Bona tarda, Sant Jus.
Passen 10 minuts de les 5 de la tarda d'avui, dimarts 28 de febrer.
I ja tanquem aquest mes, eh?
Febrer i comencem més de març demà.
Bé, benvinguts i benvingudes a la Rambla,
el magazín de tardes de ràdio d'Esperm.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Jus.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García
i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Què ens esperen les properes dues hores?
Doncs ve d'aquí i fins les 6.
Primer de tot, farem l'espai de recomanació de llibres
i novetats literàries de la mà de l'Arnau Cònsul,
propietari de la llibreria Sant Justenca Cal Llibreter.
Avui, l'Arnau, a més, ja ens ha dit
que ens presentarà també l'agenda d'activitats literàries
que farà Cal Llibreter el proper mes de març.
Després, tot seguit, farem entrevista en Josep Lluís Gil,
director de la revista d'actualitat Sant Justenca,
la Vall d'Avers,
perquè aquest proper dijous, 2 de març, a les 8 de la tarda,
la revista ha organitzat un debat sobre l'habitatge a Sant Jus.
Parlarem de l'elecció del tema,
de la metodologia del debat
i de les persones ponents escollides.
Després, a segona hora de la Rambla,
ja a partir de les 6 i 10,
farem, primer de tot,
l'espai de cuina amb en Joan Targarona
del restaurant Cuina Miracle de Sant Jus,
amb qui cada setmana parlem de gastronomia
i alimentació saludable.
I després acabarem el programa d'avui
reposant l'espai de la xarxa 06 de la setmana passada,
que vam fer entrevista a la Imma Marina,
especialitzada en educació i en el joc
com a eina de transformació social,
ja que, doncs, aquest trimestre,
la xarxa 06 aquí de Sant Jus
està tractant el tema del joc en l'entorn familiar.
Molt bé, doncs, això és el que tindrem a continuació, eh?
No marxem!
Comencem d'aquí a poc. Vinga!
Hola, soc la Mireia Belmonte.
En la natació, la velocitat és clau
i també ho és per salvar una vida.
Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental.
Si notes un canvi brusc en una persona,
com ara, pèrdua de força a una banda del cos,
canvis en la parla o en l'angès de la cara,
truca ràpid al 112.
No t'ho pensis.
Davant l'ictus, truca ràpid al 112.
Generalitat de Catalunya
Va venir una amiga, em va fer el llit.
Va fregar i encerar el terra de la cuina,
va netejar les parets, va passar l'aspiradora,
va netejar el vàter.
La banyera va fregar el terra del lavabo
i em va tallar les ungles dels peus i el cabell.
Després, tot el mateix dia,
va venir l'ampista i va arreglar l'aixeta de la cuina i el lavabo
i el tècnic del gas va arreglar la caldera
i el de la telefònica va arreglar el telèfon.
Ara sé que aquí, amb tota aquesta perfecció,
quina tranquil·litat.
He trencat amb les meves tres amigues.
Em sentia millor quan tot estava desendreçat.
Trigaré mesos a tornar a la normalitat.
No trobo ni un escarabat amb qui compregar.
He perdut el ritme.
No puc dormir.
No puc menjar.
M'han robat la brutícia.
Charles Bukowski
I amb aquest poema, l'Arnau Cónsul ens ha iniciat avui
l'espai de recomanació de llibres, novetats editorials,
amb aquest poema.
Hola, Arnau, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Un poema que, vaja, ens plantin tot un món,
a més a més amb aquesta música, aquesta veu arreglada de Tom Waits,
que ell mateix deia que moltes vegades s'havia inspirat en poesia
i amb escrits de Bukowski.
A més a més, són dues persones que, si busqueu foto,
si googlegeu els dos noms,
segur que fins i tot tenen una similitud física.
Sí? Ostres.
Sobretot de grans, això és gent gran amb cicatrius, barba,
descuidats, deixats...
Fapats en el mateix tipus de...
D'alguna manera, sí.
Probablement perquè tots dos van optar per un tipus més Bukowski,
potser que Tom Waits,
per un tipus de vida, allò de dir, als marges.
I per què Bukowski?
Què ens portes?
Doncs bona pregunta.
Primer de tot, perquè ja fa dies que jo devia,
aquesta presentació,
perquè caldria celebrar i aplaudir amb les orelles
que l'Abreu, qui si no,
doncs hagi dedicat un volumarro impressionant,
el número 125 de la col·lecció La Batre de Poesia,
a publicar en català la poesia de Bukowski.
Títol Bukowski Essencial, versionat per Marciel Riera.
És un volum bastant gruixut, eh?
Sí, sí, perquè evidentment no hi ha tota la poesia de Bukowski,
es calcula que Bukowski va escriure més de 5.000 poemes,
molts dels quals ell mateix els va perdre,
perquè la seva manera de viure i d'enfrontar-se a la vida
és de dir, jo escric poemes, els envio en alguna revista,
això es fa molt als Estats Units,
perquè el publiquin i, bueno,
si no ho publiquen, doncs es perdien.
Evidentment estem parlant d'una època
on com a molt escrivia a màquina,
com a molt no, Bukowski sobretot escrivia a màquina,
i per tant no hi havia còpies,
ni se'n feia ell, ni em guardava el dislú,
perquè el dislú directament no existia.
Bukowski és algú que, mira,
de fet va néixer com a Heinrich Kahl Bukowski,
no com a Charles,
perquè va néixer a Alemanya,
una cosa que desconeixia,
i que ha après justament ara,
gràcies a la petita biografia que n'hi ha a la solapa
i el que n'he buscat per fer aquesta secció d'avui, no?
Als 3 o 4 anys, quan ell és molt petit,
els seus pares es muden,
primer a Baltimore,
després finalment a Califòrnia,
que és on ell viurà tota la vida,
a Los Angeles.
Va morir l'any 94,
o sigui, malgrat que es va autodestruir molt,
va viure fins als 74 anys.
I, en fi, es va convertir en el que és, doncs,
el paradigma de l'escriptor maleït,
als Estats Units,
o el poeta abandonat,
el poeta que...
Ell mateix va dir,
crec que és una frase que el defineix molt,
que diu, tinc dues opcions a la vida,
continuar a l'oficina de Correus
i tornar-me boig,
o quedar-me fora,
jugar a ser escriptor
i morir-me de gana.
He decidit morir-me de gana.
Ell...
Treballava en una oficina de Correus, llavors.
Però en molt temps va ser carter.
Oh, mira.
Va ser carter,
i, bueno,
ell mateix deia,
és una feina que em torna boig,
perquè a mi, doncs,
la relació amb la humanitat
em cansa,
em deplora,
i és algú que, evidentment,
i potser per això moltes vegades
la seva obra està marcada per,
evidentment,
pels seus excessos.
Sí.
Però fins i tot aquest esperit
de ser algú maleït
des de certa,
diguéssim,
societat benestant,
aquesta societat que aquesta última setmana
ha decidit que havia de canviar
les paraules de Roald Dahl,
ni més ni menys,
doncs clar,
evidentment,
algú que vivia borratxo tot el dia
i que justament
se va borratxar
una benzina
per la seva literatura,
podríem dir-me així,
doncs clar,
evidentment,
dir-ho,
no, no,
això no ens agrada.
A banda que la seva literatura,
ell sobretot va ser novel·lista,
sobretot potser no,
ell es considerava poeta,
però sobretot conegut
pels seus contes
i per les seves novel·les,
novel·les que sempre són
de barris baixos,
però no perquè ell
volgués escriure especialment,
vaig a retratar els barris baixos,
sinó perquè...
I li sortia així, no?
Sí,
i per una mica
era la realitat
que amb ell
li interessava
que ell vivia,
la que ell convivia,
la que ell coneixia
i, per tant,
és un dels màxims representants
d'aquest estil americà
que després aquí
i a tot arreu
s'ha imitat molt
que en diuen
el dirty realism,
o sigui,
el realisme brut,
el realismo sucio,
no?
Un estil que,
la brutícia,
d'alguna manera,
comença en el propi minimalisme,
és a dir,
no volem adjectius,
no volem adverbis,
n'hi ha prou
a explicar una mica
el que tens al voltant.
Tot,
el que hi ha,
el que veig,
és el que...
I ja està,
i ja està, eh?
Sense parafernalies...
Exacte,
justament,
fora parafernalies,
aquesta és la gran causa,
la gran cosa de,
doncs això,
autors que ja havien començat,
com Salinger,
com John Fante,
com inclús Richard Ford
o Carver,
no?
Probablement,
Bukowski ho va portar
al límit,
perquè, a més a més de,
això,
no és que no posés adjectius,
sinó que també n'utilitzava,
si calia,
sinó que n'hi havia prou
explicant vides convencionals,
no cal explicar les grans
heroicitats,
ni algú que faci un gran canvi
a la seva vida,
no,
per tot arreu,
pel carrer,
vols trobar gent interessant,
si la saps...
Ja no descriu,
sinó si saps explicar bé,
sobretot,
això,
la hipocresia de la societat,
que és el que més li interessa a ell.
Després llegirà un altre poema
que crec que ho explica molt bé,
no?
Els seus poemes
no s'havien traduït abans al català,
ho ha fet ara a l'Abreu,
amb aquest volum?
Jo diria que algun sí,
segur que algun o altre
s'havia publicat així,
però jo crec que una biografia,
una no biografia,
una antologia tan llarga,
de fet basada en una antologia
que es va publicar en anglès primer,
perquè clar,
l'obra de Bukowski,
la poètica,
és tan inabastable,
inclús canvia tant,
perquè al principi,
quan ell comença a fer poesia,
no és tan brut,
no és tan dirty,
diguéssim,
és a dir,
fins i tot té algunes imatges
molt surrealistes.
Bé,
fins que va provant,
fins que no troba el seu estil.
D'alguna manera,
o el va depurant,
per tant,
al llarg de tota la seva vida,
ell que sempre ha volgut escriure,
doncs clar,
va canviant l'estil,
és lògic,
hi ha un moment fins i tot
que es va donant de dir,
bueno,
em vaig fent gran
i evidentment em queda menys temps.
Per tant,
clar,
és important un volum com aquest,
sobretot pel que et permet veure
l'evolució de Bukowski
al llarg de la seva vida,
del principi,
que no és que s'agradés,
però evidentment
intenta buscar imatges
d'allò molt potents,
on explica moltes vegades això,
doncs,
a la merda li diu merda
i la fa sortir els poemes,
no?
Fins que després va trobant que això,
potser amb una mínima història
explicant,
doncs,
el que llegia en aquest primer poema,
no?
Doncs que està a casa
i, doncs,
bueno,
si hi va revent gent,
que li ordenen una mica la vida
i amb ell et va dir
a mi no em cal ordenar-me la vida,
jo ja visc així,
i m'és igual
si hi ha escarbat de casa meva
perquè hi parlo.
Però no li cal explicar
l'escarbat parlant
ni que potser és el que hagués fet
no als 20 anys,
però potser als 30
quan va escriure
els seus primers poemes,
no?
És molt curiós,
perquè a més a més,
clar,
en anglès,
que és una llengua
molt monosil·làbica,
el ritme bukowski
és molt...
no ho provaré
llegint en anglès,
però si algun sap,
aquest volum,
evidentment,
tens la possibilitat
de llegir
el mateix poema
amb pàgines
confrontades
en anglès i en català
i t'adones
que, clar,
la feina que ha fet
el Marcel Riera
és boníssima,
perquè el català
és una llengua al revés,
molt més llarga,
molt més de frases,
bé,
com totes les romàntiques,
en castellà
passaria el mateix,
oi?
I, en canvi,
crec que troba molt bé
algunes expressions
i fins i tot aquesta bellesa
de la brutícia,
o aquest de dir,
bueno,
anem a trobar la paraula
exacta que ell
hagués pogut fer dir
si hagués escrit
en català, no?
Clar.
I per què,
Arnau Bukowski,
que és que tenim
algun tema
sant justenc
lligat
amb aquest autor?
M'agrada que em facis
aquesta pregunta.
Efectivament,
avui,
que acabem el mes de febre,
aquest febre que s'acaba gelat,
espero que acabi
ja primaveral,
teòricament és el que
pertocaria,
doncs,
tenim una agenda
ja feta.
Cal llibreter té agenda ja?
Cal llibreter té agenda
avui a 28 de febrer
que abarque tot el març,
o sigui,
que realment estem
molt contents
de nosaltres mateixos
perquè hem aconseguit
un dia abans
tenir l'agenda,
de fet,
n'estàvem obligats
perquè demà,
dia 1,
ja comenceu.
Justament ja comencem
i comencem amb Bukowski.
Vindrà el Marcel Riera,
a qui us aconsello
moltíssim que vingueu a escoltar,
no només perquè és un gran traductor
i un gran poeta,
però potser també recite poemes seus
perquè acaba de treure un volum
a proa.
Home,
per poder...
Per tant,
potser podrà fer les dues coses
si ell s'hi anima.
Per poder traduir poemes
s'ha de ser poeta,
s'ha de saber escriure poema,
no?
Home,
jo suposo que hi deu ajudar
i sobretot s'ha de saber bé l'anglès.
En el tot cas,
clar,
Riera és algú que
ja ha vingut altres cops,
el Marcel,
i és algú que ens ha portat
al català
uns poetes com Larkin,
com...
Emily Dickinson també l'ha traduït,
en fi,
Oden,
el famós poema
aquell del...
Toreu tots els rellotges
de la pel·lícula
Quatre gos i un funeral,
que en català sona preciós,
però també és algú que ens ha traduït
molt la poesia de l'anglès
i sí,
és evident que
no sé si ajuda a saber poesia,
però sí,
sobretot,
tenir un sentit del ritme,
perquè la poesia,
sobretot,
és ritme
i és el que et demostra Bukowski.
De fet,
el pròleg que el Marc Romera,
molt bonic,
per cert,
molt ben treballat
en aquest mateix volum,
en què ens explica
i ens introdueix
la poesia de Bukowski,
doncs ens ve dir això,
diu,
és que Bukowski,
en el fons,
no escrivia versos,
sinó línies.
Moltes vegades tens la sensació,
diu Marc Romera,
que,
bueno,
un vers li ocupava
el que li donava la línia
a la màquina d'escriure.
A la màquina.
Quan s'acabava,
pum,
baixava la línia següent
i és cert que molts poemes
el que tenen és
aquesta sensació
de retratar ambients.
Anava a dir d'escriure,
però ja hem dit
que d'escriure
potser no li agradava,
sí retratar-los,
no?
I per tant,
no es preocupava,
evidentment,
ni de la rima,
ni de què sones bé o no,
sinó de què,
justament,
retratar-les.
Ara,
el que sí que aconseguia,
i sobretot amb aquest anglès
tan trencat,
era un ritme espectacular,
no?
I per tant,
és d'aquells tipus
de poesia
que,
tot i que faci por,
un nom com Bukowski,
allò de dió,
home,
però és un dels grans noms,
la literatura americana
és dels grans
i tot plegat.
Diu, sí,
però justament ella escrivia
poesia,
però no lectors de poesia,
de fet,
d'algun poema fins i tot
que el que fa és riure's
i burlar-se enormement
dels poetes
que el que fan és
intentar buscar
la paraula més vella
i la més recarregolada
per demostrar
tota la llengua
que porten a dins,
i diu,
no, no,
no cal.
I demà,
Marcel Riera,
que vindrà aquí a Sant Jus
a aquest llibrete,
a quarts de vuit.
Ens parlarà de Bukowski,
d'aquest llibre,
del volum?
Home,
jo suposo que en recitarà uns quants
i el que ell fa molt bé justament,
com a mínim les altres vegades
que ha vingut,
recordo una xerrada espectacular
sobre Oden
en què ens explicava això,
la vida d'Oden
i aleshores l'anava poblant
de poemes
i per tant veieu
com la vida d'Oden
aquí queda reflectida
en aquest,
no només era un recital
en què ens setava
un poema darrere l'altre,
sinó que a més a més
és algú que s'explica molt bé,
és un pou de savies
en aquest sentit,
de coneixement
de literatura anglosaxona
i probablement també
el que farà serà posar-lo
en comparació amb altres poetes
o per exemple
això que sentim,
Tom Waits,
vull dir,
o tants altres cantautors,
probablement Leonard Cohen
també va,
ha llegit Bukowski,
aquest toxis,
melodiós,
de música pràcticament fosca,
l'ha inspirat potser també,
i que probablement,
sentim aquesta música
i ens venen imatges
de pel·lícules de motels,
no?
mitjans foscos,
una mica aquests són els ambients
de Charles Bukowski,
no motels tant de carretera
com de barriades
de Los Angeles
on probablement
ningú ens aconsellaria entrar,
però ell hi va viure
tota la vida,
s'hi va envoltar
i en fi.
Molt bé,
Marcel Riera
enceta l'agenda
d'aquest llibreter
per al mes de març,
demà dia 1,
i altres presentacions,
altres conferències
o xerrades
que hi haurà
en llibreria,
Arnau?
Doncs,
per exemple,
tenim el dia 15 de març,
no la llibreria,
sinó la Teneu,
vindrà Pep Coll,
novel·lista Pep Coll,
que tindrà una xerrada,
jo crec que serà interessantíssima,
amb la Imma Periques,
també novel·lista,
perquè en el fons
el tema de la novel·la
de Pep Coll,
La llarga migdiada de Déu,
que ha sortit
ara fa un mes i mig,
potser,
un volumarro
que parla justament
sobre la fugida
de jueus
pel Pirineu
durant la Segona Guerra Mundial
i com,
doncs,
evidentment,
hi va haver una sèrie de gent
que els va ajudar
a creuar,
a passar,
tot això,
d'històries aquestes
del Pirineu n'està ple,
de fet,
ara n'hi ha una pel·lícula
en cartellera
que també tracta aquest tema
i,
vulguis que no,
el Nocturn Ara Més
de la Imma Periques
també té aquest tema de fons.
Per tant,
vam creure interessantíssim
que un autor
com Pep Coll,
de llarguíssima trajectòria,
primer vingués a Sant Jús,
això no sé gaire gràcia,
i,
doncs,
més enllà de llegir-ne
algun fragment
i fer-li preguntes,
home,
que una novel·lista
local,
que a més és padrina
de la llibreria,
coneix bé el tema,
doncs,
bueno,
poguessin establir
una conversa entre ella
en públic,
evidentment.
Això serà a l'Ateneu,
a la sala del cinquantenari,
això,
el dimecres 15,
a les 7 de la tarda.
Ostres!
Per acabar el mes,
el dia 29,
també un dimecres,
hi ha la presentació
del gran èxit
d'aquesta última setmana
des que ha sortit el llibre,
el dibuixant Sant Just,
de la Chita Camps
i la Palmira de Badell.
Home,
sí, sí.
Un llibre que és preciós,
perquè no és una simple
col·lecció de retrats
que la Chita hagi fet,
allò,
pintura ràpida
de Sant Just,
sinó que hi ha tot
un recorregut
molt intel·ligent,
amb notes que hi ha posat
la Palmira de Badell,
explicant què és
a cada lloc,
però és això,
un pot fer el circuit
i un pot no només
veure alguns edificis
sinó que hi entres.
Realment tens la sensació
mentre vas passant pàgines
que vas passejant tu
per Sant Just.
Vas entrant en aquests llocs,
no?
Vas entrant-hi
i vas fent un circuit
que si coneixes Sant Just
dius,
bueno,
vas veient els carrers
i ara pujo per aquí,
clar,
veus,
ara trobo allò,
és que realment
t'acompanya molt,
no?
És com fer una mena
de ruta literària
però amb dibuixos.
Dibuixada,
una ruta gràfica.
Una ruta gràfica,
sí, sí,
pràcticament com si
hi haguessis amb el Google Maps,
no?
Allò de dir que tu pots
anar seguint
amb la camareta.
No és allò,
no és una simple col·lecció
de dits,
moltes postals
de Sant Just,
sinó que hi ha
una intenció clarament
com els ha ordenat,
com està explicat,
com on s'atura
i a quin lloc,
per on entra
i on s'acaba el llibre.
En fi,
això serà el dia 29,
ja,
a les portes
de Setmana Santa,
perquè la Setmana Santa
començarà,
és la primera setmana d'abril,
i més saltat
expressament
l'acte estrella
i fort
que en l'agenda
ja veureu
que em posa
més gros
i amb coro negre
pràcticament
i és que clar,
és un acte
no és que ens faci il·lusió
sinó que és un regal
que realment
ens han fet
no només a aquest llibreter,
jo crec que a Sant Just.
Sí.
I és que l'autora
que probablement
més hem venut
des que tenim lliberia,
sí,
una autora
que ens encanta,
una autora
que poc o molt
ens lliga
amb aquesta música
que sentim,
sens dubte,
amb Bukowski,
tot i que ens n'hem d'anar
a un altre punt
dels Estats Units,
més aviat a la zona
dels llacs,
per entendre'ns,
que ve al nord,
és Bonnie Jo Campbell,
Bonnie Jo Campbell
que és l'autora,
per si ara algú diu
sí, em sona,
però què?
Em sona.
Per exemple,
Era ser un riu,
qui ho rout,
com a dos novel·les
extraordinàries,
però després llibres
de contes com
Madres ha avisat
a vostres hijes,
que és un llibre duríssim,
però és això justament,
és també el dirty realism,
és d'alguna manera,
perquè també deu molt
de la literatura
de Faulkner
i del gòtico sureño
que en diuen d'una altra banda,
que és,
bueno,
els contes aquests són,
bàsicament,
és a dir,
el missatge que un podria treure
de fons és allò de,
a veure,
el món dels homes
és molt brut,
aneu preparades,
perquè,
doncs,
us hi trobareu
i us haurem d'enfrontar,
no?
I quan tindrem oportunitat?
la gràcia és que el 26
diumenge
a migdia,
estem parlant
de l'últim diumenge
de març,
abans,
el diumenge abans
de Rams,
per entendre'ns,
Bonnie Jo Campbell,
autora nord-americana
que viu allí al nord,
ve a Catalunya,
ostres,
l'han convidat
a un festival
que es fa a Girona,
el Festival MOT,
justament perquè parlen
de literatura rural
i, bueno,
van considerar que,
efectivament,
és el que...
I vindrà a Can Llibre T?
Farà dues presentacions
en tot l'estat espanyol
i una serà a Sant Just,
a Can Llibre T?
Que dius?
Ostres!
Per tant,
no només això,
sinó que l'acompanyaran
els dos editors
d'aquesta editorial
que nosaltres idolatrem,
que és Dirty Works,
Javier Lucín i Nacho Reig,
que després no la poden acompanyar
a l'altra presentació
que farà ella
a la Finestres de Barcelona.
Per tant,
diguéssim que la gran festa
serà el comenge 26
a Sant Just.
La idea,
si acompanya el temps,
per això demanava
que ja fos primavera
a finals de març,
si els meteoròlegs
hi poden fer alguna cosa,
és fer-ho a migdia,
davant de la llibreria
i, qui sap,
doncs, evidentment...
Potser somplar el carrer, eh?
Potser somplar el carrer,
potser hi posem barbacoes,
potser fem una mica de això,
ambient yanqui,
d'alguna manera, no?
Ambient yanqui.
Ens fa moltíssima il·lusió
perquè, a més a més,
van ser els editors
que ens van dir,
escolteu,
ve la Bonnie Jo Campbell,
sabem que l'editor la treu,
no la volem marejar
amb gaires presentacions
perquè, bueno,
doncs, ja ve el festival
i tal,
però si en fa una
volem que sigui a Sant Just.
Ens ho van dir així,
directament.
Oh!
I, clar, vam dir,
ja, què hem de fer?
Diu, l'únic problema
és que seria bo
que fos diumenge
i sabem que el diumenge
hauria d'haver tancar.
Però, bueno...
Ens vam dir,
farem l'excepció.
L'excepció.
Ens és igual.
Clar.
Creiem que pot ser
un bon diumenge
perquè, clar,
el següent
ja vindrà a Setmana Santa.
Per tant,
és com l'últim diumenge
que potser la gent
encara no sortirà
fins i tot si fa bon temps.
A més,
les calçotades ja hauran passat,
no?
Sí.
Per tant,
apunteu-vos-ho tots ja
ara a l'agenda.
26 de març.
26 de març,
migdia,
quarts d'una,
la una,
hi haurà una festassa
que el llibreter,
sobretot perquè vindrà
un tros d'escriptura fenomenal.
Sí.
Vindran els seus dos editors
i, en fi,
crec que serà l'oportunitat
per...
Genial.
No sé,
per agrair a tothom,
també nosaltres,
és a dir,
durant set anys
ens ha fet molta confiança,
aquest és el regal,
no?
Vull dir,
veu una autora americana
i veig aquí.
Aquest és el nom,
un regalàs.
Molt bé,
doncs,
Arnau,
deixem la secció
en aquest punt,
presentant aquest llibre,
aquest volum de poemes
de Bukowski
i també presentant-nos
els propers actes
que hi haurà
el mes de març
aquí a aquest llibreter.
Res més,
que acabis de passar
un bon dimarts.
I que comenci bé el març.
Clar que sí.
Adéu.
Bukowski
She said
she'd stick around
until the bandages
came off.
But these mama's boys
just don't know
when to quit.
And Matilda
asked the sailors
all those dreams
or all those prayers.
So close your eyes, son,
and this won't hurt a bit.
Oh,
it's time,
time,
time.
A la Rambla
res s'atura.
Vine,
queda't
i escolta'ns.
de dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't
amb estils
com el chill out,
l'smood jazz,
el funk,
el sol
o la música electrònica
més suau.
100% música relaxant.
Smooth jazz club.
Cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda.
Hold on to my love.
Smooth jazz club.
T'hi esperem.
Un parell de minutets
de música
de Fito i Fiti Paldis,
la casa
Por el Tejado
i comencem
entrevista
amb en Josep Lluís
i Gil,
director
de la Vall d'Avers.
Fito i Fiti Paldis.
Fito i Fiti Paldis,
Fito i Fiti Paldis.
Fito i Fiti Paldis,

Si es por esos libros
nunca aprendo a coger el cielo con las manos,
a reír y a llorar lo que te canto.
A coser mi alma rota, a perder el miedo, a quedar como un idiota y a empezar la casa por el tejado.
a poder dormir, cuando tú no estás a mi lado, menos mal que fui un poco granuja, todo enloquece, me lo enseñó una bruja.
Ruinas, no ves que por dentro estoy en ruinas, mi cigarro va quemando el tiempo, tiempo que se convirtió en ceniza.
Raro, no digo diferente, digo raro, ya no sé si el mundo está al revés o soy yo el que está cabeza abajo.
El colegio poco me enseñó...
Vinga, seguim aquí al magazín de tardes la Rambla de Ràdio d'Esvern i a continuació passem a fer l'entrevista del dia.
Tenim amb nosaltres en Josep Lluís Gil, director de la revista Sant Justenca a la Vall d'Avers,
publicació mensual de caire informatiu i d'actualitat del poble que té la seu a l'Ateneu.
Comptem, doncs, amb en Josep Lluís per fer-nos ressò de la propera cita que té la revista amb la Ciutadania aquest proper dijous 2 de març a l'Ateneu,
on s'hi durà a terme, per fi, el tan esperat debat sobre l'habitatge a Sant Just.
Bona tarda, Josep Lluís, què tal?
Molt bona tarda.
Dic per fi perquè és un debat que, entre una cosa i l'altra...
No ha tingut...
Ha estat atropellat.
Sí, sí. No sé si val la pena recordar. Estava previst pel 4 de novembre.
A última hora, dos dels participants, molt a última hora, ens van declinar la seva participació.
El vam programar pel febrer, però, per circumstàncies, no vam estar a temps de tenir-ho tot enllestit i, finalment, l'hem posposat pel 2 de març,
que, malauradament, després d'haver triat nosaltres la data, ens ha caigut un Madrid-Barça.
És que no en donem una, eh? Per favor.
Però esperem que això no sigui motiu de...
A la mateixa hora?
A la mateixa hora. No, bueno, nosaltres comencem a les 8, cap a dos quarts de 10 ja hauríem d'haver acabat,
o sigui que, com a molt, es perdia mitja part de partit.
Bueno.
Esperem que no sigui... El més important és això.
Clar, home, òbviament.
Per què cal debatre i posar damunt la taula el tema de l'habitatge a Sant Just?
Bé, és un tema que no és nou. Ara se n'està parlant sovint, sobretot els col·lectius de joves hi estan fent més soroll o més reivindicació del tema,
però no és un tema que... Jo, que ja soc veterano de Sant Just, fa 40 anys ja se'n parlava,
que cada cop era més difícil quedar-s'hi i són molts els de la meva generació que ja van haver de marxar de Sant Just perquè viure aquí es feia difícil per tema de preus.
O sigui, que no és un tema nou, no és un tema sobrevingut, ja ve de temps.
Ara, si de cas, s'ha greujat perquè el poble està creixent d'una manera més accelerada.
Abans hi havia... El poble ha anat creixent, però d'una manera més pausada,
i últimament s'ha accelerat, no?, pels interessos i pels promocions d'habitatges que està a vent-hi, no?
Però, clar, això està aportant a una puja de preus general,
de manera que són assequibles per determinada població que és capaç de poder-ho assumir,
venint de fora de Sant Just, però els de Sant Just han de marxar, no?
No és un tema exclusiu del nostre poble, és bastant comú amb molts sectors de Barcelona,
de barris de Barcelona.
A Barcelona es pot dir que és per culpa de l'especulació, els fons voltor, el turisme...
A Barcelona és com que hi ha diferents causes, no?, que poden...
Però està clar que tota la demanda turística, Airbnb i tot això fa que pugin els preus
i determinades particulars, i no particulars, i grans tenidors que tenen bosses d'habitatges,
de pisos i tal, doncs fan pujar els preus.
Jo diria que una mica, una mica, no crec que ho expliqui tot, i ja ens ho diran els entesos,
però una mica això repercuteix en Sant Just, no?, en el sentit de, bueno, si els preus generals pugen,
per què no a Sant Just, que és un lloc privilegiat, com pugui ser Sant Cugat o...
No sé, intento donar-li una explicació, però la meva opinió no és la dels entesos, eh?
Bé, doncs, motius suficient també per poder generar un debat i posar el tema damunt de la taula.
Des de quina perspectiva es vol enfocar el tema?
És a dir, posant de manifest això que acabes de comentar,
de que ja ve de lluny, de que s'hi passa també en altres municipis,
per què, Sant Just, no?
Bé, una de les preguntes que es fa la gent és, o dels arguments, no?
És que Sant Just és especial.
Sí que és especial, però insisteixo en el que he dit abans, no és exclusiu.
Vull dir, clar, potser és més comú en zones més properes de Barcelona,
possiblement aquest fenomen, i dic possiblement,
sense saber-ho, clar.
En total desconeixement, però en determinats pobles més rurals,
més allunyats de Barcelona, més cap a Lleida, cap a Girona,
potser no és aquest el problema, però no posaria la mà al foc, no?
Ja.
Llavors, bé, Sant Just té una particularitat que, com pugui ser Sant Cugat,
que són dos llocs molt a prop de Barcelona, però que tenen un component de,
no sé si dir-li d'elitisme o de, en definitiva, tenen un atractiu.
Bé, que sempre quan surten aquests rànquings i llistats, no?
A Sant Just, s'han covat com al cap de munt.
Top, no?, de rànquing de pobles amb més renta.
I això és conseqüència també de l'evolució que ha fet Sant Just,
que és un mèrit, però també és alhora el seu problema, no?
Sí, sí.
Haver contingut el creixement desaforat dels anys 60s i 70s i 80s,
haver-ho aconseguit mantenir com a poble durant molts anys,
és el que fa també que el preu pugi perquè és un lloc més exclusiu,
més, bé, no sé si explica com l'he dit abans, ho explica tot,
però una mica va per aquí, no?
Clar. Parlem de les persones convidades, dels ponents.
Tenim la Carme Carazo, no?
La Carme Carazo és la portaveu del sindicat de llogateres.
Sí.
De fet, ella ja estava, no?, com a primer.
És l'única que aguanta la supervivent.
És l'única supervivent i fins que no la vegi aquí no ho tindré clar, eh?
Vale.
Dit sigui de pas.
És la que acostuma a sortir, per dir-ho així, en els telenotícies,
i quan hi ha alguna actuació al carrer on un sindicat de llogateres intervé o té alguna cosa a dir,
acostuma a ser la cara...
La cara...
La portaveu...
La portaveu, la que dona la cara per part de llogateres, no?
Després també tenim la Gina Pol.
Tenim el Guifré Homedes i la Gina Pol.
El Guifré...
Ho faig per fer-ho per ordre alfabètic, que és com...
Ah, vale, vale, vale.
Perquè és com presentem sempre...
Com a ser el cartell, no?
El cartell sempre l'ordenem per ordre alfabètic...
Vale, vale, cap problema.
I el respecte, eh?
El Guifré Homedes, que és el director general d'Amat Immobiliaris,
que no deixa de ser la immobiliària més antiga de Sant Jus.
Sí.
I, per tant, ens ha semblat que té un pes...
Destacat.
Destacat en aquest afers, no?
Sí.
És el director des de fa uns anys,
substituint la seva tieta i la seva mare.
I, finalment, sí, efectivament tenim la Gina Pol,
que és la primera tenenta d'alcalde
i regidora de Política Territorial i Habitatge.
L'elecció d'aquest trio, com si diguéssim,
ens pot donar una perspectiva diferent,
entenint, per exemple, la Gina Pol com a la part més de l'Ajuntament
o des de, per exemple, tota la part de promoció de pisos de protecció oficial,
el Grifrec, per dir com està el mercat, no?, a Sant Jus,
i després com a la portaveu del sindicat.
A veure, el plantejament que havíem fet en el seu dia,
en el cartell inicial del mes de novembre,
en el que recordo que hi havia el que llavors era el director general
de l'Agència Catalana de l'Habitatge,
i hi havia la presidenta, per dir,
ara no voldria equivocar-me amb el títol,
però era la presidenta de l'agrupació d'APIS,
o sigui, d'Agents Immobiliaris de Catalunya.
I també hi havia lloguateres.
La idea que teníem i que seguim tenint
era que hi hagués la part dels que gestionen o tenen la propietat,
és a dir, els propietaris i els que les gestionen,
que són els APIS, d'alguna manera són la mateixa cosa.
Teníem la idea de portar aquella part
que és la que pot fer polítiques clares d'habitatge
i teníem la part, diem-ne, reivindicativa
o usuària, amb queixa, no?,
per dir-ho d'alguna manera que ens entenguem.
Aquest era el plantejament
i és el que volíem fer en aquesta nova edició.
El que passa és que, clar,
la nova persona de la Direcció General de l'Habitatge
no hem tingut ni resposta.
Amb la qual...
Malà, ja malà...
Ja comencem malament.
Sí, perquè que ni tan sols es dignin a declinar la invitació,
doncs diu molt poc, no?
La persona de la part dels APIS
que havíem convocat a la primera ocasió,
francament, de la manera que ens ho va dir
sense explicacions i sense res,
era motiu suficient com per no repetir.
I al final ens va portar...
És a dir, a portar-ho al terreny més local,
una mica contradient-nos en el nostre plantejament dels debats,
que volíem fer visions de fora
que ens ajudessin a entendre millor la situació d'aquí,
d'aquí al poble,
sense els apassionaments,
en certa manera sense el coneixement,
però també sense l'apassionament que representa ser aquí.
Clar, ara hem convocat una representació
dels que gestionen el mercat immobiliari,
que seria el Grifé Omedes,
i clar, des de la part, diem-ne, dispositiva
de la que és capaç de desenvolupar polítiques d'habitatge,
clar, a nivell local només tenim l'Ajuntament.
És el més semblant possible,
tot i que són moltes,
perquè les capacitats de gestionar,
perdó, no de gestionar, sinó de legislar,
són nules,
poden fer polítiques concretes,
però qui pot legislar és la Generalitat o l'Estat.
Clar.
Llavors,
bé, el que més sembla,
la idea inicial és aquesta,
i al final hem triat aquesta fórmula,
esperem que doni fruits, clar.
La intenció és que els ponents exposin
i vagin parlant dels temes que la periodista,
la moderadora, no?,
una mica de davant, l'Olga Vallejo,
vagi proposant, suposo,
i que després el públic també tingui el seu temps
per fer comentaris, observacions, preguntes...
Aquest és el plantejament de sempre,
fer una sèrie de preguntes
que poden ser comunes als tres
o amb algú d'ells en concret
i després obrir un torn de preguntes del públic
i en funció de les ganes de participar,
doncs serà més viu, no?
Esperem, esperem que aquests sectors
que tant reivindiquen els temes d'habitatge,
doncs, bé,
se sentin interpel·lats i vinguin, no?
No vam venir en el debat que vam fer sobre la joventut,
esperem que aquest tema el t'interpel·li.
Sí, sobre això també t'anava a comentar
que el darrer debat que es va fer de la Vall d'Avers
va ser sobre el tema d'on són els joves
en el sentit de, bueno...
D'agafar el relleu.
D'agafar el relleu, no?,
d'entitats, etcètera.
Va ser un debat que es va fer a l'Ateneu de Sant Just,
esperant que també, doncs, bueno,
hi hagués participació
o que vingués gent col·lectius, gent jove i no...
No van aparèixer.
Va ser una mica decebedor
perquè de joves no n'hi havia.
Hi ha hagut algun replantejament
a l'hora de pensar de fer-ho de forma diferent o...
Aquest en concret o en general, vols dir?
Bueno, en general.
O depèn també del tema del debat?
No ho sabem si allò va ser per alguna...
Evidentment, alguna cosa
hauríem fet malament nosaltres
a nivell de promoció, és possible,
però segurament mai hi ha una sola cosa
que ho expliqui tot.
Per tant, podem assumir alguna errada nostra
de plantejament o de promoció,
però lògicament també hi ha una part
de responsabilitat dels qui,
anant dirigit amb ells,
no se sentin interpel·lats.
No ho sé.
Jo no et simeixo de la nostra pròpia responsabilitat,
però crec que quan alguna cosa
no funciona,
és una mica
un conculmerat de coses.
Sí que és veritat que,
com has dit al principi, Josep Lluís,
el tema de l'habitatge
afecta diferents generacions,
com si diguéssim,
però sí que una mica pel títol,
conservar les arrels o haver de marxar,
jo crec que també apela bastant al sector jove,
no?, a l'hora d'emancipar-se.
Vull dir, no és el mateix plantejament d'habitatge
que potser té una persona de 70 anys
o algú que en tingui 25.
No, perquè els joves
són els que s'emancipen,
tard o d'hora s'emancipen.
Els que busquen habitatge una mica,
que ja s'enjust ara mateix.
Exactament.
Vull dir,
les persones grans
poden tenir necessitat
de canviar d'habitatge
o no,
però ja és per una qüestió més...
ja tenen un lloc on t'estan
i diguéssim que
es pot donar,
però no és tan comú, no?
Ja tu has esmentat
persones de 60-70 anys.
a aquesta edat
tu no estàs buscant habitatge,
normalment...
O si el busques
és per una cosa puntual o...
Perquè pots assumir
un canvi d'estatus
amunt o avall, no?
Però en el cas dels joves
no és això.
El cas dels joves
és que siguin joves de 18,
de 18 no,
però per situar la franja, no?
De 18 a 30 o 32
o on te vulguis posar
el límit de joves,
que cada dia està més amunt...
Sí, sí,
amb això de la T jove del transport
també han augmentat ara els anys...
Per això, però bueno...
Bueno, posem 30...
Posem a 30, no?
Sí.
Clar,
a la nostra època,
30 anys,
ja estaves emancipat,
emancipadíssim, no?
Sí.
I avui dia,
doncs encara hi ha casos
en què no.
Clar,
això és conseqüència
de precisament
això que dèiem,
que a nivell general
i no només de Sant Lluís,
el preu de l'habitatge
està creixent
de tal manera
que això
i la precarietat
laboral
i altres coses
fa que la gent
s'ho pensi
i es quedi.
I quan s'ho plantegen
es troben
que efectivament
quan ja
vull fer una família
que han de marxar
i no poden
perquè els preus
i això els expulsa
del seu entorn
on han crescut.
Però no marxes a Sant Feliu,
no?
Marxar...
O sigui,
marxar molt lluny, eh?
Perquè cada cop
trobar coses...
Ja a Sant Feliu,
ja no.
Ja has d'anar
una altra corona més...
Sí, sí.
Plantejar-te'n a Vilafranca
o a Gelida
o a Ballirana
o a aquestes zones, eh?
Abans deia que
gent de la meva
de la meva generació
ja passava
que se'n va anar
a viure a Sant Feliu
o a Esplugues
en algun cas a Molins
i està relativament a prop.
Tu ara esmentes...
És que ara se n'han d'anar més lluny.
Sí, sí.
Bueno, sí.
Cadascar a Sant Feliu
ja tampoc
ja no és una opció viable.
Clar.
Per tant,
això demostra
que no és un tema
exclusiu
de l'especificitat
que pugui tenir Sant Just
sinó que és un tema general
en què
el tema de l'habitatge
s'ha convertit en...
Sempre ho ha sigut
però ara
descaradament
perquè la irrupció
dels fons voltor
la insensibilitat
per no dir
una altra cosa
més dura
de determinats
grans tenidors
i estic parlant
estic pensant
en veu alta
de bancs
i coses d'aquest tipus
els fons
aquests voltors
són...
no tenen ànima
només tenen butxaca
i esclar
tot plegat
expulsa
a la gent
d'allà
on ha viscut
insisteixo
no és un problema
només de Sant Just
a Barcelona
és el mateix
i que tampoc és
que estiguem demanant massa
que a vegades
la gent també
ho meu
així com
escolta
és que clar
demanes molt
poder-te quedar
a Sant Just
que clar
té un cert nivell
que dius
és on he viscut
tota la vida
o si tu has viscut
tota la vida
al barri de Sant Andreu
o de Sants
pots voler marxar
quan et doni la gana
pel motiu
que et doni la gana
però no veure't
obligat
a marxar
jo faig
un paral·lelisme
si se'm permet
i que ningú
se'm enfadi
perquè
les distàncies
són moltes
però és
en certa manera
un exili
econòmic
no?
sí
en certa manera
i salvant
les moltes distàncies
que evidentment
ho són
de tota mena
però
entre haver de marxar
del teu
lloc de residència
per guanyar-te la vida
en un altre país
i ja no poso
distàncies
ni poso
colors de pell
ni poso res
i haver de marxar
del teu
lloc de naixença
perquè et veus
obligat a marxar
no perquè tries
marxar
perquè no tens opció
clar
jo puc triar
que vull
dedicar-me
a fer no sé què
i això
ho he de fer
a Nova York
i trio
i me'n vaig a Nova York
i cap problema
ningú t'expulsa
tu tries
però quan tu vols
viure allà
on has viscut
tota la vida
i et veus
obligat a marxar
bé
si és una cosa minoritària
no és un problema
quan és tan majoritària
aquí hi ha un problema
d'estructura
un problema
d'estructural
de
de país
aquí també hi entra
en el debat
tot el tema
del lloguer
no?
entenc
és a dir
estem parlant
d'habitatge
a veure
nosaltres no posem
entre lloguer
al final
habitatge
t'obliga a marxar
perquè
clar
si tu tens
és un bon sou
però resulta que els preus
de compra
són prohibitius
et veus obligat
a marxar
si el preu
de lloguer
perdó
és també prohibitiu
et veus obligat
a marxar
perdoneu
no passa res
pots obrir una mica
una mica d'aigua
i així
aclarem la gola
doncs
són
causes
d'haver de triar
posem una mica
la música forta
que acabi de torcir
en Josep Lluís
amb la música
d'haver de triar
d'haver de triar
i wear sneakers
she's cheer captain
and I'm on the bleachers
dreaming about the day
when you wake up
and find that
what you're looking for
has been here
the whole time
if you can see
that I'm the one
who understands
you've been here
all around
so why can't you see
you belong with me
standing by
waiting at your back door
all this time
how could you not know
baby
és que salia tragant el tema i tot
eh
no
és que
porto uns dies
que tinc un refredat molt
molt potent
i
clar
a l'hora de parlar
bueno
el que ens queda
per comentar Josep Lluís
és repassar una mica
l'hora
a les 8
eh
a les 8
demà passat
a la sòl
del cinquantenari
de l'Ateneu
transmès en streaming
ah mira
a través de la nostra web
sí
sí
la web està en construcció
però es podrà veure
però es podrà veure
no acaba
no acaba
bueno
res més
això
que
esperem poder-hi anar
això a les 8
eh
vinga va
tant ja
vine aquí
adeus Josep Lluís
a les 8
el dia
2 de març
dijous
debat
sobre l'habitatge
de Sant Just
organitzat
per la Vall d'Avers

Sant Just, encara fumes?
Has pensat a deixar de fumar?
El cap Sant Just t'hi pot ajudar.
Sol·licita-ho enviant un correu electrònic a
santjustencarafumes.cat
broticia, un poble tan adorable i el fum tan insuportable.
Sant Just t'omple la vida i el tabac te l'esquitxa.
Pensa bé que tu t'enganyes, no juguis, ara t'ho manes.
Per què fumes?
Encara fumes?
Per què fumes?
Encara fumes?
Les reserves s'esgoten.
La sang segueix sent necessària.
Una donació pot salvar fins a 3 vides.
Si tens més de 18 anys, vine a donar sang.
No saps si alguna vegada seràs tu qui la necessiti.
Dona sang.
Salva vida.
Bona tarda, us informa a Kilian Sabria.
Crida la responsabilitat d'Esquerra Republicana
quan falta una setmana pel ple de pressupostos.
Els republicans asseguren que el PSC ha presentat
de manera unilateral cinc esmenes dels comptes
que contradiuen el pacte assolit.
Parlament, Oriol Pujador.
Sí, la portaveu republicana Marta Vilalta
creu que els socialistes han volgut marcar perfil
amb finalitats electorals
i confia que les cinc esmenes no pactades
i que han aparegut per sorpresa
s'acabaran retirant.
Tot i això els demana responsabilitat.
Per això, emplacem a les forces polítiques
a mantenir els acords signats.
Els acords estan per complir-los.
ja no convertir els pressupostos
ni en focs d'encenalls
ni tampoc en operacions de maquillatge.
Dijous hi haurà la ponència per elaborar el dictamen
sobre la llei de mesures
i divendres es reunirà la Comissió d'Economia.
Dos passos previs a elevar els pressupostos
al ple de la setmana vinent.
Oriol Pujado, Catalunya Ràdio, Parlament.
Notícies breu, Sergi Molero.
El Servei d'Emergències de Mallorca
ha rescatat les famílies atrapades
al nucli de lluc, però l'alerta vermella
continua a la serra de Tramuntana
per neu i risc desllavissades.
Mallorca és l'illa més afectada
amb talls de llum, torrents desbordats
i un temporal que ha fet destrosses
a la façana marítima.
Mallorca, Caterina Carmenjaume.
Ha estat un rescat llarg perquè la carretera Lluc
estava tallada amb molta de neu,
arbres i marjades que havien caigut.
De fet, part dels rescatats
estaven en una autocaravana
que havia quedat encallada per la neu.
L'alerta continua a la serra de Tramuntana,
on ara mateix és on hi ha el gruix
de les carreteres tallades,
tot i que s'espera que demà
la situació estigui controlada
i s'hagin aturat com a mínim
les precipitacions que fins ara
no han donat treva.
El temporal però es traslladarà a la mà
on avui ja es veien onades de 4 a 8 metres
amb grans destrosses,
per exemple, al port de Pollensa.
Viviana Ordóñez ens explicava
com ho han viscut al restaurant on treballa.
Horrorós.
Horrorós perquè ens han volat
totes les quedires,
les sombrilles,
tot ha qui hagut un moment,
som el balallum,
els tols dos també han fugit del vent.
Avui ha estat horrorós.
El govern balear insisteix
que la població no vagi a la serra de Tramuntana
a veure la neu
perquè demà encara serà perillós.
El govern admet errors
en el cas de l'adolescent mort de Sallent
i l'intent de suïcidi de la seva germana
i es disculpa.
La portaveu Patricia Plage remarca
que la lluita contra l'assetjament escolar
i els problemes de salut mental
entre infants i joves
són una prioritat de l'executiu.
Protecció Civil analitza
per què el sistema d'alertes al mòbil
que s'ha aprovat avui a la demarcació de Lleida
no ha funcionat com estava previst.
Els missatges que simulen
una situació d'emergència
han arribat amb retard
al telèfon de molts ciutadans
i hi ha dispositius
que directament no n'han rebut cap.
Poc abans, dos quarts de dotze,
s'ha enviat el missatge
amb l'alerta sonora que l'acompanya
i ha arribat a persones com la Balbina
que estava comprant
al mercat de la seu d'Urgell.
Voldria expressar les disculpes
en nom de tot el govern
perquè un suïcidi
o una tentativa de suïcidi
d'una persona menor d'edat...
I de cop he sentit un soroll molt raro
i li dic, ostres,
mi quin soroll el teu telèfon.
Mira, ara m'està entrant a mi
una altra vegada.
Ara es demana respondre
a una enquesta anònima
a la pàgina web de Protecció Civil
tant si s'ha rebut el missatge
com si no.
i ara Blaumut.
A la línia recta
bicicleta sense llum
un satèl·lit que comença
on perd un cap.
Fa deu anys i el celebra
amb un podcast
i quatre grans concerts
sinfònics
segons ha avançat
a la tarda de Catalunya Ràdio.
ho han avançat concretament
Xavi de la Iglesia
i Basil Labrinov
des d'aquest programa
d'aquesta casa.
Deu cançons
de Blaumut
i parlarem de la vida.
Lligarem aquestes cançons
amb altres temes.
Deu programes
se'n faran
molt curts.
Deu sèrie
com la introducció
i després ja
a llarga vida.
Esports, Marta Gràcia.
Gena Fernández
ha rebutjat l'alta mèdica
a la defensa del Barça
ha estat un any de baixa
per un trencament
del lligament
encreuat del genoi dret.
Per la seva part
Alexia Putellas
flamant guanyadora
del Premi de Vest
reconeix que encara
no sap
quan podrà tornar a jugar.
Ho ha explicat
en una entrevista
al tot costa
que podreu seguir
a partir de les set.
El banyolí Oriol Cardón
ha guanyat la primera
medalla catalana absoluta
en el Mundial d'Esquí
de Muntanya
de Boït a Ull.
S'ha endut l'hora
en la prova d'esprint
i el cap de setmana
disputarà els relleus mixtos
també amb opció de medalla.
I també avui bronze
d'Ot Ferrer i Maria Costa
en categoria sub-23.
Bona tarda,
us informa l'Ua López Ribas.
Continuen les portes obertes
als centres educatius públics
de Sant Jús d'Esvern.
Les escoles de segon cicle
d'educació infantil i primària
obriran les portes dues jornades,
un enhorari de tardes
i un enhorari de matins
per facilitar les visites
a totes les famílies.
La setmana passada
ha avançat a aquestes portes obertes
l'escola Canigó.
Avui ho ha fet l'escola Montserrat
a dos quarts de quatre
que repetirà demà
enhorari de matins
a dos quarts de deu.
Demà també serà el torn
de l'Institut de Sant Jús
que obrirà les seves portes
a les sis de la tarda.
L'última escola
en obrir les seves portes
serà l'escola Montseny
que ho farà el dijous
a dos quarts de quatre
i divendres a dos quarts de deu.
Un cop s'hagin realitzat
les portes obertes
tindrà lloc la preinscripció
al curs escolar 2023-2024
i la matriculació a cada centre.
L'entitat de voluntariat
amb bici sense edat
i accent social
ha ensignat un conveni
perquè les persones usuàries
del servei d'atenció domiciliària
que viuen en Soledat
puguin gaudir de passejades
per Sant Jús d'Esvern
amb tricicles elèctrics
especialment adaptats
per a la gent gran.
Ahir vam tenir a Ràdio d'Esvern
el Carles Sánchez
coordinador d'ambici sense edat
la Teresa usuària particular
i la Montse Parés
delegada d'accent social.
La Teresa usuària
expressava que des d'ambici sense edat
ho estan fent molt bé
i ajuden molt a les persones
que estan soles
acompanyant-les.
La Montse ha afegit
que des d'accent social
van conèixer el projecte
a través del capítol de Barcelona
on feien passejades
només a persones usuàries
d'equipaments.
Des d'accent social
coincideixen
amb l'entitat amb bici sense edat
en el punt que busquen
que les persones grans
visquin amb una millor qualitat
de vida i benestar
i treballen
per la seva participació social
per evitar situacions
de soledat i d'aïllament.
Va ser per aquest motiu
que es van posar en contacte
amb el Carles Sánchez
per tal de tirar endavant
un nou projecte conjunt
i poder treballar
amb persones usuàries particulars.
Podeu recuperar
l'entrevista completa
i conèixer l'experiència
de la Teresa
mitjançant el podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
Enlliberat el periodista esportiu
Miguel Mendoza Urbina
germà d'en Ramon Mendoza
present des dels inicis
en l'agermanament
de Sant Jus Solidària
amb el poble de Camoapa,
Nicaragua.
Hem tingut avui
a Ràdio d'Esvern
en Lluís Casals
president de l'entitat
que ha repassat l'actualitat
de Sant Jus Solidari
centrant-se també
en la situació
a Nicaragua.
En Lluís
ha fet referència
a l'alliberament
del periodista esportiu
Miguel Mendoza Urbina,
germà d'en Ramon Mendoza.
El Ramon
ha estat des del primer dia
present en aquest
agermanament
al costat de Sant Jus Solidari,
sent durant més de 30 anys
el representant
de l'entitat
a Nicaragua.
Casals
ha remarcat així
que ha estat
el seu referent
i la seva veu
del país.
El seu germà
el Miguel
és un dels periodistes
més importants
a Nicaragua
i en l'àmbit internacional
a nivell esportiu.
En el moment
que va haver-hi
tota la revolta
al país
el Miguel
va fer uns tuits
de caràcter polític
ja que tot i que era
un periodista esportiu
també ha estat
sempre molt compromès.
Això li va causar
el seu empresonament
de més de 600 dies.
En aquesta sortida
de més de 240 presos
polítics
cap als Estats Units,
Casals ha assenyalat
que ell en va ser un més
i que en aquests moments
està a Washington.
Podeu recuperar
l'entrevista completa
amb en Lluís Casals
i repassar
l'actualitat
de l'entitat
de Sant Just Solidari
i la situació
de Nicaragua
a través del podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això és tot.
Tornem amb més informació
i tota l'actualitat
Sant Justenca
al Sant Just Notícies
de les 7 del vespre
fins ara mateix.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora,
al carrer,
quan et treus amb més gent.
Encara que vagis amb pressa,
saluda sempre treient la llengua.
Quan juguis a l'escola,
al pati o al parc,
treu la llengua.
A les extraescolars,
extra de llengua.
Treu la llengua
quan facis un directe
o comentis un partit.
Que si marca o no marques,
treguis la llengua.
Influencia
treient la llengua
o viciant-te
a un joc amb amics.
Treu la llengua
quan llistis a la dreta,
en una primera cita,
abans d'un primer petó.
Els petons de debò
fas fan amb la llengua.
Treu la llengua arreu
i amb tothom.
Estiguis de pas
o et quedis per sempre.
Fes-ho com vulguis,
però deixa't anar
i treu la llengua al parlar.
Treu la llengua.
Comparteix el català.
A la Rambla,
res s'atura.
Vine, queda't
i escolta'ns.
Agafem les coses
i marxem
fins avant del restaurant
Cuina Miracle
i parem per parlar
amb en Joan Targarona,
propietari del restaurant.
Hola, Joan.
Què tal?
Bona tarda.
Què tal?
Bona tarda.
Com anem?
Bé, molt bé.
Amb ganes de fer
la secció de nou.
Molt bé, doncs, mira.
Bé, com fa uns dies
que ja ens agrada
fer algun postre
una mica especial
i vam fer
un puding de coco
amb llavors de xia.
Que bo.
Doncs, buscant una mica
quines propietats
ens poden aportar
ja sigui el coco
o ja sigui
llavors de xia,
doncs,
vaig veure que
aquests dos productes
estan considerats
superaliments.
Val?
és a dir,
uns tipus
de productes
o aliments
que ens aporten
certes característiques
molt interessants
i molt importants
pel nostre cos.
I, per tant,
doncs,
avui us volia parlar
una mica
dels superaliments.
Poden arribar
a considerar-se
que seran
els aliments
del futur,
encara que
ja veureu
que en algun moment
no deixen
de ser aliments
que altres cultures
de fa milers
i milers d'anys
ja han menjat
i ja han utilitzat
i, per tant,
gràcies a això
també hem
seguit evolucionant
i hem arribat
fins on hem arribat.
És a dir,
que la pràctica
no és renou
però que, bueno,
que posar-lo
en relliu, no?
No és renou
però sí que és veritat
que ens aporten
certes característiques
que cada dia
es van descobrint
i que
la globalització
i el fet
que podem
tinguem facilitats
d'arribar
a productes
o aliments
d'altres continents,
d'altres països,
ens enriqueix molt
i, per tant,
el que hem de fer
és aprofitar-ho
i utilitzar-ho.
Molt bé.
Sobretot
hem de tenir en compte
que
portem una vida
doncs
sempre
de llevar-nos d'hora,
sempre anem corrent,
sempre anem a treballar.
El dia a dia
és la rutina.
El dia a dia
la contaminació ambiental,
la poca qualitat
d'alguns productes
que consumim
perquè, clar,
tots aquests productes
que són processats
doncs
no deixen de ser productes
que porten
algun tipus
d'afegit
que els aporta
conservants,
colorants,
etcètera.
Sí.
I això,
tot això fa
que és molt interessant
que prenguem
superaliments
o que els anem incorporant
amb mica en mica
a la nostra dieta.
Molt bé.
És a dir,
ens quedem amb la idea
dels superaliments
i que són necessaris
per nosaltres.
exacte,
exacte.
Sobretot,
el superaliment
ha de ser
orgànic
i ha de ser cru
o el menys processat possible.
Val?
Sobretot,
doncs,
per aprofitar al màxim
les seves característiques.
Val?
Els superaliments
seran fruites
i vegetals
amb un valor
nutricional
molt alt.
A més a més,
amb antioxidants,
amb proteïnes,
amb àcid gràssos essencials,
amb minerals,
ens aporten fibra,
nutrients
i,
bueno,
al final,
no deixen,
són superbeneficiosos
per la salut
en general,
en general.
I alguns,
per això,
tenen un nom
que a vegades
si els escoltem
diem,
ostres,
i això què és,
no?
Un nom una mica
com desconegut.
Sí,
sí,
ja en parlarem,
però sí que pot ser
que hi hagi alguna cosa
que no la coneixem massa,
però,
bueno,
sobretot perquè són
d'altres continents
i,
per tant,
els desconeixem.
Molt bé.
Podríem classificar
els superaliments
en dos grans grups,
els superaliments
verds
o les fruites i abors.
D'acord?
Pel que fa als superaliments
verds,
són vegetals,
que ens aporten
molts nutrients
i,
sobretot,
tots aquells
que són
de color verd,
val?
Són els que
tenen
una més alta
concentració
de nutrients.
Ens serveixen,
doncs,
són fàcilment
digeribles,
ens serveixen
per cremar greixos,
ens aporten
moltes vitamines
i molts minerals,
no?
Són una gran
amb una gran
marietat
de proteïnes,
però,
curiosament,
ja us dic,
curiosament,
són els de
color verds,
són aliments
que són rics
en clorofila,
val?
Clar,
entenc que la clorofila
és tot el tema
quan fan la fotosíntesi,
les plantes,
no?
I suposo que ve d'aquí
una mica.
I sobretot el que fa
que ens permet,
la clorofila,
el que fa pel cos
és que ens permet
la producció
d'homoglobina
a la sang
i que la producció
d'homoglobina
a la sang
augmenti,
val?
Per tant,
tenir més
homoglobina
a la sang
suposa
una sang
amb més oxigen
i, per tant,
doncs,
una millor circulació
i ens podem sentir
millor,
no?,
dins d'aquest grup.
Sobretot
trobem
els brots
i germinats,
tots els vegetals
de fulla verda,
qualsevol vegetal
de fulla verda,
germinats
de brat
i les microalgues,
les microalgues
com l'espirulina
i la chlorella.
Ja veureu
que quan parlem
de les algues
les classificarem
una miqueta més endavant,
però qualsevol tipus
d'alga
està classificada
un superaliment.
I després també
parlarem
quan arribem a les algues
com les apliquem
nosaltres
també
a cuina mirada.
Val?
I l'altre grup?
L'altre grup,
sí,
pel que fa l'altre grup
és
fruites,
fruits
i llavors.
Són productes
molt,
molt,
antioxidants,
o sigui,
que afavoreixen
doncs que
l'enderrariment
o el no deteriorament
de les nostres cèl·lules
i per tant
que el nostre cos
evita l'envelliment
com si diguéssim.
Exacte,
no arribi a l'envelliment
tan ràpidament,
diguem-ne.
Val.
Perquè ens entenguem
d'alguna manera.
Cal destacar,
per exemple,
doncs,
el cacau cru
seria un
dels aliments
amb més concentració
d'antioxidants,
val?
Curiosament,
però,
per exemple,
també tenim
les fruites silvestres
com les valles
de Goji,
que són originàries
de Mongòlia,
per exemple,
o el
camu camu
i l'assai,
originals de Sud-amèrica,
per exemple.
Veus,
aquests noms
ja ens sonen
una mica
exòtics.
Una mica.
però sobretot
són fruits secs,
fruits silvestres,
diguéssim,
molt,
molt rics
amb antioxidants,
amb grans concentracions
de vitamina C,
per exemple,
les valles
de Goji,
doncs,
500 vegades
més
que
de vitamina C
que les pronges,
per exemple,
per tenir una idea.
Un índex glucèmic
molt baix
i ens aporten
moltíssima fibra.
Jo,
per exemple,
les valles
de Goji
sempre,
bueno,
les he vist
en el supermercat
on les he vist,
que les venen
senceres,
és a dir,
directament
com si fossin
com una mena
de tòpings
per posar
inclús
en plats,
amb amanides,
suposo que
és la manera
més fàcil
de consumir-les,
no entenc?
És la manera
més fàcil,
les pots comprar
de secades,
les pots utilitzar
amb iogurts,
les pots utilitzar
sobre de les amanides,
és una fruita
silvestre
molt interessant.
Després,
també tenim
el coco
i les llavors
com la llavor
de cànam,
la llavor
de lli
o la llavor
de xia,
val?
Vale.
Nosaltres,
tant amb el coco
com les llavors
de xia,
vam fer aquest postre
fa uns dies
del puding de coco
amb llavors,
amb les llavors
de xia,
i per tant,
aquesta, diguéssim,
aquesta humitat
que els aportes
a les llavors
de xia
fa que la llavor
de xia
s'infli
i deixi anar
una substància
que
espessa
el contingut
on està,
diguéssim,
saps?
I per tant,
queda al final
un puding de coco
amb,
o sigui,
utilitzant llet de coco
i les llavors
de xia
el que aconseguim
sobretot
doncs és això,
que quedi
certa consistència
pròpia
de la substància
que deixen
d'anar les llavors
a l'hidratar-se,
val?
Vale, vale.
Com a característiques
interessants,
doncs,
bueno,
les mateixes
que parlàvem
fins ara,
no?
Antioxidants,
val?
Sobretot
el coco
millora
les nostres cèl·lules
del cos
per transportar
l'energia
del nostre cos,
diguéssim,
saps?
Per tant,
és molt interessant
menjar-lo tan cru
com utilitzar
la llet de coco,
etcètera,
no?
I pel que fa
sobretot
a les llavors
que són
superriques
amb acids
essencials
com l'omega 3
o l'omega 6,
val?
Vale.
Per tant,
les llavors
sí que també
a sobre de les amanides
a dintre
de qualsevol llum.
A més,
diuen que també van
molt bé
pel tema
de les digestions
que regulen
el trànsit intestinal
les llavors.
Exacte,
però a part també
són riques en fibra,
etcètera,
no?
També s'entén
com a llavors,
doncs,
el sèsam,
per exemple,
la maca
o el baobab,
no?
Que són també
que es poden utilitzar,
per exemple,
no sé,
nosaltres utilitzem el sèsam
a sobre d'algun pollastre
alguna vegada,
algun pollastre rostit
que fem així
amb un rotllo
una miqueta més oriental,
etcètera,
no?
Vull dir que
les pots anar incorporant
inclús en plats salats
o en plats dolços,
et donen moltes,
moltes possibilitats.
Clar,
anar fent proves també.
Exacte,
i parlant d'aplicacions
també,
doncs,
parlem una miqueta
de les algues.
Vinga.
Les algues
són considerades
també superaliments.
Hem de tenir en compte
que és un dels vegetals
del mar
que ja existien
abans que existien
les persones,
diguéssim,
abans que existien
els humans,
ja hi havia
algues.
Els principis dels principis
les algues ja hi eren,
eh?
Els principis dels principis
les algues ja hi eren
i, per tant,
són una font
immensa
de nutrients
i d'unes característiques
fes unes propietats
en quant a minerals,
en quant a vitamines,
qualsevol tipus d'alga.
L'alga nori,
per exemple,
que sobretot
s'utilitza
per fer el sushi.
Sí,
molt coneguda.
O l'aguacame,
sobretot,
que té un color
verd molt fosc,
que la pots utilitzar
hidratada,
sobretot,
i la pots utilitzar
a les amanides
o amb algun rostit
o inclús
amb algun,
acompanyant
algun arròs,
etcètera,
no?
Aquesta alga
normalment es ven
en estat sòlid,
com si diguéssim,
com deshidratada.
La majoria,
sí,
la majoria
es venen,
sobretot,
seques,
deshidratades,
perquè es conserven
molt millor
i perquè les puguem
utilitzar
en el moment
que sigui necessari.
Per exemple,
nosaltres,
a Cuina Miracle,
utilitzem molt l'alga,
combo,
encara que els nostres
clients no ho saben,
però l'utilitzem molt,
sobretot quan fem
llenties estofades
vegetarianes,
on incorporem
aquesta alga
i,
per tant,
doncs,
els clients
se la mengen
sense saber
que estan menjant
un superaliment
que els aporta,
doncs,
bé,
unes característiques
molt interessants.
Factor sorpresa.
Exacte,
no?
I mira,
precisament,
és que,
sobretot,
per enriquir,
o sigui,
ja estic llegint
un article,
també,
no?,
que,
per enriquir
plats a la cuina
i,
per exemple,
les llaguns,
concretament,
ens ajuda
a millorar
la digeribilitat
d'aquestes llaguns
i,
sobretot,
reduir,
doncs,
les fraculències,
etcètera.
Altres,
altres superaliments
que,
diguéssim,
serien uns superaliments
que podem recolectar,
diguéssim,
com el polen
de les abelles,
la geléa reial,
el pròpolis,
etcètera,
no?
I,
finalment,
per tenir-los en compte,
no?,
com a superaliments.
Per tenir-los en compte
una mica,
sobretot,
per les vitamines
que ens aporten,
no sé,
vitamines com la B5,
etcètera,
val?,
sobretot,
per el tema
de les vitamines
que ens aporten.
I,
finalment,
ja parlar una mica
de les herbes
i les espècies,
no?
També són superaliments,
eh?
Sí,
sobretot,
per exemple,
jo què sé,
la cúrcuma,
el gingebre,
el tema haixa,
etcètera,
no?
Vale.
totes aquestes herbes
i espècies
que sovint
utilitzem
a la nostra cuina,
doncs,
també és molt interessant.
Nosaltres,
per exemple,
la cúrcuma,
que a més a més
de donar,
doncs,
color,
dona un cert gust
al plat
i nosaltres
utilitzem molt,
per exemple,
quan fem el pollastre
al curri,
val?,
o el gingebre,
que també,
doncs,
l'utilitzem
quan fem un arròs
saltat amb verdures,
etcètera,
no?
O sigui,
hi ha uns certs ingredients
considerats superaliments
que nosaltres
moltes vegades
utilitzem a cuina
miracle
i que està bé
que ho podem explicar
perquè així
doncs,
molts dels nostres clients
se'ls acaben menjant,
acaben aprofitant
aquests tipus
de nutrients,
antioxidants,
de beneficis,
no?
etcètera,
exacte,
sense saber-ho,
a més a més,
o que potser
a casa seva
no...
No tenen la tirada
o no tenen
l'acostum
d'introduir res,
potser en els plats.
jo tens costum
de comprar gingebre
i d'utilitzar-lo,
saps?
Com a gingebre fresc,
però quan vens aquí
doncs,
l'acabes menjant
indirectament,
doncs,
acabes menjant
un superaliment
que potser
en un altre lloc
no menjaries
ni tan sols a casa,
sovint,
d'acord?
Clar,
no tothom té cúrcuma
a la despensa.
Exacte,
per tant,
sí que és veritat
doncs,
tenir aquesta oportunitat
de poder-ho explicar
doncs,
amb tu a la ràdio,
doncs,
serà veritat.
m'agrada
perquè així...
La gent també és conscient.
La gent també és conscient,
ho saben
i diuen,
ostres,
mira,
doncs,
que bé
que podem menjar això
o que podem menjar
l'altre,
no?
Vull dir que
ho trobo superinteressant.
Molt bé.
Doncs hem parlat
dels superaliments,
Joan,
com a possibles aliments
del futur
per la quantitat
de nutrients
i beneficis
que ens aporten
i ja sabem
que a cuinar
Miracle
també de tant en tant
els aneu introduint
amb els diferents plats
que anem cuinant,
per exemple,
amb les llanties
amb verdures
que poden haver-hi
o les llanties
Sí, sí,
clar.
O amb el postre de coco.
Exacte,
o el punyastre
o el punyastre
al curri
on porta cúrcuma
o l'arròs amb verdures
amb l'ingibre,
etcètera,
no?
Vull dir,
ja realment
hi ha molts
superaliments
que treballem
i que al final
doncs està bé
que la gent
que la gent
sàpiga,
no?
Per exemple,
sempre cada dia,
cada dia,
cada dia
tenim verdura al vapor,
per exemple,
i sovint
doncs
hi posem
mongeta verda,
bròcoli,
etcètera.
Per tant,
ja són
vegetals
de fulla verda
que poden ser
considerats
com superaliments
per les característiques
que us hem dit,
no?
Que són
ben digeribles,
per crema greixos,
vitamines i minerals,
etcètera,
no?
Molt bé,
doncs a veure
quin superaliment
tenim en el proper plat,
Joan.
Molt bé,
doncs vinga.
Que vagi bé.
Una abraçada.
Vinga.
Adéu.
Adéu.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
La Justa,
el magasin matinal
de Ràdio d'Esvern.
Cada matí posa't al dia
amb l'actualitat
del nostre municipi.
Amb seccions de cultura,
història,
psicologia
i moltes més.
I a les 11 i quart
toca
l'entrevista del dia.
Perquè tot el que passa a Sant Just
passa per La Justa.
De dilluns a divendres
de 10 a 1
en directe
a Ràdio d'Esvern.
I ara,
després de fer
aquest espai de cuina
amb en Joan Targarona
de Cuina Miracle,
deixarem un tema
musical de fons.
Perquè després
el que farem
és recuperar
l'espai
de la xarxa 06,
aquest grup
vinculat al món
educatiu d'aquí
de Sant Just,
que la setmana passada
ens vam portar
a una convidada
a qui li vam fer
una entrevista.
Ell era la Ima Martín,
especialitzada
en el joc
com a transformació social
i també com a empresària
i formadora
d'una empresa
dedicada
al joc,
precisament.
Vam estar parlant
amb ella
i bé,
a continuació
us deixarem
aquest espai
i aquesta entrevista
que li vam fer.
Això sí,
abans us deixem
un nou tema musical
d'Anna Mena
i Natàlia Lacunza.
Es diu així
Me he pillado
por ti.
No hay duda
que jamás respondí
¿Será que tú
también te acuerdas
de mí?
Yo no sé
si es así.
Te conocí
una tarde
despejada
Tu primera impresión
no dijo nada
Estabas tan ausente
poco hablabas
Te tuve que tocar
con la mirada
Y frené
al oír
una conversación
en la que
entendí
que tenías
un amor
Y un cartel
de prohibir
en tu corazón
Y en tu cor
serán risas
canción
tras canción
Y el trayecto
al lugar
rápido
se pasó
Y pensé
No me gusta
esta sensación
Porque me he pillado
por ti
Y toda la vida
un beso
pedir
Ya te entro
ya no puedo
salir
Y lo que grito
no te puedo
decir
Es que me he pillado
Por ti
Ha pasado el tiempo
y miento
si te digo
que lo lamento
Ya se marchó
quien robaba
de aliento
Puedo decir
que ha llegado
el momento
De confesarte
que quiero
que no se acabe
de la ropa
Que estemos
siempre en pelotas
Por amor
me van a ser
idiotas
Yo te pediría
que entre un par
de pinzas y copas
Me das esa pregunta
tonta
Y que tu madre
sepa que hay bodas
Porque me ha pillado
por ti
Y todavía
ningún beso
pedir
Ya te entro
ya no puedo
salir
Y lo que grito
no te puedo
decir
En que me he pillado
por ti
Y todavía
ningún beso
pedir
Ya te entro
ya no puedo
salir
Y lo que grito
no te puedo
decir
Es que me he pillado
Fui feliz
Al oír
una conversación
en la que
entendí
que no estaba
ese amor
Y esta vez
pude entrar
en tu corazón
Porque me he pillado
por ti
Y todavía
ningún beso
pedir
Ya te entro
ya no puedo
salir
Y lo que grito
no te puedo
decir
Es que me he pillado
por ti
Por ti
Y todavía
ningún beso
pedir
Ya te entro
ya no puedo
salir
Y lo que grito
no te puedo
decir
Es que me he pillado
por ti
Escoltes la Rambla
La vida
Sant Justenca
a través de les ones
Escoltes la Rambla
La vida
Sant Justenca
a través de les ones
Me and Sam
in the car
Talking about
S'emmeguim ara
al magasin de tardes
de la Rambla
aquí a ràdio
d'Esvern
i ho fem
amb la secció
del grup
La xarxa 06
de Sant Just
grup transversal
vinculat al món educatiu
on famílies
escoles
alumnat
professionals
dins de l'àmbit
hi tenen protagonisme
La convidada
del programa d'avui
a la xarxa 06
és l'Imma Marín
està especialitzada en educació
en la comunicació
a través del joc
i en la ludificació
és a dir
a tot el que té a veure
amb les ludoteques
com a espais pedagògics
amb finalitats
socioeducatives
l'Imma Marín
té un recorregut
i una experiència
professional
molt extensa
entre
el que destaca
la fundació
de l'empresa
Marín
Baixoc i Educació
que està especialitzada
en el joc
com a element provocador
d'innovació
i transformació
també
l'Imma Marín
ha estat a la presidència
de l'associació
IPA
a Espanya
que és l'associació
internacional
que lluita
pels drets
dels nens i nenes
a jugar
també
la fundació
de l'associació
de ludoteques
de Catalunya
i també ha estat
a la presidència
del Consell d'Administració
de Play to Growth
és directora
consultora
i assessora
pedagògica
en infinitat
d'empreses
fundacions
universitats
i projectes
catalans
espanyols
i europeus
i ha treballat
també entre altres
amb la fundació
Crecer Jugando
amb Abacus
amb l'associació
Kids Cluster
o per exemple
a l'Instituto Tecnológico
del Juguete
a més
també té una activitat
docent destacada
ha estat directora
d'alguns estudis
ponent en congressos
i trobades
professora
d'universitats
i centres
de formació
en el lleure
i animació
sociocultural
professora
de seminaris
directora
de cursos
membre
de comitès
científics
etcètera
a més a més
té publicats
alguns articles
en revistes
de psicologia
educació
i criança
a grans trets
que Emma Marin
és experta
en joc
joguines
tecnologia
i educació
en el temps
d'oci
avui a Ràdio
d'Esvern
la tenim
via telefònica
per parlar concretament
del joc
en l'entorn familiar
saludem-la
doncs
bona tarda
Imma
molt bona tarda
a més et puc dir
Núria que sóc mare
de tres fills
àvia de dues netes
que em van portar
el rei
i que em van portar
el rei
un dia 6 de gener
ai mare meva
doncs
per afegir al currículum
eh
informació que no falti
exacte
que no falti
aquest és molt important
la de ser mare
i ser àvia
m'ha ajudat molt
home
per què és important
el joc
en el desenvolupament
de les persones
Imma
què ens ajuda?
mira jo diria
que més que important
és vital
és a dir
una criatura
no pot créixer
sense jugar
no pot créixer
de manera sana
de manera saludable
el joc
per a un nen
o per a una nena
és la seva manera
d'explorar
d'investigar
de descobrir el món
de poder-lo dominar
diguem-ne
conèixer i dominar
i per tant
de poder-lo estimar
tot el que fa una criatura
ho fa jugant
és la manera
que naturalment
tenim
de fer-nos
amb el nostre entorn
i no és la societat
conscient
en som
realment conscients
d'aquesta
importància
o d'aquesta
vitalitat
que té
jugar
perquè a vegades
es valoren
molt altres aspectes
però
la necessitat
de jugar
potser queda
en un segon
terme
en som
poc conscients
sens raó
vivim en una societat
de l'útil
tot ha de ser útil
les coses que fem
tot ha de tenir un resultat
fins i tot
fins i tot les persones
si no són útils
les descartem
totes les activitats
que els demanem
o que pensem
que són bones
per a una criatura
estan impregnades
d'aquesta
que li serveixi
per a alguna cosa
i el joc
realment
és una activitat
una mica màgica
perquè precisament
quan més valor té
és quan més
inútil
aparentment és
és a dir
el jugar
per jugar
és on
és on
rau
aquesta importància
del joc
per exemple
és com
et diria
com
l'endevinalla
aquesta
que és allò
que es trenca
només
anomenant-lo
el silenci
amb el joc
passa una mica
el mateix
quan més
desestructurat
quan més
espontani
lliure
quan menys
patint
res en concret
més
més
més transformador
és
el Francisco
Francisco Tonucci
ho diu
d'una manera
molt
impactant
ell
quan parla del joc
dels infants
diu
només hi ha un verb
amb el que jugar
es pot
es pot
acompanyar
i aquest verb
és
deixar
deixar jugar
si et fixes
en el joc
sempre li hem de posar
una toqueta
la joguina
que sigui educativa
el joc educatiu
jugar
és educatiu
és l'aire
que respiren
els nens
i les nenes
per poder créixer
de manera sana
a nivell físic
i a nivell mental
hi ha un estudi
crec que és del 2018
si no ho dic malament
de l'Associació Americana
de Pediatria
que per primera vegada
associa
els problemes
de salut mental
greus
com pot ser
l'estrès infantil
com pot ser
la depressió
dic infantil
o sigui
amb canalla
fins als 10-12 anys
és la primera vegada
que un estudi
l'Associació
a la manca
de joc lliure
fixa't
que ja no és
que ja en siguin
més llestos
o que
aprenguin millor
a jugar
no, no
estem parlant
de la seva salut
física
pensant en l'obesitat
infantil
que és
manca de joc físic
i la seva salut
mental
que és
aquests espais
de llibertat
que l'error
forma part
del procés
d'estar en el present
de crear
d'incentivar
la teva autoestima
la teva capacitat
no
tot això
és el que
porta a jugar
però
Ima
només en la infantesa
el joc
podríem dir
que també
té aquests beneficis
que ens comentes
en edats
més adultes
ja quan
els infants
passen
a l'adolescència
a la joventut
a la vida
adulta plena
sí
el joc
diguem-ne
que la infantesa
és
l'única manera
pràcticament
té una criatura
de desenvolupar-se
quan ens anem fent grans
aquesta manera
aquest joc
es va ampliant
i ja no només
juguem en joguines
sinó que
tota activitat lúdica
sigui
fer ganxet
o punt de creu
o anar al teatre
o anar al cinema
o escoltar música
o fer música
o formar part
d'aquesta
activitat lúdica
podríem dir
que és absolutament
necessària
al llarg de tota la vida
és a dir
una de les coses
que ens distingueix
dels animals
és que nosaltres
els éssers humans
juguem al llarg
de tota la vida
la major part
d'animals
que juguen
juguen
sobretot
sobretot
a la infantesa
quan són cadells
com una manera
d'entrenar-se
i d'adquirir
les habilitats
que els portaran
a sobreviure
l'ésser humà
juga al llarg
de tota la vida
el que passa
que va ampliant
la seva manera
de jugar
al llarg de la vida
però això
que aquesta
activitat física
aquesta salut física
i salut mental
ho és amb la infantesa
però ho és
al llarg de tota la vida
el ballar
el cantar
això forma part
d'aquelles activitats
que necessitem
com a persones
des que naixem
fins que marxem
d'aquest món
de fet
cada vegada
veiem
com
hi ha més activitats
lúdiques
per a durs
o ens hem enganxat
ment
perquè realment
ens fa falta
i després
d'un dia estressant
jo què sé
te'n vas a fer
la teva dansa
o te'n vas a fer
el teu
el que sigui
o vas a un karaoke
i surts
tu has canviat
se t'ha passat
el mal humor
pràcticament
se t'ha passat
el mal de jonoll
se t'ha passat tot
diguem-ne
i arribes feliç a casa
esgotat però feliç
i concretament
en l'àmbit familiar
com ha de ser
aquest joc
és important
que els fills
que les filles
també puguin passar
una estona
lúdica
en família
suposo que
deu aportar
alguna cosa
aquesta estona
de joc compartit
i tant
o sigui
la família
diguem-ne
que és el nucli principal
on els nens
reben
que aquella activitat
que és jugar
és bona
per ells
o no
i per tant
l'abandonen abans
o no l'abandonen
això vol dir
l'espai
que casa seva
la seva mare
el seu pare
hagin recreat
perquè puguin
tenir el seu joc
la selecció
de jocs i joguines
que els hi brindin
el temps
que els hi ofereixin
perquè puguin jugar
tot això
és
això passa a la família
diguem-ne
i dintre d'aquest
passar a la família
clar
el mateix
això que dic
l'espai per jugar
hi ha espais
estimulants
del joc
i espais
que més aviat
el que fan
és que
s'acabin
les ganes
de jugar
hi ha joguines
que motiven
més
un joc més creatiu
més obert
més espontani
i joguines
que més aviat
tanquen
aquests jocs
o punts de sortida
o punts finals
podrien dir-ho així
tot això
com tinguem
les joguines
hi ha
per passar com qualsevol
com una botiga
o quan vas
depèn de com tinguin
la roba
t'enamores de tota
o no et compraries res
doncs amb les joguines
passa igual
depèn de com les tinguis
a l'habitació
al lloc on te les tinguis
et convidaran a jugar
o no et convidaran a jugar
i per suposat
amb qui jugues
i per jugar
fa falta espai
fa falta temps
fa falta una bona selecció
de jocs i joguines
i fa falta jugar
amb algú
aquest algú
per una banda
són el pare
la mare
els adults
que tens al teu voltant
compartir temps amb ells
és el millor regal
que puguem fer
als nostres fills
temps de qualitat
compartit amb ells
riure's
passar-nos-ho bé
disfrutar dels nostres fills
ens ho mereixem
com a pares
i com a mares
i l'altre
és brindar els fills dels païs
perquè puguin jugar
amb altres iguals
amb altres nens i nenes
i els nens necessiten
jugar amb nosaltres
però també jugar
al parc
amb altres nens i nenes
que es puguin trobar
és jugar a casa
i jugar a l'aire lliure
i això dependrà
que nosaltres
viurem
aquests espais
on els viurem
clar perquè
els infants
també han d'aprendre
d'alguna manera
per exemple
a jugar sols
és important
els infants
han d'aprendre
estar sols
és a dir
estar bé amb ells mateixos
podríem dir-ho
diguem-ne
però això
s'aprèn
a poc a poc
és a dir
igual que a nosaltres
ens ve més de gust
sortir a sopar
amb uns amics
que sortir a sopar sols
i ens ve més de gust
sortir al cine
amb una amiga
o amb la parella
o amb un altre
que no pas
en el cine sols
a les criatures
exactament igual
a les criatures
més
perquè tenen
menys recursos
diguem-ne
llavors
ja arribaran
aquell moment
a vegades
per una criatura
el jugar sol
és més fàcil
si se sent
la presència
del pare i la mare
és a dir
no és que sempre
hagin de jugar
amb nosaltres
quan estan a casa
però sí que ens han
de sentir presents
que no és el mateix
sentir presents
és a dir
potser jo estic cuinant
i tu estàs dibuixant
o estàs
endrebusant
classificant
unes joguines
per colors
i de tant en tant
dius
mami mira
el que estic fent
i tu mires
i dius
i li dones una idea
i te la retorna
i saps
estàs present
amb allò
que està passant
encara que tu estiguis
fent la truita
o parant la taula
o el que sigui
a banda
que a part dels moments
propis
d'estar en un joc
o en una joguina
concret
jugant a alguna cosa
jo sempre dic
a les filmes
i pop-ins
les filmes i pop-ins
és que qualsevol cosa
es pot convertir
en un joc
parar la taula
desparar la taula
fer el sopar
endreçar la nevera
netejar la nevera
tot pot ser
tot pot ser
tot pot ser
tot pot ser
tot pot ser
tot pot ser
tot pot ser
simpàtic
diguem-ne
i compartir
i passar-nos-ho bé
o pot ser
una obligació
i un desastre
i és un mal moment
diguem-ne
perquè quan els adults
juguen amb els infants
els adults
han de dirigir
aquest joc
s'han de mantenir
el marge
o és el que tu comentes
de fer-ho una mica
tots plegats
mira
jo crec que
hi ha moments
per tots
quan més dirigim
millor
o sigui
el paper de l'adult
en el moment del joc
sempre ha sigut
ha de ser un paper
molt discret
o sigui
el teu paper
sobretot
és crear l'entorn
l'espai
el clima
posar al seu abast
aquells elements lúdics
amb els que podrà
desenvolupar el seu joc
i un cop el joc comença
tu sigui
és el rotllo
i si estàs fent sopetes
i et porten sopetes
per sopar
doncs et prens les sopetes
però
no els hi dius
no les sopetes
amb forquilla
no
tinc una cullera
que jo no me les puc prendre
jugant
les sopetes
es poden prendre amb forquilla
i no et pau ni una gota
no passa res
estem jugant
diguem-ne
i aquí està la imaginació
evidentment
si estem jugant
amb un joc de taula
doncs estem jugant
i estem jugant
de veritat
i aquí
qui dirigeix
són les restes
regles del joc
i si el joc
que no et surt un cinc
no pots fer no sé què
doncs aquí
tots igual
no els deixaràs guanyar
no els hi donaràs peixet
als nens
els hi ha de guanyar-nos
perquè ens guanyen
no perquè els deixem guanyar
exactament
i a més a més
normalment
quan juguem
ells juguen
concentrats
i com que nosaltres
estem mirant la tele
a contestar en un whatsapp
amb l'orella posada
no sé què
i vigilant
que no se'ns creï
mirar el seu
perquè tenim mal d'allò
fem una prèdia
de memòria
ens acaben guanyant
perquè els nens
sempre estan
en el present
i quan jugues
està en el present
i els adults
estem molt poqueta estona
en el present
totalment
estem més aviat
en el passat
o en el futur
i a vegades
coincidim poc
en l'espai temps
amb els nostres fills
qui ha de triar
els jocs
i les joguines
és aconsellable
que les famílies
diguin per exemple
que no
a algun joc
o alguna joguina
que puguin demanar
els fills
filles
jo crec que els pares
i les mares
han de poder dir
que no
alguna cosa
que ells considerin
que salta una línia
vermella
diguem-ne
i això per una banda
però també
és cert
que els nens
han de poder demanar
el que ells vulguin
llavors
això sempre els diu el pare
sempre tenim un recurs fàcil
aquella joguina
que tu has dit
sempre que no
i que no t'agrada gens
si s'està convertint
en un drama
perquè prohibir una joguina
té una contradicació
moltes vegades
i és que
quan més dius que no
més ganes
més ganes tens
i a vegades
també és veritat
que hi ha joguines
que formen part
del que li podem dir
sentir-te que formes part
d'un grup d'iguals
per exemple
si tots els nens
i les nenes de la classe
tenen una Monster High
i jo no
sóc l'única de la classe
que no tinc
doncs potser em fa vergonya
que vinguin a casa
perquè jo no tinc Monster High
i ara
si amb una Monster High
s'ha de passar
aquest mal de panxa
doncs mira
que vingui la Monster High
i la s'hi quedi
i dic la Monster High
com puc dir
qualsevol altra joguina
que potser em pot agradar més
o em pot agradar més
però en el cas
que tu
hagis posat una línia vermella
dius
a mi aquesta joguina
o perquè és bèl·lica
o perquè és una nina
excessivament
hipersexualitzada
o pel que sigui
a mi no m'agrada
jo no vull que estigui a casa
sempre hi ha una solució
si això se converteix
en un problema
la poden portar
els reis mags
la poden comprar
l'àvia o l'àvia
i tenir la casa
de l'àvia o l'àvia
o sigui
aquí hem de buscar també
una mica de picardia
i sentit de l'humor
i estratègies
perquè quan hem dit
que una cosa no
doncs jo què sé
potser els reis
ens la porten
i ens expliquen
per què ens la porten
a pesar de que
al pare i la mare
no els agrada gaire
i buscar aquests recursos
però sí
jo crec que
sense fer
una
sense fer una
diguem-ne una creuada
ideològica
de les joguines
tu com a pare
d'una mare
igual que
hi ha menjars
que potser els donaràs
i altres que no
també poses
unes barreres
i una roba
que potser li compraries
i una altra
que potser no
doncs amb les joguines
exactament igual
sense fer d'això
una creuada ideològica
perquè certament
els nens
amb allò
juguen molt diferent
i veuen
alguna cosa
molt diferent
del que nosaltres
com a adults veiem
i això també
ens ha de tranquil·litzar
en què ens hauríem
de fixar
abans de comprar
un joc
una joguina
per exemple
el tema de l'edat
o que sigui
una joguina bèlica
o no
mira
l'edat
és una de les primeres
és a dir
que sigui adequada
a l'edat
a l'edat
tínica
a l'edat mental
manipulativa
d'aquella criatura
no?
totes les caixes
en aquests moments
els fabricants
posen una edat
orientativa
i és orientativa
després tu has de
conèixer la teva criatura
no?
no és el mateix
un primer fill
que li regales un Lego
per exemple
que no n'ha vist mai cap
i és la primera vegada
que el manipularà
que quan tingui
un germanet
que has d'adormir
amb una peça de Lego
al braçol
des de l'endemà de néixer
clar
aquí
amb el nostre coneixement
del nostre infant
doncs vas fent
no?
és que siguin joguines
estimuladores
estimuladores de què?
doncs de qualsevol
o sigui
estimuladores
de les ganes
d'investigar
de les ganes
de saber
de les ganes
d'abraçar
de les ganes
de conèixer
de les ganes
de crear
d'imaginar
de manipular
o sigui
les joguines
han de ser joguines
que et portin
a l'acció
a fer
diguem-ne
i llavors
aquí hi ha els gustos
de cada criatura
i el moment evolutiu
de cada un
que agradarà més
un tipus de joguina
o un tipus d'un altre
que siguin variades
moltes vegades
no és tant
aquella joguina
o aquella altra
sinó que
quin és el repertori
que té una criatura
només té nines?
només té cotxes?
home no
doncs nines
cotxes
pilotes
bicicleta
construccions
jocs de taules
ha d'haver-hi varietat
no n'ha d'haver-hi moltes
no ha d'haver-hi un excés
l'excés de joguines
mata les ganes de jugar
però el que hi hagi
ha de ser variat
perquè pugui ser un joc
quan més ric millor
i barrejar
tres menes de joguines
poden dir
unes que li diem
joguines ocasional
o sigui
el pal d'escombra
la cullera de pal
que pot ser un micròfon
que pot ser una fleixa
que pot ser mil coses
les joguines
que podem dir
autoconstruïdes
agafo
la capsa de les sabates
que t'ha comprat la mama
i m'ajudo a forrar-la
i fem un llitet
per un brasolet
per la meva nina
i després
les que comprem
i necessiten
de les tres menes
i sobretot
en el que és
el joc simbòlic
quan més obertes
o sigui
quan et permetin
un joc més espontani
i que puguem imaginar
més coses diferents
amb elles
millor que millor
que siguin
segures
que siguin de qualitat
que no tinguin
residuant de plàstic
que no tinguin
rabades
si són de fusta
que no et quedi
que siguin
de qualitat
acceptable
és a dir
tampoc cal sempre
una despesa econòmica
per poder jugar
en absolut
en absolut
o sigui
els nens que no tenen
joguines
se les inventen
els nens que en tenen
massa
deixen de jugar
no no no
o sigui
evidentment
és veritat
que quan busques
les joguines de qualitat
joguines de fusta
que
van pujant
moltes vegades
el preu
diguem-ne
no
perquè
la fusta
és ecològica
perquè s'han buscat
tots els pigments
que són d'una determinada
i això
va pujant el preu
però
dintre d'aquesta gama
hi ha coses
molt diferents
i
alhora
tu vas al parc
i amb una gallera
i amb una pala
els nens continuen divertint-se
i combinar
no?
ara que dius
el parc
el joquen
en espais interiors
com sales
ludoteques
i menjadors
això és una de les coses
que ha canviat més
al llarg dels últims 50 anys
cada cop
es juga
més a casa
i menys espais exteriors
això és bo
això és molt dolent
això no ho estem fent bé
i el Covid
encara ens hi ha portat
més a jugar a casa
està molt bé
que juguem a casa
però no en detriment
del que juguem a fora
els nens necessiten jugar
a l'aire lliure
l'espai a l'aire lliure
i la natura
especialment
és l'espai més estimulador
del joc
que puguem conèixer
el bosc
és el millor joc
lloc per jugar
perquè hi ha
una estimulació
que no és estressant
hi ha mil coses
per fer
però els colors
són de tonalitat
no hi ha un estrès
de colors
no hi ha un estrès
d'impactes visuals
per tant
els nens passen
hi ha un estudi
que és a Inglaterra
que deia
que
a unes certes edats
els nens
passen més estona
a l'aire lliure
un pres adult
que una criatura
mare meva
ostres
això és fort
tal qual
què pot passar
és a dir
els nens
què fem
per les activitats
o sigui
surten els nens
a l'escola
i no van
al parc
ja no
ja no
van molt poc
o sigui que hi van
hi ha parcs
però tenim
més parcs que mai
millor acondicionats
que mai
però
ja
perquè els nens
van a anglès
van a dansa
van a música
van a piscina
van a futbol
van a bàsquet
van a
a mil llocs
i estan plens
d'activitats
extrescolars
que teòricament
han de millorar
el seu futur
i els han de donar
més possibilitats
i ens oblidem
que la principal
activitat
per a un infant
és jugar
sense
o sigui
en una posició
de l'adult
lo suficientment
a prop
perquè se senti
valorat
se senti segur
i lo suficientment
lluny
perquè pugui
fer el seu joc
Imma
marxarem
ens recomanes
o ens proposes
un joc
abans de tancar
doncs
un joc
per jugar en família
per exemple
per exemple
sí
bueno
doncs mira
dues idees
una és
un joc
per al dia aquell
que arribem tard
a casa
i ja els nens
estan dormint
i ens queda
aquella sensació
de culpa
que ja no els hem vist
i et quedes així
com malament
doncs mira
una bona idea
és pintar-te els llavis
anar
al seu
al seu llit
un cric-los
de petons
i que quan s'aixequin
al dematí
tinc tota la cara
ben enganxada
de molts petons
o deixar-li purpurina
al llit
o deixar-li
això
funciona
funciona molt bé
no?
i després
jo
com a joc
també us recomanaria
buscar qualsevol
qualsevol
excusa
d'aquell joc
que coneixem nosaltres
de quan érem petits
el veig-veig
i qualsevol moment
el cantar
cançons
i que l'altre
les adivini
i de son
o sigui
aquestes
coses simples
no?
que no necessiten
material
ni necessiten
res més
que el record
d'aquell moment
que tu també vas passar bé
això continua funcionant
i a més als nens
els sembla apassionant
els sembla apassionant
per exemple
saber que poden jugar
a barcos
sense tenir
l'ondir la flota
que poden jugar
amb un paper
i un llapis
els nens no ho saben això
Imma
ho hem de deixar aquí
ha estat un plaer
tenir-te aquests minuts
aquí a Ràdio Desfer
i ho he passat molt bé
també
i és que m'agrada
ens anotem les propostes
per la propera
molt bé
Núria
encantada
una abraçada
bona tarda
molt bona tarda
adeu
quan pensem en màgia
ens imaginem endevinant
què hi ha dins d'un barret
però hi ha una màgia
que no té truc
és la màgia
de compartir una estona
amb algú
i parlar-hi
vols practicar el català
o ajudar alguna cosa
a parlar-lo
apunta't al Voluntariat
per la Llengua
al programa
de les parelles lingüístiques
a vxl.cat
perquè quan parles
fas màgia
Generalitat de Catalunya
100 milions i mig de futurs
i ja gairebé són les 7 de la tarda
això vol dir
que ens hem d'acomiadar
del programa d'avui
nosaltres tornarem
ja demà
també a la mateixa
hora a les 5
per fer-vos companyia
com sempre
de 5 a 7
això sí
ja dimecres
ara a les 7
en punt
toca escoltar
l'informatiu
de notícies
per estar al dia
de tot el que passa
aquí al poble
a Sant Just
això sí
de la mà
de Lua López
podeu recuperar
tots els continguts
d'avui
a radiodesvern.com
o també els podcasts
que anem penjant
a les nostres xarxes socials
del programa
arroba la rambla
981
tant a Twitter
com a Instagram
tot junt
i a minúscula
també ens podeu anar
seguint
a les xarxes socials
de l'emissora
arroba
radiodesvern
res més
que acabeu de passar
molt bona tarda
i ens tornem
a trobar demà
que vagi bé
Sant Just
encara fumes?
Has pensat
a deixar de fumar?
El cap Sant Just
t'hi pot ajudar
Sol·licita-ho
enviant un correu electrònic
a
santjustencarafumes
arroba
santjust.cat
Sant Just
és una delícia
i el tabac
una brutícia
un poble
tan adorable
i el fum
tan insuportable
Sant Just
t'omple la vida
i el tabac
te l'esquitxa
pensa bé
que tu t'enganyes
no juguis
ara tu manes
Per què fumes?
Encara fumes?
Per què fumes?
Encara fumes?