.
Bona tarda Sant Just, passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui dijous 6 de juliol.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla d'Estiu,
el magazín de tardes aquest mes de juliol aquí a Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant al 98.1 FM a l'emissora de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot farem entrevista a la Sant Justenca Clara Aguilar,
productora, compositora escènica, artista, està desenvolupant la seva carrera professional,
ara mateix com a creadora de bandes sonores, i l'hem pogut escoltar recentment, per exemple, al Festival Sònar.
I properament també podrem escoltar altres projectes interessants que ens en parlarà aquesta tarda.
Després, tot seguit, també farem una altra entrevista, de fet la recuperarem.
És una entrevista que vam fer fa unes setmanes a l'artista plàstic Josep Sant Tilari,
que és un dels participants de l'exposició Al món ficció,
que hi ha ara mateix a la sala Marc Art de Sant Just,
i ens parla de les obres que ella exposa.
Després, ja a segona hora de la Rambla a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els botlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem la secció quinzenal amb l'Aroa Carmona,
responsable del Servei de Mobilitat Internacional de Sant Just,
que s'ubica al Casal de Joves.
L'Aroa ens parlarà dels intercanvis juvenils europeus
que s'estan fent aquestes setmanes amb joves santjustencs que marxen a fora.
I tot seguit, tornarem a escoltar una altra entrevista,
amb la que tancarem el programa d'avui.
Serà una entrevista que també vam fer fa unes setmanes
a alguns dels membres de la Junta de la nova associació veïnal
del barri La Miranda Can Candeler de Sant Just,
un barri històric que fins ara no s'havien constituït jurídicament
com a associació de veïns.
Doncs bé, tot això és el que tindrem aquesta tarda.
No marxeu!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smooth jazz, el funk, el sol
o la música electrònica més suau.
Smooth Jazz Club
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
T'hi esperem.
Passant ja gairebé 15 minutets de les 5 de la tarda
i per començar el programa d'avui dijous
ho farem amb una cançó que es diu Sexo en la plaia
de la cantant Amaia i també amb l'Elits.
Una cançó per començar amb força, a ritme d'estiu,
la Rambla, el magasin de tardes de l'emissora local de Sant Just.
I tot seguit comentarem també els dies internacionals.
El sol va cayendo, el día va a acabar
Los dos en la playa, la brisa y el mar
La luna llena se está asomando
Y tu boca y la mía se van acercando
El sol va cayendo, el día va a acabar
Los dos en la playa, la brisa y el mar
La luna llena se está asomando
Y tu boca y la mía se van acercando
Sexo en la playa
Fuego en tu mirada
Tus uñas por mi espalda
Adoro tu mente y tu cara
Bésame, bésame, bésame
Sabe bien que esconde, esconde, escóndete
Nos van a ver
Una vez, otra vez
Y después, otra vez
Nos han gritado
Nos han gritado de lejos
Buscaros un hotel
El sol va cayendo, el día va a acabar
Los dos en la playa, la brisa y el mar
La luna llena se está asomando
Y tu boca y la mía se van acercando
El sol va cayendo, el día va a acabar
Los dos en la playa, la brisa y el mar
La luna llena se está asomando
Que tu boca y la mía se van acercando
Acércate, quiero verte bien
Ya no sé vivir sin el roce de tu piel
Acércate, quiero conocer
Todos los detalles de tu cabeza a los pies
Ese pelo negro
La melena al viento
Premita por el cuerpo
Cosquillas en el cuello
Bésame, bésame, bésame
Sabe bien
Esconde, esconde, escóndete
Nos van a ver
Una vez, otra vez
Y después, otra vez
Nos han gritado de lejos
Buscaros un hotel
El sol va cayendo, el día va a acabar
Los dos en la playa, la brisa y el mar
La luna llena se está asomando
Y tu boca y la mía se van acercando
El sol va cayendo, el día va a acabar
Los dos en la playa, la brisa y el mar
La luna llena se está asomando
Y tu boca y la mía se van acercando
Y tu boca y la mía se van acercando
Ràdio 2BFM 98.1
Vinga va, i ara parlem dels dies internacionals
Sonen els Beatles de fons
Això és una pista
Avui 6 de juliol es considera que és un dels dies internacionals dels Beatles
Diem que és un dels dies perquè hi ha diferents dates realment
Que celebra aquesta efemèrida
Per exemple, el 16 de gener, també ho vam comentar
Avui 6 de juliol
I de fet també el 10 de juliol es considera una data per commemorar aquest dia mundial dedicat a aquest grup de música
Gran transformador fa unes quantes dècades
Doncs bé, per als i les fans que consideren que el dia de la inauguració del Cavern Club
Lloc en què van fer el seu debut en John Lennon, en Paul McCartney, en George Harrison i en Ringo Starr
És la data que s'ha de considerar com el dia oficial de l'agrupació
Doncs avui estan de festa, eh?
Sens dubte, com hem dit, hi ha un altre gruix de seguidors
Concretament els britànics que diuen que el dia dels Beatles
També és l'edat en què es van conèixer en Lennon i en McCartney, els fundadors de la banda
Hi ha també altres dates, com hem dit, el 10 de juliol, com el dia dels Beatles
Perquè va ser un 10 de juliol del 64 quan la banda va tornar a Liverpool
Triomfant de la seva gira estadunidenca
Justament per rodar la premiere de la seva pel·lícula, Hearts Day Night
Doncs bé, l'agrupació dels Beatles va sorgir a Anglaterra
Va aconseguir un gran auge en la seva època i un moment històric
En el que es vivia en aquella època de grans turbulències
La dècada dels 60 va ser coneguda com un dels moments més delicats
En la qüestió del tema de la guerra i la pau
El món s'estava recuperant de la desastrosa Segona Guerra Mundial
I enmig d'aquesta revolta, els Estats Units va decidir començar la guerra al Vietnam
Aquests quatre joves dels Beatles van començar com un gran grup pop
Amb un toc de rock and roll també
I van invadir les pantalles del món amb lletres que parlaven de la igualtat
De la pau i de com fer un món molt millor per a tots
A la Rambla res s'atura
Vine, queda't i escolta'ns
RADIO TOSPEC
RADIO TOSPEC
RADIO TOSPEC
RADIO TOSPEC
I comencem el programa de tardes d'avui 6 de juliol
fent una entrevista potent a Ràdio Desvern
Es tracta de la productora, compositora i dissenyadora de so de Sant Just, Clara Aguilar
Està formada en música, periodisme, humanitats, estudis de gènere
i actualment enfoca la seva carrera en la composició, en arts escèniques
i crea espais musicals i sonors amb pel·lícules, sèries, festivals i obres de teatre
La saludem, que la tenim connectada via telefònica
Hola, Clara, bona tarda
Hola, bona tarda
Bé, portes uns anys, molta feina, molts projectes en marxa
i cada cop estàs més sol·licitada en el camp en què et dediques avui en dia
que és el de la composició i el disseny de sons
Explica'ns una mica com en el 2017 saltes a l'escena teatral barcelonina
creant també bandes sonores i de més
anaves pel periodisme cultural
Bé, jo en el 2017, com tu dius, jo he començat amb el teatre
però mentre començaves
estava de responsable de comunicació de la companyia Teateatre
Estava allà treballant en temes de comunicació i de producció
però d'alguna manera ja estava en contacte perquè m'agradava molt
que fos una companyia de teatre
i després vaig apuntar-me al periodisme amb el Nascurt
que és una cosa que s'ha anat a la beca
que coordinaven a les noves
i a les noves amb ells amb les quals segueixo treballant
que van portar un model alemany
que hi ha molts teatres públics
que és que hi ha un espai perquè la gent jove
i perquè gent fora del món del teatre faci teatre
Jo vaig arribar allà i vaig dir
que vam passar el meu escènic
he estudiat música però la meva formació
i el meu dia a dia hi ha una altra cosa
i va ser arreu de formar part dels malnascuts
de la sala d'aquest del 2017
que vaig començar a descobrir aquest ofici
amb el qual em dedico avui
i vaig començar a empalmar projectes un darrere l'altre
especialment en el món del teatre
i més endavant va venir la dansa
i ara m'està passant que estic fent cinema
Molt bé
Clara, la música electrònica i la tecno
és la que més utilitzes de les teves composicions?
Podries dir que són els gèneres amb els que et sents més còmode?
No, no, és una cosa que la gent m'hi associa molt
perquè com que tinc un projecte personal
amb un àlbum d'electrònica
que vaig treure fa dos anys
i també tinc ara com que vaig presentar el sonar
com que se'm relaciona molt amb això
i en realitat m'agrada fent moltes altres coses
aquest mateix d'any he fet una banda sonora
per no estar clar que era pura menjada
també vaig fer una peça
per l'Electrònica el setembre passat
parlat pel Marcos
de la Verenal
en la qual tot era l'arranjament d'orquestra
és a dir que em moc
amb un magma
hi ha coses que s'assemblen
cadències
i melodies
i manera de treballar
però
el tec no és la cosa que em la presenti
com has dit tu
el gener del 2021
vas publicar precisament
el teu primer àlbum d'electrònica
sota ja el nom artístic
i la teva marca més definida
de Clara Aguilar
titulat Mystery is All
perdons una mica d'aquest inici
i de les característiques de l'àlbum
com el vas crear
en què era trencador
respecte als anteriors
la pandèmia
si alguna cosa bona va tenir
potser
alguns van tenir primeres
de tenir un dia a dia
que no va ser superfasor
que a mi em va donar
l'oportunitat
per acabar uns temes
i dir
vinga va
vaig a
a tancar-ho
i a formalitzar un àlbum
i em vaig fer
aquest àlbum
que vaig treure
el gener del 2021
i d'alguna manera
hi ha unes
unes maquetes
i unes idees
que em venien de fer
de molts anys
però com que al meu dia a dia
estic fent música
pels altres
els altres
en el món del teatre
doncs no ho havia acabat
arreglat mai de fer
i va ser
mostrant
gràcies a la pandèmia
que vaig provocar
el 2020
i ho vaig publicar
a principis d'any
del següent
També
Clara
tu ets cofundadora
del col·lectiu
B-B-A-A
amb qui has creat espectacles
com
Pool No Water
a la Sala Beckett
això va ser l'any 2018
també
Digis Real Love
a la Sala Beckett
també
o Arcas
el 2020
en aquesta època
de fet vas guanyar
el Premi de la Crítica
al Millor Espai Sonor
i podria ser aquest punt
un moment d'inflexió
de voler dedicar
més energies
a aquest camp
a la creació
i a la composició
Amb el Premi dius?
Sí
amb el Premi
És a dir
quan et donen un Premi
sí que és
com una espontestió
de dir
és el reconeixement
i de
una manera
que funcionen
i van bé
però
no
per mi
són
més importants
dins meus
i dins la meva carrera
com projectes
que m'han marxat
no tant
un Premi
que també
és això que ajuden
però
crec que hi ha moments
en què
doncs el dia
jo que sé
a vegades
hi ha projectes
que creixes de cop
perquè
és un repte
i quan tens un repte
és un punt d'inflexió
per exemple
abans
parlava de Zurich
que va passar dos mesos
treballant
l'any passat
i ho vaig mostrar
el 30 de setembre
que estava a fer
allò va ser
un punt d'inflexió
i n'he tingut d'altres
però
crec que està més
relacionat
amb l'obra
i amb els projectes
que amb un Premi
i el 2022
fa un any
vas presentar
l'espectacle
a l'Amor Tu Just
dins el marc
d'Amor Odi
a l'Auditori de Barcelona
quina rebuda
va tenir
entre el públic
costa?
Potser que la gent
entengui peces
més alternatives
va tenir reuïda
molt bonica
es va fer
molt poc
perquè això
s'emmarcava
dins del cicle escena
de l'Auditori
que és aquesta espècie
de maridatge
que fa a l'Auditori
amb el món escènic
i es fa
una explotació
molt curta
es fa dos dies
i cinc punt
però
va ser un procés
bonic
on jo em vaig posar
molt a prova
perquè vaig fer un rol
que no havia assumit mai
que era estar
en la direcció
més
estèmica
com escènicament
però
sempre dins de la música
que és el meu llenguatge
era un format
era una proposta
que
evidentment
no era
un aspecte
més popular
no era aquesta aproximació
però
també
com que
hi havia una reflexió
entorn
a l'orquestral
és a dir
jo anàvem
amb uns companys
del món escènic
anàvem
amb una escenògrafa
amb una coreògrafa
amb una actriu
amb un dramaturg
amb un indicador
de l'estuari
a dalt
de l'escenari
fent unes accents
molt performàtiques
però que representaven
la meva orquestra
això ho he dit
molt ràpid i corrent
i d'alguna manera
com que ho vam marcar
en un context
de l'auditori
amb la temàtica
que tractàvem
va ser molt bonic
va ser
que bé
es va rebre superbé
va ser molt bonic
i deixant de banda
els escenaris
el teatre
pel que fa als audiovisuals
i a la creació de bandes
i espais honors
quina va ser
la teva
primera experiència
en aquest món?
a veure
jo he fet
petites coses
però diguéssim que
la que primera faig
és la pel·lícula
que vaig col·laborar
amb una
amb una
petita cosa
però a mi m'agrada
més
també
Self-Face
i Creatura
que són els dos projectes
que
que m'han acompanyat
a l'últim any
ja està acabat
ja està presentat
és la sèrie
de la Joana
i la Mireia
i la Puig
i per Barbara Ferrer
que està filmint
és una sèrie
on vaig fer
tota la banda sonora
i Creatura
que a data d'avui
encara estem treballant
en algunes coses
es va presentar
Can
va guanyar
la pel·lícula
de l'Alena Martín
amiga i estimadíssima
i que arribarà
als cinemes
el setembre
i això ha sigut
com la consideració
de fer
això sí que és
fer una banda sonora
perquè a diferència
de Sur
que va ser
és una escena
una escena
que vaig fer
amb Creatura
tota una banda sonora
directament
escena per escena
un any de feina
un any i pico de feina
un any de feina
amb l'Alena
molt contenta
molt contenta
i molt contenta
i com et va arribar
la proposta
de Creatura
com et va arribar
la proposta
de Creatura
sí
l'Alena
i jo
ens coneixem
un any de feina
l'Alena
l'Alena
forma part de la col·lectiu
del meu col·lectiu
va ser
jo
el nou primer espectacle
que faig
professionalment de teatre
i ella hi era
com també era
el Marcel Lecru
i l'Alena Serrano
i altres companys
però allà començo
una relació
amb l'Alena
artística
i l'Alena
és algú que
no només ha fet teatre
sinó que ella
és actriu
directora de cinema
i llavors ella
ha fet la seva
pròpia carrera
i amb els anys
que hem estat treballant
fent les coses
en el teatre
em va dir
bueno és clar
algun dia
algun dia
farem un salt
a tal
i va arribar
a Creatura
que és la seva
segona pel·lícula
la primera
de Julià
i em va dir
i clar
m'agradaria molt
que fins a l'Alena
i des d'aquí
fa molts anys
que m'emparla
l'Alena
en aquesta pel·lícula
fa molts anys
que la pot ser
bueno
i amb bones expectatives
llavors
que agradi a la gent
sí
bueno
l'Alena
és algú
que també
atreu molt
i té una manera
de fer les coses
i d'explicar històries
que són molt populars
en el millor sentit
de la paraula
i crec que
ha creaturí
i ha tenint
molt bona redura
a tant
el festival
per l'autonomàgia
quan arribi
aquí
als cinemes
a Catalunya
jo crec que serà
com un bon
amb self-tape
que dius tu
que va ser també
un dels primers projectes
en aquest àmbit
amb Mireia
i Joana
Vilapuig
et va servir
potser també
d'aprenentatge
com un procés
per aprendre

ben clara
també fa uns dies
el primer cap de setmana
de juliol
vas participar
al festival
poesia
i més
organitzat
per la Fundació
Palau
a Sant Andreu
de Llevaneres
en col·laboració
ho vas fer
també amb l'escriptor
Pol Guasch
què vau crear
concretament
i com ho vau crear?
doncs això va ser una cosa
que va sortir
i de l'Eduard Escofet
que és el director
del festival
que ens va dir
i jo crec que
li havia insinuat
arreu d'alhora
una conferència
del Pol
crec que un dia
personalment
li vaig dir a Eduard
una persona més interessant
que és sensible
llavors un dia
el punt d'estat
em va venir
i em va dir
escolta
que m'agradaria
que treballis amb el Pol
t'agradaria?
jo
llavors vam començar
a fer unes provades
amb el Pol
on vam començar
a parlar
de la vida
i de com estem
anant al món
i de com entenem
la creació
i d'això
en fi una línia
que era
la idea del comiat
i tot el que hi ha
al darrere
de la idea del comiat
i què significa
acomiadar-se d'algú
o d'alguna història
o d'alguna vivència
i llavors
el Pol va fer un tec
i que vam anar
treballant
amb aquestes trobades
també ens trobàvem
subint el nou estudi
jo li proposava escènicament
això ho podíem fer
sí
això ho podíem feixar
i hem ajudat
també
amb el apartament
no i de com musical
i ho vam presentar
el dissabte
al festival
i també va ser
bueno
és que per mi
ha sigut una descoberta
molt guai
el Pol
vau encaixar molt bé
no?
Molt
és algú que
ho hem parlat molt
aquests dies
que hem estat molt
molt
que també hi ha
algú com
no sé
tenim algú similar
en algunes coses
perquè fa molt poc
que ens coneixem
hi ha algú
com d'intimitat
i també
de manera d'expressar-nos
i de manera d'entendre
moltes coses
que ha fet que
al final
separar vida
i obra
és per mi
gairebé el mateix
llavors
ha sigut molt
molt plaent
i molt guai
el fet de trobar-lo
que bé
i hi ha les últimes
dues preguntes
Clara
una mica abans
el 17 de juny
vas presentar
també el teu nou
projecte figura
al festival
Sònar
què és el que va veure
la gent
al Sònar
en què va consistir
l'actuació
doncs
el Sònar
em va contestar
pel seu 30 d'aniversari
i em va dir
ens ha de dir
que féssim un concert
però ens ha de dir
que fos un concert especial
d'acord
jo estava fent la gira
del Míster Isol
que és el primer àlbum
i jo també tenia la sensació
tenia la voluntat
aquest últim any
de fer nou material
i vaig dir
doncs mira
serà la data ideal
per tenir un horitzó
per acabar un àlbum
i presentar
llavors figura
que és el nou àlbum
que no està publicat
però que vaig presentar
i vaig poder sentir
per primera vegada
el Sònar
és un material nou que tinc
que el vestit
que porto
la Concepció
que hi ha al darrere
ho hem creat
amb el Joan Ros
que és un altre meu
de moda
i després està
per una altra banda
Hostila
que són un estudi
que treballa amb llum
que són el poli del mar
que m'han fet
la posada en escena
amb una orquestra
de junys
que m'acompanya
i això va ser
que em ensenya
al dins
de junys
que sembla
que facin 2.000 anys
però
Sí, vas l'altre dia
Home, dir que has actuat
al Sònar
ja són paraules grans
no sé si tu vas anar
algun cop
quan eres jove
no sé si
bueno
jo de més d'adolescent
que fort
la vida em passen coses
i estic molt agraïda
de tot això que passa
però també tinc
que les emocions
que passen moltes coses
però que
bueno
que jo també
vas xupant
vull dir que
clar
home
en relativament pocs anys
estàs treballant molt
suposo que és perquè
també t'agrada molt
no?
el que fas
i dones tot
t'exprimeixes al màxim
amb la teva creativitat
amb la teva art
tot plegat
Sí, tinc molta percep
pel que faig
i és una cosa
que m'ocupa
molt dia a dia
constantment
però
també intento
evidentment
com tots
lidiar
amb la vorágine
de
fer coses
fer coses
fer coses
i també
estar tota la resta
la família
les amistats
que també és una cosa
que també formar part
de la vida
però que lidiar
el dia a dia
és un tema
però
ja fa
per no deixar-te endur
pel tornador
I l'última pregunta
ja, Clara
què t'agrada més?
Amb què et sents més còmode?
Com a artista escènica
o més aviat
amb aquesta última faceta
que estàs desenvolupant
com a compositora
creadora
són dos mons diferents
no?
No sé si tu fas
alguna diferència
és a dir
jo
des de molt molt petita
com que he estat
sempre molt estimulada
i els meus pares
em van portar
la música
i les emocions
també em van estimular
jo la sensació
de crear
la tinc des de molt petita
i com
tants altres nens i nenes
que estan en contacte
amb l'art
llavors
a poc a poc
això es va
diversificant
en diferents maneres
d'entendre-ho
una és el teatre
i l'altra és pujar
del de ser
i tocar
i l'altra és
fer banda sonora
però per mi
és una mica
una mica el mateix
encara que
jo treballo molt
amb equip
perquè
una cosa
és
els artistes
que fan només
el seu
però jo faig música
per altres
i per pel·lícules
i per un teatre
però per mi
és una mica el mateix
perquè
el lloc des d'on ho faig
la passió
o les preguntes
o el motor
que tinc a dins
és el mateix
llavors
em sento còmode
em sento còmode
amb totes aquestes passetes
que faig
i que és veritat
que
el que més he fet
en els últims anys
és teatre
és escena
i ara
s'està obrint
la porta
del cinema
i la pantalla
que és
és el mateix
com em deia
però en realitat
hi ha coses
que són diferents
perquè
quan fas música
per si
és molt més solitari
es converteix més
en una cosa
com els escriptors
i escriptores
que estan a casa seva
i estàs allà
composant
i en canvi
al teatre
hi ha algú
d'anar a assajar
d'anar a una sala d'estat
on hi ha moltes persones
on hi ha molts apartaments
amb els quals
he fet converses
amb una escenògrafa
amb una escenògrafa
cronista
són diferents
però bueno
els dos t'agraden
molt bé
doncs Clara Aguilar
moltíssimes gràcies
per estar aquests minutets
aquí a Ràdio Desvern
que vagi molt bé
endavant
amb aquest nou projecte
també
Creatura
que segur que ens sorprèn
a les sales de cinema
al setembre
quan arribi
i res
anirem tenint
i escoltant
cosetes i peces teves
super
que vagi molt bé
Clara
moltíssimes gràcies
bona tarda
una abraçada
gràcies
bona tarda
adeu
estem escoltant de fons
aquest espai sonor
que va crear
Clara Aguilar
una peça que es diu
See you in another planet
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Ui, ui, ui, mira que exagerada.
Tia, que només t'he fet una broma.
Tampoc has d'estar bona.
Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma ni hòsties.
Prou violències masclistes.
Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són.
No hi contribueixis.
Departament d'Igualtat i Feminismes.
Generalitat de Catalunya.
Ei, vinga, som-hi ja.
És el moment de fer el pas.
A casa, a la feina i al carrer.
Quan anem de festa o al taller.
Parla'm amb el teu accés.
Només hem de començar.
Aprovem-ho en català.
Tu per mi i jo per tu puc.
I quan vulguis tots plegats.
Molt per parlar, molt per viure.
Provem-ho en català.
Molt per parlar, molt per viure.
Generalitat de Catalunya.
Sempre endavant.
Tancarem la primera hora del magasin de tardes La Rambla de Ràdio d'Esvern amb l'entrevista amb el pintor i dibuixant Josep Santilari,
que és un dels artistes participants a la cinquena exposició del projecte Mons de la sala Mercart de Sant Just.
Aquesta cinquena exposició es diu El Montficció i inclou obres i peces de fins a set artistes diferents.
Josep Santilari hi col·labora de la mà del seu germà també, en Pere Santilari, que també és pintor i dibuixant.
Ja el tenim connectat via telefònica.
El saludem, doncs.
Hola, Josep, què tal? Bona tarda.
Hola, bé, bé, bé.
Tu i el teu germà...
Treballant.
Treballant.
Tu i el teu germà us afiniu com a pintors realistes, clàssics, amb obres en les que, doncs, bé, hi ha una reflexió sobre la realitat, no?,
des d'una mirada contemporània.
Com introduïu la vostra obra, doncs, en una exposició que es diu El Montficció?
Perquè d'entrada sembla una mica contradictori.
Bé, és senzill, és fàcil.
Em van explicar el projecte, els comissaris, el Quim i la Laura, i ens va semblar interessant poder-hi participar, perquè, de fet, tot i que un és un pintor realista,
figuratiu, d'alguna manera un pintor clàssic, tot això són etiquetes que defineixen més o menys la nostra obra per explicar una miqueta també al públic i al gran públic què és el que tu estàs fent, per diferenciar-te d'alguna manera.
Ara bé, si mirem fredament, bueno, si fem una mirada potser més àmplia del que és el que fem tant el Pere com jo,
tu dius, aquí què teniu pintat, per exemple, hi ha dibuixats unes cideres en un lloc, uns comatges en un altre, una madalena en un altre, unes fulles de parer en un altre.
Clar, tot això és això o això és ficció. No deixa de ser una realitat passada pel sedat nostre.
O sigui, tot el que nosaltres fem parteix de la realitat, però lògicament passa pel sedat nostre, de la nostra manera d'entendre i de construir un discurs pictòric.
Clar, perquè...
Llavors, sí, digues, digues.
No, dic que, clar, vosaltres suposo que, bueno, pinteu amb una tècnica de precisió i realment amb molta habilitat,
que a vegades semblen realment quadres que pràcticament fotografies, no?
Suposo que aquesta ficció, aquest, entre cometes, engany, es deu referir a això, no? Tot legat.
Sí, sí, sí, és ben bé això. Mira, fa molts anys va haver-hi una exposició a Madrid amb quadres d'un col·leccionista molt important del segle XVII i del segle XVIII,
amb obres que tenia ell sobre bodegons d'aquestes èpoques.
Sí.
I es va titular Lo fingido verdadero.
Oh.
Aquí hi ha la clau.
De fet, tu miraves els quadres, allà hi havia obres de Meléndez, que és el gran bodegonista de la història de l'art de la península.
És un dels grans bodegonistes de la història, Meléndez.
Personalment, normalment, crec que el fet de tractar ell tan ampliament el bodegó és no només equiparable, sinó que potser en algun moment és més important que els bodegons que pugui fer Sorbaran,
que en va fer uns quants Sorbaran, però no tants com Meléndez, no?
Llavors hi havia Meléndez, hi havia d'altres pintors que ara no em sortiran, perquè n'hi ha prou per tenir un micròfon al davant que no et surtin els noms.
Però, bueno, això és qüestió de buscar-los.
Llavors, clar, dius que lo fingido verdadero, doncs és una cosa paral·lela.
Allò ens va destapar una miqueta el foc a nosaltres i, clar, nosaltres fem un formatge i el fem, qui diu un formatge, fem el paper film que embolica el formatge.
Nosaltres som hereus d'aquesta pintura del 17 i del 18, que és molt descriptiva.
Però, clar, a la vegada tu t'acostes els nostres dibuixos i el formatge no fa allò de formatge.
El formatge és un dibuix, és un atac al costat d'un altre, és un grafisme al costat d'un altre grafisme, és una taca de color més intensa al costat d'una menys intensa.
Llavors, aquí construeixes tot un món que, fingit però és autèntic, és veritable.
És veritable. A la vegada, la nostra manera de pintar es diferència molt, jo penso que surtoosament, de la pintura del 17.
És hereba del 17, però no té res a veure.
Posaríem els quadres nostres al costat de quadres d'aquests grans artistes i es veuria una cosa hereba, però radicalment diferent.
També amb un component, ja no només de concepte pictòric o dels elements amb què poses,
nosaltres podem posar un paper film, en el 1700 no el posaven, sinó també a nivell conceptual.
La manera d'acabar no és la mateixa que el segle XVII.
És hereba de totes les corrents pictòriques que han vingut després, entre elles, per exemple, l'hiperrealisme.
A nosaltres ens diuen si som pintors hiperrealistes. No som pintors hiperrealistes, nosaltres.
L'hiperrealisme té unes altres tècniques de postulat.
És un altre postulat. L'hiperrealista és pintar i reproduir fidelment els valors i els tons d'una fotografia.
Nosaltres això no ho veiem. Tot i que, a mi em deia el Quim Déu, diu, he ensenyat l'exposició i, clar, la gent diu,
oi, semblen fotos. I diu, no, no, és que són fotos. I llavors quan els tenia allà convençuts que eren fotos,
diu, no, no, que són dibuixos. I jo penso, pam, aquí hi ha la gràcia. Aquí hi ha la gràcia, eh?
Clar.
L'ho fingit veritable.
Com heu escollit les obres que heu portat al Montficció aquí a Sant Just?
Mira, no, nosaltres no les hem escollit. Nosaltres tenim un galerista, que és Artur Ramon, des de fa 30 anys que treballem amb Artur Ramon a Barcelona.
i els comissaris, el Quim Déu i la Laura Baringo, es van posar en contacte amb mi i jo els vaig dir
heu de parlar amb el galerista, amb el representant, clar, perquè jo, i l'obra la porta ell.
Llavors ells es van posar en contacte i jo sé que ells van escollir, va ser, se'ls va ensenyar tot i ells van decidir,
i els comissaris van decidir que, per aquesta exposició era interessant fer aquesta selecció, bàsicament, de natures mortes.
Hi ha altres temes, nosaltres també treballem figura i retrat, però per aquesta exposició van creure ells oportunament
que havien de mostrar aquestes obres.
El que és molt curiós també és tot el projecte que porteu tant tu, Josep, com el teu germà, Pere,
perquè, a part de ser germans bessons, pinteu de manera molt semblant.
Jo no sé si el vostre projecte artístic no s'entén l'un sense l'altre, si sempre aneu de la mà,
si a vegades a les exposicions aneu per separat o aneu sempre de forma conjunta, com porteu això?
Mira, això és una cosa molt curiosa, perquè, de fet, en la història ha passat poques vegades, això.
Sí.
Perquè, clar, cadascú, nosaltres per molt que siguem passons i que ens asseblem molt i que tinguem trets comuns,
d'allò que, bueno, més o menys són... Però no som clavats, cadascú té la seva manera d'entendre el món.
Però, ara, el que jo crec que ha estat bé, ha estat bé i espero que continuï durant molts anys, eh?
Perquè, si no, voldria dir que s'acaba perquè no s'acaba.
Home, doncs sí, que duri, que duri.
Duri, eh? Que duri.
Però vam començar treballant tots dos, diguéssim, al mateix estudi i ens vam anar alimentant l'un amb l'altre d'una manera com si fóssim un equip.
Això no sorgeix de forma espontània, perquè si això ho vols buscar, això no surt, eh?
Clar.
Això no surt.
Uau.
O sigui, volguem posar un sobre l'altre malament. Mai ens hem imposat l'un a l'altre els criteris.
Mira, hem de fer això perquè això és el que funcionarà i no podem sortir d'aquesta línia. Mai, mai. Això no ho hem fet mai.
Sempre hem anat evolucionant i el que un descobreix l'hi explica en l'altre.
Sempre explico una miqueta que és com pujar una escala i tu vas pujant graons i llavors li dius a l'altre, mira, en aquests graons he fet aquests passos.
O sigui que fes-los així, així, o senzillament, si ja et veus en cor, passa allà en el següent.
I ha sigut un cuit però cur, això. Continuo, eh?
Clar. I compartiu la mateixa manera de dibuixar i de pintar? O en què és diferent?
Sí, s'assembla molt. S'assembla molt. És molt semblant perquè, de fet, jo crec que és un equip, de fet.
Llavors, clar, això fa que el que tu descobreixes l'hi expliques a l'altre i com que hi ha uns objectius molt semblants a l'hora d'entendre aquesta representació de la realitat,
doncs bé, anem tirant per aquí i no... El que un descobreix l'hi explica a l'altre.
Per exemple, jo faig figura, el meu germà no en fa, però mai m'ha dit això no ho facis.
Ja.
Jo necessito fer algun tipus de cosa que em compensa tot l'altre que faig. És així mateix. Mai ens hem pogut, mai ens hem volgut posar límits o dir,
hòstia, això no, no fem això perquè ens n'anem de la línia. No, no, la línia es va fent cada dia i aquí ningú se'n va de la línia,
sinó que la línia és una cosa que va sorgint i que es va reinventant contínuament.
Però les obres, per exemple, les firmeu cadascun a la seva o inclús hi ha quadres i hi ha dibuixos que els feu els dos al mateix?
Mira, cadascú fa les seves. Ara bé, per exemple, quan hi ha una qüestió d'un encàrrec, que pot ser un encàrrec de retrat,
llavors els fem a mitges i els firmem tots dos.
D'acord.
Tal qual, eh? Però això és una cosa que passava en el taller dels artistes dels segles passats.
Inclús hi ha el cas de dos germans que no érem bessons, però que construeixen una època en el temps,
que són els Van Eyck, el Jan Van Eyck i el Huber Van Eyck.
Tots coneixem més el Jan perquè és el més jove dels dos i viu molts més anys que el Huber.
Però hi ha una època en què tots dos coincideixen i pinten aquell famós políptic que hi ha a Gant, de l'anyell místic.
Allò està pintat a quatre mans, entre el Jan i el Huber.
I on t'ha pintat un i on ha pintat l'altre? Això ho saben ells.
Si posem en context a l'audiència de la vostra trajectòria artística,
us vau llicenciar en Belles Arts a Barcelona l'any 81 i des de finals de la dècada dels 80,
que exposeu a ciutats d'Espanya com Barcelona, Madrid, a la Biblioteca Nacional de Madrid,
també a la Fira d'Art Contemporani de Santander, a Pamplona,
al Museu de les Ciències i les Arts de Príncep Felip de València,
però també en ciutats europees com, per exemple, Amsterdam, Milà, Alemanya,
la National Portrait Gallery de Londres, a París, a Holanda
o també a la Gill Newhouse Gallery de Nova York.
Quins temes, Josep, heu abordat amb la vostra pintura al llarg dels últims 30 anys, per dir-ho així?
Deies que, per exemple, el teu germà no fa mai figures,
però quins temes són els que protagonitzen?
El meu germà ara no fa figura, però em va fer, i això no vol dir que em torni a fer un altre dia.
Hem anat, mira, des del primer moment en què vam començar a treballar amb l'Artur Ramon,
la nostra pintura era una pintura que tenia un component més homíric.
Era realista, però per fer-ho d'una manera gràfica,
potser una figura era com transparent i passava com si fos un fantasma per al mig.
O podia, què sé jo, podia estar com l'habitant el personatge.
D'aquí vam passar de mica en mica a abandonar aquest món més oníric
i centrar-nos més en la qüestió realista.
Només per una qüestió, perquè se'ns van acabar les piles de la cosa onírica.
De vegades vam dir, hòstia, aquí m'estic començant a repetir
i jo crec que per aquí ja no tiraré més endavant.
Això cada vegada ho veig més tèrvol.
Llavors, de mica en mica, vam tornar cap a una mena de realisme
i aquest realisme cada vegada ha anat siguent més exigent
fins al punt que el realisme...
Vam començar amb Budagons, així això ho faig molt ràpid,
vam començar amb Budagons, després vam anar cap al paisatge,
vam fer dues exposicions de paisatge,
dues exposicions, vull dir que vam estar set anys pintant paisatges.
Caramba, home, Déu-n'hi-do.
Sí, sí, vam estar pintant set anys paisatge
i després, un bon dia, jo vaig decidir que no pintava més paisatges.
perquè ja no em deia res a explicar el paisatge.
No sé si tornaré a pintar paisatge,
però com el vaig pintar no el tornaré a pintar més.
Si torno a pintar paisatge serà d'una altra manera.
Ara porto molts anys que no em faig.
El meu germà encara va continuar un parell d'anys pintant paisatges.
Va arribar a fer un tema que feia dos metres per metro deu,
amb la gran vista de Barcelona des de Montgat.
i quan va acabar això va dir, bueno, ara ja no pinto més paisatges.
Fins aquí, no?
I llavors vam reemprendre la cosa amb un tipus de bodagons
en què vam estar fent bodagons amb envasats al buit
perquè pensàvem, a veure com es menja avui en dia.
I vam veure que hi havien envasats al buit,
que hi havia safates d'alumini, que hi havia paper film.
Clar, tot això, res i curt, ens en vam anar als grans magatzons,
vam anar al Caprabo i a veure què passa aquí.
I a veure què passa entre les neveres.
Què passa entre les neveres.
De la mateixa manera que Meléndez mirava la fresquera
o pintava el que la dona havia comprat en el mercat per dinar aquell dia,
doncs nosaltres mirem la nevera, a veure què hi ha a la nevera.
I a partir d'aquí vam treballar tota una sèrie de bodagons
i mica, mica, mica, mica, després de fer aquests bodagons,
que era una època que era sobre fondoclar,
de cop i volta un dia, gota el fondoclar
i comencem a treballar sobre el fondofosc
amb una mirada molt centrada cap a la pintura barroca.
I ara fa uns quants anys que estem aquí,
ara jo no sé el que durarà això, no tinc ni idea.
I l'última pregunta ja, Josep,
perquè em sembla que la setmana passada
en Germán Santilari vau venir presencialment aquí a la sala,
a Marcarte Sant Jús,
i vau fer una visita comentada
i una xerrada titulada
La realitat del llapis.
Què hi vau explicar?
De què anava aquesta xerrada?
A veure, anava molt de tot això
que hem estat parlant aquí, eh?
Perquè, de fet,
vam fer una petita introducció
de com era el nostre treball
i llavors el que ens va semblar millor
és que la gent ens preguntés
molt semblant a tot això
que ens has estat preguntant tu ara, eh?
I llavors, bé,
una pregunta porta a l'altra
i acabes explicant com i per què
fas el que fas
i d'on surt i quina és l'arrel
que ara estàs treballant
per fer el que estàs fent.
Com era la teva pictura fa set o vuit anys
i com és ara?
Que s'assemblen i no és el mateix.
Estem estapant d'això.
Però a mi m'han arribat notícies
que va agradar molt i s'ho van passar bé.
I l'important és que la gent s'ho passi bé.
Perquè ja els artistes a vegades
tenim una miqueta aquella etiqueta
de ser gent que s'explica
d'una manera molt capciosa.
Escolta'm, no.
Les coses s'han d'explicar molt fàcil.
i s'ha de fer una xerrada
que sigui amena
i que la gent s'ho passi bé
i que la gent digui
doncs he après coses també.
He après...
Bé, tampoc pretenc a llistar ningú.
Hi ha artistes i artistes,
jo crec que també hi ha artistes i artistes.
A mi quan em donen l'oportunitat de parlar,
jo ho he vist ara,
si em deixes parlar no em pengen,
el que m'agrada explicar
això que faig jo,
que no deixa de ser una feina
que jo trobo realment molt bonica,
que m'ho he passat molt bé,
que m'ho passo molt bé,
que espero continuar passant-m'ho molt bé
i que m'ha fet feliç
perquè per mi ha sigut fantàstic
trobar-me,
puguem fer una feina
que gairebé no considero ni una feina
i que tinc la sort
de poder més o menys viure d'això.
I això és un privilegi.
Llavors,
per mi és molt normal.
Jo he explicat molt com pinto
i no tinc cap inconvenient
a dir, mira, jo faig això, així, així, així,
entre altres coses,
perquè si a algú
li pot servir d'alguna cosa,
escolta, fantàstic.
Guardar-se els secrets.
Ui, no, això,
si explico això,
veurà que treballo
i hi haurà un altre
que ho fotrà millor que jo.
Hòstia, si ho fa millor que jo,
doncs, xamba,
perquè si ho fa millor que jo,
jo intentaré saber
per què.
Es tracta sempre d'aprendre.
Tenir el cap obert de mires,
que quan el sol surt per tothom.
Exacte.
Josep, ho hem de deixar en aquest punt.
Són gairebé les sis en punt
i hem de fer la desconnexió amb Catalunya Ràdio.
Ha estat un plaer tenir-te aquí
via telefònica als micros
de Ràdio d'Esvern.
I res,
que la gent sàpiga
que fins a finals de juliol
tenen l'oportunitat
de passar-se per l'estala Mercat
de Sant Just
i comprovar realment
si són fotografies o no
els quadres que hi ha
del germà Sant Hilari.
Ja diem que no ho són,
però que la gent hi vagi.
Exacte.
I moltes gràcies per trucar-vos.
A vosaltres.
Que vagi bé.
Bona tarda.
Doncs acabem d'escoltar
una mica el que ens ha explicat
el pintor Josep Sant Hilari,
que juntament amb el seu germà Bassó,
el Pere Sant Hilari,
tenen algunes obres exposades
en aquest macroprojecte
anomenat Mons.
Ara estan ja amb la cinquena exposició
que es diu El món ficció.
Hi ha set artistes
i avui hem parlat amb el Josep.
Estem escoltant, de fons,
un tema de Lewis Capaldi
que es diu How I'm Feeling Now.
I'm always trapped inside my fucking head
On and on and on
On and on and on
On and on and on
On and on and on
Say
For the happy, happy ass somehow
If you were wondering how I'm feeling now
I try to tell myself
My besties are the ones that lie ahead
But I'm always looking back on things
I wish I'd never said
I know
I can
I won't
Oh darling
Oh darling
It goes on and on and on
Always forever till I'm barely holding on
End of my tethering
I know it won't be long
It won't be long till it's gone
So here's to my beautiful life
Radio Tester
98.1
Aquest estiu sintonitza el Just a l'estiu
de dilluns a divendres a Radio d'Esvern
al 98.1 FM
De 10 del matí a 1 del migdia
us esperem al magazin matinal Just a l'estiu
la versió més fresca del Just a la Fusta
tots els dies de juliol
Entrevistes, seccions, notícies
informació s'enjustenca d'actualitat
i tertúlies
No te'l perdis
Aquest estiu
entre piscina i platja
Els matins de Radio d'Esvern
són tendència
Catalunya Ràdio
Les notícies de les 6
Bona tarda, us informa Kilian Sabrià
Aumenta el nombre de cases que no ingressen prou
per poder pagar les despeses bàsiques
L'any passat va arribar al 9%
les que van tenir problemes per pagar aquestes despeses un mes
i van ser un 4% les que van arrossegar aquestes dificultats més d'un mes
L'informe de la situació financera de les famílies i les empreses
elaborat pel Banc d'Espanya
constata que el 2022
els preus es van incrementar per sobre de la renda
i que això va provocar una pèrdua del poder adquisitiu del 4,5%
Segons el mateix informe
una família de classe mitjana
dedica prop de la meitat de la renda
a cobrir despeses essencials
com ara alimentació
que ho és d'essencial
els subministraments
o la mateixa casa
En el cas que tinguin una hipoteca variable
l'esforç que han de fer per pagar aquestes despeses
arriba al 60% del que ingressen
Tot i això
la taxa d'estalvi de les famílies
torna a repuntar
Sembla un contrasentit, una paradoxa
però és així
Segons recull el Banc d'Espanya
això respon a una contracció del consum
i a una millora de la capacitat adquisitiva
registrada en algunes cases
De fet, en el primer trimestre d'aquest any
l'estalvi ja estaria a un nivell per sobre
de la mitjana històrica
Notícies breus, Marta Viana
Yolanda Díaz tanca la porta
a un referèndum d'autodeterminació a Catalunya
La consulta ha caigut del programa
de la plataforma d'Esquerres
amb què su mar aspira a arribar a la Moncloa
En una entrevista a Telecinco
Díaz ha assegurat que no és el moment
per un referèndum i aposta per la taula de diàleg
El referèndum no està en cima de la mesa
Y lo que sí que es evidente
Y no está en cima de la mesa
Yo estoy siendo clarísima
Mesa de diálogo
Trabajemos para un punto de encuentro
De esto va a la política
Les indemnitzacions per danys provocats
Per la sequera
Els cereals de secar superaran a Catalunya
els 52 milions d'euros
Són gairebé 10 milions més
Del que s'havia previst inicialment
I ja s'han començat a ingressar
Mai s'havia pagat tant per danys provocats
Per una sequera
I per tant demostra que aquesta és de les més importants que hi ha hagut
La urbanització de la Ronda Sant Antoni de Barcelona
Aprovada pel govern d'Ada Colau
Sense el suport del PSC
Penja d'un fil
Durant la campanya electoral
L'alcalde actual, Jaume Collboni
Es va comprometre a revocar el projecte
Xavi Cavaller de la plataforma
Però pacificació de la Ronda
Exigeix que comencin les obres
Ja, el que ell va dir a la campanya electoral
Com a candidat
Nosaltres entenem que com a alcalde
De la institució
Ajuntament de Barcelona
No pot funcionar en plan partidista
Hi ha hagut una feina prèvia
D'una residència anterior
Que per cert
Ells formaven part d'aquell govern
El líder de Wagner
Iedgeni Prigogin
Genoés a Bielorússia
Ha tornat a Rússia
Això ho explica el president bielorrus
Alexander Lukashenko
Que el mes passat va dir
Que el cap dels mercenaris
S'exiliava al seu país
Com a part del pacte amb Vladimir Putin
Per tancar la revolta a Rússia
Pel que fa a Yevgeni Prigogin
Es diu així?
Prigogin
És a Sant Petasburg
Potser ha anat a Moscou aquest matí
Però no és en territori de Bielorússia
I ara, de diets
Pobren segona data
El Sant Jordi Club
Per tancar la gira de presentació
Del seu últim disc
Epic Solete
Serà el dia 15 de novembre
I les entrades ja estan a la venda
Ahir es van exaurir
Les 3.000 entrades del concert
Del 14 de novembre
En només 12 hores
I per això han avançat
El programa Els Experts
Esticat que la gran demanda
Del publicant pes
Al grup de Mataró
Va a buscar una nova data
Esports, Marta Garcia
La sisena etapa del tur
Qui ha guanyat Tadej Pogacar
Provoca canvis en la general
Ampliem ara informació
Amb l'enviat especial
Isaac Vilalta
Bona vesprada
Bona tarda
Etapa monumental
Al tur de França
Amb victòria
En solitari
De Tadej Pogacar
Que li ha tret 24 segons
A Iones Vingegor
Després d'una jornada
En què l'equip Jumbo
L'equip de Vingegor
Ha treballat de manual
Al llarg de tot el dia
Amb Wolf van Aert
A la fuga
Marcant el ritme
Esperant
Al cim del turmelet
Que per darrere arribés Vingegor
I és que Vingegor
Havia atacat
A rodes
Se li havia soldat
Pogacar
I tots dos han enllaçat
Amb Wolf van Aert
Els ha conduït
Fins a la resta d'homes de la fuga
Ha guiat l'ascensió
Al Coterets
I allà Vingegor
Ha tornat a atacar
Pogacar
Se li ha tornat
A soldar roda
I quan quedaven 4 quilòmetres
L'Eslober
Ha llançat un atac
Sec, dur
Que ha deixat Vingegor
Enrere
Mica en mica
Queien els metres
I els segons
Al final victòria
D'etapa de Pogacar
24 segons
Sobre Vingegor
A la general
El danès
És el nou líder
Tot seguit
Les notícies de Sant Just
Bona tarda
Us informa Mariona Sales Vilanova
Amb bici sense edat
S'ha convertit en la primera ONG
A registrar-se a l'aplicació HelpUp
Una nova aplicació
Que permet als joves
Cercar i trobar oportunitats
A voluntariat
A tot l'estat espanyol
Recentment premiada
Amb el Premi Europeu
Creative Problem Solving
HelpUp
Té com a objectiu
Construir una xarxa
De voluntaris
I projectes socials
Per potenciar
Aquestes iniciatives
L'equip
Que ha desenvolupat HelpUp
Està format per 5 joves
Entre els quals
Es troba
Àlex Cabrera
Que també ostenta
El record del voluntari
Més jove
D'ambici sense edat
Cabrera es va convertir
En voluntari
De la secció
D'ambici sense edat
De Sant Just
L'any 2022
Quan només tenia 15 anys
Amb la seva participació
A HelpUp
Ambici sense edat
Aspira arribar
A més joves
I ampliar
La seva xarxa
De voluntariat
Reforçant així
El seu compromís
Amb la inclusió social
I l'activitat física
Per a les persones grans
El mur exterior
Del camp de futbol
De Sant Just
Situat al carrer
Ramon i Cajal
Ara està decorat
Amb 5 murals pintats
Que formen part
Del projecte
Ciutats Defensores
Drets Humans
Aquest projecte
Al qual el municipi
Està adherit
Busca fer ús
De l'art urbà
Com a mitjà de reflexió
Sobre temes importants
Relacionats amb els drets humans
Els murals
Han estat pintats
Pels reconeguts artistes
I activistes
Goyo 203
Anomenat
José Luis Martínez Escudero
Carolina Dan Caro
I Laila Jaui
A través dels seus respectius
Estils artístics
Cada artista
Ha creat un mural
Que fa reflexionar
Sobre diferents problemàtiques
Actuals
Com ara les migracions
El canvi climàtic
Els drets de les dones
I els drets de la comunitat
LGTBQ Plus
Avui hem tingut a Ràdio d'Esvern
Arbre Gulló
Membre de l'associació ecologista
El Nus
Compromès amb la defensa
Del medi ambient a Sant Just
Per fer un balanç del curs
I parlar de les problemàtiques
Ambientals del poble
I de la zona
A Gulló ha volgut destacar
Que en guany
El Nus ha acollit
Nous membres actius
Que ha reimpulsat molt
La seva activitat
Fins fa poc
Arbre Gulló es trobava sol
Amb la principal gestió
De l'associació
I les noves incorporacions
L'han reactivat
El Nus ha passat l'any
Majoritàriament cuidant
L'Arbreda de l'erracó
Del Colibri
L'espai que tenen
Apadrinat a Collserola
Però a més
De la conservació
De l'Arbreda
El Nus s'està dedicant
A la defensa de la vall
A Gulló ha destacat
Que la construcció
De pisos
Que es vol realitzar
A la zona de la bona aigua
Amenaça amb un fort
Impacte ambiental
Però més enllà d'això
A Gulló ha posat l'accent
En una altra problemàtica
Que afecta el parc de Collserola
Els ciclistes
Que no respecten
La normativa
Les anomenades
Trialeres
Espais estrets
Enmig del bosc
Estan sent erosionades
Dia a dia
Per l'ús indegut
De ciclistes
Que no respecten
El límit de velocitat
Ni la normativa
De camins
Podeu escoltar
L'entrevista completa
Al podcast
Que trobareu
A la pàgina web
De ràdio d'Esvern
I això ha estat tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Giustenca
A l'informatiu complet
De les 7 de la tarda
Fins ara
Marella Belmonte
Laya Palau
Laya Sanz
María Vicente
Y Alexia Putellas
Juntas
Suma més de 140 títols esportius
I tu estàs perdent
No saps
A què t'estàs perdent
I t'hi perds
Des de fa molt
De veritat
Tu vols seguir perdent
Si no veus esport femení
T'estàs perdent
La meitat de l'espectacle
Una campanya
Del Consell de l'Audiovisual
De Catalunya
La Generalitat de Catalunya
I la Corporació Catalana
De Mitjans Audiovisuals
Col·labora
Ràdio d'Esvern
Vinga, va, i ara comencem l'espai de mobilitat internacional
Aquest servei de l'Ajuntament de Sant Giust
Un servei que es dona des del casal de joves del poble
I que l'encarregada és l'Aroa Carmona
Qui tenim ara mateix ja el telèfon
Hola Aroa, què tal?
Bona tarda
Hola Núria, bona tarda
Què tal?
Doncs ja hem arribat d'Alemanya
Aquest primer intercanvi que teníem a l'estiu
Intercanvi amb joves Sant Justens
Com ha anat?
Molt bé
Ha anat molt bé
És que
És graciós, no?
Perquè sempre que
Que ens truquem després d'un intercanvi
Sempre és com
Ha anat molt bé, Núria
Però és que és veritat
No, no m'entenyo
Que bé
Ha anat super, super bé
Perdó
Ha sigut
Haig de dir que ha sigut molt intens
Sí?
Molt intens
Molt intens
Moltes experiències, no suposo?
Moltes experiències
Els joves amb ganes
També
Amb moltes ganes
D'aquí, no?
La intensitat
Perquè
Primer que la temàtica era intensa
Perquè es tens la vida saludable
Ens posem com fora de la nostra zona de confort
En molts moments, no?
Si fem meditació
Fent ioga
Tenint els dies vegetarians
Els dies sense mòbil
Vull dir, són com
No?
Són com moments en què
Fem coses que no estem acostumats a fer
Ja, clar
I això també
Doncs una mica, no?
Fa que la
Que la
Tota l'experiència
Doncs sí
Més
Intensa
Però a banda
És estiu
Els joves tenien moltes ganes
S'han ajuntat amb joves que tenien moltes ganes també
I hi havia allà una energia
A la casa on estàvem
Preciosa
Molt bonica
Perquè tots els joves
Tots els que escondís
I elles
Individualment
Són éssers preciosos
Però
Junts
Feien una bola d'energia
Que era com
Déu meu senyor
Clar
Jo ja no tinc aquesta edat
I llavors
Quina energi
Quin tipus d'activitats
Vau estar fent
Suposo que envoltant
De la temàtica que has dit
Estils de vida saludables
Però més concretament
Per exemple
Què portaven els joves aquí de Sant Just preparat?
Aviam
Ells portaven preparat
Una de les nits
Que és
Això és
Sempre
Sempre
Independentment
De la temàtica
Del projecte
Sempre es fa
Que és la nit intercultural
Llavors
Cada país
Per la nit
Després de sopar
Es prepara una presentació
Que la pot fer
De maneres
Molt diverses
Amb cajuts
Amb jocs
Amb altres tipus de dinàmiques
Amb valls
Etc
Del seu país
Llavors els joves
Es van currar
Als Sant Justenques
I Sant Justenques
No sé què passa avui
Es van currar
Una presentació
Supermaca
Relacionada
Amb
Com
Tret general
De la nostra cultura
Després
Coses molt
Significatives
Del poble de Sant Just
I després
Tota la part
De gastronomia
Que a més
Una de les noies
Dibuixa molt bé
Molt, molt bé
L'Altea
I va ser la que va dibuixar
Com tots els ingredients
Tots els aliments
Que havien portat
Perquè els provessin
I després allà vam fer un joc
Que havien de saber
Quin era l'aliment
Que havien provat
Així
No sé
Molt maco
Van portar això
I ara també
Per les xarxes socials
Que heu anat penjant
A través del servei de mobilitat
Vam veure algun vídeo
Dels joves de Sant Just
Batllant una polca
Pot ser això?
Sí
Sí, sí
Perquè també
Sí, cert
Perquè van ensenyar
Com
Diguéssim que
La seva nit intercultural
Va acabar
Primer ensenyant
Com uns passos
Molt bàsics
De la sardana
I després ensenyant
La polca
Perquè en realitat
És molt més divertida
Ho considerem
Que és molt més divertida
I llavors
Llavors els van ensenyar
La polca
Als altres
I aquest era un vídeo
Sí que els vaig fer
Recorda'ns a quina ciutat
Estàveu
Aroa
La ciutat
La ciutat és Bremen
El que passa és que nosaltres estàvem a les afores de la ciutat
Com uns 20 o 30 quilòmetres de la ciutat
I es diu
La zona es diu Kallstedt
I el poblet exacte es diu Osterholtz-Sanberg
Val
I quantes persones us reuníeu en aquell alberg
O en aquella casa, l'hostal, on es feia
Vam ser
Vam ser 50
48, aviam
No, 48
Vam ser 48
48 dels 4 països
Tant els cuiners, eh
També
Sí
De cada país venien 8 joves
Sí
I dos educadors
I nosaltres vam ser 9 joves
I dos educadors
Vam ser un més
Perquè a Alemanya no van ser 8 i 2
Sinó que van ser 4, 4 o 5
5
5 i 2
Llavors ens vam permetre portar algú més
Des d'aquí
Per això nosaltres vam ser no
Llavors, bueno, sí, amb total més o menys
És gratuïc de memòria
Però sí, comptant cuiners
Comptant facilitadors
Perquè va haver gent
O sigui, jo vaig fer
Jo vaig facilitar activitats, no?
Però a banda
Tenir un equip
Sí
Que no anaven en grup
Que de fet són d'altres països
Hongria
Xipra
I Sèrbia
Que no van anar
No anaven, eh
Que no anaven en països
Però ells eren facilitadors d'activitats
Què vol dir això?
Que preparaven tipus d'activitats o...?
Que era
Sí, érem
Érem un equip de 4 persones
I m'incloc
Que érem els responsables de preparar les activitats del projecte
Perquè a banda de les 3 coses que feien els joves
D'aquesta nit intercultural
D'una activitat que vam fer
Que era
Jocs a l'exterior
Sí
I una altra activitat que era molt
Molt lligada a estels de vida saludables
Tot el més
Ho preparàvem a l'equip de facilitadors
D'acord
Els jocs de name games
Conèixer-nos entre nosaltres
La introducció a la temàtica
Tot els morning wellness
Tot els iogues
Meditació
Tot el tema de...
Tots els tallers relacionats
Tots amb natura
Amb, et diré, intel·ligència emocional
Amb intel·ligència corporal
Etc, etc, etc
I tot ho realitzàveu allà a la casa mateix?
O teníeu alguns espais habilitats?
Fèiem interior i exterior de la casa
Perquè és molt, molt gran
I llavors a l'exterior també podíem fer moltes activitats
I després, un parell de dies hem anat fora
Llavors, un dia vam anar com a uns llacs
Que hi ha a 40-45 minuts caminant
Uns llacs així com si fos una platgeta
Però són llacs
I allà vam fer algunes activitats
Vam fer un pícnic
I després vam estar passant com la tarda
Molt bé
I després, un altre dia
Vam anar a Bremen, a la ciutat
I vam fer un tour per la ciutat
I després també els joves van tenir temps lliure
Doncs per conèixer la ciutat per la seva banda
Comprar souvenirs i aquestes coses
I després vam fer una activitat que era
La gràcia era anar al bosc a caminar
Però el jove, això era la gràcia
Però els joves van decidir que preferien quedar-se jugant
Com a futbol, futbol, vòlei
Va ser com, bueno
Va ser com, bé
Va ser com, bé
I sí, i així
I ja està
No vam anar cap altre lloc
Bueno, però que vau aprofitar la casa i els voltants també
Molt, sí
De fet, els joves, en el seu temps lliure
Aquesta casa està molt a prop d'un bosc
Molt maco, així, d'arbres molt finets i molt alts
I ells, en el seu temps lliure, hi van anar
O sigui que, sí, sí
Ells van aprofitar també el temps lliure que tenien
I ara, Eroa, un cop ja heu acabat
Ja heu tornat aquí a Sant Jus un altre cop
Toca la feina de fer alguna avaluació
Alguna conclusió
Ensenyar a les famílies què és el que han estat fent?
Sí, sempre, com sabeu, no?
Després d'aquest intercanvi fem el que anomenem la jornada de difusió
Que és com aquest acte final
On els joves s'encarreguen d'ensenyar això
A famílies, amics i tal
Tot el que han viscut, fotos, vídeos
I fem un pica-pica
Però com ara ha coincidit que tenim tres intercanvis segits
Sí
El que hem decidit és que aquesta jornada de difusió
La farem al setembre
El dia 16 de setembre
De fet, ja tenim data posada
El casal de joves
I el que farem és que ajuntarem
Sí
Els tres intercambis
Els tres intercambis, exacte
I farem com aquesta macro jornada de difusió
Que el tema s'allargarà més cada costum
I que una mica hem de pensar en quina forma la fem
Perquè també estava pensant que potser seria guai fer com una mini-festa
Perquè serem moltes persones al final
Pensa que de cada projecte
Deu joves, els educadors, els famílies
Vull dir, al final serem uns quants
Molt bé
Aquest és el primer intercanvi que ja ha quedat finalitzat
Com si diguéssim
Ja s'ha fet
I el segon, quan torneu a marxar?
Perquè crec que també és pel mes de juliol, no?
El dilluns
El dilluns mateix
El dilluns ja dia
A veure que calculi
Dia 10
10
Sí
Ens trobem a les 5 i mitja al matí a l'aeroport
Val
Ho diu aquests vols
I els vaig demanar perdó
Als joves i a les famílies
De bo ho sento
Són odiosos
Però és que realment estem
Al final estem molt condicionats pel preu
Clar, totalment
Perquè és la subvenció que existeix
I ens hem d'adaptar, no?
I són com els vols una mica més econòmics
I surt molt d'hora
Llavors hem quedat amb totes les famílies i joves
A les 5 i mitja al matí
On marxeu?
Marxem a Berna
També és a Alemanya
I de fet també és un projecte que està coordinat
Per la mateixa organització social d'Alemanya
Però és a una altra zona del territori
També és al nord
També està dintre de la província de Bremen
Però està a una altra
A una altra localitat
A una altra zona, no?
Sí, una altra zona
Sí, exactament
I quina temàtica?
I de fet anem a un càmping
Ah, val
És que aquest és molt especial
Aquest projecte que comença el dilluns
És especial
I sempre dic, eh?
Tots són especials
Perquè si no els joves
Però gelosos
La cosa és que tot i que són tots molt especials
Aquest és extraordinari, diguéssim
Perquè ho fem a un càmping
I no és habitual?
No, és el primer cop que ho fem, de fet
I perquè ho feu en un càmping?
Com és?
Doncs mira, perquè és un projecte que els elements sí que porten fent
Ja durant anys
Sí
I els funciona molt bé
I és un altre rotllo
És molt més hippie
És molt més lliure
Es treballa molt
Quina és la temàtica, Aroa?
El títol es diu Green Youth Leaders
La temàtica és l'activisme juvenil
En torn a la protecció del medi ambient
Llavors és molt top
Perquè al estar a un càmping
Dormir en tendes
Estàs en contacte amb la natura
De una manera molt més orgànica
I més directa
Home, clar
És que la temàtica ja ho fa, eh?
Que sigui una mica més especial
Sí, sí, sí
I bueno
Jo tinc molta curiositat
Perquè així com a la casa
Doncs anem molts cops
I et sé dir, no?
Una mica
Bé, et sé dir tota la casa
Te la coneixes
Els unitats, espais
Sí, me la conec
Aquí no
És el primer cop que jo també hi vaig
Llavors és com sorpresa per ells
Sorpresa per mi
Sorpresa pels educadors
Que amb els que anem, no?
Amb el Guillem Albaric del Casal
I amb l'Imanol López
Que anem els tres
Des d'aquí, doncs
És tota una sorpresa
I tinc moltes ganes
Nervis
Molt bé, molt bé
I escolta Maró
Aquest projecte també durà vuit dies
Després de la tornada també fareu la jornada de difusió el 16 de setembre, no?
El funcionament
Sí
Dura deu dies
O sigui, el projecte ens hi durà vuit, cert
Vull dir el que serien, diguéssim, els dies d'activitat
Però com és anada i tornada, en total estem deu dies fora
I sí
Farem la jornada de difusió el dia 16 també
Perquè algunes de les activitats en aquest cas
Tu te les has preparat també amb algun equip?
Sí
Sí
En aquest cas l'equip és molt més peque
De fet som només dos
Així com a l'altre érem quatre
En aquest som només dos
També és la
Diguéssim, la planificació d'activitats
És molt més calmada
Perquè juguem molt amb l'entorn
I fem moltes sortides exteriors
Fem tres sortides exteriors
Anem a un parc d'aquests com un bosc vertical
Després anem al museu de la natura
Després, bé, fem moltes sortides
Llavors, diguéssim que el pes d'activitats com a tal és més reduïda
Per això som dos només
I ho faig amb el meu company
Amb el que he fet a l'anterior també
Amb el Sàgia
Que a més és el project manager
D'aquests projectes a Alemanya
És com el que s'encarrega de la coordinació i així
I també fa de facilitador
Llavors, bé
Molt bé
Sí
Fem un, com jo li dic, un mano a mano
Però ens entenem molt bé
I a més que jo tinc el suport del Guillem i de l'Imanol
Vull dir que
Clar
En qualsevol
Tranquilitat absoluta
Molt bé
Doncs Aroa, et sembla si ens tornem a parlar
Quan torneu d'aquest segon intercanvi
I ens expliques un altre cop l'experiència i com ha anat amb el segon grup de joves
Em sembla perfecte
Em sembla ideal
Molt bé, sí
I llavors ja començar
I després tanquem un i comencem un altre
I després ens donem de vacances
Ens expliques com ha anat el segon
I ens fas una petita introducció del que serà el tercer intercanvi
Sí
I llavors ja marxarem de vacances
Vale, vale
Em sembla ideal
Molt bé, Núria
Em sembla genial
Vale, Aroa
Doncs escolta'm
Que vagi molt bé
Aprofita aquests dies per agafar forces
Per descansar
I amb força el dilluns
Molt bé, bonica
Doncs ens veiem a la tornada
Que vagi superbé
Perfecte
Vinga, que vagi bé, Aroa
Adéu
Adéu
Ràdio des BFM
98.1
Vinga, i ara ens quedem escoltant aquest tema
Que sentíem de fons
Que es diu
Accidentally in love
The counting crowds
Un tema molt estiuenc
Per agafar forces en una tarda com avui
De dijous 6 de juliol
So she said
What's the problem
Baby
What's the problem
I don't know
Well maybe I'm in love
Love
Think about it
Every time I think about it
Can't stop
Thinking about it
How much longer
Will it take
To cure this
Just to cure it
Cause I can't ignore it
If it's love
Love
Makes me wanna
Turn around
And face me
But I don't know
Nothing about love
Come on
Come on
Turn a little faster
Come on
Come on
The world will follow after
Come on
Come on
Because everybody's after love
So I said
I'm a snowball
Running
Running down
Into the spring
That's coming
All this love
Melted under blue skies
Belting out
Sunlight
Shimmering
Love
Well baby
I surrender
To the strawberry
Ice cream
Never ever
Ender
All this love
Well I didn't mean
To do it
But there's no
Escaping your love
These lines of lightning
Mean we're never alone
Never alone
No, no
Come on
Come on
Move a little closer
Come on
Come on
I wanna hear you
Wrestling
Come on
Come on
Settle down
Inside my love
Come on
Come on
Jump a little higher
Come on
Come on
If you feel a little lighter
Come on
Come on
Come on
Once upon a time
In love
We're accidentally in love
Accidentally in love
Accidentally in love
Accidentally in love
Accidentally in love
Accidentally in love
Accidentally in love
Accidentally in love
Accidentally in love
Accidentally I'm in love
Fins demà!
Fins demà!
I tertúlies. No te'l perdis.
Aquest estiu, entre piscina i platja,
els matins de Ràdio d'Esvern són tendència.
Fins demà!
Va, seguim al programa de tardes la Ràdio d'Esvern.
Tenim una entrevista amb alguns dels membres de la nova associació de veïns,
constituïda, per fi, jurídicament, del barri La Miranda Can Candeler de Sant Jús.
Tenim concretament a la Imma Falcó, que és la presidenta de l'associació,
també a en Roger Bastardes i a la Marta Clotet, que són vocals.
Els saludem. Hola, què tal? Bona tarda als tres.
Hola, bona tarda.
Hola.
Doncs bé, podem dir, per fi, que l'històric barri La Miranda i Can Candeler de Sant Jús
té formalment una associació de veïns.
Abans de constituir-vos al barri,
estaveu organitzats o teníeu alguna mena de forma de representació?
Bé, en primer lloc, donar-vos les gràcies per haver-nos donat veu.
Fa molta il·lusió ser aquí i poder explicar aquest projecte.
Home, avi, és que havíeu de venir, no? Tard o d'hora, vull dir, sou part del poble.
Per tant, la gent també us ha de conèixer una mica.
Doncs em preguntava si teníem alguna cosa. No teníem res.
No teníem res. De fet, em vaig molt enrere.
Als anys 50 hi va haver una associació de propietaris,
que eren propietaris tant de la Miranda de Sant Jús com de la Miranda dels Plugues,
que va estar activa durant 30 anys.
I als anys 80 va plegar veles i el barri ja s'havia transformat moltíssim.
Havia crescut moltíssim, havien desaparegut les botiguetes que hi havia,
que hi havia quatre colmados, havia desaparegut la perruqueria.
Sí, sí, abans a la Miranda hi havia aquestes coses.
Una perruqueria? Sí, sí.
Mare meva!
I el barri s'havia transformat una mica en un barri dormitori.
Quan aquesta associació va plegar, van venir molts anys, diríem que 40,
en què ningú se li va acudir que ens havíem d'organitzar d'alguna manera.
I ara fa uns 6 o 7 anys, l'Aurora Taboada, una companya que avui no ha pogut venir,
va tenir la idea que podíem fer un grup de WhatsApp de veïns.
Ah, mira!
Un grup de WhatsApp que va començar a ser una cosa molt petita,
però es va anar fent molt gran, molt gran, molt gran.
Ara ja són gairebé 200 famílies, és un barri que és molt petit i per tant molta gent.
Però en algun lloc s'ha de començar un grup de WhatsApp.
I arran d'aquest barri, doncs, ens hem adonat que hi havia moltes coses per fer
i que si no ens espavilàvem i les reclamàvem nosaltres,
ningú ens les vindria a adonar perquè sí.
Clar.
I vam fer la primera reunió de veïns.
D'aquesta primera reunió de veïns va sortir, diguéssim, un grup de persones
que ens vam transformar en interlocutors amb l'Ajuntament,
però no era una associació encara, era un col·lectiu una mica hippie, una mica informal.
I vam anar a portar a l'Ajuntament les reclamacions que havien fet tots els veïns.
I d'aquest grup d'interlocutors va sortir el pinyol l'embrió del que avui és la Junta de l'Associació,
una associació que hem presentat en públic fa un parell de mesos.
Perquè aquesta primera reunió que comentes, diguem, que vau fer, va ser fa quants anys?
Mira, no ho sabem, perquè com que és tot tan hippie, doncs no tenim actes ni tenim res, no?
Però creiem que deu fer uns cinc o sis anys.
Cinc o sis anys, eh? Més o menys.
Sí, sí, sí.
Vale, Déu-n'hi-do.
Per què decidiu, doncs, formar l'associació i tenir la personalitat jurídica pròpia?
És a dir, fer-ho ja una cosa una mica més oficial, no?
Bueno, com deia la Imma, el pinyol aquest, aquest grupet petit,
sí que va anar fent propostes a l'Ajuntament, i l'Ajuntament els escoltava.
Però la sensació era que era com si les demandes les fessin persones individuals,
no com si anessin representants de res.
Vale.
I la prova d'això és que quan es va decidir canviar el sistema de contenidors de Sant Just i posar el xip,
l'Ajuntament va fer una reunió amb totes les associacions de veïns,
i tot i que la Miranda era el barri que havien designat com a prova pilot per fer això,
doncs no ens va cridar, perquè no teníem associació.
Estaven allà totes les associacions, però nosaltres no.
És a dir, l'Ajuntament va agafar el llistat d'associacions de veïns de Sant Just i els va cridar a tots.
I a partir d'aquí ja vam dir, potser que fem alguna cosa, potser que comencem a fer papers
i que ens formalitzem d'alguna manera.
I va ser a partir d'aquí que va començar l'associació.
És a dir, una mica com una reacció, no, també, a una...
Et sento.
No, com una reacció a una cosa que...
Sí, ja teníem la sensació que un dia ens hi hauríem de posar,
que és una cosa que a vegades fa una mica de mandra, això de fer papers.
Ja teníem una mica aquesta sensació, però això va ser la constatació definitiva que...
Que, bueno, necessitàveu, no?
Sí.
Bé, quines...
Bé, fins ara, abans de ser associació, llavors com era el diàleg amb l'Ajuntament?
No sé si fèieu arribar d'alguna forma les vostres demandes més concretes?
Sí, de fet havíem fet unes quantes reunions més informals.
Havíem estat parlant amb l'Ajuntament, sobretot amb temes de mobilitat,
que és el que històricament a la Miranda tenim moltes escoles al voltant,
amb canvis molt abruptes de trànsit, hores puntes, hores baixes.
I sí que a vegades podíem...
Sempre l'hem trobat obert, hem pogut parlar amb l'Ajuntament,
hem pogut explicar-nos, i alguns cops ens ha fet cas,
i altres cops s'ha quedat més perdut després de la conversa sense fer-nos cas.
I algun cop això ens havia empès, haver de dir,
escolta, doncs presentem una instància, expliquem-nos més,
perquè a vegades ens passa que l'administració, pel fet de com és, funciona així.
Havíem de fer una instància, però esclar, no érem un ent com a tal,
érem persones físiques, una sola persona que havia de presentar una instància demanant alguna cosa.
Aleshores, alguna n'havíem fet recollint firmes de veïns,
que vam tindre a través del grup de WhatsApp que comentava abans la Imma,
vam demanar i vam recollir, crec que el bon tant de 80 firmes,
però havies de fer una instància ajuntant les firmes, els DNIs que els hi estaves demanant
sense tampoc ser una entitat que els hi demanaves.
Clar.
Era engurrós.
Sí.
Aleshores, això és el que ens va empenyar una mica a dir, anem a veure si podem canviar, no?
No és que vulguem formalitzar ser molt administratius,
però sí que volem un pas més enllà de dir, si ja estem fent la feina i estem aquí,
anem a veure com evolucionem.
Clar. I ara que has dit això, Roger, el tema de les escoles,
per quines escoles? Perquè ara se m'acudeixen i estic pensant,
ostres, hi ha la Miranda?
Bueno, sí, a dalt de tot tenim la Miranda,
una mica se m'acorda tenim l'escola Canigó,
tocant allà mateix a Freixas,
i cap a l'altra banda hi ha entren esplugues,
però que al final és la via natural,
tenim tant l'escola americana com l'institut americà,
com l'escola alemana al voltant.
Perquè la Miranda, i ara que ho penso, també es divideix en dos,
és a dir, hi ha la part, la Miranda més Sant Just, no?,
la Miranda més esplugues, o és...?
Bueno, té dos... La Miranda és enorme.
Ja.
Es dona tant a Lourdes com a Dos de Maig i Canigó,
hi ha una part que està donant a Sant Just,
i una banda que està donant esplugues.
De fet, la frontera és absolutament permeable,
és com tota la frontera entre Sant Just i esplugues,
que no saps si estàs a un lloc o a l'altre.
De fet, tenim un company de la Junta que té la cuina de Sant Just i el menjar de les plugues.
Per favor, quina angoixa, no?
O sigui, jo em pertanyo.
Hosti, mare meva.
Bé, parlem una mica de les demandes, si us sembla, no?
Perquè ja ho ha introduït una mica el Roger, també,
el tema de la mobilitat, també el tema del transport...
Sí, de fet, aquesta és una de les primeres que ens va fer començar a unir-nos a cohesionar-nos
a la problemàtica que teníem veïns de Sant Josep, veïns de Batista i Roca.
Dos de maig era un cul de sac.
Sempre han tingut molts problemes, especialment la Miranda, que és la que està enmig,
però també Canigó, encara que això ja no està tant cap a la Miranda,
però també es veu afectat pel mateix.
Aquí havíem estat molts anys anant arreu d'Ajuntament, intentant explicar-ho,
i durant molt de temps no hi havia hagut gaire reacció de res.
Va ser arran d'un creixement de l'escola,
amb un edifici que estaven construint,
que els obligava a presentar un pla de mobilitat,
on després, de molt insistir, es va presentar un pla de mobilitat,
i sí que s'han fet uns canvis.
arran d'aquell estudi, nosaltres vam fer tota una sèrie de propostes,
coses que vèiem, coses que com a veïns deien,
és que això no és ben bé així, això podríem canviar-ho.
Alguns, però pocs canvis, vam aconseguir bussar,
i sí que és cert, al final el canvi va ser fer una rotonda gran
i alguns carrers dos direccions passar-los a fer una sola direcció
per fer una gran rotonda al voltant de l'escola.
Sí que vist en perspectiva, és cert que la mobilitat a l'escola,
els moments d'entrada i sortida que quan és més crític, ha millorat.
Tot i això ha millorat amb la contraprestació
que ja va a la resta de les hores del dia,
els veïns a vegades per arribar a casa tenen més complicació de carrers,
perquè en vens d'esplugues has de fer una certa volta
si vas a dalt de tot a Sant Josep.
Encara hi ha uns quants canvis que creiem,
com a veïns que hi hagin allà, que podríem acabar d'ajustar.
No és que, ostres, és que no ens agrada, no.
Ens agrada, creiem que és bo, però ara bé.
I, sobretot, una de les demandes que seguim insistint
és que, si bé la majoria de pares, com a tot arreu,
segueixen les normes i intenten ajudar,
es va untar una esplanada a dalt de tot de la Miranda,
que és un Kiss & Ride,
perquè els pares poguessin arribar a deixar el cotxe, baixar els nanos.
Bé, doncs et trobes els pares insívics,
que segueixen par endavant.
Sí.
Quan han parat tres, el quart, que s'ha hagut d'esperar, també para.
I, a partir d'aquí...
Allò és ja caòtic.
És caòtic.
O sigui, hi ha moments, als dematins, a l'hora d'entrada, és molt caòtic.
A la tarda, per segons quines curbes, segueixen antiproblemes.
I això s'ha funcionat quan hi ha hagut més control de la policia local,
que estaven allà vigilant-nos.
Mira, aquestes setmanes hem tornat a tindre més policia,
perquè va a moments, torna a estar una mica millor.
A la que marxen, torna a anar malament.
Hem d'acabar a buscar...
O sigui, aquí és una de les demandes que encara hem de veure
com podem afinar-ho perquè ens acabi de funcionar més bé.
I una altra demanda històrica que tenim és la manca de transport públic.
Què us passa per allà?
Què teniu?
Bueno, tenim el JT.
El JT, sí, exacte.
El JT és un autobús que està pensat per bellugar-se per dintre de Sant Just.
No està pensat per anar a Barcelona.
Però la majoria, ja ho sabem,
que la majoria de gent treballem i estudiem a Barcelona.
Llavors, el JT no ens serveix.
Si t'hi pares a pensar que som l'únic barri de Sant Just
que no té un transport que el porti directament a Barcelona.
Fins i tot Bell Soleig, que seria el barri
que s'assemblaria més per característiques,
tenen el JT, que els recull al barri,
travessa Sant Just pel carrer Major,
arriba a la caserna del Bruc passant per Sant Joan de Déu
i no hem de baixar de l'autobús per res.
Nosaltres no només hem de baixar,
sinó que hem d'agafar el JT,
que passa amb molta menys freqüència que aquest JT,
passa cada mitja hora,
i aquest JT no ens porta cap a Barcelona,
ens porta en direcció contrària allò on volem anar.
Ens porta cap a Tarragona, ens porta cap al Parador.
És el hub on conflueix tot el transport a Sant Just
i on es fan tots els intercanvis.
Per tant, no l'agafa ningú.
Clar.
Per la mobilitat diària que necessites que sigui eficaç
i que sigui ràpida, no l'agafa ningú.
Tots depenem del transport privat,
que sigui cotxe, moto, bicicleta,
o caminem.
Llavors, la nostra principal reclamació,
la reivindicació,
és un autobús que ens porti,
no a Sant Just, sinó a Esplugues,
que ens porti a la parada del tram del pont d'Esplugues.
Per què?
Perquè en aquella parada ja hi conflueixen les tres línies,
ja hi ha les tres línies de tram,
per tant té una freqüència de només cinc minuts,
i ens sembla que és una cosa que s'assembla molt a un metro
i que està molt poc subjecte a les incidències de trànsit
i que és un transport molt fiable.
Creiem que seria el que permetria
que alguns deixéssim el cotxe a casa
i decidíssim anar als llocs en transport públic.
Com un recorregut semblant a l'EP1 o a l'EP2, no?
Sí, una mica.
Que arriba per allà, per aquella zona.
Però Sant Just i Esplugues,
per molt permeable que siguin,
tenen la xarxa pública pensada
com si fossin pobles separats per, no sé,
per muntanyes o per prats.
Sembla que no estiguin junts.
Això és una de les coses que ens hem trobat
quan vam dir
per què fem un pas més?
Perquè trucavam a la porta de l'Ajuntament de Sant Just
i ens mirava el Just Trump i Sant Just.
I quan parlàvem de l'esplugues ens deia
que això és esplugues, tenim un problema.
Hem arribat a trucar a la porta de l'AMB
i dir, escolta, AMB,
sisplau, deixa que vinguem a parlar amb vosaltres
i ho expliquem.
Ah, però és que vosaltres sou veïns.
Heu de parlar amb l'Ajuntament ja,
però és que volem anar cap allà.
Ah, però això és esplugues.
Ah, clar, i vosaltres som Sant Just.
Per això estem aquí.
Clar, no?
I a poc a poc creiem que podem anar
intentant apretar i veure què fem.
La problemàtica que tenim és simplement aquesta,
és dir, ostres,
com podem sortir sense haver d'agafar sempre,
sempre el cotxe.
Té unes necessitats específiques
a la Miranda Can Candeler?
Bé, sí.
És el que estem dient tota l'estona, no?
És un barri com de muntanya,
amb molts desnivells,
i a més és un barri residencial,
no té botigues,
no té forn de pa,
no té colmado,
i això fa que els veïns
entrem i sortim sempre en cotxe,
no ens trobem,
no...
És molt difícil conèixer
a la gent que viu a la Miranda, no?
Conèixer-nos entre nosaltres.
I, de fet,
des que vam muntar el xat aquest
dels veïns de la Miranda,
doncs és una manera com...
O sigui, jo crec que ens sentim
com més units, no?,
dintre del barri.
Ens ha ajudat molt a...
a posar cares a la gent,
a posar noms, no?
Sí.
I, bueno, jo crec que fa falta...
Si bé tots els...
Jo crec que a tots els barris del món
els aniria bé
estar cohesionats com a barri,
en un barri com el nostre
crec que és més difícil,
és molt més difícil, no?
I, bueno, nosaltres estem en ello, no?
Clar, exactament.
Tenim un xat que funciona
de cafeteria, de forn de pa...
Sí, sí.
Bueno, mira, deixa es tracta una mica,
no, també?
Clar, és que no ens trobem ni a l'ascensor,
perquè la majoria de coses
són cases unifamiliars.
Sí.
Quines millores necessitaria el barri, també?
Orientades en aquest sentit, també, suposo?
En aquest sentit, exacte.
O sigui, a part del tema de comunicació
que han parlat ells,
doncs encara hi ha molts carrers
que els fa falta reurbanitzar-se, no?
Sí.
Hi ha molts carrers que tenen els cables per fora,
que s'haurien de soterrar.
L'accessibilitat, també, o sigui,
ja no ajuda la forma del barri,
però sobre, amb el tipus de carrers que tenim,
si una persona va amb cadira de rodes
és que no pot sortir de casa, literalment, no?
Clar.
Llavors, bueno,
doncs fan faltar moltes coses d'aquestes, no?
A part d'això, bueno, necessitats,
doncs el que hem estat parlant tota l'estona, no?,
l'accés al barri,
o sigui, la mobilitat,
ara és com molt dolenta,
però és que el que vindrà a partir d'ara,
quan estigui fet el pla Caufec,
i quan estigui...
O sigui, moure'ns en cotxe,
que és com ens movem naturalment,
serà cada vegada més difícil, no?
Llavors, doncs necessitem, doncs això,
un autobús que ens porti,
necessitem arreglar el tema aquest de la Miranda,
que, bueno,
estamos en ello
i s'està arreglant,
però, bueno, una mica,
si tu preguntessis als veïns
que hi ha al barri,
jo crec que la majoria et diria
que el problema més gran que tenen
és un problema de mobilitat.
I pel que fa,
que al principi heu dit el tema
dels contenidors amb xips,
vosaltres com ho valoreu, això?
Com està funcionant?
Mira, no ho sabem,
realment no n'hem parlat d'això
amb la regidoria d'aquí de l'Ajuntament.
No n'hem parlat,
i per tant,
costa de parlar-ne sense haver parlat tan més.
La nostra sensació com a usuaris
és que més que res una nosa,
perquè moltes vegades
la gent va llançar les escombraries,
s'ha deixat la targeta,
o en aquell moment el contenidor no funciona,
i la gent el que fa,
alguna gent el que fa,
és deixar la bossa sobre la tapadora
o deixar la bossa a terra.
O llançar-la en un container,
després d'haver-la separat bé,
llançar-la en un container
que no toca.
Que no toca.
Clar, no sé,
això s'ha de mirar en dades, no?
Fa de mal dir.
La situació nostra,
en plan patatera,
com si diguéssim,
això no funciona
i més a més aquest ens emprenya.
I l'altre tema que també se m'acut,
el tema de la seguretat,
els robatoris,
jo no sé si demaneu
potser una mica més de patrullatge
de la policia per aquella zona.
Vam tenir una onada de robatoris
a fer uns sis mesos o així.
Va com a onades,
i ara portem un temps bastant tranquil.
i sí que va augmentar la vigilància,
va augmentar molt,
i suposo que han marxat cap a una altra banda
que ja tornaran.
Però sí, sí,
és un barri que és llaminer,
és llaminer,
és fàcil entrar a les cases.
Clar.
En un barri amb poca densitat de població,
per què és important
que hi hagi representació veïnal?
No, creiem que a tots els barris,
amb més o menys veïns,
que els veïns tinguin una manera de parlar entre ells,
i veure quins problemes té del teu carrer
i qui té el del carrer de sota i el de sobre,
ja és bo només per la cohesió entre els veïns.
I muntar,
podríem dir associacions de veïns,
podríem dir el grup,
però muntar alguna cosa d'aquestes
ja ens és bo només per nosaltres,
per veure quines coses hi ha.
A més, això ens permet anar a l'administració,
a l'Ajuntament en aquest cas,
a dir-los, escolta,
que hem parlat i que tenim aquests problemes.
No sé, agafo el de les escombraries,
però és un exemple.
Ja no entrarà a dir,
ostres, que les escombraries el xip o no el xip,
no escoltes, que les escombraries,
doncs tenim gent més gran que ens diu
que a vegades depèn de com deixa el container a l'Ajuntament,
arriben allà i no poden trepitjar el terra.
I són canvis a vegades petitets,
però que a través d'una associació,
si nosaltres estem parlant,
tenim un mitjà d'anar a un Ajuntament i dir,
no tot són grans coses,
sí, tenim mobilitat, tenim la Miranda, tenim el bus,
però també tenim tota una llista de cosetes més petites
que tindrà l'associació,
ens permetrà anar movent a poquet a poquet.
Històricament hem vist,
des de la primera associació de propietaris
que deia l'IMA que es va fer,
quan les carrers de la Miranda eren de terra
i els veïns havien d'estar lluitant
i no teníem clavegaram i es va fer una empenta,
quan després això va baixar,
perquè amb el temps aquesta gent va anar fent més gran
i va desaparèixer,
hi ha hagut un període de temps
que si ens ho mirem en el barri
no ha passat gaire cosa.
Han anat benint gent,
no ens hem conegut entre nosaltres,
ara gràcies al grup de WhatsApp
hem tornat a començar a parlar.
Clar, és que no és el mateix, no?
Estar en un barri on hi ha molta densitat,
que surts i estàs en un edifici amb 30 persones,
que clar,
amb poca densitat de vegades és difícil coincidir.
És difícil, sí, sí.
Nosaltres en el nostre barri,
els que ens ho diuen,
tenim algú de la Junta que té gos
i diuen,
és que ens coneixem amb el grupet
quan anem a treure el gos a la tarda.
Ens coneixem pel gos.
Perquè allà sí,
tenim uns llocs com d'anem,
també ens demanen,
i de passada a veure si poden muntar un picant,
però bueno,
de moment anem a la Cotxarola,
que el tenim allà al costat.
No és un barri amb una sortida,
no sé,
si estàs a una vista i baixes,
et trobaràs gent al carrer.
A la Miranda no,
a la Miranda és més complicat.
Això ens permet anar a l'Ajuntament
i també trucar a la porta,
i no ens enganyem.
L'Ajuntament ha d'escoltar tot el poble
i quan tens tres fills
i n'hi ha un que no et diu res,
potser escoltes més a l'altre.
Això és llei de vida,
no hi ha coses res.
Ara acabem,
tot just hem començat,
i tot i això,
ja tenim gairebé 60 famílies,
que al final calculem,
al voltant de preguntar quanta gent,
hi hagi família,
gairebé 180 persones.
Oh, dins de l'associació.
Dins de,
a menys representades,
dins de l'associació.
I estem molt contents
perquè vam fer la primera assemblea
i, esclar,
no sabíem,
ens vindran quatre,
doncs, bueno,
va vindrà...
Sí, sí, molta conya.
Teniu algun local o...?
No, no,
tenim res de res.
Però l'Ajuntament
ens va deixant cosetes.
Quan ens hem de reunir
demanem sales a l'Ajuntament
i més o menys en trobem.
Clar, allà no hi ha centres cívics tan prop.
No, no tenim res.
Tenim una masia
que caurà trossos
si no l'arreglem ràpid.
Això sí,
tenim Can Candeler.
Bueno.
Estaria molt bé
que Can Candeler
algun dia fos un lloc
on ens poguéssim reunir.
Això ens faria molta il·lusió.
Que bé.
De fet,
per no tindre,
vam néixer
i,
una de les primeres discussions
de l'Ajuntament,
no tenim ni quotes.
O sigui, vam dir,
sols és que no cobrem.
Clar.
Què estem fent?
Bueno,
som una colla de gent
que, a més,
som actius
i traiem els temps
ara un pot més,
ara l'altre està carregat de feina
i, escolta,
estaré uns mesos
que no podré vindre tant
i anem fent,
però no tenim un pla
de despeses,
no volem fer res
de moment que sigui.
No,
doncs,
associeu-nos,
apunteu-nos,
no hi ha una...
Si algun dia
decidim que necessitem
per alguna cosa
tindre uns fons,
ja en parlarem
entre tots els socis
i decidirem
que per això és l'associació
que és el que s'ha de fer,
no?
Vam pensar que
no ens calia
com enxessis ara.
I acabem ja
amb l'últim tema,
com la gent
us pot posar
en contacte
amb vosaltres
o mitjans de difusió,
com expliqueu
les coses que feu...
Doncs s'ha de tenir,
o sigui,
el grup de guats
que hi havia al barri
segueix viu
i és un grup
de comunicació.
Allà també anem
penxant píldores
de coses que fem.
Tenim un telèfon
que si algú vol contactar,
apuntar-se al WhatsApp
i tal,
mira,
us el dic,
el 606
72
71
77.
D'acord.
A partir d'aquí
hem creat també
un Instagram
que és fàcil de recordar
perquè és
asassociació
punt
veïns
punt
miranda
punt
candeler
i un tuit
arroba
miranda
candeler.
Tot seguit.
Tot seguit.
Si aneu a per aquests
veureu un fantàstic logo
que hem aconseguit
un amic dissenyador
d'un de nosaltres
que ens fes
amb una xinesta
de color groc
que hem pensat
que ens representava bé
perquè la tenim allà dalt
a la Miranda
al costat
quan entrava
a aquesta hora
hem de dir
aquest és maco
a partir d'allà
ens podem fer
a qualsevol
d'aquests mitjans
qualsevol que vulgui
contactar-nos
directament
enviar un missatge
i dir
escolta,
què esteu fent?
M'interessa o no m'interessa?
Escolta,
que jo
tinc molta estona lliure
i sóc bo amb això
i sí que tinc ganes
de treballar
estem aquí,
som un grup
intentem
ser tot l'obert
que podem
i l'únic
que intentem
és buscar
com millorar
a poc a poc
el barri.
Jo també m'agradaria dir
que nosaltres
estem molt contents
perquè com a Junta
o sigui
nosaltres
com a associació
som els 10 de la Junta
que anem treballant
i anem fent cosetes
però no acabes mai
de saber
quanta gent
et recolzaria
i quant no
i estem veient
que sense fer
gaires moviments
perquè tot i que
hem creat
el grup de WhatsApp
i
la gent
en el grup de WhatsApp
es van apuntant
i cada dia
hi ha un veí nou
que ha aparegut
a la Miranda
no sé què
que s'apunten
al WhatsApp
i quan un veïs
ve a la casa
en el nou propietari
li passa
el programa
perquè és fàcil
de WhatsApp
i creiem
que l'associació
era realment
necessària
en aquest barri
o sigui
la gent
ho agraeix molt
tenir l'associació
i podem fer
acabem de començar
però que podem fer
moltes coses
i que jo crec
que això
es farà gran
i una cosa
tenim moltes idees
doneu-nos temps
no estem obsessionats
en cap moment
som els aquests
que som
que hem dit
però no passa res
si fóssim 15
faríem el mateix
que estem fent
i si fóssim 300
també
estem més interessats
en aconseguir llistar
una de les coses
la part llarga
del temps
de l'assemblea
que vam fer
va ser dir
escolta
expliqueu-nos vosaltres
per què us heu apuntat
a l'assemblea
però és que jo tinc aquí
els arbres aquests
se'm preocupen
a mi em preocupa
aquestes eres
però jo sé
bueno
aquest llistat de cosetes
que posades juntes
dius
si vas tu a dir
el teu arbre
i tu l'altre
i tu l'altre
i tu l'altre
no té sentit
però si ja n'hi ha cinc
tots junts
clar
potser podem parlar
de posar-ho una altra vell
el que ens preocupa
és anar fent coses
i actuar
anar detectant això
i
en el ritme que puguem
no som
corredors
d'esprint
anirem fent
anirem fent el que puguem
anar fent coses
i si les coses que fem
van bé
doncs esperem que la gent digui
hòstia
però val la pena vindre aquí
perquè això ajuda
que el barri millori
i si ho fem malament
que ens diguin
nois
és que això que esteu fent
està malament
o que s'hi posi un altre
o mirem de reconduir-ho
o d'arreglar-ho
o dius
no anava per aquí
Imma, Roger, Marta
hem de deixar en aquest punt
moltíssimes gràcies
per haver vingut
i res
endavant
molta força
i fins la propera
que això només ha fet
que començar
tornarem
molt gràcies a tot l'Oria
gràcies
adieu
adieu
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Soc llavor
Soc planta
Soc flor
Soc la llavor
que desperta el teu amor
Sóc la llavor
que està a prop teu
Sóc la llavor
del canvi
i la transformació
Sóc la llavor
que envelleix
i la que t'ajuda a viure
Sóc llavor
Soc la teva planta
Sóc la teva flor
Fem créixer el verd. Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Ràdio d'Esvern, FM 98.1
I abans d'acomiadar-nos al programa d'avui dijous aquí a Ràdio d'Esvern,
us deixarem un últim tema musical per gaudir i escoltar.
Es diu El Sol Medà i és la cançó de l'anunci d'Estrella d'Am d'aquest estiu 2023,
que el canta com no, but deal.
Ràdio d'Esvern, FM 98.1
Ràdio d'Esvern, FM 98.1
Ràdio d'Esvern, FM 98.1
Estoy bien así, estoy bonita, me da el sol y yo ando de Skype
Me quedo en la marca del tango
El verano tiene algo que me encanta
Que la noche siempre se alarga
En lo negativo yo ni pensé
Que le vaya bien al que mal me ve
Hoy estoy aquí, mañana no sé
Noche de verano voy a beber
Estoy donde quiero estar
Es tiempo de celebrar
La vida es una y ya
Y es verano además
Un viqui del sol me da
Es tiempo de celebrar
En el agua se está nice
Y es verano además
Marcial
Pus y quemana
Pus y quemana
Ahora escoltes
Per viudas
Va, que amb el ritme de Batgíl
Ens acomiadem ja del programa d'avui dijous
Nosaltres tornarem demà divendres
També a la mateixa hora, de 5 a 7
Per fer-vos company a aquest parell d'oretes
Podeu recuperar els continguts d'avui
A la pàgina web
Radiodesvern.com
I també ens podeu anar seguint la pista
A les xarxes socials
Tant a Twitter com a Instagram
Amb l'usuari
Arroba
La Rambla
9 8 1
Tot seguit i en minúscula
O també anar seguint
Les xarxes socials
De l'emissora
Arroba
Radiodesvern
També
Tant a Twitter com a Instagram
Nosaltres, doncs, ja ho hem dit
Tornarem demà
No us oblideu de sintonitzar-nos
Al 98.1 FM
A Ràdio Desvern
La Ràdio Municipal de Sant Just
Que acabeu de passar
Molt bona tarda de dijous
I fins demà
Res més
Ara a les 7 en punt
Escoltem l'informatiu de notícies
De la mà de Mariona Salas Vilanova
Notícies per estar al dia
De tot el que passa aquí al poble
A Sant Just
Que vagi bé
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda