Ràdio Tosbert 98.1
Ràdio Tosbert 98.1
Bona tarda Sant Jús, ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui dimarts 21 de febrer.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magasin de tardes de ràdio d'Esberna.
Esteu sintonitzant al 98.1 FM, a l'emissora municipal de Sant Jús.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres, les 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6.
Primer de tot, recuperarem l'entrevista a Darío Nogués, terapeuta especialista en el dol pel suïcidi.
I també president de l'associació APSES, de prevenció pel suïcidi i atenció als supervivents.
A més, ell publica el seu primer llibre i ha estat col·laborador als grups d'ajuda mútua de l'Associació de Salut Mental del Baix Llobregat.
Després, tot seguit, a continuació de l'entrevista, farem la secció de cuina, menjó en Targarona, propietari del restaurant Sant Justenc Cuina Miracle.
Amb ell parlarem de gastronomia i alimentació saludable.
Després, a segona hora de la Rambla, i ja a partir de les 6 i 10, farem l'espai de llibres amb l'Arnau Consul,
de la llibreria Cal Llibreter.
Cada setmana ens fa alguna recomanació literària o ens parla d'alguna novetat editorial.
I tot seguit, recuperarem una altra entrevista per ja acabar amb el programa d'avui.
En aquest cas, seran els cosmòlegs i investigadors de l'ICUP,
a l'Institut de Cosmologia de la UB,
l'Òscar Jiménez i l'Anna Climent.
Ells dos seran els encarregats de fer un curs d'astronomia i també cosmologia
durant el mes de març aquí a Can Ginestà.
Doncs bé, tot això serà de seguida.
No marxeu, que comencem!
Quan pensem en màgia, ens imaginem endevinant què hi ha dins d'un barret.
Però hi ha una màgia que no té truc.
És la màgia de compartir una estona amb algú i parlar-hi.
Vols practicar el català o ajudar alguna cosa a parlar-lo?
Apunta't al Voluntariat per la Llengua,
al programa de les parelles lingüístiques, a v-xl.cat.
Perquè quan parles, fas màgia.
Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
A la Rambla, res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Comencem el programa amb la benvinguda al convidat d'avui,
amb qui estarem xerrant una estona.
Ell és en Darío Nogués, el president d'ABSES,
ho acabem de dir a la presentació,
que és l'Associació per la Prevenció del Suïcidi
i l'Atenció al Supervivent.
És tarebeuta especialitzat en processos de dol,
és cúncelor en dol i pèrdues,
i també coordinador dels grups d'ajuda mútua.
A més a més, de participar com a aponent, també,
en múltiples jornades divulgatives
i de sensibilització sobre el suïcidi.
Avui el tenim als estudis de ràdio,
perquè, a part d'haver col·laborat amb l'Associació de Salut Mental
del Baix Llobregat, en algunes ocasions,
en Darío Nogués està en procés de publicar el seu primer llibre
titulat així
Después del Suïcidio, proceso de duelo de un superviviente.
Bona tarda, Darío.
Hola, bona tarda.
Bé, ets un dels fundadors d'ABSES
de l'Associació per la Prevenció del Suïcidi.
Explica'ns una mica, primer de tot, què hi feu
i des de quan, a qui acompanyeu i com ho feu.
Doncs, som una associació
constituïda a finals del 2016
constituïda també originalment per supervivents
entenent la paraula supervivent
com a persona en dol per suïcidi.
Tots els que ens vam trobar llavors
que vam crear l'associació
havíem viscut aquesta experiència en primera persona
i arran d'unes necessitats no satisfetes que teníem nosaltres,
els perjudicats,
doncs ens vam organitzar per fundar l'associació.
Aleshores, en un principi,
el que és la seu social la teníem o estar al rí,
conjunt de canvis i coses,
ara l'acabem de traslladar a Sabadell,
encara que la majoria d'activitats que fem
les fem de manera virtual
perquè participem en un programa
de la Generalitat de Catalunya
del que és la part de prevenció de suïcidi.
Fem tres treballs dins de l'associació.
Un és la sensibilització del problema,
que és un problema social,
que no ho diem nosaltres això, aquesta expressió,
sinó que és de l'OMS,
que ens afecta a tots,
amb milers de persones afectades.
Estem parlant que a Espanya,
les dades del 2020,
són 4.000 morts comptabilitzades,
per estadística, per l'INER.
Per suïcidi a Espanya.
A l'any, sí.
A Catalunya, em sembla que 520,
si no recordo malament.
I després, cada mort,
darrere de cada mort,
hi ha unes 20 tentatives.
per tant, els números són importants,
són ingents,
doncs multiplicant per no sé quin número
el que són la totalitat dels enceïdits de tàncit.
I és un problema que se li dona poca veu.
Encara avui en dia,
doncs, està considerat com un tabú
i que té un conjunt greu de conseqüències.
Tant si és la persona amb la conducta suïcida
i a l'entorn proper,
com si s'ha perdut per suïcida una persona estimada.
Hi ha molt de silenci, no?, al voltant de...
Hi ha molt de silenci.
Clar, és que costa...
Suposo que també deu ser una de les...
d'aquestes tres coses, no?,
que deies que feu des de l'associació.
Sí, sí.
Trencar una mica aquest silenci
també deu ser una de les vostres...
Funcions o objectius, no?
Objectius, objectius.
Visibilitzar un problema que existeix
i que està silenciat, com acabes de dir.
I després, les altres dues podem dir àrees de treball
que tenim és la prevenció del suïcidi.
Pel nostre equip, l'equip que som,
estem especialitzats en la prevenció en l'àmbit educatiu
i en el col·lectiu de la gent jove.
I aquí participem en un programa de prevenció
del Departament d'Educació de la Generalitat
on s'estan formant equips d'atenció psicopedagògica
i també professors i mestres
del Departament d'Educació de la Generalitat
amb més de 1.500 persones
que han passat per les nostres formacions
amb formats curts, no?
Són càpsules de quatre hores,
després en tenim una més llarga,
però principalment són quatre hores.
I ja el que és la tercera part del projecte
és l'atenció al superbé,
les persones que estan en dol.
I aquí oferim el que són els grups d'ajuda mútua,
com has comentat abans en la meva presentació,
un grup el tenim en conjunt
i sobretot recolzats per l'Associació de Salut Mental
del Baix Llobregat,
que aprofito per saludar-los d'aquí,
i una forta abraçada a la Lola,
que ha sigut ella la que ens ha posat en contacte,
i després el que és l'acompanyament individual.
D'acord.
Perquè en els grups d'ajuda mútua,
entenc que és quan es fan aquestes sessions
a nivell virtual, no?
Sí, sí.
En què l'objectiu dels grups una mica és donar aquest suport.
Tu suposo que com a terapeuta especialitzat
és qui coordines o qui condueixes una mica el grup,
les dinàmiques que s'hi fan i tot.
Sí, la metodologia que fem servir és l'ajuda mútua.
No són grups terapèutics com a objectiu principal,
i sí que es fa teràpia,
perquè en els grups que ens trobem que són virtuals,
que vam començar a fer una prova pilot
quan teníem el confinament fort,
que es va interrompre tota l'activitat que fèiem,
vam iniciar com una prova,
a veure com funcionava, va anar bé
i ens hem decantat per seguir oferint
el format virtual amb les possibilitats que dona
que no només deixa d'estar limitat del territori,
sinó que a sobre està més obert
a altres parts del conjunt de l'Estat.
I clar, jo com a tal dins del grup
soc un més i ocupo el rol de moderador.
m'encarrego que les dinàmiques grupals
que beneficin la totalitat dels participants del grup,
de recordar dates i alguna coseta més,
però no hi ha una intervenció terapèutica.
Els beneficis estan principalment
que grups de persones afectades es trobin entre si
i puguin compartir en relació als temes
que van emergent amb el propi grup.
temes que són els característics del dol per suïcidi,
com per exemple el tabú,
que hi ha la dificultat de trobar interlocutors,
persones amb sensibilitat,
que et donin un espai, una calidesa
i que obrin la porta a poder expressar
què és el que necessitem,
poder-nos expressar i que la gent
ens aculli, ens validi el patiment,
ens validi les dificultats que tenim,
els canvis de les relacions que hi ha,
tot això, i això ens ho donem.
Dades del departament,
ara estava consultant del Departament de Salut,
que comentaves també tu a nivell d'Espanya
i també de Catalunya,
dades del Departament de Salut,
de la Generalitat,
manifesten que després de la pandèmia
s'estan triplicant els intents de suïcidi
per a les noies joves.
El 2021 va passar de 480 a 1.265,
és a dir, literalment triplicar,
i que dos de cada deu alumnes
reconeixen que en algun moment
han pensat que es volien morir.
Què hem de fer amb aquesta realitat d'Ario Calan?
Són campanyes de sensibilització.
Es pot sensibilitzar per això d'un tema
del qual se'n parla poc
i es té com a tabú?
Es pot fer una mena de prevenció?
L'any passat es va aprovar
el PAD Director de Salut Mental
de la Generalitat
i una de les línies és
fer una prevenció universal,
que seria la primera de totes,
la primària en la qual
la població en general
es dotés d'un conjunt
podem dir d'aptituds
per a enfrontar les dificultats
que hi ha a la pròpia vida.
Frustracions,
límits,
i després hi ha coses més concretes
o conflictes no emocionals,
interrelacionals,
i després hi ha temes més concrets
que es donen
en tots els estaments
de la població en general,
però sobretot
sobretot en el que és
el col·lectiu de la gent jove,
dels adolescents,
com és el bullying,
el maltractament
que es donen entre ells,
amb una franja d'edat
on la participació,
però sobretot
el sentir-se integrat
en un grup
és fonamental
per fer-se ells mateixos
com a persones.
Ateneu des de l'associació
a grups
de persones
més joves
concretament,
no?,
entre aquest sector
que ara sembla
que també
està fent
més tentatives,
o...
dins de l'associació
grups
col·lectius
de gent jove
com a tal
no tenim la capacitat
de poder-los atendre.
Som una associació
petita,
quatre persones
als que estem
treballant
totes les hores
que podem,
i
sí que
fem intervencions
en escoles
quan ens truquen
hi ha un cas,
s'ha detectat
doncs
una alumna
amb una conducta
de risc
o hi ha hagut
un suicidi consumat,
ja sigui
doncs
per un alumne
o per algun
podem dir
pare
o adult.
Aleshores,
sí que
forces vegades
ens truquen
per fer una intervenció
ja directa.
Una intervenció
doncs
de
potser
aprofundir
en estratègies
de detecció
o d'acompanyament
a l'aula
cap als professors
o de
podem dir
de
d'atendre
l'experiència
amb el grup
d'iguals
amb els alumnes
i també
pels pares.
Aleshores,
nosaltres estem
oberts
fem
oferim
aquests
tres serveis
i això
t'adamana
quan hi ha un cas
i es posen
en contacte
amb nosaltres.
Perquè, Darío,
entenc que
quan
tu comentes
que el 2016
decidiu
fundar
l'associació
és perquè
trobeu
que no n'hi
han d'altres?
És a dir,
aquest recolzament
que vosaltres
necessitàveu
en aquell moment
no existia?
No el vau poder
trobar enlloc
i vau decidir
també en part
per això?
Sí, clar,
jo a títol personal
jo em vaig trobar
molt sol
davant d'un fet
que era un risc
que ens havia
acompanyat
de la família
tota la vida
el suicidio
de la nostra mare
de la meva mare
i
i quan es va donar
em vaig sentir
molt sol
i molt frac
i molt vulnerable
i no sabia
on anar
i amb qui
podem compartir
doncs
de lo més
greu
i dramàtic
que m'ha passat
a la vida
compartint-ho
amb altres persones
que ens vam trobar
no i ens vam conèixer
doncs vam decidir
doncs
crear l'associació
precisament per això
tindrà a oferir
un marc
d'acompanyament
doncs
en moments
que són crítics
i sobretot
que es viuen
en la intimitat
amb molta soledat
i que
implica unes conseqüències
greus
per la vida
de la persona
Ara passarem
a parlar
precisament del llibre
i de la teva història
personal
Darío
però abans
deixa'm preguntar-te
una cosa
i és que tu creus
que des de la societat
i des dels mitjans
en els últims anys
se'n parla
més obertament
o potser
arrel de la pandèmia
és una mica
la pregunta de sempre
parlar-ne
afavoreix
o és contraproduent
perquè clar
si se li ha de donar
visibilitat
de parlar-ne
s'ha de parlar
perquè una cosa
es faci visible
s'ha de poder
parlar
s'ha de poder tractar
la qüestió
està
en el com
es fa això
parlar
emetre una notícia
on primer
es fa servir
el terme
suïcidi
com per exemple
a vegades
hi ha notícies esportives
que diu
l'equip tal
s'ha suïcidat
per una alineació
a vegades
que hi hagi
titulació
que hi hagi
jo penso esportiva
clar
és
banalitzar
banalitzar
un problema
real
que afecta
moltes persones
aleshores
després també
com es tracta
la notícia
no està aconsellat
que es parli
de com
s'ha produït
la mort
és
ni tampoc
de
no interessa
no?
o sigui
són coses
no
és que
parlar
del mètode
que s'ha fet servir
és
escarbant
una cosa
que no té
és
pot
donar idees
a persones
que
estan
en un procés
no de
conducte suïcida
és un procés
que estan
en el procés
d'ideació
de pensar
amb la seva pròpia
mot i amb
com seria
això
pot donar
idees
no es recomana
que es faci
servir
que s'indiqui
la manera
el mètode
que ha fet servir
la persona
tampoc
que
es
focalitzi
o es
concreti
com una única
causa
tema econòmic
per exemple
que es diu
el tema econòmic
augmenta
el risc de suïcidi
el suïcidi
és un fet
complex
molt complex
que
afecta
a moltes àrees
de la vida
de les persones
sí que és veritat
que hi ha un fet
que acostuma a ser
el precipitant
i no és el fet
precipitant
el que porta la persona
a cometer suïcidi
tot el que hi ha al darrere
és un conjunt
de coses
és un conjunt
de coses
aleshores
clar
tractar
una notícia
tractar un suïcidi
o un intent
amb aquesta poca perspectiva
és no
donar una
és fer-li
un poc
un poc
favor
no donar-li
realment la dimensió
que té el problema
no donar-li la dimensió
això mateix
és no donar-li la dimensió
de l'abast del problema
i a l'igual
clar
això també
ens posa davant
que poder-lo tractar
implica que un conjunt
d'agents
de diverses especialitats
estiguin treballant
a la vegada
per poder
evitar
el suïcidi
que al final
és el que
s'ha de fer
o treballar
per evitar
els màxims
suicidis possibles
ara sí
parlem del llibre
después del suicidio
proceso de duelo
de un superviviente
quan neix
i d'on sorgeix
el llibre
Darío
entenc que és un procés
personal
i no?
sí
sí
sí
és un procés
personal
que vaig començar
a escriure
fa 9 anys
enrere
encara que
en aquell moment
no tenia idea
de publicar
la veritat
és que ha sigut
el propi procés
el que m'ha portat
a voler el publicar
i estar
en procés
de publicació
al principi
ho feia
per expressar
el que m'estava passant
se'm donava
9 anys
quants anys
havien passat
des que la teva mare
es va suïcidar?
doncs uns 3 anys
o així
uns 3 anys
sí
és a dir
tu en procés
d'assimilar-ho
no?
sí
sí
sí
en procés
de dol
perquè és un procés
llarg
i mirat
amb perspectiva
després d'haver passat
12 anys
és quan soc conscient
de la
de la duració
del procés
fins a recuperar
doncs una certa
funcionalitat
i normalitat
i sobretot
poder recordar
el que
hem viscut
i el que
ens ha passat
amb una certa
tristesa
això sempre queda
per això
diuen els experts
en dol
que
d'alguna manera
el dol
mai acaba
d'acabar-se
sinó que
queda un punt
de tristesa
sí que
per mi
el gran canvi
és que quan
recordo
hi ha una mirada
compassiva
i amorosa
amb el que
va ser
malgrat tot
aleshores
això és el que
em queda
i per mi
considero
personalment
doncs que
que s'acaba
no no
aquest punt
quan hi ha un canvi
amb el que és
el to emocional
també la intensitat
en la qual
en la qual
es recorda
el que
es va viure
o sigui que
estic tranquil
estic
tranquil
estic en pau
puc parlar-ne
obertament
m'he decidit
a fer accions
de transformació
com es creu el llibre
com creu l'associació
són
indicadors
que per mi
doncs
em fan entendre
que
l'etapa
ha passat
però no continuo
però no m'he apartat
de la problemàtica
del tema
sinó que segueixo
doncs
vinculat
vinculat totalment
sempre s'ha de
a nivell
mental
o de curació
és un
bueno
s'ha de treballar
sempre
no
amb això
és a dir
no es pot donar
com una cosa
com un xec
com una llista
feta no
resoldre els problemes
tal
fet
tal
no és
no és algú
que puguis dir
vale
això ja
ja està fet
és una cosa
que sempre
t'acompanyarà
al llarg de la vida
no?
sí
sí
això
és
jo ho veig
com soc una persona
força visual
és
el calendari
de l'any que va ser
doncs
està assenyalat
sempre està assenyalat
està assenyalat
a la meva pell
no?
també
la meva
psicologia
i això
sempre estarà
i això
m'ha fet
també reconstruir-me
d'una manera
diferent
i crear
coses noves
tindre motivacions
interessos
nous
i clar
i el fet
és això
és el suïcidi
la perda per suïcidi
això és el gran
el gran trencament
i el gran canvi
hi ha intenció
d'ajudar altres persones
amb el llibre
tot trencant-te a bus
compartint la teva experiència
expliques
no?
com ho fas
en un tema
per això també
tan delicat
personal
jo entenc
que no
no deu ser fàcil
i llegint una mica
la ressenya
agafo una cita
teva
que diu
este libro
es el resultado
de un largo proceso
de duelo
transitado
con conciencia
això és important
també
la consciència
no?
sí
consciència
per
poder
elaborar
aquells aspectes
que fan mal
i que fan patir
i que fan patir
jo entenc
que
una pèrdua
significativa
important
amb
les
agreujants
que hi poden haver
doncs
és
una experiència
de dolor
el perdre
fa mal
perdre allò
que s'estima
i amb
el que s'està
vinculat
fa mal
això és el procés
connectar
amb aquest dolor
posar-li
paraules
però també
vincular-ho
a fets concrets
amb experiències
a coses no viscudes
a temes pendents
allò que no va
poder ser
a deixar anar
això és
per mi
digerir
el dolor
que no
no el dolor
com que el com
indeterminat
sinó que el dolor
que es determina
i
i es processa
no?
doncs
psicològicament
emocionalment
se li dona un
sentit
i això és un temps
això necessita
un temps
les emocions
el cor
l'ànima
van molt més lent
que la capacitat cognitiva
d'entendre
donar explicacions
o
donar-nos
raonaments
això
va per un altre
té un altre ritme
i s'ha de fer
amb cura
amb delicadesa
amb tranquil·litat
cadascú té el seu ritme
i també
s'ha de ser responsable
t'has d'ocupar
s'ha de fer
si no
doncs hi ha un risc
que quedi
pendent
quedi congelat
el dol
si es converteixi
en dol
patològic
apareixi
cadascú té el seu ritme
també
sí
sí
aquí
el procés
de dol
és subjectiu
que passa
que s'ha de treballar
també
no es pot deixar
una cosa
si t'has d'ocupar
has de ser responsable
crec que
i
és una de les
dificultats
que tenim
a la nostra societat
que ens enfoquem
a passar-ho tot ja
així
pim pam
a part de la immediatesa
a voler estar bé
ja
a voler estar bé
no sentir dolor
clar
el gaudir
el disfrutar
a la immediatesa
les coses vagin ràpides
i
una pèrdua significativa
et porta
a l'altra
a una altra cara
de la vida
et presenta la mort
el suicidi et presenta la mort
d'una manera radical
i abrupta
no pots fer res
o el que has fet
no ha servit
per tant
provoca
importants sentiments
d'impotència
de culpabilitat
clar
tot això
has de respondre
t'has d'ocupar
a més
estem en una societat
en la que
sembla que
sentir dolor
estigui
gairebé prohibit
i surten
fàrmacs
pastilles
de tot
per no sentir
aquest dolor
quan a vegades
el que necessitem
per curar
és sentir-lo
i deixar una mica
no deixar-nos portar
absolutament
tampoc
per el dolor
i la tristesa
absoluta
però
però sí
deixar-nos sentir
a vegades
una mica
per molt
que faci mal
aquest dolor
a vegades
és necessari
suposo que
forma part
del llibre
que més que parlar
del suïcidi
en si
que sí
és parlar
del dolor
un dolor provocat
en aquest cas
pel suïcidi
però parlar
una mica
d'aquest dolor
sí
precisament
la meva experiència
és
també sóc
ferm
defensor
no
d'això
que vaig dir
ara
és que el contacte
amb aquest dolor
un dolor que ha de ser
controlat
ha de ser
sostingut
ha de ser possible
ser sostingut
i també
modulat
o sigui
intermitent
aquest contacte
que no continu
és el que porta
a poder
entendre
que una persona
decideixi
entre cometes
no sé ben bé
quina paraula
fer servir
però que una persona
pensi
en acabar
amb la seva pròpia vida
les persones
que
suïciden
no volen
deixar de viure
volen deixar
de patir
volen deixar
de viure
una situació
vital
desagradable
desesperançadora
sense capacitat
de canvi
de soledat
aleshores
és això
el que
volen erradicar
i la manera
que
pensen
en fer-ho
és
doncs
mitjançant
acabar
amb la seva pròpia vida
la meva experiència
personal
és que
contactar
obertament
i de manera
radical
amb el
que em va fer sentir
la meva mare
ha sigut
el que m'ha pogut
fer-la entendre
doncs
pobreta
el patiment
que ha tingut
a la seva vida
que durant molt de temps
l'ha aguantat
com ha pogut
i no ha pogut més
i està en pau
precisament
amb això
i ara ja
per anar acabant
Darío
explica'ns com
podem obtenir
el llibre
amb què
podem ajudar
com col·laborar
on podem entrar
quin link
com ho podem fer
per adquirir el llibre
jo ara mateix
està en fase de publicació
amb la editorial
al Círculo Rojo
que és d'autoedició
i he engegat
una campanya
d'Avercami
per
intentar
aconseguir
el que són
les despeses
de publicació
aquesta campanya
doncs està
a la pàgina
d'Avercami
i si
abans de tot
em sembla
que ja veig
de tot
on posen
les campanyes
que se mecenen
hi ha publicacions
i si es posa
el títol
del llibre
doncs es pot accedir
i he ofert
diferents recompenses
que és
allò que
el mecenas
aporta
i allò que jo ofereixo
per part meva
molt bé
aquí hi ha
suposo que
els diners recaudats
amb aquest
crowdfunding
serviran per publicar
un número d'exemplars
concrets
sí
el contracte
el llibre
el publicaré
sí o sí
el contracte
el tinc firmat
en l'editorial
són 330
exemplars
i
bueno
il·lusionat
clar que sí
molt bé
doncs Darío
Noguer
és un plaer
haver-te tingut
a l'emissora
d'aquí
de Ràdio d'Esvern
et desitgem
molta sort
també amb el llibre
que sigui un èxit
i aconseguir
fins quin dia tenim
per col·laborar-hi
tenim
fins al dia 10
de març
10 de març
10 de març
molt bé
encara tenim marge
i moltes gràcies
per l'espai
que m'has donat
que ens has donat
com a entitat
i agrair també
a les companyes
de l'associació de salut mental
a Jaume
a la Lola
que gràcies a ells
estic jo aquí
i també doncs
fem coses
en conjunt
que està molt xulo
treballar amb ells
que bé
que vagi bé Darío
moltes gràcies
Adéu
Adéu
Adéu

Ara que puc sentir
que ets a mi
ara que has tornat
per fer sentir
fons del cor

dintre meu

garacom
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit