A la Rambla res s'atura. Vine, queda't i escolta'ns.
Bona tarda, Sant Just. Ara mateix passen 10 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dijous, 13 de juliol.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin de tardes de Ràdio d'Esvern,
en aquesta edició especial del mes de juliol, la Rambla d'estiu.
Esteu sintonitzant el 98.fm a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs bé, d'aquí fins les 6, primer de tot, tornarem a escoltar l'entrevista que van fer la setmana passada en Ferran i en Joan Esmerats.
Dues generacions, pare i fill, propietaris del negoci del comerç d'electricitat d'aigua i llum Esmerats, aquí al poble, a Sant Just.
Resulta que aquest 2023 estan de celebració i és que fan 100 anys d'aquest comerç emblemàtic.
Repassarem amb ells tota l'evolució de la botiga i d'aquest negoci familiar.
Després, ja a segona hora de la Rambla, a partir de les 6 i 10, després d'escoltar els butlletins informatius de Catalunya Ràdio i de Ràdio d'Esperm,
farem dues entrevistes, les dues relacionades amb el món de la fotografia.
La primera la farem amb Víctor Murillo, president de l'agrupació fotogràfica de Sant Just,
pels reconeixements i les bones posicions en què ha estat destacada l'entitat per part de la Federació Catalana de Fotografia en la Lliga 2022 i 2023.
I tot seguit ja farem l'altra entrevista, la segona, que serà en Francesc Fàbregas, fotògraf musical i fotoperiodista Sant Justenc,
que ara mateix té una exposició de retrats d'artistes mundials de concerts emblemàtics des de la dècada del 70 al Palau Martorell de Barcelona.
Una exposició que es titula En directe.
Vinga, va, no marxeu, eh, que tot això ho tindrem de seguida.
Soc llavor, soc planta, soc flor, soc la llavor que desperta el teu amor, soc la llavor que està a prop teu,
soc la llavor del canvi i la transformació, soc la llavor que em balleix i la que t'ajuda a viure,
soc llavor, soc la teva planta, soc la teva flor.
Fem créixer el verd, Generalitat de Catalunya, 7 milions i mig de futurs.
Va, passem ara a un dels moments més emotius de la tarda,
aquí a Ràdio d'Esvern, ens toca fer una entrevista que requerirà fer memòria històrica
i que la farem a dues veus amb dues generacions diferents.
Ells són pare i fill, són propietaris d'un dels pocs comerços, negocis i establiments centenaris que té Sant Just.
Parlem d'en Ferran i d'en Joan Esmerats, insígnies, els dos del conegut Esgalucs,
botiga dedicada a l'electricitat, lampisteria i el gas que aquest 2023 celebra els seus 100 anys,
que recentment també ha canviat el nom, veiem el nou rètol que posa Esmerats.
Bona tarda als dos, què tal, com esteu?
Molt bé, patint de calor.
Patint de calor.
Bona tarda, sí, sí, ens ha costat arribar a l'estudi, que hi ha foc, realment,
i primer molt agraïts per aquesta consideració que tinc un ràdio d'Esvern
a l'hora de convidar-nos per començar a celebrar aquest fet històric d'un negoci familiar
que farà 100 anys a finals d'aquest mateix any.
Primer de tot, felicitats i enhorabona pel centenari.
Ferran, sembla que fos ahir quan es va posar davant del mostrador de la botiga
venent bombetes i fent d'electricis tapar les llars de Sant Jús.
Quina edat teníeu quan va començar amb l'ofici?
Bé, tenia 13 anys.
Anava a l'escola Esnúria, eh?
Vull dir, per tant, tenia 13 anys i llavors ho vaig agafar-ho.
Ho vaig agafar-ho perquè, vull dir, em van tornar a l'escola,
però vull dir, ho vaig tornar a agafar-ho de l'empista i de l'electricista.
O sigui que el pare els hi van marxar tots els aprenents
i vull dir, jo vaig ser aprenent.
Que bé.
El negoci, entenem que era d'una generació abans o de dues del seu pare.
Si ens vol explicar una mica la història.
Sí, bé, el meu avi es deia pastor Esmerats Naviners.
Sí.
Això volia dir que deien a Cal Pastoret.
O sigui que no era motiu, però en deien Cal Pastoret.
Li deien així, eh? Cal Pastoret.
Sí, sí.
Llavors va començar l'any 1923
a establir-se, a fer de Lleoner i de l'empista.
Però com que el poble era molt petit,
va haver de combinar-ho amb terrenys que tenia a l'urbanització,
la Miranda, de llavors, d'això, en el que havien mallers, garrofers i oliveres.
I fent de barbé els dies de festa al matí.
Ostres!
És a dir, que al principi de tot el negoci va obrir en una altra localitat,
en una altra localització de la que està ara.
A la plaça Can Preciós, número 1.
Caram!
Llavors, vull dir, quan el pare es va casar,
es va establir al carrer Bonavista,
número 64, ara 80,
i ampliant el negoci.
Per tant, vull dir, feia d'electricista,
de lampista i de gas.
Caram!
Per tant, el taller el tenia al carrer Bonavista,
60, 80.
Llavors, es va jubilar,
i el negoci me'l va passar a mi,
Ferran Esmerats Martí.
I per què?
En quin moment li fa el traspàs del negoci?
Que és per jubilació?
És perquè ja el veu a vostè preparat?
Bueno, perquè, vull dir, estava malalt.
Tenia un infart,
i un darrere l'altre.
I estava malalt,
i llavors, vull dir,
portar el negoci no...
un estat de nervis, per exemple.
I llavors, vull dir, el vaig portar jo.
D'acord.
I llavors el vaig ampliar,
per exemple,
tenint 12 treballadors.
12.
12 treballadors.
I això és el resultat
de treballar als pobles veïns
i hasta la mateixa Barcelona.
I llavors, vull dir,
ho porta el meu fill,
Joan Esmerats Gallart,
que està al cap de davant del negoci.
Per tant,
és una empresa centenària
i de quarta generació.
Exactament.
I sabem per què,
en el seu moment,
el seu avi, Ferran,
va decidir obrir
o posar-se amb el tema d'electricitat,
lampisteria...
estaria...
El meu pare.
El teu pare.
El seu pare, perdó.
Sí.
El meu pare va ser...
Vull dir,
anava a l'escola industrial
a Barcelona.
I llavors, vull dir,
va ser pel gas,
l'electricitat i l'aigua
que li van vindre de l'ofici.
I vostè recorda
com eren aquells anys
d'aprendre l'ofici?
Com se'n recorda...
Bé, aquells anys,
vull dir,
hi va haver-hi de tot, eh?
Vull dir,
vaig il·luminar
la selva negra
de l'urbanització
de Benirana.
Sí.
Llavors posava
les llums de Nadal
pels carrers.
Durant bastants anys
ho vam fer-ho,
ara ho fa l'Ajuntament.
Bé.
I llavors, vull dir,
l'església
la vaig il·luminar.
Caram.
I llavors,
per la festa major,
il·luminàvem la plaça.
La plaça.
M'estàs parlant d'aquí
de Sant Jús
o de Benirana,
ara mateix?
No,
estic parlant de Sant Jús.
Val, val.
I llavors,
vull dir,
ara a Barcelona,
eh?
Sí.
Parlo Barcelona.
El cort inglès
de la zona franca
vam il·luminar
el per Nadal,
també.
Caram.
Ostres,
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, sí.
I després,
com va ser el traspàs,
no?,
d'ensenyar en Joan,
el seu fill,
tot el tema del negoci?
Ell mostrava interès?
El meu fill,
vull dir,
treballava amb mi
i vull dir...
Riem.
Mostrava interès.
Vigila,
vigila el que dius,
eh?
Vigila el que dius.
Aviam,
si hi sortirem en Globo.
Mostrava interès
així com així.
Bé.
Fa 60 anys,
per exemple,
hi havia molts electricistes,
molts lampistes
aquí a Sant Jús,
hi havia competència.
Llavors hi havia
el Pere Bosch
amb els dos fills,
eh?
El Jordi i el Jaume,
i llavors hi havia
un tal Carmona
que estava a la carretera
de Sant Jús.
Ah,
i llavors hi havia
un...
un Enric Malaret,
un Enric Malaret
que era parent
dels Malarets.
Uh-huh.
La meva dona,
vull dir,
es diu
Maria Teresa Gallar Malaret.
Val.
Llavors,
ara...
Òntigament tocava amb família.
Joan,
que em poble.
Ara és el teu torn,
també,
volem sentir la teva veu.
Com va ser
tot el tema
d'agafar aquest negoci familiar,
la responsabilitat,
com recordes tu
aprendre
el negoci,
la professió?
No,
jo,
la veritat que,
clar,
amb un negoci familiar
això es porta pràcticament
des que ets una criatura,
no?
És a dir,
des que surts de l'escola
a les 5 de la tarda,
evidentment també fas
les coses que fan els nens,
però ja comences
a fer-te càrrec
de responsabilitats
com despatxar la botiga,
d'anar a cobrar factures,
d'anar a fer d'aprenent,
com deia el meu pare,
que era el pas,
és un dels passos
que desgraciadament
avui en dia
no existeix,
no?
que tothom m'ha ensenyat
i ningú sap res,
però sí que és veritat
que aquesta figura
de l'aprenent
històricament,
bé,
és el que estava dient
el meu pare ara,
no?
Tenia 12 treballadors,
inclús hi havia
diferenciació entre
el que era
instal·lador d'aigua
i instal·lador de llum
i a més a més
la figura
de l'aprenent
que el xicó
que tenia gràcia
doncs,
bé,
se li entregava,
no?,
també simbòlicament
una quantitat
de diners
perquè evidentment
estigués content
que els hi hagués
a la seva família
o per gastar-se'ls ell,
bé,
el que vulgués
i de pas
aprenia un ofici.
Clar,
totes aquestes etapes
jo les he passat,
no?
Però sí que és veritat
que per circumstàncies
jo vaig seguir l'empresa,
li hauria correspost
més al meu germà
que era el que estava
més integrat,
però bé,
ja et dic,
degut a,
malauradament,
que ell va patir
un accident,
el que em vaig fer càrrec
de l'empresa
ja des de fa
una pila d'anys,
quasi 30 i pico,
ja ni ho recordo,
sóc jo mateix,
no?
I sí que és veritat
que durant aquests 30 i pico
la gran majoria,
el meu pare
ha estat al costat meu
per la seva experiència,
la seva professionalitat,
el seu contacte
amb els clients
i ell ho ha dit
molt de passada,
però sí que
d'aquest local,
del Bonavista 80,
d'això que es veu
tan petit,
han sortit feines
que ni grans empreses
les han fet, eh?
Què vols dir?
És a dir, per exemple,
hem sigut,
i correggeix-me,
si m'equivoco,
papa,
eh,
correggeix-me,
papa,
hem sigut pioners
de les instal·lacions
de les llums de Nadal
al carrer,
però no les llums de Nadal
com les veiem ara,
no?
Que arriba una grueta,
allà tots monos,
gràcies a Déu
hi ha més seguretat,
això també s'ha d'aplaudir,
abans es anaven
en dues escales,
es fabricaven
les garnaldes
a mà,
amb fil ferro,
es posava bombeta,
bombeta,
cada garnalda,
compteu que tenia
sobre unes 40 bombetes
amb la bestiesa
de consum
que això representava,
i era tot completament artesanal,
o sigui,
era una feina
i bé,
a Barcelona,
lògicament,
el que és el barri centre,
tot el que coneixíem,
la catedral,
ja n'hi havia,
de lluns,
però el reste de pobles
Sant Feliu,
es plug,
etcètera,
no existia cap carrer
amb llum de Nadal.
I vosaltres vau ser els pioners?
Bé,
els pioners juntament
amb el senyor Botí,
amb l'enginyer
d'aquella època
de l'Ajuntament,
bé,
que encara molta,
i comerciant,
sobretot perquè això va ser
una iniciativa
de la Unió de Botiguers.
I era
concessionari
de les fonts d'aigua
públiques
de Sant Just.
Ostres.
Sí,
que...
Ferran,
vostè com recorda
tot el tema
de transmetre
i ensenyar
en el seu fill?
Què és el que més
potser ha costat?
El que...
Bueno...
Però de què vas?
Coses més difícils?
Bueno,
jo
vaig,
va entrar d'aprenent,
per exemple,
i l'operari
és el que li ensenya
amb l'ofici.
O sigui que,
vull dir,
pretenia
que anés
amb l'operàdix
força valent.
Al llarg dels anys,
com han estat
els diferents serveis,
tot el que han anat fent
a la botiga?
És a dir,
no sé si hi ha
instal·lacions,
tot el tema
d'electricitat,
gas...
Sí,
aviam,
sobretot,
com deia
el meu pare abans,
en aquells
anys 50
de Sant Just,
que no sé si eren
3.000,
4.000 habitants,
pràcticament
només,
havien dos instal·ladors
que era el bosc
i nosaltres,
els esmerats.
I és veritat
que
nosaltres
estàvem més especialitzats
en el tema
d'aigua,
no?
i com deia
el meu pare,
tenien la concessió
de tots els pous
i totes les fonts
d'aigua,
que ara sembla
que sigui
una cosa menor,
però en aquells moments
tenien molta importància
perquè se vestia
gran part del poble
d'aquests subministres.
l'aigua de
cap meli,
l'aigua de
cap meli.
Sí,
sí,
sí,
i eren feines
que,
sobretot la dels pous,
eren feines bastant
arriscades i complicades
perquè moltes vegades
es tenien que baixar
a 50 metres
d'aquestes construccions
amb el risc
que això comportava
per unes escales
que evidentment
no us podeu imaginar
ni el que eren
i això,
papa,
tu tens una anècdota
d'això de...
Home,
la volem sentir,
l'anècdota.
Sí,
volem sentir l'anècdota
d'aquella...
Una trista anècdota,
però bé,
perquè veiem,
perquè la gent es faci cares.
Una trista anècdota...
Trista anècdota.
Va ser.
Caram.
Jo,
el meu pare
estava malalt
i el meu germà
i la meva dona
el cuidaven.
i llavors jo vaig anar
a la torre
que hi havia el Pou
i van...
d'això es van
voltant
el Pou
i va haver-hi gent
i llavors jo
perquè ens va caure
un operari
ens va caure un operari
i llavors hi havia gent
i d'això
i...
i vaig preguntar
si era mort
si era mort
perquè
baixar
35 metres
caure
de 5 metres 40
d'això
i llavors
em van dir
que es queixava
i llavors
vaig baixant
sense pensar-m'ho
vaig baixar
a l'escala de Gat
i llavors
vaig veure
una imatge
d'en Tesca
caram
només li sortia
el cap
de laia
ai per favor
i llavors
em van tirar
una corda
de la gent
que hi havia a dalt
per ajudar
però no es forçaven
perquè la clavícula
la tenia trencada
i el genoll
amb un trau
molt fort
i llavors
m'ho vaig
vaig veure
en seguida
me'l vaig assentar
als ombros
i vaig veure
l'escala
del Gat
pujant
pujant
pujant
pujant
quina experiència
per favor
que si dura
més de 10 metres
se'ns anem
tots dos a l'any
això més que res
és perquè
perquè es vegi
la duresa
de la feina
i llavors
el vam treure
viu
però va estar
una setmana
a la clínica
i
es va morir
se li va
coagular la sang
i es va morir
això sembla
quasi
pobra home
però és més que res
per il·lustrar
és per il·lustrar
la realitat
i no sé si
tenim la Mireia aquí
també
que ha entrat
ara fa un moment
i ella
sí que també
així com
he començat
amb paraules d'agraïment
abans per tu
Núria
per convidar-nos
a aquest reconeixement
jo crec que
si no hagués sigut
per ella
no sabríem
ni els anys que tenim
ni si feia 100 anys
ni si feia 200
perquè
bé
ja la coneixes
és una persona
que li dons
qualsevol dada
i la busca
per impossible
que sembli
i és ella
la que ha trobat
realment
la fulla
i a partir d'aquí
pot explicar
això que preguntaves abans
com es van passar
els llauners
lampistes
i bé
i el dia exacte
que és el 21 de novembre
de 1923
justament amb el
Jordi Amigo
així que Núria
si vols
aquí la tens
hola
bona tarda
Mireia
hauries d'agafar
l'altre micròfon
aquest
sí
exactament
aquest
aquest
sí
digue'm
doncs bé
en Joan
ens ha dit
que tot el tema
de les dates
el portes tu
per dir-ho així
a rajatabla
i per tant
que gràcies a tu
també
tenim constància
de diferents fets
no?
sí
el que ens comentava
era el Joan
el fet aquest
del novembre
del 1923
què és el que va passar?
doncs
a veure
tot comença
amb dos factures
que em fa arribar
el Just for Salva
del mercat
això quin any era?
1926
no
el Just ens ho va fer
fent neteja
ens fa passar
ens fa arribar
dos factures
i la meva sorpresa
una era
de Josep Esmerat
de Pastors Marats
i l'altra
del Josep Esmerat
una corresponia
a l'any
1926
que aquesta és la
que em va
sobtar
perquè
no
no m'ho imaginava
tan
tan
tan llunyà
i
l'altra
és la del
1954
i
són unes
obres
unes reparacions
que es fan
de fet
una de les factures
puja
2.117
pessetes
amb 50 cèntims
i l'altra
puja
64 pessetes
amb 60 cèntims
vull dir que
i aleshores
m'adreço
aquí a l'arxiu
i començo
a buscar
vull dir
a remenar
investigar una mica
investigar una mica
buscant els cents
i tot plegat
i
clar a mi també
em va sobtar
perquè
jo ja sabia
quan havien arribat
els primers esmerats
aquí a Sant Jus
que era cap allà
al 1700
i no tenien res
que veure
amb el tema
d'electricitat
res eh
res
eren mestres d'obres
o bé
eren
ferrers
vull dir
una altra professió
una altra professió
totalment diferent
i aleshores
el que començo a trobar
primer
és que aquest
el pastor esmerats
naviners
era barbé
em sortia
de la barbé
i aleshores
amb un paper
que hi ha
dins d'un
d'un arxiu
i a més a més
aquest paper
sol
vull dir
no estava agafat
amb res
no estava contextualitzat
amb res
cap altre document
que va
hi ha una contribució
industrial
que és del 21
de novembre
del 1923
i t'haig de dir
que a més a més
posen aquest paper
que Sant Just
constaven
1173 habitants
i que
doncs
l'esmerats
naviners pastor
de la plaça
Can Preciós
número 1
es dona d'alta
com a
ojalatero
ojalatero
què significa això?
ojalatero
és lleoner
són els antics
lleoners
però clar
jo ja veig
que en l'any
1926
aquesta primera factura
ell
en les factures
ja posava especialitat
en
instal·lacions
sanitàries
i posava
ojalateria
i lampisteria
aquí ja comença
el tema llavors
aleshores començo
a rascar una miqueta
el tema dels lleoners
els lleoners
tant al diccionari
diccionaris
i enciclopèdies
catalanes
i tot plegat
doncs
és el mateix
o sigui
els lleoners
són els antics
plomers
d'aquí podria venir
tota la història
d'aquí ve
que els electricistes
o aquesta paraula
de lampista
que és molt catalana
i que
fora de Catalunya
no existeix
treballessin
tot el mateix
perquè
eren
es treballava
el plom
i aleshores
a partir del plom
passaven
totes les conduccions
de tot
aleshores
quan es descobreix
la llum
o quan es fa
la primera bombeta
el que fa
Thomas Edison
és una mesura
una mica
econòmica
que és perquè
en aquell
perquè ens entenguem
i resumim
molt ràpid
vull dir
els portalàmperes
de les làmperes
de gas
per dir d'alguna manera
eren de lleutor
i això és
el que feien
els lleoners
els lleoners
que també eren
vidrers
perquè les làmperes
aquestes
portaven vidre
i d'aquí
que el meu sogre
també sap tallar vidre
doncs
el Thomas Edison
el que fa
és adaptar
aquesta rosca
o aquest portalàmperes
o per on sortia
el gas
per il·luminar
aquestes làmperes
de gas
les adapta
a la rosca Edison
que és la rosca
de la bombeta
estàndard
que coneixem avui
perquè això fos
com més econòmic
i tothom es pogués
canviar directament
del gas
a l'electricitat
ràpid
i llavors
és aquí
quan comença
a evolucionar
tot
de fet
les claus
eren
de gas
eren de plom
les toveries
totes
eren de plom
després
van passar el ferro
per això
es va aprofitar
tot el que eren
els soldadors
els treballadors
que treballaven
en les làmperes
de carosser
com diu la Mireia
els ojalateros
i els van
utilitzar
per fer
tots els temes
de suministre
d'aigua corrent
perquè treballaven
el mateix material
o els van adaptar
perquè fos
menys costós
i sí que és veritat
el meu pare
ha treballat
i ho pot dir-ho
que és una de les coses
que ha canviat
durant aquests 100 anys
el tipus de material
i els interruptors
eren de porcelana
i els portalaples
també eren de porcelana
o sigui que eren blancs
vull dir
clar
i com ha viscut
Ferran
vostè
aquests canvis
hi ha hagut molts canvis
en 100 anys
aquests canvis
els he viscut
els he viscut
molt
molt de pressa
o sigui que per exemple
de canonades
de plom
i de zen
per exemple
han passat
de coure
i de plàstic
passat pel ferro
sí que
han passat de plàstic
per tant vull dir
vull dir
és inexplicable
vull dir
és una cosa
vull dir que
és tan bèstia
el canvi de material
que pràcticament
es pot dir
que són oficis diferents
perquè clar
avui en dia
no hi ha pràcticament
cap instal·lador
entre altres coses
perquè no he tingut
l'experiència
de treballar
amb aquests materials
que pugui fer
i encara existeixen
amb algunes vivendes antigues
tant aquí a Sant Just
com a Barcelona
inclús
hi ha moltes instal·lacions
de gas
el que era gas ciutat
que es deia abans
que ara és el gas natural
potser
segurament
que un operari
d'avui
no sap fer una soldadura
no no no
és això el que dic
o sigui
que si hi ha un problema
amb el plom
d'una entrada
sobretot de gas
que és el que més
es conserva
tenen dificultats
per trobar
un oficial
que sàpiga fer
aquesta reparació
i no vull dir
que abans
fos més difícil
o ara sigui més fàcil
etcètera
evidentment
els materials
han evolucionat
però sí que
cada cop
és més fàcil
ser instal·lador
és molt més fàcil
fer les connexions
avui en dia
del tub de plàstic
que si tens una mica
de gràcia
una mica
de manetes
són com
un lego
per dir alguna cosa
hi ha moltes coses
que es fan
inclús amb les mans
o amb màquines
especialitzades
per aquest tipus
de material
una altra cosa
és fer el disseny
de les instal·lacions
i el projecte
però el que és
l'execució en si
bé
si ets un tio
una mica espavilat
i bé
tens les eines adequades
o pots fer tranquil·lament
que no sigui
lampista
i electricista
clar
això tampoc cal que ho diguis
he de fer amics
per exemple
el meu pare
a part del plom
que és una cosa
que es va trobar
també et vas trobar
amb el tema
del ferro
que el ferro
encara avui en dia
aquí Sant Just
moltes vivendes
i moltes comunitats
en tenen
la Mireia vol fer un apunt
hi ha
hi ha moltes cases
sobretot
cases de pagès
masies
o
les porteries
dels antics edificis
aquells
de pisos
de blocs de pisos
més antics
de Barcelona
les porteries
encara funcionen
amb 125
o sigui
ara la llum
ens arriba
Joan a quant?
a 230
a 230
segons companyia
sí
amb més menys de 7%
i 125
era aquella llum
que a vegades
quan anàvem
a la casa dels avis
saps?
gairebé ni ens veiem
sí
de l'ú
doncs
hi ha masies
aquí Sant Just
que encara tenen
bueno
aquí Sant Just
i
hi ha cases
al centre de Sant Just
que encara tenen
125
sí
de fet
al carrer de baix
n'hi ha una
sí n'hi ha una
al carrer de baix
i sobretot
moltes porteries
antigues
de Barcelona
que no
que no s'han reformat
que funcionen
amb
125
el que també
cal remarcar
del Fernando
és que
en un moment
donat
ell ja ho comenta
estan a la
plaça
Can Preciós
número 1
que és on
aquí hi ha una anècdota
i una anècdota
perquè vam passar
a una vista 80
ara després
ens l'explicaran
però hi ha un moment
donat
doncs que
la mare del Fernando
decideix anar-se'n a viure
a la plaça Can Preciós
i passa
la botiga
passa
a la plaça
ai perdó
al carrer Bonavista
sempre havia sigut
un negoci
botiga
botiga
sempre havia sigut
el negoci
de l'ampista
però botiga
com a tal
allò de vendre
o sigui
hi ha el negoci
que és el que porta el Joan
o el que ha portat el Ferran
però botiga
com a tal
no hi havia hagut mai
i és en un moment donat
que la mare del Fernando
decideix
doncs
la Màlia
posar allà
quatre bombetes
i quatre piles
i obrir una botigueta
i obrir una petita botigueta
i una botigueta
que va
ara va
la meva sogra
o sigui
ni el Joan
ni el Fernando
ni
no no
i en un moment donat
me la quedo jo
o sigui
ha sigut la botiga
de les dones
és el que estic veient
pràcticament
o sigui
el negoci
el porten ells
que ja està bé
i la botiga vosaltres
i la botiga
sí sí
la botiga
la portem
nosaltres
les dones
que està molt bé
i per molts anys
no
i evidentment
revolucionant-la al màxim
i portant els nous productes
i donant servei
sobretot al poble
que aquesta sempre ha sigut
la nostra vocació
però sí que és veritat
que fent peu
això que deia la
la Mireia
no
és que aquesta anècdota
m'encanta
m'encanta
perquè
clar
el meu pare
que no el veus
i el seu germà
van néixer a la botiga
van néixer a la botiga
al local de la botiga
allà va néixer
i què va passar
quan tenies 14 o 15 anys
què li va dir la iaia a l'avi
Ferran ho volem escoltar
però digue-ho
amb aquella energia
que parlava la valenciana
digue-ho
home
vinga
Josep
ho dic en sèrio
passa a la plaça
que en preciós número 1
i deixa't estar d'aquí
de la botiga
botiga i taller
o sigui que
vull dir
però explica
per què va ser
quins personatges
corrien per allà
per bona vista 80
nois
no me'n recordo
quins animalons
quins animalons corrien
no me'n recordo
no corrien ratolins
i tot això
ara en tornen a córrer
també
l'anulina especialista
llavors
llavors
em vaig casar
i llavors
del terrat
vam fer
un àtic
i llavors
actualment
vivim
a la plaça
que en preciós
número 1
que
hi havia viscut
el meu avi
ostres
quina història
o sigui que vull dir
el d'això
que arriba a la vista
és botiga
i taller
sí
correcte
també s'ha de dir
que l'any 1979
ell
i
i
diversos
lampistes
i electricistes
d'aquí
de
del baix
llobregat
van fer
el gremi
d'instal·ladors
jo soc fundador
del Gremit
soc fundador del Gremit
d'electrisistes i d'això
i de lampistes
d'Hospitalet de Llobregat
caram
i una altra cosa també força
innovadora per aquell temps
va ser quan es va obrir Camp Mèl·lic
van il·luminar totes les
pistes de tenis
això en aquella època
era innovador
pel tipus de focus
que es necessitava
podríem dir que llavors
Esmerats ha estat com una marca
de referència no només a Sant Jus
sinó també a municipis al costat
al Vast Llobregat
vull dir
deixant la costa
diguem-ne
o sigui a part de Badalona
allà
ho explicaré més bé
Ibáñez
vivia de les pistes
de tenis
o sigui de terra batuda
i llavors jo
li feia la il·luminació
per tant vull dir
no hi ha cap
cap poble de la costa
costejant
que no hi hagi pistes de tenis
fetes
il·luminades per nosaltres
oh caram
caram
ostres
era una especialitat
això també
perquè el transport
de tots aquells bàcols
d'aquelles columnes
que eren de 9 metres
era una aventura
o sigui
jo personalment
he portat
durant quilòmetres
a coll
faroles
de 9 metres
de 3 polsades
que és
algo que ara
és increïble
explicar-ho d'aquesta manera
i bé
es feien les feines
així
molt manualment
però bé
teníem una experiència
evidentment
quan vam fer la primera
doncs
com tot
teníem que
saber
com es projectava
etcètera
però bé
va ser un moment
sobretot ell
jo qui encara
era aprenent
o petit
va aconseguir
amb el Libany
que és el Sant Jus
el fill de fet
encara volta per aquí
i era un constructor
que es va especialitzar
en fer pistes de tenis
i amb això
va ser un boom
als anys 70
que era
d'un esport
com pot ser ara
jo què sé
el Triathlon
o el que sigui
vosaltres freguem-vos
les mans
per il·luminar-les
sí, sí
evidentment
sí, sí
amb tots aquests
en tots aquests anys
clar
has d'anar fent memòria
perquè hi ha hagut
clar
i ho comentes així
ràpid i de passada
però per exemple
una altra cosa
que bé
que va donar molt joc
en aquella època
va ser quan al carrer
Bonavista
no era com ara
com que s'han fusionat
només queden dos entitats bancàries
hi havia com 10 o 12 entitats bancàries
doncs pràcticament totes
les va fer
les va fer ell
perquè era
l'instal·lador del poble
i llavors va arribar un moment
que tenies 12 contes diferents
a cada banc
no tenies ni un duro
a cap compte
totes les llibretes
com de dura
n'ha estat al llarg dels anys
la feina
és més difícil
i més sacrificat
del que pugui semblar
bueno
però
ampliàvem
els pobles veïns
per exemple
i a Barcelona
pregunta si ha sigut
molt sacrificada
la feina
si has gaudit
de la teva feina
al llarg de tots aquests anys
fa mig-mig
mig-mig
i he gaudit
i després he passat
molts mals moments
molts mals ratos
i sobretot
això
tenint un personal
molt bo
tenint un personal
molt bo
amb què es pateix
sobretot
en aquest ofici
amb el tema
de la seguretat
amb el tema
econòmic
amb què es pateix
amb Hisenda
es pateix amb el tema
econòmic
sí?
amb Hisenda
sí
de la seguretat
no ho deies
que no se'n diran
de la seguretat
res
amb l'aspecte econòmic
es pateix
perquè vull dir
hi ha persona
que vol fer moltes coses
sí
i no té
no té calés
per fer-les
ja
i és clar
vull dir
vull dir
no però
en el balanç
de tots els anys
jo crec que l'aspecte
és positiu
sí
sí que és veritat
que és una feina
que evidentment
com totes
que totes són molt respectables
però aquesta feina
de donar llum
a una casa
o a una aigua
jo crec que això
és bestial
o sigui
entres en un lloc
que estan sense llum
i surts d'allà
i els hi has reparat
i tal
i bé
la gent està superagraïda
sí que sempre
hi ha aquell
tant per cent petit
que són una mica
més complicats
però
la gent en general
la clientela
jo crec que
podem estar ben contents
ara per qui
anava a preguntar
com ha estat
Ferran la clientela
qui s'enjustenca
com és
que es mostra satisfeta
després de la vostra feina
la clientela s'ha renovat
fins i tot
a dalt del cel
ni tinc molts
o sigui que tinc
89 anys
88 encara
88
el 24
el 24 de juliol
el faig 89
o sigui que me'n vaig
als 90
i verdaderament
vull dir
tinc que fer
molta memòria
de moltes coses
i
moltes coses
o sigui que és veritat
que clar
el taragat
els clients
a Sant Jús
ha canviat completament
bé abans
primer perquè hi havia
menys instal·ladors
d'altra banda
els instal·ladors
no es movien
tant com ara
ara vull dir
un instal·lador
a Sant Jús
no s'entén per què
pot fer una feina
a Badalona
i encara no s'entén
perquè els costos
són molt més grans
de desplaçament i tal
però bueno
la cosa està muntada així
encara us truquen
de Badalona
i de municipis
tan llinyans?
aviam
el tema
d'anar a aquests llocs
o era a través
de promotors
o a través
de grans empreses
com podria ser
el Corte Inglés
o a través de
jo què sé
de clients
com podien ser
distribuïdors
de material
de llums
que et portaven
a llocs
a fer la feina
perquè et coneixien
perquè ja havíem
treballat amb ells
i tal
a partir d'aquí
clar
tu
amb el que comptes
és
sobretot
o fins ara
que és això
que anava a explicar
és la
el canvi
que hi ha hagut
de clients
el meu pare
ha treballat
pràcticament
i el meu avi
amb tots els constructors
històrics
que hi han hagut
a Sant Just
però ara vas a buscar
aquests constructors
històrics
i no en queda ni un
però és que
o perquè hem tingut filles
o perquè els fills
s'han dedicat
a una altra cosa
et vaig a dir-te
una cosa
jo pujo
al carrer Bonavista
on està
la botiga
i el taller
i m'assento
i miro pel carrer
i veig
tota gent
no conec
ningú
no conec
ningú
però això és normal
va per ell
estan tots morts els teus
hòstia
89 anys
ja t'estic llenç
podria haver-n'hi que no
podria haver-n'hi que no
no li queden tres
amb una foto
i porto una foto
que en queden dos
encara
però els altres uns
estan tots morts
però sí que és veritat
que
i bé
parlant de
el que sí que va començar
al principi de tot
també és cert
que al principi
els oficis
estaven com molt ben
delimitats
delimitats
perquè sí que és cert
que els esmerats
comencen a ser
lleuners
i lampistes
i això de vidriers
i sobretot
el tema
sanitari
i el tema
dels pous
portaven
tots els pous
de Sant Just
que clar
aleshores hi havia
molts pous
aquí a Sant Just
i les bombes
dels pous
i tot plegat
però realment
aquí a Sant Just
qui comença
com a electricista
va ser
el bosc
el bosc
el primer
però ell
ja va començar
directament
amb la llum
vull dir
no va
fer altra cosa
aleshores
el bosc
només tocava
llum
i no tocava
res més
vull dir que
i després
un altre lloc
també
on vam anar-hi
a fer
que va ser
molt xulo
durant uns quants anys
just abans
de la crisi
tot plegat
va ser
aquell centre comercial
diagonal mar
que muntàvem
tota la il·luminació
de Nadal
es feia a la nit
al mes de desembre
ho fèiem de nit
anàvem a treballar
inclús jo havia anat
jo aquí tinc una anècdota
boníssima
d'això
i muntàvem
un arbre
d'uns 40 metres
30
30 metres
però era un dels arbres
amb muntatge
més alts que hi havia a Espanya
perquè et faig una idea
la grua venia de Madrid
perquè tenia que ser
i els mecànics de la grua
només la podien tocar
ells també venien de Madrid
aquella grua i els mecànics
igual costaven cada nit
1.200 euros
però bé
aquests centres comercials
s'ho poden permetre
es veu
però sí que és veritat
que clar
sobretot
el dia del desmuntatge
era un dia estressant
perquè es feia la nit de reis
i el primer any
que em va tocar
fer aquesta feina
pensava que anaves a dir
allò de
digues
digues
no no digues tu
digues tu
no és que no ho puc dir
el que anava a dir
sí sí sí
el primer any
bé que vaig fer aquesta feina
que era d'un volum bestial
perquè pensava que tenia
com unes 20 persones
sota el meu càrrec
ostres
a més a més
amb una responsabilitat bestial
perquè tu penses
que toques un viure
d'aquest centre comercial
se'n va fer punyetes
i bé
llavors ja pots tancar la persiana
i marxar quasi de Catalunya
anar allà als Pirineus
avui és que
amb les vaques
i justament
aquell any
mira que
no és que ho portés demanant
però ho podria haver sigut
altres anys
em foten a fer
això
vigila que hi ha nens
eh
vigila que hi ha nens
bueno és veritat
tens raó
a col·laborar amb la cavalgada
a col·laborar amb la cavalgada
amb la cavalgada
vaig tindre que fer allò
que m'ho vaig passar
també en grande
de pressa
corrents
sense poder gaudir
no no sí sí
sí que va
jo ho gaudeixo tot
això no hi ha problema
però clar
inclús vaig anar al sopar
que es fa
i tal
però vaig tindre que sortir pitant
cap allà
perquè tenia 20 persones parades
durant 4 hores
i hòstia
què li ha passat
que no li ha passat
clar
tampoc podia explicar-ho
perquè això
com tots sabeu
és una cosa que t'ho diuen
dues hores abans
no
i clar
tal com t'ho diuen
et foten allà a dins
ja vas fent
però sí que és veritat
que quan diu el que mireia
que són feines
jo ja t'ho dic
sí que és veritat
que a vegades
et canses
sobretot
del dia a dia
perquè clar
cadascú
amb les seves feines
és allò
que mira
dius
ostres
aquell fa una altra cosa
i sembla
que segurament
és que no
sembla que sigui
més tranquil
o menys estressant
però jo crec que
el retorn que tenim nosaltres
la gent que fem serveis
sobretot aquests serveis
tan bàsics
jo crec que poques feines
el tenen
i bé
no ho sé
Ferran
vostè té 89 anys
però
bastant sovint
i fins no fa tant
l'hem vist per allà
voltant a la botiga
sí
però vull dir
la meva jove
des que va a coxa
o la Mireia
l'he tornat a col·locar
a la botiga
Mireia la coxa
i estic als matins
però només solament
per apuntar els recados
i fer sopes de lletres
o sigui que vull dir
espero que
vagin sense crosses
per tornar
a marxar
ostres
per què creieu
i amb això
ja anem clausurant
l'entrevista
per què creieu
que la gent
de Sant Jusos
fa confiança
que entra
per exemple
a mantenir
un vol nivell social
que arriba a una vista
i passa a moltíssima gent
ser partícip
de les activitats
del poble
vosaltres dos
tant vostè Ferran
com el Joan
formen part
d'entitats
culturals
esportives
a nivell polític
també s'han mogut
això
creieu
que us ha ajudat
d'alguna forma
també
a nivell social
o no?
Bé
de fet
la feina
vull dir
o quedes bé
o no quedes bé
o sigui que vull dir
tenim fama
de treballar bé
oi?
ara
una petita ajuda
per exemple
jo podria dir
que he estat
president de l'Orfeo
durant 19 anys
o 20 anys
per això
president del club
de bàsquet
durant 6 anys
i després vull dir
regidor
regidor
regidor
de l'Ajuntament
no diguis a l'època
no diguis a l'època
durant 6 anys
sense cobrar
sense cobrar
sense cobrar
ara justament
que ha sortit
el cartipàs
i tots cobren
o sigui que mateix
la fulla
la fulla
vull dir
és molt llarga
és veritat
que
quan tu tens
d'alguna manera
sobre ell
ell ha sigut
molt més partícip
que jo
jo sí que és veritat
que els últims 10 anys
doncs
estic més vist
que la Monius
però sí
sí que és veritat
que
a mi
per exemple
ser regidor
em va perjudicar
segons quines feines
bé per temes
d'incompatibilitat
etcètera
aquestes tonteries
que s'inventen
quan són feines
que tu ja les fas
des de fa molts anys
i que no te l'està proporcionant
cap administració
sinó que tu ja realment
ja les tenies
però bé
són aquestes lleis
que evidentment
s'han de fer
en marcs legals
perquè hi ha entre tothom
i jo aquí vaig perdre
bastantes feines
però sí que és veritat
que a nivell
com diu
el meu pare
bé de les entitats
que participes
lògicament
vas coneixent
una sèrie de gent
que t'obre portes
t'obre portes
a l'hora de
fer treballs
però al final
aquestes portes
tu has de
complir
amb una sèrie
de condicions
com són
el servei
que a vegades
no es pot atendre
amb la immediatesa
que es voldria
però sí que les urgències
normalment sempre
mirem
de ser curosos
de posar
diguéssim
en valor
el que realment
necessita de veritat
i a partir d'aquí
sobretot
ser un bon professional
i fer-ho com si ho fessis
a casa teva
cosa que avui en dia
per desgràcia
bé
hi ha vegades
que m'encabast
en aquesta professionalitat
què passa
que el tu
voler ser professional
i fer
les feines
com toquen
sí que és veritat
que suposa
un cost afegit
que a vegades
hi ha gent
que ho entén
i gent que no ho entén tant
hi ha gent que a vegades
escolta
jo també em poso
amb el sac
que a vegades
busques preu
i a vegades
és allò que diem
el preu
quan agafes
alguna cosa econòmica
doncs
l'has de pagar
dos vegades
però bé
això és una altra història
sobretot
és complir
treballar bé
perquè
l'estar
lògicament
en un carrer
com el carrer Bonavista
tot i que
ha canviat
de context
tant a nivell
orogràfic
com a nivell
de mobilitat
etcètera
les obres
us les heu empassat
sempre
sempre
sempre
no
però
a part de
tot això
el sentit
que abans
podes circular
amb més cotxes
tenies més visibilitat
però bé
ara tens visibilitat
de gent que camina
que tampoc passa res
mai sabràs
el que és
millor o pitjor
però sí que
a part de tot això
segueixes
en lo 30
no sé en quin tant
per cent
dir-ho
de la gent
que ve a la tenda
evidentment
també
hi ha el tema
de xarxes
de
bé
d'altres
de fer difusió
però
segueix haver-hi
gent que ve a la botiga
és instal·lació
és un comerç pròxim
és un instal·lador pròxim
i si quedes bé
la gent
no s'encaparra massa
saps
o sigui
que busca
el teu servei
i sobretot
has de quedar bé
per seguir
mantenint-ho
com a client
el negoci familiar
Joan
s'acabarà
familiar
eh dic
s'acabarà
amb la teva generació
no ho sé
no ho sé
perquè
el negoci potser continuarà
però
amb la tradició familiar
pensant a casa
i
no sé
què passa
sí
ell té
dues
dues noies
sí
llavors
la gran
té
un noi
i una noia
però el noi
és aviador
porta avions
està parlant
de les meves germanes
i els dos
de la rosa
la petita
però estudien
i volen fer
la carrera d'abogat
i
vaja
que no hi ha ningú
de la família
que
a no ser que hi hagi
algun gènere
que estigui disposat
potser posarem
bueno
durant un temps
vam fer broma
que
es busca
es busca
la pista
se busca
i no
con conocimientos
de fontanilla
no ho dic en castellà
per cap
m'ha sortit així
de totes formes
el meu fill
ho té
molt difícil
eh
perquè
contratistes
de Sant Lluís
no en queda cap
ja no en queda cap
per tant
vull dir
el contratista
de fora
es porta
es porta
a la seva colla
per tant
és difícil
és difícil
el teu fill
ho té difícil
el teu fill
que ha portat
30 anys
però sí
sí que és veritat
o bé
ja no me'n recordo
però sí que és veritat
que
sobretot
clar
si tu
a vegades
dius
ostres
t'hauries
que haver fet
una altra cosa
a veure
tot el passat
tothom parla
i tothom
veu
que és
el millor
pitjor
però clar
quan tu tens
una clientela
més o menys
que et donen
molta feina
per molta gent
a vegades
sí que és veritat
que
descuides
de
tindre altres compromisos
en el sentit
d'anar a buscar
altres
altres vies
de negoci
i bé
això
va ser molt
sobtadament
que
amb els tres
constructors
que treballàvem
fa cosa
de 5 o 6 anys
van desaparèixer
ja et dic
per diferents
circumstàncies
i
com bé diu el meu pare
ara és
complicat
però no
complicat
en el sentit
de la feina
sinó complicat
perquè t'has de bellugar
més
ja està
a partir d'aquí
un es belluga
es van buscant
coses
que se n'han trobat
de fet
en aquests últims
4 o 5 anys
bé
també hem fet
clíniques dentals
hem fet
fires
etc
etc
o sigui que vull dir
que feina
blocs de pisos
això ha sigut
sempre
però vull dir
que sempre
la feina està allà
i s'ha de trobar
a vegades
és més fàcil
perquè te la porten
i a vegades
costa una mica més
però ens lloguem
i està
sense cap problema
però molt bé
aviam atenció
que la Mireia
vol fer un últim afegit
jo volia fer una crida
a tots aquells
que estigueu a casa
i que tingueu
factures amagades
o cosetes amagades
que si
doncs
bé
jo estic fent
un recull
de factures
igual que em va arribar
aquesta
que em va donar
de qualsevol època
del Jusfó Salva
de l'any 1926
doncs
sobretot
em manquen moltes
de l'època
del Fernando
vull dir
perquè és un tio com jo
és un tio discret
és ordenat
és ordenat
és ordenat
però
bueno
que si algú
doncs
entre els papers
i tal
doncs
troba factures
o troba papers
amb el nom d'esmerats
sigui l'esmerats
que sigui
doncs que
clar
que les porti a la botiga
que me les porti
que me les porti
aquesta crida
suposo que
bueno
des d'aquí també
exacte
agrair-li
en el Jusfó Salva
en el seu moment
quan em va donar
això
perquè va ser
un altre centenari
o més que centenari
bueno
de fet
a Sant Just
quedem
que jo sàpiga
em sembla que
no fa gaire
van venir
els
els jardiners
al Isar
sí al Isar
però que segueixin
fent el mateix
d'alguna manera
queda el Jusfó Salva
sí
el Cardona
de la plaça
i la granja
sí sí
i les marats
però vull dir que
ja ho hem dit
i ells són
més antics
que nosaltres
sobretot
el Jusfó Salva
encara és bastant
més antic
però
però bueno
que
és arrell
d'aquesta factura
no?
que jo l'heig
del fill
i agrair també
al Jordi Amigó
perquè
per la
tema de la paciència
i per la paciència
que he tingut amb mi
perquè
al Jordi li agrada
al Jordi li agrada
això
vinga Joan
ràpid
sí ràpid
t'acabo
i aquesta crida
la fa
perquè tot el que tindrem
mirarem
mirarem
de fer algun muntatge
del mes de novembre
i convidarem
el dia que sigui
una festeta
però sobretot
també
perquè la gent vegi
una mica el recull
de tot el que es feia
i tot el que s'ha fet
fins ara
ah i fotografies
exacte
i fotografies
Joan
esmerat
i claus ingleses
si teniu
Mireia
moltíssimes gràcies
i sobretot
sobretot
sobretot
Ferran
moltíssimes gràcies
per haver vingut
fins aquí
a Ràdio d'Esvern
ha estat un plaer
escoltar-lo
sentir-lo
i reviure també
memòries
doncs
de fa uns quants anys
amb el negoci
esmerats
un abraçada
als tres
que vagi bé
un abraçada
que vagi bé
adeu-deu-deu
Ràdio d'Esvern
ens agrada estar amb tu
Catalunya Ràdio
les notícies de les 6
Bona tarda
us informa Kilian Sabrià
a partir del curs
que ve
la Generalitat
no pagarà
amb fons públics
cap escola
que s'agregui
per sexes
a secundària
d'acord amb la sentència
del Constitucional
la mesura
afecta a la pràctica
dues escoles
que tot i segregar
encara rebien diners públics
perquè s'aplicaven
mesures cautelars
ara això s'acaba
Barcelona
Unitat Mòbil
Xavier Cussó
Maria Costa
Bona tarda
La consellera d'Educació
Anna Simó
agafa el guà
de l'exconseller
Cambray
amb l'aval
a l'ara del Tribunal
Constitucional
que donava la raó
a la Generalitat
de no subvencionar
centres
que s'agreguessin
per sexe
el departament
ja ha anunciat
que al setembre
cap escola
que s'agregui
per sexe
secundària
podrà comptar
amb diners públics
ho deia Simó
No hi haurà
cap alumne
de secundària
que vagi
a una escola
de les que diferencien
per sexes
que ho faci
en concert
Podem dir que
la persistència
avui dona fruits
i per tant
estem molt contents
Ara per ara
hi ha dues escoles
que aquest curs
encara s'agregaven
que encara poden
recórrer-ho a la justícia
Barcelona
Unitat Mòbil
Maria Costa
Xavier Cussó
Catalunya Ràdio
Notícies breus
Montse Pujol
El president dels Estats Units
Joe Biden
ha assegurat
en una cimera
en països nòrdics
a Finlàndia
que Putin
ja ha perdut la guerra
i que necessita
trobar una sortida
a aquesta situació
Putin
ja ha perdut la guerra
Putin té un problema real
com es mou
d'on està ara
què fa
El president nord-americà
espera que la contraofensiva
ucraïnesa
obligui Rússia
a acceptar
una negociació
que posi fi a la guerra
Avui és l'últim dia
per demanar
presencialment
i per internet
la documentació
per poder exercir
el vot per correu
als comissis espanyols
del 23 de juliol
a Catalunya
ja l'han demanada
260.000 persones
que és el doble
que les últimes eleccions espanyoles
les oficines postals
atendran
fins a les 10 de la nit
els més tocatardants
diguem
com aquest
Vull votar
perquè crec que és important
votar
i per això
venim avui
Bé, perquè és cap de setmana
i és cap de setmana
marxo
Sí, soy de dejar las cosas
para el último minuto
la verdad
Creo que la abstención
ahora más que nunca
es lo peor
I el polígon químic
nord de Tarragona
serà l'escenari
d'un simulacre
d'accident químic
el novembre que ve
que implicarà
3.000 treballadors
i tots els cossos operatius
Tarragona
Manel Sastre
Es farà el 30 de novembre
i simularà
una fuita tòxica
que requerirà
accions operatives
d'empreses
de tota la zona
i també per part
d'ajuntaments
i cossos operatius
que estaran totalment activats
segons ha explicat
aquesta tarda
el conseller d'Interior
Joan Ignasi Helena
Hi haurà la mobilització
i l'activació
de tots els serveis
de seguretat
i emergències
i també l'activació
de la presa de decisions
i les reunions operatives
per prendre les decisions
com si es tractés
d'una situació real
L'objectiu de la pràctica
és implicar
empreses
i treballadors
del sector químic
Manel Sastre
Catalunya
Ràdio Reus
Surten a la llum
les restes
d'un convent
dels caputxins
del segle XVI
al centre de Barcelona
s'han descobert
en una excavació
al carrer Girona
a Mallorca
entre els elements
que s'han exhumat
hi ha dos tipus
de bales de canó
que deterien
de la guerra
de la successió
fragments
d'una pica
de porcellana xinesa
que es lliurava
als convents religiosos
per entrar-hi
i una làpida
amb una creu
i ara
Sàlia Quintana
al trànsit
bona tarda
bé doncs
si ens esteu escoltant
des del cotxe
via evitar
la P7
direcció cap a Girona
hi ha 15 quilòmetres
de congestió
a la P7
del Papiola Barberà
del tot aturat
sentit nord
sentit Girona
cal retirar un camió
que ha punxat les rodes
i transportava un vaixell
afecta la B23
de Molins
de Real Papiol
cap a enllaça
amb la P7
també al lateral
la B30
en tots dos sentits
aturat
la C58
i C33
de Montcada
fins a entrar
pel Nus
de la Trinitat
pot a nord
des de Badalona
també cap al Nus
de la Trinitat
i la Ronda Litoral
una altra via
evitar
sentit Trinitat
aturada
en tota la seva extensió
des de Zona Franca
fins al Nus
de la Trinitat
a més a més
la Ronda de Badal
també presenta
aturades
de Cornellà
a Horta
sentit Pesós
Célia Quintana
Catalunya
Ràdio Equip Vià
Esports Marta Garcia
Victòria Basca
en la dotzena etapa
del Tour de França
que no deixa canvis
en la General
més detalls
amb Isaac Vilalta
bona vesprada
bona tarda
victòria d'etapa
pel ciclista basc
Aldor Maistegui
Yoni Seguirre
és la segona vegada
que guanya una etapa
a la seva carrera esportiva
al Tour de França
ja ho va fer el 2016
i avui en solitari
imposant-se
als seus companys d'escapada
Yoni Seguirre
ha resistit
l'embat
dels 6 perseguidors
i al final
s'ha imposat
victòria d'etapa
per tant
pel ciclista basc
a la General
no hi ha canvis
malgrat que
la primera meitat
de l'etapa
ha estat molt intensa
Yonas Vinguegor
arribarà de Groc
als Alps
demà primera etapa alpina
amb una etapa
amb un sol port
final d'etapa
al Gran Colombier
tot això
en una jornada
en què el Tour
ens deixa també
l'abandonament
després d'una caiguda
de David de la Cruz
En Wimbledon
la bielorrusa
Arina Sabalenca
i la tunisiana
Ons Javert
empaten a 1-7
en la semifinal
Qui guanya
s'enfrontarà
a la Checa
Marqueta Bondrussova
en la final
que ha eliminat
l'ucraïnesa
Elinas Vitolina
en la competició
de dobles
classificació
per la final
de Marcel Granollers
fent parella
amb Horacio Ceballos
Darío Brizuela
se converteix
en el tercer fitxatge
del Barça
de bàsquet
l'escorta
bas de 28 anys
firma
per les tres
pròximes temporades
en l'equip de futbol
presentació
Diñigo Martínez
que se mostra
optimista
i sense dubtes
per fitxar
pel Barça
assegurant
que el convenç
l'entitat del club
i el tècnic
Xavi Hernández
firma
per dos temporades
i Sabino
nou jugador
del Girona
assegura
que l'ha convençut
el projecte
i poder disputar
la Lliga
Tot seguit
les notícies
de Sant Just
Bona tarda
us informa
Mariona Salas
Vilanova
El Casal de Joves
ofereix
una festa temàtica
centrada
en la cultura urbana
anomenada
Tarda Urban
L'esdeveniment
tindrà lloc
el dissabte
15 de juliol
a partir de
dos quarts
de sis de la tarda
a la Sala Utopia
i a l'exterior
del Casal de Joves
Amb la intenció
d'acostar els joves
del municipi
a diferents expressions
artístiques
es realitzarà
una jornada
plena d'activitats
relacionades
amb el món
de la cultura urbana
El programa
inclou sessions
de micròfon lliure
així com actuacions
de beatbox
a càrrec
de diferents artistes
encara per confirmar
Els amants
del graffiti
la música
i l'art urbà en general
estan convidats
a participar
en aquesta tarda
que promet ser
una gran ocasió
per descobrir
i gaudir
de les diferents formes
d'art urbà
que floreixen
a Sant Just
Dona i empresa
celebrarà els 10 anys
el 29 de juliol
a les 8 del vespre
al Casal de Joves
amb una gala benèfica
Aquesta associació
dedicada a la promoció
i suport de la dona
en l'àmbit laboral i personal
ha programat
una nit de reconeixement
i festa
per commemorar
la seva trajectòria
La gala marcarà
l'inici
d'una nit
plena d'activitats
que començarà
amb el lliurament
de premis
a diferents dones
de Sant Just
o estretament
relacionades
amb el municipi
que hagin destacat
per la seva trajectòria
professional o personal
Hi haurà
6 categories de premis
i els trofeus
dissenyats
per un artista local
són una representació
simbòlica
de l'associació
i de la força
i el potencial
de les dones
Després de la cerimònia
de premis
la festa
continuarà
amb una actuació
de dansa
A continuació
els assistents
podran gaudir
de diverses food trucks
amb una amplia
oferta culinària
una barra de begudes
i música en directe
a l'exterior del casal
L'entrada
a l'esdeveniment
té un preu simbòlic
i solidari
de 5 euros
i es pot adquirir
a través d'Antràpolis
Els fons
recaptats
durant la nit
es destinaran
a l'organització
Sant Just Solidari
Avui hem tingut
a Ràdio d'Esvern
a Joan González
vocal de la Junta
de l'Ateneu
de Sant Just
per fer un balanç
d'aquest curs
a l'entitat
i del primer any
de la nova Junta
que es va incorporar
el març del 2022
González
ha descrit el curs
com un any
de tots els colors
de l'art de Sant Martí
on la reflexió
l'aprenentatge
i la col·laboració
han estat claus
en aquesta nova etapa
de l'Ateneu
Ha destacat
la combinació
d'autocrítica
i satisfacció
que ha marcat
aquest any
Per una banda
ha comentat
que en algunes coses
els hauria agradat
arribar més lluny
però al mateix temps
mostra una gran satisfacció
per les accions
realitzades
i l'impacte positiu
que han tingut
a Sant Just
El primer any
de la nova Junta
ha estat un període
d'intensa reflexió
i escolta
d'adaptació
a una dinàmica existent
i de defensa
de la seva visió
per a l'Ateneu
González
enfatitza
que malgrat
la Junta
està formada
per 11 persones
han aconseguit
treballar
de forma efectiva
gràcies
de la seva estima
compartida
per l'Ateneu
una entitat centenària
podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
I això és tot tot
Tornem amb tota l'actualitat
Sant Justenca
a l'informatiu complet
de les 7 de la tarda
Fins ara
A la Rambla
res s'atura
Vine, queda't
i escolta'ns
Ràdio d'Esvern
Seguim el programa de tardes
la Rambla de Ràdio d'Esvern
i ho fem molt ben acompanyats
i acompanyades
tenim una entrevista
i la fem a Víctor Murillo
president de l'agrupació fotogràfica
de Sant Just
de motiu dels reconeixements
que ha tingut l'entitat
a la Lliga de la Federació Catalana
de Fotografia
aquest 2022-2023
saludem-lo
perquè ja el tenim aquí a l'estudi
Hola Víctor, què tal?
Bona tarda
Hola, molt bé, bona tarda
Doncs bé, darrerament
la presència de l'agrupació fotogràfica
de Sant Just aquí a la missora
és bastant assídua
això és bo
perquè significa que l'entitat està viva
que fa coses
que es mou
Bueno, sempre és una alegria
poder venir i explicar el que fem
i això, si amb això arribem més gent
i la gent s'anima
i s'apropa per la vagoneta
i el que fem
doncs encantats de la vida
Els últims mesos
heu estat amb el concurs internacional
de fotografia
que organitzeu cada any
també totes les exposicions
del juny fotogràfic
Enhorabona
Gràcies
La gent us ha transmès
algun feedback
us ha felicitat
A veure, hi ha una exposició
que és l'Alma Mater
la que està aquí a la Rambleta
aquesta d'accés a Can Ginyestà
aquesta jo diria
que és l'exposició més visitada
de tot el municipi de sempre
Però tothom ha de passar per aquí
per anotre a Can Ginyestà
No hi ha forma
No hi ha forma
I la gent s'atura
mira, torna, ve amb família
i quan trobes algun dels fotografiats
pel carrer
sempre mostra aquest puntet
que tenim tots de
bueno, d'ego
que surto a l'exposició
Bueno, hi ha una alegria general
és un tema que ja és molt clàssic
la gent sap que quan passa
per l'estat de la tardor
de Sanyos al carrer
el juny està aquí
Bueno, a la gent li agrada molt
aquesta ha agradat
perquè és, diem, molt entranyable
i després la Can Ginyestà
a dins de Can Ginyestà
bueno, la gent clavicitat
està una mica berberada
ostres, la qualitat fotogràfica
hem de tenir en compte que
aquí a Can Ginyestà
el grup de fotos que estan
són les 76 fotos millors
de les 2.500 que arriben
és a dir, que és un muruix important
és una exposició important, eh?
i amb molta qualitat, òbviament
és molt potent
a la gent que la veu li agrada molt
molt bé
parlant d'últimes novetats
i fent referència una mica
també al que parlàvem al principi
heu tingut el reconeixement
de la Federació Catalana de Fotografia
amb medalla de bronze
i també en la 14a edició
de la Lliga Catalana de Fotografia
alguns fotògrafs de l'entitat
han estat reconeguts
explica'ns una mica com va tot això
a veure, tant la Federació Catalana de Fotografia
organitza, a part dels concursos
que patrocina
patrocinar vol dir que
tu li pagues
compra les medalles
entres a una puntuació
li pots posar el seu logo
a part d'aquests concursos
el que fa és
una lliga
amb què cada fotògraf
de Catalunya
que estigui associat
a la Federació Catalana de Fotografia
pot enviar una foto cada mes
són 8 mesos
tu vas enviant fotos
cada mes
aquestes fotos
estan votades
per dos jurats
diferents
per no ser el mateix jurat
a mesos alterns
se van alternant
i van votant
jurat que no coneixem
és a dir, jo no sé qui són
el jurat aquest any
ho sabrem al final
quan ja publiquem el tema
dirà qui ha estat el jurat
i tot això
bueno, doncs aquest jurat
aquesta lliga
participant de Catalunya
uns
gairebé 500 fotògrafs
oh, Déu-n'hi-do
entres hi ha
una categoria general
és a dir, tu envies la foto
i aquesta té una puntuació
per la classificació general
però a més a més
diu, bueno, jo mira
aquesta fotografia
a part que m'apuntui
per la general
com és un tema molt concret
que és bodegó
per exemple
o arquitectura
o natura
o paisatge
i la Federació General
té creat aquests temes
a part de la general
té cinc temes
són aquests que t'he dit
en retrat
no
en natura tampoc
però té nocturna
té arquitectura
té paisatge
natural
de natura
i bodegó
tu aquí
puixes la foto
a la general
i dius
però a més a més
vull participar
en bodegó
doncs
diguem que la puntuació
que et donin
té doble valor
té un valor
per la general
que pot ser
que aquí no guanyis
però dins del grup
de fotògrafs
que han triat
de bodegó
o arquitectura
o paisatge
potser que estiguis
millor col·locat
doncs és el que ha passat
dins del que és
els fotògrafs
de l'agrupació
el que ha quedat millor
crec que és el Joan Elias
que ha quedat del vuité
en la general
crec que després
vint jo
el millor és
Leandro Cubillas
ha quedat vuité
que a més a més
és guanyador
del bodegó
de la categoria de bodegó
el segon
crec que és el Joan Elias
tercer crec que soc jo
i el quart
crec que és el Toni Vigo
estem col·locats
diguem
amb els 50
a 60 primers
dels 500
de 500
clar
això ho anava a dir
dic de 500
això perquè toca
a la classificació individual
què passa?
que després cada mes
la puntuació
dels 5 millors fotògrafs
de cada mes
de cada entitat
puntua per l'entitat
ah mira que bé
i nosaltres
dins d'aquesta lliga
som 16 fotògrafs
que participen
dels 70 i pico
quasi 80 socis
som 16
que aquest any
participem en la lliga
i això qui ho decideix?
la pròpia agrupació
o a nivell individual?
no a nivell titular
nosaltres incentivem
que els socis
es dongui d'alta
a la Federació Catalana
perquè és condició
sine qua non
un no pot ser soci
de la Federació Catalana
sinó soci
d'una entitat
prèviament
és un dels requisits
per poder participar
en aquesta lliga
i cada any
2, 3, 4 socis
es van animant
i es van apuntant
van començar
4 o 5
aquest any
ja som 16
el proper any
ja hi ha gent
que s'està animant
i potser aquest número
s'incredentarà
home és que amb els bons resultats
és més fàcil
animar-se sempre
doncs bueno
doncs d'aquests 16 fotògrafs
que cada mes
enviem una foto
els 5 millors qualificats
5 millors puntuacions
sumen
per la general
de la lliga
de la entitat
i com a entitats
participen 55 entitats
diguem que participen
500 fotògrafs
de 55 entitats
doncs dintre la classificació
d'entitats
hem quedat tercers
això està molt bé
està molt bé
està francament bé
això vol dir que la qualitat
la formació
nosaltres
ja ho hem explicat
moltes vegades
una de les coses
que hem apostat molt fort
és per la formació
que nosaltres cada setmana
amb activitats
tallers
tallers
il·luminació
tema digital
analògic
expliquem
com es tracta
de fotos
en quadres
enfocament
hi ha moltes coses
que anem explicant
i bueno
que anem treballant
i quan passen els anys
notes que això
que tens una petita formació
o tens coneixements
potser mai
bueno
perquè
el món de la fotografia
es divideix entre el professional
i el no professional
la diferència
moltes vegades
no és més
si et guanyes la vida
amb la fotografia
o no
perquè hi ha molts fotògrafs
no professionals
d'una altíssima qualitat
molt bons
però que
és com
el seu hobby
no és la seva fina principal
hi ha fotògrafs
amb més qualitats
o menys qualitats
molt bons
hi ha de tots els nivells
que sí que es guanya
amb la vida
amb la fotografia
i això és el professional
el que es guanya
la vida amb la fotografia
no al nivell de qualitat
m'entens?
jo m'he trobat moltes vegades
ai aquestes fotos
de la boda
no m'han quedat molt bé
em l'ha fet
bueno
no passa res
és un fotògraf
que l'ha fet
però la qualitat
diguem
la diferència és aquesta només
si et guanyes
o no la vida
amb la fotografia
això és professional
o no professional
això va bé remarcar-ho
perquè a vegades
la fina línia
és difícil una mica
perquè és com
se li dona molt bé
però no es guanya la vida
clar
no perquè hem prioritzat
llavors és un hobby
no és un hobby
què és això
però moltes vegades
perquè hem prioritzat
jo per exemple
tota la meva vida
jo vaig començar la fotografia
als 14 anys
mai
no sé si mai he pogut
o mai he volgut
que la fotografia
es convertís
en el meu mitjà de vida
jo he tingut altres feines
i paral·lelament
he portat la fotografia
potser si algun dia
m'hagués passat
per la cabeza
escolta
mira
doncs canvio el xip
i en lloc de dedicar-me
al tema dels cotxes
doncs me'n dedico a la fotografia
doncs no l'he fet mai
hi ha gent que això ha fet
i hi ha gent que no
però jo crec que bàsicament
és això
hi ha fotores
a títol personal
que no es guanya amb la vida
que tenen equips
de fotogràfics
que no se'ls salta un camello
perdó
té una càmera
una càmera bona
bona avui dia
i amb un bon objectiu
et deixar-se entre 4.000 i 6.000 euros
uau
i això
sense dedicar-t'hi
sense dedicar-t'hi
mira em guanyo la vida
això amb 3 anys
l'amortitzo
doncs bé
no no no
jo aquesta càmera
em la compro ara
i potser d'aquí 4 o 5 o 6 anys
me la canviaré
perquè és la meva afició
i aquest mundillo
està ara
el moviment
que ja és molt potent
diguem que ara la fotografia
està visquent
un moment
molt dolç
hi ha molta
molta maquinària
que està sortint
molt gàtgets
que surten a la fotografia
les càmeres
els píxeles
complements
i bueno
i la gent s'està animant
avui dia
fer fotografia
és relativament fàcil
relativament
eh tu ho has dit
Víctor
relativament
no
avui dius per una foto
jo sempre dic
mira ara vas pel carrer
tu dius
penses que ningú t'està mirant
i sempre hi ha algú
que t'està mirant
sí
sempre hi ha algú
que t'està filmant
sempre hi ha algú
mira jo farà dos
potser tres anys
hi havia una tormenta
aquesta
molt potent
i vaig decidir
anar a fer fotos
del pont del petroli
val
bueno
l'errore tonto
jo coge el trípode
lo meto
a les oles
sí sí
i bueno
ve una onada
fins al
mullà completament
mullà completament
jo aguantant el trípode
perquè la càmera no caigués
clar
la dona
surt surt
no no aguanta
la càmera
que no caigui
i quan surto
hi ha un tio amb la bicicleta
diu
no no ja t'he filmat
hòstia
fins i tot
en les situacions
més inverosímils
jo estic preocupat
jo estic preocupat
per no mullar-me allò
que la càmera
no caigués
i el tio que t'està gravant
i el tio m'està gravant
avui dia
sempre hi ha algú
que t'està
fer fotos
relativament tensil
potser
pujar-la a aquest nivell
que parlem avui
dels concursos
de la lliga
de competir
amb 500 fotògrafs
amb la qualitat
bueno
potser
és un salt
més
que és el que intentem
ensenyar la nostra agrupació
com fer aquest salt
aquesta evolució
de la fotografia
d'àlbum de família
que dient
aquesta foto està bé
per l'àlbum de la família
de les vacances
però per un concurs
no funciona
com fem aquesta evolució
com canvia
com doneu aquest pas més
exactament
això és una cosa
que intentem
imbuir molt a la gent
com canviar
sense que el concurs
es converteixi
diguem
en l'objectiu final
de la foto
nosaltres
quan ensenyem fotografia
dient sempre el mateix
mira
tu t'ho has de passar molt bé
quan fas la foto
tu t'ho has de passar molt bé
quan fas el tractament
de les fotos
quan fas el revelat digital
i si quan l'has acabat
li ensenyes a algú
i l'agrada
dius
és l'hòstia
ja és impressionant
ja és impressionant
ja tenim el cercle
i si l'enviés un concurs
i et premien
brutal
però d'entrada
no treballis pels concursos
només
perquè acabaràs deixant
la fotografia
perquè
d'aquí 4 o 5 anys
tu miraràs fotos
i no estaràs content
que la fina és que has fet
perquè no t'omplen
aquestes fotos
les has fet pensant
en guanyar un concurs
no les has fet pensant en tu
jo al meu ordinador
com molts fotògrafs
tenim
potser
uns quants milers de fotos
que mai sortiran
a la llum
mai
però jo m'ho he passat molt bé
de fer aquesta foto
si l'ensenyo algú
dius
estàs molt bona
la foto
la foto també és el record
no?
del moment de fer-la
és com
la foto
no, no
és que a mi m'agrada
l'important
és que la foto
tu estiguis content
amb la feina que has fet
si aquesta foto
que l'has fet
ja li agrada
el jurat
també
el jurat ja
brutal
perquè
què és el que valora
el jurat
per exemple
de la lliga
de la federació catalana
bueno, la lliga
és molt complicat
valorar una foto
a més a més
és molt complicat
quan tu t'envies fotos
i has de valorar
sí
puntuar un retrat
un paisatge
un bodegó
un edifici
una fotografia de carrer
hi ha molts temes
clar
totes aquestes fotos
tu com la valorar
si són temes diferents
clar
és a dir
jo faré un concurs
de retrats
perfecte
ho tinc molt fàcil
tots són retrats
i ja està
no, aquí
les lligues
igual que el concurs
internacional nostre
és un calaix
és un cajón desastre
hi ha de tot
hi ha de tot
una de les coses
que jo crec que
molt en cert
va crear
la federació
de la fotografia
és com valorar la foto
i va crear
tres elements
com un document
on ho explica
sí
hi ha un document
que ho explica
és un document
molt senzill
ja veus
el primer que has de valorar
és l'impacte visual
tu veus la foto
i dius
ostras
que golpe
matau
ostras
la foto
bé
després has de
valorar
una mica
la
la composició
escolta
els elements que hi ha
els elements que hi ha
diguem la creativitat
la foto
original
m'ha impactat
per resulta que és un arbre
que està allà tota la vida
que l'ho ve tot
està bé
bueno
primer
l'impacte
després la creativitat
i per últim
la tècnica
la foto
t'ha impactat
sigui el tema que sigui
clar
la foto
creativament parlant
ostras
és bona
està aconsegida
té coses
té elements
que em motiven
i a sobre
tècnicament
és perfecte
està enfocada
als punts
que n'està enfocat
desenfocats
en desenfocats
té una mica
de tancament
el que diuen
vinyeta
pels costats
el paisatge
està al seu punt
el que és
l'horitzó
és un drama
l'horitzó
si està a baix
a dalt
al mig
això no em porta mal de cap
al final dius
aquests tres elements
que és vàlid
per qualsevol foto
et dona
el com puntuar
mira
m'ha impactat
3,33
la foto
està
amb creativitat
és bona
3,33
i tècnica
tècnicament
és perfecte
doncs un 10
és a dir
mira
m'ha impactat
però de creativitat
li falta
perquè és un arbret
que està ahí
que no té res al costat
no està ni siquiera
en el punt
llavors ja no l'apunto
té un 1
té un 1
en creativitat
tècnicament
és molt bona
doncs un 3
doncs un 7
al final
és una cosa
que la fas mentalment
i la fas molt ràpida
i això et val
per apuntuar
gairebé
qualsevol fotografia
sense tenir en compte
en quina secció
està ficada
ni el tema
clar
a nivell general
i el general
sí
és complicat
per això
ens ajuda molt
nosaltres
saps que
a part d'aquesta lliga
que tenim a la catalana
nosaltres tenim
la nostra pròpia lliga
l'agrupació fotogràfica
té una lliga pròpia
l'agrupació fotogràfica
de Sant Just
té una lliga pròpia
una lliga pròpia
en la que participen
els seus socis
ho tenim informatitzat
està tot via
i quan fem la lliga
qualsevol entitat
el problema són els jurats
sí
perquè mai estem contents
habitualment que fem les lligues
quasi totes les entitats
que tenen lligues
busquen un jurat
d'una altra entitat
jo per exemple
he votat
la lliga de Blanes
la lliga
de Afopriego
de Córdoba
bueno
em truquen
i vaig votant
i som els juradors externos
què passa
que quan tu ja veus el resultat
ah bueno
veus el resultat
i dius
bueno he quedat el tercero
he quedat l'último
però no veus la foto
ni parles de fotografia
nosaltres fa uns anys
sí
vam idear un sistema
sense tenir massa en compte
si guanyem o perdem
dins de la lliga
val
nosaltres muntem
tenim un sistema informàtic
això d'entrada
tenim teclats
i els teclats
quan tu cliques una tecla
ja se va directament a la pantalla
i votes
què fem?
fem tres
tres taules
sí
imagina que arribem 15 persones a votar
doncs a cada taula
posem 5 persones
cada persona la consideren
com si fos una sola
doncs a aquella taula
la gent vota
surt la foto de pantalla
jo 7
jo 5
jo 4
jo 3
sí
li posen un número
mirem la mitja
un número
mirem la mitja
i aquesta mitja la posem al teclat
i això
cada taula
fa el mateix
quan arriba el torn
i és la meva foto
la que està a pantalla
sí
jo no voto
ah bueno clar
lògic
m'extinc
al final
la gent pensa
bueno però això és
els votaris vosaltres mateix
m'ho diu ja
però és que nosaltres els que busquem
és que la gent aprengui a votar
agafi el tranquil
anar apretant el botó
valorar una foto
i després
parlem de les fotos
les passem
i a veure
per què aquesta foto
tu li has donat un 9
fer com una venda d'exercici
no quedar-se només amb la puntuació
tu perquè l'has donat un 3
i el teu company
l'ha donat un 9
a veure
què ha fallat aquí
o què heu vist diferent
perquè una cosa
no jo he donat un 9
i tu un 8
bueno
no passa res
clar perquè aquí
la subjectivitat juga una mica
clar
i després
quan fem de jurat
intentem
explicar-li als jurats
que has de deixar aparcat
els teus gustos
per exemple
a mi és que no m'agraden els paisatges
a mi no m'agrada Dalí
però mai diré que és dolent
no m'agrada Miró
però jo
dir que Miró no té valor
no ho diré mai
entens?
en fotografia igual
tinc treballant el paisatge
però t'has d'anir
tu has de mirar
impacte
creativitat
i tècnica
i intentem
que aquestes persones
que diuen
involuntàriament
allò que no li agrada
voten negativament
voten a la baixa
intentar
no, no, no
tu oblida't
avui no estàs mirant un paisatge
ni estàs mirant un retrat
estàs mirant
un munt de píxeles ordenadors
que formen una imatge
per dir-ho així tècnicament
doncs aquests píxeles ordenadors
que formen una imatge
tenen una creativitat
un impacte
i una tècnica
i si això està bé
és un 10
que bé
i després diem
quan fem un concurs
com nosaltres
que participem
habitualment
entre 30-40 fotos
més o més
és poqueta
bé, bé, ment o men
perdó
uns 13 fotores
4 fotos cada un
això
a la lliga nostra
a la vostra lliga
però la vostra lliga
per exemple
què dura també
tot l'any
tota la temporada
començarà l'octubre
i acabarà el juny
i aquest juny
de la vostra lliga
qui ha guanyat?
ha guanyat
el que no és problemàment
en el tema
de retoque
sí
crec que he guanyat jo
ja, perquè fem dues seccions
fem la secció
de retocs bàsics
i fem el retoc lliure
per aquella gent
que domina més
les eines
i la gent que domina menys
doncs fem aquestes dues accions
per separar
doncs
en aquest tema
el que mirem és això
és que la gent
aprengui
sobretot
a votar
a votar
i a valorar
les fotos
independentment del resultat
sí
clar
independentment del resultat
i
quan diem
mira aquí ara
passaran 50, 60, 70 fotos
davant teu
tu no l'has de comparar
la millor fotografia del món
la tendència que tenim
quan votem una foto
és anar a buscar
la millor foto del món
no, la millor foto del món
l'havia llegit jo en internet
i aquesta no serà cerca
ni a la
no
d'aquestes 50, 60 fotos que tens
la millor de totes
té un 10
tu no estàs valorant
els milions
i milions de fotos
que hi ha en internet
i al món mundial
de les que tenim
tu estàs mirant
un grup de fotos
poden ser 100
200, 1.000
2.500
i has d'intentar
ho he d'intentar
has d'aconseguir
votar
la millor
d'aquest grup
i la millor
d'aquest grup
encara que sigui dolenta
m'entens?
encara que
no ompli
o no t'agradi
o no t'agradi
i tal
dolenta
et diem
de dolenta
és que això és una mica
aparcat
no dolent o no dolent
encara que la foto
no tingui
tots els requeriments
que tu li poses
una foto perfecta
si és la millor
del grup
és a t'un 10
perquè estàs valorant
aquestes fotos
no totes les del món
és una cosa
que intentem explicar
i Víctor
altres concursos
o lligues
en les que també
hi participeu
a part de la Federació
Catalana de Fotografia?
ara
estem participant
quizás
menys persones
és la lliga espanyola
és a dir
la Confederació
Espanyola de Fotografia
també té una lliga
igual
és a dir
i tu és
el que dèiem abans
tu ets soci
de la Federació Catalana
però previamente
ets soci
d'una entitat
per ser soci
de la Confederació
Espanyola de Fotografia
prèviament
ets soci
de la Federació
Catalana de Fotografia
és una cadena
per no trencar mai
i que la gent
no vagi
en cert modo
sí
per aconseguir
no és una lliure recta
bueno
és que
una homogeneïtat
és més homogènic
i clar
quan ets soci
de la Confederació
Espanyola de Fotografia
també pots participar
el que tant
crec que la Confederació
Espanyola
en participa
poca gent
jo per exemple
no puc participar
jo sóc membre
jo sóc membre
de la Junta
de la Confederació
Espanyola de Fotografia
per tant no pots
no no no
ho tenim prohibit
ho tenim prohibit
per normes
si estàs dins de la Junta
ni tu
ni familiar
ni hermano
ni prim
no podem participar
però hi ha 3 o 4 companys
que han començat aquest any
i em consta
que s'estan animant molt
pel proper
per fer una tirada
i més
bueno
i a veure com ho aconseguim
és veritat
que també
ja no són 500
ja potser
uns quants més
són uns quants més
clar
no són quants més
Víctor
els fotògrafes de l'agrupació
s'animen fàcilment
a participar
assistint a aquestes activitats
que feu de formació
s'animen o costa una mica?
costa
bueno costa
no
si estàs dins de l'agrupació
es participen igual
el tema és que
hi ha més homes
que dones
a l'agrupació
ara recentment també
hem ampliat la Junta
l'última assemblea
i ha entrat una altra dona
més a la Junta
també
nosaltres
incentivem igual
i la participació és igual
aquí no limitem
potser
el que limita més
la participació
és la creença
de que
ai jo és que no tinc prou qualitat
per participar
en una lliga catalana
i això frena
a més gent
de la que penses
i ara sempre dient
no mira
tu envies fotos
en marge del teu pensament
del teu criteri
i ja veuràs
com la lliga
te va recol·locant
tu
tu dius
jo soc molt bo
jo penso
jo soc
el riant no va plir
i resulta que
de los 500
450
460
hòstia
potser
potser no soc tan bo
potser no tant
potser
potser m'ha bajat un poc
els humors
o al contrari
jo penso que
les meves fotos
no tenen prou qualitat
per enviar un concurso
vaig enviant
i després
una bona posició
estic de la meitat
per arriba
potser
això que t'obliga
t'obliga
a mirar moltes fotos
i quan t'ho dius
mira jo penso
la mirada és bona
però mira els que han guanyat
i ostres
tenen un plus
què plus pot ser?
no ho sé
l'enfoc
l'enquadre
la composició
el tema
i a ti et va donant
una mica
te va
sense adonar-te
sí
perquè la gent pensa
que a vegades
s'aprèn
algú
només
estudiant allò
que s'ha d'estudiar
amb l'experiència
també s'aprèn
però en el cas
té la fotografia
com en altres casos
només mirant fotos
mirant
t'acabes donant compte
dels errors
que t'has cometent
que fort
per això dic
nosaltres
intentem
que la gent visualitzin
moltes fotos
fem passejament de fotos
les discutim
i això
passa
que aquests concursos
et van recol·locant
i com és voluntari
pots retirar
quan vulguis
no cal que participis
no cal que busquis guanyar
però així
et va dient
el nivell que tens
entre aquests 500
estàs de la meitat
cap amunt
o de la meitat
cap a baix
i a partir d'aquí
tu decides
és el que fer
Víctor
ho hem de deixar
en aquest punt
moltíssimes felicitats
moltes gràcies
a l'agrupació
i també
als fotògrafs
i les fotògrafes
que hi formen part
i que també
han estat reconeguts
en aquests diferents concursos
molt bé
molta sort
molt bones vacances
i fins la propera
fins l'any vinent
la temporada vinent
nosaltres
a partir del setembre
a octubre
ja seran per aquí
vinga
bona tarda
us esperem
adeu
a partir d'aquí
a partir d'aquí
a partir d'aquí
a partir d'aquí
a partir d'aquí
a partir d'aquí
A partir d'aquí
a partir d'aquí
a partir d'aquí
a partir d'aquí
a partir d'aquí
a partir d'aquí
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit