bones aquestes que estan caient ara, perquè en 3 mesos hem fet tota la pluja que ens va arribar a caure el 2023, que va ser l'any més sec de l'última dècada. Bé, després d'aquest cap de setmana que hem tingut el que deies tu, tempestes, ruixats, aire fred en alçada, vent, realment el Pirineu ha estat espectacular la ventada,
Vèiem imatges de buit a ull amb una temperatura de sensació de menys 28 amb cops de vent de 150 km per hora. El poble on jo estiuejo, el Pallars Sobirà, doncs es van quedar sense llum al matí i pràcticament va afectar tota la comarca per caiguda d'arbres. O sigui que realment va ser espectacular el vent, la violència que va bufar diumenge aquest vent. O sigui que hem tingut ingredients de tot tipus aquest cap de setmana.
I avui comença amb el dia amb moltes clarianes, amb el sol com a principal protagonista, amb alguns núvols alts, els tels que deixen els avions al cel, també una miqueta de vent del nord, que això provoca una miqueta de sensació de fred, però vaja, avui la mínima ja no ha baixat tant. Si vam baixar a 3,6 l'última matinada, aquesta nit hem baixat fins als 7 graus pelats, o sigui que ha pujat una mica les mínimes i les màximes de cara als propers dies es mantindran. Què passarà aquesta setmana? És divertida, eh? S'haurà d'anar seguint perquè els que ens agraden o els malalts de la metrologia tenim...
dos ingredients importants aquesta setmana i hem d'anar mirant aviam qui guanya. Per una banda tenim una baixa amb aire fred que es troba a l'Atlàntic, que es troba enfront de les costes de Portugal i que el que fa és enviar vents del sud cap a casa nostra. Aquests vents del sud són secs, són uns vents càlids i aquesta depressió està fent força per entrar. Si hi entra, i ho farà aquests primers dies de la setmana, doncs ens portarà bon temps els primers dies.
Però també, per altra banda, tenim vent continental que ens arriba des del centre d'Europa que viatja cap a casa nostra, o sigui, ve des d'Itàlia, com si diguéssim, des del sud de França i Itàlia, i arriba cap a la costa catalana. Aquest vent continental és fred, també té una mica de recorregut humit, o sigui que té recorregut pel Mediterrani i porta humitat i podria portar precipitacions i baixades de temperatures.
I és una setmana que hi haurà la lluita entre aquesta situació càlida que ens envia Vents del Sud i aquesta situació que hi ha a Europa que viatjarà cap a nosaltres. Què pot passar segons els mapes d'avui? Doncs bé, aquesta bossa càlida que ens arriba amb un front que ens portarà Vents del Sud sembla que guanyaria avui dilluns, dimarts i dimecres, o sigui que serien tres dies amb temperatures agradables i amb sol, i aquest vent continental, aquesta part més freda, més fumuda de la meteorologia,
Sembla que podria començar a guanyar terreny a partir de dijous, divendres, dissabte, diumenge. Si guanyés terreny, baixant les temperatures, podríem tenir possibilitats de precipitació a partir de dijous, poca cosa, que es podria implantar o ser més important de cara al diumenge i al dilluns. Ho anirem seguint. Són aquestes dues situacions que aviam quina és la que acaba guanyant i la que s'acaba imposant aquesta setmana. De moment comença la setmana imposant-se la càlida, a bon temps, primavera i temperatures agradables, amb pocs núvols al cel.
i amb caloreta al migdia, i aquesta freda que podria arribar a partir de dijous i fer retirar la càlida i que entrés a aquest aire més fred i que podria portar-nos un ambient més fred coincidint amb l'arribada de la primavera. Ho anirem seguint. 5 segons per arribar a les 11 del matí. Ho has clavat, Carles, gràcies. T'escoltem demà amb més ampliació d'aquesta informació setmana intensa, amb la que també anirem jugant pel que fa a nivell meteorològic a aquesta informació que ens vagi arribant. Gràcies, Carles. Que vagi bé. A vosaltres, petita pausa, tornem de seguida.
Una muda de recanvi. Bon dia, us informa i Joan Bota.
La cap de la diplomàcia europea, Calla Calas, recorda a Donald Trump que una coalició internacional a l'estret d'Hormuz quedaria fora de l'àmbit d'actuació de l'OTAN. El president dels Estats Units augura un futur molt negre a l'aliança si no li fan costat, però de moment no ha aconseguit cap adhesió. En tot cas, la posició de Calas fa visible un rebuig a la petició del president dels Estats Units. Els ministres d'exteriors dels 27 estudiaran aquest matí solucions davant el bloqueig que afecta rutes comercials. Anem, doncs, a Brussel·les. Bruno Forte Amires.
Hola, bon dia. En comptes de crear una nova operació sota el paraigua de l'OTAN i de la mà dels Estats Units, Calla Calas vol reforçar la missió militar Espides, on només participen països europeus per protegir els vaixells que passen per l'Orient Mitjà. Calas recorda a Donald Trump que l'estret d'Hormuz no forma part de l'OTAN.
Està fora de l'àrea d'acció de l'OTAN realment. Per això hi tenim l'operació Espides i hi ha països membres que hi volen contribuir. També vol implicar les Nacions Unides per aconseguir que, com a mínim, l'Iran permeti el pas de fertilitzants agrícoles i que s'eviti així una crisi alimentària global. Bruno Forte, Amires, Catalunya Ràdio, Brussel·les.
Més notícies, Natàlia Ramon. El govern espanyol aprovarà aquesta setmana les mesures per pal·liar les conseqüències de la guerra a l'Orient Mitjà. Ho ha anunciat avui el ministre Carlos Cuervo abans de reunir-se amb el sector agroalimentari i pesquer per abordar aquestes conseqüències. Aquesta roda de contactes arriba després de la reunió del govern espanyol amb els sindicats i també amb els empresaris per abordar aquestes mesures. Anem fins a Madrid. Anxels Fuente, bon dia.
Bon dia. El ministre Carlos Cuarpo no concreta el dia, tampoc si ho abordarà demà al Consell de Ministres, però sí emmarca en aquesta setmana l'aprovació del paquet de mesures d'ajudes econòmiques i fiscals dirigides als pescadors, ramaders, pagesos i sector de l'alimentació i el transport per a carretera.
Estamos todos trabajando, como he dicho, con la mayor felicidad posible. Esperamos, y esa es nuestra previsión, que las medidas puedan aprobarse esta misma semana con todo el rigor que es necesario, teniendo ese contacto continuado con los sectores, que es importantísimo. A hores d'ara, Cuerpo no preveu aprovar mesures àmplies com ara la reducció de l'IVA per als aliments. Àngels, La Fuente, Catalunya, Ràdio Madrid.
Els mestres i professors estan avui convocats a la vaga, el Barcelonès i el Baix Llobregat. Des de primera hora del matí han fet talls als accessos a Barcelona. Aquesta no serà l'única vaga. Aquesta setmana anem a l'Institut Montserrat de Barcelona.
Bon dia. Avui a l'Institut Montserrat l'activitat està sota mínims, hi ha pocs alumnes i pràcticament la meitat dels docents que havien de fer classe a primera hora han decidit sumar-se a aquesta vaga. Ens diuen que és una mobilització semblant a la que ja van tenir el febrer davant aquesta primera vaga massiva del sector aquest curs. Des del centre ens diuen que han rebut l'acord amb rebuig, consideren que queda curt perquè més enllà de la millora salarial que també es planteja a llarg termini han quedat qüestions importants per atendre. Lorena Ortí és la directora de l'Institut.
Necessitem més professorat. Tenim nens que necessiten ràtios més baixes per poder ser atesos millor. També tenim nens que els estem atenent ara, que ara acaben l'obligatòria i la postobligatòria no tenim on enviar-los. Martí Cuní, Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Primer dia de restricció ferroviària a la línia del Garrac per obres en un dels túnels. El transbordament entre el tren i l'autobús funciona a Sant Vicenç de Caldés i també al Prat. A Vilanova hi ha hagut alguns retards. Els usuaris expressen el seu esgotament pels contínus entrebancs per desplaçar-se. Sant Vicenç de Caldés, Manel Sastre.
Bon dia, matí de gincana a Sant Vicenç de Caldés pels passatgers dels regionals per agafar els buss d'enllaç amb el Prat. Llevan tres meses mareando la pel·lí. Des de les obres de Sant Vicenç hem anat cada vegada pitjor. Esto es una aventura cada dia. En general, però, el sistema ha funcionat bé, segons Antonio Carmona, portaveu de Renfa.
s'està desenvolupant en relativa normalitat, els busos estan funcionant amb el temps de viatge més o menys previst. Una vintena de viatgers d'Altafulla i Torre d'Embarra han apostat pels busos municipals que han posat a primera hora els ajuntaments perquè no refiaven el pla alternatiu. Manel Sastre, Catalunya, Ràdio Estació de Sant Vicenç de Caldés.
Ho acabem de saber, el govern espanyol ha anunciat que finalment aquestes mesures per pal·liar les conseqüències a la guerra a l'Orient Mitjà, que us hem explicat en aquest butlletí, es resultaran en un Consell de Ministres extraordinari que es farà aquest divendres. Per tant, aquest anunci que us fèiem fa uns minuts, el ministre Carlos Cuervo, que ha dit que hi hauria mesures per mitigar els efectes d'aquesta guerra a l'economia espanyola, es concretarà amb les que s'aprovin aquest divendres, com us diem, en un Consell de Ministres extraordinari.
Esporti al Cadilla. Joan Laporta tornarà a ser president del Barça fins al 2031. Ha guanyat les eleccions amb més del 68% dels vots. Més del doble que l'altre candidat, Víctor Font, amb gairebé el 30%. Laporta prendrà processió el pròxim 1 de juliol. Serà el seu quart mandat en dues etapes diferents.
Mentrestant a la Lliga, el Barça torna a agafar un avantatge de 4 punts respecte del Madrid després de golejar el Sevilla per 5-2 amb un hat-trick de Rafinha, un gol de Dani Olmo i un altre de Cancelo. Gabi va tornar a jugar després de 6 mesos i mig de baixa. L'equip s'entrena ara per preparar el partit de dimecres de tornada dels vuitens de final de la Champions contra el Newcastle. El Madrid jugarà demà a Manchester contra el City amb un 3-0 d'avantatge de la nada. Mbappé i Bellingham tornen a la convocatòria.
A la Lliga se ve de bàsquet, la penya va guanyar ahir al Barça 84-72, els blauranes són ara tercers i el joventut setè. Victòria també del Girona davant l'Andorra 82-75 i derrotes del Manresa a Granada 92-79 i del Lleida a Madrid 95-78. El dadador del Natació Terrassa, Luca Juec, de 18 anys, s'ha proclamat campió d'Espanya de 50 i 200 lliures i a la prova dels 50 ha fet rècord estatal.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bon dia. Passant 7 minuts a les 11, us informa Mariona Salas Vilanova.
L'espai de lliure creació Carme Malaret de Sant Just acollirà el 19 de març a dos quarts de vuit del vespre a la projecció del documental Broll, una terra oberta en canal, dirigit per Miquel Ardebol i Éric de Gispert i produït per Cric Crac Produccions. La sessió inclourà un col·loqui posterior amb els autors i amb Pau Minguet, impulsor del projecte artístic que dona origen al film.
El documental aborda el projecte REC, inundacions artístiques del Canal d'Urgell, una iniciativa que va començar ja a estar-se l'any 2023 quan el Canal d'Urgell va tancar les comportes per primera vegada en més de 150 anys d'història a causa de la sequera. A partir d'aquest context, 5 artistes van intervenir en 5 punts singulars d'aquesta infraestructura hidràulica amb l'objectiu de generar reflexió i debat sobre l'emergència climàtica i la relació entre el territori, aigua i creació contemporània.
La peça audiovisual proposa un recorregut seguint el curs de l'aigua del Canal d'Urgell, una obra d'enginyeria hidràulica construïda al segle XIX que ha marcat el desenvolupament del territori. A través d'aquest viatge, el film presenta personatges, paisatges i intervencions artístiques que conviden a repensar el passat, el present i el futur del canal i del seu entorn, connectant memòria, paisatge i emergència climàtica.
I pel que fa a salut, el centre social El Milenari acollirà el 19 de març a les 4 de la tarda el taller Dormir millor, hàbits i estratègies per descansar. Una activitat pràctica orientada a millorar la qualitat de son i incorporar rutines saludables en el dia a dia.
La sessió, gratuïta i adreçada a la gent gran, es dura a terme a les instal·lacions del centre. Durant el taller, les persones participants treballaran estratègies senzilles per a favorir el descans, com ara higiene del son, tècniques de relaxació, exercicis de respiració, gestió de preocupacions i pautes d'horaris. L'objectiu és identificar els factors que influeixen en la qualitat del son i facilitar eines perquè cadascú pugui adaptar-les a la seva rutina diària.
Per participar-hi cal fer inscripció prèvia abans del 17 de març, truquen al 9-3-371-89-87, ja que les places són limitades. L'activitat és organitzada pel Centre Social El Milenari i Promunça. I pel que fa a economia, les dades d'atur registrats situen Sant Just amb 483 persones aturades el febrer del 2026, segons l'últim informe mensual de l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat.
La xifra representa un augment d'una persona respecte al mes anterior i situa la taxa d'atur en el 4,9%, una de les més baixes de la comarca. En comparació amb el mateix mes de l'any anterior, el municipi registra 25 persones menys en situació d'atur, fet que suposa una reducció del 4,9%.
Per sexes, les dones continuen sent majoria entre les persones en situació d'atur a Sant Jus, amb 285 dones davant de 198 homes. Pel que fa a la distribució per edats, el gruix de l'atur del municipi es concentra en el col·lectiu major de 44 anys, amb 305 persones, mentre que 128 persones tenen entre 30 i 44 anys i 50 són menors de 30 anys.
En el conjunt del Baix Llobregat, el mes de febrer tanca amb 32.317 persones aturades, 158 més que el mes anterior. Tot i aquest increment mensual, l'atur disminueix un 2,6 respecte al febrer del 2025, amb 850 persones menys. La taxa d'atur comarcal se situa en el 7,6% per sota de l'àrea d'altres àmbits territorials i del conjunt de Catalunya.
I això ha estat tot. Tornem a més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
Si no fuera porque hice colocado el camino de tu espera, me habría desconectado. Condenado a mirarte desde fuera y dejar que te tocara el sol. Si fuera mi vida en la escalera, me la he pasado entera buscando el siguiente escalón. Convencido que estás en el tejado esperando a ver si llego yo.
Sus soldados son flores de madera y mi ejército no tiene banderas, solo un corazón. Condenado a vivir entre malezas, sembrando flores de algodón.
Si me espera la muerte traicionera y antes de repartirme del todo me veo en un cajón. Que me entierren con la picha por fuera pa' que se la coma un ratón. Y muere a todas horas gente dentro de mi televisor. Quiero oír alguna canción que no hable de sandeces y que diga que no sobra el amor. Y
A veces no comprendes qué dice mi voz, cómo quieres que esté dentro de tu ombligo Si entre los dedos se me escapa volando una flor y ella solita va marcando el camino Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz, cómo quieres que yo sepa lo que digo Si entre los dedos se me escapa volando una flor y yo la dejo que me marque el camino
Una cosa et dic, ha marxat, i ara què? Que ha complicat el rotllo de l'amor. Acabaré de dir que amb el ping-pong segur que m'anirà millor. Ha marxat, i ara què? Crec que he perdut el cor pel menjador. No m'he mogut d'aquí, no he anat enlloc, amb la meva pena i la meva sort.
Tampoc em vull fer un drama, però és veritat que és trist. Hi ha hagut returs de tot, però també ha estat bonic. Que ja no tornaré a ser mai més com abans.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
com un regall dels déus, de les llibretes velles tinc dibuixos teus. Segueixen les onandes, el temps d'esfer el castell, on tu i jo ens abraçaven, ara hi naixen ocells. Avui enblem amb tots els plans que tinc,
I així són els matins a Ràdio d'Esverna, així són els matins a la Rambla. Soc Daniel Martínez, és un plaer estar amb vosaltres aquí al 98.1 FM. Passen tres minuts d'un quart de 12 del matí i nosaltres seguim amb més qüestions, seguim avançant en setemà a aquesta segona hora de la Rambla.
Ara farem una petita pausa per publicitat després d'aquesta pausa musical i és que quan tornem de la publicitat parlarem del Just Urban Trail. El dissabte 9 de maig del 2026 hi ha una nova activitat organitzada per Just Trail, en aquest cas per Trail Barcelona i aquest Just Urban Trail és una cursa que porta l'esperit de la muntanya al cor del poble. Ens ho expliquen els seus protagonistes aquí a Ràdio d'Esvern després de la publicitat. Fins ara.
Dilluns, 10 de la nit. Prepara els auriculars. Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM. Ja ho tens. Dilluns El Roc. El programa amb la música que no trobes a cap emisora i és que Dilluns El Roc explica coses i posa cançons desautoritzades. Dilluns El Roc. Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Rozco se toca.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Modulell i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Ràdio TVM 98.9
Matí de ràdio, matí de la Rambla, aquí a Ràdio d'Esberna, al 98.1 FM, ara l'entrevista del dia. Avui parlem amb la Cristina i el David de Trail Barcelona, que ens explicaran aquesta nova iniciativa que es durà a terme el dissabte 9 de maig del 2026, a partir de les 6 de la tarda, aquí a Sant Just d'Esberna.
Molt bon dia família, com esteu? Bon dia. Bon dia. Benvinguts al programa de nou. Avui us hem convidat per parlar del Just Urban Trail, una cursa que porta l'esperit de muntanya al cor del poble, escales que es converteixen en pujades, carrers empadrats que fan de camins i places que recorden clars de bosc i pendents que posen el desnivell.
Estem en un moment en què, evidentment, la pesta porcina africana ha afectat la serralada de Collserola, ha afectat de Sant Just d'Esvern des de fa un parell de setmanes. Recordem que el parc de Collserola és tancat. També vam saber la setmana passada la notícia de la batuda.
batuda que el que vol és acabar amb la majoria dels ports senglars, per no dir amb tots, i en aquest cas, evidentment, el parc de Collserola romandrà tancat les setmanes que convingui. Vosaltres, la vostra activitat és habitualment en espais de muntanya, en aquest cas a Collserola, com us ha afectat aquesta restricció i com us ha portat a organitzar aquesta cursa?
Ens ha afectat, òbviament, perquè el nostre espai de l'activitat és colcerola, bàsicament, però és veritat que toquem altres espais i llavors ens hem adaptat a la situació i tant amb infants com amb adults hem ubicat en altres espais, també hem combinat una mica d'espais urbans perquè al final nosaltres també
fem una altra feina a través d'altres espais, com aspectes urbans, tècnica, i treballar tot això. I, com sabeu, nosaltres havíem fet fins ara una cursa, ja portava aquesta, tocava la tercera edició, que és la Just Trail, en un any no es pot celebrar pel tema de les restriccions, i hem volgut fer una adaptació en espais urbans, que és la Just Urban Trail.
Molt bé, doncs expliqueu-nos una mica de què va aquesta Just Urban Trail, que jo, permeteu-me, l'he fet una mica anglosaxona, això del Just convida a vegades a fer una mica aquesta versió, però hem de reivindicar el que és nostre, per tant, Just Trail, que la presentava com Just Trail, perquè és així com una mica més modern, ara sembla que tot s'ha de dir en anglès, però no, hem de reivindicar la nostra llengua, Just Trail, en aquest cas, doncs, Urban, aquesta versió urbana. Explica'ns una mica, David.
Ja ho deies bé perquè la intenció quan vam anomenar Just Trail era per diversos motius. El primer era perquè Sant Just és just, però també just per justícia i moltes coses per una cosa solidària.
Bé, per aquesta cursa el que hem volgut fer és, com diu el lema, baixar la muntanya aquí a Sant Lluís, al Cor de Sant Lluís, i fer una cursa que sigui una mena de City Trail, que es diu, d'acord?
on es fa trail per la ciutat. Nosaltres aquí al nostre país tenim el trail com una cosa molt tècnica, molt de muntanya, molt desnivell, molt difícil, no? Podria ser. Però a altres països no és així. A Estats Units, per exemple, trail és córrer per un parc. Doncs què hem fet? No es pot anar a Goixerola, anem a fer trail aquí a Sant Lluís.
Llavors, plantegem una cursa que surti des d'aquí, des de Can Ginestà, al ben mig de Sant Lluís, passi per als jocs més emblemàtics de Sant Lluís i també passi per escales, que es converteixen en pujades, no?
Parcs es passen per tres parcs i vas fent, alternant, diguéssim, escales, asfalt, parc i tot això passant pels llocs més emblemàtics de Sant Lluís.
Tot això és la Just Urban Trail, oberta a tothom, nens i adults també. Volia afegir que el lema de la cursa és la muntanya comença just aquí, precisament perquè tots sabem que des de Sant Lluís veiem colserola i la tenim aquí als peus, ho tenim molt a prop, llavors volíem que aquest sigués el lema de la cursa.
Molt bé, doncs expliqueu-nos una mica les diferents categories que tindreu, perquè estem a la vostra web, trailbarcelona.com, aquí estem veient les inscripcions, que la gent ja es pot inscriure per un preu de 10 euros, i ens agradaria que ens explicéssiu una mica com heu fet les categories i en què consisteix cadascuna d'elles. Doncs mira, tenim diverses categories, són 5 concretament, com he dit abans, obertes a tothom, tothom vol dir tothom,
La primera categoria, la Mini Urban Familiar, que és per nens de 0 a 4 anys. Els que encara no han nascut, encara no, però aviat. És una cursa de 300-350 metres que surt des de Can Ginestà i arriba aquí a Can Ginestà també. I hi posarem una mica també de parc.
La següent categoria, Urban Kids, de 5 a 7 anys, ja són 600 metres de cursa, i també amb escales, una mica de parc, i totes les curses surten des de Can Gentestà i arriben a Can Gentestà. Foto preciosa, eh? L'arribada i la sortida, eh?
La següent, la Urban Junior, aquesta ja és mitja milla. Hem volgut posar la distància en milles a partir d'aquí perquè, curiosament, ens coincidia amb dues milles la distància gran i, curiosament, les altres també més o menys coincidien. La Urban Junior, de 8 a 10 anys, mitja milla.
que són uns 800 metres, més o menys, 850. La següent categoria, l'Urban jove, d'11 a 14 anys. Aquesta seria l'última categoria per nens. I aquesta té una milla. Aquí ja sí que toquem molt de parc, molt de trail urbano.
I la categoria per adults, i no adults, perquè és a partir de 15 anys, és la que posa nom a la cursa, que és la Just Urban Trail, són dues milles, i es fa per diversos parcs, pujades, escales. Cal dir que la primera cursa surt a les 6,
de la tarda, i la Jus Urban Trail, la d'adults i nens a partir de 15 anys, a les 7 i mitja a Procs. O sigui, serà una cursa de tardeo. Que bé, que bé, que bé. S'estarà ponent el sol i estarem corrent pels carrers de Sant Jus i en aquest cas, doncs, amb una estampa tan meravellosa que, ja que no podem trepitjar la muntanya, com a mínim la veurem, no? Veurem com el sol s'amaga darrere de Collserola, darrere de la penya del Moro.
Doncs una mica és això, una mica és aquesta cursa que jo ara estic safanejant una mica la pàgina web, veient una mica aquestes inscripcions, com s'han de realitzar d'una forma fàcil i dinàmica, que ho podeu fer en un moment a la web, com comentàvem, al www.trailbarcelona.com, allà trobareu tota la informació del que és aquesta cursa i també les diferents opcions d'inscripció.
Una cursa que, com ens comentaven els seus organitzadors, vol ser una mica aquest motiu de portar la muntanya al nostre municipi. Durant aquest any heu passat per aquí pels micròfons de Ràdio d'Esvern a parlar de diverses iniciatives que heu realitzat. Aquesta, què es diferencia de les anteriors? Perquè hem parlat...
de la Walden, de la cursa solidària, hem parlat de moltes curses i aquesta també té aquest tret diferenciador de les anteriors.
Com a principal novetat afegiria que és una cursa per a tothom, de totes les edats, que fins ara la cursa de muntanya que fèiem la Jazz Trail era només infantil i juvenil, aquesta abarca totes les edats.
Llavors poden córrer des dels més petits, des de zero anys fins a... sense límit d'edat. Llavors això ofereix una possibilitat als nens més petits tenir un primer contacte de cursa del trail, cosa que fins ara no era factible. I això és la principal novetat.
També hem volgut portar l'itinari per a llocs emblemàtics de Sant Just, l'església, l'Ajuntament, el mercat, diferents parts, escales... I són llocs que segurament
tothom ha passat alguna vegada, però no corrent, i després hi ha algun racó que quan portes a la gent, ostres, això no havia passat mai per aquí, no? I, bueno, el tema que sigui també de dues milles, que és poca distància, però és potent, o sigui, és intens, doncs l'obre també a tothom, no? Tothom que, escolta, jo no corro, bueno, no corre, la fas caminant,
però tampoc estaràs tres hores per fer-ne, no? O sigui, és un passeig per Sant Just agradable, on esperem que sigui una festa de la gent, dels enjustencs, de l'esport, de la muntanya, i, bueno...
Sí, també és una cursa que el que vol és apropar el trail més al poble, donar-lo a conèixer, perquè al final moltes vegades la gent ens veu allà, és com aquells que van a córrer la muntanya. Los raritos. I d'aquesta manera és una miqueta també de portar el trail al poble i donar-lo a conèixer, que no és tampoc molt més enllà del que veurem amb aquesta cursa.
I com és el tema de pujar escales, baixar escales de forma una mica més corrent o d'una forma una mica més dinàmica? És a dir, ens hem de preparar d'alguna manera? Perquè és una cosa que pot impressionar algú, no? Perquè a Sant Just tenim molta pujada, això és cert, i tenim molta escala. Com s'ha de fer? Com s'ha de fer un bon ús d'aquesta dinàmica per tal de gaudir-la?
Bueno, a veure, al final, si estàs acostumat a córrer, doncs, a veure, en dues mitlles tampoc et cansaràs molt, diguéssim, no? Però sí que és veritat que es pot entrenar aquesta cursa, doncs, alternant escales, tant a pujada com a baixada, perquè hi haurà algunes...
que siguin amb baixada, ojo al dato, i també alternant escales, asfalt i sobretot també zones de sorra. No es pot trepitjar a Goixerola, però es pot anar per qualsevol parc o fins i tot...
anar cap al riu Llobregat o d'altres zones a partir de Sant Joan Despí, això sí, i entrenar allà. O sigui, sí que és veritat que al final qualsevol corredor la pot fer, però si vols fer un bon temps, doncs has de preparar-te amb aquest tipus d'entrenament. Més variat i d'aquí una de les gràcies de la cursa, que és molt variat, molt canviant,
moltes girs, moltes pujades, baixades, sorra, asfalt... Llavors, jo crec que agradarà per això. I bonica. És una cursa bonica, que el que volem és això, que la gent gaudeixi també. Hi haurà de tot, hi haurà gent que anirà a córrer i hi haurà gent que anirà a gaudir-la i a veure aquests racons de Sant Just, d'una altra manera.
Totalment, al final doncs és una excusa per gaudir del nostre municipi per fer esport i també doncs per generar aquest moment de record en totes aquelles persones que hi participin perquè són aquestes curses que potser doncs si l'any que ve tornem a tenir el Parc de Collseral Obert doncs ja tornem una mica a aquesta dinàmica de sempre però està molt bé que ens adaptem i que no es deixin de fer aquestes accions perquè és important digues David
No, jo crec que esperem que es quedi, no? Encara que obrin... Si ha vingut com a mínim que es quedi, no? Sí, exacte, ja que ha vingut, no? Doncs que es quedi, no? Perquè és una cursa que potser la muntanya fa respecte a molta gent, però, ostres, corre per aquí al poble una tarda, una tarda, no? A mitja tarda amb els nens, poder corre amb els nens juntament...
No sé, crec que és maco i l'itinari també està jo crec que ben trobat i bueno, sortir des de Can Ginestà la veritat és una passada i arribar també, no sé, crec que és una cosa xula, divertida i diferent al que es fa normalment.
Volia afegir també, Dani, que estem parlant tota l'estona de participants de Córrer, que també hi ha la possibilitat de participar com a voluntaris. Com sempre, qualsevol esdeveniment d'aquest tipus necessita de moltes mans i des d'aquí fem una crida a tothom que vulgui participar corrents o no corrents o amb dues coses, perquè es pot compatibilitzar les dues coses,
fem una crida a tothom que vulgui perquè participi com a voluntari per fer un cop de mà entre repartint dorsals, controls durant l'itinerari, avituallaments... Bosa del corredor, no ens oblidem. Llavors, qui vulgui, a la nostra web, dintre de l'apartat de la Jusur-Bantrell hi ha un apartat que posa voluntaris i allà es poden inscriure. O sigui que tothom serà benvingut
rebre una samarreta i un obsequi. Doncs importantíssima també la feina del voluntariat, que estarà pendent que aquesta cursa sigui un èxit. David, bona casa. Cristina de Sánchez Sierra, gràcies per estar aquí amb nosaltres al 98.ufm. No sé si voleu afegir alguna cosa més abans d'acomiadar-nos.
Però, si no, de ben segur que ens anirem escoltant i també anirem xerrant una mica al llarg del curs. Aneu passant cada X mesos a dir-nos les vostres activitats. David, endavant. Sí, només una cosa. Hi ha moltes coses que s'enganxinat aquí a Coixerola. La gent que no s'adormi perquè són places...
limitades i el ritme d'inscripció ens vam obrir divendres, crec que va ser, i ja hi ha gent que, bueno, no diré bastanta, però hi ha gent, molta gent que ja s'ha inscrit. Sí, va anar a bon ritme i és per això, perquè hi ha manca de curses i llavors estem veient que hi ha moltes ganes. Sí, passa sempre, però sobretot l'última vegada que vam fer la del Walden va ser brutal, vam rebre com 30 o 40 peticions més de part
per dorsals i ja no teníem Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do Queda dit Família, gràcies, que vagi bé Gràcies a vosaltres, adeu
Fins demà!
I'm done hiding now
Fins demà!
Fins demà!
1, 2, 3, ho! Preguntant... S'entén la ciència. Amb Jan Bigata.
Jan Bigata, molt bon dia, com estàs? Molt bon dia. Que la pau sigui sobre vosaltres i benvinguts a aquest nou programa de Preguntant s'entén la ciència. Això, en quin idioma ho has dit, això? Àrab. Àrab? Sí. I ara, què t'ha vingut per l'àrab a tu? És que aquest programa... Bé, vaig estudiar àrab i ara volia utilizar el programa com a justificació per... Escolta'm, ho pots tornar a dir? Perquè és que crec que no s'ha sentit bé. Aviam, com ho dius? Assalamu alaikum wa marhabanbikum.
Ah, molt bé, molt bé, molt bé, molt bé, et veig bé, et veig bé. Escolta'm una cosa, bueno, és que ara m'has pillat a contrapeu, eh? Jo estava gaudint aquí d'aquesta intro, saps? Perquè és com una espècie de, no sé, d'energia còsmica, no? Que quan escoltem aquesta intro, no sé, passen coses aquí a l'estudi, passen coses.
Avui, Jan, em penso que ens portes un tema que no hem tocat mai, que pot ser bastant, o quasi mai, o gairebé mai, i que pot ser bastant interessant, però es pot fer fer barragós. Sí, o sigui, clar, també és veritat que junta dues coses que moltes vegades a molta gent se li fa volar a l'escola, que és història i matemàtiques. Anem a vendre-la bé perquè l'estem venent regulant. Avui anem a parlar, m'ho dic, atenció, de la invenció de l'algebra.
Aleshores, per posar-nos en context, si jo t'hagués de preguntar quina regió i quin segle l'oposària, t'ho imagina, tia, d'on ve l'àlgebra? Home, si has començat parlant en àrab... No, és... Itàlia... Si has començat parlant en àrab, jo m'imagino que alguna cosa ha de tenir a veure, no?
Clar, sí, la veritat és que sí, estem una miqueta... Estem en un segle nou, o sigui que de fet és el segle d'or de la ciència islàmica. Estem ubicats a Bagdad, ara parlaré una mica més d'això. I estem parlant d'Al-Juarismi, que és un matemàtic, pensador... Bueno, matemàtic, però va escriure sobre matemàtica, sobre geografia, moltes coses. I al final, com dèiem, és el que es considera el pare de l'àlgebra...
I a més va popularitzar els nombres indoaràbics, bàsicament els que utilitzem avui en dia. Per no estar escrivint I, palito, X, palito, V, no sé què, doncs li hem de donar gràcies en part també al juarisme. Aleshores, no sé tu com ho veus, però jo veig una mica complicat, sincerament. Ho veig complex. Els nombres romans.
Però et dic una cosa, anem avui just una mica de temps i jo també sé una paraula d'arab, yalla, yalla. Yalla, yalla, molt bé. Yalla, yalla. A veure, t'anava aquí posat el seu nom complet, que és Abdul Abdullah Muhammad ibn Musal Khwarizmi Abu Jafar. I li havia demanat una amiga, que és traductora d'arab espanyol a la Universitat del Cairo, perquè em pogués donar la bona pronunciació. Mhm.
Si pronuncia? Ah, sí. Abu Abdullah Muhammad ibn Musa el Khawarizmi Abu Jafar. Que, bastant bé. Ah, molt bé. Bastant bé, no? Molt bé. Home, ens ha anat molt bé, aquesta pinzellada... És per, bueno, per tu... Langüística. Tu que fusta, saps què? Jo que tingui referències i dius, bueno, està bé, però amb gent que et diu, sí, tira por ahí. I, a més, no estem sols. Avui també portem a un investigador i també podria dir, inclús, amic meu.
Sí, avui ens acompanyarà al llarg d'aquest espai, no de forma en directe, sinó que ho farà gràcies a unes gravacions que has pogut dur a terme al llarg d'aquesta setmana, Sergi Grau Torres, doctor, historiador especialitzat en l'edat mitjana i professor associat d'Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona.
on també està vinculat a l'Institut d'Estudis Medievals. A més, forma part de l'equip de Jordi Saball a la Fundació Centre Internacional de Música Antiga, on es dedica a la recerca històrica, la dramaturgia i el desenvolupament institucional dels projectes musicals. Sí que l'esquerisme és un personatge fascinant.
I té coses molt xules, i l'àlgebra realment, bueno, és superinteressant, no?, com es planteja una nova forma de fer matemàtiques, no?, en aquest moment. Quan parlem de cultura àraba a l'edat mitjana, parlem d'un conjunt de cultures que tenen una llengua en comú, que és l'àrab.
però aquí hi ha, des de turc, perses... És a dir, hi ha cultures molt diferents, que parlen inclús llengües diferents, però totes estan unides per aquesta llengua comuna, que és l'àrab, i això farà que hi hagi aquesta gran difusió del que seran les obres, per exemple, de ciència clàssica,
que traduiran els àrabs i que es podran extendre per tot aquest territori i després arribar a Europa. I després, en aquest context, sí que cal mencionar l'aparició del que és la Casa de la Saviesa a Bagdad, aquest espai que serà finançat pel califat al Mamun i que serà un punt de referència. I de fet allà, gràcies al desenvolupament d'aquest espai, d'aquesta institució, podríem dir,
un àrab del segle IX, Bagdad, podia llegir el que gairebé avui podem llegir d'Aristòtil, vull dir que ho tenim tot traduit al castellà, però allà ho tenien tot traduit a l'àrab. A diferència del que passava a Europa, que Aristòtil gairebé no es coneixia, només unes parts molt concretes de la seva obra. I això farà que en aquest centre realment hi hagi una exclusió de moltes disciplines,
moltes ciències, i entre elles les matemàtiques, amb aquest autor que passa per allà, el Huarismi, que ve de Huarismi, que és un poble que està a la part d'Anatòlia, i que escriu diverses obres, perquè l'algebra és una, però després també farà altres obres, com sobre els nombres hindús, per exemple, que introduirà aquests nombres hindú aràbics, que fem servir avui dia, i altres obres, que també estan al seu nom.
En aquest primer fragment, en aquesta primera peça, podríem escoltar el doctor com ens parlava una mica del context, no, Jan? Efectivament. De fet, es parlen moltes coses. Una és un factor molt important, que és, els arabs fan una cosa molt bé, que és agafar tot el coneixement, tant grec, de Babilònia, de la Índia, i fan una recol·lecció, una mica com aquesta famosa Biblioteca d'Alexandria, potser inclús més gran, que es va crear a Bagdad, el que és l'actual Irak,
on el juarisme tindrà accés a tot aquest coneixement i, per tant, és com molt més favorable que pugui crear coses noves. Aleshores, ara escoltarem quin és aquest primer llibre que proposa, que és el que li dona nom, com dèiem, a l'àlgebra. Doncs escoltem aquest fragment on el doctor ens parla d'aquest llibre i també de la introducció en aquestes idees principals.
l'Imane al Mamun li encarrega un breu llibre sobre el que ell anomena el càlcul de l'àlgebra i la reducció. I aquest llibre, de fet, és un llibre que porta donant el títol dos conceptes, que un és el Gyojaber i l'altre és el Muqabala, que realment, si fem la traducció, que seria llibre abreujat del càlcul per restauració i comparació.
el que podríem dir compendi d'àlgebra i comparació. Quan parlem de restauració, en realitat el que significa és que traiem els nombres negatius de les equacions. Nosaltres tenim una equació, doncs senzillament hem de fer l'operació per treure els nombres negatius. I una vegada els hem tret, el següent concepte, que és el Muqabala, que és l'oposició, podíem dir, doncs d'alguna manera el que fem és ajuntar els termes positius que ens queden en aquesta equació per reduir-la.
Molt bé, doncs una mica aquesta és la idea principal d'aquest llibre. Per on avancem, Jan, en aquesta idea?
Aleshores, és una mica complex, perquè al final hem de parlar, l'àlgebra és molt diferent com es fa ara, però ens proposa aquestes ossicines, reintegració i comparació, que ara anirem veient una mica més endavant. Ara ens intrudeix una altra idea, que és una àlgebra retòrica. Ens hem d'imaginar una mica com una batalla de gallos. No hi ha símbols, dibuixos, és tot comparat, tal com t'ho dic jo ara. Ara ens explica un exemple.
d'aquesta nova àlgebra, que no té res a veure amb les matemàtiques de l'antiguitat, això sí que és cert, és un canvi realment transcendental. És una àlgebra retòrica, per tant és una àlgebra de text, aquí sí que hi ha algunes mesures concretes, bé, mesures, hi ha nombres concrets en aquest sentit,
però és un àlgebra retòrica, nosaltres si mirem el text, és tot text, no hi ha fórmules pròpiament, i això obre la porta a trencar amb el que és la geometria clàssica, però encara haurem d'esperar molt de temps, molts segles, fins que algú acabi de, d'alguna manera, substituir tot aquest llenguatge geomètric, que també encara té molt pes amb el juarismi,
a un llenguatge marcat per aquest simbolisme algebraic, o per aquests símbols algebraics moderns, han de passar 800 anys més encara perquè algú ho faci.
Doncs aquesta decisió de substituir, en aquest cas, les paraules per símbols, van haver de passar, com deia el doctor, entre set o vuit segles més, però també un dels aspectes més sorprenents del llibre és la seva estructura, oi, Jan? Efectivament. Aleshores, ara veurem, perquè hi ha un problema, i és que en aquell moment no treballava amb nombres negatius.
Clar, i això el que dona un problema és que depèn de com sigui, no imaginem, recordem el x al quadrat, més x, més un nombre, igual a alguna cosa. Depèn de si un nombre és major que l'altre, depèn de com pot donar resultats negatius i això dona problemes. Ara veurem per què. Llavors, què feien? El que feien era separar-ho en diferents formes. Segons si un terme era major que l'altre o al revés, podíem subdividir-ho en diferents problemes.
ell no té la fórmula general de l'equació de segon grau i per tant ell per cada una de les fórmules té una resolució concreta i una justificació geomètrica concreta i per tant les divideix. Llavors ell té tres formes simples i tres formes compostes
També utilitza uns conceptes que són arrels, substàncies i nombres, i llavors ens parla, per exemple, del que nosaltres diríem. Per posar un exemple, la forma 4, que és la primera forma composta que té, seria substàncies i arrels igual a nombres.
Això seria el que nosaltres podríem dir x al quadrat més bx és igual a c. Però clar, necessita per cada una, podríem dir per cada una de les formes que ell presenta, que en realitat ens està proposant equacions diferents, necessita una justificació geomètrica concreta. Molt bé, doncs aquesta és una mica la definició que fa el doctor.
Exactament. Veiem que és bastant complex perquè, el que dèiem, estava utilitzant, per exemple, la paraula dirhams, o sigui, està parlant amb monedes. Sí, sí. O sigui, estem parlant com una idea molt més quotidiana del que podríem parlar com les matemàtiques ara, que eren, com dèiem, molt diferents. Una altra característica que és molt interessant és que demostra totes aquestes geomètricament. Però, clar, això ens pot explicar per què els nombres negatius ens poden arribar a donar problemes.
Clar, clar, això explica per què no... És a dir, ja el Renaixement, quan es troba l'equació general, ja ho soluciones tot, perquè en una equació general ja pots fer-ho tot, no? El problema d'ells és que, com que no utilitzen coeficients negatius, i senzillament és perquè tu, amb un coeficient negatiu, geomètricament no ho pots demostrar, és a dir, no ho pots justificar, perquè si tu has de posar... És a dir, si tu et queda alguna cosa negatiu, no pots incloure-ho dins un quadrat.
Això és brutal, perquè ara escoltat potser queda una mica complex i no costa molt de seguir, és evident. Però quan ho veus visualment justificat amb la figura geomètrica, és impressionant, perquè la geometria t'acaba no de demostrar, sinó de justificar aquest algoritme previ. I això ho fa...
en diverses formes més, no? I això és molt revolucionari perquè, és a dir, mai ningú abans havia fet una cosa així.
Doncs avui si hem descobert o estem descobrint una cosa és que aquest va ser un sistema que malgrat tot va suposar una ruptura radical en tot el que s'havia fet fins aleshores. I això és realment interessant, no? Descobrir com des d'a partir d'aquests estudis, d'aquest llibre i tot, doncs ens sorprèn que en aquest cas s'hagin arribat a aquestes conclusions, no?
Efectivament. Aleshores, com dèiem, és una matemàtica molt radical, molt diferent del que seria un algebre actual. Això ho feien com per resumir, no? Dèiem, tenia aquest llibre, portava aquestes dues idees, que bàsicament proposava és separar els nombres entre positius i negatius, entre cometes, encara que no existien, i després reduir-les, en tal com agafària amb els positius, els sumàvem, els dics, i l'altre, els nombres, els sumem, no?
l'altra era que, com dèiem, era retòrica, era parlada, imagina't, podria ser una carta, pràcticament, i l'última és que per demostrar-te, jo he fet això i té un sentit, feia una figura geomètrica, comença a fer quadrats i coses així, per dir-te, tinc raó, això és veritat, no? És com molt trencador, tant en l'època, perquè just abans s'utilitzava la geometria d'una forma molt, molt, molt diferent, i per això veiem que és molt trencador, però clar, si ens exiguéssim ara ens quedaríem una mica corpessis més perduts, no?
Clar, i la pregunta que ens hem de formular, de fet fins ara hem parlat del contingut del llibre, però hi ha una pregunta que potser no ens hem fet, que és qui llegia aquests textos.
Clar, la gran diferència entre el món llatí i el món àrab és aquest, no? És a dir, que tu tens traduïts aquests llibres a l'àrab i l'àrab és una llengua que es pot llegir al carrer, no? En canvi, el món occidental, el llatí, vull dir, ja has de tenir una formació, no? Si no, la gent normal no pot llegir-lo, no? Independentment que les lectures després poguessin ser en veu alta i que hi hagués un caràcter allò molt pedagògic, no?
Però, clar, la idea és aquesta, no? La idea és que tots els comerciants puguin utilitzar aquest sistema, no? Clar, això és molt interessant perquè, és a dir, té un sentit pràctic, no? És a dir, són un càlcul que neix per la practicitat i per poder solucionar problemes numèrics específics, no? Que abans no...
No hi era. El juarisme el que fa és introduir el càlcul per una necessitat del dia a dia, del comerç, d'herències, testaments, negocis, per exemple, i tot el que té en relació amb mesures de la terra. És a dir, està molt relacionat amb una part comercial que està en plena oclusió i que, per tant, necessites alguna eina de càlcul.
una resposta que ens fa pensar bastant en la diferència fonamental entre el món àrab i el món llatí de l'època una comparativa que potser no havíem posat sobre la taula i gràcies també a aquest relat que ens explicava el doctor pots fer aquesta comparativa i dir ostres, hi havia certa diferència
Efectivament, això és una cosa que pot aixecar una mica en polles, perquè, clar, si comparem aquella època amb l'Europa medieval, clar, el llatí era una llengua de l'elit. Aleshores, els textos que s'escrivien en llatí no eren accessibles per a tothom. En comparativa, una molt major part de la població àrab sí que aprenia a parlar de l'àrab. Aleshores, això permetia que aquest llibre, quan pensem per què serveixen les matemàtiques, doncs això tenia una aplicació directa al món social, perquè tota la gent que treballava en el comerç, per exemple, donava alguns exemples, no?,
podem aplicar-ho a problemes de la vida real. I és que l'algebra no va ser l'única aportació del guarismi. De fet, els números indoaràbics i la circulació del coneixement són els responsables del següent trac.
Bé, els Números Indo-Arabics venen per un altre manuscrit, bé, una altra obra, no?, que es diu, bé, comença, no?, o l'única còpia, perquè, de fet, tenim només en llatí, crec que només hi ha una còpia, que es diu Dixit Algorizmi, no?, que és, Algorizma diu, no?, i fixa't que el mateix nom, Algorizmi, és Algorizma, no?, Algorizmi, no?, en llatí,
I, per tant, quan parlem d'algoritme, en definitiva, el terme ve d'aquí, d'aquest algoritme pròpiament.
i de forma teòrica presenta els nombres hindús. I amb els nombres hindús presenta això, numerals que nosaltres coneixem, un, dos, tres, quatre, cinc... Ell els presenta sense que sigui una eina pròpiament de càlcul, sinó com a alguna cosa conceptual. I això ve dels hindús. És a dir, quan nosaltres parlem dels nombres que coneixem, que en realitat són...
indogràbics, perquè sí que és veritat que els coneixem pels àrabs quan es tradueixen al llatí, però és que els àrabs al seu torn els agafen dels hindús. I això posa de relleu aquest contacte entre les cultures i com el coneixement realment circula a través de diferents cultures i es va transformant.
I al final el que arriba a ser no és que hi hagi una única aportació d'algú, sinó que hi ha diferents mans al darrere per transformar tot això.
Doncs el que hem escoltat fins ara era el doctor Sergi Grau Torres, historiador especialitzat a la de mitjana i professor associat d'història de ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona. I en aquest cas, avui, en aquest programa especial de la invenció de l'àlgebra, ciència àrab en PEC, a l'espai de preguntant-se entén la ciència, menjant bigata, hem pogut dedicar i aprofundir aquest espai a això. Tenim música, també tenim música temàtica per tancar l'espai. L'escoltarem...
A continuació, és una peça que ha triat en Jan per acomiadar el programa d'avui. Intentaré pronunciar-la i a tap tap ho ha dalt-la. No sé si ho he dit massa bé, però... Sí, vinga va, que soni, que soni. Mig minut per les dotze. Jan Vigata, moltíssimes gràcies per l'espai d'avui. Molt interessant. Moltíssimes gràcies a tu. La gent que vulgui ja el pots recuperar al www.radiodesben.com. Ens escoltem d'aquí dues setmanes.
Gràcies.
Fins demà!
Les notícies de les 12.
Bon dia, us informa Joan Bota.
I sí, avui hi ha vaga de mestres i professors al barcelonès i al Baix Llobregat. D'aquí poca estona comença l'acte central d'aquesta mobilització a la plaça Urquinaona de Barcelona, durant el matí hi ha hagut piquets mobilitzats per diversos centres educatius a la capital. També hi ha hagut talls de trànsit als accessos a la ciutat. Les primeres dades provisionals facilitades pel Departament d'Educació xifren el seguiment d'aquesta vaga en un 7%, però és una xifra que els sindicats rebutgen. Anem a l'Institut Català de Finances de Barcelona. Sara Canyete, bon dia.
Hola, bon dia, Joan. De fet, ens hem mogut d'emplaçament i ja ens trobem a la plaça Urquinaona bàsicament perquè en aquests moments els manifestants es concentren davant del Consorci d'Educació de Barcelona, un dels serveis educatius que avui es mobilitza amb afectacions al trànsit que hi ha, per tant, aquí al centre de Barcelona i al voltant,
d'aquesta plaça. Com deies, al llarg del matí hi ha hagut talls a les carreteres, també hi ha hagut concentracions a diversos punts de la ciutat, l'Institut Català de Finances o la seu del Partit Socialista de Catalunya. Les diverses columnes de docents estan arribant en aquests moments. Els sindicats encara no han donat les seves xifres de participació. Ens diuen que ho faran quarts d'una quan comenci aquesta mobilització que ha de finalitzar a plaça Sant Jaume, però evidentment revisen a l'alça i molt les dades que ha facilitat fins al moment el departament
d'educació. Ells diuen que com a mínim la meitat del personal s'hauria sumat a aquesta vaga i això és el que s'ha trobat a l'Institut de Treball d'aquí de Barcelona, el centre de formació professional més gran de tot l'estat, pràcticament 300, 200, 160 en el torn de matí. Ens hem trobat a l'Àlex que diu que avui amb prou feines una desena de professors que no eren serveis mínims s'han presentat al seu lloc de feina.
on es proposaran mesures de pressió més enllà de la vaga. Fins i tot hi ha companys i companyes que plantegen no enviar els alumnes a les pràctiques amb les empreses, com a mesura més dura, d'altres mesures més baixes, com no fer les jornades obertes, que aquests dies venen, però sí que la gent està molt indignada i vol proposar mesures de pressió el dimecres, amb un cost extraordinari, amb diferent graduació.
I l'Àlex, que explicava com aquest centre i d'altres ja estudien què faran quan acabi aquesta setmana de mobilitzacions. Martí Cuní i Sara Canyete, Catalunya Ràdio, Barcelona.
Més notícies, Natàlia Ramon. Israel ha tornat a atacar l'Iran amb bombardejos contra infraestructures del règim de Teheran i dues grans ciutats més. L'exèrcit israelià també ha començat una operació militar terrestre contra el sud de l'Iban. És la tercera setmana de l'ofensiva dels Estats Units i Israel sense perspectiva de final. El ministre d'Afers estrangers de l'Iran creu que la guerra s'ha d'acabar de manera que no es repeteixi i nega haver plantejat cap treva. Són declaracions a la cadena C
No, no hem demanat mai un alto al foc. Ni tan sols hem demanat negociacions. Estem a punt per defensar-nos tot el temps que sigui necessari. L'Iran segueix atacant els veïns del golf i ha fet una víctima a Abu Dhabi, a Dubai. L'aeroport ha reobert avui gradualment, després que un atac amb dron va suspendre ahir el trànsit aèric.
La primera vegada el canal Sagarra Garriga es porta des d'avui aigua pel consum humà. Ho fa a uns 20.000 habitants de 14 municipis de la comarca de la Sagarra, que fins ara s'abastien del canal d'Urgell. El canvi suposa rebre aigua de més qualitat a un preu més estable gràcies a l'estalvi energètic. Els plans d'acció. Ramon Dalmau, Estela Busoms.
Bon dia. El canvi comporta un estalvi energètic important que hauria de suposar un aberatiment del rebut. L'altre gran avantatge és que l'aigua és de més qualitat que la del canal d'Urgell, que es captava directament del riu Segre. Àlex Freixas, director tècnic d'Aigües de la Sagarra. Tota aquesta aigua, quan hi ha episodis d'entraboliment, realment són significatius. I això comporta problemes amb el tractament, amb la desinfecció de l'aigua. Ara trobarem una aigua molt més neta, molt més fàcil de tractar,
i, en definitiva, de molta més qualitat. D'aquesta manera, el Sagarra Garriques, l'obra pública més inversió de les comarques de Lleida, deixa de tenir un ús exclusiu per al regadiu i al subministrament de granges i indústria. Ramon Dalmau, Estela Busoms, Catalunya Ràdio, Els Plans d'Asió. Solucionats els problemes de subministrament elèctric al Baix Empordà a causa de la ventada d'ahir, però no passa el mateix als Ripollers, on hi haurà feina per reparar els desperfectes i retirar els arbres caiguts. Girona, Fèlix Martín, bon dia.
Hola, bon dia. El poble de Molló tenen llum només al nucli urbà, gràcies a un grup electrògen i també els falla la telefonia mòbil, ha concretat l'alcalde Josep Coma. A Campelles la situació és similar. Judit Cornellà n'és l'alcaldessa. Tot el que són nuclis agregats, espinavell, fa verd, totes les masies disseminades, en aquests moments no hi ha electricitat.
Des d'ahir a les 7 de la matí sense llum estan aïllats i, per tant, no es pot passar per cap carretera. Ara intentarem obrir un pas per dalt perquè els arribi la llum. Per allò de més, l'allumenat públic pràcticament no ha quedat res. A tots els pobles a més hi ha un munt d'arbres caiguts. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
A aquesta hora hi ha retards als trens de la R2 Sud que passen per Vilanova i la Geltru. És l'anomenia ara mateix més destacada de la restricció ferroviària a la línia del Garraf que ha començat avui i que durarà tres mesos per obres en un dels túnels. El transbordament entre tren i autobús es fa a Sant Vicenç de Caldés i al Prat. Els usuaris, però, expressen el seu esgotament pels continus entrebancs per desplaçar-se. Anem a Vilanova i la Geltru, Montsegener.
Hola, bon dia dels dos trens que passen cada hora i 22 i 52, ara només n'ha passat un. L'andana s'ha omplert d'usuaris que, com el Jonathan, ja no sabien quan arribaria el proper tren. Llevamos desde las 11 y 4 minutos. Pues nada, 46 minutos llevamos aquí. Finalment ha arribat fa uns minuts. Avui hi ha molta irregularitat i no es compleixen els horaris. Per cert, que amb l'abonament de Renfa gratuït es pot pujar a un dels autobusos express a Barcelona només ensenyant el títol gratuït. Montse Generriba, Catalunya Ràdio Vilanova i la Geltrú.
Esports, Marcos García. Joan Laporta és el president electe del Futbol Club. Barcelona Laporta dirigirà al Barça 5 anys més a partir del juliol, després d'imposar-se ahir a les eleccions amb un 68% dels vots. Aquest resultat és contundent i ens dona molta força. Ens dona tanta força que jo crec que ens fa imparables. No ens pararà ningú, companys, a partir d'ara. Seguirem defensant el Barça contra tot i contra tots...
I a més a més, estic segur que venen uns anys, com us he dit, apassionants i que seran pel Barça i per tots els barcelonistes i les barcelonistes els milions d'anys de la nostra vida. L'altre candidat, Víctor Font, va assolir un 30% dels suports. Acceptem el resultat, com no pot ser de cap altra manera. Felicitem de nou el president electe ara, Joan Laporta, i a tota la seva junta directiva.
En clau esportiva, el Barça torna a posar el focus en el partit de Champions dimecres contra el Newcastle. La tornada a la Lliga, l'equip de Hansi Flick torna a tenir un marge de 4 punts sobre el Real Madrid. L'Espanyol és 8è i té previst fer una protesta al comitè tècnic d'àrbitres per l'actuació dels col·legiats ahir al Mallorca 2, Espanyol 1. El Girona és 12è a primera. A la Lliga F, avui a les 8 del vespre, Espanyol Eibar, ahir Deportivo 0, Barça 2 i Badalona Women 0, Granada 4. En basca, joventut 84, Barça 72...
El Barça és tercer a la CB, la Penya setena, el Girona ocupa la desena plaça, el Baxi Manresa és 11 i el Jaipos Lleida 13. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passant 9 minuts a les 12, us informa Mariona Sales Vilanova. L'espai de lliure creació Carme Malaret de Sant Just acollirà el 19 de març a dos quarts de vuit del vespre la projecció del documental Brull, una terra oberta en canal, dirigit per Miquel Ardèvol i Eric de Gispert i produït per Crick Crack Productions. La sessió inclourà un col·loqui posterior amb els autors i amb Pau Minguet, impulsor del projecte artístic que dona origen al film.
El documental aborda el projecte REC, inundacions artístiques al Canal d'Urgell, una iniciativa que va començar a gestar-se l'any 2023 quan el Canal d'Urgell va tancar les comportes per primera vegada en més de 150 anys d'història a causa de la sequera. A partir d'aquest context, 5 artistes van intervenir en 5 punts singulars d'aquesta infraestructura hidràulica amb l'objectiu de generar reflexió i debat sobre l'emergència climàtica i la relació entre territori, aigua i creació contemporània.
La peça audiovisual proposa un recorregut seguint el curs de l'aigua del Canal d'Urgell, una obra d'enginyeria hidràulica construïda al segle XIX que ha marcat el desenvolupament del territori. A través d'aquest viatge, el film presenta personatges, paisatges i intervencions artístiques que conviden a repensar el passat, el present i el futur del canal i del seu entorn, connectant memòria, paisatge i emergència climàtica.
Pel que fa a salut, el Centre Social El Milenari acollirà el 19 de març a les 4 de la tarda el taller Dormir Millor, Hàbits i Estratèges per Descansar, una activitat pràctica orientada a millorar la qualitat del son i incorporar rutines saludables en el dia a dia. La sessió, gratuïta i adreçada a la gent gran, es dura a terme a les instal·lacions del centre.
Durant el taller, les persones participants treballaran estratègies senzilles per afavorir el descans, com ara higiene del son, tècniques de relaxació, exercicis de respiració, gestió de preocupacions i pautes d'horaris. L'objectiu és identificar els factors que influeixen en la qualitat del son i facilitar eines perquè cadascú pugui adaptar-se a la seva rutina diària.
Per participar-hi cal fer inscripció prèvia abans del 17 de març, truquen al 9-3-371-89-87, ja que les places són limitades. L'activitat està organitzada pel Centre Social Almiranari i Promunça. I en economia, les dades d'atur registrat situen-se en just amb 483 persones aturades el febrer del 2026, segons l'últim informe mensual de l'Observatori Comarcal d'Albes Llobregat.
La xifra representa un augment d'una persona respecte al mes anterior i situa la taxa d'atur en el 4,9%, una de les més baixes de la comarca. En comparació amb el mateix mes de l'any anterior, el municipi registra 25 persones menys en situació d'atur, fet que suposa una reducció del 4,9%. Per sexes, les dones continuen sent majoria entre les persones en situació d'atur a Sant Jus amb 285 dones davant de 198 homes.
Pel que fa a la distribució per edats, el gruix de l'atur al municipi es concentra en el col·lectiu major de 44 anys, amb 305 persones, mentre que 128 persones tenen entre 30 i 44 anys i 50 són menors de 30 anys. I això ha estat tot. Tornem amb tota la informació a l'informatiu complet de la UNA. Fins ara.
La diuda es perd, la ràdio de Sant Just, llora amb tu.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambler. És moment de l'Espai Salut del Dia. És moment de parlar de salut amb la gent del CAP de Sant Jus. En aquest cas saludem a la Belén i en uns instants també saludarem a la Noemi. Belén, bon dia. Com estàs? Hola, molt bon dia. Molt bé. Benvinguda al programa de nou. Avui ens presentes de nou a la Noemi, que ve a parlar-nos d'un tema molt interessant.
Doncs sí, avui tenim amb nosaltres la Noemi, que és psicòloga general sanitària i té un màster en teràpies contextuals. Ho he dit bé? Sí. I és la nostra Rebecca, que és un nom així una mica raro, però que cada cop jo crec que ja va sonar més que és referent de benestar emocional i comunitari, però perquè la gent no es liï, doncs és psicòloga, és la psicòloga del cap.
Estic molt comunitària, per les amics. Exacte, doncs, Noemi, benvinguda al programa de nou. Bon dia. I res, doncs, avui parlarem d'un tema que a mi m'ha semblat francament interessant, que és el tema de la felicitat i els mites sobre aquesta, no?, perquè en molts casos m'imagino que et deuen venir pacients que et diuen, no, és que jo vull ser feliç, o ara mateix estic passant per un moment de depressió, o estic en un moment en què no em veig bé, no em sento bé...
i vull arribar a això, a ser feliç i a viure la vida en plenitud i en felicitat. Clar, m'imagino que no hi ha un mapa per aconseguir això, no? És allò de dir, Google Maps, arribar a la plaça tal o arribar al poble tal, és molt fàcil, però un Google Maps per arribar a la felicitat, això ja és otro cantar. Diria que impossible, no? O sigui, a dia d'avui. I no només, una cosa que has dit, no, Dani, no només els pacients, sinó jo penso que tothom a la nostra vida al voltant tenim...
persones que persegueixen o jo mateixa o qui sigui l'objectiu de ser feliç i que molts cops també molta responsabilitat d'aquesta felicitat venen de les xarxes, perquè de vegades les xarxes socials et bombardegen constantment amb aquesta ideal de felicitat, el que has de tenir, el que no has de tenir per ser feliç i sembla que hi ha tothom
té una vida perfecta i ningú plora, ningú té res que sigui desagradable. És com tot perfecte i feliç. Sí, sí, totalment. Jo crec que aquí és també on hi ha una mica el safreig, el marro, és a dir, quan aquests influencers, aquests creadors de contingut tenen problemes, tenen piques entre ells, és quan els...
seguidors diguéssim d'alguna manera o d'una altra és quan entren a ficar cullerada quan s'interessen a vegades també generen aquests conflictes per generar més engagement per generar més seguidors vull dir que al final també tot això és una estructura molt delicada i que a vegades penso que ens ho hauríem de fer mirar i que a nivell psicològic veurem si no paguem una mica els plats trencats d'aquí uns anys perquè clar realment
El que fem a les xarxes socials és molt perillós. A vegades aquesta façana de tot va bé, tot va bé, però després al final acaba passant alguna cosa perquè realment tots tenim les nostres dificultats, el nostre dia a dia, la nostra motxilla. I jo crec que és bo i és important ser naturals, ser transparents i a vegades inclús demano disculpes als oients perquè jo soc una persona molt transparent. És a dir, jo estic aquí fent un programa...
on evidentment que tinc una formalitat, evidentment que tinc aquí una forma de fer, perquè al final la ràdio és com la meva vida, m'encanta, la faig des de fa molts anys i sé com vaig de comportar, però a vegades trenco una mica aquesta quarta paret i explico als oients, perquè crec que hem de ser naturals i la gent ha de saber que des de casa a vegades el directe té les seves dificultats, el seu neguit, la seva pressió, i que aquesta naturalitat a vegades ha sigut mal vista, inclús també en el nostre dia a dia, no?,
Aquesta naturalitat, aquesta gran pregunta que ens fem cada dia. Com estàs? I el més fotut és la resposta a aquesta pregunta.
Sí, això que dius té molt de sentit perquè al final molts cops el teu àmbit professional, tu aquí perquè ets periodista, estàs a la ràdio, està com mal vist quan traiem les dificultats, limitacions a la vista. Tu dius, jo tinc una forma de fer però trenco aquesta quarta paret i de vegades esmento coses que han passat o el que sigui.
I al final, com que de vegades hi haurà gent que ho rebrà malament, com si fossis menys professional per dir coses que són realitats, no? I jo penso que qui no ha tingut mai un mal dia, qui no ha tingut mai una expectativa d'una cosa que no ha sortit, no? O sigui, que penso que és superimportant que ho facis, i jo t'ànimo que ho segueixis fent, sobretot perquè, dius, no?, perquè també els soients siguin conscients que ell...
tot no és, com es diu en català, en castellà, no és sobre todo lo que reluce, sinó que també hi ha coses darrere. Bé, perquè moltes vegades aquest tipus de feines hi ha molta façana, però jo crec que cada vegada més estem veient professionals del sector que trenquen una mica aquesta màscara, ho veiem fons mesos a Mantreu Benafuente, que va agafar la baixa per depressió, estava en una situació en la que ja no podia sostenir més, de feina...
de pressió laboral, etcètera, i al final va dir, doncs jo ara faig un descans, i ell podria haver dit, em prenc un descans, o em prenc uns dies, o agafo la baixa per una altra cosa, ell podria haver dit el que volgués, i va agafar i va dir, em prenc una baixa, perquè...
el metge m'ha dit que necessito parar perquè a nivell mental estic col·lapsat, no? I això jo crec que és molt important que ho fem, que diguem les coses, que la gent es senti que realment tots i totes hem passat per episodis en els que potser no hem estat al 100% d'energia, no? I evidentment que la búsqueda de la felicitat és una cosa que tots hem buscat, siguin llibres d'autoajuda, siguin psicòlegs, i per desgràcia ara cada cop més en intel·ligència artificial. No sé si t'has trobat amb algun pacient que et diu, no, és que jo li he preguntat a GPT...
i tu et deus mossegar les ungles, no en aquest moment? Sí, sí, de fet, em va passar fa unes setmanes que em deien, sí, és que li he preguntat al xat GPT com fer, que em diguis aquesta situació, com tal, i jo penso, sí, o sigui, la IA, la intel·ligència artificial, ens serveix per moltes coses, però també hem de ser responsables, no?, què li estàs demanant a aquesta IA, no?, i de fet, a aquesta pacient li vaig dir, ostres,
bé que intentis cercar informació i ajuda, però, ostres, en comptes de, potser, prendre la missa de pa a pa, pregunta a professionals, i de fet aquesta pacienta, concretament, em deia, mira, m'ha dit això i a l'altre, i em preguntava com ho veia jo, i li vaig dir, mira, doncs, potser no em sembla bé o malament, coses que t'ha dit, però, ostres, fiquem el focus, per no entrar en la situació, però...
en això o allò altre, però sí que és veritat que cada dia més se sent pels carrers o al meu entorn, el XaGPT és mi psicòlogo. Sí, sí, sí, anem amb compte perquè el XaGPT sempre ens dirà allò que volem sentir o que volem llegir. Exactament.
Llavors, si li preguntem per alguna cosa que per nosaltres és vital i important, ell intentarà remar una mica a favor del teu argument, remar una mica a favor del que tu vols escoltar o llegir. Per tant, siguem conscients. Un psicòleg serà una mica més imparcial i en aquest aspecte et dirà el que necessites saber per millorar o per estar millor.
És que, de vegades, hi ha el concepte aquest de la zona de confort, o sigui, el xarge pet el que bàsicament et dirà és que estiguis en aquesta zona, una zona que potser no estàs bé, no estàs psicològicament, tens emocions que de vegades són desagrades i tal, però que no surts d'allà perquè és el que coneixes. Molts cops, la feina dels psicòlegs és dir, d'una forma objectiva, evidentment, però dir coses que de vegades són incòmodes. Per què? Perquè de vegades...
fer canvis o arribar a un punt de creixement personal passa per coses que no ens agraden o arribar a llocs nostres dels nostres records o de la nostra personalitat que no ens agraden.
no és que m'hagi de fer menys feliç, al contrari, si jo solament visc en una realitat, segur que la realitat que conec serà l'única i el XAGPT m'ho reforça i potser per sortir d'una situació o millorar el meu creixement personal he de passar per moments incòmodes, de por, d'inseguretat, d'incertidumbre, d'incertesa, o sigui que animo a que la gent, si té dubtes avant de preguntar al XAGPT,
Primer que li pregunti a un amic, aviam què li diria a l'amic, i després, òbviament, no? És més fiable. O a la mare o al pare, de vegades, no? És el que ha dit ell, que el xat GPT al final et dirà el que tu vols escoltar. Llavors, hi ha gent que a sobre es passa moltes hores parlant amb el xat GPT, i llavors arriba un punt que et perds aquest punt de vista, no?, que és el que és realment la realitat, perquè un psicòleg probablement et dirà coses que potser no vol sentir. Oh, no, quantes vegades... Però et fan falta que et diguin aquestes coses. Oh, no, quantes vegades...
Tantes vegades, a mi, de dient tal, i et fiquen una cara que dius, ui, això no agrada, però clar, és que... De vegades, sense desvirtuar la part de psicòleg i tal, però de vegades li dius una veritat i ui, això no m'agrada, això una ia no t'ho dirà mai, segurament, perquè vol que tu segueixis allà en aquest engagement que has dit tu, com enganxat, o sigui que s'ha de tenir, hem de ser curosos.
Totalment. I tornant una mica al tema de la felicitat, a mi m'agradaria també recalcar, per mi el més complicat, i això ja ho dic també com una vivència personal, crec que a vegades és trobar aquella estabilitat, no?
Tu estàs en un moment de la teva vida en què pots sentir que estàs bé, que tens tot per ser feliç, però et quedes enganxat o a vegades la teva ment et juga la mala passada de quedar tanclat amb alguna cosa o que d'alguna manera ens autobicotegem per no arribar mai a aquella tranquil·litat o aquella felicitat.
I això és per mi el més limitant, el fet de dir, ostres, però si miro al meu voltant i tinc una feina brutal, tinc uns amics de conya, tinc un entorn social genial, he pogut anar fent aquelles coses que jo volia fer, però sembla que d'alguna manera em boicoteixi per justificar-me, per dir...
I a vegades ens quedem en aquelles petites coses i la meva pregunta aquí seria com ho podem fer per no quedar-nos englats en aquestes petiteses que realment després quan les diem a vegades en veu alta ens quedem avergonyits, pensant en sèrio he dedicat el meu esforç, la meva energia a gobiar-me per aquesta tonteria quan en realitat no tenia cap importància.
Jo et diria que primer de tot hem de validar que aquestes coses passin, no? És a dir, sempre hi haurà preocupacions, sempre hi haurà coses que sento que potser no estan del tot bé, no? Però també hem de plantejar-nos quines són aquestes coses perquè de vegades també ens plantegem objectius que no són realistes o que donem per fet que com que tinc tot el que, entre cometes, altres persones veurien que és una vida confortable o el que sigui,
ja he de ser feliç o he de sentir el que sentirà una altra persona en la meva situació quan no necessàriament ha de ser així. Pel que fa a aquestes petites, no obsessions, però com preocupacions que tenim, hem quedat-nos anclats en coses, jo et diria primer veure d'on ve això, o sigui, què m'està dient, què és el que me'n preocupa, perquè potser darrere d'això hi ha una altra cosa, potser tens una feina que...
estàs bé, tens un bon sou, tens amics, no sé què, però et preocupa, jo què sé, una cosa en concret i dius, ostres, potser aquesta cosa no està coberta per altres parts de la meva vida i he de fer un canvi, jo què sé, m'invento, jo soc psicòloga, estic a un lloc i tinc un bon salari, tinc no sé què, però potser la meva feina no m'agrada realment i necessito una feina que m'agradi perquè em faci sentir, jo què sé, el que sigui, no? És que els humans som tan complexos que és difícil tenir una resposta, no? Però...
Jo el que diria és que és això, validar que hi haurà preocupacions. Saber que hi hagi preocupacions no vol dir que no siguis feliç, perquè aquí haurien d'entrar en què és la felicitat per cadascú. O sigui, potser per tu, Dani, és una cosa, per la venena és una altra, i per mi és una altra, i per els estàndards de la societat és una altra cosa, no?
i veure quines són les preocupacions, saber qui han d'estar i intentar veure també les coses bones o intentar cercar aquesta felicitat en petits moments, en disfrutar i de gaudir.
de les petites coses, dels amics, etc. Perquè al final preocupacions sempre ha d'haver-hi. Pensa que el nostre servei està programat per buscar contínuament on està aquest fallo, no?
I intentar arreglar-ho, no? Perquè al final ell el que fa és per evolució dir, vinga, això o l'altre, no? I intentar seguir creixent. Però de vegades això no té sentit o ocupa més espai o més pes del que hauria a la nostra vida. Hem de procurar no anclar-nos en allò, no?
Exactament, jo diria que intentem portar una vida que gaudim, sí que canviar aquelles coses que pensi que no em fan sentir emocions agradables, tot i que tot no es podrà canviar, i ser conscients i realistes, que aquesta part ha d'estar-hi, perquè ser feliç no és estar sempre content, no és tenir totes les necessitats cobertes, no és que tot estigui perfecte, tu pots ser feliç en un entorn
que una altra persona diria, ostres, potser aquí tens una malaltia, tens no sé què, no sé quantos problemes de salut, però com tu afrontes l'actitud que tinguis envers aquesta situació, canviarà com tu perceps i potser et farà sentir una cosa o una altra. No sé si m'estic explicant, estic fotent aquí un rotllo.
No, no, totalment, totalment, sí. Primerament, jo crec que una de les coses que s'ha de tenir també més present és que tots som diferents i que cadascú també afronta aquells problemes i aquelles qüestions d'una forma diferent i per tant això és una cosa que hem de deixar... Segons el nostre context i el que hem après també, no?
com hem après també a afrontar aquelles situacions de dificultat, com hem après a pal·liar aquells moments de dolor, i a partir d'aquí tot. Però aquí jo crec que entra una cosa que és que no ens hem d'obsessionar amb allò que veiem a les xarxes socials, que no ens hem d'obsessionar amb allò que a vegades ens creiem, totes aquestes coses que passen pel nostre cap, aquelles coses que ens limiten, i crec que hem de ser conscients que
tenim una feina molt important al darrere, que és el que comentava precisament la Noemi, de dir, ei, agafem tot això i relativitzem una mica, no?
Fiquem-ho, com jo sempre dic, sobre la taula i mirem el mapa que tenim, el Google Maps que tu deies, fiquem tot això i mirem una mica què hi ha i quines coses són de veritat, que a mi em fan sentir una cosa o l'altra i quines són coses de, potser no tinc un cotxe caríssim o no tinc...
no vaig cada estiu de viatjar a les Maldives i no sé quantos i això no em fa ser menys feliç però com que ho estic veient a una pantalla i si una persona fa, mira, viatge a les Maldives, no sé, és com, bueno, doncs potser no necessito això, no? O sigui que, com que et deia, com que ens bombardeixen constantment com el que hauríem de fer o el que s'espera de nosaltres o el model aquest, és difícil de vegades però sobretot penso que és important això, fer aquest mapeig i l'autocrítica, no? De dir, vale, quines coses són importants i quines coses són una mica com
o el feedback que jo percebo de persones que a més m'és igual, sigui la influencer tal o l'influencer altra. Jo crec que estem sobrecomunicats i sobreinformats i en alguns casos és complicat baixar una mica la pilota i dir, ei, fins aquí, no? Fins aquí aquesta estona de xarxes socials, fins aquí aquesta estona de WhatsApp, fins aquí aquesta estona...
Al final, després, quan arribem a aquests moments d'estar amb els amics, d'estar amb la parella, a vegades no tenim d'explicar-nos, no tenim d'allò perquè ja ens ho hem dit tot per xarxes, perquè ja hem compartit aquells moments, i al final amb el que ens hem de quedar és amb els moments vitals, amb aquelles experiències viscudes amb els altres. I crec que és important que posem de relleu això i que a vegades deixem de banda tot aquest sistema tecnològic que és meravellós,
però que realment a vegades ens allunya una mica de la nostra essència. Avui també ens havíem posat el repte de parlar de la felicitat perquè hi ha molts mites que tenim al nostre dia a dia i que també està bé que subratllem. Un d'ells, per exemple, és el de ser feliç quan aconsegueixi alguna cosa, allò que deies, allò de quan aconsegueixi una feina millor, quan tingui més diners...
que són objectius que estan lluny o que a vegades... Està clar que moltes de les coses bones que tenim a la vida arriben per sorpresa, i això també és important tenir-ho present. I sobretot és això el que deies, una cosa com que la felicitat està quan vindrà, però al final no em centro mai en les coses que tinc avui, en què em connecta. Una cosa que has dit és... Penso que és important...
fixar-se en què em connecta amb mi mateixa, què és el que em fa sentir, connectar amb els meus valors, el que em fa sentir emocions agradables i que de vegades pensar en seré feliç quan tinguin la feina, quan tinguin no sé què, quan tinguin no sé quant, és com, i ara? O sigui, et creus realment que la felicitat dependrà d'una feina o d'una altra? Evidentment que són coses que influencien, si tu no tens una feina que estàs 8 hores al dia,
allà amargat perquè no t'agrada, doncs és veritat que, home, objectivament estaràs en contacte amb emocions més desagradables, però que no per tenir una feina X o Y o tenir un sou X o Y seràs més feliç que sí que influencia, però que la felicitat no està allà ficada, no? És quan ho tinc i xec, no? Ja està de la llista i és no, no.
I que també per voler allò és essencial tenir en compte que és un procés de canvi que no és d'avui per demà, no és que demà signaré el contracte i demà ja seré feliç, no, és buscar la feina, no quedar-te amb la primera que trobis, potser passen uns mesos...
arriben coses a la teva vida que també canvien i ajuden a empuixar tot això i de cop i volta et trobes que mires enrere i fa un any que estaves d'una manera i ara estàs d'una altra totalment diferent. És a dir, són coses que requereixen un procés, no?
I jo afegiria això de la felicitat que a vegades la tenim en el futur, però també la tenim en el passat, amb allò que vam fer, amb allò que tal, i estem anclats o en el passat o en el futur i no som conscients que el present és molt bonic i que també ens depara moltes coses.
També tenim aquells mites que van relacionats amb el tenir, amb els diners que donen la felicitat, amb el fet aquest de tenir aquella seguretat de tenir solvència econòmica, de tenir un habitatge, etcètera.
que evidentment hi ha uns mínims i que requerim d'uns mínims perquè la vida té un cost per desgràcia cada cop més elevat i això no permet que tinguem una tranquil·litat en aquest aspecte. L'altre dia ho parlàvem amb una familiar que jo deia els diners no donen la felicitat i ella em deia, bueno, no la donen però ajuden, no?
Està clar, però has de tenir en compte això precisament, que els diners estan per ajudar a aquesta tranquil·litat, però que no hem de buscar-los. Són com un mitjà, els diners són un mitjà per poder fer coses, tenir les teves necessitats cobertes, poder fer viatges, el que sigui, però al final hi ha...
Sí, és una part, però també hi ha coses molt més importants. La xarxa d'amistats o de reds socials que pugui tenir, la família, la parella o poliamor, el que sigui, cadascú sigui com vulguis dir-ho.
la qualitat de la teva feina, la teva salut, de vegades donem també coses perfectes que no sempre estan allà i sí que és veritat que ajuda aquesta capacitat econòmica perquè evidentment no és el mateix compartir pis amb cinc persones que potser poder tenir el teu propi pis o viure sol o sola o poder fer un viatge cada X mesos que no haver d'estar comptant a final de mes que no tens ni per pagar el lloguer o per menjar, evidentment, però
No, tot és això, és com un camí, un mitjà, però no és l'única cosa, perquè si no tothom que té tants diners serien molt feliços i no... I no tots ho són. No. Tancaríem ja amb dos mites més. Per una banda parlaríem de la felicitat, que estar sempre content és això, precisament, la felicitat és estar sempre content.
certament això no podríem estar més desacord, perquè al final també, com hem començat parlant, tu pots estar en un moment de felicitat absoluta i que encara així tinguis moments de tristesa, d'incertesa, de menjar-te el cap, perquè al final també a vegades som humans i som persones sensibles, som éssers sensibles i que en qualsevol moment hi ha coses que ens poden afectar. Que tenim emocions i que hem d'acceptar-ho, no?
Sí, i també veure, i aquí et dono una mica també la volta, no pensar que perquè una persona està sempre contenta és feliç, no? Això que deies del Andreu Bonafonte, que potser la pantalla és ABC, però després la seva vida personal què passa, no? O sigui, també ser conscient que no que una persona somrigui o faci un paper allí de ser feliç, no?
Totalment, i tancaríem amb el mite de la felicitat depèn de la sort que això és veritat, que hi ha algunes qüestions que afecten hi ha factors importants i determinants on naixem, la família que ens toca, les oportunitats que tenim o deixem de tenir però que hi ha coses que es poden treballar també
Exactament, sí. És el que dèiem, també l'actitud que tu tinguis envers a les situacions, a la vida, també farà. I coses que també hauríem de valorar una mica, que és la sort. O sigui, si naixer en un lloc o en un altre, evidentment, no és atzar, però de vegades també no ens fixem tant en les oportunitats que han sortit, perquè no són suficientment o no són allò que esperaven. I la sort està, o no està, no sé si la gent hi creu o no, però...
De vegades també, entre cometes, la pots buscar tu. Si tu estàs a casa sense feina i no busques feina, segur que és més difícil que vingui a una feina. Totalment. Sí, sí, és així. I ara ja, a nivell de conclusions, què t'agradaria destacar, Belén, del programa d'avui?
Ai, Belén, perdó, Noemi. Si ho has dit, també. Ah, bueno, digues tu, si vols. No, no, volia dir Noemi i he canviat els noms, perdona. No passa res. Doncs destacaria que això que hem de definir què és la felicitat per cadascú, que no tothom tenim les mateixes necessitats ni els mateixos valors, llavors definir què és per cadascú, què no és per tothom igual i que és individual.
La felicitat també està en aquests petits moments de la vida que són espontanis i coses que de vegades passem per alt, la salut, les amistats, la família...
la feina, etcètera, que són importants i tenen la seva rellevància i que, sobretot, que no ens fixem objectius, com a objectiu la felicitat o que les coses passaran, perquè al final les coses també hi ha una part que depenen de tu i de com tu vegis aquesta realitat i l'actitud que tinguis envers això. Aquestes serien una mica les conclusions que jo trauria d'aquesta. No sé si tu afegiries alguna cosa. No, no, no.
Doncs Belén, Noemi, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern una setmana més, un mes més aquí a l'Espai de Salut del Dia. Us desitjo que tingueu un molt bon mes i ens escoltem d'aquí unes setmanes per seguir ampliant més informació a nivell de salut. Sabeu que és aquest espai del Cap de Sant Just que ens apropen també la salut aquí al nostre programa, a la nostra emissora, al 98.fm. Una abraçada, noies, que vagi bé. Gràcies.
I encetem una nova tertúlia esportiva, encetem un nou espai aquí al programa. Pol, Ritchie i Albert, molt bones, benvinguts al programa, com esteu? Molt bé, bon dia. Bon dia, bon dia. De nou aquí a aquesta tertúlia esportiva que fem cada dilluns a aquesta mateixa hora per parlar de l'actualitat esportiva del moment. En aquest cas, avui dilluns hem de parlar dels resultats de la jornada 28-20
de Lliga, hem de parlar entre altres coses de l'àudio del Bar en la polèmica jugada del partit de l'Espanyol, també de Laporta eufòric amb aquests resultats, Laporta recordem que ha guanyat en contundència i serà president del Barça fins al 31, tot i que no agafarà la presidència fins a l'1 de juliol, si no m'equivoco. Tot molt llogic, tot molt llogic. Serà president si no li peta la patata abans.
Bé, la traca final de la porta va ser amb uns mariatges i una festa a l'Udegas. Sí, sí, va arribar quan normalment tanquen, imagina't. Sí, sí. Bé, comencem amb aquesta jornada 28 de Lliga, comencem repassant els diversos partits. El primer va ser a l'Alaves-Vilarreal amb un empat a un. També, doncs, el dissabte vam tenir el Girona 3-Atlètic 0. Comentaves una mica així per sobre abans fora de micròfons, Pol, que havia estat un partit bastant bé, no?
Bueno, que el Girona, bé, bé, que l'Atlètic Club aquest any no està, però tot i no està, està a dos punts a l'Espanyol. Pel que fa, doncs, el següent partit va ser el de l'Atlètic de Madrid 1, Getafe 0, també a l'Oviedo 1, València. Atlètic de Madrid 1, Getafe 0? Sí, sí, sí, és veritat. Avui pensava que havia fet el Getafe perquè és el pròxim rival del millor partit del món.
Com dèiem, l'Obiado 1, València 0, i el Reial Madrid 4, Elx 1, que també va deixar algun gol així èpic, no? Un gran gol, eh? Un gran gol. Jo el vaig veure sopant, Déu-n'hi-do, eh? Perquè és força lluny, eh? Hi ha gent que no arriba des d'aquella distància. Un de l'Alert i de Madrid també va ser... També va estar molt bé. Va ser en aquest partit, oi? El Nouel Molina, un gran... Però, bueno, és un xut. Sí, sí.
Que sí, que a mi m'agrada molt, eh, aquests gols. Però és una bona fava, per l'escaire. Però el de l'Arda Guller, des del seu propi camp... Sí, jo crec que tranquil·lament... El porter intenta fer alguna cosa. Jo crec que ells en 60 metres, tranquil·lament. Sí, sí, és que són molts metres, eh. Està clar que només és la possessió del cos, els que hem jugat a futbol, o sigui, cuerpo atrás i tal, però...
Però bé, bé, bé, el noi demostra la seva qualitat. Doncs passem a parlar dels partits d'ahir diumenge. El Mallorca 2, Espanyol 1, que ha deixat bastantes polèmiques. Escoltàvem a Dimitrovic, el porter de l'Espanyol, també fent al·lusions a aquesta falta que no es va pitar. Aquest àudio del bar que comentàvem abans, on escoltem l'àrbitre del partit dient jo no veig el punt d'impacte. Ja, ja, ja.
No, no, no, és que està clar, és que està clar que dirien això. De Burgos de Gochea? Sí, àrbitre internacional. Àrbitre internacional, destaquem-ho? És que estava clar que dirien això, perquè hi ha imatges, es van repetint i dius, hòstia, és que no sembla que el toqui.
Però, clar, el jugador de l'Espanyol, el del Mallorca vol xutar la pilota, el jugador de l'Espanyol. Suposo que l'heu vist tots, suposo i espero, com que no és el Barcelona o el Madrid, potser les teles no ho posen. L'estem visualitzant en carregació de ràdio, l'estem visualitzant. No, Richi, no comencis amb tonteries, perquè és així, de clar. Però és que cada programa estàs plorant de l'Espanyol. Jo no ploro de res, jo dic la veritat. Vale, vale, poble Espanyol, digues, digues. Torna-ho a dir, si vols, i ho deixa parlar. Gràcies.
Doncs llavors, això, el jugador del Mallorca vol xutar cap a porteria, el jugador de l'Espanyol s'avança, para la pilota amb el peu, amb els tags, i el del Mallorca, llavors, en comptes d'impacte amb la pilota, suposadament impacta amb la cama dalt d'això. No hi ha imatges prou clares que es vegi. Llavors, lògicament, l'àrbit diu que no ho veu clarament, perquè no es veu, i ell potser no va sentir l'impacte de la bota del Mallorca amb la cama dalt de l'Espanyol.
No sé, em sembla indignant, vergonyós. Era per marxar del camp? És per marxar del camp. El problema és que si marxes del camp, l'ascensió deu ser més greu. No només perds aquests tres punts.
Sí, qualsevol que ho hagi vist per tele, pobre espanyol, pobre espanyol, pobre espanyol, com diu el Ritchie, però qualsevol que ho hagi vist per tele, crec que és prou clar la jugada. I pobre espanyol, perquè la jugada aquesta amb un equip petit, amb un equip petit no surt tant per la televisió. Per això he dit si l'havíeu vist. A mi em va semblar falta, la veritat. Ara, quan l'àrbitre està a 4 o 5 metres,
és que està molt a prop l'àrbitre està davant, aquest és el problema aleshores això ja no sé què he dit i quantes càmeres hem vist? visualitzant dos minuts de vídeo i el problema que com estan al del bar que diuen això, que si el corretgeixen llavors pringa el del bar i potser el sancionen en una setmana sense arbitrar jo què sé, clar, si entrem amb l'amiguisme és que no sé com funciona però una cosa que havia de servir per ajudar bueno, de fet aquest any el bar està fent bastantes bastantes
Pifies. Bueno, no sé, la veritat és que... No saps? Sí que sé, sí que sé. No, no te digues la veritat. Tu creus que és falta del jugador mallorca o no? Em pots deixar parlar, tio. Em pots deixar parlar. Richi, per favor, parla. Comenta. Jo crec que ens hem d'acostumar que ha entrat una nova peça al futbol de l'arbitratge, que és el VAR, que està molt lluny, suposo encara, d'on hem d'anar a arribar.
que és una cosa que se't pot passar per sobre, davant del partit, però jo realment, vist l'àrbit, vist el bar, i vist les càmeres, i vist tot el que es veu, no entenc quina és la d'això, com per no pitar falta. La veritat és que no li veig... Aquesta falta... No li veig normalment per enlloc, no li veig allò que ja em va... Això és targeta perquè és una jugada prometedora, això no...
Però aquí realment... Si ens va enviar tant a nosaltres falta el dia de l'Olmo amb la Real Societat, que quasi ni el toca. Jo el que passa és que no, no, no, de veritat que l'àrbit diu que es veu que no toca el jugador espanyol. Jo no l'he sentit de l'Audi Guet.
L'àrbitre... No sé si podem recuperar l'àudio. Buscarem l'àudio a la notícia que els companys de 3CAT han fet, on el titular és l'àudio del bar a la polèmica jugada del partit de l'Espanyol. Tenim l'àudio allà, sisplau, Sergio. El posarem en directe pels nostres oients. Però, senzillament...
senzillament comentar que diu que ha mantingut que ell no veia el punt d'impacte i que per tant no anul·lava el gol. Li van posar imatges a diferents càmeres i fins i tot li van insistir que li xuta el peu. Però tot i això el basc no va veure clar i va insistir
Si li xuta el peu no pot dir que no veu cap punt d'impacte. Això li diuen des del bar. Des del bar li diuen, li xuta el peu. I ell diu, miri, jo mantinc el gol perquè no veig que hi hagi cap punt d'impacte. I una vegada mirat per càmera ell no veu cap punt d'impacte.
Correcte, aquestes converses ja són a peu de càmera, és a dir, ell ja té el monitor davant i ell ja està visualitzant aquest... Va estar 5 minuts com a mínim. Si tu tens tan clar que no hi ha punt d'impacte, doncs estigues un minut i dones gol i ja està. Tenim l'audio, Sergio, posem l'audio. Llega Pablo Torres, se convierte en gol, se convierte en gol esa jugada con un rebote que deja fuera de combate ahí a Dimitrovich.
Richi, te recomiendo una revisión para que valores una posible falta en la fase de ataque. Voy, voy. ¿Es de mí? No, no, un moment, sisplau. Madurellar, Richi. Eh, eh, eh, eh. Tranquilidad. Oye, ¿me vas a ver el partido? Por favor. También tenemos una buena foto. Avísame, Richi, cuando llegues, por favor. Vale. Ya lo hemos revisado, no hay nada.
Mira, Ricci, observamos que el defensor pone el pie encima del balón y Samuel Costa le pega una patada, ¿vale? Pero ponme, ponme, por favor, ponme cuando le... Para el puto cota. Yo no sé si es la dinámica de la acción, por favor. ¿Pero está seguro que le pega patada? ¿Tenemos otra cámara? Sí. No le da, tío. Eso es un jugador mayor. No me vale. Esa no me vale.
No, no li val. I com que ja ha donat gol, com que ja li val? Jo, perquè no veia més el match que li ha posat amb el barri. Chicos, jo no veig. És que pot ser la dinàmica. Jo no veig que li vol fer. Si ha jugat amb el futbol i es veu com surt la cama del jugador de l'Espanyol cap allà, és la dinàmica. Quan ell la té parada a sobre la pilota. Ja està, ja trobo. Toca'm, podeu posar el punt d'impacto segons vosotros en la tele, com ho veis? Ara aquí en aquest moment. El punt d'impacto? Ese no me vale. Li posen una altra càmera. Tenim vosaltres més nítida.
Bé. És un artit internacional, ell ja ha donat gol, per tant... Ens podem quedar aquí, gràcies, Sergio. Seguim amb més qüestions, però si voleu veure les imatges les trobareu a internet. Inclús l'Espanyol va fer també un frame, una captura amb una lupa on es visualitza... És que la lupa apareix en el partit més tard. Sí. Apareix més tard i es veu encara més clar, però bueno, és igual. Ja està, estem a dilluns, avui ja no se'n parla. Era un New York espanyol.
Bé, doncs, aquesta era una de les notícies d'ahir a la tarda, una de les notícies que va recórrer també els titulars esportius. Pel que fa a un altre dels partits importants va ser el Barça 5-Sevilla 2, un partit que es va jugar al Camp Nou amb també l'afegit d'aquestes eleccions del FC Barcelona. Com valoreu el partit, Richi i Albert?
O sigui, el Sevilla, potser pels dos penals que se li van fer tan contra, el vaig veure un equip fluixet, bastant com l'atlètic de Bilbao en el seu dia, com desmotivats, no els vaig veure competir. I aleshores, un partit que em va semblar com d'entrenament. Mhm.
Sí, no, bueno, per dir, la veritat, a mi també, que el minut 20 guanyem per dos penals, dos a zero, que el segon penal, la veritat, jo també, deu ser el reglament, perquè quan cau un jugador de terra, amb el braç d'estirar, vull dir, és que no fa...
Jo tampoc el veig, està completament estirat a terra. Aquí no estem d'acord. Ja, exacte, i intenta anar així amb el cap, però la mà l'has après tenir a tirar. Si la mà l'hagués fet al moment de retirar-la... En cap moment m'ho ha retirat a la mà. Però ell es tira a tocar a la pilota. Correcte, i després intenta fer així amb el cap d'una manera rara... Però són penals que... Home, no és el penal aquell que diu... Una falta dintre l'àrea. Abans el penal era una falta dintre l'àrea. Jo crec que el reglament segueix dient això.
No, hi ha faltes indirectes. Bueno, sí, ja comencem, sí. Com que ja comencem, tio? Sí, sí, tens tota la raó, tens tota la raó, tens tota la raó. Ja el llibre és indirect. Però per mi crec que és bastant clar, perquè no fa acció de retirar la mà, sinó d'anar a desviar la pilota, si pot. Bueno, partit, doncs, res, que vam guanyar tres puntets més, seguim tenint el Madrid a quatre punts, quasi el millor podríem dir que va tornar el Gavi després de molts mesos lesionats, aquests minaudets, doncs fa il·lusió també que un xaval...
torni a posar-se a vestir-se de curt. Sí, sí, una lesió que teòricament era per unes setmanes ha estat sis mesos. Déu-n'hi-do. Per això. Ho ha passat pitjor aquesta que no l'anterior. A més, també se li ha sumat la mort de la seva àvia fa bons dies. I després, dia d'eleccions, que més o menys és el que es prevenia. Jo crec que ha treu més vots dels que es pensava al Fona. Jo pensava que li fotria més... Però bueno, pel que diuen és apavollante, però jo no...
No ho sé, Déu-n'hi-do. L'abstenció va ser bastant alta potser perquè ja pensaven que guanyaria Laporta. La imatge que ha donat el Víctor Font... I res, el Barça ha posat esperar el dimecres que té un partit prou difícil contra el Newcastle. A veure si ho podem passar a la següent ronda de la Champions.
Clar, veníem del partit que es va celebrar dimarts passat, que no el vàrem comentar aquí a casa, però senzillament on perdia el Barça 1-0 fins al minut 91, que la Minjamal xuta un penal i en aquest cas dona una mica aquest alleugeriment a l'equip després d'haver passat un partit sense pena ni clònic.
A veure, hauríem de millorar molt del partit de nada, perquè no es va jugar bé, allà. Bueno, aviam la tornada. El millor resultat. Sí, sí, totalment. Molt bé, doncs, més qüestions, més coses que podem posar sobre la taula. Victòria de la Penya contra el Barça Bàsquet. Vinga. Si no el vaig veure, aquest.
Jo tampoc, eh? Catxis! Ara tens dies per veure... Vaig veure la de l'Eurolliga, que va ser bastant decepcionat, també. A porta tancada, no? Sí, el primer quart bé, però el segon... Ara s'estan girant les tornes, perquè el senyor Peñarro, ja que ha anat apartizant, comença a fer-ho bé, i el Pasqual, que va començar molt bé, ara no ho fem bé. Jo crec que el Barça té un problema a la pintura bastant gros. Si no, sorrenta...
És difícil que tirin un. És molt irregular. Ho vaig molt irregular al bàsquet del Barça. Sí, bueno, també té moltes lesions. Bueno, és igual, les lesions té tothom. Té una pintura, no? Té, no ho sé. Per exemple, veus altres equips que mires a la banqueta i tenen recanvi, fons d'armari, i el Barça no en té tant, no?
per quedar seleccionada a la Pro Vita també, fins a final de temporada. Però tot i això fan partits excel·lents i fan partits per apagar i vam. Sí, per a mi no em val guanyar de 40 o del que sigui el camp del Breugan. Recordem que va guanyar la penya.
Per una banda, la penya supera el Barça en el derbi català, en la jornada de la CB. I el que passa, com que soc del Barça, doncs hablo de mi libro. Per l'altra, també tenim la derrota del Iopos Lleida, tot i fer un bon inici al Lleida ha pagat car aquest segon quart, el que ha notat només 9 punts i ha marxat el descans perdent de 21. El Madrid ha estat intractable i no ha tingut pietat davant del Lleida, que se li ha fet molt llarg al partit.
I també tenim el Coer, que amarga la nit al Baixi Manresa. En aquest cas, era una bona oportunitat pel Manresa d'arribar a 10 victòries, però el Coer a la Lliga li ha amargat la nit, com també recita aquest titular.
Bé, de bàsquet passem a altres cosetes, no sé si voleu comentar... Ok, ok, vam tornar a perdre, dos altres contra el voltregat, vam posar davant, no sé el Pol que va anar-hi si vol comentar alguna cosa més, a mi m'han dit avui que queden 12 punts i estem a 6 punts de la salvació, si realment és això...
és que és impossible el Pol no hi va anar-hi estava massa cansat i emprenyat llavors és impossible el Xum va guanyar el Cerdanyola que era un duel directe el Cerdanyola està per sota el Xum és el rival que hem d'intentar superar s'ha de guanyar tot i esperar fins i tot que algú més no sumi és molt difícil sí que són els partits contra en teoria els rivals de la teva lliga va ser un molt bon partit el Sant Jus es va posar per davant
Van empatar, hi ha un golàs, que si es pot veure algun resum, el top 5 de goles de la jornada, hi ha un golàs d'Arnau Canal del Voltregà, que és molt maco. Se'n va contra el porter, aixeca la pilota i en comptes de tirar-la directa, pica contra el terra per fer-li l'amago al porter i després remata, és un golàs. I sí, el final, derrota dolorosa, una més. És que en portem com 3 o 4 setmanes que sí, van jugant bé, van jugant bé, però perden.
D'equips així n'està ple que n'han baixat a segona divisió amb qualsevol esport. Que juguen bé, juguen bé, però no guanyen. Bé, haurem estat 3 anys, no? Sí, sí, era un premi. Ha estat un premi arribar a l'au que lliga. L'any que ve, tornar a fer un equipet per intentar tornar a pujar.
L'Hockey Sant Just, per cert, també a xarxes socials està intentant reanimar una mica l'afició, allò que comentàveu fa unes setmanes aquí al programa, que la penya del vidre ja no és el que era fa uns anys, que havia baixat una mica en tema d'afició, que no hi havia aquell caliu que la bona aigua recordava de les temporades anteriors, i és per això que l'Hockey Sant Just ha llançat una campanya per animar una mica aquella bona aigua, aquella penya del vidre, empenyent l'equip i un pavelló que mai deixava de creure...
en aquest sentit. Aquest cap de setmana, de fet, vam fer una calçotall tot abans per revisar una mica. El vam fer per tota Catalunya en obert per la xarxa de televisions locals.
Molt bé, doncs... Més coses, també tenim el ciclisme, s'ha acabat ja el París-Nissa, amb un vint de gran que s'ha passejat, ha arribat molt sobrat sobre els seus oponents i, bueno, preparats ja per la següent volta ciclista. Molt bé. Aviam si aquest any no es lesiona i el duel amb Pogacar pot ser maco.
També han fet el tenis, no? Indian Wells... Bueno, també se t'ha ocorregut la Tirreno Adriàtico, que també és una altra gran volta, on Isaac del Toro també ho ha fet molt bé.
En tenis, doncs, bueno... Va perdre... Va perdre els meus finals, com també et deia, va ser un bon partiret, però també el Rus va fer de les seves, i ahir a la final, doncs, si n'era amb dos tie-bregs, 7-6 i 7-6, es van posar i va guanyar el torneig d'Inja Wells. També s'han acabat els Paralímpics, ahir van fer la cerimònia,
finals, els Jocs Paralímpics de Miran-Cortina, que, bueno, que s'han vist grans esports, grans espectacles, i realment aquesta gent que està molt forta i que s'ho passa molt bé, inclús, no sé, jo crec que els que perden no es veuen tan fotuts com els dels Olimpiades normals. Van molt a competir, van acabar, i acaben contents, i no sé, respira un ambient molt moc.
Doncs, del 6 al 15 de març ha tingut lloc al nord d'Itàlia, aquests jocs paralímpics. Hem tingut un nou record del món. També s'ha fet la marató, no?, aquest cap de setmana, aquí. És veritat, sí, però aquí no hi ha hagut record del món, quasi. Aquí no. El record del món... On el teníem? Si et dic record del món del datisme, on apuntaries, va?
el Duplantis Armando Plantis per quinzena vegada 6'31 intenteu-ho, intenteu-ho fer 6'31 pugeu a 6'31 i mireu cap avall és que és una animalada 6'31 amb 26 anys quinzena vegada que fa el rècord bueno, no ho sé
Diuen que aviam si arriba a 6.40 o fins i tot a 6.50, sembla impossible, però és que... Sí, sí, s'ha fet la marató on la dona va estar a punt de... A un minut es va quedar... La tiup va estar a punt, anava fins al quilòmetre 39, així, a ritme de rècord, amb dos llebres, molt bé, i no va curar.
El nou es va guanyar un lugandès Sí, un lugandès que es diu Joan Pérez Que va arribar molt a prop amb el segon classificat Van arribar bastant juntets Sí, però controlant-lo També s'ha fet els 6 Nacions, no? S'ha acabat els 6 Nacions de rugby Va revalidar França Bueno, un gran partit, es veu França-Anglaterra Jo vaig veure aquest partit Sí, es jugava al primer lloc 48-46, va guanyar França Va llegir amb gol a l'última jugada Pues jo m'ho vaig entendre malament Ah, no ho sé
jo vaig entendre que va guanyar Anglaterra va guanyar França 48-48, aviam si vas veure un repetit ja comencem, ja comencem jo no sé per què potser fa les mig iades tan maques que ho sabia potser, això el senyor Estiví potser ens ajudaria jo quan vaig posar l'Anglaterra el que vam dir vaig entendre jo és que Irlanda anava primer i si França volia guanyar tenia que guanyar Anglaterra bueno doncs potser sí, potser Irlanda en aquell moment anava primer perquè ja havia jugat i França havia de guanyar i va guanyar
Ah, sí, doncs... Però tu vas veure que va guanyar... No, no, jo vaig veure que guanyava bastant a Anglaterra, no vaig veure al final... Al final van ser 48-46, va guanyar França, vaig veure si jo ahir... França va batre a Anglaterra i va guanyar... Però l'última jugada al partit, alguna cosa així, vaig llegir ahir el dia... I és campion a França... Campion a França, rebel·lí del títol, sí, sí... Bueno, és que es veu que a Anglaterra era molt irregular, aquest any no he pogut veure res, mira que els 6 nacions al rugby, és mago i noble... Sí, sí, sí...
Molt bé, doncs ho hem de deixar aquí, la una del migdia ja, us deixem amb els informatius com sempre, i a vosaltres, companys, ens escoltem dilluns vinent. Una abraçada, cuidem-vos. Molt bé, xau, xau. Fins demà, que vagi molt bé. Adéu, xau.
Gràcies.