Ara escoltes ràdio d'esvent, sintonitzes ràdio d'esvent, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1, ràdio d'esvent, 98.1.
No esperis que t'ho expliquin tot, escolta-ho tu mateix a la Rambla de Ràdio d'Esvern, el magazín matinal d'actualitat de Sant Just, que et posa el dia del que passa al poble.
Amb la periodista Núria García davant els micros. De dilluns a divendres de 10 a 1, sintonitza el 98.1 FM o segueix-nos per streaming a la web ràdio d'esvern.com.
A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors sobre temàtiques diverses, interessants i actuals, sense perdre de vista l'eix Sant Justenc.
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter, arroba la Rambla 9.8.1 i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern.
No ens fallis, t'esperem aquí de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Bon dia Sant Just, passen 12 minuts de les 10 del matí d'avui dilluns 22 de gener.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant. Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just.
I també llegirem les portades dels diaris en català, el diari Ara, La Vanguardia, el Periódico i el Punt Avui.
Després passarà l'Enric amb l'Efemèrida del dia i l'Efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb el Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 farem l'entrevista del dia.
Avui tenim el Sant Justenc Àngel Ubiols, que és el president de la Societat de Caçadors de Sant Just
i també el delegat per Collserola de la Federació Catalana de Caça.
Amb ell parlarem sobre la superpoblació de Sant Glàs al Parc Natural de Collserola
i sobre com s'organitzen les batudes de caça aquí al poble.
Tot seguit ja començarem a rebre els col·laboradors i col·laboradores
que passaran per la Rambla avui dilluns al matí.
A les 11 i 40 vindrà en Marçal Ferret des de l'Hospitalet per fer la seva secció Just el que no saps,
una secció en què repassem la biografia de personatges històrics i famosos.
A l'espera de saber, doncs, qui ens portarà avui.
A tercera hora, a partir de les 12 i 10,
trucarem a Maria Quintana, la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs,
amb qui ens posem cada 15 dies al dia de les activitats que fan aquesta entitat.
Acabarem el programa amb la tertúlia esportiva dels dilluns.
Intentarem tenir en Pol Brull, en Carles Rius i en Joan Esmerats
per parlar de l'esport local i també de com han anat les competicions esportives d'aquesta setmana.
Mà, que tot això serà de seguida. No marxeu, que comencem!
Escoltes la Rambla. La vida s'enjustenca a través de les zones.
Gràcies!
Gràcies!
Dale, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo
Dime que esta noche yo soy tu bebé
Y mañana somos amigos, amigos
Porfa, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo
Ay, dime que esta noche yo soy tu bebé
Y mañana somos amigos, amigos
¿Quién dijo amigo?
Si te conozco mucho más sin la ropita
Sé que tenés ganita de estar conmigo
Aunque cuando alguien te me decís amiguita
Sé que tú necesitas
Si la mirada mataran tan, tan, tan
Tú y yo no estaríamos vivos papi, na, na, na
Cuando estamos acompañados solo bla, bla, bla
Pero si estamos solitos mucho mua, mua, mua
Si la mirada mataran tan, tan, tan
Tú y yo no estaríamos vivos papi, na, na, na
Cuando estamos acompañados solo bla, bla, bla
Pero si estamos solitos mucho mua, mua
Tini, tini, tini
Dale, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo
Dime que esta noche yo soy tu bebé
Aunque mañana somos amigos, amigos
Porfa, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo
Ay, dime que esta noche yo soy tu bebé
Y mañana somos amigos, amigos
Lo mío, estoy más clara que el agua
Baby, fluyo aunque mañana te vaya
Yo no sé qué me pasa
Pero hoy quiero pasarme de la raya
Porfa, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo
Dale, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo
Las ganas se me suben a la cabeza
Hoy mezclamos el tequila con cerveza
Porque yo sé que en el fondo a ti te gusta
Dale, confiesa, porque si me besas
Las ganas se me besas
Las ganas se me suben a la cabeza
Hoy mezclamos el tequila con cerveza
Porque yo sé que en el fondo a ti te gusta
Porque yo sé que en el fondo a ti te gusta
Solo confiesa
Dale, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo
Dime que esta noche yo soy tu lady
Aunque mañana somos amigos, amigos
Porfa, miénteme, haz lo que tú quieras conmigo
Ay, dime que esta noche yo soy tu bebé
Y mañana somos amigos, amigos
Amigo, ¿qué importa?
Si la vida es una sola, ¿qué importa?
Ya tú sabes que esta noche es bien corta
Tú y yo estamos pa' vivir el momento
¿Qué nos importa?
Si la vida es una sola, ¿qué importa?
Si tú sabes que esta noche es bien corta
Tú y yo estamos pa' vivir el momento
¿Qué nos importa?
Porfa
Tini, tini, tini, tini
La nana de Argentina
La nana de Argentina
La nana de Argentina
La nana de Argentina
El, la nana de Argentina
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No passa res, no passa res.
Tu tens problemes amb l'edat?
No, cap ni un, la veritat.
Tampoc, molt bé, molt bé.
Sempre em fa il·lusió fer anys, en veritat.
Et fa il·lusió?
Suposo que d'aquí uns anys potser no dic el mateix, però de moment...
De moment cap problema. Avui faig 27 anys.
27 anys, molt bé.
Doncs això, eh?
La responsable de les notícies d'aquí de Sant Just fa anys.
En fi, ja ens explicaràs com va la celebració.
Mentrestant, ens posem al dia de les notícies d'aquí del poble, cosetes que passen aquí a Sant Just.
Exacte, doncs mira, comencem amb... no és ben bé Sant Just, sinó Sant Feliu, però és el nostre cinema de referència.
Ah, molt bé.
I parlem del Cine Baix, que organitza la 17a edició de la mostra de Cine Baix el pròxim 25 de gener.
És una edició que serà sobre cinema asiàtic i que durarà fins al 29 de gener.
Ah, mira.
Per tant, el cinema oferirà una selecció d'11 pel·lícules procedents de 5 països diferents,
amb una destacada representació, sobretot, del cinema japonès.
Entre les pel·lícules més esperades hi ha, per exemple, El Chico i la Garza,
que és guanyadora com a millor pel·lícula d'animació dels Globus d'Or 2024,
i també la darrera obra de Wim Wenders, amb Koji Kakusho,
guardonat amb el Premi el millor actor al Festival de Canes el 2023.
I, per exemple, la inauguració de la mostra serà amb la preestrena d'Evil Does Not Exist,
del director Rizuke Hamaguchi, nominada a Lleó d'Ora Venècia el 2023
i guanyadora del Gran Premi del Jurat.
També hi haurà la commemoració del 120è aniversari del cineasta Yasu Giro Oso.
També hi haurà pel·lícules de Corea del Sud, Bhutan, Xina i Iran,
oferint una visió diversa i enriquidora del cinema asiàtic contemporani.
I, a més, també hi haurà activitats paral·leles, com cinefòrums,
una exposició d'Ikebana, l'art japonès d'arranjament floral,
per part dels Amics de les Roses de Sant Feliu.
I, bé, els organitzadors, amb la col·laboració de diverses entitats culturals,
han dissenyat un programa que no només vol celebrar el cinema asiàtic,
sinó que també busca fomentar el debat i l'aprenentatge al voltant
d'aquesta rica i diversa tradició cinematogràfica.
I, bé, realment, la mostra del Baix, del Cine Baix,
s'ha consolidat com una plataforma important per la promoció del cinema internacional,
aquí a la comarca, i també que continua apostant per oferir
una experiència cinematogràfica única i de qualitat aquí al Baix Llobregat.
Al Cine Baix, les mostres que fa, normalment, són de cinema asiàtic,
no sé si també fa de cinema llatinoamèricà,
alguna mostra també de cinema llatinoamèricà,
però sí que, cada X temps, no sé exactament quan,
es cull pel·lícules de diferents territoris o zones geogràfiques
i fa una mostra sobre les pel·lícules d'aquell territori.
Sí, i tant.
I, a més, està molt bé que es facin aquestes iniciatives,
perquè realment estem molt acostumats a consumir,
sobretot, cinema...
Occidental.
Occidental i, més en concret, sobretot, nord-americà i d'Estats Units,
sobretot, i sempre està bé conèixer cinema d'altres llocs.
Clar, a vegades, sempre les superproduccions
són les produccions que arriben als cinemes més comercials, també, no?
Exacte.
Els que tothom pot tenir al cap, no?
Els de l'Esplau, els de Gran Via, els del Tinessa...
Però, bé, també hi ha cinemes més petits,
precisament com el Cine Baix, no?,
que em sembla que és una cooperativa...
Exacte, això no va dir que, a més, és una cooperativa
que ho porta la gent del poble,
que això, doncs, que fa una tasca, doncs, per apropar el cinema
i, a més, a preus...
Més econòmics.
Són preus econòmics, sí que és veritat,
que ara hi ha molts cinemes a l'Esplau entre setmana,
per exemple, també et costa bastant econòmic,
però no és una cooperativa.
9,70 euros em va costar a mi l'entrada al cinema.
Clar, això és perquè hi vas anar en cap de setmana.
Sí.
Entre setmana, si ets Fidelitat, és més barat.
Però 9,70, a un cinema comercial, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, al cinema baix deu costar 6 euros,
al voltant de 6 euros l'entrada.
Sí, sí, sí, i també estan bé les sales.
Home, i tant, i tant, i tant.
Prou grans.
Molt bé, doncs tenim aquesta mostra de cinema asiàtic,
a Mariona, sí, que comença el 25, no?
El 25 de gener.
I s'allarga fins al 29.
Fins al 29, fins dilluns vinent.
Molt bé, què més tenim, Mariona, d'actualitat?
Doncs mira, tenim que l'agrupament Escolta I a Martin Luther King,
al cau, organitza una festa, el de Carnestoltes,
el pròxim dissabte 10 de febrer,
al Casal de Joves.
És una festa per majors de 16 anys.
O nascuts fins al 2008.
És a dir, si ets del 2008 però encara no tens 16 anys,
podràs entrar a la festa.
Vale.
I durarà des de les 11 de la nit fins les 4 de la matinada.
I hi haurà un descompte en l'entrada.
Encara no han avançat quant costarà aquesta entrada.
Quin descompte, no? Exactament, bueno,
però hi haurà un descompte.
Hi haurà un descompte per qui vagi disfressat.
Ah, molt bé.
Però disfressat vol dir disfressat, eh?
Ja, no s'hi val portar un barret, no?
No s'hi val...
Exacte, anar vestit ben mono per a tota la festa
i posar-te una diadema del Mickey Mouse, saps?
Això no s'hi val.
Has anat disfressat.
Sí, sí, sí.
Exacte.
Que a més, jo recordo que l'any passat
amb els meus amics hi vam anar a aquesta festa
i nosaltres ens vam currar molt les nostres disfresses.
Sí?
Anàvem tots a pallassos, cadascú d'un pallasso diferent.
En sèrio, hòstia, tu?
Jo què sé, el pallasso del McDonald's,
el pallasso de la pel·lícula d'Hit,
el pallasso, el crasti dels Simpsons,
fins i tot hi havia una.
T'ho juro que ets un currar molt.
Jo anava de pallasso més medieval.
Sí?
Rayo els bufons de les cors medievals.
I ens va quedar molt xulo
i vam arribar allà
i hi havia molt poca gent disfressada.
O si vau arribar allà del pla,
eh, vinga, fiesta.
Hi havia gent disfressada,
però sobretot la gent, el que deia,
portàvem detallet, no sé què,
i jo recordo que vaig...
Que m'heu donat la nota, Mariona.
Bastant, és a dir.
Però, a veure, orgullosíssim,
perquè érem els més xulos de la saga.
I va guanyar o va...
No, no, hi havia...
Ah, no hi havia concurs.
O sí que hi havia concurs, però...
Però us van fer descompte, no suposo.
Vam entrar gratis.
Veus? Mira.
Vam entrar gratis, sí, sí.
Molt bé, molt bé.
I és això, la gent està perdent,
trobo que està com perdent
la tradició de disfressar-se
i amb el divertit que és.
Clar.
Escolta'm, i aquesta festa
que organitza el cau a partir de les 11
va lligada amb la rua que es fa abans
o aquest any no tant?
Perquè abans es feia la rua
des del Parc Maragall
que arribava fins al Casal
i allà ja començava la festa.
Ah, és una cosa a part,
perquè a més comença a les 11,
que ja s'haurà acabat tot.
Sí, i a més la rua aquest any
no sé si també comença i acaba el mateix.
Comença i acaba al...
Al Parc Maragall, eh?
A la Maragall, llavors, clar,
no acaba d'acabar...
Logísticament no acaba d'acabar...
No, no, no, és que abans acabava allà.
Sí, sí, sí.
Però bé, això que sàpiguen els joves
i no tan joves del poble
que vulguin una mica de festa
de Parc Carnaval,
doncs el 10 de febrer
al Casal dels Joves
a partir de les 11 de la nit.
Molt bé.
I què més tenim de notícies?
Parlem també del Casal
i diu que ha organitzat
un monogràfic
enfocat a la creació artística en aeris,
que és una disciplina
que inclou la pràctica de teles aèries,
trapezi, corda i altres.
És un curs intensiu
que tindrà lloc
el pròxim dissabte 17 de febrer,
de 10 del matí a 1 del migdia,
i és per a persones fins a 40 anys
que ja practiquin aeris
i que vulguin aprofundir
en la seva creació artística.
Ah, molt bé.
Té un preu d'inscripció
de 7,70 euros
i pretén ser una experiència
enriquedora i educativa
oferint l'oportunitat
d'explorar noves tècniques i estils
dins d'aquesta modalitat artística.
Es farà a la sala d'utopia
i, evidentment,
cal portar roba còmoda.
Clar.
I ja els interessats i interessades
ja poden inscriure's
a aquest curs
a la pàgina web del Casal de Joves,
que pinta molt bé.
Home, sí, sí.
El Casal ja ofereix classes d'aeris
i, sobretot,
va enfocat a aquestes persones
que vulguin aprofundir
en la creació artística
perquè sí que és veritat
que els aeris
són un tipus de...
Creació artística
vol dir poder crear figures
i coses d'aquestes
mentre estàs per l'aire
fent piruetes?
No només a l'aire,
sinó també en el moment de...
Per exemple,
parlo de tela,
que és el que controlo més.
Sí.
Clar, tu aprens
a fer diferents figures
i diferents posicions
pujant a la tela
però ho fas
com bonament pots
perquè has de fer
molta força,
és molt difícil
i, clar,
el que deia,
ho fas com pots
i aquest monogràfic
està més enfocat
a fer-ho tot
de manera més...
Més maca, no?
Més maca.
Més estilosa.
Exacte.
Com tu desenvolupar-te
amb el teu cos,
amb el moviment
i no tant a nivell tècnic
perquè, clar,
la tècnica és molt important,
has de saber-ho fer bé
però, clar,
si tu estàs pujant a la tela
i sembles un fuet
penjat allà dalt,
doncs...
Problema, no?
Doncs aquest monogràfic
et pot ajudar
a fer-ho més artísticament.
Com no semblar un fuet
mentre es fan coses aèries.
Exacte.
Genial, Mariona,
la gent, doncs això,
el que has dit,
es pot apuntar
a la web del Casal de Joves
i això,
sobretot un curs
a les persones
que ja estiguin practicant aèris
i que, bueno,
vulguin millorar
aquesta part més artística
i més visual.
Exacte.
Molt bé, doncs, Mariona,
deixem una promoció
i seguim llegint
les notícies
que obren les portades
dels diaris
d'avui,
dilluns 22 de gener.
Perfecte, Núria.
Fins ara.
Vinga, fins ara.
Dilluns,
10 de la nit.
Prepara els auriculars.
Sintonitza
Radio d'Esvern 98.1 FM.
Ja ho tens.
Dilluns el rock.
El programa amb la música
que no trobes a cap emisora
i és que Dilluns el rock
explica coses
i posa cançons desautoritzades.
Dilluns el rock.
Amb en Joan Soto a la borda
i l'Enric Orozco se toca.
La Rosalía.
Caixa se que nascú
per ser millonària.
Com si ploguessin
sant els bitllets pels aires.
Un dia per Montball
i el seu en a Malta.
Sempre ben escoltada
prova de bala.
El que voldria
és tenir
velli de color blanc
lluny de color verd.
Però tot això
sé que no puc fer
fins al dia
que tingui molts diners.
I el que voldria
és tenir
fucking money man
només vull veure
bitllets de 100
fucking money man
signar del dòlar
dintre la ment
fucking money man
només vull veure
bitllets de 100
fucking money man
signar del dòlar
dintre la ment.
que jo sé que no és
que no és culpa
ser millonària
perquè en tonquin el l'obre
així com el magba
un fucking money la mixte.
Cada dia celebrant el meu
cumpleany
i dos jopards
corrent pel jardí de casa
el que voldria
i el que voldria
és tenir
fucking money man
només vull veure
bitllets de 100
fucking money man
signar del dòlar
dintre la ment
fucking money man
només vull veure
bitllets de 100
fucking money man
signar del dòlar
dintre la ment.
Porto dos
o de mars
ets demà
coberts de diamants
i un bloc
l'acabia al bang bang
que te'l puc regalar
tinc un xaval contractat
perquè m'obre els regals
de Nadal
tanco el centre comercial
i emmenjo jo sol
en gelat
que veig en foc
fotint botelles
bautit xullot
compro una estrella
tinc una illa
que té el meu nom
però el que voldria
és tenir
fucking money man
només vull veure
bitllets de 100
fucking money man
signar del dòlar
dintre la ment
fucking money man
només vull veure
bitllets de 100
fucking money man
signar del dòlar
dintre la ment
fucking money yapric
fucking money man
Hola, sóc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara, trucar ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ICTUS, trucar ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
Són ara mateix dos quarts d'onze del matí.
Anem a fer un repàs.
Els titulars que destacen les portades dels diaris en català d'avui.
Hola, Mariona de Nou.
Hola, Núria.
Comencem amb el diari ara.
L'ara obre amb un tema d'educació, diu Sánchez,
anuncia un pla de reforç de matemàtiques i comprensió lectora.
El president espanyol afirma que s'hi destinaran 500 milions
i se'n beneficiaran 4,7 milions d'alumnes.
L'objectiu és reduir ràtios, fer classes de suport i millorar la formació del professorat.
Suposo que això, després dels resultats de l'informe PISA,
s'han de posar una mica les piles o almenys posaria algun tipus de remei.
No es poden quedar de veraços creuats.
Exacte, totalment.
I això, de moment, faran reforç de matemàtiques i comprensió lectora.
Molt bé.
Què més està que el diari?
Amb la fotografia principal, veiem una molt mala notícia,
surt una fotografia del Pantà de Sau, que està en un mínim històric.
Només té un 5% d'aigua.
Ai, per favor, un 5%?
Un 5%.
Diu, la sequera intensa que pateix Catalunya està deixant imatges impactants,
com la del Pantà de Sau, que aquest cap de setmana ha registrat el seu mínim històric,
ja que frega només el 5% de la seva capacitat.
i es veu la fotografia al campanar, a l'església del Pantà de Sau.
No es veu només l'església, sinó que es veuen...
Les excavacions, no?
6 o 7 nivells de terra per sota.
Hosti, tu.
Exacte, i es veu davant també altres runes, d'entenc, de l'antic poble de Sau.
És catastrófic.
Hòstia, encara trobaran aquí restes enterrades...
Sí, t'imagines?
Sí, sí, mare meva.
Molt bé, doncs aquesta és la imatge del diari Ara.
Suposo que hi ha alguna notícia també més destacada.
Sí.
Lara també diu que de Santis es retira i deixa via lliure Donald Trump,
el governador de Flòrida, tanca files amb l'expresident.
Lara també diu, en tema esportiu, que el Barça es refà a temps i tomba el Betis,
Ferran Torres fa un hat-trick en la seva millor nit,
i que el Girona no falla i goleja el Sevilla 5 a 1
i se situa líder en un partit més que el Reial Madrid.
Molt bé.
Doncs notícies esportives, que suposo que tractarem després més tard a la tertúlia esportiva.
Exacte.
I passem a algun altre diari, no?
Passem a la Vanguardia.
La Vanguardia obre amb les eleccions gallegues,
i Déu Sánchez i Feijó es fan retrets per haver deteriorat la democràcia.
El líder del PP es presenta com a garant per frenar una deriva independentista
i el del PSOE li recrimina la guerra bruta.
Doncs sí, eleccions a Galícia i també jornades que a la comunitat autònoma es viuen amb intensitat.
Totalment.
En fotografia principal, parlar de més de 25.000 morts a Gaza.
L'ofensiva militar d'Israel a Gaza en represàlia per l'atac del 7 d'octubre
ja ha causat més de 25.000 morts i 62.000 ferits,
la majoria dones i nens.
Segons dades al Ministeri de Salut de Gaza,
a la imatge veiem un grup de palestins que rep els cadàvers dels seus familiars
que han estat víctimes d'un bombardeig israelè a Rafa.
Doncs sí, segueix el conflicte bèl·lic.
I tant, de fet, Israel ja va dir fa poc...
Fins al 2025, eh?
Va dir que s'allargaria com a mínim un any més.
Uau.
És a dir, que la gent de Gaza no deixarà de...
De patir.
De patir.
Seguim amb la portada d'avui de La Vanguardia,
que diu que Interior va remetre l'informe fals sobre tries a la UDEF
i el servei anti-blanqueig.
El dossier sobre l'exalcalde de Barcelona va ser elaborat per la gent francès
Jean-Michel Pillón,
que hauria cobrat 25.000 euros a càrrec dels fons reservats.
Carant-ho.
Sí, sí, eh?
Van no ensorrar la carrera d'aquest home,
però, bueno, un cop dones la notícia,
encara que després es demostri que és fals,
ja queda tocat.
Sí, sí, totalment.
Què més diu La Vanguardia?
La Vanguardia diu que el govern central prepara un pla de reforç en mata,
temàtiques i lectura, com hem vist en la portada de l'Ara.
També diu que Ronde Santis es retira de les primàries republicanes
i dóna suport a Trump.
I amb fotografia petita,
amb temes esportius,
veiem un hat-trick de Torres que dóna vida al Barça,
un 2 a 4,
contra el Betis.
El Girona dorm líder i el Madrid guanya amb escàndol.
I per acabar amb la portada d'avui de La Vanguardia,
veiem que a Barcelona hi ha greu crisi entre els Mossos i la Guàrdia Urbana.
Doncs sí, notícia també de La Vanguardia.
Passem ara a les del diari Periódico,
que obre dient que les empreses hauran de detallar sous i plusos en els contractes.
Diu que el govern optima una normativa sobre la transparència de les condicions laborals
i que el text, actualment en discussió,
servirà també per donar més garanties als empleats a temps parcial.
Després, més notícies a la portada de la imatge.
Diu aquí Barcelona, capital de McDonald's.
Diu que el gegant americà de les hamburgueses
escoll la ciutat de Barcelona per celebrar a l'abril
la seva primera convenció fora dels Estats Units.
I la imatge, es veu el logo de McDonald's
d'un restaurant al costat de la Sagrada Família.
Sí, sí, just davant.
Sí, sí, es veu justament el cartell de McDonald's i la Sagrada Família.
Després, altres notícies del Periódico
també fan referència a que Sánchez respon als informes PISA
amb un pla per reforçar les matemàtiques i la comprensió lectora.
També hi ha sobre ecosistemes.
Parlen que la protecció de la diversitat
tensiona la política europea.
I també parlen que més del 80% d'alumnes
amb altes capacitats no són detectats.
Vaja.
Sí.
I també parlen en el diari El Periódico
que de Sánchez es retira de la carrera electoral
i facilita el camí de Donald Trump.
Passem ara a la portada del punt avui
que obre amb una gran imatge de l'alcalde de Castelldefels,
en Manu Reyes.
Li fan una entrevista en el diari
i hi posen una cita seva d'aquesta entrevista.
Diu,
soc contrari a l'ampliació de l'aeroport
si això significa un avió més sobre Castelldefels.
És una entrevista que li fa la periodista Rosa Maria Bravo.
Home, ho significarà, no? Suposo.
El què?
Si amplien l'aeroport Castelldefels veurà més avions.
Lògicament, més avions, més grans, més trànsit, en fi.
Exacte.
Amb altres notícies, l'esportiva per al Barça,
que diu que guanya el Betis amb trio de gols de Ferran, 2 a 4.
Golejada també diu aquí del Girona, 5 a 1,
i escàndol al Bernabéu.
Després, altres notícies.
Parlen que reclama la retirada d'un monolit
dedicat a l'alcalde Porcioles.
També que el nou tram del tren de Vandellós a Port Aventura
no convéns els usuaris.
També li fan una entrevista a Jesús Vinyes,
el coordinador del grup de millores educatives,
i amb una cita seva que diu
Catalunya és un espai d'acollida
i això hi fa més complexa l'educació.
Doncs bé, aquestes són les notícies
que obren els diaris d'avui dilluns, 22 de gener, ja ho hem dit.
Mariona, a tu t'escoltem a les 11 i a les 12 en punt
per als 8 llatins informatius d'aquí de la Riu d'Esvern,
a la 1 en punt amb tot l'informatiu complet
i també a les 7 de la tarda amb l'informatiu del vespre.
Exacte, Núria, ens escoltem ara.
Vinga, ens escoltem, que vagi bé.
Adeu.
Adeu.
Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes
i n'hi ha uns quants milers d'enregistrades?
voleu conèixer quan i on van ser estrenades
o a qui van estar dedicades?
Si us agrada les sardanes i teniu curiositat,
tot això i més ho trobareu al programa l'audició
que s'emet tots els dilluns de 8 a 9 del vespre
o a les seves repeticions.
Us hi esperem!
I'm feeling so cool
Top to the bottom, just cool
Every little thing that I do
Damn it, I'm feeling so cool
Yeah
Woke up feeling like a new James Dean
I comb my hair like an old school scene
I'm feeling high like a late night summer in last year
I'm feeling high like a late night summer in last year
Yeah
Standing there with a red dress on you
I kill a queen like a young Jane Fonda
Is it me or am I just having a good year?
Lately I've been feeling so cool
Top to the bottom, just cool
Every little thing that I do
Damn it, I'm feeling so cool
It's like ooh
Maybe I should follow my moves
Send them for a dollar or two
Damn it, I'm feeling so cool
Must have done something right
Cause all these lights are green
Man, they look like palm trees
And every time that song comes on
It's about me
Oh, I feel like Boots Maroon
When I get home
Sitting there waiting like it's game of bones
And now that we made it
How complicated was last year?
Lately I've been feeling so cool
Top to the bottom, just cool
Every little thing that I do
Damn it, I'm feeling so cool
It's like ooh
Maybe I should follow my moves
Send them for a dollar or two
Damn it, I'm feeling so cool
Yeah
Fins demà!
Fins demà!
Avui, a les 9 del vespre, M de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana.
Vinga, gairebé 3 quarts d'11 del matí passem a fer les efemèrides d'avui. Hola, Enric, bon dia.
Bon dia, Núria.
22 de gener, encara han ja els últims 10 dies d'aquest mes.
Sí, encara queda una miqueta, però passat volant això. Escolta, 22 de gener, com tu deies, 1918 marxem.
Lluny.
Sí, la república d'Ucraïna és lluny, però m'ha agradat aquesta efemèride perquè ens situa en un context històric molt proper.
i és que la república popular d'Ucraïna es va proclamar independent de Rússia, el 1918.
El context històric és molt similar. La independència d'Ucraïna va ocórrer en un context de revolucions russes,
la revolució del febrer del 17, amb la caiguda del czar Nicolau II, i la revolució d'octubre del mateix any que va portar els bolchevics al poder a Rússia.
Aquest tumult, aquest esdeveniment, buit de poder, incertesa, va fer que es desintegrés l'imperi rús.
I la caiguda de l'imperi rús va obrir la porta a aspiracions nacionals de diversos pobles, entre ells el poble ucraïnès.
En aquest context, el 22 de gener de 1918, la república popular d'Ucraïna va declarar-se independent.
Què va fer Rússia? Doncs va respondre.
I de quina forma, no?
D'una forma bastant similar a l'actual. Un període de guerra, d'inestabilitat política,
finalment va conduir a la reincorporació d'Ucraïna a la Unió Soviètica als anys següents.
Sí, sí. Doncs sí, realment una efemèride llunyana pel que fa al temps,
però en un context històric i polític que ens pot recordar, no?, o ressonar a l'actual.
Absolutament. I el 1947 hi va haver la primera transmissió comercial als Estats Units d'una tele.
Va ser la cadena KTLA, a la costa oest. Va començar les seves emissions aquest dia.
Va marcar el començament d'una nova era, evidentment, de difusió de mitjans i d'entreteniment.
Va influir en la cultura popular, política, publicitat, vida quotidiana.
La televisió va convertir-se en una finestra al món per a moltes persones,
oferint una manera de connectar amb esdeveniments globals i tendències culturals.
Després d'aquesta primera transmissió, que era gairebé un experiment,
evidentment la tele es va expandir de forma rapidíssima,
les xarxes nacionals es van establir, van crear nous programes, nous formats,
i la tele es va convertir en un element més de la llar, de gairebé totes les cases.
Uau.
1947, primera transmissió comercial.
I el 2006, Evo Morales, investit president de Bolívia, primer indígena,
triat democràticament abans de l'acció de Morales,
Bolívia havia experimentat períodes de molta inestabilitat política,
protestes socials, descontentament amb les polítiques neoliberals.
Bolívia, recordem que és un país ric amb recursos naturals,
amb molt de gas natural, hi havia moltes desigualtats econòmiques,
el poder del gas estava en mans dels rics.
Evo Morales, líder del moviment Cami Socialista,
va emergir com a figura clau de la política bolivariana.
Morales d'origen indígena es va convertir en un símbol de creixement
d'aquest moviment i de canvi social.
El seu discurs polític es centrava en la lluita contra la desigualtat,
la nacionalització dels recursos naturals i la defensa dels drets indígenes.
Així doncs, el 2005, va guanyar amb una victòria contundent
i va convertir-se en el primer president indígena de Bolívia.
Dic que la presidència de Morales, però això va acabar malament.
Sí.
Després de 14 anys al poder, la seva presidència va finalitzar el 2019
enmig de disputa sobre la legitimitat de la quarta candidatura presidencial.
Bé, un...
Diguem que no va ser el somni indígena, no va acabar també com es semblava.
No, no, no, no.
I escolta, 1987, Phil Collins aconsegueix un rècord inusual.
El cantant i compositor Phil Collins va fer dos concerts,
en dos continents, el mateix dia.
Mare meva, el mateix dia, eh?
El mateix dia.
Això sí que, a més, a l'època també...
Sí, bé, de fet, va tocar el primer a Anglaterra,
després va volar amb Concord per realitzar un concert als Estats Units.
Una fita que es va produir dins del context de l'Eyfite,
concert dual realitzat simultàniament a l'estadi Wembley de Londres
i a l'estadi John Fitzgerald Kennedy de Filadèlfia.
Nosaltres escoltarem una de les cançons que va formar part d'aquest concert
amb la veu de Phil Collins i tocant el piano ell mateix.
Magnífic, sempre és un plaer escoltar Phil Collins.
Que vagi bé, Enric.
I can't walk away, just let you live without a trace
When I stand here taking every breath with you
Ooh, you're the only one who really knew me at all
How can you just walk away from me
When all I can do is watch you leave
When all I can do is watch you leave
Cause we shed the laughter and the pain
And even shed the tears
You're the only one who really knew me at all
So take a look at me now
Well, there's just an empty space
And there's nothing left here to remind me
Just the memory of your face
Take a look at me now
Well, there's just an empty space
And you coming back to me
And you coming back to me
Is against the odds
And that's what I've got to face
Oh
I wish I could just make you turn around
Turn around and see me cry
There's so much I need to say to you
So many reasons why
You're the only one who really knew me at all
Escoltes la Rambla?
La vida s'enjustenca a través de les zones
Vinga, 10 minuts per les 11 en punt
Temps suficient per fer el temps
Hola, Carles, bon dia
Bon dia
Algú t'haurà maleït, eh?
Per què?
Home, rebentar aquesta cançó així
Així...
Ja, ja
Pim pam, punt
Ja, pim pam, punt
La veritat
Refereixo no parlar del temps i escoltar la cançó
Sí, si vols la tornem a posar, eh?
Ja està, és igual
Doncs sí, parlem d'un temps que...
Bé, hem tingut un tast de cap de setmana d'hivern
Sí
Aquests tastos d'hivern van bé
Perquè de cara als propers dies
Doncs farem un tast de primavera avançada
I això realment fa molt de mal
He vist una estadística
Que si les previsions es compleixen
Entre dimecres i divendres
A 1.500 metres d'alçada
Feia 42 anys que no teníem aquestes temperatures
O sigui, no sé
O sigui, estem tenint situacions càlides
Sí
Que són estranyes i que no són habituals
Però cada dos per tres tenim un rècord
Sí, exacte
El que passarà a 1.500 metres d'alçada
Entre dimecres i divendres
Fa 42 anys que no passa
Que no passa
Per les altes temperatures, no?
Per les altes temperatures
O sigui, és que podem arribar a 24, 23
Això un mes de gener
Això no, un mes de gener
O sigui, ja pensem que aquest mes de gener
Ja s'ha comportat d'una manera així
Una mica bèstia
Ja vam tenir alguna temperatura
Doncs que
Que s'enfila, no?
Perquè, per exemple
Hem de dir que el dia 18
Vam arribar a 20 graus
I després el dia 19
No vam passar dels 8
O sigui, que sí que és cert
Que hem estat a tocar dels 21 graus
El dia 18 de gener
Però
Jo què sé
O que l'any passat, per exemple
La màxima va ser de 18 graus
Un 14 de gener del 23
O sigui, sí que hi ha algun dia puntual
El mes de gener
Que es pot disparar
Per ben deponent
Pel que sigui
Que és acceptable
Però que durant 3 dies
Tinguem valors per sobre dels 20 graus
I que fins i tot
En algun punt de Catalunya
Se'n vagin als 34, 25
És pràcticament una mica curta
Això no és normal
Bueno, és que fa molt temps
Que no diem
Això no és normal
Ja comença a ser una mica cansat
O, per exemple
Veure les previsions avui
Mirar a llarg termini
I dir
Vale, doncs
En 15 dies
El que tindrem
És una bonança brutal
I unes temperatures
Sempre per sobre del que toca
Clar, estem mirant mapes
Fins al 2
Fins al 4 de febrer
Fins al 4 de febrer, eh?
Mapes fins al 4 de febrer
Amb una possibilitat
Que es compleixi aquesta previsió
Per sobre del 60%
O sigui, que és bastant segur
I que t'estiguin parlant de sol
I temperatures molt per sobre
Tret d'algun dia puntual
Que hauria de ser al revés
Un dia puntual
Tenim temperatures altes
I la resta és hivern
No ho sé
És una miqueta de mal
L'única notícia positiva
De tot això
És el fet que a Sant Just
Tenim
Doncs un mes de gener
Que s'està comportant
Pel que fa a la previsió
Pel que fa a la precipitació
Perdó
Doncs força més bo
És l'únic
Tenim 26 litres per metre quadrat
Ja podem estar més contentes
Divendres es va ploure bastant
Sí, al final van caure gairebé 14 litres
Recordeu que els mapes més negatius
Estaven entre els 5 i els 10
Els més positius
Anaven de 15 cap amunt
Bé, 14
Bé, estava allà
Allà
I a més va anar fent a poc a poc
I també sobta
O sigui, avui passejava per Sant Just
I anava passant pels parcs
Que són no hi ha asfalt i hi ha terra
I et sobta el color
O sigui, ja m'ha arribat a un punt
Que veure el terra humit
Veure que la terra és més fosca
Sí
O sigui, et mires i dius
Et sobta
Ostres
Sí, dius
Ostres, està fosca el terra
Està fosc
O sigui, per exemple
Jo què sé
El parterre que tenen davant de l'Ajuntament
Al costat de l'hort del Mossèn
Allà baix
Aquell triangle que tenim allà a la plaça Verdaguer
Allò estava fosca avui
I no tens l'acostum de veure-ho fosca
Sempre tens l'acostum de veure aquest vell claret
Sec
D'allò que passa un gos i et xeca pols
I vull dir, veure-ho fosc et sobta
Sí
I realment és fumut
Perquè si et sobta és perquè portes 3 anys veient un color
Que avui de cop i volta
O bé, aquest cap de setmana també ho hem pogut veure
Després de la pluja de divendres
Que va ser durant tot el dia
Molt a poc a poc i va absorbir bé tota aquesta precipitació
I ha quedat el terra humit
I a més a més el cap de setmana s'ha comportat una miqueta
I hem tingut temperatures normals per l'època
Doncs bueno, ha anat mantenint aquesta humitat
I avui podies veure els camps que tenien un altre color
I és igual, eh?
Mirar la serra de Collsola també
O sigui, que ara ja portem uns quants dies de sol
I va ser així més variable
I això a poc a poc s'anirà secant
I encara s'assecarà més a mitjans de setmana, no?
Però vull dir, veure un altre to de color a tot arreu
Dius, carai, ja tocava, eh?
Encara que no veiem gespa
Perquè pràcticament no n'hi ha, veure un altre to de color
I hi ha llocs que la gespa està tan perduda
I hi ha que per més que plogui
Allò hi és terra
S'haurà de tornar a brutar, s'haurà de tornar a plantar
I el que surti serà diferent
Seran males herbes
Doncs anem a parlar de la previsió del temps
Després d'aquesta editorial barra reflexió
De quin fàstic de temps que tenim
Perquè realment, doncs, no s'espera massa cosa
Ens arriba un anticicló molt potent
Avui hi ha una coeta de front que creua pel Pirineu
És l'última
És una coeta de front que pot portar una mica de núvolositat aquesta tarda
Nosaltres podem tenir un o dos núvols
No massa cosa més
Sí
I realment se'ns presenta un dilluns bastant tranquil
La temperatura
Doncs bé, avui hem baixat fins als 6 graus
5 en alguna estació així particular
Però vaja, la de Can Gin està, per exemple, baixat fins als 6 graus
És una temperatura
Que no són les temperatures que teníem dies enrere
Que havien baixat fins als 2
Però vaja, 6 graus, doncs, està prou bé
Està prou bé
Ara, en aquests moments, tenim al voltant d'uns 11-12 graus a Sant Jus
O sigui que és una temperatura que, doncs, també està més o menys bé
I avui la màxima es pot enfilar una miqueta més que ahir
Recordeu que ahir la temperatura va arribar a una màxima de 13
Avui podem arribar als 14-15
O sigui, la temperatura màxima puja una miqueta més
I ho faran més de cara als propers dies
Però encara dilluns i dimarts podríem dir que estem una miqueta per sobre del que tocaria
Però tampoc no partirà coets, per espantar-nos
O sigui, que si estem a tocar dels 14-15
Tampoc no passa res
I avui i demà seran dos dies que encara mantindrem unes temperatures bastant lògiques
Podríem dir
Serà a partir de dimecres quan el termòmetre es dispara
És bastant probable que les previsions que marquem avui
Que estan marcant entre 19 i 20 graus
A mesura que ens anem apropant el dia que toca
O sigui, dimecres, dijous, divendres
Encara puguin pujar una miqueta més
O sigui, que avui farem previsió de dir
Dimecres 19 graus de màxima
Dijous 20 graus de màxima
Divendres 20 graus de màxima
Mínimes que tranquil·lament podrien ser les màximes
9, 10, 11, 12
O sigui, són mínimes que tranquil·lament en un mes de gener podrien ser les màximes
Però són les mínimes, per desgràcia
I aquests valors que estem dient d'entre 19 i 20 graus
És bastant probable que demà dimarts els canviem
I que dimecres els tornem a canviar
O sigui, que tal com indica tot i com pinta
Però sempre cap amunt, no?
Sempre cap amunt, o sigui, això canviarà
O sigui, aquests 19 de dimecres o aquests 20 de dijous
Probablement siguin 22 i 23
O sigui, que són previsions que estan així curant-se amb salut
Perquè els mapes no ho veuen
No veuen aquesta animalada
Perquè sempre els seus registres anteriors
Sempre tenen temperatures més baixes
20 ja és una cosa extraordinària en un mes de gener
Però és bastant probable que pugin bastant
A partir del cap de setmana començarien a baixar
I la baixada més brusca seria diumenge
O sigui, que tenim un estiuet col·locat al mig del mes de gener
L'estiuet de novembre dius, vale, perquè venim de l'estiu
Estem a la tardor
Però un estiuet al mig del gener no cola
No cola
I sembla que anem camí d'això
Pel que fa a l'estat del cel
Doncs avui i demà alguns nuvolets per fer bonic
Però el sol és el gran protagonista
I després el sol s'imposa d'una manera molt clara
Dimecres, dijous
Són dos dies on el sol farà acte de presència
Amb una anticicló que portarà la presó
Allò bonança, bonança
Bonança, bonança
I a partir de divendres podem tenir alguns núvols
I al cap de setmana baixarien una miqueta les temperatures
Potser baixa dissabte cap als 17
Que també el migdia farà caloreta
Però potser diumenge ja baixem cap als 13
O sigui que això és una mica la notícia
La baixada aquesta
Però tranquils perquè la setmana
Que ens enganxa mig gener i mig febrer
Que és la propera setmana
Tornem a valors de 15-16 graus
Durant tota la setmana
I de pluja per enlloc
Recordeu que la setmana passada
Parlàvem que l'inici del febrer
Tenia bona pinta
Perquè semblava que la cosa
Sí, que el febrer era un mes que
Doncs de moment ha desaparegut
I el que deia
A mi tenim fins al 4 de febrer
Alguns mapes fins al 5 de febrer
I de moment sembla ser que no ha de passar res
Això pot canviar
Això és obvi
O sigui, no quillem el mal temps contínuament
Però realment
Doncs pinta magre
Així que aquest
Avui i demà encara ens podem aplicar una miqueta
Però dimecres tranquils
Que si us deixeu l'anorac a casa
No el trobareu a falta
Anorac, bufandes
I gorros
Fins diumenge
De dimecres a diumenge
Fa temps, eh?
Que no penso de dir
Avui sortiré allò brigada
Amb guants, amb bufanda
Que trist, que trist
Vinga, Carles
Doncs aquesta és la predicció per avui
T'anirem seguint a les xarxes també
I a la mateixa hora demà
Amb més previsions
Doncs aquí serem
Molt bé
Que vagi bé
Bon dia
Adéu
De dilluns a divendres
De 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out
L'esmood jazz
El funk
El sol
O la música electrònica
Més suol
100% música relaxant
Get back to serenity
Cada dia
De dilluns a divendres
I de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
Les àvies i els avis
Són sàvies i savis
No deixis que ells
Ni les seves històries
Caiguin en l'oblit
Festa de Bici sense edat
En Bici sense edat
És una iniciativa solidària
Que busca combatre la soledat
Entre els més grans
La soledat
És el major problema
Amb el que s'han d'enfrontar
Les persones d'edat avançada
I depèn de tu
Que ho facin sols
Sortides amb bicicleta
Per al municipi
Amb la gent gran
Acompanya'ls a veure
El poble on es van criar
Dóna'ls vida
Que tornin a sentir
El vent a la cara
Et necessiten
I tu a ells
També
Des de Bici sense edat
Et necessitem
Festa voluntari
Més informació
Al portal
JustSolidari.cat
O en BiciSenseedat.cat
Amb la col·laboració
De l'Ajuntament
De Sant Just d'Esvern
Bon dia
Us informa Sara Riera
Els fons europeus
Next Generation
Han de suposar
Una important injecció
De diners
Per molts ajuntaments
Però també
Estan suposant
Un maldecap burocràtic
Sobretot
Per als municipis petits
Fins i tot
Dubten
Que puguin complir
El termini
De dos anys
Per executar els treballs
I temen que part dels ajuts
S'acabaran perdent
És el cas del Ferraz
O Cerós
Al Sagrià
Anem fins a Lleida
Estela Busoms
Bon dia
Bon dia
Al Ferraz
El Ministeri de Transició Ecològica
Li ha concedit
4 milions i mig d'euros
Per a millores d'eficiència energètica
La dotació més important
De la demarcació
Per a pobles
De menys de 5.000 habitants
Ara però
El consistori
Es queixa de les traves
Per licitar els treballs
A Cerós
Han de refer
El projecte inicial
De construir un parc solar
I temen
Que no puguin complir els terminis
Joan Carles García
Josep Antón i Romia
Són els alcaldes
Fins i tot pot passar
Que tots aquests diners
S'han arribat d'Europa
Al final
És que dinamon calais
Perquè les administracions petites
No puguin executar
Tots aquests projectes
O sigui
El bombo i platillo
De les ajudes
Està molt bé
Però després
L'execució
És molt complicada
I als municipis petits
Com nosaltres
Ara més
Des de la subdelegació
Del govern
De l'estat a Lleida
Apunten que els ajuntaments
Ja sabien les condicions
Que havien de complir
Quan van presentar
Els projectes
A la convocatòria
Estela Busoms
Catalunya Ràdio Lleida
Més notícies
Núria Oriol
Pere Aragonès
Allunya l'avançament electoral
Després que aquest cap de setmana
Hagi estat ratificat
Com a candidat d'Esquerra
En una entrevista
Al matí de Catalunya Ràdio
El president de la Generalitat
Ha deixat clar
Que vol esglutar
El mandat
Fins a principis
L'any que ve
Confia que tindrà
Prou oxigen
Per aprovar
Els comptes
De la Generalitat
Aquesta legislatura
Malgrat el que se'ns diu
Que som un govern
Que no té majoria
Al Parlament
Cada any hem anat
Aprovant pressupostos
I això feia anys
Que no passava
I la meva intenció
I d'aquests moments
Jo no tinc cap element
Per canviar la decisió
És que les eleccions
Siguin quan toquen
El febrer del 25
I no teníem
Una legislatura completada
Des de fa gairebé 15 anys
La Marató de Sang
Del Banc de Sang
I Teixits
Ha fregat l'objectiu
De les 10.000 donacions
Que s'havien marcat
Durant la setmana
Que ha durat la Marató
Han aconseguit
9.500 donacions
Ara les reserves
A Catalunya garanteixen
L'abastiment de sang
I components sanguinis
Donant 6 dies
Una xifra
Més a prop
Dels 8 dies
Considerats objectiu òptim
Joan Ramon Grífols
És el director
Assistencial del Banc
Però també amb el missatge
Que seguim necessitant
Cada dia
Cada dia
De l'any
Aquestes 1.000 donacions
Que ens permeten
Poder disposar
D'uns components sanguinis
Per suministrar
Cada dia
En els hospitals
De l'òrden
Són entre 750 i 8 components
A partir d'avui
Tots els patinets elèctrics
Que es venguin
Hauran d'estar certificats
Hauran d'acomplir
Un seguit de característiques
Com ara
Un limitador de velocitat
A 25 km per hora
Un sistema elèctric
Per evitar accidents
Amb les bateries
Dos frets independents
I timbre homologats
Els que ja estan circulant
I no compleixen aquests requisits
Podran fer-ho uns 3 anys més
Com ha explicat Pere Navarro
Director de la DGT
Al matí de Catalunya Ràdio
Un cert nivell
De qualitat
I de seguretat
Què passa
Amb els que hi ha hagut
La gent que té
Veïcs de mobilitat personal
I que no estan homologats
Els poden seguir
Intimitzant
Fins al 22 de gener
Del 2027
Pol Guas
Que parla de l'amistat
La malaltia
I la melangia
Davant un món
Abocat al col·lapse
En la seva segona novel·la
Oferta a les mans
Al paradís crema
Que es publica demà passat
A través de dos joves
Molt diferents
L'escriptor de 26 anys
Explora ara
Diferents temes
I un és el de l'herència
De la sida
En les generacions actuals
Quina és la memòria
De la sida
En la relacionalitat
Queer contemporània
És a dir
Fins a quin punt
La manera com estimo
O com estimem
Un seguit de persones
Té a veure
Amb una cosa
Que no hem viscut
I com la mort
Com la indiferència
Com el silenci
Tenen a veure
I encara bateguen avui
En la nostra forma
De relacionar-nos
I d'estimar-nos
Pol Guas
Que és poeta
Va debutar en la novel·la
Fa tres anys
Amb Napalm
El cor
Que va guanyar
El premi
Llibres
Anagrama
De novel·la
S'ha traduït
A diverses llengües
I es va adaptar
Al teatre
Adels Esports
Marta García
El president de la Generalitat
Pere Aragonès
Ha parlat del futur
De la Fórmula 1
A Catalunya
Demà la presidenta
De la Comunitat de Madrid
Isabel Díaz Ayuso
Anunciarà que la Fórmula 1
Tindrà un gran premi a Madrid
A partir del 2026
En declaracions
Al matí de Catalunya Ràdio
Aragonès assegura
Que la continuïtat
Serà independent d'això
El futur
De la Fórmula 1
A Montmeló
Dependrà
Del circuit de Catalunya
I de la Fórmula 1
No dependrà de res més
No dependrà de qualsevol
Altra ubicació
Dependrà de que
Puguem donar continuïtat
A l'acord que tenim
I s'està treballant
I en la bona direcció
8 temps de final
En joc en l'Open d'Austàlia
De tenis
En el número 2 mundial
Carlos Akaraz
Acaba de classificar-se
Després de guanyar
El serbi
Mio Mirketsmanovic
En 3-6
Un doble 6 a 4
I 6 a 0
En el tercer set
Ja han passat també
A quarts de final
L'Alemanya
Alexander Esverev
El rus
Daniel Medvedev
I el polonès
Obert Urkacz
En el quadre femení
També se sabran
Avui les quarts finalistes
De moment
La russa Kalinskaya
La ucraïnesa
Jams Trenska
I la xeca
Noskova
S'hi han classificat
En dobles
En canvi
Marcel Granollers
I Horacio Ceballos
Han quedat eliminats
En els vuitens de final
El Girona
Recupera el lideratge
En solitari de la Lliga
Amb un punt més
Sobre el Madrid
Que va superar
L'Almeria
Coer
En un partit
Molt polèmic
Per l'actuació arbitral
Avui se tanca
La 21a jornada
Amb el Granada
Atlètic de Madrid
Espanyol Tercer
A un punt
De les places
Descens Directe
Fins aquí
Les notícies
Tot seguit
Les notícies
De Sant Just
Bon dia
Passant 6 minuts
A les 11
Us informa
Mariona Sales Vilanova
El Cinebaix
De Sant Feliu
De Llobregat
Organitza
La 17a edició
De la mostra
De Cinebaix
El pròxim
25 de gener
Aquesta edició
Serà sobre
El cinema asiàtic
I durarà
Fins al 29 de gener
El cinema
Ofereix
Una selecció
D'11 pel·lícules
Procedents
De 5 països
Diferents
Amb una destacada
Representació
Del cinema
Japonès
Entre les pel·lícules
Més esperades
Hi ha
El Chico
I la Garza
Guanyadora
Com a millor
Pel·lícula
D'animació
Als Globus
D'Or
2024
La inauguració
De la mostra
Serà
Amb la preestrena
De Evil 2
Not Exist
Del director
Rizuke Hamaguchi
Nominada
Lleó d'Or
A Venècia
2023
I guanyadora
Del Gran Premi
Del Jurat
L'agenda
De la mostra
Del Cinebaix
També inclou
Pel·lícules
De Corea
Del Sud
Votan
Xina
I Iran
Oferint una visió
Diversa
I enriquidora
Del cinema
Asiàtic
Contemporani
A més
També hi haurà
Activitats
Paral·leles
Com cinefòrums
I una exposició
Dikebana
L'art japonès
D'arranjament floral
Per part dels Amics
De les Roses
De Sant Feliu
Els organitzadors
Amb la col·laboració
De diverses entitats
Culturals
Han dissenyat
Un programa
Que no només celebra
El cinema
Asiàtic
Sinó que també
Busca fomentar
El debat
I l'aprenentatge
Al voltant
D'aquesta rica
I diversa tradició
Cinematogràfica
La mostra
Del cine
Baix
S'ha consolidat
Com una plataforma
Important
Per la promoció
Del cinema
Internacional
A la regió
I continua apostant
Per oferir
Una experiència
Cinematogràfica
Única
I de qualitat
Al públic
Del Baix Llobregat
Podeu consultar
El programa
I l'espot promocional
A la notícia
Que trobareu
A la pàgina web
De Ràdio d'Esvern
L'agrupament
Escolta i guia
Martín Luterquín
Organitza una festa
De carnastoltes
El pròxim dissabte
10 de febrer
Al Casal de Joves
És una festa
Per a majors
De 16 anys
O nascuts
Fins al 2008
Que durarà
Des de les 11 de la nit
A les 4 de la matinada
Hi haurà un descompte
En l'entrada
Per a aquells
I aquelles
Que assisteixin
Disfressats
La festa
Tindrà lloc
A la sala
Utopia
Del Casal de Joves
I no es requereix
Inscripció prèvia
Per accedir-hi
El Casal de Joves
De Sant Jus
Ha programat
Un monogràfic
Enfocat
A la creació
Artística
En aèris
Una disciplina
Que inclou
La pràctica
De teles
Teles aèries
Trapezi
Corda
I altres
Aquest curs intensiu
Que tindrà lloc
El pròxim dissabte
17 de febrer
De 10 del matí
A 1 del migdia
És per a persones
De fins a 40 anys
Que ja practiquin aèris
I vulguin aprofundir
En la seva creació artística
Amb un preu
D'inscripció
De 7 euros
I 70 cèntims
El taller
Pretén ser
Una experiència
Enriquidora
I educativa
Oferint als participants
L'oportunitat
D'explorar
Noves tècniques
I estils
Dins d'aquesta
Modelitat artística
El monogràfic
Es farà a la sala
Utopia
Del Casal de Joves
I cal portar roba còmoda
Els interessats
Interessades
A inscriure's
Al curs
Hauran de registrar
Passa primer
A la pàgina web
Del Casal de Joves
I això ha estat tot
Tornem amb més informació
Al butllet i horari
De les 12
Fins ara
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàgina web
A la pàina web
A la pàina web
A la pàina web
Fins demà!
Fins demà!
Amb el suport a la Fundació Barcelona Formació Professional i l'AMB.
Escoltes la Rambla, la vida santjustenca a través de les ones.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
captura que no arriba ni a la meitat de l'any passat,
és a dir, per dos motius principals,
el principal motiu és que la densitat de porcs a Cosserola,
tots els usularis se n'han adonat perquè el medi no està tan rebentat,
doncs és molt menys, no?
És a dir, i això jo apunto que és degut a dos motius principals.
Un d'ells és les captures de l'any passat,
la temporada passada, que és quan vam agafar històricament
la quantitat màxima de porcs, que era de 17 porcs per cada 10 metres.
Aleshores, és una densitat molt alta.
Ara, en aquests moments, calculem que estem sobre el 7.
17 porcs, perdona, Àngel, 17 porcs per...
Per cada 10.000 metres.
Per quilòmetre quadrat, no?
Per hectàrea.
Per hectàrea.
Per hectàrea, clar.
Aleshores, aquesta densitat va ser molt reduïda
perquè l'any passat vam fer 986 captures.
Aleshores, clar, amb una serra com Cosserola,
900 captures són molt altes.
Són moltes.
I, bueno, és l'objectiu.
Jo he dit sempre, i he defensat sempre,
que no hem d'acabar amb els porcs de Cosserola.
És maco i hem de tenir porcs de Cosserola,
però hem de tenir la quantitat de porcs que hi capiguen, no?
que puguem conviure, que puguin viure sense tenir que tenir tant riscos
com tenim tant a les poblacions com a les carreteres.
I aquest és un dels punts.
Les captures.
Les captures que vau fer l'any passat.
Sí.
Malauradament, perquè això sí que és malauradament,
el factor que ens ha fet reduir tant també la densitat
és la manca d'aigua.
La sequera ha produït,
ha fet que en les cries de senglar que han nascut
abans de l'estiu,
doncs moltes d'elles,
moltes d'elles no han pogut arribar a tirar endavant
en degut a la manca d'aigua.
La manca d'aigua us ha provocat manca de menjar,
manca d'aigua,
tot plegat,
doncs no hi ha tants exemplars que hagin pogut tirar endavant.
Independentment que la berra
té una forma pròpia d'autoprotecció
i és que si ella no està
ben alimentada,
és a dir, si ella no es pot autogarantir
la seva subsistència,
no entra en cel
i aleshores no queda fèrtil.
Per tant, també cria menys.
És a dir, que si juntem totes aquestes vessants
són les que ara en aquests moments
tinguem poca densitat.
Clar.
Àngela, a Catalunya l'any passat,
segons dades de la Generalitat,
hi havia uns 200.000 exemplars
i per això la Generalitat va declarar
aquesta emergència synergètica, no?
Incentivant també la caça dels sanglars.
Els caçadors de Sant Just
vau haver de sortir l'any passat
a caçar fora d'aquests mesos de temporada
per fer-hi front?
Sí, sí, sí.
Tot i que a Collserola no s'ha declarat mai
la emergència synergètica,
jo desconec,
jo ja saps que el tema de la captura
sí que la domino
perquè d'alguna manera
la meva part
que puc aportar
és la part pràctica
el que és la captura en si,
però prèviament
hi ha tots els estructuris
que fa el Departament d'Acció Climàtica
envers les densitats,
poblacions i actuacions, no?
Aleshores, aquesta part
no la porto jo,
però sí que t'he de dir
que nosaltres
durant tota la temporada
hem estat
fent captures
de sanglar
per reduir les poblacions.
En Collserola
tot i que és
una de les àrees
amb més densitat,
no s'ha declarat,
desconec el motiu,
el per què
o què comporta
declarar la emergència synergètica,
potser comporta
altres elements
que no intervenen
solament a la casa
i no s'ha aplicat.
O potser
perquè ja anaven fent
el control
de manera regular
i aquest resultat
ja era
l'adient
per tenir la fauna
controlada
i no calia
pujar un grau més
les restriccions
del parc, no?
Perquè, clar,
emergència synergètica
també implicaria
altres tipus
de restriccions
de cara a l'usuari.
Clar.
Aleshores,
jo crec que alguna cosa
hi ha aquí
que a mi se m'escapa
o que no sé,
que se m'escapi,
que simplement que no sé
què pot fer
que això canviï.
Però sí,
sí,
les captures
crec que l'any passat
d'aquests 200.000
crec que són 68.900
els porcs capturats
l'any passat, eh?
Déu-n'hi-do.
En tot Catalunya.
Les zones de Girona
i tal
sí que se va fer,
sí que es va declarar
l'emergència.
I a part de les batudes,
Àngel,
aquesta temporada
esteu emprant
altres sistemes
de caça,
per exemple,
no sé si
els aguaits
nocturns
o heu hagut
de fer-ho
d'alguna altra forma
a part d'aquestes batudes?
Finalment,
s'ha demostrat
que només hi ha
actualment
tres sistemes
de control.
La caixa,
tant amb la vessant
batuda
com amb la vessant
a guaits,
sí,
a la resposta sí,
s'estan continuant
fent a guaits.
És a dir,
365 dies l'any
s'estan fent a guaits.
l'avantatge
de la guaits
és que ningú
s'en donen,
ningú sap,
ningú s'en dona
compte,
no hi ha usuaris
que s'en donin
compte,
bueno,
sí,
quan veuen aquell
cotxe vermell
amb les ratlles
blanques
diuen,
mira,
per aquí
estan fent a guaits,
no?
Però si no
ni se n'entenen,
la batuda
que és més,
que és més,
diguéssim,
té més visió,
més repercussió
a la resta
d'usuaris
i després
la captura
amb gàbies
trampa,
no?
amb caixa
trampa.
Són els tres mitjans
perquè els altres
s'ha demostrat
que no es pot fer.
Dintre de la captura
amb gàbia trampa
hi ha poblacions
que ho fan
contractant
empreses
i hi ha altres
poblacions
que ho fem
nosaltres
directament.
També
actualment
podem
muntar
una caixa
trampa.
Clar.
I com ho gestionar?
Per tant,
amb els tres sistemes
és on ha arribat
la captura
d'aquests 980 porcs.
I tu, Àngel,
com a delegat
de Collserola,
no?
Clar,
Collserola
és un parc
que limita
molts municipis,
molts ajuntaments
que potser
tenen regulacions
diferents
pel que fa
a la casa.
És a dir,
potser un ajuntament
permet
fer casera
o un altre,
no?
Tot això
com us afecta
a l'hora
de la casa
i a l'hora
de seguir
les normatives?
Per exemple,
no sé si
Barcelona
té prohibida
la caça,
però,
per exemple,
en la casa
de Sant Jús
sí que es permet.
Clar,
això,
aquestes diferències...
Mira,
Núria,
jo saps
que soc
molt brut,
eh?
Al final,
és directament
la repercussió
econòmica
a la butxaca
a la butxaca
del ciutadà.
És a dir,
una caçera
o l'activitat
que fa Sant Jús,
no?
Mitjançant
el control
de la fauda
amb els caçadors,
li implica
una despesa
zero
en el ciutadà.
és a dir,
nosaltres,
doncs,
seran més o menys
mal vistos,
sí que és cert
que l'Ajuntament
com a activitat esportiva
ens dona una
petiteta ajuda
i tal,
com a totes,
no ni més ni menys,
com a totes,
i amb això,
doncs,
amb aquests mínims cèntims
que són molt propers
als mil euros,
tenim,
la població de Sant Jús
gaudeix
de més o menys
una població controlada.
altres poblacions
com Barcelona
que no deixen capturar
amb arma de foc
perquè políticament
no accepten
l'arma de foc
com a mitjà de control,
doncs,
es gasten
500 o 600 mil euros
anuals
amb empreses privades
que els hi facin
el control.
Lògicament,
aquests diners
surten de la butxaca
del ciutadà.
Cada qual es colleix,
vull dir,
tampoc no,
jo tampoc m'ho veig
ni bé ni malament,
és a dir,
és una situació
política,
no?
Jo,
com a caçador,
diria,
que a Barcelona
d'aquests diners
se'n podria
estalviar
el 90%,
perquè sí que és cert
que ningú de nosaltres
com a caçadors
podem anar
a la plaça Catalunya
a batre un senglar
i això sí que
s'hauria de fer
amb un mitjà
anestèsic
i tal o qual,
però, home,
tots els ports
que tenim
dintre de la
muntanya,
doncs,
sí que es poden
capturar
amb mitjans
com estem fent,
doncs,
a Sant Cugat,
a Cerdanyola,
a Sant Feliu
de Llobregat,
o a Sant Jús,
no?
Clar.
És un problema econòmic.
I ens pots explicar una mica,
Àngel,
com és el desplegament
que feu la societat
de caçadors
d'aquí de Sant Jús
cada cop que aneu
a les batudes,
és a dir,
per exemple,
quants caçadors
acostumeu a sortir,
quin tipus d'arma
porteu,
com uns organitzeu,
si aneu amb gossos...
Sí,
mira,
d'alguna manera,
d'alguna manera,
és una manera
molt tradicional,
nosaltres ens trobem
aproximadament
unes 40 persones
a Sant Jús,
un dissabte,
a les 7 del dematí,
ho tractem com,
si estem parlant
de batuda,
ho tractem com
una activitat social
de casa,
no?
És a dir,
on quedem tranquil·lament,
esmorzem,
preparem...
Per què dic esmorzem?
Perquè la batuda
s'ha de preparar bé,
és a dir,
no és que l'objectiu
sigui esmorzar
i després sortir,
sinó que mentre
s'està preparant,
mentre vénen els agents rurals,
mentre es mira la zona,
mentre ens assegurem
que la zona
està perfectament
encintada
i tal i qual,
doncs la gent
aquesta horeta
que s'ha d'esperar,
doncs s'aprofitem
per fer una miqueta
d'esmorzar,
no?
I tal,
dir que en aquest esmorzar
i aprofito
perquè, clar,
una de les coses
que a vegades
es pensa la gent
o tenim molt clar
és que
aquest esmorzar
pugui haver-hi alcohol,
he de dir
que avui en dia
estem en el segle XXI,
els agents rurals
estan presents
i l'alcohol
està prohibit
amb un arma a la mà.
És a dir,
jo puc assegurar
com a responsable
d'aquestes batudes
que no hi ha ningú
ningú
que pugui estar
amb unes...
que pugui haver
ingerit alcohol
abans de la batuda.
D'acord.
Continuo per aquí.
Després es reparteixen
les línies,
normalment
ja dic
d'aquestes 40 persones
30
seran en línies fixes
de parada
que són aquesta gent
aquests punters
de color tronja
que veiem a la muntanya
quan es fa la batuda
que estan en un lloc
estàtic
i fix
que no es poden moure
i tenen
un angle de tir
determinat
que és el que han de fer
i després
hi ha aquestes 10 persones
que són les que
acompanyen els gossos.
també és cert
que aquí
amb l'ajuda
amb l'ajuda
no,
amb el treball
en conjunt
que estem fent
amb una persona
d'aquí,
amb una entitat
d'aquí de la
població
que es dedica
a la protecció
dels animals
i amb la seva responsable
la Zana
estem fent
un treball conjunt
en el qual
estem intentant
minimitzar
la quantitat
de gossos
que hi ha
en les batudes
i que la professionalitat
d'aquests gossos
sigui
el més elevada possible
per intentar
reduir
al màxim
el risc
que corren
aquests animals
a la batuda.
He de dir
que a Collserola
s'han fet pràcticament
totes les batudes
de l'any
només en queden
quatre per fer
de les 20
que es tenien
que fer
només ens en queden
quatre
tenim
zero
menos una
incidències
de goss
només hem tingut
una incidència
amb un goss
quan habitualment
i cinc o sis anys
enrere
era habitual
que en cada una
de les batudes
tinguéssim una incidència
amb un goss
quan dius
incidència amb un goss
què significa
que el goss
ha interactuat
amb algú del parc
o que acaba
mal ferit
el goss
o
no
que el gos
acaba mal ferit
és a dir
el problema
està en que
el porc
s'apalanca
diguéssim
en un lloc
es protegeix
i
aleshores
quan els gossos
el volen fer moure
perquè clar
si no es mou el porc
no mai podrà ser
batut
llavors quan aquests
mou gossos
van i la
i la
i l'intenten
fer moure
lògicament
el porc
es defensa
i amb els ullals
impacta amb algun gos
i aquest gos
queda ferit
aleshores
tot i que
queden ferits
abans sí que
teníem baixes
baixes de gossos
ara com que els posem
els xalecos
aquests de que
i tot això
les braxes
són pràcticament
impossibles
o difícils
però sí que
a les potes
i aquests llocs
sí que se'ls fan
talls i coses
d'aquestes
però bueno
ja t'he de dir
que només una
amb 16 batudes
i a cada batuda
hi ha uns 40 gossos
més o menys
clar
i doncs
mira si
mira si
si anem bé
no
sí sí
és a dir
hem tingut
640 animals
repartits
640 actuacions
d'animals
és a dir
en grups de 40
i no hem tingut
incidències
més que algun tallet
alguna cosa
per tant
estem content
i sí que és cert
que és
gràcies a la col·laboració
aquesta que estem fent
amb la Sara
d'intentar
professionalitzar
una miqueta
tota la situació
quantes persones
sou a la societat
d'aquí
de caçadors
de Sant Just
no sé si
quan sortiu
a fer batudes
també venen
caçadors
d'altres poblacions
sí
nosaltres
de Sant Just
som 32 socis
però clar
no tots els socis
no sempre
tenen la disposició
de venir
però
a Collserola
és una zona
controlada
de caça
i com a tal
té un pla
tècnic
conjunt
únic
entre totes
les poblacions
que el formen
és a dir
que qualsevol
caçador
de qualsevol
altra població
forma part
d'aquest
pla tècnic
per tant
pot assistir
a la batuda
de qualsevol
població
és a dir
jo me'n puc anar
a Sant Cugat
i el de Sant Cugat
pot venir aquí
i el de Sardanyola
pot venir també
no?
clar
perquè aquests plans
sinergètics
que comentes
Àngel
no són competència
a nivell local
sinó que tot el tema
de la caça
es regula
des de la Generalitat
des del Departament
d'Acció Climàtica
això mateix
el pla
el pla tècnic
l'executa
al final
Cugat
com he dit abans
és una zona controlada
de la caça
perquè és un parc natural
aleshores
s'ha de mantenir
les espècies
no podem erradicar res
ni
podem
ni devem
ni
ni estic d'acord
tampoc
però llavors
hi ha el Departament
de la Generalitat
Climàtica
amb el seu director
i els seus tècnics
que executen
un pla tècnic
on t'assignen
els dies
i la
i la freqüència
amb la qual
s'han de batre
els animals
i a les zones
fins i tot
a vegades també
ens direccionen
a quina zona
hi ha més població
o altra
i tal
no no
és a dir
el fet
que un pensar
i és lògic
perquè fins i tot
jo que estic dintre
a vegades
em sorprenc
de coses que passen
de controls que hi ha
cada dia n'aprens un de nou
la gent ha de pensar
que
el caçador
és l'última esglaó
que hi ha
i que
està super direccionat
és a dir
no és que un senyor
pugui jo ara mateix
poder agafar
i dir
mira saps què
me'n vaig a batre un porc
no
abans de sortir
a batre un porc
si és mitjançant
a guai
s'ha de notificar
en el departament
dels agents rurals
perquè sortirem
és a dir
en tot moment
en tot moment
tant la
tant la policia
local
com Mossos
com agents rurals
són coneixedors
que en aquella població
en aquell lloc
en concret
hi ha un
hi ha una persona
fent una guai
per exemple
no
és a dir
és tot super
super super regular
és a dir
moltíssim
moltíssim
més del que la gent
es pensa
és més
la sanció tan fàcil
com jo ara pogués agafar
un arma
i sortir a Cosserola
només
i ja veus
i com a responsable
com a responsable
jo ara me'n vaig
a donar una volta
a Caixa
i se m'ocorregués
agafar l'arma
a mi em pot costar
3.000 euros
com a mínim
3.000 euros
i dos anys
de sanció
Déu-n'hi-do
de no disposició
de llicència de casa
Angel
acabem
amb l'última pregunta
bueno
qüestió
perquè la cacera
és una activitat
i una pràctica
que avui en dia
per diferents raons
està també
una mica
en el punt de mirar
per què creus
que hi ha un sector
de la població
que hi desconfia
o que la posa en dubte
bé
sector de la població
o inclús
com hem vist
també
alguns ajuntaments
o alguns polítics
no és per falta
de coneixement
per falta
de transparència
de saber
què passa amb l'animal
si pateix
o què se'n fa després
una mica
per què
per què
és un problema
és un problema
de manca
de coneixement
perquè s'ha demostrat
que quan hem pogut
tenir l'oportunitat
d'ensenyar
realment el que fem
i que la gent
ha vist la realitat
la pràctica
com va
s'ha donat
compte
que l'animal
ni se n'entera
i que d'alguna manera
és la manera
més neta
i eficaç
després
la població
actualment
viu una miqueta
amb un núvol
de manca
de formació
i aleshores
què passa
per exemple
la gent
es pensa
que l'animal
que és capturat
amb una gàbia
que aquest animal
és llibarit
després en un altre
poest o no
aquest animal
que és capturat
amb una gàbia
serà sacrificat
i incinerat
directament
i per lei
és a dir
no hi manera
perquè en el moment
en què tu has injectat
un verí
un anestèsic
amb una sobradosis
d'anestèsic
amb un animal
perquè arriba
a la seva mort
ja no pot ser
ingerit
per un ser humà
per lei
en canvi
després l'animal
quan està dintre
de la gàbia
està unes hores
allà dintre
capturat
ens poden vendre
la idea
que sí
que ell no s'estressa
tal i qual
no
l'animal
salvatge
capturat
dintre d'una gàbia
s'estressa
per tant
hi ha una situació
que com atracta
l'animal
per mi
i pels estudis
que estan fet
l'animal
que està
capturat
mitjançant gàbia
té un nivell
d'estrès superior
al que pugui estar
casat
l'animal
casat
de forma tradicional
entra dintre del procés
de consum
humà
és a dir
nosaltres capturem els animals
els agrupem
ens ve un camió
en frigorífic
se'ls emporta
amb un escorxador
i a partir d'aquí
entren dintre del canal
de distribució alimentària
és a dir
és a dir
és més
fa quatre dies
hem vist
a la directora
amb una
casera benèfica
amb la qual cosa
tota la carn
que es va capturar
va ser donada
a això
a centres socials
vull dir
és un problema cultural
també he de dir
i aprofito
ja que és l'última
com sempre
agrair moltíssim
a la gent
que últimament
ens estem trobant
quan estem fent una batuda
perquè t'he de dir
que portem una temporada
i ho vaig dir-ho també
l'any passat
amb zero incidències
de conflicte
entre els usuaris
i nosaltres
és a dir
la gent
entén cada vegada més
que hem de fer
captures
entén cada vegada més
que tanquem
un
que tanquem els camins
per l'exseguretat
de tots
i entén també
que nosaltres
som voluntaris
fent aquesta feina
per tant
he d'agrair
als usuaris del parc
sincerament
i en nom de tots els caçadors
que aquesta convivència
cada vegada
és més efectiva
perfecte
molt bé
doncs
Àngel
ha estat un plaer
tenir-te aquí
aquesta estoneta
a Ràdio d'Esvern
posar-nos al dia
també de com va
tot el sistema de caça
i de com
s'ha disminuït
aquesta superpoblació
de sanglars
gràcies també
a la vostra feina
que feu
i res
que acabi d'anar bé
la temporada de caça
d'acord?
doncs moltes gràcies
Núria
com sempre
i a tots plegats
i que aquí estem tots
per ajudar-nos
uns als altres
moltes gràcies
exactament
que vagi bé
bon dia
bon dia
adeu
adeu
adeu
sucosa
càrrega
galina
el meu cap
que ja
de lira
voldria saber
com seria
sentir-te
jugarem
al conillet
gastem-te
el meu carret, sentir-me el teu amulet,
quan partia la pista i que no m'he resista,
que en un quimicista ser el primer de la llista.
Em provocava amb la mirada, quan parlava,
jo notava i feia veure que no m'adonava,
seva cintura ben pegat, quan ballava,
la notava i feia veure que no m'importava,
l'amor cego, cego, em descontrolla'm el seu pas
i m'arrossego, cego, solta els seus peus,
el seu compàs i em desespero, pero,
la fantasia no és ficció, ja no em despego, pego,
ai, sot i pego.
Baby, l'unestros impossible, mira que tu ets irresistible,
pensant-ho per escriure un llibre,
te no em posaria la Biblia, la més capricchosa,
de Barcelona, xula ja en tota la tona,
amb el cel del rosa, molt venenosa,
t'ho juro, la rosa, però rosa,
em torno la boca cada cop que la veig,
la gola seca, si t'aprop, ja tinc cel,
si tan mullava, que parem ballant,
just la batxeta ben pegats,
em provocava amb la mirada,
quan parlava, jo notava i feia veure que no m'adonava,
seva cintura ben pegat, quan ballava,
la notava i feia veure que no m'importava,
la no cego, cego,
amb de control amb el seu pas i m'arrossego, cego,
sort el seu peus, el seu compàs i em desapego,
pero la pantalilla la toquella...
Fins demà!
I ara tenim aquí un nou programa de la secció Just el que no saps amant, Marçal Ferret, que ens ve des de l'Hospitalet. Hola, molt bon dia, Marçal!
Molt bona, Sant Jus, què tal? Com anem?
Doncs amb moltes ganes d'escoltar una nova secció de les teves i de saber a veure amb quin personatge ens toca conèixer la seva desastrosa biografia.
Correcte, doncs avui parlem desastrosa. Aquest personatge és un crac en tots els aspectes, és un crac tot sigui dit,
i un personatge que de fet no hagués pogut mai venir a un programa de ràdio, d'una banda.
No?
No, no d'una banda perquè no sé si havia passat mai per Sant Just, era un home francès, però a més a més,
a més a més, perquè és un personatge especialment poc radiofònic.
Vull dir, normalment parlem de músics, cantants, actors, directors, artistes, dibuixants, etcètera,
però encara no hem parlat mai sobre la professió del nostre protagonista d'avui.
Núria, a tu t'agraden els mims?
Mims, clowns, pallassos...
La veritat és que no, t'haig de ser sincera que no, no m'agrada.
Avui serà, no passa res, hi ha molta gent que de fet els ha agafat terror amb el parc dels anys.
Sí, això és veritat.
Però avui parlarem d'un personatge, de fet, que és el conegut potser com el mim més famós de la història.
Professionalment, va dedicar-se a mostrar el mim a tot el món durant més de 60 anys,
que són uns quants, la qual cosa es diu ben ràpid.
Endavant amb la vida de Marcel Marçó.
Ja veureu que la major part de la música que hi haurà avui és temàtica així, mims,
i tal, una mica, sí, sí, sí.
Això de, vale.
Correcte. A veure, Marcel Marçó, originalment Marcel Mangel,
va néixer el 22 de març de 1923 a Estrasburg, en el seu llibre d'una família jueva.
Va ser el segon fill de Charles Mangel, un carnisser coixer amb vocació de cantant,
i d'Anna Versberg, una dona apassionada pels llibres.
Així comença la nostra història, que ja veureu, sembla, de pel·lícula, de llibre o del que vulgueu.
De fet, jo crec que si fessin alguna història semblant,
i alguna pel·lícula, això sí, no es creuria, almenys la part de l'inici, per poc per semblant.
Vull dir, ja veureu que hi ha una cosa que és molt, molt, molt, molt loca.
El 1926, la família es va traslladar a Lille, per motius professionals, suposo que dels pares, clar.
Sí, sí, clar.
Ell tenia quatre anys, per tant, sí, anem a pensar que és dels pares.
Durant aquest període infantil serà quan aflorarà la seva gran passió.
Va ser la seva tieta qui el va introduir en el món del cinema, sobretot a les pel·lícules de Charles Chaplin.
T'anava a dir de cinema munt, no?, en aquella època, una mica.
Evidentment, en aquell moment encara de cinema munt, totalment.
Un personatge al qual ja pillarem un dia, Charles Chaplin, per banda, perquè Déu n'hi do, eh?
Sí, sí, aquest l'hem de fer, l'hem de fer.
Sí, el farem.
L'influència del personatge de Charlotte en el Joa Marcel serà immensa i no el deixarà al llarg de la seva vida.
El seu pare, aquest carnisser i cantant frustrat, també col·laborava en l'educació del seu fill.
Sovint el portava a l'òpera i, si no, a veure, on podríem anar?
Vinga, va, anem a buscar una altra cosa cultural.
Anem a veure com es rebenten, a hòsties, dos hambos com dos armaris amb combats de boxa.
Ui, per favor, això...
Vas en aquestes dues posicions, ópera i boxa, és com...
Sí, sí, quatre molests.
És la conjunció perfecta de totes les cultures que...
Per tenir totes les vessants ben...
Exacte, la cultura francesa és així.
Doncs això, la família després va tornar a viure a Estrasburg, on, fins al 1938,
Marcel Mangel va estudiar a l'Institut de Fustel de Coulanges.
I per què? Per què? Fins al 1938.
Què devia passar?
Però si estem en el nord de França, el 1938, no sé, no sé, pensem, què pot haver passat?
La seva família, d'origen jueu polonès, va ser evacuada com la resta de la població d'Estrasburg a l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Amb la invasió de França, per part de l'Alemanya nazi, Marcel, que aleshores tenia 17 anys,
va fugir amb la seva família cap a Llamoches, a Limoche, en francès.
El seu cosí, Georges Lönger, un dels membres de la resistència jueva francesa en el país,
el va instar a unir-s'hi per ajudar a rescatar els jueus durant l'Holocaust.
El 1944, el part de Marcel va ser capturat per la Gestapo
i deportat al camp de concentració d'Auschwitz, on va ser assassinat.
Uau!
El nostre estimat cantant Carnicer Kocher va ser executat a Auschwitz.
Va ser aleshores, quan Marcel i el seu germà gran, Alain,
van adoptar el cognom Marceau i es van unir a la resistència francesa.
Van rescatar molts, moltíssims nens de les lleis racials
i dels camps de concentració en el marc de la resistència jueva a França.
I després de l'alliberament de París, es van unir a l'exèrcit per lluitar contra el nazisme.
Què et sembla? És el punyeter uamu, aquest tio.
Sí, no? Déu-n'hi-do.
Per ara, hem vist que, bueno, alguna cosa així de, realment del tema de teatre
i tot això d'aquesta cultura de l'òpera i tal, però ja està.
Però fora d'això, res.
És que ja ho hem dit, a veure, quan tenia 5 anys,
ja vaig veure per primer cop una pel·lícula de Charles Chaplin,
en la qual cosa el va entusiasmar tant, que va voler convertir-se en un artista del mim.
La primera vegada que va utilitzar la mímica, això és que flipareu,
va ser després que França fos envaïda per tal de mantenir tranquils els nens jueus
mentre els ajudava a escapar a la Suïssa neutral.
Allò és el que t'anava a dir.
A mi, trobant-li alguna sortida amb el tema aquest del mim,
dic, com no fos per animar els nens els que els ajudava o els que salvava...
Sí, sí, però estem parlant de vint i pocs anys.
Ja, ja, ja.
Era molt jovenet.
Era molt jovenet i això i va explotar la seva faceta de mim
per primer cop salvant nens jueus de l'Holocaust.
Vull dir, que és una animalada, aquest tio era un grande.
De debò que no podem ser més fans del gran mim Marcel Marçó.
Si a algú li interessa saber més sobre aquesta faceta de la seva vida,
l'any 2020 Jonathan Jacobo Vicks va dirigir la pel·lícula Resistants
en la que ho explica.
Un cop acabada la guerra, el 1945,
es va matricular com a estudiant a l'Escola d'Art Dramàtic de Charles Dolan
al Sarah Bernard Theatre de París.
Va ser allà on va conèixer un dels seus professors, en Jean-Louis Barrol,
i es va unir a la seva companyia,
qui el va seleccionar per fer el paper d'Arlaquí a la Pantomima Baptiste.
Pantomima és una mica l'espectacle dels mims,
no és que és tota aquesta pantomima.
Sí, pantomima que a vegades té un significat com...
Estem en el sentit positiu de la paraula ara mateix, sí, correcte.
L'actuació de Marcel Marçó li va donar tant reconeixement
que es va animar a presentar el seu primer mimodrama,
Prexiteles i el peix d'or, en el mateix Bernard Theatre aquell mateix any.
L'aclamació va ser un ànima
i la carrera de Marçó, com a artista mim, va quedar fermament consolidada.
Clar, ara però, li faltava una altra cosa.
El seu gran referent, en Charles Chaplin...
Ah, mira, ha tornat la música, perfecte.
Això, en Charles Chaplin havia creat un personatge, no?
Un alter ego que sempre li havia servit molt bé.
Estem parlant, evidentment, de Charlotte, aquest Rodamont, el de Trump, que li deien.
Digueu-li com vulgueu.
El 1947, Marçó va crear VIP el Pallasso,
a qui va interpretar per primera vegada el Teatre de Poix,
Teatre de Butxaca, de París.
El seu vestuari havia de ser fàcil d'identificar
i potser, si a algú no li sona aquest personatge de Marcel Marçó,
potser li sona la imatge d'aquest pallasso
que duia un jersei de ratlles
i un barret d'òpera, així com de copa,
que era un barret de seda, molt esparracat
i amb una flor vermella que en sobresortia.
Si busqueu la imatge, és la típica imatge del MIM,
doncs VIP el Pallasso, que era Marcel Marçó.
Correcte.
D'aquesta manera, ell representava com era la fragilitat de la vida
amb aquest barret esparracat.
Les desventures de VIP el Pallasso eren llegendàries
i, fàcilment, arribaven a tot el seu públic.
El 1949, després de rebre el Premi d'Eugó,
establert com a memorial al mestre del MIM del segle XIX,
Jean-Gaspar de Bugó, pel seu segon mimodrama,
mort abans de l'alba,
Marçó va fundar la companyia de MIM Marcel Marçó,
l'única companyia de pantomima al món en aquell moment.
L'única!
L'única, eh?
L'única!
Vull dir que és el primer, és el pioner del MIM, en aquest sentit.
Home, clar, perquè ell va començar amb tota aquesta moguda, no?
Però, clar, venim del MIM,
que el MIM, doncs, vinculat a això,
amb la figura de l'Arlequí, de la Comèdia de l'Arte,
vull dir que és una cosa que ja portava molt de temps
bellugant-se, però en això, diguéssim, del MIM modern,
en el moment, i, bueno, un muntatge espectacular,
era un crac del MIM, aquest senyor.
A mi m'encanta Marcel Marçó.
I no va tenir aturador, evidentment,
va produir un total gairebé de 20 mimodrames.
Entre ells, Pierrot de Montmartre,
Les Tres Perruques, La Botiga d'Empenyorament,
14 de juliol, El Llop de Sucumí,
Parisplora, Paris Riu,
i Don Joan, al llarg de la seva vida.
Vull dir, són moltíssims, moltíssims espectacles.
Com espectacles, no?
Exacte, exacte, mimodrames que hi va muntar.
Em fa gràcia, mimodrames.
Mimodrama, m'encanta la paraula,
per això l'utilitzis, que és fantàstic.
Malodrames i mimodrames.
Exacte, mimodrames.
Igualment, durant la seva vida,
va fundar escoles de MIM d'abast internacional,
perquè tothom pogués tenir l'oportunitat
de descobrir aquest gran art.
Marçó va actuar per tot el món
per difondre l'art del silenci,
la forma en què ell parlava del MIM.
L'art del silenci, que és una cosa molt, molt, molt poètica.
Tot i que de bon començament només va ser
la minoria intel·lectual qui va reconèixer la seva vàlua,
el gran públic el va elogiar
i reconèixer un cop va haver encetat
la seva primera gira pels Estats Units.
De fet, aquesta primera gira als Estats Units
va establir rècords d'assistents de públic
en algunes de les ciutats més importants,
vull dir, que era un senyor que va arribar
molt, molt, molt enllà.
Igualment, les seves extenses giras transcontinentals
tampoc es quedaven enrere.
Van incloure Amèrica del Sud, Àfrica, Austràlia,
Xina, Japó, el sud-est asiàtic,
Taiwan, Rússia i Europa, vull dir...
tot.
En fi, per tot el món.
Per tot el món, correcte.
Com no, va ser un dels mims més reconeguts del món
i la crítica sempre estava al seu costat.
De la seva peça, jove, madur, ancià i mort,
per exemple, un crític va dir que
assoleix en menys de dos minuts
el que la majoria dels novel·listes
no aconsegueixen en volums.
Uau.
Amb la seva capacitat d'expressió.
Sí, sí, sí.
Era això, és el que dic,
molt capaç d'arribar a tot i a tothom
vull dir, en un moment.
O sigui, que els seus espectacles
eren realment un espectacle, no?
Si busqueu vídeos de Marcel Marçó a YouTube
trobareu animalades que dius això.
Vull dir, per exemple, hi ha un que em fa molta gràcia
d'una finestra oberta
i ha d'anar a tancar,
però hi ha molt de vén i llavors
que es va tirant enrere,
intentant avançar i tot això.
I sembla que de debò l'estigui empenyant el vent.
Vull dir, que sembla totalment
d'anar un nino, aquest senyor.
Sí, sí, sí, sí, que fort.
Doncs no era un nino, era un mimo.
Perdó, ho sento.
Sento el gest de dolent, perdoneu.
De la mateixa manera,
tal com succeeix en molts d'aquests casos,
el nostre protagonista d'avui
no tan sols es va dedicar al teatre.
Va tenir una vessant artística
vinculada al disseny i a la pintura
que es va manifestar des de ben jovenet.
De fet, va estudiar escoles
d'artístiques en aquest sentit.
Pel que fa a la interpretació,
va col·laborar igualment en el món del cinema.
De fet, un altre dels seus gags inolvidables
va tenir lloc en una pel·lícula.
de fet, d'aquesta pel·lícula,
el que jo dic, si no m'equivoco,
que és L'última bogeria, de Mel Brooks,
una pel·lícula muda del 1976
amb diversos actors convidats
i Marcel Marçó, el Mim,
és l'únic personatge que parla en tota la pel·lícula.
Què dius?
L'únic que diu és
NO!
En sèrio?
Fa un crit així i ni una paraula més.
És l'únic personatge que parla.
O sigui, l'únic personatge que parla
és el Mim.
És el Mim, el que no parla.
Evidentment, això jugava amb aquesta ironia del Mim
que parla mentre tothom calla.
Durant els últims anys de la seva vida
va establir la Fundació Marçó
per promoure el Mim als Estats Units.
Ah, mira.
Va ser un gran treballador
i va lluitar per assolir els seus objectius,
la qual cosa el va dur a convertir-se
probablement en això que dèiem
el Mim més famós de la història.
Finalment, Marcel Marçó
va morir en una residència de jubilats
a Caors, França,
el 22 de setembre del 2007
a l'edat de 84 anys.
Ah, doncs no, o sigui, fa anys,
fa més de 10 anys, però bueno, relativament...
És que clar, sembla que faci poc,
però realment fa 17 anys, ja?
Sí, 17 anys.
Sí, sí, 17 anys.
17 anys.
El 22 de setembre, bueno, sí,
entre 17 i 17 anys.
Correcte.
A la cerimònia d'enterrament
es va interpretar en directe
el segon moviment del concert
per a piano número 21 de Mozart,
que Marçó va utilitzar
durant molt de temps
com a acompanyament a les seves obres,
de la mateixa manera
que també va sonar
la suite per violoncel
número 5 de Bach.
Marcel Marçó,
com tants altres il·lustres francesos,
va ser enterrat
al cementiri de Perlechès de París.
El gran Mim
volia que la seva casa
de Bercher-sur-Bergre
es convertís,
després de la seva mort,
en un museu pel Mim.
Ah.
Després d'anys de procediments,
el jutjat mercantil de París
va ordenar entre el maig
i el novembre de 2009
la subhasta
a tot el seu patrimoni artístic
i tots els seus béns,
motiu pel qual aquest somni,
aquest últim somni,
no es va poder complir.
Caram,
quina llàstima, eh,
per això.
Fa molta pena.
Tot i així,
per sort,
el Ministeri de Cultura
i Comunicació de França
es va poder apropiar
d'arxius,
dibuixos,
maquetes
i fotografies
del nostre protagonista d'avui,
les quals es conserven
a la Biblioteca Nacional de França.
Igualment,
alguns dels seus antics alumnes
des de l'associació
En Musée Puglemim
va poder apropiar-se
d'algunes de les seves pertinences
i avui en dia
les ofereixen al públic
en forma d'exposició.
Ah, que guai.
Bueno, almenys, mira.
Aquest capítol,
aquest capítol d'avui,
el vull concloure
amb una de les frases
més boniques
que sentireu avui
i que va pronunciar
Marcel Marçó
per primer cop.
La paraula
no és necessària
per expressar
el que se sent
en el cor.
El Mim,
el Mim.
El Mim, el Mim, eh?
Aquest fantàstic Mim
que és genial.
Era genial,
Marcel Marçó.
Va ser un personatge espectacular
i més,
sabent
aquesta faceta
de salvar nens jueus
de l'Holocaust,
portant-los d'un lloc a l'altre
distraient-los,
fent Mim.
Sí, sí, sí.
I també havia fet espectacles
per militars
i tot això,
pels francesos,
per això,
per ajudar les tropes,
per d'alguna manera.
Que guai, que guai, que guai.
Un personatge espectacular
i que de fet,
això ho vaig estar parlant
amb un col·lega l'altre dia,
que de fet podria també
fer un especial
d'aquests que jo faig,
vinculat al món dels pallassos,
mims, clowns, etcètera,
perquè m'agradaria molt
fer la comparativa
entre aquest senyor
i el pallasso
més famós,
potser català,
d'aquell moment,
que era Charlie Rivel,
molta gent el coneixerà,
Charlie Rivel,
que tenia contacte
amb els nazis
i amb Franco
i companyia.
Vull fer la comparativa
de Marcel Marçó,
per un costat,
Charlie Rivel per l'altre.
Un interessat
i un caradura espectacular,
però ja en parlarem.
Ara aquí tenim
de pallasso així conegut
el Tortell Poltrona.
El Tortell Poltrona
evidentment té com,
vull dir,
és un dels hereus,
diguéssim,
de Marcel Marçó
en aquest sentit,
pel que fa a la forma de,
vull dir,
que és un referent per ell,
no vull dir fins a quin grau,
però hi ha certs gags
o certes coses
del Tortell Poltrona
que dius,
això està una mica
inspirat en Marçó.
Doncs això,
igual que també està inspirat
en Charlie Rivel,
vull dir,
de fet potser més fins i tot
en Charlie Rivel
perquè és més pallasso,
pallasso.
Però bé,
busqueu informació
de tots aquests
i en parlarem algun dia
perquè és espectacular.
I de catalanes
tenim a la Pepa Plana.
Correcte,
també.
Que fa dos anys
va venir aquí a Sant Just,
sí.
No en tenia ni idea.
A fer un espectacle,
sí.
Ai, coida,
doncs molt bé.
En el marc d'un homenatge
que se li feia,
recorda,
a un Sant Justenc,
que també estava
molt vinculat
amb el tema dels clowns,
el Santi Solano,
que també li agradava molt
tot el tema dels pallassos,
dels mims,
tot això,
i en homenatge,
no?,
al Santi,
doncs,
se li va preparar un espectacle
en record
i va venir la Pepa Plana
i també tot el tema dels pallassos
es va tocar.
De fet, mira,
m'agradaria seguir parlant de pallassos,
ja en portaré més,
ja en portaré més,
perquè també hi ha Popov,
també hi ha Antonet,
em sembla que esteia
un altre d'aquests més importants,
doncs ja en parlarem,
ja en parlarem,
perquè és fantàstic aquest tema.
Fantàstic.
Doncs, a veure,
Março,
acabarem amb la teva cançó,
si la trobem per aquí.
Correcte.
A veure,
vinga,
va,
la Pol Cadurs,
és fantàstica aquesta cançó.
És genial.
Março,
el proper dia
ens tornem a trobar?
Clar que sí,
el dilluns vinent,
que encara no,
tinc seu,
jo crec que ja tinc el personatge.
Sí?
Sí,
però no ho dic per ser un cas,
perquè llavors em diran,
haig un mentider
perquè no l'has portat,
ja ho veurem.
Tinc la biografia a mig fer,
per tant,
jo crec que aquest és viable que sigui.
No ens esvetllaràs,
llavors dintre de quina art es mou?
Va,
ho puc dir literatura.
Literatura,
literatura,
hi ha literatura.
Molt bé.
Correcte.
Doncs,
ja està,
diré això.
Molt bé,
Marçal,
que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
I ens tornem a trobar la setmana vinent.
Igualment.
Adeu-siau,
Sant Just!
Gràcies!
Música
Música
Bzeja
Música
Vinga, ara acabem aquesta segona hora amb un tema musical.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Fiscalia demana 26 anys a presó per un home acusat d'haver mort a cops a l'amo d'un bar del Geixample de Barcelona el 2021.
Després de cinc dies de judici, les acusacions sostenen que va assassinar la víctima a casa seva per robar-li.
Audiència de Barcelona, Maria Núria Rebella.
Hola, bon dia. Es van conèixer el local on l'acusat va anar a demanar feina a la víctima.
Després d'estar tota la tarda junts, van marxar a casa de l'amo del mar.
Per la fiscal està claríssim que volia matar-lo i robar-lo.
i de cap manera admet un possible eximent, com demana la defensa de l'acusat, per consum de drogues.
Maria Núria Rebella, Catalunya Ràdio, Audiència de Barcelona.
Per primera vegada, Hamas admet errors en l'atac del 7 d'octubre passat que va acabar amb la mort de centenars de civils.
Se reconeix que no tot va sortir com tenien planejat, però assegura que era un pas necessari contra l'ocupació israeliana dels territoris palestins.
El grup islàmic palestí reclama la fi de l'agressió israeliana, la retirada de les tropes de la Franja
i que els palestins puguin decidir el seu futur com a condicions per alliberar els ostatges.
Però Hamas ja ha rebut el no rotund del primer ministre de Ràlia, Benjamin Netanyahu.
No estic disposat a acceptar un cop tan mortal a la seguretat d'Israel.
Per tant, no ho acceptarem.
Les condicions que proposa Hamas posen de manifest una simple qüestió.
No hi ha cap alternativa a la victòria.
Només la victòria total garantirà l'eliminació de Hamas i el retorn de tots els ostatges.
L'Índia es paralitza per la inauguració del temple.
El Déu Ram ha aixecat sobre les ruïnes d'una masquita.
Milers de fidels s'han desplaçat a la ciutat d'Ayodía, al nord del país,
i fins i tot s'han tancat a escoles, comerços, i s'ha declarat el dia com a festiu.
Vist com la meca de l'hinduisme, el temple es troba on els hindús asseguren que va néixer aquest déu.
I on fa més de 30 anys hi havia una masquita que va sent derrocada per fanàtics hindús.
Els musulmans al país van denunciar la construcció del temple,
però el Tribunal Suprem de l'Índia va acabar donant la raó als hinduistes.
Un dels assistents a les cerimònies s'ha emocionat en recordar l'evolució del lloc.
Ha sigut una experiència increïble fins ara.
Estic gaudint moltíssim i assistint a tot el que passa avui aquí.
Vaig venir fa 15 anys quan era un nen petit.
Si compares abans i el després és un canvi enorme.
I fins ara ha sigut espectacular.
Amazing so far.
Un assessor extern estudiarà les opcions per fer viable el Palau de Gell de Viella,
un equipament que es va inaugurar el 1994
i que arrossega de fa molts anys problemes estructurals i de rendibilitat.
Anem fins a Viella, doncs, Sofia Cabanes.
Bon dia.
L'Ajuntament de Viella i Mijeran i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya
han tancat un acord pel qual la federació portarà un assessor especialitzat
que ajudarà la direcció del Palau de Gell en matèria d'inversions,
manteniment, gestió esportiva i comercial.
Juan Antonio Serrano és l'alcalde.
És complicat perquè, lògicament, cada any seré més viell.
Hem estat guaitants de molts problemàtics que se podia caigar edificis,
se trenqués que era pista de Gell,
la pista de Gell encara està al·lugada a Barcelona.
O sigui, hi ha una màquina molt grossa, molt complicada,
i que l'Ajuntament de Viella, Solet, s'ha demostrat que Solet no pot
mantir aquesta instal·lació.
L'objectiu per l'any que ve és presentar un pla estratègic de viabilitat
per al Palau de Gell.
Sofia Cabanes, Catalunya Ràdio, Viella.
Ara, els esports a Udall Serra.
Aquest matí han quedat definits del tot els quarts de final
de l'Open d'Australi de tenis.
L'últim tenista que ha aconseguit la classificació
ha estat Carlos Alcaraz, que ha superat el serbi Ketsmanovic en 3-7.
També han passat avui ronda de vuitens,
Alexander Sverev, pròxim rival d'Alcaraz,
el polonès Urkacz i el rus Medvedev.
A la categoria femenina, avui també han passat als quarts de final,
la txeca Nozkova, l'ucraïnesa Jastremska i la russa Kalinskaya.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès,
no ha pogut confirmar si la Fórmula 1 continuarà molt mal a partir del 2026.
Aragonès ha passat pel matí de Catalunya Ràdio per dir que es continua negociant
amb els responsables de la competició,
al marge del que demà anunciï la presidenta de la Comedia en madrilenya,
Isabel Díaz Ayuso.
En futbol, a les 9 es jugarà al Gran Atlètic de Madrid,
últim partit de la 21a jornada primera.
El Girona manté lideratge amb un punt de marge sobre el Madrid
i vuit sobre el Barça, que és tercer.
I a segona també es tanca la 23a jornada amb el partit leganès-Burgos.
L'Espanyol és ara mateix tercer a un punt de la zona d'ascens directe.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 12.
Us informa Mariona Salas Vilanova.
El Cinebaix de Sant Feliu de Llobregat
organitza la 17a edició de la mostra de Cinebaix,
el pròxim 25 de gener.
Aquesta edició serà sobre cinema asiàtic
i durarà fins al 29 de gener.
El cinema oferirà una selecció d'11 pel·lícules
procedents de 5 països diferents
amb una destacada representació del cinema japonès.
Entre les pel·lícules més esperades
hi ha El Chico i la Garza,
guanyadora com a millor pel·lícula d'animació
als Globos d'Or 2024.
La inauguració de la mostra serà amb la preestrena
de Evil 2 Not Exists,
del director Rizuke Hamaguchi,
nominada en Lleó d'Or a Venècia 2023
i guanyadora del Gran Premi del Jurat.
L'agenda de la mostra de Cinebaix
també inclou pel·lícules de Corea del Sud,
Bhutan, Xina i Iran,
oferint una visió diversa i enriquidora
del cinema asiàtic contemporani.
A més, hi haurà activitats paral·leles
com Cinefòrums i una exposició d'Ikebana,
l'art japonès d'arranjament floral,
per part dels Amics de les Roses de Sant Feliu.
Els organitzadors,
amb la col·laboració de diverses entitats culturals,
han dissenyat un programa
que no només celebra el cinema asiàtic,
sinó que també busca fomentar el debat i l'aprenentatge
al voltant d'aquesta rica i diversa tradició cinematogràfica.
La mostra de Cinebaix s'ha consolidat
com una plataforma important
per la promoció del cinema internacional a la regió
i continua apostant per oferir
una experiència cinematogràfica única i de qualitat
al públic del Baix Llobregat.
Podeu consultar el programa i l'espot promocional
a la notícia que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
L'agrupament Escolta i Guia Martin Luther King
organitza una festa de carnestoltes
el pròxim dissabte, 10 de febrer, al Casal de Joves.
És una festa per majors de 16 anys,
o nascuts fins al 2008,
que durarà des de les 11 de la nit
fins a les 4 de la matinada.
Hi haurà un descompte en l'entrada
per a aquells i aquelles que assisteixin disfressats.
La festa tindrà lloc a la sala utopia del Casal de Joves
i no es requereix inscripció prèvia
per accedir-hi.
El Casal de Joves de Sant Jus
ha programat un monogràfic enfocat
a la creació artística en aèris,
una disciplina que inclou la pràctica
de teles aèries, trapezi, corda i altres.
Aquest curs intensiu,
que tindrà lloc el pròxim dissabte,
17 de gener de 10 del matí o 1 del migdia,
és per a persones de fins a 40 anys
que ja practiquen aèris
i volen aprofundir la seva creació artística.
Amb un preu d'inscripció de 7 euros i 70 cèntims,
el taller pretén ser una experiència enriquidora i educativa,
oferint als participants l'oportunitat
d'explorar noves tècniques i estils
dins d'aquesta modalitat artística.
El monogràfic es farà a la sala utopia del Casal de Joves
i cal portar roba còmoda.
I això ha estat tot.
Tornem amb tota l'actualitat,
se'n justenca a l'informatiu complet de la UNA.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.


Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.

Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
Fins ara.
.
.
.
.
Fins ara.
.
Fins ara.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
I think I forgot how to be happy.
Something I'm not, but something I can be.
Something I wait for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Something I'm made for.
Escoltes la Rambla, la vida s'enjustenca a través de les zones.
de la Comproject education.
Con sufficiently I can be McDonald's.
www.demusica-m.the-m.m.
realitzat i presentat per Maria Quintana.
Ara mateix són un quart d'una del migdia.
Esteu escoltant la Rambla, el magazín de matins de Ràdio d'Esvern,
i parlem amb Maria Quintana, la presidenta del Centre d'Estudis Sant Justencs,
per comentar l'actualitat de l'entitat.
Hola, Maria, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia. Perdona que no estigui aquí amb tu,
però accidents domèstics em priven de ser-hi.
Però bé, estic bé, eh?
Et trobes bé? Què és l'important?
Sí, bé, el motor està una mica cascadet,
però bé, l'arreglarem, si Déu vol.
El xassi s'espatlla a vegades i se'l s'ha d'agraparar.
Sí, passa això, passa això.
Bé, no passa res, Maria.
Podem parlar igualment per telèfon i l'audiència se n'assabenta també,
de tot el que esteu fent al centre.
No, i crec que no havíem pogut parlar encara de l'encesa de Torres.
No, no n'havíem parlat.
Va ser fantàstic.
Pensa que hi va haver-hi més de 150 torres o, bueno, vull dir,
tot el que és d'allò encès-los des de Catalunya Nord fins a Múrcia.
Fins a Múrcia?
Sí, fins a Múrcia.
I el diumenge, això ho vam fer amb dissabte,
el diumenge ho va fer Andalusia.
També.
Perquè Andalusia ho va fer amb amnistia internacional.
D'acord.
Ho vam fer, doncs, sota el paraigua d'amnistia, no?
Però a tots els altres va ser una cosa fantàstica,
amb una participació brutal.
Nosaltres haig de donar les gràcies a tota la gent de Sant Jus que va venir,
perquè, doncs, al migdia vam ser unes 60 persones a la penya del Moro
i al vespre 25, però és natural que el vespre sigui menys perquè era fosc,
tot plegat, no?
Però nosaltres vam obrir la porta que vinguessin Sant Jus Solidari,
Justícia i Pau, les Cees, el Mium,
i després els dimonis que ens van fer la foguera aquest any,
oi, que són els dimonis, sí, els diables.
Com s'hi diu, no?
Els dimonis.
Són dimonis, sí.
Els dimonis apagar llum de cama blanca.
Sí, ja ho deia bé, ja ho deia bé.
Bé, i a més a més, vull dir, l'Ajuntament també va col·laborar
i va venir l'alcalde, van venir regidors i regidores.
Vull dir, va estar molt bé.
Molt bé, molt bé.
Us vau juntar, déu-n'hi-do, no?
La de persones allà a la penya del Moro.
Sí, sí, sí.
Al migdia, esclar, era un dia fantàstic,
doncs érem unes 60, a veure 70 persones.
El vespre és lògic.
A més, era un dia que hi havia moltes coses a la tarda i nit, saps?
Vull dir que junts que normalment potser venia a la nit,
va venir al migdia, saps?
Bueno.
Ara, a la nit va ser espectacular.
Clar, amb el foc.
Perquè, doncs, el foc vermell era fantàstic.
Perquè, esclar, nosaltres, com a centre d'estudis,
jo tenia un WhatsApp.
Sí.
que hi havia només per aquest acte.
I, esclar, hi havia totes fotografies de tots els pobles que ho han fet.
Hi havia algunes que, esclar, tenen castell o tenen una torre de guaita.
Saps el que vull dir?
Que, esclar, són molt espectaculars.
Però nosaltres, de la penya del Moro, vam fer molt bé.
A més, vam demanar que ens poguessin la llum que té un nom,
que ara no me'n recordo,
que la Cés havia fet servir per l'encés que es va fer a Montserrat,
ja fa uns anys,
i es va posar i va ser maquíssim.
Maquíssim.
Jo, per això, vull donar les gràcies.
Però, sobretot, sobretot, vull donar les gràcies al Vicenç,
al nostre secretari.
perquè aquest acte s'ho pren amb moltes, moltes ganes,
s'ho fa molt seu,
i per això resulta tan bo,
perquè ell ho fa molt bé
i posa un interès extraordinari
i per això tenim l'èxit que tenim,
perquè ell és un crac.
És un crac amb això i ho viu.
I, com que ho viu, doncs, és fantàstic.
I li has de donar les gràcies, i tant que li has de donar les gràcies.
Que bé, escolta'm, quines paraules més maques, no?
Home...
Es valora l'esforç, es valora l'esforç.
No, és que la gent que fa coses,
perquè, mira,
diuen que la feina és dels cansats.
No, diuen...
Com ho diuen, això?
Qui fa la feina són els cansats o alguna cosa així, no sé.
Sí, no sé com és el refrany, la veritat.
Sí, ara no en surt,
però és allò que diu,
qui no fa res no està cansat.
Clar.
Saps el que vull dir?
Qui no té res, no fa res, no fa res.
Vull dir que no...
Ara, la persona que, doncs, es compromet i fa les coses,
clar, això és així.
I ara, doncs, tenim aquesta setmana, tenim l'assemblea.
L'assemblea.
L'assemblea.
L'assemblea el divendres que ve,
i tenim l'assemblea, doncs, per...
Per xerrar de les coses.
Que toca, que ara que toca de l'any.
I nosaltres tenim la sort que sempre la resposta dels socis és molt maca,
tenen força socis,
i, doncs, com que per sort sempre podem explicar coses maques,
per entendre'ns,
coses que han sortit, i així, doncs, és molt agradable.
No és mai una assemblea conflictiva i amb problemes greus, mai.
Pot haver-hi cosetes que es parlen, que es diuen, però mai.
I això és el que farem aquest divendres que ve.
Ah, i una altra cosa.
Perdona, Núria.
Dimecres, ja...
Això t'anava a dir jo.
Aquest acte de Marthausen, eh?
Aquest dimecres.
Sí.
Que jo hi aniré amb bastó, sigui com sigui.
I aniràs, no?
Sí, sí, a les 5 de la tarda a les escoles.
I és un tema que ja sabem com és, de dolorós i de seriós.
A celebrar el Dia Internacional en memòria de les víctimes.
Sí, però el Dia Internacional és el 27.
Sí.
I nosaltres, per qüestió d'agenda del poble,
ho fem el 24.
Clar.
I llavors, nosaltres ens vam demanar col·laboració,
vam dir que sí de seguida,
i nosaltres, doncs, el que fem a fora,
que hi ha el manifest, que hi ha una exposició,
que hi ha tot això,
és durar l'acte i llegir uns textos
que siguin adients en aquest acte.
I això és el que farem,
que ho farà el Ricard Segura,
els llegirà,
que jo he tingut la sort de trobar-los
i de seguida vaig dir,
aquests, aquests textos són els que s'han de llegir,
i, doncs, ho farà el Ricard,
i crec que la gent està convidada a venir.
Es fa a les escoles a les 5 de la tarda.
Jo convido,
bueno, als socis no cal dir-ho,
però jo ho extenc a tota la gent de Sant Jús,
perquè és un acte que no s'ha pogut publicitar gaire
per qüestions d'agendes i de butlletins,
i d'aquestes coses que sempre surten molt més d'hora
del que, no que toca,
però del que tu pots preveure de fer,
i llavors, doncs,
és un acte que fa l'Ajuntament
i anar amb el Hausen, amb el d'allò,
vull dir que nosaltres hi col·laborem.
Nosaltres hi col·laborem.
Que ho fa l'arxiu municipal,
com si diguéssim de l'Ajuntament,
però hi ha altres entitats que esteu participant-hi també, no?
Sí, sí.
I també el taller de música, també.
El taller de música i nosaltres.
Som les dues entitats que hi participem.
Sí.
I això, això és el que hi ha aquesta setmana.
Déu-n'hi-do, perquè, Maria,
escolta'm, ara que parlem de tot aquest tema de memòria
de les víctimes de l'Holocaust,
no sé si el Centre d'Estudis Sant Justens
va demanar afegir, no sé si un any o dos,
a una associació o a una empresa
el tema de l'all en borda, aquesta llum.
Allò de l'all en borda fa quatre anys.
Fa quatre anys, ja.
Sí.
A veure, l'all en borda és una cosa
que va assumir l'Ajuntament
i, com que un DOC és oficial,
té més força quan demanes una cosa d'aquestes.
Això ve d'Alemanya, vull dir,
no és d'aquí Catalunya ni d'Espanya.
Això és una cosa europea.
Llavors, nosaltres estem a la llista
perquè ens la vinguin a posar.
Per això, nosaltres estem pendents
de quan ens diguin.
Primer ens van dir el 23,
el 23 no ha sigut.
I ens sembla que ho hem demanat el 21.
Ens sembla que ho hem demanat el 21.
Vull dir, que ara el 24 no sé si ens tocarà.
Espero que sí.
A veure, però nosaltres no hi podem fer res més
que fer memòria.
En aquesta gent, però ells tenen un llistat,
saben com ho tenen,
i nosaltres, tant nosaltres com l'Ajuntament,
estem pendents que ens diguin alguna cosa.
Clar.
Bé, a l'espera, doncs, una mica més.
Suposo que deuen tenir moltes peticions
o sol·licituds en aquesta associació.
Sí, sí.
I saps què passa?
Que a lo millor hi ha pobles
que hi ha molta gent.
Vull dir, a nosaltres hi és una allà en borda,
per una persona.
I a lo millor hi ha llocs, ciutats o pobles
que en tenen molts més, saps?
De gent que va anar als camps d'expermini.
Clar, doncs, això ho hem de respectar
i hem de fer cua.
Així, de clar, així estem.
Bé.
Maria, Déu-n'hi-do la de cosetes
que teniu aquesta setmana,
des del centre de l'estilis.
Sí, Déu-n'hi-do.
L'assemblea i l'acte simbòlic d'aquest dimecres
s'ho girarà feina.
Bé, ja he vist que ja tenim
que ens han convocat en una reunió
per la Festa Major.
Com, com? Ja?
Sí.
Però si estem al gener?
Sí, sí.
Però jo m'ho vaig llegir tres vegades.
Dic, pot ser?
Sí.
Però, bé, ja farem el que hem de fer nosaltres
i ja està.
Home, això si us convoquen
és perquè volen passejar de literària, no?
Com cada any?
No, això...
Això segur.
I tant.
I tant, no.
No en dubteu.
Bé, saps què és més?
més pels joves que per la nostra entitat.
Perquè com que s'han de buscar els grups de música,
tot això, això porta feina i porta temps
perquè la gent es contracta per l'estiu.
Saps el que vull dir?
Crec que aquesta és més...
Aquesta primera reunió és més cap a aquest cantó
que cap a un altre.
Però, bé, per si de cas, treurem el nas.
D'acord.
Home, sí, s'ha de treure.
ni que sigui per fer una mica de safreig, no?
Sí.
No, no.
A veure què es cou.
A veure per on anem.
Així, però sí.
D'acord?
D'acord, Maria.
Doncs un plaer haver estat parlant amb tu.
Gràcies, Núria.
Bonica.
Un petó a tots, eh?
Que vagi bé i a recuperar-se.
Sí, si no vols, sí.
Vinga.
Adéu.
Adéu, Maria.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Adéu.
Dilluns, 10 de la nit.
Prepara els auriculars.
Sintonitza Radio d'Esvern 98.1 FM.
Ja ho tens.
Dilluns el rock.
El programa amb la música que no trobes a cap emisora
i és que Dilluns el rock explica coses i posa cançons desautoritzades.
Dilluns el rock.
Amb en Joan Soto a la borda i l'Enrico Orozco se toca.
Vinga, ara, música d'Andreu Rifer a Ràdio d'Esvern
amb el seu tema Fil de Llum.
Quan sento que tot s'ha acabat
que no sé aixecar el cap
que no tinc forces per continuar cap endavant
quan sento que m'he fet patir
que ja no crec en mi
que el món continuaria igual
si jo no fos aquí
i llavors m'esforço a recordar
la teva cara al meu davant
la meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant
dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant
Respira, espera, aixeca't sense pressa
Inspira, refesta, la vida, el món t'espera
Respira, espera, aixeca't sense pressa
Inspira, refesta, la vida, el món t'espera
Quan sento que res té sentit
que el món està girat
que no sé com posar un peu a terra
i recomençar
Quan sento que no queda res
el que sempre he lluitat
i cau cada desig que m'ajudava a avançar
Torno altre cop a recordar
la teva cara al meu davant
La meva orella escoltant
la teva veu baixet parlant
dient que guanyar-me el destí
només dependria de mi
i vaig prometre prendre el repte
a partir d'aquell instant
Respira, espera, aixeca't sense pressa
Inspira, refesta, la vida, el món t'espera
Respira, espera, aixeca't sense pressa
Inspira, refesta, la vida, el món t'espera
Respira, espera, aixeca't sense pressa
Inspira, espera, aixeca't sense pressa
Inspira, refesta, la vida, el món t'espera
Respira, espera, aixeca't sense pressa
Inspira, refesta, la vida, el món t'espera
Ismael
Ismael
Ismael
Ismael
Ismael
Ismael
Ismael
Ismael
Ismael
Ismael
Ismael
Ismael
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Joan!
Fins demà!
I què tal?
Bé, doncs això que dèiem.
Sí, l'esplau estava bastant ple, vam trobar cua, clar,
pensant que encara era...
Eren rebasses, era una bona hora,
a les 6 i alguna de la tarda.
És un molt bon moment.
Vam estar com 20 minuts
a la famosa rotonda aquella,
que sempre es parla.
Vam sortir per la segona sortida,
perquè la primera, la de l'hipercord.
No, hi havia molta cua,
que normalment sortim per allà,
i mon germà, que és sempre la clava.
Això sí que també, sempre la clava.
Diu, bueno,
la primera ja veiem com està, anem per l'altra.
I sí, sí, efectivament, 20 minuts allà,
veiem l'estadi a 15 metres,
partit començant,
però bueno, som bona gent
i ens van esperar a marcar els gols.
El Martinet Bredwaite ens va esperar.
Hòstia, la Bredwaite encara juga, què?
Bredwaite encara juga, va marcar dos grans gols.
El primer, un bon gol,
el segon de penal, un penal d'aquests també.
Que si t'alpiten en contra, pots dir, bueno...
Bueno.
Bé, i ara l'Espanyol,
aquesta part damunt, per baix?
No, el que dèiem,
que hi ha un grup d'uns quants equips,
ja van, Espanyol...
Ferrol.
Bueno, el Ferrol va perdre el primer partit a casa.
Igual que el Real Betis Balompié,
van perdre el primer partit a casa de tot el...
Bueno, de tot el 2023, no,
perquè ja estem al 2023.
Que es va parar el partit del Ferrol a Maloviedo.
17 minuts d'afegit.
17 minuts?
No sé com va, no sé com viu la segona divisió, també.
Sí, clar, va a Benzàping i li surt.
Ja està, ja és, però per què?
Llavors, sí, no, ahir em van dir per què,
perquè tu si ho vas mirar sabràs per què es va parar, no, el partit?
Home, clar.
Per què va ser això?
Perquè aquests fets luctuosos te'ls deixo tu.
No, clar, exacte, vosaltres no us ha agradat parlar de la mort, no?
No, no, crec que no es va morir perquè això no s'hagués suspès al partit.
El que és acollonant que van tindre els jugadors,
per primera vegada va haver-hi una germanor...
Ah, això, un d'aquests que van porrar.
De seguretat, de seguretat.
Un de seguretat, un de seguretat.
Què li va passar, el de la porra?
Doncs li va agafar un mareig.
Igual que el senyor Joan ahir,
doncs li va agafar un mareig també.
Però jo estic aquí, jo estic molt malament,
estic molt malament i ningú, ningú d'aquesta casa s'ha interessat per mi, eh?
Jo m'he assabentat fa pocs minuts, eh?
Estava demanant...
No, no, no, no, perdona, Núria, ni realment ni res.
O sigui, una caiguda, eh?
Oh, fes la teva denúncia, fes-la.
Ho podem incloure en aquesta secció perquè es considera com a activitat de trail running.
Trail running?
Trail running?
Caminar per la muntanya és trail running?
No, no, està amb corrent pols.
No, caminar o volar.
No, no, no.
Vostè també hi era.
I no es pot ser per a Pé.
Jo també hi era.
La principal sospitosa, la que et van puxar va ser...
No, no, no, no.
Ella no té cap culpa.
Jo vaig fer les cures.
Al moment té culpa les 24 hores posteriors que no s'he interessat.
Que no s'he interessat.
Clar, jo estava allà a casa amb el mòbil i ningú em va dir res, m'entens o no?
Jo realment no pensava que fos de...
He dit el dia que passis la millor vida, Joan.
Inclusive he dit que m'acompanyés al Brogi i va dir que se me'n fotria, no, el Brogi, m'entens o no?
Home, a veure, a veure...
Estava tota la tarda allà i part del matí...
Un frenador, no? Un frenador.
Un frenador.
Es va fer realment una...
Allò, una rascada, no, Joan, al genoll?
No, no, no.
Es va veure deteriorat tota.
És rascada...
Cremada, perdó, cremada.
Cremada, digueu-li com vulgueu, amb una contusió molt important a la zona lateral esquerra del genoll dret.
Clar, és que això no ho sabíem.
Del genoll esquerre, perdó.
Això no ho sabíem.
Però ara, a part de parlar d'equipets aquests que no haurien d'existir, ara parlarem del senyor aquest que...
No, no, no.
Ets un falto, home, no.
Hòstia, tu, jo tracto un equip amb respecte, com és l'espanyol, que no tindria que fer-ho, però jo soc respectuós i cavaller al mateix temps.
I cavaller al mateix temps, sí, sí, sí.
Inclús faig fotos...
A menys de gaula.
Fai fotos de l'autocar, d'aquell periquí tocall, el capperi, que no sé qui collons és, que teniu per allà tota la publicitat i tot això que teniu.
Perdonar.
Perdona, és un autocar ben maco.
Ara no parlem d'autocars, perquè jo en conec un de blau i vermell que sembla un grafiti, en Dante.
Home, l'altre dia cridaven molt a Salamán, que estaven supercontents de parlar l'autocar.
Jo vaig sentir un crit molt maco dels...
No, és com l'autocar no a mi, que és, no.
Mira-los, mira-los, com os acojonen, jo vaig sentir el camp d'algunista.
I el Quanta Maritena és el que ens portàvem.
Parlem una mica, vinga, va, de...
Del hòquei, del hòquei.
T'anava a dir del hòquei.
Anem a parlar del hòquei i dono la paraula primer al senyor Pol Bruy.
Bueno, el senyor Pol Bruy diu, el vaig veure tot el partit, gràcies a que teníem caravana, la primera part a casa, sentint la retransmissió en català.
En català.
Se li va escapar.
Què està passant?
Se li va escapar.
Espera, que ara el truquen.
Que es veu que està treballant.
El truquen del Brogi, del Brogi, per veure com va la recepta, pel cap de la cabeça.
Si té que ser mig gram, un gram, directament.
Doncs...
Doncs, aviam, sí que és veritat que el...
No, sí que és veritat que va vostè començar la retransmissió en català.
Sí, però té una explicació.
Bueno, el Xupito, que li va sentar bé, mira.
No, no, no, no.
A veure, primer, sí que és veritat que és una hora que no ens va bé, eh?
O sigui, ni a un servidor ni a l'equip.
Això de les cinc de la tarda, aquesta hora de sobretaula, que abans es jugava tot, aquesta hora,
però sí que és veritat que d'uns anys que va aquí és a les vuit de la tarda i els bioritmes són completament diferents i poden passar aquestes cagades.
Però sí que és veritat perquè l'equip de realització venia directament de ser Hipòlit de Voltregà, aquesta vegada, és el que es van canviant.
Però jugàvem contra un madrilet.
I com que no és ràdio d'esvern, que amb això sí que s'ha de dir que sempre tenim un retorn molt, molt bo,
allà no va arribar el retorn, es van començar a fotre nerviosos i jo, però què passa parlar en català, lògicament, l'únic que parla en Voltregà és l'únic.
Sí, sí, sí, no entenen.
I per tant, llavors, ja amb la inèrcia ja vaig entrar en català.
I evidentment vaig canviar al cap d'un minut, però sense demanar disculpes ni a l'altre.
No, clar que no, clar que no.
Tot i que, justament, l'equip era el de Madrid, que també sap greu, no?
Oi, però, bueno, quina curiositat, no?
Sí.
A mi t'acafen ara.
Però sí que és veritat que ja parlant del partit en si, hòstia, el Sant Jus ha entrat en una dinàmica, allò que diem l'autocomplensa.
Molt dolent, molt dolent.
Sí que és veritat que 20 punts, si ens ho haguessin dit, al començament de la temporada, els signaríem ara mateix,
perquè és una bona puntuació per un equip recient pujat de la categoria,
però sí que és veritat que jo crec que els jugadors mateixos els veig en un estat d'ansietat i de nervis que no porta a lloc.
Un partit lleig.
No, un partit molt lleig.
Bé, és que el senyor ahir estava deprimit, dient que ja ens anem a segona, que no sé què.
Estava deprimit perquè ho ha interessat pel meu estat.
Bé, a veure, jo no ho sabia.
Jo t'hagués donat l'extrema unció aquesta.
I ho va dir de veritat, és que el Ribas aquest de Madrid, de les dragones, van jugar amb el gol.
Molt dolents.
Bé, un estil així lent, tal, pausat.
Un estil ferragós que, bé, que al Sánchez no li va bé, tampoc.
Exacte, no, no, el Sánchez va entrar dins d'aquest joc.
Bé, sinergis renovables, no?
Sinergis renovables.
Però, o sigui, el Senergi, que des que el Senergi, que no té res a veure, evidentment,
una abraçada a tota la gent de Senergi, renovables.
Però sí que és veritat que jugant en aquest joc potser s'hauria d'haver començar a renovar.
Si no, a Mirai, no sé si hi ha mercat d'hivern, no ho desconec completament.
Doncs va allà comentarista.
No, no, jo soc comentarista, no soc gestor.
Si fos gestor, hi ha potser una altra cosa que hauria passat.
Però sí que és veritat que el Sánchez ha entrat en una dinàmica bastant negativa
i, evidentment, no han de cremar res, perquè han demostrat, aquests mateixos jugadors,
la direcció i tal.
Ens esperem a dissabte a les 10 per cremar les coses.
No, no, no, jo no cremaria absolutament res, però sí que, més que res, de cara amb ells,
perquè juguen amb un estat, ja et dic, de nervis i tal,
que, vull dir, bons jugadors, quan han demostrat, ara no en donen ni una.
A l'Espanyol, quan anaven les coses maldades, feien un estatge de 3 dies per aquí a prop.
Ah, sí?
Sí, com un estatge a Canxinastà, amb tendes de campanya que facin privat.
Bueno, per fer una mica de pinya.
Sí.
Home, i part de Sant Josep.
O sigui, el dissabte és el que dèiem la setmana passada,
eren dos partits importants, el primer ja s'ha perdut,
doncs dissabte que és contra el Mataró, no ho vam dir, Joan?
És contra el Mataró, però...
És a vida o mort, que diu el Mataró.
Jo vaig dir-ho que, parlant amb la gent del hockey,
i sí que és veritat que, en teoria, són dos partits que es donava per fets que guanyaríem.
I aquests partits...
No es pot donar mai res per fet.
No, no, no.
Al final, no, no, perquè tots tenen el mateix nivell, m'entens o no?
I com a mínim s'ha d'igualar, i no dic les ganes, que evidentment surten amb ganes,
però sí que la intensitat i l'espurna, no?
Allò que va fer que el Sant Jus, sobretot a casa, avui tingués els bons resultats,
m'entens o no, que sortirà a menjar-se.
Però, ja et dic, va ser un horari tant a l'afició...
Bueno, el senyor comentarista ho deia, que fins i tot la penya del vídeo estava apagada,
faltava amb el ambient.
Sí, evidentment, a l'últim minut sí, perquè semblava que es podia aconseguir...
No, no, però al principi el partit sí que no se s'escoltava molt.
Tot molt fred, eh?
La directiva tapant les cortines de la bona aigua perquè el sol no toqués a la pista, vull dir...
Sí, sí, sí, una sèrie de coses que vull dir, m'entens o no, vull dir...
Però vaja, jo...
Bueno, dissabte guanyar i tornem a la set de la vitóna.
Jo, evidentment, era, aposto per aquest partit, tornem ara sí a l'horari habitual de les 8 de la tarda,
espero que no coincideixi amb l'espanyol.
Llavors no hi haurà, no, l'espanyol juga a una hora molt maca per fer el vermut.
No, el diumenge a les dues del migdia.
Ostres, tu, ostres.
Coincidint amb el Girona, mira, no podré veure el millor equip de la Lliga...
El pots veure a Desmoc i Burger.
Doncs no hi n'hi ha, a Desmoc i Burger.
Parlant de... Escolta'm...
El que ve a ser l'etxuga, l'etxuga monguerguesa.
I a sobre no es diu Gas Monkey Burger, sinó es diu diferent,
però ara fa propaganda d'aquest lloc, es veu, d'exaccionista també.
Parlant del Girona, va fer...
Girona, Girona, Girona, Girona, Girona m'enamora a mi, Girona t'enamora a tu.
Sí, que un...
El vaig veure, precisament no vaig veure el Barça, perquè no val la pena veure el Barça.
Doncs ahir vau jugar prou bé.
No el vaig veure, si tu m'ho dius jo m'ho crec, però per jugar prou bé vam marcar...
Per jugar prou bé, n'enamorat temps.
0-2, tens un petit despiste i t'han fotut dos.
Atenció, el senyor Rius, que ens farà una pinza llarga.
A veure, Carles, com va anar el Barça?
El Barça va tenir molts més espais.
Va fer bon temps.
Jo crec que hi ha una dada bastant important.
Anàvem a parlar del Girona i hem passat al Barcelona.
Després tornem al Girona.
Tornem al Girona.
Jo crec que el Girona es mareja a 30.
Es mareja a 30.
Llavors parlem del Golas 2 a 1.
També.
Jo crec que hi ha una dada important en aquell partit i és que el Betis està amb 11 baixes.
Molt bé.
I una dada important que va debutar a un nen de l'edat de ton fill.
Que la primera pilota que va perdre gairebé és almenys en el camp perquè també dius
té nassos.
Jo em pensava que l'afició del Barça era la pitjor, però no.
La del Betis encara és pitjor perquè és que van estar xiulant tota la primera part.
Mare meva.
I després de cop i volta se'ls gira el cervell, empaten el partit i tota l'afició està tot al retorn i mans.
Saps què dius?
Aviam si us aclareu xatos.
Perquè heu estat criticant un equip que després...
Bé, és igual.
El fet és que el Barça va tenir més espais al mig del camp.
Va tenir bastanta més facilitat.
El que dèiem, que un equip com el Betis, al Barcelona li va estupendament.
Clar.
Llavors, això va ajudar moltíssim a que hi haguéssim jugades.
Jugades d'atac bones que diguis...
Bé, contraatacs bons van haver.
Els contraatacs sabem que són bons pel Barça.
Hi ha alguns que estan molt ben enxufats.
Hi ha un nano que ho va fer molt bé.
Jo no sé els dies que no juga que li agafa amb el Xavi,
però ahir realment va fotre una demostració de futbol i que estava molt...
El Torres aquest, no?
No.
Ah, no, perdó.
Perdó, perdó, veus?
És veritat, sí que és veritat que el Torres ha entrat ara...
Sí, home, sí, va a fer tres gols.
És que haurà de venir al peric o ha de pensar al Ferran Torres.
Pobre home, criticat, criticat i criticat.
Llavors, qui és aquest que va jugar tan bé?
El comerci.
El barrofet, el de 16 anys, coi.
El nen, no?
No, el nen.
El comerci?
No, home, no, el comerci va...
El Llamin Llamal, el Llamin Llamal, aquest.
El comerci va fer un molt bon partit, va fer correcte.
Però n'hi ha dos, no, de 16 anys?
No, t'he dit...
Ni un parell, no?
No, no, el comerci acaba de fer avui 17 anys.
Avui he fet 17.
Avui 17 anys, sí, sí.
I el Llamin Llamal, doncs sí, també 16 anys.
El Llamin Llamal, i es està dient ja fa dies, aquí aquesta tertúlia,
cada sortida titular, i...
Home, és que fot tres assistències a gol espectacular.
Va tenir dos partits bons i el van voler dosificar massa, potser.
Sí, el van dosificar, no.
Davant de l'urgència...
Des d'altre s'està dient que jugui Rafinha i el Xavi callat,
perquè no té collons, no té collons,
i l'han de fotre fora en Terramorts de Terrassa.
De ciència certa, ho saps jo.
El fotin fora d'una vegada, ja, que el fotin fora...
Aquí, aquí, aquí, a la porta.
No hi ha calés.
A la porta, evidentment, és el primer que ha de sortir,
però aquest dia no és com a fosfora, no ho sé.
Amb una grua, ara que tenen les grues del Camp Nou.
Tu no has vist el memet aquell amb aquella panxa que surt?
Sí, sí, sí.
Fastigós, dormint allà amb aquell avió.
Em va recolta alguna aquesta tertúlia.
Va fer unes turbulències que va ser massa dur, home, és que clar.
Tindran avions especials.
No sé com ser l'aire aquest avió.
Deuen ser gasos, deuen ser gasos, aquest senyor.
No, no, és que només rapeja.
Perdó, de rapeja.
Aquest senyor no arriba als 70 anys, tal com està.
A la porta, no?
Però s'ho passarà molt bé, eh, fins al 70.
Sí, fins al 70 estarà bé.
No, clar.
La diversió està assegurada.
No, llavors el partit...
Una nit com a la porta la voldríem tots, no?
Una vida com a la porta.
Tirem cap al partit.
Jo dic una nit, no sé que tampoc tenen emocions.
Barli, barli, barli, aviam si el deixen.
Llavors, amb una miqueta de despiste,
amb poca sintonia entre central i porter,
doncs cauen dos golets que no haurien de caure
per un punt de relaxació amb un equip que estava acabadíssim
i que no rascava bola i que estava enfonsat amb el segon gol.
És que portes un 0-2 estupendament i en dos minuts se t'empata.
I remunten un 2-2.
Llavors aquí dius, han agafat una miqueta d'aire?
Sí, però tampoc no han solucionat absolutament res.
O sigui, jo no veig que el Barça hi ha hagut una reacció.
Hi ha hagut un parell de gols al final...
Saps la putada?
I perdona, Pol.
No, van guanyar de més d'un gol.
Sí, però...
I el dimecres o dijous a la copa aquesta contra l'Unionista
també ho van fer prou.
Ahir van dur una dada que el Barça...
Però ja ho sé que ho dius amb una mica de sorna, tot això.
Home, perquè feu el ridícul partit darrere partit, menys d'ahir.
Per tant, a mi, home, no ens ha creu que guanyem,
sempre vols que guanyi el teu equip,
però sí que això li donarà un més més a un cos tècnic
que està totalment caduc, acabat i defenestrat.
Però per tothom, eh?
Per afició, per a jugadors...
O sigui, no creu ningú en aquest home.
I aquests dos resultats, que ens hem de conformar amb això,
que lògicament ja dic, que millor que guanyem,
seran un parxe, com diu...
No vaig anar al partit, però com diu el Carles,
va ser un partit...
Però llavors, hi ha alguns que diuen que són del Barça i no ho són?
Però sí, però mirem la part positiva,
mirem la part positiva, que són nanos que necessitaven això.
Penseu que el tercer gol del Barça
van a celebrar-ho tota la banqueta sencera,
inclús els gats, les peces fortes de l'equip.
Es va casagrades, es va casagrades,
que estaven a la banqueta.
Es va treblar a canviar l'Evandowski.
Amb dos a dos, no?
I va sortir Pico Roch.
Però és que l'Evandowski no va fer res amb tot el partit.
Va tenir una ocasió que amb tres anys menys
la controla i com a mínim remata.
I la va intentar deixar passar pel segon perquè no és tant.
Que el Ferran Torres li passi la mà per la cara.
Bueno, el Ferran Torres és un tio amb molt mèrit.
Perquè li cauen pals per tot arreu.
Quan juga, quan juga, ho fa la mar de bé.
Si deixa la pell, té gol.
Té gol.
Recordem que el 2 a 3 el va marcar aquell que tampoc us agrada,
però va fer un golaç.
Un golaç.
Perquè si sortís sempre aquests 10 minuts i ho fes tan bé.
I sempre que el Joao Fèlix...
Però bueno, els de Racco ho comentaven.
És un tio que pot sortir 20 minuts, mitja hora de segones parts.
Però sortirà amb ganes.
No ho sé, sortirà amb ganes.
Si és contra l'Atleti de Madrid, sí.
I després...
Aviam, aviam com va.
Aquest dimecres hi ha un partit important
contra un equip que està bastant més bé que el Betis.
i aquí es poden veure un altre cop.
Atleti Club de Bilbao a Sant Mamès, eh?
A veure, a veure.
És un equip que està jugant molt bé el futbol.
A mi em fa molta por.
Ja sabeu que jo, sempre amb Ernesto Valverde...
És partit únic, no, encara?
Partit únic, encara.
Sí, perquè l'altre dia un veterano em va dir...
Un veterano més que tu?
Sí, sí, sí, però molt més.
Aquest realment ens mirem i realment...
És el teu pare, no?
Jo soc una jovenalla aquella, no?
Però sí que és veritat que aquest em va dir això.
Em va dir...
Tio, tranquil, que ens toca el primer partit a Bilbao.
Dic, no.
Dic, és el partit únic.
Diu, hòstia.
Bueno, però és el primer partit.
Aquesta hòstia va dir, ja estem fora.
Sí.
Tot i que es veu que el València va jugar molt bé l'altre dia,
no sé com va anar el partit, però després de molts partits...
Bueno, l'Atleti Club...
T'ha jugat molt bé.
Va perdre, sí.
Sí, sí, però l'altre dia el Camp del València va perdre.
Un bon testarazo de l'Ugo d'Uro,
un bon centre del Gallà al segon pal i un molt bon ramat.
Aviam, serà un partit interessant.
Sí.
I abans, perquè juguen a dos quarts de deu, una hora estupenda.
Sí, una mes.
No, suposo no, efectivament el fan per Televisió Espanyola.
Sí, és d'interès nacional.
I, clar.
I...
Bueno, aviam...
Per perdre el Barça sempre és...
I els han ajuntat perquè així s'estalvien que un dels dos xiula i l'himna a la final.
Això mateix.
I abans, a dos quarts de vuit, juguen al Mallorca-Girona.
Que també pot ser.
Que diuen, que en teoria és un partit més assequible,
però el Mallorca a casa...
Sí que és veritat que aquesta copa s'ha obert, no?
Perquè el principal favorit de totes les competicions...
Bueno, vam tenir un gran partit.
Un gran partit.
Va ser un partit molt xulo, eh?
Un partit impressionant.
Això és futbol.
Ho tinc apuntat a la meva llibreta.
Doncs parla d'aquest partit.
No, no, no.
Un gran partit.
Tu que tens multipantalla a casa i pots veure si tots esports.
Això va ser ahir, no?
No, això va ser dimecres.
Ah, dimecres.
No, dijous, perdó.
Dijous, dijous.
Dijous, el derbi madrilent, que, bueno, ja havien jugat, feia una setmana o menys,
a la Supercopa aquella de Rial.
Sí, a Pròrroga també, va ser partit en Pròrroga.
Partit en Pròrroga.
Però quan millor estava el Madrid, perquè el Madrid estava...
Madrid està immens.
No, no, no, això no em va cal apuntar-ho, però jo pensava que avui el Loco a la Colina
vindria cremant-ho tot amb el seu company, també, Forofo de la Tertúlia, que avui no ha vingut.
Que per cert van guanyar unes cinc, s'ha de dir, les seves nenes.
No, no, no cal parlar de nenes de l'Atlètic Sant Jús.
No cal, no cal.
I el Sant Jús a l'Atlètic Sant Jús va aconseguir un empat molt meritori al cap del líder, al cap del Vilanova.
I el cadet C va guanyar 0-5 a fora.
Va guanyar 0-5.
Mantenint el liderat.
Matem-ho, ja.
Matem l'Atlètic Sant Jús i ja està, ja s'ha parlat de l'Atlètic Sant Jús.
Aquestes pòrgiques de l'Atlètic que fa el Pol és maco, perquè pots parlar de qualsevol tema.
Sí, pim-pam, ja està.
És que és així, és així.
No, però partidats, tornem al partidats del Madrid i l'Atlètic de Madrid.
No, no, no, aquell va ser un partidats, però queden pocs minuts.
I del Madrid-Talmeria hem de parlar...
Perquè jo del Madrid-Talmeria el vaig veure des de la penya merengue de Samboy.
I no se'l van quedar, Samboy, això és el que m'estranya.
Jo havia de venir.
No, no, no, no, estaran nerviosos perquè 0-1, el Madrid remunta, el segon 38.
Allà parlem d'aquesta manera, el Madrid remunta, tranquil·lo, tranquil·lo.
Però era Madrid o era Samboy?
Samboy, Samboy, però és que si fos Madrid.
Quasi hi ha gent de Madrid a Samboy que a Madrid...
Em parla madrilet.
Això és així.
No perquè el Tito Floren, el Monyo del Mar, és així.
Val, anem, aviam, van haver-hi tres.
I després hem de dir moltes coses.
Clar, nosaltres no ens vam voler posar perquè tampoc estàvem en un estat com per entrar.
I eren dues persones que estàvem molt, molt encrespades.
Però...
Per mi, per algú més.
Però aviam, val, van haver-hi tres decisions del bar, polèmiques.
Vostè va veure el partit, senyor Rius, macatges.
Per tant, confiem en tu, nosaltres confiem en tu.
Ah, però tu el vas veure, vas dir?
No, confio, el sentíem, anaven dient el carrusel com antigament.
Però no estaves a la penya madridista de Samboy?
Sí, però estava al restaurant.
No tenien tele?
Un dia vindràs, no, perquè nosaltres estàvem en un reservat.
Ah, com si tu, el senyor...
Sense televisió.
Què va passar amb el Madrid i del bar?
Tot una guaiada de culers no els pots posar al local de la penya madridista.
Primer que anaven 0-2 a la mitja part.
Digue-li reservat, digue-li gàbia.
Hòstia, hòstia, a veure, l'Almeria, que encara no ha guanyat,
l'Almeria, que encara no ha guanyat,
aviam, si el primer partit serà el Bernabéu,
que hauria de valer per dos o per tres.
Sí, sí.
Bueno, llavors, primer ve un penal,
que jo no ho vaig veure en directe,
i un madridista va dir, penalti, tot penalti.
I llavors ho repeteixen i veus que li dona el braç.
Problema, que possiblement,
perquè jo no ho veig bé del tot,
el Rüdiger salta a mig metro més que l'Edgar, si no m'equivoco.
Rüdiger sempre salta, perquè s'arrepetja
sempre sobre els altres, per això salta a mig metro més.
Edgar González, fill de Lluís González,
mític exjugador, exdavanter de l'Espanyol,
de quan aquest home era perico.
Sí, però no diguis, digue-se Lluís.
Lluís, Lluís.
Perquè és com se'l coneixia.
Lluís, Lluís.
A mi dius Lluís González, Lluís.
El càntic al Sarrià era Lluís.
Un gran jugador de pràctica en metro 90,
tu no saps dir-ho.
Bueno, un tutxet, però que era tan encombre que l'agulet.
Jugava un altre tot jovens que ell,
que era del Barça, no sé per què jugava,
a l'escaig.
Era del Barcelona després.
Jo me'n aquest havia jugat, però bueno.
Ah, sí?
Bueno, el que anem.
Ha posat lluny a l'Espanyol.
Rüdiger, en teoria, fa falta...
Fem jugar a l'Espanyol.
Abans, clar, llavors no hi ha mà,
perquè aquest ha fet falta.
Rüdiger és el central del Madrid.
Però no es veu bé, sí.
Rüdiger, la gent que ens escolta,
si no sap això, llavors...
Que no ens escolti tot.
És de P3.
No, no, jo estic al dia.
Estic al dia, estic al dia.
No dic que eres un negrot d'aquells,
que ole, eh, impone.
T'enries posar a la Lídia.
Impone, eh?
Un tio de metro 90 amb una barba...
Bon jugador, eh?
Bon jugador, a mi m'agrada.
Una mica porquet, però bon jugador.
Ah, hi som.
Llavors, què més?
Tenim una altra decisió polèmica,
que és...
Jo a dos, això jo a dos, eh?
Sí, sí, penalti a favor del Madrid,
Xutabéling amb gol.
Faltant cinc minuts tot això, no?
No, més, més, més, més.
Bueno, el penal va ser abans del quart d'hora de la segona part.
La segona decisió quina va ser, Joan?
La del braç del Vini?
No.
Aquesta, sí, aquest va ser el 2 a 2.
El 2 a 2.
No, aquesta va ser la tercera.
Primer, l'Almeria marca un gol.
Sí.
I abans, al principi de la jugada,
i ara no em sortirà el nom,
però sí, el negre que té al mig del camp.
Té quatre llets.
És negre, és un senyor de color negre.
Afroamericà, diga-li com vulguis,
de color negre, sí, clar.
S'ha d'especificar.
No l'han pintat, vaja.
Bueno, no era de color blanc,
era de color negre.
Doncs, treu la mà amb un gest que no calia,
i llavors anulen el gol aquest de l'Almeria
per falta prèvia.
I l'altre, però, per mi, està ben pintat,
perquè treu el braç esquerre quan no cal.
Una prèvia a molts segons del gol o no?
Bueno.
És que el Barça també ha fet una discussió.
Jugar al mig del camp, sí, sí, aquesta és l'altra,
que a vegades ho miren, a vegades no ho miren.
Si passa 30 segons.
I llavors la tercera, el Vinícius,
amb un ramat així com amb l'ombro,
però després veu clar que és amb el braç,
amb el bíceps, una mica més a dalt.
És que els del Madrid no tenen braç.
I aquesta és la jugada clau.
Tres jugades clau.
Però és que amb tot això l'àrbitr ho va veure, tot això.
No és que li diguin i diu,
eh, Pita, això, ho va veure, se la segura.
No, però es veu que la conversació amb l'àrbit del Bar
va ser bastant...
Bueno, el del Bar l'apretava.
L'apretava, eh?
Ell no volia anar-ho a veure i el del Bar
vés que és a favor del Madrid.
Vés les no manos de Vinícius.
Exacte, és així.
Però es va sentir la conversa, no?
Sí, sí, sí, i tendenciosa completament, eh?
Vull estar a tota la xarxa.
No, no, no.
Vés Pita i Pita a favor del Madrid.
I aquest és el problema,
que al revés segur que no ho xiulen ací.
Llavors, això és el que emprenya.
I nosaltres parlem de l'Enriquid de Greina.
No, i llavors, el millor equip de la Lliga
va començar per 10-1
i te'n vas a fer un pipí
i ja va 3-1.
Però, sobretot, tot i que va fer un hat-trick aquell
com es diu el Dobrobrowski.
Estem parlant ara de Girona.
De Girona, el millor equip de la Lliga.
Els nostres ullents també saben
qui és el millor equip de la Lliga.
Home, no seran uns que van de blau i vermell.
Això ho sap tothom, que aquest any no és.
O sigui, el toc de pilota que té el Girona,
aquí vaig a fer la frase, eh?
El toc de pilota que té el Girona
sense cracs en l'equip
és el millor que he vist en ma vida.
Tampoc, tampoc, vagi estant pujant.
No, no, no.
Amb cracs és diferent.
Això de passar línies que hi ha...
Però el moviment de bola que tenen
sense tenir cap tio que valgui 100 milions
jo no havia vist mai a la Crona.
Jo, sobretot, el quart gol,
hòstia, és aquell gol que tots...
El contraatac perfecte.
El contraatac perfecte, no?
El pim-pam-pum.
Hòstia, s'enval a l'extrem esquerra.
Savinyo, Savinyo, Savinyo.
El no sé qui és a l'interior
li fa la passada entre els dos defenses
que no poden fer absolutament res
perquè és una jugada però amb allò
milimetrada, saps?
I aquell fot un centre, nen.
De fora cap a dins
que no pot arribar ni al porter
i a més, amb avantatge cap al...
també al Txiriankov o no sé què.
Al buit, sí.
Sí.
Per tant, i a més a més juguen
el que dius tu,
li donen el ritme que volen
a cada moment del partit.
O sigui...
Un moment,
li vull fer una pregunta
a vostè que té ordinadors.
Em pot mirar qui va guanyar
el World Grand Prix
de Snooker ahir?
Perquè estava ara...
Això és una puta.
Ja està, ja està, ara.
Vostè segueixit.
Això no ho deixava de Snooker.
Ganador World Grand Prix.
Ara sortirà a fum.
Ronnie O'Sullivan.
Ronnie va guanyar contra Jatran.
Espera, un moment,
perquè clar,
mi això em xonsa de xino.
Escucha, una pregunta.
A veure.
Què ha fet el Barça,
Tobirán?
Sí, mira, veus?
Tobirán Granada-Barcelona
va guanyar el Barcelona
de 33 ponts.
No, més que res,
perquè és notícia
que aquesta setmana
el teu amic Lluís Costa
l'han seleccionat
per la...
A la preselecció?
No, no, no, no.
Directe selecció espanyola.
Directe?
Això no ho he sentit jo encara, eh?
A mi m'ho han dit de la família, eh?
Val, val, val, val.
M'ho ha dit la presidenta de l'ANC,
que és la seva mare,
la Olga Martínez.
Com li agrada dir-ho.
Sí, espectacular remuntada.
Espectacular remuntada
de Ronnie O'Sullivan.
De Ronnie O'Sullivan
per guanyar aquest gol
Grand Prix de...
Contra Jatram, eh?
Contra Jatram, sí.
I també se'n parla poc,
ara que estàvem parlant del Girona,
que porta 51 gols, eh?
51 gols?
U?
Sí, sí, sí.
I al Barça quants?
Al Barça...
41 com a molt.
40.
40.
40, Déu-n'hi-do.
No, no, és que el Girona
és espectacular.
Sí, sí.
Què més?
Jo m'ha dit 43.
Home, tenim l'amic del murciano,
l'amic del Joan,
el senyor Carlos Alcatràs,
que ha...
Aquest és el tenis.
Ah, m'he fet gràcies, sí.
Tenis, aquest tenis, tenis.
Molt bé, vine a causar.
Aquest tenis està allà a quarts de final
contra Alexandre Sverev, l'alemany.
El únic representant d'Espanya
perquè hi ha hagut un escabatxina...
Bueno, la Paula Badosa va començar...
Entre els homes i els homes que avui...
No, Rafa Nadal no ha pogut anar, pobrec.
Llavors, l'altre amic del Joan,
el senyor Carlos Sain,
va guanyar el Dakar
amb un cotxe híbrid.
O sigui, els meus amics,
us felicito des d'aquí,
copideu-me, copideu-me
per les vostres celebracions.
Amb 61 anys.
Sí que és veritat que té un quadre
molt pelut,
l'alcatràs que dius tu.
L'alcatràs aquest és igual.
I que sigui per passar
al pròxim partit.
Res.
A l'Esberè salvena.
A l'Esberè salvena.
A l'Esberè salvena.
A l'Esberè salvena.
La pena és que juguen a Austràlia
i vaig de llevar massa d'hora
per veure'l.
I guanya tots els partits 6-0, 6-0, 6-0.
Vinga, tertulianos.
Els campions d'Europa
del Waterpolo, home,
també són amics del Carles.
Tenim ja les finals de conferència
a la NFL.
Amics, companys coneguts,
Tampa Bay Packers,
ho deixem fins aquí.
Gràcies per venir.
Adeu.
Tornem demà, gent,
aquí a la Rambla.
Que vagi bé.
Tornem demà, gent,
que vagi bé.