Adiós d'Espera, ara escolta si t'adiu d'Espera, procura't avui, per fer.
Bona tarda Sant Just, ara mateix passen 11 minutets de les 5 de la tarda d'avui, dimecres 22 de febrer.
Benvinguts i benvingudes a la Rambla, el magatzin de tardes de ràdio d'Espera.
N'esteu sintonitzant el 98.1 FM a l'emisora municipal de Sant Just.
Ja em coneixeu, sóc la Núria Garcia i esteu amb mi cada dia de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.
Quins esperen les properes dues hores? Doncs ve d'aquí i fins les 6, primer de tot,
tindrem l'Astrid Goldstein del Celler de Can Mata i també l'Albert Macià.
Amb ells farem tertúlia per parlar de vins i també de cultura,
concretament de les activitats que hi ha a l'Ateneu aquests propers dies.
Després, tot seguit, també tindrem l'espai Just el que no saps, amb en Marcel Ferret.
Amb ell descobrirem un nou personatge, la biografia d'un personatge que ens porti ell,
normalment algú famós i rellevant en la història.
Bé, ara sí, ja a segona hora de la rambla, a partir de les 6 i 10,
farem entrevista amb la metgessa i comunicadora Raquel Tomàs Tutosaus,
que aquest proper mes de març farà un cicle de Medicina a Can Ginestar.
Seran 5 xerrades, 5 conferències sobre temes diferents,
com per exemple les vacunes, els antibiòtics o la salut de la dona.
Parlerem amb ella sobre l'elecció d'aquests temes i com els tractarà.
Bé, no marxeu perquè tot això serà de seguida.
Vinga, va!
Bé, no marxeu perquè tot això serà de l'elecció de l'elecció de l'elecció de l'elecció de l'elecció de l'elecció.
Just la tens a la Rambla, a Ràdio d'Espera.
Vinga, perquè ja els tinc aquí a l'estudi, saludem l'Albert Macià i també l'Astritola.
Què tal? Bona tarda.
Molt bona tarda.
Bona tarda.
Avui som dimecres, cendre.
Parlàvem la setmana passada que el dia següent, és a dir, el dijous teníem el dia de dijous i gràs,
i bé, avui dijous de cendre...
No, dimecres de cendre.
Dimecres de cendre, perdó.
Dia de la sardina.
Això, el dia de la sardina, jo no sé si heu enterrat la sardina o heu penjat la vella cuaresma amb els set peus.
A casa no.
Això no, eh?
No.
Bé, potser és una activitat més d'escola.
Que potser les escoles l'estan recuperant.
Sí, que potser hi ha una generació que desconeixem i que ara n'hi ha escoles que recuperen.
Quan eren petits els meus fills, fèiem un dibuix que normalment era del meu germà i anàvem arrencant les potes.
Sí, sí, set set setmanes fins que...
Ah, fins Pasqua.
Fins Pasqua.
Sí, sí, bueno.
Diumenge de Pasqua són exactament set set setmanes després del diumenge de Carnestoltes.
Sí.
O més aviat al revés, el de Carnestoltes és set set setmanes abans, perquè el que marca el dia és el diumenge de Pasqua.
Sí.
Que és el que cau amb la primera... el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera.
Sí, perquè el va relacionat amb la lluna.
Per tant, hem de tirar enrere per saber quin és el Carnestoltes.
Sí, sí, sí, sí. És veritat.
Molt bé, doncs bé, tradicions a part, avui no tenim tampoc massa, es torna per fer molta tertúlia,
però bé, l'Estreta ens volia comentar el tema del tas de vins que farà properament.
Properament, d'aquí a 24 hores?
D'aquí a 24 hores, ja demà.
I ahir en va fer un?
Ahir vam fer un, que era el resultat d'anul·lar el de dijous passat.
Es va acabar anul·lant.
Es va acabar anul·lant perquè entre el futbol a les 6 de la tarda i...
Prou, i ja no em diguis més.
I un pre-Carnestoltes, bé, vam decidir, al final no és els mateixos, eh?
Bé, però això és lo...
Sí, moure...
Lo còmode, o sigui, aquesta possibilitat...
que si algú no pot, si la resta del grup no li importa, de traslladar-ho.
I què, va funcionar per això?
I va funcionar, que vam ser els mateixos que haguéssim estat, però crec que van estar molt a gust.
En donó en fer.
Si plegàvem que havíem de córrer...
Vam plegar, igual de tard, com si hi haguéssim estat 10 persones.
Sí, ostres.
Sí, va ser com una sobretaula.
Sí, llarga.
Va ser un sobretaç.
Entenc que l'ho deixes a l'Albert perquè...
L'hi deixo a l'Albert perquè és una de les persones, no?, que va estar amb el tast.
Exacte, i sí que és allò que fèiem...
Era un tast sobre quatre varietats típiques catalanes, negres, i hi havia el procés del tast.
Al final, amb el tast tampoc ens hem d'allargar tant, no?, és l'explicació de la varietat i el anar tastant, no?
Però sí que arriba aquell moment que vam dir, va, doncs, l'acompanyem...
Amb alguna cosa.
Amb alguna cosa, i en aquest cas era més aviat a un nivell...
Hi havia un parell de fuets, un més espaciat, un altre no tal, i després vam fer una selecció així de paters,
perquè sí que hi havia...
Clar, havíem buscat vins molt joves perquè marquessin molt més el que és la varietat, eh?
O sigui, no anàvem a buscar vins maquillats, sinó vins el més despullats possibles.
I sí que depèn de l'hora, tots conscients que aquell vi o aquella varietat té una certa acidesa...
A quina hora el vau fer?
A quarts de set.
Quarts de set.
I eren quasi les set, eh?
I eren quatre vins negres.
Sí, i sí que crec que va bé com a sobretaula...
A quarts de set començàvem, eh?
Però eren pràcticament les 9 de la nit que marxàvem de...
Sí, sí, sí, sí, sí.
L'horari de tancament del pàrquing del mil·lanari limita...
Ha d'estar bé, eh?
D'allò d'haig de treure el cotxe.
Clar.
Un dia diré que ho perdut l'autobús, que també és el mateix.
Doncs vam poder fer aquesta sobretaula, si més no, allò de dir, veus, buscant...
Llegant a fer un plat.
I què et van fer?
Eh, això no vol dir que un dia fèmplat, eh?
Una cosa allò cuinada.
El que passa és que per l'hora és una hora que dius ni dinar ni sopar, no?
A quarts de set.
A quarts de set ja és aquella hora que...
Un berenar, potser millor.
És com un berenar, però a l'hora que ja treus les coses més per picar sí que ja són a tocar les 8.
Sí, Albert, a tu què et va semblar el tast?
Va haver-hi algun que et...
Bé, bé, bé, d'allà en coneixia 3.
Oh, bé.
Però havia d'actualitzar a nyala, eh?
Exactament.
Tu pots conèixer el mi de fa 20 anys.
N'hi havia un que va entastar que la primera vegada va ser aquí a la ràdio, i ja fa anys.
I el primí si ja quasi bé.
I bé, els altres 3 els coneixia, un no el coneixia, i jo vaig sortir molt content d'allà.
Dels fuets també?
També.
I dels paters també.
I dels paters també, que té...
Encara més.
Ho vaig al quilòmetre zero del mercat.
Molt bé.
I el de demà és...
I el de demà, aquest no és tan quilòmetre zero, va sobre la varietat de Rayun Riesling.
Ens n'has parlat alguna cosa.
D'origen alemany.
Sí.
I en concret busquem...
Aquesta varietat, però, no és molt comuna?
És... està plantada arreu del món.
Sí.
Sempre és més preferible cultivar-la en climes, un palet més freds.
Més freds.
Aquí fa uns quants anys el penedès se'n va plantar moltíssim.
Que dius, no té res a veure amb el que hauria de ser originàriament, no?
I... sí que n'hi ha algun viticultor que igual té alguna finca una miqueta més en alçada,
o potser una zona fins i tot més obaga, o potser em manté, però, bàsicament, la varietat Riesling la trobem ja més cap al pre-Pirineu-Pirineu, no?
D'acord.
Llocs així que faci més fred.
Exacte.
Així més o més alçada.
És una varietat de Rayun, d'un cicle vegetatiu bastant llarg, té una pell bastant gruixuda, és bastant resistent.
I com s'ha adaptat aquí a Catalunya, els llocs on la planten?
Perquè, clar, ja dius tu que la van plantar al penedès i que no ho va fer gaire.
A veure, és una veritat que no és complicada, o sigui, la pots, la pots tindre, però no té gaire sentit.
A més és això, no?, un cicle vegetatiu molt llarg, per tant, és, per exemple, si ara agafem els vins que tastarem demà del celler Barzen,
que estan a la zona del Mosell, del riu Mosella, per limitar-ho una mica, és allò que dius, no és de les zones més càlides,
tampoc hem de pensar que la zona Alemanya és freda, o sigui, la zona de Barzen és molt més càlida,
per tant, fa vins també molt més alcohòlics.
Aquesta zona està al riu Mosell, va fent com una sèrie de meandres.
Val, eh?
Val, i diria que té una zona més plana, una altra més muntanyosa,
que és on hi ha plantada la vinya, per tant, trobem...
Que està com en pendent.
Està en... superpendent.
Superpendent.
Hi ha zones més planes, però el que es busca és això, no?
Sí.
Que el sol penetri al màxim...
Directament.
A dins de cada sem, no?
Si tu vas a buscar una zona molt plana...
Clar, i a més a Alemanya tampoc té masses hores de sol, no?
Té hores de sol.
A l'estiu té més hores de sol.
Es fa de nit moltes vegades, com més al nord, més hores de sol, no?
Però sí que és allò que els dies hi ha més de tardor, primavera, tardor, també són més curtes, no?
Ja.
Però és això, el ser una... aquesta...
El tindre aquest cicle vegetatiu que podem anar a collir el raïm a octubre, novembre...
Ah, ahà.
Enreté molt l'acidesa i guanya moltíssim amb sucres, doncs clar, produeix uns vins molt ben diferenciats.
El que no té sentit és utilitzar una varietat d'aquestes característiques.
El paner és on a l'agost ja correm, no?
Però ara els vins que es fan amb aquesta varietat de raïm són més senzills, més prims, no tenen aquesta virtut que tenen en altres latituds.
I llavors els que es provaran demà en aquest tast...
Els que es provaran demà farem una mica d'explicació de la zona.
No anirem a mirar el mapa d'Alemanya perquè té molts microclimes i moltes zones, sinó que ens ho centrarem en aquesta zona del Mosel.
Sí.
I no anirem tampoc a explicar les lleis del vi alemany, que no aniria tant per denominacions d'origen com tenim nosaltres, sinó va més per zones vinícoles, per àrees geogràfiques.
Sí.
Però sí que són molt, molt característiques, sense ser una denominació, aquestes àrees geogràfiques.
Vas mirant a l'Albert...
La llei, no, anirem a l'Albert, ho escoltant.
Però vas mirant a l'Albert com per dir, això és el que escoltareu demà?
Sí, el que passa és que jo no estic apuntant.
Ah, vale.
Tinc altres activitats.
Ah, vale, vale. Pensava, dic, ja el dóna...
No, no, no, no em dóna.
Ja és un tema que m'interessa perquè el desconec absolutament, aquest.
És molt interessant.
A Riesling, jo, mira si ho desconec, que pensava que Riesling, més que una varietat, era la manera de fer-lo.
Era la manera, i no, és la varietat.
Ja avui he après alguna cosa més.
Sí, llavors, la legislació, les lleis del vi a la mana són una miqueta complexes d'entendre,
per tant, es tocarà una miqueta per sobre, però el que farem més, més incís serà amb...
Perquè moltes vegades jo dic Riesling i tothom diu, buah, són vins dolços.
Sí, trobem molts vins dolços, però també n'hi ha secs.
Per tant, tastarem quatre vins, en què un serà molt sec, seria d'aquesta...
O sigui, no que la qualitat sigui més baixa, sinó d'una categoria com inferior,
el que li dèiem un QBA, i és un Riesling, que a l'etiqueta ho posa Troken, que el que vol dir és sec.
Sec.
Sec, que té un punt de sucre residual.
Una de les formes de catalogar els vins alemanyes és segons la quantitat del sucre que tenim en el most.
O sigui, no en el resultat final del vi, sinó en el moment de la collita.
Llavors, clar, tindrem aquest, un Riesling Troken, però també tindrem un Riesling Spadlese Feinherm,
o sigui, deverem a Tardana, per tant, fermentarem amb una quantitat de sucre...
A ella li surt molt bé tots aquests noms, però a mi me'ls diu, i d'aquí cinc minuts...
Jo m'he de quedar amb el Troken.
No me'n recordo de...
El Troken ja va estar sec.
És sec, sí, això sí.
Saps per què me'n recordo aquestes paraules?
Per un còmic del Mortadell i Filemon.
Què dius ara?
De la guerra, sí, que es tiraven en un pont i posaven no sé què, Troken.
I clar, volia dir riu sec, i clar, quan es tira pel pont...
O sigui, és aquelles paraules que es queden...
Sí, tècniques d'aquestes nebotècniques...
Exacte.
Llavors ens entraríem aquí, al tindre aquesta quantitat de sucre residual en el most,
automàticament no fermenta del tot,
no tenim vins amb una gradació alcohòlica de 13-14 graus,
se't queden un palet més curts,
però tenim una quantitat de sucre residual en el vi,
però també tenim unes acideses més altes.
Ah, mira.
Després tastarem un cabinet,
un cabinet que en aquest any seria un 8.5,
és un vi de 8 graus i mig,
i se li diu cabinet per la seva categoria,
i són els ideals d'aperitiu,
que tenen una certa quantitat de sucre,
un palet més elevada,
però un acideses un puntet més
i fins i tot moltes vegades un puntet de gas carbònic.
I per acabar farem un que es diu Gold Kugel,
que és la bombolla de vidre,
o bombolla d'or, de gold,
de bombolla,
on el vi, aquest Riesling,
fermenta a dins d'una bombolla.
Ostres!
És una bombolla.
Més que una dama joana,
és realment una bombolla, un globus, no?
Uau!
I allà sí que anem a quasi bé 90 grams de sucre residual,
però també amb una acidesa que arriba com a 8.
Per tant, és allò que dius,
a mi m'agrada moltíssim,
i alhora ens centrarem en les complexitats d'aromes
que dona això, no?
Aquesta quantitat de sucre, les acideses,
i anirà meridat amb diferents formatges.
Molt bé.
Albert, passem a fer les activitats de la Taneu?
Ara que estàs salivant.
Sí, eh?
Sí, això després d'escoltar aquests temes de vinícules.
Bé, tenim un munt d'activitats
i donarem una notícia...
Bomba.
Bomba, en primer lloc.
Bé, no, en primer lloc, la deixarem pel final.
D'acord.
Documental del mes, aquesta setmana,
el divendres a les 8 del vespre,
a les 50 anari,
amb el documental Un viatge de marbre.
És un documental dels Països Baixos,
que dura una hora, una mica més d'una hora i mitja,
una hora i tres quarts aproximadament,
potser un pèl menys,
amb participació de molts països,
apartant amb molts idiomes,
i sort que amb tants idiomes,
perquè hi ha grec, xinès,
a terra, francès...
Bona nit.
Al final acaba estant subtitulat,
per tant, es pot entendre.
I és un documental que crec que pot ser
d'aquells dies que...
Hi ha dies que la gent surt
amb la baixa moral dels documentals,
perquè són...
Pel tema...
Pel tema crux.
Són crux.
Aquesta és una reflexió una mica irònica,
de marbre,
que treuen a Grècia,
se'n va a Xina,
a Xina uns marvistes fan
estàtues de l'estil grec,
que les tornen a Grècia,
i amb els restos del marbre que queden
fan souvenirs,
canvien a Grècia,
perquè es comprin els xinesos que van allà.
O sigui, se n'enfot una mica d'això.
Per tant, és un documental que pot estar molt bé.
Dissabte, la CEA se'n va d'excursió,
a les 8 del matí,
darrere l'institut es troben,
però si algú està interessat,
algú de...
És la CEA jove, eh?
Si algú està interessat,
lògicament que vegi abans el web,
perquè hi ha totes les condicions,
se'n van a fer una ruta circular per Rupit,
entre elles,
passaran pel salt del Sallent,
cosa que no sé si veuran un rajolinet d'aigua,
perquè tal com està el país...
Aquest arriu el Trocken.
Exacte, un Trocken.
Sallent Trocken, s'ha deia.
Sí, Sallent Trocken.
Per tant, aquest és l'excursió de les CEA joves d'aquest divendres.
Dissabte hi ha Cinexic,
Cinema per Infants,
a la sala cinquantenària,
amb entrada lliure,
a les 6 de la tarda,
el dissabte,
amb la pel·lícula El sostre del món,
que és una nena de la...
no sé si aristocràcia,
però sí com a mínim de...
De la noblesa.
De la aristocràcia russa,
que el seu avi havia fet viatges pels pols,
navegava amb un trenca gels,
i pensa en la idea d'anar cap allà també.
És una pel·lícula recomanada per nens a partir dels 6 anys,
i òbviament doblava en català,
i amb una durada d'una mica més d'una hora i mitja també.
Déu-n'hi-do.
Sí, per a infants, bueno.
Després, dissabte,
hi ha la matinal de la CEAS,
o sigui,
el diumenge, perdó,
el dissabte hi ha la matinal de la CEAS Jove,
i el diumenge els adults.
I el diumenge hi ha la matinal
que va en el turó de l'escletxa de Castelllí,
i això està a la comarca del Bages,
en sortir de dos quarts de vuit
de l'aparcament de l'escola Montseny.
Per tant, també,
si algú està interessat,
com sempre, com sempre diem en aquests casos,
que consulti...
La web.
La web.
I havia d'anunciar
la calçotada d'aquest diumenge,
de l'Ateneu,
però us comunico en aquest moment,
i m'ho acaben de comunicar
mentre ja estava aquí, eh?
Per tant,
m'he hagut de demanar la confirmació
mentre estàvem escoltant el tema del Riesling.
El Riesling, no?
M'han confirmat que, efectivament,
per previsió de temps, etcètera,
han decidit...
Ajornar-la?
Ajornar-la.
Per tant,
o sigui,
les persones que s'havien inscrit
ja rebran la informació
corresponent.
Caramba.
Però anunciem...
Sap greu,
perquè era el primer.
Era el primer.
Sap greu, però, clar,
més greu sap...
Ah, no, no, no,
no vol parar, igual.
Hi ha coses que es poden fer en un lloc
i si plou et poses dintre,
però, clar,
la calçotada necessites,
primer,
coure els calçots
i, segona,
oi, a veure...
Que no els ha agradat.
L'ambient és molt diferent.
Això també posa en dubte una cosa,
perquè, clar,
ara és època de calçotades.
Jo tenia una...
Tinc una calçotada el diumenge.
Això també em replanteix a mi...
No, no,
aviam...
Depèn molt d'on estàs,
de quina organització tinguis.
Aquí estàvem parlant
que es feia el Pati del Roura,
en principi,
la plaça, de fet,
a la plaça Malaret.
Clar, això vol dir que...
No pots anar ràpidament
i dir, no,
és que si no acabarem
a la sala cinquantanària.
A la sala cinquantanària
no pots posar calçots.
No, home, no.
Els calçots no pots fer
segons quines coses.
Jo he estat a vegades
a calçotades a llocs
que ha plogut
i, bueno,
ho fas a l'interior.
Tapes.
Si no plou molt,
els que fan els calçots
estan a fora igualment.
Clar,
és el dia que n'hi ha
molts voluntaris
de fer calçots.
El mateix foc
va aixugant la llina.
Clar, home, no,
plovent no té sentit.
Però, bueno,
avui venia amb la intenció
de dir que avui
era l'últim dia d'inscripcions,
però ja que ni els cal
que s'inscrigui ningú més.
suposo...
Ja veus que ens sap greu
a l'Albert i a mi?
Ara hem de buscar un pla B.
Bé,
ja de seguida
el trobarem un pla B.
Vull dir que no ens quedarem
sense fer res.
Però, bueno,
lamentablement...
A veure,
tant de bo
que plogui,
que plogui bé.
Tot i que avui
ja he començat
a sentir
que això
que havia de ser
d'una manera
no serà tant.
Bé.
Més val curar-se en salut
que si no després...
És que és un problema
comprar tota la infraestructura...
Doncs a l'espera
a l'espera
d'una nova data
a veure què diu la Taneu.
Moltíssimes gràcies
Astrid i Albert
per venir
un dia més
aquí a la ràdio.
Que la veritat
un Riesling
no seria el més adequat
per acompanyar uns calçots, eh?
Sí.
No, bueno...
Molt bé.
Ja en parlem
si vols la setmana benenar.
Vinga, va.
Perfecte.
Estava bastant ple, eh?
Però tot i així
animo a...
Ah, bueno...
Ens fas crònica, llavors.
Va.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
Deixem davant de la ciutat
la tarda és llarga
i potser més
molt més
la nit.
Un altre lloc,
un altre temps
on parlarem
amb altres veus.
El meu secret subtitulat
Camins d'arròs,
camins de blat.
Esperarem que baixi el sol
i sota l'arbre
parlarem del temps.
Un biorritme
elemental
d'un tros de vida artificial.
Els astronautes
volen baix,
els núvols passen
com qui no diu res.
Amb les butxaques
a les mans
caminarem
els passos
d'altres
greus.
Esmorzarem
pan, boli, sal,
ho vestirem
amb unes copes
de vi.
deixem davant de la ciutat
la tarda és llarga
i potser més
molt més
la nit.
i tot肯
són llunyi.
hot
de vi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
m'ész demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt, per tant, fantàstic.
S'estimen molt en aquesta família
que està molt vinculada a la música, d'acord?
Sobretot amb el jazz.
De fet, l'àvia de la nostra protagonista,
l'Amy Winehouse, la Cíntia,
que era la seva àvia,
ja era una cantant molt coneguda en el seu moment,
força reconeguda en el seu moment.
El pare no tenia aquesta destresa,
però tot i així també tenia molta afició per la música.
De fet, el pare constantment li cantava a l'Amy
moltes cançons del grandíssim Frank Sinatra.
Espectacular.
La nena ho imitava sempre,
això de cantar cançons i tot això,
i a les classes...
I ja feia covers, no?
Sí, ho feia, però al mig de classe.
Ah!
Que els professors no la sabien parar,
no podia...
Era impossible, no se la podia aturar per enlloc.
Sincerament, jo una nena
que em canta Frank Sinatra a una classe,
l'escolto i dic
i raro que no em fiqui a cantar amb ella.
Sincerament, va, escoltem una mica
aquest gran home que, si parlem d'ell,
s'ha de ficar alguna cançó sempre.
Ah, com no, com no, va.
Endavant.
When I'm back on top,
back on top in June,
I said that's life,
that's life.
És que és espectacular.
Jo sóc molt fan de Frank Sinatra i m'encanta.
Posa els pèls de punta, eh?
Eh?
Posa els pèls de punta.
Posa els pèls de punta, posa els pèls de punta.
Sincerament, eh?
Vull dir, és que per alguna cosa li deien la veu.
Vull dir, era The Boys, el Frank Sinatra.
Però, bueno, tornem amb Eimi,
que ja hem dit una nena bastant incontrolable,
a la qual a l'escola ja li deien l'huracà.
Uh!
L'huracà Eimi.
Vull dir, ja anem amb aquesta...
Apuntava maneres, apuntava maneres.
Exacte.
Hem de dir que va tenir una infantesa feliç.
Vale.
Que n'hi ha hagut molts altres que no.
No, no.
I va estar molt envoltada per la música
i per una família que l'estima.
Tot i que alguna cosa a casa no funciona,
llavors els pares s'acaben divorciant
quan ella té 9 anys.
Mm, bueno.
Vale.
Bueno, drama acceptable.
Ja ho vam comentar amb...
No sé quin personatge era,
però ja vam dir que els pares divorciant.
Bueno, pitjors dramas hi ha.
Sí.
Almenys si és per estar millor, escolta'm.
Exacte.
Que a vegades el mal ambient a casa...
Sí, totalment.
Porta manes passades.
Exacte.
Doncs l'Eimi ho viu prou bé.
Prou bé.
I segrest també amb tots dos.
Tot i que el pare sigui...
Arribi a ser bastant malparit.
Per què?
Sincerement, arriba a un punt que es passa.
Però ja ho veurem més tard.
Ja ho veurem més tard.
En aquell moment tot funciona correctament
i ens trobem a l'any 1992
on comença a assistir a una escola de teatre
de Susi Earnshaw
on està molt bé amb els seus companys
i on apren a cantar i ballar
en una escola de teatre, però bueno...
Bueno, sí, és això, no?
Sí, ja em sembla bé.
Tot sigui això.
De fet, funda amb una amiga seva,
la seva millor amiga de la infantesa,
una banda de rap anomenada Sweet and Soul.
Aleshores,
deixa l'escola de teatre aquesta
als 13 anys
i l'àvia l'apunta a una altra,
una escola de teatre
anomenada Sílvia Young,
d'on és expulsada
per no atendre la classe,
per no ser aplicada
i per posar-se un piercing al nas.
Caram.
Que també dius,
no, escola de teatre,
un piercing al nas.
Bueno.
Jo que vinc del món del teatre,
un piercing al nas és el mínim.
Exacte.
He trobat coses molt rares
per als jocs on he anat.
Tot fos això.
Exacte, tot fos això.
Tu ho dius ben bé.
Aleshores,
l'àvia, sincerament,
ho tenia molt clar.
Ella deia
La meva neta canta
i cantarà
i ballarà
i punta.
I li regala
amb la seva família
i tot això
una guitarra
pel seu aniversari.
Això als 13 anys.
Als 14
comença ja a composar
i a partir d'aleshores
començarà a cantar
en petits locals de Londres
amb una banda femenina de jazz.
Oh, mira.
Què bé, tu.
Ens trobem ara
quan té 16.
El 16 té un noviet,
bueno,
típic de l'època, no?
Inicia l'adolescència, no?
Exacte, aquí està la cosa.
Doncs té un noviet,
el cantant Tyler James,
que li ensenya
una maqueta seva
al productor
Nick Godwin
i aquí és on comença
la carrera professional.
És a dir,
aquest senyor
seguirà sent el seu mànager,
el d'Amy Winehouse
i per tant, doncs,
es pot veure
com la carrera
va evolucionant.
No hi ha res
com tenir contactes.
No, no,
sens dubte, eh,
sens dubte.
Aquí és on ha vingut la cosa.
En aquest mundillo
en aquest mundillo
les coses són així.
O tens contactes o...
O estàs perdut.
Sí, exacte.
Aleshores,
se'n va fins a Miami
per conèixer
un productor,
Salam Remy,
que és una autoritat
en el ritme en blues.
És aleshores
quan és contractada
per la discogràfica
Island
que flipen
amb el seu talent.
Amy fa
un gran debut
amb rècord de temps
perquè
realment era una tia
espectacular.
No desafinava
i mantenia els temps.
Vull dir,
no calien repeticions.
Es feia un cop
i cap endavant.
Això de no desafinar
és un punt, eh?
Perquè m'hi ha que...
Ai, ai...
He anat a concerts,
a molts concerts,
que dic,
és que escolto el disc
i està molt ben parit,
però tu vas al concert
i dius...
Et falta directe.
Sí, el directe aquí
ha fallat una mica.
Bé, doncs així
és com fa
el seu primer àlbum
titulat Frank
en honor de Sinatra.
Molt bé.
Aquí tornàvem a sentir
la veu de...
de la veu,
de fet.
I bé, doncs,
parlem d'un àlbum,
aquest àlbum
de Frank,
que té un èxit
bastant important
i
que
li reporten
una certa quantitat
de diners
prou digne
i bastant important,
realment.
Era una jove de 20 anys
que de fet
es compra un pis
en el barri
en què ell volia viure
de Londres.
Evidentment,
ni hi ha cap altre
com podria ser
Camden.
És aleshores
quan tot comença
a anar de baixada.
Té 20 anys
i ja va de baixada,
imagina't.
Comença amb la vida
dels bars.
I hem dit que era
una vida curta,
per tant,
la cosa de començar
a anar cap avall
bastant aviat.
Totalment,
vull dir,
és una vida molt curteta
i aviat va cap avall
i és just ara,
amb 20 anys,
que comença a viure
la vida de Camden,
els bars,
comença a relacionar-se
amb diferents persones
com un mal bitxo,
com és
Blake Fielder Sibyl,
un cabron
que li arruïna
la vida
sense més ni menys,
que de fet
va ser ell
el que la va posar
en el món
de les drogues.
als 20 anys,
que, clar,
tot aquí,
ja t'ho dic.
En aquest moment ja,
un cop entres...
A partir d'aleshores,
tot, tot,
tot eren drogues
i alcohol
i un nòvio
especialment tòxic.
Per tant,
ultra red flag,
nanos,
ultra red flag.
En aquest període,
Amy diu
que necessita
tenir problemes
per sentir
la seva força creativa.
I és que problemes
en va tenir bastants,
perquè això,
l'alcohol,
les drogues,
el nòvio malparit...
Qui vol dir això?
Que s'inspirava
en la seva vida?
Sí, clar,
amb la seva tragedia
doncs ella es creixia,
per dir-ho d'alguna manera.
Ja veurem
que en el següent àlbum
que treu
és exactament
aquest perfil.
D'acord?
Però és que a més,
de tot això que hem dit,
també ho combina
amb etapes d'anorèxia
i bulímia.
Ostres,
a més amb trastorns
de la conducta alimentària.
Sí, estem en aquest punt.
Caram.
Sí, sí, sí.
El seu menager,
el Nick Godwin,
que he dit abans,
de fet,
es preocupa
i li diu als seus pares
que la seva filla
està descontrolada.
Va parlar amb els...
O sigui,
la persona
que li introdueix
les drogues?
No,
el productor.
Ah, el productor,
el mànager.
No, no,
aquest no.
El mànager
es preocupa
per la persona
a la que està cuidant,
teòricament,
i diu,
ostres,
senyors,
la vostra filla
està descontrolada
i és que està en perill,
sincerament.
Però no es va deixar ajudar
per ningú.
En algunes etapes,
sí,
però ja veurem.
ara,
amb el rostre
lleugerament demacrat
i havent perdut
bastant de pes,
torna el 2006
als estudis.
Tot i així
és el que dèiem,
el seu talent
amb aquests problemes
sembla que es creix.
Amb aquesta etapa fosca
el talent creix molt
i, evidentment,
les seves lletres
també es tornen
més fosques.
I què va passar?
Doncs, evidentment,
amb aquest còctel
de drogues, alcohol,
creativitat
i lletres més fosques,
van dur
a Amy Winehouse
a crear
el magnífic àlbum
titulat
Back to Black.
És dels temes
més conegudíssims,
eh, aquest?
Segurament
és el més conegut
o la Back to Black
també,
una d'aquestes dues,
però els dos són
del mateix àlbum,
tamarracos,
espectaculars.
Sí, en tots els karaoke
sonen moltíssims.
Quan una cançó sona
a un karaoke
ja té què dir.
I mai ho fan bé,
vull dir,
és increïble.
Clar, mira,
ara farem una mica
de karaoke.
Aquesta cançó,
prou animada,
val?
però el que està dient
tota l'estona és
ells volen que vagi
a rehabilitació
i jo els dic
no,
no,
no.
Molt bé,
Marcio,
molt bé.
A més a més,
que tots,
a veure...
Sóc gos vell
de karaoke.
A veure,
espera un moment,
que descarregaré aquí
els efectes
perquè n'hi ha d'aplaudiments.
Uh!
Gràcies,
gràcies,
estimat públic.
El segon capítol
de karaoke.
Efectivament.
No,
doncs és això,
prou animat,
però el que està dient
és,
em volen portar
a rehabilitació
i jo no ho accepto.
també hi ha frases
que diuen coses
com
que perdrà
la seva parella
i per tant
és millor
tenir una ampolla
ben a la vora.
Vull dir,
estem així.
En aquest límit.
Sí,
estem parlant
d'una noia
que durant la seva
etapa fosca,
aquesta que estàvem comentant,
gastava
3.500 lliures
en drogues
a la setmana.
Uh!
És una punyetera
borrada,
sincerament.
El lliure amb lliures
potser no sembla tant,
però és.
Però és moltíssim,
és moltíssim.
I a la setmana.
Vull dir que és igual,
vull dir que sigui a l'any.
Que pots estar molt forrat
o molt forrada,
però...
Sí,
però és una animalada.
Tot el que podria haver anat bé
en aquella època
cau en picat.
Sí,
és famosa,
té diners,
però clar,
fa aquest àlbum
espectacular
i just la persona
que li havia donat més suport
i amb la que se sentia més còmode
que era la seva àvia
mor.
A més a més,
s'acaba casant
amb el nòvio cabron,
amb Blake,
el qual aquell mateix any
acaba a la presó
per agressió
i desacatament
a l'autoritat.
O sigui,
fatal tot.
Fatal tot.
A més a més,
clar,
ella ara és una imatge
molt popular,
per tant,
totes les coses dolentes
que podria haver fet
o que podia tenir
a la seva vida,
tot queda emmarcat
i es veu a tot arreu.
No ho podia amagar,
era massa coneguda
per amagar res d'això.
Tothom la coneixia.
De fet,
anulava concerts
per no estar amb les facultats
de fer-los.
Sí, sí,
això em sonava, eh?
Estava molt malament.
De fet,
en una ocasió,
fins i tot,
en aquesta època,
n'anul·la 6
perquè estava molt tocada
i molt drogada
i molt de tot,
va caure
i es va trencar les dents,
es va rebentar els pinyos
i la van haver d'operar,
vull dir,
es va haver de sotmetre
a una cirurgia.
Però és per plorar.
Van ser aquests sis concerts
que va anul·lar
però en va anul·lar d'altres
per tema de drogues,
però clar,
al cap i a la fi
aquests també per les drogues
perquè si no hagués anat drogada...
Hi ha cantants
que han d'anul·lar un concert
i ja s'enfons,
han imaginat?
Sí, sí, sí.
És anul·lar un tour,
pràcticament.
És increïble.
De fet,
altres exemples
d'aquesta terrible situació
són el fet
que en el novembre
d'aquell mateix any
li van donar
el premi
d'Artist Choice
als MTV Europe Music Awards
i el va recollir,
va pujar allà a l'escenari,
va dir gràcies
i va fotre el camp.
Aquí dius,
a veure,
una persona reconeguda
ha donat una mica més de feedback,
una mica allàgat...
M'agraeixo a l'àvia
que em va cuidar...
Bueno, aquestes coses.
Clar,
a més,
per exemple,
va fer callar
a Bono,
el dels U2,
el va fer callar
en una entrevista
que dius...
Ala, venga!
Reaxi, senyora.
Sí, sí.
Demanava 47 ampolles
de whisky
per actuació.
47.
47.
I explicava
a la premsa
així amb total llibertat...
A veure,
llibertat, clar,
evidentment n'hi ha,
però amb molta tranquilitat
que tenia
desordres alimentaris contínuos.
Ho deia així
a la premsa
i dius...
Ostres!
Un tema que potser
s'hauria d'haver tractat
amb molta més delicadesa...
Aquesta és la història exacta
d'aquí li qua.
En aquell mateix any
també pateix
una sobredosi,
però una sobredosi
d'heroïna,
crac, cocaïna,
ketamina i alcohol.
Vull dir...
Caram.
Un maxmix...
I pots estar...
Pots estar en facultats
prenent tot això?
Doncs mira, clar,
aquí cauen la sobredosi
i de fet
amb els metges
el que li diuen és
tornes a tenir
sobredosi així
i et mors.
Vull dir,
t'hem pogut salvar ara
però no hi haurà
un segon cop.
No hi ha una segona oportunitat.
Estava descontrolada
i no ho podia amagar
davant de ningú.
De fet,
hi ha una imatge
molt reconeguda d'ella
enmig d'un concert
que es treu
coca dels cabells
i ho esnifa
ja davant de...
Això és real, sí, no?
Sí, sí, sí.
No, era terrible.
Va acabar molt malament.
Home, que no puguis
assar-te en un concert
sense uns minuts,
unes hores
sense consumir
i fer-ho allà al mig.
És que clar,
és això, és això.
De fet,
no es pot dir
que no intentés sortir-ne
d'aquest món realment.
Ell m'hi va intentant
molts cops
a la rehabilitació.
A la rehabilitació.
Però per veure si es recuperava.
Però el nòvio
quan no estava a la presó
li portava drogues
amagades
al centre.
A veure amb qui es rodeja
es companya.
Tens un problema de salut,
tens un problema d'addiccions
i l'únic que fan
és ficar-t'ho fàcil.
De fet,
quan el nòvio
ja estava engarjolat
i tot això
va mirar de recuperar-se
en un altre lloc
i se'n va anar
a una illa del Carip
que és la illa de Santa Lucia.
Vale.
En aquell lloc
semblava que tot ve.
Però ara apareix
un altre cabron
que és el pare.
Que el pare,
com que vol gravar
un documental
sobre la seva filla,
fot fora l'Amy del centre
abans de temps.
I no s'havia curat.
No s'havia curat.
Què passa?
Doncs que les coses
no la solucionen
i això no l'ajuda
gens ni mica.
Per tant,
la cosa segueix.
En fi,
amb tot això
ens trobem l'any 2008.
Aquesta cinquantena edició
dels Grammy
en què ja va guanyar
cinc
de sis nominacions
que li van fer.
Eren els d'àlbum vocal
de pop,
millor actuació vocal femenina,
millor artista revelació,
millor cançó de l'any
que és la de Rehab,
la que hem escoltat fa un moment,
i millor àlbum.
No els pot anar a buscar
perquè als Estats Units
li denega el viset
per ús abusiu de narcòtics.
Mare meva.
Que als Estats Units
a dir que no pots anar-hi
per narcòtics,
em sembla terrible.
Sí, sí.
Com per plantejar-se
una mica la vida, no?
Tu has de plantejar
bastant fort
i més ha arribat aquest punt.
Clar,
res millora.
En els concerts,
si no els anul·lava,
apareixia absolutament mamada,
amb la mirada perduda
i desafinant.
Ara sí que ja començava a desafinar.
Home, clar, què vols?
Què mínim, no?
Era una situació molt dramàtica.
Tot i que ho volgués,
no va ser capaç
de tirar endavant
i de fer un tercer àlbum,
un tercer disc,
ni de tenir els fills
que des de sempre
havia volgut tenir
amb en Blake,
que gairebé millor.
Home, doncs sí.
veient el senyor aquest.
Sí, el seu historial, a més.
Millor que no ho fessin,
però igualment dius,
hòstia,
sap greu.
Bueno, que tens un projecte de vida
i no el pots complir
perquè estàs malalt.
De fet,
quan era jove,
la Amy Winehouse,
ella no volia ser cantant,
ella buscava una vida
més senzilla
i de fet havia dit
que li hagués agradat ser
d'aquestes cambreres
de bars d'Estats Units
que van amb patins.
Sí.
Doncs volia fer això.
Ostres.
Doncs mira, imagina't.
Bé,
Amy Winehouse,
amb la relació molt deteriorada
amb el nòvio i tot això,
va presentar el 2009
una demanda de divorci
i va seguir
amb les drogues
i l'alcohol
i tot això
a gas.
Clar,
aquell mateix any
va ser jutjada
per agredir un afant.
Contínuament,
els preparatges
l'enganxaven col·locada
o fent el que fos
i ho feien arribar tothom,
evidentment.
No els hi deuria costar gaire.
No,
no era gens difícil.
Imagineu-vos el punt
que van a veure
un musical a Londres,
com ha fet tanta gent,
i com que no li agradava
el que veia,
es va ficar
a cridar al mig
de l'espectacle.
Es va discutir
amb el director
de l'obra
i va acabar
fotent-li un cop de puny.
Però què dius?
La Amy Winehouse,
el director.
Això segurament
estava sota els efectes
d'algun tipus de droga.
Sí,
anava molt borratge,
sembla ser.
Vull dir,
drogues més fortes
no sap,
però sí,
és una llàstima
molt gran.
Evidentment,
després de tot això,
ens parem
el 2011
en el que es va presentar
completament drogada
a un concert
a Belgrat,
protagonitzen
un espectacle avergonyós
i que va obligar
a cancel·lar
la resta de les funcions.
En aquest concert
se la pot veure
molt malament,
descalçant-se
al mig del concert,
anant a buscar
la guitarra
per abraçar-lo
i no sé què,
no sé quantos,
i la guitarra
portar-la davant del micro
per dir,
ostres,
has de cantar,
noia.
Tu pots
i és que no s'aguantava
de peu.
És una llàstima,
també,
tenir la gent
del teu voltant
almenys que no pugui
fer alguna cosa
per ajudar-te.
Sí que va arribar
al punt
que quan estava pitjor,
bueno,
estava intentant recuperar-se
i tot això,
va trucar a una sèrie
d'amics
i potser disculpes
com a tal
no els hi va demanar,
però sí que va
com mentalitzar-se
del que havia passat,
però bueno,
es veu que
va seguir igual,
vull dir,
al cap d'això,
el 2011,
tornava en les mateixes
situacions.
Per tant,
una vida molt complicada
i clar,
això és 2011,
el juny,
si no m'equivoco,
doncs el 23 de juliol
de 2011
la van trobar morta
en el seu apartament
de Camden.
No van mort per droga,
per drogues dures,
almenys,
sinó per un sobreaccés
d'alcohol.
Van trobar-la estirada
amb tres ampolles
de vodka
al costat buides
i van fer l'anàlisi
amb sang i es corresponia
amb les quantitats
d'alcohol
que havia pres.
Així,
entra a formar part
del club dels músics
que van morir
amb 27 anys,
com és el cas
de Jimi Hendrix,
Jenny Joplin
o Kurt Cobain,
per exemple.
Caram.
Una vida terrible,
però s'ha de dir
que amb una banda sonora
que ha passat a la història
i que és espectacular.
Val la pena dir
que hi ha un documental
d'Amy
del 2015
que
no és el del parc,
però és un documental
que està molt bé
per veure la seva vida
una mica
i, a més,
em sembla
que aquest any
vinent
o a finals d'aquest any
no faci,
treuran un biòpic
sobre Amy Winehouse.
Ah, sí?
Ostres,
al cinema?
Sí, diria que sí.
Oh, que guai.
2024, si no m'equivoco.
Oh, molt bé, molt bé.
Té prou bona pinta.
L'esperarem.
Sí, sí,
se'l mereix.
És una llàstima, eh?
que a vides com aquesta
que penses,
ostres,
si hagués aguantat,
si hagués tingut una vida
més sana, no?
Totalment.
en plenes facultats,
hagués pogut donar molt
a la música, no?
Sí, totalment.
És que això,
el fet de,
amb l'èxit del seu primer àlbum,
als 20 anys,
ja comencen el món de les drogues
i acaba al cap de set.
És que és molt dur.
I també et fa replantejar, eh?
De dir, escolta'm,
no haver tingut ningú
o parar-se, no?
De dir, escolta'm,
prou ja,
prenta, no sé,
uns anys sabàtics,
cura't
i després tornem-hi.
Que també molts artistes, no?
Els hi passa això.
Estan en un món
que estan, bueno,
doncs pel que sigui,
molt propers a, bueno,
el tema de les drogues
o de l'alcohol
i...
Totalment.
És una desgràcia
i una llàstima
que hagin de passar aquestes coses.
Sí.
Tu recordes
quan va passar?
Jo,
quan s'alavant...
Jo recordo la notícia,
veure la notícia
per la televisió
i vaig pensar,
ostres...
Jo recordo
tenir la ràdio posada
a casa meva
amb uns pares
i sentir-ho
mentre jo feia
la partida a la Play.
Me'n recordo més
de l'escena exacte
perquè vaig dir,
hòstia,
Amy Winehouse ha mort.
No m'ho esperava gens
perquè realment, clar,
sabia que era...
No sabia l'edat
però sabia que era molt jove.
Bé.
Sí, sí,
em va fer molta pena a mi també.
Bé, doncs, Março,
ens quedem escoltant
un parell de minuts,
si et sembla,
la música de fons
de l'Amy Winehouse.
Perfecte.
I res més,
donar-te les gràcies
per haver vingut,
presentar-nos la seva biografia,
que ens encanta,
escoltar les teves històries
de personatges famosos.
I res,
fins la propera.
Fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit