Bon dia i feliç dissabte. Arrenc aquí ara el resum de la Rambla.
Soc Daniel Martínez, presentador de la Rambla al magazín de matins de Ràdio d'Esvern i avui us portem el resum de la Rambla, aquell espai on recuperem les entrevistes destacades de la setmana i us les portem aquí al cap de setmana perquè les podeu escoltar amb deteniment.
Aprofitem que estem a les zones del 98.1 FM avui en dissabte per saludar-vos, per desitjar-vos bon cap de setmana i per convidar-vos a escoltar els propers minuts aquí al 98.1 FM. Soc Daniel Martínez i ara comença el resum de la Rambla.
I seguim els matins de Ràdio d'Esvern. Seguim a la Rambler. És moment de l'entrevista del dia, com comentàvem avui a Sumari. Avui tanquem aquest cicle d'entrevistes a nivell educatiu. Avui tanquem aquest espai on, bloc per bloc, hem anat coneixent tots els centres educatius del nostre municipi. Avui ho tanquem, tanquem aquest cercle amb l'Escola Canigó, que ens visiten d'aquest centre els docents que avui estan amb nosaltres,
Són l'Anna Castellón, coordinadora de cicle superior, la Paula Campós, coordinadora d'educació infantil, i el Carlos Arberes, que és el director del centre. Bon dia, família, com esteu? Bon dia, què tal? Avui us hem convidat per parlar una mica de diversos projectes que teniu al centre, concretament també del TEI, la Toteria entre Iguals, que és aquest programa que també efectueu a l'Escola Canigó de Sant Just, i per conèixer una mica més l'Escola Canigó.
Si et sembla, comencem amb tu, Carlos. Com definiries i com creus que és la visió i la missió actual de l'escola Canigó del nostre municipi? Una miqueta per posar en context, actualment l'escola està formada per 423 alumnes, que això són 302 famílies, 31 mestres a la plantilla, més una tècnica d'educació infantil,
més una administrativa i dues persones a la consergeria. Això és tot el que movem. Les 302 famílies que ens fan confiança cada dia s'aixequen pel dematí i porten els fills a les 8 i mitja del dematí, que és un dels drets distintius del canió, que és...
Comencem una miqueta més d'hora i, a més a més, estem allà a la muntanyeta, que costa una mica arribar-hi, així que hem de tenir clar que hem de tenir moltes ganes de pujar a la muntanya. Llavors, el nostre projecte educatiu, jo agafo l'escola fa 9 anys, venim del període que estava l'antic director, que és l'Eloi Sola,
i portava 32 anys a la direcció, tenia un projecte molt consolidat a la seva època, estava molt bé, i quan entrem als tres nous de l'equip directiu, doncs decidim fer una reflexió pedagògica molt gran per decidir quins aspectes ens volem quedar d'aquell projecte, que són molt importants, que considerem nosaltres que del que ja es feia ja hi ha coses que són molt importants de mantenir perquè funcionaven molt bé,
I, per una altra banda, aportar, o sigui, mirar molt bé de les noves pedagogies que hi ha, aportar quines coses complementaran aquest projecte i el milloraran. De la banda que volíem continuar i potenciar, sobretot, sobretot volem destacar el tema de la pedagogia de l'esforç, que és una cosa que...
Actualment no està molt de moda això de l'esforç, però nosaltres tenim molt clar que en aprenentatge, si no hi ha esforç, no hi ha aprenentatge. Després també volem mantenir tot el que és l'autonomia de l'infant, l'autonomia i la responsabilitat que ha de tenir l'infant envers de les seves accions i de les seves feines. Una cosa que fèiem molt bé llavors i continuem fent molt bé ara és l'oralitat, perquè l'aprenentatge comença per tot el que és oral,
Després tenim també el que és la importància de la lectura, li donem molta importància a la lectura perquè a través de la lectura és quan podem adquirir nous coneixements en el moment que ja tens la lectura ben assolida. Un altre dels aspectes antics que nosaltres
Ens feia molta ràbia que la gent deixis de banda, que és el tema de la memòria, perquè al final la memòria és importantíssima per a l'aprenentatge, no per memoritzar coses sense sentit, sinó perquè necessites de la memòria per poder anar assolint els aprenentatges que vas fent.
I un altre aspecte que també vam mantenir i intentar potenciar va ser tot el que era l'espai migdia, perquè l'escola Canigó té un projecte diferent, ja he dit abans que comencem a les 8.30, i a l'espai migdia tenim 3 hores per la quantitat de nens que tenim al centre i per la quantitat de nens que es queden al menjador, i a més a més per la quantitat d'activitats que fem durant aquest espai migdia.
Llavors, per altra banda, és això. Tot això ho manteníem de l'antic i volíem afegir-li i reformular moltes coses per aportar molts aspectes nous que enriquirien el nostre projecte. Entre aquestes coses que vam desenvolupar, i ja ho tenim bastant ben organitzat, és el tema de l'organització del centre,
tant horaris com maneres de fer, la manera de treballar els mestres, que també l'hem organitzat d'una altra manera. I després, un altre dels punts que trobem molt importants i no teníem abans, i ara sí els tenim, és tot el que és l'educació en els espais de formació no formals. En els espais no formals, tota la formació, tot el que són tallers, activitats, les colònies, nosaltres fem colònies
en tots els cursos a partir de cinquè perquè pensem que en aquests espais no formals l'educació és molt important també.
I un dels aspectes que vam fer també va ser potenciar el programa TEI, que és el que ara l'Anna i la Paula us parlaran. Doncs comencem, si us sembla, Anna, destacant, però sí, primerament explicant una mica a l'audiència què és el TEI. Comentàvem abans, la tutoria entre iguals. Què suposa aquest projecte, la seva activitat a l'escola Canigó? I en aquest cas, què és el que s'acaba transmetent als alumnes amb aquest projecte?
Sí. El programa TEI el vam començar l'any 2014. Venia per un institut que es diu Front Marítim de Barcelona, on l'Andrés González Bellido, que va ser el creador, havien començat a fer aquest programa amb l'alumnat de tercer d'ESO i primer d'ESO.
I una vegada ells van veure que aquest programa funcionava, amb el pas dels anys l'han anat exportant cap a primària. Nosaltres va haver una família que ens va fer conèixer aquest programa, ens va semblar superinteressant i així vam rebre la formació al centre i a partir del 2014, el curs del 2014-2015, vam implementar l'escola. Tot el professorat va rebre la formació pertinent
I a partir d'aquí el que ha fet aquest programa ha sigut anar creixent. Vam començar només fent la tutoria d'intreiguals entre els alumnes de cinquè i tercer. Els alumnes de cinquè són els tutors dels alumnes de tercer. Això què vol dir? Doncs vol dir que quan comences el curs, aquests alumnes coneixen una parella, un nen o una nena, o a vegades són dues persones en funció de l'alumnat que són,
que s'ha de repartir, s'encarreguen com de fer de germans grans, diguéssim, de resoldre els conflictes amb aquests nens que tinguin de tercer, si tenen algun problema, doncs els nens de cinquè els ajuden amb qualsevol. No cal que sigui problema, sinó que és que es crea com un vincle durant tot el curs, a partir que aquests nens i nenes ja saben quina és la seva parella, doncs anem fent unes trobades...
potser a vegades són lúdiques, a vegades són trobades on s'expliquen coses, del temari, o a vegades es ajuden a fer àlbums, cada curs hem anat fent, en tenim unes quantes que són establertes i altres que cada any anem renovant.
i d'aquesta manera es crea com un lligam entre els nens de cinquè i de tercer. Què passa? Que al curs següent, aquests nens de tercer i de cinquè pugen, són els sisè i de quart, i aquest lligam es continua mantenint. Per tant, tens alumnat de sisè emparellat amb els de quart, que tenen aquest vincle, no només amb la seva parella, sinó que al final s'acaba fent com una comunitat,
I la generació nova que arriba, cinquè i tercer, tornem a fer el mateix. De manera que tenim nosaltres que a l'escola tenim dos edificis, a l'edifici Sant Ferran, tots els nens que estan a baix viuen d'aquest projecte, tenen la consciència que han de cuidar els més petits que baixen de segon cap a tercer...
que han de tenir respecte per tothom, que s'han d'ajudar, que qualsevol problema que hi hagi, encara que no sigui la meva parella, jo puc intervenir i puc ajudar igual, i donen la senyal d'alarma en el cas que hi hagi alguna situació on l'adult, per exemple, se'ns està passant paral,
o que els propis companys es tracten malament o el que sigui, doncs aquests alumnes donen la senyal d'alarma. El programa té i, a més a més, és una eina molt potent per prevenir que aquests problemes, aquests petits conflictes o grans conflictes es vagin fent més grans. I això vol dir que engloba tota la comunitat educativa, de manera que no només són els tutors encarregats, els mestres,
encarregats de l'alumnat que també estem vigilant, sinó que a més a més és l'espai del menjador amb tot el monitoratge, els educadors del migdia de les extraescolars, els conserges, el personal del PAS que tenim a l'escola, tothom forma part d'aquest projecte. Llavors, si veiem que hi ha algun conflicte dins l'escola, tothom pot intervenir. Però a més a més, l'alumnat ja creix amb aquesta...
dinàmica de quan veig una cosa he d'actuar per tenir d'avisar, les famílies hi juguen un paper importantíssim, perquè d'aquesta manera, si el teu fill o la teva filla arriba a casa i t'explica que ha passat alguna cosa, les famílies ens donen l'alerta, escolta, m'han comentat això, està passant això, tal, llavors nosaltres des de l'escola hi podem actuar molt ràpid.
I d'aquesta manera els conflictes moltes vegades s'aturen, no arribem a casos que puguin ser després aquests que malauradament surten per la tele perquè no s'ha fet res abans, sinó que tothom està molt avisat i conscienciat i aleshores tothom ja té la idea de, ostres, no podem acceptar que algú es parli malament o que s'insultin o que es peguin o qualsevol altra actitud que pugui ser que els nens diuen m'ha molestat, doncs
Això, de quina manera t'ha molestat, doncs anem a veure com ho podem millorar. Llavors, amb el pas dels anys, fa 4 anys o 5, Paula, el programa TEI el van crear per infantil, de P5 a P3, de manera que ara fa 4-5 anys l'hem instaurat també a IV infantil.
I això què fa? Doncs jo, per exemple, aquest curs que ha sigut el primer que he pogut rebre l'alumnat a tercer quan fem les primeres reunions amb els nens, els hi fem unes xerrades abans de començar el programa, doncs els nens que estan a tercer, que ja han sigut
Tu tots són amics i amigues especials. A infantil, clar, es veu que hi ha aquesta consciència i ja tenien molts conceptes, feies les xerrades i t'explicaven o et feien comentaris o sí, perquè això passa, fan uns raonaments que ja es nota...
la feina que ja ha hagut feta des de petits, i això crec que és un valor molt important de l'escola. Sí, nosaltres vam voler estendre el projecte als petits i petites de l'escola, llavors també el professorat va fer aquesta formació del TEI per infantil, i des de fa quatre cursos vam ja portar a terme les activitats. Llavors sí que nosaltres som com un nivell molt inicial, és com la llavor del projecte, no són tutors i tutores perquè no entenen aquesta paraula, sinó que nosaltres diem que tenen una mica
o amiga especial i ho fem entre l'alumnat d'I3 i I5. Llavors, els nens i nenes d'I5 són amics i amigues especials dels nens i nenes d'I3. Esperem que els petits acabin l'adaptació, que ara s'estan familiaritzant amb el col·le i una vegada que ja estan...
tranquils i adaptats, comencem a repartir aquestes parelles. Una mica en funció també de com és cada nen, assignem una amiga que li pugui anar bé. Una vegada que tenim les parelles, comencem a fer activitats molt inicials.
anem un dia a la seva classe i els ajudem a baixar al pati, un altre dia esmorcem junts, un altre dia el gran dibuixa el petit, el petit dibuixa el gran, i es va fer aquest vincle. Ja és un projecte que a dalt, l'edifici Canigó està superestablert, i ja els d'I5 ja pregunten què a veure quan els toca, que ja tenen ganes de saber qui li toca. Llavors, quan aquest alumnat d'I3 passa a I4, sí que és veritat que nosaltres no ens oblidem dels de primer, perquè els d'I5 passen a primer.
Llavors, durant el curs també fem activitats de retrobament una altra vegada, juguem, fem activitats de plàstica o alguna manualitat, per tal que aquest vincle continuï al llarg del temps a l'escola. I és veritat el que diu l'Anna, que és un projecte que ens ajuda molt a establir vincles saludables entre l'alumnat, a cuidar, sobretot els petits, que continuen sent petits, però tenen aquesta petita responsabilitat,
d'ajudar els més petits que ells, no? I llavors el vincle que es forma és molt saludable, molt positiu també. Doncs avui estem parlant amb l'Escola Canigó, concretament ho estem fent amb l'Anna Castellón, amb la Paula Campos i amb el Carlos Arberes. Ens estan parlant del projecte d'escola que tenen aquí a l'Escola Canigó del nostre municipi.
I res, estem comentant també ara mateix el programa del TEI, en aquest cas la tutoria Entra Iguals, que és un nom que ara ens quedarem bastant a mà amb aquest nom, gràcies també a l'explicació que ens han fet, i que hem pogut conèixer que no només és un projecte que funciona en nens i nenes del cicle superior, és a dir, dels que estan ja a punt de marxar a l'institut, sinó que també aquells que acaben d'accedir al centre...
també, d'alguna manera, des d'un altre enfoc, també tenen aquest coneixement i també tenen aquesta eina que crec que és molt important, que és el fet, a vegades, que hi ha alguna cosa, alguna inquietud, que potser per les barreres que pugui haver et costa una mica més dir-la a un professor, una professora, un mestre. En canvi, entre ells, m'imagino que fan xarxa i també connecten aquests problemes i aquestes dificultats que poden tenir.
Sí, de fet hi ha una estadística i el que es veu en algunes enquestes que s'han fet és que el 60% d'alumnat el que tria quan ha d'explicar algun conflicte o algun problema és a un amic.
Aleshores, el programa té ja es basa en això. Moltes vegades els adults quedem una mica al marge. Encara que tu puguis estar vigilant, hi ha coses que se't passen. A vegades et penses que hi ha una baralla i estan jugant a lluites. I a vegades et penses que s'estan divertint i en canvi s'estan enfadant. Perquè quan tu vigiles, doncs clar, l'espai no ets...
Veus, però la realitat a vegades del que tu veus el que pugui passar... Està més distorsionat, vols dir. Clar, no? A vegades passa que tu dius, per què està sol? No, és que m'estic amagant. Doncs això, tu potser t'estaves pensant, ostres, aquest nen està sol perquè s'ha quedat sol i ningú li fa cas. No, és al revés. O potser et penses que s'estan fent una broma i en veritat s'estan fent una burla. Llavors, clar, això, quan entre ells ho expliquen, ja directament l'alumnat actua.
Moltes vegades són ells mateixos que li diuen a l'altre, escolta pare, ja que això no està bé, o si no, de seguida ens venen a avisar. I aquest avís és el que creiem que està molt bé, perquè ells ja fan la reflexió de dir, ostres, s'ha d'actuar, si això és una injustícia, doncs anem a avisar perquè això no es vagi repetint.
A part d'això, una cosa també molt important, que a vegades ho parlem amb les famílies a l'inici de curs, és que moltes vegades l'enfocament, sobretot els que són pares i mares, quan tu portes el teu fill o el fill a escola, sempre penses que no li passi res al meu fill, que no li faci ara l'assetjament. Però, clar, l'altra banda també pot ser que el teu fill pugui ser un d'aquests nens o nenes que està maltractant algú,
Llavors, aquesta doble visió de dir, hem de reflexionar entre tots la importància que hi ha al treball d'aquests valors a casa també, perquè moltes vegades els nostres fills i filles a l'entorn escolar no es comporten igual que a casa. Aleshores, la reflexió amb el programa T i havent viscut els anys que portem treballant aquest programa, doncs dona aquesta perspectiva de dir, igual que jo em preocupo perquè el meu fill
no rebi qualsevol tipus de maltractal, és igual que sigui, o assetjament, és que el meu fill tingui aquests valors des de casa perquè sigui capaç de poder respectar tothom, de poder parlar amb tothom bé, de poder tractar tothom igual, que si s'enfada pugui controlar-se, que si s'enfada pugui explicar les coses sense haver d'insultar, per exemple. Aquesta visió jo crec que també és important de cara a...
a nivell dels petits i petites del col·le, que de vegades quan passa alguna cosa i anem a parlar amb el que li ha fet, aquesta col·letilla que sempre li diem a tu t'agradaria, i de vegades també hem de reconèixer l'emoció, és a dir, potser a tu sí que t'agradaria que et fessin això, però al nen o la nena que li fan això no li agrada, i llavors identificar aquesta emoció que a ell o a ella no li agrada, no li hem de fer,
Llavors, és important, no? O sigui, no és que a tu t'agradi o no, és que a l'altra persona no li agrada i no li hem de fer. I aquest reconeixement d'aquesta emoció de com està, està plorant, està trist, no? És important ja des de ben petits, jo crec. I després hi ha una altra cosa, perdona, Dani, que se m'ha acudit amb el que dius de... Si no t'agradaria que t'ho fessin a tu, no ho facis. Amb els tutors, el que passa és que ells se'n recorden del que havia sigut el seu tutor.
Quan ells estan a tercer, viuen un tutor que els ha tocat, o una tutora, i ells se'n recorden, ostres, m'havia fet una carta superbonica, o m'ajudava, o jugava amb mi, o el que sigui. I quan arriben a la cinquè, ells diuen, jo faré el mateix que va fer el meu tutor, perquè em va fer això, i en canvi altres que diuen, ah, és que a mi el meu tutor no em feia gaire cas. I llavors, doncs jo li faré molt cas al meu perquè no vull que...
que passi el que em passava a mi. I això és superpositiu perquè al final el que es va fent és modificar el comportament i els valors de cada un des de la pròpia experiència. I el fet de treballar l'empatia d'aquesta manera ens ajuda moltíssim, la veritat.
Doncs crec que ho han explicat molt bé, però no sé si vols afegir una cosa més, Carlos. Ens estàvem escoltant aquí detingudament, tu i jo. La veritat és que... A veure, hi ha moltes coses que podríem parlar. Podríem parlar de l'anglès, de la manera que portem l'anglès. Comencem l'anglès ahir 3 ja des de fa molt de temps. Després també participem al projecte Sharing to Learn, que va parlar el Jesús l'altre dia, amb l'Escola Americana i l'Institut.
I a partir de tercer, nosaltres una de les coses que volem fer és potenciar aquesta oralitat també en altres llengües, llavors fan l'educació física en anglès a partir de tercer. I a partir de tercer també comptem amb un auxiliar de conversa que els ajuda molt, per una banda, a fer significatiu l'anglès, perquè aquesta persona només parla anglès, per tant, si s'han de comunicar amb ella entenen per què han d'aprendre anglès, perquè de vegades hi ha gent que no parla ni català ni castellà,
I a més a més tenen un gran reforç amb l'oralitat també. Una de les coses que treballem també força bé a l'escola i que estem molt contents és tot el tema de la competència digital, perquè entenem la competència digital que a part de ser un eix transversal de l'educació, també necessita espais específics
Perquè clar, dintre d'aquesta competència digital hem de treballar el que és l'alfabetització digital, per tant hem d'aprendre com funcionen les eines digitals, i tant tu com el teclat de l'ordinador o el teclat de l'iPad,
Perquè al final, si no els ensenya ningú, ells solets no aprenen. Després tenim també el vessant de tot el que és el pensament computacional, que el treballem...
quan són més petits amb la banda desendollada, que no tenen màquines, però fas una feina que van aprenent com funciona aquest pensament computacional. I va ampliant-se després amb programació, ja sigui amb escratge o amb altres programes de programació, i després amb la robòtica. I la tercera pota, que és una de les més essencials, és tot el que té a veure amb la ciberseguretat, entendre ells que internet té molts
però també té contres i has d'entendre aquests contres, has de saber quins perills et pots trobar a la xarxa, després tot el que és la...
El rastre digital que vas deixant, has d'aprendre quines dades pots donar, en quins llocs i en quines dades no has de fer, el que no has d'interactuar amb gent que no coneguis, o sigui que gent que no coneixis encara que sigui a través de les setes d'un joc perquè no saps realment qui pot ser aquella persona.
Després una altra de les coses que també estem contents és la manera que en aquests últims anys hem potenciat tot el que és tema artístic, tot el que és l'educació artística, tant la plàstica com la musical.
Participem en la Cantanya, a cinquè, però a més a més cada any fem cinc festivals de Nadal, i les danses de la Castanyada, i després l'espai que donem també de participació a les famílies, un dels programes que tenim, a part que venen per Santa Cecília a participar o
o fan mills serrades i mills projectes de sisè, venen pares també a ajudar a fer... Sí, les maquetes. Les maquetes i a més. A part, tenim un programa que és els àvis i les àvies infantil. Els àvis i les àvies tornen a l'escola, que el fem des d'hi tres fins a segon, i llavors obrim les portes de l'escola per tots aquests àvis i àvies que vulguin venir a fer el que se'ls dona millor, de vegades explicar comptes, fer manualitats...
compartir llocs de quan eren petits. Cada any, jo no sé, tenim molts avis i àvies, que és que ja en la foro ja és una cosa que ja no entrem. Llavors, a les tardes normalment venen, els nets i les netes feliços, ja portem molts anys fent aquest projecte, els avis i les àvies encantats de venir,
fan un món d'activitats que de vegades tu et quedes allà en plan, no necessites l'ajuda, ja tu domines. O sigui, és un projecte molt bonic. I després sempre tenim una cloenda, que és un verenet que fem amb ells i amb elles a final de curs, al gimnàs del col·le. I...
I ja us dic, ho fem des d'hi tres fins a segon i jo crec que tenim un surf allà a l'entrada del col·le que sempre anem posant totes les fotos de tots els avis i les àvies que venen i jo crec que ja no tenim molt d'espai per posar-ne més perquè és un èxit de participació. I els avis i àvies encantats i nosaltres de veure el vincle, els nets i tot el que aquestes persones ens poden aportar és molt enriquidor per tots.
I per acabar... Sí, ara anirem tancant. Una de les coses que tots aquests projectes el que aporten també és que al final el projecte, el model de l'escola que tenim, que nosaltres sempre li diem el model carió, perquè és el que hi ha. Nosaltres som així...
Hi ha altres llocs que fan altres coses. Els pares, els que venen a les jornades de portes obertes, sempre els diem, nosaltres ho fem així. Si t'agrada el que fem, doncs vine cap aquí. Si no, hi ha altres llocs on pots estar. I una de les coses que estem contents és que aquest projecte dona resultats. Enrerein, doncs...
tenim un tipus de resultats que són positius i tenim l'escola plena i tot això també malgrat la complexitat que cada vegada és més difícil perquè portem uns anys que pràcticament un terç del professorat és nou però tenim la sort que amb la manera que tenim organitzat el professorat que és ja
expert en el model Canigó aquest, doncs pot ensenyar als nous professors sense perjudicar el projecte, perquè moltes vegades la dificultat és aquesta, que el projecte pugui mantenir-se vingui qui vingui. Doncs, Anna Castellón, Paula Campos, Carlos Arberes, gràcies per venir als micròfons de Ràdio d'Esberna a explicar-nos el vostre projecte educatiu, el projecte de l'escola Canigó, una abraçada molt gran, que tingueu molt bon curs 25-26 i anem parlant, estem en contacte.
Moltes gràcies a vosaltres Una cosa et dic Ha marxat I ara què? Que complica't el rotllo de l'amor Acabaré de dir que amb el ping-pong Segur que m'anirà millor
Ha marxat, i ara què? Crec que he perdut el cor pel menjador. No m'he mogut d'aquí, no he anat enlloc amb la meva pena i la meva sort. Tampoc em vull fer en drama, però és veritat que és trist.
Hi ha hagut returs de tot, però també ha sigut bonic. Que ja no tornarà a ser mai més com abans.
No t'ho veus que flipes quan penso en demà He de pensar menjant tu i més a mi I més a mi I més a mi I més a mi Ara que ja no hi és Ara que ja no hi és Ara que ja no hi és Ara que ja no hi és Ara que ja no hi és
nous com un regall dels déus, de les llibretes velles tinc dibuixos teus. Segueixen les onandes, el temps des fa el castell, on tu i jo ens abraçaven, ara i naixen ocells. I mull en blanc amb tots els plans que tinc,
A poc a poc vaig passar en pàgina.
Continuem a la Rambla, al Magassin de Matins de Ràdio d'Esbem. Continuem al 98.fm i ara és moment de l'entrevista del dia. Avui dimarts ens visita aquí el programa el Pol Arathuri, Sant Justenc, que actualment està realitzant el seu treball de final de màster de l'ESCAC de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya. I en aquest cas, aquest curtmetratge que avui ens ve a presentar
...consisteix en un curt ambientat a Sant Just... ...prò no en una època qualsevol, sinó en la guerra civil. Pol, bon dia. Bon dia, Dani. Com estàs? Bé, molt bé. Com senta això? Com estàs? El fet de tornar a casa, de tornar aquí a la ràdio... ...recordem que tu havies sigut col·laborador al programa La plaça Mireia... ...i bé, com et sent a tornar aquí als micròfons de Ràdio d'Esvern? Bé, molt bé, és un plaer... ...tenint en compte que vam estar molts anys aquí... ...presentant un programa de ràdio, parlant de cinema...
i tants anys parlant de moltes pel·lícules, doncs ara poder estar aquí també presentant la meva pròpia, doncs és una cosa que em fa molta il·lusió. Que bé, doncs primerament deixa'm que comenci preguntant-te sobre els teus estudis, sobre la teva formació, com ha sigut aquesta formació a l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals SCAC, recordem que és una de les escoles més importants del nostre país, referent a audiovisuals, i m'agradaria saber, doncs,
Com ha anat aquest recorregut i com et sents i en quin punt estàs ara? Doncs ha estat molt bé, han sigut uns anys molt profitosos. He fet tres anys de carrera, així una mica general, i després ara estic en el segon any de màster de direcció, direcció i direcció de fotografia, una cosa una mica conjunta.
i són anys on els puc valorar molt positivament, on he evolucionat molt al final com a director i ara ja estic en la recta final, acabant els estudis i aquest curtmetratge és el treball final de màster i és la peça final que em queda per acabar tots aquests anys.
I durant aquests anys imagino que t'hauràs format també un equip, que hauràs conegut molta gent, que hauràs après molt també dels teus professors i professores, però també una cosa bonica que comentaves abans, aquest programa que fèieu aquí, aquest espai,
a la plaça Mireia, Mireia Redondo, al magasin de tardes, que feies també amb un grup de companys i companyes de l'ESO, i que molts d'aquests també han seguit les teves passes, que també estan estudiant cinema i que també coincidiu en els passadissos de l'escola. Sí, sí, o sigui, dels potser cinc que estàvem aquí fent el programa...
Tres de nosaltres estem estudiant cinema, un d'ells vol sector i l'altre sí que ha sortit una miqueta més ovella negra i ha fet informàtica. Carai, que bo, eh? Que fort. Però això també és bonic, és bonic veure com aneu passant per aquí, per aquests colors del cinema, per aquestes tessitures, per tot aquest món i anar tocant els diferents pals que aquest món també t'ofereix, et pot oferir.
Parlem una mica ara d'aquest projecte en concret. Avui ens véns a presentar l'última quinta, que és aquest curtmetratge que ve. Vol parlar una mica d'això, de la quinta del biberó, de la guerra civil, d'aquestes acaballes de la guerra i es vol centrar en Sant Just. Per què tries aquest tema, Pol?
Mira, aquest és un projecte que neix el 2020, en plena quarantena, que amb un altre company també d'aquí, Sant Just, el Genís, parlàvem que volíem fer un projecte ambientat en Sant Just,
perquè havíem vist la websèrie aquesta que es va fer de Sant Just Fiber i en aquell moment ens estàvem començant a interessar pel món del cinema i vam pensar, ostres, seria guai fer un curtmetratge que parlés d'alguna època en concreta. I vam començar a fer una miqueta de recerca
I vam trobar que la Guerra Civil era un tema que no es tractava gaire, que a més a més nosaltres desconeixíem i també teníem ganes d'informar-nos una miqueta de tot el que havia passat aquí. I va ser investigant i investigant, parlant amb el Julio Ochoa del Centre d'Estudis Sant Justenc, que ens va explicar una miqueta tot el que va succeir aquí durant els tres anys de guerra.
vam arribar una miqueta al final a trobar que el període dintre de la Guerra Civil del qual ens interessava més parlar era de finals de la guerra, dels dies abans que els nacionals entressin a Barcelona i com es va viure una miqueta tot aquí a Sant Just.
Llavors surt una miqueta entre aquestes tres coses, entre el voler fer cinema, el voler parlar del poble i també al final el voler parlar d'un període com és la Guerra Civil Espanyola.
I en aquest cas, Pol, arribeu amb aquest projecte, arribeu amb un projecte que és ambiciós, que vol parlar d'això precisament, d'un moment de la nostra història i ho voleu fer també a través d'aquest curtmetratge, d'aquesta pel·lícula que esteu a punt de rodar, de preparar.
Explica'ns una mica en quin moment està, en quin punt està de la producció, si ja la teniu més o menys avançada, com està també el text, perquè ens comentaves que tot el material que fareu servir està contrastat, com deies, per fons que tenen molt per la mà tot aquest material, com per exemple el Centre d'Estudi Sant Justens, que és una entitat amb molts anys d'història i que parla i reflexa molt bé la vida del nostre municipi.
Doncs mira, aquest projecte, clar, va començar el 2020, hi ha hagut, he fet una carrera enmig, un màster, aleshores és una cosa que ha evolucionat moltíssim des de com es va concedir des d'un primer moment, perquè al final vaig començar això quan tenia 16 anys, ara en tinc 22, ja fa bastant temps, al final he evolucionat també la meva forma de pensar, la meva forma de fer...
Aleshores, diguem això, que ha anat evolucionant molt durant tots aquests anys. I tot i que portar molts anys com pensar en un guió, estructurar-lo d'una certa forma, sí que durant l'últim any he fet un canvi una miqueta dràstic, però que alhora sentava molt més les bases sobre el que jo volia parlar.
que al final tot sorgeix perquè jo agafo de referència el meu poble, que agafo de referència Sant Just, i penso que, penso jo en el 2020, quan tenia 16 anys, dic, ostres, fa uns 75 anys hi havia gent al meu mateix poble, de la meva mateixa edat, que l'estaven enviant a la guerra a morir, quan no els tocaven per una edat tan jove com la que tenien.
I això ha anat evolucionant i ara, actualment, en la versió que existeix de guió i que rodarem dintre de poc al gener, es parla una miqueta més general, en el sentit de no agafem una persona en concreta que no és una biografia d'una persona que va existir de veritat, sinó que el nostre protagonista és un personatge...
que és fictici i que tracta de ser una representació de tots els joves que van haver de patir això. No només dels joves de Sant Just en concret, sinó de tots els joves de tots els pobles de Catalunya que tenien entre 14 i 18 anys que van ser enviats als finals de la Guerra Civil a combatre a files republicanes.
Aleshores és això, tractem d'aquesta història, tot i que té un origen del que no me'n vull oblidar, que és aquí a Sant Just, del que va succeir aquí, al final és una història que estem intentant tractar-la de fer el més universal possible perquè pugui arribar al màxim nombre de persones possibles.
que algú de Sant Just pugui empatitzar amb aquesta història, però algú d'un poble de Castilla i León que al seu avi també li va passar exactament el mateix, però potser en l'altre bàndol, perquè també hem de recordar que el bàndol franquista també va enviar menors d'edat a combatre,
que algú de Castilla i León també s'hi pugui sentir identificat amb aquesta història. Perquè al final és un conflicte molt universal aquí a nivell nacional i fins i tot, m'atrevaria a dir, és un conflicte que també està molt latent a nivell internacional, que hi ha un cert paral·lelisme amb la realitat actual, perquè segueixen avent-hi moltes zones del nostre planeta que avui en dia estan en conflicte,
on a part de morir nens, també s'hi segueixen enviant a combatre. Els nens no són només víctimes civils, sinó que hi ha diferents punts en el món on també s'estan enviant a menors d'edat a combatre. Llavors això és una història que ve des de lo petit, ve des d'un poble, una persona que viu aquí a Sant Just i tracta d'anar-se cap a lo macro, que va tractar que sigui una història universal.
Aleshores, això, ara estem en la recta final de polir detallets del guió, hi ha coses molt petites, de diàlegs, de petites escenes, perquè ja estem una mica a les portes del rodatge, que és ara... iniciarà el gener...
a finals de gener i tenim previst acabar-lo durant el 2026. S'inicia el gener i hi ha una primera setmana, però sempre a vegades, depenent de la disponibilitat de certes coses, s'ha d'anar rodant al llarg del temps. Com al final també tenim recursos, però no deixa de ser un formatatge d'estudiants, doncs ens hem d'adaptar una mica a les...
disponibilitats de certes coses per rodar, pel fet que fa que el rodatge a vegades no puguis rodar-lo tot sencer. Molt bé, doncs també deixa'm preguntar-te, parlaves ara d'aspectes més tècnics, parlaves ara més d'aspectes de la producció i de com s'ha elaborat també aquest projecte, però deixa'm que et pregunti també sobre el tema principal, que és el tema de la Guerra Civil, com creus que els joves viuen tot això? És a dir, tu creus que la gent de la teva edat
de la teva quinta, mai més ben dit, creus que tenen tanta consciència com tu o com la gent que esteu involucrats en aquest projecte? Perquè, clar, em dóna la sensació que escoltant-te a tu, tu ets una mica l'excepció que confirma la regla.
a tres generals, però em dóna la sensació que vivim uns moments convulsos en els que vas pel carrer, preguntes algú de la teva edat sobre la Guerra Civil i molta gent no t'acaba de saber explicar el per què ni el que va passar ni res. I ara, per exemple, que fa una setmana comemoraven el 50è aniversari de la mort de Franco, també és quan caus més, que ja...
que hi ha generacions que sembla que hagin oblidat, que no se'ls hagi explicat o que bàsicament no s'han interessat per la història del seu país, de la seva terra.
O sigui, el tema de la Guerra Civil és complicat, perquè al final és un tema que, vulguis o no, s'ha tractat mil i una vegades, en pel·lícules, en documentals, en sèries, se n'ha parlat molt de la Guerra Civil, però... Però per aquest motiu la gent hauria d'estar més al dia, entenc, no? Sí, sí, en el sentit que per un moment dius, per què una persona de la meva edat ha de parlar d'una cosa que va passar fa quasi cent anys?
I tot i que s'ha fet molt, crec que sempre s'intenta parlar molt una mica al final de les causes del conflicte, de posar una miqueta la baralla entre buenos i malos, que és una cosa que és bastant clar, però també té els seus grisos.
I jo al final aquí del que vull parlar i pel que vull apagar la gent és que al final oblidar-nos una miqueta del conflicte com a tal, en el sentit dels causants, del que va succeir, d'aquest combat va ser aquest dia, a tal hora, i la batalla de l'Ebre va anar d'aquest mes a aquest mes, és parlar més al final de la gent. I per això faig aquesta interpel·lació, perquè...
Sí que és veritat, com tu dius, que avui en dia cada cop queda més lluny tot el tema de la guerra civil. També crec que afecta molt que ja no queden testimonis. És a dir, la gent que visqués la guerra era gent que tenia edat molt, molt...
Eren nens, nens, nens, que combatents ja no queden. 110, hi ha gent gran, però clar, gent que... Dels últims diria que va morir fa un parell d'anys. Llavors, el fet que ja no quedin testimonis fa que no es parli. I jo crec que això té una miqueta a veure també amb aquest desconeixement. Sí que és veritat que, per exemple, jo crec que aquí Sant Just vivim una miqueta una bombolla, en el sentit que crec que...
Som un poble amb una joventut que està bastant implicada a nivell ideològicament i és un poble actiu a nivell polític però que no és la realitat al voltant del territori i sobretot ja quan sortim de Catalunya.
llavors al final aquest curt intenta ser una interpel·lació a la meva generació parlant-los de veieu el que succeïa fa un parell d'anys és una mica el que ens pot succeir a nosaltres que al final del que va el curt del que parla és que
Els polítics van enviar els fills de les famílies pobres a morir. És, diguem, la teixit que seria. I és una miqueta el que al final és del que van les guerres i el que estem veient avui dia, i és ficar una alerta de tota aquesta crispació política actual que està vent-hi, és una miqueta, al final, ve per part dels propis polítics.
I al final el que fan és que la població s'enfrenti entre ella. I això ho estem veient a tots els conflictes que hi ha a nivell global, que al final, òbviament cadascú tindrà la seva opinió sobre Ucrània i Rússia. Cadascú tindrà la seva opinió sobre...
Rússia ha atacat a Ucrània, alguns altres diran que no, que Ucrània són els dolents, bla bla bla, el que sigui, no entrem en causes polítiques. Però el que entrem és que al final, per discussions a nivell polític, la gent que estan a morir són la gent jove, són joves tots.
Potser no menors en la majoria dels casos, però sí que gent entre 18 i 25 anys d'això, de famílies pobres, que acaben anant a morir perquè unes persones amb tratge i corbata, des d'unes oficines, han pres una sèrie de decisions. I al final és del que parlem i és una mica un intentar despertar de veure com des de dalt se'ns manipula una miqueta els de baix perquè siguem al final la carn de canyó.
Doncs, Pol, per anar a tancar una mica aquesta entrevista, més o menys entenc que les dates que ara esteu varejant són aquestes que ens comentaves, no? Les que teniu ara entre mans són les d'enrodatge a principis del 26. Per l'estrena entenc que hauríem d'esperar a finals del mateix any, no? Sí, sí, o sigui, al final...
Es té una... potser una idea que sembla que un cop s'ha rodat alguna cosa i ja està, però al final diguem que el procés de postproducció, un cop està tot rodat, al final és llarg, tot el muntatge, al final també és un curtmetratge amb bastants efectes especials, també hi ha una postproducció llarga, postproducció de so, de color...
Llavors, la idea és que això segurament l'estrena serà cap a finals del 2026, principis del 2027, depenent també una miqueta de la línia de recorregut que vulguem fer en festivades tan nacionals com internacionals.
I encara hem d'acabar d'elaborar l'estratègia de distribució en festivals de cinema, però la idea és que sigui això una miqueta cap a finals del 26 i principis del 27. Clar, tenint en compte que també és un TFG, entenc que hi haurà una presentació de final de grau.
Sí, sí, sí, hi ha un jurat, es presenta i diguem que a part de la nota t'acaben de donar unes certes recomanacions per si vols acabar de fer algun altre canvi i llavors ja ho tanques.
Molt bé, doncs un projecte que anirà veient de llum aquests mesos propers, sobretot a nivell de rodatge. No sé si veurem molt de rodatge aquí a Sant Just, gravareu molt aquí al poble? És complicat, ho estem intentant, però al final Sant Just és un poble molt modernitzat que ha canviat molt durant els últims anys.
i se'ns fa molt difícil trobar aquí dintre del municipi ni que sigui un carrer que es pugui assemblar com estava Sant Just als anys 30. Aleshores estem buscant una miqueta més dels voltants, segurament rodem per Coixerola i llavors intentarem fer alguna cosa dins del terme municipal, però sí que generalment ens estem fent d'anar a buscar localitzacions
més cap a Lleida, cap a Tarragona, que són potser zones una miqueta més rurals que encara conceben una miqueta la identitat de poble antic. Molt bé, doncs, Pol Arathori, moltíssimes gràcies per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern explicar-nos aquest projecte, l'última quinta.
Digues, endavant. Sí, bueno, així com a última cosa per qui ens estigui escoltant, volia dir que tenim una compte d'Instagram que es diu Última Quinta Cortmetratge i que la gent ens pot seguir allà perquè anirem ficant novetats. A més a més, al final, com és un projecte de Sant Just, volem fer alguna altra cosa, vam estar Sant Just al carrer i volem fer alguna altra cosa perquè la gent del poble també hi pugui participar i ens pugui ajudar a fer això a realitat.
Així que això, si ens seguiu a l'Instagram, anirem penjant novetats perquè pugueu estar al tanto de com anem amb el curtmetratge i les coses que anem fent pel poble. Pol Arrazuri, gràcies. Que vagi molt bé aquest projecte. A tu, Dani. Una abraçada.
Fins demà!
que yo me parto en dos ni el bambam de Camila puede sonar mejor yo no quiero tus besos yo quiero un universo de achuchones de oso y cero complejos y cero complejos bésame en mitad de la tormenta bésame toda la noche bésame
Y cúrame las penas, todas las penas
Llevo un rato mirando lo bonita que estás, me faltan dedos en la mano pa' que yo pueda contar. Las ganas que tengo de verte, ya me ha dicho mucha gente, se me pone carita de tonto cuando te pienso al día siguiente. Dipújame encima y despacio, es que me vas a matar, cántame un pedacito, Billy Ellis te queda genial.
Yo no quiero tus besos, yo quiero un universo de achuchones de oso y cero complejos. Bésame en mitad de la tormenta, bésame toda la noche, bésame y cúrame las penas.
Bésame en mitad de la tormenta Bésame toda la noche Bésame y cúrame las venas
que me vas a matar sigue mirando que no aguanto más que me vas a matar te muerdes el labio lo ves normal que me vas a matar no sigas hoy acabamos mal que me vas a matar hazlo despacio pero hazlo ya bésame en mitad de la tormenta bésame toda la noche bésame y cúramela
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
I seguim el magazín de matins de Ràdio d'Esvern, seguim a la Rambler, és el moment de l'entrevista del dia. I com us comentàvem també a sumari, avui parlarem de Càritas, Sant Jús i del gran recapte d'aliments, entre altres qüestions relacionades també amb aquesta entitat. I per fer-ho, avui tenim la Xus Isla i el Toni Serrallonga, responsables, persones que estan involucrades en l'entitat...
i que avui ens visiten els micròfons de Ràdio d'Esvern per poder parlar d'aquests i altres assumptes relacionats amb Càritas. Molt bones, bon dia, com esteu? Bon dia. Benvinguts al programa. Doncs res, comencem una mica parlant sobre aquesta entitat, sobre aquestes accions.
que vosaltres també esteu celebrant amb la primera pregunta, sabent i descobrint una mica quina és la situació actual de demanda d'ajuda social al municipi i com ha anat a evolucionar al llarg d'aquest any 2025.
En total, més o menys ja tenim un centenar de persones, però que és una llista que va modificant-se, hi ha altes i baixes. Aquestes persones sempre reben primers, estan derivades dels serveis socials municipals i són elles les que ens les transmeten a nosaltres. En funció de quina sigui la seva valoració, s'incorporen alguns i es donen de baixa a algunes altres.
I quina diríeu que és la necessitat actual d'aliments més urgents també en el marc del gran recapte d'aliments d'aquest any i també considerant l'estoc que pugueu tenir ara actualment a Caritas?
Bé, ara mateix es toquen, tenim ben poquet, perquè ja s'acaba l'any i hi ha poques coses al rebost. Però sempre demanem coses que siguin envasades, com oli, pasta, arròs, iagums, tan seques com cuites, sardines, tonyina, galetes, paters, olives... També demanem alguna cosa per la neteja, sabor, raspalls de dents, pasta de dents...
Sabó de la roba, per exemple, no cal perquè nosaltres donem sabó ecològic, que a més treus, cuida una mica més la natura, no té tants plàstics. I també un cop a la setmana, un cop al mes, donem material higiènic per a les dones. Això també es va incorporar recientment. Però això ho donem nosaltres, no cal que ho recaptem. I evidentment, com estem al Nadal,
torrons, neules, polvorons roscos, tot això qualsevol cosa que faci una mica de Nadal i els alegri una mica el dia
Molt bé. Doncs ens agradaria també, en la línia del que comentava una mica el Toni, saber si heu detectat un augment de famílies que depenen de la recollida d'aliments. Parlàveu ara d'un centenar aproximadament. També amb aquestes altes i baixes m'imagino que es deuen equilibrar una mica la situació, però en els últims anys i fins ara, fins a finals del 2025, quina és la dinàmica que heu notat en les famílies de Sant Just?
Hi ha un nombre més gran de famílies, famílies amb fills i filles, que, com deia abans, venen derivats des de serveis socials o alguns a vegades venen directament a Càritas. I també hi ha una llista d'espera a serveis socials que esperen que nosaltres els puguem atendre. Vull dir que sí, que sí, que hi ha una necessitat cada cop una mica més gran.
i com valoreu el nivell de participació i implicació dels voluntaris al llarg de l'any i també al llarg d'aquest gran recap de vosaltres també ho sou evidentment de voluntaris però com valoreu una mica la implicació que té Sant Just també amb aquesta acció social
Doncs normalment és bona. Nosaltres som uns 40 voluntaris de Càritas, aproximadament uns 30 estem al recapte, perquè hi ha gent que té compromisos familiars i no pot, però estem molt bona part dels voluntaris de Càritas durant el recapte. Després també tenim els alumnes de la quarta ESO de l'Institut,
que venen a ajudar com a part del servei i aprenentatge de l'APS que fan a l'institut i també comptem amb ells. Tenim voluntaris del poble que cada any venen així de forma altruista a donar un cop de mà.
I què més? I després tenim, bueno, sí que els equips que muntem per Càritas, hi ha un equip que porta tota la part de logística, que està en el magatzem i després s'encarrega d'organitzar cada un dels llocs on estarem, com heu dit a la falca publicitària.
També tenim un equip de difusió, que també hi ha gent que participa del municipi, que ens ajuda a fer cartells, ràdio, fotos, publicacions, tràmits, uns punts de llibre que donem, també quan fem el recapte i ens donen els aliments, els regalem un punt de llibre. En fi, tenim bastanta estructura i la gent sí que s'hi vol que col·laborar.
Perfecte. D'alguna manera també aquesta estructura el que us permet és dividir-vos una mica en tasques, no? És a dir, que cadascú pugui fer una tasca, que cada subgrup també pugui implicar-se d'una manera en concret, no? Sí, sí, totalment. I quin paper tenen les escoles de Sant Jus en la campanya de recollida d'aliments? Perquè sabem que hi ha molts centres, per no dir tots, que estan implicats també en aquesta recollida d'aliments, que celebraran al llarg de...
de les properes setmanes, en el cas dels centres educatius. Ens agradaria saber també com és la relació que teniu amb les escoles i com funciona i quin és el grau d'implicació en els centres educatius. A veure, ja per una banda, per exemple, amb els centres com són l'Institut o Madre Sacramento, que nosaltres anem allà a fer-los una xerrada i els alumnes
venen alguns dies a ajudar-nos al magatzem a col·laborar o ajudar-nos a preparar el dinar de Nadal o aquesta mateixa campanya de recollida d'aliments i també hi ha escoles de primària que fan la seva recollida d'aliments per Nadal i ens l'aporten
I ens l'aporten, per Nadal a vegades, o amb altres èpoques, i ens l'aporten al magatzem. Hi ha una col·laboració bastant gran a nivell de les escoles, tant de secundària com de primària del municipi.
I si parlem de l'augment de preus, que jo m'imagino que tothom quan ha anat a fer la cistella de la compra en els darrers mesos, per no dir en els darrers anys, ha notat aquest canvi, aquesta inflació, aquesta pujada de preus. Veiem moltes vegades que amb allò que compràvem una cistella sencera ara comprem mitja, no?
Ens agradaria saber també des d'aquí, des de Ràdio d'Esvern, aquest increment de preus com ha obligat a modificar criteris en els lots, en la distribució també d'aquests. Com us heu hagut d'adaptar també en aquest aspecte? No sé si a vosaltres us ha afectat directament o en aquest cas heu pogut pal·liar una mica aquesta situació.
Bé, la veritat és que també abans teníem uns ajuts de la Creu Roja, que ens venia un camió dos cops l'any, després va ser un cop l'any, aquest any ja no tenim aquest camió i sí que ens afecta perquè realment tenim menys aliments aquest any que altres anys, degut a això també.
Amb la qual cosa hem hagut d'intentar fer la cisteia que tingui una mica de proteïnes, de grasses, de minerals, que estigui una mica equilibrat, d'hidrat de carboni. Però realment la cisteia és una mica més petita ara perquè l'any passat vam recaptar una mica menys que l'any anterior. Esperem que aquest any la gent sigui molt solidària i puguem recollir més coses que l'any passat.
Perquè això realment és important, perquè si no la cisteia que donem a les persones del poble queda més reduïda, perquè no tenim tantes coses per donar. Així que animo a tothom que doni aliments, que col·labori amb el Recapta, perquè d'això és molt important per la cisteia que donarem al final.
Clar, al final podríem haver fet aquesta pregunta també relacionant-la una mica amb l'augment de preus de productes nadalencs, però és que realment, com que aquest increment de preus ha estat majoritari, no només en productes nadalencs, que també, principalment, quan veiem aquests productes més de temporada, veiem aquesta afectació. Ara que hem passat també la castanyada, hem vist també una pujada de preus amb aquells productes com els panellets, aquells d'olsos que...
que bé, tenien un preu i ara tenen un de més elevat. Al Nadal esperem el mateix, però realment quan anem a fer la cistella de compra, com comentàvem, veiem un augment, un encariment d'aquells productes i també de la cistella bàsica. I si em permets, Dani, l'any passat me'n recordo que durant el recapte ens va quedar molt l'atenció perquè l'oli estava molt car, no sé si recordeu que estava caríssim,
I oli vam recaptar molt poquet, o sigui, vam recaptar alguna cosa, però oli d'oliva, quan ens arribava una ampolla d'oli d'oliva, tocàvem la campana, bé, oli d'oliva, perquè vam recaptar poquet. Sí que es nota el preu dels aliments i la gent que és solidària també, clar, al final prefereix donar-te més quantitat, potser, que no una ampolla d'oli, per exemple, no?
Sí, sí, totalment. Però també és necessari per aquestes famílies per poder cuinar i per poder fer els aliments per la setmana. Avui estem parlant amb Càritas, estem parlant amb la Xus i amb en Toni, estem fent aquest balanç de gran recap d'aliments i de com també s'ha fet en els anys anteriors i què és el que s'espera també d'aquesta jornada que es dura a terme al llarg d'aquest cap de setmana.
i també parlar una mica dels projectes, perquè no només teniu aquest projecte, teniu d'altres. En l'última edició, en l'última entrevista que vau fer aquí a Ràdio d'Esvern, vau venir a parlar també del Cafè de les Tres, però hi ha altres projectes i ens agradaria també saber una mica més el balanç que feu i també els impactes socials que han generat fins ara.
Doncs mira Dani, tenim per exemple, hi ha un equip, això que parlàvem abans dels diferents equips que tenim a Caritas, hi ha un equip que es diu Cor i Cura i que s'encarrega de fer coses per curar el cor, per donar-los una mica d'alegria i de carinyo a les persones necessitades.
I, per exemple, vam organitzar un berenar, que cada any l'organitzem amb les famílies, que venen els nens, que va vindre bastanta gent, van col·laborar els geganters, s'ho van passar molt bé, i després vam visitar la capella, la casa dels gegants, els capgrossos, i d'aquesta trobada, per exemple,
un nen es va apuntar a la colla gegantera, o sigui que també fem una mica de poble quan organitzem aquestes coses, no? I això els agrada molt, molt a les famílies i sobretot als nanos. Clar. Després, bé, també tenim el dinar de Nadal que es farà el diumenge 21 de desembre i que està convidada a totes les persones que venen a Càritas, evidentment,
L'any passat van venir unes 35 persones, amb nens, famílies i nens, i va ser molt entranyable perquè inclús els vam preguntar a les famílies que tenim famílies estrangeres, per exemple, què mengen el dia de Nadal, i vam intentar posar algun menjar perquè els recordés una mica el Nadal del seu país.
que van estar com molt agraïts i va ser com una gran família que érem tots plegats. I aquest any també ho repetim i segurament vindran alguns alumnes també a col·laborar en el dinar de Nadal. Hem d'encara organitzar a veure què farem amb els nens, però estan molt animats a venir a col·laborar amb el dinar de Nadal.
I el cafè de les 3, que és el que em preguntaves. Vam començar l'any passat, ho fèiem un cop al mes, ara ho fem cada dimarts de 3 a 5. Està convidat tothom que vulgui del poble, pot venir qui sigui.
I sobretot s'ha creat aquest espai per la gent que es troba una mica sola, és la solitud aquesta no desitjada que parlem. I bé, és anar allà, fem un cafè, estem nosaltres, està la gent que ve i xerrem una mica i bé, passem un rato a l'estona i bé, la gent també ho agraeix, no? És buscar aquests forats que tenim de, per exemple, de solitud no desitjada, no?
Després també consta que hi ha entitats d'aquí del municipi, com el Trail Barcelona, que va fer una iniciativa fa molt poquet, no?, que va venir a explicar aquí el programa, Trail Barcelona. El David va venir amb la Cristina a explicar aquesta iniciativa que ens va semblar molt interessant, no?, el fet de carregar la motxilla d'aliments, fer una ruta per les muntanyes de Sant Just i baixar cap a Càritas amb els aliments. Clar, al final tot això veus que també estàs implicant a tot un poble, no?, amb això.
Sí, a més vaig escoltar l'entrevista i va ser molt maca, també. Sí, sí, és maco, és bonic. Doncs no sé si voleu afegir alguna cosa més d'aquests projectes i de tot el que teniu ara aquí. Bueno, comentar solament que a part del dret injust també hi ha a nivell d'escoles que a vegades a final de curs ofereixen aliments o hotels que en fan a vegades alguna donació, és a dir que...
que hi ha altres entitats que també d'alguna forma, o concerts que s'organitzen a les escoles, etcètera, que ens ajuden també a tirar endavant amb el nostre projecte. Clar. Doncs ara sí, per anar a tancar una mica, ens agradaria saber com pot col·laborar la ciutadania de manera efectiva per donar resposta a les necessitats actuals. Ens agradaria saber si teniu alguna demanda, és a dir, si d'alguna manera també voleu fer algun reclam, algun missatge de...
de suport a la ciutadania, ara que esteu també aquí als micròfons de la ràdio, és el vostre moment. Moltes gràcies. Doncs, bueno, sobretot que participin, que aquest recapte està destinat única i exclusivament a les famílies del poble, a les famílies vulnerables del poble, i tot el que es recapten aquí va per aquestes famílies. Hi ha una llarga llista d'espera,
perquè no podem acollir a tothom, així que és molt important que la gent col·labori aquest cap de setmana. Si em permets, Dani, recordo els llocs on es poden fer les donacions. El divendres al matí, de 10 a 2, estarem davant del mercat, al Condis. Dissabte al matí, de 10 a 2, també estarem als Dos Capravos, al Coaliment de Mas Lluïc,
l'Arbolari i el Caprabo de la carretera Reial. I el dissabte a la tarda només el Caprabo de la carretera Reial i diumenge al matí els dos supermercats que estan oberts al poble, que són el Bonària i el Consum, també de 10 a 2. Així que, bueno, us esperem, que vingueu i que feu la vostra col·laboració.
Doncs Toni Txus, moltíssimes gràcies per col·laborar també d'aquest magazín de Matins per passar pels micròfons de Ràdio d'Esvern i aprofito per desitjar-vos molt bona campanya, bon Nadal i res, que aquí estem també per qualsevol col·laboració. Moltes gràcies, Dani. Moltes gràcies.
Els dies 28, 29 i 30 de novembre, gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Just, destinat a les famílies i persones necessitades del nostre municipi. Els punts i horaris de recollida són els següents. Dissabte 29 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, al supermercat Condis, al mercat municipal, a l'Arbolari, al capravo del carrer Miquel Reverter i al capravo de la carretera Reial.
Dissabte 29 de novembre a la tarda, de dos quarts de 6 a dos quarts de 9, ens trobareu al Capravo de la carretera Reial. I diumenge 30 de novembre, al matí, de 10 a 2 del migdia, estarem al supermercat Consum i al supermercat Bonària. Gran recapta d'aliments per a Càritas Sant Jús els dies 28, 29 i 30 de novembre.
Fins demà!
Fins demà!
Don't stop me now! Don't stop me now!
I'm on my way to Mars on a collision course I am a satellite, I'm out of control I'm a six machine ready to reload Like an atom bomb about a war Explode! I'm burning through the sky 200 degrees, that's why they call me Mr. Fahrenheit I'm traveling at the speed of light I'm gonna make a supersonic woman of you
Fins demà!
Fins demà!
Don't stop me now I'm having such a good time I'm having a ball Don't stop me now If you want to have a good time Just give me a call Don't stop me now I'm having a good time Don't stop me now I'm having a good time I don't want to stop at all
Doncs arrenquem l'espai de l'entrevista del dia. Avui conversem amb Lluc Tost, nou portaveu de la CUP Sant Just, que prendrà possessió del càrrec al llarg del ple del mes de novembre. Volem parlar amb ell de diverses qüestions d'actualitat política santjustenca i de com afronta els reptes com a nou regidor de la CUP.
Començarem parlant d'això mateix, de la seva nova etapa i seguirem també l'entrevista parlant de la sessió ordinària d'octubre que va quedar sospesa després que un centenar de veïns i veïnes entressin a la sala de plens per reclamar suport institucional als dos joves detinguts durant les festes de tardor i exigir també explicacions sobre l'actuació policial.
Els fets han obert una fractura entre els col·lectius juvenils i el consistori i han reactivat el debat sobre el model de seguretat, la relació amb el teixit associatiu i la resposta política davant de situacions com aquesta. En paral·lel, també farem menció al ple extraordinari d'octubre que va aprovar les modificacions significatives en l'ordenança de tinença d'animals, noves bases d'adjudicació, d'habitatge...
en aquest cas habitatge social i també els ajustos pressupostaris. En aquest context, avui conversem amb Lluc Tost, enginyer de Biosistemes, vinculat des de fa anys al teixit associatiu del municipi, des del grup Escolta Martin Luther King, fins a les festes populars, passant per les Cees i l'Ateneu, i que ara assumeix el relleu de la regidora Anna Vilanova com a representant de la CUP al consistori.
Tost arriba al ple en un moment políticament delicat i de gran expectació ciutadana. Amb ell analitzarem com afronta aquesta nova etapa, quina lectura fa dels últims esdeveniments i quina serà l'estratègia del seu grup pels propers mesos. Lluc Tost, bon dia. Hola, bon dia. Doncs res, comencem una mica parlant de com comences aquesta nova etapa com a regidor i portaveu de la CUP, com afrontes aquest relleu i què representa per tu assumir aquesta responsabilitat dins del consistori.
Bé, el tema del relló és un tema que ningú li sorprèn quan parlem de la CUP i és un tema que ja durant la campanya vam deixar clar que aquest relló existiria, a priori a la meitat de mandat, però per causes vàries s'ha demorat uns petits mesos i ara sí que ja esdevindrà de cara al ple de desembre.
L'afronto amb il·lusió, amb ganes i aquest any i mig la idea és anar a tope, com diem. I una mica també amb la idea de portar una mica de visió jove i d'esperit rebel al ple, que molts cops la meva percepció és que hi ha una mentalitat massa adulta o massa acomodada en el ple i falta una mica d'aquest esperit irreverent.
I la idea és aquesta una mica, des de la joventut, des de la persona que en principi té molts anys per endavant, a portar també aquest punt més de perspectiva de futur, en contraposició a altres perspectives potser més curterministes. Certament passes a ser el regidor més jove del Consell Històric actualment. Així és, sí. Doncs passem a parlar del ple, que arribes en un moment especialment tens. Com valores l'escenari polític municipal actual i quina lectura fas de l'actual clima institucional, Lluc?
Bé, jo crec que tens pel que estem acostumats a Sant Just. El PSC té aquesta política de pagar focs, de l'equidistància, de no mullar-se, de no fer soroll. Llavors, a la mínima, que se'ls escapa una mica de les mans, ja sembla que l'escenari sigui tens.
Però vaja, tampoc hi posaria massa alarma en aquest sentit. El que sí que veig és un clima que jo ja el titularia de preelectoral una mica. Jo crec que ja comença a haver aquest neguit que les eleccions estan allà a l'horitzó i llavors tota petita entrebancada ja es magnifica i tot petit encert també es magnifica.
I si parlem d'aquest clima una mica, també jo crec que quan dic preelectoral em refereixo a que si ara em fas fer memòria i penso en els dos anys i mig que portem, em costa de veure grans obres o grans polítiques de l'Ajuntament que hagin anat a satisfer les necessitats dels ciutadans. Llavors, m'imagino, i perquè ja sabem com funciona això, que se les estan guardant i ara començarà també a haver aquestes grans inauguracions,
aquests grans esdeveniments que una mica hi ha adreçats de cara al maig del 27. Passem a més qüestions. Margem a parlar de la sessió ordinària d'octubre, que va quedar de sospesa després de la irrupció d'un centenar de veïns i veïnes reclamant suport institucional pels dos joves detinguts durant les festes de tardor. Quina és la vostra valoració d'aquests fets? Estem parlant ara dels fets ocorreguts en el ple. Després passarem a parlar dels de les festes de tardor.
Pel que fa al ple, per un costat hem donat l'enhorabona i felicitar la plataforma que va aconseguir mobilitzar un gran nombre de persones per anar al ple i per mostrar el rebuig a la gestió que havia fet l'alcalde i també per mostrar la preocupació de la deriva
que està adquirint el municipi, i crec que en aquest sentit és de llogar, també tenint en compte la idiosincrècia de Sant Just, que no sé si la devien ser unes 200 persones, es mobilitzessin a córrer cuita per anar al ple i per mostrar el seu rebuig a la gestió que s'havia fet fins al moment, així com el seu neguit. Pel que fa al ple, crec que la posició de l'alcalde va distar, potser més endavant en podem aprofundir, però va distar de ser una posició de recolzament als veïns i veïnes de Sant Just, al contrari.
Va tancar files amb el seu partit, no va voler mullar-se, no va voler esquitxar la Generalitat, que també està governada pel PSC, equidistància típica i tòpica del PSC, de no posar-se amb ningú, no mullar-se. I una mica va ser aquesta l'actitud. I també parlant del després del ple, també no cal oblidar el comunicat que va fer endavant Sant Just, que per mi és ridícul, titllant d'actituds feixistes. El fet que un grup de veïns vinguin al poble a mostrar el seu...
el seu malestar, però vaja, ja sabem també que el seu model de poble és el de poble dormitori, parets netes, que ningú es queixi, que ningú cridi, que ningú plori, que ningú res i que tot bonic. I una mica respecte al que fa el ple, que és el que m'has demanat, seria això.
Perfecte, doncs passem al següent punt, que és el dels joves i diversos col·lectius que han denunciat una actuació policial desproporcionada. Ens agradaria saber si comparteixes aquesta percepció que hauria d'haver fet l'Ajuntament en aquestes festes de tardor, en aquesta nit del 25 al 26 d'octubre, quan el complex esportiu municipal de Bonaigua va succeir el que tothom sap que va succeir. Segons vosaltres...
En les hores i dies posteriors, creieu que l'Ajuntament hauria fet alguna cosa més? Quines accions heu trobat a faltar per part del govern municipal?
Jo primer voldria fer un apunt, i és que si parlem de joves sembla que una mica estiguem deslegitimant una mica la magnitud del problema, o si més no, si tu mires la quantitat d'associacions que van signar el manifest, n'hi ha moltes que no són joves, i si tu mires la gent que va assistir al ple, hi ha molta que no és jove.
Per tant, crec que en aquest cas no estem parlant d'un descontent jove o d'una mobilització jove, sinó d'una cosa més intergeneracional i que gent de moltes edats ha manifestat que la situació va ser preocupant, lamentable i execrable. Si parlem del fet, el problema és que l'alcalde no ha donat respostes. Ha fet un perfil baix, no ha donat respostes. No sabem què va motivar que els Mossos entressin en un equipament municipal, no sabem què va motivar a la...
a la identificació d'aquestes persones. No sabem què va motivar que de cop s'agafi una noia, se la tiri a terra i se li tirin a sobre dos Mossos i se l'enduin a comissaria. Oficialment no sabem res. Tot el que sabem és perquè ha anat corrent la veu o perquè un diu ah, l'altre diu bé. Però oficialment no sabem res. El que sí que sabem és que hem passat ja quasi un mes i tampoc s'ha avançat en el tema. Llavors, una mica reitero i em faré pesat.
però és que és la política del PSC, pagar-ho, que ja està passat un mes, la gent ja no se'n recorda, i per tant, en aquest sentit, crec que és molt important que els veïns i veïnes segueixin el peu de canó, perquè si no, no es mouran. I ho vam veure ahir amb el senyor Illa, que ara diu que comprarà mil i escaig habitatges a la Caixa i ho ven com una gran política del seu partit. No és una gran política del seu partit, el que és és que ha vist que la gent reclama això, que hi havia una vaga de llogateres, i llavors, com que la mesura popular...
era comprar els habitatges, doncs els compren. Si no hi hagués una mobilització ciutadana darrere, no els haguessin comprat, perquè evidentment no forma part de les seves prioritats. Llavors, pel que fa al fet, és que hi ha vídeos que, per mi, pel meu punt de vista, parlen per si sols. És que no és ni opinable el fet d'agafar una noia que...
No sé quina edat té, però no cal fer ús de tota aquella força per retenir-la, per identificar-la pel que sigui. No cal fer ús d'aquella força. Per tant, aquella força és de per si injustificable. I si a més entrem en vexacions verbals que van haver i altres coses que també estan una mica al límit del que és legal, doncs és que l'acció ja és condemnable de per si sol.
I en aquesta línia nosaltres el que demanem a l'Ajuntament és que es personi com a acusació popular. I sembla ser que no hi ha voluntat pel mateix que vinc dient tota l'entrevista. I en aquest sentit avui presentem una moció al ple que el que busca és que hi hagi un posicionament ferm del consistori en aquest sentit que hi ha un conjunt de punts però el que per nosaltres és més important és aquest, que l'Ajuntament es personi com a acusació popular. I juntament amb la moció vam adjuntar un informe fet per l'advocat de la defensa on s'argumentava
perquè hi havia un marc legal que permetés a l'Ajuntament per sonar-se com a acusació popular, i ells ja s'han afanyat a elaborar un contrainforme amb l'objectiu de dir no, no, nosaltres no podem, no és que no vulguem, és que no podem. I si tu et mires el seu informe, s'agafa per pinces, perquè al final tots sabem que les lleis són laxes, i dintre aquesta laxitud tu et pots moure cap a un costat o cap a l'altre. Per tant, la llei ja deixa clar...
que l'Ajuntament s'hi podria personar, perquè la llei 19-2020 de no discriminació deixa obert la porta que l'Ajuntament s'hi pugui personar. Ara bé, no hi ha voluntat, pel que dèiem, perquè no es vol posar en fregaos i no vol posar en entredit el Departament d'Interior de la senyora Parlón,
i per tant en aquesta línia ells el que han encarregat és un informe amb l'objectiu de defensa que l'Ajuntament no s'hi pot personar. Llavors caldrà veure avui al ple quina posició adopten cada un dels partits perquè al final això també denotarà al costat d'aquí estan, si dels ciutadans de Sant Jús o de les dues persones i les seves famílies i el seu entorn o si estan tancant files amb el Departament d'Interior i amb els funcionaris que en aquest cas són els Mossos.
Molt bé, doncs seguirem de prop també aquest cas. Veurem també com va avançant avui el ple de novembre. De moment no tenim informació que hi hagi convocada cap manifestació per avui ni cap trobada, però anirem seguint. A mi em consta que sí, i animo a tothom a anar-hi i a mostrar novament el rebuig pel que deia, perquè si no...
Però s'ha fet públic? Sí, jo ho he vist aquest matí a xarxes. No ens costava. Simplement això, animar, perquè si la ciutadania no colla el ple, el ple no moure fitxa. Per tant, és important que la ciutadania em colli. Llavors, des d'arran, s'ha fet aquesta mobilització per aquest vespre? És així? No, no, arran no. Ho ha fet la plataforma que s'ha creat de suport a les dues persones detingudes, que es diu Tard d'Obsolució, si no recordo malament.
D'acord, doncs també investigarem aquesta informació i intentarem portar-la a l'acabar aquesta entrevista. Seguim amb més preguntes, marxem a parlar sobre model de seguretat. Lluc, tu sempre has defensat un model no basat en la criminalització de determinats col·lectius ni en la presència policial elevada. Quines alternatives concretes proposa la CUP per Sant Just després que aquest debat ara estigui obert al nostre municipi?
Bé, nosaltres sempre hem criticat el model de seguretat perquè creiem que, com ja has dit, que és molt millorable. I quan critiquem el model de seguretat no estem en contra de la presència de policia. El que estem en contra és de l'actitud i el paper que adopta aquesta policia. Nosaltres el que no volem és una policia que vagi amb l'amenaça per davant, que vagi amb la prepotència per endavant, que vagi amb les denúncies per endavant, amb les multes per davant. Nosaltres no creiem en això. Nosaltres el que volem és una policia...
Un, que conegui el poble, perquè ens trobem agents, i jo personalment m'hi he trobat, que no saben ni quines entitats hi ha, ni a quins locals s'hi troben, ni quines persones les integren, ni quines festes es fan o qui les organitza. Per tant, quan tu tens uns agents que estan completament desvinculats del municipi, és molt fàcil que es visquin situacions com les que es van veure a la festa de tardor o com ja se n'han viscut tantes altres.
Per tant, en aquest sentit, crec que el primer punt primordial és que els agents coneguin el municipi i coneguin la idiosincràsia de Sant Just, quines entitats l'integren i com respira Sant Just. Llavors, aquest és el primer punt. I el segon és quina actitud adopten respecte als ciutadans de Sant Just, i tots els ciutadans.
Si anem amb l'amenaça per endavant, malament, perquè generem rebuig i situacions d'atenció innecessàries. Nosaltres defensem una policia més pedagògica, més mediadora, que davant d'un conflicte la seva primera resposta no sigui la denúncia, la multa i la porra, sinó que sigui, doncs, bueno, què està passant, anem a mirar, anem a parlar. I a través de l'entesa i del raonament, fent-te la gent...
És a dir, fer entre la gent en raó i que compleixin el marc legal actual. Per tant, nosaltres, quan parlem de model de seguretat, quin model volem? Una policia que no generi distàncies amb la ciutadania. Exemple més recent, l'extraordinari de l'altre dia.
Tu arribar al ple i trobar-te 10 agents de policia a la porta o a la sala de plens amb armilla antibales i no sé què, doncs això al final genera una distància perquè tu quan perceps això com a assistent al ple, que és el llenguatge que t'està donant no verbal, és que tu ets un potencial perill. Llavors tu viure constantment amb aquesta percepció de tu com a potencial perill i per tant la policia com a element hostil cap a tu,
doncs això no genera en cap cas una aproximació cap a la ciutadania. I això és el que nosaltres critiquem quan parlem de model de seguretat.
Confirmem aquesta informació que ens donava el Lluc fa uns instants, aquesta convocatòria del grup Tardor-Absolució pel ple de l'Ajuntament de Sant Just per aquesta tarda a les 6 i quart. Bé, seguim amb més qüestions, marxem amb més informació perquè avui estem parlant amb Lluc Tost, que serà el nou portaveu de la CUP i el nou regidor també d'aquest grup municipal. En aquest cas, ara parlem...
de la fractura entre aquests col·lectius que comentàvem i que en aquests moments, tot i que els hem anomenat juvenils, certament Lluc hi participen també en aquests manifestos, col·lectius que no ho són intrínsecament, però que també en alguns casos sí que n'hi ha de juvenils. La pregunta és com es pot reconstruir aquesta confiança que sembla
per alguns moments fragmentada entre l'administració i el teixit associatiu del municipi concretament el que evidentment ha signat aquest manifest jo primer aquí crec que cal fer una diferenciació entre el que és ajuntament i el que és govern municipal perquè quan parlem d'ajuntament al final també estem englobant tots els funcionaris públics que la integren en aquest sentit jo crec que cap entitat o no ho sé la meva imatge és la meva idea
Cap entitat de Sant Just té queixes respecte als treballadors de l'Ajuntament. Al revés, si parlem de tècnics de cultura, d'esports, de joventut, persones que et venen a arreglar un problema puntual quan tens un imprevist, munten un acte. En aquest sentit, jo crec que les entitats, jo, en aquesta tasca, hem molts cops fora del seu horari laboral de tot aquest personal de l'Ajuntament. Per tant, crec que aquí és important, quan parlem de fractura, matitzar que la fractura no és amb l'Ajuntament, és amb els polítics o amb el govern municipal.
perquè amb la resta de funcionaris no hi ha cap problema. Bé, amb la policia potser, pel que vam dir abans, però els funcionaris que estan aquí a la casa, no. Llavors, una mica, jo crec que aquesta fractura ve donada perquè no hi ha una confiança cap a l'equip de govern per part de la ciutadania. És a dir, molts cops la sensació que et dona quan parles amb ells és que, u, per un costat estan parlant amb tu com a un mer tràmit, però ells ja tenen la decisió presa, per tant, aquella conversa que s'està anint és absurda o és inútil perquè ja la decisió està presa,
I per l'altre costat, que et diran A i que després segurament faran B o si des de dalt els diuen el que sigui, faran C. Per tant, una mica hi ha com aquesta desconfiança i a més, si a això li sumem el fet que el funcionament d'aquest Ajuntament és molt clientelar, no hi ha res per escrit molts cops, tot és de viveveu, són promeses i tal, això fa que la traçabilitat sigui molt complicada.
I aleshores això genera una desconfiança i un, bueno, és que avui poden estar amb mi, però és que aquí no em diu que demà se'm giraran en contra. Llavors hi ha aquesta desconfiança. Construir una confiança costa molt, però destruir-la costa molt poc.
Aleshores, pots estar fent bé dos anys que si fas el tonto i la lies, doncs se't girarà tothom en contra. I molts cops, per molt que tu puguis tenir una relliscada, pugui haver un malentès, pugui haver el que sigui, són coses que amb un perdó solucionarien. Ara bé, si hi ha orgull i no es volen acceptar culpes o no es volen acceptar que coses no s'han fet bé i no hi ha aquest perdó, doncs molts cops sí que és cert que d'un petit problema o d'un problema potser no tan gran se n'acaba fent una bola més gran.
Lluc, ara sí, hauríem d'anar tancant. Intentaré comprimir aquestes preguntes que ens quedàvem amb una de sola, que és que ens poguessis fer una petita valoració d'allò que es va aprovar en el ple extraordinari. Estem parlant de les ordenances de tinença d'animals, també del pressupost que es va aprovar en el ple d'octubre. Quina valoració fas conjunta?
d'aquesta etapa, d'aquestes ordenances que s'han fet en l'últim termini, en els últims mesos, i com creus que està portant el govern aquest tipus d'ordenances. El ple va ser una mica un tràmit perquè era la continuació del que va quedar suspès. Només voldria destacar un tema respecte a l'aprovació de les bases reguladores de...
que es van aprovar, nosaltres ens havíem reunit amb l'alcalde i amb el regidor Valle i vam posar molta èmfasi en que aquestes bases reguladores deixaven fora un gruix important de persones, sobretot de més de 65 anys, que tal com estaven redactes les bases no tenien accés als habitatges del mil·lenari. I nosaltres vam fer èmfasi en que les bases reguladores s'incloguessin
de quina manera aquestes persones que no entraven en el llindar econòmic perquè els seus ingressos eren massa baixos tindrien manera d'entrar-hi, d'accedir-hi. I no ha sigut així, se'ns va dir que això estaria la corresponent convocatòria, però el problema és que la convocatòria no va per ple i per tant ja tenim la capacitat de fiscalització de l'emperduda.
Molt bé, doncs ho deixem aquí, si et sembla, Lluc. Tindrem oportunitat d'anar també comentant aquestes qüestions que es vagin plantejant al llarg dels plens. Et desitgem molta sort en aquesta nova etapa i que avui puguis prendre possessió del càrrec. No, no, ho faig a desembre. Al desembre? Sí, ho faig al desembre. Doncs al desembre, que vagi bé aquesta possessió del càrrec al desembre. Et volíem fer començar avui, veus? Que vagi bé, gràcies. Vaig entrant, en calor. Adéu-siau.
Des de Càritas Sant Just oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda, al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Just. Us hi esperem. Garantim els teus drets.
Els bars i restaurants han d'indicar l'import total dels preus amb l'IVA ja inclòs. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que el teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic. Ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar.
Mira, la nova cap de màrqueting. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec, aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives. No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya
I encetem així la segona hora del programa, encetem així també aquest espai d'entrevistes. Sabeu que cada dia a la mateixa hora fem l'entrevista del dia. Avui és el torn per l'artista Charo Galvez, que ens visita avui per parlar de la inauguració de la seva exposició, que es durà a terme avui a dos quarts de vuit del vespre al celler de Can Ginesta. Estem parlant de l'exposició L'ànima dels materials.
I en aquest cas es podrà visitar des del 28 de novembre, avui mateix, fins al 3 de gener del 2026. Es faran visites guiades els dies 4 de desembre a les 11.30, a dos quarts de 12 del migdia, el 18 de desembre a dos quarts de 7 de la tarda i el 22 de desembre a la mateixa hora, dos quarts de 7 de la tarda, càrrec de l'artista.
i avui la tenim aquí als Estudis de Ràdio d'Esvern per parlar una mica de la seva obra, de la seva trajectòria i del que podem veure en aquesta exposició, L'ànima dels Materials. Charo Galvet, bon dia. Bon dia. Com estàs? Benvinguda a Prorada. Gràcies per convidar-me. Doncs res, a tu per acceptar la invitació. Res, comencem una mica parlant de la teva trajectòria. Si haguessis de definir una mica la teva trajectòria artística, per on començaries?
Bé, jo diguem que no he parat de treballar durant...
Gairebé 40 anys. El que passa és que es posar no es posa tant, no? I viure de la pintura tampoc visc, perquè és difícil viure de la pintura, no? Jo sempre he treballat al textil, com a dissenyadora textil, i paral·lelament anava fent la meva obra, no? Sempre molt separada, no? Sempre molt separat el que és el disseny de la meva obra. La meva obra és...
pot semblar dura perquè treballo amb materials una mica durs a vegades i els colors també són bastant neutres, és el color del material o és gris, negre, blanc, veig, és a dir, que no hi ha molts colors.
I sempre he treballat en materials diversos. I també, en aquesta exposició, també trobareu en una sala, en la sala ponent, una petita mostra de fotografia. Perquè a vegades, quan el temps o l'espai no em permet poder treballar obra gran,
A l'ull sempre estarà treballant amb el que veus. Sempre vaig a la càmera o al mòbil traient fotos de no portes, no finestres, portes i finestres, vitrines, i trobar una petita mostra.
amb aquesta exposició jo sempre he treballat en diferents, he exposat en diferents espais aquí a prop al Baixobregat darrerament vaig a una exposició al Centre d'Art de Sant Boi he fet vàries l'any passat vaig fer a Vegas a l'Eula de Cultura també a Valgrasa a l'Ateneu Torrellent tot això és el que fa referència a la comarca, no?
Clar, i arribes aquí a Sant Just a fer aquesta exposició. I bé, és la primera vegada que esposes a Sant Just? Sí, a Sant Just, sí. I què és el que esperes del públic? Què esperes que pugui arribar aquest missatge? Quin tipus de missatge esperes? Sí, el missatge que jo intento transmetre en la meva obra és...
és una mica el sentiment del material, no? Quan un s'apropa a la pintura ho ha de fer amb una mica de sensibilitat, no? Què espero? Doncs que la gent s'apropi als materials i els vegi d'una manera diferent a el que són, no? Tu t'imagines una tira de cautxo, el cautxo és amb el que es fan els pneumàtics, no? Mhm.
Aquí el cautxó està convertit en una obra d'art. Quan parlem d'això, de l'ànima dels materials, és anar a buscar aquell material, d'escollar-lo a vegades, inclús el fet de mostrar el material tal qual i donar-li una interpretació teva com a artista i després la persona que ve com a espectador o espectadora fa la seva lectura també.
Sí, clar, desfer la seva lectura, perquè cada persona fa una lectura diferent de la mateixa obra. Per exemple, l'artista o la persona que crea un objecte o una pintura ho fa posant-li la seva ànima, per dir-ho d'alguna manera.
I després, depenent de l'espai, les obres parlen d'una manera o d'una altra. Hi ha una relació amb l'espai diferent. Cada espai requereix un muntatge diferent de l'obra. Clar. Perquè les obres van dialogant entre unes i altres. És a dir, és el diàleg de l'autor amb les obres i amb l'espai i després la lectura...
que pot fer l'espectador, no?, d'aquesta obra. Totalment. Com la pot viure. També he fet instal·lacions, no?, perquè m'agrada intervenir a l'espai, moltes vegades. Si a l'espai hi ha molt de soroll, jo tinc que amortiguar el soroll perquè l'obra es pugui veure bé, no? Aquí no he tingut que intervenir gaire.
Clar, és un espai bastant diàfan, neutre, net, no? Tenim una sala bastant blanca. Permet molt de joc, no?, la sala al celler de Can Ginestà. Sí, hi ha molt de joc i, a part, fins i tot, amb el que és la sala ponent, que hi ha fotografies,
també llogues amb el concepte que aquí s'han anul·lat moltes finestres i portes perquè es pugui fer una exposició. Hi ha panells que tapen obertures. Llavors, el fet d'exposar aquestes fotos de no portes, no finestres, és com donar-li un altre valor al darrere, no?
Clar, sí, de fet, estàvem mirant ara també la teva compta d'Instagram i realment veiem alguna d'aquestes mostres. Per tant, convido la gent també que ens estigui escoltant. Si vol conèixer una mica més l'artista que estem entrevistant avui, Charo Galvez, doncs que busqueu Charo Galvez Rodríguez a l'Instagram i allà trobareu diferents exemples del que ens està explicant avui l'artista i algun d'ells concretament aquest, no?,
En categoria fotogràfica trobem algunes imatges de portes que havien sigut portes i que ara ja no ho són i de finestres que han deixat de ser-ho.
Sí, sí. Sí, i també el vídeo es veuran també en fotos diferents per animar una mica, que no sigui tot tan trist, no? Tan tètric, no? Llavors hi haurà algunes que són grafitades i que tenen una mica més de lloc, no? I a la frase del targetó fa servir una frase de Paul Valerí,
que parla justament d'obres, perquè en aquesta exposició hi ha obres de diferents èpoques, però poden conviure igualment i sembla que estiguin fetes ara i potser hi ha 30 anys de diferència entre unes i altres a vegades. Clar.
Però són obres, amb la frase aquesta, Pol Valeri diu que hi ha obres que durant anys poden no servir per res, perquè la funció d'una obra d'art és la seva utilitat. Si a ningú l'agrada, si no s'arriba a exposar, aquesta obra queda morta i arraconada. Però de sobte...
i alguna d'aquestes peces que ens torna a parlar, no? I llavors tornen a tenir vida. I amb aquest preteste, jo li he insuflat un ànima aquests materials, aquestes pintures que estaven mortes, oblidades i arraconades,
que moltes han patit vandalisme, perquè va haver-hi una temporada en un lloc que tenia l'obra, un taller, que l'obra va sortir diazmada, va sortir sense la meitat de l'obra, molta obra cremada, molta danyada, forada. Et van cremar a l'obra? Sí. Amb un... Bueno, la van tirar al foc. Ah, sí, eh? Ostres...
I llavors, obra que ha estat danyada, l'he recuperat i li he donat una vida nova. Hi ha moltes obres aquí, algunes les faré servir a la visita guiada, a la xerrada, i són obres que tenen una segona vida i que s'han transformat en una altra obra.
Aquell material el ressignifica, no?, per dir-ho d'alguna manera? Passa per una ressignificació, per un procés, no? Sí, sí, la majoria són de pintura. La pintura és molt recurrent en mi al grafit, no? Faig servir pigments de grafit...
i barrejat amb oli de ginassa i faig la pintura a l'oli sobre llit. Llavors, si poses més o menys pigment, et queda una pintura com més avellotada, sense brillos, i que respira més el material, el que és el grafit. El grafit, per exemple, és...
És carboni. El que passa és que ha patit aquest carboni, ha patit les agressions del temps o de diferents temperatures, agressions, i s'ha convertit en grafit. Però el diamant també és carboni. És a dir, que són dos materials que tots dos provenen del mateix. El seu origen és el mateix.
I són materials molt diferents. Jo em quedo amb el grafit abans que el diamant, no? Suposo que són materials que et fan ser... Que connectes amb ells més o menys o que deixes de connectar, no? Sí, no?
Clar, a mi em sembla una cosa molt interessant el fet d'anar al material, el material potser més verge, el material més natural o el material més, diguéssim, en el seu origen, i a partir d'aquí anar creant i anar generant aquesta línia artística que ens planteja, en aquest cas, la Txaró Galvet, agafar...
el material com a tal, sense tampoc passar per un procés excessiu de manipulació. El fet de manipular-lo el més mínimament possible per tenir allà el material i per així conservar la seva puresa, no sé com dir-ho. Però m'imagino que durant el teu camí, durant el teu bagatge, a nivell artístic, també has passat per diferents etapes i has anat passant, no?
Sí, sí. Per diferents moments. Sí, sí, perquè jo, a veure, jo abans, quan el començament era figurativa i m'agrada molt la pintura figurativa. El que veureu aquí és tot molt abstracte, no? Però a mi m'agrada molt dibuixar i pintar figuratiu i tinc, bueno, un munt de carpetes d'esbossos del natural...
M'agrada molt en pastel. Faig il·lustració a vegades i disfruto molt de la pintura figurativa i m'agrada. El que passa és que després la manera d'expressar-me més íntima és aquesta que veieu. Clar.
I a vegades el que no es veu aquí i que també faig són fotografies del material. Quan faig l'obra, aquestes fotografies de detalls que només es pots apreciar observant des de dintre, de molt a prop el material, girant-lo, donant-li voltes... Llavors aquesta sensualitat al material està present en fotos que faig que no estan exposades, no?
però que també diuen molt del que és el material. Totalment. Fa uns mesos, de fet, a la temporada passada, la sala de la Pedrera, que està acollint exposicions extraordinàries, va acollir una exposició, en aquest cas, comissariada per Javier Molins i que estava dedicada a Cine Scali, que em va encantar, em va agradar moltíssim.
I em ressonava una mica la teva obra, veient una mica peces teves, em ressonava una mica amb la idea aquesta de jugar amb la geometria, de jugar una mica amb un concepte més minimalista. Què t'ha portat a descobrir aquest camí?
Bueno, a veure, jo coneixo l'obra de Sant Scali i, per exemple, també a mi ha tingut molta incidència a Cunelis, Janis Cunelis, l'arte povera, tots els minimalistes, Calandré, Richard Lund, tota la pintura contemporana. Suposo que ens nutrim de tot, no? I fem com un filtre i després de nosaltres surt...
una cosa que ja no és cap d'ells, però que potser pots trobar. Perquè, per exemple, Richard Long treballava amb pedra, feia cercles de pedra. I aquí, per exemple, jo com que el que sento és el grafit, la pissarra, aquests colors, trobareu...
també una peça, una obra de pintura que porta unes peces de pissarra, després en un altre cantó hi ha un guinyo d'un tros de pissarra recollit de la muntanya, de roca de pissarra que ha caigut, o una de granit, o una peça de granit que vaig recollir d'una cantera abandonada, de granit, que són impressionants, el logo...
Llavors són elements que reculls i que el fet de tu posar-lo allà és donar-li com una importància, un valor a aquella pesa. Insuflar-li una ànima, la descontextualitzes, la poses en un context diferent
I a la gent li pot arribar o no, no? Perquè hi ha gent que s'en la pedra, que s'en... Hi ha una petita pesa de marbre també, com un mosaic de marbre. Són guiños. Hi ha peses de cuir, de látex...
i paral·lelament quan estic treballant aquestes peces faig oies que també són dels mateixos materials llavors és una cosa que paral·lelament vas aplicant o vas deixant la teva impronta amb el que vas fent amb el dia a dia també i jo crec que això al final ho transmets
Ho vas transmetent. Molt bé, doncs recordem una mica els horaris per aquests dies. Primerament per avui, que tenim la inauguració d'aquesta exposició de la Charó Galvez, que la podreu veure, com comentàvem, a la sala del Celler de Can Ginestar. A partir de dos quarts de vuit del vespre hi haurà aquesta inauguració de l'exposició L'ànima dels Materials.
I tot seguit també fas diverses visites guiades, oi, Charo? Sí, sí, farem tres i probablement farem alguna xerrada també amb els alumnes de l'escola municipal.
I, bueno, us animo a venir a les xerrades perquè la visita guiada amb xerrada és una manera d'apropar-se més, més directament amb el públic, no? I de poder explicar detalls, que ara el temps és molt limitat i no hi ha interlocutor en refereixo de la curiositat de la persona que digui i això és com ho has fet i això per què és així, no?
Sí, no, totalment, la ràdio al final ens limita que no tenim aquest estímul visual, no? Tu el tens potser per la pantalla. Clar, jo estic veient algunes imatges de la teva obra, però clar, fins aquí, no? No és el mateix això que poder-ho veure en directe i tenir l'artista al costat i poder-li preguntar.
Sí, per exemple, l'altre dia la Carme Maleret va venir i, clar, diu, oi, és que és molt diferent, diu, perquè estic acostumada a veure coses teves per mitjans, per les medies, el que és la pantalla, i diu, i és que és tan diferent en directe, no té res a veure.
És com quan fas una foto, tu mires un paisatge, fas la foto i la foto no és mai el que és el paisatge. Sempre dius, no és el mateix, passa però no... La vivència realment és el que...
Mira, una vegada, una anècdota. Vaig fer una instal·lació a la sala d'art municipal de Sant Boi, fa molts anys, als 90. I la sala estava plena de vigues, no? Vaig omplir la sala de vigues i era com un bosc virtual.
I vaig deixar una llibreta perquè la gent apuntés sensacions. I justament un noi era un noi que treballava només amb realitat virtual, amb ordenadors. Estava acostumat a la realitat virtual. I va venir diverses vegades i en deixava notes. Això és millor que la realitat virtual, perquè no és el mateix la vivència.
Per molt que tu tinguis experiències virtuals que semblin realitat, la realitat és insuperable sempre. Totalment, totalment d'acord. Doncs, Xero Galvet, no sé si vols afegir alguna cosa més abans de tancar, però nosaltres molt agraïts que hagis estat aquí amb nosaltres aquesta estona. Gràcies a vosaltres, molt agraïda. Que vagi bé, bon dia. Bon dia a tothom.
I fins aquí el resum de la Rambla d'avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el resum de la Rambla d'avui, a tota aquella gent que ens ha visitat al llarg de la setmana i que ha compartit amb nosaltres les seves experiències i els seus reptes personals. Soc Daniel Martínez i al llarg d'aquests minuts us he compartit també amb vosaltres aquest resum de la Rambla d'aquesta mateixa setmana. Tornem a escoltar-nos a dilluns i divendres aquí a Ràdio d'Esvern de 10 a 1 al magazín de matins d'aquesta casa i també al resum de la Rambla
els dissabtes. Que sigueu molt feliços. Adeu-siau.
I en una altra vida vaig ser estudiant, tirant, tirant, i anar tirant, petada el corroba a la porta, moré d'espavilar. Vaig voler salvar cent vides amb el cas de bomber, però tots us en duia quatre, que el foc se m'endugué. Serà que no he nascut per ser un heroi, serà el destí, serà la sort, ja no tinc solució perquè sóc el cas.
Ni poeta, ni estudiant, ni pagès, ni advocat. Perquè sóc el gat, el gat rombero. Ni bomber, ni conseller de la Generalitat. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Tirant, tirant i anar tirant. Sóc inconformista o és que em falta decisió. He gastat sis vides i ara em queda la pitjor.
Al carrer sempre sí està bé, quan no queda lloc on anar? Està arrombant la trampera i ara no puc triar perquè sóc el cas.
perquè sóc el gat, el gat romero, ni bomber, ni conseller de la Generalitat. Perquè sóc el gat, el gat romero, i hem tirat monedes al sombrero. Perquè sóc el gat, el gat disparat, aquell que va allà.
Fins demà!
Fins demà!
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el Chill Out, l'Smooth Jazz,