logo

La Rambla

Magazine de matinal amb Núria G. Alibau Magazine de matinal amb Núria G. Alibau

Transcribed podcasts: 516
Time transcribed: 55d 3h 29m 48s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1, ràdio d'Esbert, 98.1.
Tens moltes formes de començar el dia.
A Ràdio d'Esbert volem que ho facis de la millor manera, escoltant el magatzí matinal La Rambla amb la periodista Núria García-Libau i tots els col·laboradors que passen pel programa.
Actualitat Sant Justenca, notícies, el temps, entrevistes, tertúlies i seccions ben variades des de música, vi i llibres, fins a ecologia, esport, sexualitat, política o nutrició, entre moltes altres temàtiques.
La Rambla, de 10 a 1 del migdia.
De dilluns a divendres, al 98.1 de la FM.
I en streaming, a la web radiodesbern.com, on podreu escoltar de nou tots els podcasts.
I seguiu-nos també a Instagram i Twitter, arroba la Rambla, 9, 8, 1.
Molt bon dia Sant Just, passen 8 minuts de les 10 del matí d'avui dijous 13 de febrer, dia mundial de la ràdio.
Sí senyor, avui estem aquí de festa, a l'emissora local de Sant Just.
No només aquí, també a totes les ràdios del món.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magazín matinal de Ràdio d'Esberna.
Esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emissora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria García-Libau i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia.
Tenim 3 hores per endavant.
Com sempre, fins les 11 parlarem de l'actualitat Sant Justenca.
Amb la Mariona Salas Vilanova llegirem els 3 titulars de les notícies més destacades de Sant Just i també les portades dels diaris en català.
Llegirem la portada del diari Ara, La Vanguardia, El Periódico i El Punt Avui.
Després trucarem a la Sant Justenca pel Mirabedell, que com cada dijous ens llegeix la carta d'actualitat.
Acabarem l'hora amb en Carles Rius, que ens farà la previsió del temps aquí a Sant Just per les properes hores.
A les 11 i 10 a segona hora farem l'entrevista del dia.
Avui tenim a la portaveu del grup municipal d'endavant Sant Just.
Tenim a Laia Flotats.
Amb ell estarem comentant alguns dels temes de l'actualitat d'aquí de Sant Just.
Tot seguit començarem a rebre col·laboradors i col·laboradores.
Però abans passarà l'hector Suriol, que és el director de l'emissora d'aquí de Sant Just, el director de ràdio d'Esvern.
Amb ell xerrarem, aprofitant que avui és el dia mundial de la ràdio,
sobre quina és la situació i quina és la manera de consumir,
que hi ha avui en dia a la ràdio, ràdio d'Esvern, també les novetats que hi ha hagut aquí a l'emissora.
Bé, després a la tercera hora, a partir de les 12 i 10,
deixarà caure la Maica Dueñas per fer la cartellera de teatre.
I acabarem el programa amb la Community Manageria Experta en Comunicació Digital,
amb la Vanessa Montserrat, que cada dijous ens porta les novetats sobre les xarxes socials.
Bé, ja ho sabeu, avui dia mundial de la ràdio, les ràdios locals com ràdio d'Esvern.
Som el punt de trobada de pobles, barris, que donem veu als veïns i veïnes
per mantenir viva la cultura i la identitat de cada racó.
Comencem!
Avui és el dia mundial de la ràdio perquè fa uns quants anys, l'any 1946,
un 13 de febrer, l'ONU va posar en marxa la ràdio de les Nacions Unides.
La ràdio, de fet, ja existia d'uns quants anys abans.
Recordem que l'any passat, el 2024, celebrava el centenari
d'aquest mitjà de comunicació de la ràdio, el 1924.
Uns quants anyets després, el 46, un 13 de febrer,
les Nacions Unides van posar en marxa la seva ràdio.
Per això s'estableix des del 2015 que cada 13 de febrer és el dia mundial.
Comencem amb un tema de Queen Radio Gaga.
Per cert, que al llarg del matí anirem deixant algunes efemèrides
de coses de la ràdio, temes interessants,
per celebrar una mica aquesta efemèrida.
Vinga, va, primer efemèrida.
Any 1979, naixement de les ràdios municipals.
Després de les primeres eleccions municipals democràtiques,
van sorgir les primeres ràdios municipals a Catalunya,
com Ràdio Arenys i Ràdio Rubí.
Això passava, ja hem dit, l'any 1979.
Vinga, primera efemèrida de ràdios.
I had to know
I heard it on my radio
You gave them all
Those old-time stars
Through wars and worlds
They made by Mars
You made them land
You made them crack
You made us feel
Like we could fly
Radio
So don't become
Some background noise
But back to forth
The girls and boys
Who just don't know
Or just don't care
And just complain
When you're not there
You had the time
You had the power
You've yet to have
Your finest hour
Radio
All we hear is
Radio Gaga
Radio Cuckoo
Radio Gaga
All we hear is
Radio Gaga
Radio Blah Blah
Radio what's new
Radio
Someone still loves you
We watch the shows
We watch the stars
On videos
For hours and hours
We hardly need
To use our ears
Our music changes
Through the years
Let's hope you'll never
Believe or pray
Like all good things
On you eat and fail
So stick around
Cause we might miss you
When we grow tired
Of all this visual
You had the time
You had the power
You've yet to have
Your finest hour
Radio
All we hear is
Radio Gaga
Radio Google
Radio Gaga
All we hear is
Radio Gaga
Radio Google
Radio Gaga
All we hear is
Radio Gaga
Radio Blah Blah
Radio what's new
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sabies que al teu municipi tens el servei d'Ambici?
Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor.
Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Per moure't bé, millor amb bici.
Dona't d'alta ara a ambbici.cat
10 i 18. Parlem ara amb la Mariona Sales. Mariona, què tal? Bon dia.
Bon dia, Núria.
Bon i feliç dia de la ràdio.
Igualment.
Comencem amb les notícies de Sant Just. A veure avui què ens portes.
Sí, doncs mira, comencem explicant que l'Ajuntament de Sant Just celebrarà el pròxim 19 de febrer, a les 6 de la tarda,
el Consell de Prevenció, Vialitat i Mobilitat de la Sala de Plens.
Vinga.
L'estació comptarà amb la col·laboració de l'àrea metropolitana de Barcelona i abordarà diverses qüestions relacionades amb la mobilitat al municipi.
L'ordre del dia inclou la presentació del Pla Metropolità de Mobilitat Urbana 2025-2030 per part de l'àrea metropolitana,
així com les novetats en transport públic amb la introducció de les línies de bus L21 i L77 i altres millores en el servei.
Sí.
També s'informarà sobre l'estat actual del servei amb bici i la previsió d'expansió amb noves estacions.
Vinga.
Altres punts destacats a la sessió seran la implementació de nous carrils bici,
l'ampliació de la flota de motos elèctriques compartides i el Pla Local de Seguretat Viària.
La reunió finalitzarà amb un torn obert de paraules per les intervencions que puguin tenir els assistents.
Molt bé. Doncs Mariona, tenim a l'edat ja que es fa aquesta reunió del Consell de Vialitat,
per parlar sobretot temes de seguretat quan passegem pels carrers, bàsicament.
Què més tenim?
Doncs mira, ara passem a parlar de Francesc Fàbregas, que presentarà el seu llibre titulat
Mirades del 70, el pròxim 18 de febrer, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Isidore Consoli Girbet de Can Ginestar.
Sí.
En un acte, doncs, on oferirà una mirada a les primeres fotografies de l'autor,
abans de la seva trajectòria en el fotoperiodisme musical.
Val.
L'obra recull imatges capturades durant la dècada del 70,
en un intent de recuperar i redescobrir aquells primers anys com a fotògraf.
I bé, part d'aquestes fotografies ja es van poder veure a l'exposició titulada Amateur,
presentada al Celler de Can Ginestar el 2019,
però aquest llibre també inclou algun material inèdit.
Les imatges estan organitzades en petites col·leccions i tenen un caràcter personal i intimista.
Sí.
I, segons Fàbregas, el llibre és un testimoni visual d'uns anys excepcionals
que van marcar la seva joventut i la d'una generació.
Molt bé.
Per tant, es dona de llum aquest llibre de Francesc Fàbregas, no?,
que explica, doncs, això, com feia ell de fotografia en els anys 70,
que suposo que és clar, és quan ell va començar
o va ser la seva època més esplendorosa d'activitat professional fotogràfica.
Exacte.
I, de més, Mariona, recorda'ns la data de la presentació.
Doncs la presentació serà el 18 de febrer a dos quarts de vuit de la tarda
a la sala de Gidor Consoli Geribet de Can Ginestar.
Val, per tant, el proper dimarts.
Exacte.
Molt bé. Mariona, ens falta un titular, eh?
Doncs mira, tenim que la Biblioteca Joan Margarit, d'aquí Sant Just,
organitza el pròxim 18 de febrer a dos quarts de sis de la tarda
l'hora del conte titulat Contes disfressats, a càrrec de Blai Sanabra.
L'activitat tindrà lloc a la sala de Gidor Consoli Geribet de Can Ginestar
i està traçada a infants a partir de tres anys
que podran venir acompanyats d'una persona adulta.
L'espectacle presenta històries en què els personatges es disfressen,
voluntàriament o per accident, transformar-se en alguna cosa diferent.
Mitjançant una narració dinàmica i participativa,
Blai Sanabra convida els infants a gaudir d'un món de fantasia i jocs d'identitat.
Són places, o sigui, és una activitat amb les places limitades
i cal inscripció prèvia a través del formulari que trobareu a la notícia,
a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
Molt bé.
Doncs, Mariona, hem parlat d'aquesta activitat també infantil,
amb Blai Sanabra.
Ja hem llegit els tres titulars de les notícies d'avui, dia 13 de febrer.
Deixem una promoció i seguim llegint, per això, les portades dels diaris.
Perfecte, Núria. Fins ara.
Fins ara.
Treu la llengua.
Treu la llengua fora, al carrer.
Treu la llengua.
És clar que s'ha de treure la llengua,
però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint
si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin,
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
D'avui 22, llegim les notícies que hi ha a la primera pàgina,
en aquest cas del diari ara, Mariana, què hi diu?
Doncs el diari ara obre temes sobre guerra d'Ucraïna.
Diu que Trump i Putin acorden iniciar negociacions de pau immediatament.
El president dels Estats Units truca al seu homòleg rús
i apunta a una primera reunió amb ell a l'Aràbia Saudita.
Trump també parla amb Zelensky
i l'adverteix que si vol la fi del conflicte
ha de renunciar a l'OTAN i a Crimea.
En fotografia principal,
veiem una notícia que diu que les clarisses de Pedralbes
s'acomiaden de Barcelona.
S'acaba una tradició de set segles.
Les monges no tornaran a rebre els regidors de l'Ajuntament
amb motiu de la diada de Santa Eulàlia.
Enmig de la protesta d'alguns veïns,
ahir va ser l'últim dia.
marxant definitivament del monestir.
Sí, doncs...
I veiem aquest moment que estan...
Suposo que és el moment que estan marxant
on es veu també l'alcalde de Barcelona
i si t'hi fixes al fons de la fotografia
es veu aquesta manifestació amb pancartes.
No s'hi llegeix gaire bé el que hi diu,
però sí que s'intueix que és com una...
Bé, sí, com una...
Ui, se m'ha anat...
He fet zoom i tampoc hi ha manera de saber què posen a les...
No, no, no, jo volia fer zoom, he clicat a la portada
i m'ha anat directament a la web del diari ara.
Bé, no, no, no s'hi veu, la veritat.
Sí que hi ha aquesta manifestació,
gent amb les pancartes i això,
però...
Però bé.
Doncs sí, cas interessant, no?
Amb un estir de Pedralbes.
Què més?
També veiem a la portada de l'Ara una notícia que diu
que la Unió Europea vol que la burocràcia
per petites i mitjanes empreses es redueixi un 35%.
També veiem que el Tribunal Superior
confirma la sentència Borràs
i la deixa pendent de l'indult.
Sí.
També que caps de servei d'hospitals plegaran
si no poden exercir el sector privat.
I tant, que portada avui al diari ara
parlant del fascinant Tàpies degenerat
en una nova exposició.
Sí que aquesta exposició ho vaig estar veient ahir.
És una exposició que parla
on hi ha pintures seves
dels seus inicis,
de la primera època del Tàpies.
Bé, en qualsevol cas,
seguim amb altres portades, Mariona.
Passem a l'Avantguàrdia,
que obre també amb guerra d'Ucraïna
igual que el diari ara
i en aquest cas titula Trump
que parla amb Putin i Zelensky
per començar a negociar la pau a Ucraïna.
Els Estats Units allunyen
l'expectativa d'equip
de recuperar les fronteres del 2014
mentre el Senat confirma
la pro-Kremlin-Gabart a intel·ligència.
En fotografia principal
veiem una fotografia
a la Casa Blanca
que posa retrat de família
durant la comparegència d'Elon Musk
davant els mitjans
el fill del magnat
que es diu X
entenc que X
com la xarxa social
em ho està pensant un moment
li has ficat X
li has ficat
el nom del teu fill
li has ficat
el nom de la xarxa social
o sigui
perquè és UiX
que si no es diria Twitter al nen
Sí, bé
va venir primer el nen
que la xarxa
o sigui
el Twitter ja estava
però el nen té 4 anys
Elon Musk
fa menys de 4 anys
que s'ha posat
a les regnes de Twitter
llavors li he posat
a la xarxa
li he posat igual
que el seu nen
però de totes maneres
en quin moment
li he posat a la xarxa social
però ja existia no?
o sigui
ja vull dir que
que la xarxa social
ja existia no?
Sí, però no es deia X
es deia Twitter
per tant
quan ell va comprar la xarxa
va dir
doncs ara li poso
com al meu fill
Sí, va anar així la cosa
o sigui
Home, el nen té 4 anys
Ja, ja
Elon Musk no fa 4 anys
que està davant de Twitter
però igualment
Núria
quin tipus de nom és X
Bueno
no, no, no
clar
és que encara que fos
primer la xarxa
sí, sí, sí
li posa a la xarxa
un pobre nen

desplegem la x
saps?
vull dir
matemàtiques
anem a fer una equació
de segon grau
i col·loquem allà el nen
aïllat
aïllem la xarxa
de fet no té una altra
per favor
una altra filla
que es diu
y no
no, no
amb una equació
rara
sí, sí, t'ho juro
una equació
que es diu
arrel quadrada
la nena
no sé exactament
com es diu
dividend
ho busquem
però
jo juraria que
mentre llegeixo jo
després de les altres portades
abans ho busques
com es diuen els fills
d'Elon Musk
però jo
et juraria que era un nom
raríssim
però bé
crec que té molts fills
també
vull dir que
ves a saber
potser s'ha quedat
sense
sense opcions
no?
tot podria ser
tot podria ser
potser els hi ha ficat
a cadascun un nom
una lletra de l'abassadari
i miren
aquest li ha tocat la X
no?
crec que té 10 fills
10 fills
ara busquem bé
però a veure
amb quina edat té
Elon Musk
com per tenir 10 fills
Mariona
que no cal tenir fills
els 15 anys
Elon Musk té 53 anys
ah bueno

té 53 anys
i
i 10 fills

amb la mateixa
amb la mateixa dona
me'n surten 7 només
per això
però bé és igual
ara busquem
com es diu
ara ho busquem
ara busquem
aquests noms tan estranys
bé això
el que dèiem
a la portada
de la Vanguard
veiem aquest retrat de família
on apareix Elon Musk
amb el seu fill X
i Donald Trump
què està fent el fill
amb les mans?
crec que està simulant
que dispara
contra els periodistes
sí oi?

és que a mi també
m'estava donant
aquesta impressió
i dic
no vull ser malpensada
no?
sí mira
diu
l'X
que té 4 anys
que va simular
que disparava
contra els periodistes
en presència de Donald Trump
es veu
a la fotografia
és una imatge
una mica forta
jo penso
sembla
perquè per la roba
i per la decoració
i tal
es veu que és
del segle XXI
però sembla
treta d'una altra època
aquesta foto
perquè
a més el nen
que va amb aquesta
amb aquesta jaqueteta
que sembla que
no sé
a mi em recorda
les típiques fotografies
que apareixien familiars
a l'època del nazisme

una mica
a més així va tot pentinadet
el nen



bé total
és que em recorda
i a més
el nen disparant
vull dir un nen petit
de 4 anys
fent veure què dispara

és com que està defensant
a Donald Trump
de la premsa
no?
és com
aparteu-vos
que aquí hi ha el rei
no?
i jo
l'estic aquí defensant
no sé

a més
amb el nen
aquí en primer pla

lògicament
és un nen
té 4 anys
però
vinga
què més tenim?

també fan
una crònica
relacionada
a aquest tema
diu
qui mana de debò
la Casa Blanca
la presència de Mas
al despatxuval
suscita dubtes
sobre el poder
als Estats Units
mana més al nen
que a Donald Trump
sí no
en aquesta fotografia
no no
seguim
més notícies
de la van guàrdia
d'avui
veiem que Sánchez
busca com superar
la crisi fiscal
de l'SMI
amb Sumar
també veiem
que el Suprem
confirma la pena
de presó
per Borràs
també que
Barcelona
s'acomiada
de 700 anys
de Clarisses
a Pedralbes

també parla
de Vueling
que cancela
el seu pont aèri
per l'abans
del tren
el pont aèri
que és
Barcelona-Madrid
que jo em pensava
que ja no existia
com a concepte
de pont aèri
bueno
antigament
sí que potser
es coneixia més
així com
era com

com el
el viatge
que a més
que molta gent
havia de fer
per feina
o pel que sigui
que
si entraves
per una porta
diferent
i no havies de passar
tants controls
i era tot
com molt més ràpid
com perquè
perquè tingués sentit
doncs
el fet d'anar a viu
fins a
amb avió
fins a Madrid
suposo que
clar
molta gent
tria l'AVE
també
no
potser no hi ha
no té molt de sentit
no tenir
home
és que anar a Madrid
avui en dia
és
o sigui
10.000 milions
de cops millor
anar amb AVE
que amb avió
és més ràpid
és menys contaminant
perquè la gent
es pensa
que l'avió
és més ràpid
però no
o sigui
l'avió
quan
has d'embarcar
quan en l'aire
i quan a terra
és res
un moment
però clar
a l'aeroport
has d'estar
no sé quantes hores abans
t'has d'esperar a l'embarcament
després
sortir de l'avió
que ja és
tota una altra odissea
de sortir de l'avió
anar a buscar
acaben sent
pràcticament més hores
que l'AVE
que l'AVE
arribes mitja horeta
abans que surti
et poses al tren
que a més
parlem de comoditat
molt més comodon
amb tren
que anar amb avió
pots portar
pràcticament
l'equipatge
que vulguis
estàs ampla
pots moure't
tranquil·lament
pel tren
i a més
et deixa
al centre
de Madrid
ja ja
que els avions
això mai
i clar
surts del tren
i ja està
ja estàs al centre
estàs a l'estació
o sigui que
sí sí
per tant
és que clar
tot són avantatges
i potser
tampoc no
però això
jo pensava
que el concepte
aquest de pont aèri
ja feia temps
que no us feia servir
de fet
hi ha unes portes
que això
és un truquilló
del viatger
que la gent no sap
hi ha l'entrada
de pont aèri
que està reservada
només pel pont aèri
a l'aeroport
a la T1
a la terminal 1
de l'aeroport
de Barcelona
que aquesta entrada
ja no és
pel pont aèri
tothom pot entrar
per aquella entrada
i és una porta
de control
igual que la principal
i que no hi ha
absolutament ningú
perquè la gent
no sap
de la seva existència
i no has de fer cua
ai Mariona
acabes de desvetllar
aquí un secret
molt molt ben guardat
és una mica
complicat trobar-la
has de saber on està
ja
i ara
evidentment
no em posaré aquí
a explicar-ho
perquè ens estaríem
una bona estona
aquí donen indicacions
dins de l'aeroport
exacte
no però
si la coneixes
i algun dia
vas amb una mica de pressa
entres directe
zero cues
pim pam

molt bé
però bé
seguim
última notícia
de la portada
de la Vanguardia d'avui
veiem que hi ha
nou calendari
diu
els enginyers
criden a jornal
tancament
de les nuclears
catalanes
molt bé
Mariona
seguim amb les altres portades
la del periòdico
obre
també amb una imatge
en el monestir
de Pedralbes
que les clarisses
s'acomiaden
ostres
és que clar
són 700 anys
de tradició
de monges
en el monestir
de Pedralbes
es veu Collboni
diu aquí
en la seva visita
ahir al monestir
de les clarisses
és una foto diferent
a les altres
a mi m'agrada més
personalment
aquesta fotografia
se'ls veu més de cara
s'estan caminant
una monja està parlant
amb Collboni
les altres al darrere

altres notícies
diu que Trump
diu haver acordat
amb Putin
negociar el final
de la guerra
a Ucraïna
altres notícies
també
a la portada
diu
les ciutats
perdran ajudes
al transport
si no activen
les zones
de baixes emissions
diu aquí
que el decret
òmnibus
aprovat pel govern
central
condiciona
un finançament
estatal
de 60 milions
per als municipis
catalans
de més de 50.000
habitants
que apliquin
la mesura
mediambiental
el 2025
a Sant Jornó
no ens afecta
perquè tenim
20.000 habitants
no 50.000

Santa Coloma
també
Mataró
o Rubí
diu que encara
no han aprovat
les seves
ordenances
sobre aquest tema
sobre les zones
de baixes emissions
després
també
a la portada
del periòdico
li fan una entrevista
a Antoni Canyete
el president de Pimec
i diu
reduir jornada
a les pimes
diu
amb més temps
i ajudes
després
un parell de notícies més
sobre el Tribunal Superior
que confirma
que confirma els 4 anys
a Borràs
4 anys
de presó

concretament
ahir
en deien
4 i mig
i diu
que el Tribunal
rebutja
que se li apliqui
l'amnistia
per tant
no se salvaria
Laura Borràs
de la presó
també
més notícies
diu aquí
Sánchez
tanca la porta
negocia
sobre la tributació
del salari
mínim
i acabem
Mariona
comentant la portada
del punt
avui
que obra
dient així
amb una entrevista
a l'alcalde de Mataró
del PSC
en David Bote
diu
és fonamental
invertir en les ciutats
que aguanten el territori
també una entrevista
al cap de l'oposició
de Mataró
que és d'Esquerra
i és en Joaquim Camproví
després
altres temes
de la portada
del punt avui
el Tribunal Superior
no amnistia a Borràs
i li manté
la pena
de 4 anys i mig
de presó
també parlen
del president
del Consell
de la República
que serà
domingo
que ha batut
en Toni Comín
es disputaven
els dos
per la presidència
i finalment
ha estat domingo

també
diu aquí
que Trump
parla amb Putin
i Zelensky
per engegar
les negociacions
sobre Ucraïna
que el Congrés
aprova finalment
el nou decret
òmnibus
amb el sí
de Junts i PP
i parlen també
de Maria Carme Roca
Maria Carme Roca
que guanya
el Santa Eulàlia
de novel·la
amb el passatge
bé Mariona
aquestes són
les notícies
tenim els noms
dels fills
de l'on mas
si vols que te'ls digui
a veure
oi tant oi tant
per favor
no em queda clar
quants fills té
però m'apareixen
8 noms
que la majoria
són prou normals
com Vivian
Jenna
el Kai
Saxon
Damian
Griffin
aquests
als Estats Units
estan bé
noms que en sonen
prou normals
després
Nevada Alexander
que també
prou normal
té un que es diu
Tao Tecnomecanicus
sembla l'equip
d'un de bàsquet
Tao Tecnomecanicus
Masch

i després
no hi havia un equip
de bàsquet
que es deia
Tao Ceramica
no tinc ni idea
però
Tao Tecnomecanicus
pobre nen
semblant

bueno nen o nena
que no sé
no sé
hi ha el
el gener de cada
el club
és Energia Renovables
i el Tao Tecnos
i el Tao Tecnos
que ha jugat
contra el Tao Tecnos
llavors
el nom
aquest tan estrany
que jo estava
el que et deia
és el del nen
X
o sigui
que no es diu X
ah no
o sigui
X és com l'abreviació
val
el seu nom sencer
és X
el simbolet aquell
que és una A i una E juntes

que crec que en castellà
es diu ceniza
no sé si en català
seria cendra
que és una A i una E juntes
saps
és X
aquest símbol
A
guió
12 amb números romans
aquest és el nom complet
del pobre nen
de 4 anys
que en anglès es pronuncia
com és el seu DNI
Xash A12
val
Xash A12
no sé com li diuen
suposo que li diuen X
o sigui X
o Ash
també hi havia sentit
que li deien
però bé
en tot cas
el seu nom és aquest
del nen que apareixia
disparant a la fotografia
a la Casa Blanca
no sé
a mi
la veritat
posar aquests noms
els teus fills
em salten una mica
les alarmes
senyor
no sé si t'hauries de fer
proves de
neurodivergència
o alguna cosa
perquè hi ha alguna cosa
que no et funciona bé
home i a més que
bueno
no sé aquest últim nom
els altres encara
però és que vull dir
això
sembla surrealista
perdona eh
però sembla una fórmula
de química inorgànica
anem a
anem a formular
aquí noms
i ens ha sortit aquest
i mira
en fi
Mariona
tenim a la Palmira
esperant a fora
la farem passar
que ens ha de llegir
la carta d'actualitat
d'avui
d'acord
perfecte
t'escoltem després
aleshores
en punt amb els butlletins
i a la 1
amb l'informatiu mitia
perfecte
en Oriens
escolta'm ara
vinga
que vagi bé
adeu
adeu
a la Rambla
res s'atura
vine
queda't
i escolta'ns
a la Rambla
que te n'ens agrada
dels que tenen
fotracs
amb llumetes
penjares
que organitza el cunyat i ens regala entrades,
que hi toca Pau Ballver i propostes rares.
Va i més germana d'imprevista,
treu un sobret d'una pista,
un dibuixer que ens fa ser a visities.
I ens vam passar el concert plorant.
Olivia, quin moment tan bonic i estrany,
Olivia, pensava que es casaven.
I ara saludem la Palmira Badell,
que ha vingut aquí en persona.
La tenim en viu i en directe
per parlar sobre la ràdio.
Palmira, què tal? Bon dia.
Bon dia a tothom.
Sí, perquè m'agrada parlar de la ràdio,
sobretot la nostra.
La nostra ràdio, clar que sí.
Perquè parlo i en canvi no l'escolto.
perquè saps què passa?
Que jo durant el dia...
Fas coses, estàs amunt i avall.
Perquè de dia la ràdio s'escent
i de nit s'escolta.
Això és interessant, aquesta diferència, eh?
I sí, jo de nit tinc la ràdio sota el coixí
i si no dormo...
Vas escoltant la ràdio, no?
Sí, i escoltant la ràdio...
Què escoltes per la nit, tu, Palmira?
Quins programes t'agrada escoltar?
Mira, a vegades replego les tertulies del futbol,
de l'esport,
a vegades repeteixen el búnquer.
Ah, val.
Home, doncs amb el búnquer ja estàs...
Ara la fan al migdia.
Sí.
Però no hi penso, i amb la ràdio al migdia.
La fan a una hora, a la una i...
Sí.
I a algú, crec.
Una hora una mica, bueno, que clar, s'està pendent, no?
La nit dels ignorants, també, però fa temps que no...
Que no la sintonitzes.
No la sintonitzo, o perquè hi vaig més tard,
o perquè hi vaig més d'hora i ja dormo.
Clar.
Bueno.
Home, segons quin programa has de vigilar,
perquè en lloc de dormir-te et desvetlla més, eh?
El búnquer, per exemple.
Amb el búnquer, per exemple,
jo no sé si estaria més dormint o...
És més excitant.
Sí, sí, per això, per això, per això.
Tu com recordes, per mirar per això,
els teus minicis aquí a la ràdio,
a Ràdio d'Esvern?
Tu recordes una mica...
Jo diria que tu encara havies de néixer.
Ah, bueno, pot ser...
Bueno, és que, clar,
vull dir, la ràdio té 41 anys.
Sí.
O sigui que...
La ràdio va començar a les golfes.
A Can Ginestà, eh?
Sí, jo allà no hi vaig ser.
Però sí que vaig ser en aquella petiteta
que hi havia, que era una monada de ràdio,
que el Carles ja hi era.
Sí.
I vaig començar a fer cartes, també.
Ah, vas començar i...
Ah, ostres.
Una diària feia, eh?
Una diària.
Bé, el cap de setmana no.
No hi ha, ja.
Però també les portava de cop.
em posava una nit a fer les cartes i...
I te'n sortien.
Però eren de temes de Sant Just o més també globals?
Com a mínim, un dia havia de parlar de coses de Sant Just.
I havia demanat sempre, sobretot,
si teniu un tema,
dieu a la ràdio que parli d'això, no cal.
Mai.
Mai, eh?
Ningú...
És que a vegades a la gent li costa una mica participar.
O sigui, jo crec que això és com un efecte...
No ho sé, que a la gent li costa arrencar.
Però, en canvi, quan ja veus que la gent va participant,
llavors, un s'anima i...
Sí, doncs...
I després fèiem una hora...
Sí.
Era el divendres.
I va ser una temporada que teníem tota la tarda de divendres.
Ostres, tota per parlar de cartes?
Mira, hi havia la Màlio.
I hi havia la Mary Barranco.
Sí.
Hi havia el Jaume, el meu home, i jo.
I cadascú tenia el seu, eh?
Sí.
I presentàvem així,
i després fèiem la gran tertúlia.
La gran tertúlia, eh?
La gran tertúlia.
Però sobre algun tema de les cartes
o sobre un tema d'actualitat?
Els temes d'actualitat.
Vèiem.
O explicàvem coses.
Com ara, mira, saps què és el que et vull explicar?
Què?
Que jo treballava a l'escola de música de l'Ateneu.
Sí.
I hi havia un nen que es llençava per primera vegada
amb els carts, que feia la cursa de carts.
Sí, llençava per primera vegada, no?
Per primera vegada.
I li vaig dir, per què no vens divendres a la ràdio
i ens expliques, doncs, que si t'estàs muntant el cart i tot això.
Sí, sí.
Va venir.
Llavors, quan vam acabar, diu,
puc venir un altre dia?
Ah, mira.
Dic, mira, vens i ens expliques la sensació que has tingut baixant.
Baixant.
Sí, sí.
Va venir.
Va venir.
Mira.
I ens va explicar.
I quan va acabar, també, puc venir un altre dia.
I li vaig dir, vine cada divendres.
Vine quan vulguis.
No, els divendres.
Aquest nen...
Sí.
...és periodista esportiu.
Ostres.
És el Pau Ramírez.
En sèrio?
En sèrio.
Caram, caram.
Ai, el Pau Ramírez on treballa?
Ara ho sabem, per mira?
De tant en tant, el sento a Raku parlar de futbol.
Val.
Des del Brasil, està.
Ostres, mira, que bé.
Molt bé, molt bé.
Doncs, escolta, per mira, això vol dir que vas obrir les portes
a un professional de la comunicació.
El vas enganxar.
No sé si ell ja ho volia ser.
Bé, però li vas obrir, tu li vas donar una oportunitat, en certa manera?
No li vas descobrir el monoliofònic?
Va estar temps a la ràdio ella, eh?
Sí, sí.
Va estar molt de temps.
Suposo que fins que se'n va anar.
Home, és que és un mitjà que enganxa, jo crec, per mira.
Sí.
Jo crec que...
Bé, comences, no?
Més que la tele.
Perquè a la tele has de guardar la compostura.
Sí.
I no és el meu.
La tele...
No és el meu.
Guardar la compostura i, en canvi, aquí, si hi ha alguna cosa...
et faig un gest així, a la tele no ho pots fer.
És que a la tele ja, quan entra la variable de la imatge...
Però, per cert, avui hi ha debat.
Avui hi ha debat televisiu, sí.
Sí, sí.
Els portaveus han de passar per aquest tràngol, també, encara que no els hi agradi.
que sí que n'hi ha algun que no en faria de debats a la tele, però ho han de passar, encara que sigui un cop a l'any o dos, no?
Ja, lògicament, quan venen eleccions no fa falta dir-ho, no?
Però durant el mandat, algun cop o altre, també ho han de fer.
Jo, quan venen eleccions, a mi no em fa cas ningú, però ja s'ho trobaran, eh?
Proposava que la gent que s'enfrentessin...
Avui toca els caps de llista.
La setmana que ve toca els números dos.
Ah, val, anar passant...
Anar passant els números tres.
Sí.
I llavors es veu la qualitat de gent que va darrere del cap de llista.
A les llistes, no? Clar.
Home, això és una bona...
Eh?
Sí, sí, sí.
El que passa que, clar, no hi ha potser tantes persones...
Clar, els que són portaveus són potser els que...
Bé, no ho sé, potser els que més carisma tenen o els que més...
els que més implicats o no hi són, llavors...
Els portaveus s'ha de tenir una mica de morro.
Clar, els que són segons, tercers, estan amb el partit, no?
Sí.
Però potser no disponen de tant temps o prefereixen estar més a la reguarda.
Jo, quan era regidora, que, esclar, era els actes i tot,
havia de parlar, no em havia preparat mai res.
Ja.
No he sigut una gran oradora, però he explicat les coses tal com les veig.
Ja.
Bé, doncs això també està bé, no?
Donar el punt de vista.
Per mi, sí.
A veure, que la gent no és el mateix fer una llista a nivell de tot Catalunya, no?
O a les eleccions, potser, d'un ajuntament com Barcelona,
que no en cada poble o en cada municipi.
Era bastant a l'inici que van venir un grup d'extremenyos,
que són boníssims, boníssims, eh?
I, esclar, vaig anar a l'escenari que ells ja estaven allà muntats
i els hi vaig haver de dir en castellà,
perquè ell, el públic, encara que fossin extremenyos,
li parlava el català, però ells, és lògic, van venir.
I em van encantar, són boníssims.
Ecétre, es diuen.
Ah, sí?
Ah, mira, molt bé.
Això quan eres regidora, dius, no?
Sí, sí, sí.
Quant temps vas ser, tu, pel mirar, regidora...
Una legislatura.
Una legislatura.
Regidora de cultura.
Jo deia que era...
Home, doncs en aquell moment.
Regidora de costura i matrimoni i gèneres de punt.
Home, clar, però en aquella època,
mira, sí que t'havies de...
Bé, almenys quan hi havia alguna inauguració, no?
Sí, esclar.
Vull dir, sí que havies de donar la cara.
I has de ser.
I quan una entitat fa un acte,
també vol que hi vagis, també has de parlar.
Sí, doncs mira, jo parlava, ja.
De fet, sempre m'he trobat amb gent...
Tu has participat a la ràdio.
Amb això ja tenies una mica de bagatge, no?
Sí.
La ràdio t'havia ajudat poder, en aquest sentit.
Ja, però venir aquí com a regidora,
l'Enric, perquè...
Et feia les entrevistes l'Enric, eh?
Sí, però vam haver de frenar
perquè ens n'anàvem per els cerros de Déu Vida
explicant animalades i jo anava com a regidora.
Clar, clar.
Que això a vegades et costa una mica, no?
També mantenir la...
Sí, sí.
No sortir-se de la línia d'un paper de l'altra.
Clar, jo llavors sí que col·laborava
i ho vaig deixar perquè no queda bé.
No volies...
No queda bé.
També vaig deixar la Junta de l'Ateneu.
També la vaig deixar perquè no em semblava correcta.
I, bueno, ja ho he fet.
Però també està bé que els regidors també estiguin implicats
amb entitats, en aquest cas, no?
No, tampoc.
Que sigui...
Però en aquell moment, no sé.
I una entitat que rep diners de l'Ajuntament?
No, no.
No?
A mi no em sembla correcta.
Bé.
En qualsevol cas, això suposo que et va donar també bagatge
per conèixer molt bé una mica el teixit cultural, no?
Les entitats que hi havia...
Jo l'he conegut sempre, el teixit cultural.
Sí.
Perquè hi ha... per festes de tardor...
I sempre he estat implicada.
El meu pare ja era soci de l'Ateneu.
Sí, sí.
I ho era d'abans de la guerra.
Déu-n'hi-do.
Clar.
I allà nosaltres...
És que abans es feia tot, es feia l'Ateneu.
Ja.
I ara que ho penso...
Clar, tornant al tema de la ràdio,
jo recordo que també vas estar venint aquí fent...
fent als magàzins de matins
algunes tertúlies amb diverses persones, no?
Sí.
No potser com les grans tertúlies que ens dius tu dels divendres, no?
Però sí que, per exemple...
He vingut alguna vegada així suelta...
Amb la Carme, no?
Sí.
A fer el...
Bé, a xerrar a vegades de temes més d'actualitat de Sant Just...
L'últim que vaig fer va ser
amb dos senyors que ja són morts,
la Carme i jo, que estem fotudes.
Ostres, caram!
Doncs, us...
Bé, ens crideu i som grans.
Ja, ja.
Bé, bé, bueno, ara també s'està rejuvenint una mica.
La ràdio va, sobretot, amb el programa de tardes,
amb en Dani Martínez.
Sí.
Hi ha d'haver gent de totes les edats.
Sí.
El món és de totes les edats, no?
Sí.
Doncs, ha de ser un reflex del món.
Clar, clar.
Això sí que ho he dit.
I fa falta gent jove perquè, si no, s'estanca tot.
Clar.
I s'ha de renovar,
encara que no ens agradi el que fan,
però la qüestió és que un altre dia ja ens agradarà.
No, no, no...
Això no em fa patir.
Aquí tenim les portes obertes a Palmira
i realment en el magassin de tardes passa bastanta gent jove.
Clar, pels matins és una mica complicat, no?,
per tema horaris...
Les primeres tertúlies que vaig fer,
perquè vaig començar fent tertúlies...
Sí.
El Carles tenia la santa paciència.
El Carles Rius, eh, parlem?
Sí.
El Carlitos.
Sí.
Jo sempre li dic Carles.
Mira.
Fèiem la tertúlia a diferents llocs del poble.
Ah, marxava avui tot, eh?
Sí, senyora.
Unitat Mòbil de Ràdio Desmòbil.
Ah, això mateix.
Mira.
Potser això ho hauríem d'acostumar a fer una miqueta més.
Algun en fem, eh?
Algun en fem.
Bé, però ho feu per una festa,
però hauria de ser...
Com ho fèiem nosaltres?
Si som els descobridors.
Ràdio Desvern.
Potser ho hauríem de fer algun cop més, sí.
I llavors, i aquella època,
aquella època ens feien un sopar i tot, eh?
Bé, això ara no sé si...
I un obsequi i tot, eh?
Sí.
Déu-n'hi-do.
Allà llavors sobraven els calés, no?
Palmira, llavors.
No, no.
Perquè, clar.
És que hi ha alcaldes i alcaldes, eh?
Per si em senten...
Palmira, hem de fer la previsió del temps,
que en Carles ens ha d'explicar
ahir què és el que va passar amb tanta pluja.
perquè jo recordo que ell va dir...
Ahir va dir...
Pot ser que es despengi alguna bossa per la tarda,
alguna bossa d'alguna tempesta.
La bossa grossa.
I no va ca...
I, hòstia, si es va despenjar.
No sé quantes hores va estar plovent.
Que jo no portava per aigua.
I vaig quedar xopar.
Aquest de matí estava ben moll tot, eh?
Sí, però això encara moll, mira,
però que et caigui l'aigua damunt.
Sí, sí, sí.
Ara el fem passar, no?
El fem passar i que ens expliqui una mica
el que va passar ahir,
quants litres vam aconseguir
i què ens espera per aquest cap de setmana.
Bé, doncs...
Digues, Palmirat.
Jo he vingut.
Tu has vingut i...
Perquè avui és el dia de la ràdio
i pensava, això no hi puc faltar, eh?
No, home, no.
No hi puc faltar.
I ja procuraré anar venint,
però esclar, és tan temptador fer-ho des de casa.
Quan puguis, Palmirat.
No estàs obligada
i quan et truquem
la teva veu també se sent,
que és la màgia també de la ràdio.
Sí, sí, sí.
Que la veu arriba a tothom,
sigui per telèfon o en persona.
Molt bé, doncs...
Una abraçada, Palmirat, gràcies.
Fins la setmana que ve.
No sé on seré,
però fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Feliz dia de la ràdio, Palmirat.
Igualment.
Fins la setmana que veu.
Fins la setmana que veu.
I ara tenim en Carles, que ens farà la previsió del temps.
Carles, què tal? Bon dia.
Molt bon dia, molt bon dia.
A veure, explica'ns.
Bueno, ahir vam parlar que els més agosarats ens marcaven entre 5 i 10.
Entre 5 i 10. I quants van caure?
Doncs 30.
En el 8 d'estació, 31.
O sigui, que és bastanta pluja.
És el triple del que dèiem.
La cosa està molt bé.
No, que està de conya.
Pensa que a Sant Just ja portem 70 litres per metre quadrat aquest any 2025.
Que normalment, si pensem que gener i febrer són bastant fluixets, glòria a part,
doncs podem estar més que contents.
Pensem també una cosa, que el lloc on va ploure més de Catalunya ahir va ser en aquesta zona.
O sigui, estava entre la zona universitària, Sant Just, Espluga, Sant Joan, Sant Feliu, baixant una miqueta cap al Prat,
tota aquesta zona bufava, sí, sí, bufava Gregal i el Gregal es va estampar amb la serralada litoral que tenim nosaltres aquí a la vall de Sant Just.
I a l'estampar-se aquí la pluja va ser continuada.
O sigui, era un vent de Gregal que era humit i es va quedar molt concentrat.
Per exemple, a l'Observatori Fabra, que està a Tocay també, geogràficament,
doncs va encaure menys litres, va encaure 22, 23 litres, o sigui que és molt poca cosa.
Però sí que realment aquesta zona és de les que més va ploure, al voltant dels 30, la zona universitària.
O sigui, que Sant Just seria dels llocs on més va ploure ahir a Catalunya, que això, mira, podríem fer un titular.
Però vaja, després d'aquesta precipitació, d'aquesta bosseta d'aire fred, també ho comentàvem ahir,
el fet que marxaria ràpid durant la nit, a la una, a la matinada, a més, que és que va ser molt puntual,
va ser clavat en els moments que van dir, sobretot els americans, altres no,
però els americans van clavar la situació d'ahir al vespre i n'esperàvem 10, m'han caigut 30,
doncs benvinguts siguin, sí que ens va enganxar, a mi em va enganxar també passejant el gos,
o sigui que vam quedar els dos ben macos, i ens pensàvem que la cosa parava, però és que anava fent, anava fent, anava fent,
i no va parar de ploure durant 3, 4, 5, 6 hores, i realment, bueno, va ser una pluja molt benvinguda
durant molta estona, i és un molt bon benefici per la vall de Sant Just, perquè aquesta aigua és molt benvinguda.
De cara al futur, doncs el que dèiem ahir, marxa aquesta inestabilitat, no acabem de fer net,
perquè hi ha molts fronts que van circulant pel nord, o sigui que seran dies una mica variables,
avui no, és un dia força maco, però algun nuvolet tindrem, demà divendres també, dissabte també, diumenge també,
o sigui seran dies bastant variables.
Pel que fa a les temperatures, avui, doncs, amb el solet pujaran una miqueta respecte a ahir,
molt poca cosa, podem arribar als 14 graus, i de cara a demà divendres encara podria pujar un palet més,
tot i que tindrem alguns núvols més demà divendres, les temperatures podrien enfilar cap als 16, ja ho comentàvem.
Dissabte tenim una situació del pas d'un front, és un front completament desgastat,
tot i que avui a xarxes hem comentat el fet que pel matí, matí i migdia, podria caure alguna goteta a Sant Just,
hi ha algun mapa que ho apunta, o apunten els americans, els hi farem cas perquè...
No, no, clar, ara ja...
L'últim l'han insertat.
O sigui que hi ha molts núvols, dissabte serà un dia força gris,
i hi haurà un contrast bastant marcat de les temperatures de divendres.
Si divendres arribem gairebé als 16 graus, és probable que dissabte ens quedem amb 11 o 12.
Serà un dia gris, amb possibilitat d'alguna gota, o sigui que és un dissabte una mica llatxot.
Però, en canvi, un cop hagi passat aquesta núvolada, diumenge ens quedarà un dia una miqueta més variable.
No tots els mapes ens diuen que el diumenge treu el nas molt el sol,
sinó que hi ha altres mapes que es queda també encara bastant grisot.
Allò, ennubulat, no?
Ennubulat, però amb alguna ullada de sol,
i les temperatures canvia el vent completament i això farà que divendres venim de molt amunt,
dissabte tenim una baixada important i diumenge tornarem un altre cop als valors de divendres.
O sigui que tenim una petita muntanya russa aquest cap de setmana pel que fa a les temperatures.
Déu-n'hi-do, eh?
I de cara a la setmana que ve, bones notícies.
Realment, doncs, apunta que el dilluns potser encara no,
però a partir de dimarts-dimecres van passant diferents fronts,
pluges minces, poc importants, però sembla que engeguem un episodi,
no de pluja generals ni de la pluja d'ahir,
però sí que pot anar fent en dies amb més pluja,
altres amb menys, amb núvols, amb alguna ullada de sol,
però comença una certa variabilitat que ens podria acompanyar fins pràcticament
al colofó final que ens arribaria just a tocar de Carnestoltes
on la precipitació podria ser més destacada.
Sí, però ens ho marquen els dies 26, 27, 28,
o sigui, ens ho marca just abans.
Una mica abans, no?
Una mica abans de Carnestoltes.
Això ho haurem d'anar seguint, anirem veient com va evolucionant,
però sí, sí, realment, en resum,
la pluja d'ahir moltíssim benvinguda,
realment arribar als 70 litres per metre quadrat a 13 de febrer
és una molt bona notícia a Sant Just,
i d'altra banda, doncs, a gaudir d'aquest cap de setmana
una mica variable, eh?
Recordem, dissabte més núvol, diumenge més solet,
temperatures que pugen i baixen,
però que més o menys es mantindran amb uns valors bastant estables.
Doncs aquí, ahir, una persona que va venir aquí a la ràdio,
una persona que hi treballa,
eren les dues del migdia,
les dues i pico,
ja marxava, estava molt ennúvolat,
hem de dir, encara no plovià,
no, no...
I va preguntar, ploure?
I home, segons el Carles,
potser alguna goteta cau, sí,
però no allò gaire destacat.
No serà massa cosa.
Vas posar en boca meva coses...
Sí, sí, sí.
Vas rebre a tu per culpa meva.
I jo pensant a les set de la tarda,
jo pensant, bueno...
No es plou alguna goteta.
Doncs vaja, tu, escolta'm.
Sí, sí, va ploure molt, va ploure molt i és benvinguda.
Sí, sí.
Carles, ens tornem a saludar,
si no, t'anem seguint també a les xarxes socials.
A les xarxes, perfecte.
Vinga, que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Bon dia, us informa Joan Bota.
I comencem amb una notícia d'última hora.
Un cotxe ha atropellat un grup de persones
a la ciutat d'Alemanya de Munic
i ha causat una quinzena de ferits,
segons informa el diari alemany Vilt.
Una operació policial estaria en marxa
ara mateix a la zona en aquests moments,
segons s'ha comunicat el cos a la xarxa X,
l'antic Twitter.
Els fets coincideixen amb la preparació
de la conferència de seguretat
que començarà demà a la capital de Baviera.
També en punt en tinguem més detalls.
Us en seguim informant a Catalunya Ràdio
i Catalunya Informació.
Més notícies, Marta Prat.
L'Utant reclama que Ucraïna estigui involucrada
en totes les negociacions de pau
per acabar la guerra amb Rússia
i veu positives les converses de Trump
amb Putin i Zelensky.
El nou secretari de Defensa dels Estats Units
diu que parlar amb Moscou no és una traïció
i defineix Trump com el millor negociador del món.
Brussel·les, Jordi Baró, bon dia.
Bon dia.
Cita dels aliats avui enmig del terratrèmol
per la trucada de Trump a Putin
i les línies vermelles marcades pels Estats Units a Ucraïna
a qui li neguen l'adhesió a l'Utant
o recuperar la frontera prèvia a l'anecció de Crimea.
En resposta, avui a l'Utant se senten demandes
perquè tant Ucraïna com Europa
no es deixin de costat en les negociacions de pau,
com assegurava el secretari general de l'Aliança, Marc Ruta.
Veurem com progressa pas a pas.
Per descomptat és crucial.
Parlem sobre Ucraïna
i Ucraïna ha d'estar involucrada de prop
amb tot el que passi en relació a Ucraïna.
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les.
La pressió d'Egipte i Qatar està donant fruits
per evitar el trencament de l'alto al foc a gas
a segons fons palestines
i la premsa israeliana
jamás podria alliberar dissabte tres ostatges més
a canvi del compromís d'Israel
d'augmentar l'entrada d'ajuda a la franja.
Jamás vol que l'alto al foc continuï.
En un comunicat fet públic aquest matí,
el grup Islamista explica que els mediadors pressionen
perquè Israel compleixi el protocol humanitari
que consisteix, sobretot,
en tendes de campanya, gas i equip mèdic.
El govern ha anunciat un nou pas
en l'objectiu de construir els 50.000 habitatges
compromesos pel president Salvador Illa.
Dimarts que ve, el Consell Executiu
aprovarà la primera convocatòria
de la Reserva Pública de Solars
que mobilitzarà sol públic
perquè s'hi comenci a construir habitatges socials.
Sant Boida, Llobregat, David Àngela.
Hola, bon dia.
El president de la Generalitat, Salvador Illa,
ha anunciat a Sant Boida, Llobregat,
que dimarts que ve, el Consell Executiu
aprovarà un paguet de mesures
per dinamitzar la construcció d'habitatge social.
Entre elles, s'aprovarà la primera convocatòria
de solars per construir-hi habitatge públic.
Tots els sovars que ens han cedit
als ajuntaments de Catalunya,
als que reitero el meu reconeixement i agraïment,
tots aquests sovars sortiran en diferents vots
a concurs perquè s'hi puguin construir
habitatges de protecció, habitatges socials,
destinats a lloguer a l'equip.
Illa també ha anunciat que en el mateix Consell Executiu
s'iniciarà el procés de reducció de tràmits administratius
per permetre l'acceleració
de la construcció d'habitatge públic.
David Àngela, Catalunya Ràdio, Sant Boida, Llobregat.
Avui és el Dia Mundial de la Ràdio,
com esteu notant a la programació d'aquesta emissora,
perquè ho celebrem amb 20 hores d'emissió en directe
des de fora dels estudis.
Per nou any consecutiu, espais diferents
es converteixen en estudis.
És el cas de la bomboneria Pons de Barcelona,
que està acollint des de primera hora
al matí de Catalunya Ràdio.
El director d'aquesta emissora, Jordi Borda,
ha parlat de gran desplegament.
Crec que estem reforçant la connexió
entre la ràdio i els oients,
ens veiem cara a cara,
i això no ho podem fer nosaltres.
I bé, presència a tot arreu.
Que és la força de la pública,
que arribem a tot arreu
i que podem ser-hi ràpidament, a més a més.
I que convertim un dia com avui en servei públic
i hem rebut com a més de 600 propostes,
entre elles la de la bomboneria d'avui,
que s'ha notat amb l'olor, només entrar aquí.
A part d'anar a fer els programes
allà on ens han demanat els oients,
també hi ha altres sorpreses
a la programació del dia.
Per exemple, Albert Om
ha fet per primera vegada avui
un informatiu.
Ha estat el del Matí de Catalunya Ràdio.
Tot aquest desplegament d'aquí,
no, no ho he fet mai.
Doncs és el primer dia, no?
És el primer dia, sí, sí.
Jo me'n vaig cap a Sants.
Sí, però on és la trampa?
No, no hi ha trampa.
La trampa és que gaudeixis
del Dia Mundial de la Ràdio
i que els oients puguin escoltar
per primera vegada
una cosa que no ha passat mai a la ràdio.
A banda, en aquestes primeres hores
del Dia Mundial de la Ràdio
a Catalunya Ràdio
hem tornat a sentir veus
com les del comunicador Pere Espinosa
o el periodista Sintoniki,
director de l'Arxiu Sonor
de la Ràdio a Catalunya.
Esports, Marta Garcia.
Avui comença la Copa ACB de Bàsquet
en Gran Canària,
competició en què participen
tres equips catalans.
I avui mateix en debuten dos.
A dos quarts de set,
Unicaja de Màlaga,
Joventut de Badalona.
I a dos quarts de deu,
la Laguna Tenerife-Barça.
Són els dos primers partits
de quarts de final
que podreu seguir
per l'antena digital
de Catalunya Ràdio
i la plataforma 3CAT
amb l'equip del Tot Gira.
Demà entrarà en acció
el màxim Enresa
que s'enfrontarà al Madrid.
El Barça,
blind del futur de la Minyamal.
En una entrevista a TV3,
el director esportiu del Club d'Eco
reconeix que no vol escoltar
cap oferta pel mataroní
i afegiix que el jugador
no té preu.
Per cert,
avui que és el Dia Mundial de la Ràdio
amb programació especial,
ara ho sentíem,
durant tota la jornada,
el Tot Costa se fa precisament
des de Mataró,
des del local de la Colla Castellera
dels Capgrossos.
En la Copa de la Reina,
classificació del Barça
per a les semifinals,
després de guanyar ahir
el Madrid Club de Futbol
per 1 a 2.
En l'hoquei lliga d'hoqueipatins,
el Barça pot batre
un rècord absolut de victòries
a l'inici de temporada
si aconsegueix avui
la 18ena davant el Vic.
El partit començarà
a dos quarts de nou
i a les 12 se firma
en el circuit de Barcelona-Catalunya
la renovació
de l'organització
del Gran Premi de Motociclisme.
Quarta temporada
és més del que estava previst fins ara.
S'allarga, per tant,
fins al 2031.
Fins aquí les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bon dia.
Passant 6 minuts
de les 11 us informa
Mariona Sales Vilanova.
L'Ajuntament de Sant Just
celebrarà el pròxim 19 de febrer
a les 6 de la tarda
el Consell de Prevenció,
Vialitat i Mobilitat
a la sala de plens.
La sessió comptarà
amb la col·laboració
de l'Àrea Metropolitana
de Barcelona
i abordarà diverses qüestions
relacionades amb la mobilitat
al municipi.
L'hora del dia
inclou la presentació
del Pla Metropolità
de Mobilitat Urbana
2025-2030
per part de l'Àrea Metropolitana
així com les novetats
en transport públic
amb la introducció
de les línies de bus
L21 i L77
i altres millores
en el servei.
També s'informarà
sobre l'estat actual
del servei d'ambici
i la previsió d'expansió
amb noves estacions.
Altres punts destacats
de la sessió seran
la implementació
de nous carrils bici
i l'ampliació
de la flota
de motos elèctriques
compartides
i el pla local
de seguretat viària.
La reunió finalitzarà
amb un torn obert
de paraules
per les intervencions
dels assistents.
Francesc Fàbregas
presentarà el seu llibre
titulat
Mirades del 70
el pròxim 18 de febrer
a dos quarts de vuit del vespre
a la sala
Isidore Consoli
Giribet de Can Ginestà.
L'acte oferirà
una mirada
a les primeres fotografies
de l'autor
abans de la seva trajectòria
en el fotoperiodisme musical.
L'obra recull imatges
capturades
durant la dècada
dels 70
en un intent
de recuperar
i redescobrir
aquells primers anys
com a fotògraf.
Part d'aquestes fotografies
ja es van poder veure
l'exposició
Amateur
presentada al celler
de Can Ginestà
el 2019
però el llibre
també inclou
material inèdit.
Les imatges
estan organitzades
amb petites col·leccions
i tenen un caràcter
personal i intimista.
Segons Fàbregues
el llibre és un testimoni
visual d'uns anys
excepcionals
que van marcar
la seva joventut
i la d'una generació.
La Biblioteca
Joan Margarit
de Sant Just
organitza el pròxim
18 de febrer
a dos quarts de sis
de la tarda
l'hora del conte
titulat
Contes disfressats
a càrrec de Blà i Sant Abre.
L'activitat
tindrà lloc
a les sales
d'Hidor Cònsol
i Girbet
de Can Ginestà
i està adreçada
a infants
a partir de tres anys
acompanyats
d'una persona adulta.
L'espectacle
presenta històries
en què els personatges
desdisfressen voluntàriament
o per accident
transformar-se
en algú diferent.
Mitjançant
una narració dinàmica
i participativa
Blà i Sant Abre
convida els infants
a gaudir d'un món
de fantasia
i jocs d'identitat.
Les places són limitades
i cal inscripció
prèvia
a través del formulari
que trobareu a la notícia
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem amb més informació
al butllet horari
de les 12.
Fins ara.
Ràdio d'Esvern
98.1
Ràdio d'Esvern
98.1
Amb un bon 11 inicial
vull guanyar 3 punts de glòria
per la porta principal
entre els anals de la història.
I és que amb temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat
si la tàctica fa figa.
La porté per per als gols
em posaré una cuirassa
per si d'entren naps i cols
va i m'enduc una carbassa.
i una defensa de quatre
amb centrals ben contundents
la prudència i la paciència
imperant en tot moment.
Si les coses van mal de despenso
planta l'autobús
quatre frases
mal comptades
i que passin els minuts.
Ulele
Ulele
Ulele
Un xau armandru
és el millor que hi ha
Ulele
Ulele
Ulele
Sisplau
Poco Picante
que no puc suportar.
I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames
fan anar l'esquerra i la dreta
són els típics trencacames.
I de quatre que això faixa
un accent a gironat
donaran joc les ve baixes
que m'esforço en remarcar.
Deixem-se caurà a l'esquerra
pivot recuperador
fixo la mirada a terra
si la cosa va pitjor.
De mitja punta fent boia
una cita intertextual
diré m'agrada en Paul Auster
és boníssim tal i qual.
I tota l'artilleria
la concentraré al davant
a l'esquerra
el màrtir codax
provant de vita a l'orçai.
Ulele
U-la-la
Un xou armantú
és el millor que hi ha
U-le-le
U-la-la
Per anar fent una copa
em vull classificar.
D'extrem dret deixaré caure
calla Sant Miquel del Fai
tinc caseta i calestaura
i els aquàri em queixem guai.
I de carril és per banda
somriures d'adolescents
tan repetits, tan estudiats,
tan entrenats digitalment.
Ui, amb la meva gran jugada
quatre notes a horiçó
et faig cometre una falta
dius adoro als cantautors.
Davant és centrem olfacte
i amb arrencada explosiva
remetant s'entrada exacta
si és que la s'entrada arriba.
Nena, saps que tinc un grup?
Toco els amics de les arts.
Què?
Els amics de les arts.
Un grup de què?
Música.
Ah.
Sí, de música.
És que jo el rock català no...
No.
No.
No, bueno, tampoc és que...
Que què?
Que no és ben bé...
No saps aquella que diu
Ho sento molt...
No, res, tranquil.
Et porto a casa.
Un xou arm amb tu
és el millor que hi ha.
Un xou arm amb tu
és el millor que hi ha.
Voler, voler, voler, voler, voler-la
Demà ja s'ha de pesca
i ho provarem d'arreglar.
I atenció, minut 44 de la segona part
Sembla que la cosa està perduda
però s'escapa per l'avant
Apuja la pilota a la tercera
Obre el joc per l'avant d'esquerra
Mira el centrar, ara
Atenció a la contrada
Espec a la pesa
Atenció, ens trobem una troia
Des recuperant la pilota
i tancar el cintre de l'avant
Atenció, un primit s'escapa
Atenció, un primit s'escapa
E Marcelo derivat de l'avant d'esquerra
Segu���am etوفrento
El dia mundial de la ràdio
Hem començat ja a parlar d'algunes efemèrides que van tenir lloc tal dia com avui, referides lògicament al món de la ràdio.
Hem dit a primera hora que el 1979 van néixer les ràdios municipals, concretament amb ràdio Arenys i ràdio Rubí.
Després de les eleccions, de les primeres eleccions democràtiques, les primeres eleccions municipals, van sorgir les primeres ràdios
i aquestes emissores van néixer sota l'aixupluc d'aquests nous ajuntaments democràtics
amb l'objectiu de proporcionar informació local i continguts culturals també, sobretot a la comunitat dels pobles.
Després també parlem d'altres efemèrides.
La de l'any passat, el 2024, vam celebrar el centenari de la ràdio a Catalunya.
Es van commemorar l'any passat els 100 anys de les primeres emissions de ràdio aquí al territori català.
Van començar per Ràdio Barcelona un 14 de novembre del 1924.
Aquesta efemèrida destaca la importància històrica de la ràdio al país i també de la seva evolució al llarg d'un segle.
Hem dit que el 79 naixien les ràdios municipals,
però des del 1930 ja van començar els primers fruits de les emissores locals amb la Segona República.
Diferents emissores locals impulsades per ràdio clubs i també entitats culturals
ja van fer les primeres pessetes, petites, sobretot gestionades per gent voluntària.
Van ser les primeres formes de radiodifusió de proximitat,
sense establir encara les ràdios municipals d'ajuntaments,
que això, com hem dit, va sorgir després d'aquestes eleccions democràtiques dels ajuntaments.
Però bé, ja durant la Segona República es van fer aquestes primeres pessetes.
Vinga, va, un minut i comencem l'entrevista del dia.
La duda siempre habla por mí, soy indecisión,
tuve que extirpar-te de mi vida, sentí peligro de infección.
Por las ramblas, cien mil guiris de un crucero,
un turismo que hace odiar al mundo entero, oh no.
que hay arriba y a cuesta, baja en contradirección.
Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
Es clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua?
Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua?
O a la feina, a l'escola, a la universitat,
quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua?
Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint?
Si la gent m'insulta per treure la llengua?
O a internet, quan els cercadors no m'entenguin,
però jo vulgui continuar traient la llengua?
Entra ja a la guia de l'activista pel català
i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Ara són les 11 i 18, esteu escoltant Ràdio d'Esvern,
això és el magazín de Matins, la Rambla.
Passem a fer l'entrevista del dia.
La convidada d'avui aquí a l'emissora és Laia Flotats,
la portaveu del grup Endavant Sant Just,
i la tenim aquí per tractar alguns dels temes de l'actualitat del poble.
Hola, Laia, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia i moltes felicitats.
Ah, gràcies.
La Ràdio Mundial de la Ràdio, que és avui.
Sí, sí, sí, sí.
Ràdio d'Esvern fa 41 anys, el mes de març.
Fa 101 anys també de ràdio a Catalunya,
o sigui que avui és un dia assenyalat.
Sí, gràcies.
Molt bé, molt bé.
Bé, comencem amb alguns temes.
Laia, aquesta setmana t'ha entrevistat al diari El Punt Avui,
bé, almenys ha sortit aquesta setmana l'entrevista,
com a cap de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Just,
amb alguns temes d'actualitat.
El titular arrenca amb el tema de la perillositat que hi ha
que l'Institut es trobi en zona inundable.
És per endavant Sant Just aquest un tema important,
tot el que s'hi fa al voltant de la bona aigua,
també en el sector garrofers?
Sí, clar.
És una de les zones que potser està més descuidada del nostre municipi,
que porta molts anys,
però també és una de les zones on més s'ha treballat
a nivell de gestió de convenis urbanístics.
Sí.
Vull dir, per tot el tema del conveni de la vall.
Vull dir, és una zona especialment sensible
que tots els santjustencs i santjustencs
s'estimen molt i volem preservar,
però ara mateix estan en una situació totalment precària.
I, clar, l'Institut i el pavelló de la bona aigua
estan en zona inundable.
Això ho portem temps dient-ho, denunciant-ho,
i també tot això ha sortit també arran de la construcció,
de la ubicació, més que la construcció,
el qüestionament de la ubicació del nou pavelló poliesportiu
que finalment es farà més lluït.
doncs la necessitat d'arreglar aquesta situació
que és de risc de zona inundable tant del pavelló com de l'Institut,
ostres, és molt fort que hagi fet falta,
que hi hagi hagut una dana,
que hi hagi hagut d'haver una dana a València
amb la gravetat que hi ha hagut,
perquè ara aquí el govern municipal es posi les piles.
és que jo vaig a caminar sovint per la vall
i ara la riera està desbrossada,
però és que jo mai l'havia vist desbrossada.
Ara tot són sensibilitats i preocupacions cap a això.
No ens hem d'esperar que arribi el llop
i es mengi les ovelles
per saber que potser hem de protegir un tancat,
per posar un exemple.
Què s'ha de fer llavors?
Arreglar la riera o quina seria la solució?
Arreglar la riera, l'única solució és...
Perdona, disculpa.
Arreglar la riera, que és urbanitzar-la,
i això penja d'aquest pla urbanístic,
dels garrofers, les escales i la bòbila.
Però és més,
que és el que nosaltres vam dir en el ple
que vam estar discutint al pavelló.
L'Ajuntament és propietari
d'una part dels terrenys d'aquest pla urbanístic
i com a propietari ha de fer front
a les càrregues urbanístiques en un percentatge,
i nosaltres el que vam dir és
Ei, Ajuntament, avancem
aquests diners que haurem de posar,
sí o sí,
es faci el que es faci,
sí o sí s'ha d'arreglar.
I sí o sí l'Ajuntament haurà de pagar uns diners.
Avancem-ho i arreglem-ho ja.
I així es traiem de perill
tant el pavelló com l'institut
i ens podem plantejar
si un pavelló hagués estat millor posar-lo allà,
perquè llavors hagués sigut factible.
Nosaltres diem això.
Perquè en el debat que va haver-hi
sobre el pla parcial de la bona aigua
en l'àmbit dels garrufers,
algunes aportacions que fes endavant Sant Jus
o que diguéssiu en aquest debat,
perquè en el ple de desembre
es va aprovar la modificació
precisament d'aquest pla parcial dels garrufers.
Sí, era la part dels garrufers,
que aquesta és la que ja s'està construint.
Aquí hi va haver una pressió veïnal
perquè l'urbanització i la construcció dels blocs
no es fessin literalment
com estava fet el planejament de l'any 2000,
perquè és un planejament de fa 25 anys.
O sigui, ha canviat molt la realitat.
Entre d'altres coses,
es va aprovar el conveni de la vall,
pel qual es van treure un munt de milers
de metres quadrats de la vall
per enviar-los a altres llocs del municipi.
És clar, aquesta zona havia de quedar preservada
i de cop i volta comencen a urbanitzar
i amb la intenció de construir blocs de pisos,
els veïns i veïnes,
l'associació de veïns i veïnes de Vellsoleig
i la plana Pedrosa es van mobilitzar
i van aconseguir modificar aquest planejament
perquè es fessin les pendents correctament,
es fessin vials de sortida del barri
per no escanyar l'únic vial que hi ha actualment,
les edificacions estiguessin més separades
de les edificacions actuals,
les edificacions que han de fer,
més separades de les edificacions actuals,
per tal que no quedi molt dens,
tot plegat,
però això és una cosa que ja està feta.
Aquí no podem fer res,
ja està fet.
Altra cosa és Garrofers i la bòbila,
que aquest és el planejament
que s'està treballant
per presentar una nova proposta.
Us sembla bé la proposta
que hi ha damunt la taula de moment?
És esborrany, encara no hi ha res definitiu.
Però bé, la idea és baixar els metres quadrats,
reduir la densitat,
repartir
i arreglar la riera.
Vinga, seguim amb més temes.
També heu fet èmfasi
en l'últim butllatí,
de fet, a la columna,
amb tot el tema de la taxa de residus,
en la forma de calcular la quota
i realment us pregunteu
per què s'ha d'obrir
aquest número concret de vegades,
les 144 vegades.
Feu referència a això.
Que són moltes vegades, eh?
Poseu d'exemple altres municipis, no?
El Prat de Llobregat, 44 vegades.
Però també ho deia jo a l'entrevista,
que ha sortit publicada,
que l'objectiu de qualsevol govern municipal
i que crec que és el que perseguís la Unió Europea
quan va fer aquella directiva,
no és tant, evidentment,
que se separi bé i es recicli bé.
Però l'objectiu principal
és que es generi poc residu.
Això és l'important.
Si tu estàs demanant a la població
que per poder-se bonificar un atac
s'han d'obrir el contenidor 144 vegades,
estàs demanant que cada dos per tres
vagin a tirar les escombraries
i, per tant, doncs, que, bueno,
no tiraré una bossa buida,
per tant, vaig generant residus.
La política ha de ser a reduir,
per tant, ostres...
Ho faríeu des d'endavant Sant Just,
proposeu fer-ho com una mica a la inversa?
És a dir, no...
Bueno, des d'endavant, Sant Just,
primer de tot,
haguéssim sigut rigorosos,
bueno, haguéssim sigut transparents,
i si per llei ara s'ha de posar
una taxa separada de l'IBI,
haguéssim tret de l'IBI
el que es va ficar a l'any 89.
Això de pagar el doble, no?
Clar, perquè es pagava
l'impost de les bessures,
que es deia aleshores,
ha separat de la contribució,
i l'any 89, quan es va crear l'IBI,
aquí Sant Just,
els impostos van pujar un 30%,
un trenta i pico per cent,
perquè es va ficar...
Perquè s'hi posava...
Es va sumar.
Es va dir, ara, en lloc de pagar la contribució,
pagarem l'IBI,
que pujava un 30%,
perquè inclou la taxa...
l'impost de les bessures.
Val.
I sempre s'ha dit que,
amb l'IBI,
es pagava l'impost de les bessures,
i ara es crea una taxa de recollida de residus,
que és l'impost de les bessures.
Val.
Perfecte.
Doncs l'haguéssim tret.
Això és el que haguéssim fet.
En segon lloc,
va sortir el ple ara fa 10 dies.
Sant Just ja està reciclant el 65%,
que és l'objectiu de la directiva europea
pel 2035.
Si sense que s'hagi implantat 100% ja
la targeta amb els contenidors
i bonificar o penalitzar
si recicles més o menys,
ja estem reciclant un 65%,
doncs bé,
nosaltres des d'endavant Sant Just
llemcem la proposta
que la part variable desaparegui,
perquè ja l'estem fent,
i en tot cas que es bonifiqui la part fixa.
Però la part variable...
Clar, perquè és veritat
que hi ha hagut dades
que han sortit aquesta setmana...
És que ja ho estem fent bé.
És que nosaltres ja hem arribat a l'objectiu.
És que aquesta normativa
no és per al nostre municipi,
no és perquè aquí
se'ns compliqui la vida, no?
O sigui, ja ho estem fent bé, de natural.
Aquesta directiva està pensada
per municipis on estan fent
un reciclatge del 30%,
del 35%,
que n'hi ha molts.
Que queden una mica més enrere, no?
Sí, però nosaltres ja ho estem fent bé.
Per què el govern municipal
ens carrega encara més taxes
i més impostos
i hem de pagar més
i a sobre aquesta complicació
d'anar amb la targeta
que no hi ha manera
que estigui en el mòbil,
que també ho vam demanar.
Sobre taxes i impostos,
afirmeu que la càrrega fiscal
aquest 2025 a Sant Jús
arriba gairebé a un 10%.
Més.
Però no...
En punts d'IBI.
Val.
Quan l'equip de govern
ha parlat precisament
dels impostos d'aquest any,
mai ha arribat a dir
aquesta xifra tan alta,
un 10%.
No, clar, perquè no t'ho diran.
Què s'hi suma en aquest 10%?
No t'ho diran.
l'IBI
i l'impacte
de pagar la taxa
de recollir d'escombraries
no de 6 mesos
sinó de 12 mesos
més la part variable.
Si això ho passem
a percentatges d'IBI
és un total...
Acaba sent un 10%.
Un 10%.
Van fer el càlcul, eh?
Sí, sí, imagino, imagino
que bé, però un 10%
són de punts.
La càrrega impositiva
de viure a Sant Just
puja un 10%.
Anem amb més qüestions.
Laia, parlem d'habitatge
perquè també és un dels temes
que més preocupa la gent
ja no només a la gent jove
sinó en general, no?
Aconseguir un habitatge assequible.
Com augmentem l'oferta aquí a Sant Just?
Endavant, Sant Just aposta
per el lloguer, per la venda.
Com enfoqueu aquestes polítiques d'habitatge?
Val.
Com que només podem parlar
de l'àmbit local,
el tema de l'habitatge
és un problema global.
Sí, sí, sí.
Això que quedi clar
des del nostre punt de vista
és un problema estructural de país
i de disseny de país.
Però bé, això és un altre debat.
A nivell de Sant Just?
Bé, a nivell de Sant Just
una de les coses que es poden fer
una de les línies de treball
és augmentar l'oferta.
O sigui, per baixar els preus
sempre és augmentar l'oferta.
Aumentar l'oferta d'habitatge.
Aumentar l'oferta d'habitatge
en la part privada
poc podem fer,
no sé, perquè no hi ha més sol edificable
a Sant Just,
però hi hauríem de començar
a requalificar polígons
i, bé, de moment no és el tema.
Vull dir, això no està sobre la taula.
Per tant,
el que es pot fer és habitatge públic
i l'habitatge públic
és sobre el que sí que pot actuar l'Ajuntament.
Tenim, per una banda,
projectes urbanístics
que ja estan engegats
i endegats,
que són els habitatges
que es construiran
a Bómer i Frigicol
de forma concertada
amb el sector privat,
que serà la promotora
que construirà
tot l'habitatge públic
i una part
es cedirà 100%
per sempre més
a l'Ajuntament
i una altra part
durant uns anys.
I això és habitatge
que ja ens donaran fet
i, per tant,
aquí l'Ajuntament
no ha de fer inversió,
això està bé.
Després tenim
les altres promocions d'habitatge
que també estan tirant endavant,
que és
Jocs Juvenívols
i el nou centre
al Mil·lenari
que es farà
a les bases de Sant Pere
o a Camp Módulell.
Bé,
això ja està en marxa
i això és una part.
Una altra de les parts,
i aquí és on nosaltres també entrem,
clar,
el Partit Socialista
i els comuns
i abans d'iniciativa
sempre han estat
presumint molt
que a Sant Just
hi ha mil habitatges
de protecció oficial
i que és l'únic municipi
que ha construït
més de mil habitatges
de protecció oficial.
Sí, perfecte,
però sobre aquests
mil habitatges
de protecció oficial
quin poder d'influència
té l'Ajuntament?
Quin poder té?
Cap poder,
no podem fer res
amb aquests,
els van vendre,
els van sortejar
en el seu moment
i els hi van perdre la pista.
Mai més hem pogut fer res.
Nosaltres demanem
que
tornem a recuperar
aquests habitatges
i que cada vegada
que un d'aquests habitatges
queda buit
o el propietari o propietària
el vol vendre,
sigui l'Ajuntament
qui el recuperi
i sobre aquell habitatge
pugui fer una política
activa d'habitatge
per ajudar
a determinats col·lectius
o a tothom en general.
Això és el que defensem.
i aquí
per poder fer bé això
s'haurien de fer
certs canvis legislatius
i normatius
no només a nivell
de la Generalitat
sinó també
del Govern de l'Estado.
Bueno,
doncs escolta'm,
ara el Partit Socialista
està governant a tot arreu.
que ho faci,
però són
aquestes accions
des de l'Ajuntament
i després també
una línia de treball
que això vam presentar
una moció
ja fa bastant de temps
en què demanàvem
que hi hagués
una col·laboració
amb el sector privat
en el sentit de dir
mira, escolta'm,
l'Ajuntament
fa d'intermediari
amb el sector privat,
pisos lliures,
no de protecció oficial.
Si ens el dones
a nosaltres
en una bossa de lloguer
com a Ajuntament
et garantim
que sempre cobraràs
la renta,
per exemple.
que si hi ha
un impagament
hi ha una garantia.
Això sí,
potser no cobraràs
un lloguer de mercat
perquè ho volem fer
lloguer social
i hi ha molta gent
que cediria
el seu habitatge.
Contràriament
al que pensem
hi ha molta gent
que diia
no, doncs
estic d'acord
en poder ajudar
la meva comunitat
i ajudar
que el poble
i les famílies
de determinats col·lectius
que tenen més
dificultats
per accedir a l'habitatge
puguin seguir vivint
a Sant Just.
Cedeixo un habitatge
que tinc
que no faig servir
que el vull llogar
cedeixo a l'Ajuntament
perquè s'ocupi
de gestionar-lo
i doni una oportunitat
a aquestes persones.
A canvi,
tindré menys renta
però també tinc
una garantia
que sempre cobraré,
sempre hi haurà un ingrés.
És una mesura
també això.
Vull dir,
això
fa temps que es diu
no és una sola cosa
que s'ha de fer,
són diverses coses
que s'han de fer
inactuar.
Són canvis,
no?
De llei...
I després també
hi ha un tema estructural,
repeteixo,
és un tema estructural
de disseny de país.
Laia,
a l'entrevista
també s'hi menciona
el tema
de l'Institut d'Escola,
no?
Sí.
Que es van reprendre
les classes
perquè en els nous mòduls
ja, no?
Perquè van acabar
de construir-se.
La previsió
del Departament d'Educació
respecte a la construcció
de l'edifici definitiu
apunta a uns quants anys
d'espera
perquè hi ha uns quants centres
per davant
de l'Institut d'Escola
de Sant Just
que també s'han de construir.
Pot passar
que en el moment
de construir el de Sant Just
no hi hagi
suficientment
nens i nenes
per omplir
totes les places,
és a dir,
que quedi com un edifici
sobredimensionat.
Per tant,
potser ja no caldrà
que hi hagi
un edifici definitiu.
Està tot el tema
una mica encara
pendent.
L'Ajuntament també
ha constituït
una mena
de comissió bilateral
amb la Generalitat
parlant d'aquests tempos.
Des d'endavant
Sant Just,
com veieu
tota aquesta situació?
Molt malament.
Perdó, eh?
Perdó.
Ostres,
és que el barri de Maslluí
fa més de 20 anys
que es va dissenyar
i que se sabia
que hi anirien famílies
joves
amb nens petits.
És que fa molts anys
que se sap
que faria falta
un equipament
educatiu
en el barri
i que a dia d'avui
que ja està tothom vivint
estiguem encara
amb aquesta incertesa
amb famílies
que han portat
durant tres mesos
els seus fills
al costat de casa
ara han d'agafar el cotxe
i portar-los
al costat
de l'institut
de l'escola
Montseny
o del cementiri
i potser d'aquí un temps
hauran de tornar
a portar-los caminant
perquè els mòduls
es posaran
a Maslluí
i després
els hauran de tornar a treure
perquè hauran de construir
l'edifici
i clar,
no poden construir un edifici
si hi ha uns mòduls.
És un mereig això
i potser no es fa res
perquè hi ha menys nens
si hi haguessin hagut
canvis de govern municipal
podríem entendre
que uns pels altres
això ha anat quedant
no s'ha fet un seguiment
però sempre ha governat
els mateixos partits polítics
aquí a Sant Just
que aquest projecte de poble
sempre l'ha portat
el Partit Socialista
i els comuns
van dissenyar un barri
que omplirien de nens i nenes
i no van dissenyar
els equipaments necessaris
no es van assegurar
que es construïssin
pel camí
a l'Escola Montseny
ha hagut d'ampliar línies
com ha pogut
l'Escola Montserrat també
l'Escola Canigó també
com han pogut
els han encabit
com han pogut
perdent patis
perdent aules
per poder ficar
encabir més alumnes
si aquest Institut d'Escola
s'hagués construït
quan tocava
que era quan estaves fent el barri
amb les previsions
de creixement de la natalitat
i de la població infantil
educativa
aquestes escoles
el Canigó
el Montseny
el Montserrat
no haguessin hagut
de fer aquestes ampliacions
perquè aquesta escola
ja faria temps
que estaria funcionant
i el més important
tots els veïns i veïnes
que han anat a viure al barri
haguessin tingut
una oferta educativa
al costat de casa
podent portar els fills
caminant
i no amb el cotxe
com passa ara
que això
és un perjudici també
per tots
i totes
el tema de la mobilitat
i clar
jo tot això
ho vull lligar
amb el tema del pavelló
i em sap greu
o sigui
no m'ho vull fer pesada
però és que
nosaltres vam estar defensant
que el pavelló
havia d'estar ubicat
al costat de la ITV
o arreglant-se la Riera
al costat del pavelló actual
per exemple
dos emplaçaments
i el govern municipal
va dir
no, no
ha d'estar dalt
perquè es crearan sinergies
amb l'institut d'escola
i ara resulta
que el millor
que aniran allà
seran mòduls
i no un institut d'escola
un institut d'escola
d'entrada sí que
hi haurà d'haver mòduls
perquè en 3 o 4 anys
quan els nens
que estiguin fent ara
i 3
hagin de començar
hauran d'anar a algun lloc
per tant allà
un edifici definitiu
no pot haver-hi en 3 anys
això
l'alcalde ho ha dit
un edifici definitiu
ja té el seu propi pavelló
però uns mòduls
no tenen el seu propi pavelló
potser és que
van insistir molt
en posar el pavelló allà dalt
perquè ja preveien
que potser
sempre
mai hi haurà un edifici en si
sinó que sempre hi haurà mòduls
i que necessitaran
aleshores sí un pavelló
perquè els mòduls
no tenen pavelló
clar
ja comencem
tot això
és com una improvisació
que no és correcta
perquè al final
qui ho acaba pagant
és el benestar
dels veïns i les veïnes
que acabem
de tots nosaltres
que paguem impostos
per finançar tot això
i perquè gestioni bé
Laia suposo que en el debat
que hi hagi a ETV
també sortirà aquest tema
de l'Institut d'Escola
Sí, bueno, és que és un dels temes
que s'ha de parlar
educació
és un dels temes
que hem de debatre avui
el debat d'Esbloques TV
Després també
un altre
un tema
del ple municipal
un dels punts aprovats
va ser arran
d'una moció
d'un dels grups
va ser
tot el tema
d'un parc
que es vol
gestar
alguns l'anomenen
corredor verd
altres
parc central
des d'endavant
s'enjust
com recullu
aquest projecte
com us agradaria
desenvolupar
aquesta zona

d'entrada
és una moció
que recull
uns projectes
que ja estaven fets
per això
ens vam afegir
a l'emoció
perquè
això ja està fet
ja està dibuixat
fa molts anys
que l'àrea metropolitana
està fent projectes
de corredor verd
i blau
ara ja amb el PDUM
per unir
tot el que és
la riera de Sant Just
amb el riu Llobregat
amb la zona
de Torre Blanca
tot això ja fa molts anys
que està dibuixat
que ja se sap
que tant l'AMB
com l'Ajuntament de Sant Just
porten anys
fent projectes
i propostes
i fent
no és una cosa nova
d'ara
no no
que va
això fa molts anys
dintre d'aquest
d'aquest projecte
o megaprojecte
que hi ha
nosaltres ja
per campanya electoral
vam fer la proposta
de fer l'eix verd esportiu
que per això
proposàvem
que el pavelló
estigués a la ITV
i era una manera
de dotar
de donar
presència
al municipi
a la riera
fent que aquesta riera
fos un eix connector
dels dos pavellons
i de tots els barris
de Sant Just
perquè per anar a fer esport
tots aniríem a confluir
a la mateixa zona
no només per anar a fer esport
amb pavellons
però òbviament
sinó per anar a fer esport
caminant
amb bicicleta
per anar cap a Collserola
per anar cap al Llobregat
un eix verd esportiu
Junts li diu
al Parc Central
bueno
el Partit Socialista
és el corredor verd
vull dir
però tots estem parlant
del mateix
tots estem parlant
d'això
i ja
l'últim tema
Laia
l'Ajuntament va convocar
fa unes setmanes
el veïnat
tant del barri centre
com també
de la zona de Maslluí
per el tema
de l'aparcament
de zona blava
zona verda
endavant s'enjusti
alguna proposta
per millorar
la mobilitat
o tot el que és
l'aparcament
sobretot
a la zona de Maslluí
com veieu
també
la preocupació
que tenen els veïns
que diuen
que en certes hores
que es col·lapsa
que hi ha molts cotxes

una vegada més
un govern
40 anys
mateix color
el planejament inicial
de Maslluí
a part que anàvem
a un pont
que ja sabeu
que el reivindiquem
i ho defensem
deia que
per cada habitatge
s'havien de construir
dues places
d'aparcament
i
uns anys abans
que es comencés
a edificar
perquè hi va haver
la crisi
i després de la crisi
uns anys abans
que es comencés
a edificar
es va modificar
el planejament
i es va reduir
la ràtio de dos
a una i mitja
perquè les promotores
deien que si no
no els hi sortien
els números
el problema
ha deixat de ser
de les promotores
i ara és de l'Ajuntament
perquè els carrers
estan col·lapsats
no hi ha aparcament
perquè les famílies
tenen dos cotxes
i falten places
d'aparcament privades
la gent aparca
el cotxe fora
però per això
ja es fa un aparcament
en superfície
juntament amb el pavelló
que va ser com
una trampeta
que van posar allà
perquè no poguéssim
votar en contra
del pavelló
a Maslluí
va ser
ajuntar-ho
amb el projecte
de la construcció
de l'aparcament
en superfície
ja s'està fent
suposo que
ja s'ha licitat
suposo que
deu estar en adjudicació
o ja s'ha adjudicat
això no ho desconec
en aquests moments
però es construirà
un aparcament
en superfície
per donar
solució
a l'aparcament
a veure
l'aparcament
de zona verda
és per a residents
això
beneficia
en principi
beneficia
els veïns
i les veïnes
en principi
i el problema
del barri centre
concretament
a la carretera
és que hi ha
l'escola
Madre i Sacramento
i en les hores punta
d'entrada
i sortida
de nens i nenes
de l'escola
hi ha molt caos
de trànsit
molts cotxes
que paren
on poden
llavors allà
s'ha de fer una actuació
d'evilitar una zona
com s'ha fet
amb la Miranda
d'un Kiss and Ride
o amb l'escola
Montserrat
un Kiss and Ride
perquè en aquestes
hores punta
els pares i menes
puguin parar un moment
deixar els fills i filles
i marxar
i això és una mica
el que es vol tirar endavant
el que es va explicar
en la reunió
de veïns
i veïnes
del barri centre
va ser que
si es fa un Kiss and Ride
es trauran places
d'aparcament lliures
això voldrà dir
que de places
d'aparcament lliures
en el barri
n'hi hauran menys
llavors es deia
potser és bo
posar la zona verda
per tal de compensar
i prioritzar
que en aquestes zones
d'aparcament
qui pugui aparcar
siguin els veïns i veïnes
del barri
i no gent de fora
del barri
però bueno
es va fer aquella reunió
es va fer una votació
i els veïns i veïnes
van decidir
que no volien
la zona verda
i bueno
el que va dir allà
en aquell moment
l'alcalde va ser
que no es faria
però que la zona
del Kiss and Ride

però bueno
és un problema
que tenim
clar
hem de ser conscients
que a mesura
que es vagin fent
zones verdes
als municipis
del voltant
això sempre expulsa
vehicles
que van cap a zones
properes
que no siguin verdes
però si ens passem
de fer zones verdes
com va passar
a Can Modulell
aleshores
hi ha molta zona
verda buida
i problemes
per aparcar
persones que
potser no són residents
però que van de visitar
el barri
que van a treballar
al barri
bueno
s'ha de buscar
el mix
un equilibri
Laia
ho hem de deixar
en aquest punt
us veurem
els portaveus
en el debat
de
esplugues
televisió
gràcies
i res
que vagi tot molt bé
que acabis de passar
bon dia
i també ja
bon cap de setmana
moltíssimes gràcies
que vagi
laia
adeu
Adiuntas
FM
98.1
Más de las tres
te vuelvo a ver
será un error
espero que no
dime que esta vez
todo va a estar bien
que morías ya
por volverme a ver
dime que me acerque más
y que me quieres
y que me quieres
arrabiar
pero dilo sin hablar
dilo sin hablar
pero dilo sin hablar
dilo sin hablar
abre la mano
y toma mi alma
y toma
y toma
y toma
que no se te caiga
y toma
y toma
y toma
y toma
que no se te caiga
y toma
dime que esta vez
todo va a estar bien
que morías ya
por volverme a ver
dime que me acerque más
y que me quieres
y que me quieres
arrabiar
pero dilo sin hablar
dilo sin hablar
pero dilo sin hablar
dilo sin hablar
no me cuentes historias
calla y dilo sin hablar
con tus manos por mi pelo
con tu forma de mirar
esa manera que tienes
de abrazarme por detrás
dímelo sin hablar
más de las tres
te vuelvo a ver
será un error
espero que no
no no no
dime que esta vez
todo va a estar bien
que morías ya
por volverme a ver
dime que me acerque más
dilo si me quieres
arrabiar
pero dilo sin hablar
dilo sin hablar
pero dilo sin hablar
dilo sin hablar
dilo sin hablar
dilo sin hablar
dilo sin hablar
dilo sin hablar

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit