La vida s'enjustenca a través de les ones.
La vida s'enjustenca a través de les ones.
Un programa que fem de la setmana fins no tornar després de Setmana Santa,
després de la mona, ja el dimarts dia 11.
Bé, aquesta tarda què ens esperen per això les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí i fins les 6, primer de tot tindrem de convidada a l'Astrid Goldstein
del celler de Can Mata, amb qui farem una mica de tertúlia
i parlarem també d'aquest fenomen anomenat l'enoturisme,
que ja fa anys que està de moda, però bé, ara que arriba el bon temps,
també la gent torna a agafar-ho com una opció de turisme.
Després, tot seguit, tindrem a l'Arnau Cònsul de la llibreria
que el llibre té d'aquí de Sant Just per fer-nos la recomanació del llibre setmanal.
Sempre ens porta alguna novetat editorial i ara que estem també de Setmana Santa
i que tenim també més temps per l'oci, doncs sempre va bé tenir a la mà un bel llibre.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10,
després d'escoltar els bitlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esvern,
farem la secció Just el que no saps, amb el col·laborador de l'Hospitalet, en Marçal Ferret.
I bé, cada setmana aquí a la ràdio per presentar-nos la vida i la biografia
d'un nou personatge històric, famós, normalment,
i ho fem de forma divertida i molt amena.
Doncs bé, tot això serà el que tindrem de seguida.
No m'alxeu, que comencem!
No, Astrid, no anem a Cadaqués, no?
Oh, estaria bé, eh?
Estaria molt bé, però ens hem de quedar aquí a Sant Just.
Sí, estem de guàrdia.
De guàrdia, exactament, perquè ara ho dèiem, eh?
Sí, sí, sí.
Venint aquí...
Fermament de guàrdia i convençudes, crec.
Com si fos un 6 d'agost, pràcticament.
Sí, sí, sí.
No hi ha ningú pels carrers.
És ara venia caminant i res.
Ahir també, a aquesta hora, més o menys, hi havia aquesta sensació i sí que cap a 6, 7 de la tarda veus com es mouen.
Sí, ja comença a haver-hi el moviment ja més tard, eh?
Sí.
El que passa que, bueno, igualment, és que aquí a Sant Just, com que és festiu, demà dijous...
Demà pot, demà, no ho sé, és que no hi ha...
Però avui no és festiu.
He estat mirant tots els pobles del voltant.
Però avui no és festiu.
I no n'hi ha ni un.
No.
He trucat a un paradista del mercat al migdia, no, hi han tancat, no, hi havia moltes ganes de fer vacances.
Bon, és que clar, demà és festiu, és a Sant Just, a Sant Just, festa local.
Però, bueno, clar, a Barcelona no, a les escoles sí...
A Esflugues no, a Sant Joan d'Espí no, a Sant Feliu no...
És tot un entorn molt gran, no?
Que dius, està bé, és la teva bombolla, però...
Bueno, es nota, es nota, es nota, es nota.
Ahir hi havia, va haver-hi un moment, eh?, al matí de...
Ui, ui, he sentit, he sentit que...
He sentit que algú parla?
Avui també, i n'hi ha aquell punt com d'estrès, hi ha fins i tot comerciants que no obriran dissabte, tampoc.
Ah, tampoc.
Per tant, anem a, uf, uns quants dies...
Clar, és que dissabte realment cau una mica enmig, eh?, perquè divendres, que és divendres Sant, després hi ha el diumenge, el dilluns,
i llavors dissabte, doncs, si la gent marxa fora, doncs, bueno, comerciants que marxin, doncs, clar, el dissabte, doncs, tancaran, segurament.
Nosaltres l'any passat vam tancar, feia...
Crec que no havíem tancat mai, més aviat ens havíem anat, o estàvem els dos, on, depèn de com queia el pont, entre cometes, de l'1 de maig,
hi havia, de tant en quant, el que coincideix, amenaçant-te amb l'1 de maig, no?, hi havien dit, va, un fa aquest dia i l'altre fa l'altre.
I el resultat, en principi, era positiu, hi havia gent...
Sí, bueno, es quedava una tenda, no?, l'abotida.
Afecta molt quan és dijous, eh?, però sempre es quedava un.
I aquest any han dit, ho farem tot del revés.
Què vol dir tot del revés?
Tot del revés vol dir de tindre idea de dir...
Dijous, tancarem, és festiu, divendres, dissabte obrirem, dilluns...
A fer-ho gairebé tot al revés, que bàsicament et puc dir, tindrem tancat divendres i diumenge.
Divendres i diumenge.
Sí, fem un torn demà especial al matí, no tot el matí, de forma que l'esnau no crec que valgui...
Molt la pena, t'arriba mà oberta, que és en just, eh?
El que pot passar demà a l'esnau és que molta gent, o la poca que vagi pel carrer, vagi buscant un lloc on prendre un cafè.
Però això és molt típic de l'agost.
A l'agost la gent va com molt desesperada, a vegades penses només que tingués una maquineta de cafè.
Ja.
Tenies allà tota una colla de perruquians, perquè és molt difícil, aquella gent que està habituada a anar a fer el cafè en un bar o una terraceta.
Sí.
Bé, clar.
Doncs n'hi ha una mancança.
Encara no hem decidit l'hora, obrirem demà al matí.
A més, sempre ho diem, eh?
Sempre tenim feinetes a fer.
La setmana que ve, el dimecres, fem un tas sobre el Montsant.
s'han de penjar coses a la pàgina web.
O sigui...
Com va anar el tast amb maridatge, per cert?
Oh, molt bé.
Sí?
Ui, em queda lluny, eh?
Et queda lluny, però vaig acabar de rentar les copes dilluns, però...
Bueno, em queda lluny.
Quanta gent va venir a fer el tast?
Em sembla que veien set...
Vuit?
Ah, bueno.
Set, vuit.
Que és un número molt perfecte.
Sí.
Molt interessant allò de veure el comportament, com té una bombolla...
Sí.
Quan no ves la tastes, i quan l'estàs acompanyant de...
Per exemple...
Home, tot el que ens vas dir, que posàveu formatge, fruit sec, salmó...
Sí, vam canviar un, vam canviar un perquè el bacallà no estava prou de salat.
Llavors va ser tot un repte a buscar una coca de recapte per tots en just.
Fins i tot s'enferiu, trucant.
Oh.
Sí, ens era igual, eh? Si era un sardina o era un botifarra.
Et podries haver posat tu de cuinetes a fer la coca de recapte.
Doncs són d'aquelles coses que a vegades t'ho fan replantejar.
Després és... Ah, els celíacs.
Ah, mira...
Altre tema que normalment...
Però vau tenir problemes en aquest...
Normalment tenen problemes perquè a l'arbolari tenen un humus que va agradar moltíssim.
Sí, ah, mira, una abraçada als a l'arbolari de Sant Jut, eh?
Sí, sí, s'ha de dir, eh?
És allò, va ser una mescla de quilòmetre zero entre en el mercat,
el Super Helena i l'arbolari per tindre-ho tot.
Perfecte, el triat de les vermudes.
Vam arribar al xabata de la carretera perquè els altres no tenien la coca de recapte,
però vam trobar una a un carbassó i bric que també quedava molt bé.
És típic de mescla.
Sí, sí.
Clar, quan has tingut un maridatge, a veure, no hi ha res perfecte ni res imperfecte.
L'únic és allò que a nivell bombolla tot tenia una història que començàvem pel més lleuger
i anàvem a buscar una cosa més envellida.
Sí.
Pots tindre allò que dius, alguns amb més bombolla, amb més acidesa,
per tant és ideal un maridatge, però clar, el maridatge com a tal,
tu no pots barrejar aquí coses que no tinguin gaire lògica, no?
I vam començar això, amb un petit pinxo en què teníem l'oliva farcida,
la certineta, molt aperitiu, no?
perquè realment era això, un pinxo d'aperitiu, i allà tens una bona entrada.
Ah, m'hi ha.
Desidesa.
Després el segon, aquí, és on entrar, ja no me'n recordo, eh?
És on entrar avançant a la coca de recapta i a l'humus.
Val.
Perquè, clar, amb el bacallà no hauria estat malament, eh?, fer aquest salt.
L'únic que després, el tercer, era el salmó marinat, amb l'anet per sobre i tot,
llavors, clar, depèn de com, clar, si tens una cosa que marca molt una acidesa al principi,
molt al salat, també et pot arribar a marcar aquell tercer, no?
Llavors ens vam dir, fem una cosa relativament dolça, ens traurà que hi ha...
Però amb molts contrastos, no, veig jo de...
Molt.
Molt, perquè a més és allò que dius, aquest en què està elaborat, no?
Perquè, clar, tu fas un petit maridatge, però després en parlem de molts d'altres, no?
Mira.
I el del salmó també m'agrada moltíssim i al final, que aquest era el problemàtic,
perquè era un escumós, que sempre ho dic, eh?, amb les mandonguilles,
amb ratafia de la Teresa de la granja, li aniria molt bé per un àpat,
però no per un tas per acabar.
Clar, el context també s'ha d'entendre.
Llavors allà vaig anar a buscar un formatge gruller, que fos potent de gust,
i amb aquesta grassa, no?
És allò que dius, un escumós amb una...
Em sembla que era del 2015 o 2017, o sigui, tenia bastant d'envelliment,
una bona càrrega d'acidesa, per tant, necessitàvem aquell punt de grà,
però també acabàvem l'àpat.
Per tant, no podíem acabar amb unes mandonguilles.
Necessites aquell com postre o prepostre, no?
Per tant, els formatges i els fruits secs li quedaven bé, no?
Molt bé.
Et sembla si parlem una mica d'enoturisme, perquè amb la caloreta, setmana santa...
És com un punt de sortida, eh?
Sí, la primera llançada ja a la gent que li agradi el tema del vi, no?
Està enterat una mica de...
De tot el... Seguir-ho tot...
Sí, que a més el tema del vi inclou, per exemple, la terra, casars rurals, allotjament, gastronomia...
És aquest arrel...
Molt, moltíssim.
Tu pots agafar d'una banda o l'altra...
És de la pagesia d'inici...
Sí, sí, sí.
A vendre't un producte global en el sentit del que és el vi, l'oli, el turisme rural, l'allotjament, la situació, la història, la cultura, el territori...
Li pots anar sumant, eh?
I mentre venia cap aquí pensava, no tenim res de tot això, Sant Just, tenim molt de patrimoni...
Sí, però que no s'explota a nivell turístic, ja no enoturístic, que tenim restes de fa molts anys, no?
En mans privades, però que és allò que dius, el potencial hi és, les ganes no ho sé, per part meva hi són totes, i allò que li vas donant voltes i al cap, com que sempre el tinc rodant-se, oh, que maco quedaria un allotjament rural.
Però potser és...
Un no sé què.
És complicat, no? Fer un...
És complicat o no.
O sigui, el tipus de turisme que pot haver-hi, per exemple, en llocs així com més... Bueno, no ho sé.
Com el Sant Just, que s'ha convertit, que és el de fugida de tothom, però hi ha molta gent que també es queda, hi ha molta gent que es queda, és una població gran.
O sigui, si estem a tocar dels 20.000 habitants, no tothom marxa massa.
No, no.
Marxa moltíssima gent, però n'hi ha tot un grup...
N'hi ha molta que també es queda, sí.
Que els que tenim allò a la porta oberta cada dia, sabem qui són i els perfils de gent que es queda, no?
I només que hi hagués, com exemple, aquests centres de cultura una miqueta més oberts, ja no et diré de cuina, que també, potser, hi hauria un cert moviment i fins i tot et vindria gent de fora.
De fora, vull dir, de la mateixa comarca, eh? Fins i tot.
Home, a mi em passa molts cops que quan dic que soc de Sant Just, la gent es queda com...
Uf, d'on?
D'on? Ui, allà?
Llavors, llavors, hi ha diferents opcions.
Poc transport públic.
Al Walden? Diuen, sí, allà, ah, vale.
O al costat d'Esplugues? Ah, vale, sí, em sona.
O al costat just, al costat de Barcelona, per la part de dalt, com si diguéssim, ah, bueno, vale, ja ubico més o menys.
És com, sempre has d'anar a buscar referències.
Però si tu preguntes què és Sant Just, hi ha resposta? A part de, ui, viu gent...
Al Walden.
Al Walden, hi viu gent rica, famosa, és... Uau, és que tenim molt, tenim molt.
Però això són molts estereotips, eh, també, t'haig de dir.
Absolutament, absolutament. I si anem cap als anys...
Perquè Sant Just també hi viu molta gent.
Quan el Josep Maria Espinaix era una criatura, venia a estiuejar Sant Just.
O sigui, Sant Just era el poble d'estiuetj.
Sí, sí, sí, clar.
S'ha convertit en un forat negre que dius, ei, els que apostem per Sant Just al 100%,
et sents moltes vegades poc recolzat, no?
I acabarem, com jo demà, que aniré fent turisme a Gratallops.
Toma, a Gratallops. Què vas a fer a Gratallops?
Vaig a visitar un celler que no conec.
Conec el que va ser a l'inici, perquè, com a totes les empreses hi ha canvis,
tinc una amiga que treballa en un celler, Clos Peixem,
que està situat a Gratallops, ja et veig buscant.
Clos Peixem.
Clos Peixem, eh?
Sí, que ve d'una trencada de socis d'un altre celler.
Per tant, el celler com a tal és nou, estatificat, allò enganxat, quasi bé, diria, a l'església.
Una sèrie de vins molt interessants, alguna de les finques les conec, però aquesta versió d'aquests vins nous no.
I tinc una amiga que hi va començar a treballar fa relativament poc i que hi porta tota la part d'exportació.
I, doncs, aprofitem el dia, per un dia que puc fer festa, que al final no la faré dilluns, però és igual.
Doncs anirem cap a Gratallops, visitarem el celler, tastarem els vins.
Sí, sí, perquè ja n'hi ha.
Suposo que anirem a visitar alguna de les finques, que també algunes ja les conec,
com amb els ulls tancats et podria fer una descripció d'on són.
I després anirem a dinar el mateix Gratallops al restaurant i que també tenen betam breakfast de Clos Figueres.
Ah, perfecte.
Que també tenen celler, tenen vinyes i tenen aquest restaurant a la planta baixa,
un jardí maquíssim, ideal per anar amb criatures, perquè les pots deixar...
A tot Gratallops, eh? Crec que pots deixar córrer les criatures.
I tenen a la zona de dalt aquestes tres habitacions.
Ah, bueno.
Per tant, farem allò, un tast.
Molt bé.
Un tast.
Que bé.
A més, entre tal Clos Peixem que has dit, no?
I sí que és veritat que, per exemple, d'activitats ofereixen activitats per a empreses, casaments,
activitats culturals i després també hi ha...
Fixat, eh?
Sí, no, sí, sí. Activitats per a empreses, casaments i cerimònies,
més a dir que s'entén, per exemple, comunions, etcètera.
També activitats culturals, que vas a mirar que són activitats culturals i diuen
pots fer allà exhibicions d'art, pots fer una signatura de llibres, desfilades de moda,
vídeos, sessions de fotos, concerts, etcètera.
Sí, seria una mica aquell, l'oferir el teu espai...
Sí.
A tot.
A tot, exactament.
Bé, jo suposo que això també consisteix en una mena de reinventar-se amb el negoci
i de, bé, de poder aprofitar, no?, el local per, bueno...
Exacte, ja no és només aquell espai on s'elabora vi i no entra ningú, no?
Clar.
I fosc i tancat.
No, és obert a tothom.
També, per exemple, proposen una visita per experimentar aromes dels vins i descobrir com tastar-los.
Veig aquí també una visita obligada pels apassionants de la sostenibilitat, el vi i l'arquitectura.
O també, per exemple, altres visites que inclouen, doncs, per exemple, passejar per les vinyes, etcètera.
Aquesta és de les que més agrada, no?, perquè és una cosa que realment...
Jo ara em giro, no?, i miro cap enrere i penso, fa 50, 60, 70 anys tot això era en vinya i és el teu entorn que hauria de ser natural.
Perquè la gent s'ha desconnectat, no?, és allò que dius.
A vegades la gent agafa el cotxe per anar a veure aquests espais, que estan molt bé, si vols conèixer certs territoris, certes zones, on s'elaboren aquests vins o d'on surten aquests vins i moltes vegades és girar el cap i ho tenim, no?
Mira, jo recomano una web que estic consultant també, que es diu enoturista.cat, on hi ha moltíssimes entrades amb diferents titulars que criden molt l'atenció.
Per exemple, descobreix els premiats el binari d'enoturisme, una edició que fan els Premis Badevi a les millors experiències d'enoturisme de Catalunya, d'enoturisme del 2023.
Per exemple, l'experiència Garbet del Saller Pere Lada.
Tirant cap a l'Empordà.
Sí, premiada com a millor activitat d'enoturisme català.
Sí.
Després també tenim el vol de rapinyaires a la vinya i esmorzar de pagès amb tas de cava a les bodegues sumarroca.
També hi ha, per exemple, una cosa recomanada, visita immersiva Molleres de Realitat Virtual a Cava Berta.
Hola, què d'això, Realitat Virtual?
Aquest no l'he fet, encara.
Home, però...
Sí, sí, Cava Berta van ser també dels primers.
També és un celler relativament nou i jove, eh?
Sí, sí, a l'Alp Penedès.
A l'Alp Penedès, sí, amb el Josep de Cava Berta, fèiem el curs de sommelier amb un any de diferència.
Doncs mira.
Ens coneixem de fa molts anys i és allò que dius, clar, va tindre ja el moment de construir el celler i va tindre una molt bona visió de futur.
Fixa't en la gran quantitat de coses que fan i aquesta enoturista.com, em sembla que és, ho porta una parella...
Enoturista, enoturista.com, ho porta una parella el David i la Judit, que em sembla que deuen sortir per aquí en algun moment.
No ho sé si és a la mateixa web perquè és enoturista.cat, eh?
Ah, enoturista.com, també pot ser enoturista.com, ja ha arribat un moment que...
Bé, per exemple, també hi ha un premi al millor allotjament enoturístic, que són les cabanes de l'Uller, el celler heretat Uller del Mas.
Sí.
Uller del Mas.
Una preciositat, ara.
Una preciositat, doncs, que sàpigues que Uller del Mas és, de moment, el millor allotjament enoturístic del 2023.
Sí, sí. El que passa que el preu... També s'ha de dir, eh?
El preu també.
Moltes vegades, els allotjaments enoturístics...
És un celler amb castell mil·lenari a Manresa.
Sí, sí, jo vaig haver de visitar fa molts anys i era que antigament, ara, perquè moltes terres s'havien venut, però des de la finca d'on està el celler fins a arribar a Sarrià, no sortien de la pròpia finca, anant a cavall o anant amb el carro.
Mare meva!
Ostres!
Sí, sí.
Ostres, uau.
Doncs això, Uller del Mas, ha estat també molt premiat. Després també, per exemple, experiències culturals relacionades amb la vinya, microteatre, entre vinyes, el celler Alta Alella.
Que estan a Alella.
Alella.
A Alella.
Al Nuresma.
Després també, per exemple, el restaurant La Morera, per la seva experiència de vins en família.
o el Centre d'Interpretació de la Malvasia i la seva experiència Un Mar de Malvasia en col·laboració amb la Cofraria de Pescadors de Sitges.
Aquesta la tinc pendent. Aquestes dades que tinc a...
Doncs...
Agenda sense... Bé, a punt d'entrar a l'agenda, però no té data.
Després també, per exemple, Can Roda, un celler encantador només a 30 minuts a Barcelona, a Santa Maria de Martorelles,
ofereix experiències naturals en una finca envoltada de boscos i vinyes ecològiques.
I, a més, el celler és una masia modernista del 1864 i, bueno, posen, doncs, com ha destacat, calabora vinys elegants, escumosos,
vermuts també per fer aperitius i ho posen com a experiències naturals entre vinyes ecològiques.
O sigui, entrant a la web hi ha un munt d'experiències.
Un munt.
I jo suposo que, clar, tots els cellers bodegues també deuen potenciar, no?, aquestes activitats.
Des de molts cellers les potencien amb la seva web de forma...
Per exemple, tast de vins i formatges, tast de vermuts premium, sortida guiada amb tast...
És que no ho sé, hi ha un munt d'activitats, m'estic quedant parada perquè és com...
Sí.
I, a més a més, també les tenen dividides, o sigui, seleccionades i classificades per regions vinícoles recomanades.
Per exemple, hi surt un mapa, no?, i llavors et posa la regió del Penedès, no?
Llavors tu pots clicar i et diu totes les activitats que pots fer en aquesta zona del Penedès.
del Penedès, a l'Ella, la zona del Pla del Bages, del Priorat, de la Conca, de Barberà, de l'Empordà, de Lleida, de Tarragona i de la Terra Alta.
Per tant, no cal anar a buscar...
A Barcelona no n'hi ha cap.
A Barcelona, potser remenant podràs trobar...
Bueno, tenim que en calopa, que la tenim més a prop que gairebé a Barcelona.
Sí, sí, és la pàgina web de la Judit i del David, que són periodistes i que s'han introduït en el món del vi...
Bueno, s'han especialitzat, no?
No fa tants anys i s'han anat especialitzant i la veritat és que comuniquen molt bé.
Mira, a Vilafranca del Penedès n'hi ha l'escola d'enoturisme de Vilafranca i fan molts cursos, fan el curs de sommelier professional, el curs de productes enoturístics, també una altra pàgina web per triar i remenar coses a vins.
Doncs, mira, a partir del dilluns aquest, no, dilluns 17, jo m'he apuntat a un curs de com comunicar l'enoturisme per les xarxes socials.
Ostres, que guai!
O sigui, és allò que dius, moltes vegades no busquem la formació, busquem la sortida, el que és fàcil.
Doncs el curs estarà impartit pel David.
Ah, mira.
De noturista, que és això, no?
Segurament us posarà exemples de coses que fa ella des de la seva pàgina web, des de les seves xarxes.
Sí, és una pàgina web que hem vist, no?, com anava creixent i la veritat és que, clar, tothom ha anat creixent.
El que passa que moltes vegades, sí, que petits cellers et faran la visita d'una forma molt més personalitzada,
però també requereix d'un temps personal molt gran, no?
Jo crec que això és, ara, avui en dia, això deu ser la seva dedicació, perquè també tenen pàgina de Facebook, tenen Twitter, tenen YouTube.
Ho porten tot a nivell xarxes.
Tenen Instagram.
Jo suposo que això deu ser ja la seva sortida professional.
Una altra cosa molt curiosa, millors concerts i festivals per fer enoturisme musical.
També hi són, hi ha un munt de concerts.
Enoturisme musical.
Bé, més que de concerts, de programes o...
Jo crec que són concerts...
Que ja es fan en els cellers, eh?
Són concerts a l'aire lliure, no?, poder, o concerts que es fan en cellers o entre llocs que hi ha vinyes...
I van creixent, van creixent.
Són propostes com aquí tenim la Virce, que es fa a la sala del cinquantenari.
Sí.
Ara imagina't fer la Virce en tres o quatre espais diferents de Sant Just relacionats amb el món del bé.
Per exemple, el festival que es fa aquí a Sant Just, la Vall Festival...
Exacte.
Si estic deixat d'entrar de vinyes, seria una experiència d'enoturisme musical.
Exacte.
Diuen, combina la música amb la visita a espais naturals vinícoles.
La majoria de vegades les actuacions, els concerts i els festivals es fan a la vora del celler,
sobretot en bars de vins, amb terrassa a l'aire lliure.
I també concerts, sobretot de petit format, on es poden fer a l'interior, això sí, de les caves, en sales de criança dels cellers...
Sobretot per la sonoritat.
Ah, clar.
Sí.
Tot el que sigui a l'exterior és molt agradable, eh?
Sí, sí.
Estar en un concert o una obra de teatre o senzillament gaudir de la posta de sol.
Sí, és el que jo crec que he regalat millor a les meves amistats, no?
Compartir una posta de sol amb una copa.
Però si parlem sobretot a nivell musical, a dins, sobretot a l'estiu, que ja estan més fresquets,
és una sonoritat espectacular.
Que bé, mira, veus, això no ho havia pensat, que clar, realment fer concerts o així...
A l'aire lliure és complicat.
Sí, és més...
Bé, fins i tot xerrar, eh?
Estàs més exposat al que pugui passar a la intempèrie, no?
A condicions que, bueno...
Bueno, i el que deies tu la setmana passada, no?
I, bueno, l'Albert, que no t'escoltes.
No, no.
O completament, o sigui, a fora, a vegades, segons també els llocs o segons també la gent que et rodegi i això...
O estàs en un... estàs a l'aire lliure, però relativament tancat, o tot se'n va, no?
Sí, jo me'n recordo fa molts anys, un tast de cerveses a la plaça Maragall i dir...
No ho repetiré mai més, perquè per molt que cridessis, la veu marxava.
I llavors et deien, és que no et sento.
Caram.
Bé, doncs...
N'hi ha feina, n'hi ha feina.
No, total.
No ens l'hem d'acabar amb quatre dies, eh?
Tenim temps.
Qui vulgui estudiar, qui vulgui conèixer, qui vulgui reformular-se, que miri a la pàgina de l'escola d'enoturisme...
També.
Que n'hi ha moltíssima cosa, que ja et dic, eh?
Nosaltres també ens apuntem.
Mira, per exemple, Clos Figueres, Bettenberg Fes Clos Figueres, surt com a un dels millors allotjaments amb vi.
O sigui, com a un dels hotels recomanats, on fer enoturisme a Catalunya, el Bettenberg Fes Clos Figueres,
després la Casa Gran 1771, que està al Penedès.
També, per exemple, per dir, algunes més, les cabanes de l'Uller, hem dit.
Sí.
Amb desconnexió, això, amb vistes a Montserrat.
Després també, per exemple, recomanen la Casa Rural al Parc Natural dels Ports, Mas de Sotorres, a la Terra Alta.
Ah, l'apunto.
I després del Penedest, en recomanen tres, també.
Per exemple, l'Hotel Font de la Canya.
Aquest és nou.
És nou.
Aquest ha estat inaugurat...
Doncs és un hotel boutique.
Clar, quan et diuen boutique vol dir...
Amb encant, de Calblai.
Sí, eh?
És paraula, és terminologia anglesa, glòfona, que quan et diuen un celler boutique, o un hotel boutique, ja vol dir...
I a la paraula boutique ja li dóna certa...
Sí, jo he mirat les fotos, eh? No em van comir de pas a la inauguració.
No?
Bueno, després també hi ha la Marlesita.
Sí, aquest és també d'un celler. Tenen dos espais, la part del celler més gran i la Marlesita, que seria aquest allotjament, que em sembla que era l'antic estable.
Ah, val.
Aquest l'he mirat, eh?
Del celler Can Marles.
Sí, del celler Can Marles, que a més tenen el Sergi Damaia, el cuiner, treballant-hi, i tampoc està tan lluny. Aquest també el tinc a notar.
Sí, molt... I després, de l'Empordà, per exemple, recomanen els apartaments del celler La Vinyeta.
Sí.
I de la Conca de Barberà, recomanen la Casa Rural del celler de l'Espluga. Una mica de tot.
Una mica de tot.
Sí, sí.
I això és el bonic, perquè és que a més n'hi ha molt...
Molt, molt per fer.
Molt de tot. I a més, comencem abril. Mira, el celler Bàrbara Forés de Gandesa ja comença. Va començar aquest cap de setmana amb els tastos de primavera, que també és anar-te a situar la vinya, tastes els vins, veu-la de terra, t'expliquen, després vas al celler.
I això durarà gairebé fins a en Jordi. Aquest any allarguen moltíssim tots aquests que serien aquells tastos que s'inauguren com molt ara per Setmana Santa.
Però és que la Fira del Vi de Falset, que no realment és el primer cap de setmana de maig, crec que s'allargarà com a juny.
Uf! Mora meva! Fins al juny, eh?
Sí, que també està molt bé, perquè a més també hi entren restaurants. Per exemple, el restaurant, el celler de l'Àspic, per sopar o dinars temàtics,
amb un celler. I això també és molt interessant, perquè hi ha aquest meridatge, o sigui, acostuma a vindre el propietari o l'anòleg,
es va tastar el vi un a un i per cada vi hi ha un plat.
Ah, fixa't.
Aquest també molt interessant, eh? Més que recomanable i s'acostumen a esgotar ràpid. La cuina també és molt bona.
Com has dit que es diu?
El celler de l'Àspic.
El celler de l'Àspic, d'acord.
El centre de Falset.
Ens ho apuntem. Astrid, et sembla si ho deixem en aquest punt?
Sí, sí, sí. Tenim molts deures, ja veus, eh?
Sí, moltíssims.
Clar, a la fi et diuen, oh, per què obres?
Tant de bo pogués traslladar tot això, tant a la nostra web com moltes vegades a la gent que entra.
I la veritat és que ve molta gent a vegades a comprar i acabes explicant històries.
Sí, sí, tal qual.
Mira, ahir va vindre una noia al matí a comprar i beu un xampany, estem parlant ja de la zona de la xampanya, eh?
A França i diu, aquest senyor és el millor amic del meu sogre.
Ah, mira.
Eric Tallet, que tu dius, Eric Tallet és una marca que no l'he sentida mai, o sigui, petit viticultor, i aquí a Sant Just tenim una família vivint.
Que són originaris de la Borgonya, tenen vinyes, però no s'hi dediquen, i sempre, veus, trobes aquest enllaç, mira, doncs el coneixeu.
El món és un mocador.
El món és un mocador.
És un mocador.
És maquíssim, és maquíssim aquest món.
Astrid, ho deixem aquí, que acabis de passar també una bona tarda, i els dies que facis festa, doncs que també que gaudeixis per allà a Gratallops.
Sí, sí, demà a Gratallops aniré fent historietes.
Molt bé. Vinga, que vagi bé, Astrid.
En parlem dimecres, que bé.
Vale.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
I just aquest any ha sortit un llibre que aborda les pors humanes convertides en mite d'una manera sensacional
i és una gran sort que s'hagi publicat aquí perquè jo diria que la majoria dels llibres de Roger Bartra, antropòleg mexicà, fill de dos catalans il·lustres que es van exiliar per la Guerra Civil...
Ella va dir per si mexicà té un nom bastant català.
Absolutament. Ell és, de totes maneres, nascut ja a Mèxic, fill d'Agustí Bartra i d'Anna Morià, Roger Bartra Morià.
Per tant, de dos poetes catalans exiliats que acaben els seus dies a Mèxic, de fet, tornaran tots dos, però clar, el fill neix directament allí, a l'Associació de Mèxic mateix, l'any 42, i bueno, doncs allí es converteix ara mateix en un catedràtic de l'UNAM, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxico,
s'ha parlat de la Universitat Mexicana d'Antropologia, una més respectadíssim, i a més a més autor d'una quarantena de llibres, alguns de... molt reconeguts, però...
Quarentena de llibres, eh?
Ben bé, sí, sí. Parlant sempre d'això, doncs, per exemple, un dels seus temes és la melancònia, estudiar la melancòlia al llarg de la història, o estudiar el salvatgisme, no?
Estudiar també tot el que ha fet que, per exemple, l'agricultura mexicana sigui encara tan poderosa en un país que està al costat dels Estats Units
i que un... bueno, en fi...
Molta competència, vaja.
Sí, i que d'alguna manera podria haver-se industrialitzat o hauria pogut desaparèixer del tot.
Però tot això són alguns dels camps del seu llarguíssim estudial, no? Historial d'estudis, però probablement els més interessants són aquests, els que fan referència, doncs, a l'antropologia,
d'allò de dir el que l'home s'ha anat inventant per això, per explicar-se a si mateix, no?
I això, un dels seus... però la majoria dels seus llibres, tot i que ja escriu molt bé, són...
allò que en diuen llibres universitaris, llibres per gent que això, que estudien tropologia i que, per tant, fan uns estudis superiors.
La gràcia d'aquest que vull parlar avui, que s'ha publicat fa pocs mesos, l'ha publicat Anagrama, que ja l'havia publicat algun llibre,
per tant, s'ha publicat aquí i és accessible a qualsevol llibreia.
Molts altres primer s'havien publicat a Mèxic i no tots han arribat, els es trobàvia biblioteques o el que sigui.
I aquest, clar, té un títol tan... que ens lliga molt amb aquesta música que hem posat al principi,
un títol tan sinuós com El mito de l'ombre lobo.
Caram.
I, clar, dius, ah, bueno, l'home llop, d'acord, tots sabem el que és, d'alguna manera, doncs sí,
és d'aquelles coses del cine, n'hem vist, no, no, el cine és l'última en les representacions,
és el que ha fet que ara sigui molt popular i, a lo millor, fins i tot, en alguna pel·lícula ens pot fer riure,
o a lo millor ens pot fer por, però dius, bueno, són dues hores que passem a un cine o davant d'una pantalla, no passa res.
Però, clar, és que l'home llop té gairebé 5.000 anys d'existència.
Oh, caram.
I la primera referència a un home llop, per dir-ho així, Roger Bartra ens la situa al poema de Gilgamesh.
El poema de Gilgamesh és el gran poema èpic de la literatura sumèria.
Ostres.
Si estem parlant de la Mesopotàmia Antiga, això fa 4.700, 4.800 anys,
allà hi ha un home que és condemnat per una sèrie malifetes que ha fet per la deessa Ishtar,
ha ser convertit en llop.
I això surt, doncs, s'explica, una de les tantes històries que explica el poema de Gilgamesh
és algú que el convertit...
Clar, ser convertit en llop vol dir que és algú que és apartat de la ciutat
i, bueno, no només tindràs forma de llop, sinó que, clar,
quina característica han tingut sempre els llops
que els homes els han caçat, els han odiat, els han temut, sobretot,
perquè és l'enemic número 1 dels nostres ramats.
Aquí i a tot arreu.
Perquè, clar, ara de llops n'hem quedat poc, però per què en queden pocs?
Perquè l'home s'ha dedicat a rasar-los sempre que ha pogut.
Bueno, s'ha vist sempre com un enemic, no?
Per tant, convertir-te en llop no és només,
ah, bueno, doncs mira, viuràs al bosc com un llop i ho dolaràs a les nits,
sinó seràs el nostre gran enemic.
I seràs la nostra gran por.
No només això, més encara, què mengen els llops?
Carn.
Deòricament, carn d'ovella o de vaques, no només.
En la mitologia de la por, els llops ataquen els homes.
Clar.
Per tant, també seràs algú que menjaràs carn...
Horror vacui!
Menjaràs carn humana, canibalisme.
Aquesta por, aquest és el que explica Roger Barta
que l'home i llop es converteixi probablement en el gran terror
de la humanitat durant pràcticament 2.000 anys,
pràcticament fins al segle XIX.
I això és el que repassa aquest llibre i és sensacional.
I de fet, per exemple, potser molts dels nostres oients
saben que hi ha una infermetat, o la psicologia ha determinat
que hi ha una infermetat, que és la licantropia,
que és algú que s'ha convertit en llop o que es creu mentalment,
que és un llop o algú que, ara no la sabria definir,
però d'alguna manera va per aquí, el nom de licantropia.
Sí, un rastorn mental, d'alguna manera, justament.
I que, doncs, creu que se n'han detectat al llarg de la història,
o que a vegades aquests nens que, per exemple,
surten en històries com Mowgli o aquests nens llop,
narrons que es perden i que estan basats en casos reals,
que acaben adoptats per una lloba i que, per tant,
acaben naixent mit salvatges i que al cap d'un...
d'això n'hi ha hagut casos a França al segle XIX...
El llibre de la selva, per exemple, la pel·lícula mítica de Disney, no?
El llibre de la selva.
Clar, però està basat en un cas real.
De fet, a Espanya també hi va haver algun cas real.
Crec que al segle XIX d'algú que, de sobte, un jove desapareix...
Hauríem de recuperar el Fèlix Rodríguez de la Fuente perquè...
Justament.
I, clar, doncs, això que en diuen licantropia,
el nom ve d'un rei grec que es deia Licaon i el mateix.
Zeus el condemna a viure amb els llops i, per tant,
ja no a ser transformat, sinó a viure amb els llops.
Probablement, amb aquests mites, aquestes societats antigues,
la Mesopotàmia, la greia, amb els romans també el mite de llops surt moltes vegades,
era una manera de dir, clar, nosaltres representem lo bo,
la civilització, la cultura...
Clar, tot allò que està als marxes és salvatge.
Per tant, el pitjor que et pot passar, com a home,
és caure en la part fosca.
I la part fosca que sempre ha de ratant és el salvatgisme,
el salvatgisme és ser un llop.
Viure com els llops és el pitjor dels càstigs que et ponen...
Molt pitjor que la mort, no?
Quan et mors, segons les creences antigues,
doncs te'n vas a alguna altra part, no?
Clar, no, no, viure com els llops és viure,
viure no com un home,
sinó com el pitjor dels somnis dels homes.
Llavors, clar, Barthel això ho explica d'una manera,
sensacional, et va allargant el mite
amb casos de llegendes que s'han anat trobant
en zones d'Europa, es veu que, bueno,
la llegenda de l'home i llop, per exemple,
la zona del mar Bàltic,
n'hi havia moltes d'allí, per exemple,
eren sobretot dones que es convertien en llopes
i aleshores tenien una connotació sexual terrible.
Tot això acaben convertint-se en contes
i arribem al segle XIX
i aquí hi ha un capítol sensacional
que ell titula Lobos i caperucites.
Clar, Lobos i caperucites
és quan t'adones
que analitzant el rerefons
de la caputxeta vermella,
en realitat tens el mite de l'home i llop.
Dius, no, no,
l'home i llop no,
és una nena que va pel carrer,
pel bosc,
i doncs un llop la vol atacar
i se la vol menjar.
Sí, gairebé hi hauria un mite
de la violació.
Sí, també.
Però és que les versions,
abans que el conte de la caputxeta,
els germans Grimm,
que són els que li donen
la forma tradicional aquesta de...
A la història de la caputxeta,
sí, amb el llop.
Clar, en realitat era un mite
molt més terrible,
on sí, efectivament,
la por era que
alguna noia
pogués ser violada
pel bosc,
quan l'havia de creuar,
perquè el bosc és el lloc
on no controles el que passa.
Era un mite,
aquell famós diàleg de
oh, quines dents que tens,
per què serveixen
aquestes grans tan mans,
allò que en sabem tots de memòria.
En la versió original,
és la nena,
li va preguntant al llop,
un llop que, a més a més,
parla.
Un llop que parla
i ara penses,
home, per això,
a veure, aquí s'ho creu.
Què està passant?
S'ho creu perquè darrere
hi ha la creença
que hi ha llops que parlen
perquè són homes
que han sigut condemnats.
D'acord.
I que en realitat
busquen una altra cosa,
no busquen la...
Evidentment,
busquen menjar-s'ho tot.
De fet,
això que sigui
una...
l'àvia disfressada
i que la nena
s'ho cregui,
doncs,
tot això,
no hi vull entrar molt més
perquè us perdré
l'ànsia de llegir-lo.
L'ànsia de llegir el llibre.
I justament,
crec que és interessantíssim
descobrir de dir
en un conte tan innocent,
si tu vols,
que si l'analitzis una mica
i dius,
home,
tan innocent no és?
Aquí un llop
que vol atacar la nena.
Podria manar desgranar en temes.
Hi ha alguna cosa més
i, efectivament,
descobrireu que hi ha
un estriptease.
En l'origen del conte
de la caputxeta
hi ha un estriptease
perquè és la nena,
el llop,
o aquest home llop
que li diu,
escolta, vine aquí
que tinc fred
i m'escalfaràs,
m'ajudaràs a tenir...
Quan ja està el llop
i està l'escena allí,
clar, és una escena de llit,
i el llop li va dient,
escolta,
treu-te la caputxa.
Oh, però no sé què fer-ne,
tira-la al foc.
I ara treu-te la camisa.
Oh, és que no sé què fer-ne.
Aquell famós diàleg
que tota l'estona sabem
que es va repetint,
per veure-hi millor,
per no sé què millor,
en l'origen
és,
tira-ho al foc.
I et van...
Crema.
La pobra caputxeta,
que llavors no es diu caputxeta,
abans d'entrar al llit,
on l'àvia,
teòricament...
És bo saber
en quin punt
aquestes històries
acaben convertint-se
com a històries
per explicar
a nens i nenes.
A nens.
Això t'ho explica molt bé
el Roger Bata
en aquest de dir
com una història
tan tenebrosa,
com que explica un espòs,
com recull aquestes espòs antigues
i les han convertit,
doncs, bueno,
quan és d'algú
que és un déu
que el converteix
en home llop,
és un...
Bueno, és algú
que ataca...
Però, bueno,
és el mateix terror, no?
Tu surts del poble,
vas a fer un tomb pel bosc
i el terror principal
és trobar-te
ja no un llop,
sinó un llop
amb consciència humana.
La mescla de tots dos
és molt pitjor que un llop.
Però un llop, doncs, no sé,
l'espantes,
li tires una pedra...
Però un home llop
és tan llest com tu.
Però, en canvi,
és salvatge com un llop.
Clar.
Clar, tot això
s'ha convertit,
tu ho has dit,
en un conte infantil.
Sí, sí.
I això com ho hem fet?
A quin punt, no?
No?
Després, bueno,
això farà que probablement
al mig de l'home llop
decaigui
i, com explica molt bé
també en l'últim cas,
el segle XX,
el cinema,
l'espectacularitat
de les pel·lícules
farà que, doncs,
hi troben un punt
d'inspiració brutal.
Per tant, imagineu-vos-hi.
Clar, perquè quan els germans
Grima agafen
aquesta història...
És una història
que circula de manera oral,
n'hi ha diferents versions
i això ho explica molt bé
aquest capítol.
Alguna més salvatge,
altres menys,
al principi no és una nena,
és una noia jove,
en edat de casar-se, no?
Per tant,
hi ha tot aquest erotisme
tota l'estona
i els germans Grima
li van traient l'erotisme,
ho converteixen en una nena
que, teòricament,
doncs, no hi ha erotisme
amb nens.
Clar.
I, això,
amb un final feliç,
òbviament, no?
Apareix el caçador
i tot acaba molt bé.
Però, darrere,
hi ha una cosa
molt més fosca
i, en fi,
doncs,
de l'home llop
fins i tot ara
hi ha cançons populars
als anys 80
i l'hem normalitzat
moltíssim
però és sensacional.
És sensacional
veure tot aquest camí
que fa
aquesta por atàvica
convertida
en conte
per nens
i ara hi ha,
doncs, bueno,
amb un mite que
a vegades ens pot fins i tot
fer riure
a la pantalla
perquè, doncs,
alguna pel·lícula
serà més de por o no
però no és una cosa
que...
S'ha banalitzat.
Hi ha altres monstres
que potser ens es fan
més ara, no?
Per exemple,
el que dèiem al principi,
Spielberg,
amb el tauró
que ella,
aquesta música,
aconsegueix que
cada vegada que et posis
una platja
en un temps pensis
no n'hi haurà un
per aquí, no?
Ja, ja, clar.
Fins i tot encara que siguis
al Mediterrani Pacífic.
Sí, bueno,
les tintureres
sempre fa una mica de respecte
que s'han vist algunes.
Culpa del cinema.
Molt bé, doncs, Arnau,
moltíssimes gràcies
per la secció d'avui
de recomanació de llibres
i quedem per la propera
i aquí a Ràdio d'Esvern
ens quedem escoltant
aquest tema de la Unión
Lobo Hombre
Lobo Hombre en París.
Sí, a propièrgim.
Vinga, que vagi bé, Arnau.
Adéu.
Adéu.
Doncs això, tenim el grup
La Unión
amb aquest gran èxit
Lobo Hombre en París.
Fins demà!
Com un sueño
de loco sin fin
La fortuna
se ha reído
de ti
Sorprendido
espiando
El lobo
escapoteando
Y es mordido
Por el mago
del Siam
La luna llena
sobre París
Ha transformado
el nombre
avenir
Rueda
Rueda
Rueda por los bares
del boulevard
Rueda
Se ha alojado
Se ha alojado
en un sucio
estar
Mientras
está cenando
Junto a él
se ha sentado
una joven
una joven
con la que irá
contemplar
la luna
llena
sobre París
Algunos francos
cobra de mí
Aún
su nombre
en París
És un hombre
es de mi
Catalunya Ràdio
Les notícies
de les 6
Bona tarda
us informa Kilian Sabrià
Els bombers
treballen per extingir
un foc de vegetació
forestal
declarat aquesta tarda
a Portbou
a tocar de la carretera
N260
L'avís s'ha rebut
poc abans
de les 4 de la tarda
Girona
Maria Rovira
Bona tarda
Segons fons dels bombers
una desena de dotacions
8 de terrestres
i dos avions
treballen per controlar
en aquest incendi
que s'ha declarat
a tocar de la carretera
Nacional 2
a Portbou
poc abans
de les 4 de la tarda
i que segons bombers
hauria obligat
a tallar la carretera
A les feines
s'hi afegeixen també
bombers francesos
per intentar aturar
quan avança millor
aquest foc
que segons fons
de bombers
evoluciona bé
Maria Rovira
Catalunya Ràdio Girona
Notícies Breu
Sergi Molero
Intercanviar correus
sobre una oferta
de feina
amb la competència
quan s'està de baixa
no és motiu
d'acomiadament
Així ho ha dictaminat
el Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
que reconeix
el dret dels treballadors
a millorar
el seu horitzó
professional
El 2021
el director
d'un hotel
de Sant Cugat
del Vallès
va agafar
la baixa
per la Covid
i també per
agorafòbia
Durant aquest període
una altra empresa
va comprar
l'hotel
ell va mantenir
correspondència
amb els antics
propietaris
i els nous
el van acomiadar
un jutjat
de Terrassa
ha considerat
procedent
l'acomiadament
del treballador
per transgressió
laboral
i abús
de confiança
el demandant
va recórrer
i ara
el Tribunal Superior
de Justícia
resol
que no hi havia
mala fe
en l'intercanvi
d'aquests
correus electrònics
per tant
declara improcedent
el cessament
de l'empleat
i obliga
l'empresa
a readmetre-lo
a pagar-li
una indemnització
de gairebé
25.000 euros
Junts per Catalunya
demana
a la mesa del Parlament
que restitueixi
Laura Borràs
com a presidenta
de la Cambra
ho ha fet
a través d'un escrit
que la formació
ha registrat
aquest matí
al Parlament
la diputada
de Junts
i secretària
segona
de la mesa
Aurora Madaula
assegura
que la sentència
que ha condemnat
Borràs
a 4 anys
i mig
de presó
i 13
d'inhabilitació
descarta
explícitament
que hi hagués
corrupció
amb la resolució
d'aquesta sentència
el que s'hauria de fer
és revocar-li
aquesta suspensió
i que per tant
quedi
un altre cop
tingui
els seus drets
plens
i per tant
pugui tornar a ser
plenament diputada
i presidenta
perquè ha quedat
clar
que no hi ha hagut
prejudici
per l'administració
i que no hi ha hagut
lucre personal
i per tant
no hi ha corrupció
i no hi ha cas
per la suspensió
de la diputada
i presidenta
el govern britànic
ha decidit
habilitar
una barcassa
per allotjar-hi
uns 500 migrants
una mesura
que està sent criticada
per diverses organitzacions
benèfiques
de torset
el comptat
on s'ubicarà
i per amnistia internacional
l'ús de la plataforma
on hi ha 220 mòduls
per allotjar-se
disposats
en tres pisos
és segons
el ministeri de l'interior
una opció
molt més econòmica
que els hotels
i que han utilitzat
anteriorment
les autoritats
neerlandeses
per exemple
la barcassa
s'utilitzarà
com a allotjament
mentre els migrants
esperen que es processin
les seves
sol·licituds d'asil
i tindrà
seguretat a bord
una sala de televisió
i jocs
i un gimnàs
quatre nens
han mort
i tres més
han resultat ferits
en una llar
d'infants
del Brasil
on ha irromput
un home
armat amb un ganivet
després d'atacar-lo
sense cap motiu aparent
l'home de 25 anys
s'ha alliurat
a la policia
fa només 10 dies
un altre atac
en un col·legi
en aquest cas
de Sant Paulo
que va acabar
amb una persona morta
que ve i precedeix
aquesta altra d'avui
en aquell cas
l'atacant va ser
un noi de 13 anys
i la víctima mortal
una mestra
i ara
el papa
que es confessa
davant d'un grup
de joves
el documental
Amen Francisco Responde
que s'estrena avui
a Disney Plus
i no defuig
cap tema polèmic
joves d'arreu del món
l'han interrogat
sobre els abusos
a menors
l'avortament
o la corrupció
el pontífex
també creu
que l'esclavatge
l'esclavitud moderna
és que una dona
no pugui ser mare
sense assumir
el risc
que la facin fora
de la feina
i sentencia
que la pornografia
fa disminuir
com a persona
aquells que la consumeixen
el documental
dirigit per Jordi Évole
mostra en tot moment
això sí
la cara amable
diríem
del papa Francesc
Esports
Roger Bussà
el Barça rebrà avui
al Madrid
a la tornada
de les semifinals
de cop
els lauranes
defensa l'avantatge
de l'1 a 0
de l'anada
avui amb 4 baixes
Pedri, Dembélé,
Christensen i De Jong
com en l'últim clàssic
el president del Madrid
Florentino Pérez
no serà avui a la llotja
i tampoc
hi ha hagut dinada
directives
el partit 3 a les 9
la TDT començarà
a les 8
qui passi avui
s'enfrontarà
a l'Ossassun
la final serà
el 6 de maig
a Sevilla
el Barça de Futbol Sala
confirma que Sergio Lozano
té trencat el lligament
encreuat del genoll dret
els jugadors
superaran els pròxims dies
avui comença
el playoff de quarts
de la Champions de Bàsquet
a dos quarts de 9
Tenerife Manresa
primer partit
d'una sèrie
al millor de 3
i amb el factor pista
en contra
per als bagencs
a la Lliga Femenina
avui juguen
els 3 equips catalans
a les 7
Barça-San Feliu
en Jairis, Múrcia
a les 8
Cadí
la Seu, Arasqui
i a dos quarts de 9
ben llibre
unís Girona
també avui
a la Champions
masculina de Baterpolo
l'Atlètic Barceloneta
juga a la pista
del Ratnitzki Servi
a dos quarts de 9
hi ha tenis
al torneig de Charleston
als Estats Units
en joc
aquesta hora
el partit de Paula Badosa
als setzenys de final
contra la canadenca
Leila Fernández
el primer set
s'alàndot
la tenista de Bagú
7 a 5
Fins aquí
les notícies
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
Mariona Sales Vilanova
L'escola de Trail Barcelona
oferirà un nou esdeveniment
Trail & Music
Divendres 14 d'abril
a dos quarts de 7
de la tarda
tindrà lloc
una sessió
de Trail Running
a Collserola
que finalitzarà
a un turó
on us gaudirà
d'un concert de música
en directe
amb vistes
i posta de sol
L'activitat
és apta
per a tots els nivells
per a tal efecte
es formaran grups
segons el nivell
de les persones participants
La distància
i el desnivell
dependrà
del nivell indicat
des de 6 km
fins a 9 km
amb 200 a 300 metres
positius
La duració
de la ruta
serà d'una hora
aproximadament
Les places són limitades
i cal fer inscripció
i la ubicació exacta
de l'esdeveniment
només es proporcionarà
a les persones inscrites
per tal que es devingui
exclusiva
L'artista
Sant Justenca
Montserrat Sastre
ha inaugurat dues obres
el passat mes de març
Dones
i Jardí amb papallones
La primera obra
l'escultura
anomenada Dones
va ser inaugurada
per l'Ajuntament
de Sant Joan d'Espí
a la plaça
del 8 de març
en honor
al Dia Internacional
de les dones
L'obra representa
una societat solidària
i compromesa
amb la igualtat
a través de 3 figures
que s'abracen
i es manifesten
contra la violència
cap a les dones
La voluntat
de la nova escultura
és interpel·lar
la ciutadania
per recordar
el compromís
amb la igualtat
de gènere
La segona obra
es tracta
d'una donació
a la Casa de Sofia
un centre
de Sant Joan de Déu
per atendre
a nens i nenes
amb malalties cròniques
complexes o avançades
L'escultura de fusta
anomenada
Jardí amb papallones
aporta color
i lluminositat
a l'espai
creant un entorn
confortable
per als pacients
i les seves famílies
La Casa de Sofia
és el primer centre
d'atenció intermèdia
d'Espanya
per als nens i nenes
amb malalties cròniques
i Jardí amb papallones
ajudarà a fer-lo
encara més confortable
pels pacients
i les seves famílies
L'intercanvi juvenil
a Geòrgia
del Servei de Mobilitat
Internacional
del Casal de Joves
s'està desenvolupant
amb molt d'èxit
Un grup d'adolescents
de Sant Jús
estan participant
a l'intercanvi juvenil
europeu a Geòrgia
que organitza
el Casal de Joves
des del Servei
de Mobilitat Internacional
Aquest intercanvi
porta el nom
de PiPlanet
i es fa
amb l'objectiu
de treballar
al voltant
de la fotografia
i la positivitat
per fer front
a l'emergència climàtica
L'intercanvi
dura 12 dies
de l'1 al 12 d'abril
i s'està duent
a terme
a Geòrgia
amb joves
de Bèlgica
Geòrgia
i Catalunya
Avui hem tingut
a Ràdio d'Esvern
a l'Aroa Carmona
la tècnica
de Mobilitat Internacional
i a la Marta Sainz
i al Joel Roca
dos participants
d'aquest projecte
hem contactat amb ells
després que anessin
a netejar
una platja georgiana
plena de residus
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
i això està tot
tornem amb més informació
amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
de Ràdio d'Esvern
et penses que a Ràdio d'Esvern
et deixem les tardes lliures
perquè t'avorreixis?
Doncs no
Escolta de dilluns a divendres
de 5 a 7
el programa de tardes
La Rambla
amb entrevistes d'actualitat
tertúlies esbojarrades
i seccions variades
Aquí
la gent
i les entitats de Sant Just
en sou els protagonistes
i recupera tots els podcasts
que vulguis
a radiodesvern.com
o al perfil
arroba
laramblanou8.1
d'Instagram i Twitter
Ara mateix
passen 10 minutets
de les 6 de la tarda
estem en aquesta segona hora
del magazín de tardes
La Rambla
aquí a Ràdio d'Esvern
avui som dimecres
5 d'abril
i en uns instants
passarem a fer
una nova secció
amb en Marçal Ferret
La Rambla
Sous-titrage ST' 501
We were love drunk waiting on a miracle
Trying to find ourselves in the winter snow
So alone in love like the world had disappeared
Oh, I won't be silent and I won't let go
I will hold on tighter till the afterglow
And we'll burn so bright till the darkness softly clears
Oh, I will hold on to the afterglow
Oh, I will hold on to the afterglow
The weather outside's changing
The leaves are buried under six inches of white
The radio is clear, I am unwind
This is a new dimension
This is a level where we're losing track of time
I'm holding nothing against it
Except you and I
We were love drunk waiting on a miracle
Trying to find ourselves in the winter snow
So alone in love like the world had disappeared
Oh, I won't be silent and I won't let go
I will hold on tighter till the afterglow
And we'll burn so bright till the darkness softly clears
Oh, I will hold on to the afterglow
A la Rambla res atura
Vine, queda't i escolta'ns
No, I will sensitize
Vinga, va, un nou capítol de Just el que no saps
amb en Marçal Ferret, que ens ve des de l'Hospitalet.
Hola, Marçal, què tal? Bona tarda.
I hem molt bones, què tal? Com anem?
Bé, molt bé, amb ganes de fer una nova secció
per descobrir un nou personatge.
Ai, sí, ai, sí. De debò, jo tinc moltes ganes.
Ara feia... La setmana passada no vam poder fer la secció
i estic molt content de poder-ho fer.
A més a més, ara amb aquesta Setmana Santa tan fantàstica
i tan apoteògica, amb gestacions subrogades
i verges que cremen al mig de processons.
Vull dir, està sent una cosa molt boja tot plegat.
Però, bueno, mira, aquí estem.
Sí, aquí estem, no? Fent front a la vida el dia a dia.
Exacte.
Molt bé, doncs, a veure, amb ganes de saber quins portes
i tot teu, masso, què tenim?
I tant. Avui, la història que tenim avui
és la d'una jove promesa que va tenir una vida massa curta.
D'acord? Els oients coneixeran més el seu germà petit,
el Joaquim Fènix, que és aquest actor
que va fer de l'emperador còmoda
la pel·lícula de Gladiator,
de Johnny Cash a World of the Line,
o, evidentment, molta gent el coneixerà,
perquè va protagonitzar la pel·lícula aquesta del Joker,
que va ser tan aclamada.
De fet, la secció es deu, bàsicament,
que ahir vaig veure que, em sap que és el 22 de novembre,
estrenaran una nova pel·lícula del Joaquim Fènix
en la que fa la de Napoleó Bonaparte,
que té molt bona pinta.
De Napoleó.
Sí, sí, i serà dirigida per Ridley Scott.
Per tant, vull dir, té una pinta espectacular.
Home, només per aquests noms, entre Ridley Scott,
i al Fònix hi ha garantia de qualitat.
Totalment.
Però avui no ens centrarem en ell,
avui parlarem del germà gran de la seva família,
River Fènix.
Us prometo que la cançó està ben triada,
tant per època, com per lloc, com per tot.
A veure, River Fènix va néixer el 23 d'agost de 1970
al poble de Madres, Oregon,
sent el primer fill d'Arlene Dunnets i John Lee Bottom.
Va tenir quatre germans petits, cap als seus noms,
tant podrien ser mutants dels X-Men.
Què dius?
Totalment, com personatges d'animació d'una sèrie de Disney Channel,
de debò.
Mira, es deien,
Reign, Joan of Arc, Fènix.
Vale.
És a dir, Bruja, Joan a d'Arc.
Sí.
Liberty Mariposa, tal qual així,
Liberty Mariposa, és a dir, Llibertat Papallona.
Sí.
Joaquim Rafael, que és el Joaquim Fènix,
que en certes ocasions es deia Liv,
és a dir, Fulla.
Liv, vale.
Que dius, a veure, Déu-n'hi-do.
A més a més, és nascut el Joaquim Fènix
a Río Piedras, a Puerto Rico.
Per tant, devia ser Joaquim Rafael.
Que dius, a veure, nano,
millor Joaquim Fènix,
sona més potent,
més, bueno, increïble.
Amb empac, no?
Exacte, té més de ganxos,
agafa més.
I l'altra germana, que era Summer Joy,
és a dir, Estiu-coig.
Sí.
Que aquests noms, dius, a veure...
Pobres.
Que onda, anem a veure.
Pobres.
En el cas del nostre personatge,
River Jude Fènix,
li vam posar aquest nom en honor
al riu de la vida de Herman Hesse
en el llibre de Siddhartha
i a la cançó dels Beatles
que estem sentint de Hey Jude.
Molt bé.
Per això està ben escollida, eh?
Que la gent no s'espanti.
Exacte.
És contextual, totalment.
Llavors, hem de dir, els pares...
A veure, per noms ja es veia
que els pares eren molt hippies.
Sí, bastant,
perquè quan comences a buscar els significats,
que si no sé què, no sé quantos,
és com...
Sí, dius, a veure.
Sí, doncs sí que li ha dit Charles,
William, John...
Exacte.
No?
Noms.
Aquests noms de gos,
Toby, per exemple,
si vols dir-li Toby,
el teu fill em sembla correcte,
però no li diguis pluja.
Saps?
Vull dir, em sembla correcte.
A veure, la mare,
anem a contextualitzar la família,
la mare era de Nova York,
però els seus pares venien de Rússia i d'Hongria
i el pare tenia ascendència anglesa,
alemanya i francesa.
O sigui, era de tot arreu, no?
Era de tot arreu.
Vull dir, aquests dos campions de la genètica europea
es van conèixer, de fet,
mentre la mare feia autostop per als Estats Units
i menys d'un any després
que es coneguessin amb el pare de la River Phoenix,
el 13 de setembre de 1969,
es van casar.
Vull dir, fent autostop
i ja, abans de que passi un any de conèixer...
Es van casar i als 70 van tenir el fill.
Totalment.
De fet, sí, exacte,
el feia el tenen als 70,
per tant, no havia passat ni un any
des que s'havien casat.
No, no.
A veure, esperem-nos una mica.
Sí, a veure si va fer la cosa, no?
La convivència, a veure què tal...
No, no, no.
Espera massa.
Adéu.
Vivint situacions desesperades
i amb una família bastant precària,
s'ha de dir que la família
es traslladava sovint de residència.
De fet, el nostre River Phoenix
moltes vegades tocava la guitarra
i ell i la seva germana
cantaven en cantonades de carrers
per diners i per menjar
per mantenir la família
que cada cop era més gran, ja hem dit.
Vull dir, eren quatre o cinc fills
però és que a més dos més del pare,
que només eren del pare,
si no m'equivoco, vull dir...
O sigui, eren nombroses.
Era nombroses, sinó dubte.
Exacte.
Tindrien el carnet de família nombrosa especial,
no el general.
De fet,
River Phoenix mai va anar a l'escola,
tot i que sí que havia après a llegir i escriure.
Música tètrica, de cop.
Una mica fosca.
Sens dubte, em sembla que la cançó es diu Himne de Lucifer.
Sí, Lucifer és Himne.
Exacte.
És una vida molt complicada,
però és que a més hem de dir que els pares,
quan River Phoenix tenia tres anys,
es van unir a una secta anomenada Children of God,
és a dir, fill de Déu.
I clar,
es van veure obligats a marxar a Caracas
per ser enviats com a missioners
i recollectors de fruita
per aquesta secta.
Vull dir una cosa molt, molt, molt perillosa.
De fet,
se sap que quan River Phoenix tenia quatre anys
va ser violat per gent de l'organització.
Oh!
Caram.
Sí, sí.
Comencem, comencem,
comencem fantàsticament bé.
Però fem una cosa,
tornem a Estats Units
perquè deixen la secta al cap de poc
i ens n'anem a Estats Units.
Fiquem música dels 80 d'Estats Units,
sisplau.
Vinga,
cap a Estats Units!
Uptown girl,
o sigui,
no hi ha un tema més.
No, no,
ens n'anem cap a la ciutat un altre cop.
Sí, ha fet.
És molt random el canvi que fan,
perquè eren molt hippies i tot això,
però el pare,
que bé,
això encara s'aguanta,
diguéssim,
funda una empresa de jardineria,
però la mare es fa secretària
d'una emissora de la NBC.
Ah, mira.
Que diu,
hòstia,
Déu-n'hi-do.
Sí?
Déu-n'hi-do.
Apuntava fort, eh?
Home, sí,
vaya a canvi.
Sens dubte, sens dubte.
Va ser aleshores
quan un caçador de talents,
que es deia Iris Burton,
va veure River i els seus germans
cantant en el carrer
i els va decidir representar,
ser el seu representant
per fer anuncis,
pel·lícules, etcètera.
De fet, així va començar
River Phoenix,
va començar fent
anuncis publicitaris
per Mitsubishi,
Ocean Spray
i Saks Fifth Avenue
i després va seguir
cantant amb la seva germana Reyn
en el programa
de televisió Fantasy.
El 82
va participar
en una sèrie
de televisió
de curta durada
de set núvies
per set germans.
No la pel·lícula original,
sinó la sèrie
que va sortir més tard.
Això dels Cazatalentos
és com molt americà, no?
Sí, molt americà
i a més em sembla
molt ràndom
el fet de
et trobes
a una colla de crius
que estan intentant
sobreviure
d'alguna manera
pel carrer.
Ai, mira,
canten bé.
Anem a fer...
Anem a fer negocis.
Anem a fer negocis.
Anem a fer negocis.
Molt, molt, molt...
Molt farària.
Molt sobtat
i una cosa
que aquí
desquadra moltíssim.
Sí.
Bé,
en aquesta sèrie
feia del germà petit
en River Phoenix
de Goodry McFadden
i bé, doncs
va arribar
a aquest paper
perquè tothom
es va quedar flipant
quan va arribar ell
amb una guitarra
i va fer una imitació
espectacular
d'Elvis Presley.
Ah, mira.
Amb la veu
i tot això,
doncs va agradar moltíssim.
Gairebé un any després
que aquesta sèrie acabés
el 83,
River Phoenix
va trobar un nou paper
a la pel·lícula de televisió
de 1984
Celebrity.
Tot i que només va estar
durant 10 minuts
en aquesta...
representant
els supersonatges
en aquesta pel·lícula
la seva interpretació
va ser molt i molt
elogiada.
Oh.
Tal com va passar
amb la seva participació
a Backwards
de Riddle of Dyslexia,
Surviving a Family in Crisis
o a Explorers,
una pel·lícula
de ciència-ficció
de Joe Dante
que, bueno,
li va valdre
doncs aquest reconeixement
Sí, sí,
anava fent els seus passos,
anava fent molts passos
i de fet els va fer
molt ràpid.
De fet,
amb això també
i amb l'aparició
a Circle of Violence
a Family Drama
va deixar la televisió
perquè es va començar
a centrar
en el món del cinema
en el qual
va començar
a fer papers
amb més pes
com el de...
com el seu paper principal
a la pel·lícula
de Rob Reiner
de Stand by Me.
La qual, doncs,
va fer quan tenia 16 anys.
Què dius?
Era un adolescent,
era un adolescent
però ja havia fet
moltes coses
de televisió,
anuncis i tot això
però ara ja a la tele
hi ha més triomfa
al cinema
i ara ja té un fan
O sigui, va triomfar
ja sent bastant jovenet.
Totalment, totalment, totalment.
De fet,
aquell mateix any
també va fer
de fill de Harrison Ford
i de Helen Mirren
a la Costa de los Mosquitos
de Peter Weir
que aquesta és una pel·lícula
més coneguda.
Home, no tothom fa
de fill de Harrison Ford, eh?
No, ni d'ell de jove
perquè també ja ho veurem
que en una pel·lícula
també fa d'ell de jove.
Ara ho explicaré.
el director Peter Weir
de la pel·lícula
de la Costa de los Mosquitos
va assegurar
que de fet
era evident
que seria una estrella
del cinema
i que tenia
alguna cosa
a més a més
de la seva actuació
que mai va tenir
Laurence Olivier
que dius
pot ser molt bo
però a veure
Laurence Olivier
vull dir
poder
anem a
prendre'ns les coses
una miqueta més calma, saps?
De fet, mira si va ser conegut
que amb 18 anys
va arribar aquí.
Sí, sí, sí, sí
i tant
per Running of Empty
del gran director
Sidney Lumet
va rebre
el National Board of Review Award
el millor actor secundari
i va ser nominat
a un Òscar
i a un Globus d'Or
amb 18 anys
amb 18 anyets, eh?
amb 18 anys
ja està nominat a un Òscar
no el va guanyar
quan la fama t'arriba
tan jove
a vegades
no és...
no, no, no
i més quan hem dit
que és una carrera massa curta
sí
ja veureu
clar, a veure
jo és el que estava comentant abans
sempre el recordaré
perquè la primera pel·lícula
que vaig veure
en la que ell apareixia
era el 1989
que va fer
de l'Indiana Jones
de quan és jove
la tercera entrega
de la pel·lícula
que de fet
és una saga de pel·lícules
que estic una mica
fins als nassos
perquè sembla que se la vulguin
carregar per tot arreu
sí
van fer tres pel·lícules
estaven molt bé
perquè l'has de seguir liant
ja està
tres pel·lícules
que són increïbles
no facis més pel·lícules
i s'esforcen a fer més pel·lícules
i més pel·lícules
i més pel·lícules
home, l'última
no sé quant fa
però sí
em van traient
és que ara trauran la cinquena
a la cinquena ja
que ara són forta
87 anys
o 85
una cosa així
dius
bueno
pot fer de l'Inserso
que vaig dir
sí exacte
sí exacte
anem a buscar mòmies
amb l'Inserso
no
és que no
no es pot anar així
per la vida
bé
deixant de banda
aquesta
ell fent de mòmia
sí
totalment
doncs deixant de banda
la crítica
cal dir que
durant aquella època
entre finals dels 80
i principis dels 90
River Phoenix
va tenir un fort
reconeixement mediàtic
les seves interpretacions
sovint
eren molt admirades
tot i així
ell era molt crític
en si mateix
i deia que les seves actuacions
moltes vegades
no havien aconseguit
el que ell volia aconseguir
d'acord
no se sentia còmode
amb el que
amb el que estava fent
igualment
també
pel que sembla ser
s'implicava molt
en accés
en els personatges
que interpretava
en la participació
que va fer
a l'aclamada pel·lícula
independent
Dog Fight
un drama romàntic
ambientat a San Francisco
sí
River Phoenix
va retratar
un jove marine
dels Estats Units
el qual
la nit
representava
el moment
de la nit
abans
que fos enviat
a Vietnam
el novembre
del 63
a la guerra
del Vietnam
exacte
a la guerra
del Vietnam
la seva companya
de rodatge
Lily Taylor
va comentar
que Phoenix
va patir
perquè no podia
distanciar-se
del personatge
era un tio
molt hippie
realment
pel que es diu
en general
i pel que he vist
en molts articles
un tio molt hippie
i a més
bevia moltíssim
i fer de mariner
a punt d'anar a la guerra
no li va ser gens fàcil
li va ser una cosa
molt complicada
de fet és això
tan proper
amb aquest vincle
amb el món
mediambiental
i a favor dels animals
dels drets
amb tanta consciència
molt progressista
s'ha de dir
River Phoenix
era un gran activista
i defensava molt
els drets dels animals
la qual cosa
també li va donar
moltíssima fama
va ser un destacat
portaveu
de fet de PETA
l'organització
a favor dels drets
dels animals
i de fet
també va guanyar
sort que especifiques
el que significa
sí exacte
perquè és un nom
que pot portar confusió
sens dubte
i va guanyar
també un premi humanitari
el 1992
pels seus esforços
de recaptació de fons
de fet s'ha de dir
imagineu-vos la situació
la seva primera xicota
Marta Plimpton
va recordar
ojo
aquesta anècdota
em sembla fascinant
a veure
una vegada
quan teníem 15 anys
River i jo
vam sortir a sopar
de luxe
a Manhattan
i vaig demanar
crancs per sopar
un bon àpat
per sopar
sí
totalment
a mi em sembla
correcte
el menjar m'agrada molt
però això
va sortir del
ell explica
River Phoenix
va sortir del restaurant
i va caminar
per Park Avenue
plorant
vaig sortir
i em va dir
per què t'estimo tant
li feia massa mal
veure com algú
es menjava un animal
de fet
hi era vegades
dels 14
una cosa així
vull dir
sí
i clar
a veure com es menjava el cranc
li va agafar un trauma
li va agafar un trauma molt xungo
dius
a veure nen
tampoc cal
em sembla bé
que ho recolzis
de fet jo també ho recolzo
si tu vols
el fet dels drets dels animals
evidentment
i del medi ambient
val
no anem
un pas més enllà
tampoc
el 1990
de fet
River Phoenix
va escriure un assaig
de conscienciació ambiental
per el dia de la terra
dirigit a la seva base
de joves fans
i que va ser impresa
per la revista
Seventeen
i fins i tot
i això
cal reconèixer-ho
va ajudar econòmicament
a moltes organitzacions
ambientals i humanitàries
i va comprar
320 hectàrees
de selva tropical
en període d'extinció a Costa Rica
oh
molt bé
ostres
això s'ha
s'ha d'aplaudir
s'ha d'aplaudir
a veure un moment
et traiem els efectes aquí
que tenim de la ràdio
em sembla correcte
tenim uns d'aplaudiments
que en aquest cas
bé River
bé
ens agrades
sí
visca River
visca visca
i uns d'aplaudiments
perquè se'ls mereix
sí home i tant
però s'ha de dir
s'ha de tenir diners per fer-ho
també
també
també
desgraciadament
no va saber gestionar adequadament
una fama
que el va consumir
al mateix ritme
que ell consumia marihuana
cocaïna
i heroïna
en el llibre
Running with Monsters
de Bob Forrest
aquest autor va escriure
que Phoenix
va passar els dies anteriors
a la seva mort
en un afartament
de drogues constant
amb John Frusciante
del Red Hot Chili Peppers
ostres
un afartament de drogues
sí
de fet
ell i en Frusciante
estaven consumint
cocaïna
i feia diversos dies que no dormien
els dies abans que ell morís
la nit del 30 d'octubre
de 1993
sí
Phoenix va arribar a
The Viper Room
una discoteca
a Hollywood
propietat
en part
de Johnny Depp
amb la seva xicota
d'aquell moment
que era Samantha Mattis
i el seu germà Joaquin
i la germana Rain
que eren els tres germans grans
val
havien convidat a River Phoenix
a tocar amb la banda P
que és la
la que està sonant de fons
exacte
el grup
que toca aquesta cançó
la banda comptava
amb
la major part dels amics
o d'una gran part dels amics
de River Phoenix
eren
el Flair
que és un dels grans
baixistes del moment
que és el baixista
de Red Hot Chili Peppers
sí
i en John Frusciante
també del mateix grup
Gibby Haynes
dels Bad Hole Surfers
el Jurgensen de Ministry
i amb Johnny Depp
també
estaven en el mateix grup
ah mira
i el van convidar a tocar
i tal
perquè eren molt amics
i tant ja feia alguna cosa
i tal
molt bé
Samantha Mattis
aquesta parella seva
sí
va parlar sobre la mort
de River Phoenix
Mattis va dir que ella
i Phoenix en principi
només tenien la intenció
de deixar els germans
de River
a la sala
que estava a prop
de casa seva
però
River va decidir al final
quedar-se una estona més
allò de
bueno
allargues
exacte
allargues una miqueta
una mica
perquè a més va ser
en aquell moment
que li van dir
ai toca amb nosaltres
i tal
es valia la cosa
es valia la cosa
ens quedem
les coses però
en aquell moment
va començar
a torçar-se molt
aquesta nòvia seva
sabia que
River Phoenix
havia deixat el tema
de les drogues
però que durant
les últimes setmanes
estava molt estrany
i va assegurar
que el propi River
quan havia entrat
al local
no havia consumit res
res de res
abans d'entrar al local
no havia consumit res
segons Bob Forrest
aquest autor
del llibre
de Running with Monsters
durant l'actuació
de la banda Pi
aquesta que estem sentint
Phoenix
li va tocar l'espatlla
per dir-li
que no es trobava bé
i que pensava
que estava patint
una sobredosi
hòstia
Forrest li va dir
que només li calia frenar
i que descansés una mica
i ja està
però tot i així
veient que
no estava del tot bé
aquest autor
doncs va dir
a Phoenix
nano
t'acompanyo a casa
i així doncs
descansarà ja
però River va dir
no
quin col·lega
sí sí
però River va dir
no
no jo em quedo aquí
no va voler marxar
dient que ara ja estava millor
i tot això
uns moments després
Forrest va dir
que va esclatar
una convulsió
al club
una cosa molt bèstia
i va sortir a l'exterior
perquè va trobar
a Matis
aquesta parella
cridant
mentre River Phoenix
estava estirat
a la vorera
amb convulsions
ai per favor
amb convulsions
i tot
amb convulsions
i tant
de fet
no se sabia
eren incapaços
de determinar
si River Phoenix
estava respirant
en aquell moment
i Joaquim Phoenix
el seu germà petit
estava allà
i va trucar
ho va veure tot
ho va veure tot
va trucar el 911
i
que és el telèfon
d'emergència
d'allà als Estats Units
i Reyn
la germana
va procedir
a fer-li el boca a boca
per reanimar-lo
igualment
quan la notícia
es va filtrar
dins del club
que havia passat això
i tot això
Flea
va sortir del concert
el baixista
va saltar de l'escenari
van anar corrents
i bé
quan va arribar
els paramèdics
estaven envoltant
el cos
de River Phoenix
que el van trobar
de color blau
i patint
una aturada cardíaca
que era
demolidora
exacte
li van administrar
certs medicaments
per intentar
reiniciar el seu cor
quan va arribar
l'ambulància
River Phoenix
encara era viu
i Flea
aquest amic seu
el va acompanyar
al centre mèdic
Seder Sinaí
els intents
de ressuscitar
River Phoenix
a l'hospital
no van tenir èxit
i va ser declarat mort
a la 1.51
de la matinada
del 31 d'octubre
de 1993
data en la que
aquesta sala
el de Vipper Room
cada any
va tancar les seves portes
fins que Johnny Depp
va vendre la seva part
del 2004
però cada 31 d'octubre
es tancava el local
i no entrava ningú
com a homenatge
a aquest personatge
per acabar amb aquesta
trista història
només em cal dir
que River Phoenix
era la primera opció
de James Cameron
per fer de Jack
a la pel·lícula de Titanic
possiblement
avui en dia
hagués estat un dels actors
més coneguts de Hollywood
com per exemple
és Leonardo DiCaprio
que és qui el va substituir
doncs quina llàstima
escolta
amb el futur
a vegades ens trunca
i tant
i ens quedem així
una mica
caram
i hauríem de fer un resum
de tots els personatges
que moren
prematurament
per culpa de les drogues
totalment
per sobredosi
es podria fer perfectament
a més
aquest personatge
23 anys
sí sí
23 anys
és que és com
tenia tota la vida
per davant
per favor
totalment
i hagués estat
un dels grans
realment
home
si era la primera opció
per fer de Jack a Titanic
i tant
un fet molt tràgic
que de fet va afectar molt
però ell no deia
que estava net
estava net
però els dies abans
no
els dies abans no
i a més es va morir
si no m'equivoco
per prendre una droga
que es diu
Speedball
que és una barreja
entre cocaïna i heroïna
que s'snifa
diguéssim
i s'aspira
pel nas
i a més a més
però no va prendre res
o sigui que no és que estigués
barrejat amb res
sinó simplement va ser
per la droga aquella
tot de drogues
que podia portar
tot el que sigui
també hi ha històries
que el fruixent
que el fruixent
de fet li va donar
un got
i ell es va desmallar
quan ho va prendre
que era una cosa
molt xunga
vull dir
clar
ell era el germà gran
va morir amb 23 anys
i ho va veure
el seu germà petit
quant ens deuria tenir?
devia tenir 19
si no m'equivoco
es portaven 4 anys
ostres
i la germana
poden ser
més petita?
la germana era
un any més petit
ah
un any
estaven així
tots molt joves
per favor
quin desastre
i per la família
tot plegat
quina desgràcia
una història molt tràgica
sí sí
molt bé
doncs março
escolta'm
deixem el capítol d'avui
i tant
el número 16
el número 16
sí sí eh
ja portem 16 personatges
has vist?
eh
on faller eh
sí sí sí
no no
hauràs d'anar pensant ja
en cada 10
fèiem un especial
sí sí
exacte
hauràs d'anar pensant ja
en el 20
sí sí
ja tinc diversos plantejaments
ah mira
sí sí sí
ja ho veureu
ja ho veureu
ja ho tenim a sobra
molt bé
doncs março
ho deixem en aquest punt
que acabis de passar
una bona tarda
i ens veiem a la propera
moltíssimes gràcies
igualment
adeu-siau
adeu
adeu-siau
adu-siau
Fins demà!
Jo porto molts anys treballant de venedora i ho he acreditat.
Jo he fet de cambrer i ho he acreditat.
Jo tinc experiència en informàtica i ho he acreditat.
Demostra al professional que hi ha darrere la teva feina.
Si tens experiència laboral o formació no reconeguda,
ara pots obtenir un certificat oficial d'allò que saps fer
i créixer professionalment o continuar formant-te.
Servei d'acreditació de competències professionals.
Si ets professional, fes-ho oficial.
Generalitat de Catalunya.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua.
Però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
No treu la llengua.
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
A la Rambla res s'atura.
Vine, queda't i escolta'ns.
Vinga, va, ara mateix passen 37 minuts de les 6 de la tarda.
Estem en aquesta segona hora de la Rambla
i escoltem ara un tema musical, en aquest cas serà de Sam Raider,
el tema es diu Put a Light on Me.
Sam Raider va ser el que va quedar en segona posició
al Festival d'Eurovisió l'any passat,
representant a United Kingdom.
I aquest és el seu nou tema.
I aquest és el seu nou tema.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Criat these voices within my eyes
Put a light on me
Anything to make me believe
That it's not so dark in the deep of my heart
Oh, will you put a light on me, yeah
Put a light on me
Anything to make me believe
That it's not so dark in the deep of my heart
Oh, will you put a light on me, yeah
Do I believe in the things I do
Am I the driver or passenger sitting next to you
Don't think that I want to know the truth
Just let this fire burn higher up in the back of my mind
Seems like the blindness deep in the blind
Help me to refine
Criat these voices within my eyes
Put a light on me
Anything to make me believe
That it's not so dark in the deep of my heart
Oh, will you put a light on me, yeah
Oh, will you put a light on me, yeah
Oh, will you put a light on me, yeah
Oh, will you put a light on me, yeah
And it doesn't make me believe
That it's not so dark in the deep of my heart
Oh, will you put a light on me, yeah
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
I ara anem amb una notícia científica, una notícia biològica,
i és que han trobat peixos a més de 8.000 metres,
d'ací de 8 quilòmetres de fundària al mar del Japó.
Una profunditat mai assolida.
Una expedició científica va aconseguir filmar el registre més profund d'un peix,
una nova espècie de peix cargol.
Doncs sí, són científics de la Universitat d'Austràlia Occidental i del Japó,
que han establert aquesta nova fita en poder gravar i capturar peixos
a una profunditat de més de 8 quilòmetres sota l'aigua al mar del Japó.
Doncs una notícia realment curiosa, si més no, eh?
Concretament, 8.336 metres de fundària.
Anem ara a una notícia que inclou parlar de Hugh Jackman, actor.
Està pendent, de fet, de si torna a tenir càncer de pell.
Diu, creieu-me, protegiu-vos.
L'interpreta australià, Hugh Jackman, va patir carcinoma fa 10 anys
i ha fet una crida a les xarxes socials.
Aquest actor, que té 54 anys, ha fet aquesta crida pública a través del seu perfil de Twitter,
concretament perquè tothom vigili davant l'amenaça del càncer de pell.
Com hem dit, fa 10 anys va anunciar que li havien extirpat una taca al nas
que va resultar ser un carcinoma del qual s'havia recuperat.
Ara ha tornat a aparèixer amb una tireta al nas
i ha explicat que als metges li han trobat altres taques
que podrien ser o no cèl·lules canceroses.
Per tant, està a l'espera que li diguin.
Ha repetit aquesta crida de portar sempre crema protectora
i de fer-se controls mèdics regulars i proves davant de qualsevol indici.
Hugh Jackman ha explicat que sabrà d'aquí uns dies si el que té és o no un carcinoma
i ha recordat que és un tipus de càncer de pell menys agressiu que els melanomes
i amb millor pronòstic provocat per la sobreexposició al sol
o per bruncejar-se sense cap mena de protecció.
Austràlia, que és d'on és ell, és el país del món on es detecten més càncers de pell.
Amb més 11.500 casos nous de melanomes diagnòsticats cada any
i 434.000 tractaments anuals contra altres càncers de la pell.
De fet, el protagonista d'Ixman, el gran showman, Hugh Jackman,
ha reconegut que de jove mai es posava crema solar
i que, per tant, tenia tots els números per tenir càncer de pell.
I ara anem a una altra notícia també una mica random, per dir-ho així,
una mica estrafolària, i és que una escocesa de 30 anys
que està a punt de ser mare ha fet una crida
per trobar el suposat pare de la criatura que va conèixer de festa.
Ho busca per TikTok, busca per TikTok el noi de qui es va quedar embarassada una nit a Tenerife.
A més a més, ha fet aquest vídeo i el vídeo s'ha fet viral.
La noia diu que està convençuda de ser mare i que pot ser-ho sola,
però sí que voldria comunicar-li al noi i a la seva família
perquè creu que és el correcte, tant per ells com també per la criatura.
Entre els comentaris que ha rebut la noia a les xarxes socials,
molts usuaris han aplaudit la seva decisió i li han desitjat sort,
mentre que alguns apunten que potser el noi no havia dit tota la veritat
i ara s'està amagant.
I ara seguim amb un altre tema musical, aquest cop de Shakira.
Es diu Whenever, Wherever.
Un tema que ens transporta a l'any 2001, principis de segle.
Un tema que ens portarà a l'any 2001, principis de segle.
i ara being humurs.
I Enterprise…
Ever, Wherever.
We're meant to be together.
I'l be there and you'll be near
oh thats the deal myída.
They're all working on there
you'll never had to wonder
We can always wave our ear
but thats the deal myavía
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Catalans enamorats d'aquest plat.
També per davant de les tapes, que ha quedat amb un 12%,
de les sopes, amb un 9%, de les verdures i també dels peixos i el marisc,
que arriben al rànquing més tard.
Tot i la proliferació de pizzeries, només el 4% dels catalans la considera la pizza el seu plat preferit.
I la gran perdedora, doncs bé, la truita de patates, que ni tan sols apareix al rànquing.
Veiem que les opcions que donava el Centre d'Estudis d'Opinió,
per exemple, posaven la carn, els canelons, el sushi, també el posaven la crema catalana,
l'africandó, els calçots, el peix i el marisc, les sopes, la truita de patates, com hem dit,
la paella i arrossos...
En fi, hi havia diferents opcions i, com hem dit, la guanyadora en primera opció
va ser la de la paella i els arrossos.
Per franges d'edat s'ha de dir que els resultats no canvien substancialment,
però sí que hi ha petites variacions.
Per exemple, els més de 50 anys són els que sostenen la primera posició dels arrossos i les paelles,
perquè entre els joves l'escollida és la pasta.
De fet, els menors de 24 anys no només prefereixen la pasta abans que la paella,
també hi posen per davant les carns, pollastres i tapas.
O sigui que, ojo, eh?
I última variable, quin és el plat favorit als pobles petits i a les grans ciutats?
Doncs bé, aquí sí que hi ha pràcticament hegemonia total de la paella,
la que més agrada en tota mena de pobles i ciutats, amb una única excepció,
els pobles petits, de menys de 2.000 habitants, que trien la pasta i la fideua.
Ara bé, comparteix la primera posició, no cal dir-ho, amb la paella.
I tot i que últimament el nou corpus de la cuina catalana ha afegit el gazpatxo com a plat que es pot considerar català,
els catalans encara no ho han interioritzat.
L'escudilla és el plat més representatiu de la cuina catalana per al 20% dels encastats,
seguida també de la botifarra amb seques o de la llonganissa amb fasols.
La medalla de bronza és per al pa amb tomàquet, en pugna amb els calçots
i ja a més distància també arriben la crema catalana i els canelons.
Gairebé són les 7 de la tarda, això vol dir que ens hem d'acomiadar del programa.
Us hem estat fent companyia des de les 5.
Podeu recuperar tots els continguts d'avui en els podcast que trobareu tant a radiodesverncom.com
com també a les xarxes socials, arroba radiodesvern o també a les del programa arroba la Rambla 9-8-1.
Tot seguit i en majúscula tenim comptes tant a Twitter com a Instagram.
Ara a les 7 en punt tocarà escoltar l'informatiu de notícies
per estar al dia de tot el que passa aquí al poble Sant Jús,
de la mà de la Mariona Sales i també la Lua López.
Res més que acabeu de passar, molt bona tarda.
També que gaudiu dels dies de festa que tingueu els que tingueu,
que els aprofiteu i que descanseu.
Nosaltres demà fem festa, és festa local a Sant Just, el dijous Sant.
I per això, com que divendres i dilluns següent de Pasqua també és festa,
ens tornem a trobar ja el dimarts, vinent dia 11, també de 5 a 7,
a Ràdio d'Esvern, al 98.1 FM, fent-vos més i més companyia.
Una abraçada i que vagin bé aquests dies.