logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 403
Time transcribed: 41d 17h 18m 24s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Estigues connectat amb el que passa dia a dia a Sant Just,
el magazín matinal de Rambla de Ràdio d'Esvern,
de dilluns a divendres de 10 a 1.
T'acosta on siguis l'actualitat del poble.
Les notícies, el temps, l'entrevista del dia,
tertúlies i seccions ben variades,
des d'històries santjustenques fins a l'esport local.
Psicologia, cuina, recomanacions literàries,
actualitat política i econòmica.
Amb Núria García, la veu de la Rambla.
Ei, espera, tot això ho fem amb els nostres col·laboradors
i també hi convidem a passar a totes les entitats i col·lectius de Sant Just.
La Rambla, el magazín de Ràdio d'Esvern
que et sacseja de 10 a 1 al migdia.
Pots seguir-nos la pista a Instagram i Twitter
arroba larambla981
i tornar a escoltar els podcasts a radiodesvern.com
Escolta Ràdio d'Esvern al 98.1 FM
i no et perdis res.
Molt bon dia, Sant Just.
Passen 6 minutets a les 10 del matí d'avui, dimecres 31 de janer,
l'últim dia del mes.
Ja tanquem aquest primer mes de l'any 2024, mare meva.
Benvinguts, benvingudes a la Rambla,
el magazín matinal de Ràdio d'Esvern.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García
i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salles llegirem els 3 titulars
de les notícies més destacades de Sant Just
i després llegirem les portades dels diaris en català,
la portada del diari Ara, La Vanguardia,
també el periòdico i el punt avui.
Després passarà l'Enric amb l'efemèrida del dia
i l'efemèrida musical.
I acabarem l'hora amb el Carles Rius
que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just
per les properes hores.
A les 11 i 10 avui farem l'entrevista del dia.
Trucarem a Desirés Lauca Trilé,
la portaveu del grup municipal d'Esquerra Republicana
aquí a Sant Just.
Amb ella comentarem l'actualitat Sant Justenca,
els temes més destacats aquí del poble.
Tot seguit, començarem a rebre col·laboradors
i col·laboradores que passaran per la Rambla.
Avui dimecres al matí, a les 11 i 40,
trucarem a l'Aroa Carmona,
que és la responsable del Servei de Mobilitat Internacional,
un servei que dona l'Ajuntament de Sant Just
des del casal de Jopes.
I després ja, a tercera hora, a partir de les 12 i 10,
es deixaran caure l'Astrid Goldstein
del Sallier de Can Mata
i l'Albert Macià, amb qui sempre cada dimecres
fem tertúlia de vins i de cultura.
Amb l'Albert repassarem l'agenda de les activitats
que es fan a l'Ateneu,
l'entitat cultural de referència aquí a Sant Just.
Acabarem el programa avui amb una participació especial,
és una participació de la revista La Vall d'Avers.
Vindrà en Josep Lluís Gil,
el director de la revista d'Actualitat d'Aquí del Poble,
per parlar-nos del debat que faran el 2 de febrer
i aquesta setmana sobre les entitats culturals.
Vinga, no marxeu, que comencem!
A la Rambla res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer
quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions
ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Un clàssic d'entre tots els clàssics,
la millor música de Michael Jackson.
Bé, tota la música de Michael Jackson és bona.
Billie Jean, Ràdio d'Espern.
Bé, tota la música de Michael Jackson és bona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com tu!
Escoltes la Rambla.
La vida s'enjustenca
a través de les ones.
Vinga, ara mateix són un quart d'onze
i passem a fer l'actualitat Sant Justenga
les notícies d'aquí de Sant Just
Parlem amb la Mariona, bon dia Mariona
Bon dia Núria
Doncs vinga, tenim ganes de saber què es mou per Sant Just
què s'està coent
Doncs mira, tenim que la conferència de l'aula universitària
de la gent gran d'Esplugues i de Sant Just
d'aquesta setmana
porta el títol Les Arts
del romànic del Pirineu Català
Tindrà lloc el dijous 1 de febrer
per tant, demà
a l'Auditori de la Residència de la Mallola
com totes les conferències de l'Auge
a les 6 de la tarda
i estarà càrrec de Xesco Ramos
que és reconegut historiador de l'art
guardonat amb el Premi Extraordinari
de Llicenciatura en Història de l'Art
per la Universitat de Barcelona
i expert en Història de l'Art i de Cinema
i ell mateix oferirà una visió detallada
sobre aquest període artístic crucial
per tant, la conferència pretén ser
un recorregut per l'arquitectura
l'escultura, la pintura i les arts
sumptuàries de l'època romànica
en la regió piranaica
i els assistents tindran l'oportunitat
de submerger-se en el món artístic
dels segles XI i XII
amb especial atenció a les obres trobades
a Taüll, Puí, la Cerdanya,
la Vall d'Aran i el Ripollès.
Ah, mira, que bé, no?
Doncs una sessió de cultura i art
a l'aula d'extensió universitària
la gent normalment va...
Jo crec que la gent que deu ser sòcia
d'aquesta aula
deu anar-hi ja d'acostum els dijous
i deu pensar, vinga, a veure avui
de quina temàtica en parlen, saps?
Exacte, exacte.
Com que totes són interessants
ja no és anar en aquella que t'interessi, no?
És anar-hi ja i a veure d'aquest parlen.
Jo crec que com que vegin que sap molt...
Clar, com que una activitat extraescolar, no?
Una activitat, clar, de cada setmana
i com que vegin que en sap moltíssim
per això és el que dius tu, qualsevol tema
pot ser...
Per això ja tu marques com a activitat
i que a vegades dius
ostres, mira, aquesta vaig, aquesta no,
aquesta m'interessa, tal.
Però és que normalment jo aniria a totes, vaja.
Sí, jo pràcticament també.
Si fos sòcia o sòcia, en fi.
Doncs tenim que hi ha aquesta conferència
el dijous a la residència de la Maiolab.
Vinga, què més tenim?
També tenim que Sant Just ofereix
una xerrada sobre el nou pacte europeu
de migracions i asil
el dijous 8 de febrer, és a dir, la setmana que ve,
a les 7 de la tarda a les escoles.
És una xerrada organitzada
per l'Ajuntament de Sant Just
amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona
i el Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació
que se centraran en les conseqüències
del nou pacte europeu
que ha estat criticat per avalar les postures
més conservadores i enfocar-se en una òptica
de securització i criminalització
de les migracions i del refugi.
Llavors, els ponents,
que són Adrià Vives i Paula Martí,
que són membres de la Comissió Catalana d'Ajunt al Refugiat,
oferiran una perspectiva detallada
sobre com el pacte pot augmentar
les mesures repressives
per impedir l'arribada de persones
a territori europeu,
així com el vincle problemàtic
que s'estableix entre els procediments d'asil i de retorn.
La xerrada també comptarà
amb el testimoni d'una persona migrant
oferint una visió més humana i més propera
sobre les dificultats i els desafiaments
que afronten les persones
que busquen refugi.
I bé, l'objectiu és aprofundir
la discussió sobre les polítiques de migració
i asil de la Unió Europea
i les seves implicacions en els drets humans.
És un acte gratuït i obert a tothom,
per tant, qui vulgui,
pot passar el dijous que ve, el 8 de febrer,
a les 7 de la tarda a les escoles.
Molt bé, doncs tenim aquesta reunió,
aquesta xerrada també,
que has dit que, en certa manera,
qui ho organitza és l'Ajuntament,
però en especial dins de l'Ajuntament
aquest Consell de Solidaritat i de Cooperació
que en forma part diferents entitats,
no sé si, per exemple, Justícia i Pau...
Sí, sí, Justícia i Pau és una d'elles, sí.
Molt bé, i ens falta un titular, Mariona.
Exacte, doncs tenim que el Consell Metropolità
de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
ha fet un pas cap a la millora de la seguretat
a la regió amb l'aprovació de la creació
d'una comissió d'estudi per implementar
un nou model metropolità de seguretat.
Aquesta iniciativa, que va ser aprovada
el dimarts 30 de gener, a dir ahir,
serà liderada pel vicepresident executiu
de l'Àrea Metropolitana, Antonio Balmón,
i es basa en un sistema d'alertes
de tecnologia intel·ligent
que facilitarà la intervenció automàtica
de la Guàrdia Urbana en situacions de risc
o de perill.
El nou sistema de seguretat
segueix el model M7 Citizen Security,
ja utilitzat en diferents municipis de l'AMB,
i té com a objectiu la millora
de la coordinació i cooperació
entre les diferents policies locals
i cossos de seguretat i emergències.
A més, també contempla plans de seguretat nocturna
a tot el territori metropolità,
incluint-hi el desplegament de càmeres,
reforç de l'enllumenat públic,
eliminació de racons insegurs
i la creació de plànols d'espais urbans segurs.
Molt bé, és a dir, és un pla que es fa
a nivell de tota l'àrea metropolitana.
Exacte.
i que tots els municipis, no entenc, Mariona,
que s'hauran de regir per les coses que es marquin,
per els punts que es marquin en aquest pla.
Exacte.
De moment és això, s'ha creat aquesta comissió d'estudi
per implementar aquest nou model metropolità,
per tant, suposo que més endavant...
Primer hauran d'estudiar, potser,
les particularitats de cada zona, no?
Exacte.
No és el mateix, potser, jo què sé,
la il·luminació que té un poble com Vallirana,
que està enmig de la muntanya,
que potser l'Hospitalet o Cornellà.
Exacte.
Sí, sí, totalment, totalment.
I és això, doncs, es comencen a fer aquests primers passos
cap a aquest nou sistema de seguretat.
Molt bé.
Doncs, Mariona, tenim ja aquests tres titulars,
hem tocat una mica, fem un repàs,
hem parlat d'aquesta comissió d'estudi
per aquest nou pla de seguretat de l'àrea metropolitana,
també hem parlat de la reunió,
bueno, de reunió, conferència,
que es farà aquest dijous
amb l'aula d'extensió universitària
sobre art i cultura.
Exacte.
i també la xerrada que hi haurà
la propera setmana, el 8 de febrer,
a les escoles,
en el marc d'aquest nou pla europeu, no?
Del nou pacte europeu de migracions i asil.
De migracions i asil.
Exacte.
Molt bé, doncs, mira, Mariona,
deixem una promoció
i seguim llegint les portades i els titulars
que obren els diaris en català d'avui, 31 de gener.
Perfecte, Núria, fins ara.
Fins ara.
Smooth Jazz Club.
De dilluns a divendres,
de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill out,
l'smooth jazz,
el funk,
el soul
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia,
de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
Hi esperem.
Escoltes la Rambla?
La vida s'enjustenca a través de les zones.
Les 10 i 22 minuts,
passem a llegir les notícies
que obren els diaris en català.
Mariona, bon dia de nou.
Bon dia, Núria.
Llegim què és el que hi ha a la portada del diari ara.
Doncs el diari ara
obre amb un tema de judicialització
i diu que Junts encalla l'amnistia,
que el partit de Puigdemont
vol negociar canvis
en els delictes de terrorisme i traïció
i indignació al PSOE i Esquerra Republicana
pel no dels juntaires
que acaben votant al costat del PP i Vox.
Doncs sí,
ahir dia mogudet,
amb el tema de la llei d'amnistia.
La fotografia fa referència també a aquesta notícia
i veiem el president espanyol
que no va dissimular ahir la seva contrarietat
després de perdre la votació sobre la llei d'amnistia
i apareix Pedro Sánchez a la fotografia
fent una cara com vulguem dir
Ostres!
Caram, tu, quina m'espera, no?
Exacte.
Doncs vale.
Seguim, Lara.
En fotografia petita
veiem que arriba la nova generació de pantalles.
El Saló ICE porta a Barcelona
els últims avenços en monitors
transparents i tàctils,
d'alta resolució i gran lluminositat.
I veiem, doncs, en fotografia petita
una pantalla gegant
amb la imatge d'un camaleó
i tot de persones petites al voltant
per tant, la pantalla ha de ser enorme
miren aquest camaleó
que entenc que és una imatge
que prova aquesta alta resolució
d'aquesta nova generació de pantalles.
Sí, sí, és molt bona, eh, la imatge
perquè penses, en la notícia
o sigui, en la imatge et dius
han descobert una nova espècie d'algú
t'hi fixes i...
I veus que tot a personetes.
Sí, sí, és sobre les pantalles
sobre, clar, és la millor imatge, eh
de fet, que podrien haver agafat
per al tema de la il·luminació
i la definició dels colors
en aquesta pantalla, doncs, es veu molt bé.
Vinga, què més diu a la portada del diari Ara?
L'Ara diu que el govern prohibeix
els mòbils a dins i a fora de l'aula
excepcionalment es podran fer servir
en fins educatius els instituts.
És a dir, a primari han estat prohibits
Sí, sí, prohibits
tant a dins com a fora de l'aula.
Exacte, i a secundària
es podran fer en alguns...
En alguns casos...
En algunes situacions concretes.
a dins de les aules
sota, entenc, sota la supervisió
dels professors.
Entenc, o sigui, pel que diu
en fins educatius, com per exemple
si el professor vol fer servir
algun recurs educatiu,
algun recurs, com el cajut, com has dit,
doncs podran fer servir els mòbils,
però només en fins educatius.
Des d'aquí celebrem, no?, aquesta notícia.
Sí, sí, sí, i a batxillerat,
no sé si és semblant a secundària,
amb alguna permessivitat més,
perquè, bueno, representa que són una mica més grans,
més responsables, més conscients, però...
Exacte, però igualment...
Però bé, dins d'aquest marc de millor fora de mòbils, eh?
Vinga, i l'última notícia del diari ara.
Doncs l'Ara diu que els Mossos troben
8.200 explosius bèl·lics en 12 anys.
Uau!
No paren d'aparèixer bombes,
granades, projectils, coets i mines.
Però un moment, hola?
No paren d'aparèixer bombes?
Entenc que durant aquests 12 anys
que han estat buscant,
doncs han trobat molta més cosa
de la que s'esperaven trobar.
Sí, sí.
I això, doncs, 8.200 explosius.
Molt bé, doncs, endavant-ho amb la cerca.
Sí, sí, més val trobar-los que no.
Imagina't que hi ha algun que encara...
A veure, que després de tants anys
seria estrany, no?, que explosionés.
Ja, però és que, bueno,
s'hauria d'entrar en context, no?,
de la notícia, però bé,
em fa una mica de lluio, eh, el tema.
Apareixer bombes i granades.
Vinga, passem ara amb la Vanguardia.
La Vanguardia obre amb el conflicte català
i diu que gent frena la llei d'amnístia
i força una nova negociació.
Els de Puigdemont voten contra
la proposició del PSOE
que sí que rep el suport d'Esquerra
postconvergents i socialistes
continuaran buscant un acord per votar-lo
després de les eleccions gallegues
i junts demora la llei d'amnistia.
Amb fotografia principal
veiem una fotografia d'una presa
d'un pantà oberta
que deixa caure una mica d'aigua.
Diu, els pantans de l'Ebre a Maquinensa,
Ribarroja i Flix van obrir comportes
perquè estan al límit de la capacitat.
Buf.
D'acord.
I veiem que,
pel que fa referència a la fotografia,
diu que la temuda fase d'emergència
per Saquera es declara demà
a Barcelona i Girona.
Els gairebé 6 milions d'afectats
hauran de limitar el consum d'aigua
200 litres per persona i dia
en una primera etapa.
Caram, això fa...
estem en menys de 24 hores, eh,
que es declari aquesta...
Es declararà l'estat d'emergència
per Saquera en 202 municipis
de la regió de Barcelona i Girona.
Que vaig llegir que aquests 202 municipis
són gairebé més de 6 milions d'habitants,
per tant, gairebé tota Catalunya.
Sí, sí, totalment,
a nosaltres ens toca de ple.
Sí, sí.
Haurem de limitar el nostre consum d'aigua
200 litres per habitant i dia
i en el cas que es superin,
s'haurà de reduir la pressió de l'aigua
que arriba als domicilis.
Bé, em sembla una quantitat
totalment assequible
donades les circumstàncies,
200 litres per persona i dia.
És a dir, sí que s'haurà de vigilar
amb el consum,
però jo crec que la majoria de les llars,
el consum ronda aquestes xifres.
Sí, sí.
Òbviament, deu haver-hi que es deu
on passar un munt.
Bé, aquí a Sant Just tenim
més de 800 domicilis que passen, eh?
Sí, sí, sí.
El límit del com va dir l'alcalde
en una entrevista...
Sí, el que passa és que amb les dades del desembre
vam fer la mitjana
i ja estàvem per sota dels 200.
Clar, una cosa és la mitjana del poble,
del municipi en general,
sí que estem per sota.
Sí, sí, sí, però n'hi ha uns quants que...
Però hi ha més...
800, no, va dir?
800 munits...
800 llargs, eh?
800 llargs, 800 llargs que passaven...
800 llargs que passen d'aquest límit.
Per tant, vol dir gent que potser està regant jardins,
omplint piscines...
Omplint piscines, que dius, mare meva, no?
I de moment l'Ajuntament no té manera com de detectar...
De muntar, sí.
...quines cases en concret són.
L'ACACI, l'Agència Catalana de l'Aigua, sí.
Que els hi passin dades, vinga, va.
Home, en principi són dades que han de protegir aquestes dades,
l'ACACI no les podríem donar,
però vés a saber, donat a l'estat d'emergència,
potser hi ha algunes normes que podrien canviar
o podrien adaptar-se a aquest estat d'emergència
i podria ser, per exemple, que els ajuntaments detectessin
quines cases són i sancionar.
Totalment.
Molt bé, doncs, Mariona, tenim més notícies de l'Avantguàrdia?
L'Avantguàrdia diu que l'economia va créixer fins al 2,5% el 2023,
tot i l'estancament de la zona euro.
Amb fotografia petita tornem a veure aquestes pantalles
de nova generació, diu Licea,
obre el trimestre final de Barcelona.
I també veiem que el famós tovalló de Messi està a subhasta.
El famós tovalló en el que va firmar el seu primer contracte de futbol.
doncs, ara mateix està a subhasta.
Molt bé.
Doncs, Mariona, hem llegit la portada del Diari Ara,
també la de l'Avantguàrdia.
Passem ara a fer la del Periódico.
La portada obre amb el gran titular
que treball detecta irregularitats en 20 de les contractes del Camp Nou.
Diu que la Generalitat acredita que gairebé la meitat
de les empreses que participen en les obres
han incomplet la normativa laboral.
Inspecció insta les companyies a pagar els diners
que deuen els treballadors.
La imatge és també per aquesta llei d'amnistia,
una imatge en què es veu a Pedro Sánchez.
Diu que els de Puigdemont deixen a l'aire
la llei que van pactar a canvi de la investidura.
També a la portada del Periódico
diu que l'emergència passequera arribarà demà
a 6 milions de catalans,
que les restriccions afectaran a 237 municipis
del sistema Ter Llobregat,
incluent-hi l'àrea de Barcelona.
També el Periódico diu aquí
soldats d'Israel irrompen disfressats
en un hospital de Cisjordània.
Disfressats de què?
És a dir, jo vaig llegir,
es van fer passar per metges.
És a dir, soldats d'Israel
es van disfressar de metges,
suposo que palestins, entenc,
personal d'emergències
van entrar a aquest hospital
i es van encarregar,
van matar
a 3 persones de Cisjordània.
És fortíssim, és impressionant.
Van entrar allò
disfressats, camuflats,
perquè els deixessin passar
i un cop a dins, doncs...
En fi.
L'AMB també diu aquí al Periódico
activa el sistema de seguretat digital.
Una comissió estudiarà
l'extensió de la xarxa
d'alertes preventives
i de videovigilància.
I també aquí a l'Avantguàrdia
posa que l'ISE
arrendeix el poder
de la intel·ligència artificial.
El Congrés porta a la Fira
la revolució tecnològica
en la producció audiovisual.
Mariona, hem llegit
la portada de l'Avantguàrdia
del periòdico del diari Ara.
La del punt avui...
Avui no la tenim.
Per tant, mira,
si et sembla, tinc aquí la del País.
Diu aquí que Junts paralitza
l'amnistia al negar-se
al PSOE.
A més, cessions.
Parla, sobretot,
que el Congrés torna la llei
a la Comissió de Justícia.
I la imatge, doncs, fa referència
a...
Es veu concretament, eh?
A Miriam Nogueres,
la portaveu de Junts,
en el moment de dir no
durant la votació
per a...
Bé, durant el Congrés, no?
Després, també parlen
d'un terratrèmol polític
a Ucrània
per la caiguda,
en desgràcia,
del cap militar.
També del xoc
entre Israel i Egipte
per la frontera de Gaza
que allunya
un alto al foc.
També el País parla
que Catalunya decretarà
l'emergència
per sequera extrema.
que el govern
resisteix la pressió
contra el tancament nuclear
i també parlen
d'economia,
que l'economia espanyola
creix
el 2,5%
tot i la frenada
de l'eurozona.
I acaba, també,
amb un parell
de notícies
més breus,
una de notícia
que el xip cerebral
de Musk
ja es prova
en un humà
i pel que fa al cinema
diu
per què ha tornat
Godzilla,
el monstre
de l'apocalipsi nuclear.
Doncs bé,
sí, sí,
coses de cinema,
en fi.
Mariona,
deixem aquí
la lectura
de les portades
dels titulars
de la premsa.
T'escoltem més tard,
a les 11 i a les 12.
Perfecte, Núria,
fins ara.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Cara B,
un programa
per a arqueòlegs
de la música moderna.
Cada setmana
ens endinsarem
fins als racons
més amagats
de la música
dels últims 50 anys.
Música
sense etiquetes
ni dates
de caducitat.
Talisme
d'Ocas Grasses
Sé que em podria
enamorar
de tu
i
ets
i
no.
No et
enrefiis
de la bona
sort
si tens
clar
que
depèn
de tu
si l'amor
em fa tornar
a perdre
el cul
no hi guanyo
mai lluitant
a contracol
i ho vull viure
com si fos
l'últim cop
sentir-me a casa
en un somni
profund
vull viure
com si no
ho hagués
viscut
com si
la vida
no m'hagués
fet mal
no segueixis
fingint
que ets
de pedra
quan t'has
trencat
tants
cops
aprens
a refer-te
no segueixis
fingint
que ets
de pedra
quan t'has
trencat
tants
cops
mirant enrere
s'entenen
s'entenen
les coses
però es
viuen
mirant
endavant
penjo
d'un fil
de nit
i de dia
no crec
que vagi
al cel
però amb tu
hi vaig a viure
tot el que
m'emporti
tot el que
s'esborra
tot el que
sento
una mica
entre les
mans
penjo
d'un fil
de nit
i de dia
no crec
que vagi
al cel
però amb tu
hi vaig
a viure
no segueixis
fingint
que ets
de pedra
quan t'has
trencat
tants
cops
aprens
a refer-te
no segueixis
fingint
que ets
de pedra
quan t'has
trencat
tants
cops
quan sóc
d'algués
quan no sóc
ningú
sé que em podria
enamorar
de tu
i de tu
vull lançar-me
el buit
sé que em podria
enamorar
de tu
i
ets
a la Rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
ara mateix
passen set minuts
a dos quarts d'onze
del matí
i passem a fer
les efemèrides
amb l'Enric
bon dia Enric
bon dia Núria
com estem
doncs acabant
ja el mes
tancant aquest primer
mes del 2024

ara ja
hem de mirar cap a l'estiu

enfocats
ja d'aquí dos dies
agost
hem passat la cuesta d'enero
hem de mirar
primer ja setmana santa
però ja tirem cap allà
el dia ja és més llarg

una mica sí
es nota
una mica sí
es comença a notar
una miqueta sí
escolta'm tal dia com avui
de fet va ser 30 i 31
però 31 va ser el dia gros
va haver-hi la nevada
del 86 a Catalunya
va ser causada
per una puta emborrasca
que va provocar
una intensa nevada
la neu va ser molt humida
va acumular gruixos
que van superar el metre
en alguns llocs
afectant greument
evidentment la circulació viària
la ferroviària
les línies elèctriques
la nevada va ser notable
a Barcelona
especialment als barres alts
i a Collserola
hi va causar
evidentment
problemes generals
a tot el país
una efemèride
que abans ho comentàvem
el Carles
que després t'ampliarà
molt bé
fantàstic
i el 31 de gener
del 1994
també una d'aquelles dates negres
a la història del país
perquè es va destruir
el gran teatre de l'Iceu
de Barcelona
en un incendi

aquest incendi es va iniciar
a causa d'una guspira
generada per un bufador
utilitzat per operaris
en tasques de manteniment
en tan sols 3 hores
les flames van col·lapsar el sostre
es va devastar el pati de butaques
l'escenari
i la sala del teatre
els bombers van aconseguir salvar espais
com la sala dels miralls
el vestíbul
o el conservatori
per sort no hi va haver-hi víctimes
però l'incendi
va tenir un impacte emocional
ràpidament
però es va decidir
reconstruir el Liceu
al mateix lloc
amb una estètica molt similar
però amb una tecnologia molt millor
perquè tampoc és normal
que amb un bufador
si incendiés
i que en 3 hores es cremes tot
clar clar
vull dir
deuria estar fet d'un material
de fusta
o d'algú que
correcte
correcte
i tu saps què és
o què era la Casita Blanca?
Casita Blanca?
doncs no
és normal
ets molt jove
la Casita Blanca
era un famós mobler de Barcelona
que va tancar les portes
definitivament
el 31 de gener del 2011
un mobler
era un hotel per hores
on hi anaven les parelles
que no volien ser vistes
d'acord?
és a dir
anaven allà
llogaven una habitació
unes hores
feien el que havien de fer
i marxaven cap a casa
era tot anonimat
i va ser molt famosa
durant molts anys
caram
va tancar definitivament
com dèiem el 2011
just abans de complir els 100 anys
aquest establiment
estava al barri de Gràcia
prop de la plaça Les Ceps
havia començat la seva activitat
el 1912
uau
originàriament era una marisqueria
però va ser transformada
escolta mi
no es podien haver esperat un any
a fer el centenari
i plegar
no?
crec que va ser un tema urbanístic
bueno
com dèiem
primer va ser una marisqueria
però va ser transformada
en mobler
per la família Cendra
de fet aquell lloc
es va convertir
en una part important
de la memòria popular de Barcelona
hi ha moltes legendes urbanes
literatura
i fins i tot pel·lícules
referent a la casita blanca
va sobrevivir
els anys de la guerra
el primer franquisme
va ser clausurat
entre el 71 i el 77
per immoral
però després va tornar a obrir
fins al seu tancament
i enderroca a causa
com dèiem
d'un projecte urbanístic
m'imagino que els propietaris
de l'edifici
van fer més pasta
amb el projecte urbanístic
que amb 100 anys
de representar un mobler
sí, sí, sí
ostres tu
i acabarem avui
l'Efeméride Musical
amb una big band
de jazz
catalana
no gaire habitual
no acostumem a posar música
d'aquest estil
però que va realitzar
el seu primer concert
el 31 de gener de 1975
a l'antiga cova del Drac
ens referim
a la locomotora negra
la locomotora negra

en aquell moment
la banda va començar
com a quintet
amb el temps
la locomotora negra
va evolucionar
fins a convertir-se
en una gran banda
i al llarg dels anys
ha participat
en diversos festivals
de jazz
tant a Catalunya
com a nivell internacional
quina cançó vols posar
de la locomotora negra
no t'ha arribat
el whatsapp
molt bé
doncs la primera
vinga
I wanna be like you

que és la que té
més reproduccions
disculpa
perquè es deu haver quedat
a la safata de sortida
la banda
com dèiem
es va mantenir activa
durant 500 anys
ai perdó
50 anys
celebrant el seu 50 anari
amb una gira de comiat
que va començar
i va acabar
amb concerts
al Palau de la Música
catalana
la música
de la locomotora negra
que el 31
de gener del 71
va començar a circular
que bé
doncs quedem escoltant
aquest tema
vinga
a la música
que va a ser
a la música
i wanna be
your man
in carpet
straight into town
and be just like
all the band
tirin' a monkey
around
oh
whoopidoo
i wanna be like you
whoopidoo
i wanna walk like you
talk like you
do
whoopidoo
you see it's true
whoopidoo
an ape like me
whoopidoo
can't learn to be
whoopidoo
whoopidoo
whoopidoo
a
a
un
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sampagània!
Fins demà!
hydraulipat!
Fins demà!
La bret de darrere!
Fins demà!
Vρε!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
però en canvi ara ja li han guanyat, avui se'n va el sol a les 6 i 7 minuts.
O sigui, clar, són més de 35 minuts, a poc a poc anem recuperant.
El fet que marxi el sol a les 6 i 7 minuts vols dir que a dos quarts de set
encara és més o menys clar, encara tenim la claror del sol.
Però, bueno, és normal, és natural.
És així, no, no, clar.
Anem avançant, l'hivern va passant, és un hivern que passarà sense pena ni glòria
com un altre cop ha passat i que realment estem en una situació molt complicada
i que no es veuen canvis a la vista.
Ara, quan acabem la previsió, parlarem d'un canvi petit que s'ha començat a anunciar,
que podria arribar coincidint més o menys amb el cap de setmana de Carnes Soltes,
però, vaja, clar, falten dos dies que tampoc no...
És que venim a parlar de molt poca cosa.
Si vols, podem parlar d'efemèrides, que l'Enric m'ha deixat aquí...
Sí, la del 86, no?
Però és que ja veníem del 85, recorda que a vegades la comento,
aquella nevada que va coincidir amb la cavalcada de Reis i el dia de Reis.
Aquella nevada va ser realment espectacular, la del 85,
que coincidia, a més a més, amb la cavalcada, que era una nit màgica i es va fotre a nevar,
o sigui que realment va ser molt xulo.
A més, va caure molta neu, van caure gairebé 15-20 centímetres a Sant Jus,
o sigui que va ser una nevada força maca.
Jo crec que de les que fa més petxoca...
Hi ha una mitjans dels 90, que també va caure més d'un pam, cap al 93.
Però vaja, aquesta també va ser bastant maca i realment va ser molt potent.
I per pensar com eren abans els mesos de gener,
perquè aquesta nevada del 85, ara parlarem de la del 86, que tot just avui fa anys,
però la del 85, després de la nevada, després del dia 6, ens van seguir 13 dies,
o sigui que ens anem cap al 20 de gener, on les temperatures mínimes estaven sota zero.
A l'Observatori Fabra, que està aquí al costat, va arribar a una mínima de menys 7,2.
Menys 7,2.
Però són 13 dies en què les temperatures van estar les mínimes sota zero,
i que les màximes van quedar, d'aquests 13, 4 dies amb temperatures sota zero.
La màxima.
O sigui, imagineu-vos el temps.
L'any passat, que també va ser un any càlid, el 23,
en un dia com avui teníem una mínima de 3 graus i una màxima de 9.
La mínima avui ha estat de 8, i la màxima se'n pot anar als 16.
O sigui, que estem tenint una situació realment molt fumuda,
i és una mica, fins i tot podríem dir que avorrit.
I aquesta nevada del 86, estàvem parlant de la del 85, que coincidia amb res.
El 86, altre cop, al mes de gener, a finals de gener, coincidint amb el dia d'avui,
doncs torna a caure una nevada que va ser prou important a punts,
a molts punts de Catalunya va ser important,
però amb punts propers a la costa, doncs va ser més destacada cap a l'Empordà i al Maresme.
I a Barcelona també va caure una miqueta, va ser una nevada que també va fer una mica la guitza.
Aquí ens van caure al voltant d'uns 10 centímetres de neu.
Però, bueno, que va estar bé.
A Barcelona va costar una mica que agafés la neu.
O, per exemple, el garraf, que és una mica més elevat que la ciutat de Barcelona,
una mica bastant, doncs entre 20 i 40 centímetres de neu.
O sigui que realment va ser una nevada que va ser molt fort a l'Empordà,
van arribar punts de l'Empordà on hi havia més d'un metre de neu.
Imagina't tota aquesta aigua que ens aniria molt bé, no?
I aquí a Barcelona, bueno, la ciutat de Barcelona va ser una mica...
El lloc on va afectar una miqueta més va ser el barri d'Horta,
que també és un barri elevat, i allà hi va haver una mica més de precipitació.
Van haver molts problemes amb subministraments elèctrics,
problemes perquè les companyies elèctriques no tenien masses inversions en aquells moments
per solucionar aquests problemes.
hi van haver moltes llars, no de Barcelona, però sí de Girona,
que es van quedar sense llum durant bastants dies.
Clar, si no tens calafacció de gas, o no tens, que això als anys 80...
Un fred, mare meva, no?
Deus passar una miqueta de fred.
Però vaja, que són situacions que s'han donat,
també a Sant Jus, doncs ens ha nevat el febrer, ens ha nevat el març,
o sigui, encara queden dos mesos on l'hivern pot fer acte de presència,
però de moment, si ens ho mirem avui, a l'hivern, doncs com a tal,
encara el tenim una mica lluny.
I és que avui portem un pronòstic d'estabilitat,
com heu pogut comprovar aquesta setmana,
dilluns el teníem força gris, dimarts mig gris, dimecres ja fa sol,
o sigui que tenim una situació d'anticicló,
de temps molt estable, la inestabilitat està molt lluny de casa nostra,
i l'únic que ens porta són alguns núvols baixos, mala visibilitat,
però realment ens aporta molt poca cosa.
Hem de dir que entre avui, demà, dijous i divendres,
doncs seguirem amb una situació molt semblant,
mínimes de 8-9 graus, màximes entre els 15 i els 16,
ahir vam arribar als 16, abans d'ahir 15,
avui més o menys seguirem amb la mateixa tònica,
i l'únic que pot passar és que puguin baixar un palet
les temperatures entre divendres i dissabte.
És molt poca cosa, estem parlant sempre de petites oscil·lacions d'un grau,
que al migdia no es nota,
i pel que fa a les mínimes es mantindran exactament igual,
un cap de setmana cada domina el sol,
i que fins i tot l'anticicló es pot reforçar,
o sigui, estem a 1.038 hectopascals,
que és una situació molt alta,
i és probable que fins i tot,
bé, ara baixarà una miqueta entre divendres i dissabte,
però no seguirà sinó.
Normalment estem a 1.024...
O sigui, el 1.024 és el normal, podríem dir.
És estabilitat, o sigui, temps estable, 1.024.
Quan comença a pujar la pressió no és més alta,
que això és habitual.
Anticiclons molt potents al mes de gener són habituals,
però també és més habitual que faci més fred i no aquesta situació de tan calidesa.
i entre diumenge i dilluns podria fins i tot reactivar-se aquesta situació de més pressió,
o sigui, que podríem arribar als 1.040.
O sigui que, perquè veigis que quan més pressió hi ha,
quan la pressió és més alta,
la inestabilitat encara és més complicada de veure.
Clar, ja.
I la tendència, doncs bé,
és que molt a poc a poc,
durant la setmana que ve,
que això ja estem parlant de ficció,
perquè estem parlant de la setmana que ve,
dimarts, dimecres, dijous,
podria anar canviant aquest anticicló,
es podria anar debilitant
i obrir les portes a que ens entrés
a alguna coseta que no fos sol i boires.
Podria coincidir.
Podria, eh?
Sí, tot és condicional.
Entre divendres, dissabte, diumenge,
arribar un front que portaria fred per una banda,
portaria precipitacions al Pirineu
i podria deixar alguna precipitació a Sant Jús.
Clar, estem parlant a tants dies vista
que dius, és que no cal, eh?
O sigui, estem parlant de 9-10 dies vista.
Penseu que a 3 dies ja te la jugues una mica.
A 9-10 és jugar-se-la molt.
Moltíssim.
Però és el que deia ahir el Tomàs Molina.
Dic, si no podem parlar d'aquestes coses,
si no podem parlar d'aquesta meteoficció molt llarg termini,
tampoc no tenim masses coses a dir.
Tampoc no hi ha masses coses a explicar, no?
Suposo.
No, no, clar, i a més a més que,
o sigui, parles que no et venen plis,
no fas res.
I a més, si poguéssim ensenyar imatges aquí a la ràdio,
ensenyaríem les imatges dels pentans
a uns nivells que no s'havien vist mai,
o sigui, que dius...
Molt desolador.
Molt desolador, o sigui, són espais que no donen cap tipus d'alegria,
els espais del temps, doncs, realment són molt avorrits.
Mira, ens en recordem de les efemèrides,
ens fem a la sang d'anys anteriors,
en què fins i tot havia nevat,
o que havien glaçades durant 13 dies,
i ara estem en aquesta situació que realment és molt avorrida.
O sigui, que de moment, tranquil·litat,
ho seguirem mirant, seguirem mirant de lluny
el que podria arribar, que a més a més,
també tindran assos, no sé si ho recordeu,
que arribés la pluja a la nit de Reis
i que ara ens arribi la pluja pel dia de Carnestoltes
i després hem tingut aquí 60 dies sense pràcticament...
És com bastant...
Sí, sí, sí.
També que dius, astràs, tu m'has de dir...
Això és per parlar amb Sant Pere, eh?
Tu m'has de dir el dissabte, dia 10,
que pot ploure Sant Jús,
i l'últim cop que vam veure així una mica de pluja
va ser el 5 de gener.
Que ens estàs buscant les pessigolles, o què?
Sí, sí, una mica de vacileu, eh?
Veig aquí.
Però bé, encara falta molts dies i probablement no passi.
Esperem que sí, eh?
Mira, si arriba la pluja el dia de Carnestoltes,
doncs mira, ens disfressem de paraigua.
Que sigui quan sigui, ja, aquestes alçades,
que plogui quan plogui.
Sí, que anem molt fotuts.
Però aviam si s'acaba complint.
Però de moment, res de res.
Res de res, eh?
O sigui, el que vivim avui dimecres
ho viurem dijous, divendres, dissabte, dimenses, dilluns...
Molt bé.
I així seguirem.
Doncs, Carles, a veure, demà
suposo que també tindrem les mateixes notícies meteorològiques.
Sí, mirarem de buscar efemèrides alguna cosa.
i rasquem alguna efemèrides, doncs quin remei.
Molt bé, Carles, que vagi bé.
Bon dia.
Adéu.
Adéu.
Jo i tu, quin parell de caps i grans
viatjant per mons estranys
lluitarem contra gegants
amb les mans nues lluny
cavalgant per mil deserts
com bandidos a l'oest
descobrint nous continents
tot fent història.
Junts vam alliberar París
vam tombar el mur de Berlín
i navegant amb els viquings
empunyant l'antorxa
com si fóssim bon i enclair
un parell de samurais
no ens farem enrere mai
fi del sol repte amb tu
no hi ha dues nits iguals
no hi ha dubtes ni temors
no hi ha principis ni finals
dins la encourages
fóssim bon i enclairà
invencibles
invencibles
invincible
I a tu estigues igual, tu hi ha príncips i estic i no.
Jo i tu som intrepids navegants a la conquesta dels set mars.
I unes i agosaràs, hàbits d'aventures.
Com ni l'anstroga James Cook, el desig d'anar més lluny.
Cap a mons desconeguts i els seus misteris junts.
No hi ha dues nits iguals, no hi ha dubtes ni t'amors, no hi ha principis ni finals.
Invencible.
Invencible.
Invencible.
No hi ha dues nits iguals, no hi ha principis ni finals.
Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent.
L'un al costat, a l'altre som més forts i més valents.
Amb tu me'n vaig, i escapem d'aquest present.
Que ha perdut tota la inocència i la il·lusió de quan sou nens.
Invencible.
Invencible.
Ai, va fer de pixar que anar a ver i ja indicarà.
Invencible.
Ara indicarà en què el dic haig de cara.
Invencible.
Amb tu me'n vaig, allà on em porti el vent.
Invencible.
No esperis a que t'ho expliquin tot.
Escolta-ho tu mateix a la Rambla de Ràdio d'Esvern,
el magasin matinal d'actualitat de Sant Just,
que et posa el dia del que passa al poble.
A la Rambla passejaràs amb els col·laboradors
sobre temàtiques diverses, interessants i actuals,
sense perdre de vista l'eix Sant Justell.
S'hi fan tertúlies i cada dia hi ha una entrevista destacada
que podràs seguir pel canal de YouTube.
Segueix-nos a Instagram i Twitter,
arroba la Rambla no vull tu,
i torna a escoltar el podcast a la web de Ràdio d'Esvern.
No ens fallis, t'esperem aquí,
de dilluns a divendres al 98.1 FM.
Un parell de minutets,
que falten fins les 11 en punt.
Comentem els dies mundials que tenim.
Avui, 31 de gener.
Sapigueu que avui és el dia mundial,
el dia internacional de la zebra,
una data conservacionista
que té com a objectiu preservar
totes les espècies de les zebres.
Que n'hi ha tres, per cert,
en tot el món,
la zebra de muntanya,
la zebra de grevi
i la zebra de les llenures.
D'aquestes espècies,
la zebra de grevi,
està considerada en perill d'extinció
i forma part de la llista vermella
de les espècies amenaçades.
Aquesta espècie viu a Etiopia,
la zebra de grevi,
i també a la part nord de Quènia.
on viuen les zebres?
Doncs bé, són a Quins,
l'hàbit del qual la situa
a les zones que no hi ha arbres,
normalment,
i als boscos de sabana,
a l'est i al sud de l'Àfrica.
No solen habitar els deserts,
tampoc en llocs molt humits
o les selves,
i es diferencien dels cavalls
per la seva presència de ratlles blanques
en el seu cos negre.
Per què celebrar aquest dia?
Doncs bé,
el propòsit és conscienciar a la gent
sobre la importància de les zebres al planeta
i difondre el perill,
sobretot,
que corren aquestes espècies,
principalment per la pèrdua del seu hàbitat.
Per què les zebres tenen ratlles?
El mític dubte,
doncs bé,
els científics no s'acaben de posar d'acord
sobre l'utilitat de les ratlles de les zebres,
però hi ha teories que diuen
que serveixen per regular
la calor corporal de l'animal.
També n'hi ha d'altres
que tenen a veure amb la protecció contra insectes,
com, per exemple,
els tabans o bé altres depredadors.
I també hi ha gent que diu
que les ratlles els pot servir
per diferenciar-los dels individus
del mateix grup de zebres,
perquè es veu que les ratlles
són diferents a cadascun dels exemplars.
Vinga, ara seran les 11 en punt.
Fem la desconexió amb Catalunya Ràdio.
A Ràdio parlem amb Chita Robert.
Ara tornem.
Catalunya Ràdio.
Les notícies de les 11.
Bon dia, us informa Joan Bota.
El diputat d'Esquerra Republicana al Parlament,
Rubén Bagensberg,
s'ha traslladat a Suïssa
en plena ofensiva judicial
pel cas tsunami democràtic
en què se l'acusa de terrorisme.
En una entrevista fa pocs minuts
al matí de Catalunya Ràdio,
el diputat ha explicat
que no es considera de moment un exiliat
perquè pot tornar a Catalunya quan vulgui,
però que ha preferit instal·lar-se a Ginebra
per preparar la seva defensa jurídica
i per l'ansietat que li ha provocat
tota la pressió judicial.
Vaig marxar per una cosa tan natural, suposo,
com per buscar defensa,
defensa davant d'una imputació tan injusta,
tan desproporcionada i tan bèstia
com és la de terrorisme.
Aquí a Ginebra hi ha molts bons advocats
en aquest sentit.
També hi ha les principals organitzacions
de drets humans.
Bagensberg es va traslladar a Ginebra
aprofitant les vacances de Nadal
i ha admès que aquesta causa
li ha provocat por.
El jutge de l'Audiència Nacional,
Manuel García Castellón,
va reactivar el cas del sonavi democràtic
la tardor passada.
En plena negociació de la llei d'amnistia
va ser quan va decidir
acusar de terrorisme
Carles Puigdemont, Marta Rovira
i una desena de persones més,
entre elles, Rubén Bagensberg.
Més notícies, Sara Riera.
Les tracturades bloquegen
per tercer dia consecutiu
els principals eixos viaris de França.
El discurs del primer ministre,
Gabriel Atal,
no ha calmat els ànims dels pagesos
decidits avançar cap a París.
Hi ha 6.000 tractors mobilitzats,
120 punts de bloqueig
i 12.000 agricultors implicats
segons els sindicats.
El ministre d'Agricultura francès,
Marc Fesnou,
ha anunciat 80 milions d'euros
per als viticultors
i preveu anuncis més concrets
abans d'aquest cap de setmana.
Declaracions a l'emissora Sotràdio
poc abans de marxar cap a Brussel·les
per negociar amb les autoritats comunitàries.
El primer ministre parlarà
abans no acabi la setmana
per explicar globalment
la seva resposta
a temes sectorials i generals,
com l'intent d'avançar
en la llei ENIM
per millorar els preus al camp
i també les qüestions europees.
Mentrestant a Catalunya,
avui s'han publicat
les bases de les ajudes
per als productors de cereal
i els conreus d'hort
afectats per la sequera el 2023.
Això inclou els pagesos
de l'àrea del Canal d'Urgell
i els Agarra Garrigues
que es van quedar sense regar
i que cobraran 700 euros per hectàrea.
Si no tenien assegurança,
la xifra redueix a la meitat.
Lleida Estela Busoms.
Bon dia.
Segons Acció Climàtica,
d'aquí uns 10 dies
sortirà la convocatòria
que obrirà un període
de dos mesos
per sol·licitar les ajudes.
Es preveu
que s'hagin de resoldre
entre 10.000 i 15.000 expedients,
de manera que els ingressos
no es faran almenys
fins a mitjans d'aquest any.
També s'han de tancar
en els pròxims dies
les ordres d'ajudes
per als productors de ferratges
que cobraran 1.140 euros
per hectàrea
i els de vinya i olivera,
tot plegat
per compensar unes pèrdues
per la sequera
que aquest any
es poden tornar a repetir.
Són declaracions
a aquesta emissora
del secretari d'Agenda Rural,
Oriol Anson.
Sí que estem pensant ja
en veure
què haurem de fer aquest any
si no plou.
El que passa
és que tenim
un cert marge encara
perquè a la pluja
si cau
ens doni un respiro
i no ens trobem
amb la situació
que ens van trobar el 23.
Estela Busons,
Catalunya Ràdio Lleida.
La ministra d'Educació,
Pilar Alegria,
avala la decisió de Catalunya
de prohibir l'ús
de mòbils a les escoles
i que només es puguin fer servir
excepcionalment a l'ESO
una proposta
que recull les directrius
aprovades pel Consell Escolari
que coincideix
amb la que va fer
el Ministeri
a les Comunitats
al desembre
i que avui
han de debatre.
Alguns però
ja n'han anat
regulant l'ús dels mòbils
aquests darrers mesos.
La ministra d'Alegria
en declaracions
al matí de Catalunya Ràdio
destaca que totes
ho estan fent
en la mateixa direcció.
Esta primera decisió
por parte de todas las administraciones
yo creo que es muy positiva
y sobre todo
porque todas vamos
en la misma dirección.
Cosa que yo creo
que también en el ámbito educativo
se agradece
que independientemente
del color político
que gobierna
en cada territorio
podamos dar
una respuesta
común
a una preocupación
que yo creo claramente
que es una preocupación social
especialmente
de muchos padres
y muchas madres.
El Consell General d'Aran
ha suspès
la concessió
de permisos
de foc
i ha clausurat
part de les àrees
de lliure
per l'increment
del risc d'incendi.
Viella, Sofía Cabanes.
Bon dia.
La Vall d'Aran
ha assolit temperatures
excepcionals
este mes de gener.
Això,
sumat a la manca
de precipitació,
ha fet que en determinats
punts del seu territori
s'hagi assolit
un nivell alt
de risc d'incendi
que ha obligat
la màxima institució
aranesa
a prendre
aquestes mesures.
Òscar Iubero,
cap dels agents
de Miei Ambient.
Abarrar temporalment
les aireus
plaçades
en indrets solans.
També
que es permisi
de huec
per a particulars
de veure'n suspenudi
en que ha que baixe
el risc
d'incendi forestal.
Històricament,
els mesos de desembre,
genè i febrer
són els més cecs
a la Vall d'Aran.
Sofía Cabanes,
Catalunya Ràdio,
Viella.
Esports Marcos García.
El Barça
afronta avui
el primer partit
després de l'anunci
de Xavi
que no seguirà
com a tècnic
la propera temporada.
A les 6 podreu seguir
la TDT del Barça
o Sassona.
És un partit pendent
de la vintena jornada
de Lliga.
És baixa per cert
Joao Fèlix
que ahir es va fer
un esquins al turmell.
A la Champions femenina
de futbol,
avui Benfica-Barça
a les 9.
Irene Paredes
és baixa
i Joao Fala
no forma part
de l'expedició
perquè podria deixar
el Barça
i l'Euroliga de Bàsquet
Barça Virtus.
És un partit
que jugarà
a dos quarts de 9.
Tant el Benfica-Barça
de Champions femenina
com el Barça Virtus
de l'Euroliga
els podreu seguir
a la transmissió
a l'app
i al web
de Catalunya Ràdio
i a la plataforma
3CAT.
Marc Gasol
anunciarà aquesta tarda
el seu futur.
El president
del Bàsquet Girona
ha convocat
una roda de premsa
a les 6 de la tarda
a Barcelona
per explicar
si es retira
o no
del Bàsquet
a l'Eurocup
de Bàsquet
justament
Joventut 85
Hapoel Televip 91
i avui estrenem
un nou documental
de Podcast Rècords
al web
de Catalunya Ràdio.
Es titula
Toni Bou
el campió del mil·leni
i han participat
el mateix Toni Bou
i altres referents
del trial
com ara Jordi Terres
i Adam Rega.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bon dia
passen 6 minuts
a les 11
us informa
Mariona Salles Vilanova.
La conferència
de l'aula universitària
de la gent gran
d'Esplugues
i Sant Just
d'aquesta setmana
porta el títol
Les Artes del Romànic
del Pirineu Català.
Tindrà lloc
el dijous 1 de febrer
a l'Auditori
de la Residència
de la Mallola
a les 6 de la tarda
i serà càrrec
de Xescuc Ramos
reconegut historiador
de l'art.
Guardonat
amb el Premi Extraordinari
de Llicenciatura
en Història de l'Art
per la Universitat
de Barcelona
i expert en Història
de l'Art
i de Cinema
oferirà una visió
detallada
sobre aquest període
artístic crucial.
La conferència
preténs un recorregut
per l'arquitectura,
l'escultura,
la pintura
i les arts sumptuàries
de l'època romànica
en la regió piranaica.
Els assistents
tindran l'oportunitat
de submergir-se
en el món artístic
dels segles XI
i XII
amb especial atenció
a les obres trobades
a Taüll,
Buí,
la Cerdanya,
la Vall d'Aran
i el Ripollès,
incluent-hi monestirs,
esglésies,
pintures murals,
frontals d'altar,
capitells de claustres
i grups escultòrics.
L'esdeveniment
és gratuït
pels socis i sòcies
de l'aula universitària
i té una aportació
de 5 euros
per als nous socis.
Sant Just ofereix
una xerrada
sobre el nou pacte
europeu de migracions
i asil
el dijous 8 de febrer
a les 7 de la tarda
a les escoles.
Una xerrada
organitzada
per l'Ajuntament de Sant Just
amb la col·laboració
de la Diputació de Barcelona
i el Consell Municipal
de Solidaritat i Cooperació
que se centraran
les conseqüències
del nou pacte europeu
que ha estat criticat
per avalar
les postures
més conservadores
i enfocar-se
en una òptica
de securització
i criminalització
de les migracions
i el refugi.
Els ponents
Adrià Vives
i Paula Martí,
membres de la Comissió Catalana
d'Ajunt al Refugiat,
oferiran una perspectiva
detallada
sobre com el pacte
pot augmentar
les mesures repressives
per impedir
l'arribada
de persones
a territori europeu,
així com el vincle
problemàtic
que s'estableix
entre els procediments
d'asil i de retorn.
La xerrada
també comptarà
amb el testimoni
d'una persona migrant
oferint així
una visió més humana
i propera
sobre les dificultats
i els desafiaments
que afronten
les persones
que busquen refugi.
L'objectiu
d'aquest esdeveniment
és aprofundir
la discussió
sobre les polítiques
de migració
i asil
de la Unió Europea
i les seves implicacions
en els drets humans.
És un acte gratuït
i obert a tothom.
El Consell Metropolità
de l'Àrea Metropolitana
de Barcelona
ha fet un pas
cap a la millora
de la seguretat
a la regió
amb l'aprovació
de la creació
d'una comissió
d'estudi
per implementar
un nou model
metropolità
de seguretat.
Aquesta iniciativa
aprovada
el dimarts
30 de gener
serà liderada
pel vicepresident
executiu
de l'Àrea Metropolitana
Antonio Belmont
i es basa
en un sistema
d'alertes
de tecnologia
intel·ligent
que facilitarà
la intervenció
automàtica
de la Guàrdia Urbana
en situacions
de risc
o perill
El nou sistema
de seguretat
metropolitana
segueix el model
M7 Citizen Security
ja utilitzats
en diferents municipis
de l'Àrea Metropolitana
i té com a objectiu
la millora
de la coordinació
i cooperació
entre els diferents
policies locals
i cossos de seguretat
i emergències
A més,
contempla plans
de seguretat
nocturn
a tot el territori
metropolità
incluent-hi
el desplegament
de càmeres
reforç
de l'enllumenat públic
eliminació
de racons insegurs
i la creació
de plànols
d'espais
urbans segurs
Això ha estat tot
Tornem amb més informació
al butllet i horari
de les 12
Fins ara
B força
B면
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Ba
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit