Bon dia. Passant sis minuts de les deu del matí, ara a Ràdio d'Esvern fem la Rambla.
Cada matí a la Rambla, aquí a Ràdio d'Esvern, obrim un espai que va més enllà de les notícies, construïm ponts. I és que en aquest mes de novembre sentim especialment que un dels pilars del nostre teixit local és l'educació, aquella força transformadora que des de les aules fins als instituts modela el nostre futur.
Per això, les entrevistes que dediquem cada dilluns i divendres, aquest mes de novembre, als centres educatius, no només són una manera d'informar-vos, sinó també una aposta clara per donar veu a la comunitat educativa. Mestres, alumnes, famílies, projectes pedagògics...
L'educació és, per damunt de tot, un acte comunitari.
Aquests centres a la ràdio contribuïm a crear una xarxa de complicitat entre el poble i les escoles. Les famílies poden conèixer millor què està passant dins les aules, els mestres poden compartir els seus èxits i dificultats i nosaltres, com a mitjà de proximitat, ens fem altaveu d'aquest batec diari.
Aquest novembre us convidem a escoltar amb atenció cada entrevista educativa, a reflexionar sobre el valor de l'escola i si us perdeu aquestes entrevistes en directe les podeu recuperar al www.radiodesvern.com. Ja en portem unes quantes a l'Institut, a l'Institut d'Escola, a l'Escola Montseny i també al regidor d'Educació Just for Salvat.
A la Rambla creiem que cada iniciativa pedagògica mereix ser compartida i que l'educació ben explicada és una eina poderosa per transformar la nostra comunitat. Soc Daniel Martínez i ara comença la Rambla. I ho fem com sempre amb una lectura del sumari.
El menú d'avui, dimarts 18 de novembre, és el següent. Comencem amb les notícies de Sant Just. Tot seguit farem un repàs a les portades dels diaris amb Mariona Sales, cap d'informatius. També parlarem de les efemèrides del dia i farem un repàs al temps amb en Carles Rius. Tot seguit, avui, a la segona hora, entrevista del dia a Dona i Empresa. Parlarem de Talc.
amb Che Arana, en aquest cas el Dietalk, que és un acte que celebra de forma periòdica a dona i empresa aquesta entitat del nostre municipi. Més qüestions, parlarem avui també de la xarxa educativa, la xarxa a les zones. Avui marxem fins al centre pilot i tancarem el programa d'avui en va de llibres, l'espai de recomanacions literàries amb l'Arnau Cònsul de Cal Llibreter i amb l'espai de nutrició dietètica amb l'Elvida Sánchez.
Sigueu benvinguts i benvingudes. Un matí més aquí a Ràdio d'Esvern, avui dimarts 18. De moment sol, fresqueta, perquè fa fresqueta, però amb moltes ganes i molta il·lusió de compartir un matí més amb vosaltres. Soc Daniel Martinez i que un cada matí us convido també a escoltar bona música. Avui arrenquem el programa amb aquest Sweet Caroline de Nail Diamond. Bon dia!
Where it began I can't begin to knowing But then I know it's growing strong Wasn't the spring And spring became the summer Who'd have believed you'd come along?
Touching hands, reaching out, touching me, touching you. Sweet Caroline, good times never seem so good.
When I hurt Hurting runs off my shoulders How can I hurt When holding you One Touching more
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Lies i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes
Se't faran molt curtes. En Next, con Germi de Jesús, te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 h te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
I als matins el primer que fem la gent curiosa és descobrir les notícies, descobrir allò que està passant, allò que ha passat al llarg de la nit i també que ha passat a les primeres hores del dia. Ho fem nosaltres també posant una mirada a les notícies municipals, a l'àmbit del nostre poble. I ho fem amb la cap d'informatius Mariona Sales. Mariona, bon dia.
Bon dia, Dani. Avui a Titorals tenim tres notícies. Com ho fem sempre, destaquem tres qüestions en caire Sant Justenc. Comencem parlant avui que Sant Just aprova els canvis en la ordenança de tinença d'animals i les bases d'habitatge social. Recordem que ahir va haver ple extraordinari després del ple que es va aturar el mes d'octubre per les protestes que ja hem comentat aquí al programa relacionades...
amb les accions que es van dur a terme a les festes de tardor. També, per altra banda, parlarem avui d'una nova experiència immersiva que costa la vida íbara a la penya del Moro i tancarem aquest espai de titulars, aquest espai de notícies, amb una performance en directe que transforma el concepte de l'exposició a l'espai Carme Malaret. Arrenquem, com dèiem, amb política.
Doncs exacte, arrenquem amb el ple extraordinari que es va haver de trobar aquest dia extraordinari del ple del mes d'octubre perquè va ser suspès per una protesta que va interrompre completament el ple i no va deixar que es continués i es va celebrar ahir a les 8 del vespre i en el primer punt el plenari va aprovar inicialment la modificació de crèdit número 21-2025 que és un ajust pressupostari necessari per avançar en la gestió econòmica municipal.
El segon punt va correspondre a la resolució d'al·legacions i a l'aprovació definitiva de la modificació de l'ordenança de protecció i tenença d'animals, que actualitza criteris i procediments de control i convivència. I el ple també va validar la resolució de reclamacions sobre les bases per l'adjudicació d'habitatges de lloguer i cessió d'ús per a persones en risc de vulnerabilitat social.
un instrument que determinarà l'accés als habitatges municipals destinats a col·lectius especialment sensibles. I en el mateix àmbit es van resoldre les reclamacions relatives a les bases d'habitatges de lloguer del mil·lenari per la gent gran, que han aprovades de manera definitiva per permetre la continuïtat del procés d'adjudicació. Marxem a altres qüestions, marxem a cultura, Mariona.
Sí, és que a Sant Just estrena una visita virtual immersiva de la Penya del Moro que permet endinsar-se en la vida del poblat íbar de fa 2.500 anys. Ja n'havíem parlat, es tracta de l'audiovisual El conte de l'arrel, que ofereix un recorregut de 360 graus accessible en línia i també amb ulleres de realitat virtual. La peça combina una visita virtual pel jaciment amb una ficció dramatitzada basada en el personatge local del conte de l'arrel,
I les escenes s'han recreat a la ciutadella ibèrica de Calafell i al jaciment dels Estinclell Tabardú, espais que permeten mostrar en precisió la vida quotidiana a Íbara. El Centre d'Interpretació del Municipi complementa la iniciativa amb el seu recorregut històric i al desembre s'hi afegirà una prova pilot de sessió de tres ulleres de realitat virtual amb cita prèvia. El projecte reforça la difusió de la Torre de la Penya del Moro, declarada B Cultural d'Interès Nacional.
Doncs aquesta qüestió a nivell cultural avui marca també l'agenda del nostre municipi. Recordeu que ho vàrem comentar ja fa uns dies aquí també a l'entrevista del dia amb un dels seus responsables, l'Arnau Macià, que visitava els micròfons de Ràdio d'Esvern per poder parlar...
d'aquesta qüestió, del conte de l'arrel i de tot el projecte audiovisual que s'ha fet en torn a aquesta història, a la història del nostre poble. Podeu recuperar també tota aquesta informació al web www.radiodesben.com i també al web on trobareu tot aquest material, el web de la Penya del Moro, on trobareu també aquests vídeos que són molt bonics i també expliquen d'una forma més il·lustrativa la realitat del nostre municipi en l'època ívera.
I tanquem amb una proposta que ens fa a l'espai de lliure creació Carme Malaret. Exacte. La Mariona Pujol Miravent i el David G. Torres presenten aquest dijous 20 de novembre a dos quarts de vuit del vespre l'acció artística amb un nom en alemany, que no el penso pronunciar, perquè com pots entendre no parlo alemany.
Però es tradueix per una exposició maqueta, a l'espai de lliure creació Carme Malaret. La proposta consisteix en una performance en directe que combina muntatge i narració sobre una taula, construint i reconstruint una història visual. L'acció es desenvolupa com un relata expositiu que es transforma a mesura que avança, convertint el procés de creació en part essencial de l'obra. Els artistes mostren com una exposició pot fer-se i desfer-se en temps real, variant els seus sentits segons l'ordre i la disposició dels elements.
La iniciativa, concebuda com una experiència experimental, ofereix al públic una mirada diferent sobre el format expositiu i el procés creatiu, reforçant el paper de l'Espai Carme Malaret com a punt de difusió de projectes contemporanis d'autor.
Doncs amb aquestes tres notícies tanquem l'espai informatiu municipal d'avui. Recordem que hem parlat que s'enjusta prova els canvis de l'ordenança, detinença d'animals i les bases d'habitatge social. El ple extraordinari va donar llum verda a les actuacions de la normativa d'animals i a la resolució de reclamacions en els processos d'adjudicació d'habitatges socials i per gent gran. Per altra banda, també hem parlat...
de l'audiovisual al conte de la rel que permet explorar el jaciment amb recorregut virtual en 360 graus i també aquesta ficció dramatitzada basada en la cultura local basada en la penya del moro. Hem tancat aquest espai de notícies municipals amb aquesta performance en directe a l'espai de lliure creació Carme Malaret.
Tant la Mariona Pujol com en David G. Torres presenten una proposta que construeix i reconstrueix el relat expositiu davant del públic. Breu pausa per publicitat. Tornem de seguida amb les portades dels diaris. A Sant Just, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble.
Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, carretera Reial, Camp Mogulet i Gualdem Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local. Sense anar més lluny, comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esberra.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. I ara, portades de diaris.
Fem un repàs a les portades dels diaris de la jornada d'avui dimarts. Fem un repàs, com sempre, amb Mariona Sales. Arrenquem amb la portada del diari Ara, Mariona.
Doncs el diari Ara obre'm una notícia sobre finances públiques. Diu que Montero tindrà el model de finançament d'aquí tres mesos. La ministra es compromet a presentar la nova proposta entre gener i febrer de l'any que ve i diu que confirma un objectiu del 0,1% pel dèficit autonòmic 2026-2028, és a dir, 1.000 milions d'euros per Catalunya.
Amb fotografia principal, veiem l'AVE. Diu, Barcelona-Madrid anava en menys de dues hores. El ministre de Transport, Òscar Puente, va anunciar ahir a Barcelona un projecte a tres anys vista que troba comparable al sistema xinès i que permetria accelerar els trens d'alta velocitat fins als 350 km per hora.
Déu-n'hi-do. Sí, sí, molt fort, molt fort. És a dir, si ja em sembla ràpid el que va ara l'ABE i amb la rapidesa amb la que arribem a Madrid, no em puc ni imaginar el que seria arribar a Madrid en menys de dues hores. És brutal, brutal. Em sembla...
Una molt bona notícia, veurem també això, que costa arribar a aquesta millora, però d'entrada sembla molt suculent, sembla una notícia molt suculenta i que la gent de Barcelona, que ens despassem a Madrid de tant en tant, o de forma més periòdica o més diària, o en funció de les agendes de cadascú, segur que ho acabarem celebrant perquè si s'acaba duent a terme és una molt bona notícia.
Clar, també és veritat que els que som de Barcelona agafem més l'AVE que l'avió perquè és que amb l'AVE estàs amb dues hores, amb dues hores i escaig i el bo és que no has de fer que si ara entro a l'aeroport, que si ja surto de l'aeroport, que és una mica més farragós.
A veure, és que si vas des de Barcelona a Madrid no té cap tipus de sentit anar amb avió. Això ja ho hem de començar a superar perquè no... Entre l'antelació que has d'estar a l'aeroport i que Barajas està lluny, vull dir, com tots els aeroports que no estan al centre de la ciutat, evidentment, en canvi l'AVE apareix a totxa, que està allà al mig.
Totalment. No, anar a Madrid amb avió no surt absolutament gens a compte. També, clar, què vols que et digui? És necessari arribar a Madrid en menys de dues hores? O és necessari potser que hi hagi altres ciutats de l'estat que estiguin ben comunicades entre elles? Sí, sí, no, això estic d'acord. Al final, no sé, tampoc passa res, perquè arribem a Madrid amb... És que quan es triga ara ja és prou ràpid.
Sí, ara es triga al voltant d'un no arriba les 3 hores. 2 hores i escaig. Són cotxes més de 6 hores. Vull dir, arribar amb 2 hores a Madrid no cal arribar-hi en menys de 2 hores. Hi ha algun interès, Mariona? En canvi, si es vol anar de Barcelona al sud de l'estat espanyol,
Has de passar per Madrid. Sí, has de passar per Madrid i de Madrid agafar algun que et baixi. Que dic jo, que et baixi i ja està. Però dius, sí, sí, surrealista. Bé, per Nadal, igual, eh? Si has d'anar cap a Galícia, gairebé que també, o agafes un d'aquells que triguen mitja vida. Amb avió, a Galícia. Jo vaig anar en tren i me'n va agradar anar a Galícia en tren, però clar, has d'anar a Madrid i a Madrid agafes un altre tren fins a Galícia. Vaig passar el dia a Madrid i després a la tarda vaig agafar...
Clar, i depèn de quants dies hi vagis, perquè si no has de dedicar-hi dos dies entrant i tornar. Jo naveguava gairebé dues setmanes a Galícia, clar, clar. Bé, passem a altres qüestions, marxem a altres titulars, marxem a qüestions que ens vol destacar també al diari Ara, avui.
Exacte, per exemple, tenim que els metges no veuen Pujol en condicions de ser jutjat. L'Audiència Nacional valorarà l'informe en una videoconferència. També veiem que parla de l'intermediari que treu profit de l'encariment dels ous. Diu que la diferència de cost en origen i a la botiga gairebé s'ha doblat.
Això és una qüestió que comentarem avui l'espai de nutrició dietètica, parlarem de grip aviar i parlarem dels ous, també aquest encariment dels ous arran de la grip aviar, que ha confinat a moltes granges del nostre país, del nostre territori. Passem a més qüestions, passem a esports. Exacte, parlem que dissabte tornen els partits al Camp Nou. Xavier Hernández s'assuma a la presentació de Víctor Font.
Molt bé, doncs més qüestions. Marxem al periòdico en català, que avui ens destaca, com no podria ser d'una altra manera, en fotografia en miniatura, Mazón, que en aquest cas s'atrinxera al Congrés i evita explicar els seus 37 minuts de desconnexió. El mòbil el du ja a la motxilla.
Pel que fa a l'Estat, presentarà a inicis del 2026 la seva proposta de finançament. Hisenda ofereix un dèficit del 0,1% a les comunitats. Montero adverteix les autonomies d'un ajust de 5.500 milions fins al 2028, si el Congrés rebutja el camí fiscal. El PP insisteix que no acceptarà ni la bilateralitat ni la singularitat.
Més qüestions, marxem en aquest cas a parlar que ara ja sabem a què s'assembla la fi del món. En aquest cas és una imatge que podem veure a Ricardo Martínez davant d'edificis destruïts a Gaza i també aquesta declaració que ha fet en una entrevista a Ricardo Martínez. El periòdico recull el testimoni de Ricardo Martínez, de Metges sense fronteres, sobre la situació de devastació a Gaza un mes després de l'alto al foc.
Marxem a més qüestions. La Unió Europea vol superar el paternalisme amb els països del sud del Mediterrani. El preu de la cocaïna s'abarateix i la sobreoferta en eleva la puresa. Aquesta és una altra de les qüestions que se'n destaquen avui a la portada del periòdic, en aquest cas a l'Espai Persones.
També, a nivell esportiu, el Barça torna al Camp Nou dissabte contra l'Atlètic davant de 45.000 persones. Víctor Font presenta una candidatura transversal per a una cursa electoral. Altres notícies que també destaca el periòdic avui és que Catalunya prepara una llei de turisme que vetllarà pels residents i que el govern urgeix a tenir un quit d'emergència per a 72 hores. A mi això...
Em genera una mica d'ansietat. Ho vaig veure ahir i no sé què n'opines tu, però... Sí, crec que jo ho havíem comentat algun cop, lo dels kits d'emergències. És com una notícia que et fa gràcia, perquè, clar, la llegeixes i dius... Perdona. Sí, no, no, totalment. Un kit d'emergències i ja tens la broma fàcil, però després penses... No sé si m'acaba de fer gràcia aquesta notícia, o realment em fa por...
Què vol dir un kit d'emergència per 72 hores? Però, clar, a veure, de fet, vull dir, ja s'han vist situacions com, per exemple, l'Adana a València, que, ostres, doncs segurament aquest kit d'emergència, segons a quina zona s'hagi de preparar, si vius en una zona inundable o una zona on poden haver-hi pluges torrencials, doncs potser et salva la vida, aquest kit d'emergència, en segons quina situació. I, clar, dius, doncs té sentit.
Jo estic començant a plantejar que aquest Nadal, en comptes de demanar coses absurdes, aniré demanant coses del kit de supervivència. I l'aniré preparant i, saps, la típica bossa negra sota del sofà, bueno, sota del sofà no, sota del llit, doncs això, una bossa negra amb tot de coses del kit de supervivència. Però, no sé, al final dius, ostres, és el que tu dius. Per una banda tu prens a cachondeig, però per l'altra penses, val, si ho estan dient, potser és per algun motiu, no?
sigui com sigui una de les imatges d'ahir era aquesta la del kit de supervivència i que també veies clar jo vaig ampliar la imatge veies tot d'utensilis que s'han de tenir per una possible emergència i a més també hi havia com uns sobres que hi havia el logotip de l'estat el logotip de la bandera espanyola per dir-ho d'alguna manera i a baix posava vitamines no sé què no sé quantos
I ara, m'imagino, era material d'algun tipus d'exèrcit o del que fos, que saps com els menjars d'aquests astronautes? Una mica així, saps? Era com un sobret amb vitamines i vaig pensar, Déu meu, Déu meu, saps? Ens faltaran les llaunes de tonyina i ja està, saps? Bé, en fi, esperem que no haguem d'arribar a utilitzar-lo, però sigui com sigui, després a La Vanguardia ho tornarem a repassar. De fet, ara aprofundim en les notícies, en els titulars de La Vanguardia.
L'avantguàrdia obre amb la reforma del marc fiscal. Diu que el nou finançament inclourà les competències pròpies de Catalunya. Que Montero anuncia que d'aquí dos mesos presentarà el nou model i el PP l'acusarà de contentar els independentistes. En fotografia principal, veiem la notícia que diu Mazón aludeix tota responsabilitat.
El president de la Generalitat Valenciana en funcions, Carlos Mazón, va al·ludir qualsevol responsabilitat en l'interrogatori sobre el seu paper nadana que va ser sotmès ahir al Congrés. Tampoc no va aclarir què va fer durant els 37 minuts en què no es va comunicar amb ningú. També veiem la Vanguardia que diu que l'executiu activa el procés per allargar la vida de la nuclear del Maraz. Diu que el Ministeri sol·licita un informe que indiqui si la central pot funcionar tres anys més.
També veiem que La Vanguardia parla d'un estudi que diu que els nois joves s'allunyen del feminisme. Ja ho veiem també, que s'havia comentat aquests dies que les enquestes mostraven que els nois joves estaven cada cop més a prop de la dreta i de l'extrema dreta.
També parla de, com tu has dit, l'avantguàrdia d'aquest kit d'emergència per 72 hores que arriba pels catalans. Suposo que sentirem notícies avui o els propers dies de què hem de fer amb aquest kit d'emergència.
També parla de la tornada del Camp Nou, de l'Spotify Camp Nou. Diu que el Barça tornarà de l'exili i jugarà dissabte a casa. I tanca portada avui La Vanguardia amb una notícia sobre Camilo José Cela. Diu com es va gestar la publicació de La Colmena.
I marxem a l'última portada del dia, marxem al punt avui, el diari independent català, comarcal i democràtic, que ens entrevista a Josep Casadevall, advocat andorrà i a jutjar, que en aquest cas diu que les sentències tenen un alt valor moral i ètic.
A l'Observatori Municipal marxen avui a Torre d'en Barra, on la torre s'ha fet gran. Entrevistes a l'alcalde, Vale Pino, i a la cap de l'oposició, Núria Gómez. Més qüestions. Imatge principal, veiem una espècie de taula, sembla una taula o un espai de fusta, un picari, amb la bandera, en aquest cas amb l'estrella gamada, amb el...
amb el símbol nazi i com un jutge picant amb el seu... no sé com es diu això ara, però bàsicament picant aquí com si estigués fent un judici. En aquest cas el titular ve a dir un judici revolucionari. Es compleixen 80 anys del procés de Nuremberg
ambrió de la justícia internacional. Més qüestions, podríem odiar aquest món a l'espai del d'ahir de Carina Filella, que destaca per primera vegada en dos setmanes, Mariona, destaca i res, i ho fa amb una frase, oques grasses torna a exaurir les entrades per als nous concerts de comiat, i Puigdemont i Pujol les van...
les van vivint magres. O sigui, dues coses diferents, les han unit en una, però és l'únic diari català
que dia d'avui diu alguna cosa en portada d'Ocasgraces. Perdó, és que m'està fent molta gràcia. Sí, no, no, és meravellós, és meravellós. Ocasgraces torna a exaurir entrades fins aquí bé per als nous concerts de comiat. Recordem quatre. Primer es van posar a la venda un, el del dia 10, després el del dia 9 i ara el del dia 5 i 6 d'octubre del 26. No, i a més és que... I comparteixen titular amb Puigdemont i Pujol, que no ho estan passant bé. És a dir, Ocasgraces està molt bé, ha guanyat molts calés amb els concerts...
Perdó, és que aquest titular... Les dos Catalunyes, les dos Catalunyes, Mariona, les dos Catalunyes. Sí, però també la dic, és que, a més, diu, torna a exaurir les entrades pels nous concerts de comiat. La notícia és que Ocas Grasses ha fet soldat a quatre estadis olímpics.
I amb menys de 20 minuts... 4 estadis olímpics. I ha fet sold out. Amb menys de 20 minuts a cada concert. O menys de 20 minuts, o 20 minuts aproximadament. Vull dir que això ni Coldplay en el seu moment. No, exacte. És que és fortíssim. Hauria de ser fotografia principal, com a mínim un diari.
Home, estem parlant d'un grup que ha marcat un abans i un després a la cultura catalana i l'altre dia ho vèiem en directe, que té moltes reproduccions al llarg del mes a Spotify. Sí, no? I és que és el primer grup catalan català que omple aquests volums de públic.
Jo només espero que no hagin de compartir estadi amb Puigdemont i Pujol, perquè clar, com ho estan passant tan malament, que no diguin, vinga va, que vinguin al concert. I que pugin a explicar les seves merdes. Si ve Puigdemont al concert, ja et dic jo, que es li aparta, no cal barrejar coses. Volem gaudir tranquil·lament del concert d'Ocas Grasses, que de fet ells ja han fet publicació dient que estan una mica, que no saben com...
com acabar de païr el que han viscut, que clar, ells ho deien. No, no, la que ha escrit aquest titular tampoc, tampoc sabia com païr-ho, això. Exacte. De fet, o que esgraces ho deien, que havien sigut els dies més forts de la seva història, perquè clar, és que tu saps que tens molts seguidors, perquè...
Els concerts, que es rumorejava que eren els últims, ja venia tothom. Ells saben que han tingut molt èxit, que els escolta tota Catalunya i que la seva música agrada molt, però ells no es podien imaginar que farien quatre soldats instantanis a l'estadi. Clar, jo l'altre dia ho estava calculant perquè jo de mateixa sóc lent i vaig estar una estona, però clar, són més de 200.000 persones.
205 o 210? 200... Ah, no, perdó, 220.000 persones. 220.000 persones. Sí, sí, crec que hi ha 55.000 entrades per concert. Clar, tots venuts. És que és molt fort. Molt heavy, molt heavy. Molt bé, doncs ens havíem quedat aquí amb aquest meravellós text que ens ha ofert avui al Punt Avui.
Passem a parlar de la crònica. En aquest cas, David Portavella destaca que Mazón tenia el mòbil a la motxilla. Sí, sembla ser que el duia a la motxilla. Crònica, Xavi Miró, el Mr. Hyde del Tribunal del TC, va aparèixer contra els síndics.
I pel que fa a l'esportiu, Catalunya juga contra Palestina, un partit solidari amb fins benèfics. El Barça torna al Camp Nou dissabte, per altra banda, amb 45.401 espectadors. Parlant del partit Catalunya-Palestina que juga avui, Mariona, tens entrades? Tinc entrades.
Molt bé. Diuen que són molt econòmiques, no sé si roden entre els 5 i els 10 euros. Molt econòmiques. Jo crec que m'he comprat de les de 5 euros. Hi havia de 5, 10 i 15, segons. Quan estaves al camp, si veus millor o no. Però la majoria valien 5 euros. I jo hi vaig pagant 5 euros, és que és un preu simbòlic.
Clar, és benèfic perquè tot va a causes per Palestina. Sembla que va ser un èxit al País Basc. Aquí està costant una mica més la menta d'entrades. Exacte. Aquí crec que es va una mica fluixet d'entrades. No sé com està ara també, com tot en aquesta vida. La gent va a últim moment i si encara en queden, jo crec que entre ahir i avui se'n deuen haver vengut forces. Tot i que no es vendran allà mateix. S'han de comprar anticipadament. I en canvi el País Basc va fer sold out.
Ja, exactament, exactament. Al País Basc crec que van vendre unes 50.000 entrades, aquí en aquest cas ahir van vendre 23.000, fins ahir havien venut 23.000 entrades en 4 dies. Crec que s'havia arribat a les 30.000, però bé.
Es vol arribar a les 30.000. Es vol arribar a les 30.000, però... Jo hi vaig rebre un missatge, clar, aquests missatges de WhatsApp que reps, com perquè la gent s'animi a venir, que ahir se n'havien venut ja a les 30.000. Se n'havien venut 31.000. Potser, potser que ja estiguin arribant a aquesta xifra, però sigui com sigui, doncs mira, una notícia d'avui a les 10 del matí, clar, el Diario Público, en aquest cas, diu que s'han venut 26.000 entrades.
és el que deia el missatge que a Bilbao s'havien venut 35.000 entrades en un sol dia potser la gent a últim moment no sé si es passarà el mateix jo no ho veig aquí a Barcelona són moltes entrades no sé ja et diré demà a veure com tu hi vas? no hi vaig però m'agradaria anar-hi potser si se'm gira el cable m'acabo presentant que sàpigues que l'has de comprar anticipadament eh
Sí, sí, sí, però anticipadament vol dir 10 minuts abans o no? Suposo que sí. Si no s'han venut totes, abans d'entrar la podràs comprar, però vull dir que no t'esperis comprar la taquilla, que no es poden comprar allà. Ok, rebut. Dit d'una altra manera, si us heu quedat sense entrades per oques gràcies, ja sabeu. Podeu anar al partit de... Total, és el mateix espai, el que passa que el material serà una mica... No acaba de ser el mateix, però t'ho pots imaginar.
Sí, no, no, totalment. Com a mínim, la butxaca va a una bona acció, que és contribuir a Palestina i a tota la situació que estan patint. Ara sí, Mariona, ens acomiadem de tu, però això és un fins després, perquè, mira, ens hem menjat aquí l'estona...
Queden 18 minuts per arribar a les 11 del matí. Són les 10.42 d'avui dimarts. I res, nosaltres ens acomiadem de la Mariona. La podeu escoltar als butlletins informatius d'aquesta casa i també a l'informatiu Edició Migdia. Fins ara, Mariona.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de 2 quarts de 6 a 2 quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
A Sant Jús, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Mas Lluï, Carretera Reial, Camp Mogolet i Dualden, Torreblanca. Descobreix-los i et dona suport al comerç local.
Sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge. Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
Vols obrir els contenidors d'Orgànica i Resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Tots els comerços tenen fulls oficials de queixa, reclamació, denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. I ara marxem a les efemèrides.
Doncs a aquesta hora sempre volem posar a focus aquelles efemèrides, aquelles qüestions que han passat al llarg de la vida, al llarg de la història tal dia com avui. Avui marxem primerament a les celebracions. Avui és el dia mundial per prevenir l'explotació, els abusos i la violència sexual contra els nens i promoure la sanació. En aquest cas també avui és el dia mundial del pacient anticoagulat. És un dia mundial molt concret, la veritat.
i també és el Dia Internacional de l'Art Islàmic. Marxem a fets històrics destacats. El 18 de novembre del 1976, les Corts Espanyoles van aprovar la Llei de la Reforma Política, que va obrir el camí cap a la democràcia a Espanya.
Per altra banda, el 18 de novembre de 1824 es va constituir el Districte Federal de Mèxic com a capital de la República Mexicana, amb seu a la ciutat de Mèxic. I tanquem amb altres qüestions. Per una banda, el 18 de novembre del 1923 va néixer l'astronauta nord-americà Alan Shepard i també persones compreses per la història.
En aquest cas, doncs, va morir Marcel Proust, escriptor francès, va morir 18 de novembre de 1922. I bé, ara marxem, però, a l'efemèrida musical, marxem a parlar de Nirvana, que a la banda de Kurt Cobain van registrar a Nova York una de les sessions acústiques més icòniques de la història del rock.
El concert es va emetre un mes després i es convertiria en un disc de culte publicat pòstumament el 1994. Us deixem avui amb una cançó de Nirvana. Us deixem avui, doncs, amb aquesta mateix. Ara tenim el plaer d'escoltar Com es you are, de Nirvana.
Fins demà!
Bona nit.
Memoria. Memoria. Memoria. Memoria. Memoria.
I seguim el magassin de matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambla, soc Daniel Martínez i és un plaer per nosaltres estar aquí al 98.1 a les zones de Ràdio d'Esvern amb vosaltres cada matí de dilluns a divendres i els dissabtes amb l'espai del resum de la Rambla. Ara marxem a parlar del temps, marxem a parlar amb en Carles Rius.
Carles, bon dia. Molt bon dia, què tal? Com va tot? Molt bé, i tu? Com vas? Doncs força bé, jo content. Aquestes èpoques de l'any ja saps que ho foi. Que ho foi, eh? T'agrada l'hivern. Tardor, m'encanta la tardor. Jo per ordre d'estacions seria tardor, hivern, primavera, estiu.
Tardor, hivern, primavera, estiu. Doncs saps que estem bastant d'acord? Vull dir que jo també vaig per aquí. A mi la tardor a mi m'encanta, m'agrada molt. L'hivern no em desagrada. La primavera, saps quin és el problema? Que a la primavera hi ha com molts canvis... No sé, em sento molt canviant. A la primavera i a la tardor diuen que és quan hi ha més canvis, no? A nivell de temes que pots sentir-te més aixafat, que pots sentir-te més...
Com una muntanya russa, no? A nivell emocional, sí, exacte. Quan hi ha el canvi aquest així. Sí, sí, a nivell emocional i tal, doncs diuen que tenim una mica les emocions més a flor de pell, no? A partir de les 40 tardors i les 40 primaveres ja està. Ja t'és igual, no? Ja t'és igual, el cos s'ha acostumat. Que fort. Que no en vingui un amb 50 anys. És que a mi heu vist la primavera aquest any, no sé què m'ha passat. No.
Són totes iguals. Sí que són una mica més calentones totes. Sí, sí, va pujant la temperatura. I parlem de calentones. Mira, ja lligam temes. Per exemple, l'any 2019 la mínima va ser de 2,4. L'any 24 la mínima anual va ser de 2,2. O, per exemple, la mínima del 2020 va ser de 1,8. Estem parlant de temperatures de 2, 2 graus i una mica mínimes de l'any.
Bé, aquest any 2025 tenim una mínima que es va registrar el 14 de gener, de 0,6 graus positius a Can Ginestà. És la temperatura mínima que tenim aquest any de moment. I ens arriba una onada d'aire fred que realment és potent, tothom en parla, és una...
Una entrada àrtica bastant bèstia, a més a més, que ens entra i toca Catalunya bastant. O sigui que potser a Roma no els hi entrarà, però a Barcelona sí. O sigui, és una entrada que coincideix en el canal de tot el que és els Pirineus. Ens entra per allà aquesta entrada molt més freda i pràcticament des del Cantàbric fins a Catalunya tindrem temperatures sota zero a molta alçada. O sigui que realment és una entrada d'aire fred que només afectaria aquesta zona. Podríem parlar de Catalunya, de l'Aragó...
de Navarra, del País Basc, Cantàbria, en aquesta zona sí que entra, però a la resta de la península no entra aquesta bossa d'aer fred. Llavors, per què ho diem això i per què hem comentat temperatures mínimes anuals d'altres anys enrere? Doncs pel fet que podríem enregistrar temperatures
que podrien ser més baixes que, per exemple, la del 2019 de tot l'any, o la del 2020, aquesta és una mica més justa, però sí que potser del 2024 sí. Per què? Doncs perquè les temperatures tenen tendència a baixar molt, ens entra una castanya d'aire fred que farà baixar el Pirineu, és probable que estiguin a 12 graus per sota del que tocaria per l'època. 12 graus per sota, estem parlant de temperatures molt baixes,
I haurem d'anar veient com va evolucionar tot això perquè podríem tenir alguna sorpresa. Potser a Sant Just no, però sí que Vallès Oriental, Occidental, Maresme, Nord de Barcelona... En aquestes zones es pot muntar un rebuf el dijous i aquest rebuf acompanyat d'aquest aire fred en alçada quan es desploma i la temperatura baixa que hi haurà...
Sens dubte, és bastant probable que si hi ha precipitació cap al Maresme, al Montseny hi haurà precipitació en forma de neu, i a més a cotes baixes, o sigui que realment el Montseny es podria veure enfarinat en un 23 o 22 de novembre, que realment no és extraordinari, però vaja, és curiós. I també la nevada pot ser destacada a la cara nord del Pirineu, o sigui que estem en una situació d'unes temperatures que baixaran prou...
i que realment és una situació que a vegades, en tot un hivern, que és el que volíem comentar amb les temperatures que hem parlat al principi, en tot un hivern no tenim una irrupció d'aire tan freda com aquesta. O sigui, hi ha hagut anys que no ha passat. Com anirà la cosa i com anirà evolucionant? Bé, avui ja notem una mica més de fresqueta. Realment aquests dies està bufant també una mica de vent del nord, que això dona més sensació de fred. Ara, en aquests moments, a Sant Just, aquí a casa nostra... Espera't que arribi, ara. Aquí a casa nostra...
Tenim 12 graus en aquests moments a l'escola Montseny i la sensació és al voltant dels 11. O sigui que realment aquest vent del nord dona més sensació de fred. És una temperatura molt baixa. Recordeu que la setmana passada a aquesta hora podíem estar 15 o 16 tranquil·lament. Ja està baixant una mica la temperatura. Avui la previsió és que arribem als 15...
16 com a molt, entre els 14 i els 16 podríem arribar avui, depèn de l'alçada de la zona on trobis del municipi, perquè en funció de l'alçada la temperatura és una mica més baixa o no, i la mínima aquesta nit, que ha estat al voltant dels...
Ja ho direm demà. Al voltant dels 11 graus és probable que la propera nit encara baixi una miqueta més, o sigui que és probable que aquesta propera nit baixem cap als 7, o sigui que realment les temperatures van tirant avall i molt ràpid. Demà dimecres ja la màxima es quedarà al voltant dels 11 graus i la mínima estaria al voltant dels 5 o 6 només, o sigui que demà ja és un dia on podríem parlar, Sant Jus, de ple hivern. Tot i estar a la tardor, demà dimecres ja serà un dia de ple hivern, tot i la presència del sol, perquè en tindrem al matí,
Potser hi haurà alguns núvols més al migdia, a la tarda i també a la nit, però vaja, la tendència és que els núvols vagin en augment i que les temperatures vagin baixant, com ho estan fent avui dimarts i també demà dimecres. Serà un dia hivernal, llavors, demà? Sí, demà sí, perquè amb una màxima d'11-12 el mes de gener és ben normal trobar-la.
I de cara al dijous encara baixen més les temperatures. Podríem estar parlant dijous de 9 o 10 graus de la màxima tan sols i el tanto a la nit de dijous a divendres perquè podríem baixar cap als 4 o als 3 tan sols. O sigui, són temperatures ja molt baixes dijous. Dijous és un dia on ens arriba una línia frontal fruit d'aquesta entrada polar i que ens podria portar precipitacions. De moment no sembla que hagin de ser massa cosa, però...
La possibilitat és dijous al matí amb sol i núvols i alguna goteta, potser a migdia tarda més tapat sense sol i amb alguna gota. Recordeu que si cau pluja, l'aire fred en alçada baixa i encara fa baixar més la temperatura, o sigui que és bastant probable que dijous les màximes es produeixin a primera hora del matí i a mesura que vagi avançant el dia la temperatura anirà tirant avall i ja diem que el divendres podríem tenir una temperatura mínima del voltant de 3 o 4 graus tan sols.
Aquesta baixada de temperatures es mantindrà divendres i dissabte amb més sol, però amb temperatures realment molt baixes, màximes al voltant dels 10 o 11 graus tan sols divendres i dissabte i només hi haurem d'esperar diumenge que la temperatura podria pujar cap als 13, aproximadament o 14. O sigui que estem veient que és una baixada important. No és res de l'altre món, no estarem a sota zero, però sí que si durant el cap de setmana teniu tendència a anar a algun lloc,
informeu-vos bé perquè al Pirineu podeu trobar ambients gèlits, ambients de ple hivern, i si sortiu d'aquí a Sant Jús amb una temperatura de 10 graus, us aneu al Pirineu i us trobeu amb zero, doncs realment heu d'anar preparats una mica més abrigats perquè realment serà un cap de setmana molt fred i a muntanya no cal dir-ho. A muntanya, o sigui, qui tingui previst fer excursions aquest cap de setmana no se'ls recomana per res del món, ho farà tremuntant, la sensació de fred serà molt alta, nevades a la cara nord del Pirineu que es poden mantenir durant els propers dies, no només el dijous, sinó...
que, per exemple, el Pirineu pot estar precipitant bona part del cap de setmana. Això ho haurem d'anar seguint i anirem dient, però les temperatures seran molt baixes. Molt bé, doncs a mig minut per arribar a les 11 del matí ens queda clar que arriba aquest front, que arriba el fred i que, per tant, estarem aquests dies traient una mica més de bric. Jo crec que el canvi d'armari es pot fer tranquil·lament, eh?
Perfecte. Hi ha molta gent que ha optat per fer el canvi d'armari de la part de baix i encara no ha fet el canvi d'armari de la part de dalt. Feu un complet perquè passareu fred a... Aquestes temperatures es queden. Sí, passareu fred al cos. Carles, gràcies. Bon dia. Fins demà. Fem una petita pausa pels butlletins informatius i tornem de seguida aquí, a les zones del 98.1 FM. Fins ara. Bon dia, us informa Joan Bota.
Visita a Espanya del president d'Ucraïna, Voladimir Zelensky, dins la gira que està fent pels països socis d'Europa per aconseguir més suport militar. A Madrid, Zelensky ha iniciat la visita al Congrés. Anem cap allà. Tenia tàpia. Bon dia.
Bon dia, és la tercera visita oficial del president ucraïnès a Espanya. La Moncloa defensa que el compromís amb Ucraïna és a llarg termini i ha garantit uns mil milions d'euros més en material militar aquest any. Zelensky ha passat ja pel Congrés i aquest matí també es reuneix amb empreses del sector de la defensa. Després dinarà amb el rei Felip VI i a la tarda visitarà amb el president espanyol Pedro Sánchez al Guernica, el quadre de Picasso al reinar Sofia. Després tots dos presidents es reuneixen i compareixeran davant dels mitjans.
Demà Zelensky ha anunciat que viatjarà a Turquia per reactivar les negociacions de pau amb Moscou. Aquest país és clau i actua de mediador per intentar que s'arribi a una solució pacífica. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio Madrid.
Més notícies, Natàlia Ramon. La consellera d'Economia, Alicia Romero, promet que el principi d'ordinalitat quedarà blindat en el nou acord de finançament que el Ministeri d'Hisenda presentarà a principis de l'any que ve. L'endemà de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, la representant de la Generalitat ha recordat que fins i tot hi ha veus del Partit Popular que aposten perquè les comunitats més riques no es vegin castigades i s'ha mostrat confiada que aquest requisit es garantirà. Ho ha dit a TV3.
S'inclourà el principi d'ordinalitat i serà respectat, garantirem el principi d'ordinalitat. Això la ministra també ho ha dit alguna altra vegada. No només ho vol Catalunya, ho deia l'altre dia la presidenta de les Balears. I jo estic convençuda que el nou model garantirà el principi d'ordinalitat.
Els Mossos investiguen la mort d'una dona gran a l'hospitalet de Llobregat que ha caigut pel balcó. Els fets han passat de matinada. La policia intenta aclarir-ne les circumstàncies i no descarta que el fill de la víctima hi estigui implicat. Anem a l'hospitalet d'Habit Àngela, bon dia. Bon dia. Els Mossos han obert una incidència i sembla que el fill de la víctima, una dona gran, estaria retingut. Per tant, encara no està clar què és el que va passar. De tota manera, hi ha veïns com en José que apunten que va ser el fill un home força problemàtic qui va llançar la dona per la finestra.
Se cruzaba con alguien y le insultaba. Ese hombre tenía problemas. Se oía la madre, me parece que había hablado con los servicios sociales para que se vaya. Y decía la madre, bajaba de la peluquería y decía, es que no se quiere ir, no se quiere ir. Sí, discutía con él. Discutía, pegaba voces con la madre. David Àngela, Catalunya Ràdio, l'Hospitalet de Llobregat.
Els Mossos d'Esquadra investiguen les causes de l'incendi aquest matí en una zona de barraques a la futura estació de la Sagrera de Barcelona. Dues persones han quedat ferides, una d'elles amb cremades. Ha estat traslladada, han estat menys greu a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Barcelona, Miquel Járquez, bon dia. Bon dia. La Denisa i la Valèria, que viuen en una barraca a tocar, han passat por per les explosions de les bombones de Campingas que les han despertades.
El fuego, como solo el fuego. Y estamos huyendo fuera. Cuando salimos fuera, el fuego estaba aquí, ya está. Ha venido la bombera, la policía y nosotros salimos fuera y nada más. Como un bubu, así. Estaba huyendo. Estamos cogiendo algunas ropas muy rápido para no tener frío con los niños y estamos saliendo fuera.
Els bombers donen per extingir l'incendi. 6 barracas han quedat totalment calcinades d'un total d'una vintena. Miquel Jarque, Catalunya Ràdio Barcelona.
A Rosselló, al Segrià, tornen les protestes per reclamar una escola nova. Desenes de familiars i alumnes s'han concentrat just abans de començar les classes a les portes d'un centre que asseguren que s'ha quedat petit i té moltes mancances. Per exemple, els escolars han de dinar per torns. Anem cap allà. Ramon Dalmau i Estela Busoms.
Bon dia. Una protesta convocada per una plataforma ciutadana juntament amb l'AFA del centre i no és la primera vegada. Denuncien que el departament encara no ha fet res per ampliar el menjador, on els alumnes han de dinar per torns perquè no hi caben, són uns 280, ni tampoc s'han fet obres per solucionar problemes estructurals d'un centre que es va construir als anys 60 del segle passat. Aseguren que té moltes deficiències i, de fet, el que reclamen és que el govern construeixi una escola nova. Núria Jordana és presidenta de l'AFA.
No tenim lloc, ens falten aules, no hi ha lloc al pati, no hi ha lloc al menjador. És que estem en condicions que no hi hauríem de ser.
Esports Joan Fitor. Catalunya i Palestina juguen aquest vespre a l'Estadi Olímpic de Montjuïc en un partit d'amistos solidari de caràcter benèfic. De moment s'han venut més de 28.000 entrades. Xavi Pasqual agafa les regnes aquest matí del Barça de bàsquet. Ahir va firmar el contracte i avui a dos quarts de 12 dirigirà el primer entrenament. Pasqual s'estrenarà dijous.
amb partit de l'Eurolliga a la pista de l'Efes. En Ambo, la Granoller es disputa aquest vespre a partit de la Lliga Europea. Els ballesans reben el grossis esloven eslobè, el rival més directe per aconseguir la classificació per a la pròxima fase. En Futbolsal, avui es disputen partits de setzents de final de la Copa del Rei. Són eliminatòries a partit únic. A les 7, Cadis-Barça i a dos quarts de nou, Leganers-Indústria-Santa Coloma. I en tenis, Carlos Alcaraz no jugarà
La final a vuit de la Copa Davis, que comença avui a Bologna, el tenista murcià té una lesió als isquiotibials. A l'equip espanyol hi ha el català Marcel Granollers. Espanya jugarà dijous, ho farà contra la República Txeca i avui es disputa el primer enfrontament d'aquesta final a vuit entre França i Bèlgica. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia, passen 6 minuts a les 11, us informa Mariona Sales Vilanova. El ple municipal extraordinari de l'Ajuntament de Sant Just es va celebrar ahir a les 8 del vespre, convocat després que el ple ordinari hagués estat suspès arran d'una protesta que va interrompre el ple. En el primer punt, el plenari va aprovar inicialment la modificació de crèdit número 21-2025, un ajust pressupostari necessari per avançar en la gestió econòmica municipal.
El segon punt va correspondre a la resolució d'al·legacions i a l'aprovació definitiva de la modificació de l'ordenança de protecció i tinença d'animals, que actualitza criteris i procediments de control i convivència. El ple també va validar la resolució de reclamacions sobre les bases per l'adjudicació d'habitatges de lloguer i cessió d'ús per persones en risc de vulnerabilitat social, un instrument que determinarà l'accés als habitatges municipals destinats a col·lectius especialment sensibles.
En el mateix àmbit es van resoldre les reclamacions relatives a les bases d'habitatges de lloguer del mil·lenari per la gent gran, quedant aprovades de manera definitiva per permetre la continuïtat del procés d'adjudicació. I en cultura, Sant Just d'Esvern estrena una visita virtual immersiva de la penya del Moro que permet endinsar-se en la vida del poblat íbar de fa 2.500 anys.
L'audiovisual El conte de l'Arrel ofereix un recorregut entre 160 graus accessible en línia i també amb ulleres de realitat virtual. La peça combina una visita virtual pel jaciment amb una ficció dramatitzada basada en el personatge local del conte de l'Arrel. Les escenes s'han recreat a la ciutadella ibèrica de Calafell i al jaciment dels Estinclells de Verdú, espais que permeten mostrar una presidió de vida quotidiana i íbara.
El centre d'interpretació del municipi complementa la iniciativa amb el seu recorregut històric i al desembre s'hi afegirà una prova pilot de sessió de tres ullers de realitat virtual amb cita prèvia. El projecte reforça la difusió de la Torre de la Penya del Moro, declarada bé cultural d'interès nacional.
I encara en cultura, Mariona Pujol Miravent i David Zé Torres presenten aquest dijous 20 de novembre a dos quarts de vuit de la tarda l'acció artística Una exposició maqueta a l'espai de lliure creació Carme Malaret. La proposta consisteix en una performance en directe que combina muntatge i narració sobre una taula construint i reconstruint una història visual.
L'acció es desenvolupa com un relat expositiu que es transforma a mesura que avança, convertint el procés de creació en part essencial de l'obra. Els artistes mostren com una exposició pot fer-se i desfer-se en temps real, variant els seus sentits segons l'ordre i la disposició dels elements. La iniciativa, concebuda com una experiència experimental, ofereix al públic una mirada diferent sobre el format expositiu i el procés creatiu, reforçant el paper de l'espai Carme Malalet com a punt de difusió de projectes contemporanis d'autor.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació al butllet horari de les 12. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
But I have to say I've been thinking about my own protection It scares me to feel this way
Fins demà!
Together forever with you. Together forever and never to pass. Together forever with you. And don't you know how... I seguim els matins de Ràdio Desven, seguim els matins de la Rambla. Soc Daniel Martínez, en setemà aquesta segona hora de la Rambla de 8 dimarts amb Rick Asley. Together forever.
Fem una petita pausa per publicitat i tornem de seguida amb l'entrevista del dia. En Next con Germi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo.
Cada martes a las 19.30 h te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM. Cinema sense límits. Cinema sense fronteres.
Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions. Els dimarts de 8 a 9 del vespre. Quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús? Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Avui a l'entrevista del dia tenim la Che Arana que ens parla de l'oportunitat de reiniciar força sortida i reconectar. Això és una activitat que es dura a terme aquest dijous a les 8 del vespre a les escoles al carrer Montserrat número 2 de Sant Just d'Esvern. És una activitat gratuïta
I és que també després de la craniotomia, el cervell de la Che va fer un reset i va haver de tornar a arrencar la recuperació. No és tornar a ser qui eres, sinó crear noves connexions. Ens explica la informació que ha fet arribar Dona i Empresa tota la gent interessada en aquesta activitat del Die Talks, que organitza de forma periòdica l'entitat Dona i Empresa. Saludem, que ja tenim aquí el telèfon, la Che Aranat. Che, bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com esteu? Molt bé, i tu com vas?
Molt bé, preparant també una miqueta tot això, els últims detalls per aquest dijous, que és quan ens trobarem a Sant Just. I res, només espero que vingui tothom que tingui interès i fins i tot el que no tingui, si també serà bon rebut. Que bé, doncs explica'ns una mica en què consistirà aquesta activitat gratuïta que s'ofereix a tota la ciutadania aquest dijous a les escoles.
A veure, senzillament, és un espai on normalment... Bé, de fet ja he fet alguna altra col·laboració amb dona i empresa i m'encanta que les dones de Sant Josep siguin formant un grup que les ajuda a posar en marxa els seus projectes personals. Vull dir que aquesta idea que tant es parla de la sororitat realment és un dels llocs on t'he vist que funciona millor.
a Sant Just, i porten una programació de fa molt de temps, tenen molta experiència, i jo no m'hi vaig poder negar. Quan em van dir, fem una sèrie de xerrades, digue-li motivacionals, inspiracionals, i ens agradaria molt que vinguessis a explicar una miqueta el teu cas personal, vaig pensar, doncs, sí, i tant, perquè me n'he adonat que ja no és tant per la necessitat que jo tingui de compartir o d'explicar-me, i sobretot a partir de l'experiència que vaig viure.
M'he adonat, per les vegades que ho he compartit amb altra gent, que és molt bo, no ja només per mi, sinó per tothom. Sembla ser que de tot podem treure una experiència, encara que no hi haguem passat o haguem transitat. Escoltant algú com ha superat una cosa X qualsevol, pots reconèixer-te i fins i tot això et pot ajudar.
Quan vaig fer una xerrada, com et deia, i van venir moltes dones a dir-me, ostres, m'ha anat molt bé, perquè jo em vaig trobar en una situació que ni molt menys és una cosa semblant, però sí que he vist això tal. I aquesta experiència posterior, després d'haver fet xerrades, veure que hi ha tanta gent que treu coses bones d'una cosa petita que tu puguis fer, no sé, la veritat és que és molt interessant. I vaig pensar, doncs vinga, endavant.
L'hem explicat així per sobre, però la teva experiència personal, Che, per la gent que ens estigui escoltant i no et conegui, quina és?
A veure, jo ara fa tres anys i mig em van fer una operació, ja ho has dit molt bé tu, craniotomia, que és una paraulota ben rara, que molta gent no sap ni el que és. Senzillament és una operació del cervell. T'obren el crani per accedir-hi i després allà, un cop estan oberts, fan el que hagin de fer i en el meu cas va ser extreure una malformació.
arteriovenosa que jo tenia congènita i que no m'havia mai donat problemes. I ja amb els 50 anys va dir, hola, estic aquí. I senzillament va ser això, acceptar que hi havia una cosa que s'havia de treure i ja està. I tot el que suposa això, quan
quan accedim al cervell, realment, clar, ja només dir-ho, penses, ostres, clar, no és un genoll, no és la columna, que també és una cosa molt seriosa, no? És el cervell. I, clar, per mi va ser una experiència molt bèstia, perquè, vulguis o no, jo he buscat aquest símil per intentar-me fer explicar respecte al tema de fer un reset i de reiniciar la computadora, no?
que és el que vaig haver de fer. Em van advertir que potser podia anar malament i podia tenir seqüeles, però el cas és que va anar tot molt bé. I el que passa és que, clar, em van dir, nosaltres tallarem per aquí i després tallarem per allà. I jo vaig dir-li al metge, bueno, i després connectareu, no? I em va dir, no.
Això sí que no, això ho hauràs de fer tu. Aleshores, en aquest moment és quan jo vaig pensar, uau, i com es fa això? Com es creen sinapsis noves neuronals del cervell? I res, doncs aquesta experiència personal em va ajudar moltíssim a descobrir moltes coses sobre la nostra manera de ser com a persones, com funciona el nostre cervell, què és el que hem de fer també a certa edat perquè no perdem tant la memòria. Jo crec que hi ha molta gent que a partir dels 50 diu, ostres, que no me'n recordo de res. Doncs...
Això em va obrir una finestra i una porta, diguem-ne, a el que seria una millor manera de fer-te gran. I jo sempre ho he explicat. Al final...
Entenc que per mi va ser una oportunitat per poder tornar a començar i aquí estic, vull dir, millor que ara fa 10 anys enrere. Avui estem conversant amb la Txerana, que ens explica que va tenir aquesta oportunitat de reiniciar i que també ens ho explicarà dixous a les escoles en aquesta xerrada que es durà a terme, com dèiem, a les 8 del vespre.
Quin és una mica el seguiment que hi haurà? És a dir, quin serà el recorregut que faràs amb les persones que assisteixin dijous a la xerrada, a la conferència? Doncs mira, sincerament, al final faré una cosa una mica especial, perquè en el moment en què em trobo
precisament respecte a tot el que és aquest tema, doncs faré un experiment, una mena d'experiment. No serà una xerrada a l'ús d'aquestes habituals, xerrada inspiracional, motivacional, que vas i escoltes una persona com t'explica els seus problemes i com els ha superat.
Intentaré que sigui una cosa més interactiva, que la gent pugui també... Bé, és que, en principi, no ho vull desvetllar, però sí que serà una... És un experiment, un experiment, i és per això que jo demano a tothom que tingui ganes de... Bé, a part de...
d'apujar una miqueta aquesta activitat que fa dona i empresa, que vingui per descobrir-ho per si mateixa. La veritat és que jo no soc massa, com diríem, m'agrada una mica seguir el meu camí a nivell professional
i el que vull dir és que per mi aquesta experiència personal ha estat una oportunitat en allà i personal, però també a nivell professional. És a dir, que jo en aquest sentit he intentat agafar tot això
per convertir-ho en una cosa que professionalment també pugui significar alguna cosa. I alhora també que s'hi pot ajudar gent que s'hi senti identificada, millor que millor. Aleshores, res, us espero a totes i a tots, perquè espero que, no sé si està només obert a dones, però en qualsevol cosa, us espero a totes allà per poder participar.
Que bé, que bé. Doncs aquest tipus d'activitats que també ens mouen, ens fan veure altres visions, altres punts de vista de la vida, que moltes vegades ens tanquem amb els nostres problemes, Txer, no sé si tu t'hi has trobat, en el sentit que moltes vegades
és allò de dir, ostres, és que tenim una motxilla i mires al voltant i dius, escolta, mira, doncs la meva motxilla s'assembla una mica a la d'ell o a la d'ella, no? I quan vas a aquest tipus de xerrades, a aquest tipus d'espais on també escoltes les vivències, les experiències d'altra gent, t'adones que hi ha moltes coses a la motxilla que compartim tots i totes.
Justament, i això, oi que et fa sentir millor? Com que no ets tan raro? Com que no et passa només a tu aquestes coses? Quan es comparteixen les experiències, l'únic que pots aconseguir és créixer i fer-te millor, o almenys estar en el camí.
Quan ens tanquem molt amb nosaltres mateixos, i no et negaré que una experiència com la que jo vaig passar m'estava obrint la porta a tancar-me absolutament a mi mateixa, perquè jo pensava, això no ho pot entendre ningú, això és horrorós, això, bueno, la por que jo vaig sentir en el moment en què em van dir, t'hem de fer aquesta operació i t'hem d'obrir, lògicament et sents molt sola.
Però després, en el moment en què comences a veure que hi ha molta gent que ha passat per coses similars o semblants, comences a parlar-ho, et sents millor. I això és una de les coses més meravelloses que tenim l'espècie humana, la comunicació. En definitiva, jo em dedico a això, em dedico a la comunicació i a una experiència personal com aquesta,
també tinc ganes de transformar-ho en una cosa que continuï ajudant-me a caminar com a actriu, com a comunicadora, en aquest sentit. És a dir, per això et deia, que és una oportunitat per mi per seguir creixent. És com si m'ho hagués posat la vida una mica en el camí i jo dic, vinga va, doncs...
Això ho hem de compartir, perquè estic segura que ja no només serà bo per mi, sinó també, de retruc, hi haurà moltes dones que puguin sentir-se acompanyades, ni que sigui això. Ja no estem tan soles, i això és molt important.
Doncs amb aquest ja no estem tan soles, amb aquest sentiment d'acompanyonia, d'acompanyar-nos i també de fer-nos costat en els moments difícils i d'escoltar a la gent, en aquest cas a la Txea Arana, doncs ens acomiadem de tu, que sé que estàs molt enfeinada, però moltíssimes gràcies per dedicar-nos aquests minuts aquí a Ràdio Desvern i si hi ha alguna cosa que vulguis compartir amb els nostres oients, doncs ara és el moment.
Doncs res, us espero el dijous, és a les 8 de la tarda, a Sant Just, i no cal que siguis de Sant Just, que pots venir, igualment, no cal que tinguis relació amb dona i empresa, que si sents aquesta entrevista i dius, oh, mira, doncs m'agradaria anar-hi, no t'ho pensis dues vegades. Serà el moment de poder conèixer-nos, també, perquè jo intento fer les coses molt properes, no és aquella cosa de posar-me un escenari, bueno, jo aquí i tu allà, em refereixo que suposo que pot ser una...
una experiència, i sobretot si has passat per alguna mena de trangul o d'experiència que et ressoni, no t'ho pensis, vine, perquè segur que si hi ha una part de tu que diu, hosti, és que jo no m'entenen, doncs potser aquí trobarem un espai comú que serà molt bé de compartir. Xerana, gràcies, una abraçada molt gran, cuida't molt i que vagi molt bé dijous aquesta presentació, aquesta conversa amb la ciutadania de Sant Jus i de voltants.
Espero que sí, i tant que sí. Moltes gràcies. A reveure.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo. Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El Refugi, on les teves tardes se't faran
molt curtes. I go to bed to be
Bona nit.
Bona nit.
Can't start a fire without a spark This gun's behind Even if we're just dancing in the dark You're sitting around getting older
Bona nit.
Bona nit.
I'd sit alone and watch your light My only friend through teenage nights And everything I had to know I heard it on my radio You gave them all those old time stars
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Radio All we hear is Radio Gaga Radio Goo Goo Radio Gaga All we hear is Radio Gaga Radio Goo Goo Radio Gaga All we hear is Radio Gaga Radio Blah Blah
Fins demà!
Gràcies.
The goddess on the mountaintop
I seguim el magazín de matins de Ràdio Desbens. Seguim a la Rambla, ara moment de la xarxa a les zones, moment de la xarxa educativa.
I com cada 15 dies sabeu que tenim aquest espai de la xarxa educativa. Ens agrada parlar de les diverses qüestions que també involucren l'educació al nostre municipi. I avui parlem amb l'Ester Figueres, directora del Centre Pilot, i també amb la Núria Ros, que és de l'equip CEPCIR. Parlarem concretament d'això, de les necessitats educatives especials derivades de diferents discapacitats, trastorns, malalties o desvantatges educatius. Parlarem avui...
Molt bones, bon dia, com esteu? Hola, bon dia. Benvingudes al programa. Moltes gràcies. Doncs res, engeguem una mica aquest espai de conversa, parlant una mica, explicant en què consisteix el recurs Cepcir. Expliqueu-nos una mica.
Molt bé, doncs el recurs CEP-CIR és un recurs que neix del decret 150 barra 2017, on recull que tots els alumnes que estan en escoles ordinàries mereixen les mateixes oportunitats que qualsevol altre alumne. Llavors, al CEP-CIR les cicles el que necessita, el que diuen, és el centre d'educació especial, dona recursos i serveis a les centres ordinaris. I és el que fem nosaltres com a escola d'educació especial que som,
El que fem, tenim persones, personal del nostre centre, que el que fa és donar aquest servei, donar aquests recursos a l'escola ordinària per poder atendre que l'atenció sigui amb més qualitat i molt més individualitzada, personalitzada i donar tot allò que els nens i nenes de les escoles ordinàries necessiten.
Molt bé, doncs una mica no sé si volies afegir una cosa, Núria. Sí, no, bàsicament és això, no? Es tracta d'acompanyar-los, d'assessorar, de poder també oferir diferents materials per adaptar-nos al màxim possible i que l'escola on està l'alumnat esdevingui el més inclusiva possible atenent a totes les diversitats.
Doncs més qüestions, més coses envoltant aquesta temàtica. Quines escoles de Sant Just reben aquest recurs? Perquè, clar, aquesta seria l'altra pregunta, també. Nosaltres pertanyem al Baix Llobregat. Al Baix Llobregat hi ha un total de 9 escoles d'educació especial i d'aquestes 9 escoles som 4 que donem aquest servei. Dintre del que seria Sant Just, nosaltres estem a Sant Just, per tant donem aquest servei directament. També estem a Esplugues i també estem a Sant Joan d'Espí.
D'aquí ara mateix, del municipi de Sant Just, atenem a una escola, l'escola Montseny. Val. I després és això, atenem en total, són 9 escoles en total que atenem. En un passat, nosaltres ja fa 3 anys que fem aquest recurs i que pertanyem al CEPCIR, sí que han estat més escoles ateses dintre del municipi, eren 3, però a l'actualitat només en tenim una. És un recurs que dura uns 4 anys aproximadament, 33 i 4 anys...
I nosaltres sempre serem el referent, amb el que deia la Núria, de la inclusió dintre de l'escola, un cop a inspecció, perquè això va amb inspecció, amb EAP, va de la mà de tot el servei educatiu. Un cop ens assignen a les escoles, nosaltres ja pertanyem a aquella escola, ja com si diguéssim de per vida, per dir-ho d'alguna manera.
i amb el tema de la inclusió és el que intentem donar aquesta resposta que els alumnes necessiten. Però és un recurs que és puntual, que comença de manera més intensiva i quan van passant els temps aquest recurs es va fent com més extensiu fins a desaparèixer. Però això no vol dir que no estiguem tan bé presents. Val a dir també que, com a novetat,
També hem començat a entrar als instituts, que em sembla que és un tema també molt important, perquè a les escoles sembla que ja portem com molt recorregut en l'atenció a la diversitat, però tot això és molt important de poder-ho traslladar a una etapa tan capdalt com és la secundària. Llavors també hem començat a atendre com a recurs CEPCIR a dos centres en secundària.
Molt bé, també destaca això, que a la secundària també és important que hi hagi aquest acompanyament i que hi hagi aquesta atenció i que hi sigueu presents. Passem a altres qüestions, parlem més concretament de l'alumnat. Parlàvem ara dels centres educatius que també estan sota el paraigua del CEPCIR, però quin és l'alumnat que normalment acaba rebent aquest suport?
Són alumnes que necessiten molt suport, que és més o menys un 15% d'aquest alumnat. El 100% és la totalitat de l'alumne, que tenen els suports més universals. Després estaria aquest 30% que necessita una miqueta més de suport i nosaltres és el suport més intensiu on atenem aquest tipus d'alumnat.
que està dintre de l'ordinària, que evidentment la inclusió existeix i ha d'existir, i així ho diu el decret, i a partir d'aquí nosaltres el que fem és donar aquest recolzament, aquest suport, aquest acompanyament, aquest tipus d'alumnat, perquè puguin estar dintre d'un entorn totalment inclusiu.
Molt bé, doncs passem a parlar també de com es fa la demanda de la vostra intervenció, és a dir, en aquest cas els centres dèieu que ara teniu l'escola Montseny, aquí a Sant Just, com ha fet, per exemple, la demanda a l'escola Montseny o com fan els altres centres aquesta solicitud de la intervenció del CEPCIR?
Doncs mira, en principi és el centre que ha de fer aquesta demanda. Llavors, quan la fa, la fa via EAP. EAP és un dels grups, com si diguéssim, impulsor també d'aquest CEPCIR. És un recurs que ve de departament. Intervé, sobretot, inspecció educativa, EAP per un altre costat, i després, com he dit abans, les dues escoles, tant l'Escola Ordinària com l'Escola d'Educació Especial.
Llavors, la demanda ha de venir directament des de l'escola ordinària. L'escola ordinària detecta que hi ha casos que preocupen o que tenen dificultats a l'hora de poder atendre'l. Llavors, el que fan és directament amb la persona referent de l'EAP li diuen, mitjançant una sol·licitud, que tenen aquest tipus de dificultats amb aquest alumnat. A partir d'aquí es fa un recull amb un llistat de totes les escoles que tenen aquestes dificultats...
i es gestiona mitjançant inspecció educativa. Llavors també dic que hi ha un equip al darrere format per diferents persones de l'EAP, inspecció educativa i dels centres educatius, que també fem plenaris i també fem reunions cada trimestre per valorar també quin tipus d'alumnat pot ser susceptible a tenir aquest recurs TEPCIR.
Llavors, en principi seria això, EAP, Inspecció Educativa, i a partir d'aquí, tenint en compte les places que hi ha, les vacances que hi ha, s'assigna un centre o un altre. És important també, i cal dir-ho també, que els centres on anem, també el recurs TEPCIR no només és per l'alumne que tenim,
sinó que és un recurs que el que busca és sobretot el tema de la inclusió a nivell de claustre. És a dir, que hi hagi un canvi de mirada, que hi hagi un canvi de poder atendre a tot l'alumnat que hi ha dintre de l'escola. Llavors és important que nosaltres, la nostra funció, a part d'atendre aquest alumne, que és una miqueta... Comencem amb aquest alumne com si diguéssim que és l'excusa. Com a base per fer aquest canvi.
Exacte, però no és només l'alumne, sinó que comencem com una formiga, comencem amb molt petit territori i després, poquet a poquet, anem ampliant. I la idea és que aquesta inclusió sigui efectiva dintre de l'escola. Llavors, per això hem de tenir molt de la mà també tot el que és l'equip directiu. L'equip directiu ha d'estar superimplicat.
Les persones que tenen l'alumne han d'estar molt implicades i, evidentment, és un recurs que és d'escola, no només d'alumne, sinó que és per tota la comunitat. A més, quan vas a les escoles, doncs te n'adones, no? Tu quan entres, no només mires a un infant, sinó que...
Mires aquest infant en un entorn, en una aula, a un espai estaril com és el pati, a l'hora d'educació física, a l'hora de música, vull dir, i no mires només aquest infant, mires el grup també on és, llavors és com, d'alguna manera, doncs mires altres infants, veus maneres de fer, llavors la idea és que...
tot allò que puguis dir, totes aquelles estratègies que puguis aportar, una mica com ha comentat l'estèrfasi de tacadòlia a l'hora de funcionar tot el centre, i que allò que puguis aportar a un alumnat els pugui funcionar amb altres alumnes, perquè és veritat que estem en un moment educatiu molt complicat, és un repte, és tot un repte, però és un moment complicat, llavors...
N'hi ha moltes ganes, però també ens hi hem de posar perquè estem en un moment de canvi, penso. Doncs recordem que els CEPCIR són una peça clau en l'avenç cap a un sistema inclusiu perquè promou canvis en les cultures polítiques i pràctiques dels centres.
En aquest cas, avui estem parlant amb l'Ester Figueres, directora del Centre Pilot, i també amb la Núria Ros, que forma part de l'equip d'aquest CEPCIR que esmentàvem fa uns instants. Parlem més d'aquesta qüestió, seguim fent també preguntes, posant sobre la taula qüestions que van relacionades a aquest tema central que estem tractant avui a l'espai de la xarxa educativa, la xarxa a les zones,
i ens agradaria saber una mica quins aspectes s'acaben treballant i també quina és la coordinació que teniu amb aquests centres i també amb aquest equip docent.
Molt bé. Doncs nosaltres ja ho hem comentat, quan entrem a una escola és per atendre un alumne i és important saber que normalment el que fem és treballar mitjançant quatre eixos molt importants. Els recursos, com he dit, són de quatre anys i llavors anem treballant any rere any.
Fem un pla de treball el primer any, primer de tot observem l'alumne, veiem en quin punt està, quines estratègies utilitzen, què és el que fan i a partir d'aquí elaborem un pla de treball. Com ho fem? Doncs les persones referents del CEPCIR van dintre de l'aula, estan, conviuen, fan també aquesta observació i a partir d'aquí elaborem el que volem treballar, sempre consensuat amb la persona que està present dintre de l'aula. Nosaltres en cap moment
anem ni a jutjar ni anem al contrari. Anem a portar, anem a sumar i anem a fer possible que aquell alumne estigui molt més inclòs dintre de l'aula. Llavors, a partir d'aquest pla de treball, cada cop que va a la persona referent de CEP-CIR, el que fem és, a part d'observar, també fem modelatge, és a dir, també
expliquem com ho han de fer o com ho fem nosaltres des de la nostra experiència a l'escola i el que ens funciona i el que pot funcionar també en un entorn més ordinari. Llavors, a partir d'aquí, el que fem, el pla de treball. I què són les àrees que li donem més importància? Sobretot, és el tema de la comunicació, que és el que també més preocupa, el que ens pot donar també més barreres a l'hora de poder incloure un alumne. I aquesta és una gran àrea a treballar.
Després tenim tot el tema de la regulació de les emocions. L'autoregulació també és important, conèixer què passa, què no passa, en quin punt està, en quin punt no està, per poder també que tot el trastorn que pugui haver conductual que es pugui rebaixar o fins i tot disminuir força.
Després estaria tota l'àrea més curricular, és a dir, totes les adaptacions curriculars, també hi som presents i també fem el possible perquè això sigui una realitat. I per últim serien totes les habilitats més de rutina, d'hàbits diaris. Llavors ens regim amb aquests quatre eixos, aquests quatre àmbits, i a partir d'aquí anem treballant, marquem objectius de cada un d'ells.
I sobretot és això, que siguin objectius que siguin acorplats i assumibles, que és superimportant perquè vegin això, que es vagin fent petites coses. Tenim quatre anys per davant per poder-los assolir i és important, a part de fer aquests plans de treball que dèiem, aquest treball diari, també és important la coordinació, com deies abans. Sí, indispensable.
Sempre la persona referent que va dintre del CEP-CIR hi ha un registre, hi ha una coordinació amb el personal docent i hi ha un intercanvi. Sense aquest intercanvi nosaltres allà no faríem res. Hem de portar i hem de donar. I fem un registre de tot el que es va donant, de tots aquests recursos que anem donant...
de tot aquest material i a partir d'aquí es fan aquests objectius, es comparteixen amb totes les persones que formen part d'aquesta etapa i a partir d'aquí durant tot el curs tenim el temps per poder-ho realitzar i al final de curs és quan es fa l'avaluació i es fa aquesta memòria per veure si realment s'ha assolit, no s'ha assolit i què cal, quines millores calen fer pel següent curs.
Es tractaria d'això, eh? Diguéssim que aquests objectius són un punt de partida per poder començar a treballar. I a partir d'aquí, com ha comentat l'Esther, és indispensable aquestes coordinacions. Normalment, al dia a dia...
del CEP6, doncs és això, vas al centre, fas aquesta observació, aquest modelatge, aquest acompanyament, dins de tots els espais on estigui aquell alumne, i després hi ha un moment de coordinació on no solament estàs tu amb un mestre, sinó que també totes aquelles persones que atenen aquell alumne, ja sigui, doncs, els mestres d'educació especial de...
de l'escola, educadors, vetlladors, vetlladores, l'equip d'assessorament psicopedagògic, també molt important. Al final el que es tracta és de compartir el que es vol treballar, les accions, i dur-les a terme de manera conjunta, perquè un dels grans èxits jo crec que és aquesta coordinació, perquè sense aquesta coordinació no es poden aplicar aquests canvis.
Molt bé, doncs ara ja per anar tancant, que ens queda un minut i escaig per tancar aquesta segona hora de la Rambla, senzillament parlar de com ho reben les famílies i també amb quins altres serveis us acabeu coordinant per dur a terme aquesta tasca. Com dèiem, tenim un minut i escaig, però esperem poder-ho resumir.
Molt bé, doncs nosaltres amb les famílies no tenim cap mena de contacte. El que volem és empoderar l'equip, empoderar els mestres, tot el personal docent que està dintre de les escoles ordinàries i realment sí que són conscients perquè sí que ho diuen, que estem nosaltres fent aquest recurs, però nosaltres en cap moment fem ni reunions ni fem cap tipus de contacte directe amb la família, ho fa directament l'equip de l'escola.
i el que em comentaves més de tot el tema de les coordinacions, no eren? Sí. Doncs era, bueno, és això. Sobretot hi ha també un equip al darrere molt important per part d'inspecció educativa, per part de l'EAP i per part de les escoles que ens anem reunint, ho he comentat, cada trimestre precisament per això, perquè són els que poden decidir amb quines escoles atendre, quines escoles no atendre o quin seguiment fer en cada cas.
Llavors, en definitiva, seria això. A més, nosaltres, com ha comentat l'Esther, no fem aquesta atenció directa amb les famílies, però hi ha un e-app al darrere que sí que té més contacte directe juntament amb els mestres i les direccions. Aleshores, és important fer aquest feedback perquè ells sí que en aquest cas arriben.
Esther Figueres, Núria Ros, gràcies per compartir aquests minuts amb nosaltres. Així marxem cap als butlletins informatius de les dotze del migdia. Us desitgem molt bon curs i que vagi molt bé també aquesta feina que feu. Gràcies. Catalunya Ràdio. Les notícies de les dotze.
Bon dia, us informa Joan Bota. Visita de Voladimir Zelensky a Espanya per aconseguir més suport militar per a Ucraïna. L'objectiu del govern espanyol és arribar als 1.000 milions d'euros d'ajuda militar aquest 2025. Madrid, Tania Tàpia. Bon dia.
Bon dia, Zelensky visita Espanya per tercer cop, ja ha passat pel Congrés i aquesta hora es reuneix a Indra amb una desena d'empreses de defensa espanyoles. L'objectiu de Zelensky és, entre d'altres, poder tenir més ajuda militar dels socis europeus per lluitar contra l'avançament de les tropes russes. Aquest matí el ministre d'Exterior, José Manuel Álvarez,
ha dit que el compromís és assolir aquest any els 1.000 milions d'ajuda, la mateixa xifra de l'any passat. Podem acaba de criticar la deriva militarista diu de Pedro Sánchez. Aquest migdia dinarà amb el rei Felip VI i a la tarda, ja amb el president espanyol, visitarà el quadre del Guernica i la jornada acabarà amb una reunió i una compareixença conjunta a la Moncloa. El president ucrainès ha anunciat a les xarxes que demà serà a Turquia per revitalitzar les negociacions de pau amb Moscou. Tania Tàpia, Catalunya Ràdio, Madrid.
Més notícies, Natàlia Ramon. La Guàrdia Civil ha detingut aquest matí el president i vicepresident de la Diputació d'Almeria del Partit Popular per supesats contractes irregulars de compra de mascaretes durant la pandèmia. Des de primera hora, els agents estan escorcollant els seus despatxos per esbrinar si van cobrar comissions il·legals per una compra de material sanitari valorat en més de 2 milions d'euros. Durant el dia també està previst que entrin als seus domicilis i fins ara hi ha 5 persones detingudes.
Les proves de competències bàsiques canvien a partir d'aquest curs. Les proves que fins ara feien tots els alumnes de sisè de primària i quart d'ESO passaran a fer-se només en una setantena d'escoles i instituts. Uns canvis que s'han publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat. També hi haurà canvis a l'organització perquè les proves del departament es combinaran amb una nova prova que introdueix el Ministeri d'Educació.
S'agafen els centres aleatòriament tenint en compte, fixeu-vos, la titularitat del centre, la complexitat del centre, i també, evidentment, elements que tenen a veure amb la territorialitat, perquè no és el mateix un centre ubicat a l'àrea metropolitana que un altre a l'alt Pirineu-Aran. Per tant, tots aquests elements que acaben definint el conjunt del sistema, la mostra serà absolutament representativa. Hi ha un comitè científic a l'Agència d'Evaluació i Prospectiva que dona validesa també, en aquest cas, a les proves.
Heu sentit Ignasi Jiménez, que és el secretari de Millora Educativa del Departament. I el mestre pedagòg, filòsof i assagista Gregorio Luri ha estat guardonat amb el 40è Premi Atlàntida 2025 del Gremi d'Editors de Catalunya. El premien per seu un dels pensadors que millor ha transmès l'art de llegir i un dels experts europeus més importants en temes relacionats amb la pedagogia i la relació entre l'educació i la lectura.
El premi s'entregarà el 15 de desembre al Teatre Goya de Barcelona durant la tradicional nit de l'edició que reuneix el sector editorial.
Aquest migdia està previst que el Tribunal Constitucional abordi el cas del president del grup parlamentari d'Esquerra, Josep Maria Jové, el dirigent també republicà Lluís Salvador i l'exconsellera Natàlia Garriga en relació amb l'amnistia. Els magistrats avui votaran si és constitucional que se'ls apliqui aquest benefici i s'arxivi el procediment que hi ha en contra d'ells. Ara bé, el cas no es podrà tancar fins que resolgui el Tribunal de la Unió Europea.
on va acudir el Tribunal Superior de Justícia, que és l'òrgan que els ha d'amnistiar. Jovell i Salvador, exals càrrecs d'economia, estan acusats, entre altres, de prevaricació i malversació i garriga de desobediència.
Aquest vespre, dos quarts de set, Catalunya-Palestina a l'estadi olímpic de Montjuïc, un partit amistó, solidari i de caràcter benèfic. De moment s'han venut més de 28.000 entrades. En basque, Xavi Pasqual agafa les regnes aquest matí del Barça. Ahir va firmar el contracte i avui, des de dos quarts de 12, dirigeix el primer entrenament amb l'equip. Pasqual s'estrenarà dijous
amb partit d'Eurolliga a la pista de l'Efes. En Ambo, la Granoller es disputa aquest vespre partit de la Lliga Europea. Els ballesans rebren el grossis esloven eslové, el rival més directe per aconseguir la classificació per a la pròxima fase. En Futbolsal, avui es disputen partits de setzents de final de la Copa del Rei. Són eliminatòries a partit únic. A les set, Cadis-Barça i a dos, quarts de nou, Leganers-Indústria-Santa Coloma.
I en tenis, Carlos Alcaraz no jugarà a la final a vuit de la Copa d'Evis, que comença avui a Bologna. El tenista murcià té una lesió als inscritivials. A l'equip espanyol hi ha el català Marcel Granollers. A Espanya jugarà dijous contra la República Txeca. Avui es disputa el primer enfrontament entre França i Bèlgica. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bon dia. Passant 5 minuts a les 12, us informa Mariona Sales-Vilanova.
El ple municipal extraordinari de l'Ajuntament de Sant Jus es va celebrar ahir a les 8 del vespre, convocat després que el ple ordinari hagués estat suspes arran d'una protesta que va interrompre el ple. En el primer punt, el plenari va aprovar inicialment la modificació de crèdit número 21-2025, un ajust pressupostari necessari per avançar en la gestió econòmica municipal. El segon punt va correspondre a la resolució d'al·legacions i a l'aprovació definitiva de la modificació de l'ordenança de protecció i tinença d'animals, que actualitza criteris i procediments de control i convivència.
El ple també va validar la resolució de reclamacions sobre les bases per l'adjudicació d'habitatges de lloguer i cessió d'ús per a persones en risc de vulnerabilitat social, un instrument que determinarà l'accés als habitatges municipals destinats a col·lectius especialment sensibles. En el mateix àmbit es van resoldre les reclamacions relatives a les bases d'habitatges de lloguer del mil·lenari per a la gent gran, quedant aprovades de manera definitiva per permetre la continuïtat del procés d'adjudicació.
Pel que fa a Cultura, Sant Jus estrena una visita visual immersiva a la Penya del Moro que permet endinsar-se en la vida del poblat íver de fa 2.500 anys. L'audiovisual al Comte de la REL ofereix un recorregut entre 160 graus accessible en línia i també mulleres de realitat virtual.
La peça combina una visita virtual pel jaciment amb una ficció dramatitzada basada en el personatge local del conte de l'Arrel. Les escenes s'han recreat a la ciutadella ibèrica de Calafell i al jaciment dels estinclets de Verdú, espais que permeten mostrar amb presidió la vida quotidiana íbara.
El centre d'interpretació del municipi complementa la iniciativa amb el seu recorregut històric i el desembre s'hi afegirà una prova pilot de sessió de tres ulleres de realitat virtual amb cita prèvia. El projecte reforça la difusió de la Torre de la Penya del Moro, declarada bé cultural d'interès nacional.
I encara en cultura, Mariona Pujol Miravent i David G. Torres presenten aquest dijous 20 de novembre a dos quarts de vuit del vespre a l'acció artística una exposició maqueta a l'espai de lliure creació Carme Malaret. La proposta consisteix en una performance en directe que combina muntatge i narració sobre una taula, construint i reconstruint una història visual.
L'acció es desenvolupa com un relat expositiu que es transforma a mesura que avança, convertint el procés de creació en part essencial de l'obra. Els artistes mostren com una exposició pot fer-se i desfer-se en temps real, variant el seu sentit segons l'ordre i la disposició dels elements. La iniciativa, concebuda com una experiència experimental, ofereix al públic una mirada diferent sobre el format expositiu i el procés creatiu, reforçant el paper de l'Espai Carme Malaret com a punt de difusió de projectes contemporanis d'autor.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat. S'enjusten que l'informatiu complet de la 1. Fins ara.
Bona nit.
Fins demà!
You know tomorrow is coming for sure. Let's pretend it's not the end of the world. Let's pretend it's not the end of the world. Let's pretend it's not the end. Let's pretend it's not the end.
Gràcies.
Puig ser som.
Joves adolescents, avorrits, potser som...
I comencem ara la tercera hora del programa. Comencem la franja acabada a les 12 a la 1. Queden dos minuts per un quart d'una del migdia i ara és moment d'un altre espai del programa molt nostrat, un espai on recomanem llibres i en aquest cas parlem amb l'Arnau Cònsol d'aquest llibreter.
Doncs avui sembla que amb l'Arnau Cònsol d'aquest llibreter hem de marxar al galliner i ara aquí he fet una rima senzilla, tampoc em demaneu massa avui de bon matí dimarts però res, sembla que marxem a parlar de gallines tot i que crec que ens ha despistat una mica aquesta introducció d'aquesta cançó de Lluís Llach que és la cançoneta de la gallineta.
Arnau Consol, bon dia. Molt bon dia. Doncs sí, avui ens posem nostàlgics, però nostàlgics de manera positiva. Ara no serem pas nostàlgics d'allò que alguns celebraran aquest dijous, o potser sí. La mort pot ser, justament en aquest cas, un motiu de celebració, com ho va ser fa 50 anys, que es morís algú que va fer acabar el Cava, no només a Barcelona, sinó a bona part de l'Estat. Aquesta cançó, com molts ho haureu reconegut, parlava...
d'aquella època, parlava de dir potser que ho tombem, això, com diria en una altra cançó, potser que la gallina ja ha dit prou, la gallina era a Catalunya, la gallineta però també podia ser una conya de l'animalot que voltava l'escut d'Espanya durant 40 anys. I justament en aquests moments, en aquests temps en què
diuen que l'extrema dreta torna, jo diria que no se n'ha anat mai, però en tot cas que té molta més presència, i sobretot, més enllà de l'extrema dreta, que hi ha gent que reivindica que el franquisme no va ser tan dolent, potser és bo fer-ne pedagogia. Pedagogia, com per exemple està fent l'editorial, una de les millors editorials d'història del moment, que és Passado y Presente, i que, per exemple...
Porta anys publicant llibres de tota mena de temàtica històrica, també científica, però sobre el franquisme, sobre l'anàlisi d'aquests 40 anys que han llestrat de manera, no sé si definitiva, però molt profunda a Espanya, doncs n'ha tret molts llibres. I avui n'he volgut seleccionar dos, potser perquè no són els més, el que en castellà correcte es diu sesudo, els més difícils, els més abstractes, els names al fons, sinó justament per dir, escolteu, tots aquells...
potser millenials, potser postmillenials, potser ni una cosa ni l'altra sinó anteriors, però que no teniu a cara ben bé què va ser això del franquisme, doncs escolteu, hi ha dos llibres que crec que, sense haver-vos de tancar massa les barres, us poden ajudar a situar-vos. D'una banda, el que va fer el catedràtic de l'Autònoma de Madrid, Fernando Hernández Sánchez, que es diu «El bulldozer negro del general Franco».
i que fa un repàs a la història del segle XX d'Espanya, justament pensant en la primera generació del segle XXI. Aquest és el subtítol, Història d'Espanya al segle XX per a la primera generació del XXI. Com vulguem dir, escolteu, us ho poso fàcil i us ho diré clar. És un llibre curtet, no massa llarg, no arriba a les 200 pàgines, i que d'una manera molt planera repasse...
Un segle que, bàsicament, va estar marcat per no una, sinó dues dictadures, especialment una. Però un segle, per tant, que va ser tot plegat d'estirar i arronsa. I és evident que durant cent anys d'estirar i arronsa d'un costat a l'altre de poders dictatorials, els militars volen treure sempre el nas, i la democràcia que no se n'acabava de sortir fins a l'últim quart...
doncs, evidentment, això ha de marcar segur el segle del qual estem vivint. I, de fet, cada dia en tenim mostres. Per tant, una molt bona aproximació. Ara, que potser voleu fins i tot ensenyar què va ser la dictadura més concretament i no tot el panorama del segle XX d'una manera...
Com us ho diria? Algú que potser encara vulgui llegir menys? Doncs cap problema, perquè Gonzalo Pontón, historiador, editor i fundador d'aquesta editorial que us parlava, Passado y presente, que avui porta el seu fill, Ferran Pontón, ha fet el guió d'un còmic que es diu El franquismo, o El franquismo. Els dibuixos són de mat per llejar i, en fi, la portada és més que evident.
tres personatges, tres cares ben conegudes al mig l'honorífic amb un costat la mòmia que fa 50 anys es va morir i entremig una història gràfica no és ben bé un còmic però en tot cas amb el rigor d'un historiador i dibuixos claríssims i molt fàcils d'una manera molt fins i tot agostera perquè el dibuix justament juga a fer veure que està treballat a mitges amb llapis en tot cas crec que és un resultat preciós
Doncs això, us ho explicarà exactament, que van ser aquests, no 40, que sempre tendim a exagerar un pèl, sinó 37, o en tot cas, posem-hi 40 si sumem els 3 anys de Guerra Civil, que evidentment també ja formem part, com a pròleg d'aquest franquisme. Com diu Julián Casanova, amb una franja que li han posat, una història que molts joves haurien saber, però que nunca aprendieron. Probablement una història de la qual els passa puntetes, els d'ensenyament potser no s'hi arriba, els...
Crec que la secundària, com fan històries, queden abans, volguem dir-ho, el segle XX ja és massa proper, ja gairebé no és història, i en canvi crec que cal aprofundir-hi moltíssim. Sí, sí, totalment. Jo també tinc aquesta sensació que tot el que he pogut aprendre de la Guerra Civil espanyola, tot el que he pogut aprendre el franquisme, ha sigut fora de les aules, perquè moltes vegades no s'acaba d'explicar, i realment, si volem que els joves també tinguin un context, que els joves potser no repeteixin certes dinàmiques...
també està bé que tinguin una base del que va passar i que ho puguem explicar, perquè a casa, ara ja no, però durant molts anys també va ser, jo penso, eren temes no tabú, però sí temes delicats per tractar el tema de la guerra. El tema de la guerra, sens dubte, el tema del franquisme, semblaria que ja en democràcia no hauria de ser tan tabú, però probablement ho ha sigut.
Aleshores, totes les iniciatives, com ara aquesta sèrie que diu que estan a punt de fer sobre l'intent de cop d'estat post-franquista, evidentment, basat en el llibre del Javier Cercas del 23F, doncs tot sigui benvingut. Però insisteixo, potser el bulldozer del negre del general Franco pot ser per un tipus de lector,
joves, si voleu, però ja ha besat a llegir, però fins i tot per a algun adolescent interessat en el tema al qual encara no puguem donar un manual gaire gruixut, aquest llibre, insisteixo, aquesta adaptació gràfica amb guió del Gonzalo Pontón i amb una lluança absoluta de Paul Preston, crec que és una molt bona manera d'entrar-hi, justament, com a mínim de tenir una primera referència. Es diu El franquismo...
Veniu a la llibreria, en tenim una bona pila i, en fi, crec que és una bona setmana per reivindicar-ho. Una setmana en què també nosaltres hem decidit que alguna cosa hauríem de fer, però de manera indirecta. Llavors, el dijous, ara passant a una altra cosa, tenim aquest acte que també pinta molt bé, no?
Sí, potser el més fàcil era justament haver convidat algun d'aquests autors a parlar sobre el franquisme, però que d'actes sobre el franquisme, sobre la mort de Franco, sobre la mòmia, sobre la bèstia, ja n'hi haurà molts. I llavors nosaltres hem volgut posar el focus d'una altra banda, en tot cas plantejar-nos-ho d'una altra manera, des del costat literari, des del costat de dir bé la història, si el problema és justament que no s'expliqui,
o que s'expliqui malament, o que s'expliqui més a saber com, per què no convidem dues persones que hagin justament treballat en això, en com expliquem la història, des d'un punt de vista fàcil i planer com pot ser una novel·la. Per tant, hem convidat l'Andreu González i la Sònia Casas, dos autors joves, dos novel·listes, l'Andreu González ja té dos o tres novel·les publicades, tres, si no me'n record, totes de temàtica històrica catalana,
Una és sobre la Guerra dels Segadors, l'altra és sobre la Guerra de Successió. I després Sònia Casas, que fa una novel·la sobre la vida de Gaudí. Però, a banda, ella va ser directora o cap de redacció de la revista Sapiens. Per tant, un i l'altre s'han hagut de plantejar, abans d'escriure, dir... Bé, i la història, com l'explico, fins a quin punt la puc traicionar o no? Fins a quin punt és lícit inventar-me coses que facin que aleshores s'entengui més bé? Evidentment, qualsevol novel·lista això sí que enfronta. Aleshores...
De cara a no tant parlar del franquisme, que ja ho fa altra gent, el que plantegem nosaltres aquest dijous, i crec que és un debat important, és a dir, com l'expliquem la història? L'hem d'explicar? És lícit explicar-la fins i tot fent invenció, fent ficció, que és el que és finalment una novel·la, encara que sigui una novel·la de fets reals, sempre hi haurà un punt de ficció? Doncs aquesta és la nostra proposta per demà passat.
Estupendo. Doncs el dijous, quan es commemora aquest cinquantenari de la mort de Franco... Que es va acabar a Barcelona, també és una dada... També... Escolta, no passa cada dia, això. Doncs fem aquest acte també de reflexió més enllà de la mort d'aquest personatge històric.
I no us oblideu que avui, si voleu, també podeu venir, tenim un recital poètic interessantíssim, perquè més que un recital jo crec que serà una gran lliçó, que l'Arnau Pons, un dels grans especialistes mundials, no només a casa nostra, sinó mundials sobre Paul Celan, poeta romanès, de quan Romania ocupava una part d'Ucraïna, o sigui, avui hagués nascut ucraïnès,
que es va traslladar a Alemanya, que va escriure en alemany tot i que era jueu i que, per tant, tenia sempre aquest dubte de dir jo puc escriure en alemany sent que l'alemany és la llengua dels executors del meu poble. Una poesia que, en fi, d'alguna manera trenca el segle XX, hi ha un abans i un després, clarament, de la poesia de Paul Celan. És una poesia que no és fàcil d'entrar-hi, però justament, tenint un mestre com l'Arnau Pons, que avui ens va presentar l'últim llibre que ha publicat
que ha traduït de Paul Celan, i quan dic l'últim vol dir que després d'aquest, del Rosa Ningú, en català serà un dels pocs idiomes que podrem dir que tot Paul Celan està traduït. Ho ha fet l'Abreu, per tant, és aquells actes allò, ni que sigui de justícia, ni que sigui per celebrar la valentia d'una editorial petita com és l'Abreu,
de publicar l'obra completa de Paul Celan i, a més a més, partint, insisteixo, d'un dels estudiosos més importants a nivell mundial. Viu aquí al costat, a Vallvidrera, i, per tant, és un honor, és realment un premi poder venir ja. Ja va venir fa, el primer any de la llibreria, va explicar-nos un dels primers llibres que havia traduït de Paul Celan, per tant, fem cap i cua, avui és l'últim, i, en fi, crec que és una ocasió bastant única.
Doncs, per una banda, l'acte que tenim avui a Calllibre té, avui dimarts, i també el que tenim dijous. Déu-n'hi-do, setmana completa a Calllibre té? Una setmana travessada clarament per la història, perquè insisteixo, avui el de Paul Salan és un acte de poesia, però una poesia que va lligada clarament a la història del segle XX, a l'Holocaust i al destí del poble jueu.
I, evidentment, un debat sobre com expliquem la història dijous aprofitant aquesta trista o alegre o, en tot cas, important data que és el 20N, que cadascú celebre tiren cap a un costat.
Doncs Arnau, abans de tancar, deixa'm que et pregunti com va el novembre literari, que vam encetar-lo també aquí al programa comentant les activitats, ho vam deixar de banda i ja no t'he tornat a preguntar. I res, han anat passant coses, no? Han anat passant coses. Hem tingut la presentació de la Paula Vidal, hem tingut també diferents actes, no? La presentació del Xavi Mascavioto. Aquesta la setmana potser més plena, que hi ha dos actes seguits...
Puc anunciar, ja que m'ho preguntes, que l'acte de la setmana que ve, el dia 25, que havia de ser el celler de Can Mata, ja ho he fet amb aquest havia de, perquè hem sabut que l'haurem d'anul·lar, perquè l'escriptor, l'autor, l'arqueòleg que venia a explicar-nos l'origen de la vinya...
A Catalunya ha tingut un problema de salut i just ahir ens va escriure per dir que ho haurem d'anul·lar. Per tant, aprofito ja aquestes zones. Suposo que si l'Àstrid ve un dia d'aquests ja ho dirà també. El farem segur, perquè és interessantíssim que ens expliquin que el Penedès, els Ibers, fa 2.500 anys, ja feien vi.
i que, per tant, sí, quan parlem que el dia a Catalunya forma part de la nostra cultura, és que només ens ho expliquen fins i tot les pedres que desenterrem de sota terra. Però tot això ens ho hauria explicat clarament el Dani López, que és arqueòleg, i, en fi, és que ha tingut un problema de salut, i, per tant, suposo que ho farem al gener o al febrer.
Ens quedem, per tant, una mica orfes en aquest novembre literari, però tranquils, perquè després segueix. Molt bé, doncs, Arnau, ara tenim ja una mica la graella, aquest calendari del novembre literari actualitzat, ho anirem actualitzant també amb l'Àstrid quan la veiem demà dimecres, i res, per la resta, que vagi molt bé aquesta setmana tapeïda, i anem parlant la setmana minent més. Així sigui. Que vagi bé. No tindrà cap més eucalena el que de mi se n'aprofita, la gallina ha dit que no...
Say you, say me Say it for always That's the way it should be Say you, say me Say it together
I had a dream, I had an awesome dream People in the park Playing games in the dark And what they played was a masquerade From behind the walls of doubt A voice was crying out
Fins demà!
Bona nit.
That's the way it should be Say you, say me Say it together Naturally Say it together Naturally
Ei, ja t'has llevat? Doncs desperta bé que comença la Rambla. Tres hores de notícies, històries i personatges desenjust. I també alguna sorpresa més. Això és el que t'espera a la Rambla. Aquí hi ha de tot. Riures, música i aquella entrevista que et fa pensar Ostres, jo aquest el conec.
De dilluns a divendres de 10 a 1 al 98.ufm i al www.radiodesvern.com. La Rambla, el matí que no s'adorm mai. De dilluns a divendres de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'esmood jazz, el funk, el sol o la música electrònica més sual.
100% música relaxant. Smooth Jazz Club. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Les teves tardes ja tenen refugi. Soc el Jaume Elias i arribo amb la tercera temporada del Refugi, el programa més fresc, dinàmic i jove de la ràdio, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda. T'acompanyarem amb humor, informació i molt bon rotllo.
Vine a riure, a reflexionar i, sobretot, a passar-ho molt bé. Sintonitza el 98.1 FM i segueix-nos a les xarxes socials. El refugi, on les teves tardes se't faran molt curtes.
En Next con Yermi de Jesús te traigo entrevistas de arte, moda, cultura y espectáculo. Cada martes a las 19.30 horas te espero a través de Radio Desver en la 98.1 FM.
Cinema sense límits. Cinema sense fronteres. Cinema sense mesures. En definitiva, cinema sense condicions, els dimarts de 8 a 9 del vespre, quan el cinema es fa ràdio.
Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana.
Fins demà!
Fins demà!
Walk away, yeah.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
A Sant Jus, el comerç, la restauració i els serveis de proximitat treballen amb il·lusió per créixer i donar vida al poble. Sense anar més lluny, sis eixos comercials amb botigues, serveis i restauració que et fan la vida més fàcil. Barri Centre, Barri Nord, Barri Sud, Maslluí, Carretera Reial, Camp Mogulell i Gualdem Torreblanca.
Descobreix-los i dóna suport al comerç local. Sense anar més lluny. Comerç, serveis i restauració de Sant Just d'Esvern. A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem.
I seguim el magasin de Medins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambla. Ara és moment d'anar tancant una mica el capítol d'avui, d'anar tancant el programa d'avui dimarts i ho fem com ho fem sempre els dimarts amb l'Elvira Sánchez, que ja la tenim al telèfon. Parlem de nutrició dietètica. Elvira, bon dia.
Hola, bon dia i bona hora. Com estàs? Bon dia i bona hora. De martes. De martes, home, ens encanta la teva vitalitat i també és contagiosa, ho hem dit més d'una vegada que és contagiosa. Escolta'm, avui parlem d'un tema que crec que a la gent li interessarà molt, perquè què ha passat? Que nosaltres aquests dies hem anat al súper, hem anat a comprar una dotzena d'ous i de cop i volta ens hem adonat que estan més cars.
I ens hem girat, hem anat a agafar una petxuga de pollo per fer un pit de pollastre per fer a la planxa i està més car també. I què està passant amb el pollastre que està més car, Elvira? Bé, pensa una cosa. Aquí, bàsicament, el primer que la gent pensa és que hi ha una llei d'economia que diu que els preços van segons la ofertera de demanda. Si hi ha més demanda, sube el preci.
Entonces piensa que el huevo y el pollo son carnes que de principio siempre han sido asequibles, ¿vale? Dentro de lo que es las proteínas, ¿vale? El huevo siempre ha sido el más barato y luego el pollo, luego la ternera y el pescado y ternera son más caros, el cerdo está ahí en el medio, ¿vale? Entonces evidentemente aquí hay un problema, hay muchos problemas, ¿vale? Evidentemente la oferta de la bebida demanda incide, pero...
También es cierto que hay una parte que si la podríamos atribuir a que apareció en principio, ¿vale? Una posibilidad de que haya una... Y lo digo así porque cuando lo dicen en la televisor, la gente lo dicen para impactar, para poner este miedo y esa famosa grita aviar.
Sí, la gripe aviar. De acuerdo, entonces es importante entender que cuando... Muchas personas cuando escuchan esto, básicamente se imaginan, y lo voy a poner exagerado, una película donde la gripe aviar está matando a las gallinas, a los pollos, a los huevos y nos vienen a buscar a nosotros para atacarnos, algo así parecido. Básicamente...
Tenemos que tener claro que la gripe aviar no ataca directamente a las personas. ¿Vale? ¿De acuerdo? ¿Te acuerdas? No es como, por ejemplo, cuando hablamos del UVH. ¿De acuerdo? El UVH sí es un virus que se pasa de persona a persona. Los dos son virus, ¿vale? Los dos son virus, ¿de acuerdo? Entonces, los casos que se han presentado de gripe aviar en humanos...
es porque la persona convivía con ellos. Me explico, ¿cómo se pasa un virus de un ser a otro? Pues básicamente por las vías de aire, cuando respiramos, cuando estamos en contacto con sus excrementos, etc. En el caso del VIH, cuando tenemos relaciones sexuales, poco por sangre.
¿De acuerdo? Entonces, evidentemente, cuando ya ha pasado ahora que se ha detectado que hay un virus, ¿de acuerdo? Por precaución, lo que están haciendo es aislando las gallinas, ¿de acuerdo? ¿Para qué? Para que no contagien a las gallinas que están sanas. No las aíslan porque nos pueden contagiar a nosotros. Porque sorpresa, sorpresa, debemos recordar que todos los virus que hay
en casi todos los virus que hay, son lo que se llaman termolables. Es decir, si nosotros pasaran unos huevos o pasaran un pollo y nos comemos el filete de pollo, como son alimentos que no solemos comer crudos, sino que los pasamos por cocción, la cocción adecuada con higienes normales, evidentemente, de este tipo de alimento, va a eliminar el virus.
que es lo mismo que pasa con el UVH, ¿vale? Al ser virus, los virus son siempre termolábiles. Entonces, ¿qué está pasando aquí? Que evidentemente la cantidad de gallinas que están...
en cuarentena, ¿de acuerdo? Esos huevos tampoco se están usando, están en cuarentena, no se están sacrificando. Esto pasa igualmente cuando una vaca está enferma, una vaca cuando está enferma tiene el veterinario, la pone en tratamiento y hasta que no se cura, esa vaca no se sacrifica. Entonces tampoco no hay carne, esa vaca no va a formar parte del circuito de la cadena alimentaria.
del ser humano, ¿vale? Entonces aquí lo que pasa es esto, que la cantidad de gallinas que se sospechan que pueda tener el virus son tantas que está disminuyendo el sacrificio o la producción de huevos de las gallinas y de ahí que se encarecen. Pero nunca, pero nunca es básicamente porque el virus sí que representa un peligro si yo tengo en mi casa una gallina.
Clar, clar, clar. Això és important que també ho remarquem, perquè davant l'increment de brots de grip aviària arreu d'Europa, el Ministeri d'Agricultura ha anunciat aquestes noves restriccions, de les que ens parlava l'Elvira, per prevenir la propagació del virus. Des d'aquest dilluns obliguen a confinar tot l'Eviram que estigués a l'exterior de 250.
24 municipis catalans considerats zones d'especial vigilància. Aquesta notícia és de la setmana passada, vol dir que ja fa una setmana i mitja, una setmana i escaig, que hi ha hagut aquest tipus d'acció per part del Ministeri d'Agricultura. L'objectiu és evitar el contacte entre aus domèstiques i ocells migratoris, principals vectors del virus,
I les explotacions hauran de garantir que l'alimentació i l'aigua es facin a l'interior dels recintes, així com registrar qualsevol sospita de malaltia. I és que la grip aviària, com ens explicava l'Alvira, es transmet per contacte amb animals infectats de les aus. Es pot transmetre als humans amb una certa facilitat, però no, diguéssim, si tenim un contacte directe amb l'animal, Elvira.
Sí, sí, pero no porque consumamos los huevos o consumamos la carne. Exactamente. Porque evidentemente, mira, por ejemplo, es más fácil que te enfermes de salmonella que con este virus. Y te explico por qué. Porque tú la salmonella la vas a tener, por ejemplo, en el amarillo del huevo. ¿De acuerdo? Tienes ahí salmonella. Porque piensa que nosotros no vivimos en un mundo estéril, que esa es otra.
¿De acuerdo? Seguramente la gripe aviar es conocida de hace mucho tiempo, o sea, no la conocíamos como gripe aviar, pero se produce muchísimo, ¿vale? Lo que pasa es que ahora le hemos puesto un nombre y tiene unas consecuencias, ¿de acuerdo? Entonces, básicamente, cuando nosotros comemos un huevo, ¿vale? De esos que están fritos, pero que la llenita está medio cruda, ahí estamos consumiendo salmonella. Ahí es mucho más fácil que tú realmente...
tengas una salmonellosis. Es mucho más fácil que con una gripe aviar. Entonces es importante, de acuerdo, que yo entiendo que cuando los medios, de acuerdo, las noticias mezclan virus, animales y alimentos, es normal que se despierte una alarma dentro de la población. ¿Por qué? Porque básicamente...
Los alimentos son nuestra fuente de energía y los animales forman parte de la cadena alimentaria. Piensa que todo lo que sucede en la cadena alimentaria va a transmitirse de uno a otro. Es decir, la gallina se come el grano que está en el grano o la gallina es esta. Nosotros no comemos la gallina. Si la gallina está enferma, eso puede...
transmitir enfermedades, pero las transmite siempre y cuando nosotros no mantengamos unas condiciones higiénicas. Me explico, la única manera de que tú puedas comer gripe aviar, por decirlo de una manera, es que tú cortes un pollo que tenga gripe aviar crudo y encima de la tabla donde tú estás cocinando, donde has cortado el pollo que está contaminado con gripe aviar, y cortas un trozo de pan o un trozo de queso y tú lo llevas a la boca.
que es lo que se llama la contaminación cruzada entonces ahí si tenemos si corremos el riesgo evidentemente de tener un contacto vía oral por la alimentación con el virus pero si nosotros compramos el pollo lo limpiamos lo cocinamos adecuadamente y no evitamos las contaminaciones cruzadas pues no vamos a tener este tipo de problema entonces piensen que a nivel de industria alimentaria
está muy controlado, hay una cosa que se llama análisis de puntos de peligro de control críticos, ¿vale? Si la si sanidad está diciendo vamos a a reservar estas aves, es básicamente para que no se enfermen todas, es para cortar, es un punto crítico, es decir, si nosotros los aislamos, las posibilidades de que si son cinco comunidades o cinco
Los que tienen esta gripe aviar, pues si los aislamos, los controlamos, porque ellas estarán siendo tratadas evidentemente con lo que necesiten ser tratadas, porque acuérdense que los virus no se tratan con medicamentos.
porque esa es la otra. Los virus tienen síntomas y estos síntomas lo que se hace es, esos sí se tratan con medicamentos si lo necesitan. Entonces, ahí están cuidándolas, tratándolas si necesitan tratamiento y evitando que eso se haga una bola más grande. Por eso las han aislado. Y entonces, evidentemente, esto, una vez que están aisladas, hay una lengua específica que un animal aislado no puede ser sacrificado. Ajá.
Entonces, claro, ahí está que el precio del pollo tiene que subir. ¿Por qué? Porque evidentemente si se sacrificaban hace dos semanas o tres semanas que tenemos mil y ahora se están sacrificando 200 y en el mercado todo el mundo quiere comer pollo, el precio del pollo tiene que subir. Vale, o la ley de oferta y demanda. Entonces, yo creo que es importante, ¿no?
Yo entiendo que cuando hablamos de este tipo de cosas nos recuerda mucho al COVID, ¿no? Es decir, porque claro, cuando hablamos de gripe aviar lo asociamos con el COVID, lo asociamos con aislamiento, con enfermedad. Yo creo que aquí deberíamos ser tomárnoslo con calma, ¿de acuerdo? Entender que, evidentemente, cualquier microbio, sobre todo las bacterias y los parásitos, afectan directamente al alimento,
pero que todos ellos son susceptibles al ser tratados con calor y una buena higiene alimentaria de ser disminuidos. No estamos, insisto, no estamos viviendo en un mundo donde somos estériles. ¿De acuerdo? Esto es muy importante, que todos tenemos, nosotros mismos tenemos unas cargas bacterianas que están ubicadas en partes estratégicas y los animales tienen su carga bacteriana también.
Entonces, evidentemente, si no vivimos en un mundo estéril, lo que tenemos que evitar y controlar es el cruzamiento, tratar de mantener la higiene adecuada en cuanto a la manipulación de alimentos.
Totalment. Sí, sí. Doncs avui estem parlant amb l'Elvira Sánchez d'un tema que ens preocupa a tots i totes. Jo crec, Elvira, pel que ens has explicat fins ara, que també s'ha generat cert alarmisme en els últims dies, en les últimes setmanes, envoltant aquest tema. Certament és un tema preocupant, però pel que comentes tu, aquests tallafocs ja existeixen per això precisament, perquè el producte infectat no arribi a les nostres llars.
No, en principio no va a llegar. Piensa una cosa. Para eso están. Nosotros lo que tenemos que tener en cuenta es que nosotros trabajamos, hace muchos años trabajamos con lo que se llaman los autocontroles, estos APPSC. Esto básicamente piensa que fue posiblemente la misma granja la que avisó a la Generalitat yo tengo este problema.
¿De acuerdo? Porque está obligado. Entonces, evidentemente, a mí muchas veces la misma empresa dice, yo tengo este problema, hay que parar la producción, hay que hacer y tomar las medidas necesarias para evitar que esto se vaya más. ¿De acuerdo? Entonces, yo quiero hacer un llamado de que entiendo que la industria alimentaria ha tenido malos momentos, ¿de acuerdo? Porque ha tenido muy malos momentos batiendo unos datos por liebres, pero en este momento creo que están actuando de una forma considerada. Creo que han avisado...
han tratado de mantener los pollos en cuarentena, aislados, están haciendo lo que deben de hacer. Con lo cual esto quiere decir que se están preocupando por nuestra salud. Es una garantía de seguridad alimentaria que debemos de reconocer y agradecer. Entonces aquí yo siempre le digo, bueno, comer huevos, comer huevos, tenemos que comer hasta seis a la semana.
Pues si en vez de, durante este tiempo, en vez de comer 6, comemos 4, no nos vamos a hacer nada. Sustituyámoslo por legumbres, que también son proteínas de alto valor biológico si lo combinamos con un cereal. No tenemos que enfocarnos en, es que ahora no voy a comer huevo y me voy a destruir. Esta es la otra. O no voy a comer pollo. No, no, hay otro tipo de carnes o de proteínas que pueden ser perfectamente sustitutos y nos pueden ayudar
A superar este bache. No nos vamos a morir de hambre, que es muy importante, ¿no? O sea, porque claro, luego es una proteína, es un alimento que es para mí comodín. Se usa en muchas preparaciones y evidentemente es un alimento que...
que està sempre a la nevera de tots els consumidors. Nosaltres els ous, per exemple, som una comunitat, sobretot aquí, que ja sé que a tu no t'agrada la maldita dieta mediterrània, però al final... L'alimentació. L'alimentació mediterrània. Nosaltres ens agrada molt també i aquí fem servir l'ou per quantitat de coses, per les truites, per...
per fer-lo també per les amanides, pels arrebossats. Vull dir que el fem servir com a complement, el fem servir com a producte principal i moltes vegades... I com a ingredient. Llavors, al final, estàvem parlant de l'ou, però podem parlar també del pollastre, per fer els caldos, ara arriba Nadal, aquesta preocupació que poden tenir molts...
professionals del sector de la restauració, de tenir pollastre. Per exemple, ara vèiem també una notícia de la fira del Capó de Potablava, del Prat, que també són fires on es potencia el producte de gastronomia a quilòmetre zero.
i que en aquest cas podrien veure's afectades per aquest tipus de restriccions que està vent-hi ara en el món aviar. Però bé, sigui com sigui, ho hem d'aprendre amb una mica de cautela tot i tampoc tornar-nos bojos. No anar a comprar 10 dotzenes d'ous perquè els ous es fan malbé. No anar a comprar no sé quant pollastre perquè el pollastre sí, el podem congelar, però també es fa malbé. Vull dir, també cridar una mica a la calma, no, Elvira?
Yo creo que sí, yo creo que ahí, o sea, evidentemente para hacer una tortilla no podemos hacerla sin huevos, claro que no, ¿de acuerdo? Pero en vez de hacer tortilla dos veces por semana, la hacemos una. Esto es una opción, para mí es llevadera, que tampoco es imposible. Yo creo que en eso consiste justamente cuando hablamos de la alimentación mediterránea, justamente consiste en esto, en la variedad,
No tenemos huevos, no tenemos pollo, pero tenemos legumbres, ¿vale? Podemos sustituir ese tipo de proteínas. Si tenemos que buscar proteínas para buscarlos, evidentemente yo iría a las legumbres, ¿de acuerdo? Entonces, evidentemente, no podemos hacer tortilla, o sea, no podemos hacer una tortilla a partir de lentejas, pero sí que podemos hacer un buen, o de garbanzo podemos hacer un buen hummus.
lo ponemos con unos palitos de zanahoria y lo ponemos con unos bastoncitos de cereales y tenemos una proteína perfecta y hacemos una variación totalmente correcta dentro de lo que es la nutrición. Evidentemente, si yo quiero hacer un bizcocho, yo no puedo, no hay muchas maneras de sustituir el huevo en un bizcocho. Sí que las hay, o sea, en principio piensa que...
hay sustituto de huevos. Más o menos yo creo que a partir del precio, más o menos puede ser más o menos igual, ¿no? Entonces, evidentemente, yo no sé si aquí lo más importante, yo creo que agradecer que han parado la distribución de alimentos
que si bien es cierto científicamente está demostrado que ese virus no llegaría al ser humano a través de comer esos productos, también tenemos que pensar en el bienestar del propio animal. El hecho de tratar de curarlos, de tratar de sacarlos adelante también es importante y la única manera de sacarlos adelante evidentemente es aislándolos y tratando los síntomas
paralelos que aparecen dentro de lo que es el virus, porque evidentemente hay síntomas de la enfermedad, de esta no sé, pero me imagino que será como un resfriado nuestro. Cuando nosotros nos resfriamos también deberíamos hacer lo mismo, ¿vale? Es decir, aislarnos en nuestra casita, pasar los tres o cuatro días que son los vitales y después salir para no contagiar a la gente.
Doncs Elvira Sánchez, ho hem de deixar aquí perquè estem a mig minut de la una. Moltíssimes gràcies per l'espai d'avui, hem posat una mica de llum a aquest tema i res, una abraçada molt gran, cuida't molt i fins la setmana vinent. Vinga, adeu-siau, bona setmana. Adeu-siau. Doncs fins aquí la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible la Rambla d'avui dimarts 18 de novembre del 2025. Avui hem parlat de notícies, hem parlat també amb Che Arana, de Dona i Empresa, hem parlat d'aquest acte que es durà a terme dijous, de l'Espai Xarxa a les Ones, també de llibres, de nutrició, i acabem amb un missatge de felicitació. Volem celebrar que la Sant Justenca Natali Albert
Ha guanyat el Premi Butaca, millor caracterització al seu treball en el musical L'Ànima, que a més també ha estat reconegut amb sis premis més. En una gran nit del teatre, que es va celebrar ahir, era la 31ena d'edició dels Premis Butaca i Sant Just va tenir representació en els guardonats. Moltes felicitats i a vosaltres, oients, tornem demà a la mateixa hora. Que vagi molt bé. Adéu-siau.